<doc id="357519" title="Santa Eufemia del Barco" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="140000">

Santa Eufemia del Barco s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357521" title="Temporada 1965-66 de l'NBA" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="140001">

La temporada 1965-66 de l'NBA fou la 20 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-3. Aquest seria el darrer dels vuit anells consecutius que van aconseguir els Celtics.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Wilt Chamberlain (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Rick Barry (San Francisco Warriors);

 Entrenador de l'any;
  Dolph Schayes (Philadelphia 76ers);

 Primer quintet de la temporada;
Rick Barry, San Francisco Warriors;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
Wilt Chamberlain, Philadelphia 76ers;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Jerry West, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
John Havlicek, Boston Celtics;
Bill Russell, Boston Celtics;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Sam Jones, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
Tom Van Arsdale, Detroit Pistons;
Rick Barry, San Francisco Warriors;
Dick Van Arsdale, New York Knicks;
Billy Cunningham, Philadelphia 76ers;
Fred Hetzel, San Francisco Warriors;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1966;
 Playoffs de l'NBA del 1966;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357522" title="Apogon compressus" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="140002">

 Apogon compressus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Malisia fins a Palau (Micronsia), les Illes Salom, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1911. Notes on some fishes of the genus Amia, family of Cheilodipteridae, with descriptions of four new species from the Philippine Islands. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--Nm. 12.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1853): 245-261, Pls. 20-25. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357523" title="Apogon cookii" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="140003">

 Apogon cookii   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf d'Oman fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Jap, la Gran Barrera de Corall, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Macleay, W. 1881. Descriptive catalogue of the fishes of Australia. Part I. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 5 (pt 3): 302-444. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357524" title="Vegalatrave" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="140004">

Vegalatrave s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357525" title="Videmala" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="140005">

Videmala s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357526" title="Apogon crassiceps" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="140006">

  Apogon crassiceps  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als oceans ndic i Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Garman, S. 1903. Some fishes from Australasia. Bull. Mus. Comp. Zool. v. 39 (nm. 8): 229-241, Pls. 1-5. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357527" title="Villalcampo" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="140007">

Villalcampo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357528" title="Apogon cyanosoma" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="140008">

 Apogon cyanosoma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic, Fidji, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1853. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Solor. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 5: 67-96. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357529" title="Apogon cyanotaenia" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="140009">

 Apogon cyanotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1853. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Solor. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 5: 67-96.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357530" title="Algodre" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="140010">

Algodre s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Gallegos del Pan, al sud amb Coreses, i a l'oest amb Molacillos.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357532" title="Apogon dammermani" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="140011">

Apogon dammermani    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1929. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. V. Anacanthini, Allotriognathi, Heterostomata, Berycomorphi, Percomorphi: families Kuhliidae, Apogonidae, Plesiopidae, Pseudoplesiopidae, Priacanthidae, Centropomidae. E. J. Brill Ltd., Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 5: i-xiv + 1-458. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357537" title="Apogon darnleyensis" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="140012">

 Apogon darnleyensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia (Queensland).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357539" title="Almaraz de Duero" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="140013">

Almaraz de Duero s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Zamora, al sud amb el riu Duero i Pereruela de Sayago, a l'est amb el riu Duero i San Romn de los Infantes (annex de Pereruela de Sayago) i a l'oest amb Villaseco del Pan i Muelas del Pan. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357541" title="Apogon deetsie" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="140014">

 Apogon deetsie   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii i a les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. 1998. Review of the cardinalfishes (Apogonidae) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 3 (nm. 1): 25-38.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357542" title="Extrusora" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="140015">

L'extrusora es una mquina emprada en l'extrusi de plstic, metalls i goma. Est formada per un motor que fa girar un vis sense fi amb la finalitat de arrossegar, comprimir, fondre i formar el material a treballar.

Tipus.

Segons el material a treballar, hi ha diversos tipus d'extrusores en el mercat:
Extrusora mono vis sense fi.
Extrusora doble vis sense fi.
Extrusores amb equip des-gasificant.

Vis sense fi per plstic.

En un vis sense fi per fondre plstic es poden diferenciar cinc zones diferents:

Zona d'alimentaci. Aquesta zona alimenta de resina cap dins la cmera.
Zona de fusi.  La resina es fon en aquesta secci.
Zona de pressi.  En aquesta zona se li dona pressi al plstic per uniformitzar-lo.
Zona de descompressi.  El material s descomprimit per deixar sortir els gasos atrapats en el polmer.
Zona de Mescla. La resina es barreja i s'uniformitza, especialment adequada per crrega i additius.

La longitud d'un vis sense fi es referncia pel rati: nombre de dimetres per llargada L:D. Per exemple un vis sense fi de 20:1 de dimetre 60 millmetres t una llargada de 60 x 20 = 1200 mm., les mquines modernes arriben a ratis de 32:1.

 

Extrusores de doble vis sense fi.

Les extrusores de doble vis sense fi, proporcionen una empenta major que el de un sl vis, acceleracions de material millors, esforos tallants alts i barreja intensiva. Per alguns materials aquest procs es massa agressiu, per tant resulta inadequat, hi ha la creena de qu els concentrats de color es realitzen en aquest tipus d'extrusores, per, la majoria dels pigments pateixen degradaci degut a las condicions tan agressives del procs, per tan, la majoria dels fabricants de concentrats utilitzen una cmera llarga d'un sol vis sense fi.

Fabricants Catalans d'extrusores.
Durant el segle XX sorgiren a Catalunya un nombre important de fabricants d'extrusores de termoplstics. Malauradament avui dia en queden pocs en actiu degut a la competncia de les firmes alemanyes, italianes i ltimament xinesses.

Principals fabricants durant el segle XX: 
Gines Coll;
Volcan;
Covex;
Mateu i Sol;
Pena (Vis sense fi);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357543" title="Apogon dhofar" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="140016">

  Apogon dhofar  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357544" title="Andavas" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="140017">

Andavas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357548" title="Apogon dianthus" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="140018">

 Apogon dianthus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall   2002. Apogon dianthus, a new species of cardinalfish (Perciformes: Apogonidae) from Palau, western Pacific Ocean with comments on other species of the subgenus Apogon. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 115 (nm. 1): 25-31.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357549" title="Arquillinos" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="140019">

Arquillinos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357550" title="Apogon dispar" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="140020">

 Apogon dispar   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Salom i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall. 1976. Two new Indo-West Pacific cardinalfishes of the genus Apogon. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 88 (nm. 47): 503-508. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357552" title="Aspariegos" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="140021">

Aspariegos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357553" title="Benegiles" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="140022">

Benegiles s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Aspariegos, al sud amb Molacillos, al sudest amb Gallegos del Pan, i a l'oest amb Torres del Carrizal.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357554" title="Calendari solar" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="140023">
El calendari solar s aquell calendari els dies del qual indiquen la posici de la Terra en la seva revoluci entorn al Sol. 

Els calendaris construts d'aquesta forma tenen un any de 365 dies, que ocasionalment s ests a l'agregar-se un dia extra en els anys de trasps. El primer calendari solar va ser el calendari egipci, desprs d'una reforma que va substituir per aquest el tradicional calendari lunar. El sistema solar va ser adoptat posteriorment pel calendari juli, antecedent del calendari gregori. 

Altre calendari solar s el calendari persa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357556" title="scar Nebreda" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="140024">

scar Nebreda s un humorista satric catal nascut l'any 1945.

Va fundar durant la dictadura revistes satriques com "Barrabs" i "El Papus", patint diversos judicis i amenaces. En 1977, en el context de la Transici, i desprs de qu un grup d'extrema-dreta atempts amb una bomba la redacci d'El Papus, entra a dibuixar a El Jueves, de la qual s editor (juntament amb J.L. Martn) i dibuixant. 

El seu personatge ms fams s el professor Cojonciano, "notari de l'actualitat". 

Un altre personatge seu molt estimat va ser el Jordi Cul, qui, com el propi autor, s un forofo del Bara.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357557" title="Nombre hipercomplex" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="140025">

En matemtica, els nombres hipercomplexos sn una extensi dels nombres complexos construts mitjanant eines de l'lgebra abstracta, tals com quaternions, octonions, ...

 Estructura algebraica .

Per ser ms precisos, formen lgebres n-dimensionales sobre els nombres reals. Per cap d'aquestes extensions no forma un cos, principalment perqu el cos dels nmeros complexos est algebraicament tancat (veure Teorema fonamental de l'lgebra).

Els quaternions, octonions i setenions poden ser generats aplicant la construcci de Cayley-Dickson. Les lgebres de Clifford sn una altra famlia de nombres hipercomplexos.

 Representacions geomtriques .

Aix com els nmeros complexos poden ser vistos com punts en un pla, els nmeros hipercomplexos es poden veure com punts en algun espai euclidi de ms dimensions (4 dimensions per als quaternions, tessarins i coquaternions, 8 pels octonions i biquaternions, 16 per als setenions).

Un altre cas intersante s el dels nmeros hipercomplexos unitaris, que tenen mdul unitat, aquests poden ser representats com n-esferes:

 Els quaternions unitaris poden ser representats com .
 Els octonions unitaris poden ser representats com .

Aquestes representacions estan molt lligades a la possibilitat de caracteritzar una n-esfera  com a fibrs d'Hopf sobre un espai base  amb m < n on cada fibra sigui .

 Mdul d'un nmero hipercomplex .

Si com s'ha explicat abans els nmeros hipercomplexos es representen per vectors d'un espai euclidi. Per als nmeros hipercomplexos que l'admeten (tots menys els setenions de Cayley-Dickson), el mdul d'un nmero hipercomplex no s cap altra cosa que el mdul del vector que els representa. El mdul d'un nmero hipercomplex |Z| pot calcular-se com l'arrel del producte del nmero hipercomplex per seu hipercomplex conjugat:























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357560" title="Bustillo del Oro" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="140026">

Bustillo del Oro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357561" title="Castronuevo" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="140027">

Castronuevo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357563" title="Cerecinos del Carrizal" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="140028">

Cerecinos del Carrizal s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Aspariegos, Arquillinos, Pajares de la Lampreana, Piedrahita de Castro, Moreruela de los Infanzones, Torres del Carrizal i Benegiles.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357564" title="Aguilons de Lww" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="140029">


Els Aguilons de Lww (polons: Orl ta lwowskie) s el terme afectus aplicat als nens soldats polonesos que van defensar la ciutat de Lww durant la Guerra Poloneso-Ucranenca de 1918-19.

Originriament, el terme va ser aplicat exclusivament als joves voluntaris (com , que particip en la defensa de Lww durant el setge ucrans de la ciutat entre l'1 i el 22 de novembre de 1918. Amb el temps, per, l's del terme s'ampli, i ara s emprat per designar a tots els joves soldats que van lluitar a la Galtsia Oriental en defensa de Polnia durant la Guerra Poloneso-Ucranenca i la Guerra Poloneso-Sovitica. A ms dels joves defensors de Lww, els de Przemysl tamb sn anomenats com els Orl ta (Aguilons).

Desprs de la Guerra Poloneso-Ucranenca, els Aguilons de Lww van ser enterrats al Cementiri dels Defensors de Lww, part del Cementiri de Lyczakw. All reposen les restes tant de la quitxalla com dels soldats adults, incloent els voluntaris estrangers de pasos com Frana o els Estats Units. Entre els Aguilons all enterrats hi ha el jove de 14 anys Jerzy Bitschan, el defensor ms jove de la ciutat, el nom del qual esdevingu una icona durant el perode d'entreguerres polons.

Desprs de l'annexi de la Galtsia oriental amb la ciutat de Lww per la Uni Sovitica al 1939 (veure: Invasi sovitica de Polnia (1939)), les tombes van ser destrudes al 1971, i el cementiri va ser transformat en un dipsit de camions. Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica i de l'establiment d'una Ucrana independent, s'inici la restauraci del "Cementiri del Aguilons", si b va ser alentit per l'oposici dels nacionalistes ucranesos. Desprs del suport polons a la Revoluci Taronja Ucranesa (2004), l'oposici ucranesa declin i el Cementiri va ser oficialment reobert com a un cementiri Polones-Ucranenc el 24 de juny del 2005. El darrer dels Aguilons supervivents, el Major Aleksander Salacki (nascut el 12 de maig de 1904), va morir a Tychy el 5 d'abril del 2008.

 Vegeu tamb .
Batalla de Lww (1919);
Batalla de Zadwrze;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357569" title="Ramon Tosas Fuentes" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="140030">


Ramon Tosas Fuentes, conegut artsticament com Iv (Manresa, 28 d'abril de 1941 - Briones, 22 de juliol de 1993), ser un dibuixant de cmics fams per les seues sries Makinavaja i Historias de la puta mili.

 Biografia .

AL principi de la seua carrera de dibuixant va formar parella artstica amb scar Nebreda en revistes avui desaparegudes com Matarratos i Patufet. Junts, scar i Iv van destacar a principis dels setanta amb les seues historietes sobre esports i actualitat en la revista Vida deportiva i tamb a Diari de Barcelona i Mundo Diario.

Va collaborar en les revistes El Papus, Hermano Lobo, Barrabs i El Jueves, entre d'altres. Aquestes revistes, aparegudes en la seua majoria en els anys 1970 i immediatament posteriors, durant la Transici i els primers anys de la democrcia, tenien un marcat to irreverent, i esquerr, i criticaven tant a la societat com als poltics.

El seu prestigi va anar a ms quan en 1972 funden la revista satric-esportiva Barrabs. Una revista d'estil nou, totalment diferent al que es feia llavors. Un estil i una lnia que va marcar a les dues grans creacions posteriors: El Papus i El Jueves.

scar va continuar dibuixant per a Barrabs i El Papus, Iv va fundar El Hincha Enmascarado i, desprs del fracs d'aquesta, va marxar a Londres. Posteriorment va tornar a El Papus, mesos abans que la bomba collocada per un grup ultradret en la redacci provocara l'inici del declivi de la revista.

Una part important de la revista es va integrar en la redacci de El Jueves, entre ells Iv per un curt temps, ja que poc desprs torna a El Papus per a fer-se crrec de la revista fins a la seua desaparici.

Desprs se'n va anar un temps a Veneuela. El 1986 es reintegra en la plantilla de El Jueves aportant les seues sries ms famoses: Makinavaja, el ltimo chorizo, i Historias de la Puta Mili.


Els ltims treballs d'Iv a la premsa diria van ser les tires en El Peridico de Catalunya de El diable Mefisto i l'ngel Pajarito. Cada dilluns publicava una tira esportiva a color en el suplement esportiu de La Vanguardia.

Iv va morir el 22 de juliol de 1993 en un accident de circulaci a La Rioja.

 Perfil .

Polticament, les seues idees eren d'esquerres, el que plasmava en les seues historietes, qualificant-lo alguns amics seus com un  "teric de la revoluci". Persona instruda, gran lector de terica poltica i literatura contempornia, tot aix quedava a la vista en les seues historietes.

En aqueix perode convuls de la histria recent d'Espanya, va veure fins i tot com va ser dut a judici en diferents ocasions, igual que molts dels seus companys, per l'escandals dels seus historietes envers l'ordre establit. Va arribar a estar condemnat a diversos arrests domiciliaris per aquesta ra.

 El cmic .

Els seus cmics sn mordaos, irnics, irreverents i destructius. No deixa canya dreta, i expressen en molts casos les idees de l'autor.

El seu estil grfic es podria qualificar de lleig, en el qual els personatges tenen el cap molt ms gran que la resta del cos, els fons sn prcticament inexistents, i el text ocupa la major part de la vinyeta.

Els textos estan carregats intencionadament de faltes ortogrfiques, argot i paraules malsonants, per a introduir encara ms al lector en la histria. Per exemple, hi ha expressions com: "Po fueno, po fale, po malegro" o "cagont!".

 Makinavaja - el ltimo choriso .

El seu personatge ms clebre s Makinavaja (el nom complet de la srie s "Makinavaja: el ltimo choriso"), un lladre, mig filsof, mitj justicier, que viu en la Barcelona dels anys 80 i 90, acompanyat dels seus cmplices, i que t com centre d'operacions el bar "El Pirata", situat en el Barri Xins de la ciutat. A travs d'aquest personatge, referia histries del que havia de ser la vida quotidiana d'aquest delinqent, no noms referides als seus actes delictius, sin barrejant-lo amb escenes que podien ocrrer en el barri on vvia, i altres de l'actualitat poltica del moment, tals com els jocs olmpics de Barcelona '92, la comuni del seu nebot, o les manifestacions d'estudiants dels 80. Moltes de les historietes transcorren dins del bar El Pirata, que, a ms de servir-li de cau, s un marc habitual per al transcurs de la srie.

En 1989 s'estrena la versi teatral de Makinavaja, amb Ferrn Ra com protagonista, i a l'any segent Las Histrias de la Puta Mili amb Ramn Teixidor com el Sergent Arensivia. El director de l'obra, ngel Alonso va posar en escena quatre obres de Iv, totes elles amb gran xit.

De Makinavaja van estrenar posteriorment dues pellcules protagonitzades per Andrs Pajares, mentre que de Historias de la Puta Mili es va estrenar la versi cinematogrfica protagonitzada per Juan Echanove.

 Historias de la puta mili .

Altra de les seues sries ms famoses sn les "Historias de la Puta Mili", que contaven les vivncies d'uns imaginaris soldats en l'exrcit espanyol. Aquest cmic criticava mpliament a l'exrcit, mostrant als comandaments militars com incompetents, i una completa desorganitzaci en general, el que ocasionava situacions tremendament gracioses. En les ltimes historietes, fins i tot plasmava ancdotes, o referia idees reals o no, que li comentaven diversos lectors, si b complementades amb la seua gran imaginaci. No cal prendre's aquestes histries com reals, per tant, ja que en tot cas eren casos excepcionals. Sovint les histories estaven protagonitzades pel Sargento Arensivia.

 Altres treballs .

Anteriorment, ja havia realitzat historietes sobre temes esportius (dels quals era un total desconeixedor), i d'actualitat poltica, en les diferents publicacions que havia collaborat. Va collaborar mpliament, al costat d'scar Nebreda, en diferents historietes en els primers anys de dedicar-se al mn del cmic, i va arribar a ser director de la revista "El *Papus", de la qual va ser intermitent collaborador.


Enllaos externs.
 El dibuixant Iv, autor de Makinavaja, mor en un accident d'autombil. Noticia en elpais.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357574" title="Cubillos" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="140031">

Cubillos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357577" title="Agrupacin de Electores Independientes por Zamora-Unin del Pueblo Zamorano" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="140032">

Agrupacin de Electores Independientes por Zamora - Unin del Pueblo Zamorano (ADEIZA-UPZ) s un partit poltic espanyol amb mit d'actuaci a la provncia de Zamora. Els seus orgens se situen a Adeza (Associaci per al Desenvolupament Zamorano). La data de fundaci del partit va ser el 31 de mar de 1999, encara que la formaci tal com es planteja actualment va sorgir en l'any 2003. 

Es tracta d'un nic grup que des de la seva creaci va comptar amb dues sigles diferents: ADEIZA (Agrupacin de Electores Independientes Zamoranos) i UPZ (Unin del Pueblo Zamorano), a fi que els quals decidissin unir-se al projecte poguessin triar la denominaci en la qual es trobessin ms cmodes. La denominaci ADEIZA va ser utilitzada per primera vegada en les eleccions del 2003 en la ciutat de Zamora. Ideolgicament es defineixen com centre liberal i social. El seu cap ms visible s l'historiador i catedrtic d'institut Miguel ngel Mateos Rodrguez. 

 Resultats electorals . 
A les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 es va presentar en diverses localitats de la provncia de Zamora, obtenint diversos regidors i alcaldes. Va obtenir dos regidors en la ciutat de Zamora, Miguel ngel Mateos Rodrguez i Luis Almena San Jos. Per a les eleccions del 27 de maig de 2007 va aconseguir elaborar 50 llistes (en localitats com Benavente, Alcaices, Tbara, Morales del Vino, Fermoselle, Villardeciervos, Villaffila o Villalpando; convertint-se aix en la tercera fora amb major nombre de llistes en la provncia. D'elles quatre van aconseguir majories absolutes (Cazurra, Cubillos, Villaveza del Agua i Valdescorriel), a ms de majoria relativa en altres quatre municipis, entre ells Villalpando. El nombre total de vots en la provncia fou de 6.765. 

En aquestes eleccions va ser l'expansi per la provncia, aconseguint un diputat provincial (si b pel partit judicial de Zamora). A ms, en la ciutat de Zamora va revalidar els seus dos regidors, encara que amb menys vots que en el 2003, convertint-se en clau de govern al perdre el Partit Popular la majoria absoluta desprs de dotze anys en el Govern municipal. Desprs de llargues deliberacions finalment els dos regidors electes d'ADEIZA-UPZ van votar a la seva prpia formaci desprs de no haver aconseguit cap acord ni amb PSOE-IU ni amb PP. Amb aquesta decisi, el Partit Popular va obtenir novament l'ajuntament de Zamora, perpetuant aix el seu poder desprs de 12 anys de majoria absoluta a la capital zamorana.

 Enllaos externs . 
Web d'ADEIZA-UPZ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357579" title="Lligadura (msica)" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="140033">
La lligadura, en una partitura de msica s un signe grfic que pot representar dos fenmens semblants, per no coincidents:

- Si la lligadura es dna entre notes que tenen el mateix nom i altura, representa que cal interpretar un so que correspongui a una nota que duri la suma del que durarien les dues notes que estan unides amb la lligadura. s un signe que afecta al ritme i es fa servir en dues situacions diverses:

 Quan la durada del so s superior a la durada d'un comps; i ;

 Quan la durada del so no disposa d'una figura que ella sola pugui expressa aquesta durada, de manera que calgui expressar-ho sumant-ne dues o ms.

- Si la lligadura es dna entre notes d'altura diferent, aquest signe afecta a l'articulaci i cal interpretar les dues o ms notes incloses dins de la lligadura sense cap mena d'articulaci o d'interrupci en l'emissi del so entre elles.

Quan cal unir ms de dues notes d'igual altura amb una lligadura, cada nota s'uneix a la immediatament segent. Quan la lligadura s de tipus expressiu s'escriu una nica lligadura que uneix totes les notes que queden afectades per aquest tipus d'articulaci. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357580" title="Malva (Zamora)" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="140034">

Malva s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357584" title="Molacillos" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="140035">

Molacillos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357586" title="Monfarracinos" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="140036">

Monfarracinos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357587" title="Montamarta" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="140037">

Montamarta s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357588" title="Moreruela de los Infanzones" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="140038">

Moreruela de los Infanzones s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357590" title="Muelas del Pan" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="140039">

Muelas del Pan s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357592" title="Palacios del Pan" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="140040">

Palacios del Pan s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357595" title="Una veritat incmoda" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="140041">
Una veritat incmoda s un llargmetratge en forma de documental presentat per Al Gore l'any 2007.

La pellcula tracta sobre el canvi climtic i com ens est afectant a nosaltres i a la resta de la Terra.

Enllaos externs.

Web oficial de la pellicula ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357597" title="Carles Vias" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="140042">
Carles Vias (Barcelona, 1972) s doctorat en Historia Contempornia per la Universitat de Barcelona. Actualment s becari a la Fundaci Jaume Bofill. 

 Cantant .

s cantant i vocalista del grup pioner en la msica Oi! a Catalunya, Opci K-95. Banda amb la qual ha editat tres CD i ha participat en nombroses collaboracions.

 Discografia .
 Cap Oportunitat (1997);
 Mai Morirem (2000, publicat tamb als Estats Units i el Canad);
 Terra Cremada (2004);

Participaci en recopilacions.
 Cinta antirepressiva (1997);
 Libertad para Rafa Ballarin (1997, publicat a Espanya);
 Das ZK empiehlt: Sun, Sea and Socialism (1998, publicat a Alemanya);
 International Socialism (1999, EP compartit amb Brigada Flores Magn, publicat a Alemanya);
 Wir haben ein Welt zu gewinnen (1999, publicat a Alemanya);
 Arbcies 99 (1999);
 Class Pride Worldwide (2000, publicat al Canad);
 100% papel del WC - vol. 2 (2000, publicat a Espanya);
 Propaganda Grcies (2000);
 Revolta Sonora (2000, publicat a Galcia i Catalunya);
 Ya Basta! (2000, publicat a Alemanya);
 RASH Madrid (2000, publicat a Espanya);
 Rock per la Independncia (2000);
 Compilado RASH Santiago (2001, publicat a Xile);
 Contra la globalitzaci lingstica... Solidaritat amb les escoles de la Catalunya Nord(2001);

 Escriptor .

Actualment porta publicats diversos treballs:
 2001 - Msica i skinheads a Catalunya;
 2004 - Skinheads a Catalunya - (Columna);
 2005 - El Mundo Ultra - (Temas de Hoy);
 2006 - Tolerancia zero. La violencia en el ftbol - (Angle) ;
 2006 - Rock per la independncia - (Columna);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357598" title="Trinidad Mir Mira" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="140043">
Trinidad Mara Mir Mira (Alcoi, 1960) s una poltica i musicloga valenciana. Ha estat professora de ballet clssic i dansa espanyola, aix com directora del Consevatori Municipal d'Alcoi. Militant del Partit Popular, el 1999 fou escollida regidora de l'ajuntament d'Alcoi, ocupant els crrecs de regidora de cultura (1999-2003) i tercera tinent d'alcalde (2003-2007). Ha estat escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 per la provncia de Valncia i des del 29 de juny de 2007 s Consellera de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357604" title="Intrpret" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="140044">
Un intrpret s aquella persona que, en el terreny de la msica, produeix o executa els sons d'una composici musical, i ho fa atenent a unes variables que concorren en la interpretaci i que en bona mesura sn especfiques de cada estil i de cada gnere. La major part dels elements que concorren en la feina que fa l'intrpret s'articulen de maneres molt diferents en cada una de les grans tradicions musicals; a les societats occidentals hi ha grans diferncies entre la msica clssica i la msica popular.

 Intrprets vocals i instrumentals .

Un intrpret tant ho pot ser de msica vocal com de msica instrumental. En el primer cas, aquest(a) intrpret canta i, segons els contextos rebr el nom de cantant, cantaire o
cantor. Especficament, en el terreny del flamenc rep el nom de cantaor o cantaora, un terme que no s'acostuma a traduir.

En la msica clssica, els i les cantants acostumen a ser denominats amb el tipus i tessitura de veu que executen: soprano, mezzosoprano, contralt, en el cas de veus femenines i tenor, barton i baix en el de les masculines.

En la msica popular se l'anomena, ms sovint, simplement cantant. En el mn del RAP acostuma a emprar-se la denominaci anglesa de rapper.

Pel que fa a la msica instrumental, la denominaci genrica s la d'instrumentista. Normalment se'ls coneix amb un denominador que parteix del nom de l'instrument que toquen i la terminaci o sufix -ista: pianista, guitarrista, organista, etc. Amb tot hi ha algunes excepcions com graller -qui toca la gralla- o timbaler. Tamb, en altres casos se'ls anomena directament amb el nom de l'instrument que toquen: un bateria, un viola, etc. Fins i tot en casos en qu s'usa la primera forma esmentada: un trompa, per un trompista.

 Intrprets individuals i collectius .

Un intrpret tant pot ser individual com collectiu. En el cas dels intrprets collectius acostumen a portar noms que els identifiquen com a grups, com una manera que prengui relleu el grup en front de les individualitats que el componen. En sn exemples les orquestres, les bandes, els quartets de corda en el terreny de la msica clssica, o els grups de pop o de rock, o els orfeons en el de la popular. En el mn del jazz, en canvi, s ms habitual que el lder del grup formi el conjunt segons les convenincies de la seva msica i el grup adopti el nom d'aquest intrpret que sovint s, a la vegada el director i possiblement l'autor d'una part dels temes que interpreten.

En tots els casos d'intrprets collectius la interpretaci est coordinada per una persona que hi actua com a director, que acaba essent l'intrpret individual en qui recau la responsabilitat ltima de la interpretaci collectiva.

La d'intrpret constitueix una de les ms importants professions de la msica, la qual cosa no vol pas dir que tot siguin professionals. Hi ha una gran activitat d'interpretaci musical en el terreny amateur, tant vocal com instrumental. Aquest aspecte a vegades es reflecteix en la nomenclatura, de manera que la denominaci de cantaire es prefereix en el mn no professional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357605" title="Mike Fisher" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="140045">
 Mike Fisher  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 13 de mar del 1943 a Hollywood, Califrnia, Estats Units.


 A la F1 .

Mike Fisher va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'agost del 1967 el GP de Canad al circuit de Mosport Park.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades a la mateixa temporada, aconseguint una onzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357608" title="Tom Jones (pilot)" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="140046">
 Tom Jones  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 d'abril del 1943 a Dallas, Texas, Estats Units.


 A la F1 .

Tom Jones va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'agost del 1967 el GP de Canad al circuit de Mosport Park.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no arribant a qualificar-se per disputar la cursa al patir problemes elctrics a la qualificaci i per aix no va assolir cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357611" title="Juvhel Tsoumou" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="140047">

 Juvhel Tsoumou  s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al FSV Zwickau.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357613" title="Al Pease" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="140048">
 Al Pease  va ser un pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 15 d'octubre del 1921 a Darlington, Anglaterra.


 A la F1 .

Al Pease va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'agost del 1967 el GP de Canad al circuit de Mosport Park.

Va participar en un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1967-1969), no finalitzant cap cursa  i no va assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357614" title="Antonio Vicente Peral Villar" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="140049">
Antonio Vicente Peral Villar (Alacant, 1964) s un advocat i poltic valenci. Militant del Partit Popular del Pas Valenci, ha estat subdirector en el gabinet del Ministeri de Defensa, director general de relacions entre l'Estat i la Generalitat Valenciana i director general de relacions amb les Corts Valencianes. Fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357615" title="Al-Ahli Wad Medani" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="140050">


L'Al-Ahli Wad Medani s un club sudans de futbol de la ciutat de Wad Medani. Al-Ahli significa Nacional.

 Referncies .


Enllaos externs.
goalzz.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357616" title="Al-Merreikh Al-Sudan Omdurman" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="140051">

L'Al-Merreikh Al-Sudan Omdurman (en rab                     ) s un club sudans de futbol de la ciutat d'Omdurman. Al-Merreikh s la traducci rab del planeta Mart.

 Histria .
L'Al-Merreikh fou fundat com Sport Club of Al-Masalma l'any 1908 per joves del districte d'Al-Masalam a Omdurman i fou reanomenat Al-Merreikh el 1927. Fou el campi del primer campionat de futbol de Sudan el 1934. L'uniforme original del club era negre, canviant ms tard al vermell i groc.

 Palmars .
Lliga sudanesa de futbol: 16;
1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1977, 1978, 1982, 1985, 1990, 1993, 1997, 2000, 2001, 2002;

Copa sudanesa de futbol: 18;
 1963, 1970, 1971, 1972, 1974, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1991, 1992, 1994, 1996, 2001, 2005, 2006, 2007;

Lliga de Khartum de futbol: 17;
 1953-54, 1955-56, 1961-62, 1965-66, 1967-68, 1971-72, 1972-73, 1978-79, 1980-81, 1982-83, 1984-85, 1985-86, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1995-96, 1996-97;

Copa CECAFA de clubs: 2;
 1986,1994,

Recopa africana de futbol: 1 ;
 1989;

 Presidents .
Presidents des de 1927 .


 Entrenadors destacats .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Diari oficial;
 Frum en angls;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357618" title="Eppie Wietzes" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="140052">
 Eppie Wietzes  va ser un pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 28 de maig del 1938 a Assen, Pasos Baixos.


 A la F1 .

Eppie Wietzes va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 27 d'agost del 1967 el GP de Canad al circuit de Mosport Park.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1967 i 1974), no aconseguint finalitzar cap cursa i no va assolir cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357622" title="Csar Snchez Prez" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="140053">
Csar Snchez Prez (Navalmoral de la Mata, provncia de Cceres, 1978) s un socileg i poltic valenci d'origen extremeny. Llicenciat en sociologia per la Universitat d'Alacant. Ha estat vicesecretari general de Nuevas Generaciones del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Calp el 2003-2007. Posteriorment ha estat assessor del gabinet del President de la Generalitat Valenciana i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;
 Bloc de Csar Snchez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357623" title="Al-Mourada Omdurman" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="140054">

L'Al-Mourada Omdurman  (en rab                      ) s un club sudans de futbol de la ciutat d'Omdurman, al districte d'Al-Mourada. Al-Mourada deriva de la paraula rab mowrid (    ) que significa port.

 Palmars .
 Lliga sudanesa de futbol 1;
1968;

 Copa sudanesa de futbol 6;
1987, 1989, 1995, 1997, 1998, 1999;

Enllaos externs.
Web a goalzz.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357627" title="David Francisco Serra Cervera" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="140055">
David Francisco Serra Cervera (Valncia, 1969) s un poltic valenci. Ha treballat com a coordinador de formaci de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies i director comarcal de patrimoni cultural i poltica lingstica. De 1994 a 1999 fou president de Nuevas Generaciones del Partit Popular al Pas Valenci i diputat per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999. Fou nomenat aleshores secretari de cultura i poltica lingstica fins 2004, quan fou nomenat secretari de l'esport. Novament fou escollit diputat per Alacant a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357628" title="Al-Ittihad Wad Medani" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="140056">


L'Al-Ittihad Wad Medani s un club sudans de futbol de la ciutat de Wad Medani. Al-Ittihad significa Uni.

 Palmars .
 Copa sudanesa de futbol 1;
1990;

Enllaos externs.
Web a goalzz.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357630" title="Eduardo Ovejero Adelantado" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="140057">
Eduardo Ovejero Adelantado (Sogorb, 1953) s un poltic valenci. Fou secretari del Partit Liberal a Castell de 1987 a 1989, any en qu es pass al Partit Popular. Fou gerent regional del PP (1991-1995) i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995, 2003 i 2007. Durant aquest temps ha estat subsecretari de la conselleria de Benestar Social (1997-1999) i assessor del vicepresident primer del Consell, Jos Joaqun Ripoll Serrano, el 2001-2003.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357632" title="Vicente Parra Sisternes" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="140058">
Vicente Parra Sisternes (Xtiva, 1962) s un poltic valenci. Llicenciat en enginyeria agrcola i administrador d'Ingytop XXI S.L. , des del 2003 s primer tinent d'alcalde i regidor d'obres i urbanisme de l'ajuntament de Xtiva, on s president del Partit Popular. Tamb s president de la Mancomunitat La Costera-Canal i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357633" title="Xarxet (color)" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="140059">


Xarxet, o tamb xarxet blau, s un color entre el verd fosc blavs de baixa saturaci i el cian fosc. Com que s el color que envolta ulls del xarxet com, pren el nom d'aquest membre de la famlia dels necs. En itali aquest color es diu fulla de te. El color complementari del xarxet s el rosa corall. 








Una mostra del color xarxet:
 
















Localitzaci i usos.
 Xarxet s un color d'un personatge dels videojocs Pokmon.















 Xarxet s el color d'algunes plantes.



Vegeu tamb.
Llista de colors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357634" title="Asuncin Quinz Alegre" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="140060">
Asuncin Quinz Alegre (Valncia, 1965) s una advocada i poltica valenciana. Establida a l'Eliana, hi ha estat president del PP local, regidora de l'ajuntament i diputada provincial. Fou escollida diputada per Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 i 2007.

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357638" title="Camussa" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="140061">

ptica:
 Un color: vegeu Camussa (color);
Zoologia:
 Un bvid del gnere Rupicapra: vegeu Isard;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357639" title="Maria Rosa Roca Castell" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="140062">
M Rosa Roca Castell (Burjassot, 1954) s una metgessa i poltica valenciana. Llicenciada en medicina i militant del Partit Popular, ha estat portaveu del PP a l'ajuntament de Godella i alcaldessa de 2003 a 2007, aix com diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357644" title="Ali Mardan" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="140063">
Ali Mardan fou un aventurer khaldji, que el segle XIII es va apoderar del poder a Lakhanawati, un petit estat de Bengala.

El general Malik Ikhtiyar al-Din Muhammad ben Bakhtiyar Khaldji, conqueridor de Bihar i Bengala per la naixent dinastia khaldji, el va nomenar per un alt crrec; va aprofitar la derrota del seu superior davant el rei de Kamrup, i que tot seguit es va poder malalt, per assassinar-lo a Diwkot (1205/1206). Llavors fou empresonat per Muhammad Shiran que el va posar sota custodia del kotwal Naran-go-e, que havia estat abans el seu superior. Gracies a l'ajut d'aquet Ali Mardan va poder fugir i es va dirigir a la cort del khaldji Kutb al-Din Aybak de Delhi al que va acompanyar a Gazni.

Quan Tadj al-Din Yilduz el grida, va recuperar Gazni, Ali Mardan va quedar presoner de Yilduz (1208/1209). El 1209 va poder fugir i es va reunir altre cop amb Aybak a Lahore. El sult de Delhi li va confiar el govern de Lakhanawati.

Mardan es va dirigir a Diwkot i va assolir el poder a tota la provncia assignada. A la mort d'Aybak poc desprs (1210) va fer llegir la khutba en nom propi i va agafar el ttol de sult i el lakab de Ala-al-Din. Els nobles turcoafganesos khaldjis de la regi el van haver d'obeir i va intimidar tamb als reis hinds vens. 

Les seves maneres prepotents van molestar a la noblesa khaldji i probablement el 1213 (no abans del 1212 ni desprs del 1214) una conspiraci encapalada per Malik Husayn al-Din Iwaz el va assassinar.


 Bibliografia .
Sir Janudath Sarkar, History of Bengal, II, Dacca 1948 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357646" title="Antoni Such Botella" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="140064">
Antoni Such Botella (Valncia, 1963) s un advocat i poltic socialista valenci. Llicenciat en dret, el 1993 va obtenir plaa de funcionari per oposici a la Generalitat Valenciana. El 1981 ingress al PSPV-PSOE i als Joves Socialistes del Pas Valenci, de els que el 1983 en fou secretari de poltica estudiantil, secretari d'organitzaci el 1987 i secretari general el 1989. El 1983 tamb fou membre del comit federal de les Joventuts Socialistes d'Espanya.  

Membre del Consell Escolar Valenci, entre 1987 i 1991 fou president del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, i el 193-1995 cap de gabinet de la Conselleria d'Indstria, Comer i Turisme de la Generalitat Valenciana. Tambe fou regidor de l'ajuntament d'Alcntera de Xquer de 1991 a 1995 i alcalde de 1995 a 2007. Posteriorment fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003 i 2007. El 2006, amb Josep Camarasa, va denunciar davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justcia del Pas Valenci el pagament de comissions illegals de l'ex president Eduardo Zaplana a Terra Mtica

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357647" title="Federico Barocci" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="140065">

Federico Barocci (Urbino 1528- 1612), anomenat en realitat Federico Fiori. Fou un pintor manierista itali. Una de les figures principals entre Correggio i Caravaggio. Originari d'una famlia llombarda amb algun avantpassat vinculat a l'art. Amb el seu trasllat a Roma i la seva adhesi a les tesis contrareformistes, la seva carrera va tenir un xit rapssim. El seu colorit viu de pinzellades lleugeres, i certes expressions facials i gestos, semblen anticipar el barroc. 

Entre les seves obres, destaquen dues al Museu del Prado: "La Nativitat" (1597), que pel que sembla va ser regalada a l'esposa de Felip III, i "Crist crucificat" (1610-1612), al fons inclou un paisatge molt realista de Urbino. Aquest quadre va penjar sobre la capella ardent del duc de Urbino i va ser llegat per aquest al rei espanyol.

Algunes de les sales del museu  Gregori Etrusc dels Museus Vaticans van ser decorades amb frescs de Federico Barocci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357648" title="Ali Mardan Khan" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="140066">
Ali Mardan Khan fou cap dels bakhtiyar de Prsia.

El 1747 fou assassinat Nadir Shah i el pas va caure en l'anarquia. Ali Mardan Khan, que gaudia del suport de la seva tribu, els bakhtiyari, es va apoderar d'Esfahan (1750) i amb l'ajut de Karim Khan Zand va posar al tron persa a Ismail, net de Shah Sultan Husayn. Aviat es va produir el trencament entre Mardan Khan, considerat un opressor, i Karim Khan, molt ms benvolent. Aquest darrer, convenut de qu el seu rival el mataria, es va adelnatar, el va atacar i el va derrotar.

Ali va haver de fugir i fou assassinat per Muhammad Khan, un suposat parent de Karim Khan Zand 

 Referncia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357649" title="Ali Mardan Khan Lur" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="140067">
Ali Mardan Khan Lur fou governador del Luristan (Prsia) a la primera meitat del segle XVIII. Era de la tribu Fayli dels lurs.

Fou ferit a Fulnabat el 1722. Desprs va intentar anar en auxili d'Esfahan sense aconseguir-ho.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357650" title="Ali Mardan Khan Shamlu" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="140068">
Ali Mardan Khan Shamlu fou un poltic persa del segle XVIII.

Nadir Shah el va enviar com ambaixador de Delhi i posteriorment a l'Imperi Otom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357654" title="Sagrario Snchez Corts" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="140069">
M Sagrario Snchez Corts (Xest, 1964) s una poltica valenciana. Ha estat presidenta comarcal del Partit Popular a la Foia de Bunyol-Xiva, secretria executiva regional per aquest partit, i alcaldessa de Xest de 1995 a 2003. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, i fins 2007 fou representant de la diputaci de Valncia al Consell Social de la Universitat de Valncia. El 2008 fou nomenada portaveu del PP a Valncia.

 Enllaos externs .
 Fitxa a les Corts Valencianes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357656" title="Ali Pasha Arabadji" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="140070">
Ali Pasha Arabadji (Okhri vers 1621-Rodes 21 d'abril de 1693) fou gran visir otom. Arabadji fou un mal nom que se li va donar quan ja era gran visir perqu va fer portar a un dels que va destituir en un carro tirat per bous, carro conegut com arabadj.

Va ocupar els crrecs de imam, ketkhuda i agha dels genssers (1689), per esdevenir visir i kaymakam a la cort. Va tenir el suport del kadi l-asker Yahya Efendi i del Shyak al-Islam Abu Saidzade Feyzullah Efendi i quan Kprlzade Mustafa Pasha va morir a Szalankamen, va ser nomenat gran visir al seu lloc (30 d'agost de 1691). Com que no volia agafar la direcci de l'exrcit es va dedicar a eliminar als seus opositors, un mitjanant el suborn i altres mitjanant destitucions o trasllats. Aix no va agradar al sult que el va destituir el 28 de mar de 1692 sent enviat desterrat a Rodes, i el va succeir Hadji Ali Pasha.

Estant a l'illa els seus enemics van convencen al sult de qu podia ser origen de complots i que l'havia de condemnar a mort. El sult va signar la orde i fou executat a Rodes el 1693.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357657" title="Jeanette Segarra Sales" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="140071">
Jeanette Segarra Sales (Llutxent, 1962) s una poltica socialista valenciana. Estudi Magisteri a la Universitat de Valncia, i treball com a professora d'angls. Militant del PSPV-PSOE, ha estat alcaldessa de Llutxent de 1991 a 2003 i portaveu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida de 1999 a 2003, aix com secretria comarcal del partit. Ha estat diputada per Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, 2003 (en les que ha estat portaveu d'esports del Grup Socialista) i 2007.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa de les Corts Valencianes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357658" title="Maa (llinatge)" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="140072">
El llinatge dels Maa era un llinatge aragons que form diverses branques: Maa de Liana, Maa de Sangarrn, Maa de Vergua, Maa de Las Cellas.

Les seves armes herldiques preseten per tant diverses variants. Una d'aquestes era en camp d'atzur tres maces d'or amb els ferro de plata.

Llista dels Maa del Regne d'Arag.

 Fortn Maa, present a la Batalla d'Alcoraz (1096);
 Blasco Maa I (fill);
 ....
 Darzo Maa;
 ....
 Gmez Maa;
 ....
 Blasco Maa II;
 ....
 Fortunyo Maa;
 ....
 Pero Maa ;
 ....
 Blasco Maa de Borja;
 ....
 Blasco Maa;
 Pero Maa de Sangarrn, present a la Conquesta de Mallorca (1229) i mort el 1245;

Llista dels Maa del Regne de Valncia.
 Pero Maa de Sangarrn (o Pero Maa I);
 Blasco Maa I;
 Blasco Maa II;
 Pero Maa II;
 Pero Maa III;
 Pero Maa IV (o Pero Maa de Liana);
 Pero Maa V (o Pero Maa de Liana i d'Alag);
 Martn Maa I (o Martn Maa de Liana i Cornel);
 Pero Maa VI (o Pero Maa de Liana i de Rocafull);
 Pero Maa VII (o Pero Maa de Liana i Carrs d'Arborea);
 Johan Maa I (o Johan Maa de Liana i Cascante);


 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Enciclopedia Aragonesa: Linaje de los Maza;
  Linajes de Aragn: los Maza de Lizana;
 Enciclopdia Catalana: Maa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357659" title="Eduard Auns Prez" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="140073">

Eduardo Auns Prez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un poltic catal, destacat durant la dictadura franquista en la qual fou Ministre. Descendent de poltics d'origen arans, va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va militar a la Lliga Regionalista, partit pel que fou escollit Diputat a Corts el 1916. Tamb va ser secretari de Francesc Camb en el Ministeri de Foment. 

Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser Ministre de Treball, Comer i Indstria (1927-1930). Admirador del rgim feixista itali va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creaci d'un Codi de Treball (1926) i la Organitzaci Corporativa Nacional (1928). Desprs de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblana del Partit Feixista itali, per li van mancar suports. Desprs de la proclamaci de la Repblica en 1931, es va exiliar a Pars i va collaborar amb la revista Accin Espanyola, incorporant-se a Renovacin Espaola. En 1937 va ingressar a FE de las JONS com a cap del partit a Frana, i desprs de la unificaci va ser membre de la Junta Poltica de FET y de las JONS. Ambaixador a Blgica (1939-1940) i Argentina (1942-1923), va ser Ministre de Justcia en el rgim franquista entre 1943 i 1945. 

 Obres .
Problemas de Espaa (1928);
Estudios de Derecho Corporativo (1929);
Itinerario de la Espaa Contempornea (1941);
Biografa de Venecia (1948);
Los viadores de la ltima hora (1952);
Gua de Pars para espaoles (1955);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357662" title="Ali Pasha ?andarlizade" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="140075">
Ali Pasha  andarlizade (mort 1407) fou un gran visir otom.

Fou cadi (kadi) i desprs kadi l-saker (funcions que el seu pare tamb havia exercit); ocupant aquestes darreres funcions fou nomenat visir, segurament desprs de la mort del seu pare el 1387. Fou el creador de cos imperials dels i -oghlan, el patges reials.

El 1388 va dirigir una expedici contra l'emir de Karaman, Ali Bey. Desprs va anar als Balcans, i a Bulgria va fer una magnifica campanya que va portar a conquesta de nombroses fortaleses entre les quals cal esmentar a Pravad, Tirnovo i Sehirky (entre d' altres). Desprs va derrotar els serbis en la important batalla de Kosovo Polije el 20 de juny de 1389. Durant la batalla el sult Murat I va morir a mans de Milo Obili , un noble serbi que havia jurat que la seva espasa seria la que mataria al sult. El seu successor Baiazet I el va nomenar gran visir sense deixar de ser visir, acumulant els dos crrecs (cap de l'administraci de finances i comandant en cap de l'exrcit).

Ali Pasha i Baiazet van fer diverses campanyes a Grcia i Bsnia; Ali va participar al setge de Constantinoble iniciat el 1391 que es va haver d'aixecar quan es va produir l'expedici de Tamerl a Anatlia. L'estiu del 1402 en la batalla d'Ankara, Baiazet I fou fet presoner per Tamerl. Ali Pasha va poder salvar al prncep hereu Sulayman que va portar a Brusa i desprs a Adrianpolis (Edirne). Del 1402 al 1407 Ali Pasha va ser gran visir de Sulayman (conegut per Solim elebi o  elebi) i va obtenir pel seu sobir el domini dels territoris entre Ankara i la mar Egea.

Ali Pasha va morir el 1407 i fou enterrat a Iznik (Nicea). Solim  elebi fou eliminat el 1410 per Mehmed  elebi (Mehmet I). Un barri, una mesquita i un convent de Brusa conserven el seu nom.

 Bibliografia .
J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357664" title="Camussa (color)" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="140076">


Camussa s un color amb una gradaci molt clara de groc-marr com el del pl de l'animal anomenat camussa o isard. Tamb s el de la pell de bfal, animal del qual aquest color pren el nom en angls: buff color.









Una mostra del color camussa:
 




 	













 Localitzaci i usos .
Camussa s el color d'algunes aus.




Territ rogenc.



Camussa s el color d'alguns bolets.
















Camussa s un dels colors de les banderes dels estats Delaware i New Jersey dels Estats Units.



 Vegeu tamb .
Llista de colors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357666" title="Assumpci" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="140077">


Assumpci de Maria o de la Verge s la creena, d'acord a la tradici i teologia de l'Esglsia Catlica, que el cos i nima de la Mare de Du van ser duts al cel desprs d'acabar els seus dies a la terra. Aquest trasllat s cridat Assumptio Beat Mari Virginis (Assumpci de la Benaventurada Mare de Du) pels catlics romans, la doctrina dels quals va ser definida com dogma (veritat de la qual no pot dubtar-se) pel papa Pius XII el 1 de novembre de 1950. L'Esglsia Catlica ha celebrat aquesta festa en honor de la Mare de Du, en Orient des del segle VI i a Roma des del segle VII, celebrant-se el 15 d'agost.
 L'Assumpci a Occident . 
A causa de factors poltics i lingstics, ja que les relacions amb orient eren tibants i el grec no es dominava encara, la doctrina de l'Assumpci de Maria no va ser desenvolupada sin fins a el segle XII on apareix el tractat Ad Interrogata, atribut a Sant Agust, el qual acceptava l'assumpci corporal de Maria. Sant Toms d'Aquino i altres grans telegs es van declarar a favor seu.
 Misteri d'Elx .
Article principal: Misteri d'Elx 

A la Baslica menor de Santa Maria d'Elx se celebra tots els anys durant les festes en honor a l'Assumpci de la Mare de Du una representaci lric-teatral a la qual es reflecteixen diverses tradicions procedents dels relats apcrifs. El Misteri d'Elx, va gaudir de tal reconeixement que ja el 1632 Urb VIII a travs d'una butlla li eximeix de la prohibici de representar obres teatrals en l'interior de les esglsies que havia acordat el Concili de Trento.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357667" title="Competitivitat" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="140078">
La competitivitat s un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa, subsector o pas per produir i vendre bns i serveis en els mercats interiors i exteriors. Segons l'mbit, la competitivitat pot tenir els segents significats:
 a nivell empresarial, la competitivitat s la capacitat de proveir els productes i els serveis tan o ms eficientment i eficament que no pas els competidors;
 en el sector industrial i el comer exterior, la competitivitat s la capacitat de les empreses de la mateixa indstria per aconseguir l'xit sostingut en comparaci amb els competidors estrangers, sense cap tipus de protecci i subsidis;
 per als Estats, la competitivitat s la capacitat dels ciutadans per aconseguir un estndard de vida alt i creixent, el qual s determinat per la productivitat en l's dels recursos naturals i la producci de l'economia per cada unitat de ma d'obra o capital que s'utilitza. ;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357668" title="Pludite Teatre" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="140079">
Pludite Teatre s una associaci sense afany de lucre creada en 1998 a la ciutat de l Hospitalet de Llobregat (Barcelona) amb la finalitat de promoure activitats relacionades amb el mn de la cultura, l art i la formaci a travs de les arts escniques. El barri de Santa Eullia  d ample tradici teatral- i el seu Centre Cultural sn els escenaris que serveixen de gresol entre l associaci i la seva expressi artstica.

	Des del seu naixement, Pludite Teatre desenvolupa les seves activitats en dues grans rees: la Creaci i la Formaci.

	-L rea de Creaci s expressa a travs de la prpia creaci, l experimentaci, la producci, l organitzaci i la participaci artstica en actes culturals com accions escniques als museus i accions solidries (SolidArt). D aquesta manera l associaci aconsegueix definir un estil propi que serveix d aliment per a una companyia de teatre professional  Apstrofe  i un grup de teatre amateur  Pludite Teatre , els muntatges escnics dels quals  en moltes ocasions de creaci prpia- materialitzen la potica contempornia i l expressen mitjanant el Teatre de Moviment. 
	A ms, organitza i celebra amb altres entitats del barri el Festival de Teatre de Santa Eullia, ja en la sisena edici (2008).

	-En l rea de Formaci crea un model que desenvolupa des de 1998, basat principalment en l experincia prctica. 
	Entre els membres de l associaci trobem artistes i professionals de l Educaci, de la Pedagogia, de la Sociologia, de la Psicologia i de la Comunicaci, interessats/ades per les Arts Escniques com a vehicle portador de valors. Aquest model ha estat adoptat per L Escola de Msica-Centre de les Arts de L'Hospitalet de Llobregat lloc on Pludite Teatre desenvolupa des del seu inici el programa formatiu d activitats en Arts Escniques. 
	Parallelament realitza cursos i tallers regulars d Arts Escniques, Teatre-Dansa i Teatre de Moviment per a nens/es, joves i adults en diversos punts de la ciutat, aix com activitats escniques en centres educatius de primria i secundria, amb joves en els espais pblics i teatre comunitari dirigit a diversos collectius  immigrants, discapacitats psquics, etc. 
	Aprenentatge, integraci, interculturalitat sn claus per a aquest model.

	Pludite Teatre fa de les Arts Escniques una eina de cohesi social i de connexi entre els diferents collectius i institucions de la ciutat, creant xarxes entre els que cohabiten un mateix espai, a travs del seu tarann de professionalitat, Teatre de Moviment i una plasticitat potica contempornia.

 Pludite  es l imperatiu del verb llat  plaudo  que vol dir aplaudit. Aquesta paraula l utilitzaven alguns personatges de la comdia de Plauto a la fi de la representaci per a demanar l aplaudiment i indicar que la funci s havia acabat. (Segle III a. d. C.).


Enllaos externs.
http://www.plaudite.org/cat/inici.htm









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357671" title="Llibertat econmica" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="140080">
La llibertat econmica s la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol b o servei adquirit sense l's de la fora, frau o robatori. La llibertat econmica encarnada a l'estat de dret, els drets de propietat i la llibertat contractual, i caracteritzada per l'obertura interna i externa dels mercats, la protecci dels drets de propietat i la llibertat d'iniciativa econmica. Actualment, el concepte s'utilitza i s'associa amb el sistema de mercat lliure. 

Els ndexs de llibertat econmica assagen de mesurar la llibertat econmic, i els estudis emprics basats en alguns d'aquestes rnquings han demostrat que estan correlacionat amb el creixement econmic i la reducci de la pobresa.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357673" title="Antrtida Argentina" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="140081">
L'Antrtida Argentina s la regi de l'Antrtida reclamada per Argentina com a part del seu territori nacional. Aquesta regi, que inclou la pennsula Antrtica i una secci triangular que s'estn fins el Pol Sud, est delimitat pels meridians 25 W i 74 W, i el parallel 60 S. Administrativament, l'Antrtida Argentina s un departament de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud. Les autoritats provincials resideixen a Ushuaia i el governador designa anualment un delegat per a la regi antrtica, el qual hi representa el poder civil. El territori reclamat per argentina coincideix en part amb les reivindicacions de Xile i el Regne Unit, de manera que el poder civil dels administradors noms s'exerceix a les bases antrtiques nacionals.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357674" title="Joaquim Blume i Carreras" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="140082">
Joaquim Blume i Carreras va ser un gimnasta nascut a Grcia el 21 de juny de 1933. Fill d'un professor de gimnstica d'origen alemany, Armand Blume Schmadecki, i de Maria de la Pau Carreras, va emigrar a Alemanya amb la seva famlia durant la Guerra Civil espanyola. All hi pass els primers anys de la seva vida. Un cop acabada la guerra, va tornar a Barcelona.

Va comenar a practicar la gimnstica en un gimns que tenia el seu pare al carrer de Pdua de la ciutat comtal. 

El 1949 obtingu el campionat absolut d Espanya i de Catalunya i el va retenir durant deu anys. Als Jocs Olmpics de Hlsinki de l'any 1952 es classific entre els millors gimnastes del mn i als Jocs Mediterranis de 1956 va guanyar sis medalles d or i una de bronze. L'any 1956 partia entre els favorits per als Jocs de Melbourne, per l'Espanya de Franco es va negar a participar-hi com a protesta per la presncia de l'URSS. El 1957, en els Campionats d'Europa celebrats a Pars Joaquim Blume es convert en campi absolut d Europa; hi va guanyar el concurs individual, a ms de quatre aparells: paralleles, cavall, barra fixa i anelles. En aquesta darrera disciplina aconsegu una gran perfecci en l'execuci del Crist (consistent en romandre esttic amb els braos en creu). El 1958 tampoc va poder competir en els Campionats del Mn, novament per motius poltics. 

Joaquim Blume va morir el 29 d abril de 1959 quan el vol 42 d'Iberia, on hi viatjaven a part d'ell, la seva esposa Maria Josefa Bonet i la resta de membres de l'equip espanyol, es va estavellar a la Sierra de Valdemecas de Conca. No hi va haver cap supervivent.

Des del 15 d agost de 1960, Grcia el recorda amb una placa commemorativa a la faana de la casa on va viure al carrer Santa Creu, 1, i el 16 d abril de 1999 se li va retre homenatge popular amb motiu del 40. aniversari de la seva mort.

Enllaos externs.
Palmars de Joaquim Blume







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357675" title="Santa Fe (Argentina)" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="140083">
Santa Fe s la capital de la provncia argentina de Santa Fe. s situada al nord-est de l'Argentina, a prop del encreuament dels rius Paran i Salado; a l'altra vora es troba la ciutat de Paran, amb la qual s'uneix per mitj del tnel subfluvial Hernandarias. La ciutat tamb est connectada mitjanant un canal al port de Colastin. El 2001, Santa Fe tenia una poblaci de 369.000 habitants, tot i que l'rea metropolitana que inclou altres pobles i ciutats adjacents, tenia una poblaci de 454.238, la novena ms gran de l'Argentina. 

Santa Fe s un centre de comer i transport per a la rica regi agrcola que produeix grans, olis i carn. La ciutat s seu de la Universitat Catlica de Santa Fe, la Universitat Nacional del Litoral, aix com diversos museus i edificis construts durant l'poca colonial.  




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357676" title="Xina continental" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="140084">
La Xina continental s un terme geopoltic generalment sinnim de la regi culturalment i econmicament associada amb el territori de la Repblica Popular de la Xina, incloent-hi les regions administratives especials de Hong Kong i Macau. El terme mai no inclou Taiwan, reivindicat per la Repblica Popular de la Xina, per en l'actualitat sota la jurisdicci de la Repblica de la Xina. En xins, el terme pot incloure l'illa de Hainan, tot i que n'est separada geogrficament. A Taiwan, Hong Kong i Macau, el terme s un mtode polticament neutre per referir-se al territori continental. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357678" title="Jonathan Williams" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="140086">
 Jonathan Williams  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 d'octubre del 1942 a El Caire, Egipte.


 A la F1 .

Jonathan Williams va debutar a l'onzena i ltima cursa de la temporada 1967 (la divuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 d'octubre del 1967 el GP de Mxic al circuit de Ciutat de Mxic (Autdrom Hermanos Rodrguez).

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, , aconseguint finalitzar en vuitena posici de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357680" title="Blasco Maa" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="140087">
Blasco Maa (?-?) va ser un cavaller aragons.

Orgens familiars.
Desconeguts. Pertanyia al llinatge dels Maa i era parent de Pero Maa de Sangarrn. 

Matrimoni i descendents.
Desconeguts.

Biografia.
Recolz l abat Ferran d'Arag conjuntament amb Ximeno Cornel I i Pero d'Ahones per foraren la fi de la regncia del comte San d'Arag cap el mes de setembre del 1218. Finada la regncia, el rei Jaume I d'Arag inici el seu regnat de manera efectiva.

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Enciclopedia Aragonesa: Linaje de los Maza;
 Enciclopdia Catalana: Maa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357686" title="Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="140088">
El Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor s una torneig de raspall per a jugadors professionals organitzada per la Mancomunitat de Municipis de La Safor.

 Historial .




 Enllaos externs .
 2008: Pgina oficial;
 2007: Pgina de Tagarinet;
 2006: Pgina oficial i Pgina de Tagarinet;
 2005: Pgina de Tagarinet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357691" title="Passeig de la Bonanova" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="140089">
El passeig de la Bonanova, dissenyat per unir el nucli de Sant Gervasi de Cassoles amb el nucli de Sarri, vas ser finalitzat els anys 1890. Amb una llargada de 1017 metres i 25 metres d'amplada superfcie de 26.910 m aquest passeig t a banda i banda antigues torres de les quals el 40% van ser derrudes durant els anys 70 i 80 del segle XX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357693" title="Energia del buit" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="140090">
L'energia del buit s una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absncia de tot tipus de matria. L'energia del buit t un origen purament quntic i s responsable d'efectes fsics observables com l'efecte Casimir. Aix mateix l'energia del buit permet l'evaporaci d'un forat negre a travs de la radiaci de Hawking.

L'energia del buit tindria tamb importants conseqncies cosmolgiques ja que estaria relacionada amb el perode inicial d'expansi inflacionari i amb l'aparent acceleraci actual de l'expansi de l'Univers. Alguns astrofsics pensen que l'energia del buit podria ser responsable de l'energia fosca de l'univers (popularitzada en el terme quintaessncia) associada amb la constant cosmolgica de la relativitat general. Aquesta energia fosca desenvoluparia un paper similar al una fora gravetat repulsiva contribuint a l'expansi de l'Univers.

Histria.

El 1934 Georges Lematre va utilitzar una equaci anloga a una equaci d'estat d'un gas ideal per interpretar la constant cosmolgica en termes de densitat d'energia del buit. El del 1973, Edward Tryon proposar que l'Univers podria ser una fluctuaci quntica del buit en el qual la fluctuaci positiva estaria representada per la massa i energia i la fluctuaci negativa per l'energia potencial gravitatria global de l'Univers. Durant dels anys 80 es van realitzar nombrosos intents de relacionar l'energia del buit amb alguna Teoria de la Gran Unificaci susceptible de ser confirmada per les observacions astrofsiques. 

Vegeu tamb.
 Energia del punt zero;
 Energia fosca;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357705" title="Gregorio Maran y Posadillo" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="140091">

Gregorio Maran y Posadillo (Madrid, 19 de maig de 1887 - Madrid, 27 de mar de 1960) va ser un metge, escriptor i poltic espanyol. 

Biografia.
El seu pare era un jurista cntabre i la seva mara era d'origen gadit i va morir de part quan Gregorio Maran comptava 3 anys. A partir dels 5 anys la famlia passava els estius a Santander on alternaven amb Menendez Pelayo Jos Maria de Pereda i Benito Prez Galds.

El 1911 es va casar amb Dolores Moya i van tenir tres filles i un fill.

Es va oposar a la dictadura de Primo de Ribera i en un primer moment junt amb altres intellectuals com Jos Ortega y Gasset va recolzar a la segona Repblica Espanyola per desprs se'n va distanciar. Durant la guerra civil es va exiliar per pocs anys desprs de l'acabament d'aquesta va tornar a Espanya sense rebre represlies. 

Com a metge va destacar especialment en el camp de l'endocrinologia.

Conegu personalment a Sigmund Freud

Va pertnyer, entre altres, a la Real Academia Espaola de la Lengua.

Com escriptor s'ocup de molts diversos temes: histria, art, la cuina, la vestimentales masses...i cre un gnere literari propi el de l'"assaig  biolgic" on descriu les grans passions humanes a travs de personatges histrics i les seves caracterstiques psquiques i fisiopatolgiques.


Obres (llibres).
Medicina.
La sangre en los estados tiroideos (1911);
Investigaciones anatmicas sobre el aparato paratiroideo del hombre (1911);
Las glndulas de secrecin interna y las enfermedades de la nutricin (1913);
La doctrina de las secreciones internas. Su significacin biolgica y sus aplicaciones a la clnica (1915);
Manual de Medicina Interna (1916);
La edad crtica (1919);
Problemas actuales de la doctrina de las secreciones internas (1922);
Gordos y flacos (1926);
Tres ensayos sobre la vida sexual (1926);
Estados prediabticos (1927);
El bocio y el cretinismo (1927);
El problema de las febrculas (1927);
Manual de enfermedades del tiroides (1929);
La diabetes inspida (1929);
Los accidentes graves de la enfermedad de Addison (1929);
Los estados intersexuales en la especie humana (1929);
El problema social de la infeccin (1929);
Amor conveniencia y eugenesia (1929);
Endocrinologa (1930);
La evolucin de la sexualidad y los estados intersexuales (1930);
Estudios de fisiopatologa sexual (1931);
Amiel. Un estudio sobre la timidez (1932);
Once lecciones sobre reumatismo (1933);
Los problemas clnicos de los casos fciles (1937);
El climaterio de la mujer y del hombre (1937);
Estudios de endocrinologa (1938);
Manual de las enfermedades endocrinas y del metabolismo (1939);
Estudios sobre Fisiopatologa hipofisaria (1940);
Nuevos problemas clnicos de las secreciones internas (1940);
El diagnstico precoz en endocrinologa (1940);
Alimentacin y regmenes alimentarios (1942);
Relatos de endocrinologa (1944);
Manual de diagnstico etiolgico (1946);
Crtica de la Medicina dogmtica (1950);
Diecisiete lecciones sobre reumatismo (1951);
El crecimiento y sus trastornos (1953);
La medicina y nuestro tiempo (1954);
Fisiopatologa y clnica endocrinas (1955);

 Histria .
Ensayo biolgico sobre Enrique IV de Castilla y su tiempo (1930);
Las ideas biolgicas del Padre Feijoo (1934);
Espaa y la historia de Amrica (1935);
Vocacin y tica (1936);
El Conde-Duque de Olivares. La pasin de mandar (1936);
Tiberio. Historia de un resentimiento (1939);
Tiempo viejo y tiempo nuevo (1940);
Don Juan. Ensayo sobre el origen de su leyenda (1940);
Luis Vives. Un espaol fuera de Espaa (1942);
Antonio Prez. El hombre, el drama, la poca (1947);
Espaoles fuera de Espaa (1947);
Los procesos de Castilla contra Antonio Prez (1947);
Cajal. Su tiempo y el nuestro (1950);
El marqus de Valdecilla (1951);
Efemrides y comentarios (1955);
El Greco y Toledo (1957);
Los tres Vlez, una historia de todos los tiempos (1960, publicado en 1962);
Expulsin y dispora de los moriscos espaoles (manuscrito indito encontrado en 1980);

 Pensament .
Biologa y feminismo (1920);
Sexo, trabajo y deporte (1925);
Raz y decoro de Espaa (1933);
Vocacin y tica (1935);
Psicologa del gesto (1937);
Crnica y gesto de la libertad (1938);
Elogio y nostalgia de Toledo (1941);
Vida e historia (1941);
Ensayos liberales (1946);
Espaoles fuera de Espaa (1947);
El alma de Espaa (1951);


Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357707" title="Boxa grega antiga" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="140092">


La boxa grega antiga s un esport que data com a mnim del segle VIII aC (l'poca de la Ilada d'Homer) i que es practicava a les polis gregues en diversos contextos socials. La majoria de les fonts sobre la boxa grega antiga sn fragmentries o llegendries, cosa que fa difcil reconstruir-ne de manera detallada les regles, els usos i la histria que envoltava aquesta activitat. Tot i aix, se sap amb certesa que la boxa amb guants va ser una part significativa de l'antiga cultura atltica grega durant tot el primer perode clssic.

Orgens.


Hi ha proves arqueolgiques i artstiques de la boxa grega antiga (pyx o pygme en grec antic) ja des dels perodes minoic i micnic. Hi ha moltes llegendes sobre l'origen de la boxa a Grcia; per exemple, n'hi ha una que explica que Teseu es va inventar una forma de boxa en qu dos homes seien cara a cara i es comenaven a clavar cops de puny fins que un dels dos queia mort. Amb el temps, els boxadors van comenar a combatre dempeus, completament nus, amb els punys protegits per guants (amb pues) i els avantbraos embenats fins al colze.

Segons la Ilada (cant 23), els guerrers micnics practicaven la boxa com a part de les competicions que celebraven en honor dels caiguts, tot i que s possible que Homer reflecteixi una cultura grega ms tardana. La boxa s una de les disciplines dels jocs funeraris que es disputen en honor de Patrocle, l'amic d'Aquilles mort en combat cap al final de la guerra de Troia. s en commemoraci de la mort de Patrocle que el 688 aC els grecs introdueixen la boxa (pygme o pygmachia) en els Jocs Olmpics de l'antigor. Els participants s'entrenaven colpejant un sac (korykos) i es cobrien les mans amb unes tires de cuiro (himantes) que els deixaven els dits lliures; a vegades tamb es protegien els canells i el pit de la mateixa manera.

L'erudit i historiador Filstrat assegurava que en un primer moment la boxa es va desenvolupar a Esparta per endurir els rostres dels guerrers que entrarien en batalla. Els primers espartans creien que els elms eren innecessaris i la boxa els preparava per als cops que inevitablement rebrien durant el combat. Els espartans, per, mai no van participar en competicions de boxa, ja que creien que era una manera poc honorable de caure derrotat.

Equipament.


Fins aproximadament el 500aC, els boxadors es protegien els nusos de les mans amb les himantes, tires de pell de bou d'entre 3 i 3,7 metres de llarg amb les quals s'embolicaven les mans. Cap al 400 aC es van introduir les sphairai, molt similars a les himantes per amb la part interior encoixinada i la part exterior molt ms dura i rgida.

Desprs de la introducci de les sphairai, ben aviat es van incorporar els oxys, unes gruixudes cintes de cuiro que protegien les mans, els canells i els avantbraos; una banda de vell a l'avantbra permetia que el combatent s'eixugus la suor. D'aquesta manera, les cintes de cuiro es movien menys en donar un cop i els nusos de les mans quedaven ms protegits.

Els pgils s'entrenaven a la palestra amb els korykos, equivalents als moderns sacs de boxa, que estaven plens de sorra, farina o mill.

Rules.


Actualment, les regles comunament acceptades per a la boxa grega antiga es basen en referncies histriques i imatges, tot i que sn deduccions i no pas certeses, perqu ens n'han arribat poques referncies i fonts en bon estat.
No es podia agafar el rival ni fer servir tcniques de lluita.
S'acceptava qualsevol mena de cop amb la m, per no es podia agafar ni esgarrapar amb els dits.
No hi havia ring.
No hi havia assalts ni lmits de temps.
La victria arribava quan un dels boxadors abandonava o quedava incapacitat.
No hi havia diferents categories segons el pes; els oponents es triaven a l'atzar.
Els jutges feien complir les normes colpejant els infractors amb una vara.
Si el combat s'allargava massa, els pgils podien optar per un intercanvi de cops sense defensar-se.

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357708" title="Ali Pasha ?orlulu" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="140093">
Ali Pasha  orlulu (1670-1711) fou un gran visir otom.

Era nascut a  orlu i molt humil, per fou adoptat per un cortes d'Ahmet II, i desprs d'un temps va entrar al servei de palau, i va arribar a silahdar amb Mustaf II.

Va reorganitzar la jerarquia administrativa per el 1703, quan es va produir la revoluci, fou apartat del seu crrec per influncia del shyakh al-islam Feyd Allah i del gran visir Rami Mehmed Pasha i va rebre el rang de visir.  Ahmet III el va nomenar hubbe waziri (1703); va exercir com a val de Trpoli del Lban (1704) i al cap de poc va retornar al crrec dhubbe waziri, fins que el 3 de maig del 1706 fou nomenat gran visir. 

El 1708 va rebre el rang de damad, al casar-se amb Emine Sultan filla de Mustaf II. Va reduir la despesa de l'estat, va controlar els abusos dels militars i va millorar l'arsenal i la flota, per va deixar passar l'ocasi de reprendre Morea als venecians durant la guerra de Successi a Espanya i no va saber aprofitar la invasi d'Ucrana per Carles XII de Sucia per donar-li suport i aturar a Rssia, pel que fou criticat. Desprs de la batalla de Poltava (8 de juliol de 1709), el rei suec va refusar els regals enviats pel gran visir al que retreia la manca de suport efectiu. 

Va perdre la confiana del sult i fou destitut el 16 de juny de 1710 i al cap d'uns mesos fou enviat a un virtual exili a Crimea com a governador de Kaffa. Era a Mitilene a Lesbos, en ruta cap al seu govern quan fou executat (desembre del 1711). Fou enterrat al  arshi Kapi a Istanbul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357710" title="Ali Pasha Damad" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="140094">
Ali Pasha Damad (Slz (prop d'Iznik) 1667-Peterwardein 1716) fou gran visir otom.

Va entrar a la cort amb Ahmet II i fou katib, rikabdar, cukadar i silahdar. La seva influncia es va incrementar sota Ahmet III que el va nomenar visir; es va casar amb la filla del sult, Ftima, el maig de 1709.

Quan el gran visir Khodja Ibrahim Pasha fou condemnat a mort per intentar assassinar-lo, fou nomenat gran visir (27 d'abril del 1713) i va signar amb Rssia el tractat d'Adrianpolis que va fixar la frontera als rius Samara i Orel (5 de juny de 1713). Desprs va iniciar la campanya de Morea contra els venecians amb l'excusa d'atacs venecians a vaixells turcs. El 1715 va ocupar diverses places venecianes al Pelopons: Napoli di Romania, Argos, Koron, Modon, Malvasia i tamb La Suda i Spina Longa a Creta. Al mateix temps foren reprimides les revoltes de Uthman-oghlu Basuh Pasha a Sria i la de Kaytas Bey a Egipte. Un bandit que actuava a Anatlia, Abbas, fou tanmateix derrotat.

El 1716 va mobilitzar tropes per conquerir Corf, per austracs i venecians es van aliar; va haver d'atacar llavors Belgrad i el general imperial prncep Eugeni de Savoia, el va derrotar a Peterwardein (5 d'agost de 1716) on va morir per una bala perduda al curs de la batalla. Fou enterrat a Belgrad. Durant l'atac a Belgrad els otomans havien desembarcat a Corf per es van retirar al saber la mort del gran visir.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357719" title="Ali Pasha Gzeldje" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="140095">
Ali Pasha Gzeldje (mort el 1621) fou un gran visir otom. El malnom Gzeldje volia dir el Bell; tamb fou conegut com Ali Pasha  elebi (l'Elegant).

Va nixer a l'illa de Kos, a la vila d'Istanky, al segle XVI i entre altres crrec menors va ser bey de Damietta, beylerbeyi del Iemen (1602), beylerbeyi de Tunis, beylerbeyi de Morea i beylerbeyi de Xipre.

El novembre del 1617 fou nomenat kapudan-i derya (almirall) per a l'agost del 1618 una turmenta li va fer perdre 11 de les naus de la flota que tenia al seu crrec i fou destitut; no obstant a la caiguda de Mustaf I (1618) va recuperar el seu crrec; el 23 de desembre de 1619, desprs d'una srie de moviments poltics amb Osman II, fou nomenat gran visir en el lloc d'kz Mehmed Pasha i es va destacar per la continuada confiscaci de bens tant a musulmans com a cristians i jueus. 

Preparava una campanya contra Polnia  quan va morir el 8 de mar de 1621 i fou enterrat a Besiktas a Istanbul.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357721" title="Pgil en reps" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="140096">


El Pgil en reps o Pgil de les Termes s una escultura de bronze que fa 1,20 metres d'alada. Trobat a les Termes de Constant, a Roma, actualment es conserva al palau Massimo alle Terme, una secci del Museu Nacional rom. s una de les dues obres trobades el 1885 amb tan sols un mes de diferncia als vessants del tur del Quirinal, possiblement procedents de les runes dels banys de Constant. Sembla que totes dues van ser enterrades acuradament ja a l'antiguitat. El realisme de la pea suggereix que s algun boxador en particular, i no pas la representaci de Polideuces, un dels Dioscurs.

Arran de l'exhibici de les dues peces a l'Akademisches Kunstmuseum de Bonn, l'estiu del 1989, programada per celebrar els dos mil anys de la fundaci de la ciutat, Nikolaus Himmelmann va restaurar i estudiar acuradament les esttues.  

 Descripci .


L'escultura representa un pgil assegut sobre una roca (imitaci moderna de l'original, desapareguda) just desprs d'un combat, i que gira violentament el cap. Porta un tapall i uns guants formats per unes gruixudes tires de cuiro (        / hymantes) que envolten els nusos i deixen lliures els dits; la part del puny est reforada. Al cos no hi ha el senyal de cap ferida, per la cara est plena de marques dels cops: t un tall a l'orella, el nas trencat i tot de cicatrius a la cara.

El pgil s una pea de bronze formada per vuit fragments soldats, i d'un gran refinament tcnic en la recerca de la policromia. Els ulls, que haurien d'estar incrustats, han desaparegut, i hi ha nombroses petites incrustacions de coure vermell als dits i el cap per simular la sang de les ferides. El moviment del cap fa voleiar les gotetes, i per aix tamb hi ha incrustacions sobre l'avantbra i la cuixa drets.   

Una neteja recent ha posat de manifest que hi ha zones desgastades a la punta del peu dret i als guants i els dits de la m esquerra, acariciades en senyal de la veneraci i deferncia de qu ha estat objecte l'esttua al llarg dels segles.

 Atribuci .

Al guant de la m esquerra hi ha unes marques que tradicionalment s'havien interpretat com la signatura Apolloni, fill de Nstor, un escultor grec actiu durant el segle I aC. Aquesta afirmaci ha estat discutida, i ha quedat invalidada per un examen ms aprofundit, que ha mostrat que en realitat es tracta de les traces de la corrosi del bronze. En un dit del peu esquerre hi ha la lletra  , que sens dubte s la marca del taller que es va encarregar de la fosa.

 

Des del punt de vista de l'estil, el pgil, amb la seva musculatura ben marcada i la reproducci realista de les ferides causades pel combat, sembla l'arquetipus de l'estil hellenstic per la seva recerca del naturalisme, patent tamb en l'exacerbaci dels sentiments que es poden llegir tant en la cara com en el moviment de l'home. Tanmateix, les consideracions tcniques i la clara influncia de Lsip de Sici han portat alguns autors a veure en l'esttua una pea del mestre o del seu germ Lisistrat, fams per la seva habilitat tcnica. 
Si ms no, el gruix del bronze impedeix veure en la pea una realitzaci hellenstica; el treball de les parts i l'afegit dels ulls fan que es relacioni l'obra amb el segle IV aC.

 Vegeu tamb.
 Escultura grega;
 Art hellenstic;

 Bibliografia .

  Brunilde Sismondo Ridgway, Hellenistic Sculpture, vol. III: The Styles of ca. 100-31 B.C.. University of Wisconsin Press, Madison, 2003 (ISBN 0-299-17710-6), p. 84-86.
  Nikolaus Himmelmann (ed.), Herrscher und Athlet. Die Bronzen vom Quirinal, catleg de l'exposici. Olivetti, Milan, 1989.
  R. R. R. Smith (1991), La sculpture hellnistique (Hellenistic Sculpture), trad. Anne i Marie Duprat. Thames & Hudson, col. L'Univers de l'art, Pars, 1996 (ISBN 2-87811-107-9), p. 54-55.

Notes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357723" title="Discografia de Silverchair" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="140097">

La discografia de Silverchair, banda australiana de rock alternatiu i post-grunge, consisteix en cinc lbums d'estudi, 22 senzills, dos lbums en directe, dos recopilatoris i quatre reculls de vdeos.

El grup va aconseguir l'xit amb el seu primer senzill i quan els seus components noms tenien setze anys. Influenciats per grups com Nirvana, Pearl Jam i Soundgarden, la seva msica segueix l'estil grunge. Mentre el seu segon lbum segueix el cam marcat pel primer, el tercer comena a evolucionar a un so ms meldic, convertint-se en un dels exponents del moviment post-grunge. Sempre al capdamunt de les llistes australianes, el grup decideix fer un descans ja que encara eren molt joves i estaven molt cansats. El quart lbum presenta un canvi fora radical fent present l'inici d'una nova etapa cap al rock alternatiu. Durant la promoci d'aquest lbum, el cantant Daniel Johns va patir una greu malaltia per la qual van haver de suspendre la gira. Desprs de la seva recuperaci, tots els membres van iniciar projectes alternatius amb altres grups que van finalitzar en comenar a treballar en el cinqu i ltim lbum d'estudi.





 lbums .

 lbums d'estudi .


 Altres lbums .



 Senzills .


 Videoclips .


 Cares B .



 Altres esdeveniments .



 Referncies .



 Enllaos externs .

 Discografia de Silverchair;
 Discografia de Silverchair a MusicBrainz;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357728" title="Jos Mara de Pereda" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="140098">

Jos Mara de Pereda y Snchez Porra (Polanco, Cantbria, 6 de febrer de 1833   Santander, Cantbria, 1 de mar de 1906) fou un novellista espanyol.
 
 Biografia .

Els seus pares van ser Juan Francisco de Pereda i Brbara Josefa Snchez Porra, naturals de Polanco i de Comillas respectivament. Jos Mara de Pereda va passar els primers anys al seu poble natal i als 11 anys es va traslladar a Santander. Va estudiar a l'institut de Santander. El 1852 es va traslladar a Madrid amb la intenci d'estudiar a la Acadmia d'Artilleria de Segvia per no va acabar els estudis. Durant la revoluci de 1854 (coneguda com la Vicalvarada va estar a punt de morir en un tiroteig.

Torn a Santander i el 1857 en aparixer el diari La Abeja Montaesa hi aparegueren articles costumistes seus. Es dedic a escriure obres de teatre sense gaire xit.

El 1864 va aparixer la seva primera obra notable: Escenas montaesas. 

El 1871 es presenta a les eleccions com a diputat del partit carlista i surt escollit.

El sucidi el 1893 del seu primer fill, Juan Manuel, el va trasbalsar.

El 1897 va llegir el seu discurs d'entrada a la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua.

Va ser un dels escriptors ms llegits de la Restauraci espanyola

 Obres .
:Al primer vuelo. Illustracions d' Apelles Mestres, Barcelona, Imp. Henrich y Ca. en Comandita, 1891, 2 vols.
Baos del sardinero. Illustracions de Pedrero, Santander, Tantn, 1995.
Blasones y talegas, Madrid, Imp. Biblioteca Patria, 189- ?
Buena gloria. Dibuixos de Andy, Santander, Gobierno de Cantabria, Secretara General, Servicio de Publicaciones, 1984.
El buey suelto Cuadros edificantes de la vida de un soltern, por J. M. de Pereda, Madrid, Imprenta y Fundicin de Manuel Tello, 1878.
De tal palo, tal astilla, Madrid, Imp. y Fundicin de Manuel Tello, 1880.
Don Gonzalo Gonzlez de la Gonzalera, Madrid, Surez, 1878. ;
Un joven distinguido y otros tipos trashumantes. Selecci y prleg de Carmen Bravo-Villasante, Madrid, Montena, 1988, (El carnaval de las letras, 9).
Leva y otros cuentos. Prlogo y notas de Laureano Bonet, Madrid, Alianza Editorial, 1970, ;
La Montlvez, Madrid, Imprenta y Fund. de Tello, 1888.
Nubes de esto, Madrid, Imprenta y Fundicin de Manuel Tello, 1891, (Obras completas de Jos Mara de Pereda, 14).
Pedro Snchez, Madrid, Imprenta y Fundicin de M. Tello, 1883.
Pachn Gonzlez, Madrid, Viuda e Hijos de Tello, 1896.
Peas arriba, Madrid, Tip. Viuda e Hijos de Tello, 1895.
Para ser un buen arriero, Madrid, Rodrguez Serra, 1900, (Biblioteca Mignon, 11).
La puchera, Madrid,, Imprenta y Fundicin de Manuel Tello, 1889, (Obras completas de Jos Mara de Pereda, 11).
El sabor de la tierruca. Copias del natural. Ilustraciones de Apeles Mestres. Grabados de C. Verdaguer, Barcelona, Biblioteca Artes y Letras, 1882.
Sotileza, Madrid, Imp. y Fundicin de Manuel Tello, 1885.
Sotileza. Edicin, notas y apndice por Jos Simn Cabarga. Santander, Institucin Cultural de Cantabria, 1977.
Obras Completas Prlogo de Marcelino Menndez y Pelayo, Madrid, Tipografa de la Viuda e Hijos de M. Tello, 1884-1906,17 vols. I. Los hombres de pro.- II. El buey suelto.-III. Don Gonzalo Gonzlez de la Gonzalera- IV. De tal palo, tal astilla.- V. Escenas montaesas;
VI. Tipos y paisajes.- VII. .- VIII.- Bocetos al temple. Tipos trashumantes.- IX. Sotileza.-X. El sabor de la tierruca.-XI. La puchera- XII. La Montlvez- XIII. Pedro Snchez.- XIV. Nubes de esto.- XV. Peas arriba.- XVI. A primer vuelo.- XVII. Pachn Gonzlez; De Patricio Rigelta; Agosto; El bolo de un pobre; Cutres; Por lo que valga; El reo de P...; La lima de los deseos; Va de cuento; Esbozo; De mis recuerdos; Homenaje a Menndez y Pelayo.
Obras Completas Edici dirigida per Anthony H. Clarke y Jos Manuel Gonzlez Herrn, Santander, Ediciones Tantn, 1989-2001. I. Escenas montaesas, Tipos y paisajes. Edicin, introduccin y notas de Salvador Garca Castaeda, 1989.- II. Tipos trashumantes. Esbozos y rasguos. Edicin, introduccin y notas de Salvador Garca Castaeda, 1989.- III, Bocetos al temple. Edicin de Jos Manuel Gonzlez Herrn. introduccin y notas de Noel M. Valis.- El buey suelto. Edicin de Anthony H. Clarke. Introduccin y notas de Maurice Hemingway, 1990. IV. Don Gonzalo Gonzlez de la Gonzalera. Introduccin y notas de Enrique Miralles. De tal palo, tal astilla. Introduccin y notas de Eamonn Rodgers, 1991.- V. El sabor de la tierruca. Edicin, introduccin y notas de Anthony H. Clarke. Pedro Snchez. Edicin de Jos Manuel Gonzlez Herrn. Introduccin y notas de Francisco Prez Gutirrez, 1992.- VI. Sotileza. Edicin de Anthony H. Clarke. Introduccin y notas de Francisco Caudet. La Montlvez Edicin de Jos Manuel Gonzlez Herrn. Introduccin y notas de Laureano Bonet, 1996.- VII. La puchera; Nubes de esto / edicin de Anthony H. Clarke ; introduccin y notas de Demetrio Estbanez Caldern. - VIII. A primer vuelo. Edicin y notas de A. H. Clarke. Peas arriba. Edicin de A. H. Clarke, introduccin y notas de J. M. Lpez de Abiada.

 Enllaos externs .

Biografia de Pereda;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357736" title="Ali Pasha Hakim-oghl" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="140099">
Ali Pasha Hakim-oghl (4 de juny de 1689-Ktahya 14 d'agost de 1758) fou gran visir otom.

Era fill d'un metge veneci convertit al islam, de nom musulm Nur Efendi, que era metge de Mustaf II. Va ocupar diversos crrec administratius a la cort i a provncies. Fou governador d'Adana (1722) i va sotmetre a les turbulentes tribus turcmanes de Cilcia; el 1724 fou nomenat governador d'Alep i va participar al setge i conquesta de Tabriz el mateix any.

El 1725 fou nomenat visir, i va exercir com beylerbeyi d'Anatlia, serasker d'Orient, governador de Sivas, i governador de Diyarbakir; el 1730 va retornar al crrec de serasker d'Orient i va derrotar el xa de Prsia, Thamasp III a Kuzidjan el 15 de setembre de 1731, ocupant Hamadan, Urmiya i Tabriz.

El 12 de mar de 1732 fou nomenat gran visir i va restablir les finances de l'estat. Va formar aliana amb Frana contra ustria per les condicions imposades als francesos a suggeriment de Ahmed Pasha Bonneval van fer fracassar l'acord. Quan es va reprendre la guerra contra Prsia, fou destitut (12 de juliol de 1735) i fou enviat exiliat a Mitilene de Lesbos; poc desprs fou nomenat governador de Bsnia on va exercir tres anys (1738-1740) en els que va fer front als austracs, defensant amb xit Travnik i derrotant al mariscal de Saxnia-Hildburghausen a Banja Luka (4 d'agost del 1737). El 1740 fou enviat a Egipte on va combatre la revolta dels mamelucs locals. El 1741 va ser nomenar beylerbeyi d'Anatlia.

El 21 d'abril de 1742 fou nomenat gran visir per segona vegada, crrec que va ocupar fins el 23 de setembre de 1742 quan volia dirigir en persona l'exrcit d'Orient contra Nadir Shah, en oposici a la opini del sult. 

El 1744 fou nomenat governador de Bsnia i el 1745 governador d'Alep i al cap d'uns mesos fou nomenat comandant en cap de l'exrcit d'Orient per en aquest temps es va signar la pau amb Nadir Shah (1746) i no va tenir ocasi d'exercir el comandament. Fou llavors altre cop governador de Bsnia i desprs de Trebisonda.

El 15 de febrer de 1755 fou nomenat gran visir per tercera vegada per Osman III el mateix dia que va pujar al tron, per destitut el 18 de maig de 1755 per pressi del silihdar Miyikil Ali Agha. Fou enviat a l'exili a Xipre, per abans de final d'any fou nomenat governador d'Egipte, i el 1756 altre cop governador (beylerbeyi) d'Anatlia, fins que fou cessat el 1757.

Es va retirar a Ktahya on va morir el 14 d'agost de 1758 i fou enterrat a la mesquita que havia construt el 1734 a Istanbul
 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357742" title="Platja de Ribamar" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="140100">

La Platja de Ribamar s una platja de cdols, roques i grava del municipi d'Alcal de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja s la ms septentrional del terme municipal. Limita al nord amb el terme de Penscola desprs d una costa de roques i, al sud amb cala Mundina, separades per 600 m de roques.

s una platja allada, sense aglomeracions, amb aiges transparents. Es troba enclavada en la zona de protecci mediambiental de la Serra d Irta i est considerada una platja natural, sense cap intervenci humana.

Se situa en un entorn natural, disposant d'accs per un cam sense asfaltar. S arriba des de Les Fonts pel cam que va al cmping Ribamar. Es pot aparcar a les rodalies del cmping o al cam que condueix a la platja.

 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Todopesca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357745" title="Limes Germanicus" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="140101">


El Limes Germanicus (En llat frontera germnica) era una important linia de frontera (limes) amb forts que van acotar les provncies Romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividit l'Imperi Rom i les tribus germniques insubmises, dels anys 83 a 260. A aquesta poca, el limes abraava del Mar del Nord al Rhin fins a prop Regensburg al Danubi. 

El Limes Germanicus estava dividit en: 

El ms baix (Del nord) germnic Limes, que anava del Mar del Nord a Katwijk als Pasos Baixos al llarg del Rhin; ;

El Superior germnic Limes (tamb anomenat senzillament "el Limes") s'inicia al Rhin a Rheinbrohl (Neuwied (districte)) a travs del Taunus muntanyes al riu Principal (Est d'Hanau), llavors al llarg del Principal a Miltenberg, i d'Osterburken (Neckar-Odenwald-Kreis) del sud a Lorch (Ostalbkreis) en una lnia recta gaireb perfecta de ms de 70 km; ;

El propi Rhaetian Limes est ests de Lorch a Eining (proper a Kelheim) en el Danubi. ;

La longitud total era 568 km. Va incloure com a mnim 60 castells i 900 talaies.

Les Defenses de frontera romana han esdevingut molt ms conegudes a travs de les excavacions sistemtiques finanades per Alemanya i a travs d'altres investigacions relacionades amb elles. El 2005, les restes de les fronteres de la Germania Superior i Rhaetian Limes foren inclosos a la Llista de la UNESCO com a Llocs del Patrimoni Mundial com Fronteres de l'Imperi Rom.Aprop de Frankfurt, a Saalburg hi ha reconstruda una fortificaci i un museu dels Limes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357746" title="Ali Pasha Khadim" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="140102">
Ali Pasha Khadim (mort 1511) fou gran visir otom.

Va ocupar els crrecs dak aghasi i beylerbeyi de Karaman i desprs de Rumlia. Va fer una campanya a Valquia el 1485.

El 1486 fou nomenat visir i va derrotar els mamelucs egipcis a Agha ayir a Cilcia el 1492. El 1496 va fer construir la mesquita Atik Ali Pasha a Istanbul, amb madrassa i escola. Tamb va fer construir un hamman (banys) a Kargmrk i una mesquita a Yassiren. El 1500 va conquerir les fortaleses de Koron i Modon al Pelopons.

El 1501 fou nomenat gran visir en substituci de Nesih Pasha; fou destitut el 1503 per va tornar al crrec el 1506; va donar suport al prncep (shahzade) Ahmed, el segon fill de Baiazet II, en front del prncep Korkud al que va eliminar el 1508; tamb va derrotar el 1511 a  orlu al prncep Selim que s'havia revoltat. Va combatre llavors al rebel Karabiyik-oghl a Gkay (entre Sivas i Kayseri), i va morir a la batalla.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357749" title="Ali Pasha Mubarak" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="140103">
Ali Pasha Mubarak (Birinbal, 1823 - El Caire, 14 de novembre de 1893) fou un escriptor i poltic egipci.

Va estudiar a Bulak i el 1844 va ocupar el seu primer crrec a la missi egpcia a Frana enviada per Muhammad Al on va rebre formaci d'enginyer militar. A la tornada a Egipte el 1850 va rebre el favor del kediv i va ocupar diversos crrecs administratius importants a l'exrcit i civils i va arribar a ministre; va introduir reformes i va fer obres publiques no sempre amb el resultat esperat, durant el govern d'Isma'il Pasha establint la Biblioteca Nacional d'Egipte Dar Al-Kutub el 1870, i el 1880 va fundar l'escola de professors Dar Al-Ulum per prover de professors en ran a les escoles. En el seu darrer ministeri d'Educaci, al gabinet de Riyad Pasha a partir de 1888 va cometre tants errors que va haver de dimitir el 1891 sota indicaci de Sir Alfred Milner (desprs Lord Milner) i va morir dos anys desprs.

Va escriure manuals per les escoles. La seva obra principal fou el Khitab al-djadida al-tawfikiyya amb descripcions d'Alexandria i el Caire, biografies d'homes celebres nascuts a aquestes dues ciutats i altres temes.

Referncies.


Enllaos externs.
 Al-Ahram Weekly, When looks don't count;

 Bibliografia .
  Heyworth-Dunne, History of Education un Egypt;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357751" title="Llac subglacial" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="140104">

Un llac subglacial s un llac sota una glacera o sota un casquet de gel, El llac ms gran d'aquest tipus es troba sota l'estaci de Vostok, a l'Antrtida i fa uns 14.000 km2.

L'aigua sota el gel es mant en estat lquid grcies a la calor geotrmica i a la pressi de la capa de gla que fa que el punt de fusi es trobi per sota de zero graus.

Hi ha evidncies de llacs subglacials en altres planetes del sistema solar en concret al satllit de Jpiter, Europa.

 Referncies .
Erlingsson, U., (2006). Lake Vostok behaves like a  captured lake  and may be near to creating an Antarctic jkulhlaup. Geogr, Ann., 88A (1): 1 7.;


 Enllaos externs .
 The Exploration of Subglacial Lake Ellsworth (University of Bristol);
 Subglacial Lake Research and Exploration;
 Subglacial Antarctic Lake Environments Program Office, Texas A&M University;
 Date Pinned Down for Ancient Antarctic Flood - By determining the date of an ancient subglacial flood, scientists have linked it to a global warming trend.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357754" title="Apogon diversus" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="140105">

 Apogon diversus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--Nm. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357755" title="Museu de la Cincia" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="140106">

 El Museu de la Cincia de Barcelona, actualment anomenat CosmoCaixa.
 El Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa.
 El Museu de les Cincies Prncipe Felipe, a la Ciutat de les Arts i les Cincies de Valncia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357756" title="Mehmet Emin Al Paix" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="140107">
Mehmet Emin Al Paix (Ali Pasha Muhammad Amin) (Istanbul febrer de 1815- Bebek 7 de setembre de 1871) fou gran visir otom.

Fill d'un botiguer va obtenir una feina al diwan imperial als 14 anys i va rebre el malnom d'Al segurament per la seva baixa altura. Va ocupar diversos crrec, molts relacionats amb la traducci ja que havia aprs una mica de francs. El 1841 fou enviat com ambaixador a Londres (1841-1844) i desprs va ocupar altres crrecs incloent el de ministre d'afers exteriors breument el 1845.

El 28 de setembre de 1846 Reshid Pasha, el ministre d'afers exteriors que l'havia substitut, fou nomenat gran visir, i llavor va nomenar a Mehmet Emin altre cop com a ministre d'afers exteriors. Rashid i Mehmet foren cessats el 29 d'abril de 1848, per ambds van recuperar el crrec el 18 d'agost del mateix any i van restar al crrec fins el 6 d'agost de 1852 en que, destitut Rashid, Mehmet Emin fou nomenat gran visir i Fuad Pasha fou nomenat ministre d'afers exteriors. Aquest canvi va suposar una certa enemistat entre Reshid i Mehmed Emin. Va ser revocat el 3 d'octubre de 1852.

El gener de 1853 fou nomenat wali d'Izmir que va ocupar fins el juliol, i llavors wali de Khdewendigar (abril de 1854) i al mateix temps president de l'alt consell dels tanzimat, rgan recent creat. El 23 de novembre de 1854, durant la guerra de Crimea, fou nomenat ministre d'afers exteriors amb Reshid Pasha com a gran visir (conservat la presidncia dels tanzimat) i al final de la guerra (mar de 1855) fou nomenat delegat a la conferencia de pau de Viena. El 2 de maig de 1955 va dimitir Reshid Pasha i Mehmed Amin va ocupar el seu lloc com a gran visir. El febrer del 1856 va redactar el fams Khatt-i Humayun i al mes segent va signar el tractat de pau de Pars. Per les interferncies de les potencies en els afers dels principats danubians, va dimitir el 1 de novembre de 1856 i Reshid Pasha va tornar al crrec.

El 6 d'agost de 1857 va dimitir Reshid i el va succeir Mustaf Maili Pasha que va designar a Mehmed Emin Ali com a ministre d'afers exteriors, crrec que va conservar quan Reshid va tornar al poder (22 d'octubre de 1857 a 7 de gener de 1858). A la mort de Reshid el va succeir com a gran visir per tercera vegada. Va ser obligat a dimitir el 18 d'octubre de 1859 desprs de proposar una rebaixa de les despeses de palau. El juliol de 1861 va tornar al ministeri d'afers exteriors, per el 6 d'agost de 1861 el sult Abdlziz el va nomenar gran visir per quarta vegada; el va cessar per discrepncies el 22 de novembre de 1861 i va passar al ministeri d'afers exterior que va conservar sota els gran visirs  Keecizade Mehmed Fuad Pasha, (1861-1863), Yusuf Kamil Pasha (1863), Keecizade Mehmed Fuad Pasha (1863-1866) i Mtercim Mehmed Rst Pasha (1866-1867). En aquestos anys va destacar el acord per l'evacuaci de les fortaleses otomanes a Srbia (1866).

Caigut Mtercim Mehmed Rst Pasha el 11 de febrer de 1867 va tornar a ser gran visir per cinquena vegada. El 1868 va suprimir el Medjlis-i Wala establint al seu lloc  un consell d'estat (Shura-yi Devlet) i una cort suprema de justcia (Diwan-i Akham-i adliyye) i va emetre el nizam-name que fou la base del govern de Creta per trenta anys. El 1869 va obrir una escola imperial per formar funcionaris a l'estil europeu, amb classes donades en francs, a Galata Saray. El mateix any va crear el ministeri d'Interior i va incrementar l'educaci amb creaci d'escoles; a la mort de Fuad Pasha el 1869 va assolir ell mateix el ministeri d'afers exteriors. Tamb es va reorganitzar l'exrcit i la marina i es va iniciar la construcci de ferrocarrils a Rumlia.

Va exercir el crrec 4 anys i mig, fins a la seva mort el 7 de setembre de 1871 a la seva villa del Bsfor, desprs d'una malaltia de tres mesos.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357758" title="Principats danubians" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="140108">
Principiats danubians fou el nom amb el que durant el segle XIX hom referia als dos principats rumanesos, Valquia i Moldvia, sota sobirania otomana cada vegada ms limitada per les potncies.

Vegeu. Valquia i Moldvia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357762" title="Ali Pasha Semiz" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="140109">
Ali Pasha Semiz (mort el 1565), fou un gran visir otom. El malnom Semiz vol dir "el gros".

Va nixer a Brazza a Hercegovina i molt jove fou portat a Istanbul on fou part del cos de genssers arribant al crrec d'agha el 1546. Fou desprs beylerbeyi de Rumlia. El 1549 va ser designat governador d'Egipte i va participar a la campanya de Prsia amb Solim I.

Va ser nomenat gran visir el juliol de 1561 en substituci de Rustem Pasha. Va ocupar el crrec fins a la seva mort el juny de 1565. La seva tasca principal fou negociar la pau amb ustria amb l'ambaixador austrac Busbecq. Finalment el tractat de pau fou signat a Praga el 1 de juny de 1562, per desprs l'emperador Maximili II no en va respectar els termes.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357768" title="Ali Pasha Srmeli" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="140110">
Ali Pasha Srmeli (1645-1695) fou un gran visir otom. El seu malnom Srmeli volia dir presumptus.

Va nixer a Dimetoka. Va entrar a l'administraci sobretot en el camp de les finances i va arribar a sefertar el 1688 i encara que fou destitut el 1689 va recuperar el crrec el 1691 amb rang de visir. Desprs fou governador de Xipre (1692) i tot seguit de Trpoli del Lban (1693).

El 13 de mar de 1694 fou nomenat gran visir al lloc de Mustafa Pasha Bozoklu. Va dirigir la campanya d'Hongria i va assetjar Peterwardein per sense xit (1694). Al pujar al tron Mustaf II (6 de febrer de 1695) va conservar el crrec i va fer una segon campanya contra Hongria. Una revolta dels genssers va provocar la seva destituci el 22 d'abril de 1695 i fou condemnat a l'exili, per finalment es va decidir la seva execuci portada a terme el 18 de maig de 1695.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357777" title="Cara d'ngel" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="140111">
Cara d ngel s una pellcula en blanc i negre  d'Otto Preminger, estrenada el 1952. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Una nit, el conductor d'ambulncies de Beverly Hills, Frank Jessup i el seu soci Bill sn cridats a la propietat de Charles i Catherine Tremayne. Abans que arribin, Catherine ja ha estat tractada per inhalaci de gas, per la qual cosa la policia considera que ha estat un accident, per la rica Catherine pensa que ha esta intencionat. Quan est marxant de la casa, Diane, la bonica fillastra anglesa de Catherine  est tocant una pea de piano melangiosa i li assegura que la seva madrastra estar b. Quan Diane es posa histrica, Frank la bufeteja per calmar-la. Confosa, li dna una bufetada de tornada, llavors es disculpa. Ms tard, desprs de plegar de la feina, Frank va a un restaurant proper, inconscient que Diane l ha seguit amb el seu cotxe esportiu.

 Repartiment.
 Robert Mitchum: Frank Jessup;
 Jean Simmons: Diane Tremayne;
 Mona Freeman: Mary Wilton;
 Herbert Marshall : Mr. Charles Tremayne;
 Leon Ames: Fred Barrett;
 Barbara O'Neil: Mrs. Catherine Tremayne;
 Kenneth Tobey: Bill Crompton;
 Raymond Greenleaf: Arthur Vance;
 Griff Barnett: El jutge;
 Robert Gist: Miller;
 Morgan Farley: Jurat;
 Jim Backus:  Judson;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Angel Face la pellcula negra de la setmana;




 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357786" title="Forza Italia" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="140112">

Forza Italia (FI)  s un partit liberal i de Centre-dreta itali fundat per Silvio Berlusconi el 1994. Forza Italia era un dels partits que va integrar el bloc de l'ex-Casa de les Llibertats. El 16 de novembre del 2007 Berlusconi trenca l'aliana de Forza Italia amb la Lliga Nord i Alleanza Nazionale i crea un nou partit, Il Popolo delle Libert, en oposici al nou partit de centre-esquerra de Walter Veltroni, el Partito Democratico.

Quan es va fundar, en aquest partit tamb es van integrar  ex-demcrata-cristians, ex-liberals i ex-socialistes.

El seu nom s aquest perqu s enganxs, ja que els italians, quan juga la selecci de Itlia de futbol criden Forza Italia!. Aquest ha estat un factor important per al gran xit d'aquest partit (es va formar un parell de mesos abans d'unes eleccions italianes i es va convertir en un dels 2 grans partits).
Va obtenir 6.837.748 vots (21,0%) en les ltimes eleccions al Parlament europeu del 2004, o sigui 16 diputats europeus (sobre 78), mentre que el juny del 1999 havia obtingut 7.624.829 vots (25,2%) a les mateixes eleccions (i 22 diputats sobre 87)
A la taula es veu l evoluci de les dues principals coalicions a les tres darreres conteses electorals a la cmera de diputats:


En l mbit regional, no governa ms que tres regions (de 20) des de les eleccions regionals d'abril de 2005 (la Llombardia, el Vneto i  Siclia).

A la tardor 2007, la dissoluci del partit va estar orquestrada per Silvio Berlusconi, que prenent nota dels darrers fracassos, tant des del punt de vista electoral desprs de l'arribada del govern Prodi com des de les divergncies dels partits de la dreta italianes. La desaparici de Forza Italia va veure la creaci oficial del Partit de les  llibertats (Partito delle libert), destinat a reunir els diferents corrents de l'oposici i assegurar-se una majoria de dretes en el moment de les eleccions futures. Tanmateix, a finals de novembre, els demcrates cristians de l'UDC (Unione dei Demo-Cristiani) i els de la Lliga del Nord (Lega del Nord, antiga Lliga llombarda) no desitjaven unir-se a  Berlusconi.

El naixement del Poble de la llibertat (Popolo della Libert) est previst per la tardor del 2008. Forza Italia es fondr en aquest partit. Les eleccions del 13 i 14 d abril de 2008 han vist la victria de la coalici formada pel PdL, Lliga Nord i Movimento per l'Autonomia per il Sud i el retorn d un govern de centre-dreta a Itlia.

Enllaos externs.
Pgina web de Forza Italia;

 Referncies .

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357789" title="Llista dels tancs principals de batalla per pas" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="140113">
Aquest article s una llista dels tancs principals de batalla, i altres vehicles amb el mateix paper, en servei en tots els pasos del mn.  Un tanc principal de batalla (MBT) s un tipus de tanc que per les seves caracterstiques s capa de reunir tots els requisits armamentstics davant d'una guerra mecanitzada.



Referncies.


 Vegeu tamb .
 Tipus de vehicles blindats de combat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357790" title="Cala Blanca (Alcal de Xivert)" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="140114">

Cala Blanca s una petita platja de grava i arena blanca del municipi d'Alcal de Xivert, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta cala es divideix en dos espais, de 60 i 20 m d amplria. Rodejada de costa rocosa, al nord, a 650 m trobem cala Mundina i al sud, a 650 m, la platja de les Fonts.
s una cala allada amb aiges transparents i vegetaci natural. Es troba enclavada en la zona de protecci mediambiental de la Serra d Irta i est considerada una platja natural, sense interacci urbana.

Se situa en un entorn natural, disposant d'accs per un carrer sense urbanitzar. S arriba des de Les Fonts pel cam l Atall. Es pot aparcar a les vores del cam o a un terreny prop de la cala.

 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Todopesca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357793" title="Quid pro quo" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="140115">
Quid pro quo (del llat d'alguna cosa per alguna cosa) (tamb quiproquo) es refereix a l'acci de substituir algun b per un altre o un intercanvi de favors. En angls en diuen a favor for a favor o tamb what for what, give and take i Tit for Tat de significats similars. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357805" title="Apogon doederleini" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="140116">

 Apogon doederleini   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins a Taiwan i des de l'Austrlia subtropical fins a Nova Calednia i les Illes Kermadec.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & J. O. Snyder. 1901. A review of the cardinal fishes of Japan. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 23 (nm. 1240): 891-913, Pls. 43-44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357808" title="Goslar" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="140117">



Goslar s un historica ciutat de Baixa Saxnia, Alemanya. s el centre administratiu del districte de Goslar i localitzat a les pendents nordoest en els turons de l'Harz.La ciutat histrica de Goslar i les mines sn considerades patrimoni de la humanitat per la  UNESCO.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357809" title="Apogon doryssa" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="140118">

 Apogon doryssa   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als oceans ndic i Pacfic: des de l'Illa Christmas fins a les Tuamotu, l'Illa de Pasqua i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & A. Seale. 1906. The fishes of Samoa. Description of the species found in the archipelago, with a provisional check-list of the fishes of Oceania. Bull. Bur. Fish. v. 25 (for 1905): 173-455 + index 457-488, Pls. 33-53. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357813" title="Lliga gabonesa de futbol" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="140119">
La lliga gabonesa de futbol (Championnat National D1) s la mxima competici futbolstica de Gabon. s organitzada per la Fdration Gabonaise de Football. Fou creada l'any 1968.

 Clubs participants temporada 2007/08.
AS Mangasport (Moanda);
ASCM Moanda;
AS Stade Mandji  ;
Cercle Mbri Sportif ;
Delta Tlstar Gabon Tlcom FC ;
toile Filante de Poubara;
FC 105;
Missile FC ;
Soga FC ;
US Bitam ;
US Oyem ;
US O Mbilia Nzami;
Wongosport;

Historial.


1968 : Olympique Sportif (Libreville);
1969 : Aigle Royal (Libreville);
1970 : Aigle Royal (Libreville);
1971 : AS Solidarit (Libreville);
1972 : Olympique Sportif (Libreville);
1973 : AS Police (Libreville);
1974 : Zalang COC (Libreville);
1975 : Petrosport (Port Gentil);
1976 : Vantour Mangoungou (Libreville);
1977 : Vantour Mangoungou (Libreville);
1978 : ASMO/FC 105 (Libreville);
1979 : Anges ABC (Libreville);
1980 : US O Mbilia Nzami;
1981 : US O Mbilia Nzami;

1982 : ASMO/FC 105;
1983 : ASMO/FC 105;
1984 : AS Sogara (Port Gentil);
1985 : ASMO/FC 105;
1986 : ASMO/FC 105;
1987 : ASMO/FC 105;
1988 : US O Mbilia Nzami;
1989 : AS Sogara (Port Gentil);
1990 : JAC (Libreville);
1991 : AS Sogara (Port Gentil);
1992 : AS Sogara (Port Gentil);
1993 : AS Sogara (Port Gentil);
1994 : AS Sogara (Port Gentil);
1995 : AS Mangasport;

1996 : Mbilinga FC (Port Gentil);
1997 : FC 105 Libreville;
1998 : FC 105 Libreville;
1999 : FC 105 Libreville;
2000 : AS Mangasport;
2001 : FC 105 Libreville;
2002 : US O Mbilia Nzami;
2003 : US Bitam;
2004 : AS Mangasport;
2005 : AS Mangasport;
2006 : AS Mangasport;
2007 : FC 105 Libreville;
2008 : AS Mangasport;


Enllaos externs.
RSSSF;
futbol afric;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357814" title="Lliga beninesa de futbol" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="140120">
La lliga beninesa de futbol s la mxima competici futbolstica de Benn. Fou creada l'any 1969. Es celebra de gener a agost.

Equips participants temporada 2008.
Grup A.
Mogas 90 FC;
AS Dragons FC de l'Oum;
Energie de la Sbee FC;
Universit Nationale du Bnin FC (UNB);
Dynamo Unacob FC de Parakou (Malanville);
US Cheminots (Cotonou);
Mambas Noirs FC (Cotonou);
Dynamo FC (Abomey);
AS Oussou Saka FC (Porto-Novo);
USS Krak;
Grup B.
Buffles du Borgou FC (Parakou);
Panthres FC (Djougou);
Jeunesse Sportive de Pob FC;
Soleil FC (Cotonou);
Requins de l'Atlantique FC (Kouhounou);
Avrankou Omnisport FC;
Tonnerre d'Abomey FC;
Espoir FC (Savalou);
Jeunesse Athltique d Akpo Missrt FC (JAM);
ASPAC FC (Cotonou);

Historial.


1969 : FAD Cotonou;
1970 : AS Porto-Novo;
1971 : AS Cotonou;
1972 : AS Porto-Novo;
1973 : AS Porto-Novo;
1974 : Etoile Sportive Porto-Novo;
1975-77 : no es disput;
1978 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1979 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1980 : Buffles de Borgou (Parakou);
1981 : Ajijas Cotonou;
1982 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1983 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1984 : Lions de l'Atakory (Cotonou);
1985 : Requins de l'Atlantique FC (Cotonou);
1986 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1987 : Requins de l'Atlantique FC (Cotonou);
1988 : no es disput;
1989 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);

1990 : Requins de l'Atlantique FC (Cotonou);
1991 : Postel Sport FC (Porto-Novo);
1992 : Buffles de Borgou (Parakou);
1993 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1994 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1995 : Toffa Cotonou;
1996 : Mogas 90 FC (Porto Novo);
1997 : Mogas 90 FC (Porto Novo);
1998 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
1999 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
2000-01 : no es disput campionat oficial;
2002 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
2003 : AS Dragons FC de l'Oum (Porto-Novo);
2004 : no finalitzat;
2005 : no es disput;
2006 : Mogas 90 FC (Porto Novo);
2007 : Tonnerre d'Abomey FC;



Enllaos externs.
RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357816" title="Pic del Segre" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="140121">

El Pic del Segre o Puigmal del Segre s una muntanya de 2.843 metres situada entre l'Alta Cerdanya i el Ripolls, a la vall de Nria.

Rutes.
La ruta ms concorreguda s la que parteix des del santuari de Nria. Moltes vegades es combina amb l'ascensi al Puigmal.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Fontalba;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357817" title="Al Paix Tepedelenli" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="140122">
Ali Pasha Tepedelenli o Al Paix Tepedelenli (conegut com Ali Tebelen o Ali Tepeleni) (mort a Janina el 24 de gener de 1822), fou governador i virtual sobir de Janina i l'Epir.

Va nixer a Yanya (Janina o Jannina) d'una familia de dervixos emigrada de Ktahya. El seu avi i el seu pare foren mutesellimik de Tepedelen a l'Epir. El seu pare va morir sent Ali un infant i va ser criat per la seva mare que era de la regi de Konitza, on una guerra constant es desenvolupava en dos caps locals rivals.

Va ser ajudant del governador dels Colls (derbend bashbughu) i del mutasarrif de Delvino, amb la filla del qual es va casar; desprs va ajudar a matar al seu sogre i va ocupar el seu crrec (1784) amb rang de mir-i miran. El mateix 1784 va ser nomenat pel mateix crrec a Janina per noms amb carcter inter. El 1785 fou enviat com a mutasarrif a Trikala (turc Tirhala) i el 1786 fou nomenat comandant dels Colls sense perdre el seu govern. El 1787 fou nomenat altre cop mutasarrif de Janina i al esclatar les hostilitats amb els austracs, va participar amb distinci a la guerra; desprs va participar a la repressi d'una revolta a Srbia.

El 1790 va caure en desgracia i va perdre el crrec de comandant dels Colls, per va conservar el seu govern i per les seves habilitats militars la Porta va ignorar que havia engrandit la seva jurisdicci sense autoritzaci. El 1792, desprs de la pau amb ustria, va ser nomenat amb el seu fill Weli al-Din, com a comandants conjunts dels Colls amb l'encrrec d'impedir als albanesos de passar a Rumlia on havien estat utilitzats fins aleshores per reprimir a les bandes de bandits i en lloc de millorar la situaci havien augmentat el bandidatge i el conflicte a la zona. Poc temps desprs va sufocar la revolta de Paswan-oghlu, i en recompensa el seu fill Mukhtar va obtenir el sandjak d'Eghriboz (illa de Negroponte o Eubea) i la regi de Karli.

Els austracs durant la guerra havien instigats als grecs de Suli (suliotes) a revoltar-se contra Turquia; entre 1792 i 1802 Ali Paix els va haver de combatre i li fou complicat de sotmetre'ls. El 1797 el tractat de Campo Formio va transferir les illes Jniques i els districtes de Prevesa, Parga, Vonitza i Brutinto, que pertanyien a la Repblica de Vencia, a la sobirania francesa i es va crear el departament de Corcyre (departament de Crcira) tot i que no hi va haver annexi oficial. Al Paix va enviar llavors tropes per ajudar al otomans i russos a conquerir Corf, ocupaci conclosa el 3 de mar de 1799 i va aprofitar per ocupar Butrinto i obtenir alguns triomfs sobre els francesos que li van permetre seguidament entrar a Prevesa i Vonitza. Per l'acord de 1802 els quatre districtes foren incorporats al sandjak de Janina.

Al Paix fou nomenat llavors wali de Rumlia on els albanesos enviats temps enrere a la provncia per lluitar contra els bandits, i altres, s'havien revoltat a Edirne. Va obtenir un assenyalat xit aconseguint el retorn a la legalitat de molts dels caps del bandits i rebels per els ayans rumelis no van quedar satisfets ja que tenien inters en el manteniment de l'anarquia, i van aconseguir la seva deposici el 1803; Al fou enviat al sandjak de Trikala i poc desprs al de Janina, mentre el govern de Rumlia passava a Ibrahim Pasha, abans mutasarrif d'Iskhdra (Scutari). Ibrahim tenia molta influencia sobre els grecs del nord, igual com Al la tenia sobre els toscs o grecs del sud.

A la represa de la guerra el mateix 1803, Al Paix va establir contactes amb els francesos que li van donar armes. El 1807, per la pau de Tilsit, l'estat autnom de les Set Illes (Heftanesos) constituit el 2 d'abril del 1800 sota protectorat de Rssia i de l'Imperi Otom, fou entregat a Frana, es va declarar l'annexi a aquest pas i la creaci del departament de Crcira (13 de setembre de 1807); per els francesos planejaven recuperar tamb els quatre districtes que havien perdut al mateix temps que les illes; Butrinto, Prevesa, Vonitza i Parga.

Parga fou la primera en ser ocupada i van iniciar la revolta dels grecs de Trikala que el fill d'Al, Mukhtar, va poder reprimir. Entre 1808 i 1809 Al va concertar aliances matrimonials amb el mutasarrif d'Awlonya, tres filles del qual es van casar amb dos fills i un nebot d'Al. El 1810 va provocar una revolta a Awlonya i amb l'excusa d'anar en ajut del seu consogre es va apoderar del sandjak; el sult Mehmet II es va veure en la obligaci de nomenar a Mukhtar, fill d'Ali, com a nou governador d'Awlonya.  El 1811 Al es va apoderar del govern d'Argyrocastron (Egiri) i va envair el pas dels ghegs albanesos, tot amb el disgust de la Porta. A Albnia Al va derrotar els ghegs i va poder ocupar les fortaleses de Tirana i Peklinje i els sandjaks d'Okhri i Elbasan que va afegir als seus dominis.

Davant l'amenaa que suposava l'oposici a la seva poltica per part de la Porta, es va voler fer perdonar i quan el 1809 es va reprendre la guerra contra Rssia va enviar molts soldats a les ordes dels seus fills Mukhtar i Weli, a lluitar pel sult. Tamb va ajudar als britnics a ocupar les illes Jniques, illes que foren ocupades entre 1809 i 1814 excepte Corf que no fou ocupada fins el 26 de juny de 1814. El 1819 Al es va apoderar de Parga.

En aquest temps es van produir diverses circumstancies: els grecs de Phanar  (Barri del Fanar, coneguts per fanariotes) el volien eliminar per facilitar el seu projecte de revolta al Pelopons; el poders ministre (nishandji) otom Halet Efendi el volia tamb eliminar com a distracci per allunyar al sult del projecte de dissoldre els genssers; i es va produir una temptativa d'assassinat d'Al per part de Pasho Ismail Bey, un antic servidor de Weli Pasha; finalment fou cessat l'abril de 1820 com a governador comandant del Colls, i tots els sandjaks excepte el de Janina fora del qual va rebre orde de retirar totes les tropes; Weli Pasha va perdre el seu govern de Trikala. Els governador de les provncies venes van rebre l'orde de preparar les seves forces per si s'oposava a aquestes decisions i Kurshid Ahmed Pasha (ms tard governador de Morea) va ser nomenat comandant en cap de les forces dels governadors fronterers amb Al i una petita flota es va enviar a la costa albanesa. Al va respondre signant un acord amb els caps de la rebelli grega i va intentar promoure revoltes a les illes de la mar Egea, a Srbia i als principats danubians. La Porta va respondre amb la revocaci del seu rang de visir i del crrec de governador del sandjak de Janina i li va ordenar anar a viure amb la seva famlia a Tepedelen. 

Rpidament les tropes otomanes van ocupar totes les possessions del rebel, excepte Janina, on la fortalesa, ben proveda de menjar, podia resistir un setge. El otomans van haver d'assetjar Janina.  Tres dels seus fills i un net que governaven districtes en nom del pare/avi es van rendir. Al va saber promoure un mot entre les forces albaneses que l'assetjaven i mercs a la revolta de grecs i dels suliotes va poder resistir dos anys. Finalment el 1822 es va haver de rendir amb la condici de salvar la vida i poder retirar-se a un monestir de la rodalia. Khurshid Pasha li va concedir per Halet Efendi el va desautoritzar. Al, assabentat que en cas de ser atrapat seria executat, va provar de fugir per va morir d'una ferida en la fugida el 24 de gener de 1822.

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.
R. A. Davenport, Life of Ali Pasha, 1837
G. Remerand, Ali de Tepelen, Pars 1928




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357818" title="Pic Petit de Segre" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="140123">

El Pic Petit de Segre o Puigmal Petit del Segre s una muntanya de 2.811 metres situada entre l'Alta Cerdanya i el Ripolls, a la vall de Nria.

Rutes.
La ruta ms concorreguda s la que parteix des del santuari de Nria. Moltes vegades es combina amb l'ascensi al Puigmal.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Fontalba;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357819" title="Half Hour of Power" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="140124">


Half Hour of Power es el primer lbum de la banda Sum 41, realitzat el 27 de juny del 2000 per Big Rig Records, subsidiria de la discogrfica Island Records.

L lbum va ser dedicat en memria a la antiga banda Closet Monster El seu ttol fa referncia directa a la duraci de 30 minuts del disc (alguns minuts de silenci van ser agregats al final de la ltima pista per arribar als 30 minuts).

Esta es la primera de dos veces que "Summer" va aparixer en algun lbum de Sum 41, la segona va ser al disc All Killer No Filler. La banda va planejar collocar la can a cada lbum com una broma, per van deixar-ho crrer desprs d  All Killer No Filler. 

 Llistat de canons .
"Grab the Devil by the Horns and Fuck Him up the Ass"   1:07 ;
"Machine Gun"   2:29 ;
"What I Believe"   2:49 ;
"T.H.T."   0:43 ;
"Makes No Difference"   3:09 ;
"summer"   2:49 ;
"32 Ways to Die"   1:31 ;
"Second Chance For Max Headroom"   3:50 ;
"Dave's Possessed Hair/It's what We're All About"   3:48;
"Ride the Chariot To The Devil"   0:54 ;
"Another Time Around"   3:51;

 Participaci .
Deryck "Bizzy D" Whibley   vocalista, guitarra;
Dave "Brown Sound" Baksh   guitarra, vocalista;
Jason "Cone" McCaslin   baix;
Steve "Stevo 32" Jocz   bateria;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357823" title="Pic de Freser" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="140125">

El Pic de Freser o Pic de Fresers s una muntanya de 2.835 metres situada entre el Circ del Freser (al Ripolls), i la vall de Coma Mitjana, que s una vall lateral de la de Caran (al Conflent).

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi d'Ulldeter a travs del coll de la Marrana, ascensi que es pot combinar amb la pujada al Bastiments.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Vallter2000;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357828" title="Ali al-Rida" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="140126">
Ali al-Rida Abu l-Hasan ben Musa ben Djafar (Medina vers 765 o 770-Tus 818) fou el vuit imam dels xites duodecimans.

Era fill del imam Misa al-Kazim i de una umm walda de Nbia el nom de la qual apareix de diverses formes. Va portar una vida pietosa a Medina ocupat noms en afers religiosos. 

El 816 fou cridat pel califa al-Mansur a Merv i designat hereu del califat amb el ttol d'al-Rida. El califa amb el suport dels dignataris alides i abbssides encapalats pel fill d'Al-Mamun, van fer campanya per aquesta nominaci. Per orde del califa les banderes verdes van substituir a les negres a tot el territori del califat. Els governador abbssides van obeir l'orde, excepte Ismail ben Djafar de Bssora.

Al Iraq de majoria sunnita el nomenament d'un xita desprs del trasllat de la capital a la Merv va caure  molt malament. Va esclatar la revolta a Bagdad i un prncep abbssida fou designat califa. El 818 al-Mansur es va dirigir a Bagdad lentament, i hi va arribar el 819. En aquest temps va morir primer al-Fadl ben Sahl, el ministre principal del califa i suposat inductor del nomenament, que fou assassinat a Sarakhs, i poc desprs el mateix Ali al-Rida, de malaltia a Tus en una data que varia segons els historiadors (primers de setembre, 6 d'abril, i 17 o 19 de maig), encara que els xites ho atribueixin a l'enverinament potser fins i tot pel mateix califa. A la ciutat de Tus se li va erigir un santuari (mashad) que va acabar sent el nom de la ciutat en lloc de l'antic.

 Bibliografia .
F. Gabrieli, Al-Mamun e gli Alidi, Leipzig 1929.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357831" title="Ali Werdi Khan" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="140127">
Ali Werdi Khan (mort 1756) fou governador mogul de Bengala per compte de l'Imperi i amb el ttol de Mahabat Djang.

Fill d'un turcman de nom Mirza Muhammad Ali, va ser nomenat primer com a governador de Bihar. En aquesta posici va derrotar el governador de Bengala Sarfaraz Khan i va ocupar Mushidabad el 12 de maig de 1740 assolint el crrec de virrei de Bengala, Bihar i Orissa.

Durant 15 anys va estar amb guerra amb els marathes que li van arrabassar Orissa el 1755. Va morir el 9 d'abril 1756 i el va succeir el seu net Siradj al-Dawla Mirza Mahmud, darrer governador mogul de Bengala. 

 Bibliografia .
The Cambrigde History of India;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357832" title="Lliga de la Repblica del Congo de futbol" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="140128">
La lliga de la Repblica del Congo de futbol s la mxima competici futbolstica de la Repblica del Congo. s organitzada per la Fdration Congolaise de Football. Fou creada l'any 1961.

 Histria .
Entre 1961 i 1977 el campionat es decidia en un torneig dels tres equips campions de les lligues reginals de Brazzaville, Pointe-Noire i Niari. De 1978 a 1993 es disput una lliga nacional amb la participaci de 10 a 14 equips. A partir de 1994, la FECOFOOT es revert aquest canvi, tornant a un play-off nacional entre els campions dels tornejos regionals, amb l'afegit de ms entrades d'equips de les lligues ms fortes (Brazzaville, Pointe-Noire).

Aix el campionat del Congo es disputa en tres fases:
1) campionats departamentals;
2) campionats zonals ;
3) campionat nacional;

Historial.


1961 : Diables Noirs (Brazzaville);
1962-65 : No es disput;
1966 : Diables Noirs (Brazzaville);
1967 : Abeilles FC (Pointe-Noire);
1968 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1969 : Patronage Sainte-Anne (Brazzaville);
1970 : CARA Brazzaville;
1971 : Victoria Club Mokanda (Pointe-Noire) ;
1972 : CARA Brazzaville;
1973 : CARA Brazzaville;
1974 : CARA Brazzaville;
1975 : CARA Brazzaville;
1976 : CARA Brazzaville;
1977 : Diables Noirs (Brazzaville);
1978 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1979 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1980 : Etoile du Congo (Brazzaville);

1981 : CARA Brazzaville;
1983 : Kotoko MFOA (Brazzaville);
1983 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1984 : CARA Brazzaville;
1985 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1986 : Patronage Sainte-Anne (Brazzaville);
1987 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1988 : Inter Club (Brazzaville);
1989 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1990 : Inter Club (Brazzaville);
1991 : No es disput;
1992 : Diables Noirs (Brazzaville);
1993 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1994 : Etoile du Congo (Brazzaville);
1995 : AS Cheminots (Pointe-Noire);
1996 : Munisport (Pointe-Noire);
1997 : Munisport (Pointe-Noire);

1998 : Vita Club Mokanda (Pointe-Noire);
1999 : Vita Club Mokanda (Pointe-Noire);
2000 : Etoile du Congo (Brazzaville);
2001 : Etoile du Congo (Brazzaville);
2002 : AS Police (Brazzaville);
2003 : Saint Michel d'Ouenz (Brazzaville);
2004 : Diables Noirs (Brazzaville);
2005 : no s'atorg;
2006 : Etoile du Congo (Brazzaville);
2007 : Diables Noirs (Brazzaville);


Enllaos externs.
RSSSF;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357833" title="Delta (coet)" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="140129">


Delta s una familia de coets construits per la empresa Boeing. Porten en servei des d'agost de 1960 quant es va llanar el Delta I. Amb el programa de transbordadors espacials, la NASA va proposar abandonar les naus no reutilitzables, pero despres del accident del Challenger tots els projectes varen ser recuperats. En 1989 s va llanar el nou model de coets Delta, el Delta II, disenyat per llanar els satlits que conformarien el sistema GPS. Estats Units necesitava llanadors ms grans per els seus satelits espies, aixi que en 1998 es va crear el Delta III i en 2001 el Delta IV.

 Familia de coets .
Delta I: el primer de la familia, creat en 1960 a partir d'un misil balstic. Va estar en servei fins 1989.
Delta II: creat al 1989 per substituir els antics Delta I. El Delta II ha estat un coet molt fiable per la NASA. Existeixen versions com el 7925 o el 7925-Heavy.
Delta III: nascut al 1998, ofereix el doble de capacitat de carga que el seu predecesor.
Delta IV: llanat el 2001, aquest enorme coet sobrepasa els 70 m d'alada, i pot posar 15 tonelades mtriques (Tm) en orbita.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357835" title="Renee O'Connor" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="140130">

 
Renee O'Connor s una actriu de cinema i de sries de televisi americana. 

 Filmografia . 


 Enllaos externs . 

 Rocweb.de;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357836" title="toile du Congo" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="140131">

L'toile du Congo s un club congols de futbol de la ciutat de Brazzaville.

El club va ser fundat l'any 1926 com a Club Scolaire Brazzavillois, ms tard anomenat Etoile Poto-Poto (fou campi el 1931) i ms tard Etoile du Congo.

 Palmars .
Lliga de la Repblica del Congo de futbol: 12;
1968, 1978, 1979, 1980, 1985, 1987, 1989, 1993, 1994, 2000, 2001, 2006;

Copa de la Repblica del Congo de futbol: 4;
1983, 1995, 2000, 2002, 2006;

 Jugadors destacats .
 Franchel Ibara;
 Patrick Lolo;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357839" title="Diables Noirs" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="140132">

El Diables Noirs s un club congols de futbol de la ciutat de Brazzaville.

Va ser fundat l'any 1950 amb el nom d'Association Sportive de la Mission.

 Palmars .
Lliga de la Repblica del Congo de futbol: 6;
1961, 1966, 1977, 1992, 2004, 2007;

Copa de la Repblica del Congo de futbol: 4;
1989, 1990, 2003 , 2005;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357841" title="Platja del Moro" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="140133">

La Platja del Moro s una platja del municipi d'Alcal de Xivert en la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb el roquer de la Romana i al sud amb el roquer del Moro i t una longitud de 110 m, amb una amplria mxima al centre de 55 m i de 25 m als extrems. Una roca que emergeix del mar front a ella li ofereix el nom.

Se situa en un entorn semiurb a Alcossebre, amb un nivell d ocupaci alt els mesos d'estiu.

En ella es pot trobar una gran diversitat botnica en el roquer del seu nom, destacant una important colnia d'assutzena marina. 

Compta amb el distintiu de Bandera Blava a ms dels certificats de qualitat ambiental ISO 9001 i ISO 14001.


 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357842" title="Delta II" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="140134">


La familia dels vehicles de llanament Delta  va ser disenyada i construida per la divisi de Sistemes de Defensa Integrats de Boeing i ha estat en servei des de 1989. El programa de Delta II va ser una resposndabilitat de ULA (United Launch Alliance) el 1 de desembre de 2006.

 Histria .

Tots els vehicles de llaaments no reutilitzables dels Estats Units haurien de ser abandonats despres de la posada en marxa dels trasbordadors espacials, pero el Accident del Challenger va fer tornar a reempendre els preparatius del Delta. El Delta II, especificament, va ser disenyat per portar el sistema de satelits GPS. De totes maneres, els Delta II han llanat de manera reeixida ms de 100 projectes, incloent missions de la NASA a Mart:

Mars Global Surveyor al 1996.
Mars Pathfinder al 1996.
Mars Climate Orbiter al 1998.
Mars Polar Lander al 1999.
Mars Odyssey al 2001.
Mars Exploration Rovers (MER-A, Spirit i MER-B, Opportunity) al 2003.
Phoenix (sonda) al 2007;

 Descripci del vehicle .

Els Deltes son vehicles no reutilitzables, el que vol dir que noms s'utilitzen un cop.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357843" title="Visca l'amor!" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="140135">
Visca l'amor! s el set lbum de la Guillermina Motta, publicat el 1968.

Canons.
 Can de la malmonjada (annim - Guillermina Motta);
 No puc dormir soleta (annim - Guillermina Motta);
 Si no girau los vostres ulls (Joan Ros de Corella - Guillermina Motta);
 Una senyora de cor galant (annim - Guillermina Motta);
 Tan belles olors haveu (annim - Guillermina Motta);
 L'amor s que m'aturmenta (Pere Seraf - Guillermina Motta);
 Senyora, grcia i mercs (annim - Guillermina Motta);
 Si portau din din (Valeri Fuster - Guillermina Motta);
 Can del pobre marit (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta);
 Can del desig farsant (Josep Maria de Sagarra - Guillermina Motta);
 Nodreix l'amor (Joan Maragall - Guillermina Motta);
 Canticel (Josep Carner - Guillermina Motta);
 Can d'un doble amor (Josep Carner - Guillermina Motta);
 Lorelei (Gabriel Ferrater - Guillermina Motta);
 Mester d'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta);
 Visca l'amor (Joan Salvat-Papasseit - Guillermina Motta);

Enllaos externs.
Coberta a cancioneros.com


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357846" title="Alides" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="140136">
Alides s el nom donat als descendents d'Al ibn Abi-Tlib.

Al va tenir 18 fills segons la major part de les biografies (14 i 11 segons altres), i 17 filles, de diverses esposes. Els seus fills tradicionalment enumerats sn:

De Ftima az-Zahr;
Al-Hssan ibn Al;
Al-Hussayn ibn Al;
Al-Mhsin ibn Al;
De Khawla;
Muhmmad ibn al-Hanafiyya;
D'Umm-al-Bann;
Abbs ibn Al "el Vell";
Abd-Allah ibn Al;
Uthman ibn Al "el Vell";
Jfar ibn Al "el Vell";
D'As-Sabha Umm-Habib;
mar ibn Al;
De Layla bint Massud;
Abu-Bakr ibn Al;
Abd-ar-Rahman ibn Al;
Ubayd-Allah ibn Al;
D'Asma bint Umays;
Yahya ibn Al;
Awn ibn Al;
Muhmmad ibn Al "el Jove";
D'altres dones;
Jfar ibn Al "el Jove";
Abbs ibn Al "el Jove";
mar ibn Al "el Jove";
Uthman ibn Al "el Jove";
Akhu-Mhsin;

De tots aquestos fills cinc van deixar descendncia: Al-Hssan, Al-Hussayn, Muhmmad ibn al-Hanafiyya, mar i Abbs.

Hssan va originar els zaidites de Tabaristan, els hassnides d'Amol, els imams del Iemen, els xerifs del Sus, els xerifs del Marroc (sadites, filals, alauites), els idrssides del Marroc, els hammudites de Mlaga, els sulaymnides del Magrib, els Banu Katada de la Meca, els Banu Fulayta, els Salih de Ghana, els xerifs sulaymnides, els sulaymnides del Iemen i de la Meca, els Banu Ukhayr, 

Al-Hussayn va originar els imams ocults, els califes fatimites, els imams d'Alamut i els Banu Muhanna.

D'origen alida incert sn els Banu Mussa de Medina.

 Histria .
El 740 un alida, Zayd ben Ali ben Husayn va intentar per primer cop establi un estat alida a Karbala, per a la seva mort i del seu fill Yahya ben Zayd, l'empenta es va aturar (744) i els abbssides es van aprofitar per ocupar el poder. A l'ascens abbssida van respondre amb la revolta dels germans hasnides Muhammad ben Abd Allah a Medina, i Ibrahim ben Abd Allah a Bssora, revoltes reprimides pel califa al-Mansur (754-775) que va seguir una poltica repressiva contra els alides. Al-Mahdi (775-785) va aturar la repressi per no va aconseguir el suport alida i el seu successor Al-Hadi (785-786) va tornar a la ma dura; Aix va provocar la revolta d'Husayn ben Ali (conegut per Sahib Fakhkh) el 786 que fou reprimida. Idris ben Abd Allah, germ de Muhammad ben Abd Allah va emigrar al Marroc on va aconseguir fundar la primera dinastia alida, els idrssides. 

Harun al-Rashid va aturar la repressi per no va poder impedir la revolta de Yahya ben Abd Ada Allah (792/793) i la repressi va tornar a l'orde del dia. Musa al-Kazim, un husseinita, va morir a la pres; en aquest temps alguns alides descendents de Zayd ben Ali, es van refugiar a Daylam on el 864 van aconseguir establir una dinastia local que fou la primera d'una srie.

Al-Ma'mun (813-833) va fer front (814) a la revolta alida a Mesopotmia d'Abu l-Saraya aliat al hasnida Muhammad ben Ibrahim conegut com Ibn Tabataba i de Muhammad al-Dibadj a la Meca (815/816). Quan el califa va escollir com hereu al alida Ali al-Rida (816) les relacions entre el califat i els alides van millorar, per mor Ali al-Rida es va produir una revolta alida al Iemen dirigida per Abd al-Rahim ben Ahmad (822/823). Les relacions van seguir tenses i es van agreujar sota al-Mutawakkil (847-861). Al-Muntasir (861-862) va tornar a intentar l'entesa amb els alides; en aquest temps les rebellions alides van portar a la creaci de dinasties alides a la mar Cspia (zaidites a Daylam i Tabaristan des de 864, idrssides al Marroc, alides del Iemen) encara que la majoria foren reprimides.

Inicialment la successi corresponia a imans hasnides, per aviat foren els husseinites els que van tenir ms influncia. A la mort del sis imam husseinita Djafar al-Sadik el 765, la successi la van disputar els dos fills Ismail ben Djafar i Musa al-Kazim. Els seguidors del primer van esdevenir els ismalites que van originar els fatimites. La lnea de Musa (amb Ali al-Rida) va continuar fins al 12 imam, anomenat Muhammad al-Mahdi (873/874).

 Vegeu tamb .

Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam;

 Bibliografia .

J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357848" title="Alindjak" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="140137">
Alindjak o Alindja (en armeni Erndjak o Erendchak) fou el nom otom d'un districte de la provncia de Siunia (turc Siunik), modernament unes runes a la repblica autnoma de Nakhitxevan, al Azerbaidjan.

La fortalesa, fundada entre el segle III i el VII, estava a uns 20 km al nord de la confluncia del riu Alindja amb l'Araxes, prop de Djulfa la Vella, a la riba dreta del riu, al cim d'una muntanya de pendent molt aspre propera al llogaret de Khanaka. 

Vers el 909 el prncipe de Vaspurakan Sargis-Achot aliat al emir d'Azerbaidjan Yusuf al-Sadj, va atacar Siunia Oriental on el prncep Sembat es va refugiar a la fortaleza de Erendchak (Alindja) i Yusuf va quedar l'amo de la Siunia Oriental. Sembat no obstant va demanar a jut al seu cunyat Khatchik-Gagik, abans enemic seu, i es va poder salvar.

Tamerl era el 1395 a Shakki, emirat aliat de Gergia, i junt amb el seu fill Miranshah assetjava Alindjak, per l'emir Sidi Ali va rebutjar l'atac. Miranshah fou capturat i entregat al djalayrida Tahir, que el va tencar a una pres. El 1438 el emir Kara Koyunlu Iskandar, derrotar a Tabriz, fou assetjat a Alindjak, on tenia la famlia i el tresors, i all fou assassinat pel seu fill Shah Kubad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357849" title="Innerste" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="140138">


L' Innerste s un riu de 95 km de llargria que discorre per la Baixa Saxnia a Alemanya. La seva conca comprn 1264 km. No s navegable.

El seu nom s d'origen indogermnic: prov de la paraula "indistra" que significa "impetus".

Noms antics del riu: Indrista (1013), Entrista (1065), Indistria (1313), Inderste (1567).

El riu Innerste neix a un lloc que s'anomena Innerstesprung, a la serralada Harz al nord d'Alemanya. Neix a 615 m d'alada. 

La serralada Harz s una zona densement boscosa amb molta neu a l'hivern. El naixement est situat a 4 km al sud-est de la petita ciutat de Clausthal-Zellerfeld. Primer, el riu Innerste es dirigeix com un petit rierol cap al oest. El Entensumpf s el primer d'un sistema de llacs pels que transcorra desprs. El primer poblet pel qual passa el riu Innerste s Buntenbock (550 m). Continua el seu curs per la serralada i es dirigeix cap al nord. Petites ciutats al llarg del riu Innerste a la serralada Harz sn Wildemann (390 m) on recull les aiges del rierol de Spiegelbach, i Lautenthal  (300 m) on recull les aiges del rierol de Laute. Prop de Lautenthal passa per la presa Innerstetalsperre que fou construda entre 1963 i 1966. Les inundacions que provoca el riu durant el desgla sn ara menors grcies a la construcci d'aquesta presa. Alguns km desprs, prop de la ciutat de Langelsheim (204 m), es troba la vora de la serralada Harz. Aqu el riu Innerste recull les aiges de l'afluent Grane (de 12 km de llargada).

A partir d'aqu, el riu Innerste es dirigeix cap al nord-oest passant per un terreny accidentat i poc poblat. Aqu recull les aiges d'altres afluents: el riu Nette (43 km de llargada), el riu Lamme (21 km de llargada), el riu Neile, el riu Bruchgraben, el riu Beuster (12 km de llargada) i de molts petits rierols. Al sud de la ciutat de Hildesheim, passa pel davant del Castell de Marienburg.

La ciutat ms important per la qual passa el riu Innerste s Hildesheim, a una altitud de 90 m. El riu Innerste recull les aiges del petit riu Kupferstrang al nord de Hildesheim prop del Castell de Steuerwald i entra a una plana baixa que s'anomena Norddeutsche Tiefebene en alemany.

El riu Innerste continua el seu curs al nord-oest i discorre per la petita ciutat de Sarstedt (66 m) que est situada a 15 km al nord de Hildesheim a la plana baixa.

Aproximadament a 18 km al nord de Hildesheim, el riu Innerste desemboca al riu Leine, del qual n's el tributari ms important. La desembocadura es troba a un altitud de 65 m prop del poblet de Ruthe.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357851" title="Aljmia" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="140139">
Aljmia (rab al-adjamiyya) s el nom que els rabs donaven a les diverses llenges llatines de la Pennsula Ibrica. El significat fou modificat a l'edat mitjana pels castellans significant el nom de llenges llatines ibriques per escrites en carcters rabs.

El catal per tant fou una de les llenges aljmies per no es va escriure en rab. Els castellans anomenen l'escriptura com "aljamiado".

 Bibliografia .

E. Saavedra, ndice de la literatura aljamiada, Madrid 1878;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357853" title="At the Gates" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="140140">


At the Gates s un grup de death metal meldic provinent de la ciutat de Gteborg, Sucia, considerat un dels pioners d'aquest gnere del metall, juntament amb In Flames i Dark Tranquillity.


Histria.
Primera Etapa.
At the Gates es form en 1990 a Gteborg, just desprs de la dissoluci de la banda de death/black metal Grotesque.

Poc desprs gravaren el primer EP, Gardens of Grief mitjanant Dolores Record Label, amb el qual es va aconseguir un contracte amb la discogrfica Peaceville Records per tal de dur a terme el primer treball d'estudi l'any 1992, The Red in the Sky Is Ours, un disc les canons del qual originen una estructura musical innovadora fins llavors i un so en acabat reconegut amb el nom de So Gtenborg.

En 1993 entraren de nou a estudi per gravar el seu segent disc, With Fear I Kiss the Burning Darkness, per de seguida Alf Svensson, guitarra i fundador del grup, va deixar la banda per tal de dedicar-se al mn de l'art del tatuatge, els cmics i un nou projecte musical, Oxiplegatz, amb influncies de l'electrnica, l'pera i el black metal.
Va ser reemplaat pel fundador de House of Usher, Martin Larsson.

xit i dissoluci.
En 1994, At the Gates grav el seu tercer lbum d'estudi, Terminal Spirit Disease. Aquest contenia noms sis noves canons per clarament en ell es respirava un progrs immens en sols un any pel que feia a qualitat instrumental i producci. Seria el darrer amb la discogrfica Peaceville Records.

Continuaren girant i en 1995 isqu a la llum el disc de ms xit i que els va consagrar dins de l'escena metllica sueca, Slaughter of the Soul, ms meldic i amb un so que es correspon clarament amb aquell conegut comSo Gtenborg. Amb aquest disc foren nominats als Swedish Grammy Awards, juntament amb Fireside, Meshuggah i Yngwie Malmsteen.
La banda va rebre especials atencions i va aconseguir girar tamb pels EEUU amb un gran xit, per malgrat aix, els germans Bjrler deixaren el grup noms un any desprs i la resta de components decidiren abandonar tamb el projecte ja que seria gaireb impossible continuar sense ells.

Desprs de la dissoluci.
Desprs de la dissoluci d'At the Gates en 1996, Adrian Erlandsson -guitarra-, Jonas Bjrler -baix- i Anders Bjrler -guitarra-, formaren The Haunted amb un so thrash/death meldic. Ms tard, en 1999, Adrian Erlandsson deix la nova banda per unir-se als anglesos Cradle of Filth fins 2006 i fins ara mant diversos projectes alhora.

Reuni 2008.
El 18 d'Octubre de 2007, At the Gates anunciaren la seua reuni i confirmaren actuacions a diversos festivals per a l'any segent aix com Bloodstock Open Air, Castle Festival, Getafe Electric Festival, Gods of Metal, Graspop Metal Meeting, Hellfest, Roskilde Festival, Ruisrock, Sweden Rock Festival i Wacken Open Air.

Anders Bjrler va comentar:

" B, hem estat parlant sobre una possible reuni des de fa anys, per aquesta era la primera vegada que tot semblava ms adequat. La ruptura, fa ms de deu anys, va ser abrupta i va deixar una mala vibraci entre nosaltres. Ara mateix mantenim una bona relaci i enfoquem ms relaxadament el que som i el que fem. s el moment adequat per reunir-se i fer alguns concerts. Tracteu de veure'ns a l'estiu de 2008. Potser siga la darrera vegada que pugueu."

La gira de la Reuni va acabar a Atenes, Grcia, el 21 de setembre de 2008.


 Discografia .
lbums d'estudi.

 1992 - The Red in the Sky is Ours;
 1993 - With Fear I Kiss the Buring Darkness;
 1994 - Terminal Spirit Desease;
 1995 - Slaughter of the Soul;

  Compilacions .

 2001 - Suicidal Final Art;

 DVD .

 1997 - Darkseed, In Flames, Evereve - Live & Plugged VHS;

 EPs & Singles .

 1991 - Gardens of Grief (EP);
 1992 - Kingdom Gone;
 1993 - The Burning Darkness;
 1994 - Terminal Spirit Disease;
 1995 - Blinded By Fear;

 Enllaos externs .
 Plana oficial dAt the Gates;
 Myspace oficial dAt the Gates;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357856" title="Tres Platges" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="140141">

Tres Platges sn tres petites platges contiges del municipi d'Alcal de Xivert en la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquestes platges limiten al nord amb el roquer del Moro i al sud amb roques fins la platja de Manyetes i tenen una longitud total de 150 m, amb una amplria de 15 m.

Sn un conjunt de platges ben abrigades per estructures rocoses que les allen de l entorn i afavoreixen la prctica del nudisme.

Se situen en un entorn semiurb a Alcossebre, amb un nivell d ocupaci baix.

Compten amb els certificats de qualitat ambiental ISO 9001 i ISO 14001.


 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja a la web turstica de la CV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357859" title="Al-Alkami" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="140142">
Al-Halkami s el nom donat pels gegrafs rabs a patir dels segles IX i X, a la branca occidental de l'Eufrates que constitua una secci entre Hindiyya i la zona de les maresmes on es perdia. 

Al segle XX la branca oriental va desaparixer i es va convertir en un canal, i la occidental, per un llit que probablement era un xic diferent del de l'edat mitjana, va esdevenir el riu principal, passant pel mig d'al-Kantara, i per la vora de Kufa (a la riba dreta).

El visir al-Alkami portava el nom per aquest riu.

 Bibliografia .
S. H. Longrigg, Fou centuries of modern Iraq, Oxford, 1925.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357864" title="Lliga de Sierra Leone de futbol" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="140143">
La lliga de Sierra Leone de futbol (Sierra Leone National Premier League) s la mxima competici futbolstica de Sierra Leone. s organitzada per la Sierra Leone Football Association. Fou creada l'any 1967.

Tots els clubs campions (a data d'octubre 2008) sn equips de la capital Freetown. La lliga s patrocinada pel Sierra Leone Commercial Bank.

 Clubs participants temporada 2008-09 .
 F.C. Kallon Freetown;
 Diamond Stars Koidu Town;
 Ports Authority Freetown;
 Bo Rangers Bo;
 East End Lions Freetown;
 Wusum Stars Makeni ;
 Bai Bureh Warriors Port Loko;
 Mighty Blackpool Freetown;
 Golden Dragons Magburaka;
 Central Parade Freetown;
 Nepean Stars Bo;
 Old Edwardians Freetown;
 Kamboi Eagles Kenema;
 Wellinton People Freetown;

Historial.


1967 : Mighty Blackpool  (Freetown);
1968-72 : No es disput o desconegut;
1973 : Ports Authority  (Freetown);
1974 : Mighty Blackpool  (Freetown);
1975-76 : No es disput o desconegut;
1977 : East End Lions  (Freetown);
1978 : Mighty Blackpool (Freetown);
1979 : Mighty Blackpool (Freetown);
1980 : East End Lions (Freetown);
1981 : Real Republicans (Freetown);
1982 : Sierra Fisheries (Freetown);
1983 : Real Republicans (Freetown);
1984 : Real Republicans (Freetown);
1985 : East End Lions  (Freetown);

1986 : Sierra Fisheries (Freetown);
1987 : Sierra Fisheries (Freetown);
1988 : Mighty Blackpool (Freetown);
1989 : Freetown United (Freetown);
1990 : Old Edwardians  (Freetown);
1991 : Mighty Blackpool (Freetown);
1992 : East End Lions  (Freetown);
1993 : East End Lions  (Freetown);
1994 : East End Lions (Freetown);
1995 : Mighty Blackpool (Freetown);
1996 : Mighty Blackpool (Freetown);
1997 : East End Lions (Freetown);
1998 : Mighty Blackpool (Freetown);
1999 : East End Lions (Freetown);

2000 : Mighty Blackpool (Freetown);
2001 : Mighty Blackpool (Freetown);
2002-04 : No es disput;
2005 : East End Lions (Freetown);
2006 : Kallon F.C. (Freetown);
2007/08 : Ports Authority  (Freetown);


Enllaos externs.
RSSSF;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357865" title="Tur del Samont" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="140144">


El tur del Samont s una muntanya del masss del Montseny que t una alada sobre el nivell del mar de 1.272 m. s un punt geodsic i cadastral. El seu nom prov de "sa" (article salat femen) + "mont" (muntanya).

s el punt ms alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, errniament atribut al tur del Pi Novell. Est situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que s molt ms abrupte que la zona sud. 

Hi afloren materials del cambri-ordovici (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). Tamb hi trobem afloraments de calcosquists i calcries del devnic, juntament amb materials del carbonfer (a la base, pissarres, i a sobre, calcries amb intercalacions argiloses). Aquest ltim aflorament, per, tan sols apareix a l'oest, sota el Tur del Samont. 

Entre el tur del Samont i el tur de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357868" title="Tnel del Pimorent" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="140145">
El tnel del Pimorent s un tnel de carretera dels Pirineus que uneix l'Alta Cerdanya amb l'Arieja seguint la ruta de la eix europeu E9 Pars-Barcelona. El tnel permet evitar el coll del Pimorent i t els seus extrems en els municipis de Port, a l'alta vall del riu Querol, i de l'Ospitalet, a la vall d'Acs en el curs alt del riu Arieja i seguint el Sabarts histric. s un tnel de peatge.

 Histria .

Va ser construt entre el 1988 i el 1994. La seva creaci va ser decidida pel president de Frana Franois Mitterrand, que l'inaugur el desembre del 1994 conjuntament amb el president del govern espanyol Felipe Gonzlez i el president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Va ser concebut per a millorar la connexi rpida de l'eix que uneix Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, i per a facilitar la travessa central dels Pirineus en totes les estacions.

 Caracterstiques.
 Una barrera de peatge.
 Un nic tnel (tub) bidireccional de 4820 metres de longitud amb un carril a cada sentit.
 Cinc garatges i cinc refugis antiincendis. ;
 Tres galeries de retorn.
 Dos motors de ventilaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357872" title="Boccaccio Boccaccino" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="140146">

Boccaccio Boccaccino (Ferrara, 1468   Cremona, 1525) va ser un pintor itali del Renaixement.

Va nixer a Ferrara i probablement va estudiar-hi sota el mestratge de Domenico Panetti. Es coneix molt poc de la seua vida. Les seues primeres obres documentades (un retaule per als agustins de Gnova, 1493; els frescos de Sant'Agostino a Cremona, 1497 i de la Catedral de Ferrara, 1503) s'han perdut.

Durant els primers anys del segle XVI va treballar a Vencia, on es troba documentada la seua presncia l'any 1506 i on va poder coneixer l'obra de Giorgione. Durant els anys immediatament posteriors destaquen els seus primers treballs al fresc, fets per a la Catedral de Cremona (Crist en glria a l'absis i Anunciaci, 1506-1507). Posteriorment degu traslladar-se a Roma, on les fonts esmenten un retaule seu a Santa Maria in Traspontina. Entre 1523 i 1524 va tornar a Cremona, on va decorar al fresc la nau de la Catedral amb escenes de la vida de la Mare Du, unnimement considerades entre les seues mximes obres mestres.

Boccaccio Boccaccino va ser el pare de Camillo Boccaccino, tamb pintor de gran qualitat.

Giorgio Vasari va incloure la seua biografia al seu fams llibre de biografies Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori.

Bibliografia.
M. Tanzi, Boccaccio Boccaccino, Soncino 1991;

 Enllaos externs .
 Boccaccio Boccaccino a artcyclopedia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357884" title="Monturull" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="140147">

El Monturull  (tamb anomenat la Torre dels Soldats o la Torreta del Soldat) s una muntanya de 2.760 metres situada entre els municipis de les Valls de Valira, Lles de Cerdanya i la parrquia d'Escaldes-Engordany.

Rutes.
 Des del refugi dels llacs de la Pera.
 Des de la vall de Claror a Andorra.

Bibliografia.
 Mapa Andorra, ed. Alpina. Escala 1:40.000;
 Mapa Tossa Plana-Puigpedrs, ed. Alpina. Escala 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ruta del Palau Robert;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357888" title="Tur del Pi Novell" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="140148">

El tur del Pi Novell s al Masss del Montseny i t una alada sobre el nivell del mar de 1.225 m. s el punt on es troben els termes municipals de Cnoves i Samals, Montseny, Sant Pere de Vilamajor, i Tagamanent. Errniament s'ha atribut al tur del Pi Novell com el punt ms alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor en detriment del tur del Samont, de 1.272 m. Situat a la part nord-oest del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma. Hi afloren materials del cambri-ordovici (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). 

El nom del Pi Novell s una deformaci histrica. El nom original s el tur del Pi Vell. En el moment de preparar la cartografia de la zona els tcnics de l'Instituto Geodesico y Catastral van traduir el nom del tur al castell: El Pino Vell i d'aqu evolucion a Pi Novell. s clar que un gran arbre s dna lloc a un topnim i no pas un arbre jove.

Aquest tur dna nom a un Centre Cvic al poble de Sant Pere de Vilamajor.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357894" title="Al-Allaki" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="140149">
Al-Allaki (o al-Allaqui) s un uadi (riu generalment sec) de la Baixa Nbia entre el Nil i la mar Roja a uns 150 km al sud d'Aswan, a la riba oriental del Llac Nasser. El riu va dels turons de la mar Roja a la vall del Nil.
                                                                                                                        
Probablement les mines d'or de Nbia esmentades a la XVIII dinastia (vers 1400 aC) eren a aquest riu. Ja s'explotava amb seguretat l'or en temps dels romans. A l'edat mitjana hi va haver una gran explotaci de la sorra aurfera, per es va abandonar al final de l'edat mitjana desprs de l'extracci de considerable quantitat d'or. Al segle XX es va reobrir l'explotaci amb el nom de mines d'Umm Gharayat per ja estan tancades altre cop. El 1993 fou designada com as reserva de la biosfera dependent de l'Agncia Egpcia d'Afers mel Medi Ambient.

A Onib hi ha diverses inscripcions de l'antic Egipte a les roques.


 Bibliografia .
Baedeker, Egypte, 1908.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357897" title="Platja del Serradal" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="140150">

La Platja del Serrradal s una platja del municipi d'Alcal de Xivert en la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la platja de Manyetes i al sud amb la platja de Capicorb  i t una longitud de 1.000 m, amb una amplria de 10 m. Inclou la desembocadura del riu de Sant Miquel.

s una platja recta, oberta i tranquilla, amb un nivell d ocupaci baix que afavoreix la prctica nudista, i situada en un entorn semiurb. La part peninsular es de cdols i la martima, d arena fina.

Compta amb els certificats de qualitat ambiental ISO 9001 i ISO 14001.


 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Capicorb;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357898" title="Sal del Regne" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="140151">

Sal del Regne dels Testimonis de Jehov s el nom del lloc de reuni dels Testimonis de Jehov. Segons Domenico Finelli, el primer Sal del Regne es va construir a Roseto, Pennsylvania, a 1927, i diu que fou inaugurat amb un discurs pblic per Giovanni DeCecca. No obstant aix, l's general del nom "Sal del Regne" es va fer popular a l'any 1935 per mandat de Joseph Rutherford aleshores president de la "Watch Tower".

Aparena externa i interna.
Els Salons del Regne no solen ser massa grans (poden caber entre 50 i 300 persones assegudes).
En l'antiguitat molts salons n'eren un sol edifici, per a l'actualitat ja en sn  edificis.
Per dins no hi ha cap crucifix ni quadres.
A la part de dins hi ha com un altar que sol ser entre 30 cm i poc ms en el que es donen els discursos.
L'entrada es gratuta per a que puguen anar tots els Testimonis de Jehov que en vulguen.
En quasi tots els salons hi sol haver una caixeta on es poden donar contribucions voluntries.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357899" title="Lliga liberiana de futbol" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="140152">
La lliga liberiana de futbol (Liberian Premier League) s la mxima competici futbolstica de Libria. s organitzada per la Federaci de Libria. Fou creada l'any 1956.

Tots els clubs campions (a data d'octubre 2008) sn equips de la capital Monrovia.

 Clubs participants temporada 2008 .
Barrack Young Controllers;
Black Star;
Devereux;
FCAK-Liberia;
Gedi & Sons;
Jasmine Rangers;
Invincible Eleven;
LISCR;
LPRC Oilers;
Mighty Barolle;
MB Angels;
MC Breweries;
NPA Anchors;
Roots;
United Soccer Ambassadors;
Watanga;

Historial.


1956-62 : desconegut;
1963 : Invincible Eleven (Monrovia);
1964 : Invincible Eleven (Monrovia);
1965 : Invincible Eleven (Monrovia);
1966 : Invincible Eleven (Monrovia);
1967 : Mighty Barolle (Monrovia);
1968-71 : no es disput;
1972 : Mighty Barolle (Monrovia);
1973 : Mighty Barolle (Monrovia);
1974 : Mighty Barolle (Monrovia);
1975 : no es disput;
1976 : Saint Joseph Warriors (Monrovia);
1977 : no es disput;
1978 : Saint Joseph Warriors (Monrovia);
1979 : Saint Joseph Warriors (Monrovia);

1980 : Invincible Eleven (Monrovia);
1981 : Invincible Eleven (Monrovia);
1982 : no es disput;
1983 : Invincible Eleven (Monrovia);
1984 : Invincible Eleven (Monrovia);
1985 : Invincible Eleven (Monrovia);
1986 : Mighty Barolle (Monrovia);
1987 : Invincible Eleven (Monrovia);
1988 : Mighty Barolle (Monrovia);
1989 : Mighty Barolle (Monrovia);
1990 : no es disput;
1991 : LPRC Oilers (Monrovia);
1992 : LPRC Oilers (Monrovia);
1993 : Mighty Barolle (Monrovia);
1994 : NPA Anchors (Monrovia);

1995 : Mighty Barolle (Monrovia);
1996 : Junior Professional (Monrovia);
1997 : Invincible Eleven (Monrovia);
1998 : Invincible Eleven (Monrovia);
1999 : LPRC Oilers (Monrovia);
2000 : Mighty Barolle (Monrovia);
2001 : Mighty Barolle (Monrovia) ;
2002 : LPRC Oilers (Monrovia);
2003 : no finalitzat;
2004 : Mighty Barolle (Monrovia);
2005 : LPRC Oilers (Monrovia);
2006 : Mighty Barolle (Monrovia);
2007 : Invincible Eleven (Monrovia);


Enllaos externs.
Liberiansoccer.com;
RSSSF;
fedefutbol;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357900" title="Satllits de Plut" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="140153">


Plut t tres satllits naturals coneguts. Caront s el satllit ms gran. T 1.207 quilmetres de dimetre i orbita a una distncia mitjana del planeta de 190.521.625.125.245.000.000.000.000 quilmetres. Fou descobert el 1978. Amb el temps, la gravetat ha frenat les rotacions de Caront i Plut, pel que ara presenten sempre la mateixa cara l'un a l'altre. Aquest fenomen s'anomena rotaci sncrona i passa tamb entre la Terra i la Lluna. Per, a diferncia del que passa en el sistema Terra-Lluna, en el sistema plutoni aquest lligam gravitacional s'estn tamb fins a Plut de manera que, observant des d'un dels hemisferis de Plut, Caront s sempre visible en el cel per, des de l'hemisferi contrari, Caront no s mai visible. La rotaci d'esta parella s nica en el Sistema solar. La seva rotaci s gaireb la d'un slid rgid, format per dues masses unides per una barra rgida i que giren al voltant d'un centre situat en la barra, ms prxim a Plut, que t 8 vegades ms massa que Caront. Se sol dir que constituxen un planeta doble. La densitat de Caront s molt menor que la de Plut. Esta diferncia fa pensar que es van formar separadament, i desprs es van ajuntar.

El 31 d'octubre de 2005, el Telescopi Espacial Hubble va detectar que dos cossos ms orbiten al voltant de Plut. Les llunes han rebut els noms definitius de Hydra (Plut III, designaci provisional S/2005 P1) i Nix (Plut II, designaci provisional S/2005 P2) el 22 de juny de 2006. Nix orbita a 48.700 km del centre de masses del sistema Plut-Caront i Hydra a 64.800 km. Les seves rbites sn gaireb circulars i es troben en el mateix pla orbital que Caront i gaireb en ressonncies orbitals 4:1 i 6:1 amb Caront.

 Formaci .
Es creu que els satllits de Plut es varen crear desprs d'un gran impacte com la que se suposa que va crear la Lluna i no a que fossin objectes del cintur de Kuiper que hagin estat capturats per la gravetat de Plut.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357905" title="Massive Attack" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="140154">
Massive Attack s un grup angls trip hop, fundat el 1988 per Robert Del Naja, Grantley Marshall, Andrew Vowles a Bristol, Anglaterra, que ha publicat cinc discos. El trio es va ajuntar abans de la formaci d'aquesta banda. Amb el llanament del seu lbum debut Blue Linies el 1991, Massive Attack van ser aclamats per la crtica grcies a la seva fusi d'elements entre el jazz, hip hop, rock i van crear l'nima d'un nou gnere, el trip hop, tot i que ells sempre han fugit d'aquesta etiqueta. Amb el llanamanent dels segents lbums ms tard, com ara Protection el 1994 i el Mezzanine de 1998, la banda integrava formes de la msica electrnica en el seu so. La seva msica era part de la major escena musical underground de. Durant el decurs del grup, la banda s'ha associat amb els sons d'artites com Madonna, Mos Def, Sinead O'Connor, Horace Andy, entre molts altres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357906" title="Agrupaci Independent d'Electors de Sant Pere de Vilamajor" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="140155">
L'Agrupaci Independent d'Electors de Sant Pere de Vilamajor (AIU) s l'agrupaci electoral que, representant residents a les urbanitzacions de Sant Pere de Vilamajor, es va presentar a les eleccions municipals dels anys 1995 i va obtenir 3 dels regidors del consistori. Va formar govern amb Convergncia i Uni, tamb amb 3 regidors, donant l'alcaldia a Joan Icart Clos (CiU).

En les segents eleccions municipals (1999), la candidatura es va presentar dins de les llistes de Convergncia i Uni i va treure 6 regidors i obtingu la majoria absoluta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357909" title="Coll del Pimorent" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="140156">

El coll del Pimorent s un coll de muntanya de l'Alta Cerdanya situat al municipi de Port i Pimorent de 1920 metres d'alada. Permet la circulaci entre la vall del riu Querol, l'alta vall del riu Arieja i el Pas de la Casa, a Andorra. La inauguraci del tnel del Pimorent, l'any 1994 entre Port i el municipi de l'Ospitalet ha facilitat les comunicacions amb l'Arieja i, de retruc, l'eix E-9 (Barcelona - Tolosa de Llenguadoc), per segueix essent imprescindible per a les comunicacions de l'Alta Cerdanya amb Andorra, pel Pas de la Casa i el port d'Envalira.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357911" title="Llista de premis de Silverchair" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="140157">

Llista dels premis i nominacions rebuts pel grup de msica Silverchair. Aquesta banda australiana de rock alternatiu i post-grunge es va crear l'any 1994 a Newcastle i est formada per Daniel Johns (veu i guitarra), Chris Joannou (baix) i Ben Gillies (bateria). Des del seu primer treball s'han convertit en una de la bandes ms populars a Austrlia havent aconseguit el rcord al mxim nombre de guardons de la indstria discogrfica del seu pas (ARIA Music Awards) amb 20.





 Resum .



 ARIA Awards .

Els ARIA Musica Awards sn els premis que entrega la indstria discogrfica australiana (ARIA) anualment des de l'any 1987. Com a grup musical, Silverchair ostenta els rcords de la banda amb ms guardons (20) i el major nombre de nominacions (48). El seu millor any va ser el 1995 on van aconseguir cinc premis de les nou nominacions , incloent la de millor revellaci tant en lbums com en senzills. Tots els seus cinc lbums d'estudi han estat nominats com a lbum de l'any, per no el van aconseguir fins a l'ltim, l'any 2007. Silverchair ha guanyat en dues ocasions els premis al senzill de l'any i al senzill ms venut, al millor grup i al millor lbum de rock. El millor any en premis va ser el 2007 amb sis guardons.




 APRA Awards .

Els premis APRA Awards sn entregats per la Australasian Performing Right Association des de l'any 1982. Silverchair ha aconseguit sis guardons de deu nominacions al llarg de la seva trajectria. Actualment, el cantant del grup, Daniel Johns, s l'nic artista que ha guanyat el premi al millor compositor de l'any tres vegades.




 World Music Awards .

Els World Music Awards sn uns premis internacionals que anualment s'entreguen des de 1989 als artistes o grups que han venut ms a tot el mn grcies a les dades que provenen de la International Federation of the Phonographic Industry (IFPI). El premi obtingut per Silverchair pertany a la categoria vendes nacionals, on guardonen els grups que han obtingut major nombre de vendes en els principals pasos del mn.




 MTV Video Music Awards .

Des de 1984, la cadena de televisi MTV honora els millors videoclips de l'any amb aquests premis. Ms endavant, la versi australiana de la cadena, MTV Australia, va crear els seus propis premis de forma nacional l'any 2005.




 Referncies .


 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Silverchair;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357915" title="L'Arany" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="140158">
L'Arany s un poble del municipi de Plans de Si (Segarra) situat a la ribera del Si, a 456 m d'altitud, a 6 km de Cervera i gaireb deshabitat.

Al castell del poble hi va nixer l'escriptor Manuel de Pedrolo; tamb sn destacables dues grans roques, no lluny del nucli urb, conegudes com els pallers de pedra per la forma que tenen i que han donat peu a una llegenda popular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357919" title="Luther Blissett" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="140159">
Luther Blissett s un pseudnim collectiu emprat, des de 1994, per un grup indeterminat d'artistes, activistes i "performers" europeus i nordamericans. Han estat ideolgicament etiquetats com a marxistes autnoms i altermundistes. Tanmateix, sn difcils de classificar, ja que tamb se'ls considera post-situacionistes i llibertaris. El moviment est relacionat amb el sabotatge informatiu i amb l'anomenat "escamot de la comunicaci"; segueix la perspectiva crtica de l'anlisi dels mitjans de comunicaci de masses. 

El nom t un origen encara envoltat de misteri; segons sembla, es correspon amb el nom d'un futbolista jamaic que va ser davanter-centre del Mil. Aquest jugador va patir el menyspreu de l'afici per la seua suposada manca d'nim i eficcia en el terreny de joc.

El moment lgid del Luther Blissett va ser el perode situat entre l'any 1994 i el 1999, al context del "Luther Blissett Project", quan la identitat mltiple ja podia enregistrar-se per tota la xarxa, tant a Europa com als EUA. El Luther Blissett Project (tamb conegut per les seues sigles LBP) consistia en una xarxa ms organitzada dins la mateixa comunitat Luther Blissett, tot presentant-se com "l'nic comit central, l'nic propsit del qual s perdre el control del partit". A finals d'aquest perode va tindre lloc l'aparici ms coneguda de Luther Blissett amb la publicaci de la novella annima i collectiva "Q", publicada al mar de 1999 per l'editorial Einaudi, i traduda a castell, angls, alemany, holands, francs, portugus del Brasil, dans i grec. La novella narra, per mitj d'una complexa trama histrica, fets relacionats amb el sorgiment de l'anabaptisme, el luteranisme, la guerra dels camperols alemanys de 1524-1525, i el desenvolupament del frau bancari a gran escala. Els seus autors (els noms reals dels quals sn Federico Guglielmi, Giovanni Cattabriga, Luca Di Meo i Roberto Bui) afirmaren en una ocasi, entrevistats pel peridic La Repubblica: 

"Els nostres noms no tenen importncia, i encara menys les nostres histries personals. Som l'equip que ha escrit "Q", per en total som menys del 0'04% del Luther Blissett Project". 

La primera referncia a LBP es produeix el 7 de novembre de 1994 a Usenet, amb un fals informe sobre les accions i usos del nom mltiple en diversos pasos; malgrat la seua redacci en un angls un tant precari, est signat per un tal "Luther Blissett" de la Universitat de Missouri-Columbia. 

A Itlia, l'LBP es convert en un fenmen molt reconegut i difs, fins al punt d'esdevindre una llegenda, una espcie d'heroi popular. All, aquest "Robin Hood" de l'era de la informaci - a ms d'una crtica radical als conceptes de dret d'autor i de propietat intel.lectual - lliur una autntica guerra d'escamots en la indstria cultural, port a terme campanyes de solidaritat no ortodoxes a favor de vctimes de censura i repressi, per principalment, realitz nombroses burles als mitjans massius de comunicaci de forma artstica. En tots els casos, sempre van reclamar la responsabilitat sobre les accions tot descrivint els errors que aprofitaren per realitzar-les. 

El Luther Blissett Project estigu actiu tamb en altres pasos europeus, especialment a Espanya i a Alemanya. Al desembre de 1999 finalitz el que ells havien batetjat com a Pla Quinquennal del Luther Blissett Project: aleshores, els veterans del projecte es "sucidaren" (simblicament) de manera collectiva, per mitj d'un ritual japons anomenat Seppuku. s aleshores quan naix un nou personatge: es tracta de Wu-Ming (que significa "annim" en xins mandar) i, amb ell, la Wu-Ming Foundation, una empresa de serveix narratius que ha publicat, entre altres, la novella "54", sota llicncia copy-left. s notable que moltes llibreries on-line continuen atribuint l'obra a "un autor xins nascut el 1968". 

Tanmateix, la fi del Luther Blissett Project no va implicar la fi del pseudnim "Luther Blissett", que encara avui dia ressorgeix contnuament al debat cultural i segueix sent una signatura freqent al web.


 Referncies .
 A Internet .
Lloc del "Luther Blissett Project";
Lloc dels autors de "Q";

 Veure tamb .
;
;
;

 Bibliografia .
Esta revolucin no tiene rostro (collecci de relats, artcles i diversos escrits), Acuarela, Madrid, 2002;
Q, Mondadori,  Barcelona, 2000;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357920" title="Andr Gunder Frank" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="140160">
Andr Gunder Frank (Berln, 24 de febrer de 1929 - Luxemburg, 23 d'abril de 2005) va ser un important historiador i socileg alemany, un dels fundadors de la Teoria de la Dependncia i la Teoria dels Sistemes Mundials durant la dcada dels 60. Va fer servir alguns conceptes marxistes quant a l'economia poltica, per en canvi va rebutjar els estadis histrics que aquest proposava, aix com la seva visi de la histria econmica en la majoria dels casos. 

Biografia.
Andr Gunder Frank va nixer a Alemanya, per la seva famlia va fugir del pas en sser Adolf Hitler escollit com a Canceller (Bundeskanzler) de l'aleshores Repblica de Weimar. Es van establir en un primer moment a Sussa, on Frank va assistir a diverses escoles al voltant del pas alp, fins que finalment van emigrar als Estats Units l'any 1941. Va cursar els seus estudis de pre-graduaci a Swarthmore College (Philadelphia). Irnicament, va obtenir el titol de Doctor en Economia a la Universitat de Chicago, amb una tesi sobre l'agricultura sovitica titulada Creixement i productivitat en l'agricultura ucranesa de 1928 a 1955. Encara ms irnic va ser el fet que el professor encarregat de supervisar aquest treball sigus Milton Friedman, un home amb una visi de l'economia que combregava amb els ideals del laissez faire, els quals criticaria durament el mateix Frank en la seua trajectria. 

Al voltant del final dels 50 i les primeries dels 60 Frank es va dedicar a la docncia en diverses universitats nord-americanes. A 1962 Gunder Frank va mudar a viure a Amrica Llatina i va iniciar aix un perode de viatge memorable que va servir per confirmar les seves tendncies peripattiques. El fet ms remarcable d'aquesta poca s la seua incorporaci com a professor de Sociologia i Economia a la Universitat de Xile, on va estar implicat en reformes poltiques durant el govern de Salvador Allende. Desprs del colp d'estat de 1973 a Xile, Frank va fugir a Europa, on va continuar defensant unes posicions molt determinades. Es va jubilar a 1994, ssent professor emrit a la Universitat d'msterdam.

Estava casat amb Marta Fuentes, amb qui va escriure diversos tractats sobre moviments socials. El matrimoni tenia dos fills. Marta va morir a msterdam a juny de 1993. En morir la seva esposa, Frank es va casar en segones nupcies amb la sociologa Nancy Howell, que havia estat amiga seva durant quoranta anys. Frank i Nancy van viure a Toronto. Andre Gunder Frank va morir l'any 2005 de cncer al costat de la seva tercera esposa, Alison Candela.

Treballs i idees.

Al llarg de la seva carrera, Frank es va dedicar a la docncia i la investigaci en departaments d'antropologia, economia, geografia, histria, relacions internacionals, cincies poltiques i sociologia. Va treballar a nou universitats nord-americanes, tres a Llatinoamrica i cinc a Europa. Va impartir incontables xerrades i seminaries a dozenes d'universitats i altres institucions al voltant de tot el mn en angls, francs, espanyol, portugus, itali, alemany i neerlands. Frank va escriure mpliament sobre histria econmica, social i poltica, aix com tamb sobre desenvolupament del sistema mundial contemporani, els pasos industrialment desenvolupats i especialment el Tercer Mn i Amrica Llatina. La seva obra consta de ms de 1000 publicacions en 30 llenges. El darrer dels seus artcles ms coneguts "Est i oest", va aparixer al volum "Dar al Islam. La Mediterrnia, el sistema mundial i l'ampliaci d'Europa: L'"eixamplament cultural" de l'UE i l'identitat europea", editat per Peter Herrmann (Cork University College) i Arno Tausch (Universitat d'Innsbruck) i publicat per Nova Science Publishers, de Nova Iork. 

El seu treball durant la dcada dels 90 estava enfocat a la histria mundial global. Va tornar a la seua anlisi de l'economia poltica global del nou milleni inspirat per una xerrada que va impartir a l'Escola d'economia d'Estocolm a Riga (SSE Riga). A 2006, aquesta mateixa escola rebria la biblioteca personal d'Andr Gunder Frank i establiria la Biblioteca Andr Gunder Frank en el seu honor, amb el suport de la Fundaci Friedrich Ebert. 
Frank va ser un autor fora prolfic, amb ms de 40 llibres publicats. Probablement, la seva obra ms notria sigui "Capitalisme i subdesenvolupament a Amrica Llatina". Publicat a 1967, va ser un dels texts principals de la Teoria de la Dependncia. Durant els seus darrers anys de carrera, va produr treballs com ara "ReOrient: Economia global a l'Edat Asitica", junt amb Barrty Gills, "El Sistema Mundial: Cinc cents anys de cinc mil". Les teories de Frank se centren en la idea que la fortalesa econmica d'una naci, especialment determinada per les seves circumstncies histriques -- especialment la seua situaci geoestratgica -- determina el seu poder global. Tamb s fora reconegut per suggerir que les solucions per al desenvolupament purament orientades a l'exportaci creen balances comercials deficitries que van en detriment dels pasos pobres. Frank ha fet contribucions significants a la Teoria dels Sistemes Mundials (la qual, en la seua opini, hauria d'anomenar-se simplement Teoria del Sistema Mundial). Frank argumenta que el sistema mundial es va formar al voltant del 4t milleni a.C. -- aquest argument contrasta clarament amb l'opini acadmicament majoritria, que situen l'orgen del sistema mundial al segle XVI (aix pensa, per exemple, Immanuel Wallerstein). Frank va insistir tamb a afirmar que la idea de nombrosos "sistemes mundials" no tenia massa sentit (s a dir que, si hi ha diversos "sistemes mundials" al mn, aquests no poden sser simplements anomenats "sistemes mundials"), i seria llavors molt ms apropiat parlar sobre un nic sistema mundial.

Bibliografia selleccionada.
 General Productivity in Soviet Agriculture and Industry, 1958, JPE;
 Goal Ambiguity and Conflicting Standards: An approach to the study of organization, 1958, Human Organization;
 The Development of Underdevelopment, 1966, MRP;
 Capitalism and Underdevelopment in Latin America, 1967;
 Latin America: Underdevelopment or revolution, 1969;
 Lumpenbourgeoisie, Lumpendevelopment, 1972;
 On Capitalist Underdevelopment, 1975;
 Economic Genocide in Chile: Equilibrium on the point of a bayonet, 1976;
 Long Live Transideological Enterprise: the socialist economies in the capitalist international division of labor, 1977, Review;
 World Accumulation, 1492-1789, 1978;
 Dependent Accumulation and Underdevelopment, 1978;
 Mexican Agriculture 1521-1630: Transformation and the mode of production, 1979;
 Crisis in the World Economy, 1980;
 Crisis in the Third World, 1981;
 Reflections on the World Economic Crisis, 1981;
 Dynamics of Global Crisis, with S. Amin, G. Arrighi and I. Wallerstein, 1982;
 The European Challenge, 1983;
 Critique and Anti-Critique, 1984;
 Ten Theses on Social Movements, with M. Fuentes, 1989, World Development;
 Theoretical Introduction to Five Thousand Years of World System History, 1990, Review;
 Civil Democracy, Social Movements in World History, with M. Fuentes, 1990, in Amin i cols., Transforming the Revolution;
 Revolution in Eastern Europe: Lessons for democratic socialist movements (and socialists), 1990, in Tabb, editor, Future of Socialism;
 The Underdevelopment of Development, with M.F. Frank, in Savoie, editor, Equity and Efficiency in Economic Development.
 Globalization, 1400-1800 - excerpts;
 Third World War - excerpts;
 Reorient: Global economy in the Asian age, 1998 - Preface, Excerpts;

Enllaos externs.
 Andre Gunder Frank's website;
  Samir Amin, A Note on the Death of Andr Gunder Frank (1929-2005), Monthly Review, April 2005.
 Theotonio dos Santos, Andr Gunder Frank (1929-2005), Monthly Review, May 2005.
  Barry K Gills, Obituary: Andre Gunder Frank, The Guardian, May 4, 2005;
 Andre Gunder Frank, The Times, May 25, 2005;
 Andre Gunder Frank (1929-2005);
 Andre Gunder Frank : 'Prophet in the Wilderness' (1929 -2005);
 Jeff Sommers, The Contradictions of a Contrarian: Andre Gunder Frank;
 Andre Gunder Frank's Legacy of Critical Social Science;

Ms informaci.
 Wallerstein, Immanuel, Remembering Andre Gunder Frank, History Workshop Journal, Volume 61, Number 1, 2006 , pp. 305-306(2), Oxford University Press;
 Gills, Barry, In Memoriam: Andre Gunder Frank (24 February 1929 to 23 April 2005), Globalizations, Volume 2, Number 1, May 2005, pp. 1-4(4), Routledge;
 Alberto Castrilln M, In memoriam. Andr Gunder Frank (1929-2005), Revista de Economa Institucional 7 (2005) 273-278;
 Gregory Shank, In Memoriam: Remembering Andre Gunder Frank (February 24, 1929, to April 23, 2005), Social Justice Vol. 32, No. 2 (2005), ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357923" title="Lliga mauritana de futbol" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="140161">
La lliga mauritana de futbol s la mxima competici futbolstica de Mauritnia. s organitzada per la Fdration de Foot-Ball de la Rpublic Islamique de Mauritanie. Fou creada l'any 1976.

 Clubs participants temporada 2007-08 .
ASC SNIM (Nouadhibou);
ASC Arme (Nouakchott);
ASAC Concorde (Nouakchott);
ASC El Ahmedi FC de Sebkha (Nouakchott);
ASC Garde Nationale (Nouakchott);
ASC Ksar (Nouakchott);
ASC Mauritel Mobile FC (Nouakchott);
ASC Police (Nouakchott);
ASC Nasr de Sebkha (Nouakchott);
FC Trarza (Rosso);
FC Khary;
FC Nouadhibou;

Historial.


1976 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1977 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1978 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1979 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1980 : no es disput;
1981 : ASC Police (Nouakchott);
1982 : ASC Police (Nouakchott);
1983 : ASC Ksar (Nouakchott);
1984 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1985 : ASC Ksar (Nouakchott);
1986 : ASC Police (Nouakchott);
1987 : ASC Police (Nouakchott);

1988 : ASC Police (Nouakchott);
1989 : no es disput;
1990 : ASC Police (Nouakchott);
1991 : ASC Police (Nouakchott);
1992 : ASC Sonader Ksar (Nouakchott);
1993 : ASC Sonader Ksar (Nouakchott);
1994 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1995 : ASC Sonalec (Nouakchott);
1996 : no es disput;
1997 : no es disput;
1998 : ASC Garde Nationale (Nouakchott);
1999 : SDPA (Rosso);

2000 : ASC Mauritel Mobile FC (Nouakchott);
2001 : FC Nouadhibou;
2002 : FC Nouadhibou;
2003 : ASC Nasr de Sebkha (Nouakchott);
2004 : ACS Ksar (Nouakchott);
2005 : ASC Nasr de Sebkha (Nouakchott);
2006 : ASC Mauritel Mobile FC (Nouakchott);
2007 : ASC Nasr de Sebkha (Nouakchott);
2008 : ASAC Concorde ;


Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357925" title="Platja de Capicorb" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="140162">

La Platja de Capicorb s una platja del municipi d'Alcal de Xivert en la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb la desembocadura del riu Sant Miquel i al sud amb el terme de Torreblanca.

s una platja oberta i tranquilla, de cdols i grava, amb un nivell d ocupaci baix, i situada en un entorn semiurb. s una platja estreta, excepte front l ermita de Sant Antoni, on s'amplia fins els 20 m.

 Vegeu tamb .
 Alcossebre;
 Capicorb;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert ;
 Turisme a Alcossebre ;
 Fitxa de la platja al web del Ministeri de Medi Ambient ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357926" title="Escola paisatgstica d'Olot" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="140163">

L'Escola paisatgstica o l'Escola pictrica d'Olot s un grup d'artistes pintors que varen iniciar un estil pictric a la segona meitat del segle XIX. Inclou no tan sols els artistes olotins, sin tots aquells que han pres el paisatge d'Olot com a font d'inspiraci per a llurs realitzacions, executades, per, amb plena llibertat de tendncia, d'estil i de tcnica. 

A Catalunya, la puixana i proliferaci de la pintura coincideixen amb el moment histric de la Restauraci. Perode marcat per la prosperitat econmica que afavor una burgesia que es constitu com el motor de la Renaixena cultural del catalanisme poltic. Aquesta burgesia tingu, en el camp de l'art, una influncia molt considerable; volia un art realista per, al mateix temps, amable, elegant i optimista, i prefer la pintura per damunt d'altres disciplines. Aquest perode va propiciar a Catalunya l'inici i consolidaci de diverses escoles pictriques, entre elles la d'Olot.

Pren importncia perqu es tracta de l'aparici d'una escola catalana de paisatge similar a l'escola paisatgstica de Barbizon. El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila, format sota el mestratge de Ramon Mart i Alsina. Desprs d'unes obres de clara tendncia naturalista pass a un nou concepte de plasmaci: les mltiples versions del paisatge d'Olot, en qu el tractament de la llum i les variacions cromtiques sn elements importants. L'Escola d'Olot va prendre el paisatge de la Garrotxa com a font d 'inspiraci per a la seva obra, per amb llibertat d'estil. Els quadres de Vayreda atragueren l'atenci d'altres artistes com Barrau, Galwey, Brull, Masriera, Urgell, Casas, Rusiol i altres que anaren a Olot i pintaren tamb aspectes d'aquest paisatge. 

L'escola s'institucionalitz amb la tasca pedaggica del pintor Josep Berga i Boix, director del Centre Artstic-Cultural d'Olot  fundat per Vayreda (1869)  i, ms tard, director de l'Escola Pblica de Dibuix (1877-1914). Les exposicions anuals organitzades primer pel Centre i desprs per altres entitats olotines ajudaren a difondre aquesta pintura. 

Tamb a les aules de l'Escola Pblica de Dibuix -anomenada des del 1939 Escola de Belles Arts i Oficis- s'han format sota la direcci d'Iv Pascual (1914-1936), Mart Casadevall (1932-1951), Bartomeu Mas i Collellmir (1961-1969) i, en l'actualitat, de Joan Vil i Moncau, nombrosos artistes que per llurs realitzacions han donat continutat a l'escola. Les exposicions anuals realitzades des del Centre Artstic i ms tard per altres entitats olotines, com el Centre Catalanista, ajudaren a difondre el moviment. Hom podria mencionar d'entre una nombrosa llista diversos continuadors com Josep Berga i Boada, Josep Clar, Melcior Domenge, Josep Pins, ...



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357935" title="Alp (ttol)" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="140164">
Alp s una paraula turca que vol dir "heroi". 

Fou utilitzada com a ttol pels seljcides i com havia passat amb altres ttols (com inandj, kutlugh o bilge) va acabar sent el nom d'alguns prnceps de la dinastia. Entre els que el van portar com a ttol cal esmentar a Zengi. Un dels sultans que el va tenir com a nom fou Alp Arslan. Desprs fou ttol d'alguns grides, d'algun cap turc de Djand  i algun sobir de l'ndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357937" title="Nombre 512" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="140165">

El nombre 512 (DXII) s el nombre natural que segueix al nombre 511 i precedeix al nombre 513.
La seva representaci binria s 1000000000, la representaci octal 1000 i l'hexadecimal 200.
La seva factoritzaci en nombres primers s 29 = 512.

En altres dominis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357938" title="Manganell" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="140166">

Un  manganell (similar al fonvol i a l'almanjanec) era una mquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana. Malgrat que no eren especialment precisos, eren capaos de llanar projectils fina a 400 metres de distncia. El manganell no tenia la mteixa exactitud i abast que el trabuquet (inventat posteriorment, poc abans del descobriment i s extensiu de la plvora). 

Etimologia.
La palabra manganell prov de la paraula grega magganon, que vol dir "enginy de guerra", i fou usada per primer cop durant els setges medievals. Malgrat aix, el tipus exacte de mquina descrita amb el nom de manganell s encara motiu de discrdia.

Origen.
El manganell s descrit com una versi medieval de la catapula onagro de l'poca romana. Aquesta era una catapulta amb un nic bra de torsi que tensava la corda on anava subjectat el projectil. La fora de l'onagro prov de la tensi de les cordes torades, similar al funcionament de la ballesta encara que aquesta t dos braos i l'onagro tant sols en tenia un.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357939" title="Castell de Rca Talhada" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="140167">


El castell de Rca Talhada o castth de Rca Talhada, en occit (chteau de Roquetaillade, en francs) s un monument gasc situat a Mazres, a Gironda. El constitueixen dues fortaleses, una que data del segle XI i l'altra del segle XIV, que es troben al mateix recinte. Va ser salvat per Viollet-le-Duc al segle XIX, que hi va intervenir amb importants treballs de decoraci i creaci de mobiliari. El castell i el mobiliari han estat classificats Monuments histrics el 1840.

El castell de Rca Talhada s de la mateixa famlia d'en fa 700 anys. Ha estat obert al pblic el 1956.

Els orgens.


A l'indret de Rca Talhada sempre hi ha viscut l'home des de la Prehistria. La presncia de grutes naturals i d'una baga rocallosa sobre la que hom es podia protegir era favorable per a una "installaci" humana. Els nombrosos slex tallats, trobats al lloc, testimonien aquesta presncia.

Per s l'any 778 que es fa esment per primer cop d'una fortificaci a Rca Talhada. Carlemany, en ruta cap al Pirineu amb el seu nebot Rotllan, va reagrupar el seu exrcit a Rca Talhada i va construir-hi un primer terrs fortificat de fusta: el primer castell de mota de Rca Talhada. Aquesta construcci va evolucionar en el temps; la tcnica de la pedra va reemplaar la de la fusta. El castell de Rca Talhada creix, incloent noves torres, muralles i altres construccions defensives, reflectint la potncia del senyor. La darrera construcci va ser l'elevaci de la torre-porta el 1305, nic passatge entre el cor del castell i el poble, anomenat Castelnau, que s'havia establert al voltant.

No hi ha cap informaci disponible sobre els senyors de Rca Talhada abans del segle XI, on el nom La Mota (o La Mothe) apareix a l'arxiu. L'nica cosa certa, s que d'en el segle XI el castell de Rca Talhada ha estat de la mateixa famlia i fins avui.

El castell nou.



El 1306, amb el perms del rei Eduard I d'Anglaterra, el Cardenal de la Mothe, nebot del Papa Climent V, construeix una segona fortalesa a Rca Talhada: el Castell "Nou" de Rca Talhada, de planta quadrada amb sis torres i una torrassa central. Aquesta construcci revolucionria per a l'poca ajuntava l'art militar, la necessitat de defensar-se aix com la recerca del confort. El castell de Rca Talhada, aix com els altres castells Clmentins, sn els primers exemples de palau-castell a Frana.

 Guerra dels Cent Anys:

Aquesta llarga guerra va respectar totalment el castell de Rca Talhada. Tot i ser els Gascons pro anglesos, a causa del comer del vi, no perdien l'ocasi de canviar de bndol quan sentien el girar vent. Els senyors de Rca Talhada eren en aquesta poca ms aviat eclesistics, per sobre la barreja dels "senzills mortals".

 Guerres de religi:

Al Sud de Gironda, no hi va haver gaires exaccions entre les diverses parts. Noms Villandraut va ser atacat pels Protestants.
    
 La Revoluci Francesa:

A la revoluci, les tropes de Bordeaux viren cap a  Rca Talhada per enderrocar-lo. El Marqus de Lansac els va acollir, va duplicar el seu sou i els va convidar al celler del castell per tastar el seu vi. Ho van trobar tan bo que els treballs van ser abandonats.

Tot i  que Rca Talhada va aguantar el pas de la histria, l'edifici al comenament del segle XIX era en mal estat. Classificat Monument histric per Prosper Mrime el 1840, el castell de  Rca Talhada s un dels primers edificis medievals a beneficiar-se d'una protecci al Sud-Oest.

s cap a 1850 que els Mauvezin es decideixen de posar en condicions l'edifici. Van apellar al ms clebre arquitecte francs, Viollet-le-Duc. Aquest darrer, ajudat per un dels seus alumnes, Duthoit, va passar prop de 20 anys fent la restauraci del castell, tant en la decoraci d'interior com el mobiliari. La decoraci de Rca Talhada que es veu avui s nica a Frana i classificada com a monument histric.

El parc de Rca Talhada comprn els vestigis del recinte medieval amb la barbacana, el rierol del Pesquey i les seves ribes, el xalet XIX i el colomar del Crampet, que forma part de l'Eco museu de la Bazadaise.

Ancdotes.

El castell de Rca Talhada ha servit de decorat per a diverses pellcules, com Fantmas contra Scotland Yard i El Pacte dels llops.

Enllaos externs.

 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357940" title="Donkey Kong (personatge)" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="140168">
Donkey Kong va ser un enemic de Mario en els antics jocs de Mario. s possible que ella - com la cpula ruc. El seu germ menor s diddy Kong. I el seu nad, Baby DK (Donkey Kong per a nadons). El seu fill, Donkey Kong Junior. En els antics jocs de Mario que ondvoerde: la princesa Pauline. Per tant, ell era l'enemic natural de Mario.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357957" title="Apogon dovii" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="140169">

 Apogon dovii   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic oriental: des de Mxic fins al Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1862. On a collection of fishes sent by Capt. Dow from the Pacific Coast of Central America. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3): 370-376. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357962" title="Apogon ellioti" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="140170">

 Apogon ellioti   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, sud del Jap, el Mar d'Arafura, Nova Calednia i el nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Day, F. 1875. The fishes of India; being a natural history of the fishes known to inhabit the seas and fresh waters of India, Burma, and Ceylon. London. Fishes India Part 1: 1-168, Pls. 1-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357964" title="Apogon endekataenia" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="140171">

 Apogon endekataenia   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: des de la badia de Tquio (Jap) fins a Taiwan i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van het eiland Banka. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 443-460. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357966" title="Apogon erythrinus" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="140172">

 Apogon erythrinus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central: Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Snyder, J. O. 1904. A catalogue of the shore fishes collected by the steamer "Albatross" about the Hawaiian Islands in 1902. Bull. U. S. Fish Comm. v. 22 : 513-538, Pls. 1-13. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357968" title="Jard medieval" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="140173">


Un jard medieval s un jard d'inspiraci medieval creat al segle XX a partir de documents histrics sobre les plantes i jardins de l'Edat mitjana.

Les fonts documentals.

Per conixer les plantes i jardins de l'Edat Mitjana, hi ha dos tipus de fonts:

 Els documents escrits (manuscrits).
 Les illustracions: miniatures o illuminacions de l'Edat Mitjana.

Els documents.

 El Capitulare de villis vel curtis imperii o llista de Carlemany, tamb anomenat Herbularius comprn una llista de 90 espcies a plantar obligatriament als claustres i els jardins de l'imperi. Entre elles, les herbes medicinals i les herbes aromtiques per preparar remeis, tisanes i ungents, per tamb les herbes condimentaries per elevar els plats.
 El plnol de l'abadia de Saint-Gall.
 El Tacuinum Sanitatis o tractat de Salut.
 El Llibre de les senzilles medicines.
 Al segle XIII, el Rustican o el llibre dels profits del camp i rurals de Pierre Crescenzi, ens informa de les plantes i la seva cultura.

Les miniatures i les illuminacions.

Sn extretes de llibres d'oracions, anomenats llibres d'hores. Entre els ms destacables, es troben:

 Les molt riques hores del Duc de Berry.
 Les Hores d'Etienne Chevalier, 1416.
 Les Grans Hores d'Anna de Bretanya, primers anys del segle XVI.

Caracterstiques.

 Paisatge: s un jard tancat situat a les rodalies o en el recinte d'un monument procedent de l'poca medieval: castell, abadia, monestir, priorat... Pot comprendre estructures construdes: banc, pou, font, prgola, passeigs...

 Disposici: Les plantes hi sn ordenades en espais conreats, limitats per arbredes, angles del terreny, o rams de branques de salze, de vimetera trenada o fins i tot de castanyer.

 Tipus de plantes: Les plantes admeses en un jard medieval sn totes les plantes salvatges o conreades conegudes a Europa entre els segles V i XV, com: absenta, hisop, marduix, melissa, menta picant, menta verda, orenga, pimpinella petita, roman, slvia porprada, slvia tricolor, farigola, berbena...

Bibliografia.

 Jardins du Moyen Age, prleg de Pierre Grimal, Pars: Le Lopard d or, 1995, 143 p., ill. (Publications du Centre de l Enluminure et de l Image mdivale de l Abbaye de Noirlac).
 Pierre-Gilles Girault, d., Flore et jardins : usages, savoirs et reprsentations du monde vgtal au Moyen Age, Pars: Le Lopard d or, 1997, 288 p. (Les cahiers du Lopard d or, 6).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357970" title="Apogon euspilotus" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="140174">

 Apogon euspilotus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. 2006. A new species of cardinalfish (Perciformes: Apogonidae: Apogon) from New Caledonia, with comments and a key to related species. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 119 (nm. 1): 137-142. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357981" title="Alp Arslan" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="140175">


Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud agribeg (1030-1073) fou el segon sult seljcida (1063-1073) fill de a r  Beg (o  aghri Beg,  aghribeg o a r beg). El naixement el situa Ibn al-Athir el gener/febrer del 1029, i  Bundari el 1032/1033. La mort se situa entre desembre del 1072 i gener del 1073.

Segons Ibn al-Athir va nixer desprs de la batalla entre el seu pare, Dawud agribeg, i Alitigin, khan karakhnida de Bukhar. La seva joventut la va passar a Balkh.

Va lluitar amb el seu pare contra els gaznvides (per primer cop el 1043/1044) i vers el 1058 va salvar al seu oncle Tugrul Beg (Toghril Beg, Toghrul Beg, Togrul Beg, Toghrul Beg) enfrontat a la revolta de Ibrahim Inal a Prsia. Sense coneixement del seu oncle va saquejar Fasa al Fars. En els darrers anys de la seva vida agribeg va deixar l'activitat en mans dels seus fills Alp Arslan, Yakuti i Qavord (Kavurt).

El 1061 (data discutida que podria ser tamb el 1059 que s la que assenyala Ibn al-Athir) va succeir al seu pare que ja estava malalt i al que havia substitut al front del govern a Balkh, Tukharistan, Tirmidh, Waksh i Walwaledj. Segons Ibn al-Athir, el pare havia pactat la pau amb els gaznvides poc abans de morir. Fou en aquest temps quan va ajudar al seu oncle Tughrul Beg contra el seu germ rebel Ibrahim Inal que fou derrotat prop de Rayy en un data incerta que podria ser l'estiu del 1059.

El 4 de setembre del 1063 Tugrul Beg va morir sense fills i contra el que generalment es diu, va deixar com a successor a un probable fill adoptiu, Sulayman, germanastre d'Alp Arslan; Sulayman fou proclamar sult pel visir Amid al-Mulk al-Kunduri, per Alp Arslan, que des de una data entre 1059 i 1061 era malik de Khurasan ja havia comenar a moure les seves forces cap a l'oest i encara que en un primer moment es va retirar (al no confirmar-se la mort de Toghrul) quan la mort fou segura va tornar a avanar. Alguns amirs de Toghrul, encapalats per Erdem o Irdim al-Hadjib, van negar el seu reconeixement a Sulayman i es van pronunciar per Alp Arslan. El mateix al-Kunduri va canviar de bndol, i va proclamar a Alp Arslan, deixant a Sulayman com presumpte hereu. 

El seu primer problema com amb el seu rebel oncle Kutlumush,  cos de a r  Beg i Toghril Beg que portava uns anys revoltat a les muntanyes al sud de la mar Cspia, i que al front d'un exrcit de turcmans s'havia enfrontat a al-Kunduri a Rayy, la rodalia de la qual havia devastat. El novembre/desembre de 1063 Alp Arslan va creuar unes maresmes perilloses i va sorprendre a Kutlumush que va fugir cap a les muntanyes per va morir al caure de cavall. Alp no podia conservar a al-Kunduri com a visir i el va acusar de voler controlar l'estat, pel que fou arrestat i el seu lloc el va ocupar Nizam al-Mulk, que va succeir a Ali ibn Shadan com a visir d'Alp Arslan. Al-Kunduri fou portat a Nishapur i desprs a Merv al-Rud (on finalment fou executat el 1065).

Mentre el califa al-Qaim el va reconixer sult i li va transferir tots els ttols del seu oncle. La filla del califa, vdua de Toghrul, fou retornada a Bagdad. Alp Arslan mai va entrar a Bagdad tot i que hi va tenir un governador militar (per era substitut si el califa ho demanava).

Va conservar la pau amb els gaznvides que ja havia signat el seu pare abans de morir. El desig del sult era conquerir Egipte per extirpar el que considerava l'heretgia fatimita, per les seves tropes turcmanes el que volien eren les expedicions de saqueig a territori cristi (ghazwa) i des del comenament del seu regnat va organitzar expedicions contra els bizantins, armenis i georgians. Altres expedicions foren fetes per bandes de turcmans que actuaven pel seu compte. El febrer/mar de 1064 va fer una campanya a l'Armnia bizantina, mentre el seu fill Malik Shah i el seu visir Nizam al-Mulk van fer una campanya separada; per desprs de ocupar diversos castells, es van ajuntar i van conquerir Sepid Shahr, Ani i Kars i es va imposar el vassallatge al regne de Gergia. A l'agost o setembre del 1064 Alp Arslan tornava a ser a l'altipl irani a Isfahan, des de on va anar a Kirman, que governava el seu germ Kavurt (Qavord) i havia ampliat el domini cap a Oman i el golf Prsic; Kavurt volia el govern de Fars i no acceptava de molt bona gana la supremacia del seu germ i Alp Arslan va intentar aixecar contra ell al cap kurd shabankara Fadluya, que havia dominat Shiraz des del 1056/1057 (arrabassada als buwyhides) per l'havia perdut el juliol/agost del 1062 en front de Kavurt. Fadluya va patir diverses derrotes al Fars en front de Kavurt (1063) i havia demanat ajut a Alp Arslan (1064) que li va concedir la provncia, decisi que va exigir al seu germ d'acatar. Per als pocs mesos Kavurt es va revoltar i va refusar el reconeixement del seu germ i de la prdua del Fars (1065).

Desprs d'estar al Kirman (1064) Alp Arslan va anar a Merv on el seu fill Malik Shah es va casar amb una filla del khan karakhnida de Transoxiana, i un altre fill, Arslan Shah, amb una filla del sult de Gazni Ibrahim ben Masud (1059-1099). Desprs va marxar a l'est per dominar les revoltes dels governants de Khuttal i aganiyan, i del seu oncle Yabghu que governava Herat. En la campanya va participar personalment en el assalt a la fortalesa del sobir del Khuttal (encara el 1064).

El 1065 (segons Ibn al-Athir, per el 1066 segons Turan) va seguir avanant cap a Djand i les estepes. Va visitar les tombes dels seus ancestres seljcides, va rebre la submissi de Djand Khan i va fer campanya a les estepes dominant als grups turcmans, cumans i djazeks. Va visitar Gurdgandj i va ordenar la seva reconstrucci i va deixar al seu fill Arslanshah al front del govern de Khwarizm. En aquesta expedici va arribar fins a la mar d'Aral. El 1066 a Rayegan va convocar als seus amirs i els va fer jurar lleialtat al seu hereu Malik Shah el nom del qual va fer llegir a la khutba junt amb el seu propi nom. Desprs va dividir el imperi entre la seva famlia i els seus seguidors. 

Com que Fadluya i Kavurt de Kirman s'havien reconciliat, Alp Arslan es va apoderar del Fars i va eliminar a Fadluya per va deixar al seu germ com a governador vassall de Kirman (1067)

El 1068 va fer una segona expedici contra Gergia a la que van participar els shadddides d'Arran (vassalls del seljcides), per assegurar les fronteres de l'Azerbaidjan i la llibertat d's de les pastures de l'Araxes.

Kavurt, revoltat altre cop, fou capturat per Nizam al-Mulk (1069) i fou tancat al castell de Khursha, per va ser perdonat per Alp Arslan, si be seguint el consell del visir, no fou alliberat sin transferit a Istakhr; es van produir revoltes el seu favor i els seus partidaris el volien alliberar. El 1069/1070 (o 1071/1072 segons Ibn al-Athir) fou assassinat a Istakhr. Malik Shah fou nomenat governador a Shiraz.

Les expedicions seljcides cap al Diyar Mudar (al Diyar Bakr tenia com a vassalls al Ukylides o Uqilides), i sia Menor (vers 1063-1069) eren purament de saqueig; una vegada complerta la missi i obtingut el bot els turcmans es retiraven; per els bizantins havien de reaccionar; el nou emperador Rom IV Digenes va fer la primera campanya a Sria el 1067 i ja quasi era a aquest pas quan se'l va informar de l'entrada dels seljcides a sia Menor pel nord. Va deixar llavors Sria i es va dirigir cap al Pont amb tanta rapidesa que va sorprendre als invasors i en va derrotar a alguns cossos allats; aix el principal cos de l'exrcit seljcida va haver de sortir de Prsia per anar en ajut dels seus company. El 1068 va tornar a Sria i va fer una victoriosa campanya entre Antioquia de l'Orontes i l'Eufrates, derrotant a l'enemic arreu, per un dels seus generals fou sorprs i derrotat i va perdre la meitat de l'exrcit; Rom va crrer en el seu ajut i va derrotar els turcs en una gran batalla nocturna el 20 de novembre del 1068. Llavors va marxar a l'Eufrates cap a Dara, fustigat per les tropes enemigues i va establir als seus soldats en seguretat als quarters de hivern. 

La campanya es va renovar el 1069 cap a Manbidj i altre cop l'exrcit imperial fou victoris en general encara que els seljcides van poder ocupar i saquejar Iconium. El 1070, en una nova campanya, el general en cap fou Manel Comn que fou derrotat i fet presoner. L'emperador, aconsellat per alguns nobles, va agafar el comandament disposat al rescat. Per el cap seljcida Torkish estava enfrontat a Alp Arslan i Manel Comn el va convncer de desertar i marxar amb ell a Constantinoble, amb la promesa de qu l'ajudaria a obtenir el tron i aix Comn es va presentar a la capital acompanyat del general turc. Una expedici a Anatlia que havia dirigit el general Afshin, en persecuci dels turcmans navakis (els enemics d'Alp Arslan) va informar que no hi podia haver resistncia bizantina a Anatlia excepte en alguns castells i grans ciutats. Una expedici a terriori de Bizanci presentava doncs bones perspectives.

Llavors una ambaixada d'amirs fatimites rebels dirigida per Nasir al-Dawla ibn Hamdan, va demanar al sult d'acabar amb els fatimites, mentre un altra ambaixada anunciava que la khutba a la Meca ja no es feia en nom del califa fatimita sin del abbssida. Tot aix va estimular a lluitar a Alp Arslan contra el califat fatimita considerat hertic, poltica encoratjada pel visir Nizam al-Mulk. Segurament es va concertar una treva temporal amb els bizantins ja que el sult es va considerar segur per la part de Bizanci per emprendre accions cap a Egipte.

El agost/setembre de 1070 Alp Arslan va sortir d'Hamadan, va passar per Ardjish (conquerida per Togrul als bizantins el 1055 i que els bizantins havien recuperat darrerament) i per Mantzikert (que era bizantina), ciutats que va ocupar. A Mayyafarikin el marwnida Nasr ibn Marwan se li va sotmetre. Desprs va atacar Edessa on va perdre part de les seves maquines de setge cremades pels bizantins; Harran se li va sotmetre pagant tribut. Va creuar l'Eufrates i va atacar als Banu Kilab el pas dels quals va saquejar. Va obtenir tot seguit la submissi del mardsida Mahmud ibn Nagr d'Alep que va fer una reconeixement de darrer minut del califa abbssida desprs d'un breu setge.

Tenia intenci d'avanar cap a la Sria del sud on ja grups de turcmans s'havien dirigit, quan va saber que l'emperador bizant Rom IV Digenes avanava amb un poders exrcit cap a Armnia; malauradament per al sobir bizant, molts dels que l'acompanyaven no li eren molt favorables. L'exrcit bizant va avanar cap a l'Araxes vencent la resistncia dels turcs i amb algunes derrotes parcials. El sold va tirar enrere precipitadament i va pujar de Sria fins a Mantzikert i li va oferir a l'emperador la pau, que Rom va refusar, tot i que la seva posici no era l'optima que ell suposava.  El 26 d'agost de 1071 es va lliurar la decisiva batalla de Mantzikert en la que els bizantins foren aniquilats per la traci d'alguns oficials grecs, i tot i la inferioritat numrica el turcs. Rom fou fet presoner.

Alp Arslan el va tractar amb correcci. Li va preguntar que hauria fet si la situaci sigues a l'inrevs i Rom va dir que l'hauria matat; Arslan va dir "jo far una cosa diferent i d'acord als mateixos principis de la vostre religi tractar als presoners i ferits humanament"; li va donar 10000 peces d'or i el va deixar marxar amb tots els presoners que volgus; desprs d'aix Alp Arslan i Rom van acordar la pau en termes justos, amb una rectificaci de fronteres, el pagament per l'Imperi d'un rescat de 1500000 peces anyals i 360000 peces d'or de tribut i una aliana pel futur. Rom va poder marxar a Constantinoble. Per les noticies de la greu derrota ja havien arribat a la capital bizantina s'havia produt una revoluci que va portar al tron a Miquel VII Ducas Parapinaces, i l'aliana no va tenir efectes.

El desembre del 1072 Alp Arslan va haver d'anar altre cop contra els karakhnides amb els que en general havia tingut bones relacions (fins i tot estava casat amb la fill del khan Kadir Yusuf, el khan karakhnida de Transoxiana Shams al-Mulk Nasr estava casat amb la seva germana Zayda, i el seu fill Malik Shah estava casat amb una princesa karakhnida); no se sap segur la causa per segons Sabd ibn al-Yawzi fou perqu Shams al-Mulk havia matat a la seva germana acusada d'incitar als seljcides d'envair Transoxiana. Als Arslan va creuar l'Amu Darya i al cap de poc, en una disputa menor amb un presoner, aquest el va ferir de gravetat i va morir pocs dies desprs (gener del 1073). Va deixar com hereu al seu fill Malik Shah (Malikshah).

 Bibliografia .

Claude Cahen,  The Historiography of the Seljuqid Period,  Historians of the Middle East, ed. Lewis and Holt, Londres, 1962.

Claude Cahen, La premiere penetration turque en Asie-Mineure, 1948;

Claude Cahen, La campagne de Mantzikert d apres les sources musulmanes,  Byzantion 10, 1934;

Bundari, Historie des Seldjoucides de l'lraq: d'apres Imad ad-Din al-Katib al-Isfahani, vol. II del  Recueil de textes relatifs d l'histoire des Seldjoucides, ed. T. Houtsma, Leiden, 1889;

Barthold, Turkestan;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357982" title="Apogon evermanni" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="140176">

 Apogon evermanni   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic i Pacfic (des de l'illa de Maurici, les Seychelles i l'Illa Christmas fins a les Illes Marshall, les Hawaii i les Marqueses) i a l'oest de l'Atlntic central (des de les Bahames i Cozumel fins a Curaao).

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & J. O. Snyder. 1904. Description of a new species of fish (Apogon evermanni) from the Hawaiian Islands, with notes on other species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 28 (nm. 1386): 123-126. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357984" title="Apogon exostigma" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="140177">

  Apogon exostigma  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & A. Seale. 1906. The fishes of Samoa. Description of the species found in the archipelago, with a provisional check-list of the fishes of Oceania. Bull. Bur. Fish. v. 25 (for 1905): 173-455 + index 457-488, Pls. 33-53. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357985" title="Carl Barks" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="140178">
Carl Barks (27 de mar de 1901, Merrill, Oregon, Estats Units   25 d'agost de 2000, Grants Pass, Oregon, Estats Units) va ser un fams autor de cmics nord-americ. Va realitzar moltes histories del univers de "L'nec Donald", per a la qual va crear necburg i molts personatges que all habiten, com L' Oncle Garrepa i els Beagle Boys. La qualitat dels seus guions i dibuixos li va fer guanyar l'lies de The Duck Man (L'Home-nec).

Biografia.

Infantesa.

D'acord a la seua prpia descripci sobre la seua infantesa, era un xiquet bastant solitari. Els seus pares eren amos d'una granja. El seu ve ms prxim vivia a mitjan milla de distncia, amb el qual no tenien massa relaci. L'escola ms propera es trobava a dues milles de la seua casa, distncia que Barks caminava cada dia per a poder assistir a classes. En l'rea rural vivien pocs xics, i ell recorda que en la seua escola no n'havia ms de deu estudiants. Ell recorda que no tenia a ning amb qui conversar en la seua casa, els seus pares es trobaven sempre molt ocupats i no compartia massa coses amb el seu germ major.

En 1908 es va mudar juntament amb la seua famlia a Midland, Oregon, on el seu pare va posar una nova granja. Carl, amb set anys i el seu germ amb nou, ajudaven en el treball al seu pare. La quantitat de gent que a  Mainland viva li va causar una gran impressi, ja que no estava acostumat a veure molta gent en el seu poble natal. El que ms va cridar la seua atenci eren els cowboys, amb els seus revlvers, els seus estranys lies i el seu sentit de l'humor.

En l'any 1911 es van mudar a Santa Rosa, Califrnia, on es van dedicar al cultiu de vegetals, per com no els va anar massa b, el pare de Carl va decidir tornar a Merrill en 1913. En aquell moment, Carl tenia dotze anys, i a causa de les mudances no havia finalitzat l'escola. Una vegada que va reprendre les classes, va acabar els seus estudis en 1916.

L'any 1916 s un punt d'inflexi en la vida de Carl Barks a causa de diversos aspectes. La seua mare va morir eixe any, i els seus problemes auditius (ja detectats anteriorment) es van tornar tan severs que tenia dificultats per a escoltar als seus mestres, ja que no contava amb un audfon. Ell va decidir no continuar els seus estudis per aquest motiu, molt al seu pesar.

El seu treball.

Carl va tenir diversos treballs en els quals no va tindre massa xit, fins que va pensar a convertir el seu hobbie preferit en una professi. Des de la seua infantesa dibuixava sobre qualsevol material que trobara disponible, i intentava millorar el seu estil copiant els dibuixos dels seus artistes favorits publicats en les tires cmiques dels diaris. ALS setze anys havia aprs bastant pel seu compte, per va decidir prendre algunes llions per correu. Noms va seguir les primeres quatre llions, ja que el seu treball no li deixava massa temps lliure, per ell mateix reconeix que li van servir molt per a millorar el seu estil.

En l'any 1923 va tornar a la granja del seu pare per a treballar en ella, per va ser per poc temps. Va poder vendre alguns dels seus dibuixos a la revista "Judge", amb el que va comenar una collaboraci de llarga durada, fins a l'any 1935, encara que tamb venia els seus treballs a altres revistes. Per eixes dates, ell editava, guionitzava i dibuixava la major part del material humorstic de la revista. All tenia un salari considerat bo per a l'poca, de 90 dlars mensuals.

Al novembre de l'any 1935, quan es va assabentar que Walt Disney estava cercant artistes per a la seua companyia, va decidir postular-se. Va Ser seleccionat i contractat amb un sou bsic de 20 dlars per setmana. L'inici dels seus treballs per The Walt Disney Studios va comenar un any ms tard que el debut del nec Donald.

Carl va haver de mudar-se a Los Angeles, Califrnia. Al principi, el seu treball consistia a seguir les instruccions dels animadors fent dibuixos que ms tard serien animats. En 1936 va ser transferit al departament d' "histries", on la seua imaginaci i experincia en la creaci de situacions cmiques i acudits van ser posades en s.

s en l'any 1937 quan l'nec Donald es va convertir en la figura principal de les seues prpies histries, en comptes de seguir com un acompanyant de Mickey Mouse, es va crear un nou departament responsable d'aquesta srie. Encara que al principi Barks noms contribua amb algunes idees, en 1937 va aconseguir l'aprovaci per a crear-los sota el seu criteri. Ell va collaborar en les animacions "Donald's Nephews" (1938), "Donald's Cousin Gus" (1938), "Timber" (1941), "The Vanishing Private" (1942) i "*The Plastics Inventor" (1944).

Frustrat per les condicions de treball en Disney, va renunciar en l'any 1942. Poc temps abans de marxar-se havia treballat en un llibre cmic al costat de Jack Hannah ("Donald Duck finds Pirate Gold"), una histria de 64 pgines publicada per primera vegada a l'octubre de 1942. Va ser la primera histria de l'nec Donald produda originalment per a un cmic i tamb la primera a involucrar a Donald i els seus nebots en una recerca de tresor, en aquest cas, un tresor de Henry Morgan. Barks utilitzaria ms tard aquest tema en diverses de les seues histries.

Desprs de la seua renncia a Walt Disney Studios, va trobar treball en Western Publishing, qui havia publicat la histria anteriorment esmentada. Barks va pensar que se li permetria crear els seus propis personatges, per l'hi van designar immediatament a produir historietes de l'nec Donald. Ell va insistir a fer els guions de les histries i tamb els dibuixos. "The Victory Garden", historieta de 10 pgines publicada per primera vegada a l'abril de 1943 va ser la primera de les 500 histries que ell va fer per Western Publishing. 

Barks va produir histries en les tres dcades segents. Va envoltar a l'nec Donald de personatges excntrics i colorits com l'Oncle Garrepa, l'nec ms ric del mn;  (el cos de Donald exageradament afortunat),  o els rons 

Les persones que treballen en Disney generalment ho fan en un relatiu anonimat, les histries noms duen el nom de Walt Disney i algunes vegades, un xicotet nmero d'identificaci. No obstant aix, a travs de la qualitat del seu treball, molts lectors es van comenar a adonar que moltes de les histries eren escrites per la mateixa persona, a qui van cridar "l'Artista Bon nec", a qui desprs van conixer pel seu nom.

Les histries de Barks eren aventures cmiques amb un lleuger mats fosc i frustrant. No noms van trobar acceptaci entre els xiquets, ja que tamb molts adults es van sentir atrets cap a elles.

Carl Barks es va jubilar en l'any 1966 per va contribuir fent guions per a moltes histries de Western Publishing.

Barks va morir als 99 anys, el 25 d'agost de 2000 de leucmia.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357992" title="Apogon fasciatus" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="140179">

 Apogon fasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Moambic, Jap i Sidney (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 White, J. 1790. Journal of a voyage to New South Wales with sixty-five plates of non descript animals, birds, lizards, serpents, curious cones of trees and other natural productions. Voyage N.S.W.: 1-297, Pls. 1-65. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357994" title="Apogon flagelliferus" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="140180">

  Apogon flagelliferus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica i Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1961. Fishes of the family Apogonidae of the western Indian Ocean and the Red Sea. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 22: 373-418, Pls. 46-52. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357996" title="Talp" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="140181">

Un talp s un petit rosegador semblant a un ratol per amb el cos ms corpulent, la cua peluda i ms curta, el cap lleugerament ms arrodonit i els ulls i les orelles ms petits. N'hi ha aproximadament 70 espcies i, juntament amb els lmmings i les rates mesqueres, formen la subfamlia Arvicolinae.

Espcies.
Algunes espcies de talpons sn:
Talp camperol (Microtus arvalis);
Talp com (Microtus duodecimcostatus);
Talp de tartera (Chionomys nivalis);
Talp muntanyenc (Microtus agrestis);
Talp pirinenc (Microtus gerbei);
Talp roig (Myodes glareolus);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357997" title="Alptegin" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="140182">
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Prncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznvida.

Era un esclau turc analfabet capturat  a les estepes de l'sia Central, enrolat a la gurdia dels samnides, que amb el temps va escalar posicions fins arribar a  hadjib al-hodjdjab o hadjib dels hadjibs (comandant en cap) sota Nuh I ben Nasr (943-954) i com a tal va exercir el poder efectiu sota el nominal regne del jove Abd al-Malik I ben Nuh (954-961) sota el que fou nomenat governador de Balkh, i desprs comandant militar de Khurasan.

El visir Ali al-Balami (Abu Ali Muhammad al-Balami) havia estat nomenat pel crrec sota consell de Alptegin i no va gosar mai enfrontar-se al seu protector al que consultava qualsevol afer d'estat. En un intent d'allunyar-lo, l'emir el va enviar com a governador al Khurasan, crrec que era la ms alta dignitat militar existent sota els samnides (gener/febrer del 961) per quasi immediatament, desprs de la mort sobtada d'Abd al-Malik (novembre del 961), amb la cooperaci d'al-Balami va voler assegurar la successi al fill menor Nasr ben Abd al-Malik, amb la idea de gaudir de fet del poder en nom d'aquest. Per l'exrcit dirigit per l'amir Faik Kassa, s'hi va oposar preferint al germ del difunt, Mansur I ben Nuh que fou portat al tron desprs d'un dia de regnat del menor. El nou emir Mansur (961-976), la proclamaci del qual havia desautoritzat, el va destituir del seu govern.

Al-Balami es va posar al costat del nou sult i Alptigin va quedar allat i es va retirar amb la seva gurdia cap a Balkh i pel cam va derrotar a un cos d'exrcit enviat en la seva persecuci per l'amir Mansur (abril del 962). Feia trenta anys un altre general turc, Karatigin Isfidjabi,  s'havia retirat a Bust on havia fundat una lnea de governants locals, i Alptigin va decidir fer el mateix i es va dirigir a Gazni, derrotant pel cam als governants locals de Bamian i Kabul, i arrabassant Gazni al seu senyor Ab   Al  o Abu Bakr Lawik al-Anuk, parent del Kabulshah, que sembla que era vassal samnida. Poc temps desprs va regularitzar la seva situaci amb una patent del govern samnida de Bukhar que li reconeixia el govern de Gazni.

La data de la seva mort no est establerta amb seguretat. Probablement va morir el setembre del 963. El seu fill Abu Ishaq ben Alptegin o  Ishak ibn Ibrahim el va succeir i desprs van governar alguns efmers comandants esclaus turcs fins el 977 quan el antic esclau d'Alptigin, Sebuktigin, va fundar la dinastia gaznvida.

 Bibliografia .
Muhammad Nazim, The life and times of Sultan Mahmud of Ghazna, Cambridge 1931.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="357998" title="Abu Ishak ben Alptegin" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="140183">
Abu Ishak ben Alptegin (possible nom complert Abu Ishaq Ibrahim ibn Alptegin) fou sult de Gazni. Es segur que es deia Ishaq, per com Abu Ishaq no apareix a totes les fonts.

Va succeir al seu pare Alptegin a la mort d'aquest el setembre del 963 i tot seguit va fer les paus amb els samnides i fins i tot sembla que va anar a Bukhar a fer jurament i va rebre la investidura o diploma (manshur). Noms es va poder sostenir contra l'anterior sobir local Abu Bakr Lawik (que probablement va arribar a retornar a Gazni per un temps) amb l'ajut dels samnides dels que es va mantenir com a vassall. 

Abnu Ishaq va morir en una data a l'entorn del 966 i no va deixar fills, i els caps de l'exrcit van escollir com a successor al cap de la gurdia Bilgetigin o Bilgategin.

 Bibliografia .

M. Nazim, The Life and Times of Sultan Mahmud of Gazna, Cambridge, 1931;
Barthold, Turkestan;
Bosworth, Ghaznavids, Notes on the Pre-Ghaznavid History of Eastern Afghanistan, Islamic Quarterly 9, 1965; Later Ghaznavids ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358000" title="Bilgategin" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="140184">
Bilgatigin o Bilgetegin (Bilga Tegin, Bilgatakin, Bilgatekin) (mort 975) era ell cap de la gurdia turca de Gazni quan va morir el sult Abu Ishaq ben Alptegin. Els seus companys caps de l'exrcit el van escollir com a nou sult. Fou vassalls dels samnides.

Va deixar la reputaci d'un excelent cap i persona integre. Va morir l'any 975 i el va succeir un altre dels caps militars turcs, que portava el nom de Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358002" title="Pobladura de Valderaduey" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="140185">

Pobladura de Valderaduey s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358004" title="Notaci polonesa" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="140186">
Notaci polonesa o notaci prefix s una forma de notaci per a lgica, aritmtica i lgebra. No necessita de parntesis o claudtors per a indicar els clculs que han de ser realitzats en primer lloc, per encara aix no hi ha ambigitat quant a l'ordre de resoluci. Els operadors han de precedir els dos valors numrics associats. El matemtic polons Jan  ukasiewicz va crear aquesta notaci entorn de 1920 per a simplificar la lgica en les sentncies matemtiques. No s molt usat en la matemtica convencional, per s que ho s en les cincies de la computaci, com per exemple en el llenguatge Tcl.

Notaci.

Com els operadors han de precedir els valors, la notaci polonesa de summa s:
;

Mentre la notaci convencional (infix) s:
;

Ordre d'operacions.

Mentre ms interna l'operaci, abans ella ha de ser executada.

Llavors, la notaci polonesa:
 o ;

En la notaci convencional, quedaria, respectivament:
 o ;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Notaci polonesa inversa;

Enllaos externs.
 Xavier Franch Gutirrez. Estructures de dades. Especificaci, disseny i implementaci, p.362. Edicions UPC. ISBN 8483012936, ISBN 9788483012932;
 Tipus de calculadores;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358013" title="Piri" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="140187">
Piri o Piritegin (Piri Takin, Piritagin, Piri Tegin) fou sult de Gazni vassall dels samnides. Va governar del 975 al 977. Fou portat al tron pels seus companys, a la mort de l'anterior cap Bilgategin.

Durant el seu regnat es va produir el darrer aixecament de la anterior dinastia local del depostat Abu Bakr Lawik; els rebels foren aplastats el 977. El vencedor, Subuktegin fou aclamat per les tropes com a nou sult (abril del 977). La sort de Piri no es coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358014" title="Torres del Carrizal" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="140188">

Torres del Carrizal s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358016" title="Valcabado" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="140189">

Valcabado s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358019" title="Subuktegin" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="140190">
Subuktegin o Subuktigin (Subuk Tagin, Subuk Tegin, Subuk Tigin, Subuktakin, Subuktekin, Sebuktegin) fou un sult de la dinastia yamnida de Gazni o Gazna, coneguda com gaznvida. Era oficial turc de la gurdia de Gazni i gendre de l'antic sult Alptegin. Portava el nom d'Abu Mansur.

El 977 va derrotar a uns rebels partidaris de l'antic sobira local de Gazni, Abu Bakr Lawik. Les tropes, desprs de la victria (abril del 977) el van aclamar com a nou sult. La sort de l'anterior sult Piri es desconeguda.

Va governar vint anys com a vassall samnida. Va morir el 997 i el va succeir el seu fill Ismail ben Sebuktegin (997-998).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358024" title="Villalube" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="140191">

Villalube s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Gallegos del Pan, Matilla la Seca, Fuentesecas i Malva. 
  
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358030" title="Villaseco del Pan" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="140192">

Villaseco del Pan s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358032" title="Catedral de Colnia" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="140193">



Catedral de Colnia (en alemany: Klner Dom, oficialment Hohe Domkirche St. Peter und Maria) s el seient de l'Arquebisbe de Colnia, sota l'administraci de l'Esglsia catlica Romana i s reconegut com a monument de cristianisme, d'arquitectura gtica i de la fe i perseverance de les persones de la ciutat en el qual est. s dedicat a Sant Pere i la Mare de Du. 

La catedral est catalogada com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, essent un dels millor monuments arquitectnics d'Alemanya, i ms destacat de Colnia , descrit per la UNESCO com a "feina excepcional de geni creatiu hum". La Catedral de Colnia s un de les esglsies ms grans del mn, essent l'esglsia gtica ms gran del nord d'Europa. Per quatre anys, 1880-84, fou l'estructura ms alta del mn, fins que la conclusi del Monument de Washington seguit per la Torre Eiffel.s la segona esglsia amb les agulles ms altes, noms superat per l'nica agulla de la catedral d'Ulm, va completar deu anys ms tard el 1890. A causa de les seves enormes agulles bessones, tamb presenta la faana ms gran de qualsevol esglsia del mn.

El cor de Catedral de Colnia, mesurat entre el piers, tamb aguanta la distinci de tindre l'alada ms gran amb proporci d'amplada de qualsevol esglsia Medieval, 3.6:1, superant fins i tot la Catedral de Beauvais que t un lleugerament ms alt vault. 

La Construcci de l'esglsia gtica va comenar el 1248 i va construr-se, amb interrupcions, fins a 1880 per completar un perode de ms de sis-cents anys. T 144.5 metres de llarg, 86.5 m d'ample i les seves dues torres sn de 157 m alt. 

La Catedral de Colnia, malgrat haver quedat incomplerta durant el perode medieval, finalment va esdevenir unificada com "una obra mestra de valor intrnsec excepcional" i "un potent testimony de la fora i persistncia de la creena cristiana a l'Europa medieval i moderna", mentre era un lloc adoraci del Sagrat Emperador Rom Emperor i el tradicional santuari dels Tres Reis. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358033" title="Abu Bakr Lawik al-Anuk" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="140194">
Abu Bakr Lawik al-Anuk fou senyor local de Gazni (Zabulistan) vers la meitat del segle X, de la dinastia hind de xas Shahi. Enderrocat per Alptegin, un esclau turc yamnida (del grup yamini), el 962, a la seva mort (963) va recuperar el poder breument, pero fou expulsat per Abu Ishak ben Alptegin amb l'ajut samnida (vers 964). 

La data de la seva mort no es coneguda per ja era mort el 977.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358035" title="Abu Ali Lawik al-Anuk" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="140195">
Abu Ali Lawik al-Anuk fou un prncep de la dinastia Shahi de Zabulistan o Gazni. El seu pare Abu Bakr Lawik al-Anuk havia estat enderrocat pel yamnida o gaznvida Alptegin el 962.

El 975 va pujar al tron de Gazni el general esclau turc Piri, que sembla que es va comportar cruelment. Els habitants de Gazni van cridar a Abu Ali Lawik al-Anuk ben Abu Bakr Lawik, . La rebellio va tenir el suport dels seus parents els Shahi d'Udabhanda (que governaven Kabul i fins el Panjab amb capital a Udabhanda) per fou aplanada pel general turc Subuktegin (gendre d'Alptegin) a Charkh (abril del 977). El vencedor fou considerat un heroi i proclamat sult.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358039" title="Alcubilla de Nogales" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="140196">

Alcubilla de Nogales s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Est situat entre el riu Eria i la serralada de Carpurias.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358042" title="Apogon flavus" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="140197">

 Apogon flavus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1993. Three new species of cardinalfishes (Apogonidae) from Australia and adjacent seas. Rev. Fr. Aquariol. v. 19 (nm. 4) (1992): 107-114. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358043" title="Arcos de la Polvorosa" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="140198">

Arcos de la Polvorosa s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358044" title="Apogon fleurieu" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="140199">

 Apogon fleurieu   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, Golf Prsic, Golf d'Oman, frica Oriental, les Seychelles, ndia, Sri Lanka, Malisia, Indonsia i Hong Kong.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358045" title="Arrabalde" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="140200">

Arrabalde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358046" title="Altai (tribu)" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="140201">
Altai fou una tribu turca que poblava antigament el masss de l'Altai. Eren cristians i una part xamanistes, pero no hi havia musulmans, tot i que se sap que hi tenien alguns contactes amb el islam 

Desprs del 1874, per sobretot al segle XX, es va comenar a fer servir el nom altaic per designar al grup hum dels turcomongols. La proposta fou de M. A. Castrn. El seu nom antic era turanis o turanians que havia inventat F. Max Mller. Un nou concepte ms ampli fou el d'uraloaltaics, que comprenia als pobles turcomongols i altres com els nenets, els finougrians i els tungusos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358048" title="Ayo de Vidriales" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="140202">

Ayo de Vidriales s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358049" title="Barcial del Barco" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="140203">

Barcial del Barco s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358050" title="Apogon fraenatus" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="140204">

Apogon fraenatus s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Durban (Sud-frica), les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358051" title="Alth" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="140205">
Alth o al-Alth s una vila del Iraq al nord de Bagdad entre Ukbara i Samarra a la riba oriental de l'antic curs del Tigris. Al canviar el curs es troba actualment a la riba del Shutayta. Les runes de la ciutat antiga es troben a uns 7 km al nord-oest de la moderna vila.

 Histria .

L'esmenta Claudi Ptolemeu com Altha. A l'edat mitjana era considerada la frontera nord del Iraq, junt amb Harba (la primera a la riba oriental i la segona a la riba occidental del riu Tigris). Era una fundaci religiosa establerta en profit dels descendents d'Al ibn Abi Tlib. A la seva rodalia i havia un convent anomenat Dayr al-Alth o Dayr al-Adhara.

 Bibliografia .
J. F. Jones, Memoirs, Bombai 1857


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358053" title="Apogon fragilis" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="140206">

 Apogon fragilis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1961. Fishes of the family Apogonidae of the western Indian Ocean and the Red Sea. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 22: 373-418, Pls. 46-52. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358054" title="Apogon franssedai" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="140207">

 Apogon franssedai   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic (Maldives) i a l'oest del Pacfic (Bali, Filipines i Palau).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R., R. H. Kuiter & J. E. Randall. 1994. Descriptions of five new species of cardinalfishes (Apogonidae: Apogon) from Maumere Bay, Flores, Indonesia and surrounding regions. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nms. 1-2): 27-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358055" title="Alti Shahr" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="140208">
Alti Shahr o Alta Shahr (Sis viles) s el nom del Turquestan xins (Xinjiang) format per les ciutats Kudjha, Aksu (Ak Su), U Turfan (Ush Turfan), Kashgar (Kashghar), Yarkand i Khotan. El nom fou utilitzat per primer cop al segle XVIII. 

Alguns erudits hi afegeixen Yangi Hisar (entre Kashgar i Yarkand) i suprimeixen o Kudja o Ush Turfan, encara que tamb apareix com a Djiti Shehr o Yiti Shehr (Set viles).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358057" title="Apogon fukuii" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="140209">

 Apogon fukuii   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hayashi, M. 1990. Two new cardinalfish (Apogonidae: genus Apogon) from the Indo-west Pacific. Sci. Rep. Yokosuka City Mus. Nm. 38: 7-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358061" title="Apogon fuscomaculatus" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="140210">

 Apogon fuscomaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358062" title="Apogon fuscus" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="140211">

 Apogon fuscus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a l'Oce ndic (tret de les Seychelles, Maurici i Reuni) i el Pacfic occidental (Tonga, Samoa i les Illes Marshall).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 in 1824; 329-616 in 1825, Atlas pls. 43-65. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358065" title="Apogon fusovatus" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="140212">

 Apogon fusovatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358068" title="Altin Kpr" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="140213">
Altin Kpr (Pont Daurat) fou el nom turc d'una vila d'Iraq a una petita illa del riu Petit Zab tamb anomenat Altin Su pels turcs i modernament estesa a les dues ribes del riu. Fou capalera d'una nahiya del districte de Kirkuk, a la liwa (provncia) de Kirkuk, antic wilayat de Mossul. El riu Zab formava el lmit entre les provncies de Kirkuk i d'Irbil (Arbela). Els rabs l'anomenen al-Kantara.

Va agafar importncia al segle XVII quan els turcs van construir dos ponts per orde del sult Murat IV. Els ponts foren destruts pels turcs el 1918 al evacuar el territori, i substituts ms tard per ponts de ferro moderns.

La seva poblaci vers el 1950 era de 3.500 habitants, de majoria turcmans i kurds amb alguns rabs. Tamb els trenta llogarets de la comarca estan poblats per turcmans i kurds. Part de la comarca forma part del districte petrolier de Kirkuk explotat des de 1934 i descobert 7 anys abans.

El 2006 els turcmans van denunciar que el nom de la vila havia estat canviat per l'administraci kurda, i ara era identificada com a Pirde (Pont en kurd) per l'administraci va indicar que era noms un canvi en un prospecte turstic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358071" title="Apogon gardineri" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="140214">

 Apogon gardineri   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1908. Report on the marine fishes collected by Mr. J. Stanley Gardiner in the Indian Ocean. Trans. Linn. Soc. London (Ser. 2, Zool.) v. 12 (pt 3): 217-255, Pls. 23-32. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358074" title="Bret (Zamora)" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="140215">

Bret s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358081" title="El antdoto" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="140216">

El antdoto (en catal, L'antdot) s la dinovena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1973.

Argument.
El Super prova un invent del professor Bacteri per eliminar el mal de cap, per l'invent funciona malament i el cap del Super es transforma en una cap de porc. Per elaborar l'antdot que torni el Super a la normalitat el professor Bacteri necessita una fulla de Hierbajus apestosus repelentus. Aquesta planta noms creix a la Repblica de Bestiolandia, un pas del que ning n'ha aconseguit sortir. En Mortadello i en Filemn hi hauran d'anar, aconseguir la planta i tornar amb vida. Per a aix comptaran amb l'ajuda d'un invent del professor Bacteri, el mimetitzador camalenic, que permet a la persona que el fa servir convertir-se durant un moment en l'objecte que estigui ms prxim. Amb les disfresses d'en Mortadello i el mimetitzador intentaran passar desapercebuts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358083" title="Brime de Sog" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="140217">

Brime de Sog s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358084" title="Brime de Urz" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="140218">

Brime de Urz s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358086" title="Apogon gilberti" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="140219">

 Apogon gilberti   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic: Filipines, Moluques, Palau, les Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358087" title="Burganes de Valverde" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="140220">

Burganes de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358088" title="Smells Like Teen Spirit" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="140221">

Smells Like Teen Spirit s una can de la banda nord-americana Nirvana. s la primera can de l'lbum de 1991, Nevermind, i va ser el seu primer senzill. Va ser escrita per Kurt Cobain, Krist Novoselic, Dave Grohl i produda per Butch Vig.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358089" title="Apogon gouldi" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="140222">

 Apogon gouldi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Atlntic central: Bermuda, Bahames i Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith-Vaniz, W. F. 1977. Apogon gouldi n. sp., a new cardinalfish from Bermuda (Perciformes: Apogonidae). Not. Nat. (Phila.) Nm. 452: 1-8. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358090" title="Calzadilla de Tera" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="140223">

Calzadilla de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358091" title="Castrogonzalo" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="140224">

Castrogonzalo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358093" title="Coomonte" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="140225">

Coomonte s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Alija del Infantado (Lle), al sud amb Santa Mara de la Vega, a l'est amb Maire de Castroponce i a l'oest amb Villaferruea.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358094" title="Cubo de Benavente" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="140226">

Cubo de Benavente s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358095" title="Fresno de la Polvorosa" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="140227">

Fresno de la Polvorosa s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358096" title="Friera de Valverde" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="140228">

Friera de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358098" title="Fuente Encalada" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="140229">

Fuente Encalada s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358099" title="Fuentes de Ropel" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="140230">

Fuentes de Ropel s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358102" title="Granucillo" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="140231">

Granucillo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358103" title="EDVAC" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="140232">

La EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer) per les seves sigles en angls, van ser una de les primeres computadores electrniques.

A diferencia de l  ENIAC, no era decimal, sin binaria i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat.
Aquest disseny es va convertir en l estndar de l arquitectura per a la majoria dels computadors moderns.
Va ser construda pel laboratori d investigaci de balstica dels EUA de la universitat de Pennsilvnia.
La computadora va ser dissenyada per ser binaria amb addicci, subtracci i multiplicaci automtica i divisi programada.

Possea un verificador automtic amb capacitat per mil paraules (desprs es va establir en 1024).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358104" title="Maire de Castroponce" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="140233">

Maire de Castroponce s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358105" title="Estatut de Benicssim" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="140234">
L'Estatut de Benicssim s un projecte d'Estatut d'Autonomia per al Pas Valenci redactat el 1981 en qu s'intent dotar el poble valenci d'una autonomia plena. Les fortes tensions entre la dreta i l'esquerra i el sorgiment del blaverisme n'impediren l'aprovaci tal com s'havia redactat. Reconeixia el territori com a nacionalitat histrica, la denominaci de Pas Valenci i la Senyera que diferia de l'actual per substituir l'actual corona per l'escut de la Generalitat. S'arrib a consensuar abans que el text fos aprovat a les Corts espanyoles per el 1982 el text que s'aprov a Madrid, va ser l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, conegut com lEstatut de Madrid, en qu modoficava el nom del pas pel de Comunitat Valenciana i la bandera coronada en blau.

Context histric.

Vegeu tamb.
Consell Preautonmic del Pas Valenci;
Batalla de Valncia;
Estatut del Pas Valenci;

Bibliografia.

CUC, A. Roig i blau. La transici democrtica valenciana. Editorial Tndem, collecci Arguments, nm. 14. Valncia, 2002.
Revista L'Aven, nm. 214, maig de 1997: La transici al Pas Valenci.
Revista L'Aven, nm. 251, octubre de 2000: Pas Valenci, del roig al blau.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358106" title="Manganeses de la Polvorosa" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="140235">

Manganeses de la Polvorosa s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358107" title="Vicente Soria Mora" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="140236">
Vicente Soria Mora (Torrent de l'Horta, 1958) s un metge i poltic valenci. Llicenciat en medicina, especialitat estomatologia, exerceix la seva especialitat en el Centre d'Especilitats d'Aldaia i la medicina privada a Torrent. Ha estat escollit diputat pel Partit Popular a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de les Corts Valencianes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358109" title="Francesc Signes i Nez" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="140237">
Francesc de Borja Signes i Nez (l'Alcdia, 1954) s un economista i poltic valenci. Llicenciat en cincies econmiques per la Universitat de Valncia, ha estat secretari general d'administraci pblica i de medi ambient de la Generalitat Valenciana el 1989-1995 i regidor (1981-1991) i alcalde de l'Alcdia pel PSPV-PSOE del 1991 al 2007, cosa que li ha perms ser president de la Mancomunitat de la Ribera Alta i vicepresident de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies. Ha estat escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007, on s portaveu de Mediambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda del Grup Socialista.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa a les Corts Valencianes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358112" title="Teodor Llorente Monlen" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="140239">
Teodor Llorente Monlen (Valncia, 1905 - 1936) fou un advocat i periodista valenci, fill de Teodor Llorente Falc i fill de Teodor Llorente Olivares. Llicenciat en dret a la Universitat de Valncia, fou consultor de al Cambra Oficial Agrcola de Valncia, del Banc d'Arag i del diari Las Provincias. Ideolgicament era monrquic i catlic fora conservador, s'afili primer a Renovacin Espaola i desprs a Comunin Tradicionalista.

Fortament hostil a la Repblica, particip en la conspiraci de juliol de 1936 a Valncia, per en fracassar fou detingut i aparegu assassinat l'agost de 1936. El 1941 el seu pare va publicar el recull dels seus articles Piadosa Evocacin.

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;
 La mort de Teodor Llorente Monlen a Las Provincias;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358115" title="Francesco Redi" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="140241">

Francesco Redi (19 de febrer de 1626 - Pisa, 1 de mar de 1697) Bileg, metge i poeta itali, conegut especialment per haver realitzat un experiment a Florncia que es considera un dels primers passos en la refutaci de l'abiognesi o hiptesi de la producci d'ssers vius partint de matria inerta.

Nascut a Arezzo, a la regi Toscana, Redi va ser metge de Ferran II, i va formar part de l'Accademia della Crusca i de l'Accademia del Cimento.

Va realitzar un gran nombre d'investigacions sobre diversos cucs, animals parsits i el ver de les serps, de les quals van sorgir les seves obres cientfiques "Osservazioni intorno alle vipere" ('Observacions sobre els escurons') i "Esperienze intorno alla generazione degl'Insetti" (Experincies sobre la generaci dels insectes').

La demostraci experimental detallada a "Esperienze intorno alla generazione degl'Insetti" va permetre demostrar la invalidesa de la hiptesi de la generaci espontnia. El saber d'aquell temps establia que les larves es formaven naturalment de la carn en estat de descomposici. En un experiment realitzat el 1668, Redi va prendre tres flascons i va posar carn putrefacta en cada un. Va segellar fortament un dels flascons, en va deixar un altre d'obert, i va cobrir el tercer amb gasa. La conclusi de l'experiment va demostrar el desenvolupament de cucs a la carn del flasc obert i sobre la gasa del flasc corresponent, mentre que no es van observar cucs a cap part del flasc segellat. Aix, l'experiment de Redi va permetre comprovar que larves de les substncies orgniques en descomposici no apareixen si s'evita que les mosques posin els seus ous en ella, iniciant d'aquesta manera la lluita contra la idea de la generaci espontnia.

Redi tamb va ser poeta; la seva obra ms coneguda s 'Bacco in Toscana' (1685), que tracta sobre els vins d'aquesta regi italiana.

En honor d'aquest clebre bileg mort a Pisa el 1697 es va atorgar el nom Redi a un crter de Mart.

Enllaos externs.
Pgina en itali dedicada a Redi ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358119" title="Panotxa (color)" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="140242">



Panotxa o pl-roig s un mats intens del color taronja. En itali es diu vermell llagosta, per similitud a aquest crustaci.










Una mostra del color panotxa:
 

















Localitzaci i usos.
Panotxa o pl-roig s el color del cabell. ;






















Panotxa s el color de les llagostes. ;
 



Panotxa s un color que els anys 70 es feia servir en interiorisme.

Panotxa s un color de l'equip de futbol americ Cleveland Browns d'Ohio (EUA).


Vegeu tamb.
Llista de colors.

Color de cabell pl-roig.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358121" title="Altuntash" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="140243">
Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntshida.

Sebuktegin (o Subuktegin) el va nomenar als llocs principals de l'exrcit fins a gran hadjib; sota Mahmud de Gazni, mentre aquest era a l'ndia (1006) el karakhnida Arslan Ilil Nasr ibn Ali va envair el Khurasan i va saquejar Balkh i Nishapur. Mahmud va retornar a Iran i va derrotar el karakhnida a Charkiyan prop de Balkh (4 de gener del 1008) batalla en la que Altuntash va dirigir l'ala dreta de l'exrcit. El germ d'Arslan, Thugan Khan, va fer costat a Mahmud.

El 1010/1011 s esmentat com a governador d'Herat. El 1017 les forces de Mamhud de Gazni, en revenja per la mort del seu cunyat Mamun II, van derrotar a l'exrcit de la dinastia Mamnida de Khwarizm i Gurdjandj a Hazarasp i van ocupar el territori. . Mahmud hi va nomenar com a governador al seu antic esclau i general, Abu Said Altuntash al que va conferir el ttol de khwarizmshah. Abu Said i els seus dos fills van formar una breu dinastia.

Altuntash fou lleial a Gazni, i va defensar la frontera contra incursions del oghuz i cumans, especialment els primers que dirigits per la famlia de Saldjuk comenaven a ser perillosos. Va prendre part tamb en l'expedici de Mahmud contra el karakhnida de Bukhar i Samarcanda Ali ben Hasan (Harun Bughra Khan, conegut com Alitigin) i va estar present al tractat de Samarcanda del 1025 entre Mahmud i Yusuf Kadir Khan de Kashgar.

Khwarizm quedava molt allunyada i Altuntash va saber construir un exrcit propi reclutant turcmans de les estepes, el que el va fer sospits a Mahmud, i especialment al fill d'aquest Masud I ben Mahmud. Altuntash prudentment mai va tornar a la cort de Gazni.
Masud va continuar la poltica d'hostilitat contra Alitegin que havia seguit el seu pare. El 1032 es va aliar a Yusuf Kadir Khan de Kashgar i els seus fills, i va ordenar a Altuntash fer un atac contra Alitegin a Transoxiana. Les forces d'Altuntash van lliurar una indecisa batalla a Dabusiya, prop de Bukhar, en la que Altuntash va quedar ferit de mort. Per el seu kaktoda o ajudant, Ahmad al-Shirazi (mes tard visir de Masud) va aconseguir signar la pau amb Alitegin abans de la mort de Altuntash (1032).

El seu fill Harun va assolir tot el poder, encara que el ara sult, Masud de Gazni, noms l'havia designat representant (khalifat al-dar) i havia reservat el de khwarizmshah pel seu propi fill Said ibn Masud. Al cap de dos anys Harun es va revoltar aliat a Alitegin i als seljcides (1034). Masud el va fer assassinar (1035) pels seus propis gurdies i el va succeir el seu germ Ismail Kandan que no va modificar la poltica d'Harun. Masud llavors va donar el govern de Khwarizm al fill del yabghu dels oghuz amb seu a Djan, Shah Malik, enemics de la famlia de Seldjuk (1038) i Malik va poder conquerir Khwarizm el 1041. Ismail va fugir amb els seljcides i desaparegu de la historia. Shah Malik va exercir com a khwarizmshah a Gurgandj la capital.

Bibliografia .
 E. Sachau,  Zur Geschichte und Chronologie von Khwarazm,   Viena, 1874;
Barthold, Turkestan;
M. Nazim, The Life and Times of Sul  n Ma m d of Ghazna, Cambridge, 1931, ;
 S. M. Siddiq,  The house of Altuntash Khwarazmsah  1934;
 C. E. Bosworth, Ghaznavids ;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358122" title="Federico Borrell Garca" nonfiltered="242" processed="241" dbindex="140244">

Federico Borrell Taino (Benilloba 1912-Cerro Muriano1936) era un anarquista alcoi, fundador de la secci local de les Joventuts Llibertries durant la Guerra Civil Espanyola, que va ser retratat en el moment de la mort pel fotgraf Robert Capa en la foto Mort d'un milici o El soldat caigut.

 Biografia .

Federico Borrell Garca va nixer el 3 de gener de 1912 al nmero 1 del carrer Sant Miquel de Benilloba, el que feia cinc de sis germans: fill del llaurador Vicent Borrell Casanova Batall i de Maria Garca Ripoll la Taina, son pare va morir quan ell tenia sis anys, per la qual cosa la famlia es va traslladar a Alcoi i sa mare va haver de servir com a criada. De carcter figurador i filiaci anarquista, el jove Federico Taino va aprendre a llegir i treballava de teixidor en la indstria txtil alcoiana amb la intenci de casar-se amb la seua nvia Marina.

Ja en guerra, l'1 de setembre de 1936 Federico se'n va anar al front de Crdova junt amb el seu germ Evaristo en la Columna Alcoiana, una milcia de tres-cents anarquistes equipats amb armes i munici del quarter d'infanteria local; quatre dies desprs, Taino es trobava junt amb uns altres cinquanta hmens a un tossal de Cerro Muriano, una aldea cordovesa a dotze quilmetres al Nord, quan els va sorprendre una rfaga de metralleta: pel que es desprn de les fotos de Capa, l'alcoi va ser el primer en caure mort d'un tir al cor per un francotirador marroqu del coronel Senz de Buruaga, seguit d'un altre milici mai identificat. El seu germ xicotet se'n va tornar a Alcoi a informar les altres quatre germanes i, amb tota probabilitat, el cadver de Taino va ser soterrat al cementeri de Villaharta junt amb el dels altres combatents morts aquell dia.

La seua mort, immortalitzada en la foto Milici republic en el moment de la mort a Cerro Muriano, 5 de setembre de 1936 ha sigut objecte d'estudi i de controvrsia: Capa, que es trobava all junt amb Gerda Taro i ms periodistes, hauria disparat la seua mquina alhora que el francotirador que va matar Borrell, per la qual cosa l'acusaven d'haver preparat la foto. La imatge es va publicar el 23 de setembre del mateix any en la revista francesa Vu i el 12 de juliol de l'any segent en la nord-americana Life, per les primeres acusacions no es van produir fins 1975: en el llibre de Phillip Knightley The First Casualty, el reporter sud-afric O.D. Gallagher assegurava que les fotos eren un muntatge republic; ms tard, en The Camera at War de Jorge Lewinski, el mateix Gallagher es contradiu i afirmava que aix va tindre lloc en el bndol franquista.

De qualsevol manera, la identitat de l'home en Mort d'un milici encara era un misteri: la identificaci de Federico amb El soldat caigut la va trobar Mario Brotons, un altre alcoi que tamb va lluitar a Cerro Muriano i reconeixia les cartutxeres de factura alcoiana en la foto de Capa. Desprs d'investigar-ho en l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, Brotons va descobrir que Borrell era l'nic membre de la Columna Alcoiana que va morir aquell dia i, en ensenyar-li la imatge a Evaristo Borrell, aquell va reconixer el seu germ, mort cap a les cinc de la vesprada -com demostraria l'ombra projectada pel soldat- a la Loma de las Malagueas.

En 1998, alhora que tenia lloc una retrospectiva sobre Capa a Londres, Phillip Knightley va tornar a publicar un escrit on reprenia la teoria del muntatge; l'any 2004, el documental Los hroes nunca mueren de Jan Arnold identificava el lloc de la mort com el Cerro de la Coja; en 2007, un altre documental dirigit pels valencians Hugo Domnech i Ral M. Riebenbauer, La sombra del iceberg, insistia en el muntatge, rebutjava el nom de Borrell i fixava l'hora solar de la foto a les nou del mat. Recentment han eixit a la llum unes proves de contacte indites que mostren un cadver ests en terra que podria ser el del mateix soldat i que donen peu a la versi oficial.

 Bibliografia .

 Knightley, Phillip: The First Casualty: From the Crimea to Vietnam; The War Correspondent as Hero, Propagandist, and Myth Maker (Harcourt, Brace, Nova York 1975);
 Levinski, Jorge: The Camera at War: A History of War Photography from 1848 to the Present Day (Simon & Schuster, Nova York 1978);
 Brotons Jord, Mario: Retazos de una poca de inquietudes (autoedici, Alcoi 1995);

 Enllaos externs .

  American Masters Robert Capa: in Love and War;
  El Mundo Autopsia al miliciano de Robert Capa;
  El Pas El soldado, el fotgrafo y la muerte;
  Nodo50.org Polmica sobre la famosa foto de Capa;
  Photographers.it Retazos de una poca de inquieturdes;
  PrioratDigital.com Mort d'un milici, 1936;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358124" title="Pemex" nonfiltered="243" processed="242" dbindex="140245">
Petrleos Mexicanos (Petrolis Mexicans) o Pemex s l'empresa petroliera pblica de Mxic. Pemex s l'empresa pblica encarregada d'administrar la recerca, explotaci i venda del gas i petroli a Mxic, aix com de la refinaci i distribuci dels productes que se'n deriven. Nacionalitzada el 1938, pel president Lzaro Crdenas, i en fer s de l'article 27 de la constituci de Mxic, que declara que els recursos minerals sn propietat de la naci, Pemex en l'actualitat s el sis productor de petroli ms gran del mn, amb 3,7 milions de barrils diaris, i l'empresa ms gran (publica o privada) de l'Amrica Llatina, i la novena ms gran del mn, amb vendes superiors als 86.000 milions de dlars a l'any, xifra superior fins i tot al Producte interior brut d'alguns pasos de la regi.  En termes de producci total, el 2007 Pemex era el sis productor ms gran del mn el 2003 havia estat el tercer, superior a Kuwait o Veneuela.

La companyia, tanmateix, ha de cedir un percentatge considerable de les seves rendes gaireb el 62% de les seves vendes en impostos a la naci, els quals sn un dels recursos importants del govern. Alguns crtics han considerat que amb aquests impostos, i la protecci constitucional que impedeix la participaci privada i la inversi estrangera en la indstria petroliera mexicana, la companyia podria collapsar-se. Tot i ser rellevant en el pressupost del govern, la seva contribuci al Producte interior brut mexic ara s mnima; el 1980 les exportacions petrolieres representaven el 61,6% de les exportacions totals, el 2000 noms en representaven el 7,3%. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Petrleos Mexicanos, en angls i castell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358126" title="Telmex" nonfiltered="244" processed="243" dbindex="140246">
Telfonos de Mxico, S.A.B. de C.V. (NYSE: TMX) o Telmex s una empresa mexicana de telecomunicacions que en proveeix serveis a Mxic i altres pasos de l'Amrica Llatina, com ara Argentina, Brasil, Colmbia, Equador, Per, Xile i als Estats Units. A ms de proveir servei telefnic de lnia fixa, tamb ofereix Internet, transmissi i allotjament de dades i IPTV. 

Telmex es fund el 1947 quan un grup d'inversors mexicans compr la branca mexicana de l'empresa sueca d'Ericsson , els quals el 1950 compraren la branca mexicana de la corporaci d'ITT, convertint-se aix en l'nica empresa telefnica del pas. El 1972 fou nacionalitzada, i convertida en monopoli pblic. El 1990, fou privatitzada i comprada principalment per Carlos Slim. Tot i ser una empresa pblica, encara conserva ms el 70% del mercat de telefonia mexic. Alguns competidors sn Axtel, Maxcom, Megacable i Cablecom. 

Enllaos externs.
 Telfonos de Mxico, en castell;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358129" title="Parc Fundidora" nonfiltered="245" processed="244" dbindex="140249">
El Parc Fundidora (Parque Fundidora en castell), s un parc pblic localitzat a l'est de la ciutat de Monterrey, Mxic. s situat a l'antiga propietat de la Compaa Fundidora de Fierra y Acero de Monterey, S.A., centre fabril on s'install el primer alt forn per a la producci d'acer de l'Amrica Llatina. L'empresa fou nacionalitzada el 1977, fins la seva fallida el 1986. Dos anys desprs es cre el Fidecoms Fundidora per a administrar el Parc Fundidora com a organisme pblic descentralitzat. 

Amb una superfcie de 120 hectrees, el parc cont diversos edificis industrials, ara histrics i considerats un lloc arqueolgic industrial, aix com un llac artificial, pistes, un centre de convencions, un hotel, un museu, el Parc del Barri Ssam, l'Arena Monterrey, l'arxiu de cinema de Nuevo Len, un auditori, altres edificis culturals i una pista de gel. Fou seu del Champ Car en diverses ocasions aix com del Frum Universal de les Cultures el 2007. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358130" title="Televisa" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="140250">
Televisa s una empresa mexicana de multimitjans de comunicaci. En l'actualitat s la companyia productora de programaci en castell ms gran del mn. T presncia a Mxic, l'Amrica Llatina, els Estats Units, Europa i part de l'frica. s la primera cadena productora i exportadora de programes i sries a Sud-amrica, sia, Africa i Austrlia. 

Televisa fou fundada el 1955 com a Telesistema Mexicano, que unia les tres estacions ms grans de Mxic: XHTV-TV (fundada el 1950, la primera de l'Amrica Llatina), XEW-TV (1951) i XHGC-TV (1952). Pertanyia, i encara pertany, a la famlia Azcrraga, que havia fundat la primera estaci de rdio de Mxic, el 1930. El 1968, el seu competidor principal, Televsin Independiente de Mxico (TIM), canal 8, fou fundat; ambds competien amb XHAW-TV, Canal 12. El 1972, TIM i Telesistema Mexicano s'uniren per formar Televisa. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358131" title="Basil van Rooyen" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="140251">
 Basil van Rooyen  va ser un pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 19 d'abril del 1939 a Johannesburg, Sud-frica.


 A la F1 .

Basil van Rooyen va debutar a la primera cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1968 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar en dues curses puntuables pel campionat de la F1, , disputades en dues temporades consecutives (1967-1968), no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358136" title="Ramon Sez Marzo" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="140252">






Ramon Sez Marzo (Quart de Poblet, 4 de gener de 1940) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1962 i 1973. Els seus principals xits els aconsegu a la Volta a Espanya, en guanyar 7 etapes en les seves sis participacions. El 1967 aconsegu la medalla de bronze al Campionat del mn de ciclisme.
 
 Palmars .
1965;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1966;
 1r a la Barcelona-Andorra;
1967;
 1r al Trofeu Elola;
 1r a Madrid;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Espanya ;
 3r al Campionat del mn de ciclisme;
1968;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1969;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Espanya ;
1970;
 1r del GP Valncia;
 1r del Trofeu Masferrer;
 Vencedor de dues etapes a la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros;
1971;
 1r de la Volta a Arag i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 19 de la classificaci general;
1967. 39 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1968. 32 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 19 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1970. 40 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1971. 53 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 85 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Ramon Sez a sitiodeciclismo.net;
 Palmars de Ramon Sez a cyclebase.nl;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358138" title="El Coscollet" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="140253">

El Coscollet o Torre d'Auben s una muntanya de 1.610 metres situada entre a l'Alt Urgell.

Bibliografia.
 Mapa comarcal Alt Urgell 1:50.000 del ICC.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358140" title="Alusi" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="140254">
Al-Alusi s el nom d'una famlia de Bagdad amb diversos personatges notables al segle XIX i XX, originada en Abd Allah Salah al-Din (+1830) que agafaven el nom de la vila d'Alus, a la riba de l'Eufrates, entre Kemal i Ramadi:

Abu l-Thana Mahmud Shihab al-Din ben Abd Allah (1802-1854)  mufti de Bagdad;
Abd al-Rahman ben Abd Allah (+1867), khatib de Bagdad;
Abd al-Hamid ben Abd Allah (1816-1906), poeta i mestre d'escola;
Abd Allah Baha al-Din ben Abu l-Thana Mahmud (1832-1874), cadi de Bssora i escriptor;
Abd al-Baki Sad al-Din ben Abu l-Thana Mahmud (1834-1876), cadi de Kirkuk i escriptor;
Numan Khayr al-Din Abu l-Barakat ben Abu l-Thana Mahmud (1836-1899), escriptor;
Muhammad Hamid ben Abu l-Thana Mahmud  (1846-1874), mestre;
Ahmad Shakir ben Abu l-Thana Mahmud  (1848-1911), cadi de Bssora;
Mahmud Shukri ben Abd Allah Baha al-Din (1857-1924), escriptor i historiador;
Ala al-Din ben Numan Khayr al-Din (+1921), escriptor i mestre d'escola;
Muhammad Darwish ben Ahmad Shakir (+1922), escriptor i mestre d'escola;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358143" title="Pic de Salria" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="140255">

El Pic de Salria o Bony de Salria s una muntanya de 2.789 metres situada entre els municipis de les Valls de Valira a l'Alt Urgell i d'Alins al Pallars Sobir. s el cim ms alt de la comarca de l'Alt Urgell.

Rutes.
La ruta ms utilitzada a l'estiu s la que parteix des del coll de Conflent. Des del coll no es veu el pic sin un ascens de tartera i vegetaci d escobes amb dos petits sortints rocallosos a dos nivells d alada. L'ascens no s gaire complicat per s lent si no s est habituat. Passat el darrer sortint rocalls el pendent se suavitza i se segueix la carena fins arribar al pic. Durant tot l ascens la vista s privilegiada i en arribar al pic podem observar clarament alguns dels pics ms alts del Pirineu.

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358151" title="Alvand" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="140256">
Alvand  (Alwand Kuh o Kuh-i Alwand) o Elwend (persa      ), s una cadena de muntanyes aillada al sud d'Hamadan a Iran que arriba fins els 3554 metres a la cimera ms alta. Al nord-oest enllaa amb el Kuh-i Daim al-Barf (Daem Barf), un altre masss d'altura similar que continua fins el Kuh-i Almu Kulakh que forma la part nord-oest del grup d'Alwand.

42 rius o rierols tenen origen en aquestes muntanyes. Alvand i Damavand sn considerades muntanyes sagrades a l'Iran. El nom antic de les muntanyes era Arvant que vol dir "puntes". A 2100 metres, a Gandj Namah (casa del tresor) a uns 10 km al sud d'Hamadan, hi ha inscripcions cuneiformes dels reis Darios I el gran i Xerxes I de Prsia.

 Enllaos externs .
SummitPost.Org;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358152" title="Leif Mortensen" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="140257">








Leif Mortensen (Copenhaguen, 5 de maig de 1947) va ser un ciclista dans que fou professional entre 1970 i 1975. Els seus principals xits els aconsegu en categoria amateur i durant el primer any com a professional en proclamarse campi del mn de ciclisme amateur el 1969, aix com dues medalles de plata en la prova de contrarellotge per equips, el 1967 i 1969. El 1968 va prendre part als Jocs Olmpics de Mxic, en qu guany la medalla de plata en la prova en lnia. El 1970, ja com a professional guany la medall de plata de la prova en lnia del Campionat del mn de ciclisme. El seu nic xit destacable en una cursa per etapes fou la victria a la Volta a Blgica de 1973.

 Palmars .
1967;
 Sots-campi del mn amateur de contrarellotge per equips (100km);
1968;
  Medalla de plata de la prova en lnia dels Jocs Olmpics;
1969;
  Campi del mn amateur en ruta;
 Sots campi del mn amateur de contrarellotge per equips (100km);
1970;
 2n del Campionat del mn de ciclisme;
1971;
 1r del Trofeu Baracchi (amb Luis Ocaa);
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1972;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
1973;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r al GP Aix-en-Provence;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

 Resultats al Tour de Frana .
 1971. 6 de la classificaci general;
 1972. 12 de la classificaci general;
 1973. 19 de la classificaci general;
 1974. abandona (15a etapa);

 Resultats a la Volta a Espanya .
1972. 23 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Leif Mortensen a sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358153" title="Amadiya" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="140258">

Amadiya (Amedi o Amadia) s una vila del Kurdistan a la governaci de Dahuk, a Iraq, a 17 km de la frontera amb Turquia, a la conca del Gara (afluent per la dreta del Gran Zab). Est situada a 1400 metres sobre el nivell del mar. La poblaci s d'uns 6000 habitants.

Antiga fortalesa que agafa el seu nom d'Imad al-Din Zangi que la va construir el 1142 sobre un castell ms antic anomenat Ashib, i va portar el nom d'Imadiyya, modificat modernament a Amadiyya. Fou un feu de la famlia kurda dels Bahdinan originaris de Taron, que s'hi van establir vers el 1203. Al moment de mxima expansi el principat abraava tamb Dahuk i Zakho i altres terres venes. A partir del segle XVI van oscillar entre safvides i otomans, i aquestos darrers es van imposar finalment i va ser part del vilayet de Van o del de Mossul, segons els moments.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358155" title="Aman" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="140259">
Aman s una instituci rab que vol dir "seguretat" o "protecci". En dret religis musulm s una promesa de protecci mercs a la qual un enemic estranger (harbi) queda protegit de les sancions de la lleu en la seva vida i els seus bens durant un perode limitat de temps. Als grups ha de ser acordat per un imam.

Els primers aman es van concedir a grups de poblaci a Egipte i Nbia el 651/652 i als bedja entre 722 i 734; a la pennsula ibrica fou concedit a pobles que se sotmetien als conqueridors desprs del 712.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358166" title="Instituci Pedaggica Sant Isidor" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="140260">
IPSI (Instituci Pedaggica Sant Isidor) s un centre privat concertat situat al barri de l'Eixample, al carrer Borrell just sota l'Escola Industrial de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358168" title="Amara (Iraq)" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="140261">
Amara s una ciutat d'Iraq al sud del pas, a la riba esquerra del Tigris a 50 km de la frontera amb Iran. Es capital de la provncia de Maysan. La poblaci era de 340.000 habitants el 2002 i estimada de 420.000 el 2005.

Fou fundada el 1862 com a lloc militar per control de les tribus Banu Lam i Al Bu Muhammad i es va desenvolupar com a mercat local i estaci d'aprovisionament per vaixells fluvials. El 1890 va passar a ser capital dels dominis privats del sult Abdul Hamid II. Fins el 1915 fou capital d'un sandjak otom (amb els kada de Ali al-Gharbi i Kalaa Salih) i en aquesta data fou ocupada pels britnics; des del 1921 fou capital d'un liwa d'Iraq i ms tard de la provncia d'Amara, rebatejada Madya el 1976.

Fou teatre d'operacions miltars durant la guerra entre Iran i Iraq. El 1991 es van revoltar els xites locals contra Saddam Hussein; els rebels s'amagaven a la zona a la vora de la ciutat, que fou objecte de la repressi del rgim. Fou feu de Moqtada al-Sadr el pare del qual havia estat executat a Amara. El maig de 1999 les forces de la Gurdia Republicana van fer operacions a la zona;  els rebels van dir que havien rebutjat als atacants. A la invasi del Iraq el 2003 fou fcilment ocupada pels britnics amb el suport local, per desprs (el mateix 2003) els resistents es van posar contra els ocupants. Diverses vegades la ciutat s'aixec en favor de Moqtada al-Sadr i s'han fet diverses operacions militars, la darrera el 18 de juny del 2008.



Bibliografia.
 Zaki Chehab, Inside The Resistance: The Iraqi Insurgency and the Future of the Middle East,  Nation Books, 2005;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358175" title="Marina Alabau" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="140262">
Marina Alabau Neira (31 d'agost de 1985 a Sevilla, Andalusia) s una esportista espanyola que competeix en l'esport de vela. Va comenar competint en la classe Mistral i actualment s'especialitza en la classe .

Ha estat campiona europea dues vegades en la seva especialitat: a Limassol 2007 i a Brest 2008. Participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008, sent una de les favorites per a l'or olmpic.

 Palmars internacional .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358178" title="Sintagma adverbial" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="140263">
Un sintagma adverbial (S.adv.) s un sintagma el nucli del quan s un adverbi, o una locuci adverbial com "tard" o "molt rpidament". Acostuma a realitzar la funci de complement cirumstancial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358180" title="Sintagma verbal" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="140264">
El sintagma verbal(SV) est format per un verb o per una locuci verbal que pot estar acompanyat pels seus especificadors i complements. Forma el predicat d'una oraci.

Exemples d'oracions amb SV:
 La Laura anir al cinema;
 El Jaume busca el seu gat;
 L'Elisenda mirar la tele ;
 Els jugadors volen repetir el partit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358262" title="Ambon" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="140265">
Ambon s una de les illes Moluques. La capital de l'illa s la ciutat d'Amboina o Ambon que es tamb la capital de la provncia de Maluku (Moluques).

 Histria .

L'illa fou visitada pels portuguesos el 1512, i s'hi van establir permanentment quan foren expulsats de Ternate. Els portuguesos van haver de combatre amb els musulmans d'Hitu. El 1521 es va fundar l'establiment portugus per no el van gaudir en pau fins vers el 1580. La influncia portuguesa no fou important i no van obtenir el control del comer de les especies. El 1605 van perdre l'illa davant els holandesos dirigits per Steven van der Hagen, que va capturar el fort sense disparar un sol tret. 

Fou llavors el quarter general de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals (VOC) del 1610 al 1619, fins que es va fundar Batvia. Un establiment britnic a Cambello va existir del 1615 al 1623 per en aquest any els holandesos el van destruir i van torturar i matar als colons (la "Massacra d'Ambon"); el 1654 Oliver Cromwell encara va obligar a les Provncies Unides a pagar una compensaci. 

El 1796 els britnics (almirall Rainer) van ocupar l'illa i l'establiment holands per el van retornar a la pau d'Amiens el 1802. El 1810 els britnics la van ocupar altre cop fins a ser restaurada al final de la guerra el 1814. Fou centre de comer d'esclaus i de la producci i comer del clau, la producci del qual estava prohibit a les altres illes. Fou seu d'un resident i comandant militar i la ciutat d'Amboina estava protegida per un fort anomenat Fort Victoria. A la II Guerra Mundial fou una base militar holandesa ocupada pels japonesos desprs de la batalla d'Ambon el 1942; 300 soldats foren executats en l'anomenada massacra de Laha.

El 1945 s va proclamar la Repblica d'Indonsia que no va estendre la seva autoritat a Ambon, que va retornar als holandesos. Es van establir estats autnoms. La situaci va degenerar amb la proclamaci de la repblica de les Moluques del Sud el 1950 i finalment la integraci a Indonsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358264" title="Ameddji" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="140266">
Ameddji era un funcionari de l'Imperi Otom dependent directament del Reis-l-kttab, del que feia les funcions de secretari, copiant els informes escrits per aquest i en general assistint-lo en tots els seus actes.

El nom derivava del persa amad ("que arriba", o "que es rebut"). La funci fou creada al segle XVII  i va adquirir ms importncia al segle XVIII esdevenint al segle XIX els secretaris del consell de ministres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358265" title="Vlklingen" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="140267">
Vlklingen s una ciutat i un municipi al districte de Saarbrcken, a Saarland, Alemanya. s situat prop de la frontera amb Frana, en el riu Saar, approx. 10 km a l'oest de Saarbrcken. 

La ciutat s coneguda pel seu passat industrial, el Vlklinger Htte (Foneria) essent declarat per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358266" title="Amenokal" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="140268">
Amenokal s un ttol tuareg.

Es dona a tot cap poltic que no est supeditat a cap altre. Per assimilaci es dona als caps d'estat estrangers, als caps europeus de grau elevat i als membres de certes famlies nobles.

Al Shara es dona al caps de grups tribals, per a l'Ahaggar noms el porta el cap suprem de les confederacions. L'emblema de l'amenokal s un timbal; les seves funcions principals antigament eren les de cap de guerra per en temps de pau fa funciona judicials i d'arbitratge, i es cuida de les relacions entre tribus; una assemblea de notables el controla en les seves decisions i el pot destituir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358280" title="Amghar" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="140269">
Amghar s un ttol tuareg i berber.

Es equivalent a xeic i significa home gran (per edat o poder); es dna a un cap que serveix d'enlla entre la tribu i l'amenokal. En alguns grups berbers, principalment a la Cablia, l'amghar s el cap de l'assemblea de notables; entre alguns grups de berbers del Marroc el cap de l'assemblea o djamaa s'anomena mukaddam i l'amghar s el que t el poder per la fora i no per elecci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358282" title="Foneria de Vlklingen" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="140270">

La Foneria de Vlklingen (en alemany Vlklinger Htte) s una fbrica siderrgica situada a la ciutat alemanya de Vlklingen, al Saarland. s l'nica de tot Europa Occidental i de l'Amrica del Nord que, havent estat equipada entre el final del segle XIX i el comenament del XX, es va mantenir intacta. Ocupa una extensi de 6 hectrees. 

El 1994, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. s un dels punts de la Ruta Europea del Patrimoni Industrial.

Histria.
El 1873, l'enginyer Julius Buch va construir una foneria prop de Vlklingen, a la riba del Saar, per al cap de sis anys va haver de tancar per problemes econmics. Dos anys ms tard, el 1881, la va vendre a Carl Rchling, que l any segent va inaugurar el primer alt forn.

La inversi va donar resultat i el 1890 la foneria era la principal productora de bigues d acer de l Imperi Alemany. Deu anys ms tard, durant els anys 1898-1899, proven la gasolina com a combustible, i com que n obtenen bons resultats el 1900 ja la feien servir als motors de combusti. 

El 1911, Vlklingen ja era una indstria multifuncional i produa diversos tipus d articles: a ms a ms de peces de ferro i acer de tota mena, tamb s hi fabricaven fertilitzants, amonac i benzina, entre d altres subproductes de la combusti. Ms endavant, durant la Segona Guerra Mundial, molts presoners vinguts de Blgica, Itlia, Luxemburg, els Pasos Baixos i Rssia, entre d altres, van ser obligats a treballar-hi, molts dels quals en unes condicions de feina pssimes.

Un cop acabada la guerra, l administraci de les fbriques fou assumida pels francesos. Aleshores hi van arribar a treballar 17.000 obrers en total, un rcord de la histria de la indstria.

El 1986 la foneria va tancar les portes. Es va decidir que els edificis i els equipaments havien de ser preservats a causa del seu valor histric. El 1994 era declarada Patrimoni de la Humanitat.

La foneria, avui. 
Actualment, la Foneria de Vlklingen s un museu que l any 2000 fou visitat per 104.000 persones. El 2004 s hi va inaugurar el Ferrodrom, un recorregut cientfic interactiu pel mn de l acer i la seva fabricaci. Els visitants poden passejar-se per les antigues installacions industrials i conixer els processos de producci. A ms a ms, s hi fan exposicions temporals de temtica diversa. A l estiu s hi fan concerts ocasionals. 

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358283" title="Amid" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="140271">
Amid fou un ttol d'uns funcionaris samnides i gaznvides que fou assumit pels seljcides.

Ms que un funcionari individual era una categoria de funcionaris (umada), entre els que s'elegien els governadors civils (amil, diferents dels governadors militars anomenats sallar o shihna). El ttol desaparegu amb els mongols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358291" title="Queer as Folk (Estats Units)" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="140272">




Queer as Folk s una co-producci televisiva d'Estats Units/Canad, produda per Showtime i Temple Street Productions basada en la srie britnica del mateix nom creada per Russell T. Davies.  Els guionistes principals sn Ron Cowen i Daniel Lipman, que tamb la produren junt al president de Warner Bros, Tony Jonas.


 Descripci general .

La srie narra la histria de cinc homes gais que viuen a Pittsburgh, Pennsilvnia: Brian, Justin, Michael, Emmett i Ted; d'una parella de lesbianes, Lindsay i Melanie; i de la mare de Michael, Debbie. Un altre dels personatges principals, Ben, s'introdueix a la segona temporada. A causa dels impostos, la srie s va grabar a Canad.

La srie tracta sense censura i amb realisme, l'estil de vida dels homosexuals que viuen a l'actualitat a Nord-amrica, coneguts com a working class boys. Combina en parts iguals drama, humor, i sexe. Una aclaraci, "Queer as Folk s la celebraci de les vides i les passions d'un grup d'amics gais. No tracta de reflectir tota la societat gai" apareixia abans de cada episodi a la cadena Showtime, per no a Showcase.

El ttol de la srie ve d'una expressi dialectal d'algunes parts del Nord d'Anglaterra "there's nought col.loquialment com 'nowt' so queer as folk", que significa "rs s tan extrany com la gent". Tamb s un joc de paraules, ja que "queer" significa "gai", a ms a ms d'"extrany". 

La srie va aconseguir grans quotes d'audincia tant a Showtime com a Showcase. De fet,a Canad, la srie va tindre tant d'xit i tanta audincia que, al final de la 5 temporada tants anunciants hi havien comprat l'espai a la publicitat que Showcase va tindre que acomodar els captols per a emetre'ls durant una hora i deu minuts, amb la finalitat de no tallar cap escena. A no va ocorrer a Showtime, degut a que no emeten publicitat i Queer as Folk s va emetre sense talls.

La srie s va emetre durant cinc temporades (2000 al 2005 a Showtime, i del 2001 al 2005 a Showcase). Alguns fans pensen que la srie podria haver durat una temporada ms (la major part dels actors tenien un contracte per a sis temporades per, d'acord amb un rumor, fou renegociat al final de la primera per a quedar en cinc).

De quasevol manera, Showtime era conscient de l'aument dels costos de producci. Aix i tot, part de l'equip pensava que Showtime no volia ser coneguda com una cadena "noms gai", pel que cancel.laren la srie. Pblicament, si ms no, Ron Cowen i Daniel Lipman comentaren que no creien que hi haguera ms que contar, i Randy Harrison (Justin) va declarar que, si la srie haguera continuat una sexta temporada, ell no haguera estat en ella.

Showcase, que estava aconseguint bastants beneficis de la publicitat, va considerar breuement produir una sexta temporada, per com Showtime posseia la major part dels drets i posava la major part dels diners, desestimaren la idea.

La srie ha estat emesa setmanalment a Brasil baix el nom Os Assumidos pel canal de cable Cinemax.

Des del 9 de gener de 2006, la srie s'emet setmanalment a Alemanya baix el ttol original, al canal obert ProSieben.

Recentment ha estat tamb emesa per la cadena espanyola Cuatro.

Queer as Folk s una srie amb msica d'avantguarda (hi ha editats diferents discs amb la banda sonora de les diferents temporades), i amb unes escenes ertiques que desafien al recatat espectador, sense transgredir-lo ni ofendre'l.

 Detalls de la trama .
En el primer episodi ens trobem als quatre amics acabant una nit de marxa a la discoteca gai anomenada Babylon. Un cansat Brian s troba per primera volta amb el sensible i artstic Justin, un estudiant d'institut de 17 anys que s converteix en molt ms que un rotllo d'una nit. Brian tamb s converteix en pare eixa nit, del xiquet d'una amiga, Lindsay, una professora d'art, i de la seua parella, Melanie, una advogada que detesta a Brian tant com Lindsay l'estima. Debbie s la mare de Michael, i una activista pro-drets gai. Ella s cambrera al Liberty Diner, que serveix de refugi per al grup d'amics. El germ de Debbie, Vic, s un malalt terminal de la SIDA, i viu amb ella.

Els personatges s'interelacionaran de diferents maneres al llarg dels cinc anys. L'aparentement inquebrantable amor platnic de Michael per Brian alimenta la histria, que ocasionalment s narra amb veu en off. L'eixida de l'armari de Justin i la incipient relaci amb Brian t efectes inesperats a la vida de Michael i Brian. Justin li conta tot a la seua amiga i companya heterosexual de l'institut, Daphne, mentres tracta de lidiar amb els seus companys de classe homfobs i amb els seus pares, sorpresos i a punt de divorciar-se, Craig i Jennifer. Ms endavant, en la segona temporada, Justin i Michael crearan un cmic de sexe gai explcit, amb "Rage : Gay Crusader" com a super hroi, un personatge inspirat en Brian.

Gus, el fill de Brian, criat per Lindsay i Melanie, s converteix en el focus de diversos episodis, en els que s tracten els problemes dels drets paternals. Ted s el comptable de Melanie, i durant molt de temps va estar enamorat de Michael. Ell i Emmett sempre foren bons amics, per poc a poc s converteixen en amants segons avana la srie. La seua relaci acaba quan Ted, aturat i amb un expedient criminal obert per crear un web pornogrfic, s torna adicte a la metanfetamina o "Crystal Met". A la quarta temporada, Brian, que ha perdut el seu treball per ajudar a Justin, i no a un client poltic anti-gai, obri la seua prpia agncia. Posteriorment s'entera de que t cncer testicular. Brian no vol que els seus amics ho sapiguen perqu s sent "imperfecte" i creu que no van a voler-lo si s'enteren de la operaci en la qual tindran que seccionar-li un testicle. Michael s casa amb Ben, que s seropositiu, i amdos adopten un fill, Hunter, que tamb s seropositiu com a resultat de les seues experincies com a prostitut juvenil i la seua mala vida.

La relaci de Melanie i Lindsay, encara que a la superficie representa una relaci ms "estable", s bastant inestable. Amdues s'enganyen en diferents punts de la srie, aix com s recoltzen en terceres persones just desprs de casar-se en una ceremonia, i se mantenen separades quasi tota la quarta i quinta temporada. Melanie s fecundada per Michael atravs de la inseminaci artificial a la quarta temporada, pel que els dos amics sn ara copadrastres. La nova agncia de publicitat de Brian, Kinnetic, s converteix en un xit grcies a la combinaci de la lleialtat de la seua clientela i de la seua publicitat trencadora. Com resultat d'a, Brian compra el Club Babylon al seu propietari ara arruinat.

A la quinta i darrrera temporada, els xics s'han transformat en homes i la srie, tal vegada ms cmoda en el seu rol de entreteniment per al pblic gai, toca temes poltics amb molta ms fora.

Una campanya poltica anomenada "Proposta 14" s presenta durante gran part de la darrera temporada com un probable obstacle a les relacions familiars que els quatre principals protagonistes han creat. Esta proposta, com molts recents moviments legislatius que han afectat a diferents estats d'Estats Units, tracten d'ilegalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, l'adopci i altres drets civils. Les diferents maneres en que aquesta proposta podria afectar als personatges s conta quasi a cada episodi. Se mostra a Debbie, Justin, Jennifer, Daphne, Emmett, Ted, Michael, Ben, Lindsay, Melanie i els xiquets enfrontant-se i lluitant contra ella tant per mtodes actius, com per contribucions poltiques o altres mtodes democrtics, per s'encontraran amb una forta oposici, discriminaci, odi visceral i retrassos poltics al seu veinat.

La srie alcana el seu punt mxim quasi al final quan una bomba esclata en una festa benfica contra la Proposta 14, que s desenvolupa al Club Babylon de Brian (desprs de diferents canvis d'emplaament, degut a discriminacions), matant a quatre persones (incloent un personatge secundari) i ferint a 67 ms.

Aquest horrible esdeveniment marcar la lnia agredola dels tres darrers episodis en els quals Brian, aterrat per la seua quasi tercera perdua de Justin, li declara finalment el seu amor. Els dos, fins i tot planegen una boda, per les habilitats artstiques de Justin criden l'atenci d'una agncia de Nova York, i els dos prenen una decissi d'acord a un acostament ms realista de la relaci que funcionaria entre els seus personatges. Melanie i Lindsay, donant-se una nova oportunitat, tornen per se muden a Canad, per a "criar (als seus fills) en un ambient a on no se'ls diga res, ni se'ls separe per discriminaci ni tinguen que patir per les seues vides".

A Espanya el darrer captol de la srie s va emetre en la matinada del 13 d'Octubre de 2007, tancant aix el cercle de les 5 temporades amb un final que recorda els comenenaments, eixe s precisament el missatge que s vol donar: amb els anys tot canvia, per algunes coses deuen romandre iguals.

Els seguidors espanyols estan d'enhorabona, el 27 de Novembre de 2007 s poss a la venda la primera temporada en DVD de la srie Queer As Folk, finalment Warner ha donat llum verda al projecte per les peticions de centenars de seguidors. Aquesta primera edici cont 6 discs amb audios i subttols en castell i angls.

La srie compta amb msica de vanguardia i l's de la cmera de una forma original i pionera en la que podem observar el desig en que la srie siga una de les millors en els anys de transmissi.

Una de les caracterstiques s que cada captol acaba amb una can diferent al.ludint al tema de l'episodi, aquesta segueix al moment d'acabar la darrera toma del captol i a l'apareixer els crdits.

Entre els artistes que podem escoltar atravs de les cinc temporades amb la msica podem nomenar a: Queen, Junkie XL, Madonna, Peter Rauhofer, The Chemical Brothers, The Cure, Antiloop, Amanda Ghost, Broken Social Scene, Burnside Proyect, Cassius, Chris Zippel/Namtrak, Cyndi Lauper, Daft Punk, Deborah Cox, Delirium, The Smiths, Underworld, DV Roxx, Fatboy Slim, Geri Halliwell, Goldfrapp, Heather Small, IIO, Jason Navis, Kosheen, Mandalay, Marilyn Manson, Kylie Minogue, Origene, Roc Project Feat. Tina Arena, Dj Tiesto, Doves, Satoshi Tomiie, Scissor Sisters, Pet Shop Boys, Sneaker Pimps, Soundtrack Of Our Lives, The Reindeer Section, Touch and Go, TV On The Radio, Yoko Ono, Danny Tenaglia, Placebo, Full Frontal, Sarah McLachlan, Junior Vasquez, Garbage, Origene, Ultra Nat, Black i Peter Presta

 Descripci dels personatges .


 Personatges Principals .


 Personatges secundaris .


 Conseqncies culturals .
La versi americana de Queer as Folk s va convertir en un nmero  als rnquings d'audincia. El mrqueting inicial de la cadena era que la srie fos dirigida principalment al pblic gai (i d'alguna manera, per a lesbianes), aix i tot, un important nmero d'audincia estava format per dones heterosexuals. 

Sn moltes i innovadores les escenes de Queer as Folk, escomenant pel primer episodi, que contenia la primera escena de sexe explcit entre dos homes (incloent masturbaci mutua, sexe anal), encara que les escenes foren basades en la versi de la srie britnica. A pesar de la franca descripci del consum de droges i sexe casual en escenes de clubs gais, l'esperada reacci dels conservadors mai s va generar. 

Inicialment, la majoria dels actors mantenen en la vida real una orientaci sexual ambigua per a que no s desvincule dels seus personatges, causant moltes especulacions entre l'audincia. Des d'eixe moment, Randy Harrison, Peter Paige, Robert Gant i Jack Wetherall han declarat que sn gais, Thea Gill ha declarat ser bisexual , i la resta del repartiment diuen ser heteros  (ex., Gale Harold, Michelle Clunie, i Hal Sparks) o han evitat el debat pblic sobre la seua orientaci sexual.

Controvertits arguments han estat tractats en Queer As Folk incloen: prometatge, matrimoni entre persones del mateix sexe, recreaci del consum de droges i abs de la (cocana, metanfetamina, xtasi, GHB, ketamina, canabis); adopci gai, inseminaci artificial; vigilncia; maltracte gai; sexe segur, estat de la SIDA, prostituci de menors; cures catlics gais; discriminaci al treball basat en la orientaci sexual, la indstria de la pornografia a Internet i trobades casuals amb seropositius amb risc d'infecci.

La srie fou ambientada a la ciutat de Pittsburgh, Pennsilvnia, aquesta s mostra amb bona llicncia de creativitat.  Pittsburgh fou escollida com la ms propera paral.lelament a l'escenari a on s'ambient la srie del Regne Unit, Manchester, Anglaterra. Encara que, Pittsburgh no t un gran barri gai com San Francisco o Nova York, quasi totes les escenes de l'Avinguda Liberty foren rodades a la zona de Church i Wellesley de Toronto que s el poble gai de la ciutat. De fet ni una sola escena gravada en la vertadera Avinguda Liberty fou utilitzada per a la srie. Toronto fou la ciutat escollida com a centre de producci de la srie donat el seu baix cost de producci per a les sries de televisi i la indstria de pel.lcules. I el poble gai de Toronto t el look que els productors necessitaven per a donar vida a la seua visi de l'Avinguda Liberty.

El bar central de Woody, al Pittsburgh fictici, s el nom real d'un fams bar gay de Toronto. (En un episodi de la temporada 4 en el que diferents personatges viatgen a Toronto, el vertader bar Woody  fou anomenat "Moosie's".) Mentres Pegasus, un popular club gay de Pittsburgh, s localitzat a la vertadera Avinguda Liberty, en realitat, aquesta no s la meca gai que s pretent donar a la srie.

La srie t, a voltes, referncies humorstiques de l'imatge a la comunidad gai. En alguns episodis (Gai com les Flames) apareix, un avorrit drama polticament correcte amb el que Brian no est particularment d'acord.

 Crtiques a Queer as Folk .


La srie americana fou innovadora en molts nivells socials.  Per a, molts crtics gais i membres de l'audincia, citaren en el passat la seua mala representaci, han fet pbliques reclamacions de que el programa tenia un cert nivell de responsabilitat social.  Aquests sentiments sn tal vegada les raons ms fortes per a molts crtics, generant controversia dins de la comunitat gai sobre la interpretaci de temes de gais i lesbianes en Queer as Folk.

A l'igual que la srie original de UK, Queer as Folk ha estat greument criticada per algunes persones de la comunitat gai perqu pensen que l'imatge que donen al voltant de l'homosexualitat no s molt realista, incloent les relacions sentimentals i l'estil de vida.  Els productors del programa destacaren des de l'escomenament en una declaraci per escrit que apareixia al final de cada captol (Temporades 1-3) i a la premsa, de que no s tracta de fer una representaci en general.  Encara que, molts a la premsa gai, han dit que aquest seria l'efecte que causarien a molts televidents, ja fora o no desijat. Alguns columnistes gais,van expressar la seua opini de que la srie presenta una visi molt poc realista de la vida de gais i lesbianes, a ms a ms de promoure certs punts de vista.  Els exemples utilitzats han estat la carncia de persones de minories racials a la srie, la representaci poc realista de clients en bars i clubs (excessivament atractius), l'abundncia de sexe pblic als bares (que s il.legal en molts llocs dels Estats Units, incloent a Pensilvania), i finalment, la denigraci de certs aspectes a la vida d'alguns gais (aix com el sexe sense preservatiu), mentres que s fa un tractament benigne de l's de droga dura i infidelitats que, com diuen els critics, s una presa de posicions en assunts controvertits dins de la comunitat gai.

La falta de realisme de l'escenari tamb ha estat criticat, des de la descripci del programa, l'ambient gai a Pittsburgh s mostra com molt ms urb i provablement sofisticat del que s en realitat. Un ambient similar seria ms provable de trobar-se a ciutats cosmopolites com San Francisco, Nova York, Washington, Chicago, Los ngeles, Atlanta, Boston, Houston, o Miami.

 Emissi internacional .


 Europa .


A Blgica la srie fou emesa setmanalment al canal de televisi per cable Kanaal 2.


Encara que mai es va emetre a Crocia, la comunitat LGBT croata organitz una campanya en 2003/04 amb l'esperana que algun canal s'atrevira a "creuar la lnia". Tot i aix noms aconseguiren el rebuig, amb l'argument que l'emissi d'aquesta srie podria tindre "dificultats tcniques". La cadena nacional croata (Hrvatska radiotelevizija) HRT va explicar les causes d'aquestes "dificultats tcniques".


A Finlndia la srie fou emesa al canal Nelonen baix el ttol "l kerro idille" ("No ho digues mare").


A Alemanya la srie es va emetre baix el ttol original al canal ProSieben.


A Grcia noms la primera temporada fou televisada a Star Channel, amb el ttol "           " ("anamesa mas", tradut com "Entre nosaltres"). Aix i tot, degut a l'ortodxia i les queixes dels espectadors el canal es va vore obligat a interrompre l'emissi, a pesar de comptar amb un gran nombre d'audincia.


A Hongria les cinc temporades foren vistes baix el ttol "A fik a klubbl" ("Els xics del club") al canal per cable Cool TV (Central Europe) des del 8 d'octubre de 2004 fins el 9 d'octubre 2006.


A Italia fou emesa vries voltes al canal satllit Jimmy.


A Eslovnia les cinc temporades foren emeses pel Kanal A des d'agost de 2002 fins el 25 de novembre de 2005, tots els divendres sobre les 11:00 p.m. (CET) baix el ttol "Moke zadeve" ("Coses de mascles"). Desprs de 2006 ha estat reposada vries voltes.


A Espanya el canal Cuatro comen a emetre la srie el 30 de juny de 2006. El darrer captol es va emetre a la matinada del 13 d'octubre de 2007 i la primera temporada fou posada a la venda en DVD el 27 de novembre d'eixe mateix any. Desprs de la primera emissi, fou reposada en horari de matinada.


Al Regne Unit, La temporada 1 fou emesa per la BBC al seu canal digital BBC Choice en 2002. Les temporades 3 i 4 s'emeteren al canal digital de Channel 4, E4 en una emissi nocturna (Channel 4 s on s'emeten les sries britniques). Mentre que la BBC te els drets de la temporada 2, mai arribaren a emetre-la. Les temporades 1 i 2 foren posades a la venda en DVD a UK exclusivament a travs de HMV.


A Frana la srie fou vista al canal gai Pink TV a l'octubre de 2004.

 L'Amrica Llatina .


A Mxic la srie es va televisar en HBO baix el seu ttol original. En televisi oberta la primera cadena fou Once tv - IPN. Ms recentment tamb en televisi oberta tots els diumenges a la una de la matinada pel CANAL 22 (en ambds casos fou la versi britnica).


A Brasil es va emetre amb el nom de "Os Assumidos" ("Els assumits") per Cinemax.

   
A Equador, Per, Colmbia, Veneuela, la srie es va televisar en HBO baix el seu ttol original.

 
A Argentina i Xile es va emetre al canal I-sat;

 Austrlia i el Pacfic .


A Austrlia les cinc temporades es van emetre al canal SBS sense anuncis publicitaris els dilluns per la nit a les 10:30pm, i recentment s'ha tornat a passar.


A Israel s'est veient pel canal "yes 3".

 Llista d'Episodis .


 Banda sonora .
 Temporada 1 .

"Spunk" (Coratge) per Greek Buck - 0:29	 ;
"Dive in the Pool" (Salt a la piscina) per Barry Harris - 3:55	 ;
"You Think You're a Man" (Creus que ets un home) per Full Frontal - 4:00;
"Proud" (Orgulls) per Heather Small - 4:27;
"Lovin' You" (Estimant-te) per Kristine W - 3:30 ;
"Crying at the Discotheque" (Plorant a la discoteca) per Alcazar - 3:50;
"Suffering" (Sofriment) per Jay-Jay Johanson - 4:46;
"Shake Me" (Mou-me) per Mint Royale - 4:05;
"Summerfire" (Foc d'estiu) per B-U - 3:25;
"Start Rockin"" (Comena a ballar) per Antiloop - 3:26;
"Do Ya, Feel the Love" (Sents l'amor?) per Love Inc. - 3:49;
"Let's Hear It for the Boy" (Rebem el xic amb un aplaudiment) per  Katty B - 5:31;
"High School Confidential" (Secrets d'institut) per Carole Pope - 3:14;
"Straight To...Number One" (Directes al... nmero ) per Touch And Go - 3:37;
"Spunk, Thank You Version (Coratge, versi "Grcies") per Greek Buck - 0:29;
"Save the Last Dance for Me (Guarda'm el darrer ball) per The Drifters- 2:30 (no inclosa al cd);

 Temporada 2 .

"Hide U" (T'amagar) (John Creamer & Stephane K Remix) per Kosheen - 5:07;
"Absolutely Not" (Ni pensaments) (Chanel Club Mix) per Deborah Cox - 4:46   ;
"Everyday" (Tots els dies) (Hex Hector & Mac Quayle Club Mix) per Kim English - 4:38;
"Caught Up" (Atrapat) (Guido Osario Vocal Mix) per DJ Disciple featuring Mia Cox - 4:24  ;
"Rising" (Elevant-me) per Elle Patrice - 4:23;
"Sneaky One" (El que actua a l'ombra) per Satoshi Tomiie featuring Deanna - 4:14  ;
"Harder, Better, Faster, Stronger" (Ms dur, millor, ms rpid, ms fort), Peter Heller's Stylus Remix per Daft Punk - 4:59  ;
"Star Guitar" (Guitarra estrella) (Peter Heller's Expanded Mix) per The Chemical Brothers - 5:00;
"Miss You" (Et tire a fatar = T'enyoro) (Illicit Remix Edit) per Etta James - 5:02 ;
"Plenty" (Abundant) (Fade Mix) per Sarah McLachlan - 5:04;
"Underwater" (Baix l'aigua) (Mauve's Dark Vocal Mix) per Delerium featuring Rani - 4:59  ;
"Beautiful" (Precis) (Calderone After Hour Mix) per Mandalay - 5:07;

 Temporada 3 .

Disc 1:
"Some Lovin" " (Un poc d'amor) (Peter Rauhofer Mix) per Murk and Kristine W - 10:41;
"At the End" (Al final) (The Scumfrog Remix) per IIO - 4:47;
"Never, Past Tense" (Mai, en passat) (Tisto Mix) per Roc Project - 6:36;
"From the Inside" (Des de dins)(Junior Vasquez Mix) per Gioia - 8:15;
"Walking on Thin Ice" (Caminant sobre una fina capa de gel) (Danny Tenaglia Club Mix) per Yoko Ono - 4:58;
"Native Love, Step by Step" (Amor natiu, pas a pas) (Step By Step)" per Divine - 4:23;
"Viva Colombia (Cha Cha) (NamZip Club Mix)" per Namtrak and Chris Zippel - 4:21;
"The Sound of Violence" (El so de la violncia), Dancefloor Killa Mix per Cassius - 5:00;

Disc 2:
"Loretta Young Silks" per Sneaker Pimps - 6:00;
"Weapon" (Arma) per Matthew Good - 4:56;
"Infra Riot" per The Soundtrack of Our Lives - 4:47;
"Rough Boys" (Xics durs) per Pete Townshend - 4:02;
"Sola Sistim" (Sistema Solar) per Underworld - 6:28;
"Lover's Spit" (Saliva d'amant) per Broken Social Scene - 6:07;

 Temporada 4 .

"Cue the Pulse to Begin" (Pren-te el pols per a escomear) per Burnside Project - 4:02;
"Attitude" (Actitud) per Suede - 3:05;
"I'm the Main Man" (Sc el millor) per Jason Nevins - 2:58;
"Train" (Tren) per Goldfrapp - 4:05;
"Love of the Loveless" (L'amor dels sense-amor) per Eels - 3:31;
"Scream" (Crida) per Ima Robot - 3:51;
"You Are My Joy" (Ets la meua alegria) per The Reindeer Section - 3:44;
"Understanding The New Violence" (Entenent la nova violncia) per The Uncut - 4:05;
"Satellite" (Satllit) per TV on the Radio - 4:31;
"If I Were A Man" (Si fora un home) per Andrea Menard - 3:22;
"7 Minutes" (7 minuts) per Circlesquare - 4:21;
"Sanctuary" (Santuari) per  Origene - 3:25;
"Strobe's Nanafushi (Satori Mix)" per Kodo - 4:59;
"Wonderful Life" (Vida meravellosa) per Black - 4:45;

 Temporada 5 .
"The Skins" (Les pells) per Scissor Sisters - 2:52;
"Ride It (Munta'l) (Hex Hector 12" Mix)" per Geri Halliwell - 5:07;
"Hardcore Mutha Fucka" (Hardcore fill de puta) per DV Roxx - 4:57;
"Jin Go Lo Ba" per Fatboy Slim - 4:42;
"Free (Jason Nevins Mix)" (Lliure) per Ultra Nat - 4:39;
"Dance Me to the End of Love" (Balla'm fins al final de l'amor) per Madeleine Peyroux - 3:57;
"My Beautiful Friend (El meu ferms amic) (Lionrock Mix)" per The Charlatans (U.K.) - 5:03;
"Fever" (Febre) per Superpitcher - 4:59;
"This Mess We're In" (L'embolic en el que estem ficats) per P.J. Harvey - 3:55;
"Personal Jesus" (Jess personal) per Marilyn Manson - 4:08;
"Drama (Warren Clark Club Mix) " per DJ Rhythm - 5:37;
"Summer Moon" (Lluna d'estiu) per Africanism All Stars - 4:51;
"Shine (Brilla) (Babylon Mix)" per Cyndi Lauper - 4:24;
"Proud (Orgulls) (Peter Presta QAF V Mix)" per Heather Small - 5:01;

 Premis .
2001
GLAAD Media Awards nominada per a Millor srie de Drama (guanyadora);
Third Prize nominada per a Ttols d'efectes Ident's PSA's (guanyadora);
Golden Reel Awards nominada per a Millor edici de S - Episodi TV - Msica;
Artios nominada per a Millor casting per a  TV, Pilot Dramtic;

2002
GLAAD Media Awards nominada per a Millor srie de Drama;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Direcci;
DGC Team Award nominada per a Millor treball en una srie de TV - Drama;

2003
GLAAD Media Awards nominada per a Millor srie de Drama;
ACTRA Toronto Awards nominada per a Millor Interpretaci - Femenina (Thea Gill);
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en edici de s - curt (guanyadora);
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Direcci - Srie TV;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Edici d'Images - curt;
DGC Craft Award nominada per a  Millor treball en Diseny de Producci - curt;
DGC Team Award nominada per a Millor treball en una srie de TV - Drama (guanyadora);

2004
GLAAD Media Awards nominada per a Millor srie de Drama;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Edici d'Images - Srie TV;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Diseny de Producci - Srie TV;
Golden Reel Award nominada per a Millor edicci de s en una srie de TV - Msica;

2005
GLAAD Media Awards nominada per a Millor Srie de Drama;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Edici d'images - Srie TV;
DGC Craft Award nominada per a Millor treball en Diseny de Producci - Srie TV;
DGC Team Award nominada per a Millor treball d'equip en una srie de TV - Drama;
Prism Award nominada per a Srie Drama de TV d'Argument Multi-Episodi (guanyadora) junt amb Lost;
Prism Award nominada per a actuaci en l'argument d'una srie de drama (Scott Lowell);
BMI Cable Award Ray Ketchem nominada per a als premis Msica de TV (guanyadora);

 Notas .


 Enllaos externs .


 Web oficial;
 Web oficial de Cuatro ;
 Web espaola no oficial;
 Dilogos de Queer as Folk en Wikiquote;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358316" title="Francisco Javier Cabo" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="140273">
Francisco Javier Cabo (Njera, 1768- Valncia, 1832) fou un msic i compositor espanyol.

Chantre de la catedral d aquesta ciutat el 1810, organista el 1816 i mestre de capella el 1830, fou un dels ms significats compositors espanyols de msica sagrada i va mantenir les glorioses tradicions dels segles XVI i XVII. Felip Pedrell cita entre les millors composicions de Cabo un Miserere, Credidi i Beatus vir, havent deixat altres a set, deu i dotze veus.

Referncies.
Tom nm. 10 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358365" title="Amil" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="140274">
Amil (plural ummal) s una paraula rab que vol dir agent o actiu, i designa al musulm que compleix els deures exigits per la seva fe. 

Amil designava tamb un oficial del govern, especialment un recollector d'impostos. 

Sota els primers califes designava als administradors provincials (al conjunt format per lamir o governador, el cadi encarregat de la justcia i el tresor, i els assessors de recaptaci del kharadj); sota els omeies algunes provncies foren governades per un amil, i en altres l'amil era el lloctinent; progressivament les seves funcions van esdevenir principalment relacionades amb les finances. Sota els abbssides algunes provncies van estar governades per amils per generalment el nom era donat al recollector d'impostos i al segle X era un oficial de finances que tenien tots els amirs o governadors i va romandre amb aquest significat. Sota els seljcides els amil eren governadors civils encarregats dels impostos i les tasques econmiques.

Sota els otomans el significat es va perdre en part i es va anomenar amils als grans grangers per uns funcionaris subalterns que recollectaven impostos a provncia van conservar el nom. A l'ndia musulmana un amil era tamb un administrador de finances i ms tard un recollector d'impostos subaltern a les provncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358387" title="Amila" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="140275">
Els Amila foren una tribu rab considerada una branca del Kahlan del sud d'Arbia, que al temps de la conquesta musulmana vivien al sud-est de la mar Morta i van donar suport als bizantins.

No tornen a aparixer fins anys desprs quan estaven installats a l'alta Galilea que va agafar el nom del Djabal Amila. Ms tard, vers el segle XI, es van estendre cap al sud del Lban i alguns autors suposen que tamb cap a la regi d'Alep per aix darrer presenta fora dubtes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358390" title="Giulio Caccini" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="140276">

Giulio Caccini (Roma, 1546 o 1550 - 1615?) fou un compositor del Barroc itali.

Fou deixeble d'Escipi della Palla, i el 1564 pass a Florncia, on va obtenir una plaa de cantor en la capella de msica del gran duc de Toscana, i el 1604 a Pars, retornant desprs a Florncia, on mor. Durant fora temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'pera moderna, que amb el temps devia convertir-se en l'actual drama lric, portat al seu ms alt grau per Richard Wagner, per, en realitat, aquesta gloria noms li correspon a mitges, car abans que ell, Pieri, i tamb Cavaliere, havien donat a conixer llurs assaigs en aquest gnere. On no se'l hi pot discutir l'honor s el d'haver donat justa expressi al cant dramtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins el punt que un eminent crtic, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gnere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules, que els hi pren la vida i el sentiment, sin que, pel contrari, els augmenta, afegint-hi ms anima i ms fora.

Caccini no coneixia gaire la part cientfica del seu art, per restava admirablement dotat pel sentiment meldic, i tenia sobretot una rara intuci dramtica, i d'ac que una associaci, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauraci de la declamaci musical grega aplicada al drama, s fixes en ell. Abans de llenar-se al teatre, escriv alguns assaigs que assoliren el ms complert xit, i quan don al pblic llur Combattimento d'Apolline col serpente (1590), havia madurat el seu pla, que introdu una vertadera revoluci en l'art musical. Poc temps desprs l'associaci es trasllad de Florncia a Roma, i all compos, amb collaboraci amb Jacopo Peri, la msica de Dafne (1594), d'Ottavio Rinuccini, contribuint aquest fora en fixar la forma definitiva de la declaraci musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l'obra que don fama a Caccini fou Nuove musiche (1601-1608); entre la resta citarem: Euridice, Il rapimento di Cefalo (1597), Fuggliottio musicale (1613), i una continuaci de Nuove musiche, titulada Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle (1614). 

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358407" title="Pedra de les Orenetes" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="140277">


La Pedra de les Orenetes, situada al terme municipal de la Roca del Valls, al sector de Cllecs, s un gran bloc grantic irregular erosionat i ple de cavitats cncaves.

L'any 1945 es van descobrir unes pintures rupestres esquemtiques molt deteriorades per niques fins al moment a la zona. La dataci d'aquestes pintures s difcil, els estudiosos les situen entre el Neoltic Mitj i l'Edat del Ferro. Aix fa probable que siguin pintures contempornies a la construcci dels meglits de la ruta de Cllecs.

Aquest grup de pintures est format per un total de 32 entre una gran varietat de formes, figuratives antropomorfes femenines, cruciformes, curvilnies, punts, ratlles, etc. Els colors que ms destaquen sn el roig i el negre. Destaca sobretot una figura central damunt d'unes formes ondulades. El seu estat de conservaci s molt dolent degut a que han sofert algunes agressions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358412" title="IES Agust Serra i Fontanet" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="140278">

L'Institut d'Educaci Secundria Agust Serra i Fontanet est ubicat a la zona Nord de Sabadell, carrer Vallmanya, nm. 11-15, i s un centre que t Cicles Formatius d'Arts Grfiques, Installacions Elctriques, Administratiu, Comer i Mrqueting, a ms de l'ESO i Batxillerat. Les coordenades geogrfiques del centre sn 41,564 Latitud N i 2,099 Longitud E.
Histria.
Amb el nom d'IFP Agust Serra i Fontanet, va comenar la seva tasca el mes d'octubre de l'any 1982, com un centre pblic on s'impartia l'antiga Formaci Professional. L'Ajuntament de Sabadell va tenir un paper rellevant en la seva fundaci i ubicaci, per tal de donar resposta a les inquietuds formatives, tant dels gremis com de les famlies de la zona. Va rebre el nom d'Agust Serra i Fontanet en memria d'un pioner en el moviment sindical de la indstria textil a Sabadell.

Des de llavors, l'IFP Agust Serra ha estat un gran referent en la formaci professional dels alumnes en les especialitats que s'han anat incorporant: delineants, administratius, electricistes, dissenyadors grfics, gestors de comer i mrqueting...

El director que el va posar en marxa va ser Vctor Colomer, seguit de Maria Haro, Vicen Acua, Ferran Aragn i Antonio Jurado, que van seguir la mateixa lnia d'ensenyaments d'aquesta poca, s a dir, l'antiga FP.

Essent directora Luca Bayo, es va implantar un nou Pla d'estudis: l'Ensenyament Secundari Obligatori, el Batxillerat i els Cicles Formatius que han anat substituint l'antiga Formaci Professional, a ms de la participaci en programes d'inserci laboral per al jovent de Sabadell. El centre va passar a denominar-se IES Agust Serra i Fontanet.

Amb Jess Picn com a director, l'IES Agust Serra ha participat en un Pla de Millora i suport, un Pla d'Entorn, en Biblioteca Puntedu, en Casa d'Oficis, Aules d'acollida, tallers d'estudi assistit... per tal de donar resposta al reptes d'aconseguir una millora en la qualitat de l'ensenyament, integraci d'alumnes nouvinguts i cohesi de tots els membres de la comunitat educativa. Durant el passat curs 2007 - 2008, es va celebrar el 25 aniversari amb un seguit d'actes.

Actualment, el director s Manuel Robles i l'IES Agust Serra i Fontanet compta amb un equip directiu renovat a final del curs 2007 - 2008.

Fonts d'informaci.
 Arxiu del centre IES Agust Serra i Fontanet;
 Arxiu Histric de Sabadell;
 Informaci recollida en ocasi del 25 aniversari del centre de part del professor Jaume Jaume i Arrom.

Enllaos externs.
web de l'IES Agust Serra i Fontanet





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358413" title="Benetice" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="140279">



Benetice (antigament anomenat Beneczicze i Benetitz)
s un poble situat prop de la ciutat de Sv tl nad Szavou a la Repblica Txeca.

Fa temps, hi havia una fbrica de vidre. Avui dia ja no existeix, per alguns noms locals de llocs conserven referncies a la fbrica de vidre com els noms Na susrnch o rybnk Sklrensk (el nom d'una bassa). Hi ha un parc recreatiu a Benetice. S'utilitzava com camp pioner (els pioners eren un grup de gent organitzada a la Repblica Txeca) i s'utilitzava per a gent jove des d'Hongria, Polnia i Alemanya.

 Enllaos externs .
 www.benetice.eu;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358416" title="Vidal Mayor" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="140280">

El Vidal Mayor, (tamb conegut pels noms de "Compilatio maior" o "In Excelsis Dei Thesauris") s la primera compilaci dels Furs d'Arag. Va ser redactada pel bisbe d'Osca Vidal de Canyelles entre 1247 i 1252 per manament del rei Jaume I d'Arag i s escrita en aragons. La versi prvia i menor escrita en llat fou la "Compilatio minor". La "Compilatio maior" s coneguda amb el nom de "Vidal Mayor" en honor al bisbe Vidal de Canyelles.

La primera compilaci dels Furs d'Arag.
El bisbe d'Osca Vidal de Canyelles va rebre l'encrrec de redactar aquest Fur General el 1247, seguint les deliberacions consensuades en les Corts d'Osca per part del rei Jaume I d'Arag. La intenci del rei era aplicar aquests Furs en tot el Regne d'Arag, incloent-hi el Sobrarbe, la Ribagora, la Vall d'Aran i algunes comarques castellonenques en substituci d'anteriors furs particulars, que tenien la seva base en el Fur de Jaca, i que haurien de ser derogats desprs de la compillaci que suposava el "Vidal Mayor".

El bisbe d'Osca Vidal de Canyelles, conseller reial i expert jurista, va redactar una primera versi en llat, que es coneix com "Compilatio minor", en la qual es va limitar a ordenar per matries els preceptes consensuats en les Corts d'Osca, sistematitzant-los sota ttols adequats a la manera del Digesto que marcava la tradici del Corpus Iuris Civilis.

El Vidal Mayor.
Una reelaboraci ampliada posterior en aragons (l'nica que se'ns ha conservat), coneguda pel seu epgraf "In excelsis Dei Thesauris" suposaria la culminaci de l'obra jurdica, afegint glosses i comentaris, que va pretendre fixar definitivament el fur per al Regne d'Arag i es va divulgar amb el nom de Vidal Mayor. La nova redacci va anar ms enll de la simple complilaci de furs, ja que s'hi van afegir precisions tcniques dirigides als lletrats experts en el Dret aragons (foristas) i en l'administraci de justcia.

No s'ha esclarit si el "Vidal Mayor" va arribar a ser sancionat i promulgat el rei Jaime I. Pel qu sembla, va ser voluntat del rei promulgar-lo per va topar amb l'oposici de l'Extremadura aragonesa, on es conserv el seu dret local fins el 1598. Tot aix va impedir l'aplicaci exhaustiva del fur per a tot el regne. En algunes zones es van atorgar furs seguint el Fur de Terol amb posterioritat a la promulgaci de les dues compilacions, tant la "Compilatio minor" com la "Compilatio maior". Ja entrat el segle XIV, tant sols la "Compilatio minor" fou considerada llei aragonesa, de manera que la "Compilatio maior" (o "Vidal Mayor" o "In Excelsis Dei Thesauris") passar a ser considerat com el seu comentari ms prestigis.

 El cdex .

El text en aragons se'ns ha transms en un manuscrit del segle XIII illuminat per 156 miniatures en pergam de fulls de 245 x 375 mm que es troba al Museu de la Fundaci Paul Getty.

Entre les inicials miniadas que illustren el text cal destacar que en tres d'elles (que corresponen als ttols II, 9; VII, 28 i VIII, 28 apareixen senyeres reials de la Corona d'Arag amb els pals tombats en horitzonal, en el que suposa la primera representaci de la que es t constancia del senyal reial en posici horitzontal.

El cdex rest en possessi de la famlia dels descendets del jurista i alcalde de Saragossa Lus Franco y Lpez fins que el 1906 fou vengut. El cdex pass aleshores per diverses coleccions privades del Regne Unit i desprs dels Estats Units. El cdex va ser estudiat per Gunnar Tilander que, desprs de laborioses indagacions empreses el 1933, va localitzar l'exemplar que es creia perdut i el va editar en tres volums amb comentaris a Sucia (Lund, 1956). El 1983 sort a subhasta pblica sent comprat per la Fundaci Paul Getty per un preu nfim: 23 milions de pessetes. La fundaci el trasllad a la seva de Malibu i posteriorment a Los ngeles. Ha estat donat en prstec per a exposicions temporals en molt poques ocasions.

 Edicions .
CANELLAS, Vidal de, Vidal Mayor edicin, introduccin y notas al manuscrito: Mara de los Desamparados Cabanes Pecour, Asuncin Blasco Martnez, Pilar Pueyo Colomina, Zaragoza, Libros Certeza, 1997. ISBN 8488269137;
CANELLAS, Vidal de, Vidal Mayor. Versin romanceada en aragons del cdice "In Excelsis Dei Thesauris". Siglo XIII. Cdice del The J. Paul Getty Museum de Malib (California, USA). Edicin facsimilar, coord. cientfica de Agustn Ubieto Arteta, Diputacin Provincial de Huesca-Instituto de Estudios Altoaragoneses, Huesca, 1989. ISBN 84-86856-18-3.
TILANDER, Gunnar (Introduccin, vocabulario y edicin crtica): Vidal Mayor. Traduccin aragonesa de la obra "In excelsis Dei thesauris" de Vidal de Canellas. 3 tomos: I Introduccin y miniaturas, II texto y III Vocabulario. LHMA, Lund, 1956.
 , Los Fueros de Aragn. Segn el ms. 458 de la Biblioteca Nacional de Madrid. LHMA, Lund, 1937.

 Bibliografia .
 Delgado Echevarra, Jess: El Vidal mayor, en Aragn en el mundo, Zaragoza, Caja de Ahorros de la Inmaculada, 1988, pp. 129-135. ISBN 84-505-7333-5;
  Centellas, Ricardo: Acerca de la impresin facsmil del Vidal Mayor;
  Enciclopedia Aragonesa: Vidal Mayor;
 Enciclopedia Catalana: Codi d'Osca;

 Enllaos externs .
  PREZ MARTN, Antonio, "La primera codificacin oficial de los Fueros de Aragn: las dos compilaciones de Vidal de Canellas";
  The Getty: Vidal Mayor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358417" title="Jard comunitari" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="140281">
El jard comunitari s una forma de gesti comna d'un terreny per un grup d'habitants. Aquesta prctica s'ha desenvolupat a New York, i continua sent poc freqent a Europa.

A diferncia de les associacions de jardins familiars (o jardins obrers) que distribueixen parcelles per a conrear, els jardins comunitaris sn indivisibles. Les activitats, d'hort o d'esbarjo, sn decidides en com i sn explotades en com. A certs jardins comunitaris la jardineria pot ser una activitat secundria vinculada a l'animaci de la vida social d'un venat o d'una xarxa de persones (concerts, debats, conferncies, cinema a la fresca, pcnics, intercanvis de sabers, festes locals...).

A Frana, el concepte ha arrelat a Lille, d'on s'escampa progressivament.

No s'ha de confondre jardins familiars i jardins comunitaris.

 Els jardins familiars sn un conjunt de parcelles conreades individualment, i administrades per una associaci composta del conjunt dels jardiners.
 Els jardins comunitaris sn conreats collectivament, i la producci s distribuda al conjunt dels jardiners o b venuda en benefici d'aquests mateixos jardiners.

Una altra forma de jard comunitari al Quebec.

Al Quebec, els jardins comunitaris sn dividits en lots individuals conreats per una persona o una famlia. Aquest tipus de jardineria s molt popular a les grans ciutats d'en fa 30 anys.

S'anomenen jardins collectius els jardins indivisibles on sn decidides en com i explotades en com les diferents activitats. Aquesta tendncia s ms recent.

Alguns exemples d'objectius dels jardins.

Aquests oasis de pau, de tranquillitat i d'esbargiment al cor fins i tot de la ciutat, presenten grans avantatges:

 la trobada de gent de totes les edats, condici, classe social i tnies diferents.
 l'exercici, la distensi al sol i a l'aire pur.
 la posada en prctica dels coneixements i dels gustos.
 compartir el saber i l'ajuda mtua.
 el desenvolupament de l'orgull dels jardiners.
 la collita de fruites i llegums ms frescos i amb ms bon gust.
 la possibilitat donada a la tradici agrcola de perdurar a travs de les generacions.
 la contemplaci de la bellesa de l'indret i de la natura.
 el desenvolupament d'un cert humor: petites histries, obstinaci sobre tot i sobre res..., plaers...

Un exemple de principi de jardineria.

Un dels grans principis de la jardineria: tot el que surt del jard ha de ser integrat altre cop. Compostem...

Si es llancen les males herbes i els residus de llegums a la galleda de les escombraries, cal compensar-ho afegint-hi fertilitzant. Les males herbes no sn res ms que plantes que creixen all on no han estat convidades. Les males herbes entren en competici amb les plantes conreades pels recursos d'assolellament, aigua i elements nutritius. Les plantes conreades retardaden el seu creixement, la seva floraci i la seva productivitat.

Res no es perd, res no es crea - Antoine Lavoisier

Reflexions.

 Jardineria, s participar en la bellesa del mn.
 L'hivern, si el meu jard es cansa de mi s per qu, prefereix adormir-se per algun temps. (Cline Bilodeau);
 Si vols felicitat tota la vida, fes-te jardiner. (proverbi xins);
 Cada bri d'herba t la seva part de rosada. (proverbi xins);
 Un pas que no es preocupa per la seva agricultura s consagrat a decaure a llarg termini.
 En tot jardiner s'ha d'amagar un arrencador de males herbes.
 La jardineria combina meravellosament l'art de la cultura de les plantes amb aquell de conrear les seves relacions.

 Un exemple de reglament aplicat a un jard comunitari.

 Els jardins sn oberts de les sis del mat fins a la nit.
 Un sol jard per adrea civil.
 Cada arrendatari s responsable del seu tros, en cultura i entrevista.
 Una clau s donada a cada arrendatari per tal de permetre-li a tot hora d'accedir-hi. s tamb responsable de tancar els accessos.
 Les portes de les entrades han de ser tancades sempre.
 Les eines de jardineria han de ser netejades i desades a un lloc determinat.
 A la nit, la cabana ha de ser tancada amb clau.
 Els insecticides, herbicides qumics, fusta tractada i fusta pintada de color diferent del verd o marr sn prohibides. s prohibit de posar grava als jardins, fins i tot als camins.
 Cal respectar el calendari establert.
 El consell d'administraci es reserva el dret de disposar en qualsevol moment dels jardins mal mantinguts, desprs d'un primer avs.
 Tot membre s'hauria de considerar com a guardi del conjunt dels horts.

La companyonia.

De vegades certes plantes milloren el gust de les altres plantes. Certes plantes es mostren bones companyes: sn benfiques l'una per a l'altre, per al repartiment dels elements nutritius, per allunyar insectes depredadors, o per prevenir malalties. s el cas del tomquet, de l'alfbrega, de la borratja, que sn bons companys, mentre que la col no s benfica. La pastanaga, la ceba, el pebrot sn bons vens, mentre que l'anet no ho s.

Vegeu tamb.

 Jardineria collectiva;
 Compostatge;
 Introspecci;
 Jardineria urbana;

Enllaos externs.

  Fdration des Jardins familiaux;
  Association (les) Amis des Jardins Ouverts et nanmoins clturs;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358419" title="Al-Amin" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="140282">
Al-Amin o Al-Amn o, segons el seu nom complert, Muhmmad al-Amn ibn Harun ar-Raixid) (en rab                            , Mu ammad al-Am n ibn H r n ar-Rax d) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbssida, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813. La seva mare era Zubayda, neboda d'al-Mansur. Per ser de pura sang haiximita de pare i mare va ser posat en l'ordre de successi davant del seu germ gran Abd-Allah al-Mamun, que era de mare esclava (792); el seu germ fou designat segon hereu el 799. El 802 les "Actes de la Meca" de Harun ar-Raixid van regular estrictament la successi en la que al-Mamun rebria la part oriental del califat supeditat al seu germ que rebria la part occidental.

Mort Harun a Tus (Mashad) el 24 de mar del 809, Al-Amn fou reconegut com a califa a Bagdad i Al-Mamun va anar immediatament al Khurasan que li havia estat assignat i es va establir a Merv.  Un revolta kharigita a Sistan i Kirman, dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes provncies.

El 810 Al-Amn va introduir a la khutba el nom del seu fill Mussa desprs del seu, en lloc del segon hereu Al-Mamun. Al-Amn tenia el suport del visir Al-Fadl ibn ar-Rab, mentre que Al-Mamun va acabar obtenint el suport de Fadl ibn Sahl, futur visir. Al-Amn va tractar per tots els mitjans diplomtics de modificar l'orde successori establert pel pare per Al-Mamun va refusar amb fermesa per amb prudncia. Al final del 810, violant les "Actes de la Meca", Al-Amin va fer nomenar al seu fill Mussa com a hereu per davant d'Al-Mamun i d'un tercer germ preferent, Qssim  el futur Al-Mtassim  que havia rebut els governs d'Armnia, Gergia i el Diyar Bakr (com a simple governador d'Al-Amn); Al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (mar del 811) una expedici al Khurasan dirigida per Al ibn Issa ibn Mahan. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general Thir ibn al-Hussayn. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victria sobre les d'Al ibn Issa a Rayy el 1 de maig del 811. Un segon exrcit enviat sota la direcci d'Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnaw fou altre cop derrotat per Thir, i tot el Djabal (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.

Al-Amn va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus rabs de Sria, per van esclatar greus desordres a Sria i va caldre enviar a Abd-al-Mlik ibn Slih, amb el crrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels Awasim) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Mlik. Al-Amn va enviar aleshores ahmad ibn Mazyad i Abd-Allah ibn Humayd cap a l'orient, cadascun amb un exrcit (al-Tabari diu que amb 20.000 homes cadascun), per Thir va enviar agents a sembrar la discrdia i els dos exrcits es van enfrontar un contra l'altra. El mar del 812 un cop d'estat dirigit per Hussayn ibn Al ibn Issa, fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amn i va proclamar a Al-Mamun, per el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir. 

L'exrcit de Thir ja s'acostava a Bagdad. Desprs d'ocupar Ahwaz va enviar forces per assegurar el control de la provncia de Bahrayn i Arbia. Bssora i Kufa es van sotmetre a Al-Mamun. Thir va avanar cap a Bagdad i va derrotar a un petit exrcit enviat a aturar-lo. A l'agost del 812 Bagdad fou atacada per dos cossos, un dirigit per Thir i un altre per Harthama ibn Ayan. Mentre a la Meca el governador de l'Hedjaz, Dawud ibn Issa, recordava als creients que Al-Amn havia vulnerat els acords successoris, i per tant calia donar suport a Al-Mamun i ell mateix va anar a Merv i li va fer jurament de lleialtat, sent confirmat com a governador de la Meca i Medina.

Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (makhlu) i Al-Mamun proclamat com a nou califa. Per Bagdad va aguantar ms d'un any. Al-Amn va rebre el suport dels elements ms turbulents anomenats Nus o Urat. Finalment la resistncia fou venuda el setembre del 813. Al-Amn va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, per abans d'entregar-se fou capturat per soldats de Thir que el van matar (nit del 24 al 25 de setembre del 813). El seu visir Al-Fadl ibn ar-Rab l'havia abandonat abans i havia reconegut a Al-Mamun, amb el que va salvar la vida. Qssim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a Hassan ibn Sahl.

 Bibliografia .
F. Gabrieli, Documenti relativi al califfato di al-Amin in al-Tabari, 1927;
F. Gabrieli, La successione di Harun ar_Tasid e la guerre fra al-Amin e al-Mamun, 1928;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358432" title="Parcella" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="140283">


La parcella s el terme exacte per definir un camp. Constitueix la divisi elemental del sl, s un tros de terra sencer pertanyent a un sol explotador. Aquest terme s igualment emprat en el cadastre per designar les diferents unitats de terreny, distingides pels seus lmits i el seu propietari, tant al medi rural com a l'urb. La seva reagrupaci forma el parcellari.

L'arquitecte francs Philippe Panerai ha esdevingut un especialista pel que fa a la influncia de la parcella sobre la forma urbana.

Es parla igualment de parcelles d'hbitat per designar l'espai on es viu quan aquest darrer s de tipus dispers.

 Referncies .

Wikipdia francesa






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358453" title="Castellars" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="140284">
Castellars s un poble de la comarca de l'Alta Ribagora, del terme municipal del Pont de Suert, amb una poblaci escassa de menys de 10 habitants. 

Geografia.
Est situat al barranc de Peranera, on s'hi aprecia que en el mateix barranc estan els pobles de Peranera i Erillcastell. S'accedeix per la pista asfaltada que porta a Malps, per la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur.

L'esglsia.
Sant Mart, que conserva un portal dovellat, i el seu campanar quadrat encara conserva les campanes. En el seu interior est ben conservat una pila baptismal decorada d'estil romnic, que va ser pujada del monestir de Lavaix, que en els moments difcils van dur l'aprofitament, de part molts i molts pobles, d'algunes coses que s trobaven en el monestir.

Caracterstiques.
Encara que sigui un petit poble, hi ha una casa de pags que es dedica al turisme rural.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Mart de Castellars de Malps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358456" title="Amina (mare de Mahoma)" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="140285">
Amina (morta vers 576) fou la mare de Mahoma, filla de Wahb ibn Abd Manaf del clan Banu Zuhra dels quraixites, i de Barra bint Abd al-Uzza, del clan dels Abd al-Dar. Fou promesa d'Abd Allah ben Abd al-Muttalib, amb el que es va casar per va restar a casa del seu oncle i tutor Wuhayb ben Abd al-Manaf on rebia les visites d'Abd Allah. Aquest va morir poc abans del naixement de Mahoma. 

Va morir a Al-Abwa (entre la Meca i Medina, on havia anat a visitar uns parents), quan Mahona tenia 6 anys. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358468" title="Castell de Wartburg" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="140286">


El Castell de Wartburg, s un castell situat a 410 m d'alada, amb vistes al sud-oest, i mirant cap a la ciutat d'Eisenach, a l'estat de Turngia, Alemanya. El 1999 la UNESCO el va afegir a la Llista de Patrimoni Mundial, com a "Monument Excepcional del Perode Feudal a l'Europa Central", citant els seus "Valors Culturals d'Importncia Universal".





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358531" title="Invincible Eleven & Majestic Sports Association" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="140287">

L'Invincible Eleven & Majestic Sports Association s un club de futbol liberi de la ciutat de Monrovia. Disputa els seus partits a l'estadi Antonette Tubman. s un dels clubs fundadors del futbol al pas.

Palmars.
Lliga liberiana de futbol: 13;
 1963, 1964, 1965, 1966, 1980, 1981, 1983, 1984, 1985, 1987, 1997, 1998, 2007;

Copa liberiana de futbol: 4;
 1987, 1991, 1997, 1998;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358535" title="Mighty Barrolle Sports Association" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="140288">

El Mighty Barrolle Sports Association s un club de futbol liberi de la ciutat de Monrovia. Disputa els seus partits a l'estadi Antonette Tubman. s un dels clubs fundadors del futbol al pas.

Palmars.
Lliga liberiana de futbol: 12;
 1967, 1972, 1973, 1974, 1986, 1988, 1989, 1993, 1995, 2001, 2004, 2006;

Copa liberiana de futbol: 8;
 1974, 1978, 1981, 1983, 1984, 1985, 1986, 1995;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358541" title="Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor)" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="140289">


Vallmanya s una mas de muntanya situat al venat de Santa Susanna de Vilamajor. Dna nom a la vall de Vallmanya que porta les aiges cap al municipi ve de Sant Esteve de Palautordera.

La primera vegada que surt documentada s a l any 1190 quan el comte-rei Alfons el Cast dna el mas de Vallmanya del terme de Sant Pere de Vilamajor i de la parrquia de Santa Susanna de Vilamajor a la Confraria de Cardedeu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358552" title="Liberian Petroleum Refining Company Oilers" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="140290">

El Liberian Petroleum Refining Company Oilers s un club de futbol liberi de la ciutat de Monrovia. Disputa els seus partits a l'estadi Antonette Tubman. El club aparegu a la primera lnia del futbol del pas a finals de la dcada dels 80.

Palmars.
Lliga liberiana de futbol: 5;
 1991, 1992, 1999, 2002, 2005;

Copa liberiana de futbol: 6;
 1988, 1989, 1993, 1999, 2000,2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358556" title="National Port Authority Anchors" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="140291">

El National Port Authority Anchors s un club de futbol liberi de la ciutat de Monrovia. Disputa els seus partits a l'estadi Antonette Tubman.

Palmars.
Lliga liberiana de futbol: 1;
 1994;

Copa liberiana de futbol: 3;
 1992, 1994, 2006;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358558" title="Monrovia Black Star Football Club" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="140292">

El Monrovia Black Star Football Club s un club de futbol liberi de la ciutat de Monrovia. Disputa els seus partits a l'estadi Antonette Tubman. Va ser fundat el 15 de mar de 1980.

Palmars.
Lliga liberiana de futbol: Cap;

Copa liberiana de futbol: 1;
2008;

 Trajectria esportiva .
 1980 - 4a divisi;
 1981 - 4a divisi;
 1982 - 4a divisi;
 1983 - 3a divisi;
 1984 - 3a divisi;
 1985 - 2a divisi;
 1986 - 2a divisi;
 1987 - 2a divisi;
 1988 - 1a divisi;
 1989 - 1a divisi;
 1990 - 1a divisi;
 1991 - 1a divisi;
 1992 - 1a divisi;
 1993 - Premier League;
 1998 - 1a divisi;
 1999 - Premier League;
 2000 - Premier League;
 2001 - Premier League;
 2002 - Premier League;
 2003 - 1a divisi;
 2004 - 1a divisi;
 2005 - 1a divisi;
 2006 - Premier League;
 2007 - Premier League;

 Antics Presidents.
 Harris Myers;
 Joseph Morris;
 Henry Blackie;
 Henry Brown;
 Pennue Bestman;

Entrenadors destacats.
 Jarwee Quaih;
 George Attiah;
 Philip Togba;
 Musa Sillah;

Jugadors destacats.
 Kelvin Sebwe;
 Musa Sillah;
 Thomas Kojo;
 Dionysius Sebwe;
 Oliver Makor;
 Alex Brown;
 Mama Saah;
 Josephus Quiah;
 Alvin Kieh;
 Peter Doe;
 Leo Gibson;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358560" title="Mighty Blackpool FC" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="140293">

El Mighty Blackpool FC s un club de futbol de Sierra Leone de la ciutat de Freetown. Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Sierra Leone.

 Histria .
El club va ser fundat el 1923 amb el nom de Socro United. s el club ms antic del pas i el que ms ttols ha guanyat.

Palmars.
Lliga de Sierra Leone de futbol: 11 ;
 1967, 1974, 1978, 1979, 1988, 1991, 1995, 1996, 1998, 2000, 2001;

Copa de Sierra Leone de futbol: 4 ;
 1983, 1988, 1994, 2000;

 Jugadors destacats .
 Mohamed Kanu;
 Michael Tommy;
 Kabba Samura;
 Alhassan Bangura;
 Obi Metzger;
 Albert Cole;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358570" title="East End Lions FC" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="140294">

L'East End Lions FC s un club de futbol de Sierra Leone de la ciutat de Freetown. Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Sierra Leone.

Palmars.
Lliga de Sierra Leone de futbol: 9 ;
 1977, 1980, 1985, 1992, 1993, 1994, 1997, 1999, 2005;

Copa de Sierra Leone de futbol: 3 ;
 1973, 1980, 1989;

Jugadors destacats.
 Gibrilla Woobay;
 Ibrahim Kargbo;
 Samuel Barlay;
 Mustapha Sama;
 Umaru Rahman;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358577" title="Kallon Football Club" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="140295">

El Kallon Football Club s un club de futbol de Sierra Leone de la ciutat de Freetown. Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Sierra Leone.

El club neix el 2002 quan el Sierra Fisheries fou adquirit per Mohamed Kallon per un total de 30.000 US$. El club adopt el nom del seu nou propietari, ex jugador dels pas que defens els colors de club com l'Inter de Mil o l'AS Monaco FC.

Palmars.
Lliga de Sierra Leone de futbol: 4;
 1982, 1986, 1987 (com a Sierra Fisheries);
 2006;

Copa de Sierra Leone de futbol: 1;
 2007;

 Jugadors destacats .
Sheriff Suma;
Mohamed Kamara;
Hassan Sesay;
Mohamed Sesay;
Ibrahim Koroma;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358592" title="Real Republicans FC" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="140296">
El Real Republicans FC s un club de futbol de Sierra Leone de la ciutat de Freetown. Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Sierra Leone.

El club destac en un primer nivell al pas a la dcada dels 80 on guany tres lligues i una copa.

Palmars.
Lliga de Sierra Leone de futbol: 3;
 1981, 1983, 1984;
Copa de Sierra Leone de futbol: 1;
 1986;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358598" title="Ports Authority FC" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="140297">

El Ports Authority FC s un club de futbol de Sierra Leone de la ciutat de Freetown. Disputa els seus partits a l'Estadi Nacional de Sierra Leone. El club s propietat de les autoritats porturies del pas Sierra Leone Ports Authority (SLPA).

Palmars.
Lliga de Sierra Leone de futbol: 2;
 1973, 2008;

Copa de Sierra Leone de futbol: 2;
 1990, 1991;

 Jugadors destacats .
 Kewullay Conteh;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358625" title="Riera de Vilamajor" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="140298">


La Riera de Vilamajor pertany a la conca del Bess i deu el seu nom per travessar el gran terme de Vilamajor.

 Naixement .
Neix al pla de la Moixa sota els turons del Samont, de la Cova i de Sant Elies, a la part septentrional del municipi de Sant Pere de Vilamajor, al Masss del Montseny, en terrenys formats per pissarres.

 Curs mitj i desembocadura.
La riera baixa entre la serres de Palestrins i del Borrell pel sot del Corts, travessant els municipis i nuclis urbans de Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor. Desemboca al riu Mogent a l'alada de Llinars del Valls. Durant el seu curs rep els segents afluents:
Torrent dels Brollars;
Torrent del Borrell;
Torrent de la font del Corral;
Riera de Vallserena;

 Caracterstiques fluvials .
En total, la riera de Vilamajor t una llargada de 12 quilmetres i una conca de 39 km2. Habitualment, els mesos de juny, juliol, agost i setembre s'asseca a la part ms baixa. Per la seva ubicaci, es tracta d un curs d aigua de rgim mediterrani.

 Aprofitament del riu .
L aprofitament hidrulic havia tingut una poca importncia, a travs dels molins de Canyes, de Dalt (Sunyer) i de Baix (castell de Vilamajor). Tamb t diverses rescloses, mines i recs.

 Toponmia .
Al llarg del seu recorregut, la riera de Vilamajor rep diversos noms:
Riera de la Moixa: del naixement al pla de la Moixa fins a la masia del Corts;
Riera del Corts: de la masia del Corts a la masia de can Parera de Canyes;
Riera de Canyes: de la masia del can Parera de Canyes a Sant Antoni de Vilamajor;
Riera de Llima: de Sant Antoni de Vilamajor al desembocament al riu Mogent ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358682" title="Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="140299">
Al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (o Al-Amir Bi-Ahkam Allah Abu Ali al-Mansur, rab:                   ) (31 de desembre de 1096-8 d'octubre de 1130) fou el des califa fatimita.

A la mort del seu pare Al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101) fou proclamat califa a l'edat de cinc anys pel visir al-Afdal ibn Badr al-Djamali Shahanshah (8 de desembre del 1101). El visir va exercir realment el govern fins que fou assassinat el 1121 per sicaris nizarites. 

En aquestos anys va fer diverses expedicions contra els croats: el 1101 el general Sad al-Dawla al-Tawashi; el 1102 el general Sharaf al-Maali ibn al-Afdal; el 1103 els generals Tadj al-Ajam i Ibn Kadus; el 1104 el general Djamal al-Mulk; el 1105 Sana al-Mulk al-Husayn ben al-Afdal; el 1112 el general al-Aazz; i el 1113 el general Masud. En aquestes expedicions els fatimites tenien com a base la ciutat d'Ascal. Tot i aix no van poder impedir les conquestes dels croats: Tartus el 1102, Acre el 1103, Trpoli el 1109, Saida el 1111, i Sur el 1124. El rei Baldu I de Jerusalem va envair Egipte el 1117 i va ocupar Farama arribant fins a Tinis per es va haver de retirar per estar malalt i va morir durant la tornada.

El califa fou acusat de complicitat al crim d'al-Afdal el 1121; el crrec de visir va passar a Al-Mamun ibn al-Bataihi. El 1122 es va fer una gran manifestaci publica contra els nizarites, al Caire, on les reclamacions de la branca nizarita foren declarades illegtimes. El 1123 els luwata van envair el pas i van atacar Alexandria, per foren rebutjats. El visir al-Mamun fou deposat el 1125 i ms tard executat (1128). El califa ja no va nomenar cap ms visir, encara que el perceptor d'impostos, Abu Nadjah ben Kanna, que era cristi, va gaudir de gran influncia, per un temps per fou empresonat i executat el 1129/1130.

El 1130 va nixer el que havia de ser el seu hereu, al-Tayyib. El 8 d'octubre de 1130 al-Amir fou assassinat per nizarites i el va succeir el seu cos Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid (1130 1149). La sort d'al-Tayyib es incerta i va sorgir una branca dels fatimites que li donava suport (els tayyibites mustalites) contra els hafizites mustalites que reconeixien la legitimitat d'al-Hafiz.

 Bibliografia .
R. Grousset, Histoire des Croisades;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358708" title="Jardineria urbana" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="140300">
La jardineria urbana s la prctica de la jardineria a ciutat. En funci de l'organitzaci, del perfil dels explotadors, se l'anomena igualment jard comunitari, jard familiar, o jard obrer. Segons el lloc d'implantaci dels conreus parlarem de jard sobre terrassa, de jard penjant, de mur viu (o mur vegetal), de teulada vegetal.

La dimensi de certs jardins a ciutat, recorda l'art floral japons, es pot parlar de microjardineria, practicada per veritables apassionats. Utilitzen el menor espai de terra possible.

 Vegeu tamb .

 Permacultura;
 Jardineria collectiva;
 Veganisme;
 Agricultura urbana;
 Ecovenat;
 Arcologia;
 Connectivitat ecolgica;
 Ecologia urbana;
 Patrick Blanc;
 Botnica;

 Enllaos externs .

Projecte de jardins sobre teulades al Quebec;
Reverdir la ville;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358724" title="Banu Amir" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="140301">
Els Banu Amir sn una tribu nmada d'Eritrea que viuen a la part propera al Sudan. Estan dividits en 17 fraccions algunes de llengua bedja i altres de llengua tigr. L'ancestre com seria Amur, unes tretze generacions enrere. La casta governant sn els nabtab i els dems sn anomenats hedareb (serfs) formada per antics esclaus o per gent sotmesa voluntriament.

 Bibliografia .
A. Pollera, Le Populazione indigene dell'Eritrea, Bologna 1935;
A. Pollera, Races and Tribes of Eritrea, Asmara 1943;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358744" title="Amir I" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="140302">
Amir I (Al-Malik al-Zahir Salah al-Din) fou emir tahrida del Iemen (Banu Tahir).

Va fundar la dinastia dels tahrides del Iemen junt amb el seu germ Ali al-Malik al-Mudjahid Shams al-Din, el 1451, quan va caure la dinastia Raslida. Va morir en un intent de conquerir la ciutat de Sana (1466), intent que va fracassar. El va succeir el seu germ Ali al-Malik al-Mudjahid Shams al-Din


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358762" title="Banu Tahir" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="140303">
Els Banu Tahir (tahrides del Iemen) foren una dinastia que va governar part del Iemen del 1451 al 1517 i va resistir als otomans fins el 1538.

Fou fundada per Amir I (Al-Malik al-Zahir Salah al-Din) junt amb el seu germ Ali al-Malik al-Mudjahid Shams al-Din, el 1451, quan va caure la dinastia Raslida. A la mort d'Amir I el 1466, en un combat a Sana, el va succeir el seu germ Ali al-Malik al-Mudjahid Shams al-Din.

Aquest va governar fins el 1478 i el va succeir al-Mansur Abdul Wahhab Taj al-Din (1478-1489), i a aquest el seu fill Amir II al-Malik al-Zahir Salah al-Din fins el 1517. El seu fill Ahmad ibn Amir va resistir als otomans en fortaleses de muntanya, i va continuar la dinastia que va tenir encara quatre emirs al seu darrera. El darrer d'aquestos fou Amir III ibn Daoud, qwue fou executat pels otomans el 1538.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358763" title="Dolmen de Cllecs" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="140304">


El dolmen de Cllecs o la "Cabana del Moro"  s un dolmen situat al terme municipal de la Roca del Valls en la ruta megaltica de Cllecs. s un dolmen de cambra simple, se'n conserven les lloses laterals i la coberta, mentre que del tmul no en queda cap rastre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358765" title="Jan Lukasiewicz" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="140305">

Jan  ukasiewicz (21 de desembre de 1878   13 de febrer de 1956) va ser un matemtic polons nascut en Lemberg, Galtsia, ustria-Hongria (avui Lviv, Ucrana). El seu principal treball matemtic fou centrat al voltant de la lgica matemtica. Ell ha pensat de forma innovadora sobre la lgica proposicional tradicional, el principi de no-contradicci i la llei del tercer excls. Fou l'inventor de la notaci polonesa, entorn de 1920.

Cronologia.

 1878 - naixement;
 1890-1902 - Estudis amb Kazimierz Twardowski en Lemberg (Lww, L'viv);
 1902 - doctorat (matemtiques i filosofia), Universitat de Lemberg, amb la distinci ms alta possible;
 1906 - acabat la tesi d'habilitaci, Universitat de Lemberg (Lww, L'viv);
 1906 - es fa conferenciant;
 1910 - assajos en el principi de no-contradicci i del tercer excls;
 1911 - professor extraordinari a Lemberg (Lww, L'viv);
 1915 - convidat al novament reoberta Universitat de Varsvia;
 1916 - declarat nou Regne de Polnia;
 1917 - desenvolupa nous clculs proposicionals;
 1919 - ministre polons d'educaci;
 1920-1939 - professor a Universitat de Varsvia; funda amb Stanis aw Le niewski el Escola de Lww-Varsvia de lgica (vegeu tamb Alfred Tarski, Stefan Banach, Hugo Steinhaus, Zygmunt Janiszewski, Stefan Mazurkiewicz);
 1928 - es casa amb Regina Barwi ska;
 1946 - exili en Blgica;
 1946 - se li ofereix una ctedra a la University College Dublin;
 1953 - escriu autobiografia;
 1956 - mor en Dubln;

Curiositats.

 El asteroide 27114 Lukasiewicz va ser batejat en honor seu.
 Una notaci inspirada en la de  ukasiewicz noms que postfix en comptes de prefix, denominada notaci polonesa inversa, roman en s en algunes de les calculadores de la Hewlett-Packard com la HP 12C, aix com en els llenguatges de programaci Postscript i Forth.

Lectura complementria.
 Reimprs per Garland Publishing en 1987. ISBN 0824069242;
;
;
;
;
;

Enllaos externs.
 Jan Lukasiewicz-;
 Jan Wole ski. Jan  ukasiewicz on the liar paradox, logical consequence, truth, and induction. "Mod. Log." Volume 4, Nmero 4 (1994), 392-400. ;
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358767" title="Crim (desambiguaci)" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="140306">


Literatura:;
 Novella de Merc Rodoreda i Gurgu titulada Crim (novella).
Criminologia:
 Crim, violaci greu d'una norma o llei, que pot comportar una pena.
 Crim de guerra, violaci de les normes o lleis de la guerra.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358768" title="Amir II" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="140307">
Amir II al-Malik al-Zahir Salah al-Din ibn Abdul Wahhab fou emir dels Banu Tahir del Iemen del 1488/1489 al 1517.

El 1488/1489 va succeir al seu pare al-Mansur Abdul Wahhab Taj al-Din (1478-1488). El 1517 Amir II va refusar aprovisionar la flota mameluca egipcia enviada contra els portuguesos; en represlia l'almirall egipci Husayn va ocupar la capital iemenita Zabid, de la que Barsbay, germ de l'almirall, fou nomenat governador. Amir II i el seu germ Abd al-Malik van fugir a les muntanyes per el emir va morir al cap d'uns mesos en un combat contra Barsbay i el va succeir el seu fill Ahmad ibn Amir. Mentre els mamelucs havien estat enderrocats pels otomans i els territoris del Iemen van passar a poder d'aquestos (1518). Els Banu Tahir van resistir a les muntanyes fins el 1538.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358769" title="Jaume Cullell i Gir" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="140308">
Jaume Cullell i Gir (Campins, 1956) s restaurador i ha estat alcalde de Fogars de Montcls des del 1987 fins al present (2008).

Fill de Josep Cullell i Abril (alcalde de Campins 1965-1978 i regidor de Fogars 1943-1953), viu a la Font de Cal Guardi (el Pertegs (Fogars de Montcls)), on t un negoci familiar d'hostaleria. Va ser elegit alcalde de Fogars de Montcls el 30 de juny del 1987, quan militava en CDC, i va ser reelegit dues vegades ms en la mateixa llista. En les eleccions del 2003 es present per la candidatura "Agrupaci Municipal Democrtica (AMD-PM)", vinculada al PSC, amb qu aconsegu la majoria absoluta i renov el crrec. Entre altres realitzacions, en els seus mandats s'urbanitzaren els carrers i les places dels nuclis de Mosqueroles i de la Costa de Montseny, i es constru el pou per a l'abastiment d'aigua al nucli de la Costa.

Presideix l'Associaci de Defensa Forestal. 

 Enllaos externs.
 Fitxa biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358770" title="Matilla de Arzn" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="140309">

Matilla de Arzn s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la mancomunitat rbigo-Eria, dins la comarca de Benavente.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358773" title="Cant de Mouthoumet" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="140310">
El Cant de Mounthoumet s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Mouthoumet.

 Municipis .
Albires;
Auriac;
Bouisse;
Davejean;
Dernacueillette;
Flines-Termens;
Lairire;
Lanet;
Laroque-de-Fa;
Massac;
Montjoi;
Mouthoumet;
Palairac;
Salza;
Soulatg;
Termes;
Vignevieille;
Villerouge-Termens;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358774" title="Cant de Saissac" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="140311">
El Cant de Saissac s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Saissac.

 Municipis .
Brousses-et-Villaret;
Cuxac-Cabards;
Fontiers-Cabards;
Fraisse-Cabards;
Lacombe;
Laprade;
Saint-Denis;
Saissac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358775" title="Melgar de Tera" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="140312">

Melgar de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358776" title="Cant de Salles-sur-l'Hers" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="140313">
El Cant de Salles-sur-l'Hers s un cant francs el departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell. S'inclou al districte de Carcassona, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Salles-sur-l'Hers.

 Municipis .
Baraigne;
Belflou;
Cumis;
Fajac-la-Relenque;
Gourvieille;
La Louvire-Lauragais;
Marquein;
Mzerville;
Molleville;
Montauriol;
Payra-sur-l'Hers;
Sainte-Camelle;
Saint-Michel-de-Lans;
Salles-sur-l'Hers;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358778" title="Micereces de Tera" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="140314">

Micereces de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358780" title="Amir ben Sasaa" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="140315">
Els Amir ben Sasaa fou una confederaci de tribus d'Arbia centro-occidental. La confederaci ja s esmentada vers el 547 en una inscripci d'Abraha del Iemen. Ocupaven la regi al sud de les muntanyes entre Ryad i la Meca. D'aquesta confederaci van sorgir diverses tribus que van emigrar al segle VI i VII.

Amb la conquesta musulmana es van produir noves emigracions (segles VIII i IX) i alguns grups van arribar fins a la pennsula Ibrica (els Ukayl) i altres van arribar a Prsia (Djada i Kushayr). Algunes fraccions van ocupar Sria i la zona de l'Eufrates (Kilab, Kushayr, Adjlan, Ukayl, Numayr); els Banu Kilab o Kilabites a Sria van originar la dinastia Mirdsida; tamb els Numayr i els Ukayl van fundar dinasties (Ukaylites, Numayrites). 

Les expedicions dels crmates van provocar una nova srie d'emigracions, entre els quals els Banu Muntafik establerts al Iraq.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358781" title="Amir Dad" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="140316">
Amir Dad fou un crrec de la cort seljcida. La paraula vol dir "emir de la justcia".

Va existir amb els seljcides sobre tot al sultanat de Rum. Posteriorment Amir Dad fou utilitzat com a titol honorfic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358782" title="Milles de la Polvorosa" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="140317">

Milles de la Polvorosa s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358784" title="Morales de Rey" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="140318">

Morales de Rey s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358786" title="Amir Akhur" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="140319">
Amir Akhur (persa Mir Akhur) fou un crrec de les corts musulmanes orientals, equivalent a gran conestable.

Sota els mamelucs l'amir akhur tenia la vigilncia dels estables reials. En general el amir akhur era tamb un oficial militar que tenia el comandament de 1000 soldats i tres amirs (comandants de 40 homes cadascun).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358794" title="Morales de Valverde" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="140320">

Morales de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358795" title="Salles-sur-l'Hers" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="140321">
Salles-sur-l'Hers (en occit Salas d'Er) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358796" title="Sainte-Camelle" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="140322">
Sainte-Camelle s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358798" title="Saissac" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="140323">
Saissac (en occit Saissac) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358799" title="Cuina de la Cerdanya" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="140324">


La cuina de la Cerdanya tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina cerdana. 

La Cerdanya s una comarca histrica esquarterada en tres per les fronteres poltiques: l Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, i la Baixa Cerdanya dividida entre les provncies de Lleida i Girona. Tanmateix la seua geografia   una sola vall tancada per muntanyes a totes bandes   l uneix i l allunya dels vens Andorra, Conflent, Alt Urgell i Bergued. 

La cuina de Cerdanya s marcada per la seua naturalesa d altipl muntanyenc, amb un clima alp i una tradici de ramaderia, principalment de vaques. Els elements principals sn les verdures, els cereals, la caa, la pesca, l aviram i la carn de ramat. La proximitat de les cultures occitana i francesa contribueixen a la particularitat de la gastronomia cerdana. L afluncia de turisme d esqu ha creat un sector de restauraci destacable, que ha impactat en l oferta gastronmica. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Trinxat.
El trinxat s un plat dens pensat per als hiverns pirinencs que incorpora patata i col trinxats en una truita servida amb cansalada viada. Aquest plat s considerat el tpic plat cerd, alhora que se'n fa tamb a Andorra.

Cerdans.
Els cerdans sn dolos de pasta seca amb avellanes i ans.

Mel i melmelada.
La Mel de la Cerdanya s una mel d elaboraci artesanal feta a la Cerdanya.
La melmelada s un altre producte tpic de la Cerdanya considerada d alta qualitat, emprant els fruits del bosc com ara els aranyons.

Formatge i mantega.
El Formatge de l Alt Urgell i la Cerdanya i la Mantega de l Alt Urgell i la Cerdanya es creen a partir de la llet de vaca.

Embotits.
Els embotits inclouen el pa de fetge, el bull i la llonganissa de pags.

Altres plats tpics.
coques saginoses. A base de sucre, sag, farina i ous, sn llargues i individuals.. ;
oca amb peres;
fetge amb agredol;
recuit;
truita d embotits.
Sopa de la Cerdanya.;
Tir (nec) amb naps.;
Llap (conill) amb cremalloles.;
Truites de riu a la llosa.;
Confitura de Garraus o "Picaculs".;

Begudes tpiques.
Vi de Santa Llocaia anomenat "Clos Cal Mateu".;

Ingredients bsics.
Verdures: nap de Talltendre tpic de Capmany, patata, col.;
Fruites: peres, poma, prssec, cireres, aranyons, codonys, sobretot a la Bisbal.;
Rovellons, ceps, "corrioletes" (cama-secs).;
Nous.
Embotits.
Sala i peix (seit) de l'Escala.;

Fires gastronmiques.
La Fira de Sant Lloren se celebra a Bellver de Cerdanya el dia 10 d agost. S hi pot tastar i comprar productes alimentaris i artesanals. S hi destaca un concurs de llonganissa de pags. A Setcases fan la Fira del Bolet el 20 al 22 de setembre. Altres fires sn la Mostra Gastronmica de Naps a Gers, la Mostra Gastronmica d Alp, i la Festa del Trinxat a Puigcerd. 

Vegeu tamb.

Referncies.


Bibliografia.
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetnia Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7;

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358800" title="Amir al-Hajdj" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="140325">
L'Amir al-Hajdj era el cap de les caravanes de peregrins a la Meca. 

El 630 quan els no musulmans van quedar exclosos de les peregrinacions, el Profeta Mahoma va designar pel crrec a Abu Bakr. Desprs el crrec depenia directament del califa que delegaven en una tercera persona o en defecte en el governador de la Meca i Medina. Quan hi havia conflictes hi podia haver diversos amirs al-hajdj al mateix temps. 

A partir del 1262 foren nomenats pels sultans mamelucs i el designat s'anomen amir al-hajdj al-misri. Sota els otomans eren nomenats per un temps llargs d'alguns anys, fins que eren revocats. A partir del 1925 els saudites van assolir les funcions i en van limitar l'abast, per el crrec va subsistir a Egipte fins el 1954.

Algunes caravanes no oficials tamb tenien el seu propi amir al-hajdj.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358801" title="Mouthoumet" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="140326">
Mouthoumet (en occit Motomet) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358802" title="Cuina de la Ribagora" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="140327">

La cuina de la Ribagora tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina ribagorana. 

La Ribagora configura una massa de relleus muntanyencs interromput nicament pel riu Noguera Ribagorana, que la divideix en l'Alta i Baixa Ribagora. El clima s mediterrani interior, pel qual els productes alimentaris es basen en el xai, el bolet, el peix de riu i l embotit. Comparteix gran part de la seua gastronomia amb el Pallars. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Freginat.
Tpic del Pallars Sobir i la Ribagora, el freginat s un plat fet a base de sang i fetge de xai amb una salsa agredola amb mel.

Mostillo.
El mostillo s un postre fet amb una barreja de most, farina, mel i ametlles.
 
Girella, embotits i trumfes.
La girella s un embotit a base de xai, arrs i cansalada tpica de tot el pirineu catal que s documentat des del segle XV. S empra en la cocci de la caldereta. A part de la Ribagora, la Girella tamb adopta el nom de  gireta . 

Graus s fams pels seus embotits i ha guanyat molts concursos per les seues llonganisses, un producte molt tpic de la Ribagora. Tamb s seu del mercat de trumfes ms important d Arag i Catalunya des de 1947.

Coca.
La coca s un producte artesanal tpic de totes les comarques. A la Ribagora la coca de llardons destaca. 

Formatges.
Els formatges, com el Serrat i el Tup, sn de llet d ovella. A Benavarri fabriquen dos formatges de cabra anomenats   Servilleta   i   Romero del Pirineo  . El primer s dur i el segon, crems. Un altre producte celebrat de Benavarri s el xocolate Francisco Bresc, produt al poble des de finals del segle XIX.

Altres plats tpics.
muscle de xai;
allioli de codony;
brossat;
escudella de carabassa;
col i trumfes amb suc de rosta;
ous amb mel;
civet de porc senglar i d isard;
palps;
Confitat de porc amb faves tendres.
Carquinyolis ;
Torr;
Mel;

Begudes tpiques.
Es comercialitza l aigua mineral de la Ribagora.;

Ingredients bsics.
Verdures: Patata (anomenada trumfa), col;
Fongs: bolets.;
Aviram: nec, oca.
Carn: Porc, xai.
Peix: Truita de riu.
Embotits: girella, xols, secallona, botifarra tradora (a base de llengua), farcit de carnaval (amb panses i ou dur).

Fires gastronmiques.
La Festa de la Confraria de Sant Sebasti se celebra al gener i destaca la degustaci de xai i girella. Al tercer diumenge d octubre se celebra a Pont de Suert la Fira de la Girella i Velles Tradicions de la Muntanya. Igualment cada cap de setmana d aquest mes es fan excursions i jornades gastronmiques al voltant del bolet a l Alta Ribagora. Tamb hi ha la Festa del Cep a Vilaller al principi de novembre. 

Vegeu tamb.
Cuina dels Pasos Catalans;

Enllaos externs.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358803" title="Pobladura del Valle" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="140328">

Pobladura del Valle s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358804" title="Davejean" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="140329">
Davejean s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358806" title="Amir al-Kabir" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="140331">
Amir al-Kabir (gran emir) fou un ttol mameluc que es donava a tots els que havien servit molts anys a l'estat.

Hi havia un gran nombre damirs que portaven el ttol d'amir al-kabir. El 1352 el ttol va quedar reservat al comandant en cap del regne (atabak al-asakir) i en endavant va esdevenir el ttol normal del comandant en cap a ms del propi del seu crrec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358807" title="Cuxac-Cabards" nonfiltered="328" processed="326" dbindex="140332">
Cuxac-Cabards (en occit Motomet) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358808" title="Cuina del Rossell" nonfiltered="329" processed="327" dbindex="140333">

La cuina del Rossell tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina rossellonesa. 

El Rossell s una comarca de gran extensi que abasta cinc zones o sub-comarques: la Salanca de Salses, la costa de Perpiny, la Costa Vermella entre Cervera i Argelers, la plana rossellonesa i l interior anomenat els Aspres. Cada zona t una cuina diferenciada grcies a la diferncia de productes segons el tipus de terreny.

La Salanca s una gran font de plats basats en l anguila, que abunda a l estany que domina la zona. A l igual que la resta de la costa, el peix s abundant: L esqueixada de bacall i patata s tpica. A la Costa Vermella, el marisc s estrella. A la plana i els Aspres, el conreu del vi i fruites com el prssec i l albercoc domina la gastronomia. La proximitat de la cultura occitana, a la vall de l Agl, i la francesa en general contribueixen a la particularitat de la gastronomia rossellonesa. La gran afluncia del turisme estival ha creat un sector de restauraci destacable sobretot al voltant de la costa, que ha impactat en l oferta gastronmica; la cuina catalana hi s un important reclam turstic per als visitants de Frana. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Vi del Rossell.


El vi del Rossell inclou 15 espcies de ram distints i una srie de denominacions d origen controlat, com ara les Costes del Rossell o el Cotlliure. Predominen els vins dolos, com la famosa mistela de Ribesaltes anomenada Moscat, el vi de Mauri, i el vi de Banyuls.

Les varietats de ram tradicionals al Rossell sn les garnatxes (blanca, negra i grisa o lledoner pelut), el macabeu i els moscatells (d'Alexandria, o rom, i de gra petit) dits moscats. La carinyena est en retrocs substituda per varietats menys productives i de ms qualitat. El torbat, o malvasia del Rossell, s avui testimonial encara que s'est recuperant amb ceps de l'Alguer. Sn varietat millorants introdudes als anys 1980 el sir i la garnatxa tintera anomenada morvedre i abans matar.

Boles de picolat.
Les boles de picolat sn una ollada amb mandonguilles.

Coca.
La coca s un producte artesanal amb gran arrelament al Rossell, i durant el dia de Sant Joan es regalen coques davant del Castillet de Perpiny.

Anxoves.
A la Costa Vermella i concretament a Cotlliure hi ha una llarga tradici de la pesca i la conserva de l'anxova. Una de les receptes ms locals s l'anxovada, una salsa a base d'oli d'oliva, all, anxoves picades, tomquet i de vegades nous i pinyols.

Altres plats tpics.
crema cremada;
mel i mat;
Bunyeta;
caragols;
vedella, a Perpiny.;

Ingredients bsics.
Peix i marisc: Bacall, anguila.
Fruites: Albercoc (Roig de Rossell), prssec, ram.
Ametla.
Embotits.

Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.
Plana oficial del govern de la Catalunya Nord;

Referncies.


Bibliografia.
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetnia Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358811" title="Pueblica de Valverde" nonfiltered="330" processed="328" dbindex="140334">

Pueblica de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358813" title="Cuina de la Costera" nonfiltered="331" processed="329" dbindex="140335">


La cuina de la Costera tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia d aquesta comarca. 

La Costera s una comarca d interior que es conforma d una vall allargada que estn des de la plana de la Ribera Alta fins a l altipl d Almansa. Conjuga elements de cuina costanera com la paella i l arnad de la Ribera amb la d interior, com l'arrs al forn - Xtiva s seu del concurs nacional d'aquest plat -, el putxero (ollada) o la gachamiga manxega.  Comparteix amb les altres comarques centrals una certa preponderncia de dolos d origen rab, com ara l almoixvena. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Dolos.
L arnad, tpic igualment a la Ribera, s un dol a base de polpa de carabassa o moniato amb ametlla mlta i sucre que es prepara al forn. Les taronges de Xtiva sn fetes a base de formatge sense sal, ou, farina i llevat. Un altre dol, l almoixvena, es prepara en canvi a base de farina escaldada, mantega, ous, sucre, oli d oliva i canyella. De pastissos es pot parlar del bescuit anomenat  El Marqus , el pasts de Nevasa amb ous, sucre i caf, els pastissets  farcits de moniato i els   sequillos  .  El Torr de gat s un tipus de torr tpic de Xtiva que es menja junt amb pa de catalinetes durant la festivitat local de les Catalinetes. Xtiva i Llanera sn els llocs ms destacats per a la rebosteria.

La coca.
La recepta ms tpica per a la coca a la Costera s la de la coca de llauna.

Putxero.
El putxero (ollada) de la Costera es prepara amb carn de gallina, xai, vedella i diverses verdures. Tamb es prepara l ollada al forn.

Altres plats tpics.
  Gachamiga   a la Font de la Figuera;
Arrs al forn amb fesols i naps;
Arrs calds amb cigrons i bledes.
Paella;

Begudes tpiques.
Burret. s una beguda alcohlica popular a tota la comarca i ms enll, feta a base de coca-cola i caf-licor.

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: tomquet, albergnia, pebrera, carxofa, fava, bajoca, cigr, fesols,  bleda, nap, col.
Taronja i ram;
Ametlla, carabassa i moniato;
Xai, gallina, vedella;
botifarra negra, llonganissa blanca;

Fires gastronmiques.
La Fira d Agost de Xtiva, del 15 al 20 d agost, destaca una mplia oferta gastronmica. A l'abril, Xtiva celebra el Concurs Nacional d'Arrs al Forn, en el qual hi han dues categories: popular i professional.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358816" title="Cuina de la Ribera" nonfiltered="332" processed="330" dbindex="140336">



La cuina de la Ribera tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia riberenca. 

La Ribera s una comarca histrica dividida entre la Ribera Alta i la Ribera Baixa, ambdues a cavall entre l Albufera de Valncia i el riu Xquer. Aquesta zona s en gran part plana i quasi tot el terreny s emprat en el conreu. Aquest es divideix entre el cultiu de la taronja a la Ribera Alta i de l arrs a la Baixa. A la septentrional vall dels Alcalans, vora el riu Magre, es cultiva el ram. Sueca s el primer productor d arrs al Pas Valenci, i s un dels pobles que es postulen com a bressol de la paella. Igualment s identifica Alzira amb la taronja i Tors amb el vi.

Entre les empreses d'alimentaci de la comarca, figuren Chov SL i Papas Vicente Vidal, ambdues fundades a Benifai.

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Arrossos.
A la Ribera Baixa tots els plats possibles a base d arrs sn presents, des de la paella fins al ms humil arrs a banda, i incloent l arrs calds, arrs al forn amb bledes o fesols i naps, arrs negre i arrs de senyoret. 

All i pebre.
L all i pebre, tamb tpic de les poblacions de l Horta que voregen l Albufera, s una preparaci d anguila i crella amb all i pebrella.

Espardeny.
L espardeny s un plat a base de crella, anguila, conill, all i ous.

Dolos.
L arnad, tpic igualment a la Costera, s un dol a base de polpa de carabassa o moniato amb ametlla mlta i sucre que es prepara al forn. De pastissets es pot parlar dels pastissets de Nadal, els d ametlla, i els de moniato. Tamb destaquen els rotllos de Sant Blai i les mones de pasqua.

La coca.
Les receptes ms tpiques per a la coca a la Ribera sn la de la coca fina i la coca de carabassa.

Altres plats tpics.

Begudes tpiques.
Moscatell i vi negre de Tors, Montserrat i Montroi.

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: patata, tomquet, albergnia, pebrera, carxofa, fava, bajoca, cigr, fesols,  bleda, nap, col.
Arrs;
Taronja i ram;
Ametlla, carabassa i moniato;
Anguila;

Fires gastronmiques.
La Fira Gastronmica de l Alcdia se celebra a l octubre.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358817" title="Bernay" nonfiltered="333" processed="331" dbindex="140337">
Bernay s un municipi de Frana de la regi de l'Alta Normandia, al departament de l'Eure.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358819" title="Quintanilla de Urz" nonfiltered="334" processed="332" dbindex="140338">

Quintanilla de Urz s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358823" title="Amir Ali Khan" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="140340">
Amir Khan (1768-1834) fou un cap de banda paixtu fill d'Haiyat Khan, un cap paixtu que servia al Rohilkhand i que va rebre algunes terres a Moradabad.

Va nixer a Sambhal al Rohilkhand i va estar com a mercenari al servei de diversos senyors locals i de funcionaris marathes, com encarregat de recaptar els impostos. El seu grup militar va agafar importncia i va estar llavors al servei dels sobirans de Bhopal, Indore i Jaipur. El 1798 era comandant d'un exrcit important al servei de Jaswant Rao Holkar, que li va donar el ttol de nawab i el va enviar en campanya contra Sindhia el peshwa maratha, i contra els britnics; tamb se li va encarregar el reclutament i el cobrament de taxes a Rajputana i Malwa; en l'acord entre Amir Khan i Holkar es va establir que els dos homes es repartirien per igual el producte dels saquejos i les terres conquerides i per aix el mateix any va rebre d'Holkar (Indore) el districte de Sironj. El 1799 va saquejar Saugor. Als seus dominis es van afegir Tonk i Pirawa el 1806, Nimbahera el 1809 i Chhabra el 1816. El 1809, aliat als pindaris, va projectar un atac a Berar per Lord Minto es va anticipar enviant tropes a la zona. El 1817 disposava d'un exrcit de 8000 infants i 20000 cavallers.

Quan els britnics van entrar a Malwa, Amir Kham, conscient de la fora que tenien, els va enviar una delegaci i es va voler posar sota el seu protectorat per en unes condicions que no foren acceptades pels britnics que li van oferir reconixer les seves possessions per havia d'abandonar el sistema de saqueig i llicenciar el seu exrcit de 52 batallons d infanteria i el cos de cavalleria afganesa, i entregar l'artilleria excepte 40 canons; en canvi perdria les conquestes fetes als estats rajputs sota violncia; Amir finalment va acceptar i el tractat es va signar el novembre de 1817, quedant en el seu poder cinc districtes als que els britnics van afegir la pargana de Rampura (desprs Aligarh) com a concessi lliure contra el pagament inicial de 3 lakhs (desprs suprimit). Aquestos territoris van formar el principat de Tonk.

Amir Khan va morir el 1834 i el va succeir el seu fill Wazir Muhammad Khan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358824" title="San Pedro de Ceque" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="140341">

San Pedro de Ceque s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358825" title="Amir Khusraw Dihlawi" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="140342">
Amir Khusraw Dihlawi (Patiala, Uttar Pradesh 1253-1235)  fou un gran poeta indopersa d'origen turc.

La seva millor producci fou en temps d'Ala al-Din Khaldji (1295-1315).

Va deixar cinc diwans, cinc khamsa, els Ghazaliyyat (poemes lrics), tres obres en prosa i cinc poemes histrics.

 Bibliografia .

C. A. Storey, Persian Literature a bibliographical survey.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358826" title="Santa Colomba de las Monjas" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="140343">

Santa Colomba de las Monjas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358827" title="Amir Madjlis" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="140344">
Amir Madjlis fou un funcionari seljcida equivalent al mestre de cerimnies. Era un dels ms alts funcionaris seljcides de l'sia Menor. 

En el sultanat dels mamelucs lamir madjlis tenia al seu crrec la vigilncia dels metges, oculistes i altres personatges que exercien la medicina, tasca menys important que la original dels seljcides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358830" title="Problema de Dirichlet" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="140345">
En matemtiques, el problema de Dirichlet consisteix en trobar una funci que resolgui una equaci diferencial parcial a l'interior d'una regi donada que t valors predeterminats al contorn de la regi.

El problema de Dirichlet es pot resoldre per moltes equacions diferencials parcials, tot i que en un primer moment va ser pensat per a l'equaci de Laplace. En aquest cas el problema es pot formular de la manera segent:

Donada una funci f que pot ser avaluada en tots els contorns d'una regi Rn, noms hi ha una nica funci contnua u derivable dues vegades en l'interior i contnua al contorn, tals que u s una funci harmnica a l'interior i u = f al contorn.

Aquest requeriment s'anomena la condici de contorn de Dirichlet.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358831" title="Amir al-Muslimin" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="140346">
Amir al-Muslimin, prncep dels musulmans, fou el ttol que inicialment van adoptar els caps almorvits en oposici a Amir al-Muminin (prncep dels creients) reservat per les dinasties independents (els almorvits reconeixien el califa abbssida). Ms tard per els sobirans almoravits van adoptar tamb ocasionalment el ttol d'Amir al-Muminin.

 Bibliografia .
M. Van Berchem, Titres califiens d'Occident, 1907;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358832" title="Josep Alguersuari i Moncls" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="140347">
Josep Alguersuari i Moncls (Sant Celoni, 1853   1917) fou un alcalde de la seva localitat natal des de l'1 de gener del 1904 fins al 25 de setembre del 1905.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358836" title="Amir Silah" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="140348">
Amir Silah (gran mestre d'armes) fou un ttol del sultanat mameluc.

Lamir silah dirigia els soldats (silahdariyya) i vigilava l'arsenal (silahkhana). A les cerimnies pbliques portava les armes del sult i les entregava al sobir en combats i altres ocasions. No era considerat un crrec alt al principi per ms tard va arribar a ser el segon en rang entre els amirs del sultanat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358837" title="Pere Abella" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="140349">
Pere Abella (Riudecanyes, Baix Camp, 16 de novembre del 1824 - Barcelona 12 d'abril del 1877) fou un professor de cant i compositor catal.

s dedic a l'ensenyana i va estar casat amb la clebre Elena d'Angri. El Correo de Teatros assegura que va sser mestre de Tamberlik, per aquest fou deixeble de Basadonna i de Guglielmi. Entre altres deixebles que honoraven el seu talent, s'hi compta l'actriu cantant Zara Thalberg. Se l'hi deuen notables composicions .

El juny del 1854 dirig diverses peres al Gran Teatre del Liceu .

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358838" title="Textura" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="140350">
En el llenguatge visual i plstic, una textura s l'aparena d'un superfcie.

 Classificaci .

 llisa, rugosa, aspre o granulada;
 uniforme o irregular;
 natural o artificial;
 tctil o grfica;

 Funcions .

 com a element expressiu;
 com a element compositiu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358839" title="Cantons dels Alts del Sena" nonfiltered="347" processed="344" dbindex="140351">
Els Cantons dels Alts del Sena (Illa de Frana) sn 45 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte d'Antony (12 cantons - sotsprefectura: Antony) :cant d'Antony - cant de Bagneux - cant de Bourg-la-Reine - cant de Chtenay-Malabry - cant de Chtillon - cant de Clamart - cant de Fontenay-aux-Roses - cant de Malakoff - cant de Montrouge - cant du Plessis-Robinson - cant de Sceaux - cant de Vanves;

 Districte de Boulogne-Billancourt (9 cantons - sotsprefectura: Boulogne-Billancourt) :cant de Boulogne-Billancourt-Nord-Est - cant de Boulogne-Billancourt-Nord-Ouest - cant de Boulogne-Billancourt-Sud - cant de Chaville - cant d'Issy-les-Moulineaux-Est - cant d'Issy-les-Moulineaux-Ouest - cant de Meudon - cant de Saint-Cloud - cant de Svres;

 Districte de Nanterre (24 cantons - prefectura: Nanterre) :cant d'Asnires-sur-Seine-Nord - cant d'Asnires-sur-Seine-Sud - cant de Bois-Colombes - cant de Clichy - cant de Colombes-Nord-Est - cant de Colombes-Nord-Ouest - cant de Colombes-Sud - cant de Courbevoie-Nord - cant de Courbevoie-Sud - cant de Garches - cant de la Garenne-Colombes - cant de Gennevilliers-Nord - cant de Gennevilliers-Sud - cant de Levallois-Perret-Nord - cant de Levallois-Perret-Sud - cant de Nanterre-Nord - cant de Nanterre-Sud-Est - cant de Nanterre-Sud-Ouest - cant de Neuilly-sur-Seine-Nord - cant de Neuilly-sur-Seine-Sud - cant de Puteaux - cant de Rueil-Malmaison - cant de Suresnes - cant de Villeneuve-la-Garenne;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358840" title="Santa Croya de Tera" nonfiltered="348" processed="345" dbindex="140352">

Santa Croya de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358844" title="Districte d'Antony" nonfiltered="349" processed="346" dbindex="140353">

El Districte d'Antony s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament dels Alts del Sena, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 12 cantons i 12 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Antony.

Cantons.
cant d'Antony - cant de Bagneux - cant de Bourg-la-Reine - cant de Chtenay-Malabry - cant de Chtillon - cant de Clamart - cant de Fontenay-aux-Roses - cant de Malakoff - cant de Montrouge - cant du Plessis-Robinson - cant de Sceaux - cant de Vanves

Vegeu tamb.
Cantons dels Alts del Sena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358845" title="Pic de Noucreus" nonfiltered="350" processed="347" dbindex="140354">

El Pic de Noucreus s una muntanya de 2.799 metres situada entre el municipis de Queralbs al Ripolls i Fontpedrosa al Conflent.

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del santuari de Nria.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya ;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358846" title="Districte de Boulogne-Billancourt" nonfiltered="351" processed="348" dbindex="140355">

El Districte de Boulogne-Billancourt s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament dels Alts del Sena, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 9 cantons i 9 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Boulogne-Billancourt.

Cantons.
cant de Boulogne-Billancourt-Nord-Est - cant de Boulogne-Billancourt-Nord-Ouest - cant de Boulogne-Billancourt-Sud - cant de Chaville - cant d'Issy-les-Moulineaux-Est - cant d'Issy-les-Moulineaux-Ouest - cant de Meudon - cant de Saint-Cloud - cant de Svres


Vegeu tamb.
Cantons dels Alts del Sena;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358847" title="Districte de Nanterre" nonfiltered="352" processed="349" dbindex="140356">

El Districte de Nanterre s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament dels Alts del Sena, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 24 cantons i 15 municipis. El cap del districte s la prefectura de Nanterre.

Cantons.
cant d'Asnires-sur-Seine-Nord - cant d'Asnires-sur-Seine-Sud - cant de Bois-Colombes - cant de Clichy - cant de Colombes-Nord-Est - cant de Colombes-Nord-Ouest - cant de Colombes-Sud - cant de Courbevoie-Nord - cant de Courbevoie-Sud - cant de Garches - cant de la Garenne-Colombes - cant de Gennevilliers-Nord - cant de Gennevilliers-Sud - cant de Levallois-Perret-Nord - cant de Levallois-Perret-Sud - cant de Nanterre-Nord - cant de Nanterre-Sud-Est - cant de Nanterre-Sud-Ouest - cant de Neuilly-sur-Seine-Nord - cant de Neuilly-sur-Seine-Sud - cant de Puteaux - cant de Rueil-Malmaison - cant de Suresnes - cant de Villeneuve-la-Garenne


Vegeu tamb.
Cantons dels Alts del Sena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358848" title="Sant Elies de Vilamajor" nonfiltered="353" processed="350" dbindex="140357">


Sant Elies de Vilamajor s una ermita del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Masss del Montseny), situada al tur de Sant Elies, al venat de Santa Susanna de Vilamajor i construda entre el segle XV i el s XX. Sant Elies de Vilamajor depenia de la Parrquia de La Costa i ms tard, al fundar-se la Parrquia de Santa Susanna de Vilamajor va dependre d aquesta.

 L'edifici .

La primera capella era de mides reduides amb una sola nau coberta a dues aiges amb el carener perpendicular a la faana principal. Al fons, un absis que guardava la primera imatge del Sant. 

A comenament del segle XVII, es va ampliar l ermita amb una crugia a banda i banda, matenint la simetria de l'edifici. Posteriorment, l'ermita va perdre la simetria amb la l'aixecament a la crugia de ponent d'una planta. La planta baixa es va dotar amb una llar de foc i amb un forn, mentre que la planta de dalt s'emprava com a dormitori. L'entorn es va omplir amb annexos que s'empraven com a magatzems i corts per al bestiar. 

El 1914 va marxar el darrer ermit quan l'edifici es trobava en un estat molt lamentable. El 1936 l'edifici de l'ermit estava totalment enrunat i noms en quedava la nau de la capella. El 1945 es reconstruir amb la imatge actual de l'edifici. El 2008 es va fer la darrera restauraci desprs que la volta de ma de la nau s'ensorrs pocs dies abans de l'aplec.

 La portalada .
El de l'ermita s un magnfic portal adovellat de mig punt amb imatge de Sant Elies molt singular a la clau de volta. 

 La campana .
La campana fou donada pel poble de Tagamanent en un campanar d'espadanya que ja no existeix. La campana es puja noms el dia de l'aplec, el 25 d'abril.

 L'aplec de Sant Elies .
L'aplec de Sant Elies s una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental) a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor cada 25 d'abril. 

 Llegenda .
Al segle XV hi va haver una gran sequera seguida d'epidmies que van afectar a tota la poblaci de Sant Pere de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a demanar consell a l'Abat de Santa Fe. El pare abad els va dir que era una maledicci i que noms la protecci de Sant Elies els podria salvar. Aleshores els prohoms de Vilamajor varen prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella damunt del tur situat entre el Corts i el Terrer i hi pujarien en aplec cada any en process. I aix ho van fer. Amb el temps la capella es transform en ermita i hi visqu un ermit fins el 1914. L'aplec va tenir pujades i baixes de participaci al llarg dels segles, coincidint les seves puixances amb les poques de sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja ha esdevingut la festa local ms esperada i estimada pels vilamajorencs i vilamajorenques.

= Vegeu tamb =
El tur de Sant Elies





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358849" title="Imatge sonora" nonfiltered="354" processed="351" dbindex="140358">

Una imatge sonora s un concepte relacionat amb la percepci.

La imatge sonora s la imatge mental subjectiva que a cada persona li sobrev davant un estmul sonor.

Per lo tant, la imatge sonora s tant sonora com visual. Per exemple, una persona escolta al sal de la seua casa un CD amb un fragment de la can "El xiringuito", de Georgie Dan i pensa automticament en platges, sol i molta gent (per exemple).

Marshall Mc Luhan en la seua teoria de la percepci afirma que la imatge sonora necessita un recolzament d'altres sentits. A no s perqu la imatge sonora siga dbil, sin perqu la percepci humana t una gran dependncia de la percepci visual i el sentit de l'oda necessita que la vista confirme el que ha percebut.

Categoria : Psicoacstica
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358850" title="Johann Joseph Abert" nonfiltered="355" processed="352" dbindex="140359">
Johann Josep Abert (Kochowitz, Bohmia, 21 de setembre de 1832 - Hostka, Repblica Txeca, 1 d'abril de 1915) fou un compositor txec.

Va fer llurs estudis en el conservatori de Praga com deixeble de Kittl i Tomoscheck, adquirint molta habilitat en el contrabaix, instrument que toc a la capella de msica de la cort de Stuttgart. Traslladant-se a Pars, on fou ben rebut, dirigint algunes obres seves en els concerts Pasdeloup; desprs visit Anglaterra, els Pasos Baixos i tota Alemanya, per ltim fou nomenat metres de la reial capella de la cort de Wurtemberg. Compos simfonies, obertures i quartets; la seva primera opera, Ana von Landskron, s pos en escena a Stuttgart el 1859, seguiren a aquesta: El rei Enzio (1862), i Astorga (1866), traduda al francs per M. Wilder; Cristfol Colom (1866), poema simfnic, que li valgu gran popularitat en Alemanya i Pars; Die Almohaden (1886), Ekkchard (1878) i llurs simfonies en la major i en do menor, justament apreciades pels entesos. 

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358859" title="Dave Evans" nonfiltered="356" processed="353" dbindex="140360">
Dave Evans (* 20 de juliol del 1953) s un msic d'origen galls criat a North Queensland, Austrlia. Quan va complir els 17 anys es va traslladar a Barcelona, on va conixer els germans Malcolm i Angus Young, Colin Burgess i Larry van Kriedte, amb els que va formar AC/DC, que amb el temps ha arribat a ser considerada com una de les bandes de Hard rock ms grans de tots els temps i de la qual Evans va ser el primer vocalista. 

El primer concert d'AC/DC va ser en el Cheequers Nightclub de Sydney en el dia d'Any de 1973, on la banda va presentar en viu el seu primer single Can I Sit Next To You Girl/ ocking in The Parlor. Poc desprs, diversos enutjos amb els germans Young dur a Dave a abandonar la banda. Va ser substitut per Bon Scott, a qui Malcolm i Angus havien conegut poc temps abans. Dave va seguir la seva carrera en solitari en una banda anomenada Rabbit a partir de 1975. Amb Rabbit gravar un parell de discos, "Rabbit" i "Too Much Rock And Roll", i va aparixer en nombrosos shows de televisi. Desprs d'uns anys d'absncia, el 1985 va formar Dave Evans and Thunder Down Under, banda que va gravar un disc de tribut a AC / DC anomenat 'A Hell of a Night'. L'any 2006 va aparixer el seu reeixit "Sinner", disc amb el qual va fer la seva corresponent gira per pels Estats Units, Europa i Austrlia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358869" title="Amrides" nonfiltered="357" processed="354" dbindex="140361">
Amrides foren els clients i descendents de l'hadjib de Crdova Almansor (Al-Mansur ben Abi Amir).

Els primers descendents foren els seus fills Abd al-Malik al-Muzaffar i Abd al-Rahman ben Muhammad (Sanxuelo), i desprs Abd al-Aziz ibn Amir al-Mansur ben Abd al-Rahman, que va establir una dinastia a Valncia on ja entre 1012 i 1020 van governat dos clients amrides: Mubarak (Mbarek) i Muzzafar.

Durant el regnat d'Abd al-Aziz (1021-1061) es va construir una nova muralla amb el propsit de protegir a la poblaci i a aquells que arribaven d'altres llocs d'al-ndalus. Segons la descripci que ens ha transms el gegraf al-Udr, la muralla era de gran perfecci i tenia set portes. Estava construda de ciment i tenia torres semicirculars d'obra fins a l'ltima altura, on s'obrien en una sala voltada. Abd al-Aziz va construir a ms el seu palau reial  Almnia, en rab , segons el costum dels sobirans rabs com un lloc d esbarjo fora de la ciutat,  on abans hi havia el Palau del Real de Valncia i ara el jard de Vivers. L arabista Henri Prs en el seu llibre "Esplendor d'al-ndalus", parla de la bellesa i grandiositat del palau, que "comprenia un gran jard plantat d'arbres fruiters i flors i un riu que el travessava, i en el centre es trobava el palau, amb pavellons ricament decorats, que s'obrien al jard".

Aquest perode dur fins al 1061. A continuaci, vindria el seu fill Abd al-Melek ibn Abd al-Aziz ibn al-Mansur al-Modafar (1061-1064); el germ d'aquest Abu Bekr ben Abd al-Aziz (1075-1085); i el seu fill Othman ben Abu Bekr (1085) expoliat per Iaia ben Iaia al-Qadir, emir destronat de Toledo (1085-1092).

La dinastia de Dnia (vegeu Taifa de Dniyya) fou tamb fundada per un client dels amrides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358870" title="Setge de Tol" nonfiltered="358" processed="355" dbindex="140362">




El setge de Tol va tenir lloc del 18 de setembre al 18 de desembre del 1793, quan les tropes republicanes van encerclar la ciutat, desprs de qu els monrquics es fessin amb el control i la lliuressin als britnics i als espanyols. Va ser una de les primeres victries de les tropes republicanes franceses enfrontades a la rebelli monrquica.

Napole Bonaparte, que en aquella poca era nicament un jove capit d'artilleria, es va donar a conixer en situar els canons republicans de tal manera que controlaven qualsevol entrada o sortida dels vaixells del port. Per aconseguir aquesta posici va dirigir un assalt als fortins que protegien les rades i, una vegada que va haver collocat les seves bateries, els vaixells anglesos van haver de retirar-se deixant allades a les tropes de terra que ja no van poder sostenir el setge. Com a resultat d'aquesta acci, Napole va ser promogut a comandant d'artilleria.

 Context : el Terror .
En resposta a l'acusaci dels diputats girondins, el 31 de maig de 1793, van esclatar una srie d'insurreccions a Li, Aviny, Nimes i Marsella. L estiu de aquell any, els lders jacobins de Tol estaven desesperats. Al juliol, quan els jacobins van intentar intimidar als moderats mitjanant l s de la fora, nicament van aconseguir donar fora a una oposici que fins al moment s havia mostrat desorganitzada. Els moderats van formar un Comit General per a governar la ciutat i entre els dies 14 i 18 de juliol van arrestar a molt jacobins. Quaranta persones van ser executades desprs de sumaris judicis populars. Quan la vena Marsella es va rebellar, el Comit General de Tol va refusar prestar la seva ajuda als jacobins i el 12 d agost, ats que el govern republic de Pars havia excls als moderats, va declarar que no ho reconeixia com un govern legtim.

Mentre, la flota anglo-espanyola amenaava la ciutat, ja que en el port es trobava ancorada l armada francesa manada per l almirall Jean Honor, comte de Trogoff, que, en un principi, va romandre neutral enfront de l agitaci poltica en la ciutat.

Davant l'anunci de la represa de Marsella i de les represlies que hi havien tingut lloc, els insurgents, dirigits pel bar d'Imbert van cridar a la flota anglo-espanyola, fins llavors en alta mar. El 28 d'agost, els almiralls Samuel Hood i Juan de Lngara van fer desembarcar 13.000 soldats britnics, espanyols, napolitans i piemontesos per donar suport a la causa monrquica. L'1 d'octubre, d'Imbert va fer proclamar el nen Lluis XVII, rei de Frana i hissar la bandera blanca amb la flor de lliri. Llavors, l'almirall de Trogoff va haver de lliurar la flota francesa als britnics i ell mateix va ser fet presoner.

 Setge .

Les tropes de la Convenci, l'exrcit conegut com dels Carmangnoles, a les ordres del general Jean Franois Carteaux, que havien sortit de Valena a l'agost, ja havien recuperat Aviny, Marsella i la vila d'Oliulas (francs: Olliules), molt a prop de Tol. El dia 8 de setembre es van presentar davant de les fortificacions que protegien la ciutat, on se'ls van unir els 6.000 homes de l'exrcit dels Alps Martims, comandats pel general Lapoype, i 3.000 marins de la flota de Tol, a les ordres de l'almirall Jean Rn Csar Saint Julien de Chambon, que s'havia negat a servir als britnics. L'exrcit dels Alps Martims ja havia pres La Valeta (francs: La Valette du Var), i havia intentat sense xit conquerir les posicions del mont Faron, que dominen la ciutat.

Per substituir el comandant d'artilleria Donmartin, que havia estat ferit en els combats d'Oliulas, els representants especials de la Convenci - Robespierre el Jove i Antoine Christophe Saliceti - van imposar el capit Napole Bonaparte, malgrat l'enemistat entre aquest i el general Cartoux.

Desprs d'un reconeixement previ, Napole va concebre un pla per tallar els subministraments per via martima a la ciutat que consistia a ocupar els fortins de l'Eguillette i de Balaguier sobre la muntanya del Caire, que dominaven les rades petita i gran del port. El general Cartoux, contrari a aquest pla, va enviar un destacament insuficient sota les ordres del general Delaborde que va fracassar en el seu assalt el dia 22 de setembre. Els defensors, que havien estat alertats, havien construt una posici fortificada sobre el tur del Caire, al qual van anomenar Fort Mulgrave en honor del comandant britnic, i al qual van afegir tres posicions ms de suport: Saint-Phillipe, Saint-Cme i Saint-Charles. El conjunt, aparentment inconquerible, va ser batejat per les tropes britniques com el petit Gibraltar.

L'11 de novembre, Carteaux va ser destitut i el va substituir Doppet, un metge en la vida civil. El dia 16, la falta de decisi de Doppet va fer fracassar un nou intent de prendre Fort Mulgrave. Conscient de la seva incompetncia, va dimitir, deixant el seu lloc a Dugommier, un soldat de carrera.

Dugommier es va adonar immediatament de la viabilitat del pla de Napole i va disposar les seves tropes per a la captura del el petit Gibraltar. El dia 20 de novembre, tan aviat com va arribar, va disposar una nova bateria, els Jacobins, a la cresta de l'Evescat; el dia 28 la dels Homes Sense Por i el 14 de desembre la dels Chasse Coquins. Per impedir qualsevol intent d'intervenci de la flota aliada va disposar dues bateries addicionals, la anomenada del Port Gran i la dels Quatre Molins.

Pressionats pel bombardeig, els anglo-espanyols van fer una sortida, en la qual van prendre la bateria de la Convenci. Tanmateix, un contraatac dirigit per Dugommier i Napole els va fer tornar a les seves posicions de partida. El general Charles O'Hara va ser fet presoner i va iniciar les negociacions amb els representants de la Convenci.

Desprs de la captura del general O'Hara, el 16 de desembre a mitjanit, els comandants francesos van llanar un assalt general contra el petit Gibraltar. Els combats es van perllongar fins al mat segent. Napole va ser ferit a la cuixa per la baioneta d'un sergent britnic. Tanmateix, el tur va ser pres i Marmont va poder apuntar els seus canons contra els forts de l'Eguillette i de Balaguier, que els britnics van abandonar sense combatre. Alhora, el general Lapoype, va aconseguir el control de les fortificacions de Mont Faron i Malbousquet. Els aliats, en vista que les seves posicions eren insostenibles, van evacuar les seves tropes per via martima.

 La repressi .

El 19 de desembre, les tropes de la Convenci va entrar a la ciutat. Aproximadament 15.000 tolonencs es refugiaren als vaixells anglesos i foren traslladats a La Valletta o a Gibraltar. Un grup d'ells va lluitar a Espanya durant la Guerra Gran amb la Legi Panetier.

En una ciutat reduda a 7.000 habitants, la repressi, dirigida per Paul Barras i Stanislas Frron, va ser sagnant: fins al 31 de desembre, entre 700 i 800 persones, detingudes segons les indicacions donades pels presoners alliberats de la Thmistocle, van ser afusellades de manera sumria o mortes a baionetades al Camp de Mart.

La comissi revolucionria encara va pronuncia 290 altres condemnes. Bonaparte, encara ferit, no va assistir a la carnisseria. Va ser promogut general de brigada, el 22 de desembre i destinat a Nia, com a comandant de l'artilleria de l'exrcit d'Itlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358872" title="Los Alcores" nonfiltered="359" processed="356" dbindex="140363">


Los Alcores s una comarca agrcola de la provncia de Sevilla (Espanya) que comprn els termes municipals de Carmona, El Viso del Alcor, Mairena del Alcor i Alcal de Guadara.

La vegetaci natural de Los Alcores esta formada per alzines, ullastres i bardisses, per ha estat substituda en gran part per cultius de ctrics, olivar i pastius per a l alimentaci ramadera.

Enllaos externs.

Revista digital Los Alcores 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358873" title="Jardineria collectiva" nonfiltered="360" processed="357" dbindex="140364">
La jardineria collectiva s la prctica de la jardineria en grup. La diferncia ms important entre el jard comunitari i el jard collectiu s el treball en grup vers un objectiu com i dirigit. Aquest objectiu pot ser la seguretat alimentria, la inserci social, la terpia, la millora de l'ambient de la comunitat, etc.

El jard s generalment dirigit per un cap jardiner o jardiner animador sostingut per un equip d'ajut-jardiner. Els treballs del jard sn efectuats per l'equip de jardiners i per voluntaris. Aquests poden provenir d'organismes comunitaris, de famlies o d'agrupaments socials de tota mena. Els voluntaris reben generalment una part de les collites del jard.

 Vegeu tamb .

 Permacultura;
 Jardineria urbana;
 Veganisme;
 Agricultura urbana;
 Ecovenat;
 Arcologia;
 Connectivitat ecolgica;
 Ecologia urbana;
 Patrick Blanc;
 Botnica;

 Enllaos externs .

Regroupement des jardins collectifs du Qubec;
Projecte dels jardins sobre teulades al Quebec;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358876" title="Amk" nonfiltered="361" processed="358" dbindex="140365">
Amk (o al-Amk) s una plana alluvial de Turquia a la part sud-est del pas, al nord-est d'Antakya. La major part de la plana est ocupada per un llac amb maresmes conegut tradicionalment com Buhayrat Antakiya (Llac d'Antioquia) i tamb Buhayrat Yaghra (turc Ak Deniz).

El regne d'Unki (Unqi) al segle IX aC va tenir el seu centre en aquesta zona. 

En poca clssica fou coneguda com Amyks pedion i s'hi van lliurar diverses batalles. 

Fou desprs tamb teatre de combats entre rabs i bizantins, i va quedar en poder d'aquestos el 969; diverses fortaleses la protegien de la resta de Sria: Artah, Imm, Harim i  Tizin. Fou reconquerida pels seljcides el 1084 i recuperada pels croats el 1098. La va conquerir finalment l'aibida Nur al-Din desprs de la batalla de Yaghra (1149) localitat al nord del llac. Sota els mamelucs fou inclosa en la provncia d'Alep i hi va restar agregada en el perode otom.

El francesos la van dominar del 1920 al 1939 quan fou cedida a Turquia amb la resta del sandjak d'Hatay (Alexandreta). La principal ciutat s Reyhanli, a l'est del llac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358877" title="Tom Wesselman" nonfiltered="362" processed="359" dbindex="140366">
Tom Wesselman (Cincinnati, 23 de febrer de 1931 - 17 de setembre del 2004) fou un artista nord-americ que s'especialitz en collages d'art trobat, per tant, en el moviment pop-art.

Fou un pintor que treball sobre l'acer lacat amb colors brillants. Els seus dibuixos sn considerats publicitaris per molta gent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358881" title="Teoria Hipodrmica de la Comunicaci" nonfiltered="363" processed="360" dbindex="140367">
La Teoria Hipodrmica de la Comunicaci, tamb coneguda com teoria de la bala mgica, fa referncia a un model de comunicaci basat en la psicologia conductista i que es centra en explicar els efectes dels mitjans de comunicaci de masses sobre l'opini pblica. Aquesta teoria va sorgir a finals de l'any 1920 arran d'uns estudis realitzats amb l'objectiu d'analitzar la influncia de la propaganda en la participaci ciutadana massiva durant la Primera Guerra Mundial. 

Els elements que ms caracteritzaren el context de la teoria hipodrmica sn, per una banda, justament la novetat del fenomen de les comunicacions de masses, i per l'altra banda, la connexi de l'esmentat fenomen amb les trgiques experincies totalitries d'aquell perode histric. Reclosa entre aquests dos elements, la teoria hipodrmica s una aproximaci global al tema dels mitjans, indiferent a la diversitat entre els diferents mitjans, que respon principalment a la pregunta: quin efecte produeixen els mitjans a una societat de masses?  
 Concepte .

La visi de la Teoria Hipodrmica de la Comunicaci es basa en qu els mitjans de comunicaci actuarien enviant missatges quasi imperceptibles a un pblic massiu de manera que els missatges enviats s'assumirien com a propis i es reproduirien d'una manera automatitzada sense reflexi. 

Arran d'aquesta reflexi s'otorgaria als mitjans de comunicaci un efecte immediat, directe i quasi illimitat sobre l'audincia convertint-los en una ena molt poderosa capa d'alterar la conducta de les persones sense que aquestes s'adonessin, d'aqu el mot d'agulla hipodrmica. El desenvolupament espectacular dels mitjans de comunicaci en el context en qu aquesta teoria es va formular fan que siga totalment raonable, encara que alguns experts el consideren obsolet.

 Origen .

La Teoria Hipodrmica de la Comunicaci es defineix desprs de la Primera Guerra Mundial, ms concretament, desprs de veure els efectes que t la propaganda durant aquest conflicte. 

Aquesta guerra es va desenvolupar en un context civil, per la qual cosa va ser necessari donar-li una major importncia que la que tenia fins llavors, amb l'objectiu de convncer a la poblaci qu havien de donar suport a la empresa que, en realitat, tan sols beneficiaria uns pocs. Aix doncs, va caldre la utilitzaci de la propaganda per aconseguir aquest objectiu.

Arran de les reflexions sobre la influncia i els efectes de l'acci propagandstica sobre la poblaci civil en aquest context va sorgir la teoria que ens ocupa.

 Mecnica de la Teoria Hipodrmica .

En la societat de masses l'individu es queda impotent per a elaborar els missatges que li arriben dels mitjans de comunicaci d'una forma especfica. A fa possible parlar de l'esquema estmul-resposta del model conductista. Els mitjans de comunicaci sn els emissors d'un missatge que es fa arribar a la societat sense cap problema amb la intenci de provocar unes reaccions determinades que beneficien a qui articula el missatge, l'emissor.
 
Aquest model implica unes certes conseqncies: l'allament i passivitat dels individus, la tendncia a la unidireccionalitat dels missatges, l'asimetria dels papers (emissor en situaci de privilegi) i la concepci del missatge com una cosa predeterminada i predissenyada per tal d'aconseguir els efectes desitjats per l'emissor. 

 Model Telgraf .

D'altra banda, Lasswell va plantejar l'anomenat model telgraf, que suposaria una evoluci en la teoria hipodrmica en molts dels seus aspectes.  Aquest model presenta una descripci de la situaci de comunicaci com ara "qui diu que a qui  per quin canal i amb quin efecte" (emissor-missatge-receptor-canal efecte). Tot i que aquest model suposa un perfeccionament de la teoria que ens ocupa, els principis fonamentals d'aquesta segueixen endavant com ara, l'asimetria de rols entre emissor (s actiu) i recpetor (s passiu), i la tendncia a la unidireccionalitat que s un missatge ents com una srie de continguts predissenyats i preconcebuts.

 Crtiques a la Teoria Hipodrmica .

La crtica a aquesta teoria es basa en el fet que els terics que la defineixen plantegen un individu allat per, en realitat, aquest individu no est totalment allat ja que tamb hi ha que tenir en compte altres factors situats en l'espai entre l'emissor i el receptor. 

Els crtics com Paul Lazarsfeld i Robert Merton intenten superar aquest esquema hipodrmic centrant-se en el fet que entre l'estmul i la resposta no hi ha un buit, sin que hi ha altres elements que tamb influeixen com sn els factors socials, econmics, psicolgics, etc. Aquesta reflexi es recull sota la denominaci de Teoria dels efectes limitats. Tamb hi va haver altres experts que criticaren la Teoria hipodrmica de la comunicaci com J. T. Klapper o C.E.Shannon y W.Weaver fundadors de la Teoria matemtica de la comunicaci, basada en la mediaci tecnolgica de la comunicaci i considerada com l'origen de la Teoria de la informaci.      

Aix doncs, cal dir que la reacci estmul-resposta que defn la Teoria Hipodrmica no s ni immediata, ni generalitzada, ni mecnica; encara que hi ha que remarcar que en el context en qu es va formular la teoria hipodrmica de la comunicaci encaixava perfectament.

 Bibliografia .
;
;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Teories dels efectes en les audincies










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358882" title="Thodore Dubois" nonfiltered="364" processed="361" dbindex="140368">

Franoise Clment Thodore Dubois (Rosnay, Marne, 24 d'agost de 1837   Pars, 11 de juny de 1924) fou un compositor i organista francs.

Biografia.
Va estudiar inicialment amb Louis Fanart (director de cor de la catedral de Reims) i posteriorment al Conservatori de Pars on va ser alumne del pianista Antoine Marmontel i d'Ambroise Thomas (fuga i composici). L'any 1861 va aconseguir el primer Premi de Roma amb la seua cantata Atala. 

A partir de 1868 va ser mestre de capella a l'esglsia parisenca de Santa Clotilde, desprs ho va ser de la Madeleine i l'any 1871 va succeir com a organista a Csar Franck a l'Esglsia de Santa Clotilde. En aqueix mateix any, va ingressar com a professor d'harmonia i composici al Conservatori de Pars (un dels seus alumnes va ser Paul Dukas). Posteriorment, a partir de la mort del seu antic professor Thomas, el 1896, va assumir-ne la direcci, fins a l'any 1905. L'any 1877 va tornar a l'Esglsia de la Madeleine, succeint com a organista a Camille Saint-Sans. El 1894 va ser nomenat membre de l'Acadmia de Belles Arts de Pars.

L'any 1905 va ser forat a renunciar a la direcci del conservatori desprs d'haver rebutjat la candidatura de Maurice Ravel al Prix de Rome, fet que va crear una gran controvrsia pblica, que es va veure incrementada per una carta oberta del novellista i musicleg Romain Rolland. Gabriel Faur el va succeir.

Obres.
pera.
Aben Hamed (1884);
Frithjof (1892);

Opra-comique.
La Guzla de l'mir (1873);
Le Pain bis (1879);
Xavire (1895);

Ballet.
La Farandole (1883);

Oratoris.
En total 3, entre ells: 
Les 7 paroles du Christ (1867), la seua obra ms popular;
Le Paradis perdu (1878);

Altres.
Obres de msica simfnica (entre elles 3 simfonies);
Obres per a piuano i orgue (la seua Toccata per a orgue, de 1889, s una de les seues obres ms interpretades);
Misses ;
Nombrosos motets.

 Enllaos externs  .
Sobre Thodore Dubois;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358886" title="Arcologia" nonfiltered="365" processed="362" dbindex="140369">

L'arcologia s un concepte de l'arquitecte Paolo Soleri que en descriu una teoria, fent trobar-se l'arquitectura i l'ecologia per a la disposici de les ciutats modernes. Aquest sistema intenta arribar a una aliana harmoniosa de l'arquitectura i de l'ecologia a ciutats on la utilitzaci de la tercera dimensi (vertical) assoleix una eficcia mxima, sobretot maximitzant la superfcie de les terrasses i dels jardins exposats al sol creant teulades vegetals, per exemple.

Segons el seu autor, el desenvolupament de ciutat en alada reduiria la seva superfcie a un 2 % de la superfcie de les ciutats actuals. L'arcologia seria una alternativa als fenmens de consum excessiu i de malbaratament proposant un estil de vida ms efica i intelligent.

A les obres de ficci.
El concepte d'arcologia ha estat reprs en obres de cincia-ficci, sobretot de la literatura ciberpunk. Es tracta d'un edifici monoltic (per exemple una enorme torre) completament autnom, s a dir on s'hi ha recreat una ecologia interna amb agricultura i cicles de l'aigua, de l'aire... La literatura ciberpunk, tanmateix, dna menys importncia al pensament ecolgic, ecosistmic, que pas la immensitat i el domini del que continua sent el smbol de l'omnipotncia i de la congesti urbana. La idea s'acosta a les concepcions d'edificis bioclimtics.

El recull The World inside de Robert Silverberg descriu el que podria ser la vida en arcologies, (torres d'1 km d'alada) amb el lmit que aquestes torres no sn completament autnomes.

A la novella Hiperi de Dan Simmons, es fa referncia a les arcologies (extret: "... preferim anar, amb els nostres amics, a les arcologies de lleure i d'estiueig o a les capses de nit del Retz... "). Igualment, a la novella Senyor K. i la Ciutat de Metall (autor: Laurent Kloetzer), l'acci es desenvolupa en una arcologia.

s possible construir arcologies en els vdeo jocs Sim City i Civilization IV, amb el mod Next War de l'expansi Beyond the sword.

Referncies.



Vegeu tamb.
 Arquitectura bioclimtica;
 Biotecnologia;
 Economia urbana;
 Arquitectura binica;
 Paolo Soleri;

Enllaos externs.
 Una web per saber-ne ms de Paolo Soleri i el seu projecte de ciutat ;
 Arcology.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358900" title="Agricultura urbana" nonfiltered="366" processed="363" dbindex="140370">
L'agricultura urbana, tamb hort urb; s la prctica de l'agricultura a les ciutats.

 Vegeu tamb .

 Seguretat alimentria;
 Jardineria urbana;

 Enllaos externs .

 Web dedicada a l'hort urb;
 Projecte d'horts urbans ecolgics comunitaris;
 http://www.inra.fr/dpenv/fleurc31.htm ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358901" title="Desobedincia civil no violenta" nonfiltered="367" processed="364" dbindex="140371">
La desobedincia civil no violenta s un mecanisme de protesta social que consisteix en la negativa a obeir les lleis i els decrets del govern o el poder establert. Aquesta protesta pacfica i no violenta t com a finalitat la rectificaci per part de l'autoritat dels errors que, des de l'ptica dels que protesten, aquesta ha coms.

L'assagista nord-americ Henry David Thoreau va descriure el principis d'aquesta forma de lluita en el seu llibre Desobedincia civil.

L'hind Mahatma Gandhi va usar aquesta estratgia per aconseguir la independncia de la, fins aleshores, colnia britnica de l'ndia. Ganghi va fer una crida al boicot del govern colonial britnic, mitjanant vagues, mobilitzacions i violant l'autoritat imposada, amb l'objecte de mostrar que de manera pacfica s'obtenien millors resultats que amb la violncia, terreny en el qual els britnics tenien una superioritat considerable.

Una altra personalitat destacada en l'mbit de la desobedincia civil va ser Martin Luther King, qui impulsava el desconeixement de les lleis racistes imposades als EUA contra els afroamericans.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358909" title="Thorpe" nonfiltered="368" processed="365" dbindex="140372">


Christiana Thorpe (n. 1958), poltica de Sierra Leone.
Ian Thorpe (n. 1982), nedador australi. ;
James Francis Thorpe (1887-1953), considerat el millor i ms verstil atleta nord-americ de la primera meitat del segle XX.
Otis Thorpe (n. 1962), jugador de bsquet nord-americ.
Richard Thorpe (1896-1991), director de cinema nord-americ.
William Homan Thorpe (1902-1986), zoleg britnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358933" title="Apogon griffini" nonfiltered="369" processed="366" dbindex="140373">

 Apogon griffini   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seale, A. 1910. Descriptions of four new species of fishes from Bantayan Island, Philippine Archipelago. Philipp. J. Sci. Sec. D v. 5 (nm. 2): 115-119, Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358935" title="Apogon guadalupensis" nonfiltered="370" processed="367" dbindex="140374">

 Apogon guadalupensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic: des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Golf de Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Osburn, R. C. & J. T. Nichols. 1916. Shore fishes collected by the "Albatross" expedition in Lower California, with descriptions of new species. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. v. 35 (art. 16): 139-181. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358936" title="Santa Mara de la Vega" nonfiltered="371" processed="368" dbindex="140375">

Santa Mara de la Vega s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358937" title="Apogon guamensis" nonfiltered="372" processed="369" dbindex="140376">

Apogon guamensis    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Samoa, les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358939" title="Apogon gularis" nonfiltered="373" processed="370" dbindex="140377">

 Apogon gularis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Bahrain, Oman i el Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & E. A. Lachner. 1984. An unusual Indo-west Pacific cardinalfish of the genus Apogon (Teleostei: Apogonidae). Proc. Biol. Soc. Wash. v. 97 (nm. 3): 632-636. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358942" title="Apogon hartzfeldii" nonfiltered="374" processed="371" dbindex="140378">

  Apogon hartzfeldii  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines i Palau fins a Borneo, nord-oest d'Austrlia i el Mar d'Arafura.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Moluksche Eilanden. Visschen van Amboina en Ceram. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 229-309. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358943" title="Apogon heptastygma" nonfiltered="375" processed="372" dbindex="140379">

 Apogon heptastygma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358944" title="Santa Mara de Valverde (Zamora)" nonfiltered="376" processed="373" dbindex="140380">

Santa Mara de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358945" title="Apogon hoevenii" nonfiltered="377" processed="374" dbindex="140381">

 Apogon hoevenii   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia, Indoxina, Malisia i des del nord d'Austrlia fins al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Amboina. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 6: 455-508. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358946" title="Fluidra" nonfiltered="378" processed="375" dbindex="140382">
Fluidra s un grup multinacional amb seu a Sabadell (Barcelona) dedicat al desenvolupament d'aplicacions per a l's sostenible de l'aigua. La companyia ofereix solucions per a la conservaci, conducci, tractament i gaudi de l'aigua.

Fluidra s present, en l'actualitat, a 31 pasos a travs de 156 delegacions i disposa de centres de producci propis ubicats per tot el mn. Els productes de Fluidra es distribueixen a ms de 170 pasos grcies a una extensa xarxa comercial. El grup compta amb un equip hum al voltant de les 3.800 persones.

El respecte per l'aigua i el seu s racional s la base de la filosofia del grup, fundat el 2002. Les companyies que conformen Fluidra, algunes d'elles amb una llarga trajectria de gaireb 40 anys, han crescut amb aquesta visi especialitzant-se en diversos sectors com el tractament d'aiges, la conducci de fluids, el rec i equipaments per a piscines.

Enllaos externs.

Pgina de l'empresa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358947" title="Joan Rovira i Bruguera" nonfiltered="379" processed="376" dbindex="140383">
Joan Rovira i Bruguera (Fogars de Montcls, 1881   1953) va ser empresari agrcola i alcalde de Fogars de Montcls en tres ocasions entre els anys 1916 i 1931.

Joan Rovira era el propietari de la finca familiar "Can Rovira", en el nucli de la Costa de Montseny, quan va ser elegit alcalde de Fogars de l'1 de gener del 1916 a l'1 d'abril del 1920, de l'1 d'abril del 1922 al 3 d'octubre del 1923 i del 25 de febrer del 1930 al 5 d'abril del 1931. El seu sogre, Esteve Argem i Puig, tamb havia estat alcalde de Fogars entre 1923 i 1924. Altres familiars implicats en la poltica municipal van ser els seu fill Esteve Rovira i Argem, regidor amb l'alcalde Jaume Riera i Basart (1943-1953), i el seu nt Joan Rovira i Cervera, que presid l'alcaldia entre els anys 1983 i 1984 desprs d'haver estat regidor en els mandats de Josep Arenas i Cullell (1953-1975) i Agust Net i Vives  (1979-1983). 

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358948" title="Congruncia de quadrats" nonfiltered="380" processed="377" dbindex="140384">
En teoria de nombres, i ms concretament en aritmtica modular una congruncia de quadrats s una congruncia que es fa servir normalment en els algorismes de factoritzaci dels enters.

 Deducci .

Donat un enter positiu n, El Mtode de factoritzaci de Fermat es basa en trobar nombres x, y que satisfacin la segent equaci:

;

Llavors es pot factoritzar n = x2   y2 = (x + y) (x   y). Per, aquest algorisme, a la prctica s lent perqu cal cercar molts nombres, i noms uns quants satisfan aquesta equaci tan estricta. Per, n tamb es pot factoritzar si es satisf una congruncia de quadrats ms feble. 
.
Es a dir la diferncia dels quadrats ara ja no cal que sigui exactament igual a n sin que n hi ha prou amb que sigui un mltiple de n.
A partir d aqu es dedueix fcilment
;

Aix vol dir que n divideix (x + y) (x   y). Per s ha imposat que x   y (mod n), per tant n no divideix ni (x+y) ni (x y) tots sols. Aix (x+y) i (x y) tots dos contenen factors comuns propis (diferents de 1) amb n. Calculant el mxim com divisor de (x + y, n) i el de (x   y, n) s obtenen aquests factors; aix es pot trobar de foma molt rpida fent servir l algorisme d Euclides.

Les congruncies de quadrats sn molt tils en els algorismes de fatoritzaci dels enters. Aquesta congruncia es fa sevir de forma extensiva, per exemple en el garbell quadrtic, l  algorisme general del garbell del cos de nombres, la factoritzaci amb fraccions contnues, etc.

 Exemple .

Si es considera n = 35. Es troba que 

. ;

Per tant es pot factoritzar 35 amb Mcd(6   1, 35) = 5 i Mcd(6 + 1, 35) = 7.

 Generalitzacions .

Tamb es pot fer servir una base de factoritzaci per ajudar a trobar de forma ms rpida congruncies de quadrats. I en comptes de buscar  directament, es busquen molts  on els y tenen factors primers petits, i es prova de multiplicar uns quants entre ells per tal d obtenir un quadrat al cant dret.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358951" title="Santibez de Tera" nonfiltered="381" processed="378" dbindex="140385">

Santibez de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358954" title="Patge" nonfiltered="382" processed="379" dbindex="140386">


Un patge (del grec        , paidion, xiquet) era un jove noble que estava al servei d'un rei, d'un prncep, d'un cavaller o d'un prelat. 

La funci del patge.
A l'edat mitjana, un patge era l'acompanyant d'un cavaller, un aprenent d'escuder. Els nens servien com a patges durant set anys, des que en tenien set (desprs de tallar-se els cabells) fins als catorze. Als catorze anys podien continuar servint com a escuders, i a vegades als vint-i-un anys tenien l'opci d'arribar a cavallers. Als castells i les grans cases hi havia una mena de patges fora similar, que es dedicaven a transportar objectes i fer arribar missatges als aristcrates i a la reialesa. Sovint aquests nois eren fills d'altres grans famlies que aprenien tots els detalls del sistema senyorial mirant i estant-hi en contacte de manera constant. El fet de viure a la casa era un gest de bona voluntat entre les dues famlies, i ajudava els nois a adquirir contactes poltics per a la seva vida adulta. 

A l'edat moderna, els nois d'extracci humil tamb podien aconseguir un lloc similar en una gran casa. Aquests patges eren aprenents de lacai, i a diferncia d'altres menes de criats, que feien feines pesades, ells es dedicaven a tasques lleugeres i vestien lliurea quan l'aristcrata rebia visites.

Tipus de patge.
Patge de cambra: servia el senyor en els afers de la cambra, ajudant-lo a vestir-se o despullar-se. 

Patge de la copa: servia el vi a taula al seu senyor. 

Patge de plat: duia els plats a la taula. 

Patge d'armes: acompanyava el seu senyor portant-li les armes. 

Patge de la llana: carregava la llana del senyor. 

Patge de rodella: portava l'escut del senyor.

Familiar: patge al servei d'un bisbe.

Comensal: patge al servei d'un prelat.

El patge decoratiu.

A l'poca del Renaixement es va posar de moda fer servir nens i nois negres vestits de manera "decorativa" com a patges. Aquest costum es va conservar durant segles, i el barroc i el rococ van convertir la figura del "patge afric" en un element fix, que s molt present en la literatura i el cinema que recreen aquesta poca. 

Avui els patges prcticament han desaparegut, tret dels de les residncies reials i dels que es troben en moltes manifestacions de la cultura popular: al ball de bastons de Solsona els dansaires fan de patge de la mare de Du; a la cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi hi trobem patges negres, i a la resta de cavalcades dels Pasos Catalans hi participen patges en papers ms o menys rellevants (com el patge Gregori a Barcelona o en Fumera a Girona i la Catalunya Nord). Als EUA tamb es conserva la figura del patge de la Cambra de Representants dels Estats Units, que sn escollits entre nois i noies adolescents, inscrits o no a un partit; se seleccionen per mitj d'un sistema molt competitiu i fan petites tasques de suport als congressistes i senadors, des de portar cafs fins a dur missatges, entre d'altres.

Notes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358955" title="Apogon holotaenia" nonfiltered="383" processed="380" dbindex="140387">

  Apogon holotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic: Moambic, Seychelles, Reuni, Oman i ndia. Tamb a Malisia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1905. On fishes from the Persian Gulf, the Sea of Oman, and Karachi, collected by Mr. F. W. Townsend. J. Bombay Soc. Nat. Hist. v. 16: 318-333, Pls. A-C.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358957" title="Apogon hungi" nonfiltered="384" processed="381" dbindex="140388">

 Apogon hungi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fourmanoir, P. & Nh.-Nh. Do-Thi. 1965. Liste complmentaire des poissons marins de Nha-Trang. Cah. O.R.S.T.O.M. Sr. Ocanogr.: 1-114. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358958" title="Santovenia" nonfiltered="385" processed="382" dbindex="140389">

Santovenia s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358960" title="La Torre del Valle" nonfiltered="386" processed="383" dbindex="140390">

La Torre del Valle s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358961" title="Apogon hyalosoma" nonfiltered="387" processed="384" dbindex="140391">

 Apogon hyalosoma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a sia i Oceania: des del Jap fins a Indonsia i Papua Nova Guinea. Tamb a Nova Calednia i Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Singapore. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 51-86. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358962" title="Alfons Planas i Jubany" nonfiltered="388" processed="385" dbindex="140392">
Alfons Planas i Jubany (Montseny, 1949) s un empresari agricola i hostaler que s alcalde de Montseny des del 1983.

Es present a les eleccions municipals del 1979 que guany el seu oncle Josep Jubany i Deumal, i en el mandat d'aquest va ser regidor i tinent d'alcalde. Al 1983 encapal la llista de l'agrupaci independent "Acci Municipal Democrtica", i al maig del mateix any fou nomenat alcalde. Ha revalidat el crrec en tots els processos electorals posteriors, del 2003 en endavant en coalici amb "Progrs Municipal", una associaci vinculada al PSC. L'obra de govern del seus set mandats (per ara, 2008) ha donat com a fruits la relitzaci del camp d'esports, la depuradora, l'establiment d'una estaci de servei i l'ampliaci del a plaa del poble.

s membre de diverses associacions professionals i vicepresident de l'ADF "Montseny-Mitjorn". En l'actualitat (2008) compagina la feina d'empresari agrcola i forestal (finca Can Besa), amb l'establiment de restauraci i hostaleria que t en el poble de Montseny.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Plana personal per a les eleccions del 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358963" title="Pere Deumal i Anglada" nonfiltered="389" processed="386" dbindex="140393">
Pere Deumal i Anglada (Montseny, 1898   1946) va ser un propietari agrcola que exerc de alcalde de Montseny en diverses ocasions en els anys 30.

Pere Deumal heret el mas Joanic, al municipi de Montseny, i treball en l'administraci de les seves finques. Amb vint-i-un anys fou nomenat jutge municipal suplent. Al 5 de juliol del 1931 intervingu en la fundaci de l'agrupaci local Centre Republic Catalanista. Com a militant d'ERC va ser escollit alcalde de Montseny, tres vegades: del 23 de mar del 1933 al dos de maig del 1935, del vint de febrer del 1936 al 31 d'agost del mateix any, i del 18 d'octubre segent al 26 de gener del 1939. De la seva obra de govern es poden esmentar les obres a l'edifici de l'ajuntament per habilitar-hi l'escola de les noies.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358968" title="Mare d'anfs" nonfiltered="390" processed="387" dbindex="140394">

La mare d'anfs, moll reial, escanyavelles, mare del moll, moret vermell, rei o reiet (Apogon imberbis) s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
 El cos presenta un perfil corbat tant en el ventre com en el dors. ;
 El cap s gros i fort.
 La boca s ampla i presenta nombroses dents petites i esmolades.
 Els ulls sn molt grossos, el seu dimetre s igual que la llargria de l'aleta dorsal i tenen dues lnies blanques.
 El preopercle s dentat.
 T dues dorsals curtes de la mateixa llargria i separades. La primera t sis radis espinosos i la segona s oposada a l'anal i sn semblants.
 Les plviques estan ben desenvolupades.
 s de color vermell amb tons taronges i t petites taques negres.
 Les aletes sn vermelles amb les voreres ms fosques.
 En el peduncle caudal t 2 o 3 taques negres.
 A l'poca de cria, el mascle t el cap negre.;
Reproducci.
Es reprodueix durant l'estiu. La incubaci s bucal: els mascles guarden els ous (fins a 20.000 ous) dins la boca fins a l'eclosi que dura 8 dies. Durant aquest perode no s'alimenta i desprs d'incubar un parell de postes seguides pot morir d'inanici. Les cries, un cop nascudes, se separen dels progenitors.
Alimentaci.
Menja ous, larves i alevins de peixos i crustacis.
Hbitat.
s bentnic i sedentari d'origen tropical. Viu entre els 10 i 200 m a fons rocallosos. Durant l'estiu el podem trobar ms a prop de la riba de la mar. s freqent a l'entrada de coves, davall pedres formant petits grups, on s'amaguen en cas de perill. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental i a la Mar Mediterrnia: des de Portugal (incloent-hi les Aores) fins al Marroc i el Golf de Guinea.
Costums.
Comparteixen les coves amb altres espcies com escorballs i anfossos. s ms actiu al vespre.
 Referncies .

Bibliografia.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tortonese, E., 1986. Apogonidae. p. 803-809. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars, Frana. vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358970" title="Vega de Tera" nonfiltered="391" processed="388" dbindex="140395">

Vega de Tera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358971" title="Aparell" nonfiltered="392" processed="389" dbindex="140396">


El concepte d'aparell (del llat apparare, preparar) es refereix a un conjunt de parts constituents que funcionen com una unitat.

Anatomia: Conjunt d'rgans que desenvolupen una mateixa funci complexa, l'aparell digestiu, l'aparell excretor o l'aparell de Golgi en serien exemples.
Tecnologia: Conjunt d'elements o sistemes mecnics, elctrics o electrnics (o les seves combinacions) que formen una unitat funcional: electrodomstic, aparell ortopdic, aparell elctric, ...
Aviaci: Aeronau. Vegeu Avi.
Arquitectura: Conjunt de pedres o maons que formen un mur o un arc.
Gimnstica: Giny que permet la realitzaci de diferents exercicis: anelles, cavall amb arcs, barres asimtriques, ...
Nutica: Conjunt format per l arboradura, l'eixrcia i les veles dels vaixells. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358972" title="Banu Thabit" nonfiltered="393" processed="390" dbindex="140397">
Banu Thabi o Banu Ammar fou una petita dinastia que va regnar a Trpoli de Lbia del 1327 al 1400.

El seu fundador fou Thabit I ibn Ammar al-Wishahi, un berber huwwara designat governador (1124) pels hfsides, que es va fer independent el 1327 a la ciutat i regi per va morir al cap de noms uns quants mesos de regnat. El va succeir el seu fill Muhammad ibn Thabit i va regnar durant uns quants anys fins el 1348.

El seu fill Thabit II ibn Muhammad el va succeir; el 1355 els genovesos van atacar la ciutat i la van saquejar; Thabit es va refugiar amb els xeics rabs vens (i fou mort per un d'aquestos el 1370 o 1371), mentre la ciutat passava a poder de Ahmad ibn Makki, oficialment governador hfsida de Gabes fins el 1365, i a la seva mort del seu fill Abd al-Rahman ibn Ahmed. 

El 1371 Abu Bakr ibn Muhammad, germ de Thabit II, que havia reunit les forces del seu germ i tenia el suport dels berbers, va conquerir la ciutat, derrotant al governador que els Banu Makki i havien deixat. Va governar llavors fins el 1392  quan va morir i el va succeir el seu nebot Ali ibn Ammar. El 1397 fou capturat per l'hfsida Abu Faris i dos parents van ocupar el seu lloc conjuntament, Yahya ibn Abu Bakr i Abd al-Wahid ibn Abu Bakr. 

El 31 de maig del 1401 l'emir Abu Faris va entrar a Trpoli, ve empresonar als dos germans i va restablir el poder hfsida.

 Llista d'emirs.

 Thabit ibn Ammar al-Wishahi 1324-1325;
 Ahmed ibn Tahir 1325;
 Thabit I ibn Ammar al-Wishahi 1325-1327;
 Muhammad ibn Thabit  1327-1348;
 Thabit II ibn Muhammad  1348-1355;
 Ahmad ibn Makki 1355-1365;
 Abd al-Rahman ibn Ahmad 1365-1371;
 Abu Bakr ibn Muhammad 1371-1392;
 Ali ibn  Ammar 1392-1397;
 Yahya ibn Abu Bakr 1397-1401 ;
 Abd al-Wahid ibn Abu Bakr 1397-1401;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358974" title="Villabrzaro" nonfiltered="394" processed="391" dbindex="140398">

Villabrzaro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358977" title="Villaferruea" nonfiltered="395" processed="392" dbindex="140399">

Villaferruea s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358978" title="Apogon indicus" nonfiltered="396" processed="393" dbindex="140400">

 Apogon indicus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Maurici a Kiribati.

 Referncies .



Bibliografia.

 Greenfield, D. W.   2001. Revision of the Apogon erythrinus complex (Teleostei: Apogonidae). Copeia 2001 (nm. 2): 459-472.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358979" title="Villageriz" nonfiltered="397" processed="394" dbindex="140401">

Villageriz s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358980" title="Apogon ishigakiensis" nonfiltered="398" processed="395" dbindex="140402">

 Apogon ishigakiensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ida, H. & J. T. Moyer. 1974. Apogonid fishes of Miyake-jima and Ishigaki-jima, Japan, with description of a new species. Jpn. J. Ichthyol. v. 21 (nm. 3): 113-128. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358981" title="Apogon isus" nonfiltered="399" processed="396" dbindex="140403">

 Apogon isus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & J. E. Bhlke. 1981. The status of the cardinalfishes Apogon evermanni and A. anisolepis (Perciformes: Apogonidae) with description of a related new species from the Red Sea. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 133: 129-140, Pl. 1. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358982" title="Villanzar" nonfiltered="400" processed="397" dbindex="140404">

Villanzar s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358983" title="Apogon jenkinsi" nonfiltered="401" processed="398" dbindex="140405">

 Apogon jenkinsi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Evermann, B. W. & A. Seale. 1907. Fishes of the Philippine Islands. Bull. Bur. Fish. v. 26 (for 1906): 49-110. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358984" title="Apogon kallopterus" nonfiltered="402" processed="399" dbindex="140406">

 Apogon kallopterus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes Marqueses, el sud del Jap, les Illes Hawaii, Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358987" title="Villanueva de Azoague" nonfiltered="403" processed="400" dbindex="140407">

Villanueva de Azoague s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358988" title="Apogon kalosoma" nonfiltered="404" processed="401" dbindex="140408">

 Apogon kalosoma   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van het eiland Banka. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 443-460. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358989" title="Villanueva de las Peras" nonfiltered="405" processed="402" dbindex="140409">

Villanueva de las Peras s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358990" title="Apogon kiensis" nonfiltered="406" processed="403" dbindex="140410">

  Apogon kiensis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Corea, Jap, Hong Kong i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & J. O. Snyder. 1901. A review of the cardinal fishes of Japan. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 23 (nm. 1240): 891-913, Pls. 43-44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358992" title="Apogon komodoensis" nonfiltered="407" processed="404" dbindex="140411">

 Apogon komodoensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'illa de Komodo (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1998. A new species of cardinalfish (Apogonidae) from the Komodo Islands, Indonesia. Rev. Fr. Aquariol. Nms. 1-2: 27-30. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358993" title="Villaveza de Valverde" nonfiltered="408" processed="405" dbindex="140412">

Villaveza de Valverde s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358995" title="Apogon lachneri" nonfiltered="409" processed="406" dbindex="140413">

 Apogon lachneri   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des del sud de Florida (Estats Units) i les Bahames fins a Belize, incloent-hi les Antilles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bhlke, J. E. 1959. A new cardinal fish (Apogonidae) from the Bahamas. Not. Nat. (Phila.) Nm. 319: 1-5. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358996" title="Apogon lateralis" nonfiltered="410" processed="407" dbindex="140414">

  Apogon lateralis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Samoa i Taiwan. Tamb a les Illes Mariannes i les Carolines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="358999" title="Villaveza del Agua" nonfiltered="411" processed="408" dbindex="140415">

Villaveza del Agua s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359002" title="Jard persa" nonfiltered="412" processed="409" dbindex="140416">
Els Jardins perses fan referncia a una tradici i a un estil de concepci de jardins que t els seus orgens a Prsia, (ms coneguda avui sota el nom de l'Iran). Tradicionalment, aquests jardins estaven tancats.

La paraula persa (en llengua Avstica) per a espai tancat era pairi-daeza que s'ha transms en la Mitologia judeo-cristiana sota el nom de Parads, el Jard de l'Edn.

El seu paper era, i s sempre, de procurar relaxaci sota diverses formes: espiritual i recreativa (com trobar amics), de fet, s essencialment un parads a la terra. La manera segons la que el jard s construt pot ser molt formal (l'accent es posa a l'estructura) o ms informal (l'accent es posa a les plantes) i respecten algunes regles senzilles de concepci - per tal de maximitzar, en termes de funci i d'emoci, el que es pot fet al jard. Es considera que l'origen dels jardins perses es remunta al 4000 abans de J.C. Es troba a les cermiques d'aquesta poca els plans en creu tpics dels jardins perses. El concepte persa d'un jard ideal, semblant al parads s semblant al Taj Mahal. s Baber qui ha introdut el concepte de jard persa a l'ndia, i el jard Aram Bagh d'Agra, ara descuidat s el primer dels nombrosos jardins que ha creat. El Taj Mahal s un dels majors jardins perses del mn.

Histria.


L'estil es pot remuntar als temps antics ben abans de l'era moderna. Per exemple, els contorns del Jard de Cir I d'Anshan, que limitaven amb el palau, encara sn visibles avui - va ser construt cap el 500 abans de J.C. Durant el regnat dels Sassnides (al segle VII de la nostra era), i sota la influncia del Zoroastrisme, la presncia de l'aigua en l'art va agafar importncia i es manifesta amb la presncia de fonts i basses als jardins. Durant l'ocupaci dels rabs, l'aspecte esttic del jard va prendre encara ms importncia, superant fins i tot la utilitat del jard. s en aquesta poca que les regles esttiques que defineixen el jard es desenvolupen - un exemple d'aix es troba al chahar bagh (       ), una forma de jard que intenta simular l'Edn - tenint quatre rius i quatre quadrants, representant el mn. La concepci integra de vegades un eix ms llarg que els altres i canals d'aigua corrent repartits en les quatre parts del jard que es connecta dins d'una conca central.

La invasi de Prsia per l'Imperi mongol al segle XIII les estructures ornamentals dels jardins han agafat importncia, amb per exemple la utilitzaci de les penies i dels crisantems. L'Imperi Mongol va portar aleshores la tradici del jard persa a d'altres territoris de l'imperi (sobretot l'ndia). La dinastia Safvide (S-XVII-XVIII) va construr i desenvolupar la grandria i els guarniments - amb jardins que anaven ms enll d'una senzilla extensi del palau luxs i que s'hi integra funcionalment i estticament. En els segles segents, els dibuixos de jardins europeus han comenat a influenciar Prsia, particularment els dibuixos francesos i, en una menor mesura, els jardins russos i del Regne Unit. Aquests canvis particulars que sn atributs a Occident inclouen la utilitzaci modificada de l'aigua i la modificaci de les espcies emprades.

Actualment les formes i estils de jard tradicionals ja no sn presents a les ciutats de l'Iran. Tot i aix poden ser trobats als monuments histrics, als museus i a les cases de les classes riques tradicionals.

Elements del jard persa.


La llum del sol i els seus efectes han estat un factor important d'estructuraci dels jardins perses, les textures i les formes escollides per l'arquitecte per reduir l'impacte de la llum. A causa de la posici geogrfica en latitud de l'Iran, l'ombra s extremadament important al jard, sense la que no podria tindre espais utilitzables -els arbres i els emparrats serveixen d'ombra natural; els pavellons i els murs serveixen tamb per a bloquejar el sol. Els jardins perses representen doncs un espai de verdor i de frescor en un pas caracteritzat per la seva calor i la seva sequedat.

L'altra caracterstica lligada a la calor als jardins s la importncia de l'aigua. Una mena de tnel soterrani, sota el mantell fretic, anomenat Qanat s'empra per irrigar el jard i les seves rodalies. Estructures semblants a pous sn connectades al Qanat, permetent aix portar l'aigua a la superfcie. Alternativament, un pou persa emprant la fora animal pot servir per portar l'aigua a la superfcie. Aquests sistemes tamb poden ser emprats per desplaar l'aigua pel sistema aqutic de superfcie com els que existeixen en l'estil anomenat chahar bagh. Els arbres eren sovint plantats en un fossat anomenat Jub, que redua l'evaporaci de l'aigua i permetia l'aigua arribar ms rpidament a les arrels.

L'estil persa intenta sovint integrar les parts "interiors" amb les parts "exteriors" - aix s sovint realitzat mitjanant un jard envoltant un pati interior. Elements arquitecturals com arcs voltats permetien obrir l'espai entre l'exterior i l'interior.

Descripcions.

Les ms velles descripcions i illustracions de jardins iranians ens vnen dels viatgers que han arribat a l'Iran des de pasos ms a l'oest. Aquests relats inclouen els d'Ibn Battuta al segle XIV, Ruy Gonzles de Clavijo al segle XV i Engelbert Kaempfer al segle XVII. Battuta i Clavijo no fan ms que referncies furtives als jardins i no en descriuen la planificaci. Kaempfer va realitzar dibuixos precisos i els convert en gravats a la seva tornada a Europa. Ensenyen jardins de tipus chahar bagh contenint els elements segents: unes muralles, basses rectangulars, una xarxa interior de canals, pavellons i plantacions frondoses. Exemples que es conserven d'aquest tipus de jard es poden veure a Yazd (Dowlatabad) i a Kashan (Bagh-e Fi). L'emplaament dels jardins representats amb Kaempfer a Esfahan hi poden ser identificats.

Estils.



Hayat.

Pblicament, s un estil persa clssic amb un fort accent sobre l'esttica respecte a la seva funci. Les estructures fetes per la m de l'home al jard sn particularment importants - amb arcs i basses (que poden ser utilitzades per a la neteja). El terra s sovint cobert de grava o d'una altra substncia derivada de la pedra. Les plantacions sn habitualment molt senzilles - arbres arrenglerats, que fan tamb una funci d'ombra.

En la versi privada, aquests jardins estan sovint centrats al voltant d'una bassa i molt estructurats. La bassa serveix de punt d'atenci per serveix tamb per humitejar l'ambient. Hi ha poques plantes - sovint degut a les limitacions pel que fa a la quantitat d'aigua disponible en zona urbana.

Meidan.

s un jard pblic, formal on predominen ms els elements naturals que a l'hayat i on la importncia de l'estructura est minimitzada. Les plantacions consisteixen en arbres, matolls, herbes i parterres de plantes. Els elements com la bassa i els camins de grava divideixen la gespa. Pel que fa a les estructures, tenen sovint la funci d'oferir ombra.

Chahar Bagh.

Aquests jardins sn privats i formals - la seva estructura de base consisteix en quatre parts dividides. Aquests sn generalment separats per canals o camins. Tradicionalment, aquests jardins feien funcions vinculades a les ocupacions dels rics (com les relacions amb ambaixadors). Aquests jardins presenten estructures equilibrades amb la verdor - les plantes sn sovint situades al voltant de l'estructura de la bassa i dels camins.

Parc.

Com nombrosos altres parcs, el parc persa fa una funci pblica i informal posant l'accent sobre la vida vegetal. Disposen de camins i indrets on asseure's, per sn limitats en termes d'elements estructurals. L'objectiu d'aquests llocs s la relaxaci i la socialitzaci.

Bagh.

Com l'altre jard informal, el parc, el Bagh posa l'accent sobre l'aspecte verd i natural del jard. Contrriament al parc, el bagh s sovint un espai privat unit a les cases i consisteix en gespa, arbres i plantes baixes. Les vies d'aigua i els camins sn menys importants que als altres jardins ms formals i sn molt funcionals. La funci primera d'aquests espais s la relaxaci en famlia.

Vegeu tamb.

 Parads;
 Art safvida;
 Arquitectura persa;
 Taj Mahal;
 Jardins de Shalimar;

Referncies.



Bibliografia.

Khonsari, Mehdi; Moghtader, M. Reza; Yavari, Minouch (1998). The Persian Garden: Echoes of Paradise. Mage Publishers. ISBN 0934211469 ;
Rochford, Thomas (1999). Isfahan "Persian Garden Design" website. extrait le 3 fvrier 2005.
Newton Wilber, D (1979). Persian gardens and garden pavilions. Washington.

Enllaos externs.

Una histria dels jardins perses;
Persiangarden.ir;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359003" title="Ammar ben Yasir" nonfiltered="413" processed="410" dbindex="140417">
Ammar ben Yasir ibn Amir ibn Malik Abu l-Yakzan (mort el 657), fou un company del Profeta Mahoma i desprs partidari d'Al ibn Abi-Tlib.

Ammar fou un convers de primera hora i va emigrar a Abissnia; desprs del 622 torn a Medina. Va estar a Badr (624) i a Uhud (625)i en general a totes les batalles de Mahoma. Amb Abu Bakr va ser ferit a la batalla de la Yamana i va perdre una orella; el 642 el califa Umar el va nomenar governador de Kufa i va participar a la conquesta de Khuzestan. Partidari d'Al va contribuir a posar al seu costat al poble de Kufa. Va morir a la batalla de Siffin (657) ja molt vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359004" title="Apogon lativittatus" nonfiltered="414" processed="411" dbindex="140418">

Apogon lativittatus    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E.   2001. Four new cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) from the Marquesas Islands. Pac. Sci. v. 55 (nm. 1): 47-64.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359006" title="Algorisme rho de Pollard" nonfiltered="415" processed="412" dbindex="140419">
En teoria de nombres i en aritmtica modular, l'algoritme Rho de Pollard s un algorisme de descomposici en producte de factors primers especfic que noms s efectiu per factoritzar els enters amb factors petits. Va ser concebut per John M. Pollard el 1975. 

Es fa servir en criptografia.

Definici formal.
Sigui

;

una funci aleatria, i S un conjunt finit de cardinal n, on n s l'enter a factoritzar. Es pren la successi:

;

Definida com:

;

Aqu,  (mod)  designa la congruncia sobre els enters. Com que s s un conjunt finit, la successi tard o d'hora ha de repetir-se. Aquesta s la ra del nom de l'algoritme: la successi cclica s'assembla a la lletra grega . L'objectiu s de trobar a i xb tals que

;

on p. s un factor no trivial de n. Aix voldr dir que el Mcd(xa   xb, p) = p. Com que no es coneix p, s'efectuen aquestes comparacions i aquests clculs mdul n. 

La cerca de xa i xb s una modificaci de l'algorisme de cerca de cicles de Floyd. S'executem dues successions definides per la funci aleatria f, per una s'executa dues vegades ms de pressa que l'altre. En cada etapa, es calcula Mcd(|xa-xb|, n) per verificar si es t un factor. Si el Mcd s ms gran que 1 i ms petit que n, llavors se'n ha trobat un.

Prestacions.
L'algoritme s molt rpid per als nombres amb factors petits. Per exemple, sobre una estaci de treball a 733 MHz, una implementaci de l'algoritme rho, sense cap optimitzaci, troba el factor 274177 del sis nombre de Fermat en un mig-segon. El sis nombre de Fermat s 18446744073709551617 (20 xifres (decimals). No obstant aix, per a un nombre semi-primer d'igual mida, la mateixa estaci de treball necessita aproximadament 9 segons per trobar un factor de 10023859281455311421 (el producte de 2 nombres primers a 10 xifres)

Tria de f.
Per f, es tria un polinomi amb coeficients enters. Els ms comuns sn de la forma:



Per a certs f, l'algoritme no trobar cap factor. Si Mcd(|xa   xb|, n) = n, l'algoritme fracassar, perqu xa = xb el que vol dir que la successi t un bucle i continuar repetint el treball precedent. Canviant c o f, es pot augmentar la oportunitat d'xit. Aquesta situaci de fracs es pot donar per a tots els nombres primers i tamb per a certs nombres compostos.

Exemple.
Heus aqu un exemple. Sigui  n = 8 051 i f(x) = x2 + 1 mod 8 051.


97 s un factor no trivial de 8 051. Altres valors de c poden donar el factor 83 en comptes del 97.

L'xit ms destacable de l'algoritme rho ha estat la factoritzaci del vuit nombre de Fermat per Pollard i Richard Brent. Varen fer servir una versi modificada de l'algorisme, que ha trobat un factorr primer desconegut anteriorment. La factoritzaci completa de F8 pren, en total, 2 hores sobre un Univac 1100/42.

Variant.
L'algoritme pot ser utilitzat per a cerques de collisions, en particular en les funcions de hash. Sigui  l'empremta del missatge . Es busca un segon missatge , diferent de , tal que . Grcies a la paradoxa dels aniversaris i amb l'ajuda de l'algoritme de Pollard, es pot fer aix sense consumir una quantitat enorme de memria. Una implementaci ingnua de la paradoxa dels aniversaris requeriria emmagatzemar totes les empremtes generades i comparar-les. L'algoritme Rho permet alliberar-se d'aquesta restricci.

Per aconseguir-ho, es crea un missatge aleatori  la talla mida del qual s igual a l'empremta. S'itera la funci de hash calculant , , ,  i aix successivament. Sent finit el nombre d'estats, aquesta iteraci entrar per fora en un cicle que es pot detectar amb els algoritmes vistos damunt. Una vegada el cicle detectat, cal trobar els dos missatges diferents que xoquen. Quan s'ha detectat el cicle, s'est en presncia de l'empremta . Es reprn el missatge inicial  i s'efectuen llavors iteracions en parallel sobre les dues empremtes:

 , , , etc.
 , , , etc.

S'itera fins a obtenir dues sortides idntiques, signe d'una collisi entre dos missatges diferents. A la prctica, no es considera ms que una part de la sortida de la funci de hash per evitar temps de clcul massa longituds. Una variant per al clcul distribut ha estat utilitzada en el marc del projecte MD5Crk que buscava trobar una collisi completa (128 bits, complexitat de 264 operacions) sobre la funci de hash criptogrfic MD5. Amb una bona implementaci executada sobre un sol PC, s possible trobar collisions sobre 69 bits consecutius de SHA-1 en alguns dies (SHA-1 t una empremta de 160 bits).

Enllaos externs.
  Page de John Pollard;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359008" title="Ammar al-Mawsili" nonfiltered="416" processed="413" dbindex="140420">
Ammar al-Mawsili (Abu l-Kasim Ammar ben Ali al-Mawsili) (segle X-segle XI) fou un clebre oculista rab.

Era nadiu d'Iraq i va viure desprs a Egipte; va viatjar per diversos pasos musulmans. Fou contemporani del oculista Ali ben Isa al-Kahhal autor de la Tadkhira (el Mentor) obra clssica sobre malalties als ull que va eclipsar el treball d'Ammar, el llibre anomenat el Kitab al-muntakhab fi iladj al-ayn (Llibre dels trossos escollits relatius als tractaments als ulls).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359009" title="Santa Susanna de Vilamajor" nonfiltered="417" processed="414" dbindex="140421">


Santa Susanna de Vilamajor s una esglesiola situada al venat de Santa Susanna de Vilamajor, dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Masss del Montseny). s esglsia parroquial.

 L'esglesiola .
 L'origen .
L'origen de l'esglesiola s una petita capella situada lluny de l'emplaament actual, prop del mas del Samont, al pla de la Creueta, avui enrunada. La trobem documentada des de l any 1190 quan el comte-rei Alfons el Cast dna el mas de Vallmanya (Sant Pere de Vilamajor) de la parrquia de Santa Susanna a la Confraria de Cardedeu. El segle XVI la situaci de pobresa de l esglsia era tal ( la volta havia caigut, el campanar no podia aguantar les campanes, els altars estaven destruts, no s hi guardaven ni l Eucaristia ni els crismes, mancava la pica baptismal i no hi havia illuminaci de cap mena ) que l any 1566 va caldr annexar-la a la parrquia de Sant Esteve de la Costa.

 L'edifici actual .
El temple actual fou edificat el 1683 i se li don parrquia prpia. Es tracta d un temple petit de 12x7 metres d una sola nau amb volta apuntada amb capelles entre els contraforts. S hi venera una imatge de Santa Susanna que es troba en el presbiteri sobre una lleixa en un altar provinent de l'ermita de Sant Ller de Vilamajor. En una finestra hi ha la inscripci "Samont me fequit 1683". La darrera restauraci fou el 1980.

Davant de l'esglesiola hi ha el cementiri del venat.

 El campanar .
El campanar s annexat a l'esglesiola per s'hi accedeix des de l'exterior a travs d'una escala. s de base quadrada amb dues finestres d'arc de mig punt a la faana est i dues ms a l'oest. Actualment noms hi queda una campana. Antigament estava coronat per una pirmide que fou substituda per una coberta inclinada a una sola vessant oculta per uns merlets arrodonits. L'estat de conservaci del campanar s molt dolent.

 La Rectoria .
Al costat de l'esglesiola, a la banda de cal Ramonet, hi havia la rectoria construda el 1861 de planta baixa i pis que es trobava en molt mal estat. Va ser enderrocada el 1980. 

 L'aplec de Santa Susanna .
L'aplec de Santa Susanna s una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental) a l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor cada 11 d'agost. 

Vegeu tamb.
Dins del venat hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor


 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor;
Parc Natural del Montseny;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359012" title="Ammariyya" nonfiltered="418" processed="415" dbindex="140422">
Ammariyya s una confraria religiosa algeriana originada en Ammar Bu Senna.

Ammar va nixer el 1712. Est enterrat a la provncia de Constantina on hi ha la zawiya mare. La confraria fou fundada el 1812 per al-Hadjdj Mubarak al-Maghribi al-Bukhari. El 1900 tenia 26 zawiyes i sis o set mil afiliats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359013" title="La Barre-de-Monts" nonfiltered="419" processed="416" dbindex="140423">


La Barre-de-Monts  s un municipi francs, situat al departament de la Vende i a la regi de Pas del Loira. En aquest municipi es troba el balneari de Fromentine, important lloc d'estiueig.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359018" title="Franoise Barr-Sinoussi" nonfiltered="420" processed="417" dbindex="140424">


Franoise Barr-Sinoussi ( Pars, Frana 1947 ) s una metgessa francesa guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2008 pels seus treballs sobre el Virus de la Immunodeficincia Humana (VIH).

Biografia.
Va nixer el 30 de juliol de 1947 a la ciutat de Pars, on estudi medicina a la Facultat de Cincies de La Sorbona. Es doctor el 1974 en aquest mateix centre i el 1975 ingress a l'Institut Nacional de la Sanitat i la Recerca Mdica de la capital francesa (INSERM).

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca cientfica a l'INSERM i posteriorment a l'Institut Pasteur, on rpidament la seva investigaci es va dirigir en un grup particular de virus, els retrovirus. El seu coneixement en aquest camp la van dur a descobrir el Virus de la Immunodeficincia Humana (VIH), que condueix a la SIDA, l'any 1983 juntament amb el seu collega Luc Montagnier. Aquest descobriment va posar de manifest la necessitat urgent de proves de diagnstic per a controlar la malaltia. Continu la seva recerca al voltant de l'impacte de les defenses innates de l'acollida en el control de VIH / SIDA aix com en la transmissi d'aquesta malaltia per la via maternoinfantil. 

L'any 2008 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Luc Montagnier, pel descobriment del virus de la Immunodeficincia Humana. Compartiren el premi amb Harald zur Hausen, si b aquest guardonat pels seus treballs sobre el virus del papilloma hum.

Enllaos externs.

  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 2008;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359020" title="Noirmoutier-en-l'le" nonfiltered="421" processed="418" dbindex="140425">


Noirmoutier-en-l'le  s un municipi francs, situat al departament de la Vende i a la regi de Pas del Loira. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359021" title="Sanabria" nonfiltered="422" processed="419" dbindex="140426">
Sanabria (gallec A Seabra) s una comarca natural situada al nordoest de la provncia de Zamora, el centre de la qual s Puebla de Sanabria. Limita al nord amb la Sierra de la Cabrera Baja, que la separa de la provncia de Lle, a l'oest amb Sierra Segundera i Galcia, a l'est amb La Carballeda i Tierra del Pan i al sud amb la Sierra de la Colobra i les muntanyes de Portugal (Districte de Bragana). El lloc ms conegut s el Llac de Sanabria, el ms gran d'origen glacera de la Pennsula Ibrica, amb una superfcie de 368 hectrees, i declarat en 1978 Parc Natural.

A la major part del territori es parla (actualment amb poca vitalitat) asturlleons. A la zona occidental, compresa entre Portela da Canda i Portela do Padornelo hom parla gallec amb fora vitalitat, per amb una poblaci envellida i en retrocs. Tamb es parla gallec a la vila de Calabor, situada a Pedralba de la Pradera.

Histria.
La Sanbia va estar habitada pels asturs, dels que hi queden alguns castros. El seu mom Senabriga (enregistrat en la documentaci de l'alta Edat Mitjana) pot datar d'aquella pcoa, mostrant l'emenent cltic (briga, fortificaci), que potser designava algun castro en concret.
 
El 921 s'hi constru el monestir de San Martn de Castaeda, o Castaeira, com  l'anomenat pels monjos mossrabs. El 952, el rei Ordoni III de Lle els va concedir drets de pesca sobre el llac Sanabria. El domini del monestir fou molt fort a la comara fins a comenamens del segle XIX.

El 1103 el rei Alfons IX de Lle els conced el Fur de Sanabria.

Desprs de la Guerra d'Independncia de Portugal, al segle XVII, hi fou incorporada el municipi d'Hermisende, anteriorment portugus, on s'hi parla gallec, de la mateixa manera que als municipis de Lubin, Pas i Porto. Endems, tamb s parla gallec a la vila de Calabor, al municipi de Pedralba de la Pradera.

 Municipis .
Asturianos;
Cobreros;
Galende;
Hermisende;
Puebla de Sanabria;
Lubin;
Palacios de Sanabria;
Pedralba de la Pradera;
Pas;
Porto;
Requejo;
Robleda-Cervantes;
Rosinos de la Requejada;
San Justo;
San Martn;
Trefacio;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web sobre Sanabria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359027" title="Illa monstica de Reichenau" nonfiltered="423" processed="420" dbindex="140427">


L'illa monstica de Reichenau al Llac de Constana al sud d'Alemanya. Uneix el Gnadensee i l'Untersee, gaireb directament a l'oest de la ciutat de Constana. L'illa est connectada a la costa per un cam artificial. 

Va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000 pel seu monastir, l'Abadia de Reichenau. L'abadia Mnster est dedicat a la Mare de Du i Sant Marc. Dues esglsies ms llunyanes van ser construdes a l'illa consagrada a Sant Jordi, i a Sant Pere i Sant Pau. Les famoses obres d'art de Reichenau inclouen els murals l'Ottonian de miracles de Crist a Sant Georg, supervivents nics del segle X. L'algutzir de l'abadia era allotjat en un dos pisos d'edificis de pedra que va ser aixecat per dos pisos ms mig de fusta construits el segle XIV, un dels eficis mig de fusta ms antics d'Alemanya del sud. 

Avui l'illa s tamb famsa per les seves granges de verdura i bodegues. El 'Wollmatinger Ried' al costat de l'illa s un espai de preservaci de la naturalesa gran, una rea humida de canyes que s utilitzada per molts ocells per aturar-se durant  la seva migraci anual. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359029" title="Harald zur Hausen" nonfiltered="424" processed="421" dbindex="140428">




Harald zur Hausen ( Gelsenkirchen, Alemanya 1936 ) s un cientfic i metge alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 2008.

Biografia.
Va nixer l'11 de mar de 1936 a la ciutat de Gelsenkirchen, poblaci situada a l'estat alemany de Rin del Nord - Westflia. Va estudiar medicina a les Universitats de Bonn, Hamburg i Dsseldorf, doctorant-se el 1960 en aquesta ltima.

Recerca cientfica.
Inici la seva recerca a la Universitat de Dsseldorf com a metge assistent, i posteriorment treball a l'Institut de Microbiologia de la Universitat de Dsseldorf, realitzant tamb cursos posteriorment a Filadlfia (Estats Units) i esdevenint professor assistent a la Universitat de Pennsilvnia. El 1969 es va convertir en professor titular de la Universitat de Wrzburg, on va treballar a l'Institut de Virologia, el 1972 es va traslladar a la Universitat d'Erlangen-Nuremburg, i el 1977 a la Universitat de Friburg-Breisgau. Entre 1983 i el 2003 va ser president i membre de la junta d'assessorament cientfic alemany del Centre d'Investigaci sobre el Cncer (DKFZ), sent tamb editor en cap de la revista Internacional Journal of Cancer. 

El seu mbit especfic d'investigaci va ser l'origen del cncer causat per infeccions de virus: els oncovirus. El 1976 va publicar la hiptesi que el virus del papilloma hum jugava un paper important en la causa del cncer de coll d'ter i els seus treballs cientfics van dur al desenvolupament d'una vacuna contra aquest virus que va arribar al mercat l'any 2006. 

L'any 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel descobriment del virus del papilloma hum, origen del cncer de coll d'ter. Compart el premi amb els francesos Franoise Barr-Sinoussi i Luc Montagnier, si b aquests foren guardonats pel descobriment del Virus de la Immunodeficincia Humana.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Medicina 2008;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359032" title="Els invasors" nonfiltered="425" processed="422" dbindex="140429">

Els invasors (Los invasores, originalment en castell) s la vintena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada a cavall del 1973 i del 1974. El 1990 va ser republicada en catal en la collecci Mestres de l'Humor.

Argument.
Els extraterrestres volen envair la Terra. En Mortadello i Filem tenen la tasca d'evitar-ho.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359033" title="Amr I ibn Adi" nonfiltered="426" processed="423" dbindex="140430">
Amr I ibn Adi ( Amr I ibn  Ad ) fou el primer rei lkhmida d'Hira (268-288).

Les llegendes rabs en parlen i diuen que el seu pare Adi va utilitzar una estratagema per obtenir la ma de Rakash, germana de Djadhima al-Abrash, del que era parent. Amr, fruit de la uni, va guanyar el favor de Djadhima. Aquest fou sedut i mort per al-Zabba, suposadament la reina Zenbia de Palmira, i Amr va pujar al tron dels lkhmides i va establir la capital a Hira o Al-Hira. Segons la llegenda, amb ajut del savi Kusayr i mitjanant un ardit, va venjar al seu oncle i va matar a al-Zabba.

La seva personalitat real no est en dubte ja que apareix a la inscripci d'al-Namara. Les llegendes li atribueixen un regnat de 118 anys per Caussin de Perceval situa el seu govern entre el 268 i el 288. El va succeir el seu fill Imru al-Qays I ibn Amr (288-328).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359044" title="Amr ibn al-As" nonfiltered="427" processed="424" dbindex="140431">
Amr ibn al-As al-Sahmi (tamb al-Asi en lloc d'al-As) (vers 672-663) fou un general rab company de Mahoma, de la tribu quraixita.

Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Mahoma triomfaria. Mahoma el va enviar a Oman on va entrar en negociacions amb els prnceps locals Djayfar i Abbad ben Djulanda, que van adoptar el islam (632). Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu Bakr el va enviar amb un exrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jord, i va prendre part a la batalla d'Adjnadayn (30 de juliol del 634) i del Yarmuk (15-20 d'agost del 636).

Desprs va anar a Egipte, segons moltes font pel seu propi compte per probablement amb coneixement d'Umar o sota ordes d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Helipolis; al-As va rebre reforos dirigits per al-Zubayr. El 641 va ocupar Babilnia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundaci de Fustat o Misr el 641.

El 645, poc desprs de pujar al califat, Uthman el va cridar i va nomenar al seu lloc a Abd Allah ben Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el crrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i al-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per Uthman, va afavorir secretament a Talha i al-Zubayr; sota Al ibn Abi Tlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muawiya, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffin el 657. Com que la victria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit rbitre per Muawiya. Abans de la sessi d'arbitratge, encara va fer un servei a Muawiya, al conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Al, anomenat Muhammad ben Abi Bakr al-Saddik, que fou derrotat (658) i executat.

El arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muawiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un sucida kharigita; Amr que estava indisposat, va encarregar a Kharidja ben Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb ms de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abu Sufyan ibn Harb.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359050" title="Apogon latus" nonfiltered="428" processed="425" dbindex="140432">

 Apogon latus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359051" title="Apogon leptacanthus" nonfiltered="429" processed="426" dbindex="140433">

 Apogon leptacanthus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Samoa, Tonga, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856-1857. Achtste bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Ternate. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 12: 191-210. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359052" title="Amr III ibn Hind" nonfiltered="430" processed="427" dbindex="140434">
Amr III ibn Hind ( Amr III ibn Hind al-Mu arri  al- idj ra) fou fill del rei lkhmida d'Hira al-Mundhir IV ibn al-Mundhir (vers 527-554) al que va succeir a la seva mort. La seva mare era Hind de Kinda a Arbia.

Fou un rei cruel. Se sap que va enviar als poetes al-Mutalammmis i Tarafa al seu governador de Bahrayn amb les cartes on decretava la seva execuci. Per la seva crueltat va rebre el malnom dal-mudarrit al-hidjara (el que fa petar les pedres) segons la llegenda perqu va agafar cent hanzalites i els va fer cremar en pedres en venjana per la mort d'un germ. Erudits modernes suggereixen que Mudarrit o Muharrik era el nom d'un dol local.

Fou assassinat vers 569 o 570 durant un menjar, pel poeta Amr ben Khultum, en revenja perqu la mare d'aquest havia estat ofesa per la mare del rei. El va succeir el seu germ Q b s ibn Hind (vers 569-577)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359053" title="La Carballeda" nonfiltered="431" processed="428" dbindex="140435">
La Carballeda s una comarca situada en el nord-oest de la Provncia de Zamora, comunitat autnoma de Castella-Lle.

Etimologia. 
El seu nom, com el la seva patrona la Verge de Carballeda, li ve de l'abundncia de roures o carballos a la zona. Enclavada entre la Provncia de Zamora, el nord de Portugal i la vena Sanabria amb la qual es troba prcticament confosa.

Context geogrfic. 
Travessada pel Riu Negro i el Riu Tera que discorren per valls entre la Sierra de la Cabrera Baja i la Soerra de la Culebra, esquitxada de molts pobles petits, possex un paisatge peascoso i un clima continental d'extrems, molt fred a l'hivern i amb precipitacions poc abundants.

Fauna i flora. 
Entre la seva vegetaci destaquen el roure (anomenat carbayu), l'alzina i el castanyer. La seva fauna tamb s rica doncs a part de ser un dels ltims reductes del llop ibric, en els ltims anys s'han trobat indicis de la presncia de l's marr i fins i tot, linx ibric. El riu Negro i el Riu Tera alberguen en les seves aiges de capalera espcies pisccoles endmiques que desprs de la construcci de preses hidroelctriques -embassament de Valparaiso (Zamora) - Salt de la Mare de Du de Agavanzal, (entre altres)- i la introducci d'espcies foranes ms resistents, s'han vist en perill i necessiten d'una major protecci... 

 Municipis .

 Asturianos;
 Cernadilla;
 Espadaedo;
 Justel;
 Manzanal de Arriba;
 Manzanal de los Infantes;
 Molezuelas de la Carballeda;
 Muelas de los Caballeros;
 Mombuey;
 Otero de Bodas;
 Peque;
 Rionegro del Puente;
 Villardeciervos;


 Enllaos externs . 
Asociacin Cultural Las Races | Codesal;
Web sobre Codesal;
Ronegro del Puente;
Pgina oficial de l'Associaci'n "Diego de Losada";
FAPAS;
Pgina de Ferreras de Arriba i la Sierra de la Culebra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359054" title="Apogon leptocaulus" nonfiltered="432" processed="429" dbindex="140436">

 Apogon leptocaulus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des del sud de Florida (Estats Units) fins a Belize i les illes del sud del Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilbert, C. R. 1972. Apogon leptocaulus, a new cardinalfish from Florida and the western Caribbean Sea. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 85 (nm. 36): 419-425. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359055" title="Apogon leptofasciatus" nonfiltered="433" processed="430" dbindex="140437">

 Apogon leptofasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Irian Jaya (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R.   2001. Two new species of cardinalfishes (Apogonidae) from the Raja Ampat Islands, Indonesia. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (nm. 4): 143-149.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359057" title="Apogon limenus" nonfiltered="434" processed="431" dbindex="140438">

  Apogon limenus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & D. F. Hoese. 1988. Apogon limenus, a new species of cardinalfish (Perciformes: Apogonidae) from New South Wales. Rec. Aust. Mus. v. 40: 359-364. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359059" title="Apogon lineatus" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="140439">

  Apogon lineatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Hokkaido (Jap) fins al Mar de la Xina Meridional. Tamb a Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1843. Pisces. In: Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam suscepto annis 1823-30 collegit, notis observationibus et adumbrationibus illustravit P. F. de Siebold. Pisces, Fauna Japonica Part 1: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359060" title="Apogon lineomaculatus" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="140440">

 Apogon lineomaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Bali (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall   2002. Four new Indo-Pacific species of cardinalfishes (Apogonidae). Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 3): 115-126.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359061" title="Jos Olmos Burgos" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="140441">
Jos Olmos Burgos fou un poltic valenci. Era un petit propietari agrcola militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista. El 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia, i exerc l'alcaldia entre febrer i mar de 1936. Intent redrear el partit, fora desacreditat desprs de l'escndol de l'estraperlo, per a les eleccions municipals de mar de 1936, tot i obtenir 9 regidors, fou sobrepassat per la coalici del Front Popular (4 PSOE, 3 PCE, 2 Esquerra Valenciana) i va dimitir.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359062" title="Apogon luteus" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="140442">

 Apogon luteus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Palau fins a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & M. Kulbicki. 1998. Two new cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) of the Apogon cyanosoma complex from the western Pacific, with notes on the status of A. wassinki Bleeker. Rev. Fr. Aquariol. Nms. 1-2: 31-39. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359063" title="Tur de la Moixa" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="140443">

El tur de la Moixa s una muntanya del masss del Montseny que t una alada sobre el nivell del mar de 1.187 m, al terme municipal de Sant Pere de Vilamajor. Tamb conegut com a tur del Roquet. Est situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma. Hi afloren materials del cambri-ordovici (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). Tamb hi trobem afloraments de calcosquists i calcries del devnic, juntament amb materials del carbonfer (a la base, pissarres, i a sobre, calcries amb intercalacions argiloses).  

Sota el tur del Samont, al pla de la Moixa hi neix la riera de Vilamajor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359066" title="Apogon maculatus" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="140444">

 Apogon maculatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des del Canad fins a Massachusetts (Estats Units), Bermuda i les Bahames, i des del Golf de Mxic fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359067" title="Apogon maculiferus" nonfiltered="441" processed="438" dbindex="140445">

 Apogon maculiferus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Garrett, A. 1864. Descriptions of new species of fishes--No. II. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 1) v. 3: 103-107. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359068" title="Apogon maculipinnis" nonfiltered="442" processed="439" dbindex="140446">

 Apogon maculipinnis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic: Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359069" title="Manuel Gisbert Rico" nonfiltered="443" processed="440" dbindex="140447">
Manuel Gisbert Rico (Valncia, 1877 - 1942) fou un poltic valenci. Llicenciat en dret i en filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia el 1931 i el nomenaren director de la Casa de Beneficncia i vicepresident de la Diputaci de Valncia. 

Nomenat alcalde de Valncia el novembre de 1934, durant cinc mesos exerc el crrec de manera provisional a causa d'uns recursos presentats per Dreta Regional Valenciana, tot i que aquest partit formava part de la coalici CEDA, de la que n'eren socis del govern de Ricardo Samper. Durant el seu mandat es va posar la primera pedra de la nova seu de l'Ateneu Mercantil de Valncia Desprs de les eleccions de febrer de 1936, en les que va vncer el Front Popular, va dimitir. 

La seua neta, Teresa Gisbert, fou nomenada fiscal en cap de Valncia el 2008.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359081" title="Notaci polonesa inversa" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="140448">
La notaci polonesa inversa (RPN en angls, Reverse Polish Notation) o notaci postfix s un mtode d'introducci de dades alternatiu a l'algebraic. Va ser creat pel filsof i cientfic de la computaci australi Charles Leonard Hamblin a mitjan dels anys 1950. Deriva de la notaci polonesa inventada pel matemtic polons Jan Lukasiewicz.

A la dcada dels 60 aquest mtode va ser introdut als ordinadors. Posteriorment, Hewlett-Packard (HP) el va aplicar per primera vegada a la calculadora de sobretaula HP-9100A el 1968.

El seu principi s el d'avaluar les dades directament quan s'introdueixen i manejar-les dintre d'una estructura LIFO (Last In First Out), mtode que optimitza els processos a l'hora de programar.

Bsicament les diferncies amb el mtode algebraic sn que, per avaluar les dades directament quan s'introdueixen, no s necessari ordenar-ne l'avaluaci, i que per a executar un comando, primer s'han d'introduir tots els seus arguments, aix, per a fer una simple suma  el RPN ho ordenaria , deixant el resultat  directament.

Cal tenir en compte que la notaci polonesa inversa no s literalment la imatge especular de la notaci polonesa: amb operadors no-commutatius (com la resta o la divisi), l'ordre dels operands ha de romandre constant. Aix per tant,  es tradueix a la notaci polonesa com  i a la notaci polonesa inversa com . Amb nombres superiors a 9, tamb se segueix el costum d'escriure'ls d'esquerra a dreta.

Avantatges.
 Els clculs es realitzen seqencialment a mida que es van introduint operadors, en comptes d'haver d'esperar a escriure l'expressi completa. A causa d'aix, es cometen menys errades per processar clculs complexos.

 El procs d'aplicaci permet guardar resultats intermitjos per un s posterior. Aquesta caracterstica permet que les calculadores RPN computin expressions de complexitat molt superior que l'aconseguida per calculadores algebraiques.

 No requereix parntesis ni regles de preferncia, com passa amb la notaci algebraica, ja que el procs d'empilament permet calcular l'expressi per etapes.

 A les calculadores RPN, el clcul es realitza sense haver de prmer la tecla "=" (encara que es necessita prmer la tecla Enter per afegir xifres a la pila).

 L'estat intern de la calculadora sempre consisteix en una pila de xifres sobre les quals es pot operar. Ats que no es poden introduir operadors a la pila, la notaci polonesa inversa s conceptualment ms senzilla i provoca menys errors que altres notacions.

 En termes educatius, la notaci polonesa inversa requereix que l'estudiant comprengui l'expressi que s'est calculant. Copiar una expressi algebraica directament a una calculadora sense comprendre l'aritmtica donar un resultat erroni.

Desavantatges.
 L'adopci gaireb universal de la notaci algebraica en els sistemes educatius fa que no hi hagi moltes raons prctiques immediates perqu els alumnes aprenguin la notaci polonesa inversa. No obstant aix, molts estudiants afirmen que, una vegada apresa, la notaci polonesa inversa simplifica significativament el clcul d'expressions complexes.

 s difcil usar la notaci polonesa inversa escrivint a m, donada la importncia dels espais per a separar operands. Es requereix una calligrafia molt clara per a evitar confondre, per exemple, 12 34+ (=46) amb 123 4+ (=127) o 1 234+ (=235).

 Les calculadores RPN sn relativament rares. Forat a usar una calculadora algebraica, l'usuari d'una calculadora RPN acostuma a cometre ms errors del normal a causa dels seus hbits d's normals. No obstant aix, aix no s un problema tan greu en l'actualitat, a causa de qu molts sistemes operatius poden emular calculadores RPN.

L'algoritme RPN.
 Si hi ha elements a la safata d'entrada;
 Llegir el primer element de la safata d'entrada;
 Si l'element s un operant.
 Posar l'operant a la pila.
 Si no, l'element s una funci (els operadors, com +, no sn ms que funcions que prenen dos arguments).
 Se sap que la funci x pren n arguments.
 Si hi ha menys de n arguments a la pila;
 (Error) L'usuari no ha introdut suficients arguments a l'expressi.
 Si no, prendre els ltims n operands de la pila.
 Avaluar la funci pel que fa als operands.
 Introduir el resultat (si n'hi hagus) a la pila.
 Si hi ha noms un element a la pila;
 El valor d'aquest element s el resultat del clcul.
 Si hi ha ms d'un element a la pila;
 (Error) L'usuari ha introdut massa elements.

Exemple.
L'expressi algebraica  es tradueix a la notaci polonesa inversa com  i s'avalua d'esquerra a dreta segons es mostra a la segent taula. La pila s la llista dels valors que l'algoritme mant a la seva memria desprs de realitzar l'operaci donada a la segona columna.


Quan es finalitza el clcul, el resultat (en aquest cas, 14) apareix com l'nic element en la pila.

Referncies.


Enllaos externs.
 Notaci cientfica;
 RPN: Introduccin a la notacin polaca inversa ;
 Que es Reverse Polish Notation? ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359082" title="Amr ibn al-Layth" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="140449">
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germ i successor de Yakub ibn al-Layth fundador de la dinastia saffrida del Sistan (Sidjistan). De jove va exercir els oficis de portador de mules i paleta; ms tard va lluitar amb els seus germans, sota la direcci del gran Yakub. 

Els quatre germans Ibn al-Layth es van unir a les bandes d'ayyars sorgides per combatre als combatents kharigites. Mentre Yakub ibn al-Layth va construir la seva base de poder a Afganistan i Prsia oriental. Per encrrec d'aquest Amr va conquerir Herat el 867 i el 873 la capital tahrida Naysabur (Nishapur). Aquestes lluites les van fer com a nominalment sotmesos al califa, i el 875 fou nomenat governador d'Herat.

Yakub s'havia apoderat de Kirman i Fars i va marxar cap a Iraq, per fou derrotat a Dayr al-Akul i mort poc desprs (juny del 879) Amr fou elevat per l'exrcit com a successor. El seu germ Ali ibn al-Layth es va revoltar reclamant participar al poder per fou derrotat.  Amr llavors va oferir la seva submissi al califa que li va acceptar i li va retornar les provncies que abans havien governat els tahrides a Prsia oriental (Khurasan, Sistan i Kirman),  i el Sind, a les que va afegir Fars i Esfahan  i la direcci de la shurfa a Bagdad i Samarra (octubre del 879). La T r  -e S st n diu que tamb se li va donar el govern de Gurgan i Tanaristan pero a canvi d'un tribut d'un milio de dirhams a l'any. Amr va aconseguir imposar al seu protegit Ubayd Allah ibn Abd Abd Allah ibn Tahir com a cap de polcia (sahib al-surta) de Bagdad, per contra la opini dels seus parents.

El 881/882 va poder ocupar el Fars per al Khurasan s'havia fet amb el poder Ahmad ibn Abd Allah al-Khudjistani i desprs de mort assassinat per un dels seus gurdies el 882 el poder va passar a mans de Rafi ibn Harthama, antic general tahrida i ara cap del moviment fatimita al Khurasan (que tenia per califa a Muhammab ibn Ziyad) que el 883 va fer aliana amb els samnides de Transoxiana.  Del 882/883 hi ha monedes saffrides emeses a Esfahan que indiquen que aquesta ciutat ja estava a les seves mans. Les lluites al Khurasan van esdevenir complexes i un general turc esclau Abu Talha Mansur s'hi va afegir i les aliances es van fer i desfer diverses vegades, algunes amb suport del deposat Muhammad ibn Tahir o el Califa.

Desprs del final de lla revolta Zandj el 883 el califat ara podia recuperar el terreny perdut. El regent Muwaffik va declarar a Amr fora de la llei el 885; Amr fou derrotat (886) per les forces del califa dirigides per Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Abi Dulaf, quan avanava cap a Bagdad, i va haver d'abandonar Fars; llavors fou destitut dels seus governs cosa que fou poc efectiva ja que va seguir conservant Kirman, Sistan i Khurasan. 

El 885, 886 i 887 els saffrides van atacar Khurasan i van entrar finalment a Nishapur. Rafi ibn Harthama i Muhammad ben Ziyad foren capturats i enviats al califa abbssida, segellant aix la reconciliaci amb el califat; els governs de Khurasan, Kirman, Sistan i Fars li foren retornats a canvi d'un tribut de deu milions de dirhams.

El 890 va trencar altre cop amb el califat i fou privat novament dels seus governs cosa noms efectiva al Fars. El 891 el califa va concedir el Khurasan a Rafi ben Harthama i els samnides el van ajudar a ocupar-lo.

El 892 o 893 el nou califa Al-Mu'tadid (892-902) es va reconciliar amb Amr i li va concedir el govern del Sistan (que mai havia perdut) i del Khurasan. El 893 Amr va comenar a atacar el Khurasan per no va entrar a Nishapur fins el 896; Rafi ben Harthama va fugir cap al Tabaristan governat pels zaidites. El califa va concedir a Amr el govern de Rayy i nord de Prsia i es creu que en aquest moment tamb s'havien imposat a Oman. Amr va voler estendre el seu poder a Khwarizm el que implicava la guerra contra els samnides.

El 898, a petici prpia, el califa li va concedir la tawliya de Transoxiana o Mawara al-Nahr, on l'emir samnida Ismail I ben Ahmad (892-907) estava en rebelli contra el califa, per quan va intentar exercir els seus drets, el samnida Ismail el va derrotar a la riba de l'Oxus prop de Balkh (abril del 901) i el va fer presoner sent enviat al califa abbssida, que tot i que nominalment era el seu delegat a la zona, no estava descontent de veure al saffrida humiliat. Desprs d'estar presoner un any fou executat el 20 d'abril del 902. Els samnides van ocupar Khurasan i es van estendre cap a Tabaristan (dels zaidites), Gilan i Daylam (dominades pels Djustnides), regions que van saquejar durant dos anys, en els que van arribar a ocupar Qazwin i Rayy (dominis djustnides). 

 Bibliografia .

Barthold, Turkestan;
C. E. Bosworth, The Armies of the Early Saffarids, BSOAS 31, 1968;
C. E. Bosworth, The Tahirids and the Saffarids,  Cambridge History of Iran IV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359083" title="Habib Bellad" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="140450">
Habib Bellad s un futbolista francs. Va comenar com a futbolista al Red Star 93.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359089" title="Vicente Alfaro Moreno" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="140451">
Vicente Alfaro Moreno (Valncia, 1902 - Lausana, 1974) fou un poltic valenci. Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista (PURA), a les eleccions municipals de 1931 fou escollit regidor a l'ajuntament de Valncia, i fou nomenat interinament l'octubre de 1931, per el seu mandat es perllong fins el juny de 1932. Durant el seu mandat va inpulsar la reforma urbana: acab la plaa de Castelar, adquir el Palau del Marqus de Dos Aguas i els jardins de Momforte i va presidir el trasllat a Valncia de les despulles de l'escriptor Vicente Blasco Ibez, a qui va fer erigir un monument fnebre. Per fou molt criticat quan va intentar installar un abocador d'escombraries a Benimaclet i acusat d'inoperncia quan es va cremar part de l'edifici de la Universitat de Valncia, i el juny de 1932 va dimitir.

El 1934 es va integrar dins d'Esquerra Valenciana amb Vicent Marco Miranda i Juli Just Jimeno, que a les eleccions generals espanyoles de 1936 es present dins la coalici del Front Popular. Quan esclat la guerra civil espanyola es pos de part de la legalitat republciana i el 1937 fou escollit secretari general d'Esquerra Valenciana. En acabar al guerra fou detingut i condemnat a mort, per li fou commutada, i quan fou alliberat, s'exili a Sussa, d'on ja no va tornar.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359092" title="Amr ibn Luhayy" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="140452">
Amr ibn Luhayy fou el fundador legendari del politeisme a la pennsula d'Arbia i ancestre dels Khuzaa de la Meca.

Era un cap molt ric al que obeen les tribus rabs. Es acusat de totes les costums paganes i politeistes que van practicar els rabs abans del islam per desprs de la fundaci de la kaaba, especialment el culte a determinats dols, de l'endevinaci per fletxes, de la talbiya i altres. 

Encara que citat en molt textos rabs hi ha dubtes sobre la seva historicitat ja que cap es contemporani, i est descartat que sigui el verdader autor de la introducci de les costums paganes i politeistes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359095" title="Agustn Trigo Mezquita" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="140453">
Agustn Trigo Mezquita (Valncia, 26 de setembre de 1863 - 19 de maig de 1952) fou un farmacutic, industrial i poltic valenci.

Fill d'un comerciant de la Plaa del Mercat de Valncia, estudi farmcia a Barcelona i n'obtingu la llicenciatura l'any 1888. L'any 1892 va atnyer el grau de doctor a Madrid. Va ser pioner de la indstria farmacutica a Valncia, on va fundar els Laboratorios Farmacuticos del Dr. Trigo, al nmero 130 del carrer de Sagunt. El seu producte principal era el citrat de magnsia efervescent, que es venia etiquetat amb la imatge d'una llauradora valenciana i al fons la silueta del Micalet. Posteriorment, els laboratoris s'especialitzarien en la fabricaci d'essncies i xarops de taronja i llim. Va ser el creador del popular refresc Trinaranjus, llanat al mercat l'any 1933 i actualment propietat de la multinacional Cadbury Schweppes.

Militant del Partit d'Uni Republicana Autonomista, desprs de les eleccions municipals d'abril de 1931 form part del nou consistori de Valncia, i el 16 d'abril de 1931 fou escollit alcalde de Valncia. Aprofit el crrec per a impulsar la constituci d'una comissi regional per a redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci el juliol de 1931, per hagu de posar la ciutat dues setmanes en estat de guerra degut als assalts a edificis religiosos el maig de 1931. Va deixar el crrec l'octubre de 1931 a causa de la mala acollida de les seves iniciatives.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359096" title="Grandvalira" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="140454">
Grandvalira s una estaci, principalment, d'esqu alp situada al nord del Principat d'Andorra, a la zona fronterera francesa. Es troba en dos de les set parrquies andorranes, Encamp i Canillo. L'estaci pren el nom de la Valira, riu que s el resultat de l'uni de la Valira d'Orient i d'Occident, i el resultat de l'uni s coneix com a Gran Valira.

Grandvalira s el domini esquiable ms gran dels Pirineus amb 193 km de pistes. Tot i que part del domini existeix des de 1957, Grandvalira no s va constituir fins a l'hivern de 2003 quan les estacions del Pas de la Casa - Grau Roig i Soldeu El Tarter es van unir. Encara que la uni fsica ja existia. Actualment t 6 accessos diferents a pistes al llarg de la Carretera general 2 o carretera de Frana, seguint el curs del riu la Valira d'Orient.



Cada accs pertany a cada un dels sectors que hi ha, 6 per ser exactes:
 Encamp;
 Canillo;
 El Tarter;
 Soldeu;
 Grau Roig;
 Pas de la Casa;

A Grau Roig s l'nic sector de Grandvalira on hi ha un circuit d'esqu de fons i s l'nica estaci del principat on s pot practicar fons i descens. 

Des de la temporada 2008-2009, el sector de Grau Roig disposa d'un hotel de gel. L'hotel s el primer hotel de gel del sud d'Europa. Siutat a 2.300 metres, t 600 metres quadrats, nou habitacions i una capacitat mxima de 34 persones. Com a curiositat, les estances s'han fet expressament de nou metres d'altura perqu a mesura que vagin passant els mesos la distncia amb el sostre s'anir reduint.

A ms, els lavabos sn qumics perqu no hi ha aigua corrent, al restaurant noms ofereixen begudes transparents per no tacar la neu, i l'oferta de menjar s limitada, amb les fondues com a especialitat. Per suportar les baixes temperatures, d'entre 1 i 3 graus positius, els llits estan equipats amb sistemes d'allament, i s'ofereixen als clients sacs de dormir d'un sol s.

 Histria .

Grandvalira es va constituir a l'hivern de 2003 com a resultat de la fusi de Pas de la Casa - Grau Roig i Soldeu El Tarter. El 2007 Pas de la Casa - Grau Roig va celebrar el 50 aniversari. El 1956 Francesc Viladomat va installar el primer telesqu al peu del cim de Coll Blanc, que podia transportar 450 esquiadors cada hora. L'estaci es va anar ampliant cap al Cercle de Pessons i cap a la zona dels Cortals d'Encamp.

Els primers canons de neu s van installar el 1985 a Pas de la Casa - Grau Roig i el 1997 el primer telecadira desembragable de sis places dels Pirineus.

 Vegeu tamb .
Per el llistat complert d'estacions d'esqu dels Pirineus vegeu: Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;

 Estacions d'esqu andorranes:
 Vallnord, esqu alp.
 Naturlandia - la Rabassa, esqu de fons.

 Enllaos d'externs .
 Grandvalira, pgina oficial.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359097" title="Amr ibn Masada" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="140455">
Amr ibn Masada ibn Said ibn Sul fou un secretari del califa al-Mamun, d'origen turc i parent d'Ibrahim ibn al-Abbas al-Suli.

Ja el seu pare havia estat secretari de cancelleria sota al-Mansur (754-775); ell va servir amb els barmquides, i desprs fou ajudant d'al-Mamun (813-833) a la cancelleria i a diversos crrecs relacionats amb les finances i la recaptaci, en els que es va enriquir. Encara que va ser de fet un visir no va rebre mai aquest ttol. Acompanyava al califa en la seva expedici a territori bizant quan va morir a Adana el 832.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359102" title="Just Manuel Casero i Madrid" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="140456">
Just Manuel Casero i Madrid (Abrantes, 1946 - Girona, 1981) va ser un periodista, escriptor i poltic giron.

Just M. Casero va nixer al venat Rossio ao sul do Tejo del municipi d'Abrantes (Portugal), el 6 de juny de 1946. Els seus pares, originaris de Cceres, havien emigrat a Portugal el 1942, i tota la famlia ho tornaria a fer el 1950 cap a Figueres, on s'hi va establir definitivament. Desprs d'estudiar nou anys al Seminari de Girona, entre el 1966 i el 1969 va comenar a treballar de periodista a la Rdio Popular de Figueres, al setmanari Vida Parroquial i al diari barcelon Tele/eXprs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359105" title="Tioconazol" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="140457">


El tioconazol s una substncia derivada de l'imidazol que es fa servir com a antifngic d'ampli espectre.

El tioconazol s el principi actiu de determinats medicaments d'aplicaci tpica per a guarir les vaginosis i onicosis d'origen fngic. En Espanya estan autoritzats els segents medicaments que contenen tioconazol: Trosid, Trosderm i Trosid Uas. Un cop aplicat el medicament, el tioconazol comena a produir el seu efecte de forma local.

El seu principal mecanisme d'acci es basa en la interferncia amb la CYP51A1 (lanosterol 14 alfa-demetilasa), enzim que interv en la sntesi d'ergosterol, component essencial de la membrana cellular dels llevats i dels fongs. No t cap efecte sobre bacteris ni virus. En deixar-se de sintetitzar ergosterol, les membranes sn molt ms permeables, i junt amb unes altres reaccions bioqumiques produeixen l'efecte antimictic desitjat.

Com a efectes secundaris, s'han arribat a registrat casos d'eritema, picor, butllofes, descamaci, edema, urticria i en general, irritaci de la pell, i rampes. Est contraindicat en l'embars.

Enllaos externs.
iMedicinas ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359106" title="Kingda Ka" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="140458">



Kingda Ka s una muntanya russa inaugurada el 21 de maig del 2005. L'atracci est situada a l'reaThe Golden Kingdom del parc Six Flags Great Adventure, a Jackson, Nova Jersey.

Fitxa.



Funcionament.

Kingda Ka s una muntanya russa de tipus accelerator que amb noms 3.5s passa de 0 a 206 km/h per escalar una torre de 139m. d'alada.

El sistema que usa per llanar el tren a aquestes velocitats s un sistema hidrulic. El tren s'enganxa a una pea lligada per un cable d'acer que, aquest, est enganxat a un gran sistema hidrulic. Quan s'activa el motor, una bobina gegant comena a girar a grans velocitats, enrotllant el cable i, conseqenment, arrossegant el tren.

El sistema de frens s un sistema magntic. El tren porta incorporats uns imants permanents que, al passar per unes plaques metlliques situades a la via, creen un cap magntic amb suficientment fora com per frenar el tren.

Rcords.

L'any 2005, Kingda Ka va batre dos registres, el de la muntanya russa ms rpida, i alta del mn. Aquestes dues marques estaven assignades a la Top Thrill Dragster, una muntanya russa similar situada al parc Cedar Point, a Ohio. 

Actualment, Kingda Ka continua conservant aquests rcords mundials.

Curiositats.

En ocasions, el motor no agafa suficient potncia com per fer que el tren passi la torre principal,aleshores passa l'anomenat Rollback. El Rollback s quan el tren no pot superar la torre i es veu obligat a tornar a l'inici, per d'esquena.

A dalt de tot de la torre, hi ha uns petits frens, per aix poder contemplar el paisatge i l'alada de torre.

Enllaos externs.


 Roller Coaster DataBase;
 Six Flags Great Adventure;
 Imatges de la construcci;
 Video onride;
 Intamin AG;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359108" title="Amr ibn Said" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="140459">
Amr ibn Said ibn al-As ibn Umayya al-Umawi, conegut com Amr al-Ashdak, fou un governador i general omeia. Era nebot del califa Yazid I per part de la seva mare i parent de ms lluny per part del pare.

El 680 apareix com a governador de la Meca quan Yazid I ben Muawiya (680 683) va pujar al tron i el mateix any va rebre tamb el govern de Medina. Abd Allah ben al-Zubayr, que ja durant el govern de Muawiya I, va refusar de prestar jurament a Yazid com a presumpte hereu, va ratificar llavors la no acceptaci de Yazid, igual que va fer Husayn ben Al. Per escapar de les persecucions omeies van fugir a La Meca de la que en aquell moment devia estar absent Amr (que hauria anat a Medina). Sota orde de Yazid, Amr va enviar un contingent a la Meca per restablir el control i en va donar el comandament a Amr ibn al-Zubayr, germ del cap rebel i lleial a Yazid I. Les forces d'Amr ibn al-Zubayr foren rebutjades i Amr fou fet presoner i, amb consentiment del seu germ, fou flagellat i va morir poc desprs (681) i el seu cos fou exposat pblicament. Llavors Abd Allah va proclamar la deposici de Yazid, i el van secundar els Ansar de Medina que van agafar com a cap a Abd Allah ben Hanzala i els quraixites de la ciutat que van agafar com a cap a Abd Allah ben Muti. Amb la situaci fora de control Amr fou destitut (finals del 682).

Desprs va acompanyar al califa Marwan I ben al- akam (684 685) a la seva expedici a Egipte; immediatament Musab ibn al-Zubayr va envair Palestina per intentar conquerir Sria aprofitant l'absncia del califa. Marwan va enviar contra Musab un contingent a les ordes de al-Ashdak, que el va obligar a retirar-se.

Abd al-Malik ben Marwan (685 705) fill de Marwan I, va pujar al tron el 685 i considerava a Amr un perill degut a que per la seva sang podia aspirar al califat. El 689 el califa va sortir de Damasc per marxar contra Musab ben Zubayr i aprofitant la seva absncia Amr ibn Said al-Ashdak va fer valer els seus drets al tron i va prendre el control de la capital. Abd al-Malik va tornar immediatament. Amr noms es va sotmetre contra la promesa de la vida i la llibertat, promesa que el califa no va respectar. Amr fou portat al palau i all, poc desprs el va matar (segons la tradici personalment).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359111" title="Jos Maestre Laborde-Boix" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="140460">
Jos Maestre Laborde-Boix (Valncia, 1876 - 1936) fou un advocat i poltic valenci, germ de Francisco Maestre Laborde-Boix, comte de Salvatierra. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, fou membre destacat del Partit Conservador de la fracci de Juan de la Cierva y Peafiel, com el seu germ. Fou nomenat alcalde de Valncia el 1907-1909, i durant el seu mandat es van fer els preparatius per a l'Exposici Regional Valenciana, alhora que exerc una dura repressi contra el sindicalisme i contra els republicans del PURA, que eren majoria al consistori. Desprs del seu crrec, fou escollit diputat a les Corts Espanyoles pel districte d'nguera el 1914-1916 i el 1918-1920.

El 1923 don suport la dictadura de Primo de Rivera, qui el mar de 1930 el design novament alcalde de Valncia. El desembre de 1930 hagu de reprimir una vaga general i un sindicalista va morir per trets d'un gurdia de seguretat. Quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola l'abril de 1931 fou destitut. Posteriorment es va afiliar a la Dreta Regional Valenciana, per no hi va ocupar cap crrec important.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359115" title="Francisco Maestre Laborde-Boix" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="140461">
Francisco Maestre Laborde-Boix (Valncia, 1872 - 1920) fou un advocat i poltic i noble valenci, germ de Jos Maestre Laborde-Boix. Fou comte de Salvatierra merc el seu matrimoni amb Dolores Gmez de Medioevela. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia.

Com el seu germ, milit en el Partit Conservador dins del corrent de Francisco Silvela, amb el qual el 1899 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Valncia. Desprs de la retirada de Silvela, s'alini primer amb Antoni Maura i desprs amb Eduardo Dato e Iradier. Fou alcalde de Valncia el 1903-1904 i el 1913-1915, i posteriorment governador civil de Cadis, Sevilla i Barcelona el 1919-1920. Els seus mandats es destacaren per una durssima repressi al sindicalisme anarquista, cosa que provoc que l'agost del 1920 uns pistolers el tirotegessin al Grau, provocant la seva mort i la de la seva cunyada, la marquesa de Tejares.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359120" title="Amu Darya" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="140462">

Amu Darya (tambe Amudarya; rus          Amudarja;  tadjik         o           Omudaryo o daryoi Omu; persa         mudary; uzbek: Amudaryo; turkmen: Amydera) s el nom modern del riu conegut antigament com Oxus. Darya en persa vol dir mar o riu llarg. Sota els sassnides el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh; els rabs el van anomenar Djayhun (     ,  de Gihon, un dels rius del Parads); els xinesos l'anomenaven Kui-shui, Wu-hu o Po-tsu. 

La regi al nord del riu s anomenada Transoxiana o en rab Mawara al-Nahr. 

La seva longitud es d'uns 2494 km. El riu es navegable uns 1450 km. La seva conca es de 534.739 km i porta un cabdal de 97,4  kilmetres cbics d'aigua per any que arriba de les muntanyes; les pluges sn a l'entorn de 1000 mm a l'any; degut a l'aprofitament per regar, part del seu cabdal no arriba a la mar d'Aral.
 
Una de les fonts del riu s el riu Pamir a les Muntanyes Pamir (antic Mont Imeon). Corre cap a l'est i a Ishtragh gira al nord i desprs nord-oest per l'Hindu Kush i el riu Panj formant la frontera d'Afganistan amb Tadjikistan i desprs d'Afganistan amb Uzbekistan (uns 200 km). Per 100 km ms marca la frontera entre Afganistan i Turkmenistan i desprs entra en aquest pas on corre cap al nord, forma la frontera entre Turkmenistan i Uzbekistan i acaba en un delta que en part desaigua a la mar d'Aral o es perd al desert. Un altra suposada font del riu s una cova de gla a la vall de Waghjir, al corredor de Wakhan, tamb a les muntanyes Pamir, ja prop de la frontera amb Pakistan.

 Referncies .

 George Nathaniel Curzon, Primer Marqus Curzon de Kedleston. 1896. The Pamirs and the Source of the Oxus. Royal Geographical Society, Londres. Reimpressi: Elibron Classics Series, Adamant Media Corporation. 2005. ISBN 1-4021-5983-8 (pbk; ISBN 1-4021-3090-2 (hbk).
 Gordon, T. E. 1876. The Roof of the World: Being the Narrative of a Journey over the high plateau of Tibet to the Russian Frontier and the Oxus sources on Pamir. Edinburgh. Edmonston and Douglas. Reimpressio per Ch'eng Wen Publishing Company. Taipei. 1971.
 Arnold J. Toynbee, 1961. Between Oxus and Jumna. Londres. Oxford University Press.
 John Wood, 1872. A Journey to the Source of the River Oxus. Londres;

 Notes .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359121" title="Amul" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="140463">


Ciutat del Daylam, vegeu Amol;
Nom antic de Trkmenabat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359123" title="Eduard Martnez-Sabater i Segu" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="140464">
Eduard Martnez-Sabater i Segu (Xest, 1896 - Valncia, 1946) fou un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, el 1910 es va afiliar a la Joventut Valencianista, de la que n'arrib a ser president, i collabor al seu rgan, La Correspondencia de Valencia. El 1920 es va presentar a les eleccions municipals per la Uni Valencianista Regional i collabor a El Cuento del Dumenge, on va defensar la naci valenciana. Per desprs de proclamar-se la Dictadura de Primo de Rivera canvi d'opini i de gener de 1924 a mar de 1925 fou designat diputat provincial pel districte de Xtiva-Albaida, i posteriorment dirig el manicomi de Valncia. Tamb public articles, ara de caire espanyolista, a La Voz de Valencia, Diario de Valencia, Las Provincias i La poca.

Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola, merc la seva amistat amb Jos Calvo Sotelo, fund la secci valenciana de Renovacin Espaola i va adquirir La Voz de Valencia, des d'on va dirigir campanyes en defensa de la monarquia i de la religi. Tot i aix, fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals de la Repblica. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou el cap a Valncia del Bloque Nacional, per no fou escollit. Des d'aleshores fou un dels organitzadors a Valncia de la sublevaci militar del 18 de juliol de 1936. En fracassar el cop fou detingut, per alliberat poc desprs, cosa que aprofit per a aixoplugar-se a l'ambaixada de Xile, d'on an al port de Gandia i amb un vaixell pogu passar a la Zona Nacional. All va collaborar activament en tasques de propaganda,

Quan les tropes franquistes ocuparen Valncia, fou nomenat Delegat de Premsa i Censura del Movimiento Nacional, aix com deg del Collegi Oficial d'Advocats de Valncia fins a la seva mort. Tamb fou procurador en Corts franquistes de 1943 a 1946.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995;
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359131" title="Trkmenabat" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="140465">
Trkmenabat (turkmen cirilic:            ; antiga Chardzhou, Chardjui, Charju, Chardzhev, Charjev, Chrjew o Charjew, tamb escrit  ardjui o  ardjuy,  arju, nom persa         que vol dir "Quatre Rius"; turkmen cirilic:       ; rus:        ) s una ciutat de Turkmenistan, capital de la  Provncia de Lebap. Segons el cens de 1999, la seva poblaci s de 203.000 habitants. Est situada a 5 km de la riba esquerra de l'Amu Darya prop de la frontera amb Uzbekistan. Est rodejada arreu per desert.

Histria.

A l'edat mitjana, amb el nom Amul, formava part de la provncia del Khurasan i era un centre de caravanes entre Khurasan i Khiv. Prop d'Amul, el samnida Ismail I ben Ahmad, va derrotar a l'alida Muhammad ibn Bashir l'any 900. Per diferenciar-la de la ciutat d'Amol (Amul) al Daylam, els autors rabs l'anomenen com Amul Zamm (al-Baladhuri), Amul Djayhun o Amul al-Shatt. Al mateix temps apareix tamb el nom Amuya (Al-Baladhuri, Yakut) o Amu (Yakut) possible forma dialectal que va donar el nom al Amu Darya (riu d'Amu) encara que podria ser al revs, amb Amu com un antic nom del riu que el va traspassar a la ciutat. 

El nom de  ardjuy el va rebre sota els timrides. Babur diu que va creuar el riu a  arju el 1477/1478. El 1504 s'esmenta la fortalesa de  arju que es va rendir als uzbeks. Sota aquestos fou el principal pas del riu amb barques sempre a punt i ponts de vaixells preparats pel pas de grans exrcits. Nadir Shah va creuar aqu el 1740. Mai fou residncia de cap prncep o sobir local, per el 1879 hi residia el prncep hereu de Bukhar (el Tre Djan) en un palau construt al segle XIX; la resta de la ciutat era poc ms que un llogaret amb una ciutadella. Els bandits assolaven tota la regi fins a la vora de la vila i no es podia sortir per feines agrcoles, o explotaci de boscos, sense protecci de soldats. 

El 1884 els turkmens de Merv es van sotmetre a Rssia i un ferrocarril va arribar a la vora de la ciutat el 1886. Llavors  ardjuy va passar a ser residencia d'un beg de Bukhar. L'emir de Bukhar va concedir als russos un territori a 17 km, proper a l'estaci de tren, on els russos van fundar (1886) una nova ciutat que tenia uns 5000 habitants el 1914; un pont es va fer el 1901 per creuar el riu de la nova ciutat cap a Bukhar. El 1917 les dues ciutats tenien 15000 habitants.

Sota els sovitics va esdevenir un centre administratiu i des de 1924 industrial. La nova ciutat tenia 14.000 habitants el 1926 (8000 russos) i va arribar a 54500 el 1939. Fins vers el 1930 es va pensar en fer-la capital de la Repblica Socialista Sovitica del Turkmenistan. El 1939 la nova ciutat fou declarada capital de l'oblast del mateix nom (21 de novembre de 1939).

El 1955 era la segona vila del Turkmenistan. Segueix sent important nus de comunicacions ferroviries i centre industrial. Darrerament hi ha tendncia a portar les industries cap a la capital del pas Ashgabat. Disposa d'un aeroport. A la rodalia es troba la Reserva de desert de Repetek amb els seus famosos cocodrils del desert (de fet iguanes anomenades zemzen). La poblaci actual inclou ms d'un 30% d'uzbeks.  

La vella ciutat va agafar el nom de Kaganovi esk, i es troba a noms 7 km dels barris exteriors de la ciutat nova. La seva poblaci es va reduir tal com augmentava la de la nova i va arribar a 2042 habitants el 1931.

L'oblast de  ardjuy o Chardjev fou creat el 21 de novembre de 1939 amb una superfcie de 93000 km2 .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359135" title="Nuevo Laredo" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="140466">
Nuevo Laredo s una ciutat i municipi de l'estat mexic de Tamaulipas. La ciutat es troba a les vores del Ro Bravo, a l'altra costat de la ciutat estatunidenca de Laredo, Texas. Segons el cens del 2005, la poblaci de la ciutat era de 348.387 habitants i la del municipi sencer era de 355.827. Nuevo Laredo i Laredo, conformen una rea metropolitana amb una poblaci de 718.073. Nuevo Laredo s el port de trnsit de transport i comer terrestre de Mxic, aix com Laredo n's el ms gran dels Estats Units, en ser la ruta comercial principal de Mxic cap al Canad. El 70% de totes les exportacions mexicanes als Estats Units es transporten per Nuevo Laredo, convertint-la en el port comercial terrestre ms gran de l'Amrica Llatina en el valor de les exportacions. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Nuevo Laredo, en castell;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359137" title="Torren" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="140467">
Torren s una ciutat i municipi de Mxic de l'estat mexic de Coahuila. El 2005, la ciutat tenia una poblaci de 548.723 habitants, i el municipi sencer en tenia 577.477. Tanmateix, forma una rea metropolitana, la Comarca Lagunera, amb les ciutats de Matamoros (a Coahuila), Gmez Palacio i Lerdo (a l'estat ve de Durango), amb una poblaci total d'1,1 milions d'habitants, la novena ms gran del pas, i un dels centres econmics i industrials del nord. 

Les indstries ms importants de la ciutat sn la metallrgia, i la indstria dels productes lactis. A ms hi ha fbriques txtils, electrniques, d'autombils, i de cervesa. Tot i que en el passat era una regi molt productiva en ramaderia i agricultura, aquestes activitats han decaigut els ltims anys en benefici de la indstria i els serveis.   

Enllaos externs.
 Ajuntament de Torren, en castell;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359138" title="Amol" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="140468">
Amol (persa:    , rab Amul) s una ciutat de la plana de Mazanderan, a la provncia de Mazanderan al Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Cspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz. Est a 60 km a l'est de la capital provincial Sari i a 180 km de Teheran. La seva poblaci el 2006 es de 199.698 habitants.

 Histria .



Amol (Amul) s una ciutat antiga que els erudits relacionen amb el poble dels amards o amardis o mards o mardis (llat amardi/amardii o mardi/mardii, grec         o       ); L'arrel seria Amard o Amardha que en pehlevi mitj hauria derivat a Amui i en persa modern Amol. Fou capital del Mazanderan des del temps al menys dels sassnides.

Ibn Isfandiyar diu que fou fundada per Amula, la filla d'un cap daylamita, casada amb el rei Firuz de Balkh; Hamdullah Mustawfi diu que el fundador fou el rei Tahmurath. Per tot sn noms llegendes. A l'poca sassnida Amol amb el Gelan (modern Gilan) era seu d'un bisbat nestori i s esmentada sovint al Shah-nama. 

Fou conquerida pels musulmans al segle VII i la poblaci esdevingu musulmana sota el califa al-Mahdi (775-785). Amb els musulmans fou un centre industrial i comercial. Hi van nixer el Muhammad ibn Jarir al-Tabari (838-923) i el jurista Abu l-Tayyib al-Tabari. Al segle X era la capital del Tabaristan i era una ciutat prospera, habitada per savis i erudits, i plena d'activitat comercial. Ibn-Hawkal diu que era ms gran que Qazwin.

El 1035/1036 fou saquejada pel gaznvida Masud I ben Mahmud 1030-1040.

Va patir seriosament les invasions mongoles del 1220 i 1231 i va perdre el rang de capital a l'entorn del 1300 que va passar a Sari. El 1393 fou saquejada per Tamerl. El 1629 fou visitada per Sir Thomas Herbert que diu que era floreixent i tenia unes 3000 cases ben fetes. Va patir alguns terratrmols i inundacions i en alguna d'aquestes vegades la ciutat fou traslladada al nord-est de l'antiga ciutat, les runes de la qual es conserven. Est unida al port de Mahmudabad per carretera. El 1941 la seva poblaci era de 14.166 habitants.

 Atractius .

La muntanya Damavand el punt ms alt de l'Orient Mitj. ;
La Muntanya Lar amb el fams cim d'Haft Saran i els cims de Mehr Chal, Atashkadeh, Siyah Chal i Maaz.
Riu Haraz que neix al Laridjan, corre 100 km per una vall, passa per Amol i desaigua a la Cspia;
Parc Forestal de Mirza Kuchak Khan a 18 km. per la carretera d'Amol a Teheran ;
Font termal d'Ab Esk (Larijan) ;
Font Mineral d'Amolu;
Fonts termals d'Aab Garm  o Aabe Garm  o Abe Garm-e Larijan ;
Cascada d'Alamol  de 100 metres d'altura;
Cascada de Yakhi a 5100 metres a les muntanyes Dud Kuh, de 70 metres i que sempre esta glaada;

Monuments. 

Pont Davazdah Pelleh, del segle XVIII amb dotze arcades de 6 metres cadascuna;
Mashhad Mirbozorg (Mausoleu de Mir Ghavam-O-Din Maraashi) del segle XVI ;
Banys d'Ashraf del segle XVII ;
Mesquita d'Amol Jame amb estructura primitiva del segle VIII.;
Tomba d'Imamzadeh Abdollah, a 12 km al sud-oest d'Amol, reconstruda ;
Tomba Imamzadeh Ebrahim del segle XVI amb inscripci de 1519 ;
Capella de Mohammed Taher ;
 Mausoleu Naser ;
 Mausoleu Haydar ;

 Economia .
Produeix taronges, arrs, ferro i carb 

 Districte o Comtat d'Amol.

Amol s la capital del comtat o districte d'Amol subdividit en tres comarques o subdistrictes.



 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359139" title="Antoni Brufau Niub" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="140469">
Antoni Brufau Niub (Mollerussa,1948) s un empresari catal, des de l'any 2004 s president de l'empresa Repsol YPF, una multinacional integrada de petroli i gas natural.

Llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona i Mster en Economia per IESE. Es va incorporar a La Caixa al 1988 desprs d'haver estat soci director d'Arthur Andersen. Al juliol de l'any 1997, fou nombrat president de Gas Natural.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359140" title="Pirmide del Sol" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="140470">
La Pirmide del Sol s l'edifici arqueolgic ms gran de la ciutat prehispnica de Teotihuacn i una de les ms grans de Mesoamrica, en l'actualitat a l'estat de Mxic. Es troba al sobre la Calada dels Morts, entre la Pirmide de la Lluna i la Ciutadella.  El nom prov dels asteques que visitaren la ciutat segles desprs que fos abandonada; el nom original que els teotihuacans li donaren s desconegut. Es constru en dues fases; en la primera, a prop del 100 dC, ja tenia gaireb el mateix volum que l'actual. Amb la segona, l'edifici arrib a unes dimensions de 225 m per 246 a la base i 75 m d'altitud. En volum total, s la tercera ms gran del mn darrera la Gran Pirmide de Cholula i la Pirmide de Kheops. En la segona fase tamb s'afeg un altar a la part superior que no ha sobreviscut. Es pensa que la pirmide venerava una detat de la societat de Teotihuacn, per la destrucci de l'altar deliberadament i per causes naturals han impedit la identificaci d'alguna detat. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359141" title="Bord (msica)" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="140471">
El terme bord s'aplica a un so greu referit a diferents aspectes de la msica. Segons el Diccionari Catal-Valenci-Balear, etimolgicament prov del llat burdone,  borinot , degut al so greu de la corda ms greu de la guitarra, comparable a la remor que fa el borinot quan vola.

Organologia.

En organologia el terme bord es refereix als sons ms greus d'un instrument i per extensi, l'agent sonor que el produeix, com per exemple la corda ms greu de la guitarra o de qualsevol altre instrument. En alguns instruments de corda polsada, com la tiorba i l'arxillat, els bordons a l'aire son les cordes greus suplementries lligades a un segon claviller.En el piano els bordons son les cordes entorxades, que produeixen els sons ms greus d'aquest instrument; en molts tipus de cornamuses i altres instruments de vent son tubs independents, cada un dels quals noms fa sonar una nota mantinguda i greu. 

En la caixa o tambor militar, els bordons sn les diverses cordes metlliques acoblades a la membrana inferior de la caixa que produeixen el redoble caracterstic d'aquest instrument.

En el conjunt dels registres de l'orgue s'anomena bord, tapat o tapadet a un registre de sonoritat fosca i profunda, assignat habitualment al pedaler. Acostumen a ser tubs de fusta tapats.

Composici musical.
Per analogia amb el concepte de bord aplicat a les cornamuses, en una composici musical, un bord s un efecte harmnic o monofnic d'acompanyament en el qual una nota o ] es mant sonant de manera continuada durant bona part d'una pea o fragment musical, establint molt sovint la tonalitat de la composici. L's sistemtic (no ocasional) de bordons s'origin en la msica antiga del sud-est asitic; posteriorment es va estendre cap a l'est de l'ndia fins a arribar a Europa. 

Aquesta tcnica ha estat utilitzada per alguns compositors clssics per a evocar una msica rstica o arcatzant. Podem veure'n algun exemples a:

 Telemann, Concert en mi menor per a flauta travessera, flauta de bec, cordes i baix continu, 4t moviment.
 Haydn, Simfonia nmero 104 "London": a l'inici del finale, acompanyant una melodia popular. ;
 Baguer, Simfonia pastoral; allegro.
 Beethoven, Simfonia nmero 6, "Pastoral": a l'inici i a la secci de trio de l'Scherzo;
 Berlioz, Harold en Italie, acompanyant als obos mentre imiten els pifferi del camperols.
 Bartk, en les seves adaptacions per a piano de la msica hongaresa i altres msiques folklrica|folklriques].

El bord difereix del pedal en la seva durada, ja que mentre que el pedal t una durada limitada, el bord pot arribar a mantenir-se en tota la durada de la pea.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359148" title="Amol Central" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="140472">
Amol Central s un districte del comtat d'Amol a la provncia de Mazanderan. El territori va entre la plana situada al nord, a uns 15 km de la mar Cspia i les muntanyes del Laridjan, a la part sud. 

La capital s la ciutat d'Amol. Administrativament es divideix en una ciutat i quatre agrupaments rurals (Bala Khiaban Litkooh, Paeen Khiaban Litkooh, Chelav i Haraz-Pey-e Jonoobi, cadascun format per diversos poblets, algun amb rang de ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359150" title="Juan Hidalgo de Polanco" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="140473">

Juan Hidalgo de Polanco (Madrid, 28 de setembre de 1614   Madrid, 31 de mar de 1685), va ser un compositor espanyol del Barroc.

Juan Hidalgo va ser un dels autors de msica teatral ms coneguts de la segona meitat del segle XVII.
  
L'any 1631 va ingressar com a arpista i clavicordista a la Real Capilla, on va romandre la resta de la seua vida, esdevenint una de les figures musicals ms importants de la Cort. 
  
L'any 1658 va posar msica a l'obra d'Antonio de Sols Triunfos de amor y fortuna (Triomfs d'amor i fortuna) que es va estrenar el 27 de febrer d'aquell mateix any.  Tamb va posar msica a diversos textos de Pedro Caldern de la Barca, collaboraci que es va iniciar l'any 1658 amb El laurel de Apolo (El llorer d'Apollo), que va ser una de les primeres obres musicals a ser denominada com a sarsuela. 
  
Amb Caldern de la Barca, va tornar a collaborar en nombroses ocasions per tamb va collaborar amb altres dramaturgs de l'poca com  ara Juan Bautista Diamante, Francisco de Avellaneda o Juan Vlez de Guevara.

Va dominar la msica teatral i profana de la Cort espanyola fins la seua mort. Va ser un compositor molt prolfic i va gaudir de gran popularitat al llarg de tota la seua carrera. El seu paper en la histria del teatre musical espanyol pot comparar-se al de Henry Purcell a Gran Bretanya o al de Lully a Frana. Va compondre almenys set obres religioses allegriques, per a ser representades a les festes del Corpus Christi. Entre les seues obres per a la cort hi ha canons per a 16 comdies, diverses sarsueles i semi-peres, i dues peres de gran qualitat. Tamb va deixar un gran nombre de villancets i msica litrgica. 

Va inventar un instrument nou, que va batejar amb el nom de clavi-arpa

 Obres .
(LLista no exhaustiva)
 1657-58 - El laurel de Apolo.
 1659-60 - La prpura de la rosa.
 1660 - Celos aun del aire matan.

Bibliografia.
Louise K. Stein. The New Grove Dictionary of Opera, editat per Stanley Sadie (1992),  ISBN 0-333-73432-7 i ISBN 1-56159-228-5;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Juan Hidalgo;
 Obres dramtiques;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359151" title="Vidal de Canyelles" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="140474">

Vidal de Canyelles (en aragons: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compliador dels Furs d'Arag en l'obra jurdica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o tamb Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificaci general de les lleis del Regne d'Arag i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Arag. 

 Biografia .
En els anys 1220 estudi Dret com i Dret cannic a l'escola de la catedral de Barcelona i desprs a la Universitat de Bolonya, on probablement coincid amb una altra de la grans figures relgioses del regnat de Jaume I d'Arag, fra Ramon de Penyafort, que posteriorment fou canonitzat. El 1234 ocup el crrec de paborde de la Seu de Barcelona i el 1236 va ser nomenat bisbe d'Osca, labor que desenvoluparia fins al la seva mort, vers el 1252. 

El 1238 mateix assist al setge de Valncia on prov de conciliar els interessos de la noblesa amb els de la corona, fet pel qual obtingu el reconeixement del rei Jaume I. Aix mateix, tamb estigu present als concilis de Tarragona i de Lyon del 1245.

Vidal de Canyelles firm el seu testament el 12 d'octubre del 1252, fet que indicaria que la seva mort no fou molts temps desprs.

 Obra jurdica: la Compilatio Maior o "Vidal Mayor" .
D'aquest anys data l'encarrec reial de reunir en un nic codi legal els furs de les ciutats aragoneses partint de la base del Fur extens de Jaca, que era el ms ampli i desenvolupat de l'poca i tenia el seu orgen en el primer que fou atorgat a la ciutat, l'antic Fur de Jaca. 
 
Vidal de Canyelles reb l'encrrec el 1247 desprs de les deliberacions consensuades a les Corts d'Osca per tal de redactar aquest Fur General del Regne d'Arag. La seva primera versi fou en llat i coneguda pel nom de Compilatio minor. Una reelaboraci ampliada posterior en aragons (l'nica que s'ha conservat) i coneguda com a Compilatio Maior o In excelsis Dei Thesauris estava destinada a esdevenir la culminaci de l'obra jurdica que fixaria definitivament i general uns furs unificats pel Regne d'Arag. L'obra fou divulgada amb el nom de Vidal Mayor en honor a Vidal de Canyelles. 

Malgrat que el Vidal Mayor fou rebutjat per l'Extremadura aragonesa, on es conserv el seu dret local fins el 1598, l'abast del Vidal Mayor supera al d'una simple colecci de furs, doncs compta amb precisions tcniques adreades tant als foristes, que eran els professionals del Dret que s'encarregaven de redactar els Furs, com als lletrats experts en l'administraci de justcia.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana;
  Obispado de Huesca;
  Ibercronox: Obispado de Tarazona;




|-













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359153" title="Damavand" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="140475">



Damavand (ciutat), ciutat del Iran;
Muntanya Damavand, muntanya del Iran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359154" title="Muntanya Damavand" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="140476">


La muntanya Dam vand (Persa:        ) s una muntanya volcnica del Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, provncia de Mazanderan. Forma part de les muntanyes Elburz. Es troba a uns 80 km al sud de la costa de la mar Cspia.

La seva altitud s de 5.610 metres el que el converteix en el punt ms alt de l'Orient Mitj i el volc ms alt de tot sia. Com a tal no t activitat; al cim hi ha algunes fumeres que treuen sofre.

L'accs es possible a travs de al menys 16 rutes conegudes, algunes molt dificils en les que cal escalar la roca. La ruta ms popular es la del sud amb el camp Bargah Sevom a 4220 metres. La ms llarga es la del nord-est que s'inicia al llogaret de N ndal. La ruta de l'oest es famosa per la posta de sol. La cascada glaa de  bsh r Yakh  es troba en aquesta muntanya a 5100 metres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359155" title="Damavand (ciutat)" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="140477">


Per la muntanya del mateix nom vegeu Muntanya Damavand.;
Damavand s una ciutat del Iran a la provncia de Teheran. T una poblaci estimada (2005) de 90.000 habitants. No gaire lluny es troba la muntanya Damavand de la que agafa el nom.

La ciutat s esmentada als textos sassnides com a Dunbawand. S'hi han trobat alguns restes corresponents a l'Imperi Part. Va caure en mans dels rabs musulmans el 651. 

A la ciutat hi ha 37 tombes (Imamzadeh), 27 castells o fortaleses en runes, 23 cases antigues d'arquitectura notable, 18 banys histrics, 5 ponts histrics, 3 mesquites histriques, i 3 antigues estacions de caravanes.

El comtat de Damavand inclou  Oureh, Dashtehmazar, Ahmadabad, Cheshmeh Aalla, Mosha, Dashta, Rouhafza, Mahaleh-Darvish, Tizab,  Llac Tar, Abesard i Gilavand.

 Nota .


Referncies.
 http://www.experiencefestival.com/a/Damavand/id/2040631;
 http://www.spiritus-temporis.com/damavand/;

Enllaos externs.

Photo from Saha Air 707 at Airliners.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359156" title="Amur (desambiguaci)" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="140478">



Amur, riu de Rssia i Xina;
provncia de l'Amur, a Rssia;
Repblica Socialista Laborista de l'Amur, efmera repblica de 1918;
Djabal Amur, muntanyes d'Algria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359157" title="Llista de bisbes d'Osca" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="140479">
Llista de bisbes del bisbat d'Osca

 Elpidio 527;
 Bizent 553;

 Pompeyano? 570;
 Gabino 589-592;
 Ordulfo 633-638;
 Eusebio 653;
 Gadisclo 683;
 Audeberto 693;
 Nitidio ?-?
 Frontiniano ?-?
 nyigo? 920;
 Ferriolo  922;
 Fortunyo  933-947;
 Oriol  971-978;
 Atn?  981;
 Mancio  1011?-1036;
 Garca  1036-1057;
 Sanxo  1058-1075;
 Garca Remrez  1076-1086;
 Pietro I 1087-1097;
 Pietro II  1097-1099;
 Esteban   1099-1130;
 Arnaldo Dodn  1130-1134;
 Dodn  1134-1160;
 Martn  1162;
 Esteban de San Martn  1166-1185;
 Ricardo  1187-1201;
 Garca de Gdal  1201-1236;
 Vidal de Canyelles  1238-1252;
 Domingo de Sola  1253-1289;
 Garca Prez de Zuazo  1269-1273;
 Jaume Sarroca  1273-1290;
 Ademar  1290-1300;
 Martn Lpez de Azlor  1300-1313;
 Martn Oscabio  1313-1324;
 Gast de Montcada  1324-1328;
 Pero d'Urrea  1328-1336;
 Bernat Oliver  1337-1345;
 Gonzalo Zapata  1345-1348;
 Pedro Glascario  1348-1357;
 Guillem de Torrelles 1357-1361;
 Bernardo Folcaut  1362-1364;
 Jimeno Snchez de Ribabellosa  1364-1368;
 Juan Martnez  1369-1372?
 Fernando Prez Muoz  1372-1383;
 Berenguer d'Anglesola  1383-|1384;
 Francesc Riquer  1384-1393;
 Joan de Bafes  1393-1403;
 Johan de Tauste  1403-1410;
 Domingo Ram  1410-1415;
 Avin  1415-1421;
 Hugo de Urris  1420-1443;
 Guillermo de Siscar  1443-1457;
 Guillermo Ponz de Fenollet 1458-1465;
 Antonio d'Esps  1470-1484;
 Joan d'Arag i Navarra  1484-1526;
 Alonso de So de Castro y de Pins 1527;
 Diego de Cabrera  1528-1529;
 Lorenzo Campeggio  1530-1532;
 Jernimo Doria  1532-1534;
 Martn de Gurrea  1534-1544;
 Pedro Agustn y Albanell  1545-1572;
 Diego Arnedo  1572-1574;
 Pedro del Frago Garcs  1577-1584;
 Martn Cleriguech Caucer  1584-1593;
 Diego Monreal  1594-1607;
 Berenguer Bardaxi Alagn y Esps  1608-1615;
 Juan Moriz Salazar  1616-1628;
 Francisco Navarro de Eugui  1628-1641;
 Esteban d'Esmir  1641-1654;
 Fernando de Sada y Azcona 1654-1670;
 Bartolom de Fontcalda  1671-1674;
 Ramn de Azlor y Berbegal 1677-1685;
 Pedro de Gregorio y Antilln 1686-1707;
 Francisco de Paula Garcs Marcilla 1708-1714;
 Pedro Gregorio Padilla 1714-1734;
 Lucas Cuartas Oviedo 1735-1736;
 Plcido Bails Padilla 1738-1742;
 Antonio Snchez Sardinero 1743-1775;
 Pascual Lpez Estan 1776-1789;
 Cayetano Pea Granada 1790-1792;
 Juan Francisco Armada Araujo 1793-1797;
 Joaqun Snchez Cutanda 1797-1809;
 Eduardo Mara Senz La Guardia 1815-1832;
 Lorenzo Ramn Lahoz de San Blas 1832-1845;
 Pedro Jos Zarandia Endara 1851-1861;
 Basilio Gil Bueno 1861-1870;
 Honorio Mara de Onainda y Lpez 1875-1886;
 Vicente Alda y Sancho 1886-1895;
 Mariano Superva y Lostal 1895-1916;
 Zacaras Martnez Nez 1918-1922;
 Mateo Colom y Canals 1922-1933;
 Lino Rodrigo Ruesca 1935-1973;
 Javier Oss Flamarique 1977-2001;
 Jess Sanz Montes 2003...





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359160" title="Bisbat d'Osca" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="140480">

El Bisbat d'Osca s un dels bisbats d'Arag i forma la provncia eclesistica de Saragossa el cap de la qual n's l'Arquebisbat de Saragossa, el Bisbat d'Osca, el Bisbat de Tarassona, el Bisbat de Barbastre-Monts i el Bisbat de Terol i Albarras. La Seu del bisbat s Santa Maria d'Osca. 

Vegeu tamb.
 Llista de bisbes d'Osca;

Bibliografia.
  Obispado de Huesca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359164" title="Djabal Amur" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="140481">
Djabal Amur (francs Djebel Amour) s un masss muntanys d'Algria a la provncia de Laghouat, districte d'Aflou; una part dels habitants de la zona sn anomenats els amurs. Les muntanyes dels Ksur i del Ouled Nail s'allarguen cap als sud-oest i nord-est. L'altura sobrepassa arreu els 1200 metres, que a la part nord-oest sn de entre 1500 i 1700 metres i al sud destaca l'altipla d'El-Gada amb entre 1200 i 1400 metres.

Fou habitada en poca neoltica i diversos gravats neoltics s'han trobat a les parets rocoses i coves;tamb i hi ha sepulcres per diversos llocs. Els habitants ms antics foren els berbers Rashid i durant segles el masss es va dir Djabal Rashid; el segle XIV la regi fou poblada pels Amur, nmades arabitzats del desert segurament en part d'origen hilali. A partir de llavors va agafar el nom de Djabal Amur. Els berbers van construir nombrosos ksur (ksour) on es guardaven els productes agrcoles; l'explotaci agrcola es modernament ms important; les muntanyes tamb serveixen de pastures.

La principal ciutat es Aflou, formada per quatre ksur.

 Bibliografia .
Derrien, Le Djebel Amour, 1895;
Cauvet, Le Djebel Amour, 1935;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359167" title="Campionat del Quatre i Mig de 2008" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="140482">
El Campionat del Quatre i Mig de 2008 s l'edici del 2008 del Quatre i Mig de pilota basca. Organitzada per la Lliga d'Empreses de Pilota a M, hi prenen part jugadors professionals de les empreses Asegarce i Aspe. s patronitzada pel banc BBK.

Vint pilotaris, enquadrats en 4 grups, s'eliminen en dues partides per tal d'enfrontar-se al seu cap de grup. Els quatre classificats juguen desprs una lligueta tots contra tots de la qual els dos millors passen a la final.

 Pilotaris .
(En negreta els caps de srie)


 Resultats .
 Prvies .
L'empresa Asegarce va organitzar una partida eliminatria per a completar la llista dels seus 10 pilotaris.





 Eliminatries .
 Grup A .
El cap del grup A s Martinez de Irujo.


 Eliminatria final .





 Grup B .
El cap del grup B s Titn III.


 Eliminatria final .





 Grup C .
El cap del grup C s Barriola.


 Eliminatria final .





 Grup D .
El cap del grup D s Olaizola II.


 Eliminatria final .





 Classificats a la Lligueta .
Passen a la lligueta els quatre caps de srie:
 Barriola;
 Martinez de Irujo;
 Olaizola II;
 Titn III;

 Lligueta .




 Classificaci de la lligueta .


 Final .


 Notes .
 Durada de la partida: 55'33. En joc: 11'09.
 Pilotades: 266.


 Enllaos externs .
  Pgina oficial d'Asegarce;
  Pgina oficial d'Aspe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359169" title="Barbara Kruger" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="140483">
Barbara Kruger s una artista conceptual nord-americana, famosa per les seves fotografies en blanc i negre amb missatges curts al damunt, properes a la publicitat. Amb aquests texots fa crtiques a les desigualtats de poder entre home i dona, al capitalisme i al poder. 
Sol utilitzar molt els pronoms "you" "I," "we" i "they".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359171" title="Bilbao Bizkaia Kutxa" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="140484">


La Bilbao Bizkaia Kutxa (BBK) s una caixa d'estalvis basca, nascuda el 1990 de la fusi de la Caja de Ahorros Municipal de Bilbao i la Caja de Ahorros Provincial de Vizcaya.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359177" title="Teofania" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="140485">

Una teofania (del grec          , theofneia, 'aparici de du') s una manifestaci local (com ara una aparici visible) d'una detat als ssers humans.

El terme s'ha usat per referir-se a aparicions dels dus a les antigues religions de Grcia i del Prxim Orient. Mentre que la Ilada s la font ms primerenca pel que fa a descripcions de teofanies en la tradici clssica (que s'esdevenen arreu de la mitologia grega), segurament la descripci ms antiga d'una teofania la trobarem en lEpopeia de Gilgamesh. 

Aquest terme, per, ha adquirit un s especfic per part dels cristians respecte a la Bblia, i en aquest sentit s'anomenen aix les aparicions de Du o d'ssers anglics que es narren amb freqncia tant a l'Antic com al Nou Testament. Alguns veuen en l'ngel del Senyor, que apareix en diversos llocs de l'Antic Testament, una preencarnaci del Crist, o el que seria el mateix, el Crist abans de la seva manifestaci en forma humana en el Nou Testament. Sovint els relats teofnics presenten l'escena amb riquesa de detalls descriptius i la colloquen preferentment dalt de tot d'una muntanya o l'emmarquen en un nvol. Amb tot, per, d'una de les teofanies ms famoses, la de l'Anunciaci (Lluc 1: 26-38), no en consta cap tret descriptiu, sin que se'n subratlla nicament el missatge que va dur l'ngel a la Verge Maria.

La teofania est lligada, etimolgicament i pel seu significat, amb l'epifania.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359179" title="Pere Villalba i Varneda" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="140486">
Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) s doctor en Filologia Clssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emrit de Filologia Clssica de la Universitat Autnoma de Barcelona i membre de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Ha impartit la docncia sobre el teatre llat, l'elegia i Cicer. Cal destacar la notable aportaci a la fixaci del text de les Ora Maritima de Ruf Fest Avi, publicat en colleccions diferents els anys 1986 i 1994; actualment est ultimant l'edici crtica dels Arati Phaenomena del mateix autor; ha establert el text crtic de lArbor scientiae de Ramon Llull per al Corpus Christianorum (2001); ha contribut a la renovaci dels estudis ciceronians amb la publicaci dels tractats De senectute (1998) i De amicitia (1999), i el 2006 presenta la primera traducci catalana de De re publica, tamb de Cicer. 

s especialista en els Jocs Olmpics (Olmpia. Orgens dels Jocs Olmpics, 1994), i ha publicat fonts sobre l'evoluci de la idea poltica en la Roma monrquica i republicana (Roma a travs dels historiadors clssics, 1996). Els articles que ha publicat estan en consonncia amb els temes tractats anteriorment i amb collaboracions en matries complementries.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359235" title="Diamants per a l'eternitat" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="140487">
Diamants per a l'eternitat (Diamonds are Forever) s una pellcula britnica de la saga James Bond, dirigida per Guy Hamilton i estrenada el 1971. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Sean Connery torna a interpretar l'elegant agent britnic 007. L'enginys estil d'aquesta pellcula establir les bases per a molts dels segents episodis interpretats per Roger Moore. James Bond, agent secret de la Gran Bretanya, investiga sobre la desaparici de diamants a Sud-frica. Tot fa creure que s'intenten emmagatzemar importants estocs. La seva investigaci el portar des dels Pasos Baixos fins als Estats Units, a enfrontar-se una vegada ms al seu mortal enemic, Ernst Blofeld, que ha construt un generador lser gegant que es troba en rbita al voltant de la terra, que usa diamants per intensificar la seva energia aconseguint que els caps nuclears, els coets i els submarins s'autodetonin espontniament. La intenci de Blofeld s vendre en subhasta el seu nou invent, deixant el mn a les mans del millor postor. Bond arribar just a temps per llanar per terra els plans de Blofeld tornant-li una vegada ms la pau al mn.

 Repartiment .
Sean Connery : James Bond 007;
Jill St John : Tiffany Case;
Charles Gray : Ernst Stavro Blofeld;
Jimmy Dean : Willard Whyte;
Norman Burton : Felix Leiter;
Bernard Lee : "M";
Lois Maxwell : Moneypenny;
Bruce Cabot : Albert R. "Bert" Saxby;
Bruce Glover : Mr Wint;
Putter Smith : Mr Kidd;

 Llocs de l'acci .
El Caire, Egipte ;
Amsterdam, Holanda;
Las Vegas, Nevada, Estats Units;
Baja California , Mxic;

 Llocs de rodatge .
 Londres Estudis Pinewood (Regne Unit);
 Las Vegas (Nevada, Estats Units);
 Amsterdam (Holanda);

 Al voltant de la pellcula .

 Aquesta pellcula s la ltima aparici de Sean Connery en el paper de James Bond a EON Produccions. Va tornar tanmateix el 1983 en Never Say Never Again, produt per una altra societat.
 Charles Gray, que interpreta el paper de Blofeld (l'enemic jurat de Bond) ja havia aparegut en Noms es viu dues vegades on interpretava el paper de Dikko Henderson, un agent d enlla dels serveis secrets britnics.
 Els malnoms de les dues dolentes (en versi original), Bambi i Thumper, estan trets de la versi original de la pellcula de Walt Disney, Bambi (1942);
 La fugida de Bond en els decorats de la superfcie lunar fan referncia a la teoria de la conspiraci, segons la qual els vertaders allunatges eren ficticis.
 Com el descriu Broccoli en When the snow melts, una de les intrigues ms grans de  la pellcula li va ser inspirada per un somni. Broccoli va somiar que retia visita a Howard Hugues i descobria que era reemplaat per un impostor. Els guionistes Richard Maibaum i Tom Mankiewicz es van apoderar de la idea per al gui.
 Diverses actrius van ser considerades pel paper de Tiffany Case, entre les quals Raquel Welch, Jane Fonda o Faye Dunaway. Quan un amic de Broccoli va suggerir Jill St John per a un petit paper, el realitzador Guy Hamilton la va trobar ideal pel de Tiffany.
 El Rover lunar que utilitza Bond en el moment de la seva evasi del cau de Whyte al desert, va ser trobat abandonat, vint anys ms tard, pel James Bond Fan Club.
 Fet sense precedents: a Diamants per a l eternitat , Bond s mongam. Abondance Delaqueue arriba a l habitaci de 007 a Las Vegas abans de ser defenestrada pels gngsters. Noms Tiffany Case comparteix el llit de Bond;
 Bond s separat del seu Aston Martin en aquesta pellcula, per la fbrica Aston de Newport Pagnell, no obstant aix, hi apareix: fa d oficina del laboratori de Q.
 El llegendari Sammy Davis Junior, membre de la famosa banda de Sinatra, havia de fer una aparici a Diamants per a l eternitat, per l'escena en la qual juga a la ruleta va ser finalment tallada al muntatge.

 Premis i nominacions .

 Premis .

 Nominacions .
 Oscar al millor so per Gordon K. McCallum, John W. Mitchell i Al Overton.


 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359323" title="Montsec de Rbies" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="140488">

El Montsec de Rbies s troba al sector est de la Serra del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocnics de la Serra de Comiols. Ocupa uns 13,5 km de llarg per 5 d'ample, amb una altitud de 1.300 a 1.676 m. alt. a la carena principal, i 330 m. alt. al Pas dels Terradets (extrem de ponent), i 920 m. a la Roca dels Aros i Pas Nou (extrem de llevant). Separa l'est de la Conca de Tremp (Pallars Juss) de la conca de Mei (Noguera). El seu cim ms alt s el Tossal de la Torreta, de 1.676 m. alt. En aquest cim, podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 260095001).

El carcter eurosiberi-submediterrani de la zona possibilita una biodiversitat rica, tant en flora com en fauna. L'rea del Montsec de Rbies, en la vessant sud, s una zona d'importants jaciments paleontolgics, com els que es troben a la pedrera de Mei o a la Cabroa. Tamb s una zona fora rocosa, ideal per a practicar escalada i espeleologia, amb indrets nics com el forat del Buli.
A la vessant nord, menys clida i rida, hi dominen les brolles, que representen la part ms important de les plantes aromtiques mediterrnies. Zones com la vall de Barcedana, Llimiana i Bonreps, sn espais de gran bellesa ubicats en el vessant nord del Montsec de Rbies.

Pertany bsicament a dos termes municipals pel costat del Pallars Juss: Gavet de la Conca, ms a llevant, i el ja esmentat Llimiana, ms a ponent, i a dos ms pel de la Noguera: Vilanova de Mei i Camarasa. Aquest darrer, en el seu enclavament de Rbies, antigament pertanyent a l'extint terme municipal de Fontllonga, que s el que dna nom a aquest Montsec, per distingir-lo del de ponent de la Noguera Pallaresa, anomenat Montsec d'Ares.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359333" title="Thomas Harris" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="140489">

Thomas Harris, nascut l'11 d'abril de 1940 a Jackson (Tennessee), s un periodista i escriptor estatunidenc de llengua anglesa especialitzat en la novella de suspens, sobretot conegut per  The Silence of the Lambs, que va ser portada al cinema en una pellcula del mateix ttol, on feien de protagonistes Jodie Foster com l'agent Clarice Starling i Anthony Hopkins com el Dr. Hannibal Lecter. Harris ha publicat quatre novelles que presenten Lecter. Tots els seus llibres s'han adaptat per a la pantalla (Red Dragon ha estat adaptat dues vegades).

 Biografia .
Va comenar de periodista, cobrint fets diversos als Estats Units i a Mxic per a l'Associated Press de Nova York.

Va  escriure la seva primera novella el 1975 i va conixer l'xit internacional amb les seves quatre novelles de suspens de suspens al voltant del personatge Hannibal Lecter. Es va inspirar en el treball de l'agent  Robert Ressler de l'FBI. 
De fet, Thomas Harris mant estretes relacions amb l'FBI, i ms particularment amb la Divisi de Cincies Comportamentals de l'acadmia de Quantico (Virgnia) encarregada dels assumptes vinculats als assassins en srie, i que li ha perms obtenir informacions prou convincents per a l'escriptura dels seus llibres.

The Silence of the Lambs va ser adaptat al cinema per Jonathan Demme. Jodie Foster interpreta una agent de l'FBI i Anthony Hopkins el fams psiquiatre Hannibal el canbal. Aquesta actuaci li va suposar guanyar l'Oscar al millor actor el 1991 i de figurar com un dels monstres sanguinaris ms inquietants del cinema.

 Obres .
Ha escrit aquestes cinc novelles i totes han estat adaptades al cinema:

Black Sunday (1975);
Red Dragon ( 1981);
Silence of the Lambs (1988);
Hannibal Lecter (1999);
Hannibal Rising (2006);

Black Sunday.
La massacre  d'onze atletes d'Israel  als Jocs Olmpics de Munic el 1972 va inspirar Harris per escriure el 1975 la novella Black Sunday, sobre els plans d'un grup terrorista per agafar el control d'un globus, installar-hi una bomba, i fer-lo durant el Super Bowl. Aquest llibre es va convertir en una pellcula que va tenir de protagonistes Robert Shaw i Bruce Dern.

Red Dragon.
La novella d'Harris de 1981, Red Dragon, va introduir la seva creaci ms duradora, Hannibal Lecter, un brillant i cultivat forense psiquitric convertit en un psicpata canbal , de vegades conegut pel malnom de Hannibal el Canbal. s de fet un personatge menor en aquest llibre, en el qual un agent de l'FBI,  Will Graham cerca un assass en srie anomenat Tooth Fairy (la Fada de la Dent). L'agent era responsable de posar el Dr. Lecter a la pres, per l'experincia el va deixar fsicament ferit i psicolgicament tan marcat que va agafar un perms a l'FBI.

Red Dragon va ser adaptat al cinema dues vegades, primer per Michael Mann amb el ttol  Manhunter (1986), amb l'actor Brian Cox com a Lecter i William Petersen com a Graham. Uns anys desprs es va rodar Red Dragon (2002), amb Anthony Hopkins reprenent el seu paper de Lecter i coprotagonitzat per Edward Norton com a Graham.

The Silence of the Lambs.
La novella d'Harris de 1988, The Silence of the Lambs, centra l'argument en Clarice Starling, una agent en prctiques. La seva trama t un altre focus en un manac homicida, anomenat Buffalo Bill, i l'intent del FBI de treure dades d'un Lecter empresonat. Es va convertir en una pellcula el 1991 i va ser la primera histria de terror en guanyar l'oscar a la millor fotografia.

Amb uns guanys de 272,7 milions de dlars a escala mundial, la pellcula va guanyar cinc oscars, a la millor Fotografia, millor director (Jonathan Demme), millor actriu (Jodie Foster), millor actor (Anthony Hopkins), i millor gui adaptat (Ted Tally).

Hannibal.
La segent novella de (1999), Hannibal, va ser el primer dels seus tres llibres Lecter per presentar el personatge com a protagonista principal. Un fugitiu de justcia, apareix a Florncia, Itlia, com a conservador d'un museu, on Starling intenta atrapar-lo.

Aquesta histria es va convertir en una pellcula del mateix nom el 2001. Un cop ms presentava Hopkins en el paper d'un Lecter irnic, per aquesta vegada Starling va ser interpretada per Julianne Moore en lloc de Foster, que va refusar el paper. Dirigida per Ridley Scott, Hannibal va ser un gran xit, guanyant 351,7 milions bruts a escala mundial, 79 milions ms que la seva predecessora.

Harris va permetre que el final controvertit d'aquesta novella es canvis a la pellcula. La seva versi literria acaba amb Lecter i Starling vivint junts a Amrica del Sud. A la pellcula, Lecter una vegada ms s'escapa de la justcia, per est sol.

Hannibal Rising.
El 2004 Bantam Books va signar amb Harris un contracte de dos llibres. El primer, Hannibal Rising, s la crnica dels primers anys del jove Hannibal (dels 8 als 18). Aix, es relaten les circumstncies de la mort de la seva famlia durant la Segona Guerra Mundial, amb un focus en les memries de la germana petita del Dr. Lecter,  Mischa, i una explicaci de com Hannibal va estar exposat al canibalisme. El llibre es va publicar el 5 de desembre de 2006. 

La versi cinematogrfica de Hannibal Rising no presenta cap estrella de Hollywood i no va tenir l'xit de les anteriors.

Vida personal.
Primers anys.
Harris va nixer a Jackson, Tennessee, per va passar la seva infantesa amb la seva famlia a Rich, Mississippi. Va anar a la Baylor University,  a Waco, Texas, on es va graduar en angls el 1964. Mentre anava a la universitat, treballava de periodista per al diari local Waco Tribune-Herald cobrint la crnica de successos. El 1968, va anar a Nova York a treballar per a Associated Press

Darrers anys.
L'autor s conegut per ser molt reservat, evitant la majoria de les entrevistes dels medis. Va refusar participar en l'adaptaci a la pantalla de The Silence of the Lambs. Per quan la pellcula va acabar, Harris va enviar caixes de de vi al csting i a l'equip de gravaci.

Bibliografia.





 Enllaos externs .

imdb;
Lloc oficial de Thomas Harris ;
The Hannibal Lecter Studiolo;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359334" title="Anah" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="140490">
Anah, o `Ana (tamb Anat), s una ciutat del Iraq, a l'Eufrates, a 148 km a l'oest d'Hit.

s troba en una estreta franja d'uns 11 km de llarg entre el riu i les muntanyes; t a l'oest dels territoris de la tribu dels Anaza nmades del desert siri, i a l'est els territoris del Shammar Djarba de la Djazira; a les ribes del riu viuen els sedentaris Dulaym.

Anah fou capital d'un kada o districte de la liwa (provncia) de Dulaym (capital Ramadi) amb les nahiyes de al-Kaim, Djubba i Haditha i avui forma part de la governaci d'al-Anbar. Els habitants de la ciutat van tenir una rivalitat tradicional amb Rawa, a l'altra costat del riu, que va durar fins el 1921. 

Les dones de la ciutat sn famoses per la seva bellesa i pels seus vestits; els homes, bons mariners, exerciren fins la meitat del segle XX el monopoli de l'ofici de portadors d' aigua a Bagdad. 

La ciutat moderna es prcticament un sol carrer a tot el llarg de la franja on es troba, amb cases amb jardins o horts; les illes del riu enfront sn frtils i una d'elles t les runes d'un castell i algunes restes de l'antiga ciutat esteses tamb cap a la riba.

L'economia principal avui dia es txtil i alguns productes agrcoles inclosos els dtils; antigament s'hi produa un bon vi.

 Histria .

A les tauletes babilnies s esmentada com Hanat o Khanat (vers 2200 aC); amb Tukultinurta apareix com "a-na-at" (885 aC), i amb Assurnasirpal com An-at (879 aC). Isidor de Carax l'anomena Anatho i Ammi Marcell Anatha, noms que utiluitzen tamb altres autors grecs i llatins. El nom derivaria de la deessa Anat.

A Anatho fou on l'emperador Juli l'Apstata va trobar la primera oposici en la seva expedici a Prsia el 363. Va passar als rabs musulmans en data exacta desconeguda; Ziyad i Shureih amb l'avantguarda de l'exrcit d'Al ben Abi Tlib, van intentar creuar aqu l'Eufrates per unir-se al seu cap a Mesopotmia, per no ho van aconseguir (657) 

La prosperitat de la ciutat fou deguda a ser estaci de caravanes fins al segle XIX. Alguna de les illes al riu i alguns punts elevats a l'oest van tenir fortaleses. Sota domini rab fou part de la Djazira, prop del lmit amb Iraq. Fou refugi pel califa Al-Qa'im (1031-1075) el 1058 quan fugia del governador daylamita d'Iraq. Fou la seu del catholicos dels perses.

A partir del segle XIV fou la seu d'un xeic tribal.  El 1610 un viatger itali, Della Valle, va trobar a la ciutat a l'escocs George Strachan, metge que estudiava l'rab, i encara hi havia alguns habitants que adoraven al sol. L'autoritat del xeic, segons Texeira, anava fins a Palmira a comenament del segle XVII, per anys ms tard Olivier va trobar al xeic amb noms 25 homes al seu servei. El 1750 l'administraci del xeic fou substituda per la d'un administrador otom. El 1835 Francis Rawdon Chesney deia que la ciutat tenia 1800 cases, 2 mesquites i 16 fonts i el mateix any W. F. Ainsworth indicava que els rabs vivien al nord-oest, els cristians al centre i els jueus al sud-est de la ciutat. L'administraci otomana regular es va establir el 1850 i va esdevenir capital d'un kada del wilayat de Bagdad. El 1835 l'expedici anglesa del "Tigris" a l'Eufrates va patir un hurac a la zona.  El 1918 fou ocupada pels britnics i inclosa en el regne d'Iraq el 1921. Fou part de la liwa de Dulaym, que el 1962 va canviar el nom a Ramadi i el 1976 a al-Anbar.

Bibliografia.
Guillaume-Antoine Olivier Voyage dans l'empire othoman, etc., iii. 450-459 (1807);
Carl Ritter, Erdkunde von Asien, vii. b., pp. 716- 726 (1844);
W. F. Ainsworth, Euphrates Expedition, i. 401-418 (1888).
S. H. Longrigg, Fou Centuries of Modern Iraq, Oxford 1925.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359339" title="Giovanni Boldini" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="140491">


Giovanni Boldini va ser un pintor itali nascut a Ferrara (Itlia) el 31 de desembre de  1842 i mort a Pars l 11 de gener de  1931. Com John Singer Sargent, Giovanni Boldini va ser un retratista de reputaci internacional, treballant principalment a Pars i a Londres. Al comenament del Segle XX, era el retratista amb ms  projecci a Pars, amb una reputaci igual a la de Sargent .

Biografia.
Giovanni Boldini  el pare del qual era pintor i restaurador de quadres s el vuit d'una famlia de tretze fills. Es va installar a Florncia entre 1862 i 1865 i va entrar en contacte amb el grup dels Macchiaioli, barreja de membres del Escola de Barbizon que rebutgen l'academicisme i preconitzen la immediatesa i la frescor. Es va lligar igualment amb el crtic Diego Martelli, que va contribuir a popularitzar a Itlia els principis del impressionisme francs.

Si Boldini produeix, al comenament de la seva carrera, alguns paisatges i pinta, el 1870, una srie de frescos a la Villa La Falconiera, prop de Pistoia, s com a retratista que s ha de fer conixer. En un viatge a Londres el 1869, va rebre nombrosos encrrecs i des de llavors fa  nombroses estades en aquesta ciutat fins el 1874. 
En 1872, es va installar a Pars i va agafar un taller prop de la plaa Pigalle. Quan retorni de Londres, Sargent li cedir el seu taller del passeig Berthier en el districte 17 el 1885.

El 1874, Boldini va exposar amb xit al Sal de Mart. Era un habitual dels Salons i va guanyar rpidament una gran reputaci. El marxant Adolphe Goupil li va oferir un contracte en exclusiva i Boldini realitza per a ell petits quadres amb vestits del Segle XVIII, brillantment virolats, que tenen un gran xit. Per tenien molt d xit sobretot els seus retrats de dones de l'alta societat, brillants i elegants, caracteritzats per una pinzellada intrpida i fluida. 

Va ser un amic proper de Edgar Degas i, com ell, va utilitzar molt la tcnica del pastel, a partir dels anys 1880.

El 1886 va realitzar per primera vegada el retrat de Giuseppe Verdi sobre tela - li donar set anys ms tard a Mil - per, insatisfet del resultat, el va refer el 9 d abril de 1886, utilitzant la tcnica del pastel, en noms cinc hores. El pintor va conservar el retrat original per presentar-lo a l Exposici universal de Pars, el 1889, de Brusselles el 1897 i a la primera Biennal de Vencia, per donar-lo finalment a la Galeria d'Art Modern de Roma el 1918. 

 Algunes obres .

 El comte Robert de Montesquiu, 1897, Paris, Muse d'Orsay.
 Retrat de Giuseppe Verdi, 1886, Roma, Galeria d'Art Modern.

Galeria.


 Enllaos externs .
  Informaci sobre Boldini amb reproduccions de pintures;
  Informaci sobre Boldini;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359346" title="Lluc (desambiguaci)" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="140492">


Geografia: ;
Lluc, nucli de poblaci del municipi d'Escorca, a Mallorca, format al voltant del monestir de Lluc, on es venera la Mare de Du de Lluc, patrona de Mallorca.
Hagiografia: ;
Sant Lluc, un dels quatre evangelistes, autor de l'evangeli homnim.
Bblia: ;
Nom amb qu s'alludeix sovint a l'Evangeli segons Lluc, sobretot en les abreviacions (per exemple, Lluc 1: 26:38).
Premsa: ;
Lluc, revista editada a Palma, publicada originriament pel monestir de Lluc.
Biografies:;
Lluc Crisoberges (m. 1167), patriarca de Constantinoble.
Lluc Visconti (1292-1349), senyor de Mil.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359356" title="Daniel Johns" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="140493">

Daniel Paul Johns (nascut el 22 d'abril de 1979) s un cantant, compositor, guitarrista i pianista australi, ms conegut per ser el lder del grup de rock Silverchair. Parallelament tamb ha treballat amb The Dissociatives. L'any 2007, la revista Rolling Stone el va situar en la posici divuitena de la llista dels millors guitarristes ms infravalorats (The Twenty-Five Most Underrated Guitarists). Formant part del grup Silverchair ha rebut nombrosos reconeixements i actualment s l'nic que ha estat guardonat tres cops com a millor compositor dels APRA Awards.





 Biografia .

Daniel Johns va nixer i estudiar a la ciutat de Newcastle. T un germ i una germana ms petits, Heath i Chelsea, i s vegetari. Les gravacions dels dos primers lbums del grup van coincidir que encara estudiava a l'institut,  amb la qual cosa va tenir forces problemes per graduar-se.

Durant la gira de presentaci del segon lbum, Freak Show, va comenar a mostrar smptomes fsics de depressi a causa de la fama que havien obtingut. Cada vegada apareixia ms prim i va comenar a visitar alguns terapeutes. Els especialistes li van recomanar tornar a viure amb els seus pares per recuperar-se de l'estrs, per l'efecte va ser el contrari ja que cada vegada sortia menys de casa i estava ms retret i allat.

Amb la publicaci del tercer lbum, Neon Ballroom, el 1999, John estava perillosament prim i van aparixer molts rumors sobre una possible addicci a les drogues. Johns, visiblement afectat pels rumors, va decidir aclarir en una entrevista que havia desenvolupat una anorxia nerviosa i tamb va afirmar que pesava menys de 50 kg. La premsa va elogiar la seva honestedat, i molta gent va donar-li el seu recolzament. Un dels senzill de l'lbum, "Ana's Song (Open Fire)", explicava la lluita de Johns per superar la malaltia i dels seus sentiments. Posteriorment va confirmar que havia considerat el sucidi.

Pel llanament del segent lbum, el 2004, Johns estava totalment recuperat dels seus problemes alimentaris i depressius, per durant la gira va patir una altra malaltia greu, un cas estrany d'artritis reactiva. Les articulacions se li van comenar a inflamar i cada moviment li suposava un fort dolor. Desprs de patir molts problemes per tocar la guitarra, el grup va decidir suspendre la gira definitivament i ell es va quedar a casa per descansar. La recuperaci va durar molts mesos i durant aquest temps de descans noms va actuar en comptades ocasions, canviant algunes partitures de la guitarra per facilitar l'actuaci de Johns.

L'any 2002 va anunciar que s'havia proms amb la seva amiga Natalie Imbruglia, actriu, model i tamb cantant australiana. Finalment es van casar la nit de cap d'any de 2003, per el 4 de gener de 2008 van anunciar el seu divorci allegant que a causa de les respectives feines no podien estar mai junts. Anteriorment havia estat relacionat amb la cantant Fiona Apple per actualment no es coneix cap altra relaci amorosa.


 Carrera .



El seu inters per la msica va comenar quan tenia vuit anys juntament amb el seu amic de la infncia Ben Gillies, bateria del grup. Ja a l'institut van conixer a Chris Joannou i van formar la banda anomenada Innocent Criminals. La seva carrera va comenar amb noms catorze anys sota el segell Murmur Records, l'any 1994. Aquell mateix any van guanyar el concurs de la SBS anomenat Nomad amb la seva "demo" "Tomorrow" i van canviar el nom de la banda per Silverchair. Rpidament van aconseguir l'xit i es van convertir en una de les bandes ms importants del mn quan encara no havien arribat a la majoria d'edat. 

Des de llavors han publicat cinc lbums: Frogstomp (1995), Freak Show (1997), Neon Ballroom (1999), Diorama (2002) i Young Modern (2007). Amb el pas del anys, Johns s'ha anat convertint en lder indiscutible del grup, encarregant-se de les lletres i de la composici la majoria de les canons. Entre els dos ltims treballs, la banda es dissoldre indefinidament per poder descansar i treballar en altres projectes parallels. Daniel Johns va participar en nombrosos projectes de composici o producci, dels quals el ms important s la formaci de The Dissociatives amb Paul Mac. En el grup, Johns s'encarregava de les lletres i les melodies mentre Mac realitzava la msica. Aquest projecte es va acabar definitivament amb la reagrupaci de Silverchair. Parallelament tamb es va encarregar de la producci de l'lbum Counting Down the Days de Natalie Imbruglia, que llavors era la seva esposa. Segons es comenta a la pgina web del grup, Johns est treballant en un nou projecte alternatiu amb Luke Steele, per no s'han detallats les dates de publicaci d'aquest lbum acstic.

Amb la publicaci de l'ltim lbum, el grup va realitzar la reeixida gira anomenada Across The Great Divide juntament amb Powderfinger, i aix poder satisfer a milions de seguidors que no els van poder veure desprs de la suspensi de l'anterior gira a causa dels seus greus problemes de salud.

Tots els seus lbums han estat reconeguts tant per la crtica com pel pblic. Prova d'aix s la gran quantitat de premis i nominacions que han obtingut al llarg de la seva trajectria destacant en lbums i senzills. Silverchair s actualment el grup amb ms guardons de la indstria discogrfica australiana (ARIA). A ms, Daniel Johns ha destacat per la qualitat de les seves composicions amb tres guardons com a millor compositor de l'any.

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Daniel Johns;
 ;
 Lloc oficial de Silverchair;
 Lloc oficial The Dissociatives;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359359" title="Serra de Boumort" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="140494">
La serra de Boumort s una muntanya calcria que emergeix al nord de la Conca de Tremp.

El seu cim, el Pic de Boumort (2.077 m), s un dels millors observatoris de la serralada Pirinenca i tamb de les planes de Lleida. 
Malgrat que la part baixa s molt agresta i abrupta amb predomini del pi roig, roures i boixos, a la part alta hi ha abundncia de prats quasi alpins i de pi negre, de manera que aquest itinerari ens ofereix una gran varietat de paisatges.

Forma part de la Reserva Nacional de Caa de Boumort i com a tal t una gran riquesa faunstica d'herbvors (crvols, isards, cabirols, daines...), carnvors (guineu, teix, marta, mustela...) i d'ocells (voltors, falcons pelegrins, ligues daurades, trencalossos...)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359362" title="Reserva Nacional de Caa de Boumort" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="140495">
La Reserva Nacional de Caa de Boumort (RNC) pertany al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i va ser creada per la Llei 17/1991 aprovada pel Parlament de Catalunya el 23 d'octubre de 1991, amb la finalitat de protegir, fomentar i aprofitar les espcies animals que hi habiten en estat salvatge i de preservar els ecosistemes als quals pertanyen.

La Reserva t una extensi de 13.097 ha. Es troba situada al Prepirineu occidental catal, entre les valls de la Noguera Pallaresa i del Segre, i abasta tot un seguit de serralades disposades transversalment de l'una a l'altra vall, d'entre les quals destaquen la Serra de Boumort que dna nom a la Reserva, la Serra de Carreu, la Serra de Cuberes i la Serra de Batsacans.

L'altura mxima de la Reserva s'assoleix al pic de Boumort (2.077 m), al Pi Sec (1.917 m) i al del Cap de Carreu (1.848 m).

Ens trobem davant un paisatge tpicament prepirinenc amb serres abruptes i relleu fora accidentat que dna peu a forts contrastos, la qual cosa afavoreix una gran diversitat.

Vegetaci.
La vegetaci de la RNC s una mostra molt representativa de la vegetaci prpia dels prepirineus centreoccidentals catalans. A ms, es troba enriquida per la penetraci d'espcies boreoalpines, que es localitzen a l'estatge subalp dels nivells culminants de la serra de Boumort, i pel manteniment d'elements xeromediterranis que augmenten encara ms la singularitat d'aquestes muntanyes.

Una de les caracterstiques ms destacables s la gran diversitat de la vegetaci, tant pel que fa al nombre de comunitats existents com per la seva estructura. Aix ve motivat pel gran ventall de condicions ambientals que es poden trobar en una superfcie relativament petita. Aix, la vegetaci actual representa prcticament tots els estatges altitudinals llevat de l'alp.

El paisatge dominant s de carcter submediterrani amb pinedes secundries de pinassa i de pi roig que se situen dins el domini de la roureda de fulla petita, avui en dia relegada a les rodalies de barrancs i llocs inaccessibles.

Hi podem trobar com a arbres, roures de fulla petita, el pi roig, el pi negre i els avets, aix com boixeres, gramnies i ginebres. I tamb roman, argelagues, etc, que poblen les rees que es van cremar fa anys.

Cal destacar la presncia de cinc plantes estrictament protegides dins d'aquest espai que sn: Aquilegia pyrenaica, Narcissus alpestris, Astragalus danicus, Thymelaea nivalis i Pulsatilla alpina.

 Fauna .

L'espcie caracterstica de la RNC s el crvol ibric (Cervus elaphus), el qual gaudeix en aquestes serres d'una de les poblacions ms importants i ben estructurades dels Pirineus. Destaca tamb la presncia de l'isard (Rupicapra pyrenaica) i, ms localitzadament del cabirol (Capreolus capreolus). El porc senglar (Sus scrofa) tamb hi s present i es pot observar regularment als carrascars i les rouredes on busca intensament aglans i altres fruits del bosc.

Dins de la fauna eminentment forestal destaca la presncia del gall fer (Tetrao urogallus), el picot negre (Dryocopus martius), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i la becada (Scolopax rusticola).

Als espais oberts podem observar la perdiu roja (Alectoris rufa), el conill (Oryctolagus cuniculus) i la llebre europea (Lepus europaeus); i als cingles i penya-segats trobarem la presncia de rapinyaires rupcoles, com ara el trencals (Gypaetus barbatus) (zona de Catalunya amb ms presncia d'aquesta espcie), el voltor com (Gyps fulvus) (dins de la Reserva t la colnia de cria ms important de Catalunya), l'aufrany (Neophron percnopterus), l'liga daurada (Aquila chrysaetos), el falc pelegr (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo).

Entre els carnvors destaca la presncia de la guineu (Vulpes vulpes), el teix (Meles meles) i la fagina (Martes foina), aix com d'altres ms localitzats com el gat fer (Felis silvestris), la marta (Martes martes) o la mustela (Mustela nivalis).

Per ltim, cal ressenyar la presncia dins dels rierols i els cursos d'aigua d'espcies singulars, com ara el trit pirinenc (Euproctus asper) (endemisme ibric) o el cranc de riu autcton (Austropotamobius pallipes) (cada vegada ms escs i localitzat).

Enllaos externs.
 Pgina de la Reserva del patronat de turisme de la Diputaci de Lleida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359368" title="Vigarano Mainarda" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="140496">
 
Vigarano Mainarda s un municipi de 6.967 habitants de la provncia de Ferrara.
Les seves frazioni sn Borgo, Castello, Coronella (en part), Diamantina, Madonna dei Boschi (en part), Tortiola. 
Les comuni limtrofes sn  Bondeno, Ferrara, Mirabello, Poggio Renatico. 
Els seus habitants s anomenen vigaranesi. 
El patr s Sant'Antonio di Padova (Vigarano Mainarda), Santi Pietro e Paolo (Vigarano Pieve), festiu el 13 de juny(Vigarano Mainarda), i el 29 de juny (Vigarano Pieve). 
El nom de l alcalde (Sindaco) s Daniele Palombo, des del 30 de  maig de 2006, del partit lista civica

 Histria .
El nom Vigarano deriva del nom rom Vicus Varianus que probablement indicava les possessions de Varius. Havia de ser a la vora de la via milia Altinate que portava a Este i a Altinum

El territori ha estat subjecte durant els segles a inundacions i als canvis del curs dels  rius Po i Reno, avui encara amb traces evidents en forma de dics i llits vells. A l'edat mitjana l'assentament principal era a l'rea de l'actual Vigarano Pieve, que es trobava en el curs principal de Po. Al segle XII, amb el trencament de Ficarolo, el Po va canviar el seu curs principal, abandonant el territori de Vigarano.

La part del sud del territori estava dominat en aquella poca per la famlia Mainardi, que havia construt una torre, anomenada Torre Mainarda, que va donar el nom que avui identifica la poblaci.

 Ciutadans illustres .
Paolo Mazza (1901-1981), entrenador de la   Nazionale di calcio dell'Italia   i president  de l Spal;
Carlo Rambaldi (1925), artista d efectes especials de cinema, guanyador tres vegades d un oscar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359373" title="Anadolu" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="140497">
Anadolu fou el nom oficial d'un eyalat otom que es va crear formalment al segle XVIII, format pels principats turcs d'Anatlia occidental i que abraava la part occidental de la moderna Anatlia, llavors sia Menor. la capital inicial fou Ankara per desprs es va traslladar a Kutahya. Estava dividit en liwas o sandjaks:

Germiyan, capital Kutahya;
Sarukhan, capital Manisa (abans Maghnisa);
Aydin, capital Tire;
Menteshe, capital Mughla;
Tekke, capital Antalya;
Hamid, capital Isbarta;
Karahisar-i Sahib, capital Ayfun (abans Kara Hisar);
Sultanygi, capital Eskisheir;
Ankara, capital Ankara (tamb anomenada Engri);
Kankiri, capital Kankiri (tamb anbomenada  ankiri);
Kastamoni, capital Kastamonou (abans Kastamoni);
Boli, capital Bolu (abans Boli);
Khudavendigar, capital Bursa o Brusa;
Kodjaeli, cpital Izmit (abans Iznikomid);

Sandjaks sota autoritat del Kapudan Paix:

Karasi, capital Baliskeri;
Bigha, capital Bigha;
Sughla, capital Izmir;

Aquest eyalat va donar nom per extensi a tota l'sia Menor.

L'eyalat fou suprimit per la llei de 7 de novembre de 1864 i es van crear els wilayets de Khudavendigar, Aydin, Ankara i Kastamonu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359408" title="Ippolito Baccusi" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="140498">
Ippolito Baccusi (1550-1609) fou monjo i compositor itali.

Mestre de capella de la catedral de Verona, fou el primer en emprar l'orquestra per acompanyar cants religiosos, si b s cert que anteriorment ja s'hi havia introdut els instruments de msica en les esglsies en molt contades ocasions, s sabut que tots els grans mestres de l'poca, incls Palestrina, varen escriure llurs obres a veus soles. Escriv: Hippolity Baccusi eccl. Cat. Veronae musicae magistri missae tres cum omni instrumentarum gnere cantatu accomodatissimae cum actu vocibus (Vencia, 1596); Hippolity Baccusi eccl. Cath. Veronae musicae praefecti psalmi omnes....tum viva voce tum omni intrumentorum gnere accomodatissimae (Florncia, 1597), i una collecci de madrigals titulada el triomf del Dori.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359409" title="Vila-real Club de Futbol C" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="140499">

El Vila-real Club de Futbol "C" s un equip de futbol de la ciutat de Vila-real (la Plana Baixa, Pas Valenci), segon filial del Vila-real Club de Futbol. Va ser fundat en l'any 2002. Juga els seus partits com a local a la Ciutat Esportiva del Vila-real. Actualment juga al grup VI de la Tercera divisi.

Dades del club. 
 Temporades en 1: 0;
 Temporades en 2: 0;
 Temporades en 2B: 0;
 Temporades en 3: 2 (Temporada actual);
 Millor posici en la lliga: 1er (Regional Preferent temporada: 06-07);

Plantilla actual.































 Cronologia dels entrenadors .

  Ximo Badenes (2002/06);
  ngel Siz Salvador (2006/07);
  Alejandro Lpez Ufarte (2007/);

Palmars.
 Regional Preferent (1): 2006-2007.

Veure tamb.
Vila-real;
Vila-real Club de Futbol;
Vila-real Club de Futbol B;

Enllaos externs.
Secci dedicada al futbol base en la Plana Web oficial del Vila-real Club de Futbol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359412" title="Bnigne de Bacilly" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="140500">
Bnigne de Bacilly (Normandia envers l'any 1625 - Abans del 1692) fou un compositor francs.

Abra la carrera eclesistica, i form part duran cert temps de la casa de Carles de la Lorena, duc d'Elbeuf, governador de la Picardia; contribu molt a la moda en qu estava en s, de les dobles  disminucions, en el seu temps. Entre llurs obres hi figuren: Recueil des plus beaux vers qui ont t mis en chant (Pars, 1661), Huit livres de chansons pour boire et pour danser (1663), Meslanges d'airs  deux parties, d'airs  boire et autres chansons (1671). 1er. et  2e. Recueil d'airs bachiques (1692), 1er  et  2e livres d'airs spirituels  2 parties (5. edici 1692),  Remarques curieuses sur l'art de bien chanter (Pars, 1668, 1671, 1679, i 1681), una obra petita que assent la reputaci de Baccilly i molt interessant per la histria del cant a Frana.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359415" title="Anadolu Hisari" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="140501">

Anadolu Hisar  (tamb Anadoluhisari, altres noms Gzeldje Hisar, Yenidje, Yeni Hisar i Ak a Hisar) s una fortalesa de Turquia, a Istanbul, a la riba asitica del Bsfor. Dona nom a un barri. La seva altura era de 25 metres el que la feia un bon lloc d'observaci. Les muralles formen un pentgon irregular i la torre es quadrada.

Fou construda per Baiazet I el 1394 per tallar les comunicacions entre Constantinoble i la mar Negra. Ocupa una superfcie de 7000 m2. i es troba a 660 metres de l'estret del Bsfor, prop del rierol Gksu (clssic Aretos) un lloc popular d'esbarjo modernament anomenat "Aiges Dolces d'Europa". Abans de la batalla de Varna el 10 de novembre de 1444, les tropes otomanes van creuar per aquet punt cap a Europa. 

El 1451-1452 Mehmet II va construir un altra fortalesa al nord a la part oposada, Rumeli Hisari, i va amillorar Anadolu Hisari amn una muralla de 2 metres a l'entorn i tres torres. Desprs de la conquesta de Constantinoble el 1453 semblava que ja no seria ms necessria i es va dedicar a pres, fins que els atacs del cossacs la van fer altre cop til i Murat IV (1623-1640) va haver de construir dos fortaleses ms, Rumili Kawagi i Anadolu Kawagi. 

Desprs fou abandonada durant anys i restaurada el 1928 i altre cop el 1991-1993. Es conserva una part de la villa construda per Amudjazade Husayn Pasha vers el 1695, un dels pocs exemplar d'arquitectura civil otomana.

Referncies.
 Museu d'aarquitectura (en turc);
 Arquitectura otomana (en turc);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359416" title="Anat" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="140502">



Anat (deessa), antiga deessa semtica;
Anat, nom alternatiu d'Anah, al Iraq.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359417" title="Ana" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="140503">


Equivalent castell d'Anna;
Ana, nom alternatiu de la ciutat d'Anah al Iraq;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359421" title="Zlatan Bajramovi?" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="140504">
 Zlatan Bajramovi   s un futbolista de Bsnia i Hercegovina. Va comenar com a futbolista al FC St. Pauli.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359423" title="Protecci Civil" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="140505">
Protecci Civil, segons defineix l'Organitzaci Internacional de Protecci Civil, la protecci civil s el sistema pel qual cada pas proporciona la protecci i l'assistncia per a tots davant qualsevol tipus d'accident o catstrofe, aix com la salvaguarda dels bns i del medi ambient.

 Histria .

Protecci Civil neix el 12 d'agost de 1949 en el Protocol 2 addicional al Tractat de Ginebra  Protecci a les vctimes dels conflictes armats internacionals , que s una de les disposicions atorgades per a facilitar el treball de la Creu Roja. Aquesta disposici indica: S'entn per Protecci Civil el compliment d'algunes o de totes les tasques humanitries que s'esmenten a continuaci, destinades a protegir a la poblaci contra els perills de les hostilitats i de les catstrofes i a ajudar-la a recuperar-se dels seus efectes immediats, aix com a facilitar les condicions necessries per a la seva supervivncia. Aquestes tasques sn les segents: Servei d'alarma, Evacuaci, Habilitaci i organitzaci de refugis,Salvament, Serveis sanitaris, inclosos els de primers auxilis, i assistncia religiosa; Lluita contra incendis; Detecci i assenyalament de zones perilloses; Descontaminaci i mesures similars de protecci; Provisi d'allotjament i provements d'urgncia; Ajuda en cas d'urgncia per al restabliment i el manteniment de l'ordre en zones damnificades; Mesures d'urgncia per al restabliment dels serveis pblics indispensables; Serveis funeraris d'urgncia; Assistncia per a la preservaci dels bns essencials per a la supervivncia; Activitats complementries necessries per a l'acompliment de qualsevol de les tasques esmentades, incloent entre altres coses la planificaci i l'organitzaci. S'entn per organismes de protecci civil els establiments i altres unitats creats o autoritzats per l'autoritat competent per una banda en conflicte per a realitzar qualsevol de les tasques esmentades en l'apartat a) i destinats i dedicats exclusivament a l'acompliment d'aquestes tasques. S'entn per personal d'organismes de protecci civil les persones assignades d'una banda en conflicte exclusivament a l'acompliment de les tasques esmentades en l'apartat a), incls el personal assignat exclusivament a l'administraci d'aquests organismes per l'autoritat competent d'aquesta Part. S'entn per material d'organismes de protecci civil l'equip, els subministraments i els mitjans de transport utilitzats per aquests organismes en l'acompliment de les tasques esmentades en l'apartat a). El seu postulat bsic s: La Salvaguarda de la vida de les persones, els seus bns i l'entorn El 8 de juny de 1977, es va adoptar, en Ginebra, el Protocol Addicional als Convenis de Ginebra del 12 d'agost de 1949 relatiu a la Protecci de les Vctimes dels Conflictes Armats Internacionals (Protocol I). El citat Protocol va ser aprovat per la Cambra de Senadors de l'H. Congrs de la Uni, el dia 21 de desembre de 1982, segons Decret publicat en el Diari Oficial de la Federaci el dia 24 de gener de 1983, i promulgat el dia 22 de desembre de 1983. L'emblema internacional de Protecci Civil es troba estipulat en l'article No. 66 d'aquest Protocol, i diu: Art. 66.-  El signe distintiu internacional de protecci civil consisteix en un triangle equilter blau sobre fons color taronja, quan s'utilitzi per a la protecci dels organismes de protecci civil, del seu personal, els seus edificis i el seu material o per a la protecci de refugis civils .

 Simbologia .

A l'any 1949, just quan la Lliga de les Nacions, a la qual pertanyia la Creu Roja, debatia per la implementaci de les tasques de Protecci Civil, a travs d'un cos de carcter civil i ja contemplat en el postulat bsic de la mateixa, es llana una convocatria per a buscar un distintiu que permets el reconeixement d'aquesta disciplina a nivell mundial. Moltes nacions participen i s la d'Israel la qual guanya amb el smbol de l'Estrella de David emmarcada en un cercle de color ataronjat dintre d'un quadrat de color groc,com no complia amb el requisit de representar a un organisme neutral, apoltic i laic, pateix algunes modificacions, les quals a continuaci es detallen: L'Estrella de David es va modificar, ja que noms representava a un poble, i el ms important, a una religi, cosa que Protecci Civil no pot admetre per ser imparcial. Per aquesta ra s modificada, deixant noms el triangle superior. Els colors i la simbologia representen el segent: Triangle de Color Blau: simbolitza la prevenci, ja que el blau s un color que proporciona tranquillitat i protecci (per aquest motiu els cossos policials l utilitzen), al mateix temps el triangle en totes les religions representa al ser suprem o energia protectora, pel que els pasos amb una forta influncia religiosa dins de la seva vida quotidiana, no van oposar-se en acceptar-lo. Cada costat del triangle representa a cada fora (en el Districte Federal) que atn una emergncia, s a dir, el Govern, els grups voluntaris i la poblaci en general, sempre en la base, ja que es depassar la capacitat de resposta de qualsevol organisme pel simple fet d'estar en el lloc de la contingncia. Cercle Ataronjat: aquest color representa l'acceleraci del metabolisme i mant en alerta a la persona, a ms de proporcionar a qui ho porta visibilitat, impedint accidents per falta de la mateixa. El Quadre Groc: Aquest color al final va ser rebutjat, per potser sigui el que ms contingut tingui o el qual ms parli referent a l'actitud de les persones, ja que representa al semfor, en el qual el groc (ambar) al parpellejar indica un senyal de preventiva, per en realitat indica un senyal d'alerta sobre un perill imminent. Per aquest motiu s'hagi d'estar alerta de les conseqncies d'un problema donat.

 Caracterstiques .

En trets generals podem concretar que la protecci civil s la gesti dels serveis d'emergncies d'un pas, estesa a tots els nivells, i involucrant a totes les parts. No obstant aix, s'entn com protecci civil en el sentit estricte als cossos especfics encarregats de protegir als ciutadans d'un pas davant catstrofes de qualsevol tipus, siguin humanes o naturals. Els organismes que regulen la protecci civil solen, a ms, definir una forma de participaci ciutadana per la qual es tingui a un grup de persones preparades per a actuar davant catstrofes, en suport als serveis d'emergncies assalariats, i que serveixin com responsables en l'organitzaci de l'ajuda ciutadana. A Espanya aquests collectius s'estructuren com Agrupacions Municipals de Voluntaris de Protecci Civil, gestionades pels respectius ajuntaments. 

 Associacions de Voluntaris de Protecci Civil de Catalunya .

Associacions de Voluntaris sn organismes locals formats exclusivament per voluntaris o empleats de l'Ajuntament, les funcions del qual sn les segents: 


 Prevenci: 

 Collaborar en els estudis de riscs de la localitat preferentment orientats a edificis, locals i establiments de pblica concurrncia. ;
 Collaboraci i recolzament en la formaci i divulgaci dels plans de autoprotecci d'aquests centres.
 Collaboraci en l'elaboraci i manteniment dels plans territorials municipals i plans d'actuaci municipal enfront de riscs especfics. ;
 Confecci i realitzaci de campanyes d'informaci i divulgaci a la poblaci afectada pels diferents riscos, complint amb les directrius donades per l'Ajuntament. ;
 Participaci en dispositius operatius de carcter preventiu (en grans concentracions humanes, vigilncia forestal, etc.), sempre coordinats pel servei competent que correspongui. ;
 Intervenci: Suport als serveis operatius d'emergncia a requeriment dels mateixos. - Collaborar en l'atenci a afectats en emergncies (evacuaci, alberg, provement...), sempre coordinats pel servei que correspongui.


 Constituci d una Associaci de Voluntaris de Protecci Civil:


 Autoritzaci per registre ;

 Autoritzaci topnins ;

 Acceptaci municipal ;

 Sol.licitud de formaci ;

 Conveni de Colabracio ;

 Acta fundacional AVPC ;

 Estatuts AVPC ;

 Comproms voluntari ;

 Sol.licitud a l Ajuntament ;

 Reglament Intern AVPC ;

 Vestuari ;

 Distintius ;

 Identificaci ;


Tots els trmits es realitzaran al Departament de Justcia de la Generalitat de Cataluya en qual hauran d inscriure tamb a la nova associaci, al Registre Especial d Associacions de Voluntaris de Protecci Civil de Catalunya.


 Per ms informaci: 

 http://www.gencat.net/interior/emergencies/assocvol/;

 Vegeu tamb .

 Web dedicada a tot tema relacionat amb Protecci Civil (Catalunya) ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359426" title="Agncia Catalana de Seguretat Alimentria" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="140506">
L'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA) s un organisme autnom creat al 2002  i adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que t com a finalitat aconseguir el mxim grau de seguretat alimentria a Catalunya mitjanant la planificaci i la coordinaci de les actuacions de control, amb la collaboraci i la cooperaci de les diferents administracions pbliques i dels sectors l activitat que incideixen, directament o indirectament, en la seguretat alimentria. La seva seu s al barri del Poblenou de Barcelona.

L Agncia est integrada pels departaments de Salut, d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural, de Medi Ambient i Habitatge i per l'Agncia Catalana del Consum, que tenen competncies en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentria, cosa que li confereix un carcter de transversalitat.

La creaci de l'ACSA s'emmarca dins l'evoluci global del sistema de seguretat alimentria a la Uni Europea que abasta tota la cadena alimentria, des de la producci agrria fins al producte a disposici dels consumidors i implica tots els agents econmics amb responsabilitats en seguretat alimentria i totes les administracions que vetllen per garantir un elevat grau de salut i seguretat de la poblaci.

 Activitats .
L'agncia exerceix les funcions segents:

 L'avaluaci i la comunicaci de riscos per a la salut relacionats amb els aliments, en collaboraci amb l'Agncia Espanyola de Seguretat Alimentria i Nutrici (AESAN) i l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentria (EFSA).
 La coordinaci de les actuacions de les administracions pbliques catalanes competents en matria de seguretat alimentria.
 L'impuls de la collaboraci entre les administracions pbliques, les universitats i centres de recerca, els sectors industrials i les organitzacions de consumidors i usuaris.

Vegeu tamb.
Agncia de Protecci de la Salut;
 Enllaos .
 http://www.gencat.cat/salut/acsa/ Plana de l'entitat;
 Presentaci interactiva de l'ACSA;
 Catleg de publicacions de l'ACSA;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359435" title="Anamur" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="140507">
Anamur s un poble a la costa sud mediterrnia d'Anatlia a Turquia, a la provncia de Mersin, districte d'Anamur, entre Alanya i la ciutat de Mersin. s el punt ms al sud de Turquia i es troba a uns 3 km dels primers contraforts de l'Anamur Burno. El seu nom deriva del nom grec, Anemurium (Punta Ventosa). Fou capital d'un kada (districtre) del vilayat d'Icel que tenia una poblaci el 1945 de 23.725 habitants dels quals noms 2734 vivien a la citat. La poblaci actual es de 70.000 habitants (vers 2000).

Histria.

El territori va estar sota control d'assiris i hitites. El rei hitita Tudhalias IV (1240-1210 aC) la va concedir a Mattuwata, un hurrita expulsat pels assiris que s'havia refugiat al seu regne, per aquest va aprofitar la debilitat hitita, i la derrota davant els assirisa Isuwa, per erigir un regne independent sota la seva sobirania, que va estendre el seu control fins a l'Anatlia central.

Els navegants fenicis i van fundar un establiment potser al segle XII aC. La seva historia durant els segents quatre segles s desconeguda; vers el segle VIII aC estava sota influncia o dependncia dels reis de Cilcia i a l'entorn del 700 aC i durant uns 15 anys, va dependre d'Assria; vers el 546 aC va passar a mans de l'Imperi Persa Aquemnida; el 334 aC va quedar en mans d'Alexandre el Gran de Macedonia, i a la seva mort (323 aC) va passar aviat sota el contra d'Antgon el Borni pero disputada amb els ptolemeus egipcis fins que el 301 aC es va establir l'Imperi Selucida.

La ciutat va passar a Roma al segle I aC, el 79 aC, i va seguir desprs la resta de Cilcia. Marc Antoni va cedir la provncia a Clepatra VII d'Egipte el 40 aC que la va posseir fins el 30 aC. Fou descrita per Estrab. Monedes romanes d'alguns emperadors s'han trobat a la ciutat. Anemurium degu tenir importancia per les runes que s'han trobat amb teatre, un odon, tombes, banys. basilica i muralles a part de moltes estructures menors. Vers el 260 fou damnada pels perses i va comenar la decadncia enmarcada en la general de l'Imperi; el 395 va quedar dins l'Imperi Rom Oriental o Bizant. La ciutat va patir desprs atacs dels muntanyencs isauris.

Al segle IV o potser ja abans fou seu d'un bisbe i fins a quatre esglsies primitives cristianes es van trobar a les excavacions; el 580 la ciutat fou parcialment destruda per un terratrmol. Les excavacions van determinar que la ciutat va existir fins vers la segona meitat del segle VII, quan fou abandonada pels atacs rabs. Fou ocupada per primer cop pel musulmans sota el califa Umar, per noms temporalment per desprs hi van haver altres atacs en les sayfas (expedicions de saqueig) musulmanes al llarg del segle VII.

Al segle XI (desprs del 1071) els turcmans van entrar a la regi per va quedar en possessi del Regne de la Petita Armnia que van posar en s la fortalesa abandonada; al segle XIII els karaman-oghlu la van ocupar vers el 1230. A l'edat mitjana apareix esmentada pels mercaders italians amb el nom de Stallimuri, Stalemura i altres similars. D'aquesta poca es el fort croat de Mamure (construt sobre un fort rom del segle III o IV ampliat pels bizantins) que els turcs seljcides de Rum van ocupar (1221) i desprs els karamnides van restaurar i al que anomenen Mamuriyye Kalesi, que encara existeix en fora bon estat. Els karamnides van construir tamb el pont Alakpr encara existent a la carretera cap a Ankara. Va passar als otomans amb el principat de Karaman.

L'oficial britnic Francis Beaufort va donar a coneixer les runes el 1812.

Modernament, com a una de les ciutats ms caloroses de Turquia, cultiva pltans junt amb altres productes agrcoles. incloent alguns productes tropicals com papaies, pinyes i altres. El 40% de la maduixa del pas es d'aquesta comarca. Les comunicacions sn molt dolentes i no permeten desenvolupar el turisme; hi ha un resort anomenat Anamur Iskele. L'exrcit t una base prop. L'illa de Xipre a uns 60 km es pot veure els dies clars. Les restes de la ciutat clssica es poden visitar i es conserven les muralles, alguns mosaics, el teatre i alguns edificis destinats a banys a ms del sistema d'aiges i restes d'aqeductes i les runes d'un palau o acrpolis i les tombes romanes i bizantines de la rodalia. Un altre atractiu de la ciutat son algunes coves, especialment la de ukurp nar, una de les ms llargues del mon amb 1420 metres. A K ekbk el clima es adient pel tractament de l'asma.

Enllaos externs.
 Website del districte (en turc) ;
 DWebsite de la municipalitat (en turc) ;
 Ciutats de Mersin i Anamur;
 Anamur;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359436" title="Giovanni Francesco Penni" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="140508">

Giovanni Francesco Penni, Florncia, 1488 - Npols, 1528, fou un pintor itali del segle XVI, pertanyent a l'escola romana i alumne de Rafael pel que era conegut tamb com  "il fattorino di Raffaelo".

Desprs de la mort de Rafael el 1520, s'encarreg al costat de Giulio Romano de completar els frescs del Baptisme de Constant a les Estances de Rafael als Museus Vaticans.

Altres obres. 
  L'amor i Pisquis al Palau Farnesio. ;
 Noli me tangere. Museu del Prado. Madrid;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359442" title="Ananiyya" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="140509">
Els ananiyya foren una secta jueva del segle VIII seguidors d'Anan ben David (vers 760), una de les dissidncies del judaisme rabnic dels segles VIII i IX. 

La secta rebutjava l'antropomorfisme (derivaci dels primats) i proclamva la unitat i la justcia divines. Tenien segons els autors rabs diverses interdiccions en el menjar (en els aliments a prendre) concretades en un calendari. 

Anan fou considerat creador de la dissidncia anomenada karata (la secta jueva dels karates) per els erudits consideren que tot i existir algunes similituds entre annians i karates, no coincidien en molts aspectes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359486" title="Referndum d'independncia a Osstia del Sud de 2006" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="140510">
Referndum.
Osstia del Sud, una repblica amb una independncia parcialment reconeguda a la Transcaucsia, abans l'blast Autnom d'Osstia del Sud dins de la Repblica Socialista Sovitica de Gergia, va celebrar un referndum d'independncia el 12 de novembre de 2006. Els votants van contestar a la pregunta: "deuria Osstia del Sud mantenir el seu estatus actual d'estat independent de facto?" El 99% dels votants van recolzar la independncia. El referndum va coincidir amb les eleccions presidencials sud-ossties, que van ser el mateix dia.

Parallelament al referndum i a les eleccions, el moviment opositor Poble d'Osstia del Sud per la Pau va organitzar les seves prpies eleccions en les quals els georgians i alguns habitants ossetis de la regi van votar a favor de que Dmitry Sanakoyev fora el President alternatiu d'Osstia del Sud. Les eleccions alternatives de Sanakoyev van exigir recolzament total de la poblaci georgiana tnica.

Resultats.
El 13 de novembre, la Comissi Central d'Eleccions d'Osstia del Sud va anunciar els resultats del referndum. El 99% dels votants van recolzar la independncia, i la participaci va arribar al 95.2%.

 Reaccions .
El govern georgi ha declarat oficialment ambdues eleccions com il legals, encara que recolza a la Uni de Salvaci dels Ossetis, l'organitzaci encarregada de celebrar les eleccions alternatives. Kokoity a acusat Tbilisi de fer un muntatge amb les eleccions alternatives per crear un "govern titella" a Osstia del Sud. 

El bndol georgi va considerar aquest moviment de les autoritats de facto de Tskhinvali una acci inconstitucional i provocadora, i va advertir que aquesta decisi portaria ms tensi a la zona del conflicte Gergia-Osstia. Malgrat aix, el 12 de setembre de 2006, el President de la Duma Estatal russa, Boris Gryzlov va donar la benvinguda al planejat referndum sud-osset i va anunciar que els parlamentaris russos obsrvarien les votacions. El 13 de setembre de 2006, el Ministre d'Estat georgi per a la Resoluci de Conflictes, Merab Antadze, va condemnar el comunicat de Gryzlov, qualificant-lo de "destructiu".  

El 13 de setembre de 2006, el Secretari General del Consell d'Europa, (CdE) Terry Davis va parlar sobre el problema, i va dir que 

Les autoritats secessionistes de la regi georgiana d'Osstia del Sud estan malgastant temps i esforos en l'organitzaci d'un "referndum d'independncia" a novembre... Pense que ning reconeixer el resultat d'eixe referndum. Si la gent que governa Osstia del Sud estan compromesos de veritat amb l'inters del poble que diuen representar, deurien comenar a negociar de veritat amb el govern georgi per trobar una eixida pacfica i internacionalment acceptada.  

El Representant Especial de la Uni Europea a la Transcaucsia, Peter Semneby, tamb va menysprear el futur referndum d'Osstia del Sud i va dir a Moscou, el 13 de setembre, que el referndum no contribuiria al procs de resoluci del conflicte sud-osseti.

Per altra banda, el cap del Institut dels pasos membres de la CEI i membre de la Duma Estatal russa, Konstantin Zatulin, va dir el 2 d'octubre de 2006:
El reconeixement dels autodenominats estats no reconeguts no est lluny. Les repbliques no reconegudes tenen tots els atributs d'un sistema d'estat i d'un sistema democrtic estable. 

El 2 d'octubre de 2006, el President de torn de l'OSCE i ministre d'exteriors belga Karel De Gucht va dir durant la seva visita a Tbilisi: 
Crec que la intenci de les autoritats sud-ossties de celebrar un referndum s contraproduent. No ser reconegut per la comunitat internacional i no ser reconegut per la OSCE i impedir el procs de pau.

L'11 de novembre de 2006, el Secretari General de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer va dir:  
En nom de l'OTAN, m'uneixo als altres lders internacionals en rebutjar els anomenats 'referndum' i 'eleccions' celebrades a la regi georgiana d'Osstia del Sud/Tskhinvali... Aquestes accions no produeixen altra cosa que agreujar les tensions a la regi transcaucsica.

L'11 de novembre del 2006, Luis Tascn, membre de l'Assemblea Nacional de Veneuela, va dir a una roda de premsa a Tskhinvali:
Els pobles que desitjen ser lliures seran lliures. I els pobles lliures ajudaran a Osstia del Sud. 
Tamb va insinuar que Veneuela acabaria reconeixent la independncia d'Osstia del Sud:
Conec b al president Chvez, i estic segur que prendr la decissi correcta, ja que ell sempre veu quan un poble tria el seu dest. Malauradament, la meva presncia ac no implica que el meu govern reconeixer la independncia d'Osstia del Sud, per significa l'inici d'un procs de meditar sobre aquest problema.

L'11 de novembre de 2006, Sergei Fyodorov, observador i membre del parlament let, va dir durant una conferncia de premsa a Tskhinvali:
Tots els pobles tenen el dret a l'auto-determinaci, i aquest dret no pot ser ignorat. 
Tamb es va comprometre a informar als altres membres del parlament de les seves observacions.

El 13 de novembre, els ministres d'exteriors de la Uni Europea i de l'OSCE van reiterar que no reconeixerien el referndum i el van condemnar com contraproduent.


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359523" title="Anapa" nonfiltered="507" processed="504" dbindex="140511">
Anapa (      ) s una poblaci de Rssia, antic port de la tribu natkhuay dels circassians i avui dins el territori de Krasnodar. Est a la costa nord de la mar Negra prop de la mar d'Azov, i amb una poblaci el 2002 de 53.493 habitants (lleugerament inferior -uns 700 habitants menys- a la poblaci de 1989). s un centre de vacances a la mar Negra junt amb Sochi, amb platges i molt de sol, per poca infraestructura per visitants europeus. Disposa d'aeroport.

Histria.


La zona estava poblada pels sindi, i la regi fou anomenada Sindica pels grecs; la capital era el port de Sinda. Al segle VI aC els grecs procedents de les colnies del Pont, van construir la colnia de Gorgippia nom que va agafar d'un rei del Bsfor Cimmeri. Va florir als segles III i II aC. Arquelegs russos han trobat una magnifica esttua de Neocles, un notable local fill d'Herdor). 

Gorgippia va romandre habitada fins al segle III quan fou assolada per tribus nmades entre els quals els natkhuaj dels circassians que es van establir a la regi. 

Al segle XVIII els russos la van anomenar Anapa. En aquest segle va passar a domini otom i el 1781 Abdul Hamid I hi va fer construir una fortalesa per enginyers francesos; fou atacada pels russos el 1787 per foren rebutjats. Un nou atac rus fou refusat el 1790. Finalment el 1791 la va prendre per assalt el general Gudivitch, per pel tractat de Jasi (Yasi) fou retornada a Turquia. El 1812 els russos la van conquerir altre cop per la van retornar a la pau del 1812. El 1828 el prncep Menshikov i l'almirall Greig la van assetjar i finalment fou cedida a Rssia pel tractat d'Adrianpolis el 1829 (article 4). La ciutat va quedar molt malmesa dels atacs de 1828-1829.

El 1846 els russos van fundar la vila d'Anapa que van destruir i evacuar el 1855 durant la guerra de Crimea, per van recuperar el 1856; els habitants locals circassians foren expulsats o quan es resistien foren deportats cap a les rees tribals a Temruk; a la caiguda de Circssia i amb les matances russes del 1864, la major part de les tribus van haver de sortir de la zona cap a l'Imperi Otom, junt amb altres indgenes com els txetxens, diversos pobles del Daguestan, balkars i altres. Aquesta actes sn considerats un genocidi . 

La ciutat va caure en mans dels bolxevics al comenament del 1918. El juny els alemanys es van acostar a la regi; els alemanys van prohibir la bandera russa i el govern regional titella de Crimea, dirigit per general Sulkevich va agafar una bandera blanca amb creu de sant Andreu vermella, per els vaixells que unien el port de Kertx amb el d'Anapa, sota control bolxevic, no podien utilitzar el pavell rus no reconegut ni tampoc la bandera vermella, tampoc reconeguda pels alemanys ni pel govern regional i van haver d'hissar als vaixells la bandera tricolor russa de cap per avall, amb el vermell a la part superior. El govern titella de Crimea es va enfonsar el novembre de 1918. Els alemanys van ocupar la ciutat del 1942 al 1943 durant la II Guerra Mundial.



Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web d' Anapa ;
Anapa ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359603" title="Charles Leonard Hamblin" nonfiltered="508" processed="505" dbindex="140512">

Charles Leonard Hamblin (1922 - 14 de maig de 1985) va ser un professor de filosofia, filsof i cientfic de la computaci australi. Les seves principals contribucions en el camp de la filosofia van ser en l'estudi de las fallcies, i en la cincia de la computacin, s acordat per la idea de la pila recursiva (o LIFO, del acrnim en angls). Hamblin tamb va ser el responsable de la introducci (o creaci) de la notaci polonesa inversa en la dcada del 1950.

 Enllaos externs .
 Allen, Murray W. : Charles Hamblin (1922-1985). The Australian Computer Journal, 17(4): 194-195.
 McBurney, Peter. Charles L. Hamblin and his work-;
 McBurney, Peter. Charles L. Hamblin: Computer Pioneer, 27 de juliol de 2008 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359643" title="Serra del Montsec" nonfiltered="509" processed="506" dbindex="140513">


La Serra del Montsec s una serralada calcria de ms de 40 km de llargada i 18.696 hectrees repartides entre les comarques de la Noguera i el Pallars Juss. 
L'empenta i la fora erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana han aconseguit dibuixar i perfi lar els espectaculars congostos de Mont Rebei i Terradets, que alhora divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Montsec d'Estall (en terres aragoneses), el Montsec de Rbies i el Montsec d'Ares.

Vegetaci.
L'home ha transformat les condicions del medi amb la implantaci agrcola, l'explotaci forestal i pastoral; per aix la vegetaci es presenta ms complexa, formada per comunitats secundries o transitries a resultes de l'alteraci o destrucci de les comunitats climtiques o permanents.

A grans trets, al Montsec hi trobem dos tipus de vegetaci: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetaci de carcter mediterrni, mentre que al nord i a les obagues predomina la de carcter eurosiberi submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqncies de l'antic carboneig i l'ocupaci agrcola.

Al sector meridional l'arbre dominant s l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les mquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sls fora secs, on no hi arrelen gaires plantes. Tamb hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapet, punxs i fora ombrvol. Tamb hi trobem brolles calccoles, que presenten la major part de les plantes aromtiques tpiques de la mediterrnea.

Al nord, estenent-se per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valenci (de fulla prou petita com per tenir una semblana amb l'alzina, per de color ms clar i caduca) i pinedes (pi blanc i pinassa). El sotabosc s format per arbusts (l'espina cervina, el corner i la ginesta sessiliflia.

Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina s el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda. s el domini del boix, del ginebrer, i la savina amb acompanyament de boixerola, diverses festuques, lliri, tragacant i safr bord.

Cap el mes de mar, el narcs de roca, forma catifes amb les seves flors grogues. Diferents molses i lquens entapissen les roques i el sotabosc als llocs humits. Els anys favorables, s'hi poden trobar diverses varietats de bolets (rovellons, peus de rata, cames de perdiu, ceps, llenegues, etc)
Sn molt valorades les herbes aromtiques d'aquesta zona, de gran fragncia degut al clima, com la farigola, el fonoll, la menta, l'orenga, el roman i la sajolida, condiments culinaris molt apreciats. Les roques calcries sn especialment prolfiques en t de roca (estimulant, tnic estomacal i segons diuen, un bon remei pel refredat i la grip).

Fauna.
Les aus, els peixos, els rptils i els amfibis en sn els principals protagonistes. Els mamfers, en canvi, no sn, al contrari que en d'altres indrets de Catalunya, les "estrelles de captaci" de l'anomenat turisme ecolgic. Les raons sn ben diverses: la desaparici dels grans mamfers (les espcies ms emblemtiques de la fauna de la Pennsula Ibrica) i el comportament nocturn o crepuscular de la majoria d'espcies, entre d'altres causes. Tanmateix, algunes de les espcies de mamfers presents al Montsec sn especialment destacables en el conjunt de Catalunya, com s el cas de la lldriga, el cabirol, el porc senglar o la guineu.

Sens dubte, el grup d'ocells ms interessants des del punt de vista del visitant potencial de la zona s el dels grans rapinyaires com els voltors o el trencals, per tal que els visitants puguin gaudir de la contemplaci d'aquestes grans aus en el seu medi natural.

 Protecci .
A la zona del Montsec hi ha dos rees que gaudeixen de protecci especial:

 La Reserva de Fauna Salvatge de Sant Lloren de Montgai: Ocupa 468 hectrees, repartides pels municipis de Camarasa i Os de Balaguer i comprn el Partidor de Gerb i l'embassament de Sant Lloren. s en aquesta zona on podem trobar espcies molt poc freqents com el trencals i el gall fer.
 La Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorana-Mont Rebei: Ocupa 11 km del tram fluvial. L'espcie per la qual es va declarar reserva natural s la lldriga, que s un depredador d'aigua. Les cingleres i els penya-segats de la serralada sn l'amagatall de les aus rapinyaires, tant dirnes com nocturnes, que sobrevolen el Montsec: el falc pelegr, el voltor, l'guila daurada...












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359646" title="Anaza" nonfiltered="510" processed="507" dbindex="140514">
Anaza s una tribu rab, antiga per encara existent. El seu ancestre seria Wail, tamb ancestre dels Bakr i el Taghlib.

Els Anaza vivien al Tuwayk, al sud del Wadi Nisah on encara viu una fracci: els Banu Hizzan a Hadar. Establiments dels Anaza al sud de Taif van desaparixer vers el 1200 com a conseqncia d'una pesta. De Hadar van sortir els Banu Utba, emparentats amb les cases reials de Kuwait i Bahrein. Altres Anaza es van establir al segle VI a la zona de l'Eufrates i encara que es van fer musulmans van participar a la Rida (apostasia) que va seguir a la mort del Profeta el 632, si be ms tard van retornar a la religi. Grups Anaza es van establir a la zona de Kufa, a la de Bssora i a la de Mossul. Al segle IX es va produir una emigraci cap a la regi d'al-Anbar; ms tard al segle XVI es van desplaar a l'est fins a Kasim.

Vers el 1700 els grups Anaza estaven repartits aix:

Els Djela o Ruwala al sud de l'Harrat Khaybar entre Medina i Samira;
Els Sbaa al Wadi l-Ruma fins a Kasim;
Els Amarat al Djebel Shammar;
Els Fadan al nord de l'Harra (desprs substituts pels Wald Sulayman, als que estant emparentat);
Els Wald Ali i els Hesene a l'oest de Khaybar;

Els Djela van emigrar al segle XVIII a Sria i Jordnia. Una segona onada es va produir al segle XIX fugint dels wahhabites. Desprs la poltica dels Anaza es va orientar a tractar amb els otomans i amb els Banu Rashid d'Hail, emirs de Shammar.

Al segle XX els Ruwala dirigits pel clan dels Banu Shalan van governar Djof del 1909 al 1922. El 1917 els Amarat es van aliar als anglesos desprs de qu aquestos van entrar a Bagdad el 11 de mar de 1917. Els van seguir els Ruwala el setembre del 1918, el xeic dels quals, al-Nuri ibn Shalan va entrar a Damasc amb les tropes anglorabs (octubre de 1918). Desprs de la guerra els Anaza van quedar repartits:

Els Fadan, Sbaa i Ruwala a Sria;
Els Amarat en majoria a Iraq i una part a Arbia Saudita;

Llavors es van dividir en dos fraccions: els Dana Muslim (Hesene, Wald Ali, i Ruwala) i els Bishr (Fadan, Sbaa i Amarat). Les lluites entre fraccions, a Sria, foren reprimides pels francesos el 1929. Desprs d'aquesta data van quedar establerts:

Fadan a l'est d'Alep i Hamah;
Sbaa a l'est i nord d'Hamah;
Amarat, a la Djazira al sud-est de Khabur (principalment a Iraq);
Hesene, a l'est d'Homs;
Wald Ali, nord-est de Damasc i al Hawran;
Ruwala, al sud-est d'Homs;
Alguns grups a Arbia Saudita i Iraq (Fukara, part dels Wald Ali i Wald Sulayman);

 Bibliografia .
Touvia Ashkenazi The Anazah Tribes, 1948;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359648" title="William Paley" nonfiltered="511" processed="508" dbindex="140515">

William Paley (Peterborough, 14 de juliol de 1743   Lincoln, 25 de  maig de 1805) va ser un filsof i teleg utilitarista britnic. s recordat per la seva analogia del rellotge i els seus arguments per demostrar l'existncia de Du en la seva obre Teologia Natural.

 Bibliografia .
 1785 The Principles of Moral and Political Philosophy;
 1790 Horae Paulinae, or the Truth of the Scripture History of St Paul evinced by a Comparison of the Epistles which bear his Name with the Acts of the Apostles;
 1794 A view of the evidences of Christianity;
 1802 Natural Theology, or Evidences of the Existence and Attributes of the Deity collected from the Appearances of Nature ;

 Vegeu tamb .
 Disseny intelligent;
 Teologia natural;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359653" title="Cant d'Alaigne" nonfiltered="512" processed="509" dbindex="140516">
El Cant d'Alaigne s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 26 municipis i el cap cantonal s Alaigne.

Municipi.
Alaigne;
Bellegarde-du-Razs;
Belvze-du-Razs;
Brzilhac;
Brugairolles;
Cailhau;
Cailhavel;
Cambieure;
La Courtte;
Donazac;
Escueillens-et-Saint-Just-de-Blengard;
Fenouillet-du-Razs;
Ferran;
Gramazie;
Hounoux;
Lasserre-de-Prouille;
Lauraguel;
Lignairolles;
Malvis;
Mazerolles-du-Razs;
Montgradail;
Monthaut;
Pomy;
Routier;
Seignalens;
Villarzel-du-Razs;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359665" title="Cant de Belcaire" nonfiltered="513" processed="510" dbindex="140517">
El Cant de Belcaire s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 17 municipis i el cap cantonal s Belcaire.

Municipi.
Aunat;
Belcaire;
Belfort-sur-Rebenty;
Belvis;
Campagna-de-Sault;
Camurac;
Comus;
Espezel;
La Fajolle;
Fontans-de-Sault;
Galinagues;
Joucou;
Mazuby;
Mrial;
Niort-de-Sault;
Rodome;
Roquefeuil;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359670" title="Cant de Chalabre" nonfiltered="514" processed="511" dbindex="140518">
El Cant de Chalabre s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 15 municipis i el cap cantonal s Chalabre.

 Municipi .
Caudeval;
Chalabre;
Corbires;
Courtauly;
Gueytes-et-Labastide;
Montjardin;
Peyrefitte-du-Razs;
Puivert;
Rivel;
Saint-Benot;
Sainte-Colombe-sur-l'Hers;
Saint-Jean-de-Paracol;
Sonnac-sur-l'Hers;
Trziers;
Villefort;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359671" title="Cant de Couiza" nonfiltered="515" processed="512" dbindex="140519">
El Cant de Couiza s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 22 municipis i el cap cantonal s Couiza.

 Municipi .
Antugnac;
Arques;
Bugarach;
Camps-sur-l'Agly;
Cassaignes;
Conilhac-de-la-Montagne;
Couiza;
Coustaussa;
 Cubires-sur-Cinoble;
Fourtou;
Luc-sur-Aude;
Missgre;
Montazels;
Peyrolles;
Rennes-le-Chteau;
Rennes-les-Bains;
Roquetaillade;
La Serpent;
Serres;
Sougraigne;
Terroles;
Valmigre;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359678" title="Montsec d'Estall" nonfiltered="516" processed="513" dbindex="140520">
El Montsec d'Estall es troba a l'oest de la Serra del Montsec. s ms petit i menys alt que el Montsec d'Ares o que el Montsec de Rbies. Pertany a la comarca aragonesa de la Baixa Ribagora.

El seu pic ms alt s Lo Graller de 1.330 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359683" title="Metin2" nonfiltered="517" processed="514" dbindex="140521">
El Metin2 s un joc en lnia gratut al que juguen ms de 100.000 persones. Est inspirat en l'edat medieval i t un toc de fantasia. Altres jocs semblants sn el fams World Of Warcraft i el Lineage2.

S'hi poden crear tres tipus diferents de personatges:
Guerrer: aquest personatge s el ms utilitzat de tots. Pot portar espasa o llana. Pot triar dos estils d'habilitats, mental (molta defensa i poc atac) i corporal (molt atac i poca defensa).
Ninja: aquest personatge s molt rpid per t poca fora i defensa i pot portar arc, dagues o espasa. Pot tenir habilitats d'arquer (noms es poden dur a terme amb un arc) i d'assass (noms es poden fer amb dagues).
Sura: s el que domina millor l'espasa i la mgia. Pot ser o de mgia blanca (poders de curaci i beneficiaris) o de mgia negra (que amb la mgia treu vida).
Chamn: s el mag del joc, sn els millors, pots ser de curaci o de dragn, un chamn de luz per exemple s en Dope.
la balsa es la guerrera mes forta daket jok jejeje
 Enllaos externs .
 Lloc web;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359685" title="Frogstomp" nonfiltered="518" processed="515" dbindex="140522">

Frogstomp (oficialment tot en minscula: frogstomp) s l'lbum debut de Silverchair, banda de rock alternatiu australiana. La seva publicaci es va produir a principis de l'any 1995 quan els membres del grup noms tenien quinze anys, sota el segell Murmur, subsidiria de Sony Records. Desprs de l'xit obtingut a Austrlia, Epic Records va llanar l'lbum als Estats Units i es va convertir en lbum de plat segons la certificaci RIAA.





 Informaci .

El procs de gravaci va ser fora rpid ja que totes les canons estaven acabades des del 1992. En una entrevista durant la gravaci de l'lbum van confirmar que aquest s'havia de titular Llama's Revenge (en catal, "La venjana de la llama") per que finalment el van canviar per Frogstomp en homenatge a una can de Floyd Newman dels anys 60. Com a curiositat, en les notes de l'lbum hi apareix la frase "No llamas were harmed in the making of this album" ("Cap llama ha patit danys durant la realitzaci d'aquest lbum"). Inicialment, la banda volia que Nick Launay s'encarregus de la producci per no estava disponible i finalment se'n va encarregar en Kevin Shirley.

Aquest treball representa el testament de l'estil inicial post-grunge de Silverchair, que contrasta amb el fusi experimental dels darrers lbums i que divideix alguns fans. No obstant aix, continua sent un dels treballs amb ms xit a Austrlia i es podria dir que s l'lbum de grunge ms popular d'una banda australiana. Degut a l'estatus de monument de la seva etapa adolescent, el grup ha decidit ignorar-lo durant els ltims concerts en favor del so ms original que han fet en els darrers treballs. Fins i tot, Johns va admetre que havien repudiat Frogstomp i Freak Show perqu aquests lbums no estaven escrits per Silverchair, sin per la seva banda d'institut. Cal recordar que quan van treballar en els dos primers lbums, els membres del grup noms tenien catorze i setze anys, i ara ja havien madurat suficientment com per tenir sentiments molt diferents als d'aquella etapa.

La versi LP de l'lbum es va publicar en un vinil verd amb la can de bonificaci Blind, limitat a 3000 cpies a tot el mn. Tamb hi ha una edici limitada en casset.

En un entrega de premis de l'any 2007, Joel Madden, cantant de Good Charlotte, va declarar que havia perdut la seva virginitat escoltant Frogstomp. La revista Hit Parader va assenyalar l'lbum en la llista dels 200 que tothom havia de tenir.


 Llista de canons .

 "Israel's Son"   5:18 (Johns);
 "Tomorrow"   4:26 (Johns, Gillies);
 "Faultline"   4:19 (Johns, Gillies);
 "Pure Massacre"   4:58 (Johns, Gillies);
 "Shade"   4:01 (Johns, Gillies);
 "Leave Me Out"   3:03 (Johns, Gillies);
 "Suicidal Dream"   3:12 (Johns);
 "Madman"   2:43 (Johns);
 "Undecided"   4:36 (Johns, Gillies);
 "Cicada"   5:10 (Johns, Gillies);
 "Findaway"   2:56 (Johns);


 Posicions en llista .



 Personal .
 Daniel Johns   veus i guitarra;
 Chris Joannou   baix;
 Ben Gillies   bateria;


 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359697" title="Apollo del Belvedere" nonfiltered="519" processed="516" dbindex="140523">

L'Apollo de Belvedere, s una famosa escultura de marbre de l'Antiguitat Clssica. Va ser redescoberta a la fi del segle XV, durant el renaixement.Des de mitjan segle XVIII, va ser considerada la millor escultura antiga pels neoclassicistes i durant segles es va considerar l'eptom dels ideals de perfecci esttica per als europeus i la part occidental del mn. 
 Descripci .
L'escultura representa el du grec Apollo que acaba de vncer la serp Pit, un monstre que recentment havia causat estralls a la costa de Delfos. La fletxa acaba de sortir del seu arc, i encara perdura l'esfor imprs en la seva musculatura. El seu cabell, lleugerament arrissat, flota en tirabuixons sobre el seu coll i es recull graciosament dalt del seu cap, que est envoltat amb el strophium, una banda simblica de reis i dus. La seva aljava penja de l'espatlla esquerra. La roba (clmide) est  subjecta sobre l'espatlla dreta, noms girada sobre el seu bra esquerre i estirada cap enrere.

La part inferior del bra dret faltava quan va ser descoberta i va ser restaurada per Giovanni Angelo Montorsoli, un escultor i alumne de Miquel ngel.

L'Apollo mostra les caracterstiques distintives de l'art hellenstic, en particular les de Praxteles, sobretot al contrast entre el modelatge mrbid del cos i els plecs del mantell que forma forts clarobscurs, com va notar i va lloar el teric del neoclassicisme, Winckelmann.

L'esttua mesura d'alt 224 centmetres, i est situada en el Museu Pius Clement dels Museus Vaticans.
 Histria . 
Antiguitat. El marbre s o ben hellenstic o una cpia romana a partir d'un original de bronze, avui perdut, que s'ha fet entre el 350-325 aC per l'escultor grec Lecares.;

El renaixement. Abans de la seva installaci al  Cortile del Belvedere, l'Apollo, que sembla haver estat descobert el 1489, aparentment els artistes li van prestar poca atenci. Va ser descobert a la Villa de Ner d'Anzio. Encara que s'ha sabut sempre que havia pertangut a Giuliano Della Rovere abans de convertir-se en papa, com a Juli II, la seva ubicaci s confusa, fins data tan recent com 1986: El cardenal Della Rovere, que tenia el ttul de Sant Pietro in Vincoli, va romandre fora de Roma durant una dcada, durant el papat d'Alexandre VI, (1494-1503); l'endemig, l'Apollo va romandre al seu jard, segons ha demostrat Deborah Brown, i no a l'esglsia de la que era titular, tal i com s'ha suposat anteriorment.

Tan bon punt es va installar al jard del Belvedere, tanmateix, immediatament va ser conegut i va crixer la demanda de cpies. L'escultor de Mntua Pier Jacopo Alari Bonacolsi, anomenat L'Antico va fer un meticuls model en cera d'ell, que va fondre a bronze, amb un fi acabat i parcialment daurat, perqu figurs a la collecci dels Gonzaga, i va haver-n'hi tota una srie de cpies realitzades per altres mans. Albrecht Drer va prendre l'actitud de l'Apollo, per invertida, per al seu Adam al gravat de 1504 dAdam i Eva, el que suggereix que va veure l'escultura a Roma. Quan L'Antico i Drer ho van veure, l'Apollo probablement era a la collecci de Giuliano della Rovere, qui, tan bon punt va ser papa com a Juli II, va traslladar l'escultura el 1511 al petit pati d'escultures del Belvedere, residncia estiuenca que estava unida amb el Palau Vatic pel gran Cortile del Belvedere, executat per Bramante. Es va convertir a l'Apollo del Belvedere i amb aquest nom ha roms, encara que l'escultura es troba a l'interior, al Museu Pius Clement als Museus Vaticans, de Roma.
 Obres inspirades o infludes per l'Apollo del Belvedere .
 Drer, Adam i Eva (de 1504) ;
 Canova, Perseu (1801, Museus Vaticans) ;
 Thomas Crawford, Orfeu i Crber (1838-1843, Museu de Belles Arts de Boston) ;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359699" title="Mont Faron" nonfiltered="520" processed="517" dbindex="140524">


El mont Faron s un cim calcari que culmina a 584 metres i domina la ciutat de Tol, al departament francs del Var. Un telefric permet accedir al cim des de la ciutat de Tol. La cimera, bastant plana, alberga un memorial del desembarcament aliat a Provena (operaci Anvil Dragoon) i un parc zoolgic especialitzat en la cria de felins.

El cim tamb s accessible per una carretera d un nic sentit (la pujada es fa a l'oest de la muntanya i el descens per l'est). Tant la pujada com el descens ofereixen punts de vista molt espectaculars sobre la rada de Tol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359704" title="Al-Anbar" nonfiltered="521" processed="518" dbindex="140525">

Al-Anbar (rab: al- anb r,        ), antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (persa Anb r      , graner, arsenal, dipsit, reserva d'aigua, derivat de ab anbar, un dipsit d'aigua potable a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en runes a 5 km al nord-oest de Faluja i al costat del llogaret d'As-Saqlwya. Va donar el seu nom a la provncia d'al-Anbar que t per capital a Ramadi  i de la que Faluja s la segona ciutat.

Histria.
Originalment els erudits l'identificaren amb la aquemnida Maskin per els autors rabs de fet distingeixen entre aquesta i al-Anbar. Les excavacions a Tell Aswad semblen confirmar un origen immediat babiloni i una fundaci a l'entorn del 3000 aC. La ciutat controlava la navegaci del Sawad i el canal del Eufrates al Tigris conegut ms tard com Nahr Isa.

Sapor I o Shapur I (241-272) la va reconstruir per fer-la servir de guarnici, amb una ciutadella, i la va batejar com a Peroz Shapur o Firuz Shapur (que vol dir "Victria de Sapor", nom que apareix tamb, deformat, com Pirisabora a Ammi Marcell i com a Perisapora a Zsim, nom adoptat pels siracs i jueus) per commemorar la victria sobre Gordi III (238-244) el 243 .  Altres fonts atribueixen la seva fundaci a Sapor II o Shapur II (310-379) vers la meitat del segle IV, per aix es un error 

El 363 fou conquerida per Juli l'Apstata que la va destruir. El seu successor Jovi va signar la pau retornant tots els territoris conquerits per Diocleci a l'esquerra del Tigris. Llavors al-Anbar fou reconstruda. Vers 591, Cosroes II enderrocat,  va obtenir ajut de l'emperador Maurici per la seva restauraci, a canvi de cessions territorials i la frontera es va establir com el 502. A comenaments del segle VII va ser recuperada pels sassnides.  La ciutat fou seu d'un bisbe jacobita i un de nestori. Hi vivien molts jueus; la poblaci era rab per la guarnici persa.

Desprs del 634 va passar als rabs que la van incloure a la provncia d'Ali i li van conservar el nom,  per el d'al-Anbar, que ja es feia servir des del segle anterior, va comenar a ser tamb utilitzat sovint. La conquesta fou obra de Khalid ibn al-Walid que va signar un tractat amb la poblaci . Sad ben Abi Wakkas hi va construir la tercera mesquita del Iraq. Sad no la va considerar adient per fundar una guarnici perqu a la ciutat hi havia mosquits i febres. 

El 752 Abu l-Abbas al-Saffah va deixar Kufa i es va installar a al-Anbar hi va fer construir una nova ciutat a uns 2,5 km de la vella, amb un gran palau al centre anomenat al-Hashimiyya . Hi va morir i fou enterrat (754) . Al-Mansur (754-775) hi va residir fins el 762 quan es va fundar Bagdad . Harun al-Rashid hi va estar breument el 796 i el 803 que llavors estava poblada amb molts khurasnides.

La ciutat va mantenir certa prosperitat i importncia el segle IX, per desprs els atacs beduins la van debilitar (882 atac a la ciutat, 902 el districte s assolat). El 927 fou devastada pel crmata Abu Tahir al-Karmati i la decadncia es va accelerar. Altre cop fou assolada pels beduins el 931. La vila va minvar per encara va mantenir un bon nombre d'habitants.

El gener de 1258 , fou atacada per una columna mongola que la va destruir i els que van sobreviure van fugir a Bagdad que tamb fou ocupada el 1258. La vila es va reconstruir en part i va ser un centre administratiu mongol que encara existia al segle XIV. Desprs va desaparixer.

Anbr i l'escriptura rab .

Muramir ibn Murra d'Anbr, del segle VI, es considerat l'inventor de l'escriptura rab, i el que la va difondre entre els Kinda del Nedj que al seu torn la van introduir a la Meca . Les lletres eren diferents al himiarita i properes a l'escriptura cfica utilitzada a les primeres versions de l'alcor, reformat desprs per Ibn Muklah, visir dels califes Al-Muqtadir (908-932), Al-Qahir (932-934) i Al-Radi (934-940) i perfeccionat per Ali Ibn Bawab. L'origen iemenita de l'rab es contradita pels que volen un origen sirac.

 Fillegs .

Tres fillegs amb la nisba al-Anbari  tenen importncia:
Abu Bakr Muhammad ibn al-Kasim al-Anbari (o Ibn al-Anbari) (3 de gener de 885-octubre de 940);
Abu l-Barakat Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Ubayd Allah ibn Abi Said Kamal al-Din al-Anbari (o Ibn al-Anbari) (juliol del 1119-18 de desembre de 1181);
Abu Muhammad al-Kasim ibn Muhammad ibn Bashshar al-Anbari (mort 916 o 917);

 Notes .


 Enllaos externs .
 William Muir, The Caliphate, its rise, decline and fall;
 E. M. Wherry, A Comprehensive Commentary On The Quran;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359714" title="Blauet (color)" nonfiltered="522" processed="519" dbindex="140526">

Blauet o blavet s un color que pren el nom  del  producte de vidre en pols acolorit amb pigment esmalt, usat en bugaderia i tintures de blau fosc intens.

Una mostra del color blauet:
 
















Localitzaci i usos.
 Blauet s un color d'obres pictriques.




 Blauet s el color tradicional de la roba de treball. ;
























Vegeu tamb.
Llista de colors. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359718" title="Anbar" nonfiltered="523" processed="520" dbindex="140527">


Anbar o Al-Anbr del persa anbr, que cal no confondre amb l'rab `anbar derivat de l'rab `anbir que vol dir catxalot.

 Geografia .
 Provncia d'al-Anbar provncia d'Iraq;
 Al-Anbar, runes al Iraq;
 Anbar Tappeh, localitat propera a Teheran (Iran);

 Personatges .
Mohammad al-Anbar nascut el 22 de mar de 1985, futbolista saudita;
Abu Bakr Muhammad ibn al-Kasim al-Anbari (o Ibn al-Anbari) (3 de gener de 885-octubre de 940), filleg;
Abu l-Barakat Abd al-Rahman ibn Muhammad ibn Ubayd Allah ibn Abi Said Kamal al-Din al-Anbari (o Ibn al-Anbari) (juliol del 1119-18 de desembre de 1181), filleg;
Abu Muhammad al-Kasim ibn Muhammad ibn Bashshar al-Anbari (mort 916 o 917), filleg;

 Altres .
 Ab anbar cisterna tradicional al Iran;
 mbar gris de l'rab  anbar;


Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359722" title="Alaigne" nonfiltered="524" processed="521" dbindex="140528">


Alaigne (en occit Alanha) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359725" title="Cailhavel" nonfiltered="525" processed="522" dbindex="140529">


Cailhavel (en occit Cailhavel) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359728" title="Desorci" nonfiltered="526" processed="523" dbindex="140530">
La desorci (stripping) s una operaci unitria de transferncia de matria contraria a l'adsorci. Un gas dissolt en un lquid s arrossegat per un gas inert essent eliminat del lquid.

La fora impulsora (el fenomen fsic que provoca el funcionament d'una O.U.) s la pressi parcial.

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359729" title="Blcaire" nonfiltered="527" processed="524" dbindex="140531">


Blcaire (nom occit; en francs Belcaire) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359731" title="Chalabre" nonfiltered="528" processed="525" dbindex="140532">


Chalabre (en occit Eissalabra) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359733" title="Trziers" nonfiltered="529" processed="526" dbindex="140533">


Trziers (en occit Tresiers) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359735" title="Andarab" nonfiltered="530" processed="527" dbindex="140534">


Districte d'Andarab a Afganistan;
Andarab, capital del districte, moderna Banu o Banow;
Riu Andarab;
Vall d'Andarab;
Andarab, vegeu Andaraba (Turkmenistan);
Andarab, moderna Lambaran (Azerbaidjan);
Andarab, esmentada a la Nuzhat al-kulub, 223, com un poble a la vora del riu Ardabil o Balikhli Su, al nord del mont Sawalan, una mica ms amunt de la confluncia del riu amb el riu Ahar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359740" title="Districte d'Andarab" nonfiltered="531" processed="528" dbindex="140535">
El districte d'Andarab s una subdivisi administrativa de la part sud de la provncia de Baghlan a l'Afganistan. La poblaci estimada el 1990 era de 52.130 i no hi ha estadstiques posteriors. La capital s la ciutat de Banu o Banow l'antiga Andarab. El districte est creuat pel riu Andarab i el seu afluent el Kasan. 

Comunica amb les mines del Pandjhir pel coll de Khawak. A la zona es troba malaquita, pirita i calcopirita, biotita, moscovita i altres minerals. L'activitat principal s minera  seguit per la ramaderia.

La poblaci s de majoria tadjik.

Enllas externs.
Dades del Districte per  la UNHCR (United Nations High Commissioner for Refugees)(9 d'abril del 2002);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359747" title="Banow" nonfiltered="532" processed="529" dbindex="140536">
Banow o Banu s la capital del districte d'Andarab a l'Afganistan. No hi ha estadstiques de poblaci. Est situada a la vora del riu Andarab. Les cases sn fetes de rajola i els carrers estan en mal estat. 

 Histria .

s l'antiga Andarab que desprs de la conquista rab va pertnyer a la provncia de Tukharistan i administrada des de Balkh. Tenia un governant local del que dona noticia l'Hodud al-alam, que portava el ttol de ahr-sal r i la seva importncia derivava de ser una de les principals rutes a travs del Hindu Kush per la vall del Pandjhir, i disposava de dos mines de plata. 

Va ser important fins al segle XI i va encunyar monedes dels abbssides (vers 871/872), samnides i gaznvides (Sebuktegin i el seu fill Mahmud); tamb hi van encunyar moneda els abudawdides o banjrides de Balkh i Kutthal, vassals samnides, entre el 877 i el 922. Fou la capital d'aquesta dinastia dels abudawdides o banjrides locals.  

Desprs del perode gaznvida va declinar en importncia. Mirkhan diu que fou assetjada un mes per Gengis Khan en el seu cam cap a Kabul i Gazni. El 1519 els caps locals van rebre a la ciutat a Babur i li van retre homenatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359749" title="Abu Dawdida" nonfiltered="533" processed="530" dbindex="140537">
Els Abu Dawdides o dinastia Abu Dawdida (tamb Banijrida o dels banijrides), fou un llinatge que va governar a Andarab (Tukharistan, modern Afganistan) al segle IX i X.

La seva capital fou l'antiga Andarab moderna Banow o Banu. Van emetre moneda del 877 al 922. Els sobirans portaven el ttol de Shahrsalir. La casa de la moneda de la ciutat fou utilitzada per altres dinasties.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359752" title="Apogon margaritophorus" nonfiltered="534" processed="531" dbindex="140538">

 Apogon margaritophorus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Malisia, Indonsia i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Batjan. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 7: 359-378. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359753" title="Riu Andarab" nonfiltered="535" processed="532" dbindex="140539">
El riu Andarab s un riu d'Afganistan a la provncia de Baghlan.

Creua el districte al que dona el seu nom (vegeu Districte d'Andarab). Desaigua al riu Kunduz del que s un dels dos principals afluents per la dreta (l'altra s el riu Khanabad).

L'Andarab neix al pas de Khawak o Aawak (3.600 metres) i desaigua al riu Kunduz prop de Dushi. El seu cabdal s de 1,1 billons de metres cbics a l'any. Els seus afluents principals sn el Arezu, el Banu o Banow i el Kasan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359754" title="Apogon marquesensis" nonfiltered="536" processed="533" dbindex="140540">

 Apogon marquesensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Greenfield, D. W.   2001. Revision of the Apogon erythrinus complex (Teleostei: Apogonidae). Copeia 2001 (nm. 2): 459-472.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359755" title="Riu Khanabad" nonfiltered="537" processed="534" dbindex="140541">
El riu Khanabad s un riu de l'Afganistan.

El Khanabad t com afluents principals al Warsaj, el Khost-Chal i el Namakab. Desaigua al riu Kunduz (del que s el principal afluent seguit per riu Andarab) prop de Qalay-I-Zal. El seu cabdal anual es de uns dos bilions de metres cbics. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359756" title="Apogon melanoproctus" nonfiltered="538" processed="535" dbindex="140542">

 Apogon melanoproctus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i a les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall. 1976. Two new Indo-West Pacific cardinalfishes of the genus Apogon. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 88 (nm. 47): 503-508. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359757" title="Apogon melanopterus" nonfiltered="539" processed="536" dbindex="140543">

Apogon melanopterus    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. & B. A. Bean. 1930. Contributions to the biology of the Philippine Archipelago and adjacent regions. The fishes of the families Amiidae ... and Serranidae, obtained by the United States Bureau of Fisheries steamer "Albatross" in 1907 to 1910 ... adjacent seas. Bull. U. S. Natl. Mus. Nm. 100, v. 10: i-ix + 1-334. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359758" title="Apogon melanopus" nonfiltered="540" processed="537" dbindex="140544">

 Apogon melanopus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar d'Arafura i al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1985. A new species of cardinalfish (Apogonidae) from northern Australia and the Aru Islands. The Beagle (Occas. Pap. N. Terr. Mus. Arts Sci.) v. 2 (nm. 1): 11-15. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359760" title="Apogon melas" nonfiltered="541" processed="538" dbindex="140545">

 Apogon melas   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Malisia fins a les Moluques, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1848. A contribution to the knowledge of the ichthyological fauna of Sumbawa. J. Indian Arch. & E. Asia v. 2 (nm. 9): 632-639. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359761" title="Vall d'Andarab" nonfiltered="542" processed="539" dbindex="140546">
La vall d'Andarab s el nom donat a la vall que forma el riu Andarab entre el seu naixement al pas de Khawak i la seva desembocadura al riu Kunduz. T uns 120 km de llarg i es una vall estreta, de la qual la part superior s prpiament anomenada vall d'Andarab mentre la part sud es conegut com vall de Doshi o Dushi (del poble on desaigua el riu) o de Khinjan. La vall superior t un clima fred i dur al hivern i fresc a l'estiu, mentre la inferior t un clima ms suau al hivern i calors al estiu. La poblaci el 1990 s'estimava en uns 20.000 habitants (unes 2600 famlies)

Les dues parts estan governades per un hakim que t residencia a Banow. 

La vall fou el centre dels dominis de la dinastia local dels Banu Dawdides als segles IX i X. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359762" title="Apogon micromaculatus" nonfiltered="543" processed="540" dbindex="140547">

 Apogon micromaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359765" title="Andaraba" nonfiltered="544" processed="541" dbindex="140548">
Andaraba (tamb Andarab) es un poblet del Turkmenistan, proper a Merv.

Noms es rellevant perqu el seljcida Sandjar (sult 1118-1153) hi va construir un castell o fortalesa. L'esmenta Vasily Vladimirovich Bartold a la seva obra Istoriya orosheniya Turkestana, editada i publicada l'any 1914.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359766" title="Joaqun Cera Barrios" nonfiltered="545" processed="542" dbindex="140549">
Joaqun Cera Barrios (Barcelona 1967) s un autor de cmics catal, creador de Pafman, entre d'altres personatges.

Desprs de passar per l'Escola Joso, la seua carrera professional al mn del humor comena l'any 1985, quan s fitxat per l'editorial Bruguera per elaborar historietes a la revista Mortadelo, que al poc de temps desapareixeria, junt amb l'editorial. No de bades, Cera va ser l'ltim dibuixant contractat per l'editorial.

Amb la creaci d'Ediciones B, editorial hereva de Bruguera, Cera seria posat en nmina i comenaria l'etapa ms prolfica de la seua etapa com humorista grfic. De vegades sol (amb personatges com Pafman o El doctor Pacostein, de vegades fent tndem amb Juan Carlos Ramis (Los Xunguis o algunes pgines protagonitzades pels personatges d'Escobar Zipi i Zape) Cera va ser un dels autors amb ms collaboracions a les revistes d'Ediciones B dels anys 90: TBO, Supermortadelo i Super Zipi y Zape. De fet, el duet Ramis-Cera va complementar amb molt d'encert a autors ja consagrats com Ibez, Escobar (a qui el propi Cera va ajudar a entintar a les seues ltimes pgines) Jan o Raf. L'any 1997 l'editorial decideix acabar amb les revistes de cmics per publicar noms que lbums i tots els creadors, a excepci d' Ibez i Jan sn despatxats. Cera treballar aleshores com a guionista per a la televisi.

Tanmateix, Cera tornar a treballar per Ediciones B junt al seu company i amic Ramis en el projecte de ressuscitar als germans Zipi i Zape, srie que desprs de 8 nmeros ser cancellada. Millor sort van tindre altres personatges del duo: Els Xunguis, dels que es publiquen lbums des de 1992, amb una periodicitat anual des del any 2000.

L'any 2004 Ediciones B decidir publicar noves aventures del seu personatge ms reeixit, Pafman en la collecci Top Cmic. El primer nmero va ser Pafman redevuelve i la srie continua oberta, amb periodicitat anual.

Vegeu tamb.

Pafman;
Juan Carlos Ramis;

Enllaos externs.

Pafman, defensor de Logroo City ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359767" title="Apogon microspilos" nonfiltered="546" processed="543" dbindex="140550">

 Apogon microspilos   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Lombok (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall 2002. Four new Indo-Pacific species of cardinalfishes (Apogonidae). Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 3): 115-126.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359772" title="Apogon moluccensis" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="140551">

 Apogon moluccensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan, Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359775" title="Apogon monochrous" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="140552">

Apogon monochrous    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan, Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359776" title="Lambaran" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="140553">
Lambaran (tamb L nb ran i Lemberan) s una ciutat (municipalitat) del districte (rayon) de Bardaa a l'Azerbaidjan. s la ciutat ms important i poblada del districte desprs de la prpia Bardaa. La seva poblaci s de 4.666 habitants (vers 2005). Es troba a la riba del riu Kha en.

L'esmenta al-Istakhri que diu que estava a un dia de cami de Bardaa, al pas d'Arran.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359777" title="Panda roig" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="140554">

El panda roig (Ailurus fulgens) s un ailrid que habita a la Xina. s l'nic membre del gnere Ailurus i de la famlia dels ailrids.

Subespcies.
Ailurus fulgens fulgens F. G. Cuvier, 1825 	 ;
Ailurus fulgens refulgens Milne-Edwards, 1874;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359778" title="Apogon monospilus" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="140555">

 Apogon monospilus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H., J. E. Randall & G. R. Allen 2002. Clarification of the cardinalfishes (Apogonidae) previously confused with Apogon moluccensis Velenciennes, with a description of a related new species. Raffles Bull. Zool. v. 50 (nm. 1): 175-184.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359780" title="Andi" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="140556">


Andi (Daguestan), poble del districte de Botlikh al Daguestan, (Rssia);
Andis, una de les tnies del Daguestan;
Llenges andi branca de les llenges del Caucas nord-oriental o famlia de llengues Nakh-Daguestanies ;
Llengua andi (Qwannab) una de les llenges andi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359781" title="Apogon mosavi" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="140557">

 Apogon mosavi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Bahames fins a Hait i Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Dale, G. 1977. Apogon mosavi, a new Western Atlantic cardinalfish, and a note on the occurrence of Apogon leptocalus in the Bahamas. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 90 (nm. 1): 19-29. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359783" title="Apogon multilineatus" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="140558">

 Apogon multilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1874. Rvision des espces indo-archiplagiques du groupe des Apogonini. Natuurk. Verh. Holland. Maatsch. Wet. Haarlem (Ser. 3) v. 2 (nm. 1): 1-82. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359784" title="Apogon multitaeniatus" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="140559">

  Apogon multitaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del Mar Roig i del Golf d'Aden.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359788" title="Apogon mydrus" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="140560">

 Apogon mydrus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Jordan, D. S. & A. Seale. 1905. List of fishes collected by Dr. Bashford Dean on the island of Negros, Philippines. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 28 (nm. 1407): 769-803. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359789" title="Apogon nanus" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="140561">

  Apogon nanus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R., R. H. Kuiter & J. E. Randall. 1994. Descriptions of five new species of cardinalfishes (Apogonidae: Apogon) from Maumere Bay, Flores, Indonesia and surrounding regions. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nms. 1-2): 27-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359790" title="Pentobarbital" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="140562">

El pentobarbital s una droga de la famlia dels barbitrics que es pot trobar en forma d'cid o de sal (la forma salina s poc soluble en aigua i etanol ). Una marca comercial per a aquesta droga s el Nembutal, usada per primera vegada el 1930, comercialitzada en forma de sal de sodi.

s.

Aprovat.
L'administraci oral en humans ha estat aprobada per tractar les convulsions i per fer la sedaci preoperatria; tamb est aprobat com a hipntic a curt pla.

A Frana i Pasos Baixos ja no s'utilitzen ni com a sedant preoperatori ni per tractar l'insomni.

No aprovat.
Els usos no aprovats del pentobarbital inclouen la reducci de la pressi intracranial en la sndrome de Reye, lesions craneoencefliques i inducci del coma en pacients amb isqumia cerebral.

Medicina veterinria.
En medicina veterinria, el pentobarbital sdic -comercialitzat sota noms com Sagatal- s usat com a anestsic.

Eutansia veterinria.
s usat sol o en combinaci amb altres agents com la fenitona, en solucions comercials injectables per a l'eutansia animal. Alguns noms comercials sn Euthasol, Euthatal, Euthanyl (a Canad), Beuthanasia-D, i Fatal Plus.

Eutansia en humans.
Als Pasos Baixos s'utilitza un elixir de pentobarbital com a alternativa pels pacients que volen pendre els barbitrics necessaris pel cctel letal, en comptes d'administrar-la intravenosa, on s'utilitza el tiopental. El pentobarbital no s'utilitza per res ms en clnica als Pasos Baixos.

El pentobarbital tamb s'ha utilitzat pel sucidi assistit. s utilitzat freqentment a Oregon per aquest propsit, i tamb s utilitzat per a l'eutansia pel grup Dignitas. El pentobarbital es va usar per aquest propsit al nord del territori australi, abans que l'eutansia es converts en illegal.

Metabolisme.
El pentobarbital s metabolitzat en la major part pel fetge, i s sotms a una primera metabolitzaci abans que arribi a la circulaci sistmica.

Interaccions.
L'administraci d'alcohol, opioids, antihistamnics o altres sedants-hipntics, i altres depressors del sistema nervis central incrementen en gran mesura el poder sedatiu del pentobarbital.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359791" title="Apogon natalensis" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="140563">

 Apogon natalensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Durban (Sud-frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilchrist, J. D. F. & W. W. Thompson. 1908. Descriptions of fishes from the coast of Natal. Ann. S. Afr. Mus. v. 6 (pt 2): 145-206. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359792" title="Cardenal (color)" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="140564">



Cardenal s una tonalitat de vermell molt viva com la del vestit dels cardenals catlics, que simbolitza la sang vessada per Crist. 




















Una mostra del color cardenal:
 



















Localitzaci i usos.
Cardenal s el color d'algunes flors.
.














Cardenal s el color d'alguns ocells.



Vegeu tamb.
Llista de colors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359793" title="Apogon neotes" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="140565">

 Apogon neotes   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 2,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Papua Nova Guinea i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R., R. H. Kuiter & J. E. Randall. 1994. Descriptions of five new species of cardinalfishes (Apogonidae: Apogon) from Maumere Bay, Flores, Indonesia and surrounding regions. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nms. 1-2): 27-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359794" title="Asturianos" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="140566">

Asturianos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359796" title="Apogon niger" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="140567">

 Apogon niger   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jap, Taiwan i el Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. & L. Dderlein. 1883. Beitrge zur Kenntniss der Fische Japan's. (II.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 48 (1. abth.): 1-40, Pls. 1-7. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359797" title="Apogon nigripes" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="140568">

 Apogon nigripes   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Playfair, R. L. & A. Gnther. 1867. The fishes of Zanzibar, with a list of the fishes of the whole east coast of Africa. London. Fish. Zanzibar: i-xix + 1-153, Pls. 1-21. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359798" title="Cobreros" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="140569">

Cobreros s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Comprn les pedanies d'Avedillo, Barrio de Lomba, Castro de Sanabria, Cobreros, Limianos de Sanabria, Quintana de Sanabria, Riego de Lomba, San Martn del Terroso, San Miguel de Lomba, San Romn de Sanabria, Santa Colomba de Sanabria, Sotillo de Sanabria i Terroso. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359799" title="Apogon nigripinnis" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="140570">

 Apogon nigripinnis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic. Es va estendre a la Mediterrnia a travs del Canal de Suez. Tamb es troba al Mar d'Arafura i, possiblement tamb, a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359800" title="Lubin" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="140571">

Lubin s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359801" title="Andis" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="140572">
Els andis (en andi:          , en rus:        ) sn una tnica indgena del Daguestan que viu al rayon o districte de  Botlikhsky, principalment a la ciutat d'Andi, a l'oest de la Repblica, limitant amb els txetxens al nord-oest, i al sud-est amb els vars als que estan emparentats. La seva comarca es diu ndia i esta limitada per les muntanyes Andi i les seves derivacions. L'accs al pas est vigilat al sud per la torre Mynin i al nord per la fortalesa de Butsurkha per dins d'ndia hi ha camins on es pot circular en autombils. Els andis sn musulmans i quasi tots parlen l'var i de vegades el rus, a ms de la seva prpia llengua.

Els andis estan dividits en 8 grups:
Andis propis, 8986 el 1933, 9750 el 1938 i ms de 10.000 el 1954. Vers el 2000 es calculava que eren uns 25000.
Akhwakh o a wado, 4.610 el 1933;
Bagulal o kvanada, 3.637 el 1933;
Botlikh, 1864 el 1933;
Godoberi, 1.500 el 1946;
 amalal, 5.101 el 1933 i uns 7000 el 1954;
Karata o kirdi-kalal, 6.235 el 1939;
Tindi o tindal o ideri, 4.777 el 1933;

Els akhwakh o a wado i els karata s'entenen entre ells i no amb els altres; els godoberi i els botlikh tamb entre ells i amb cap ms; i els tindi o tindal i els bagulal es troben a la mateixa situaci.

No hi ha estadstiques recents ja que foren incloses entre els vars als darrers cens sovitics.

Foren islamitzats pels vars entre el segle XIII i el XV i sn sunnites de ritus xafita. Fins el 1918 no havien estat mai sotmesos a cap poder exterior per amb una estructura prefeudal sense constituir tampoc cap poder estructurat. Formaven clans o societats lliures algunes de les quals es federaven. Cada clan tenia com a govern una djama o assemblea dels uzden (camperols lliures); les dones eren lliures (al menys ms que en altres pobles del Daguestan) i no s coneixia la  adra i la poligmia; els seus contactes eren amb els txetxens. A partir del 1945 va comenar un procs per la fusi dels vars, dido, andi, i ar i en una nica nacionalitat var. La seva economia es mpliament ramadera amb horticultura en terres en terrasses, i alguns artesans de mrit. A laul de Botlikh es fa el mercat principal.

Als darrers anys una part dels andis han emigrat als districtes de  Khasavyurt, Babayurt, i Kizilyurt.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359805" title="Apogon nigrocincta" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="140573">

 Apogon nigrocincta   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--No. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359814" title="Apogon nigrofasciatus" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="140574">

 Apogon nigrofasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Lachner, E. A. 1953. Family Apogonidae: cardinal fishes. In: Schultz i cols., Fishes of the Marshall and Marianas Islands. Bull. U. S. Natl. Mus. Nm. 202 (v. 1): 412-498. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359817" title="Apogon nitidus" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="140575">

  Apogon nitidus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1961. Fishes of the family Apogonidae of the western Indian Ocean and the Red Sea. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 22: 373-418, Pls. 46-52.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359818" title="Palacios de Sanabria" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="140576">

Palacios de Sanabria s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359819" title="Apogon norfolcensis" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="140577">

 Apogon norfolcensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1888. On a small zoological collection from Norfolk Island. Fishes. Proc. Linn. Soc. N. S. W. (Ser. 2) v. 2 (pt 4): 990-993. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359820" title="Llenges andi" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="140578">
Les llenges andi sn una branca de les llenges del Nord-est del Caucas (famlia daguestnica de llenges). Foren unides a la llengua var i per un temps al dido per formar la branca de llenges var-Andi o var-Andi-Dido de la famlia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359821" title="Pas" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="140579">

Pas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359822" title="Apogon notatus" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="140580">

 Apogon notatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins al Mar del Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Houttuyn, M. 1782. Beschryving van eenige Japanese visschen, en andere zee-schepzelen. Verh. Holl. Maatsch. Wet. Haarlem v. 20 (pt 2): 311-350. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359823" title="Apogon noumeae" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="140581">

 Apogon noumeae   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1958. Descriptions and records of fishes. Proc. R. Zool. Soc. N. S. W. v. for 1956-57: 28-51. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359825" title="Joc del diccionari" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="140582">
El joc del diccionari s un joc de llapis i paper consistent a inventar definicions versemblants de paraules existents per poc conegudes.

Hi han de participar tres jugadors com a mnim. Un dels jugadors tria del diccionari una paraula intentant que sigui de significat desconegut pels altres jugadors, i els la diu.

Els altres jugadors inventen una definici per a aquesta paraula procurant que quedi creble, l'escriuen en un paper i la donen al jugador que ha triat la paraula. Aquest llegeix en un ordre aleatori totes les definicions, inclosa la del diccionari. Els jugadors que han escrit voten la definici que creuen correcta. Un cop fetes les votacions es puntua de la segent manera:

 un punt per cada jugador que encerta la definici correcta;
 un punt per cada jugador la definici del qual rep un vot, dos punts si rep dos vots, etc.;
 un punt pel jugador que ha triat la paraula si ning ha votat la definici del diccionari.

El torn de triar la paraula al diccionari va passant de jugador en jugador. El joc es pot allargar tant com es vulgui, i guanya qui t ms punts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359826" title="Arc de Triomf de l'toile" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="140583">



L'arc de triomf de l'toile anomenat arreu al mn l'Arc de triomf, s situat a Pars, a la plaa Charles-de-Gaulle  abans place de l toile, a l'extrem oest de l'avinguda dels Champs-lyses, a 2,2 quilmetres de la plaa de la Concorde. Alria de 50 metres i ample de 45 metres, s administrat pel Centre des monuments nationaux.

La plaa de l'toile forma una enorme rotonda de dotze avingudes perforades al segle XIX impulsades pel bar Haussmann, aleshores prefecte del departament del Sena. Aquestes avingudes irradien en estrella al voltant de la plaa, destaquen l'avinguda de la Grande-Arme, l'avinguda de Wagram i, s clar, l'avinguda dels Champs-lyses. Llambordes de colors diferents dibuixen sobre el terra de la plaa dos estels.



Histria.


Napole va ordenar la construcci de l'arc el 1806: el seu projecte inicial era de fer-ne el punt de sortida d'una avinguda triomfal travessant sobretot el Louvre i la plaa de la Bastille.

L'arquitecte Chalgrin, encarregat del projecte, es va inspirar en l'Antiguitat. Els fonaments van exigir dos anys de taller.

En el moment de les primeres desfetes napoleniques (Camp de Rssia el 1812), la construcci es va interrompre, i desprs abandonada durant la Restauraci, abans de ser finalment represa i acabada entre 1832 i 1836, sota Llus Felip I. Els arquitectes Louis-Robert Goust i desprs Huyot van prendre el relleu sota la direcci d'Hricart de Thury.

L'Arc de triomf de l'toile s inaugurat el 29 de juliol de 1836 per al sis aniversari de la Revoluci de Julliol. Al comenament havia estat prevista una gran desfilada militar en presncia de Llus Felip I. Per, en ser vctima d'un nou atemptat el 25 de juny, el president del Consell, Adolphe Thiers, conven el rei d'abstenir-se. La desfilada militar s anullada i s reemplaada per un gran banquet ofert pel rei a 300 invitats, mentre que el monument s inaugurat d'amagat per Thiers, a les set del mat.

Un smbol histric.


L'Arc de triomf avui forma part dels monuments nacionals amb forta connotaci histrica. Als seus peus es troba la tomba del Soldat desconegut de la Primera Guerra Mundial. La flama eterna que hi ha, s amb la de l'altar de la Ptria a Roma la primera del gnere des de l'extinci de la flama de les Vestals el 391. Commemora el record dels soldats morts al combat i no s'apaga mai: s revifada cada vespre a les 18:30 per associacions d'antics combatents o de vctimes de guerra. D'en 1923, any de l'encesa de la flama que vigila la tomba del Soldat Desconegut, aquest gest de revifada simblica ha estat complert cada vespre, fins i tot el 14 de juny de 1940, dia en qu l'exrcit alemany va entrar a Pars i desfilava per la plaa de l'toile: aquell dia, la revifada va tindre lloc davant els oficials alemanys que van autoritzar la cerimnia.

L'associaci La Flamme sous l'Arc de Triomphe, que reagrupa quaranta-un membres procedents del mn combatent i vctimes de guerra, organitza les cerimnies de revifada aix com les ofrenes florals de les personalitats franceses i estrangeres: hi ha cada dia un o diversos membres del Comit de la Flamme sous l'Arc de Triomphe per acollir les associacions que vnen successivament revifar la Flama del Record.

El febrer de 2008 va ser inaugurada la nova escenografia permanent de l'Arc de triomf feta per l'artista Maurice Benayoun i a l'arquitecte Christophe Girault. Renovant l'exposici dels anys 1930, aquesta nova museografia concedeix un lloc destacat al multimdia. Titulada "Entre guerres i pau", proposa una lectura de la histria del monument que t en compte l'evoluci de la seva simbologia fins al perode actual, perode en qu els valors del dileg i de la trobada prenen el relleu a la confrontaci armada. Una presentaci multimdia conta la histria del monument de manera contempornia, interactiva i ldica. Permet descobrir el que hauria pogut ser (els projectes no realitzats), el que ha desaparegut i el que no pot fcilment ser vist (la decoraci esculpida).



Detalls de les escultures.

 Els quatre grups esculpitsms importants sn:

 El comenament de 1792 (anomenat La Marsellesa), per Franois Rude;
 El Triomf de 1810, per Jean-Pierre Cortot;
 La Resistncia de 1814, per Antoine Etex;
 La Pau de 1815, per Antoine Etex;






 Sis baix-relleus sn gravats sobre les quatre cares de l'arc i descriuen escenes de la revoluci i de l'Imperi. Se situen sota els 4 grups aix com sobre l'arc :

 El funeral del general Marceau el 20 de setembre de 1796, per P. H. Lamaire (cara SUD dreta).
 La batalla d'Aboukir el 25 de juliol de 1799, per Bernard Seurre (cara SUD esquerra).
 La batalla de Jemmappes el 6 de novembre de 1792, per Carlo Marochetti (cara EST).
 El passatge del pont d'Arcole el 15 de novembre de 1796, per J.J. Feuchre (cara NORD dreta).
 La presa d'Alexandria el 3 de juliol de 1798, per J.E. Chaponnire (cara NORD esquerra).
 La batalla d'Austerlitz el 2 de desembre de 1805, per J.F.T. Gechter (cara OEST).






 Les grans arcades sn realades amb figures allegriques representant personatges de la mitologia romana (per J. Pradier).





 Sobre les cares interiors dels pilars de les grans arcades, hi ha gravat el noms les grans batalles de la Revoluci i de l'Imperi.



Batalles gravades a les grans arcades



 Les petites arcades sn realades amb figures allegriques representant la infanteria (per Bra), la cavalleria (per Valois), l'artilleria (per Debay) i la marina (per Emile Seurre).






A les cares interiors de les petites arcades hi ha gravats els noms de les personalitats de la Revoluci i de l'Imperi. Els noms dels que sn morts en combat estan subratllats.






 Quatre baix-relleus se situen sobre el noms de les personalitats de la Revoluci i de l'Imperi. Porten el nom de batalles clebres de la revoluci i de l'Imperi:

 Atributs de les victries del NORD, per Bosio. L'escena representa les batalles d'AUSTERLITZ, d'IENA, de FRIEDLAND, d'ULM, de WAGRAM i d'EYLAU.
 Atributs de les victries del SUD, per Grard. L'escena representa les batalles de MARENGO, de RIVOLI, d'ARCOLE i de LODI.
 Atributs de les victries de l'EST, per Valcher. L'escena representa les batalles d'ALEXANDRIA, de PIRMIDE, d'ABOUKIR i d'HLIOPOLIS.
 Atributs de les victries de l'OEST, per J. J. Espercieux. L'escena representa les batalles de JEMMAPES i de FLEURUS.






 Sota l'arc es troba la tomba del soldat desconegut. Sobre la tomba s'hi pot llegir:




AQUDESCANSAUN SOLDATFRANCSMORTPER LA PTRIA1914 . 1918



La tombe du soldat inconnu

Detall de la tomba


Enllaos externs.

 Web oficial de l'Arc de Triomf;
 L'escenografia permanent de l'Arc de triomf per Maurice Benayoun i Christophe Girault;
 Llista dels oficials que figuren a l'arc de Triomf;
 Document de l'INA sobre l'eclipsi parcial de sol de 1994;
 Foto de l'eclipsi parcial de 1994;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359827" title="Llengua andi" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="140584">

La llengua andi s una llengua del grup de llenges andi dins de la famlia de les lleges var-andi-dido, del grup de llenges del Caucas del nord-est. El 2005 es calculava que hi havia al menys 25.000 persones que parlaven l'andi, i prop de cent mil persones les que parlaven les vuit llenges del grup andi.

Vegeu tamb.
Andis;

Fonts.
Wixman, Ronald. The Peoples of the USSR: An Ethnographic Handbook. (Armonk, New York: M. E. Sharpe, Inc, 1984) p. 11;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359828" title="Apogon novaeguineae" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="140585">

 Apogon novaeguineae   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Valenciennes, A. 1832. Descriptions de plusieurs espces nouvelles de poissons du genre Apogon. Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. (Paris) v. 1: 51-60, Pl. 4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359829" title="Cant de Limoux" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="140586">
El Cant de Limoux s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 23 municipis i el cap cantonal s Limoux.

 Municipi .
Ajac;
Alet-les-Bains;
La Bezole;
Bourige;
Bourigeole;
Castelreng;
Cpie;
Cournanel;
La Digne-d'Amont;
La Digne-d'Aval;
Festes-et-Saint-Andr;
Gaja-et-Villedieu;
Limoux;
Loupia;
Magrie;
Malras;
Pauligne;
Pieusse;
Saint-Couat-du-Razs;
Saint-Martin-de-Villereglan;
Tourreilles;
Vraza;
Villelongue-d'Aude;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359830" title="Apogon novemfasciatus" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="140587">

 Apogon novemfasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est de l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359832" title="Cant de Saint-Hilaire" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="140588">
El Cant de Saint-Hilarie s un cant francs del departament de l'Aude, a la regi de Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Limoux, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Saint-Hilarie.

 Municipi .
Belcastel-et-Buc;
Caunette-sur-Lauquet;
Clermont-sur-Lauquet;
Gardie;
Greffeil;
Ladern-sur-Lauquet;
Pomas;
Saint-Hilaire;
Saint-Polycarpe;
Verzeille;
Villardebelle;
Villar-Saint-Anselme;
Villebazy;
Villefloure;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Aude;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359833" title="Apogon ocellicaudus" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="140589">

 Apogon ocellicaudus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic i a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R., R. H. Kuiter & J. E. Randall. 1994. Descriptions of five new species of cardinalfishes (Apogonidae: Apogon) from Maumere Bay, Flores, Indonesia and surrounding regions. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nms. 1-2): 27-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359834" title="Apogon omanensis" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="140590">

 Apogon omanensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gon, O. 1995. Revision of the cardinalfish subgenus Lepidamia (Perciformes, Apogonidae, Apogon). Israel J. Zool. v. 41: 1-22. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359835" title="Saint-Hilaire (Aude)" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="140591">


Saint-Hilarie (en occit Sant Ilari) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359837" title="Apogon opercularis" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="140592">

 Apogon opercularis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Macleay, W. 1878. The fishes of Port Darwin. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 2 (pt 4): 344-367, Pls. 7-9. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359839" title="Pomas" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="140593">


Pomas (en occit Pomars) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359840" title="Apogon oxina" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="140594">

  Apogon oxina  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives, ndia i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. 1999. A new species of cardinalfish (Perciformes: Apogonidae) from the Bay of Bengal, Indian Ocean. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 112 (nm. 1): 40-44. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359841" title="Apogon oxygrammus" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="140595">

  Apogon oxygrammus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Irian Jaya (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R.   2001. Two new species of cardinalfishes (Apogonidae) from the Raja Ampat Islands, Indonesia. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (nm. 4): 143-149. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359843" title="Lorenzo Lotti" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="140596">

 


Lorenzo Lotti, amb conegut com Lorenzetto, (Florncia, 1490   Roma, 1541), nascut Lorenzo di Lodovico di Guglielmo, va ser un escultor i arquitecte itali del Renaixement, pertanyent al cercle de Rafael.  

Va nixer a Florncia i es va casar amb la germana de Giulio Romano, altre pintor, escultor i deixeble de Rafael. Apareix biografiat a Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori de Giorgio Vasari.

Obra escultrica.
Segons Vasari sent encara un jove escultor, Lorenzetto va acabar el sepulcre del cardenal Niccol Forteguerri, comenat per Andrea del Verrocchio l'any 1477, a San Jacopo, a Pistoia. Una vegada a Roma va fer moltes obres, de les quals, segons Vasari, no cal destacar-ne cap.

Per influncia de Rafael, Lorenzetto va rebre un encrrec d'Agostino Chigi per fer la seua tomba a Santa Maria del Popolo, on Agostino havia fet construir una capella (Capella Chigi).  Segons Vasari, Lorenzetto va treballar molt dur en aquest projecte, tant per a impressionar Chigi com per a quedar b amb Rafael. Amb ajuda del jove escultor Raffaello da Montelupo, i emprant dibuixos de Rafael (segons Vasari), Lorenzetto va fer una esttua d'Elies, aix com un Jons nu alliberat del ventre de la balena, com a smbol de la ressurrecci dels morts. Tamb va ser recomanat per Rafael per fer uns relleus de bronze per a la tomba d'Agostino.  El relleu de Crist i la Samaritana va ser traslladat a la base de l'altar per Bernini, arran de posteriors reformes a la capella.  

Segons Vasari, la mort gaireb simultnia de Chigi i Rafael (amb una diferncia de quatre dies entre un i altre, l'any 1520) va ser la causa del declivi de la fortuna de Lorenzetto. Els hereus de Chigi no van retirar les esttues per a la Capella durant molts anys i Lorenzetto va perdre tota esperana, en veure que havia desaprofitat el seu temps i el seu treball.

No obstant va aconseguir el nou treball de fer una esttua per a la tomba de Rafael al Pante de Roma, obra per a la qual va comptar amb l'ajut de Raffaello da Montelupo. Aquesta escultura s anomenada la Madonna del Sasso (Mare de Du de la Roca), perqu la mare de Du recolza un peu sobre una pedara.

L'any 1524, Lorenzetto va acabar la tomba del poeta Bernardino Cappella a Santo Stefano Rotondo (de nou en companyia de Raffaello da Montelupo).

En aquesta mateixa poca va treballar tamb a les tombes dels papes Mdici (Climent VII i Lle X) a Santa Maria sopra Minerva (c. 1536) on va encarregar-se de treballs secundaris, ats que l'obra principal va anar a crrec de Baccio Bandinelli.

Obra a Sant Pere de Roma.
En els seus ltims anys, Lorenzetto tamb va ser ajudant d'Antonio da Sangallo el Jove com a arquitecte i supervisor de l'inacabable obra de Sant Pere del Vatic sota el papat de Pau III. Segons Vasari, aquest va ser el treball ms lucratiu de tota la carrera de Lorenzetto, perqu:

es treballava a destall, a tant la cana. I aix va ser que en pocs anys va guanyar ms fama treballant menys que en tots els anys anteriors en qu noms uns pocs el coneixien, de manera que Du, els homes i la sort li eren propicis. Si haguera viscut fins a avui, s'haguera rescabalat de la seua mala sort durant tots els anys en qu tan durament va treballar. Va morir als quaranta-set anys, d'unes calentures, l'any 1541.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359846" title="Porto (Zamora)" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="140597">

Porto s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359847" title="Apogon pacificus" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="140598">

  Apogon pacificus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Herre, A. W. C. T. 1935. New fishes obtained by the Crane Pacific expedition. Field Mus. Nat. Hist. Publ. Zool. Ser. v. 18 (nm. 12): 383-438. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359849" title="Apogon pallidofasciatus" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="140599">

  Apogon pallidofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1987. New Australian fishes. Part 2. Four new species of Apogonidae. Mem. Mus. Victoria v. 48 (nm. 1): 3-8. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359850" title="Requejo" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="140600">

Requejo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359851" title="Apogon parvulus" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="140601">

 Apogon parvulus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--Nm. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359852" title="Establiment" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="140602">
Un establiment era la concessi d'un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprn del domini til, que cedeix a l'emfiteuta, i es reserva el domini directe.

Vegeu tamb.
 Establiments;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359853" title="Apogon perlitus" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="140603">

 Apogon perlitus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines i a les Moluques.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & E. A. Lachner. 1985. A revision of the cardinalfish subgenera Pristiapogon and Zoramia (genus Apogon) of the Indo-Pacific region (Teleostei: Apogonidae). Smithson. Contrib. Zool. Nm. 412: i-iii + 1-47. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359854" title="Robleda-Cervantes" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="140604">

Robleda-Cervantes s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Inclou els pobles de Ferreros, Paramio, Robleda, Sampil de Sanabria, Cervantes, San Juan de la Cuesta, Valdespino i Triuf.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359855" title="Majestat Batll" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="140605">

Majestat Batll, s una imatge en fusta policromada del segle XII, que presenta a Crist crucificat, en aptitud de Crist Majestat o triomfant sense rastres de sofriment. s una de les mostres ms interessants d imatgeria  medieval d'aquest tipus iconogrfic a Catalunya. La seva procedncia s'ha situat als Pirineus catalans de la comarca de la Garrotxa.Aquesta obra es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.
 Histria . 
La Majestat Batll deu el seu nom al colleccionista Enric Batll i Batll, que la va comprar a un mercat d'antiguitats i la va donar a la Diputaci de Barcelona l'any 1914. Al moment d'arribar al museu estava coberta per una capa de verns que impedia de veure la policromia. 

Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a Catalunya pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, a la seva conquesta de les illes Balears. Al romnic, la fusta va ser un dels materials ms emprats per a l'elaboraci del mobiliari litrgic i les imatges per a l'interior dels temples, emprant-se per als crists crucificats dos blocs o troncs de fusta, un per al cos i un altre per als braos, era normal que desprs de tallades les imatges es policromessin. 

La imatge del crist crucificat, a l'Edat mitjana es presenta en diversos tipus d'iconografia: amb el tors nu i amb el perizonium o faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensi; i l'altre tipus, com la Majestat Batll, damunt la creu amb la tnica llarga cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor. Aquesta representaci va ser la ms abundant a l'Occident durant tot el segle XII seguint  el prototip del Crist Volto Santo de Lucca. Desprs de noves datacions d'aquest Crist es considera que s una obra tardana de finals del segle XII o inicis del XIII, per la qual cosa es planteja problemes a la cronologia d'altres crucifixions, segurament el Volto Santo s una cpia d'un prototip anterior com el de la catedral de Mil o el de la Majestat Batll de Barcelona.

La Majestat Batll ha estat sempre relacionada amb el Volto Santo de la catedral de Lucca. Es compara amb altres mitjanant la indumentria, la tnica i el cenyidor com la de la Catedral de Braunschweig de 1173 o la conservada al Museu d'Art Sacra de San Gimignano. A Catalunya se l'ha relacionada amb la de Les Planes d'Hostoles, la de Sant Salvador de Bellver, la de Beget, la d'Angostrina i la d'ller, encara que solament la de Bellver i la de Beget, disposen dels plecs tubulars.

 Descripci .
L'obra est tallada en fusta de xiprer i la seva procedncia se situa habitualment a la regi d'Olot, a la comarca de la Garrotxa. La imatge del Crist t unes mides de 94 x 96 x 17 cm i la creu de 156 x 120 x 4 cm

Es caracteritza la imatge per l'actitud rgida i solemne, amb els ulls oberts, amb una talla esquemtica, que s'adiu amb un cert sentit del detall com els que s'observen als cabells i la barba, li falten els peus i alguns dits de les mans. El Crist est vestit amb una llarga tnica amb mnigues tamb llargues (tnica manicata) i plecs tubulars parallels que la recorren a  la seva totalitat, (que es poden veure tamb a la Majestat de Baget de la Garrotxa);est policromada amb cercles de color vermell amb fons blau i motius vegetals de clara influncia oriental; es troben teixits islmics amb decoraci semblant al Museu Episcopal de Vic. La creu est pintada a base de franges blaves, blanques i vermelles i presenta a la part superior la inscripci:JHS NAZARENUS REX IUDEORUM (Jess de Natzaret Rei dels Jueus). 

Al revers de la creu hi ha en el seu centre restes de la pintura d'un Agnus Dei. 

Pel que fa a la pintura dels cercles de la tnica es troba relacionada amb el sudari, de teixit islmic, de Sant Ramon mort el 1126, de la catedral de Roda d'Isvena.
 Simbologia .
A la simbologia la representaci del Crist amb els ulls oberts, s'interpreta com el triomf sobre la mort, aix com del carcter de les vestidures, es fa la seva lectura, com a reflex de l'Apocalipsi.

L'Agnus Dei, que salva els homes amb la seva sang aix com al mateix temps representa Anyell triomfant sobre la mort i que comparteix amb Du el tron i s adorat pels homes.
 Cronologia .
La seva cronologia s difcil de datar per pels carcters de la inscripci de la creu i per la pintura es localitza al segle XI i d'altres autors la daten al segle XII, la pintura s semblant als frontals de la zona de Ripoll, de mitjan segle XII, que s'utilitza com a argument per diversos investigadors. Actualment es pot situar cap a 1150. Els carcters cfics de la vora de la tnica presenten una analogia amb el motiu islmic d'un cimaci del claustre de l'abadia de Saint-Pierre de Moissac, sembla una prova de l'mplia difusi que durant el romnic es va fer d'alguns recursos a diferents llocs.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359857" title="Apogon pharaonis" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="140606">

 Apogon pharaonis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bellotti, C. 1874. Sopra due specie di pesci raccolte in Egitto durante l'inverno del 1873-74. Atti Soc. Ital. Sci. Nat. Milano v. 17 (fasc. 3): 262-265. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359858" title="Rosinos de la Requejada" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="140607">

Rosinos de la Requejada s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Rosinos de la Requejada (124 hab.), Doney de la Requejada (69 hab.), Santiago de la Requejada (76 hab.), Escuredo (22 hab.), Rionegrito (18 hab.), Carbajalinos (38 hab.), Villarejo de la Sierra (53 hab.), Anta de Rioconejos (59 hab.), Monterrubio (8 hab.) i Gusandanos (2 hab.).   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359859" title="Osamu Shimomura" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="140608">

Osamu Shimomura ( en japons:     , Shimomura Osamu) ( Fukuchiyama, Jap 1928 ) s un qumic orgnic i bileg mar japons, guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2008 pel desenvolupament de la protena verda fluorescent.

Biografia.
Va nixer el 27 d'agost de 1928 a la ciutat de Fukuchiyama, poblaci situada a la Prefectura de Kyoto, sent per educat inicialment a Manxria i posteriorment a Osaka , on el seu pare estava destinat com a oficial de l'exrcit. Va estudiar qumica orgnica a la Universitat de Nagoya, en la qual es va doctorar i actualment s professor emrit de la Universitat de Medicina de Boston (Estats Units).

Recerca cientfica.
Interessat per la qumica orgnica, aconsegu juntament amb els seus collaboradors Martin Chalfie i Roger Yonchien Tsien el descobriment i desenvolupament de la protena verda fluorescent grcies als seus estudis de la medusa Aequorea victoria i de la protena aequorina. L'any 2008 els tres foren guardonats amb el Premi Nobel de Qumica per aquest descobriment.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2008;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359860" title="Pellegrino Aretusi" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="140609">


Pellegrino Aretusi (Mdena, ca. 1460 - 20 de novembre de 1523), tamb conegut com Pellegrino de Modena i com Pellegrino Munari, va ser un pintor itali del Renaixement.

Va aprendre pintura de la m de son pare, Giovanni Munari.  Al voltant de 1509 va traslladar-se a Roma com a ajudant de Rafael al Vatic. Va rebre encrrecs per a pintar frescos a les esglsies de Sant'Eustachio i Nostra Signora del Sacro Cuore, ambdues a Roma.  Va morir assasinat pels parents d'un jove a qui el seu fill havia donat mort.

 Referncies .
 Davidson, Bernice F., Pellegrino da Modena, The Burlington Magazine, Vol. 112, No. 803, Italian Sixteenth-Century Art outside Venice (Feb., 1970), 78-86.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, diverses edicions i traduccions.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359868" title="Apogon phenax" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="140610">

 Apogon phenax   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Florida (Estats Units)i les Bahames fins a les Antilles i Curaao.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bhlke, J. E. & J. E. Randall. 1968. A key to the shallow-water west Atlantic cardinalfishes (Apogonidae), with descriptions of five new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 120 (nm. 4): 175-206. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359869" title="San Justo" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="140611">

San Justo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Comprn les pedanies de  Barrio de Rbano, Coso, Rbano de Sanabria, Rozas i San Ciprin de Sanabria. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359871" title="Apogon photogaster" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="140612">

 Apogon photogaster   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359872" title="Trefacio" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="140613">

Trefacio s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359874" title="Estroma" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="140614">
L'estroma s la substncia que omple la cavitat interna del cloroplast.

Cont l'ADN de l'orgnul esmentat i molts enzims solubles, entre ells els responsables del cicle de Calvin














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359876" title="Cernadilla" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="140615">

Cernadilla s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359881" title="Martin Chalfie" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="140616">

Martin Chalfie ( Chicago, Estats Units 1947 ) s un cientfic i professor universitari nord-americ guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2008 pels seus treballs sobre la pretena verda fluorescent.

Biografia.
Va nixer l'any 1947 a la ciutat de Chicago, poblaci situada a l'estat d'Illinois. Va estudiar neurobiologia a la Universitat de Harvard i posteriorment fou professor de la Universitat de Columbia. 

Recerca cientfica.
Interessat en el desenvolupament i funcions de les neurones, ha realitzat importants experiments a partir del nematode Caenorhabditis elegans. Aix mateix, amb el descobriment de la protena verda fluorescent (GFP) per part del japons Osamu Shimomura aconsegu, juntament amb Roger Yonchien Tsien, estudiar els fenmens biolgics d'aquesta protena mitjanant la coloraci de les cllules.

L'any 2008, juntament amb Shimomura i Tsien, fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis sobre la GFP.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2008;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359883" title="Llista de senyors de Montpeller" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="140617">
Llista de senyors de la senyoria de Montpeller




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359884" title="Manzanal de Arriba" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="140618">

Manzanal de Arriba s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359887" title="Manzanal de los Infantes" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="140619">

Manzanal de los Infantes s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359888" title="Roger Yonchien Tsien" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="140620">


Roger Yonchien Tsien (en xins tradicional:    ; en xins simplificat:    ; en pinyin: Qin Y ngjin) (Nova York, EUA 1952) s un bioqumic i professor universitari nord-americ d'orgens xinesos guardonat amb el Premi Nobel de Qumica l'any 2008 pels seus treballs sobre la protena verda fluorescent (GFP).

Biografia.
Va nixer l'1 de febrer de 1952 a la ciutat de Nova York fill d'immigrants xinesos. Va educar-se a Livingston. Va estudiar fsica i qumica a la Universitat de Harvard, en la qual es va gradu el 1972, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Cambridge, en la qual es va doctorar el 1977. L'any 1982 va esdevenir professor a la Universitat de Berkeley, crrec que va mantenir fins el 1989, moment en el qual fou nomenat professor de farmacologia a la Universitat de San Diego i investigador de l'Institut Mdic Howard Hughes.

Recerca cientfica.
Amb el descobriment de la protena verda fluorescent (GFP) per part del japons Osamu Shimomura, i desprs dels primers passos mitjanant la coloraci de les cllules, Tsien aconsegu aprofundir en els fenmens biolgics d'aquesta protena.

L'any 2008, juntament amb Shimomura i Tsien, fou guardonat amb el Premi Nobel de Qumica pels seus estudis sobre la GFP.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Qumica 2008;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359891" title="Muelas de los Caballeros" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="140621">

Muelas de los Caballeros s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Personatges illustres.
Carlos Llamas (1954-2007), periodista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359892" title="Andidjan" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="140622">
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) s una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sir Darya. s la quarta ciutat del pas i capital de la provncia d'Andidjan. Est prop de la frontera amb Kirguizistan  i al vora del riu Andidjan-Say. La seva poblaci segons el cens de 1999 es de 323.900 habitants.

 Histria .

s esmentada al segle X amb el nom d'Andukan o Andugan i la dominaven els karlucs dels quals va passar als karakhnides; sembla que el governador local es va posar al costat d'aquestos a la segona meitat del segle. Al segle segent la Transoxiana va estar governada pels karakhnides per generalment com a vassalls dels seljcides. Als segles XI/XII Andidjan, en estar propera a la capital karakhnida Urzgend, va gaudir de certa prosperitat.

El 1204 Ala al-Din Muhammad khwarizmshah, va demanar ajut contra els grides al gurkhan dels kara-khitai, que era el seu nominal sobir, el qual li va enviar al general Tayanku-Taraz; va demanar tamb ajut al khan karakhnida Uthman (1200-1212), senyor de Samarcanda. Amb aquestos reforos Ala al-Din va derrotar els grides a Hazarasp (1204). Llavors Uthman va fer aliana amb Ala al-Din Muhammad i junts van ocupar Bukhar; la sobirania dels khwarizmshah sobre els karakhnides de Transoxiana es va establir substituint a la dels kara-khitai. Aquestos van reaccionar i van recuperar Samarcanda, per el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'Andidjan o be a l'estepa de Talas (1210) i el domini d'Uthman a Samarcanda, com a vassall dels khwarizm-shah, es va consolidar. 

Akhsikath era en aquest temps la capital de la vall de Fergana per fou en part destruda al comenament del segle XIII en les guerres de Muhammad de Khwarizm i durant la invasi mongola. La capital regional es va traslladar a Andidjan que tamb havia quedat malmesa pels mongols;  a finals del segle XIII fou restaurada per Qaidu  i Duwa, khans de Txagatai. Fou repoblada amb turcs que progressivament van imposar la seva llengua als que no eren turcs i la van difondre per Fergana. Fou especialment important durant el perode timrida i esmentada a les diverses lluites. Tamerl (Timur) va donar el seu govern al seu fill Umar Shaykh el 1376. A la meitat del segle XV un altre personatge amb el mateix nom (Umar Shaykh) la va governar per compte del seu pare Sultan Abu Said ibn Muhammad de Samarcanda.

A Andidjan va nixer el 1483 el conqueridor de l'ndia Babur (Baber). En temps de Babur era la tercera fortalesa de Transoxiana desprs de Samarcanda i Kish (Shar-i Sabz). El propi Babur en fou governador (1493/1494) i la va perdre davant els uzbeks per la va recuperar el 1498/1499, noms per perdre-la altre cop poc desprs. El 1510 estava en mans del txagatai Said Khan ibn Ahmad (mort 1533) com a vassall de Babur. Andidjan va restar capital de la vall de Fergana durant els segles XIV a XVI i al final segle XVII (vers 1690) va esdevenir la capital del khanat uzbek de Fergana, que desprs vers el 1740 va traslladar la capital a Khokand (fundada el 1732). Sota el govern dels khan uzbeks de Kokand va prosperar i el khan Umar Khan ibn Narbuta (mort 1821/1822) va fundar Shahr-i Kan a l'oest de la ciutat i va construir un canal (Kara Darya).

El khanat fou annexionat per Rssia el 19 de febrer de 1876. Andidjan va adoptar la forma russa d'Andizan. En aquesta poca tenia 30.620 habitants que vivien de l'agricultura; ms tard es van descobrir mines de ferro i pous de petroli. 

Un aixecament nacional es va produir el 17 i 18 de maig de 1898 sota la direcci de lishan (dervix) Madali de Min Tepe (a la regi de Margilan)  xeic Muhammad Ali Khalifa, i fou reprimit en sang; aquest fet es conegut com revolta d'Andidjan; molta gent d'Andizan va ser afectada per la repressi; desprs del 1918 es va atribuir l'aixecament a causes socials per sembla que era ms degut a causes nacionals.

El 1900 la ciutat tenia 49.682 habitants per el 1902 en va perdre uns 4.500 per un terratrmol que va destruir la ciutat. El moviment basmatxi (iniciat el 1916) va tenir molta fora a Andizan per fou finalment reprimit el 1923. El 1924 Andizan fou inclosa a la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan. El 1937 i 1938 es va descobrir petroli. El 1939 la seva poblaci era de 83.400 habitants. El 6 de mar de 1941 fou erigida en capalera del districte d'Andizan de 3.800 km2 que tenia per activitat principal el cot.

El 1990 la situaci a la vall era inestable per la influncia dels grups islamistes radicals i la pobresa i atur entre els joves. Van esclatar disturbis a Andizan l'abril de 1990 en al que les cases de jueus i armenis foren atacades i algunes cremades. El 1991 Uzbekistan va accedir a la independncia; la ciutat i la regi van patir una seria crisis econmica. Fou centre d'operacions del Moviment Islmic d'Uzbekistan (MIU). El maig del 2003 fou arrestat un ciutad local de nom Azizbek Karimov acusat d'actes terroristes en nom del MIU i fou executat l'abril del 2004.

El maig de 2005 els militars van obrir contra una manifestaci popular que protestava per les males condicions de vida i la corrupci del govern. El govern va acusar als terroristes per desprs d'una investigaci internacional va haver de reconixer la seva responsabilitat; el nombre de morts mai es va poder saber.

Bibliografia.
L. Kostenko, Turkestanskiy kray, Sant Petersburg 1880
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359900" title="Julius Benedict" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="140623">

Julius Benedict (Stuttgart, 27 de novembre de 1804 - Londres 5 de juny de 1885) fou un pianista i compositor alemany.

Fill d'un banquer jueu, per bategat en l'esglsia protestant, fou deixeble d'Abeille en la seva ciutat natal i desprs de Hummel a Weimar i de Weber a Dresden. Per recomanaci de l'ltim, fou nomenat director d'orquestra del teatre de la Krtnertor de Viena (1824), passant l'any segent a Npols, on desenvolup el mateix lloc en els de Sant Carles i del Fondo, i estren la seva primera pera, Esrnest I Giacinta. Va viure desprs alguns anys donant concerts de piano per diferents ciutats d'Alemanya, i des de 1835 resid amb lleugeres interrupcions (com la de 1850-51), en qu feu amb Joana Lynd una excursi artstica per Amrica) a Londres, i en llurs teatres dirig peres italianes i angleses, la Vocal Association i els concerts populars dels dilluns, que ell mateix institu el 1860. Ms tard fou mestre de capella del Covent Garden i el 1876-80 director de la Societat Filarmonica de Liverpool. La reina Victria li confer la dignitat de cavaller el 1870, i rodejat de la major consideraci com a executant i com a mestre mort a Londres el 5 de juny de 1885. Com a pianista Benedict s disting per la seva tcnica perfecta, llur expressi i llur vigors colorit. Com a compositor deix multitud d'obres de piano, ms brillants que profundes, les cantates Undine (1860), Ricard Cor de Lle (1863) i Santa Ceclia (1866), l'oratori Sant Pere (1870), dues simfonies, obertures per a concert, etc.; per a ms compongu una porci d'peres, les primeres de les quals (tres italianes) recorden l'estil de Rossini; per a partir de 1838, en qu va fer el seu primer assaig amb The gipsy`s warning, s dedic a escriure peres angleses, imitant ms aviat la manera de Weber, amb el que assol grans triomfs, especialment amb The hides of Venice (1844), The crusaders (1846), The Lily of Killarney (1861), The hide of song (1865), Un anno ed un giorno, I portoghesi a Goa, i una interessant biografia de Weber (1881).

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359903" title="Mombuey" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="140624">

Mombuey s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359907" title="Apogon pillionatus" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="140625">

 Apogon pillionatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida (Estats Units) i les Bahames fins al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bhlke, J. E. & J. E. Randall. 1968. A key to the shallow-water west Atlantic cardinalfishes (Apogonidae), with descriptions of five new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 120 (nm. 4): 175-206. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359908" title="Peque" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="140626">

Peque s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359911" title="Rionegro del Puente" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="140627">

Rionegro del Puente s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis de Villar de Farfn,Santa Eulalia del Ro Negro i Valleluengo.
  
Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359912" title="Medalla Wollaston" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="140628">
La Medalla Wollaston s un premi cientfic en la geologia, el premi ms alt concedit per la Geological Society of London (Societat Geolgica de Londres).

La medalla porta el de William Hyde Wollaston (fams qumic angls del segle XVIII), inicialment estava feta de palladi, un metall descobert per Wollaston.

 Guardonats .

 1831 .
 1831 William Smith;
 1835 Gideon Mantell;
 1836 Louis Agassiz;
 1837 Proby Thomas Cautley;
 1837 Hugh Falconer;
 1838 Richard Owen;
 1839 Christian Gottfried Ehrenberg;
 1840 Andr Hubert Dumont;
 1841 Adolphe Thodore Brongniart;
 1842 Leopold von Buch;
 1843 Jean-Baptiste lie de Beaumont;
 1843 Pierre-Armand Dufrnoy;
 1844 William Conybeare;
 1845 John Phillips;
 1846 William Lonsdale;
 1847 Ami Bou;
 1848 William Buckland;
 1849 Joseph Prestwich;

 1850 .
 1850 William Hopkins;
 1851 Adam Sedgwick;
 1852 William Henry Fitton;
 1853 Adolphe d'Archiac;
 1853 douard de Verneuil;
 1854 Richard Griffith;
 1855 Henry De la Beche;
 1856 William Edmond Logan;
 1857 Joachim Barrande;
 1858 Hermann von Meyer;
 1859 Charles Darwin;
 1860 Searles Valentine Wood;
 1861 Heinrich Georg Bronn;
 1862 Robert Alfred Cloyne Godwin-Austen;
 1863 Gustav Bischof;
 1864 Roderick Murchison;
 1865 Thomas Davidson;
 1866 Charles Lyell;
 1867 George Poulett Scrope;
 1868 Karl Friedrich Naumann;
 1869 Henry Clifton Sorby;
 1870 Grard Paul Deshayes;
 1871 Andrew Ramsay;
 1872 James Dwight Dana;
 1873 Philip de Malpas Grey Egerton;
 1874 Oswald Heer;
 1875 Laurent-Guillaume de Koninck;
 1876 Thomas Henry Huxley;
 1877 Robert Mallet;
 1878 Thomas Wright;
 1879 Bernhard Studer;
 1880 Auguste Daubre;
 1881 Peter Martin Duncan;
 1882 Franz Ritter von Hauer;
 1883 William Thomas Blanford;
 1884 Albert Jean Gaudry;
 1885 George Busk;
 1886 Alfred Des Cloizeaux;
 1887 John Whitaker Hulke;
 1888 Henry Benedict Medlicott;
 1889 Thomas George Bonney;
 1890 William Crawford Williamson;
 1891 John Wesley Judd;
 1892 Ferdinand von Richthofen;
 1893 Nevil Story Maskelyne;
 1894 Karl Alfred von Zittel;
 1895 Archibald Geikie;
 1896 Eduard Suess;
 1897 Wilfred Hudleston;
 1898 Ferdinand Zirkel;
 1899 Charles Lapworth;

 1900 .
 1900 Grove Karl Gilbert;
 1901 Charles Barrois;
 1902 Friedrich Schmidt;
 1903 Heinrich Rosenbusch;
 1904 Albert Heim;
 1905 Jethro Justinian Harris Teall;
 1906 Henry Woodward;
 1907 William Johnson Sollas;
 1908 Paul von Groth;
 1909 Horace Bolingbroke Woodward;
 1910 William Berryman Scott;
 1911 Waldemar Christopher Brogger;
 1912 Lazarus Fletcher;
 1913 Osmond Fisher;
 1914 John Edward Marr;
 1915 Edgeworth David;
 1916 Alexander Petrovich Karpinsky;
 1917 Alfred Lacroix;
 1918 Charles Doolittle Walcott;
 1919 Aubrey Strahan;
 1920 Gerard Jacob De Geer;
 1921 Benjamin Neeve Peach;
 1921 John Horne;
 1922 Alfred Harker;
 1923 William Whitaker;
 1924 Arthur Smith Woodward;
 1925 George William Lamplugh;
 1926 Henry Fairfield Osborn;
 1927 William Whitehead Watts;
 1928 Dukinfield Henry Scott;
 1929 Friedrich Johann Karl Becke;
 1930 Albert Charles Seward;
 1931 Arthur William Rogers;
 1932 Johan Herman Lie Vogt;
 1933 Marcelin Boule;
 1934 Henry Alexander Miers;
 1935 John Smith Flett;
 1936 Gustaaf Adolf Frederik Molengraaff;
 1937 Waldemar Lindgren;
 1938 Maurice Lugeon;
 1939 Frank Dawson Adams;
 1940 Henry Woods;
 1941 Arthur Louis Day;
 1942 Reginald Aldworth Daly;
 1943 Alexander Yevgenyevich Fersman;
 1944 Victor Moritz Goldschmidt;
 1945 Owen Thomas Jones;
 1946 Emanuel de Margerie;
 1947 Joseph Burr Tyrrell;
 1948 Edward Battersby Bailey;
 1949 Robert Broom;

 1950 .
 1950 Norman Levi Bowen;
 1951 Olaf Holtedahl;
 1952 Herbert Harold Read;
 1953 Erik Andersson Stensio;
 1954 Leonard Johnston Wills;
 1955 Arthur Elijah Trueman;
 1956 Arthur Holmes;
 1957 Paul Fourmarier;
 1958 Penti Eskola;
 1959 Pierre Pruvost;
 1960 Cecil Edgar Tilley;
 1961 Roman Kozlowski;
 1962 Leonard Hawkes;
 1963 Felix Andries Vening Meinesz;
 1964 Harold Jeffreys;
 1965 David Meredith Seares Watson;
 1966 Francis Edward Shepard;
 1967 Edward Crisp Bullard;
 1968 Raymond Cecil Moore;
 1969 William Maurice Ewing;
 1970 Philip Henry Kuenen;
 1971 Ralph Alger Bagnold;
 1972 Hans Ramberg;
 1973 Alfred Sherwood Romer;
 1974 Francis John Pettijohn;
 1975 Hollis Dow Hedberg;
 1976 Kingsley Charles Dunham;
 1977 Reinout William van Bemmelen;
 1978 John Tuzo Wilson;
 1979 Hatton Schuyler Yoder;
 1980 Augusto Gansser;
 1981 Robert Minard Garrels;
 1982 Peter John Wyllie;
 1983 Dan Peter McKenzie;
 1984 Kenneth J. Hsu;
 1985 Gerald Joseph Wasserburg;
 1986 John Graham Ramsay;
 1987 Claude Jean Allgre;
 1988 Alfred Ringwood;
 1989 Drummond Hoyle Matthews;
 1990 Wallace S Broecker;
 1991 Xavier Le Pichon;
 1992 Martin Harold Phillips Bott;
 1993 Samuel Epstein;
 1994 William Jason Morgan;
 1995 George Patrick Leonard Walker;
 1996 Nicholas John Shackleton;
 1997 Douglas James Shearman;
 1998 Karl Karekin Turekian;
 1999 John Frederick Dewey;

 2000 .
 2000 William Sefton Fyfe;
 2001 Harry Blackmore Whittington;
 2002 Rudolf Trumpy;
 2003 Ikuo Kushiro;
 2004 Geoffrey Eglinton;
 2005 Ted Irving - Jos Luis Pags Valcarlos;
 2006 James Lovelock;
 2007 Andrew Knoll;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359913" title="General Certificate of Secondary Education" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="140629">
El GCSE (General Certificate of Secondary Education) s el nom d'una qualificaci acadmica britnica, especfica en cada matria, obtinguda a partir d'uns exmens que es realitzen en nois i noies d'entre 14-16 anys als instituts de Regne Unit, Galles i Irlanda del Nord. Tot hi que noms es fan exmens entre aquestes edats, els estudiants es poden treure ms d'un GCSE que, desprs podran combinar amb altres qualificacions o diplomes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359914" title="Antonio Peregrino Benelli" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="140630">
Antonio Peregrino Benelli (Forli, 1771 - Boernichen, 1830) fou un tenor i compositor itali.

La seva primera professi fou la de cantant i treball com a tenor en diversos teatres d'Itlia i Alemanya fins que, el 1882 la protecci de Spontini el va fer entrar de professor de cant en l'pera de Berln, favor que ell pag al clebre compositor atacant-lo rudement alguns anys ms tard amb motiu de l'estrena de l'pera Olimpia. Deix un mtode de cant, algunes composicions per a piano, un Stabat mater a quatre veus, una altra a cinc i alguns fragments vocals.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359915" title="Villardeciervos" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="140631">

Villardeciervos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .



Desprs de les eleccions municipals de 2007, la composici del consistori s:

 PP: 216 vots (60.85%), 4 regidors;
 PSOE: 89 vots (25.07%), 2 regidors;
 ADEIZA-UPZ: 48 vots (13.52%), 1 regidors;

 Enllaos externs .
 Web municipal;
 Web Villardeciervos.org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359919" title="Andkhuy" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="140632">
Andkhuy (o Andkhoi o Andkhoy) s una ciutat d'Afganistan, capital del districte d'Andkhuy a la part nord de la provncia de Faryab i amb frontera (oest i nord) amb Turkmenistan. Est a 316 metres sobre el nivell de la mar i a uns 50 km del riu Oxus o Amu Darya. La poblaci el 2004 era de 37.200 habitants (25.000 vers 1950). A la seva vora t el riu Andkhuy o Shirin Tagab. El seu renom deriva d'haver estat el centre del comer de l'astracan (karakul). La comarca es frtil per poc sana per les arenes calentes, l'agua no potable, les mosques i els escorpits.

 Histria .

La ciutat reivindica haver estat fundada per Alexandre el Gran. Els autors rabs i musulmans l'esmenten sota diferents noms: Andakhudh, Addakhud i al-Nakhud. Al segle XIX era un petit khanat uzbek vassall del khanat de Bukhar per en aquest any fou ocupada per Mahmud Khan desprs de 4 mesos de setge, i fou destruda. Llavors el khan es va declarar vassall de l'emir afgans. El 1885 la comissi de delimitaci de la frontera va assignar el territori a Afganistan.

La ciutat va viure com a una petita vila de provncia fins el 1959 quan es va comenar a construir a la part oriental de l'antiga ciutat i es van crear algunes infraestructures, per com que els propietaris no van voler cedir terrenys per ampliar el desenvolupament, el pla urbanstic va fracassar. El 1973 noms el 13% de les cases disposava d'electricitat a la nit i no hi havia aigua corrent ni clavegueram.

Actualment la situaci no ha millorat; els pous produeixen aigua a 15 metres per de mala qualitat i salada; els motors noms funciones uns 20 dies i s'han hagut de construir dipsits. Escoles separades existien abans dels taliban i la de noies es va reobrir el 2001. Els estudiants i mestres eren prou nombrosos pel districte i tres districtes vens (1000 mestres i 40000 estudiants abans de la guerra, uns 25000 estudiants actualment); com que les escoles sn a la ciutat, els estudiants arriben d'arreu del districte i dels vens i noms una part sn de la mateixa ciutat. Les escoles es van poder establir amb ajut del lander d'Hamburg a Alemanya (1988). Les comunicacions amb les ciutats venes sn dolentes i la ciutat est mal comunicada. Hi ha un aeroport a uns 6 km a l'est

Enllaos externs.
The Province of Faryab - Revista afganesa;
 VUSAF  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359922" title="Arcenillas" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="140633">

Arcenillas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359923" title="Cabaas de Sayago" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="140634">

Cabaas de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle, fronterer entre les comarques de Tierra del Vino i Sayago. Limita al nord amb Villanueva de Campen i Pereruela, al sud amb Mayalde, a l'est amb Peleas de Arriba, i a l'oest amb Peausende.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359924" title="KEK" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="140635">
La KEK (              K  Enerug  Kasokuki Kenky  Kik , o en traducci anglesa, High Energy Accelerator Research Organization) s una organitzaci de recerca de fsica d'altes energies a Tsukuba, (Prefectura d'Ibaraki, Jap). Els seus dos acceleradors de partcules ms importants sn el sincrotr de 12 GeV i el collisionador KEKB d'electrons-positrons. 

Makoto Kobayashi (Professor emrit del KEK) ha estat un dels tres guardonats en el premi Nobel de fsica de 2008. 



 Enllaos externs .
 http://www.kek.jp/intra-e/index.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359925" title="Medalla Copley" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="140636">
La medalla Copley s el major reconeixent al treball cientfic, en qualsevol se'ls seus camps, atorgada per la Royal Society. A ms a ms s el guard ms antic ja que la primera medalla es va concedir el 1731.

El premi es va crear desprs d'una donaci a la Real Society de 100 lliures per part de Sir Godfrey Copley un prsper terratinent de Sprotbrough, prop de Doncaster, que va ser elegit membre de la Societat el 1691.

Els premiats, que en anys consecutius alternaven entre cincies fsiques i biolgiques, sn elegits pels membres de la Society.

 Premiats .

1730-1749 - 1750-1799 - 1800-1849 - 1850-1899 - 1900-1949 - 1950-1999 - 2000-

 1730 .
1731 Stephen Gray
1732 Stephen Gray
1734 John Theophilus Desaguliers
1736 John Theophilus Desaguliers
1737 John Belchier
1738 James Valoue
1739 Stephen Hales
1740 Alexander Stuart
1741 John Theophilus Desaguliers
1742 Christopher Middleton
1743 Abraham Trembley
1744 Henry Baker
1745 William Watson
1746 Benjamin Robins
1747 Gowin Knight
1748 James Bradley
1749 John Harrison

 1750 .

1750 George Edwards
1751 John Canton
1752 John Pringle
1753 Benjamin Franklin
1754 William Lewis
1755 John Huxham
1757 Charles Cavendish
1758 John Dollond
1759 John Smeaton
1760 Benjamin Wilson
1764 John Canton
1766 William Brownrigg, Edward Delaval i Henry Cavendish 
1767 John Ellis
1768 Peter Woulfe
1769 William Hewson
1770 William Hamilton
1771 Matthew Raper
1772 Joseph Priestley
1773 John Walsh
1775 Nevil Maskelyne
1776 James Cook
1777 John Mudge
1778 Charles Hutton
1780 Samuel Vince
1781 William Herschel
1782 Richard Kirwan
1783 John Goodricke i Thomas Hutchins
1784 Edward Waring
1785 William Roy
1787 John Hunter
1788 Charles Blagden
1789 William Morgan
1791 James Rennell i Jean-Andr Deluc (John Andrew de Luc)
1792 Benjamin Thompson, Conde de Rumford
1794 Alessandro Volta
1795 Jesse Ramsden
1796 George Atwood
1798 George Shuckburgh i Evelyn Charles Hatchett
1799 John Hellins

 1800 .

1800 Edward Howard
1801 Astley Paston Cooper
1802 William Hyde Wollaston
1803 Richard Chenevix
1804 Smithson Tennant
1805 Humphry Davy
1806 Thomas Andrew Knight
1807 Everard Home
1808 William Henry
1809 Edward Troughton
1811 Benjamin Collins Brodie
1813 William Thomas Brande
1814 James Ivory
1815 David Brewster
1817 Henry Kater
1818 Robert Seppings
1820 Hans Christian Orsted
1821 Edward Sabine i John Herschel
1822 William Buckland
1823 John Pond
1824 John Brinkley
1825 Franois Arago i Peter Barlow
1826 James South
1827 William Prout i Henry Foster
1831 George Biddell Airy
1832 Michael Faraday i Simeon Poisson
1834 Giovanni Plana
1835 William Snow Harris
1836 Jns Jacob Berzelius i Francis Kiernan
1837 Antoine Csar Becquerel i John Frederic Daniell
1838 Carl Friedrich Gauss i Michael Faraday
1839 Robert Brown
1840 Justus Liebig
1841 Georg Ohm
1842 James MacCullagh
1843 Jean Baptiste Dumas
1844 Carlo Matteucci
1845 Theodor Schwann
1846 Urbain Le Verrier
1847 John Herschel
1848 John Couch Adams
1849 Roderick Murchison

 1850 .

1850 Peter Andreas Hansen
1851 Richard Owen
1852 Alexander von Humboldt
1853 Heinrich Wilhelm Dove
1854 Johannes Peter Mller
1855 Lon Foucault
1856 Henry Milne-Edwards
1857 Michel Eugne Chevreul
1858 Charles Lyell
1859 Wilhelm Weber
1860 Robert Wilhelm Bunsen
1861 Louis Agassiz
1862 Thomas Graham
1863 Adam Sedgwick
1864 Charles Darwin
1865 Michel Chasles
1866 Julius Plcker
1867 Karl Ernst von Baer
1868 Charles Wheatstone
1869 Henri Victor Regnault
1870 James Prescott Joule
1871 Julius Robert von Mayer
1872 Friedrich Woehler
1873 Hermann Helmholtz
1874 Louis Pasteur
1875 August Wilhelm Hofmann
1876 Claude Bernard
1877 James Dwight Dana
1878 Jean Baptiste Boussingault
1879 Rudolf Clausius
1880 James Joseph Sylvester
1881 Karl Adolph Wurtz
1882 Arthur Cayley
1883 William Thomson, Lord Kelvin
1884 Carl Ludwig
1885 Friedrich August Kekul von Stradonitz
1886 Franz Ernst Neumann
1887 Joseph Dalton Hooker
1888 Thomas Henry Huxley
1889 George Salmon
1890 Simon Newcomb
1891 Stanislao Cannizzaro 
1892 Rudolf Virchow
1893 George Gabriel Stokes
1894 Edward Frankland
1895 Karl Weierstrass
1896 Karl Gegenbaur
1897 Rudolph Albert von Klliker
1898 William Huggins
1899 Lord Rayleigh

 1900 .

1900 Marcellin Berthelot
1901 Willard Gibbs
1902 Lord Lister
1903 Eduard Suess
1904 William Crookes
1905 Dmitri Mendeleev
1906 Elias Metchnikoff
1907 Albert Abraham Michelson
1908 Alfred Russel Wallace
1909 George William Hill
1910 Francis Galton
1911 George Howard Darwin
1912 Felix Klein
1913 Ray Lankester
1914 Joseph John Thomson
1915 Ivan Pavlov
1916 James Dewar
1917 Emil Roux
1918 Hendrik Lorentz
1919 William Bayliss
1920 Horace Brown
1921 Joseph Larmor
1922 Ernest Rutherford
1923 Horace Lamb
1924 E. Sharpey-Schafer
1925 Albert Einstein
1926 Frederick Hopkins
1927 Charles Sherrington
1928 Charles Parsons
1929 Max Planck
1930 William Bragg
1931 Arthur Schuster
1932 George Ellery Hale
1933 Theobald Smith
1934 John Scott Haldane
1935 Charles Thomson Rees Wilson
1936 Arthur Evans
1937 Henry Dale
1938 Niels Bohr
1939 Thomas Hunt Morgan
1940 Paul Langevin
1941 Thomas Lewis
1942 Robert Robinson
1943 Joseph Barcroft
1944 Geoffrey Taylor
1945 Oswald Theodore Avery
1946 Edgar Douglas Adrian
1947 G. H. Hardy
1948 Archibald Vivian Hill
1949 George Charles De Hevesy

 1950 .

1950 James Chadwick
1951 David Keilin
1952 Paul Dirac
1953 Albert Kluyver
1954 Edmund Whittaker
1955 Ronald Fisher
1956 Patrick Blackett
1957 Howard Florey
1958 John Edensor Littlewood
1959 Macfarlane Burnet
1960 Harold Jeffreys
1961 Hans Adolf Krebs
1962 Cyril Norman Hinshelwood
1963 Paul Fildes
1964 Sydney Chapman
1965 Alan Hodgkin
1966 William Lawrence Bragg
1967 Bernard Katz
1968 Tadeus Reichstein
1969 Peter Medawar
1970 Alexander Todd
1971 Norman Pirie
1972 Nevill Mott
1973 Andrew Huxley
1974 W.V.D. Hodge
1975 Francis Crick
1976 Dorothy Crowfoot Hodgkin
1977 Frederick Sanger
1978 Robert B. Woodward
1979 Max Perutz
1980 Derek Harold Richard Barton
1981 Peter Dennis Mitchell
1982 John Cornforth
1983 Rodney Porter
1984 Subrahmanyan Chandrasekhar
1985 Aaron Klug
1986 Rudolph Peierls
1987 Robert Hill
1988 Michael Francis Atiyah
1989 Csar Milstein
1990 Abdus Salam
1991 Sydney Brenner
1992 George Porter
1993 James D. Watson
1994 Charles Frank
1995 Frank Fenner
1996 Alan Cottrell
1997 Hugh Huxley
1998 James Lighthill
1999 John Maynard Smith

 2000 .

2000 Alan Battersby
2001 Jacques Miller
2002 John Pople
2003 John Gurdon
2004 Harold Kroto
2005 Sir Paul Nurse
2006 Stephen Hawking
2007 Robert May
2008 Roger Penrose


 Referncies .
 Wikipedia .
 Royal Society: Guardonats amb la medalla Copley.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359926" title="Anfa" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="140637">
Anfa s el nom que portava la ciutat situada al lloc de la moderna Casablanca (Marroc).

La ciutat apareix a les crniques portugueses com Anafe transcripci portuguesa d'Anfa. Aquest nom seria una variant del berber afa (cim, monticul). Aix deixa suposar que inicialment va estar sobre un tur que seria on avui dia hi ha el barri d'Anfa Superior. Encara que la seva fundaci s'atribueix als cartaginesos i als romans no hi ha elements arqueolgics que ho confirmin. Zayyani diu que fou fundada per emirs zenates al final del segle VII per no dona les fonts de la informaci. Al-Idrisi esmenta el port ja actiu al seu temps. Sota els Barghawata es desconeix el paper d'Anfa; sota els marnides va ser capital de la provncia de Tamasma.

Cap el final de la dinastia marnida es va fer independent i va formar una Repblica dominada pels pirates. Contra aquestos van combatre els portuguesos. El 1468, sota el rei Alfons V de Portugal, una expedici dirigida per l'Infant Ferran va ocupar Anfa que havia estat evacuada pels habitants; els portuguesos la van destruir, van enderrocar els murs i la van evacuar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359927" title="Sons consonntics" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="140638">
Els sons consonntics sn un ms dels sons que pot emetre l'aparell fonedor hum.

 Procs de fonaci .

El procs de fonaci s el procs pel qual ens surten els sons a travs de laparell fonedor. L'aire (a travs dels pulmons) s el que ens permet fer aquest procs, ja que parlem quan expirem. Als pulmons, com ja he dit, s on comena tot el procs. L'aire viatja a travs dels bronquis i les trquees fins arribar a la laringe, que s el tub on hi ha les cordes vocals.

Les cordes vocals sn l'rgan que permet fer sons sonors i sons sords; i distingir-los.
                   
 Sons sonors: les cordes vocals vibren.
 Sons sords: les cordes vocals no vibren.

On la laringe, el final de la boca i la cavitat nassal es toquen s on hi ha la faringe. L'aire passa per ella i surt per la boca i els llavis, i per les cavitats nassals i els narius.
Aquest procs s sempre igual.

Aleshores, com s que podem emetre tants sons diferents? Doncs grcies a una altres processos que tenen lloc a la nostra boca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359929" title="Casaseca de Campen" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="140639">

Casaseca de Campen s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb El Perdign i Morales del Vino, al sud amb Villanueva de Campen, a l'est amb Corrales i Peleas de Abajo, i a l'oest amb Pereruela.
  
Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359930" title="Fanjeaux" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="140640">


Fanjeaux (en occit Fanjaus) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359933" title="Casaseca de las Chanas" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="140641">

Casaseca de las Chanas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359935" title="La Grassa" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="140642">


La Grassa (en occit La Grassa, en francs Lagrasse) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. s cap del cant de Lagrasse. La comuna s dins la llista de l'associaci Les Plus Beaux Villages de France.

Demografia.



Geografia.

El poble de La Grassa es troba situat a les Corberes, al fons d'una vall travessada pel riu d'Orbieu. Aquesta regi es caracteritza pels turons coberts de pins i vegetaci mediterrnia. En alguns vessants s'hi conrea la vinya.

Llocs i monuments.


 El nucli medeval: Muralles, carrerons estrets, mercat cobert...
 L'abadia de Santa Maria de La Grassa: Situada a les bores de l'Orbieu, enfront del poble.
 El Pont Vell: Datat el 1303 i refet els segles XVII i XIX.
 L'eslsia de Sant Miquel: Estil Gtic.
 Runes del priorat de Sant Miquel de Nahuze: Situades a la muntanya d'Alaric;

Vegeu tamb.
 Llista de municipis de l'Aude;

 Enllaos externs .

 Lagrasse sur le site de l'Institut gographique national;
 Pgina de l'oficina de turisme de La Grassa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359936" title="Medalla Royal" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="140643">
La Medalla Royal de la Royal Society, tamb anomenat com la Reina de la Medalles, es va establir pel rei Jordi IV. Van comptar amb el recolzament, amb alguns canvis en en les seves condicions, pel rei Guillem IV i Victria I

 Guardonats .



 Enllaos externs .
 Royal Society: Royal Medal ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359937" title="Cazurra" nonfiltered="640" processed="637" dbindex="140644">

Cazurra s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359938" title="Montlaur (Aude)" nonfiltered="641" processed="638" dbindex="140645">


Montlaur (en occit Montlaur) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359941" title="Cuelgamures" nonfiltered="642" processed="639" dbindex="140646">

Cuelgamures s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Santa Clara de Avedillo, al sud amb El Maderal i El Cubo de Tierra del Vino, a l'est amb Fuentespreadas i a l'oest amb Corrales.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359943" title="Apogon planifrons" nonfiltered="643" processed="640" dbindex="140647">

 Apogon planifrons   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida i les Bahames fins al sud del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Longley, W. H. & S. F. Hildebrand. 1940. New genera and species of fishes from Tortugas, Florida. Pap. Tortugas Lab. Carnegie Instn. Wash. v. 32: 223-285, Pl. 1. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359944" title="Yoichiro Nambu" nonfiltered="644" processed="641" dbindex="140648">


Yoichiro Nambu (en japons:       ; Nambu Y ichir ) ( Fukui, Jap 1921 ) s un fsic i professor universitari nord-americ d'origen japons que fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2008.

Biografia.
Va nixer el 18 de gener de 1921 a la ciutat de Fukui, poblaci situada a la prefectura del mateix nom. Desprs d'estudiar a la seva poblaci natal va traslladar-se a la ciutat de Tquio per estudiar fsica a la Universitat Imperial de Tquio, on es gradu el 1942. El 1949 va esdevenir professor a la Universitat de la Ciutat d'Osaka, convertint-se en uns dels ms joves d'aquest centre. El 1952 va traslladar-se als Estats Units d'Amrica convidat per l'Institut d'Estudis Avanats de Princeton, i el 1958 es convert en professor de la Universitat de Chicago. Installat en aquesta ciutat, el 1970 aconsegu la nacionalitat nord-americana.

Recerca cientfica.
Interesat per la fsica subatmica va proposar l'anomenat "color de crrega" en la cromodinmica quntica, i treball en els principis de la rutpura espontnia de la simetria electrodbil en la fsica de partcules. Aix mateix va descobr que el model de doble ressonncia podia explicar-se amb la teoria de cordes de la mecnica quntica, sent un dels mxims exponents d'aquesta teoria. A ell se li du el nom de l'acci Nambu-Goto (juntament a Tetsuo Goto) i els bosons sense massa sovint sn anomenats bosons Nambu-Goldstone.

L'octubre de 2008 fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment del mecanisme de la ruptura espontnia de simetria en la fsica subatmica. Compart el premi amb els japonesos Makoto Kobayashi i Toshihide Masukawa.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2008;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359946" title="Espiral de Fermat" nonfiltered="645" processed="642" dbindex="140649">

L'espiral de Fermat (coneguda tamb com l'espiral parablica compleix l'equaci

;

en coordenades polars (En la seva forma ms general l'espiral de Fermat compleix r 2 = a 2 .) s un tipus d'espiral d'Arqumedes.

 Referncies .

 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359947" title="Apogon poecilopterus" nonfiltered="646" processed="643" dbindex="140650">

 Apogon poecilopterus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins al Mar d'Arafura, el nord d'Austrlia i l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359948" title="Apogon posterofasciatus" nonfiltered="647" processed="644" dbindex="140651">

 Apogon posterofasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina que viu entre els 18 i els 37 metres de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall   2002. Four new Indo-Pacific species of cardinalfishes (Apogonidae). Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 3): 115-126.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359949" title="Apogon properuptus" nonfiltered="648" processed="645" dbindex="140652">

 Apogon properuptus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba als oceans ndic i Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1964. Fishes from the Coral Sea and the Swain Reefs. Rec. Aust. Mus. v. 26 (nm. 5): 145-195, Pls. 8-10. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359950" title="Apogon pselion" nonfiltered="649" processed="646" dbindex="140653">

 Apogon pselion   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf de Suez i al Golf d'Aqaba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E., T. H. Fraser & E. A. Lachner. 1990. On the validity of the Indo-Pacific cardinalfishes Apogon aureus (Lacepde) and A. fleurieu (Lacepde), with description of a related new species from the Red Sea. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 103 (nm. 1): 39-62. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359951" title="Makoto Kobayashi" nonfiltered="650" processed="647" dbindex="140654">


Makoto Kobayashi (en japons:    , Kobayashi Makoto) ( Nagoya, Jap 1944 ) s un fsic japons que fou guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2008.

Biografia.
Va nixer el 7 d'abril de 1944 a la ciutat de Nagoya, capital de la prefectura d'Aichi. Va estudiar fsica a la Universitat de Nagoya en la qual es va graduar.
L'any 2008 s professor emrit del KEK.

Recerca cientfica. 
Interessat en la fsica de partcules aconsegu notorietat mundial pels seus treballs sobre la violaci CP, realitzats conjuntament amb Toshihide Maskawa. A partir dels seus treballs aconseguiren dissenyar la matriu Cabibbo-Kobayashi-Maskawa, la qual defineix els parmetres de barreja entre quarks.

L'octubre de 2008 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador Maskawa, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'origen de la ruptura de simetria, grcies a la qual es pot predir l'existncia d'almenys tres famlies de quarks en la naturalesa. Compartiren el premi amb Yoichiro Nambu, si b la recerca d'aquest se centr en el camp de la fsica subatmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2008;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359952" title="Apogon pseudomaculatus" nonfiltered="651" processed="648" dbindex="140655">

 Apogon pseudomaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des del Canad fins a Nova Anglaterra, Bermuda, Bahames i el sud del Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Longley, W. H. 1932. Preparation of a monograph on the Tortugas fishes. Carnegie Inst. Wash. Year Book Nm. 31: 299-301. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359954" title="Apogon pseudotaeniatus" nonfiltered="652" processed="649" dbindex="140656">

  Apogon pseudotaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Malisia, Indonsia i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gon, O. 1986. Apogon bifasciatus Rppell 1838, a junior synonym of Apogon taeniatus Ehrenberg 1828, and description of Apogon pseudotaeniatus n. sp. (Pisces: Apogonidae). Senckenb. Biol. v. 67 (nms. 1/3): 5-17. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359955" title="Apogon quadrifasciatus" nonfiltered="653" processed="650" dbindex="140657">

 Apogon quadrifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Filipines, Nova Guinea, Jap i el nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359956" title="Apogon quadrisquamatus" nonfiltered="654" processed="651" dbindex="140658">

 Apogon quadrisquamatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida i les Bahames fins a So Paulo (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Longley, W. H. 1934. Studies on West Indian fishes: description of six new species. Carnegie Inst. Wash. Year Book Nm. 33: 257-260. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359958" title="Toshihide Maskawa" nonfiltered="655" processed="652" dbindex="140659">



Toshihide Maskawa (en japons:      ; Masukawa Toshihide) ( Aichi, Jap 1940 ) s un fsic i professor universitari japons guardonat amb el Premi Nobel de Fsica l'any 2008.

Biografia.
Va nixer el 7 de febrer de 1940 a la prefectura d'Aichi. Va estudiar fsica a la Universitat de Nagoya, on es va graduar el 1962 i doctorar el 1967. Interessat per la docncia ha estat professor de la Universitat de Kyoto, de la qual avui en dia n's professor emrit.

Recerca cientfica.
Interessat en la fsica de partcules, al costat del seu collaborador Makoto Kobayashi realitz importants descobriments al voltant del concepte de Violaci CP. A partir dels seus treballs aconseguiren dissenyar la matriu Cabibbo-Kobayashi-Maskawa, la qual defineix els parmetres de barreja entre quarks.

L'octubre de 2008 fou guardonat, juntament amb el seu collaborador Kobayashi, amb el Premi Nobel de Fsica pel descobriment de l'origen de la ruptura de simetria, grcies a la qual es pot predir l'existncia d'almenys tres famlies de quarks en la naturalesa. Compartiren el premi amb Yoichiro Nambu, si b la recerca d'aquest se centr en el camp de la fsica subatmica.

Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Fsica 2008;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359959" title="Apogon quartus" nonfiltered="656" processed="653" dbindex="140660">

 Apogon quartus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina que viu entre els 58 i 61 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. 2000. A new species of Apogon (Perciformes: Apogonidae) from the Saya de Malha Bank, Indian Ocean, with redescriptions of Apogon regani Whitley, 1951, A. gardineri Regan, 1908, and A. heraldi (Herre, 1943). Proc. Biol. Soc. Wash. v. 113 (nm. 1): 249-263. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359968" title="Yamanote" nonfiltered="657" processed="654" dbindex="140663">





La lnia Yamanote (   ) s una lnia ferroviria de la companyia JR East. s una lnia circular a Tquio, Jap amb uns 12 km de longitud en la direcci nord-sud, i 6 km en la direcci est oest. Inclou 29 estacions i el temps de recorregut s al voltant d'una hora. Els trens sn de color acer amb ratlles verdes. 

La lnia atravessa els districtes de Tquio segents: Shinjuku, Shibuya, Marunouchi, Tquio, Ueno, Akihabara, Ikebukuro. Hi ha connexions amb diverses lnies, en particular amb la lnia Chuo que atravessa Tquio d'est a oest. 

Servei.

Els trens circulen de les 4:30 del mat a la 1:20 de la matinada, amb trens cada dos minuts a les hores punta. Els trens entren en la lnia normalment a l'estaci d'saki, per tamb a les estacions d'Ikebukuro i Shinagawa. Els trens que circulen segons les agulles del rellotge s'anomenen (   , soto-mawari, cercle extern), els que circulen en sentit invers sn anomenats (   , uchi-mawari, cercle intern). Els trens circulen a l'esquerra, com els cotxes.  

Nom.

El nom Yamanote correspon a la zona interior o de muntanya. Oficialment l'estaci s'escriu sense el kana "no" (  or  ), la qual cosa fa la pronunciaci ambigua perqu es podria llegir Yamate (aix s, s'escriu     en lloc de     ). 

Estacions.
Hi ha 29 estacions. 



Llista d'estacions.
Comenant el recorregut a l'estaci de Tquio i recorrent-les segons les agulles del rellotge: ;
 Estaci de Tquio;
 Y rakuch ;
 Shimbashi;
 Hamamatsuch ;
 Tamachi (T ky );
 Shinagawa;
 saki (T ky );
 Gotanda;
 Meguro;
 Ebisu (T ky );
 Shibuya;
 Harajuku;
 Yoyogi;
 Shinjuku;
 Shin-Okubo;
 Takadanobaba;
 Mejiro;
 Ikebukuro;
 Otsuka;
 Sugamo;
 Komagome;
 Tabata (T ky );
 Nishinippori;
 Nippori;
 Uguisudani;
 Ueno;
 Okachimachi;
 Akihabara;
 Kanda;

 Vegeu tamb.
Metro de Tquio;

 Enllaos externs.
  japan-guide.com: JR Yamanote Line;
  Informaci sobre les estacions de la lnia Yamanote (inclou fitxers d'audio amb els noms de les estacions);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359969" title="Apogon queketti" nonfiltered="658" processed="655" dbindex="140664">

 Apogon queketti   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Mar Roig, Mar d'Arbia i KwaZulu-Natal (Sud-frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilchrist, J. D. F. 1903. Descriptions of new South African fishes. Mar. Invest. S. Africa v. 2: 203-211, Pls. 13-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359970" title="La Correspondencia de Valencia" nonfiltered="659" processed="656" dbindex="140665">
La Correspondencia de Valencia fou un diari vespert en castell fundat a Valncia el 1883 per Manuel Maria de Santana, amo de La Correspondencia de Espaa de Madrid, per que poc ms tard la va vendre a Francesc Peris i Mencheta. La seva orientaci poltica era conservadora, per de fora qualitat, grcies a les aportacions fetes per l'Agncia Mencheta de Notcies, que tamb treballava per a El Noticiero Universal de Barcelona.

El maig de 1918, potser grcies als oficis de Francesc Camb, esdevingu rgan de la Uni Valencianista Regional, i serv de plataforma per a campanyes a favor de l'estatut d'autonomia del Pas Valenci, alhora que polemitzava amb el diari El Pueblo, rgan del PURA. Els principals columnistes foren Salvador Ferrandis i Luna, Ignasi Villalonga i Villalba, Joaquim Reig i Rodrguez, Llus Cebri i Ibor, Vicent Toms i Mart, Eduard Martnez-Sabater i Segu, Adolf Pizcueta i Alfonso i Maximili Thous i Orts. 

El 1923 els seus principals redactors, Ferrandis i Luna i Martnez-Sabater, donaren suport la Dictadura de Primo de Rivera, cosa que provoc l'escissi dels elements contraris (Toms i Mart, Pizcueta) i la prdua de difusi popular. El 1930, per, la direcci va donar suport la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. Quan esclat la guerra el 1936 fou posat sota control de la UGT. Quan les tropes franquistes entraren a Valncia el mar de 1939 va deixar de sortir, i les noves autoritats no van permetre la seva reedici. El seu fons editorial s a l'Ateneu Mercantil de Valncia.

 Enllaos externs .
 La Correspondencia de Valencia a enciclopedia.cat;
 Hemeroteca de l'Ateneu Mercantil;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359971" title="Apogon quinquestriatus" nonfiltered="660" processed="657" dbindex="140666">

 Apogon quinquestriatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1908. Report on the marine fishes collected by Mr. J. Stanley Gardiner in the Indian Ocean. Trans. Linn. Soc. London (Ser. 2, Zool.) v. 12 (pt 3): 217-255, Pls. 23-32. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359975" title="Carlos Sousa lvarez de Toledo" nonfiltered="661" processed="658" dbindex="140667">
Carlos Sousa lvarez de Toledo (Valncia, 1862 - 1937) fou un militar i poltic valenci, marqus de Sotelo. Ingress a l'Exrcit Espanyol el 1879, dins la branca de Marina, i va lluitar a Filipines en la Guerra Hispano-estatunidenca (1898). Quan torn fou traspassat a l'exrcit de terra i nomenat Comandant Militar de Castell, fins que el 1918 fou nomenat Comandant en cap de Valncia. El 1924 pass a la reserva amb el grau de contralmirall.

Fou un dels militars que va donar suport la dictadura de Primo de Rivera, qui el va nomenar cap de la Unin Patritica a Valncia. El 1927 fou nomenat alcalde de Valncia, i durant el seu mandat es va pavimentar l'avinguda del Regne de Valncia, es va reformar l'edifici de l'Ajuntament i s'inauguraren els ponts de Natzaret i d'Arag. Quan va caure la dictadura de Primo de Rivera va dimitir. Quan fou proclamada la Segona Repblica Espanyola Manuel Azaa el va fer empresonar un temps.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Moviment nobiliari el 1936;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359983" title="Tur de Sant Elies" nonfiltered="662" processed="659" dbindex="140668">



El tur del Sant Elies s una muntanya del masss del Montseny que t una alada sobre el nivell del mar de 999 m. dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor. Es troba en el darrer estrep del Pla de la Calma, sobre la vall del riu Tordera. Al cim hi ha una torre de guaita per a incendis forestals del Parc Natural del Montseny.

Poc abans d'arribar al cim, hi ha l'ermita de Sant Elies de Vilamajor que dna nom al tur i s'hi celebra un aplec cada 25 d'abril.

Hi afloren materials del cambri-ordovici (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). Tamb hi trobem afloraments de calcosquists i calcries del devnic, juntament amb materials del carbonfer (a la base, pissarres, i a sobre, calcries amb intercalacions argiloses). Aquest ltim aflorament, per, tan sols apareix a l'oest, sota el Tur del Samont. 

Entre la Serra de Palestrins i el tur de Sant Elies hi passa la riera de Vilamajor.

 Vegeu tamb .
 Ermita de Sant Elies de Vilamajor;
Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359984" title="Bisbat d'Eupen-Malmedy" nonfiltered="663" processed="660" dbindex="140669">

El Bisbat d'Eupen-Malmedy s un antic bisbat de l'arxidicesi Mechelen-Brusselles de Blgica que va existir de 1920 a 1925. L'nic bisbe en va ser Martin-Hubert Rutten, en una uni personal amb el bisbat de Lieja.

La seu n'era la ciutat de Malmedy. L'antiga esglsia de l'abadia de Malmedy va ser promoguda catedral al 1921. Desprs de fusionar-se el bisbat amb el de Lieja al 1925, l'esglsia va mantenir el seu estatut de catedral.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="359995" title="Casa d'Arag" nonfiltered="664" processed="661" dbindex="140670">

La Casa d'Arag s la casa reial que regn al Regne d'Arag i desprs a la Corona d'Arag. Pot referir-se a diversos llinatges o dinasties:
 
 Dinastia del Casal de Pamplona;
 Dinastia del Casal de Barcelona;
 Dinastia Trastmara;


 Orgens .
Ser l'any 1035, durant el regnat de la Dinastia del Casal de Pamplona, quan San III de Navarra dividir les seves terres entre els fills, deixant el comtat d'Arag a Ramir. Aquest va unir el comtat d'Arag, el comtat de Sobrarbe i el comtat de Ribagora en un nic poder poltic, i va lluitar per aconseguir la seva independncia del regne de Navarra, convertint-se en el primer rei d'Arag amb el nom de Ramir I d'Arag.

 Casa d'Arag-Pamplona .

Els seu nt Pere I d'Arag posar el seu regne sota l'empara de la Santa Seu, esdevenint aix un dels principals estats cristians de la pennsula Ibrica. La mort d'Alfons I d'Arag (1134) deixar el regne sense hereu i segons el seu testament, en mans de les ordres militars. Finalment el regne passar a mans del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona

 Casa d'Arag-Barcelona .

Ser amb la uni d'aragonesos i catalans sota el regnat de la dinastia del Casal de Barcelona quan el Regne d'Arag i el Comtat de Barcelona assoliran les ms altes cotes de poder i reputaci. El Regne d'Arag, convertit en cap de la Corona d'Arag, obtindr una mplia sortida al mar i al comer martim; i el Comtat de Barcelona obtindr una base territorial i de poder indiscutible. Grcies a aquesta uni, la Corona d'Arag aconseguir per una banda disputar l'hegemonia poltica de la pennsula Ibrica a la Corona de Castella, i per l'altre el domini de la mediterrnia al Regne de Frana i a les repbliques martimes italianes.



E el dit noble En Berenguer Carrs e companya del dit senyor rei entraren en Cller, e llevaren en la torre de Sant Branca un gran estendard reial del dit senyor rei, e puis en cascuna de les altres torres, altre estendards, e molts penons reials menors. E per grcia de Du, con les dites senyeres e penons se llevaren de les torres no faa gens de vent, e tantos con foren arborades, venc un vent de garb, lo pus bell del mn, qui ests les senyeres totes, e los penons. E fo una vista la pus bella qui anc fos per aquells qui b volen, a la Casa d'Aragn; e per los contraris, dolor e rancura assats. E aqu lo llaus se llev, e havia tantes de gents de catalans, dins e defora, e gents moltes de sards, e aquells de Bonaire, qui responien als llaus tots ensems, que paria que cel i terra ne vengus. E aix los oficilas del dit senyor e el dit noble En Berenguer Carrs establiren b lo dit castell (...) en tal manera que per tots temps d'aqu avant hi ser Du servit; e hi trobaran totes gents vertitat e justcia, en tal manera que la Casa d'Aragn e tota Catalunya n'hauran honor e glria. E d'aqu avant, ab l'ajuda de Du, los catalans poder fer compte que seran senyors de la mar.

 Casa d'Arag-Trastmara .

La mort de l'Infant Mart d'Arag deixar la Corona d'Arag sense hereu i en el Comproms de Casp (1412) s'escollir a Ferran I d'Arag de la Dinastia Trastmara com a nou sobir. La  dinastia Trastmara prosseguir l'obra de la dinastia del Casal de Barcelona i la Corona d'Arag esdevindr la primera potncia poltica, comercial, econmica i dhuc cultural, de la mediterrnia occidental. La mort del fill de Ferran II d'Arag i Germana de Foix deixar la Corona d'Arag en mans dinastia de la Casa d'ustria conjuntament amb la Corona de Castella i d'altres territoris europeus.

Vegeu tamb.
 Cognom Arag;
 Corona d'Arag;
 Casal de Barcelona;
 Branques del casal de Barcelona;

Bibliografia.
 Gran Enciclopdia Catalana: Arag;
 Fuertes de Gilbert Rojo, M., La Casa de Aragn: Genealoga de una monarqua mediterrnea.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360051" title="kan" nonfiltered="665" processed="662" dbindex="140671">
La llengua kan s en realitat un grup d'idiomes de les llenges nigerocongoleses, un contnuum dialectal amb variants mtuament comprensibles. Es parla a Ghana i a determinats indrets de Surinam. S'han conservat ideogrames antics de la seva escriptura tradicional, tot i que en l'actualitat s'empra l'alfabet llat modificat i una normativitzaci que data del 1981. Hi ha uns vuit milions de parlants nadius d'kan.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360079" title="Hnsel i Gretel" nonfiltered="666" processed="663" dbindex="140672">
Hnsel i Gretel, anomenat tamb la caseta de xocolata, s un conte tradicional d'origen germnic. La histria ha conegut nombroses adaptacions, incloent l'pera Hnsel und Gretel i versions en dibuixos animats.

Argument.
Hnsel i Gretel sn dos germans d'una famlia molt pobre de llenyataires. La madrastra conven el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar per ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel cam. El llenyataire repeteix l'operaci i aquest cop el rastre est fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.

Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Hnsel a una gbia i fa de la Gretel la seva minyona. Amenaa amb menjar-se el nen quan estigui gras, per aix cada dia l'alimenta amb les llaminadures. El Hnsel, per, aprofita que la bruixa no veu b i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gbia per veure si s'ha engreixat. 

Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si est prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hnsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al cam. Viuen felios amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.

Anlisi.
L'inici de la histria, amb el rastre per tornar a casa, s molt similiar al del Polzet, fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre's i la madrastra dolenta sn temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos  suggereixen que la bruixa s un alter-ego de la madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i es troben que noms hi ha el pare, s a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clssic dels contes.

Els noms dels dos germans van ser afegits pels germans Grimm, com a noms tpics de contes, annims, ja que en les primeres versions els protaginistes no tenien nom propi. 

L'intent d'infanticidi o abandonar els nens per no compartir el menjar s un tema que apareix a diverses histries i sembla tenir un origen real a la fam de finals de l'Edat Mitjana. Bruno Bettelheim afirma que s'usa aquest motiu per espantar els nens i instar-los a comportar-se b o per motius de catarsi, ja que els infants petits temen per damunt de tot l'abandonament dels pares . Una altra por recurrent als contes s el fet de ser menjats per monstres, bruixes o ogres, motiu que apareix a La Caputxeta Vermella, al Sastre valent i altres histries similars.

Els protagonistes vencen grcies al seu enginy (el truc de l'osset de pollastre), una qualitat destacada sovint enfront la riquesa, com apareix al Gat amb botes o Al Bab i els quaranta lladres, entre d'altres.





Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360089" title="Sistema d'informaci" nonfiltered="667" processed="664" dbindex="140673">


El terme Sistema d'Informaci (SI) sovint s'utilitza per a referir-se a un sistema format per persones, dades, activitats, i en definitiva, el conjunt 
de recursos que processen la informaci d'una organitzaci. Els Sistemes d'Informaci informtics sn el camp d'estudi de les TIC (tecnologies de 
la Informaci i Telecomunicacions)































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360219" title="Brian Redman" nonfiltered="668" processed="665" dbindex="140674">
 Brian Redman  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 9 de mar del 1937 a Colne, Lancashire, Anglaterra.


 A la F1 .

Brian Redman va debutar a la primera cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1968 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar en quinze curses puntuables pel campionat de la F1, , disputades en sis temporades no consecutives (1968 i 1970-1974), aconseguint una tercera posici com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de vuit punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360244" title="Brian Kinney" nonfiltered="669" processed="666" dbindex="140675">

Brian Kinney (interpretat per l'actor Gale Harold) s un dels personatges principals de la srie estatunidenca Queer as Folk, tal volta el ms important. Encara que puga considerar-se que el seu millor amic, Michael Novotny, s el protagonista (Michael narra tant el primer episodi com el darrer), Brian s, definitivament, l'heroi. Per aix, als altres personatges de la srie els afecten les seues accions, especialment al seu amant ms fidel, Justin Taylor.

Desenvolupament del personatge.
A travs de la srie, Brian s mostra com sexualment promiscu i normalment se'l pot trobar a la cambra fosca del conegut pub gai Babylon. Envellir s la seua major por i tamb ser un pare de merda, segons les seues prpies paraules, per al seu fill Gus. En el primer episodi, du a Justin a sa casa i el desvirga. En eixe mateix episodi, te un fill, Gus, amb la seua amiga lesbiana Lindsay Peterson i la seua parella Melanie Marcus. Durant la primera temporada de la srie, la seua relaci amb Justin no s clara. Brian odia la idea de tindre una parella estable per trenca amb les seues prpies regles per Justin, mantenint sexe diferents voltes al dia.

Desprs de que a Justin el colpejaren amb un bat de beisbol al cap, desprs del seu ball de graduaci, Brian s va traumatitzar, no podent suportar la idea de vore a Justin. Aix i tot, durant la segona temporada ajud a que Justin s recuperara tant fsica com mentalment. Per a controlar la promiscutat de Brian, Justin li imposa unes regles, regles que ell mateix acabaria per trencar quan va comenar a eixir amb el violinista Ethan. A Brian li afecta la ruptura amb Justin, per no vol admetre-ho.

Durant la tercera temporada, l'xit de Brian com a publicista s'oposa a les seues creences quan li demanen que dirigisca la campanya publicitria d'un alcalde conservador i anti-gai. Encara que al principi ajud a l'alcalde a ser ms popular, finalment, i amb l'ajuda de Justin, boicoteja la campanya, utilitzant els seus diners per a crear i emetre anuncis difamatoris. s per a que Brian perd el seu treball. De totes formes, en la quarta temporada, funda la seua prpia empresa, Kinnetik. A ms a ms, ha de lluitar contra un cncer testicular, tasca especialment dura degut al seu narcisisme. Desprs de guanyar-li la batalla al cncer i competir a pesar del seu estat en una carrera ciclista de Toronto a Pittsburgh, Brian s replanteja com vol seguir vivint la seua vida. Decideix, aleshores, jugar un paper ms actiu en la vida del seu fill i demanar-li a Justin que tornara a viure amb ell.

En la quinta temporada, Justin torna a trencar amb Brian, frustrat al vore que aquest s incapa de comprometre's. Desprs de que explotara una bomba en Babylon, local que Brian compr en aquesta temporada, Brian admet per fi el seu amor per Justin i s reconcilia amb el seu millor amic Michael, al que havia acusat d'influir en la ruptura. Brian li demana matrimoni a Justin, per al rebre aquest darrer una oferta per a anar-se'n a treballar com artista a Nova York, Brian s nega a que la seua parella perda eixa oportunitat per casar-se amb ell. Ambds passen una darrera nit junts, prometent que s seguiran estimant a pesar de la distncia. La srie acaba amb Michael i Brian ballant sobre les runes de Babylon, local que posteriorment s reconstrueix.

Tot i la naturalesa aparentment despreocupada i amoral de Brian, s mostra que volia als seus amics i que era capa de fer grans sacrificis per ells, encara que per orgull no ho vulga admetre. Planeja a ltima hora una boda a Lindsay i Melanie, desprs de que els plans d'aquestes fracassaren, i cedeix els seus drets com a pare a Melanie per a que pogus tornar amb Lindsay en la primera temporada. Aparenta fer-li un lleig al seu millor amic per a que aquest tornara amb el seu nuvi, i ajuda a Justin a recuperar-se del seu traumatisme cranial desprs de rebre aquest un colp en el seu ball de graduaci, ball al que Brian acudeix noms per a complaure a la seua parella. Quasi s'arruna i perd el seu treball per fastiguejar la campanya publicitria d'un candidat a alcalde anti-gai, Jim Stockwell, i va estar a punt de vendre el seu loft i el seu local per amor a Justin en els darrers episodis.

Brian i la comunitat LGBT.

Sexualment irresistible, atractiu i amb un gran xit professional, Brian ha estat un personatge controvertit a la comunitat LGBT. Alguns pensen que representa pobrement al col.lectiu, ja que s promiscu i incapa de madurar, estereotips negatius que afecten a tota la comunitat. Altres consideren que Brian s el personatge amb ms moral de tota la srie, i que s un dels rols ms comprometedors de la televisi actual.

La popularitat de Brian fou tal que la famosa polsera de Brian -feta de cuir amb xicotetes petxines incrustades, i que, al dur-la aquest en tots els episodis, s'identific amb el personatge- va arribar a ser un smbol de la comunitat gai.

 Vegeu tamb .
 Queer as Folk (Estats Units);
 Gale Harold;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360276" title="Action Franaise" nonfiltered="670" processed="667" dbindex="140676">
Action franaise (AF) s un moviment poltic francs nacionalista i monrquic.
Va ser fundat el 1898 desprs de l'affaire Dreyfus per Henri Vaugeois, professor de filosofia, i Maurice Pujo, periodista i escriptor. Charles Maurras convenc a principis de la dcada de 1900 als membres de l'Action franaise de la necessitat d'una restauraci monrquica. Aquest moviment va tenir una influncia no negligible al llarg de la Tercera Repblica francesa. 

S'ha de distingir entre el monarquisme de Maurras (pertanyent a l'opci orleanista) dels legitimistes ms tradicionalistes.

El 1919, Charles Maurras deman que es conceds el dret de vot a les dones cosa que no es va assolir fins el 21 d'abril de 1944. Maurras considerava que les dones serien ms sensibles als arguments tradicionalistes i catlics que els homes.

El 1926 el Papa de Roma, Pius XI, va condemnar Action Franaise ja que subordinava la religi a la poltica i al nacionalisme i a ms va incloure algunes obres de l'agnstic Maurras dins l'index de llibres prohibits. El 1939 Pius XII va aixecar aquesta condemna.
Al principi de la segona guerra mundial Charles Maurras va qualificar de  divine surprise  l'arribada al poder de Philippe Ptain. i dna suport a la poltica de Vichy. Tanmateix Action Franaise es divideix profundament entre els partidaris de Maurras i de Vichy i els que s'integren en la resistncia francesa antinazi.

El 1944, Maurras va ser arrestat i condemnat a cadena perptua per intelligncia amb l'enemic, la seva pena sera perdonada el 1952.

Actualment Action Franaise s'anomena  Centre royaliste d'Action franaise (CRAF) i s el principal moviment monrquic de Frana. Proposen restablir la monarquia a Frana coronant la famlia d'Orleans, s'oposa a l'Europa federal, a la mundialitzaci i al "sistema de partits". Actualment ha bandejat les seves poltiques antisemites i xenfobes.

 Enllaos externs .
 Action franaise ;
 Action franaise tudiante ;
 Maurras.net contient une bibliothque qui reprend divers textes autour de l'Action franaise et de son histoire.
 Textes sur l'affaire Dreyfus et l'Action franaise;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360282" title="Cogulla" nonfiltered="671" processed="668" dbindex="140677">

La Cogulla s una tnica amb caputxa emprada a la litrgia catlica.

Origen i emprament.
La cogulla s un hbit monstic, no s un ornament litrgic.

El seu origen prov de diversos vestits romans com la pnula, la planeta o la casula. D'aquestes vestiments s'evolucion vers dues direccions. L'una men, en part, a la casulla litrgica, mentre que l'altra desemboc en l'hbit del cor dels monjos.

Es tracta d'un hbit molt ample, amb plecs longitudinals i unes grans i llargues mnigues. Tradicionalment ha estat l'hbit monstic per excellncia, especialment de l'orde dels benedictins. S'emprava en els actes de la vida comunitria, tals com les reunions al captol i les pregries de la litrgia de les hores. La seva color s negra per als benedictins i blanca  exceptuant l'escapulari  per als cistercencs. Actualment s la vestimenta bsica ms emprada a l'esglsia catalana per a preveres, diaques i aclits.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360298" title="Never Say Never Again" nonfiltered="672" processed="669" dbindex="140678">
 Never Say Never Again   s una pellcula britnica d Irvin Kershner, estrenada el 1983, el mateix any que Octopussy, un altre James Bond amb Roger Moore.s un remake fora de srie d'un James Bond precedent : Operaci Tro (1965).

 Argument .

Sean Connery interpreta per ltima vegada al superagent del Servei Secret de la seva Majestat Britnica James Bond, per James Bond ha envellit. Els seus superiors troben que s ha de jubilar. Per quan la pau del mn s amenaada per una organitzaci criminal, no tenen altra remei que cridar-lo, i aix quan la malvada organitzaci Spectra roba dos caps atmics nuclears, l'agent 007 es converteix en l'nica esperana per salvar el mn dels malvats terroristes nuclears.

James Bond t llicncia per matar per amb estil: amb pistoles automtiques, sarbatanes, granades, garrots i assalts acrobtics m a m. Per quan una noia ganxo li fa lliscar un ganivet entre les costelles, el seu cap decideix que cal enviar-lo a afilar les seves armes.

Aix doncs, James Bond arriba a un balneari d'aiges termals, on ha d'enfrontar-se amb Largo, un mestre del crim que, des d'un sumptus iot, supervisa una gegantina operaci criminal.

 Repartiment .
Sean Connery : James Bond;
Klaus Maria Brandauer : Maximilian Largo;
Max von Sydow : Ernst Stavro Blofeld;
Brbara Carrera : Fatima Blush;
Kim Basinger : Domino Petachi;
Bernie Casey : Felix Leiter;
Alec McCowen : Major Boothroyd "Q";
Edward Fox : "M";
Pamela Salem : Miss Moneypenny;
Rowan Atkinson : Nigel Small-Fawcett;
Saskia Cohen-Tanugi : Nicole;
Pat Roach : Comte Lippe;
Valerie Leon: Dona a les Bahames;
Prunella Gee: Patricia Hearing;
Billy J. Mitchell : Capit Pederson;
Van Laast : Kurt Anthony;
Jill Meager : Recepcionista;
Milos Kirek : Kovacs;
Michael Medwin : Doctor Chauchard;


 Al voltant de la pellcula . 
L estrena d'aquesta pellcula va ser el resultat de la victria del guionista Kevin McClory contra Lancaster Fleming| Fleming], amb qui havia escrit el gui que havia d'inaugurar la srie dels James Bond a la pantalla, James Bond, agent secret. Mai no va veure la llum, per Ian Fleming va reutilitzar la majoria dels elements de la histria a la seva novella Operaci Tro i desprs va vendre els drets de la srie als productors Harry Saltzman i Albert R. Broccoli, fundadors de EON Productions;
Desprs de llargs anys de pledejar, Kevin McClory va ser no obstant reconegut com "pare" d SPECTRE (i del seu logotip), dels personatges d Ernst Stavro Blofeld, Domino Smith, Fatima Blush i Fiona Volpe, aix com de diferents situacions (la desviaci d'una bomba nuclear, James Bond contra la Mfia siciliana, el iot protegint un submar i motos submarines, les escenes a les Bahames...), la qual cosa va fer impossible la seva utilitzaci per EON desprs de Diamants per a l eternitat (1971). Per als personatges de James Bond, M, Q, Miss Moneypenny, Felix Leiter aix com l'Aston Martin DB5 i les escenes de casino, els drets van ser concedides a les dues parts, EON va guardar la utilitzaci exclusiva del logotip, del tema musical, aix com de tots els altres personatges i les situacions creades per Fleming. Never Say Never Again constitueix doncs una revenja tardana de McClory.
La creaci de la banda original de Never Say Never Again va ser finalment  proposada a John Barry, que va declinar l'oferta, preferint treballar amb el Bond d'EON Produccions. s finalment Michel Legrand, qui va compondre la msica.

En 1971, desprs de l estrena de Diamants per a l eternitat, Sean Connery havia declarat que no faria mai ms de James Bond. Com diu el titol original Never say never again  (literalment : no diguis mai ms mai ms), va repensar la seva decisi el 1983 competint amb Octopussy i  el James Bond oficial d'EON Produccions estrenat quatre mesos abans amb Roger Moore. Tanmateix, Octopussy va tenir un ms gran xit amb el pblic.

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Nominacions .
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Brbara Carrera;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360304" title="Ancyra Abasitis" nonfiltered="673" processed="670" dbindex="140679">
Ancyra Abasitis (o Abbaitis) fou una ciutat grecoromana a la Frgia Epicteta, esmentada per Estrab (p. 567) que diu que era una petita ciutat prop de Blaudos, en direcci a Ldia, prop de la confluncia entre el Rhyndacus i el Macestus (modern Susuglierli Su o Simaul Su). Cramer modifica Abasitis per Abbaitis en virtut d'unes monedes trobades a la zona.

Segurament era propera a l'origen del Macestus. S'ha trobat una acrpolis a les fonts del Macestus que sn el llac Simaul (uns 15 km al oest-nord-oest), que serien probablement les restes de l'antiga Ancyra Abasitis. No lluny hi havia probablement la ciutat de Syannus (Hamilton, Researches, &c. vol. 2. p. 124, seq.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360328" title="Tresigallo" nonfiltered="674" processed="671" dbindex="140680">
 
Tresigallo s un municipi de 4.662 habitats de la provncia de Ferrara, dins la regi d Emlia-Romanya. 
Les comuni limtrofes sn Ferrara, Formignana, Jolanda di Savoia, Migliarino, Ostellato 
El patr s San Pietro, festiu el 7 d abril.
El nom de l alcalde (Sindaco) s Maurizio Barbirati, des del 30 de maig de 2006, del partit lista civica

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360342" title="Hannibal Lecter" nonfiltered="675" processed="672" dbindex="140681">

Hannibal Lecter s un personatge de ficci creat per Thomas Harris a la novella     Red Dragon el 1981. s el protagonista central de les novelles i de les pellcules homnimes que n'han estat adaptades.

Biografia.


La gnesi d'un assass.
Hannibal Lecter va nixer a  Vilnius (Litunia) en una famlia de la vella noblesa bltica el 20 de gener de 1933 (notem un error a la pellcula "El Silenci dels anyells", on s diu "que Hannibal va nixer a Baltimore"). La vida del futur psicpata t un xoc durant la derrota de l'exrcit alemany: els  assassinen la seva germana i devoren el seu cos. Un depredador va nixer.
Orfe, Hannibal torna al castell familiar, reconvertit en orfenat sovitic desprs de la guerra. Als 13 anys, el seu oncle, pintor refugiat a Frana, l'acull  a prop de Pars. s all on comet el seu primer homicidi, venjant aix un afront fet a la dona japonesa del seu oncle, Dame Murasaki. Estudia medecina i, trobant el rastre dels assassins de la seva germana, tasta la seva venjana. Desprs emigra als Estats Units, pas on es converteix en un psiquiatre fams. Trib del mal, Hannibal posseeix una mestria total de la retrica, hipnotitzant literalment el seu pblic. Es fa membre del comit de l'orquestra filharmnica de Baltimore, de la qual assassinar un dels msics (Benjamin Raspail) per a servir-los un estrany ragout els ingredients del qual mai no van ser identificats.

Per darrere el somriure carnvor a les dents blanques, una bona educaci refinada, s'amaga un implacable criminal amoral que no coneix ni pietat, ni remordiment. En efecte, abans de ser detingut el 1980 per Will Graham , Lecter va tenir temps de massacrar vuit persones, entre les quals el msic i un empleat del padr del qual va degustar el fetge amb faves a la mantega i un excellent Chianti no deixant ms que dos supervivents (un d'ells s Mason Verger).

 Hannibal el Canbal .
Desemmascarat, Hannibal s detingut, jutjat i condemnat nou vegades a la perpetutat. Qualificat de pur socipata, s internat a l'hospital psiquitric de molt alta seguretat de Baltimore, sota la direcci del doctor Chilton.

Vuit anys desprs del seu empresonament, la facultat d'anlisi de Lecter ser sollicitada en l'assumpte de Francis Dolarhyde, el Drac Vermell (anomenat  la Mandbula, el petit Ratol o  la Dent viciosa segons les versions), assass de dues famlies. Ajudar la policia a encalar-lo, per donar igualment a l'assass l'adrea de Will Graham al qual l'assass far una visita que deixar terribles rastres sobre la cara de l'inspector.

Dos anys desprs aproximadament, Lecter rep la visita de Clarice Starling, alumna en el centre de formaci de l'FBI. El primer contacte s ms aviat fred :
Lecter : Sap a qu s'assembla amb la seva bossa a m i les seves sabates barates ? A una noia de granja, una noia de granja mudada, sense el menor bon gust. Una alimentaci correcta ha fet de vost una noia slida per no fa ms d'una generaci que han sortit de la pobresa. No tinc ra, agent Starling ? I aquest origen que intenta desesperadament amagar, ve del fons de Virgnia.

Que fa el seu pare ? Baixa a la mina? Empesta a carb ? I els nois que no paraven de saltar-li a sobre, tots aquests tempteigs a les palpentes, penosos i sudorosos al darrere dels cotxes mentre no somiava ms que amb marxar, amb treure'l d'all i amb entrar finalment a l'FBI.  (dileg de la pellcula El silenci dels anyells)

Tanmateix, a poc a poc, s'establir una complicitat entre dos ssers tan diferents i d'altra banda tan similars.

La filla del senador Martin ha estat segrestada per  Buffalo Bill  un boig assass que ja ha fet cinc vctimes. No hi ha d'haver la 6 i Hannibal t el poder d'evitar el descobriment d'un nou cadver, ja que coneix el nom de l'assass. Per no el donar a canvi de res. Vol una finestra, un paisatge. Clarice Starling li fa una oferta fiasc, per Lecter se n'assabenta per Chilton, que li fa al seu torn una oferta, aquesta vegada real.

Lecter s doncs transferit a Memphis (Tennessee) on dna un fals nom al senador i desprs, un vespre, escapa als dos guardians que massacra literalment (L'agent Boyle s martellejat fins a morir abans de ser penjat als barrots de Lecter, ventre obert. L'agent Pembry t la cara arrencada i el seu cos porta la roba del presoner. Mentrestant, Lecter que porta la cara de Pembry s traslladat en ambulncia abans de desaparixer). Malgrat les poques informacions que havia donat a Clarice Starling, la jove en prctiques es posa sobre la bona pista, i li permet alliberar la filla del senador Martin, i de matar Buffalo Bill.

Lecter s a la fuga. Marxa primer de tot a les Bahames on devora Chilton. Desprs  se'n va a  viure a Florncia (Itlia) on esdev  (sota el fals nom de Doctor Fell) conservador en una biblioteca. Per el seu passat l'agafa deu anys ms tard. Una antiga vctima, Mason Verger, un multimilionari desfigurat de manera terrible per Lecter, para una trampa a Hannibal.

El canbal enamorat.
Un cop ms, els camins de Lecter i de Starling es creuen. Clarice, de perms de l FBI i per un error en una investigaci, salva  Hannibal de les urpes de Verger per s ferida en l'operaci i queda inconscient. s Hannibal que li salva la vida i la recull a la casa de camp de Paul Krendler, del ministeri de la justcia.

Lecter, que s havia enamorat d'ella, la convida a un sopar romntic. Clarice intenta  matar Hannibal, sense xit per acaba aconseguint emmanillar-lo amb ella. L'nic mitj d'alliberar-se seria de tallar la m d'un dels dos. Hannibal tallar la seva prpia m i acaba fugint.

Tanmateix, al llibre s d una altra manera : Clarice s atreta per Hannibal Lecter i la parella aconsegueix fugir.

Descripci.
Fsica.
Hannibal Lecter no s molt gran, rabassut, cabells morens, les seves dents sn blanques i regulars i el seu somriure encisador.

Personalitat.


Anlisi.
Diferncies entre un personatge de ficci i un real assass canbal.
Segons certs perfils americans, el personatge d'Hannibal no pot existir en el sentit patolgic del terme. En efecte, els assassins que tenen grans capacitats intellectuals no sn canbals en els casos verificats.

Diferncies entre les novelles i les pellcules.
Existeixen diferncies notables entre el doctor Hannibal Lecter tal com apareix en la trilogia de Thomas Harris, i tal que s posat en escena a les pellcules. s cert que la seva popularitat deu molt al duo d'actors de 1991, Anthony Hopkins en el paper d'Hannibal i Jodie Foster en el de Clarice, fins al punt que se n'ha oblidat El Sis Sentit de 1986 i que una nova adaptaci de Red Dragon va sortir el 2002 amb Anthony Hopkins.

A la novella Hannibal, Thomas Harris somiava en l'adaptaci al cinema i pensava que Hopkins no la interpretaria, i en canvi que Jodie Foster reprendria el paper de Clarice. Tamb, en aquesta novella en la qual l'acci t lloc deu anys desprs d'El Silenci dels anyells, Hannibal Lecter ha sofert una operaci de cirurgia esttica que l'ha tornat irreconeixible, mentre que Clarice noms ha madurat. Per va ser el contrari el que es va produir: a la pellcula de Ridley Scott, Anthony Hopkins va reprendre el seu paper, mentre que el de Clarice va ser interpretat per Julianne Moore.

Igualment, els productors van considerar sens dubte immoral el final de Hannibal , en el qual els dos amants marxen a viure feli el seu conte de fades. A la pellcula de Ridley Scott, Hannibal fa tastar la seva cuina a Clarice, per ella es limita llavors a intentar parar-lo encara que aconsegueixi marxar sol grcies a un sacrifici.

Una altra diferncia capital  s la m esquerra de Lecter. A la novella s'explica clarament que Hannibal t sis dits en aquesta m (dos mitjos). s grcies a aquesta malformaci que aconsegueix evadir-se. En efecte, la seva m atreu sempre les mirades la qual cosa li permet amagar la seva clau en l'altre sense perill.
A ms, a Hannibal, les radiografies que rep Verger mostren que Lecter s'ha fet treure quirrgicament aquest sis dit. A la pellcula, es va adornar una histria amb fractura del bra per explicar aquestes rdios.

Per acabar, la cicatriu de l'operaci quirrgica a la seva m esquerra s la que atreu l'ull del Commandatore Pazzi, al llibre.

Un heroi de novella popular.
Hannibal Lecter renova el personatge estereotipat de l'ogre i del savi boig, i pot passar per a un hereu del jove angls Alex Delarge de La taronja mecnica d'Anthony Burgess. Boig, ho s sens dubte, almenys a la novella Red Dragon, primera obra de la trilogia, una mica menys a El silenci dels anyells. En aquestes dues novelles, Hannibal no s ms que un paper secundari.

s amb l'arribada de Clarice Starling a El silenci dels anyells que el psicpata evoluciona. Es veu de seguida que no far cap mal a la jove (quan una amiga li pregunta si no t por de Lecter fugat, respon que no t por, ja que per a Lecter, segons ella, intentar perjudicar-la seria falta de cortesia). Al capdavall, malgrat la massacre dels dos policies encarregats de vigilar-lo, en El silenci dels anyells Hannibal t un paper positiu ja que ajuda Clarice a triomfar sobre altres dolents i sembla ms aviat simptic per ser un assass.

A Hannibal, ell s d'ara endavant l'heroi. En una decoraci a la seva mesura (Florncia), enlluerna de refinament i d'erudici, fa investigacions histriques en el Palazzo Vecchio, es guanya el respecte i la confiana d'una societat cientfica donant una conferncia sobre Dante Alighieri. s una veritable assass-gentleman en srie. Els que l'acorralen sn tots dolents i corruptes, que mereixerien en el fons la sort que Hannibal els reserva. Finalment se sap que Hannibal ha estat traumatitzat per una infantesa desgraciada, argument gastat per que fa sempre el seu efecte davant un jurat. No obstant aix, el seu aspecte psicoptic lliga amb el que veiem en els seus primers crims, on sembla treure un cert gaudi dels crims que perpetra per venjana de la seva germana.

Morts estpides.
El comandant Pazzi encegat per la seva prpia avidesa, intenta obtenir les empremtes digitals del Dr. Lecter del lloc web de l'FBI a compte de Mason Verger. Hannibal sembla fer-ho tot per posar-lo en gurdia contra la seva prpia bestialitat; recordant-li la trista sort d'un dels seus avantpassats (Francesco Pazzi) per no fa res dues persones ms moriran abans que Pazzi...

El comandant Pazzi s un policia corrupte. Deixant Gnocco morir sobre el sl com un gos, impedint-li posar les seves mans sobre la ferida per retenir la sang, ensenya clarament la seva determinaci i el fet que no vol cap testimoni.

Mason Verger est totalment encegat per una set de venjana fins al punt que es creu superior a Hannibal grcies al seu odi envers ell, per segurament no grcies a una intelligncia ms refinada. Verger acabar devorat pels senglars de dos-cents setanta quilos alimentats noms amb aigua des de fa alguns dies, dest que reservava al seu botx. Hannibal no haur hagut sin de proposar al pobre (i fastiguejat) metge personal de Mason d'empnyer-lo al tancat dient-li: Noms haur de dir que sc jo qui l'he emps. 

Obres on surt el personatge.
Novelles.

 Red Dragon (1981) ;
 Silence of the Lambs (1988) ;
 Hannibal (1999) ;
 Hannibal Rising (2006);

Cinema.
 Manhunter (Michael Mann, 1986 a partir de la novella  Red Dragon) amb Brian Cox;
 El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs, Jonathan Demme, 1991) amb Anthony Hopkins;
 Hannibal (Ridley Scott, 2001) amb Anthony Hopkins;
 Red Dragon (Brett Ratner, 2002 a partir de la novella Red Dragon) amb Anthony Hopkins;
Hannibal Rising (Peter Webber, 2006) amb Aaran Thomas i Gaspard Ulliel;

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360382" title="Aclit" nonfiltered="676" processed="673" dbindex="140682">
L'aclit (del grec           / akolouthos, "servidor" o "acompanyant") s un ministeri enfocat al servei a l'altar a l'Esglsia catlica i a l'esglsia anglicana.

El ministeri.
Tradicionalment, l'aclit era el major dels ordes menors sagramentals fins al 1972. Pel motu proprio del Sant Pare Pau VI, ministeria qudam se suprimiren els ordes menors i el sotsdiaconat. Aleshores, l'orde de l'acolitat pass a sser un ministeri de laics, que no rep una ordenaci, ans una instituci. Ensems amb l'orde del lectorat, l'acolitat fou l'nic orde menor que subsist. Usualment, es tracta del segon ministeri que reben els qui es preparen per a l'ordenaci sacerdotal, desprs del lectorat i abans del diaconat (amb sis mesos de marge, segons el dret cannic). Igualment, els laics poden sser instituts aclits, si b que la majoria d'aclits actuals a les dicesis catliques ho sn de facto i no pas de iure. Segons el mateix motu proprio de 1972, els aclits poden exercir el ministeri extraordinari de la comuni. En aquests casos d'absncia d'un prevere o diaca, poden distribuir la comuni i exposar el Santssim.

Organitzaci.
L'organitzaci catlica de l'acolitat acostuma a fer-se dins les "escolanies", on es pot distingir entre una "escolania menor" i una "escolania major". L'escolania menor s formada per aquells infants que ja han rebut la primera comuni i que serveixen a l'altar com a part de la seva formaci cristiana. Aquests aclits reben popularment el nom d'escolans. Un escol ms gran, anomenat prefecte, els dirigeix. Quant a l'escolania major, solament s present en aquelles parrquies grans o a les catedrals. Es tracta de joves (homes, per b que s'hi poden trobar noies) majors de setze anys que han fet la confirmaci i que, o b han rebut la benedicci com a aclits, o b han estat instituts aclits. L'escolania major s un rgan collegiat que pren les decisions en captol, presidit per l'aclit de ms edat, el deg. Igualment hi pot haver els crrecs de bosser  el tresorer  i de secretari-canceller.

Vestimenta.

Abans de la reforma del Concili Vatic II i de la reforma del missal rom de Pau VI, l'aclit vestia una sotana roja o negre amb un roquet al damunt. Desprs de les reformes, s'obr la possibilitat de simplificar el parament. D'aleshores en, l'aclit vesteix normalment una alba cenyida si cal per un cord o cngol. A l'esglsia catalana, com que esdevingu habitual l's de la cogulla en comptes de l'alba entre els ministres ordenats, s freqent que els aclits tamb emprin la cogulla blanca. Amb tot, encara algunes escolanies a les solemnitats llueixen l'antic parament amb sotana roja i roquet.

Oficis de l'aclit.

En tant que servidor de l'altar i ajudant dels preveres celebrant i concelebrants, l'aclit realitza diverses tasques durant la missa. En una cerimnia solemne o festiva, hom pot trobar els segents oficis per a un aclit:
Crucfer: s l'encarregat de dur la creu a les processons d'entrada i sortida d'una missa i, si s'escau, a la lectura de l'Evangeli.
Evangeliari: Porta alat l'Evangeli a la process d'entrada en una missa.
Encenser o Turiferari: S'encarrega d'encensar durant tota la missa. Purifica el parament litrgic i els espais i objectes sagrats.
Cantor: s l'aclit encarregat de dirigir el cor, si n'hi hagus, i tots els cants d'una missa. A les catedrals hi sol haver un canonge que exerceix aquesta funci.
Cirial o Ceroferari: Porta els ciris que acompanyen la creu a les processos d'entrada i de sortida d'una missa. Tamb acompanyaran l'Evangeli en la seva process, lectura i exhibici. En misses ordinries solen sser dos cirials, mentre que a les solemnitats amb bisbe poden sser set.
Naveta o Naviculari: Acompanya l'encenser i duu la naveta amb l'encens que el celebrant emprar per posar al braseret.
Lector: En absncia de lectors instituts o de fidels que exerceixin de facto aquest ministeri, l'aclit pot llegir els textos de l'Antic Testament i les epstoles del Nou Testament, a part de les pregries dels fidels.
Parament de taula: Els aclits, durant l'ofertori, s'encarreguen de portar i situar les ofrenes a l'altar per a la litrgia eucarstica. En acabat, tamb les enretiraran.
D'altres oficis de l'aclit sn els de mitrer (qui duu la mitra del bisbe), baculer (qui sost el bcul del bisbe) i missaler (qui porta el missal).

Tots els oficis dels aclits sn coordinats pel mestre de cerimnies. A les catedrals, aquest s un prevere  ordinriament un canonge  nomenat pel bisbe que vetlla per la correcci litrgica.

Patronatge.
Els aclits es troben sota el sant patronatge de Tarsici, mrtir rom del segle III.

Referncies.


Enllaos externs.
Ctus Internationalis Ministrantium (Lliga Internacional d'escolans) ;
L'escolania de la Catedral de Girona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360418" title="Nombre 1024" nonfiltered="677" processed="674" dbindex="140683">

El nombre 1024 (MXXIV) s el nombre natural que segueix al nombre 1023 i precedeix al nombre 1025.
La seva representaci binria s 10000000000, la representaci octal 2000 i l'hexadecimal 400.
La seva factoritzaci en nombres primers s 210 = 1024.

En altres dominis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360432" title="Queer as Folk (Regne Unit)" nonfiltered="678" processed="675" dbindex="140684">
Queer as Folk s una srie de televisi britnica de 1999 que narra la vida de tres homes gais a Manchester, als voltants del Canal Sreet. Amdues, Queer as Folk i Queer as Folk 2, foren escrites per Russell T. Davies, qui s tamb l'autor del drama de temtica gai Bob and Rose.

Queer as Folk fou produda per Red Production Company per a la cadena anglesa Channel 4, la que havia mostrat previament la seua disposici cap al material sobre tema gay amb pel.lcules per a TV com Beautiful Thing, aquesta va tindre posteriorment una eixida cinematogrfica. El ttol de la srie prove d'una expressi dialectal del nord d'Anglaterra, "there's nought -pronunciat 'nowt'- so queer as folk", que significa "rs s tan estrany com la gent". Tamb s un joc de paraules, ja que "queer" significa "marieta", a ms a ms d'"estrany". Davies la havia titulat inicialment aix, encara que grcies a la suggeriment dels executius de Channel 4 durant el perode de desenvolupament i pre-producci se la coneixia com Queer as Folk, abans que tornara al seu nom anterior.

 Personatges i trama .
Els productors diuen que Queer as Folk, a pesar de ser una descripci realista encara que superficial de la vida urbana gay dels 1990s, no s ms que una fantasia, i que Stuart, Vince i Nathan sn tant personatges com arquetips de gais. 

Els personatges principals sn Stuart Alan Jones (Aidan Gillen), que aparentment tracta de tindre sexe amb tots els homes al Gran Manchester (i te xit), el seu amic de tota la vida Vince Tayler (Craig Kelly), al que li agrada Stuart i te menys sort buscant homes, i finalment Nathan Maloney (Charlie Hunnam), que te 15 anys i s nou en la escena gai, encara que no li falta confiana.

A Stuart, un executiu publicitari, se li representa com alg que posseeix un poder intrnsec, capa de doblegar a qualsevol als seus desijos, sent incls capa de ejacular prematurament per a dissuadir a Nathan de ser l'objecte de la seua veneraci. La principal caracterstica de Stuart s que fa el que vol. Fa esclatar el cotxe de la mare del seu amic (desprs de qu la mare faja alguna cosa particularment roina al seu fill); convida a la companya de treball de Vince (aquesta s sent atreta per ell) a la festa d'aniversari de Vince, i all li presenta al nuvi de Vince (per a fer que Vince li odie i aix Vince s'enamore del seu nuvi); i estavella un cotxe de prova al vestbul d'un concessionari (quan el venedor fa un comentari homfob).

Alguns dels personatges secundaris, com Hazel (mare de Vince) i Alexander, posseixen certa profunditat que segons avana la trama, possibilita que Hazel acabe millor parat. Part de l'xit de la srie s deu a la forma en qu el guionista, deliberadament, deixa algunes coses en l'aire, permetent que la histria continue alrededor d'elles.

En la segona temporada, el to s torna una mica ms seris, i cada un dels personatges principals te que prendre dures decisions respecte al seu propi futur. Per al final, tot ix b: Nathan s converteix en el futur "rei" de Canal Street, mentre Vince aconsegueix anar-se'n amb el seu estimat Stuart(ja que aquest volia alguna ciutat ms gran que Manchester i decideix-se'n anar-se'n a Londres; per Vince el conven d'anar-se'n a per alguna ciutat ms gran), acaben inexplicablement ambds a Amrica.

 Resposta .

La primera srie va causar controvrsia al Regne Unit perqu a molts conservadors els sorprengu la imatge d'un xiquet de 15 anys mantenint relacions homosexuals. El tractament explcit de les escenes de sexe tamb va causar controvrsia; en particular el primer episodi, en el que s representa una extensa escena de sexe amb masturbaci, anilingu (o bes negre) i semen. De totes maneres, la primera temporada fou un xit fulminant d'audincia, encara que 
s va pasar en horari nocturn i de l'aband del seu principal patrocinador Beck's. 

L'enorme xit de la primera temporada va dur a Channel 4 a produir una segona. Encara que Davies va intentar inicialment escriure una segona temporada completa, va decidir que no quedava molta histria per contar, i va acabar la trama amb un especial per a TV de dos episodis, Queer as Folk 2 ('Same Men. New Tricks'), emesa al 2000. Aquesta volta , les escenes de sexe explcit foren prcticament nulles, una decisi aplaudida per la gent que prviament les havia criticat.

 Spin-Offs i Remakes .

Una spin-off, Misfits, fou encarregada per Channel 4. La srie hauria seguit la vida dels personatges Hazel, Alexander, Donna (que no aparegueren a la segona temporada degut a problemes d'agenda) i Bernard de la srie original, a l'hora que introduria nous. Encara que Davies va escriure esbs de gui per a quatre episodis i la lnia principal a seguir per a  altres vint i dos, la srie fou cancel.lada abans d'arribar a preproducci, aix com The Second Coming"", que fou ms tard produda i emesa per ITV1.

Com a resultat de la decissi de Channel 4, Davies rebutj un acord per a fer una srie de histries curtes basades en Queer as Folk, que s publicarien a la pgina web de la cadena, i declar que mai tornaria a treballar amb Channel 4

Grcies a l'xit de la versi britnica, el canal de cable estatunidenc Showtime realiz una versi localitzada a Pittsburgh (Pennsilvnia), baix el ttol de Queer as Folk, ara b desviant-se bastant de la trama original.

La versi estatunidenca fou criticada per fans de la versi britnica, que veien als actors massa glamurosos i pensaven que l'ambient de comdia lleugera s'havia perdut. Tamb se l'ha criticat per suavitzar els elements obscurs de la srie original; per exemple, Phil (Ted en la versi estatunidenca), que moria en un dels primers captols de la srie original, no mor en la versi del Canad i Estats Units, i Stuart (Brian en la versi EE.UU.) canvia de la personificaci del poder, a la personificaci de noms sexe. Justin te 17 anys en lloc de 15 com el Nathan de la original. A ms, la versi estatunidenca remarca ms els aspectes sexuals de la trama (incloent nombroses escenes de sexe), en una aparent cerca d'espectadors.

Repetici: 
A Llatinoamrica a travs del canal argent de cable I-SAT.
A Mxic s va transmetre a l'any 2002 per Oncetv de televisi oberta i recentment, en gener de 2008 per Canal 22.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Queer as Folk (Estats Units);
The L Word;

 Enllaos externs .
Charlie Hunnam s Website;
Queer as Folk en Internet Movie Database ;
TV Tome Guia d'Episodis ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360480" title="Ramiro de Maeztu" nonfiltered="679" processed="676" dbindex="140685">


Ramiro de Maeztu y Whitney (Vitria, laba, 4 de maig de 1875   Madrid, 29 d'octubre de 1936) fou un  escriptor espanyol pertanyent a l'anomenada Generaci del 98.

De pare basc i mare anglesa (encara que nascuda a Nia). Estudi el batxillerat a Vitria on va destacar en les matemtiques i la histria, va passar part de la seva joventut a Pars i l'Havana on va exercir diversos oficis.

Autodidacta, en la seva joventut tingu idees socialistes per, segons ell mateix va dir, no va ser anticlerical. El 1997 s'establ a Madrid i collabor en diverses revistes i en diaris com l'ABC. Va ser amic d'Azorn i Po Baroja per la qual cosa i per la seva postura intelectual se'l considera un integrant de la Generaci del 98. El llibre Hacia otra Espaa, recull gran part de les seves collaboracions periodstiques, examina les causes de la decadncia espanyola, fa una crtica molt dura de la vida estatal i proposa una renovaci d'estil europesta.

De 1905 a 1919 va residir a Londres, on treball de corresponsal de premsa. Aquest perode correspon a la seva fase liberal i publica en angls el llibre Authority, Liberty and Function in the Light of the War (1916), apargut en castell com La crisis del humanismo, on examina els conceptes d'autoritat i llibertat en la societat moderna.

Desprs de la seva tornada a Espanya el 1919, comena la seva desconfiana en la democrcia liberal i va quallant la seva evoluci cap el tradicionalisme catlic. 

Accept la dictadura de Primo de Rivera valorant-ne "els bns" entre els quals apreciava la unitat d'Espanya i la seguretat ciutadana. Va acceptar durant aquest perode el crrec d'ambaixador a l'Argentina (1928)on va conixer Zacaras de Vizcarra qui va introduir el terme hispanitat que Maeztu va acceptar i propagar en comptes del terme raa. 

El 1935 va ser adms com a membre de la Real Acadmia de la Lengua espaola.

Segons recull Josep Benet, Ramiro de Maeztu pensava que l'nica soluci al problema catal era la guerra

Va ser escollit com a diputat a les corts de la segona repblica espanyola dins el partit Renovacin Espaola on es manifest com opositor al rgim.

En comenar la Guerra Civil Espanyola, va ser detingut per forces republicanes i tancat a la pres de Ventas el 30 de juliol de 1936. Mor afusellat en el cemen tiri d'Aravaca el 29 d'octubre de 1936.

Obres.
Principalement va ser un periodista encara que tamb va escriure una novella  (La guerra del Transvaal) y una obra de teatre indita (El sindicato de las esmeraldas).

Els llibres Hacia otra Espaa (1899), La crisis del humanismo (1919), Defensa de la Hispanidad (1934) i Defensa del Espritu (pstuma).

Assaigs: Don Quijote, don Juan y La Celestina (1929) i La brevedad de la vida en la poesa lrica espaola (1935), pronunciat como discurs de ingrs en la Real Academia Espanyola.

Enllaos externs.
Biografia de Ramiro de Maeztu;
Una altra biografia;
Artculos en la revista Accin Espaola;
Text de la Defensa de la Hispanidad;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360491" title="Francesc Palanca i Roca" nonfiltered="680" processed="677" dbindex="140686">
Francesc Palanca i Roca (Alzira, 11 d'agost de 1834 - Valncia, 17 d'agost de 1897), fou un dramaturg valenci en catal.

Fou un popular autor dramtic i un dels ms respectats i influents de la seua poca. Era fill d'un forner i no va tenir accs a l'educaci formal fins a edat molt avanada; no va aprendre a llegir fins als disset anys i a escriure fins als vint-i-sis. Tot i aix, gaudia d'un gran enginy i una gran facilitat per a versificar. Es va fer fams per les seves peces teatrals de propaganda poltica. En la seva memria, any enrere any, es lliura el Premi de Teatre Francesc Palanca i Roca dintre dels Premis literaris ciutat d' Alzira).

Obra.
Llista no exhaustiva
 La ball de Sen Franss. Ed. facsmil. Biblioteca Virtual Joan Llus Vives. Biblioteca Dramtica Valenciana. ;
Original: Valencia, F. Campos, 1868.
 La gata moixa: (choquet en un acte de costums valensianes, orichinal y en vers). Ed. facsmil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante. ;
Original: Valencia, Juan Mariana y Sanz, 1874.
 El sl de Rusafa!!: sarsuela en un acte, y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Rca ; msica de Juan Garca y Catal. Ed. facsmil. Biblioteca Virtual Joan Llus Vives. Biblioteca Dramtica Valenciana. ;
Original: Valencia, Jos Mateu Garn, 1861.
 Secanistes de Bixquert  Al vell carabasa en ell : comedia bilinge, en dos actes y en vers / orichinal de Francisco Palanca y Roca. Ed. facsmil. Biblioteca Virtual Joan Llus Vives. Biblioteca Dramtica Valenciana. ;
Original: Jtiva, Blas Bellver, 1867.
 El secret del agelo : pesa bilinge en un acte y en vers, de costums valensianes / orichinal de Francisco Palanca y Roca. Ed. facsmil. Biblioteca Virtual Joan Llus Vives. Biblioteca Dramtica Valenciana. Biblioteca Universitaria. ;
Original: Valencia,  (Vitorino Len, 1870).
 El secret del agelo : pesa bilinge en un acte y en vers de costums valensianes. Ed. facsmil. Biblioteca Universitaria. Biblioteca de la Universidad de Alicante. ;
Original: Valencia, n., 1870 (Imprenta de Victorino Len).

Bibliografia.
.


Enllaos Externs.
virtual Miguel de Cervantes. Francisco Palanca y Roca





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360499" title="Apogon radcliffei" nonfiltered="681" processed="678" dbindex="140687">

 Apogon radcliffei   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. 1918. New and little-known fishes from the Philippine Islands. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 70: 2-71. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360510" title="Protena Fluorescent Verda" nonfiltered="682" processed="679" dbindex="140688">
La protena fluorescent verda (en angls Green Fluorescent Protein ) est composta de 238 aminoacids (26.9 kDa), originalment allada de la medusa Aequorea victoria que t una fluorescncia verda quan sxposa a la llum blava. La GFP provinent d'aquesta medusa t una longitud d'ona mxima d'adsorbci de llum a 395 nm i un altre pic menys intens a 475 nm. El primer pic es troba a la regi inferior de l'espectre visible de la llum corresponent al verd. En biologia molecular i cellular, el gen GFP s'usa com a marcador d'expressi. En formes modificades, s'ha utilitzat com a biosensor i s'han creat animals trangnics que exhibeixen fluorescncia.El gen GFP es pot introduir en organismes i es pot mantenir en el genoma a travs de cultius o injecci local amb vectors virals. Fins ara, bactries, plantes, mosques, cllules,... han estat creades usant GFP com a marcador. Martin Chalfie, Osamu Shimomura i Roger Y. Tsien comparteixen el Premi Nobel de Qumica 2008 pel descobriment i desenvolupament de tcniques usant la protena fluorescent verda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360515" title="Jaume Rovira Freixa" nonfiltered="683" processed="680" dbindex="140689">
Jaume Rovira Freixa s un dibuixant de cmic nascut en Sentmenat el 29 de juny de 1951 i que va treballar fonamentalment per a l'Editorial Bruguera i Edicions B.

 Biografia .

Va estudiar Filosofia i Literatura en la Universitat de Barcelona, aix com Histria Contempornia. A ms d'a va rebre classes d'animaci (amb Josep Escobar), dibuix clssic i escriptura de guions de cmics. Va fer el seu debut en els cmics en 1970, treballant per a revista infantil DDT.

 El seu dibuix .

El dibuix de Rovira, un dels dibuixants de la casa amb un tra ms fi i agradable, te tamb, paradoxalment, grans influncies de Manuel Vzquez, ja que quan va entrar a treballar en Bruguera va ser entintador seu.

Va publicar els seus treballs en les revistes juvenils: Din-Dan, Pulgarcito, Tio Vivo, Mortadelo, Garibolo, Zipi y Zape, TBO i Guai!.

Per al mercat dans va dibuixar per a empreses en l'rbita de Disney. Aix s com ell va poder signar pgines de personatges com l' nec Donald, Muzzy, Opi i Ipo i nec Kwak.

Tamb va ser dibuixant freelance, i fruit d'aix hi va dibuixar molts psters, illustracions i historietes.

 Personatges .

 "Segis y Olivio, traperos de alivio", 1971;
 "Cinco Amiguetes";
 "Hotel Mediaestrella";
 "Vicente, el dependiente";
 "Piluca";
 "Pepe";
 "Pablito";
 "ngel";
 "Los dibujantes tambin lloran";
 "Tardn de los monos";
 "Drcula";
 "Historias del Compact Disc";
 "Obseso Pisafondo";

Enllaos externs.
Entrevista a Jaume Rovira 13,rue Bruguera ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360528" title="Eurocom" nonfiltered="684" processed="681" dbindex="140690">

Eurocom s un projecte per a la intercomprensi entre els idiomes d'Europa. T la seva base a la Universitat de Frankfurt del Main i est liderat pel catalanfil alemany Tilbert Ddac Stegmann, catdratic de filologia romnica en aquesta universitat.

S'articula en tres grans grups: EuroComRom (llenges romniques), EuroComGerm (llenges germniques) i EuroComSlav (llenges eslaves), si b no es descuiden les llenges que no s'inclouen en cap d'aquests grups (el grec, el malts, el grup format pel fins, l'hongars i potser el basc i el grup cltic).

El sistema Eurocom es basa en les semblances entre llenges d'un mateix grup. Sovint, aquestes semblances, si sn de fontica, sn regulars. Aix, per exemple, en les llenges romniques (portugus, espanyol, aragons, catal, occit, francs, itali, romans, etc.) els grups fontics llatins evolucionen d'una determinada manera, o que fa possible la comprensi de les paraules d'una altra llengua romnica un pic s'ha descobert la llei fontica que hi ha darrere. Aquest sistema s tamb aplicable a les llenges germniques (per exemple, entre angls, neerlands i alemany).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360536" title="Lector" nonfiltered="685" processed="682" dbindex="140691">
El lector s un dels ordes menors de l'orde sagramental de l'esglsia catlica.

Reconvertit al 1972 pel motu proprio de Pau VI en ministeri de laics, el lector s l'encarregat de fer les lectures de l'Antic Testament i les epstoles del Nou Testament en la litrgia de la paraula d'una missa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360563" title="Annzides" nonfiltered="686" processed="683" dbindex="140692">
Els Annzides (dinastia Annzida o Banu Annaz) foren una dinastia d'origen kurd que va governar a la zona entre els moderns Iraq i Iran entre el 991 i el 1117. Els seus dominis inclogueren Kirmanshah,  ulwan, Dinavar, Shahrazur, Dakuka (Daq q), Daskara, Bandanidjin (Mandeli), i Numanya. 

Els Banu Annaz tenien com a base als kurds shadhandjan. Els seus sobirans van portar noms i ttols rabs. El seu govern fou de tipus seminmada amb els caps vivint en tendes i disposant d'algunes fortaleses on amagaven els tresors i els servien de refugi quan hi havia problemes. Les seves fronteres eren molt fluides i s'eixamplaven o retreien segons els moments. La dinastia va estar dividida en diverses branques. Annaz deriva d'anz (ovella) i voldria dir amo, mercader o pastor d'ovelles. Darrerament tamb sn anomenats pels historiadors com Banu Ayyar forma rab del nom Annaz.

Els shadhandjan vivien entre Bagdad i Rayy; en aquesta darrera regaven els descendents del buwyhida Rukn al-Dawla, i a Bagdad els de Adud al-Dawla; a la seva part occidental tenien als rabs Banu Ukayl i Banu Mazyad, que els separaven de l'Iraq, i a l'est els kurds hasanwyhides, que els separaven dels buwyhides de Rayy. L'aparici dels seljcides els va desorganitzar; de vegades van donar suport al seljcides i d'altres als buwyhides.

La dinastia la va fundar Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz que tenia capital a Hulwan 

El va succeir a Hulwan el seu fill Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris (1010-1046) per altres germans van obtenir alguns territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels lurs. 

A la mort de Hisam al-Din l'abril 1046, els kurds de la zona es van agrupar entorn del seu germ Muhalhil, que el 1047 va ocupar Kirmanshah i Daynawar on el seljcida Ibrahim Inal (o Ibrahim Yinal, parent del cap seljcida i futur sult Toghrul Beg que l'havia enviat a la zona) havia nomenat governador a Badr ibn Tahir ibn Hilal dels kurds hasanwyhides.

Sembla que tenia el suport de les tribus de Shahrazur perqu el nebot de Muhalhil, Sadi Suda ben Abi l-Shawk, cap dels shadhandjan es queixava d'estar marginat al seu feu local. Aquestes queixes les va presentar el setembre del 1046 a Ibrahim Inal que li va donar un contingent de ghuzz amb el que va anar a Hulwan on va fer la khutba en nom d'Ibrahim (1047). Aix va enfurismar a Muhalhil.

Poc desprs es va apoderar de Bandanidjin i el seu oncle Surkhab (aliat de Mushahin) es va refugiar a Diz i-Deloya. Per Sadi i el seu aliat el cap dels Djawan foren derrotats per Muhalhil i fets presoners. Surkhab, que estava ara en mans dels lurs fou entregat per aquestos a Ibrahim Inal que li va fer treure un ull. 

Una revolta d'un fill de Shurkab contra Muhasin va permetre la llibertat de Sadi que se'n va anar amb Ibrahim Inal, el qual no el va rebre gaire be, anant llavors a Daskara (prop de Shahraban) on va demanar ajut a Bagdad. Ibrahim Inal va nomenar a un parent seu al front d'un exrcit per ocupar els territoris de Shurkhab, el qual l'havia d'acompanyar per facilitar la submissi (desembre de 1047) per l'expedici fou derrotada pel cap Abu l-Fath ibn Warran Djawani, aliat de Sadi.

Aquest darrer, per, fou derrotat pels ghuzz, que van creuar el Tigris  i Sadi es va haver de refugiar amb els rabs Banu Mazyad i Ibrahim Inal va ocupar Sirwan, la darrera fortalesa important dels annzides. Tot seguit va expulsar a Muhalhil de Shahrazur i el va assetjar a Tiranshah per durant el setge (1048) es va declarar una epidmia de pesta i Ibrahim Inal es va haver de retirar cap a Mahidaht a l'oest de Kirmanshah.

Muhalhil va recuperar Shararzur i el 1050 va fer homenatge a Toghrul Beg que el va rebre amistosament i li va retornar Sirwan, Dakuka, Sharazur i Saamghan; el seu germ Surkhab va rebre el feu de Dizi Mahki al nord-oest del Luristan; Sadi, unit tamb a la submissi, va rebre els dos Rawands, prop de Nihawand. 

El 1053 Sadi, posat al front d'un exrcit per Toghrul, va aprofitar per dirigir-se als dominis del seu oncle Muhalhil i el va derrotar a Numaniyya, fent-lo presoner.

El fill de Muhalhil, Badr ibn Muhalhil, va anar a Bagdad (governat per al-Basasiri) a demanar ajut per l'alliberament del seu pare. Toghrul va oferir alliberar a un fill de Sadi que tenia com hostatge a canvi de la llibertat de Muhalhil, per Sadi va refusar i es va declarar obertament en rebelli i es va aliar al buwyhida Malik al-Rahim; fou derrotat per les forces de Toghrul Beg i de Badr ibn Muhalhil  per el presoner ja devia haver mort. Badr va anar a Shahrazur on es va proclamar sobir i Sadi es va tancar a la fortalesa  de Rawshan-Kubadh (a la riba dreta del Diyala) on va rebutjar un atac turc seljcida.

Toghrul va ocupar Bagdad el 18 de desembre de 1055. El 1058 els annzides va ocupar altre cop Kirmanshah i les fortaleses de Khulandjan i Aranba, probablement properes a Kangawar, que pertanyien als kurds hasanwyhides. En endavant els annzides desapareixen de les crniques tot i que van conservar el poder local. 

Aix Ibn al-Athir informa que el turcman Karabuli va atacar a Surkhab ben Badr el 1101. Els generals del sult es van apoderar del tresor i van portar un tribut a Barkyaruk. El territoris de Surkhab foren ocupats pels turcmans excepte Dakuka i Shahrazur; Surkhab va morir el 1106 i el va succeir el seu fill Abu Mansur. Ibn al-Athir diu que la famlia de Surkhab havia regnat fins a la data (1117) uns 130 anys. 

Desprs d'Abu Mansur encara apareix un petit cap local, Surkhab ibn Annaz que era vassall vers la meitat del segle XII del sobir afshar de Khuzestan, Shuhla (Shumla). A la mort de Shumla el 1174 les seves possessions van passar a Khurshid Silurzi fundador de la dinastia menor de Lur (Lur i-Ku ik). Surkhab ibn Innaz va esdevenir un governador (shihna) sota les seves ordes amb seu a Manrud, i finalment tamb aquest crrec fou suprimit al cap de pocs anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360584" title="Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz" nonfiltered="687" processed="684" dbindex="140693">
Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia Annzida.

Era un cap kurd; el seu ttol era hadjib i nadjib pel que cal suposar que era un funcionari del buwyhida Baha al-Dawla (980-1013) i va poder governar a Hulwan del 991 al 1010.

El 997 es va apoderar de Dakuka que pertanyia als Banu Ukayl (Ukaylides o Uqaylides). El 999 va aniquilar el petit feu local de Zahman ibn Hindi a Khanikin. El 1002 va lluitar contra el Banu Mazyad (Mazydides) aliat al cap Hadjdjadj ibn Hormuz. El mateix any es va posar al servei de Amid al-Djuyush. 

El 1006 fou expulsat d'Hulwan pel kurd Badr ben Hasanwayh aliat a Abu l-Hasan Ali ibn Mazyad, i es va retirar a Bagdad amb el visir  Amid al-Djuyush Abu Ali Hasan ibn Abi Djafar, i al cap d'uns mesos es va signar un tractat amb el cap kurd rival pel qual es va declarar vassall hasanwyhida i va recuperar Hulwan (1007) o en tot cas abans del 1010, perqu segon Ibn al-Athir va morir aquest any en aquesta ciutat.

El va succeir a Hulwan el seu fill Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, per altres germans van obtenir alguns territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab ibn Muhammad a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels lurs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360609" title="Campionat de So Tom i Prncipe de futbol" nonfiltered="688" processed="685" dbindex="140694">
El Campionat de So Tom i Prncipe de futbol s la mxima competici futbolstica de So Tom i Prncipe. s organitzada per la Federao Santomense de Futebol i fou creada el 1977. El campionat es decideix en un partit entre els campions de l'illa de So Tom i l'illa de Prncipe.
 
 

Historial.


1977 : Vitria FC (ST);
1978 : Vitria FC (ST);
1979 : Vitria FC (ST);
1980 : Desportivo de Guadalupe (ST);
1981 : Desportivo de Guadalupe (ST);
1982 : Sporting Praia Cruz (ST);
1983 : no es disput;
1984 : Andorinha Sport Club (ST);
1985 : Sporting Praia Cruz (ST);
1986 : Vitria FC (ST);
1987 : no es disput;

1988 : 6 de Setembro (ST);
1989 : Vitria FC (ST);
1990 : GD Os Operrios (P);
1991 : Santana FC (ST);
1992 : no es disput;
1993 : GD Os Operrios (P);
1994 : Sporting Praia Cruz (ST);
1995 : Inter Bom-Bom (ST);
1996 : Caixo Grande (ST);
1997 : no es disput;
1998 : GD Os Operrios (P);

1999 : Sporting Praia Cruz (ST);
2000 : Inter Bom-Bom (ST);
2001 : Bairros Unidos FC (ST);
2002 : no es disput;
2003 : Inter Bom-Bom (ST);
2004 : GD Os Operrios (P);
2005 : no es disput;
2006 : no es disput;
2007 : Sporting Praia Cruz (ST);

(ST): Campi de So Tom / (P): Campi de Prncipe

Enllaos externs.
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360611" title="Lliga de So Tom de futbol" nonfiltered="689" processed="686" dbindex="140695">
La Lliga de So Tom de futbol s la mxima competici futbolstica organitzada per la Federao Santomense de Futebol per l'illa de So Tom. El campi disputa el Campionat de So Tom i Prncipe de futbol.

Historial.


1977 : Vitria FC;
1978 : Vitria FC;
1979 : Vitria FC;
1980 : Desportivo de Guadalupe;
1981 : Desportivo de Guadalupe;
1982 : Sporting Praia Cruz;
1983 : no es disput;
1984 : Andorinha Sport Club;
1985 : Sporting Praia Cruz;
1986 : Vitria FC;
1987 : no es disput;

1988 : 6 de Setembro;
1989 : Vitria FC;
1990 : ;
1991 : Santana FC;
1992 : no es disput;
1993 : ;
1994 : Sporting Praia Cruz;
1995 : Inter Bom-Bom;
1996 : Caixo Grande;
1997 : no es disput;
1998 : ;

1999 : Sporting Praia Cruz;
2000 : Inter Bom-Bom;
2001 : Bairros Unidos FC;
2002 : no es disput;
2003 : Inter Bom-Bom;
2004 : UDESCAI;
2005 : no es disput;
2006 : no es disput;
2007 : Sporting Praia Cruz;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360612" title="Lliga de Prncipe de futbol" nonfiltered="690" processed="687" dbindex="140696">
La Lliga de Prncipe de futbol s la mxima competici futbolstica organitzada per la Federao Santomense de Futebol per l'illa de Prncipe. El campi disputa el Campionat de So Tom i Prncipe de futbol.

Historial.


1977 : ;
1978 : ;
1979 : ;
1980 : ;
1981 : ;
1982 : ;
1983 : no es disput;
1984 : ;
1985 : ;
1986 : ;
1987 : no es disput;

1988 : ;
1989 : ;
1990 : GD Os Operrios;
1991 : ;
1992 : no es disput;
1993 : GD Os Operrios;
1994 : ;
1995 : ;
1996 : ;
1997 : no es disput;
1998 : GD Os Operrios;

1999 : FC Porto Real;
2000 : GD Sundy;
2001 : GD Sundy;
2002 : no es disput;
2003 : 1 de Maio;
2004 : GD Os Operrios;
2005 : no es disput;
2006 : no es disput;
2007 : UDAPB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360613" title="Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris" nonfiltered="691" processed="688" dbindex="140697">
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia Annzida.

A la mort del primer i fundador, el seu pare Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, el 1010, el va succeir a Hulwan (1010-1046) per altres germans van obtenir alguns territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab ibn Muhammad a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels lurs.

En aquest temps la dinastia ja dominava fins a Daynawar i probablement Shabur Khwast que foren ocupades pel kakyida Ala al-Dawla, que desprs de l'extinci de la branca buwyhida de Rayy (1007) havia heretat per via femenina els seus territoris.

Inicialment es va enfrontar al visir buwyhide Fakhr al-Mulk per fou rebutjat cap a Hulwand i desprs s'hi va reconciliar. Per un enlla matrimonial va millorar les seves relacions amb els mazydides o Bany Mazyad.

El 1014 el buwyhida Shams al-Dawla d'Hamadan es va enfrontar al hasanwyhida Hilal ibn Badr que va morir a la lluita i el fill del qual Tahir ibn Hilal fou fet presoner. En l'absncia de Shams al-Dawla (que era a Rayy), Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris es va apoderar de Kirmanshah, domini hasanwyhida. Shams al-Dawla va sortir de Rayy, va retornar a Hamadan i va deixar lliure a Tahir, amb la condici de combatre als annzides. Abu l-Shawk es va retirar cap a Hulwand per va rebre l'ajut de Abu l-Hasan ibn Mazyad. Abu l-Shawk fou en general derrotat per la guerra es va aturar quan Tahir es va establir a Nahrawan i va fer la pau amb Abu l-Shawk (aquest se sometia a Tahir) i s va casar amb una dona de la seva famlia, pero aix fou una maniobra d'Abu l-Shaw que va aprofitar les cerimnies per atacar a Tahir al que va matar i es va apoderar dels territoris hasanwyhides.

Llavors Shams al-Dawla va atacar personalment al cap annzida, per fou derrotat a la batalla de Kirmanshah (1015). En la lluita entre els buwyhides Abu Kalidjar i Djalal al-Dawla va donar suport al segon  (1030) i va intentar reconciliar als dos sultans. El 1030 va ocupar Dakuka als Banu Ukayl.

Bandes irregulars d'oghuz es va apoderar d'Hamadan i van atacar Dinawar i Asadabad (1029), i poc desprs (1030) van ocupar Mossul; Djalal al-Dawla amb el suport d'Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris els va anar a combatre per foren derrotats encara que se'ls va poder aturar. El seu germ Surkhab es va aliar als kurds Djawani (moderns Djaf) i Abu l-Shawk va buscar l'ajut de Djalal al-Dawla; el 1037 va canviar de bndol i va donar suport a Abu Kalidjar que estava assetjant a Djalal al-Dawla. 

El 1038/1039 va ocupar Kirmanshah (Qarmisin) i va fer presoner al governant local un hasanwyhida kurd atacant tot seguit les fortaleses hasanwyhides de Arnaba i Kulundjan. Mentre va consolidar el seu poder intern: els seus germans governaven territoris: Muhalhil ibn Muhammad a Shahrazur, i Surkhab ibn Muhammad a Bandanidjin (Mandali) al sud, prop dels territoris dels lurs. 

En aquest temps el kakyida Ala al-Dawla va avanar i va conquerir els territoris fins a Mardj i el annzida es va haver de refugiar al castell de Sirwan probablement a la vora del Diyala; el 1040 va esclatar la lluita entre en seu fill Abu l-Fath i el oncle d'aquest Muhalhil, per la regi de Daynawar; Abu l-Fath ibn Abu l-Shawk havia estat fet presoner i el pare va haver de marxar contra el seu germ. Muhalhil va demanar ajut al kakyida Ala al-Dawla d'Hamadan que va venir amb un exrcit i va annexionar Dinawar i Kirmanshah per va morir sobtadament el setembre del 1041. L'altre germ Surkhab ibn Muhammad es va apoderar de Dakuka i Abu l-Shawk va demanar ajut al buwyhida Djalal al-Dawla de Bagdad  al que havia estat aliat (1030) pero al que s'havia oposat (1037), i amb el seu ajut va poder recuperar Hulwand.

Les relacions entre els dos germans van millorar pero com que Muhalhil no volia alliberar a Abu l-Fath, el fill d'Abu l-Shawk la guerra va seguir. El 1042 va atacar a Muhalhil que va fugir a Sinda (potser Senne) per no va poder alliberar al seu fill; la mort d'Abu l-Fath (que estava captiu) i el perill turc, va permetre un arranjament de pau general.  

El 1043 va morir Djalal al-Dawla i el 1045 el seljcida Toghrul Beg va enviar al seu germanastre Ibrahim Yinal amb un exrcit cap a Prsia occidental; desprs de la fugida del governador d'Hamadan, Abu l-Shawk es va retirar de Dinawar cap a Kirmanshah i desprs es va refugiar altre cop a la ciutadella de Sirwan  (abril del 1046) i els turcs van devastar els seus territoris. 

Va morir l'abril del 1046. Els seus homes es van posar al servei de Muhalhil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360623" title="Lliga centreafricana de futbol" nonfiltered="692" processed="689" dbindex="140698">
La lliga centreafricana de futbol s la mxima competici futbolstica de la Repblica Centreafricana. s organitzada per la Fdration Centrafricaine de Football. Fou creada l'any 1968

Historial.


1968 : US Cattin;
1969 : ?
1970 : ?
1971 : Ral Olympique Castel;
1972 : ?
1973 : Ral Olympique Castel;
1974 : ASDR Fatima;
1975 : Ral Olympique Castel;
1976 : AS Tempte Mocaf;
1977 : SCAF Tocages;
1978 : ASDR Fatima;
1979 : Ral Olympique Castel;
1980 : USCA;
1981 : Publique Sportive Mouara;
1982 : Ral Olympique Castel;

1983 : ASDR Fatima;
1984 : AS Tempte Mocaf;
1985 : SCAF Tocages;
1986 : Publique Sportive Mouara;
1987 : ?
1988 : ASDR Fatima;
1989 : SCAF Tocages;
1990 : AS Tempte Mocaf;
1991 : FACA;
1992 : USCA;
1993 : AS Tempte Mocaf  ;
1994 : AS Tempte Mocaf;
1995 : FACA;
1996 : AS Tempte Mocaf;
1997 : AS Tempte Mocaf;

1998 : ;
1999 : AS Tempte Mocaf;
2000 : Olympic Real de Bangui;
2001 : Olympic Real de Bangui;
2002 : Anullat;
2003 : AS Tempte Mocaf;
2004 : Olympic Real de Bangui;
2005 : Anges de Fatima;
2006 : ?
2007 : ?
2008 : ?


Referncies i notes.


Enllaos externs.
RSSSF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360654" title="Alba (vestit)" nonfiltered="693" processed="690" dbindex="140699">

L' alba (en llat, "vestit blanc") s una vestimenta litrgica de l'esglsia catlica i l'esglsia anglicana.

Institut com a hbit litrgic per a tots els ministres i ordes sacerdotals de l'esglsia catlica, l'alba s una tnica de roba blanca que cobreix tot el cos. Acostuma a cenyir-se amb un cord.

El Crimoniale episcopum de 1984 institu l'alba com a hbit litrgic bsic de tots els ministres, per b que l'esglsia catalana opt per l's de la cogulla monstica benedictina. L'alba substitueix la sotana i es pot revestir amb una estola, una casulla o una dalmtica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360683" title="Dalmtica" nonfiltered="694" processed="691" dbindex="140700">

La dalmtica (del llat  dalmatica, "brusa de llana de la Dalmcia") s una vestimenta litrgica dels diaques de l'esglsia catlica i l'esglsia anglicana.

Es tracta d'una pea de roba en forma de creu, amb les colors litrgiques corresponents segons el calendari litrgic catlic. Els diaques la porten al damunt de la sotana o l'alba.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360684" title="Ansar" nonfiltered="695" processed="692" dbindex="140701">
Al-Ansar (els auxiliars) el el nom donat habitualment als habitants de Medina que van sostenir a Mahoma, en oposici als muhadjirun (emigrants) que tamb el van sostenir per eren procedents de la Meca. L'adjectiu era Ansari. Ansar s probablement el plural de nasir per aquesta denominaci no fou mai utilitzada.  El verb nasara vol dir "ajudar a una persona a venjar-se dels seus enemics". 

Tamb se'ls donava el nom ms llarg dansar al-nabi, que vol dir "Auxiliars del Profeta". Potser l'elecci fou influda per la similitud amb el nom "nasara" (cristians).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360697" title="Ansara" nonfiltered="696" processed="693" dbindex="140702">

Ansara era el nom amb que els rabs designaven les festes religioses dels cristians especialment el Pentecostes. Encara s el nom del Pentecostes entre els coptes.

A la pennsula Ibrica estan testimoniades tamb algunes variants: alhanzaro, alhanzara i alhansara. Al Magrib apareixen les formes ansra, ansla i ansereth segons les regions. En general designava la festa del solstici d'estiu (24 de juny (5/6 de juliol al calendari gregori).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360702" title="Freak Show (Silverchair)" nonfiltered="697" processed="694" dbindex="140703">

Freak Show (oficialment tot en majscula: FREAK SHOW) s el segon lbum d'estudi de la banda australiana Silverchair. Es va publicar a principis de l'any 1997 sota el segell Murmur de Sony Records. Tot i que encara cont elements de post-grunge, s lleugerament ms rock dur. Va ser certificat com a disc d'or als Estats Units i de plat a Austrlia.





 Informaci .

El cantant Daniel Johns va descriure el ttol comparant a Silverchair viatjant de carnaval. Algunes de les canons tenien ttols diferents abans de la publicaci de l'lbum, per exemple: "Cat and Mouse" ("The Closing"), "The Poxy Song" ("The Door") o "Punk Song #1" ("Lie to Me"). La can "Punk Song #2" va ser gravada ser reanomenar i es va llanar com a primer senzill amb el ttol "Freak". La publicaci de l'lbum estava prevista originalment per la tardor del 1996, per es va posposar per evitar la coincidncia amb l'lbum No Code de Pearl Jam. A diferncia de l'anterior, en aquesta ocasi, Nick Launay va poder produir la gravaci tal com desitjaven els membres del grup.

L'lbum tamb estava disponible en un vinil negre d'edici limitada, en un vinil groc de noms 3000 cpies al Regne Unit i tamb en una edici limitada en casset.


 Llista de canons .
 "Slave"   3:57 (Daniel Johns, Ben Gillies);
 "Freak"   3:49 (Daniel Johns);
 "Abuse Me"   4:03 (Daniel Johns);
 "Lie to Me"   1:22 (Daniel Johns);
 "No Association"   3:56 (Daniel Johns, Ben Gillies);
 "Cemetery"   4:04 (Daniel Johns);
 "The Door"   3:38 (Daniel Johns);
 "Pop Song for Us Rejects"   3:15 (Daniel Johns);
 "Learn to Hate"   4:19 (Daniel Johns, Ben Gillies);
 "Petrol & Chlorine"   4:00 (Daniel Johns);
 "Roses"   3:34 (Daniel Johns, Ben Gillies);
 "Nobody Came"   6:12 (Daniel Johns, Ben Gillies);
 "The Closing"   3:27 (Daniel Johns, Ben Gillies);


 Personal .
 Daniel Johns   veus i guitarra;
 Ben Gillies   bateria;
 Chris Joannou   baix;

 Personal addicional .
 Jane Scarpantoni (can 6), Margaret Lindsay (can 10)   violoncel;
 Amanda Brown i Ian Cooper (can 8), Lorenza Ponce, Elizabeth Knowles, Todd Reynolds i David Mansfield (can 6), Ravi Kutilak (can 10)   viol;
 Matthew Pierce (can 6), Rudi Crivici (can 10)   viola;
 Pandit Ran Chander Suman   tampura, tabla (can 10);
 Ruk Mali   sitar (can 10);
 Jane Scarpantoni (can 6), Nick Launay i Daniel Denholm (can 10) - Arranjaments;


 Posicions en llista .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360711" title="Pain For Pleasure" nonfiltered="698" processed="695" dbindex="140704">

Pain for Pleasure s la banda "alter-ego" de la banda de punk rock Canadenca Sum 41. Com a Pain for Pleasure, ells toquen Heavy metal clssic.
Oficialment, la banda va desaparixer quan Dave Baksh va deixar Sum 41, tot i aix aquesta encara toca canons de "Pain for Pleasure" en directe, encara que sense el look tpic de la banda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360714" title="Al-Antaki" nonfiltered="699" processed="696" dbindex="140705">
Abu l-Faradj Yahya ibn Said ibn Yahya al-Antaki (980-1066), fou un metge i historiador rab cristi melquita, parent d'Eutiqui d'Alexandria (Said ibn Batrik).

Era nascut a Egipte. Desprs de les persecucions del califa al-Hakim els cristians van poder emigrar el 1013/1014 i es va establir a Antioquia en territori bizant. Es conegut per la seva continuaci (Dhayl) de la crnica d'Eutiqui a partir del 938 que va escriure vers 1006/1007 per va modificar vuit anys desprs al accedir a noves fonts, i altre cop a Antioquia, abans del 1034. Sembla que la va continuar fins el 1062 o potser fins el 1066 per si ho va fer, s'ha perdut. Recull la histria per regnats de califes, abbssides primer i fatimites desprs.

 Bibliografia .
M. Canard, Extraits des sources arabes, Brusselles 1950.
A. Vasiliev, Byzance et els Arabes, Sant Petersburg 1902;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360728" title="Queer as Folk" nonfiltered="700" processed="697" dbindex="140706">


 Queer as Folk (Estats Units);
 Queer as Folk (Regne Unit);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360730" title="Fuentespreadas" nonfiltered="701" processed="698" dbindex="140707">

Fuentespreadas s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Jambrina i El Piero, al sud amb El Maderal, a l'est amb San Miguel de la Ribera i Argujillo i a l'oest amb Cuelgamures i Santa Clara de Avedillo. El nom ve del llat Fontibus Predatis, que voldria dir fuentes de poco valor.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360733" title="Gema" nonfiltered="702" processed="699" dbindex="140708">

Gema s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nord amb Casaseca de las Chanas i Moraleja del Vino, al sud amb Jambrina i El Piero, a l'est amb Sanzoles i a l'oest amb Jambrina.

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360735" title="Madridanos" nonfiltered="703" processed="700" dbindex="140709">

Madridanos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Villalazn, al sud amb Sanzoles, a l'est amb Toro, i a l'oest amb Moraleja del Vino i Villaralbo.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360739" title="Peleas de Abajo" nonfiltered="704" processed="701" dbindex="140710">

Peleas de Abajo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360745" title="El Piero" nonfiltered="705" processed="702" dbindex="140711">

El Piero s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Gema i Sanzoles, al sud amb Fuentespreadas i San Miguel de la Ribera, a l'est amb Venialbo i a l'oest amb Jambrina.

Demografia.



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360747" title="Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent" nonfiltered="706" processed="703" dbindex="140712">

Sant Francesc de Borja i el moribund impenitent s una obra pictrica de Francisco de Goya y Lucientes, realitzada l'any 1788 per a la catedral de Valncia, enquadrada dintre del Romanticisme. 

La pintura va ser un encrrec dels ducs d'Osuna, per a la seva capella de la catedral de Valncia, juntament amb l'obra Acomiadament de Sant Francesc de Borja de la seva famlia. 

Goya reflecteix en aquest quadre encara restes del barroc, per amb uns trets d'expressionisme, que es pot copsar al rostre dramtic del moribund i a les aparicions dels ssers fantstics i demonacs a la vegada  que es veuen junt al llit de la mort, mentre sant Francesc, intenta d'aconseguir la confessi com salvaci de la seva nima. El personatge, a punt de morir, sent la presncia de les pors internes i aquests ssers monstruosos noms sn producte del seu temor. Goya anticipa en aquesta pintura el tema de la bogeria que seria tan present en la seva obra.
 Bibliografia .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360748" title="Santa Clara de Avedillo" nonfiltered="707" processed="704" dbindex="140713">

Santa Clara de Avedillo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Peleas de Abajo i Jambrina, al sud amb Cuelgamures, a l'est amb Fuentespreadas i a l'oest amb Corrales del Vino.
  
Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360749" title="WebTV" nonfiltered="708" processed="705" dbindex="140714">
WebTV s un dispositiu que permet navegar per Internet mitjanant un receptor de televisi i una lnia telefnica. A ms, WebTV, s una empresa de Microsoft, adquirida el 1997.

Aquesta tecnologia es troba disponible als Estats Units i hi ha dues maneres de connexi a Internet, ja sigui per banda ampla o per mdem. El cost d'adquisici d'una WebTV nova s de US $ 199,95 (abril 2006), i els crrecs de connexi a Internet varien, depenent del pla de l'ISP al qual es connecti. A ms, s'inclou un cost de subscripci, el qual oscil  la, segons el pla de l'usuari, entre els US $ 19,95 i els US $ 24,95 mensuals.  

 Histria .
 Abans de Microsoft .
La primera empresa en lliurar aquest servei va ser WebTV Networks Inc. (el nom original va ser Artemis). Aquesta va ser fundada el 1995 per Steve Perlman, Bruce leak i Phil Goldman, qui l'any segent van aconseguir treure al mercat la primera mquina que permetia a l'usuari navegar per Internet, fins i tot si mancava de coneixements sobre informtica; a ms, oferia la capacitat de veure televisi en un sol equip, sense necessitat d'afegits especials.

L'any 1997, Microsoft, Intel i Compaq van comprar la companyia per 425 milions de dlars, fent que la producci de cada televisi fos menys costosa que abans. Per a pesar de l'aliana, la idea no va prosperar a causa del recel dels usuaris al seu s, els costos de la telefonia, i els elevats preus del maquinari necessari per a la seva implementaci.

Una enquesta realitzada a l'poca per l'empresa DataQuest, va mostrar que prop del 93% de les persones no se sentien atretes pel producte. Al costat d'aix, i degut a la velocitat de desenvolupament de noves tecnologies, la WebTV va quedant relegada a posicions inferiors dins de la indstria d'accs a Internet.

Fins i tot amb la compra de Microsoft, aquesta empresa va anunciar en el seu moment que no tindria suport per Javadegut a la guerra entre les diferents plataformes dels sistemes operatius.  Aix va produir una petita rebelli de part dels desenvolupadors de llocs web, perqu havien de realitzar diferents llocs, tant per a la plataforma d'ordinador, com per a les WebTV. Tanmateix, es va intentar idear una soluci per als desenvolupadors, que provenia de la instauraci de PersonalJava, per aix va resultar un fracs per l'poca a causa de l'escassa Memria Flash que possea. 

 Reenginyeria de Microsoft .
L'any 2001, Microsoft MSN va prendre control absolut dels clients de WebTV i els contractes amb Philips i Sony van ser acabats, beneficiant a RCA degut a que va quedar com el nic fabricant d'aparells. Les promocions de WebTV finalitzar, fent que els costos associats del canvi de marca, des WebTV a MSNTV, fossin bastant escassos, degut a la gran demanda generada per la incorporaci de Microsoft dins de la companyia original. Aix va fer que es tingus prop d'1 mili de subscriptors.

Fa pocs anys, el nombre d'usuaris que van utilitzar accs per xarxes telefniques i mdem va disminuir, sent tamb afectats els clients de antiga categoria, usada per WebTV, Classic i Plus, els quals van ser restringits a la mateixa tecnologia, fent que els subscriptors per aquests plans tamb disminus.

L'any 2004, Microsoft va presentar la MSNTV2. Microsoft li va lliurar el seu toc personal, fent que tingus un accs de banda ampla i l's de ratol, la qual cosa les versions anteriors no posseen. La seva principal promoci cap al pblic va ser la capacitat d'estalviar diners i espai, ja que no requeria un ordinador per navegar per Internet, en forma molt similar a les versions anteriors. Les novetats introdudes per aquest model es van orientar principalment a les tecnologies multimdia i la millora del navegador d'Internet, que va passar des de la versi 4.0 de Internet Explorer a la versi 6.0. Degut als canvis produts, MSNTV2 va tenir continguts i preus diferents als de la seva predecessora. 

Les primeres versions de WebTV utilitzaven televisions per mostrar la imatge, aix que les pgines es redimensionaven perqu ocupassin els 560 pxels d'amplada dels televisors, en lloc de forar els usuaris a desplaar-se en el text d'esquerra a dreta. A mesura que en els ordinadors personals es va evolucionar de la resoluci VGA de 640x480 a la SVGA de 800x600, redimensionar les pgines per adaptar-les a 560 pxels d'amplada va passar a ser una soluci poc satisfactria. Per solucionar aquest problema, es va desenvolupar MSN Companion, que utilitzava un monitor SVGA i un ratol. Tanmateix, aquest model era notablement ms car que WebTV, i mai va arribar a nivells de venda acceptables.

El febrer de 2006, un hacker de maquinari de Linux, va analitzar la BIOS i va publicar una guia per explicar com installar Linux un MSNTV2. Des de llavors, els preus de MSNTV2 usats s'han elevat en els llocs web de subhastes.

 Maquinari .

 Prototip .
Originalment, la WebTV comptava amb un teclat de ordinador (inalmbrico), per poder escriure correus electrnics i les adreces web; un control remot, capa de canviar la funci de la televisi; i un adaptador telefnic, per poder connectar-se a la xarxa, i navegar en tarifa local. 

 Abans de Microsoft .
El sistema de WebTV tenia al seu interior un processador nic de baix rendiment, el qual s'utilitzava per un rpid refresc de les pgines web. Originalment possea una velocitat de 112 MHz, per es podia optar tamb per una unitat ms avanada que tenia un xip de 167 MHz. Aquest xip s'anomen Solo.

 Durant Microsoft .
Malgrat els xits obtinguts, van haver de passar per un intent fallit d'implementar l'evoluci del xip original de la WebTV. Aix, en llanarSolo2, Microsoft es va adonar que existia mercat, per degut a aquest processador no podia utilitzar-se com un equip d'alt rendiment.

Dins de les capacitats que oferia Solo2 es trobava la seva mltiple funcionalitat en temps d'execuci: gravar un programa de televisi i navegar per Internet sense deixar collapsat el sistema.

Per recobrar la fora en el projecte, Microsoft, Intel i Compaq van comenar a desenvolupar ia investigar entorn d'aquest dispositiu, fent crixer en la seva capacitat en una forma insospitada. Actualment s'ofereix al pblic un processador de 733 MHz Intel Celeron, 128 Mb en RAM, 64 Mb en Memria Flash.

 Arquitectura del client .

Les WebTV han de posseir un processador de baix consum elctric, per de gran potncia de processament. Les primeres generacions de les mquines posseen processadors RISC de 64 bits, una arquitectura amb fonaments ms moderns que la CISC, usada en la majoria d'ordinadors personals. A ms tenien una memria flash de 2 Mb, la qual no borrar seva informaci una vegada emmagatzemada. En aquesta zona de memria es guardaven els arxius necessaris per a la navegaci i els programes que ho requerien. 

En un salt tecnolgic, els fabricants aliats amb Microsoft van comenar a implementar mquines amb arquitectures semblants a un ordinador normal, per encara mantenint com a processador RISC, amb una capacitat de procs de 64 bits, els quals milloraven la capacitat. Amb MSNTV2 es va abandonar l'arquitectura RISC per adoptar un processador Intel Celeron, el que va permetre utilitzar Windows CE amb algunes modificacions.

 Especificacions del maquinari .
En aquesta taula s'especifiquen les capacitats de maquinari de les WebTV durant tota la vida.


 Programari .
El primer dispositiu d'WebTV es va basar en el navegador d'Internet Spyglass de Mosaic, el qual feia dos megabyte de memria flash. Aquest dispositiu no tenia disc dur, per s un emulador del protocol TCP / IP en la seva memria ROM, un programari per ampliar les capacitats de navegaci i recepci del codi i un intrpret d'Javascript. Degut a la manca de sistema operatiu, els costos associats a la seva fabricaci van ser reduts a molts menys de la meitat, des dels US $ 1.000 que costaven les primeres versions de la mquina a uns US $ 350.
Actualment, s'ofereix al pblic una versi compatible del navegador Internet Explorer 6.0 i amb Netscape Navigator, suport a la tecnologia del Windows Media Player, el qual permet la reproducci d'imatges i vdeos a travs del dispositiu. Tots aquests elements de navegaci es guarden en una memria Flash ROM, el que implica que l'usuari no disposa d'accs per canviar o crear dades en aquesta rea de memria.

 Versions .
Durant l'existncia de la WebTV, els diferents fabricants han incls diversos avenos de programari en la mesura que el processador ha canviat. En un principi, la WebTV es veia suportada per processadors RISC, per la qual cosa diverses aplicacions de RealAudio i imatges no eren completament suportades. Tanmateix, i desprs d'un acord comercial amb Real Networks, les WebTV van poder contenir arxius de RealAudio i RealVideo.

Una vegada que Microsoft va comprar l'empresa WebTV Inc., El processador va ser canviat a l'arquitectura x86, per l's de Windows CE amb petits canvis. A mesura que el maquinari ha canviat durant el temps, les aplicacions compatibles amb WebTV sn ms i millors que les seves predecessores.

Per desgrcia, diversos aspectes de la navegaci per Internet encara no sn totalment controlables pels usuaris, com per exemple, l's de taules o marcs dins una pgina HTML, ja que ells requereixen l's de ratol per a la seva correcta navegaci pel lloc. Un altre problema que enfronta la WebTV s la visualitzaci de les pgines ja que els formats VGA i SVGA no sn totalment suportats, degut a que s'enfronten a resolucions de ms de 560 lnies de vdeo que posseeix un televisor normal. 

 Patents .
En els seus inicis, WebTV desenvolupar actualitzacions de programari, els quals es van comenar a patentar. Alguns d'aquests avenos sn:

 Worldscan  : tecnologia que permet veure correctament el contingut web en qualsevol format de TV.
 TVLens  : tecnologia que millora la imatge, eliminant el parpelleig produt per l'entrellaat.
 PhosphoRam  : descompressor d'imatges "al vol" que minimitza el consum de memria RAM.
 One Thumb Browsing  : permet la cerca d'imatges dins d'una pgina i seleccionar dins d'elles.

 Requeriments d'installaci .
Per poder connectar el sistema a una televisi, es requereix:

 Una televisi amb connectors de tipus RCA o un VCR en el seu defecte.
 En cas de tenir noms sortida a antena, s'ha de tenir un modulador de Rdio Freqncia (RF).
 La connexi a Supervideo s opcional, encara que millora la qualitat de les imatges.
 Per als serveis d'Internet es requereix:
 Una xarxa de tipus Ethernet amb tots els afegits necessaris (hub, router, gateway, etc).
 Els connectors RJ45.
 Per l's de Wireless (o WiFi), es requereix d'un bridge de l'especificaci 802.11by 802.11g.

 Paquet d'installaci .
Dins el paquet d'installaci enviat per MSNTV, es poden distingir molt b aquests elements:

 MSN TV 2 Internet & Media Player, que s l'equip en si que proveeix accs a Internet i continguts multimdia.
 Teclat Wireless, el qual es pot utilitzar per a escriure correus electrnics i navegar per llocs de major interacci entre usuaris, com frums.
 Control Remot, permet l'activaci o desactivaci del dispositiu a distncia.
 Cable de vdeo de 6', connectar el dispositiu a la porta d'entrada del televisor.
 Cable telefnic de 25', la connexi a Internet via telfon. ;
 T-splitter per al cable telefnic;
 Targeta de registre;
 Font d'energia;
 Guia de l'usuari;

 Polmiques .
Durant l'any 1998, desprs d'un any de la compra d'WebTV INC., Es va denunciar que Microsoft vigilava les conductes de navegaci web dels seus 425.000 usuaris, per lliurar dades a les seves subsidiries, i aix promocionar millor els seus productes. Les dades demanades incloen des del codi postal fins el tipus de llocs web que visitava l'usuari.

En la seva defensa, l'empresa va argumentar que aix tenia noms finalitats comercials, per comenar a fer seguiment de mrqueting i associar aix el contingut de la pgina amb una publicitat que apareix a la pantalla en forma simultnia. Avui en dia, la funci de seguiment pot ser desactivat, segons sigui la preferncia de l'usuari. 

 Virus .
L'any 2002, la tecnologia de WebTV va conixer el primer virus informtic. El virus va ser escrit per David Jeansonne. Aquest virus es propaga via correu electrnic. En ser obert el correu, es canviava el nombre de connexi al servei de WebTV, el qual es redirigia al 911 (nmero d'emergncies de EUA), qui enviaven una patrulla de policia a la llar de l'usuari de la WebTV. 

El 15 de mar de 2005, va rebre la seva sentncia de US $ 27.000 pagats en treball a Microsoft i sis mesos de detenci, per propagar un virus d'ordinador i atemptar contra la seguretat ciutadana.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Internet;
 TV;

 Enllaos externs .
 Tripod.com, lloc en castell per a les WebTV ;
 Lloc oficial de MSN TV ;
 Lloc oficial de MSN TV per desenvolupadors ;
 Historial d'actualitzacions de la WebTV ;
 Desenvolupament .
 W3C, rol dels arxius embebidos en les WebTVs ;
 W3C, instructiu per al desenvolupament d'aplicacions a travs d'Internet ;
 Altres .
 TelevisionGratis, comunitat per veure canals de televisi de tot el mn ;
 NASA TV, observar els llanaments des de Cabo Caaveral ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360750" title="Sanzoles" nonfiltered="709" processed="706" dbindex="140715">

Sanzoles s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb Madridanos, al sud amb El Piero, a l'est amb Toro i Venialbo, i a l'oest amb Moraleja del Vino i Gema.
  
Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360755" title="Te Deum" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="140716">

Te Deum (en llat: A tu, Du, primeres paraules del cntic) s un dels primers himnes cristians, tradicional d'acci de grcies. Quan no se cita com ttol de l'obra sin com nom com, s'ha d'emprar en minscula i en una nica paraula: tedum.

Sol ser entonat en moments de celebraci. L'himne continua sent regularment utilitzat per l'Esglsia Catlica Romana, en l'Ofici de les Lectures enquadrat en la Litrgia de les Hores. Tamb se sol entonar en les misses celebrades en ocasions especials com en les cerimnies de canonitzaci, l'ordenaci de preveres, etc. Els cardenals l'entonen desprs de l'elecci d'un papa.

Compost originalment en llat, el nom s'ha d'al fet que aix comena el seu primer vers. Se sol denominar tamb com Himne Ambrosi, doncs s'atribueix a Sant Ambrs de Mil, encara que una llegenda indica que el van compondre en com, inspirats per l'Esperit Sant, Sant Agust i Sant Ambrs. Quan, en l'any 387, Sant Agust va rebre el baptisme de mans de Sant Ambrs - segueix dient la llegenda -, Ambrs va entonar aquest himne i Agust anava responent als seus versos.

El seu origen es remunta probablement a la primera meitat del segle IV. En la seva forma actual es troba per primera vegada al Antiphonarium Benchorense de Bangor (Irlanda del Nord), que s'ha de datar al voltant de l'any 690. En publicacions recents tamb se cita a Niketas, bisbe de Remesina (al voltant de l'any 400), com el seu autor. Des del segle IX se'n coneixen tamb diverses traduccions.

Text en llat i catal.

Encara que hi ha diverses versions de l'himne, una de les ms acceptades actualment s:



Celebraci del Te Deum.

En a l'mbit catlic s tradicional finalitzar l'any amb un tedum. El papa acostuma a celebrar-lo la tarda del 31 de desembre. En alguns pasos com Argentina, Colmbia, Guatemala, Panam, Paraguai i Per, es realitza una cerimnia d'acci de grcies amb el nom de Te Deum, en ocasi de les festes nacionals de cada naci. A Xile igualment es realitza, encara que t carcter ecumnic; s'oficia en la Catedral Catlica Metropolitana de Santiago cada 18 de setembre.

Enllaos externs.
 The Te deum ;
 Te Deum ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360758" title="Antakya" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="140717">
Antakya (o Antakiya, en grec          , en rab         ) s una vila de Turquia prop de la frontera amb Sria, capital de la provncia d'Hatay. T 139.000 habitants (2001). Est a la riba de l'Orontes 

 Histria .

Per la histria antiga vegeu Antioquia de l'Orontes;
Per la histria medieval vegeu Principat d'Antioquia;

poca moderna.

El Principat d'Antioquia que va durar fins la conquesta de la ciutat pel mameluc Baybars el  18 de maig de 1268. Desprs va perdre importncia i va esdevenir una petita ciutat de la niyaba mameluca de Sria. Va passar als otomans el 1517, que hi van installar una guarnici de genssers. Fou una vila del pashalik d'Alep. Allunyada de les rutes comercials, Alep va agafar ms importncia i s a aquesta ciutat on sn els consolats europeus a partir del segle XVI.

El 1832 la va ocupar Ibrahim Pasha en nom del seu pare Muhammad Ali, virrei d'Egipte, per fou retornada als otomans per la pau de Koutayeh (14 de maig de 1833). En aquest temps tenia 25000 habiatants i els rabs eren majoria a la ciutat amb una forta minoria turca; tamb hi havia minories cristianes especialment grecs i armenis. El 1915, els armenis, davant les matances, es van refugiar a les muntanyes de Musa Dagh  (Muntanyes de Moiss) entre la ciutat i el mar i van poder ser evacuats al darrer minut per la marina francesa. 

El febrer de 1919 el sandjak d'Alexandreta, al quals pertanyia la ciutat, fou ocupat pels francesos junt amb Cilcia i Sria. En principi estava previst incloure Antioquia a Sria sota mandat francs de la Lliga de les Nacions, per la presencia d'una forta minoria turca exigia un referndum. Per tranquillitzar a Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francs d'douard Daladier va deixar entrar al sandjak a l'exrcit turc que es va encarregar del cens electoral; aix va donar un 63% d'electors turcs. El sandjak fou incorporat a Turquia com a provncia d'Hatay (1939). La poblaci armnia (23000), els rabs i altres minories van sortir en la major part. Antakya tenia el 1970 uns 46.000 habitants.


Monuments i llocs.

Esglsia de Sant Pere, a la roca, la primera esglsia cristiana;
Guruta de Beshikli, amb tombes;
Columne de Yunus;
Museu del Mosaic;
Mesquita Habib Neccar;
Bazar;
Pont rom;
Ciutadella;
Santuari d'Haghios Petros Paulos;

Personatges clebres.

Sant Beril d'Antioquia , primer bisbe de Catania a Siclia.
Sant Mar;
Sant Ignace d'Antioquia;
Sant Flavi d'Antioquia;
Sant Teofil d'Antioquia;
Sant Doroteu;
Sant Efrem d'Antioquia;
Sant Luci d'Antioquia;
Sant Rom d'Antioquia;
Sant Joan Chrisstom;
Sant Esteve d'Antioquia;
Sant Cir d'Antioquia;
Santa Pelgia d'Antioquia;
Santa Margarita;
Afmoni;
Ammi Marcell, historiador ;
Joan Malales, historiador;
Joan V, papa;
Evarist I, papa;
Maria d'Antioquia;
Jordi d'Antioquia;

Galeria.


Bibliografia.

 Glanville Downey, A History of Antioch in Syria, 1974;
 Sheila Campbell, The Mosaics of Antioch, 1988;

 Enllaos externs .
  Lloc oficial de la municipalitat;
  Antakya/Antioquia;
  Antioquia (Antakya);

Vegeu tamb.

Antioquia de l'Orontes;
Principat d'Antioquia;
Alexandretta ;
Hatay;
Patriarcat d'Antioquia;
Patriarcat Llati d'Antioquia;

.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360766" title="Jean-Marie Gustave Le Clzio" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="140718">


Jean-Marie Gustave Le Clzio (Nia, Frana, 1940) s un escriptor francs que fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2008. A ms a ms, ha obtingut altres reconeixement per la seva obra com el Premi Renaudot l'any 1963, el Premi Paul Morand el 1980 i va ser elegit pels lectors de la revista francesa Lire com el millor escriptor francs viu l'any 1994.

Biografia.
Va nixer el 13 d'abril de 1940 a la ciutat de Nia, capital del departament dels Alps Martims. Originari d'una famlia bretona emigrada a l'Illa Maurici al segle XVIII, durant la seva infncia va viure a frica, on el seu pare va servir com a cirurgi a les Forces Armades Britniques. Durant la Segona Guerra Mundial el seu pare hagu de romandre a frica mentre Le Clzio estudi lletres a la Universitat de Nia. Desprs de doctorar-se es trasllad als Estats Units d'Amrica, on exerc de professor de literatura.

Obra literria.
Va comenar a escriure als 7 anys i no ha parat d'escriure a pesar dels seus nombrosos viatges. Desprs de la seva especialitzaci en la literatura francesa grcies a la seva primera novella Le Procs-verbal aconsegu la fama, sent seleccionada per al Premi Goncourt i obtenint el Premi Renaudot l'any 1963. Des de llavors ha publicat uns trenta llibres, entre contes, novelles, assajos, dues traduccions sobre el tema de la mitologia hind, aix com nombrosos prefacis i articles periodstics.

El 9 d'octubre de 2008 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 2008, sent qualificat com l'escriptor de la ruptura, de l'aventura potica i de la sensualitat extasiada, investigador d'una humanitat fora i sota la civilitzaci regnant.

Obra publicada.


 1963 : Le Procs-verbal;
 1965 : La Fivre;
 1966 : Le Dluge;
 1967 : L'Extase matrielle;
 1967 : Terra Amata;
 1969 : Le Livre des fuites;
 1970 : La Guerre;
 1970 : Lullaby;
 1971 : Ha;
 1973 : Mydriase;
 1973 : Les Gants;
 1975 : Voyages de l'autre ct;
 1976 : Les Prophties du Chilam Balam;
 1978 : Vers les icebergs);
 1978 : Mondo et autres histoires;
 1978 : L'Inconnu sur la Terre;
 1980 : Dsert;
 1980 : Trois villes saintes;
 La Ronde et autres faits divers;
 Relation de Michoacan;

 1985 : Le Chercheur d'Or;
 Diego et Frida;
 Voyage  Rodrigues;
 Le Rve mexicain ou la pense interrompue;
 Printemps et autres saisons;
 Onitsha;
 toile errante;
 Pawana;
 La Quarantaine;
 Le Poisson d'or;
 Gens des nuages;
 La Fte chante;
 Hasard;
 Cur Brle et autres romances;
 Rvolutions;
 2004 : L'Africain;
 2008: Ourania ;


Referncies.


Enllaos externs.
  Pgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 2008;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360768" title="Neon Ballroom" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="140719">

Neon Ballroom s el tercer lbum d'estudi de la banda de rock alternatiu australiana Silverchair. Es va publicar el 8 de mar de 1999 a Austrlia i el 16 de mar als Estats Units. Amb aquest lbum van acabar el contracte que els unia a Murmur, subsidiria de Sony Records. El grup va aconseguir disc de plat a Austrlia i disc d'or als Estats Units.





 Informaci .

Aquest treball presentava uns evidents signes de maduraci dels components de la banda. Amb un so ms auster, t un estil musical molt experimental que contrasta amb els lbums previs i denota un canvi en la direcci artstica del grup provocant respostes oposades entre molts seguidors. El cantant Daniel Johns va descriure l'lbum com un treball conceptual, essent un "diari auditiu" dels membres de la banda vivint el dia a dia. L'xit del primer senzill, "Anthem for the Year 2000" va tenir fora xit perqu retenia el rock enrgic de les bandes juvenils, per la resta de senzills significaven un marcat salt d'estil que posteriorment ja s'associaria definitivament al grup. Neon Ballroom va ser creat aparentment amb l'intent de combinar la tecnologia i els dispositius experimentals amb instruments tradicionals, clssic i d'orquestra. Aix, "Neon" (en catal, ne) representa les novetats i "Ballroom" (en catal, sala de ball) representa les coses tradicionals.

La can "Spawn" es va regravar per la banda sonora de la pellcula "Spawn" de l'any 1997. Aquesta versi es va incloure posteriorment en un disc de bonificaci d'edici limitada que es venia juntament amb l'lbum, i tamb en la compilaci Rarities 1994-1999 que va llanar Silverchair l'any 2000. Vries canons d'aquest lbum es van incloure tamb en els recopilatoris The Best of Volume 1 i Live from Faraway Stables. La can "Satin Sheets" s'anomenava originalment "Punk Song #3" i "Paint Pastel Princess", "All the same to me".

Tamb es va posar a la venda una edici en vinil limitada a 5000 cpies a tot el mn.


 Llista de canons .
 "Emotion Sickness" - 6:01;
 "Anthem for the Year 2000" - 4:07;
 "Ana's Song (Open Fire)" - 3:42;
 "Spawn Again" - 3:30;
 "Miss You Love" - 4:00;
 "Dearest Helpless" - 3:34;
 "Do You Feel the Same" - 4:18;
 "Black Tangled Heart" - 4:33;
 "Point of View" - 3:35;
 "Satin Sheets" - 2:24;
 "Paint Pastel Princess" - 4:33;
 "Steam Will Rise" - 5:18;

 Disc de bonificaci .

Posteriorment al llanament del disc al Regne Unit, l'lbum es va llanar juntament amb un cd d'edici limitada amb tres canons:
 "Anthem for the Year 2000" (versi a cappella) - 3:15;
 "Spawn" (versi pre-Vitro) - 2:56;
 "Emotion Sickness" (vdeo);


 Posicions en llista .



 Personal .
 Daniel Johns - veus i guitarra;
 Chris Joannou - baix;
 Ben Gillies - bateria;

 Personal addicional .
 David Helfgott (can 1), Robert Woolf (can 5), Chris Abrahams (can 8) - piano ;
 Larry Muhoberac - arranjaments de piano (can 1);
 Jane Rosenson - arpa (can 8);
 Sweep (Johns's dog) - veu invitada (can 12);
 Paul Mac - teclats (canons 2, 4, 10);
 Jim Moginie - teclat Mogenius (canons 2, 3, 5, 6, 7, 9, 11);
 Jane Scarpantoni - violoncel i arranjaments de corda;
 John Harding, Fiona Ziegler, Carl Pini, Alexandra d'Elia, Leoni Ziegler, Emma Hayes, Georges Lentz - viol;
 Leah Jennings - violoncel;
 Cantants i amics de l'escola pblica de Nova Galles del Sud - veus de fons (can 2);
 George Torbay - director d'orquestra (can 2);
 Kevin Shirley - mescles (canons 2, 5);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360771" title="Reflector Cassegrain" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="140720">
El reflector Cassegrain s una combinaci de dos reflectors coaxials usats en els telescopis i en les antenes de rdio.



El primer en desenvolupar aquest reflector fou Laurent Cassegrain l'any 1672, aquest reflector s una combinaci d'un mirall cncau i un mirall convex, ambds alineats simtricament voltant l'eix ptic.

Dels tres tipus bsics de telescopis: refractors, reflectors i catadiptrics, el reflector Cassegrain pertany a la categoria de dissenys catadiptrics.

Disseny del Cassegrain.


El Cassegrain clssic.
El disseny Cassegrain clssic t un mirall primari parablic, i un mirall hiperblic secundari que reflecteix la llum cap avall a travs d'un forat en el primari. Doblegar l'ptica fa d'aquest un disseny compacte. En els telescopis ms petits, i les cmeres, el secundari s sovint muntat en una placa de vidre pticament neutra i clara que tanca el tub del telescopi. Aquest suport elimina la "forma d'estrella" produda pels efectes de la difracci. El tub tancat roman net, i el principal est protegit, a costa de certa  prdua de potencia d'arreplegada de llum.

Es fa s de les propietats especials dels reflectors parablics i hiperblics. Un reflector parablic cncau reflecteix tots els raigs de llum parallels al seu eix de simetria a un nic punt, el focus. Un reflector hiperblic convex t dos focus i reflecteix tots els llamps de llum dirigit a un dels seus dos focus cap al seu altre focus. Els miralls en aquest tipus de telescopi estan dissenyats i situats de manera que comparteixen un focus i de manera que el segon focus del mirall hiperblic est en el mateix punt en el de la imatge que s'observa, en general fora de l'ocular. El mirall parablic reflecteix els raigs de llum parallels que entren al telescopi cap al seu focus, que s tamb el focus del mirall hiperblic. El mirall hiperblic a continuaci, reflecteix els raigs de llum cap al seu focus on es forma la imatge.

Ritchey-Chrtien.


El Ritchey-Chrtien s un reflector Cassegrain especialitzat que t dos miralls hiperblics (en lloc d'un parablic primri). s lliure de la aberraci en forma de coma i d'aberraci esfrica en el pla focal, per la qual cosa s molt adequat per al camp ampli i observacions fotogrfiques. Gaireb tots els telescopis reflectors professionals en el mn sn del disseny Ritchey-Chrtien. Va ser inventat per George Willis Ritchey i Henri Chrtien a principis de la dcada de 1910.

Dall-Kirkham.
El disseny de telescopi Cassegrain Dall-Kirkham va ser creat per Horace Dall l'any 1928 i va prendre el nom d'un article publicat a Scientific American l'any 1930, desprs del debat entre  l'astrnoms aficionat Allan Kirkham i Albert G. Ingalls, editor de la revista en aquell moment. Utilitza un cncau mirall primari ellptic i un secundari esfric convex. Si b aquest sistema s ms fcil de fabricar que un Cassegrain  clssic o sistema  Ritchey-Chrtien, no corregeix fora de l'eix l'aberraci de coma ni la curvatura de camp per la qual cosa la imatge es degrada rpidament fora de l'eix. Degut a que aquest s menys notable en la proporci  focal llarga, el Dall-Kirkhams poques vegades ms gran que f/15.

Schiefspiegler.
Una inusual variant del Cassegrain s el telescopi Schiefspiegler ( "esbiaixada" o "reflector oblic"), que utilitza miralls inclinats per a evitar el mirall secundari projecti una ombra sobre el primari. Tanmateix, l'eliminaci de formes de difracci porta a diverses altres aberracions que han de ser corregides.

 els Cassegrains Catadiptrics .
Schmidt-Cassegrain.


El Schmidt-Cassegrain va ser desenvolupat a partir de la cmera Schmidt de camp ample, encara que la configuraci Cassegrain li dna un camp de visi molt ms estret. El primer element ptic s un placa correctora Schmidt.  La placa es calcula deixant un buit a una banda, fent la correcci exacta necessria per corregir l'aberraci esfrica causada pel mirall primari. Els Schmidt-Cassegrains sn populars entre els astrnoms aficionats. Una de les primeres cmeres Schmidt-Cassegrain va ser patentada el 1946 per l'artista / arquitecte / fsic Roger Hayward, amb el suport de pellcula situar fora del telescopi.

Maksutov-Cassegrain.



El Maksutov-Cassegrain s una variaci del telescopi  Maksutov, inventat per Dmitrievich Dmitri Maksutov. Comena amb una lent correctora  transparent que s una secci d'una esfera buida. T un mirall primari esfric, i una secundria esfrica que en aquesta classe de telescopi s generalment un reflex de la lent correctora.

Telescopi Argunov-Cassegrain .

Al Argunov-telescopi Cassegrain tots els elements ptics sn esfrics, i el clssic mirall secundari Cassegrain es substituit per tres elements separats a l'aire. L'element ms allunyat del mirall primari s un mirall Mangin, element que actua com un segon mirall de superfcie, amb un revestiment reflector aplicat a la superfcie que enfronta el cel.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Texereau, La construction du tlescope d'amateur. Vuibert.
 Danjon et Couder, Lunettes et tlescopes. Blanchard, Paris, 1935, nouvelle dition en 1979. ;
 Rutten, Harrie; van Venrooij, Martin (2002). Telescope Optics. Willmann-Bell,












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360781" title="Batalla del riu Czic" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="140721">






La Batalla del riu Czic (tamb anomenada Batalla del Cap de l'Artaqui) es va lliurar l'octubre de 1303 a la pennsula d'Anatlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'Emperador Andrnic II Paleleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Karesi. Ms que una batalla per, es tract d'una massacre; les tropes turques que assetjaven el Cap de l'Artaqui, ignorants que la Companyia Catalana d'Orient hi havia desembarcat el dia anterior, havien establert un campament amb les seves famlies a unes lleges de distncia, prop del riu Czic. Els exploradors almogvers localitzaren el campament i durant la nit les tropes de la companyia sortiren del Cap de l'Artaqui i prengueren posicions, rodejant totalment el campament turc sense deixar cap sortida possible. De matinada, i amb els turcs totalment desprevinguts, es llenaren a l'assalt del campament i seguint les ordres de Roger de Flor, tots els homes turcs majors de 10 anys foren exterminats; les dones i els infants foren capturats i sotmesos a l'esclavitud.  

Antecedents.
Les tribus turques, no havent trobat cap resistncia desprs de la Batalla de Bafeus (27 de juliol del 1302), havien prosseguit els seus avenos fins el Bsfor, reduint les poblacions bizantines d'Anatlia a l'esclavatge. Per la seva part, l'ofensiva llenada per Xor Miquel Paleleg, fill de l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, entre el 1302 i el 1303, havia resultat en un total fracs, culminant en la deserci en massa dels mercenaris alans de Grgon. Per fer front a tant deseperada situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis de la Companyia Catalana d'Orient, que arrib a Constantinoble el setembre del 1303.

L'arribada d'aquest nou contingent mercenari catal i aragons provoc una convulsi en l'equilibri d'interessos i de poder que sostenien l'Imperi Bizant, en especial entre els genovesos, que veieren l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient com una intromissi de la Casa d'Arag en l'rea d'influncia de la Repblica de Gnova: la mediterrnia oriental i l'Imperi Bizant. Aquesta tensi esclat rpidament, quan pocs dies desprs de l'arribada de la companyia i tot just quan es celebrava el festeig per les noces de Roger de Flor amb la neboda d'Andrnic, es produ la Massacre dels genovesos protagonitzada pels almogvers de la Companyia Catalana d'Orient. L'emperador Bizant, temers que l'arribada de la companyia acabs provocant un conflicte intern encara ms greu dins de l'Imperi Bizant, envi rpidament la companyia cap al front de guerra per combatre contra els turcs oghuz. El seu primer dest militar fou el Cap de l'Artaqui, que estava sent atacat pels turcs de l'Emirat de Karesi.

El camp de batalla.

El cap de l'Artaqui s un petit cap situat prop de les runes de l'antiga ciutat hellnica de Czic. La seva estratgica situaci convertia el cap de l'Artaqui en un excellent cap de pont per endegar incursions sobre la Pennsula d'Anatlia i alleugerir la pressi sobre la capital de l'Imperi Bizant, Constantinoble. Sabedors d'aquests fet, els turcs oghuz s'havien marcat com a objectiu la captura del cap de l'Artaqui abans d'empendre cap acci d'envergadura sobre Constantinoble. Els grecs bizantins havien concentrat gran quantitat d'efectius per defensar el cap, unit a la terra ferma per un petit istme de no ms de mitja milla de longitud i defensat per un mur. (les restes del mur encara sn visbles en imatges per satllit).

Tot i aix, desprs de les fracassades campanyes de 1302 i 1303, els grecs bizantins s'havien limitat a defensar la posici sense atrevir-se a llanar cap operaci ofensiva. En aquesta situaci, l'octubre del 1303, la companyia desembarc al cap de l'Artaqui rellevant les tropes de Xor Miquel, el fill de l'emperador Andrnic. Aquest, tot i comptar amb gran quantitat d'efectius, s'havia limitat a resistir darrera del mur l'atac que les tropes turques havien llanat aquell mateix dia, mentre esperava poder sortir d'all tot just quan arribs la companyia. Informada del recent atac, la companyia desembarc rpidament i s'enviaren exploradors per tal de cercar on es trobaven les tropes turques. Els exploradors retornaren i informaren que havien localitzat el campament dels turcs terra endins, a unes dues lleges de distncia del Cap de l'Artaqui,  situat entre dos rius.

La batalla.
Roger de Flor, veient l'oportunitat d'agafar les tropes turques desprevingudes es decid a passar a l'ofensiva sense ms dilacions; areng les tropes exhotant-les a atacar sense contemplacions els musulmans per tal d'assolit reputaci i glria al camp de batalla. Les ordres de Roger de Flor foren expeditives: durant l'atac no s'havia de tenir pietat i s'havien de matar tots els turcs excepte els infants, amb la intenci de causar el terror entre les tropes musulmanes. 

Durant la nit,  les tropes de la companyia sortiren del Cap de l'Artaqui. A l'avantguarda de la columna hi form la cavalleria, amb el megaduc Roger de Flor i el Megas Archon bizant Maroules com a capitans, guiats per dos estndards: el de l'Emperador Andrnic i el propi estendard de Roger de Flor com a megaduc. Seguia la columna la infanteria almogver comandada per Corberan d'Alet, Menescal de la companyia. Els almogvers per, duien dos estendards propis situats al front de la formaci (normalment es situaven al mig d'aquesta); l'un amb l'escut d'armes del rei d'Arag i l'altre l'escut d'armes del rei de Siclia, doncs entre les condicions que aragonesos i catalans havien proposat a l'Emperador hi figurava la llicncia de ser guiats per les armes herldiques dels seus sobirans; alegaven que all on arribssin les armes almogvers hi havia d'arribar l'autoritat dels seus sobirans, i perqu sentien que l'estendard del rei d'Arag era invencible al camp de batalla.   

La Companyia arrib al campament turc sense ser detectada, doncs els turcs, creient-se en territori segur i confiats en el fet que els grecs bizantins mai no els havien atacat, havien negligit la vigilncia del campament i no havien apostat centinelles de vigilcia. Immediatament es prengueren posicions, rodejant totalment el campament turc sense deixar cap sortida possible. A l'albada, i amb els turcs encara dormint a les seves tendes, la cavalleria dirigida per Roger de Flor i el Megas Archon bizant Maroules es llan a l'assalt. Tot seguit passaren a l'atac els almogvers, que de manera sanguinria tancaren la trampa que s'havia bastit sobre el campament. Els turcs foren incapaos de reaccionar i tota resistncia fou intil: desorganitzats i presos del pnic, acabaren per abandonar tota confrontaci i provaren d'escapar amb les seves dones i els seus fills, per acabaren degollats i trocejats pels almogvers.

Conseqncies.
La massacre dels turcs oghuz deix al camp de batalla 13.000 morts (3.000 de a cavall i 10.000 de a peu); gran quantitat de dones i d'infants foren capturats i sotmesos a l'esclavitud. El bot recapturat als turcs fou molt elevat, doncs l'havien acumulat desprs de diversos mesos de rapinya sobre les ciutats bizantines. S'enviaren missatgers a Constantinoble per informar de la victria aconseguida i fins a 4 galeres plenes d'esclaus i esclaves per l'emperador Andrnic II Paleleg i el seu fill Xor Miquel Paleleg; aix mateix s'enviaren gran quantitat de joies per Maria de Bulgria, muller de Roger de Flor, aix com per a l'emperadriu Violant de Montferrat, muller de l'emperador Andrnic II Paleleg i descendent del rei Jaume I el Conqueridor.

Aquesta macabra operaci d'extermini  tenia com objectiu estendre el terror entre els turcs, tant per provocar l'aturada de l'ofensiva que sostenien contra Bizanci com per deixar clar que els termes de la guerra havien canviat amb l'arribada d'aragonesos i catalans. Per contra, la victria aconseguida per la Companyia provoc una reacci adversa entre la noblesa bizantina, que veia com una humilliaci que uns pocs mercenaris estrangers haguessin aconseguit en pocs dies all que ells no havien aconseguit en diversos anys. El pes poltic de Roger de Flor dins de l'estructura de poder de l'Imperi Bizant augmentava encara ms, en detriment de la figura del fill de l'emperador, Xor Miquel Paleleg. Tampoc els genovesos s'alegraren de la victria de la Companyia, tot i que en aquesta ocasi s'abstingueren de mostrar en pblic el seu descontentament. 

Un cop aturada i destruda l'ofensiva turca sobre el Cap de l'Artaqui, el segent objectiu militar de la Companyia era el d'alliberar l'assetjada ciutat de Filadlfia, situada a l'interior de l'Anatlia. No obstant aix, Roger de Flor no s'enceg per la contundent victria aconseguida, sin que envi exploradors per tal que reconeguessin un territori que encara resultava desconegut pels almogvers. Seguidament man reforar les posicions defensives del campament base establert al Cap de l'Artaqui, en prevenci d'un possible contraatac turc. Un cop finalitzades totes aquestes operacions militars els exploradors informaren de la crescuda dels rius i la impossibilitat de travessar-los amb facilitat; tamb reportaren la presncia de diversos contingents turcs aparellats per llanar emboscades. Davant d'aquesta situaci i donada l'estaci de l'any en qu es trobaven, novembre del 1303, Roger de Flor decid posposar la marxa sobre Filadlfia per la campanya de l'any segent i orden a les tropes que es disposessin a  al Cap de l'Artaqui, una posici que comptava amb bones defenses i un flux continuat de subministraments.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 203. "Com lo magaduch entra al Regne del Natul" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 203. "Com lo megaduch pa en Natol" (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360783" title="Temporada 1966-67 de l'NBA" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="140722">

La temporada 1966-67 de l'NBA fou la 21 en la histria de l'NBA. Philadelphia 76ers fou el campi desprs de guanyar a San Francisco Warriors per 4-2, acabant amb el domini dels Boston Celtics que havien aconseguit vuit anells consecutius.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Wilt Chamberlain (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Dave Bing (Detroit Pistons);

 Entrenador de l'any;
  Johnny Kerr (Chicago Bulls);

 Primer quintet de la temporada;
Wilt Chamberlain, Philadelphia 76ers;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;
Rick Barry, San Francisco Warriors;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
Bill Russell, Boston Celtics;
Sam Jones, Boston Celtics;
Willis Reed, New York Knicks;

 Millor quintet de rookies;
Jack Marin, Baltimore Bullets;
Dave Bing, Detroit Pistons;
Erwin Mueller, Chicago Bulls;
Lou Hudson, St. Louis Hawks;
Cazzie Russell, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1967;
 Playoffs de l'NBA del 1967;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360789" title="Criteris de divisibilitat" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="140723">
Els criteris de divisibilitat sn algorismes que aprofiten la informaci que dna el fet de tenir un nombre escrit en un sistema de numeraci posicional en una determinada base per decidir si s o no divisible entre un altre sense necessitat de calcular la divisi i mirar si el residu s zero o no.

Els criteris de divisibilitat es fan servir en la descomposici en factors primers d'un nombre quant el clcul es fa a ma per estalviar el treball de calcular les divisions entre els possibles factors si el nombre no s divisible entre ells.


Tipus de criteris de divisibilitat.
Els diferents criteris de divisibilitat es poden classificar en base al tipus de manipulaci que cada un fa amb les xifres que representen el nombre escrit en una base donada.

Criteris basats en les ltimes xifres.
Si un nombre p s divisor de 10n llavors per saber si un nombre qualsevol z s divisible entre p noms cal verificar que el nombre z format per les n-1 ltimes xifres de z siguin mltiple de p.

Com que 
;
i al mateix temps el fet de que p disgui divisor de 10n vol dir que existeis un nombre natural c tal que
;
per tant
;
;

El que evidencia que n'hi ha prou amb que z sigui divisible entre 'p' perqu z tamb ho sigui. El mateix raonament es pot fer per a qualsevol base substituint 10 per la corresponent base.

En el cas de base 10 aix noms passa ambels nombres de la forma 2^n*5^m, per exemple el 2, 5, 10, 4, 8, 25, 125,...

Per exemple 1000 s mltiple de 125 per tant per saber si un nombre s mltiple de 125 n'hi ha prou amb comprovar que el nombre format per les seves tres ltimes xifres s mltiple de 125.

Per exemple 19387912713750 s mltiple de 125 perqu 750 ho s.

En aix es basen els criteris de divisibilitat de 2 i 5 de la taula.

Criteris basats en la suma de xifres.

Un nombre z escrit en un sistema de numeraci posicional de base b t la forma segent:
;
Si aquest nombre s divisible entre un altre nombre p vol dir que el residu de dividir-lo entre p s zero i per tant que s conruent amb zero mdul p, aix aplicant l'aritmtica modular es pot escriure:
;
Per tenint en compte la representaci posicional del nombre i operant es pot escriure:

Com que bn mod p s ms petit que p a partir d'un determinat valor de n els nombres que resulta d'aquesta expressi s molt ms petit que z. Aix permetria construir un criteri de divisibilitat:

 Un nombre z s divisible entre p si: el nombre que s'obt com a resultat de sumar cada una de les seves xifres an multiplicada pel residu de dividir bn entre p, s mltiple de p.   

Per aplicar aquest criteri aparentment caldria trobar el residu de dividir bn entre p per a tot n. La cinta de Pascal permet assegurar que aix noms cal fer-ho per una quantitat de valors que sempre s ms petita que p.

La cinta de Pascal es construeix calculant b1 mod p, b2 mod p ... fins que es repeteix b1 mod p. Llavors es para i es descarta l'ltim resultat perqu a partir d'aqu es repetirien tots.




 Exemples .
Trobar un criteri de divisibilitat entre 11 pels nombres escrits en base 10.

Primer es trona la cinta de pascal:


La cinta de Pascal s 10,1 i a partit d'aqu es repeteix indefinidament.

Amb aix es pot definir el criteri de divisibilitat segent:

 per saber si un nombre z escrit en base 10 s divisible entre 11: sumar les xifres parells, multiplicar-les per 10 i sumar-li al resultat la suma de totes les xifres senars,  si el resultat s mltiple de 11 el nombre z tamb ho s.

Per exemple: z=3.536.026.857, 
suma de xifres parells: 5+6+0+3+3=17,
suma de xifres senars: 7+8+2+6+5=28,
parells x 10 + senars: 17x10+28=198

Si es vol es pot repetir per veure si 198 s mltiple de 11:
10x9+(1+8)=99 que s mltiple de 11 (99=9x11) per tant 3.536.026.857 s mltiple de 11.

Una observaci que es fa servir sovint en aquests mtodes s que 10 mod 11 = -1 mod 11, per tant s el mateix multiplicar per 10 les xifres parells que restar-les. En el cas anterior:
senars - parells = 28-17=11 que s mltiple de 11 i per tant 3.536.026.857 tamb ho s.

Aix dna el segent criteri de divisibilitat equivalent a l'anterior per ms senzill:

 per saber si un nombre z escrit en base 10 s divisible entre 11: sumar les xifres parells, i les xifres senars per separat,  a la suma de les xifres senars, restar-li la suma de les xifres parells,  si el resultat s mltiple de 11 el nombre z tamb ho s.

 Cas en que se sumen grups de xifres .
Els criteris que resulten de les cintes de pascal aplicats xifra per xifre tenen l'inconvenient de que cada xifra cal multiplicar-la per un nombre. El cas en que s ms prctic s quan el nombre s 1 (o -1   p-1).

Per qualsevol nombre escrit en base b tamb es pot considerar escrit en base bm si les seves xifres s'agafen en grups de m en m. Per exemple 1253 que en base deu vol dir:
;
En base 100 vol dir:
;

Per evitar fer multiplicacions la cinta de Pascal es pot fer servir perqu un cop trobada agafar les posicions on hi a 1 (o 1 i -1) i crear un criteri de divisibilitat basat en un bloc se xifres.

Per exemple en calcular la cinta de Pascal de 7 per nombres escrits en base deu surt:



Fixeuvos que no cal continuar, 6 mod 7 = -1 mod 7. i 1.000.000 mod 7 = (1.000)2 mod 7 =(-1)2=1. 

Per tant es pot definir el segent criteri de divisibilitat entre 7 d'un nombre expressat en base 10 (que es treballa com si fos base 1000):
 Per saber si un nombre z escrit en base 10 s divisible entre 7: 1)separar les seves xifres en grups de 3 en 3 2)sumar per separat els grups senrars i els grups parells  3)del resultat de la suma dels grups parells restar-los el resultat de la suma dels grups senars. si el nombre que resulta s mltiple de 7 llavors z tamb ho s.

Per exemple, per saber si 2.250.198.909.861 s mltiple de 7, se sumen els grups de xifres parells: 909+250=1159 i els grups senars:861+198+2=1061 i dels parells es resta els senars: 1159-1061=98. Com que 98 s mltiple de 7 (98=7x14) llavors 2.250.198.909.861 tamb ho s.

Criteris basats en sumar a les primers xifres un mltiple de l'ltima.
Aquests criteris busquen transformar el problema de saber si un nombre z s mltiple de p en el problema de saber-ho per un nombre z que t una xifra menys que z. Aix, aplicant repetidament el criteri, si z s mltiple de p al final s'arriba a un nombre fcil de identificar si s o no mltiple dep
El nombre z es pot expressar com:
;
On a0 s la xifra de les unitats de z i zp s el nombre que formen la resta de xifres (el nombre de desenes que t z).
Si z s mltiple de p llavors ha de ser:

On  s un nombre que multiplicat per  dna 1 mod p.

Per tant es pot definir el segent criteri de divisibilitat:
 Una nombre z en base 10 s divisible entre p si tamb ho s el resultat de: sumar al nombre de desenes la xifra de les unitats  multiplicada per l'invers de 10 mod p.

s evident que es pot fer un raonament anleg en qualsevol altra base.

Per exemple, trobar un criteri per saber si un nombre s divisible entre 7.

Cal trobar un nombre x que multiplicat per 10 mod 7 doni 1. Com que 10 mod 7 =3 i 3x5=15 i com que 15 mod 7 =1 el nombre en qesti s el 5.

Per tant un criteri de divisibilitat entre 7 per un nombre expresat en base deu seria:

 Una nombre z en base 10 s divisible entre 7 si tamb ho s el resultat de: sumar al nombre de desenes la xifra de les unitats  multiplicada per 5.

Per exemple per veure si 17.948 s mltiple de 7 s'aplica repetidament el criteri i s'obt:

 1.794+5x8=1.834
   183+5x4=  203
    20+5x3=   35

Com que 35 s mltiple de 7 (35=7x5) llavors 17.948 tamb ho s.

L'ltim refinament d'aquest mtode s adonar-se'n que 5 mod 7 = -2 mod 7 i per tant en comptes de multiplicar per 5 es pot restar el resultat de muliplicar per 2. (Aix tamb es es generalitza per a qualsevol base i per a qualsevol nombre p).

D'aquesta manera es pot definir el criteri:

 Una nombre z en base 10 s divisible entre 7 si tamb ho s el resultat de: restar al nombre de desenes la xifra de les unitats  multiplicada per 2.

En l'exemple anterior dna:
 1.794-2x8=1.778
   177-2x8=  161
    16-2x1=   14

Taula de criteris de divisibilitat.

Tot seguit es presenta una taula dels criteris de divisibilitat entre els nombres primers ms petits de 20. Tamb hi ha criteris de divisibilitat entre els nombres compostos i es poden trobar fent servir les tcniques que s'han explicat abans. Per per saber si un nombre es divisible entre un nombre compost de vegades s ms fcil verificar si s divisible entre tots els seus factors primers, altres vegades, si l'objectiu d'aplicar el criteri de divisibilitat s descompondre el nombre en factors primers no t sentit provar els factors compostos.

Aquesta taula s'aplica si els nombres estan escrits en base 10.


En la segent taula, per una quants nombres primers ms grans de 20,  es donen el factor que multiplica les unitats pel cas del mtode basat en sumar a les desenes un mltiple de les unitats i pel cas de separar el nombre en blocs de xifres la longitud del bloc i el coeficient dels blocs parells (el dels blocs senars es considera sempre 1. 


 Enllaos externs .
 Interactive Divisibility Lesson on these rules;
 Divisibility Criteria at cut-the-knot;
 Divisibility by 9 and 11 at cut-the-knot;
 Divisibility by 7 at cut-the-knot;
 Divisibility by 81 at cut-the-knot;
 Divisibility by Three Explained;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360794" title="Temporada 1967-68 de l'NBA" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="140724">

La temporada 1967-68 de l'NBA fou la 22 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-2.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Wilt Chamberlain (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Earl Monroe (Baltimore Bullets);

 Entrenador de l'any;
  Richie Guerin (St. Louis Hawks);

 Primer quintet de la temporada;
Dave Bing, Detroit Pistons;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;
Wilt Chamberlain, Philadelphia 76ers;
Jerry Lucas, Cincinnati Royals;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
John Havlicek, Boston Celtics;
Bill Russell, Boston Celtics;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Willis Reed, New York Knicks;

 Millor quintet de rookies;
Al Tucker, Seattle SuperSonics;
Walt Frazier, New York Knicks;
Phil Jackson, New York Knicks;
Bob Rule, Seattle SuperSonics;
Earl Monroe, Baltimore Bullets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1968;
 Playoffs de l'NBA del 1968;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360796" title="Temporada 1968-69 de l'NBA" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="140725">

La temporada 1968-69 de l'NBA fou la 23 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-3.

Classificacions.

 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Wes Unseld (Baltimore Bullets);

 Rookie de l'any;
  Wes Unseld (Baltimore Bullets);

 Entrenador de l'any;
  Gene Shue (Baltimore Bullets);

 Primer quintet de la temporada;
Elgin Baylor, Los Angeles Lakers;
Wes Unseld, Baltimore Bullets;
Billy Cunningham, Philadelphia 76ers;
Earl Monroe, Baltimore Bullets;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;

 Segon quintet de la temporada;
Hal Greer, Philadelphia 76ers;
John Havlicek, Boston Celtics;
Dave DeBusschere, Detroit Pistons/New York Knicks;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Willis Reed, New York Knicks;

 Millor quintet de rookies;
Gary Gregor, Phoenix Suns;
Wes Unseld, Baltimore Bullets;
Elvin Hayes, San Diego Rockets;
Art Harris, Seattle SuperSonics;
Bill Hewitt, Los Angeles Lakers;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, Detroit Pistons/New York Knicks;
Nate Thurmond, San Francisco Warriors;
Bill Russell, Boston Celtics;
Walt Frazier, New York Knicks;
Jerry Sloan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Rudy LaRusso, San Francisco Warriors;
Tom Sanders, Boston Celtics;
John Havlicek, Boston Celtics;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Bill Bridges, Atlanta Hawks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1969;
 Playoffs de l'NBA del 1969;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360797" title="Venialbo" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="140726">

Venialbo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360798" title="Antonio Maria Bononcini" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="140727">
 Antonio Maria Bononcini (18 de juny de 1677- 8 de juliol de 1726), va ser un compositor itali nascut i mort a Modena. Era germ de Giovanni i tamb va ser considerat un msic distingit en la seva poca. 

Estren amb xit algunes peres, entre elles: 
La regina creduta;
Re;
Arminio ;
Tigrane, re d Armenia;
Griselda;
Cajo Gracco;
Tumo Aricino;
Astianatte ;
Eteocle;

Tamb s autor d una cantata per a Nadal i un oratori titulat La decollazione di S. Gianbattista.   

 Referncies .
 Enciclopdia Espasa, vol. 9;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360806" title="Villalazn" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="140728">

Villalazn s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita al nord amb el riu Duero, al sud amb Madridanos, a l'est amb Toro, i a l'oest amb Villaralbo.
 
Demografia.



 Administracin .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360809" title="Tomba del Soldat desconegut (Frana)" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="140729">


La tomba del Soldat Desconegut ha estat installada sota l'arc de Triomf l'11 de novembre de 1920. Es tracta d'un soldat no identificat (probablement francs), mort a la batalla de Verdun, i que representa tots els soldats morts en el transcurs de la Primera Guerra Mundial. El 1923, va ser encesa la flama del record. s revifada tots els vespres a les 18:30.

s feta en granit de Vire.

 Tria del soldat desconegut .

La segona quinta Auguste Thin del 132 regiment d'infanteria de lnia, llavors de vint-i-un anys d'edat, havia estat encarregat de designar, el 8 de novembre de 1920, el soldat desconegut que descansar sota l'Arc de Triomf.

Vuit cossos de soldats que havien servit amb l'uniforme francs per que no havien pogut ser identificats van ser exhumats a les vuit regions on s'havien desenvolupat els combats ms mortfers: a Flandres, a Artois, a la Somme, a Ile-de-France, al Chemin des Dames, a Champagne, a Verdun i a Lorraine.

El 9 de novembre de 1920 els vuit tats de roure van ser transferits a la ciutadella de Verdun,sent canviats diverses vegades de lloc per preservar l'anonimat de la procedncia de cadascun d'ells.

El 10 de novembre, els tats van ser collocats sobre dues columnes de quatre en una capella ardent de la que la guarda d'honor va ser confiada a una companyia del 132 regiment d'infanteria. Andr Maginot, ministre de les Pensions, va avanar cap a un dels joves soldats que assegurava la guarda d'honor, Auguste Thin,  voluntari de la lleva de 1919, fill d'un combatent desaparegut durant la guerra.
Li va donar un ram de clavells blancs i vermells, i li va exposar el principi de la designaci: el tat sobre el que aquest jove soldat diposits aquest ram seria transferit a Pars i seria inhumat sota l'Arc de Triomf. Em va venir un pensament senzill. Pertanyo al 6 cos. Sumant les xifres del meu regiment, el 132, dna la xifra 6. La meva decisi est presa: ser el 6 tat que trobar. Testimoni d'August Thin.

Marxant per la dreta, Auguste Thin va fer un tomb, desprs va vorejar els quatre tats de dreta, va girar a l'esquerra, va passar davant el 5 i es va aturar davant el 6 tat sobre el que va dipositar el seu ram i es va quadrar. D'ara endavant el record de la Primera Guerra Mundial associat al patriotisme, l'heroisme dels combats militars, l'exaltaci de la victria i el dol collectiu ser associat a la tomba del soldat desconegut sota l'Arc de Triomf.

 Vegeu tamb .

 Tomba del Soldat desconegut;
 Histria del soldat desconegut;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360810" title="Saint-Grgoire" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="140730">

Geografia:
 Una comuna francesa del Tarn: Saint-Grgoire (Tarn).
 Una comuna francesa d'Ille i Vilaine: Saint-Grgoire (Ille i Vilaine).

 Vegeu tamb.
Sant Gregori;
Sant Gregori (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360811" title="Apogon regani" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="140731">

 Apogon regani   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1951. New fish names and records. Proc. R. Zool. Soc. N. S. W. v. for 1949-50: 61-68. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360812" title="Apogon regula" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="140732">

  Apogon regula  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Carolines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H. & J. E. Randall. 2003. Two new species of deeper dwelling Apogon (Perciformes: Apogonidae) from Micronesia and South Pacific Ocean. Zootaxa No. 171: 1-11.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360815" title="Apogon relativus" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="140733">

 Apogon relativus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E.   2001. Four new cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) from the Marquesas Islands. Pac. Sci. v. 55 (nm. 1): 47-64.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360816" title="Louis Bonvin" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="140734">
Louis Bonvin (Siders, Sussa, 17 de febrer de 1850 - Buffalo, Estats Units, 18 de febrer de 1939) fou un compositor nord-americ.

Era fill de metges i estudi medicina a Viena de 1870 a 1871, abandonat aquella cincia per la teologia, que continua fins a ordenar-se sacerdot a Liverpool. Romangu molts anys com a director al Collegi de Canisius a Buffalo. Malgrat que no va tenir mestres, es disting en la composici per llurs obres instrumentals Somni de la nit de Nadal,   per a orquestra: Simfonia en sol bemoll, fantasia per a orquestra; romances per a viol, etc,; obres religioses, Salm 163, per a cor mixt, solos de soprano i orquestra, sis misses, motets, etc, i composicions profanes de cant per a cor mixt, solo i orquestra: Wittekind, per a cor d'homes, barton, soprano i orquestra; Joana d'Arc davant la foguera per a soprano i orquestra, i d'altres obres. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360817" title="Apogon retrosella" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="140735">

 Apogon retrosella   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins al sud de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California, in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Part III. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14: 249-262. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360819" title="Volta de la Capella Sixtina" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="140736">


La volta de la Capella Sixtina s coneguda per la decoraci pictrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel ngel l'any 1508. Havia de substituir la pintura que ja hi havia a la part de la volta de la Capella Sixtina, a la Ciutat del Vatic, que consistia en un fons blau amb estrelles daurades, obra realitzada per Piero Matteo d'Amelia que seguia la tradici dels temples paleocristians.

A la volta de can rebaixada, l'artista va dissenyar una complicada arquitectura, on va incloure el desenvolupament d'histries del Gnesi narrades des de l'extrem de l'altar fins la porta d'entrada de la capella, en una superfcie de ms de cinc-cents metres quadrats. Miquel ngel hi va estar treballant des del 1508 fins a la tardor de 1512, i ho va fer tot sol, sense ajudants. L'1 de novembre de 1512, desprs d'acabada la volta, es va celebrar la primera missa.

 Preparaci .

L'any 1505, per recomanaci de l'arquitecte Giuliano da Sangallo, Juli II va fer venir a Roma a l'escultor Miquel ngel, perqu aquest fes una proposta per construir la seva tomba; l'artista present l'esbs d'un magnfic mausoleu que va ser acceptat pel papa i, llavors, marx a Carrara per a escollir els marbres necessaris. Mentre, al Vatic, Bramante succeeix Sangallo en el crrec d'arquitecte, i inicia una trama contra Miquel ngel; conven el Papa que no s'ha de construir una tomba per a un viu, i el Papa renuncia de moment al projecte i, sense consultar a Miquel ngel, decideix que ser ell qui decorar la volta de la capella Sixtina. Els seus enemics, amb Bramante al capdavant, pensen que no ho podr portar a bon terme i que, d'aquesta manera, perdr el prestigi assolit. Miquel ngel, en assabentar-se, i ofs per no poder ser rebut pel papa, marxa a Florncia; per, finalment, desprs de diversos requeriments papals, es troba amb Juli II a Bolonya, i all realitza una esttua en bronze del papa. Posteriorment, retorna a Roma i el 10 de maig de 1508 signa el contracte per a l'execuci de la decoraci del fresc de la volta de la capella Sixtina.

Miquel ngel es va passar gaireb un any realitzant esbossos i preparant l'encrrec de Juli II, encrrec que es convertiria en una de les creacions ms impressionants de l'art occidental. Ens podem fer una idea de la grandiositat d'aquest projecte grcies als dos dibuixos existents al British Museum de Londres. La decoraci de la volta, per desig de Juli II, havia de realitzar-se amb les figures dels dotze apstols, i el centre hauria d'estar ple d'adornaments d'acord amb el costum de l'poca. Ja en aquesta primera idea de l'artista, s'observa la complexa articulaci d'una arquitectura simulada per, d'aquesta manera, poder encaixar-hi totes les figures. En una carta dirigida al seu amic Fatteschi, deixa escrit: ...tan bon punt vaig haver fet alguns dibuixos, em va semblar que resultaria cosa pobra; per aix (Juli II) em va donar un altre encrrec incloent les histries de sota, i em va dir que fes a la volta el que volgus.

La relaci entre Juli II i Miquel ngel va estar plena de contnues discussions per tamb influda per l'admiraci que sentien l'un per l'altre. En aquells temps, no era gens habitual que el comitent deixs plena llibertat per escollir el tema i menys si es tractava d'un papa. Probablement, va influir la confiana que Juli II tenia en Miquel ngel; no solament confiava en la seva capacitat artstica, sin tamb en la seva gran cultura, en que era un home d'idees i, tot aix, afegit a la gran fama que l'artista ja havia aconseguit.

El tema escollit fou una interpretaci neoplatnica de la histria del mn i de la humanitat abans de la vinguda de Crist. Encara que la narraci va de l'altar fins a l'entrada, Miquel ngel va comenar l'obra en el sentit invers, des de la paret de l'entrada fins el fons de l'altar. Hi va estar treballant durant quatre anys, enfrontant-se amb grans dificultats a causa de la seva inexperincia amb la tcnica de la pintura al fresc. Per exemple, quan tenia pintada una part de la volta, els frescs van quedar coberts per una capa blanca de sals i per a poder-ho solucionar va haver de recrrer als consells de Giuliano da Sangallo i Francesco Granacci. Va patir diversos entrebancs: va haver de muntar novament les bastides, i va passar per dificultats econmiques per la falta de pagament, fet que queda demostrat en la carta que va dirigir al seu germ el 18 de setembre de 1512: que jo no tinc ni un grosso i estic, es pot dir que, descal i nu, i no puc rebre el que encara falta que em paguin mentre no hagi acabat l'obra; i pateixo grandssimes privacions i fatigues. 
Vasari diu que quan pintava la volta, ho feia estirat sobre la bastida i li anava caient pintura al damunt; per aquest motiu, Miquel ngel va tenir problemes als ulls. Acabada l'obra, el pintor va escriure un sonet, en clau humorstica, en el que reflectia en quines condicions havia hagut de realitzar la feina. Anava dirigit al seu amic Giovanni da Pistoia, i es conserva a la casa Buonarroti.
De penar en aquest treball m'he guanyat un goll, com les galteres que els produeix l'aigua als gats de la Llombardia... Els lloms se m'han enfonsat a la panxa, faig del cul, per a contraps, gropa, i, perduts els ulls, dono passes en fals. Per davant se m'allarga la pell, i, en inclinar-me cap enrere, se'm rejunta de tal manera que a poc a poquet teso com un arc siri. Amb aix, els meus judicis sn erronis i extravagants, doncs malament es pot apuntar i disparar amb sarbatana torada. Defensa tu ara, Giovanni, la meva morta pintura i el meu honor, doncs ni aquest es troba en bon lloc, ni sc jo pintor.

Entre els estudis realitzats per a les sibilles, destaquen els de la sibilla lbia, de l'any 1511, i conservats al Metropolitan Museum of Art de Nova York; pertany ja a una fase avanada per no la definitiva, doncs la figura apareix nua, amb un tors massa musculs, que sembla viril. A ms a ms, en la pintura, l'avantbra esquerre acabar ms avall que en el dibuix i el tors guanyar en inclinaci. Al revers d'aquest mateix dibuix hi ha un estudi sobre la posici de les cames.


 Composici .
Els elements arquitectnics simulats aconsegueixen multiplicar els marcs de la volta i separen les diverses escenes. La franja central est dividida en nou rectangles amb escenes del Gnesi: les tres primeres sobre la creaci del mn, tres ms sobre la creaci de l'home i, les tres ltimes, sobre la histria de No. A la volta tracta les imatges de l'Antic Testament; a l'edat mitjana aquesta temtica s una de les preferides i es troba sovint a les portalades de les esglsies romniques o de les portes de les catedrals gtiques; al Renaixement continuen sent tema favorit pels artistes per perden una mica el carcter religis per convertir-se en estudis d'anatomia. Entre aquestes escenes es troben figures nues, anomenades ignudis, que sostenen deu grans medallons que simulen ser de bronze, amb escenes del Llibre dels Reis. Les quatre cantonades de la volta, en forma de triangle, representen escenes de la lluita d'Israel per aconseguir la seva llibertat. A tots dos costats de la part central, assegudes en trons, apareixen les sibilles i els profetes; i, finalment, als triangles ms petits i sobre les finestres, queden representats els avantpassats de Jess.

Es creu que Miquel ngel va realitzar l'estructura arquitectnica simulada de la volta amb un cert sentit gtic, per no s aix, ja que no va fer cap creueria; tan sols els triangles que hi ha damunt les llunetes podrien recordar en alguna cosa l'estil gtic, per de fet se sembla ms a la nau central d'un sal rom o, tamb, d'un temple romnic, organitzat en trams transversals.





 Part central .
Des de la porta d'entrada cap a l'altar, les escenes estan repartides en quatre de ms grans i cinc de ms petites, que sn les que es troben emmarcades pels ignudi. Aix, es comena i s'acaba amb una escena petita.  
 1.- L'embriaguesa de No (Gnesi IV, 20). S'observa a No embriagat i adormit; Cam avisa als seus germans, Sem i Jfet, que amb el seu mantell tapen la nuesa del seu pare. L'aspecte escultural de les figures i la seva actitud clssica revelen la influncia dels relleus antics. La senzillesa de l'esquema de la composici, fa que la crrega de la pintura faci mfasi en el significat moral, en el fet que els fills no s'escandalitzen per la nuesa del seu pare sin per la seva embriaguesa que, des del punt de vista platnic, s el smbol de la esclavatge de l'nima dins del cos.;
 2.- El diluvi (Gnesi VI, 5). El pintor representa l'escena amb un gran dramatisme: s'aprecia als rostres l'angoixa i l'horror davant la fria dels elements. Segons Ascanio Condivi, primer bigraf de Miquel ngel, aquesta va ser la primera escena que va pintar a la volta; les dificultats que va trobar en aquesta primera escena va fer que decids de treballar sol, sense ajudants. Les figures, en posicions diverses, mostren escoros violents. L'estructura existent dna a l'escena la impressi de gran espai, on la disminuci de la mida de les figures d'acord amb la llunyania s'ha calculat a ull, sense complir cap clcul matemtic; la profunditat s'aconsegueix amb la dinmica plstica de les masses i amb el desequilibri de les dues masses asimtriques de les muntanyes dels costats i el buit que s'obre al centre. L'arca del fons s'aprecia com si fos una esglsia, representada per Miquel ngel com el smbol de la salvaci.;
 3.- El sacrifici de No (Gnesi VIII, 20). Es mostra el sacrifici d'acci de grcies que No va realitzar desprs del Diluvi Universal. L'obra mostra a No vestit amb una tnica vermella darrere d'una roca que serveix de fog, on es realitza el sacrifici. Hi ha foc sobre aquest fog i No aixeca la m assenyalant al cel, en un smbol d'agrament a Du. Una anciana, possiblement la seva esposa, es gira cap a ell per dir-li alguna cosa. Una dona a la dreta de No posa una branca al foc i evita de mirar al xai que est sent sacrificat. A la dreta de l'obra, un home porta una mica de llenya per fer ms gran la flama de la foguera. Als seus peus, un home nu acaba d'assassinar un xai, mentre un altre home nu, agenollat, revifa el foc. A l'esquerra del quadre hi ha, en primer terme, un noi que porta el proper xai a sacrificar. La sensaci de resistncia per part de l'animal s molt intensa. Aquesta escena s la ms acadmica, amb un gran ritme de composici i amb una perspectiva rigorosa que queda ressaltada amb la posici en cantonada de l'altar del sacrifici; els personatges estan ordenats dins d'una figura ovalada.;
 4.- Pecat original i expulsi del Parads (Gnesi II, 4). En aquesta zona ens trobem amb la segona fase de la pintura; es creu que, una vegada tretes les bastides, Miquel ngel va poder contemplar des de la distncia l'efecte de les seves pintures i, en conseqncia, s'observa un augment en la mida de les figures aix com una disminuci en el nombre; naturalment, tamb s la necessitat temtica de les segents escenes, on intervenen menys personatges d'acord amb les histries que es narren. Aquesta escena correspon a dues narracions: el pecat i l'expulsi del Parads, amb un equilibri perfecte i una torsi de les figures en contrapposto. Existeix una clara allusi a Masaccio en relaci a la seva pintura Els Primers Pares.;
 5.- Creaci d'Eva (Gnesi II, 21). Del costat d'Adam sorgeix Eva amb les mans disposades com si estigus pregant a Du, el seu creador. La nuesa d'Eva est mancada de seducci; el cos s pesat i el rostre est realitzat amb traos gruixuts; ms aviat sembla una matrona romana. Mentre, Adam es mostra amb un rostre tranquil i amb una sensaci de dolor. La creaci d'Eva s una altra escena pintada per Miquel ngel que no gaudeix de molt xit entre els espectadors, tot i que es troba al costat del fresc ms fams de tots, el de la Creaci d'Adam. Per primera vegada, en el cicle de frescos hi trobem a Du aturat a la Terra. En aquest cas, el seu aspecte s ms terrenal. Els seus cabells i barbes ja no sn platejades sin que s'han tornat groguenques. Du es cobreix amb una tnica blava sobre la seva vestimenta rosa que, en altres ocasions, porta. Tot i aix, conserva les seves proporcions i segueix sent imponent, ms si es compara la seva mida amb la d'Eva. Com a model per a aquesta representaci, l'artista es va inspirar en les escultures que havia vist l'any 1494, i que havia realitzat Jacopo della Quercia per a la porta magna de l'esglsia de Sant Petroni de Bolonya. En aquest fresc es pot observar la simbologia dels quatre elements: al sl rocs la terra, al fons una superfcie d'aigua blava, l'aire present en tota la pintura i, finalment, el foc en el color vermell de la tnica de Du. ;
 6.- Creaci d'Adam (Gnesi I, 26). Ning com Miquel ngel ha sabut plasmar la creaci de la vida humana amb tanta senzillesa i fora; aquest misteri, realitzat amb la feli pensada de la transmissi per contacte dels dits, es mostra com si fos un punt d'electricitat. Segons Ernst H. Gombrich s: un dels ms grans miracles de l'art.;

 
Du t el bra esquerre voltant d'una figura femenina, que ha estat interpretada com la d'Eva, esperant el moment de la seva creaci o tamb com la representaci de la imatge de Lilith, la mtica primera esposa d'Adam. La inspiraci de Miquel ngel podria provenir de l'himne medieval Veni Creator Spiritus, on es demana que el dit de la m paterna dreta (digitus paternae dexterae) doni als fidels amor i cor. Existeix un contrast entre l'estructura esfrica del mantell que embolcalla el Creador i tots els ngels, i el fet d'allargar la lnia del seu cos cap a Adam, un contrast ple d'energia i d'una dinmica violenta. Adam, en canvi, mostra una superba bellesa amb unes formes harmniques i indolents, i allarga la m per trobar la vida.;




 7.- Separaci de les aiges (Gnesi I, 9). Du est representat volant amb els dos braos estesos transmetent energia amb les seves mans i ordenant la separaci de les aiges i de la terra. Aquesta pintura t una gran acceptaci per la mestria de la seva realitzaci malgrat la seva simplicitat; a l'esquerra del fresc es pot observar una taca blava, que podria ser el mar. Un altre cop, Du apareix amb la seva tnica rosada. A la seva dreta hi ha dos ngels; un est amagat i noms es veu el seu rostre definit a la penombra, i l'altre s'aferra a la cama de Du i es gira amb cautela per veure el que hi ha al darrere. A l'esquerra de Du hi ha un altre ngel que apareix mig tapat pel cos del Creador.;
  
 8.- Creaci del sol i les plantes (Gnesi I, 4). En aquest tram es representen el tercer i el quart dia de la creaci. Hi ha una doble figura de Du, que apareix d'esquena creant les plantes i, al costat, de front, creant els astres amb un gest poders. La tcnica i el realisme amb que el petit paisatge on hi ha pastura verda i plantes est pintat s pobre si el comparem amb la majestuositat de la figura del Creador. Miquel ngel evitava aquestes escenes amb paisatges i sempre buscava pretextos per dibuixar la figura masculina. La doble presncia potser alludeix a l'omnipresncia del Creador.;
 
 9.- Separaci de la llum de la foscor (Gnesi I, 4). Amb una gran originalitat a l'escor, les dues mans separen la nit del dia; com si fos un atlant, Du suporta el pes del cosmos. Sobre ell, s'obren alguns nvols que deixen passar una mica de llum. La tnica rosa de Du es mou bruscament creant l'efecte de moviment. Al costat dret de Du hi ha foscor, per la llum es present des d'amunt cap a la seva esquerra. En aquesta pintura Du es mostra sol, sense el seu seguici d'ngels. s la pintura ms senzilla de la srie.;

S'alternen en aquestes escenes alguns nus masculins anomenats ignudi els quals donen un toc sensual a l'obra, i alguns medallons que representen altres moments de la histria de la Bblia, pintats com si tinguessin un gravat, imitant el bronze.

 Figures nues o ignudi .
Els adolescents nus, vint en total, representen les anelles  entre l'home i el div. Sn l'equivalncia dels ngels de la tradici cristiana i el dels amors de la tradici platnica. Segons la iconografia, els ignudi poden representar els putti del segle XV, ja que els putti acostumaven a tenir la missi de sostenir blasons, s a dir, els medallons que ara sostenen els nus de Miquel ngel. 

Els va realitzar amb anatomies potents, i tots presenten una actitud diferent, asseguts sobre unes estructures, tamb fingides, de marbre; acostumen a acompanyar-se d'ornaments de carcter vegetal. Amb una gran varietat en el joc de braos i cames, s'inclinen cap enrere o cap a davant amb una gran llibertat, i mostrant una clara relaci amb els conceptes platnics de la bellesa i de l'Eros. S'han fet interpretacions que apunten a un possible smbol sensual, o en relaci a algun tipus d'esclavitud.

 Medallons .


Les petites escenes bbliques mostrades als deu escuts circulars sostinguts pels ignudi, estan pintades de manera que imiten el bronze i tenen un tractament amb pa d'or. Cadascun d'ells est decorat amb un quadre extret del Llibre dels Macabeus, de l'Antic Testament. El tema, en gaireb tots els casos, sn dels ms vergonyosos dels episodis bblics, amb l'nica excepci de l'escena d'Elies, que es va elevar al cel en un carruatge de foc, tot deixant Eliseu en un estat de desesperaci. En quatre dels cinc medallons ms ben acabats, l'espai est ple de xifres. 

L'aplicaci de l'or serveix per delimitar els frescos. En alguns frescos realitzats per Perugino tamb s'havia emprat el pa d'or per destacar els plecs de les tniques; Miquel ngel l'empra en els medallons potser inspirant-se en els que apareixen en un arc de triomf rom existent en el que hi ha un episodi de la vida de Moiss realitzat per Botticelli.

La tcnica que ha emprat s inusual en la pintura al fresc, i tot i sser original, no s l'nic exemple; s la mateixa tcnica que es va emprar per decorar escuts en les desfilades. El color, en aquest cas, s'ha fet a base de ratlles amb els colors ocre, vermell i negre, i aix aconsegueix els tons clarobscurs de la composici. Les vores de l'ombra estan pintades o, ms aviat, dibuixades amb pinzell, amb un tra molt lineal per aix definir els contorns de les formes. Destaca la lluminositat dels colors i dels contorns. En general, s'usa guix blanc, o estan pintats de manera molt fina amb pintura blanca; per, en aquest cas, el pa d'or substitueix la pintura blanca i s'ha aplicat en el fresc exactament com si s'hagus fet servir al mateix mtode de definici de contorn usat en el negre de lnies. 

Els deu medallons que sostenen els ignudi representen les escenes segents:
Sacrifici d'Abraham (Gnesi XXII, 9) ;
Destrucci de la imatge de Baal (II Reis X, 25) ;
Extermini de la tribu d'Acab (II Reis X, 17);
Mort d'Uries (II Samuel XI, 24) ;
Natan i David (II Samuel XII, 17) ;
Mort d'Absalom (II Samuel, XVIII) ;
Joab dna mort a Abner (II Samuel III, 27) ;
Mort de Joram, fill d'Acab (II Reis IX, 21) ;
Elies sobre el carro de foc (II Reis II) ;
Incomplet;

 Petxines .
A les quatre petxines de la volta hi ha representades quatre histries de l'Antic Testament, quatre moments decisius per a la salvaci del poble d'Israel.
La serp de bronze. A l'execuci d'aquesta pintura s'entreveuen ressonncies de la impressi que li va causar a Miquel ngel la visi del Laocoont i els seus fills, trobat a Roma l'any 1506. La histria narra el fet que durant l'xode del poble jueu, aquest va patir l'atac d'una plaga de serps. Moiss va intercedir davant Du per salvar-los, i Du va manar la realitzaci d'una serp de bronze que queds penjada d'un pal; desprs li va dir: "Tota persona que hagi estat mossegada i la miri, viur".  ;
David i Goliat. Es mostra el moment en el queDavid decapita Goliat amb l'espasa prpia espasa del filisteu. La figura del gegant est realitzada amb un escor molt forat, tot amplificant el dramatisme del moment, que contrasta amb la pintura blanca de la tenda de campanya collocada al fons de la composici.
El martiri d'Aman. El nu del centre de l'escena expressa un gran dramatisme, que s l'equivalent als Captius de la tomba de Juli II. La histria conta que Ester, una jueva, va ser proclamada reina de Prsia pel rei Assuer. Aman, el seu primer ministre, va intentar destruir el poble jueu, per Ester ho va impedir, i Aman va ser crucificat.
Judit i Holofernes. Aquest episodi es narra en tres escenes:
 a la part esquerra un gurdia es troba adormit;
 a la dreta es veu la figura d'Holofernes, que jeu decapitat, i;
 a la part central hi ha les figures de Judit amb la seva serventa, que va vestida del color groc representatiu de l'Esglsia, per contrast amb el color blanc de Judit, smbol de la puresa. Cobreixen amb una tela el cap d'Holofernes, que porten en una safata. Es diu que aquest rostre s un autoretrat del propi Miquel ngel.;


 Profetes i sibilles .





La representaci dels profetes de l'Antic Testament i les sibilles ocupen, alternant-se, espais triangulars; sn les figures ms grans del conjunt de la volta. Les sibilles i els profetes s'emmarquen en la visi de l'anunci del Messies, encarnant les esperances de la humanitat cristiana. Tots ells estan asseguts en grans trons de marbre, i entre dos pilars amb dues columnes d'or cadasc; el valor plstic dels cossos s ms intens com a conseqncia de la densitat dels colors i el repartiment dels plecs de les vestimentes. En els pilars de marbre hi ha pintades escultures simulades de petits cupids nus. Sota els profetes, en llat, apareix el nom de cadasc. Els profetes hebreus representen la preparaci de la nova era espiritual. Les sibilles van entrar a formar part de la iconografia cristiana a l'edat mitjana. Miquel ngel s'ha rems al llibre Mirall histric de Vincent de Beauvais, que les va incloure a l'art sagrat. Des del segle XVI sn cada vegada ms representades a la pintura italiana.
Jons. La figura de Jons, sobre l'altar, acompanyat per la balena, t un moviment ms gran que qualsevol altra figura, ultrapassant el lloc assignat. ;
Sibilla lbia. Aquesta sibilla era la sacerdotessa de l'oracle de Zeus al desert de Lbia. Segons l'historiador Freedberg s, entre totes, la que: tendeix  ms a un arquetip de bellesa constitut per la bellesa fsica i el posat formal . En un sentit especfic, cal considerar-la com el desenvolupament d'una de les idees, la de bellesa formal, que a un altre lloc de la volta  havien aparegut com un dels elements de la srie que componien el conjunt, sinttic, d'una madura imatge clssica.;
Daniel. El profeta Daniel, de jove, es troba escrivint; li aguanta el llibre un petit putto. ;
Sibilla cumana. L'ancianitat de la sibilla de Cumes, amb una actitud solemne i posseint uns membres robusts, harmonitza amb les representacions de les figures dels profetes; d'aquesta manera, i amb els tons matisats de groc i violeta junt amb el monocrom del fons, l'artista aconsegueix la suavitat i l'equilibri plstic. De la sibilla de Cumes diuen que, concedides per Apollo, va viure nou vides humanes de cent deu anys. Apollo va concedir a la sibilla el desig de viure tants anys com grans de sorra cabessin a la seva m; per aquesta concessi no comportava la joventut, aix que va envellir tant que la van posar dins d'una gbia al temple d'Apollo, a Cumes. Per aquesta ra, Miquel ngel la va pintar com una vella. Tamb es pot veure un dels ngels situat al seu costat, portant un llibre que li vol donar. Aix fa referncia a la tradici segons la qual la sibilla va oferir nou llibres de profecies al rei Tarquini el Superb, tot demanant-li un alt preu per ells; al rebutjar el rei aquesta quantitat, la sibilla va anar destruint els llibres, fins que quan en quedaven tres, el rei va acceptar pagar per ells la quantitat inicial. Els llibres sibillins van ser portats al temple de Jpiter on hi van romandre fins l'any 83 aC, quan van ser destruts pel foc.;
Isaes. Isaes es recolza en el seu llibre, inclinat, i obt la visi de les coses divines. Ell ha vist el triomf del poble israeli, l'alliberaci de Babilnia i l'arribada de Crist. ;
Sibilla dlfica. Es copsa en el seu rostre una alternativa prpia del manierisme, que contraposa la serenitat clssica de la sibilla de Cumes amb la nova sensibilitat ms femenina representada per aquesta sibilla. De les figures femenines pintades per Miquel ngel s una de les ms belles; l'artista recorre a una composici helicodal formada per la torsi del cos cap a l'esquerre mentre el cap, junt amb la mirada, gira en el sentit contrari.;
Zacaries. Considerat un dels profetes menors, apareix representat com un anci amb grans barbes blanques, i est llegint un llibre. Segons Vasari, el profeta sembla cercar alguna cosa que no troba al llibre. El posat de Zacaries permet que es mostrin els dos angelets per veure les Escriptures.
Joel. La figura d'aquest profeta es solemne a causa de la mirada penetrant i de l'actitud de gran concentraci que mant sobre el rotlle desplegat. ;
Sibilla d'Eritrea. Anomenada tamb sibilla herfila, va ser la que va endevinar els fets de la Guerra de Troia; tamb es diu d'ella que va realitzar composicions potiques amb acrstics en fulles vegetals. Representada com una dona jove, es troba asseguda i gira el seu cos cap a un llibre. El pintor realitza les figures femenines amb aire viril, amb grans volums. L'ngel del fons es troba sostenint una torxa que simbolitza la illuminaci de la seva inspiraci.;
Ezequiel. Apareix representat com un anci corpulent i est parlant amb un jove que es troba al seu costat; el punt de mira de la composici se centra en la m oberta d'Ezequiel. El color vermell de la tnica proporciona l'efecte d'un cos vigors, tot i l'edat que t.
Sibilla Prsica. s una dona anciana i forma part d'una composici circular. Particularment, destaca el cos atltic i l'actitud com d'esttua, i tamb cal referir-se a l'efecte de contrallum que s'observa al cap; el perfil, en ombra, contrasta amb la claror de les seves robes.
Jeremies. En aquesta figura el que ms crida l'atenci s la gran concentraci que mostra, la seva forma compacta i recollida, que intenta expressar la dimensi del seu pensament.

 Figures nues de bronze .

Situats en la mateixa franja on es troben les representacions dels profetes i les sibilles, i els triangles sobre els avantpassats de Crist, Miquel ngel va pintar unes figures de nus disposades de dos en dos, que simulen el color del bronze. 

Aquestes figures es creu que simbolitzen els dimonis i entre elles estan separades per un crani de molt smbol de la mort i el pecat. Totes les parelles es troben en posicions diferents.

 Avantpassats de Crist .
Als triangles arquitectnics simulats de sota les finestres i a les llunetes del damunt, es troben pintats ms grups de personatges amb un carcter menys dramtic que els representats a la resta de la volta. Hi ha en escenes ms tranquilles que tracten dels reis d'Israel i els avantpassats de Crist d'acord amb l'evangeli de Mateu (Ma 1:1-16). Amb aquests frescs es completen les tres-centes figures que componen tota la representaci de la volta de la capella Sixtina.

Representacions als vuit triangles:

Josies;
Zorobabel;
Ezequies;
Ozies;
Roboam i Abies;
Salom;
Jess, David i Salom;
Betsab mare de Salom;

Representaci a les llunetes:

Eleazar i Matan;
Jacob i Josep;
Azor i Sadoc;
Aquim i Elid;
Josies, Jeconies i Salatiel;
Zorobabel, Abihud i Eliaquim;
Ezequies, Manasss i Amon;
Ozies, Jotam i Acaz;
Salmon, Booz i Obed;
Naasson;
Amminadab;
Fares, Hesron i Aram;
Abraham, Isaac, Jacob i Jud;

 Anlisi .


Vasari va escriure sobre el mestratge de la volta de la capella Sixtina: "una realitzaci personal que, entre les difcils i belles, s bellssima i dificilssima"

Delacroix va dir d'ell: "si el seu estil ha contribut a corrompre el gust, la seva imitaci i exemple han exaltat i elevat successivament per damunt de si mateix a totes les generacions de pintors que l'han succet."

El crtic Julio E. Payr: "I aix s el que va fer Miquel ngel quan es va veure obligat a pintar, desentenent-se en una mplia mesura d'altres elements -com per exemple el paisatge- que utilitzen els qui sn pintors de vocaci. Mai no se sent ms cmode ni assoleix una major grandesa que quan es permet de presentar la figura exempta, com si fos una esttua a l'espai, sense cap fons pintoresc. Vegi's la potencia que aconsegueix quan representa la Creaci del mn o la Creaci d'Adam."
 
Teresa Camps, de la Universitat Autnoma de Barcelona, en la seva obra La tensi creativa d'un transgressor, afirma que la figura humana s la protagonista indiscutible de l'obra de Miquel ngel, que s el seu llenguatge visual, preferentment en el terreny de l'escultura; quan la seva obra s pictrica dna preferncia sobretot a la figura dels personatges humans representats, excloent prcticament els fons de paisatges naturals, i les figures sempre estan disposades sobre espais buits o, si s el cas, amb una simulaci de marcs arquitectnics. En les seves representacions va aconseguir un model hum enrgic, vital i expressiu, amb sentiments i passions, tot mantenint l'energia i aspecte viril en el cos femen; aix, en el rostre de la dona, ms que de la bellesa ideal, es pot observar un reflex del pensament i la tensi de la seva vida interior. Va humanitzar la divinitat i va donar rostre als personatges mtics o bblics, incloent a Du. A Miquel ngel se'l relaciona amb la imatge iconogrfica del Du creador.

 Influncia .
Les pintures realitzades per Miquel ngel a la Capella Sixtina, va ser el smbol de la pintura renaixentista i el comenament del manierisme. El pintor florent Jacopo Carrucci, conegut com Pontormo, va quedar clarament influt per les pintures de Miquel ngel; s'aprecia l'aire miquelangelesc en les positures, els gestos, la bellesa dels seus nus i el refinament cromtic, sobretot a l'obra El davallament de la Creu(1526-1528) de la capella Capponi de Florncia. Les figures de joves, vestits amb teles de colorit lvid i, per damunt de tot, la bellesa dels rostres recorden els ignudi de la volta de la capella Sixtina.

Rosso Fiorentino, company de Pontormo i alumne d'Andrea del Sarto, va ser un altre pintor seguidor de Miquel ngel. Segu les lnies i colors de les pintures de la volta de la Sixtina i on s'aprecia millor aquesta influncia s al seu Davallament de la Creu  i al Moiss i les filles de Jetro.

Altres artistes en els que es pot observar la influncia directa de Miguel ngel sn Andrea del Sarto, Correggio, Tintoretto, Annibale Carracci, Paolo Veronese i El Greco.

Vasari afirmava que s'arribava a l'art per la imitaci de la "manera" (manierisme) dels mestres. Aquest autor veia en Miquel ngel un missatger de Du, alg que ha vingut a la Terra per a realitzar la perfecci absoluta. Va ser necessria la influncia de Pietro Aretino perqu Vasari tingus una visi ms crtica i deixs de considerar a Miquel ngel com un personatge div, admetent conceptes artstics diferents dels de Miquel ngel i reconeixent el fracs dels que van voler acontentar-se amb imitar l'estil al peu de la lletra; fins i tot va arribar a condemnar el manierisme. A ms a ms, no abunden els pintors "ni tan sols entre els ms originals (...) en els que la invenci no sigui ms o menys una forma de record".

Gabriele Bartz i Eberhard Knig han dit dels ignudi: "No hi ha cap imatge que hagi tingut un efecte ms durador en les generacions segents que la dels ignudi. A partir d'aqu es poden veure a moltes obres decoratives ja siguin pintats, realitzats en estuc o, fins i tot, esculpits".

 Restauraci .

Entre 1980 i 1989 es desenvoluparen treballs de neteja i restauraci de la volta, ennegrida pel pas dels anys. Aquesta restauraci va provocar moltes objeccions per part d'historiadors d'art, per la gran magnitud que representava. Es va fer una petici al papa Joan Pau II per parar aquesta restauraci, signada per diversos artistes dels Estats Units, entre ells Robert Motherwell, Robert Rauschenberg, Christo, George Segal i Andy Warhol.

Aquesta operaci va descobrir una gamma de colors clars i cids, el que demostrava que Miquel ngel va ser un precursor dels manieristes i, d'altra banda, que s'oposava a les caracterstiques de la pintura de l'poca influda per l'esfumat de Leonardo da Vinci.

El papa Joan Pau II a la homilia del 9 d abril de 1994, durant la inauguraci de les obres de restauraci de la Capella Sixtina va dir:Pel que sembla, Miquel ngel, a la seva manera, es va deixar guiar per les suggestives paraules del Gnesi que, respecte a la creaci de l'home, var i dona, adverteix: Estaven tots dos nus, per no s'avergonyien l'un de l'altre La Capella Sixtina, si es pot parlar aix, s precisament el santuari de la teologia del cos hum. Al donar testimoni de la bellesa de l'home creat per Du, var i dona, la Capella Sixtina expressa tamb, en certa manera, l'esperana d'un mn transfigurat...

 Bibliografia .










 Referncies .


 Enllaos externs .

El Vatic, Capella Sixtina;
Imatges dels Ignudi.;













 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360820" title="Antalya" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="140737">

Antalya (antiga Adalia, catal Adlia; grec de Pamflia :          Attlia) s una ciutat de la costa Mediterrnia del sud de Turquia, capital de la provncia d'Antalya. La poblaci s de 775.157 habitants (2007) i 800.000 estimats pel final del 2008. El clima es mediterrani. Des de els anys setanta s un centre turstic 

 Histria .




A Antalya hi ha evidencies d'ocupaci del territori des de la prehistria (entre 150.000 i 200.000 anys aC) a les coves de Karain a 30 km al nord de la ciutat; ocupaci mesoltica s'ha trobat a les coves de Beldibi, i neoltica a Badema ac  Hy . Altres troballes posteriors demostren que el territori va romandre habitat continuadament per fins al perode hitita, en qu era part de la terra de Lukka no hi ha cap referncia escrita. Desprs del superficial domini hitita la zona fou seu de ciutats independents una de l'altra. No consta que el regne d'Arzawa o Cilcia hi exercs el domini. Els grecs van anomenar a la zona Pamflia. Vers l'any 1000 aC hi havia una federaci de ciutats i potser es van establir algunes colnies o emporis grecs per aquesta poca.

Al segle VII aC la regi d'Antalya feia part del regne de Ldia que va existir fins el 546 aC quan fou eliminat per Prsia i agregat a aquest imperi. El domini persa va durar fins el 334 aC quan hi va arribar Alexandre el Gran; Les ciutats de la zona foren ocupades sense dificultat excepte Termessos i Sillyon que el 333 aC van refusar als macedonis.

Les darreres excavacions al Do u Garaj  han posat a la llum restes del segle III aC que suggereixen que la ciutat ja existia quan fou fundada (refundada) per tal II de Prgam. Aquest s considerat tradicionalment el fundador amb el nom d'Attalia (        ) el 150 aC com a base de la seva flota naval. El 133 aC el regne de Prgam fou llegat a Roma, i la ciutat va  crixer considerablement sota domini rom. 

Pau de Tars va visitar la ciutat i esmenta Attalia a les Actes dels Apstols; al segle II hi va penetrar el cristianisme. En el perode bizant fou capital de thema de Carabisiani (     K           , Thema Karav sian n) que ocupava la costa sud de l'sia Menor i les illes de la mar Egea. 

En temps de Joan II Comn (1118) era una posici bizantina allada en territori turc a la que noms es podia arribar per mar.  per el 1119 el general Joan Axuch va aconseguir netejar els camis i connectar la ciutat amb la resta del Imperi. Finalment fou conquerida per Kay Khusraw I el 5 de mar de 1207. Ensorrat el sultanat de Rum, va passar als turcmans de Tekke (1321-1423) parents dels Hamid-oghlu, fins que fou conquerit pels otomans el 1390, per restaurat el juliol del 1402 desprs de la victria de Tamerl a la batalla d'Ankara, fins l'annexi definitiva el 1423 quan fou considerat un sandjak. Ibn Battuta va estar a la ciutat vers 1335.

A la segona meitat del segle XVII Ewliya Celebi descrivia els carrers estrets amb 3000 cases i l'existncia de quatre barris grecs i vint de turcs; la ciutat havia crescut cap a fora de les muralles; el port podia allotjar 200 vaixells. Al segle XVIII els senyors locals eren la famlia Dere Bey. La famlia Tekke-oghlu residia a Perge on conservava tamb un poder local, i encara que fou reduda a la submissi total el 1812 va romandre influent localment fins al final segle XX. Al segle XIX la poblaci es va incrementar per l'emigraci de turcs del Caucas i els Balcans i el 1911 tenia 25.000 habitants incloent cristians i jueus, que vivien en barris separats. La ciutat era coneguda com Adlia (Adalia). La muralla (que encara existeix) ja era un atractiu per la ciutat.. El 1919 i fins el 1923 fou ocupada pels italians als que s'havia assignat en el repartiment del Imperi al final de la I Guerra Mundial.



Poblaci.

Antalya t una poblaci de 775.157 habitants segons el cens del 2007 (388.133 homes i 387.024 dones).


Geografia.



Antalya est situada al golf d'Antalya a la mar Mediterrnia. Est a uns 550 km d'Adana, d'Esmirna i d'Ankara. Es troba en una plana rodejada de muntanyes; la costa t nombroses badies i pennsules. El centre de la ciutat es troba a una plana de roca davant la zona de Kepezst plena de cases.

 Economia .


La base econmica actual s el turisme, compaginat amb el comer i l'agricultura; noms hi ha industria lleugera. La producci agrcola son ctrics, fruites, cot, flors  i fins i tot pltans. Antalya s un dels principals centres agrcoles pels seus procediments ecolgics i cobreix el 65% de les necessitats de tota Turquia en fruites i vegetals.

Turisme.

El turisme permet visitar nombrosos llocs interessants com els carrers de Kaleii, amb les cases turques otomanes i gregues. L'oferta hotelera s prou completa. Les principals platges sn Konyaalti i Lara. Les cascades de Dden, Manavgat i Kursunlu atreuen locals i turistes. A Beyda lar  i Saklikent es poden practicar esports de hivern. 

El turisme a atret a la ciutat molts emigrants del camp, que treballen a la construcci, el transport i els serveis. Cada any a l'estiu rep milers de turistes alguns dels quals han adquirit propietats immobiliries.



 Govern .
Antalya est governada per un governador (alcalde) i un consell de la citat; la municipalitat o gran Antalya inclou dotze localitats. El pressupost del 2005 fou de 210 milions 

 Educaci .

La ciutat disposa de 1387 escoles elementals i secundaries, amb 12.000 mestres i 275.000 estudiants en part de fora de la ciutat. L'analfabetisme a la ciutat es baix per a la provncia arriba al 5%. A la ciutat t seu la Universitat Akdeniz.

 Cuina.

El menjar ms tpic d'Antalya s el Piyaz. Un altre especialitat local s el tirmis

Festivals i esdeveniments .


Celebra un bon nombre d'actes culturals, esportius i fires:
 Festival de Cine de la Taronja Daurada d'Antalya (darrera setmana de setembre);
 Festival d'Antalya, al setembre  ;
 Festival Internacional de Msica de la Mediterrnia, sis dies a l'octubre;
 Festival de la mel d'Antalya a Gndogmus, l'agost;
 Festival Internacional de Msica folklrica i Campionat de danses d'Antalya: darrera setmana d'agost;
 Festival Internacional d'Aspendos d'pera i Ballet, juny i juliol;
 Festival de Piano d'Antalya, octubre;
 Festival de Pintura d'Antalya, setembre;
 Festival de Rock del Parc de la Platja, octubre;
 
 Festival Kas-Demre, desembre;
 Fira d'Anfa  de Productes d'alimentaci, febrer;

 Llocs i Monuments .

Hi ha nombroses mesquites, esglsies, madrasses, i altres edificis religiosos, i alguns hammans o banys. El port de Kaleii s la part vella de la ciutat, i hi ha els minarets  Yivli i Kesik  i algunes cases histriques 

 Muralles, la H d rl k Tower, la porta d'Adri i la Torre del rellotge.
Madrassa Karatay, Mesdjid Ahi Yusuf, Mesquita Iskele, Mesquita Murat Pa a, Mesquita Tekeli Mehmet Pa a, Mesquita Balibey, Mesquita Musellim, Mesquita Seykh Sinan Efendi, i Mesquita Osman Efendi. ;
Hans d'Evdir, K rkoz, Sarapsu i Alara (amb castell).
 Museu Arquelogic ;
 Akdeniz Medeniyetleri Ara t rma Merkezi o Centre de Recerca de les Civilitzacions de la Mediterrnia, obert el 2007 ;
 Zoolgic;
 Karpuzkald ran;
 Tnek Tepe;
 Parc Karaalioglu;

 Aspendos, una ciutat pamfila propera (a 50 km) ;
 Termessos, ciutat psdica ( a 35 km) ;
 Ariassos, antiga ciutat a 48 km ;
 Perge, antiga ciutat a 18 km;
 Olympos/Cirali, dos llogarets rurals a 80 km al sud-oest amb platges, runes i un rea protegida de fauna per les tortugues de mar;
 Phaselis, antiga ciutat a 57 km;


 Transport .

Les carreteres no sn gaire bones; els millors accessos sn per mar i per aire. El 2007 l'aeroport de la ciutat va obrir una nova terminal. El port al sud de Konyaalt  ha estat ampliat i modernitzat. El servei local d'autobusos s l'nic transport (excls el taxi) pel interior de la ciutat; els mini busos municipals coneguts com Dolmu  cobreixen recorreguts curts. La connexi ferroviria est planificada per no executada..

L'aeroport local t carcter internacional i ms vols que el aeroport Ataturk d'Istanbul i el Sabiha Gken. 

Agermanaments.
Antalya est agermanada a:
  Austin, Texas, USA;
  Bat Yam, Israel;
  Cheboksary, Rssia;
  Famagusta, Repblica Turca del Nord de Xipre;
  Kazan, Rssia;
  Nuremberg, Alemanya;
  Rostov del Don, Rssia;
  Taldykorgan, Kazakhstan;

 Personatges .

 Cafercan Aksu, futbolista;
 Co kun G en,  actor;
 Deniz Baykal, poltic lder del Partit Republic del Poble (CHP);
 Deniz Seki,  msic;
 Levent Yksel, compositor;
 Miquel Attaliates, jurista bizant del segle XI;
 Onat Kutlar, escriptor;
 zgrcan zcan, futbolista;
 R t Reber, futbolista;
 Smer Tilma, actor;
 Tar k Ak ltopu, arquitecte, historiador, poeta i escriptor;


 Referncies .


 Enllaos externs .
;
 WikiSatellite view of Antalya, WikiMapia;
 Weather forecast, Servei Meteorologic;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360822" title="Apogon rhodopterus" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="140738">

 Apogon rhodopterus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Singapur fins a Indonsia i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Singapore. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 51-86. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360830" title="Apogon robbyi" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="140739">

  Apogon robbyi  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Belize, Nicaragua i Jamaica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilbert, C. R. & J. C. Tyler. 1997. Apogon robbyi, a new cardinalfish (Perciformes: Apogonidae) from the Caribbean Sea. Bull. Mar. Sci. v. 60 (nm. 3): 764-781. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360832" title="Apogon robinsi" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="140740">

 Apogon robinsi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Bahames, les Illes Caiman, Cuba i Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bhlke, J. E. & J. E. Randall. 1968. A key to the shallow-water west Atlantic cardinalfishes (Apogonidae), with descriptions of five new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 120 (nm. 4): 175-206. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360834" title="Antemuru" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="140741">
Els antemuru sn una tribu del sud de Madagascar a la zona dels rius Matatana i Namuruna. 

Vers la meitat del segle XX eren unes 85.000 persones. Un clan que forma una quarta part dels membres de la tribu, diu que sn descendents del pas d'Emaka o la Meca. Es tractaria d'emigrants musulmans arribats en dues onades (la primera al segle XIII), i procedents d'frica oriental i les Comores.

 Bibliografia .
 Flacourt, Histoire de la grande le de Madagascar, Paris 1661.
 G. ferrand, Les musulmans a Madagascar et aux les Comores, Pars 1891 i Alger 1893;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360836" title="Apogon rubrimacula" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="140742">

 Apogon rubrimacula   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Salom, Nova Calednia, la Gran Barrera de Corall, Papua Nova Guinea i Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & M. Kulbicki. 1998. Two new cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) of the Apogon cyanosoma complex from the western Pacific, with notes on the status of A. wassinki Bleeker. Rev. Fr. Aquariol. Nms. 1-2: 31-39. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360837" title="Biscarri" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="140743">

Biscarri s un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dell. Ha estat sempre l'entitat de poblaci amb ms habitants d'aquell terme, tot i ser la segona en importncia. El poble vell estava situat a 939 m. alt. i era en un territori conegut per la bondat i abundor de les seves fonts. Aquest deu ser el motiu del seu antic poblament, histricament el ms important del terme.

 Etimologia .
El nom de Biscarri prov de l'iberobasc. Encara actualment en llengua basca l'arrel de la paraula significa llom, carena o cresta (de muntanya). s un dels abundosos topnims pallaresos que sn mostres del substrat bascoide d'aquesta zona.

El sufix -arri, que sembla indicar poblaci es troba en molts altres noms de pobles pirinencs o propers: Benavarri, Ginestarre, Lasquarri, Unarre...

Aix doncs, Biscarri seria el poble de la carena.

 El poble .
Presenta dos nuclis principals, tots dos dispersos, de manera que no arriben a formar ni plaa ni carrer: Biscarri Vell i la zona de prop de la carretera, que hom esmenta simplement com a Biscarri (). A l'extrem nord-oest hi ha les runes del poble vell, a l'entorn de l'esglsia romnica de Sant Andreu de Biscarri, que constitua parrquia prpia. Actualment, com la resta de parrquies de l'actual municipi, i del ve d'Abella de la Conca, depn del rector d'Isona. Pertany, doncs, al bisbat d'Urgell, dins de l'arxiprestat de Tremp.


El poble vell, actualment un munt de runes on, tanmateix, encara es poden reconixer cases i carrers, formava una vila closa, amb dos portals: un una mica per sota del nivell de l'esglsia, a prop seu, i un altre una mica ms amunt, a la mateixa carena. A l'interior, un parell de carrers principals amb diferents ramificacions menava a les cases que el constituen. Al capdamunt, l'antic castell, del qual en queda ben poca cosa, que en els darrers temps de ser habitat Biscarri vell devia ser una casa ms del poble.


T repartides les seves cases per una zona molt mplia. A l'extrem nord-oest de la serra on est assentat el poble, prop del Tossal de la Pinyella, hi ha l'esglsia parroquial antiga, Sant Andreu, i davant seu, les restes del poble antic de Biscarri. Ms al sud i un xic a llevant hi ha Cal Brio, Cal Manel i les cases establertes al Serrat dels Estevenets i la Solana del Cucuc. Ms avall, Cal Ton de Brio, Cal Savina i Cal Borrell; encara ms avall, enllaant ja amb el Biscarri nou, Cal Llobet i Ca l'Abell. En el Biscarri nou, trobem el Caf de Biscarri, a la carretera mateix (on hi ha la parada de l'autobs de lnia), Cal Cinto, Cal Ferrer, la Cabana del Serni, la Cabana del Carlos, Cal Ros, Cal Riambau, Cal Bertran, Cal Tat, Cal Turumba, Cal Rat... i, ms desplaada cap al nord, la Cabana del Bnio. Cap a ponent, al lloc on previsiblement hi havia hagut l'esglsia de Sant Pere, Cal Basturs, Cal Solsona, Cal Tronxet, Ca l'Aran, Ca l'Erola, Cal Perot...


Tamb hi havia hagut una altra entitat de poblaci a Biscarri, al sud-oest del poble actual. S'hi conserven algunes restes de l'esglsia de Sant Pere, al voltant del qual es form aquest nucli. Actualment no en queda res, a part del topnim Serra de Sant Pere, just a ponent de Ca l'Aran, en el lloc on la carretera fa un doble revolt en descens molt pronunciat.

De poblament dispers, el 1900 hi consten 47 edificis amb 191 habitants. El 1079 aquest poble havia estat donat pel comte d'Urgell Ermengol de Gerp als comtes de Pallars, Ramon i Valncia, i el seu fill Arnau. El 1831 s esmentat dins del corregiment de Talarn, amb 237 habitants. Era senyoriu del Captol de canonges de la Seu d'Urgell.

Durant el segle XX, desprs de la Guerra civil, es constru una nova esglsia parroquial de Sant Andreu, ms a prop dels dos principals nuclis de poblaci del poble, ja que l'antiga quedava desavinent a l'extrem de ponent, sense cases en el seu entorn. A ms de l'esglsia de Sant Andreu, el poble de Biscarri t el seu origen en el seu castell. Tamb havia tingut l'esglsia de Sant Pere, de la qual se n'ignora l'emplaament, i noms se'n sap que el 1080 fou donada com a dot a Santa Ceclia d'Elins, en el moment de la consagraci d'aquest monestir.

 Histria .
En el poble de Biscarri hi ha algunes restes que ens remunten a temps molt antics. S'hi troba una punta de llana de bronze, conservada a la collecci Sala Moles, de Vic. A ms, a Cal Basturs es conserva un fragment d'inscripci romana.

El 1079 aquest poble havia estat donat pel comte d'Urgell Ermengol de Gerp als comtes de Pallars, Ramon i Valncia, i el seu fill Arnau.

El 1831 s esmentat dins del corregiment de Talarn, amb 237 habitants. Era senyoriu del Captol de canonges de la Seu d'Urgell. De poblament dispers, el 1900 hi consten 47 edificis amb 191 habitants.

Durant la Guerra civil el poble vell qued prcticament del tot destrut, pel fet que es trobava just al lmit de les defenses de l'exrcit republic, en un front que qued estabilitzat, amb sovintejats bombardeigs des del bndol franquista, durant gaireb un any. Les runes del poble vell sn encara visibles, a reds de l'esglsia romnica de Sant Andreu.

El poble ja havia sofert un procs d'abandonament progressiu al llarg del primer ter del segle XX, de manera que el 1936 ja no hi vivia prcticament ning. Com que les cases encara estaven dretes i teulades, foren ocupades pels fugitius del front de guerra, principalment d'Isona, i fou el 1938 quan reb directament les conseqncies del dur enfrontament bllic que tingu com a escenari la Conca Dell.

 Llocs d'inters .
 Sant Andreu de Biscarri vell;
 Poble vell i castell de Biscarri;

 Festes i tradicions .
Biscarri era prou ric en tradicions, la major part lligades amb la prctica religiosa. D'una banda, l'antiga esglsia de Sant Andreu, tot i romandre abandonada, acollia dos cops a l'any festes amb fora assistncia: per exemple, la de la Santa Creu, actualment passada al segon diumenge de maig, quan es reunien per a la benedicci del terme parroquial i celebrar un concorregut dinar popular.

Per Sant Andreu, patr del poble, se celebrava la Festa Major petita. S'hi cantaven els goigs dedicats a Sant Andreu.

La Festa Major s el quart diumenge de setembre.

A ms, se celebraven dos aplecs, fora del terme, per molt concorreguts pels de Basturs: la pasqua petita a l'ermita del Bon Reps, i l'aplec de la Posa, el 20 de gener.

El Carnestoltes tamb se celebrava amb prou llument, amb un gran pat collectiu i la consegent festa, per a la qual s'havia fet una capta prviament, passant casa per casa sobretot la gent jove amb un ruc per aplegar el que s'havia de menjar al dinar popular.

Biscarri entraria, a ms, en els circuits de la Catalunya mgica: existeix la brama de la presncia del diable al Pedr (el lloc des d'on es beneeix el terme). Un bon dia, en fer la benedicci el capell, s'al una flamarada amb olor de sofre del lloc, el mateix Pedr, on alg havia deixat un xai que havia trobat pel cam: era el mateix dimoni, que es feia passar per una bestiola innocent.

Tamb es parla de l'existncia de bruixes, que van haver de ser foragitades amb la construcci d'una capella. I, encara, l'abundor de fonts en els entorns de Biscarri fu possible les llegendes de les encantries o dones d'aigua, que vivien en unes coves damunt del poble, i, tot i que no eren dolentes, eren capaces de llenar terribles malediccions si els humans actuaven malament, i de gran generositat si ho feien de forma caritativa.

 Serveis turstics .
Biscarri tenia l'nic restaurant de l'antic terme de Benavent de la Conca: el restaurant Cal Basturs (grafiat errniament com a Cal Basts), per va tancar el 2007.

A part d'aquest restaurant tancat, a Cal Ros de Biscarri hi ha una casa d'allotjament rural.

 Comunicacions .
Creua pel mig de Biscarri la carretera C-1412b (Ponts - Tremp), que uneix el Pallars Juss amb la Noguera, cap al sud-est, i duu al cap de comarca, Tremp, cap a l'oest.

Cap altra carretera discorre per Biscarri. S, en canvi, algunes pistes en bon estat, algunes d'asfaltades, que menen a Gramenet, Covet, Merea, poble vell de Biscarri, etctera.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Biscarri compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Andreu de Biscarri" i "Sant Pere de Biscarri", a Catalunya romnica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Benavent de la Conca", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96770-17-4;

 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de front al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002. (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Catal de Cartografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360838" title="Villanueva de Campen" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="140744">

Villanueva de Campen s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360839" title="Apogon rueppellii" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="140745">

 Apogon rueppellii   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins al nord d'Austrlia (incloent-hi Austrlia Occidental) i Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1859. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. Gasterosteidae, Berycidae, Percidae, Aphredoderidae, Pristipomatidae, Mullidae, Sparidae. Cat. Fishes v. 1: i-xxxi + 1-524. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360842" title="Apogon rufus" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="140746">

 Apogon rufus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & T. H. Fraser. 1999. Clarification of the western Pacific cardinalfish species Apogon trimaculatus and A. rhodopterus, with decription of a similar new species. Raffles Bull. Zool. v. 47 (nm. 2): 617-633. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360845" title="Apogon sabahensis" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="140747">

  Apogon sabahensis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Malisia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360848" title="Anushirwan ibn Khalid" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="140748">
Anushirwan ibn Khalid ibn Muhammad al-Kashani (Sharaf al-Din Abu Nasr) (mort entre 1137 i 1139) fou un funcionari al servei dels seljcides. Per la seva nisba se suposa que era de Kashan al Djabal (Prsia occidental).

Fou tresorer i arid al-djaysh del sult seljcida Muhammad ibn Malik Shah. Quan Shams al-Mulk ibn Nizam al-Mulk el va succeir com arid al-djaysh va anar a Bagdad. Sota Mahmud ibn Malik Shah va estar un temps empresonat per desprs fou alliberat i nomenat wazir per Mahmud el 1127 i fins el 1128. Desprs torn a ser wazir del 1132 al 1134 pel califa al-Mustarshid (1118-1135). El 1134 va esdevenir wazir del sult Masud ibn Muhammad fins el 1135/1136.

Va morir a Bagdad probablement el 1138. Va escriure una obra sobre els esdeveniments del seu temps anomenada Futur zaman al-sudur  wa-sudur zaman al-futur.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360849" title="Charles Bordes" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="140749">

Charles Bordes (Vouvray-sur-Loire, 1865 - Toulon, 9 de novembre de 1909) fou un compositor i mestre de capella francs.

Deixeble de Csar Franck, el qual el consider un dels seus alumnes predilectes; en acabar els estudis pass com a mestre a la capella de Noget-sur-Marne, poca en la qual el ministeri de Belles Arts el comission per fer una recopilaci dels cants populars bascos, i desprs amb el mateix crrec a l'esglsia de Saint-Gervais de Pars, en la que el 1890 fund la Compagnie de Chanteurs de Saint-Gervais, a la que se'l hi deu el renaixement de la msica gregoriana i d'altres obres dels mestres dels segles XV, XVI, i XVII, entre elles el Stabat Mater, de Giovanni Pierluigi da Palestrina, desconegut fins aleshores a Frana. Aquella feli temptativa es vei coronada per l'xit, i l'esglsia de Saint-Gervais restava atestada de gent que acudia a escoltar una msica que resultava una vertadera evocaci d'un passat desconegut.

Desgraciadament dificultats sorgides entre el captol de l'esglsia i la capella de msica, obligaren a Bordes a retirar-se. Malgrat tot, l'associaci no s va desfer, sin que, al contrari, s trasllad al carrer Saint-Jacques, on, amb la collaboraci de Vincent d'Indy, fund la clebre Schola Cantorum, que don una srie de concerts histrics, molt interessants, en els que s'executaren entre d'altres obres mestres, el fams L'Orfeo de Claudio Monteverdi. L'Schola Cantorum recorregu alguns pasos d'Europa, sent rebuda per a tot arreu amb gran entusiasme pels vertaders afeccionats.

El 1895 comen a publicar La tribune de Saint-Gervais, orgue de l'associaci que dirigia. Atacat d'emblia tingu de separar-se de la direcci de l'anomenat conservatoire de la rive gauche, que en passar a d'altres mans agaf un rumb diferent de l'anterior. El 1906, dirig un concert en el teatre Novetats de Barcelona, acompanyat per l'Orfe Catal per atacat ja de la cruel malaltia que el port al sepulcre, no va poder donar a les obres el relleu que les hi hagus donat en altre temps. A la recerca de guariment de llurs mals, s'establ pels voltants de Montpeller, en el Mas Saint-Genes, proper a Palavas, fundant la Schola de Montpeller i establint sucursals a Li, Marsella i altres ciutats, les quals crearen un moviment musical, desconegut fins aleshores en el Migdia francs. L'apassionament per la msica dels seus mestres favorits li prengu el temps que necessitava per escriure la msica prpia, i malgrat les seves innates condicions per la composici, no deix noms que les Tradicions del pas basc, L'Anthologie des maitres d'autrefois i Concerts spirituels.

Referncies.
 Tom nm. 9 de l'Enciclopdia Espasa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360850" title="Fos" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="140750">

Fsica: un material que ha passat per un procs de Fusi (canvi d'estat).
Geografia:
Fos s un municipi francs del departament de l'Erau.
Fos s un municipi francs del departament de l'Alta Garona.
Fs (occit) o Fos-sur-mer (francs) s un municipi francs del departament de Boques del Roine.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360851" title="Apogon sangiensis" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="140751">

 Apogon sangiensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Vanuatu, les Illes Ryukyu i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1857. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Sangi-eilanden. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 13: 369-380. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360852" title="Arxiprestat" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="140752">
Dins de l'esglsia catlica, un arxiprestat s una agrupaci de parrquies amb finalitats de coordinaci a diferents nivells, sota la coordinaci d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste. s la primera subdivisi en l'organitzaci territorial d'un bisbat, o la segona, en el cas que hi existeixin les zones pastorals o una altra subdivi primria equivalent.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360853" title="Apogon savayensis" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="140753">

 Apogon savayensis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Tuamotu, les Illes Ryukyu, el sud de la Gran Barrera de Corall i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1872. Report on several collections of fishes recently obtained for the British Museum. Proc. Zool. Soc. Lond. 1871 (pt 3): 652-675, Pls. 53-70. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360856" title="Al-Ara" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="140754">
Al-Ara fou una antiga vila del Iemen a l'oest d'Aden, a la costa sud (a uns 3 km de la mar), al territori dels Subayhi o Subayha, entre Umayra (Khor Omeira) i Sukya (Sukayya).  Centre de caravanes fou la seu dels Banu Mushammir (vers segle XI al XV).

El canvi de les rutes de comer al segle XVI va comportar el seu despoblament. El seu nom es conserva en Bir Ara i en el cap d'Ara (Ras Ara) que s el punt ms meridional de la pennsula d'Arbia i correspon al clssic Promontorium Ammonium.


 Bibliografia .
Sprenger, Red Sea and Gulf of Aden Pilot, 1932.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360857" title="Apogon schlegeli" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="140755">

  Apogon schlegeli  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Nieuwe nalezingen op de ichthyologie van Japan. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 26: 1-132, Pls. 1-8. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360860" title="Flama eterna" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="140756">


Una flama eterna s un focus o una flama que crema constantment, alimentades permanentment, abans per l'afegit de combustibles per persones destinades a aquest servei, actualment per una alimentaci ms sovint amb gas natural.

Una flama eterna pot tenir un sentit religis o simbolitzar la permanncia d'un principi (exemples: la pau, Roma).

A l'poca contempornia, una flama eterna perpetua sovint el record d'una persona o d'un esdeveniment d'importncia nacional. El monument funerari de l'antic president americ John F. Kennedy, per exemple, compta amb una d'aquestes flames.

 Flames eternes .

Algunes flames eternes que parlen en memria de drames histrics:

 Pars, sota l'Arc de triomf de l'toile, La primera Flama del record dels temps moderns illumina la tomba del Soldat desconegut d'en 1923.
 Flama eterna sobre les tombes dels soldats desconeguts a Moscou i a altres ciutats de Rssia, per les vctimes de la guerra contra el feixisme.
 Yad Vashem a Jerusalem, per a la Shoah.
 Tsitsernakapert a Erevan, per a les vctimes del genocidi armeni.
 Barcelona, al Fossar de les Moreres. Inaugurada al 2001, en record dels mrtirs del setge de 1714.

 Vegeu tamb .

 Vestal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360861" title="Apogon sealei" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="140757">

 Apogon sealei   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Malisia fins a les Illes Salom, sud del Jap, nord-oest d'Austrlia i Palau (Micronsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. 1918. New and little-known fishes from the Philippine Islands. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 70: 2-71. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360862" title="Argujillo" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="140758">

Argujillo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360863" title="Justin Taylor" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="140759">

Justin Taylor s un dels personatges principals de la srie de televisi  Queer as Folk, basada en la versi britnica de Nathan Maloney. Durant la srie, Justin, qui s interpretat per Randy Harrison, s l'inters romntic de Brian Kinney i la relaci de  tots dos causa tensi entre Brian i el seu millor amic Michael. Debbie l'anomena "Sunshine" pel seu carcter alegre i bonic sonriure.

Context i Formaci.

Justin va naixer en una familia de classe mitja a Pittsburgh. Sa mare s Jennifer i son pare Craig, un home de negocis graduat de Dartmouth College. Craig desitja que el seu fill vaja a Dartmouth encara que el somni de Justin s ser un artista. Justin te una germana xicoteta anomenada Molly (que apareix noms en dos episodis) i la seua millor amiga s Daphne Chanders. Justin i Daphne assisteixen junts a la preparatria St. James, una escola religiosa i privada.

Perspectiva General.

En l'episodi pilot, Brian conoeix a Justin, que s verge, fora del club gay Babylon, i el du a sa casa per a tindre sexe amb ell. Justin s el responsable de anomenar Gus al fill biolgic de Brian i Lindsay Peterson. Desprs de la seua trobada, Justin s'enamora de Brian i d'alguna forma aconsegueix de gitar-se amb ell un altre cop, trencant aix la regla de Brian: no tindre sexe amb la mateixa persona ms d'una vegada. A provoca els zels i l'hostilitat de Michael, el millor amic de Brian, cap a Justin perqu est secretament enamorat del seu amic. Durant la primera temporada, els pares de Justin tracten d'aceptar la seua homosexualitat, per finalment el seu padre el tira de casa. Ell roman allunyat del seu pare per la resta de la srie, mentres que a la seua mare li costa un poc de temps entendre al seu fill, desprs de uns mesos s converteix en el seu suport i s'involucra en PFLAG.

Justin confea que s homosexual a la seua millor amiga Daphne. En la primera temporada ella li demana ser qui li prenga la virginitat perqu ell ja te experincia. Ell acepta, i Daphne s'enamora d'ell igual com Justin s'enamora de Brian. De qualsevol forma, Justin desisteix i encara que tenen una baralla desprs tornen a ser amics.

Justin tracta de moltes formes que Brian s'enamore d'ell tamb, incloent competir (i guanyar) el concurs "El rei de Babylon", robant un dels trucs de Brian, ballant amb xics que a ell li agraden, i invitant-lo a la seua graduaci, entre altres coses. Encara que rs sembla donar resultat , Brian se presenta en la graduaci de Justin i balla amb ell, besant-lo davant de tots els seus companys. Justin la descriu com "la millor nit de la seua vida."

Justin s aceptat en el Dartmouth College per opta per anar a l'Institut de Belles Arts a Pittsburgh per a seguir els seus somnis. Desprs de la seua graduaci s colpejat per un altre estudiant, Chris Hobbs, que el deixa en coma per dues setmanes i amb la m trencada, limitant la seua habilitat per a dibuixar. Grcies a un ordinador que aconsigueix Brian , Justin continua amb el seu art en el PIFA. Amb l'amic de Brian, Michael Novotny, creen un cmic d'un superheroi gai anomenat "Rage", basat en les histries de les seues prpies vides.

Experimenta problemes de diners quan el seu pare s nega a pagar per la seua tuici, aleshores Justin decideix convertir-se en un go-go dancer a Babylon, encara que Brian li insisteix en que el pot ajudar. El nou treball nocturn de Justin el deixa esgotat i desprs d'una desastrosa experincia en una festa en la que fou forat a acompanyar al seu cap, i a on diferents homes tracten de violar-lo, finalment renuncia i acepta l'ajuda de Brian.

Justin comena una relaci amb Ethan Gold, un estudiant brillant de viol, quan sent que Brian no li est donant l'amor i l'afecte que vol. Desprs de que Ethan l'enganyara amb un fan, Justin li fa cas a Daphne i tracta de recuperar a Brian aconseguint un treball a l'agncia de Brian. Desprs de diferents setmanes tenses, Justin finalment aconsegueix seduir a Brian una vegada ms en la seua oficina. A dur a la reconciliaci i a que continuen junts.

En ms d'una ocaci, Justin salva a Brian de problemes legals. La primera vegada metre ell est amb Ethan, ell fa que el nebot de Brian diga la veritat sobre si Brian va abusar d'ell. Quan s descobreix que a tingut relacions amb el seu cap, Brian, aleshores Justin va a l'institut pel desacord mostrat pel cap del programa, d'aquesta manera Justin saboteja la campanya pubicitria de Jim Stockewell. Durant la cinquena i darrera temporada, Brian i Justin, la seua relaci s torna ms inestable. Justin treballa en una versi cinematogrfica de "Rage", per el projecte s cancel.la Quan Justin torna de Los ngeles i ell no troba en Brian el que vol i el deixa. Desprs de l'explosi d'una bomba a Babylon, Brian admet el seu amor per Justin, demanant-li que s case amb ell. Ells fan plans de boda, per quan la data s'apropa, Justin s'adona que Brian est tractan de convertir-se en alg que no s, noms per fer feli a Justin. De la mateixa manera Brian, s'adona de que Justin renuncia a la seua carrera si s'intal.la amb ell. Brian li diu que hauria d'anar a la ciutat de Nova York per seguir la seua carrera artstica. Estan d'acord en cance.lar la boda, dient "no necessitem anells per demostrar que ens estimem l'un a l'altre". Abans d'eixir, Brian i Justin passen una darrera nit junts. Justin li diu a Brian que guarde els anells, Justin i Brian s'asseguren que s voran amb freqncia.

 Premis .

El novembre del 2007, va ser escollit tercer en el "the top 25 Gay characters on television", desprs de Brian Kinney i Jack McFarland de Will & Grace, que quedaren en  primer i segon lloc respectivament.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360866" title="Apogon selas" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="140760">

 Apogon selas   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de les Illes Ryukyu, les Filipines, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & M. Hayashi. 1990. Apogon selas, a new cardinalfish from the western Pacific. Jpn. J. Ichthyol. v. 36 (nm. 4): 399-403. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360867" title="La Bveda de Toro" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="140761">

La Bveda de Toro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Guarrate, Villabuena del Puente, El Pego i Vadillo de la Guarea. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360868" title="Enea Brizzi" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="140762">
Enea Brizzi (illa de Giglio, 26 de febrer del 1821 - Barberino di Mugello, 1 de juny del 1886), fou concertista de trompeta i director d'orquestra; entre les seves obres figuren l'himne de Brofferio Delle spade il fiero lampo. 

En la seva infncia va ser pastor d'ovelles, i s'inici en la msica tocant una flauta artesanal. El capell de la parrquia l'enseny a llegir i escriure i un msic local li don els primers rudiments musicals. Al 1838 aconsegu una trompeta, i els progressos que mostr animaren la seva famlia per a fer el sacrifici de pagar-li classes de msica al conservatori de Florncia. All tingu mestres com L.Pichianti i L.M.Viviani (harmonia i composici) i Pietro Mattiozzi (trompeta). Enrolat en l'exrcit del Gran Duc Leopold II de Toscana, entr en la banda militar dels Carabinieri i ben aviat assol la posici de "Sottotenente Capo Musica". En l'any 1842 va ser nomenat cap de la fanfrria dels carrabiners, i aquell mateix any fund, amb Giovanni Niccolai la casa musical "Brizzi e Niccolai".

La seva carrera evolucion rpidament: el 2 de setembre del 1846 va ser nomenat professor d'instrument a l'Acadmia Florentina de Belles Arts, i al poc temps esdevingu "trompeta primera" de l'orquestra i capella de la cort del Gran Ducat de la Toscana. A l'any 1856 particip a Pars en una competici per a virtuosos de la trompeta i hi assol un gran xit; a l'any segent toc en presncia del Sant Pare Pius IX a Florncia. En l'any 1859 s'allist en els granaders, i particip en les campanyes garibaldines contra els austracs el 1860; i a desembre del mateix any fou adms en l'Acadmia de Msica de Florncia com a soci honorfic correspondent. A la capital de la Toscana dirig, primer com a soldat i posteriorment com a oficial, la banda de la Gurdia Nacional.

En l'any 1866 entr en la histria del Risorgimento itali quan music un text d'Angelo Brofferio i en feu un himne blic que es titul La canzone della guerra del 1866 (o com s ms coneguda, Delle spade il fiero lampo). De l'any 1864 s la fundaci de la Societ Orchestrale Fiorentina "Orfeo", que tamb dirig, i que va fer molts concusos arreu d'Itlia, sovint amb finalitats humanitries. Brizzi tamb era molt requerit en l'poca com a trompetetista, per les seves dots amb l'instrument. En l'any 1879 va comenar a ser requerit per a dirigir peres en diversos teatres florentins.

Malauradament, molts dels seus originals foren cremats en un incendi a la Casa Ricordi, al 1943. La banda d'Isola del Giglio, que es creu fundada per ell a mitjan segle XIX, va ser rebatejada "Banda Enea Brizzi" en el seu honor.

 Enllaos .
 Biografia i fotografia ;
 Partitura dIsola del Giglio, marxa militar;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360869" title="Apogon semilineatus" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="140763">

 Apogon semilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Honshu (Jap) fins a Taiwan i les Filipines. Tamb a Indonsia i al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1843. Pisces. In: Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam suscepto annis 1823-30 collegit, notis observationibus et adumbrationibus illustravit P. F. de Siebold. Pisces, Fauna Japonica Part 1: 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360870" title="Caizal" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="140764">

Caizal s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Enllaos externs .
  www.Canizal-Zamora.es :: lbum fotogrfic de Caizal (Zamora).
  Asociacin Cultural Pro Caizal :: Web de l'Associaci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360871" title="Apogon semiornatus" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="140765">

 Apogon semiornatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf d'Oman fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), el sud del Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1876. bersicht der von Hrn. Prof. Dr. K. Mbius in Mauritius und bei den Seychellen gesammelten Fische. Monatsb. Akad. Wiss. Berlin 1876: 435-447. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360873" title="Castrillo de la Guarea" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="140766">

Castrillo de la Guarea s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360878" title="Apogon septemstriatus" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="140767">

Apogon septemstriatus    s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1880. Report on the shore fishes procured during the voyage of H. M. S. Challenger in the years 1873-1876. In: Report on the scientific results of the voyage of H. M. S. Challenger during the years 1873-76. Zoology. Rept. Challenger Shore Fishes v. 1 (pt 6): 1-82, Pls. 1-32. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360888" title="Apogon sialis" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="140768">

 Apogon sialis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360889" title="Fuentelapea" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="140769">

Fuentelapea s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360909" title="Wadi Araba" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="140770">
Wadi Araba (tamb Arabah (hebreu:          , H   r   ; rab          }}, W d   Araba) s una vall que perllonga al sud la falla del riu Jord i de la qual fa part la mar Morta. Va des de la mar Morta al golf d'Akaba o d'Eilat i constitueix la frontera entre Jordnia i Israel. La seva longitud es de 166 km (fins a la costa sud de la mar Morta). L'amplada mitja s entre 5 i 8 km.

Es una terra molt rida, que te una altura mxima de 230 metres per a la part propera a la mar Morta baixa 417 metres per sota el nivell de la mar, i s el punt ms baix de la terra. Hi ha molt poques poblacions al costat israeli i no n'hi cap al costat jord. L'assentament ms antic s el kibbutz Yotvata, fundat el 1957. Yotvata fou una ciutat del Wadi Araba esmentada a la Bblia.

A l'Antic Testament el Wadi Araba designava a la vall del Jord. La regi prpia del Wadi Araba estava ms poblada que modernament perqu hi havia mines de coure i hematites; el rei Salom va explotar algunes mines en aquesta zona. Fou habitat pels edomites i a l'est hi havia els nabateus. En aquesta zona, al costat israelita hi ha el Parc de la Vall de Timna amb gravats prehistrics a la roca al costat de les antigues explotacions mineres (coure); una forma natural es coneguda com Pilars del rei Salom. Al costat jord hi ha el Wadi Rum on es va filmar part de la pelcula "Lawrence d'Arbia".

L'itinerari de l'xode passava pel Wadi Araba. La zona fou poblada ver el 1900 aC

Aqu es va signar el tractat de pau entre Israel i Jordnia el 26 d'octubre de 1994.

Poblacions israelianes (de nord a sud).



Ein Tamar;
Neot HaKikar;
Ir Ovot;
Idan;
Ein Hatzeva;
Ein Yahav;
Sapir;
Tzofar;

Tzukim;
Paran;
Yahel;
Neot Smadar;
Neve Harif;
Lotan;
Ketura;
Grofit;

Yotvata;
Samar;
Elifaz;
Be'er Ora;
Eilot;
Eilat;


 Enllos externs .
Wadi Araba Archaeological Research Project ;
Wadi Araba;
Wadi Arabah Project;
The Arava Institute for Environmental Studies;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360910" title="Guarrate" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="140771">

Guarrate s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita al nord amb el Pego i la Bveda de Toro, al sudest amb Fuentelapea, a l'est amb Vadillo de la Guarea i al sudoest amb Fuentesaco. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360915" title="El Maderal" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="140772">

El Maderal s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360921" title="Castell de Benavent de la Conca" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="140773">

El Castell de Benavent fou un dels castells en qu el comte d'Urgell bas la seva conquesta del Pallars als sarrans. Pertany al terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme de Benavent de la Conca. Era situat en el lloc que ara ocupa el poble vell de Benavent, on queden algunes restes.

Esmentat ja el 1055, el 1071 i el 1078, sempre en relaci amb el castell de Biscarri, del qual era el seu lmit sud. Havia estat conquerit per Arnau Mir de Tost per al Comtat d'Urgell, i li'n fou reconegut el senyoriu. En el seu testament (1071), el deixa a la seva filla, la comtessa Valena, muller de Ramon V de Pallars Juss, i al seu nt, Arnau. Alhora, el 1077 un feudatari dels comtes, Bernat Transver, n'havia cedit importants possessions a la cannica de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Aquest, que el 1092 en tenia el senyoriu, el don com a herncia al seu fill Guillem.

El 1190 formava part de les possessions de Ramon de Ser i la seva muller Adelaida, els quals el cediren en captols matrimonials a la seva filla Berenguera, que es casava amb Ramon de Camporrells.

A partir del segle XIV apareix dins de la baronia d'Orcau, com Conques, Figuerola d'Orcau i Orcau. Com tota la baronia d'Orcau, pass als Erill, dels quals, com altres possessions d'aquesta famlia, an a parar a mans dels comtes d'Aranda i ducs d'Hxar.






 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere, "Castell de Benavent", a El Pallars, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 MRA I PRESAS, Francesc, Rutes i castells del Pallars, Tremp, Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360925" title="El Pego" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="140774">

El Pego s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360932" title="Jan Broeckx" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="140775">
Johann Broeckx (Anvers, 1920 - 2006) fou un compositor belga del segle XX, professor al Conservatori reial d'Anvers i a l'escola Normal de Mestres d'aquesta ciutat. En l'aspecte docent public una interessant obra didctica, adoptada com a llibre de text en tota Blgica, amb el ttol Manual per l'ensenyana de la teoria de la Msica. Per a part d'aquesta funci docent, el que singularitz en Broeckx, fins el punt de considerar-se'l com la figura ms important a Blgica en aquesta especialitat, s la composici de Canons infantils. s tamb notable l'obra d'aquest compositor com autor d'una srie d'acompanyaments meloritmics, escrits pels exercicis de gimnstica sinttics o callistcnics de la segona festa escolar de Gimnastica d'Anvers (1924), l'original del qual fou arranjat per a piano. Aix mateix fou autor de canons per a cors de veus masculines (dos tenors i dos baixos).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360941" title="San Miguel de la Ribera" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="140776">

San Miguel de la Ribera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360950" title="Tipus de jardins" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="140777">


Heus aqu els diferents tipus i estils de jardins. Pot passar que alguns dels gneres de jardins representin tamb una part del jard.

 Jard angls;
 Jard comunitari;
 Jard francs;
 Jard itali;
 Jard medieval;
 Jard japons;
 Jard persa;
 Jard botnic;
 Jard xins;
 Jard de rector;
 Jard tropical;
 Jard pblic;
 Jard salvatge;
 Jard penjant;
 Jard zen;
 Mur vegetal;
 Roserar;
 Jard medicinal;
 Jard obrer o jard familiar;
 Jard d'hort;
 Jard en quadrats;


Jardins classificats

 Jard histric;
 Jard destacable;


Mitologia

 Jard de l'Edn;
 Jard de les Hesprides;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360951" title="Arabfakih" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="140778">
Arabfakih Shihab al-Din Ahmad ibn Abd al-Kadir (segle XVI) fou un historiador rab. Arabfakih (doctor rab) era un malnom que li donaven els hararis.

Fou el cronista de l'Etipia musulmana del segle XVI. Va participar en persona a la guerra entre el imam d'Harrar i Adal Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi i el negus Lebna Denghel, per quan va escriure el seu llibre havia sortit d'Abissnia i havia anat cap a Djizan a Arbia. La seva obra, en rab, s diu Tukfat al-zaman al colof per Futuh al-Habasha (Conquestes d'Etipia) al manuscrit, i s'estn fins al 1537. Anuncia una segona part que si es va escriure no s'ha trobat.

 Bibliografia .

Ren Basset, Histoire de la Conqute de l'Abyssinie (traducci al francs), Paris 1897




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360954" title="Joventut de la Farndula" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="140779">
Joventut de la Farndula s una associaci cultural de Sabadell, sense afany de lucre, fundada l'any 1947 per membres de la Congregaci Mariana, components del grup teatral La Farndula i altres persones preocupades per la formaci i el lleure dels infants. Producci prpia d'espectacles teatrals per a nens.

Enllaos externs.

Joventut de la Farndula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360955" title="Vadillo de la Guarea" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="140780">

Vadillo de la Guarea s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Guarrate, Fuentelapea i Alaejos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360956" title="Reconeixement ptic de carcters" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="140781">
El programari de reconeixement ptic de carcters, abreviat habitualment com OCR (Optical character recognition), extrau d'una imatge els carcters que componen un text per a emmagatzemar-los en un format amb el qual puguen interactuar programes d'edici de text.
Mentres que en una imatge els carcters es descriuen indicant cada un dels pxels que els formen, al convertir-los a un format de text (per exemple ASCII o unicode), passen a estar descrits per un sol nmero,  pel que es produx una reducci significativa de l'espai en memria que ocupen.
A partir d'ac el text s reconegut com a text, de manera que es poden buscar en ell cadenes de carcters, exportar el text a un editor de textos, o a altres aplicacions, etc.
Actualment, junt amb el text, es registra tamb el format amb qu ha sigut escrit.
Una variant s l'OMR (optical Mark recognition) que s'utilitza per a reconeixement de marques. Un exemple seria la correcci automtica d'exmens de tipus test, en els que la resposta correcta es rodeja amb un cercle.
 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360970" title="Vallesa de la Guarea" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="140782">

Vallesa de la Guarea s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360971" title="Arabiyya" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="140783">


Al-Arabiyya, canal de TV de Dubai;
Djazirat al-Arabiyya, illes d'Arbia Saudita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360972" title="Arabiya" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="140784">


Al-Arabiyya, canal de TV de Dubai;
Djazirat al-Arabiyya, illes d'Arbia Saudita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360977" title="Castell de Biscarri" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="140785">

El Castell de Biscarri est situat a Biscarri vell, damunt i a llevant de l'esglsia romnica de Sant Andreu de Biscarri. Fou un dels castells en qu el comte d'Urgell bas la seva conquesta del Pallars als sarrans. s en el poble de Biscarri, del terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme de Benavent de la Conca.


Fou un dels castells donats pel comte Ermengol III a Arnau Mir de Tost, que en degu fer la conquesta als sarrans. En el seu testament (1071), el deixa a la seva filla, la comtessa Valena, i al seu nt, Arnau. Aquesta donaci fou confirmada el 1077 per Ermengol IV, per mantenint expressament el senyoriu a favor del comte d'Urgell.

El segle XIV, en canvi, apareix en mans del Captol de canonges de la Seu d'Urgell, en les quals romangu ja fins a l'extinci dels senyorius, el 1831.

Del castell de Biscarri, actualment en queden poques restes. Possiblement reconvertit els darrers temps en una casa ms del poble, a Biscarri vell, en queden noms alguns murs en el punt ms alt del poble.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Biscarri", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3 ;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Catal de Cartografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360989" title="Villaescusa (Zamora)" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="140786">

Villaescusa s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360991" title="Michael Novotny" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="140787">
Michael Charles Novotny-Bruckner s un personatge principal de la srie de televisi estatunidenca Queer as Folk, interpretat per Hal Sparks. Michael narra el primer i el darrer episodi de la srie.

 Desenvolupament del personatge .

Michael t una mare a la que est molt unit, Debbie (Sharon Gless), i un tio gai, Vic Grassy (Jack Wetherall). Durant un episodi, Michael descubreix els seus orgens, i com la seua mare canvi el seu cognom per a fer-li creure que el seu pare era un condecorat militar que va morir a la guerra. El seu pare vertader era Danny Devore, que s va convirtir en una drag queen anomenada Divina Devore.

Michael s el millor amic de Brian Kinney (interpretat per Gale Harold), al que coneix des del col.legi. Des del principi de la srie, les seues vides agafaren camins molt distints. Michael senta el cap amb la seua parella, Ben Bruckner, un professor d'universitat, i els dos adopten a un adolescent desvalgut, Hunter. Michael tamb s converteix en pare de Jenny Rebecca donant el seu esperma a la seua amiga lesbiana Melanie Marcus. Michael ser un gran pare per a la seua filla, vetlant per ella desprs de la separaci de Lindsay i Melanie. Brian, per un altre costat, du una vida promiscua, plena de droga i sexe.

Al principi de la srie, Michael treballa per a una tenda a l'estil de Carrefour anomenada Big Q o Q-Mart (el nom s un joc de paraules, doncs Q ve de Queer que significa marieta). Ix amb David, un quiroprctic (Chris Potter). s trasllada a Portland (Oregon) amb aquest darrer al final de la primera temporada, per a desprs tornar a Pittsburgh desprs de deixar-lo, al no poder soportar estar lluny de la seua familia i amics. Deixa el seu treball en Q-Mart i compra una tenda de cmics, la seua passi. All coneix a Ben, el seu futur marit, que tenia el virus del VIH. A Michael li costa acceptar aquest fet per promte formalitzen la seua relaci.

En la segona temporada, Michael i Justin Taylor (Randy Harrison), el nuvi de Brian, crearan un cmic sobre un superheroi gai anomenat Rage i basat en Brian. La historieta fou un xit, i incls volgueren fer una pel.lcula del mateix, que fou cancellada a ltima hora.

Sempre defensa de forma molt efusiva al seu millor amic, Brian, i admet sentir alguna cosa per ell. Per exemple, quan Brian i Justin trencaren, Michael li digu a Justin que ixquera de les seues vides. Quan Lindsay i Melanie s separaren al principi de la quinta temporada, Michael s'enfad perqu no volia que la seua filla fora criada en una llar trencat, i va comenar una llarga batalla per la custdia d'aquesta. Com era d'esperar, els tres pares finalment arreglaren els seus assumptes.

Posteriorment Brian acusa a Michael de ser un homosexual conformista, basant-se en qu Michael te parella estable, una llar i un fill adoptat. Encara que Michael mant que aix s el que sempre volgu, Brian el considera un trador. Aquest assumpte tamb est molt present en la comunitat gai: alguns activistes dels drets LGBT s queixen de qu hi ha homosexuals que volen imitar la vida heterosexual, tirant aix per terra la seua lluita contra el conservadurisme.

En un dels darrers episodis, Michael s ferit de gravetat per l'explosi d'una bomba al local gai Babylon. Aconsegueix recuperar-se, i la srie acaba amb ell i Brian ballant sobre les runes de Babylon, mentre narra: "Aix que el xunda-xunda continua. Sempre ho far. No importa el que passe. No importa qui siga el president. Com havia cantat sempre la nostra regina del Disco, la divina Gloria Gaynor: sobreviurem"

 Vegeu tamb .
 Queer as Folk (Estats Units);
 Hal Sparks;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360994" title="Villamor de los Escuderos" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="140788">

Villamor de los Escuderos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="360995" title="Djazirat al-Arabiyya" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="140789">
Djazirat al-Arabiyya s un grup de cinc illes del Golf Prsic que agafa el nom de la ms gran a 80 km de la costa de l'Arbia Saudita i 95 km de la costa d'Iran. Les cinc illes sn:

Al-Arabiya;
Harkus;
Al-Farisiyya;
Karan;
Kurayn;

La ms gran t uns 3 km2 i no est habitada. A Karan (la ms petita) hi ha un pou de petroli.

Les reclaman Arbia Saudita, Iran i Kuwait, per estan sota control dels saudites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361008" title="Apogon sinus" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="140790">

 Apogon sinus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E.   2001. Four new cardinalfishes (Perciformes: Apogonidae) from the Marquesas Islands. Pac. Sci. v. 55 (nm. 1): 47-64.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361013" title="Apogon smithi" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="140791">

 Apogon smithi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Marshall, el sud de la Xina continental, el sud de Taiwan i Bali (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Kotthaus, A. 1970. Fische des Indischen Ozeans. Ergebnisse der ichthyologischen Untersuchungen whrend der Expedition des Forschungsschiffes 'Meteor' in den Indischen Ozean, Oktober 1964 bis Mai 1965. A. Systematischer Teil VIII Percomorphi (2). Meteor Forschungsergeb. Reihe D Biol. Nm. 6: 56-75. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361014" title="Alfaraz de Sayago" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="140792">

Alfaraz de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Personatges illustres .

 Ramiro Ledesma Ramos, fundador de les JONS.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361015" title="Apogon spilurus" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="140793">

  Apogon spilurus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pakistan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1905. On fishes from the Persian Gulf, the Sea of Oman, and Karachi, collected by Mr. F. W. Townsend. J. Bombay Soc. Nat. Hist. v. 16: 318-333, Pls. A-C. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361016" title="Almeida de Sayago" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="140794">

Almeida de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361017" title="Apogon spongicolus" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="140795">

 Apogon spongicolus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361018" title="Belver de los Montes" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="140796">

Belver de los Montes s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361019" title="Apogon striatodes" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="140797">

 Apogon striatodes   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tailndia, Hong Kong i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gon, O. 1997. Revision of the cardinalfish subgenus Jaydia (Perciformes, Apogonidae, Apogon). In: Skelton & Lutjeharms, 1997, The J.L.B. Smith Institute of Ichthyology - 50 years. Trans. R. Soc. S. Africa v. 51 (1996): 147-194. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361020" title="Apogon striatus" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="140798">

 Apogon striatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--No. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361021" title="Apogon susanae" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="140799">

 Apogon susanae   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Palau fins a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Greenfield, D. W.   2001. Revision of the Apogon erythrinus complex (Teleostei: Apogonidae). Copeia 2001 (nm. 2): 459-472.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361026" title="Apogon taeniatus" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="140800">

 Apogon taeniatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Moambic i Madagascar. Tamb a la Mediterrnia oriental (Israel) grcies a l'obertura del Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361028" title="Apogon taeniophorus" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="140801">

 Apogon taeniophorus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, el sud del Jap, Nova Galles del Sud (Austrlia) i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1908. Report on the marine fishes collected by Mr. J. Stanley Gardiner in the Indian Ocean. Trans. Linn. Soc. London (Ser. 2, Zool.) v. 12 (pt 3): 217-255, Pls. 23-32. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361030" title="Apogon taeniopterus" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="140802">

 Apogon taeniopterus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici, les Illes Marqueses, les Tuamotu, Nova Calednia i les Illes Cook.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bennett, E. T. 1836. Characters of several fishes from the Isle of France. Proc. Zool. Soc. Lond. 1835 (pt 3): 206-208. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361031" title="Apogon talboti" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="140803">

 Apogon talboti   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1961. Fishes of the family Apogonidae of the western Indian Ocean and the Red Sea. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 22: 373-418, Pls. 46-52. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361032" title="Cerecinos de Campos" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="140804">

Cerecinos de Campos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361033" title="Apogon tchefouensis" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="140805">

  Apogon tchefouensis  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fang, P.-W. 1942. Poissons de Chine de M. Ho: Description de cinq espces et deux sous-espces nouvelles. Bull. Soc. Zool. Fr. v. 67: 79-85. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361034" title="Sant Andreu de Biscarri" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="140806">

Sant Andreu de Biscarri s una esglsia romnica del poble de Biscarri, pertanyent a l'antic municipi de Benavent de la Conca i a l'actual d'Isona i Conca Dell.

Documentada des del segle XI (1068), en el testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, continua apareixent en documents diversos al llarg de la histria. Havia tingut categoria parroquial, per des de fa bastants anys s regida pel rector d'Isona, com la resta de parrquies dels termes d'Isona i Conca Dell i Abella de la Conca.

s d'una sola nau coberta amb volta de can, amb un arc toral aproximadament a la meitat de la nau. La meitat occidental de la nau s lleugerament apuntada, mentre que l'oriental s rodona. La capalera est formada per l'absis central, semicircular, precedit per un arc presbiteral fora ampli, a banda i banda del qual es troben dues forncules tamb semicirculars. Dos absis ms completen la capalera, per sn clarament posteriors. Semicircular el de migdia, rectangular el septentrional, que sembla ms l'arrencada d'un absis desaparegut o no acabat de construir que no pas un absis sencer.

Certes discontinutats en els murs de l'esglsia, l'inici d'un arc former extern, restes de parets i altres detalls fan pensar en diverses reformes, i en l'antiga existncia en el seu entorn d'altres construccions. Com que tot aquest sector s on hi hagu el primitiu poble de Biscarri, caldria unes prospeccions arqueolgiques a fons per tal de treure a la llum el que s'intueix que pot haver-hi en aquest lloc.




s un edifici tot ell bastant auster, llevant de l'absis principal, per l'exterior, que presenta una ornamentaci llombarda, formada per grups de dues arcades cegues separades per lesenes. Completen els elements ornamentals, en aquest alhora prctic, les finestres de doble esqueixada: una, completa, s'obre en el centre de l'absis, mentre que les altres dues, al mur sud, estan en part paredades.

L'aparell, senzill per ben escairat, la disposici de les filades, molt regulars, i l'ornamentaci llombarda, aix com la presncia d'elements arcatzants, com els nnxols de l'arc del presbiteri, fan pensar en un edifici del segle XI acabat a darreries del XII.

La faana occidental presenta un petit campanar de torre modern, que ocupa l'emplaament d'un antic campanar d'espadanya, documentat en fotografies antigues.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Joan-Albert. "Sant Andreu de Biscarri", a Catalunya romnica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Catal de Cartografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361035" title="Caizo" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="140807">

Caizo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361036" title="Arapkir" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="140808">
Arapkir (tamb Arapgir o Arabgir, abans Arabkir, en armeni:        , Arabker, coneguda sota els bizantins com Arabraces) s una ciutat de Turquia, capital de districte de Arapkir i de la provncia de Malatya. El 2000 tenia una poblaci de 17.070 habitants, que eren 6.684 el 1945 (el districte tenia 23.612 habitants el 1945). Es troba a 70 km al nord de Malatya, a 1200 metres d'altura, a la confluncia entre el Eufrates occidental i oriental per a uns quants km de la riba del riu unit. La ciutat moderna fou fundada al comenament del segle XIX per a uns 3 km al nord-est hi ha la vella ciutat, ara anomenada  Eski ehir ("Ciutat Vella" en turc) on hi ha algunes runes poc rellevants. El clima es dur per l'altura. El nom segons l'etimologia popular vol dir: "Conquesta dels rabs".

Histria.

La ciutat fou fundada per Seneqerim Ioan (rei de Vaspurakan 1003-1022, senyor de Reshtuniq 972-1002, rei de Sebaste 1022-1026). El 1022 va pasar a l'Imperi Bizant i va romandre part del catepanat de Vaspurakan (Basprakabia o Asprakania) fins a la conquesta seljcida vers el 1071. Va romandre en mans dels seljcides i desprs dels Kara Koyunlu; al comenament del segle XV fou ocupada per Tamerl per al cap de poc va morir (1405) i poc desprs estava en mans dels otomans. 

Fou un sandjak part de leyalet de Sivas. El 1879 es va crear el wilayat de Mamuret l-Aziz" o "Ma'mrat al-'Aziz del que fou part. La ciutat fou famosa pels rams i les mores. Vers 1830 la nova ciutat va comenar a treballar en el textil i s'importaven teixits de cot de Gran Bretanya i Irlanda. La poblaci al 1839 era de 8000 habitants entre els quals 6000 armenis que eren l'anima econmica de la ciutat. El 1868 tenia uns 35.000 habitants. La prosperitat devia baixar perqu el 1890 ja noms eren 20.000 per encara s'informa de gran activitat comercial relacionada amb els teixits fins al menys el 1907. El 1883 fou erigida en municipi i era ms gran que la capital provincial Harput. Les primeres matances (1895) no van alterar la presencia dels armenis que eren 33000 el 1915 Desprs de les matances dels armenis l'activitat econmica va baixar a prcticament res. Els armenis van morir o van fugir (els darrers 800 a l'Armnia Sovitica el 1922). Un barri d'Erevan es diu districte d'Arabkir.

Hi havia 7 esglsies armnies a la ciutat i 10 escoles. La principal esglsia fou cremada el 1915; desprs fou reparada i usada com escola i demolida desprs del 1950. La majoria dels edificis d'abans el 1915 ja han desaparegut. Hi ha les runes d'un castell, alguna mesquita seljcida, un vell cementiri i unes mines de plata.

Enllaos externs.
Arapgir Towns Official Web Page ;
Arapgir Town Video;

 Personatges.
Abdullah Cevdet;
Khajag Barsamian;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361039" title="Apogon thermalis" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="140809">

 Apogon thermalis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisime. Suite du Livre troisime. Des percodes  dorsale unique  sept rayons branchiaux et  dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361042" title="La Foradada (Montsi)" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="140810">
La Foradada del Montsi s un punt elevat del masss del Montsi (comarca del Montsi). La seua alada s de 665 metres i s el punt de confluncia entre Alcanar, Freginals i Sant Carles de la Rpita (enumerats en sentit horari). Es troba a 126 metres de l'extrem nord-est del terme d'Ulldecona. Rep el seu nom d'un pont natural que hi ha molt a prop del cim.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361043" title="Apogon timorensis" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="140811">

 Apogon timorensis   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el sud d'Oman fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Jap i el nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Nieuwe bijdrage tot de kwnnis der ichthyologische fauna van Timor. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 6: 203-214. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361044" title="CV-15" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="140812">
La carretera CV-15 (o La Pobla Tornesa - Vilafranca) comunica la CV-10, al seu pas per la Pobla Tornesa amb Vilafranca i la provncia de Terol, a l'altura del municipi d'Iglesuela del Cid.

Nomenclatura.

La carretera CV-15 pertanany a la Xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom est format per: CV, que indica que es una carretera autonmica del Pas Valenci; i el 15 es el nmero que rep segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria.
Antigament, la CV-15, no existia com a tal, sino que era la uni de diferents carreteres comarcals que comunicaven Castell de la Plana amb l'interior. Desprs de l'actualitzaci de nomenclatures, aquesta carretera s'ha quedat sols com la connexi amb l'interior des de la CV-10.

En el 2004/2005, fou renovat l'asfalt de tota la carretera, entre La Pobla Tornesa i Albocsser.

Traat actual.
La CV-15 comena a la redona on posa fi l'Autovia de la Plana, en el terme municipal de la Pobla Tornesa. A partir d'eixe punt, la CV-15 fa el seu traat cap a l'oest, direcci a la Vall d'Alba. Fins que arriba a eixe municipi, a on gira sentit nord-oest, direcci Albocsser, a on torna a girar en sentit oest per a anar a donar a Ares del Maestrat i aix amb Vilafranca i el imit amb l'Arag.

Recorregut.




 Principals enllaos .
CV-10 La Pobla Tornesa;
CV-160 Vilafams;
La Montalba;
La Vall d'Alba;
La Pelejaneta;
Els Ibarsos;
Els Rosildos;
Sant Pau d'Albocsser;
CV-164 Albocsser;
CV-165 Vilar de Canes;
CV-128 Cat;
CV-166 Benassal;
Coll d'Ares;
CV-1260 Ares del Maestrat;
CV-12 Morella;
CV-124 Castellfort;
Vilafranca del Cid;
CV-173 Mosquerola;

 Actuacions sobre la CV-15 .

 Actuacions realitzades .
A principis de 2008, la Conselleria d'Infraestructures va dur a terme la remodelaci d'aquesta carretera al tram de travessia de Els Ibarsos, permetent la seua integraci al municipi com una via ms, i la construcci de voreres i diferents passos de zebra elevats per a disminuir la velocitat dels vehicles al seu pas per la travessia.
Licitan una rotonda en la carretera CV-15
Licitan la travesa de la CV-15 de Els Ibarsos

 Futures actuacions .
La CV-15 ser convertida en autovia entre La Pobla Tornesa i La Vall d'Alba (14 quilmetres), i millorada i elevada a la velocitat de 100 quilmetres per hora des de La Vall d'Alba, Ares, i mijanant la millora de la CV-12, fins a Morella (73 quilmetres). A ms, s construir un tnel de 3 quilmetres per a salvar el Coll d'Ares.
Conselleria invierte 238 millones en conectar el interior y la costa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361045" title="Apogon townsendi" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="140813">

 Apogon townsendi   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida i les Bahames fins a les Antilles i el nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Breder, C. M., Jr. 1927. Scientific results of the first oceanographic expedition of the "Pawnee" 1925. Fishes. Bull. Bingham Oceanogr. Collect. Yale Univ. v. 1 (art. 1): 1-90. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361046" title="Arafat" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="140814">

Arafat o Arafa s una plana a 21 km a l'est de la Meca a la carretera de Taif, amb una cresta al nord que porta el mateix nom. La plana s el lloc on es desenvolupen les cerimnies centrals del peregrinatge anual. La plana t 6,5 km de llarg (est a oest) i 11,5 km d'ample, i est fora del territori sagrat (haram) de la Meca.

La llegenda diu que en aquest lloc Adam i Eva, expulsats del Parads, es van retrobar i es van reconeixer (ta'arafa).

 Bibliografia .
E. Rutter, Holy Cities of Arabia, Londres 1928.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361047" title="Valdescorriel" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="140815">

Valdescorriel s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361048" title="Apogon trimaculatus" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="140816">

  Apogon trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Austrlia Occidental, el sud de la Gran Barrera de Corall, Samoa i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361050" title="Apogon truncatus" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="140817">

 Apogon truncatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins al Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Specierum piscium javanensium novarum vel minus cognitarum diagnoses adumbratae. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 7: 415-448. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361051" title="Apogon unicolor" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="140818">

 Apogon unicolor   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jap, Taiwan i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. & L. Dderlein. 1883. Beitrge zur Kenntniss der Fische Japan's. (II.). Denkschr. Akad. Wiss. Wien v. 48 (1. abth.): 1-40, Pls. 1-7. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361052" title="Torreta de Montsi" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="140819">

La Torreta del Montsi una muntanya de 763 metres, punt ms elevat del masss del Montsi, situada entre els municipis d'Alcanar i Ulldecona a la comarca del Montsi.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 250163001).

Les seves aiges sn recollides pels barrancs del Codonyol i del Llop per la vessant martima i de Marcellina per la vessant interior.

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361053" title="Castroverde de Campos" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="140820">

Castroverde de Campos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361054" title="Apogon uninotatus" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="140821">

  Apogon uninotatus  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Radcliffe, L. 1912. Descriptions of fifteen new fishes of the family Cheilodipteridae, from the Philippine Islands and contiguous waters. results of the Philippine cruise of the Fisheries steamer "Albatross," 1907-1910.--Nm. 13.. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 41 (nm. 1868): 431-446, Pls. 34-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361055" title="Cotanes del Monte" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="140822">

Cotanes del Monte s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361057" title="Apogon unitaeniatus" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="140823">

 Apogon unitaeniatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1995. A new species of cardinalfish (Apogon: Apogonidae) from northwestern Australia. Rec. West. Aust. Mus. v. 17: 177-180. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361059" title="Villarrn de Campos" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="140824">

Villarrn de Campos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361060" title="Apogon urostigma" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="140825">

  Apogon urostigma  s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Singapur.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1874. Rvision des espces indo-archiplagiques du groupe des Apogonini. Natuurk. Verh. Holland. Maatsch. Wet. Haarlem (Ser. 3) v. 2 (nm. 1): 1-82. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361061" title="Santa Margarida de Benavent de la Conca" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="140826">

Santa Margarida de Benavent de la Conca s l'esglsia parroquial del poble de Benavent de la Conca, cap de l'antic municipi homnim i integrat en el d'Isona i Conca Dell el 1970.

L'esglsia est mpliament documentada al llarg dels segles, des del 1068 (testament d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost), fins a visites pastorals del segle XVIII. Tingu sempre categoria parroquial, i en depenia l'esglsia de Mont-reps de Montad.

s un temple originalment romnic, del qual actualment en queda poca cosa. A partir de mitjan segle XVIII comena a rebre diverses afectacions que la transformaren completament. Es conserven alguns elements, de l'edifici primitiu, com la major part del mur nord, per la nau, els absis, la sagristia, etctera, foren refets del tot. Actualment s d'una sola nau rectangular, i la majoria de parets sn de l'obra del XVIII.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven dos interessants elements romnics de l'ornamentaci interior de l'esglsia: una taula de baldaqu, i un frontal d'altra. La taula de baldaqu presenta un Crist en Majestat, mentre que el frontal d'altar presenta tamb el Crsit en Majestat, per acompanyat dels smbols dels quatre evangelistes i dels dotze apstols. Totes dues sn del segle XIII, ms primitiu el baldaqu, ms tard (pot arribar a ser del XIV) el frontal d'altar.




 Bibliografia .
 BADIA I MORERA, Leonor, BERGS I SAURA, Carme i CASES I LOSCOS, Joan-Albert. "Santa Margarida de Benavent", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361062" title="Apogon ventrifasciatus" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="140827">

 Apogon ventrifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Malisia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R., R. H. Kuiter & J. E. Randall. 1994. Descriptions of five new species of cardinalfishes (Apogonidae: Apogon) from Maumere Bay, Flores, Indonesia and surrounding regions. Rev. Fr. Aquariol. v. 21 (nms. 1-2): 27-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361063" title="Apogon victoriae" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="140828">

 Apogon victoriae   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361064" title="Vallserena" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="140829">


La Vallserena s un dels 7 venats del municipi de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Santa Susanna de Vilamajor, el Pla de Vilamajor, les Brugueres, els Bruguers, el Sot de l'Om i Canyes. Aquest venat tamb conegut com a Boscassos i Vallserena est situat al sudest del municipi. 

En aquest venat hi ha tres barris urbans: Can Vila, Can Ram i Vallserena, amb uns 1.700 habitants. 

T molta relaci amb Sant Joan de Sanata i Sant Antoni de Vilamajor.

El venat s atravessat per la riera de Vallserena







 
 ]]




 ]]




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361066" title="Villaffila" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="140830">

Villaffila s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361071" title="Riera de Vallserena" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="140831">


La riera de Vallserena pertany a la conca del Bess i deu el seu nom per travessar el venat de Boscassos i Vallserena de Sant Pere de Vilamajor. Neix a Terra Blanca a 410 metres sobre el nivell del mar i baixa per la Vallserena, entre la serra Pairana i la serra de la Dona Morta. Desemboca a la riera de Vilamajor a l'alada de Sant Antoni de Vilamajor. Durant el seu curs rep els segents afluents:
Torrent de l'Arnau;
Torrent de can Pairana;
Torrent de la Dona Morta;

En total, la riera de Vallserena t una llargada de 6 quilmetres i una conca de 6 km2. Habitualment, els mesos de maig, juny, juliol, agost, setembre i octubre s'asseca. Per la seva ubicaci, es tracta d un curs d aigua de rgim mediterrani.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361072" title="Quintanilla del Monte" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="140832">

Quintanilla del Monte s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361073" title="Apogon wassinki" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="140833">

 Apogon wassinki   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Malisia fins a Papua Nova Guinea i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1861. Zesde bijdrage tot de kennis der vischfauna van Timor. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 22: 247-261. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361074" title="Apogon wilsoni" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="140834">

 Apogon wilsoni   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. 1918. New and little-known fishes from the Philippine Islands. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 70: 2-71. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361075" title="Apogon zebrinus" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="140835">

 Apogon zebrinus   s una espcie de peix de la famlia dels apognids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fraser, T. H., J. E. Randall & E. A. Lachner. 1999. A review of the Red Sea cardinalfishes of the Apogon bandanensis complex, with a description of a new species. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Spec. Publ. Nm. 63: 1-13. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361076" title="Luis Oliag Miranda" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="140836">
Luis Oliag Miranda (Valncia, 1861 - 1933) fou un poltic i militar valenci, fill de Vicente Oliag Carr. El 1879 va ingressar a l'Escola Naval i va estar molts anys destinat a la Comandncia de Marina de Valncia. Fou tamb president de la Societat Valenciana d'Agricultura. Quan es proclam la dictadura de Primo de Rivera treball amb l'alcalde imposat pel dictador, Juan Avils Arnau, i el desembre de 1924 fou nomenat alcalde de Valncia. La seva primera acci fou retirar una placa en homenatge a Vicente Blasco Ibez i promoure actes de desagravi a Alfons XIII, a qui l'escriptor havia criticat. Tamb fou el primer en organitzar les festes de les Creus de Maig. Va dimitir el gener de 1927 a causa d'un enfrontament amb els regants del Tria a causa de la potabilitzaci de la ciutat. Fou substitut pel cap d'Unin Patritica a la ciutat, el marqus de Sotelo.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361078" title="Juan Avils Arnau" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="140837">
Juan Avils Arnau fou un militar i poltic valenci. Arrib a general de brigada del cos d'enginyers i fou nomenat alcalde de Valncia res ms proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera el setembre de 1923. Va cessar el desembre de 1924 quan fou nomenat cap del Servei Militar de Ferrocarrils, i el va succeir el seu tinent d'alcalde, el tamb militar Luis Oliag Miranda.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361081" title="San Esteban del Molar" nonfiltered="832" processed="829" dbindex="140838">

San Esteban del Molar s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361083" title="San Martn de Valderaduey" nonfiltered="833" processed="830" dbindex="140839">

San Martn de Valderaduey s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb el de Villalpando. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361084" title="Acantopterigi" nonfiltered="834" processed="831" dbindex="140840">


Els acantopterigis (Acanthopterygii) constitueixen un superordre de peixos dins dels actinopterigis.

Morfologia.

 Presenten veixiga.
 Manquen de tubs pneumtics.
 Tenen radis espinosos a les aletes.;

Taxonomia.

 Ordre Atheriniformes;
 Ordre Beloniformes;
 Ordre Beryciformes;
 Ordre Cetomimiformes;
 Ordre Cyprinodontiformes;
 Ordre Gasterosteiformes;
 Ordre Mugiliformes;
 Ordre Perciformes;
 Ordre Pleuronectiformes;
 Ordre Scorpaeniformes;
 Ordre Stephanoberyciformes;
 Ordre Synbranchiformes;
 Ordre Syngnathiformes;
 Ordre Tetraodontiformes;
 Ordre Zeiformes;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Robert L. Carroll: Palontologie und Evolution der Wirbeltiere. Georg Thieme Verlag, Stuttgart, 1993. ISBN 3-13-774401-6.

Enllaos externs.

 Tree of Life ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361086" title="Villar de Fallaves" nonfiltered="835" processed="832" dbindex="140841">

Villar de Fallaves s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361087" title="Villamayor de Campos" nonfiltered="836" processed="833" dbindex="140842">

Villamayor de Campos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361088" title="San Pedro de la Nave-Almendra" nonfiltered="837" processed="834" dbindex="140843">

San Pedro de la Nave-Almendra  s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361090" title="Florentino de Elizaicin y Espaa" nonfiltered="838" processed="835" dbindex="140844">
Florentino de Elizaicin y Espaa (Alacant 1859 - Sant Vicent del Raspeig, 1936) fou un empresari i poltic valenci, fill de Manuel Elizaicin i nt de Toms Espaa. La seva famlia possea vinyes i la fbrica de guix El Cisne. Inicialment collabor als diaris El Lunes (1883) i La Patria (1888-1891), fins que el 1898 va comprar El Correo, que en far rgan del Partit Conservador i que dirigir fins a la seva mort el 1936. Entre d'altres crrecs, fou president de l'Associaci de Premsa d'Alacant, president del Casino d'Alacant (1893) i membre del Patronat de la Caixa d'Estalvis d'Alacant el 1923.

Fou un dels caps locals del Partit Conservador a Alacant, tot i que tenia mala relaci amb els seus caps (Salvador Canals Vilar, el marqus del Bosch). Fou regidor i tinent d'alcalde d'Alacant el 1885 i el 1914-1921, aix com diputat a Corts per Monver-Elda el 1892-1896. Inicialment fou atret pel feixisme i recolz la dictadura de Primo de Rivera, per el 1924 protest contra la censura de premsa. Fou nomenat alcalde d'Alacant entre febrer i abril de 1930. El mar de 1931 dirig una manifestaci demanant l'amnistia per als implicats en la Sublevaci de Jaca, i el 1932 es va integrar en el Partit Republic Progressista dirigit per Niceto Alcal-Zamora.

 Obres .
 Honor contra deshonor (1930);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361091" title="Sant Gili de Mra" nonfiltered="839" processed="836" dbindex="140845">

Sant Gili de Mra s una antiga esglsia romnica gaireb del tot desapareguda del terme antic de Benavent de la Conca, i de l'actual d'Isona i Conca Dell.


Se'n conserven poques restes, per hom pot veure-hi les arrencades de les parets, que permeten d'endevinar el traat dels murs i la seva adscripci a l'poca de vigncia del romnic.

D'una sola nau, es tracta d'una obra molt senzilla del romnic rural primitiu. L'aparell s molt rstec, amb carreus poc treballats a les cantoneres i pedres poc treballades a la resta. No hi ha traces, ara per ara, de l'absis ni cap detall ornamental. De tota manera, els fragments de mur de ms alada conservats no arriben al metre d'alada.

Era una capella on se celebraven aplecs i romiatges, tant des de Benavent de la Conca com des de Biscarri.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Gili de Mora", a Catalunya romnica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Catal de Cartografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361095" title="Flix Pizcueta i Gallel" nonfiltered="840" processed="837" dbindex="140846">
Flix Pizcueta i Gallel (Valncia, 1837 - 1890) fou un metge, poltic i escriptor valenci. Es llicenci en medicina a la Universitat de Valncia i exerc a xar i Montcada, fins que fou nomenat forense al Grau de Valncia;  el 1864 s'inici com a periodista escrivint articles de caire poltic al diari Los Dos Reinos, rgan del Partit Progressista a Valncia. Fou secretari de la Junta Revolucionria que dirig a Valncia la Revoluci de 1868, i fou diputat provincial de Valncia de 1868 a 1871. Marx a Madrid amb Josep Peris i Valero, on fou Director de Sanitat del Ministeri de Governaci d'Espanya, i dirig el diari La Nacin, on es posicion a favor dels progressistes de Prxedes Mateo Sagasta. Quan es produ la restauraci borbnica va perdre inters per la poltica i va tornar a Valncia el 1874. Aqu va treballar com a redactor del diari El Mercantil Valenciano i hi contact amb Constant Llombart i Teodor Llorente Olivares, amb els qui fundaria la societat literria Lo Rat Penat, de la qual en fou president el 1878-1879 i el 1884-1886. 

Tot i que polticament era progressista, la seua actitud dins la Renaixena fou moderada, de la mateixa manera que Llorente, ja que considerava la poesia i l erudici com a una mera efusi sentimental. Va escriure teatre en castell i poesia en catal, que fou premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1880. El 1884 fou escollir regidor de l'ajuntament de Valncia fins a la seva mort, i proclamat Cronista de la ciutat. Tamb public articles a l'Institut Mdic Valenci.

 Obres .
 L ermita de sant Mateu (1868), sainet en valenci;
 La insurreccin de Alahuar (1878);
 Gabriela (1883);
 El administrador de la baronesa (1878);
 En la maroma. Historia de una volatinera (1881) ;
 Historia de un reo de muerte (1882);

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Flix Pizcueta a enciclopedia.cat;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361098" title="Gale Harold" nonfiltered="841" processed="838" dbindex="140847">
Gale Morgan Harold  s un actor estatunidenc nascut el 10 de juliol de 1969 a Decaur, Georgia, i mundialment conegut pel seu paper de Brian Kinney en la popular srie americana Queer as Folk.

 Biogrfia .

Desprs d'obtenir una beca de futbol a la Universitat de Washington D.C., va comenar a estudiar el graduat de Belles Arts en la Literatura romnica per "diferncies creatives" amb el seu professor li feren abandonar a mitat de curs. Decid aleshores estudiar Belles Arts al Institut d'art de San Francisco per s va vore obligat a canviar els seus plans de futur desprs de malbaratar la seua beca acadmica...

La seua obsessi amb les motocicletes italianes el mantingu treballant com a restaurador de motos durant uns anys fins que en 1997, quasi en la runa, Suzy Landau el va animar a comenar una nova etapa en el mon del cine. No dubt en traslladar-se a Los ngeles per a comenar un curs intensiu de tres anys d'art dramtic i interpretaci. A el va dur al seu debut teatral en l'obra Gillian Plowman's Me and My Friend, al Los Angeles Theatre Center. Seguint altres obres com Long Days Journey into Night, The Importance of Being Earnest, Miss Julie i Sweet Bird of Youth. En l'any 2000 va comenar a rodar la versi nord-americana de la srie anglesa icona del mn gai Queer as Folk.

Des de qu Queer as Folk acabara en 2005 desprs la quinta temporada de la srie, Gale Harold ha fet de Wyatt Earp com artista invitat en dos episodis en Deadwood (2006) i tamb ha participat en les sries The Unit (2006), Law & Order (1999)  Street Time (2002). A ms, ha col.laborat en la producci del documental sobre Scott Walker 30 Century Man. Desprs d'haver interpretat a Brian Kinney en Queer as Folk, ha fet d'agent Graham en set captols de la srie Vanished (2006), creada per Josh Berman, guionista de CSI, ha interpretat al conegut Wyatt Earp com personatge recorrent en la srie Deadwood, ha fet de paramdic nazi en la srie Anatomia de Grey (2008) i ha protagonitzat la pel.lcula The Unseen, estrenada a Estats Units en el 2005, que parla de l'homofbia i el racisme. Altres pel.lcules en les que ha actuat sn 36 K (2000), Mental Hygiene (2001), Particles Of Truth (2003), Rhinoceros Eyes (2003), Wake (2003), Fathers And Sons (2004), Life On The Ledge (2004) i East Broadway (2005). Ha estat contractat per al darrer captol de la quarta temporada de "Desperate Housewives ", i en la quinta temporada interpretar el paper de marit de Susan.

 Curiositats .
 Desprs d'acabar la promoci de la srie Queer as Folk va reconixer ser heterosexual.
 Sentimentalment. se l'ha relacionat amb la seua companya de srie Michelle Clunie.
 Du tatuada la paraula "RESIST" al dit cor de la m dreta.


 Enllaos Externs .

http://gale-online.net/ (web fans);
http://www.gale-harold.it/home.htm ( web fans italians);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361100" title="Hal Sparks" nonfiltered="842" processed="839" dbindex="140848">
Hal Sparks (va nixer el 25 de setembre de 1969 a Cincinnati, Ohio) es un actor, presentador i humorista, ms conegut pel seu paper de Michael Novotny en la srie de televisi estatunidenca Queer as Folk. Va saltar a la fama al presentar el programa Talk Soup del canal E! Entertainment TV.


A ms d'actuar, Hal es tamb el cantant i guitarrista de la banda de rock Zero 1 (anteriorment anomenada La banda de Hal Sparks). Els seus membres sn Robert Hall (un amic de Hal) al baix i Miles Loretta (el seu cos) a la bateria.

 Filmografia .
 En televisi .
 America's Funniest Mom 3 (2007) com presentador;
 Tak and The Power of Juju (2007) ;
 Celebrity Paranormal Project (2006) ;
 Las Vegas (srie) (2003) en "Cash Springs Eternal" (2006);
  (2000) en l'episodi "Dog Eat Dog" (2005) com Digger James;
 Queer as Folk (2000-2005) com Michael Charles Novotny-Bruckner;
 Video Game Vixens (2005) ;
 Extreme Dodgeball (2004) com jugador dels Chicago Hitmen;
 Frasier (1993) en l'episodi "Door Jam" (2003) com recepcionista;
 One on One (2001) en els episodis "Unemployment Up, Pride Down" (2002) i "I Believe I Can Fly: Part 2" (2002) com Danny Davis Jr.
 Rendez-View (2001) en els episodis "She Loves Him, Loves Him Not" (2001) i "Belgian Boy Toy" (2002) com invitat;
 Talk Soup com presentador (1999-2000);
 Martial Law (1998) en l'episodi "No Fare" (2000) com Ellroy Nelson;
 Cheap Theatrix (1998);
 La doctora Quinn (1993) en l'episodi "Indian Agent" (1995) com Gentle Horse;
 Lois y Clark: Las nuevas aventuras de Supermn (1993) en l'episodi "Witness" (1994) com Skateboarder;

 En pellcules .
 Denial (2006) (productor executiu);
 Spiderman 2 (2004) com l'Home de l'ascensor;
 Lightning Bug (2004) com Deputy Dale;
 Dickie Roberts: Former Child Star (2003) com editor;
 Bleacher Bums (2002) (TV) com Richie;
 Dr. Dolittle 2 (2001) (veu) com School Fish #1;
 Colega, dnde est mi coche? (2000) com Zoltan ;
 Lost & Found (1999) com DJ;
 Invader (1996) (veu) com comandant de la defensa del Fort Irwin ;
 Signs and Wonders (1995) (TV) com Rocker 2;
 Chopper Chicks in Zombietown (1989) com Lance;
 Frog (1987) (TV) com Jim;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Hal Sparks;
 Pgina oficial de la seua banda Zero 1;
 Myspace de Zero 1;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361101" title="Joan d'Eppes" nonfiltered="843" processed="840" dbindex="140849">
Joan d'Eppes tamb anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut al 1188 i mort al 1 d'abril de 1238 a Dinant) fou el prncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238. 

Joan era el fill de Guillem II d'Eppes, cos de l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic per la seva avia de Clemncia de Rethel, i doncs el nebot d'Hug de Pierrepont. Joan, originari de la regi de Laon va ser el segon d'una srie de nobles francesos que van ocupar la seu de Lieja de 1200 a 1248. 

Des de jove, el seu oncle Hug va protegir la seva carrera. Al 1202, a l'edat de quatorze anys ja va fer anomenar-lo prebost del captol de Sant Lambert de Lieja, al 1207 del captol de Sant Pau de la mateixa ciutat i coadjutor al 1216. El 24 de maig de 1229 el captol va eligir-lo prncep-bisbe per unanimitat. Al 23 de mar de 1230 van ordenar-lo sacerdot i el dia desprs l'arquebisbe de Reims l'orden bisbe a l'esglsia de sant Teodar a Thuin.
Poltica religiosa.
Durant tota sa vida era un adepte dels ordes monstics i particularment els cistercencs. Va crear l'abadia del Mol i a Lieja un monestir de dominicans. La seva abadia preferida era l'abadia de Val Saint-Lambert. A Beaufays havia un monestir al qual van conviure clergues i monjos. Al 1235 d'Eppes va ordenar que les monjes havien d'establir al refugi del monestir a Vivegnis i que els clergues havien de quedar-se sols a Beaufays
Poltica militar.
Poc desprs de la seva elecci va comenar un conflicte amb una coalici de ciutats i ms tard Enric VII i va haver de fugir a Huy amb el legat del papa Gregori IX. Desprs de la reconciliaci entre el papa i Enric VII, d'Eppes va engegar un conflicte sobre l'impost dels bens de consum amb el captol de Sant Lambert. Un darrere conflicte sobres les terres de les prebosteries de Gesves i d'Assesse va oposar-lo a Waleran III, germ de Enric IV, duc de Limburg. Waleran va devastar el feu Theux i d'Eppes va revenjar-se. Desprs de una treva poca respectada, el conflicte va continuar al 1238 quan d'Eppes va assetjar el castell de Poilvache al qual el seu rival s'havia refugiat. Total, va agafar una malaltia greu i va morir durant el setge al 1 d'abril. Van sebolir-lo a l'abadia de Val Saint-Lambert. Tot i reclamar que la seva despulla es transfereixi la catedral de Sant Lambert, la sepultura a la catedral va romandre buida fins que van utilitzar-la al 1344 per al prncep-bisbe dolf de la Marck

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361103" title="Larraix" nonfiltered="844" processed="841" dbindex="140850">

Larraix (Larache, rab:         Al-Araish) s una ciutat del Marroc, a la provncia de Larraix (regi de Tnger-Ttuan) a 86 km de Tnger. s l'antiga Lixus. T 107.371 habitants (2004). Recentment han sorgit barris nous en especial "Almaghrib Aljadid" o Le nouveau Maroc.

 Llocs .

Els llocs principals de la ciutat sn:

Porta Bab el Khemis ;
La Medina;
El Souk Esseghir (Petit Souk);
El mercat de verdures ;
Cases andalusines;
La pineda de 2 km al costat de la mar;
Cementiri espanyol amb la tomba de Jean Genet (1910-1986).
La Platja;

 Altres dades .

El patr de la ciutat es Lalla Mennana, del que la Kubba marca l'entrada de la Medina

 Agermanaments .
Almucar (Andalusia);
Falujah (Iraq);

 Histria .


En aquesta zona, al turo Tchemmich situat a l'altra costat del riu Lukkos (clssic Locus) on ara esta Larraix, els fenicis van fundar un centre comercial anomenat Lixus al segle VIII aC (no hi ha evidencies d'un assentament anterior al segle VIII aC tot i que la llegenda suposava la ciutat fundada entre 1100 i 1000 aC), el qual vers el segle V aC va passar sota influencia de Cartago. Va formar part del regne de Mauritnia i desprs de la provncia romana de la Mauritnia Tingitana, sent la ciutat declarada colnia romana; va arribar a la seva mxima prosperitat sota Claudi (41-54). Els antics creien que era el lloc del Jard de les Hesprids amb les seves pomes d'or. Sota els romans la ciutat tenia banys, temples, muralles (del segle IV) i cases amb mosaics. La ciutat vivia principalment de la pesca. Va subsistir fins a l'arribada dels musulmans al segle VII com testimonien les restes d'una antiga mesquita.

Excavacions s'hi van fer entre 1948 i 1969. El 1989 es va iniciar un estudi acurat dels mosaics. La superfcie excavada fins ara es el 20% de les 75 hectrees que ocupava Lixus

Desprs se suposa que la zona fou abandonada. Lixus, ni amb aquest o un altre nom, no s esmentada abans del segle XIII. Probablement fou fundada al segle XII per la tribu dels Banu Arus que la va batejar com al-Arish mta Bni Arus (Les vinyes dels Banu Arus)  per les vinyes de la regi. El sult almohade Yakub hi va construir una fortalesa a la desembocadura del ued (uadi) Lukkos. Un atac castell en un cop de ma es va produir el 1270. 

Desprs de la installaci del portuguesos a Ceuta el 1415 van fer un atac a Larraix que no va tenir ni resultats ni continutat. El 1471 els portuguesos (rei Alfons V de Portugal) van ocupar Arzila i Tnger i al tractat de pau els marroquins van haver d'evacuar Larraix que va quedar dins la zona d'influncia portuguesa, per va restar despoblada durant 20 anys. El 1489 Joan II de Portugal va fer construir a 15 km de Larraix (en direcci al interior), a la vora del Lukkos al punt de la confluncia amb el ued Mkhazen, una fortalesa que podia amenaar Fes i Kasr al-Kabir i que es va anomenar Graciosa; la guarnici fou assetjada, i delmada pel paludisme, mal avituallada i sense rebre socors ja que el ued no era sempre navegable pel bots, es va rendir desprs d'una llarga resistncia, i es va poder retirar honorablement.

Llavors al-Arish, ara al-Araish, fou restaurada per Mawlay al-Nasir, fill del sult wattssida Muhammad al-Shaykh. El 1491 es va construir la casba.  Els habitants vivien de la pesca, del bosc i del carb amb la fusta del bosc, que s'enviava a Tnger i Arzila, per vivien amb por de les incursions portuguesos, freqents a la comarca. El 1504 els portuguesos van atacar la mateixa ciutat. El 1546 foren vaixells espanyols de Cadis els que van atacar la ciutat. Tot i aix el port prosperava perqu era el nic port del nord de Marroc que no estava en mans de cristians, i a ms estava prop proper a Fes. Els portuguesos hi tenien un feitor (de feitoria = factoria) o encarregat comercial; els vaixells genovesos hi venien sovint (un castell a la entrada del port s'anomenava "Castell dels genovesos"). 

Abans del 1550 ja s'havien desenvolupat algunes pirateries basades en el port, per desprs de la evacuaci d'Arzila pels portuguesos el 1550 aquestes van augmentar i van arribar a un punt prou alt desprs del 1600. El rei de Castella i Catalunya-Arag Felip III va decidir ocupar el port el que es va fer el 1610 per mig d'un acord amb el sult sadita Muhammad al-Mamun. Espanya va conservar Larraix fins el 1689 quan fou represa per l'alauita Mawlay Ismail. D'aquesta poca resta el Castillo de las Cigeas (Santa Mara de Europa) al sud-sud-oest de la ciutat. 

La ciutat fou repoblada amb gent de la muntanya i del Rif. Desprs d'aquesta data es van produir alguns atacs o bombardejos per mar poc rellevants el principal dels quals fou  el 1765 del almirall francs Du Chaffault, que fou rebutjat. El 1860 durant la guerra amb Espanya, els espanyols van bombardejar la ciutat. 

Fou ocupada altre cop el 1911 quan el dia 8 de juny hi van desembarcar les forces espanyoles que la van conservar fins el 1956. Vegeu: Protectorat Espanyol al Marroc.

Bibliografia .

Tomas Garca Figueras, Miscelnea de estudios africanos, Larache 1947-1948;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361105" title="Provncia de Larraix" nonfiltered="845" processed="842" dbindex="140851">
La provncia de Larraix s una provncia del Marroc amb capital a Larraix.

Es va crear el 14 d'octubre de 1985  dins la wilaya de Ttuan a la regi Tnger-Ttuan; la provncia limita amb les de Ttuan (nord), Tnger-Asila (nord); Kenitra (sud), Chefchaouen (est) i l'oce Atlntic (oest). La superfcie es de 2.783 km2 i la poblaci de 431.476 habitants . El clima es mediterrani. La provncia es divideix administrativament en:

 2 comunes urbanes : Larraix i Ksar El Kbir;
 17 comunes rurals;
 2 pachaliks:
 Larraix amb 4 districtes ;
 Ksar El Kbir amb 4 districtes ;
 2 cercles ;
Larraix amb 3 caidats;
Ksar El Kbir amb 3 caidats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361109" title="Banc de Mxic" nonfiltered="846" processed="843" dbindex="140852">
El Banc de Mxic (Banco de Mxico, en castell) s el banc central de l'Estat mexic, fundat l'1 de setembre, 1925 sota el govern del president Plutarco Elas Calles; el seu primer director fou Manuel Gmez Morn. Segons la constituci de Mxic, el Banc s autnom en les seves funcions i la seva gesti. La seva tasca s proveir de moneda nacional a l'economia del pas en procurar-ne l'estabilitat. El Banc de Mxic tamb estableix els tipus d'inters representatius. Ha de promoure, a ms un desenvolupament i el funcionament correcte del sistema financer i el sistema de pagaments. La poltica i les funcions del Banc de Mxic sn encapalades per un governador. El governador actual s Guillermo Ortiz. La seu del Banc de Mxic s al centre histric de la ciutat de Mxic.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361112" title="Al-Arak" nonfiltered="847" processed="844" dbindex="140854">
Al-Arak fou un castell musulm del districte de Qal'at Rabah a uns 11 km al sud-oest de Ciudad Real al cim d'un puig els contraforts del qual baixen fins el Guadiana.

A la plana al peu del puig es va lliurar la batalla d'Alarcos el 18 de juliol de 1195 (8 shaban 591) en qu Alfons VIII de Castella fou derrotat per l'almohade Yakub al-Mansur.

Els castellans anomenaren al castell Santa Mara de Alarcos.

Vegeu tambe: Alarcos

Bibliografia .
 A. Huici, Las grandes batalla de la Reconquista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361114" title="Alarcos" nonfiltered="848" processed="845" dbindex="140855">
Alarcos s una zona arqueolgica a la provncia de Ciudad Real a Castella-La Manxa

Alarcos deu el seu nom a la fortalesa d'Al-Arak, la Santa Mara de Alarcos dels castellans, prop de la qual es va lliurar la batalla d'Alarcos el 18 de juliol de 1195; els que van sobreviure es van traslladar a un llogaret proper anomenat Pozo Seco de Don Gil, on van fundar la Vila Real per orde d'Alfons X el Savi; quan va agafar el ttol de ciutat fou la moderna Ciudad Real. 

Les troballes arqueolgiques demostren l'ocupaci del lloc entre l'edat del bronze  i l'edat mitjana, amb un perode de despoblaci a l'poca tardo romana  i visigoda. Les excavacions es van iniciar el 1984 i s'ha posar a la llum una ciutat ibera, i part de la muralla i el castell medievals.
 
 Ciutat ibera .


El poblament ms antic es de l'edat del bronze, quan es va construt el poblat a la part oest del puig controlant el pas del Guadiana i els passos cap a Andalusia i el Llevant. Vers el segle IX aC la poblaci es va assentar a la resta del puig. Al segle V aC la cultura ibrica oretana ja estava formada i es va perfeccionar en els dos segles segents; les cases es fan ms grans, amb una o dos habitacions, parets d'adob, sostre vegetal, organitzades en torn de carrers pavimentats; usaven cermiques, objectes de bronze, ferro i s.

 Alarcos a l'edat mitjana .

La fortalesa i ciutat annexa tenia una extensi de 33 hectrees, rodejada per una muralla de 3 metres. Es va construir en part utilitzant material de la ciutat ibrica i en part destruint aquesta, ja que fou construda al damunt. Quan el 1195 fou abandonada part del material es va portar a Vila Real i va servir per la construcci d'aquesta; segons les troballes, Alarcos estava en construcci el 1195. Al centre de la ciutat hi havia el castell. Construt sobre l'assentament ibric s'hi localitzen restes de construcci rab molt antiga, de vers el segle X, i restes posteriors del segle XI; el castell cristi es va construir aprofitant l'rab, en data posterior al 1085 (conquesta de Toledo) i es van refer les torres totalment afegint tamb noves estructures defensives; tamb estava en obres el 1195; els rabs que el van dominar entre 1195 i 1212 hi van fer algunes modificacions a l'espai interior. 

 L'ermita .

L'ermita de Santa Maria fou construda a la part nord-oest, en data incerta desprs del 1212. La seva planta es de creu llatina i est dividida en tres naus de desigual altura. L'edificaci probablement es va acabar al segle XIV.

 Bibliografia .
CABALLERO KLINK, A., y MENA MUOZ, P.: Los exvotos ibricos del oppidum de Alarcos, XVIII C.N.A., Zaragoza, 1987, Pgs. 615-633.
CABALLERO KLINK, A., y MENA MUOZ, P.: La muralla medieval del Cerro de Alarcos, Actas del I Congreso Nacional de Arqueologa Medieval, Diputacin General de Aragn, Zaragoza, 1987b, T. V, Pgs. 193-208;

 Vegeu tamb .
Al-Arak;
Batalla d'Alarcos;
Ciudad Real;

 Enllaos externs  .
Pgina del parc arqueolgic;
www.gulliveria.com/especiales/268.htm;
http://www.patrimoniohistoricoclm.es/parque-arqueologico-de-alarcos-calatrava/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361115" title="racli" nonfiltered="849" processed="846" dbindex="140856">
racli, tamb anomenat Heraclius o racle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971. 

Era d'origen saxona i un familiar de la casa d'Ot I el gran com ho era el seu successor Notger, el primer prncep-bisbe. Va ser deg de la collegiata de Bonn abans de la seva ordenaci com bisbe de Lieja. Al 961, va atorgar una independncia religiosa a l'abat de Lobbes, per la majoria de les terres de la regi entre el Sambre i el Mosa van escaure a la collegiata de Sant Lambert de Lieja. 

Al 965, segons la llegenda desprs de guarir-se miraculosament d'un cncer durant un romeria a Tours,  va fundar la collegiata de Sant Mart al publicus mons o Publmont. racli va eligir aquest pujol abrupte per a la seva situaci estratgica, ms fcil a defensar i protegit de les inundacions del Mosa. Pensava constuir-hi el seu palau i una catedral dedicada a sant Lambert, per el seu successor va preferir el seti de la vall.

Desprs tamb va fundar la collegiata de Sant Pau i hauria fundat l'abadia de san Lloren per molts historiadors pensen que aquesta ja existia un segle abans d'racli.

Va ordenar que tots els captols i tots els monestirs organitzin escoles. 

Al 965, la poblaci va insurgir-se contra la poltica fiscal d'racli el que va crear un ambient revolucionari que va durar fins que el seu successor va oprimir-lo.

El seu mausoleu es troba a la collegiata de Sant Mart. 

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja




Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361117" title="Miquel Piris Obrador" nonfiltered="850" processed="847" dbindex="140857">
Miquel Piris Obrador s un periodista mallorqu, nascut a Art el 19 d'octubre del 1968.

 Biografia .
Fou collaborador al Bellpuig, tant com a articulista de tant en quant com en cada numero, juntament amb Caterina Estelrich, feien la secci Els Gorans que era una vinyeta cmica al final de la revista. A l'especial del n 500, va ser un dels que va fer una collaboraci (petit escrit) titulat Tot, tot, tot era mentida (La veritat sobre Art a partir del 501).

Tamb ha treballat a TV3, per exemple comena als serveis informatius de cap de setmana amb una beca a travs de la Facultat. 6 mesos de practiques. Desprs passa a L'auto, concretament a la secci Autgraf. Eduardo Boet el crid per fer el De Vacances, llavors tamb l'agafaren a El trnsit, i ms endavant a Dret a parlar, programa coprodut per Dco i TV3, on sortia cada divendres a les 21:00h.

Va presentar l'acte d inauguraci del nou teatre d'Art (l'Art Teatre), retransms en directe per TVE Balears. Tamb havia realitzat, com a periodista, juntament amb Agust Torres de cmera, el vdeo que es va projectar sobre el record de l'antic teatre i les opinions de alguns personatges.

Tamb, amb Agust Torres, ha realitzat el documental Vies de Futur. Fa un reps a la histria del ferrocarril a Mallorca, les causes de la desaparici de determinades lnies, els avantatges d'un mitj de transport pblic com s el tren i les mancances que tenim a Mallorca per garantir una mobilitat ms sostenible. s, tanmateix, representant de Llevant en Marxa, associaci en favor de la recuperaci del tren a la zona de llevant de Mallorca.

Ha format part de la plataforma Matar, posa't la rdio.

Actualment, octubre de 2008, est fent el programa Qu Qui Com al canal 33 els dimecres com a reporter.

 Bibliografia .
 Miquel Piris Obrador, a TV3. Entrevista. Bellpuig. Nm. 487 (4 de desembre de 1993), pgines 18-20.
 Miquel Piris, a TV3. Noticiari. Bellpuig. Nm. 453 (11 d'abril de 1992), pg. 11.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Art protagonitza una gran marxa pel tren de Llevant (2002);
 Pagina d'articles de Miquel Piris;
 Article al diari de Balears d'en Miquel, el dia 6 de setembre del 2000 titulat Amics del Ferrocarril;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361121" title="Arban" nonfiltered="851" processed="848" dbindex="140858">
Arban s un lloc arqueolgic de Sria, a la riba occidental del Khabur, tamb anomenada Tell Adjabe. Probablement correspon de la ciutat mesopotmica de Gar(Sha)-dikama, i a la que en poca romana fou anomenada Arabana, loc fronterer contra els parts. Sota domini rab va servir de magatzem pel cot del territori de la vall del Khabur. Fou destruda en poca desconeguda, potser al segle XIV per Tamerl.

H. A. Layard hi va trobar diverses figures d'una civilitzaci autctona emparentada amb la de Babilnia.

 Bibliografia .
H. A. Layard, Niniveh und Babylon (traduida al alemany per Zenker)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361173" title="Ar?i" nonfiltered="852" processed="849" dbindex="140859">
Els ar i o arshashdib sn un petita nacionalitat del Daguestan, propera dels vars i de les nacions del grup andi-dido. Viuen concentrats a uns quants poblets de la vall del Kara Koysu. 

La seva llengua s un entremig entre el var i el lak. Parlen la seva llengua i el var i de vegades el rus. Van ser islamitzats al segle XV. El 1933 eren prop de dos mil persones; estadistiques posteriors els inclouen amb els vars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361178" title="Bemba" nonfiltered="853" processed="850" dbindex="140860">
El bemba, que tamb es coneix com ichibemba, chiwemba i wemba s una llengua bant parlada a sobretot a Zmbia per unes 3.600.000 persones. Tamb s'utilitza a la Repblica Democrtica del Congo, Tanznia i Botswana, es creu que tamb es parla a Zimbabwe. 
Originria de la tnia homnima, el bemba (etnografia) i els seus dialectes sn parlats i entesos per un important percentatge de la poblaci de Zmbia. S'estima que, noms en aquell pas, ms de tres milions de persones utilitzen el bemba coma llengua nadiua, aix com molta gent la utilitza com segona llengua. El Bemba s'utilitza com lingua franca a totes les ciutats de Zmbia, a on s la segona llengua, desprs de l'angls i s una llengua que s'utilitze per usos educatius i administratius a Zmbia. 

s un idioma que segueix la estructura SVO (Subjecte - verb - objecte), l'estudi de la qual es va formalitzar al 1907, quan els missioners publicaren la primera gramtiaca bemba. Aquest idioma fou selleccionat per l'administraci collonial de l'poca, al costat del lozi, el nyanja i el tonga com les llenges per a comunicar-se amb les poblacions de la zona. Actualment aquest idioma es troba molt fragmentat en dialectes, malgrat que existeix la tendncia d'imposar el dialecte conegut com bemba central en els mitjans de comunicaci i els textos educatius. 

El bemba va cridar l'atenci del mn GNU/Linux grcies a la distribuci Ubuntu, la pronunciaci del qual correspon a una paraula que en bemba significa "la humanitat vers els altres".

A Occident se la coneix per proporcionar la paraula Ubuntu, el nom d'una distribuci de GNU/Linux.
 Bemba a Zmbia .
A Zmbia hi ha uns 3.300.000 bemba-parlants. Aquests inclouen diversos pobles com 741.114 bemba (etnografia), 32.022 Luunda, 5190 Shila, 26.429 Kabende, 6.706 Mukulu, 42.298 Ng'umbo i 14.040 Twa-Unga. A Zmbia es parla el bemba a les provncies Nord (Zmbia), Copperbelt i Luapula. Els dialectes que es parlen a Zmbia sn: Lembue, Lomotua, Ngoma, Nwesi, Town Bemba, Luunda, Chisinga, Kabende, Mukulu, Ng'umbo, Twa de Bangweulu i Unga.
 Bemba a la Repblica Democrtica del Congo .
A la Repblica Democrtica del Congo hi ha 300.000 bemba-parlants. Sobretota a la frontera sud-est de la provncia de Katanga. A aquest pas, es parlen els dialectes Lembue, Lomotua, Ngoma, Nwesi i Shila.

 Classificaci de la llengua .
Niger-Congo, Atlantic-Congo, Volta-Congo, Benue-Congo, Bantoid, Meridional, Narrow Bantu, Central, M, Bemba (M.40).
 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361180" title="Serra de Card" nonfiltered="854" processed="851" dbindex="140861">
La Serra de Card forma juntament amb la Serra del Boix el Masss de Card. Aquest forma part de la Serralada Prelitoral, al Baix Ebre.
Encaixa al nord i a l'est la cubeta de Mra (Ribera d'Ebre i Priorat), i tanca, passada la plana del Burgar (el seu lmit oriental), la Serra de Tivissa (Ribera d'Ebre); a l'oest davalla fins a l'Ebre, i al sud i al sud-est s continuada per les serres de la Capcida i del Boix i els morrals del Cantdelgall i de Cabrafeixet i el Montaspre, i al sud del coll d'Alba, per la serra de Collred, amb les quals constitueix l'anomenat bloc de Card. 
L'abrupta Vall de Card, oberta vers el nord-oest i continuada per la vallada de Costum, s drenada pel barranc de Card, afluent, per l'esquerra, de l'Ebre, poc abans de Benifallet. 

La carena culmina a la Creu de Santos (942 m) i s travessada per antics camins al coll de Murtero, vers Tivenys i Tortosa, i als portells de Xquera i de Cosp (o portell de Card), vers Rasquera i Mra d'Ebre, fa alhora de parti d'aiges entre l'Ebre i la mar.

Les serres de Card-Boix han estat incloses dintre del Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. En plena serra dintre del terme municipal de Benifallet per amb accs des de Rasquera hom hi troba l'antic balneari de Card que en l'actualitat es troba en procs de transformaci en centre hoteler.

Clima.

El clima s mediterrani (14C de mitjana anual) amb pluges escasses (460 mm de mitjana anual).

Vegetaci.

A la serra de Card hi podem trobar boscos mediterranis fora ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituts, complementats amb boscos de roure valenci i teixos que apareixen de manera espordica. A les parts altes i ombrvoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa.  Tamb s abundant el grvol i el margall (palmera autctona europea) totes dos espcies protegides.

Entre la gran diversitat de plantes que hi podem trobar remarquem: savina, ginebre, jonc, orqudia, ranuncle, serbera, maleda, ruda, jona, viola boscana, heura, arbo, bruc, sepell, slvia, espgol, marfull, t de roca, etc.
Per el que ms cal destacar s el bosc de ms de 200 teixos que hi ha a la font del Teix, on n'hi ha un de soca enorme que ha estat catalogat com a millenari.

 Fauna .

Quant al poblament faunstic del masss, i dins del grup dels carnvors, cal esmentar la presncia de la rabosa, la geneta, el teix, la fagina, la mostela, el tur i el gat salvatge. s present i fora abundant el porc senglar. Dins de l'ordre dels rosegadors, trobem l'esquirol i la rata cellarda. Com a insectivors hi trobem l'eri i la musaranya. Quant a aus hi ha comptabilitzades cinc parelles d'guiles daurades i dos parelles de perdigueres. Tamb hi ha diversos exemplars de ducs i de falcons pelegrins. Altres aus que s'hi troben sn: tallarons, merles blaves, tords, aligots, xoriquers, tudons, biles, mussols, grives, perdius, abellerols, puputs, pits-roig, marallengues carboneres, corbs, garses, roquerols, etc. En el camp dels amfibis i rptils destaquen el trit verd, la reineta, el gripau llevador, la granota verda, el drag, la sargantana, el fardatxo, la lliseta, la serp verda, la serp d'aigua, la serp blanca i el temible escur.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361181" title="Nasalitzaci" nonfiltered="855" processed="852" dbindex="140862">
La nasalitzaci s un procs en fontica que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca. Hi ha sons que sn sempre nasals, com , mentre que d'altres tenen una variant nasalitzada i una sense nasalitzar. La variant nasalitzada s'indica amb un diacrtic ~ sobre el signe de l'AFI. La nasalitzaci es dna a la majoria de llenges, excepte alguns idiomes del Congo.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361242" title="Fanny i Alexander" nonfiltered="856" processed="853" dbindex="140863">
Fanny i Alexander (Fanny och Alexander) s una pellcula sueca escrita i realitzada per Ingmar Bergman, estrenada el 1982, guanyadora de quatre oscars. En principi va ser una pellcula feta per a la televisi dividida en quatre parts, amb un total de 312 minuts. La versi del cinema va ser de 188 minuts. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Bergman va anunciar que aquesta pellcula seria la ltima que faria. I, en efecte, des d aleshores noms ha escrit guions, i realitzat algunes obres per a la televisi (sobretot Efter repetitionen i Sarabanda, la continuaci de la famosa Scener ur ett ktenskap (Secrets d'un matrimoni).

 Argument .

La histria es desenvolupa a la Sucia de comenament del segle XX. La pellcula descriu la vida d'una noia, Fanny, i del seu germ Alexander al si d'una famlia benestant, els Ekdahl. Els pares de Fanny i Alexander treballen en el teatre i sn molt felios fins a la mort sobtada del pare. Poc desprs d'aquest drama, la mare troba un pretendent, un bisbe, i accepta la seva proposici de matrimoni. Es trasllada a casa seva amb els nens; s un indret on regna una atmosfera severa i asctica. Els nens sn sotmesos a la seva autoritat estricta i despietada.

A ms a ms de temes com el cristianisme, el penediment i la submissi a l'autoritat, la pellcula parla de l'amor, de les ruptures, dels fantasmes, i dels fenmens paranormals, aix com el tema molt bergmani de l'existencialisme. El pare dels nens est interpretant el fantasma del rei mort a Hamlet quan pateix una crisi cardaca fatal. El personatge del bisbe, i el que li succeeix, fan pensar en la usurpaci de Hamlet i a la revenja final del jove prncep.

 Repartiment .
 Ewa Frling - Emelie Ekdahl;
 Bertil Guve - Alexandre Ekdahl;
 Pernilla Allwin - Fanny Ekdahl;
 Jan Malmsj - Bisbe Edvard Vergerus;
 Gunn Wllgren - Helena Ekdahl, la grand-mre;
 Allan Edwall - Oscar Ekdahl;
 Jarl Kulle - Gustav Adolf Ekdahl;
 Mona Malm - Alma Ekdahl;
 Erland Josephson - Isak Jacobi;
 Brje Ahlstedt - Carl Ekdahl;
 Christina Schollin - Lydia Ekdahl;
 Pernilla August - Maj;
 Kerstin Tidelius - Henrietta Vergerus;
 Harriet Andersson - Justina;
 Marianne Aminoff - Blenda Vergerus;
 Stina Ekbladh - Ismael Retzinsky;
 Mats Bergman - Aron Retzinsky;

 Premis i nominacions.
Bergman va ser designat per l oscar al millor director i per al del millor gui original, per no els va guanyar, posant fi a les seves oportunitats de rebre un Oscar per a una pellcula.

 Premis .
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa pel productor Jrn Donner;
 Oscar a la millor fotografia per Sven Nykvist;
 Oscar a la millor direcci artstica   per Anna Asp, Susanne Lingheim;
 Oscar al millor vestuari per Marik Vos-Lundh;

 1984 BAFTA Millor fotografia per Sven Nykvist ;


 1984 Csar. Millor pellcula estrangera per Ingmar Bergman;

 1984  Globus d'Or a la millor pellcula estrangera;

 Nominacions .
 Oscar al millor director  per  Ingmar Bergman ;

 Oscar al millor gui original  per Ingmar Bergman ;

 Globus d'Or al millor director per Ingmar Bergman;

 BAFTA Millor vestuari per Marik Vos-Lundh ;

 BAFTA Millor pellcula estrangera per Jrn Donner, Ingmar Bergman ;


 Vegeu tamb .
Ingmar Bergman;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Crnica de la pellcula a DVDClassik;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361244" title="Gaiba" nonfiltered="857" processed="854" dbindex="140864">

Gaiba s un municipi de 1.128 habitants  de la provncia de Rovigo, dins la regi del Vneto. 
Les seves frazioni sn  Borgata Canova, Fortini, Nuova, Surchio, Tommaselle.
Les comuni limtrofes sn Bagnolo di Po, Ferrara (FE), Ficarolo, Stienta
El patr s San Pietro, festiu el 7 d abril.
El nom de l alcalde (Sindaco) s Dante Corr, des del 14 de juny de 2004, del partit centrosinistra

 Agermanaments .
Gaiba est agermanada amb:
  Alwernia;
  Collegno;
  Rocchetta Sant'Antonio;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361253" title="Stienta" nonfiltered="858" processed="855" dbindex="140865">
 
Stienta s un municipi de 3.199 habitants  de la provncia de Rovigo, dins la regi del Vneto. 
Les seves frazioni sn  Guratti, Sabbioni, Zampine.
Les comuni limtrofes sn Bagnolo di Po, Castelguglielmo, Ferrara (FE), Fiesso Umbertiano, Gaiba, Occhiobello. .
Els seus habitants s anomenen stientesi.
El patr s Santo Stefano, festiu el 2 d agost.
El nom de l alcalde (Sindaco) s Fabrizio Fenzi, des del 14 de  juny de 2004, del partit centrosinistra

Personatges famosos .
 Eugenio Valli (1853 - 1930), advocat, diputat electe del bloc agrari, senador del regne.
 Severino Bolognesi senador del Partit Comunista Itali;
 Emilio Bonatti senador del Partit Comunista Itali;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361260" title="Poggio Renatico" nonfiltered="859" processed="856" dbindex="140866">
 
Poggio Renatico s un municipi de 8.755 habitats de la provncia de Ferrara, dins la regi d Emlia-Romanya. 
Les seves frazioni sn  Chiesa Nuova, Coronella, Gallo, Madonna Boschi.
Les comuni limtrofes sn Baricella (BO), Ferrara, Galliera (BO), Malalbergo (BO), Mirabello, Sant'Agostino, Vigarano Mainarda.
Els seus habitants s anomenen poggesi. 
El patr s San Michele Arcangelo, festiu el 29 de setembre.
El nom de l alcalde (Sindaco) s Paolo Pavani, des del 14 de  juny de 2004, del partit centrosinistra

A Poggio Renatico es troba una base de lAeronatica Militare, seu del COFA (Comando Operativo Forze Aeree) i del CAOC5 de la OTAN.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361263" title="Alfenal" nonfiltered="860" processed="857" dbindex="140867">

L'alfenal s un derivat dels barbitrics inventat durant la dcada de 1960. Principalment s'utilitza per les seves propietats anticonvulsives, i per aix s utilitzat a vegades per tractar l'epilpsia o les convulsions, encara que no tan com altres barbitrics ms coneguts com el fenobarbital.

DL50: Ratol (oral): 280 mg/kg

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361294" title="Ted Tally" nonfiltered="861" processed="858" dbindex="140868">
Ted Tally (nascut  el 9 d'abril de 1952) s un dramaturg i guionista estatunidenc, guanyador d'un Oscar.

Nascut com  a William Theodore Tally a Carolina del Nord, Tally va ser educat a la  Universitat de Yale i a l'Escola Yale de Teatre, i tamb hi ha donat classes. El seu crdit ms notable s el gui cinematogrfic per a El silenci dels anyells, que va guanyar l'Oscar al millor gui adaptat aix com el Premi del Writers Guild of America (Gremi d'Escriptors d'Amrica), el premi de la Chicago Film Critics Association i un Premi Edgar del Mystery Writers of America. 
Altres guions sn els de les pellcules  White Palace, Before and After, Outbreak, i All the Pretty Horses. 

A ms a ms a Terra Nova, amb la que guanya un premi Obie, i Coming Attractions, que guanya el Premi Outer Critics Circle Award, les obres de Tally  inclouen Hooters, Little Footsteps, i Silver Linings. Els seus guions de televisi inclouen The Comedy Zone, Hooters, Terra Nova per la  BBC(TV), i The Father Clements Story amb la que va guanyar el Christopher Award. 

Desprs de declinar escriure el gui cinematogrfic per a Hannibal, Tally va tornar a Hannibal Lecter  per escriure el gui de  Red Dragon. Quan li van preguntar a la revista Inside Film Online per qu va decidir no escriure el gui cinematogrfic per a Hannibal, responia: Per moltes raons. No m'agradava el llibre. El director Jonathan Demme, i jo el varem llegir i ens varem horroritzar. No viem com podrem fer una pellcula d'aix, i com podrem estar-ne orgullosos sense fer una histria totalment diferent. Estava preocupant perqu tenem una amistat amb Tom Harris i sentem que li devem molt. Per estava a la defensiva i no volia res canviat.

Tally s tamb acrditat com a productor associat a Mission to Mars (2000), aix com assessor creatiu  a Madagascar (2005) i assessor d'histria a Shrek 2 (2004).

Tally viu amb la seva dona i dos fills a Pennsylvania, als afores de Philadelphia, al Bucks County. El nom del seu fill s Austin Wilkes (1988) i el de la seva filla s Amanda Devin (1992). 

Enllaos externs.
imdb;
Entrevistes Filmmaker;

 Referncies .



 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361302" title="Sabalan" nonfiltered="862" processed="859" dbindex="140869">

Sabalan o Savalan (ipersa        Sabaln; azeri S v l n, rab Sablan) s una muntanya d'Iran, a la provncia d'Ardabil. La seva altura es de 4.811 metres i s la tercera muntanya ms alta del pas.

s un volc inactiu a uns 30 km a l'oest d'Ardabil i al costat de la vila de Meshkinshahr. s la tercera muntanya ms alta d'Iran; un crter permanent s'ha format a la seva cimera. Hi ha una estaci d'esqu i alguns establiments turstics. Entre els llocs interessants destaquen les gorgues de Shirvan.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361304" title="Fenobarbital" nonfiltered="863" processed="860" dbindex="140870">

El fenobarbital o fenobarbitona s un barbitric, fabricat per primera vegada per Bayer sota la marca comercial Luminal. s l'anticonvulsiu ms utilitzat a l'actualitat i tamb el ms antic. T propietats sedants i hipntiques, per igual que la resta de barbitrics, en aquest aspecte s'utilitzen ms les benzodiazepines. La OMS recomana el seu s en el control de les convulsions en els pasos en vies de desenvolupament. s un medicament essencial segons la Llista de Medicaments Essencials de la OMS, llista que enumera els medicaments essencials en un sistema bsic d'atenci sanitria. En pasos ms desenvolupats, no s el medicament d'elecci per a la majoria d'atacs, encara que s'utilitza bastant en casos de convulsi en nounats.

Histria.
El primer barbitric, el barbital, va ser sintetitzat el 1902 pels qumics alemanys Emil Fisher i Joseph von Mering a Bayer. El 1904, Fisher va sintetitzar alguns compostos semblants, entre ells el fenobarbital. Aquest va ser comercialitzat per primer cop el 1912, sota la marca comercial Luminal. Es va utilitzar com a sedant i hipntic fins el 1950, quan van aparixer les benzodiazepines.

Entre el 1934 i el 1945 el fenobarbital va ser utilitzat pels metges alemanys de l'Alemanya nazi per a matar els nens que naixien malalts o amb deformitats fsiques, dins del programa d'eutansia que havia imposat el Partit Nazi. L'operaci T-4, programa pel qual van ser assassinats tots aquells nens que no cumplien els requisits ris, va ser un precursor de l'Holocaust, i gran quantitat de personal mdic que hi va estar implicat va ser transferit als camps de concentraci nazi, on van posar en prctica tot el saber que habien aprs anteriorment.

Les propietats hipntiques, sedants i soporferes del fenobarbital van ser conegudes el 1912, per en aquell moment ning sabia que tenia a ms propietats anticonvulsives. El doctor Alfred Hauptmann el va utilitzar en una ocasi com a tranquilitzant en pacients amb convulsions, i en veure que aquestes s'aturaven, va comenar un llarg estudi amb aquest tipus de pacients.



Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361310" title="Tersana Sporting Club" nonfiltered="864" processed="861" dbindex="140871">

El Tersana Sporting Club s un club egipci de futbol de la ciutat de Giza/El Caire. El seu nom significa Arsenal.

 Palmars .
Lliga egpcia de futbol: 1 ;
1962/63;

Copa egpcia de futbol: 6 ;
1923, 1929, 1954, 1965, 1967, 1986;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361317" title="Tanabe" nonfiltered="865" processed="862" dbindex="140872">
Tanabe (   ; -shi) s una ciutat del Jap situada a 300 km al sud d'Osaka, a la Prefectura de Wakayama.
Lany 2006, la ciutat comptava amb una poblaci de 85.589 habitants, una densitat de 511,19 hab/km i una superfcie de 136,42 km.
Va ser fundada el 20 de maig del 1942.

Est situada en el trajecte dels Indrets sagrats i camins de pelegrinatge dels monts Kii (Kumano kod      ), enregistrat al patrimoni cultural mundial de l'Unesco el 2004.

Fou l'indret de naixena del fundador de l'aikido, Morihei Ueshiba, on tamb s'hi troba la seva tomba al temple Kozan-ji.

Tanabe va acollir els congressos internacionals d'aikido de l'agost del 1988 i d'octubre del 2008. 

Enllaos externs.
 Oficina de turisme de Tanabe en relaci al Kumano kod  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361350" title="Ardabil" nonfiltered="866" processed="863" dbindex="140873">
Ardabil (persa i zeri:       , Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) s una ciutat del Iran, capital de la provncia d'Ardabil. T una poblaci de 340.386 habitants, de majoria zeris.

 La ciutat .

La ciutat es famosa per les seves estores (les ms clssiques de Prsia) i la seda. Hi ha la tomba del xeic Saf ad-Dn, epnim dels safvides. Est situada a 35 km de la frontera d'Azerbaidjan a 1263 metres d'altura, en una plana al peu de la muntanya Sabalan o Savalan (rab Sablan) de 4.811 metres; t la mar Cspia a 70 km. El clima es fred fins i tot a l'estiu i la zona se semi rida. La pluja es de 380 mm/any. Per la part sud de la vila passa el riu Balikhlu o Baliksu (tamb  ay; el nom vol dir "Riu amb molts peixos) afluent del Karasu.

La ciutat disposa de diverses universitats: Universitat de Cincies Mdiques, Universitat Mohaghegh Ardabili, Universitat Islmica Azad; Universitat Payam Noor, i Universitat Soureh. L'aeroport d'Ardabil s del tipus pblic regional; el seu codi IATA s ADU, i el codi ICAO s OITL.

Histria.

La histria anterior als musulmans s desconeguda ja que la ciutat no s'esmenta abans de la conquesta rab (si que s'esmenta a l'Avesta la regi de la muntanya Savalan). Els rabs l'anomenen Ardabil, Ardubil  i Ardawil . Firdawsi i Yakut atribueixen la seva fundaci al sassnida Peroz I i s'hauria anomenat Badan Peroz o Badhan Fayruz. El historiador al-Kazwini diu que fou fundada abans dels sassnides.

Peroz l'hauria fet residncia d'un marzban o governador provincial (persa:       ) amb autoritat al Azerbaidjan. Un marzban efectivament hi residia a la conquesta rab, quan fou obtinguda per tractat . Era la principal ciutat de la zona. Un governador rab, al-Ashath, hi va establir la seva residncia en temps del califa Al ben Abi Tlib. La residncia dels governadors va oscillar amb Maragha. El 730 fou ocupada temporalment pels khzars que van arribar fins al Diyar Bakr i la Djazira fins que el prncep omeia Maslama ibn Abd al-Malik els va poder rebutjar.

Al final del perode omeia s'esmenta una certa activitat kharigita.  Fou un dels centres afectats per la revolta de Babak i una de les bases des de els que aquest fou combatut per Afshin al-Sadj i Bogha al-Kabir, fins a la derrota final el 839; fou desprs governada per Abd Allah ibn Abd al-Rahman que la va defensar contra el rebel governador d'Azerbaidjan Munkadjur al-Usrusani un parent d'Afshin. Posteriorment va ser part del territori dels sadjides i al segle X fou una la seva residncia (Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad, emir del 901 al 928, la va fer la seva capital, i s'hi va traslladar des de Maragha). Els "rus" hi van fer alguna incursi a la primera meitat del segle X. La primera moneda que porta el nom de la ciutat est datada el 899. Un exrcit del califa dirigit pel general Munis es va presentar a la rodalia d'Ardabil el 919/920 i va derrotar el sadjida Abu l-Kasim Yusuf ben Abi l-Sadj Diwdad i el va fer presoner per tres anys desprs fou restaurat; el seu successor quan va morir el 928 (en lluita contra els crmates) fou un nebot, Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin, que fou assassinat per un dels seus esclaus a Ardabil. Llavors la major part d'Azerbaidjan va passar a domini de la dinastia daylamita dels musafrides. Desprs del 937/938 la possessi de la ciutat fou disputada entre el kurd Daysam ibn Ibrahim, antic servidor dels sadjides, i el daylamita de Gilan Lashkari ibn Mardi, un seguidor del ziyarid Wushmgir. La ciutat fou partidria de Daysam ibn Ibrahim contra Marzuban, i per aix segurament es van enderrocar les muralles, cosa que de retruc va provocar la seva decadncia al llarg del segle X (mentre pujava Tauris o Tabriz). El 941/942 el musafrida Marzuban ibn Muhammad ibn Musafar se'n va assegurar el domini igual que el de Tabriz (Tauris) i Ardabil fou la seva capital fins que va morir el 957/958; les muralles foren desmantellades el 942 pels propis habitants incloent els rics i els notables, per por orde de l'emir. El 943/944 els rus van baixar per la costa arribant al Mughan i Arran, i van saquejar la ciutat musafrida de Bardhaa i potser van arribar fins Ardabil (a un parell de dies de marxa des de la mar Cspia).

El 1209 Ardab l fou saquejada pels georgians i es diu que van matar a dotze mil residents. Yakut la va visitar el 1220 just abans de ser saquejada pels mongols i sembla que s'havia recuperat i prosperava.  Va ser conquerida pels mongols el 1220. Els habitants foren massacrats, aix com els dels llogarets propers; la ciutat va quedar en runes i durant dos-cents anys no se'n torna a parlar. Al final del segle XIII s'hi va establir el xeic Safi Al-Din Ishak (el fundador de la confraria sufita origen dels safvides) i fou el centre de la orde dels sufs; el 1499 el seu descendent Ismail va tornar a Ardabil del seu exili a Lahidjan al Gilan i va fundar la dinastia safvida, sent poc desprs coronat com a xa (1501). Poc desprs (1503/1504) la capital es va traslladar a Tabriz (capturada al prncep ak koyunlu Alwand) per Ardabil va esdevenir la necrpolis de la dinastia. El 1514, desprs de la greu derrota persa de Caldiran, la capital va passar a Qazwin. Fou visitada per Pietro della Valle el 1619, per Adam Odelarius el 1637, per J. B. Tavernier (vers 1650), per Jan Struya (1671) i per Corneille Le Brun el 1703. Va tenir com a governador entre 1549 i 1562 a Sam Muhammad, germ de Tahmasp I. A partir del 1656/1657 va esdevenir kassa o territori de la corona.

Va restar en mans safvides fins vers el 1723 quan fou ocupada pels otomans per Nadir Shah la va recuperar al cap de poc (1730) i fou coronat xa a Mughan, prop d'Ardabil, el 1736. Els otomans hi van fer un cens i una estadstica de les terres que es conserva. Vers el 1808, en temps de Napole, el general Gardanne va crear les fortificacions i va fer construir les muralles i el prncep Abbas Mirza (fill de Fath Ali Shah) fou governador provincial i hi va establir la seva residncia i cort. El 1821 fou visitada per James Morier que estimava la seva poblaci en quatre mil habitants. El 1827, ocupada temporalment pels russos, la biblioteca del mausoleu del xeic i alguns objectes d'art foren portats a Sant Petersburg. Durant la revoluci constitucional la ciutat fou ocupada pel general Rahim Khan que proposava restaurar al tron al deposat Muhammad Ali Shah Qadjar (xa 1907-1909); aquest i altres incidents van motivar la ocupaci russa de l'Azerbaidjan que va durar fins el 1917 quan Kerensky va ordenar la retirada sense condicions.

Mahmud Ahmadinejad, president d'Iran, fou governador d'Ardabil de 1993 a 1997.

 Mausoleu .

El complex del xeic Safi al-din Ardabili est format per diverses parts:
El mausoleu del xeic i del xa Ismail Tour virtual;
Chini Khaneh (Casa dels Chini);
Mesquita Jannat Sara (Casa del Parads);
Khanaqah (la casa dels dervixos);
Cheragh Khaneh (Casa de les llums);
Shahid khaneh (Casa dels mrtirs);
Chelleh Khaneh (Casa del sacrifici on els devots es flagellen);

 Altres monuments i llocs .
Mesquita Masjid Jameh (runes);
Mesquita Mirza Ali Akbar (perode qajar);
Bazar safvida;
Ponts: Pol-e Gilandeh, Pol-e Nayer, Pol-e Haft Cheshmeh, Pol-e Panj Cheshmeh i Pol-e She Cheshmeh;
Mausoleu d'Imamzadeh Saleh (segle XVIII);
Esglsia de Santa Maria (armnia ortodoxa);
Mausoleu del xeic Jebra'il, a 2 km al nord ;
Vell Bazar;
Altres mesquites i ponts ;
Tombes a Ardabil i altres poblets;
Aiges minerals de Beele-Darreh, Sar'eyn, Sardabeh i Bushlu;
Llacs:  Ne'or (a 48 km, superfcie 2,1 km2, profunditat 3 metres), Shorabil (al sud, superfcie 640.000 m2), Shur Gel, Nou Shahr i Alucheh ;


 Personatges .

Religiosos:.
Abdolkarim Mousavi Ardabili;
Ali Meshkini.
Rahim Moazzen Zadeh Ardabili;
Safi Al-Din Ardabili;
Sadegh Khalkhali;
Esportistes.
Abdollah Movahed, lluita;
Ali Daei, futbolista;
Hossein Reza Zadeh, saltador ;
Mojtaba Jabari, futbolista;
Yadollah Akbari, futbolista;
Yahya Golmohammadi, futbolista;
Artistes.
Akbar Abdi, actor ;
Ali salimi, msic i compositor;
Aref (Aref Arefkia), cantant pop;
Nasrollah Nasehpur, cantant clssic;
Rasul Mollagholipur, director de cine;
Rubabe Muradova, cantant d'pera;
Cientfics.
Al-Djarrah ibn Abdullah;
Elahi Ardabili;
Lotfi A. Zadeh;
Mehriban Aliyeva (esposa del president d'Azerbaidjan Ilham Aliyev) ambaixadora de la UNESCO;
Poetes i escriptors:.
Baba Safari, historiador.
Beiza Ardabili, poeta;
Ibne Bazzaz, biograf ;
Madina Gulgun, poeta;
Mir Jalal Pashayev, escriptor;
Sadrol Mamalek Ardabili, escriptor;
Shams Attar Ardabili, poeta;
Politics:.
Babak Khorramdin, revolucionari i reformador.
Bahram Ardabili i Roham Ardabili, herois del Shahnameh (Llibre dels reis);
Haj Baba Khan-e- Ardabili, heroi de la revoluci constitucional;
Ismail I, fundador de la dinastia safvida;
Jafar Pishevari, fundador i president del Govern Popular d'Azerbaidjan sota influncia de la Uni Sovitica, al final de la II Guerra Mundial.
Rahman Dadman, ministre;
Sayyid Hossein Ardabili, revolucionari del moviment constitucional;

Economia.
L'economia es basa en l'agricultura i el turisme; hi ha alguna industria menor. El govern va anunciar el 2006 l'establiment d'una gran factoria txtil (la ms gran de l'Orient Mitj) 

 References .


 Enllaos externs .
 http://www.irantour.org/Iran/province/ardabil.html.
 http://www.travel-images.com/az-ardebil.html;

.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361359" title="Randy Harrison" nonfiltered="867" processed="864" dbindex="140874">

Randolph Clarke "Randy" Harrison va nixer el 2 de novembre de 1977 s un actor nord-americ, el seu treball ms conegut fou el de Justin Taylor al 2000 en la srie nord-americana Queer as Folk.

Biografia.

Harrison va nixer a Nashua, New Hampshire, per es va traslladar a Alpharetta, Gergia, amb la seua famlia quan tenia onze anys. Va assistir al Pace Academy d'Atlanta. El seu pare es un executiu a una paperera, ell descriu a la seua mare com una artista frustrada, i el seu unic germ treballa a un banc.
Harrison ha estat actuant des dels  7 anys, considerant-se ja avui dia com un jove veter.
Va rebre la Llicenciatura de Belles Arts, Grau en Teatre Musical, de a Universitat de Cincinatti, on va participar en produccions com Hello Again, Shopping and Fucking, i Children of Eden. Va comenar al teatre d'operacions de la Pace Academy a Atlanta, incloent una gira com a protagonista en l'institut amb la producci de Peter Pan. Si b en Pace va estudiar interpretaci amb George Mengert i veu amb Valerie Kennedy.
Harrison aviat va comenar a treballar en teatres arreu dels Estats Units.

Harrison va fer el seu debut a la televisi amb Queer as Folk, fent de Justin Taylor un adolescent gai. El personatge de Harrison surt, persegueix una relaci intergeneracional, s'enfronta a l'homofbia, es recupera d'un crim d'odi es desenvolupa un jove fort.


 Enllaos externs .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361390" title="Andrea de Adamich" nonfiltered="868" processed="865" dbindex="140875">
 Andrea de Adamich  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 3 d'octubre del 1941 a Trieste, Itlia.


 A la F1 .

Andrea de Adamich va debutar a la primera cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de gener del 1968 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar en un total de trenta-sis curses puntuables pel campionat de la F1, , disputades en cinc temporades no consecutives (1968 i 1970-1973), aconseguint una quarta posici com a millor classificaci en una cursa (en dues ocasions) i assolint un total de sis punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361392" title="Al Moqaouloun al-Arab" nonfiltered="869" processed="866" dbindex="140876">

L'Al Moqaouloun al-Arab (tamb conegut com Al-Mokawloon al-Arab o pel seu nom en angls Arab Contractors, en rab:                ) s un club de futbol egipci de la ciutat d'El Caire al districte de Nasr City. El club s propietat de l'empresa de mateix nom.

 Palmars .
Recopa africana de futbol: 3 ;
1982, 1983, 1996;

Lliga egpcia de futbol: 1 ;
1983;

Copa egpcia de futbol: 3 ;
1990, 1995, 2004;

Supercopa egpcia de futbol: 1 ;
2004;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361428" title="Hyeronimus Mercurialis" nonfiltered="870" processed="867" dbindex="140877">
Hyeronimus Mercurialis (1530-1606) fou un filleg itali i metge, la seua obra ms famosa fou De Arte Gymnastica


Biografia.
Nasqu a la ciutat de Forl, fill de Giovanni Mercurialis, tamb metge, fou educat a Bolonya i Padua i Vencia, i es va doctorar en 1555.  Fou enviat en missi poltica a Roma.  El Papa en aquell moment era  Pau IV.  

Junt amb Vergeri i Vittorino da Feltre, culmina el moviment de renovaci pedaggica que ocorregu al renaixement. La seua aportaci ms important consist en la recuperaci de les idees que Gal tenia en relaci a la cura del cos hum, que junt a aportacions prpies, retorn el valor que havia perdut durant l'edat mitjana, a l'activitat fsica como a mitj per a conservar la salut.



Fonts.
Catholic Encyclopedia article ;
Text complet De arte gymnastica ;
Revista "Apunts: Educaci fsica i esports", any 1993, nm. 33. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361429" title="Agrupaci Municipal Democrtica" nonfiltered="871" processed="868" dbindex="140878">
Agrupaci Municipal Democrtica de Sant Pere de Vilamajor que es va presentar a les eleccions municipals de Sant Pere de Vilamajor els anys 1979, 1983 i 1991 i les tres vegades amb majoria absoluta. L'equip d'AIU es presentar sota les sigles de CiU a les eleccions municipals del 1987 i va obtenir les totalitat dels regidors del consistori.

A les eleccions municipals de 1979 va obtenir 307 vots, el 80,13 % del cens electoral aconseguint 6 dels 7 regidors del consistori. L'altre regidor fou d'UCD. L'alcaldia va recaure en el cap de llista, l'Esteve Bruguera i Arqu.

A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 307 vots, el 67 % del cens electoral aconseguint 5 dels 7 regidors del consistori. Els altres regidors foren per UCD (1) i per CiU (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gmez.

A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 383 vots, el 55 % del cens electoral aconseguint 5 dels 9 regidors del consistori. Els altres regidors foren per CiU (3) i per PSC (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gmez.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361463" title="Circuit del Jarama" nonfiltered="872" processed="869" dbindex="140879">
El Circuit del Jarama s una circuit apte per curses automobilstiques  de 3.404 km de longitud situat a San Sebastin de los Reyes, prop de Madrid, Espanya.

 

 Historia .
Dissenyat per John Hugenholtz (que tamb va dissenyar els circuits de Zandvoort i Suzuka), el circuit va ser construt per Alessandro Rocci l'any 1967. 

En aquest mateix any, 1967, comena a albergar el Gran Premi d'Espanya de Frmula 1, encara que en aquesta primera edici no va ser puntuable pel Campionat del Mn.


 A la F1 .

La temporada segent 1968 ja va formar part del calendari oficial de la F1, alternant-se amb el Circuit de Montjuc per la celebraci del Gran Premi d'Espanya fins al greu accident que va haver-hi a la prova catalana, fet que va provocar que el Jarama quedes com a seu nica del GP d'Espanya.

El circuit del Jarama va acollir la seva ltima carrera de frmula 1 el 1981, perqu ja es va considerar poc apropiat per les curses modernes.


 A la actualitat .

Encara hi tenen lloc carreres d'automobilisme i de moto en aquest circuit. Tamb  l'utilitza el RACE per realitzar cursos de conducci.


 Resum de la F1  .



 Enllaos externs .

Web Oficial ;
Circuit del Jarama al Google Maps;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361504" title="Ardakan" nonfiltered="873" processed="870" dbindex="140880">
Ardakan o Ardakan-e Yadz  (tamb Ardekan; localment Erdekun;  Persa        ; el nom vol dir "Lloc Sagrat" o "LLoc Net", antic Artakan) s una ciutat d'Iran, la segona ciutat de la provncia de Yadz; est a 60 km de Yadz (Yedz) i t un clima sec. La seva poblaci el 2006 s'estimava en 52.802 habitants. .Es troba a la vora sud del Dasht-e Kavir a uns 60 km al nord-oest de Yadz.

 Monuments .

Els seus monuments principals sn la gran mesquita (Masjed-e Jame ), la mesquita Zire-deh, Emam-Zadeh Mir Seyyed Mohammad, el Bazar Tekyeh, i les capelles de Pir-e Sabz Chek Chek, Pir Shah Eshtad Izad, Pir Shah Tashtar Izad, Pir Shah Mehr Izad, i Pir Shah Morad. Nombrosos llocs sagrats dels zoroastrians es troben al seu entorn al llogaret de Sharif-Abad, on peregrinen cada any milers de zoroastrians de tot el mon.

Econmia .

La seva poblaci era de 12,270 habitants el 1950 i de 14.333 el 1966. Vers 1975 sobrepassava els 25000 dedicats a l'agricultura (cot, pistatxo, mangranes) industries de metall, estores, objectes diversos, i al comer.

 Histria .

Podria ser lArtacana de Claudi Ptolemeu que la descriu com una ciutat de Prtia al desert de Carmnia, per no s'han trobar runes antigues. Ibn Hawkal assenyala una Ardakan o Adharkan al lmit del Fars per altres ciutats amb el mateix nom s'esmenten a diversos llocs incloent Fars i Kirman (per exemple una Ardakan al nord de Shiraz al comtat de Qaq  ).

La primera referncia segura se sota els ilkhnides quan comena a aparixer a les histories locals de Yadz com una petita vila (quarya) del districte de Maybod.  Al segle XIII s'hi va edificar un khanakah sufi. Al segle XVII apareix governada per xeics Dadaiva dels quals se'n dona una llista de  noms amb algunes biografies a l'obra de Muhammada Mofid Bafqi. Era un centre agrcola i es va desenvolupar al segle XIX com estaci de caravanes, i va seguir progressant al segle XX. Vers 1900, al seu moment millor, tenia uns 15000 habitants i estava rodejada de muralles que foren enderrocades el 1933. El 1959 una avinguda es va construir al centre de la ciutat separant la vella ciutat de la moderna. Fins 1969 fou centre d'un bakhs i aquest any es va crear la provncia (shahristan) de Yadz. 

 Personatges .

Hi va nixer el ex president d'Iran Mohammad Khatami el 29 de setembre de 1943.

Bibliografia .
L. W. Adamec, ed., Historical Gazetteer of Iran I: Tehran and Northwestern Iran, Graz, 1976 

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361505" title="Robert Segura Monje" nonfiltered="874" processed="871" dbindex="140881">
Robert Segura Monje (Badalona, 14 de febrer de 1927 - Premi de Mar, 4 de desembre de 2008) va ser un guionista i dibuixant de cmics catal, conegut pels seus personatges cmics per a les revistes de l'editorial Bruguera.

Als 14 anys, Segura es va matricular a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Desprs d'un temps de treballar com a illustrador de premsa, va entrar a l'estudi Macian, que es dedicava a la producci de sries de dibuixos animats. 

Va comenar a treballar per a Bruguera en 1957. Posteriorment dibuixaria per a Ediciones B i a la revista Guai!. Algunes de les seues sries ms destacades sn:
 Rigoberto Picaporte, soltern de mucho porte (1957);
 Los seores de Alcorcn y el holgazn de Pepn (1959);
 Laurita Bombn, secretaria de direccin (1963);
 La panda (1969);
 Pepe Barrena (1969);
 Los Muchamarcha's (1986);

En la seua producci predominen les historietes de tipus costumista, que satiritzen la realitat espanyola dels 60 i 70. Tamb era conegut per ser el dibuixant que millor dibuixava a les xiques a l'editorial Bruguera.

Enllaos externs.
Entrada sobre Segura. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361532" title="Gustavo Martnez Gmez" nonfiltered="875" processed="872" dbindex="140882">
Martz Schmidt s el pseudnim de l'artista espanyol Gustavo Martnez Gmez (Cartagena, Mrcia, 1922 - Elx, Baix Vinalop, 5 de gener de 1998), creador de personatges de cmic humorstic com El doctor Cataplasma o El professor Tragacanto.

 Biografia .

Va nixer en 1922, a Cartagena. s ac on fa els seus primers treballs.

Va comenar la seua carrera professional a la historieta a la fi dels anys 1940, publicant historietes humorstiques en revistes com Nicols, Florita o Paseo Infantil. Per aquelles dates va treballar com illustrador.

En 1949 es va traslladar a Barcelona, on va realitzar historietes per a l'Editorial Clper, per a la qual va crear personatges com Toribio, Doctor Cascarrabias o Pinocho. Dos anys desprs, en 1951 va entrar a formar part del planter de dibuixants de Bruguera. Durant els anys 1950 va crear a nombrosos personatges que formen part de la memria sentimental de generacions d'espanyols. Destaquen:

-Don Danubio, personaje influyente (1951).

-El doctor Cataplasma (1953).

-Troglodito (1957).

-El profesor Tragacanto y su clase que es de espanto (1959).

Va alternar el seu treball com historietista durant aquesta dcada amb altres activitats, com la escenografia, la pintura mural, o la seua integraci en el grup cultural La Golfa, en el qual tamb participaven Lorenzo Gomis, Joan Perucho i Armando Matas Guiu. A principis dels 60, va fundar el Martz Schmidt Studio, empresa de disseny i publicitat. A pesar de les seues nombroses dedicacions, no va abandonar els seus treballs per a les revistes de Bruguera, per a qui va continuar creant memorables personatges durant els anys 1960, com:

-La pandilla Cu-Cux Plaf (1962): parodia de fullet juvenil en que uns xiquets detectius s'enfornten a Fantomias Prez.

-El Sheriff Chiquito, que es todo un gallito (1962).

-Don Trilita (1964).

Va escriure tamb historietes per al personatge de Doa Urraca, desprs de la mort del seu creador, Jorge. Precisament Doa Urraca s la protagonista d'una de les ms celebrades obres de historieta de Martz Schmidt, la histria Doa Urraca en el castillo de Nosferatu (1972), que va aparixer en la revista Sper Mortadelo. L'obra va tenir problemes amb la censura a causa de l'aparici d'unes atractives vampiresses, les Filles de la Nit, per la qual cosa va haver d'interrompre's la seua publicaci en la pgina 24. Es tracta d'una pardia de la historieta de terror gtic, en la qual apareixen, a ms de Doa Urraca, altres personatges de Schmidt, el professor Tragacanto i la seua classe, i noves criatures inspirades en els clssics del cinema de terror, com Pakhoenstein i la comtessa Nosferatu.

Martz Schmidt va continuar treballant per a Bruguera durant les dcades de 1970 i 1980; en 1985, no obstant aix, a causa de els problemes econmics de l'editorial, trasllada la seua srie Cleopatra, reina de Egipto de la revista Mortadelo a Guai!, nova i efmera capalera cmica de la Editorial Grijalbo. A continuaci va seguir treballant per Edicions B, empresa que va assumir la continuaci de Bruguera, amb nous personatges com Deliranta Rococ.

Gustavo Martnez Gmez va morir a Elx el 5 de gener de 1998, vctima d'un cncer de pulm.

 Personatges .
El profesor Tragacanto.
El doctor Cataplasma.
Don Usurio.
Don Prudencio.
Don Danubio.
Troglodito.
El sheriff chiquito.
Polvorilla.
Camello Majareto.
El doctor cascarrabias.
Deliranta Rococ.
La pandilla Cu-Cux-Plaf.
 Tamb va dibuixar a Doa Urraca desprs de la mort del dibuixant original.Jorge.

 Publicacions en les quals va collaborar .

Pulgarcito.
DDT.
To Vivo.
Mortadelo.
Zipi y Zape.
Guai!;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361553" title="Alejandro Mara Estivill" nonfiltered="876" processed="873" dbindex="140883">
Alejandro Mara Estivill (Pontevedra, 1926), ms conegut com Nen Estivill, s un autor de cmics, creador de personatges com Agamenn i La terrible Fif.

Va comenar la seua carrera com dibuixant professional durant els anys 50, en revistes gallegues com Camino o Potos, per a les quals va crear les seues primeres sries: El malvado Doctor Cianuro y su ayudante Panduro i Caete Camarn, deportista de aficin. En 1956 va ser contractat per Editorial Valenciana, i en el setmanari Jaimito, d'aquesta editorial, va publicar una nova srie, La Bola, aix com nous lliuraments de les aventures de Caete Camarn.

En 1958 comena a treballar per als setmanaris d'Editorial Bruguera, primer amb acudits solts, i desprs amb les historietes La terrible Fif (en Pulgarcito) i Silvano Mengano (en Can Can). La primera va tenir un gran xit i es va publicar en diverses de les revistes de cmics de Bruguera.

En 1961 apareix altre dels seus grans personatges: Agamenn, en la segona etapa de la revista To Vivo. Va ser una de les poques historietes de Bruguera que es va mostrar un ambient rural.

Va continuar treballant com historietista fins als anys 70.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361572" title="Jos Pearroya Pearroya" nonfiltered="877" processed="874" dbindex="140884">
Jos Pearroya Pearroya (Forcall, Els Ports, 1910 - Barcelona, 1975) va ser un guionista i dibuixant de cmics, creador de clebres personatges com Don Po, Gordito Relleno i Don Berrinche.

Durant la guerra civil espanyola va ser combatent en l'exrcit republic. En la primera postguerra va treballar en els estudis d'animaci Chamartn, on va participar en la creaci de diversos curtmetratges. En 1947 comena a collaborar amb la Editorial Bruguera, per a la qual crea a Don Po (1947), Calixto (1947), Gordito Relleno (1948) i Don Berrinche (1948). Collabora en diverses revistes de l'editorial, sobretot Pulgarcito i El DDT. En 1957 s'associa amb els tamb dibuixants de Bruguera Cifr, Conti, Escobar i Giner per a crear una empresa autogestionaria, D.I.R., editora de la revista To Vivo. Ats que els drets dels seus personatges els posseeix Bruguera, Pearroya crea noves sries, entre les quals destaca La famlia Pi (1957), que t evidents similituds amb la seua Don Po. L'empresa fracassa i tant Pearroya com els seus companys opten per tornar a treballar per a Bruguera. En la seua segona etapa en l'editorial destaquen les sries Pepe, el hincha (1962), fruit de la seua passi pel futbol; Pitagorn (1966), protagonitzada per un xiquet superdotat; i Rudesindo el bucanero, un tipo de cuerpo entero (1966).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361616" title="Guillem Cifr i Figuerola" nonfiltered="878" processed="875" dbindex="140885">
Guillem Cifr i Figuerola (Traiguera, Baix Maestrat, 1922 - Barcelona, 1962), conegut pel seu primer cognom, Cifr, va ser un guionista i dibuixant d'historietes valenci, creador d'alguns dels personatges ms representatius de l'anomenada "escola Bruguera", com El reprter Tribulete i Don Furcio Buscabollos.

Va comenar la seua carrera, al costat d'altres futurs dibuixants de Bruguera, en els estudis de dibuixos animats Chamartn, on va participar en la producci de sries com Civiln i Garabatos. En 1947 comena a treballar per a l'editorial Bruguera, per a la qual crea les sries El reprter Tribulete, que en todas partes se mete (1947), Las tremebundas fazaas de Don Furcio Buscabollos (1947), Cucufato Pi (1949) i Amapolo Nevera (1952). Va publicar en diverses revistes de l'editorial, entre elles Pulgarcito i El DDT.

En 1957, juntament amb altres companys de l'editorial, Josep Pearroya, Escobar, Carlos Conti i Eugeni Giner, crea una empresa independent que comena a publicar una nova revista, To Vivo, mantenint els esquemes tpics de les revistes Bruguera. Per a aquesta revista, Cifr dibuixa nous personatges, com Golondrino Prez, Rosala i El sabio Megatn, tots ells de 1957. Desprs del fracs econmic de To Vivo, torna a Bruguera, per a la qual continua creant personatges, entre els quals destaca Pepe Despiste (1959), Cepillo Chivtez (1960) i Don Tele (1960). Collabora, a ms, en altres publicacions alienes a l'editorial, com el diari esportiu Dicen, per al qual crea la tira cmica de Don Csped. A principis dels anys seixanta va realitzar tamb alguns treballs per a revistes d'historietes britniques.

s el pare del tamb historietista Guillem Cifr. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361631" title="Vittorino da Feltre" nonfiltered="879" processed="876" dbindex="140886">
Vittorino da Feltre (Feltre, 1373 o 1378   Mntua, 2 de febrer de 1446). El seu nom verdader fou Vittorino Ramboldini. Junt amb Vergeri (1349-1420) i Hyeronimus Mercurialis (1530-1606), form part del moviment de renovaci pedaggica que ocorregu al Renaixement.

Fou un humanista i educador d'origen itali, fou el primer humanista en desenvolupar un currculum d'educaci fsica. 

Estudi a Pdua al crrec de Gasparino da Barzizza per desprs d'uns pocs anys fou invitat pel marqus de Mntua per a educar al seu fill. A Mntua, Vittorino es feu crrec de l'ensenyament del fill del marqus i els d'altres prominents famlies, amb altres xiquets no nobles i fins i tot pobres, tractant-los per igual i de forma equnime. Ell no sols impartia aspectes humanstics, tamb posava especial mfasi en la religi i l'educaci fsica.
Era l'any 1423, i la casa Giocosa" (Ca' Gioiosa") fou la primera escola per portar a terme el seu ideal humanista amb esperit cristi ubicada a la residncia principesca fora de la ciutat, anomenada Casa Zojos.
El seu programa incorporava tir amb arc, curses, el ball, la caa, la pesca, nataci, esgrima, lluita i els salts (Samboln, 1979, p. 13; Wuest & Bucher, 1999, p. 157). Segons Vittorio, l'educaci fsica deuria ser considerada com qualsevol altra disciplina acadmica dins del procs educatiu de l'individu, ja que s indispensable per a l'aprenentatge en altres camps del saber. A ms, era important per a disciplinar el cos, la preparaci de la guerra i per al descans i la recreaci. 

Se li atribueix a ell la creaci d'exercicis especials per a xiquets amb discapacitats fsiques.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361689" title="Les Pedrisses" nonfiltered="880" processed="877" dbindex="140887">

El refugi de les Pedrisses s un refugi forestal dins el municipi de Queralbs (Ripolls) a 2.140 m d alada i situat sota el vessant sud del pic de Torreneules, uns 50 m. per sobre el "cam dels Enginyers" que va del Santuari de Nria fins a Coma de Vaca.  

Propietat de la Direcci General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, aquesta cabana d'obra t dos departaments, per un amb el sostre desfet. L'altre espai t teulada de lloses, per amb estat tamb precari. Dins hi ha una llar de foc per no hi ha llenya pels voltants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361714" title="Ardalan" nonfiltered="881" processed="878" dbindex="140888">


Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Prsia. La major part del feu form modernament part del sharistan (districte) de Sanandadj a la provncia iraniana de Kordestan (Kurdistan), que sota la dinastia qadjar va formar un estat vassall. El centre fou la ciutat de Sanandadj (o Sanandaj o Senna) i la poblaci eren els kurd de la tribu ardalan (Banu Ardalan, kurd Bawa Ardalan) que governaven la major part del Kurdistan des del segle XIV; la famlia governant reclamava descendncia dels medes o dels sassnides per ms probablement descendien dels marwnides del Diyar Bakr.

Histria.

Segons Sharaf al-Din Bitlisi, historiador kurd, el primer lder dels Bawa Ardalan, era descendent d'Ahmad ibn Marwan del Diyar Bakr que es va establir entre els gorans  al  Kurdistan i al segle XIV, en el final del perode mongol, es va apoderar de  Sharazur on es va establir com a sobir absolut. No se sap quan es va establir a Sanandadj per cal pensar que fou en el segle XIV. 

El principat d'Ardalan fou independent fins al comenament del segle XVI quan fou unit com un estat vassall als dominis safvides. A partir d'aquest moment els kurds ardalan es van embolicar a les lluites entre turcs otomans i perses safvides i en alguns moments es van declarar vassalls dels otomans. 

El principat va subsistir fins al segle XIX. A comenaments del segle XIX el fill del sobir d'Ardalan Aman Allah Khan, es va casar amb la filla de Fath Ali Shah. El xa dels qadjar Nasir al-Din Shah (1848-1896) va decidir posar fi al seu poder i va regular els afers de la provncia el 1851 i el 1867 va posar fi a l'autonomia i va nomenar al seu oncle Farhad Mirza Motamad al-Dawla com governador per la zona fronterera amb el nom de provncia de Kurdistan, posant fi a la dinastia local. 

La dinastia tenia com a religi el Yarsan (Kakayi o Ahl-e Haqq, 'Poble de l'Esperit'), religi lligada al dialecte gorani (hewrami), llengua iraniana de la branca zaza-gorani. El gorani fou la llengua escollida per nombrosos poetes com Baba Yadegar, Yal-Bagi Jaff (1493-1554),  Khan Almas Khani Kandulei (1662-1728), Mala Pareshani Dinawari (mort desprs del 1398/1399), Saidi Hawrami (1784-1842), i Mala Abdul-Rahimi Mawlawi Tavgozi (1806-1882).

El 1941 els ardalan van participar a la revolta kurda a Iran, per desprs es van distanciar de la repblica de Mahabad (1946) el territori de la qual no va incloure Sanandadj

Llista d'alguns governants d'Ardalan.
Bawa Ardalan (segle XIV);
Timur Khan Ardalan (en temps de Tahmasp I).
Helo (Aliga) Khan Erdelan, 1586 (conegut per haver saquejat Bagdad) ;
Khan Ahmad Khan (en temps d'Abbas I el Gran);
Soleiman Khan (en temps del xa Safi 1629-1642) ;
Sobhanverdi Khan (en temps de Nadir Shah);
Ahmad Khan (fill de l'anterior) (governador de la regi entre Hamadan i Mossul);
Khosrow Khan Bozorg (1754-1788);
Aman-Allah Khan Bozorg (1799-1825);

Referncies i enllaos externs.

 SheerinArdalan,  Les Kurdes Ardalan, entre la Perse et l'Empire ottoman; Paris, Geuthner, 2004;
 Sharaf-al-Din Khan Bedlisi, Sharafnama, traduit per F.B. Charmoy, Sant Petesburg, 1868-75, vol. II, pp.106-107. ;
 Eskandar Bek Monshi, Tarikh-e Alam ara Abbasi, tradut per Savory;
 Basil Nikitine, Les Kurdes, Paris, 1956.
 Basil Nikitin, Les valis d'Ardalan, 1922;
 W. Eagleton, The Kurdish Republic of 1946, Londres, 1963;
 M. Mardokh Kodestani, Tarikh-e kurd wa Kurdistan (Histria dels kurds i del Kurdistan), Teheran, 1979;
Encyclopaedia Iranica, entrada "Ardalan" pgines 693-694;
Nebez, Jamal, The Kurdish Language from Oral Tradition to Written Language, 2000;
A brief History of the Kurds and Kurdistan;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361732" title="Vic Elford" nonfiltered="882" processed="879" dbindex="140889">
 Vic Elford  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 10 de juny del 1935 a Londres, Anglaterra.


 A la F1 .

Vic Elford va debutar a la sisena cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de juliol del 1968 el GP de Frana al circuit de Rouen-Les-Essarts.

Va participar en tretze curses puntuables pel campionat de la F1, , disputades en tres temporades no consecutives (1968-1969 i 1971), aconseguint una quarta posici com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de vuit punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361735" title="Refugi de Coma de Vaca" nonfiltered="883" processed="880" dbindex="140890">


El Refugi de Coma de Vaca o d'en Manelic s un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat al Pla de les Eugues, a la confluncia de la Coma de Vaca i el Freser i sota mateix del Puig del Balandrau. Est situat a 2.020 m. dins el terme municipal de Queralbs, al Ripolls.

Enllaos externs.
 Web del Refugi de Coma de Vaca;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361736" title="Ardistan" nonfiltered="884" processed="881" dbindex="140891">
Ardistan o Ardestan (localment Arusun) s una vila d'Iran situada a 1200 metres d'altura a la vora del desert entre Natanz i Nain, a la provncia d'Esfahan.

Noms es rellevant perqu segons els historiadors rabs i havia un temple dedicat al foc construt pel primer rei sassnida Ardashir I (226-242) i perqu fou el suposat lloc de naixement del rei Cosroes I Anushirwan (531-579), i tamb d'Hassan Modarres un dels lders religiosos de la revoluci constitucional de Prsia. Hi ha una antiga mesquita del segle X. El comtat (bakhsh) d'Ardestan t uns 50 llogarets i la seva poblaci el 1930 era de 27.000 habitants.

No s'ha de confondre amb el pas imaginari de la novella de Karl Friedrich May Aslan on apareixen Ardistan i Dschinnistan.

Referncies.
 Matheson, Sylvia A. (1972). Persia: An Archaeological Guide. Londres: Faber and Faber Limited. ISBN 0-571-09305-1;

Enllaos externs.
 Fotos de la Masjed-e J me'eh Ardest n: (1), (2), (3), (4), (5), (6), (7), (8),  (9), (10), (11).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361739" title="CEIP Valeri Serra" nonfiltered="885" processed="882" dbindex="140892">
L'escola Valeri Serra, s un Centre d'Educaci Infantil i Primria situat a Bellpuig.
El nom prov d'un fams estudis del folklore catal, Valeri Serra i Bold.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361741" title="Torre dels Encantats" nonfiltered="886" processed="883" dbindex="140893">

La Torre dels Encantats s una torre de guaita situada al terme municipal d'Arenys de Mar per ms aprop de Caldetes. Situada al Puig Castellar, en un indret privilegiat, fou bastida damunt d'un poblat ibric del qual se'n van treure els blocs de pedra per a la seva construcci. Els orgens no sn del tot clars, alguns estudiosos la situen al segle XI o XII. Durant el segle XVI fou reforada i fortificada amb una corsera i una muralla al seu voltant degut als atacs constants dels corsaris berberiscs. Durant el segle XIX fou utilitzada com estaci de telegrafia ptica.

La Torre dels Encantats rep el nom a partir d'una llegenda popular de Caldetes entre la Ftima, una princesa sarrana, i en Busquets, fill de Caldes.

La Llegenda.

Fa molt temps, una caldetenca anomenada Eleonor fou reptada pels sarrans i degut a la seva bellesa fou entregada al prncep Zeir.  Aquest la va tractar com el seu millor tresor. Eleonor fou estimada per tots els que la conegueren i es guany els favors de tothom. Tal fou aix que fou lliurada a la cort de la princesa Ftima. La princesa feia temps que patia de la lepra. Com que no hi va haver manera de guarir-la, Eleonor li parl de les qualitats de les iges termals de Caldetes i aix fou com van viatjar cap a Caldes. Es van hostatjar a una torre als afores de la poblaci.

Aleshores els habitants de Caldetes van comenar a sentir sorolls i veure llums i formes fantasmagriques que es passejaven pels voltants de la torre. Aquestes aparicions no eren fantasmes sin que es tractava dels membres de l'escorta de la princesa sarrana. Cada nit, Ftima baixava amb el seu seguici a prendre les aiges, vestint tots ells robes blanques que els haurien donat aquest aspecte misteris i fantasmagric. El tractament fou miraculs i la princesa es va guarir. En agrament a la seva curaci, Eleonor va obtenir la llibertat.

Durant l'estada de la princesa Ftima a Caldes, va conixer en Busquets, de qui es va enamorar i amb qui finalment es va casar. Com a senyal del seu amor plantaren una olivera a la Torre d'en Busquets que encara perdura.

A Caldes d'Estrac s'hi troben dues torres ms, la de Can Busquets i la Torre Verda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361753" title="Anacleto, agente secreto" nonfiltered="887" processed="884" dbindex="140894">
Anacleto, agente secreto s una srie de cmics creada per Manuel Vzquez a mitjan els anys 60 per a les revistes de l'Editorial Bruguera, i protagonitzada pel personatge homnim.

La srie s una pardia de les novelles i pellcules d'espies; segons alguns, el model d'Anacleto seria James Bond; el propi Vzquez, no obstant aix, va assegurar en una ocasi que s'havia basat en Maxwell Smart, el protagonista de la srie televisiva Superagent 86. En Anacleto es fa s continuat de tots els gags relacionats amb el gnere: missatges secrets, microfilms, agents dobles, etc.

Anacleto es va publicar en diverses revistes de Bruguera, com Pulgarcito, El DDT, Din Dan, Gran Pulgarcito i Mortadelo.

El protagonista s un home jove, de pl negre, amb un caracterstica mapa de cabell al serrell i nas allargat. Vesteix vestit negre amb camisa blanca i corbata de lla. En la boca t permanentment una cigarreta.

L'altre personatge de la srie s el cap d'Anacleto, gros, amb el cap absolutament calb i ulleres. Per a marcar iconogrficament la diferncia dstatus, el cap fuma gruixuts cigars. Ocasionalment apareix el Professor Bor.

Un dels temes recurrents de la srie s la relaci d'Anacleto amb el seu cap. Aquest mana a Anacleto a les missions ms difcils, de les quals ix freqentment malament, i li nega sistemticament les bestretes que el seu subordinat li sollicita una vegada i una altra; per la seua banda, Anacleto procura enganyar al seu cap sempre que pot. Aquest s l'aspecte que la srie pren un biaix ms costumista, i fins i tot de lleu crtica social.

Els decorats, majoritriament urbans, sn minimalistes i esquemtics, com s freqent en l'escola Bruguera. Altre escenari freqent s el desert, especialment el del Gobi; acudir all per a realitzar alguna missi s la fbia principal del protagonista, que assetjat per la sed solament veu miratges en els quals cau i menysprea el quiosquet real, en el cas de poder usar-lo solament aconsegueix dos entrepans d'anxoves i en ltima instncia al demanar l'anhelada cervesa el quiosquet tanca per qualsevol motiu i es queda encara ms assedegat. En segon lloc les missions en muntanyes altssimes que al final estan dotades d'ascensor.

En diverses ocasions el dolent de la historieta s el propi autor, sota el nom de el malvado Vzquez. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361759" title="Arghun" nonfiltered="888" processed="885" dbindex="140895">


Arghun Khan, khan dels Il-khan;
Dinastia Arghun, dinastia de Kandahar, Kabul i Sind;
Argun (tribu), tribu turca de Transoxiana;

Vegeu tambe: Argun
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361764" title="Carbellino" nonfiltered="889" processed="886" dbindex="140896">

Carbellino  s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361769" title="Fariza" nonfiltered="890" processed="887" dbindex="140897">

Fariza  s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361775" title="Colors HTML" nonfiltered="891" processed="888" dbindex="140898">
En aquest article es descriuen els fonaments del sistema de colors RGB amb vista a fer-los servir en les pgines HTML.

 Fonament teric .

La paleta de colors RGB (inicials de red, green, blue en angls), que en altres idiomes s'anomena RVB (rouge, vert, bleu en francs), RVA (rojo, verde, azul en castell), etc.,  consta, bsicament, de tres colors primaris additius: --. Aquests colors primaris additius, en HTML, estan representats per tres parells hexadecimals del tipus 0xHH-HH-HH segons el segent format:

#RRGGBB (= #RRVVAA)

Els valors que pot adoptar cada un dels tres parells hexadecimals van del 0x00 (0 decimal) al 0xFF (255 decimal).
Com ms gran sigui el valor del parell, ms gran ser tamb la intensitat mats, lluminositat o claredat) del color corresponent a aquest parell (i viceversa).
Aix implica que l'extrem inferior de l'escala cromtica parteix d'una intensitat (grau) de color mnima (nul = parell 0x00), passa per una intensitat de color mitjana (mitj = parell 0x80 decimal) fins arribar a una intensitat de color mxima (saturat = par 0xFF).
El grau de ms alta puresa (absolut) d'un color primari additiu estar determinat per la presncia total d'aquest (saturaci = 0xFF) juntament amb l'absncia total (nullitat = 0x00) dels altres dos colors primaris additius.

A ms d'aquests tres colors primaris additius (RGB), hi ha tres colors primaris sostractius o CMY: --. Aquests colors sorgeixen de la segent combinaci (mescla) dels primaris additius:


Cian = Verd + Blau

Magenta = Vermell + Blau

Groc = Vermell + Verd


Pel que fa al seu grau de puresa, passa el contrari dels colors primaris additius, ja que el grau absolut el determina la nullitat d'un dels seus components i la  saturaci dels altres dos.
Els colors complementaris dels primaris, tant additius como sostractius, seran recprocament:


Vermell   Cian

Verd   Magenta

Blau   Groc


La combinaci simultnia dels tres primaris additius saturats produeix el blanc (0xFFFFFF). Contrriament, la combinaci simultnia dels tres primaris sostractius nuls produeix el negre (0x000000).
Resulta clar tamb que la combinaci de dos colors mtuament complementaris produir el blanc,  igual que la sostracci (absorci) de tots dos produir el negre (absncia total de color). Aix, v. gr., el vermell (0xFF0000) ms el seu complemetari que s el cian (0x00FFFF), generen el blanc (0xFFFFFF). De fet, el cian no s altra cosa que la sostracci del vermell al blanc. Observeu els segents grfics:






Per la seva part, el gris mitj (0x808080), que s el terme mitj exacte entre el negre i el blanc, s'obtindr a partir de la combinaci simultnia dels tres primaris additius mitjans. Anlogament, el gris semi-saturat (clar) s'obtindr a partir de la combinaci 0xC0C0C0, mentre que el gris semi-nul (fosc) mitjanant 0x404040.
D'aquesta manera, tenim que la resta dels colors, que estan compresos entre el negre (0x000000) i el blanc (0xFFFFFF), sorgeixen de la combinaci dels tres primaris additius en diversos graus. En altres paraules: n'hi haur prou a reemplaar cada un dels parells 0xHH-HH-HH per un valor comprs entre 0x00 i 0xFF per obtenir qualsevol dels colors possibles. 

Encara en la prctica, pot haver-hi algunes combinacions que no siguin vlides. Aix passava fa temps, quan la paleta de colors ms grossa tenia 256 colors. Per aix, hi ha 216 colors reservats (uns altres 40 per al sistema), dels quals alguns es mostren aqu.

Triplet hexadecimal. 
El triplet hexadecimal s un nombre de sis dgits format per tres bytes en hexadecimal. S'utilitza en documents HTML, CSS i en altres aplicacions informtiques.

Els bytes representen els percentatges dels colors vermell, verd i blau (RGB). Cadascun utilitza una franja de 00h a FFh (Notaci hexadecimal) o de 0 a 255 en notaci decimal.El triplet hexadecimal s format per la concatenaci de tres bytes en hexadecimal:
 
Byte 1: valor de vermell;
Byte 2: valor de verd;
Byte 3: valor de blau;

Per exemple, considerem el color en qu els valors vermell/verd/blau sn nombres decimals: vermell=36, verd=104, blau=160 (un color griss-blau).  Els nombres decimals 36, 104 i 160 sn 24, 68 i A0 respectivament en notaci hexadecimal.  Per obtenir el triplet hex, senzillament escrivim els tres bytes hex junts sense espais, aix: 2468A0.  Si un byte s menor que 16 (decimal) o 10 (hex) s'ha de representar amb un zero per mantenir el nombre de dgits en el triplet igual a sis. Per exemple, el triplet decimal 0,1,2 es representaria amb el triplet hex 000102.
	
El nombre de colors que es pot representar en aquest sistema s

;

 Taula simplificada de colors .

El que hem vist fins aqu ens permet obtenir la segent taula de colors amb els seus respectius valors hexadecimals:

 Primaris additius saturats (absoluts) .

 VERMELL = FF0000 ;
 VERD = 00FF00 ;
 BLAU = 0000FF;

 Combinaci dels tres primaris additius saturats (absoluts).
 BLANC = FFFFFF;

 Primaris sostractius nuls (absoluts) .

CIAN = 0x00FFFF ;
MAGENTA = 0xFF00FF ;
GROC = 0xFFFF00;

 Combinaci dels tres primaris sostractius nuls (absoluts);
NEGRE = 0x000000;

 Alguns secundaris i terciaris (mitjans) .

GRIS = 0x808080 ;
ROSA = 0xFF8080;
VIOLAT = 0x800080;
CELEST = 0x80FFFF ;
MARR = 0x800000 ;

TARONJA = 0xFF8000 ;
LAVANDA = 0x8000FF;
TURQUESA = 0x00FF80;
OR VELL = 0xBBBB20;

 Taula de colors .



 Vegeu tamb .
Model de color RGB;
CMYK;
Llista de colors HTML;

 Enllaos externs .
Codis de colors hexadecimals;
Colors en CSS;
Colors hexadecimals en codi de mquina;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361780" title="Gamones" nonfiltered="892" processed="889" dbindex="140899">

Gamones  s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361782" title="Abd-al-Aziz (nom)" nonfiltered="893" processed="890" dbindex="140900">
Abd-al-Aziz s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- Az z) que literalment significa "Servidor del Poders", essent el Poders un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Aziz s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdelaziz, Abdulaziz, Abd al-Aziz... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci . Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdul Aziz; en turc, Abdlaziz.

Vegeu aqu personatges que duen aquest nom.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361783" title="Dinastia Arghun" nonfiltered="894" processed="891" dbindex="140901">
La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol , que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al segle XVI. Els arghun es divideixen en dos branques: la de Dhu l-Nun Beg Arghun (fins 1554), i la branca Tarkhan de Muhammad Isa Tarkhan (fins 1591). Els Arghun allegaven descendncia d'Hulagu el primer Il-khan de Prsia.

Els Arghun governadors i sobirans de Kandahar, i sobirans de Kabul.

Al final del segle XV el sult timrida d'Herat, Husayn Baykara va nomenar a Dhu l-Nun Beg Arghun com a governador de Kandahar. Dhu l-Nun Beg no va tardar en actuar com un sobir independent i va resistir els intents del sult d'Herat per retornar-lo a la obedincia. El 1479 va comenar la seva expansi i es va apoderar les regions muntanyoses de Pishin, Shal i Mustang, part del Balutxistan. El 1485 els seus dos fills, Shah Beg i Muhammad Mukim Khan, es van apoderar de Sibi (Siwi) que pertanyia al sobir samma Djam Nanda, del Sind, possessions que no van poder conservar.

El 1497 Dhu l-Nun Beg va donar suport a la revolta de Badi al-Zaman, fill del sult Husayn Baykara. El rebel es va casar amb una filla de Dhu l-Nun Beg, i quan Badi va arribar al tron a Herat (1506) va donar una posici privilegiada al seu sogre . Llavors els uzbeks de Muhammad Shaybani Khan van envair el Khurasan el 1507 i Dhu l-Nun Beg va morir en la batalla de Maru ak. El va succeir el seu fill gran Shah Beg que va haver de reconixer la sobirania del khan uzbek i es va poder mantenir com a vassall a Kandahar  Mentre el 1501/1502, Muhammad Mukim Khan va obtenir pacficament el control de Kabul on regnava l'anarquia desprs de la mort del timrida Ulugh Beg, fill d'Abu Said per Babur de Transoxiana no ho va acceptar, va marxar contra Kabul i la va assetjar i conquerir el 1504, i Mukim va haver de fugir amb el seu germ a Kandahar..

El uzbek Muhammad Shaybani Khan va ser derrotat i va morir a Merv el 1510. Llavors Shah Beg va ser amenaat per Babur (Baber) de Samarcanda i per Ismail I el safvida que havia ocupat Herat. Aquest va haver de deixar el front oriental per lluitar contra els otomans, mentre Babur estava disposat a ocupar Kandahar per es va trobar ocupat en intentar reconquerir Samarcanda als uzbeks, coses que van donar a Shah Beg una mica de temps , per veia clar que seria expulsat de Kandahar aviat. Per tant es va dedicar a consolidar el seu poder al Balutxistan i Sind; en aquest darrer governava ara Djam Firuz de la dinastia samma, fill i successor de Djam Nanda, i el seu poder intern era inestable per les lluites faccionals que hi havia. El 1520 Shah Beg va envair Sind, va derrotar el sobir i va entrar a la capital Thatta que va saquejar. En el tractat de pau l'alt Sind era cedit a Shah Beg mentre el baix Sind restava en mans dels samma. Aquest acord fou denunciat al cap de molt poc pels sammes, i la guerra es va reprendre, i Shah Beg va obtenir altre cop la victria. Djam Firuz fou destronat i va fugir al Gujarat i Shah Beg va fundar la dinastia Arghun del Sind. 

Arghun del Sind.

El 1522 Babur va conquerir Kandahar desprs d'un curt setge  i Shah Beg es va establir a Bakhar, a la vora del Indus. Shah Beg va morir el 1524 i el va succeir el seu fill Shah Husayn. Aquest va fer pronunciar la khutba en nom de Babur i segurament d'acord amb aquest va atacar el reina langah de Multan, ciutat que va capitular desprs d'un llarg setge el 1528. Shah Husayn i va nomenar un governador i va retornar cap a Thatta. El governador no va tardar en ser expulsat per Husayn no va provar de reprendre la ciutat que va quedar en mans d'un govern independent que no va tardar en reconixer la sobirania de l'Imperi Mogul que Babur havia fundat el 1526 al conquerir Delhi.

El 1540 Shah Husayn encara governava quan es va presentar al seu regne el successor de Babur, Humayun, expulsat de l'ndia per  Sher Shah Suri. Humayun va demanat ajut a Shah Husayn per recuperar el poder per Husayn li va refusar doncs no es volia barrejar amb una guerra amb els suri. Humayun va provar de conquerir Bhakar i Shiwan per no tenia els recursos que calien i va fracassar; Husayn Shah li va permetre pas lliure pel Sind per anar cap a Kandahar, i va sortir el 1543.

Cap al final de la seva el carcter de Shah Husayn es va fer insuportable; els nobles li va retirar el suport i finalment el 1554 van escollir com a nou sobir a Mirza Muhammad Isa Tarkhan, que era membre de la branca vella dels arghun. Shah Husayn va morir sense deixar fills el 1556.

Els Arghun Tarkhan del Sind .

En contra de Shah Husayn, el nou sobir Muhammad Isa Tarkhan havia demanat ajut als portuguesos establerts a Bassein. Una fora de 700 homes dirigida per Pedro Barreto Rolim va arribar a Thatta el 1555, i va trobar Muhammad Isa ja installat cmodament al tron  i sense necessitar la seva ajuda. Els portuguesos van demanar un pagament pel servei que els hi fou refusat i llavors van saquejar Thatta i van matar a milers de persones.

Muhammad Isa Tarkhan es va enfrontar llavors a un rival que reclamava el tron, Sultan Mahmud Gokaldash. Finalment es va arribar a un acord pel que Muhammad Isa Tarkhan conservava el baix Sind amb capital a Thatta, i Sultan Mahmud governaria a l'alt Sind amb capital a Bakhar. El 1567 Muhammad Isa Tarkhan va morir i el va succeir el seu fill Muhammad Baki. Poc desprs, el 1573/1574 l'alt Sind queia en mans de l'emperador Mogul Akbar.

Muhammad Baki es va sucidar el 1585, i el va succeir el seu fill Djani Beg. El 1591 Akbar va enviar al seu home de confiana el khan khanan Abd al-Rahim Khan l'orde d'annexionar el baix Sind. Djani Beg va intentar resistir per fou derrotat i el seu territori fou annexionat a l'imperi Mogul. El 1599 Djani Beg va morir de delirium tremens.

Notes.


Referncies.

Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual. Gran Bretanya: Columbia University Press, 1996. ISBN 0231107145;

Bosworth, Clifford Edmund. "Kabul." The Encyclopedia of Islam, Volume IV." New Ed. Leiden: E. J. Brill, 1978. ISBN 9004057455;

Davies, C. Collin. "Arghun." The Encyclopedia of Islam, Volume I." New. Ed. Leiden: E. J. Brill, 1960. ISBN 9004081143;

Memoirs of Zeh r-ed-d n Muhammed B bur, Emperor of Hindustan. Trans. John Leyden & William Erskine. Anotata i editada per Lucas King. Londres: 1826.

Report of the Western Circle, 1898. 20  de gener del 2005. Revisat 2 de maig de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361786" title="Luelmo" nonfiltered="895" processed="892" dbindex="140902">

Luelmo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Moralina al nord i Moral de Sayago, Fresnadillo, Bermillo de Sayago, i Gamones. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361806" title="Association Sportive et Culturelle Jeanne d'Arc" nonfiltered="896" processed="893" dbindex="140903">

L'Association Sportive et Culturelle Jeanne d'Arc s un club senegals de futbol de la ciutat de Dakar. Va ser fundat l'any 1921. Disputa els sues partits a l'Stade Lopold Sdar Senghor.

Palmars.
Lliga senegalesa de futbol: 10;
1960, 1969, 1973, 1985, 1986, 1988, 1999, 2001, 2002, 2003;

Copa senegalesa de futbol: 6;
1962, 1969, 1974, 1980, 1984, 1987;

Copa de l'Assemblea Nacional del Senegal: 3;
1986, 1989, 2001;

Copa de la CAF de futbol:
Finalista el 1998;

Copa de l'frica Occidental Francesa: 2;
1951, 1952;

Jugadors destacats.
  Issa N'Doye;
  Roger Mendy;
  Khalidou Sissokho;
  Abdoulaye Diagne-Faye;
  Bilal Sidib;
  Pape Samba Ba;
  Narcisse Yameogo;
   Oumar Dieng;
  Sekou Keita;
  Ousmane N'Doye;
  Pascal Mendy;
  Kb Baye;
  Papa Malick Diop;

Enllaos externs.
Futbol afric;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361808" title="Association Sportive et Culturelle Diaraf" nonfiltered="897" processed="894" dbindex="140904">

L'Association Sportive et Culturelle Diaraf s un club Senegals de futbol de la ciutat de Dakar. Disputa els seus partits a l'Stade de Diaraf. De vegades el seu nom es escrit ASC Jaraaf.

Fins l'any 1960 el club s'anomen Foyer France Sngal.

Jugadors destacats.
Andr Senghor;
Mamadou Ba;
Khadim Faye;
Pape Magatte Kebe;
Alioune Badara Niakasso;
Oumar Diallo;
Pape Cire Dia;
Omar Traore;
Pape Diop ;
Ousmane N'Doye;
Henri Camara;
Fary Faye;
Thierno Youm;

Palmars.
Lliga senegalesa de futbol: 7;
 1968, 1970, 1975, 1976, 1977, 1982, 1989;

Copa senegalesa de futbol: 12;
 1967, 1968, 1970, 1973, 1975, 1982, 1983, 1985, 1991, 1993, 1994, 1995;

Copa de l'Assemblea Nacional del Senegal: 3;
 1987, 1991, 2003;

Copa de l'frica Occidental Francesa: 1;
 1948;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361810" title="Moral de Sayago" nonfiltered="898" processed="895" dbindex="140905">

Moral de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361811" title="Moraleja de Sayago" nonfiltered="899" processed="896" dbindex="140906">

Moraleja de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361812" title="Association Sportive Douanes" nonfiltered="900" processed="897" dbindex="140907">

L'Association Sportive Douanes s un club senegals de futbol de la ciutat de Dakar. Disputa els seus partits a l'Stade Leopold Senghor.

Palmars.
Lliga senegalesa de futbol: 4;
 1993, 1997, 2006, 2007;

Copa senegalesa de futbol: 6;
 1986, 1997, 2002, 2003, 2004, 2005;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361814" title="Association Sportive et Culturelle SUNEOR" nonfiltered="901" processed="898" dbindex="140908">

L'Association Sportive et Culturelle SUNEOR s un club senegals de futbol de la ciutat de Diourbel. Disputa els seus partits a l'Stade Municipal de Djourbel.

Amb anterioritat va tenir les segents denominacions: SEIB Diourbel fins el 1991 i SONACOS fins el 2006.

Palmars.
Lliga senegalesa de futbol: 1;
 1980, 1983, 1987 (com a SEIB Diourbel);
 1996;

Copa senegalesa de futbol: 1;
 2001;

Copa de l'Assemblea Nacional del Senegal: 1;
 2005;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361817" title="Initial D" nonfiltered="902" processed="899" dbindex="140909">
 es un manga de Shuichi Shigeno publicat originalment en la revista de Kodansha, Young desde 1995. La historia va ser adaptada a una serie anime per Avex i posteriorment a una pellcula live-action per Avex i Media Asia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361819" title="Moralina" nonfiltered="903" processed="900" dbindex="140910">

Moralina s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361820" title="Diorama (Silverchair)" nonfiltered="904" processed="901" dbindex="140911">

Diorama s el quart lbum d'estudi de la banda australiana Silverchair. Es va publicar el 31 de mar de 2002 sota el segell Eleven i s una co-producci de David Bottrill i el cantant del grup Daniel Johns. Aquest lbum continua la direcci artstica iniciada amb l'lbum anterior sobre l'experimentaci amb elements orquestrals per endinsant-se ms en sons dels anys 60, trencant totalment amb els lbums inicials de la banda. 





 Informaci .

Daniel Johns estava decidit a fer un lbum molt ms interior encara que aix suposs la prdua de molts seguidors de la banda, sentia que comenava a disminuir la seva passi per la msica, i abans de fer un treball de inferior qualitat, preferia recuperar la passi en un altre estil. Amb aquest important canvi que va proposar Johns, la banda va decidir canviar la producci per trobar una persona que entengus el nou rumb i va anar a crrec de David Bottrill, tot i que el propi Johns va fer de coproductor. El ttol de l'lbum fa referncia a "un mn dins d'un mn".

Johns va escriure totes les canons de l'lbum mentre la banda es prenia un any sabtic per descansar desprs de la publicaci de Neon Ballroom. En aquesta ocasi va canviar el mtode de composici ja que va utilitzar el piano en lloc de la guitarra com havia fet fins al moment. Durant el desenvolupament de les canons, Johns va treballar amb altres compositors, entre els quals va destacar Van Dyke Parks que va collaborar amb els arranjaments orquestrals l'addici de power ballads. Moltes canons estaven inspirades en la seva esposa Natalie Imbruglia, per va haver d'anar amb molt de compte per evitar possibles mal interpretacions. Tamb va haver de negar els rumors que deien que Johns volia que la seva dona s'uns al grup per cantar les canons.

Silverchair va programar una gira per promocionar Diorama desprs de la seva publicaci, per ben aviat es va posar en punt mort ja que Johns va desenvolupar una artritis activa que li causava molts dolors a les articulacions. Johns tenia moltes dificultats per tocar la guitarra i cantar, aix que, finalment es va cancellar la gira i el grup noms va fer actuacions puntuals. Johns va viatjar a Califrnia per rebre tractament i realitzar fisioterpia.

Mentre la crtica especialitzada no va valorar l'lbum  tan b respecte els anteriors, va ser rebut amb molt entusiasme pel pblic. A Austrlia va aconseguir el nmero 1 en la llista d'lbums ARIA i va rebre la certificaci de triple disc de plat. Tanmateix, a occident no va tenir tan xit com els anteriors treballs. La indstria discogrfica australiana va guardonar el grup amb cinc premis entre els que van destacar els de millor grup i millor lbum de rock. Tres canons de l'lbum van estar nominades per diferents premis i Daniel Johns va ser guardonat amb el premi de millor compositor per segona ocasi en els premis APRA.


 Llista de canons .

 "Across the Night"   5:37;
 "The Greatest View"   4:06;
 "Without You"   5:17;
 "World Upon Your Shoulders"   4:37;
 "One Way Mule"   4:15;
 "Tuna in the Brine"   5:40;
 "Too Much of Not Enough"   4:43;
 "Luv Your Life"   4:29;
 "The Lever"   4:22;
 "My Favourite Thing"   4:14;
 "After All These Years"   9:53;


 Personal .
 Daniel Johns   veus, guitarra, piano, clavicmbal, arranjaments orquestrals (canons 2, 4, 10);
 Ben Gillies - bateria, percussi;
 Chris Joannou - baix;

 Personal addicional .
 Van Dyke Parks (canons 1, 6, 8), Larry Muhoberac (canons 2, 4, 10)   arranjaments orquestrals ;
 Rob Woolf   orgue Hammond (canons 3, 10);
 Michele Rose   pedal steel guitar (can 7);
 Yon Garfias   baix;
 Paul Mac   piano (canons 1, 4, 6, 7, 8, 10);
 Jim Moginie   teclats (canons 2, 5), piano (can 5);


 Posicions en llista .



 Referncies .








 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361821" title="Union Culturelle et Sportive des Travailleurs Port Autonome" nonfiltered="905" processed="902" dbindex="140912">

L'Union Culturelle et Sportive des Travailleurs Port Autonome s un club senegals de futbol de la ciutat de Dakar. Disputa els seus partits a l'Stade Port Autonome.

Palmars.
Lliga senegalesa de futbol: 3;
 1990, 1991, 2005;

Copa senegalesa de futbol: 1;
 2000;

Copa de l'Assemblea Nacional del Senegal: 1;
 2000;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361825" title="Muga de Sayago" nonfiltered="906" processed="903" dbindex="140913">

Muga de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361828" title="Balandrau" nonfiltered="907" processed="904" dbindex="140914">

El Balandrau s una muntanya de 2.585 metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripolls.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia: 290079001).

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi de Coma de Vaca.

Bibliografia.
 Mapa Puigmal-vall de Nria, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya per refugi de Coma de Vaca;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361829" title="Cas Pitisa" nonfiltered="908" processed="905" dbindex="140915">
El Cas Pitisa s un presumpte cas de corrupci urbanstica ocorregut al municipi de Sant Josep de la Talaia, a Eivissa entre 1998 i 2007. El suposat cervell de la trama fou l'arquitecte municipal durant el govern del PP, Antonio Huerta. El nom del cas prov de l'operaci policial, que es denomin Operaci Pitisa.

El cas fou denunciat pel GEN l'agost del 2005 i, malgrat que feia temps que el cas estava sota investigaci arran de diverses denncies a la Fiscalia anticorrupci, el cas trascend a nivell informatiu el 6 d'octubre de 2008 quan comenaren les primeres actuacions policials. Durant la setmana del 6 al 10 d'octubre foren detinguts l'arquitecte municipal de Sant Josep Antonio Huerta, la seva dona Rosario Chamorro, el seu fill Julin Huerta i la seva nora Mara del Pilar Fernndez. L'arquitecte pass a pres incondicional, el seu fill i la seva nora anaren a pres baix una fiana de 200 000 euros i la dona de Huerta, qued en llibertat provisional.

El cas tengu molt ress meditic ja que, en aquella mateixa poca acabaven de sortir a la llum altres casos de corrupci del PP Balear com el Cas Bitel 2 i el Cas Ordinas.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361846" title="Puig de Fontlletera" nonfiltered="909" processed="906" dbindex="140916">

El Puig de Fontlletera s una muntanya de 2.577 metres situada a la serra del Catllar, que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripolls.
Es troba al N del Balandrau, separada pel coll dels Tres Pics.

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi de Coma de Vaca.

Bibliografia.
 Mapa Puigmal-vall de Nria, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya per refugi de Coma de Vaca;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361848" title="Alfonso Broqua" nonfiltered="910" processed="907" dbindex="140917">
Alfonso Broqua (Montevideo, 11 de setembre de 1876 - Pars, 24 de novembre de 1946) fou un compositor uruguai.

Als 10 anys fou iniciat en l'estudi de la msica per un professor anomenat Silveyra. Molt delicat de salut quan era nen, va romandre llargues temporades en el camp, influncia que denota llur producci. La seva primera obra fou editada a Montevideo a primers del segle XX. Per efectuar estudis superiors s trasllad a Blgica el 1909, quelcom que no pogu complir fins ms tard a Pars, ingressant a la Schola Cantorum, on fou deixeble de Vincent d'Indy, Rousse i Seryex. La seva primera obra de consideraci s Tabar, adaptaci lrica d'un fragment del poema de Juan Zorrilla de San Martn, per a veus i orquestra, estrenat a Montevideo el 1910. T a ms, una Suite per a piano denominada Poema de las Lomas, executada a Pars pels pianistes Ricard Vias i M. Marcel Heuchin, etc. Un quintet en sol menor, estrenat a Pars a la Societ nationale de Musique, amb un gran xit de critica, i un gran nombre de peces soltes per a una i dues guitarres, instrument pel qual produ amb una rara habilitat. Varies canons infantils i d'altres de carcter popular divulgaren aquest compositor que reflecteix constantment en llurs obres dues modalitats plenes de sabor peculiar, l'incaic i el netament popular del seu pas. La seva obra ms important s potser, Cruz del Sur, espcie de poema lric en el que, basant-se en l'poca de la conquesta espanyola, reflecteix l'influx dels folklores hispnics i incaic com a smbol d'aquelles dues civilitzacions en pugna. I per a ltim, citarem llur Evocation andine, quadre simfnic de suggesti ndia, aix com Pericn que, basant-se en el canoner popular de Martin Fierro, amb tanta grcia compongu aquest notable msic uruguai, considerat, junt amb Eduardo Fabini, com el ms representatiu del seu pas.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361862" title="Castor europeu" nonfiltered="911" processed="908" dbindex="140918">

El Castor europeu, tamb anomenat eurasitic, (Castor fiber) s un gran rosegador semiaqutic. Aquesta espcie habita a les regions fredes d'Eursia, principalment Rssia. Des de l'antiguitat foren caats, comprometent-ne la supervivncia. Foren eradicats de la majoria de les zones on vivien abans degut a la caa desmesurada, i encara en l'actualitat l'espcie es troba lleugerament amenaada; cada vegada sn ms els esforos realitzats per restablir les poblacions a tot el continent i per aix la poblaci d'aquesta espcie va en augment. Es calcula que el seu nombre ronda els 600.000 individus. Per collaborar en aquest projecte de repoblaci, alguns organismes, com la Uni Europea (UE), i acords internacionals, com el Conveni sobre el Comer Internacional d'Espcies de Fauna i Flora Salvatge Amaneades (CITES), administrat pel Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA), s'encarreguen de protegir aquest rosegador.

Comportament.
Els castors sn herbvors, fan caure arbres per menjar-ne l'escora i les fulles, i tamb mengen d'altra vegetaci de ribera com per exemple, els rizomes dels nenfars.

Als rius, el castor europeu hi construeix dics de llot i branques per crear un estany. Llavors cava el cau protegit per l'aigua, tal i com fa el castor americ, el seu parent proper. Tot i aix, hi ha algunes zones amb estanys naturals on no hi cal construir cap dic, poden construir tnels, canals i mltiples entrades al cau.

Morfologia.
Es caracteritzen pel pelatge fosc, per una cua llarga, prima i aplanada, i unes fosses nassal de forma triangular. Els castors europeus solen ser ms pesants que els seus parents nord-americans, ja que passen dels 35kg. Tamb es diu que tenen les dents ms dbils i una menor capacitat reproductiva. Tenen 48 cromosomes, cosa que fa inviable la hbrid(biologia) amb el castor americ.

Supervivncia.
Els castors europeus han sobreviscut en algunes regions d'Europa, uns quants milers continuen vivint a l'Elba, el Roine, el Danubi i algunes parts d'Escandinvia.

A altres contrades, el castor europeu ha estat caat fins a extingir-lo, i es creu que desaparegu de la Gran Bretanya al segle XVI.


Vegeu tamb.
Castor, l'article principal sobre el gnere, molt ms extens i explicatiu.

Imatges.


Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361869" title="Puig d'Ombriaga" nonfiltered="912" processed="909" dbindex="140919">

El Puig d'Ombriaga s una muntanya de 2.639 metres situada al N del circ d'Ulldeter, entre els municipis de Setcases al Ripolls i Fontpedrosa al Conflent.

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des de Vallter2000.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya des de Vallter2000;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361885" title="Arghun Khan" nonfiltered="913" processed="910" dbindex="140920">

Arghun Khan (vers 1258- 7 de mar de 1291) fou el quart khan dels Il-khan de Prsia, del 1284 al 1291. Era fill d'Abaqa i com el seu pare era budista i amb certes simpaties pels cristians (la seva mare era la cristiana Doquz Khatun) i amb general tolerncia.

Va tenir nombroses esposes, sent la favorita Bulughan o Buluqan, mare de Ghazan i Oldjeitu, que desprs foren khans (Oldjeitu fou batejat com a cristi amb el nom de Nicolau del papa Nicolau IV). Una germana seva, Oldja, es va casar amb Vakhtang III de Gergia.. El seu ministre de finances fou el jueu Saad al-Dawla

Biografia.


A la mort d'Abaka va retirar la seva candidatura a la successi en favor del seu oncle Ahmad Takudar amb el que va tenir una constant rivalitat. El 1283 es va traslladar al Khurasan i es va revoltar; les forces d'Ahmad dirigides per Alinak Ak Kadja foren derrotades prop de Qazwin (4 de maig de 1284)  per finalment es va haver de sotmetre a Ahmad que hi va anar personalment; el il-khan no el va voler executar i el va posar sota custodia del general Alinak, per un oficial dissident de nom Buka (Buqa)  un dia va matar a Alinak i a tots els que custodiaven al prncep i el va alliberar; llavors l'autoritat d'Ahmad va trontollar i es van produir nombroses desercions, i el il-khan fou detingut quan fugia cap al Caucas. Al dia segent Arghun era proclamat khan i el seu oncle era executat (11 d'agost de 1284); una segona entronitzaci es va produir el 7 d'abril de 1286 quan es va rebre el diploma del gran Khan Kubilai.

Els seus ministres principals foren el general Buqa (els primers tres anys)  i Sad al-Dawla (un metge jueu); Buqa tenia com a lloctinent a Shams al-Din Djuwayni per barallats els dos homes Djuwayni fou executat acusat d'enriquiment (16 d'octubre de 1284)  i altres membres de la famlia foren eliminats (la major part el 1289),

El seu regnat fou en general pacfic. Els mamelucs es van reforar i el sult Kalawun va recuperar els territoris encara en poder dels croats, alguns dels quals con el Regne de la Petita Armnia o el comtat de Trpoli, havien estat nominals vassalls mongols; el 1285 els mamelucs van conquerir la fortaleses de Margat i el 1287 Latquia i finalment Trpoli del Lban el 1289..

El 1287 , desprs de la deposici de la princesa salghrida Abash Khatun de Fars, la provncia fou formalment annexionada i es va enviar a Buqa com a administrador, per alguna de les seves actuacions va provocar oposici i en veure que perdia el favor del khan, va planejar deposar-lo i substituir-lo pel prncep Joskeb o Juskab, cos d'Arghun, per aquest va revelar el pla; Buqa va intentar fugir per fou atrapat i executat el gener de 1289. Joskeb, sota sospita, fou executat el 6 de juny de 1289; l'oncle d'Arghun, Hle  , i un cos, Qar  Noqai, foren arrestats pel prncep Ghazan governador de Khurasan i executats l'octubre de 1289. Sad al-Dawla va ocupar el crrec de visir. La caiguda de Buqa va causar la revolta de Khurasan on estava el general Nowruz (fill d'Argun Aga) que va estar revoltat durant cinc anys; va intentar posar al tron per les provncies orientals a Kinshu, un cos de l'il-khan, per derrotat finalment va haver de fugir al territori del khan Qaidu. 

Va agafar el comandament el 1288 i va anar a Shamakhi per rebutjar una invasi de la regi de Debernd per l'Horda d'Or sota el khan Tama Tokta (Tole Buqa), el qual es va retirar quan es va acostar.

El 1289 revoltat el general oirat Nawruz, els seus aliats txagatais va envair els dominis ilkhnides.  Nawruz va haver de fugir a Transoxiana (o 1290). Va fer front a l'atac Ghazan.

El 1290 va lluitar altre cop contra l'Horda d'Or a la riba del Karasu. El 1291 Nawruz va tornar una segona vegada al Khurasan amb suport txagatai, i el prncep Ghazan que desprs de la mort del pare no va rebre reforos, es va haver de retirar.

En poltica exterior va intentar establir una aliana franco-mongola contra els mamelucs i va arribar a prometre que si Jerusalem era conquerida i aniria per ser  batejat, per ja els europeus no estaven interessats a les croades i les seves propostes no van tenir continutat.. El 1285 va enviar una ambaixada i una carta al papa Honori IV   La carta recordava les relacions familiars del khan amb els cristians i proposava una actuaci conjunta contra els musulmans a Sria:


Sembla que no va tenir resposta a la seva carta i va enviar una ambaixada el 1287 dirigida pel monjo xins nestori Rabban Bar Sauma, amb l'objectiu de concretar l'aliana militar per conquerir Jerusalem. Les respostes foren positives per poc clares. Sauma va tornar el 1288 amb cartes positives del Papa Nicolau IV, Eduard I d'Anglaterra, i Felip IV de Frana.



El 1289, Arghun va enviar una tercera ambaixada dirigida per Buscarel de Gisolfe, un genovs establert a Prsia. Volia determinar el moment concret en qu els exrcits combinats entrarien en acci i oferia entrar amb les seves tropes quan els croats desembarquessin a Acre. Buscarel va estar a Roma entre el 15 de juliol i el 30 de setembre de 1289, i a Pars el novembre i desembre de 1289. Va entregar al rei Felip IV de Frana una carta d'Arghun on s'intentava fixar l'ofensiva pel hivern del 1290 o la primavera del 1291.. Desprs va anar a Anglaterra i va portar una carta a Eduard I arribant a Londres el 5 de gener de 1290; el rei es va mostrar entusiasmat per va traspassar al Papa la tasca de fixar la data

El 1290, Arghun va iniciar un programa de construcci de naus a Bagdad per tenir vaixells que molestessin el comer dels mamelucs a la mar Roja. Gnova li va enviar 800 fusters i mariners per ajudar. Poc desprs el govern genovs va cancellar el projecte i a ms al port de Bssora van esclatar lluites entre genovesos gelfs i gibellins.

El mateix 1290 Arghun va enviar la seva quarta ambaixada dirigida per Andrew Zagan (o Chagan), que havia acompanyat a l'anterior a  Buscarel, junt amb un cristi anomenat Sahadin.. El 5 de gener de 1291 el Papa Nicolau IV va proclamar la nova croada i va negociar els acords amb Hethum II de la Petita Armnia, amb Arghun, amb el patriarca Jacobita, amb el negus d'Etipia i amb els georgians; s'animava a seguir a Eduard I a la croada  per ja era massa tard, doncs el 18 de maig de 1291 Acre fou conquerida pels mamelucs.

L'agost el papa va enviar una carta a Arghun i el va informar dels plans d'Eduard I per anar a Terra Santa i recuperar-la, i demanant l'ajut mongol. i demanava al khan de rebre el baptisme i marxar a Terra Santa., Per Arghun va morir abans de tot aix, el 10 de mar de 1291. Nicolau IV va morir el mar de 1292 i la croada es va esvair.. Eduard I va enviar un ambaixador (Geoffrey de Langley) al successor d'Arghun, el seu germ Gaikhatu el 1292, per els contactes no van donar fruits.

D'aquesta aliana van derivar noms italians com Can Grande ("Gran Khan"), Alaone (Hulagu), Argone (Arghun) o Cassano (Ghazan).

 Mort d'Arghun Khan .

La causa de la seva mort fou una droga dels budistes (Arghun era budista) que suposadament allargava la vida i que va prendre repetidament; primer es va recloure a Tabriz, i la droga li va causar una malaltia crnica; sospitant d'un enverinament o bruixeria de les seves dones i concubines en va fer una matana que llgicament no va tenir cap efecte; als cinc mesos va morir a Baq a (Arran) el 10 de mar de 1291 i fou enterrat a la muntanya Sudjas de manera secreta conforme a la tradici. 

Fou pare de Ghazan, Yesu i Timur, dels quals el primer i tercer van regnar a Prsia com Il-khans per el successor immediat fou el seu germ Gaikhatu (o Gaykhatu).

A la mort d'Arghun el visir Shams al-Dawla fou assassinat junt amb Ordu Qia per un grup d'amirs dirigits per Taga ar, i va seguir un progrom contra els jueus.

Marco Polo.

Arghun va perdre a la seva esposa preferida Bolgana i va demanar al seu besoncle i aliat Kubilai Khan  l'enviament d'una parenta de la difunta com a nova companya. Kubilai li va enviar la princesa de 17 anys Kktchin ("Blava", o "Dama Celestial") i va encarregar a Marco Polo que l'acompanys per terra i mar fins a la ndia i Prsia. El viatge va durar dos anys i Arghun va morir abans de l'arribada, i llavors la princesa es va casar amb el fill del khan, Ghazan.

Notes.


 Bibliografia .
Boyle, The Il-Khans of Persia and the Princes of Europe, Central Asiatic Journal 20, 1976 ;

Referncies.
Guillaume de Tyr (vers 1300). History of Deeds Done Beyond the Sea, Online (Original francs).
"The Monks of Kublai Khan Emperor of China", Sir E. A. Wallis Budge. Online;
;
Foltz, Richard (2000). "Religions of the Silk Road : overland trade and cultural exchange from antiquity to the fifteenth century". Nova York: St. Martin's Griffin. ISBN 0-312-23338-8.  ;
;
 Grousset, Rene, The Empire of the Steppes: a History of Central Asia, Naomi Walford, (tr.), New Brunswick, NJ: Rutgers University Press, 1970.
 ;
;
;
;
 ;
 ;
;
;
 ;

Enllaos externs.
 Khan genealogy;
 The Islamic World to 1600: The Mongol Invasions (The Il-Khanate);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361911" title="Arib ibn Sad al-Ktib al-Kurtub" nonfiltered="914" processed="911" dbindex="140921">
Arib ibn Sad al-Ktib al-Kurtub (segle X) fou un mawla andalus que va ocupar alts crrecs. Es va destacar com a poeta, metge i historiador.

Fou amil del districte d'Osuna (943) i ms tard fou secretari del califa al-Hakam II (961-976). Va morir vers 980. Com historiador va resumir els annals d'al-Tabari,  i els va continuar fins al seu temps.

 Bibliografia .

E. Levi.Provenal, Xe Siecle



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361913" title="Bendel Insurance FC" nonfiltered="915" processed="912" dbindex="140922">

El Bendel Insurance FC, tamb conegut com Insurance of Benin FC, s un club de futbol de la ciutat de Benin City, Nigria. Originriament fou conegut com Vipers of Benin. Disputa els seus partits a l'estadi Samuel Ogbemudia, que t una capacitat per a 20.000 espectadors.

Fou un dels clubs fundadors de la lliga nigeriana de futbol el 1972.

L'equip pat una disputa sobre el control de l'equip la temporada 2007-08. Finalment va perdre la categoria al final de la temporada, desprs d'acabar en darrera posici. Primer descens del club a segona categoria en tota la seva histria. L'agost de 2008, el control del club pass a mans del govern de l'estat d'Edo.

Palmars.
Lliga nigeriana de futbol: 2;
1973, 1979;

Copa nigeriana de futbol: 3;
1972, 1978, 1980;

Copa de la CAF de futbol: 1;
1994;

Recopa africana de futbol: ;
Finalista el 1989;

Copa d'frica Occidental de clubs (UFOA Cup): 3;
1993, 1994, 1995;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Nigeriasports.com;
 The Punch;
 s%20crisis%20resolved%20as%20govt%20retakes%20ownership&qrColumn=SPORTS Crisi de l'Insurance FC;
 Insurance FC lloga ghanesos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361934" title="Al-Arid" nonfiltered="916" processed="913" dbindex="140923">
Al-Arid s una regi del centre del Nedj, a l'Arbia Saudita.

Antigament s'aplicava a tota la cadena muntanyosa de Tuwayk i modernament s'ha restringit ms aviat cap a la seva part central. El territori est creuat pel Wadi Hanifa (antigament al-Ird) que corre uns 160 km abans de desaiguar a al-Sahba prop de la ciutat d'Al-Yamana. Les ciutats principals son Al-Uyayna (lloc de naixement de Muhammad Abd al-Wahhab, fundador de la secta wahhabita), Al-Djubayla, Al-Diriyya (primera capital saudita), Manfuha, Al-Hair, i sobretot Ryad, la capital del pas. 

El territori est poblat per les tribus Subayl, Suhil i Kurayniyya.

 Bibliografia .

H. Philby, The heart of Arabia, Londres 1922


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361939" title="Jordi Morera i Cortines" nonfiltered="917" processed="914" dbindex="140924">
Jordi Morera i Cortines (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1947) ha treballat d'enginyer i de professor de secundria i s alcalde de Tagamanent des del 2007.

El seu pare, Jaume Morera i Mirallet, va ser al 1931 un dels fundadors de la Uni Democrtica de Catalunya. Jordi Morera es va titular com a enginyer tcnic a l'Escola d'Enginyeria Tcnica de Barcelona (l'Escola Industrial). En aquesta instituci contribu a la formaci del Sindicat d'Estudiants. Treball per la fundaci de les Comissions Obreres, per al 1966 ja havia estat un dels fundadors de les CCOO juvenils, les COJ. Continu amb l'activitat sindical quan ja treballava a la SEAT, empresa d'on pleg al 1981 quan feia d'encarregat de laboratori. Es dedic a l'ensenyament fins a jubilar-se al 2007, quan era professor de llengua i literatura catalana a l'IES Gallecs de Mollet del Valls. L'any 2002 es trasllad a viure a Tagamanent, on tenia una casa des del 1983.

Militant d'ERC des del 1992, al 1999 va entrar de regidor a l'ajuntament, i a les eleccions del 2007 fou elegit alcalde (16.6.7) amb els vots dels regidors d'ERC i del PSC. 
s conseller comarcal, vocal del consell del Consorci per a la Gesti de Residus del Valls Oriental  i de l'empresa Serveis Ambientals del Valls Oriental .

Ha publicat els articles Petit estudi del topnim Matavaques  i L'antic cam rural de Vic i altres camins: cal recuperar-los .

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Por qu no se cumple en Espaa la ley de banderas?: El ayuntamiento de Tagamanent ;

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361942" title="Arish" nonfiltered="918" processed="915" dbindex="140925">


Abu Arish, xeicat/emirat d'Arbia al nord del Iemen;
Al-Arish, primer nom de Larraix, desprs Al-Araish;
Al-Arish, ciutat d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361951" title="Josep Grau i Casals" nonfiltered="919" processed="916" dbindex="140926">
Josep Grau i Casals (Tagamanent, segle XIX   segle XX) va ser un ric propietari rural, alcalde de Tagamanent en dues ocasions en la primera meitat del segle XX.

Del seu pare, Cristfol Grau i Esteve, heret el mas de la Figuera, en l'antiga parrquia de Sant Cebri de la Mra; la finca era tant important econmicament que, al 1924, Grau constava com el mxim contribuent rstic del terme de la Mra. Al 1917, Josep Grau substitu en l'alcaldia el seu pare Cristfol (alcalde del 1912 al 1916), i govern el poble fins al 1923. A l'1 de gener del 1926 va ser elegit novament per presidir el consistori de Tagamanent, i ocup el crrec fins al 1932 en representaci de la Lliga Catalana. Desprs de la guerra civil espanyola torn a encara a l'ajuntament, aquest cop en representaci de la Falange.

De la seva obra de govern es pot esmentar la compra de can Fontanals per a seu municipal (1918), la petici municipal al govern perqu es repatriessin les tropes del Marroc (1920), el nomenament de fill adoptiu de Tagamanent per al "Batalln de Montaa Estella nm. 4", acantonat a Granollers (1928), i l'aprovaci municipal per unanimitat de l'Estatut d'autonomia de Catalunya (el 27 de mar del 19311).

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361967" title="Tsitsernakapert" nonfiltered="920" processed="917" dbindex="140927">


Tsitsernakapert (o tzitzernakaberd, en armeni), s un memorial dedicat a les vctimes del Genocidi armeni perpetrat pel govern Joves Turcs entre 1915 i 1916, situat sobre un dels turons de la capital armnia, Erevan. Tsitsernakapert significa el fort de les orenetes en armeni (tsitsernak = oreneta, pert = fort).

Histria.

El 24 d'abril de 1965, en el moment del 50 aniversari del genocidi, ms d'un mili de persones es van reunir a Erevan durant 24 hores. En resposta a aquest impuls popular, el govern armeni de l'poca conven Moscou el 1966 de finanar un petit memorial. Petit sobre els plnols, el monument resulta ser colossal al final dels treballs el 1968.

Arquitectura.

El monument est compost de diverses parts:

 Una punta de granit de 44 metres d'alria representa el renaixement de la naci armnia.

 12 esteles de granit disposades en cercle simbolitzen les 12 provncies perdudes, avui turques. Al mig, a 1,5 m de profunditat, la flama eterna s el lloc de recolliment. Tots els 24 d'abril, milers de persones hi dipositen una flor.

 Al llarg del passeig de l'estela a la punta, un mur llarg de 100 metres porta les inscripcions dels principals pobles armenis de l'imperi otom en els que han tingut lloc les massacres.

 Ms recentment, d'en 1995, les personalitats poltiques (en sentit ampli) del mn sencer planten un arbre i signen unes poques paraules sobre una placa daurada.

 El 1995 s'ha obert igualment un petit museu circular subterrani a l'entrada dels cotxes. S'hi troben clixs de fotgrafs alemanys (Alemanya era l'aliada de Turquia durant la Primera Guerra Mundial) i diverses publicacions relatant els esdeveniments de l'poca.

Galeria d'imatges.



Vegeu tamb.

Referncies.

 

Enllaos externs.

Vista satllit del memorial a WikiMapia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361969" title="Temporada 1969-70 de l'NBA" nonfiltered="921" processed="918" dbindex="140928">
La temporada 1969-70 de l'NBA fou la 24 en la histria de l'NBA. New York Knicks fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-3.

Classificacions.
 Divisi Est;


 Divisi Oest ;


* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Willis Reed (New York Knicks);

 Rookie de l'any;
  Kareem Abdul-Jabbar (Milwaukee Bucks);

 Entrenador de l'any;
  Red Holzman (New York Knicks);

 Primer quintet de la temporada;
Billy Cunningham, Philadelphia 76ers;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Walt Frazier, New York Knicks;
Connie Hawkins, Phoenix Suns;
Willis Reed, New York Knicks;

 Segon quintet de la temporada;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
John Havlicek, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Lou Hudson, Atlanta Hawks;
Oscar Robertson, Cincinnati Royals;

 Millor quintet de rookies;
Dick Garrett, Los Angeles Lakers;
Mike Davis, Baltimore Bullets;
Jo Jo White, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Bob Dandridge, Milwaukee Bucks;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, New York Knicks;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Willis Reed, New York Knicks;
Walt Frazier, New York Knicks;
Jerry West, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet defensiu;
Bill Bridges, Atlanta Hawks;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Joe Caldwell, Atlanta Hawks;
Jerry Sloan, Chicago Bulls;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1970;
 Playoffs de l'NBA del 1970;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361970" title="WebCopier" nonfiltered="922" processed="919" dbindex="140929">


WebCopier es un arxivador de llocs web.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361973" title="Cercle cromtic" nonfiltered="923" processed="920" dbindex="140930">



Es denomina cercle cromtic al resultant de distribuir al voltant d'un cercle els colors que conformen el segment de la llum visible de l'espectre solar, mantenint l'ordre correlatiu: terra siena torrat, ataronjat, ocre, verd, blau d'ultramar i violat.

Dels cercles cromtics que s'han anat elaborant al llarg de la histria, n'hi ha moltes variants usades, per una de les ms conegudes, pel que fa a llibres de text, en l'ensenyament de la matria d'art, s la de forma d'hexagrama. 

Classificaci dels colors.
Ara com ara els colors considerats "primaris" s'han depurat per l's en les arts grfiques i es consideren d'aquest tipus el groc, el cian i el magenta.  
Por exemple:

ocre + magenta = vermell

ocre + blau d'ultramar = verd

blau ultramar + terra siena torrat = violat


Aquesta trada de colors no s la generadora de la infinitud de tots els colors possibles de ser percebuts per l'ull o factibles d'usar-se en les arts grfiques, ja que permet una finita quantitat de subdivisions. D'aquesta trada, per exemple, no poden obtenir-se els colors anomenats "pastels" que sn els que tenen agregat de blanc en diferents proporcions.


 Atributs del color .

Tots els matisos o colors que percebem posseeixen 3 atributs bsics:

 Mats: Tamb anomenat per alguns "croma", s el color en si mateix, s l'atribut que ens permet diferenciar un color d'un altre, per la qual cosa podem destriar quan un mats s ,  o .

 Lluminositat: "Valor" s la intensitat lumnica d'un color (claredat / foscor). s el major o menor acostament al blanc o al negre d'un color determinat. Sovint donem el nom de  a aquell mats de vermell proper al blanc, o de  quan el vermell s'acosta al negre.

 Saturaci: s, bsicament, puresa d'un color, la concentraci de gris que cont un color en un moment determinat. com ms alt s el percentatge e gris present en un color, menor ser la saturaci o puresa d'aquest i per tant es veur el color com si estigus  brut o opac; en canvi, quan un color se'ns presenta el ms pur possible (amb la menor quantitat de gris present) major ser la seva saturaci.

El grau en qu un o dos dels tres colors primaris RGB (Aquesta classificaci es refereix als colors bsics en la composici lluminosa d'una pantalla informtica R=Red, G=Green, B=Blue, amb qu es componen mitjanant l'addici lumnica, diferent de la classificaci dels colors bsics o primaris de la pintura, en la qual es mesclen per addici de pigments fsics) predominen en un color. A mesura que las quantitats de RGB s'igualen, el color va perdent saturaci fins que es converteix en gris o blanc.


Propietats del color.
Les teories modernes de l's del color determinen que les seves propietats sn tonalitat,  lluminositat i saturaci.

La tonalitat t a veure amb el tipus de color: terra siena torrat, verd, negre titani, ivori, rosa, etc.

La lluminositat s la quantitat de llum que cada color t i es pot diferenciar en oposici a altres colors, per exemple un groc s ms clar que un blau o un verd s ms clar que un marr.

La saturaci ptica ben entesa t a veure amb la quantitat de matria que s'aplica sobre una superfcie, s a dir que saturar significa omplir una superfcie amb pigment. L'agregat de gris als colors com a forma de saturar, no fa altra cosa que obtenir un nou color producte de la mescla. Pot provar-se por experimentaci. Per aix, un color, fins i tot al que s'afegs gris, pot saturar una superfcie con major o menor efectivitat depenent de la tcnica utilitzada i de la qualitat dels materials amb qu s'ha fabricat. Per exemple la tcnica d'aquarella t menor capacitat per saturar que la de l'acrlic.


 Harmonies de color .
El cercle cromtic s'usa molt sovint para armar o determinar les harmonies de color que es faran servir en un determinada obra artstica. En aquest sentit, hi ha diverses classes d'harmonies de color, entre elles, les segents:

Crtica a la teoria d'harmonia del color i el cercle cromtic.

Aquests conceptes i lleis antigues ja no serveixen a l'hora de realitzar una obra d'art. 
Sn teories antigues i que funcionen com receptes que condicionen l's intensional del color. Que passaria amb les persones que perceben el color d'una altra manera...un oriental....daltnic ...un esquimal? 
Aix mateix ens hem de preguntar per qu serveix "classificar" els colors d'aquesta manera si al moment d'estructurar-los en una obra no els disposarem aix? En quina classificaci queda 
l's del negre amb el vermell, la combinaci dels quals s de contrast molt alt i de gran crrega emotiva?
Totes aquestes receptes fan que qualsevol pugui ser artista, aix doncs per qu hi ha acadmies d'art?


 Harmonia de colors complementaris .

En el cercle cromtic es pot observar que hi ha parells de colors ubicats diametralment oposats en la circumferncia, units pel dimetre d'aquesta; a aquests parells de colors se'ls sol anomenar "colors complementaris" o "colors oposats", ja que quan se sobreposa un d'aquests colors sobre un fons del seu color oposat, complementen  l'espectre visible, el contrast que s'aconsegueix s mxim. aix es denomina "harmonia de contrast d'oposats o complementaris". En aquest cas, es consideren els segents colors complementaris o oposats:
 Verd i terra siena torrat ;
 Taronja i blau d'ultramar;
 Violat i ocre;


 Harmonia de colors en trada equidistant .
s quan s'arma una composici de colors usant aquells matisos del cercle cromtic que estan disposats en forma de triangle equilter, equidistants entre si i amb respecte al centre del cercle com, per exemple, la trada groc-vermell-blau o la trada verd-taronja-violat.


 Harmonia bsica terciria .
Es tracta de la paleta de colors dissenyada pel pintor Carlos Bentez Campos amb colors bsics i terciaris de la segent manera: en primer lloc escollim per a la nostra paleta tres colors bsics (primaris o secundaris indistintament), i a continuaci hi afegim dos o tres colors que resultin de mesclar de dos en dos els primaris i secundaris del cercle cromtic no elegits en primer lloc. En total obtindrem cinc o sis colors per pintar un quadre en perfecta harmonia cromtica.  

Aquests colors es troben en la posici contnua del cercle cromtic i produeixen menys contrast mentre que els complementaris en produeixen ms. A ms els anlegs sn solucions barates a costoses impressions de color. S'hi afegeixen dos colors bsics per fer una variaci de saturaci i aleshores s'obtenen els colors relacionats. L'harmonia de colors anlegs de verd, groc llimona, groc, ocre i ataronjat.


 Enllaos externs .
Cercle cromtic interactiu;
www.fotonostra.com: Principis bsics del color. Web sobre disseny grfic digital i fotografia. ;





 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361974" title="Josep Grau" nonfiltered="924" processed="921" dbindex="140931">

 Josep Grau, 118. President de la Generalitat de Catalunya (1706-1707);
 Josep Grau i Casals (Tagamanent, segle XIX   segle XX), alcalde de Tagamanent;
 Josep Grau i Collell (Fgols, 1937 - Zuric, 1995), poeta i religis;
 Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Valls, 1929), artista plstic d'anomenada internacional;
 Josep Grau i Jassans (Barcelona, 1900 - ? ), comerciant, periodista i poltic catal;
 Josep Grau i Jofre (Manlleu, 1927 - 2005), novellista i poeta;
 Josep Grau i Seris (Mollerussa, 1945), poltic catal, president de la Diputaci de Lleida (1990-1999) i Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (1999-2003);
 Josep Maria Grau i Codina (Catalunya, segle XIX), impressor;
 Josep Maria Toms Grau i Pujol, historiador contemporani, arxiver a l'Arxiu Histric de Tarragona, president del Centre d'Estudis de la Conca de Barber;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361978" title="Peausende" nonfiltered="925" processed="922" dbindex="140932">

Peausende s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Es troba a la part meridional de la comarca de Sayago, fronterera amb la Tierra del Vino i la provncia de Salamanca. Limita al nord amb Tamame i Cabaas de Sayago, a l'oest amb Figueruela de Sayago, a l'est amb Mayalde, al sudoest amb Viuela de Sayago i al sud amb Santiz.

Demografia.








 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361979" title="Al-Arish" nonfiltered="926" processed="923" dbindex="140933">

Arish o Al-Ar sh o El-Arish (rab        ) s una ciutat d'Egipte, capital de la governaci de Sina del Nord o Shamal Sina. T 114.900 habitants (2002) i est situada a la costa mediterrnia de la pennsula del Sina a mig cam entre el canal de Suez i la frontera israeliana al nord de Gaza, per propera a la franja de Gaza. 

El seu nom vol dir "Cabanes de palma" (que en hebreu es diu Sukkot, per no correspon a la bblica Sukkot). Rep el nom del uadi al-Arish que recull les aiges de part del Sina (el nord i el centre). 

A la ciutat hi ha algunes facultats de la Universitat del Canal de Suez A la vora de la ciutat hi ha un aeroport internacional. Una autopista va entre el canal (Al-Kantara) i la frontera de Gaza. La via frria est en reparaci. Projectes d'irrigaci preveuen l'establiment al Sina de tres milions de persones.

 History .
La ciutat va sorgir d'un establiment bedu prop de la vila ptolemaica de Rhinocolura o Rhinocorura.  Tot i el seu inters arqueolgic no s'ha fet cap excavaci a la zona, Ja en temps dels bizantins s'anomenava Laris. El rei Baldu I de Jerusalem va morir en aquesta ciutat el 1118. Governada pels mamelucs va passar als otomans el 1517, que el 1560 hi van construir algunes fortificacions. La fortalesa fou assetjada pels francesos durant 11 dies i conquerida el 19 de febrer de 1799. La van abandonar l'any segent en virtut del tractat d'Al-Arish pel que els franceses evacuaven Egipte. A la I Guerra Mundial la fortalesa fou destruda per un bombardeig britnic. El 1956 breument, i del 1967 al 1979, fou ocupada per Israel. Fou retornada a Egipte pel tractat de pau signat per Anwar al-Sadat i ms endavant esdevingu un dest turstic

 Referncies .
 Mapa de ciutats i temples egipcis: http://unimaps.com/egypt/index.html;
 Campanyes militars al Sina: http://es.wikipedia.org/wiki/Campaa de Palestina y Sina  (en castell);
 Michael Oren - 6 Days of War,(Oxford, 2002), ISBN 0-345-45912-4, pp. 65, 72, 91, 154, 160, 168, 175, 180, 181, 192, 202, 209, 211, 212, 214, 216, 220, 256, 263-265, 267-268, 270, 309.

Enllaos externs.
 Falling Rain Genomics, Inc. - Al-Arish, Egipte;

.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361984" title="Hans Adolph Brorson" nonfiltered="927" processed="924" dbindex="140934">

Hans Adolph Brorson (Randup, Slesvig, 20 de juny de 1694 - Ribe, 3 de juny  de 1764) fou un clebre compositor de salms dans.

Fill d'un pastor protestant estudi teologia i s'orden el 1721, exercint llur ministeri a Randup, nomenat prebost de la catedral de Ribe (1737), va obtenir aquell bisbat (1748). s doctor en teologia a Copenhaguen (1760), amb la tesi De Vexillo ecclesiae. La manca de salut, la pobresa amb la que lluitava i la pena que li ocasion la prdua successiva de la seva primera esposa i els seus 10 fills, l'ensorr en la ms profunda melangia, a la que cerca remei composant i traduint de l'alemany, salms que, si b alguns sn d'un gust dubts, reflecteixen pel contrari una fe arrelada, delicat sentiment de la naturalesa i belleses prctiques degudes principalment a una candida senzillesa de l'autor. Publicats en quaderns solts s reuniren desprs amb el ttol de Troens rare Klenodie (Copenhaguen, 1739).

El seu fill Broder Brodersen (1728-1773), pastor i prebost de la referida catedral de Ribe, public una altra collecci desprs de la mort del seu pare titulada Svanesang (1765). Els salms de Brorson, desprs de retocats i fora modificats, figuraren en les colleccions de Pontoppidau, de Guldberg; Saetoft els incloa en la Biblioteca teolgica de Moeller (1820, t. XVII i XIX.

El seu renebot Andrew Brorsen 1754-1833), rector de l'escola de Herlufsholm, expurg de correccions i afegits, una edici del Troens rare Klenodie (1823), temptativa que si fou censurada per la critica, va merixer l'aprovaci general i popularitz de bell nou el nom del gran salmograf del segle XVIII, fins que Holm, encoratjat per l'xit obtingut, public una collecci complerta de les obres d'aquell sense correccions ni esmenes, en la que hi figuraren els salms i els cants religiosos (Copenhaguen, 1830), la qual fins el 1862 s'imprim set vegades. Posteriorment s'han fet moltes edicions d'aquestes obres. Els salms de Brorson conformen aproximadament la desena part del Salteri dans i figurant tamb en els saltiris noruecs d'Hauge i Landstad.

Referncies.
 Tom 9 de l'Enciclopdia Espasa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361986" title="Tomba del Soldat desconegut" nonfiltered="928" processed="925" dbindex="140935">


La tradici de la tomba del Soldat desconegut va nixer de la Primera Guerra Mundial i es troba a nombrosos pasos. Aquesta tomba cont les restes d'un soldat mort al combat i del que se n'ignoren el nom i alguna vegada fins i tot la nacionalitat.

La primera tomba del Soldat desconegut es troba a Londres a l'abadia de Westminster i data de 1920. Frana ha seguit l'any segent amb una tomba del Soldat desconegut collocada sota l'arc de Triomf en honor dels combatents morts durant la Primera Guerra mundial.

 Al mn .

 Anglaterra: la tomba del Soldat desconegut, a Londres.

 Blgica: veure Columna del Congrs a Brusselles.
    
 Canad: la tomba del Soldat desconegut, a Ottawa.
    
 Catalunya: el Fossar de les Moreres, cont les restes de combatents desconeguts morts durant la defensa de Barcelona, en la Guerra de Successi Espanyola (1701-1715).
    
 Estats Units: tomba dels Soldats desconeguts, al Cementiri nacional d'Arlington, prop de Washington.
    
 Frana: la tomba del Soldat desconegut, a Pars.
    
 Iraq: la tomba del Soldat desconegut, a Bagdad ( + vista satllit a WikiMapia).
    
 Itlia: la tomba del Soldat desconegut situada al monument a Vctor Manuel II d'Itlia a Roma.
    
 Portugal: la tomba del Soldat desconegut, al Monestir de Batalha.
    
 Rssia: latomba del Soldat desconegut, a Moscou.
    
 Algria: la tomba del Soldat desconegut, a Alger.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361988" title="Roelos de Sayago" nonfiltered="929" processed="926" dbindex="140936">

Roelos de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361989" title="Joan Rovira i Cervera" nonfiltered="930" processed="927" dbindex="140937">
Joan Rovira i Cervera (Fogars de Montcls, 1928) s empresari agrcola i va ser alcalde de Fogars de Montcls entre els anys 1983 i 1987.

Joan Rovira s el propietari de Can Rovira, una explotaci agrria del nucli de la Costa de Montseny. Descendeix d'una famlia molt vinculada a l'administraci municipal de Fogars: el seu besavi Esteve Argem i Puig va ser alcalde en el perode 1923-1924 i regidor en l'any 1930; el seu avi, Joan Rovira i Bruguera, presid el consisteri diverses vegades  (1916-1920, 1922-1923, 1930), i el seu pare Esteve Rovira i Argem fou regidor durant els anys 1943-1953. Rovira i Cervera entr al consistori com a regidor molt jove, a l'any 1953. Posteriorment, va ser tinent d'alcalde del consistori de 1979. En les segents eleccions es present per CDC i va ser escollit alcalde pel perode del 8 de maig del 1983 al 30 de juny del 1987. En el seu mandat es van construir els locals socials i les depuradores dels nuclis de Mosqueroles i de la Costa del Montseny, i es va cedir al Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona la carretera de la Costa a Montseny perqu aquest organisme l'asfalts i en tingus cura del manteniment.

Ultra la seva tasca de gesti municipal, Bruguera va ser jutge de pau de Fogars de Montcls de l'any 1972 al 1979 i presid la "Societat de Caadors de Fogars i Campins" des de l'any 1988 fins al 1996.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361992" title="Salce" nonfiltered="931" processed="928" dbindex="140938">

Salce s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361993" title="Al-Arkam" nonfiltered="932" processed="929" dbindex="140939">
Al-Arkam (594-673 o 675) fou un dels companys del Profeta Mahoma de nom complert suposadament Al-Arkam ibn Abil l-Arkam Abu Abd Allah (per era fill d'Abd Manaf). Pertany al clan Makhzum de la Meca. Es va convertir quan tenia entre 7 i 12 anys.

Una casa seva al tur al-Safa, que possea per causes desconegudes, va servir des del 614 com a quarter general i centre del moviment musulm. Va seguir a Mahoma a Medina. Va lluitar a Badr i a altres combats per no es va destacar. 

La casa seva va quedar dins la seva famlia fins que fou comprada pel califa al-Mansur, i desprs va pertnyer a al-Khayzuran, mare d'Harun al-Rashid, i fou coneguda des llavors com la "Casa d'al-Khayzuran".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361998" title="Rompetechos" nonfiltered="933" processed="930" dbindex="140941">
Rompetechos s un personatge fictici de cmic del dibuixant de cmics barcelon Francisco Ibez.

Descripci.

Rompetechos s un personatge cabut, baixet, miop i despistat. Les historietes ens conten la vida d'aquest personatge en la qual se succeeixen situacions gracioses provocades per la seua falta de visi.
Rompetechos realitza accions quotidianes, per no ixen com degueren ja que la seua miopia li fa veure el mn d'altra forma.

 Creaci .
Hi ha dues versions contradictries sobre naixement del personatge.

D'una banda est la versi de Francisco Ibez, segons la qual el cap Francisco Bruguera tenia una gran afici per un personatge dels comenaments de el cinema anomenat Rompetechos, pel que va demanar a Ibez que dibuixara un personatge amb el mateix nom. Ibez llavors li hauria donat la volta a l'ordre creant un personatge baixet i miop.

L'altra versi s de Vicente Palomares, periodista i escriptor que va dirigir la revista Mortadelo durant la primera meitat dels anys 70  segons la qual el personatge estava basat fsicament en un membre de la redacci cridat Ernesto Prez Mas.

Possiblement una inspiraci va ser el personatge de Mr. Magoo de la productora de dibuixos animats O.P.A.

Apareix per primera vegada en 1964 en la revista To Vivo.

 Crtica .

El personatge ha estat criticat per algunes persones que consideren que en aquestes historietes es fa burla de la miopia.

A aquestes crtiques Ibnez sempre ha respost que ell mateix pateix miopia des de jove i que, per tant, en tot cas seria una burla cap a si mateix, per que de fet, l'nica cosa que se cerca s provocar el riure mitjanant un arquetip recognoscible i no burlar-se de la tara fsica en si.
No obstant aix, si l'explicaci que el personatge es basa en un membre de la redacci fra certa, llavors si podrem parlar d'un cert component de burla.

 Les historietes .

L'esquema habitual d'una historieta de Rompetechos sol ser el segent: El personatge t la necessitat de fer o comprar alguna cosa, pel que comena a anar d'un costat a un altre provocant multitud de desastres degut al fet que la seua falta de visi li fa confondre'l tot (per exemple; confon a un jove cabellut amb una margarida i procedeix a "arrancar-la" o a un home disfressat de vking amb un crvol i intenta caar-lo,etc.) Si el que intenta s comprar alguna cosa invariablement llegir mal tots els cartells (per exemple "camiseria" en lloc de "comissaria") i desprs tindr un dileg surrealista amb l'empleat de la botiga. En aquests casos Rompetechos usualment agredeix verbalment a aquells que ell pensa que li estan prenent el pl. Finalment, la situaci acaba fent-se insostenible i acaba de forma violenta.

 Revistes i recopilacions .

La primera aparici va ser en 1964 en la revista To Vivo de la Editorial Bruguera

En 1968 es pot dir que era la figura visible de la revista Din Dan, ja que apareixia tant en la portada com en el ttol.

Tamb va tenir les seues prpies revistes cridades Sper Rompetechos i Rompetechos extra a la fi dels 70

Recopilacions de les seues historietes es poden trobar en diversos cmics de la Collecci Ol, tant en Editorial Bruguera com en Edicions B. En 2004, amb motiu del seu 40 aniversari es va fer un recopilatori en format Super Humor, un volum que contenia la seua primera aventura i molt material del personatge.

 En carn i os .

En la pellcula La gran aventura de Mortadelo i Filemn (basada en altres personatges d'Ibez, Mortadello i Filem) apareix Rompetechos interpretat per Emilio Gavira. En la pellcula Rompetechos apareix com un reaccionari nostlgic del rgim franquista, la qual cosa s una mica ali als cmics. Sobre a Javier Fesser, el director, va declarar: "un home baixet, amb bigoti i que est sempre cabrejat ha de ser fatxa". En la segona pellcula d'imatge real, Mortadello i Filem. Missi:Salvar la Terra, aquestes connotacions franquistes van ser suprimides.

 Trivia .

 El personatge s el favorit del seu autor i a causa de a sol aparixer molt sovint en altres sries d'Ibez.
 s un dels personatges d'Ibez menys exportats a l'estranger per la dificultat de traduir els jocs de paraules de la srie.
 Va tenir la seua prpia emissi de segell a Espanya.
 En un nmero especial de la revista Din Dan de finals dels 60 Rompetechos es cola en les historietes d'altres personatges pel fet de que no aconsegueix trobar la seua pgina, i finalment acaba donant-li la murga al propi Ibez.

Referncies.

Enllaos externs.

Rompetechos a Personajes de tebeo. ;
La mirada de Rompetechos corra, jefe, corra. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="361999" title="Torregamones" nonfiltered="934" processed="931" dbindex="140942">

Torregamones s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .



En el consistori de 2007 hi ha quatre regidors del PSOE, dos del PP i un del PREPAL.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362002" title="Villadepera" nonfiltered="935" processed="932" dbindex="140943">

Villadepera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362003" title="Villar del Buey" nonfiltered="936" processed="933" dbindex="140944">

Villar del Buey s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Comprn els nuclis de Cibanal, Pasariegos, Formariz de Sayago, Fornillos de Fermoselle i Pinilla de Fermoselle.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362006" title="Villardiegua de la Ribera" nonfiltered="937" processed="934" dbindex="140946">

Villardiegua de la Ribera s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362008" title="Los cacharros majaretas" nonfiltered="938" processed="935" dbindex="140948">

Los cacharros majaretas (Les andrmines guillades, originalment en castell) s la vint-i-uena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1974.

Argument.
La T.I.A. vol entrar a formar part de la M.O.S.C.A. (Mundial Organization Secreten Control Agency). Aquesta organitzaci exigeix que les seves filials tinguin uns moderns sistemes de transport i els vehicles de la T.I.A. sn una mica antics. Per  aconseguir entrar a la M.O.S.C.A. la T.I.A. s'ha proposat renovar els seus mitjans de transport, pel que comptar amb l'ajuda del professor Bacteri, que dissenyar i fabricar els vehicles i en Mortadello i en Filem els hauran de provar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362011" title="Antiphonarium Benchorense" nonfiltered="939" processed="936" dbindex="140949">
El Antiphonarium Benchorense va ser un antic manuscrit llat, suposadament escrit en la Abadia de Bangor, en el territori que en l'actualitat s l'Irlanda del Nord.

El cdex, trobat per Muratori en la Biblioteca Ambrosiana de Mil i denominat per ell com Antifonari de Bangor (Antiphonarium Benchorense), va ser portat a Mil des de la Abadia de Bobbio, juntament amb molts altres llibres, pel cardenal Federico Borromeo quan ell va fundar la Biblioteca Ambrosiana el 1609.

Enllaos externs.
El Antifonari de Bangor: un manuscrit irlands antic ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362018" title="Prado" nonfiltered="940" processed="937" dbindex="140950">

Prado s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362023" title="Comarca de Tbara" nonfiltered="941" processed="938" dbindex="140951">
Comarca de Tbara s una comarca de la provncia de Zamora situada geogrficament al centre-oest de la provncia, en la zona de transici entre Aliste i Tierra de Campos, ra per la qual alguns gegrafs la situen dins les comarques d'Aliste o a la Tierra de Alba. Els lmits geogrfics els marquen al nord la Sierra de la Culebra, a l'oest el riu Aliste, al sud l'embassament de Ricobayo i a l'est el riu Esla. Limita al nord amb la comarca de Benavente y Los Valles i La Carballeda, al sud amb Tierra de Alba, a l'oest amb Aliste i a l'est amb Tierra de Campos i Tierra del Pan.

La forta emigraci ha deixat gaireb despoblada des de la dcada dels seixanta. Els corrents migratoris es van produir especialment cap al Pas Basc, Astries, Catalunya, Madrid i el centre d'Europa. Aix, de 6.046 habitants que tenia el 1970, baix a 4.710 el 1981 i a 3.719 el 1991.
 
 Municipis .
 Losacio;
 Tbara;
 Ferreras de Arriba;
 Ferreruela;
 Faramontanos de Tbara;
 Moreruela de Tbara;
 Pozuelo de Tbara;

 Enllaos externs .
 Web amb informaci de la comarca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362024" title="Arrajan" nonfiltered="942" processed="939" dbindex="140952">
Arrajan o Arradjan s una ciutat medieval d'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars. Avui sn unes runes a uns 7,5 km de Behbah n, a la comarca d'Ar  n, prop de la riba sud del riu Kordest n, a l'entorn del santuari d'Em mz da Re  . Les runes deixen veure molt poca cosa.

La ciutat apareix esmentada com Arra  n R m-Qob  , Ber m-Qob  , Abar-Qob   i Beh az  med-e Kav   i s'atribueix la seva fundaci al rei sassnida Kobad I (484, 488-97 i 499-531). Vers una data posterior al 500 va fer una campanya a Amida i va agafar 80.000 presoners que va establir a Fars i Khuzestan  que van construir la ciutat. El rabs la van anomenar Wamukubadh o Amid-Kubadh. La ciutat fou centre del treball del lli, i va ser prospera fins al segle X. El 1052 tenia uns 20000 habitants per ja estava en decadncia; era objecte de lluites entre els fills del buwyhida Abu Kalidjar; entre 1053 i 1057 va canviar de mans unes quantes vegades. El 1085 va patir un terratrmol i ja no es va recuperar; ms tard va sorgir Behbah n, al sud de la ciutat i els que quedaven s'hi van traslladar.

L'antiga provncia d'Arrajan correspon mes o menys al districte (ahrest n) de Behbah n a la moderna provncia de Khuzestan. La provncia tenia al oest el riu Kordestan i s'estenia per un territori al nord-oest d'aquest; al nord el riu Khersan  i les muntanyes (40 km al nord d'Arrajan); a l'est pel K h-e Den r massif (a 60 km d'Arrajan), i el riu Zohra, amb un territori a l'est del Zohra fins a Jann ba (Gan va); i al sud el golf Prsic. Ciutats de la provncia foren Arra  n, Jann ba (les runes properes a la moderna Gan va al Golf), R ahr que era la sassnida R v-Arda r (runes a uns 25 km al sud-est d'Arra  n, a la riba del riu Hend  an) i S n z (runes a uns 23km al sud-est de Bandar Dayl m, a la costa del golf). Al-Makdasi i altres esmenten 47 llocs de la provncia d'Arrajan entre els quals J ma, al districte de Bel d- b r (runes a uns 30 km al nord d' Arra  n a la riba del Kordest n), Jonba -Malla  n (runes a uns 75 km a l'east d'Arra  n al cam de Shiraz), i  Mahr   b n (runes a la vora del golf a 17 km  al nord de Bandar Dayl m).

El domini buwyhida es va acabar el 1055 i va seguir el seljcida. Desprs d'aquest temps es esmentada com K ra Qob  -korra o K ra Qob  . Els ismalites van posseir tres fortaleses: Qa  at al-Je   (runes a 15 km nord-est d'Arra  n a les muntanyes), Qa  at  al   n o Dez Kel t (runes a uns 50 km al sud-est d'Arra  n), i Qa  at al-N  er (runes a uns 30 km al nord d'Arra  n, prop de J ma).  D'aquestes fortaleses atacaven tota la comarca i finalment van dominar aquesta al segle XIII fins a l'arribada dels mongols. Encara que administrativament va desaparixer com entitat (una de les 5 provncies del Fars) al segle XIII, va romandre com a regi natural. Modernament la seu del districte fou K hg l ya o Behbah n.

Les runes foren descobertes per C. de Bode.

 Referncies .

Enciclopdia Iranica, article Arrajan ;
Enciclopdia del Islam, article Arradjan;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362035" title="Ferreruela" nonfiltered="943" processed="940" dbindex="140954">

Ferreruela s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362042" title="Faramontanos de Tbara" nonfiltered="944" processed="941" dbindex="140955">

Faramontanos de Tbara s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362044" title="Moreruela de Tbara" nonfiltered="945" processed="942" dbindex="140956">

Moreruela de Tbara s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362047" title="Tonalitat" nonfiltered="946" processed="943" dbindex="140957">


En teoria del color, una tonalitat s un color "pur", o caracteritzat per una sola  longitud d'ona a l'interior de l'espectre visible (o espectre ptic) de la llum. En pintura hi ha un concepte corresponent de color "pur", o sense addici de pigments blancs o negres.

A la representaci els colors a l'espai RGB, la tonalitat es pot pensar com un angle  . Si R, G i B sn les coordenades de colors a l'espai RGB (en una escala de 0 a 1),  , la lluminositat i  , la saturaci ptica, la tonalitat s'obt amb

;
Com s'obt d'aquesta frmula,   = 0  correspon al vermell,   = 120 , al blau, i   = 240 , al verd.

Les coordenades RGB s'obtenen aix:
;
;
 ;

	
Des del coordenades RGB es pot extreure els valors de tonalitat, saturaci i lluminositat, i viceversa, aquests tres valors sn suficients per designar un color. L'espai de color HSB est utilitzant la tonalitat, la saturaci i la lluminositat com a coordenades. La tonalitat s una de  les tres coordenades per a la representaci d'un model de color HSL.

 


Vegeu tamb.
 Saturaci cromtica;
 Lluminositat;
 Contrast (visi);
 HSB ;
 HSL;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362050" title="Pozuelo de Tbara" nonfiltered="947" processed="944" dbindex="140958">

Pozuelo de Tbara s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362051" title="Campionat d'Europa de Futbol Australi 2008" nonfiltered="948" processed="945" dbindex="140959">


El III Campionat d'Europa de Futbol Australi es disput l'11 d'octubre de 2008 a Praga, Repblica Txeca i va comptar amb la participaci de 12 seleccions.

Participants.



Fase Inicial.

Llegenda






























Fase final.



Vuitens de final

 Alemanya, Anglaterra, Crocia i Sucia passen directament a quarts de final.






Posicions 9 a 12




Quarts de final






Posicions 5 a 8




Semifinals




Posicions 11-12

Posicions 9-10

Posicions 7-8

Posicions 5-6

Posicions 3-4

FINAL




Classificaci final.



 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Campionat d'Europa de futbol australi;
Selecci Catalana de Futbol Australi;

Enllaos externs.
Lloc web de l'Europeu 2008;
Resultats a The Footy Record;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362052" title="Molezuelas de la Carballeda" nonfiltered="949" processed="946" dbindex="140960">

Molezuelas de la Carballeda s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362053" title="Fresno de Sayago" nonfiltered="950" processed="947" dbindex="140961">

Fresno de Sayago s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362054" title="Ferreras de Arriba" nonfiltered="951" processed="948" dbindex="140962">

Ferreras de Arriba s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Villardeciervos a l'oest, Otero de Bodas al nord, Ferreras de Abajo al nordoest i est, Tbara al sudest i Riofro de Aliste al sud.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362055" title="Santiago (Cap Verd)" nonfiltered="952" processed="949" dbindex="140963">

Santiago (Santiago en portugus, Crioll cap-verdi: Santiagu), amb una poblaci d'aproximadament 250.000, es la major illa de Cap Verd de Sotavento.

Posseeix una important industria: manufacturera pesquera i agrcola.

 Pobles .
 Ivone Ramos;

 Muntanyes .
Pico da Antnia;
Serra da Malagueta;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362061" title="Granja de Moreruela" nonfiltered="953" processed="950" dbindex="140964">

Granja de Moreruela s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  En el seu terme municipal hi ha el Monestir de Moreruela  (segle XII).

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362062" title="Colla de Sant Medir Monumental" nonfiltered="954" processed="951" dbindex="140965">
La Colla de Sant Medir Monumental fou fundada el 14 de desembre de 1948 en el neurlgic restaurant Monumental del carrer Gran de Grcia per els Srs.Ramn Lloret, Josep Cabanes i Joan Jo.

En la actualitat compte amb una trentena de socis que formen una gran famlia.

 Vegeu tamb .

 Federaci de Colles de Sant Medir;

 Enllaos externs .

 Bloc de la Colla de Sant Medir Monumental;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362065" title="Manganeses de la Lampreana" nonfiltered="955" processed="952" dbindex="140966">

Manganeses de la Lampreana s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Limita amb Granja de Moreruela i Villarrn de Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362070" title="Contrast (visi)" nonfiltered="956" processed="953" dbindex="140967">


El contrast es defineix com la diferncia relativa en intensitat entre un punt d'una imatge i els seus voltants. 

Un exemple senzill s el contrast entre un objecte de lluminositat constant sobre un fons d'una lluminositat constant. Si totes dues superfcies tenen la mateixa lluminositat, el contrast ser nul, i l'objecte tant fsica com perceptivament ser indistingible del fons. Segons s'incrementa la diferncia en lluminositat l'objecte ser perceptivament distingible del fons una vegada assolit el llindar de contrast, que se situa al voltant del 0.3% de diferncia en lluminositat, (per exemple: Legge & Kersten, 1987). 

Contrast en figures peridiques .

En el cas de figures peridiques simples, com enreixats que varien la seva lluminositat seguint una funci sinusodal, s'usa un altre tipus de mesures del contrast. La ms senzilla, el contrast de Michelson es calcula mitjanant:

 ;

On   s el contrast de Michelson,  s el major valor de lluminositat de la imatge, i  s el menor valor de lluminositat de la imatge.

 Vegeu tamb .

 Lluminositat;
 Psicofsica;
 Visi;

Referncies.
 Legge & Kersten, 1987. Contrast discrimination in peripheral vision. J Opt Soc Am A. 4(8):1594-8. ;

Enllaos externs.

 Color, lluminositat i contrast;
 Luminance Contrast;
 Fonaments de la imatge fotogrfica digital;
 Do sensors "outresolve" lenses?;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362073" title="Piedrahita de Castro" nonfiltered="957" processed="954" dbindex="140968">

Piedrahita de Castro s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362075" title="Revellinos" nonfiltered="958" processed="955" dbindex="140969">

Revellinos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362076" title="San Agustn del Pozo" nonfiltered="959" processed="956" dbindex="140970">

San Agustn del Pozo s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362083" title="San Miguel del Valle" nonfiltered="960" processed="957" dbindex="140971">

San Miguel del Valle s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362086" title="Vega de Villalobos" nonfiltered="961" processed="958" dbindex="140972">

Vega de Villalobos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362087" title="Enreixat" nonfiltered="962" processed="959" dbindex="140973">

Els enreixats sn estmuls habitualment usats en percepci visual. Es caracteritzen per variar en alguna variable de manera peridica al llarg d'una dimensi, essent l'enreixat ms com el que varia la seva lluminositat seguint una funci sinusodal.

Inters teric.

Els enreixats sn tericament interessants per a les cincies de la visi perqu sn estmuls fcils de produir (un enreixat sinusodal posseeix fase, amplitud i freqncia) i sn discrets en l'espai de Fourier. Poden produir percepci del moviment canviant la seva fase amb el temps.


 Vegeu tamb .
 Lluminositat;
 Contrast;
 Percepci del moviment;
 Psicofsica;
 Visi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362091" title="Vidayanes" nonfiltered="963" processed="960" dbindex="140974">

Vidayanes s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362094" title="Villalba de la Lampreana" nonfiltered="964" processed="961" dbindex="140975">

Villalba de la Lampreana s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362097" title="Villalobos" nonfiltered="965" processed="962" dbindex="140976">

Villalobos s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362098" title="Anzio Annie" nonfiltered="966" processed="963" dbindex="140977">
El Krupp K5 va ser un can ferroviari utilitzat per l'Alemanya nazi en la Segona Guerra Mundial.

Descripci.
Totes les sries Krupp K5 consistien en un can d'uns 21.5 metres muntat en una muntadura fixa. Aquesta muntadura estava muntada en un parell de 12 rodes dissenyades  per ser operades en trens militars i comercials alemanys.

El principal can del K5 s del calibre 283 mm. 

Histria.
EL K5 va ser el resultat d'un programa creat en la dcada de 1930 per desenvolupar canons ferroviaris per donar suport a la Wehrmacht en el 1939. El desenvolupament del K5 va comenar al 1934 amb la primera prova fins0 al 1936. En les proves inicials s'utilitzava un can de 150 mm anomenat K5M.



La producci port a 8 canons en servei durant l'invasi de Frana, per van haver problemes eamb aquest can. Els canons van ser segurs fins al final de la guerra, sota la designaci K5 Tiefzug 7 mm.

Tres d'ells s'installaren en el Canal Angls a costa d'atacar al transport martim en el canal de la Mnega, i demostr ser reeixit en aquesta missi. 

Fins al final de la guerra, el desenvolupament va permetre que el K5 el foc de projectils amb l'ajuda de coets per augmentar la gama. L'xit d'aquesta aplicaci va ser l'elecci del K5Vz. 

Un ltim experiment portava dos canons de 310 mm per permetre el tir del Peenemnder Pfeilgeschosse. Les dos armes van ser modificades amb el nom de K5 Glatt. 

Altres propostes s'en feren per modificar o crear nous models del K5 que mai es va veure en producci. En particular, va haver-hi una srie de plans per fer que el can estigus a sobre del xasss del tanc Tiger. Aquest projecte va est terminat finalment en la capitulaci d'Alemanya. 

Anzio Annie. 



El can Alemany K-5 "Leopold" (lies "Anzio Annie") "Anzio Annie" i "Anzio Express" van ser els noms utilitzats pels aliats perqu un K5 (E) va bombardejar-los en la platja d'Anzio durant la Segona Guerra Mundial. Els alemanys l'anomenaven "Robert" i "Leopold". 

Els canons van ser descoberts en la ciutat de Civitavecchia, el 7 de juny de 1944, poc desprs de la ocupaci de Roma per part dels aliats. Robert havia sigut parcialment destrut i Leopold tamb estava malament, per no tant. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362099" title="Villrdiga" nonfiltered="967" processed="964" dbindex="140978">

Villrdiga s un municipi de la provncia de Zamora a la comunitat autnoma de Castella i Lle.   

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362107" title="Saturaci cromtica" nonfiltered="968" processed="965" dbindex="140979">
 

A la teoria del color i a disciplines relacionades com la fotografia, la saturaci o puresa s la intensitat d'una tonalitat especfica. Una tonalitat molt saturada t un color viu i que ressalta; en disminuir la saturaci, el color es torna ms dbil i griss. Si s'anulla completament la saturaci, el color es transforma en una tonalitat de gris. En conseqncia, per exemple,  la dessaturaci d'una fotografia digital s una de les tcniques amb qu es pot transformar una imatge en color en una en blanc i negre. 

La saturaci s una de les tres coordenades amb qu es defineix un color en el sistema Hue Saturation Lightness(HSL) i Hue Saturation Brightness (HSB).

La saturaci d'un color depn de la intensitat de la llum i de l'espectre de longitud d'ona on ve distribuda. El color pur s'obt quan la llum s en una sola longitud d'ona, com en el cas del lser. 

Per dessaturar un color en un sistema sostractiu (com l'aquarella) s'hi pot afegir blanc, negre, gris, o el color complementari.

Vegeu tamb. 

 Tonalitat;
 Lluminositat;
 Contrast;
 Filtre polaritzador;
 Model de color HSB;
 Model de color HSL;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362110" title="Jacint Labaila i Gonzlez" nonfiltered="969" processed="966" dbindex="140980">
Jacint Labaila i Gonzlez (Valncia, 1833 - 1895) fou un poeta i escriptor valenci. Es llicenci en dret el 1856 i fou membre d'El Liceu de Valncia. Va escriure poesia en catal i teatre en castell, aix com algun llibret de sarsuela musicat per Josep Jord i Valor. El 1868 fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona i, influt per la Renaixena a Catalunya, el 1878 fund la societat Lo Rat Penat amb Constant Llombart i Teodor Llorente i Olivares. De 1880 a 1881 fou president de Lo Rat Penat,  i va obtenir la flor natural als Jocs Florals de 1882.
 
 Obres .
 Poesia .
 Flors del Tria (1868) ;
 Flors del meu hort (1882);
 Cant a Teresa, traducci al catal de Jos de Espronceda.
 Teatre .
 El arte de hacerse amar (1856);
 La nave sin piloto (1861);
 Me entiende usted? (1867);
 Ojo al Cristo! (1886);
 Los comuneros de Catalua (1871) ;
 El rey se divierte tradut al castell de Victor Hugo;

 Enllaos externs .
 Jacint Labaila a enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362111" title="Tonalitat (desambiguaci)" nonfiltered="970" processed="967" dbindex="140981">


 ptica: Tonalitat (color);
 Msica: ;
Tonalitat en msica s un sistema d'organitaci dels sons musicals que ha prevalgut a Occident des d'aproximadament el segle XVII.
Tonalitat parallela ;
Tonalitat relativa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362113" title="Rafael Ferrer i Bign" nonfiltered="971" processed="968" dbindex="140982">
Rafael Ferrer i Bign (Valncia, 1836 - 1892) fou un escriptor i periodista valenci. Tot i que estudi dret, no va exercir i va collaborar als diaris valencians Ilustracin Valenciana, El Eco del Turia, La Opinin, Las Provincias, Almanaque de Valencia i El Museo Literario. Particip en la Renaixena en catal, i fou soci de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona el 1868, per va mantenir una forta polmica amb Vctor Balaguer, perqu mantenia que el moviment reneixencista havia de mantenir-se en l'apoliticisme. El 1871 fou premiat per la Societat Econmica d'Amics del Pas de Valncia i el 1878 particip en la fundaci de la societat Lo Rat Penat, de la que en fou president el 1881-1882 i que mantingu en el seu esperit apoliticista.

 Obres .
 Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i Valncia) (1866) ;
 La creuada dels poetes (1867);
 Estudio histrico-crtico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), traduda al catal el 1878 al diari Lo Gai Saber ;

 Enllaos externs .
 Rafael Ferrer i Bign a enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362115" title="Vicent Pueyo i Ario" nonfiltered="972" processed="969" dbindex="140983">
Vicent Pueyo i Ario (Valencia, 1832 - 1883) fou un poltic valenci. El 1855 es llicenci en dret a la Universitat de Valncia, i ja el 1864 fou regidor de l'ajuntament de Valncia per la Uni Liberal. Durant el Sexenni Democrtic es vincul als partidaris d'Alfons de Borb (futur Alfons XII), de manera que el 1875 esdevingu novament regidor de l'ajuntament de Valncia i diputat provincial el 1876-1877. El 1877 fou vicepresident de la Diputaci de Valncia. Considerat un personatge conciliador dins els corrents del nou Partit Liberal Conservador al Pas Valenci, el juliol de 1879 fou nomenat alcalde de Valncia, tot i que dimit el 1881 quan toc el torn al Partit Liberal. Tamb fou membre de la Societat Valenciana d'Agricultura i de la societat literria Lo Rat Penat, de la que en fou president el 1882-1883.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362118" title="Contrast (desambiguaci)" nonfiltered="973" processed="970" dbindex="140984">


 ptica: Contrast (visi) ;
 Geografia: Contrast: Petit nucli de poblaci (Anoia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362119" title="Diada Nacional de l'Arag" nonfiltered="974" processed="971" dbindex="140985">

La Diada Nacional de l'Arag (oficialment, segons l'estatut d'autonomia aragons, Da Nacional de Aragn) se celebra cada any el 23 d'abril, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, patr de l'actual comunitat autnoma i de l'antic Regne d'Arag, declarat com a tal des del segle XV. l'Estatut d'Autonomia en fixa la data al seu article tercer, referent als simbols i la capitalitat, mitjanant la inequvoca frmula El Da Nacional de Aragn es el 23 de abril.

Histria.

La relaci de culte envers Sant Jordi a l'Arag data de l'any 1096, calendada en qu es va estendre pel regne la creena que la mediaci del sant a favor de les forces cristianes havia estat decisiva per a la victria a la batalla d'Alcoraz; batalla que determin la retirada de l'exrcit musulm que provava d'auxiliar la ciutat d'Osca, tot garantint la continuitat del setge aragons contra la plaa, i condu irremisiblement a la reconquesta de la valuosa ciutat per al regne.

El patrocini del sant sobre el regne es feu oficial l'any 1461, per dictat de les Corts d'Arag reunides a la ciutat de Calatayud per convocatria del rei Joan II. La festivitat quedava doncs establerta pel segent fur:

I aix mateix ordenam, que la festa de lo gloris Mrtir senyor Sant Jordi, que cau a XXIII dies d'abril, siga en el dit Regne inviolablement, i perptua, guardada, observada i celebrada solemnement: Aix come los dies de Diumenge i altres festes manades guardar. I tots los prelats en lo dit Regne sigan tenguts per esta manar de guardar i observar, sota eixes penes mateixes que deuen i son tengudes fer observar i guardar los Diumenges i altres festes.

Desprs dels Decrets de Nova Planta la festivitat aragonesa restaria abolida durant ms de dos-cents cinquanta anys. No va ser fins a un dia desprs de la constituci de la Diputaci General d'Arag (la primera instituci pre-autonmica de la transici), el 10 d'abril del 1978, que la festa va ser restituida. La declaraci del 23 d'abril com a festivitat prpia de l'Arag va ser votada i aprovada per unanimitat pels consellers de la dita diputaci, fent-se oficial en aquell moment sota el nom de Da de Aragn:

En atenci al carcter tradicional i histric que el dia 23 d'abril t per a l'Arag, per ser la festivitat de nostre senyor Sant Jordi, s'acorda aix mateix, per unanimitat de tots els senyors consellers, declarar la dita data de cada any, oficialment, "Da de l'Arag".

Aquesta declaraci prengu ms endavant el carcter de llei, essent aprovada la mateixa pel parlament autonmic el 16 d'abril del 1984. Aquesta llei estableix la condici de festiu autonmic per al dia 23 d'abril de tots els anys, condici de la que continua gaudint a l'actualitat. l'Adjectiu Nacional apareix per la menci a la naturalesa histrica de la diada, introduida al text d'en de la reforma estatutria que les corts ratificaren l'any 2007.

Actes vinculats.

El dia de Sant Jordi es fan diferents actes institucionals i culturals arreu de l'Arag:
Premios Aragn: Des del 1984 la Diputaci General d'Arag fa entrega de medalles i premis en especial reconeixement a diferents personalitats aragoneses. Actualment constitueixen els premis de major importncia de qu fa entrega el Gobierno de Aragn.
Es duen a terme diferents actes institucionals a les tres provncies aragoneses: Osca, Saragossa i Terol.
Als carrers de les diferents ciutats i villes de la comunitat autnoma s'hi fan actes populars, que inclouen actuacions musicals i representacions culturals com els tradicionals bailes de Gigantes y Cabezudos, cercaviles, Palotiaus, etc.
A la Plaza de Aragn de Saragossa, davant de l'esttua de Joan V de Lanua, Justcia Major executat per contravenir els interessos de la monarquia el 1591, s'hi elabora una catifa de flors grogues i rojes, formant les quatre barres d'Arag, amb la collaboraci dels ciutadans.
Alguns anys s'ha aprofitat la data tan remarcada per a fer actes reivindicatius en favor d'un major grau d'autogovern per a l'Arag, en contra del Pla Hidrolgic Nacional, etc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362120" title="Ciril Amors i Pastor" nonfiltered="975" processed="972" dbindex="140986">
Ciril Amors i Pastor (Russafa, Valncia, 9 de juliol de 1830 - Valncia, 27 de febrer de 1888) fou un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia i des del 1852 va exercir com a advocat. Fou assessor de Jos Campo Prez i membre del consell d'administraci de la Compaa de Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona. Al final de la seva vida tamb fou deg del Collegi Oficial d'Advocats de Valncia.

Deixeble de Francisco Carbonell Mag, cap del Partit Moderat, fou conseller provincial el 1862-1863 i president del Consell Provincial el 1864. El 1865 fou nomenat governador civil de Valncia, i durant el seu mandat orden la demolici de les muralles de Valncia, cosa que facilit l'expansi de la ciutat.

El 1867 fou escollit diputat pel districte de Llria a les Corts Espanyoles pel Partit Moderat, i s'hi va oposar al cap de govern Luis Gonzlez Bravo. Durant el Sexenni Democrtic fou un dels ms destacats promotors de la restauraci borbnica com a vicepresident del Cercle Alfons de Valncia i com a un dels organitzadors del pronunciament del general Martnez Campos de desembre de 1874, ja que l'instig a traslladar-se a Valncia per posar-se al capdavant del destacament d'Antonio Dabn. Antonio Cnovas del Castillo li va oferir un ttol de noblesa, per el rebutj.

El 1875 form part de la Diputaci provisional i de la Junta de Notables que va redactar la Constituci Espanyola de 1876. Aleshores es va aliniar amb els moderats i juntament amb Claudio Moyano es va oposar a la llibertat de cultes. No fou escollit diputat, per, a les eleccions per Valncia i Llria el 1876 i per Sogorb el 1879. S fou escollit el 1881 i 1886 diputat pel districte de Xtiva. Aleshores es reconcili amb el Partit Liberal Conservador de Cnovas i el 1884 fou nomenat Director General de Registres i Notariat.

Amb el marqus de Campo i Joan Navarro Reverter va formar el triumvirat que va emprendre les tasques fundacionals de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valncia, creada per Reial Ordre de 31 d'agost de 1877. Simultniament, es va vincular al moviment reneixencista valenci, i atnyer la presidncia de Lo Rat Penat l'any 1886, la qual no arribaria a exercir efectivament en estar ja afligit per la malaltia que li provocaria la mort.

La ciutat de Valncia va donar-li el seu nom a l'antic carrer del Port, on va tenir la seua residncia Ciril Amors.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362121" title="Arshgul" nonfiltered="976" processed="973" dbindex="140987">
Arshgul fou una antiga ciutat d'Algria entre Or i la frontera marroquina, a la desembocadura del riu Tafna en front de l'illa Rachgoun.

En el perode rom s'anomenava Portus Sigensis (Port de Siga) i fou la capital del rei Sifax de Numdia (abans de 215 aC-202 aC).

Al comenament del segle X fou concedida per Idris I al seu germ Isa ibn Muhammed ibn Sulayman; se sap que els idrssides en foren expulsats pels fatimites i la poblaci va emigrar cap a Crdova. En aquest mateix segle (segona meitat) Ibn Hawkal diu que fou reconstruda per un emir d'una tribu berber, els Miknasa, vassalls de Crdova i repoblada amb andalusins per fou destruda en les guerres al comenament del segle XI. Reconstruda, al final del segle segent segons al-Bakri pertanyia a Tremissn, i disposava d'un port, unes muralles amb quatre portes, una mesquita i dos banys un dels quals era anterior al islam, i durant anys fins al segle XII va patir els efectes de la guerra; al segle XII  al-Idrisi diu que era ja noms un fortalesa poblada amb un port d'avituallament d'aigua; a la primera meitat del segle XIII fou atacada pels Banu Ghaniya mallorquins seguidors dels almorvits; finalment al segle XVI fou abandonada quan els espanyols van atacar Or.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362122" title="Joan Bros i Bertomeu" nonfiltered="977" processed="974" dbindex="140988">
Joan Joaquim Pere Domenec Bros i Bertomeu (Tortosa, Baix Ebre, 1776 - Oviedo, 1865) fou un compositor catal.

Pass a Mlaga com a mestre de capella d'aquella catedral; successivament ocup el mateix crrec en les d'Oviedo i Lle (1823), poca en la qual tingu d'emigrar per llurs idees poltiques, retornant desprs d'alguns anys per a ocupar de nou la plaa que ja anteriorment havia desenvolupat a Oviedo, on mor a edat avanada. Escriv un poema simfnic titulat El Juicio Universal, publicat el 1854. En l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona s'hi conserven algunes obres d'aquest autor.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362123" title="Luis Gonzlez Bravo" nonfiltered="978" processed="975" dbindex="140989">

Luis Gonzlez Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Birritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i poltic espanyol. 
 Biografia . 
Va estudiar lleis a Alcal de Henares. Militant del Partit Progressista durant la Regncia de Maria Cristina de Borb va participar en la Milcia Nacional, va ser Diputat per Cadis en 1841, adquirint ms temprana i moderaci, el que li va permetre amb el suport de Narvez ser nomenat President del Consell de Ministres des del 5 de desembre de 1843 al 3 de maig de 1844. 

Va treballar per a Narvez dissolent la Milcia Nacional, va declarar el estat de setge, va dissoldre els ajuntaments, va imposar la censura a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina Isabel II quan era President del Consell. Tamb va crear la Gurdia Civil. La seva caiguda del govern el va dur com a diplomtic a Lisboa. Desprs del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revoluci de 1854 tement per la seva vida. 

Ja en 1864 va ser nomenat Ministre de la Governaci amb Narvez quan la poltica espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels successos de la nit de San Daniel, havent de dimitir en 1865 per a tornar novament l'any segent com a Ministre de la Governaci i el 1868 de nou com a President del Consell. La seva actuaci visceral va ser un ms dels elements que van deslligar la revoluci de 1868 que va donar pas al Sexenni Democrtic i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Birritz i es va unir als carlins. Tamb va ser membre de la Reial Acadmia Espanyola. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362127" title="Robin Widdows" nonfiltered="979" processed="976" dbindex="140990">
 Robin Widdows  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 de maig del 1942 a Cowley, Anglaterra.


 A la F1 .

Robin Widdows va debutar a la setena cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1968 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Brands Hatch.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362128" title="Psicologia conductista" nonfiltered="980" processed="977" dbindex="140991">
La psicologia conductista s un corrent de pensamient amb tres nivells d'organitzaci cientfica, que e scomplementen i retroalimentn recprocament: el conductisme, l'anlisis experimental del comportament i la enginyeria del comportament. Aquesta ltima comprn al seu torn tota una gama d'aplicacions tecnolgiques tant en el camp de la terapia com de la modificaci de conducta.

 El conductisme prpiament dit .

s la filosofia especial de la psicologia com a cincia del comportament, entenent aquest com la interacci entre l'individu i e seu context fsic, biolgic i social, cobrint aix un ampli rang de fenomens psicolgics en els plnols lingstico-cognitiu, emotiu-motivacional i motor-sensorial.

La filosofia especial s una filosofia de la praxis. Com a tal, sorgeix de les labors del quefer psicolgic i s'encarrega de discutir sobre els supsits, extensions i possibilitats del seu domini teric i aplicat, aix com de fixar posici i fomentar una actitud no reduccionista (ni fisiologista ni mentalista) per a buscar solucions als problemes de la disciplina (conductismo radical).

El conductisme depn d'una filosofia general de la cincia en psicologia, un asumpte que encara no est totalment dilucidat. Ontolgicament all definitori s el materialisme monista i el determinisme. Epistemolgicament, per als conductistes post-skinnerianos la filosofia s el "contextualisme", que considera la conducta com un "acte en context". s a dir, que ocurreix en el marc d'una determinada circumstncia l'anlisi del qual no es pot obviar. Des d'aquest punt de vista, el contextualisme s una forma de pragmatisme seleccionista. Per als interconductistes s important la filosofia analtica. Principalment la seminal en els treballs de Ryle y del segon Wittgenstein. Tamb es pot reconizxer aqu algo de materialisme dialctic en els treballs de Ribes. Pel que fa a concepcions sobre evoluci cientfica, alguns citen a Laudan (evolucions graduals) per oposici a Kuhn (revolucions). D'altra banda, els adeptes al conductisme psicolgic (Staats) parlen de "positivisme unificat" (post-positivisme).

En qualsevol dels casos, totes les vertents filosfiques sealades tenen clares diferncies respecte al positivisme lgic, en tant que reconixen un paper destacat a la conformaci social de l'ambient i de l'individu. Aix mateix, es diferncien del mecanicisme en tant que consideren en l'anlisi interrelacions complexes de variables interactuants.

 Enllaos externs .

http://www.conducta.org/;
http://www.comportamental.com/;
http://www.conductitlan.net/;
http://www.abacolombia.org.co;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362131" title="Cincies de la comunicaci" nonfiltered="981" processed="978" dbindex="140992">
 Les cincies de la comunicaci sn aquelles disciplines de les cincies socials que s'encarreguen d'estudiar l'essncia dels processos de comunicaci com a fenmens en si mateixos, els mitjans que s'empren i el conjunt semitic que construeixen, generant els seus propis mtodes d'estudi i eines analtiques.

 Descripci .
Aquesta jove branca disciplinria parteix de la sociologia, la qual li aporta les bases metodolgiques per als primers estudis duts a terme de forma sistemtica. A comenaments del segle XX, neix com a conseqncia de les inquietuds epistemolgiques que van generar l'aparici dels mitjans de comunicaci massius (primers diaris i radiodifusores, el primer mitj massiu electrnic de comunicaci).

Les cincies de la comunicaci sn avui en dia una eina bsica per comprendre la naturalesa de les societats, aix com la comunicaci diria entre persones o grup de persones, sigui en la seva dimensi institucional o comunitria.

Encara que s possible parlar ja de comunicaci massiva des de la invenci de la impremta de Gutenberg, no s sin fins a la dcada de 1920 quan es duen a terme els primers estudis sobre la influncia de la propaganda en el context de l'Europa de la preguerra, amb l'ascens dels rgims feixistes d'Alemanya i Itlia. Anterior a aquesta primera etapa de la disciplina, cal remetre fins i tot els clssics grecs. Aristtil en diverses ocasions van abordar el tema de la comunicaci, encara que sense aconseguir fer detonar la fundaci d'una escola dedicada de manera particular a aquesta disciplina.

Les cincies de la comunicaci inclouen una gran varietat d'especialitats, entre les quals destaquen: comunicaci social, periodisme, relacions pbliques, comunicaci institucional, xarxes, telecomunicacions, publicitat i comunicaci audiovisual entre d'altres.

L'objecte d'estudi de les cincies de la comunicaci -els processos i fenmens de comunicaci-, amb freqncia s tamb abordat per altres disciplines, entre les que s possible esmentar la lingstica, la sociologia, la antropologia social, la ciberntica i la psicologia, entre d'altres.

Entre aquestes altres est l'educaci des de la Pedagogia (educaci de la infantesa), fins a l'Andragoga (educaci d'adults).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362133" title="Vinya dels Pirineus" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="140993">
El cultiu de la vinya al Pirineu a l'Edat Mitjana era molt habitual i important. Noms fa cent anys que les vinyes eren el cultiu principal en molts indrets del Pirineu. Per a finals del segle XIX i a principis del XX va arribar a Catalunya una plaga anomenada filloxera que va fer desaparixer gran part de les vinyes de Catalunya i tamb als Pirineus. Anys ms tard es van empeltar ceps amricans als ceps autctons i va permetre erradicar la plaga, per tot i que es va recuperar a gran part del territori catal, als Pirineus es van recuperar poques vinyes i amb el temps s'han acabat perdent. Algunes comarques com l'Alt Urgell van optar per la introducci de vaques de llet.

En sn proves les terrasses que encara es troben als pobles alt urgellencs del Pont de Bar i Calviny, a prop de la Seu d'Urgell, entre altres. El Pont de Bar s un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pujaven des de la ribera del Segre fins els pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya. Els bancals del Pont de Bar sn, sense cap mena de dubte, un interessantsim exemple de la enginyera popular aplicada a les activitats per a la subsistncia.

Al Pont de Bar tamb es troba el Museu de la vinya i el vi de muntanya ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstruit desprs dels aiguats de 1982). A dalt s'exposa tot all que fa referncia al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota est dedicat a l'elaboraci del vi.

 La vinya actualment .
Actualment s'ha estat recuperant el cultiu de la vinya al Pirineu catal per dues raons: el canvi climtic i la pressi urbanstica al litoral catal han fet que els empresaris catalans del sector vitivincola busquin oportunitats al Pirineu. Per la seva part l'Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) ha comenat un projecte per recuperar el cultiu de de la vinya al Pallars Sobir a partir de ceps autctons que encara es conserven a la comarca i que foren plantats abans de la filloxera, segle XIX.

Algunes bodegues catalanes s'han plantejat desplaar les seves produccions al Pirineu. Una d'aquestes s les bodegues Torres (situades a l'Alt Peneds).

Bodegues Torres t una plantaci en plena producci al Pallars Juss en una finca relativament aprop d'una altra explotaci vitivincola, la de Bodegues Vila Corona. A Andorra i a la Cerdanya s'han comenat a fer projectes interessants com el d'una plantaci de vinya en una finca de Girul, a Meranges, situada a 1.700 metres d'alada. A Andorra s'elaboren cada any unes 800 botelles de vi etiquetat amb el nom de "Cim del Cel" produdes a partir d'una plantaci situada a Nagol (Sant Juli de Lria) a 1.200 metres d'alada.

Al municipi cerd de Meranges, un grup de socis han plantat uns 300 ceps, a 1.700 metres d'alada, amb la finalitat de produir vi de gel en el que s la vinya ms alta d'Europa.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362135" title="Teodard de Maastricht" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="140994">
Teodard de Maastricht, en Alemany Diethardt (nascut a Aquitnia 620, mort vers 670) era el bisbe de Maastricht de 662 a 669.

Era probalement parent de la famlia de les pipnides. Va ser un deixeble i el successor de Remacle. Va ser ordenat bisbe de Maastricht, on va ser el mestre del seu nebot i successor Lambert de Maastricht. Durant el seu govern, el bisbat patia de les nobles francs que pillardejavan-lo i oprimien la poblaci. Teodar va voler anar a veure el rei d'Austrsia Khilderic II que aleshores seia a Worms par a lamentar-se de la situaci. Els seus oposotirs van proseguir-lo i occir-lo, segons la llegenda, a Rlzheim aprop de Speyer a la Rennia-Palatinat on sempre es troba una capella de romeria.

Lambert de Lieja ha transferit i sebollit la seva despulla a Lieja.

L'esglsia catlica considera'l com un mrtir i va declarar-lo sant. El seu dies natalis se celebra el 10 de setembre. s un dels patrons de la ciutat de Maastricht i el patr dels negociants de bestiar.

Hi ha un altre sant Teodard de Narbona, mort al 893.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362136" title="Robert Gant" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="140995">
Robert Gant ( Robert Gonzlez va nixer el 13 de juliol del 1968, a Tampa, Florida, Estats Units ) es un actor nord-americ, ell a vegades s'acredita com a Robert J. Gant.

Biografia.

Gant comena actuant en anuncis de televisi.
Va assistir primer a la Universitat de Pennsilvnia, desprs feu dret a la Universitat de Georgetown. Si b va estudiar dret, mai va resultar la seua passi, interpretant va actuar en nombroses produccions teatrals. La seua carrera com a advocat el porta a Los ngeles, on ell acept formar part del bufet d'advocats ms gran del mn, aquest bufet va tancar poc desprs, per la qual cosa va decidir centrar tot el seu temps en actuar.

Des de 2001, Gant a treballat en la srie nord-americana Queer as Folk, aquest a estat el seu treball ms conegut.

Activisme.

Al 2003, Robert rep la distinci especial pels drets civils a l'Ajuntament de Nova York. Altres beneficiaris sn Sharon Gless, i Gale Harold, tamb de Queer as Folk. A 2004, Robert juntament amb altres membres de Queer as Folk, van ser honrats  per El Consell Nacional de Stonewall per la creaci de demcrates, i la presentaci positiva i amorosa de les famlies homosexuals en totes les seues variants.
Al seu temps a Hollywood no es limita a actuar, si b li dona temps a una srie d'actes filantrpics i causes poltiques, sobre tot es volca en actes al voltan de la gent gran en la comunitat LGTB. Ell recolza organtzacions com SAGE (Snior Promoci dels ancians GLBT) i GLEH (Gay and Lesbian Elder Housing). 
Ell tamb est desenvolupant un lloc web dedicat excusivament a la gent gran gai i les questions que els afecten.

Recolza Hillary Rodham Clinton en la seva candidatura presidencial pel Partit Democrta a la Casa Blanca.

A partir de 2007, Gant resideix a Los Angeles.

Organitzacions.
Gant dona suport a aquestes organitzacions:
 SAGE - Senior Advocacy for GLBT Elders;
 GLEH - Gay & Lesbian Elder Housing;


Enllaos Externs.
 The official Robert Gant website;
 ;
 Gantastic - America (La web oficial dels fans de Robert Gant);
 Something Positive: A Robert Gant fanlisting;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362137" title="Dies natalis" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="140996">
Dies natalis (llat per dia de naixement) s una expressi de la litrgia catlica per a designar la dia de la mort d'un mrtir.

L'esglsia catlica utilitza aquesta terminologia per a exprimir que un mrtir neix a la vida eterna el dia de la seva mort. s per aix que els catlics celebren sant Esteve, el primer mrtir de la histria, a l'endem de nadal, segons la llegenda el dia de naixement de Jess de Natzaret, per de fet una antiga festa solsticial, per a mostrar que tots els fidels poden renixer sants. 

El mot prov de la celebraci romana del Dies natalis solis invicti (trad.: dia de naixement del sol invincible) per a celebrar el solstici d'hivern.

Ms tard, el mot tamb va utilitzar-se per a designar la data de creaci de una universitat o de una organitzaci estudiantil.
Referncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362138" title="Princesas" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="140997">
 Princesas s una pellcula de cinema espanyola dirigida per Fernando Len de Aranoa.

 Fitxa artstica .
Actors principals:

Candela Penya (Caye)<br/ > Micaela Nevrez (Zulema)<br/ > Mariana Be (Pilar)<br/ > Llum Barrera (Gloria)<br/ > Violeta Prez (Caren)<br/ > Mnica Van Campen (ngela) Flora lvarez (Rosa)<br/ > Mara Ballesteros (Blanca)Alejandra Lorente (Mamen)<br/ > Luis Callejo (Manuel).  Alberto Ferreiro (Voluntario)<br/ > Marc Martnez (adolescent);

 Argument .

Compta la histria de dues prostitutes amigues, Caye, espanyola, i Zulema, immigrant, i les dificultats que comporta el seu mode de vida, aix com la tensi en el collectiu de prostitutes entre les espanyoles i les immigrants.

 Palmars cinematogrfic .
 Goyas 2005 .



 El Centre d'Escriptors Cinematogrfics va atorgar un premi a la millor actriu protagonista a Candela Penya.

 Enllaos externs .
 Web Oficial de la Pellcula Princesas ;
 pelicula a IMDb ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362140" title="Platja de la Mar Xica" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="140998">

La Mar Xica s una platja de grava, cdols i arena, del municipi de Benicarl, a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Aquesta platja limita al nord amb el el terme de Vinars i al sud amb el port de Benicarl i t una longitud de 3200 m, dels quals sols els 1000 m del sud tenen serveis, amb una amplria de 25 m.

Se situa en un entorn rural, amb poca urbanitzaci, disposant d'accs per cam asfaltat. T poca afluncia de banyistes i permet gaudir de tranquillitat.

Desemboquen el barranc d'Aiguaoliva, al nord, i la rambla de Cervera, al sud.

 Vegeu tamb .
 Benicarl;
 Platja del Morrongo;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Guia turstica de Benicarl;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;
 Fitxa de la platja al web del Ministeri de Medi Ambient;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362143" title="Barra vertical" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="140999">

La barra vertical o pleca s un signe grfic que serveix per a separar blocs de text de diversa naturalesa, com ara les diferents acepcions d'un mot al diccionari, o les diverses lnies d'un ttol o d'un poema quan sn citats en una sola lnia seguida. T diversos usos en matemtiques, on pot representar el concepte de valor absolut, entre altres. Tamb s'usa en computaci i programaci. En tipografia s emprada com a divisor general, com t lloc en la retolaci de certes estacions del metro de Barcelona: Torre Bar | Vallbona i El Maresme | Frum, per exemple.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362144" title="Aqu no hay quien viva" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="141000">

Aqu no hay quien viva va ser una srie de televisi espanyola de ficci basada en l'humor, emesa per Antena 3 des del 7 de setembre de 2003 fins al 6 de juliol de 2006.

Va ser creada per Alberto i Laura Caballero, nebots de Jos Luis Moreno, productor de la srie. A ms s produda per la productora d'aquest, Miramn Mendi.
La seva concepci general s'inspira en 13, Rue del Percebe, tira cmica creada per Francisco Ibez.

La srie es va acomiadar definitivament de la seva audincia el juliol del 2006, desprs de 90 captols, sent una de la sries ms reeixides de la histria de la televisi a Espanya. Telecinco va comprar part de la productora veient que no podia amb l'xit de la srie i per aix acab precipitadament en ple xit.

La srie ha estat en prime time per part de la cadena de televisi Antena 3.

 Adaptacions internacionals .
A Xile es va emetre noms durant l'any 2005 pel canal Chilevisin;
A Frana la cadena M6 va emetre la seva versi amb el ttol de Faites Comme Chez Vous!;
A Portugal: .
A Argentina, el canal de televisi Telefe va comprar els drets de la srie per adaptar-la i realitzar la mateixa amb actors locals. La versi argentina d'aquesta srie es va estrenar el gener del 2008 amb un bon resultat d'audincia. Per en el transcurs de la srie, i per malament maneigs del Canal que l'emetia minuts abans de la mitjanit, es va convertir en un fracs; i va tenir el seu final abrupte el 29 d'agost de 2008.
A Itlia la companyia televisiva Mediaset va comprar els drets tamb i estrenar la versi italiana de la srie dita .
A Mxic, Aqu no hay quien viva es diu Vens, que, encara que no s igual, est creada amb els drets de la srie original a Espanya i el seu primer captol es diu "Aqu s hay quien viva".
A Colmbia, el canal RCN va comprar drets per fer-ne una adaptaci local, que va comenar a transmetre's el 25 d'agost de 2008.
A Grcia es diu               i s'estan gravant els primers episodis. Comenar a emetre's a la tardor de 2008 pel canal Mega.

 Histria .
Va sortir a l'aire per primera vegada el setembre de 2003, i malgrat les escasses esperances posades per la cadena, poc a poc va anar obtenint molt bons resultats d'audincia, pujant cada vegada ms i ms fins que arribo a aconseguir xifres superiors als 7 milions d'espectadors i 40% de share.

La srie va triomfar a Espanya durant 6 temporades i va rebre un sense fi de premis. Se va convertir en una de les sries ms vistes de la histria de la televisi a Espanya, noms per darrere de Mdico de Familia i Farmacia de guardia. El seu captol ms vist, rase un famoso, va reunir ms de 8.300.000 telespectadors i ms del 43% de l'audincia. La srie va protagonitzar durant els seus 3 anys de vida nombrosos minuts d'or, arribant a ser vista per ms de 10.000.000 de telespectadors a Espanya.

Segons la crtica, una de les claus del seu xit s el tractar-se d'una srie coral, en la que diversos personatges comparteixen protagonisme gaireb per igual i uns guions molt treballats. La srie va causar cert impacte social i les frases dels personatges han estat utilitzades pels telespectadors que les han ests a l'argot colloquial dels espanyols, frases com a "vyase seor Cuesta, vyase!", "chorizo!", "un poquito de por favor", o "ignorante de la vida".

 Personatges .
L'edifici es troba al carrer Desengany Nmero 21, un carrer d'un barri cntric de Madrid.
 La Porteria;
 Emilio (Fernando Tejero): Porter de l'edifici i ex-xicot de Belen i Carmen. Es baralla amb Paquito. Se va casar amb Belem en un episodi per va resultar ser un parip per treure els diners als vens per a l'advocat. Abans d'acabar la srie aconsegueix complir el seu somni de ser propietari.
 Mariano (Eduardo Gmez): Pare de n Emilio. I metrosexual. Abans d'acabar la srie va mantenir un idilli amb la mare de Mauri.
 El primer A.
 Vicenta (Gemma Cuervo): Propietria del primer A. Germana de Marisa. Va estar enamorada d'Andrs. I tamb de Manolo. Es xafardera, una mica despreocupada i curta.
 Marisa (Mariv Bilbao): Germana de Vicenta. s molt fumadora i una ludpata. Li encanta el chinchn. Va estar casada amb Manolo i va estar mantenint un idilli amb Bartelom Mendez Zuloaga (Mentro de Juan Cuesta i antic propietari del 3B).
 Concha (Emma Penella):Una de les tres xafarderes del edifici, abans vivia en el segon B junt amb el seu fill i el seu net. Diu odiar a Juan Cuesta.
 Valentn (Cook): Gos de Vicenta.
 El primer B.
 Mauricio "Mauri" Hidalgo (Luis Merlo): Periodista homosexual que va estar sortint amb Fernando durant la primera temporada. I tamb va estar sortint amb el germ de Lucia, Diego. En la cinquena temporada es casa amb Fernando.
 Fernando Navarro (Adri Collado): s l'atractiu advocat homosexual xicot de Mauri. Se'n va anar a Londres a treballar per va tornar en la cinquena temporada per casar-se amb Mauri.
Beatriz "Bea" Villarejo (Eva Isanta): La companya de pis de Mauri i la seva millor amiga, de la segona a la quarta temporada, igual com ell, ella tamb s homosexual. La seva xicota es deia Rosa. T un fill de Mauri anomenat Antonio-Ezequiel i actualment t com a xicota Ana;
 El segon A.
 Juan Cuesta (Jos Luis Gil): Professor de secundria en un Centre privat religis, de mitjana edat el qual adora ser president de la comunitat. Aquest va ser llanat del seu crrec en diverses ocasions per diversos candidats (Llua, Carlos, Beln, Mauri i Hirginio) encara que la srie va acabar amb Juan Cuesta com a president.
 Isabel Ruiz Garca, La Hierbas (Isabel Ordaz): Neurtica i hipocondrac. Abans vivia en el 2n B. Per desprs de trencar amb Andrs, Isabel va vendre el pis. Dona primer d'Andrs i desprs de Juan. Li encanta el Ioga (Va obrir una acadmia en la tercera temporada), les infusions i sobretot la seva llavor.
 Paloma Hurtado (Loles Len): L'ex-dona de Jun, va entrar en coma dues vegades i al final, mor. s la mare de Natalia i Jos Miguel. Va caure en el primer coma en caure pel pati i la segona en ser atropellada per Isabel (Accidentalment, es va embolicar amb les marxes) Casualment mor el mateix dia que neix la seva nta;
 Natalia Cuesta Hurtado (Sofa Nieto): La filla adolescent de Juan i Colom. Viu amb Yago i t una filla que va ser concebuda per inseminaci artificial per encrrec.
 Jos Miguel Cuesta Hurtado (Eduardo Garca): El fill adolescent de Juan i Paloma.
 Yago (Roberto San Martn): s el xicot cub de Luca. Ara de Natalia i s el padrastre de la nena.
 Yamilei: Filla de Natalia. No para de plorar i porta de cap els vens.
 El segon B.
 Higinio Heredia (Ricardo Arroyo): El nyaps de l'edifici. Els va fer una reforma als Costa que va durar dos mesos amb un cost aproximat entre deu mil i trenta mil euros. A l'ltim captol (Abans d'acabar la reforma) li roba metres quadrats als Costa per petici de la seva dona.
 Mamen (Emma Ozores): s la dona excntrica d'Higinio. s massatgista. Li encanten els mobles (Els adora);
 Candela Heredia, Candi candi (Denise Maestre): La filla de 14 anys d'Higinio i Mamen. Participa en diversos anuncis. Li agrada en Pablo.
 Raquel (Elena Lombao): La germana de Mamen, una transsexual. El seu anterior nom era Ral. No treballa per est estudiant de dret.
 Moncho Heredia (Pablo Chiapella): El fill gran d'Higinio i Mamen. Surt per les nits i torna al mat. No treballa i no t casa.
 El tercer A.
 Rafael lvarez, Batman (Nicols Dueas). s el pare de Luca, Diego i Clara. s milionari.
En el tercer B.
 Beln Lpez Vzquez (Malena Alterio): Una noia de 34 anys a qui no pot anar-li pitjor la vida. Ex-xicota d'Emilio, a qui continua estimant; desprs d'un curt matrimoni s'escapa amb Emilio a les Bahames per sn repatriats a Espanya. Va ser qui va detenir el casament d'Emilio. Va mantenir un idilli amb Paco. Va treballar com a funerria, en el burger, veterinria, cambrera, venedora d'assegurances i d'altres.
 Beatriz "Bea" Villarejo (Eva Isanta): L'excompanya de pis de Mauri i la seva millor amiga, igual com ell, ella tamb s homosexual.
 Ana, "La Inga" (Vanessa Romero): Hostessa de vol que, desprs d'una nit en qu s'emborratxa amb Bea i aquesta s'aprofita amb ella, acaba acceptant que s lesbiana i es converteixen en parella.
 Maria Jess Vzquez Fuentes, La Torrijas (Beatriz Carvajal): La mare de Beln, que es ve a viure amb ella quan se separa del seu marit.
 tic A.
 Pablo (Elio Gonzlez): El fill menor d'Isabel i Andrs.
 Paco (Guillermo Ortega): El dependent del videoclub.
 tic B - RadioPatioEmision;
Marisa,Concha i Vicenta el lloguen per fer la seva rdio favorita: Radio Patio.
 Altres personatges.
 Roco (Vicenta N'Dongo) : Va ser xicota d'Emilio fins al punt d'arribar a casar-se. En el casament va acabar tot a causa d'unes paraules de Belem.
Arturo Lpez (Ramn Barea): Padre de Beln i exmarit de M Jess. s odontleg obsessionat amb la salut dental.
Lola (Elisa Matilla): Va ser companya de pis de Belem.
Carmen (Llum Barrera): Va ser xicota d'Emilio i posteriorment va estar llogada al pis de Belem.
Diego (Mariano Albereda): Germ homosexual de Luca i exxicot de Mauri.
Alba (Marta Belenguer): Exdona de Diego.
Marta "La Pantumaka" (Assumpta Serna): Va estar enamorada de Juan. Desprs d'aix es va fer amiga d'Isabel i va acabar sortint amb Pablo.
Jose Mara (Nacho Guerreros): Nou membre del Consell de Savis durant l'ltima temporada. Emilio el va conixer a la pres.
 Padre de Fernando "Delito" (Pedro Miguel Martnez): Encara que est casat s homosexual. El seu nom artstic s Delicte. Era advocat.
Leonor (Mara Luisa Merlo): Vdua. Durant l'ltima temporada va tenir una aventura amb Mariano.
Abel (Alberto Mainero): Va ser cangur d'Ezequiel. Es va casar amb Diego per al mes es van separar.
Rosa (Mara Almudver): Exxicota de Bea. Era advocada.
Padre Miguel (Manuel Milln): s el capell de la srie. s el capell predilecte de la srie. Sempre que hi ha un esdeveniment religis aquest el presenta. T una lnia de discs que tots solen ser jocs de paraules entre noms de canons i factors religiosos. Va obrir una emisoria de radio pirata en qui presenta un programa a les cinc del mat en el qual confessa la gent (Per no t audincia).
Don Gustavo (Manuel Galiana): Director de l'antic collegi de Juan Cuesta.
Amparo (Empara Pacheco): s l'via de Roberto. Malgrat la seva edat t una gran intelligncia.
Arantxa (Carla Prez): Companya de la universitat d'Emilio.
Clara (Silvia Abascal): Germana de Luca. La van deixar plantada a l'altar el dia del seu casament.
Hermana Esperana (Marisa Porcel): Monja que en una ocasi va ser cangur d'Ezequiel fins i tot que van descobrir que era addicta a l'alcohol. Desprs va treballar amb el pare Manuel. Tamb va treballar per a l'emissora de rdio Radio-Patio.


Els personatges ms importants que han abandonat la srie sn Armando (Joseba Apaolaza), Paloma (Loles Len), Luca (Mara Adnez), Alicia Sanz (Laura Pamplona), Roberto (Daniel Guzmn), Carlos (Diego Martn), Nieves Cuesta (Carmen Balagu) i Andrs Guerra (Santiago Rams)

 Premis i nominacions .
 Premis Ondas .
 Nacionals de televisi: Millor srie espanyola (2004).

 Premis ATV .


 Fotogramas de Plata .


 TP d'Or .


 Uni d'Actors .


 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Antena 3;
 ;

 Enllaos externs .
no hay quien viva Viquidites Aqu no hay quien viva ;
Pgina oficial a Antena 3 ;
Aqu no hay quien viva a IMDB;
Web NO oficial de "Aqu no hay quien viva" i "La que se avecina" ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362146" title="Benjamin Franklin Parkway" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="141001">



La Benjamin Franklin Parkway s una avinguda de Filadlfia a Pennsilvnia. Aquesta avinguda travessa el barri dels museus de Filadlfia. El seu nom s en honor de Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels Estats Units que va residir i va participar en el desenvolupament de la ciutat. L'avinguda connecta l'ajuntament amb el Museu d'Art de Filadlfia. s sovint comparada a l'avinguda dels Champs-lyses de Pars o a la Pennsylvania Avenue a Washington DC.





Descripci.
 L'avinguda fa 1,6 quilmetres de llarg i fa drecera en diagonal al barri Nord-Oest de la ciutat.

Alguns dels ms famosos monuments de Filadlfia sn visibles des d'aquesta avinguda: la catedral Sts. Peter and Paul, la Swann Memorial Fountain, que s envoltada pel Logan Circle, la Free Library of Philadelphia fundada aquesta tamb per Benjamin Franklin, el Municipal Court Building (aquests dos darrers edificis sn cpies dels palaus bessons presents plaa de la Concorde a Pars), el Franklin Institute, (una mena de Palais de la dcouverte en honor de Benjamin Franklin i de les seves invents i experiments), el Moore College of Art and design, l'Academy of Natural Sciences i el Rodin Museum. Davant el museu Rodin es pot veure el clebre Pensador.

Al seu extrem, l'avinguda t un accs a la Kelly i la Martin Luther King Drives al Fairmount Park per tamb a l'autopista Schuylkill (I-76).

A la pellcula Rocky, s sobre els graons del Philadelphia Museum of Art on acaba l'avinguda, que Rocky Balboa s'entrena. D'altra banda una esttua de Rocky ha estat erigida a una vorera de l'avinguda en homenatge a la pellcula.

Al final de l'avinguda, just abans de l'ajuntament, se situa el Love Park i la seva clebre escultura LOVE de Robert Indiana.

Smbol de la renovaci urbana.


En una ciutat famosa pel seu pla urb, l'avinguda s un dels primers exemples del renaixement urb dels Estats Units. L'avinguda ha estat construda per facilitar la circulaci al centre de la ciutat i per restaurar la bellesa natural i artstica de Filadlfia.

La idea d'una avinguda diagonal havia estat proposada el 1907 per Trumbauer per a la Fairmount Park Art Association, l'associaci volia una avinguda que pugus "subministrar un accs directe, i un enfocament digne i interessant cap al centre administratiu i econmic de la ciutat, comprenent llocs d'activitats educatives agrupades al voltant del Logan Square i un centre artstic al voltant de la Fairmount Plaza, a l'entrada del ms gran i ms bonic dels parcs de la ciutat,"

Els urbanistes veien l'avinguda com el futur lloc dels campus de la universitat de Pennsilvnia i de la Temple University.

El 1917, el projecte de l'urbanista francs Jacques Grber i de l'arquitecte francs Paul Cret s'accepta finalment per la Fairmount Park Art Association. L'avinguda s'inspira en els Champs-lyses de Pars.

El traat de l'avinguda era visible el 1919, tanmateix cap dels edificis actuals encara no havia estat creat. L'avinguda va ser realment acabada el 1926.

Va caldre esperar fins el 1935 per veure sobre les voreres de l'avinguda el Franklin Institute, the Free Library of Philadelphia, el Philadelphia Museum of Art i el Rodin Museum.

L'avinguda s'acaba al Philadelphia Museum of Art com si es tracts de l'Arc de triomf donant-li a Filadlfia i a l'avinguda un toc parisenc. Per la presncia de nombrosos museus, l'avinguda tamb s comparada a la Pennsylvania Avenue de Washington DC que comena al Congrs dels Estats Units i acaba al peu de la Casa Blanca.

L'avinguda tamb s una avinguda internacional. s vorejada per les banderes dels pasos del mn sencer.

Recentment, es va reconixer que l'avinguda amb la seva gran amplada i les seves sis vies de circulaci, no s massa atraient per als vianants. El trnsit (i els embussos) ha estat tanmateix considerablement redut per l'acabament de l'Interstate 676 que enllaa la Schuylkill Expressway amb el Benjamin Franklin Bridge. Aix ha perms augmentar l'amplada de les voreres al voltant del Logan Circle

Un lloc de festivitat.


Grcies a la seva localitzaci, l'avinguda s el lloc de nombrosos concerts i exhibicions. El juliol de 2005, els graons del Philadelphia Museum of Art, van acollir el Live 8 amb artistes com Dave Matthews Band, Linkin Park i Maroon 5.

D'en fa alguns anys, l'avinguda s el lloc de sortida d'una cursa ciclista que forma part del circuit internacional.

Al setembre, hi ha una manifestaci anomenada Super Sunday a la que totes les institucions pbliques de la ciutat de Filadlfia hi participen. Atreu ms de 250000 persones.

Galeria d'imatges.



Vegeu tamb.

 Filadlfia;
 Museu d'Art de Filadlfia;
 Avinguda dels Camps Elisis;
 Benjamin Franklin;


Enllaos externs.

  Projecte de rehabilitaci de la Benjamin Franklin Parkway;
  www.ushistory.org;
  http://www.cr.nps.gov ;
  Fotos de l'avinguda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362150" title="Cantons de l'Essonne" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="141002">
Els Cantons de l'Essonne (Illa de Frana) sn 42 i s'agrupen en tres districtes:


El Districte d'tampes t 6 cantons i la sotsprefectura d'tampes com a cap: ;
cant de Dourdan - cant d'tampes - cant d'trchy - cant de La Fert-Alais - cant de Mrville - cant de Saint-Chron

El Districte d'vry t 17 cantons i la prefectura d'vry com a cap: ;
cant de Brunoy - cant de Corbeil-Essonnes-Est - cant de Corbeil-Essonnes-Ouest - cant de Draveil - cant d'pinay-sous-Snart - cant d'vry-Nord - cant d'vry-Sud - cant de Grigny - cant de Mennecy - cant de Milly-la-Fort - cant de Montgeron - cant de Morsang-sur-Orge - cant de Ris-Orangis - cant de Saint-Germain-ls-Corbeil - cant de Vigneux-sur-Seine - cant de Viry-Chtillon - cant d'Yerres

El Districte de Palaiseau t 19 cantons i la sotsprefectura de Palaiseau com a cap: ;
cant d'Arpajon - cant d'Athis-Mons - cant de Bivres - cant de Brtigny-sur-Orge - cant de Chilly-Mazarin - cant de Gif-sur-Yvette - cant de Juvisy-sur-Orge - cant de Limours - cant de Longjumeau - cant de Massy-Est - cant de Massy-Ouest - cant de Montlhry - cant d'Orsay - cant de Palaiseau - cant de Sainte-Genevive-des-Bois - cant de Saint-Michel-sur-Orge - cant de Savigny-sur-Orge - cant des Ulis - cant de Villebon-sur-Yvette







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362178" title="Districte d'tampes" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="141003">

El Districte d'tampes s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Essonne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 6 cantons i 79 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'tampes.

Cantons.
 cant de Dourdan;
 cant d'tampes;
 cant d'trchy;
 cant de La Fert-Alais;
 cant de Mrville;
 cant de Saint-Chron;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Essonne;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362181" title="Districte d'vry" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="141004">

El Districte d'vry s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Essonne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 17 cantons i 52 municipis. El cap del districte s la prefectura d'tampes.

Cantons.
cant de Brunoy ;
cant de Corbeil-Essonnes-Est;
cant de Corbeil-Essonnes-Ouest;
cant de Draveil ;
cant d'pinay-sous-Snart ;
cant d'vry-Nord ;
cant d'vry-Sud ;
cant de Grigny ;
cant de Mennecy ;
cant de Milly-la-Fort ;
cant de Montgeron ;
cant de Morsang-sur-Orge ;
cant de Ris-Orangis ;
cant de Saint-Germain-ls-Corbeil;
cant de Vigneux-sur-Seine;
cant de Viry-Chtillon;
cant d'Yerres;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Essonne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362183" title="Districte de Palaiseau" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="141005">

El Districte de Palaiseau s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Essonne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 19 cantons i 65 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Palaiseau.

Cantons.
cant d'Arpajon - cant d'Athis-Mons - cant de Bivres - cant de Brtigny-sur-Orge - cant de Chilly-Mazarin - cant de Gif-sur-Yvette - cant de Juvisy-sur-Orge - cant de Limours - cant de Longjumeau - cant de Massy-Est - cant de Massy-Ouest - cant de Montlhry - cant d'Orsay - cant de Palaiseau - cant de Sainte-Genevive-des-Bois - cant de Saint-Michel-sur-Orge - cant de Savigny-sur-Orge - cant des Ulis - cant de Villebon-sur-Yvette

Vegeu tamb.
Cantons de l'Essonne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362194" title="Montmaur (Aude)" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="141006">


Montmaur (en occit Montmaur) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362202" title="Villautou" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="141007">


Villautou (en occit Villautou) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362213" title="Pezens" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="141009">


Pezens (en occit Pezens) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362218" title="Stralsund" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="141010">


Stralsund s una ciutat hansetica pertanyent a l'estat de Mecklemburg-Pomernia Occidental a la costa d'Alemanya. Est situada al costat del Mar Bltic o millor dit al Strelasund, separant la illa de Rgen del continent. Un pont (el Rgendamm) i diversos ferris connecten Stralsund amb els ports de Rgen. Actualment t al voltant de 60.000 habitants.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362231" title="Mireval-Lauragais" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="141011">


Mireval-Lauragais s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362239" title="Arslan ibn Saldjuk" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="141012">
Arslan ibn Saldjuk fou el fill gran de Seldjuk,  l'epnim de la dinastia seljcida. El seu nom real era Israil i tenia dos germans que es deien Mikhail i Musa, noms en els que cal veure una influncia nestoriana. Arslan (Llop) era ms aviat un nom simblic.

Fou en la seva poca, en data desconeguda, que la famlia seljcida es va establir a Djand on es va fer independent del regne del yabghu dels oghuz. Es molt probable que hagus estat enviat pel seu pare Seldjuk, en ajut d'un dels darrers samnides (Nuh II ben Mansur, que va regnar del 976-997, o un dels seus tres fills: Mansur II ben Nuh, 997-999, Abd al-Malik II ben Nuh, 999 o Ismail II ben Nuh al-Muntasir, 999-1005) en contra dels karakhnides, segons la histria de la famlia escrita sota Alp Arslan el 1060. Gardizi parla d'un yabghu que el 1003 va ajudar als samnides contra els karakhnides i molts erudits consideren que es refereix a Arslan, per altres pensen que el ttol yabghu noms es pot referir al sobir dels turcs oghuz del nord de la mar d'Aral, ja que el ttol de Arslan devia ser payghu; no obstant es possible que el 1003 ja hagus agafat el de yabghu desprs d'afermar la independncia de la famlia a Djand. 

Desprs del 1005, ja desapareguts els samnides, va estar associat al karakhnida rebel de Bukhar, Ali Tegin. Al servei d'aquest se li van unir els seus nebots Toghril Beg i aghri Beg. El 1025 fou responsable de la derrota d'Ali Tegin davant l'exrcit del khan suprem karakhnida Kadr Khan, que tenia el suport dels karlucs i de Mahmud de Gazni; els seus oghuz es va traslladar a Khurasan mentre els seus nebots s'anaven cap a Khwarizm, be voluntriament o per orde de Mahmud de Gazni; Arslan va quedar presoner de Mahmud i va morir a una fortalesa propera a l'ndia vers el 1035. Des del 1027 els oghuz de Khurasan van crear agitaci i alguns autors suposen una influncia del presoner en aquestos fets, per aix no se segur. A la seva mort va deixar un fill Kutulmush (o Kutalmish) ancestre dels seljcides de Rum.

 Bibliografia .
Cl. Cahen, Le Malikname et l'histoire des origenes saldjukides, a Oriens II, 1949


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362281" title="Teresa ?ylis-Gara" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="141013">
Teresa  ylis-Gara (Landvarov, Polnia, 23 de gener del 1935) s una soprano.

Estudi en el Conservatori de Lodz amb Olga Olghina. El 1954 guany el Concurs de Cant de Varsvia. Debut a Cracvia el 1956 interpretant el paper protagonista de l'pera Halka de Stanis aw Moniuszko. El 1958, guany el Concurs de Tolosa de Llenguadoc, i el 1960, el de la Rdio Bavaresa de Munic. Aquest mateix any, fou contractada per la compaa de l'pera d'Oberhausen; el 1962, per l'pera de Dortmund i el 1965 per l'pera de Dsseldorf. All interpretara, entre altres, els papers de Violetta de La traviata, Cio-Cio-San de Madama Butterfly i Anna Bolena. El 1965, es present al Festival de Glyndebourne amb el paper d'Octavian de El cavaller de la rosa i dos anys desprs cant el de Donna Elvira de Don Giovanni. A partir d aquest moment, fou convidada pels teatres ms importants del mn. En el Metropolitan de Nova York, es present el 1969 amb el paper de la comtessa d'Almnia de Le nozze di Figaro. En el teatre ha encarnat, entre altres, els papers de Fiordiligi de Cos fan tutte, la Mariscala de El cavaller de la rosa, Tosca i Desdmona d'Otello. En el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, cant en la temporada 1973-1974 Cos fan tutte.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362298" title="Lo Mas de Cabards" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="141014">


Mas-Cabards (en occit Lo Mas de Cabards) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362309" title="Las Tors" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="141015">


Las Tors (en occit Las tors, en francs Lastours) s un municipi del departament de l'Aude a la regi francesa del Llenguadoc-Rossell. En aquest municipi s'hi troba el Castell de Lastours.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362322" title="Arslan Arghun" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="141016">
Arslan Arghun (mort 1097) fou sult seljcida del Khurasan. Era probablement fill d'Alp Arslan (mort 1072) sota el que fou nomenat governador de Khwariz quan Malik Shah, el seu germ fou nomenat hereu. Segons Ibn al-Athir un Arslan Arghun era germ d'Alp Arslan, per es possible que es tracts d'un personatge diferent ja que explica que tenia noms 26 anys quan va morir i noms possea un petit feu (ikta) al Iran occidental (els seus descendents vivien a Merv encara al segle XII).

A la mort de Malik Shah el 1092 es va apoderar del Khurasan i de la provncia de Balkh, i es a enfrontar al seu germ Buribars, enviat contra ell, al que va derrotar el 1095. La repressi contra els que havien ajudat a Buribars fou molt forta, i les muralles de ciutats com Merv, Nishapur, Sarakhs, Sabzawar i altres foren destrudes preventivament, i tot aix li va fer perdre molts suports.

Fou assassinat per un dels seus esclaus el 1097 deixant noms un fill de 7 anys que fou eliminat rpidament per Sandjar, germ i lloctinent de Barkyaruk.

 Bibliografia .
Houtsma, Recuil de Textes relatifs a l'histoires des Seljoucides;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362351" title="Hematopoesi" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="141017">
L'hematopoesi, tamb anomenada hemapoesi o hemopoesi, s el procs de formaci, maduraci i pas a la sang dels diferents tipus de cllules sangunies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362408" title="Arsuf" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="141018">
Arsuf (hebreu:         ,       , rab     ) tamb  Arsur o Apollonia, fou una antiga fortalesa avui a Israel uns 16 km al nord de Tel-Aviv.  El lloc (Tell Arsuf) fou excavat desprs de 1994 i el 2002 fou convertit en el Parc Nacional d'Apollonia. Una nova vila de nom Arsuf fou construda el 1995 una mica al nord.

La ciutat fou fundada pels fenicis vers el segle VI aC amb el nom d' Arshuf agafat de Reseph (Resef), la deessa cananea de la fertilitat. Com la resta de Fencia va passar al Imperi persa i administrada des de Sid; la seva producci principal era la porpra obtinguda dels mollusc mrex, que s'exportava cap a Grcia. Va passar al regne de Macednia sota Alexandre el Gran (332 aC) i desprs del 301 aC fou part dels dominis  dels ptolemeus i de l'Imperi Selucida sota els quals va portar el nom d'Apollnia (Apollonia) ja que els grecs identificaven a Resef amb Apollo.

Sota domini rom la ciutat va crixer i fou un establiment important entre Jaffa i Cesarea Martima a la via de la costa. El 133 fou destruda per un terratrmol per es va recuperar; es va construir el port i el comer amb Itlia i frica del nord es va desenvolupar. Encara va crixer ms sota el domini bizant fins a cobrir una superfcie de 28 hectrees. Era la segona ciutat de la zona desprs de Cesarea i disposava d'una esglsia molt elaborada i industria del vidre.

El 640 fou capturada pels rabs i va recuperar el nom d'Arsuf. La vila va disminuir de mesura fins a 9 hectrees; fou integrada a la provncia de Filastin i es va construir una muralla per fer front als atacs bizantins des del mar; es va desenvolupar la producci de cermiques i terrisses. El 809, a la mort d'Harun al-Rashid, la comunitat local de samaritans fou aniquilada i la seva sinagoga destruda.

El 1101 va caure en mans dels croats de Baldu I de Jerusalem amb el suport de la flota genovesa i va rebre el nom d' Arsur; les muralles foren restaurades i fou centre de la senyoria d'Arsur, feu del regne de Jerusalem. Salad la va conquerir el 1187; una batalla entre aquest i Ricard Cor de Lle es va produir prop de la ciutat el 6 de setembre de  1191 i la ciutat fou ocupada pels croats al dia segent i reconeguda als croats per la treva del 1192.

Joan d' Ibelin, senyor de Beirut (1177 1236) esdevingu senyor d'Arsur el 1207 pel seu matrimoni amb Melisenda d'Arsur que tenia llavors uns 35 anys. El seu fill com Joan d' Arsur (1211 1258, senyor 1236-1258) va heretar la senyoria; va iniciar l'arranjament de les muralles i la construcci d'una fortalesa i un nou port 1242. El 1258 el va heretar el seu fill Balian d'Arsur (1239-1277, senyor 1258-1265) que va deixar el govern el 1261 als Cavallers Hospitalaris. El 29 d'abril de 1265 el mameluc Baybars la va conquerir desprs d'un setge de 40 dies i les muralles i la fortalesa foren destruts per evitar un retorn dels croats. El lloc va quedar llavors abandonat.

Enllaos externs.

Archaeological exploration of Arsuf Ministeri d'afers exteriors d'Israel;
Apollonia National Park ;
Fotos d'Apollonia-Arsuf ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362424" title="Taula cronolgica de l'evoluci" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="141019">
Aquesta taula cronolgica de l'evoluci indica els esdeveniments principals del desenvolupament de la vida al planeta Terra. Per un context explicatiu detallat, vegeu histria de la Terra i taula dels temps geolgics. Les dates que es donen en aquest article sn estimacions basades en les proves cientfiques.

En biologia, l'evoluci s el procs pel qual poblacions d'organismes adquereixen i transmeten nous trets de generaci en generaci. La seva acci durant llargs perodes de temps explica l'origen de les noves espcies i en ltima instncia la vasta diversitat del mn biolgic. Les espcies actuals estan interrelacionades per la seva descendncia comuna, i sn el producte de milers de milions d'anys d'evoluci i especiaci.

Taula cronolgica bsica.

La taula cronolgica bsica resumeix 4.600 milions d'anys, amb (molt aproximadament):
 4.000 milions d'anys de cllules senzilles (procariotes),
 3.000 milions d'anys de fotosntesi,
 2.000 milions d'anys de cllules complexes (eucariotes),
 1.000 milions d'anys de vida multicellular,
 600 milions d'anys d'animals senzills,
 570 milions d'anys d'artrpodes (avantpassats dels insectes, arcnids i crustacis),
 550 milions d'anys d'animals complexos,
 500 milions d'anys de peixos i protoamfibis,
 475 milions d'anys de plantes terrestres,
 400 milions d'anys d'insectes i llavors,
 360 milions d'anys d'amfibis,
 300 milions d'anys de rptils,
 200 milions d'anys de mamfers,
 150 milions d'anys d'ocells,
 130 milions d'anys de flor,
 65 milions d'anys des que s'extingiren els dinosaures no aviaris,
 2,5 milions d'anys des de l'aparici dHomo,
 200.000 anys des que els humans comenaren a tenir l'aparena que tenen avui,
 25.000 anys des de l'extinci dels neandertals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362430" title="L'informe Pelic" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="141020">
L'informe Pelic  s una pellcula estatunidenca d'Alan J. Pakula, estrenada el 1993. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Dos magistrats del Tribunal suprem moren. Sola, una jove estudiant en dret, Darby Shaw, interpretada per Julia Roberts, decideix descobrir la veritat. Reuneix totes les peces i agrupa les seves teories en un informe que s'anomena informe Pelic. El seu amant, Thomas Callahan, el passa a un dels seus amics de l'FBI.
Per la seva banda, un periodista del Wahington Post, Gray Grantham, interpretat per Denzel Washington, tamb ho investiga.

 Repartiment .
Julia Roberts : Darby Shaw;
Denzel Washington : Gray Grantham;
Sam Shepard : Thomas Callahan;
John Heard : Gavin Verheek;
Tony Goldwyn : Fletcher Coal;
William Atherton : Bob Gminski;
Stanley Tucci : Khamel  Sam ;
James Sikking : Denton Voyles;
Robert Culp : el president;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362446" title="Filippo De Pisis" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="141021">
Filippo De Pisis (Ferrara, 11 de maig de 1896 - Mil, 2 d'abril de 1956) va ser un pintor i poeta itali, vinculat a la pintura metafsica. El seu nom de naixement era Luigi Filippo Tibertelli.

Va debutar el 1916 com a poeta, amb la collecci Canti della Croara.  Desprs de la seva publicaci, va entrar en contacte amb Giorgio De Chirico, Carlo Carr i Alberto Savinio, que eren a Ferrara durant la Primera Guerra Mundial. El jove De Pisis es va convertir en el guia local d'aquests membres de l'avantguarda parisenca. Aquesta relaci va portar a la breu aliana de Pisis amb l'escola de la pintura metafsica. Encara que no havia comenat a pintar, De Pisis va celebrar salons informals als seus apartaments de Ferrara, on es van exposar per primera vegada la major part de les pintures metafsiques de Chirico.

El 1919 De Pisis es va traslladar a Roma, on va comenar a pintar. Mentre que editors importants de la seva poca van criticar De Pisis per produir una poesia extremadament sentimental, aquesta veta emotiva es va traslladar b en la tela. De Pisis s conegut sobretot pels seus paisatges urbans, escenes marines metafsicament inspirades, i bodegons, especialment els que representaven a flors. La seva obra t una qualitat particularment aria, del moment, i est carregada amb una espcie de pattic plaer-dolor. De Pisis tamb va executar un ampli cos d'obra menys coneguda, que comprenia esbossos homoertics del nu mascul.

De Pisis va passar la seva vida a Roma, Pars i Vencia. Va tenir un estil de vida molt extravagant; tenia com a mascota un lloro anomenat Coco, i a Vencia era un dels pocs residents que utilitzava una gndola. Tenia dos gondolers personals que treballaven per a ell 24 hores al dia, i que en lluen una llibreta negra i or.

L'obra de Pisis es va mostrar dues vegades en la Biennal de Vencia: una vegada en vida del pintor, i una altra pstumament. 

L'obra de Pisis per a la Collezione Verzocchi el 1949-1950 es troba actualment a la Pinacoteca Civica de Forl. Una gran part de la seva obra es troba tamb al Museu Filippo de Pisis a Ferrara.

Va morir a Mil desprs d'una llarga malaltia, el 1956.

Enllaos externs.
Biografia Filippo de Pisis










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362451" title="Alberto Schiatti" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="141022">


Alberto Schiatti (Ferrara, ?   Ferrara 1586) va ser un arquitecte que va treballar a Ferrara en l mbit del manierisme emili. 

Les seves obres ms destacades van ser les intervencions al Palazzo dei Diamanti (1567) i al Castello Estense (1570).

En el cas del Castello Estense, es va confiar a Girolamo da Carpi la transformaci del castell, demolint els merlets i reemplaant-los per balcons de pedra. Tamb va afegir un altre planta a l'edifici i va dissenyar la Loggia degli Aranci (de les taronges) al primer pis de la Torre dei Leoni. Desprs de la mort de Da Carpi, el treball va ser completat per Alberto Schiatti. 

L'arquitecte tamb va reconstruir l'Esglsia de San Paolo, que va quedar en la seva forma actual desprs del terratrmol de 1570. s un antic i elegant convent i t dos claustres. Els frescs i pintures valuoses, sobretot del segle XVI i XVII, fan d'aquesta esglsia un museu d artistes del Renaixement ferrars. La llista d'obres s interminable, com el Descens de l'Esperit Sant d Scarsellino, La Resurrecci i La Circumcisi de Bastianino i El naixement de Sant Joan Baptista d'Scarsellino.

 Enllaos externs.
 Arquitectura d Aleotti;
 Castello Estense;
 Esglsia de San Paolo;

Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362457" title="Corind" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="141023">


El corind s l'xid d'alumini cristallitzat en el sistema rombodric. L'absncia d'una exfoliaci fcil i la seva duresa noms superada pel diamant, fan que aquest mineral sigui un dels ms resistents de l escora terrestre.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362458" title="Ben Bruckner" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="141024">
Ben Bruckner s un dels principals personatges de la srie Queer as Folk, de producci dels Estats Units/Canad.

Ben es va convertir en un dels personatges principals en la segona temporada, quan ell es va convertir en el primer client de Michael Novotny a la seua botiga de cmics. Tots dos comencen a veure's a partir d'eixe dia, encara que Michael decedeix deixar de vore'l desprs d'assabentar-se de que es VIH positiu. Desprs de diversos intents fallits de cites amb altres homes, Michael s'adona que estima Ben, i que haur d'acceptar el seu estatus de VIH. 

Encara que com a parella, Michael i Ben, donen la sensaci de ser una parella idilica, sense problemes, ells tenen la seua part de lluita. En la quarta temporada Ben comena a prendre tot tipus d'esteroides, desprs de saber que l'home que li va infectar el VIH havia mort, el que va conduir a Michael a amenaar a Ben d'infectar-se ell mateix amb una de les seues agulles amb la finalitat de posar fi a l's abusiu d'esteroides per part de Ben.

Quan Michael i Justin aconsegueixen que porten al cinema el seu cmic, Ben es converteix en extremadament envejs, sobretot perqu li deneguen la publicaci del seu llibre. 
Michael te algunes reserves amb Ben al voltant de que Hunter es quede a casa per ms tard al final de la srie la parella adopta a Hunter.  

Durant la quarta temporada Ben i Michael es troben a Toronto, Canad, per a l'inici de la Cursa de la Llibertat. Al viatge en autobs fins a Canad, Ben li demana per casar-se a Michael. Els dos es casen , i els problemes comencen en quan tornen cap als Estats Units  com un matrimoni que no ser reconegut per les autoritats federals, aix ells hauran de sol.licitar el reingrs als Estats Units de forma individual i no com un matrimoni.

A la cinquena temporada, Michael i Ben es traslladen de casa, a un carrer ms tradicional, Brian els acusar de ser "homosexuals conformistes". Encara que aix no es assumpte seu, ja que ells se senten molt orgullosos de la seua nova llar i els seus dos fills. Tanmateix, aix no dura molt ms, ja que Hunter a causa de que tothom s'assabenta de que s VIH positiu es revela a l'institut, la seua nvia el deixa per un altre, i Hunter acaba anant-se'n de casa. A acaba afectant molt a Ben, fins que un parell de setmanes desprs reben un E-mail de Hunter.

Ben es mostrar incansable en la seua lluita contra la proposta 14, que pretn acabar amb la igualtat de drets civils de la comunitat LGTB.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362460" title="Museu d'Art de Filadlfia" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="141025">


El Philadelphia Museum of Art (Museu de les Belles Arts de Filadlfia) s el major museu d'art de Filadlfia. El museu posseeix objectes d'poques diverses, procedent d'Europa, d'Amrica i d'sia, i s visitat per 800000 persones a l'any aproximadament. L'art del segle XX s ben representat, amb importants obres de Marcel Duchamp, Constantin Brancusi i Pablo Picasso. Les colleccions d'art contemporani continuen engrandint-se. El primer edifici del museu, d'estil Neogrec va obrir el 1877 a la Benjamin Franklin Parkway, una avinguda clebre del centre de la ciutat. Altres edificis han obert d'aleshores en, com el Rodin Museum situat a la vora, que cont la segona collecci de Rodin del mn, i el Perelman Building, que ha obert el 2007 davant l'edifici original.

Colleccions.

Les colleccions del museu sn molt variades. Les tradicions locals, de Pennsilvnia, o ms mpliament dels Estats Units, hi sn ben representades. Tanmateix, el museu disposa igualment d'una important collecci d'art asitic, i d'obres europees diverses. Com a la majoria dels museus d'art, els quadres mantenen un lloc de tria, per no sn de cap manera noms els objectes presents. Les colleccions sn particularment riques en l'mbit de la indumentria i en el de l'armament.

Grcies una donaci de la famlia Arensberg, grans colleccionistes, el museu disposa de riques colleccions d'art del segle XX i posseeix aix la ms important collecci d'obres de Marcel Duchamp al mn.

Algunes obres.


Peter Paul Rubens, Prometeu;
Jean-Baptiste Camille Corot, Cabrera de Terni;
Gustave Courbet, Combat del Kearsarge i de l'Alabama;
Marcel Duchamp, Nu baixant una escala;
Marcel Duchamp, Casada nua pels seus solters;
Edouard Manet, El Combat del Kearsarge i de l'Alabama;
Edouard Manet, La sortida del vapor de Folkestone;
Claude Monet, Pont d'Argenteuil;
Eugne Delacroix, Cavalls a l'abeurador;
Vincent Van Gogh, Retrat de Madame Augustine Roullin;
Auguste Renoir, Les grans banyistes;
Camille Pissarro, Pont Nou;

Galeria d'imatges.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362511" title="Naucrates" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="141026">


 Biologia: Gnere de peixos teleostis amb una nica espcie. Vegeu Pmpol;
 Histria: Orador grec. Vegeu Naucrates d'Eritrea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362539" title="Lance Cade" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="141027">

Lance McNaught (2 de mar del 1980 - ), ms conegut al ring com a Lance Cade s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362540" title="Beloniforme" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="141028">









Els beloniformes constitueixen un ordre de peixos ostectis i acantopterigis.

Morfologia.

 La majoria sn peixos de mida mitjana.
 Cos molt allargat.
 Mancats de radis espinosos a les aletes.
 Lnia lateral nfera.
 Escates cicloides.
 Aletes anal, dorsal i ventrals en posici posterior.
 Mostren una interessant varietat de mandbules. Aix, la famlia Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famlies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandbules (superior i inferior) sn allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espcies passen per una fase de mandbula inferior allargada i superior normal, per desprs desaparixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gaireb per complet en les espcies de la famlia Exocoetidae (peixos voladors).;

Alimentaci.

Es nodreixen d'algues, plncton o animals ms petits (incloent-hi altres peixos).

Hbitat.

La majoria d'espcies sn marines, encara que algunes habiten aiges salobres o dolces.

Costums.

Acostumen a viure a prop de la superfcie de l'aigua i, alguns representants, sn capaos de saltar-ne fora. Aix, Dermogenys pusillus s capa de vols rasants damunt la superfcie de l'aigua grcies a un desenvolupament ms notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (famlia Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua grcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.

Taxonomia.

La seva classificaci s controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis. S'agrupen en cinc famlies de dos subordres diferents:

 Subordre Adrianichthyoidei;
 Famlia Adrianichthyidae;
 Subordre Belonoidei;
 Superfamlia Exocoetoidea;
 Famlia Exocoetidae ;
 Famlia Hemiramphidae ;
 Superfamlia Scomberesocoidea;
 Famlia Belonidae;
 Famlia Scomberesocidae;

Principals espcies als Pasos Catalans.

 Belone belone (agulla);
 Cypselurus heterurus (verat volador, peix volador);
 Dermogenys pusillus;
 Exocoetus volitans (orenyola, orenol, peix volador, exocet);
 Scomberesox saurus (trumfau);
 Strongylura acus (agulla imperial);

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Fauna Europaea ;
 Encyclopedia of Life ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362541" title="Model de color" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="141029">
Un model de color s un model matemtic abstracte que permet representar els colors en forma numrica, utilitzant tpicament tres o quatre valors o components cromtics (per exemple RGB i CMYK sn  models de colors). s a dir, un model de color se serveix d'una aplicaci que associa a un vector numric un element en un espai de color.

Dins l'espai de color de referncia, el subconjunt de colors representada amb un model de color s tamb un espai de color ms limitat. Aquest subconjunt s'anomena gamma i depn de la funci utilitzada per al model de color. Aix, per exemple, els espais de color Adobe RGB i espai de color sRGB sn diferents, encara que tots dos es basin en el model RGB.


 Entendre el concepte .
Se sap que es pot generar una vasta gamma de colors de mescla additiva dels colors primaris vermell, blau i verd. Aquests colors junts determinen un espai de color. Es pot imaginar aquest espai com un cub alineat al sistema de coordenades d'un espai tridimensional, en el qual la quantitat de color vermell es representa al llarg de l'eix X i la quantitat de groc, al llarg de l'eix Z. En aquesta representaci, cada color t una posici nica.

Tanmateix, aquest no s l'nic espai de color. Per exemple, quan els colors es mostren en el monitor d'un ordinador, es defineixen solament en l'espai de color RGB (colors vermell, verd i blau). Aquesta s una altra manera de representar els mateixos colors en qu el vermell, verd i blau poden considerar-se respectivament com els eixos X, Y i Z. Una altra forma de representar els mateixos colors s la tonalitat (eix X), de la saturaci (eix Y) i lluminositat (eix Z). D'aix se'n diu espai de color HSB. Hi ha moltes altres espais de color. Molts d'aquests es poden representar en tres dimensions (X, Y, Z).
 


 Nota .
 

	
Quan definim formalment un espai de color, la mostra habitual de referncia s l'espai de color, que va ser especficament dissenyat per incloure tots els colors que l'sser hum mitj pot veure. Aquest s l'espai de color ms precs per s massa complex per a l's diari. 
 	
A partir que l'"espai de color" s un terme ms especfic per a una determinada combinaci particular d'un model de color, ms un color que fan un seguiment de la funci, el terme "espai de color" tendeix a utilitzar-se per identificar el model de color, i quan s'identifica un espai de color s'identifica automticament el model relacionat amb el color. Sense formalitats, els dos termes s'usen indistintament, encara que aix s rigorosament incorrecte. Per exemple, encara que diversos espais de color es basen en el model de RGB, no s el mateix que l'espai de color RGB.

En un sentit genric de les definicions que s'han exposat, el espais de color es poden definir sense l's d'un model de color. Aquests espais, tals com Pantone, sn, en realitat, un conjunt de noms o xifres que es defineixen per un conjunt corresponent a les mostres fsiques del color.

Des que l'espai de color defineix els colors en funci de l'estructura absoluta de referncia, els espais de color, amb el dispositiu de perfils, permeten les representacions reprodubles dels colors, tant en les representacions analgiques com en les digitals.



 Densitat de l'espai de color .

El model de color RGB s'aplica de diferents maneres, d'acord a les possibilitats del sistema usat. En general, les ms habitualment utilitzada a partir de 2005 sn les 24 execucions del bit, amb 8 bits, o 256 nivells discrets per definir la profunditat de color. Tot l'espai de color basat en el model RGB de 24 bits est limitat a una gamma de 256  256  256 = 16,7 milions de colors. Algunes aplicacions fan servir 16 bits per al component, amb la conseqent gamma amb una major densitat de colors diferents. Aix s particularment important quan es treballa amb espais de color de gamma mplia (on la majoria dels colors ms comuns sn identificats gaireb iguals que els propers), o quan tantssims procediments de filtre digital sn utilitzats de forma consecutiva. El mateix principi s'aplica a tots els espais de color basats en el mateix model de color, per en diferents profunditats de la punta.


 Llista parcial dels espais de color .
L'espai de color CIE 1931 XYZ s el primer intent de produir un espai de color sobre la base de les mesures de la percepci humana del color, i s la base per a gaireb tots els altres espais de color. Les variants de l'espai de la CIE sn:

 Espai de color CIELUV - una esmena a les diferncies de color ms convenientment, substitut pel segent:
 Espai de color CIELAB;
 Espai de color CIE de 1964 - mesures en un camp de visi ms ampli que l'espai de color a 1931 que proporciona resultats una mica diferents.


 Vegeu tamb .
 Colorimetria;
 Representaci dels colors;
 Model de color CMYK;
 Model de color HSB;
 Model de color HSL;
 Model de color HSV;
 Model de color RGB;
 Model de color RYB;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362560" title="Carlos Conti Alcntara" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="141030">
Carlos Conti Alcntara (Barcelona, 28 d'agost de 1916 - 15 de setembre de 1975) va ser un guionista i dibuixant de cmics, creador, entre d'altres, del personatge El loco Carioco, i fams pels seus acudits curts.

Durant els anys 30 va treballar com agent d'assegurances, activitat que va ser interrompuda per la Guerra Civil, durant la qual va combatre en l'exrcit republic. Desprs de la contesa, va collaborar com illustrador per a diverses revistes (entre elles la recent apareguda Hola). En 1949 va comenar a publicar en la revista Pulgarcito  la srie que li donaria major celebritat, El loco Carioco. Altres personatges seus nascuts en aquests anys van ser: Mi to Magdaleno (1951), Apolino Targuez, hombre de negocios i La vida adormilada de Morfeo Prez (1952). Aquesta ltima era una srie inusual en els cmics de l'poca, ja que posava en escena els bojos somnis del mediocre protagonista, si b l'ltima vinyeta el retornava inexorablement a la seua frustrant realitat. A ms de la seua labor com creador de cmics, Conti es va especialitzar en la creaci d'acudits grfics per a diverses revistes de la Editorial Bruguera. En 1957, juntament amb Pearroya, Escobar, Cifr i Giner, tamb dibuixants de l'editorial, crea una empresa independent que publica la revista To Vivo, en la qual Conti tindria el crrec de director artstic. Desprs del fracs de To Vivo, continua collaborant per a Bruguera, amb personatges com Don Alirn y la ciencia-ficcin (1969) i El doctor No y su ayudante S (1970). s l'autor dels guions de les historietes curtes de Superlpez, de Jan, treball que va signar amb el nom de Pepe.

Tamb va collaborar en ABC, Blanco y Negro, Leyendas Infantiles, El Coyote, TBO i moltes altres publicacions.

Enllaos externs.

 Biografa de Carlos Conti ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362566" title="Joan Pere Segura de Lago" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="141031">
Joan Pere Segura de Lago (Algemes, 7 de novembre de 1911   Valncia, 27 de novembre de 1972) va ser un arquitecte valenci.

Va estudiar arquitectura a Madrid, obtenint-ne el ttol l'any 1940. Posteriorment va obtenir el grau de doctor (1966).

Com a arquitecte va deixar nombroses obres al seu poble natal. Tamb va dirigir obres de restauraci de la Catedral de Valncia (1967), el Monestir de Santa Maria del Puig (1943) i el Collegi del Patriarca (1968), entre d'altres.

Les seues obres pbliques ms importants sn el projecte de l'Arxiu General del Regne de Valncia, inaugurat per Francisco Franco l'any 1965, i l'Arxiu Central de l'Administraci de l'Estat, a Alcal de Henares (1968).

Va ser autor de diversos estudis de carcter histric sobre el poble d'Algemes, del qual va ser cronista oficial entre 1949 i 1955.

Va ser president de Lo Rat Penat entre 1961 i 1972.

 Bibliografia.
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362576" title="Miquel Bernet Toledano" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="141032">
Miquel Bernet Toledano (Barcelona, 1921 - 1960), va ser un autor de cmics que solia utilitzar el pseudnim de Jorge, creador del personatge Doa Urraca.

Quan va comenar la guerra civil espanyola, Bernet contava noms quinze anys; a pesar d'aix, va falsificar la seua edat per a allistar-se com voluntari en l'exrcit republic. Desprs de la derrota de la Repblica va passar per diversos camps de concentraci en Frana, abans de tornar a Espanya, on va haver de servir en un batall disciplinari i desprs en la marina per a purgar el seu passat de combatent republic.

A principis dels anys 1940 s'inicia professionalment en la historieta, amb treballs per a diverses editorials, entre elles Bruguera. En 1944 adopta el pseudnim de Jorge, pel qual s ms conegut, arran del naixement del seu fill, el futur historietista de prestigi Jordi Bernet. En aquesta poca collabora en diversos quaderns d'aventures de Bruguera, com Viajes y aventuras, Superhombres i Tom Mix. En 1947 forma parteix de la plantilla inicial de la revista Pulgarcito, que en aquells dies torna a publicar-se amb regularitat. Per aquest setmanari cre sries *umorstiques com Melindro Gutirrez (1947), El vagabundo Mostacho (1947), Leovigildo Viruta (1947), Las fascinantes aventuras de Tallarn Lpez (1948), Orlando Cucala (1948) i la clebre Doa Urraca (1948), un dels personatges ms caracterstics del que s'ha anomenat "escola Bruguera".

Durant els anys cinquanta va continuar treballant per a Bruguera, amb noves sries menge Sisebuto, detective astuto (1953), Margarita Gutirrez, la dama de los cabellos (1958) o Doa Filo y sus hermanas, seoras bastante llanas (1959). Poc abans de la seua mort, es va adherir a un nou projecte, la revista Pepe Cola, que no va tenir xit.

Germ de l'autor de cmics Joan Bernet Toledano i pare del tamb historietista Jordi Bernet. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362577" title="Scott Lowell" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="141033">
Scott Lowell (naix el 22 de febrer de 1965 a Denver, Colorado) es un actor estatunidenc conegut especialment pel seu paper de Theodore 'Ted' Schmidt en la srie Queer as Folk. Assist a la universitat de Connecticut.


 Filmografia .

To Live and Die In Dixie (2008) ( Para amar y morir en Dixie)    Detective Bryant;
Trapped Ashes (2006) ( Culos Atrapados) (en producci)   Henry;
Queer as Folk   Theodore 'Ted' Schmidt;
Rendez-View   Guest Host;
On the Edge (2001/II) ( Al filo) (TV)   Charlie;
Damned If You Do (2000)   Xic grcis;
Ladies Room L.A. (2000)   Dan;
Va fer un xicotet paper a la srie de televisi Fraiser.
Tamb va aparixer com a ell mateix, al programa d'entrevistes de Larry King Larry King Live (quasi quan el csting de Queer as Folk estava realitzant-se.
Lowell ha aparegut en diferents curts com Opus 27.


Enllaos externs.
 ;
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362580" title="Castor americ" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="141034">

El castor americ (Castor canadensis) s una de les dues espcies de castor que encara existeixen. s un gran rosegador semiaqutic que habita rius i estanys de l'Amrica del Nord (Canad, Estats Units i Mxic) i tamb habita, reintroduit, la Terra del Foc (Argentina) i la pennsula Escandinava. Tamb s anomenat castor nord-americ o b utilitzant el nom d'alguna de les subespcies que inclou, destacant entre aquestes, el castor canadenc. Aquesta espcie era semblant, encara que de ms petita, al castor de Kellogg, que tamb habit l'Amrica del Nord.

Aquest animal s sovint caat per la seva pell. A principis del segle XIX, la caa acab amb ell a bona part de la seva rea de distribuci original. Els pobladors nadius i primers colons en menjaven, a ms, la carn. Gran part de l'exploraci inicial de Nord-amrica fou impulsada precisament per la recerca de la pell del castor americ.

Aquesta espcie s fora abundant, ms que el castor europeu i la seva poblaci s'estima que est entre els deu i quinze milions d'exemplars, encara que originalment hi podria haver hagut deu vegades aquesta quantitat de castors a Nord-amrica, abans de l'poca del comer de pells. Tot i el declivi, no es considera l'espcie en perill d'extinci.


Subespcies.
Hi ha 25 subespcies de castor americ, per diferents subespcies s'han tornat a introduir a les zones que tenien anteriorment subespcies geogrficament allades, arran de la disminuci de la poblaci o de l'extinci de les subespcies. Aix ha portat a una barreja gentica molt important entre subespcies, i algunes podrien haver desaparegut per complet.

Les subespcies ms esteses a l'Amrica del Nord sn C. c. acadicus, C. c. canadensis (castor canadenc), C. c. carolinensis (castor de Carolina), i C. c. missouriensis (castor del riu Missouri). El castor canadenc originalment habitava gaireb tota la superfcie forestal de Canad, i a causa de la seva pell tant valuosa, fou seleccionat sovint per reintroduccions arreu. El castor de Carolina es troba al sud-est d'Estats Units, el castor del riu Missouri, com el seu nom ho indica, es troba al Riu Missouri i als seus afluents, i C. c. acadicus es troba a tota Nova Anglaterra, a la zona nord-est dels Estats Units.

Llista de subespcies.
 C. c. acadicus ;
 C. c. baileyi ;
 C. c. belugae ;
 C. c. caecator ;
 C. c. canadensis ;
 C. c. concisor;
 C. c. carolinensis ;
 C. c. duchesnei ;
 C. c. frondator ;
 C. c. idoneus;
 C. c. labradorensis;
 C. c. leucodonta ;
 C. c. mexicanus ;
 C. c. michiganensis ;
 C. c. missouriensis ;
 C. c. pacificus ;
 C. c. pallidus;
 C. c. phaeus ;
 C. c. rostralis;
 C. c. repentinus ;
 C. c. taylori ;
 C. c. texensis ;
 C. c. subauratus;
 C. c. sagittatus;
 C. c. shastensis;

Vegeu tamb.
Per veure la morfologia i el comportament comuns en tot el gnere, aix com les seves reintroduccions a nous habitats, vegeu l'article Castor.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362582" title="Joan Bernet Toledano" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="141035">
Joan Bernet Toledano s un dibuixant de cmics catal. Va nixer el 6 de juliol de 1924 en Barcelona.

Bernet Toledano Ha publicat les seues obres en revistes com TBO, Trinca, Mortadelo, DDT, Sper Pulgarcito, etc. Els personatges ms coneguts que ha creat sn Altamiro de la Cueva, ambientat en la Prehistria i els de la srie Los guerrilleros, ambientat en la Guerra del Francs. Tamb ha treballat amb personatges creats per altres autors. Altres sries seues sn Don Vicente vive deportivamente i Superagente Secreto A.E.I.O.U.

El seu germ Miquel Bernet Toledano, alies Jorge, s el creador de Doa Urraca, de la revista Pulgarcito d'Editorial Bruguera.

Enllaos externs.
Biografia a bernettolenado.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362601" title="Gauss (unitat)" nonfiltered="1025" processed="1021" dbindex="141037">
El gauss, abreviat G, s la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magntic B (tamb conegut com densitat del flux magntic i inducci magntica), deu el seu nom al matemtic i fsic alemany  Carl Friedrich Gauss. Un gauss es defineix com un  maxwell per centmetre quadrat.

1 gauss = 1 maxwell /cm2;

Unitats de conversi.

Segons el sistema CGS alternatiu, el gauss s la unitat de densitat del flux magntic (B), mentre l'oersted s la unitat de la intensitat del camp magntic (H).un tesla s igual a  104 gauss, i un ampere per metre s igual a 4 10-3 oersted .

Les unitat de flux magntic ( )  que s el producte de la densitat del camp magntic  (B) i l'area (A), ex.,   = BA  sn  weber (Wb) en el sistema MKS  i maxwell (Mx) en el sistema CGS. El factor de conversi s   108, ja que el flux s el producte de la densitat del flux i l'rea, tenint l'rea les unitats del quadrat de la distncia,  104 (factor de conversi de la densitat del flux ) vegades el quadrat de102 (factor de conversi de la distncia lineal, ex., centmetres per metre).

Valors tpics.
El camp magntic terrestre s 0.5 gauss, un petit imant de ferro t sobre 100 gauss, un gran electroimant t al voltant de 15. 000 gauss i la superfcie d'una estrella de neutrons sobre  1012 gauss.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362615" title="Color secundari" nonfiltered="1026" processed="1022" dbindex="141038">
Color secundari s el color que es forma per la barreja de dos colors primaris, en parts iguals. 

Antigament, la teoria dels pigments era restringida a pintura. Els antics pintors ja feien barreges abans de la cincia moderna dels colors, i els matisos usats fins aleshores eren pocs. En el sistema de color RYB, que empra la teoria del color de Leonardo da Vinci, els colors secundaris sn els segents:

Verd - format per blau i groc;
Taronja - format per groc i vermell;
Violat (o vermell) - format per blau i vermell;


	
Modernament, per, es considera dos casos de classificaci dels colors: l'additiu (o llumins) i el sostractiu (o reflectiu), ja que el sistema RYB no representa, de fet, tots els colors percebuts per l'ull hum. Els colors primaris en un cas sn secundaris en un altre, i viceversa.

En el cas additiu (model de color RGB), usat en fonts de llum, els colors secundaris sn:
Cian - format per blau i verd;
Magenta - format per blau i vermell;
Groc - format per vermell i verd;


En el cas sostractiu (model de color CMY), usat en impressi grfica, els colors secundaris sn:
Vermell  - format per magenta i groc;
Verd - format per cian i groc;
Blau - format per cian i magenta;

Vegeu tamb.
Color primari;
Color terciari;
Colors complementaris;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362639" title="Michelle Clunie" nonfiltered="1027" processed="1023" dbindex="141039">

Michelle Clunie (7 de novembre de 1969) s una actriu i ballarina de ballet.

 Biografia .

Va crixer a Portland, Oregon, i va obtindre una beca per a estudiar a l'Academia Professional de Ballet per a desprs ballar amb la companyia en produccions originals amb la coreografia de Dennis Spaight. Actualment viu i treballa a Los ngeles.

Desprs de mudar-se a Los ngeles, va treballar com a coproductora de l'obra original titolada A Comedy of Eros pel que va rebre el premi de la Dramalogue Award com a millor actriu. Entre les seues actuacions a la televisi figuren The Jeff Foxworthy Show, ER, Life with Roger i en The Chris Elliot Show. Ara b,la seua participaci a la srie televisiva Queer as Folk fou la que la dugu a un major reconeixement per part del pblic, en aquesta srie interpreta el personatge de Melanie Marcus, una xica educada en una famlia jueva i companya sentimental a la srie de Lindsay Peterson, amb la que t dos fills, ella fa d'una advocada que s'implica en molts casos a on a de defensar casos moltes voltes vinculats a la comunitat LGBT. Michelle Clunie va debutar al cinema amb The Usual Suspects, per a desprs passar a treballar amb David Spade' i Sophie Marceau en Lost and Found. Entre les seues actuacions en el teatre figuren The Class of 1999 en el Tiffany Theatre al igual que en el paper principal en Antigone. Tamb va interpretar el paper de Nina en  The Seagull , Maggie en  After the Fall  de "Arthur Miller", Nina en  A Strange Interlude , i Maggie en  Cat on a Hot Tin Roof . Clunie va fer el paper de la nmesis de "Laura Dern" en la pellcula original de Gemma Combs titolada DAMAGED CARE. 

Tamb a realitzat gires amb la aclamada producci  The Vagina Monologues  per ajudar a recaptar fons per a lluitar contra la violncia envers les dones.

 

Michelle Clunie  tamb es la portaveu de  Destination Foundation , una organitzaci dedicada a proporcionar viatges d'ensomni a totes aquelles persones de l'rea la badia de San Francisco que viuen amb malalties que amenacen en acabar les seues vides.

Encara que ella es molt curosa amb la seua vida privada, va revelar en una entrevista a la Curve Magazine, tot i que ella havia interpretat una paper de lesbiana, elle a la vida real es heterosexual: " No vull que la gent pense que soc un simbol de la comunitat lesbiana, perqu jo no soc lesbiana en mi mateix. No vull que la gent pense que dic saber ms que ells sobre les seues prpies vides."

Enllaos externs.
;
;
;
http://www.michelleclunie.com ( web oficial);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362694" title="Santa Maria de Figuerola d'Orcau" nonfiltered="1028" processed="1024" dbindex="141040">

Santa Maria de Figuerola d'Orcau s l'esglsia parroquial de Figuerola d'Orcau. Est situada ben b al centre del poble, dins del seu recinte murat.

Es tracta d'una construcci bsicament romnica, per amb nombroses afectacions al llarg dels segles.

s un temple de dimensions molts grans, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i, per tant, ha estat molt alterat en el decurs dels segles.

Les estructures bsiques sn clarament romniques: nau nica, amb absis semicircular a la capalera i porta a ponent, coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. Damunt de la porta, a ms, hi ha una finestra d'ull de bou circular. Tot plegat s obra del segle XII, en el moment que podrem anomenar de plenitud del romnic.

Est documentada des del 1314 amb l'advocaci original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigu dedicada a la Mare de Du dels ngels, per en aquest darrer any se li retorn l'advocaci original. Conserva un retaule del segle XVIII, que se salv de les destruccions de les guerres posteriors.




Pascual Madoz, que va visitar l'esglsia a mitjan segle XIX, diu que s una construcci del 1524 refeta el 1692, per en aquesta afirmaci noms t en compte reformes posteriors i negligeix, en canvi, l'obra romnica, clarament perceptible a simple vista. s possible que noms tingus en compte els registres que en parlen en els llibres d'obra de l'arxiu parroquial, que devia consultar.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de Figuerola d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362724" title="Ritme llombard" nonfiltered="1029" processed="1025" dbindex="141041">
Un ritme llombard s un tipus de ritme inicialment associat amb la msica barroca per que tamb es troba en la dels inicis del classicisme, tamb denominada preclassicisme. 

Consisteix en una nota curta seguida d'una de ms llarga, de manera que entre totes dues completen la durada d'un temps, per la qual cosa l'accentuada s la curta i no pas la llarga, fet que s ms habitual. Tamb s pot donar el cas que siguin dues de curtes seguides d'una de ms llarga, sempre, per que la llarga tingui una durada superior a la suma de les dues curtes. Tal seria el cas d'una semicorxera seguida de corxera amb punt o de dues fuses seguides, tamb, d'una corxera amb punt. L'efecte resultant, doncs s precisament el contrari a les notes desiguals tan prpies del barroc francs. 

Aquest ritme va ser molt caracterstic de la msica italiana de la dcada de 1740 i es troba igualment en tota la msica que en va rebre la influncia.

Entre els compositors catalans es troba, per exemple en simfonies i obertures de Josep Fbrega.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362729" title="Color terciari" nonfiltered="1030" processed="1026" dbindex="141042">
Color terciari s un color compost per un color primari i un color secundari. Es tracta de sis colors, a saber: 

Rosa salm= magenta + taronja;
Ambre = taronja+ groc;
Llima = groc +  verd;
Turquesa = verd + cian;
Blau mitj  = cian + lila clar;
Violat   = vermell  +  magenta;

La nomenclatura dels colors terciaris, s a dir, els noms pels quals els coneixem, varien basntant segons els llocs i les persones. Els colors sn sempre els mateixos, per cadascun de nosaltres els percep de manera diferent.

Els colors terciaris poden tamb considerar-se com barreges de colors secundaris, entre ells.

Taronja + verd  = verd oliva;
Verd  + vermell  = Blau de cobalt;
Vermell + Taronja  = Porpra;

Tamb en aquest cas els noms sn extremadament subjectius, conforme als pasos i hbits locals. Per exemple, el color porpra s molt conegut com albergnia, de tradici francfona; al Brasil del color taronja se'n diu vermell. 

Pel que fa al blau, s extremadament difcil precisar noms i tonalitats quan es visualitzen a la pantalla. Hi ha gran confusi sobre el cian, que s un dels 3 colors primaris i s representat com blau turquesa, una variant molt ms lluminosa i ja amb la intromissi del groc. A ms depn de la marca de pintures, etc. Per els noms com blau de cobalt, blau d'ultramar, blau petroli sn fora consensuats per qui identifica colors en la seva activitat professional.


Vegeu tamb.
Color primari;
Color secundari;
Colors complementaris;
Llista de colors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362753" title="Sant Pere (Vilamajor)" nonfiltered="1031" processed="1027" dbindex="141043">


L'esglsia parroquial de Sant Pere de Vilamajor s una esglsia del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Masss del Montseny), situada al centre histric conegut com  La Fora i construda entre el segle XVI i a principis el s XVII. Des de sempre ha estat dedicada al patr del municipi Sant Pere. La parrquia forma part del Bisbat de Terrassa. El 1108 la parrquia fou donada a la catedral de Barcelona.

 Origen .

L'esglsia actual substitueix una esglsia d'estil romnic que estava a pocs metres de l'actual, de la qual no es conserven les restes. S, que es conserva la lpida d'un dels seus preveres, anomenat Orila, mort a l'edat de 80 anys l'any 872 (s. IX). 
L'antiga esglsia romnica tenia un meravells retaule pintat el 1513 per Joan Gasc que fou traslladat a la nova esglsia gticorenaixetista el dia de la seva consagraci, el 19 d'octubre de 1600. Dissortadament, fou cremat el 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, tot i que es guarden al Museu Dioces de Barcelona una part del retaule que fou retirat de l'esglsia vers l'any 1920.

 Edifici .
L' esglsia parroquial de Sant Pere de Vilamajor, s'aixeca en el que fou el pati d'armes de l'antic castell de Vilamajor. Com que la planta de l'esglsia era ms gran, s'enderroc part de la muralla del recinte sobir  per encabir-hi l'absis (actualment carrer de Brugueres). L'esglsia es constru amb les runes del castell, que fou enrunat pel terratrmol de Catalunya de 1448. A mitjans del segle XVI, es prohibir fer s de les runes del castell si no eren per a la construcci de la nova esglsia.

L'esglsia es va acabar cap el 1610, deu anys desprs de la seva benedicci. s un temple gtic tard compost d'una nau de 29'2 x 9'6 metres coberta amb voltes ogivals, amb claus de volta amb sants esculpits, suportats per contraforts que forment dos cossos amb capelles laterals. L'absis s poligonal de cinc costats. Al segle XVIII s'afeg a la part de llevant, una sacristia que donava a l'antic cementiri.  



L'esglsia t una porta neoclssica, amb una columna a cada banda acabada amb un capitell compost en fora mal estat de conservaci.

 Comunidor .
En un dels extrems de la faana principal (ponent) hi ha la torre del comunidor que dna accs al sotacoberta i s'hi accedeix a travs del cor, situat sobre l'entrada principal.

 Campanar .
El campanar s una torre romnica, declarada B Cultural d'Inters Nacional de 25 metres d'aada i planta quadrada de 5x5 metres. Est separada de l'esglsia i s'anomena Torre Roja pel color de la seva pedra. Era la torre d'homenatge de l'antic palau comtal de Vilamajor. Data del segle XII. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362763" title="Bast (desambiguaci)" nonfiltered="1032" processed="1028" dbindex="141044">

Anatomia: Bast s una cllula neuroepitelial de la retina ocular especialitzada en la recepci d'estmuls de llum cromtica.
 Eina: Bast.
 Joc de cartes: Un dels quatre pals de la baralla espanyola: Bastos o Bastons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362764" title="Ortkides" nonfiltered="1033" processed="1029" dbindex="141045">
Els Ortkides o dinastia Ortkida (Artkides, Urtkides, Ortkides, Artquides, Urtquides i Ortquides -amb el seu singular- son altres variants de la transcripci del nom, la primera de les quals s la que segueix estrictament la transcripci de l'rab) fou una dinastia turca que va governar al Diyar Bakr del final del segle XI al comenament del segle XV.

 Fundaci .

La dinastia fou fundada per Ortuk (Artuk, Urtuk) ibn Ekseb, que al servei de Tutush I, sult a Damasc, va rebre el govern de Palestina el 1086 i va morir vers el 1091.

Va deixar dos fills, Sukman I i Ilghazi I, que van lluitar a la Djazira al servei de Tutush I contra els nebots d'aquest (1092-1095) i a la mort del sult el 1095 van donar suport al seu fill Rudwan d'Alep, contra l'altra fill Dukak de Damasc. Poc desprs, el 1096/1097, van perdre Jerusalem en front del visir fatimita Al-Afdal ben Badr al-Djamali Shahanshah (que desprs la va perdre el 1099 davant els croats). Ilghazi va entrar llavors al servei de Muhammad, fill de Malik Shah, en contra del seu germ Barkyaruk. Muhammad el va nomenar governador del Iraq per la majoria dels seus turcmans estaven establerts al Diyar Bakr on el seu germ Sukman es va apoderar el 1097 de Sarudj, mentre un nebot (Yakuti ibn Alpyaruk) ocupava Mardin; Sukman fou expulsat del Sarudj pels croats el mateix 1097 per va aconseguir la possessi d'Hisn Kayfa el 1101 amb el control d'algunes comarques ms al nord, a ms d'heretar Mardin que havia passat a Ali ibn Yakuti). El 1104 va capturar a una batalla prop d' Harran al comte Baldu d'Edessa. Va morir vers el 1105. 

Desprs de la mort de Barkyaruk que va deixar sol al tron a Muhammad, els partidaris del primer van demanar ajut a Kilidj Arslan de Rum que va envair el Diyar Bakr. Muhammad va enviar a la zona a Ilghazi, el seu general i germ de Sukman, que junt amb altres generals va derrotar a Kilidj Arslan el 1107.  El 1108 va adquirir Mardin que ara estava en mans d'Ibrahim, fill de Sukman (l'altra fill, Rukn al-Dawla Daud va conservar Hisn Kayfa). 

Altres caps turcmans havien format senyories a Amida, Akhlat, Arzan i alguns altres llocs i el sult seljcida Muhammad va intentar la seva uni per combatre als francs, per no va ser possible: Ilghazi es va enfrontar amb el senyor d'Akhlat, anomenat tamb Sukman (com el germ ja difunt d'Ilghazi), que va morir el 1110. Ilghazi va evitar des llavors participar a les expedicions seljcides contra els croats. El 1114 va organitzar una coalici contra el governador seljcida de Mossul Ak Sunkur al-Bursuki i el va derrotar, per temors d'una revenja de Muhammad, va anar a Sria i va fer aliana amb Tughtegin, atabeg de Damasc, i amb el principat d'Antioquia. 

Els francs van derrotar a l'exrcit seljcida enviat contra Ilghazi i el van salvar. Muhammad va morir el 1118 i Ilghazi es va apoderar llavor de la darrera fortalesa seljcida al Diyar Bakr, Mayyafarikin. Poc desprs Alep, amenaada pels francs i les divisions internes, el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtegin va acceptar el 1118 i fou proclamat senyor d'Alep; el 1119 va derrotar els francs d'Antioquia que atacaven Alep, per com que la seva fora era al Diyar Bakr i la victria havia provocat la reacci de la resta de senyors croats, va signar la pau; desprs apareix el seu nebot Badr al-Dawla Sulayman (fill d'Abd al-Djabar, germ d'Ilghazi) com a senyor d'Alep, de la que probablement era el governador desprs que el fill Sulayman s'hi hagus revoltat breument sense xit vers 1121/1222)

El 1121 fou cridat pel sult seljcida per lluitar contra els georgians; un exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el que estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialthia; els georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus; la batalla es va lliurar a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf. Aquesta derrota per fou compartida i no va afectar al prestigi d'Ilghazi que va morir el 1122. El van succeir els seus fill Husam al-Din Timurtash a Mardin, i Shams al-Dawla Sulayman a Mayyafarikin.

El cos d'aquestos dos, Nur al-Dawla Balak (fill de Bahram, germ de Ilghazi) havia format a partir del 1113 un principat del que va establir la capital a Khartpert vers el 1115. A ms era el tutor del seljcida de Malatya, un menor d'edat. El 1120 v a derrotar el comte d'Edessa Jocelin aliat al emir danishmndida de Sivas Gmshtegin, al emir d'Erzindjan  Ibn Mangudjak, i al governador bizant de Trebisonda general Gavras; desprs, lluitant al servei d'Ilghazi I, va capturar a Jocelin en una batalla el 1122. Ilghazi I va morir poc temps desprs i Baldu II de Jerusalem (i abans comte d'Edessa) va pujar ala zona de l'Eufrates per ajudar als franco-armenis contra l'amenaa, per tamb el va derrotar el 1123. Llavors va agafar el govern d'Alep, en mans del seu cos Badr al-Dawla Sulayman per va morir el 1124 durant el setge de Manbidj, i Alep es va perdre poc desprs per la dinastia. A Khartpert el va succeir el seu cos Rukn al-Dawla Daud d'Hisn Kayfa.

 Les branques .

Shams al-Dawla Sulayman de Mayyafarikin va morir el novembre del 1130 i el va heretar el seu germ Husam al-Din Timurtash de  Mardin. Aix es van formar les dues branques principals: Mardin-Mayyafarikin i Khartpert-Hisn Kayfa dividida en les de Khartpert i la Hisn Kayfa (amb Amida). El 1127 Zengi s'havia apoderat de Mossul i el 1128 d'Alep, i Timurtash va esdevenir el seu vassall i aliat en contra de Daud amb el que estava enemistat per afers familiars. 

El 1133 Timurtash i Zengi van atacar Amida, on regnava un prncep protegit de Daud (Inlides 1109-1142, extingida el 1183).  Aquest va consolidar per la seva posici i va absorbir les petites senyories venes, especialment a l'est de Hisn Kayfa, i va fer una expedici a Gergia, per finalment Zengi va poder conquerir el Buhtan i alguns districtes, i el 1144 Zengi dominava una zona que separava Hisn Kayfa de Khartpert. El 1144 Daud va morir i el va succeir el seu fill Kara Arslan, que va seguir enfrontat a Zengi i va buscar l'aliana amb el comtat d'Edessa, al que abans havia combatut, per aquell mateix Edessa fou conquerida per Zengi. Aquest va morir el 1146 i Kara Arslan va poder respirar. Llavors es va entendre amb Timurtash per un repartiment del Diyar Bakr.

A Zengi el va succeir a Alep Nur al-Din i altres parents a Mossul, els quals van estar sota la tutela o control de Nur al-Din. Aquest, per lluitar contra els francs, va buscar l'aliana dels ortkides, als que va reconixer les seves possessions i va cedir la part del comtat d'Edessa al nord de l'Eufrates. Nur al-Din va tenir bones relacions amb Kara Arslan i per aix Kadjm al-Din Alpi, fill i successor de Timurtash, va voler assegurar la seva posici amb una aliana amb el Shah-i-Armin d'Akhlat; a canvi d'aliana d'aquest va haver de participar a les seves expedicions contra Gergia. Kara Arslan va intentar el 1163 conquerir Amida als Inlides i els seus visirs Nisnides (1142-1183), per un atac de l'emir de Danishmend ho va impedir. Per un temps desprs el fill de Kara Arslan, Nur al-Din Muhammad, en cooperaci amb Nur al-Din d'Alep, va ajudar als danishmndides amenaats pels seljcides de Konya o Rum. Quan Nur al-Din va morir el 1174 es pot considerar que els ortkides eren uns simples vassalls.

 Vassalls aibides .

Inicialment els ortkides van donar suport als zengites de Mesopotmia (Mossul) per Nur al-Din Muhammad d'Hisn Kayfa i Khartpert aviat es va adonar que era ms convenient donar suport a Salad, que dominava Egipte i s'estava apoderant dels dominis zengites a Sria. Salad en premi, va ocupar Amida (1183) i la va cedir en feu a Muhammad, que s'hi va traslladar. Mort Muhammad el 1185 els seus dominis es van repartir entre el seu fill Kutb al-Din Sukman II, que va governar a Amida i Hisn Kayfa, i Imad al Din Abu Bakr, germ del difunt, que va governar a Khartpert. Quasi al mateix temps la mort dels prnceps de Mardin-Mayyafarikin (Kutb al-Din Ilghazi, fill i successor d'Alpi el 1176, al que va succeir el seu fill Yavlak Arsan el 1184), d'Akhlat (Shah-i-Armin) i dels zengites de Mossul va deixar al front d'aquestos territoris a menors d'edat. La debilitat dels ortkides va afavorir el reconeixement de l'autoritat superior de Salad. El 1185 Salad va imposar la seva autoritat i va ocupar Mayyafarikin (per va deixar Mardin a Yavlak Arslan que la va governar fins el 1201). El aibides van dominar Akhlat el 1207.

Contra al-Kamil d'Egipte els ortkides es van fer vassalls del sult seljcida de Rum o Konya que havia iniciat una expansi cap a l'est, i desprs (vers 1225) del khwarizmshah Djala al-Din Manguberti, que s'havia apoderat de Tabriz i que el 1229 es va apoderar d' Akhlat que fou assolada. En revenja els seljcides de Konya els hi va arrabassar les possessions al nord de l'Eufrates, i desprs al-Kamil els va arrabassar Amida i Hisn Kayfa (1232-1233). L'emir ortkida de Kharpert va participar com a vassall d'al-Kamil en la batalla contra els seljcides de Konya el 1234, i vencedors aquestos darrers, Khartpert fou ocupada. Noms va restar la branca de Mardin.

 Vassals Il-khnides .

El 1260 el prncep de Mardin al-Malik al-Said va aguantar un llarg setge dels mongols. La seva mort va salvar a la dinastia ja que el seu fill al-Muzaffar es va sotmetre a Hulagu que li va acceptar l'homenatge i el va mantenir com a feudatari. Els ortkides es van comportar en endavant com a fidels vassalls i van abandonar el ttol de sult. En alguns moments van estendre la seva autoritat a Amida, i se sap que van recuperar Mayyafarikin, Isird i la zona del Khabur, per concessi dels Il-khan, per no Hisn Kayfa ni Arzan. El 1334 apareixen en guerra contra els aibides d'Hisn Kayfa en la que van sortir malparats  i van perdre les seves possessions a l'esquerra del Tigris. Van trampejar la situaci entre Mamelucs, Djalayrides i Kara Koyunlu. 

 Fi de la dinastia .

A finals del segle XIV es va produir la invasi de Tamerl; Al-Zahir Isa de Mardin, del que Tamerl sospitava que simpatitzava amb els mamelucs, va veure els seus dominis saquejats; a la mort de Tamerl els Ak Koyunlu van intentar conquerir el principat de Mardin. El 1406 al-Zahir va morir defensant intilment Amida que va passar als Ak Koyunlu. El 1409 el seu successor al-Salih va cedir Mardin al Kara Yusuf l'emir dels Kara Koyunlu acabant aix la dinastia.

 Monuments i smbol .

Alguns monuments es poden atribuir a aquesta dinastia: les muralles de Diyarbakir, la porta d'Urfa i dues torres properes (Ulu Beden i Yedi Karde ) construides el 1208. L'estaci de caravanes de Mardin i els ponts de Malabadi i de Hasankeyf (1116) sn altres obres seves. Obres religioses sn la gran mesquita de Mardin (segle XII) i la de Dunaysir (moderna Kiziltepe) construida vers 1200 i acabada desprs del 1204.

El smbol dinstic era un liga amb dos caps

 Genealogia dels Ortkides .

Ortuk ibn Ekseb;
Muin al-Din Sukman I de Hisn Kayfa (1101-1105) i Mardin (1105);
Ibraim de Mardin (1105-1109);
Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa (1107-1144) i de Khartpert (1124-1144);
Kara Arslan de Hisn Kayfa i de Khartpert (1144-1174);
Nur al-Din Muhammad de Hisn Kayfa i de Khartpert (1174-1185) d'Amida (1183-1185);
Kutb al-Din Sukman II de Hisn Kayfa i Amida (1185-1200) ;
Nasir al-Din Mahmud de Hisn Kayfa i Amida (1200-1222);
Rukn al-Dun Mawdud de Hisn Kayfa i Amida (1222-1232);
Masud d'Hisn Kayfa (1232-1233);
Imad al-Din Abu Bakr de Khartpert (1185-1203);
Nizam al-Din Ibrahim de Khartpert (1203-1223);
Ahmad al-Khidr de Khartpert (1223-1234);
Nur al-Din Arturkshah de Khartpert (1234);
Nadj al-Din Ilghazi I de Mardin (1109-1122) i Mayyafarikin (1118-1122) d'Alep (1118-1122);
Husham al-Din Timurtash de Mardin (1122-1152),  Mayyafarikin (1130-1152) i Alep (1124-1125);
Nadjm al-Din Alpi I de Mardin i Mayyafarikin (1152-1176);
Kutb al-Din Ilghazi II de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184);
Yawlak Arslan de Mardin i Mayyafarikin (1184-1185), nomes a Mardin (1185-1201);
Nadjm al-Din Ghazi al-Said de Mardin (1239-1260);
Kara Arslan al-Mizaffar de Mardin (1260-1292);
Shams al-Din Daud al-Said de Mardin (1292-1294);
Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur de Mardin (1294-1312);
Imad al-Din Ali Alpi II de Mardin (1312);
Shams al-Din Mahmud al-Salih de Mardin (1312-1364) (adquireix Mayyafarikin i Amida entre d'altres);
Husam al-Din Ahmad al-Mansur de Mardin, Mayyafarikin i Amida (1364-1368);
Shams al-Din Mahmud al-Salih de Mardin, Mayyafarikin i Amida (1368);
Al-Muzaffar Daud de Mardin, Mayyafarikin i Amida (1368-1376);
Nadjm al-Din Isa al-Zahir de Mardin, Mayyafarikin i Amida (1376-1406);
Salih ibn Daud de Mardin (1406-1409), cedeix Mardin als Kara Koyunlu;
Nasir al-Din Artuk Arslan de Mardin (1201-1239);
Shams al Dawla Sulayman de Mayyafarikin (1122-1130);
Bharam;
Nur al-Dawla Balak de Khartpert 1113-1124 (d'Alep 1123-1124);
Abd al-Djabar;
Badr al Dawlah Sulayman d'Alep 1122-1123;
Alpyaruk;
Yakuti de Mardin 1097-?
Ali ibn Yakuti de Mardin ?-1105;

 Referncies .
Cl. Cahen, Diyar Bakr au temps des premiers Urtukides, 1935;
Ren Grousset, Histoire des Croisades;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362767" title="Ortuk" nonfiltered="1034" processed="1030" dbindex="141046">
Ortuk ibn Ekseb (Artuk, Urtuk) fou un cap de la tribu de turcmans dels dger, ancestre de la dinastia ortkida.

Com a mercenari va combatre a favor i en contra de l'emperador bizant Miquel VII Ducas vers 1073; desprs va entrar al servei de Malik Shah, el sult seljcida, pel que fou enviat a la provincia de Bahrayn (Al-Hasa) on va sotmetre als crmates; el 1079 fou nomenat lloctinent de Tutush, el germ de Malik Shah, encarregat de la conquesta de Sria. El 1084 fou nomenat lloctinent de Ibn Djahir encarregat de la conquesta del Diyar Bakr; a aquesta regi va entrar secretament en contacte amb Muslim el prncep de Mossul i Alep, enemic de Malik Shah. El 1085 fou enviat al Khurasan per lluitar contra Tkush, germ de Malik Shah que s'havia revoltat i tot seguit va rebre un petit feu (ikta) al Kurdistan del sud, Halwan.

La mort de Muslim el va obligar a entrar altre cop al servei de Tutush, ara sult Tutush I de Damasc, que li va concedir el govern de Palestina el 1086 que va exercir amb capital a Jerusalem. 

Va morir vers el 1091.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362775" title="Sukman" nonfiltered="1035" processed="1031" dbindex="141047">


Muin al-Din Sukman I de Hisn Kayfa (1101-1105) i Mardin (1105), emir ortkida;
Kutb al-Din Sukman II de Hisn Kayfa i Amida (1185-1200), emir ortkida;
Ciutat de Turquia, vegeu Sokman;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362776" title="Representaci dels colors" nonfiltered="1036" processed="1032" dbindex="141048">

Per representaci dels colors s'entn un mtode per identificar de la manera ms precisa possible un color, a partir d'un codi definit de taula d'associacions estndard, o un nombre o srie de nombres relacionats directament amb les magnituds fsiques que sn la base d'una visi de colors, aquest requisit s necessari en moltes de les activitats humanes, com ara la producci de grfics i el contingut editorial o la construcci.

Per a la base de la representaci dels colors hi ha mtodes de codificaci que associen a cada color un codi arbitrari o un codi calculat.

Un exemple de mtode de codificaci arbitrria s el smbol que el productor de pintures colloca sobre l'envs del producte. La taula d'associaci, per tant, s un catleg del fabricant on cada una de les mostres de color s'associa amb un smbol que representa el seu codi nic. Un altre exemple conegut d'aquest mtode de codificaci s l'escala de Pantone.

D'altra banda, un mtode de codificaci calculat es basa en la definici fsica dels competidors per aconseguir el color (com la intensitat d'un feix de llum o la densitat de la tinta) i frmula matemtica per obtenir-ne un codi numric nic; en matemtiques es pot representar un fenomen que depn de diverses mides amb una taula en diverses dimensions, aquestes representacions es defineixen a l'espai de color; per el problema s que la pantalla de visualitzaci dels colors t anormalitats instrumentals de manera que una mateixa codificaci calculada es calcula de diferents maneres per a dos dispositius que poden basar-se en el mateix mecanisme.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362777" title="Ilghazi" nonfiltered="1037" processed="1033" dbindex="141049">


Nadj al-Din Ilghazi I de Mardin (1109-1122) i Mayyafarikin (1118-1122), emir ortkida;
Kutb al-Din Ilghazi II de Mardin i Mayyafarikin (1176-1184), emir ortkida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362779" title="Ry?an-ji" nonfiltered="1038" processed="1034" dbindex="141050">


Ry an-ji  (en japons:     o    , "Temple del reps del drac") s un temple Zen situat al Nord-Oest de Kyoto. Forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El temple pertany a l'escola My shin-ji de la branca Rinzai del Budisme Zen.

L'indret del temple pertanyia abans al clan Fujiwara.

El nom del temple evoca el seu clebre jard de pedra, d'estil karesansui, que s considerat com una de les obres mestres de la cultura japonesa. Es pensa que el jard data de la fi del segle XV. El jard es compon simplement de sorra blanca harmoniosament rasclada sobre la qual hi sn disposades 15 pedres molsoses repartides al ritme de set, cinc i tres. Les pedres han estat disposades de tal manera que no sigui possible veure les 15 pedres a la vegada, sigui quina sigui la posici de l'observador.

El tsukubai constitueix l'altre inters del temple. La bassa de forma quadrada fa referncia al kanji "" (kuchi) que significa "boca". A cada costat del quadrat hi ha gravat un signe que, associat a "" dna a cada vegada un nou , , ,  . Associant-los, s'obt la frase "ware, tada taru wo shiru", conec noms la satisfacci (sobreents, no tinc molt), un concepte car a l'esfera d'influncia Zen del Budisme.

Davant els edificis del temple s'hi troba un llac, sovint eclipsat pel renom del jard de pedra. S'hi troba una illa amb un petit altar a la que s'hi accedeix passant per un Torii.


 Images .





 Enllaos externs .
  Web oficial






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362808" title="My?shin-ji" nonfiltered="1039" processed="1035" dbindex="141051">


My shin-ji (   ) s un temple situat a Kyoto al Jap. L'escola My shin-ji del Budisme Zen Rinzai s la major escola de Rinzai-sh. Aquesta escola disposa de ms de 3000 temples per tot el Jap aix com de 19 monestirs. El primer temple va ser fundat el 1342 pel Mestre Kanzan-Egen Zenji (1277-1360). La majoria dels temples van ser destruts durant la Guerra  nin el 1467, per molts han estat reconstruts desprs.


 Vegeu tamb .

 Enllaos externs .
Head Temples of Zen Buddhism;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362812" title="Cooperaci (evoluci)" nonfiltered="1040" processed="1036" dbindex="141052">
La cooperaci o comportaments cooperatius sn els comportaments que presenten els organismes que sn beneficiosos per altres membres de la seva mateixa espcie. Hi ha diverses teories que intenten explicar per qu la selecci natural afavoreix alguns tipus de cooperaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362818" title="Arganza" nonfiltered="1041" processed="1037" dbindex="141053">

Arganza s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Comprn els nuclis d'  Arganza, Campelo, Canedo, Espanillo, Magaz de Arriba, San Juan de la Mata, San Miguel de Arganza, San Vicente i La Retuerta.

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362819" title="Llibre d'hores" nonfiltered="1042" processed="1038" dbindex="141054">


Un llibre d'hores s el tipus ms corrent d'obra medieval amb miniatures. Cada llibre d'hores s nic, per tots contenen una collecci de texts, d'oracions i de salms amb les illustracions corresponents i constituint un recull de base per a la prctica de la religi catlica.

En la seva forma inicial, un llibre d'hores no reunia ms que texts apropiats a les hores litrgiques. Amb el temps, el seu text s'enriqueix de dades ms profanes com un calendari amb les oracions i les misses per a certs dies sants. Com nombrosos llibres d'hores sn illuminats constitueixen una important documentaci sobre la vida als segles XV i XVI i una font iconogrfica sobre la cristiandat medieval.

Cap a la fi del segle XV, cpies impreses van ser realitzades segons el principi de la xilografia.

El ms clebre llibre d'hores sn Les molt riques hores del Duc de Berry realitzades pels frares de Limbourg entre 1412 i 1416 per al duc Jean I de Berry - que encarreg igualment Les Petites Hores de Jean de Berry, Les belles hores del Duc de Berry i Les Riques hores del Duc de Berry.

Molt sovint, al segle XVI, el llibre d'hores s el primer llibre comprat (i ben sovint l'nic).

 Referncies .

R. Chartier, Lectures et lecteurs dans la France d'Ancien Rgime, Paris, Seuil, 1987.


 Vegeu tamb .


 Les Grans Hores d'Anna de Bretanya;
 Les molt riques hores del Duc de Berry;
 Les Petites Hores de Jean de Berry;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362848" title="Romano Scarpa" nonfiltered="1043" processed="1039" dbindex="141055">
Romano Scarpa (Vencia, 27 de setembre de 1927 - Mlaga, 23 d'abril de 2005) va ser un dels dibuixants de Disney ms famosos d'Itlia. Durant la seua infantesa va desenvolupar una gran admiraci per les animacions i cmics nord-americans que eren publicats al "Topolino Giornale". En la dcada de 1940 va obrir un estudi d'animaci a Vencia, on va fer els seus primers treballs: alguns anuncis, els curts titulats "I poi venne il diluvi" i "La piccola fiammiferaia" (basat en "La petita venedora de llumins" de Hans Christian Andersen).

En l'any 1956 va deixar de treballar en animaci per a dedicar-se completament a la creaci dels fumetti de Disney. Quan els editors italians es van trobar que no tenien ms histries de Floyd Gottfredson per a reimprimir, Scarpa va ser designat com responsable per a continuar les histries de Mickey Mouse creades fins a aqueix moment per Gottfredson. Tamb influenciat per Carl Barks en la dcada de 1950 i fins a l'any 1963 va escriure i va dibuixar algunes de les historietes ms reconegudes de tots els temps: histries com "Topolino e la collana Chirikawa" (1960) o "Paperino e la leggenda dello 'Scozzese Volante'" (1957) van ser ms tard traduts a diversos idiomes al voltant del mn. Moltes d'aquestes histries tenen inspiracions en pellcules. Per exemple, "Topolino nel favoloso regno di Shan Grill" (1961) est basada en "Horitzons perduts" de Frank Capra, per no esmentar a Blancaneus, bviament basats en la pellcula de l'any 1937 "Blancaneus i els set nans".
Aproximadament en 1963 Scarpa prcticament va deixar d'escriure histries durant sis o set anys, mentre dibuixava per a altres llocs. En la dcada de 1970 va reprendre l'activitat, i fins a la fi dels seus dies va continuar-hi, a pesar que s'havia mudat a Espanya i havia canviat d'editorial. Entre els ltims treballs realitzats quan encara vivia en Itlia es troba la srie de les  denominades "Paperolimpiadi" (una histria llarga sobre els Jocs Olmpics de Sel 1988) i algunes tires de diaris molt bones, el mateix tipus d'histria que a ell li agradava quan era xiquet. Tamb va fer algunes animacions ms, com "Aihnoo degli Icebergs" (1972), "The Fourth King" (1977) i una srie televisiva en l'any 2001.

Encara que el seu treball ha estat principalment en les historietes de Disney, molts anys arrere tamb va fer coses que no eren per a aquesta empresa. Va fer histries de Lupo (de Rolf Kauka), del s Yogui (per a Hanna - Barbera). En la dcada de 1950 tamb va dibuixar algunes histries de Angelino, un personatge de ficci itali.

Durant la seua carrera, Scarpa va crear molts personatges de Disney que sn reconeguts com part de l'univers de Disney, com Brigitta McBridge. Tamb va illustrar alguns guions de Guido Martina.

Des de l'any 1988 algunes de les seues histries han estat publicades en els Estats Units per Gladstone Publishing, a va ser la primera vegada que succea amb un autor itali de Disney. Ms tard, quan "Disney Comics" va prendre el lloc de Gladstone, van publicar algunes histries ms d'ell. En l'any 2003 va succeir el mateix amb Gemstone Comics, que va publicar les seues histries als Estats Units.

Romano ha influenciat a molts artistes joves (per exemple, Giorgio Cavazzano va ser el seu entintador durant la dcada de 1960) i molts han intentat imitar el seu estil. Va morir en 2005 a la seua casa a Mlaga.

Moltes de les seues historietes han estat publicades a  Espanya en la revista Don Miki i a Frana a revistes com Mickey Parade o Picsou Magazine.

Referncies.
Romano Scarpa - Un cartoonist italiano tra animazione e fumetti, per Luca Boschi, Leonardo Gori and Andrea Sani. Alessandro distribuzioni, 1988 . ;
Romano Scarpa - Sognando la Calidornia per Luca Boschi, Leonardo Gori, Andrea Sani and Alberto Becattini. Vittorio Pavesio productions, 2001 ; ;
I Disney Italiani per Luca Boschi, Leonardo Gori and Andrea Sani. Granata Press, 1990 .

Enllaos externs.
 Scarpa a Inducks.org ;
 The Last Balaboo, Lloc dedicat a la memria d'Scarpa. ;
 Pgian sobre Scarpa d'en Frank Stajano, on s'analitzen els perodes de l'obra de l'artista. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362850" title="Goodeidae" nonfiltered="1044" processed="1040" dbindex="141056">

Goodeidae s una famlia de peixos de riu inclosa en l'ordre dels ciprinodontiformes. Reben aquest nom en honor de l'ictileg estatunidenc George Brown Goode.

Morfologia.

 Segons les espcies, assoleixen una longitud mxima de 20 cm.;

Reproducci.

 Gaireb totes les espcies sn vivpares amb fecundaci interna. ;
 Els mascles tenen un rgan copulador primitiu anomenat pseudophallus.
 Les femelles tenen ambds ovaris fusionats en part per formar un nic rgan. ;
 Els embrions i els individus recent eclosionats presenten una estructura semblant a un cord anomenada trophotaeniae, que funciona com una placenta.;

Distribuci geogrfica.

s endmica de Mxic i de l'estat de Nevada (Estats Units).

Conservaci.

En els darrers anys s'est produint una reducci significativa de la mida de les poblacions de les espcies d'aquesta famlia degut a alteracions antropogniques com ara la contaminaci, l'eutrofitzaci, la modificaci d'hbitats i la desertitzaci. Segons dades recents, i en comparana amb poques passades, hi ha hagut una disminuci del 80% en el volum de les diferents poblacions. La seva baixa importncia econmica per a la pesca comercial a Mxic ha fet que aquesta famlia sigui ignorada en els esforos de conservaci, per les seves petites dimensions i el seu s com a exemplars per a aquariologia ha perms que augmenti l'inters per investigar-la.

Observacions.

Aquesta famlia inclou diversos peixos populars d'aquari com, per exemple, Xenotoca Eisenia.

Taxonomia.

La gran diversitat d'espcies que presenta pot sser atribuda als esdeveniments volcnics i geolgics de l'oest de Nord-amrica, els quals van crear les condicions favorables per a l'especiaci d'aquests peixos. Cont 40 espcies repartides entre 18 gneres:

 Subfamlia Empetrichthyinae;
 Gnere Crenichthys;
Crenichthys baileyi;
 Crenichthys baileyi albivallis .
 Crenichthys baileyi baileyi .
 Crenichthys baileyi grandis .
 Crenichthys baileyi moapae .
 Crenichthys baileyi thermophilus .
 Crenichthys nevadae .
 Gnere Empetrichthys;
 Empetrichthys latos .
 Empetrichthys latos concavus .
 Empetrichthys latos latos .
 Empetrichthys latos pahrump .
 Empetrichthys merriami .
 Subfamlia Goodeinae;
 Gnere Allodontichthys;
 Allodontichthys hubbsi .
 Allodontichthys polylepis .
 Allodontichthys tamazulae .
 Allodontichthys zonistius .
 Gnere Alloophorus;
 Alloophorus robustus .
 Gnere Allotoca;
 Allotoca catarinae .
 Allotoca diazi .
 Allotoca dugesii .
 Allotoca goslinei .
 Allotoca maculata .
 Allotoca meeki .
 Allotoca regalis +++;
 Allotoca zacapuensis .
 Gnere Ameca;
 Ameca splendens .
 Gnere Ataeniobius;
 Ataeniobius toweri .
 Gnere Chapalichthys;
 Chapalichthys encaustus .
 Chapalichthys pardalis .
 Chapalichthys peraticus .
 Gnere Characodon;
 Characodon audax .
 Characodon garmani .
 Characodon lateralis .
 Gnere Girardinichthys;
 Girardinichthys multiradiatus .
 Girardinichthys viviparus .
 Gnere Goodea;
 Goodea atripinnis .
 Goodea gracilis .
 Gnere Hubbsina;
 Hubbsina turneri .
 Girardinichthys ireneae .
 Gnere Ilyodon;
 Ilyodon cortesae .
 Ilyodon furcidens .
 Ilyodon whitei-lennoni .
 Ilyodon xantusi .
 Gnere Neoophorus;
 Neoophorus regalis .
 Gnere Neotoca;
 Neotoca bilineata .
 Gnere Skiffia;
 Skiffia bilineata .
 Skiffia francesae ;
 Skiffia lermae .
 Skiffia multipunctata .
 Gnere Xenoophorus;
 Xenoophorus captivus .
 Gnere Xenotaenia;
 Xenotaenia resolanae .
 Gnere Xenotoca;
 Xenotoca eiseni .
 Xenotoca melanosoma .
 Xenotoca variata .
 Gnere Zoogoneticus;
 Zoogoneticus quitzeoensis .
 Zoogoneticus tequila ;

Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362851" title="Balboa (el Bierzo)" nonfiltered="1045" processed="1041" dbindex="141057">

Balboa s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

 Pedanies .

Balboa ;
Cantejeira;
Pumarn;
Castaeiras ;
Fonte da Oliva ;
Chan de Vilar ;
Ruideferros ;
Valverde do Camn ;
Vilarmarn ;
Vilafeile ;
Lamagrande ;
Quintela ;
Vilanova ;
Paraxs ;
Vilarios  ;
Castaoso;

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362853" title="Barjas" nonfiltered="1046" processed="1042" dbindex="141058">

Barjas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.



 Pobles i Barris .
 Albaredos ;
 Barjas;
 Barrosas;
 Busmayor ;
 Campo de Liebre;
 Corporales;
 Corrales;
 Cruces;
 Gimil;
 Hermide;
 Moldes;
 Mosteiros;
 Peacaira;
 Quintela;
 Serviz;
 Veigas do Seo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362856" title="Berlanga del Bierzo" nonfiltered="1047" processed="1043" dbindex="141059">

Berlanga del Bierzo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Inclou les poblacions de  Langre i San Miguel de Langre.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362860" title="Borrenes" nonfiltered="1048" processed="1044" dbindex="141060">

Borrenes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362861" title="Hiptesi del mn d'ARN" nonfiltered="1049" processed="1045" dbindex="141061">

L'hiptesi del mn d'ARN postula que un mn ple de vida basada en cid ribonucleic (ARN) exist abans de l'aparici de la vida actual, basada en cid desoxiribonucleic (ADN). L'ARN, que pot servir tant per a emmagatzemar informaci, com l'ADN, com per actuar com un enzim, podria haver suportat vida cellular o precellular. Algunes hiptesis sobre l'origen de la vida presenten la catlisi i l'emmagatzemament d'informaci basades en ARN com el primer pas en l'evoluci de la vida cellular.

Se sost que el mn d'ARN evolucion en el mn d'ADN i de protenes d'avui en dia. L'ADN, grcies la seva superior estabilitat qumica, prengu el paper d'emmagatzemament d'informaci, mentre que les protenes, que sn ms flexibles en la ctlisi grcies a la gran varietat d'aminocids, esdevingueren les molcules catalitzadores especialitzades. La hiptesi del mn d'ARN suggereix que l'ARN de les cllules actuals, especialment l'ARNr, l'ARNt i l'ARNm (diferents tipus d'ARN que ocupen una posici central en la catlisi de la producci de protenes) s el vestigi evolutiu del mn d'ARN.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362867" title="Parc de Muskau" nonfiltered="1050" processed="1046" dbindex="141062">


El Parc de Muskau (en alemany: Muskauer Park; nom oficial: Frst-Pckler-Park Bad Muskau; en polons: Park Mu akowski) s un parc d'estil angls de 545 hectrees, sent el mes extens d'Europa central.Est localitzat a la frontera entre Alemanya i Polnia, amb terrenys en ambds costats del Neisse. El costat alemany est dintre de l'estat federat de Saxnia, mentre que el costat polons est en el Voivodat de Lebus. El parc s associat amb la ciutat de Bad Muskau en el costat alemany i al poble de knica en el costat polons. El 2004 el Parc de Muskau va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362868" title="Candn" nonfiltered="1051" processed="1047" dbindex="141063">

Candn s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. El terme municipal aplega la Vall d'Ancares i els pobles de Balouta i Suarbol, separats de la vall pel Port d'Ancares (1.648 msnm).

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362870" title="Carucedo" nonfiltered="1052" processed="1048" dbindex="141064">

Carucedo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Inclou els nuclis de Carucedo, Las Mdulas, Lago de Carucedo, Campaana, Villarando, La Barosa i El Carril. En el terme municipal hom hi troba el paratge de Las Mdulas, explotaci aurfera romana declarada Patrimoni de la Humanitat el 1997 per la UNESCO.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362884" title="Allament reproductiu" nonfiltered="1053" processed="1049" dbindex="141065">
L'allament reproductiu s un concepte important en la biologia evolutiva que fa referncia a una categoria de mecanismes que eviten que dues o ms poblacions intercanvin gens. La separaci dels patrimonis gnics entre poblacions de forma sostinguda en el temps pot conduir la diferenciaci i l'aparici de poblacions amb caracterstiques substancialment diferents i fins i tot a l'aparici de noves espcies distintes. 

L'allament reproductiu pot ser causat per variacions de factors ambientals (p.ex.: la variaci del nivell del mar pot allar algunes poblacions en illes), per canvis en el comportament, per reducci de les mides efectives. D'altra banda un cop succedes algunes generacions la variaci dels carcters pot impedir la reproducci entre individus de poblacions "germanes" b evitant la fertilitzaci ja que la conducta d'aparellament o els aparells reproductors sn diferent, o b fent que neixi un hbrid degenerat o estril, com s el cas de les mules o els muls somerins, que no poden tenir descendncia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362894" title="Theo Osterkamp" nonfiltered="1054" processed="1050" dbindex="141066">


Theodor "Theo" Osterkamp (15 d'abril de 1892 - 2 de febrer de 1975) va ser un As de l'Aviaci de la Luftwaffe durant la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial. Va volar al costat de Oswald Boelcke i va ser amic de Manfred von Richthofen durant la Gran Guerra, aconseguint 32 victries. A la Segona Guerra Mundial comand el durant la Batalla d'Anglaterra, aconseguint 6 victries ms, sent un dels escassos pilots que van aconseguir victries aries en ambds conflictes. 

 Biografia .
 Primera Guerra Mundial .
Osterkamp vol com a pilot naval al Front Occidental. El 14 d'agost de 1914 s'un al Marinefliegerkorps, sent destinat al 2. Marine-Fliegerabteilung a Flandes. Durant 1915-16 serv com a observador aeri, i va ser el primer pilot alemany que vol fins a Anglaterra durant una missi de reconeixement. Al 1917 s'un al Kampffliegerschule (Acadmia de Pilots de Combat) a Putzig, i d'all al Marine-Jagdstaffel 1. El 15 d'octubre de 1917, el Leutnant Osterkamp pass a comandar el Marine-Jagdstaffel 2. Aconsegu 32 victries durant la guerra, i va rebre la Pour la Mrite el 2 de setembre de 1918.

 Perode d'entreguerres .
Al acabar la guerra, serv entre 1919 i 1920 a l'ala de Kurland, a la 1a Divisi de Reserva de la Gurdia, retirant-se del servei actiu el 21 de gener de 1920. Entre 1926 i 1931 comanda l'Estaci Naval de Vol de Holtenau, i, amb l'arribada al poder dels nazis i la seva poltica de rearmament, ingressa a la Luftwaffe l'1 d'agost de 1933.

A partir de llavors, Osterkamp treball en la formaci de la nova Luftwaffe i, entre altres coses, particip en la creaci del Jagdfliegerschule 1. Entre abril de 1935 i mar de 1936 s Capit d'Esquadr a l'Ala de Caces " Richthofen"; i d'all passa a ser Comandant de Grup a l'Ala 134 fins a l'octubre de 1937. Des de l'1 de novembre de 1937 i el 31 d'agost de 1939 s Comandant de l'Escola de Caces i de la Base Aria de Werneuchen, i durant 1938, s comandant del IV Grup de Caces de l'Ala 132 durant uns mesos.

Tamb particip en les edicions 2a, 3a i 4a del Concurs d'Avions de Turisme Internacional de la FAI, aconseguint l'11a posici al 1930, la 12a al 1932 i la 5a al 1934.

 Segona Guerra Mundial .
El 19 de setembre de 1939, el ja Oberst Osterkamp va ser nomenat Geschwaderkommodore del JG 51. Durant la Batalla de Frana reclam 4 victries, la primera el 2 de maig de 1940. Durant el perode de Kanalkampf de la Batalla d'Anglaterra reclam 2 victries ms. Va ser rellevat com a comandant del JG 51 per Werner Mlders el 23 de juliol. Promogut a Generalmajor, Osterkamp reb la Ritterkreuz el 22 d'agost de 1940, i va ser nomenat Jagdfliegerfhrer 2, comandant dels avions de caa de la Luftflotte 2.

L'1 d'agost de 1942 va ser destinat al Luftsgaustab z.b.V. Afrika. El 5 d'abril de 1943 va ser nomenat Jagdfliegerfhrer Sizilien, servint-hi fins el 15 de juliol, sent rellevat per Adolf Galland. A partir d'aquell moment serv en diverses posicions de l'Estat Major fins a ser nomenat Inspekteur der Luftwaffen-Boden-organisation (Inspector de l'Organitzaci de Terra de la Luftwaffe) al 1944. Va ser retirat del servei el 21 de desembre de 1944, desprs de llanar diverses crtiques sobre l'alt comandament.

 Promocions .
 Leutnant der Reserve der Marineartillerie (13/07/1916);
 Hauptmann (01/08/1933);
 Major (01/04/1934);
 Oberstleutnant (01/04/1937);
 Oberst (01/10/1939);
 Generalmajor (19/07/1940);
 Generalleutnant (01/08/1942);
 
 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 22/08/1940 com Generalmajor und Jagdfliegerfhrer der Luftflotte 2;
 Pour le Mrite: 02/09/1918 com Leutnant der Reserve der Marineartillerie und Fhrer der II. Marine-Feldjagdstaffel ;
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb Espases ;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Insgnia de lder d'aeroplans (Marina);
 Creu del Bltic de 1a i 2a classe;
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador de la Luftwaffe;
 Cinta de mniga d'frica;
 








Referncies.
Assos de la Luftwaffe - Osterkamp ;
Axis Biographical Research   Osterkamp;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362904" title="Boirum" nonfiltered="1055" processed="1051" dbindex="141067">
A les zones urbanes amb fora trnsit i amb un nivell d'insolaci alt, es presenta el fenomen del boirum (de boira i fum, que equival al mot angls smog) tamb anomenat boira fotoqumica .

Els xids de nitrogen i els hidrocarburs reaccionen sota condicions de forta radiaci solar, i resulten substncies oxidants, com ara l'oz o els nitroperxids d'acil. Els oxidants sn molt irritants, especialment de les mucoses i els ulls; produeixen un envelliment prematur dels pulmons i tenen un efecte corrosiu sobre el cautx i altres efectes negatius sobre la vegetaci.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362910" title="Movimiento Alternativo Social" nonfiltered="1056" processed="1052" dbindex="141068">
El Movimiento Alternativo Social (MASS) s un partit poltic espanyol l'mbit del qual s la comarca lleonesa del Bierzo, a Castella-Lle. Va ser fundat en 2006 i inscrit en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior el 19 de maig d'aquest any. 

El seu fundador i actual president va ser l'antic secretari provincial del Partit Popular a Lle i diputat nacional ngel Escuredo, que va deixar el partit, juntament amb uns dos-cents militants el mar de 2006 per a crear el MASS.

El MASS es va presentar a les eleccions municipals de 2007, en coalici amb la Uni del Poble Lleons, als 39 municipis del partit judicial de Ponferrada. La coalici va obtenir 8.193 vots i 38 regidors a 22 municipios, sense aconseguir cap alcaldia.

A la fi de 2007 el MASS va trencar el seu pacte electoral amb UPL, desprs de la dimissi del secretari general d'UPL, Joaqun Otero. El MASS no va prendre part a les eleccions generals de 2008 ni collabor amb UPL, el que va suposar la prctica desaparici d'aquesta formaci al Bierzo (337 vots al Congrs, 558 al Senat). 

 Referncies .


Enllaos externs.
Web del MASS;
Blog del MASS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362916" title="Zorcid" nonfiltered="1057" processed="1053" dbindex="141069">













Zoarcidae s una famlia de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes i al superordre dels acantopterigis.

Morfologia.

 Tenen el cos allargat.
 Les aletes dorsal i anal sn allargades i formen una aleta contnua juntament amb l'aleta caudal, mentre que les aletes plviques sn absents. ;
 Nombre de vrtebres: 58-150.
 Segons les espcies, poden presentar o no escates.
 Macrozoarces americanus n's l'espcie amb la mxima longitud: 1,1 m.;

Reproducci.

Les tres espcies del gnere Zoarces sn ovovivpares, tots els altres sn ovpars.

Hbitat.

Les 220 espcies d'aquesta famlia sn marines (algunes a gran fondria).

Distribuci geogrfica.

Es distribueixen des de l'rtic fins a l'Antrtic.

Gneres.

 Aiakas ;
 Andriashevia ;
 Austrolycus ;
 Bilabria  ;
 Bothrocara ;
 Bothrocarina ;
 Crossostomus ;
 Dadyanos ;
 Davidijordania ;
 Derepodichthys ;
 Dieidolycus ;
 Eucryphycus ;
 Exechodontes ;
 Gymnelopsis ;
 Gymnelus ;
 Hadropareia ;
 Hadropogonichthys ;
 Iluocoetes ;
 Japonolycodes ;
 Krusensterniella ;
 Letholycus ;
 Lycenchelys ;
 Lycias * Lycodapus ;
 Lycodes ;
 Lycodichthys ;
 Lycodonus ;
 Lycogrammoides ;
 Lyconema ;
 Lycozoarces ;
 Maynea ;
 Melanostigma ;
 Nalbantichthys ;
 Notolycodes ;
 Oidiphorus ;
 Opaeophacus ;
 Ophthalmolycus ;
 Pachycara ;
 Phucocoetes ;
 Piedrabuenia ;
 Plesienchelys ;
 Pogonolycus ;
 Puzanovia ;
 Pyrolycus ;
 Seleniolycus ;
 Taranetzella ;
 Thermarces ;
 Zoarces ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362918" title="Lliga botswanesa de futbol" nonfiltered="1058" processed="1054" dbindex="141070">
La Lliga botswanesa de futbol s la mxima competici futbolstica de Botswana. Actualment s'anomena Mascom Premier League.

Histria.
La primera edici es disput l'any 1966 amb el nom de MLO Cup, amb la participaci d'equips com Tlokweng Pirates, Notwane, Black Peril, Queens Park Rangers i un equip del districte de Ngwaketse. La competici ha estat, histricament, dominada pels clubs del sud, fins la temporada 2007/06 en qu l'Ecco City es convert en el primer equip del nord en guanyar la competici.

 Clubs participants la temporada 2008-09.
Boteti Young Fighters (Orapa);
Botswana Defence Force XI (Gaborone);
Botswana Meat Commission FC (Lobatse);
Centre Chiefs (Mochudi);
ECCO City Green (Francistown);
Extension Gunners (Lobatse);
Gaborone United (Gaborone);
Great North Tigers (Francistown);
Mogoditshane Fighters (Mogoditshane) ;
Naughty Boys FC (Tlokweng);
Nico United (Selibe-Pikwe);
Notwane FC (Gaborone);
Police XI (Otse);
TAFIC (Francistown);
Township Rollers (Gaborone);
Uniao Flamengo Santos FC (Gaborone);

 Historial .


1966 desconegut;
1967 Gaborone United;
1968 desconegut;
1969 Gaborone United;
1970 Gaborone United;
1971-77 desconegut;
1978 Notwane PG;
1979 Township Rollers;
1980 Township Rollers;
1981 Botswana Defence Force XI;
1982 Township Rollers;
1983 Township Rollers;
1984 Township Rollers;

1985 Township Rollers;
1986 Gaborone United;
1987 Township Rollers;
1988 Botswana Defence Force XI;
1989 Botswana Defence Force XI;
1990 Gaborone United;
1991 Botswana Defence Force XI;
1992 LCS Extension Gunners;
1993 LCS Extension Gunners;
1994 LCS Extension Gunners;
1995 Township Rollers;
1996 Notwane PG;
1997 Botswana Defence Force XI;

1998 Notwane PG;
1999 Mogoditshane Fighters;
2000 Mogoditshane Fighters;
2001 Mogoditshane Fighters;
2002 Botswana Defence Force XI;
2003 Mogoditshane Fighters;
2004 Botswana Defence Force XI;
2005 Township Rollers;
2006 Police XI;
2007 ECCO City Green;
2008 Centre Chiefs;



 Enllaos externs .
RSSSF;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362919" title="Parc zoolgic de Vincennes" nonfiltered="1059" processed="1055" dbindex="141071">

El parc zoolgic de Pars, anomenat correntment zoo de Vincennes s situat al 12 arrondissement de Pars, prop del bosc de Vincennes. Depn del Museu de Cincies Naturals nacional d'histria natural i cobreix una superfcie de 14,5 hectrees. S'hi troba una roca artificial de 65m d'alada, sobre el que es poden veure sobretot muflons.

Histric del parc zoolgic de Pars.

Inaugurat el 1934, el zoo s construt sobre el model innovador d'Hamburg. Es fa com a continuaci al petit zoo temporal condicionat al bosc de Vincennes en el moment de l'Exposici colonial de 1931 per fer descobrir al pblic parisenc animals extics aix com els pobles indgenes que es qualificaran ms tard de zoolgics humans.

Va ser construt segons el model arquitectural proposat per Carl Hagenbeck, un model revolucionari per a l'poca, que apuntava a presentar els animals sobre panells, en fossats i fons de roca sense que el pblic en fos separat per barrots. Els caus interiors de nombrosos animals tamb podien ser visitats pel pblic.

Molt de pressa, va conixer un gran xit entre els parisencs, que hi podien admirar una fauna espectacular, en un marc ms natural que en les antigues exhibicions de feres com la del Jardin des plantes.

Les seves installacions li han perms albergar nombrosos animals, sobretot dels grans mamfers. El zoo ha obtingut grans xits en la reproducci de l'elefant asitic, de la girafa del Nger i de l'ocapi, tots tres amenaats d'extinci a la natura, aix com d'una multitud de felins, d'ssos, d'antlops i de crvids. Ha presentat igualment espcies molt rares en captivitat, com el kouprey (un exemplar de 1936 a 1940, va ser criat a Europa), l'elefant de mar (un exemplar hi ha viscut una trentena d'anys), el rinoceront de l'ndia i el panda gegant (un mascle d'aquesta espcie anomenat Ien-Ien hi ha viscut de 1973 a 2000, el que representa una de les ms llargues duracions de vida per a aquesta espcie en captivitat).

Tanmateix, mai no ha presentat massa espcies animals de mida petita, per manca d'installacions adaptades, i aix malgrat la construcci d'algunes gbies i l'obertura d'una casa dels lmurs el 1986, on dels grups de lmurs nocturns, sovint rars, vivien en una foscor artificial. Aquesta installaci mai no ha tingut equivalent a Frana, i no n'ha tingut gaires a cap altre lloc al mn.

A partir dels anys 1980, les installacions del zoo s'han degradat fortament, per l'envelliment dels tancats i de les roques de formig armat (que havien estat concebudes per a una durada de 50 anys als anys 1930), sense que no hi hagi hagut cap pla de renovaci de conjunt. La Gran Roca, figura emblemtica, ha estat renovada als anys 1990, per no ha estat el cas de moltes altres installacions, que han hagut de ser tancades al pblic al comenament dels anys 2000, i certs animals (elefants, felins, rinoceront, s) han hagut de ser desplaats fora del zoo.



Histric dels directors.

 1934-1946: Achille Urbain;
 1946-1976: Jacques Nouvel;
 1976-1988: Franois Doumenge;
 1988-1989: Jean Rinjard;
 1990-1995: Jean-Jacques Petter;
 1995-2000: Maryvonne Leclerc-Cassan;
 Des de l'octubre de 2000: Claude-Anne Gauthier;

La renovaci del zoo de Vincennes.


 Per manca de manteniment, les falses roques d'enreixats metllics coberts de formig s'han esmicolat i s'han fet perilloses. La Gran Roca, smbol del parc, que domina el bosc de Vincennes, ha estat tancada diversos anys.

 D'en 1993, el Govern va haver de desbloquejar crdits d'urgncia per a la renovaci de la Gran Roca. El zoo de Vincennes ha vist, aquests darrers anys, minvar les visites (300000 visitants el 2005, contra 600000 el 2004, 800000 el 2003, 1000000 el 1984, 1500000 el 1968).
    
 s a l'estiu de 2004, el moment en qu el personal del zoo manifesta les seves inquietuds pel que fa a la degradaci creixent del zoo, que l'alcalde de Vincennes Laurent Lafon, igualment conseller regional de lIle-de-France, fa una crida a la poblaci per salvar el zoo del seu lent declivi. Aquesta crida permet recollir milers de signatures i atreure l'atenci dels ministres a favor del parc zoolgic.
    
 El setembre de 2004, l'alcalde de Vincennes Laurent Lafon interpella altre cop els poders pblics sobre l'esdevenir del parc en una tribuna publicada al diari Le Monde: la idea de renovar el zoo est llenada.
    
 En resposta a aquesta alerta pel que fa al futur del Zoo, 500000 euros van ser destinats, d'en l'any 2004, als treballs de primera necessitat, sobre les xarxes de gas i d'electricitat i sobre la roca de les girafes.

 La degradaci progressiva dels seus equips, car del seu funcionament mateix ha condut a considerar el seu tancament, temporal o definitiu, ha suscitat una emoci legtima ja que significaria la desaparici d'una instituci antiga i d'un centre d'investigaci, d'informaci i de reproducci de renom mundial subratll aleshores el diputat de Val-de-Marne, Patrick Beaudouin, a una sessi de preguntes al Govern a l'Assemblea nacional el desembre 2004.
    
 El 2005, el Govern ha dedicat un mili d'euros a l'acollida dels animals i pblic i 1,2 milions suplementaris han perms acabar el gabial als lmurs i acollir nous inquilins. Aix ha perms llanar definitivament la renovaci del zoo de Vincennes. El cost global dels treballs, que haurien de comenar al primer trimestre de 2007, es considera entre 120 i 130 milions d'euros. Aquest pla de renovaci ha de respondre a la necessitat de fer del futur zoo un establiment de referncia mundial, com ho afirma Allain Bougrain-Dubourg, president del comit cientfic.

 S'ha decidit una collaboraci pblica-privada  per dur a terme el taller de renovaci en els millors terminis. Actors privats garanteixen el finanament i la realitzaci del nou zoo, mitjanant un lloguer temporal corresponent aproximadament a l'escreix de recaptacions generat per les entrades del parc renovat. La crida a candidatures es fa l'estiu de 2005; el taller podria ser comenat abans de la fi de 2006. Aquesta collaboraci, limitada a la gesti del taller de renovaci, no afecta ni l'estatut les tasques del personal ni dels associats i tampoc la tasca de servei pblic del parc.

 D'altra banda, la tria del projecte del gabinet d'arquitectes TN+ ha estat aturada el desembre de 2005. Aquest projecte espera lligar desenvolupament durable i respecte per la condici animal, presentant els animals en els seus bitops. Per al gabinet TN+, el visitant ser el convidat de l'animal que trobar al seu univers reconstitut (Le Monde del 7 de desembre de 2005). El principi del nou zoo no s d'ensenyar el mxim nombre d'animals sin de revalorar la seva presentaci. Aix, la fauna asitica, els tigres sobretot, estar desplaada. El mateix per als ssos, que es deprimeixen en captivitat, i per als elefants, massa estret. Calen 5 hectrees per a dos paquiderms.

 El nou zoo podria obrir les seves portes a partir de 2012. El projecte TN+ era massa car, es va fer una nova crida d'oferta, nicament Bouygue hi ha respost, el zoo ha de tancar a finals de 2008 i els treballs comenaran el 2010.
    
 Dimarts 26 juny de 2007, el director general del Musum d'histoire naturelle declara: La renovaci del Parc zoolgic de Pars, situat al bosc de Vincennes, ser una realitat al ms aviat el 2011.

El suport al zoo de Vincennes.

El moviment popular per salvar el zoo de Vincennes.

Al setembre de 2004, la ciutat de Vincennes fa una petici on-line per salvar el zoo.

Les associacions de protecci del zoo de Vincennes.

 La primavera dels animals, apadrinada per l'humorista Sman.
 Associaci per a la renovaci del Bosc de Vincennes (ARBV), Saint-Mand.

Cultura.

 Una clebre escena de La Grande Vadrouille (caiguda d'un aviador angls a la bassa de les foques) ha estat feta en aquest parc zoolgic.
 Ms recentment, una escena de la pellcula Seuls two amb ric et Ramzy ha estat rodada al peu de la Gran Roca.
 Una escena mtica, del Pre Noel est une ordure (1982), hi ha estat tamb rodada.

Enllaos externs.


 La web oficial del Parc zoologique de Vincennes, al web del Musum national d'histoire naturelle;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362953" title="Molinaseca" nonfiltered="1060" processed="1056" dbindex="141072">

Molinaseca s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362954" title="Botswana Defence Force XI" nonfiltered="1061" processed="1057" dbindex="141073">

El Botswana Defence Force XI s un club botswans de futbol de la ciutat de Gaborone. s l'equip de l'exrcit de Botswana.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 7;
1981, 1988, 1989, 1991, 1997, 2002, 2004;
Copa botswanesa de futbol: 3;
1989, 1998, 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362955" title="Botswana Meat Commission FC" nonfiltered="1062" processed="1058" dbindex="141074">

El Botswana Meat Commission FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Lobatse.

Palmars.
Copa botswanesa de futbol: 1;
2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362956" title="Batalla de Hattin" nonfiltered="1063" processed="1059" dbindex="141075">


La Batalla de Hattin (tamb coneguda com  Batalla de les Banyes de Hattin  pel volc extingit que hi ha a la rodalia amb aquest nom) va tenir lloc el dissabte, dia 4 de juliol de 1187, en un congost a l oest del Mar de Galilea, entre els creuats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aibida.

L exrcit musulm sota el comandament de Salad (Salah ah-Din) va capturar o matar la major part de les forces croades marcant el canvi d iniciativa en la histria de les Croades a favor dels islmics i inaugurant l hegemonia militar d aquests ltims als Regnes Cristians de Terra Santa, en detriment dels cristians., tot comportant, com a conseqncia ms immediata, la conquesta de Jerusalem pel propi Salad, aix com la progressiva prdua de la resta de ciutats croades i la destrucci dels esmentats Regnes cristians fins la seva total desaparici l any 1291.


Localitzaci.
La batalla tingu lloc a prop de Tiberades, en l actual Estat d Israel. El camp de batalla, al costat de la ciutat de Hittin tenia com a principal distintiu geogrfic un doble tur (les  Banyes de Hattin ) al costat d un pas a travs de les muntanyes del nord entre Tiberades i la carretera que va des de Sant Joan d Acre a l oest. La carretera de Darb al Hawarnah, construda pels romans, servia de via de comunicaci principal entre el passos del Mar Jord, el Mar de Galilea (Llac de Tiberades) i el Mar Mediterrani.


Antecedents.
Guy de Lusignan va esdevenir rei de Jerusalem l any 1186 grcies al dret al tron de la seva esposa Sibil la, desprs de la mort del germ d aquesta, Baldu IV,  el Rei Leprs  (1185 1186). El Regne de Jerusalem estava polticament dividit en dues faccions: la  facci de la cort , amb el propi Guy, Sibilla i d altres parents i aventurers nouvinguts al Regne de Jerusalem, com ara Reinald de Chatillon, aix com pel Gran Mestre dels Cavallers Templers Gerard de Ridefort i la  facci dels nobles  liderada per Raimon III de Trpoli, el qual havia esdevingut regent durant la infncia del rei Baldu IV i s havia oposat a la successi de Guy al Tron de Jerusalem. Contrariat pel resultat de la mateixa, Raimon III de Trpoli, en comptes de seguir les passes d altres barons i cavallers dels regnes cristians, els quals van afanyar-se a acudir a Jerusalem a prestar obedincia al nou rei, va remuntar la Vall del Jord en direcci a Tiberades. La situaci entre Guy i Raimon esdevingu tan tensa que quasi gaireb va derivar en guerra oberta entre tots dos, de tal manera que Guy va pretendre assetjar Tiberades, una fortalesa que pertanyia a Raimon i que estava comandada per la seva esposa Esquiva, Princesa de Galilea. Finalment, la guerra es va evitar en ltima instncia grcies a la mediaci del partidari de Raimon, Balian d Ibelin. 

Entretant, els estats musulmans que rodejaven els Regnes Cristians d Orient s havien ajuntat sota un mateix govern, grcies a Salad. Salad havia estat nomenat visir d Egipte el 1169 i ben aviat va governar aquest territori com a sold. En 1174 va imposar el seu govern a Damasc, tot estenent la seva autoritat a Alepo l any 1176 i a Mossul, cap el 1183. Per b que els creuats liderats per Baldu IV havien derrotat Salad a la Batalla de Montgisard l any 1177, l escenari del 1180 esdevingu una difcil treva per a tots dos bndols, la qual va ser trencada per les incursions de Reinald de Chatillon sobre les caravanes dels musulmans que viatjaven a travs de la Transjordnia. Per si aix fos poc, Reinald va tamb va amenaar d atacar la ciutat de la Meca, a la Pennsula Arbiga.

Quan Guy va ser coronat rei, Raimon va acordar una treva per separat amb Salad i l any 1187 va permetre el sult enviar un exrcit al nord del Regne de Jerusalem. Al mateix temps, una ambaixada que marxava de Jerusalem a Trpoli per tal de negociar un tractat entre Raimon i Guy va ser atacada i venuda en la Batalla de Cresson, l 1 de maig de 1187 per una petita fora musulmana sota el comandament de Al-Afdal. Raimon, venut pels remordiments va afanyar-se a reconciliar-se amb Guy, el qual va convocar totes les forces de l exrcit del regne i es va disposar a marxar cap el nord a trobar-se amb Salad.


Setge de Tiberades.
Desprs de la reconciliaci, Guy i Raimon es van trobar a St. Joan d Acre amb el gruix de l exrcit croat. D acord amb determinades fonts europees, hom considera que aquest es composava d uns 1.200 cavallers, un major nombre encara d efectius de cavalleria lleugera, probablement 10.000 soldats d infanteria reforats per arquers de la flota mercantil italiana i un gran nombre de mercenaris (incloent-hi turcplotes, arquers mercenaris turcs a cavall) manllevats grcies a la col laboraci econmica del rei Enric II d Anglaterra. Tamb hi acompanyava l exrcit croat la relquia de la  Vera Creu  transportada pel Bisbe d Acre, el qual marxava en lloc del Bisbe de Jerusalem, el Patriarca Heracli, el qual es trobava malalt.

El 2 de juliol, Salad, el qual es disposava a enganyar Guy tot fent-lo desplaar-se lluny de les fonts de Saffuriya, va encapalar personalment el setge de la fortalesa de Raimon a Tiberades, mentre que el gruix de l exrcit musulm romania a Kafr Sabt. La guarnici de Tiberades va tractar de pagar Salad per tal que aixequs el setge, per ell va rebutjar-ho argumentant que  quan la gent s adona que tenen un oponent al qual no s possible de comprar amb diners, esdevenen temerosos de perdre-ho tot a conseqncia de la guerra i a llavors, en comptes de diners, t ofereixen terra. Per el servent noms els ofereix, a canvi, l espasa...  Aquell mateix dia la fortalesa va caure-hi. Una torre va ser minada i aix que hi va caure les tropes de Salad van entrar tumultuosament a travs de l esquerda matant tots els resistents i prenent presoners. Esquiva, la muller de Raimon va resistir assetjada a la ciutadella. Tot just quan Salad comenava a minar l estructura de la ciutadella va rebre la notcia que Guy estava desplaant l exrcit franc (croat) cap a l est. Els croats havien empassat l esquer. 

La decisi de Guy de deixar la seguretat de les seves defenses s esdevingu a conseqncia del consell de guerra celebrat pels croats la nit del 2 de juliol. D acord amb informacions relatives al que s havia tractat a la reuni va haver-hi dos posicionaments contraris alimentats per enemistats personals irreconciliables entre els francs. Sembla ser que Raimon va argumentar que una marxa d Acre cap a Tiberades era exactament el que Salad volia mentre que Sefria constitua una forta posici defensiva per als croats. A ms, Guy no havia de preocupar-se per Tiberades, la qual tot i ser una possessi personal de Raimon, ell tenia la ferma voluntat de sacrificar-la a canvi de la seguretat del Regne de Jerusalem. En resposta a aquest argument i a desgrat de la reconciliaci Raimon va ser acusat de covardia per Gerard  desitjs d espolsar-se la derrota de Sforis- i per Rainald, els quals van influir Guy decisivament per tal d atacar-hi immediatament.  

Aix, Guy va ordenar l exrcit marxar contra Salad a Tiberades, la qual cosa era exactament el que aquest ltim havia calculat que resultaria ms definitiu derrotar els croats en una sola batalla a camp obert que no pas assetjant les seves diferents fortificacions.


La Batalla.
Els croats van comenar la marxa des de Sforis el 3 de juliol. Raimon condua l avantguarda; Guy el cos principal i Balian, Rainald i les ordres militars en conformaven la reraguarda. Ben aviat, els croats van trobar-se sota l encalament d unitats musulmanes de cavalleria.

Cap el migdia d aquell mateix dia, l exrcit franc havia arribat a les fonts de la poblaci de Turan, a uns 10 km de Sforis. Aqu, segons Salad  El falc de la infanteria franca i l liga de la seva cavalleria van apropar-se cap a l aigua . Tiberades era encara a nou milles (14 km) de distncia. Per tant, amb la perspectiva d un sol dia de marxa, tot intent de deixar aquell emplaament segur en quant al subministrament d aigua i trobar-ne un altre i encara ms, sota els constants atacs de l exrcit de Salad, semblava d all ms insensat (el 1182 l exrcit franc havia  avanat, en un sol dia, vuit milles (13 km) per tal d enfrontar-se amb l enemic mentre que en 1183 Guy, en una situaci similar avanar sis milles (10 km) li va ocupar tot un dia sencer). Per tal i com Salad va deixar escrit,  Sat incit Guy per anar en contra dels seus interessos . Aix que, per raons desconegudes, va marxar cap a ltima hora de la tarda amb el seu exrcit dirigint-se cap a Tiberades. Quan Salad va arribar-hi de la presa de Tiberades, desprs que l exrcit franc hagus deixat Turan, els musulmans comenaren a atacar de deb. Salad va enviar les dues ales del seu exrcit al voltant de l exrcit franc i va ocupar les fonts de Turan, privant aix els francs de tota possibilitat de retirada. Aquesta maniobra li donaria la victria.

Al mat del dia 4 de juliol, els croats estaven cegats pel fum dels focs provocats per les forces de Salad, la qual cosa s afegia a les misries de l exrcit franc, a travs dels quals la cavalleria musulmana els van cosir a trets tot llenant-los prop de 400 descrregues de fletxes, les quals s havien de repetir al llarg de la nit. Gerard i Rainald van aconsellar Guy per tal de formar les lnies de batalla i atacar-hi, tal i com ja ho havia fet el germ d aquest ltim, Amalaric. Raimon va encapalar la primera divisi amb Raimon d Antioquia, fill de Bohemund III d Antioquia, mentre Balian i Joscel III d Edessa conformaven la reraguarda. Alhora que aquestes disposicions hi tenien lloc, cinc dels cavallers de Raimon van desertar en favor de Salad. La situaci en el camp dels creuats ja no tenia sortida. Assedegats i desmoralitzats, els creuats van obrir-se cam en direcci a les fonts de Hattin, per la seva fragmentada marxa va ser atacada per l exrcit de Salad el qual els va bloquejar la ruta cap endavant. El Compte Raimon va llanar dues crregues en un intent d obrir-se pas cap a les provisions d aigua en el Mar de Galilea. En la segona d elles es va veure separat del cos principal de l exrcit i per tant, va veure s forat a retirar-se. Molts dels soldats de la infanteria croada ja havien desertat del camp de batalla tot desplaant-se cap a les Banyes de Hattin. Guy va intentar acampar amb les tendes una altra vegada per tal de bloquejar la cavalleria musulmana, per sense protecci de la infanteria els cavallers van ser abatuts sobre les seves muntures pels arquers musulmans i la cavalleria no va tenir cap altre remei que lluitar a peu. Aleshores, tamb se n van retirar cap les Banyes de Hattin.

Els croats estaven assetjats i malgrat les desesperades crregues contra les posicions de Salad, van ser, finalment, venuts. Un testimoni ocular ens va ser conferit pel fill de Salad, al-Afdal, el qual s citat per Ibn al-Athir:

 Quan el Rei (Guy) va conquerir el tur amb la seva companyia, va llanar una salvatge crrega contra els musulmans que se ls oposaven, tot forant-los a retirar-se cap a les posicions del meu pare (Salad). Vaig mirar cap a ell el qual s havia tornat pl lid davant el senyal de socors tot gratant-se la seva barba... Llavors els musulmans van tornar a atacar els francs tot remuntant el tur. Quan vaig veure ls tot fugint dels musulmans que els perseguien vaig cridar d alegria:  Els hem venut . Per  els francs van carregar-hi una altra vegada, com havien fet abans, tot empenyent els musulmans cap a la posici del meu pare. Ell va fer el que havia fet abans i els musulmans tornaren contra ells i els van forar a retirar-se cap a dalt del tur. Vaig cridar una altra volta  Els hem venut . El meu pare es va girar cap a mi i em va dir:  Silenci! No els haurem venut fins que aquella tenda (la de Guy) no hi hagi caigut . Tan aviat com Salad va pronunciar aquelles paraules la tenda vermella del Rei va caure-hi .


Conseqncies.
Els musulmans van capturar la tenda reial del Rei Guy aix com la  Vera Creu , en la lluita per la qual el Bisbe d Acre hi havia mort. Els presoners, tot incloent-hi Guy, el seu germ Amalaric II, Rainald, Guillem V de Montferrat, Gerard de Ridefort, Humfred IV de Toron, Hug de Jabala, Plivain de Botron, Hug de Gibelet i molts altres. Probablement, nicament poc ms de 3.000 cristians van aconseguir escapar-se del desastre. El text annim De Expugnatione Terrae Sanctae per Saladinum Libellus denuncia que Raimon, Joscel, Balian i Reginald de Sid hi van fugir en mig de la batalla abandonant a la seva sort els cristians, els turcs i la  Vera Creu , per aix no ha pogut ser corroborat per altres fonts i reflecteix la hostilitat de l autor contra els europeus nascuts a llevant.

Els presoners, exhaustes, van ser duts a la tenda de Salad, on Guy va rebre un calze d aigua gelada com a mostra de la seva generositat. Quan Guy va passar el calze al seu company de captivitat Rainald, Salad va fer notar el vell (Rainald seria tindria uns seixanta anys) que ell no li havia ofert l aigua i que per tant, no estava obligat a seguir les lleis musulmanes de l hospitalitat. Quan Salad va acusar Rainald d haver trencat els juraments, aquest li va contestar que  els reis actuen sempre d aquesta manera . A llavors, Salad va executar Rainald per la seva prpia m, decapitant-lo amb la seva espasa. Guy,a la vista del cadver de Rainald, va caure-hi de genolls per Salad li commin a aixecar-se tot dient  Els reis no es maten entre ells . La  Vera Creu  va ser plantada boca a baix i enviada a Damasc. Varis dels homes de Salad van deixar l exrcit desprs d emportar-se amb ells presoners francs com a esclaus.

El diumenge, dia 5 de juliol, Salad va recrrer les sis milles (10 km) que li separaven de Tiberades i enll va assetjar la ciutadella guardada per la Comtessa Esquiva. Finalment, ella va ser autoritzada a abandonar la fortalesa amb la seva famlia, seguidors i pertinences. Raimon de Trpoli, tot i haver escapat amb vida de la batalla, va morir ms tard, el 1187, de pleuresia.


El dilluns, dia 6 de juliol, dos dies desprs de la batalla, els cavallers templers i hospitalers capturats van tenir l oportunitat de convertir-se a l Islam. D acord amb Imad al-Din, sols uns pocs van acceptar la proposta i van esdevenir uns bons musulmans. Els altres per, van ser decapitats. Com a acte de solidaritat, molts dels creuats capturats  tot i no ser-ho- van manifestar que eren tamb templers, forant aix els seus captors, tamb, a decapitar-los. Aix, es diu que Sant Nicasi, un cavaller hospitaler venerat com a mrtir cristi va ser una de les vctimes.

 Salad va ordenar que serien decapitats tot preferint executar-los que no pas tenir-los a la pres. Amb ell hi havia un grup d estudiants, sufs i un cert nombre de devots i ascetes, els quals li van demanar que els permets matar a algun dels presoners (...). Salad, amb expressi joiosa, era assegut sobre la seva tarima mentre que els infidels van ser objecte de la ms negra desesperaci    Imad ed-Din, Secretari de Salad. 
Guy va ser dut a Damasc com a presoner i els altres van ser eventualment rescatats.

A mitjans de setembre, Salad havia pres Sant Joan d Acre, Nablus, Jaffa (Joppa), Tor, Sid, Beirut i Ascal. Tir va salvar-se per la fortuta arribada de Conrad de Montferrat. Jerusalem va ser defensada per la Reina Sibil la, el Patriarca Heracli i Balian d Ibelin, els quals, al seu torn, van negociar la rendici de la ciutat amb Salad.

La nova de la desastrosa derrota de Hattin va ser portada a Europa per Joscius, arquebisbe de Tir, aix com per altres pelegrins i viatgers. Immediatament es va planejar una nova croada. El Papa Gregori VIII va publicar la butlla  Audita tremendi  i el delme de Salad d Anglaterra i Frana va ser  afectat al finanament de les despeses. No obstant, la subseqent Tercera Croada, malgrat tot, no va tenir lloc fins el 1189, estant formada per tres contingents separats conduts per Ricard, Cor de Lle, Felip August de Frana i Frederic I Barbaroja, del Sacre Imperi.


Realitat i ficci.
D'acord amb el cronista Ernoul, les notcies referents a la derrota de Hattin van causar la mort al Papa Urb III a causa de la impressi.

La batalla i gran part del rerefons del conflicte es reflectit a la novel la The Brethren (Els Germans), de Sir Henry Rider Haggard, aix com per la pellcula Kingdom of Heaven (El Regne dels Cels) l any 2005.

La novella pica de Youssef Chahine Al Nasser Salah Ad-Din presenta una versi altament idealitzada de la batalla.

La primera escena del llibre de Jack Whyte Standard of Honour (2007) descriu la batalla de Hattin.

La novella sueca Tempelriddaren (El Templer) de Jan Guillou, retrata Arn Magnusson, tamb conegut com Arn de Gothia, com un des sobrevivents (l nic sobrevivent templer) de la batalla.

La novel la Knight Crusader de Ronald Welch inclou referncies a la batalla de Hattin en gran part del llibre.


Referncies.
Aquest article s una traducci lliure de l article de Wikipedia en angls.

1.	^ A. Konstam, Historical Atlas of The Crusades, 133 
2.	^ Madden, Thomas (2005). Crusades The Illustrated History. Ann Arbor: University of Michiga P. 
3.	^ A. Konstam, Historical Atlas of The Crusades, 119 
4.	^ a b Concise History of the Crusades - Madden 
5.	^ O'Shea, Stephen: "Sea of Faith", page 189. Walker and Company, 2006 
6.	^ O'Shea, Stephen: "Sea of Faith", page 190. Walker and Company, 2006 
7.	^ History Makers - Richard Lionheart, ITV 
8.	^ http://home.att.net/~ilsiciliano/page35_st_nicasius.htm 
9.	^ History of the Crusaders - Thomas Madden

Fonts.
  M. W. Baldwin, Raymond III of Tripolis and the Fall of Jerusalem (1140-1187). Princeton University Press, 1936. ;
  De Expugnatione Terrae Sanctae per Saladinum, trans. James A. Brundage, in The Crusades: A Documentary Survey. Marquette University Press, 1962. ;
  Peter W. Edbury, The Conquest of Jerusalem and the Third Crusade: Sources in Translation. Ashgate, 1996. ;
  P. M. Holt, The Age of the Crusades: The Near East from the Eleventh Century to 1517. Longman, 1986. ;
  R. L. Nicholson, Joscelyn III and the Fall of the Crusader States, 1134-1199. Brill, 1973. ;
  Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187. Cambridge University Press, 1952. ;
  Kenneth Setton, ed. A History of the Crusades, vol. I. University of Pennsylvania Press, 1958 (available online). ;
  R. C. Smail, Crusading Warfare, 1097-1193. Cambridge University Press, 1956.
  John Gillingham, "Richard I", Yale English Monarchs. Yale University Press, 1999.
  Lyons & Jackson, "Saladin-The Politics of the Holy War". Cambridge University Press, 1982.
  Jonathan Phillips, "The Crusades 1095-1197". Longman, 2000.

Enllaos externs.
  De Re Militari: The Society for Medieval Military History, Excerpt from the Chronicle of Ernoul at Internet Medieval Sourcebook;
















 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362957" title="Noceda del Bierzo" nonfiltered="1064" processed="1060" dbindex="141076">

Noceda del Bierzo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Comprn les pedanies de Noceda, San Justo de Cabanillas, Cabanillas de San Justo i Robledo de las Traviesas.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362958" title="Township Rollers FC" nonfiltered="1065" processed="1061" dbindex="141077">

El Township Rollers FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Gaborone.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 9;
1979, 1980, 1982, 1983, 1984, 1985, 1987, 1995, 2005;
Copa botswanesa de futbol: 4;
1993, 1994, 1996, 2005;
Orange Kabelano Charity Cup: 4;
2002, 2004, 2006;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362960" title="Pere Garcia i Fria" nonfiltered="1066" processed="1062" dbindex="141078">
Pere Garcia i Fria (Barcelona, 1858 - dem, 1927) fou un arquitecte i enginyer catal. A crrec del Servei de Sanejament de l'Ajuntament de Barcelona, el 1893 elabor un Projecte de sanejament del subsl de Barcelona que preveia la insta laci d'una xarxa de clavegueram a Barcelona i el delta del Llobregat; tamb incloia plnols topogrfics de Barcelona i la comarca del Baix Llobregat, aix com dades demogrfiques de la zona durant la dcada de 1880-1890. Lamentablement, el projecte fou rebutjat pel consistori barcelon. El 1896, al ser cessat del crrec, ingress al cos d'enginyers de l'Estat, pel que efectu nombrosos projectes de ferrocarrils, pantans, canalitzacions, etc. Entre 1896 i 1902 co labor amb Enric Sagnier i Villavecchia en la construcci de la nova Duana del Port de Barcelona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362961" title="Notwane Football Club" nonfiltered="1067" processed="1063" dbindex="141079">

El Notwane Football Club s un club botswans de futbol de la ciutat de Gaborone.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 3;
1978,1996,1998;

Copa botswanesa de futbol: 3;
1995, 1997, 2006;

Botswana Independence Cup: 2;
2003, 2004;

Orange Kabelano Charity Cup: 1;
2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362964" title="Oencia" nonfiltered="1068" processed="1064" dbindex="141080">

Oencia s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.



 Administraci .

L'alcalde del municipi s Jos Estanga Rebollal, conegut com l'alcalde rocker

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362966" title="Gaborone United FC" nonfiltered="1069" processed="1065" dbindex="141081">

El Gaborone United FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Gaborone.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 5;
 1967, 1969, 1970, 1986, 1990;

Copa botswanesa de futbol: 5;
 1968, 1970, 1984, 1985, 1990;

Botswana Independence Cup: 8;
 1978, 1979, 1980, 1981, 1984, 1985, 1992, 1993;

Orange Kabelano Charity Cup: 1;
 2003;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362967" title="Pere Benavent de Barber i Abell" nonfiltered="1070" processed="1066" dbindex="141082">
Pere Benavent de Barber i Abell (Barcelona, 1899 - dem, 1974) fou un arquitecte i escriptor catal. Deixeble d'Enric Sagnier i Villavecchia, realitz una obra d'estil personal amb certa tendncia clssica i gust per all popular. Fou el darrer president de l'Associaci d'Arquitectes de Catalunya i numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Autor a Barcelona de la cripta de l'esglsia de Pompeia (obra de Sagnier), el convent dels Caputxins de Sarri i alguns co legis majors. Com a escriptor fou autor de: en el terreny arquitectnic, Com he de construir, (1934) i L'arquitectura i l'home inseparables, (1936); en poesia, Flors d'ametller, (1918), La rosa i el cristall, (1938), Llibre del caminant, (1949) i Sobretaula acadmica, (1956); i en assaig, Homes, homenets i hombrassos, (1935) i Maci Vila Mateu, esbs biogrfic, (1966). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362969" title="Mochudi Centre Chiefs FC" nonfiltered="1071" processed="1067" dbindex="141083">

El Mochudi Centre Chiefs FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Mochudi.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 1;
2008;
Copa botswanesa de futbol: 2;
1991, 2008;
Orange Kabelano Charity Cup: 3;
1997, 2005, 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362972" title="Estigma (desambiguaci)" nonfiltered="1072" processed="1068" dbindex="141084">


Botnica: ;
 Extrem superior del pistil. Vegeu Estigma;
 Orgnul de color taronja de les cllules nedadores d'algunes algues. ;
Zoologia: Orifici que comunica el sistema respiratori dels artrpodes amb l'exterior.
Medicina: Taca o marca a la pell.
Societat: Senyal indeleble fet com a cstig infamant o com a signe d'esclavitud.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362973" title="Pere Carbonell i Huguet" nonfiltered="1073" processed="1069" dbindex="141085">
Pere Carbonell i Huguet (Sarri, 1850   Barcelona, 1927) fou un escultor catal. Especialitzat en escultura monumental, entre les seves nombroses obres es troben l'esttua que representa a Catalunya en el Monument a Colom del Port de Barcelona, la de Joan Llus Vives i March a la faana de la Biblioteca Nacional de Madrid i la decoraci escultrica del Mausoleu de Colom a la Catedral de Santo Domingo. Tamb intervingu a la decoraci del Palau de Justcia de Barcelona. Particip en diverses exposicions nacionals i internacionals, aix com en certmens i concursos en els que reb valioses distincions, com a les Nacionals de Belles Arts, en les que obtingu tercera medalla el 1890 i segona el 1895.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362975" title="Eva Gonzlez Fernndez" nonfiltered="1074" processed="1070" dbindex="141086">
Eva Gonzlez Fernndez (Palacios del Sil, el Bierzo, 1918 - 2007) fou una escriptora castellanolleonesa. De jove va viure a diferents ciutats d'Espanya, i durant la guerra civil espanyola hagu de viure un temps amagada al bosc fins que pogu marxar a Astries a causa de les seves simpaties republicanes. Cap a la dcada de 1970 comen a escriure poesies i contes en la varietat occidental de l'asturlleons (tamb anomenat patsuezu). Va rebre diversos premis i homenatges, per des del 1995 va patir alzheimer i deix d'escriure.

s mare de Roberto Gonzlez-Quevedo, membre de l'Academia de la Llingua Asturiana. El 2003 l'ajuntament de Lle li va donar el nom a un carrer.

 Obres .
 Poesas ya cuentus na nuesa tsingua (1982);
 Poesas ya hestorias (1980);
 Bitsarn (1981) musicats per Vicen Acua;
 Xentiquina (1983);
 Xeitus (1985);
 Braas d'antanu ya xente d'anguanu (1990), musicada i intepretada per Gatos del Fornu.

 Enllaos externs .
 Publicaci del recull de les seves obres;
 Notcia sobre la seva mort;
 Obituari;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362976" title="ECCO City Green FC" nonfiltered="1075" processed="1071" dbindex="141087">

L'ECCO City Green FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Francistown.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 1;
2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362978" title="Mogoditshane Fighters FC" nonfiltered="1076" processed="1072" dbindex="141088">

El Mogoditshane Fighters FC s un club botswans de futbol de la ciutat de Mogoditshane.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol: 4;
 1999, 2000, 2001, 2003;

Copa botswanesa de futbol: 3;
 1999, 2000, 2003;

Botswana Independence Cup: 1;
 2000;

 Enllaos externs .
Web a GeoCities;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362980" title="Rafael Atch i Ferr" nonfiltered="1077" processed="1073" dbindex="141089">

Rafael Atch i Ferr (Barcelona, 1854   1923) fou un escultor catal.

Estudi a l'Escola de la Llotja i amb els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Conjuntament amb l'escultor Carcass, munt un taller al que realitzaven escultures religioses policromades, com les de Sant Agust i Sant Feliu (1872). Particip en l'Exposici Nacional de Madrid de l'any 1882, presentant El geni ferit, i en la de l'any 1884 amb l'escultura El mal lladre.

Conegut principalment per la seva escultura de Cristfor Colom que corona el Monument barcelon dedicat a l'almirall. Realitz per a la faana de la Catedral de Barcelona una escultura de Sant Francesc de Paula i altra de Sant Sebasti l'any 1890. Per a l'edifici de la Reial Acadmia de Cincies, a la Rambla de la ciutat comtal, fu els busts del P. Canyelles i de Carbonell, aix com la decoraci per al rellotge.

 Obres destacades .

 1877   Bust del rei Alfons XII d'Espanya;
 1878   Calvari;
 1880   Esttua de Pau Claris, al Passeig Llus Companys de Barcelona.
 1881   Retrat de Rubinstein;
 1881   Immaculada, a l'esglsia de Santa Maria de Portbou;
 1882   Mare de Du del Carme, a l'esglsia de Sant Mart de Cerdanyola;
 1883   Odalisca;
 1890   Lle Alat;
 1892   Ecce Homo;
 1896   Retrat de Vidal Solares;
 1896   Sixtino Kneipp;

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362988" title="Peranzanes" nonfiltered="1078" processed="1074" dbindex="141090">

Peranzanes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362990" title="Police XI" nonfiltered="1079" processed="1075" dbindex="141091">

El Police XI s un club botswans de futbol de la ciutat d'Otse.

Palmars.
Lliga botswanesa de futbol;
2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="362995" title="La Fora de Vilamajor" nonfiltered="1080" processed="1076" dbindex="141092">


La Fora de Vilamajor s un poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Valls Oriental. La fortificaci de Vilamajor fou obra de la Casa comtal de Barcelona. Durant l'edat mitjana i la Guerra Civil Espanyola el municipi va adoptar el nom de La Fora. La Fora ha estat declarada B Cultural d'Inters Nacional.

Denominaci.

El nom de La Fora prov de poble o barri fortificat. Actualment s com es coneix el centre histric de Sant Pere de Vilamajor. Per aquest mateix motiu, altres barris de pobles i ciutats catalanes han rebut el de La Fora; com per exemple. el barri de La Fora de Sant Celoni o el carrer de la Fora a Girona. 

Castell de Vilamajor.
En un petit promuntori -conegut com el tur de la torreta- del poble de Vilamajor la casa comtal de Barcelona hi edific un petit castell. En poca dels comtes bessons Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II ja estava en un estat molt lamentable i se'n demanava una reconstrucci.
 
La Torre Negra.
El castell de base triangular tenia una torre de base circular "La Torre Negra"" feta a base de pedres de riu fosques -d'aqu el seu nom-. D'aquesta torre, actualment, noms en queda el topnim i la seva base. 

Palau Comtal de Vilamajor.
Fou al segle XI quan el casal de Barcelona impuls l'edificaci d'un Palau Comtal a Vilamajor. La mxima poca d'explendor fou amb el comte Ramon Berenguer IV i la seva esposa Peronella d'Arag. Ambds -especialment la reina-, passaven llargues estades al palau, que tenia una funci de casa d'estiu i hospedatge (es trobava enmig de Barcelona i Girona) que no pas defensiva. Encara es conserven els albarans de les despeses de la familia reial a Palau. L'any 1157, l'infant Ramon -posteriorment conegut com al rei Alfons el Cast I de Catalunya i II d'Arag- nasqu al palau i hi pass la major part de la seva infantesa.

El Palau estava compost per un recinte sobir on hi havia el palau i el recinte juss on hi havia el poble de Vilamajor.


La Torre Roja. 
La torre d'homenatge del palau "La Torre Roja", de base quadrada de 5x5metres i 25 metres d'alada. Els murs de la torre fan 1'6m de gruix i actualment s el campanar de l'Esglsia parroquial de Sant Pere de Vilamajor. El segle XVIII s'engrandiren dos finestrals de l'ltima planta per encabir-hi les grans campanes. La torre fou restaurada el 1929.  

La muralla sobirana.
Envolta el que eren el pati d'armes (on ara hi ha l'esglsia de Sant Pere de Vilamajor), l'antiga esglsia romnica, les dependncies del castell, la ferreria...

La muralla jussana .
Envolta La Fora de Vilamajor, el poble, i s envoltada pels fossats.

Torres de defensa.
A ms de la Torre Roja i de la Torre Negra, hi havia altres torres de defensa a les entrades del recinte. La nica que es conserva s can Vila, a l'entrada del carrer de les Brugueres. Es creu que n'hi havia una altra a l'entrada del carrer Ripoll on hi havia can Ferrer Guineu.


Fossats.

Seguint les muralles hi havien tres fossats:
 El fossat sud (avui dessecat) que seguia l'actual carrer de la Dlia.
 El fossat nord (avui dessecat) que seguia la muralla nord seguintel torrent del Ripoll;
 El fossat est era la prpia riera de Vilamajor.

Terratrmol del 1448.
Tot i que ja estava mig abandonat, el cop de grcia del palau -aix com de tot el nucli de La Fora de Vilamajor- fou el terratrmol de Catalunya de 1448 que destru el castell (poc en quedava), el palau (considerablement) i moltes de les cases i masies de La Fora i del terme de Vilamajor. Les runes del castell serviren per a la reconstrucci del poble i de les masies del voltant fins que una ordre del Govern prohibia l's de les runes del castell si no era per a reconstruir la nova esglsia de Sant Pere de Vilamajor.

Nucli antic.

Des d'aleshores, sense el poder comtal, el poble va anar perdent imporncia paulatinament. El centre de decisi es desplac al mas fortificat de can Derrocada. Tot i la fora de la construcci de la nova esglsia i les continues obres de'ampliaci dels murs al segle XVII i XVIII, amb la inclusi de bauluards, el poble de la Fora es va anar ruralitzant cada vegada ms. El 1599 el municipi de Cardedeu s'independitz de Vilamajor i el segle XIX ho feu Sant Antoni de Vilamajor juntament amb la parrquia de Sant Juli d'Alfou.

Segle XX.
Durant el segle XX, la Fora de Vilamajor s'ha deteriorat molt. Moltes cases i elements castrals s'han enderrocat i s'ha anat edificant malmatent la imatge original, avui difcilment reconeixible. Per aturar-ho, l'Ajuntament i la Universitat Politcnica de Catalunya estant redactant un Pla Especial de Protecci de La Fora de Vilamajor.

Entitats culturals.

El nom de La Fora l'han adoptat algunes entitats locals:
L'adopt un grup de teatre local (avui dissolt). 
Tamb prengueren aquest nom la colla gegantera local amb el nom de "Colla de Geganters i Grallers La Fora". Els gegants del municipi representen el rei Alfons el Cast i la seva dida Loreto. Aquesta entitat public una revista local "LA FORA" durant els anys 1989 i 1990.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363011" title="Memex" nonfiltered="1081" processed="1077" dbindex="141093">

El seu nom respon a la contracci de "Memory Expander". Es tracta d'un dispositiu en el  que s'emmagatzemarien tot tipus de documents. Aquest dispositiu constaria d'una taula amb teclat i palanques que permetrien  la consulta de dades emmagatzemats en microfilms que posteriorment serien projectats en unes pantalles translcides. L aparat inclouria tamb una opci per a que l usuari poguera prendre anotacions als marges, de manera que l usuari es converteix, al seu torn, en autor. 
Vannevar Bush va ser el primer en descriure el funcionament del Memex al seu article  Com podrem pensar  de 1945.

Orgens.
Vannevar Bush es trobava estupefacte per  la creixent muntanya d investigacions  a la que havien d enfrontar-se els treballadors en tots els camps. Bush es va donar compte que el nombre de publicacions ja havia crescut molt ms enll de la nostra capacitat d aprofitar realment la informaci acumulada.

La soluci a aquest problema es trobaria si es resolgus el que ell va denominar  l assumpte de la selecci  (la recuperaci de la informaci). Quan dades de qualsevol tipus s emmagatzemaven en aquella poca, es feia amb ndexs, amb un ordre alfabtic o numric, i la informaci es localitzava seguint-li la pista a travs de classes i subclasses. Aix doncs, havien de tindre una srie de regles per a localitzar-la, que sovint resultaven incmodes i enutjoses. I una vegada la trobvem, havien de tornar a eixir del sistema i triar una ruta nova.

Per, la ment humana no funciona aix. Actua  per mig de l associaci, s a dir, quan troba un element al seu abast, instantniament passa al segent, que es troba suggerit per l associaci de pensaments, mitjanant una intrincada xarxa de senders d informaci localitzats a les clulles del cervell.

Solucions.
Per a alliberar-nos dels confinaments d'inadequats sistemes de classificaci i permetre seguir la nostra tendncia natural a "la selecci per associaci, i no mitjanant ndexs , Vannevar Bush proposa llavors el dispositiu "Memex", capa de portar a terme d'una manera ms eficient i ms semblant a la ment humana, la manipulaci de fets reals i de ficci. Segons explica: "Un memex s un dispositiu en el qual una persona guarda els seus llibres, arxius i comunicacions, dotats de mecanismes que permeten la consulta amb gran rapidesa i flexibilitat. s un accessori o suplement ntim i ampliat de la seua memria".

Funcionament i caracterstiques.
Es tractava d'un aparat d's individual  privat que emmagatzemava llibres, arxius i comunicacions com fan les biblioteques, per la seua bsqueda es mecanitzada i rpida.

El que Bush veia mentalment s en part un PC contemporani i en part un sofisticat programa d'hipertext. La manera que descriu l's del seu Memex s una descripci perfecta de com un lector contemporani es mou per l'hipertext: "...construeix un cam a travs del laberint de materials disponibles seguint el seu propi inters."

A ms de cercar i recuperar informaci, el Memex tamb permetia al lector "afegir notes als marges i comentaris", valent-se d'un possible tipus de fotografia seca; i fins i tot podria fer-lo amb un sistema d'agulles, com el telgraf que es veu avui dia en les sales d'espera de les estacions del ferrocarril, igual que si tinguera la pgina fsica davant d'ell.

D'aquest aspecte crucial criden l'atenci dues coses: primer, Bush est convenut de la necessitat d'anotar, durant la lectura, els pensaments transitoris i les reaccions al text. Amb aquest mfasi, el que fa Bush s redefinir el concepte de lectura com un procs actiu que implica escriptura. I, segon, la referncia al lector perspica i actiu, que pot anotar un text  igual que si tinguera la pgina fsica davant d'ell", testifica la necessitat de concebre un text ms virtual que fsic. Una de les coses ms curioses sobre la posici de Bush s com utilitza les limitacions d'una forma de text per a idear una tecnologia nova, i com aquesta ens duu, al seu torn, a una concepci totalment nova del text.

No sn solament les seues capacitats per a recuperar la informaci i anotar-la, sin tamb el seu sistema d'ndex  per associaci , que els actuals sistemes de l'hipertext denominen nexe,  la idea bsica del qual s la capacitat de qualsevol article per a, al seu torn, seleccionar, immediata i automticament, altre article  (un exemple per a descriure aix seria utilitzar Google per a cercar una paraula, obtenir una llista de resultats, i aleshores usar  obrir en una finestra nova  al cercador i visitar cada finestra seqencialment).

Bush ens fa una descripci de com els lectors crearien "trajectes infinits  amb aquestos nexes:  A l'elaborar un trajecte, l'usuari primer li dna un nom, desprs introdueix dit nom en el seu llibre de codis i ho tecleja en el teclat. Davant d'ell estan els dos articles que han d'unir-se projectats en dues superfcies de visionat adjacent. Sota ells, hi ha uns espais per a codis en blanc i un punter per a designar-los. L'usuari noms ha de tocar una tecla i els dos articles es troben units. En cada espai per a codis consta el codi pertinent del codi associat. Tamb en l'espai per a codis, per sense que es veja, hi ha una srie de punts que seran llegits per una cllula fotoelctrica; aquests indiquen, amb la seua posici relativa, el nombre d'ndex de l'altre article. Ms endavant, cada vegada que es visione un dels articles, l'altre podr ser recuperat amb simplement estrnyer un bot situat sota corresponent codi .

La increble premonitria descripci que fa Bush de com l'usuari del Memex crea i desprs segueix trajectes solament pot equiparar-se al seu reconeixement crucial que aquests trajectes mateixos constitueixen una nova forma de textualitat i fins i tot d'escriptura. Com ell mateix ho explica: "quan s'han unit nombrosos articles per a formar un trajecte... s exactament com si s'hagueren reunit articles fsics des de fonts molt distants, i l'hi haguera enquadernat junts per a formar un llibre nou." I afig:  de fet, va fins i tot ms lluny, ja que cada article pot estar unit en nombrosos trajectes alhora", i, aix, cada bloc de text, imatge o altra informaci pot formar part de diversos llibres.

Referncies.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363043" title="Priaranza del Bierzo" nonfiltered="1082" processed="1078" dbindex="141095">

Priaranza del Bierzo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

 Entitats Locals Menors .
 Priaranza del Bierzo;
 Villalibre de la Jurisdiccin;
 Santalla del Bierzo;
 Paradela de Muces;
 Villavieja;
 Ferradillo (deshabitat);
 Rioferreiros (deshabitat);

Demografia.



 Enllaos relacionats .
Associaci Cultural Muces;
Associaci d'Amics del Castell de Cornatel i el seu entorn;
Amics de Ferradillo;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363061" title="Futbol Club Barcelona Atltic 2007-2008" nonfiltered="1083" processed="1079" dbindex="141096">
 Plantilla 2007/08 .
Porters
  Daniel Planchera Garca, "Planche";
  Pau Torres Riba;
  Oier Olazbal;

Defenses 
  Marc Valiente Hernndez;
  Rafael Romero Serrano, "Fali";
  Alberto Bota Rabasco;
  Jeffrey Hoogervorst;
  Xavi Torres Buigues;
  David Crcoles Alcaraz;
  Vctor Manuel Espadansn Facal;

Migcampistes
  Marc Crosas Luque;
  Jos Manuel Rueda Sampedro;
  Dimas Delgado Morgado;
  Jordi Gmez Garcia-Penche;
  Llus Sastre Reus;
  Jeffren Isaas Surez Bermdez;
  Vctor Espasandn;

Davanters
  Thaer Fayed Al-Bawad;
  Antoni Calvo Arandes, "Toni";
  Andrea Orlandi Stabilin ;
  Vctor Vzquez Solsona;
  Rubn Rayos, "Rayo'";

Cos tcnic.
 Primer entrenador: Josep Guardiola;
 Segon entrenador: 'Tito' Vilanova;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363062" title="Dorotea de Chopitea" nonfiltered="1084" processed="1080" dbindex="141097">

Dorotea de Chopitea (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) fou una laica salesiana xilena. Descendent de famlia aristcrata, el seu pare era un cavaller espanyol, Pedro Nicols de Chopitea Aurrecoechea, cos germ de Jos Miguel Carrera, prcer xil; sa mare fou Isabel de Villota.

Es cas molt jove, als 16 anys d'edat, amb el banquer espanyol Josep Maria Serra Muoz, que ms tard seria cnsol del govern xil a Barcelona, amb qui tingu 6 filles. Enviud el 1882 i, en la seva vellesa, contribu a fundar hospicis, asils i una escola-taller al barri de Sarri, a Barcelona. Tingu correspondncia amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el beat Miguel Ra, i contribu a la fundaci d'obres socials dels Salesians a Xile, a les ciutats de Santiago de Xile i Talca. A Barcelona finan la creaci de les Escoles Professionals de Sarri, el Co legi Salesi de Sant Josep i altres institucions religioses encaminades a l'educaci i formaci de joves pobres. Contribu junt al Pare Blas Caas i el filantrop xil Manuel Arriarn a la fundaci dels co legis salesians "Patrocini de Sant Josep" i "Maria Auxiliadora" a Santiago de Xile.

Mor a Barcelona el 3 d'abril de 1891, als 75 anys, entregant quasi tota la seva fortuna personal a beneficncia. Fou declarada Venerable pel Papa Joan Pau II el 9 de juny de 1983, i est en estudi per a la seva beatificaci. El seu cos reposa al Santuari de Maria Auxiliadora de Sarri (Barcelona).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363063" title="Mirei Shigemori" nonfiltered="1085" processed="1081" dbindex="141098">


Mirei Shigemori (    ) (1896-1975) era un dissenyador de jardins japonesos. s un dels principals actors del renaixement dels jardins al Jap, i un dels majors creadors de jardins zen del segle XX.

 Biografia .

Mirei Shigemori va nixer el 1896 a Yoshikawa, un poble de la prefectura d'Okayama, a l'oest d'Honsh . Durant la seva adolescncia, coneix l'art de la cerimnia del te i de l'ikebana. El 1917, marxa a Tquio i estudia art. Desprs del gran terratrmol de Kant  de 1923, entra a Yoshikawa, desprs s'installa a Kyoto el 1929.

Entre 1930 i 1932, publica Nihon Kad  Bijtsu Zensh , les obres completes sobre l'art d'arreglar les flors i un recull de nou volums sobre l'ikebana. El 1933, escriu Ky to Bijutsu Taikan Teienhen, el volum consagrat als jardins del recull Art a Ky to, i intenta en aquesta ocasi el seu primer llarg estudi dels jardins japonesos. Concep aleshores alguns jardins a residncies privades, al voltant de Kyoto i Osaka.

El seu primer encrrec important sobrev el 1934, per al jard del santuari Kasuga Taisha, a Nara. El 1938-39, intenta amb nombrosos assistents un catleg detallat de ms de 250 jardins al Jap; aquest s publicat sota el nom Nihon Teienshi Zukan (Histria illustrada dels jardins japonesos). s aleshores que l'abat del temple de T fuku-ji li demana que renovi completament el jard del temple. Shigemori fa aquesta renovaci de franc, a canvi d'una llibertat de creaci total. En aquesta ocasi, llana les bases del seu projecte de renaixement de l'art del jard japons mateix; i l'escaquer de pedres i de grumets del jard oest esdev la representaci emblemtica d'aquest renaixement.

Entre 1940 i 1949, es dedica essencialment a l'escriptura, publicant 33 obres durant aquest perode. Torna a la concepci i la construcci de jardins a partir de 1950. En els seus darrers anys, reprn l'escriptura (publica el Nihon Teienshi Taikei o Inventari histric dels jardins japonesos a partir de 1971), mentre que construeix els seus jardins ms avantguardistes.


 Obres importants .

Jardins :

 T fuku-ji a Kyoto (1939);
 Kishiwada-j  a Kishiwada, prefectura d'Osaka (1953);
 Zuih -in a Kyoto (1961);
 Sumiyoshi Jinja a Sasayama, prefectura de Hy go (1966);
 Matsuo Taisha a Kyoto (1975);


 Fonts .

  Christian Tschumi, Mirei Shigemori: Modernizing the Japanese Garden, Stone Bridge Press, 2005, ISBN 1-880656-94-9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363073" title="Sancedo" nonfiltered="1086" processed="1082" dbindex="141099">

Sancedo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Aplega les entitats de Sancedo, Cueto i Ocero.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363074" title="Canal Blau" nonfiltered="1087" processed="1083" dbindex="141100">
Canal Blau s una canal de televisi local pblic de Vilanova i la Geltr membre de la Xarxa de Televisions Locals.

Freqncies.
Freqncia analgica
 Canal 28 UHF: Garraf i Alt Peneds.
 Canal 47 UHF: Sitges.
Freqncia digital
 Canal 30 UHF: Peneds.

Enllaos externs.
 Canal Blau;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363095" title="Sobrado (Lle)" nonfiltered="1088" processed="1084" dbindex="141101">

Sobrado s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Comprn els nuclis de:

Cabarcos ;
Cabeza del Campo;
Cancela;
Friera;
La Ribera de Cabeza de Campo;
Portela de Aguiar;
Requejo de Portela de Aguiar;
Sobrado;
Sobredo ;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363112" title="Fora (fortificaci)" nonfiltered="1089" processed="1085" dbindex="141102">


La Fora s un indret que ha estat fortificat. 

A Catalunya en trobem diversos exemples com el centre histric del poble de Sant Pere de Vilamajor, el barri de La Fora de Sant Celoni, el carrer de La Fora de la ciutat de Girona o la masia de La Fora de Cartell a Maanet de la Selva, entre d'altres. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363132" title="Sacro Cuore di Ges" nonfiltered="1090" processed="1086" dbindex="141103">

El Sacro Cuore di Ges s una esglsia de Roma.

El Sacro Cuore s una de les esglsies ms vistoses d'entre les modernes de Roma, porqu el fet de trobar-se a la Via Marsala, enfront a la Stazione Termini, la fa present dhuc al ms distret dels viatgers. A aix s'afegeix la gran esttua del Redemptor en coure daurat situada damunt de l'altssim campanar, que la converteix en punt de referncia des de diversos llocs panormics de la ciutat. 

L'esglsia s la primera parroquial construda desprs de 1870, i fou escollida pel papa Pius IX per a erigir un signe de presncia cristiana al nou barri del Macao que comenava a sorgir, a ms de per voler remarcar a qualsevol arribat a Roma a travs de l'estaci que el carcter sacre de l'Urbs no era posat en dubte per la "sacrlega" annexi de 1870, quan desaparegueren els Estats Pontificis en el procs de reunificaci italiana. L'inici de les obres fou el 1879, i Lle XIII encoman la nova esglsia a Sant Joan Bosco i a l'Orde Salesiana. L'esglsia fou inaugurada el 1887.

El projecte arquitectnic fou de Francesco Vespignani, que ampli el disseny original seguint les indicacions del sant, amb faana d'estil renaixentista, aix com el campanar, sobre el qual fou co locada l'esttua del Redemptor el 1931. L'interior s a tres naus, dividides per columnes de granit i transsepte amb cpula, tot completament revestit de marbres, estucs i pintures. El conjunt mostra la pruja posada pels pontfexs i per la congregaci Salesiana per a dotar al primer barri de la Roma capital del Regne d'Itlia d'una esglsia que fos, a ms d'una eficient parrquia, un signe de la perdurable presncia catlica i papal. Fins avui l'esglsia, amb els seus edificis annexos, s el centre de l'activitat de l'Orde Salesiana a Roma.

 Referncies .
Roma SPQR;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363145" title="Fora (desambiguaci)" nonfiltered="1091" processed="1087" dbindex="141104">

 Fora (fortificaci): Indret que ha estat fortificat;
 La Fora de Vilamajor: poble fortificat pel castell de Vilamajor al Valls Oriental;
 La Fora de Cartell: mas fortificat a Maanet de la Selva;

 Fora: (Fsica) Acci;
Fora Abraham-Lorentz-Dirac: (electrodinmica) Fora que experimenta una partcula carregada;
Forces fonamentals;
Fora de marea;
Fora inercial;
Fora nuclear;

 La Fora: Energia creada per les coses i persones segons la doble trilogia de La Guerra de les Galxies;

Forces aries: part de l'exrcit;
Fora Aria de Somalilndia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363147" title="Flor de l'home penjat" nonfiltered="1092" processed="1088" dbindex="141105">

La flor de l'home penjat (Aceras anthropophorum) s l'nica espcie del gnere monotpic  Aceras, tot i que sovint es troba classificada dins del gnere Orchis amb el qual est estretament relacionat, anomenant-se en aquest cas Orchis anthropophora. El seu nom com prov de la semblana de les seva flor amb un sser hum, el cap correspondria al conjunt de ptals i spals, i el tronc i les extremitats als lbuls del label. El seu nom cientfic tamb fa referncia a aquesta similitud, del grec a (sense) i keras (corn), per la flor sense esper i antropophorum ntropos (home) i phro (portador).

 Descripci .
Aquesta orqudia s una planta herbcia perenne i assoleix entre 20 i 40 cm d'alada. La part aria es desenvolupa a partir d'un tubercle d'uns 6 cm de dimetre en forma de roseta basal de 5 cm de fulles lanceolades i entre abril i juny creix i floreix una inflorescncia en forma d'una espiga central que cont fins a unes cinquanta flors, petites i sense peduncle. El color de les flors varia entre el verd clar amb el label groc verds fins al verd llistat de porpra. 


 Habitat i distribuci .
La flor de l'home penjat prefereix prats amb insolaci moderada i creix sobre sls ben drenats i sovint calcaris. Es troba en l'rea mediterrnia, a l'Europa central i occidental arribant la seva distribuci fins al sud d'Anglaterra. Tamb creix en zones alpines, fins a alades moderades. Als Pasos Catalans es troba a Catalunya, el Pas Valenci, a Mallorca, Menorca i Eivissa.

 Sinnims .
 Aceras anthropomorpha (Pers.) Steud. 1840;
 Aceras anthropophorum (L.) Sm. 1818;
 Arachnites anthropophora F.W. Schmidt 1793;
 Loroglossum anthropophorum (L.) Rich. 1818;
 Loroglossum brachyglotte Rich. 1818;
 Ophrys anthropophora L. 1753;
 Orchis anthropophora All. 1785;
 Satyrium anthropomorpha Pers. 1807;
 Satyrium anthropophora Pers. 1807;
 Serapias anthropophora (L.) J. Jundz. 1791;

 Enllaos externs .
 Accs el 11-10-08

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363148" title="Ilghazi I" nonfiltered="1093" processed="1089" dbindex="141106">
Najm al-Din Ilghazi I fou emir ortkida, fill d'Ortuk.

Ilghazi va lluitar a la Djazira al servei del sult seljcida de Damasc Tutush I contra els nebots d'aquest (1092-1095) i a la mort del sult el 1095 van donar suport al seu fill Rudwan d'Alep, contra l'altra fill Dukak de Damasc. Poc desprs, el 1097, junt al seu germ Sukman I, va perdre Jerusalem ((el seu pare Ortuk n'habia estat nomenat governador per Tutush el 1086, i havien heredat el govern a la seva mort el 1091), en front del visir fatimita Al-Afdal ben Badr al-Djamali Shahanshah (que desprs la va perdre el 1099 davant els croats).

Ilghazi va entrar llavors al servei del sult  Muhammad, fill de Malik Shah, en contra del seu germ Barkyaruk. Muhammad el va nomenar governador del Iraq per la majoria dels seus turcmans estaven establerts al Diyar Bakr.

Desprs de la mort de Barkyaruk que va deixar sol al tron a Muhammad, els partidaris del primer van demanar ajut a Kilidj Arslan de Rum que va envair el Diyar Bakr. Muhammad va enviar a la zona a Ilghazi, el seu general, que junt amb altres generals va derrotar a Kilidj Arslan el 1107. Vers el El 1108 va adquirir Mardin que ara estava en mans d'Ibrahim, el seu nebot, fill de Sukman I (l'altra fill, Rukn al-Dawla Daud va conservar Hisn Kayfa). 

Ilghazi es va enfrontar amb el senyor d'Akhlat, Sukman, el qual va morir el 1110. Ilghazi va evitar des llavors participar a les expedicions seljcides contra els croats. El 1114 va organitzar una coalici contra el governador seljcida de Mossul Ak Sunkur al-Bursuki i el va derrotar, per temors d'una revenja de Muhammad, va anar a Sria i va fer aliana amb Tughtegin, atabeg de Damasc, i amb el principat d'Antioquia. 

Els francs van derrotar a l'exrcit seljcida enviat contra Ilghazi i el van salvar. Muhammad va morir el 1118 i Ilghazi es va apoderar llavor de la darrera fortalesa seljcida al Diyar Bakr, Mayyafarikin el 14 de setembre de 1118 (Ibn Djahir el seljcida l'havia arrabassat  el 1085/1086  als marwnides) segons Ibn al-Azrak.

Poc desprs Alep, amenaada pels francs i les divisions internes, el va cridar per assolir el poder tot i que els notables eren reticents a aquesta mesura; d'acord amb Tughtegin va acceptar el 1118 i fou proclamat regent d'Alep; el 1119 va derrotar a Roger d'Antioquia a Balat, quan els francs atacaven Alep, per com que la seva fora era al Diyar Bakr i la victria havia provocat la reacci de la resta de senyors croats, va signar la pau. El seu fill Shams al-Dawla Sulayman fou nomenat governador-regent d'Alep.

El 1121 fou cridat pel sult seljcida per lluitar contra els georgians; un exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi i en el que estava Ilghazi, va marxar cap al regne caucsic, hi va entrar i va acampar a Tsalka, a Manglissi-Trialthia; els georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus; la batalla es va lliurar a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf. Aquesta derrota per fou compartida i no va afectar al prestigi d'Ilghazi i probablement com a premi per la seva participaci el sult Muhammad li va reconixer Mayyafarikin segons diu Ibn al-Athir.

Estant a Gergia es va revoltar el seu fill Sulayman, pero quan Ilghazi es va presentar a la ciutat el fill es va sotmetre. Hi ha dubtes sobre que fos una verdadera rebelli i no un engany per evitar cedir Alep. Sulayman en tot cas fou destituit i el govern concedit a un nebot,  Badr al-Dawla Sulayman (fill d'Abd al-Djabar, germ d'Ilghazi)

Ilghazi va morir el 1122. El van succeir els seus fill Husam al-Din Timurtash a Mardin, i Shams al-Dawla Sulayman a Mayyafarikin. Tots els altres fill l'havien premort. Alep va anar  al seu nebot  Badr al-Dawla Sulayman ibn Abd al-Djabar. Ilghazi fou enterrat a Mayyafarikin



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363149" title="Trabadelo" nonfiltered="1094" processed="1090" dbindex="141107">

Trabadelo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363150" title="Shams al-Dawla Sulayman" nonfiltered="1095" processed="1091" dbindex="141108">
Shams al-Dawla Sulayman fou emir ortkida de Mayyafarikin,  fill d'Ilghazi I i el seu successor a aquesta ciutat i districte.

Vers el 1119 probablement fou nomenat pel seu pare governador d'Alep,  per es va revoltar el 1121 (mentre el pare era en campanya a Gergia). Segons Ibn al-Athir Ilghazi va anar a la ciutat, va obligar al seu fill a humiliar-se i va castigar de manera terrible als que l'havien ajudat. Ibn al-Adim dona un relat confs d'aquesta revolta i diu que va ser fingida, per orde del seu propi pare, que es volia excusar en aquesta revolta per a no entregar Alep a Dubays ben Sadaka al que li havia proms durant la campanya a Gergia; Ilghazi va arribar a Kalat Djabar on ambaixadors de Sulayman li van implorar perd que va ser concedit.  

Fos la revolta real o fingida, Sulayman fou destitut i nomenat al seu lloc un nebot d'Ilghazi, Badr al-Dawla Sulayman ibn Abd al-Djabar. Segons Ibn al-Athir el pare li va preservar la vida mogut de sentiments paternals, i Sulayman va fugir a Damasc on va trobar refugi amb l'atabeg Tughtegin, el seu avi matern, que va intercedir davant Ilghazi per obtenir el perd, que de moment no fou concedit. En aquestes circumstancies si mai havia estat designat hereu a Mayyafarikin, aix quedava obsolet. 

En els darrers mesos de la seva vida Ilghazi es va acostar al seu nebot Nur al-Dawla Balak de Khartpert al que segons Mateu d'Edessa va encarregar vigilar als seus dos fill quan ell mors; aix i el fet de qu Sulayman estava al costat del pare a la seva mort (1122) suggereix que finalment s'havien reconciliat. 

Ibn al-Athir explica que per accedir a la ciutadella de Mayyafarikin, Sulayman  i la viuda de Ilghazi van posar el cos d'aquest a la carreta i van entrar a la ciutat com si fos viu, i noms van revelar que era mort quan van tenir el control de la ciutadella, ja que d'altre manera probablement no haguera estat acceptat fins i tot si s'havien reconciliat i el seu pare l'havia nomenat hereu, car el poder d'aquest a la ciutat no estava consolidat; Miquel el Siri a la seca crnica diu de fet que Ilghazi havia nomenat al seu fill Timurtash com hereu nic, per que a la mort del pare noms Sulayman estava prop de Mayyafarikin. Ilghazi quan va morir anava precisament de Mardin a Mayyafarikin per consolidar el seu poder aqu i potser per assegurar la successi del seu fill que l'acompanyava.

El seu govern a Mayyafarikin fou curt. El maig de 1124 va morir prematurament (en campanya durant el setge de Manbidj) Nur al-Dawla Balak de Khartpert encarregat de la seva vigilncia i aliat dels seljcides de Malatya cap on sembla que Sulayman  va tenir idees expansives. 

Va conquerir Haza al seu cos Rukn al-Dawla Daud de Hisn Kayfa, i alguns poblets propers a Mayyafarikin dominats per Kurdi (Qurti) emir turcman d'Arzan, i Khartpert que pertanyia a Balak, encara que probablement, en aquest cas, desprs de la mort d'aquest. Es va casar amb una filla del sult Kilidj Arslan de Malatya. Les relacions amb el seu germ Timurtash de Mardin foren bones en els dos primers anys, per el setembre de 1124 els afers d'Alep, que havia passat a Timurtash, va obligar a aquest a demanar ajut a Sulayman i en endavant, per causes no clares, els dos germans es van barallar.

El novembre del 1124 o del 1130 segons les fonts Sulayman va morir sobtadament a Mayyafarikin. Sobre si Timurtash va participar en la mort inesperada del seu germ no hi ha cap evidencia, pero estava ja a punt per ocupar la ciutat al moment de la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363151" title="Baslica del Sacr Cur" nonfiltered="1096" processed="1092" dbindex="141109">



La Baslica del Sacr-Cur s una esglsia de Pars (Frana), situada a dalt del tur de Montmartre.

Es tracta d'una baslica dedicada al Sagrat Cor de Jess (en francs, Sacr Cur de Jsus). Inicialment fou concebuda com a monument pblic per a rendir homenatge a la memria dels ciutadans francesos que havien perdut la vida durant la Guerra franco-prussiana i per a expiar els pecats comesos per la Comuna de Pars. Fou l'arquitecte Paul Abadie qui guany el concurs per a la seva construcci. 

La primera pedra es co loc el 1875 i, encara que es complet el 1914, no es consagr fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, el 1919. L'esglsia fou construda amb la participaci directa del govern de la Tercera Repblica, per a celebrar aix l'inici d'un nou rgim. Encara que molt controvertit, s un dels monuments ms visitats de Pars. 

La baslica t forma de creu grega, adornada amb quatre cpules, la central de les quals, de 80 m d'altura, est culminada per una llanterna, formada per una columnata. A l'absis, una gran torre quadrada fa la funci de campanar que guarda, entre altres, la Savoyarde, una campana de 3 m de dimetre i ms de 26 t de pes, oferta per la dicesi de Chambry. La cripta posseeix la mateixa disposici que l'esglsia, i s una de les curiositats de la baslica.

L'arquitectura de la baslica s'inspira en l'arquitectura romana i bizantina i influ en altres edificis religiosos del segle XX, com la Baslica de Sainte-Thrse de Lisieux, el Sacro Cuore di Ges a Roma i el Temple Expiatori del Sagrat Cor a Barcelona. s possible accedir a la baslica prenent el funicular de Montmartre.

 Enllaos externs .

 Web oficial  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363152" title="Vega de Valcarce" nonfiltered="1097" processed="1093" dbindex="141110">

Vega de Valcarce s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. Inclou les pedanies de:

Vega de Valcarce;
Villasinde;
Mon;
Ambasmestas;
La Portela;
Sotogayoso;
Ruiteln;
Herreras de Valcarce;
Samprn;
Ransinde;
La Braa;
San Julin (Bierzo);
Lindoso;
Las Lamas;
Otero;
San Tirso;
El Castro;
Laballs;
Bargelas;
San Pedro Nogal;
La Treita;
La Faba;
La Laguna de Castilla;

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363171" title="Villadecanes-Toral de los Vados" nonfiltered="1098" processed="1094" dbindex="141111">

Villadecanes-Toral de los Vados s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo. 

Demografia.



 Personatges .
 Juan Lpez Fernndez, escriptor;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363172" title="Timurtash" nonfiltered="1099" processed="1095" dbindex="141112">
Husam al-Din Timurtash  (vers 1105-1152) fou emir ortkida de Mardin i regent d'Alep, fill d'Ilghazi I i el seu successor a Mardin.

Les fonts principals del seu regnat sn la crnica de Ibn al-Azrak (favorable a Timurtash) i la Histria dels Atabegs de Mossul de Ibn al-Athir (un cant a Zengi). Noticies disperses es troben a Miquel el Siri, Ibn al-Furat, Al-Azimi, i Ibn al-Adim.

La seva primera tasca, encara molt jove, fou el 1111/1112 quan fou enviat com ambaixador al sult seljcida Mahmud per intercedir per la sort de Dubays ben Sadaqa. Desprs va acompanyar al seu pare a Alep el 1118 i va quedar temporalment a la ciutat com a governador mentre el seu pare anava a Mardin a buscar reforos. 

A la mort del seu pare en viatge cap a Mayyafarikin, Timurtash tenia el govern de Mardin i no va tenir cap problema per ser reconegut. A la mort en campanya (en el setge de Manbidj)  del seu cos Nur al-Dawla Balak de Khartpert, que governava Alep, Timurtash, que l'acompanyava, va retornar de Manbidj a Alep i va assolir tamb el govern d'aquest principat (maig de 1124)  que aviat acabar perdent (1125). 

En aquest temps va estar en bons termes amb el seu germ Shams al-Dawla Sulayman que havia succet al pare a Mayyafarikin. Els afers d'Alep es van agreujar el setembre de 1124 i Timurtash va demanar ajust al seu germ; en endavant per causes no aclarides, van esclatar discrdies entre els dos germans. Sulayman va morir a Mayyafarikin (a finals del 1124 o a  finals del 1130 segons les fonts) i Timurtash fou reconegut en aquesta ciutat. 

Timurtash era jove encara. Al seu govern a Alep va cometre errors greus; va alliberar a Baldu II de Jerusalem (que Balak havia fet presoner) confiant en qu mantindria la seva paraula de no fer la guerra, cosa que naturalment el rei croat no va fer. Desprs fou derrotat a les afores d'Alep per les forces lleials al seljcida local Sultan Shah, i al emir Dubays ben Sadaqa, aliats ara als croats (tot i que Baldu havia proms que no s'hi aliaria). Timurtash, amb molt pocs suports (fins i tot el seu cos Badr al-Dawla Sulayman que havia estat governador d'Alep del 1122 al 1123 i que se sentia humiliat per haver estat apartat del crrec per Balak, no li feia costat) va fugir a Mardin (agost) mentre a Alep assolia el poder el cadi local Abu l-Hasan Muhammad ben al-Kashshab  nominalment en nom de Timurtash. 

Aquest va demanar ajut al seu germ Sulayman de Mayyafarikin (setembre) per els dos germans no es van entendre i Alep va quedar abandonada a la seva sort. El 1125 el cadi va enviar una ambaixada demanant el retorn de Timurtash, per aquest va empresonar als ambaixadors; aquestos es van escapar i llavors  l'ambaixada es va dirigir a Ak Sunkur al-Bursuki, atabeg de Mossul, al qual es va oferir el govern, del que  va prendre possessi aviat i la va governar un temps fins que fou assassinat pels ismalites d'Alamut el 1127. El va succeir el seu fill Masud per el 1128/1129 va caure en mans de l'atabeg de Mossul Iman al-Din Zengi (o Zangi). 

Aquest havia estat nomenat atabeg de Mossul el 1126 i el mateix any ja havia posat setge a Nisibin que pertanyia a Timurtash, el qual va demanar ajut al seu cos Daud de Khartpert i Hisn Kayfa, amb el que tenia una relaci no gaire cordial per diversos motius. Timurtash va haver de prometre la ciutat a Daud. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtash al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnici es rends a les seves forces. Aquest xit de Zengi, seguit el 1128/1129 de la conquesta d'Alep, van obligar als emirs ortkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans. 

El 1130 es va signar una aliana amb Ilaldi el governant d'Amida i amb altres caps turcmans dirigida contra Zengi; per l'exrcit combinat fou derrotat per Zengi a Sarja, i l'atabeg va ocupar Dara i Sarja. L'aliana amb Timurtash va arribar al seu final i cadascun va tornar a ocupar-se dels seus afers interns. 

No es clar si fou Timurtash qui es va acostar a Zengi o fou aquest el que va fer el primer pas i va demanar una aliana; els passos segents foren sollicitats per Timurtash per potser desprs del primer pas de Zengi, i en tot cas era aquest el que controlava les decisions i Timurtash era prcticament el seu vassall (Al-Amizdi l'assenyala concretament com a vassall).

El 1134 Timurtash i Zengi es van enfrontar a Daud a les afores d'Amida i Daud fou derrotat; Zengi va ocupar la fortalesa d'Al-Sur que va entregar a Timurtash junt amb altres llocs menors. Una vegada Zengi va sortir del Diyar Bakr, Daud, enfadat pels territoris perduts  i entregats a Timurtash,  va iniciar una campanya contra el seu cos; aquest estava tant espantat que fins i tot va arribar a enderrocar el rabad i altres suburbis de Mayyafarikin perqu pensava que no podria sostenir aquestes parts contra les depredacions del seu rival. Zengi havia aconseguit enfrontar als dos cosins l'un contra l'altra i podia estar tranquil per aquesta banda.

Desprs del 1136 Timurtash es va distanciar de Zengi. El 1136/1137 va conquerir Hattakh, la darrera fortalesa marwnida al Diyar Bakr; desprs alguns membres de la famlia marwnida apareixen al servei de Timurtash.  El 1138/1139 el governador zengita de Nisibin, Abu Bakr, amenaat per Zengi per algun afer, va fugir al principat de Timurtash i li va demanar asil. Zengi va exigir la entrega del fugitiu i Timurtash va refusar. Llavors l'atabeg va anar a Mardin i Timurtash noms se'n va sortir cedint-li Dara i donant-li la seva filla en matrimoni, per segons Ibn al-Azraq va evitar la entrega d'Abu Bakr. 

El 1141/1142 va arribar a un acord amb Rukn al-Dawla Daud d'Hisn Kayfa i Khartpert; Zengi va demanar a Timurtash que li envies al seu oficial en cap Habashi, petici de motius desconeguts, per que va acabar amb l'assassinat d'Habashi al campament de Zengi. Sembla que l'emir de Mardin buscava una aliana amb Daud i amb el comte d'Edessa a la que s'oposava Zengi. Es coneixen altres motius de conflicte, per exemple el que explica Ibn al-Athir: un nombrs grup de pagesos van marxar de Mossul per establir-se a Mardin; Zengi va demanar la seva tornada per Timurtash s'hi va negar i va dir que ell noms els cobrava una desena  part de la collita i que si Zengi hagus fet el mateix no haurien marxat. Zengi protestava perqu deia que si l'emir noms cobrs una centena part encara hi anirien ms, per que si podia viure luxosament a Mardin era mercs a que ell mateix havia evitat la conquesta de la ciutat pels croats; finalment Timurtash va fer retornar als pagesos.

El 1144 va morir el seu cos Rukn al-Dawla Daud, i Zengi es va apoderar (1144-1145) de quasi tots els seus territoris separant Hisn Kayfa de Khartpert. El intent d'aliana de Kara Arslan, fill i successor de Daud, amb Timurtash i el comte d'Edessa es va acabar amb la conquesta de la capital del comtat per Zengi. Tot aix va enfrontar a Timurtash i Zengi. El 1145/1146 Zengi va atacar Mayyafarikin per es va retirar, ja que segurament no era ms que una demostraci de fora. L'assassinat de Zengi a Kalat Djabar el 1146 va resoldre l'afer.

Immediatament de conixer la mort de l'atabeg, Timurtash va sortir amb els seus turcmans i va ocupar alguns territoris com Hani i Siwan abans de qu el successor de Zengi a Mossul, el seu fill Saif al-Din Ghazi, pogus establir el seu poder.

Timurtash va ocupar Isird el 1146 i la va entregar (1147) a Kara Arslan el que se interpreta com un reconeixement de la sobirania del segon pel primer que li concedia un feu. Els dos parents es repartien de fet el Diyar Bakr.

El 1148/1149 Timurtash va patir una seriosa derrota davant de Saif al-Din Ghazi de Mossul que va arribar fins a Mardin amb la intenci de recuperar tots els territoris del seu pare; abans d'aconseguir res decisiu va morir (1149) a Mossul.  Poc desprs l'emir d'Amida reconeixia la sobirania de l'emir de Mardin (1149) i vers el 1150 aquest conqueria Sumaysat quan el comte d'Edessa (que ja no tenia seu a Edessa) fou fet presoner per Nur al-Din, successor de Zengi a Alep. Poc abans de morir Timurtash va rebre del Califa vestits i diplomes acreditant el reconeixement califal de les seves possessions.

El suposat atac de Timurtash i els seus turcmans a Jerusalem per recuperar el que havia estat del seu avi Ortuk, derivada d'una informaci de Guillem de Tir i no confirmada per cap ms font, es considerada actualment una llegenda ms que un fet real. El atacant s esmentat com Hiaroquin i la identificaci d'aquest nom amb Timurtash o Husam al-Din, incerta, deriva de Wilken.

Va morir el 1152/1153 i el va succeir el seu fill Nadj al-Din Alpi I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363173" title="Kara Arslan" nonfiltered="1100" processed="1096" dbindex="141113">
Kara Arslan fou emir ortkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.

A la seva pujada al tron, enfrontat amb l'atabeg Zengi de Mossul que estava en guerra amb el seu pare  va intentar una aliana amb el comtat d'Edessa que va fracassar quan Zengi va conquerir la capital i part del comtat. El 1145 Zengi dominava el territori del Buhtan, amb districtes que dividien les possessions de Kara Arslan en dos parts, la de Hisn Kayfa i la de Khartpert, que restaven separades per fortaleses sota control de Zengi. 

L'assassinat de Zengi a Kalat Djaba el 1146, i el temps que va passar fins que el seu fill Saif al-Din Ghazi va assegurar la successi li van donar un respir que li van permetre recuperar els territoris perduts. Kara Arslan es va aliar a Timurtash al que com a governant ms veter va reconixer la preeminncia. Timurtash va ocupar Isird el 1146 i la va entregar (1147) a Kara Arslan el que se interpreta com un reconeixement de la sobirania del segon pel primer que li concedia un feu.

Nur al-Din va tenir bones relacions amb Kara Arslan i per aix Kadjm al-Din Alpi, fill i successor de Timurtash, va voler assegurar la seva posici amb una aliana amb el Shah-i-Armin d'Akhlat; a canvi d'aliana d'aquest va haver de participar a les seves expedicions contra Gergia. 

Kara Arslan va intentar el 1163 conquerir Amida als Inlides i els seus visirs Nisnides (1142-1183), per un atac de l'emir de Sivas o Danishmend ho va impedir. 

Kara Arslan va morir el 1174 i el va succeir el Nur al-Din Muhammad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363175" title="Rukn al-Dawla Daud" nonfiltered="1101" processed="1097" dbindex="141114">
Rukn al Dawla Daud (+1144) fou emir ortkida d'Hisn Kayfa i desprs de Khartpert. Era fill de Sukman I al que va succeir a la seva mort a Hisn Kayfa (vers 1105) mentre un altre germ, Ibrahim l'havia succet a Mardin. El 11124, al morir el seu cos Nur al-Dawla Balak, ve aconseguir Khartpert.

Com a emir a Hisn Kayfa va reconixer sempre la supremacia del seu oncle Ilghazi I i ms d'un cop li va enviar soldats. Per a la mort d'aquest el 1122 no estava disposat a reconixer la mateixa posici a Timurtash; a la mort de Balak es va apoderar rpidament de Khartpert; quan Timurtash es va apoderar de Mayyafarikin a la mort del seu germ Shams al-Dawla Sulayman (1124 o 1130) Daud tamb aspirava a la successi per va actuar tard. Potser per aix va sorgir una rivalitat entre els dos cosins. Segons Ibn al-Athir els turcmans del Diyar Bakr eren ms fidels a Daud que a Timurtash, al que consideraven ms hbil; el mateix historiador diu que era capa de retornar a la lluita pocs dies desprs d'una derrota.

En una data indeterminada entre 1123 i 1125,  va acompanyar al sobir d'Akhlat en un campanya contra Gergia segons diu Mateu d'Edessa. A partir del 1126 amb Zengi nomenat atabeg de Mossul, les seves aspiracions es van veure compromeses. Zengi va assetjar el mateix 1126 la fortalesa de Nisibin, que pertanyia a Timurtash de Mardin i Mayyafarikin, i aquest va demanar ajut a Daud, i li va prometre la ciutat. Zengi va interceptar un colom missatger enviat per Timurtash al governador de Nisibin, i va substituir el missatge aconseguint que la guarnici es rends a les seves forces. Aquest xit de Zengi, seguit el 1128/1129 de la conquesta d'Alep, van obligar als emirs ortkides a aliar-se entre ells i amb altres emirs turcmans. 

El 1130 es va signar una aliana amb Ilaldi el governant d'Amida i amb altres caps turcmans dirigida contra Zengi; per l'exrcit combinat fou derrotat per l'atabeg a Sarja, i Zengi va ocupar Dara i Sarja. L'aliana amb Timurtash va arribar al seu final i cadascun va tornar a ocupar-se dels seus afers interns, amb Timurtash acceptant l'hegemonia de Zengi.

El 1131 Daud va ocupar diverses fortaleses al sud del llac Van, incloent les fortaleses de Qatalbas i Batasa i la important ciutat d'Isird. El 1134 Timurtash i Zengi es van enfrontar a Daud a les afores d'Amida i Daud fou derrotat. Per una vegada Zengi va sortir del Diyar Bakr, Daud, enfadat pels territoris perduts (que Zengi havia entregat a Timurtash) va iniciar una campanya contra el seu cos; aquest estava tant espantat que fins i tot va arribar a enderrocar el rabad i altres suburbis de Mayyafarikin perqu pensava que no podria sostenir aquestes parts contra les depredacions del seu rival . Zengi havia aconseguir enfrontar als dos cosins l'un contra l'altra i podia estar tranquil per aquesta banda.

El 1141/1142 va arribar a un acord amb Timurtash. Sembla que l'emir de Mardin buscava una aliana amb Daud i amb el comtat d'Edessa a la que s'oposava Zengi. 

Va morir el 1144. El va succeir el seu fill Kara Arslan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363178" title="Claudi Lpez i Bru" nonfiltered="1102" processed="1098" dbindex="141115">

Claudi Lpez i Bru, segon Marqus de Comillas i Gran d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925), fou un empresari i filntrop catal.

Fill d'Antonio Lpez y Lpez i de Llusa Bru, fou el quart dels fills del matrimoni. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, heret del seu pare, mort el 1883, el ttol de Marqus i una quantiosa fortuna, on destacaven les empreses Compaa Trasatlntica Espaola, Compaa General de Tabacos de Filipinas i els Ferrocarrils del Nord; ell mateix adquir algunes empreses com Hullera Espaola, Banca Lpez Bru, Constructora Naval i Banco Vitalicio.


Gran benefactor, fou el promotor del Seminari Pontifici de Comillas (Cantbria), inaugurat el 1890 i posteriorment convertit en Universitat Pontifcia per mitj del Decret vatic "Praeclaris honoris argumentas", de 19 de mar de 1904, aprobat per Pius X.  

Quan el 1893 explot a Santander el vaixell Cabo Machichaco destruint el port i matant a 500 persones, an d'immediat al lloc de la tragdia i flet un tren des de Barcelona amb metges i bombers per a ajudar als ferits. Per aquesta acci no va acceptar cap recompensa ni homenatge responent als eulogis dient que havia simplement fet el seu deure com a cristi. Les obres socials i religioses que realitz han dut a promoure un procs de beatificaci iniciat el 1945.

 Enllaos externs .

El Marqus de Comillas per Berta Pensado;
Histria de la Universitat Pontifcia de Comillas;

Bibliografia .
Eduardo Fernndez Regatillo, S. J.:  Un marqus modelo. El siervo de Dios Claudio Lpez Bru, segundo Marqus de Comillas, Sal Terrae, Santander, 1950.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363179" title="Benuza" nonfiltered="1103" processed="1099" dbindex="141116">

Benuza s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'El Bierzo i est format pels nuclis de:
Benuza;
Llamas de Cabrera ;
Lomba;
Pombriego ;
Santalavilla;
Sigeya;
Silvn ;
Sotillo de Cabrera;
Yebra ;

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363182" title="Sukman I" nonfiltered="1104" processed="1100" dbindex="141117">
Muin al-Dun Sukman I fou emir ortkida de Hisn Kayfa i Mardin. Era fill d'Ortuk i germ d'Ilghazi I.

Sukman va lluitar a la Djazira al servei del sult seljcida de Damasc, Tutush I, contra els nebots d'aquest (1092-1095) i a la mort del sult el 1095 va donar suport al seu fill Rudwan d'Alep, contra l'altra fill Dukak de Damasc. Poc desprs, el 1097, va perdre Jerusalem que governava amb el seu germ Ilghazi (el seu pare Ortuk n'habia estat nomenat governador per Tutush el 1086, i havien heredat el govern a la seva mort el 1091), en front del visir fatimita Al-Afdal ben Badr al-Djamali Shahanshah (que desprs la va perdre el 1099 davant els croats). 

Se'n va anar amb els seus turcmans cap al Diyar Bakr (on una part dels turcmans ja s'havien establert) on ja el 1097 es va apoderar temporalment de Sarudj, mentre un nebot (Yakuti ibn Alpyaruk) ocupava Mardin; Sukman fou expulsat de Sarudj pels croats el mateix 1097, per ,s tard, en el arranjament general a la zona desprs de l'establiment dels croats, va aconseguir la possessi d'Hisn Kayfa el 1102 amb el control d'algunes comarques ms al nord; a ms a mes va heretar Mardin que de Yakuti havia passat breument al seu fill Ali ibn Yakuti. 

El 1104 va capturar a una batalla prop d' Harran al comte Baldu d'Edessa en la seva segona captivitat (encara sera presoner una tercera vegada). 

Va morir vers el 1105 (alguns autors ho retarden fins el 1107 o 1108).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363187" title="Barretet piramidal" nonfiltered="1105" processed="1101" dbindex="141118">

El barretet piramidal, Anacamptis pyramidalis, s una orqudia nadiua de l'Europa central i meridional. Altres noms comuns sn barretet o barretet. El nom binomial t una etimologia s confusa:     (ana: grec, esquena o part del darrera) i         (kamptein: grec, doblegat), que es referiria possiblement als pollinis o potser als spals corbats enfora; i pyramidalis del llat (piramidal) per la forma de la inflorescncia.

 Descripci .
s una planta perenne i resistent que creix fins a una alada d'uns 30 cm tenint en compte la inflorescncia. Les fulles sn oblongues d'uns 5 cm i creixen dels tubercles subterranis que sn rodons i amb una mida mxima de  6cm. El color de la flor varia del rosa al lila, i rarament el blanc. La seva olor s forta i rncia. La forma compacta i piramidal de la inflorescncia s molt caracterstica d'aquesta espcie i dna lloc al seu nom com. Les flors sn pollinitzades per lepidpters.

 Hbitat i distribuci . 
Aquesta orqudia requereix un indret assolellat i creix sobre diversos tipus de sl: llims o argiles i ms rarament en sls arenosos. Quant el pH, el barretet pot crixer en terrenys molt alcalins. 
Es troba en pinars, garrigues i prats tant del pla com de zones muntayoses de tots els Pasos Catalans i a d'altres zones d'Europa central i del sud.

 Usos .
El tubercle s'usa en la preparaci del salep.

Sinnims.
Aceras pyramidalis  ;
Anacamptis condensata ;
Anacamptis durandi ;
Orchis bicornis ;
Orchis pyramidalis ;
Orchis rivinii ;
Anacamptis pyramidalis f. condensata ;
Anacamptis pyramidalis f. sanguinea ;
Anacamptis pyramidalis subsp. condensata ;
Anacamptis pyramidalis var. brachystachys ;
Anacamptis pyramidalis var. sanguinea ;
Orchis appendiculata ;
Orchis brachystachys ;
Orchis condensata ;
Orchis duquesnii ;
Orchis pyramidalis var. sanguinea   ;

Referncies.


Enllaos externs.
  Fitxa a l'Herbari virtual de la UIB.
    Informaci extensa per a Anacamptis pyramidalis del lloc web MaltaWildPlants.com.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363188" title="Camagey" nonfiltered="1106" processed="1102" dbindex="141119">



Camagey s una ciutat situada al centre-oest de Cuba, capital de la provncia homnima.

Fou fundada el 2 de febrer de 1514 com a vi la, denominada Santa Mara del Puerto del Prncipe, la tercera a Cuba. Compta amb una poblaci de 325.000 habitants (2005). El centre histric de la ciutat fou nomenat el 2008 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363189" title="Nur al-Din Muhammad" nonfiltered="1107" processed="1103" dbindex="141120">
Nur al-Din Muhammad fou emir ortkida de Hisn Kayfa i Khartpert i ms tard tamb emir d'Amida. Era fill de Kara Arslan al que va succeir a Hisn Kayfa i Khartpert a la seva mort el 1174.

Nur al-Din d'Alep es pot considerar que era el seu sobir. Junt amb aquest va participar en una campanya contra els seljcides de Konya o Rum que amenaaven als danishmndides de Sivas, protegits de Nur al-Din.

Inicialment els ortkides reconeixien la sobirania nominal de l'atabeg zengita de Mesopotmia (Mossul) per Nur al-Din Muhammad aviat es va adonar que era ms convenient donar suport a Salad, que dominava Egipte i s'estava apoderant dels dominis zengites a Sria. Salad en premi per la seva lleialtat, va ocupar Amida (1183) i la va cedir en feu a Muhammad, que feia molt de temps que la volia, i que s'hi va traslladar tot seguit. 

A la mort de Nur al-Din Muhammad vers el 1184 o 1185 els seus dominis es van repartir entre el seu fill Kutb al-Din Sukman, que va governar a Amida i Hisn Kayfa, i Imad al Din Abu Bakr, germ del difunt, que va governar a Khartpert. La debilitat dels ortkides afavoria el reconeixement de l'autoritat superior de Salad. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363195" title="Alpi I" nonfiltered="1108" processed="1104" dbindex="141121">
Nadjm al-Din Alpi fou un emir ortkida de Mardin i Mayyafarikkin. Era fill de Timurtash al que va succeir a la seva mort vers el 1152 i va governar uns 24 anys.

Nur al-Din d'Alep exercia l'hegemonia a la Djazira i al Diyar Bakr i tenia bones relacions amb Kara Arslan, emir ortkida de Khartpert i Hisn Kayfa; Alpi no tenia males relacions amb Nur al-Din per pensava que en cas de conflicte seria sacrificat abans que el seu parent i per aix va voler assegurar la seva posici amb una aliana amb el Shah-i-Armin d'Akhlat; a canvi d'aliana d'aquest va haver de participar a les seves expedicions contra Gergia.

Va morir el 1176 i el va succeir el seu fill Kutb al-Din Ilghazi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363196" title="Espai de color" nonfiltered="1109" processed="1105" dbindex="141122">


Un espai de color s la combinaci d'un model de color i d'una apropiada funci de representaci grfica d'aquest model.
	
Un model de color, de fet, s un model matemtic abstracte que descriu una manera de representar els colors com combinacions de xifres, normalment tres o quatre valors dels components del color. Tanmateix, aquest model s una representaci abstracta, ja que aquest es perfecciona amb normes especfiques adaptades a l's que se'n far, creant un espai de colors.

Aix, per exemple, espais de color com Adobe RGB i sRGB sn diversos, encara que es basin en el mateix model de color RGB.


 L'espai de color de l'observador estndard .
El 1931 la Commissi International de la Illuminaci defineix un espai de color que comprn  tots els matisos visibles per l'ull hum, prescindint de la illuminaci. De fet, algun d'aquests colors a l'interior d'aquest espai bidimensional pot tenir una luminncia que varia del blanc al negre i si es t en compte aquest factor (la luminncia) l'espai definit esdev tridimensional i representat mitjanant coordenades XYZ. El model CIE 1931 es basa, com altres codificacions esmentades, en la utilitzaci de tres colors primaris que, oportunament barrejats entre si en sntesi additiva de color, permeten d'obtenir tots els colors que l'ull hum pot percebre. La commissi CIE ha definit diversos models matemtics de percepci del color designat com a espai de color i representat per smbols com XYZ (CIE s el model 1931), XYY, Lab, luv.

A diferncia, per, dels mtodes RGB o CMYK (usats respectivament en sntesi additiva i en sntesi sostractiva), el diagrama de cromaticitat proposat per la CIE no depenia del comportament d'aquest o aquell dispositiu de visualitzaci o impressi sin que es basava en el concepte de l'observador estndard, que es defineix a partir de la propietat del sistema visual de l'home i es basa en l'anlisi sistemtica efectuada en un camp ampli d'observaci humana. I en base a nombrosos estudis efectuats en la Primera Guerra Mundial es va constatar la impossibilitat de reeixir a reproduir per sntesi additiva tots els colors encara que es tri la trada de primaris reals per barrejar.

Des que es pot representar totes les tonalitats perceptibles, l'espai de color del CIE es pren com a referncia per a tots els altres, encara que a la prctica no es fa servir gaire a causa de la seva complexitat.


 Primaris imaginaris .

Noms afegint un color primari a la tonalitat per codificar era possible individualitzar una terna cromtica que la reprodus fidelment, per aix es va suposar que la resposta dels fotoreceptors de la retina humana (els cons) tenien una reacci negativa cap a alguna freqncia negativa de l'espectre visible.

Els principals elegits del CIE per generar tots els colors visibles sn tonalitats hipersaturades: colors (que en realitat no es veuen i per tant no haurien de considerar-se com a tals) ms saturats del que els nostres fotoreceptors de la retina sn capaos de desxifrar.
	
Els tres "primaris imaginaris", amb un considerable esfor d'imaginaci, es diuen X, Y i Z.
X correspon a un vermell violat hipersaturat que es caracteritza per dos pics en l'espectre de color, respectivament, cap als 450 nm i 600 nm (aquest ltim molt per sobre del primer) i  Y i Z corresponen a tonalitats espectrals -sempre irrealment hipersaturats - amb longitud d'ona dominant, respectivament, de 520 i 477 nanmetres .

A ms, la tonalitat Y (que correspon al "verd hipersaturat") s'ha desenvolupat proporcionalment a la nostra sensibilitat a la lluminositat dels colors. Un cop escollits els tres primaris mitjanant els quals es pot obtenir, per sntesi additiva, qualsevol tonalitat real, es pot utilitzar en aquest punt un espai tridimensional, tenint com a coordenades els tres primaris utilitzats, per catalogar-los tots. 
	
Per no recrrer a un diagrama tridimensional s possible normalitzar  la tonalitat fent que la seva suma sigui sempre igual a u. Si X, Y i Z sn els tres valors que identifiquen un color, X + I + Z la seva suma, i considerem:

x = X/(X+Y+Z)

y = Y/(X+Y+Z)

z = Z/(X+Y+Z)

resulta, amb passos algebraics senzills i tenint cura de les minscules i majscules, que x+y+z s sempre igual a 1 per a qualsevol valor originari de X, Y i Z. D'aix resulta que:

z = 1-x-y

Per tant, s possible utilitzar dos colors cromtics coordinats (x i y, per exemple) per identificar un color, i es pot obtenir el tercer (z, en aquest cas)restant ala unitat els altres dos. L'avantatge s clar: normalitzant els colors amb el mecanisme de la suma constant (igual a 1) s possible usar un grfic bidimensional per catalogar qualitativament (i no quantitativament) totes les tonalitats reals.

D'altra banda si representem tots els colors possibles i imaginables la intensitat total i constant s igual a u: totes les altres tonalitats s'obtenen simplement indicant, a ms dels valors x i y (el valor z s'obt, com s'ha esmentat, dels altres dos) el grau de lluminositat expressat, si es vol, com un percentatge.


 Colors reals i irreals .

Tots els colors (reals i irreals) generables amb les primaris x i y es troben en un triangle rectangle amb vrtexs amb origen (0,0) el punt mxim de x i mnim  de y (1,0) i el punt mxim de y i mnim de x (0,1). Dins d'aquest triangle rectangle hi ha el diagrama CIE dels colors reals: una campana que abasta tots les tonalitats possibles. Fora de la campana (per sempre dins del triangle) hi ha tots els colors no visibles o no perceptibles que es presenten al llarg del permetre extern. El diagrama CIE consta, per al mode que s'ha generat, d'algunes caracterstiques importants que ara s'explicaran amb ms detall.

Ms o menys al centre del diagrama hi ha un punt (un color), com es veur de seguida, d'importncia estratgica, indicat amb la lletra "C". s l'anomenat "ptic CIE", pres com a referncia i les corresponent a la radiaci emesa des d'una superfcie blanca illuminada per la llum dirna mitjana. Al llarg del permetre corbat de la campana hi ha totes les tonalitats en la seva mxima saturaci. A la part superior de la campana hi viuen les famlies de verd, a baix a l'esquerra, el blau, i a baix a la dreta, el vermell. 

En el segment rectilini que uneix els dos vrtexs inferiors de la campana hi ha els colors no-espectrals (o porpra) a la seva mxima saturaci. Tots els colors no-espectrals de la saturaci amb disminuci gradual es troben en el triangle delimitat a sota del segment del porpra i tenen com a vrtex el punt C.


 Colors espectrals .
	
El mateix passa amb els colors espectrals, que es troba en la part restant del diagrama: a mesura que s'acosta a l'illuminant C els colors sn menys saturats. Per com est construt el diagrama, prenent dues tonalitats qualssevol, el segment que l'uneix representa totes les possibles barreges addtives dels dos colors escollits. No solament la posici relativa al llarg del segment d'encreuaments representa el percentatge de mescla de colors.

Aix, en el centre del segment es pot robar la tonalitat exactament formada pel 50 % del primer color i el 50 % del segon. Per exemple, passar a "tres quarts" del segment, la tonalitat identificada correspon a la suma del 75% del primer color i el 25% del segon color i aix successivament.
	
El mateix passa amb la sntesi additiva de color de tres o ms components dels colors: les tonalitats obtingudes mitjanant la mescla de tots aquests estan delimitades pels polgons convexos que t com a vrtex els punts del diagrama que corresponen als colors utilitzats. Tornant al cas de noms dues tonalitats, si el segment que les uneix passa pel punt C els colors que es consideren sn entre si complementaris. Si el punt C "cau" en el centre del segment, els dos colors tenen la mateixa saturaci (igual a la seva distncia d'illuminant CIE) i combinant-se entre si s'obt el color blanc.


 Mescla sostractiva .
El diagrama de cromaticitat CIE es pot utilitzar, prenent les precaucions necessries, tant per a les mescles sostractives (com en la impressi). Els colors produts per la barreja sostractiva de dues tonalitats no es troben al segment rectilini que uneix, sin al llarg d'un segment curvilini dels qual no es coneix a priori la forma exacta. Per traar la corba (la ubicaci dels punts corresponents als colors obtinguts per sntesi sostractiva dels dos colors) cal incloure en la mostra algunes barreges tpiques (per exemple, 10% -90%, 20% -80%, 30% -70%, etc.) i interpolar, aix, la tendncia general.


Cal assenyalar dues coses interessants. En primer lloc, pel que fa a la forma de campana d'aquests ltims, encara que triem els tres primaris a l'interior dels tres reals no reeixirem mai a reproduir amb aquests tots els colors per n'obtindrem certa quantitat. Tampoc no hi deu haver cap monitor RGB capa de reproduir tot el que es pot reproduir ni  un escnner de color tan superdotat. La segona consideraci es refereix a l'espai de color d'impressi en color, en comparaci amb el redut espai RGB, per una mica ms precs pel que fa a la impressi de les tonalitats blau cian.

Si un color pertany al permetre extern es troba, com s'ha dit, en el seu grau mxim de puresa, entra dins del diagrama i t com a saturaci la distncia relativa entre la tonalitat i el punt C, mesurada al llarg del segment que passa pel color i uneix el blanc amb la vora externa. El punt en el qual el perllongament del segment troba el permetre identifica la longitud d'ona dominant de la tonalitat considerada.


 Altres espais de color .
Basats en el model RGB:
Adobe RGB;
sRGB;
ISO RGB e Extended ISO RGB;
Apple RGB;
Estudiats per a la televisi;
YUV, utilitzat per PAL i recentment per NTSC;
YIQ, histricament utilitzat per NTSC;
YDbDr, utilitzat pel SECAM;
Estudiat per a la impressi;
CMYK;
HSV;
HSL;


 Vegeu tamb .
 ColorSync;
 Colorimetria;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363202" title="Estaci de Vilafranca de Conflent" nonfiltered="1110" processed="1106" dbindex="141123">
 







L'estaci de Vilafranca de Conflent s una estaci de tren situada al municipi nord-catal de Vilafranca de Conflent (oficialment Villefranche-de-Conflent en francs), i propera als pobles de Vernet (oficialment Vernet-les-Bains) i Full (Fuilla), al Conflent. s propietat de Rseau ferr de France (el gestor pblic de les vies frries de Frana) i la gestiona l'operadora pblica SNCF.

s l'estaci terminal de la lnia Perpiny - Vilafranca dels  i de la lnia de Cerdanya (tren groc) provinent de la Tor de Querol (ample de via mtric).



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de la Catalunya del Nord;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363207" title="Mosques grosses" nonfiltered="1111" processed="1107" dbindex="141124">


Les mosques grosses (Himantoglossum robertianum), s una orqudia terrestre europea. En un primer moment va ser descrita sota el nom dOrchis robertiana per Loiseleur, que la batej aix en honor al botnic francs Gaspard Nicolas Robert (1776-1857). A continuaci va passar-se a anomenar-se Barlia robertiana (nom assignat per Greuter), i el 1999, Pierre Delforge va classificar-la en el gnere Himantoglossum. 

 Descripci .
s una planta robusta, amb dos (de vegades tres) bulbs ms o menys ovoides, la tija del tronc s gruixuda i estriada longitudinalment. La seva altura pot variar de 15 a 80 cm, per la major part del temps no ultrapassa els 50 cm.

Les fulles basals en roseta (de 5 a 10 fulles) sn verd clares, mplies, carnoses, brillants, amb nervadures paralleles, caulinars i abracen el tronc.

La inflorescncia s una espiga, a sota ms aviat piramidal i progressivament ms aviat cilndrica. Cont nombroses brctees crenades i lineals i que poden assolir 3 cm i les  flors, esperonades, estan orientades cap a baix.

Els tpals sn estriats, envoltant el label, amb colors variables del verd al porpra, els tres externs ovoides i connivents, els dos interns lineals. El label, de rosa a porpra, s'allarga, de gran mida (sovint 2 cm), a lbul central amb dos lbuls laterals lineals similars a braos i corbats cap a l'interior. Floreix de febrer a abril.

La pollinitzaci s entomogmica sent els seus pollinitzadors coneguts les abelles i els borinots.

Els fruits sn en cpsula. La disseminaci de les diminutes llavors s anemocora (pel vent).
 
Hbitat i distribuci.
Les mosques grosses creixen en sls calcaris: garrigues, herbassars, brollars, clarianes de boscos, talussos, i a les vores dels camins.
La planta s viva i es troba per tota la mediterrnia incloent els Pasos Catalans.

 Sinnims .
 Barlia robertiana (Loisel.) Greuter (1967);
 Orchis robertiana Loisel. (1807) (Basionymum) ;
 Orchis longibracteata Biv. (1806) ;
 Orchis fragrans Ten. (1811) ;
 Orchis foliosa Masson ex Ker Gawl. (1819) ;
 Aceras longibracteatum Rchb.f. (1850) ;
 Barlia longibracteata (Rchb.f.) Parl. (1858) ;
 Loroglossum longibracteatum (Rchb.f.) Moris ex Ardoino (1867) ;
 Himantoglossum longibacteatum (Rchb.f.) Schltr. (1914) ;

 Galeria d'imatges .


Enllaos externs.

  Fitxa a l'Herbari Virtual de la UIB. ;
  Orchidaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The Families of Flowering Plants: Descriptions, Illustrations, Identification, Information Retrieval.;
  Catalogue of Life;
  Angiosperm Phylogeny Website;
  GRIN Taxonomy of Plants;
  USDA;
  ITIS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363209" title="Banjo" nonfiltered="1112" processed="1108" dbindex="141125">

El banjo s un instrument musical cordfon de cinc o quatre cordes, constitut per un crcol o anell de fusta d'uns 35 cm de dimetre, cobert per una mena de plstic o pell tensat, a manera de la tapa de la guitarra, i un mnec. S'ha desenvolupat per esclaus en els Estats Units, adaptat de diversos instruments africans. El nom banjo pot ser derivat del terme Kimbundu mbanza.

Referncies.


Enllaos externs.
 El banjo;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363212" title="Otto Hoffmann von Waldau" nonfiltered="1113" processed="1109" dbindex="141126">


El General der Flieger Otto Hoffmann von Waldau (7 de juliol de 1898 - 17 de maig de 1943) va ser un oficial de la Luftwaffe alemanya durant la Segona Guerra Mundial, que mor en un accident aeri.

Hoffmann va ingressar a l'Exrcit com a voluntari el 13 de desembre de 1915 al 8 Regiment de Dragons, com a tinent i oficial ordenana. Acabada la guerra, segueix al Reichswehr, servint com a oficial ordenana de l'estat major de la divisi de fusellers de cavalleria de la gurdia i, al 1919, s traslladat al 8 Regiment Muntat. Entre 1920 i 1923 rep entrenament com a pilot a Sussa, i al 1924, s destinat com a oficial-fotgraf a l'estat major de la 3a divisi.

Entre 1933 i el 31 de mar de 1935 est destinat a l'ambaixada alemanya a Roma, enviat per Gring per a enfortir els contactes poltics i militars amb l'Itlia feixista i entre l'1 d'abril i el 31 de maig de 1935 s Agregat d'Aeronutica a l'ambaixada. Al juny de 1935 torn a Alemanya i s destinat com a conseller a l'Estat Major General de la Luftwaffe, i l'1 d'octubre de 1936 s nomenat comandant del 1r Grup de la 153a Ala de Bombarders. 

L'1 d'octubre de 1937 s nomenat Cap del 3r Departament de l'Estat Major General, i l'1 de febrer de 1938 passa a ser Cap d'Entrenament. Un any desprs, l'1 de febrer de 1939 s nomenat Cap d'Operacions de l'Estat Major General de la Luftwaffe, crrec que ocupar fins al 1942, en qu s destinat al nord d'frica com a Cap Aeri (Fliegerfhrer Afrika) i s ascendit a Generalleutnant, rebent la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 28 de juny. El 31 d'agost de 1942 passa a ser Comandant del X Fliegerkorps, sent nomenat Cap del Comandament Sud-est de la Luftwaffe l'1 de gener de 1943. El 30 de gener va ser promogut a General der Fliege, i el 17 de maig va morir en un accident aeri.

 Promocions .
 Fhnrich   27/01/1917;
 Leutnant - 22/03/1917;
 Oberleutnant - 01/08/1925;
 Rittmeister - 01/03/1933;
 Major - 01/08/1935;
 Oberstleutnant - 01/10/1937;
 Oberst - 22/09/1939;
 Generalmajor - 19/07/1940;
 Generalleutnant - 01/03/1942;
 General der Flieger - 30/01/1943;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 28/06/1942 com Generalleutnant und Fliegerfhrer Afrika;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Insgnia de Ferit 1918 en Negre;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe;
 Creu dels 18 anys de Servei;
 Medalla dels 4 anys de Servei;
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador de la Luftwaffe;
 Cinta de mniga d'frica;
 Cavaller de l'Orde de la Creu de la Llibertat de 1a classe amb Espases: 25/3/1942;
 




 
Referncies.
Axis History - X Fliegerkorps;
Axis Biographical Research ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363213" title="Filtre polaritzador" nonfiltered="1114" processed="1110" dbindex="141127">


Un filtre polarizador o polaritzador s un material amb transmitncia selectiva a una determinada direcci d'oscillaci del camp elctric d'una ona electromagntica com la llum. Quan un feix de llum no polaritzada travessa aquest material, la llum sortint (transmesa) queda polaritzada. Un filtre polaritzador pot disminuir la intensitat lluminosa d'un feix de llum polaritzat i fins i tot bloquejar-ne el pas. La magnitud d'aquesta reducci depn, en un filtre polaritzador lineal, de la inclinaci respectiva entre el pla de polaritzaci del feix de llum i el pla polaritzador del filtre segons la llei de Malus.

Principi de funcionament.

La llum s una radiaci electromagntica i com a tal t tres vectors de moviment: longitudinal (en la mateixa direcci de la llum), transversal (perpendicular al longitudinal, produeix el moviment oscillatori en forma d'ona), i un tercer que pot ser de rotaci. La llum polaritzada s aquella que t un determinat moviment de rotaci. Hi ha tres tipus de llum polaritzada: lineal,  circular i ellptica. El filtre polarizador s com una reixeta que permet nicament el pas de la llum que oscilla en el mateix pla de la reixa, que s llum polaritzada.



Aplicacions.
 En la fotografia .
Un filtre fotogrfic polaritzador est compost per dos cristalls polaritzadors, rotant-ne un s'ajusta l'efecte que es vol aconseguir.

Hi ha dos tipus de filtres polaritzadors: lineals i circulars. Els lineals van quedar obsolets a causa que amb aquests l'autofocus de les cmeres no funciona. Per aix van sorgir els polaritzadors circulars que s que permeten autofocus automtic de les cmeres modernes.


Efectes.

 Elimina reflexos no volguts sobre superfcies no metlliques amb aigua i vidre, i permet la  visualitzaci del que es troba al darrere. Tamb s efectiu en superfcies com plstic i fusta. L'efecte de la polaritzaci depn de l'angle que mantingui l'objectiu respecte a la font de llum, i pot visualitzar-se accionant l'anell abans del disparament. ;
 Millora el colorit de l'herba i el fullatge, a causa que es filtren els reflexos blavosos del cel.  ;
 Amb el filtre polaritzat s'elimina una gran quantitat de llum d'un cel sense nvols, intensificant el blau del cel, que pren un to ms fosc. Els nvols blancs destaquen considerablement en el blau del cel. Aquest efecte adquireix especial intensitat amb un angle de 90 respecte al sol, en altres angles l'efecte s menor i fins i tot nul.
 No s vlid per fotografiar un arc iris, els colors el qual desapareixen a travs del filtre polaritzador.

Altres aplicacions.
 Els filtres polaritzadors s'usen en instruments cientfics com microscopis per ressaltar estructures.
 En els polarmetres s'usen dos cristalls polaritzadores per mesurar l'activitat ptica en substncies orgniques. El sacarmetre s un polarmetre per mesurar concentracions de sucre.
 Les pantalles de cristall lquid (LCD) necessiten un filtre polaritzador.
 En las ulleres 3D per veure pellcules en 3 dimensions.

Vegeu tamb.
Dicroisme;
Filtre ptic;
Filtre fotogrfic;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363215" title="Montaa Oriental" nonfiltered="1115" processed="1111" dbindex="141128">
Montaa Oriental s una comarca situada al Nord i Nord-est de la Provncia de Lle, s al costat de la provncia de Palncia, aix com amb les Comunitats Autnomes d'Astries i Cantbria. Compta amb 2149,4 km2 de superfcie, que sn el 13,79% del total provincial i es divideix en 21 municipis. Tamb s coneguda pel nom de Muntanya de Riao. 
 Geografia . 
El propi nom de la Comarca ens indica ja la seva geografia, que aquesta fortament condicionada per la presncia, de vegades aclaparant de la Serralada Cantbrica, no obstant aix es poden distingir dues zones: 

Valls de Curueo, Porma, Esla, i Cea.
Pics d'Europa;

 Comarques Tradicionals .

 Tierra de la Reina;
 Valdeburn;
 Valdelugueros;
 Valden;
 Sajambre;

 Municipis .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363217" title="Artvin" nonfiltered="1116" processed="1112" dbindex="141129">

Artvin s una ciutat de Turquia al nord-est del pas a la riba del riu oruh i prop de la frontera amb Gergia. Es capital de la provncia d'Artvin i del districte d'Artvin. La seva poblaci el 2000 era de 23.157 habitants. El 1985 era de 18.720 habitants, el 1945 de 3.980 habitants i el 1894 de 5.900 habitants (incloent encara armenis). El districte tenia 16.966 habitants el 1945. A la ciutat hi viuen turcs, georgians, lazes i hamshenis. Els armenis hi vivien fins el 1915 per desprs foren mort o van fugir.

 Histria .

A la zona s'han trobat instruments de l'edat del bronze; hi ha indicis de presencia hurrita vers el 2000 aC;  la confederaci tribal dels kolkha va originar al segle VIII el regne de Clquida; va ser dominada pels urartians i  va patir invasions dels cimmeris, escites, medes i perses. Desprs de la conquesta d'Alexandre el Gran iniciada el 334 aC la zona va restar independent amb diverses colnies gregues a la costa establertes a partir del segle VI aC. Mitridates VI Eupator del Pont (111 aC-63 aC)  va dominar el pas i a partir del 65 aC apareixen governadors locals clients dels romans; en una data incerta vers finals del segle I aC o comenaments del segle I fou incorporada a la provncia romana de Galcia. Al segle III els diferents caps tribals es van fer independents de fet, i el prncep dels lazes va adquirir l'hegemonia i va formar el principat de Lazika que va mantenir contactes amb els romans; les guarnicions romanes foren retirades vers el 380, per ms tard els bizantins van reconixer el regne (anomenat Egrssia) i el van ajudar podent establir altre cop guarnicions; els bizantins investien els seus reis.

Les guarnicions bizantines van ser retirades el 532 i per un temps va oscillar entre Bizanci i Prsia per fou reconegut al grecs al tractat de Dara el 562. Al segle VII els bizantins gaireb podien controlar el territori. Vers el 697 (en tot cas abans del 700) havia caigut en poder del Califat i encara que molts senyor locals es mantenien rebels, l'autoritat bizantina era absent.

El 717, estan assetjada Constantinoble pels rabs, l'emperador bizant acord dividir el regne, separant-ne l'Absguia, la Missimiantia, la Svantia, l'Apkhiltia, la Saguintia i altres de ms petits, sota els seus erihstavis hereditaris (i doncs de fet independents)  tots ells rebels als rabs, i de fet perduts per Bizanci des feia temps, nominalment com a feudataris bizantins ms controlables. Egrssia va ser anullada com a regne. El vassall ms important va ser el "saeristavo" d'Absguia (a les fonts georgianes se l'anomena Abkhaztia), que va saber sotmetre els petits senyors locals (els samtavros) de l'interior i la rodalia, com els de Sanigutia (al nord-est), Apkhiltia i Missimiantia. Aquests prnceps locals d'Abkhzia o Abkhaztia pertanyien a la famlia que s anomena dels Antxabadze i governaven Abkhzia des del segle VI. L emperador els va reconixer com a sobirans hereditaris en la persona de Lle I, rebel als rabs, per amb la condici que havia d'sser vassall de Kartli o Ibria (on reconegu a ms a ms reis a Mihri i Artxil d'Herthia).

Lle I, i d'altres rebels, derrotaren als rabs cap el 720, prop d'Anakopia, obligant-los a evacuar la Gergia occidental que va quedar en poder d'Abkhzia ja que els senyors locals se li van anar sotmeten de grau o de fora en els segents anys. Lle II, nebot de Lle I, ja dominava del riu Tchorokhi, al sud, i fins a les muntanyes Likhi a l'est, amb l'ajuda del Khzars (la filla del khakhan khzar era la mare de Lle II) i prop del any 808 es va proclamar rei (mthavar). La capital es va establir a Kutaisi. Els habitants s anomenaven Apsni (d'eon prov Apsars).

El curopalat de Kartli, format amb les zones que els rabs havien devastat i estaven devastant als sud d'Abkhazia, va passar a Bizanci el 1001 d'acord a un tractat; Giorgi I de Gergia el va voler recuperar el 1016 per en fou expulsat el 1022 i va romandre possessi bizantina fins que el 1064 s'hi van establir els turcmans seljcides. Vers el 1210 estava en mans de l'Imperi de Trebisonda que amb l'ajut georgi va eixamplar els seus dominis, i el qual fou conquerit pels otomans el 1460. Al segle VII era part del sandjak de Lazistan. 

Fou cedida a Rssia junt amb Kars i Ardahan en virtut de tractat de San Stephano el 1878. Desprs del Tractat de Brest-Litovsk de 1918 fou ocupada pels turcs, fins a la seva derrota; el desembre del 1918 fou evacuada i amb els britnics desplegant-se per la regi, fou ocupada pels georgians a meitat del 1919. Fou reconeguda a Armnia pel Tractat de Sevres de 1920. Per els nacionalistes turcs iniciaren la reconquesta de les regions en disputa a Anatlia del nord-est. Pel tractat de Gumru  entre Turquia i Armnia (3 de desembre de 1920) els armenis van haver de cedir totes les zones que eren turques abans de la guerra; els georgians, als que per manetnir la possessi els aliats van exigir un referndum que no podien guanyar, van evacuar la ciutat el 23 de febrer de 1921, i fou incorporada tot seguit a Turquia com a kada (districte) del wilayat de oruh.

Ciutat germana.
 Akhaltsikhe,  Gergia;

Llocs interesants.

 Castell d'Artvin o Livana (Livane) castle, built in 937;
 Mesquita de Salih Bey mosque, construida el 1792;
 Font de elebi Efendi, construida el 1783.

 Referncies .

The Catholic Encyclopedia;
zhan ztrk,  Karadeniz Ansiklopedik Szlk. stanbul. 2005. ISBN 975-6121-00-9.

Enllaos externs .
 Oficina del governador;
 the Municipalitat;
 Artvin ;
 Informaci local ;
 El temps a Artvin;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363218" title="Charlie Hunnam" nonfiltered="1117" processed="1113" dbindex="141130">
Charles Matthew "Charlie" Hunnam (10 d'abril de 1980) s un actor britnic.

Biografia.

Va nixer a Newcastle, Anglaterra. Als 16 anys va aconseguir el seu debut a la televisi amb la srie Byker Grove. El seu primer paper important va arribar poc desprs que Nathan Maloney al Canal 4 el contracts per a Queer as Folk (1999). Immediatament desprs del seu paper en Queer as Folk va arribar el paper dels joves anarquistes Daz a la pellcula britnica Whatever happened to Harold Smith? (1999), desprs de la finalitzaci d'ambds projectes, Hunnam es va traslladar a Los Angeles, Califrnia per seguir la seva carrera.

A la seva arribada a Los Angeles el 1999, es va casar amb l'actriu Katharine Town, la filla del guionista Robert Towne. Es divorci el 2002. La seva carrera, en tant, es va ampliar per incloure un paper recurrent com Gregor Ryder en una Srie de TV de la WB anomenat Network called Young Americans  (2000). Desprs va aparixer a l'efmera srie de FOX Undeclared  (2002). La srie va ser cancellada desprs de noms una temporada. Sense declaraci segent, va aparixer a Abandon (2002), Nicholas Nickleby (2002), i Cold Mountain (2003).

Hunnam ha declarat que no vol simplement prendre qualsevol paper que se li oferisca "Tinc 60 anys per fer els diners, per les decisions que he de prendre durant els propers cinc anys sn realment el que va a definir la meva carrera.". Aquesta decisi va donar lloc a la seva tornada al Regne Unit per prendre part de la iniciativa de Pete Dunham al Green Street (tamb conegut com Green Street Hooligans, Hooligans, and The Yank) (2005).

Charlie li agrada la msica Hip Hop i diu que RZA i Wu-Tang Clan sn els seus artistes favorits.

Filmografia.
 The Last Full Measure (2009) (en producci) .... William H. Pitsenbarger;
 The Stanford Prison Experiment (2009) (pre producci) .... Unknown (vore Stanford prison experiment);
 Sons Of Anarchy (2008) (TV) .... Jackson 'Jax' Teller;
 Children of Men (2006) .... Patric;
 Green Street (tamb coneguda com Green Street Hooligans, Hooligans and The Yank). (2005) .... Pete Dunham;
 Cold Mountain (2003) .... Bosie;
 Nicholas Nickleby (2002) .... Nicholas Nickleby;
 Abandon (2002) .... Embry Larkin;
 Undeclared (2001-2002) (TV) .... Lloyd Haythe;
 Young Americans (2000) (TV) .... Gregor Ryder;
 Episodi titulat: "Free Will";
 Episodi titulat: "Gone";
 Episodi titulat: "Kiss and Tell";
 Queer as Folk 2 (2000) (TV) .... Nathan Maloney;
 My Wonderful Life (1997) (TV) .... Wes (episodis desconeguts, 1999);
 Whatever Happened to Harold Smith? (1999) .... Daz;
 Queer as Folk (1999) (TV) .... Nathan Maloney;
 Microsoap (1998) (TV) .... Brad;
 Byker Grove (1989)(TV) .... Jason;


Enllaos Externs.
Charlie's New Series Sons Of Anarchy On Seat42f;
;
Charlie Hunnam`s Fan Site;
Charlie Hunnam Online - Fansite;
Hulu - Website;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363226" title="Cristina Zavalloni (disc)" nonfiltered="1118" processed="1114" dbindex="141131">
Cristina Zavalloni s un disc homnim de la cantant italiana Cristina Zavalloni de l'any 2003. El disc est publicat sota el segell discogrfic RADIO POPOLARE / Sensible Records i s una obra per a piano i veu exclusivament. Al disc, a ms de la Zavalloni hi participen els pianistes Stefano de Bonis i Andrea Rebaudengo.

Algunes de les canons barrades a la secci Pistes, al dessota, s'acollen sota subttols que n'indiquen l'autor o l'origen:
 De la tercera fins a la nonena hi figuren sota el ttol Siete canciones populares ("Set canons populars"). Es tracta de les adaptacions de canons populars duites a terme per Manuel de Falla y Matheu;
 De la desena fins a la tretzena sota el ttol Quattro canzoni popolari ("Quatre canons populars"). Es tracta de bell nou de canons populars, aquest cop italianes, adaptades pel compositor itali Luciano Berio. Amb la interpretaci d'aquestes canons de Berio, Cristina Zavalloni ressegueix la traa de la cantant d'origen armeni Cathy Berberian, qui fou musa de Berio alhora que d'Andriessen.
 De la catorzena fins a la dissetena sota el ttol Beatles songs ("Canons dels Beatles"). Es trata d'una colla de canons del grup The Beatles adaptades a un format de can clssica pel compositor holands Louis Andriessen. Algunes ja n'havien estat interpretades per Cathy Berberian.

La resta s un seguit de canons despariones. Dues tenen origen en poemes de Lorca (Y despus) i de Pessoa (Tin tin), musicats el primer per Andriessen i el segon per la prpia Zavalloni. Curiosament al llibret del disc, el text de la can Tin tin ve errniament atribut a Borges. Songs my mother taught me s una can per a veu i piano composta per Charles Ives l'any 1895 basada en un poema d'Adolf Heyduk. El mateix poema fou musicat per Antonn Dvo k.
Vocalise - tude en forme de habanera s una composici vocal de Maurice Ravel i Tonada de luna llena s una tonada del compositor veneol Simn Daz, que ja fou interpretada per Caetano Veloso entre d'altres.
Finalment Communication sometimes is hard s una improvisaci jogassera amb la veu i el piano que introdueix la darrera can, Lush life, de Billy Strayhorn.


Pistes.
Y despus -"I desprs" (L.Andriessen / F.G.Lorca);
Vocalise - tude en forme de habanera (M.Ravel);
El pao moruno (tradicional / M.Falla) ;
Seguidilla murciana (tradicional / M.Falla) ;
Asturiana (tradicional / M.Falla) ;
Jota (tradicional / M.Falla) ;
Nana (tradicional / M.Falla) ;
Cancin (tradicional / M.Falla) ;
Polo (tradicional / M.Falla) ;
Dolce cominciamento -"Dol comenament" (popular / L.Berio);
La donna ideale -"La dona ideal" (popular / L.Berio);
Avendo gran diso -"Havent gran deler" (popular / L.Berio);
Ballo -"Ball" (popular / L.Berio);
Yesterday (The Beatles/ arranjaments de L.Andriessen);
You've got to hide your love away (The Beatles/ arranjaments de L.Andriessen);
Michelle (The Beatles/ arranjaments de L.Andriessen);
Ticket to ride (The Beatles/ arranjaments de L.Andriessen);
Songs my mother taught me (C.Ives);
Tin tin (F.Pessoa/C.Zavalloni);
Tonada de luna llena (S.Daz / arranjaments de C.Zavalloni i Stefano de Bonis);
Communication sometimes is hard (C.Zavalloni i Stefano de Bonis);
Lush life (B.Strayhorn);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363227" title="Temporada 1970-71 de l'NBA" nonfiltered="1119" processed="1115" dbindex="141132">

La temporada 1970-71 de l'NBA fou la 25 en la histria de l'NBA. Milwaukee Bucks fou el campi desprs de guanyar a Baltimore Bullets per 4-0.

Classificacions.

Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Milwaukee Bucks);

 Rookie de l'any;
  Geoff Petrie (Portland Trail Blazers);
  Dave Cowens (Boston Celtics);

 Entrenador de l'any;
  Dick Motta (Chicago Bulls);

 Primer quintet de la temporada;
Dave Bing, Detroit Pistons;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Billy Cunningham, Philadelphia 76ers;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
John Havlicek, Boston Celtics;

 Segon quintet de la temporada;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Bob Love, Chicago Bulls;
Willis Reed, New York Knicks;
Walt Frazier, New York Knicks;
Oscar Robertson, Milwaukee Bucks;

 Millor quintet de rookies;
Geoff Petrie, Portland Trail Blazers;
Bob Lanier, Detroit Pistons;
Calvin Murphy, San Diego Rockets;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Pete Maravich, Atlanta Hawks;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, New York Knicks;
Gus Johnson, Baltimore Bullets;
Nate Thurmond, San Francisco Warriors;
Walt Frazier, New York Knicks;
Jerry West, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet defensiu;
Paul Silas, Phoenix Suns;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Norm Van Lier, Cincinnati Royals;
Jerry Sloan, Chicago Bulls;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1971;
 Playoffs de l'NBA del 1971;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363230" title="Temporada 1971-72 de l'NBA" nonfiltered="1120" processed="1116" dbindex="141133">

La temporada 1971-72 de l'NBA fou la 26 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi desprs de guanyar a New York Knicks per 4-1.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Milwaukee Bucks);

 Rookie de l'any;
  Sidney Wicks (Portland Trail Blazers);

 Entrenador de l'any;
  Bill Sharman (Los Angeles Lakers);

 Primer quintet de la temporada;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Spencer Haywood, Seattle SuperSonics;
John Havlicek, Boston Celtics;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Walt Frazier, New York Knicks;

 Segon quintet de la temporada;
Billy Cunningham, Philadelphia 76ers;
Bob Love, Chicago Bulls;
Wilt Chamberlain, Los Angeles Lakers;
Nate Archibald, Cincinnati Royals;
Archie Clark, Philadelphia 76ers/Baltimore Bullets;

 Millor quintet de rookies;
Sidney Wicks, Portland Trail Blazers;
Clifford Ray, Chicago Bulls;
Austin Carr, Cleveland Cavaliers;
Elmore Smith, Buffalo Braves;
Phil Chenier, Baltimore Bullets;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, New York Knicks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Wilt Chamberlain, Los Angeles Lakers;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Walt Frazier, New York Knicks (empate);
Jerry Sloan, Chicago Bulls (empate);

 Segon quintet defensiu;
Paul Silas, Phoenix Suns;
Nate Thurmond, Golden State Warriors;
Don Chaney, Boston Celtics;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Bob Love, Chicago Bulls;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1972;
 Playoffs de l'NBA del 1972;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363235" title="Currai grogs" nonfiltered="1121" processed="1117" dbindex="141134">

El currai grogs o pllid, Cephalanthera damasonium, s una espcie d'orqudia terrestre que pertany a la famlia Orchidaceae. s nadiu d'Europa occidental en especial d'Alemanya i de la regi mediterrnia. El nom del gnere prov del grec kephale (cap) i antheros (antera) per la forma globosa de l'antera i damasonium del llat (terme que Miller prengu de Plini el Vell i Dioscrides per a referir-se a un  gnere de plantes de tiges simples, fulles semblants a les del plantatge, i anomenades comunament en angls "fruits d'estrella") per la forma de la flor un cop obertae.

 Descripci .
s una planta amb fulles ovalades d'uns 3 cm de llargada i que neixen d'un rizoma, amb una inflorescncia de 3 a 16 flors de color blanc-crema i oloroses i que surten de la tija sobre una brctea ms llarga que la flor. Floreix de maig a juny. s possible confondre-la amb el currai blanc (Cephalanthera longifolia) que t les flors ms blanques i petites i fulles ms estretes.

 Hbitat i distribuci .
La seva distribuci fitogeogrfica correspon a la regi eurosiberiana.
Als Pasos Catalans es troba en zones d'ombra d'alzinars de Mallorca i de les zones costaneres de Catalunya i del Pas Valenci.

 Sinnims .
Cephalanthera acuminata Ledeb. (1852);
Cephalanthera alba (Crantz) Simonk. (1887);
Cephalanthera damasonium lus ochroleuca (Baumg.) So (1970);
Cephalanthera lancifolia (F.W. Schmidt) Dumort. (1827);
Cephalanthera latifolia Janch. (1907);
Cephalanthera ochroleuca (Baumg.) Rchb. (1831);
Cephalanthera yunnanensis Hand.-Mazz. (1936);
Cymbidium pallens Sw. (1799);
Epipactis alba Crantz (1769);
Epipactis lancifolia F.W. Schmidt (1795);
Epipactis ochroleuca Baumg. (1817);
Serapias alba (Crantz) Salisb. (1796);
Serapias damasonium Mill. (1768)) (Basionymum) ;
Serapias grandiflora Oeder (1770);
Serapias lancifolia (F.W. Schmidt) Roth (1799);
Serapias latifolia Mill. (1768);
Serapias ochroleuca (Baumg.) Steud. (1821);
Serapias pallens (Sw.) S.B. Jundz. (1830);
Serapias tota-alba Gilib. (1792);

Enllaos externs.


  Fitxa de l'Herbari Virtual de la UIB.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363236" title="Espai de color Adobe RGB" nonfiltered="1122" processed="1118" dbindex="141135">


L'espai de color Adobe RGB s un espai de color RGB desenvolupat per Adobe Systems el 1998. es va projectar per comprendre molts dels colors obtenibles amb  les impressores en color CMYK, per mitjanant la utilitzaci dels colors primaris RGB en un perifric com la pantalla d'un ordinador. L'espai de color Adobe RGB cont aproximadament el 50% dels colors visibles especificats a travs de l'espai de color LAB, amb un augment de gamma respecte a l'espai de color sRGB principalment en el cian i el verd.

Caracterstiques.
A l'espai de color Adobe RGB els colors s'indiquen amb els tres valors , i cap dels components R, G i B poden assumir valors entre 0 i 1. Quan es visualitza en un monitor s'especifica la cromaticitat exacta del punt blanc , el negre  i el primari . D'altra banda, la luminncia del monitor cal que sigui de 160 cd/m2 sobre el punt blanc, i 0.5557 cd/m2 sobre el punt negre, que implica un nivell de contrast de 287.9. L'ambient del monitor es considera illuminat a 32 lx.

Igual que a l'espai de color sRGB, a l'espai de color Adobe RGB els valors dels tres components RGB no sn proporcionals a la luminncia. s ms, s'assumeix un valor de la correcci gamma igual a 2.2, sense el segment lineal ve al zero que s present a sRGB.

Altres espais de color RGB.
Espai de color Adobe Wide Gamut RGB;
Espai de color sRGB;
Espai de color Bruce RGB;
Espai de color NTSC 1953;
Espai de color ProPhoto RGB;
Espai de color Wide Gamut RGB;
Espai de color Gamut RGB compensato;

Referncies.
AdobeRGB(1998)Especificaci, maig 2005 (PDF) ;

Enllaos externs.
Comparaci d'espais versus Adobe RGB 1998 ;
Adobe Magazine Discussi sobre el nou format (PDF) ;
Adobe RGB (1998) Codificaci color d'imatge ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363244" title="Emmett Honeycutt" nonfiltered="1123" processed="1119" dbindex="141136">
Emmett Honeycutt s un personatge de ficci en la srie original de Showtime Queer as Folk. 

Emmett s notable per les seves ocurrncies irniques i l'extravagant sentit de la moda. T una mplia varietat de llocs de treball al llarg de tota la srie: treballa en una botiga de roba, convertint-se en una estrella del porno per al lloc web de Ted, l'execuci del seu propi negoci de ctering, i presenta un segment de les notcies del Canal 5 de televisi com "queer Guy". 
Ell s el millor amic de Ted Schmidt, amb qui es mant una relaci molt romntica ms endavant en la srie. La relaci s de curta durada, per, com Ted s'enfronta a greus problemes amb l'adicci a les drogues, que posen enorme pressi sobre ell i Emmett.
A travs de la pgina web de Ted Schmidt, es guanya un admirador, George Schickle, un vell adinerat que t una empresa de vinagre. Ells s'enamoren malgrat la seva diferncia d'edat significativa, per George pateix un atac al cor i mor a la viglia d'un perode de sis mesos de gira pel mn amb Emmett. Emmett est trasbalsat i commogut quan s'assabenta que George li ha deixat una quantitat important de diners, per se li trenca el cor quan s'assabenta que noms pot reclamar-los en el cas que negue pblicament el roman amb George. Emmett dna els diners, perqu el mn vol saber quant li estimava veritablement George.

Emmett coneix Drew i comenar una relaci que continua fins i tot desprs de qu Drew es case amb la seua dona. Quan descobreix la seva dona l'assumpte, el deixa a ell i Emmett es converteix en consol per Drew. Ell surt de l'armari a l'opini pblica mitjanant l'intercanvi d'una polmica sobre el pet en directe al programa de notcies amb Emmett, provocant a cadascun d'ells la perdua dels seus llocs de treball. La seva relaci acaba quan Emmett el veu besant a un altre home i reconeix que, com que s un home que a eixit recentment de l'armari, Drew necessita temps i llibertat per a viure plenament.

Encara que a primera vista Emmett sembla ser un estereotip gai, al llarg de les cinc temporades del seu personatge es converteix en molt dinmic i complex. Aquesta complexitat es veu reforada per les freqents ancdotes sobre la seva infncia en Hazlehurst, Mississip i altres referncies i reptes que ha superat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363248" title="Castor de Kellogg" nonfiltered="1124" processed="1120" dbindex="141137">


El Castor de Kellog (Castor californicus, tamb anomenat Castor accessor) s una espcie extingida de rosegador que visqu a l'oest de l'Amrica del Nord des de finals del Mioc fins a principis del Plistoc. La espcie era similar, encara que ms gran, a l'actual castor americ (Castor canadensis). Aquest animal era semiaqutic, tal i com els altres membres del gnere Castor. S'han trobat fssils de l'espcie als estats de Nebraska, California, Washington i Idaho als Estats Units d'Amrica, i a l'estat de Sonora a Mxic.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363255" title="Agrupacin Social Independiente" nonfiltered="1125" processed="1121" dbindex="141138">
Agrupacin Social Independiente (ASI) s un partit poltic de les Illes Balears, fundat el 1987 per Joaqun Rabasco i Alfonso Cspedes, de caire dret i localista, que gaudeix de certa representaci als ajuntaments d'Alcdia, Llucmajor i Calvi. Un dels seus caps, Joaqun Rabasco ha estat regidor de Llucmajor des de 1991 fins el 2007. El 2006 fou expedientat per l'Institut Balear de la Dona sota l'acusaci de posar en el web del partit un videojoc on s'ensenyen fins a vint maneres d'assassinar una dona, i el 2008 fou condemnat a 12 anys de pres per frau en cabals pblics. A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007 va obtenir 1.921 vots.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363258" title="Brze?nicka W?gorza" nonfiltered="1126" processed="1122" dbindex="141139">
	
Brze nicka W gorza (pronunciaci: ' i ka v  'g  a) s un riu al municipi W gorzyno, Pomernia Occidental, Polnia. T 40 km de longitud. El riu s una zona especial de conservaci de natura. Reserva natural, t una superfcie de 44,3 hectrees.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363259" title="Uni d'es Pobble Bal" nonfiltered="1127" processed="1123" dbindex="141140">
Uni d es Pobble Bal (UPB) o tamb Unin del Pueblo Balear s un partit poltic de l'illa de Menorca, que fou creat el 1998 per Miquel Martorell Riera i Vicent Garau, candidat al Senat d'Espanya a les eleccions generals espanyoles de 2000. Es presenta com a alternativa al catalanisme nacionalista, al que acusa de tergiversar la histria de les Illes Balears, ra per la qual ha mantingut alguna polmica amb Maria Antnia Munar. Tamb defensa una grafia proposada per s'Acadmi de sa Llengo Bal, contrria a la de l'Institut d'Estudis Catalans.

Es present a les eleccions municipals de 2003 desprs de proposar infructuosament un pacte al Partit Menorqu (Pmq), on protagonitz un escndol quan vuit candidats del partit a Alaior i Es Migjorn Gran dimitiren acusant el president del partit d'haver-los incls a les llistes sense la seva autoritzaci.. EL 2007 va donar suport la plataforma aragonesa No Hablamos Cataln.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363262" title="Currai blanc" nonfiltered="1128" processed="1124" dbindex="141141">

El currai blanc, Cephalanthera longifolia, s una espcie d'orqudia terrestre pertanyent a la famlia Orchidaceae. Es troba en gran part de l'oest i el sud d'Europa, essent com en algunes parts de la seva rea de distribuci, tals com el sud de Frana i la pennsula Ibrica, per en perill d'extinci en particular a les zones del nord, com Blgica i en recessi al Regne Unit on el 2007 va ser classificada com una espcie prioritria en el marc del Regne Unit Pla d'Acci sobre Biodiversitat.

 Descripci .
T les fulles llargues, estretes i afilades d'on deriva el seu nom com. La planta assoleix una altura d'uns 25 cm en condicions normals. La inflorescncia consta de 8 a 20 flors acampanades d'aproximadament 1 cm de mida, sovint no totalment obertes. Es poden trobar en flor d'abril a agost, depenent de la ubicaci i l'altitud. 

 Hbitat i distribuci .
En general creix en llocs humits dels boscos. La seva distribuci s extensa, Europa i certes zones asitiques, tot i que el centre i sud d'Europa s on s ms com. Creix a Catalunya, Pas Valenci i tamb a Mallorca.

 Sinnims .
Cephalanthera acuminata Wall. ex Lindl. (1840);
Cephalanthera angustifolia Simonk. (1887);
Cephalanthera ensifolia Rich. (1817);
Cephalanthera grandiflora Gray (1821);
Cephalanthera lonchophylla Rchb.f. (1851);
Cephalanthera longifolia f. angustifolia Maire & Weiller (1959);
Cephalanthera longifolia f. latifolia (Maire) Maire & Weiller (1959);
Cephalanthera longifolia var. pilosa Harz (1896);
Cephalanthera maravignae Tineo in G.Gussone (1844);
Cephalanthera pallens Rich. (1817);
Cephalanthera thomsonii Rchb.f. (1876);
Cephalanthera xiphophyllum Rchb.f. (1851);
Cephalanthera xiphophyllum var. latifolia Maire (1914);
Epipactis ensifolia F.W.Schmidt (1795);
Epipactis grandiflora (L.) Sm. (1795);
Epipactis grandifolia All. (1785);
Epipactis pallens Sw. (1805);
Epipactis pallida Sw. (1800);
Epipactis xiphophylla (Ehrh. ex L.f.) Sw. (1805);
Limodorum acuminatum (Wall. ex Lindl.) Kuntze (1891);
Limodorum grandiflorum (L.) Kuntze (1891);
Limodorum longifolium (L.) Kuntze (1891);
Serapias ensifolia Murray (1784);
Serapias grandiflora L. (1767);
Serapias helleborine var. longifolia L. (1753) (Basionymum);
Serapias lonchophyllum L.f. (1782);
Serapias longifolia (L.) Scop. (1772);
Serapias nivea Vill. (1787);
Serapias pallida Wahlenb. (1814);
Serapias xiphophyllum Ehrh. (1782);

Enllaos externs.


  Mapa de la distribuci a la web Den virtuella floran.
  Fitxa de l'Herbari Virtual de la UIB.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363263" title="Clau de Mallorca" nonfiltered="1129" processed="1125" dbindex="141142">
Clau de Mallorca (CLAU) s un partit  de les Illes Balears fundat el 2001 per Gabriel Mart i Pedro Duran i que es defineix com a democrtic, liberal, regionalista, mallorquinista i balearista. En el seu programa defensa, entre altres punts, la solidaritat social, la estabilitat econmica i demogrfica, una societat oberta, la llibertat i la responsabilitat individual, la igualtat d'oportunitats, de drets i deures de les persones, aix com el manteniment de les tradicions prpies de les Illes Balears i el foment de l's del mallorqu o balear com llengua prpia insular, negant la unitat lingstica i apostant per l'estandarditzaci de la modalitat mallorquina. Tamb defensa la conservaci de la naturalesa, la fisonomia particular de cada illa, les institucions tradicionals, el patrimoni histric i cultural, alhora que busca enfortir, sense estridncies i sense hegemonismes, el sentiment d'unitat de menorquins, eivissencs, formenterencs i mallorquins. Malgrat aquestes proclames, els sectors catalanistes de les Illes el consideren un partit gonellista.

Des de la seva fundaci fou acusada de mantenir contactes amb el PP. A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 va obtenir 3.030 vots i es present a les municipals de Palma, Marratx i Manacor, per va rebre un cop molt dur quan Gabriel Mart, desprs de rebre un crrec a la Conselleria de Turisme del Govern Balear, fou nomenat coordinador d'estratgia electoral del PP, i a les de 2007 va obtenir poc ms de 500 vots. A les municipals de 2007 noms va presentar llista a Manacor.

Enllaos externs.
 Clau de Mallorca;
 Informaci sobre Clau de Mallorca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363277" title="Arudj" nonfiltered="1130" processed="1126" dbindex="141143">

Arudj o Aruj (Oru Reis, rab             , castell antic Arrudye) (Midilli o Mitilene abans  illa de Lesbos, vers 1474- Tlemcen 1518), tamb anomenat Barba-roja, per aquest malnom era ms propi del seu germ, fou un corsari grecoturc al servei de l'Imperi Otom, que va governar Algria com a bey d'Alger, i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrnia occidental. La confusi del nom Barba-roja es perqu una vegada va rescatar a uns centenars de mudjars refugiats del sud de la pennsula Ibrica que va portar cap a frica, i aquestos agrats el van anomenar Baba Arudj que en catal es va traduir com Barba-roja, en castell com Barbarroja i en itali com Barbarossa. Era el germ gran de Khayr al-Din Barba-roja

El seu pare era el soldat turc (ghazawat, o membre de la guarnici de Lesbos)  Yakub Aga (Yakup A a)  i la seva mare una cristiana grega de l'illa de Lesbos (      ) anomenada Katerina. Eren quatre germans: Ishaq, Arudj, Khayr al-Din i Ilyas, a ms de dues germanes.  Segons els arxius fou un sipahi (membre de la cavalleria). Desprs va comprar un bot i es va dedicar al comer martim. Va aprendre itali, catal o castell, francs, grec i rab; en un viatge fou capturat pels cavallers de Sant Joan de Rodes i el seu germ Ilyas va morir o ell mateix va quedar ferit i portat al castell Bodrum. Khayr al-Din (Hizir en turc) es va assabentar d'eon era, hi va anar, i el va alliberar. 

Oru va anar a Antalya on va aconseguir 18 galeres del prncep otom Shehzade Korkud, governador local, amb l'encrrec de combatre als cavallers de Sant Joan. Ms tard Korkud fou governador de Manisa i li va donar 24 galeres ms que li va entregar a Esmirna, amb l'orde de participar a l'expedici a la Pulla. Arudj en aquesta expedici va capturar dos vaixells enemics i a la tornada va passar per Eubea on va capturar tres vaixells ms. Al arribar a Mitilena va saber que Korkud havia fugit a Egipte al pujar al tron el seu germ, degut a que per evitar disputes successries els germans solien ser executats. Per evitar problemes per la seva amistat amb Korkud, se'n va anar tamb a Egipte on va torbar a Korkud i va tenir una entrevista amb el sult mameluc Kansuh al-Ghawri que li va donar un vaixell i li va encarregar d'atacar les costes d'Itlia i les illes mediterrnies. El 1502 va operar a Ligria i Siclia. 

El 1503 va capturar 3 vaixells i va convertir Djerba en la seva base. Khayr se li va unir el 1504 i van demanar al emir hfsida Abu Abd Allah Muhammad V (Abu Abdullah Muhammad Hamis), perms per utilitzar el port de La Goulette, que els fou concedit a canvi d'un ter del bot.   Poc desprs va capturar uns vaixells del Papa prop d'Elba; desprs els dos germans van capturar una nau siciliana amb 380 soldats castellans i 60 cavallers catalans; el 1505 van atacar Calbria. Ja comenava a ser fams i altres corsaris se li van unir incloent Kurto lu (conegut a Occident com Curtogoli). El 1508 van assolar les costes de Ligria, especialment Diano Marina.

El 1509 el germ gran, Ishaq, que s'havia quedar a Lesbos per dirigir els negocis familiars, es va reunir amb els seus germans. Aquest mateix any va lluitar contra els castellans a Bugia. Abans del 1510 va transportar els mudjars que fugien dels castellans, cap a lloc segur a l'frica. El 1510 van atacar Cap Passero a Siclia i van enfrontar els atacs castellans a Or, Alger i Trpoli. L'agost de 1511 assolaven terres de Calbria. El 1512 l'ex emir de Bugia, expulsat pels castellans el 1510, que no podia recuperar la ciutat tot sol, li va demanar ajut per retornar al seu tron. Arudj va establir un bloqueig per mar de la ciutat mentre l'ex sobir ajudat per pirates turcs i tres mil berbers, l'assetjava per terra. En aquesta batalla Arudj va perdre el bra esquerra al vuit dia de combats i es va haver de retirar. Llavors se l'anomen Gm  Kol (Bra de Plata) en referncia a la prtesis de plata que es va collocar. El mateix any van atacar les costes andaluses i van agafar un vaixell dels Lomellini, senyors de Tabarca. Els tres germans van desembarcar a Menorca, van capturar un castell i van seguir cap a Ligria capturant 4 galeres genoveses prop de Gnova; la flota genovesa enviada al rescat fou igualment capturada; en un mes havien capturat 23 vaixells,

El 1513 van capturar 4 vaixells anglesos, van atacar Valncia on van capturar 4 vaixells ms, van atacar Alacant i van seguir cap a Mlaga on van capturar una galera. El 1513 i 1514 es van enfrontar diverses vegades a flotilles aragoneses i van haver de traslladar la seva base a Cherchell, a l'est d'Alger. El , amb 12 galions i 1100 corsaris, van bloquejar Bugia i va destruir dues fortaleses castellanes a la ciutat, per el mal temps, la deserci dels berbers locals i les noticies de l'arribada de socors el van fer abandonar el setge, i quan va arribar la flota aragonesa dirigida per Miquel de Gurrea, virrei de Mallorca, ja havien sortit cap a Ceuta, la qual van assolar i desprs Djidjelli, a la costa algeriana, que estava ocupada pels genovesos (al servei d'Espanya) des de el 1510  Relats similars situen els fets el 1512 o el 1514 . Tamb van conquerir Mahdia a Tunsia. Ms tard va atacar Siclia, Sardenya, les Balears i la costa peninsular adjacent on va capturar 3 vaixells.

El 1515 va capturar alguns vaixells a Mallorca. En aquest any va enviar valuosos regals al sult otom Selim I que li va enviar dues galeres  i dues espases molt treballades i embellides amb diamants. El 1516 els tres germans, units a Kurto lu, van assetjar el castell d'Elba, i desprs van tornar a Ligria on van capturar 12 vaixells i en van damnar 28.

El 1516 es va establir a Djidjelli que va fer servir de base contra els espanyols d'Alger. Sembla que ja tenia algunes ambicions poltiques i va donar gra a les tribus afectades per una fam (el que el va fer molt popular) i va intervenir tamb en els conflictes dels caps berbers. El 22 de gener de 1516 va morir el rei d'Arag Ferran el Catlic i els habitants d'Alger van pensar en alliberar-se de la amenaa que suposava la presncia castellana i aragonesa al penyal d'Alger (ocupat el 1510) i van cridar a Arudj que era a Djidjelli i disposava de canons i vaixells. L'emir local dels Banu Ziyyad o Ziyyadites Abu-Abd-Allah V (1504-1517) va fugir i els espanyols que eren a terra es van refugiar al penyal d'Alger, un illot fortificat davant la ciutat; es va enviar una petici d'ajut a Carles I (V emperador); el bombardeig de Arudj sobre el penyal no va obtenir resultat i ja s'acostava la flota enviada des de la Pennsula Ibrica. A ms els turcs es comportaven a Alger com en pas conquerit i els habitants d'Alger dirigits per Salim al-Tumi, van voler desfer-se dels pirates. Per Arudj es va anticipar, va fer matar a Salim i va agafar el poder a la ciutat; la flota enviada en socors no va aconseguir expulsar als germans d'Alger  i un desembarcament el dia 30 de setembre dirigit per Diego de Vera va fracassar, i Arudj, consolidat, es va declarar llavors sult d'Alger; per ampliar el seu territori va conquerir Miliana, Medea i Tenes. Per portar els canons per les zones arenoses de l'frica del nord va fer servir veles que els impulsaven com a vaixells. El 1517 va atacar Capo Limiti i desprs l'illa del Cap Rizzuto a Calbria. Dels territoris orientals en va donar el govern al seu germ Khayr al-Din Barba-roja amb seu a Dellys.

Per garantir el seu poder Arudj volia la protecci del sult otom. Aix que va enviar al sult otom la renuncia al seu favor del ttol de sult d'Alger (1517). El sult va acceptar i va declarar a Alger un sandjak, del que Arudj  fou nomenat bey (governador) i beglerbegi (beylerbeyi) de la Mediterrnia Occidental, i li va prometre suport amb genssers, galeres i canons.

Els espanyols que exercien el protectorat sobre l'emir Abu Abdallah V de Tlemcen i Or, d'eon havia fugit cap a Tenes, el van substituir per Abu Hamu Musa o Abu-Hammu III al li van ordenar d'atacar a Arudj per terra per Arudj es va anticipar, va atacar Tlemcen , va ocupar en el cam la Kala dels Banu Rashid  on va deixar una guarnici dirigida pel seu germ Ishaq, i va arribar a Tlemcen que va ocupar. Sembla que Abu Abdallah V fou capturat i executat i el darrer sobrevivent de la famlia, Abu Hamu Musa o Abu-Hammu III (1517-1527) va fugir a Or i va urgir l'ajut espanyol. Amb Arudj anava el pretendent al tron Abu Zayyan, que no estava vinculat als espanyols, per en lloc de portar-lo al tron, Arudj va annexionar el territori i va fer expedicions fins a Oudja i el territori dels Beni Snassen, i sembla que volia negociar amb el sult de Fes una aliana contra Espanya.

El gener de 1518 una columna espanyola dirigida per Martn de Argote va conquerir la Kala dels Banu Rashid tallant les comunicacions entre Tlemcen i Alger. El Maig de 1518 Carles I (V) va arribar en persona a Or  i fou rebut per Abu Hamu i el governador espanyol Diego de Crdoba, marques de Comares, que va quedar al front d'una fora de 10000 homes a la que es van unir milers de berbers. L'exrcit va avanar cap a Tlemcen on Arudj i el seu germ Ishaq s'esperaven amb 1500 turcs i 5000 rabs o berbers; davant una revolta local, es van fer forts a la fortalesa de Mishwar, on esperaven ajut del sult de Fes. Arudj va resistir 20 dies; al esgotar-se les provisions va intentar una sortida i es va poder escapar amb algun homes; finalment les forces de Garcia de Tineo van entrar a la ciutat mentre Arudj era atrapat vora el modern Ro Salado (provncia d'Or) i va morir en lluita o fou mort pels perseguidors (tardor del 1518); el seu germ Ishaq va morir tamb a la lluita a la ciutat.

 Notes .


 Referncies . 
 E. Hamilton Currey, Sea-Wolves of the Mediterranean, Londres  1910;
 Bono, Salvatore: Corsari nel Mediterraneo (Corsairs in the Mediterranean), Oscar Storia Mondadori. Perugia, 1993.
 Corsari nel Mediterraneo: Condottieri di ventura.;
 Bradford, Ernle, The Sultan's Admiral: The life of Barbarossa, Londres, 1968.
 Wolf, John B., The Barbary Coast: Algeria under the Turks, Nova York, 1979; ISBN 0-393-01205-0;
 Cronologia dels Otomans;
 Cronologia dels Otomans;
 Marina Turca;

Enllaos externs .
Els germans Barba-roja brothers;
Els germans Barba-roja brothers;
Encyclopedia of the Orient;
Biografia d'Arudj;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363278" title="Arur" nonfiltered="1131" processed="1127" dbindex="141144">
Arur (Aror o Alor, rab Al-Rur, urdu:      ) fou una antiga ciutat del Sind, suposadament la capital de rei Music (Musicanus) derrotat per Alexandre el Gran. El seu nom volia dir probablement capital o ciutat dels Ror.

s esmentada al segle VII pels xins Hiun Tsang i fou ocupada pels rabs dirigits per Muhammad ibn al-Kasim el 714. Els gegrafs rabs indiquen que era a 30 farsakhs al sud-oest de Multan i a 20 farsakhs ms amunt de al-Mansura, i a la vora del riu Indus. Els musulmans la van conquerir altre cop el 962. Precisament una modificaci del curs d'aquest riu per un terratrmol la va destruir en una data desconeguda desprs del segle X.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363284" title="Troy Alves" nonfiltered="1132" processed="1128" dbindex="141145">



Troy Alves (nascut el 26 de setembre de 1966) es un IFBB culturista professional. Des dels seus inicis al institut com a estrella de bisbol a en Troy sempre li havien agradat els entrenaments amb peses. 

Concursos 

 	1996 NPC USA campeonats,  Light-HeavyWeight, 8th  

 	1997 NPC Junior USA,  Light-HeavyWeight, 1st and Overall  

 	1997 NPC Nationals,  Light-HeavyWeight, 6th 

 	1998 NPC Nationals ,  Light-HeavyWeight, 8th  

 	1998 NPC USA Campeonatos,  Light-HeavyWeight, 1st 

 	1999 NPC Nationals,  Light-HeavyWeight, 7th  

 	1999 North American Championships,  Light-HeavyWeight, 3rd  

 	2000 NPC Nationals,  HeavyWeight, 2nd  

 	2000 NPC USA Championships,  HeavyWeight, 2nd  

 	2001 NPC USA Championships,  HeavyWeight, 2nd  

 	2002 NPC USA Championships,  HeavyWeight, 1st  

 	2003 Arnold Classic    IFBB, 10th  

 	2003 Grand Prix Australia    IFBB, 2nd  

 	2003 Grand Prix England   IFBB, 6th  

 	2003 Grand Prix Holland    IFBB, 6th  

 	2003 Grand Prix Russia    IFBB, 4th  

 	2003 Ironman Pro Invitational    IFBB, 4th  

 	2003 Maximum Pro Invitational    IFBB, 5th  

 	2003 Mr. Olympia    IFBB, 8th  

 	2003 San Francisco Pro Invitational    IFBB, 5th  

 	2004 Mr. Olympia    IFBB, 15th  

 	2004 Show of Strength Pro Championship    IFBB, 5th  

 	2005 Arnold Classic,  8th  

 	2005 Ironman Pro Invitational,  3rd  

 	2005 San Francisco Pro Invitational,  4th  

 	2006 Arnold Classic, 11th 

 	2006 Colorado Pro Championships,  8th  

 	2006 Ironman Pro Invitational,  3rd  

 	2006 Mr. Olympia,  15th 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363289" title="Domini lingstic" nonfiltered="1133" processed="1129" dbindex="141146">
El domini lingstic s el territori on es parla un idioma.

Ats que els canvis socials i demogrfics dels segles XIX, XX i XXI han perms una gran mobilitat de persones, sovint s'aplica el concepte de domini lingstic al territori histric on tradicionalment s'ha parlat una llengua, de manera que la presncia de noves llenges per immigraci no implica una relativitzaci del concepte.

El concepte de domini lingstic permet evitar circumscriure les llenges a estats. Aix, hom parla de Francofonia (en francs, Francophonie) per a referir-se als territoris on es parla francs (Frana, Blgica, Quebec, Louisiana, etc.) o on aquesta llengua hi t una presncia important (com ara Algria). Igualment, hom parla d'Hispanitat (en espanyol, Hispanidad) per a referir-se als territoris on es parla espanyol (Espanya, Mxic, Argentina, etc.), encara que el concepte d'Hispanitat a vegades tamb abraa la cultura ibrica en general (portuguesa, basca, catalana, gallega, etc.).

El domini lingstic del catal abraa Catalunya (llevat de la Vall d'Aran), la Catalunya Nord (actualment Frana), el Principat d'Andorra, el Pas Valenci (incloent-hi la comarca murciana anomenada el Carxe), les illes Balears (incloent-hi les Pitises), la Franja (s a dir, les comarques orientals de l'Arag) i la ciutat de l'Alguer (a Sardenya, Itlia) (fins al segle XIX s'hi podria comptar la ciutat de Saint Agustine, Florida, als EUA, per tal com va ser colonitzada per menorquins, i encara fins a principi del segle XX algunes zones del nord d'Algria, colonitzada per Frana, amb barris enterament catalanoparlants (s'hi parlava el patuet) per la presncia sobretot de menorquins, mallorquins, alacantins i rossellonesos). Sovint hom identifica el domini lingstic catal amb el nom de Pasos Catalans, encara que aquesta denominaci inclou generalment  la Vall d'Aran i la comarca de la Fenolleda, de parla occitana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363290" title="Arzan" nonfiltered="1134" processed="1130" dbindex="141147">



Arzan o Arzaw o Arzew, antiga Arsenaria, ciutat d'Algria;
Arzan o Arzen, capital de l'Arzanene, armeni Ardzen o Arzn, sirac Arzon, desprs capital de l'emirat d'Arzen, i ms tard una ciutat del Diyar Bakr, al costat de Mayyafarikin;
Llac Arzan o Arzen, llac de l'sia Menor, a la proximitat del qual estava la ciutat d'Arzen;
Emirat d'Arzen o Arzan;
Arzan Rum (Arzan al-Rum) o Arzen Rum, nom anterior d'Erzerum (Erzurum), armeni Karin.
Arzan al-Zarm, petita ciutat a la riba del Bohtan Su, no molt lluny de l'altra ciutat del mateix nom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363312" title="Cantons del Sena Saint-Denis" nonfiltered="1135" processed="1131" dbindex="141148">
Els Cantons del Sena Saint-Denis (Illa de Frana) sn 40 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Bobigny (17 cantons - prefectura: Bobigny) :cant de Bagnolet - cant de Bobigny - cant de Bondy-Nord-Ouest - cant de Bondy-Sud-Est - cant du Bourget - cant de Drancy - cant des Lilas - cant de Montreuil-Est - cant de Montreuil-Nord - cant de Montreuil-Ouest - cant de Noisy-le-Sec - cant de Pantin-Est - cant de Pantin-Ouest - cant des Pavillons-sous-Bois - cant de Romainville - cant de Rosny-sous-Bois - cant de Villemomble;

 Districte de Le Raincy (13 cantons - sotsprefectura: Le Raincy) :cant d'Aulnay-sous-Bois-Nord - cant d'Aulnay-sous-Bois-Sud - cant du Blanc-Mesnil - cant de Gagny - cant de Livry-Gargan - cant de Montfermeil - cant de Neuilly-Plaisance - cant de Neuilly-sur-Marne - cant de Noisy-le-Grand - cant du Raincy - cant de Sevran - cant de Tremblay-en-France - cant de Villepinte;

 Districte de Saint-Denis (10 cantons - sotsprefectura: Saint-Denis) :cant d'Aubervilliers-Est - cant d'Aubervilliers-Ouest - cant de La Courneuve - cant d'pinay-sur-Seine - cant de Pierrefitte-sur-Seine - cant de Saint-Denis-Nord-Est - cant de Saint-Denis-Nord-Ouest - cant de Saint-Denis-Sud - cant de Saint-Ouen - cant de Stains;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363313" title="Districte de Bobigny" nonfiltered="1136" processed="1132" dbindex="141149">

El Districte de Bobigny s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de Sena Saint-Denis. Compta amb 17 cantons i 15 municipis i el cap del districte s la prefectura de Bobigny.

Cantons.
cant de Bagnolet - cant de Bobigny - cant de Bondy-Nord-Ouest - cant de Bondy-Sud-Est - cant du Bourget - cant de Drancy - cant des Lilas - cant de Montreuil-Est - cant de Montreuil-Nord - cant de Montreuil-Ouest - cant de Noisy-le-Sec - cant de Pantin-Est - cant de Pantin-Ouest - cant des Pavillons-sous-Bois - cant de Romainville - cant de Rosny-sous-Bois - cant de Villemomble

Vegeu tamb.
Cantons del Sena Saint-Denis;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363314" title="Districte de Le Raincy" nonfiltered="1137" processed="1133" dbindex="141150">

El Districte de Le Raincy s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de Sena Saint-Denis. Compta amb 13 cantons i 16 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Le Raincy.

Cantons.
cant d'Aulnay-sous-Bois-Nord - cant d'Aulnay-sous-Bois-Sud - cant du Blanc-Mesnil - cant de Gagny - cant de Livry-Gargan - cant de Montfermeil - cant de Neuilly-Plaisance - cant de Neuilly-sur-Marne - cant de Noisy-le-Grand - cant du Raincy - cant de Sevran - cant de Tremblay-en-France - cant de Villepinte
Vegeu tamb.
Cantons del Sena Saint-Denis;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363324" title="Districte de Saint-Denis" nonfiltered="1138" processed="1134" dbindex="141151">

El Districte de Saint-Denis s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de Sena Saint-Denis. Compta amb 10 cantons i 9 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Denis.

Cantons.
cant d'Aubervilliers-Est - cant d'Aubervilliers-Ouest - cant de La Courneuve - cant d'pinay-sur-Seine - cant de Pierrefitte-sur-Seine - cant de Saint-Denis-Nord-Est - cant de Saint-Denis-Nord-Ouest - cant de Saint-Denis-Sud - cant de Saint-Ouen - cant de Stains

Vegeu tamb.
Cantons del Sena Saint-Denis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363341" title="Le Raincy" nonfiltered="1139" processed="1135" dbindex="141152">

Le Raincy s un municipi francs, situat al departament de Sena Saint-Denis i a la regi d'Illa de Frana. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363351" title="Arzen" nonfiltered="1140" processed="1136" dbindex="141153">


Arzan o Arzaw o Arzew, antiga Arsenaria, ciutat d'Algria;
Arzan o Arzen, capital de l'Arzanene, armeni Ardzen o Arzn, sirac Arzon, desprs capital de l'emirat d'Arzen, i ms tard una ciutat del Diyar Bakr, al costat de Mayyafarikin;
Llac Arzan o Arzen, llac de l'sia Menor, a la proximitat del qual estava la ciutat d'Arzen;
Emirat d'Arzen o Arzan;
Arzan Rum (Arzan al-Rum) o Arzen Rum, nom anterior d'Erzerum (Erzurum), armeni Karin.
Arzan al-Zarm, petita ciutat a la riba del Bohtan Su, no molt lluny de l'altra ciutat del mateix nom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363371" title="Verge del Bonaire" nonfiltered="1141" processed="1137" dbindex="141154">

La Verge del Bonaire o del Buenaire es una de las advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria.

Es coneix tamb com Nostra signora di Bonaria.

En sa commemoraci s'ha establert la festa de la verge de Bonaire, el dia 25 de mar.

 Histria .
Del santuari de Bonaria, situat al cim del tur del mateix nom, que domina sobre la ciutat de Cller, encara avui en tenen cura els religiosos de l'Orde de la Merc, que fou fundat a Barcelona per sant Pere Nolasc l'any 1218. La seva histria est molt vinculada a la histria religiosa de Catalunya, i ms concretament de Barcelona. El temple s el primer i principal exemple de l'arquitectura gtico-catalana a Sardenya.

Sardenya, dominada en aquella poca per pisans i genovesos, pass sota el domini de la Corona catalanoaragonesa per decisi del papa Bonifaci VIII.

El 1323 les tropes de Jaume II van desembarcar en un punt aleshores proper a Cller, conegut com el Tur del Bon Aire i van conquerir l'illa.

Com a signe d'agrament a Du, van construir en aquell indret una esglsia, que el rei don a l'Orde de la Merc. El beat fra Carlo Catalano, un noble de Cller que havia vingut a Barcelona per fer diverses gestions i que aqu ingress a l'Orde Mercedari, fou el fundador del convent de la Merc, tocant al temple. Ell va profetitzar que un fet prodigis es produiria a la costa de la gran illa desprs de la seva mort.

Segons la tradici, aquesta profecia es va complir el 25 de mar de 1370, quan una nau que venia de Catalunya fou sorpresa per una gran tempesta. Els mariners, en aquella circumstncia, varen decidir tirar al mar tota la crrega, entre la qual hi havia una caixa pesada.

Tan bon punt la caixa fou llenada al mar, la tempesta es va aplacar. La caixa arrib al cap d'un temps a Cller, precisament sota el tur de Bonaria. Els frares mercedaris del convent, quan l'obriren, hi trobaren una bella imatge de la Mare de Du, feta amb fusta de garrofer, que t en un bra l'infant Jess i a l'altra m un ciri encs. (curiosament, es idntica a la de *Nostra Senyora de la Candelaria trovada a Canries per frares franciscans catalans).

La devoci a la miraculosa imatge es va difondre rpidament per tot Sardenya, especialment entre els mariners, que la van convertir en la seva advocada i protectora.

De Sardenya aquesta devoci pass a Sevilla, on es venera una imatge amb aquest ttol al Palau de Sant Telm i tamb hi ha una altra imatge a l'esglsia ] parroquial de Sant Bernat. I, arribada a Amrica, es diu que aquesta advocaci va donar nom a la capital d'Argentina, Buenos Aires.

Referncia.
Histria de la ciutat de Buenos Aires

Santuario di Nostra Signora di Bonaria Artculo en it.wikipedia.org sobre la Virgen de Bonaria en Cagliari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363424" title="Dragon Force" nonfiltered="1142" processed="1138" dbindex="141155">

DragonForce s una banda de Power Metal que utilitza el costat pic i fantstic del Power Metal agregant-li un ritme molt mes rpid, afegint sons de videojocs i altres elements poc usuals. Va ser formada a l'any 2000, a Londres, Anglaterra. 

 Histria . 

A partir dels membre restants de la dissoluci d'una banda de Black Metal anomenada Demoniac, (grup que es va dissoldre a finals del 1999, poc desprs de llanar el seu ltim disc, The Fire and the Wind, en la portada del qual, que va ser censurada, sortia un dels membres del grup bevent alcohol mentre mantenia relacions sexuals, al final va acabar sortint al mercat amb aquesta portada) i d'altres agrupacions, van prendre al principi el nom de "DragonHeart" l'any 1999, que van haver de canviar posteriorment a causa de l'existncia de de una banda brasilera anomenada de la mateixa manera i que tamb tocava Power Metal formada  l'any de 1997. 

Tots els membres de la banda excepte el cantant (Dawson) van formar Dragonheart, que desprs canviaria el seu nom a Dragonforce. 

Ms tard, Dawson collaboraria amb Dragonforce en una can del seu tercer disc, Inhuman Rampage. 

Sota el nom de DragonHeart noms van treure un Demo anomenat Valley of the Damned que un temps desprs, ja sota el nom de Dragonforce, van treure com disc complet. Aquest demo va ser publicat en una pgina d'Internet on es van convertir en xit rotund captant l'atenci immediata de Noise Record. 

Han tocat en companyia de bandes com Distorsi, a qui els van cancellar en la seva gira 2006 en Finlndia, on van ser teloners de Stratovarius juntament amb Metal Church, per acusacions de satanisme. Aix mateix els va succeir a DragonForce a Itlia. S'espera que facin un disc de heavy thrash junts. 

Aquest grup es diferencia de les altres bandes de Power Metal per la velocitat dels seus temes, els seus solos rpids, la influncia dels sons del teclat (semblants als videojocs antics) i l's del blast beat en la bateria, el que li dna un segell inconfusible a aquesta banda. 

Van comenar amb la seva gira per Rssia el 2007 i posteriorment a Amrica del Nord. Dragonforce ha demostrat ser una banda consagrada al metal, cosa que s molt favorable per a ells ja que prometen una mica nou i contemporani. El seu penltim disc, Inhuman Rampage, va obtenir molt bona rebuda pels seus seguidors, al mar es va publicar l'edici especial d'aquest disc amb un dvd. El senzill Through the Fire and Flames apareix en el videojoc Guitar Hero III com un tema jugable (l'ltim, desbloqueable desprs de passar-se el joc complet), potser el ms difcil i llarg de la srie sencera de Guitar Hero. Curiosament l'aparici del tema en el joc musical, va incrementar de forma considerable la ja gran popularitat de la banda. 

El seu disc mes recent s Ultra Beatdown 

 Categoria musical . 

Es pot afegir que, la barreja nica de tipus i tcniques que combina aquest grup ho fa un emblema en la seva categoria; Power Metal, Metal Meldic, Speed Metal i Epic Metal. 

No obstant aix, ells mateixos li han anomenat "Power Metal Extrem" (Extrem Power Metal). Aquest estil est influenciat per msica de videojocs, per tant de vegades ho han anomenat "video game metall". Es caracteritza per l'mfasi en harmonies amb ambdues guitarres (per la qual cosa Kirk Hammet ha dit que sn els guitarristes ms rpids que ha vist),lletres amb naturalesa pica o fantstica, sorolls i sons de videojocs, gran s del teclat i de Blast beats en la bateria. 

 Membres . 

 ZP Theart (Sud-frica)   Veus i cors ;
 Herman Li (Hong Kong)   Guitarres i cors ;
 Sam Totman (Nova Zelanda)   Guitarres i cors ;
 Vadim Pruzhanov (Ucrana)   Teclats, piano i cors ;
 Dave Mackintosh (Anglaterra)   Bateria i cors ;
 Frdric Leclercq (Frana) - Baix i cors ;

Discografia. 
 Valley of the Damned (2003) ;
 Sonic Firestorm (2004) ;
 Inhuman Rampage (2006) ;
 Ultra Beatdown (2008);
Exemple de so.
 "Soldiers of the Wasteland (exemple)": Un breu exemple de la sisena can del CD de Sonic Firestorm. ;

 Vdeos . 

 Valley of the Damned (Demo) ;
 Through the Fire and Flames ;
 Operation Ground and Pound ;
 Heroes of our time ;

Enllaos externs. 

 
Pgina oficial del grup;
Videoclip de Through the Fire and Flames;
Videoclip de Dragonforce - Heroes of Our Time;

 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363425" title="Catedral de Santa Maria de Hildesheim" nonfiltered="1143" processed="1139" dbindex="141156">




La Catedral de Santa Maria (Dom St. Maria) d'Hildesheim, a Alemanya, s una important catedral catlica medieval, inclosa per la UNESCO a la llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa el 1985 juntament amb l'esglsia de Sant Miquel de Hildesheim. 

La primera catedral fou construda aqui entre 851 i 874 per ordre del bisbe Altfried. Una part d'aquest edifici s visible a la cripta de l'esglsia actual. L'esglsia va ser construda entre 1010 i 1020 en estil romnic per ordre del bisbe Godehard. Segueix un plnol simtric amb dos bsids, caracterstic de l'estil otoni del Ducat de Saxnia. L'esglsia va ser engrandida i modificada en els segles XI, XII i XIV. A l'any 1943, les obres d'art foren escondides i enterrades als terraplens de l'Etat Mitjana de Hildesheim. Per aix varen sobreviure la destrucci de la catedral. El 22 de mar de 1945 va quedar completament destruda pels bombardejos aliats, i va ser reconstruda entre 1950 i 1960.

La catedral s famosa per les obres d'art que hi ha, entre les que destaquen: 

 Les portes de bronze de 4,7 metres d'alt, encarregades pel bisbe Bernward el 1015, amb relleus sobre la histria d'Adm i Crist. ;

 Una columna de bronze de 4,5 metres d'alt, que data de 1020, adornada amb relleus de la vida de Crist. ;

 Dos grans candelabres del segle XI amb forma de roda. ;

 El sarcfag de Sant Gotard d'Hildesheim. ;

 El santuari de Sant Epifani, del segle XII. ;

 Una pila baptismal de 1225. ;

Al pati interior es troben:

 El claustre construt entre 1060 i 1070, gaireb no malms durant la Segona Guerra Mundial.
 La capella de Santa Ana, construda a l'any 1321 en estil gtic, gaireb no malmesa durant la Segona Guerra Mundial.
 El llegendari roser mi lenari es troba localitzat a l'bsis d'oest. Va sobreviure la destrucci del 22 de mar de 1945. Les arrels foren investigades per un botnic. El resultat: Les arrels tenen al menys 700 anys.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363428" title="Bernard Thvenet" nonfiltered="1144" processed="1140" dbindex="141157">


 Bernard Thvenet (Saint-Julien-de-Civry, 10 de gener de 1948) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1970 i 1981. Era anomenat Nanar. Excellent escalador, va aconseguir ms de 100 victries durant la seva carrera professional, destacant per sobre de totes les dues victries a la classificaci final del Tour de Frana, el 1975 i 1977. Aquestes victries van posar el punt final al regnat d'Eddy Merckx.

Va comenar a crrer en les categories inferiors el 1963, sent campi de Frana junior el 1968. Aquest mateix any va crrer en l'equip amateur de Jean de Gribaldy, Cafs Ravis-Wolhauser-de Gribaldy, amb el qu guany la cursa amateur Ruta de Frana.

En la seva primera participaci al Tour, el 1970 va aconseguir una victria d'etapa, amb final a La Mongie. L'any segent n'aconseguiria una altra. El 1972 va patir una aparatosa caiguda en un descens d'un port de muntanya, perdent la memria temporalment. Amb tot, va aconseguir recuperar-se, continuar en cursa i quatre dies ms tard guanyava l'etapa amb final al mtic Ventor. Desprs d'una excellent segona posici en el Tour de Frana 1973, per darrera Luis Ocaa, no pogu rendir com ell esperava en l'edici de 1974 per culpa d'una malaltia que l'oblig a abandonar.

El 1975 arribaria el seu primer gran xit. Thvenet va atacar Eddy Merckx en l'ascens al Col d'Izoard. Merckx, que patia forts dolors d'esquena, a ms dels efectes d'un cop de puny donat per un fan irat, va lluitar per defensar el seu liderat, per no ho aconsegu, perdent un maillot que mai ms torn a vestir. Aquell any era el primer en qu la cursa galla finalitzava als Camps Elisis.

Dos anys ms tard, el 1977, guanyaria el seu segon Tour de Frana. Aquell mateix any va donar positiu en un control antidopatge a la Pars-Nia. Aquell hivern, Thvenet seria ingresat en un hospital per culpa del continuat consum d'esteroides. Uns mesos ms tard prenia part a la sortida del Tour de Frana, per es va veure obligat a abandonar la cursa en ambulncia durant la disputa de la segona etapa de muntanya .

 Quan es retir del ciclisme va confesar pblicament que havia consumit esteroides durant la seva carrera esportiva i demanava que es prenguessin les mesures addients per acabar amb aquesta xacra a l'esport. 

El 1984 torn al mn del ciclisme com a director esportiu de l'equip La Redoute, d'Stephen Roche. El 1986 i 1987 va dirigir l'equip R.M.O. 

Actualment s comentarista esportiu a la televisi francesa. 

Palmars.
1970;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1971;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1972;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Midi Libre;
1973;
 Campi de Frana de ciclisme en ruta  ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Midi Libre;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;
1974;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
 1r al Critrium Internacional;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1975;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes ;
 1r al Critrium del Dauphin Libr i vencedor d'una etapa;
1976;
 1r al Critrium del Dauphin Libr i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1977;
 1r al Tour de Frana i vencedor d'una etapa  ;
 1r a l'Escalada a Montjuc;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;

Resultats al Tour de Frana.
1970. 35 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1972. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1973. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1974. Abandona (11a etapa);
1975. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 8 etapes;
1976. Abandona (19a etapa);
1977. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 8 etapes;
1978. Abandona (11a etapa);
1980. 17 de la classificaci general;
1981. 37 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1971. 44 de la classificaci general;
1973. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1980. 14 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1979. 31 de la classificaci general;







Notes. 


Enllaos externs.
Palmars de Bernard Thvenet ;
Web de Bernard Thvenet ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363463" title="ColorSync" nonfiltered="1145" processed="1141" dbindex="141158">
ColorSync s la part del sistema operatiu Mac OS d'Apple Computer dedicada a la gesti del color segons les pautes de l'International Color Consortium (ICC). 

El 1988 Robin Myers rep d'Apple Computer l encrrec de projectar un sistema de gesti digital del color per al sistema operatiu Macintosh. El programa Myers ColorSync, un sistema obert, amb perfil de matriu RGB (fins i tot per a impressores), s un nic CMM transparent per a l usuari. ColorSync es basa en l'espai XYZ i t dos intents de prestaci (que no es diuen encara aix): colorimtric relatiu i colorimtric absolut. La primera versi forma part de Mac OS 7.5 distribut el 1993.

Ja el 1992, en una reuni de FOGRA a Munic (Alemanya), els fabricants de maquinari i programari es mostren interessats per aquest sistema unificat de gesti del color. L any segent es funda Apple ColorSync Consortium, la primera reuni de la qual t lloc a Sun Microsystems a Palo Alto, Califrnia. Rpidament el membres del consorci es convencen que l'estndard per desenvolupar ha de ser multiplataforma i el 1993 l organitzaci esdev totalment independent amb el nom d'International Color Consortium (ICC). 

Mentrestant Apple ha continuat desenvolupant ColorSync, com a part de Mac OS responsable de la gesti del color segons les pautes ICC. El 1995 Apple ha adquirit els drets del motor de colors Linotype i l'ha incorporat a la versi 2 de ColorSync. El 2001 ColorSync ha arribat a la versi  4 i s'ha integrat a Mac OS X. 


 Detall de les versions de ColorSync .



 Vegeu tamb .
 Gesti digital del color;
 International Color Consortium;

 Enllaos externs .
  Pgina Apple sobre ColorSync;
  Entrevista del 24 octubre 2001 a Robin Myers, inventor de ColorSync ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363468" title="Valley of the Damned" nonfiltered="1146" processed="1142" dbindex="141159">
Valley of the Damned s el disc debut de Dragonforce, publicat en el 2003. 

 Llista de Temes . 

"Invocation of Apocalyptic Evil" - 0:13 ;
"Valley of the Damned" - 7:11 ;
"Black Fire" - 5:47 ;
"Black Winter Night" - 6:30 ;
"Starfire" - 5:53 ;
"Disciples of Babylon" - 7:16 (Msica: Herman Li; Lletra: ZP Theart) ;
"Revelations" - 6:52 ;
"Evening Star" - 6:39 (Msica: Herman Li; Lletra: Herman Li/ZP Theart) ;
"Heart of a Dragon" - 5:23 ;
"Where Dragons Rule" - 5:56 (Bonus Track, publicaci japonesa) ;

 Formaci . 

Herman Li: Guitarra elctrica i acstica, veu d'acompanyament ;
Sam Totmam: Guitarra elctrica ;
ZP Theart: Veu i veu d'acompanyament ;
Vadim Pruzhanov: Teclats i piano ;
Didier Almouzni: Bateria ;

 Msics Convidats . 

Diccon Harper: Baix ;
Clive Nolan: Veu d'acompanyament, teclats addicionals ;

 Trivia . 

El tema "Heart of a Dragon" t una melodia similar a la rima de guarderia per a nens "Five little speckled frogs" (en espanyol "Cinc petites granotes moteadas"). Aix s una mica alludit al guitarrista Herman Li en una entrevista per a HMP quan comicamente declara: "...has de robar les seves canons tamb. Nosaltres robem les nostres a les rimes de guarderia i canons de nens, per aix sn tan enganxadisses!" ;
El tema per al joc Double Dragon pot ser escoltat en el temi "Black Fire", comenant des de 3:41 i acabant en 4:01 ;
"Invocation of Apocalyptic Evil" s smplemente una onada tira pel teclat, una introducci a la can "Valley of the Damned". Aix un homenatge a les primeres canons de molts lbums antics de heavy metall, les primeres canons del qual solien ser llargs solos de teclat. ;
El cor i el final de la can "Valley of the Damned" t una progressi d'acords a el Cnon en Re major de Pachelbel, encara que est entonada una cambra ms alta. ;
La can "Revelations" t una clara similitud a la can de l'lbum Inhumen Rampage "Through the Fire and Flames". ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363495" title="Antic Palau del Trocadro" nonfiltered="1147" processed="1143" dbindex="141160">


L'antic Palau del Trocadro a Pars al 16 districte, era una construcci de tendncia eclctica, d'inspiracions moresca i neobizantina. Ha estat concebut pels arquitectes Gabriel Davioud i Jules Bourdais per a l'exposici universal de Pars de 1878. Va ser ulteriorment destrut i va ser reemplaat pel Palau de Chaillot per a l'Exposici Universal de Pars (1937). Va acollir, fins a la seva destrucci, el Museu dels monuments francesos creat per Alexandre Lenoir. El Jardins del Trocadro va ser realitzat per Jean-Charles Alphand. A partir de 1880, hi va ser installat un observatori astronmic popular, fundat per Lon Jaubert.

Com el palau de Chaillot actual, l'antic Palau del Trocadro implicava dues ales en forma de semicercle, del que l'estructura ha estat de fet conservada. Tanmateix, el palau dissenyat per Davioud els enllaava per una part central (al lloc on es troba ara l'esplanada), circular i flanquejada de dues torres, en l'estil moresc o neobizant.

 Sala de festes .
La sala de festes del Trocadro, immensa amb les seves 5000 places, cont un orgue esplndid del fabricant Aristide Cavaill-Coll. Inaugurat el 8 d'agost de 1878 per Alexandre Guilmant, aquest orgue ser transferit al palau de Chaillot. s avui l'orgue de l'Auditori Maurice-Ravel de Li.

 Esdevenir de les parts desmuntades .

 Les esttues dels continents, el jove elefant atrapat, el Rinoceront i el cavall rasclat sn ara prop del Museu d'Orsay.
 Un bou s a Nimes. ;
 7 mascarons de la font de Rodin sn al Parc de Sceaux i 14 al jard florista municipal d'Auteuil.
 Dos bous han estat collocats a l'entrada dels escorxadors de Vaugirard, actualment Parc Georges-Brassens.

 Enllaos externs .
 Cartes Postals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363496" title="Arzen (ciutat)" nonfiltered="1148" processed="1144" dbindex="141161">
Arzen (rab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, sirac Arzon) fou una ciutat de l'sia Menor a la riba del riu Arzan Su (clssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom tamb Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.

Fou capital de l'Arzanene. A l'alta edat mitjana era seu d'un bisbat siri. El 640 fou ocupada per Iyad ibn Ghanm i el territori va formar part de la provncia califal de Djazira, i ms tard de la del Diyar Bakr. Era administrada juntament amb Mayafarikkin situada una mica a l'oest, i el producte de les dues comarques sota els abbssides era de 4.100.000 dinars.

Als segles VIII i IX fou capital de l'emirat d'Arzen (813-898) vinculat a la dinastia armnia per enllaos matrimonials i sovint per vassallatge. Va passar llavors als shaybnides del Diyar Bakr (898-899) i va retornar al govern de la provncia sota governadors dels califes; els hamdnides, com a governadors quasi permanents desprs del 905, en van assolir el control total excepte per breus perodes (especialment 929-939 i 935-936). Vers el 940 fou residncia dels hamdnides Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan i Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan durant la seva expedici contra Armnia i en aquest temps fou amenaada pels ikshdides d'Egipte. El 942 la van ocupar els bizantins i la van saquejar per els hamdnides la van recuperar. A la segona meitat del segle X va passar als marwnides. A finals del segle XI un cap turcman es va crear una senyoria o emirat que al cap d'uns anys estava en la orbita dels ortkides. A finals del segle XII estava en poder dels Shah-i-Armin; ocupada breument pel Khwarizmshah Djalal al Din Manguberti vers el 1225, el 1231 va passar als mongols i fou destruida i finalment inclosa en l'imperi Il-khan quan sembla que ja estava en runes. Va passar al segle XIV als Kara Koyunlu, i a Tamerl, i al segle XV als Ak Koyunlu i desprs als otomans; encara forma part de Turquia. Les seves runes foren  identificades el per J. G. Taylos el 1865.

 Bibliografia .
M. Canard, Histoire de la dynastie des Hamdnides, Alger 1951





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363523" title="Gesti digital del color" nonfiltered="1149" processed="1145" dbindex="141162">
La gesti digital del color s un tractament de les imatges digitals que permet mantenir-ne els color en algun perifric (monitor, impressores, impremta).

El principi general, com a les diverses tecnologies de gesti digital del color, consisteix a assignar a cada perifric (cmera fotogrfica, escner, monitor, Impressora) un anomenat perfil de color ICC que n'indica les caracterstiques cromtiques. Els perfils els poden realitzar els fabricants o els usuaris mateixos, que han de crear-los mitjanant programes especials i instruments especials (colormetres i espectrofotmetres).

A cada imatge produda per un escner o una cmera fotogrfica digital hi ha associat el perfil de color del perifric que associa al coordinat del perifric (RGB) el coordinat cromtic relatiu (XYZ o Lab). Quan la imatge s'envia a un monitor o a una impressora el sistema de gesti del color calcula una conversi del color entre el perfil de la imatge i el perfil del perifric de sortida de manera que el coordinat colorimtric dels colors d'entrada corresponguin al coordinat colorimtric del perifric de sortida. D'aquesta manera els colors originals i els de la imatge impresa o visualitzada coincideixen.

Hi ha dues tecnologies principals obertes a la gesti digital del color: la de l'International Color Consortium (ICC) i la d'Adobe PostScript, anomenada PostScript Color Management (PCM).

En el sistemes operatius Mac OS i Mac OS X la gesti del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ColorSync.
En els sistems operatius Microsoft Windows la gesti del color segons les pautes ICC s'assigna al subsistema ICM.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363524" title="Trocadro" nonfiltered="1150" processed="1146" dbindex="141163">

La plaa del Trocadro-et-du-11-Novembre se situa al 16 arrondissement de Pars, a la crulla de l'avinguda del Prsident-Wilson, l'avinguda Klber, l'avinguda Raymond-Poincar, l'avinguda d'Eylau, l'avinguda Georges-Mandel i l'avinguda Paul-Doumer.


 Histric .

Anteriorment anomenada plaa del Trocadro, el seu nom actual data de 1978. Ms antigament, era la plaa del Rei de Roma.

Aquest lloc ha estat batejat aix en record de la batalla que va tindre lloc el 31 d'agost de 1823, durant la que un grup expedicionari francs va prendre el fort del Trocadro que defensava el port de Cadis, a Espanya.


 Descripci .

El seu dimetre s de 164 metres, est plantada amb arbres i guarnida amb l'esttua de Ferdinand Foch i d'un monument a la glria de l'exrcit francs. En aquesta plaa es troba el palau de Chaillot.

En aquesta plaa hi ha l'estaci de metro Trocadro, lnia 6 i 9.


  Enllaos externs .


  : Vista satllit de la plaa del Trocadro;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363539" title="Bericiforme" nonfiltered="1151" processed="1147" dbindex="141164">





Els bericiformes constitueixen un ordre de peixos ostectis i actinopterigis molt primitius i poc coneguts. No tenen moltes ms coses en com, per la qual cosa es pot considerar un grup artificial que agrupa txons noms per convenincia.

Morfologia.

 Cos oval i comprimit.
 Cap amb unes grans depressions plenes d'una substncia mucosa. ;
 Colors vistosos.
 Gran nombre de radis a les aletes pelvianes.;
 El gnere representatiu n's Beryx, de color blanc argentat, amb les aletes i el dors de color violeta; desprs de mort es torna completament vermell.;

Distribuci geogrfica.

Es troben a la zona abissal i a latituds tropicals de l'Atlntic, de l'ndic i del Pacfic.

Taxonomia.

Consta de 16 famlies, 57 gneres i al voltant de 219 espcies.

 Subordre Berycoidei;
 Famlia Berycidae ;
 Subordre Holocentroidei;
 Famlia Holocentridae ;
 Subordre Trachichthyoidei;
 Famlia Anomalopidae ;
 Famlia Anoplogastridae  ;
 Famlia Diretmidae;
 Famlia Monocentridae;
 Famlia Trachichthyidae;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Tree of Life ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363556" title="Arzew" nonfiltered="1152" processed="1148" dbindex="141165">


Arzew o Arzaw (rab      , berber Arzyu) s un municipi d'Algria, a la costa, a uns 35 km d'Or, a la plana anomenada Sirat. Sota domini francs fou anomenada Saint Leu, que correspon al barri vell o Vieil Arzeu. s capital del districte d'Arzew a la provncia d'Or. 

Histria.

En el perode rom portava el nom d' Arsenria (llat Arsenaria) i tamb Portus Magnus. Diverses restes romanes com mosaics, eines i objectes d'art es van trobar a la zona i sn al museu d'Or; llavors exportava cereals i sal. La ciutat fou destruda pels vndals el 429. 

Al segle XI al-Bakri esmenta les seves runes romanes i diu que estava despoblada, per indica l'existncia a la muntanya vena de tres castells o ribats. L'activitat al port fou represa per deportats andalusins al segle XII (1162). Sota els almohades es construen vaixells a la ciutat i al-Idrisi remarca la seva activitat econmica encara basada en el blat cultivat a les comarques venes. Sota domini dels abdalwadites, va prendre el nom de Marsa Ben Zayyan per desprs va retornar a Arzaw o Arzeu encara que generalment s'anomenava simplement al-Marsa (El Port). A la zona hi van arribar al segle XVII els berbers Beni Bethioua (rab Banu Battiwa) originaris de Bethioua al Rif el dialecte dels quals encara es parlava a comenaments del segle XX; els pobladors locals eren la tribu nmada Hamia.

El 10 de juliol de 1833 fou ocupada per forces franceses procedents d'Or, i en el tractat de Desmichels (26 de febrer de 1834) va quedar en mans dels francesos que la van anomenar Arziou (Arzowe). Llus Felip va ordenar la fundaci de Arzew Le Port el 12 d'agost de 1845, i va procurar l'establiment de colons europeus. Fou convertida en comuna francesa el 31 de desembre de 1856. A finals del 1942 va ser teatre de la batalla d'Arzew entre els aliats i les tropes lleials al govern de Vichy. Desprs de la independncia va esdevenir un rea industrial amb una refineria, a ms de port pesquer.

Referncies.
Algeria - Arzew ();
Enllaos externs .
111th Observation Squadron World War II Narrative History, Part VI:  The Battle Of Arzew - John C.L. Scribner;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363599" title="Vasili Kalnnikov" nonfiltered="1153" processed="1149" dbindex="141166">

Vasili Serguievitx Kalnnikov (en rus                             ) (Woina, 1866 - Yalta, Crimea, 1901) fou un compositor rus.

Deixeble de Blararemberg, mostr des de seves primeres obres, excepcionals aptituds per a la composici, arribant a ocupar de molt jove un dels ms distingits llocs en l'escola moderna russa. Entre les seves obres principals, editades per Jrgenson, podem assenyalar: dues simfonies; dos intermezzi per a orquestra; dos esbossos simfnics; la msica d'escena per al Tzar Bors, d'A. Tolstoi; un Quartet de corda, i la Rusalka, balada per a solo, cor i orquestra. La primera simfonia sintetitza, tanmateix, totes les belles facetes del seu talent artstic. s una obra fogosa, desbordant de fresca i sana inspiraci, i qu, endems, t el mrit d'sser genunament nacional. Sn tamb molt interessants les obres per a piano i els lieder d'aquest autor, la brillant carrera artstica del qual seg una mort prematura ocasionada per la tuberculosi.

Comen la seva formaci en el cor del seminari d Oriol i el 1884 assol una beca per a estudiar a Moscou, rebent classes de fagot i composici amb Alexandre Il yinsky i Pavel Blaramberg. La pobresa de llur famlia no li va permetre estudiar en el Conservatori i degu sostenir-se econmicament tocant fagot, timbales i viol en orquestres. No obstant, va poder gaudir de l amistat i les ensenyant-ces de Kruglikov.

El 1892 llur dest sembla millorar en ser nomenat, per recomanaci de Txaikovski, com a director del Teatre Maly a Moscou i l any segent en un crrec similar en el Teatre Itali. Per la seva mala salut l oblig a deixar el lloc uns mesos ms tard i cercar una cura a la tuberculosi en el Sud de Crimea. 

Romandria a Jalta per la resta de la seva curta vida completant aqu llurs dues simfonies i, entre d altres partitures instrumentals, la msica incidental per l obra Tsar Boris de Lle Tolstoi produda en el Maly el 1899.

Vers el final de la seva vida, Kalnnikov reb alguna ajuda financera merc el recolzament de Sergei Rachmaninov, el qual el visit a Jalta i que rest sorprs per les condicions en que el compositor vivia. La posterior intervenci de Rachmaninov amb l editor Jurgensen li va permetre rebre diners per tres canons i l oferta de publicar la partitura de la segona simfonia, la que s estren a Kev el 1898, un anys desprs de la primera, que tamb havia estat presentada a Moscou, Viena i Berln.

Rachmaninov tamb arranj el pagament de l arranjament per a piano d una anterior simfonia, per Kalnnikov no assol a sobreviure per a gaudir d els beneficis d aquest nou acord amb Jurgensen. 

Mor abans de complir els 35 anys i al poc temps Jurgensen ofer a la vdua una suma inesperadament alta per la resta dels manuscrits de Kalnnikov, acotant que tal quantitat es devia bsicament a que la mort de l autor havia multiplicat per deu el valor de llurs obres.

Referncies.

tom n. 28. 2. part, pag. 3298 de l'enciclopdia Espasa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363627" title="Vall de l'Elba" nonfiltered="1154" processed="1150" dbindex="141167">


La Vall de l'Elba a Dresden s un paisatge que va ser creat entre els segles XVIII i XIX, a la ciutat de Dresden, estat federal de Saxnia, Alemanya. Va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'any 2004 i inscrit a l'any 2006 a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, a causa del projecte de contrucci del pont del Waldschlchen. 

S'estn per uns 20 km, des del Palau de bigau, al norest, fins a la Residncia de Pillnitz i l'illa del riu Elba, al sud-est. Es localitza en el centre de la lnia de l'horitz de la ciutat antiga de Dresden, abastant un rea protegida d'1.930 ha i un rea de respecte d'1.240 ha.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363653" title="Port de Tudons" nonfiltered="1155" processed="1151" dbindex="141168">
El Port de Tudons s un port de muntanya de la provncia d'Alacant que s ala a uns 1.024 metres sobre el nivell de la mar. Es troba a la Serra d'Aitana.

Durant els mesos ms hivernals el port sols estar tallat al trnsit, perqu en els mesos de desembre, gener i febrer les temperatures cauen en picat i s hi produxen gelades de gran duraci.

Clima.
Aquest port presenta un clima mediterrani amb mats lleuger continental degut a la relativa altura mitjana existent.

En quasi tots els hiverns per no dir tots, el port patix nevades de gran intensitat i duraci, arribant aix a sobrepujar els 20 cm de grossor.

Els dies de neu oscillen entre 4 i 8 al llarg de l hivern.

Les temperatures en estiu sn suaus i caloroses, arribant aix a ms de 30 graus i les mnimes com ja hem esmentat poden baixar-ne als menys cinc.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363660" title="Banu Asad" nonfiltered="1156" processed="1152" dbindex="141169">
Els Banu Asad (Beni Sed, Fills del Lle) sn una tribu del Iraq originada al nord d'Arbia Saudita, a la zona al sud del Nafud desprs del Djebel Shammar i fins al Wadi Rumma. En aquest territori vivien tamb els Abs i  els Yarbu (tamimites). Estaven emparentats als Kinana.

El esdeveniment primer relacionat amb la tribu fou la revolta al segle VI en la que va morir Hudjr, fill del darrer gran sobir de Kinda, i pare del poeta Imru al-Kays, que va donar un cop mortal al regne de Kinda. El 570  van fer una aliana permanent amb els Tayy i els Ghatafan a la que desprs van entrar el Dhubyan i ms tard els Abs. L'aliana es va trencar al comenament del segle VII per l'arribada del islam els va tornar a unir.

Un famlia de la tribu, el Ghanm, van formar part del nucli inicial dels musulmans, per la seva opci no va afectar a la tribu en conjunt. El 625 Mahoma va atacar un pou de la tribu a Katan defensat pel xeic de la subtribu dels Fak'a, Tulayha o Talha. El Banu Asad van adopotar el islam empesos per la gana el 630 pero van fer apostasia el 732, encara que finalment va tornar a la religi. Vegeu Tulayha.

Amb les conquestes rabs els Banu Asad es van establir al Iraq, a Kufa i una part es van barrejar amb els Kufa. Tamb es van establir alguns grups a Sria. Al segle X el xeic Mazyad dels Nashira, subtribu dels Banu Asad es va establir a la zona d'al-Hilla i un altra xeic, Dubays, es va establir a Hueza (Huwayza) al Khuzestan. 

Les guerres sota els buwyhides van permetre a Ali ibn Mazyad ser reconegut com a vassall dels sultans buwyhides el 1012/1013. El seu fill Dubays ibn Ali (1018-1082) i el fill d'aquest, Mansur ibn Dubays (1082-1088) foren considerats  exemples de noblesa rab. El cap principal fou el fill del darrer,Sadaka ibn Mansur (1086-1108); el va succeir el seu fill Dubays ibn Sadaka (Dubays II), que va portar una vida d'aventures i va morir assassinat a Maragha, a la cort del sult seljcida Masud ibn Muhammad el 1135. Els seus descendents van romandre com a sobirans a al-Hilla fins al final de la dinastia Mazyadita (Mazydida) el 1150. La tribu dels Banu Asad per va seguir existint; el 1157 van donar suport al sult Muhammad II ben Mahmud en el setge fracassat de Bagdad (1157) i el califa Al-Mustanjid (1160-1170) en revenja, els va expulsar d'al-Hilla el 1163. Revoltats a la rodalia d'aquesta ciutat van rebre l'ajut del Banu Muntafik, per finalment es van haver de sotmetre i quatre mil membres de la tribu foren executats i els altres expulsats de la regi. En aquest temps s'havien fet xites i per aix no hi va haver pietat en la repressi.

Inicialment dispersos desprs es van reunir altre cop i al segle XIV i XV vivien a la regi al sud-est de Wasit i desprs van passar al Djazair al segle XVI, a l'entorn de El- ebaish. Al segle XIX es queixaven de qu el seu territori era molt petit i sota direcci del xeic Djenah van avanar vers el 1840 cap a l'est d'Amara, i desprs sota el seu fill Kheyyun ibn Djenah cap al Petit Medjer; el 1894-1895 foren castigats per forces turques per haver incendiat una vila (Medina) al sud de El- ebaish, a la riba de l'Eufrates; llavors estaven dirigits per Hasan el-Kheyyun i foren expulsats de les seves terres a El- ebaish; Hasan va morir a Hor, a Djazair, el 1903. El seu fill Salim ibn Hasan, amb l'ajut d'una famlia influent (la famlia de Seyid Talib), va ser reconegut xeic dels Banu Asad el 1906. El 1919 va restar fidel a Talib i es va oposar al nomenament de Faisal com a rei d'Iraq i el 1924 es va revoltar contra el govern, per fou fet presoner el 1925 i enviat al exili; va poder tornar al cap d'uns anys i es va establir a Bagdad.

Vegeu tamb.
Buzakha;

 Referncies .
 Wiesenhfer, Josef. Ancient Persia. pgines 231 a 235. ISBN 964-311-130-X.
 M. F. Von Oppenheim, Die Beduinen, 1952;
 Bani Assad in Ashura.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363683" title="Asad" nonfiltered="1157" processed="1153" dbindex="141170">

Onomstica:
Asad s un nom arab que vol dir Lle;
Asad ibn Hashim, avi matern d'Al ibn Abi Tlib.
Asad ibn Saman, ancestre samnida que va rebre el nom en honor del governador Asad ben Abd Allah;
Asab ben Abd Allah, governador del Khurasan 723-727 i 735 a 738.
Muhammad Asad, nascut Leopold Weiss, jueu convers al islam,  escriptor i ambaixador de Pakistan a l'ONU;
Hafez al-Assad, president de Sria  1970-2000;
Bashar al-Assad, president de Sria desprs del 2000;
Asad (poble), antic poble d'Arbia;
Banu Asad, tribu del Iraq;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363693" title="Espai de color LAB" nonfiltered="1158" processed="1154" dbindex="141171">


CIE Lab (amb ms precisi L*a*b*) s un model de representaci dels colors desenvolupat el 1976 per la International Commission on Illumination (CIE). Com tots els sistemes sorgits del sistema CIE XYZ, caracteritza un color amb l'ajuda d'un parmetre d'intensitat corresponent a la luminncia i de dos parmetres de crominncia que descriuen el color. Ha estat especialment estudiat perqu les distncies calculades entre colors corresponguin a les diferncies percebudes per l'ull hum.

Lab s el nom abreujat de dos espais de color diferents. El ms conegut s CIELAB (estrictament CIE 1976 L*a*b*) i l'altre s Hunter Lab (estrictament, Hunter L, a, b). Lab s una abreviatura informal, i pot confondre's amb un o altre espai de color. Els espais de color estan relacionats en intenci i propsit, per sn diferents.

Tots dos espais deriven de l'espai de color "mestre" CIE 1931 XYZ. Aix no obstant, CIELAB es calcula usant arrels cbiques i Hunter Lab es calcula usant arrels quadrades. Es recomana utilitzar CIELAB per a noves aplicacions, excepte quan les dades hagin de comparar-se amb valors Hunter L,a,b existents.


 Generalitats .

 La component L* s la lluminositat, que va de 0 (negre) a 100 (blanc).
 La component a* representa la gamma d'eixos vermell (valor positiu) -> verd (negatiu) passant pel blanc (0) si la lluminositat val 100.
 La component b* representa la gamma d'eixos groc (valor positiu) -> blau (negatiu) passant pel blanc (0) si la lluminositat val 100.

El model de color L*a*b* s'ha creat com un model absolut, independent del material, utilitzable coma referncia terica. s aleshores crucial tenir en compte que les representacions visuals de gamma d'aquest model no sn mai precises. Hi sn noms per ajudar a entendre el concepte, per els falta precisi per a la definici. 

Una caracterstica molt til d'aquest model tridimensional, com de tots els models luminncia-crominncia, s que la luminncia s una noci intutiva: canviar la lluminositat d'un televisor comporta canviar aquest valor. N'hi ha prou aleshores amb algunes representacions de franges horitzontals en aquest model per visualitzar el concepte de gamma completa. 

Es transforma a vegades aquest sistema en un sistema perceptual utilitzant les coordenades polars en el pla (a*,b*) per representar la crominncia per a una tonalitat i una saturaci. 

Una aspecte important a tenir en compte en aquest model s el fet que per definici est parametrat correctament. No calen, doncs, espais colorimtrics especfics basats en el model. A la prctica aquest model sempre s'adapta en funci de perifrics i de suports d'impressi (Adobe 1998, sRGB, ColorMatch, Pantone, etc).

L'objectiu d'aquest sistema s uniformitzar la percepci de diferncies de colors. Les relacions no-lineals per a L*, a* i b* intenten imitar la resposta logartmica de l'ull (a l'espai L*a*b l'ull detexta 1 punt de variaci de a o b per 5 punts de L).
Les informacions de colors es refereixen ala cromaticitat necessria comparada alpunt blanc el sistema.


 Conversions XYZ a CIE L*a*b* (CIELAB) i CIELAB a XYZ .

 L* =    per a   > 0,008856;

o b

 L* =  ;

 a* = 500 ( f - f );
 b* = 200 ( f - f );

on

f(t) =  per a  t > 0,008856

o b

 f(t) = 7,787 t + 16/116 ;

Aqu Xn, Yn i Zn sn els valors dels estmuls triples del blanc de referncia (blanc descrit a l'espai XYZ). La transformaci inversa (per a  > 0,008856) s

 ;
 ;
 ;
o b  


 Conversions XYZ a CIELUV & CIELUV a XYZ .

CIE 1976 L*u*v* (CIELUV) es basa directament en CIE XYZ i s una alta temptativa per linealitzar la percepci de diferncies de colors. Les relacions no-lineals per a L*, u* et v* sn aquestes:

;
;
;

Les quantitats un' i vn' es refereixen al blanc de referncia, s a dir la font lluminosa; per al 2 observador i illuminant C,  . Les equacions per a u' i v' sn les segents:

;
;

La transformaci de (u',v') a (x,y) s :

;
;

La transformaci de CIELUV a XYZ s'opera aix:

;
;
;
;
;


 Vegeu tamb .
 Sistema colorimtric;
 CIE CAM02;
 Delta E;


Enllaos externs.
 Algoritme de conversi de RVB en Lab i a la inversa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363696" title="Asad (poble)" nonfiltered="1159" processed="1155" dbindex="141172">
Els Asad foren un antic poble rab que vivia al oest dels Tanukh a l'Arbia central. 

Segurament van emigrar amb els tanukh alsegle III cap a la regi de l'Eufrates. Els lakhmides per no esmentar als tanukh, que havien governat abans que ells a Hira, parlaven dels al-Asadayn (els dos Asad). Van estar sotmesos als lakhmides fins a l'arribada del islam. Llavors es van traslladar al sud (sud-est) d'Hauran (Hawran) fins a Arbia i van originar el Banu l-Kayn, encara que una part es va fusionar amb els tanukh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363701" title="Jard en quadrats" nonfiltered="1160" processed="1156" dbindex="141173">


El jard en quadrats s un jard en miniatura, que es pot sostenir sobre un balc, una terrassa, per s igualment una vessant diferent de la jardineria.

Definici.

El jard en quadrats s'inspira en les reflexions d'un jardiner americ, Mel Bartholomew, autor del llibre d'xit "Square Foot Gardening" (literalment el jard en quadrat de 30cm quadrats). s un jard basat en quadrats i no en rengleres. Per aquest tipus de jardineria no es limita a un senzill canvi de disposici de les plantacions. Suposa igualment un estat d'esperit particular que permetr limitar al mxim les aportacions d'adobs qumics o de pesticides. Per aix, el jardiner privilegiar la utilitzaci del compost (fet a casa), de les polvoritzacions de preparacions naturals (com els purins d'ortigues), i retirar els parsits des de la seva primera aparici.


Principis bsics.

Collocaci.

La collocaci s relativament senzilla:
 Quatre taules d'aproximadament 1,20 m de longitud s'ajunten formant un quadrat.
 Al fons del quadrat, es disposa una lona (si s sobre un balc o una terrassa) o un llenol vell.
 Aleshores el quadrat s'omple de terra o d'humus i es parteix en nou caselles mitjanant branques dretes o una corda.
 La vora exposada al nord (per no fer ombra als altres quadrats) es basteix amb una reixa o tutors que acolliran les plantes enfiladisses o per asprar (tomquets, bajoques...);

Es pot multiplicar el nombre de quadrats en funci de les necessitats.

Mode de plantaci.

Les plantacions han de respectar algunes regles:
 No introduir massa planons de cada espcie: per casella, d'1 a 9 segons les plantes.
 Preferir les plantes en cassons que pas les sembrades.
 Afavorir les rotacions curtes: aix quan quadrat es buida, replantar-hi nous planons.
 Disposar les plantes ms altes al nord i les ms baixes al sud per a una bona exposici a la llum en aquest jard molt dens.


Qualitats.
 El jard en quadrats s'adapta particularment b a les petites superfcies i s molt esttic: reprn els traats dels jardins de l'Edat Mitjana o dels jardins de rector i la disposici dels diferents llegums i de les flors pot crear efectes artstics.
 s prctic per conrear diverses varietats de llegums en petites quantitats.
 No requereix massa temps: l'operaci de treure les males herbes s rpid degut a la mida de la superfcie.
 Per la seva mida reduda i la seva varietat, s del tot apropiat per la prctica dels principiants.
 s ecolgic: les necessitats d'adob estan molt limitades, els insecticides sn intils a conseqncia de la velocitat de les rotacions, l'aportaci d'aigua s limitada a l'estrictament necessari grcies a la delimitaci dels quadrats.


Vegeu tamb.

 Jard;
 Jard d'hort;
 Jard de rector;
 Jard biolgic;

Bibliografia.

Jean-Paul Collaert et Eric Prdine, L'Art du Potager en Carr, Edisud, Aix-en-Provence, 2003.


Enllaos externs.

 L'hort en quadrats (imatges etapa per etapa);
 Tot pel que fa als jardins en quadrats;
 Square Foot Gardening, Web oficial ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363760" title="Jard tropical" nonfiltered="1161" processed="1157" dbindex="141174">


Un jard tropical s un jard compost amb plantes originries dels trpics.

Caracterstiques.


Un jard tropical exigeix una bona irrigaci o un sistema de regadiu. Necessita tamb adob i palla en abundncia.

s un dels jardins ms complexos de condicionar o mantenir si el clima local difereix de l'hbitat natural de les plantes. La clau de l'xit s l'abundncia en llum i en aigua. Perqu puguin proliferar les plantes, s necessari que el sl sigui constantment humit, tot evitant la inundaci que les podria matar.

El jard tropical no est exclusivament reservat a les zones tropicals. Un gran nombre de jardiners de zones climtiques ms fredes han condicionat jardins tropicals, el que s possible per una tria delicada de plantes i de flors.

Algunes plantes tropicals que poden viure a un clima no tropical.

 Acant;
 Algerian ivy;
 Bamb;
 Canna;
 Crocosmia, aka Lucifer;
 Passiflora caerulea;
 Paulownia tomentosa;
 Secrecia;
 Trachycarpus;

Jardins tropicals clebres.

 Jard botnic de Kandawgyi;
 Jard tropical de Pars;
 Bambuseria de Prafrance;

Vegeu tamb.

 Jard botnic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363772" title="Eugne Ysae" nonfiltered="1162" processed="1158" dbindex="141175">

Eugne Ysae (Lieja, 16 de juliol de 1858   Brusselles, 12 de maig de 1931) fou un violinista, director d'orquestra i compositor belga.

Inici els seus estudis musicals amb el seu pare, Nicolas, que era violinista del Teatre Reial de Lieja. Estudi al Conservatori de Lieja amb Lambert Massart i Dupuis, en el de Pars amb Henryk Wieniawski i en el de Brusselles amb Vieuxtemps. El 1881, fou anomenat concertino de l'Orquestra Bilse de Berln. Dos anys ms tard, fix residncia a Pars i conegu als compositors francesos ms importants del moment com Debussy, Faur, Franck i d'Indy. De 1886 a 1897, fou professor del Conservatori de Brusselles, etapa en qu es dedic tamb a compondre obres d'estil post-romntic per a viol. El 1892, fund el quartet que porta el seu nom junt amb Crickoom, van Hout i Joseph Jacob. Realitz diverses gires pels Estats Units i fou nomenat director de l'Orquestra Simfnica de Cincinnati el 1918. El 1922, torn a Blgica, on fou assessor musical de la reina Elisabet. L'amputaci d'una cama i el reumatisme de la ma dreta l'obligaren a abandonar la seva carrera. El 1927, es torn a mostrar en pblic amb motiu de la commemoraci del centenari de la mort de Beethoven. Grans compositors, com Debussy, Chausson, Franck, Faur, D'Indy i altres, li'n dedicaren partitures. Entre llurs deixebles destacaren Louis Persnger i Joseph Gingold. Escriv sis sonates per a viol i altres obres per aquest instrument, tamb compos una pera, Pere el miner (Pir li Houen). La seva influncia es deix sentir en la major part de violinistes del segle XX. El seu germ Theo Ysae (1865-1918) fou compositor, pianista i professor de piano del Conservatori de Ginebra.

Discografia seleccionada.
Recitals: Joachim, Sarasate, Ysaye (viol), PEARL

Referncies.
 La discoteca Ideal de Interpretes d'Enciclopedias Planeta;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363777" title="Can Vila (Sant Pere de Vilamajor)" nonfiltered="1163" processed="1159" dbindex="141176">
Can Vila s un barri de Sant Pere de Vilamajor situat al venat de Boscassos i Vallserena juntament amb els barris de Vallserena i Can Ram. El barri s una urbanitzaci de cases unifamiliars allades que ha estat recepcionada per l'Ajuntament com a nucli urb.

El barri est comunicat amb:
Sant Pere de Vilamajor pel cam de can Tona. ;
Sant Antoni de Vilamajor pel cam de la Farinera.
Sant Esteve de Palautordera pel cam de can Peu Alt.
Sant Joan de Sanata (Llinars del Valls) pel cam de can Diviu.







 
 ]]




 ]]



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363778" title="Can Ram" nonfiltered="1164" processed="1160" dbindex="141177">
Can Ram s un barri de Sant Pere de Vilamajor situat al venat de Boscassos i Vallserena juntament amb els barris de Vallserena i Can Vila. El barri s una urbanitzaci de cases unifamiliars allades que ha estat recepcionada per l'Ajuntament com a nucli urb.

El barri est comunicat amb:
Sant Pere de Vilamajor pel cam de can Tona. ;
Sant Antoni de Vilamajor pel cam de la Farinera.
Sant Esteve de Palautordera pel cam de can Peu Alt.
Sant Joan de Sanata (Llinars del Valls) pel cam de can Diviu.







 
 ]]




 ]]



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363804" title="Les Faldes del Montseny" nonfiltered="1165" processed="1161" dbindex="141178">
Les Faldes del Montseny s un barri de Sant Pere de Vilamajor situat al venat de Brugueres (Sant Pere de Vilamajor). El barri s una urbanitzaci de cases unifamiliars allades que ha estat recepcionada per l'Ajuntament com a nucli urb.

Est unit fsicament amb les urbanitzacions de Can Miret i El Mirador de Can Volard.

El barri est comunicat amb:
Sant Pere de Vilamajor pel cam de can Parerera de Brugueres i la carretera local BP-5107. ;
Sant Antoni de Vilamajor per la carretera local BP-5107.
Cnoves i Samals per la carretera local BP-5107.
Cardedeu per la carretera local BP-5108.







 
 ]]




 ]]



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363806" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1166" processed="1162" dbindex="141179">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 realitzats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disput una prova, en categoria masculina, d'hoquei sobre herba. Aquesta fou la tercera vegada que aquest esport participava en uns Jocs Olmpics d'estiu desprs de la seva absncia en els Jocs Olmpics de 1924 a Pars. La prova es disput entre els dies 17 i 26 de maig de 1924 a l'Estadi Olmpic d'Amsterdam i l'Old Stadion d'aquesta mateixa ciutat.

Comits participants.
Participaren 170 jugadors de 9 comits desprs de l'abandonament de l'equip de Txecoslovquia:

 Alemanya (22);
 (16);
 (22);
 (14);
 Espanya (17);

 Frana (20);
 ndia (15);
 (22);
 (22);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Grup A.


Grup B.



Medalla de Bronze.


Medalla d'Or.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1928;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363836" title="Maxwell (unitat)" nonfiltered="1167" processed="1163" dbindex="141180">
El maxwell, abreviat  Mx, s una unitat de flux magntic derivada del sistema CGS, avui en dess.  Aquesta mesura t aquest nom  en honor de James Clerk Maxwell, qui va presentar la teoria unificada de l'electromagnetisme. 

1 maxwell = 1 gauss   cm2 = 10 8 weber  ;

En un camp magntic de fora 1 gauss, un maxwell s el flux total sobre una superfcie d'un centmetre quadrat perpendicular al camp.  

 Vegeu tamb .
James Clerk Maxwell;
Equacions de Maxwell;
weber;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363870" title="Venat de Santa Susanna de Vilamajor" nonfiltered="1168" processed="1164" dbindex="141181">






El venat de Santa Susanna de Vilamajor s un venat dels 7 que componen el municipi de Sant Pere de Vilamajor (Masss del Montseny), on hi destaca l'esglesiola construda el 1683. s esglsia parroquial.

 El venat .

El municipi de Sant Pere de Vilamajor est format per 7 veinats: Santa Sussanna de Vilamajor, Canyes, El Sot de l'Om, El Pla, els Boscassos i Vallserena, el Bruguer i Brugueres. A l'edat mitjana era una de les quatre parrquies que formaven el gran terme del Castell de Vilamajor: Santa Susanna de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Sant Juli d'Alfou (Sant Antoni de Vilamajor) i Cardedeu. 

s el venat ms septentrional i muntanys de Sant Pere de Vilamajor i hi destaquen:
El tur del Samont;
El tur de la Moixa;
El tur de Sant Elies;

 L'aplec de Santa Susanna .
L'aplec de Santa Susanna s una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Valls Oriental) a l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor cada 11 d'agost. 

Vegeu tamb.
Dins del venat hi ha:
l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor.
l'ermita de Sant Elies de Vilamajor.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor;
Parc Natural del Montseny;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363876" title="Asad ben Abd Allah" nonfiltered="1169" processed="1165" dbindex="141182">
Asad ben Abd Allah ben Asad al-Kasri (mort 738) fou un governador rab del Khurasan, del clan Kasr dels Badjila. Fou governador del 723/724 al 726/727 i del 735 al 738 sota l'autoritat del seu germ Khalid ibn Abd Allah governador de l'Iraq i l'Orient durant el califat d'Hixam ben Abd-al-Mlik (724 743).

El seu govern va coincidir amb l'ascens de les bandes turques que no podien ser aturades. Va fer expedicions a la zona del Parapomisus. El 726 va reconstruir Balkh destruda per Kutayba ibn Muslim desprs de l'aixecament de Nezak, i hi va portar les tropes rabs que estaven de guarnici a Barukan. La seva violncia contra els mudarites locals va provocar una revolta i el califa el va destituir el 726/727.

Per el desordre va continuar, i el 734 es va revoltar al-Harith ibn Surayd al-Haridji (que va durar fins el 746) que tenia el suport del prnceps locals, i finalment el califa el va tornar a nomenar governador el 735; llavors va rebutjar als rebels cap a l'altra costat de l'Oxus, per tot i una expedici que va fer a Samarcanda ja no va poder restaurar el domini rab complert a Sogdiana. A fi i efecte de controlar el Tukharistan va establir una guarnici de 2500 soldats sirians a Balkh (736). El 737 va fer una expedici al Khuttal, per els prnceps locals van demanar ajut al kakhan dels Turcs Occidentals, Yollyg-tegin Izhan-Khan (734-739) en xins conegut com a Su Lu, i va haver de retornar a Balkh desprs de patir fortes prdues en una batalla contra aquestos el 1 d'octubre del 737. 

Llavors les forces del rebel al-Harith i dels prnceps de Sogdiana, amb el suport dels turcs, van creuar l'Oxus i van atacar Khurasan. Asad amb les seves forces sirianes i alguns contingents locals va sorprendre a l'exrcit invasor a Kharistan i els va derrotar (desembre del 737) bloquejant la retirada dels que quedaven. Amb aix va restaurar el poder rab al Khurasan.

Va morir uns mesos desprs (738)

En els seus governs van comenar a actuar a la provncia els emissaris dels futurs abbssides. Va convertir al islam a un notable local, Samankhudat, ancestre de la dinastia samnida, i el fill gran d'aquest va rebre el nom d'Asad en honor seu. Els seus descendents van gaudir fins a el govern d'Abdallah ibn Tahir (828-845) del feu de la vila d'Asadabad, construda per ell a la proximitat de Naysabur. Tamb un barri de Kufa fou creat per ell i va rebre el nom de Suk Asad.

 Bibliografia .
G. Van Vloten, Recherches sir la domination des Arabes, Amsterdam 1894;
H. A. R. Gibb, Arab Conquests in Central Asia, Londres 1923;
Fr. Gabrielli, Il Califato di Hisham, Alexandria 1935;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363891" title="Rodalies Madrid (xarxa ferroviria)" nonfiltered="1170" processed="1166" dbindex="141183">

L'actual servei ferroviari de rodalia de Madrid, explotat per Renfe Operadora sobre la infraestructura de ADIF, possex una xarxa que s'estn per la prctica totalitat de la Comunitat de Madrid (encara que arriba a poblacions limtrofes de la provncia de Guadalajara), arribant a la gran majoria de la poblaci i interconnectant el servei amb el de Metro de Madrid en ms de 20 estacions.

A la fi de 2008, la xarxa conta amb 8 lnies en funcionament que discorren per 350 km de vies frries i amb 96 estacions en total, 1385 circulacions diries (en dia laborable), podent albergar un total de 880000 viatgers. La plantilla de treballadors consta d'uns 1300 empleats.

 Infraestructura .
Totes les lnies de la xarxa, excepte la C-9 i el trajecte Villalba-Cercedilla de la C-8 discorren per lnies ferroviries de doble via, i alguns trajectes sobre lnie de quatre ves (Atocha-San Cristbal Industrial i San Fernando de Henares-Alcal d'Henares), estant tota la xarxa electrificada.

La principal estaci s Atocha-Cercanas, per la qual passen totes les lnies, excepte C-3a i C-9.

Aquesta xarxa de rodalia utilitza les segents lnies de la xarxa de ADIF: 
Lnia Imperial (Madrid-Irun) entre Madrid i El Escorial.
Bypass de Pinar de las Rozas. ;
Lnia Chamartn-Pinar de las Rozas. ;
Lnia Villalba-Segvia entre Villalba i Cercedilla.
Ferrocarril directe Madrid-Burgos entre Madrid i Colmenar Viejo i variant de Cantoblanco.
Branc Cantoblanco-Alcobendas.
Passads Verd Ferroviari (pasillo verde ferroviario).
Conexion ferroviria Atocha-Chamartn.
Lnia Madrid-Saragossa entre Madrid i Guadalajara.
Lnia Madrid-Ciudad Real-Badajoz entre Madrid i Parla i variant ferroviria de Parla.
Lnia Madrid-Alacant entre Madrid i Aranjuez.
Lnia Madrid-Valncia d'Alcntara entri Villaverde Alto i Humanes de Madrid.
Variant Atocha-Villaverde Alto. ;
Lnia Madrid-Mstoles.
Lnia d'ample mtric Cercedilla-Cotos (antic Ferrocarril del Guadarrama). ;

Tamb utilitza una lnia d'ample ibric de MINTRA, la lnia Pinto-San Martn de la Vega.

 Lnies .




 Horaris .
Els horaris de funcionament dels trens de rodalia Madrid depenen de cada lnia, encara que totes comencen en un dia laborable entre les 05:00 i les 5:30 i acaben a mitjanit. El primer dels trens surt a les 05:07 en la lnia C-5 de l'estaci de Mstoles-El Soto, amb destinaci Atocha. Un cas especial s el de la lnia C-9, que pel seu carcter turstic, funciona de 09:30 a 20:30 solament.

La freqncia dels trens depn de la poblaci de les ciutats que travessa cada lnia, aix com de l'afluncia de viatgers. La secci central de la xarxa (de Atocha a Chamartn), disponde de trens cada 3 o 4 minuts (de diverses lnies) en hora punta. D'altra banda, els brancs ms allunyats de la lnia C-8 (trens amb destinaci El Escorial i Cercedilla) tenen trens cada hora els caps de setmana.

 Material Mbil .
En la xarxa de Rodalies Madrid s'usen les segents sries de Renfe.
442: en la C-9, especials per a ample mtric.
446: en totes les lnies excepte C-9.
447: en totes les lnies excepte C-5 i C-9.
450: en les lnies C-2, C-7 i C-8.
Civia 465: en les lnies C-3 i C-4.

 Vegeu tamb .
Rodalies Renfe;

 Enllaos externs .
Rodalies Madrid web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363896" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Dos amb timoner" nonfiltered="1171" processed="1167" dbindex="141184">

El dos amb timoner va ser una de les proves de rem dels Jocs Olmpics de Pars del 1900.  Es va disputar entre el 25 i el 26 d'agost de 1900, amb la participaci de 22 remers, repartits en set embarcacions en representaci de 3 nacions.  

Medallistes.


Resultats.

Semifinals.
Les dues millors embarcacions de cada srie passaven a la final.

Semifinal 1;


DNF: No finalitza la cursa

Semifinal 2;



Final.
L'equip holands canviava el timoner de la final per reduir pes, reclutant per aquest motiu un jove parisenc. Els holandesos van guanyar una cursa molt renyida amb el segon classificat, l'equip francs enviat per la societat de Marne.



Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".  Accs: 26 de febrer de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363914" title="Aglutinogen" nonfiltered="1172" processed="1168" dbindex="141185">

Un aglutinogen s una substncia que es troba a les cllules de la sang, concretament dins el nucli, on hi ha els glbuls vermells. Aquesta substncia fabrica anticossos, i per tant ajuda a contrarestar malalties, i fins i tot produeix tamb anticossos per si s'ingereix una sang no corresponent. Aquesta substncia noms la tenen certs individus avanats, i concretament noms la tenen ssers vius amb grups sanguinis AB+, AB-, 0+, A-, A+, B- i B+, s a dir, tots tret del grup 0-.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363931" title="Xess Gonzlez Gmez" nonfiltered="1173" processed="1169" dbindex="141186">
Xess Gonzlez Gmez (A Ra, Valdeorras, Orense, 1950) s un escriptor i traductor gallec. Resideix a Barcelona des de 1966.

Ha tradut, entre d altres, obres de Lloren Villalonga, Salvador Espriu, Alexandre Ballester, Josep Pere Peyr, el Comte de Lautramont, Roger Caillois, Louis Aragon, Michael Lwy, Guillaume Apollinaire, Andr Breton i Antonio Gramsci.
Ha publicat, entre d altres, els llibres segents: lvaro Cunqueiro, traductor (1990), Manifiesto das vanguardas europeas (1995), Teatro e surrealismo (1999, publicat en espanyol l any 2004), O teatro de Charles Baudelaire. Proxectos (2000), A novela policial: unha historia poltica (2002), Ecos da batalla coti (Declaracins polticas surrealistas) (2004), Manifesta Galiza. Manifestos na literatura galega do sculo xx (2006) i A vangarda da presenza e outros escritos colectivos situacionistas (2007).

Aix mateix, ha preparat les edicions dels volums Antoloxa da poesa surrealista de expresin francesa (1981), Flor de diversos. Escolma de poetas traducidos (1991), Papeles que fueron vidas. Crnicas literarias (1994), ambds d lvaro Cunqueiro, i Crnica persoal. Poesia completa 1973-2002 (2006), de Xon-Manuel Casado.

Ha cultivat la crtica literria en Grial, A Nosa Terra, Expresso, etc., i tamb s autor de les novelles Ucrona. Os anos agochados de Manuel Antonio (1988), amb el pseudnim Carlos Posada, i A lingua secreta (2002).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363932" title="Asadabad" nonfiltered="1174" processed="1170" dbindex="141187">



 Asadabad, poblaci fundada per Asad ben Abd Allah al costat de Nishapur (avui a la part nord-est Iran) la primera meitat del segle VIII. Fou feu de la famlia del governador, fins al segle X. El governador tahrida, Abd Allah ibn  ahir, la va constituir en wakf pel manteniment del ribat de Far va. ;
 Asadabad (Afganistan), capital de la provncia de Kunar, al Afganistan ;
 Asadabad o Asad Abad, vila de l'Azerbaijan al districte de Jalilabad;
 Asadabad ( s dabad),  vila de l'Azerbaijan al districte de Yardymli ;
 Asadabad (Iran) (rab Asadabadh), ciutat del Iran (part occidental) a la provncia d'Hamadan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363934" title="Comissi Internacional d'Illuminaci" nonfiltered="1175" processed="1171" dbindex="141188">

Establerta el 1913 i amb seu a Viena, ustria, la International Commission on Illumination (normalment coneguda com CIE pel seu nom en francs Commission internationale de l'clairage, per l'abreviatura en angls apareix en documents antics) s l'autoritat en llum, illuminaci, color, i espai de colors.

Aquesta comissi ha estat creada per caracteritzar racionalment els colors de llums tal com les veu el cervell hum. Per aconseguir-ho ha dut a terme experincies sistemtiques de comparaci de colors per diversos observadors per poder definir un observador mitj. 

Aquestes experincies s'han interpretat en el quadre de la definici fsica de llums com ones electromagntiques que contenen longituds d'ona compreses entre aproximadament 400 i 700 nanmetres (milers de metres). Aquest interval correspon als diversos colors de l'arc iris entre el color violat i el vermell o, ms exactament, als colors de descomposici de la llum blanca pel prisma. Una longitud d'ona caracteritza doncs un color pur (una tonalitat en el model de color HSL mentre que la seva intensitat lluminosa caracteritza la seva lluminositat o valor. 

Per al fsic, tota nova superposici d'un nombre qualsevol de colors pur defineix un nou color diferent de tots els altres. El nostre cervell distingeix els colors a travs de receptors anomenats cons. Troba que hi ha a tot arreu tres tipus de cons, cosa que significa que un color es caracteritza per tres parmetres, les intensitats "mesurades" pels tres cons o nombres que se'n dedueixen directament. Es constata que aquest sistema cont menys colors subjectius que els colors objectius que hi ha a fsica (dos colors indiscernibles per l'ull hum poden ser diferents als aparells de fsica). D'alta banda, es pot construir una multitud de sistemes equivalents relacionats entre si per tres equacions. 

La CIE ha caracteritzat de manera precisa el sistema natural del senyal RGB (red/green/blue) que se sost en els colors corresponents als mxims de resposta de cadascun dels tipus de cons; en aquest punt ha demanat als observadors d'ajustar les intensitats que s'han de donar als tres colors perqu la superposici d'aquests reprodueixi un color donat. Aquest sistema s additiu conforme a les lleis de Grassmann segons les quals les caracterstiques d'una llum obtinguda superposant dues llums sn iguals a les sumes de les caracterstiques individuals. tot altre sistema dedut d'aquest per equacions de primer grau s tamb additiu.

s el cas de l'espai de color CIE 1931, que descriu de manera precisa la visi dels colors eliminant algunes mancances de RGB. XYZ es transformen en xyY, que reemplacen una descomposici en tres primaris per una descomposici en luminncia i crominncia. 

Aquest darrer ha originat una multitud de sistemes prctics en l'espai de color LAB que representa millor la percepci de diferncies de colors per no s additiu. 

 Vegeu tamb .
 Punt blanc;

Enllaos externs.
 http://www.cie.co.at/index_ie.html Lloc oficial de la CIE ;
 http://www.cie.co.at/main/publist.html Llista de publicacions i recomanacions de la CIE ;
 http://www.efg2.com/Lab/index.html Altres nombroses informacions sobre el color, les imatges ... ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363937" title="Esperpent" nonfiltered="1176" processed="1172" dbindex="141189">
L'Esperpent (del castell Esperpento) s un estil literari creat per Ramn Mara del Valle-Incln, i que es caracteritza per la deformaci grotesca de la realitat, al servei d'una implcita intenci crtica de la societat. Com va afirmar Valle-Incln en Llums de Bohmia (obra representativa de l'estil i on aquest s definit), "el sentit trgic de la vida espanyola noms pot oferir-se amb una esttica sistemticament deformada". Aquesta tcnica es va emprar tamb en la trilogia Dimarts de Carnaval i t els seus precedents en Quevedo i Francisco de Goya. Algunes de les seues caracterstiques sn:

All grotesc com forma d'expressi:

la degradaci dels personatges.

la degradaci dels personatges, reduts a mer signe o a ninots.

l'animalizaci o fusi de formes humanes i animals;

la literaturitzaci del llenguatge colloquial, freqentment investit de tot tipus d'intertextualitats.

l'abs del contrast;

la barreja de mn real i de malsons;

la distorsi de l'escena exterior;

La deformaci sistemtica de la realitat:

l'aparena de burla i caricatura de la realitat;

el significat profund, semi transparent, carregat de crtica i intenci satrica que constitueix l'autntica lli moral;

La presncia de la mort com personatge fonamental.


Aquesta tcnica teatral va fer de Valle-Incln un precedent cinematogrfic, a causa dels continus canvis d'escenari aix com a la profusi d'histries durant el desenvolupament de l'obra, que finalment acabaven per creuar-se.

El text que es considera fundacional sobre tema s l'escena XII de "Llums de Bohmia", on Max Estrella, el protagonista de l'obra, diu que "Els herois clssics reflectits en els espills cncaus donen l'Esperpent. El sentit trgic de la vida espanyola solament pot donar-se amb una esttica sistemticament deformada. (...) Les imatges ms belles en un espill cncau sn absurdes. (...) La deformaci deixa de ser-lo quan est subjecta a una matemtica perfecta. La meua esttica actual s transformar amb matemtica d'espill cncau les normes clssiques".Com es veu, la idea d'esperpent est associada a una percepci de l'autor sobre la barreja entre grandesa i grotesc que es considera prpia de la societat espanyola.

Una de les reflexions ms importants que planteja la creaci esperpntica s si es tracta d'una imatge deformada de la realitat, o si es tracta de la imatge fidel d'una realitat deforme.

Curiositats.
Aquest estil nou teatral va partir d'un fams bar situat en el madrileny "callejn del gato", situat darrere de Sol, aproximadament. Valle-Incln era un gran assidu al mateix, la caracterstica ms cridanera del qual  era la faana, on es trobaven uns espills cncaus i altres convexos que deformaven la figura de tot aquell que enfront d'ells es posara. A, que es va convertir en un entreteniment de l'poca, seria utilitzat per Valle-Incln com inspiraci.

La deformaci de la realitat b podia ser divertida, com de fet ho era per als transents, per podia convertir-se en quelcom ms: en un espill social, en una crtica, en una deformaci de la realitat exagerada, delcia per a un escriptor rebel com ho era Valle-Incln.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="363965" title="Asadabad (Afganistan)" nonfiltered="1177" processed="1173" dbindex="141190">
Asadabad o Asad Abad (Paixtu:        , Persa:         - Asad b d) s una ciutat d'Afghanistan,  capital de la provncia de Kunar, a la proximitat del riu Kunar i del seu afluent el P  . La ciutat tenia el 1979 uns 2000 habitants i el districte (318 km2) uns 29.000.

 Histria .

Aquesta vila amb el nom de K z  a a Sar y era el centre d'un districte rural dels paixtus, en front del Kafiristan, i protegit dels atacs dels kafirs per una fortalesa. El seu districte fou anomenat a partir del segle XVI com  a  n Sar y, que encara s el nom vernacular de la ciutat ( a a Sar y). El Kafiristan fou unit a l'Afganistan el 1896 i Asadabad que havia estat la base de penetraci, fou escollida com a capital de districte al lloc de Paad (o Paat) a uns 20 km  al sud-oest; va rebre llavors el nom d'Asadabad. El 1947 es va construir el mercat (restaurat el 1974); es van construir tambe edificis administratius i civils (un hospital i 3 escoles) i dos ponts un al Kunar (a Dad na a uns 10 km) i un a la desembocadura del P  . A la ciutat hi ha la nica gasolinera de la regi.

Vegeu tambe.
Encyclopedia Iranica: ASAD B D;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364003" title="George John Romanes" nonfiltered="1178" processed="1174" dbindex="141191">

George John Romanes (19 de maig de 1848 - 24 de maig de 1894). Naturalista i psicleg angls. Fundador de la psicologia comparada, basada en les similituds entre els processos cognitius humans i animals.

Fill d'un ministre escocs, Romanes va nixer a Kingston, Ontario. Als dos anys la seva famlia va tornar a Anglaterra, on va viure la resta de la seva vida. A la Universitat de Cambridge va estudiar medicina i psicologia.  All va conixer a Charles Darwin i a Thomas Henry Huxley, amb qui va mantenir una forta amistat.

 Publicacions .

Candid Examination of Theism (publicada bajo el seudnimo dePhysicus) (1878);
Animal Intelligence (1881);
The Scientific Evidences of organic evolution (1881);
Mental Evolution in Animals (1883);
Physiological Selection: An Additional Suggestion on the Origin of Species (1886) ;
Mental Evolution in Man (1888);
Aristotle as a Naturalist (1891);
Darwin and After Darwin (1892);
Nots on Religion (publicaci pstuma);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364007" title="Salvador Andreu i Grau" nonfiltered="1179" processed="1175" dbindex="141193">
Salvador Andreu i Grau (1841-1928) fou un farmacutic i filntrop catal. Doctor en Farmcia, fund uns laboratoris de productes farmacutics (Laboratoris del Doctor Andreu). Fou el creador d'unes pastilles per a la tos ("Pastilles del Doctor Andreu"), molt populars a la seva poca. Com a filntrop, fou el principal impulsor de la urbanitzaci de la muntanya del Tibidabo, aix com del Parc d'Atraccions del Tibidabo, fundat el 1899 com a "Tibidabo S.A.". President honorari dels co legis farmacutics de tota Espanya, Barcelona li rend homenatge donant-li el seu nom a la plaa del peu del Funicular del Tibidabo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364010" title="Tulayha" nonfiltered="1180" processed="1176" dbindex="141194">
 ulay a o  al a (en rab       o     ) fou un xeic dels Faq as, sub tribu dels Banu Asad, del segle VII.

El 625 Mahoma va atacar un pou de la tribu Banu Asad a Katan defensat per el xeic  ulay a, que estava planificant un atac a Medina, la qual estava afeblida desprs de la batalla d'Uhud.  ulay a va prendre part al setge de Medina en la batalla dita de la Fossa l'any 627.

Desprs de les lluites els Banu Asad van ser afectats per la fam i llavors  ulay a i els altres caps de la tribu van adoptar el islam (630). 

A la Rida (apostasia) del 632,  ulay a fou un dels principals, i ja abans de la mort de Mahoma s'havia autoproclamat profeta. Va aconseguir establir una aliana entre els Banu Asad, els Ghatafan i els Tayy a la que es van afegir part dels Abs i els Dhubyan o Fazara, per fou derrotat per Khalid ibn al-Walid a la batalla de Buzakha el 632.  ulay a va fugir i els Banu Asad van readoptar el islam. 

El mateix  ulay a va abraar desprs altre cop la religi islmica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364017" title="Sadaka ibn Mansur" nonfiltered="1181" processed="1177" dbindex="141195">
Sadaka ibn Mansur fou emir mazydida d'al-Hilla a cavall entre el segle XI i el XI.

Va succeir com emir al seu pare Mansur ibn Dubays el 1086. En la lluita entre el sult seljcida Muhammad ibn Malik Shah i el seu germ Barkiyaruk, va donar suport al primer i va ocupar Kufa (1101), Hit, Wasit, Bssora, i Takrit, i diverses tribus rabs del Iraq van quedar sota la seva influncia; se l'anomen llavors Malik al-Arab (Prncep dels Beduins). Sadaka fou un autentic bedu que va viure a la tenda fins el 1101 per desprs es va establir a al-Hilla

Un temps desprs es va girar en contra el sult Muhammad, per fou derrotat per aquest a al-Madain (1108) i va morir a la batalla; el va succeir el seu fill Dubays ibn Sadaka (Dubays II).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364018" title="Starla i les amazones de les joies" nonfiltered="1182" processed="1178" dbindex="141196">
Starla i les amazones de les joies (ttol original: Princess Gwenevere and the Jewel Riders) s una srie de televisi d'animaci (any de producci 1995, pas origen Estats Units). Cada episodi presenta aventures per a nens i nenes de 4 a 10 anys.

La srie narra les aventures de Starla, una princesa, que est encarregada de defensar el regne mgic d'Avalon de depravado Princesa Caluixa, una bruixa malvada. Esdevindr la cap de les amazones (Starla, Fallon i Tmara), que tenen la missi de recuperar i protegir les Joies Encantades d'en Merl, les pedres mgiques que duen les regnes del Reialme d'Avalon.

Personatges.

Starla: Princesa d'Avalon, filla de la reina Anya i del Rei Jared. Starla s la propietria de la Joia del Sol i un unicorn anomenat l'Estrella. ;

Caluixa: Germana de la Reina Anya i tieta de l'Starla. T intenci de fer-se seves les set Joies Encantades i convertir-la en reina d'Avalon. La propietria de la Joia Negra i un drac anomenat Grim.

Fallon: Propietria de la Joia de la Lluna.

Tmara: Propietria de la Joia del Cor.

Episodis.
(1-2) La recerca de la joia: Fent servir la Joia Negra, la Caluixa ha enviat en Merl als reialmes ocults del mn mgic. La Princesa Starla, per convertir-se en una Amazona de les Joies, haur d'assistir a la Cerimnia del Cercle de l'Amistat. ;

(3) La can de l'arc iris: Tot tocant una arpa que li han regalat en una fira d'artesans, la Tamara ha quedat atrapada en un encanteri. La msica la guia cap a la Cascada de l'Arc Iris, que s on ha retornat una de les Joies Encantades, precisament la Joia de l'Arc Iris - la maliciosa Caluixa, per, no li perd la pista.

(4) Els arbres transportadors no ballen: L'Starla i l'Estrella han descobert que els Arbres Transportadors, que serveixen per viatjar per la mgia, tamb s'han vist afectats per les malifetes de la Caluixa. Han quedat separades de les altres Amazones de les Joies i s'han desorientat - la mgia salvatge els ha fet una mala passada.

(5) El cim del mag: Mentre intentaven localitzar la Joia del Gel Ardent, l'Starla i en Drake s'han quedat atrapats en una muntanya molt antiga que s'anomena el Cim del Mag i hi han conegut un geni mgic. La Tmara i els seus animalons sn els nics que els poden rescatar, per la Caluixa no els ho posar gens fcil. ;

(6) Que qui plora el troll: Un troll que es dedica a proposar endevinalles ha convertit tots els nois de la Colla dels Llops en granotes. Tamb ha trobat una Joia Encantada, la Joia de la Rosa Nebulosa i s'ha vist afectat per la mgia salvatge. ;

(7) La princesa de les fades: Les amazones han conegut una fada que ha de tornar al Pas de les Fades per salvar els habitants del desgavell que hi est provocant la mgia salvatge. Les nostres herones hauran d'anar fins al Gran Desert, on hauran de descobrir la Joia de l'Estrella del Desert. ;

(8) Les terres ermes: L'Starla, la Fallon i la Tmara tenen la missi d'escortar una caravana de comerciants que va fins al Castell del Bosc Verd - a la caravana, a ms, hi van els pares de la Fallon. Per fer-ho han de travessar les temibles Terres Ermes, un lloc ple de perills que la malvada Caluixa no pensa desaprofitar.  ;

(9) Dola llar de la Joia del Cor: La Tmara ha d'anar a veure els seus pares a la granja d'animals per examinar una Guineu Prisma, una criatura mgica que han descobert no fa gaire. La Caluixa la segrestar i far servir les seves canons mgiques per endur-se tots els altres animals de la granja. ;

(10) Un amor fulminant: En Drake ha desclavat una espasa mgica d'un arbre en una fira d'artesans. L'espasa, que noms va darrere de les joies encantades, ha proms a en Drake que, a partir d'ara, totes les noies s'enamoraran bojament d'ell.

(11) Els camps dels somnis: L'Starla, que s'est avorrint molt en una festa, ha decidit anar-se'n als Camps dels Somnis, on resulta que hi ha una joia encantada. All, s'haur d'enfrontar a la Caluixa, que tamb ha anat a buscar la joia, en una batalla de somnis. ;

(12) La venjana de la Joia Negra: Mentre les Amazones de les Joies intenten localitzar l'ltima Joia Encantada per tornar la mgia a la Capsa d'en Merl, la Caluixa ha aconseguit entrar al Palau de Cristall amb la intenci d'apoderar-se de totes les altres joies. Si ho aconsegueix, les herones quedaran totalment indefenses. ;

(13) Cercle tancat: Les Amazones de les Joies, per recarregar la mgia de les Joies Encantades, les hauran de tornar al Cercle de l'Amistat, l'indret ms mgic d'Avalon. Desprs, hauran d'entrar en el mn de la mgia salvatge per trobar en Merl, una cosa molt perillosa - sobretot amb la poders Caluixa al darrere.

(14) Morgana: La bruixa Morgana ha fet tractes amb la Caluixa per poder tornar a fer servir la seva Pedra Negra. Ara, totes dues uniran les seves forces per lluitar contra les Amazones de les Joies, que acaben de descobrir que, amb les Joies del Bruixot, podrien tornar els poders a en Merl i ajudar-lo a tornar a casa. ;

(15) L'ombra: Fent servir un mapa que han trobat a la cabana d'en Merl, les Amazones han entrat en el mn de la mgia salvatge per localitzar les poderoses Jjoies del Bruixot. La Morgana ha parat una trampa a l'Starla i a la Fallon, per la Tmara coneixer l'Ombra, un unicorn mgic que l'ajudar a salvar les seves amigues. ;

(16) La febre de la moda: Avui s l'aniversari de la reina Anya i el rei Jared li vol comprar un vestit nou, per ha de ser una sorpresa. La missi secreta l'hi encomanar a l'Starla i a l'Estrella - aix ho aprofitar la Caluixa que, amb un vestit mgic, far caure la princesa en un encanteri. ;

(17) El mag de la Gardnia: Un gnom dels jardins mgics de la Gardnia, ha fet creure a les Amazones que s un dels grans mags del passat d'Avalon. Els arbusts en forma d'animal els converteix en criatuers de cristall, per a les nostres amigues els t un secret amagat - les ajudar a trobar la Joia Encantada abans que ho faci la Caluixa i la Morgana. ;

(18) La vall dels unicorns: Els unicorns, els animas ms mgics d'Avalon, estan en perill - la reina dels unicorns ha desaparegut i cal trobar-li un successor, que ha de ser un dels seus familiars. La Lluna, la filla de la reina, haur d'anar a un indret mgic a passar tot de proves, per esclar, haur de deixar la Fallon. ;

(19) El prncep del bosc;

(24) L'endevina: Les nostres amigues s'han trobat una endevina, acompanyada d'un gat molt misteris, que els ha llegit el futur. Segons aquesta dona, ben aviat el Palau de Cristall desapareixer i la Morgana ser la que governar Avalon - l'Starla no se'n sap avenir, i no est disposada a permetre que el dest li jugui aquesta mala passada. ;

(25) L'esperit d'Avalon: Les Amazones de les Joies hauran de viatjar fins al Cor d'Avalon per impedir que la profecia de la Joia de la Fortuna es faci realitat. All, l'Starla i l'Estrella arribaran a un llac mgic on es trobaran amb l'Esperit d'Avalon - els consells que rebr la nostra herona seran crucials per vncer la Caluixa i la Morgana. ;

(26) La joia nica: L'Starla i les altres Amazones de les Joies sn al centre de la Mgia Salvatge per plantar cara a la cruel Morgana i decidir qui ser la que, a partir d'ara, dominar la mgia d'Avalon. Aquest ltim enfrontament ser el que determinar el futur d'Avalon.

 Enllaos externs .
 STARLA I LES AMAZONES DE LES JOIES Televisi de Catalunya (TV3);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364020" title="Asadabad (Iran)" nonfiltered="1183" processed="1179" dbindex="141197">
Asadabad (rab Asadabadh) s una ciutat d'Iran, a la regi anomenada el Djabal a 54 km a l sud-oest d'Hamadan i a la vesant occidental dels Alwand Kuh. Es capital d'un bakhs o comtat de la provncia (sharestan) d'Hamadan. la seva poblaci al 1951 era de 7000 habitants 

Antiga estaci de caravanes de la ruta Ecbatana (desprs Hamadan)- Babilnia (desprs Bagdad). La ciutat ja es esmentada per Isidor de Carax com Adrapana. A la Taula de Peutinger se l'anomena Beltra.

A la rodalia hi va haver un establiment sassnida conegut en poca rab com Matbakh o Matabikh Kisra (Cuines de Cosroes) o com  Portic del cmbal  (Ayv n al- an ) i suposadament hi va viure Shah Mardan, fill de Cosroes II. Tamb s'esmenta la residncia dels reis sassnides a  zarm  do t prop d'Asad b d. 

La llegenda diu que va agafar el seu nom pel rei himiarita Asad ben  i'l-Sarw que va fer una campanya al districte. La ciutat estava propera al lloc assenyalat pels gegrafs com  ond   ( onv  ), probablement la Onoadas de la Taula de Peutinger. Fou una ciutat prospera (al menys fins als temps dels Il-khan), per la seva condici de estaci caravanera i no va intervenir en els afers poltics. Disposava de bons mercats i les seves terres donaven alta producci pel rec dels canals que aportaven ms aigua de la que es necessitava.

El 810/811 fou teatre d'una batalla entre els generals  Abd-al-Ra m n ibn Jabala Abn w  (al servei d'al-Amin) i her  u l-yam nayn (al servei de al-Mamun) aquest darrer fundador de la dinastia tahrida. El primer fou derrotat i mort i la provncia va passar a mans d'al-Mamun. Al segle XI fou disputada per la dinastia kurda dels Hasanwyhides entre faccions d'aquesta, i el 1023/1024 va passar al kakyida daylamita  Al  -al-dawla Mo ammad ibn Domanz  r, que va emetre moneda en aquest lloc el 1024/1025 i 1025/1026. El 1029 fou saquejada per bandes d'oghuz i daylamites que van arribar fins Hamadan.

El 1120 fou teatre d'una batalla entre el seljcida de Mossul, Djazira i Azerbaijan,  Masud ibn Muhammad (i el seu atabeg  Joy  Beg) i el sult seljcida Mahmud ibn Muhammad contra el que s'havia revoltat. Mahmud residia a Esfahan i el seu general Ak Sunkur al-Bursuki fou el que va obtenir la victria.

El segle XIX ja havia entrat en decadncia. Hi havia unes 200 cases algunes ocupades per famlies jueves. A ms del seu nom els viatgers europeus l'esmenten com Absadabadh, Saidabadh i Sahadabadh. 

Fou lloc de naixement de reformador i revolucionari Sayyed Jam l-al-d n Asad b d   Af  n  . Modernament fou declarada capital de comtat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364024" title="Sufyan al-Asamm" nonfiltered="1184" processed="1180" dbindex="141198">
Sufyan al-Asamm (nom complert Syfyan ibn al-Abrad al-Kalbi al-Asamm), fou un general del segle VII.

Va dirigir diverses campanyes contra els kharigites entre les quals les principals foren les del 697 i del 698. En aquesta darrera va aconseguir derrotar i matar al cap kharigite azraquita (o azrakita) Katari ibn al-Fudja'a.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364026" title="Jard d'hort" nonfiltered="1185" processed="1181" dbindex="141199">


Un jard d'hort s un jardinet o una part d'un jard on es practica l'agricultura de subsistncia, s a dir destinat al consum familiar. T doncs essencialment una funci utilitria, per al mateix temps aquest tipus de jardineria s un passatemps agradable i de vegades una passi. Aquest tipus de jard est sovint ordenat en taules.


Estructura de l'hort.


Es recomana sovint de descompondre l'hort en quatre parts iguals on es plantaran els diferents tipus amb llegums sobretot:

 les plantes d'arrels: patates, pastanagues, cols, coliflors, porros, carxofes, rave, raves negres, esprrecs, all, cebes, escalunyes.
    
 les plantes de fulla: enciam i xicoira, espinacs, plantes condimentries o fines herbes.
    
 les plantes de fruites o de llegums: tomquets, pebrots, carabassons, cucurbitcies, cogombres, cogombres petits, melons, psols, fesols blancs, vermells o verds, maduixeres.
    
 una rotaci de conreus preparats amb adob verd: mostassa, phacelia, alfals.

Tanmateix, per evitar una competncia entre les plantes del mateix gnere, ms val seguir les regles d'associacions de plantes companyes.

Cada any es canvien els conreus de parcella, el que permet no esgotar la terra conreant sempre les mateixes espcies al mateix lloc.

Es poden igualment plantar flors (com cosmos o clavell d'ndies (Tagetes patula) per exemple) pel plaer dels ulls per tamb per la seva capacitat per atreure certs pollinitzadors o rebutjar certs parsits.

Els arbres fruiters s'han de collocar al verger i no a l'hort per no fer massa ombra a les plantes de l'hort.

El conreu de llegums a major escala, amb l'objectiu de comercialitzar-los, s l'horticultura.

Jardins d'hort destacables.

 El potager du roi a Versalles, (Yvelines);
 El potager du chteau de la Roche-Guyon, (Val-d'Oise);
 Els jardins del chteau de Villandry, (Indre-et-Loire);
 El potager extraordinaire a la Mothe-Achard, (Vende);
 L'hort florit del castell de Saint-Jean-de-Beauregard, (Essonne);
 L'hort del parc floral de la Source, Orlans, (Loiret);
 L'hort del castell de La Bourdaisire a Montlouis-sur-Loire, (Indre-et-Loire);
 El Jard de Saint-Pierre-sur-Dives, (Calvados);
 El potager des oiseaux al 3r arrondissement de Pars;
 Els jardins d'hort del chteau-Dauphin, descrits per Montaigne, a Pontgibaud (Puy-de-Dme);


Vegeu tamb.

 Horticultura;
 Jard en quadrats;
 Verger;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364032" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1186" processed="1182" dbindex="141200">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disputaren 13 proves de lluita, totes elles en categoria masculina, dividint-se en sis categories de lluita grecoromana i set de lluita lliure. Aquestes ltimes es realitzaren entre els dies 30 de juliol i 1 d'agost i les de lluita grecoromana entre els dies 2 i 5 d'agost de 1928.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1928;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364035" title="Podr Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra" nonfiltered="1187" processed="1183" dbindex="141201">
Podr Tornar Enrere. El Tribut a Sopa de Cabra s un disc de 15 versions de Sopa de Cabra, a ms d'un tema propi, publicat el 2006 per Msica Global sota la direcci artstica del periodista musical Pep Blay. El CD inclou 15 versions fetes expressament en motiu del disc per grups d'mbit catal i estatal.

El disc rep el nom de l'ltima can que va interpretar Sopa de Cabra en el seu concert de comiat el 2001, i compta amb la participaci d'Amaral, Sidonie, Gossos, Pereza, Pastora, Lax'n'Busto, Sabor de Grcia, Ojos de Brujo, La Troba Kung-F, Gertrudis, Beth, Bunbury, Ken Zazpi, Casa Rusa, Roger Mas, Jofre Bardag, Pedro Javier Hermosilla i Shuarma (ex-Elefantes), a ms dels propis Sopa de Cabra.

Sopa de Cabra van tornar a gravar junts per primer cop des de la seva dissoluci per enregistrar "Seguirem somniant", el tema que tanca el disc, una can en homenatge al desaparegut ex-guitarrista del grup Joan "Ninyn" Cardona, amb msica de Josep Thi i lletra de Gerard Quintana.

Canons.

 Camins - Amaral;
 El far del Sud - Sidonie;
 Sota una estrella - Gossos;
 El sexo (que me hace feliz) - Pereza;
 Quan es faci fosc - Pastora;
 Els teus somnis - Lax'n'Busto;
 L'Empord - Sabor de Grcia amb La Troba Kung-F, Ojos de Brujo i Gertrudis;
 Podr tornar enrere - Beth;
 Vida (adaptaci de "Viure") - Bunbury;
 Instants del temps - Ken Zazpi;
 Si et va b - Casa Rusa;
 Hores bruixes - Roger Mas;
 Per no dir res - Jofre Bardag;
 El boig de la ciutat - Pedro Javier Hermosilla;
 Si et quedes amb mi - Shuarma;
 Seguirem somniant - Sopa de Cabra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364037" title="Jard de rector" nonfiltered="1188" processed="1184" dbindex="141202">


Un jard de rector era un jard tancat prop de l'esglsia i del presbiteri, amb vocaci abans de tot utilitari. Aquest jard que podia ser el d'un rector, d'un bisbe o d'una congregaci religiosa tenia per objectiu ocupar-se de la subsistncia d'algunes persones subministrant llegums i fruites, s doncs en s un jard d'hort, per tamb de flors, per guarnir l'altar, i possea tamb una vinya per al vi de missa, aix com algunes plantes medecinals.

Ha esdevingut un estil de jard del que la primera caracterstica s barrejar les flors i els llegums, i una gran varietat de plantes senzilles, tradicionals, no sofisticades, com les plantes condimentries. Distribut en quadrats, ms o menys rigorosos, s suavitzat per la barreja de les plantes perennes i anuals. No s'hi troben gespes, tret d'algun cop a mode de passeigs, delimitats per rivets vegetals. S'oposa a una evoluci que ha condut generalment a la separaci total de l'hort del jard d'esbarjo, relegant-lo a una cantonada allunyada, amagat sovint darrere una tanca.

La seva varietat en fa un lloc agradable pel descans i la meditaci. Es compon sovint de quatre parterres quadrats enmig dels quals s'hi troba un pou, o una bassa que atreu els ocells.


 Vegeu tamb .

 Jard d'hort;
 Jard en quadrats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364040" title="Boca de Hurgano" nonfiltered="1189" processed="1185" dbindex="141203">

Boca de Hurgano s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. Inclou els pobles de  Villafrea de la Reina, Los Espejos de la Reina, Barniedo de la Reina, Portilla de la Reina i Llanaves de la Reina.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364046" title="Burn" nonfiltered="1190" processed="1186" dbindex="141204">

Burn s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364051" title="Vangelis" nonfiltered="1192" processed="1187" dbindex="141206">


Vangelis (de nom real, Evangelos Papathanassiou) s un compositor i multiinstrumentista originari de Grcia, un dels ms destacats del corrent de la msica New Age (tamb anomenada msica ambient). Tot i que en els seus discos hi ha una gran varietat d'instruments (que sol tocar ell mateix), hi destaquen el piano i els sintetitzadors.

Sense haver estudiat ni solfeig ni haver rebut classes formals de msica, Vangelis s considerat com un virtus intrpret. Durant la seva carrera ha editat discos en solitari i material compost i interpretat amb d'altres artistes, com Jon Anderson (del grup Yes), a ms de compondre bandes sonores de pellcules i documentals. L'any 1981 compongu la banda sonora de la pellcula Carros de Foc, amb la qual guany un Oscar l'any segent; a ms, ha compost la banda sonora d'altres pellcules de gran xit, com Blade Runner (tamb de 1982) o  (1992).

Biografia.

Inicis.

Vangelis nasqu el 29 de mar de l'any 1943 a la ciutat grega de Volos, fill d'un pare pintor i d'una mare cantant. Aprengu a tocar el piano de manera autodidacta als 4 anys, i als 6 anys don el seu primer recital pblic. Cada vegada ms interessat en els instruments musicals electrnics, Vangelis fou un dels primers msics grecs a adquirir un orgue Hammond, i a principis dels anys 60 form el seu primer grup, Formynx. Ms endavant, juntament amb Lucas Sideras i el seu cos, el cantant Demis Roussos, form un nou grup, "Aphrodite's Child", amb el qual va conixer l'xit a escala mundial. Durant aquesta poca el grup va veure's obligat a exiliar-se a Londres i, posteriorment, a Pars, degut al cop d'estat de 1967, anomenat "el cop dels coronels". Durant la seva estada a la capital de l'estat francs, Aphrodite's Child aconsegu un contracte amb la discogrfica Phillips Records. 

Aphrodite's Child aconseguiren durant els anys segents diferents xits a tot el mn; tanmateix, durant les sessions d'enregistrament del disc 666 - The Apocalypse of John, les tensions a dintre del grup van portar a la seva dissoluci, de manera que aquest va ser el seu ltim lbum de material nou. No obstant aix, Vangelis i Demis Roussos collaborarien posteriorment en diverses ocasions. 

Primers treballs.

Durant la seva estada al grup Aphrodite's Child, Vangelis va editar diversos treballs en solitari, entre ells la msica de diversos documentals del director francs Frdric Rossif; un d'ells, L'Apocalypse des Animaux, enregistrat el 1970 i publicat el 1973, mostra el seu eclecticisme musical en l's d'una gran varietat d'instruments. En els seus segents discos, Vangelis va fer un s creixent dels sintetitzadors i seqenciadors; Earth (1973) encara arrossega part de les influncies del seu anterior grup, "Aphrodite's Child", per Heaven and Hell (1974) -ja enregistrat als seus estudis Nemo, de Londres- mostra primeres pinzellades de la seva evoluci musical. En aquest disc hi particip el cantant Jon Anderson, del grup musical Yes; Anderson i Vangelis collaborarien posteriorment en una srie de discos als anys 80.

Treballs posteriors com Albedo 0.39 o Spiral, que combinen seccions molt percussives i passatges tranquils i relaxants, tingueren molt bona acollida; fins i tot l'astrnom Carl Sagan utilitz diversos temes dels discos de Vangelis com a sintonia del seu program adocumental "Cosmos". "Hymne" i "L'Enfant" (extrets del disc L'Opra Sauvage, banda sonora d'un altre documental de Frdric Rossif, de 1979) sn dos dels temes ms representatius de l'estil de Vangelis.

Chariots of Fire: El triomf definitiu.

Durant els anys 80, Vangelis va compondre msica per a diverses bandes sonores, moltes de les quals 
contenen el material ms caracterstic i exits del compositor. L'any 1981 Vangelis compongu la banda sonora de la pellcula anglesa Carros de Foc, treball pel qual va rebre un Oscar l'any segent; a ms, el tema titular fou editat en format senzill i coron les llistes americanes el 1982. Tanmateix, uns anys desprs de la publicaci d'aquest disc, el msic grec Stavros Logarides demand a Vangelis, acusant-lo de plagi: segons ell, les quatre primeres notes de la melodia del tema "Titles" de "Chariots of Fire" havien estat copiades d'una can seva anomenada "City of Violets" i publicada el 1976; el judici se celebr el 1987 i dur dues setmanes. Si b va comprovar-se que la seqncia inicial de les dues canons era idntica, es descobr que Vangelis ja havia compost un altre tema el 1970 (encara com a membre dels Aphrodite's Child) amb la mateixa seqncia i, per tant, els papers s'invertiren: finalment Vangelis guany el plet i pogu rebre una indemnitzaci.

A ms de "Chariots of Fire", Vangelis realitz la msica d'altres pellcules, com   Missing (1982), Blade Runner (1982), el film japons 
Antarctica (1983) i The Bounty (1984); a ms, el tema "L'Enfant" fou incls a la banda sonora de la pellcula "L'any que vam viure perillosament" (1982), de Peter Weir.

A ms d'aquestes collaboracions cinematogrfiques, Vangelis va editar nombrs material durant aquest perode: discos en solitari -See you later, 1980; Soil Festivities (1984), Mask (1985), Invisible Connections, Direct (1988) o la recopilaci Themes, de 1989-, discos amb Jon Anderson -Short Stories, The Friends of Mr. Caro, Private Collection i Page of Life-, msica per a ballets i collaboracions amb artistes grecs com Irene Papas.

Esdeveniments posteriors.

Durant els anys 90 Vangelis edit diversos lbums com The City, Voices (on tornava a fer servir cantants), Oceanic (un dels seus discos ms relaxants) o El Greco, inspirat en l'obra del pintor renaixentista originari de Creta. A ms, compongu el 1992 la banda sonora de la pellcula The Conquest of Paradise, un altra obra de Ridley Scott, dedicada al 500 aniversari del descobriment d'Amrica per part de Cristfor Colom.

D'altres llanaments inclouen l'obra orquestral Mythodea (2001) i la banda sonora de la pellcula Alexander, tamb de Ridley Scott, a ms de la composici de la pea de clausura dels jocs Olmpics de Sydney. El 2007 edit una edici en triple CD de la banda sonora de "Blade Runner" per commemorar el seu 25 aniversari, a ms d'una nova banda sonora, de la pellcula grega "El Greco".

Fonts i enllaos externs.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, S.A., 1995.
 La seva pgina web oficial;
 Histria de Vangelis;
 Entrevista amb Vangelis;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364052" title="Escelidoteri" nonfiltered="1193" processed="1188" dbindex="141207">

 
 
L'escelidoteri (Scelidotherium), fou un xenartre prehistric del grup dels peresosos gegants del Plistoc inferior.

Les primeres descripcions van ser realitzades per Charles Darwin a la Baha Blanca, Amrica del Sud en el viatge en el Beagle. Vessant-se en els cranis vrtebres i costelles Richard Owen el va classificar com un animal pesat de marxa lenta. Poseia un cap relativament petit i amb grans urpes.

Descobriments posterior han aconseguit reconstruir per complet l'animal i determinar la seva enorme mida comparamble amb Mylodon.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364054" title="Crmenes" nonfiltered="1194" processed="1189" dbindex="141208">

Crmenes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364056" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1195" processed="1190" dbindex="141209">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren onze proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina. Les proves es realitzaren entre els dies 4 i 11 d'agost de 1928.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1928;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364059" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Vuit amb timoner" nonfiltered="1196" processed="1191" dbindex="141210">

El vuit amb timoner va ser una de les proves de rem dels Jocs Olmpics de Pars del 1900.  Es va disputar entre el 25 i el 26 d'agost de 1900, amb la participaci de 46 remers, repartits en cinc embarcacions en representaci de 5 nacions.  

Medallistes.



Resultats.

Semifinals.
Les dues primeres embarcacions de cada semifinal passa a la final. Amb tot, com a la segona semifinal sols finalitza la cursa una sola embarcaci, el tercer classificat de la primera semifinal passa a la final. Aix fa que dels cinc participants a les semifinals l'nic que no es classifica per a la final s el que no finalitza la cursa. 

Semifinal 1.



Semifinal 2.


DNF: no finalitza la cursa

Final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".  Accs: 26 de febrer de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364065" title="La Ercina" nonfiltered="1197" processed="1192" dbindex="141211">

La Ercina s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364076" title="Maraa" nonfiltered="1198" processed="1193" dbindex="141212">

Maraa s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental i s enclavat en el Parc Nacional dels Pics d'Europa. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364078" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1199" processed="1194" dbindex="141213">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. 

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1928;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364080" title="Asaf Khan" nonfiltered="1200" processed="1195" dbindex="141214">

Abu l-Hasan Asaf (Persa:                  ) fou el segon fill d'Itimad al-Dawla Ghiyath al-Din, que era wakil-i kul de l'emperador mogul Djahangir. Era el germ (gran) de la princesa Nur Djahan.

Nur Djahan es va casar amb Djahangir el 1611 i llavors l'emperador el va nomenar khan-saman i li va donar el ttol d'Itikad Khan. A l'any segent la seva filla Ardjmand Banu Begam Mumtaz Mahal es va casar amb el prncep mogul Kurram (el futur Shah Djahan) i en aquesta ocasi va rebre el ttol d'Asaf Khan. El 1614 va arribar al rang de dhat de 6000 i suwar un dels ms alts de l'administraci. El 1616 se li va confiar la custodia del prncep Khusraw, el fill gran de Djahangir, que estava presoner.  

El 1623 fou nomenat governador (subadar) de Bengala. Asaf Khan va restar indiferent quan el general Mahabat Khan, enemic de Nur Djahan i d'Itimad al-Dawla Ghiyath al-Din, revoltat contra Djahangir, s va apoderar de la persona del emperador a la vora del riu Jhelum (1626), amb la fugida de Nur Djahan a Atak i la seva posterior captura (planejada) per les forces de Mahabat Khan, que s'havia proclamat emperador a Kabul, fins a la derrota final d'aquest al cap de poc ms de tres mesos. Tot i aix va conservar la seva influncia a travs de la seva germana i filla, i va ser nomenat governador del Panjab amb seu a Lahore el mateix 1626 i va rebre el rang de wakil.

Va donar la notcia de la mort de Djahangir a Kurram que era al Dcan i va contribuir a la seva elevaci al tron. Esperant la seva arribada va proclamar diplomticament a Dawar Bakhsh (l'altra fill de Djahangir) com a padshah a Bhimbar i va fer empresonar a la seva germana Nur Djahan que donava suport als drets del prncep Shahryar (Nur Djahan era la seva sogre ja que Shariyar estava casat amb una filla de Nur d'un primer matrimoni amb Sher Afghan) al que va derrotar en una batalla prop de Lahore.

Per aquestos serveis va rebre de Djahan Shah el ttol de Yamin al-Dawla i el rang de dhat de 9000, suwar, do-aspa sih-aspa i el crrec de wakil.

El 1631/1632 va dirigir l'exrcit que va lluitar contra Muhammad Adil Shah de Bijapur, per va fracassar en el setge a la ciutat (1632) i va comenar a perdre el favor de l'emperador.

Va morir el 12 de juny de 1641. La  seva tomba es a Shahdara al complex de la tomba de Shah Djahan a l'oest del mausoleu de Djahangir. 

 Galeria .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364081" title="Teoria crtica" nonfiltered="1201" processed="1196" dbindex="141215">
Es denomina Teoria crtica a les teories del conjunt de pensadors de diferents disciplines associades a l'Escola de Frankfurt: Theodor W. Adorno, Walter Benjamin, Max Horkheimer, Herbert Marcuse, Jrgen Habermas, Oskar Negt o Hermen Schweppenhuser, entre d'altres.




Histria.
La teoria crtica ser la resposta crtica a la Teoria de la Comunicaci desenvolupada des dels anys 20 per l'Escola sociolgica de Chicago, les teories de la qual s'engloben dintre del funcionalisme.

L'Institut per a la Investigaci Social que estava afiliat a la Universitat de Frankfurt va ser fundat l'any 1923. El financer jueu Felix J. Weil ser el creador del projecte ja que va veure necessari un centre d'estudis avanats que analitzara la societat del moment des d'un punt de vista marxista.

Els autors de la primera generaci de l'Escola de Frankfurt articulen un projecte crtic, intentant desenvolupar un marxisme heterodox i psicoanaltic. No ser un marxisme obsessionat amb l'economia, sin que es pretn desenvolupar una srie de teories preocupades pels problemes socials, com la desigualtat de classes i no sols des del punt de vista sociolgic, sin tamb filosfic.

L'institut haur d'exiliar-se en 1933 amb l'arribada del nazisme al poder a Alemanya. Desprs de recrrer diverses ciutats (Ginebra, Pars, Londres), l'institut s'installar a Nova York fins l'any 1950 que es tornar de nou a Frankfurt.

El paradigma crtic.
Des de les primeres generacions de l'Escola de Frankfurt als anys 30 i 40, amb Adorno i Horkheimer al capdavant, la Teoria Crtica qestiona els pilars bsics del funcionalisme. La crtica principal s l's de la cincia positivista en l'estudi de les cincies socials. Aquesta crtica es fonamenta en qu s impossible tractar la societat (o la comunicaci) com un objecte vist des de fora, qualsevol observador no deixa d'sser un subjecte social, subjectiu doncs. La pretensi objectivitzadora del positivisme, segons la Teoria Crtica, implica una relaci autoritria entre l'objecte estudiat i qui l'estudia, s a dir, entre la societat (objecte, passiu) i el subjecte (actiu). La societat s objecte de manipulaci.

Contrriament al funcionalisme, que estudia la comunicaci des d'un punt de vista institucional, l'Escola de Frankfurt pensa la comunicaci des d'un punt de vista social. Per a a, s indispensable la implicaci de teoria i prctica social, en altres paraules, dur la teoria a la prctica. Es postula amb el principi de negativitat: all que existeix no hauria d'existir. Posteriorment Marcuse als anys 60 ho reformula amb el concepte del Gran no, el Gran rebuig. La idea s que des del punt de vista social, la realitat hauria d'sser transformada.

El paradigma crtic es completa amb la crtica utpica, que consisteix en una reivindicaci de l'impossible, l'impossible dins d'una realitat determinada. Anar ms enll de la realitat, cercar l'impossible dins d'eixa realitat s doncs imprescindible.

La crtica de la crtica.
La visi d'Adorno i Horkheimer plasmada en la seua Dialctica de l'Illuminisme ha estat titulada per autors com Habermas d'elitista. Es tracta d'un discurs de dalt a baix, de "nosaltres" i "d'ells", provocat per deixar de banda la potencialitat comunicativa de la vida quotidiana. Habermas veu en aquestes posicions d'Adorno i Horkheimer i fins i tot en el concepte de doble distanciament de Marcuse un toc autodefensiu, escptic, que esdev elitista entorn a expressions comunicatives no afectades per les indstries culturals, com ara la cultura popular.

Referncies.
  Antonio Mndez Rubio, Perspectivas sobre comunicacin y sociedad. Universitat de Valncia, 2004.
Critical theory entrada a l'Enciclopdia de Filosofia de Stanford (en angls);

Vegeu tamb.
 Escola de Frankfurt;
 Teoria funcionalista;
 Theodor W. Adorno;
 Walter Benjamin;
 Max Horkheimer;
 Herbert Marcuse;
 Jrgen Habermas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364083" title="Oseja de Sajambre" nonfiltered="1202" processed="1197" dbindex="141216">

Oseja de Sajambre s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental i en formen part els pobles de Po, Vierdes, Ribota de Sajambre i Soto de Sajambre. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364088" title="Portaobjectes" nonfiltered="1203" processed="1198" dbindex="141217">

Un portaobjectes s una placa de vidre rectangular de 76x26mm on es dipositen les mostres del microscopi, poden ser de diferents tipus: tallats, polits, esmerilats i excavats, sn d un sol s i han d estar molt nets, ja que una mica de brutcia fa que la mostra no es pugi observar b.
S han de neteixar amb una dissoluci del 50% d alcohol ter, en el cas que no neteixi aix, llavors amb una dissoluci d alcohol sulfric amb una distribuci de 99 a 1. 

Vegeu tamb cobreobjectes








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364089" title="Posada de Valden" nonfiltered="1204" processed="1199" dbindex="141218">

Posada de Valden s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental i inclou les pedanies de Santa Marina de Valden, Can, Los Llanos de Valden, Cordianes, Prada de Valden, Soto de Valden i Caldevilla.. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364091" title="Prioro" nonfiltered="1205" processed="1200" dbindex="141219">

Prioro s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364092" title="Puebla de Lillo" nonfiltered="1206" processed="1201" dbindex="141220">

Puebla de Lillo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364094" title="Cobreobjectes" nonfiltered="1207" processed="1202" dbindex="141221">

Un cobreobjectes s un vidre molt prim quadrat o rectangular de 20x20 o 20x40mm i molt frgil, s utilitza per cobrir les preparacions (es posa sobre la mostra que est sobre el portaobjectes) i per qu no s embrutin els objectius i per protegir les preparacions permanents de la pols, la humitat, els parsits... 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364098" title="Reyero" nonfiltered="1208" processed="1203" dbindex="141222">

Reyero s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364101" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1209" processed="1204" dbindex="141223">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 2 i 10 d'agost de 1928.

Comits participants.
Participaren un total de 245 remers d'un total de 19 comits diferents:

  Alemanya (23);
  (2);
  (9);
  (1);
  (21);
  Canad (11);
  (10);
  (26);
  Frana (26);
  Hongria (6);
 
  Itlia (26);
  (6);
  (5);
  (21);
  (14);
  (23);
  Sud-frica (1);
  (13);
  (1);
 

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1928;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364105" title="Riao" nonfiltered="1210" processed="1205" dbindex="141224">

Riao s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. La seva histria recent est marcada per la polmica construcci de l'embassament de Riao, que va inundar l'antic enclavament del poble i set poblets ms de la vall de Riao.

Demografia.



 Personatges illustres .
 Imanol Arias, actor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364107" title="Maymun ibn Kays al-Asha" nonfiltered="1211" processed="1206" dbindex="141225">
Maymun ibn Kays al-Asha (abans de 570-desprs de 625) fou un destacat poeta rab cristi nascut i  mort a Durna, al oasi de Manfuha (al sud de Ryad), que era cec per una malaltia.

Va estudiar a Hira i com a mercader va viatjar a diversos pasos per al quedar-se cec va haver de viure dels seus panegrics i va estar amb Ilyas ibn Kabisa d'Hira (mort el 611) amb Kays ibn Makidarab al Hadramaut, amb el xeic de Djaww, Hawdha ibn Ali, a la Yamana, i amb el xeic Shayban ibn Thalaba de la tribu dels Kays ibn Thalaba. Va jugar un cert paper la batalla de Dhu Kar (605) i en la substituci dels triomfadors de la batalla recuperant la influncia persa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364108" title="Audmetre" nonfiltered="1212" processed="1207" dbindex="141226">
L'audmetre, tamb anomenat People meter (mesurador de persones en angls) s un aparell que es connecta a la televisi i mesura automticament l'audincia de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estadstiques.

L'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ning pot oferir-se voluntriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estadsticament significatiu de persones. Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, per poden aconseguir premis per part de l'empresa, com electrodomstics, per no aparells de televisi ja que a alteraria la mesura.

Histria.
L'audmetre va ser inventat en 1936 per Robert F. Elder i Louis Woodruff, ambds professors de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts d'Estats Units. En un primer moment, la funci  d'aquest era realitzar mesures del nombre d'aparells de rdio encesos i registrar l'emissora que sintonitzaven. A ms, estava connectat al dial de la rdio i gravava en un rotllo de paper les dades obtingudes.

La primera empresa en dedicar-se a aquest sistema de mesura va ser Nielsen, als anys 40. Els tcnics de l'empresa recollien diriament els rotllos de paper per estudiar-los i substituir-los per uns nous. Ms endavant, es van substituir els rotllos de paper per pellcules de 16mm, la qual cosa simplificava el fet de reposar-les i redua les despeses econmiques de forma considerable. A ms a ms, els mateixos usuaris de l'audmetre podien reposar-les.

A partir dels anys 50 l'audmetre es va consolidar com un mesurador d'audincies a la televisi. Des d'aquell moment s'ha dedicat quasi amb exclusivitat a ella i ha guanyat en precisi. L'empresa Nielsen va arribar a desenvolupar al voltant de 200 models, dels quals tan sols 24 van ser finalment operatius. 

Ats que tots aquests necessitaven una gran collaboraci per part de l'usuari, ja en 1957 Nielsen va buscar idees per disminuir a amb un audmetre amb forma de coix que s'activava cada vegada que alg s'asseia damunt d'ell. Els problemes d'aquest model de seguida es feren palesos, ja que moltes vegades, quan la gent emprava el coix, no estava veient la televisi. A Frana s'han emprat audmetres fotoelctrics que detecten qualsevol moviment en l'habitaci, incls si l'individu estava o no mirant l'aparell de televisi. Models pareguts a l'anterior van ser desenvolupats novament per Nielsen, incorporant infrarojos i videocmeres en lloc de cllules fotoelctriques, la qual cosa va conduir a nombroses protestes per la consegent falta d'intimitat, per tant es van retirar els models. 

En els ltims anys s'ha creat un programari per a precisar la informaci i un altre per acompanyar la informaci d'un suport visual. Tamb es va crear Plan TV que acumula la informaci sobre els espais publicitaris per a fer la planificaci de campanyes publicitries i saber quina s la franja horria on ms conv emetre l'anunci.

Caracterstiques generals.
L'aparell audmetre s semblant a un aparell de TDT que controla l's de la televisi i de tots els equips auxiliars vdeo, ordinador, ) L'audmetre registra diriament els canvis, emmagatzema la informaci a travs d'un mdem (permet emmagatzemar informaci fins tres dies) i finalment envia les dades a la central al final del dia a travs d'una trucada de telfon muda.

Quan s'installa un audmetre es canvia el comandament a distncia normal per un altre amb lletres que corresponen a cada membre de la famlia, per poder identificar-se. El comandament tamb t botons per a valorar el que s'est veient en cada moment.

Totes les vivendes on s'installa l'audmetre han de tenir necessriament una televisi i com a mxim poden tenir-ne 8.

Cada any es renova la quarta part d'audmetres i per a incrementar la participaci la gent que en t un acumula punts que es canvien per regals quan acaben els quatre anys.

La mesura.
L'audmetre est organitzat a partir de diversos parmetres: els llars es consideren agrupacions de persones que viuen juntes. Aquestes persones es divideixen en tres tipologies d'individus: la mestressa, el cap de famlia i els convidats de ms de quatre anys (les persones de menys de 4 anys no computen).

La mostra est organitzada a partir de diferents parmetres:

 La provncia i l'mbit rural o urb;
 Parmetres demogrfics (edat de la mestressa, idioma de la llar, );
 Parmetres relacionats amb l'equipament (nombre de televisions, vdeo, s del comandament a distncia, );

A partir d'aquests parmetres es fa la mesura i s'aconsegueix el resultat de la mesura final de totes les llars. En la mesura trobem: l'audincia de cada quart d'hora, l'audincia de cada programa, l'audincia d'un espot, la corba d'audincia, conixer el share de cada franja, 







Capacitats actuals.

Els audmetres originals per a  televisi tan sols eren capaos d'amidar el nombre de llars que es connectaven a un canal de televisi, la qual cosa ha estat superada amb l'audmetre individual, capa de contar el nombre d'espectadors. Aquest model possex un comandament a distncia en el que cada membre de la famlia t assignat un nombre. D'aquesta manera l'audmetre coneix en cada moment els membres de la famlia que estan davant del televisor. Els botons sobrants del comandament poden ser utilitzats per visites que no en tinguen assignat cap altre. 

Ms enll de l'audmetre individual, hi ha altres models prototpics que no van arribar a estandarditzar-se a causa de la seva complexitat. Un audmetre provat solament a territori sus formulava preguntes a l'espectador mentre aquest veia la televisi. Un model nord-americ incloa un lector de codis de barres per conixer els productes que els individus compraven al llarg del dia. 

L'audmetre actual ha evolucionat tant que permet emmagatzemar gran quantitat de dades en un petit disc dur, per la qual cosa, els talls d'electricitat no afecten a la recollecta de dades, que sol ser diria i es realitza al final de la jornada de forma automtica i a travs de la lnia telefnica. Aquestes dades inclouen el canvi de canals, els temps de connexi, els individus identificats amb les seves caracterstiques personals com sexe i edat, o la utilitzaci de video i altres perifrics.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364109" title="Valdelugueros" nonfiltered="1213" processed="1208" dbindex="141227">

Valdelugueros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364112" title="Al-Ashara al-Mubashshara" nonfiltered="1214" processed="1209" dbindex="141228">
Al-Ashara al-Mubashshara (els Deu al que es va prometre el Parads), s una llista rab que assenyala els deu personatges als que el Profeta Mahoma va prometre el Parads. Tot i que les llistes no sn exactes, la ms corrent dona aquestos noms:

Abu Bakr;
Omar (Umar);
Uthman;
Al ibn Abi Tlib;
Talha;
Al-Zubayr;
Abd al-Rahman ibn Abi;
Sad ibn Abi Wakkas.
Said ibn Zayd;
Abu Ubayda ibn al-Djarrah;

En algunes llistes el darrer no hi es i el primer lloc l'ocupa el propi Mahoma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364113" title="Valdepilago" nonfiltered="1215" processed="1210" dbindex="141229">

Valdepilago s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364115" title="Biofarmcia" nonfiltered="1216" processed="1211" dbindex="141230">

La biofarmcia s la cincia farmacutica que estudia la biodisponibilitat dels frmacs en les seues formes farmacutiques i la manera d'assolir el seu estat ptim mitjanant l'estudi de les interaccions frmac-forma farmacutica-substrat biolgic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364120" title="Abu l-Hasan al-Ashari" nonfiltered="1217" processed="1212" dbindex="141231">
Abu l-Hasan Al-Ashari (nom complert Abu l-Hasan Ali ibn Ismail Al-Ashari) (mort a Bagdad el 935/936) fou un teleg rab fundador de l'escola teolgica ortodoxa Ashariyya. 

Va adoptar les seves creences el 912/913. Les seves doctrines sn considerades properes a les doctrines hanbalites (de Ahmad ibn Hanbal) ja que igual que aquestes els seus arguments depenen de la interpretaci de l'alcor i de la tradici. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364123" title="La Vecilla" nonfiltered="1218" processed="1213" dbindex="141232">

La Vecilla  s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364124" title="Sant Juli del Fou" nonfiltered="1219" processed="1214" dbindex="141233">



Sant Juli del Fou s una parrquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Valls Oriental (Baix Montseny), actualment envoltada per una urbanitzaci que porta el seu nom. T el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Origen.

El topnim es troba document per primera vegada sota el nom d'Alfozi l'any 941. El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l'esglsia de Sant Juli. Fins el 1822, la parrquia de Sant Juli d'Alfou va pertnyer a la Batllia de Vilamajor.

Edifici.
L'esglsia s una construcci del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX. La portalada s'obre a ponent, i est datada l'any 1643 amb una capalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta. La volta de la nau s lleugerament apuntada. 

El presbiteri cobert amb ogives que s'uneixen a la clau formant una creu. Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

Campanar.

El campanar s de planta rectangular acaba amb grossos merlets i est rematat amb punxa de pirmide. Actualment noms t una campana.

Vegeu tamb.
Batllia de Vilamajor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364125" title="Vegaquemada" nonfiltered="1220" processed="1215" dbindex="141234">

Vegaquemada  s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364128" title="Montaa Occidental" nonfiltered="1221" processed="1216" dbindex="141235">
Montaa Occidental s una comarca situada al nord i nordoest de la provncia de Lle, que limita amb Astries. Compte amb 2166,7 km2 de superfcie, que sn el 13,9 del total provincial, i comprn 16 municipis. Tamb s coneguda com la Montaa de Luna. 
 Geografia . 
En aquest apartat, destaca en en gran manera la presncia de la Serralada Cantbrica, els seus diferents subgrups muntanys i el naixement de rius provincials. Per aquesta presncia, cal dividir en el seu estudi geogrfic de la Comarca en 3 parts: 
Zona que aboca les seves aiges al Sil. ;
Vall del Riu Omaa. ;
Altes Valls de Luna, Bernesga i Torio ;
Demografia. 
El 1.991, la Poblaci comarcal era de 38.439 habitants, que eren un 7,38% del total provincial. La Comarca, ha estat exposada a intensos corrents d'emigraci, afavorides per les dures condicions de vida, l'allament i les escasses perspectives de futur. Algunes zones, amb l'arribada de la mineria del carb van sofrir un auge demogrfic, que amb l'arribada de la crisi del carb, van comenar a perdre habitants. A causa de la gran migraci, la comarca tenia en els 90, una poblaci similar a la dels anys 20, si b en algunes zones com Villablino o La Robla la tendncia no ha estat tan traumtica i tenen poblacions elevades en ambds casos respecte del total comarcal. 
Comarques Tradicionals. 

Babia;
Luna;
Omaa;
Laciana;
Valle de Gordn;
La Tercia del Camino;
Alba (Lle);
Valle de Fenar;

Municipis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364130" title="Crmenes" nonfiltered="1222" processed="1217" dbindex="141236">

Crmenes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364131" title="Herford" nonfiltered="1223" processed="1218" dbindex="141237">

Herford s una ciutat mitjana situada a l'estat federat alemany de Rin del Nord - Westflia, la capital del districte rural homnim. L empori vell de la Lliga Hansetica forma, juntament amb Bielefeld i Gtersloh, un rea metropolitana important del pas.

Geografia.
Situaci geogrfica.

La ciutat s situat en el Ravensberger Hgelland (el paisatge dels pujols de Ravensberg) entre les muntanyes de la Serra de Wiehen al nord i del bosc de Teutoburg al sud. El lloc ms elevat s el Dornberg (240 m) al barri de Schwarzenmoor. El lloc menys elevat s situat a la vall de la Werre (56 m) al barri de Falkendiek. El riu Aa conflueix amb la Werre que travessa la ciutat del sud al nord al nord del centre de la ciutat.

Municipalitats venes.
Herford s limtrof d'Enger i Hiddenhausen a l'oest , de Lhne i Vlotho al nord, de Bad Salzuflen (districte de Lippe) a l'est i de la districte urb de Bielefeld al sud.

 Divisi de la ciutat .
Des de 1969 la ciutat consisteix en els barris segents. El nombre d'habitants indicat prov del despatx de declaraci de domicili de la ciutat d'Herford datant del 31 de desembre de 2007.


El punt Herford-ciutat fet referncia a la ciutat principal com ella existia fins al 31 de desembre de 1968. Consisteix en el centre de la ciutat.

El centre de la ciutat s per damunt de tot el centre histric de la ciutat que es trobava dins de les fortificacions. Consisteix en el barri ms antic Radewig aix com lAltstadt (ciutat vella) i en la Neustadt (ciutat nova). Tots tres barris del centre de la ciutat eren una vegada independents i tenien les seves prpies alcaldies.

Histria. 

Fundaci de la ciutat.

A causa del seu lloguer benfic i militarment important, la ciutat d'Herford va provenir cap a l'any de 789 (segons la Vita Waltgeri) de l agrupament de tres granges (Adonhusa, Herifurth i Libbere). Alguns anys ms tard, la comunitat de canongesses d'Herford ha estat fundada. A l any de 823, l emperador Llus I el Piets la prenia sota la seva protecci personal i poc temps desprs, una colnia de venedors provenia. El 833 Herford va rebre els drets del mercat, de l'encunyaci de moneda i de la concessi. Els Liudolfings en particular eren vinculat a la ciutat: L'esposa de Enric I, Matilde, va ser elevada aqu, en 973 Ot I el Gran reafirmava els drets del mercat i de la concessi; amb aquest privilegi de mercat, Herford pertanyia als primers mercats d'Alemanya. El 1011 l'abadessa Godesdiu va fundar fora de les portes de la ciutat el monestir sobre el mont com a instituci d'educaci de les filles de la noblesa baixa.

Del segle XII al XV.

Herford era un centre clerical i intellectual durant l'Edat Mitjana. Era tamb en aquell temps que era una de les ciutats ms fortificades a Alemanya posat en compte les seves cinc portes de ciutat i les seves 14 torres.  Formaven part dels 3,5 quilmetres de fortificaci amb una muralla que era envoltada dels rius Werre, Aa i el fossat urb (Stadtgraben en alemany). La Bowerre (omplerta entretant) marca el traat primigeni de la Werre mentre que la Werre d'avui feien part de la fortificaci. Quan la fortificaci no eren ms necessari el 1765, els materials van ser subhastats. Avui, el Stadtwall (muralla urbana en catal), un cam del qual el majoria s reservat als vianants i ciclistes, envolta el centre de la ciutat a la mateixa lloc. 

Durant l'poca dels Hohenstaufen Herford es va fer una ciutat lliure d'Imperi (el 1147, reafirmat per Frederic I de Hohenstaufen el 1152); uns emperadors ulteriors van reafirmar drets diversos de la ciutat i del monestir. 

Fins el 1634 la Neustadt (ciutat nova) era indpedante i tenia el seu propi alcalde al costat del de lAltstadt (ciutat vella). Els lmits exteriors de l'estat medieval d'Herford tanmateix continuaven sent els lmits de la ciutat d'Herford fins el 1969. 
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364132" title="Temporada 1972-73 de l'NBA" nonfiltered="1224" processed="1219" dbindex="141238">

La temporada 1972-73 de l'NBA fou la 27 en la histria de l'NBA. New York Knicks fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-1.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Dave Cowens (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Bob McAdoo (Buffalo Braves);

 Entrenador de l'any;
  Tom Heinsohn (Boston Celtics);

 Primer quintet de la temporada;
John Havlicek, Boston Celtics;
Nate Archibald, Kansas City-Omaha Kings;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Spencer Haywood, Seattle SuperSonics;
Jerry West, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Rick Barry, Golden State Warriors;
Elvin Hayes, Baltimore Bullets;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Walt Frazier, New York Knicks;
Pete Maravich, Atlanta Hawks;

 Millor quintet de rookies;
Dwight Davis, Cleveland Cavaliers;
Bob McAdoo, Buffalo Braves;
Fred Boyd, Philadelphia 76ers;
Jim Price, Los Angeles Lakers;
Lloyd Neal, Portland Trail Blazers;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, New York Knicks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Wilt Chamberlain, Los Angeles Lakers;
Jerry West, Los Angeles Lakers;
Walt Frazier, New York Knicks;

 Segon quintet defensiu;
Paul Silas, Phoenix Suns;
Nate Thurmond, Golden State Warriors;
Don Chaney, Boston Celtics;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Mike Riordan, Baltimore Bullets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1973;
 Playoffs de l'NBA del 1973;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364136" title="Carrocera" nonfiltered="1225" processed="1220" dbindex="141239">

Carrocera s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. Comprn les localitats de:

Benllera;
Carrocera;
Cuevas de Viayo;
Piedrasecha;
Otero de las Dueas;
Viayo;
Santiago de las Villas;

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364138" title="Abu Musa Al-Ashari" nonfiltered="1226" processed="1221" dbindex="141240">
Abu Musa Al-Ashari (nom complert Abu Musa ibn Kays al-Ashari) (Iemen 614- La Meca (?) vers 662) fou un company del Profeta Mahoma i general i governador musulm.

De molt jove va emigrar amb la seva famlia i membres de la tribu ashar i es va unir a Mahoma a Khaybar quan Mahoma feia una expedici contra els jueus d'aquest oasi (628), i se li van sotmetre. El 630 va participar a la batalla d'Hunayn. El 631 fou enviat al Iemen junt amb Muadh ibn Djabal, per difondre el islam, i fou delegat (de fet governador) de Mahoma i desprs d'Abu Bakr a la regi.

El 738 fou nomenat per Umar com a governador de Bssora en substituci de al-Mughira ibn Shuba. A Bssora va organitzar la conquesta del Khuzestan (638 a 642). Al-Ahwaz fou ocupada el 638, per les fortaleses de la regi van presentar resistncia, i de vegades eren conquerides i desprs perdudes. El 642 fou ocupada Shushtar (Tustar o Shustar) la segona capital i ja el pas es pogu donat per dominat. A partir del 639 i fins el 641 va ajudar tamb a Iyad ibn Ghanm a la conquesta de Mesopotmia. El 642/643 fou nomenat governador de Kufa a petici dels mateixos habitants, per al cap d'uns mesos el va reenviar a Bssora, i a Kufa fou nomenat al-Mughira ibn Shuba. La seva presncia s'assenyala a la batalla de Nihawand (642) i a la conquesta de Dinawar, Kumm, Kashan i altres ciutats del Iran.

El 643/644 va derrotar a una coalici de tribus kurdes reagrupades a Bayrudh al Khuzestan, que tenien el suport de la poblaci local. Els que van sobreviure es van refugiar a Bayrudh que fou assetjada i conquerida. Fou acusat d'un mal repartiment del bot i es va haver de justificar davant el califa. El 644 va avanar cap al Fars ajudant al conqueridor Uthman ibn Abi l-As. 

El 647 les seves tropes es van amotinar i les queixes contra els seus abusos van continuar. Una delegaci de ciutadans de Bssora va anar a Medina el 650 i Uthman va decidir cessar-lo com a governador i el va substituir per Abd Allah ibn Amir.

El 654 els habitants de Kufa van expulsar al seu governador Said ibn al-As i van reclamar el nomenament de Abu Musa, que fou concedit ja que era el governador al moment de l'assassinat d'Uthman. Va donar suport llavors a Al ben Abi-Tlib i fou un dels pocs governadors que van conservar el crrec. No obstant va restar neutral al primer conflicte amb xa, Talha i al-Zubayr. Per aix els habitants de Kufa el van expulsar de la ciutat quan van poder i tamb el califa Al el va destituir mitjanant una carta amb fortes acusacions, encara que desprs el va perdonar.

Fou un dels dos arbitres nomenats desprs de la batalla de Siffin (657) per resoldre el conflicte entre Al i Muawiya. El seu arbitratge no va afavorir a Al. Abu Musa va anar llavors a la Meca per quan Muawiya va enviar a Busr ibn Abi Artat a ocupar les ciutats santes (660) va tenir por d'una revenja (ja que encara que no va donar ra a Al, s'havia oposat al nomenament de Muawiya com a califa) i va fugir. Busr el va fer cridar i li va donar seguretats. 

Desprs deixa de ser esmentat i la data de la seva mort no es coneix amb exactitud (entre 661 i 672, per la ms probable s el 662).

 Bibliografia .
L. Caetani, Chronografia Islamica, i Annali.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364144" title="Comarca de Luna" nonfiltered="1227" processed="1222" dbindex="141241">

Comarca de Luna s una subcomarca tradicional de la Montaa Occidental, a la provncia de Lle (Comunitat autnoma de Castella i Lle. Limita amb Astries (al nord); les comarques tradicionals de Babia i Omaa (a l'oest); amb les comarques tradicionals de Gordn, Los Argellos i Alba (a l'est); i les Terres d'Ords (al sud). 
Municipis. 
La Comarca tradicional est formada pels municipis de: 
Carrocera ;
Los Barrios de Luna ;
Sena de Luna ;
Soto y Amo ;
Etimologia. 
El nom de Luna se suposa d'origen prerom, de l'poca dels asturs, habitants originaris d'aquestes terres, per la qual cosa suposa un significat diferent al satllit terrestre, amb el qual es relaciona per homofonisme. 
Hidrologia. 
El riu Luna recorre la zona de nord-oest a sud-est, i s el qual dna nom a la comarca. La part central de la comarca va ser inundada per la realitzaci d'un pant en els anys 1950-60, pel que la comarca tradicional es troba dividida en dues parts. 
Varietat lingstica. 
En la comarca es mant encara, en major o menor mesura conservat, una varietat lingstica del lleons coneguda com parla de Luna o pachuezu. D'entre les seves caracterstiques, destaca la palatalitzaci de la l- i -ll- llatines en l'allfon africat sord anominat che vaqueira (la representaci del qual s'ha realitzat tradicionalment amb les grafies ts). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364146" title="Jrg Haider" nonfiltered="1228" processed="1223" dbindex="141242">

Jrg Haider (Bad Goisern, 26 de gener de 1950 - Klagenfurt, Carntia, 11 d'octubre de 2008) va ser un poltic austrac, primer lder del Partit de la Llibertat d'ustria (FP, Freiheitliche Partei sterreichs, entre 1986 i 2000) i desprs, des de 2005 fins a la seva mort, lider del partit Uni pel futur (una escisi del FP).
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364150" title="Los Barrios de Luna" nonfiltered="1229" processed="1224" dbindex="141243">

Los Barrios de Luna s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364154" title="Entente Sportive de Stif" nonfiltered="1230" processed="1225" dbindex="141244">

L'Entente Sportive de Stif (ES Stif, en rab          ) s un club de futbol algeri de la ciutat de Stif.

 Histria .
El club va ser fundat el 1958 per Ali Benaouda i Ali Layass. El club s'ha anomenat:
Entente Sportive de Stif (ESS) de 1958 a 1977;
Entente Ptroliers de Stif (EPS) de 1977 a 1984;
Entente Plasticiens de Stif (EPS) 1984 a 1988;
Entente Sportive de Stif (ESS) de 1988 a avui;

Els primers colors del club foren el verd i el blanc, canviant posteriorment al negre i blanc.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 3;
1968, 1987, 2007;

Copa algeriana de futbol: 6;
1963, 1964, 1967, 1968, 1980, 1989;

Copa de Campions africana de futbol: 1;
1988;

Lliga de Campions arbiga de futbol: 2;
2007, 2008 ;

Copa afro-asitica de futbol: 1;
1989;

Enllaos externs.
  Web oficial;
  Stif futbol;
  Web en rab;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364156" title="Temporada 1973-74 de l'NBA" nonfiltered="1231" processed="1226" dbindex="141245">

La temporada 1973-74 de l'NBA fou la 28 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Milwaukee Bucks per 4-3.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Milwaukee Bucks);

 Rookie de l'any;
  Ernie DiGregorio (Buffalo Braves);

 Entrenador de l'any;
  Ray Scott (Detroit Pistons);

 Primer quintet de la temporada;
Walt Frazier, New York Knicks;
Rick Barry, Golden State Warriors;
Gail Goodrich, Los Angeles Lakers;
John Havlicek, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;

 Segon quintet de la temporada;
Spencer Haywood, Seattle SuperSonics;
Elvin Hayes, Baltimore Bullets;
Bob McAdoo, Buffalo Braves;
Dave Bing, Detroit Pistons;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;

 Millor quintet de rookies;
Ernie DiGregorio, Buffalo Braves;
Nick Weatherspoon, Capital Bullets;
Mike Bantom, Phoenix Suns;
John Brown, Atlanta Hawks;
Ron Behagen, Kansas City-Omaha Kings;

 Primer quintet defensiu;
Dave DeBusschere, New York Knicks;
John Havlicek, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Walt Frazier, New York Knicks (empat);
Jerry Sloan, Chicago Bulls (empat);

 Segon quintet defensiu;
Elvin Hayes, Capital Bullets;
Bob Love, Chicago Bulls;
Don Chaney, Boston Celtics;
Nate Thurmond, Golden State Warriors;
Dick Van Arsdale, Phoenix Suns (empat);
Jim Price, Los Angeles Lakers (empat);

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1974;
 Playoffs de l'NBA del 1974;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364159" title="Sena de Luna" nonfiltered="1232" processed="1227" dbindex="141246">

Sena de Luna s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. Limita al nord amb el Concejo de Lena (Principat d'Astries); al sud Los Barrios de Luna i Riello; a l'est amb Villamann i La Pola de Gordn; i a l'oest amb San Emiliano. Comprn les pedanies de:

Abelgas de Luna;
Aralla de Luna;
Caldas de Luna;
Pobladura de Luna;
Rabanal de Luna;
Robledo de Caldas;
Vega de Robledo;

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364160" title="Temporada 1974-75 de l'NBA" nonfiltered="1233" processed="1228" dbindex="141247">

La temporada 1974-75 de l'NBA fou la 29 en la histria de l'NBA. Golden State Warriors fou el campi desprs de guanyar a Washington Bullets per 4-0.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bob McAdoo (Buffalo Braves);

 Rookie de l'any;
  Jamaal Wilkes (Golden State Warriors);

 Entrenador de l'any;
  Phil Johnson (Kansas City-Omaha Kings);

 Primer quintet de la temporada;
Nate Archibald, Kansas City-Omaha Kings;
Walt Frazier, New York Knicks;
Elvin Hayes, Washington Bullets;
Rick Barry, Golden State Warriors;
Bob McAdoo, Buffalo Braves;

 Segon quintet de la temporada;
John Havlicek, Boston Celtics;
Spencer Haywood, Seattle SuperSonics;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Phil Chenier, Washington Bullets;
Jo Jo White, Boston Celtics;

 Millor quintet de rookies;
Scott Wedman, Kansas City-Omaha Kings;
Tommy Burleson, Seattle SuperSonics;
Jamaal Wilkes, Golden State Warriors;
Brian Winters, Los Angeles Lakers;
John Drew, Atlanta Hawks;

 Primer quintet defensiu;
Paul Silas, Phoenix Suns;
John Havlicek, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Milwaukee Bucks;
Walt Frazier, New York Knicks;
Jerry Sloan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Elvin Hayes, Capital Bullets;
Bob Love, Chicago Bulls;
Don Chaney, Boston Celtics;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1975;
 Playoffs de l'NBA del 1975;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364163" title="CITES" nonfiltered="1234" processed="1229" dbindex="141248">
El CITES (de l'angls Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora, tractat sobre comer internacional d'espcies salvatges de fauna i flora en perill) s un acord internacional entre governs amb la finalitat d'assegurar que el comer internacional d'animals i plantes no n'amenaa la supervivncia. Actualment (octubre 2008) ofereix diferents nivells de protecci a ms de 30.000 espcies, subespcies i poblacions.

El CITES va sorgir d'una resoluci adoptada el 1963 per membres de la IUCN; el seu text fou acordat per representants de 80 pasos el 3 de mar de 1973 a Washington DC, i es va comenar a aplicar l'1 de juliol de 1975. A octubre de 2008, t 173 membres. L'afiliaci al tractat s voluntria; els estats membres que s'hi afilien estat obligats a respectar-lo, per no s cap llei, sin que fa la funci de marc legal que cada estat ha de respectar adaptant-hi les seves lleis.

Les espcies cobertes pel CITES es detallen en tres apndixs, segons el grau de protecci que necessiten:
Apndix I: inclou espcies en perill d'extinci, el comer de les quals noms est perms en circumstncies excepcionals;
Apndix II: inclou espcies que no estan necessriament amenaades, per el comer de les quals cal controlar per tal d'evitar activitats incompatibles amb la seva supervivncia;
Apndix III: inclou espcies que estan protegides almenys a un pas, el qual ha demanat ajuda a altres membres del CITES per a controlar-ne el comer.

Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc web del CITES ;
 Apndixs I, II i III del CITES ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364165" title="Union Sportive de la Medina d'Annaba" nonfiltered="1235" processed="1230" dbindex="141249">

La Union Sportive de la Medina d'Annaba (USM Annaba, en rab                    ) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Annaba.

Enllaos externs.
Web del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364167" title="Omaa" nonfiltered="1236" processed="1231" dbindex="141250">
Omaa s una comarca histrica de la Provncia de Lle, a la comunitat autnoma de Castella-Lle. Es tracta d'una comarca histrica sense reconeixement administratiu (l'nica comarca reconeguda administrativament en Castella-Lle s el Bierzo), dintre la comarca de Montaa Occidental. La capital histrica de la comarca s Murias de Paredes. 
Lmits. 
Limita amb les comarques lleoneses de: Babia al nord, Laciana al nord-oest, la Comarca de Luna al nordest i a l'est; al sud amb Ords i La Cepeda; i a l'oest amb El Bierzo. 
Municipis. 
Aquesta formada pels municipis de la conca del riu Omaa, que sn els segents:
 Soto y Amo a la part occidental.
 Murias de Paredes.
 Riello.
 Santa Mara de Ords.
 Las Omaas.
 Valdesamario.

Etimologia. 
El topnim, tradicionalment s'ha considerat que provens del nom que els romans van donar als habitants d'aquesta zona: "homus manium" (home du), per la seva duresa i resistncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364170" title="Michael Lwy" nonfiltered="1237" processed="1232" dbindex="141251">
Michael Lwy (So Paulo, Brasil, 1938) s un dels principals investigadors sobre el marxisme llatinoameric a escala mundial. 

Installat a Pars, on s director d investigacions en el Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), ha escrit nombrosos llibres, entre els quals destaquen La Pense de Che Guevara (1970); Les marxistes et la question nationale, 1848-1914: tudes et textes (1974), amb Claudine Weill i Georges Haupt; Rdemption et utopie : Le judaisme libertaire en Europe centrale (1988), i La Guerre des Dieux. Religion et politique en Amrique latine (1998). Michael Lwy redacta el 2001, amb Joel Kovel, el Manifeste cosocialiste, origen del Manifeste cosocialiste international. Ja ha estat tradut a ms de vint idiomes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364176" title="Francesc Triola i Torres" nonfiltered="1238" processed="1233" dbindex="141252">
Francesc Triola Torrres (Ripoll, 1960) periodista i director general de COMRdio, ha treballat a Rdio Ripoll, Rdio Olot, Cadena 13, RNE, TVE i ETB; a la COM va dirigir el programa TotsxTots fins l any 2007. Ha rebut la Menci Honorfica de l Institut Catal de Drets Humans per a la divulgaci i defensa dels drets fonamentals, el Premi Comunicaci i Benestar Social 2000 de l Ajuntament de Barcelona, el Premi Joan Alsina de Drets Humans atorgat per ASOPXI i premi Joan Pallars a Mitjans de comunicaci per la divulgaci social.  Ha estat membre de la Junta de Govern del Collegi de Periodistes de Catalunya i deg en funcions fins a les eleccions del 2006. En l actual mandat a COMRdio ha posat en marxa el primer canal dedicat als nouvinguts en OM.

 Enllaos externs.

Collegi de Periodistes de Catalunya;
COM Rdio;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364199" title="Jard histric" nonfiltered="1239" processed="1234" dbindex="141253">
La Carta de Florncia proposa una definici dels jardins histrics: Una composici arquitectural i vegetal que, des del punt de vista de la histria o de l'art, presenta un inters pblic. Aquesta definici s til ja que la confusi s freqent entre jard antic, jard a l'antiga i jard histric. Les preguntes sn mltiples:

Que s el que constitueix el valor patrimonial d'un jard? Quin s el seu valor d's? Qu testimonia? Com avaluar-ne la historicitat?

I abans de tot, aquests jardins histrics, han de continuar proveint l'atmosfera que els s prpia de qui els recorri.


La classificaci.

A Frana, un jard s classificat com a monument histric quan s considerat important de conservar-lo en el patrimoni nacional pels records que s'hi relacionen o pel seu valor artstic.

Per s un monument histric viu, format de plantes, d'arbusts i d'arbres que creixen, espesseixen, decauen, desapareixen. Pot haver estat deixat a l'abandonament pel seu propietari, una tempesta el pot haver destrossat. s necessari d'avaluar a intervals regulars si aquest jard presenta encara, o pot presentar desprs de restauraci, les qualitats que han estat l'origen de la seva classificaci.


El control.

 L'article 24 de la Carta de Florncia insisteix en la qualificaci de les persones que garanteixen el control dels jardins histrics: Reconeix doncs que una pedagogia apropiada garanteix la formaci d'aquestes persones, ja es tracti d'historiadors, d'arquitectes, de paisatgistes, de jardiners, de botnics. Sense oblidar els mestres d'obra que sn els escollits locals per a qui una formaci cultural i tcnica sembla indispensable.
    
 Les restauracions no han de ser empreses ms que en cas de sinistre o b gesti i manteniment mal realitzats, quan els vestigis i la documentaci siguin suficients. Les condicions mediambientals d'existncia del jard han de correspondre encara a les de la seva poca de creaci.

Quan hom es proposa de reconstituir un jard desaparegut, no el podr fer reconixer jard histric. La Carta de Florncia, al seu article 17 s molt clara sobre aquest punt: Quan un jard ha desaparegut totalment o no es posseeixen ms que elements conjecturals dels seus estats successius, no es podria intentar una restituci de la noci de jard histric. L'obra que s'inspiraria en aquest cas en formes tradicionals sobre l'emplaament d'un antic jard o on cap jard no hauria existit prviament, aixecaria llavors nocions d'evocaci o de creaci, excloent tota qualificaci de jard histric.

Referncies.

 chartre de Florence 1982;
 sminaire Barbirey (Jean-Marie Vincent. Marie-Christine Labourdette);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364202" title="Ashariyya" nonfiltered="1240" processed="1235" dbindex="141254">
La Ashariyya s l'escola teolgica que segueix els ensenyament de Abu l-Hasan al-Ashari.

Va establir les seves idees vers el 913 i en les dues segents dcades va reunir un gran nombre de deixebles que foren la base del seu moviment. Fou atacada pels mutazalites i per altres grups ortodoxos com els hanbalites, hanafites i els maturidites, per tot i els atacs va esdevenir l'escola ortodoxa dominant al mon rab musulm i potser al Khurasan (Prsia) sovint cooperant amb els xafites. Van patir persecuci sota els buwyhides per van obtenir el favor dels seljcides i van obtenir l'hegemonia. La reacci hanbalita de Ibn Taymiyya (mort 1327) fou de poc abast. A partir del segle XVI, desprs de al-Sanusi (mort 1490) els gran xeics telegs ja no es consideren con ashariyyes, sin eclectics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364209" title="Estanislau Vilajosana i Guil" nonfiltered="1241" processed="1236" dbindex="141255">
Estanislau Vilajosana i Guil (Manresa, 1913) s un pintor paisatgista catal.

Estudi a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa. Deixeble d'Evarist Basiana. Director de l'Acadmia Vilajosana. Ha collaborat en la promoci d'iniciatives culturals. Celebrar ms de vint-i-cinc exposicions individuals. Es autor conjuntament amb A.P. Pujol del mural sobre la batalla del Bruch que hi ha a l'escala de l'Ajuntament de Manresa. Fundador de la Llibreria Smbol a l'any 1966.

Bibliografia.
 Art a Manresa segles XIX i XX - de Joan Vilar i Llach. 1983;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364212" title="Murias de Paredes" nonfiltered="1242" processed="1237" dbindex="141256">

Murias de Paredes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental i est format pels municipis de: 
Barrio de la Puente ;
Los Bayos;
Fasgar ;
Lazado ;
Montrondo;
Posada de Omaa ;
Rodicol;
Sabugo;
Senra;
Torrecillo ;
Vegapujn;
Villabandn ;
Villanueva de Omaa;
Vivero ;
Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364213" title="Pipeta Pasteur" nonfiltered="1243" processed="1238" dbindex="141257">

Les pipetes Pasteur sn uns instruments usats en els laboratoris qumics i s utilitzen per transferir petites quantitats de lquids. En general sn tubs de vidre cnics a un punt estret, i equipats amb un xumet a la part superior (el qual pot anar integrat directament a la pipeta) serveixen per dispensar lquids gota a gota, tamb s molt usat per separar el srum del plasma. Les pipetes Pasteur es poden rentar i reutilitzar indefinidament.

 Vegeu tamb .
 Pipeta;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364215" title="Riello" nonfiltered="1244" processed="1239" dbindex="141258">

Riello s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.



 Pedanies .

Andarraso;
Ariego de Abajo;
Ariego de Arriba;
Arienza;
Bonella;
Campo la Lomba;
El Castillo;
Castro la Lomba;
Ceide;
Cirujales;
Cornombre;
Curuea;
Folloso;
Garuea;
Guisatecha;
Inicio;
Manzaneda de omaa;
Marzan;
Oman;
La Omauela;
Orrios;
Oterico;
Pandorado;
Riello;
Robledo de Omaa;
Rosales;
Salce;
Santibaez de Arienza;
Santibaez de la Lomba;
Socil;
Sosas del Cumbral;
Trascastro de Luna;
La Urz;
Valbueno;
Vegarienza;
La Velilla;
Villadepan;
Villar de Omaa;
Villarn de Riello;
Villaverde de Omaa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364217" title="Recombinaci gentica" nonfiltered="1245" processed="1240" dbindex="141259">
La recombinaci gentica s el procs pel qual una cadena de material gentic (habitualment ADN, per tamb pot ser ARN) s fragmentat i posteriorment unit a una molcula d'ADN diferent. En els eucariotes, la recombinaci sol tenir lloc durant la meiosi en forma de creuament cromosmic entre dos cromosomes aparellats. Aquest procs fa que la descendncia tingui unes combinacions de gens diferents a les dels seus pares, i pot produir nous allels quimrics. En biologia evolutiva, es creu que aquesta redistribuci de gens presenta molts avantatges, incloent-hi el fet que permet que els organismes amb reproducci sexual evitin el trinquet de Muller.

En biologia molecular, "recombinaci" tamb pot referir-se a una recombinaci artificial i expressa de fragments dispars d'ADN, sovint d'organismes diferents, creant el que rep el nom d'ADN recombinant.

Uns enzims anomenats recombinases catalitzen les reaccions naturals de recombinaci. RecA, la recombinasa que es troba en E. coli, s la que repara ruptures de cadenes dobles (DSBs). En els llevats i altres organismes eucariotes, calen dues recombinases per a reparar les DSBs. La protena RAD51 s necessria per la recombinaci mittica i meitica, i la protena DMC1 s especfica per la recombinaci meitica.

Fracci de recombinaci.
La fracci de recombinaci s la probabilitat que dos gens vagin a parar a gmetes diferents desprs de la meiosi, tenint en compte els processos de recombinaci. Dit de manera diferent, s la probabilitat de que hi hagi un encreuament entre dos gens o el grau de lligament que aquests tenen. Per a distancies curtes la fracci de recombinaci s directament proporcional a la distncia gentica. Per exemple una fracci de recombinaci de 0,02 correspon a una distncia gentica de 2 cM.

Aix no s sempre aix i depen de la regi del cromosoma que es consideri. La distncia gentica depen de la formaci d'entrecreuaments o quiasmes a la meiosi. Hi ha regions molt ms propenses a produir entrecreuaments que d'altres.
Per a grans distncies una fracci de recombinaci de 0,5 indica, b que els dos locus sn a cromosomes independents, b que els dos locus estan molt allunyats al mateix cromosoma, la relaci ser:



On W s en cM, w= distncia gentica, q= f de recombinaci.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364218" title="Valdesamario" nonfiltered="1246" processed="1241" dbindex="141260">

Valdesamario s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364220" title="Stanislas Champein" nonfiltered="1247" processed="1242" dbindex="141261">
Stanislas Champein (Marsella, 1753 - Pars, 1830) fou un compositor francs, que en llurs principis es dedic a la msica religiosa, abordant la composici dramtica per primera vegada el 1780, en estrenar al teatre del bosc de Bolonya l'pera en un acte Le soldat franais. Des del 1780 fins el 1817 don als teatres de Pars unes 36 peres que foren molt aplaudides, entre les que i destaquen Mina (1780) La Melomanie (1781), en un acte, la qual es conserv en repertori fins el 1827; Les dettes 1787, Le nouveau Don Quichotte (1789), en dos actes, la qual es represent prop de 600 nits seguides, i unes 15 partitures ms que restaren indites, entre elles lElectra, de Sfocles, traduda literalment en prosa, i que, malgrat acudir al mateix emperador, no assol veure representada. Arribat a la vellesa travess una situaci una situaci ratllant en la misria, doncs en aquells temps els drets d'autor eren insignificants i la revoluci li suprim la pensi que la monarquia li havia assignat, la qual no recobr fins l'imperi de Napole, qui li senyal 6.000 francs a l'any, els que ms tard tamb li suprim la restauraci, fins que la Societat d'Autors li conced la de 1.200 francs, que augment Martignac amb una altra petita subvenci que rebia amb crrec a la llista civil.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364222" title="Mouloudia Ouloum de Constantine" nonfiltered="1248" processed="1243" dbindex="141262">

El Mouloudia Ouloum de Constantine (MO Constantine, tamb anomenat Mouloudia Olympique de Constantine, en rab                        ) s un club de futbol algeri de la ciutat de Constantina.

El club va ser fundat l'any 1939 pel reformador Abd al Hamid Ben Badis. Els seus colors sn el blau i el blanc.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 1;
1991;

 Jugadors destacats .
  Rabah Gamouh;

Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats temporada 2007/2008;
Web del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364223" title="Abu Muhammad Madikarib ibn Kays al-Ashath" nonfiltered="1249" processed="1244" dbindex="141263">
Abu Muhammad Madikarib ibn Kays al-Ashath (nom complert Abu Muhammad Madikarib ibn Kays ibn Madikarib al-Ashath), tamb anomenat al-Ashadjdj (L'apunyalat) i Urf al-Nar (el trador, en dialecte d'Arbia del Sud) fou un cap dels Kinda d'Hadramaut, del clan d'al-Harith.

De jove va fer una expedici contra els Banu Murad que havien mort al seu pare, per fou fet presoner i va haver de pagar 3000 camells per la seva llibertat. El 631 va encapalar la delegaci dels kindites al Profeta oferint la submissi de part del poble, i es va pactar que la seva germana Kayla es casaria amb Mahoma, per aquest va morir (632) abans de l'arribada de la noia. Abu Muhammad es va revoltar amb el seu clan en el marc de la Rida (apostasia), i fou assetjat al castell de Nudjayr.

Desprs de rendir-se el califa Abu Bakr li va donar com esposa a la seva germana Umm Farwa o Kurayba (altres fonts diuen que aquest matrimoni ja es va celebrar el 631). Va lluitar a Sria i va perdre un ull a la batalla del Yarmuk. Desprs va participar a la conquesta d'Iraq i es va establir a Kufa. Es creu que va participar a l'expedici a l'Azerbaidjan del 646/647. El 657 va prendre part a la batalla de Siffin i va ser un dels que van pressionar per l'acceptaci de l'arbitratge i el nomenament d'Abu Musa al-Ashari com a rbitre. 

Va morir a Kufa en el govern de Hasan ibn Ali el 661.

 Bibliografia .
L. Caetani, Cronographia Islamica


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364224" title="Teclat de goma" nonfiltered="1250" processed="1245" dbindex="141264">

Teclat de goma s un teclat d'ordinador construt amb una varietat de tecles que semblen gomes d'esborrar o rectangles (com una caixa de xiclets).

Els fabricants aprecien el teclat de goma perqu ell s barat de produir, i molts dels primers ordinadors domstics (notablement el ZX Spectrum) i ordinadors porttils foren llanats amb ell. Tanmateix, els consumidors van recusar-lo amb una unanimitat gaireb igual, encara que no era tan desagradable de utilitzar amb el teclat de membrana. A partir de la meitat de la dcada de 1980, els teclats de goma han estat restringits principalment a electrnics de baix preu, com petit calculadores, PDAs barats i molts controls remots.

Enllaos externs.
 Ordinadors personals del passat ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364226" title="Escola d'Arts i Oficis de Manresa" nonfiltered="1251" processed="1246" dbindex="141265">
L'Escola d'Arts i Oficis de Manresa s una escola fundada a Manresa el 8 de gener de 1902 per l'alcalde Maurici Fius i Pal. Hi han estudiat nombrosos pintors clebres manresans. Primer tingu la seva seu al Co legi Sant Ignasi que ms tard, a l'any 1982, pass a l'antic co legi Infants de la carretera de Vic.

Histria.
El 9 de maig de 1902 s inaugurava oficialment l Escola d Arts i Oficis de Manresa. La seva creaci responia a la demanda, cada cop ms gran, de formaci de la classe obrera.
La inauguraci de l Escola va ser per a la ciutat de Manresa tot un esdeveniment. L alcalde Maurici Fius i Pal, reun el dia de la inauguraci personalitats del mn de la poltica, la cultura, l exrcit i l esglsia. Posteriorment l Escola rebria la visita del Rei d Espanya Alfons XIII.

La primera ubicaci de l Escola va ser a l antic Collegi de Sant Ignasi. All hi trobem les antigues aules de dibuix i el primer claustre de professors. En un principi era ms una escola d oficis que no pas d arts. El primer director del centre fou Fruits Verneda. 

Desprs de la Guerra civil espanyola l Escola reprengu la seva activitat al Grupo Escolar Generalsimo Franco. Alguns professors van ser depurats per motius ideolgics i l ensenyament es caracteritz per una gran migradesa de recursos. Va ser un perode durant el que les arts van quedar a segon terme darrera dels oficis.

L any 1982 l'escola passar a l antic Collegi dels Infants. Va ser l poca en que es comenaren a treballar els cursos i tallers monogrfics dedicats a vitrall, cermica, torn, gravat, serigrafia, dibuix, pintura, fotografia, taps...
Posteriorment esdevingu la separaci dels oficis i de les arts amb la nova definici de l Escola. Tamb arrib la ubicaci definitiva en l actual Capella de l antic Collegi dels Infants.

Artistes.
Professors i artistes importants que han cursat estudis a l'escola manresana:
Evarist Basiana i Arbiell;
Josep Mestres i Cabanes ;
Estanislau Vilajosana i Guil;
Josep Vila i Closes;
Llus Ur;
Maria Noguera ;
Antoni Sarri;
Ramon Salisi;

Enllaos externs.
Escola d'Arts i Oficis de Manresa



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364235" title="Famlia Champion" nonfiltered="1252" processed="1247" dbindex="141266">
La famlia Champion fou una saga de msics francesos que arrenca dels germans Nicolas i Jacques, que el 1521 formaven part de la capella de Carles V com a cantors; el primer deix un salm a sis veus que figura en dues colleccions publicades a Nuremberg, respectivament el 1542 i 1569. Thomas Champion, conegut com Mithou, que fou organista i professor d'espineta de Carles IX i Enric III; public Premier livre contenant soixante psaumes de David (Pars, 1561). Jacques Champion, fill de l'anterior i senyor de la Chapelle, heret un lloc que transmet al seu fill, dit tamb Jacques Champion de Chambonnires, que fou el ms important de la familia i el fundador de l'escola de pianistes i clavecinistes francesos. Era senyor de Chambonnires. Llurs coetanis feren grans elogis d'ell, especialment Huygens. Deix dos toms d'obres de msica de cambra, que figuren molt dignament en l'historia de la msica francesa, publicats ambds en l'any de la seva mort (1670).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364236" title="Flasc" nonfiltered="1253" processed="1248" dbindex="141267">

Un flasc s un recipient petit de coll ample, generalment de vidre (tot i que tamb poden ser de plstic) que serveix per contenir lquids. La seva forma pot ser molt variable tot i que el ms normal es que siguin cilndrics. A la industria cosmtica, poden adquirir formes extraordinries conferint una imatge excepcional al producte.

 Caracterstiques .
El tancament dels flascons poden adoptar diferent formes sent les ms habituals:
De rosca, el ms habitual, amb tap inviolable o no.
D'aerosol, molt com en perfumeria.

Hi ha flascons comptagotes els quals tenen un dispensador per administrar gotes una a una.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364242" title="Jos Antonio Camacho Alfaro" nonfiltered="1254" processed="1249" dbindex="141268">


Jos Antonio Camacho Alfaro (nascut a Cieza, Regi de Mrcia, el 8 de juny de 1955 s un ex-jugador i entrenador de futbol. Actualment entrena al CA Osasuna.

Biografia.

La seva trajectria com a futbolista va comenar a l'equip juvenil de l'Albacete Balompi, desprs d'haver estat rebutjat a les categories inferiors del Real Mrcia CF. A l'equip d'Albacete comen a jugar amb setze anys, situant-se com a extrem esquerre i siguent convocat per a la selecci espanyola juvenil per l'aleshores entrenador Hctor Rial. Les seves grans actuacions al dos equips juvenils, li van permetre debutar amb el primer equip de l'Albacete Balompi, i el posterior fitxatge pel Reial Madrid.

Camacho va comenar a jugar al Reial Madrid als divuit anys, jugant de lateral esquerre entre els anys 1973 i 1989 i disputant ms de 400 partits a Primera divisi, malgrat que una greu lesi al genoll el va apartar gaireb dos anys dels terrenys de joc. Tamb va jugar 81 partits amb la selecci espanyola, amb la que va debutar el 5 de febrer de 1975 davant Esccia. Va disputar dues Copes del Mn, al 1982 i al 1986. Camacho tamb jug a les Eurocopes de 1984 i 1988.

Desprs de la seva retirada com a jugador el 1989, Camacho va formar part de l'equip tcnic del Reial Madrid, entrenant posteriorment el Rayo Vallecano, el RCD Espanyol i el Sevilla FC. Entren tamb el Reial Madrid durant vint-i-dos dies el 1998 per degut a les males relacions amb la junta directiva, va deixar el club.

Camacho va substituir a Javier Clemente com a seleccionador de l'equip espanyol al setembre del 1998, desprs de la derrota d'Espanya contra Xipre a la classificaci per a l'Eurocopa del 2000.

Durant la seva etapa com a seleccionador va aconseguir bons resultats, dotant a la selecci d'un joc vists i arribant als quarts de final de la Copa del Mn de 2002 on van ser eliminats per la selecci amfitriona: Corea del Sud a un partit marcat per la polmica arbitral. Al finalitzar el torneig va renunciar a continuar al capdavant de la selecci, entrenant durant dues etapes al SL Benfica i durant uns mesos al Reial Madrid.

Va fitxar pel SL Benfica el 29 de novembre de 2002, en substituci de Jesualdo Ferreira, que va ser acomiadat pels mals resultats aconseguits per l'equip als inicis de la temporada. A la segona temporada al club de Lisboa, Camacho aconsegu la Copa de Portugal i ser sotscampi de lliga. 

La segent temporada Jos Antonio Camacho va tornar a entrenar el Reial Madrid, signant un contracte de dos anys, per substituir a Carlos Queiroz. Els mals resultats d'inicis de temporada i diversos desacords amb la junta directiva van fer que l'entrenador dimits, siguent reemplaat pel seu ajudant, Mariano Garca Remn.

A la temporada 2007-08 va tornar al Benfica, on va exercir alhora de director tcnic i d'entrenador. A mitja temporada, desprs d'una ratxa de mals resultats, va anunciar que deixaria l'entitat portuguesa.

Palmars.
Com a jugador.
9 Lligues espanyoles (1975, 1976, 1978, 1979, 1980, 1986, 1987, 1988, 1989);
4 Copes d'Espanya (1975, 1980, 1982, 1989);
2 Supercopes d'Espanya (1988, 1989);
1 Copa de la Lliga (1985);
2 Copes de la UEFA (1985, 1986);

Com a entrenador.
1 Copa de Portugal (2004);

Referncies.


Enllaos externs.

Fitxa del jugador amb la selecci ;
Fitxa del jugador a Primera Divisi - LFP ;
Biografia del jugador - Web oficial del Real Madrid CF ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364243" title="Louis Chancourtois" nonfiltered="1255" processed="1250" dbindex="141269">
Louis Chancourtois (1785 - 1824) fou un compositor francs. 

Ingress en el conservatori l'any IX de la Repblica, en el que va obtenir els primers premis de piano i harmonia. Se li deuen les peres: La ceinture magique, estrenada en el teatre Feydeau (1818); Charles XII (en tres actes), representada en el propi teatre el 1819; Le mariage difficile (1823), i La duchesse d'Alenon, en un acte, que fracass en l'Opra-Comique (1824).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364244" title="Christopher Eccleston" nonfiltered="1256" processed="1251" dbindex="141270">

Christopher Eccleston (Salford, Lancashire, Anglaterra, 16 de febrer de 1964) s un actor angls que fu de protagonista a la srie Doctor Who, juntament amb Billie Piper (Rose Tyler).

Educat a l'escola d'interpretaci "Central School of Speech and Drama", es don a conixer com a actor a la srie Let him have it, al 1991. Tamb ha participat en sries com Cracker (1993), que el va portar a la fama al Regne Unit.

s un actor reconegut a la televisi britnica, que ha estat dues vegades nominat com a millor actor en els premis BAFTA de la televisi i ha aconseguit el premi d'actor ms popular en els premis de la National Television Awards (Televisi Nacional) pel seu paper a la srie Doctor Who.

Desprs d'haver treballat a aquesta srie, ha fet d'actor de teatre al Old Vic theatre de Londres (2005)
 Filmografia .

 Televisi .

 Rdio i narraci .
 Room of Leaves (Frank) (1998);
 Pig Paradise (Jack) (1998);
 Some Fantastic Place (Narrador) (2001);
 Bayeux Tapestry (Harold) (2001);
 The Importance of Being Morrissey (Narrador) (2002);
 Iliad (Achilles) (2002);
 Cromwell - Warts and All (Narrador) (2003);
 Life Half Spent (Roger) (2004);
 Crossing the Dark Sea  (2005);
 Sacred Nation (Narrador) (2005);
 Born to be Different (Narrador) (2005);
 A Day in the Death of Joe Egg (Brian) (2005);
 E=mc  (Narrador) (2005);
 Dubai Dreams  (Narrador) (2005);
 Wanted: New Mum and Dad  (Narrador) (2005);
 Children in Need (Narrador) (2005);
 This Sceptred Isle (Varis Carcters) (2005);
 The 1970s: That Was The Decade That was (Narrador) (2006);
 The Devil's Christmas (Narrador) (2008);
 Teatre .
 A Streetcar Named Desire (Pablo Gonzallez) (1988)- teatre: Bristol Old Vic;
 Woyzeck (Woyzeck) - teatre: Birmingham Rep;
 The Wonder - Gate Theatre;
 Dona Rosita, The Spinster - Bristol Old Vic;
 Bent (1990) - National Theatre;
 Abingdon Square (1990) - National Theatre;
 Aide-Memoire (1990) - Royal Court Theatre;
 Encounters - National Theatre Studio;
 Waiting At The Water's Edge (Will) (1993) - Bush Theatre;
 Miss Julie (Jean) (2000) - Haymarket Theatre;
 Hamlet (Hamlet) (2002) - West Yorkshire Playhouse;
 Electricity (Jakey)  (2004) - West Yorkshire Playhouse;

 Enllaos externs .
 ChristopherEccleston.com;
 sobre el Dr. Who  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364245" title="Laciana" nonfiltered="1257" processed="1252" dbindex="141271">

Laciana s una comarca tradicional situada en la Provncia de Lle (comunitat autnoma de Castella-Lle). 
 Lingstica . 
La llengua predominant s el castell, per amb important influncia i presncia del lleons en la seva variant local coneguda com pachuezu dialecte caracteritzat per la palatalitzaci de la -l- inicial llatina en l'anomenada "che vaqueira", representada tradicionalment amb les grafies "ts". Malgrat estar en perill de desaparici, sn diverses les iniciatives que des de les administracions de la comarca es realitzen per a revitalitzar el parla tradicional de la zona, com poden ser la seva presncia en pregons de festes locals cursos eventuals o el ja arrelat "mercu tsacianiegu".

 Context geogrfic . 
En la provncia de Lle, la comarca s'estn a cavall entre les comarques d'El Bierzo i Babia. s una terra de forests escarpades sembrades de mines i explotacions carbonferes a cel obert. Els rius d'aquest vessant fluxen ja amb direcci a l'Atlntic, en direcci contrria als de les venes Babia i Omaa. 

 Poblacions . 
La comarca de Laciana est integrada pel municipi de Villablino (pobles de Villablino, Villaseca, Caboalles de Abajo, Caboalles de Arriba, Villager, Rioscuro, Sosas, Robles, Rabanal de Abajo, Rabanal de Arriba, Llamas, Orallo, Lumajo, i Villar de Santiago). Altres nuclis importants sn Villaseca de Laciana, Caboalles de Arriba, Robles de Laciana, Rioscuro, Lumajo, ja a la vena Babia La Cueta (bressol del riu Sil).

 Reserva de la Biosfera . 
El dia 10 de juliol del 2003 la Vall de Laciana va ser declarat oficialment Reserva de la Biosfera. A ms la Reserva de la Biosfera de Laciana es troba inclosa dintre del projecte d'ampliaci de l'rea d'afecci del Pla d'Ordenaci dels Recursos Naturals de l'Espai natural Sierra de Ancares, a causa de la importncia de les poblacions de gall del bosc i s. La reserva de la biosfera de Laciana comprn les 21.700 hectrees de la comarca.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina oficial de Caboalles de Abajo;
Pgina web d'inters sobre la comarca;
Pgina Oficial de la Reserva de la Biosfera de Laciana;
Pgina web d'inters mediambiental, fauna de la comarca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364263" title="Aptitud (biologia)" nonfiltered="1258" processed="1253" dbindex="141272">
L'aptitud (presentada sovint com a  en els models de gentica de poblacions) s un concepte essencial en la teoria de l'evoluci.

Descriu la capacitat d'un individu amb un cert genotip de reproduir-se, i normalment s igual a la proporci dels gens de l'individu que es troben en els gens totals de la segent generaci. Si les diferncies entre diferents genotips afecten l'aptitud, aleshores les freqncies dels genotips canviaran al llarg de les generacions; els genotips amb ms aptitud esdevindran ms comuns. Aquest procs rep el nom de selecci natural.

En termes gentics es pot definir com la contribuci mitjana d'un allel a les generacions segents:



on W =Adequaci absoluta; l = Supervivncia i m = fecunditat.

L'adequaci relativa s una mesura utilitzada per a comparar diverses adequacions en qu aquestes sn relativitzades respecte a alguna altra adequaci (sovint la ms alta).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364270" title="Mida poblacional efectiva" nonfiltered="1260" processed="1254" dbindex="141274">
En gentica de poblacions, el concepte de mida poblacional efectiva' Ne fou proposat pel genetista estatunidenc Sewall Wright, que escrigu dos documents de gran importncia sobre ell. El defin com a "el nombre d'individus capaos d'aparellar-se d'una poblaci idealitzada que presentarien la mateixa quantitat de dispersi de freqncies alleliques sota unes condicions aleatries de deriva gentica o la mateixa quantitat de consanguinitat que la poblaci estudiada." s un parmetre bsic en molts models de la gentica de poblacions. La mida poblacional efectiva sol ser ms petita que la mida poblacional absoluta (N). Vegeu tamb mida poblacional petita.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364272" title="Escut de Vallanca" nonfiltered="1261" processed="1255" dbindex="141275">

L'escut oficial de Vallanca t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper d'or, quatre pals de gules. En abisme, un cair d'argent amb una creu plana de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 4 de desembre de 2007, del vicepresident primer i conseller de Presidncia. Publicat en el DOCV nm. 5.669, del 28 de desembre de 2007.

Els quatre pals alludeixen a la condici de Vallanca com a vila reial, ttol concedit per Carles II el 1695, ja que fins llavors la localitat havia pertangut a Adems, l'escut tradicional de la qual eren tamb els quatre pals. La creu de Sant Jordi fa referncia a l'orde de Montesa, antics senyors del terme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364273" title="Babia" nonfiltered="1262" processed="1256" dbindex="141276">

Babia s una comarca tradicional del nord-oest de Lle (comunitat autnoma de Castella-Lle) situada a la Comarca de la Montaa Occidental. Aquesta comarca tradicional est formada per 28 pobles.
 Etimologia del nom . 
El topnim deriva del llat medieval de la forma Vadavia, aix s, Vall de la Via. 
 Geografia . 
Limita al nord i a l'est amb els Concejos asturians de Teverga, Somiedo, Quirs i Lena. A l'oest amb la Comarca de Laciana. Al sud amb les comarques d'Omaa i Luna. Aquesta comarca s abundant en aiges i planures que des de sempre van determinar la seva principal riquesa: la ramaderia. Terra de tradici pastoril i marcada per la trashumncia, actualment segueixen pujant ramats d'ovella merina als ports de Babia, que es lloguen per a tota la temporada i que comparteixen els pasturatges amb els nombrosos isards. 

Ja des de l'Edat Mitjana, la Comarca de Babia es dividia en dos concejos: 
 Babia de Abajo, Babia Baja o Babia de Yuso (del llat deorsum), ara ajuntament de San Emiliano.
 Babia de Arriba, Babia Alta o Babia de Suso (del llat sursum, sussum), ara ayuntament de Cabrillanes.

Les muntanyes sn de pedra calcria la pedra que caracteritza les seves muntanyes, d'un gris gaireb blanc i s'estima que en el seu subsl existeix un gran complex d'avencs, coves i corrents subterranis. La Serralada Cantbrica tanca les altes valls de Babia en els quals han desaparegut gaireb per complet els boscos, per amb una fauna i flora de gran riquesa. El fons de la vall de Babia s ampli, envoltat de cims que depassen els 2.000 metres d'altitud, en les quals s'han descobert petjades glaceres. Destaca per la seva altitud i majestuosidad el masss d'Ubia, de 2.417 metres. En l'any 2004 va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, com una unitat ms de la Gran Cantbrica. 
 Lingstica . 
El lleons s la llengua prpia del territori, amb una important presncia tant en l's a nivell oral com en la producci bibliogrficaEn aquesta variant del lleons, els noms tradicionals de les localitats de Babia sn:

 Poblacions de Cabrichanes .
Cabrichanes;
La Cueta;
Guergas;
Tsu;
Mena;
Meiri;
Las Murias;
Penalba;
Piedrafita;
Quintanietsa;
La Riera;
San Flis;
Torre;
La Veiga de Viechus;

 Poblacions de Santu Mitsanu .
Candemuela;
Cuspedal;
Xenestosa;
La Maxuga;
Pinus;
Riulu;
Rublu;
Santu Mitsanu;
Turrebarriu;
Turrestu;
Trubanu;
Vitsafelz;
Vitsargusn;
Vitsasecinu;
 
 Grans nuclis .
Els nuclis ms grans de poblaci sn San Emiliano, Cabrillanes, Huergas de Babia, Piedrafita de Babia, Torrebarrio, Quintanilla de Babia.

 Poblacions de Babia de Arriba (Cabrillanes) .
Cabrillanes;
La Cueta;
Huergas de Babia;
Lago de Babia;
Mena de Babia;
Meroy;
Las Murias;
Pealba de los Cilleros;
Piedrafita de Babia;
Quintanilla de Babia;
Riera de Babia;
San Flix de Arce;
Torre de Babia;
Vega de Viejos;

 Poblacions de Babia de Abajo (San Emiliano) .
Candemuela;
Cospedal;
Genestosa;
La Maja;
Pinos;
Riolago;
Robledo de Babia;
San Emiliano;
Torrebarrio;
Torrestio;
Trubano;
Villafelz de Babia;
Villargusn;
Villasecino;

 Curiositats . 
Existeix un dita en l'idioma castell, estar en Babia, que prov d'aquesta comarca. Els reis de Lle posseen un palau en aquesta zona on passaven llargues temporades, sobretot en l'poca estival. Els seus sbdits, justificaven l'absncia dels seus monarques, dient que estaven en la seva residncia estiuenca. L'entorn babi suposadament produa un efecte relaxant en els reis que s'allaven all dels seus problemes i preocupacions, de la mateixa manera quan no volien rebre a alg en audincia deien que estaven a Babia. Amb el pas del temps l's d'aquesta expressi provoc la seva derivaci en un dita popular molt comuna que s'aplica a la gent que aquesta abstreta o despistada. 

 Referncies .
 

 Enllaos externs .
Reserva de la Biosfera de Babia;
Pobles, rutes i altres curiositats de Babia;
Associaci d'amics de Pinos de Babia.  ;
Turisme a Laciana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364274" title="Coll del Vidre (Vistabella del Maestrat)" nonfiltered="1263" processed="1257" dbindex="141277">

El Coll del Vidre o simplement el Port de Vistabella, s un port de muntanya situat a la provncia de Castell. Aquest s un port dels ms alts de tot el Pas Valenci ja que arriba fins als 1.242 metres d'altitud punt en qu s'encontra la poblaci de Vistabella del Maestrat (l'Alcalatn). El port comena al passar el desviament de la carretera de Xodos on la carretera s'enfila uns 400 metres d'altitud.

Aquest port sol estar tancat al trnsit en l'hivern degut a les fortes nevades que es produeixen i per gelades fortes durant les nits.

Ports de muntanya de la provncia de Castell  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364281" title="Castell de Steuerwald" nonfiltered="1264" processed="1258" dbindex="141278">







El castell de Steuerwald es troba al nord de la ciutat de Hildesheim, a la Baixa Saxnia (Alemanya). La distncia cap al centre de la ciutat s de 3 km. El riu Innerste passa pel davant del castell. El nom prov de les paraules alemanyes steuern (dirigir, governar) i Gewalt (poder, fora).

 Histria .
El Castell de Steuerwald fou aixecat entre 1310 i 1313 sota l'estil romnic per ordre del bisbe Heinrich II (durada del crrec entre 1310 i 1318). Volia intimidar els ciutadans rebels de la ciutat amb la construcci d'un castell impressionant, i al mateix temps volia construir un lloc de refugi en el cas de rebellions. Per la mateixa ra, un altre castell fou construt al sud de Hildesheim entre 1346 i 1349, el castell de Marienburg. Al segle XIV, Hildesheim era una rica ciutat comercial i tamb una seu episcopal. Els habitants conscients de si mateixos volien fer-se independents del bisbe. Des de l'any 1313 el castell de Steuerwald fou la residncia dels bisbes de Hildesheim.

El castell fou ampliat entre 1313 i 1331, primer sota la supervisi del fundador Heinrich II, desprs sota la supervisi del seu successor: El bisbe Otto II (durada del crrec entre 1319 i 1331), que va afegir una torrassa de 26 m i un sistema de terraplens i foses per a fortificar el castell. Una calcografia de l'Edat Mitjana de l'artista Matthus Merian mostra el castell de Steuerwald com un castell amb un gran edifici principal de quatre ales, envoltat per una muralla, un terrapl i una fosa ample d'aigua. Un mol d'aigua fou construt a l'any 1594 per ordre del bisbe Ferdinand.


Durant la Guerra dels Trenta Anys, el castell fou malms i conquistat a l'any 1632. Desprs de la conquesta, el terrapl, la muralla i algunes foses d'aigua foren demolits.

L'edifici principal fou reconstrut per ordre del bisbe Clemens August de Baviera (durada del crrec entre 1724 i 1761) a l'any 1728. Els danys de la Guerra dels Trenta Anys foren reparats. Al mateix temps fou construt un palau episcopal al centre de la ciutat de Hildesheim, enfront de la catedral. El castell de Steuerwald fou la residncia dels bisbes de Hildesheim fins a l'any 1763 i desprs va comenar el declivi.

A l'any 1803, el castell fou secularitzat. L'esglsia catlica va perdre els edificis i els terrenys. La Klosterkammer, una autoritat de L'Estat de Prssia, reb el dret de propietat. El castell esdevingu una hisenda estatal. Una casa senyorial i estables foren construts al pati interior a l'any 1819. El edifici principal va albergar una fbrica de cervesa a la volta del soterrani.

La ciutat de Hildesheim va comprar els edificis i terrenys de la autoritat de Klosterkammer a l'any 1912 per a construir un canal i un port fluvial prop del castell. Hi havia un petit poblet que tamb s'anomenava Steuerwald prop del castell. Aquest poblet fou incorporat a la ciutat el mateix any i alguns anys desprs, una part del poblet fou demolida per fer lloc per al port. El canal i el port foren inaugurats a l'any 1926.

L'any 2001 es va crear la fundaci Steuerwaldstiftung amb l'objectiu de renovar i conservar el castell de Steuerwald.

 Arquitectura .


El pati interior del castell t una dimensi de 175 x 175 m. Aqu es troben localitzats l'edifici principal, la torrassa, els estables afegits desprs de l'any 1819 i la casa senyorial. La capella es troba al darrera del edifici principal.

La casa senyorial t tres pisos i una escalinata. Fou construda a l'any 1819 per al arrendatari de la hisenda estatal.  Al darrera hi ha una palestra per torneigs d'esport hpica.

La torrassa amb 26 m d'altura s ben conservada i t finestres enreixades. Fou construda a l'any 1325. La base t una dimensi de 9,35 x 9,35 m i l'espessor dels parets s de 2 m. A l'Edat Mitjana, la torrasa va servir de pres algunes vegades.

Els ales de l'est i del sud de l'edifici principal no es conserven. Possiblement foren demolits desprs de la conquesta de l'any 1632. L'ala oest fou construda de pedra arenosa de colors i t quatre pisos. L'ala de nord, tamb de quatre pisos, s de gres. Ambdues ales tenen finestres romniques i gtiques. 

La capella, construda a l'any 1310 amb estil romnic, s molt ben conservada. L'any 1507 va ser renovada amb estil gtic per ordre del bisbe Johann IV (durada del crrec entre 1503 i 1527). Les finestres romniques foran ampliades, i a l'psis, la capella reb tres finestres gtiques ms. Avui, la capella t una porta gtica tpica amb el blas del bisbe. Fou renovada parcialment a l'any 1990. Des de una altra renovaci de l'any 2001 hi ha 55 sedients i serveix per a concerts i per a casaments religisos.

Prop de la capella es troba una part ben conservada de la antiga muralla.  A l'oest d'aquesta part, una antiga fosa d'aigua del castell amb gaireb 250 m de llargada s visible al costat d'un passeig. Al altre costat de la fosa hi ha un edifici de fusta llargarut construt al segle XVIII que va servir de magatzem del castell.

 Visita .

Actualment, el castell de Steuerwald no s obert al pblic. Des de l'any 1973, una associaci d'esport hpica s arrendatari del terreny. Hi ha un sistema de passeigs que ofreixen una vista panormica del conjunt del castell. La fundaci Steuerwaldstiftung t plans per a fundar un centre cultural desprs d'una renovaci total.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364289" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1265" processed="1259" dbindex="141279">

Als Jocs Olmpics de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dos en categoria femenina. Les proves es realitzaren entre els dies 6 i 11 d'agost de 1928.

Comits participants.
Participaren 61 saltadors (38 homes i 23 dones) de 17 comits olmpics diferents:
 
  Alemanya (9) (homes:5 dones:4);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (2) (homes:1 dones:1);
  Canad (1) (homes:1 dones:0);
  (1) (homes:0 dones:1);
  Egipte (2) (homes:2 dones:0);
  (9) (homes:4 dones:5);
  (2) (homes:1 dones:1);
  Frana (4) (homes:3 dones:1);
 
  Itlia (3) (homes:3 dones:0);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (7) (homes:3 dones:4);
  (7) (homes:4 dones:3);
  (8) (homes:5 dones:3);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (2) (homes:2 dones:0);
 

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364302" title="Mouloudia Club d'Oran" nonfiltered="1266" processed="1260" dbindex="141280">

El Mouloudia Club d'Oran (MC Oran, en rab               "                           ) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Or.

 Histria .
El club va ser fundat el 14 de maig de 1946. Entre els fundadors hi havia Bentouati Ali, Mohamed Bessoul, Omar Rouane Serrik, Boumefraa (Un dels fundadors de l'USM Oran), i Omar Rouane Serrik (el primer president). Fins l'any 2007 era l'nic equip del pas que sempre havia jugat a primera divisi (des de 1963), per al final de la temporada 2007/2008 descend per primer cop a segona en acabar 14 aquella temporada.

Les arrels del club es troben en els clubs Mouloudia Hamidia d'Oran (fundat el 1918/1919) i l'Sporting Club d'Oran (creat el 1897). El 1926 es fusionaren formant l'USM Oran. Aquest club es fusion amb el club El Kahla el 1946 per formar l'actual club. El club tamb reb la denominaci de Mouloudia Petroliers d'Oran.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 4;
1971, 1988, 1992, 1993;

Copa algeriana de futbol: 4;
1975, 1984, 1985, 1996;

Copa de la Lliga algeriana de futbol: 1;
1995 ;

Recopa arbiga de futbol: 2;
1997, 1998 ;

Supercopa arbiga de futbol: 1;
1999;

 Jugadors destacats . 
  Reda Acimi;
  Lakhdar Belloumi;
  Tedj Bensaoula;
  Gilles Augustin Binya;
  Cherif El Ouazani;
  Kader Firoud;
  Abdelkader Freha;
  Miloud Hadfi;
  Ali Meabih;
  Slimane Raho;
  Mohamed Salem;
  Abdelhafid Tasfaout;
  Ezechiel Ndouassel;

Enllaos externs.
  Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364306" title="Gentica ecolgica" nonfiltered="1267" processed="1261" dbindex="141281">

La gentica ecolgica s l'estudi de la gentica en el context de les interaccions entre organismes i entre els organismes i el seu medi. Mentre que la gentica molecular estudia l'estructura i el funcionament dels gens a nivell molecualr, la gentica ecolgica (i el camp relacionat de la gentica de poblacions) estudia l'evoluci fenotpica en poblacions naturals d'organismes. La investigaci en aquest camp es fa sobre trets amb importncia ecolgica   s a dir, trets relacionats amb l'aptitud, que afecten la supervivncia i la reproducci (per exemple, temps de floriment, resistncia a la sequera, ndex de masculinitat...) d'un organisme.

Els estudis se solen dur a terme amb insectes i altres organismes amb perode de generaci curt, s a dir, que evolucionen rpidament. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364314" title="Union Sportive des Chaouia" nonfiltered="1268" processed="1262" dbindex="141282">

La Union Sportive des Chaouia (US Chaouia) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Oum El Bouaghi.

El club va ser fundat el 1936 i els seus colors sn el groc i el negre.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 1;
1994;

Copa algeriana de futbol: 1;
1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364317" title="Vegacervera" nonfiltered="1269" processed="1263" dbindex="141283">

Vegacervera s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de la Montaa Occidental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364318" title="Association Sportive Khroub" nonfiltered="1270" processed="1264" dbindex="141284">

L'Association Sportive Khroub (AS Khroub) s un club de futbol algeri de la ciutat de Constantina.

Enllaos externs.
 Perfil a DZFoot.com;
 Perfil a WorldfootballTravel.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364322" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1271" processed="1265" dbindex="141285">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disputaren tres proves de vela esportiva. La competici es realitz al Zuider Zee entre els dies 2 i 9 d'agost de 1928.

Comits participants.
Participaren un total de 127 regatistes, entre ells una nica dona, de 23 comits nacionals diferents:

  Alemanya (6);
  (5);
  (1);
  (6);
  (6);
  Espanya (6);
  (11);
  (5);
  (1);
  Frana (13);
  Hongria (6);
  Itlia (12);

  (1);
  (1);
  (9);
  (11);
  (2);
  (4);
  (7);
  Sud-frica (1);
  (11);
  (1);
  (1);
 




Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364324" title="Union Sportive de la Mdina d'El Harrach" nonfiltered="1272" processed="1266" dbindex="141286">

La Union Sportive de la Mdina d'El Harrach (USM El Harrach, en rab                           ) s un club de futbol algeri de la ciutat d'Alger, al districte d'El Harrach.

El club va ser fundat el 1931. En el passat s'anomen Union Sportive des Mineurs.

 Palmars .
Lliga algeriana de futbol: 1;
1998;

Copa algeriana de futbol: 2;
1974, 1987;

Enllaos externs.
  Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364326" title="Schokland" nonfiltered="1273" processed="1267" dbindex="141287">


Schokland (mun. Noordoostpolder) s una antiga illa en l'holands Zuiderzee. Schokland deix de ser una illa quan el Noordoostpolder la reclam pel mar el 1942. Les restes sn encara visibles avui dia amb una part lleugerament elevada en el polder i encara per la part intacte del mur de contenci del front martim de 'Middelbuurt'. 

Com a resultat del creixement del nivell del mar Schokland, es transform d'una rea de poblament atractiva a la Edat Mitjana a un lloc sota amenaa contnua d'inundacions en el segle XIX. En aquell temps els Schoklanders, va haver-se de retirar a les tres parts ms elevades, Emmeloord, Molenbuurt, i Middelbuurt. Una gran inundaci el 1825 port la destrucci massiva, i el 1859 el govern decidir acabar el poblament permanent a Schokland. L'antic municipi de Schokland es va unir a Kampen a la costa. 

Avui Schokland s un conegut lloc arqueolgic i seu del Schokland Museu,fou tamb el primer lloc Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO als Pasos Baixos.



Enllaos externs.
 Schokland;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364328" title="Nvol molecular" nonfiltered="1274" processed="1268" dbindex="141288">


Un  nvol molecular, tamb conegut coma  viver estellar si hi ha formaci estellar al seu interior, s un tipus de nvol interestellar on la seva densistat i mida del qual permet la formaci de molcules, majorment hidrogen molecular (H2).

L'hidrogen molecular s difcil de detectar en observacions de rdio i infraroges, per aix la molcula que ms s'usa per a determinar la presncia de  H2 s el CO (monxid de carboni). La relaci entre la lluminositat del CO i la massa de l' H2 es creu que s constant, encara que hi ha raons per dubtar d'aquesta assumpci en observacions fetes a algunes altres galxies.

Existncia.

A la nostra prpia galxia hi ha una quantitat de gas molecular que representa l'1 per cent del volum del medi interestellar, no obstant s tamb la ms densa del medi comprenent aproximadament una meitat del total de la massa gasosa interior de l'rbita galctica del Sol. El bulb de gas molecular est contingut en un anell entre 3.5 i 7.5 kiloparsecs del centre de la galxia (el Sol es troba a uns f 8.5 kiloparsecs del centre). Els mapes a gran escala del monxide de carboni de la galxia mostren que la posici d'aquest gas t correlaci amb els braos espirals de la galxia. Aquest gas molecular que es produeix predominantment en els braos espirals, per tant els nvols moleculars s'han de formar i dissociar en una escala de temps inferior a 10 milions d'anys- el temps que triga la matria a passar a travs de la regi del bra.

Verticalment, el gas molecular habita l'estret pla mitj del disc galctic amb una caracterstica escala d'altura , Z, d'aproximadament 50 75 parsec, molt ms prima que el  (Z=130 400 pc) atmic i el medi interestellar (Z=1000 pc) gass ionitzat. L'excepci a la distribuci del gas ionitzat son les regions HII que sn bombolles de gas calent ionitzat creades en nvols moleculars per la intensa radiaci donada per les estrelles joves massives i com a tals tenen aproximadament la mateixa distribuci vertical que el gas molecular.

La distribucidel gas molecular s uniforme al llarg de grans distncies, no obstant la distribuci del gas a petita escala s altament irregular i es troba concentrat majoritriament en nvols discrets i nvols complexos.

Tipus de nvols moleculars.
Nvols moleculars gegants (GMCs).

Grans agrupacions de gas molecular amb masses de 104 106 vegades la massa del Sol s'anomenen nvols moleculars gegants. Els nvols poden arribar a desenes de parsecs de dimetre i tenir una densitat mitjana de  10 10 partcules per centmetre cbic (la densitat mitjana de les proximitats del Sol s d'una partcula per centmetre cbic). Les subestructures d'aquests nvols sn agrupacions complexes en forma de filaments, lmines, bombolles i cmuls irregulars.within these clouds is a complex pattern of filaments, sheets, bubbles, and irregular clumps.

Les parts ms denses dels filament i cmuls s'anomenen cors moleculars, mentre que els cors moleculars ms densos s'anomenen  cors moleculars densos i tenen densitats superiors a  104 106 partcules per centmetre cbic. S'ha observat que els cors moleculars tenen traces de monxid de carboni mentre els cors densos tenen traces d'amonac. La concentraci de pols dels cors moleculars normalment s suficient per a blocar la llum de les estrelles del fons, s per aix que distingim la seva silueta com nebuloses fosques.

Els nvols moleculars gegant sn tan grans que els locals poden cobrir una fracci significactiva d'una constellaci, s per aix que molt sovint s'anomenen amb el nom d'aquesta constellaci, per exemple Nvol molecular d'Ori o el Nvol molecular de Taure. Aquests nvols moleculars gegants es troban organitzat al voltant del Sol en forma d'anell anomenat cintur de Gould]. L'agrupaci de nvols moleculars ms massiva de la galxia, el complex Sagitari B2, forma un anell al voltant del centre galctic d'un radi de 120 parsecs. La regi de Sagitari s qumicament rica i sovint s'usa com a exemple pels astrnoms a la recerca de noves molcules a l'espai interestellar.

Nvols moleculars petits.
Els petits nvols molecular allats gravitacionalment amb masses inferiors a uns centenars de vagades la massa del Sol s'anomenen glbuls de Bok. Les parts ms denses del petits nvols moleculars sn equivalents als cors moleculars trobats als nvols moleculars gegants i sovint s'inclouen en els mateixos estudis. I

Nvols moleculars difusos de latituds altes.

Al 1984 l'IRAS identific un nou tipus de nvol molecular difs. Es tractava de nvols difusos filamentosos visibles a altes latituds galctiques (mirant enfora del pla del disc galctic). Aquests nvols tindrien una densitat tpica de 30 partcules per centmetre cbic.

Processos.
Formaci estellar.



Es pensa que la creaci d'estels succeeix exclusivament dins els nvols moleculars. Aix s una conseqncia natural de la seva baixa temperatura i alta densitat, ja que la fora gravitacional  que actua per a produir el collapse del nvol excedeix la pressi interna que l'evita. A ms s'ha observat que els grans nvols on es formen estrelles es troben confinats per la seva prpia gravetat (com estrelles, planetes i galxies) ms que per una pressi externa (com els nvols del cel). 

Fsica.

La fsica del nvols moleculars no es troba molt desenvolupada i es causa de debats. Els moviment interns venen produts per turbulncies de gas magnetitzat fred, per al que els moviments turbulents sn altament supersnics per comparables a les velocitats de pertorbacions magntiques. Es pensa que aquest estat perd energia rpidament, necessitant o un total esfondrament o una reinjecci constant d'energia.   
Al mateix temps, se sap que els nvols sn discontinus possiblement degut als efectes d'estrelles massives , abans que una part significant de la seva massa s'hagi convertit en estrelles. 

Els nvols moleculars, i especialment els gegants, alberguen sovint msers astronmics. 

Referncies.


Vegeu tamb.
 Complex de nvols moleculars d'Ori;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364335" title="Episodis de Dexter" nonfiltered="1275" processed="1269" dbindex="141289">
A continuaci els episodis per temporada de "Dexter", srie estadounidense emitida pel canal de cable Showtime. A Espanya es emesa per Cuatro.

Temporada.


 Primera Temporada .



 Segona Temporada .



 Tercera Temporada .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364337" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1276" processed="1270" dbindex="141290">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disput una competici de waterpolo en categoria masculina.

Comits participants.
Participaren 109 waterpolistes de 14 comits nacionals diferents:

  Alemanya (8);
  (7);
  (9);
  Espanya (7);
  (9);
  Frana (9);
  Hongria (7);

  (7);
  (7);
  Malta (9);
  (7);
  (9);
  (7);
  (7);





Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 2008;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364339" title="Nebulosa fosca" nonfiltered="1277" processed="1271" dbindex="141291">


Una nebulosa fosca s un tipus de nvol interestellar tan dens que enfosqueix la llum de les nebuloses d'emissi o de reflexi que hi ha al fons (per exemple  nebulosa del cap de cavall) o que bloqueja les estrelles situades al fons (per exemple nebulosa del sac de carb).

La  extinci de la llum es produeix degut als granets de pols interestellar que hi ha a les parts ms denses i fredes dels nvols moleculars. 

La forma d'aquests nvols foscos s molt irregular: no presenten uns lmits clarament definits i algunes vegades prenen formes serpentejants i enrevessades  . Les nebuloses fosques ms grans sn visibles a ull nu i semblen pedaos foscos en el fons brillant de la Via Lctia

Dins de les regions interiors de les nebuloses fosques es produeixen esdeveniments com formaci d'estrelles i msers




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364348" title="Palmera canria" nonfiltered="1278" processed="1272" dbindex="141292">


La palmera canria (Phoenix canariensis) es una espcie de palmera autctona de les Illes Canries. A causa de la seva bellesa i facilitat d'adaptaci s una de les palmeres que ms s'usen en jardineria.

Presenta un tronc alt i estilitzat acabat en una corona de moltes fulles. L'alada mitja d'aquestes palmeres s situa a 15 metres, per generalment ms baixes depenent de l'edat, encara que en las illes d'origen hi ha casos de exemplars que arriben els 40 m. Tronc relativament prim, encara que pot arribar al metre d'amplada a les seves regions autctones. La base de las fulles, que queda sobre el tronc cilndric, formen al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, per amb els anys, les bases de les fulles van caient, perqu s'assequen. Les fulles sn de uns 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en forma de ventall, sn molt nombroses. Sn pinnades, de limbe lanceolat, bastant fortes i rgides. D'uns 80-100 parells de folis, relativament curts, pecol amb curtes espines a la base, que desapareixen progressivament cap amunt, fins arribar als flis.

Flors unisexuades i separades en diferents individus, plantes per tant dioiques. Inflorescncies  abundantment ramificades, grans, llargues, de fins a dos metres, que apareixen entre les denses fulles. Les flors sn molt petites, de color groc. Fruit ovoide el dtil d'uns 2 o 3 cm de mida i color groc marrons. Floreix de mar a juny.
  
Produeix dtils encara que sn ms petits que els de la palmera datilera africana. Si b sn comestibles, el seu escs gust provoca que siguin rebutjats. Encara que a l'Illa de La Gomera, se n'extreu el guarapo per produir la Mel de Palma.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364358" title="Eri del desert" nonfiltered="1279" processed="1273" dbindex="141293">

L'eri del desert (Paraechinus aethiopicus) s una espcie d'eri. Viu al desert del Shara, Algria, Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Iraq, Israel, Jordnia, Kuwait, Lbia, Mali, Mauritnia, el Marroc, Nger, Oman, Arbia Saudita, Somlia, el Sudan, Sria, Tunsia, els Emirats rabs Units, el Shara Occidental, el Iemen i possiblement Etipia.

s una de les espcies d'eri ms petites. Mesura entre 13 i 26 centmetres de llarg i pesa entre 300 i 440 grams. Les espines de l'esquena poden ser arrugades o tenir un color diferent a les d'altres erions. Si se sent amenaat, pot utilitzar els msculs per tensar la pell al voltant del cos. Pot enrotllar-se en un bola, fent que les pues sobresurtin en totes direccions i fent que sigui gaire impossible ferir-lo.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364360" title="Lnia evolutiva de Tangela" nonfiltered="1280" processed="1274" dbindex="141294">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Tangela i Tangrowth.

Tangela.

Tangela s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Tangrowth.





Tangrowth.

Tangrowth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta. Evoluciona de Tangela.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364363" title="Algadefe" nonfiltered="1281" processed="1275" dbindex="141295">

Algadefe s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364364" title="Cabreros del Ro" nonfiltered="1282" processed="1276" dbindex="141296">

Cabreros del Ro s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364365" title="Campazas" nonfiltered="1283" processed="1277" dbindex="141297">

Campazas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364366" title="Guerres Otomano-Bizantines" nonfiltered="1284" processed="1278" dbindex="141298">
Les Guerres Otomano-Bizantines foren una srie de conflictes bllics entre els turcs otomans i els grecs bizantins que conduren a la destrucci final de l'Imperi Bizant i l'ascens de l'Imperi Otom.

Desprs de la caiguda de Constantinople el 1204 a mans dels catlics occidentals durant la Quarta Croada, l'Imperi Bizant rest dividit i en el caos; aprofitant la situaci el Soldanat Seljcida de Rm comen a ocupar els territoris bizantins de l'sia Menor (actualment Turquia). L'Imperi de Nicea, els ms poders dels estats grec successors de l'Imperi Bizant i radicat a l'actual Turquia, pogu aturar la invasi turca i finalment, el 1261, reconqueir Constantinoble, restablint d'aquesta manera l'Imperi Bizant. Tanmateix la posici de l'Imperi bizant al continent europeu romania incerta a causa de la presncia dels altres estats grecs successors de l'Imperi Bizant i que ara es resisten a reintegrar-se a l'imperi bizant restaurat, destacant per sobre de tots el Despotat de l'Epir. L'Imperi Bizant no tan sols hagu de fer front a l'hostilitat del Despotat de l'Epir, sin tamb als emergents Regne de Srbia i al Segon Imperi Blgar. Aix provoc que l'Imperi Bizant centrs la seua atenci a Europa i trasllads gran nombre de tropes des de l'sia Menor.

Per la seva part, el Soldanat Seljcida de Rm, el principal rival de l'Imperi Bizant Bizant a l'sia Menor, es debilit progressivament; aquest fet per, no signific cap notcia positiva pels bizantins, ans al contrari, el Sultanat es vei sacsejat pels ghazi, islamistes encara ms fantics que els seljcides del Soldanat Seljcida de Rm. Un dels seus cabdill, Osman I, comen a assetjar les fronteres orientals bizantines. El 1299, Osman I es proclam sold i a partir d'aleshores els territoris sota el seu domini foren coneguts com a Imperi Otom. Era l'inici d'un seguit de guerres entre turcs i grecs que finalitzarien amb la Caiguda de Constantinoble el 1453.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364367" title="Campo de Villavidel" nonfiltered="1285" processed="1279" dbindex="141299">

Campo de Villavidel s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364368" title="Castilfal" nonfiltered="1286" processed="1280" dbindex="141300">

Castilfal s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364372" title="Corbillos de los Oteros" nonfiltered="1287" processed="1281" dbindex="141301">

Corbillos de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364373" title="Cubillas de los Oteros" nonfiltered="1288" processed="1282" dbindex="141302">

Cubillas de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364374" title="Escut de Castellfabib" nonfiltered="1289" processed="1283" dbindex="141303">

L'escut de Castellfabib t el segent blasonament:

Escut quadrilong ibric. En camper d or, un castell de gules maonat i aclarit de sable acostat a dues pomeres de sinople fruitades de gules, tot terrassat de sinople. A l entat en punta, en camper d atzur, una guila d or. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Aprovat mitjanant Reial Decret el 26 de gener de 1977.

Per nomenar fills predilectes i altres honors municipals, l Ajuntament inici el 1962 el procs d establir l escut municipal, i amb la confecci de la memria histrica i el disseny de l escut a mans d un expert, fou aprovat per l Ajuntament el 30 de juny d'aquell any. Posteriorment es va enviar al Ministeri de la Governaci, que el va remetre a la Reial Acadmia de la Histria, on va estar paralitzat molts anys.

El castell s el senyal parlant tradicional de la poblaci, per tots els altres elements sn d'incorporaci recent: les pomeres en allusi al producte agrcola principal de la vila, i l'guila com a record del passat rom de Castellfabib

 Bibliografia .
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364377" title="Cubillas de Rueda" nonfiltered="1290" processed="1284" dbindex="141304">

Cubillas de Rueda s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364378" title="Fresno de la Vega" nonfiltered="1291" processed="1285" dbindex="141305">

Fresno de la Vega s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364379" title="Fuentes de Carbajal" nonfiltered="1292" processed="1286" dbindex="141306">

Fuentes de Carbajal s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364380" title="Ashraf" nonfiltered="1293" processed="1287" dbindex="141307">


Onomstica:
Al-Ashraf o Malik al-Ashraf, nom de tres sultans aibides:
Al-Ashraf ibn al-Adil, sult aibida de Diyar Mudar i de Damasc de 1229 a 1237;
Al-Ashraf ibn al-Mansur sult aibida d'Homs de 1248 a 1263;
Al-Ashraf ibn al-Masud  nominal sult aibida d'Egipte de 1250 a 1254;
Nom de tres sultans de la dinastia dels mamelucs bahrites d'Egipte;
al-Ashraf Salah ad-Din Khalil 1290 a 1293;
al-Ashraf Alah-ad-Din Kudjuk 1341 a 1342;
al-Ashraf Nasir-ad-Din Shaban II 1363 a 1376;
Nom de set sultans de la dinastia dels mamelucs burdjites d'Egipte;
al-Ashraf Sayf-ad-Din Barsbay 1422 a 1438;
al-Ashraf Sayf-ad-Din Inal 1453 a 1460;
al-Ashraf Sayf-ad-Din Kaitbay 1468 a 1496;
Ashraf Mohamed Ben Qaitbay 1496 a 1497 i 1497 a 1498;
al-Ashraf Djanbalat 1500 a 1501;
al-Ashraf Kansawh al-Ghawri 1501 a 1516;
al-Ashraf Tumanbay 1516;
Ashraf Khan governant d' Afganistan del 1725 al 1729;
Altres:
Ashraf Lutfi, Secretari general de la Organitzaci de Pasos Exportadors de Petroli (OPEP) del 1965 al 1966.
Ashraf Ali Khan, princep i poeta Indi.
Ashraf Djahangir, prncep persa i religis musulm a la ndia;
Genealogia:
Ashraf Oghullari, famlia otomana;
Geografia:
Ashraf, nom anterior de la ciutat avui anomenada Behshahr;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364383" title="Josep Padr i Sala" nonfiltered="1294" processed="1288" dbindex="141308">
Josep Padr i Sala (Manresa, Bages, 12 de novembre 1938) s instrumentista de flabiol, director de cobla i compositor de sardanes. 

Professor de flauta travessera al Conservatori Professional de Manresa i director de l'Orquestra de Cambra d'aquest mateix centre. Tamb s integrant del Quartet de flautes travesseres Syrinx.

La seva relaci amb el mn sardanista comen als 14 anys quan compongu la sardana Illusi (1955). El 1957 ingress a la cobla Manresa. El 1965 fou fundador juntament amb el seu germ Joan i Narcs Juanola de la cobla Atlntida. Posteriorment actu amb La Principal de Bages i amb la Bages com a director (1973).

s el nt de Blai Padr i Obiols, president de l'Orfe Manres i germ del tenora i compositor Joan Padr i Sala.

Obra.
s autor de msica diversa. Destaquen: 
Dues impressions ntimes (poema simfnic per a cobla i timbales); ;
La nit de Sant Joan (ballet sobre temes tradicionals per a cobla de 22 instruments, amb coreografia de Manuel Cubeles); ;
Versi per a cobla de la suite de danses El Correfoc de Manresa; ;
Msica per a la pe lcula de Jordi Grau El Timbaler del Bruc; ;
Ball de nans, de Manresa; diverses harmonitzacions i instrumentacions de ballets populars catalans;
Sardanes. 
pica (1956), Cam d'estrelles (1958), Inquietud (1961), Esbarriada (1963),
Temptadora (1965), I lumineu la terra catalana (1970, Sardana de l'Ofrena), El Timbaler del Bruc (1982), Les paraules (1987, en la mort de Salvador Espriu).

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364384" title="Claudio Moyano" nonfiltered="1295" processed="1289" dbindex="141309">

Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapea o la Bveda de Toro, actual provncia de Zamora, 1809 - Madrid, 1890) fou un poltic espanyol. D'ideologia liberal, va evolucionar de posicions tbiament progressistes fins a aproximar-se al Partit Moderat. Va cursar estudis de Dret (exercint algun temps l'advocacia), Llat i Filosofia en les Universitats de Salamanca i Valladolid, en la qual fou catedrtic d'institucions civils i d'economia poltica. 

En 1841 fou escollit alcalde de Valladolid, i en 1843 Rector de la seva universitat i diputat a Corts. En 1844 fou escollit diputat per Zamora. En 1846 s diputat per Toro. En 1850 fou rector de la Universitat de Madrid. En 1853 entra en el govern ocupant la cartera del Ministeri de Foment. Ja en el Bienni Progressista es va oposar, en les Corts, a la desamortitzaci municipal decretada per Pascual Madoz en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'ensenyament coneguda com a Llei Moyano, que incorpora bona part del Projecte de Llei d'Instrucci Pblica de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment Manuel Alonso Martnez. La llei Moyano ser el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant ms de cent anys, doncs en essncia (encara amb modificacions) va perviure fins a la Llei General d'Educaci de 1970 que va establir l'escolaritzaci obligatria fins als 14 anys i la LOGSE de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la Llei de Bases de 17 d'agost de 1857, i la Llei d'Instrucci Pblica de 9 de setembre de 1857. 

Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condici de l'educaci a Espanya (un dels pasos europeus amb major taxa d'analfabetisme) organitzant els tres nivells del primer ensenyament (ensenyament primari, en teoria obligatria i gratuta per als quals no poguessin pagar-la, per que en la prctica dependr de la iniciativa dels municipis o de la iniciativa privada), el segon ensenyament (ensenyament mitj, en la qual es preveu l'obertura d'instituts de batxillerat i escoles normals de magisteri en cada capital de provncia, a ms de permetre la ensenyament privat en els collegis religiosos, que rebran especial consideraci); i l'ensenyament superior (amb les universitats la gesti de la qual es reserva a l'Estat). Va impulsar la rpida aprovaci dels expedients de ferrocarrils. Va tornar al govern en 1864. Desprs del parntesi del Sexenni Democrtic, torna a les Corts de la Restauraci com diputat per Toro. Fou nomenat senador per Madrid en 1881, crrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886. 

Enllaos externs.
 Biografia presa del diccionari biogrfic d'Alianza Editorial;
 Anlisi de la llei Moyano;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364389" title="Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella" nonfiltered="1296" processed="1290" dbindex="141310">

Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella s una esglsia romnica del poble i antic terme de Sant Rom d'Abella, des del 1870 en el d'Isona i Conca Dell. Centra un petit raval anomenat les Cases de Sant Pere.

No existeixen fonts documentals que ens informin d'aquesta esglsia, per els elements constructius i decoratius ens porten a darreries del segle XI.

s d'una sola nau coberta amb volta de can, de fora alada i sense ornamentacions. L'aparell evidencia una construcci de darreries del segle XI o principis del XII. Els carreus sn petits, per disposats de forma molt regular.

L'absis presenta un arc presbiteral doble, que arrenca d'una imposta al bisell, molt senzilla. T un fris de pedres tallades en forma de triangles, com el que hi ha a Sant Esteve d'Abella de la Conca. La forma de l'arc interior s lleugerament de ferradura.



L'exterior s molt senzill, tot i que l'edifici en si s majestus, i noms cal destacar el fris en triangles que recorre la part superior de l'absis.


Hi destaca l'espadanya de dos ulls, de belles proporcions, restitut en la reconstrucci que rehabilit fa uns anys tot l'edifici.

Aquesta esglsia era l'escenari d'una process anual de tota la parrquia, el dia del sant patr (29 d'abril, antigament).

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Sant Rom d'Abella", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364390" title="Oficina de farmcia" nonfiltered="1297" processed="1291" dbindex="141311">
L'oficina de farmcia s el lloc o establiment on un farmacutic exerceix la farmcia, o sia, proporciona servei de salut a un pacient oferint consell, dispensant medicaments fruit d'aquest consell o per recepta del metge i altres productes de parafarmcia com productes de cosmtica, aliments especials, productes d'higiene personal, etc. 

Popularment a l'oficina de farmcia se li sol anomenar simplement farmcia i tradicionalment se li anomena apotecaria. Una oficina de farmcia pot albergar un laboratori d'anlisis clniques o un de fabricaci de productes medicinals mitjanant les frmules magistrals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364392" title="Escut de Vistabella del Maestrat" nonfiltered="1298" processed="1292" dbindex="141312">
L'escut oficial de Vistabella del Maestrat t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, torre d'or de tres cossos decreixents sobre quatre besants d or, i superada d un altre, acostada de dues creus de Montesa, antiga i moderna. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de desembre de 2004, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.939, de 4 de febrer de 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364393" title="Llei General d'Educaci de 1970" nonfiltered="1299" processed="1293" dbindex="141313">
La Llei General d'Educaci de 1970 va ser impulsada per Jos Luis Villar Palas, ministre d'Educaci espanyol des de 1969. 

Aquesta llei va establir l'ensenyament obligatori fins als 14 anys amb l'EGB, Educaci General Bsica, estructurada en dues etapes. Desprs d'aquesta primera fase de vuit cursos l'alumne accedia al BUP, Batxillerat Unificat Polivalent, o a la llavors creada FP, Formaci Professional. Amb aquesta llei es va reformar el sistema educatiu des de la primria fins a la universitat, adaptant-lo a les necessitats d'escolaritzaci. L' Educaci General Bsica o EGB, consistia en 8 cursos d'escolaritzaci obligatria dividits en tres cicles: 
 Primer cicle: 1r i 2n d'EGB ;
 Segon cicle: 3r, 4t i 5 d'EGB ;
 Tercer cicle: 6, 7 i 8 d'EGB. ;

Llengua, Matemtiques, Cincies Naturals, Cincies Socials, Idiomes estrangers (generalment Angls o Francs), Plstica, Religi o tica i Educaci Fsica eren les assignatures del tercer cicle d'E.G.B. que finalitzava als 14 anys. Un cop finalitzat l'ensenyament bsic existien dos camins: FP i BUP. 

El Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), de tres anys de durada, eren els estudis secundaris posteriors a l'EGB. Posteriorment es realitzava el Curs d'Orientaci Universitria (COU) com ltim pas abans de comenar estudis universitaris. 

En primer de BUP s'estudiava Llengua, Matemtiques, Cincies Naturals, Histria, Angls, Francs, Msica, Dibuix Tcnic, Religi o tica i Educaci Fsica. 

En segon de BUP les assignatures eren Literatura, Matemtiques, Fsica i Qumica, Geografia, Llat, Angls, Francs, Religi o tica, Educaci Fsica i EATP (elecci d'una assignatura entre les ofertes per cada centre, algunes de les assignatures ofertes eren electricitat, disseny, teatre, informtica, segon idioma estranger, labors de la llar, fotografia, etc.). 

En tercer de BUP les assignatures obligatries eren Histria, Filosofia, Idioma estranger, Religi o tica, Educaci Fsica i EATP. Els alumnes havien de triar entre l'opci de cincies (descartant una assignatura de les segents quatre: Fsica i Qumica, Biologia i Geologia, Matemtiques i Literatura) o lletres (descartant una de les segents assignatures: Literatura, Llat, Grec i Matemtiques). 

Ja en el Curs d'Orientaci Universitria (C.O.O.) l'alumne podia triar entre dues branques de cincies (opci Biosanitria i Tcnica) i dues de lletres (Cincies Socials i Humanitats). En tots els cursos, tant a EGB com a BUP, a les Comunitats Autnomes amb ms d'una llengua oficial s'estudiava, com assignatura obligatria, la llengua vernacla (i, en altra assignatura a part a escollir entre les de lletres de tercer de BUP, la literatura en aquesta llengua). 

Aquest sistema educatiu va ser derogat i substitut progressivament pel de la LOGSE de 1990. Els sis primers cursos d'EGB corresponen a l'Educaci Primria Obligatria i els dos ltims de l'EGB i els dos primers de BUP corresponen a l'Educaci Secundria Obligatria. La principal diferncia s que amb l'actual sistema els alumnes passen a l'Institut d'Educaci Secundria l'any que compleixen 13 anys, amb dos menys que en l'anterior sistema. 


Enllaos externs.
Referncies anteriors i posteriors a la llei;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364396" title="Behshahr" nonfiltered="1300" processed="1294" dbindex="141314">
Behshahr (persa:       ,  tamb Behshar, antigament Ashraf o Ashraf ol Bel d) s una ciutat d'Iran, de la provncia de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Cspia i propera a la capital provincial Sari (56 km). La seva poblaci estimada el 2005 s de 93.282. Es capital d'un districte (buluk). El seu nom nom vol dir "Ciutat Celestial". Hi va viure Abbas I el Gran.

La seva activitat es principalment agrcola i t tamb industria de producci d'oli vegetal (des de 1951) la ms gran d'Iran.
. A excavacions recent s'hi ha trobat una antiga necrpolis i alguns objectes. Abbas Abad, antic palau reial, s ara un lloc turstic.

 Histria .

Inicialment era una vila sense importncia amb el nom de Kharkuran per Shah Abbas I el Gran hi va fundar una nova ciutat el 1612/1613. Inicialment noms eren un conjunt de granges rodejant el palau , per les residncies reials es van ampliar i van arribar a ser sis edificis:
Bagh-i Shahi;
Imarat-i Shahib-i Zaman;
Haram;
Khalwat;
Bagh-i Tappa;
Imarat-i Cashma;
Al seu entorn va sorgir una vila. Al segle XVIII la vila i residncia reial foren saquejades pels afgans i ms tard pels Zand. Nadir Shah va fer reconstruir un edifici i sota Muhammad Ahmad Qadjar es van fer altres reparacions, pero les restes dels edificis imperials foren enderrocats pel governador de Mazanderan Muhammad Khan Sawadkuh. La vila va quedar deshabitada. Aga Muhammad Khan s'hi va refugiar quan es va escapar dels Zand i va fer reconstruir la vila el 1779/1780. El 1826 tenia 500 cases, i 845 el 1859, i ms de 1200 el 1874.

 Referncies .


 Bibliografia .
H. L. Rabino de Borgomale, Mazanderan and Astarabad, Londres 1928












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364398" title="Ascanio Condivi" nonfiltered="1301" processed="1295" dbindex="141315">
Ascanio Condivi (Ripetransone, les Marques (Itlia), 1525 - 1574) fou un pintor itali deixeble i bigraf de Miquel ngel. 

Va escriure una Vita de Michelangelo Buonarroti el 1553 quan l'artista tnia 78 anys. S'ha volgut veure en aquest text una narraci oficial autoritzada per l'anci geni, i tamb dictada en part per si mateix. 

Una pintura de Condivi, la Sagrada Famlia, es troba a la Casa Buonarroti a Florncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364399" title="Willy Bocklant" nonfiltered="1302" processed="1296" dbindex="141316">

Willy Bocklant (Bellegem, 26 de gener de 1941 - Mouscron, 6 de juny de 1985) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1962 i 1969. Durant la seva carrera esportiva destaquen les victries al Tour de Romandia de 1963 i a la Lieja-Bastogne-Lieja de 1964.

 Palmars .
1962;
 1r del Tour de Picardia i vencedor d'una etapa;
1963;
 1r del Tour de Romandia;
1964;
 1r del Giro del Piemont;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
1965;
 1r de la Fletxa Brabanona;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 1r del Circuit de les regions frontereres;
 1r del Gran Premi d'Isbergues;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1967;
 1r del Gran Premi E3;

 Resultats al Tour de Frana .
 1963. Abandona (16a etapa);
 1964. Abandona (10a etapa);
 1965. Abandona (10a etapa);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Willy Bocklant a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364401" title="Jos Luis Villar Palas" nonfiltered="1303" processed="1297" dbindex="141317">
Jos Luis Villar Palas (Valncia, 1922 - ) va ser President del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques i Ministre d'Educaci en el govern de Franco des del 18 d'abril de 1968 al 11 de juny de 1973. Va deixar el govern desprs de ser nomenat President l'Almirall Luis Carrero Blanco que va nomenar en aquest lloc Julio Rodrguez Martnez. Pertanyia al que durant el Franquisme es va considerar tendncia democristiana del Rgim, amb vincles amb l'Opus Dei, encara que no hi va pertnyer directament. 
 Crrecs . 
s llicenciat en Dret (1945) i Filosofia i Lletres, secci d'Histria (1945), per la Universitat de Valncia. Es va traslladar a la Universitat de Madrid, en la Facultat de la qual de Cincies Poltiques i Econmiques va treballar com auxiliar de ctedra de Teoria Econmica. En 1951 va ser nomenat secretari tcnic del director general del recentment creat Ministeri d'Informaci i Turisme. En 1962 va arribar a sotssecretari de Comer, un lloc per al va anar nomenat per Alberto Ullastres, ministre de Comer de Franco. Desprs de tres anys servint al Ministeri de Comer, Villar Palas va passar a dirigir l'Institut d'Estudis Administratius situat en el Centre de Funcionaris Civils, a Alcal En 1968 va ser nomenat Ministre d'Educaci franquista. En 1971, va passar a compaginar el seu crrec com Ministre amb el de President del CSIC fins a la seva destituci d'ambds en 1973. 
 Llei General d'Educaci de 1970 . 
Va impulsar la Llei General d'Educaci de 1970 que va suposar un important esfor de modernitzaci del sistema educatiu, entre les principals fites del qual destaquen l'ensenyament primari obligatria fins als 14 anys (EGB) i la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia, que, no obstant aix, no va estar acompanyat dels recursos econmics necessaris. L'anterior sotssecretari d'Educaci, Alberto Monreal, va ser substitut per Ricardo Dez Hotchleiner a qui va fer responsable de la comissi de llibres encarregada d'establir les pautes per les quals s'anaven a regir els nous textos escolars. Hotchleiner va ser destitut per la suposada revelaci a Jess de Polanco d'informaci privilegiada sobre els textos escolars i el seu lloc el va ocupar Rafael Mendizbal (Cacho, 1999: 89). 
 Referncies . 

 Cacho Corts, Jess (1999). El negocio de la libertad. Madrid: Foca, ediciones y distribuciones, S.L.. 84-930481-9-4.

 Enllaos externs .
Jos Luis Villar Palas al CSIC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364402" title="Color poltic" nonfiltered="1304" processed="1298" dbindex="141318">


Els colors poltics sn una srie de colors que, associats a les diverses ideologies poltiques, s'utilitzen com a signe i smbol d'identificaci i com a afirmaci identitria, en la major part dels casos coincident amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia poltica, particularment el color de les camises. No obstant aix, a vegades l's d'alguns colors coincideix en ideologies poltiques mol oposades. tamb s'associen els colors poltics a altres moviments molt lligats a la poltica, com els diversos moviments socials o la propugnaci de diversos  sistemes econmics.

Els colors com el blau i el vermell sn entre els ms usats per la seva associaci a la dreta i esquerra poltica respectivament. Tenen una tradici fins i tot ms antiga que el propi origen del concepte d'espectre poltic (esquerra-dreta) originat en la Revoluci Francesa, ja que incloen en una expressi molt estesa per designar les diferncies socials: l'oposici entre sang blava i sang vermella. D'altra banda, l'oposici de vermell i negre, que es refereix a l'oposici entre uniformes (simbolitzant la Revoluci i sotanes simbolitzant l'Antic Rgim).

Els colors tamb s'utilitzen simblicament en gran nombre de situacions, carcters, moviments, asociacions, equips esportius, etc. encara que aquests aspectes no tenen res a veure amb la poltica, a vegades es barregen.

Groc.

En la majoria de los pasos europeus el groc s'associa als partits liberals i als liberals libertaris incloent l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa i als liberaldemcrates.

ndia.
El groc daurat o groc safr s representatiu del nacionalisme hind a l'ndia (Hindutva).


Judaisme.

El color groc tamb s'associa al judaisme i al sionisme (Vegeu insgnia groga). En el segle XIX a Europa algunes vegades feien referncia als jueus com la internacional groga. 

Mxic.
A Mxic el Partit de la Revoluci Democrtica s un partit d'esquerra que usa el groc en lloc del vermell, com se sol fer en els partits comunistes o socialdemcrates. 

A Mxic els camises daurades van ser un grup antisemita pronazi durant els anys 20 i 30 i estaven vinculats a Acci Revolucionria Mexicanista. van sorgir a causa de la proliferaci de poblaci jueva a les ciutats mexicanes. Aquest augment d'estrangers a Mxic xocava amb la poltica nacionalista del govern d'aleshores. 


Blau.




Avui dia s'associa generalment aquest color a la dreta poltica. El Partido Popular, juntament amb altres partits d'ideologia similar, encara que el color taronja s tamb un color recurrent per a aquest tipus de partits (democristians).

Camises blaves.
A banda d'usos anteriors, des dels anys trenta el color blau es vincula al falangisme, pel color blauet dels camisas azuis del Movimento Nacional-Sindicalista portugus que va ser fundat el 1932, un any abans que la Falange Espanyola. La Falange va adoptar part dels seus distintius, com s ara les camises blaves. tots dos partits com el feixisme itali, negaven la possibilitat d'ubicar-se en l'espectre poltic d'esquerres i dretes i es proposaven com a Tercera posici. La identificaci del feixisme amb la Falange, en seves diverses denominacions i fases histriques s un assumpte molt controvertit. 

Uns altres partits propers al feixisme van utilitzar el color blau, com els blueshirts en l' mbit anglosax (Regne Unit,Irlanda, Canad i Estats Units). Ea la Xina tamb va existir la Sociedad de Camisas Azules vinculada al Kuomintang en els anys trenta, inspirada parcialment en el feixisme europeo. El van usar tamb a  Frana el Mouvement Franciste (Moviment Francista) i Solidarit Franaise (Solidaritat Francesa).

Espanya.
A part de l's de la camisa blava, aquest color va donar nom tamb a la divisin azul, formada por voluntaris falangistes, que participaria en la Segona Guerra Mundial contra la URSS. 

El 1983, com a protesta pel segrest de Julio Iglesias Zamora fet per Euskadi Ta Askatasuna (ETA), la coordinadora Gesto por la Paz d'Euskal Herria va fer una crida a usar tires de tela blava subjectades amb una imperdible) per reclamar-ne l'alliberament i expressar el refs d'ETA. El lla proposat originalment per Gesto por la Paz tenia forma de A (inicial de Askatu, liberar en basc), encara que tamb es va utilitzar llaos en forma de bucle. Gesto por la Paz va tornar a demanar l's del lla blau com a protesta contra els segents segrestos d'ETA. En 2007, dirigents del Partit Popular van cridar a usar el lla blau dom a protesta per la poltica penitenciria del govern del Partit Socialista Obrer Espanyol, cosa que Gesto por la Paz va desaconsellar, perqu instava a mantenir el carcter unitari del smbol. Jose Mara Calleja, El lazo azul El Mundo PP y PSOE se disputan el lazo azul 

 Imperi bizant .
A l'imperi rom hi havia quatre equips de quadrigues que competien en els circs romans: la vermella (russata), la blanca (albata), la blava (veneta) i la verda (prasina). D'aquests, solament es quedarien els dos ltims: els blaus (venetoi) i els verds (prasinoi). 

Amb la desintegraci de l'Imperi Rom d'Occident aquests equips seguirien disputant-se el lideratge en els hipdroms de l'Imperi bizant. Amb el temps cada facci no solament va representar una oposici esportiva, sin tamb una oposici poltica i religiosa.

Els blaus eren acrrims catlics i acostumaven a representar la classe terratient i l'antiga aristocrcia grecoromana, afirmaven la seva ortodxia teolgica donant suport al Concili de Calcednia (tamb se'ls anomenava calcedonis), van ser afavorits per l'emperador Justiani, fervent venetoi, durant el seu regnat.

Romania.
A Romania, els L ncieri van ser primer moviment a adoptar camises de color blau en els anys 20 i 30 a imitaci de les camises negres del feixisme itali. Era un grup violent del qual es va separar com a grup la Gurdia de Ferro, que va optar per les camises verdes.

 Mxic .
A Mxic el Partit d'Acci Nacional s un partit que es caracteritza per ser de dreta que fa servir el logo blau en el seu logo. El PAN s un partit poltic conservador i democristi, encara que internament hi ha diversos corrents, que van des del centre a la dreta.

Estats Units d'Amrica.
El Partit Demcrata dels Estats Units utilitza el color blau. La seva posici ms a l'esquerra o a la dreta del Partit Republic dels Estats Units ha variat histricament i ara com ara es considera el principal partit d'esquerra o liberal, en el sentit que aquesta expressi t en els Estats Units i que no coincideix sempre amb el que t a Europa.

Institucions internacionals.
Diverses organitzacions internacionals utilitzen el color blau en les seves banderes i com a color identificatiu, com les Nacions Unides i les seves agncies (UNICEF, FAO, UNESCO etc.); l'OTAN (on simbolitza el color de l'oce Atlntic i la Uni Europea. En aquests ltims casos, l'oposici durant la guerra freda al bloc comunista (que utilitzava el color vermall) era mpliament utilitzada a l'hora d'acolorir les representacions cartogrfiques de diversos fets interpretables polticament (enfront dels seus rivals en aliances militars como el Pacte de Varsvia o econmiques com el COMECON).


 Nacions Unides .
El color blau l'usa l'ONU en missions de pau, apareix a la seva bandera i en las boines dels militars enviats per l'ONU a pasos en guerra o en conflicte per acabar amb un enfrontament poltic o intentar protegir a la poblaci civil entre altres objetius humanitaris.



 Blanc .


El color blanc en poltica est associat al moviment monrquic. Prov del Pavell reial de Frana. El blanc simbolitzava el div i Du, per la qual cosa Llus XIII de Frana va canviar el pavell blau amb les tres  flors de lis pel blanc. En contraposici la bandera tricolor (blava, blanca i vermella) es va convertir en la insgnia de la revoluci francesa, tant el 1789, como en les successives revolucions de principis del segle XIX. El tricolorisme tamb s'associaria al republic a Espanya per amb els colors: vermell, groc i violat.

Desprs de la revoluci russa d'octubre de 1917, es va produir una guerra civil entre l'exrcit roig i els denominats blancs que englobava els monrquics, que defensaven el tsarisme juntament amb altres reaccionaris contra el bolxevisme. Tamb hi va haver una situaci similar entre rojos i blancs en la Guerra Civil Finlandesa.

 Itlia .
A Itlia aquest color juntament al vermell representa els partits catlics (Partiti cattolici), ja que, el blanc del blas del partit est en plata (blanc) i la creu en gules (vermell).

 Pacifisme .
El blanc tamb s'associa a la rendici en perodes bllics o al moviment pacifista.


Gris.

El gris va ser el color elegit pel poltic i escriptor alemany Paul de Lagarde com el smbol dels liberals en el segle XIX i es va integrar en la Gris internacional.

En el mateix pas l'usa el partit Die Grauen   Graue Panther (els grisos) sn un grup poltic per defensar els interessos de les persones de la tercera edat i estabilitzar el pla de pensions de l'estat. 

Espanya.
A Espanya est associat a la policia del franquisme, denominada els grisos pel color del seu uniforme (Cos de Policia Armada i de Trnsit d'Espanya). En la transici es va optar per canviar el color pel marr com a estratgia d'imatge per desvincular-la de la repressi poltica, al mateix temps que es canviava de nom (Cos Nacional de Policia d'Espanya).

Estats Units d'Amrica.
Est tamb associat histricament amb els Estats Confederats d'Amrica pel gris dels uniformes confederats durant la Guerra Civil dels Estats Units.


Marr.

El marr s'associa al nazisme per ser el color utilitzat per la SA (Sturmabteilung o tropes d'assalt. Aquesta elecci va ser a causa d'un motiu funcional i no simblic: rere la Primera Guerra Mundial va quedar un gran lot a baix cost d'uniformes de color marr per a les tropes que, en principi, anaven cap a frica per amb l'acabament de la guerra no es van fer servir.  

Els uniformes eren a ustria i el 1924 el partit nazi (NSDAP) i la fora paramilitar de les SA els van comprar provisionalment. Finalment el novembre de 1926 es va introduir oficialment i es va conservar com a uniforme bsic per a ambdues organitzacions. Aviat el color marr quedaria associat al nazisme, fins i tot rere la destrucci de les SA en la nit dels ganivets llargs.

Taronja.


El taronja s un color de poca identitat vinculada a un ideal poltic. Aix no obstant majoritriament a Europa i en altres molt pasos occidentals es representen els partits democristians amb aquest color.

El Partit Popular d'Espanya va canviar per a la campanya electoral  de les municipals de l'any 2007 de color predominant, del blau (en principi ms conservador) al color taronja (ms jove i dinmic encara que tamb conservador). A ms que el taronja s el color predominant dels partits democristians en la resta de pasos europeus. El fet d'aquest canvi va venir rere la famosa Revoluci Taronja a Ucrana, portada a terme per Vktor Iixtxenko contra el frau electoral. 

Tanmateix el PP progressivament ha tornat al blau i ha reservat el taronja per al color de les lletres dels eslgans o per a fons que es combinen amb el blau i el blanc, on torna a predominar el blau novament.

Seguint tamb l'exemple de la revoluci taronja, nombrosos grups i organitzacions d'Orient Prxim han adoptat el taronja como a color representatiu. Pasos com el Lban, Palestina, Egipte i Bahrein (Wa'ad o National Democratic Action Society). 

 Canad .

A Canad el New Democratic Party (Nou Partit Democrtic) s una excepci dins dels partits socialdemcrates, en lloc d'usar el vermell usen el taronja, que s ms democratacristi i  conservador a occident.

 Irlanda .
A Irlanda el color taronja representa els protestants de l'illa i amb ells a l'unionisme, postura por la qual es propugna la uni de la totalitat d'Irlanda amb el Regne Unit. Tamb cal fer referncia a la protestant Orde d'Orange.

 Pasos Baixos .

Als Pasos Baixos, l'errniament anomenada Holanda, el taronja est vinculat a la conservadora i als partits monrquics, ja que Orange s el nom de la Casa reial neerlandesa i l'associaci nacional. Globalment concorda amb el conservador per no en el monrquic on predomina ms el blanc en la vinculaci d'aquest color amb els defensors de la monarquia.

 Regne Unit .
s el color de l'histric Partit Lliberal del Regne Unit que va ser un dels dos partits poltics britnics ms grans des del segle XIX fins a la dcada de 1920. A partir de llavors i fins a la seva fusi amb el Partit Social Demcrata el 1988 a ser el tercer en importncia.

 Repblica Txeca .
Segueix una lnia similar al del Partit Popular d'Espanya. Els seus colors eren el vermell i el verd (colors de la flor rosa socialdemcrata). I es tornaren taronges per la revoluci taronja ucranesa del 2006.


 Negre .
El negre s'associa polticament a dues ideologies molt oposades: l'anarquisme i el feixisme. El color negre de les sotanes dels capellans i de l'hbit religis d'alguns ordes religiosos (dominics  jesutes) fa que l'associem al clergat i per extensi a l'Antic Rgim i a la reacci.

Anarquisme.


El negre, tamb utilitzat pels diversos moviments anarquistes, s'usa per combinar-lo amb un altre segon simbolitzant una branca anarquista:

 Vermella i negra: anarcosindicalisme.
 Groga i negra: anarcocapitalisme.
 Porpra i negra: anarcofeminisme.
 Verda i negra: anarcoecologisme.
 Lila i negra: anarquisme queer.
 Blanca i negra: anarcopacifisme;

El color negre s'ha associat a l'anarquia des de finals del segle XIX. Molts grups anarquistes contenen la paraula "negre" en els seus noms. La uniformitat de la foscor en la bandera simbolitza la tierra frtil (negra) representant la vida, i la puresa de l'ideal crata (el color negre no s'embruta). 

Aix tamb, representa l'internacionalisme en qu aquest renega qualsevol tipus de lmits. Una simple bandera negra s gaireb com una antibandera (les banderes acolorides representen, generalment, smbols de nacions). D'altra banda, una bandera blanca s el smbol de rendici davant una fora superior, per tant una bandera negra es pot veure amb significat contrari,  rebelli, resistncia o insubmissi.

A Rssia l'exrcit negre o Exrcit Revolucionari Insurreccional d'Ucrana va ser un grup armat d'anarquistes que, en un comenament, va combatre al costat de l'exrcit roig durant la Guerra Civil Russa. Desprs de la traci els bolxevics a l'exrcit negre, volent englobar tots dos exrcits sota una mateix cpula i desprs d'assassinar diversos dels seus dirigents, l'exrcit negre lluitaria contra l'exrcit roig des de llavors. Finalment va ser derrotat el 1921, sobrevivint una guerrilla makhnovista (de Nestor Makhno, un dels seus ms brillants dirigents) que lluitaria fins el 1924.

Feixisme.

S'associa polticament amb el feixisme per les camises negres que vestien els feixistes italians. El nazisme, en canvi, opt pel color marr en les camises marrons de les SA, encara que les SS usaven el color negre. A l'Estat Espanyol el van imitar en els anys trenta els camises negres enquadrats paramilitarment en les Juventuts d'Acci Popular JAP (liderats per Ramn Ruiz Alonso i associats amb la CEDA, la principal fora de dretes). Tamb hi va haver blackshirts a Anglaterra i camises negres a Finlndia, en tots dos casos d'orientaci feixista.

Tanmateix els primers que comenaren a vestir les camises negres (en itali camicia nera) van ser els Arditi (Associazione Nazionale Arditi d'Italia) comandada per Giuseppe Bassi. Era un grup ultranacionalista per que no era feixista (encara no existia el feixisme). Es van encarregar de la annexi de Fiume a Itlia organitzada per Gabriele d'Annunzio. Mussolini atret per la violncia del grup paramilitar crearia les Fasci di combattimento semblants als arditi per frenar el denominat bienni vermell itali (1919-1920), desprs del qual molts arditi s'acabarien unint al feixisme. Desprs de la fundaci del Partit Nacional Feixista es crearia el 1923 la milcia voluntria per a la seguretat nacional (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale o MSVN) que es convertiria en la polica i el servei d'espionatge feixista.

Un bon exemple de les confusions i malinterpretacions entre colors poltics i altres colors amb un significat diferent (que poden representar una passi, una emoci o b una altra cosa ben diferent) s el que ha ocorregut amb La camisa negra, una can d'amor de Juanes en qu alludia al negre com un color de pena o tristesa. Va ser malinterpretada pels feixistes italians, que feien el salut rom quan sonava aquesta can a les discoteques; tamb equivocadament, diversos grups antifeixistes van demanar el boicot de la can considerant el seu autor i intrpret com feixista.

Excepcions.
A Alemanya i ustria el negre l'usen els partits democratacristians. Alguns grups islamistes usen el negre, a part del verd, com a color poltic.

 Vermell .


El vermell s'associa al moviment obrer (pot ser que la causa sigui per inspiraci als revolucionaris camises roges de Garibaldi, encara que se'n es coneix el motiu), fonamentalment al d'orientaci marxista, tant al socialisme (ja sia socialisme revolucionari o socialdemcrata) com al comunisme. La victria del partit boltxevic a la Revoluci d'Octubre de 1917 va convertir Rssia en el primer pas on es pretenia establir un sistema comunista, identificant a la Uni Sovitica com el leninisme, i posteriorment l'estalinisme amb el color vermell, elegit com a color de la seva bandera juntament amb el smbol de la fal i martell. Aquest color va impregnar tot el nomencltor, els lemes i la simbologia dels pasos del bloc comunista a l'est d'Europa, a la Xina, Corea del Nord, Vietnam, Cuba i altres pasos d'influncia sovitica, que el van usar com a senyal principal d'identitat i propaganda (cosa que en alguna ocasi podia fins i tot entrar en conflicte amb els colors corporatius en les empreses capitalistes, com es ridiculitza a la pellcula  Uno, dos, tres, de Billy Wilder -1961-, ambientada en el Berln de la guerra freda). Algunos exemples sn: la Plaa Roja de Moscou (en aquest cas, simplement es va accentuar o ampliar el significat, por mera coincidncia, ja que el nom el tenia abans de l'arribada del comunisme), l'Exrcit Roig, la Jove Gurdia Roja i el Llibre Roig de Mao.

Excepcions.
Argentina.
En la Histria de l'Argentina, el vermell s'associa al Partit Federal, un dels que van lluitar pel predomini poltic al llarg del segle XIX; era un partit popular, de carcter vagament conservador.

Partido colorado.
A Paraguay i Uruguay hi ha partits tradicionals denominats Partido Colorado, que utilitzen el color vermell.

Estats Units d'Amrica.
El Partit Republic dels Estats Units utilitza el color vermell. La seva posici ms a l'esquerra o la dreta del Partit Demcrata dels Estats Units ha variat histricament, essent considerat ara com ara el principal partit de dreta.

 Verd .


El verd, a causa del predomini d'aquest color en el mn vegetal, s'associa al moviment ecologista, de fet, la plataforma ecologista i pacifista ms important ses denomina Greenpeace (Pau verda). Hi ha diversos partits ecologistes en el mn i unnimement usen aquest color. A Espanya es troben els Verds, de la mateixa manera que a la resta de pasos s'usa aquest nom o un de similar. 

El verde tambin es utilizado por asociaciones y movimientos agrarios en todo el mundo. En Espaa existen UPA i ASAJA.

En canvi, l's de camises verdes va ser propi de moviments propers al feixisme dels anys trenta: la Gurdia de Ferro a Romania i l'Integralisme brasiler.

 Espanya .
A Espanya el verd s'associa a la monarquia, ja que durant les dues repbliques espanyoles, els carlistes, cedistes i altres monarquistes cridaven VERDE! (Viva El Rey De Espaa) i des de llavors s'ha associat el color verd a la monarquia espanyola. a ms durant el franquisme els monarquistes espanyols portaven a la solapa un lla verd per identificar-se entre ells.

El lla verd (una tira de tela verda enganxada amb una imperdible) ha tingut diversos significats a l'Estat espanyol, com el suport als presos d'ETA (com a resposta al lla blau utilitzat el 1993, i influt pel lla verd dels republicans irlandesos) o la reclamacin de acciones contra el cambio climtico.

 Imperi Bizant .
Els verds o prasinoi (color que distingia un dels quatre equips de les curses de quadrigues) eren l'ala oposada a la postura blava i donava suport al monofisisme. Principalment eren els bizantins que pertanyien a les provncies orientals i del sud (Egipte, Sria...) i eren comerciants, promotors de la indstria i tamb els que pertanyien al funcionariat civil. van rebre el suport de l'emperador Anastasi durant el seu govern.

 Irlanda .

s el color representatiu del nacionalisme irlands. Prov del trvol. El verd apareix en la bandera irlandesa i representa els catlics del pas i la franja taronja, els protestants. Hi ha entre ambds una franja blanca que representar a la pau que arribar al pas.

 Islam .

El verd s el color de la identitat musulmana, i per aix s'usa en banderes i estandards de mltiples estats, organitzacions i grups islmics, que van des d'Arbia Saudita fins a l'organitzaci palestina Hams.

Regne Unit.
El verd blavs o verd mar (en angls: sea green) era el color dels membres del grup de los Nivelladors o en angls the levellers en el segle XVII, per aquesta ra s'associa, en ocasions, amb el liberalisme libertari.

Rssia.
Durant la Guerra Civil Russa l'Exrcit Verd particip com a element nacionalista rus lluitant en ambds costats: Els roig-i-verds els que es van unir a les files de l'exrcit roig i els blanc-i-verds els que es van unir a l'exrcit blanc.

Usaven aquest color com a element nacional perqu el color de l'uniforme de l'exrcit rus era verd.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Espectre poltic;
 Esquerra poltica;
 Dreta;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364404" title="Ashraf Ali Khan" nonfiltered="1305" processed="1299" dbindex="141319">
Ashraf Ali Khan (Delhi 1727-Azimabad 1772/1773) fou un prncep i poeta indi, germ de llet de Ahmad Shah de Delhi (1748-1754) fill de Mirza Ali Khan Nukta, cortes de Muhammad Shah, i nebot d'Iradj Khan, nazim (governador) de Murshidabad (per Ahmed Shah).

Escribi poesies en urd i persa amb el pseudnim Fughan o Fighan. Va rebre del seu germ de llet el ttol de Zarif al-Mulk Kokaltash Khan Bahadur (1754). Va morir a Azimabad el 1772/1773. El seu diwan fou publicat a Karachi el 1950.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364406" title="Francisco Carbonell Mag" nonfiltered="1306" processed="1300" dbindex="141320">
Francisco Carbonell Mag (Valncia, 1790 - ?) fou un advocat i poltic valenci. Regidor de l'ajuntament de Valncia, a les eleccions a Corts Espanyoles de 1820 fou escollit diputat suplent amb credencials de tinent retirat de la Guerra del Francs, i no el va arribar a ocupar. El 1836 fou comandant de la gurdia nacional i diputat provincial a Valncia. El 1836 fou nomenat alcalde de Valncia i rector de la Universitat de Valncia (1845-1859) pel Partit Progressista, per el 1839 va girar vers el Partit Moderat. Fou novament diputat a Corts Espanyoles pel districte de Xelva el 1846 i el 1850, i governador civil de Valncia el 1844, 1845, 1851 i 1852.

El 1858 es va oposar a que el seu partit ingresss a la Uni Liberal, per va acceptar desprs de ser nomenat senador vitalici. Fou el cap a Valncia del Partit Moderat durant la Dcada Moderada. Deixeble seu fou Ciril Amors i Pastor.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364407" title="Ashraf Djahangir" nonfiltered="1307" processed="1301" dbindex="141321">
Ashraf Djahangir ibn Sultan Muhammad Ibrahim (1289-1405) fou prncep de Simnan (al Khurasan) i sufita a l'ndia.

Va tenir una educaci religiosa i el 1305/1306 a la mort del seu pare, va ser proclamat sult per al cap de poc va abdicar en favor del seu germ Muhammad ibn Sultan Muhammad Ibrahim, i se'n va anar a l'ndia dedicat al misticisme, viatjant pel pas i per l'estranger.

Va morir a Fayzabad el 6 de juliol de 1405. Va escriure Basharat al-Muridin i Maktubat-i Ashrafi. La seva tomba es objecte de peregrinaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364408" title="Pars-Tours 2008" nonfiltered="1308" processed="1302" dbindex="141322">

La Pars-Tours 2008 s una cursa ciclista que es disput el 12 d'octubre de 2008 amb una distncia de 252 km. Aquesta fou la 102a edici de la clssica Pars-Tours i el vencedor final fou el belga Philippe Gilbert de l'equip .

 Recorregut .
Com cada any, la cursa surt en direcci Saint-Arnoult-en-Yvelines, per enfilar les planes de la Beauce durant la primera part de carrera. La primera dificultat significativa s l'Estrivde, a les portes de La-Ville-aux-Clercs, poc abans de l'avituallament de Vendme. 

Amb l'entrada al departament d'Indre-i-Loira els ciclistes es troben dues noves pujades, a Cangey i Amboise, quan ja sols queden seixanta quilmetres pel final. Tot seguit arriba la primera de les quatre cotes decisives, la cota de Crochu, al km 225.

Desprs d'haver travessat Ballan-Mir, les cotes de l'pan, del Pont Volant, i finalment del Petit Pas de ne marcaran el final de la cursa, abans d'arribar a la llarga recta d'arribada, de 2,5 km, a Tours.

 Classificaci final .



Enllaos externs.
Web oficial de la cursa  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364409" title="L'Oronella" nonfiltered="1309" processed="1303" dbindex="141323">
L'Oronella fou una entitat cultural valenciana fundada el 1888 per Constant Llombart inicialment com a club excurxionista i que pretenia ser una alternativa a Lo Rat Penat, fundada per ell mateix el 1878, i a la que s'opos pel seu apoliticisme i submissi de la monarquia alfonsina de la majoria dels seus dirigents. Va atraure membres de conegudes idees republicanes i progressistes, com Vicent Blasco Ibez, Francesc Badenes i Dalmau, Constant Gmez i Salvador, Francesc Barber i Bas, Ramon Andrs i Cabrelles, Pere Bonet i Alcantarilla i Josep Maria Puig i Torralva, per es va dissoldre poc desprs. 

 Enllaos externs .
 L'Oronella a enciclopedia.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364410" title="Temporada 1975-76 de l'NBA" nonfiltered="1310" processed="1304" dbindex="141324">

La temporada 1975-76 de l'NBA fou la 30 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Phoenix Suns per 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  Alvan Adams (Phoenix Suns);

 Entrenador de l'any;
  Bill Fitch (Cleveland Cavaliers);

 Primer quintet de la temporada;
Rick Barry, Golden State Warriors;
George McGinnis, Philadelphia 76ers;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Nate Archibald, Kansas City Kings;
Pete Maravich, New Orleans Jazz;

 Segon quintet de la temporada;
John Havlicek, Boston Celtics;
Elvin Hayes, Washington Bullets;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Randy Smith, Buffalo Braves;
Phil Smith, Golden State Warriors;

 Millor quintet de rookies;
Joe Meriweather, Houston Rockets;
Alvan Adams, Phoenix Suns;
Lionel Hollins, Portland Trail Blazers;
John Shumate, Phoenix Suns/Buffalo Braves;
Gus Williams, Golden State Warriors;

 Primer quintet defensiu;
Paul Silas, Phoenix Suns;
John Havlicek, Boston Celtics;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Slick Watts, Seattle SuperSonics;

 Segon quintet defensiu;
Jim Brewer, Cleveland Cavaliers;
Jamaal Wilkes, Golden State Warriors;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Jim Cleamons, Cleveland Cavaliers;
Phil Smith, Golden State Warriors;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1976;
 Playoffs de l'NBA del 1976;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364411" title="Francesc Badenes i Dalmau" nonfiltered="1311" processed="1305" dbindex="141325">
Francesc Badenes i Dalmau (Alberic, Ribera Alta, 1859 - 21 de gener de 1917) fou un poeta valenci, considerat un dels ms importants de la Renaixena al Pas Valenci juntament amb Teodor Llorente Olivares. Ingress a la societat Lo Rat Penat, i fou Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de 1898, per les seves idees progressistes el van dur a ingressar el 1888 a la societat l'Oronella. El 1908 va traduir al castell poemes de Jacint Verdaguer i va fer obres de teatre en castell. La seva famlia va donar la seva biblioteca el 1983 a la Generalitat Valenciana.

 Obres .
 Mariola;
 Flors de Xquer;
 Cants de la Ribera (1911);
 Veus de natura;
 Rondalles del poble (1890);
 Llegendes i tradicions valencianes (1899);
 Rebrotada (1915);

 Enllaos externs .
 Poesies de Francesc Badenes;
 Francesc Badenes a enciclopedia.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364412" title="Ashraf Oghullari" nonfiltered="1312" processed="1306" dbindex="141326">
Ashraf Oghullari fou una famlia turca que va rebre l'encrrec dels seljcides de controlar les "marques militars" o zones de frontera, al segle XIII. Era una famlia de turcmans amb molts membres, fidels i clients, installada a Anatlia pels propis seljcides. Van portar el ttol d'"amir". La seva residncia inicial fou Gorgurum i desprs van tenir capital a Beysheri.

El primer fou Ashraf-oghlu Sayf al-Din Sulayman Bey I, que va tenir un paper molt important fins a la seva mort el 27 d'agost de 1302. El va succeir el seu fill gran Mubariz al-Din Muhammad Bey que va reconixer la sobirania del governador ilkhnida Coban. Va morir el 1320 i el va succeir el seu fill Sulayman Bey II que va tenir un govern relativament curt i a l'entorn del 1332/1333 fou executat pel governador cobnida ilkhnida, Dermitash ibn Coban, desprs de ser torturat salvatgement. Amb la seva mort les seves possessions van passar aviat en part a Hamid (els Hamid-oghlu) i en part als Karamnides (emirat de Karaman).

Els seus dominis van arribar a incloure 690 viles i 150 poblets i la seva cavalleria disposava de 70000 homes. 

 Genealogia .
Ashraf;
Sayf al-Din Sulayman Bey I vers 1380-1302;
Mubariz al-Din Muhammad Bey 1302-1320;
Sulayman Bey II ;
Diya al-Din Ashraf ;
Guldjemal Khatun (filla);

 Bibliografia .
Saljuk-nama, en persa, manuscrit a la Biblioteca Nacional a Pars, traduit per Feridun Nafiz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364414" title="Francesc Barber i Bas" nonfiltered="1313" processed="1307" dbindex="141327">
Francesc Barber i Bas (Valncia, 1864 - 1897) fou un poeta i periodista valenci. Fa famlia humil i educaci autodidacta, va treballar com a redactor a La Correspondencia de Valencia i fou el fundador de La Correspondencia Alicantina, alhora que participava a les vetllades literries de l'Escola d'Artesans amb Ramon Andrs i Cabrelles, amb el qual fou un dels fundadors de l'Oronella el 1888 amb el que considerava el seu mestre Constant Llombart. Alhora, va presentar alguns poemes als Jocs Florals de Valncia, que foren publicats a la Ilustracin Valenciana (rgan de Lo Rat Penat) i El Tria. Va rebre dos premis el 1887 i la flor natural el 1891. Tamb compos algunes peces de teatre costumista.

 Obres .
 De Valncia al Grau (1888);
 Dos marruecos, un diner! (1889);
 El que menja de baldraga (1891);
 El dengue (teatre);
 Les corregudes de cavalls (1911) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Francesc Barber a enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364415" title="Ramon Andrs i Cabrelles" nonfiltered="1314" processed="1308" dbindex="141328">
Ramn Andrs i Cabrelles (Campanar (Valncia), 1869 - 1957) fou un escriptor valenci, considerat l'ltim poeta de la Renaixena valenciana. Fill d'agricultors, va tenir una educaci autodidacta i estudi dibuix a les classes nocturnes de l'Ateneu Obrer de Valncia i de l'Acadmia de Sant Carles. All va conixer Francesc Barber i Bas amb qui particip a les tertlies literries a l'escola d'artesans, i el seu mestre, Constant Llombart. Va conviure amb Llombart de 1885 a 1893 preparant l'edici del  Diccionario Valenciano-Castellano de Josep Escrig i Martnez, i la va acabar a la mort del seu mestre. Tamb collabor amb Lo Rat Penat i desprs amb l'Oronella, i guany la flor natural als Jocs Florals de Valncia el 1894, 1909, 1928 i 1946. Va publicar alguns poemes a Las Provincias.

 Obres .
 Versos vells;
 El buf (1893), Les males llenges,
 El toc del caragol (1936);
 El cam nou (1932);
 La Fe premiada (miracle);
 L'horta vella (pera);
 Somnis de fantasia (1946);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364416" title="Josep Escrig i Martnez" nonfiltered="1315" processed="1309" dbindex="141329">
Josep Escrig i Martnez (Llria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicgraf valenci. Estudi filosofia i dret a la Universitat de Valncia, va treballar com a assessor jurdic per al duc d'Alba i per al duc de Llria. Per la seva militncia liberal fou tancat el 1829 durant 26 mesos, i quan el 1836 els carlins ocuparen Llria hagu d'aixoplugar-se a Valncia, on el 1940 va comenar la redacci del Diccionario valenciano-castellano, publicat a Valncia (a la impremta de J. Ferrer d'Orga) el 1851, dedicado  la sociedad econmica de Amigos del Pas de esta ciudad de Valencia, y dado  luz bajo la proteccin de la misma, primer intent de recollir el lxic valenci. Constant Llombart i Ramon Andrs i Cabrelles prepararen una tercera edici el 1887, notablement corregida i augmentada, amb una ortografia catalana.

 Enllaos externs .
 Josep Escrig i el Diccionari;
 Josep Escrig a enciclopedia.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364417" title="Sayf al-Din Sulayman Bey I" nonfiltered="1316" processed="1310" dbindex="141330">
Sayf al-Din Sulayman Bey I fou el primer emir de la dinastia dels Ashraf Oghullari (de vegades esmentats com Ashrfides).

Nomenat pel sult seljcida de Konya o Rum Ghiyath al-Din Kaykhusraw III (1265 1282) com a amir de les marques militars, va jugar un paper rellevant a la mort (execuci) d'aquest (mar de 1283) a mans dels mongols ilkhnides. El seu successor, Ghiyath ad-Din Masud II fou  collocat pels mongols al tron (juny de 1283), es va haver d'enfrontar a la mare de Khaykhusraw III que defensava els drets del seu net, i aprofitant una absncia de Masud II i al no trobar oposici en els mongols, va demanar ajut al ashrfida Sulayman Bey I, i el va nomenar a Konya com a regent del prncep Ala al-Din Kai Kobad III al que corresponia la successi (14 de maig de 1285). Per Masud II, que era a Kayseri i que tenia el suport dels mongols, es va desfer aviat de Kai Kobad III i del seu germ, i va agafar altra cop el poder, mentre Sulayman es va haver de retirar a Beyshehri (tamb apareix com Beysheri). 

El 1288 Sulayman es va sotmetre a Masud i va poder retornar a Konya. Sulayman llavors va servir fidelment a Masud; aquest considerava al seu germ Siyawush com un rival i Siyawush fou enviat a la seu del govern de Sulayman a la vila de Beyshehri, amb el suposat encrrec de demanar la ma de la filla d'Ashraf; i tal com estava convingut, al arribar Sulayman va fer empresonar a Siyawush. Per llavors va intervenir el karamnida Gneri Bey, aliat de Siyawush, que va exigir el seu alliberament, i Sulayman el va haver d'de deixar anar i el va enviar a Konya. Tot i la seva decisi, no es va lliurar d'un atac que algun temps desprs va fer el karamnida, per el va poder rebutjar. Tamb va patir diversos atacs del general ilkhnida Gaykhatu.

Va morir el 27 d'agost de 1302 i fou enterrat al mausoleu construt (1302) al costat de la mesquita de Beyshehri, que vers el 1290 havia estat reanomenada Sulaymanshehri. En aquesta ciutat havia fet diverses construccions, entre les quals la mesquita (1296), el mausoleu (1302) i la restauraci de la fortalesa (1290).

El va succeir el seu fill gran Mubariz al-Din Muhammad Bey.

 Vegeu tamb .
Ashraf Oghullari;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364420" title="Mubariz al-Din Muhammad Bey" nonfiltered="1317" processed="1311" dbindex="141331">
Mubariz al-Din Muhammad Bey fou amir ashrfida de Beyshehri i altres territoris, per compte del sult seljcida de Konya.

Va succeir al seu pare Sayf al-Din Sulayman Bey I quan va morir el 27 d'agost de 1302.  Va adquirir les ciutats de Akshehir i Bolvadin que va adjuntar als seus dominis. El 1314 el governador ilkhnida, l'amir i general Coban, es va presentar a Anatlia i Mubariz al-Din fou un dels que el va anar a rebre.

El seu germ (?) Diya al-Din va construir la mesquita d'Akshehir el 1320.

Va morir en data desconeguda per posterior al 1320 i el va succeir el seu fill Sulayman Bey II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364421" title="Sulayman Bey II" nonfiltered="1318" processed="1312" dbindex="141332">
Sulayman Bey II o II. Sleyman Bey fou emir (? (d. 1320)-1332/1333) dels ashrfides o E refo lu de Bey ehir, feudataris dels sultans seljcides de Konya (que, de fet, ja noms conservaven un poder nominal).

El seu pare, Mubariz al-Din Muhammad Bey, va morir en una data desconeguda posterior al 1320  darrer any en qu consta viu , i Sulayman el va succeir en el crrec d'emir de Bey ehir. s probable que la successi es dons ben avanada la dcada dels 1320, ja que ens consta que Sulayman va tenir un govern relativament curt.

En aquells moments el poder ilkhnida a Anatlia comenava a declinar i alguns governadors s'havien revoltat i altres actuaven de fet com a independents. Timurta  o Timurtash, fill de l'emir i governador general dels ilkhnides, oban o Choban, va ser enviat a la zona com a governador. Com a demostraci de fora i per induir els emirs anatlics a la submissi ms completa, Timurta  va ocupar Konya (1330), que des de feia poc pertanyia als karamnides o Karaman-o lu, que se n'havien apoderat. 

Vers 1332/1333 va anar a Bey ehir on va derrotar i va fer presoner a Sulayman Bey II i va tirar el seu cos al llac de Bey ehir, desprs de ser torturat salvatgement. 

Si b el Saldjuk-nama ofereix com a data de la seva mort el 9 d'octubre de 1326, sembla que es tracta d'un error i s ms probable que mors l'any 722 de l'Hgira (1332/1333), tal com ens informa el Takwim -i nudjuni. 

A la seva mort, les seves possessions van passar rpidament en part a Hamid, dels Hamito lu o Hamido lu, i en part als karamnides o Karamano lu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364422" title="Ashrafiyya" nonfiltered="1319" processed="1313" dbindex="141333">
Ashrafiyya fou una orde religiosa musulmana de dervixos.

Agafa el seu nom de Abd Allah Ashraf Rumi, un dervix que va morir a in Iznik (Imperi Otom) el 1493.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364424" title="Joan d'Horne" nonfiltered="1320" processed="1314" dbindex="141334">
Joan d'Horne (1450 -  18 de desembre de 1505, a Maastricht) va ser prncep-bisbe del principat de Lieja des del 1483 fins a la seva mort.

Provenia d'una antiga famlia de nobles, originria de la vila de Horn del comtat del mateix nom (actualment als Pasos Baixos). 

Desprs de la mort de Llus de Borb en una batalla dirigida per Guillem de la Marck i la temptativa d'aquest darrer per fer elegir el seu fill Joan el 14 de setembre de 1482 com prncep-bisbe, el principat va conixer uns mesos d'inestabilitat. Les tropes brabanones van atacar les Bones Viles de Borgloon, Tongeren, Hasselt i Herk-de-Stad i van incendiar Haspengouw, el graner del principat. 

Guillem va ser venut al gener de 1483 pels brabanons i el 17 de febrer el papa Sixt IV van anomenar Joan d'Horne prncep-bisbe de Lieja,  el que va atiar a rivalitat entre les famlies d'Horne i de la Marck. El 10 d'abril, va signar-se a Huy un tractat de pau  entre el ducat de Brabant i  el principat.

Segons aquest tractat, la primera missi del nou prncep consistia en la reparaci dels estralls causats pels dos anys de guerra a la fi del regne del seu predecessor Llus de Borb. Tamb va negociar amb Felip I de Castella per a que aquest reconegus la neutralitat del principat de Lieja en una temptativa de protegir-lo contra ms destruccions i guerres.

El 5 d'abril de 1487 va signar-se a l'abadia de Sant Jaume a Lieja la Pau de Sant Jaume. En aquest tractat s'hi van plasmar tots els drets, lleis i costums del principat, el que va contribuir a la seguretat jurdica de la poblaci i al floriment de la indstria i de les arts.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja





Referncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364425" title="Refugi La Covil" nonfiltered="1321" processed="1315" dbindex="141335">

El refugi de La Covil s un refugi forestal dins el municipi de Campelles (Ripolls) a 1.750 m d alada i situat sota el vessant nord del pic de La Covil. T una part oberta pel bestiar i una part amb porta, amb llar de foc, taula i lliteres de fusta, tot plegat ben precari. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364426" title="Organitzaci Mundial de Turisme" nonfiltered="1322" processed="1316" dbindex="141336">
L'Organitzaci Mundial del Turisme, OMT s l'agncia especialitzada de les Nacions Unides i l'organitzaci internacional principal de la indstria del turisme, que funciona com a frum global per discutir temes i poltiques relacionades amb el turisme. T un paper central i decisiu en la promoci i el desenvolupament del turisme responsable, sostenible i universalment accessible, posant atenci especial als interessos dels pasos en vies de desenvolupament. Tamb promou la implementaci del Codi d'tica Global pel Turisme que vol assegurar que el turisme maximitzi els beneficis positius econmics socials i culturals i alhora minimitzi els impactes socials i ambientals negatius. En sn membres 160 pasos i territoris, i ms de 350 membres afiliats. T la seu a Madrid, Espanya. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364427" title="Pelfort de Rabastens" nonfiltered="1323" processed="1317" dbindex="141337">
Pelfort de Rabastens fou el senyor ms important de Rabastens i cavaller.

Primera documentaci escrita del patronmic Pelfort. Al 1211 es posa sota la protecci del comte Ramon VII de Tolosa i participa en totes les accions militars, especialment el setge de Tolosa pels croats contra els ctars el 1211 i 1219 i a la batalla de Muret; s un dels senyors occitans que surt a la Can de la croada de Guillem de Tudela. 

El seu escut d'armes, coincideix curiosament amb el d'Esccia, a partir del contemporani Guillem I d'Esccia
Als Cahiers de Bernard Caux de la Biblioteca Nacional de Paris, inquisidor, surt citat com a ctar molt important junt amb la seva dona Orbica i la sogre Esclermonda de Foix.Incls a la llista dels Faydits, s a dir noblesa occitana-catalana declarada com heretge ctar. Desprs dels inicis de la croada, com tots els proscrits, va haver de fugir amb el saqueig de les seves terres i persecuci, alguns a la Llombardia contrria al Papa, d'altres travessant els Pirineus "disfressats" de catlics amagats pels comtes catalans companys d'armes i amb forts llaos familiars. Un Pelfort s referenciat a la conquesta de Mallorca al 1229 acompanyant Jaume I el conqueridor i per edat noms pot ser ell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364432" title="Jess Ferrer" nonfiltered="1324" processed="1318" dbindex="141338">
Jess Ferrer s un actor catal especialitzat en la veu en off i en el doblatge.

El gran actiu de Ferrer s la seva veu, clida i avellutada per alhora greu i profunda. Aix, s una veu freqent en reportatges audiovisuals, especialment de temtica cultural (com Catalunya des de l'aire, Catalunya des del mar, Els Pirineus des de l'aire  i Memria de Catalunya). En el camp del doblatge en catal ha posat la veu a actors com Harrison Ford en films com Blade runner o la srie Indiana Jones, o Marlon Brando al film Superman, en el paper del pare del superheroi. Tamb ha doblat Michael Caine, Humphrey Bogart, James Garner, Anthony Quinn, etc. En castell tamb ha fet doblatge; per exemple, en el personatge de John Little al film Robin Hood de Kevin Costner, interpretat per Nick Brimble.

Tamb ha aparegut en algunes sries de TV3 fent el paper de personatges secundaris: Plats Bruts, com a pare del David; Porca Misria, com a pare de la Laia; Dinamita, d'El Tricicle, tamb fent de pare d'un altre personatge; etc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364442" title="Controvrsia creaci-evoluci" nonfiltered="1325" processed="1319" dbindex="141339">

La controvrsia creaci-evoluci s una disputa poltica sobre l'origen de la Terra, de la humanitat, de la vida i de l'univers. Aquesta controvrsia s entre els que defineixen la validesa i superioritat d'una creena religiosa particular (s a dir, creacionista) i el consens cientfic, particularment en el camp de la biologia evolutiva, per tamb en geologia, paleontologia, termodinmica, fsica nuclear i cosmologia.

Aquest debat s principalment prevalent en regions generalment conservadores dels Estats Units d'Amrica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364447" title="Compostador" nonfiltered="1326" processed="1320" dbindex="141340">
Un compostador s un recipient o dipsit amb les caracterstiques adequades per realitzar la prctica del compostatge, s a dir, la transformaci dels residus orgnics en compost,  a nivell domstic. 

Al mercat existeixen nombrosos models de diferents capacitats i formes. Normalment estan fabricats en plstic, per tamb n'hi ha de fusta i fins i tot metllics, encara que els de plstic sn els ms recomenables, ja que el plstic no s biodegradable i resisteix millor el pas del temps. 

Tipus de compostadors.
El compostador  ideal  s aquell que pot deixar-se a la intemprie sense que es deteriori, fcilment manipulable i accessible per la seva part superior per dipositar les restes orgniques, i per la part inferior o el lateral sencer per a l'extracci del producte final, el compost. Per  optimitzar el procs de compostatge, ha de garantir un sistema d'allament trmic amb unes parets dures i resistents, i la suficient ventilaci.

Hi ha diversos tipus de compostador, en funci de l's i la ubicaci:
Compostador urb o vermicompostador: s un sistema desenvolupat per reciclar, amb l'ajuda de cucs vermells, restes vegetals de cuina en espais reduts. Ideal per al compostatge en ciutats. Es pot tenir dins de casa, al balc o a la terrassa. Sempre a l'ombra.
Compostador de jard: dipsit amb o sense base, que s'installa directament sobre la terra, al jard o a l'hort.

Necessitat de compostatge domstic en un compostador.

Evidentment que es pot fer compost fora d'un compostador, com s ha fet tota la vida als femers, per el ms com s no disposar de tant terreny com necessiten alguns sistemes de compostatge, com ara les piles escampades.

En un compostador, el compost estar molt ms resguardat de les inclemncies del temps (sol, pluja, vent) i no es ressecar ni s'humitejar massa; per tant, no caldr prestar-li una atenci ni dedicaci especials i, per tot aix, el procs ser 3 o 4 vegades ms rpid. A ms, no s'haur de malbaratar aigua per regar-lo quan estigui sec i visualment no causar cap impacte als membres de la famlia ms primmirats, que no volen veure tants organismes en activitat constant. D'altra banda, el compostador pot installar-se a qualsevol lloc, sense que pugui molestar els vens.

El procs de descomposici de les restes vegetals dins d'un compostador desprn una olor caracterstica i agradable que podem percebre quan obrim el compostador per aportar noves restes o remoure. Recorda l'olor que fa el bosc humit. Aix es deu a les caracterstiques tcniques dels compostadors de qualitat i a que els milions d'organismes que s'alimenten de les restes que es dipositen en el compostador no permeten que passi gaire temps abans de transformar-les en compost.

Si es barregen les restes de tant en tant una vegada per setmana , no apareixeran insectes molestos, com un excs de mosquetes de la fruita, per exemple. De totes maneres, aquests organismes tamb ajudaran en el procs de compostatge i, en tot cas, la seva presncia sempre estar limitada a l'interior del compostador.

Posat el cas que apareguin formigues, aix indicar que han tingut setmanes per construir el niu perqu no s'ha remanat prou. La soluci ser remoure b les restes.

Els llimacs o altres organismes, que abans es menjaven les plantes, ara les deixaran de banda per anar cap al compostador; per tant, serviran per menjar-se les restes vegetals i no les flors del jard.

Els animals, com gossos, gats o ratolins, no poden entrar en el compostador, ja que es tracta d'un recipient tancat dissenyat per evitar que hi puguin entrar. Cal, per, installar-lo a nivell de la superfcie, sense deixar escletxes.

Referncies.
Autocompostatge en un compostador, per qu?;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364452" title="Lliga Caixa Popular" nonfiltered="1327" processed="1321" dbindex="141341">
La Lliga Caixa Popular s una competici de promoci d'escala i corda, modalitat professional de la pilota valenciana, per a jugadors semi-professionals o en formaci.

Est patrocinada per la caixa d'estalvis valenciana Caixa Popular.

 Historial .




 Enllaos externs .
 Cartell del 2006;
 Cartell del 2007;
 Cartell del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364454" title="Derek Bell" nonfiltered="1328" processed="1322" dbindex="141342">
 Derek Bell  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 31 d'octubre del 1941 a Pinner, Middlesex, Anglaterra.

Fora de la F1 va guanyar en cinc ocasions les 24 hores de Le Mans.


 A la F1 .

Derek Bell va debutar a la novena cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 de setembre del 1968 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Va participar en un total de setze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades no consecutives (1968-1972 i 1974) aconseguint una sisena posici com a millor classificaci en una cursa i assolint un punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364455" title="Temporada 1977-78 de l'NBA" nonfiltered="1329" processed="1323" dbindex="141343">

La temporada 1977-78 de l'NBA fou la 32 en la histria de l'NBA. Washington Bullets fou el campi desprs de guanyar a Seattle SuperSonics per 4-3.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Bill Walton (Portland Trail Blazers);

 Rookie de l'any;
  Walter Davis (Phoenix Suns);

 Entrenador de l'any;
  Hubie Brown (Atlanta Hawks);

 Primer quintet de la temporada;
Leonard Robinson, New Orleans Hornets;
David Thompson, Denver Nuggets;
Bill Walton, Portland Trail Blazers;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;

 Segon quintet de la temporada;
Walter Davis, Phoenix Suns;
Maurice Lucas, Portland Trail Blazers;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Paul Westphal, Phoenix Suns;
Pete Maravich, New Orleans Hornets;

Millor quintet de rookies;
Bernard King, New Jersey Nets;
Marques Johnson, Milwaukee Bucks;
Jack Sikma, Seattle SuperSonics;
Norm Nixon, Los Angeles Lakers;
Walter Davis, Phoenix Suns;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Denver Nuggets;
Maurice Lucas, Portland Trail Blazers;
Bill Walton, Portland Trail Blazers;
Lionel Hollins, Portland Trail Blazers;
Don Buse, Phoenix Suns;

 Segon quintet defensiu;
E. C. Coleman, Golden State Warriors;
Bob Gross, Portland Trail Blazers;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers (empat);
Artis Gilmore, Chicago Bulls (empat);
Norm Van Lier, Chicago Bulls;
Quinn Buckner, Milwaukee Bucks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1978;
 Playoffs de l'NBA del 1978;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364457" title="Temporada 1978-79 de l'NBA" nonfiltered="1330" processed="1324" dbindex="141344">

La temporada 1978-79 de l'NBA fou la 33 en la histria de l'NBA. Seattle SuperSonics fou el campi desprs de guanyar a Washington Bullets per 4-1.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Moses Malone (Houston Rockets);

 Rookie de l'any;
  Phil Ford (Kansas City Kings);

 Entrenador de l'any;
  Cotton Fitzsimmons (Kansas City Kings);

 Primer quintet de la temporada;
Paul Westphal, Phoenix Suns;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Moses Malone, Houston Rockets;
Marques Johnson, Milwaukee Bucks;
Elvin Hayes, Washington Bullets;

 Segon quintet de la temporada;
Walter Davis, Phoenix Suns;
Bobby Dandridge, Washington Bullets;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
World B. Free, San Diego Clippers;
Phil Ford, Kansas City Kings;

Millor quintet de rookies;
Mychal Thompson, Portland Trail Blazers;
Terry Tyler, Detroit Pistons;
Ron Brewer, Portland Trail Blazers;
Reggie Theus, Chicago Bulls;
Phil Ford, Kansas City Kings;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Bobby Dandridge, Washington Wizards;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics;
Don Buse, Phoenix Suns;

 Segon quintet defensiu;
Maurice Lucas, Portland Trail Blazers;
M. L. Carr, Detroit Pistons;
Moses Malone, Houston Rockets;
Lionel Hollins, Portland Trail Blazers;
Eddie Johnson, Atlanta Hawks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1979;
 Playoffs de l'NBA del 1979;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364459" title="Centro Dramtico Galego" nonfiltered="1331" processed="1325" dbindex="141345">
Centro Dramtico Galego (CDG) s la unitat de l Axencia Galega das Industrias Culturais, AGADIC (abans Instituto Galego das Artes Escnicas e Musicais, IGAEM) que t com a objectiu la producci i la distribuci d espectacles teatrals en llengua gallega, amb la  pretensi de normalitzar la llengua en l mbit del teatre.

Adscrit a la Xunta de Galcia, la seva activitat va comenar l'any 1984.

Com a unitat de producci, el CDG configura una programaci escnica que possibiliti que l espectador de Galcia tingui una visi completa del panorama dramtic universal. Com a suport d aquest eix central d actuaci sorgeix el Sal Teatre, seu administrativa del Centre Dramtic i nic espai d exhibici escnica de titularitat exclusiva de la Xunta de Galcia. Reinaugurat l'any 1999, desprs de ser sotms a una completa rehabilitaci, el Sal Teatre acull una programaci sistemtica, plural i de qualitat reconeguda. 

El Centro Dramtico Galego s, a ms, una companyia teatral. La seva experincia es tradueix en unes setanta produccions i coproduccions estrenades en poc ms de vint anys d histria. Les principals lnies de programaci del CDG, amb una mitjana de tres produccions per temporada, apunten cap a diverses direccions: la recuperaci dels autors gallecs fonamentals, la presncia dels dramaturgs gallecs contemporanis, la incorporaci a l escena gallega de grans noms de la literatura dramtica universal, la promoci del teatre infantil i la projecci exterior del teatre gallec, entre d altres. 

L activitat del Centro Dramtico Galego va ms enll dels aspectes estretament relacionats amb la producci i la creaci teatrals. Tamb vol acostar l activitat escnica al conjunt de la societat gallega i aglutinar el collectiu de professionals vinculats al sector. 

En aquesta lnia, el CDG organitza diverses activitats formatives, publica manuals pedaggics destinats al pblic escolar i fa una important labor editorial mitjanant ms de deu colleccions centrades en la difusi del teatre gallec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364461" title="Circuit de Mont-Tremblant" nonfiltered="1332" processed="1326" dbindex="141346">
El Circuit de Mont-Tremblant s una circuit apte per curses automobilstiques  de 4,26 km de longitud situat prop de  Mont Tremblant, Quebec, Canad.

 


El circuit va ser construt l'any 1964, disputant-s'hi a partir de l'any 1967 curses de la Champ Car nord-americana.



 A la F1 .

A la temporada 1968, s'hi va disputar el Gran Premi de Canad de Frmula 1.

La temporada 1970  va tornar a formar part del calendari oficial de la F1, encara que aquesta va ser l'ltima ocasi que la F1 es va disputar a aquest circuit.


 Resum de la F1  .



 Enllaos externs .

 Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364463" title="Rolf Wolfshohl" nonfiltered="1333" processed="1327" dbindex="141347">

















Rolf Wolfshohl (Colnia, 27 de desembre de 1938) va ser un ciclista alemany que fou  professional entre 1960 i 1975.

Va prendre part tant en proves en ruta com de ciclo-cross. Com a ciclista amateur va ser campi d'Alemanya en ruta el 1956, i campi i sots-campi del mn de ciclo-cross el 1959 i 1958, respectivament. Com a professional destaquen els tres campionats del mn de ciclo-cross i els 13 campionats d'Alemanya de la mateixa especialitat.

En quan a les proves de ciclisme en ruta el seu gran xit fou la victria final a la Volta a Espanya de 1965 i la Pars-Nia de 1968, aix com dues etapes al Tour de Frana i tenir l'honor de vestir-se de groc durant dues etapes de l'edici de 1968.

Palmars.
1960;
 Campi del mn de ciclo-cross;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
1961;
 Campi del mn de ciclo-cross;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
1962;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 1r del Gran Premi de la Biclicleta Eibarresa i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1963;
 Campi del mn de ciclo-cross;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1965;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 1r de la Volta a Espanya ;
1966;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
1967;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1968;
 Campi d'Alemanya;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 1r de la Pars-Nia;
1969;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
1970;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1972;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;
1973;
 Campi d'Alemanya de ciclo-cross;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 15 de la classificaci general;
1963. Abandona (4a etapa);
1965. Abandona (10a etapa);
1966. 39 de la classificaci general;
1967. 31 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 6 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1970. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 71 de la classificaci general;
1972. 24 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 1r de la classificaci general;
1967. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 8 de la classificaci general;
1971. 20 de la classificaci general;






Enllaos externs .
 Pgina de la marca de bicicletes que porta el seu nom;
 Palmars complet de Rolf Wolfshohl;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364464" title="Testimoni de crrec" nonfiltered="1334" processed="1328" dbindex="141348">
 Testimoni de crrec  s una pellcula estatunidenca de Billy Wilder, estrenada el 1957. s l adaptaci d una novella d Agatha Christie i est rodada en blanc i negre. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Sir Wilfrid, un brillant i experimentat advocat especialista de causes perdudes, surt d'una estada perllongada en un hospital i, per motius de salut, ha de renunciar a ocupar-se dels assumptes criminals massa excitants. Aleshores, Leonard Vole, acusat de l'homicidi de la Sra. French, va a demanar-li ajuda. Encara que l'assumpte es presenti particularment apassionant, Sir Wilfrid es nega a ocupar-se'n per preservar la seva salut i li aconsella un altre advocat, Mr Brogan-Moore, un dels seus antics alumnes. Desprs que Leonard Vole se'n vagi del despatx de Sir Wilfrid, Christine Vole, la dona de Leonard, fa la seva aparici. s la seva nica coartada per al vespre de l'homicidi. La seva actitud molt freda i el seu paper crucial en l'assumpte faran canviar Sir Wilfrid d'opini i decideix, malgrat tot, d'ocupar-se d'aquest assumpte fascinant.

 Repartiment .

 Tyrone Power : Leonard Vole;
 Marlene Dietrich : Christine Vole;
 Charles Laughton : Sir Wilfrid Robarts;
 Elsa Lanchester : Miss Plimsoll;
 John Williams : Brogan-Moore;
 Henry Daniell : Mayhew;
 Ian Wolfe : Carter;
 Una O'Connor : Janet McKenzie;
 Torin Thatcher : Mr Myers;
 Francis Compton : El jutge;
 Norma Varden : Sra. French;
 Philip Tonge : L'inspector Hearne;
 Ruta Lee : Diana;
 Molly Roden : Miss Mottuah;


 Premis i nominacions .
1958
 Premis .
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Elsa Lanchester ;

 nominacions .
 Oscar al millor actor per Charles Laughton ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Elsa Lanchester ;
 Oscar al millor director  per  Billy Wilder ;
 Oscar al millor muntatge per Daniel Mandell ;
 Oscar a la millor fotografia per Arthur Hornblow Jr. ;
 Oscar a la millor edici de so per Gordon Sawyer ;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Charles Laughton ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Marlene Dietrich ;
 Globus d'Or al millor director per Billy Wilder;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Colloqui Qu grande es el cine! sobre Testimoni de crrec;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364466" title="Complement d'un adjectiu" nonfiltered="1335" processed="1329" dbindex="141349">
El complement de l'adjectiu s una funci sintctica tradicional que s'usa per indicar que un element depn d'un adjectiu, pertany al sintagma adjectival. Aquest element acostuma a ser un sintagma preposicional, com a "boig de rbia" o "capa d'aix i molt ms" tot i que una frase completa o altres estructures poden ocupar aquest espai estructural. 

El fet que un adjectiu admeti aquests complements s fruit del seu carcter hbrid entre el participi del verb i el nom, s a dir, de la seva capacitat de ser nucli d'estructures complexes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364473" title="Al-Ashtar" nonfiltered="1336" processed="1330" dbindex="141350">
Malik ibn al-Harith al-Nakhai conegut com Al-Ashtar ("ull girat", per una ferida rebuda a la batalla del Yarmuk el 636) fou un agitador poltic del temps del califat d'Uthman. Era partidari d'Al ibn Abi Tlib. Era un home molt alt i robust i tenia una espasa que es deia al-ludjdj (resplendor de l'aigua corrent).

Va partir en sayfes a l'Imperi Bizant demostrant una gran temeritat. Era partidari de la fay (bot en immobles). Desprs d'un incident amb el governador d'Uthman a Kufa, Said ben al-As (653/654) fou expulsat de la ciutat cap a Sria amb alguns altres. Aviat va tornar a Kufa i poc desprs apareix al front d'una banda d'agitadors que impedien el retorn del governador al-As i reclamaven el nomenament d'Abu Musa al-Ashari. 

Quan es van produir a Medina els disturbis que van acabar amb la mort del Califa (656), hi va anar amb 200 homes i va participar al setge de la casa del Califa (al-nuffar) i podria ser un dels assassins. Va donar llavors suport a Al. 

Durant la guerra entre aquest i xa, Talha i al-Zubayr, va anar a Kufa per intentar el suport d'aquesta ciutat, el governador de la qual, Abu Musa al-Ashari, restava neutral. All va reunir reforos i va anar a la batalla del Camell(656). En la campanya contra Muawiya (futur Muawiya I) va entrar a Rakka i va obligar als seus habitants a construir un pont per a les tropes d'Ali. A la batalla de Siffin (657) dirigia l'ala dreta. 

Es va pacatar un arbitratge i Al el voli com a rbitre per els seus partidaris, segurs de la ra dels seus arguments, van demanar un de ms neutral que fou Abu Musa al-Ashari. Per la seva oposici a l'arbitratge, Al el va allunyar i el va nomenar governador de Mossul i de les ciutats de Sria que eren lleials a Al, per en aquestes es va haver d'enfrontar a al-Dahhak ibn Kays al-Fihri, governador nomenat per Muawiya, i es va haver de retirar a Mossul.

Desprs fou nomenat governador d'Egipte, no se sap si desprs de qu fos cridat Kays ibn Sad ibn Abada al-Ansari (658) o al lloc de Muhammad ibn Abi Bakr al-Saddik, destitut per manca d'habilitat poltica (659); no va arribar a prendre possessi del govern ja que va morir el 658 o 659 enverinat amb una beguda amb mel pel seu djayastar (logistarius). Al saber la noticia Muawiya va dir la clebre frase: "Deu t agents fins i tot dins la mel".

 Bibliografia .
Caetani, Annali.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364474" title="The Raconteurs" nonfiltered="1337" processed="1331" dbindex="141351">


The Raconteurs (tamb coneguts com The Saboteurs a Austrlia) es un grup de msica rock estatunidenca. s compost per Jack White, de The White Stripes, Brendan Benson (ambds de Detroit, Michigan), Patrick Keeler i Jack Lawrence. Els dos ltims tamb sn membres del grup The Greenhornes. 

 Membres .
 Jack White   veu, guitarra, teclat, sintetitzadors ;
 Brendan Benson   veu, guitarra, teclats  ;
 Jack Lawrence   baix (The Greenhornes);
 Patrick Keeler   bateria (The Greenhornes);
 Dean Fertita (de The Waxwings - membre ocasional durant concerts del grup   guitarra, teclat;

 Histria .
Van debutar amb un 7" amb dues canons el 2006, servint com a avanament al seu primer lbum.
El maig de l'any 2006, Broken Boy Soldiers, el seu primer albm complet, va ser publicat, tenint com a senzill  "Steady, As She Goes." A ms d'aquest, del seu lbum d estrena es van extreure senzills com "Hands", "Broken Boy Soldiers" i "Level". L'esmentat lbum va ser gravat en l'estudi casol de Brendan Benson, ubicat a .

El 25 de mar de 2008 la banda va publicar el seu segon disc titulat Consolers of the Lonely. El primer senzill va correspondre a la segona pista de l'esmentat lbum titulada "Salute Your Solution". 

L'lbum va ser anunciat per la banda noms una setmana abans del seu llanament, l'estratgia de la banda va ser que els crtics no tinguessin temps suficient per revisar el disc, deixant necessriament aquesta tasca als seus seguidors, que a ms van tenir la breu oportunitat de comprar l'lbum abans del seu llanament oficial, quan accidentalment el disc va ser publicat tres dies abans a itunes store 

 Discografia .
lbums.


Senzills.


 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364476" title="Pius V" nonfiltered="1338" processed="1332" dbindex="141352">
Pius V (1504- 1572) va ser Papa des del 1566 fins la seva mort. Nascut a Itlia amb el nom d'Antonio Ghislieri, va entrar de jove a l'orde dels dominics, on va fer carrera eclesistica. El seu pontificat destaca per la reducci de costos associtats al crrec o per edictes destinats a fer ms austera la moral pblica i donar ms importncia a les cerimnies com a smbol religis. 

Va ser ell qui va instaurar el costum que les robes papals fossin de color blanc (abans eren vermelles). Destaca la publicaci del catecisme sortit del concili de Trento, que va regir durant segles. Va lluitar contra l'anglicanisme sense xit i va organitzar els atacs contra els turcs per mirar d'imposar la fe catlica (com la lliga de la Batalla de Lepant). Va ser canonitzat el 1572.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364489" title="Temporada 1979-80 de l'NBA" nonfiltered="1339" processed="1333" dbindex="141353">

La temporada 1979-80 de l'NBA fou la 34 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi desprs de guanyar a Philadelphia 76ers per 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques.


Premis.
 MVP de la temporada;
  Kareem Abdul-Jabbar (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  Larry Bird (Boston Celtics);

 Entrenador de l'any;
  Bill Fitch (Boston Celtics);

 Primer quintet de la temporada;
Paul Westphal, Phoenix Suns;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
Larry Bird, Boston Celtics;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Marques Johnson, Milwaukee Bucks;
Moses Malone, Houston Rockets;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics;
Gus Williams, Seattle SuperSonics;

Millor quintet de rookies;
Larry Bird, Boston Celtics;
Magic Johnson, Los Angeles Lakers;
Bill Cartwright, New York Knicks;
David Greenwood, Chicago Bulls;
Calvin Natt, Portland Trail Blazers;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics;
Don Buse, Phoenix Suns (empat);
Micheal Ray Richardson, New York Knicks (empat);

 Segon quintet defensiu;
Scott Wedman, Kansas City Kings;
Kermit Washington, Portland Trail Blazers;
Dave Cowens, Boston Celtics;
Quinn Buckner, Milwaukee Bucks;
Eddie Johnson, Atlanta Hawks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1980;
 Playoffs de l'NBA del 1980;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364507" title="Axura" nonfiltered="1340" processed="1334" dbindex="141354">
Axura o Ashura s el dia de dejuni facultatiu dels musulmans del 10 de muharran. 

Fou agafat del asor jueu o dia de l'expiaci. Mahoma va conservar aquesta tradici que es realitza entre la posta de sol d'un dia fins a la posta de sol del sia segent. Quan el mes de ramad de l'any 2/624 les relacions del Profeta amb els jueus es van fer tenses, aquest mes fou escollit com a mes de dejuni i l'axura va deixar de ser obligatria i pass a ser optativa pels fidels.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364512" title="Enantimer" nonfiltered="1341" processed="1335" dbindex="141355">
En qumica, un enantimer (del grec         , "invers", i      , "part" o "porci") s un de dos estereoismers que sn imatges especulars completes no superimposables l'un de l'altre, de la mateixa manera que dues mans sn "iguals" per inverses. Els compostos d'enantiopurs es refereix a una mostra que noms presenta molcules d'una nica quiralitat dins els lmits de la detecci.

Els enantimers, quan es troben en un medi simtric, tenen propietats qumiques i fsiques idntiques excepte per la seva capacitat de rotar llum polaritzada per plans en quantitat igual per en direccions oposades. Una mescla de parts iguals d'un ismer pticament actiu i el seu enantimer rep el nom de racemat i t una rotaci neta de llum polaritzada per plans de zero.

Els enantimers l'un de l'altre solen tenir propietats qumiques diferents en relaci a altres substncies que tamb sn enantiomers. Com que moltes molcules dels cossos dels organismes vivents sn enantimers, sovint hi ha una marcada diferncia en l'efecte de dos enantimers simtrics en els ssers vius, incloent-hi els humans.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364531" title="Dakota Fanning" nonfiltered="1342" processed="1336" dbindex="141356">

Hannah Dakota Fanning s una actriu estatunidenca nascuda el 23 de febrer de 1994 a Conyers, Gergia.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364533" title="ADN superenrotllat" nonfiltered="1343" processed="1337" dbindex="141357">

L'ADN superenrotllat s una molcula d'ADN bicatenari que est retorada o girada sobre si mateixa, de manera que l'eix de la doble hlix prpia de l'ADN no segueix una corba plana sin que forma una altra hlix (la superhlix).

El concepte d'ADN superenrotllat apareix com a resultat de l'anlisi topolgic de la molcula d'ADN. Una molcula amb la mateixa seqncia pot estar en estat relaxat o en diferents estats d'enrotllament. Aquestes molcules reben el nom de topoismers, car sn idntiques excepte en la seva topologia.

Les molcules poden sofrir superenrotllament tant positiu com negatiu, depenent del sentit de la torsi. Per tal que el superenrotllament es mantingui, cal que la molcula estigui topolgicament restringida; s el que passa amb un ADN bicatenari circular tancat covalentment. Un ADN bicatenari lineal pot estar restringit quan est unit a protenes o degut a la gran longitud de la seva cadena.

La generaci de superenrotllament s la conseqncia d'una tensi estructural en la prpia molcula. In vivo, el procs est regulat pels enzims topoisomerases.

Una manera de distingir entre topoismers s realitzar una correguda electrofortica, car les diferents conformacions posseeixen volums diferents, per la qual cosa migren a diferent velocitat en el gel d'electroforesi; l'ADN superenrotllat s ms compacte i migra una distncia superior a la de l'ADN relaxat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364535" title="Antonino Votto" nonfiltered="1344" processed="1338" dbindex="141358">
Antonino Votto (Piacenza, Itlia, 30 d'octubre de 1896   Mil, 9 de setembre de 1985) fou un director d'orquestra itali.

En el Conservatori de Npols estudi amb A. Longo (piano) i C. de Nardis (composici). Debuta com a pianista a Trieste el 1919 i exerceix com a professor del conservatori. Seguidament es presenta a Roma, tamb com a concertista, a l'Acadmia de Santa Ceclia. Passa exercir la docncia en el Conservatori de Mil (1919-1921).

Desprs d'iniciar-se en les feines de la direcci com mestre substitut al Polietama Rossetti de Trieste, fou assistent d'Hctor Panizza en el Coln de Buenos Aires i de Toscanini a La Scala. En aquest teatre, dirigiria Manon Lescaut el 1923. No obstant aix, llurs primers xits com a director, els assoliria en el Covent Garden de Londres amb Madama Butterfly i a Udine amb Nerone, de Boito.

La seva carrera internacional el portaria desprs a Barcelona (1930-1931), Praga (1932), Blgica i Holanda (1934-1935), Ginebra (1936) i El Caire (1939). Des de 1941 fins el 1967, fou titular de la ctedra de direcci d orquestra en el Conservatori de Mil, on tindria com a alumnes, entre d'altres, Claudio Abbado i Riccardo Muti.

Des de 1948, la seva principal activitat com a director va restar lligada a La Scala, on dirigiria algunes de les ms celebrades interpretacions de Maria Callas, com La Vestale, Norma, La sonnambula o Poliuto. Malgrat tot, no deix de dirigir en d'altres centres lrics, com Maggio Musicale Fiorentino, l'Arena de Verona o l'pera de Chicago.

Discografia seleccionada.
 Bellini: Norma, Callas, Simionato, del Monaco, Zaccaria; Orquestra del Teatro alla Scala, ARKADIA.
 Bellini: La sonnambula, Callas,  Monti, Zaccaria, Cossotto; Orquestra de L'Scala, EMI.
 Donizetti: Poliuto, Callas, Corelli, Bastianini,; Orquestra del teatre de L'Scala, MELODRAM.
 Ponchielli: La Gioconda, Callas, Poggi, Silveri, Barbieri; Orquestra de la RAI de Tor, FONIT CETRA.
 Verdi: Un ballo in maschera, Callas, Di Stefano, Gobbi, Barbieri; Orquestra del Teatre alla Scala, EMI;

Referncies.
 La discoteca Ideal de Interpretes d'Enciclopedias Planeta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364552" title="Ahmad Asim" nonfiltered="1345" processed="1339" dbindex="141359">
Ahmad Asim (Ain Tab, 1757 - Scutari, 28 de novembre de 1819) fou un historiador otom

Fill del poeta otom Seyyid Mehmed conegut com Djenani, i membre d'una famlia de notables de la ciutat d'Ain Tab, a l'Anatlia. Desprs d'ocupar diversos crrecs i oficis va esdevenir Waq'ah Nuwis (historiador oficial o analista) el 1807 i va compilar una histria de l'Imperi Otom entre el tractat de Sistova (4 d'agost de 1791) i la pujada al tron de Mahmud II (28 de juliol de 1808). Va fer tamb diverses traduccions.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364628" title="Cuina del Barcelons" nonfiltered="1346" processed="1340" dbindex="141360">


La cuina del Barcelons tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina d'aquesta comarca i la seva capital, Barcelona. 

El Barcelons s la comarca amb ms densitat de poblaci de Catalunya i s urb en quasi la seva totalitat, deixant a banda les muntanyes que el separaren del Valls. Per altra banda, s la comarca millor comunicada i amb l'ndex ms alt de poblaci nascuda a fora. Tot aix significa que els costums alimentaris tpics del camp i la ruralia no poden aplicar-se, i la barreja de cultures tpiques de qualsevol capital fan que sigui molt difcil parlar d'una cuina barcelonina unificada. Parlem doncs, de dues gastronomies: la primera, una barreja d'elements culinaris vinguts de la resta dels Pasos Catalans o que en tot cas sn presents igualment a gran part de les comarques catalanes; i la segona, una d'origen no-catal i assimilada a travs dels restaurants, botigues alimentries i forns de la comarca sota la influncia de la immigraci. 

Pel que fa a la restauraci, cal subratllar que Barcelona suma una tremenda quantitat de restaurants, pastisseries, bars, tavernes i de ms, el qual permet entendre que gran part de les gastronomies del mn es pot trobar a la ciutat. Al Raval i altres barris, s'hi troben establiments dedicats a proveir aliments de procedncia estrangera, normalment per a les diverses comunitats tniques vingudes de fora: magrebina, xinesa, africana, etc. Tanmateix aquestes influncies no han popularitzat cap menjar especialment entre els barcelonins al nivell habitual, amb la possible excepci del xauarma; cap d'ells han aconseguit entrar dins de la cuina casolana. En canvi, diversos plats com la truita de patata o el gaspatxo, de suposada procedncia castellana, es poden trobar a les llars barcelonines, especialment on la famlia hi t algun parent. La lasanya, els canelons de carn o d'espinacs i les diverses formes de la pasta italiana tamb es poden trobar a casa. Altres cuines amb una destacada presncia en la restauraci sn la basca (pintxos), la castellana (tapes), la francesa, la italiana i la grega.

Pel que fa als contactes culinaris amb les comarques venes, es podria parlar del marisc i el maduixot del Maresme, llet del Valls Oriental, mat del Bages, vi del Peneds, cava d'Anoia i embotit d'Osona. Per altra banda, la cuina de tota la zona metropolitana de Barcelona, incls doncs el Baix Llobregat, segueix en gran part el patr descrit a dalt, s a dir una gastronomia urbana i postmoderna que ofereix gaireb tota la cuina catalana ms tradicional i a banda gran part de les cuines del mn.  

Costums alimentaris.
Segons Josep Pla a El que hem menjat, a la ciutat l'pat que pateix la ms gran transformaci s l'esmorzar. Grcies a l'horari laboral, l'esmorzar s'ha redut a un caf i poc ms. Per altra banda, es queixa que el sopar s'endarrereix massa. En tot cas, tradicionalment a Barcelona l'hora ms tpica de sopar sn les nou. Malgrat les diverses cultures de menjar presents, l'horari dels restaurants i bars garanteix una certa acceptaci d'aquesta hora.  

Un altre costum tpic de les famlies barcelonines s prendre "el vermut" o "platillos" abans de dinar, que s un pica-pica de embotits, nous, formatges, sardines, anxoves o qualsevol tastet per a obrir la fam. El dinar es pren sobre les dues, a casa si es pot, i a prop del treball si no.

El men ms tpic   i el ms humil   al passat era escudella cada dia i arrs amb peix els diumenges. A Nadal s'estilava fer una gran escudella i un pollastre al forn.

Durant les festes de Grcia i per Sant Medir, s'acostumen a repartir caramels muntat a cavall pels carrers del barri. A la Castanyada (Tots Sants), s habitual consumir panellets i una mistela. A Pasqua, la mona s habitual. Mentrestant, per Sant Esteve, hi ha cert costum de menjar canelons.

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d'aquesta comarca:

Panellets.
El panellet s una petita bola de massap o torr tou coberta amb pasta i guarnida amb pinyons, xocolata, cirera o un altre element dol. Sn molt vistosos i es consumeixen per la Castanyada (Tots Sants).

La coca.
Es troba una mplia gamma de coques al Barcelons. Les ms esteses sn la coca de recapte amb arrengada o botifarra, la coca de crema i la coca de Sant Joan. N'hi ha una que se'n diu la "Cristina de fruites", que t aspecte de coca de Sant Joan per la pasta no s prima sin estufada i ovalada. Normalment prenen la forma tpica a la Catalunya Central d'una ovalada llarga i prima, d'uns 25 a 50 centmetres. 

Altres dolos.
Hi ha una profusi de dolos a les fleques, moltes conegudes a gran part de la Catalunya Central. Destaquen els tortells, farcits de crema o decorats de fruita ensucrada. s molt tpic de Barcelona, com a molts llocs de Catalunya, un pasts anomenat "la Sara", a base de pa de pessic, mantega i ametlles. Un altre de tpic s el "bra cremat", un bra de gitano amb crema cremada. Pasta salada, neules i galetes, pastissos de poma i formes de massap, ensamades mallorquines   per ms petites del que s tpic a aquesta illa   i croissants francesos, bunyols empordanesos i xuixos gironins completen l'oferta.

Arrs i suquet.
L'arrs amb peix i el suquet de peix sn plats tpics de la nostra cuina i representen una cuina basada en la mar que banya tot el Barcelons. Per aix no s d'estranyar que tots els plats amb marisc i peix siguen ben presents, fins i tot els d'origen lluny, com el pop a la gallega.

Anguiles.
Les anguiles del Llobregat sn una especialitat de la comarca i en especial de les poblacions a la vora del riu. 

Pa.
Entre els diversos pans oferts a la capital, destaca un d'origen ben local: "l'arlequ", fet noms a Grcia.

Altres plats tpics.
Escudella ;
Pa amb tomquet;
Esqueixada;
Escalivada;
Embotits;
Arrs a la cassola;
Espinacs amb panses i pinyons;
El bacall a la llauna, s a dir bacall cuit en una placa de forn amb oli d'oliva, s un dels plats que Josep Pla destaca que millor es fa a Barcelona.;

Begudes tpiques.
Cava. Encara que no sigui produt a la comarca, la seva consumici s molt estesa a la capital. ;

Vegeu tamb.
Nutrexpa;

Referncies.


Enllaos externs.
recepta per a canelons a la barcelonina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364702" title="Temporada 1980-81 de l'NBA" nonfiltered="1347" processed="1341" dbindex="141361">

La temporada 1980-81 de l'NBA fou la 35 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Houston Rockets per 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Julius Erving (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Darrell Griffith (Utah Jazz);

 Entrenador de l'any;
  Jack McKinney (Indiana Pacers);

 Primer quintet de la temporada;
Larry Bird, Boston Celtics;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
Dennis Johnson, Phoenix Suns;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Adrian Dantley, Utah Jazz;
Marques Johnson, Milwaukee Bucks;
Moses Malone, Houston Rockets;
Otis Birdsong, Kansas City Kings;
Nate Archibald, Boston Celtics;

Millor quintet de rookies;
Kelvin Ransey, Portland Trail Blazers;
Darrell Griffith, Utah Jazz;
Larry Smith, Golden State Warriors;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Joe Barry Carroll, Golden State Warriors;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Caldwell Jones, Philadelphia 76ers;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics;
Micheal Ray Richardson, New York Knicks;

 Segon quintet defensiu;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Kermit Washington, Portland Trail Blazers;
George Johnson, San Antonio Spurs;
Quinn Buckner, Milwaukee Bucks;
Dudley Bradley, Indiana Pacers (empat);
Michael Cooper, Los Angeles Lakers (empat);

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1981;
 Playoffs de l'NBA del 1981;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364704" title="Henri Pescarolo" nonfiltered="1348" processed="1342" dbindex="141362">


 Henri Pescarolo  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 25 de setembre del 1942 a Pars, Frana.

Fora de la F1 va guanyar en quatre ocasions les 24 hores de Le Mans i t el rcord de participacions (33 vegades).


 A la F1 .

Henri Pescarolo va debutar a la desena cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de setembre del 1968 el GP de Canad al circuit de Mont-Tremblant.

Va participar en un total de seixanta-quatre curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en vuit temporades no consecutives (1968-1974 i 1976) aconseguint una tercera posici (1 podi) com a millor classificaci en una cursa i assolint dotze punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364742" title="Ridley" nonfiltered="1349" processed="1343" dbindex="141363">


Ridley (     Ridley o Ridorii) s un dels antagonistes i enemics finals ms clssics i populars de la saga de videojoc Metroid. Sempre que apareix s un dels autors dels fets del joc i un dels enemics finals. Es el General de tots els Pirates Espacials. Normalment s l'ltim enemic final abans de la batalla final. 

Ridley ha estat innombrablement mort per Samus Aran durant la franqucia, la seva aguerrida rival, i ha estat reconstrut moltes vegades en forma de ciborg, tot i que no sempre de la mateixa manera. Sn rivals des de el dia en que es van conixer, ja que ell de fet mata els seus pares. El seu nom es un homenatge al fams director de cinema, creador de la saga Alien, Ridley Scott.

Rival indiscutible i arxienemic de Samus, Ridley fou el causant per la qual la jove protagonista es var fer caa-recompenses; per aniquilar la brutcia que els Pirates Espacials han exts sobre els milers de sistemes, gent com Ridley in altres malvats depravats. Ridley tamb fou qui despert l ira de Samus en matar als seus pares.

 Biologia .

Ridley, s un drac espacial, el nic supervivent de la seva espcie supervivent de la massacra que va cometre la Federaci Galctica contra la seva dita espcie. Es molt similar als pterodctil, amb ulls vuits i morts. A semblana del seu aspecte bestial, Ridley es molt intel ligent; es vist que fins i tot pot parlar   vist en el manga   i pot realitzar clculs de estratgia en batalla molts rpids i eficients; per el seu motiu de estratega implacable es el General dels Pirates Espacials.  Es bastant persistent i dur de pelar, per aquest motiu li encanta la batalla, i encara que ha sofert prdues, sempre tornar  la carga per lluitar. Segons els escners de la trilogia Prime, es el mateix Ridley el que pareix en tots els Metroid encara de totes les seves morts. L a seva forma de atacar ms comuna es llanant boles de foc,atacar amb les seves urpes, amb la cua i derivant amb els seu corpulent cos.

 Histria .

 Historia temprana . 

Ridley s en realitat el nom clau per a la Geoforma 187, el qual s un dels ltims dracs espacials que queden en tota la galxia desprs d'un genocidi massiu de l'espcie, programa de aniquilaci dut per la Federaci Galctica. Poc se sap sobre la seva vida anterior als Pirates Espacials, solament es pot dir que amb el temps ha assolit arribar fins al rang de "Comandant Suprem de la Confederaci de Pirates Espacials  . La primera vegada que es veu a Ridley s en una invasi a una colnia humana en el planeta Terra, coneguda com K-2L. La invasi pirata consistia en recuperaci de un combustible especfic, Afloraltita, i Ridley va permetre a les seves tropes destruir tot el que volguessin en aquesta colnia. En aquesta invasi, va anar la primera trobada de Ridley amb Samus Aranqui llavors tenia tres anys. Al veure-la, Ridley intenta assassinar-la, per la mare de Samus es posa en el cam, salvant a Samus per morint. El pare de Samus, va morir com part d'una explosi ocasionat pel combustible que els Pirates Espacials robaven, explosi causada al seu torn, per la batalla que s'havia iniciat en K-2L. Ridley sembla ser seriosament danyat per l'explosi, per sobreviu.

Un temps llarg indeterminat ms tard, Ridley es dirigeix a Zebes baix ordres de l' Alt Comandament dels Pirates Espacials, amb la intenci d'establir una base central per als pirates sota la superfcie d'aquest planeta. Les tropes pirates van aniquilar als Chozo nadius que habitaven el planeta (els mateixos que, curiosament van criar a Samus desprs que els seus pares morissin) i van establir la base. Per a aquest temps, la Federaci Galctica havia classificat el planeta com de classe XII i de baixa importncia. Aix va canviar radicalment quan els Pirates Espacials van robar un espcie de la recent descoberta espcie Metroid i la van dur a la seva base en Zebes. La Federaci Galctica rpidament envia diferents forces a recuperar el control del planeta, no obstant aix, Ridley personalment les elimina una per una. Eventualment, Ridley abandona el planeta en la Space Pirate Mothership per atendre altres assumptes. No torna fins a rebre un senyal de desastre provinent del planeta, i enviada per Kraid, qui s destrut per la caa recompenses Samus Aran enviada per la Federaci Galctica per a destruir la base pirata en Zebes i al Cervell Mare. 

Solament llavors Ridley torna a Zebes per enfrontar-la. Eventualment, Ridley confronta a Samus en Baix Norfair, tamb conegut com Ridley (Metroid: Zero Mission) o MiniBoss Hideout II (Metroid). Desprs d'una llarga batalla, s derrotat, amb el que queda en una posici propera a la mort. No obstant aix, s reconstrut en forma robtica pels Pirates Espacials. En la Space Pirate Mothership, nau espacial personal de Ridley, est tamb Ridley Robot, una versi mecanitzada del monstre, construda per a substituir a Ridley mentre aquest s reconstrut. Ridley Robot s eventualment destrut per Samus Aran.

 Meta Ridley i Omega Ridley .

Desprs de la batalla contra Samus Aran en Zebes, Ridley queda molt afeblit i sense capacitat per a mantenir-se per si mateix, no obstant aix sobreviu. Els Pirates Espacials, sota ordres de l' Alt Comandament reconstrueixen robticament a Ridley, transformant la Geoforma 187 en "Meta Ridley". En Tallon IV, Meta Ridley aparentment visita nombrosos llocs relacionats amb els Pirates Espacials. Visita inicialment Phendrana Drifts para veure el progrs pirata, per a desprs anar a les Phazon Minis on presumiblement es queda fins que Samus arriba al planeta. Durant la batalla amb Samus s danyat considerablement, per la confrontaci acaba quan una esttua Chozo s derrocada per la batalla i cau damunt de Ridley, manant-lo al Impact Crater, el quin est infectat de Phazon. D'alguna manera, presumiblement a la seva fora i resistncia ciberntica, sobreviu. 

Eventualment torna a barallar contra Samus i grcies a la seva prvia infecci amb el Phazon assoleix afeblir-la, no obstant aix ella s salvada per Rundas ho que causa que la batalla acabi prematurament. Posteriorment Meta Ridley viatja al Pirate Homeworld on s atret per un Leviat, ahi es corromp i es converteix en "Omega Ridley". Samus ho troba posteriorment juntament amb el Leviat i els ven miraculosament. Curiosment, la suposada "desintegraci" de Ridley i del Leviat s mai vista.

 Altres aparicions .
 
En la saga Super Smash Bros. Ridley ha aparegut sempre. Las dos primeres entregues (Smash i Melee) apariex en un escenari i com a trofeu, i en una escena del comenament i com  trofeu. Mentre que al Brawl aparexia com enemic final del Subspace Emisary, lluitan contra Samus i Pikachu. Desprs apareixeria lluitant contra aquets dos de nou, juntament amb el Captain Falcon, el Capit Olimar, Donkey Kong, Diddy Kong, i R.O.B en el Blue Falcon, en la seva forma de Meta Ridley.

 Veure tamb .

 Samus Aran.

 Metroid.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364915" title="Tessitura" nonfiltered="1350" processed="1344" dbindex="141364">
La tessitura s la regi o zona, ms o menys aguda o greu, en qu actua un determinat instrument o veu musical. Per aix una tessitura s'acostuma a qualificar d'aguda o de greu, amb els matisos convenients. En tractar-se d'una zona o conjunt de notes compreses entre dos lmits, un en els aguts i l'altre en el greus, a vegades tamb s'anomena mbit, tot i que "tessitura" acostuma a tenir un carcter ms descriptiu i aproximat, mentre que l'mbit acostuma a ser ms precs i s'expressa en forma d'interval.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364925" title="Gra de Fajol" nonfiltered="1351" processed="1345" dbindex="141365">

El Gra de Fajol s una muntanya de 2.712 metres situada entre els municipis de Queralbs i Setcases al Ripolls.

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi d'Ulldeter, a travs del coll de la Marrana.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina. 1:25:000;

Enllaos externs.
 Ressenya des d'Ulldeter;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364976" title="Asir" nonfiltered="1352" processed="1346" dbindex="141366">



Regi d'Asir;
Provncia d'Asir;
Emirat d'Asir;
Emirat de l'Alt Asir;
Emirat del Baix Asir;
Baix Asir, subregi d'Asir, al seu torn una subregi de la Tihama.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364980" title="Pla de Vistabella" nonfiltered="1353" processed="1347" dbindex="141367">
El Pla de Vistabella o tamb anomenat Polje de Vistabella s un altipl situat al nord-oest de la provncia de Castell a la comarca de l'Alcalatn, concretament a la poblaci de Vistabella del Maestrat. s un altipl amb una altitud prou alta, ja que sobrepassa els 1.100 metres, enclavat en les serres del Masss de Penyagolosa i la Serra de Mayabona a la provncia de Terol, entre les poblacions de Vistabella del Maestrat i Puertomingalvo. Aquest pla s'encontra a les faldes del pic del Penyagolosa i tamb forma part del Parc Natural del Penyagolosa.

 Vegeu tamb .
 Penyagolosa;
 Parc Natural del Penyagolosa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="364981" title="Escut de Benicarl" nonfiltered="1354" processed="1348" dbindex="141368">


L'escut oficial de Benicarl t el segent blasonament:

Escut quadrilong amb el centre inferior en punta, partit. Al primer quarter, en camp d'or, una creu de Montesa de gules. Al segon quarter, d argent, un card florit de sinople en pal. Bordura d atzur amb quatre flors de lis d argent. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Va ser rehabilitat pel Decret 541/1971, de l'11 de mar, del Ministeri de Governaci i publicat al BOE el 31 de mar de 1971.

Aquest escut t una tradici de ms de 250 anys, des del segell major de 1724. La creu de Montesa representa la vinculaci de Benicarl a aquest orde des de 1319, i el card s el senyal parlant dels Cardona. Berenguer de Cardona fou mestre del Temple, al qual pertanyia l'alqueria de Binigazl. Amb el pas del temps, el card originari dels Cardona ha estat identificat com un senyal parlant del nom de la ciutat i com una representaci de la carxofa de Benicarl , producte arquetpic de la poblaci.

L'ajuntament actual, per, utilitza un logotip amb la simplificaci de l'escut histric , sense la bordura amb les flors de lis i una corona mural en comptes de la reial tancada.

Bibliografia.
Giner Sospedra, Vicente (1986). El escudo herldico municipal, dins Notas histricas de Benicarl. Ajuntament de Benicarl, pp. 139-154.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365059" title="Paul Nedergaard" nonfiltered="1355" processed="1349" dbindex="141369">
Paul Nedergaard (1895-1970) va ser un escriptor i clergue dans.

Llibres.
 100 danske prsteslgter: en lille slgtshaandbog opstillet i uddrag af stamtavler. ISBN 8785207985;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365076" title="Punta Gabarr" nonfiltered="1356" processed="1350" dbindex="141370">

La Punta Gabarr s una muntanya de 3.105 metres situada entre el municipi d'Alins al Pallars Sobir i l'Arieja
Forma part del masss de la Pica d'Estats, juntament amb la Pica d'Estats i la Pic Verdaguer, dins el Parc Natural de l Alt Pirineu.

Al cim s'hi pot trobar un vrtex geodsic (referncia 271065001).

Rutes.
Una de les possibles rutes, no apta per a tothom, parteix des del refugi de Vallferrera a travs dels estanys d'Arreus i enfila tota la cresta fins la Pica d'Estats.

Bibliografia.
 Mapa Pica d'Estats, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365091" title="Comunicaci escrita" nonfiltered="1357" processed="1351" dbindex="141371">
La comunicaci escrita traspassa els lmits de l'espai i el temps, la interacci no s immediata o no es produx mai doncs no est present el receptor, les paraules estan soles en el text doncs el que escriu no sap qui va a llegir el text, la seva estructura sintctica s complexa i possex major riquesa lxica i precisi. 

La primera escriptura va ser la pictogrfica amb smbols que representaven objectes. Posteriorment es van desenvolupar elements ideogrfics.

 La comunicaci escrita .

La composici com part de la comunicaci escrita duu molta creativitat i sensibilitat en els seus textos ja que s l'expressi d'un treball per un individu per a demostrar el seu maneig de l'idioma i el tema. Amb aquesta s'intenta assolir que els estudiants desenvolupin la imaginaci i creativitat. Les seves caracterstiques sn: narraci, reelaboraci d'accions, creativitat, subjectivitat, interpretaci, emotivitat, estil personal, intencionalitat d'entendre. ltimament s'ha deixat enrere la tendncia de l'anlisi i la lgica per mitj dels treballs escrits en els collegis d'educaci secundria i ho han reemplaat per altres mtodes com la matemtica. Encara que tinguin la mateixa finalitat, en aquest cas la metodologia escrita els ajuda ms a desenvolupar millor el llenguatge.     

En una narraci l'emissor relata fets passats, aquesta algunes vegades es veu afectada ja que se sol utilitzar la subjectivitat i aix distorsiona la realitat dels fets, al ser percebuda d'una forma personal, i ser contada des d'aquest punt de vista pot tenir incongruncies amb el veritable fet.

La composici.

En una composici cada emissor pot reelaborar el relat com prefereixi, aquest s personal aix que no hi ha un procs determinat per a fer-lo, aix si hi ha diverses persones involucrades en un fet, es veuran diversos relats, tots diferents uns dels altres, per amb la mateixa finalitat, ja que cada individu comena per la part que prefereix i aix successivament va contant tot la histria. 

La creativitat s molt important, per que d'aquesta depn que el relat sigui entretingut i emboliqui als receptors, en el cas dels relats escrits d'aquesta depn que els lectors s'asseuen atrets i no li perdin l'inters d'un moment a un altre, per aquestes raons s important manejar correctament l'estratgia literria, com organitzar l'oraci de diferents maneres, sense que perdi el sentit per a produir diferents efectes. L'escrita es va fer possible grcies a la invenci del paper per Gutemberg.

 Diferncies entre els tipus de comunicaci escrita .
En conclusi i a manera de resum podem dir que existeix bastants diferncies entre els dos tipus de comunicaci escrita: la composici i la redacci. Es tendeix molt a confondre els dos tipus de comunicaci per cal comprendre b quines sn les seves caracterstiques per a assolir l'objectiu buscat i no incloure a l hora d escriure els elements estructurals i gramaticals d un en l altre.

La comunicaci s quan dos individus participen d'un procs en el qual es transmeten idees. Aquests dos individus, l emissor i el receptor, amb pensaments totalment diferents, tracten  d'exposar idees o parlar de les mateixes, sense deixar fora de context la idea inicial.  Ac pot variar molt qui s l'emissor ja que tamb s receptor al mateix temps. Algunes vegades es presenten problemes de comunicaci tals com  que l'emissor no accepta opinions sobre el seu missatge. Tamb l'emissor algunes voltes passa per alt que el o els receptors desconeixen la informaci que se'ls s donada i aqu hi ha una ruptura en la comunicaci ja que el missatge no pot arribar apropiadamente. Perqu la comunicaci sigui correcta l'emissor ha de brindar la informaci completa, perqu el missatge no tendeixca a avorrir o ser ignorat pel receptor.

L'assumpte que es pretn exposar o demostrar s'ha d'analitzar per a situar que s el primer que volem donar en el missatge, cal aprofundir en el tema i la problemtica, tot aix en funci del missatge i aix consecutivament fins a formar un ordre adequat de les paraules i oracions per a donar idees clares i concises. s important aquesta anlisi perqu els nostres receptors entenguin clarament el que els volem donar a entendre. En la comunicaci escrita existeix una diferncia marcada quant a que no necessites comunicar el que s'ha llegit immediatament a alg, no existeix un lmit de temps sin que pot perdurar per temps i aix alg ms desprs ho podr llegir. La comunicaci escrita amplia i engrandeix les possibilitats d'expressi que permet la comunicaci oral, ja que a travs de la llengua escrita es transmeten realitats i sentiments perqu perdurin en el temps.

Enllaos externs.

 ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365098" title="Futbol Club Vilallonga de Ter" nonfiltered="1358" processed="1352" dbindex="141372">
Futbol Club Vilallonga de Ter s un equip de futbol de Vilallonga de Ter que es fund al 1986. Actualment milita al grup 27 de la Tercera territorial Catalana de futbol.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365099" title="Termes romanes" nonfiltered="1359" processed="1353" dbindex="141373">


Les termes (del llat thermae) eren edificis pblics amb prestacions que avui en direm higienicosanitries. Sn els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals i representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma.

Histria.
Les primeres termes van nixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius; precisament el nom de thermae deriva del grec        therms, 'calent', ja que a l'antiga Grcia ja hi havia construccions senzilles per prendre banys teraputics. 

Amb el pas del temps, els romans van continuar amb aquesta tradici d'establiments balnearis entorn de fonts medicinals: d'aquesta mena, als Pasos Catalans en trobem exemples com les termes de Caldes de Malavella (l'antiga Aquis Voconis) i Caldes de Montbui (Aquae Calidae). Per havia de ser sobretot durant l'Imperi quan les termes s'acabarien difonent tamb dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les aliments, grcies al desenvolupament cada cop ms evolucionat de les tcniques d'escalfament de l'aigua i de l's d'aqeductes que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven.

De termes n'hi havia de dues menes, una de ms senzilla destinada a la plebs i una altra de ms luxosa per als patricis, que eren monumentals i constituen petites ciutats dins la ciutat. 

Estructura.

L'estructura interna tpica de les termes era una successi de sales amb basses o piscinae a l'interior: el frigidari (frigidarium, d'aigua freda), el tepidari (tepidarium, d'aigua tbia) i el caldari (caldarium o calidarium, d'aigua calenta). 

Al voltant d'aquests espais principals n'hi havia altres d'accessoris, com lapodyterium o apodyterion (vestidor), el sudatorium i el laconicum (banys de vapor), el destrictorium (sala per netejar-se), la palestra o gimns (per fer exercici) o la natatio (piscina a l'aire lliure per practicar la nataci). A l'interior de les termes ms sumptuoses (com les de Diocleci o de Caracalla, a Roma) s'hi podien trobar tamb petits teatres, biblioteques, sales d'estudi, jardins porticats i fins i tot botigues.

Vegeu tamb .
 Els Banys Romans de Bath;
 Les Termes d'Anton, a Cartago;
 Les Termes de Caracalla, a Roma;
 Les Termes de Cluny, a Pars;
 Les Termes de Diocleci, a Roma;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365104" title="Resultats electorals a Art" nonfiltered="1360" processed="1354" dbindex="141374">
Resum de les eleccions municipals a Art (Mallorca).

 Juny de 1987 .

En aquestes eleccions concorregueren Centro Democrtico y Social (CDS), el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Alianza Popular-Partido Liberal (AP-PL) i Independents d'Art (IA). 

Acudiren a les urnes 3.497 dels 4.429 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 78,96%. 3.456 vots (99,45%) foren per a candidatures, 19 (0,55%) en blanc. Hi hagu 22 vots nuls.









Com a resultat d'aquesta votaci fou elegit batlle en Miquel Pastor Tous.

 Maig de 1991 .

En aquestes eleccions concorregueren Convergncia Balear (CB), formaci sorgida de l antic Centre Democrtic i Social i que es presentava per primera vegada amb aquesta denominaci, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), la coalici Partit Popular de Balears-Uni Mallorquina ((PP-UM) i Independents d'Art (IA). 

Aquesta vegada baix una mica la participaci. Acudiren a les urnes 2.775 dels 3.946 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 70,32%. 2.738 vots (98,95%) foren per a candidatures, 29 (1,05%) en blanc. Hi hagu 8 vots nuls.









Torn a sortir reelegit batlle en Miquel Pastor Tous (UIA) desprs de firmar un pacte post-electoral entre Independets d'Art i Convergncia Balear.

 Maig de 1995 .

En aquestes eleccions concorregueren Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que al desembre de 1994 present la nova secci local d'Art, i fou present per primera vegada per no aconsegu representaci, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Uni Mallorquina (UM) (a la qual s'havia integrat Convergncia Balear) i Independents d'Art (IA). 

Al 1995 es mantn una participaci gaireb exacta en percentatge respecte als comissis locals anterior. Acudiren a les urnes 3.308 dels 4.660 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 70,99%. 3.252 vots (98,64%) foren per a candidatures, 45 (1,36%) en blanc. Hi hagu 11 vots nuls.










Desprs de que PSIB-PSOE i PP no presentessin candidats a l'alcaldia al primer planari de la legislatura, Montserrat Santandreu Ginard anterior regidor de Festes i cap de llista de IA, llist ms votada, es convert en nou batle de la localitat mallorquina.

 Juny de 1999 .

En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Uni Mallorquina (UM), Independents d'Art (IA), Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca (EU-EV) i Partit Progressista Artanenc (PPA). 

Aquest any va pujar el cens electoral al poble i la participaci en quant a persones respecte les darreres eleccions es va mantenir. Aix significa que hi va haver una major abstenci. Acudiren a les urnes 3.527 dels 5.060 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 69,7%. 3.252 vots (98,64%) foren per a candidatures, 45 (1,36%) en blanc. Hi hagu 15 vots nuls.











Uni Mallorquina dobla quasi en vots respecte els seus darrers resultats i aconsegu entrar al consistori artanenc. La nova coalici presentada a Art, EU-EV, tamb aconsegu els vots necessaris per treure un regidor. 
Dia 1 de juliol de 1999 es va signar un acord de govern entre Independents d'Art I PSIB-PSOE. Montserrat Santandreu Ginard (UIA), repet com a batle de la localitat desprs de obtenir 8 vots (5 UIA + 3 PSOE).

 Maig de 2003 .

En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Uni Mallorquina (UM), Independents d'Art (IA), i Esquerra Unida de Mallorca-Els Verds de Mallorca (EU-EV). Eren els que ostentaven representaci consistorial per aquelles dates.

Participaci ms o menys igual que els darreres comissis. Acudiren a les urnes 3.656 dels 5.203 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 70,27%. 3.579 vots (98,49%) foren per a candidatures, 55 (1,51%) en blanc. Hi hagu 22 vots nuls.










En aquestes eleccions, es produ una baixada considerable de vots dels Independents i un augment de Uni Mallorquina dobla en vots respecte els seus darrers resultats. Es crea aix la situaci en que tots els partits excepte EU-EV aconsegueixen 3 regidors, amb lo qual per governar amb majoria faria falta la uni de almenys 3 partits. Tot i aix, Margalida Tous (UIA) es va fer amb el crrec de batlessa per primera vegada en el municipi gracies al vot de EU-EV, ja que els altres es votaren a ells mateixos.

No obstant, un any desprs, Margalida dimit del seu crrec, ja que segons ella es feia imposible governar amb minoria, i fou per aix que es pasa a uns dies de incertesa i converses entre els diferents partits. Aix, UM, PSOE i EU-EV arribaren a un acord tripartit per governar els 3 anys segents, i Rafel Gili Sastre (UM) s convert en el primer batle d'UM al municipi i tamb primer batle de un partit diferent als Independents, ja que aquests governaren des de la restauraci de la democrcia a Art. El darrer any, i fruit de un acord de govern, es ced la vara a Mara Francisca Servera Pascual (PSIB-PSOE), perqu es converts en la segona batlessa del municipi. La decisi no fou exempta de polmica ja que el que suposadament havia d'ocupar el lloc de batle, era Josep Silva, cap de llista dels socialistes, per el representant de la formaci ecologista EU-EV, no hi estava d'acord en que fos ell i desprs de varies negociacions es decid no posar a Silva de batle si no, a na Maria Francisca, evitant aix la polmica.

 Maig de 2007 .

En aquestes eleccions concorregueren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSIB-PSOE), Partit Popular de Balears (PPB), Uni Mallorquina (UM), Independents d'Art (IA), i Els Verds de Mallorca-Acord Municipal (EV-AM). Eren els que ostentaven representaci consistorial per aquelles dates.

Participaci ms o menys igual que els darreres comissis. Acudiren a les urnes 3.648 dels 5.098 artanencs que hi foren cridats, s a dir, el 71,56%. 3.574 vots (98,32%) foren per a candidatures, 61 (1,68%) en blanc. Hi hagu 13 vots nuls.










Els independents continuaren la seva progressi descendent, perdent un regidor, igual que el PP, mentre que UM seguia amb la ascendncia meterica, tornant a aconseguir quasi el doble de vots que a l'any 2003. Obtenia aix 5 regidors, que sumats als 3 del PSIB-PSOE mitjanant un acord de govern donava la majoria quedant el PP i EV-AM a l'oposici. Rafel Gili continu com a batle de la localitat els 4 anys segents, desprs de haver passat per el crrec 2 anys a l'anterior legislatura.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Detalls resultats municipals a Art 1987 ;
 Detalls resultats municipals a Art 1991 ;
 Detalls resultats municipals a Art 1995 ;
 Detalls resultats municipals a Art 1999 ;
 Detalls resultats municipals a Art 2003 ;
 Detalls resultats municipals a Art 2007 ;
 Detall del resultats de totes les eleccions en que a Art s'ha votat ;
 Carta de Margalida Tous (UIA) explicant la seva dimissi a les artanenques i artanencs;
 Resultats elecions municipals 2003 a la web d'Art;
 Resultats elecions municipals 2007 a la web d'Art;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365107" title="Xess Rbade Paredes" nonfiltered="1361" processed="1355" dbindex="141375">
Xess Rbade Paredes (Seixas, Cospeito, Lugo, 1949) s un poeta, narrador i estudis de la literatura. 

Va estudiar la carrera de lletres a la Universitat de Santiago i va ser professor de gallec en l ensenyament secundari. Membre fundador del Pen Club de Galcia, Rbade Paredes ha publicat nombrosos llibres, com Saraverde (1988), Branca de Loboso (1991), A palabra secreta (1989) i As sombras do barroco (1994), i ha obtingut diversos premis. Va ser guardonat amb el Premi Galcia pels llibres No al de ns i Morrer en Vilaquinte, elaborats conjuntament amb la seva esposa, Helena Villar Janeiro. Tamb va rebre el XIII Premi Esquo amb el poemari Poldros de msica (1993). El 2006 va rebre el Premi Blanco Amor de Novella Llarga per l obra Mentres a herba medra (2007).

Considerat com un poeta destacat del realisme social gallec, en les seves darreres publicacions potiques la temtica dominant s l amor i l erotisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365112" title="Montral (Aude)" nonfiltered="1362" processed="1356" dbindex="141376">
Montral s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365113" title="Grupo Marcuse" nonfiltered="1363" processed="1357" dbindex="141377">
El Grupo Marcuse, acrnim de "Mouvement Autonome de Rflexion Critique  l Usage des Survivants de l Economie", s un grup de socilegs, economistes, filsofs, historiadors, psiclegs i metges que tracten d'analitzar el sistema publicitari realitzant-ne una crtica al voltant de les intencions i efectes que aquest sistema comporta. El consumisme i les diferents tactiques i estratgies mes fosques de la publicitat son temes tractats molt a sovint en els seus estudis, els quals adopten normalment un to crtic.
Una de les obres ms destacades del Grup s el llibre "De la miseria humana en el medio publicitario". Es tracta d'una obra que reflxiona criticament al voltant de la publicitat com a instituci i el paper que desenvolupa amb un estil dur, intens i generalment pesimista. En este sentit podem destacar el subttol del llibre: "Cmo el mundo se muere por nuestro modo de vida". Es destaca tamb la omnipresncia de la publicitat amb exemples ilustratius com els ms de tres mil missatges publicitaris als que estem sotmesos diariament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365114" title="Lavalette (Aude)" nonfiltered="1364" processed="1358" dbindex="141378">
Lavalette s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365116" title="Peyriac-Minervois" nonfiltered="1365" processed="1359" dbindex="141379">
Peyriac-Minervois s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365117" title="Caunes-Minervois" nonfiltered="1366" processed="1360" dbindex="141380">
Caunes-Minervois s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365118" title="Xos Cid Cabido" nonfiltered="1367" processed="1361" dbindex="141381">
Xos Cid Cabido (Xunqueira de Amba, Orense, 1959) s un escriptor gallec. Redactor i guionista ocasional de programas de la TVG com Sitio Distinto (1990-1991), va treballar en Edicins Xerais.

A partir d uns comenos experimentals amb els relats Das contados (1991), ha acabat per inscriure s en el realisme amb la novella Panificadora (1994), Premi Blanco Amor, amb la qual estrenar el terme "evidencialista" aplicat a la seva narrativa, i sobretot la novella Grupo Abeliano (1999), tamb Premi Blanco Amor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365119" title="Rod de Canalbona" nonfiltered="1368" processed="1362" dbindex="141382">

El Rod de Canalbona o Pic Rod de Canalbona s una muntanya de 3.004 metres situada entre el municipi d'Alins al Pallars Sobir i l'Arieja.

Rutes.
Una de les possibles rutes, no apta per a tothom, parteix des del refugi de Vallferrera a travs dels estanys d'Arreus i enfila tota la cresta fins la Pica d'Estats.

Bibliografia.
 Mapa Pica d'Estats, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365122" title="Laure-Minervois" nonfiltered="1369" processed="1363" dbindex="141383">
Laure-Minervois s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365124" title="Puichric" nonfiltered="1370" processed="1364" dbindex="141384">
Puichric s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365125" title="Escut de Sant Mateu" nonfiltered="1371" processed="1365" dbindex="141385">


L'escut oficial de Sant Mateu t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d argent, un ngel, representant l'apstol sant Mateu. Al segon quarter, d or, quatre pals de gules, carregat d una creu de Montesa. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 2 de desembre de 2005, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.172, del 9 de gener de 2006.

L'escut comprn el senyal parlant de l ngel, representaci de sant Mateu apstol, allusiu al nom de la localitat i patr de la vila. La creu de l'orde de Montesa fa referncia a la seva pertinena a aquest orde militar, que tingu a Sant Mateu la capital efectiva del Maestrat. El 1587 el senyoriu de Montesa va passar a la corona, d'aqu el senyal reial dels quatre pals. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365127" title="Crominncia" nonfiltered="1372" processed="1366" dbindex="141386">
La crominncia designa la part del senyal de vdeo que correspon a la informaci del color. 

Ja s'ha indicat per a la luminncia, que la informaci del color es compon a partir de 3 colors primaris: R, G i B (inicials dels segents colors en angls), per a respectivament, el vermell, el verd i el blau (sntesi additiva de color).

Un senyal de vdeo es compon, d'una part de la informaci de luminncia i cal disposar de dues informacions de crominncia perqu les tres informacions de color (corresponents als primaris) es puguin reconstituir. Ens trobem davant d'un sistema de tres equacions amb tres desconegudes, les variables de les quals sn les segents.

(R,G,B)   (Y,U,V)

Y representa la luminncia i val :


U representa la diferncia entre el nivell de vermell i la luminncia :


V representa la diferncia entre el nivell de blau i la luminncia :


Per aix s millor representar el color primari verd amb la lletra G, per evitar tota confusi.

D'aquesta manera, el pas d'un sistema de color RGB a un sistema YUV es pot representar al mig d'una matriu.



Aquest sistema s bidireccional, cosa que permet, per l'operaci inversa, de retrobar els senyals RVB per mostra-los en una pantalla. 




Els sistemes vdeo PAL i SECAM, per tamb el format d'imatge JPEG i els formats numrics MPEG i DV es basen en el codi de la imatge en YUV. La resoluci dels senyals de crominncia U i V es divideix tamb per dos seguint els eixos X i Y, la qual cosa permet de dividir per 4 el volum de les dades. Aquesta etapa de compressi  hard  permet economitzar ample de banda de manera senzilla, es basa en el fet que l'ull detecta menys precisi de detalls en les informacions de color. 

Vegeu tamb.
 Estndards SECAM, PAL, NTSC;
 Televisi digital terrestre;
 Luminncia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365128" title="Gordoncillo" nonfiltered="1373" processed="1367" dbindex="141387">

Gordoncillo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365143" title="Gusendos de los Oteros" nonfiltered="1374" processed="1368" dbindex="141388">

Gusendos de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365145" title="Izagre" nonfiltered="1375" processed="1369" dbindex="141389">

Izagre s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365146" title="Mansilla Mayor" nonfiltered="1376" processed="1370" dbindex="141390">

Mansilla Mayor s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. Inclou les poblacions de Mansilla Mayor, Nogales, Villamoros de Mansilla i Villaverde de Sandoval.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365147" title="Carreratge" nonfiltered="1377" processed="1371" dbindex="141391">
El concepte de Carreratge es refereix al dret vigent durant els segles XIV i XV als Pasos Catalans segons el qual un poble, vila o ciutat passava a dependre -o formar part- d'una poblaci reial. Amb l'atorgament d'aquest ttol, la poblaci que era "Carrer" d'una altra n'adquiria el venatge i els privilegis. 

Carreratge de Barcelona.

L'atorgament del ttol de Carrer i Bra de Barcelona disposava que tots els vens poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, grcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.

Moltres altres poblacions varen rebre aquest ttol:
La Garriga des de 1357.
Igualada el 1381.
Vilamajor (Sant Pere de Vilamajor -La Fora de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Juli d'Alfou i Cardedeu) el 1384 per concessi de Pere III el Cerimonis. ;
Les Franqueses del Valls el 1384 per grcia del rei Pere el Cerimonis.
Moi el 1384, confirmat per rei Joan el Caador el 1393.
Montorns del Valls, quan el Castell de Montorns va ser venut a la ciutat de Barcelona.
Santpedor per concessi de Mart I l'any 1400.
Tona al 1401.
Granollers el 1418 per grcia del rei Alfons el Magnnim.
Caldes de Montbui el 1445 per grcia del rei Alfons el Magnnim.
Cambrils de mar, el 1449.
Lli d'Amunt des de 1490.
L'Ametlla del Valls.
La Roca del Valls.
Castellar del Valls.

Visualitzaci als escuts municipals.

Moltes d'aquestes poblacions incorporen les armes de Barcelona als seus escuts municipals per mostrar aquesta distinci.

Abolici. 
Aquesta distinci qued abolida el 1714 amb el Decret de Nova Planta del rei Felip V de Borb.

Vegeu tamb.
Bra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365149" title="Mataden de los Oteros" nonfiltered="1378" processed="1372" dbindex="141392">

Mataden de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365151" title="Matanza" nonfiltered="1379" processed="1373" dbindex="141393">

Matanza de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365152" title="Pajares de los Oteros" nonfiltered="1380" processed="1374" dbindex="141394">

Pajares de los Oteros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

 Nuclis de poblaci .

Fuentes de los Oteros;
Morilla de los Oteros;
Pobladura de los Oteros ;
Quintanilla de os Oteros;
Valdesaz de los Oteros;
Velilla de los Oteros;

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365153" title="Parupeneus barberinoides" nonfiltered="1381" processed="1375" dbindex="141395">

Parupeneus barberinoides    s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: des de les Moluques i les Filipines fins a Samoa Occidental, les Illes Ryukyu, Nova Calednia, Tonga, Palau, les Carolines i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365155" title="San Milln de los Caballeros" nonfiltered="1382" processed="1376" dbindex="141397">

San Milln de los Caballeros s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365156" title="Parupeneus barberinus" nonfiltered="1383" processed="1377" dbindex="141398">

 Parupeneus barberinus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Aden i Oman fins a Sud-frica, les Illes Marqueses, les Tuamotu, sud del Jap, Austrlia i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365158" title="Parupeneus biaculeatus" nonfiltered="1384" processed="1378" dbindex="141399">

 Parupeneus biaculeatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365160" title="Parupeneus chrysonemus" nonfiltered="1385" processed="1379" dbindex="141400">

 Parupeneus chrysonemus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365163" title="Parupeneus chrysopleuron" nonfiltered="1386" processed="1380" dbindex="141401">

 Parupeneus chrysopleuron   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, al sud-est de Taiwan i des del Mar d'Arafura fins a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365165" title="Pere Genesc i Girbau" nonfiltered="1387" processed="1381" dbindex="141402">
Pere Genesc i Girbau (Granera, 1952) s empresari del sector de la restauraci i alcalde de Granera des de l'any 2003.

Ha treballat de mecnic, de transportista i de cap de manteniment de maquinria porturia. En l'actualitat compatibilitza la seva tasca municipal amb la direcci d'un restaurant juntament amb els seus dos fills. En el mandat municipal 1979-2003 va ser regidor i primer tinent d'alcalde, crrecs que hagu d'exercir amb gran dedicaci a causa del delicat estat de salut de l'alcalde Josep Torra i Mundet, que l'impedia d'exercir les seves funcions en plenitud. En les segents eleccions Torra s retir i Genesc es present com a cap de llista de CiU a Granera. Va ser escollit alcalde al 25 de juny del 2003, i revalid el crrec a les eleccions del 2007. Per la reduda poblaci del municipi (el resultat de les eleccions del 2003 van ser 46 vots per Ciu i 15 per al PSC), Pere Genesc s alcalde pedani i governa sense regidors.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365169" title="Parupeneus ciliatus" nonfiltered="1388" processed="1382" dbindex="141403">

 Parupeneus ciliatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'oest de l'ndic fins a les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap, Austrlia i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365170" title="Josep Torre i Mundet" nonfiltered="1389" processed="1383" dbindex="141404">
Josep Torre i Mundet (Granera, 1922) s empresari agrcola i ramader i va ser alcalde de Granera en tres ocasions entre els anys 1979 i 2003.

Josep Torre era pags i ramader quan es present candidat a alcalde de Granera en les primeres eleccions democrtiques desprs de la guerra civil (el seu pare, Paul Torre i Maspl, ja n'havia presidit l'ajuntament entre els anys 1940 i 1947). Sort escollit i exerc d'alcalde dos mandats successius (del 20 d'abril del 1979 al 30 de juny del 1987). Perd les eleccions del 87 per dos vots (en el global del municipi), recuper l'alcaldia el 15 de juny del 1991, i torn a perdre-la el 7 de juliol del 1995, aquest cop per un vot. A l'any 1999 obtingu novament la vara d'alcalde, ara en representaci de CiU, i ocup el crrec del 13 de juny al 25 de juny del 2003. No es present a la reelecci.

Presid lAssociaci recreativa de Granera i la Societat de Caadors.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365172" title="Regi d'Asir" nonfiltered="1390" processed="1384" dbindex="141405">

Asir s una regi de la pennsula d'Arbia situada al nord del Iemen i al sud-oest de l'Arbia Saudita (al sud de l'Hedjaz). 

 Poblaci . 

Est habitada per la confederaci tribal d'al-Sarat que donaren nom a la regi: Banu Mughayd, Banu Malik, Alkam i Rabia wa-Rufayda a ms d'altres tribus menors com els Ridjal Alma, els Sharan i els Kahtan. Inicialment el nom d'asirs el van portar tribus kahtanites de la regi d'Abha unides als adnanites de Anz ibn Wail (formats pels Rabia, els Rufayda i els Malik); ms tard s'hi van afegir els Khatham (Sharan i Aklub) i els Azd (al-Hidjr, Alma i Azd Shanua, aquestos darrers formats per les branques dels Ghamid i els Zahran); algunes fraccions dels Kinana es van establir a la costa.

 Origen i geografia .

Com a regi separada de l'Hedjaz i Iemen no va existir fins al segle XIX. Fins aleshores era part de la Tihama. Els wahhabites designaven a les terres entre al-Nimas i Nadjran com Tihamat Asir (s a dir la Tihama dels al-Subir; aixi quedava dividida la Tihama, en Tihamat al-Hidjaz al nord i Tihama al-Asir al sud, tot i que la mateixa regi del sud ja tenia un nom: Mikhlaf; ms al sud encara hi havia una tercera Tihama, la Tihamat al-Yaman). Tihamat al-Asir designava a les terres baixes fins a la mar Roja; la frontera natural entre Iemen i Hedjaz estava a un camp de lava  just al sud d'Haly (al nord-oest d'Abha); cap a l'interior les muntanes que se iniciaven entre 80 i 120 km i que arribaven a 2000 i en alguns casos fins a 3000 metres, creaven els sistemes de wadis que corrent a orient, destacant els de Bisha i Tathith que desaiguen al Wadi l-Dawasir, mentre els wadis principals entre les muntanyes i el mar sn els de Itwad, Baysh i Damad. 

La principal ciutat era Abha centre de les tribus confederades. Cap al sud, a l'interior, hi havia una zona agrcola que formava una subregi, centrada en (de nord a sud) Umm al-Khashab (Baysh), Sabya i Abu Arish. La capital regional era la ciutat costera de Djayzan (o Djazan) a l'oest d'Abu Arish. Les illes Farasan formaven part de la regi.

 Histria .

Sota els Ziyadites del Iemen (819-1018) el territori (entre al-Shardja al sud i Haly al nord), part llavors de la regi ms gran anomenada la Tihama, fou dominat per l'emir d'Aththar, Sulayman ibn Tarf al-Hakami, i s'anomenava Mikhlaf dels Tarfites (Mikhlaf Ibn Tarf) o  Mikhlaf el Sulayman (Mikhlaf al-Sulaymani). El nom encara es usat avui en dia. El 1067/1068 els Tarfites, aliats als etops, foren derrotats a al-Zaraib per l'emir sulyhida Ali ibn Muhammad. En revenja, fou amb la cooperaci dels Tarfites que els sulaymnides es van poder apoderar del Mikhlaf (segle XI) i van arribar fins a la Meca on van exercir una hegemonia temporal breu fins a ser suplantats pels haiximites. Els sulaymnides es van establir a Djayzan i branques de la dinastia es van establir a Sabya, Damad (a la riba del wadi Damad, riu que desaigua pocs km al nord de Djayzan) i a altres llocs; el emir ms destacat fou Ulayy ibn Isa al-Wahhas; altres emirs es van dedicar a la vida nmada al Mikhlaf.

El 1164/1165 els mahdites del Iemen van derrotar als sulaymnides cosa va afavorir l'ocupaci del Iemen per l'aibida Turan Shah, el germ de Salad. El sulaymnides estaven molt debilitats a l'arribada dels otomans i van perdre el poder davant una dinastia anomenada els Khayrtides, descendents de la famlia de Katada a la Meca, que van tenir residncia a Abu Arish, prop de Djayzan. Els Khayrtides, nominals vassalls otomans (segles XVI-XVII), zaydites (segles XVI-XVIII) i altre cop otomans (segles XVIII-XIX), van governar el Mikhlaf (emirat del Mikhlaf), que al segle XIX va comenar a ser conegut com Asir. El 1728 va pujar al tron Ahmad ibn Muhammad ibn Khayrat que va morir el 1762; a la seva mort el va succeir Muhammad ibn Ahmad (1762-1801).

 Divisi entre Alt Asir o Abha (dinastia Rufayda) i Baix Asir o Abu Arish (dinastia Khayrtida) .

Aviat es van iniciar conflictes amb el xeic de la tribu dels Rufayda, Muhammad ibn Amir Abu Nukta al-Rufayda, que seguia les doctrines wahhabites i es va fer amb el poder (1801-1803); els emirs o xeics dels Rufayda van tenir el poder a l'Asir a l'entorn d'Abha fins el 1818 (quan va caure la capital wahhabita al-Diriyya en mans dels egipcis). El segent emir o xeic fou Tami ibn Shuayb. L'emirat d'Abha es conegut com emirat de l'Alt Asir (dinastia Rufayda)

El xerif khayrtida Muhammad ibn Ahmad va continuar al poder a Abu Arish fins el 1809. El va succeir el governant ms important  de la dinastia, Hamud ibn Muhammad Abu Mismar, establert a Abu Arish (1809-1818) que es va haver de declarar vassall dels al-Saud wahhabites, per mai fou un convers sincer.

 Alt Asir (dinastia Banu Mughayd, desprs d' al-Ayid) .

No es coneixen be els esdeveniments de la zona d'Abha; els egipcis desprs del 1818 van ocupar el Hedjaz i van baixar cap a la Tihama del Hedjaz i el Mikhlaf/Asir, en diverses expedicions. El 1823 els Rufayda ja havien estat substituts pels Banu Mughayd encapalats pel seu xeic Said ibn Muslat al-Mughaydi al que va succeir el 1828 Ali ibn Mudjattil al-Mughaydi; el 1833 va donar suport a la revolta de Trkce Milmez i els oficials albanesos revoltats, per desprs es va enfrontar als rebels i els va derrotar. Va governar fins a la seva mort el 1833/1834 i el va succeir Ayid ibn Mari ibn Musa al-Mughayd cap del clan dels Al-Ayid (el Jueu) o aydides. El 1834 Abha fou ocupada per les forces otomano-egpcies durant un mes; desprs hi governava altre cop el clan Al-Ayid dels Banu Mughayd, amb Ayid ibn Mari ibn Musa al-Mughaydi (1834-1856/1857), que va estar aliat als wahhabites. Vers el 1838 l'expedici al sud dels oficials de Muhammad Ali d'Egipte per controlar el comer del caf de Moka, i al mateix temps un moviment militar cap al Nedj i Arbia oriental va provocar l'ocupaci d'Aden pels britnics (1839). La sortida dels egipcis el 1840 sota pressi de les potencies europees, va permetre a Ayid assolir la independncia al anomenat Asir al-Sarat o Alt Asir (i als Khayrtides al Mikhlaf i a part de la Tihamat al-Yaman).

El segent emir fou el seu fill Muhammad ibn Ayid (1856/1857-1872) que el 1863 va expulsar d'Abu Arish al darrer khayrtida Hasan ibn Muhammad i va unificar les dues parts de l'Asir (emirat d'Asir). El 1871 els otomans, considerant perills el poder agafat per la dinastia, i com a sobirans de l'emir khayrtida deposat, van decidir intervenir. L'obertura del Canal de Suez ho feia ara ms fcil, i tropes otomanes sota comandament de Muhammad Radif Pasha, van derrotar a Muhammad ibn Ayid al combat de Rayda; l'emir va resultar mort. Abha i Abu Arish (que no fou retornat als khayrtides) foren ocupades i el territori fou convertit en una mutasarrifiya del wilayat del Iemen. Encara que Abha i Abu Arish van romandre 46 anys sota domini turc aquest domini sovint no anava gaire ms enll dels murs de la ciutat on hi havia la guarnici, ja que el camp segu dominat per les tribus, entre les quals els Banu Mughayd.

Aquesta dinastia de l'emirat de l'Alt Asir o emirat d'Abha es coneguda sota diversos noms: inicialment dinastia dels Banu Mughayd i desprs dinastia dels Al-Ayid o dinastia Aydida. El 1872 els otomans van annexionar el territori i el van incorporar al Iemen.

 Divisi del Baix Asir en Abu Arish (dinastia Khayrtida) i Sabya (dinastia Idrssida) .

A la part del sud, al emirat khayrtida d'Abu Arish, tamb hi ha un perode fosc entre 1818 i 1840; se sap que l'emir o xeic va cedir (vers 1830) la regi de Sabya a Ahmad ben Idris, un descendent dels idrssides que va formar un estat teocrtic-militar governat per l' anomenada dinastia Idrssida del Iemen (ms prpiament Idrssides de l'Asir) conegut com emirat del Baix Asir o emirat de Sabya.

 Dinastia khayrtida d'Abu Arish .

A Abu Arish governava desprs de 1840 el khayrtida al-Husayn ibn Ali ibn Haydar (1840-1848) que va rebre de la Porta (el govern otom) el ttol de paix, i de fet esdevingu plenament independent; va amenaar fins i tot Aden; els britnics van protestar i els turcs el van enviar a conquerir la Tihama al nord (l'emirat de l'Alt Asir, aliat als wahhabites). Desprs apareix un emir o xeic amb el nom d'Haydar (1848-1856), i un altra anomenat Hasan ibn Muhammad (1856-1863). Aquest darrer va perdre el poder el 1863 davant dels Al-Ayid de la tribu Banu Mughayd, emirs d'Abha o Alt Asir; els xeics van romandre a la regi sense dominar la capital Abu Arish i altres llocs, suposadament com a vassalls turcs, fins que el 1871 els otomans van tornar al pas, per el 1872 el xeicat fou declarat possessi otomana. 

 Dinastia idrssida de Sabya .

Ahmad ben Idris va morir a Sabya el 1837, quan ja havia aconseguit establir estat teocrtic-militar. El va succeir el seu fill Muhammad que va governar fins el 1889 o 1892 (segons les fonts), el qual desprs del 1871 fou un vassall (al menys nominal) de l'Imperi Otom. A la seva mort el va succeir el seu fill Ali (I) ibn Muhammad ibn Ahmad al-Idrisi al-Hasani que el 1908 va agafar el ttol de sult i va morir el 1909 o 1910.

El va succeir el seu fill Sayyid Muhammad (II) ibn Ali al-Idrisi, de 33 anys, que va agafar el ttol de imam i emir; el 1910 es va revoltar i es va declarar independent dels otomans (i d'Abu Arish i de l'Alt Asir o Abha que jurdicament havien deixat d'existir) i va conquerir Abha; el governador otom Sulayman Shafik Kamali Pasha es va retirar i es van enviar socors des de la Meca (enviats pel xerif), per quan van arribar el juny de 1911 van trobar que Sulayman Shafik ja havia reprs la ciutat (que va restar turca fins l'armistici de 1918). 

El 1915 Muhammad es va aliar als britnics que donaven suport a la revolta rab i va signar un tractat d'aliana; el 1916 Muhammad va ocupar al-Qunfudhah a l'Hedjaz sota sobirania otomana (a Tihamat al-Hidjaz o la Tihama del Hedjaz); Al-Qunfudhah (o al-Kunfudha) era una ciutat porturia  situada ms de 50 km al nord d'Haly (que marcava el lmit entre la Tihama de l'Hedjaz i la Tihama de l'Asir), per ja no va poder avanar ms al nord per la resistncia del general turc Fakhri Pasha. Abha va quedar assetjada fins el 1916 sense xit (no va poder ser ocupada fins desprs de la retirada turca). Desprs del 1916 els Aydides o Banu Mughayd, dirigits per Hasan ben Muhammad al-Ayid, van ser admesos a Abha i van dominar el territori per compte i com a vassalls dels otomans, territori que no obstant era reconegut possessi dels idrssides pels aliats, mentre que els ayddes van buscar el suport del xarif de la Meca (Hedjaz), vassall otom.

Per un acord del 1916 els britnics van incloure en els futurs dominis idrssides al final de la guerra, el port d'Hodeida, que generalment era considerat del Iemen, que estava en possessi dels otomans. El 1917 Muhammad va bescanviar al-Qunfudhah per les illes Farasan amb el xarif de la Meca i Hedjaz.

Amb l'armistici de Mudros del 30 d'octubre del 1918 els otomans van evacuar Abha i la resta de l'Asir i el Iemen. El Aydides van intentar conservar Abha i l'Alt Asir i foren atacats pels idrssides que llavors tamb es van apoderar dels territoris que quedaven en mans dels otomans com Abu Arish i la resta del Baix Asir; una mediaci sobre la possessi de Abha i l'Alt Asir demanada pels idrssides al Abd al-Aziz al-Saud del Nedj, fou rebutjada per Hasan. Tamnmateix amb l'evacuaci otomana el 1918, Muhammad i els britnics van entrar a Hodeida, i la cessi del 1916 fou confirmada per un plebiscit celebrat el 1919.

El 1921 els saudites van enviar un contingent que va derrotar als aydides; el 1922 aquestos foren derrotats en una nova campanya saudita dirigida pel prncep Faysal ibn Abd al-Aziz, i els saudites van ocupar Abha; un governador saudita es va installar a la ciutat; la bandera del ayddes, blanca amb inscripci rab i mitja lluna al cant (tot blau) va onejar a alguns llocs fins el 1923.
  
L'emir de Sabya Muhammad va signar el 29 d'octubre de 1920 (15 de safar de 1339) un tractat d'aliana amb els saudites. El 1921, desprs de la no ratificaci del tractat de Sevres per Turquia, els aliats li van reconixer la possessi del port d'Hodeida. Va morir el 20 de mar de 1923 i el va succeir el seu fill Sayyid Ali (II) ibn Muhammad al-Idrisi al-Hasani de 18 anys.

Al negar-se el nou emir a convocar el consell dinstic, el seu oncle Sayyid Mustafa Idris es va revoltar a Hodeida (1924) per fou derrotat i va haver de fugir a Egipte. Ali va deixar llavors el poder en mans dels seus oncles materns, negres sudanesos, que eren analfabets, i entre els quals fou nomenat governador d'Hodeida Abdul Muttalim, avaricis i cruel, cosa que va provocar el descontentament general. Les tribus de la zona es van aliar al iman zaidita del Iemen, que va enviar al general Abdallah Al Wazir, el qual va conquerir la ciutat d'Hodeida l'abril de 1925, i tamb la regi de Medi o Maydi (situada a la frontera nord del Iemen a la part de la costa).

Buscant l'abdicaci d'Ali, el gran xeic sanusita Djemal Baja, que gaudia d'un gran prestigi, es va traslladar a Sabya (febrer del 1926). Al va abandonar la ciutat i fou proclamat Sayyid Mirghani al-Idrisi com a regent del menor Sayyid al-Hasan ibn Ali al-Idrisi. Amb tota aquesta agitaci les ambicions del Iemen van augmentar, per la tribu dels Banu Hummad va obtenir una important victria sobre els iemenites a Medi. Per prevenir un contraatac iemenita els saudites van enviar tropes. Les illes Farasan foren venudes als britnics aquest any 1926 per el contracte no es va ratificar. El 21 d'octubre de 1926 Mirghani va signar un tractat de protecci sobre l'Asir conegut com tractat de la Meca (amb les fronteres establertes pel tractat de 15 Safar 1339, obrint la qesti d'Hodeida).

El 20 de novembre de 1930 la dinastia fou deposada i el pas annexionat a la provncia saudita d'Hedjaz. La frontera amb Iemen fou fixada el 1934 (Tractat de Taif).

 Mapes histrics .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365173" title="Parupeneus crassilabris" nonfiltered="1391" processed="1385" dbindex="141406">

 Parupeneus crassilabris   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'ndic fins a Fidji, Tonga i les Illes Carolines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365174" title="Parupeneus cyclostomus" nonfiltered="1392" processed="1386" dbindex="141407">

 Parupeneus cyclostomus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Durban (Sud-frica), les Illes Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365175" title="Tierra de la Baeza" nonfiltered="1393" processed="1387" dbindex="141408">
Tierra de La Baeza s una comarca natural i histrica de la provncia de Lle, en la comunitat autnoma de Castella-Lle. La capital i principal centre urb s la ciutat de La Baeza. 
Context geogrfic. 
Ocupa la part mitjana de la vall del riu rbigo i les valls d'alguns petits afluents del costat oest, amb un rea total de 822,6 km2. 
Demografia. 
La poblaci censada en 2001 era de 24.355 habitants; segons dades oficials de l'INE havia baixat a 22.928 habitants en 2007. 
Subcomarques. 
Geogrficament se subdivideix a la Tierra de La Baeza en quatre sub-comarques: 

La Vega del rbigo-Tuerto, que inclou La Baeza, i tres municipis als marges del riu Tuerto (Riego de la Vega, Santa Mara de la Isla, i Soto de la Vega) al nord, i cap al sud dos ms al marge de l'rbigo (Cebrones del Ro i Regueras de Arriba);

La Valduerna, a la vall del riu Duerna, amb Castrillo de la Valduerna, Destriana, Palacios de la Valduerna i Villamontn de la Valduerna;

El Valdejamuz, amb Alija del Infantado, Quintana del Marco, Quintana y Congosto i Santa Elena de Jamuz;

La Valdera, a la vall de l'Era, amb Castrocalbn, Castrocontrigo i San Esteban de Nogales.


 Municipis de Tierra de La Baeza .


 Referncies .


 Bibliografia .
 Mara Teresa del Ro Lpez, Valentn Cabero Diguez (1997). La provincia de Len y sus comarcas, Volumen XVIII; Tierra de La Baeza. Diario de Len;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365176" title="Parupeneus forsskali" nonfiltered="1394" processed="1388" dbindex="141409">

 Parupeneus forsskali   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, el Golf d'Aden i Socotra. A travs del Canal de Suez ha aconseguit establir-se a la Mediterrnia occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365177" title="Banu Mughayd" nonfiltered="1395" processed="1389" dbindex="141410">
Els Banu Mughayd sn una tribu d'Arbia Saudita establerta a la regi d'Asir a l'entorn d'Abha.

Els seus xeics van governar Abha i l'Alt Asir des de vers el 1823 al 1923 (Abha capital va estar dominada pels otomans entre 1872 i 1918 per el 1916 els van tornar a admetre a la ciutat). De la tribu va emergir com a dirigent el 1833/1834 el clan dels al-Ayid (el Jueu) i desprs d'aquesta data la dinastia fou coneguda ms habitualment com dinastia Al-Ayid o dinastia Aydida o dels Aydides.

Per la seva historia amb ms detall, vegeu Regi d'Asir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365179" title="Parupeneus heptacanthus" nonfiltered="1396" processed="1390" dbindex="141411">

 Parupeneus heptacanthus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Samoa i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365181" title="Alija del Infantado" nonfiltered="1397" processed="1391" dbindex="141412">

Alija del Infantado s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza i inclou les pedanies de La Nora del Ro i Navianos de la Vega.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365182" title="Parupeneus indicus" nonfiltered="1398" processed="1392" dbindex="141413">

 Parupeneus indicus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Iemen, Golf d'Aden i sud d'Oman fins a Sud-frica, les Illes Carolines, Samoa, el sud del Jap i el sud de Queensland (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365183" title="Centrifugadora" nonfiltered="1399" processed="1393" dbindex="141414">

Una centrifugadora s una mquina que posa en rotaci una mostra per separar per la fora centrifugadora els seus components o fases (generalment una slida i una lquida), en funci de la seva densitat.

Una aplicaci tpica consisteix en accelerar el procs de sedimentaci, dividint el plasma i el srum en un procs d anlisi de laboratori. Tamb s'utilitza per determinar el grup sanguini mitjanant un presa de mostra capillar. En aquest cas la mquina utilitzada es denomina microcentrfuga.

A l hora d usar-la s ha d equilibrar, s a dir s han de posar mostres de manera simtricament (i amb el mateix volum per aconseguir el mateix pes) en el cas que no es faci aquest procediment la centrifugadora tremola molt i fa molt soroll i pot comprar que s espatlli l aparell.

 Histria .

La centrifugadora la va inventar un enginyer militar angls anomenat Benjamin Robins (1707-1751), que era un rudimentari bra de metall que donava voltes i servia per comprovar la resistncia de les persones. En 1864, Antonin Prandtl va inventar la primera centrifugadora que servia per separar dues substncies (En aquell cas, la llet de la nata), i el 1879 Gustaf de Laval va crear la primera centrifugadora per separar mostres i poder-les estudiar.

 Clcul de la fora centrfuga relativa (marc de cooperaci regional) .

La fora relativa de la centrifugadora es mesura sobre la fora aplicada a una mostra dins d una centrifugadora. Aix pot ser calculada a partir de la velocitat (RPM) i el radi de gir (cm) utilitzant el segent clcul:

 ;

on:

 g = fora centrfuga relativa;
 r = radi de gir (centmetres, cm);
 N = Revolucions per minut;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365184" title="Tihama" nonfiltered="1400" processed="1394" dbindex="141415">
La Tihama (Tihamat) s una regi natural de la costa occidental de l'Arbia Saudita i del nord del Iemen. Sn les terres baixes entre la mar Roja i les muntanyes del interior que arrriben a altures de vegades superiors als tres mil metres.

La Tihama s'inicia a l'altura del territori coster situat al sud-oest de Taif i arriba fins Hodeida al Iemen. Les principals ciutats sn, de nord a sud per la costa: al-Lith, al-Kunfudha, Haly, al-Birk, al-Kahma, al-Shukayk, Darb, Umm al-Khashab, Sabya, Damad, Djayzan, Abu Arish, Maydi i al-Luhayya. Al interior (de nord a sud) al-Nimas, Mahail, Abha, i Zahran.

Est dividida en tres parts:
Tihama de l'Hedjaz (Tihamat al-Hidjaz);
Tihama de l'Asir (Tihamat al-Asir);
Tihama del Iemen (Tihamat al-Yaman);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365187" title="Parupeneus insularis" nonfiltered="1401" processed="1395" dbindex="141416">

 Parupeneus insularis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central: des de les Illes Hawaii i la Polinsia Francesa fins a les Illes Marshall, les Mariannes i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365189" title="Parupeneus jansenii" nonfiltered="1402" processed="1396" dbindex="141417">

 Parupeneus jansenii   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: Indonsia, Nova Guinea i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365192" title="Quintana del Marco" nonfiltered="1403" processed="1397" dbindex="141418">

Quintana del Marco s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365201" title="Tihama de l'Asir" nonfiltered="1404" processed="1398" dbindex="141419">
Tihama de l'Asir (Tihamat al-Asir) fou el nom donat a partir del segle XIX a la part central de la Tihama, regi de l'Arbia Saudita. D'aquest nom va derivar l'abreujat d'Asir (vegeu regi d'Asir). Antigament la Tihama es dividida en Tihama de l'Hedjaz i Tihama del Iemen, pero al segle XIX la primera es va subdividir a efectes geogrfics.

La Tihama de l'Asir, antigament anomenada com a Mikhlaf o Mikhlaf al-Sulaymani, estava dividida polticament i de fet en dos subregions:
Asir al-Sarat (Asir dels Sarat) conegut tamb com Alt Asir (Abha);
Baix Asir (Abu Arish);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365202" title="Parupeneus louise" nonfiltered="1405" processed="1399" dbindex="141420">

 Parupeneus louise   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Polinsia Francesa i a les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365205" title="Alt Asir" nonfiltered="1406" processed="1400" dbindex="141421">



Alt Asir, regi de l'Arabia Saudita (vegeu Regi d'Asir);
Emirat d'Alt Asir, emirat que va existir entre 1801 i 1923 a la regio de l'Alt Asir.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365206" title="Quintana y Congosto" nonfiltered="1407" processed="1401" dbindex="141422">

Quintana y Congosto s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365211" title="Parupeneus macronemus" nonfiltered="1408" processed="1402" dbindex="141423">

 Parupeneus macronemus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Indonsia i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365216" title="Rufayda" nonfiltered="1409" processed="1403" dbindex="141424">
Rufayda s una tribu rab de l'Arbia Saudita, establerta a la regi de l'Asir, a l'entorn d'Abha.

El xeic dels Rufayda va agafar el poder a l'Alt Asir, que depenia dels xerifs Khayrtides d'Abu Arish, el 1801, i el va conservar fins desprs del 1818. El 1823 el xeix ja havia estat substituit en el poder de la zona pel xeic dels Banu Mughayd.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365218" title="Valdera" nonfiltered="1410" processed="1404" dbindex="141425">
Valdera s una comarca situada al sudoest de la provncia de Lle (Castella-Lle). Est recorreguda pel riu Eria, que li dna el seu nom que neix en la serra del Teleno i desemboca a l'rbigo en la provncia de Zamora. Comprn els municipis de Castrocontrigo, Castrocalbn i San Esteban de Nogales en la part de la provncia de Lle. 
Municipis. 
Castrocontrigo ;
Castrocalbn ;
San Esteban de Nogales ;
Caracterstiques. 
Ha estat una comarca eminentment agrcola i ramadera amb cultius de regadiu en les vegas de la vall i de sec en les forests i en els altiplans alluvials. A l'estar en una zona de transici entre la muntanya i el pla de la Meseta, fa que els seus paisatges siguin variats i atractius. T bona riquesa cinegtica de les seves forests i pisccola en les clares aiges del riu Eria. Va ser senyoriu dels Ponce de Cabrera i Alba d'Aliste. Presenta una llarga i interessant histria com es pot veure en restes arqueolgics i en el Museu de Castrocalbn. 
Enllaos externs. 
Museu de Castrocalbn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365223" title="Parupeneus margaritatus" nonfiltered="1411" processed="1405" dbindex="141426">

 Parupeneus margaritatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf Prsic i el Golf d'Oman fins a l'oest del Pakistan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365225" title="Parupeneus moffitti" nonfiltered="1412" processed="1406" dbindex="141427">

 Parupeneus moffitti   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Mariannes (Guam).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365226" title="Cap de l'Artaqui" nonfiltered="1413" processed="1407" dbindex="141428">
El Cap de l'Artaqui (en turc: Kap da  Yar madas ) (tamb anomenat pennsula de Czic, pennsula de Kapu-Dagh, o illa d'Arctonnesus), s un gran cap de Turquia situat a Pennsula d'Anatlia i que vessa a la mar de Mrmara. 

En els temps de l'antiguitat clssica aquest cap era una illa separada de la terra ferma on hi radic la ciutat de Czic.  

Els anys 1303 i 1304 fou la base d'operacions de la Companyia Catalana d'Orient i en les proximitats del cap de l'Artaqui hi tingu lloc la Batalla del riu Czic. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365228" title="Parupeneus multifasciatus" nonfiltered="1414" processed="1408" dbindex="141429">


Parupeneus multifasciatus s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'Oce ndic fins a les Illes Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365239" title="Parupeneus orientalis" nonfiltered="1415" processed="1409" dbindex="141430">

 Parupeneus orientalis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365253" title="Emirat de l'Alt Asir" nonfiltered="1416" processed="1410" dbindex="141431">

L'emirat de l'Alt Asir fou un petit estat rab que va existir entre 1801 i 1923 a la regio de l'Alt Asir, a la moderna Arbia Saudita.

La zona depenia dels xerifs d'Abu Arish, de la dinastia khayrtida, per el 1801 es va fer amb el poder la tribu Rufayda, que seguia les doctrines wahhabites. Els Rufayda van conservar el poder al menys fins el 1818, quan els saudites van perdre la seva capital al-Diriyya i els egipcis i otomans van poder anar a la zona, i probablement fins el 1823 quan va agafar el poder la tribu Banu Mughayd. La tribu Banu Mughayd va conservar el poder fins el 1923, per el 1833/1834 la direcci de la tribu va quedar en mans del clan al-Ayid que va fundar la dinastia Aydida.

El 1872 foren expulsats de la seva capital Abha pels otomans pero van conservar el poder a la regi; el 1916, davant els problemes que enfrontaven els otomans contra els britnics i els seus aliats, els anomenats idrssides del Iemen, van restaurar als Aydides a Abha, pero una vegada derrotats els turcs el 1918, aviat van perdre el poder davant els saudites (1922) i encara que la resistncia es va perllongar fins al menys el 1923, la dinastia va quedar eliminada.

 Bandera .

La seva bandera era blanca i blava (colors jueus). El fons blanc i una mitja lluna blava al cant; al centre de la bandera l'asahada en lletres arbigues blaves.

Per ms detalls, vegeu: Regi d'Asir;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365260" title="Comarca de La Cabrera" nonfiltered="1417" processed="1411" dbindex="141432">

La Cabrera s una comarca situada al sud-oest de la provncia de Lle, (Comunitat Autnoma de Castella-Lle). Els municipis cabreireses de Puente de Domingo Flrez i Benuza formen part del Consell Comarcal d'El Bierzo. 
 Lingstica . 
La llengua predominant s el castell, per amb important influncia i presncia del lleons en la seva variant local coneguda com cabreirs, dialecte caracteritzat per la palatalitzaci de la -l- inicial llatina en -ll- (lupus/llop/llobu) o la presncia de triptogacions en l'evoluci dels grups llatins -ct- o -lt- (tructam/trucha/trueita, multum/molt/mueitu o noctem/nit/nueite). Malgrat estar en perill de desaparici, sn diverses les iniciatives que des de les administracions de la comarca es realitzen per a conservar i revitalitzar la parla tradicional de la zona, com el Festival Cltic de Cabreira   
 Lmits . 
Limita al nord amb les comarques tradicionals d'El Bierzo  i Maragatera; a l'est amb les comarques de La Valduerna i Valdera; a l'oest amb la comarca de Valdeorras (provncia d'Orense) i amb les comarques de Sanabria i La Carballeda (Provncia de Zamora) al sud. 
 Subcomarques . 
La Cabrera es conforma en dues subcomarcas , Cabrera Alta (Truchas) (a vegades s'esmenen els municipis de Castrocontrigo, Castrocalbn i fins i tot Lucillo a la Cabrera Alta, per la seva inclusi s subjectiva) i Cabrera Baixa. (Benuza, Castrillo de Cabrera, Encinedo i Puentede Domingo Flrez). 
 Municipis .
 Benuza;
 Castrillo de Cabrera;
 Encinedo;
 Puente de Domingo Flrez;
 Truchas;

Els municipis de Puente de Domingo Flrez i Benuza formen part del Consell Comarcal d'El Bierzo.
 Demografia . 
L'extensi de la comarca s de 959 km, i la seva poblaci (INE, 2005) de 4334 habitants. La densitat de poblaci s molt baixa, entorn dels 4,5 hab/km. El segle XX va ser marcat per una intensa emigraci econmica, amb destinaci majoritria a Catalunya, Alemanya, Frana, Blgica i Sussa. Durant les dcades 1950-1980, la comarca va perdre el 45% de la seva poblaci. 





Si la majoria dels emigrants va sortir fora de la comarca, cap notar que aquest perode va ser marcat per una forta tendncia a la concentraci de la poblaci de la comarca en les valls ms accessibles del municipi de Puente de Domingo Flrez. Si durant la primera meitat del segle, solament 13% de la poblaci comarcal es localitzava a Puente de Domingo Flrez, aquesta xifra va ascendir a 43% en 2005 (densitat 37 hab/km en 2005), per en tots els municipis, l'evoluci demogrfica s negativa. Si b Puente de Domingo Flrez puja en proporci, no ho fa en valor absolut, perdent 9% de la seva poblaci entre 1991 i 2005. Aquesta disminuci demogrfica deixa moltes terres lliures, i el que podria ser un gran espai natural, no s sols que un paisatge abandonat, de difcil regeneraci. 










 Histria . 
En el perode prerom, La Cabrera se situava en la zona d'extensi de cultura castrenya, com ho mostra el gran nombre de castros que es troben en la comarca: (Corporales, Yeres, etc. La zona va ser conquistada i pacificada per l'emperador rom August, i lliurada a la provncia de Gallaecia en el conventum de Asturica Augusta (l'actual Astorga). En la comarca es pot trobar restes de carrils romans que servien per a dur aigua d'afluents del riu Cabrera i de la conca del riu Eria fins a les mines d'or de Las Mdulas, situades en la proximitat. 

Tamb es troben castros pre-romans (Yeres, Corporales, etc.) d'origen astur, explotaci de Las Medulas, etc. Quant als assentaments romans, s'assenyalen com principals els quals corresponen als castros de Nogar, Saceda, Castrillo de Cabrera, Truchas i Corporales, vinculats tots ells a l'poca que la febre de l'or va desplaar a un bon contingent d'homes de l'Imperi a dirigir els treballs d'extracci recolzats en una enorme massa d'esclaus i les corresponents legions que asseguraven l'arribada ntegra del precis mineral a les arques de Roma, a travs d'una antiga via, que recorria des de la desembocadura del riu Sil, tota La Cabrera fins a arribar a Castrocontrigo. 

Com en la resta de la provncia, o potser amb major intensitat, La Cabrera va viure plenament les institucions de l'Alta Edat Mitjana. L'Esglsia, amb l'establiment monacal que va caracteritzar aquesta poca, va estar present en tota la comarca, i la sonoritat de sants genunament lleonesos, com Sant Mart o Sant Genadi, van omplir amb els seus ressons les fundacions que aglutinava el monestir de San Pedro de Montes, conegudes amb tot detall a travs de la nombrosa documentaci conservada, que recull els privilegis, exempcions, i cartes de donaci d'aquest monestir.

El 1602 s'elaboren les ordenances per a la governaci de Cabrera, quedant llavors dividida en tres partits, representats per les seves respectives Juntes: 

Cabrera i Vall d'Odollo ;
Barri de Losada ;
Ribera y Casayo ;

Alhora, aquestes Juntes estaven constitudes per un representant de cadascun dels trenta-nou Concejos. Les reunions del Partit de Cabrera i Vall d'Odollo se celebraven en la vila de Corporales (estaven representats tots els pobles de Cabrera alta  excepte Villarino, integrat en el Partit de la Vall de Losada- i cinc pobles de la Ribera: Odollo, Castrillo, Saceda, Noceda i Nogar). Les reunions de la Vall de Losada tenien lloc en Quintanilla de Losada . I el Partit de Ribera y Casayo celebrava les seves reunions en Sigeya. A aquest partit se li sumaven els pobles de Casayo i Lardera que ara pertanyen a Orense. 

 Economia . 
En l'actualitat, la principal i gaireb nica activitat econmica de la comarca sn les pedreres de pissarres, que si b, van posar fi a l'emigraci i van portar un notable benestar econmic, ocasionen forts danys ambientals. Empreses com Pizarras La Baa, Pizarras El Carmen, Pizarras Franvisa, Pizarras Matacouta, Pizarras Forna, Pizarras Hispanas, Pizarras Expiz, Pizarras Los dos Luises, Pizarras Campo, Grupo Cupa, Pizarras Gonta, Pizarras Mahide, Pizarras Riofrio, Pizarras Forcadas contribuxen en gran mesura a l'economia provincial, al mantenir milers d'ocupacions directes i altres punts indirectes. La Cabrera, juntament amb les comarques venes d'El Bierzo i Valdeorras s el primer productor mundial de pissarra. 
 Educaci . 
En La Cabrera hi ha 1 guarderia (pblica), 1 collegi pblic d'educaci infantil i primria i 1 institut d'educaci secundria.
 Hidrografia . 
En la comarca se situa la frontera entre dues conques hidrogrfiques, la del Mio (Cabrera-Sil) i del Duero (Eria). Els regimenes fluvials sn pluvio-nivals, marcats amb mxims a l'hivern (mxim de precipitacions) i primavera (desgla), i a un minimo marcat a l'estiu. 
 Clima . 
El clima de la comarca depn de tres components principals: l'altitud (de 376 msnm aPuente de Domingo Flrez fins a ms de 1200 a Forna), la influncia ocenica de l'Atlntic) i per trets mediterranis a causa de la seva latitud. Les mitjanes, segons l'estaci meteorolgica ms propera (amb condicions climtiques ms o menys anlogues: As Petarelas, Orense), sn de 12,7 C (gener 5, agost 21: quatre a cinc mesos de sequera, amb juliol i agost totalitzant menys de 20 mm mensuals). Les precipitacions van compreses entre 800 i 1000 mm/any, i el sol llux unes 2.100 h/any. Cal diferenciar el clima de La Cabrera occidental (o Cabrera Baja), ms clid i humit, i el de La Cabrera oriental (o alta), caracteritzat per un gradient de sequera creixent i per un clima ms extrem. 


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365263" title="Aydides" nonfiltered="1418" processed="1412" dbindex="141433">
Aydides (Al-Ayid o dinastia Aydida) fou el nom donat a la dinastia que va governar l'emirat de l'Alt Asir entre 1833/1834 i el 1923. Eren, desprs del 1833, el clan dirigent de la tribu dels Banu Mughayd que ja governava a l'emirat des de feia uns 10 anys.

 Emirs .

Said ibn Muslat al-Mughaydi 1823/1824 1828           ;
Ali ibn Mudjattil al-Mughaydi 1828-1833/1834;
Ayid ibn Mari ibn Musa al-Mughaydi 1833/34-1856/1857          ;
Muhammad ibn Ayid al-Mughaydi 1856/1857 1872;
Ayid ben Muhammad al-Mughaydi 1872-1914;
Al-Hasan ibn Ayid al-Mughaydi 1914-1923 ;

 Vegeu tambe: .
Regi d'Asir;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365266" title="Asir al-Sarat" nonfiltered="1419" processed="1413" dbindex="141434">
Asir al-Sarat fou el nom donat a la part nord de la regi d'Asir, moderna Arbia Saudita.

El nom derivava de la confederaci tribal al-Sarat establert a la zona, amb centre a Abha. Aquest nom fou utilitzat a partir del segle XIX, i anteriorment la regi era coneguida com el Mikhlaf o Mikhlaf al-Sulaymani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365287" title="Autoclau" nonfiltered="1420" processed="1414" dbindex="141435">

L'autoclau s un dispositiu que serveix per esterilitzar material mdic o de laboratori, utilitza vapor d aigua a alta pressi i temperatura, evitant amb les altes pressions que l aigua arribi a bullir tot i la seva alta temperatura. El fonament de l autoclau s que coagula les protenes dels microorganismes degut  a les pressi i temperatura, tot i que recentment s ha arribat a saber d alguns microorganismes, aix com els prions, que poden suportar les temperatures de l autoclau.

Els autoclaus funcionen permetent l entrada o generaci de vapor d aigua per restringint la seva sortida, fins a obtenir una pressi interna de 103 kPa, la qual cosa provoca que el vapor arribi a una temperatura de 121 graus centgrads. Un temps tpic d esterilitzaci a aquesta temperatura i pressi s de 15-20 minuts. Els autoclaus ms moderns permeten realitzar processos a majors temperatures i pressions, amb cicles estndards a 134 C a 200 kPa durant 5 minuts per esterilitzar material metllic; arribant fins i tot a realitzar cicles de buit per accelerar l'assecat del material esterilitzat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365289" title="Baix Asir" nonfiltered="1421" processed="1415" dbindex="141436">
Baix Asir fou una subregi d'Asir (al seu torn una subregi de la Tihama)

El Baix Asir i l'Alt Asir formaven junts una subregi anomenada Mikhlaf, que era part de la Tihama, per al segle XIX al quedar dividida la zona polticament, es va implantar el nom Baix Asir (no utilitzat localment) en oposici a l'Asir al-Sarat donat a l'Alt Asir ja que la confederaci d'al-Sarat estava establerta en aquesta zona.

El Baix Asir fou part dels dominis dels xerifs del Mikhlaf (la Tihama central, coneguda com Tihamat al-Asir) coneguts modernament com xerifs d'Asir (denominaci anacrnica) i en realitat xerifs del Mikhlaf. El 1801 l'Alt Asir va formar un estat separat sota influncia wahhabita (vegeu emirat de l'Alt Asir) i els xerifs van continuar governant al Baix Asir amb capital a Abu Arish i foren coneguts com emirs o xeics d'Abu Arish. El 1830 van cedir Sabya a un religis que va fundar el estat dels idrssides d'Asir (normalment anomenats idrssides del Iemen en oposici als idrssides del Magreb o idrssides del Marroc). El 1872 els otomans van annexionar Abu Arish, i llavors fou l'emirat de Sabya el que en endavant va ser conegut con emirat del Baix Asir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365295" title="Castrillo de Cabrera" nonfiltered="1422" processed="1416" dbindex="141437">

Castrillo de Cabrera s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Cabrera. Inclou les pedanies d'Odollo, Castrillo, Marrubio, Saceda, Noceda y Nogar.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365303" title="Emirat del Baix Asir" nonfiltered="1423" processed="1417" dbindex="141438">

Geografia histrica:
emirat d'Abu Arish sota la dinastia de xerifs khayrtides, del 1801 al 1863;
emirat de Sabya sota la dinastia idrssida d'Asir (1863-1930);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365305" title="Stuart Conquest" nonfiltered="1424" processed="1418" dbindex="141439">

Stuart Conquest (Ilford, Anglaterra, 1 de mar de 1967) s un Gran Mestre Internacional d'escacs.

El 1981, a l'edat de 14 anys va guanyar el Mundial de la Joventut d'escacs en la categoria sub-16. Conquest va ser Campi Britnic de partides rpides d'Escacs 1997. El 1995 i 2000 va compartir la victria a la Premier Hastings. El 2001 va guanyar el torneig de categoria 14, a Clichy (Frana). La seva qualificaci ms alta va ser 2601 ELO, d'octubre de 2001 a la llista FIDE de qualificaci. 

El va guanyar el Campionat Britnic 2008, derrotant a Keith Arkell en un joc de dues partides rpides de desempat desprs del seu partit vinculats pel primer lloc en el Campionat. 

Des de mitjans de la dcada del 1990, ha estat un assidu membre de l'equip d'Anglaterra en les Olimpades i en els Campionats Europeus per Equips.

 Enllaos externs .
 Fitxa a la FIDE;
 Embalse 1981;
  Campions del torneig de Hastings;
  Clichy 2001 a The Week In Chess;
  Fitxa a chessgames.com;
 I Festival Internacional d'Escacs Calvi 2004;
 VIII Open Internacional Ciutat de Logronyo 2006;
 Campionat Britnic d'Escacs 2008;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365307" title="Encinedo" nonfiltered="1425" processed="1419" dbindex="141440">

Encinedo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Cabrera. Est compost pels pobles de La Baa, Losadilla, Encinedo, Forna, Quintanilla, Robledo, Santa Eulalia, Trabazos i Castrohinojo. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365310" title="Truchas" nonfiltered="1426" processed="1420" dbindex="141441">

Truchas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Cabrera. 

 Pedanies .
 Baillo;
 Corporales;
 La Cuesta;
 Cunas;
 Iruela;
 Manzaneda;
 Pozos;
 Quintanilla de Yuso;
 Truchas;
 Truchillas;
 Valdavido;
 Villar del Monte;
 Villarino;

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365317" title="Lulu (pera)" nonfiltered="1427" processed="1421" dbindex="141442">
	
Lulu s una pera en tres actes d'Alban Berg, amb llibret del mateix compositor. S'estren a l'pera de Zuric el 2 de juny de 1937.

Marc histric.
La primera dcada del segle XX presenci una srie de canvis compulsius en el pensament hum. Aquests canvis foren tan radicals que les complicacions del seu impacte total no varen ser reconegudes en el moment, i s necessitaren anys per a dilucidar el seu efecte. L'any 1900, Sigmund Freud public La interpretaci dels somnis, i desprs d'aquesta obra la humanitat descobr una nova manera d'explotar la ment humana. El mateix any Max Planck, modific fonamentalment la geometria euclidiana i la fsica newtoniana. Sobre les bases de les equacions de Planck, Albert Einstein conceb, el 1905, la seva teoria especial de la relativitat, desprs de la qual varia la comprensi humana de les normes que regeixen l'univers. El 1903 els germans Wright elevaren a l'aire el primer avi, i d'aquest mode culmin la recerca secular del vol de motor per l'home. El 1910 Vasili Kandinski pint la seva primera obra totalment no figurativa, i durant els anys que seguiren, la pintura mai ms torn a ser la mateixa. Per primera vegada podia contemplar-se un quadre merament com agrupament formal de formes i colors, sense referncia a res que fos natural. I el 1908 Arnold Schnberg compos Buch der hngenden Grten, destruint aix el secular concepte de la tonalitat tan eficament com Einstein havia destrut el macrocosmos de Newton. Tot aix succe en una dcada, potser la ms revolucionaria de la histria escrita.

L'autor.
En aquest ambient s quan Berg coneix a Schnberg, el qual va tenir com alumne. Eren els voltants del 1908. Berg va nixer a Viena el 9 de febrer de 1885, era un jove alt, ben plantat i aristocrtic, de famlia adinerada. Com a msic era un diletant total quan comen a relacionar-se amb Schnberg. L'estat en qu es trobava, escriv Schnberg, era tal, que la seva imaginaci noms podia treballar solament en canons. Era absolutament incapa de composar un moviment instrumental, o d'inventar un tema instrumental. s difcil imaginar la feina que vaig tenir per eliminar aquest defecte del seu gran talent. Schnberg va tenir altres alumnes de talent, per cap com Berg i Webern, els quals adoraven al mestre.

Insistia en qu l'alumne utilitzs la seva prpia imaginaci. No havien d'escriure de memria els exercicis; incls de la forme senzilla, eren exercicis d'expressi. D'aquesta manera, Schnberg educa de fet a travs de la creaci. Al llarg de tota la seva vida Schnberg segu sent el pare espiritual de Berg. Predicava i ell escoltava obedient.

Durant la Primera Guerra Mundial, Berg va romandre tres anys en l'exercit. Alt, ben plantat, aquest home d'aspecte saludable, mai gaud, per de bona salut, i fou donat de baixa a causa de llur asma. Malgrat aquest entorn, Berg era un xic romntic i suggeria a Wagner, a Mahler i el post-romanticisme. A semblana de Schnberg, Berg arrelava en la tradici alemanya i treballava constantment en les formes antigues.

Compongu poc i la seva obra cabdal fou Wozzeck.

L'obra.
Berg no se separ totalment mai del postromanticisme com ja hem dit abans, i ms tard els puristes serials han afirmat que llur obra s un hbrid, perqu incls en l'aplicaci de la tcnica serial bona, sovint, com a msica tonal. En el cas de Lulu, Berg agrup dos drames de Franck Wedekind: Erdgeist i Die Bchse der Pandora. Lulu s una manifestaci de Lilith: una temptadora amoral que apella a tots els recursos i, tanmateix, exhibeix una estranya innocncia, perqu no t consciencia de la seva prpia perversitat. s la serp en el zoolgic de la vida. Berg deriv l'pera sencera de la filera inicial de dotze tons, per com s usual en ell, les relacions entre nota i nota, traspuen sovint un sentiment que s'apropa a la tonalitat.

La histria de Lulu s un episodi dels ms estranys en el mn de la msica. El 1934 Berg escriv una carta a Webern per a dir-li que havia concls l'pera i es proposava retocar-la. Per Berg mor el 24 de desembre de 1935, deixant inacabat l'ltim acte. Malgrat aix, arrib a composar una particelli, o sigui una partitura breu, amb algunes indicacions de l'orquestraci. Totes les notes del tercer acte, excepte uns pocs compassos d'un quartet vocal, resten contingudes en la particelli. Berg tamb deix esbossos i altres materials, incls les pagines dactilogrfiques del tercer acte. Universal Edition, l'editor de Berg comen a gravar la partitura vocal, per, de sobte vingu l'Anschluss, i Hitler assum el control del pas. Berg fou un dels compositors de la llista d'odis del nacionalsocialisme. Tots els treballs relacionats amb Lulu foren suspesos d'immediat. La versi en dos actes fou estrenada a Zurich el 1937. No hi hauria noves representacions fins desprs d'acabada la guerra.

Llavors, perqu la Universal, desprs de 1945, no public l'obra?. La resposta t que veure amb Helene, la vdua de Berg. Pel que sembla fou, per dir-ho de manera suau, una excntrica. Afirm que estava en comunicaci amb el seu marit. Que parlaven tots els dies. Ell insistia en qu no devia de completar-se Lulu. No sols aix: Schoenberg, Webern i Zemlinski, els amics ms ntims de Berg, li varen dir a Helene que seria impossible completar Lulu, i aix era el que afirmava la senyora Berg.

La Universal decid acatar els desitjos de la senyora Berg (ella tamb era marmessora de l'herncia), i clausur amb fermesa els materials de Lulu. No es va permetre que ning, veis res. George Perle, compositor nord-americ i expert en Berg, tract desesperadament d'examinar les relquies de Lulu. Fou rebutjat. La Universal tamb digu que no hi havia plans referits a la publicaci de la partitura.

Aix va romandre aquest afer fins el 1963. Aquest anys s'autoritz a Perle per anar a la casa central de la Universal a Viena, per examinar els materials de Lulu que seria completada sense dificultat. Ms encara, digu Perle, no resultaria una feina massa difcil. Perle descobr moltes indicacions de Berg. Cap problema, va dir Perle, Amb l'ajuda dels suggeriments del mateix Berg, amb poques hores restar enllestida l'obra.

El que Perle ignorava era qu el 1962, la Universal havia autoritzat a un especialista la reconstrucci de l'obra. Frederic Cerha, compositor, director i erudit austrac, ja restava treballant quan Perle examin els materials de Lulu, el 1963. L'afer era secret. Ning desitjava que la senyora Berg ho descobrs. Ella mor el 1976, i immediatament comen la puja. Totes les cases d'pera desitjaven tenir l'honor de ser la primera en presentar la versi completa de Lulu. L'pera de Pars ofer l'estrena mundial el febrer de 1979. La majoria dels crtics i msics condemn sense miraments l'escenografia de Patrice Chereau, per el treball de Cerha va merixer l'elogi general.

L'obra en s tracta de l'arrossegament moral en qu Lulu fa caure als clients i l'apoteosi final del tercer acte, els tres ltims, sn el Professor, el Negre i Jack l'esbudellador. Aquest tres ltims, sn el referent en qu Lulu ha arrossegat a tots els homes en els que ha tingut tracte.

Aquesta obra va ser un dels xits ms grans, l'estiu de 1999 en el Festival de Salzburg. Per tant, encara que costa molt d'entrar la primera vegada que s'escolta, un dia o altra hem de comenar a treure l'entrellat d'una obra tan polmica.

Referncies.
 Revista Catalunya Msica de l'hivern del 1999;

Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365318" title="Mquines d'imatges del segle XIX" nonfiltered="1428" processed="1422" dbindex="141443">




El 28 de Desembre de 1895, es va dur a terme la primera projecci pblica del cinematgraf a crrec dels germans Lumire en "Le Grand Caf", per la histria del cinema es va comenar a escriure molts anys abans. La primera mquina d'imatge va ser inventada en 1828 i des d aleshores van comenar les investigacions fins arribar al que coneixem avu com cinema. A continuaci es detalla la successi dels invents. 
Taumtrop.
El taumtrop, s el primer aparell de cinema creat per John Ayton Paris en 1825, en Anglaterra.Consisteix en un disc de cartr que porta un dibuix per ambds costats.En les vores t un llist, que quan gira dna la illusi de superposar les imatges.                           L exemple ms conegut s aquell en el que per una banda apareix un ocell, i en l altra una gbia. En girar el cartr, es crea la il.lusi que les dues imatges estan en una  sola.

Fenaquitoscopi.
El fenaquitoscopi va ser inventat per Joseph Antoine Ferdinand Plateau (1801-1833) en 1833, establint els principis de reproducci i registre cinematogrfic. Aquest aparell de cinema consisteix en fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obt una sensaci de moviment de les imatges. Es pot aconseguir una gran varietat de dibuixos en moviment ja que les plaques poden ser canviades per unes altres.

Zotrop.
El zotrop va ser inventat en 1834 pel cientfic angls William George Horner (1789-1837) .Tant el Zotrop, com altres invents, foren importants per a la invenci del cinema. Aquests aparells sn la base per a crear l'animaci de caricatures que coneixem ara. El zotrop consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A travs d'aquestes es miraven els dibuixos que formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d'un mateix cos, en fer girar el cilindre es donava la sensaci d'estar en moviment. El zotrop va sofrir algunes modificacions per perfeccionar el seu funcionament. D aquestes modificacions sorgiren aparells com el fenaquitoscopi de Plateau o el praxinoscopi d'Emile Reynaud.

Diorames.
El filsof francs, Louis Jacques Mand Daguerre (1787-1851) va ser el pioner de la fotografia i l'inventor del diorama (1838). El diorama consistia en un escenari, on s aconseguia que l espectador tinguera la il.lusi de trobar-se  en altre lloc, a travs d'imatges molt grans, que es movien i es combinaven amb un joc de llum i son. Tot aix formava un espectacle que feia que l'espectador visqus diverses situacions. A Daguerre li interessava l'aplicaci de la cmera fosca al Diorama.

Experincies de Eadweard Muybridge en Palo Alto.
Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'ssers vius. El 1872, Muybridge va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa aixeca les quatre potes de terra. Per demostrar-ho, Muybridge va ubicar 12 cmeres en la pista de la carrera. A l'obturador de cadascuna d elles  va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall obtenint aix fotografies en seqncia de diferents moments del galop. Les seves experincies van suposar un pont entre l'esttica de la fotografia i la dinmica.

Praxinoscopi.
Instrument inventat per mile Reynaud en 1877. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposici del moviment sumada a la idea de projecci. Es tracta d'un tambor, en l'interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.

Zoogyroscopi.
Invent creat per Muybridge en 1881. La seva projecci de proves fotogrfiques mitjanant el Zoogyroscopi va ser la primera projecci pblica d'imatges animades reproduint l'exacte moviment de les coses. Muybridge va ser un emigrant angls que finanat per tres americans va poder dur a terme aquest invent.

Fusell fotogrfic.
s l'avantpassat de l'actual cmera fotogrfica. Va ser inventat per Etienne Jules Marey (fisileg francs) en 1882 i es tracta d'un cronofotgraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon. Estava destinat a capturar instantnies sobre el vol d'aus.

Quinetoscopi.
Va Ser inventat per Thomas Alva Edison en 1889.Encara que cal dir que Edison s l'autor de la patent per no l'inventor. Es basava en la descomposici i sntesi del moviment. L'invent tenia uns 15 metres de pellcula enrrollada i s'activava amb una moneda de 60 centaus. No es tracta d'un espectacle pblic, doncs solament era visible per una persona.

Cinematgraf.
Aquest invent dels germans Lumire solventava el dubte d'Edison: ja no s una sola persona, sin un grup que gaudeix de la projecci. La seva presentaci en pblic es va dur a terme el 28 de desembre de 1895 en el Grand Cafe. Era cmera, copiadora i projector a l hora.

Vitascopi.
Primer es va anomenar fantascopi. s un invent de Thomas Alva Edison que va ser presentat el 23 d'abril de 1896 i es basava en la identificaci de la captaci del moviment com si es tractara de la captaci mateixa de la vida.
Bibliografa.
Aumont, Jacques-Costa, Antonio-Carmona, Ramn.:Historia General del Cine I:Orgenes del cine. Espaa, Catedra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365321" title="Emirat de Sabya" nonfiltered="1429" processed="1423" dbindex="141444">


L'emirat de Sabya fou un petit estat teocrtic-militar sorgit amb centre a Sabya a partir del 1830. Sabya fou cedida el 1830 pel xarif khayrtida d'Abu Arish, que governava el Baix Asir, al mstic marroqu Ahmad ben Idris, que era deixeble de Abd al-Aziz al-Dabbagh, fundador de l'orde dels Khadiriyya. Ell mateix va fundar una congregaci religiosa a Asir, anomenada els Idrisiyya en la que va iniciar el 1823 al que fou el fundador de l'orde dels Sanusiyya. Ahmad va morir a Sabya el 1837.

Del 1830 al 1863 la dinastia va estar lligada al xerif d'Abu Arish per aquest va perdre el poder el 1863 davant el Aydides (Banu Mughayd) de l'Alt Asir o Abha. No est clar si l'emir idrssida Muhammad I ibn Ahmad al-Idrisi al-Hasani, va tenir lligams amb els Aydides (resultants de la nova posici d'aquestos), va mantenir lligams amb els Khayrtides d'Abu Arish que van conservar el rere pas, o va esdevenir independent. 

Desprs del 1863 al seu territori se li dona el nom d'emirat del Baix Asir, nom convencional mai aplicat localment. El 1872 els otomans van annexionar la capital Aydida, Abha, i Abu Arish. Muhammad I es va lliurar de seguir la mateixa sort per la menor importncia del seu domini, per va haver de declarar la seva lleialtat al sult otom.

Ali I ibn Muhammad ibn Ahmad al-Idrisi al-Hasani va agafar el ttol de sult el 1908 i va morir el 1909 o 1910, per no va fer cap acte contra els otomans. Per a la seva mort va pujar al tron el seu fill Sayyid Muhammad II ibn Ali al-Idrisi, de 33 anys, que va agafar el ttol de imam i emir; el 1910 es va revoltar i es va declarar independent dels otomans. Va iniciar una ofensiva que el va portar a conquerir Abha, per els otomans la van reprendre sense, per, disposar de prou forces per atacar-lo als seus propis dominis.

El 1915 Muhammad va entrar en la coalici rab forjada pels britnics contra els otomans i va atacar altre cop Abha; en un acord amb els britnics del 1916 se li reconeixia la possessi (per ara nominal) de tot l'Asir, i Hodaida al Iemen; Muhammad va avanar cap al nord i va ocupar al-Qunfudhah a l'Hedjaz, territori del xerif haiximita de la Meca, vassall otom, per fou aturat pel general turc Fakhri Pasha; fins el 1916 Abha va romandre assetjada sense poder ser presa. Un moviment dels otomans, entregant el poder local a l'antiga dinastia Aydida, el va obligar a retirar-se a Sabya. El 1917 Muhammad va bescanviar al-Qunfudhah per les illes Farasan amb el xarif de la Meca i Hedjaz que havia entrat a la revolta rab.

Amb l'armistici de Mudros del 30 d'octubre del 1918 els otomans van evacuar Abha i la resta de l'Asir i el Iemen. Els idrssides es van apoderar dels territoris que quedaven en mans dels otomans com Abu Arish i la resta de l'Asir i van lluitar contra els Aydides sense gaire xit; tanmateix al final de la guerra la cessi d'Hodeida fou confirmada per un plebiscit celebrat el 1919.

El 29 d'octubre de 1920 Muhammad va signar un tractat d'aliana amb els saudites. Va morir el 20 de mar de 1923 i el va succeir el seu fill Sayyid Ali (II) ibn Muhammad al-Idrisi al-Hasani de 18 anys. Al negar-se el nou emir a convocar el consell dinstic, el seu oncle Sayyid Mustafa Idris es va revoltar a Hodeida (1924) per fou derrotat i va haver de fugir a Egipte. Ali va deixar llavors el poder en mans dels seus oncles materns, negres sudanesos, que eren analfabets, i entre els quals fou nomenat governador d'Hodeida Abdul Muttalim, avaricis i cruel, cosa que va provocar el descontentament general. Les tribus de la zona es van aliar al iman zaidita del Iemen, que va enviar al general Abdallah Al Wazir, el qual va conquerir la ciutat d'Hodeida l'abril de 1925, i tamb la regi fronterera de Medi (Maydi).

Buscant l'abdicaci d'Ali, el gran xeic sanusita Djemal Baja, que gaudia d'un gran prestigi a l'emirat, es va traslladar a Sabya (febrer del 1926). Al va abandonar la ciutat i fou proclamat Sayyid Mirghani al-Idrisi com a regent del menor Sayyid al-Hasan ibn Ali al-Idrisi. Per prevenir un atac iemenita els saudites van enviar tropes. Les illes Farasan foren venudes als britnics aquest any 1926. El 21 d'octubre de 1926 Mirghani va signar un tractat de protecci sobre l'Asir conegut com tractat de la Meca (amb les fronteres establertes pel tractat de 29 d'octubre de 1920, obrint la qesti d'Hodeida).

El 20 de novembre de 1930 la dinastia fou deposada i el pas annexionat a la provncia saudita d'Hedjaz. El 1933 els iemenites van fomentar una revolta de les tribus favorables als idrssides d'Asir el que va portar a la ocupaci saudita d'Hodeida el 1934. Finalment el tractat de pau de Taif de 20 de maig de 1934 va suposar que el 20 de novembre de 1934 es va retornar Hodeida al Iemen que va haver de reconixer la possessi de l'Asir i la Tihama als saudites.

 Bandera .

La bandera era verde amb ashada blanca, inicialment amb una vora decorativa de triangles blancs per tres costats (menys al pal) pero aquesta va desapareixer el 1927, quedant una bandera semblant a la d'Arbia Saudita, fins a la seva abolici el 1930.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365327" title="Sena i Oise" nonfiltered="1430" processed="1424" dbindex="141445">


El departament de Seine-et-Oise s un departament francs, avui desaparegut, que era identificat amb el codi 78. 

Fou un dels 83 departaments creats durant la Revoluci Francesa el 4 de mar de 1790, en aplicaci de la llei del 22 de desembre de 1789, a partir d'una part de la provncia de l'Illa de Frana. 

Fou suprimit l'1 de genr de 1968, com el departament del Sena, al qual voltava en la seva totalitat, quan es va aplicar la llei del 10 de juliol de 1964 que redefinia tota la regi parisenca. En aquesta reforma van aparixer els departaments de l'Essonne, la Val-d'Oise i de les Yvelines. Alguns municipis van passar al departament dels Alts del Sena (9 en total: Chaville, Garches, Marnes-la-Coquette, Meudon, Rueil-Malmaison, Saint-Cloud, Svres, Vaucresson i Ville-d'Avray) al departament de Sena Saint-Denis (16 municipis: Aulnay-sous-Bois, Le Blanc-Mesnil, Clichy-sous-Bois, Coubron, Gagny, Gournay-sur-Marne, Livry-Gargan, Montfermeil, Neuilly-Plaisance, Neuilly-sur-Marne, Noisy-le-Grand, Le Raincy, Sevran, Tremblay-en-France, Vaujours, Villepinte) i 18 ms al departament de la Val-de-Marne.

La prefectura del departament era Versailles, i tenia com a sotsprefectures Corbeil (que es va convertir en Corbeil-Essonnes, i es va transferir a vry el 1966), tampes (fins el 1926), Mantes (que va esdevenir Mantes-la-Jolie) (excepte entre 1926 i 1943), Pontoise, Rambouillet (a partir de 1812), i, desprs de 1962, Montmorency, Palaiseau, Le Raincy i Saint-Germain-en-Laye. El 1966 s'hi van afegir dos altres districtes per tal de preparar els nous departaments, Argenteuil i tampes. D'aquesta manera, en el moment de la supressi, el departament comptava amb 11 districtes, 68 cantons i 688 municipis (actualment en els mateixos lmits hi ha 686 municipis).

La poblaci el 1962, data de l'ltim cens, era de 2.298.931 habitants, avui dia passen dels 4,5 milions d'habitants. La superfcie era aproximadament de 5.600 km.

Estava envoltat pels departaments de l'Oise al nord, del Sena i Marne a l'est, del Loiret al sud, d'Eure-et-Loir i de l'Eure a l'oest. A ms, el departament del Sena, que comprenia Pars i el seu cintur, estava completament rodejat d'aquest departament. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365328" title="Mikhlaf" nonfiltered="1431" processed="1425" dbindex="141446">
Mikhlaf (o Mikhlaf al-Sulaymani) s una regi d'Arbia Saudia identica a l'Asir.

Sota els Ziyadites del Iemen (819-1018) el territori de la regi de Tihama situat entre al-Shardja al sud i Haly al nord fou dominat per l'emir d'Aththar, Sulayman ibn Tarf al-Hakami, i va rebre el nom de Mikhlaf dels Tarfites (Mikhlaf Ibn Tarf) o Mikhlaf el Sulayman (Mikhlaf al-Sulaymani). Fou conegut sovint noms com a Mikhlaf, nom que ha arribat fins a temps moderns, tot i que a partir del segle XIX la regi s'anomena Asir.

Vegeu: Regi d'Asir


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365337" title="Pentpolis" nonfiltered="1432" processed="1426" dbindex="141447">


Denominaci donada a grups de cinc ciutats:

Pentpolis filistea;
Pentpolis lbia o lbica o de Lbia;
Pentpolis cirenaica o Pentpolis de Cirenaica;
Pentpolis drica;
Pentpolis Annonria;
Pentpolis bizantina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365339" title="Castrillo de la Valduerna" nonfiltered="1433" processed="1427" dbindex="141448">

Castrillo de la Valduerna s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365351" title="Sena (departament)" nonfiltered="1434" processed="1428" dbindex="141449">



El departament del Sena fou un departament francs que fou suprimit l'1 de gener de 1968, com tot el departament del Sena i Oise en el qual estava enclavat, quan es va aplicar la llei del 10 de juliol de 1964, que va reorganitzar tota la regi parisenca. Del departament del Sena en van sortir quatre departaments nous:  Pars (amb un ajuntament), Alts del Sena (amb 27 ajuntaments), Sena Saint-Denis (24 ajuntaments) i Val-de-Marne (29 ajuntaments). El codi del departament era el 75, actualment reservat per a la ciutat de Paris.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365352" title="La Valduerna" nonfiltered="1435" processed="1429" dbindex="141450">
 
La Valduerna s una comarca tradicional de la provncia de Lle (comunitat autnoma de Castella-Lle) que es troba en la vall ms septentrional dels regats pel riu Duerna, proper a La Baeza. Est format pels nuclis de:

Castrillo de la Valduerna;
Castro de la Valduerna;
Destriana de la Valduerna;
Redelga de la Valduerna;
Robledo de la Valduerna;
Robledino de la Valduerna;
Velilla de la Valduerna;
Priaranza de la Valduerna;
Villals de la Valduerna;
Villamontn de la Valduerna;
Posada y Torre de la Valduerna;
Mianbres de la Valduerna;
Ribas de la Valduerna;
Santiago de la Valduerna;
Palacios de la Valduerna. ;

Moltes vegades s'inclou aquesta vall en la comarca major de Tierra de la Baeza. Es tracta d'una comarca d'economia principalment agrria, i a ms s rica en restes arqueolgiques, destacant la presncia en Destriana de l'nic vestigi d'art astur prerromnic de tota la regi, art que va estar ests per l'actual provncia de Lle, amb esglsies en Lle purament asturs.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365356" title="Palacios de la Valduerna" nonfiltered="1436" processed="1430" dbindex="141451">

Palacios de la Valduerna s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365358" title="Villamontn de la Valduerna" nonfiltered="1437" processed="1431" dbindex="141452">

Villamontn de la Valduerna s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365360" title="San Esteban de Nogales" nonfiltered="1438" processed="1432" dbindex="141453">

San Esteban de Nogales s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365362" title="Pic de Canalbona" nonfiltered="1439" processed="1433" dbindex="141454">

El Pic de Canalbona s una muntanya de 2.965 metres situada entre el municipi d'Alins al Pallars Sobir i l'Arieja, al sud de la carena que uneix aquest cim fins a la Pica d'Estats.

Rutes.
Una de les possibles rutes, no apta per a tothom, parteix des del refugi de Vallferrera a travs dels estanys d'Arreus i enfila tota la cresta fins la Pica d'Estats.

Bibliografia.
 Mapa Pica d'Estats, ed. Alpina. 1:25.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365363" title="Pic de l'Estany Fondo" nonfiltered="1440" processed="1434" dbindex="141455">

El Pic de l'Estany Fondo s una muntanya de 2.914 metres situada al municipi d'Alins al Pallars Sobir. Es troba al N de l'estany Fondo i al SE de l'estany d'Estats.

Bibliografia.
 Mapa Pica d'Estats, ed. Alpina. 1:25.000;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365365" title="Cebrones del Ro" nonfiltered="1441" processed="1435" dbindex="141456">

Cebrones del Ro s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365366" title="Santa Mara de la Isla" nonfiltered="1442" processed="1436" dbindex="141457">

Santa Mara de la Isla s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de la Baeza. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365367" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Quatre amb timoner" nonfiltered="1443" processed="1437" dbindex="141458">

El quatre amb timoner va ser una de les proves de rem dels Jocs Olmpics de Pars del 1900.  Es va disputar entre el 25 i el 26 d'agost de 1900, amb la participaci de 50 remers, repartits en deu embarcacions en representaci de 4 nacions.  

Aquesta prova estigu plena de controvrsies a l'hora de decidir quines eren les embarcacions que havien de passar a la final. En una decisi inusual en la histria dels Jocs Olmpics es va decidir que es disputessin dues finals diferents, sent considerades oficials totes dues pel Comit Olmpic Internacional.

Medallistes.

Final A.


Final B.


Resultats.

Semifinals.
Inicialment es classificaven per a la final els guanyadors de cadascuna de les tres semifinals a ms del segon classificat de la tercera semifinal (integrada per quatre embarcacions, mentre les altres ho estaven per tres). En finalitzar les tres semifinals hi hagueren protestes de les embarcions que havien quedat en segona posici a la segona semifinal i tercera a la darrera semifinal pel fet de quedar fora de la final quan havien fet millor temps que el vencedor de la primera semifinal. Finalment les sis embarcacions es dividiren en dos grups: el segon classificat de la segona semifinal i el segon i tercer de la tercera participaren en la final A, mentre els tres vencedors de les semifinals ho feren en la final B. 

Semifinal 1.



Semifinal 2.


DNF: No finalitza la cursa
Semifinal 3.



Finals.

Final A.



Final B.



Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".  Accs: 26 de febrer de 2006. Consultable a  Herman's Full Olympians: "Rowing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365369" title="Conques (Conca Dell)" nonfiltered="1444" processed="1438" dbindex="141459">
Aquest article s sobre la vila d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Conques (antic municipi) .;

La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella).

 Etimologia .
El topnim Conques s un mot romnic amb el mateix significat actual, que ja apareix, llatinitzat, des de principis del segle XI, en les formes Concas, Conchas i Chonchas. Mentre pervisqu la influncia llatina en la documentaci, es mantingueren aquestes dues grafies. Desprs, amb l'entrada de l's del catal en la documentaci escrita, passaren a alternar-se les formes Conques i Concas o Conchas, per anar-se afermant la grafia catalana correcta, la qual, ajudada per la pronncia dialectal, fou la definitivament adoptada, fins i tot en documents ms tardans, redactats en castell.

s un nom del tot descriptiu de la realitat geogrfica de la vila: s en una conca que pertany a una altra conca: la Conca Dell.

 La vila de Conques .
Aquesta vila es troba en un lloc molt adequat per al seu nom, arrecerada a tramuntana pel Mont de Conques i sota mateix del castell de Conques, que s, de fet, l'origen de la poblaci. La primitiva esglsia parroquial, romnica, de Sant Sadurn del Castell de Conques era dins del recinte del castell. All s tamb on hi havia hagut el convent de clarisses de Santa Maria de Conques, acollit en el castell abandonat.

El nucli primitiu de Conques era entre l'actual emplaament de la vila i el castell, en el coster que els uneix. En queden restes, per molt fragmentries que, tanmateix, testimonien el poblament primitiu en aquest lloc.


La vila s'an formant als peus del castell, i havia estat una vila murada, a l'estil de Figuerola d'Orcau. En queda poca cosa, ja que entre mar del 1938 i gener del 1939 estigu enmig del front del Pallars, amb els exrcits franquistes installats al Mont de Conques i a Figuerola d'Orcau i els republicans a Isona i al Cap de la Serra, davant mateix del poble. La poblaci va rebre per totes bandes i qued molt destruda. Tanmateix, a la zona del nord de la carretera, encara es poden veure algun dels carrers sota porxos, com el mateix carrer Major, una plaa porticada i tres portals d'accs a l'interior de la vila closa.


A l'extrem nord de la vila hi ha l'esglsia parroquial romnica de Sant Miquel de Conques, on es conserven una Mare de Du romnica, del segle XII, procedent de la capella de les Esplugues, i la talla gtica del Crist de Covet, molt venerat a tota la comarca.

A peu de carretera, al bell mig del poble, hi ha la font pblica, esfrica, que s una rplica, de mida bastant ms petita, de la font de Prades. Va ser construda el 1928 per un ve de la vila, que la don a la comunitat.

 Histria . 
La vila de Conques s documentada des del 1033, i el castell, des del 1055.

El castell de Conques, abans de ser incorporat a la baronia d'Orcau, era un castell termenat, que confrontava a llevant amb el de Llord i el de Biscarri, a migdia i ponent amb els de Llimiana i Mur, i a tramuntana amb els d'Orcau, Basturs i Abella.

Des dels seus inicis, el castell de Conques apareix lligat als comtes de Barcelona, als quals hagueren de reconixer la jurisdicci els d'Urgell, El castl de Conques en aquell moment (entre 1053 i 1071 era Bernat Guillem i la seva muller Ademar, i el fill de la primera dona, Borrell. El 1067 la comtessa Sana d'Urgell reconegu la senyoria superior dels de Barcelona, per en retingu la senyoria directa.

El 1281 Ramon d'Orcau, bar d'Orcau, adquir Conques, i convert el seu castell en la seva segona vila, passant aviat per davant de la tradicionalment considerada cap dels seus territoris: Orcau. Conques era en lloc ms ben comunicat i, alhora, ms ben comunitat.

Dna testimoni de la importncia comarcal que adquir Conques a darreries de l'edat mitjana el fet que acoll l'nic convent de monges clarisses dels Pallars, Santa Maria de Conques. Fou establert vers 1342 pels barons d'Orcau, i protegit per l'infant Enric d'Arag el 1483, quan el va posar sota l'empara reial. Fou, tanmateix, de vida efmera, ja que el papa Urb VIII el suprim el 1634, pel fet que ja havia estat abandonat per la comunitat i l'edifici era mig en runes. Tamb hi havia hagut Hospital de pobres.

Al llarg de la histria, Conques ha jugat papers importants en diferets moments, com veurem tot seguit. Ha estat en ms d'un perode el nucli de poblaci amb ms habitants, tot i que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI ha esdevingut, per poblaci, un dels menys poblats dels entorns.


El 1380 ja se li coneixen 60 focs (uns 300 habitants), i 68 el 1553. Durant el segle XVIII, com moltes poblacions de Catalunya, sofreix un ascens considerable, desprs de la fortes crisis dels segles anteriors: si el 1718 hi consten 160 persones, el 1787 ja en sn 519, que van en augment fins el 1860: 700 habitants. s el moment en qu Conques s una de les tres subseus a la comarca del partit judicial de Tremp.


Tot seguit, per, comen la davallada que ha perdurat fins els nostres dies: 437 h. el 1900, 332 el 1910, 276 el 1936, 244 el 1950, 163 el 1970 i 161 el 1981. En l'actualitat, compta amb 124, extrets del padr del 2006.

El 1938 Conques qued en terra de ning entre les posicions franquistes, que eren al Mont de Conques i a Figuerola d'Orcau, i les republicanes, amb seu a Isona. Fou quasi un any de combats i bombardeigs sovintejats, que provocaren grans destrosses. En els informes de l'organisme anomenat Regiones devastadas, Conques consta, el setembre del 1939 amb 4 edificis en runes i 95 amb diversos danys, dels 235 de la vila. Cal dir que s'hi fa constar que els mateixos vens ja havien rehabilitat diverses cases. En el Mont de Conques quedaren nombroses restes de la guerra, com diversos bnquers i nius de metralladores, fcilment visitables actualment pels excursionistes.

 Activitat econmica .
Temps enrere, Conques havia acollit una interessant activitat preindustrial: al segle XVIII hi sn censats vint teixidors de lli i quatre de llana, dos filadors de seda, alguns cardadors, un mol de nocs o bataner (mol que amb la fora hidrulica sotmetia la llana a un dels passos que calia seguir en la seva preparaci abans de teixir) i una mina de carb.

Quan visita Conques Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, constata que a Conques es produa blat, sgol, civada, ordi, mongetes i llegums, llana, cnem, vi i oli, del qual fa l'observaci que les grans glaades del 1827 havien malms de forma molt considerable les oliveres, i en aquell moment la producci d'oli era escassa. Madoz tamb parla de l'existncia de fleca, botiga, hostal i taverna, comunals, l'explotaci dels quals establiments es treia a subhasta cada any.

Tamb hi havia en aquell moment el Mol de Codina, mogut amb les mateixes aiges de les font pbliques de la vila, i s'hi celebraven diverses fires anuals: per Sant Antoni (17 de gener), al voltant del bestiar porc, el quart diumenge de quaresma i el 14 de setembre. Avui dia no se'n celebra cap. Tamb s'hi feia mercat dos dies a la setmana.

En l'actualitat, el terme de Conques no es diferencia gaire, econmicament, de la resta del seu terme municipal actual: granges porcines molt adaptades als processos industrialitzadors actuals, i explotaci agrria extensiva quan el terreny ho permet. Els mercats i fires on concorren els habitants de Conques sn el d'Isona i el de Tremp.

 Festes i tradicions .
Conques era una vila amb diverses tradicions populars, de les quals a penes es conserva memria avui dia. Per un cant, el divertiment habitual del jovent era cantar canons a les noies, canons de ronda, de les quals se n'han conservat algunes. Es cantaven principalment dies abans de la Festa Major.

Durant la Festa Major es ballava el Ball del cabaler. El ballaven els nois que, en casar-se, abandonaven la casa pairal, ats que no eren els hereus. Aquesta Festa Major actualment se celebra el diumenge abans del 14 de setembre

El dilluns de Pasqua Florida se celebra a la Mare de Du de les Esplugues un aplec, molt popular a Conques i la resta dels pobles de la Conca Dell. s la Festa Major petita.

El dia de Sant Miquel, 29 de setembre, se celebra la festa patronal de la parrquia.

Existeixen diverses llegendes a Conques, la majoria relacionades amb el senyor feudal, o les monges clarisses: tnels suposats, aplicaci del dret de cuixa, que, com se sap, no va existir mai a casa nostra, etctera.

 Serveis turstics .
A l'antic terme de Conques hi ha un sol servei de carcter turstic: Ca l'Estudiant, una casa rural.

 Comunicacions .
Est comunicat per les carreteres comarcals C-1412b i C-1412bz amb Isona, i Tremp. Per pistes rurals en bon estat, amb les granges del seu terme.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Conques compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona - la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona - eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Conques", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BERTRAN CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 6). ISBN 84-85180-25-9;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. "Isona. Conques", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 12. El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Nucli d'hbitat de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7;

 SEGURA, Joan Ramon. 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut, 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Magnfica pgina web privada sobre Conques;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365371" title="Colors panafricans" nonfiltered="1445" processed="1439" dbindex="141460">
Els colors panafricans, smbol del panafricanisme, sn el vermell, el verd i el negre o el groc. Figuren en moltes banderes no solament africanes sin tamb americanes, ja que molts esclaus van convertir pasos del continent americ en la seva nova ptria. 

El vermell representa la sang d'aquells que van morir a causa de l'esclavitud, la colonitzaci i en guerres per la independncia, el negre representa la persona negra africana, el groc representa la riquesa mineral d'frica i el verd simbolitza els boscos i la riquesa natural. 



Fitxer:Flag of Benin.svg|Benn
Fitxer:Flag of Burkina Faso.svg|Burkina Faso
Fitxer:Flag of Cameroon.svg|Camerun
Fitxer:Flag of the Central African Republic.svg|Repblica Centreafricana
Fitxer:Flag of the Republic of the Congo.svg|Congo
Fitxer:Flag of Dominica.svg|Dominica
Fitxer:Flag of Ethiopia.svg|Etipia
Fitxer:Flag of Ghana.svg|Ghana
Fitxer:Flag of Grenada.svg|Grenada
Fitxer:Flag of Guinea.svg|Guinea
Fitxer:Flag of Guinea-Bissau.svg|Guinea Bissau
Fitxer:Flag of Jamaica.svg|Jamaica
Fitxer:Flag of Mali.svg|Mali
Fitxer:Flag of Mozambique.svg|Moambic
Fitxer:Flag of Saint Kitts and Nevis.svg|Saint Kitts i Nevis
Fitxer:Flag of Senegal.svg|Senegal
Fitxer:Flag of South Africa.svg|Sud-frica
Fitxer:Flag of Togo.svg|Togo
Fitxer:Flag of Zambia.svg|Zmbia
Fitxer:Flag of Zimbabwe.svg|Zimbabue


Vegeu tamb.
Panafricanisme;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365373" title="NorthBridge" nonfiltered="1446" processed="1440" dbindex="141461">

El NorthBridge (el "pont nord" en catal) s el circuit integrat ms important del conjunt de xips (xipset) que compon el nucli de la placa mare o placa base. Rep el nom per situar-se a la part superior de les plaques mares amb format ATX i per tant no era un terme utilitzat abans de l'aparici d'aquest format d'ordinadors de sobretaula. Tamb es conegut com MCH (concentrador controlador de memria) en sistemes Intel i CMCH si inclou el controlador del sistema grfic.

s el xip que controla les funcions d'accs des de i fins el microprocessador, els ports AGP o PCI-Express, memria RAM, vdeo integrat (segons la placa) i el SouthBridge. Es a dir controla el funcionament del bus d'aquestos elements.

Generalment, les noves innovacions tecnolgiques, com com el suport de memria DDR o nous FSB, s'implementen a aquest xip. Per tant, el suport que tinga una placa base per a un microprocessador determinat, memria RAM, i targeta de vdeo, est limitat per les capacitats del NorthBridge.

La tecnologia de fabricaci d'un NorthBridge s molt avanada, i la seua complexitat, comparable a la d'un processador modern. Per exemple al xipset, el Northbridge ha de encarregar-se de recolzar el bus frontal d'alta velocitat que el connecta amb el processador. Si considerem els ltims busos (800 i 1066 MHz) desenvolupats, podem adonar-nos que es una tasca prou exigent.

Degut a aquesta ra en alguns models de plaques base els fabricants colloquen un dissipador (a voltes amb ventilador) a sobre del NorthBridge per a mantenir-lo ben refrigerat.

Antigament el NorthBridge estava compost per tres controladors principals: memria RAM, port AGP o PCI-Express i bus PCI. Actualment el controlador s'insereix directament al Southbridge, i, per exemple, en algunes arquitectures el controlador de memria s integrat directament al processador, com en els AMD Athlon 64.

Els Northbridge tenen un bus de dades de 64 bits a l'arquitectura X86 i funcionen en freqncies que comenaren pels 66MHz a les primeres plaques que l'integraren al 1998 fins a 1GHz dels models actuals de SiS per als processadors AMD64.

 Enllaos externs .
Intel Chipsets intel.com ;
Via Chipsets via.com.tw ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365374" title="Lacrosse als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1447" processed="1441" dbindex="141462">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es disput una competici de demostraci de Lacrosse en categoria masculina. La competici es realitz en un nic dia, el 5 d'agost de 1928, i el seu resultat final no es coneix.

Comits participants.
Participaren 52 jugadors de tres comits nacionals diferents:
 Canad (18);
 (17);
 (17);

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365380" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1928" nonfiltered="1448" processed="1442" dbindex="141463">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1928 celebrats a la ciutat d'Amsterdam (Pasos Baixos) es realitzaren cinc competicions d'art. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.
Arquitectura.


Literatura.


Msica.


Pintura.


Escultura.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes actualment pel Comit Olmpic Internacional.


Referncies.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365382" title="ATA" nonfiltered="1449" processed="1443" dbindex="141464">
El sistema ATA (Advanced Technology Attachment) o IDE (Integrated Device Electronics, Dispositiu amb electrnica integrada), controla els dispositius d'emmagatzematge massiu de dades, com els discs durs (HDD) i ATAPI (Advanced Technology Attachment Packet Interface) i tamb afegeix dispositius com les unitats CD-ROM.

Al sistema IDE, el controlador de dispositiu es troba integrat a l'electrnica del dispositiu.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365383" title="Jos Ribas Seva" nonfiltered="1450" processed="1444" dbindex="141465">
Jos Ribas Seva fou un dirigent falangista catal. Pertanyia a una famlia de moblistes acomodats de Barcelona, va obtenir el ttol de director de fusta per l'Escola Industrial de Barcelona i fou membre del Centre Excursionista de Catalunya. Fou captat per a Falange Espaola per Robert Bassas Figa el 1933 arran d'un problema laboral que va tenir la seva fbrica. El 1935 fou nomenat cap local de la Falange a Barcelona, i compart lideratge amb Robert Bassas.

Particip en els preparatius de la sublevaci del 18 de juliol de 1936 a Barcelona, i en fracassar va fugir en un vaixell itali cap a Gnova i Roma, on va fer gestions infructuoses amb Joan March Ordinas per tal de salvar Jos Antonio Primo de Rivera. D'ac marx a Burgos, on fou Jefe Territorial de Catalunya de FE de las JONS. Juntament amb Carlos Tras Bertran, va declarar en el Sumarssim 477/37 contra Manuel Carrasco i Formiguera. Fou nomenat consejero nacional l'octubre de 1937 per mediaci de Ramn Serrano Suer, i en fou l'nic catal juntament amb Eduard Auns Prez. 

En tornar a Barcelona el 1939 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, i el 1961 fou tinent d'alcalde amb Jos Mara de Porcioles. Entre d'altres crrecs, tamb fou diputat provincial, encarregat de l'Hospital Clnic de Barcelona i de la Casa de la Caritat, vocal econmic del Sindicato de la Madera i delegat provincial d'Auxilio Social (1942-1948). s pare de Jos Ribas Sanpons.  

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365386" title="Adolfo Vzquez Humasqu" nonfiltered="1451" processed="1445" dbindex="141466">
Adolfo Vzquez Humasqu (Vilafranca del Peneds, 1887-Mxic, 1975). Va ser el fundador de l'Alfonso XII CF, que posteriorment es transformaria amb l'actual Reial Mallorca. 

 Biografia .
Enginyer agronom, va ser director de la Granja Escola d'Agricultura de les Balears i director de l'Estaci Enolgica de Felanitx. Durant la Segona Repblica va ser governador civil de Jan, inspector general de serveis socials agraris, director general de Reforma Agraria, director de l'Institut de Reforma Agraria i sotssecretari del Ministeri d'Agricultura.

Un enginyer que l'any 1917 dirigia la Granja Escola d'Agricultura de les Balears. Com a escriptor, destaca com a autor de Nuevos cultivos en Mallorca (1915) i de la novella El secreto de la pedriza (1920), de la qual la productora Balear Film realitz la pellcula homnima. L any 1929 es trasllad a la Pennsula i ocupa diferents crrecs poltics vinculats al Ministeri d'Agricultura; El 1939 es va exiliar a Mxic, on mor l'any 1975.

 Alfonso XIII Fooball .
El 22 de gener de 1916 es va elegir una junta per dirigir una Asociacin de Clubs, la tasca de la qual fou efmera, perqu el Veloz abandona aquesta iniciativa. Aquest fet fou determinant per a l'aparici d'un nou club a Palma: l'Alfonso XIII.



Aquestes paraules plenes de sentiment i admiraci estan adreades a qui fou el primer president electe de l'entitat vermellenca, Antoni Moner Giral, i apareixen en el prleg del llibre Ao y medio de vida sportiva que, amb el pseudnim Trilobites, va escriure Adolfo Vzquez.

El 5 de mar de 1916 Adolfo Vazquez presi la primera junta directiva que es constitu al carrer de Can Armengol de Palma.

Li devem la construcci del primer camp de futbol de mides reglamentaries que hi va haver a Mallorca, el camp de Bons Aires, situat entre l hipdrom i la caserna de la Guardia Civil, i la fundaci de l Alfonso XIII, l'equip de les cendres del qual va sorgir l'actual Reial Mallorca. 

 Referncies .


 Bibliografia .
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Colleccio: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN 8496376168.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365388" title="Mestre de cavalleria" nonfiltered="1452" processed="1446" dbindex="141467">
	
El mestre de cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat. Com el dictador, el mestre de la cavalleria tenia un mandat de sis mesos en cas de greu alteraci de l'ordre. Estava envoltat per 6 lictors. Era una magistratura excepcional, ja que era necessari que el Senat declars l'estat d'excepci per a que pods sser exercida.

El primer dictador data de 501 aC, fou Titus Larcius Flavus i nomen Spurius Cassius Vecellinus mestre de cavalleria.

El 368 aC, Caius Licinius Stolon, trib de la plebs, fou nomenat mestre de cavalleria per Publius Manlius Capitolinus com un senyal d'apaivagament, aix succe 12 anys abans de la primera vegada que un plebeu fos nomenat dictador. Aquell fou el primer plebeu a exercir aquest crrec.

Desprs de 202 aC, la dictadura va caure en dess perqu Roma era ara lliure d'una amenaa directa, i la presncia a Roma del pretor urb permetia que un magistrat amb l'Imperium garants la celebraci dels comicis. El Senat s'acontent tan sols temporalment a enfortir el poder dels cnsols i la magistratura de cavalleria no fou exercida novament fins la dictadura de Sulla (Lucius Cornelius Sulla Felix).

El 81 aC,  Sulla es va fer nomenar dictador segons el ritual clssic, per va nomenar un mestre de cavalleria que no tenia poder real.

Un dels ms famosos mestres de cavalleria fou Marc Antoni, que va ser nomenat per Juli Csar a l'inici de la seva dictadura. Un altre triumvir, Lpid, tamb va ser mestre de cavalleria del dictador perpetu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365392" title="Tampico" nonfiltered="1453" processed="1447" dbindex="141468">
Tampico s la ciutat ms important de  l'estat mexic de Tamaulipas, i el segon port ms important del Golf de Mxic, desprs de Veracruz.  Fundada el 13 d'abril, 1823, desprs de diverses fundacions fallides des de l'poca colonial, el seu nom prov del huastec tam-piko, "lloc de lldries". 

El 2005, tenia una poblaci de 303.635 habitants, fent-la la quarta ciutat ms poblada de l'estat de Tamaulipas, tot i que l'rea metropolitana que l'envolta inclou les ciutats de Ciudad Madero i Altamira (al mateix estat) i Pnuco i Pueblo Viejo a l'estat de Veracruz, que en total sumen una poblaci de 803.196 habitants, fent-la la quinzena conurbaci ms gran del pas. L'extracci de petroli s la indstria ms important de la ciutat. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Tampico, en catell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365393" title="Young Modern" nonfiltered="1454" processed="1448" dbindex="141469">

Young Modern s el cinqu lbum d'estudi de la banda australiana Silverchair. Es va publicar el 30 de mar de 2007 a Austrlia sota el segell Eleven i el 24 de juliol als Estats Units per Atlantic. Es tracta d'una co-producci de Daniel Johns (cantant del grup) i Nick Launay.

La cartula de l'lbum est inspirada en el retrat "Composition No. 10" del pintor modernista Piet Mondrian, del qual se n'ha fet una aproximaci tridimensional sobre el seu estil pla.





 Informaci .

El grup es va reunir a finals de 2005 a Hunter Valley durant cinc setmanes per comenar a practicar el material que Daniel Johns, cantant del grup, havia escrit prviament. Durant aquest temps van gravar unes demos de cada can i finalment van viatjar a Los Angeles per gravar les versions definitives amb el productor Nick Launay als estudis Seedy Underbelly Studios. Launay es va tornar a encarregar de la producci tal com havia fet amb els anteriors treballs de Silverchair excepte Diorama, per aquest cop tamb hi va collaborar el propi Johns. Durant la gravaci es van escriure i gravar les canons addicionals. Van Dyke Parks tamb va tornar a collaborar amb la banda per la composici dels arranjaments orquestrals de diverses canons. Per aconseguir aquests arranjaments, Johns i Parks van viatjar a Praga per gravar amb la Czech Philharmonic Orchestra.

A diferncia dels anteriors treballs, Young Modern es va realitzar sense la direcci de cap segell discogrfic per evitar qualsevol pressi. El ttol de l'lbum prov del sobrenom que Van Dyke Parks li va posar al cantant del grup, Daniel Johns, durant l'poca que van treballar junts per l'lbum Diorama, l'any 2002. L'lbum tamb inclou la collaboraci de diversos artistes invitats com ara el cantant Luke Steele, i els msics Julian Hamilton i Paul Mac.

L'lbum es va llanar en diverses versions, mentre l'original contenia onze canons, la versi per iTunes contenia un can extra, "English Garden". Posteriorment tamb es va llanar una edici limitada en DVD amb l'addici d'un documental sobre el making of de l'lbum i el videoclip de "Straight Lines". El primer senzill va arribar directament al nmero 1 de les llistes australianes i s'hi va mantenir durant quatre setmanes. Tamb es va llanar una edici limitada en vinil de noms 400 cpies a Austrlia i 1000 ms per la resta del mn.

Young Modern va tenir molt bona rebuda en general, tan per la crtica com pel pblic. Per una banda, molts mitjans especialitzats van destacar les melodies enganxoses i els arranjaments molt ben aconseguits. Fins i tot, es va comentar que Silverchair havia arribat a la cima en composici. Tot i aix, altres mitjans van criticar que aquest treball no estava a l'alada de la maduresa que havia demostrat anteriorment. Per altra banda, el pblic va rebre l'lbum amb molt entusiasme i es va convertir en el cinqu consecutiu del grup en arribar al primer lloc de la llista d'lbums australiana (ARIA albums chart), fet que noms ha aconseguit Silverchair en tota la histria. En la gala de premis de la indstria discogrfica australiana del 2007, el grup va aconseguir quatre guardons incloent els d'lbum i senzill de l'any per "Straight Lines". Aquest senzill tamb va ser certificat amb doble disc de plat.


 Llista de canons .
Totes les canons han estat escrites per Daniel Johns excepte les que estan indicades.

 "Young Modern Station"   3:11 (Daniel Johns i Julian Hamilton);
 "Straight Lines"   4:18 (Daniel Johns i Julian Hamilton);
 "If You Keep Losing Sleep"   3:20;
 "Reflections of a Sound"   4:09;
 "Those Thieving Birds (Part 1) / Strange Behaviour / Those Thieving Birds (Part 2)"   7:26;
 "The Man That Knew Too Much"   4:19;
 "Waiting All Day"   4:28 (Daniel Johns i Julian Hamilton);
 "Mind Reader"   3:07 (Daniel Johns i Julian Hamilton);
 "Low"   3:48;
 "Insomnia"   3:06;
 "All Across the World"   4:01;

 Canons de bonificaci .
 "English Garden" (iTunes Bonus)   4:23;
 "Straight Lines (The Presets Remix)"   3:53 (llanada en un edici especial per iTunes);

 Extres DVD .
 The making of "Young Modern" documentary (documental);
 "Straight Lines" video (videoclip);


 Personal .
 Daniel Johns - veus, guitarra;
 Chris Joannou - baix;
 Ben Gillies - bateria;

 Personal addicional .
 Matt Appleton;
 Alain Johannes;
 Czech Philharmonic Orchestra;
 Michelle Rose;
 Paul Mac;
 Elysa Gomez;
 Luke Steele;
 Yon Garfias;
 Nayo Wallace;


 Posicions en llista .



 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365395" title="Pau de Sant Jaume" nonfiltered="1455" processed="1449" dbindex="141470">
La Pau de Sant Jaume s un acord entre el prncep-bisbe de Lieja i els estats del principat de Lieja realitzat l'any 1487. s el text legal ms vell encara en vigor a Blgica, Estat al qual el principat va ser integrat al 1830.

El 19 de maig de 1477, desprs de la mort de Carles I de Borgonya, la seva filla Maria de Borgonya va restaurar les prerrogatives de la poblaci de Lieja a la demanda del seu oncle Llus de Borb. El prncep-bisbe Joan d'Horne va continuar l'obra de rehabilitaci i va codificar els usos i costums en el es que va anomenar la Pau de Sant Jaume, aprovada pels estats de Lieja el 5 d'abril de 1487. Joan d'Horne va donar-li fora de llei en ratificar-lo el 28 d'abril del mateix any a l'abadia de Sant Jaume, la qual don el nom al tractat. Aquest tractat anulla de fet les condicions iniques de la pau de Sint-Truiden de 1465 que havien condut el principat a ms de vint anys de runa econmica.

L'acord coordina tots els drets, lleis i costums del principat, cosa que va contribuir a la seguretat jurdica de la poblaci i al floriment de la indstria i de les arts. S'hi tracten temes tan diferents com la fiscalitat, les llibertats dels ciutadans, l'organitzaci del govern dels feus i de les senyories, el transport a la Mosa, les servituds de desgus, l'explotaci del carb i les escombraries, entre d'altres.

Unes disposicions d'aquest tractat concernint el desgus encara estan en vigor a Blgica i per aix la cort constitucional el considera com el text legal mes antic del regne.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365397" title="Miguel Llauger" nonfiltered="1456" processed="1450" dbindex="141471">
Miguel Llauger (Palma, 1901-1953), un dels millors davanters en la histria del futbol mallorqu. Va jugar 204 partits amb l'Alfonso XIII, durant dotze temporades, i va marcar 118 gols. Desprs fitx per l'Espanyol de Barcelona.

Seleccionat el 21 de desembre de 1924 per jugar amb Espanya contra ustria a Montjuc, no va arribar a alinear-se. En el seu lloc va jugar Zabala.

 Bibliografia .
 Miguel Llauger, el primer internacional balear. Equipos con Historia. RCD Mallorca, fasc. 1, pg. 30-31.
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Colleccio: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN 8496376168.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365406" title="Cantons del Sena i Marne" nonfiltered="1457" processed="1451" dbindex="141472">
Els Cantons del Sena i Marne (Illa de Frana) sn 43 i s'agrupen en cinc districtes:

 Districte de Melun (10 cantons - prefectura: Melun): cant de Brie-Comte-Robert - cant du Chtelet-en-Brie - cant de Combs-la-Ville - cant du Me-sur-Seine - cant de Melun-Nord - cant de Melun-Sud - cant de Mormant - cant de Perthes - cant de Savigny-le-Temple - cant de Tournan-en-Brie;

 Districte de Torcy (10 cantons - sotsprefectura: Torcy): cant de Champs-sur-Marne - cant de Chelles - cant de Claye-Souilly - cant de Lagny-sur-Marne - cant de Noisiel - cant de Pontault-Combault - cant de Roissy-en-Brie - cant de Thorigny-sur-Marne - cant de Torcy - cant de Vaires-sur-Marne;

 Districte de Meaux (8 cantons - sotsprefectura: Meaux): cant de Coulommiers - cant de Crcy-la-Chapelle - cant de Dammartin-en-Gole - cant de la Fert-sous-Jouarre - cant de Lizy-sur-Ourcq - cant de Meaux-Nord - cant de Meaux-Sud - cant de Mitry-Mory;

 Districte de Fontainebleau (6 cantons - sotsprefectura: Fontainebleau): cant de la Chapelle-la-Reine - cant de Chteau-Landon - cant de Fontainebleau - cant de Lorrez-le-Bocage-Praux - cant de Moret-sur-Loing - cant de Nemours;

 Districte de Provins (9 cantons - sotsprefectura: Provins): cant de Bray-sur-Seine - cant de Donnemarie-Dontilly - cant de la Fert-Gaucher - cant de Montereau-Fault-Yonne - cant de Nangis - cant de Provins - cant de Rebais - cant de Rozay-en-Brie - cant de Villiers-Saint-Georges;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365407" title="Districte de Melun" nonfiltered="1458" processed="1452" dbindex="141473">

El Districte de Melun s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 10 cantons i 91 municipis. El cap del districte s la prefectura de Melun.

Cantons.
cant de Brie-Comte-Robert - cant du Chtelet-en-Brie - cant de Combs-la-Ville - cant du Me-sur-Seine - cant de Melun-Nord - cant de Melun-Sud - cant de Mormant - cant de Perthes - cant de Savigny-le-Temple - cant de Tournan-en-Brie

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365408" title="Districte de Torcy" nonfiltered="1459" processed="1453" dbindex="141474">

El Districte de Torcy s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 10 cantons i 43 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Torcy.

Cantons.
cant de Champs-sur-Marne - cant de Chelles - cant de Claye-Souilly - cant de Lagny-sur-Marne - cant de Noisiel - cant de Pontault-Combault - cant de Roissy-en-Brie - cant de Thorigny-sur-Marne - cant de Torcy - cant de Vaires-sur-Marne


Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365409" title="Districte de Meaux" nonfiltered="1460" processed="1454" dbindex="141475">

El Districte de Meaux s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 8 cantons i 128 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Meaux.

Cantons.
cant de Coulommiers - cant de Crcy-la-Chapelle - cant de Dammartin-en-Gole - cant de la Fert-sous-Jouarre - cant de Lizy-sur-Ourcq - cant de Meaux-Nord - cant de Meaux-Sud - cant de Mitry-Mory

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365410" title="Districte de Fontainebleau" nonfiltered="1461" processed="1455" dbindex="141476">

El Districte de Fontainebleau s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 6 cantons i 87 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Fontainebleau.

Cantons.
cant de la Chapelle-la-Reine - cant de Chteau-Landon - cant de Fontainebleau - cant de Lorrez-le-Bocage-Praux - cant de Moret-sur-Loing - cant de Nemours

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365411" title="Districte de Provins" nonfiltered="1462" processed="1456" dbindex="141477">

El Districte de Provins s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 9 cantons i 165 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Provins.

Cantons.
cant de Bray-sur-Seine - cant de Donnemarie-Dontilly - cant de la Fert-Gaucher - cant de Montereau-Fault-Yonne - cant de Nangis - cant de Provins - cant de Rebais - cant de Rozay-en-Brie - cant de Villiers-Saint-Georges

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365412" title="Fontainebleau" nonfiltered="1463" processed="1457" dbindex="141478">

Fontainebleau s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 

Vegeu tamb.
Castell de Fontainebleau;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365413" title="Provins" nonfiltered="1464" processed="1458" dbindex="141479">

Provins s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365414" title="Cant de Roissy-en-Brie" nonfiltered="1465" processed="1459" dbindex="141480">
 
El Cant de Roissy-en-Brie s un cant francs del departament del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Est enquadrat al districte de Torcy, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Roissy-en-Brie.

Municipis.
Ozoir-la-Ferrire, 20 707 habitants;
Pontcarr, 1 816 habitants;
Roissy-en-Brie, 19 693 habitants;

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365415" title="Cant de Champs-sur-Marne" nonfiltered="1466" processed="1460" dbindex="141481">
El Cant de Champs-sur-Marne s un cant francs del departament del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Est enquadrat al districte de Torcy, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Champs-sur-Marne.

 Municipis .
Champs-sur-Marne, 24 553 habitants;
merainville, 7 027 habitants;

 Vegeu tamb .
Cantons del Sena i Marne;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365416" title="Emirat d'Asir" nonfiltered="1467" processed="1461" dbindex="141482">
L'emirat d'Asir fou un estat que va existir entre 1863 i 1872 a l'Asir.

La dinastia aydida d'Abha a l'Alt Asir, es va apoderar el 1863 del Baix Asir governat per la dinastia dels xerifs khayrtides d'Abu Arish i va unificar les dues parts d'Asir sota el seu poder. El 1871 els otomans van decidir posar fi a l'hegemonia ayddia i poc temps desprs van ocupar Abha i Abu Arish. L'Asir esdevingu una mutasarrifiya del wilayat del Iemen el 1872.

Vegeu: Emirat de l'Alt Asir i Emirat del Mikhlaf






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365417" title="Llista de municipis de la Val-de-Marne" nonfiltered="1468" processed="1462" dbindex="141483">
Llista de municipis del departament francs de la Val-de-Marne, a la regi de l'Illa de Frana.

 Per districte .





Per municipi.



 Mancomunitats.
Le dpartement comptait en 2004 au moins six structures intercommunales :
 CAS : Communaut d'agglomration du Haut Val-de-Marne, cre en 2001.
 CAN : Communaut d'agglomration de la Valle de la Marne, cre en 2000.
 CAC : Communaut d'agglomration Plaine Centrale du Val-de-Marne, cre en 2001.
 CAV : Communaut d'agglomration du Val-de-Bivre, cre en 2000.
 CCP : Communaut de communes du Plateau Briard, cre en 2002.
 CCCS : Communaut de communes de Charenton-le-Pont Saint-Maurice,cre le 27 novembre 2003;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365418" title="Temporada 1981-82 de l'NBA" nonfiltered="1469" processed="1463" dbindex="141484">

La temporada 1981-82 de l'NBA fou la 36 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi desprs de guanyar a Philadelphia 76ers per 4-2.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Moses Malone (Houston Rockets);

 Rookie de l'any;
  Buck Williams (New Jersey Nets);

 Entrenador de l'any;
  Gene Shue (Washington Bullets);

 Primer quintet de la temporada;
Larry Bird, Boston Celtics;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
Moses Malone, Houston Rockets;
Gus Williams, Seattle SuperSonics;

 Segon quintet de la temporada;
Alex English, Denver Nuggets;
Magic Johnson, Los Angeles Lakers;
Robert Parish, Boston Celtics;
Bernard King, Golden State Warriors;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;

Millor quintet de rookies;
Buck Williams, New Jersey Nets;
Jay Vincent, Dallas Mavericks;
Kelly Tripucka, Detroit Pistons;
Isiah Thomas, Detroit Pistons;
Jeff Ruland, Washington Bullets;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Caldwell Jones, Philadelphia 76ers;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet defensiu;
Larry Bird, Boston Celtics;
Lonnie Shelton, Seattle SuperSonics;
Jack Sikma, Seattle SuperSonics;
Quinn Buckner, Milwaukee Bucks;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1982;
 Playoffs de l'NBA del 1982;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365419" title="Emirat del Mikhlaf" nonfiltered="1470" processed="1464" dbindex="141485">
Emirat del Mikhlaf s el nom d'un estat que va existir entre el segle XIII i 1801 a la regi de Mikhlaf, que fou coneguda com Asir a partir del segle XIX (per aix anacrnicament se l'anomen alguna vegada emirat d'Asir o de l'Asir). Igual que els governants de la Meca (els xerifs haiximites de l'Hedjaz) el seu nom seria "xerifs khayrtides del Mikhlaf"

la regi del Mikhlaf fou governada per diverses branques de la dinastia sulaymnida sota la nominal autoritat de la branca degana, fins que fou substituda al segle XVI per la dinastia anomenada de xerifs khayrtides, descendents de la famlia de Katada de la Meca. La dinastia khayratida va tenir residncia a Abu Arish, prop de Djayzan.

Els Khayrtides foren nominals vassalls otomans (segles XVI-XVII), zaydites (segles XVII-XVIII) i altre cop otomans (segles XVIII-XIX), i van governar tot el Mikhlaf, fins al segle XIX, i desprs encara una part, pero llavors la regi va comenar a ser coneguda com Asir. 

El 1728 va pujar al tron Ahmad ibn Muhammad ibn Khayrat que va morir el 1762; a la seva mort el va succeir Muhammad ibn Ahmad (1762-1801). A partir de 1801 una part dels Mikhlaf fou dominada pels Rufayda, seguidors dels wahhabisme i la regi fou anomenada Asir al-Sarat (Alt Asir), mentre la resta del Mikhlaf (el Baix Asir) romania en poder dels khayratides d'Abu Arish. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365424" title="Tossal de l'Infern" nonfiltered="1471" processed="1465" dbindex="141486">

El Tossal de l'Infern s una muntanya de 301 metres situada entre al municipi de Torregrossa al Pla d'Urgell, d'on n's el punt ms alt.

Bibliografia.
 Mapa Pla d'Urgell, ICC 1:50.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365427" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Individual mascul" nonfiltered="1472" processed="1466" dbindex="141487">

La competici individual masculina va ser una de les proves del programa de tennis als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici es disput entre el 6 i l'11 de juliol de 1900, amb la participaci de 13 tennistes de 3 nacions. 

Medallistes.


Classificacions.



Resultats.



Notes. 


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable digitalment a  Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365428" title="Khayrtida" nonfiltered="1473" processed="1467" dbindex="141488">
Els xerifs khayratides del Mikhlaf, desprs d'Abu Arish, fou una dinastia (dinastia Khayrtida) que va governar el Mikhlaf del segle XVI al 1801 i a una part, amb seu a Abu Arish) del 1801 al 1863. El 1863 el seu territori va pasar als Aydides d'Abha.

 Xerifs del Mikhlaf .

Desconeguts, segle XVI-1728;
Ahmad ibn Muhammad ibn Khayrat 1728-1762;
Muhammad ibn Ahmad 1762-1801;

 Xerifs d'Abu Arish .

Muhammad ibn Ahmad 1801-1809;
Hamud ibn Muhammad Abu Mismar 1809-1818 ;
Desconeguts 1818-1840;
Al-Husayn ibn Ali ibn Haydar 1840-1848;
Haydar (ibn Husayn?) 1848-1856;
Al-Hasan ibn Muhammad 1856-1863;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365434" title="Askar Mukram" nonfiltered="1474" processed="1468" dbindex="141489">
Askar Mukran (Camp de Mukram) fou una vila establerta al final del segle VII suposadament per un cap rab de nom Mukram  al costat de les runes sassnides de Rustam Kawadh (rab Rustakubadh) un establiment sassnida destrut pels rabs. La vila estava al nord del Khuzestan, al canal Masrukan (Masr q n , modern Ab i-Gargar o  b-e Gargar) prop del lloc on el canal desaiguava al riu Shatyat, afluent principal del Karun (llavors Do ayl), i a l'est del riu o canal Dizful Rud (modern Ab i-Diz)

Mukram hauria estat enviat al Khuzestan pel governador d'Iraq, al-Hadjdj ibn Yusuf, per reprimir una revolta que havia esclatat prop d'Ahwaz. La vila va prosperar com a centre comercial i militar. El 875 fou saquejada pels Zandj. El 879/880 el pont de rajola que creava el Masrukan fou destrut per les tropes del califa per evitar la seva utilitzaci pels rebels Zandj. Va emetre moneda sota els abbssides (vers 911/912). Fou ocupada per Ali Imad al-Dawla el 935 desprs d'estar breument en poder de Mardawidj per desprs el govern de la regi fou assignat pel califa a Yakub, governador d'Esfahan. Va tornar als buwyhides vers 940 i va emetre moneda vers 951 a 956 sota el buwyhida Muizz al-Dawla. Fou centre de la industria del sucre i fou famosa per determinats productes txtils. Els seus habitants sostenien freqents controvrsies teolgiques. Personatges destacats de la ciutat foren els fillegs Abu A mad al- asan ibn Abdallah al-Askari (mort el 993) i Abu Helal al- asan ibn Abd Allah (mort desprs del 1010). Encara existia al segle XIV, per desprs fou abandonada i va quedar en runes.

Les seves runes es diuen avui dia Band i-Kir (Dic del Betum) i junt amb altres runes ocupen 23 km2.

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365437" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Individual femen" nonfiltered="1475" processed="1469" dbindex="141490">

La competici individual femenina va ser una de les proves del programa de tennis als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici es disput entre el 6 i l'11 de juliol de 1900, amb la participaci de 6 tennistes de 4 nacions. 

Medallistes.


Classificacions.
 

Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable digitalment a  Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365439" title="Al-Askari" nonfiltered="1476" processed="1470" dbindex="141491">



Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Askari (o al-Naki o al-Hadi), des iman dels xites duodecimans;
Hasan al-Askari, onz imam dels xites duodecimans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365441" title="Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Askari" nonfiltered="1477" processed="1471" dbindex="141492">
Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Askari (Medina 828 o 829-Samarra estiu del 868) , conegut tamb com al-Naki i al-Hadi, fou el dcim imam dels xites duodecimans, fill i successor del nov imam Muhammad ibn Ali al-Rida. La mare era segons alguns referncies Umm al-Fadl, filla del califa al-Mamun, per altres historiadors pensen que era una umm walad magrebina de nom Sumana o Susan, cosa ms probable ja que la primera va ser la dona de Muhammad ibn Ali al-Rida . Aquest va morir el 835 i el seu jove fill fou proclamat imam.

Va viure a Medina fins al regnat d'al-Mutawakkil, que va tenir una poltica anti alida. En una data entre 847 i 849 el califa va enviar a Yahya ibn Harthama a detenir-lo i portar-lo a Samarra. Va quedar sota vigilncia fins a la seva mort el 868. Va tenir com a bab a Muhammad ibn Uthman al-Amri (mort vers 917) fill d'Uthman ibn Said que havia estat bab i wakil dels imans vuit i nov.

Els duodecimans van reconixer com successor al seu fill Hasan al-Askari



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365443" title="Nicanor Vilalta i Serres" nonfiltered="1478" processed="1472" dbindex="141493">
Nicanor Vilalta i Serres, Nicanor Villalta, (Cretes, 20 de novembre del 1897   Madrid, 6 de gener del 1980) va ser un torero que prengu l'alternativa a l'any 1922. La seva carrera s'allarg fins al 1943, per b que estigu retirat durant els anys de la guerra civil espanyola (de fet, entre 1935 i 1939). En els seus anys de ms xit (els anys 20) va arribar a ms de cinquanta curses de braus per temporada.

Va ser fill del noveller i banderiller Joaqun Vilalta i dena que, en abandonar la tauromquia al 1908, es va establir a Amrica. El seu fill Nicanor continu la carrera del pare ja des del 1918, any en qu torej a Quertaro. A l'any segent ho feu a Saragossa, i al 1922 a Madrid. Prengu l'alternativa el sis d'agost del mateix any, a l'antiga plaa de braus de Donosti, en una correguda en qu tamb participaren Pablo i Marcial Lalanda. En una de les seves primeres actuacions li canviaren el cognom en un cartell, i d'aleshores endavant va ser conegut per Nicanor Villalta.

A l'any 1925 va fer cinquanta-cinc curses, per un accident al 1927 feu que hagus de baixar el ritme d'actuacions. Als anys 34 i 35 el seu rendiment baix a divuit corregudes, i decid retirar-se. Torn a l'arena el setembre del 1939, un cop acabada la guerra, i torej fins als quaranta-sis anys, quan es retir en una darrera cursa a Saragossa el 17 d'octubre del 1943, compartint cartell amb Morenito de Talavera i Manolete. En aquesta darrera etapa de la seva carrera feia unes vint actuacions per any, en grans places com Madrid, Barcelona, Sevilla o Valncia.

El seu estil era sobri i valent, i destacava especialment per l's de la muleta en el passi natural.

 Enllaos .
 Canvi del cognom ;
 Biografia ;
 Article a la Gran Enciclopedia Aragonesa en lnia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365451" title="Asma bint Abu Bakr" nonfiltered="1479" processed="1473" dbindex="141494">
Asma bint Abu Bakr (morta 863) fou filla del califa Abu Bakr i de la seva dona Kutayla bint Abd al-Uzza dels Amir ben Luayy. Era germanastre d'xa bint Abi Bakr i ms gran que aquesta, i fou una de les primeres converses al islam. Fou coneguda per Dhat al-nitakayn (la dels dos cinturons) per haver tallat el seu cintur per donar-li les dues parts a Mahoma per lligar el seu sac de provisions i un altra sac, quan el Profeta va haver de marxar de la Meca.

Fou l'esposa d'al-Zubayr ibn al-Awwam, i la mare d'Abd Allah ibn al-Zubayr, suposadament el primer infant nascut a la comunitat musulmana de Medina. Es considera que va tenir quatre fills i tres filles. Va morir a la Meca el 863.

Bibliografia .

L. Caetani, Cronographia Islamica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365453" title="Al-Asmai" nonfiltered="1480" processed="1474" dbindex="141495">
Abu Said Abd al-Malik ibn Kurayb al-Asmai (vers 741-828) fou un destacat filleg rab, probablement de la regi de Bssora.

Era sunnita ortodox. Va recollir 72 poemes o fragments de poetes pre islmics en una antologia anomenada As-Asmaiyyat.

Va tenir com a deixeble a Abu Nasr Ahmad ibn Hatim al-Bahili, entre d'altres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365455" title="Astarabad" nonfiltered="1481" processed="1475" dbindex="141496">


Astarabad o Astarabadh, nom anterior de la ciutat de Gorgan;
Provncia d'Astarabad o Astarabadh, provncia de Prsia sota els Qadjar;
Badia d'Astarabad, important badia de la mar Cspia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365456" title="Bill Brack" nonfiltered="1482" processed="1476" dbindex="141497">
 Bill Brack  va ser un pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 de desembre del 1935 a Toronto, Ontario, Canad.


 A la F1 .

Bill Brack va debutar a la desena cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 22 de setembre del 1968 el GP de Canad al circuit de Mont-Tremblant.

Va participar en un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades no consecutives (1968-1969 i 1972) no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365457" title="Provncia d'Astarabad" nonfiltered="1483" processed="1477" dbindex="141498">
La provncia d'Astarabad fou una provncia persa en el perode de la dinastia Qadjar. Limitava al nord pel riu Gorgan (Gurgan), al sud per les muntanyes Elburz; a l'oest per la mar Cspia i el Mazanderan; i a l'est pel districte de Djardjarm (Jarjarm). La capital era Astarabad.

La provncia es dividia en dos parts: la plana i la muntanya; aquesta darrera era desrtica al nord. La poblaci de les planes estava formada en majoria per turcmans.

Sota Rida Shah Pahlavi va formar el districte (shahristan) de Gorgan que fou de limits ms reduts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365458" title="Gorgan" nonfiltered="1484" processed="1478" dbindex="141499">


Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq);
Gorgan (rab Gurgan) nom d'una regi al sud-est de la mar Cspia, derivat d'Hircnia.
Gorgan (ciutat), nom modern de la ciutat d'Astarabad;
Riu Gorgan;
Dast-e Gorgan, estepa al sud-est de la mar Cspia;
Districte de Gorgan, districte de la provncia de Golestan al Iran;
Badia de Gorgan (abans badia d'Astarabad), en persa Kalij-e Gorgan, gran badia del sud de la mar Cspia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365459" title="Bobby Unser" nonfiltered="1485" processed="1479" dbindex="141500">
 Bobby Unser  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 20 de febrer del 1934 a Colorado Springs, Colorado, USA.

s membre de la famlia Unser, molt reconeguda pels seus xits esportius a les 500 milles d'Indianapolis, prova que Bobby ha guanyat en tres ocasions.


 A la F1 .

Bobby Unser va debutar a la onzena i penltima cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'octubre del 1968 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365461" title="Manuel-Anxo Laxe Freire" nonfiltered="1486" processed="1480" dbindex="141501">
Manuel-Anxo Laxe Freire (Duarra, Terra Ch de Lugo, 1944-2006) fou un escriptor gallec. 

Va seguir els primers estudis a la ciutat de Lugo, on va cursar la carrera de magisteri. Va exercir aquesta professi per diverses viles de Galcia durant cinc anys. Posteriorment es va llicenciar en filologia romnica i desprs en filologia anglesa a la Universitat de Santiago. 

Va publicar les novelles Loita e morte (1986) i Semente de onte (1994).

Va traduir al gallec autors clssics anglesos, com Dylan Thomas, i americans, com Herman Melville i Henry James.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365462" title="Premio Nacional de Literatura de Espaa" nonfiltered="1487" processed="1481" dbindex="141502">
Premio Nacional de Literatura de Espaa

El Ministeri de Cultura d'Espanya concedeix diversos premis en l'mbit de les lletres:

Premio Nacional de Literatura. 

Premio Nacional de las Letras Espaolas. 

Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesa. 

Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Narrativa. 

Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Ensayo. 

Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Literatura Dramtica. 

Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365468" title="Daniel Jan Jippes" nonfiltered="1488" processed="1482" dbindex="141503">
Daan Jippes s el nom artstic de Daniel Jan Jippes, (Amsterdam, 14 d'octubre de 1945) , illustrador de cmics, i referent a la creaci de cmics de Disney a Holanda. s considerat el dibuixant que ms fidelment ha seguit l'estil de dibuix de Carl Barks, per la qual cosa va ser elegit per l'editorial Egmont per re-dibuixar histries clssiques de Barks, protagonitzades pels Junior Woodchucks escrites per Barks als 70, per dibuixades per altres autors als 90.
Daan Jippes va comenar la seua carrera a Holanda, on publicava a la revista Pep a finals dels 60 i primers 70. Va abastir fama nacional amb el treball Bernard Voorzichtig: Twee Voor Thee. Va ser als 70 quan comen a collaborar amb la revista holandesa Donald Duck on la qualitat del seu treball va cridar l'atenci de l'oficina de Disney a  Burbank, Califrnia. Aix s com comen a treballar per a l'empresa mare, primer al departament de merchandising i desprs com dissenyador i storyboarder, a pellcules com , El prncep i el captaire,  La bella i la bstia i Alad. 

Actualment, Dan Jippes treballa a Holanda, dibuixant cmics de Disney per Egmont.

Enllaos externs.
Dan Jippes a inducks. ;
Daan Jippes a Comic House. ;
Jippes a lambiek. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365469" title="Viorica Ursuleac" nonfiltered="1489" processed="1483" dbindex="141504">
Viorica  Ursuleac (Czernowits, Romania, 26 de mar de1894   Ehrwald, Tirol, ustria, 23 d'octubre de 1985) fou una cantant d'pera romanesa.

Aquesta soprano realitz els estudis musicals a Berln i Viena. Debut amb el nom de Charlotte en Agram (1922). Cant durant algun temps en la seva ciutat nadiua fins que pass a la Volksoper de Viena i desprs a l'pera de Frankfurt, on conegu el que seria el seu marit, el director d'orquestra, Clemens Krauss. El 1930, es trasllad novament a Viena i de 1935 a 1945 cant en la Staatsoper de Berln, compaginant les seves intervencions amb l'pera de Viena.

Fou l'encarregada d'estrenar algunes de les peres ms destacades de Richard Strauss; Arabella a Dresden (1933), Friedenstag a Munic (1938) i Capriccio tamb a Munic (1942). Per tamb ha cantat els rols principals d'Elektra, El cavaller de la rosa, Ariadna a Naxos. Interpret ms de deu papers diferents de les peres de R. Strauss, de qui n'era una gran intrpret.

A ms, cre els personatges principals de les sopranos en les peres Die zelm Ksse, de Bernhard Sekles el 1926 o Der Diktator, d'Ernst Krenek, el 1928. Va tenir una important presncia en diversos festivals, com el de Salzburg de 1930 a 1934 i el 1942-1943.

Ursuleac realitz una extensa carrera com a soprano, que abastava el repertori alemany. Tamb fou molt destacada en els rols wagnerians i italians, sent una Tosca excepcional i una Turandot de gran prestigi.

Discografia seleccionada.
 R. Strauss: Arabella, Reimar, Eipperle, Taubmann; Orquestra de l'pera de Viena, dir,: Krauss, MYTO.
R. Strauss:  El cavaller de la rosa, Milinkovic, Weber, Hann, Kern; Orquestra de la Rdio Bavaresa, dir,: Krauss, LYS,
 Wagner: L'holands errant, Hotter, Hann, Ostertag, Willer; Orquestra de l'pera de Munic, dir,: Krauss, LAUDIS.

Referncies.
 La Discoteca Ideal de Intrpretes de Enciclopedias Planeta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365470" title="Estaci de Badalona Centre" nonfiltered="1490" processed="1484" dbindex="141505">







Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365474" title="Mark I" nonfiltered="1491" processed="1485" dbindex="141506">
Mark I sovint referit a la primera versi d'una arma o vehicle militar, i s a vegades usat com a nom d'altres vehicles i tecnologies. En alguns casos, el nombre rab "1" s substitut pel nombre rom "I". "Mark", que vol dir "model" o "variant", pot ser abreviat com a "Mk."



En tecnologia.
En militarisme i armes.
Tanc Mark (1916), el primer tanc usat en combat;
Supermarine Spitfire Mk I (1938); Avi de combat de les Forces Reials Aries britniques;
Mark I Fire Control Computer; El primer ordinador de control de foc de l'Exrcit dels Estats Units usat en els vaixells de la II Guerra Mundial;
Mark I PBR (1966); Una versi de 31- peus del baixell de patrulla en riu de l'Exrcit dels EUA;
El Mark I NAAK, un auto-injector transportat per personal militar per l's en cas de atacs de nervis d'agents;
Mk 1 Underwater Defense Gun; Una arma de foc dirigible sota l'aigua de l'Exrcit dels EUA en la dcada de 1970;
Morey MK 1 Knife (1991); una arma de combat-tancat;

Altres vehicles.
Mk I Mini (1959-1967); l'original Austin Mini i Morris Mini-Minor de la Motor Corporation britnica;

Altres tecnologies.
Harvard Mark I (1944), un primitiu ordinador automtic digital fet per IBM;
Manchester Mark I (1949), un primitiu ordinador d'autocodi;
Ferranti Mark I (1951), un primitiu ordinador basat en el Manchester Mark I;
Mark I (detector), un detector de partcules al Centra Accelerador Linear d'Stanford de 1973-1977;
El Telescopi Lovell, anomenat el Mark I entre 1961 i 1970, llavors el Mark IA entre 1971 i 1987;
Mesa Boogie Mark I (1969); un amplificador de guitarra elctrica dissenyat a Califrnia del Nord;

Altres usos.
 Mark 1 o Mark I, el primer captol de Gospel de Marc en el Nou Testament de la Bblia Cristiana;
Inspecci Visual ha sigut anomenat a vegades com a Mark I Eyeball per l'Exrcit nord-americ des de la dcada de 1950;
Holograma d'Emergncia Mdica Mark I, a Star Trek: Voyager, un programa d'assistncia mdica intelligent artificial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365475" title="Estaci de Santander" nonfiltered="1492" processed="1486" dbindex="141507">





Vegeu tamb.
Lnia 4 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365476" title="Estaci de Sagrera-TAV" nonfiltered="1493" processed="1487" dbindex="141508">






L'estaci de Sagrera-TAV s una estaci de tren d'alta velocitat i de metro que est en construcci a Barcelona. 

Hi ha una polmica al torn del nom de l'estaci ja que el barri de la Sagrera defensa que el nom de l'estaci sigui Sagrera i el barri de Sant Mart ha fet arribar una petici a l'Ajuntament de Barcelona perqu es digui estaci de Sagrera-Sant Mart. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, defensa que s'anomeni estaci Europa.



Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365477" title="Ivan Labanda" nonfiltered="1494" processed="1488" dbindex="141509">


Ivan Labanda (Barcelona, 1980) s una actor catal, germ del dibuixant Jordi Labanda.

Treballs.
Teatre.
Interpretaci.
Gaud, el musical (2002) .... Ajudant, Lladre;
Adu a Berln (2002);
La Generala (2003);
Follies (2003);
Flor de otoo (2003);
La bella dorment (2004);
Forasters (2004);
No sn maneres de matar una dona (2004) .... Kit);
Les falses confidncies (2005) .... un criat, un noi;
El Mikado (reposici) (2005) .... Nanki Poo;
L'home de teatre (2005) .... Ferruccio;
Jo sc un altre!(2006);
Qu! El nou musical (2008) .... Josep;

Televisi.
 Laberint d'ombres (1998) .... Cesc;
 Pets-and-pets.com (2003);
 La Mandrgora (2006) .... Criat;
 Jet Lag (2006);
 Porca misria (2004-2007) .... Cefa;
 Leonart (2006-2008) .... Leo;
 Nit vint-i-cinc (2008);

Cinema.
 Las maletas de Tulse Luper: La historia de Moab (2003) .... Red Fox Cadet;
 Lo mejor que le puede pasar a un cruasn (2003);
 VIII premios Max de las artes escnicas (2005) .... Lorca i altres;
 Fuerte Apache (2007) .... Dalton;
 Les mans del pianista (2008);

;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365480" title="Bosc de Bia?owie?a" nonfiltered="1495" processed="1489" dbindex="141510">


El Bosc de Bia owie a s una reserva natural enclavada en un dels ltims boscos verges d'Europa que acull a un gran nombre d'ungulats de gran grandria, entre ells el rarssim bis europeu. Des de 1945 es troba dividit administrativamente entre Polnia (on rep el nom de Puszcza Bia owieska) i Bielorssia (on se l'anomena                  o          -Bie avieskaja pu a o Bie aviea)/a). Ambdues parts estan separades per una tanca que impedeix per igual el lliure moviment de grans animals com de turistes. El bosc rep el seu nom de la localitat polonesa de Bia owie a, la ms propera al seu emplaament. La ciutat bielorussa de Brest es troba a 70 quilmetres del bosc en direcci sud. El bosc est situat en les coordenades 5232 0.5 N 2323 21.4 I  /  52.533472, 23.389278

A la part bielorrusa del parc el bis no es mou en total llibertat, sin que es troba en una espcie de zoo amb zones acotades on tamb hi ha altres ungulats sota vigilncia especial (entre ells, dos hbrids de bis i vaca domstica, de gran grandria). Tamb compta amb un museu, un restaurant, bars i hotels construts durant l'poca sovitica. Per a accedir al parc cal obtenir primer el perms del Ministeri d'Interior, pel que el nombre de turistes estrangers anuals (ja de per si escs en Bielorssia) s bastant baix. En els ltims anys s'ha tractat de promoure el turisme de famlia nacional mitjanant la construcci a les rodalies de la Casa de Ded Moroz o "l'avi dels freds", la versi eslava de Santa Claus. A la part polonesa, d'altra banda, es troba el refugi de caa personal construt pels Tsars de Rssia. A l'actualitat ha estat reformat i acull en el seu interior un hotel, restaurant i aparcaments. Els turistes poden marxar pel parc a peu, en bicicleta o en carruatge de cavalls, sempre sota la supervisi d'un encarregat. S'estima que cada any visiten la part polonesa a prop de 100000 turistes a l'any, a pesar que s considerablement ms petita que la bielorussa.

La part polonesa del bosc va ser declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1976 i Patrimoni de la Humanitat el 1979; la part bielorussa va rebre aquestes mateixes qualificacions el 1993 i 1992 respectivament. Entre les rees protegides i de transici d'ambds pasos suma ms de 1800 quilmetres quadrats d'extensi, essent la seva superfcie actual de 10 502 ha (105.020.000 m quadrats), de les quals 4 747 ha es troben sota la protecci integral.


Flora.

El Bosc de Bia owie a s un de les ltimes restes imperturbades de l'antic Gran Bosc de Litunia, un extens bosc mixt que cobria gran part d'Europa central i oriental. Els arbres de fulla caduca ms caracterstics sn els Faigs, Freixes, roures, Tillers i carpis. En menor mesura, encara que tamb molt abundants, hi ha arbres de fulla perenne esquitxats entre la resta. Els arbres de Bia owie a sn famosos per la seva grandria i longevitat, car entre ells no escassegen autntics monuments vegetals amb ms de 500 anys d'antiguitat i 50 metres d'alada. La poltica del parc s de mxim respecte pels arbres, fins al punt que no es retiren els exemplars morts o caiguts, que serveixen de refugi a moltes espcies de petits animals. 


En els clars entre els arbres abunden tamb les herbes i plantes arbustives, base de la dieta de molts dels moradors del parc. Grcies a la humitat en tot el complex, les falgueres, molsses i fongs sn tamb molt freqents i estan representats per desenes d'espcies.

Fauna.

El protagonista principal i mascota del parc (apareix en el seu logo) s el bis europeu, que s'hauria extingit de no haver-se posat en marxa el seu alliberament a la zona i conversi d'aquesta en rea protegida el 1932. En el parc habiten tamb altres ungulats com Crvols,Ants,cabirols, i porcs senglars. Les aus i petits mamfers sn abundants, aix com els mustlids (inclosos teixons i lldrigues), guineus i gats salvatges, per falten per complet els grans ssos bruns que van ser exterminats al segle XIX. Els llops i linxs, que tamb van ser eliminats llavors, han estat reintroduits en temps recents. En els darrers anys s'ha detectat la presncia de gos mapache, espcie invasora arribada des de Bielorssia i Ucrana que pot originar problemes en el futur. El bosc s creuat per diversos rius amb importants concentracions de peixos i altres animals aqutics, entre ells el rar castor europeu, en perill d'extinci.


L'xit que va seguir a la reintroducci del bis europeu ha fet que es proposi la d'altres animals extingits en el seu hbitat natural que antigament van habitar els boscos europeus. Aquest s el cas d'unes quantes parelles de llops introdudes recentment en la part polonesa del parc. No obstant aix, les autoritats del Bosc de Bia owie a han rebutjat diverses vegades l'entrada en el parc del toro dels Heck o ur recreat, al que no han dubtat a titllar de "frau cientfic". Aix no ha ocorregut aix amb els cavalls polonesos de raa Konik, els ms prxims a l'extint tarpn o cavall salvatge europeu, que formen grups tant a la part polonesa del parc com en la bielorrusa. L'altra cara de la moneda s la reintroducci fallida de l's bru en el bosc el 1938, degut tant a l'acci dels caadors furtius com a la invasi de Polnia per l'Alemanya nazi a l'any segent. 

El bosc compte tamb amb almenys una espcie invasora recent, el gos mapache escapat de granges pelleteres russes a principis del segle XX.

Histria.

Des del final de l'ltima Era Glacial, la zona ha estat coberta per boscos mixtes molt densos. Aix, sumat a la despoblaci que fins a finals de l'Edat Mitja es donava en la zona, va mantenir el bosc intacte. Ni tan sols es van obrir camins en el seu interior i fins al segle XIV les escasses rutes comercials que ho travessaven ho feien seguint el curs dels rius. 

Vedat de Caa dels Reis Polonesos.

A la fi del segle XIV van comenar a limitar-se els drets de caa en el bosc de Bia owie a i en el XV va passar a ser propietat de la corona polonesa per ordre del rei Ladislau II. La intenci del rei era alimentar al seu exrcit amb els animals caats en el bosc en la viglia de la Batalla de Grunwald (1410) contra els cavallers de l'Ordre Teutnica, als quals va derrotar estrepitosament. El 1426, el bosc, virtualment ali al mn exterior, es va convertir en un refugi perfecte per a les persones que fugien de la plaga de pesta que acabava de comenar. Segismon I el Vell va institucionalitzar definitivament els drets exclusius de la Corona sobre el bosc i la seva fauna el 1538, quan va decretar que tot aquell que mats un bis o un ur seria executat. Posteriorment es va construir un refugi de caa reial en la propera poblaci de Bia owie a, la poblaci de la qual va ser alliberada de servir als nobles feudals el 1639 amb la condici que treballessin com guardes forestals per al rei. El bosc es va dividir administrativament en 12 rees triangulares per a facilitar la seva cura. Sota el regnat de Joan II Casimir es va estimular l'emigraci de nous gurdies forestals des de Masvia i Podlasia i es van crear un gran nombre de llogarets en l'interior del bosc.

Domini Rus.

El repartiment de Polnia va deixar la zona sota domini del tsar Pau , el qual va expulsar als camperols assentats dintre del bosc i els va retornar a la servitud. Va repartir els crvols i terrenys de caa entre diferents nobles i generals russos de la seva confiana i abolqualsevol classe de restricci de la caa dels animals. Com conseqncia, en noms 15 anys el nombre de bisons europeus en el futur parc va passar de 500 a menys de 200. El 1801 Alexandre I de Rssia va limitar de nou la caa i va introduir una altra vegada camperols polonesos perqu s'ocupessin del bosc, pel que el nombre de bisons va crixer fins als 700 el 1830. No obstant aix, quan els 500 camperols destacats en el bosc es van unir a la rebelli polonesa contra el domini rus de 1830-1831, van ser expulsats i les restriccions abolides un altre cop. 

En la seva visita de 1860, Alexandre II de Rssia va decidir protegir de nou als bisons, per va ordenar que tots els llops, linxs i ssos de la zona fossin exterminats. El 1888, el Bosc de Bia owie a va passar de forma completa a ser propietat dels tsars de Rssia, que el van convertir de nou en un vedat de caa exclusiu. Donat el valor dels bisons europeus, tan escassos en aquesta poca, els tsars els van convertir en objectes de regal habituals per als reis europeus amb els quals mantenien bones relacions, qui al seu torn els donaven a parcs zoolgics de tot el continent. D'altra banda, els russos van introduir de forma massiva crvols i l'ant per a augmentar les minses poblacions locals. L'ltima i major de les caceres russes a Bia owie a va tenir lloc a 1912.

La Primera Guerra Mundial.

El bosc va sofrir el seu major impacte durant la Primera Guerra Mundial. A l'agost de 1915, els alemanys van ocupar la zona i van iniciar l'aclarida de grans rees amb la finalitat de construir 200 quilmetres de ferrocarril amb el qual connectar les noves indstries de la fusta que van fer construir en Hajnwka, Bia owie a i Grdek. Els animals van ser caats de forma massiva per a alimentar a les tropes en el front i posteriorment pels soldats alemanys i els furtius russos i polonesos que es van refugiar dins del bosc, fins que les tropes poloneses van recuperar el seu control al febrer de 1919. Just un mes abans s'havia caat l'ltim bis que vivia lliure a Polnia.

Parc Nacional.

La zona central del Bosc de Bia owie a va ser declarada Reserva Nacional desprs de la Guerra Poloneso-Sovitica de 1921. Amb la finalitat de recuperar el bis europeu (llavors extingit a Polnia) el govern polons va comprar quatre exemplars a distints parcs zoolgics europeus i els va introduir a la zona en 1929. El 1932 es va ampliar la zona protegida a tot el bosc, que des de llavors va ser convertit en Parc Nacional, amb la fi originria de protegir als pocs bisons introduts. Posteriorment se'n va introduir alguns ms, i els bisons tamb van aconseguir reproduir-se sense problemes. Sumaven un total de 16 membres quan va esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939. 

D'acord amb els pactes germano-sovitics, les tropes de Stalin van ocupar la zona i van arrestar a la poblaci local i els encarregats del parc, que van ser deportats als gulags de Sibria. En el seu lloc es van installar llenyataires russos que el 1941 van ser arrestats al seu torn pels alemanys i enviats a camps de concentraci. Els plans inicials d'Hermann Gring eren convertir Bia owie a en el major vedat de caa del mn, destinat a l'esbarjo dels alts estaments del Tercer Reich. Per sort, aix no va arribar a complir-se, per la violncia de la guerra no va desaparixer de la zona: entre 1941 i 1944 el bosc va servir de refugi a guerrillers polonesos que lluitaven contra l'ocupaci alemanya, i els militars alemanys van respondre a aix organitzant matances de poblaci civil a la regi com represlia. Al juliol del 44 l'Exrcit Roig va capturar de nou el bosc, que no va ser reconegut com rea protegida i reobert al pblic fins a 1947, ja dividit entre un rea de domini sovitic i una altra de propietat polonesa. Encara que van seguir com rees separades, les autoritats van collaborar durant l'poca comunista per a continuar el procs de recuperaci del bis europeu i iniciar el de recuperaci del tarpan a partir del cavall Konik. 

El 8 de desembre de 1991 es van reunir a la part bielorssia del bosc els poltics Stanislav Shushkevich, Leonid Kravchuk i Boris Ieltsin per a acordar la dissoluci de l'antiga URSS i la creaci de la Comunitat d'Estats Independents (CEI). 

Enllaos externs.

 Oficial de la UNESCO;
 Fotografies del Bosc;
 Pgina oficial de la part bielorussa;
 Bear Reintroductions: Lessons and Challenges;
 La Faune dans la Fort de Bialowieza;
 Oaks in Bialovieza;
 Trees of Bialowieza National Park;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365482" title="Gorgan (ciutat)" nonfiltered="1496" processed="1490" dbindex="141511">
Gorgan (persa:      , caspi: Vergen) s una ciutat d'Iran, capital de la provncia de Golestan i del comtat de Gorgan. Est aproximadament a 400 kilmetres de Teheran i a 35 km de l'angle sud-est de la mar Cspia, a la riba d'un rierol afluent del Karasu.

La seva poblaci el 2005 s'estimava en 241.177 habitants. A 150 km hi ha el parc nacional de Golestan; disposa tamb d'aeroport amb rang de internacional, obert el 2005.

El seu nom modern es Gorgan, per abans es deia Astarabad o Astarabadh. Gorgan no s'ha de confondre amb la ciutat medieval de Gurgan (arab Djurdjan), que esta al nord-est.

 Geografia i clima .

La plana estepria de Dasht-e Gorgan, es troba al nord de la ciutat. La ciutat est a uns 5 km dels primers contraforts de les muntanyes Elburz.

En general el clima es moderat i humit per es distingeixen tres tipus de clima: moderat a la plana, clima de muntanya i regions semi rides al nord. La temperatura mitjana es de 18,2 graus, i la pluja de 556 mm any.

 Histria .

El lloc de la ciutat (potser anomenada Zadrakarta) estava a l'antiga regi d'Hircnia (Hyrcani o Hyrcana clssica, Varkna dels perses) que vol dir "Terra de llops". Era un establiment sassnida que formava part de la provncia que els rabs anomenaren Khurasan, per sota el califat va formar una provncia separada (Gurgan) que va agafar el nom de la capital provincial Gurgan o Djurdjan (una ciutat diferent a la riba del riu Gorgan en la confluncia amb el Kormarud).

La primera incursi musulmana a la regi fou sota el califa Uthman, dirigida per Said ibn al-As el 650/651; el governant local va pagar un tribut de 200.000 dirhams. Said ibn al-As hi va tornar sota Muawiya I ms de deu anys desprs, per la submissi complerta no s'aconsegu fins el califat d'Umar ben Abd al-Aziz (Omar II, 717 720) quan el marzban local Firuz ibn Qul fou sotms per Yazid ibn Mohallab, que va sotmetre tamb les estepes properes dels turcs al Dehestan i va fundar la ciutat de Gurgan o Djurdjan. 

Una nova ciutat es va establir al costat de Zadrakarta que fou anomenada Astarabad segons una de les tradicions perqu es va edificar sobre el llogaret d'Astarak . Ibn Hawkal la descriu com una de les quatre principals viles del Gurgan (desprs de Gurgan d Djurdjan, Abaskun i Dehestan. El nestorianisme, que va tenir un bisbat a la regi que va participar als snodes del 430, 499 i 577, es va extingir en una data desconeguda probablement al segle X. 

Apareix esmentada alguns cops com quan Rafi ben Harthama hi va assetjar a l'alida Muhammad ibn Zayd durant dos anys (889-890) fins que el va expulsar cap al Tabaristan (890). El governant local Rustam ibn Karin es va sotmetre a Rafi. La provncia fou disputada amb els saffrides i desprs els samnides. El 922 s'hi va establir Makan ben Kaki nomenat pel imam alida Abu l-Husayn ibn Hasan ibn Utrush, per atacat pels generals samnida Simdjur i Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami, la va perdre davant aquestos. 

Ms tard fou part dels dominis buwyhides en el seu intent d'expansi cap a la Cspia quan Adud al-Dawla va envair el Gorgan el 981 i el seu germ Muayyid al-Dawla va expulsar al governant zirida Kabus ibn Wushmanghir cap al Khurasan; llavors va passar al buwyhida de Rayy, Fakhr al-Dawla, que va acollir aqu al general esclau dels samnides Abu l-Abbas Tash  ajib el 983/984, desprs de ser expulsat pel partit contrari que s'havia fet amb el control del govern a Bukhar. Fakhr li va donar el govern de les ciutats de Gurgan, Astarabad i Dehestan com a ikta (feu) per va morir d'una epidmia el 987/988. Les lluites d'aquests anys la van malmetre greument per sembla que el terratrmol del 956/957 tamb la va perjudicar. 

Va seguir com a ciutat de segon ordre. Desprs de passar als seljcides el segle XI, al segle XII va anar a mans dels bawndides (Shah Ghazi Rostam, 1140-1163) i fou teatre de lluites entre sunnites i xites, en les que el sobir, que era xita va protegir als sunnites. Amb els mongols, el lloctinent d'Ogodei,  in Temr va nomenar al governador local (ispahbad) Nu rat al-Din de Kabudjama (el districte ms oriental del Gurgan, avui dia      l r) com a governador provincial. A la meitat del segle XIII fou atacada i damnada pels ismalites. 

Al segle XIV va superar a la ciutat de Gurgan en importncia i va comenar a rebre poblaci turcmana. Un dialecte local, el gorgan, es va parlar a la ciutat al menys fins el segle XV. En aquest temps encara es parla de la seva mesquita per la fortalesa estava destruda. 

Entre el 1510 i el 1551 Ismail I de Prsia va fer campanya a la zona i va expulsar al governador uzbek de Astarabad. Sota els safvides la provncia de Gurgan va agafar el nom d'Astarabad, i aquesta ciutat fou la seva capital. Alguns prnceps safvides en foren governadors al segle XVI incloent Alqas Mirza, germ de Thamasp I, i el fill de Alqas, Ismail Mirza. Al final del segle XVII fou un dels punts de concentraci dels qadjars, una de les bases que van portar als qadjar a establir el seu poder. A la caiguda dels safvides, Aga Muhammad Khan era governador d'Astarabad ciutat i provncia i es va fer virtualment independent (1749) i fou a aquesta ciutat que va nixer el primer sobir de la dinastia.

Sota els qadjars la provncia d'Astarabad fou engrandida i la ciutat va romandre la capital i va agafar el nom alternatiu de Dar-al-muminin pel gran nombre de sayyids que hi residien. El 1841 els russos van ocupar les tres illes ms amunt d'Asurada per combatre als pirates turcmens que assolaven la regi, amb perms del govern persa. Al comenament del segle XX fou visitada pel cnsol britnic Rabino i encara conservava les muralles i torres i tenia cinc portes d'accs, per de fet no eren una barrera pels bandits turcmens; hi havia bon nombre de mesquites, madrasses i capelles i la poblaci era d'uns deu mil habitants

Sota Reza Shah Pahlavi la provncia d'Astarabad va esdevenir el districte d'Astarabad, i desprs de Gorgan, amb superfcie ms reduda, sempre amb la ciutat com a capital. Fou coneguda com Astarabad fins el 1937 quan va agafar el nom de Gorgan. El 1950 la ciutat tenia uns 25.000 habitants.

 Personatges clebres moderns .

 Mohammad Reza Lotfi, msic.
 Hojjatollah Shakiba, artista (pintor);
 Ramezan Ali Rashidi o Dr Ali Rashidi, (nascut el 1935) economista, professor de universitat.
 Hossein Ali Heravi, (1918-1993), escriptor.
 Mahmood Akhavan-Mahdavi, expert en reparaci i correcci de manuscrits perses; escriptor i investigador en histria contempornia de Gorgan.
 Mohammad Mohammadi o doctor Mohammad Mohammadi Gorgani, activista de drets humans, catedrtic de universitat;
 Mohammad Hossein Kabir o Hossein Kabir, (nascut el 1957) activista de drets humans, poltics i socials, orador, periodista i mestre;
 Maryam Zandi, Fotgraf.
 Ali Reza Sookhtehsaraey, campi mundial de lluita lliure.
 Abdonnasser Mohaimeni, (nascut el 1957), periodista, traductor, intrpret i mestre d'angls.
 Rahmatollah Rajaee, escriptor, investigador i mestre;
 Assadollah Maatoofi, (nascut el 1957) escriptor, investigador i mestre;
 Abolfazl Tirandaz, Investigador;

 Personatges clebres histrics .

 Fakhreddin Asaad Gorgani, o Fakhraddin Gorgani, poeta i compositor  del Vis-i Ramin.
 Zayn al-Din ibn Ismail Gorgani, metge reial;
 Abu Said Gorgani, astrnom i matemtic;
 Rustam Gorgani, metge;
 Abd-al-Kahir Djordjani, gramtic i teric literari;
 Abu Solayk Gorgani, poeta.
 Fazlallah Astarabadi, fundador del hurufisme;
 Mirza Khan Astarabadi Mehdi, primer ministre de Nadir Shah;

 Nota .


Bibliografia .
Enciclopaedya Iranica, entrada Astarabad;
H. L. Rabino, Mazanderan and Astarabad, Londres 1928;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365486" title="Mario Andretti" nonfiltered="1497" processed="1491" dbindex="141512">


 Mario Gabriele Andretti  va ser un pilot de curses automobilstiques italo-estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 28 de febrer del 1940 a Motovun, Istria, Crocia.

Fora de la F1 ha tingut una important carrera amb xits com la victria a les 500 milles d'Indianapolis, les 12 hores de Sebring o les 24 hores de Le Mans (aquesta amb un 2n lloc general i victria per classe).



 A la F1 .

Mario Andretti va debutar a la onzena i penltima cursa de la temporada 1968 (la dinovena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 d'octubre del 1968 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar a un total de cent trenta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en un total de catorze temporades no consecutives (1968-1972 i 1974-1982) aconseguint un ttol mundial de pilots, amb un palmars de 12 victries, 19 podis, 10 voltes rpides, 18 poles i 180 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365508" title="Salles-d'Aude" nonfiltered="1498" processed="1492" dbindex="141513">
Salles-d'Aude s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365516" title="Bages (Aude)" nonfiltered="1499" processed="1493" dbindex="141514">
Bages (Bajas en occit) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365517" title="Challans" nonfiltered="1500" processed="1494" dbindex="141515">
Challans  s un municipi de Frana de la regi del Pas del Loira, al departament de la Vende



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365520" title="Enric Mil i Defaus" nonfiltered="1501" processed="1495" dbindex="141516">
Enric Mil i Defaus (Martorelles, 1920) va ser empresari agrcola i alcalde de Martorelles del 1952 al 1965.

Enric Mil va ser pags i avicultor. Fill de Joan Mil i Oliveres, que havia presidit l'ajuntament de Martorelles entre els anys 1934 i 1936, el 3 de juliol del 1952 va ser elegit alcalde de la poblaci, crrec que conserv fins al 21 de maig del 1965. Malgrat l'ambient imperant a l'poca, i les pressions oficials de les autoritats, no volgu formar part de la FET y de las JONS, com hagus estat usual en un alcalde. Durant el seu mandat aconsegu la installaci d'aigua corrent a les cases del poble, no sense constants disputes amb el Govern Civil.

Restablerta la democrcia, ha militat en CDC i ha estat associat d'mnium Cultural, la Joventut sardanista de Martorelles, el Club de Futbol Martorelles i lEscola Orfenica de Martorelles.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365523" title="Les Essarts (Loir i Cher)" nonfiltered="1502" processed="1496" dbindex="141517">
Les Essarts  s un municipi de Frana de la regi del Centre, al departament del Loir i Cher














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365524" title="Miquel ngel Sria i Cuartero" nonfiltered="1503" processed="1497" dbindex="141518">
Miquel ngel Sria i Cuartero (Lleida, 1946) s professor i alcalde de Martorelles des de l'any 2004

s professor de l'IES Sant Fost i viu a Santa Maria de Martorelles, d'on va ser regidor durant quatre anys.

A l'any 2003 encapal la candidatura d'ICV-EUiA per les eleccions municipals de Martorelles. Un pacte a tres bandes amb ERC i el PSC, que acordaren repartir-se l'alcaldia al llarg del mandat, propici que Sria esdevingus alcalde el 15 de setembre del 2004. EN les eleccions del 2007, CiU torn a ser la fora ms votada, per un nou pacte, aquest entre "Units per Martorelles" i ICV-EUiA torn a donar-li l'alcaldia (en principi, fins al 2009). En els seus dos mitjos mandats ha impulsat un pla de sanejament econmic municipal, ha posat en marxa la recollida domiciliria selectiva i ha reobert la biblioteca municipal Montserrat Roig.

Militant del PSUC des del 1970, i posteriorment del PCC, en l'actualitat s membre d'EUiA i ha estat el primer alcalde de Catalunya per aquest partit.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365529" title="Batalla de Bafeus" nonfiltered="1504" processed="1498" dbindex="141519">




La Batalla de Bafeus es lliur el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Bizant contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otom. La batalla result en una derrota bizantina.

Antecedents.
A comenaments del 1200's, diverses tribus de turcs Oghuz havien migrat des de l'sia Central cap a la Pennsula d'Anatlia fugint dels mongols. El 1227 la dinasta Seljcida auspici a la tribu turca dels Kay  i al seu cabdill, Ertu rul Gazi, per installar-se en el seu territori. El 1231 Ertu rul Gazi conquer S t i emigr amb la seva tribu cap aquella zona de l'rea noroccidental de la antigua Frgia, un territori fronterer amb l'Imperi Bizant. El 1243, els exrcits seljcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegr lentament.

El 1281 Ertu rul Gazi nomen Bey de la vila de S t al seu fill, Osman Gazi (el futur Osman I). Als 24 anys, Osman I ja havia demostrat habilitats com a guerrer i vers el 1288 succe el seu pare com a cabdill de la tribu dels Kay . El 1290 es proclam independient de la dinastia dels seljcides dominada pels mongols, de qui fins aleshores era vassall, i prengu el ttol de sold. 

A partir d'aleshores es dedic a atacar les tribus rivals i a capturar les seves fortaleses. La conquesta i submissi de la tribu turca dels Iskenderun i de la ciutat de Eski ehir (en turc: Ciutat Vella) vers el 1301 marca l'inici del seu imperi. Enfortit pels nous vassals turcs, el 1302 es prepar per atacar l'Imperi Bizant

La Batalla.
Els bizantins, que havien patit tot un reguitzell d'atacs per part dels otomans, tenien un exrcit de menor qualitat que en els temps de la diastia comn. La seva major part estava format per mercenaris alans, que havien fugit dels trtars i desertaren rpidament. En clara inferioritat numrica, els bizantins foren derrotats a la plana de Bafeus. Una gran qantitat d'alans moriren mentre defensaven la retirada de l'exrcit bizant. 

Conseqncies: la Companyia Catalana d'Orient.
Desprs de la batalla  els otomans capturaren la fortalesa bizantina de Yeni ehir ('Ciutat Nova') i devastaren tot el territori als voltants de Nicomdia, Nicea i Bursa. A partir d'aleshores qualsevol d'aquestes ciutats corria el perill de veure's sotmesa a un setge inminent i gran quantitat de grecs bizantins refugiats marxaren cap a Constantinoble.

La derrota bizantina acceler l'urgncia per contractar noves tropes mercenries. L'arribada de la Companyia Catalana d'Orient estava prxima.

 Referncies .
VV.AA., Bafea (Batalla de) en el Diccionario Histrico y Artstico de Bizancio el Magnfico, Los grandes Imperios y Civilizaciones, vol. 6, pg. 91. SARPE, Madrid, 1985. ISBN 84-7291-761-4 (Tomo VI) ;
 Bartusis, Marc C. The Late Byzantine Army: Arms and Society, 1204-1453, University of Pennsylvania Press, 1997.
 The Uralic and Altaic Series: Battle of Bapheus;

 Notes .


 Vegeu tamb .
 Companyia Catalana d'Orient;
 Batalla del riu Czic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365532" title="Jos Luis Lpez i Carrasco" nonfiltered="1505" processed="1499" dbindex="141520">
Jos Luis Lpez i Carrasco (Nou Barris, Barcelona, 1973) s sindicalista i alcalde de Cnoves i Samals des del 2007.

Als quinze anys entr a la Joventut Socialista de Catalunya. Al 2001 es trasllad a viure a Cnoves i Samals i al 2007, quan treballava com a conductor de mquina de neteja de carrers a la Garriga, es present segon a la llista del PSC per les eleccions municipals de Cnoves i acced a l'alcaldia per la renncia de la primera de la llista. La seva inexperincia poltica es vei temperada per la seva experincia sindical, ja que era membre de l executiva de la federaci de serveis pblics de l'UGT i havia estat secretari d acci sindical de la USOC al Valls Oriental-Maresme.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365535" title="Francesc Tella i Maci" nonfiltered="1506" processed="1500" dbindex="141521">
Francesc Tella i Maci (Lleida, 1948) s mestre, alcalde de Sant Antoni de Vilamajor i membre de l'executiva comarcal de CDC.

Viu a Sant Antoni de Vilamajor des del 1972. De professi mestre, s director del CEIP Joan Casas. Al llarg dels vint anys darrers ha estat molt vinculat al club esportiu local Handbol Vilamajor.

Va presentar-se a les primeres eleccions municipals democrtiques de desprs de la guerra civil, el 1979, en la formaci "Candidatura Independent Urbana i Camperola", sense aconseguir l'alcaldia. Vint anys desprs es torn a presentar, aquest cop per CiU, i va ser regidor d'Hisenda i Cultura i segon tinent d'alcalde. En les eleccions del 2003, Tella encapal la candidatura de CiU, que va ser la llista ms votada, i perqu Francesc Tella esdevingu alcalde al juny del mateix any. Entre les diverses realitzacions dels seus dos mandats, es poden destacar la repavimentaci i reforma del nucli antic, la construcci d'un nou CAP, la revisi de Pla General d'Ordenaci Urbana, l'ampliaci del CEIP Joan Casas i el conveni signat amb l'Arquebisbat de Barcelona per la cessi i rehabilitaci de la rectoria de Sant Juli d'Alfou. s membre de l'executiva comarcal de CDC. 

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365539" title="Maria Concepci Collado i Villa" nonfiltered="1507" processed="1501" dbindex="141522">
Maria Concepci Collado i Villa (Barcelona, 1965) s administrativa i alcaldessa de Santa Maria de Martorelles des de l'any 2007.

Viu a Santa Maria de Martorelles des del 1986. Al 2007, quan era administrativa a l'ajuntament de la Garriga, es va presentar en qualitat d'independent com a cap de llista per CiU a les eleccions municipals, i el 16 de juny va obtenir l'alcaldia. Vuit anys abans ja s'havia presentat com a independent, aquell cop en la llista del PSC.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365544" title="Geological Society of London" nonfiltered="1508" processed="1502" dbindex="141523">
La Geological Society of London (Societat Geolgica de Londres) s una societat cientfica, del Regne Unit amb la seu a Burlington House, (Londres), que t com a finalitat l'estudi de l'estructura mineral de la Terra.

La societat, va ser fundada el 1807, s la societat geolgica ms antiga del mn i la ms extensa d'Europa; els seus precedents es troba en la Society Askesian, un club de debat per pensador i cientfics establert a Londres el 1796.

Entre els membres fundadors de la Geological Society of London es troben: William Babington, Humphry Davy i George Greenough. El 1805, Jordi IV del Regne Unit, li va concedir la llicencia real.

El 1831 es establir la Medalla Wollaston com a recompensa anulla pels investigadors que van contribut al coneixement cientfic.

El 1874 es traslladar la seva seu a "Burlington House", Piccadilly Circus, Londres. Aquesta societat s membre del Science Concil fundada l'any 2000.

 Enllaos externs .
 The Geological Society ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365548" title="Al-Aswad" nonfiltered="1509" processed="1503" dbindex="141524">
Al-Aswad ibn Kab al-Ansi fou el cap de la primera Rida (apostasia) al Iemen. El seu nom real era segurament Athala o Abhala i se l'anomenava tamb Dhu l-khimar (l'home del vel) o Dhu l-himar (l'home de l'ase). Desprs de la mort de Cosroes II i segurament abans de la conquesta de la Meca pels musulmans, els perses del Iemen dirigits per Badham es van aliar a Mahoma per manca de suport sassnida. A la mort de Badham desprs del 630 Mahoma va reconixer alguns caps iemenites com a delegats al territori a ms d'enviar delegats des de Medina. La regio de Sana va quedar en mans del fill de Badham, Shahr.

El mars del 632, la tribu dels Madhhidj dirigida per al-Aswad, van expulsar als delegats musulmans, Khalid ben Said i Amr ibn Hazm de Nadjran, va derrotar i matar a Shahr i van entrar a Sana. Gran part del Iemen va quedar sota el seu control. Kays ibn al-Makshuh al Muradi va donar suport a al-Aswad. Aquest es va proclamar kahin (endev)  i deia parlar en nom d'All, practicant un monoteisme derivat probablement del cristianisme o del judaisme. Al cap d'un mes o dos va morir (juny del 632) sembla ser que assassinat per alguns dels seus lloctinents com Kays ibn al-Makshuh al Muradi i els perses Firuz (o Fayruz) al-Daylami, i Dadhawayh, amb l'ajut de la vdua de Shahr amb la que al-Aswad s'havia casat, alguns d'aquestos potser instigats per agents de Mahoma.

Bibliografia .
W. Montgomery Wattm Muhammad at Medina, Oxford, 1956;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365549" title="rid" nonfiltered="1510" processed="1504" dbindex="141525">

Els rids sn matries primeres minerals extretes de la terra per a ser utilitzades, desprs de processos de trituraci i classificaci, en diversos sectors.

Fonamentalment, s obtenen mitjanant dos sistemes d explotaci: amb l s d explosius, en el cas de massissos rocosos compactes, o directament, amb l s de maquinria adequada per a materials de relativa duresa o jaciments no compactes. Aix doncs, depenent de la tcnica minera utilitzada podem classificar els rids en dos grans grups:
 rids de gravera: Es tracta de sorres i graves procedents de dipsits alluvials, amb forma granular, que un cop rentats i triturats, si s escau, sn classificats en diverses mides i composicions.
 rids de pedrera: En aquests casos el material es presenta en forma de massa compacta i cal que sigui arrencat per mitjans mecnics o utilitzant explosius. Posteriorment aquest material s triturat i classificat en funci de les necessitats;

Els rids sn un material insubstituble, vital per al desenvolupament de l economia. Ara per ara, s la segona matria prima ms consumida desprs de l aigua i representa ms del 50% de tots els recursos minerals consumits.

 Aplicacions .
Els rids s utilitzen principalment com a matria primera en la fabricaci de formig, ciment i bases i capes de rodament de carretera, vies de ferrocarril, etc. per, els rids, tamb tenen altres aplicacions, segurament no tan conegudes per la societat, com sn el vidre, l electrnica, els dentfrics, les vaixelles, etc. En definitiva, es pot afirmar que no hi ha res a les nostres llars que no contingui material provinent d una pedrera de calcria, granit, pissarra... Si no s aprofitessin els rids existents a la terra no es podrien construir carreteres, edificis, ferrocarrils, ports, etc., amb la qual cosa el desenvolupament de la societat patiria una aturada crtica. Podrem dividir els usos dels rids en quatre grups:

La construcci i l'obra pblica.
 Grans infraestructures;
 Obres de fbrica;
 Carreteres;
 Ferrocarrils;
 Fabricaci de ciment, morters, formigons, mosaics, panots per a les voreres, rajoles i altres materials de la construcci;
 Les obres hidruliques i l adequaci dels plans hdrics i de depuraci d aiges;
 Habitatge;

 Indstria .
 Crregues inorgniques;
 Abrasius;
 Donar cos als plstics;
 Fibra de vidre;
 Porcellana per a alladors elctrics;
 Vidres;
 Electrnica (xips);

 Medicina .
 Vidres ptics per a ulleres;
 Anticids estomacals (bicarbonat);
 Talcs;
 Antidiarreics (caolins);
 Guixos per a fractures;
 Guixos per a utilitzaci docent;

 Llar .
 Sabons;
 Dentfrics;
 Porcellanes i vaixelles;
 Porcellanes artstiques;

 Restauraci .

Els rids s obtenen mitjanant una intervenci temporal sobre el medi que t per objecte l obtenci d un aprofitament miner. Es tracta doncs, d un impacte paisatgstic transitori produt mentre es desenvolupen les tasques extractives i fins l acabament de l execuci del corresponent programa de restauraci, autoritzat i tutelat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

El programa de restauraci t com a principal objectiu retornar el terreny afectat per una explotaci als usos inicials o adequar-lo a les noves necessitats del territori.

Aix implica que abans del comenament de l activitat, les empreses han de tenir aprovat un programa de restauraci i han de dipositar una important quantitat de diners com a fiana per a garantir que aquesta tasca es dur a terme. Actualment, les empreses catalanes tenen ms de 60 milions d'euros dipositats com a avals.

Les activitats extractives a cel obert ocupen, aproximadament, un 0,20% de la superfcie de Catalunya. Els recursos que s exploten sn molt diversos, i tamb ho s la distribuci geogrfica arreu del pas

L any 1988 es va instaurar definitivament el concepte de restauraci integrada a Catalunya, que consisteix en l aprofitament dels moviments de terra que genera la mateixa activitat extractiva per restaurar parallelament les zones ja explotades. D'aquesta forma, es comena a restaurar els terrenys abans de finalitzar l'activitat. Es tracta d un sistema molt efectiu per a la recuperaci del medi natural. En finalitzar els treballs de restauraci es pot aconseguir un s productiu del sl, i, fins i tot, hi ha casos en qu l entorn natural es millora un cop finalitzat el procs restaurador.

Varis exemples de restauraci serien la conversi de la pedrera en:
 Terreny agrcola;
 Bosc;
 Zona d'esbarjo;
 Abocadors controlats;
 Polgon industrial;
 Parc tecnolgic;
 Urbanitzacions;

 Consum i necessitats .
A Catalunya, el consum d rids en el 2007 es va situar en 65 milions de tones que suposen un consum de 9,4 tones per habitant a l any, s a dir, uns 25 kg per habitant i dia. Aquesta xifra ja se situa en la mitja actual europea, per encara queda lluny dels 28 kg per habitant i dia d Alemanya. Al conjunt de l estat, hi ha hagut un lleuger descens de la producci (-1,6%), la qual suposa un total de 551 milions de tones d rids produdes durant el 2007.

El Consell Assessor d'rids.
Per tal d'estudiar les necessitats de consum, l any 2004 es crea per part del Govern de la Generalitat el Consell Assessor d rids de Catalunya, com a rgan de consulta i participaci externa en matria d rids. Es tracta d una taula que vol reunir a tots els sector relacionats amb el mn dels rids per tal d establir un dileg flut entre ells.

El Consell est dividit en tres grups de treball: el d estudi de la demanda i l oferta, el de normativa sectorial, i el de relacions amb el mn local. En els ltims anys en destaca l activitat del grup de demanda, que ha acabat per englobar la totalitat de les tasques d anlisi tcnic que es realitzen entre sessions plenries del Consell.

 Vegeu tamb .
 Gremi d'rids de Catalunya;

Enllaos externs.
 Gremi d'rids de Catalunya;
 Federacin de ridos (FdA);
 Coneix els rids;
 ANEFA;
 UEPG (Uni Europea d'Associacions d'rids) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365550" title="Tierra de Astorga" nonfiltered="1511" processed="1505" dbindex="141526">
Tierra de Astorga s una comarca situada al centre i oest de la Provncia de Lle, t 1325,4 km2 que sn el 8,5% del total provincial, aquesta dividida en 14 termes municipals. 
 Geografia . 
Terra de substrat de roques molt antigues, pissarra i quarsites en la major part, que han evolucionat cap a les formes velles i allomades amb culminacions planes. En les zones baixes hi ha dipsits de ranya. En general, la Terra de Astorga s de relleu suau que va baixant des de les muntanyes fins a les ribes de l'rbigo. 
 Demografia . 
La Tierra de Astorga t un poblament concentrat, amb un fort descens poblacional, que s superior fins i tot a la mitjana provincial, exceptuant la ciutat d'Astorga, que no ha estat capa d'absorbir a una poblaci forada a emigrar. En 1991, la comarca comptava amb 24.768, que eren un 4,76% del total provincial. 
 Comarques Tradicionals . 

 La Cepeda;
 La Valduerna;
 Maragatera;
 Sequeda;

 Municipis .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365556" title="Gremi d'rids de Catalunya" nonfiltered="1512" processed="1506" dbindex="141527">
El Gremi d rids de Catalunya s una associaci sense nim de lucre que agrupa les empreses catalanes que dediquen la seva activitat econmica a l extracci i el tractament d rids.

L associaci est formada per un total de 147 membres que sumen uns 380 centres d explotaci el conjunt dels quals representa de l ordre del 98% de la producci total de Catalunya, s a dir, uns 65 milions de tones de producte anual. Entre els seus associats hi figuren la majoria de les empreses ms importants del sector que generen 1.600 llocs de treball directes. L ocupaci directa i indirecta del sector extractiu catal equival a un 4,9% de la indstria catalana i suposa 10.800 llocs de treball.

El Gremi t com a objectiu la representaci, defensa i promoci dels interessos econmics, socials i professionals dels associats, mantenint-se sempre en estret contacte amb les diferents administracions, autonmica, local, estatal i europea.


Breu histria.

El Gremi d rids de Catalunya va nixer durant la dcada dels anys 30, en el temps de la segona Repblica, i en aquella poca s anomenava  Gremio Sindical de Piedras y Tierras . En aquesta primera etapa comprenia, no noms les empreses d extracci i venda d rids, sin tamb els sectors de la molineria de substncies minerals i els treballs artesans de la pedra (construcci, voreres, llambordes, etc.). No va ser fins l any 1966 que el Gremi d rids s escindeix del  Gremio Sindical de Tierras y Piedras  i constitueix el  Gremio Sindical y Provincial de ridos de Barcelona , que agrupava totes aquelles empreses que tenien pedreres o graveres a la demarcaci catalana. Podem considerar Bonaventura Pujals, Joan Solanes Balmes i Joan Ferreres Ravents com a fundadors del Gremi d rids. Actualment, moltes de les funcions que desenvolupava el Gremi han anat canviant, per una de les principals funcions que encara forma part dels estatuts s la de representaci dels agremiats davant l Administraci i les institucions.




 Objectius .

Missi externa de l entitat.
 El Gremi t com a objectiu principal la representaci, defensa i promoci dels interessos econmics, socials i professionals dels associats, mantenint-se sempre en estret contacte amb les diferents administracions (locals, autonmiques, estatals i europees) i les entitats sectorials pbliques (universitats, collegis, cambres) i privades (associacions i empreses).
 El Gremi compleix una funci divulgativa, i vol comunicar, tant a la societat com al mn poltic, la necessitat i la importncia dels rids pel benestar collectiu.
 El Gremi t una actitud proactiva vers la nova legislaci (local, autonmica, estatal i europea), tot identificant la normativa que afecta al sector, participant en el seu procs de gestaci amb l administraci, i informant als agremiats de totes les modificacions que els poden afectar. El principal criteri defensat s la simplificaci administrativa.

Missi interna de l entitat.
 El Gremi pretn donar uns serveis de qualitat als seus agremiats, tot organitzant cursos de formaci, cercant convenis diversos que els proporcionin condicions ms avantatjoses, gestionant la participaci a fires i congressos, i oferint  serveis d assessoria legal, consultoria i mediaci, entre d altres.
 El Gremi vol ser un agent actiu en la millora qualitativa del sector, fomentant-t hi la cultura de la sostenibilitat i les bones prctiques ambientals, la implantaci de les millor tcniques de producci disponibles, l estudi de la seva evoluci i prosperitat econmica, la innovaci i internacionalitzaci del sector extractiu catal.
 El Gremi fomenta una cultura sectorial de seguretat i salut en el treball, i mant unes relacions collaboraci estreta amb els agents socials representats en el sector, participant en el procs de negociaci collectiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365559" title="Guillemina de Prssia (1709-1758)" nonfiltered="1513" processed="1507" dbindex="141528">

Friederike Sophie Wilhelmine, Princesa de Prssia i Margravine de Bayreuth (3 de juliol 1709-14 d octubre 1758), va ser la filla de Frederic Guillem I de Prssia i la reina consort Sofia Dorotea de Hanover. El 1731 es va casar amb Frederic, Margrav de Brandenburg-Bayreuth. Els edificis barrocs i els parcs  realitzats sota el seu regnat configuren gran part de l actual ciutat de Bayreuth, Alemanya.
                                         
Biografia.

Nascuda a Berln, Wilhelmina va viure una infantesa desgraciada al costat del seu germ, Frederic el Gran de Prssia, a qui va dedicar afecte i confiana al llarg de la seva vida, llevat d un breu perode de temps. La seva mare, Sofia Dorotea, va voler-la casar amb el seu nebot Frederic, Prncep de Galles, per per part britnica no hi havia gaire predisposici per acceptar l oferta si no era a canvi de generoses concessions, a les quals el pare de Wilhelmina s hi neg. Les intrigues que Sofia Dorotea va teixir al voltant d aquest prometatge no reeixit van marcar la joventut de Wilhelmina. Desprs d altres prometatges infructuosos, es va casar amb un parent seu, dels Hohenzollern, Frederic de Brandenburg-Bayreuth.

Wilhelmina noms va acceptar aquest matrimoni per la pressi del seu pare i tamb per alegrar la vida del seu germ. La relaci va ser feli al principi, per aviat s enfosqu per les incompatibilitats i ms tard per les infidelitats del futur Margrave amb Dorotea von Marwitz, l ascens de la qual a la cort de Bayreuth va ofendre amargament al germ de Wihelmina, Frederic, provocant un distanciament amb la seva germana que dur tres anys.

Quan el marit de Wilhelmina va rebre una herencia el 1735, el matrimoni va decidir fer de Bayreuth un Versalles en miniatura. Les obres incloien reconstruir la seva residncia d estiu, l Eremitage, la gran pera de Bayreuth, la construcci d un teatre, la remodelaci del Palau de Bayreuth i la nova pera. Aquest anomenat Rococ de Bayreuth continua vigent avui en dia. El matrimoni fund tamb la Universitat d Erlangen. Totes aquestes obres van portar la cort gaireb a la bancarrota.

La Margravina va fer de Bayreuth un dels centres intellectuals del Sacre Imperi Rom, envoltant-se d una petita cort d intel.lectuals i artistes que va anar guanyant prestigi amb les visites eventuals de Voltaire i Frederic II de Prssia, el Gran. Amb l inici de la Guerra dels Set Anys, l inters de Wilhelmina va passar del diletantisme a la diplomcia. Ella va representar el seu germ al sud d Alemanya fins a la seva mort a Bayreuth el 14 d octubre de 1758, dia de la derrota de Frederic per les forces austraques de Leopold Josef Graf Daun a la Batalla de Hochkirch. En el des aniversari de la seva mort, el seu desolat germ, Frederic el Gran de Prssia va fer construir el Temple de l Amistat a Sanssouci (Potsdam) en memria seva.




Obres.

A ms d altres virtuts, Wilhelmina fou una compositora de talent i una gran defensora de la msica. Ella tocava el llat, era deixeble de Sylvius Leopold Weiss i mestressa de Bernhard Joachim Hagen. Va escriure una pera, Argenore, representada el 1740 amb motiu de l aniversari del seu marit, aix com msica de cambra, que ens ha arribat fins avui.

Les memries de la Margravina, Memoires de ma vie, escrites o revisades entre el 1748 i la seva mort estan conservades a la Biblioteca Reial de Berln. Van ser publicades el 1810 en dos formats: una traducci alemanya, cap el 1733, per la firma Cotta de Tbingen, i una versi en francs publicada per Vieweg de Brunswick, cap el 1742. Hi ha hagut diverses edicions posteriors, incloent-hi una edici alemanya publicada a Leipzig el 1908. Una traducci en angls fou publicada a Berln el 1904. El debat sobre l autenticitat d aquestes entretingudes, per b que no massa fidedignes, memries es pot seguir al llibre de G.H. Pertz ber die Merkwrdigkeiten der Markgrafin (1851). Altres obres: Princesses et grandes dames, d Arvede Barine (Pars, 1890), Wilhelmine, Margravine of Baireuth, d E.E. Cuttell (Londres, 2 vols., 1905) i Die Bayreuther Schwester Friedrichs des Grossen, de R. Fester (Berln, 1902).
                                                         
Descendncia.

L nic descendent de Wilhelmina fou una filla, Elisabeth Sophia de Brandenburg-Bayreuth (30 d agost 1732   6 d abril 1780). Descrita per Giacomo Casanova com  la dama ms bella d Alemanya , es va casar amb Karl Eugen, Duc de Wrttenber, el 1748.

 Enllaos externs .

 Argerone: informaci en alemany en ocasi d'una representaci efectuada en l'pera d'Hamburg;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365561" title="Eva Turner" nonfiltered="1514" processed="1508" dbindex="141529">
Eva Turner DBE (Werneth, Oldham, 10 de mar de de 1892   Londres, 16 de juny de 1990) va ser una soprano anglesa.

Realitz els estudis musicals a Bristol amb Albert Richards. Debut el 1916 com un dels patges de Tannhuser en la companyia de Carl Rosa, en la que hi va romandre fins el 1924. Fent el paper de Madama Butterfly, amb aquesta companyia, fou escoltada per E. Panizza, el qual la feu cantar a Mil en el rol de Freia de L'or del Rin. Cant en una companyia italiana itinerant per Alemanya diversos rols de soprano dramtica, com ara Ada. El 1925, debut a Brescia com a Turandot. Fou el seu paper per excellncia i amb ell assol els seus majors xits durant els anys que li restaven de carrera.

Franco Alfano, entre d'altres, que acab la partitura d'aquesta pera de Puccini, la considerava la Turandot ideal. Realitz una dilatada carrera al Covent Garden de Londres entre 1928 i 1948, per tamb va cantar arreu d'Europa i a diversos teatres d'Amrica, sobretot a Chicago.

Al 1962 va ser nomenada Dama Comandant de l'Imperi Britnic.

 Discografia seleccionada .
Vaughan Williams. Serenade to music, Baille, Allen, Suddaby; Filharmnica de Nova York, dir,: Leonard Bernstein, SONY.
Recitals: Covent Garden on Record 1910-1925, PEARL. Divas 1906-1935, NIMBUS;

 Bibliografia .
La Discoteca Ideal de Intrpretes, dEnciclopedias Planeta;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365563" title="Venat de Canyes" nonfiltered="1515" processed="1509" dbindex="141530">

El venat de Canyes s un dels 7 venats del municipi de Sant Pere de Vilamajor, juntament amb Santa Susanna de Vilamajor, el Pla de Vilamajor, les Brugueres, els Bruguers, el Sot de l'Om i Boscassos i Vallserena.  

En aquest venat est dins del Parc Natural del Montseny i t una poblaci dispersa en diverses masies allades: Can Parera de Canyes, Can Mungo, Can Gras d'Amunt, Can Gras d'Avall, Can Vidal del Puig, Can Pujades, Can Panxa, Can Patirem, el Corts, Les Planes del Corts, el Corral d'en Parera, Can Surell, Can Planell, Can Nadal...

Al costat de la masia de Can Nadal hi ha capella pre-romnica de Sant Joan de Cavallar.

El venat s atravessat per la riera de Vilamajor







 
 ]]




 ]]




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365564" title="La Cepeda" nonfiltered="1516" processed="1510" dbindex="141531">
La Cepeda s una comarca situada en el cor de la provncia de Lle, entre la Maragatera, El Bierzo i La Vega del rbigo. Es tracta d'una comarca histrica sense reconeixement administratiu (l'nica comarca reconeguda administrativament a Castella-Lle s  el Bierzo). 

 Municipis .
Quintana del Castillo.
Magaz de Cepeda.
Villagatn.
Villamejil.
Villaobispo de Otero.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365566" title="Magaz de Cepeda" nonfiltered="1517" processed="1511" dbindex="141532">

Magaz de Cepeda s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365567" title="Abd-aix-Xakur (nom)" nonfiltered="1518" processed="1512" dbindex="141533">
Abd-aix-Xakur s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ax-Xak r) que literalment significa "Servidor del Molt Agrat", essent el Molt Agrat un dels eptets de Du. Si b Abd-aix-Xakur s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Shakoor,  Abdul Shakoor... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365568" title="Zoological Society of London" nonfiltered="1519" processed="1513" dbindex="141534">
La Zoological Society of London (Societat de zoologia de Londres) s una societat acadmica fundada l'abril de 1826 per Sir Thomas Stamford Raffles (1781-1826), George Eden (1784-1849), primer Compte d'Auckland (Lord Auckland), Sir Humphry Davy (1778-1829), Joseph Sabine (1770-1837), Nicholas Aylward Vigors (1785-1840) i altres eminents naturalistes. Raffles va ser tamb el primer president, per va morir al poc d'assumir el crrec. El va succeir el tercer Marqus de Lansdowne, Henry Petty-Fitzmaurice (1780-1863). Aquesta societat va obtenir Estatut reial de Jordi IV del Regne Unit el 27 de mar de 1829.    

L'objectiu de la societat s l'estudi dels animals en una relativa llibertat. En l'abril el 1828 als jardins zoolgis van ser oberts als membres. El 1831 Guillem IV del Regne Unit va entregar la collecci d'animals a la Zoological Society, i el 1847 va ser adms ne pblic per ajudar en el finanament, rpidament els londinencs van bautitzar a aquesta jardins zoolgics com a "Zoos".

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de la ZSL ;
 Pgina oficial del Institute of Zoology ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365571" title="Villagatn" nonfiltered="1520" processed="1514" dbindex="141535">

Villagatn s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. Inclou els nuclis de Brauelas, Cors, Culebros, Manzanal del Puerto, Montealegre, Nistoso, Requejo, La Silva, Tabladas, Ucedo, Valbuena de la Encomienda, Villagatn i Villar.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365572" title="Granota maduixa" nonfiltered="1521" processed="1515" dbindex="141536">

La granota maduixa (Dendrobates pumilio) s una espcie de dendrobtid d'Amrica Central, especialment de la naci de Costa Rica.

A l'agost de 2006 un estudi reempla aquesta espcie al gnere Oophaga (Grant et al, 2006), per D. pumilio s el nom cientfic ms usat.

Ver.
La seva coloraci s molt cridanera, qual cosa adverteix als possibles depredadors de qu aquesta granota cont un potent ver neurotxic (especialment pumiliotoxines) a la pell, tot i que no arriba als nivells de toxicitat de les batracotoxines, prpies de las granotes del gnere Phyllobates.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365573" title="Karl Davdov" nonfiltered="1522" processed="1516" dbindex="141537">

Karl  Davdov (Goldingen,    Moscou, ) fou un violoncellista i compositor rus.

Als 12 anys es trasllad a Moscou amb la seva famlia i altern els estudis acadmics amb els musicals, per el 1858 abandon per complet els primers per dedicar-se exclusivament a la msica, tenint com a mestres C. Schubert pel violoncel i Hauptmann per la composici. El 1859 es present per primera vegada en pblic a la Societat Gewandhaus a Leipzig, i assol tant d'xit que immediatament fou contractat per aquesta societat i nomenat professor del Conservatori. No va romandre gaire temps a Leipzig, i desprs de fer una brillant excursi per Alemanya, Anglaterra, Blgica i Frana, retorn a Rssia, sent nomenat violoncel solista, de la msica de l'emperador i professor del Conservatori de Sant Petersburg, i ms endavant director d'aquest centre i director de la Societat imperial de msica. Fou un dels concertistes ms notables de la seva poca i es disting per l'ajustada execuci i per la naturalitat amb que dominava les majors dificultats tcniques, si b tenia d'un estil amanerat. Escriv nombrosos concerts per a violoncel, una balada, una romana i alguns lieder.

Referncies.
 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365574" title="Cuina del Camp de Tarragona" nonfiltered="1523" processed="1517" dbindex="141538">


La cuina del Camp de Tarragona tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina d aquesta comarca. 

El Camp s una comarca histrica de gran extensi que abasta les comarques actuals del Tarragons, el Baix Camp i l Alt Camp. No s ha de confondre amb la Vegueria del Camp de Tarragona. El Camp es compon d una sola plana que corre del Peneds a les muntanyes que la separen de l Ebre. Per l interior est totalment envoltat per la Serralada Prelitoral. Tot a dna una tremenda unitat al Camp i la seua llarga costa i l absncia de grans zones de muntanya - cal parlar per de les muntanyes de Prades - el fa una zona de cuina mediterrnia en tota regla. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

La calotada.
La calotada s un pat ms aviat festiu que alhora neix del producte ms tpic de Valls i amb denominaci d origen, el calot. La calotada, celebrada al febrer, tamb es pot tastar a qualsevol restaurant de la zona. Es tracta de calots rostits a la brasa i guarnits amb una salsa lleugerament picant que es diu salvitxada, una variant del romesco. 

Romesco.
El romesco s una salsa originria del Camp a base de tomquet, ceba, oli d oliva, pebrot, pebre bo, sal, llorer, farigola, fenoll i orenga.

Menjablanc.
El menjablanc s el plat tipic de Reus - com tamb ho s de les Terres de l'Ebre i l'Alguer. El menjablanc es fa amb llet, llet d'ametlles, mido, sucre i canyella en branca. Es prepara barrejant els ingredients en fred i posteriorment remanant-lo mentre s'escalfa, fins a l'ebullici. La llet d'ametlles es prepara triturant atmelles, afegint aigua a la pasta formada i a continuaci filtrant. s un plat tipic del Carnestoltes (el dijous gras) i es pot consumir durant tota la Quaresma. 

Existeix un preparat en sobres preparat per Menjablanc de Reus S.L. Hi ha tamb un producte comercial anomenat "almendrina" que es pot fer servir per a preparar el menjablanc 

Altres plats tpics.
Coca de cireres, de Reus.

begudes tpiques.
s tradicional el consum de plim, que s la marca comercial d'una beguda refrescant amb gust de pltan. Barrejat amb el vermut de Reus, crea el "Masclet". ;
El vermut Yzaguirre antigament es fabricava a Reus, per ara el fan al Morell.

Ingredients bsics.
Peix i marisc.
Fruites.
Patata, amb denominaci de Prades.
Avellana. Reus concentra el 95% del comer d avellanes a la pennsula.  ;

Fires gastronmiques.

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365575" title="Villamejil" nonfiltered="1524" processed="1518" dbindex="141539">

Villamejil s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. Inclou les localitats de:
Castrillo de Cepeda.
Cogorderos.
Fontoria de Cepeda.
Revilla.
Quintana de Fon.
Sueros de Cepeda.
Villamejil.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365577" title="Villaobispo de Otero" nonfiltered="1525" processed="1519" dbindex="141540">

Villaobispo de Otero s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365579" title="Brazuelo" nonfiltered="1526" processed="1520" dbindex="141541">

Brazuelo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365581" title="Montmeneu" nonfiltered="1527" processed="1521" dbindex="141542">

El Montmeneu s una muntanya de 494 metres situada entre els municipis de la Granja d'Escarp i el Sers, al Segri.

Bibliografia.
 Mapa Segri, ICC 1:50.000;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365583" title="John Davy" nonfiltered="1528" processed="1522" dbindex="141543">
John Davy (1774   desprs de 1836) va ser un compositor angls.

Des de molt nen mostr excepcionals aptituds per la msica, i als 12 anys ja es distingia com a pianista i violinista, sent desprs deixeble de l'organista de la catedral d'Exeter, que li enseny l'orgue i altres instruments i la composici. Ms tard va pertnyer a l'orquestra del Covent Garden i, a ms de nombroses composicions instrumentals, don a l'pera: What a blunder (1800), Brasen Mask 1801), The Cabinet (1802), Rob Roy Macgregor (1803), Millier's Maid (1804), Harlequin's Quicksilver (1804), Thirty thousand (1804), Spanish Dollars (1805), Harlequin's magnet (1805) i  Blind Boy (1808). Mor en la misria.

Referncies.
 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365584" title="Lucillo" nonfiltered="1529" processed="1523" dbindex="141544">

Lucillo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.



 Enllaos externs .
 El Pas Maragato. Lucillo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365585" title="La Fita Alta" nonfiltered="1530" processed="1524" dbindex="141545">

La Fita Alta s una muntanya de 289 metres situada entre els municipis de Sidamon i Torregrossa al Pla d'Urgell.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 257115001).

Bibliografia.
 Mapa Pla d'Urgell, ICC 1:50.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365588" title="Luyego" nonfiltered="1531" processed="1525" dbindex="141546">

Luyego s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. Inclou els pobles de Luyego de Somoza,  Quintanilla de Somoza,  Villalibre de Somoza, Villar de Golfer, Priaranza de la Valduerna i Tabuyo del Monte.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365589" title="Hispnia Athletic Club" nonfiltered="1532" processed="1526" dbindex="141547">

L'Hispnia Athletic Club (tamb esmentat com Hispnia Football Club) fou un club catal de futbol de la ciutat de Barcelona d'inicis del Segle XX.

 Histria .
El club nasqu el novembre de 1900, format bsicament per escocesos de la fbrica de filatures de Sant Andreu, tot i que els seus homes forts foren Eduard Alesson i Alfons Macaya. La colnia escocesa de la ciutat havia fet intents de crear un club de futbol a la ciutat, primer amb un club anomenat Club Escocs i desprs amb un anomenat Team Roig, per ambds tingueren una vida efmera de pocs mesos de durada. De l'embri d'aquests clubs nasqu l'Hispnia, que ben aviat esdevingu un dels clubs ms importants de la ciutat.

Jugava els seus partits a un terreny de joc conegut com l'Escopidora, situada entre els carrers Muntaner, Londres, Aribau i Indstria (actual Pars) i els seus colors eren el vermell i el blanc.

El 18 de novembre del 1900 particip en la inauguraci del camp del FC Barcelona, a l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. El partit apleg prop de 4.000 espectadors i el resultat final fou d'empat a 0. 

La temporada segent, el club es proclam campi del primer Campionat de Catalunya de futbol, l'anomenada Copa Macaya, ja que fou impulsada pel president d'honor de l'Hispnia, Alfons Macaya. El club tamb particip a la segona i tercera edici de la Copa Macaya, quedant segon classificat en ambdues. En la tercera edici empat a punts amb l'Espanyol, essent necessari la disputa d'un partit de desempat en el que els blanc-i-blaus venceren per 3 a 1. Tamb particip a la Copa Barcelona de la temporada 1902-03, on es classific en tercera posici per darrera de Bara i Espanyol.

El club desaparegu l'any 1903.

 Palmars .
 Copa Macaya (1): 1901;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365591" title="Cant de Fontainebleau" nonfiltered="1533" processed="1527" dbindex="141548">
El Cant de Fontainebleau s un cant francs del departament del Sena i Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Est enquadrat al districte de Fontainebleau, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s la sotsprefectura de Fontainebleau.

Municipis.
Avon : 14 030 habitants;
Bois-le-Roi : 5 292 habitants;
Fontainebleau : 15 942 habitants ;
Hricy : 2 519 habitants;
Samois-sur-Seine : 2 267 habitants;
Samoreau : 2 157 habitants;
Vulaines-sur-Seine : 2 065 habitants;

Vegeu tamb.
Cantons del Sena i Marne;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365592" title="Tayyarzade Ata Bey" nonfiltered="1534" processed="1528" dbindex="141549">
Tayyarzade Ata Allah Ahmad, conegut com Ata Bey (Istanbul 1810- Medina 1877 o 1880) fou un historiador otom.

Fill d'un funcionari de palau i el mateix en el servei del palau va ocupar alguns llocs oficials. El 1876 fou nomenat administrador del territori sagrat (haram) de la Meca i va morir all algun temps desprs entre 1877 i 1880. Va escriure una historia otomana del seu temps en cinc volums anomenada Tarikh-i Ata (1874-1876).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365594" title="Avon (Sena i Marne)" nonfiltered="1535" processed="1529" dbindex="141550">

Avon s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365595" title="Equaci de Bethe-Salpeter" nonfiltered="1536" processed="1530" dbindex="141551">
L'equaci de Bethe-Salpeter, nom donat pels seus descobridors Hans Bethe i Edwin Ernest Salpeter, descriu els estats lligats d'una sistema quntic de dos cossos (partcules). Ms tard, les equacions per quatre cossos van ser derivades, tot i que reben el mateix nom.

Exemples de sistemes de dues partcules descrites a partir de l'equaci Bethe-Salpeter sn el positr, sistema constituit per un parell lligat electr-positr, el mes constituit per l'estat lligat entre el quark i l'antiquark, i en fsica de la matria condensada, l'excit, costituit d'un parell lligat electr-forat (de l'angls particle-hole).

Degut al fet que l'equaci de Bethe-Salpeter descriu estats lligats de dues partcules, desenvolupament diagramtic en teoria de perturbacions no s possible.

Equaci de Bethe-Salpeter.
Bethe i Salpeter desenvoluparen la seva equaci segons:

;

on  s el quadrupol de l'estat lligat, i 

;

on  s el kernel de l'equaci Bethe-Salpeter.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365596" title="Johann Jacob Debillemont" nonfiltered="1537" processed="1531" dbindex="141552">
Johann  Jacob  Debillemont (Dijon, 1821 - Pars, 1879) fou un compositor francs.

Als 15 anys es trasllad a Pars i fou deixeble de Jean-Delphin Alard pel viol, i de Michele Carafa per la composici. Desprs d'acabar els estudis retorn a la seva ciutat natal, on fund un quartet, i ms endavant fix la residencia a Pars dedicant-se, a ms de la composici, a l'ensenyament, a dirigir orquestres i a la crtica musical. Escriv misses, simfonies, operetes, concerts, romances i les peres Le Rengat, Le bandolero, Feu mon oncle, Le Joujou, Les noces de Panurge, La Florinde, Les pchs de M. Jean, Les esclaves d'Athyr, Vercingtorix, La cour de Tulipano, Astaroth (1861), Roger Bontemps (1869),i Coup de minuit (1874), algunes de les quals no arribaren a representar-se.

Referncies.
 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365597" title="Els 5 Ancians Savis" nonfiltered="1538" processed="1532" dbindex="141553">
Els 5 Ancians Savis, (en japons "Gor sei")s una organitzaci de les manga One Piece.

Aquests cinc personatges han sortit en mnimes ocasiones en la srie, sn la mxima autoritat del Govern del Mn i estan per sobre  L almirall de la flota. Sengoku . Tots ells porten cicatrius pel cos i sn els responsables de les intervencions de l armada, el Cicher Pol i els 7 Guerrers del Mar, tamb sn els nics que estan relacionats directament amb els sucessos dels 100 anys d histria en blanc, que tant anhela conixer la Nico Robin, un d ells va ordenar que matessin al  Professor Claver  i que comencs en  Buster Call  en Ohara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365609" title="Karl Debrois van Bruyck" nonfiltered="1539" processed="1533" dbindex="141554">
Karl Debrois van Bruyck (Brunn, 14 de mar de 1828   Waidhofen, 12 d'agost de 1902) fou un Compositor i escriptor alemany.

Les seues composicions musicals no es distingeixen per la seva originalitat, pel contrari sn molt notables les seves obres de crtica, entre les que cal esmentar la titulada: Technischen und aesthetischen Analysen des wohltemperirten Klaviers (Leipzig, 1867).
Compongu msica de cambra, obres de piano, obres corals, nombrosos lieder.

Referncies.
 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365612" title="Caro" nonfiltered="1540" processed="1534" dbindex="141555">

El Caro, Montcaro o Mont Caro, (1.441 m) s un cim del Baix Ebre, al municipi de Roquetes. Situat dins del Parc Natural dels Ports, n's el punt ms alt i alhora el ms alt de les comarques tarragonines. s vrtex geodsic, (nmero 245154001).

S'hi pot accedir des de Roquetes pel Cam de Caro, una pista asfaltada de 19 km. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365617" title="Teoria dels efectes limitats" nonfiltered="1541" processed="1535" dbindex="141556">
La teoria dels efectes limitats s una teoria de la comunicaci que va servir com a correcci de la teoria hipodrmica.  Va sorgir durant el segle XX en difondre's que els efectes dels mitjans de comunicaci en la societat no era tan gran com es pensava fins aleshores. Gran part dels estudis anteriors, li havien atribuit un poder ilimitat a la propaganda.  La principal aportaci d'aquesta teoria va ser que tant els mitjans de comunicaci com la propaganda van ser dotats d'un poder que realment no posseen. Els principals terics d'esta teoria van ser Lazarsfeld y Klapper, tot i que el primer juntament amb Merton van escriure un dels textos ms importants de la teoria com s "Los medios de comunicacin de masas, el gusto popular y la accin social organizada". Podem considerar aquesta obra com a fundacional d'aquesta tendncia ja que en ella es recullen els principis essencials que planteja.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365619" title="John Ecclin" nonfiltered="1542" processed="1536" dbindex="141557">
John Ecclin fou un compositor angls, de principis del segle XVII, s autor d'una cantata escrita sobre un text de Swift, en la que s'hi ridiculitza l'estil dels compositors de l'poca.

Referncies.
Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365624" title="Atabeg" nonfiltered="1543" processed="1537" dbindex="141558">
Atabeg (tamb atabek o Atabak) fou un ttol d'alt dignatari sota els seljcides. Els atabegs representen al cap militar i progressivament rbitre en les disputes i governa en nom dels prnceps.

 Etimologia .
Sembla que el ttol no es donava en altres societats turques fins als oghuz. Ata vol dir pare.

 Origen .
La primera vegada que se sap del cert que fou utilitzat ho fou pel sult Malik Shah I, que com que va pujar molt jove al poder va donar el lakab (ttol) d'atabeg al seu visir (irani i no turc) Nizam al-Mulk, que equivalia a dir que li delegava la seva autoritat com si fos el seu pare, si be per les caracterstiques posteriors dels atabegs com a caps militars i turcs, aquest ttol degu ser una excepci. Anteriorment s'esmenta a l'obra Akhbar al-dawla al-saldjikiya que Alp Arslan, quan era molt jove, i encara vivia el seu pare, tenia un atabeg de nom Kutb al-Din Kulsai (Kizil Sari?) per el testimoni no es prou aclaridor de l'existncia del crrec.Desprs de la mort de Malik Shah el ttol apareix a totes les branques de la dinastia fins i tot a Rum. 

Barkyaruk, encara viu el seu pare, va tenir com atabeg i com a preceptor (murabbiyun) al djandar Gmshtakin. Desprs Barkyaryk va nomenar atabegs pels seus germans Sandjar i Muhammad quan els va donar feus, i abans de morir en va nomenar un pel seu fill Malik Shah II. Al mateix tempos el seu oncle Tutush I ibn Malik Shah, que tenia en feu Sria nomenava atabegs pels seus fills Rudwan o Ridwan d'Alep i Dukak de Damasc.

Tots els prnceps seljcides especialment quan eren joves, tenien el seu atabeg i si hi havia diversos fills i havia diversos atabegs. A Rum el primer atabeg fou Khumartash al-Sulaymani, atabeg de Kilidj Arslan I. Desprs apareix com a protector del sult seljcida de Malatya designat per la sultana mare com a protecci contra el seu germ sult de Konya; la mare es ca casar a una seria de caps militars que foren successius atabegs, el darrer dels quals fou el ortkida Balak.

El control del poder.
Els atabegs segueixen esmentats tot el segle XII i al segle XIII, per sense poder agafar influncia fins que els sultans foren posats sota protectorat mongol, i fou llavors quan van sorgir atabegs influents com Djalal al-Din Karatay, per controlat per un consell d'alts dignataris que no permetia a un sol atabeg tenir el poder.

Tots els atabegs sortien de la categoria dels militars, generalment esclaus o d'origen esclau. Quasi sempre, si n'hi havia, els atabegs es casaven amb la vdua del prncep difunt i mare del prncep sota custodia i aix per exemple Tughtegin, atabeg de Damasc es va casar amb la mare de Dukak. 

 Funcions.
Les seves funcions eren la participaci total al govern que l'eximia de funcions inferiors, encara que podia ser substitut per un altra atabeg. Una vegada el prncep era major l'autoritat de l'atabeg desapareixia i esdevenia un conseller. Quan un atabeg no es conformava amb aix la situaci podia acabar malament amb l'execuci de l'atabeg o amb el trencament. Per progressivament la posici dels atabegs va anar guanyant fora. Al segle XII els atabegs van suplantar les funcions del prncep; aquest, obligat a tenir un cap militar ms poders que ell mateix, per nominalment sotms, el nomenava com atabeg d'un dels seus fills menors. Quan s'aixecava un pretendent tamb tenia un atabeg pretendent.

Finalment el crrec va esdevenir hereditari; a Damasc Tughtegin es va fer amb el poder efectiu al morir Dukak sense hereu; a meitat del segle XII els atabegs d'Azerbaidjan (Ildegzides, originats en Ildegiz atabeg del sult Arslan) van formar una dinastia; a Mossul el sult fou eliminat pels hereus de l'atabeg Zengi (1144); el darrer sult principal seljcida del Iran fou eliminat el 1192 per una coalici entre Ildegzides, el Khwarizmshah Muhammad de Khwarizm i el califa. No obstant els atabegs no van agafar en general el ttol de sult, i van conservar el seu propi, que ara es podia considerar equivalent a sult o prncep territoprial.

Al Fars els Salghrides van eliminar als atabegs locals i van portar el ttol d'atabegs tot i que no hi havia cap sult en custodia. La dinastia ms coneguda d'atabegs es la dels zengites de Mossul degut a l'obra d'Ibn al-Athir. La darrera dinastia d'atabeg va sorgir al Luristan al segle XIII per era un ttol que no tenia origen previ en la funci d'atabeg.

Els khwarizmshah van donar atabegs als seus fills menors que no tenien autoritat sobre cap territori. Ms endavant apareix com a ttol honorfic i com a designaci dels turos dels prnceps als estats mongols o turcomongols. Fins i tot apareixen atabegs a Gergia. Hi va haver atabegs amb els aibides per fou poc utilitzat a Egipte i Damasc, per si que ho fou al Iemen i a Alep durant les minories dels prnceps. Per la via d'Alep va arribar als mamelucs egipcis on el fundador de la dinastia Aybak va portar el ttol no com a tutor sin com a marit de la viuda i hereva d'al-Salih Ayyub, Shadjarat al-Durr. El ttol, generalment sense poder, va subsistir fins al final de la dinastia

El crrec ja no apareix sota els otomans.

 Vegeu tamb .
Atabeg al-Asakir;
Oghuz;
Seljcides;
Soldanat Seljcida de Rm;

 Bibliografia .
Sanaullah, Decline and fall of the Seljuqid Empire, Calcutta 1938.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365631" title="Atabeg al-Asakir" nonfiltered="1544" processed="1538" dbindex="141559">
Atabeg al-Asakir fou un crrec de la cort dels mamelucs d'Egipte.

Quan el crrec de virrei (naib al-saltana) va perdre rellevncia, el d' atabeg al-asakir va ocupar el seu lloc. L'atabeg al-sakir era el comandant en cap de l'exrcit i era un verrei del sult al que assitia en totes les seves decisions. El crrec es va impossar a l'poca circassiana i anava acompanyat del ttol mudabir al-mamalik (o mudabir al-mamalik al-islamiyya) i generalment succeia al sult al tron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365656" title="Santa Colomba de Somoza" nonfiltered="1545" processed="1539" dbindex="141560">

Santa Colomba de Somoza s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga, dins la Maragatera. 

 Pedanies .

Andiuela de Somoza, Argaoso, Foncebadn, La Maluenga, Labor de Rey (deshabitat), Manjarn (deshabitat), Murias de Pedredo, Pedredo, Prada de la Sierra, Rabanal del Camino, Rabanal Viejo, San Martn de Agostedo, Santa Marina de Somoza, Tabladillo, Turienzo de los Caballeros, Valdemanzanas, Viforcos, Villar de Ciervos.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365659" title="Temporada 1982-83 de l'NBA" nonfiltered="1546" processed="1540" dbindex="141561">

La temporada 1982-83 de l'NBA fou la 37 en la histria de l'NBA. Philadelphia 76ers fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-0.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Moses Malone (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Terry Cummings (San Diego Clippers);

 Millor defensor;
  Sidney Moncrief (Milwaukee Bucks);

 Millor sis home;
  Bobby Jones (Philadelphia 76ers);

 Entrenador de l'any;
  Don Nelson (Milwaukee Bucks);

 Primer quintet de la temporada;
Larry Bird, Boston Celtics;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
Moses Malone, Philadelphia 76ers;
Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Alex English, Denver Nuggets;
Buck Williams, New Jersey Nets;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
George Gervin, San Antonio Spurs;
Isiah Thomas, Detroit Pistons;

Millor quintet de rookies;
James Worthy, Los Angeles Lakers;
Quintin Dailey, Chicago Bulls;
Terry Cummings, San Diego Clippers;
Clark Kellogg, Indiana Pacers;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Moses Malone, Philadelphia 76ers;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
Dennis Johnson, Seattle SuperSonics (empat);
Maurice Cheeks, Philadelphia 76ers (empat);

 Segon quintet defensiu;
Larry Bird, Boston Celtics;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Wayne Rollins, Atlanta Hawks;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
T. R. Dunn, Denver Nuggets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1983;
 Playoffs de l'NBA del 1983;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365663" title="Cuina del Girons i el Pla de l'Estany" nonfiltered="1547" processed="1541" dbindex="141562">

La cuina del Girons i el Pla de l Estany tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina gironina i de l Estany de Banyoles. 

Aquestes dues comarques fins recentment formaven una comarca, el Girons, creat el 1940. Aquesta comarca s doncs frut de la uni de terres de l Empord la Selva i la Garrotxa prximes a Girona, i per tant homognia. Hi ha tres zones d horta, al voltant de Girona, de Cass de la Selva de Banyoles i Celr; a l est hi ha la serra de Gavarres, i a l oest, la muntanya de Rocacorba. 

El principal conreu del Girons sn els cereals. Al Pla de l Estany, s important la producci de xocolate.  

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

El xuixo.
El xuixo s un dol d origen francs que s tpic de Girona. s feta de pasta molt tova i mantegosa, espolsada de sucre i farcida de crema. Al voltant d aquest dol, hi ha promocions que tracten de atraure turisme a Girona grcies al xuixo, com la "Marxa del Xuixo" organitzada per la Fundaci Oncolliga Girona i l'Ajuntament giron amb degustaci de xuixos preparats pel Gremi de Pastissers de Girona. 

s una marxa per a tota la famlia on es pretn recrrer diferents indrets de Girona tot caminant sense preses per a poder descobrir tots els seus encants. A l'arribada els participants poden gaudir dels .

Avui en dia el xuixo ha aconseguit certa popularitat fora de Girona, i es pot trobar a Tarragona, Castell de la Plana o Valncia. T tres formes en castell, chucho, sus i suso.

Platillos.
Els platillos de menuts sn una mena de tapa o entrems que sol acompanyar l escudella i l arrs, tamb tpics. Les anxoves sn el ms tpic dels platillos, per solen ser productes de temporada.
 
Altres plats tpics.
Carn d olla.;
Botifarra dola, una botifarra elaborada amb sucre originria de l Empord.;
Arrs a la cassola.;
Pollastre farcit.;
Vedella;
Carn a la brasa.;
Cargolada.;
Peus o costella de porc;

Ingredients bsics.
porc;
caragols;
pollastre;
Arrs;
Anxova;

Fires gastronmiques.
El Pla de l'Estany es destaca la Fira de la Mel de Crespi.

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365664" title="Santiago Millas" nonfiltered="1548" processed="1542" dbindex="141563">

Santiago Millas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365667" title="Valderrey" nonfiltered="1549" processed="1543" dbindex="141564">

Valderrey s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

 Pedanies .

 Castrillo de las Piedras;
 Carral;
 Barrientos de la Vega;
 Valderrey;
 Matanza;
 Cuevas;
 Bustos;
 Tejados;
 Curillas;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365668" title="Val de San Lorenzo" nonfiltered="1550" processed="1544" dbindex="141565">

Val de San Lorenzo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Astorga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365670" title="Parupeneus pleurostigma" nonfiltered="1551" processed="1545" dbindex="141566">

 Parupeneus pleurostigma   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365671" title="Parupeneus porphyreus" nonfiltered="1552" processed="1546" dbindex="141567">

Parupeneus porphyreus    s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365689" title="Parupeneus posteli" nonfiltered="1553" processed="1547" dbindex="141568">

 Parupeneus posteli   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365690" title="Maragatera" nonfiltered="1554" processed="1548" dbindex="141569">

La Maragatera s una comarca de la provncia de Lle (comunitat autnoma de Castella-Lle) que reuneix diverses subcomarques que sn l'Alta i la Baixa Maragatera i dintre d'aquestes est la vella zona de la Somoza. 
 Lmits . 
Limita al nord amb la comarca de La Cepeda, al sud amb la comarca de La Valduerna, a l'occident amb la comarca del Bierzo i la de La Cabrera, i per l'orient amb La Vega del Tuerto i La Valduerna. 
 Dades bsiques .
Punt ms alt: Teleno (2.188 m) ;
Gentilici: maragato / maragata ;
Capital: Astorga ;
 El seu nom . 
El seu veritable nom s Pas dels Maragatos, anteriorment era anomenada la Somoza. 
 Municipis . 
 
La seva capital econmica s la ciutat d'Astorga. La capital de l'Alta Maragatera actualment est a Santa Colomba de Somoza, mentre que la capital de la Baixa Maragatera est a Santiago Millas. La capital religiosa est a Luyego de Somoza, lloc on es troba la patrona dels maragatos, la Mare de Du del Remei, si b el bisbat es troba en la ciutat d'Astorga. 
 Cultura i tradicions . 
 La Chifla o flauta maragata . 
La chifla o flauta maragata s l'instrument tradicional ms representatiu de la comarca de la Maragatera, encara que el seu s est ests a tota la provncia, especialment a El Bierzo. La chifla est lligada en el seu s al tamboril, i el seu aprenentatge est lligat sobretot a la tradici familiar o als timbalers de la comarca. En els darrers anys, l'Ajuntament de Lle ha ofert cursos de chifla i tamboril. A moltes comarques de la provncia de Lle la chifla ha estat arraconada per altres instruments com la gaita o l'acordi a les festes tradicionals. 
 Lingstica . 
La llengua predominant s el castell, per amb important influncia i presncia del lleons en la variant local coneguda com a maragatu. Tot i estar en perill de desaparici, hi ha diverses iniciatives des de les administracions de la comarca per a conservar i revitalitzar la parla tradicional de la zona, com cursets espordics de la llengua o premis de narracions. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
El Pas Maragato;
La pgina web del cocido maragato;
Astorga i la Maragateria;
Allotjament;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365691" title="Parupeneus procerigena" nonfiltered="1555" processed="1549" dbindex="141570">

 Parupeneus procerigena   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365693" title="Parupeneus rubescens" nonfiltered="1556" processed="1550" dbindex="141571">

 Parupeneus rubescens   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Sud-frica i l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365695" title="Attock" nonfiltered="1557" processed="1551" dbindex="141572">
Attock o Atak (en urd:     ) s una ciutat del Pakistan capital del Districte d'Attock (Tehsil d'Attock), al nord del Panjab, a 80 km de Rawalpindi i 100 de Peshawar i a la vora de l'Indus prop del lloc on hi desaigua el riu Kabul. Attock s considerada la porta de l'sia Central .  La poblaci total de la ciutat (2006) es de 1.274.935 dels quals 260.724 a la propia ciutat i 1.014.211 a l'rea metropolitana.

 Histria .

Attock Khurd (la vella Attock) fou el lloc d'origen (estrictament a la vena Sgalatura) del gramtic i matemtic Panini (     ), autor de lAshtodhyaya, la gramtica ms antiga en snscrit que es conserva. Llavors Attock era una estaci de la ruta de la seda entre Prsia i Xina. Alexandre el Gran va estar a uns 25 km de la ciutat (a Ohind) i va creuar l'Indus per mig d'un pont fet per Perdicas i Hefesti. Va formar part del regne grec de Bactriana que es va estendre cap al Panjab i que van governar fins a la invasi dels indo-escites a la meitat del segle I aC. La ciutat destacar en el regnat del net de Chandragupta, Asoka, emperador budista del nord de l'ndia, el qual en els seus edictes explica que els grecs del seu regne s'havien convertit al budisme (meitat del segle III aC).

La ciutat fou visitada pel peregr Hiuen Tsang el 630 i 643, quan ja el budisme estava en decadncia i revivia el bramanisme. Va passar per aquest temps als reis hinds de Kashmir i hi va romandre fins el segle IX, per passar desprs als sultans hindushahides de Kabul que al comenament del segle XI la van perdre davant Mahmud de Gazni. Fou desprs possessi dels Gakhars que van dominar una part de la regi.

Akbar el Grab va construir la fortalesa el 1581 amb el nom d'Atak Banaras sota supervisi de Khawaja Shamsuddin Khawafi, per defensar els seus dominis d'una invasi des de Kabul per Peshawar i contra les incursions del seu germ Mirza Hakim. Fou conquerida pel general Balaji Rao i va passar al seu germ el peshwa maratha Raghunathrao el 1751 i fins el 1769. Desprs fou disputada per afgans i sikhs.

Ranjit Singh va voler incorporar en els seus estats el territori al sud del riu Sutlej i el 1808 els prnceps d'aquestos territoris van demanar ajust als britnics. Els britnics es van aliar a Lahore i Kabul, aliances dirigides contra els plans francesos a l'ndia. El enviat britnic Charles Metcalfe, fou rebut per Ranjit Singh a Kasur el 1809 . El 1813 Ranjit Singh va haver de cedir als britnics Attock i el diamant Koh-i-Noor, consolidating his control over the Punjab. El 1883 va perdre importncia quan es va construir un pont i un viaducte i un ferrocarril.

El 1904 es va formar el districte d'Attock, que poc desprs fou anomenat Campbellpur per la ciutat de Campbellpur fundada per  Sir Campbell el 1908 a pocs km al sud-est de la vella Attock. El 1857 hi va haver 143 morts al ve poblet de Gheb 143, durant la rebelli dels cipais. 

Desprs de la independncia de Pakistan el 1947 la ciutat va conservar el seu nom de Campbellpur fins el 1978 que fou rebatejada Attock

Geografia i clima.

Es troba a 348 metres d'altura. La seva pluja anual es de 783mm.

El clima es calors a l'estiu i fred al hivern amb mximes de 40 graus a la calor.

Administraci.

La ciutat s la capital del districte (tehsil) i per tant disposa d'un govern municipal i un districtal. La ciutat est dividida en quatre consells:

Chhoi (Attock III);
Civil Bazar (Attock II);
Meharpura (Attock I);
Mohallah Shed;

Vegeu tamb.
 Districte d'Attock;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365696" title="Parupeneus signatus" nonfiltered="1558" processed="1552" dbindex="141573">

 Parupeneus signatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: des del nord d'Austrlia fins a Papua Nova Guinea i, tamb, al nord de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365700" title="Parupeneus spilurus" nonfiltered="1559" processed="1553" dbindex="141574">

Parupeneus spilurus    s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Austrlia Occidental, Nova Calednia i el nord de Nova Zelanda. Tamb a Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365703" title="Parupeneus trifasciatus" nonfiltered="1560" processed="1554" dbindex="141575">

 Parupeneus trifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365704" title="Comarca de Sahagn" nonfiltered="1561" processed="1555" dbindex="141576">
La Comarca de Sahagn s una comarca situada al sudest de la provncia de Lle, que forma part de la Tierra de Campos i est formada per 98 pobles, pertanyents al partit judicial de Sahagn; entre d'altres municipis, tamb en formen part Carrizo de la Ribera, Castrotierra de Valmadrigal, Valdemora, Valverde-Enrique, Villanueva de las Manzanas i Santas Martas.

Pobles per ordre alfabtic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365708" title="Almanza" nonfiltered="1562" processed="1556" dbindex="141577">

Almanza s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

 Pedanies .
Calaveras de Abajo;
Canalejas;
Castromudarra;
Calaveras de Arriba;
Espinosa de Almanza;
Cabrera de Almanza;
La Vega de Almanza;
Villaverde de Arcayos;

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365711" title="Bercianos del Real Camino" nonfiltered="1563" processed="1557" dbindex="141578">


Bercianos del Real Camino s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365713" title="Upeneus arge" nonfiltered="1564" processed="1558" dbindex="141579">

 Upeneus arge   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic (Maldives, Seychelles i Moambic) i al Pacfic (des de les Illes Hawaii i les Tuamotu fins a Fidji i les Illes Ryukyu).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365714" title="Reforma lingstica" nonfiltered="1565" processed="1559" dbindex="141580">
Una reforma lingstica s un tipus de planificaci lingstica que busca provocar un gran canvi en una llengua; normalment es basa en la simplificaci o en la purificaci. La simplificaci regularitza el lxic i la gramtica perqu la llengua sigui ms fcil d'utilitzar, i la purificaci busca polir l'idioma d'aquells aspectes considerats impurs.

Simplificaci.
La forma ms comuna de reforma lingstica s la simplificaci, particularment la simplificaci ortogrfica (cf. reforma ortogrfica); tot i aix, tamb es poden simplificar la morfologia, la sintaxi, el lxic o la formaci de paraules. Per exemple, en catal hi ha diversos prefixos que volen dir "oposat a", com in- (intil), ir- (irregular), a(n)- (anormal, anorgsmic). Una possible reforma lingstica podria proposar substituir-los tots per un nic prefix, per exemple no-. De la mateixa manera, es podrien agafar parelles d'antnims com bo i dolent i simplificar el lxic convertint-les en bo i no-bo, proscrivint la forma dolent.

Normalment, per, la simplificaci s molt ms senzilla i es limita a una reforma ortogrfica, com les que van fer el catal el 1995, amb la reforma de la norma del guionet, el castell al segle XVIII, el portugus (el 1910 a Portugal i el 1946 i el 1972 al Brasil), l'alemany (el 1901/1902 i el 1996/1998) i el rus (el 1728 i el 1919).

Purificaci.

El purisme lingstic s l'oposici a qualsevol mena de canvis en una llengua concreta, o el desig de deixar sense efecte alguns canvis que la llengua va fer en el passat per la voluntat de preservar-ne la puresa. El purisme es pot manifestar en ultracorreccions (com la que va convertir cervo en crvol), analogies, falses etimologies o fins i tot invenci de paraules (com tocom, fruit d'una mala lectura de l'adverbi dialectal ontocom), per b que aquests fenmens no sn exclusius dels puristes. Tamb es considera purista la utilitzaci de paraules arcaiques en un context inadequat, com ara car ('perqu'), dhuc, llur (excepte en rossellons, en qu s paraula viva) o mots acabats en -vol (jovenvol, baronvol), o la utilitzaci de paraules que poden semblar ms genunes en un sentit diferent del que tenien originalment (puix, 'perqu' en el sentit del castell pues  en valenci, especialment entre els blavers , o vers, 'cap a', com a substitut de qualsevol altra preposici  per exemple: "L'actitud a adoptar vers aquest problema", en lloc de "L'actitud a adoptar davant aquest problema"). En catal, la batalla entre puristes i partidaris de la llengua popular s'ha manifestat en diferents moments histrics, com el segle XIX (catal medievalitzant versus "catal qu'ara es parla") o els anys vuitanta del segle XX (catal heavy versus catal light).

Grans reformes.
Xins: s'escull el mandar com a dialecte estndard (1920) i s'introdueixen carcters simplificats (anys 50);
Txec: reforma de Josef Jungmann al segle XIX;
Alemany: reforma de 1996 per simplificar l'ortografia;
Hebreu: als anys 20, creaci de l'idioma modern a partir del bblic;
Hongars: modernitzaci a principis del segle XIX amb ms de 10000 termes nous;
Turc: pas a l'alfabet llat als anys 20 i ordenaci ortogrfica;
Novaparla (ficcional) a l'obra 1984 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365718" title="Upeneus vittatus" nonfiltered="1566" processed="1560" dbindex="141581">

 Upeneus vittatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, Micronsia, les Illes Hawaii, les Marqueses, les Illes de la Societat, el sud del Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365719" title="Place de la Bastille" nonfiltered="1567" processed="1561" dbindex="141582">


La place de la Bastille s una plaa de Pars, lloc simblic de la Revoluci Francesa, on l'antiga fortalesa de la Bastilla va ser destruda, entre el 14 de juliol de 1789 i el 14 de juliol de 1790.

Histria de la plaa.



La Bastilla.

 Vegeu articles ampliats sobre: La Bastilla i la Presa de la Bastilla.

La bastille (fortalesa, en catal), era una fortificaci collocada sobre les muralles de Pars, construda de 1370 a 1383 sota el regnat de Carles V de Frana. Transformada en pres per Richelieu, la Bastilla s presa per assalt el 14 de juliol de 1789 pel poble, el que s considerat habitualment com el primer acte de la Revoluci Francesa.

D'aquest episodi de la histria de Frana data el carcter simblic d'aquesta plaa, lloc de nombroses manifestacions, sovint amb connotacions poltiques d'esquerra.

Lloc de ball.

El 14 de juliol de 1790, una tenda de campanya s plantada enmig de les runes amb l'escrit: aqu es balla, es tracta del primer ball del 14 de juliol que continuar sent una tradici fins als nostres dies. Aquesta tenda de campanya s representada a una pintura al guaix sobre cartr, pea del museu Carnavalet, d'Henri-Joseph Van Blarenberghe, antic pintor militar, que ha pintat tamb imatges de la presa de la Bastilla.

D'en el 16 de juny de 1792, est decidit que l'emplaament de la Bastilla formaria una plaa anomenada de la Llibertat i que una columna hi seria elevada. Palloy hi posa la primera pedra, per la construcci s'atura all. S'hi installa una font el 1793.

Installaci de la guillotina a la plaa de la Bastilla.

Del 9 de juny de 1794 al 14 de juny de 1794, la guillotina va ser installada a la plaa aclarida de les restes de la fortalesa de la Bastilla, anomenada d'ara endavant plaa Antoine. Els ciutadans van reclamar el seu desplaament a la plaa del Trne-Renvers (actual place de la Nation).

El nombre de persones guillotinades a la plaa de la Bastilla va ser de 73.

L'elefant de la Bastilla.

Napole, en els seus projectes de redisposici de Pars, va projectar a 1808 de construir-hi un monument en forma d'elefant. Havia de mesurar 24 m d'alria i ser fos amb el bronze dels canons presos als espanyols. S'havia d'accedir al cim per una escala allotjada a una pota. L'arquitecte Jean-Antoine Alavoine va comenar els treballs el 1833, per noms una maqueta se'n va fer una maqueta de guix. La novella de Victor Hugo Els miserables ens en conserva el record, pel refugi que proveeix a Gavroche. Aquest monument va ser abatut el 1846, no en resta ms que la base circular de la font.

La columna de Juliol.

Llus Felip I de Frana va decidir el 1833 construir la columna de Juliol (colonne de Juillet), ja prevista el 1792, per aquesta vegada, per a commemorar la Revoluci de 1830 (les Trois Glorieuses). Va ser inaugurada el 1840.

Monuments i llocs.

 la columna de Juliol, construda entre 1833 i 1840, per commemorar el derrocament de la monarquia de Carles X de Frana els 27, 28 i 29 de juliol de 1830.
    
 l'pera Bastille, darrere la que se situa l'hospital des Quinze-Vingts.
    
 el port de l'Arsenal, on es llana el canal Saint-Martin.
    
 l'estaci de metro Bastille (lnies 5,1,8), a la que s'hi poden veure vestigis de fonaments de l'antiga pres.
    
 a la plaa de la Bastille, de cara a l'pera, respecte del canal Saint-Martin, es pot veure sobre el terra, el permetre de la fortalesa, que es pot reconixer per una triple renglera de llambordes.

Activitats i manifestacions.



La plaa de la Bastilla s l'emplaament regular de diferents fires, concerts i mercats.

s fora visitada els divendres i dissabtes als vespres pel jovent dels afores parisencs pels seus nombrosos cafs, restaurants, cinemes i discoteques.

La plaa de la Bastilla s el punt de sortida, de passatge o d'arribada de nombroses manifestacions socials, poltiques o sindicals. El simbolisme s tamb adoptat per a la celebraci de les victries socialistes a les principals eleccions. Va ser per exemple el cas el 10 de maig de 1981, en resposta a l'elecci de Franois Mitterrand per a la presidncia de la Repblica.

Cada diumenge a la tarda d'en 1998, si la meteorologia ho permet, una gran excursi en patins, arrenca a les 14h30 als voltants immediats de la plaa, per a fer un trajecte tranquil d'una vintena de quilmetres pels carrers de Pars. Aquesta excursi ha esdevingut una cita ineludible dels adeptes al patinatge que vnen del mn sencer.

Enllaos externs.

Place de la Bastille (en flash).
Imatge de satllit de la place de la Bastille;
 Place de la Bastille (nomenclatura oficial de les vies de Pars);
 L'elefant de la Bastilla;
 Fotos del projecte de l'elefant de Lavoine;
La place de la Bastille Fotos actuals i dels anys 1900;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365720" title="Foca de Groenlndia" nonfiltered="1568" processed="1562" dbindex="141583">
La Foca de Groenlndia s natural del nord de l'oce Atlntic i les costes de l'oce rtic al nord d'Eursia. La seva distribuci s'estn des de les costes al noreste de Canad fins a les aiges del mar Blanc o mar Laptev al nord de Rssia. Normalment t un cadell en cada part. El perode de gestaci s d'uns onze mesos. Les mares donen a llum sobre el gel. Se li estima una longevidad d'uns 30 anys. S'alimenta de peixos i invertebrats. De longitud amida de 1.8 a 2.0 metres. El pes s de 130 a 150 kg. A aquesta foca tamb se li diu tamb Foca Pa. En angls se li coneix per Harp Seal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365722" title="Foca comuna" nonfiltered="1569" processed="1563" dbindex="141584">








La foca comuna (Phoca vitulina) s el l'espcie de pinnpede amb la major distribuci geogrfica de tota la Terra.

Morfologia.

 Comparada amb la resta de foques, la foca comuna s petita: els mascles assoleixen una longitud de 1,4-1,9 metres i pesant fins als 140 kg. Les femelles fan 1,2-1,7 metres de llargada amb un pes de 45 a 80 kg.;
 Cos rabassut, membres curts i cap fora gros, amb el nas allargat.
 Pell de color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre.;

Subespcies.

 Phoca vitulina vitulina (Atlntic oriental).
 Phoca vitulina concolor (Atlntic occidental).
 Phoca vitulina richardsi (Pacfic oriental).
 Phoca vitulina stejnegeri (Pacfic occidental).
 Phoca vitulina mellonae (nord del Quebec).;

Reproducci.

L'acoblament t lloc d'agost a octubre i el perode de gestaci dura de deu mesos i mig a onze mesos. Donen a llum a terra i, normalment, t un cadell en cada part. La mare cuida la cria i l'alimenta de tres a quatre setmanes, desprs la mare se'n va i el jove s'ha de valer per si mateix.

Alimentaci.

Menja sobretot peixos (bacall, peixos plans, salmnids, etc.) i completa la dieta amb crustacis, calamarsos, pops i tamb ocells marins i algues. Un adult d'aquesta espcie ingereix entre 4,5 i 8,2 kg de menjar cada dia, la qual cosa representa entre un 5 i un 6% del seu pes corporal. 

Depredadors naturals.

La foca comuna s presa dels grans taurons blancs (Carcharodon carcharias) i de les orques (Orcinus orca).

Hbitat.

Viu en aiges poc pregones, prop de les costes sorrenques, en grups d'uns 20 individus, i penetra de vegades en els rius.

Distribuci geogrfica.

La foca comuna s natural de les costes de l'hemisferi nord: a l'Oce Pacfic arriba des del Mar de Bering fins al Jap i Califrnia als Estats Units. A l'Atlntic se la pot veure al sud de Grenlndia i a Islndia i des de la Badia de Hudson fins a Carolina del Sud als Estats Units, havent-ne algunes que han arribat fins a la Florida. Els seus reductes a Europa els constitueixen les illes Svalbard i Nova Zembla, tot i que s com observar-la des de les costes del Mar de Barentsz fins a Portugal.

Costums.

No s una espcie migratria. Des de la primavera a la tardor s possible veure-la en agrupacions de diversos centenars. Demostra preferncia per les costes protegides; les badies, desembocadures de rius, i altres llocs a on els corrents no sn molt forts. 

Observacions.

 Les femelles tenen una longevitat d'entre 35 i 40 anys, en canvi els mascles assoleixen 10 anys menys.
 Els esquimals n'aprofiten el greix, la carn i la pell, que s apreciada tamb en pelleteria.;

Espcies afins.

La foca barbuda (Erignathus barbatus), la foca blanca (Lobodon carcinofagus), la foca caputxina (Monachus albiventer), la foca grisa (Halichoerus grypus), la foca de Grenlndia (Phoca groenlandica) i la foca marbrada (Phoca hispida) mostren una gran semblana amb la foca comuna.

Referncies.



Bibliografia.

 Bigg, M.: Harbour Seal. Pgs. 1-27 a S. Ridgway, R. Harrison, eds. Handbook of Marine Mammals: Volume 2 Seals. Londres: Academic Press. Any 1981.
 Bonner, W.: Harbour (Common) Seal. Pgs. 58-62 a Mammals in the Seas. Roma: Food and Agriculture Organization of the United Nations. Any 1979.
 Katona, S., V. Rough, D. Richardson: A Field Guide to the Whales, Porpoises and Seals of the Gulf of Maine and Eastern Canada. Nova York: Charles Scribner's Sons. Any 1983.
 Maywald, Armin: Die Welt der Seehunde: ein Portrt zwischen Faszination und bedrohter Natur. Soltau-Kurier-Norden. ISBN 3-928327-60-7. Any 2002.
 Newby, T.C. (1973): Observations on the breeding behavior of the harbour seal in the State of Washington.  J. Mammalogy. 54:  540-543. ;
 Nowak, Ronald M.: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-5789-9. Any 1999.
 Sullivan, Patrick; Deghi, Gary i C.Michael Hogan, Harbor Seal Study for Strawberry Spit, Marin County, California, Earth Metrics file reference 10323, BCDC and County of Marin, 23 de gener de 1989.

Enllaos externs.

 Seal Conservation Society ;
 The Richmond Bridge Harbor Seal Survey ;
 ARKive ;
 Comparative Mammalian Brain Collections ;
 Fauna Europaea ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365723" title="Upeneus asymmetricus" nonfiltered="1570" processed="1564" dbindex="141585">

 Upeneus asymmetricus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, Indonsia i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365724" title="Cea" nonfiltered="1571" processed="1565" dbindex="141586">

Cea s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. Est compost pels nuclis de Bustillo de Cea, Cea, Saelices del Rio i San Pedro de Valderaduey. Limita amb Villaseln, Villazanzo de Valderaduey, Santervs de la Vega, Sahagn, Villamol, i Santa Mara del Monte de Cea. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365727" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1572" processed="1566" dbindex="141587">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1932 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 30 de juliol i el 14 d'agost de 1932 a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Los Angeles 1932;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365730" title="Upeneus australiae" nonfiltered="1573" processed="1567" dbindex="141588">

 Upeneus australiae   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia (Austrlia Occidental, Queensland i Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365734" title="Dof de Heaviside" nonfiltered="1574" processed="1568" dbindex="141589">

El dof de Heaviside (Cephalorhynchus heavisidii) s un petit dof juganer que, a causa de la seua grandria i la forma del seu cap, pot ser confs amb una marsopa.

Morfologia.

 Creix fins a aproximadament 180 centmetres de longitud i arriba a pesar fins a 75 quilograms. ;
 El cap s gris fosc;
 La meitat frontal del seu dors i la part superior dels flancs s gris clar. ;
 Les aletes i la meitat del darrere del llom sn gris fosc. ;
 El ventre s blanc i t lnies blanques en els flancs fins a l'aleta dorsal. ;

Reproducci.

Arriben a la maduresa sexual entre els 7 i 9 anys. El perode de gestaci s probablement de 10 mesos. Els aparellaments ocorren a la primavera i a l'estiu. Es creu que les femelles poden criar, en terme mitj, cada tres anys. 

Distribuci geogrfica.

Viu des de Ciutat del Cap (Sud-frica) fins a Nambia i, possiblement tamb, a Angola.

Costums.

Els dofins de Heaviside sn animals socials i actius. Es congreguen en grups de 5 a 10 individus, i de vegades en grups majors. Sn capaos de nedar rpidament. Part dels seus jocs i activitat social consisteix a saltar verticalment fora de l'aigua, girar en l'aire, i caure de nou al mar sense produir gaireb soroll.

Conservaci.

La longevitat mxima coneguda d'un dof de Heaviside s de 20 anys. Aquest relativament curt temps de vida, al costat del llarg perode de cria, causa un baix creixement de l'espcie. Addicionalment, aquest dof s particularment sensible a la caa. 

Referncies.



Bibliografia.

 Best, P., R. Abernethy: Heaviside's Dolphin. Pgs. 289-310 a S. Ridgway, R. Harrison, eds. Handbook of Marine Mammals, Vol 5., Londres: Academic Press. Any 1999.
 Cephalorhynchus dolphins, Encyclopedia of Marine Mammals, pgs. 200-202, Stephen M. Dawson (1998) ISBN 0-12-551340-2.
 National Audubon Society: Guide to Marine Mammals of the World Reeves, Stewart, Clapham and Powell, (2002).
 Wilson, Don E., i F. Russell Cole. Common Names of Mammals of the World. Smithsonian Institution Press. Washington DC, Estats Units. xiv + 204. Any 2000. ;

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Whale and Dolphin Conservation Society ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 CITES ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365736" title="Cebanico" nonfiltered="1575" processed="1569" dbindex="141590">

Cebanico s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365737" title="Upeneus crosnieri" nonfiltered="1576" processed="1570" dbindex="141591">

 Upeneus crosnieri   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365738" title="Upeneus davidaromi" nonfiltered="1577" processed="1571" dbindex="141592">

 Upeneus davidaromi   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365740" title="Grajal de Campos" nonfiltered="1578" processed="1572" dbindex="141593">

Grajal de Campos s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365744" title="Upeneus doriae" nonfiltered="1579" processed="1573" dbindex="141594">

 Upeneus doriae   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365746" title="Upeneus filifer" nonfiltered="1580" processed="1574" dbindex="141595">

 Upeneus filifer   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365749" title="Santa Cristina de Valmadrigal" nonfiltered="1581" processed="1575" dbindex="141596">

Santa Cristina de Valmadrigal s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365750" title="Upeneus francisi" nonfiltered="1582" processed="1576" dbindex="141597">

 Upeneus francisi   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir 7,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365751" title="Vilamajor (Pujalt)" nonfiltered="1583" processed="1577" dbindex="141598">
Vilamajor s un petit poble del municipi d'Pujalt, a l'Anoia. T 5 habitants.

Est situat a prop de Sant Guim de Freixenet. En destaca l'ermita romnica de Sant Joan de Vilamajor.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365752" title="Mathias Eckel" nonfiltered="1584" processed="1578" dbindex="141599">
Mathias Eckel fou un compositor alemany de la primera meitat del segle XVI.

Music diverses canons escrites en diferents llenges, formant amb totes elles una collecci. Algunes composicions d'aquest autor, junt amb les d'altres compositors, es troben disperses en varies colleccions, molt rares avui dia.

Referncies.
Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365753" title="Santa Mara del Monte de Cea" nonfiltered="1585" processed="1579" dbindex="141600">

Santa Mara del Monte de Cea s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365754" title="Upeneus guttatus" nonfiltered="1586" processed="1580" dbindex="141601">

 Upeneus guttatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Day, F. 1868. On some new or imperfectly known fishes of India. Proc. Zool. Soc. Lond. 1867 (pt 3): 935-942. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365755" title="Vilamajor (ger)" nonfiltered="1587" processed="1581" dbindex="141602">
Vilamajor s un poble del municipi d'ger, a la Noguera. L'any 2001 tenia 14 habitants.

Est situat a prop de les Avellanes i Santa Linya. En destaca l'ermita de Sant Josep, del segle XVIII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365756" title="Upeneus japonicus" nonfiltered="1588" processed="1582" dbindex="141603">

 Upeneus japonicus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Hokkaido (Jap) i Corea fins a Taiwan i Hong Kong.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Houttuyn, M. 1782. Beschryving van eenige Japanese visschen, en andere zee-schepzelen. Verh. Holl. Maatsch. Wet. Haarlem v. 20 (pt 2): 311-350. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365758" title="Johann Valentin Eckelt" nonfiltered="1589" processed="1583" dbindex="141604">
Johann Valentin Eckelt (Werningshausen, prop de Erfurt, 1690 - Sondershausen, 1734) fou un compositor alemany.

Fou organista de Wernigerode primer, i de l'esglsia de la Trinitat, i a Sondershausen, desprs. Entre les seves composicions hi figuren cntics, preludis per a orgue, etc., i una Passi a gran orquestra. Per el que li don major fama foren les obres didctiques que va escriure, mostrant en totes elles una gran erudici.

Aquestes foren: Experimenta musicae geomtrica (Erfurt, 1715), Instruccions per a compondre una juga (1722), i Compendi del que necesita saber un msic. (1)

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365759" title="Enzo Collotti" nonfiltered="1590" processed="1584" dbindex="141605">
Enzo Collotti (1929), ensenya Histria Contempornia a la Universitat de Florncia. s un dels ms importants historiadors de la Resistncia a Europa.

 investigaci histrica .
Enzo Collotti ha centrat les seves investigacions histriques en l'anlisi dels diferents feixismes existents a Europa en els anys d'entreguerres del segle passat. La seva obra ms important s "L'Alemanya Nazi" publicada al 1962. Collotti defensa l'existncia d'unes caracterstiques generals per a tots els feixismes per amb diferents especificitats per a cada un dels cassos: ms racista a Alemanya i ms tradicionalista a Espanya i Itlia. La tesi de Collotti no ha estat assumida per tots els historiadors, a destacar Javier Tusell, Enrique Modariellos o E.H. Carr, entre d'altres.A yawn (from the Middle English yanen, an alteration of yonen or yenen, which in turn comes from the Old English geonian), is a reflex of simultaneous inhalation of air and stretching of the eardrums, followed by exhalation of breath. Pandiculation is the term for the act of stretching and yawning simultaneously.

Yawning is also associated with tiredness, stress, overwork, lack of stimulation, or boredom. Yawning can also be a powerful non-verbal message with several possible meanings, depending on the circumstances. In humans, yawning has an infectious quality, i.e. seeing a person yawning, or just thinking of yawning, can trigger yawning which is a typical example of positive feedback.. Infectious yawning has also been noted in chimpanzees. The exact causes of yawning are still undetermined. The claim that yawning is caused by lack of oxygen has not been substantiated scientifically. Some claim that yawning is not caused by lack of oxygen, for the reason that yawning allegedly reduces oxygen intake compared to normal respiration. Another speculated reason for yawning is nervousness and is also claimed to help increase the state of alertness of a person - paratroopers have been noted to yawn in the moments before they exit the aircraft.

 Obres .
Les seves obres ms destacades foren:
L'Alemanya Nazi, 1962;
Feixisme, feixismes, 1989;
Diccionari de la Resistncia, 2000;


ell era un mamo..........

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365761" title="Upeneus luzonius" nonfiltered="1591" processed="1585" dbindex="141606">

 Upeneus luzonius   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines, Indonsia i nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365762" title="Upeneus mascareinsis" nonfiltered="1592" processed="1586" dbindex="141607">

 Upeneus mascareinsis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365763" title="Upeneus moluccensis" nonfiltered="1593" processed="1587" dbindex="141608">

 Upeneus moluccensis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins al sud-est d'sia i el nord d'Austrlia. Tamb al Jap i Nova Calednia. Recentment s'ha establert a la Mediterrnia oriental des del Mar Roig a travs del Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365766" title="Michel Vovelle" nonfiltered="1595" processed="1588" dbindex="141610">
Michel Vovelle (1923) s un historiador francs especialitzant en l'estudi de la Revoluci Francesa. Professor d'Histria a la Universitat Paris 1 (Sorbona) i director de l'Institut d'Histria de la Revoluci Francesa, en substituci d'Albert Soboul. Pel bicentenari de la Revoluci fou nomenat pel Govern francs organitzador oficial dels actes de commemoraci.

 Investigaci histrica .
A nivell historiogrfic Vovelle ha escrit manuals d'histria en una lnia marxista renovadora: "La caiguda de la monarquia  al 1972 i  Introducci a la revoluci francesa  al 1988. En aquestes obres fa un plantejament econmic i social de la revoluci, combinant-lo amb els aspectes poltics. En les seves obres d'investigaci Vovelle s'ha especialitzat en l'anlisi de la histria de les mentalitats:

 Pietat barroca i descristianizaci, de 1978.
 La mort i occident des de 1300 als nostres dies.
 Ideologia i mentalitats, de 1982.
 Mentalitat revolucionria, de 1985.

 Obres .
 Vision de la mort et de l'au-del en Provence du  d'aprs les autels des mes du purgatoire, (en collaboration avec Gaby Vovelle), Paris, A. Colin, 1970.
 Pit baroque et dchristianisation en Provence au . Les attitudes devant la mort d'aprs les clauses de testaments, Paris, Seuil, 1978.
 Mourir autrefois, Paris, Gallimard / Julliard, 1974 ; rd. coll. Folio, 1990. ;
 L'Irrsistible Ascension de Joseph Sec bourgeois d'Aix, Aix, Edisud, 1975.
 La Mtamorphose de la fte en Provence de 1750  1830, Paris, Flammarion, 1976.
 Religion et Rvolution : la dchristianisation de l'an II, Paris, Hachette, 1976.
 La Mort et l'Occident de 1300  nos jours, Paris, Gallimard, 1983 ; red. 2001.
 La Ville des morts, essai sur l'imaginaire collectif urbain d'aprs les cimetires provenaux, 1800-1980 (en collaboration avec Rgis Bertrand), Marseille, ditions du CNRS, 1983.
 Thodore Desorgues ou la dsorganisation : Aix-Paris, 1763-1808, Paris, Seuil, 1985.
 La Mentalit rvolutionnaire : socit et mentalits sous la Rvolution franaise, Paris, d. sociales, 1986.
 1793, la Rvolution contre l'glise : de la raison  l'tre suprme, Paris, Complexe, 1988.  ;
 Les Aventures de la raison (entretiens avec Richard Figuier), Paris, Belfond, 1989.
 1789 l'hritage et la mmoire, Privat.
 De la cave au grenier, Serge Fleury d., Canada, 1980.
 Histoires figurales : des monstres mdivaux  Wonderwoman, Paris, Usher, 1989.
 La Rvolution franaise, Paris, A. Colin, 1992-2002.
 L'Heure du grand passage, Gallimard dcouverte, 1993.
 Les mes du purgatoire ou le travail du deuil, Paris, Gallimard, 1996.
 Le Sicle des lumires, Paris, PUF, 1997.
 Les Jacobins de Robespierre  Chevnement, Paris, La Dcouverte, 1999.
 Les Rpubliques surs sous les regards de la grande nation, Paris, L'Harmattan, 2001.
 Combats pour la Rvolution franaise, Paris, La Dcouverte, 1993-2001. ;
 Les Folies d'Aix ou la fin d'un monde, d. Le temps des cerises, Pantin, 2003.
  La Rvolution franaise explique  ma petite-fille , le seuil 2006 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365767" title="Pour le Mrite" nonfiltered="1596" processed="1589" dbindex="141611">


L'Orde Pour le Mrite, coneguda de manera informal durant la Primera Guerra Mundial com la Blue Max (alemany: Blauer Max) va ser la mxima recompensa militar del Regne de Prssia fins al final de la Primera Guerra Mundial. Encara avui existeix una versi civil a la Repblica Federal Alemanya, destinada a premiar les fites en les arts i les cincies (semblant a l'Orde del Mrit britnica)

 Histria .
 Classe Militar .
Va ser fundada pel Rei Frederic II de Prssia al 1740. El seu nom francs es degu a que, llavors, el francs era la llengua de la cort prussiana. Fins al 1810, l'Orde era tant civil com militar. Al gener de 1810, Frederic Guillem III decret que l'orde noms es podria atorgar al personal militar.

Al mar de 1813, Frederic Guillem III afeg una distinci addicional, un Manat de Fulles de Roure afegides al capdamunt de la creu. La distinci de les fulles de roure originriament indicava un xit extraordinari en batalla, i normalment estava reservada pels oficials de mxim rang. Els reglaments originals indicaven la captura o la defensa amb xit d'una fortificaci, o la victria en una batalla. Durant la Primera Guerra Mundial, les fulles de roure indicaven una segona concessi o un grau superior de la Pour le Mrite, si b en la majoria dels casos els receptors encara eren oficials d'alt rang (normalment comandants de camp distingits que acomplien els criteris anteriors; els receptors de les fulles de roure de menor rang eren principalment oficials d'estat major responsables de la planificaci d'una batalla o una campanya saldada amb xit). A inicis de 1918, es propos concedir les fulles de roure al mxim as de l'aviaci alemanya, , Manfred von Richthofen per degut a la lectura estricta de la reglamentaci, aix no va ser possible. Per tant, Prssia conced a von Richtofen un honor una mica menys prestigis, l'Orde de l'liga Roja de 3a classe amb Corona i Espases (la qual era tamb un gran honor, car la 3a classe normalment era atorgada a coronels i tinents coronels, i von Richthofen noms era Rittmeister; i noms es concediren dues ordes de 3a classe amb Corona i Espases durant tota la Primera Guerra Mundial.


Al 1866 s'establ una classe especial militar "Gran Creu". Aquest grau era atorgat a aquells que, degudes les seves accions, havien provocat la retirada o la destrucci d'un exercit. Noms es conced en 5 ocasions: al Rei Guillem I al 1866, al Prncep Hereu Frederic Guillem de Prssia (posteriorment el Kiser Frederic III) i al Prncep Frederic Carles al 1873, al Tsar Alexandre II de Rssia al 1878 i al Comte Helmuth von Moltke al 1879.

La Pour le Mrite adquir renom internacional durant la Primera Guerra Mundial. Si b de fet podia ser atorgada a qualsevol oficial militar, els receptors ms clebres eren els pilots del Servei Aeri de l'Exrcit Alemany (Luftstreitkrfte), els xits dels quals van ser llargament explotats per la propaganda. A la guerra aria, un pilot de caa era mereixedor d'ella desprs d'abatre 8 avions enemics inicialment. Els Assos Max Immelmann i Oswald Boelcke van ser els primers aviadors en rebre-la, el 12 de gener de 1916. Degut al renom d'Immelmann entre els seus companys pilots i a la naci, la Pour le Mrite reb el malnom de Blauer Max (Max Blava), degut al seu color i al seu fams receptor.

No obstant aix, el nombre de victries aries necessries per rebre l'orde s'increment durant la guerra; a inicis de 1917 es requeria la destrucci de 16 avions enemics, i pel final de la guerra n'eren uns 30. No obstant aix, altres receptors de l'aviaci incloen comandants de Zeppelin, tripulacions de bombarders i observadors, i al menys, un globus d'observaci.

Encara que la majoria dels receptors ms famosos eren oficials inferiors (especialment els pilots), ms d'una tercera part de les concessions durant la Primera Guerra Mundial van ser per generals i almiralls. Els oficials inferiors noms van obtenir una quarta part de totes les concessions. Les concessions als oficials superiors tendien a ser ms pel lideratge destacat en combat que no pas per les accions individuals de valentia.

Els receptors de la Pour le Mrite la portaven sempre sobre l'uniforme.

L'Orde es va extingir desprs de l'abdicaci del Kiser Guillem II com a Rei de Prssia el 9 de novembre de 1918, i mai ms no va ser atorgada a cap nou membre.

La darrera concessi (no-oficial) de la Pour le Mrite va ser feta per Rothe de Viena al 1964 per Theo Osterkamp, en reconeixement d'haver estat nomenat Canceller de l'Orde. La medalla tenia la corona de 50 anys afegida sobre el gal, al damunt de l'ordre.

 Receptors notables .
 Robert de Baviera, Mariscal de Camp alemany; reb la Pour le Mrite a l'agost de 1915 i les fulles de roure al desembre de 1916;
 Lothar von Arnauld de la Perire, comandant alemany de submarins durant la Primera Guerra Mundial, que reb la Pour le Mrite a l'agost de 1916 per l'enfonsament de 200.000 tones de vaixells aliats. Al final de la guerra, havia enfonsat ms de 450.000 tones (ms que qualsevol altre comandant de submar), rebent una fotografia signada del Kiser i una carta reial de recomanaci, escrita de puny del propi Kiser.
 Otto von Bismarck, Canceller Prussi i Alemany durant el perode de la unificaci; condecorat al 1884 amb la Pour le Mrite amb les Fulles de Roure.
 Gebhard von Blcher, Mariscal de Camp Prussi de l'poca napolenica, que comand les forces prussianes a la Batalla de Waterloo;
 Werner von Blomberg, condecorat al juny de 1918 com a major, posteriorment Ministre de la Guerra i Comandant en Cap de la Wehrmacht entre 1935 i 1938.
 Leonhard Graf von Blumenthal, general prussi (posteriorment mariscal de camp), receptor de la al 1864 durant la Guerra Germano-Danesa i les Fulles de Roure a la Guerra Austro-Prussiana de 1866.
 Fedor von Bock, condecorat com a major a l'abril de 1918, seria mariscal durant la Segona Guerra Mundial;
 Oswald Boelcke,  un dels primers aviadors en rebre-la.
 Hermann von Boyen, general prussi i Ministre de la Guerra de poca napolenica; que reb la Pour le Mrite i les Fulles de Roure de manera simultnia.
 Friedrich Wilhelm Freiherr von Blow, general prussi de l'poca napolenica; que reb la Pour le Mrite i les Fulles de Roure;
 Leo von Caprivi , general prussi, que la reb al 1871 pel mrit durant la Guerra francoprussiana; desprs Canceller d'Alemanya;
 Nikolaus Burggraf und Graf zu Dohna-Schlodien, comandant alemany de creuer auxiliar, un dels dos nics oficials inferiors en rebre els mxims honors militar dels 5 principals estats alemanys: la Pour le Mrite prussiana, l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa, l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona, l'Orde del Mrit Militar de Wrttembergi l'Orde del Mrit Militar de Karl-Friedrich de Baden.
 Friedrich Christiansen, condecorat com Pilot Naval sent Oberleutnant, (13 victries aries, arribant fins a les 21 comptant les compartides) que desprs seria General der Flieger i Wehrmachtsbefehlshaber in den Niederlanden (Comandant Suprem de la Wehrmacht a Holanda) durant la Segona Guerra Mundial.
 Erich von Falkenhayn, Cap de l'Estat Major General Alemany entre 1914 i 1916; que reb la Pour le Mrite al febrer de 1915 i les Fulles de Roure al juny de 1915.
 August von Gneisenau, general prussi de l'poca napolenica; desprs Mariscal; que reb la Pour le Mrite al 1807 i les Fulles de Roure al 1814;
 Hermann Gring, condecorat com a As de l'Aviaci al juny de 1918; posteriorment seria Reichsmarschall, comandant de la Luftwaffe i segon home fort del Tercer Reich.
 Robert Greim, As de la Primera Guerra Mundial i Mariscal durant la Segona. Tamb reb l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa, i com a bavars, va ser ennoblit, esdevenint Robert "Ritter von" Greim.
 Karl Wilhelm Georg von Grolman, general prussi de l'poca napolenica; tamb reb les Fulles de Roure.
 Franz Hipper, Almirall alemany. Tamb reb l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa, i com a bavars, va ser ennoblit, esdevenint Franz Ritter von Hipper.
 Paul von Hindenburg, Mariscal de Camp alemany i posteriorment President d'Alemanya, condecorat amb la Pour le Mrite al setembre de 1914 i les Fulles de Roure al febrer de 1915;
 Max Hoffmann, oficial d'Estat Major alemany; que reb la Pour le Mrite a l'octubre de 1916 i les Fulles de Roure al juliol de 1917. Considerat un estrateg brillant, Hoffmann tamb reb l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa i l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona en classe Cavaller de 1a Classe i Creu de Comandant.
 Oskar von Hutier, general alemany conegut per les tctiques d'infiltraci dissenyades per superar la guerra de trinxeres. Condecorat amb la Pour le Mrite al setembre de 1917 i les Fulles de Roure al mar de 1918;
 Max Immelmann,  un dels primers aviadors en rebre-la.
 Ernst Jnger, novelista i el darrer receptor viu de la Pour le Mrite en el moment de la seva mort al 1998.
 Friedrich Freiherr Kress von Kressenstein, oficial alemany al Teatre d'operacions de Mesopotmia de la Primera Guerra Mundial;
 Paul von Lettow-Vorbeck, comandant de les forces alemanyes a la campanya de guerrilles a l'frica Oriental Alemanya;
 Otto Liman von Sanders,general alemany que serv com a conseller i comandant de les forces otomanes a la Primera Guerra Mundial, que reb simultniament la Pour le Mrite i les Fulles de Roure al gener de 1916 pel seu paper a la derrota aliada a la Batalla de Gallpoli;
 Friedrich "Fritz" Karl von Lossberg, estrateg. Condecorat amb la Pour le Mrite el 21 de septembre de 1916 (Somme) i les Fulles de Roure el 24 d'abril de 1917 (Arras).
 Erich Ludendorff, general alemany de la Primera Guerra Mundial. Condecorat amb la Pour le Mrite a l'agost de 1914 (una de les primeres concessions de la guerra) pel setge de Lieja, i les Fulles de Roure al febrer de 1915.
 August von Mackensen, general alemany (desprs Mariscal) de la Primera Guerra Mundial . Condecorat amb la Pour le Mrite al novembre de 1914 i les Fulles de Roure al juny de 1915.
 Helmuth Comte von Moltke, conegut com Moltke el Vell, primer condecorat al 1839 com a oficial inferior mentre que servia com a conseller pels Otomans en les seves campanyes contra Muhammad Al d'Egipte; posteriorment Cap de l'Estat Major Prussi a les guerres de l'Unificaci alemanya; reb les Fulles de Roure al 1871 i la Gran Creu al mar de 1879. Tamb reb la Classe Civil de l'Orde al 1874.
 Helmuth Johann Ludwig von Moltke, cap de l'Estat Major General Alemany a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Conegut com Moltke el Jove, era nebot de Moltke el Vell.
 Karl Friedrich Max von Mller, capit del creuer lleuger Emden durant els primers mesos de la Primera Guerra Mundial;
 Karl August Nerger, comandant alemany de creuer auxiliar, un dels dos nics oficials inferiors en rebre els mxims honors militar dels 5 principals estats alemanys: la Pour le Mrite prussiana, l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa, l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona, l'Orde del Mrit Militar de Wrttembergi l'Orde del Mrit Militar de Karl-Friedrich de Baden.
 Theo Osterkamp, aviador naval i As de la Primera Guerra Mundial, que tamb aconsegu 6 victries durant la Segona Guerra Mundial i esdevingu un general de la Luftwaffe;
 El Tsar Pere III de Rssia, que reb la Pour le Mrite al 1762, desprs d'ascendir al tron imperial rus i retir a Rssia de la Guerra dels Set Anys i va fer la pau amb Prssia;
 Manfred von Richthofen, ms conegut com el Bar Roig, el mxim As de la Primera Guerra Mundial. Tamb reb l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona i l'Orde del Mrit Militar de Wrttemberg, aix com moltes condecoracions ms de la resta d'estats alemanys;
 Erwin Rommel, condecorat al desembre de 1917 mentre era Oberleutnant per la seva participaci a la Batalla de Caporetto, que desprs seria Mariscal de Camp a la Segona Guerra Mundial;
 Gerhard von Scharnhorst, general prussi de l'poca napolenica;
 Reinhard Scheer, almirall alemany i comandant de les forces navals alemanyes durant la Batalla de Jutlndia;
 Ferdinand Schrner, condecorat com a  Leutnant  al desembre de 1917, que desprs seria Mariscal de Camp a la Segona Guerra Mundial;
 Hans von Seeckt, oficial d'estat major alemany durant la Primera Guerra Mundial; condecorat amb la Pour le Mrite al maig de 1915  i les Fulles de Roure al novembre de 1915. Desprs de la guerra, seria instrumental per organitzar el Reichswehr, l'exrcit alemany de postguerra.
 Aleksandr Suvrov, general rus de l'poca napolenica;
 Alfred von Tirpitz, Gran Almirall alemany, condecorat a l'agost de 1915;
 Ernst Udet, segon mxim as alemany de la Primera Guerra Mundial, posteriorment general de la Luftwaffe;
 Otto Weddigen, comandant de submar alemany, tamb receptor de l'Orde Militar de Max Joseph bavaresa i l'Orde Militar de Sant Enrinc saxona;
 Albert de Wrtemberg, Mariscal de Camp alemany, que reb la Pour le Mrite a l'agost de 1915  i les Fulles de Roure al febrer de 1918;
 Johann David Ludwig Graf Yorck von Wartenburg, general prussi de l'poca napolenica (desprs Mariscal de Camp; que tamb reb les Fulles de Roure;

Classe Civil .
Al 1842, el Rei Frederic Guillem IV fund una classe civil de l'orde, l'Orde Pour le Mrite per Cincies i Arts (Orden Pour le Mrite fr Wissenschaften und Knste), amb 3 seccions: humanitats, cincies naturals i Belles Arts. Entre els receptors famosos de la classe civil de la Pour le Mrite de classe civil de la primera promoci al 1842 apareixen Alexander von Humboldt, Carl Friedrich Gauss, Jacob Grimm, Felix Mendelssohn, Friedrich Wilhelm Joseph Schelling i August Wilhelm Schlegel. Entre els receptors estrangers d'aquesta primera "promoci de 1842" apareixen Franois-Ren de Chateaubriand, Louis Daguerre, Michael Faraday, Jean Auguste Dominique Ingres o Franz Liszt. Quan hi havia una vacant a l'Acadmia d'Arts i Cincies es nominaven 3 candidats, un dels quals era confirmat pel Rei. Entre els receptors posteriors apareixen Thomas Babington Macaulay (1853), John C. Frmont (1860), Theodor Mommsen (1868), Charles Darwin (1868), Thomas Carlyle (1874) (qui mai ms accept cap altre honor), Henry Wadsworth Longfellow (1875), Lord William Thomson Kelvin (1884), Heinrich von Treitschke (1887), Johannes Brahms (1887), Giuseppe Verdi (1887), Camille Saint-Sans (1901), John Singer Sargent (1908), Ferdinand von Zeppelin (1910), Wilhelm Conrad Rntgen (1911), Sir William Ramsay (1911), Max Planck (1915), Albert Einstein (1923), Gerhart Hauptmann (1923), Richard Strauss (1924), Wilhelm Furtwngler (1929), Kthe Kollwitz (1929) i Ernst Barlach (1933). Com a jueu, Einstein va ser obligat a tornar la seva condecoraci pel govern nazi al 1933, i a alguns altres, com Kollwitz i Barlach, tamb se'ls retir la condecoraci.


El 31 de maig de 1952, el President de l'Alemanya Occidental, , reinstaur l'orde civil com una organitzaci autnoma sota la protecci del President Alemany (si b no s un orde d'estat com s l'Bundesverdienstkreuz). Aquest orde civil s concedit per les fites en arts i cincies. Els membres actius estan reduts a 30 ciutadans alemanys, 10 de cadascun dels camps de les humanitats, les cincies naturals i la medicina i les arts. Pot concedir-se de manera honorria a estrangers, tamb amb el lmit de 30. Noms es nomenen nous membres al existir una vacant. Entre els nomenats al 1952 estan Otto Hahn, Paul Hindemith i Emil Nolde; i entre els receptors posteriors apareixen noms com Arthur Compton (1954), Hermann Hesse (1954), Albert Schweitzer (1954), Thomas Mann (1955), Oskar Kokoschka (1955), Carl Orff (1956), Erwin Schrdinger (1956), Thornton Wilder (1956), Karl Schmidt-Rottluff (1956), Werner Heisenberg (1957), Gerhard Ritter (1957), Ludwig Mies van der Rohe (1957), Percy Ernst Schramm (1958), Carl Friedrich von Weizscker (1961), Karl Jaspers (1964), Otto Klemperer (1967), Carl Zuckmayer (1967), Henry Moore (1972), Raymond Aron (1973), George F. Kennan (1976), Friedrich Hayek (1977), Karl Popper (1980), Eugne Ionesco (1983), Hans Bethe (1984), Gordon A. Craig (1990), Rudolf Mbauer (1996), Umberto Eco (1998), Hans Magnus Enzensberger (1999) i Wim Wenders (2005). Els receptors ms recents, al 2006 van ser l'economista Reinhard Selten, l'historiador James J. Sheehan i el catedrtic de dret Christian Tomuschat.

Noms 3 persones van rebre les versions civil i militar de la Pour le Mrite: el Comte Helmuth von Moltke, que reb la classe militar al 1839 i la civil al 1874; Otto von Bismarck, que reb la classe militar al 1884 i la civil al 1896, i Hermann von Kuhl, que reb la classe militar al 1916 i la civil al 1924

 Condecoracions similars d'altres pasos .
Al costat de Prssia, diversos estats ms de l'antic Imperi Alemany tamb van atorgar condecoracions similars pels mrits a les arts i les cincies, entre els que trobem l'Orde de Maximili per Arts i Cincies (Maximiliansorden fr Kunst und Wissenschaft) del Regne de Baviera, l'Orde del Mrit per Cincies i Arts del Ducat d'Anhalt (Verdienstorden fr Wissenschaft und Kunst) i l'Orde de la Rosa de Lippe per Arts i Cincies del Principat de Lippe (Lippische Rose, Orden fr Kunst und Wissenschaft).

D'altres pasos tenen alts honors cvic similars per les fites en arts i cincies: el Regne Unit concedeix l'Orde del Mrit i Orde dels Companys d'Honor; la Repblica d'ustria concedeix la Condecoraci Austraca d'Honor per Cincies i Arts (sterreichisches Ehrenzeichen fr Wissenschaft und Kunst), fundada al 1955 (que, a l'igual que succeeix amb la Pour le Mrite, tamb reviu la Distinci d'Honor per Art i Cincia de l'Imperi Austro-hongars (sterreichisch-Ungarisches Ehrenzeichen fr Kunst und Wissenschaft), que exist entre 1887 i 1918; per que, a diferncia de la seva equivalent alemanya, no conserva el mateix disseny que la seva predecessora alemanya); o l'Orde d'Alfons X el Savi a Espanya.

Altres pasos reconeixen les fites en les arts i les cincies, per amb ordes ms generals que tamb reconeixen els mrits en d'altres camps. La Legi d'Honor francesa s un exemple de condecoraci concedida en diversos camps, incloent les arts i les cincies; Blgica atorga l'Orde de Leopold o l'Orde de la Corona; o tamb l'Orde al Mrit de la Repblica Italiana (que substitu a la monrquica Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer).

 Descripci .
Una Creu de Malta esmaltada en blau amb la vora daurada, amb ligues daurades entre els braos (basant-se en el smbol de l'Orde Johanniter), el monograma reial prussi i la inscripci en francs "Pour le Mrite" (Pel Mrit) entre els braos de la creu. El monograma i la inscripci tamb sn daurats.

Penja del coll d'una cinta blanca amb els costats negres (els colors de Prssia).

Vegeu tamb .
The Blue Max, pellcula de 1966;

Enllaos externs.
 La Medalla Pour le Mrite l;
 Orden Pour le Mrite;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365768" title="Villamartn de Don Sancho" nonfiltered="1597" processed="1590" dbindex="141612">

Villamartn de Don Sancho s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365769" title="Sant Joan de Vilamajor" nonfiltered="1598" processed="1591" dbindex="141613">

Sant Joan de Vilamajor s una esglsiola situada a pocs metres del poble Vilamajor, al municipi Pujalt, (Anoia). 

La primera referncia documental s del 1157. Dedicada a Sant Joan, s una esglsia de petites dimensions d'estil romnic compost d'una sola nau acabada amb un absis semicircular. Els murs laterals estan reforats amb contrafors a banda i banda. L'absis est decorat amb fisos.

Campanar.
El campanar s d'espadanya. 

Vegeu tamb.
Vilamajor (Pujalt);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365770" title="Upeneus parvus" nonfiltered="1599" processed="1592" dbindex="141614">

 Upeneus parvus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units) i Puerto Rico fins a Santa Catarina (Brasil). Absent de les Bahames, Bermuda i del Carib occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365774" title="Upeneus pori" nonfiltered="1600" processed="1593" dbindex="141615">

 Upeneus pori   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins al sud d'Oman. Tamb ha entrat a la Mediterrnia a travs del Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365776" title="Vallecillo" nonfiltered="1601" processed="1594" dbindex="141616">

Vallecillo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. Limita amb Villeza, Las Graeras, Castrotierra de Valmadrigal, Gordaliza del Pino i Santa Cristina de Valmadrigal.

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365777" title="Etek" nonfiltered="1602" processed="1595" dbindex="141617">
Etek (persa Atek) s el nom d'un antic districte del Turkmenistan sovitic a la vessant nord de la cadena de Kopet Dagh al Khurasan entre Gjaurs i Dushak.

El nom turc s Etek (Vora de la muntanya) traducci del nom persa de la comarca (Daman-i Kuh = Peu de la muntanya) pero els perses l'anomenen i escriuen Atek. 

Antigament fou un districte d'Abiward i depenia del Khurasan; al segle XVI i XVII va quedar en mans del khan de Khiv per al segle XVIII estava en nom de les tribus de turcmans i al llarg del segle van arribar els russos. La frontera amb Prsia no havia estat delimitada i una part de la comarca amb Abiward depenia del prncipat de Qalat (Kalat) a Prsia, per amb la rectificaci fronterera del 1881 tota la comarca va quedar en territori rus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365779" title="Upeneus quadrilineatus" nonfiltered="1603" processed="1596" dbindex="141618">

 Upeneus quadrilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins al sud de la Xina. Tamb a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365780" title="Gabriel Font Martorell" nonfiltered="1604" processed="1597" dbindex="141619">
Gabriel Font Martorell (Palma, 1897-1965). Jugador alfons des de 1922 i una vegada retirat del futbol, directiu durant catorze anys.

Periodista i autor del llibre Historia de la institucin decana del futbol mallorquin (1944).

T un carrer dedicat a Palma al barri de Son Cotoner. Est entre l'Estadi Llus Sitjar i la Via de Cintura (a l'altura del Palau d'Esports Municipal de Son Moix)

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia de Mallorca 5, pg.378;
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Colleccio: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN 8496376168.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365781" title="Upeneus subvittatus" nonfiltered="1605" processed="1598" dbindex="141620">

  Upeneus subvittatus  s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365784" title="Villazanzo de Valderaduey" nonfiltered="1606" processed="1599" dbindex="141621">

Villazanzo de Valderaduey s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365787" title="Upeneus sulphureus" nonfiltered="1607" processed="1600" dbindex="141622">

 Upeneus sulphureus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins al sud-est d'sia, Xina, nord d'Austrlia i Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365789" title="Upeneus sundaicus" nonfiltered="1608" processed="1601" dbindex="141623">

 Upeneus sundaicus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Pakistan, ndia i Sri Lanka fins a Indonsia, nord d'Austrlia i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365793" title="Villaseln" nonfiltered="1609" processed="1602" dbindex="141624">

Villaseln s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. Inclou les localitats de:

Arcayos;
Castroae;
Santa Mara del Ro;
Valdavida;
Villacern;
Villaseln (capital);

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365796" title="El Burgo Ranero" nonfiltered="1610" processed="1603" dbindex="141625">

El Burgo Ranero s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365800" title="Los Angeles Memorial Coliseum" nonfiltered="1611" processed="1604" dbindex="141626">




El Los Angeles Memorial Coliseum, tamb denominat Estadi Olmpic de Los Angeles, s un estadi olmpic situat a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica), construt l'any 1923, l'nic fins al moment en ser seu de dos Jocs Olmpics d'estiu diferents en les edicions de 1932 i 1984.

Als Estats Units rep el nom popular de The Grand Old Lady. 

Jocs Olmpics.
L'estadi fou dissenyat pels arquitectes nord-americans John Parkinson i Donald Parkinson per als Jocs Olmpics d'estiu de 1932. S'iniciaren les obres el 21 de desembre de 1922 i l'estadi s'ignaugur oficialment l'1 de maig de l'anys segent amb una capacitat per a 76.000 persones. S'utlitz a ple rendiment en la cerimnia d'obertura i de clausura aix com en les proves atltiques dels Jocs Olmics de 1932, ampliant-se la seva capacitat fins als 101.574 seients. La torre de la Flama Olmpica encara continua dempeus al capdamunt dels arcs de l'entrada del colosseu, a l'igual que els Anells Olmpics.

En l'edici dels Jocs Olmpics d'estiu de 1984 es torn utlitzar l'estadi per a la celebraci de les cerimnies d'obertura, clausura i les poves atltiques. En motiu d'aquests Jocs a la plaa de l'estadi s'instalaren dues esttues, la d'una dona i un home, obra de Robert Graham, clebres per la seva gran exactitud anatmica i modelades a partir del cos de Terry Shroeder i Jackie Joyner-Kersee, dos atletes que participaren en els Jocs Olmpics d'aquell any.

Futbol americ.
Desprs de la realitzaci dels primers Jocs Olmpics l'Estadi fou utilitzat per a la realitzaci dels partits de futbol americ dels diferents clubs existents a la ciutat.

Esdeveniments celebrats.
 Jocs Olmpics de Los Angeles 1928;
 Super Bowl 1967;
 Super Bowl 1973;
 Jocs Olmpics de Los Angeles 1984;
 Copa d'Or de la CONCACAF 1991;
 Copa d'Or de la CONCACAF 1996;
 Copa d'Or de la CONCACAF 1998;
 Copa d'Or de la CONCACAF 2000;

Enllaos externs.

  Portal Oficial;
  Los Angeles Sports Council;
  USC Trojans.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365801" title="Upeneus taeniopterus" nonfiltered="1612" processed="1605" dbindex="141627">

 Upeneus taeniopterus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365803" title="Calzada del Coto" nonfiltered="1613" processed="1606" dbindex="141628">

Calzada del Coto s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365805" title="Upeneus tragula" nonfiltered="1614" processed="1607" dbindex="141629">

 Upeneus tragula   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Vanuatu i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365806" title="Upeneus xanthogrammus" nonfiltered="1615" processed="1608" dbindex="141630">

 Upeneus xanthogrammus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365808" title="Athr" nonfiltered="1616" processed="1609" dbindex="141631">
Athr fou una regi al sud-oest de l'Arbia Saudita (just al nord-oest del Iemen), a la vora de la Mar Roja, entre Djayzan i Hamida (al-Hamdani) ocupant per tant la regi modernament coneguda com Asir. Fou un emirat als segles X i XI.

Les ciutats principals foren: Athr (Aththr), Haly, Baysh (Umm al-Khasbah) Djurayb i Sirrayn. Els uadis principals sn els de al-Aman, Baysh, Rim, Imramram i Zanif al-Amul. 

El nom el portava abans del segle X quan el emir d'Aththar, Sulayman ibn Tarf al-Hakami, governador vassalls dels zaydites del Iemen, es va fer independent a Athr (961) i desprs es va apoderar de tota la regi, que va rebre el nom de Mikhlaf dels Tarfites (Mikhlaf Ibn Tarf) o Mikhlaf el Sulayman (Mikhlaf al-Sulaymani). Durant segles fou conegut per aquestos noms i sovint noms com a Mikhlaf (nom que ha arribat fins a temps moderns doncs encara s'utilitza), tot i que a partir del segle XIX la regi s'anomen regi d'Asir.

El 1067/1068 els tarfites, aliats als etops, foren derrotats a al-Zaraib per l'emir sulyhida Ali ibn Muhammad. En revenja, fou amb la cooperaci dels tarfites que els sulaymnides es van poder apoderar del Mikhlaf (segle XI) i van arribar fins a la Meca on van exercir una hegemonia temporal breu fins a ser suplantats pels haiximites. Els sulaymnides es van establir a Djayzan i branques de la dinastia es van establir a Athr, Sabya, Damad i a altres llocs fins a la conquesta aibida el 1165.

La ciutat de Athr, situada entre Djayzan i Bayd. La manca d'aigua i l'embassament de l'aigua de la badia va provocar el seu abandonament al segle XIII i el 1300 ja portava fora anys en runes. Segons Djanadi les illes Farasan, situades enfront, es van dir Athr fins al segle XIII, per no consta aix en cap mapa i el lloc que ms hi podria correspondre s el Khor Abu es-Seba o Khawz (al-Djaafira) a 32 km al nord de Djayzan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365810" title="Josep Ramis d'Ayreflor i Rossell" nonfiltered="1617" processed="1610" dbindex="141632">
Josep Ramis d'Ayreflor i Rossell ho va ser tot en l'Alfonso XIII, des de jugador destacat (hi va ser dues temporades) fins a president.

Nascut a Palma el 7 de desembre de 1893, ciutat on mor el 25 de novembre de 1976, Josep Ramis d'Ayreflor va ser un prestigis advocat, primer, i magistrat, desprs. Retirat del futbol actiu el 1920, aquest mateix any va succeir Moner en la presidncia de l'Alfonso XIII, en uns moments de crisi que noms la seva moderaci i la seva resoluci varen aconseguir salvar. En el seu haver cal ressaltar el fitxatge del primer entrenador estranger en la histria per dirigir a l'Alfonso XIII (l angls Greenwell noms havia estat, contractat  el 1916 per fer unes classes particulars), un txec anomenat Jozsef Ferri, un antic jugador del Sparta de Praga que a Palma coneixien, sense que se spiga b per qu, potser perqu feia ms estranger, com a Zaubek.

Fou un dels socis fundadors de l'Alfonso XIII.

 Bibliografia .
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Colleccio: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN 8496376168.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365811" title="Tarfita" nonfiltered="1618" processed="1611" dbindex="141633">
La dinastia Tarfita o dels Tarfites fou una dinastia que va governar a Aththr del 961 al 1068.

El governador d'Athr (aleshores estaci de peregrins i port important al nord del Iemen), Sulayman ibn Tarf al-Hakami, que era  vassall dels zaydites del Iemen, es va fer independent (961) i desprs es va apoderar de tota la regi, que va rebre el nom de Mikhlaf dels Tarfites (Mikhlaf Ibn Tarf) o Mikhlaf el Sulayman (Mikhlaf al-Sulaymani) i es la moderna regio d'Asir.

El 1067/1068 els tarfites, aliats als etops, foren derrotats a al-Zaraib per l'emir sulyhida Ali ibn Muhammad i la dinastia deposada. En revenja, fou amb la cooperaci dels tarfites que els sulaymnides es van poder apoderar del Mikhlaf (segle XI) i van arribar fins a la Meca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365812" title="Bandera de la Repblica Centreafricana" nonfiltered="1619" processed="1612" dbindex="141634">

La bandera de la Repblica Centreafricana es va adoptar l'1 de desembre de 1958. La va dissenyar Barthlemy Boganda, el primer president del territori autnom de l'Oubangui-Chari, que pensava que "Frana i frica han de caminar junts". Aix doncs, va combinar el vermell, el blanc i el blau del tricolor francs amb els colors panafricans: vermell, verd i groc. 

Simbologia.
El color vermell simbolitza la sang del poble, la sang vessada per aconseguir la independncia i protegir la naci. El color blau representa el cel i la llibertat. El color blanc representa la pau i la dignitat. El color verd representa l'esperana i la fe, i l'estrella, la independncia. El color groc representa tolerncia. s a dir, aquesta bandera representa el desig d'unitat entre les persones del mn, per especialment entre els pobles d'frica. 

Vegeu tamb.
Repblica Centreafricana;
Llista de banderes estatals;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365816" title="Poliestir" nonfiltered="1620" processed="1613" dbindex="141635">

Poliestir s un polmer termoplstic el qual la seva abreviatura s PS.

s un plstic frgil, que s fcil de pintar i t bona resistncia mecnica, s a dir que resisteix molt b als cops.

Existeixen quatre tipus principals:

 El PS vidre, que s transparent, rgid i es trenca amb facilitat.
 El PS opac.
 El PS expandit, molt lleuger i es fa servir principalment com allant trmic.
 Un altre tipus de plstic molt similar al PS expandit per ms dens i impermeable.

Els avantatges principals del PS s la seva facilitat d s i el seu preu baix. El seu inconvenient s la seva baixa resistncia a les altes temperatures ( es deforma a menys de 100C).






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365817" title="Escobar de Campos" nonfiltered="1621" processed="1614" dbindex="141636">

Escobar de Campos s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365818" title="Atika" nonfiltered="1622" processed="1615" dbindex="141637">
Atika fou una dama de la Meca, filla del hanif Zayd ibn Amr i germana de Sad ibn Zayd. 

Fou una de les primeres musulmanes i va prendre part a l'hgira. Es va casar amb Abd Allah ibn Abu Bakr (fill del califa Abu Bakr) i quan es va quedar vdua es va casar amb Umar ibn al-Khattab (vers 633) amb el que va tenir un fill de nom Iyad ibn Umar. A la mort d'Umar es va casar amb al-Zubayr ibn al-Awwam que va morir en la revolta contra Al ibn Abi Tlib (656). Els seus tres matrimonis acabats tots en tragdia, van donar origen a un roman. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365819" title="Santa Mara de Ords" nonfiltered="1623" processed="1616" dbindex="141638">
 
Santa Mara de Ords s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365820" title="Bandera de Saint Kitts i Nevis" nonfiltered="1624" processed="1617" dbindex="141639">

La bandera nacional de Saint Kitts i Nevis es va adoptar el 19 de setembre de 1983. La divideix en dues meitats una banda situada en la seva diagonal ascendent (des del costat del pal). La meitat superior s de color verd, la inferior s vermella i la banda s de color negre amb vores grogues. A l'interior de la banda hi ha dues estrelles blanques de cinc puntes que estan desplaades cap als costats.

El color verd representa la fertilitat de la terra, el vermell, la lluita contra el colonialisme, el negre simbolitza l'herncia africana i el groc o daurat, la llum del sol. 

 Altres banderes .


Vegeu tamb.
Llista de banderes estatals;
Saint Kitts i Nevis;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365822" title="Gordaliza del Pino" nonfiltered="1625" processed="1618" dbindex="141640">

Gordaliza del Pino s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365824" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1626" processed="1619" dbindex="141641">

Als Jocs Olmpics de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren 29 proves d'atletisme, sis d'elles en categoria femenina. Les proves es realitzaren al Los Angeles Memorial Coliseum

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365826" title="Las Omaas" nonfiltered="1627" processed="1620" dbindex="141642">

Las Omaas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365827" title="Caserna General de la Marina" nonfiltered="1628" processed="1621" dbindex="141643">
 Almirall de la Flota .

 Sengoku .

Sengoku (      ), es l nic almirall de la flota de l armada, conegut com Sengoku el Buda. Apareix en poques ocasions en l historia pro cada vegada agafa mes paper, el primer cop va ser en la reuni sobre qui seria el substitut d en Crocodile, i per ltim cop apareix en el manga quant ordena han Kizaru que agafi als pirates d en Ruffy. Es l nic que te tractes directament amb els Gor sei, encara que no li agraden molt els Shichibukai, per que son pirates menyspreats.
Es un home alt i que te una llarga barba en forma de trena, te una gavina en el barret i a vegades l acompanya una cabra.
Segons en Barba-Blanca, en Sengoku es un dels pocs que encaren viuen i coneixen els mars de la poca d en Gold D. Roger.

 Almiralls .

 Aokiji .
El seu nom real es: Kuzan, com almirall a canviat de nom i ara es anomenat per a tots com: Aokiji (     ) el Fais Blau.

Es el mes fort dels tres Almiralls de l Armada, es un home molt alt pero gandul, fins arriba al punt de no complir les missions que li manen per posar-se a dormir. En el passat era el Vice Almirall que va conixer la Nico Robin quant va haver-hi el Buster Call a Ohara, va ser el responsable de qu ella escaps amb vida i des d'aquell moment la vigila en secret, seguint els seus passes, aix ho fa com favor al seu amic "Jaguar D. Saul", per que com es veu en algunes ocasions ,aquest personatge mai deixa una deute pendent d'alg que coneix. L Aokiji te els poders de la Fruita del Diable: Hie-Hie (Hie: en Japons es Gel) que li permet controlar i transformar-se en gel, es una de les 5 Fruites Logia mes poderoses, i aix fa que si caigus a l'aiga no s'ofegui perque la congelaria.
Acostuma a anar als llocs amb la seva bicicleta que te el nom de  Aochari  congelant l'aigua en forma de cam i traant una lnea entre ells.

 Kizaru .
El seu nom real es: Borsalino, com almirall a canviat de nom i ara es anomenat per a tots com: Kizaru (  ) el Mico Groc.

Fins el moment en qu en Ruffy agredeix a un  Tenry bito  en Kizaru no fa la seva primera aparici, fins aquell moment noms avia sigut nombrat per la Nico Robin, en el moment que es va trob el grup amb l Aokiji. En el moment que apareix en  l Archipelgo Shabaody  sobre una bala de can, tots els  Supernoves  que el veuen intenten evitar-lo En Kizaru te els poders de la Fruita del Diable: Pika-Pika (Pika: en Japons es Llum) es una de les 5 Fruites Logia mes poderoses, aquesta li permet moure s a la velocitat de la llum i transformar-se en particules de llum, aix tamb li permet no mori ofegat, per que es pot tele-transportarse d un lloc a un altre, amb tant sols mirar el lloc.

 Akainu .
El seu nom real es: Sakazuki, com almirall a canviat de nom i ara es anomenat per a tots com: Akainu (   ) el Gos Vermell.

Aquet personatge encara no a sortit en la srie, pro en el recordatori sobre el passat de la Nico Robin cel veu en la seva antiga posici com Vice Almirall en el Buster Call de Ohara. Aquet almirall va demostrar molta sang freda, quant va ordenar que bombardegessin el vaixell de evacuaci ple de civils d Ohara, amb l excusa de qu podria haver algun arqueleg dins que cels ages escapat als altres soldats, dient que noms ho feia pel be del govern, desde aquell moment l Aokiji no li cau be per haver assanat a tant innocents. Es sap que te poders d una Fruita del Diable, pro encara no se sap quina, pro es alguna amb relaci al color vermell, pro no la del Foc.

 Vicealmiralls .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365828" title="Bandera del Senegal" nonfiltered="1629" processed="1622" dbindex="141644">


	
Els orgens de la bandera del Senegal sorgeixen de la Federaci de Mali, d'on la bandera s idntica, per hi havia una figura humana estilitzada en negre en lloc de l'estrella verda. La bandera consta de bandes verticals tricolors d'iguals dimensions, amb els tradicionals colors panafricans: verd (costat del pal), groc i vermell. La bandera en la seva forma actual va ser oficialment adoptada el 20 d'agost de 1960.

Vegeu tamb.
Senegal;
Llista de banderes estatals;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365829" title="Joarilla de las Matas" nonfiltered="1630" processed="1623" dbindex="141645">

Joarilla de las Matas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365831" title="Villamoratiel de las Matas" nonfiltered="1631" processed="1624" dbindex="141646">

Villamoratiel de las Matas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365837" title="Villamol" nonfiltered="1632" processed="1625" dbindex="141647">

Villamol s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365838" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1633" processed="1626" dbindex="141648">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es celebraren 8 competicions de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici va desenvolupar-se entre els dies 9 i 13 d'agost de 1932.

Comits participants.
Participaren un total de 85 boxadors de 18 comits nacionals diferents:

  Alemanya (8);
  (8);
  Canad (7);
  (2);
  (8);
  (4);
  (2);
  Frana (6);
  Grcia (1);
 
  (2);
  Irlanda;
  Itlia (8);
  (5);
  (6);
  (3);
  (3);
  Sud-frica (5);
  (3);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365841" title="Bandera de Sud-frica" nonfiltered="1634" processed="1627" dbindex="141649">


La bandera nacional de la Repblica de Sud-frica es va adoptar el 26 d'abril de 1994. La va concebre F. Brownell, desprs d'un intent anterior de crear una nova bandera, demanant suggeriments al pblic, que no va tenir xit.

Malgrat la seva novetat, la bandera es va convertir en un gran smbol nacional, fins i tot entre els sud-africans amb pell blanca, la bandera dels quals es va substituir, i ara es pot veure en  esdeveniments esportius i similars.

La millor manera de descriure la bandera s amb dues bandes horitzontals de vermell (a dalt) i blau, separades per una banda central verda, que adopta la forma d'una Y horitzontal, els braos de la qual acaben al costat del pal. La Y defineix un triangle issceles negre, separat per llistes grogues estretes. Les bandes vermella i blava estan separades de l'rea verda per llistes blanques estretes. 

Altres banderes.




Banderes histriques.




Vegeu tamb.
Sud-frica;
Llista de banderes estatals;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365842" title="Knochenhauer-Amtshaus" nonfiltered="1635" processed="1628" dbindex="141650">
 Knochenhauer-Amtshaus de Hildesheim .





El Knochenhauer-Amtshaus (Gremi dels Carnissers)  s un edifici histric de fusta a la Plaa del Mercat de Hildesheim, una ciutat situada al sud de l'estat federat de Baixa Saxnia (Alemanya).

 Histria i arquitectura .
Originalment fou construt a l'any 1529 com lloc de reuni del gremi des carnissers amb l'estil renaixentista. El nom del arquitecte s desconegut. s un edifici de fusta amb 26 m d'altura, per amb una base relativament petita. El segon pis s una mica ms gran que el soler. El tercer pis t un pla ms gran que el segon. Al soterrani hi ha una volta que fou utilitzada per a la refrigeraci i  per a la conservaci de carn durant l'Etat Mitjana. La faana s decorada amb colors pintures i escultures en fusta. Al costat del Kochenhauer-Amtshaus es troben altres edificis de fusta:  La Stadtschnke (un hostal histric originalment construt a l'any 1666) a la dreta i el Bckeramtshaus (Gremi dels Forners, del l'any 1825) a l'esquerra. Enfront es trob localitzat l'Ajuntament de Hildesheim, construt a l'any 1268.

 Destrucci .
Durant la Segona Guerra Mundial, els edificis de fusta del mercat foren completament destruts per bombes d'incendiaries el 22 de mar de 1945. Al seu lloc varen ser construts edificis de formig desprs de la guerra. Del Gremi dels Carnissers va restar noms el soterrani amb la volta. Al seu terreny fou construit un hotel amb sis pisos i un terrat.

 Reconstrucci .
Durant els anys 80, el Knochenhauer-Amtshaus i els altres edificis de fusta del Mercat de Hildesheim foren reconstruts segons plnols originals. Els edificis de formig foren demolits entre 1984 i 1986.

El Knochenhauer-Amtshaus va ser reconstrut entre 1987 i 1989 amb 400 m de fusta de roure. La co locaci de la primera pedra fou el 27 d'octubre de 1987 i la inauguraci fou el 2 de desembre de 1989. Teules amb 200 anys d'edat varen ser utilitzades per a la reconstrucci autntica de la teulada. La reconstrucci del Gremi dels Carnissers i del Gremi dels Forners va costar 13,6 milions de marcs, aproximadament  7 milions.

Avui l'edifici engloba un restaurant i el Museu Histric de la Ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365843" title="Competncia perfecta" nonfiltered="1636" processed="1629" dbindex="141651">
La competncia perfecta s un terme utilitzat a economia per a referir-se al fenomen en el que les empreses tenen una falta de poder per a manipular el preu al mercat (preu-acceptants), i es dona una maximitzaci del benestar, resultant una situaci ideal dels mercats de bens i serveis en els que la interacci de l'oferta i la demanda determina el preu.

Un mercat perfectament competitiu requereix:


Existncia de molts productors i consumidors. La presncia de molts venedors en relaci amb el mercat, ning podria exercir una influncia apreciable sobre els preus, en aquest cas es diu que les empreses son preu acceptants. Es a dir, que una empresa no podria augmentar exorbitadament el preu dels bens que ven, perqu de manera contrria, els demandants es refugiarien en altres oferents.
Les empreses venguen un producte homogeni al mercat, per que al comprador li seria indiferent un venedor o altre, el producte de cada empresa es un substitutiu perfecte d'all que venen les altres empreses del sector.Una altra conseqncia d'a s la no existncia de marques.
La tecnologia s a l'abast de totes les empreses. Aix faria que els factors de producci serien mbils a llarg termini.
Les empreses i els consumidors tinguen informaci completa i gratuta, acceptant aquests darrers els preus com exgens i prenen les seues decisions comparant preus, perqu tots els consumidors disposen de la mateixa informaci sobre les caracterstiques de preus i les quantitats ofertades dels bens.
No existisquen problemes d'entrada o eixida al mercat, com tampoc problemes de revenda. En aquest sentit qualsevol empresa podria accedir al mercat atreta per l'existncia de alts beneficis.

Aquestes condicions sn molt estrictes, i pocs mercats les reuneixen totes. No obstant aix molts altres s'aproximen prou perqu el model de competncia perfecta sigui representatiu. 

En el mercat de competncia perfecta s'arriba a l'equilibri per la trobada entre la demanda del mercat (suma o agregaci de la demanda de cadascun dels consumidors) i l'oferta de la indstria (suma o agregaci de l'oferta de cadascuna de les empreses que treballen en aquest mercat. 

En el llarg termini la competncia perfecta s un estat on l'oferta i la demanda s exactament igual, s a dir, cap empresa nova t cabuda en el mercat, i les ja existents tenen suficients beneficis per a seguir en ell. 

Regla d'oferta d'una empresa en condicions de competncia perfecta: una empresa maximitza els beneficis quan produx en el nivell de producci en el qual el cost marginal s igual al preu, significa que la corba de costos marginals d'una empresa tamb s la seva corba d'oferta. 

Existeixen dos punts de vista per a veure l'economia, l'Ortodox i l'Heterodox, l'economia perfecta est lligada dins del punt de vista Ortodox.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365844" title="Gumel" nonfiltered="1637" processed="1630" dbindex="141652">




La   o gumel s la tercera lletra de l'alfabet hebreu. El seu valor numric s de tres. Es pot pronunciar  o [ ], tot i que en hebreu modern israeli aquesta oposici ja no es dna, quedant  com a nic fonema per a aquest grafema. El seu nom ve de la paraula que significa "camell" ().

La gumel s una de les sis lletres (, anomenades begadkefat) que poden portar dagueix suau.

En hebreu modern tamb s'empra la gumel seguida d'un apstrof per a transcriure el so Africada postalveolar sonora en estrangerismes, per exemple  : jazz.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365845" title="Jos Mara Poblador lvarez" nonfiltered="1638" processed="1631" dbindex="141653">
Jos Mara Poblador lvarez (Barcelona, 1900-1993) fou un advocat i poltic feixista catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona, on fou expedientat sovint per les seves activitats ultradretanes, i treball com a funcionari oficial lletrat de tribunal al Jurat Mitxt de la Construcci.  Form part dels grups ultres La Traza, Pea Ibrica, formada per seguidors radicals del RCD Espanyol (en el qual fou jugador de la secci de rugbi), i dirig els diaris ultres La Verdad Deportiva i Furia Espaola. Fou empresonat alguns cops per provocar aldarulls amb els seus seguidors a la Plaa de Sant Jaume.

A comenaments dels anys 1930 va militar en el carlisme, per poc desprs ingress al Partido Nacionalista Espaol d'Albiana, i el 1932 fou empresonat per donar suport l'intent de cop d'estat del general Sanjurjo. Poc desprs fundaria el nucli barcelon de les JONS a la fbrica CROS de Badalona. El 1934 va unificar el seu grup amb la Falange Espaola, per se'n va separar el 1935 i form part del Partido Espaol Nacional Sindicalista (PENS), per al qual an a Roma a demanar suport econmic Benito Mussolini. A comenaments de 1936, per, tot el seu grup es va reintegrar a Falange.

Juntament amb la resta de falangistes catalans (Luys Santa Marina, Robert Bassas, Jos Ribas) va preparar la sublevaci de la caserna de Pedralbes el 18 de juliol de 1936 com a cap territorial de milcies i enlla amb la UME. Quan aquest fracass, fou detingut amb Luys Santa Marina i tancat a la pres Model de Barcelona, on hi va romandre fins a comenaments de 1939, quan fou dut, juntament amb els germans Bassas i Jess Pascual, al Santuari de Santa Maria del Collell. Pel fet que era greument malalt no va respondre a la crida per la qual foren afusellats al bosc uns 50 quintacolumnistes catalans.

Desprs de la guerra civil espanyola, fou nomenat assessor jurdic del Sindicat Vertical, i del 1939 al 1943 fou delegat provincial d'Auxilio Social. Va mantenir algunes polmiques periodstiques amb Luys Santa Marina i no va participar ms en poltica.

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365847" title="Tomorrow" nonfiltered="1639" processed="1632" dbindex="141654">

 "Tomorrow", can de la banda irlandesa U2.
 "Tomorrow", can de la banda australiana Silverchair.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365848" title="Mariano Calvio de Sabucedo Gras" nonfiltered="1640" processed="1633" dbindex="141655">
Mariano Calvio de Sabucedo Gras (Manresa, 1907 - 1980) fou un empresari i poltic falangista catal. Era fill d'un tinent coronel d'artilleria i de la filla dels amos dels magatzems Gras. Es cas amb Enriqueta Mann Maynou, copropietria de Manufacturas Mann SA i cosina d'un cunyat de Jos Ribas Seva. 

Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i exerc a Barcelona i Manresa. Fou secretari de la Cambra Oficial de Comer i Industria de Manresa, assessor de la Uni Mercantil, advocat de la Mtua Patronal i de l'Associaci de Propietaris Rstics de Manresa i Berga. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la Joventut d'Unin Patritica a Manresa, per en proclamar-se la Segona Repblica va ingressar un temps Acci Catalana. Cap el 1933, per, fund la Unin Social Hispnica, amb la que el 1934 s'integr al nucli barcelon de la Falange Espaola. 

Tot i que no particip directament en l'aixecament del 18 de juliol, es va amagar i va fugir a Barcelona, d'on escap en un vaixell grcies al consolat d'Itlia i passa a zona nacional. Manuel Hedilla l'envi a Portugal a recollir fons i el mar de 1937 s'establ a Burgos, on va substitu Carlos Tras Bertran com a secretari territorial de la Falange catalana. El mar de 1939 Raimundo Fernndez Cuesta el design Cap Provincial del Movimiento Nacional a Barcelona, per fou destitut el novembre de 1939 per pressions de Tras i Luys Santa Marina. De juny a octubre de 1943 va lluitar amb la Divisin Azul.

Tot i aix, fou un dels 40 de Ayete, consellers directes de Francisco Franco. Va fer d'intermediari del festeig entre el marques de Villaverde i Carmen Franco, es va moure en cercle de Luis Carrero Blanco i va fer una considerable fortuna. Tamb fou valedor de la candidatura d'Alfons de Borb-Dampierre a la corona de Rei d'Espanya, contra la del futur Joan Carles I. El 1976 fou un dels procuradors en Corts que vot contra la Llei de Reforma Poltica. Quan al sector empresarial, fou president de la Societat General d'Aiges de Barcelona, del Comit Sindical del Cacao, vicepresident de la Sociedad Annoma CROS SA, i conseller del Banco Espaol de Crdito, entre d'altres crrecs.

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365850" title="John Neville Keynes" nonfiltered="1641" processed="1634" dbindex="141656">
John Neville Keynes (31 Agost, 1852 - 15 Novembre 1949) va ser un economista angls i pare de John Maynard Keynes. 

 Biografia .

Nascut a Salisbury (Gran Bretanya), i va ser fill del Dr. John Keynes i Anna Maynard Neville. Va ser educat al Amersham Hall School, University College de Londres i Pembroke College a Cambridge. 

Va desenvolupar diverses teories en economia.

Les seues principals obres van ser:

Studies and Exercises in Formal Logic (1884);
The Scope and Method of Political Economy (1881);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365851" title="Francesc Xavier Roca i Villa" nonfiltered="1642" processed="1635" dbindex="141657">
Francesc Xavier Roca i Villa (Catalunya, 1963 - Andorra la Vella, 2008) fou rbitre d'hoquei patins catal, selleccionat en nombroses ocasions com a internacional per la Federaci Andorrana de Patinatge. 

Roca va nixer a Catalunya l'any 1963, per de ben jove es va traslladar a Andorra. Amant de l'hoquei patins, aviat es convert en jugador tal i com ho eren el seu pare i el seu germ. Als 16 anys, va decidir penjar els patins desprs de jugar en el collegi Claret i en el Cornell. Fou el moment en qu s'inici en l'arbitratge d'aquest mateix esport. Ja a Andorra, es convert en rbitre internacional, arribant a xiular fases final del Mundial i l'Europeu, com tamb exerc com a collegiat a l'OK Lliga. Estigu casat i tingu dos fills, un d'ells jugador de les categories inferiors de l'Andorra HC.  

El dijous 9 d'octubre de 2008, amb 45 anys d'edat, pat un espectacular accident de trnsit a Andorra la Vella que li result mortal. El sinistre succe quan la motocicleta en la que circulava xoc frontalment amb una altra que venia en sentit contrari conduda per un jove portugus de 19 anys, que va partir ferides de diversa consideraci. 

Tant la Federaci Andorrana com la Federaci Catalana de Patinatge van decretar que en tots els partits oficials d'hoquei patins que es celebressin aquella setmana als respectius territoris es fes un minut de silenci. 

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Patinatge - Notcia de la mort;
  Solohockey.net - Notcia de la mort;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365853" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Dobles masculins" nonfiltered="1643" processed="1636" dbindex="141658">

La competici de dobles masculins va ser una de les proves del programa de tennis als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici es disput entre el 6 i l'11 de juliol de 1900, amb la participaci de 16 tennistes, repartits en 8 parelles, de 3 nacions. 

Medallistes.


Classificacions.
 

Resultats.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable digitalment a  Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365856" title="Pau de Sint-Truiden" nonfiltered="1644" processed="1637" dbindex="141659">
La Pau de Sint-Truiden s un tractat que va signar-se el 22 de desembre de 1465 a Sint-Truiden desprs de la batalla de Montenaken entre el ducat de Borgonya i el Principat de Lieja.

Carles I de Borgonya que que havia condut les tropes al nom del duc, son pare Felip III de Borgonya  va ocupar la ciutat de Sint-Truiden, de la qual imposa les seves condicions als Liegesos:
Els representants dels tres estaments han de jurar fidelitat als ducs de Borgonya i acceptar les seves decisions.
Els rebels i els seus caps sn bandejats.
El prncep-bisbe  Llus de Borb s rehabilitat per una sentncia del papa Pau II.
El principat esdev un protectorat de Borgonya.
Les fortificacions del quarter Entre-Sambre-i-Mosa (Thuin, Fosses-la-Ville, Couvin i Chtelet) han de ser derrocades.
Lieja ha de dissoldre el tract d'aliana amb Frana.
Les estats de Lieja han de pagar als ducs de Borgonya un rescat de tres cents i quatre mil florins per als danys de guerra.
El principat desprs del tractat.
El tractat molt inic no va gaire pacificar la regi, diverses batalles i revoltes contra l'ocupant i el prncep-bisbe van continuar quan Carles I succedeix al seu pare com duc fins que al 29 d'octubre de 1468 va incendiar tota la ciutat de Lieja. Segueix un perode de carestia extrema. La indstria te dificultats per a redrear-se, com que les guerres havien destrut les installacions metallrgiques  de Lieja i els tallers del coure a Dinant. Hi ha fam, la producci agricultural s molt baix i la poblaci pateix. Tot i aix, els Borguinyons van continuar a exigir rescat. El rgim i la poltica d'occupaci i d'annexi no sn gaire populars.

Noms el 19 de maig de 1477, Maria de Borgonya va abandonar els seus drets  al territori de Lieja i cedir-lo als seu oncle Llus de Borb. A poc a poc, aquest va restaurar les drets i llibertats de la ciutat i del principat. Al 1487, el seu successor, Joan d'Horne va ratificar aquesta restauraci en signar la Pau de Sant Jaume.
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365857" title="Selknam" nonfiltered="1645" processed="1638" dbindex="141660">

Els selknam (tamb escrit com selk'nam o shelknam), ms coneguts com onas, sn un poble indgena americ, avui mestitzat, de l'Illa Gran de la Terra del Foc a la que ells anomenaven Karukink. El nom "ona" prov de l'idioma yagn i ha prevalgut sobre selknam. Abans de la seva quasi extinci, eren nmades terrestres, caadors i recollectors.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365859" title="Vilamajor (Vilamagore)" nonfiltered="1646" processed="1639" dbindex="141661">





 ]]

Vilamajor t l'origen en una vila fiscal romana situada on ara s el nucli histric de La Fora de Vilamajor que evolucion cap a una batllia medieval sota el domini dels comtes de Barcelona d'on provenen els actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Valls Oriental. Es conegu amb els noms de Vilamagore i Vilamaiore.

Vilamagore.
Origen i composici.
A la comarca del Valls, Vilamajor era una vila romana que no era propietat de cap persona si no de l'Estat. Era una vila fiscal, que dominava unes altres sis viles: la villa Brucarias, la Villa Cannes, la Villa Rasa, la Villa Goma, la Villa Riffa i Alcozi. La Villa Maiore era, a ms, la seu de la parrquia, des de sempre dedicada a Sant Pere. Ni l'esglsia primitiva (pre-romnica) ni la que la succe (romnica) es conserven excepte la lpida d'un prevere, anomenat Orila, mort als 80 anys el 872 dC. El 1600 es bene l'esglsia gticorenaixentista actual. 


Histria.
 

Vilamajor era en el seu origen una vila fiscal, propietat de l'Estat. A l'edat mitja, no depenia de cap bar o senyor com els pobles vens sin de depenia del comtes de Barcelona, que hi construiren un castell. Del castell de Vilamajor tamb en depenien dues parrquies ms: la de "Caritulo" (Cardedeu) i la de "Santa Susanna". El segle XI, el castell s'ampli amb la costrucci d'un palau comtal on hi residiren algunes temporades els comtes i hi nasqu el rei Alfons el Cast.

Els privilegis.
El 1383 el rei Pere el Cerimonis conced a Vilamajor i els nuclis que els formaven el ttol de "Carrer i Bar de Barcelona" i el rei Joan el Caador ho retific fegint-hi el ttol de Membre de Barcelona disponsat que tots els vens de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, grcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.

Fragmentaci.
L'any 1599, Cardedeu s'independitz de Vilamajor (fins aleshores era costum que el Batlle de Vilamajor s'ans alternant entre Vilamajor i Cardedeu).

El 29 de desembre de 1822 el municipi de Sant Antoni de Vilamajor es segreg de Vilamajor i, a partir de llavors, fou oficialment un municipi independent amb el seu propi ajuntament. La Vilanova de Vilamajor va adoptar com a nom oficial el de "Sant Antoni de Vilamajor", en honor del seu co-patr Sant Antoni -l'altre s Sant Ller-. Amb el temps, el nucli urb de Sant Antoni ha superat en nombre d'habitants el de la "Vilavella" i el topnim Vilamajor encara hi s molt viu donant nom al propi poble o a diverses entitats locals com el Handbol Vilamajor o la rdio Vilamajor.

La parrquia de Santa Susanna de Vilamajor es mant independent de la de Sant Pere de Vilamajor per s pertany al seu terme municipial.

Fira medieval.
Des del 1992, a Sant Pere de Vilamajor se celebra una fira medieval per rememorar les estades dels comtes catalans al castell de Vilamajor. Durant els primers any, s'hi represent un retaule teatral obra de Francesc Bardera i dirigit per Alfred Lucchetti. Se celebra el primer cap de setmana de juliol.

Vegeu tamb.
La Fora de Vilamajor;


 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365862" title="Frederic de Namur" nonfiltered="1647" processed="1640" dbindex="141662">
Frederic de Namur, tamb anomenat Frederic de Lieja, (nascut el (?) - mort a Lieja el 2 de maig de 1121) fou prncep-bisbe del principat de Lieja de 1119 a 1121.

Frederic era el tercer fill del comte Albert III de Namur i de una senyora de la qual noms es coneix el nom, Ida. Desprs de la mort del seu predecessor Otbert, el captol de la catedral Sant Lambert va preferir-lo a l'altre candidat, l'ardiaca Alexandre de Gulik, fill del comte Gerard III de Gulik. El papa Calixt II va confirmar la decisi. Alexandre va aixecar un exrcit per a combatre el seu rival per va perdre el combat i va haver de jurar que mai no esdevindria prncep-bisbe.

A la seva mort, la seva despulla tenia un color blau i els seus ulls  desorbitaven. Es pensava que va ser entuixegat per causa de la seva fe. Per aix, els catlics lo consideren com un mrtir i un sant. El seu dies natalis se celebra el 2 o el 27 de maig.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365864" title="John Miles" nonfiltered="1648" processed="1641" dbindex="141663">
 John Miles  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 14 de juny del 1943 a Londres, Anglaterra.


 A la F1 .

John Miles va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de juliol del 1969 el GP de Frana al circuit de Charade.

Va participar en un total de quinze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives  (1969-1970) aconseguint una cinquena posici com a millor classificaci en una cursa i aconseguint dos punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365865" title="Sean Young" nonfiltered="1649" processed="1642" dbindex="141664">

Sean Young (20 de novembre de 1959 a Louisville, Kentucky) s una actriu nord-americana. 

 Carrera . 
Young va nixer a Louisville filla de Donald Young i Lee Guthrie. Model i ballarina experimentada, Sean va fer el seu debut en el cinema el 1980 en el film Jane Austen in Manhattan, al que seguirien en 1981 El pelotn chiflado i, sobretot, la pellcula per la qual seria reconeguda en tot el mn: Blade Runner(1982). 

Young tamb faria el casting per a interpretar el paper de Marion Ravenwood a A la recerca de l'arca perduda, per finalment el paper fou per Karen Allen. 

De tota manera, la dcada dels 80 i principi dels 90 va ser brillant per a la carrera de Young, ja que va poder interpretar papers importants. Entre ells, destaquen No hi ha sortida, Dune de David Lynch, Wall Street, Ace Ventura o Baby, el secret d'una llegenda perduda. 

Tamb va perdre grans oportunitats com la d'interpretar a Vicky Val en Batman, paper que interpretaria Kim Basinger i en Batman returns, el paper de Catwoman, que tamb perdria en favor de Michelle Pfeiffer. En els ltims anys, Young ha estat ocupada amb una varietat de films independents aix com participacions en televisi. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365866" title="Joanna Cassidy" nonfiltered="1650" processed="1643" dbindex="141665">

Joanna Cassidy ( Joanna Virginia Caskey, Haddonfield, Nova Jersey , 2 d'agost de 1945) actriu nord-americana de cinema i televisi. 

Va comenar protagonitzant sries com , Falcon Crest, Starsky & Hutch, Fantasy Island, 240-Robert i Dallas i com actriu secundria en Diagnstic assassinat. 

Encara que ha continuat treballant per a la televisi en sries com A dos metres sota terra , Star Trek o Herois, Cassidy ha participat en pellcules i ha estat actriu de doblatge en sries d'animaci com la de Superman. 

 Filmografia escollida .
 1982 - Blade Runner;
 1983 - Under Fire;
 1987 - The Fourth Protocol;
 1988 - Who Framed Roger Rabbit;
 1990 - Where the Heart Is;
 1992 - Don't Tell Mom the Babysitter's Dead;
 1993 - The Tommyknockers;
 1995 - Vampire in Brooklyn;
 1996 - Chain Reaction;
 2001 - Ghosts of Mars;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365867" title="Xavier Perrot" nonfiltered="1651" processed="1644" dbindex="141666">
 Xavier Perrot  va ser un  pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 1 de febrer del 1932 a Zurich, Sussa.


 A la F1 .

Xavier Perrot va debutar a la setena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'agost del 1969 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint una desena posici final ( sisena dins els de la F2) com a millor classificaci en una cursa i no va aconseguir cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365869" title="Peter Westbury" nonfiltered="1652" processed="1645" dbindex="141667">
 Peter Westbury  va ser un  pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 de maig del 1938 a Roehampton, Londres, Anglaterra.


 A la F1 .

Peter Westbury va debutar a la setena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'agost del 1969 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1969-1970) aconseguint una novena posici final (cinquena dins els de la F2) com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365873" title="Galeria Saatchi" nonfiltered="1653" processed="1646" dbindex="141668">
La Galeria Saatchi, originalment i en angls Saatchi Gallery s una galeria d'art contemporani Londres, inaugurada per Charles Saatchi el 1985 amb l'objectiu de mostrar en pblic la seva gran collecci d'art. 

Ha ocupat diversos edificis, el primer al nord de Londres, desprs al SouthBank al costat del riu Tmesi i actualment es troba al barri de Chelsea.

La collecci.

La collecci Saatchi, i, per tant, la galeria de la mostra, han tingut diferents fases, comenant amb artistes estatunidencs i el minimalisme, per passar desprs a mostrar l'obra de Damien Hirst i els YBA (Joves artistes britnics). Ms endavant va tornar a mostrar pintura tradicional i novament pintors nord-americans. Durant el 2008, es pot veure una exposici d'art xins contemporani.

Artistes que han exposat a Saatchi.


1985 ;
 Donald Judd;
 Brice Marden;
 Cy Twombly;
 Andy Warhol;

1986;
 Carl Andre;
 Sol Lewitt;
 Robert Ryman;
 Frank Stella;
 Dan Flavin;

1987;
 Anselm Kiefer;
 Richard Serra;
 Jeff Koons;
 Robert Gober;
 Philip Taaffe;
 Carroll Dunham;

1988;
 Leon Golub;
 Philip Guston;
 Sigmar Polke;


1989;
 Robert Mangold;
 Bruce Nauman;

1990;
 Leon Kossoff;
 Frank Auerbach;
 Lucian Freud;

1991;
 Richard Artschwager;
 Andreas Serrano;
 Cindy Sherman;

1992;
 Damien Hirst;
 Rachel Whiteread;

1993;
 Sarah Lucas;
 Marc Quinn;

1994;
 Jenny Saville;
 Paula Rego;


1995;
 Gavin Turk;
 Glenn Brown;
 Gary Hume;

1996;
 Janine Antoni;
 Tony Oursler;
 Richard Prince;
 Charles Ray;
 Kiki Smith;
 Stephan Balkenhol;

1997;
 Duane Hanson;
 Andreas Gursky;
 Martin Honert;
 Thomas Ruff;
 Thomas Schtte;


1998;
 David Salle;
 Jessica Stockholder;
 Terry Winters;
 John Currin;
 Tom Friedman;
 Josiah McElheny;
 Laura Owens;
 Elizabeth Peyton;
 Lisa Yuskavage;

1999;
 Alex Katz;
 Martin Maloney;
 Dexter Dalwood;
 Ron Mueck;
 Cecily Brown;
 Noble and Webster;
 Michael Raedecker;

2000;
 Boris Mikhailov;


----











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365876" title="Dieter Quester" nonfiltered="1654" processed="1647" dbindex="141669">


 Dieter Quester  va ser un  pilot de curses automobilstiques austrac que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 30 de maig del 1939 a Viena, ustria.

 A la F1 .

Dieter Quester va debutar a la setena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'agost del 1969 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1969 i 1974) aconseguint una novena posici final com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365888" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Dobles mixtos" nonfiltered="1655" processed="1648" dbindex="141670">

La competici de dobles mixtos va ser una de les proves del programa de tennis als Jocs Olmpics de Pars de 1900. La competici es disput entre el 6 i l'11 de juliol de 1900, amb la participaci de 12 tennistes, repartits en 6 parelles, de 4 nacions. 

Medallistes.


Classificacions.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".  Accs 10 de mar de 2006. Consultable digitalment a  Herman's Full Olympians: "Tennis 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365893" title="Abd-adh-Dhhir (nom)" nonfiltered="1656" processed="1649" dbindex="141671">
Abd-adh-Dhhir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd a -  hir) que literalment significa "Servidor de l'Evident", essent l'Evident un dels eptets de Du. Si b Abd-adh-Dhhir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Dhahir,  Abdul Dhahier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365894" title="Abd-aix-Xahid (nom)" nonfiltered="1657" processed="1650" dbindex="141672">
Abd-aix-Xahid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ax-Xah d) que literalment significa "Servidor del Testimoni", essent el Testimoni un dels eptets de Du. Si b Abd-aix-Xahid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Shahid,  Abdul Shahied... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365895" title="Batalla de Kibistra" nonfiltered="1658" processed="1651" dbindex="141673">















La Batalla de Kibistra (tamb anomenada Batalla del Taurus) es va lliurar Diada de la Mare de Du d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Kibistra, prop de les Muntanyes del Taure (pennsula d'Anatlia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'Emperador Andrnic II Paleleg, contra una gran coalici de tropes reunides pels Emirats turcs d'Anatlia. En una batalla que dur tot el dia els almogvers anihilaren la major part del exercit musulm, reunint un gran bot i assegurant els territoris reconquerits en nom del Emperador Andrnic II.  

Antecedents.
Durant el 1302, tots els esforos militars de l'Imperi Bizant per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatlia havien resultat intils. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, organitzada per Roger de Flor i formada per almogvers veternas de la Guerra de Siclia. La Companyia salp del Regne de Siclia el mes d'agost del 1303 i desembarc a Constantinoble el setembre del 1303.

Guerra contra els Emirats Turcs.
La primera acci militar de la Companyia contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan a la Batalla del riu Czic derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid eixhivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Per un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrer l'inici de l'expedici. Desprs de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tant sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inici finalment a primers de maig i les tropes de qu disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

Trancorreguts uns dies de maig, la Companyia arrib a la ciutat bizantina d'Achyraus i des d'all travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kakos, caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaa forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren rpidament i iniciaren l'evacuaci de la ciutat, per tot i la precipitaci de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe. 

Des de Germe, la Companyia reprengu la seva ruta travessant Chliara, on reb petici d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Per Roger de Flor es neg a dispersar les seves tropes, doncs la seva estratgia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socrrer Filadlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continu el cam per Thyateira i s'intern en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadlfia.

Quan el bey Yakup bin Ali  ir, al capdavant de la coalici de tropes turques de l'Emirat de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin), fu informat de l'arribada imminent de la Companyia, decid aixecar el campament de setge sobre Filadlfia i s'aparell per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici. Tot i la rapidesa del bey turc, la Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadlfia a gran velocitat i prengu contacte amb l'exrcit turc a l'albada prop d'Aulax, situat a tant sols un jorn de distncia de Filadlfia. Desprs d'aparellar-se per la batalla, la infanteria lleugera almogver es llen a l'atac i la crrega arribar sobre les lnies turques i comenaren a clarejar les seves lnies provant de trencar la seva formaci. Per la seva banda, Roger de Flor men la seva cavalleria pesada contra la cavalleria lleugera turca i aconsegu aturar les envestides turques. Passat el migdia, a l'hora Nona, el centre de la formaci turca collaps i Yakup bin Ali  ir caigu ferit; rpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la caera de la cavalleria de Roger de Flor.

Desprs de la retirada general dels turcs, la Companyia es dedic a assegurar la zona i a pentinar sistemticament el territori a la caera de tropes enemigues colgades. Desprs de 8 dies al campament i havent assegurant el permetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor es dirigiren cap a Filadlfia on foren rebuts efusivament i entraren en desfilada triomfal. Grcies a la victria de la Batalla d'Aulax, la Companyia s'havia convertit en el poder militar hegemnic d'Anatlia i ja res no podia aturar a Roger de Flor.

Des de Filadlfia la Companyia retroced per la vall riu Hermos i entr en la prefectura de la ciutat de Magnsia del Sipilos, l'nic territori que encara restava sota control dels bizantins a Anatlia. Magnsia del Sipilos comptava amb unes slides muralles, que en garantien la seva defensa; a ms, es trobava propera a la costa, a uns kilmetres de distncia de l'illa del Xiu, illa on es trobava ancorada la flota de la Companyia a les ordres de Ferrando d'Ahones. Donades aquestes circumstncies, Roger de Flor decic ocupar la ciutat bizantina per fixar-hi el seu quarter general, traslladar-hi el bot de guerra acumulat i acantonar-hi les tropes. Roger de Flor, pels grecs comenava a actuar no ja tant sols com un cabdill militar, sin com si fos el governador de tota Anatlia, fet que li supos la rivalitat amb el prefecte del territori bizant Nostongos Ducas i el governador de la ciutat de Magnsia, Demetrios Ataliota.

Desprs d'haver deixat el bot de la Companyia i una petita guarnici formada per almogvers a la ciutat de Magnsia, les tropes de Roger de Flor anaren a la ciutat de Nif, on tot just arribar-hi reberen petici d'auxili de dos habitants de Tira. Les restes de les tropes turques derrotades a la Batalla d'Aulax s'havien unit a les tropes de l'Emirat de Mente e-o hlu i havien comenat a atacar la ciutat de Tira. Roger de Flor prengu la meitat de les seves tropes i orden a l'altra meitat que retorns a Magnsia del Sipilos.

La Companyia arrib a les murades de Tira en plena nit, sense que els turcs descobrissin la seva presncia, i entraren a la ciutat. Al mat segent els turcs comenaren a agrupar-se a la planria davant de la ciutat moment en qu les tropes cabdellades per Corberan d'Alet sortiren violentament de la ciutat i embestiren les aterrides tropes turques. Presos del pnic, els turcs que aconseguiren sobreviure a l'atac comenaren a fugir cap a les muntanyes properes a ciutat. Corberan d'Alet decid mantenir la persecuci contra els turcs en retirada i per millorar la seua visi enmig de la polseguera i la calor no dubt a llevar-se el seu casc; just en aquell moment, una sageta turca li impact al cap i mor a l'instant. Les tropes almogvers, commocionades per la mort del manescal de la Companyia, deturaren la persecuci i comenaren a replegar-se portant el cadver de Corberan d'Alet, mentre els turcs reprengueren la seva fugida.

El camp de batalla.

La batalla.

Desprs de les diferents victries obtingudes per la companyia l'exercit turc es va reorganitzant a la zona de les muntanyes del Taurus, arribant a concentrar-se una host de 10.000 cavallers i 20.000 homes a peu.

Roger de Flor i els seus capitans, sabedors que no podien donar protecci a les ciutats que anaven alliberant dels turcs, ja que aquest fet provocaria disminuiria els efectius de la companyia, decideixen anar en busca de les tropes otomanes. Inicialment la companyia abandona Ania, travessa les provncies de Caria i  Cilicia arribant a les muntanyes del Taure.

L'exercit turc form amb la cavalleria a l'ala esquerra i la infanteria a la dreta. 
La companyia form amb la cavalleria enfront de la cavalleria turca, amb Roger de Flor comandant-la, i els almogvers, comandats per Rocafort i Marulli, ocupant el centre i el costat.
Al crit de Desperta Ferro! s'inici la batalla. Els turcs resisteixen la primera envestida dels catalans, principalment per la superioritat numrica, amb tot els almogvers redoblen esforos i a crit dArag, Arag la companyia comena a declinar la batalla cap el seu favor. La batalla dur tot el dia fins que al vespre els otomans emprengueren la fugida perseguits pels almogvers fins l'arribada de la nit.

Conseqncies.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim (1308);
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 207. "Com lo magaduch rebe en Bt. d. Rocafort" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 207. "...los Turchs foren venuts, e morts be XVIII milia a la Porta del Ferre" (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365897" title="Abd-al-Adhim (nom)" nonfiltered="1659" processed="1652" dbindex="141674">
Abd-al-Adhim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- A  m) que literalment significa "Servidor de l'Immens", essent l'Immens un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Adhim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Azim,  Abdul 'Aziem... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365898" title="Abd-al-Af (nom)" nonfiltered="1660" processed="1653" dbindex="141675">
Abd-al-Af s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al- Af ) que literalment significa "Servidor de l'Indulgent", essent l'Indulgent un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Af s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Afou,  Abdul  Afou... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365899" title="Abd-al-khir (nom)" nonfiltered="1661" processed="1654" dbindex="141676">
Abd-al-khir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-A ir) que literalment significa "Servidor de l'ltim", essent l'ltim un dels eptets de Du. Si b Abd-al-khir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul `Aakher... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365900" title="Kay?" nonfiltered="1662" processed="1655" dbindex="141677">
La tribu dels Kay  (tribu Osmanl des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de la horda o federaci de tribus turques dels Oghuz. La paraula "kay " significa "aquells que tenen poder a travs de les realcions".

A comenaments del segle XIII la tribu turca dels Kay , que formava part de la horda turca dels Oghuz, fug de l'sia Central arrassada pels mongols. El 1227 Sleyman Shah, cabdill de la tribu i pare d'Ertu rul Gazi, mor ofegat mentre travessaven la riva de l'Eufrates en la seva fugida. 

A partir del 1227 Ertu rul Gazi es convert en el nou cabdill de la tribu turca dels Kay . Condu la seva tribu en una migraci fins a la Pennsula d'Anatlia, que es trobava sota el poder de la dinastia seljcida. Aquests li donaren perms per assentar-se en el seu territoris i Ala ad-Din Kay Qubadh I, el sold seljcida del Soldanat Seljcida de Rm li conced les terres de Karaca Da , una muntanya prxima a Angora (actualment Ankara).

El 1231 conquer la ciutat bizantina de S t i la tribu emigr cap aquella rea. El 1243, els exrcits seljcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegr lentament. El 1281, desprs de la seva mort, el cabdillatge de la tribu recaigu en el seu fill, Osman I,  que el 1290 s'independitz del domini mongol i el 1299 convert S t en capital de l'Imperi Otom.

Hi havia d'altres tribus que rodejaven els Kay : els Eskenderum al nord, els Eski ehir a l'est i els Konyali al sud; i amb l'Imperi Bizant a l'oest. Quan el 1236 el fill d'Osman I, Orhan, succe el seu pare, canvi el nom de la tribu i l'anomen tribu Osmanl en honor al seu pare. 

Vegeu tamb.
 Oghuz;
 Ertu rul Gazi;
 S t;
 Osman I;
 Imperi Otom;

Notes.


Referncies.
 Kafeso lu,  brahim. Trk Milli Kltr. Trk Kltrn Ara t rma Enstits, 1977. pg. 134;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365901" title="Abd-al-Al (nom)" nonfiltered="1663" processed="1656" dbindex="141678">
Abd-al-Al s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al- Al ) que literalment significa "Servidor de l'Alt", essent l'Alt un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Al s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Ali,  Abdul  Alie... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365902" title="Cuina de la Vall d'Aran" nonfiltered="1664" processed="1657" dbindex="141679">

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina aranesa. 

La Vall d'Aran s una comarca de Catalunya per culturalmente pertany a la Gascunya, Occitnia. La seua gastronomia s doncs tpicament gascona, amb certes influncies catalanes, sobretot respecte dels embotits i l'ollada aranesa, germana de l'escudella. La naturalesa muntanyenca d'aquest vall, dominada pel riu Garona i envoltada per boscos, fa de la gastronomia aranesa una cuina de muntanya. Pel que fa a la seua posici fronterera, s una de les darreres valls atlntiques del Pirineu occit i en conseqncia, fa de transici entre la cuina mediterrnia i l'atlntica.

Plats tpics.
Olha (Ollada d'escudella amb carn d'olla) ;
Sanganheta a base de sang de porc.;
Truhada, patates farcides de carn.;
Caulets (mandonguilles de carn picolada envoltada amb fulles de col);
Pat;
Civet;
Truita de riu;

Postres.
Crespeths, tamb anomenades  'pastres o pescajons.;
Crema aranesa;
Milhes de blat de moro.;
Hariat de fajol.;

Embotits.
Chorio (Xori);
Langossa i langossa seca (Llonganissa i secallona);
Anditos;
Cueta (Llonganissa cuita);
Bolh (Bull);

Begudes tpiques.
Casss, beguda tpica d'Occitnia en general a base de grosella i licor d'ans. ;
Aigua de Ndes (una mena de ratafia).;

Ingredients bsics.
nec;
Mel ;
Bolets ;
Nous i fruts del bosc ;
Porc;
Truita de riu;
Col;
Blat de moro;

Fires gastronmiques.
Durant els caps de setmana de la segona quinzena de setembre i la primer d'octubre, se celebra la Mostra Gastronmica de la Cuina Aranesa. A juliol, se celebra una setmana de fira anomenada la Setmana de la Cuina Occitanocatalana de Muntanya.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365903" title="Abd-al-Alim (nom)" nonfiltered="1665" processed="1658" dbindex="141680">
Abd-al-Alim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- Al m) que literalment significa "Servidor de l'Omniscient", essent l'Omniscient un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Alim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Alim,  Abdul  Aliem... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365904" title="Abd-al-wwal (nom)" nonfiltered="1666" processed="1659" dbindex="141681">
Abd-al-wwal s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-Awwal) que literalment significa "Servidor del Primer", essent el Primer un dels eptets de Du. Si b Abd-al-wwal s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Awwal... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365905" title="Guerra mecanitzada" nonfiltered="1667" processed="1660" dbindex="141682">


La guerra cuirassada en la guerra moderna s'entn com la utilitzaci dels vehicles blindats de combat com un component central dels mtodes de guerra.

 Histria .
 Primera Guerra Mundial .
La guerra cuirassada moderna va comenar amb el desenvolupament del tanc durant la Primera Guerra Mundial. El tanc britnic Mark I va entrar per primera vegada en acci en el Somme, al setembre de 1916, per no va aconseguir trencar el punt mort de la guerra de trinxeres. En la Batalla de Cambrai (1917), els tancs britnics van tenir ms xit, i van trencar el sistema de lnia de trinxeres alemany, la Lnia Hindenburg. Desprs de la desastrosa ofensiva final alemanya, els tancs es van usar en la Batalla d'Amiens, acabant amb el punt mort imposat per la guerra de trinxeres en el front occidental, i acabant de manera efectiva amb la guerra. Desprs de la Primera Guerra Mundial, els aspectes tcnics i de doctrina de la guerra cuirassada, van ser evolucionant, arribant a ser ms sofisticats i creant-se mltiples escoles.

 Perode d'entreguerres .
Desprs de la Gran Guerra, diversos comandants que havien estat involucrats en el desenvolupament del tanc, van estar involucrats en el desenvolupament de noves idees. Liddell Hart va escriure extensament sobre la guerra de tancs i sobre les teories del Coronel Fuller. L'Oficina de Guerra Britnica va sancionar la creaci de la Fora Mecanitzada Experimental que va ser formada l'1 de maig de 1927, sota el comandament del Coronel R. J. Collins. Les unitats eren completament mbils i consistien en tanquetes de reconeixement i en cotxes cuirassats, un batall de 48 tancs mitjos Vickers, un batall de metralladores cuirassades, un regiment d'artilleria mecanitzat, que tenia una bateria de canons completament autopropulsados amb cadenes, capa d'actuar com artilleria convencional o antiaria (Canons Birch), i una companyia motorizada d'enginyers de camp. La unitat va realitzar operacions en la Plana de Salisbury i va ser observada per altres nacions importants, els Estats Units, Alemanya, i la Uni Sovitica. Encara que es va reconixer la seva actuaci, va ser llicenciada en 1928. Llavors els Estats Units van crear la seva prpia fora mecanitzada experimental. 

L'Exrcit Britnic va comenar la conversi de la seva Cavalleria del cavall als tancs. Encara que va haver-hi diferncies en si la fora de l'Exrcit Britnic hauria de desenvolupar-se conjuntament amb la Royal Air Force i sent afavorida la Marina Reial Britnica per algunes persones en el govern, tots excepte uns pocs regiments estaven completament convertits en 1939.

 Segona Guerra Mundial .

La doctrina de la guerra cuirassada moderna va ser desenvolupada i establerta durant la Segona Guerra Mundial, en molts casos usant els mitjans cuirassats com un arma de suport a la infanteria amb el paper de penetrar les defenses enemigues. Una clau fonamental en la guerra convencional s la concentraci de fora en un punt determinat. La concentraci de fora incrementa les possibilitats de victria en un enfrontament determinat. Correctament escollit i explotat, la victria en un enfrontament donat o en un petit nombre d'enfrontaments s sovint suficient per a guanyar la batalla.

Per exemple, visualitza una lnia defensiva recta composta per dues divisions d'infanteria i dues divisions cuirassades, desplegades d'igual forma al llarg de la lnia. Un atacant numricament igualat pot guanyar concentrant els seus mitjans cuirassats en un punt (amb la seva infanteria aguantant la resta de la lnia), garantint aix el forat de la lnia, desprs travessant-la, tornant-se cap als flancs de les dues meitats de la lnia defensiva i desprs atropellant-les.

La lnia defensiva podria intentar el contraataque, per no s fort en cap punt i encara que l'atac combinat de la infanteria/mitjans cuirassats dels defensors s ms fort que un atac de noms infanteria, no s molt ms fort (ja que les divisions estan esteses al llarg de tota la lnia del front) i aix en general s molt ms fcil defensar que atacar.

Un aspecte important per a tots els tipus de guerra s una fmula molt simple, coneguda com la Llei del Quadrat de Lanchester, en la qual el poder de combat d'una unitat de combat relatiu al poder relatiu de combat d'un enemic d'una determinada grandria s el quadrat del nombre de membres d'aquesta unitat:

Un tanc t bviament el poder de combat d'un tanc. (1 = 1);

Dos tancs tenen quatre vegades el poder relatiu de combat d'un sol tanc. (2 = 4);

Bsicament, una diferncia del doble en nombre de tancs, quadruplicar el poder de foc relatiu - relatiu a la quantitat de poder de foc que l'enemic t per membre de la unitat amiga; tamb podria expressar-se aix, dient que el seu cstig relatiu a causa de l'acci enemiga s redut quatre vegades, que s el mateix que dir - no solament es doblega el seu propi nombre absolut, sin que el nombre de tancs enemics relatiu a cadascun dels seus, tamb es redueix per la meitat.

Aix, concentrant dues divisions en un punt i atacant-ho genera una fora molt ms gran del que s'aconsegueix estenent dues divisions en una lnia i atacant cap a avant en un front ample.

La concentraci de fora requereix mobilitat (per a permetre una rpida concentraci) i poder de foc (per a ser efectiu en el combat una vegada que t'has concentrat). El tanc incorpora aquestes dues propietats i es converteix aix en l'arma primria.

Abans de la Segona Guerra Mundial, la cavalleria muntada a cavall realitzava la tasca que avui dia realitza el tanc; trencant el front o envoltant a l'enemic i atacant-ho per la rereguarda. En tots els exrcits va haver-hi una gran resistncia contra la introducci del tanc (a causa del subsegent va substituir el cavall), en particular perqu les unitats de cavalleria estaven considerades com unitats d'elit, i tenien una gran influncia dintre de l'exrcit.

 Doctrina alemanya .
Quan arriba la Segona Guerra Mundial, les forces cuirassades alemanyes han desenvolupat una doctrina ms profunda i flexible que la dels aliats a nivell tctic i operacional. No existia cap doctrina a nivell estratgic per la concentraci de les seves divisions Panzer el 1940 en la Batalla de Frana van explotar estratgicament les bretxes en les lnies defensives aliades, fetes per la seva infanteria i fora aria, amb un efecte enorme, conduint a l'adopci oficial per part de l'Exrcit com un tot de les tctiques de la "Blitzkrieg". Aquest desenvolupament, produt en gran part sota la influncia de Guderian, va ser facilitat pel fet que s'havia format un Arma de Tancs per raons poltiques, el "Panzertruppe" o "Panzerwaffe", diferent de la Infanteria i de la Cavalleria. El "Panzertruppe" va ser relegat no obstant aix fins a 1940, per la molt ms influent Infanteria, exemplificat per la baixa prioritat donada a la producci de tancs i al fet que els tancs van estar entre 1936 i 1939 dividits entre la Infanteria i la Cavalleria. 

Guderian, amb l'ajuda d'alguns altres, va establir els equips d'armes cuirassades combinats, diferents d'una formaci d'infanteria o cavalleria. Aquest desenvolupament va ser arrossegat fins a 1941 per la falta inicial de vehicles semierugues per a acompanyar als tancs: en 1940 va haver-hi poca cooperaci prctica entre els tancs alemanys i la infanteria a nivell tctic, per si la va haver-hi al nivell operacional. La investigaci en profunditat obtinguda a travs dels estudis terics, amb jocs de guerra, i exercicis prctics van desenvolupar una gran confiana en el "Panzertruppe" (i un suport poltic per part d'Hitler), i en la formaci cuirassada com l'element clau en el camp de batalla - encara que aquest punt de vista no era compartit per les altres branques del Servei abans de 1940. Una part important d'aquesta doctrina era la de les comunicacions millorades, mitjanant la introducci de rdios en tots els tancs - i novament aquest ideal va sofrir de limitacions tcniques quan molts tancs solament tenien equips de recepci. La seva superior doctrina tctica i operacional, combinada amb una aplicaci estratgica ms apropiada van capacitar als alemanys en 1940, per a derrotar a forces quantitativament superiors en forces cuirassades, en infanteria i artilleria durant la seva campanya a Frana; per just quan es va convertir a la "Blitzkrieg" en una doctrina deliberada, al 1941, va fallar al final en el front de l'est, encara que va aconseguir al principi xits espectaculars.

 Doctrina britnica i francesa .
En el Regne Unit i a Frana, els vehicles cuirassats van ser acceptats dintre de l'Exrcit, per usant una divisi de funcions: alguns com armes de suport de la infanteria, i uns altres substituint a la cavalleria. Com tals, els tancs d'infanteria britnics i francesos estaven molt cuirassats i en conseqncia eren massa lents, mentre que els tancs de cavalleria britnics ("cruiser") eren rpids i com resultat estaven pobrament cuirassats. Els tancs alemanys estaven dissenyats per a operacions mbils independents i eren tancs per a tot: ms lleugers, considerablement ms mbils per ms dbilment armats i cuirassats que els tancs d'infanteria; encara no es veia als tancs com un arma principalment antitanc. Quan els tancs alemanys es van enfrontar realment als tancs d'infanteria britnics en combat, no estaven en la millor de les condicions, per es van recobrar per a tirar als tancs britnics fora de l'Europa continental. Al comenament de la invasi alemanya, els francesos posseen ms tancs i, en mirant-los un a un, millors tancs, que els alemanys; per el que va importar va ser com s'usaven els tancs, i els francesos van distribuir la meitat dels seus entre batallons independents de tancs per al suport de la infanteria, tornant-los intils. Els alemanys en 1940 van concentrar tots els seus tancs en divisions Panzer i les van usar per a aconseguir un crcol estratgic, copejant i obrint el seu cam a travs de la lnia defensiva francesa i dirigint-se cap al canal.

Per a contrarestar tals atacs, s'ha de mantenir una fora avanada mbil antitanc en reserva i moure-la cap a la zona de l'atac. Els francesos no tenien cap tipus de reserva estratgica; menys encara una reserva amb gran mobilitat com les seves tres divisions cuirassades de cavalleria, les niques unitats cuirassades organitzades que podien haver-se llanat cap a les lnies de les divisions cuirassades alemanyes ja s'havien emprat en els Pasos Baixos, el que va ser crucial en la fallada francesa a respondre a la penetraci alemanya, aix com que a les divisions cuirassades franceses d'infanteria els faltava suficient mobilitat estratgica. No obstant aix, van aconseguir utilitzar una nova tctica que va provar ser bastant eficient contra els atacs de la blitzkrieg. Es va cridar la defensa eri. No obstant, a causa de les prdues sofertes, els francesos mai van poder contraatacar, i els erions van ser eventualment sobrepassats.

En els deserts del Nord d'frica, els britnics van desenvolupar una tctica alternativa, combinant mitjos cuirassats, infanteria i artilleria, tot unit, formant un "equip equilibrat d'armes combinades"; l'exrcit itali, malament armat i guiat, es va collapsar.

L'arribada de l'Afrika Korps alemany va mostrar les debilitats de la tctica britnica: el petit nombre d'infants i artilleria de cada divisi cuirassada bastava quan s'atacava als immbils i descoordinats italians, per contra els alemanys baix Erwin Rommel, b coordinats i amb una gran mobilitat, les formacions britniques de pocs homes eren insuficients.

Realment, solament en els ltims anys de la guerra, amb la invasi de l'Europa continental, els exrcits aliats van ser ms efectius en la guerra cuirassada. En 1942 i 1943 , els aliats contnuament van perdre les batalles cuirassades en el desert del Nord d'frica a causa de les seves tctiques inadequades; particularment, llanant formacions cuirassades contra posicionis enemigues antitanc.

 Doctrina d'Estats Units .
L'exrcit dels Estats Units va estar influenciat per les accions dels tancs alemanys en la Campanya Polonesa de 1939. La idea ms popular en els Estats Units era que els tancs s'havien usat d'una manera valenta i innovadora en un nou sistema de guerra cridat Blitzkrieg. Sota el comandament del General Jacob Devers, Cap de les Forces Cuirassades, la doctrina va evolucionar en una fora operacional d'armes combinades que consistia principalment en infanteria, artilleria, i tancs; sent els tancs el component principal de maniobra. Sota aquesta doctrina, les tripulacions de tancs nord-americanes de les divisions cuirassades i dels batallons de tancs de la Caserna General, les hi va ensenyar a combatre en enfrontaments tanc a tanc. El personal de la Fora Cuirassada durant i desprs de la guerra va criticar a la infanteria per usar els batallons de tancs de la Caserna General assignats a les divisions d'infanteria solament en suport de la infanteria.

L'equip d'armes combinades dels Estats Units incloa suport aeri, artilleria, enginyers, i un component de tancs suplementat pel concepte del Destructor de tancs. Aquest ltim concepte est identificat de manera precisa amb el Cap de les Forces de l'Exrcit de Terra, el General Leslie McNair que creia en els canons antitanc remolcats de 57 mm, en els bazoques transportats a m i en els Destructors de tancs lleugerament cuirassats que serien superiors als tancs propis al combatre als tancs enemics. Sota aquesta doctrina, se suposava que els tancs evitarien el combat tanc contra tanc el ms possible, deixant els tancs enemics als destructors de tancs. En combat real, la doctrina de McNair va conduir als tancs dels Estats Units a tenir canons ms febles i menor protecci cuirassada que els seus homlegs alemanys, i en els estrets confinis del terreny de Normandia, no van poder evitar les trobades un contra un amb els tancs alemanys.

 Tctiques defensives alemanyes .
Ms avanci durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys van estar a la defensiva, tractant de contenir el cop de les forces cuirassades aliades, ara molt superiors en nombre. A ms d'usar els tancs en posicions excavadas en terra, van fer s dels tipus ms vells convertint-los en destructors de tancs, bsicament en tancs sense torreta amb canons ms pesats i algunes vegades cobrint-los amb una cuirassa pesada. Aquests vehicles, com el Sturmgeschtz III, eren superiors en nombre als tancs alemanys i van destruir nombrosos tancs aliats en els camps de batalla europeus. Van formar part d'una tctica general antitanc molt efectiva que incloa l's d'equips antitanc armats amb el Panzerfaust (petits rifles sense reculada), canons antitanc i extensos camps de mina antitancs. Tot junt va fer que l's amb xit de la tctica de la Blitzkrieg fos molt difcil.

 Guerres rab-israelianes .
Ambds bndols en la srie de conflictes de les guerres rab-Israelianes han fet un s intensiu dels tancs i d'altres vehicles cuirassats. Fins a la guerra de Yom Kipur en 1973, les unitats cuirassades israelianes van tenir normalment avantatge, hagut de principalment a bones tctiques i una bona cohesi de les seves unitats. En 1973, Israel va fallar a comprendre la importncia de la introducci dels mssils guiats antitanc (ATGMs en angls). Centenars de mssils guiats antitanc AT-3 Sagger, capaos de ser transportats per la infanteria, van ser subministrats als Egipcis per la Uni Sovitica, i van infringir greus prdues als tancs israelianes. Des de llavors, els ATGMs tamb han jugat un paper clau en les forces israelianes. Els israelianes sn lders en el desenvolupament dels "destructors de tancs" basats en mssils. Quan una unitat d'infanteria es va moure per a enfrontar-se als mssils antitanc, van ser capaos de derrotar-los fcilment - forta evidncia que els tancs operant sols tenen greus debilitats.

 OTAN i Pacte de Varsvia .
Durant la Guerra Freda, l'OTAN i el Pacte de Varsvia van assumir que la guerra cuirassada seria l'aspecte dominant de la guerra terrestre convencional a Europa.

Els vehicles de combat d'infanteria van ser desenvolupats per vegada primera en els anys 1960 amb els BMP-1 de la Uni Sovitica.

Les aeronaus d'ales rotatries van ser construdes en teoria com a "tancs volants".

Es va crear el carro de combat principal, combinant molts dels diferents tipus de tancs que va haver-hi durant la Segona Guerra Mundial.

 Present .
Els tancs treballen rarament sols; normalment la grandria mnima d'una unitat s el d'esquadr (l'esquadr s la unitat ms petita en l'exrcit i els marines dels Estats Units que est dirigida per un oficial, i un component d'una companyia o tropa) de quatre a cinc tancs. Els tancs de l'esquadr treballen junts proveint-se un suport mutu: dos podrien avanar mentre la resta els cobreix i desprs paren per a proveir cobertura a la resta que es mouen cap a avant.

Normalment, mltiples esquadrons es coordinen amb la infanteria mecanitzada i utilitzen la seva mobilitat i poder de foc per a penetrar pels punts febles de les lnies enemigues. En aquesta situaci els poderosos motors, cadenes i torretes entren en acci. L'habilitat per a rotar la torreta els 360 complets, permet moviments coordinats dintre d'esquadrons, mentre es defensen contra atacs que vengen des de mltiples adreces i s'enfronten contra tropes i vehicles sense parar o reduir velocitat. Quan estan a la defensiva, esperen en posicions preparades o usen els elements naturals del terreny (com petits pujols) per a posar-se a cobert. Un tanc collocat just darrere de la cresta d'un pujol ("cos baix"), exposa solament la part superior de la seva torreta, amb el can i els sensors, apuntant a l'enemic, deixant el blanc exposat ms petit possible a l'enemic, mentre que aix li permet encara enfrontar-se a l'enemic a l'altre costat del pujol. Els tancs normalment sn capaos de baixar el can principal per sota l'horitzontal des que la moderna munici d'energia cintica (KE), tenen tenen trajectries gaireb planes. Sense aix, no podrien explotar aquest tipus de posicions. No obstant aix, desprs de rebasar el cim de la cresta, el tanc pot exposar a les armes enemigues els seus baixos dbilment cuirassats.

Poden sorgir problemes quan els tancs i la infanteria no treballen junts. Durant la guerra de Yom Kippur, tancs israelians que operaven sols en grans nombres van ser abatuts per la infanteria egpcia que possea mssils guiats antitanc. Quan van portar a la infanteria i a l'artilleria israelita en suport dels tancs, es van tornar les tornes i les unitats egpcies van ser suprimides amb prdues redudes per a les tropes israelianes. Aquest s un exemple extrem, per exemplifica el que s'ha documentat amb bastant rigor des del final de la Segona Guerra Mundial: els tancs i la infanteria treballen millor prenent avantatge de les forces que posseeix cadascun i combinant-les per a minimitzar les debilitats. En molts conflictes, s normal veure a la infanteria muntada en la part del darrere dels tancs, llista per a saltar i prestar el seu suport quan sigui necessari. Desafortunadament, el disseny de molts tancs moderns converteix aquesta prctica en perillosa. El M1 Abrams, per exemple, t els gasos d'escapi tan calents, que la infanteria que estigui prop, ha d'anar amb compte d'on es colloqui. Els tancs tamb poden ser molt vulnerables a l'artilleria b apuntada; el suport aeri ben coordinat i les unitats d'artilleria de contrabateria sn de gran ajuda a l'hora de contrarestar el foc artiller.

La collocaci de cuirassa al voltant d'un tanc no s uniforme; la part frontal normalment est millor cuirassada que els costats o la part del darrere. A causa d'aix, la prctica normal consisteix a mantenir la part frontal mirant a l'enemic en tot moment, el tanc es retira donant marxa endarrere en comptes de donar-se la volta. Conduir marxa endarrere allunyant-se de l'enemic s fins i tot ms segur que conduir cap a avant apropant-se a ell ja que un sot pot llanar la part frontal del tanc cap a dalt en l'aire, deixant exposada la prima cuirassa dels baixos i fent que el can deixi d'apuntar al blanc a causa de l'angle limitat de depressi.

Les cadenes, rodes i la suspensi d'un tanc estan fora del casc cuirassat i sn alguns dels punts ms vulnerables. La forma ms fcil d'incapacitar a un tanc (una altra diferent a un impacte directe en un rea vulnerable amb tot el poder d'un arma antitanc) s apuntar a les cadenes per a una "mort de mobilitat" (m-kill en angls). Una vegada que un tanc est incapacitat s ms fcil de destruir. Aquesta s la ra per la qual les cortines de protecci lateral sn importants; poden deflactar les bales de les metralladores pesades i fer que explotin prematurament la munici HEAT abans que copegi el tren mbil. Altres parts vulnerables d'un tanc tpic inclouen la coberta del motor (amb les entrades d'aire, radiadors, etc.) i l'anell de la torreta, on la torreta s'uneix al casc.

Quan s'usen defensivament, els tancs s'enfonsen sovint en trinxeres o es colloquen darrere de murs de terra per a incrementar la seva protecci. Els tancs poden disparar uns pocs trets detras de les seves posicions defensives, i desprs retirar-se (marxa endarrere) a una altra posici preparada ms endarrere i conduir darrere dels murs o dintre de les trinxeres. Aquestes posicions poden ser construdes per les tripulacions dels tancs, per les preparacions sn millors i ms rpides si les realitzen enginyers de combat amb bulldozers. La protecci en la part superior, fins i tot si s bastant prima, pot ser molt til ja que pot ajudar a predetonar els obusos d'infantera i evitar els impactes directes des de dalt, el que pot ser mortal per a un tanc, copejant-los on el seu cuirassa s ms prima. En resum, les tripulacions de tancs, troben tants mitjans com els sigui possible per a augmentar la cuirassa dels seus vehicles.

Els tancs normalment van a la batalla amb un obs en el can, llest per a disparar, per a minimitzar el temps de reacci quan es trobin amb l'enemic. La doctrina dels Estats Units requereix que aquest obs sigui munici d'energia cintica (KE), ja que el temps de reacci s molt important quan es troba a tancs enemics, per a aconseguir el primer tret (i possiblement la primera mort). Si es troba a tropes o vehicles lleugers, la resposta habitual consisteix a disparar aquest obs cap a ells, a pesar que no s la munici ideal - s difcil i consumeix temps el llevar un obs que ja est en la recambra. En aquest cas, desprs que es dispara la munici KE, es carregaria una munici HEAT per a continuar amb l'enfrontament.

Els tancs poden ser decisius en la lluita urbana, amb l'habilitat de demolir murs i disparar metralladores mitjanes i pesades en moltes adreces simultniament. No obstant aix, els tancs sn especialment vulnerables en el combat urb. s ms fcil per a la infanteria enemiga el lliscar-se darrere d'un tanc o disparar-li als seus costats, on s ms vulnerable. A ms, disparar cap a baix des d'edificis amb mltiples altures, permet que es dispari a la suau cuirassa de la part superior de la torreta, i fins i tot armes bsiques com els cctel molotov, si s'apunten a les entrades d'aire del motor, poden incapacitar a un tanc. A causa d'aquesta limitacions, els tancs sn difcils d'usar en els conflictes en ciutats on pot haver-hi civils o forces amigues properes, ja que el seu poder de foc no es pot usar d'una forma ptima.

 Tctiques i amenaces des de l'aire .


Els tancs i altres vehicles cuirassats sn vulnerables als atacs des de l'aire per diverses raons. Una s que sn detectables fcilment - el metall del que estan fets es mostra molt b en el radar, i s especialment obvi que es mouen en formaci. Un tanc que es mogui tamb produeix un munt de calor, soroll i pols. La calor fa que es vegin molt b en els sistemes de mira anterior d'infrarojos i la pols s una molt bona pista visual durant el dia. L'altra ra important s que molts vehicles cuirassats tenen una cuirassa ms prima en el sostre de la torreta i sobre la coberta del motor, aix que els mssils guiats antitanc (des d'un helicpter d'atac o des d'un jet d'atac a terra) els copejaria des de la part superior on seria mortal duent fins i tot una petita crrega. Fins i tot les metralladores i petits canons automtics sn capaos de penetrar a travs de les seccions de la part del darrere i de la part superior del compartimento del motor d'un tanc.


Certs avions han estat dissenyats per a atacar vehicles cuirassats. El ms notable construt amb aquest propsit s l'Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II, afectuosament conegut com el "Senglar Berrugs" ("Warthog" en angls) a causa de la seva forma (en contrast amb els avions militars amb formes ms estticament agradables). El "Porc" pot no tenir lnies molt esveltes per s excepcionalment efectiu en la seva funci: caa i mata als enemics cuirassats i als seus vehicles, i la seva reputaci de ser un efectiu "Rebentatancs" no s infundada. Encara que s capa de transportar diferent nombre de mssils i bombes (incloent armes antitanc com l'AGM-65 Maverick), la seva arma principal s el can Gatlin de 30mm GAU-8/A Avenger que s capa de disparar 3.900 rondes d'urani empobrit capa de travessar cuirassa per minut (una creena popular s que l'avi va ser realment construt al voltant del can i no a la inversa). Capa d'un vol de baixa velocitat i baixa altitud, l'A-10 s en si mateix un vehicle cuirassat volador amb una coberta de titani al voltant del pilot, amb una armadura de vol capa de sobreviure impactes directes de projectils travessa cuirasses i d'alt explosiu i amb una triple redundncia en els seus sistemes de vol, amb sistemes mecnics per a protegir hidrulics de doble redundncia.

Similarment, s'han dissenyat diversos helicpters d'atac per a enfrontar-se principalment amb vehicles enemics cuirassats. El AH-64 Apache, Westland Lynx, Mil Mi-24, Eurocopter Tigre i el Denel AH-2A Rooivalk sn alguns d'aquests exemples. Els helicpters sn molt efectius contra els vehicles cuirassats per moltes raons. L'AH-64D Longbow Apache, per exemple, est equipat amb multitud de sensors i de sistemes d'armes millorats, mentre que el domo de control radar de foc de l'AN/APG-78 Longbow est installat sobre el rotor principal.

Les amenaces aries poden ser contrarestades de diverses maneres. Una manera s amb la supremacia aria. Aquest s la manera en el qual els Estats Units confia ms, el que es demostra per la seva distintiva falta de vehicles mbils de defensa aria de curt abast, per a acompanyar a les seves unitats cuirassades. Molts altres pasos acompanyen a les seves forces cuirassades amb canons antiaeris autopropulsats altament mbils, com els russos ZSU-23, sistemes de mssils terra-aire de curt i mig abast com el SA-6, SA-8 i el SA-11, o combinar ambds en el mateix vehicle (el ZSU-23 per exemple pot albergar tamb mssils antiaeris SA-18 o SA-16).

 Suport .

La guerra cuirassada s molt intensa des del punt de vista mecnic i logstic, i require un suport mecnic molt extens.

Els vehicles de combat cuirassats requereixen de vehicles cuirassats capaos de treballar en el mateix terreny per a recolzar-los. Aquests estan operats per les branques apropiades de l'exrcit. Per exemple, en l'Exrcit Britnic la recuperaci i manteniment de vehicles la duu el REME i els vehicles de combat d'enginyers la duu el RE.

Aquests inclouen:

Vehicles de Recuperaci Cuirassada (ARV en angls);
Molts d'aquests vehicles estan basats en el xasss per al vehicle que apoyan. Per exemple l'ARV per al tanc del RU Challenger s el casc del Challenger amb un winche.

Vehicles de suport cuirassats;

(cuirassats) Vehicles d'Enginyers de combat Combat Engineering Vehicles (CEV en angls);
Per exemple, bulldozers

 Futur .
Mentre que els tancs han estat una part integral en la guerra cuirassada del passat, els conflictes recents han posat major mfasi en la mobilitat, que els tancs de batalla principals no poden proveir. Duu unes quantes setmanes el transferir als tancs i al seu equipament de suport mitjanant mar o aire, i els tancs encara requereixen un manteniment freqent.

 Vegeu tamb .
Guerra antiga;
Blitzkrieg;
Armes combinades;
Guerra moderna;
Histria del tanc;

 Terics i practicants de la guerra cuirassada:
Charles de Gaulle;
J.F.C. Fuller, ;
B. H. Liddell Hart,
Percy Hobart ;
Georgy Zhukov,
Mijal Tujachevsky,
David Evangelidis,
Heinz Guderian, ;
Erwin Rommel;
George Patton;
Israel Tal;

 Referncies .
  (en angls).
  (en angls).
 Gen. Donn A. Starry & George F. Hofmann. "Camp Colt to Desert Storm: The History of the U.S. Armored Forces," (en angls).

 Enllaos externs .
 http://www.lonesentry.com/manuals/japanese-tanks/tank-tactics.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365907" title="Rolf Stommelen" nonfiltered="1668" processed="1661" dbindex="141683">


 Rolf Stommelen  va ser un  pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 11 de juliol del 1943 a Siegen, Alemanya i va morir el 24 d'abril del 1983 en un accident al circuit de Riverside.


 A la F1 .

Rolf Stommelen va debutar a la setena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'agost del 1969 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar en un total de seixanta-tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en nou temporades no consecutives (1969- 1976 i 1978) aconseguint un podi com a millor classificaci en una cursa i assolint catorze punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365908" title="Cuina del Camp de Tria" nonfiltered="1669" processed="1662" dbindex="141684">

La cuina del Camp de Tria tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina d aquesta comarca. 

El Camp de Tria s una comarca de gran extensi que abasta la vessant sud de la Serra Calderona fins a l Horta de Valncia. Gran part de la comarca s horta, regada per diverses squies procedents del riu Tria. El conreu ms tpic s la taronja i en menor grau, el ram.

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Arrossos.
A l igual que l Horta, el Camp destaca una varietat de formes de preparar l arrs: amb conill i pollastre, amb costella de porc i col, amb fesols i naps, i amb bleda. 

Dolos.
Destaquen els pastissets de moniato, els congrets, rotllos d aiguardent, pancremats, i sobretot el torr i les peladilles de Casinos.

Altres plats tpics.
Caragol amb salsa picant.;
Vi blanc de Llria, anomenat   Castillo de Liria  .

Ingredients bsics.
Embotits de Serra.
Fesols, naps, bleda, col.
Conill, pollastre, porc.
Caragols.
Fruites.

Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365911" title="Karl Ecker" nonfiltered="1670" processed="1663" dbindex="141685">
Karl  Ecker (Friburg, 13 de mar de 1813) fou un compositor alemany.

El seu pare era cirurgi, el destinava a la carrera d'advocat, per sentint gran vocaci per la msica, aprofit l'estana a Viena amb motiu de l'estudi de la jurisprudncia, per a dedicar-se al mateix temps al de la composici. Compos per a orquestra, per la seva fama se li deu principalment als nombrosos cors i lieder que compos.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365914" title="Grafema" nonfiltered="1671" processed="1664" dbindex="141686">
En lingstica, el grafema (del grec      , "escric") s la unitat contrastiva mnima de la escriptura d'una llengua determinada.
Segons el sistema d'escriptura, un grafema pot tenir realitzacions grfiques i fontiques diverses. Heus ac alguns exemples :

En els sillabaris, per exemple en japons, un grafema sol representar una sllaba.
En un abjad, per exemple en hebreu, un grafema sol representar una consonant.
En un sistema d'escriptura logogrfica, com en xins, un grafema pot representar un concepte, una paraula, un morfema, etc.
En un alfasillabari o abugida, un grafema sol representar una consonant amb una vocal o un nic fonema.
En un alfabet, per exemple en catal, una lletra o un grup de lletres poden constituir un grafema. Es considera grafema qualsevol lletra o grup de lletres (dgrafs) que tingui una referncia fnica i/o smica.

Grafemes en catal.
Podem classificar els grafemes en dues categories principals:

 Fonogrames: grafemes que transcriuen fonemes, els ms freqents en catal. s el cas de "f" en "fixar" o de "gu" en "eixugui". En aquest ltim cas, l's del grafema "gu" o "g" ve determinat per la seua posici en la paraula.
 Morfogrames: grafemes que transcriuen morfemes. s el cas de r en "fixar".

Aix, en catal central estndard, en el mot "eixugui" distingim cinc grafemes : "e" pel fonema , "ix" pel fonema , "u" pel fonema , "gu" pel fonema , "i" pel fonema . En "fixar", per, distingim cinc grafemes : "f" pel fonema , "i" pel fonema , "x" pels fonemes , "a" pel fonema , "r" pel morfema d'infinitiu. Aquest exemple depn, esclar, del dialecte considerat.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365916" title="Atjeh" nonfiltered="1672" processed="1665" dbindex="141687">
Per la regi i la provncia holandesa vegeu: Aceh;

Atjeh fou un territori d'Indonsia sota administraci holandesa integrat a les regncies de Tapanuli i Oostkust van Sumatra (moderna provncia de Sumatra Utara). Estava format per:

Gran Atjeh, amb el riu Atjeh i el port d'Atjeh (Banda Atjeh anomenada pels holandesos com Kuta Radja);
Dependncies: territoris abans sota l'autoritat del sult administrats pel holandesos: ;
A la costa oest, Meulaboh, Tapa Tuan, Singkil ;
A la costa Nord, Sigli, Meureudu, Bireun, Peusangan, Lho Sukon i Lho Seumawe;
A la costa est,  Idi, Langsa, Kuala Simpang;

Administraci:
Gampong o Kampung (poble) governats pels Keutjhi (anci) i portava generalment el ttol de Tenku o Teungku;
Districtes hereditaris dirigits pels uleebalangs, dividits en tres grups anomenats en conjunts els sagis;
Sult designat pels radja o pteu; el sult portava el ttol de tuanku;
Mukims, dirigents religiosos (la pregaria del divendres requeria la presncia de 40 mukims) el cap dels quals era el Imeum;
L'administraci de justicia (regida per la costum) estava generalment en mans dels caps locals. El jutge del sult portava el nom Kali malikon ade i era hereditari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365917" title="Johann Wilhem Eckersberg" nonfiltered="1673" processed="1666" dbindex="141688">
Johann Wilhem Eckersberg (Dresde, 1762   Neustadt, 1821) fou un organista, violinista i compositor alemany.

Als 21 anys era organista de l'esglsia de Santa Sofia, en la seva ciutat nadiua, i ms tard o fou de Neustadt. Entre llurs composicions figuren: La Campana, cantata basada en el poema d'igual nom de Schiller, escrita per a gran orquestra (1804), i varies peces per a piano i cant, etc 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365918" title="Karl Anton Eckert" nonfiltered="1674" processed="1667" dbindex="141689">

Karl  Anton  Florian  Eckert (Potsdam, 7 de desembre de 1820   Berln, 14 d'octubre de 1870) fou un pianista, compositor i director d'orquestra alemany.

Fou deixeble en aquella capital de Zeller, Rongenhagen i Mendelssohn i molt celebrat per Spontini. Als 17 anys estren en el teatre Koenigstadt l'pera Catalina de Nuremberg, a la que li segu molt aviat El xafarder. El 1841 s'execut llur oratori titulat Judith.

Desprs del seu viatge per Itlia, estren a Berln la seva nova pera Guillem d'Orange (1846). Poc temps desprs com a pianista don una srie de concerts a Holanda i Blgica, marxant desprs a Pars com a director d'orquestra del Teatre Itali, i el 1853 ocup el mateix lloc en l'pera de Berln i va ser anomenat director dels concerts de la cort. Deix una simfonia, una obertura de guia, un trio instrumental i varies colleccions de lieders.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365919" title="Ertu?rul Gazi" nonfiltered="1675" processed="1668" dbindex="141690">
 
Ertu rul Gazi (1198-1281) va ser cabdill de la tribu turca dels Kay  i pare d'Osman I, el funddador de l'Imperi Otom. 

Biografia.
A comenaments del segle XIII la tribu turca dels Kay , que formava part de la horda turca dels Oghuz, fug de l'sia Central arrassada pels mongols. El 1227 Sleyman Shah, cabdill de la tribu i pare d'Ertu rul Gazi, mor ofegat mentre travessaven la riva de l'Eufrates en la seva fugida. 

A partir del 1227 Ertu rul Gazi es convert en el nou cabdill de la tribu turca dels Kay . Condu la seva tribu en una migraci fins a la Pennsula d'Anatlia, que es trobava sota el poder de la dinastia seljcida. Aquests li donaren perms per assentar-se en el seu territoris i Ala ad-Din Kay Qubadh I, el sold seljcida del Soldanat Seljcida de Rm li conced les terres de Karaca Da , una muntanya prxima a Angora (actualment Ankara).

El 1231 conquer la ciutat bizantina de S t i la tribu emigr cap aquella rea. El 1243, els exrcits seljcides foren derrotats pels mongols i el poder de l'imperi es desintegr lentament. El 1281, desprs de la seva mort, el cabdillatge de la tribu recaigu en el seu fill, Osman I, que el 1290 s'independitz del domini mongol i el 1299 convert S t en capital de l'Imperi Otom.

 Referncies .
 Biography of Ertu rul.

 Vegeu tamb .
 Oghuz;
 Imperi Otom;
 S t;
 Osman I;
 Kay ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365923" title="Sultanat d'Aceh" nonfiltered="1676" processed="1669" dbindex="141691">
El sultanat d'Atjeh o Sultanat d'Aceh fou un estat musulm que va existir a Indonsia des de vers el segle XV fins el 1903 quan els holandesos van completar la seva conquesta.

El primer sult esmentat pels portuguesos s Ali I Mughayat Shah, quan es va apoderar del regne de Pas que havia estat governat per Madaforxa (probablement Muzaffar Shah, mort el 1497), que l'anomena com un rei pirata per cavalleresc, que dominava la regi de Lambry (Lamuri o Lambri) i el pas de Biar entre Atjeh i Pedir. Es coneixen les tombes d'alguns dels seus predecessors i els anys de regnat (no el parentesc) per cal considerat a Ali, al conquistar Daya a l'oest i Pidie i Pas a l'est, com el fundador de l'estat. Aladdin I (1537-1571) va augmentar els dominis de l'estat i va enviar una ambaixada a Constantinoble (1563) per demanar ajut contra Portugal i amb la promesa de diversos sobirans pagans del sud-est de l'illa de Sumatra de qu abraarien el islam si els otomans els salvaven. Desprs d'estar dos anys a la capital turca (degut a la mort del sult Solim I), una expedici otomana a les ordes de Kurdoghlu Khizir Reis, almirall de Suez, amb 19 galeres i altres vaixells i armats de canons, fou enviada a la zona per al Iemen una revolta va impedir que continus complerta i es van enviar noms dos vaixells amb armes i tcnics, que es van acabar establint a Atjeh.

El 1579 es va produir una minoria (Muda, que va regnar noms uns mesos) i una rapida successi de sultans breus i al final del 1579 el sult de Perak Aladdin II Mansur Shah es va fer amb el poder, A la seva mort el 1586 es va tornar a la normalitat. Sota Iskandar I Muda es va arribar al cim amb una notable expansi i riquesa. Va fer una expedici a Pahang i Malacca narrada al poema pic Hikayat Malm Dagang. El 1629 una flota portuguesa i de Johore va destruir la flota d'Atjeh i va matar a milers de soldats; per les forces d'Atjeh no van quedar destrudes totalment encara va poder conquerir Kedah el mateix any. El gendre del sult, que era prncep de Pahang, Iskandar II Thani Aladdin el va succeir el 1636 i el 1638, una ambaixada portuguesa va intentar atreure al sult al seu partit en contra d'Holanda per intilment.

Entre 1641 i 1699 van regnar quatre sultanes i aquest perode va augmentar la influncia dels senyors hereditaris territorials, els uleebalangs; una fatwa emesa a la Meca va declarar que estava prohibit a les dones de regnar i al comenar el segle XVIII van esclatar guerres dinstiques entre els quals va tenir el poder Djamal un descendent de l'alida Husayn, per nascut a Atjeh que fou deposat el 1726 per va lluitar encara fora temps contra el govern. Djawhar Amin ad-Din Shah i Shams al- Alam van regnat noms dies i finalment el 1727 es va imposar Aladdin III Ahmad (mnaharaj Lela Melayu), prncep d'origen bugis, ancestre de la darrera dinastia. Finalment la mort de Djamal va obrir el cam a Djahan per assolir el poder segons narra el poema pic Hikayat Ptjut Muhamat, i l'estabilitat va retornar fins al segle XIX.

El tractat entre Gran Bretanya i Holanda de 1824 cedia les possessions britniques de Sumatra als holandesos. Atjeh era considerada dins la zona de influencia britnica, per el tractat prohibia expressament als holandesos estendre el seu domini cap al nord de l'illa. Aquesta prohibici va restar vigent fins a un nou tractat el 1871, i els holandesos no podien castigar els actes de pirateria que es feien a Atjeh. El tractat de 1871 donava via lliure als holandesos per conquerir el sultanat, i el 1873 es va iniciar la guerra que, contra les previsions, i amb mnimes aturades, va durar trenta sis anys (1873 a 1910, amb una aturada de 1880 a 1883)

Vegeu Guerra d'Atjeh

 Llista de sultans .

  Ali I Mughayat Shah  vers 1496-1530 ;
  Saladdin vers 1530-1537 ;
  Aladdin I Riayat Shah al-Qahhar vers 1537-1571 ;
  Husain Ali Riayat Shah 1571-1579 ;
  Muda 1579 ;
  Sri Alam 1579 ;
  Zain al-Abidin 1579 ;
  Aladdin II Mansur Shah 1579-1585/1586 ;
  Buyong Ali Riyat Shah 1585/1586-1588 ;
  Riayat Shah al-Mukammal 1588-1604 ;
  Ali II Riayat Muda 1604-1607 ;
  Iskandar I Muda  1607-1636 (nom pstum marhum Makota Alam = Corona del Mn);
  Iskandar II Thani Aladdin 1636-1641 ;
  Safiyat ad-Din Taj al-Alam bint Iskandar Muda (sultana) 1641-1675 ;
  Naqiyat ad-Din Nur al-Alam (sultana) 1675-1678 ;
  Zaqiyat ad-Din Inayat Shah (sultana) 1678-1688 ;
  Kamalat Shah Zinat ad-Din (sultana) 1688-1699 ;
  Sharif Hahim Djamal ad-Din Badr al-Alam 1699-1702 ;
  Perkasa  Alam Sharif Lamtui 1702-1703 ;
  Djamal Badr al-Munir 1703-1726 ;
  Djawhar Amin ad-Din Shah 1726 ;
  Shams al- Alam  1726;
  Aladdin III Ahmad 1727-1735 ;
  Aladdin IV Shah Jahan 1735-1760 ;
  Mahmud Shah I 1760-1781 ;
  Badr ad-Din 1764-1773 ;
  Sulayman Shah I 1773-1781 ;
  Aladdin V Muhammad 1781-1795 ;
  Aladdin VI Djawhar Alam Syah bin Aladdin Muhammad Syah 1795-1815 ;
  Sharif Saif Saiful Alam Syah Jamalullail 1815-1818  ;
  Aladdin VI Djawhar (segona vegada) 1818-1824 ;
  Muhammad I Aladdin Shah bin Aladdin Jauharul Alam Syah 1824-1838 ;
  Mansur Aladdin Ibrahim Shah bin Alaeddin Jauharul Alam Syah 1838-1870 ;
  Sulayman II Aladdin Ali Iskandar Syah 1838-1857 ;
  Mahmud Shah II Aladdin bin Sulaiman  1870-1874 ;
  Muhammad II Daud Shah Aladdin Jahan  1874-1903;

 Notes  i referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365925" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Pistola rpida, 25 metres" nonfiltered="1677" processed="1670" dbindex="141692">


La competici de pistola rpida, 25 metres va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  Es disput entre l'1 i el 4 d'agost de 1900. Hi van prendre part 6 atletes de 2 nacions diferents.  

Medallistes.


Resultats.
Es desconeix els criteris emprats per desempatar els 5 tiradors a 57 punts.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365930" title="Estaci de Can Tries" nonfiltered="1678" processed="1671" dbindex="141693">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365931" title="Estaci de Terminal D" nonfiltered="1679" processed="1672" dbindex="141694">







Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365932" title="Estaci de Can Zam" nonfiltered="1680" processed="1673" dbindex="141695">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365933" title="Estaci de Polgon Pratenc" nonfiltered="1681" processed="1674" dbindex="141696">





Vegeu tamb.
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365934" title="Al-Atk" nonfiltered="1682" processed="1675" dbindex="141697">
Al-Atk (pronunciat localment atts i pels beduins d'altres llocs atks) l s una vall del Nedj o Nedjd (Nadjd o Nedjed) a l'Arbia Saudita, el ms occidental dels congosts de la part occidental de les muntanyes Tuwayk. Es un uadi generalment sec per amb fortes crescudes cada cop que plou, originat a la vora de l'oasi d'al-Kasav.

Al nord t el Sudayr i al sud el al-Mahmal. Els pous amb aigua dola anomenats Hafar al-Atk sn una dotzena alguns de fins a 40 metres; els principals son al-Ghabbahiyya i Sudayra. La tradici diu que foren excavats pels Banu Khalid que van dominar l'Arbia oriental fins al segle XVIII quan van arribar els wahhabites dirigits pels al-Saud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365935" title="Estaci de Mandri" nonfiltered="1683" processed="1676" dbindex="141698">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365936" title="Provncia de Qu?ng Bnh" nonfiltered="1684" processed="1677" dbindex="141699">

La Provncia de Qu ng Bnh forma part de la regi de Bac Trung Bo dins Vietnam. Hi podem trobar el parc natural de Phong Nha   K  Bng.
Superfcie: 8.051,8 km ;
Poblaci: 831.600 hab.
Densitat: 103 hab./km ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365941" title="Atrek" nonfiltered="1685" processed="1678" dbindex="141700">
Atrek s un riu del Iran i del Turkmenistan. Neix a territori irani a les muntanyes de Kopet Dagh, al mont Hazar Masdjid al nord-est de Koan o Kuan  i a 1225 metres (Iran). Recorre una distancia d'uns 515 km en direcci a est-oest i desaigua a la badia d'Hasan Kuli al sud-est de la mar Cspia quan noms mesura uns 12 metros d'ample i menys d'un metre de fondo. La seva longitud es de 669 km i la conca de 27300 km2. Els primers dos teros corre per les serralades K h-e Haz r Masjed, K h-e  Al , K h-e  h Jah n i K h-e B n l d.  Neix al K h-e Haz r Masjed. El darrer ter del riu forma la frontera entre Turkmenistan i Iran des de 1882.

El unic afluent rellevant es el Simbar o Sumbar o Zumbar o Simbar (que rep a la vora de atli) i llavors forma la frontera entre Iran i Turkmenistan segons el tractat de 1882; per un tractat de 1926 l'aigua del riu es va repartir entre Iran i la Uni Sovitica. Antigament s'hi reproduia l'esturi per la contaminaci i la poca aigua la fet desapareixer..

Correspon al riu clssic Sarnois (Estrab) o Zonius (Plini el Vell) de la paraula persa zaranya que vol dir daurat (per tant riu Daurat). A l'poca medieval separava Gorgan de Dahistan (al nord); els rabs l'anomenaven Herand; ms tard el nom Arak va aparixer, suposadament volent dir "riu dels turcs"  (l'etimologia popular pensa que deriva del plural de turc = Atrk). Fins el 1869 la regi estava deshabitada degut a les depredacions dels turcmens per en aquest any els russos van establir un fort a Chikishlyar, proper al riu, i van dominar a les tribus en pocs anys.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365944" title="Atsiz" nonfiltered="1686" processed="1679" dbindex="141701">


Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin, khwarizmshah;
Atsiz ibn Uvak cap turcm;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365945" title="Little Willie" nonfiltered="1687" processed="1680" dbindex="141702">


Little Willie va ser un prototip del desenvolupament del Tanc Mark I britnic i el primer tanc prototip completat de la histria. Fou dissenyat el juliol de 1915 per Landships Committee.

Number 1 Lincoln Machine.
Little Willie va ser dissenyat des del juliol de 1915 per la Landships Committee per mirar d'aconseguir en la I Guerra Mundial per part de la Gran Bretanya una mquina de guerra que aconsegus travessar trinxeres de cinc peus d'alria. Desprs de diversos projectes, en els quals la construcci d'una sola o triple cadenes d'eruga fracasss, el 22 de juliol, el William Ashbee Tritton, director de l'empresa de maquinria agrcola William Foster & Company de Lincoln, (Lincolnshire) va rebre l'encrrec de construir una "Mquina Tritton" amb dos cadenes d'eruga, desprs d'haver-se proposat un disseny pel cap de dissenyadors, William Rigby. Es va utilitzar elements de suspensi i cadenes llargues (set rodes de carretera en comptes de quatre) proporcionats pel Bullock Creeping Grip Tractor Company a Xicago. Quan les cadenes van arribar es va descobrir que eren molt crudes. 

L'11 d'agost, la construcci actual va comenar; el 16 d'agost, Tritton va decidir collocar rodes al darrere per millorar alhora de dirigir. El 9 de setembre el Number 1 Lincoln Machine, com a prototip, va fer la primera prova en una iarda de Wellington Foundry. Aviat es va veure que les cadenes eren massa gruixudes i a causa d'aix, no es podia girar gaire b pel fregament amb el terra. Per solucionar-ho, es va modificar la suspensi. Llavors, es va veure un altre problema: quan es travessava una trinxera les cadenes cedien i llavors no encaixaven amb les rodes una altra vegada i es comprimien. Tritton i el Tinent Walter Gordon Wilson van intentar de totes maneres dissenys de cadenes alternatives incloent-hi el de Balata. Tritton, el 22 de setembre, al final va trobar un sistema d'engranatges per encabir les rodes mecniques amb la cadena d'eruga. Per aquest sistema noms permetia moure's en pla. Les cadenes estaven connectades tamb al cos del tanc i aix feia que els moviments siguin gaireb nuls. Va ser un disseny amb molt xit i va ser utilitzat en tots els tancs britnics de la Primera Guerra Mundial fins al Mark VIII per la limitaci de velocitat.


Avui.
El Little Willie va ser preservat per la posteritat desprs de la guerra, salvat de ser desmuntat al 1940 i avui en dia es mostra al Museu del Tanc de Bovington. s basicament un buc buit, sense els mecanismes interns.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365951" title="Bandera nacional" nonfiltered="1688" processed="1681" dbindex="141703">
La bandera nacional indica nacionalitat i representa un pas. s un dels smbols ms importants que t una naci. La bandera nacional serveix per representar el pas a l'estranger, per tamb com a representaci dels ciutadans o el govern, en el seu pas. 

Quan la bandera nacional s'usa en la mar, es denomina pavell nacional. Hi ha tres categories de banderes nacionals, segons l's:

Bandera civil. Versi que poden usar tots els ciutadans.
Bandera de guerra. Versi que han d'utilitzar les forces armades;
Bandera institucional. Versi que han de usar el govern i les seves administracions.

 Histria .
Les banderes, com a signe d'identificaci collectiva desvinculat a l'estendard personal d'un rei, senyor o llinatge, sn un fenomen relativament recent i estretament relacionat amb la necessitat d'identificar les vaixells sobre la mar. De fet, les ms antigues banderes estatals daten solament  del segle XVIII i es van prendre de companyies martimes comercials, com s el cas d'Holanda i Anglaterra. 

 Exemples .


 Protocol .
Quan passa un succs trgic nacional o mor alg a qui es vol homenatjar, les banderes nacionals ondegen a mig pal en senyal de dol. Si el pal no permet aquest tipus d'hissat, s'ha de collocar un cresp negre en el drap, per mai totes dues coses a la vegada.


 Vegeu tamb .
Pavell nacional;
Llista de banderes estatals;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365956" title="Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin" nonfiltered="1689" processed="1682" dbindex="141704">
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm. Va tenir els ttols de Qzl Arslan (o Kizil Arslan) Abul-Muzaffar Ala al-Din wa'l-Dawla.

El 1127 o 1128 va succeir al seu pare en el crrec, com a vassall del sult seljcida Sandjar. El seu projecte era ser independent tant dels seljcides com dels Karakhnides i Kara Khitay i annexionar els districtes del nord que antigament foren part de Khwarizm. Segons Djuwayni ja abans d'arribar al tron havia iniciat la conquesta de la zona entre la mar Cspia i la mar d'Aral amb la pennsula de Min Kishlak (rus ) i el territori de Djand que anava cap al sud fins al Iaxartes, conquesta que va completar ja en el tron.

Va acompanyar a sandjar en les seves campanyes a Transoxiana (1130) i Gazni contra el sult Bahram Shah (1135). Revoltat contra Sandjar (desprs del 1135, probablement el 1137) aquest finalment va organitzar una expedici que el va derrotar a Hazarasp el 15 de novembre de 1138, en la que el fill d'Atsiz fou fet presoner i executat. Sulayman ibn Muhammad fou instal lat com a Khwarizmshah, i Atsiz va fugir al Gurgan, per el 1139 Atsiz va poder redrear la situaci amb el suport de la poblaci i va obligar a Sulayman a fugir entrant llavors a Bukhar; no obstant va jutjar prudent reconixer de nou la sobirania de Sandjar (maig de 1141).

Durant temps va patir les incursions dels kara khitay. El 1141 va incorporar Otrar als seu dominis a canvi de pagar als Kara Khitay un tribut en or (30000 dirhams) i en espcie. Desprs de la derrota de Sandjar en front dels Kara Khitay a la batalla de l'estepa de Katwan (9 de setembre de 1141) es va revoltar altre cop i va ocupar Sarakhs,  Merv (19 de novembre de 1141), Nishapur (maig de 1142) i Bayhaq, que pertanyien al sobir seljcida. En una campanya l'any 538 de l'hgira (1143/1144) Sandjar el va obligar a reconixer altre cop la seva sobirania i retornar les conquestes. 

El 1147 es va tornar a revoltar i el enviat de Sandjar a la seva cort fou assassinat.  Sandjar llavors va conquerir Hazarasp (gener de 1148) i va assetjar Gurgandj, per desprs d'una entrevista amb Atsiz (juny de 1148) va permetre que segus en el poder. Llavors va orientar la eva expansi cap al nord, i el 1152 va recuperar Djand que havia caigut en mans del prncep karakhnida Kamil al-Din ibn Arslan Khan Mahmud.

Desprs del 1148 Atsiz fou lleial a Sandjar fins i tot quan aquest fou capturat per les bandes d'oghuz del Khurasan el 1153. Atsiz va fer diverses expedicions contra les bandes oghuz del Khurasan, la primera el 1154 quan va arribar fins a Bayhak, i la segona el 1156 convidat pels karakhnida Mahmud Khan, nebot de Sandjar.

En premi de la seva fidelitat durant el captiveri de 1153, Sandjar li va prometre que li donaria la fortalesa d'Amul (moderna Trkmenabat o Turkmenabad) i algunes altres, per en una data posterior. Quan Sandjar va poder fugir Atsiz el va anar a saludar a Nasa (1156) i va morir poc desprs a Khabushan a la vora del riu Atrek el 30 de juliol de 1156  o 9 de maig de 1157 

El va succeir el seu fill Il-Arslan Abul-Fath (1156-1172) que era governador de Djand.

 Nota .


 Bibliografia .
Barthold, Turkestan;
Barthold, Histoire des Turcs d Asie Centrale, Paris, 1945;
C. E. Bosworth, Cambridge History of Iran V;
C. E.  Bosworth, The Islamic dynasties, Edinburgh, 1967;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365961" title="Fossar de la Pedrera" nonfiltered="1690" processed="1683" dbindex="141705">

El Fossar de la Pedrera s un indret del cementiri de Montjuc que fou utilitzat de tomba comuna per a 4.000 vctimes de la repressi franquista.

Des de 1985 hi reposen les restes mortals de Llus Companys, president de la Generalitat de Catalunya durant la guerra civil espanyola i executat pel rgim de Franco el 15 d'octubre de 1940 desprs d'un judici sumarssim.

Cada 15 d'octubre les autoritats poltiques i la societat civil catalana realitzen una ofrena floral en memria del president.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365962" title="John Cordts" nonfiltered="1691" processed="1684" dbindex="141706">
 John Cordts  va ser un  pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 23 de juliol del 1935 a Huntsville, Ontario, Canad.


 A la F1 .

John Cordts va debutar a la novena cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de setembre del 1969 el GP del Canad al circuit de Mosport Park.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent-se de retirar per una prdua d'oli abans de finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365963" title="Atsiz ibn Uvak" nonfiltered="1692" processed="1685" dbindex="141707">
Atsiz ibn Uvak (mort 1079) fou un cap turcman, cap de la tribu dels Iwai segurament establerta a Khwarizm al inici de l'expansi seljcida.

Els Iwai van acompanyar el 1070 a Erigsen (Atsiz), marit d'una filla del sult Alp Arslan, a territori bizant quan va fugir; Erigsen/Atsiz va refusar servir a l'exrcit bizant i es va posar al servei dels fatimites per lluitar a Palestina. Atsiz va lluitar contra els beduins el 1071 per no es va considerar adequadament pagat i es va apoderar pel seu compte de Jerusalem, Palestina i Sria del sud. Desprs va intentar un acostament amb el sult Malik Shah I, successor d' Alp Arslan.

El lloctinent d'Atsiz, que governava Acre, es va rebellar a favor dels fatimites; aquestos tamb van obtenir l'aliana dels descendents de Kutlumush que s'estaven establint a l'sia Menor; per Atsiz els va derrotar el 1075 i va entrar a Damasc el 1076. El 1077 va atacar Egipte on fou rebutjat. Els elements lleials als fatimites a Palestina es van revoltar per l'aixecament fou aplanat el 1078 per Atsiz; a Jerusalem es va produir una matana de la que es van lliurar  els cristians sobretot monofisites, que en general li donaven suport.

Llavors els fatimites van enviar forces cap a Sria i Atsiz va demanar ajut a Malik Shah, que va decidir acceptar, per convertir Sria en un feu pel seu germ Tutush (I). En l'entrevista entre Atsiz i Malik Shah el primer fou assassinat per orde del sult (1079).

 Bibliografia .
Claude Cahen, La premire penetration truqe en Asie-Mineure, a Byzantion, 1946-1948;
E. Cerulli, Gli Etiopi in Palestina, Roma 1943.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365966" title="Attab ibn Said" nonfiltered="1693" processed="1686" dbindex="141708">
Attab ibn Said ibn Abi l-Is ibn Umayya al-Umawi (mort entre 634 i 644) fou un company del Profeta Mahoma.

Es va convertir el dia de la conquesta de la Meca i poc desprs, durant la batalla d'Hunayn, va rebre el nomenament de governador de la ciutat. Va conservar el govern sota Abu Bakr. Es va casar amb Djuwariya bint Abi Djahl promesa d'Al ibn Abi Tlib.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365968" title="Montau" nonfiltered="1694" processed="1687" dbindex="141709">

El Montau s una muntanya de 657 metres situada al masss del Garraf, entre els municipis d'Olesa de Bonesvalls (Alt Peneds) i de Begues (Baix Llobregat).

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 282128001).

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365973" title="Attar" nonfiltered="1695" processed="1688" dbindex="141710">

Farid al-Din Muhammad ibn Ibrahim (persa          ) (Nishapur vers 1145-1221), ms conegut com Attar fou un destacat poeta mstic persa. La data del seu naixement varia segons les fonts entre 1119 i 1146 i la de la mort entre el 1190 i el 1230.

Les seves obres es divideixen en tres grups, amb estil totalment diferents. Les del tercer grup son segurament apcrifes. Hi ha encara a ms a ms algunes obres que li han estat atribudes per no sn realment seves.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365975" title="Bategant alveolar sonora" nonfiltered="1696" processed="1689" dbindex="141711">

La bategant alveolar sonora s un so de la parla que es representa  en la transcripci de l'AFI, s a dir, la lletra erra sense el palet esquerra superior. En moltes llenges alterna amb la vibrant alveolar sonora , sigui com a fonema distint, sigui com a allfon.

Caracterstiques.

 El mode d'articulaci s bategant: el so prov de la contracci breu dels msculs d'un punt d'articulaci sobre un altre.
 El seu punt d'articulaci s alveolar: el so es produeix amb la corona o l'pex de la llengua collocats contra els alvols dentals superiors.
 s un fonema sonor perqu hi ha vibraci de les cordes vocals.
 s una consonant oral, ja que l'aire surt nicament per la boca i no pel nas.

En catal.
En catal s'utilitza el grafema "r" per a representar el fonema  (mare , anomenat erra bategant.

En d'altres llenges.
En castell i en portugus, aquest fonema s'oposa, com en catal, al fonema .
En itali, s un allfon del fonema .
En els dialectes nord-americans i a vegades australians i neozelandesos de l'angls,  no s un fonema, sin un allfon de  i de  quan es troba en una sllaba tona, com ara en rider ( o , cavaller) i better ( o , millor).

Enllaos externs.
Informaci acstica, del projecte "Els sons del catal".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365976" title="S?t" nonfiltered="1697" processed="1690" dbindex="141712">

S t s un poble i un districte de la Provncia de Bilecik a la Regi de la Mar Mrmara (Turquia). El districte de S t limita a l'oest amb Bilecik to the west, al nord amb Glpazar , al nord-est amb nhisar, al sud amb Eski ehir, i al sud-oest amb Bozyk. Al cens de l'any 2000, la poblaci ascendia a 21.012 ciutadans, i segons el del 2005, d'aproximadament 22.000 ciutadans. En el districte de S t hi ha 23 viles. La vila de S t est a 31 km de Bilecik i a 52 km d'Eski ehir.

Histria.
S t era una ciutat de l'Imperi Bizant. A partir del 1204, desprs de la conquesta de Constantinoble pels croats occidentals durant la Quarta Croada, la ciutat va quedar en l'rea controlada per l'Imperi de Nicea. El 1231 S t fou conquerit per la tribu turca dels Kay  sota el cabdillatge d'Ertu rul Gazi en nom de l'Imperi Seljcida. A partir d'aleshores esdevingu la seva capital i nucli d'orgen de l'Imperi Otom. 

La vila de S t (formalment Thebasion des del 1231) fou la capital dels otomans fins que aquests conqueriren la ciutat bizantina de Bursa (Pursa) el 1325. Aleshores la capital pass de S t a Bursa.

Vegeu tamb.
 Oghuz;
 Kay ;
 Ertu rul Gazi;
 Osman I;
 Imperi Otom;

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365980" title="Girolamo Abos" nonfiltered="1698" processed="1691" dbindex="141713">
Girolamo Abos, dit tamb Avoz i Avossa (La Valletta, Malta, 15 de novembre de 1715 - Npols octubre de  1760), fou un compositor itali, fill de pares espanyols. 

Fou el seu mestre el clebre Leonardo Leo; desenvolup els crrecs de professor del Conservatori de Npols i mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat. Escriv varies composicions de msica religiosa i algunes peres, dues de les quals, titulades Tito Manlio i Ceso, foren representades a Londres el 1756. Llur deixeble ms clebre fou Aprice.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365983" title="Xos-Manuel Milln Otero" nonfiltered="1699" processed="1692" dbindex="141714">
Xos Manuel Milln Otero (Beluso, O Morrazo, 1964) s professor de llengua i literatura gallegues a Moaa i alcalde de Moaa pel BNG. 

s autor de diversos estudis i edicions crtiques d escriptors de preguerra (Ramn Cabanillas, Vicente Risco, etc.) i actuals (Bernardino Graa). Va participar tamb en obres collectives com la Historia da Literatura Galega (1996) i Literatura galega. Sculo XX (2001).

Com a poeta ha publicat Este  o tempo do sal (1992) i As palabras no espello (1995), VII Premi Eusebio Lorenzo Baleirn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365984" title="Kornl brnyi" nonfiltered="1700" processed="1693" dbindex="141715">
Kornl brnyi, o Cornelius  Abrany (Budapest 25 d'octubre de 1882   Budapest 20 de desembre de 1903 fou un crtic musical i compositor hongars.

Fou redactor del Pesti Naplo. Al mateix temps que cursava la carrera d'advocat, emprenia llurs estudis superiors de msica. Desprs d'un llarg viatge per Europa, en retornar a la seva ptria el 1860, fund a Budapest el diari Fulles Musicals, i fou, per espai de 16 anys, el campi i propagandista de la msica nacional hongaresa. El 1875 va obtenir la ctedra d'Esttica en l'Acadmia de Msica. Escriv Elements d'esttica musical, que s un resum de llurs llions, i el seu compendi, Caracterstica de la msica hongaresa.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365986" title="Escola Superior d'Agricultura de Barcelona" nonfiltered="1701" processed="1694" dbindex="141716">
L'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) s un centre universitari fundat el 1912, actualment adscrit a la Universitat Politcnica de Catalunya en la qual s'imparteixen estudis d'enginyeria tcnica agrcola, en les especialitats d'Indstries Agroalimentries, Explotacions Agropecuries i Hortofructicultura i Jardineria, a ms de diversos msters i doctorat.

 Histria de l'ESAB .

L'ensenyament de l'agricultura a Catalunya comen l'any 1784 quan el Marqus de Ciutadilla va promoure la creaci d'un Jard Botnic, situat fora muralla als voltants de l'esglsia barcelonina de Sant Pau, destinat a l'ensenyament gratut de la botnica.

Passats 70 anys, l'any 1854, i per iniciativa del Marqus de Sentmenat, el Jard Botnic es trasllad a una finca de la vila de Grcia i s'hi va crear la Granja Model Experimental. La Diputaci Provincial, aix com l'Ajuntament de Barcelona, van participar molt activament en l'establiment d'aquesta granja i, a partir de llavors, la Diputaci de Barcelona es va convertir en la instituci responsable de l'ensenyament de l'agricultura a Catalunya.

El 1870 el Govern d'Espanya va cedir a la Diputaci tots els drets i facultats per a la millor realitzaci de les finalitats a les quals la Granja havia estat destinada.

Des del 1888 al 1911 es van anar succeint diverses experincies docents: "Escuela Oficial de Peritos Agrcolas", "Escuela Libre de Peritos y Capataces Agrcolas" i "Escuela Provincial de Agricultura". 

L'any 1911 el President de la Diputaci Provincial de Barcelona, el gran patrici Enric Prat de la Riba, va promoure la creaci de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona i l'onze de juliol d'aquell any es va aprovar el dictamen corresponent. El 25 d'octubre segent s'establ el Patronat que havia de regir l'Escola. El Sr. Manuel Ravents, hereu de la finca can Codorniu i director de l'Institut Catal de Sant Isidre, fou el primer director de l'Escola. L'ESAB es va instal.lar en un nou edifici de la fbrica Batll (actualment, el recinte de l'Escola Industrial de Barcelona) on disposava de 10 hectrees de camps d'experimentaci en els terrenys que l'envoltaven. El primer curs lectiu fou el de 1912 a 1913 amb set alumnes ingressats.

Pel que fa als objectius, l'Escola tenia una doble finalitat: per una banda, formar bons agricultors d'una manera cientfica i prctica i, per l'altra, ser un centre d'investigaci per solucionar els problemes que les necessitats agrcoles nacionals presentaven. 

Per al compliment del primer objectiu, l'escola oferia als alumnes una instrucci basada en la familiaritzaci immediata i personal en els diversos principis, elements i tcnica de la producci agrria. Aquesta instrucci anir encaminada principalment a desenvolupar la iniciativa i l'activitat individuals. Amb els coneixements que van adquirint i el foment de la seva posada en prctica, l'Escola espera que els seus graduats es vagin obrint pas pertot arreu i puguin competir ventatjosament amb graduats d'escoles similars, tot i que el seu ttol no sigui reconegut estatalment. 

A l'ESAB es van impartir tres graus: Grau Elemental de Tcnic Agrcola (4 semestres), Grau Superior d'Enginyer Agrcola (8 semestres) i un Grau Complementari de Professor d'Agricultura (amb un mnim d'un any d'investigaci experimental).

Els plans d'estudis de l'ESAB el 1912 es caracteritzaven per la seva modernitat, pel que fa a les necessitats reals de l'agricultura catalana, i per la seva eficincia en relaci a l'elevada qualificaci del professorat i a la programaci temporal de les activitats formatives. L'any escolar estava dividit en semestres. Per accedir a l'Escola calia haver complert els 16 anys i aprovar un examen d'admissi, que es podia cursar durant dos semestres a la mateixa Escola. 
 
L'any 1922 la Mancomunitat adquireix Torre Marimon a Caldes de Montbui, per a les prctiques de l'Escola, que ja tenia en aquells temps 16 professors, 5 preparadors i professors encarregats, i encara utilitzaven els camps experimentals de Barcelona.

A partir de l'any 1939 comena una etapa de marginaci per a l'ESAB. El 1940 es va crear la "Escuela de Peritos Agrcolas y Superior de Agricultura" i es va donar validesa oficial als estudis per amb el ttol de Perit Agrcola. El 1957 es van establir les primeres especialitats amb programes fixats per la "Escuela Central" de Madrid.

En 1964 es va produir el canvi estatal de titularitat pel de "Ingeniero Tcnico Agrcola" amb quatre especialitats i apareix la possibilitat d'accs a les Escoles Tcniques Superiors, cursant l'anomenat "curs pont" entrant en el quart curs.

El 1966 l'Escola torna a canviar de nom i s'anomena "Escuela de Ingeniera Tcnica Agrcola y de Especialidades Agropecuarias" de Barcelona.

En 1976 l'Escola s'adscriu a la Universitat Politcnica de Catalunya, queda aix dins l'mbit universitari catal i resta deslligada, doncs, de la "Escuela Central" de Madrid.
  
El 1980 retorna la situaci legal inicials, s a dir, de fundaci pblica regida per un Patronat. I el 1987 la Diputaci de Barcelona aprova, a instncies de la direcci de l'Escola, la recuperaci del seu nom fundacional, Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

El 7 de novembre del 1989 se signa el Conveni d'adscripci i de collaboraci acadmica entre la Universitat Politcnica de Catalunya i l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

El 20 d'abril de 1994 (BOE de 2 de juny de 1994) per resoluci de la Universitat Politcnica de Catalunya, s'ordena la publicaci dels plans d'estudis d' Enginyer Tcnic Agrcola de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, amb les especialitats d' Indstries Agrries i Alimentries, Explotacions Agropecuries i Hortofructicultura i Jardineria. 

El 28 de novembre de 1996 el Ple de la Diputaci de Barcelona aprova els nous Estatuts de l'Organisme Autnom "Escola Superior d'Agricultura de Barcelona". 

Al cap de tres anys, l'1 de juliol de 1999 l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona va entrar a formar part del Consorci Escola Industrial de Barcelona, amb l'objectiu de vetllar la seva integraci a la Universitat Politcnica de Catalunya. Amb aquesta integraci al CEIB, s'inicia un procs per a la definici d'un projecte de futur, amb l'acord d'ubicar l'Escola en el campus de Castelldefels de la UPC. 

Desprs d'anys de feina, el febrer de l'any 2002, es va celebrar la posada de la primera pedra del que havia de ser el nou edifici de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, en el Campus del Baix Llobregat de la UPC, dins el recinte del Parc Mediterrani de la Tecnologia, a la localitat de Castelldefels.

El mes de gener del 2005, el nou edifici va entrar en ple funcionament iniciant, aix, un cam cap a la plena incorporaci a tots els nivells a la Universitat Politcnica de Catalunya, que s'ha fet efectiva l'1 de gener de 2008, passant a formar part de la UPC com a un centre docent ms, amb la histrica denominaci d'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de manera oficial.

 Enllaos externs .

Pgina web oficial



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365987" title="Miquel Barnola i Catarineu" nonfiltered="1702" processed="1695" dbindex="141717">
Miquel Barnola i Catarineu (Campins, 1960) s treballador de banca i alcalde de Campins des del 1995.

s fill de Ramon Barnola i Cruells, primer alcalde democrtic en la Transici, i treballa en una caixa d'estalvis. Va entrar a l'ajuntament a l'any 1991 com a regidor, i acced a l'alcaldia quatre anys ms tard en la llista de CDC. Ha estat reelgit successivament els anys 1999, 2003 i 2007. De les realitzacions del seu mandat es poden esmentar les millores i ampliacions en edificis municipals, l'arranjament del cementiri i la tramitaci per una escola.

Miquel Barnola tamb ha estat vinculat a Rdio Sant Celoni i a la colla de geganters de Sant Celoni.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365988" title="Teatre Novedades (Barcelona)" nonfiltered="1703" processed="1696" dbindex="141718">
El Teatre Novedades s un teatre i cinema barcelon situat al carrer de Casp, nm. 1, de Barcelona. La sala t capacitat per a 1.600 espectadors, essent el teatre de major aforament de la ciutat, desprs del Liceu i el Tvoli (aquest amb un aforament de 1.643 persones). 

Obert el 1869, va ser un dels teatres ms actius de la ciutat fins a l'esclat de la Guerra Civil, i acoll estrenes d'autors i obres importants, aix com les actuacions de grans actors i cantants. Dedicat durant anys al cinema, el 1992 va recuperar-se com a teatre, fins que va tancar l'1 de maig de 2006.

Situaci i edifici.

El primitiu Novedades va estar situat fins al juliol de 1884 al xamfr de la Ronda de Sant Pere amb el Passeig de Grcia. Era un teatre de fusta, amb capacitat per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 amb el nom de Saln de Novedades. S'hi feien obres de teatre, sarsuela i pera. El local es va enderrocar el 1884 i el teatre es trasllad a l'emplaament actual, a la cantonada del Passeig de Grcia amb el carrer de Casp, amb entrada per aquest carrer a la banda de muntanya. El terreny, fins llavors, estava ocupat pels jardins de l'anomenat Prado Cataln, i l'havia adquirit Alexandre M. Pons.

L'edifici, projectat per Salvador Vinyals i Sabat, tenia una sala rectangular, amb una platea en forma de semicercle, tallat per l'escenari. El permetre de la sala estava limitat per tretze columnes, en les que s'hi recolzaven els pisos primer i segon. Vint-i-una fileres de butaques i vint-i-quatre llotges constituen la platea. S'hi representaren obres de teatre de tot tipus: de text, musicals (sarsueles i peres), concerts simfnics i de cambra, recitals i varietats... 

El cinema va arribar-hi el 1910 amb un programa de varietats o "variets", com es deia a l'poca. L'any  1938, en plena Guerra Civil, el Novedades va patir un incendi que va destruir el local. Les seves runes van estar a la vista dels barcelonins fins a 1953, data que l'empresa Teatro Novedades S. A. va alar un nou local que es va inaugurar durant les festes de la Merc de 1959. L'empresa Grup Bala es va fer crrec del teatre per el va dirigir cap a l'exhibici cinematogrfica. Bala va utilitzar una local annex, el Palacio Novedades com a sala de festes en la que es van presentar molts espectacles d'xit. Entre 1961 i 1974 s'al l'hotel Barcelona, projectat per Francesc Mitjans, en la planta baixa del qual es troba situat el teatre.

L'actual Novedades va ser projectat per l'arquitecte Miquel Ponseti Vives i sorprengu per la seva modernitat en aquell moment, ja que trencava els esquemes fins aleshores tradicionals en matria de sales d'espectacles. L'estructura de formig va fer possible que la platea i l'amfiteatre fossin ms amplis del que era normal i, en conseqncia, permetia una visibilitat perfecta des de qualsevol butaca. T una capacitat de 1.600 espectadors.

El 1992 torn a fer-s'hi teatre, alternant-lo amb el cinema: llavors s'hi estren la versi catalana de Cabaret,  dirigida per Jerme Savary durant l'Olimpiada Cultural i, posteriorment, Full Monty, dirigida per Mario Gas. L'1 de maig de 2006 va tenir lloc l'ltima funci al teatre: Mam, quiero ser famoso, espectacle de la companyia La Cubana; poc desprs, l'empresa va anunciar que el teatre tancava per manca de rendiment. No obstant aix, el local continua buit i no se'n va arribar a efectuar la venda a un grup comercial per transformar-lo en una galeria.

Histria artstica.

El teatre ha estat, des de la seva fundaci i, especialment, entre 1880 i 1936, un dels ms actius de la ciutat, i el lloc on s'estrenaren algunes de les obres teatrals i musicals ms rellevants del seu moment: des d'obres de Frederic Soler i ngel Guimer a les de Jacinto Benavente i Josep Maria de Sagarra, a ms d'introduir obres d'autors com Henrik Ibsen o Maurice Maeterlinck. Des del comenament, ofer una programaci variada, on eren abundants les representacions d'obres musicals: des d'peres i sarsueles a concerts de msica simfnica i de cambra.

El 1872 va estrenar a Catalunya (i per primer cop a tot Espanya) l'pera de Filippo Marchetti Ruy Blas i el 1875, I promessi spossi d'Amilcare Ponchielli. El 1894 s'hi don L'arlesienne, d'Alphonse Daudet amb msica incidental de Georges Bizet, en traducci catalana. El 1898 s'hi estrenaren, tamb com a estrenes a tot l'estat, les peres Mireille de Charles Gounod, Joseph d'tienne Mhul (1807) i Lakm de Lo Delibes. A ms, s'oferiren representacions de: La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, Amleto de Franco Faccio, Faust de Charles Gounod i Lohengrin de Richard Wagner, La juive de Fromental Halvy, Carmen de Georges Bizet i Mignon d'Ambroise Thomas.

En 1905 s'hi estrenaren a Espanya Zaz de Ruggero Leoncavallo i Demon d'Anton Rubinstein. Al febrer, hi actu l'Orquestre Lamoureux de Pars. Tamb s'hi va estrenar a la ciutat l'oratori Christus am lberge, de Beethoven.

El 1901, el 29 i 30 d'abril i 1 de maig, hi actu l'Orquestra Filharmnica de Berln, en la seva primera visita a Barcelona, dirigida per Arthur Nikisch. El mateix any, el 6 de febrer, hi va dirigir un concer Felix Weingartner; tamb va actuar-hi la ballarina Loe Fuller. Eleonora Duse amb la seva companyia hi oferiren obres de Dumas, D'Annunzio i Ibsen. El 1904 hi actuaren Joaquim Malats l'octubre, i al novembre Pau Casals i Bauer (Casals ja hi havia actuat el 1891, en un concert benfic). Tamb hi actu Camille Saint-Sans, com a pianista.

El 1898 hi cant Josefina Huguet, el 1907, Victor Maurel i Josep Palet (amb Rigoletto i Otello) i el 1910 Hiplit Lzaro hi cant la seva primera pera (La favorita de Gaetano Donizetti). 

Estrenes absolutes al Teatre Novedades.

En negreta es marquen les obres ms significatives en el seu gnere.

Obres de teatre de text.

 1879  Galla Placdia, tragdia d'ngel Guimer; estrena oberta al pblic el 8 de maig (se n'havia fet una representaci privada abans al Teatre Principal).
 1886  El fill del rei, drama d'ngel Guimer(24 de mar).
 1890  La boja, drama d'ngel Guimer(15 de novembre); La sala d'espera d'ngel Guimer (2 de desembre); L'home de l'orgue, monleg de Santiago Rusiol (28 de novembre), per Lle Fontova; Sogra i nora, comdia de Josep Pin i Soler. ;
 1891  El sarau de Llotja, monleg de Santiago Rusiol (3 de mar); La tia Tecleta, o, Una senyora ressentida i La viudeta, comdies de Josep Pin i Soler.
 1892  L'nima morta, drama d'ngel Guimer (14 de maig).
 1893  En Plvora, drama d'ngel Guimer (20 de maig).
 1892  La Dolores, drama de Josep Feliu i Codina, estrenat el 10 de novembre per Mara Guerrero; La Baldirona, comdia (28 de mar), L'nima morta, tragdia (14 de maig), d'ngel Guimer; La sirena, drama de Josep Pin i Soler.
 1893  Jess de Natzareth, drama d'ngel Guimer amb msica d'Enric Morera.
 1894  Maria Rosa, drama d'ngel Guimer (24 de novembre; el mateix dia es va estrenar en castell a Madrid).
 1895  El sometent a Girona de Ferran Agull.
 1900  La mare eterna, d'Ignasi Iglsias; En Pau de la Gralla, o la Festa Major de la vila, sainet de Ramon Ramon i Vidales.
 1901  Al vapor, "joguina en un acte i en prosa" de "Pere de Maldar", pseudnim de Josep Carner (11 de febrer); Arran de terra, drama d'ngel Guimer estrenat en la versi italiana amb el ttol Scivollando sulla terra (la catalana s'estrenar el 1908 al Sal Arnau); Sacrificio, drama de Jacinto Benavente (20 de juliol); Els encarrilats de TOR (Joan Torrendell).
 1903  dip rei de Sfocles, dirigida per Adri Gual en el marc del Teatre ntim, amb msica de Jaume Pahissa.
 1904  La estirpe de Jpiter, "alta comedia" de Manuel Linares Rivas (11 de juliol).
 1905  El susto de la condesa, comdia de Jacinto Benavente, amb Mara Guerrero (18 de juliol); La miralta, drama d'ngel Guimer estrenat en versi castellana; Lsa musa loca, comdia de Serafn i Joaqun lvarez Quintero.
 1908  Ocells de pas, drama en tres actes de Santiago Rusiol en collaboraci amb Gregorio Martnez Sierra (6 de novembre); Un cop de vent, "pas de comdia" de Josep Morat i Grau; La dama enamorada drama de Joan Puig i Ferreter.
 1911  Voces de gesta, tragdia de Ramn Mara del Valle-Incln (18 de juny).
 1915  Otelo: tragedia de una noche de verano, drama de Gregorio Martnez Sierra sobre el text de William Shakespeare, estrenat l'octubre amb msica incidental de Manuel de Falla (avui perduda); El reino de Dios, "elega en tres actos" de Gregorio Martnez Sierra (31 de desembre).
 1917  Jess que torna, drama d'ngel Guimer, l'1 de mar; La adltera penitente, drama d'Agustn Moreto adaptat per Gregorio Martnez Sierra, amb msica de Joaqun Turina, el 30 de juny; Els nufrags, drama en tres actes de Santiago Rusiol (13 d'octubre); A ca l'antiquari (15 de mar) i "Gente bien" (18 d'octubre), sainets en un acte de Santiago Rusiol; Indbil i Mandoni, d'ngel Guimer, 17 de desembre; Mireia d'Ambrosi Carrin.
 1918  "Souper-Tango", obra satrica en un acte de Santiago Rusiol (6 de febrer).
 1919  La minyona sucida, monleg de Santiago Rusiol, el 4 de gener.
 1920  La flor en el libro, "paso de comedia" de Serafn y Joaqun lvarez Quintero;
 1921  Joan Dalla (11 de gener) i Alta banca (9 de desembre) d'ngel Guimer.
 1925   El pan de cada da de Marcelino Domingo.
 1926   Maral Prior., poema en cinc actes de Josep Maria de Sagarra(29 d'octubre); Per dret div, drama d'ngel Guimer acabat per Llus Via (2 d'octubre); La llar apagada, drama d'Ignasi Iglsias (17 de desembre).
 1927   Els milions de l'oncle (8 de mar) i Bola de neu (12 de novembre), comdies de Carles Soldevila (8 de mar); Un estudiant de Vic, comdia en 3 actes i en vers de Josep Maria de Sagarra (1 d'octubre); Puput, o, El joc de l'amor i l'inters comdia de Josep Pous i Pags (27 d'abril); Leonor, o, El problema domstic, sainet de Carles Soldevila.
 1928   La llotja, comdia de Josep Maria Mills-Raurell (17 de febrer); La Llcia i la Ramoneta, farsa en 3 actes i en vers, de Josep Maria de Sagarra (28 d'abril);  Les llgrimes d'Angelina, comdia en 3 actes i en vers de Josep Maria de Sagarra (30 d'octubre).
 1929   Judit, misteri en 3 actes de Josep Maria de Sagarra (16 d'abril); La filla del Carmes de Josep Maria de Sagarra (5 d'octubre).
 1930   El cas del senyor Palau, La perla negra i La corona d'espines (17 d'octubre) de Josep Maria de Sagarra; L'home que s'havia de morir i Qui l'ha vist i qui el veu de Josep Maria Planas i Mart; Miss Barceloneta, comdia en tres actes de Santiago Rusiol (3 de febrer); L'abisme de Carme Montoriol i Puig; La creaci d'Adam, comdia de Carles Soldevila (22 de desembre).
 1931   La priora del Roser, poema dramtic en 3 actes i en vers de Josep Maria de Sagarra; Les tres Grcies, estampa grotesca de Josep Maria de Sagarra (10 d'octubre).
 1935  Roser florit, comdia de Josep Maria de Sagarra (30 d'octubre).
 1960  El nio de su mam, comdia d'Alfonso Paso.
 2005  Mam, quiero ser famoso, espectacle de la companyia La Cubana.
 2006  La Cubana 25 anys, espectacle de la companyia La Cubana.

Obres musicals (peres, sarsueles, msica, etc.).

 1870  La Rambla de las Flors, quadre de costums amb msica de Josep Teodor Vilar, text de Frederic Soler "Pitarra" i Josep Serra (1 de juny); La festa del barri, quadre de costums de Frederic Soler "Pitarra"; Una prometena, sarsuela amb msica de Josep Teodor Vilar i text de Narcs Campmany i Pahissa (24 de maig); La gran sastressa de Midalvent, pardia d'Eduard Vidal i Valenciano i Isidro Llaurador amb msica de Jacques Offenbach.
 1871  La lluna en un cove, sarsuela amb msica de Josep Teodor Vilar i text de Narcs Campmany i Pahissa (18 de maig); A posta de sol, msica de Nicolau Manent i text de Frederic Soler "Pitarra".
 1876  Dorm, sarsuela de Joan Rius; El vano de la Roseta, sarsuela de Dions Trulls.
 1877  La por, sarsuela amb msica de Nicolau Manent i Puig, llibret de Narcs Campmany i Pahissa (7 d'abril).
 1880   Petaca i broquet, sarsuela de Nicolau Manent i Puig i Narcs Campmany i Pahissa (4 de mar).
 1893  Jess de Natzareth, drama d'ngel Guimer amb msica d'Enric Morera; La Lola, sarsuela amb msica de Ricardo Gimnez.
 1895  Les monges de Sant Aimant, drama d'ngel Guimer amb msica d'Enric Morera (24 d'abril).
 1897  Arts, pera d'Amadeu Vives amb llibret de Sebasti Trullol, el 19 de maig; Nuestra Seora de Pars, pera dramtica en tres actes i deu quadres de Manuel Gir, llibret de Calixto Navarro.
 1900  Euda d'Uriach, pera d'Amadeu Vives amb llibret d'ngel Guimer, el 17 d'octubre;
 1903  dip rei de Sfocles, dirigida per Adri Gual en el marc del Teatre ntim, amb msica de Jaume Pahissa.
 1906  Camino de flores, sarsuela de Ramon Guitar; Estudi simfnic, ria i A les costes mediterrnies, obertura per a orquestra, De sota terra als aires i El combat, poemes simfnics, totes obra de Jaume Pahissa.
 1913  El diablillo de los sueos, sarsuela de Rafael Calleja.
 1915  Otelo: tragedia de una noche de verano, drama de Gregorio Martnez Sierra sobre el text de William Shakespeare, estrenat l'octubre amb msica incidental de Manuel de Falla (avui perduda).
 1916  Las cortes del amor, sarsuela de Toms Bretn.
 1917   La adltera penitente, drama d'Agustn Moreto adaptat per Gregorio Martnez Sierra, amb msica de Joaqun Turina, el 30 de juny;
 1924  La sombra del Pilar, sarsuela de Jacinto Guerrero, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw (3 d'octubre); La veneciana, sarsuela de Ferran Obradors (13 de novembre). ;
 1932  Don Gil de Alcal, pera de Manuel Penella, el 27 d'octubre.
 1934  La bien ganada, sarsuela de Jess Romo.
 1937  Romanza hngara, sarsuela de Joan Dotras amb llibret de Vctor Mora (19 de febrer).

Bibliografa.
 Jos Subir. La pera en los teatros de Barcelona: estudio histrico cronolgico desde el siglo XVIII al XX . Monografas histricas de Barcelona, 9. Mill. 1946. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365992" title="Luz Pozo" nonfiltered="1704" processed="1697" dbindex="141719">
Luz Pozo Garza (Ribadeo, Lugo, 1922) s una poetessa gallega i membre numerari de la Real Academia Galega. 

En 1936 es va traslladar a Lugo, on el seu pare va ser perseguit pel feixisme, i desprs a Lareche (el Marroc). De tornada a Galcia, es va installar a Viveiro. Va fer estudis de msica, de magisteri i de filologia romnica, aquests ltims a la Universitat d Oviedo. Actualment resideix a Vigo, on va ocupar la ctedra de literatura espanyola en un institut. Va collaborar en un gran nombre de publicacions literries, i va dirigir amb el seu esps Eduardo Moreiras la revista de poesia i crtica Nords. 

Luz Pou va iniciar la seva obra potica en castell, per a poc a poc va anar prenent opci clara a favor del gallec, llengua en qu va publicar l any 1952 O paxaro na boca. Uns altres poemaris seus sn ltimas palabras/Verbas derradeiras (1975), Concerto de outono (1981), Cdice calixtino (1986), Prometo a flor de loto (1992) i Vida secreta de Rosala (1996).

Com a assagista ha publicat  A bordo de  Barco sin luces , Galicia ferida (A visin de Lus Seoane) (1994) i lvaro Cunqueiro e  Herba de aqu e acol  (1991).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365994" title="Fenmens de contacte consonntic" nonfiltered="1705" processed="1698" dbindex="141720">
La producci de missatges orals implica l'emissi d'una cadena fnica: els sons entren en contacte. s en aquest punt en qu podem observar certs canvis en el mode d'articulaci, el punt d'articulaci o la sonoritat de les consonants implicades.

En el grup fnic s on podrem observar aquests canvis perqu els sons s'articulen seguits i uns reben influncia dels altres.


 Modificaci de la sonoritat:;

- Ensordiment

Fenomen consonntic que es dna quan un so, inicialment sonor, es torna sord.
Les consonants oclusives, a final de sllaba o de mot, ensordiran si van seguides de consonant sorda o vocal. 
Les consonants fricatives i africades, en el mateix context, noms ensordiran si van seguides de consonant sorda, i no pas de vocal.

Exemples: a fred intens la grafia d tindr el so , per a fred glacial la mateixa grafia tindr el so 

- Sonoritzaci

Fenomen consonntic que es dna quan un so, inicialment sord, es torna sonor.
Les consonants oclusives, a final de sllaba o de mot, sonoritzaran si van seguides de consonant sonora.
Les consonants fricatives i africades, en el mateix context, sonoritzaran si precedeixen una consonant sonora o una vocal.

Exemples: a dos nois la grafia s tindra el so , per a dos cotxes la mateixa grafia tindr el so 

 Modificaci del punt d'articulaci:;

 Modificaci del mode d'articulaci:;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="365998" title="Pavell nacional" nonfiltered="1706" processed="1699" dbindex="141721">
Es denomina Pavell nacional (o bandera de popa) la bandera que indica nacionalitat en els bucs.

Poden englobar-se en quatre categories:
 Pavell civil. Pavell que arboren las embarcacions civils. Tamb se sol denominar bandera mercant. ;
 Pavell naval, o de combat. Pavell que arboren les embarcacions de l'armada.
 Pavell institucional. Pavell que arboren les embarcacions del govern o l'administraci.
 Pavell especial. Es tracta de pavellons amb legislaci especfica, i que varien molt d'unes nacions a unes altres. A Espanya, per exemple, hi ha pavellons especials per a embarcacions de correus, de sanitat, d'Hisenda i d'esbarjo. Alguns pasos inclouen pavellons especials per a embarcacions d'esbarjo especfics per als socis de certs clubs nutics. ;

  Exemples .



  Vegeu tamb .
Pavell de convenincia;
Bandera nacional;
Bandera de combat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366004" title="Komei Abe" nonfiltered="1707" processed="1700" dbindex="141722">
Komei Abe (1 de setembre de 1911 - 28 de desembre de 2006) fou un compositor, director d'orquestra i violoncellista japons de famlia noble. Autor d'un concert per a piano, un concert per a violoncel, i diversos quartets.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366008" title="Elena Argem i Morral" nonfiltered="1708" processed="1701" dbindex="141723">
Elena Argem i Morral (Bigues i Riells, 1959) s mestra i alcaldessa de Bigues i Riells des del 2007.

Elena Argem va estudiar Magisteri i des del 1981 ha treballat a diverses escoles pbliques de Santa Eullia de Ronana i Sant Feliu de Codines (CEIP Jaume Balmes). Primera secretria de l agrupaci local del PSC, al 16 de juny del 2007 acced a l'alcaldia de Bigues i Riells mitjanant un pacte a tres bandes amb ERC i ICV. Des de l'any 2007, i en representaci de l'ajuntament de Bigues i Riells, s consellera comarcal i vocal de la Fundaci Inform.

Ha participat en diverses associacions locals des del 1978, i s membre del Grup excursionista de Bigues i Riells des que es va fundar. Juntament amb Nria Bosch ha publicat el llibre Retorn a l'escola de baix: Nostra Senyora de Montserrat, Bigues: 1957-1976 (Bigues i Riells: Fundaci Bigues i Riells, 2007).

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Entrevista a Elena Argem a la plana del PSC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366010" title="Temporada 1983-84 de l'NBA" nonfiltered="1709" processed="1702" dbindex="141724">

La temporada 1983-84 de l'NBA fou la 38 en la histria de l'NBA. Boston Celtics fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-3.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Larry Bird (Boston Celtics);

 Rookie de l'any;
  Ralph Sampson (Houston Rockets);

 Millor defensor;
  Sidney Moncrief (Milwaukee Bucks);

 Millor sis home;
  Kevin McHale (Boston Celtics);

 Entrenador de l'any;
  Frank Layden (Utah Jazz);

 Primer quintet de la temporada;
Larry Bird, Boston Celtics;
Bernard King, New York Knicks;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Isiah Thomas, Detroit Pistons;
Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Adrian Dantley, Utah Jazz;
Julius Erving, Philadelphia 76ers;
Moses Malone, Philadelphia 76ers;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;
Jim Paxson, Portland Trail Blazers;

Millor quintet de rookies;
Steve Stipanovich, Indiana Pacers;
Ralph Sampson, Houston Rockets;
Darrell Walker, New York Knicks;
Jeff Malone, Washington Bullets;
Thurl Bailey, Utah Jazz;
Byron Scott, Los Angeles Lakers;

 Primer quintet defensiu;
Bobby Jones, Philadelphia 76ers;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
Wayne Rollins, Atlanta Hawks;
Maurice Cheeks, Philadelphia 76ers;
Sidney Moncrief, Milwaukee Bucks;

 Segon quintet defensiu;
Larry Bird, Boston Celtics;
Dan Roundfield, Atlanta Hawks;
Kareem Abdul-Jabbar, Los Angeles Lakers;
Dennis Johnson, Boston Celtics;
T. R. Dunn, Denver Nuggets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1984;
 Playoffs de l'NBA del 1984;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366013" title="Avaristan" nonfiltered="1710" processed="1703" dbindex="141725">
Avaristan s el pas dels vars al Caucas (probablement no relacionats amb els vars d'Europa)

La zona apareix esmentada al segle V amb un regne cristi format per la ciutat-estat de Sarir que fou tributaria dels alans fins el 630, i desprs dels khzars fins al segle X. La ciutat va desaparixer desprs. A la zona van existir petits estats vars entre els quals Nutsal que tenia a Khunzak per capital.

Al segle XI els rabs van establir una base a Khunzak. Durant dos segles l'hegemonia a la zona se la van disputar els ossets, georgians i els Shirwanshah. Els mongols la van dominar vers el 1230 i el 1278 va quedar integrada al Khanat Il de Prsia (Il-khan). Vers 1340 el governant local va estar sota dependncia dels djalayrides. El 1382 va caure en mans de Tamerl i a la seva mort el 1405 dels Kara Koyunlu (1405 a 1468) i Ak Koyunlu (1468-1502), per anar a parar a Prsia sota el primer safvida. El 1558 fou ocupada pels otomans que la van conservar fins el 1606. En aquest moment, en la lluita entre otomans i perses, es va consolidar el Khanat var que fou vassall de Prsia fins el 1727.

Vegeu: Khanat var


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366022" title="Navilier" nonfiltered="1711" processed="1704" dbindex="141726">
S'entn per navilier o empresa naviliera aquella persona fsica o jurdica que, utilitzant bucs mercants propis o aliens, es dedica a explotar-los, fins i tot quan aix no constitueix la seva activitat principal, sota qualsevol modalitat admesa pels usos internacionals. (Art. 9 Llei 27/1992, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant).


Vegeu tamb.
 Armador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366026" title="Stardust (pellcula)" nonfiltered="1712" processed="1705" dbindex="141727">
Stardust  s una pellcula de Matthew Vaughn, estrenada el 2007.  Es tracta de l'adaptaci cinematogrfica de la novella homnima, de Neil Gaiman.

 Argument .

Tristan Thorne s un jove que viu  a Anglaterra, al segle XIX, en un poble anomenat Mur. Aquest nom ha estat donat al poble per la presncia, a prop, d'un mur que ha estat construt per separar el mn dels mortals d'un regne mgic.
Tristan est bojament enamorat d'una noia, Victria. A prop d'ella tot el dia, li ha proms portar-li una estrella caiguda del cel. Havent vist aquesta estrella com queia  ms enll del mur, decideix travessar-lo, entrant aix al regne de Stormhold.

Tristan troba l'estrella en el fons d'un crter, enmig d'un bosc, per descobreix que l'astre ha pres, una vegada a terra, l'aspecte d'una noia, Yvaine, que s molt bonica per poc disposada a seguir-lo fins al seu poble. El jove l'obliga a anar amb ell. Durant el perills viatge de tornada, Tristan s'enfrontar als prnceps, pirates i bruixes, tot per portar l'estrella promesa a Victria, fins i tot si l'estrella suscita moltes cobdcies i els encants d'Yvaine no el deixa indiferent.

 Repartiment .
 Charlie Cox  : Tristan;
 Claire Danes  : Yvaine;
 Ian McKellen : Narrador;
 Robert De Niro : Capit Shakespeare;
 Bimbo Hart : Jove cientfic;
 Alastair MacIntosh : Acadmic;
 David Kelly : Guarda;
 Ben Barnes : Dunstan Thorn (de jove);
 Sienna Miller : Victoria;
 Henry Cavill : Humphrey;
 Nathaniel Parker : Dunstan Thorn;
 Darby Hawker : Cuiner;
 Frank Ellis : Sr. Monday;
 Peter O'Toole : Rei;
 Mark Strong : Septimus;
 Jason Flemyng  : Primus;
 Mark Heap : Tertius;
 Struan Rodger : Bishop;
 Rupert Everett : Secundus;
 David Walliams : Sextus;
 Julian Rhind-Tutt : Quartus;
 Adam Buxton : Quintus;
 Michelle Pfeiffer : Lamia;
 Sarah Alexander : Empusa;
 Joanna Scanlan : Mormo;
 Jake Curran : Bernard;
 Grant Burgin : Lackey;
 Mark Williams : Billy;
 Ricky Gervais : Ferdy the Fence;

 Premis .
2008 - Empire Awards Millor pellcula fantstica;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Lloc oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366032" title="Khanat var" nonfiltered="1713" processed="1706" dbindex="141728">

El Khanat var fou un estat que va existir al Caucas entre el segle XIII i el 1864.

Es va fundar sota els mongols, suposadament pels descendents del governadors rabs de Khunzak, pero no va passar de ser un poder local sota l'autoritat ms o menys forta de diverses potencies. Vegeu Avaristan.

El 1606, desprs de la sortida dels otomans, el khanat es va consolidar sota una nominal sobirania persa. Especialment notable fou el khan Ummu Khan (mort el 1634), que va codificar el adat, i els seus successors que van rebre tribut del rei de Gergia, dels khans de Shirwan, de Shekki i de Derbend (Darband). La capital era Khunzak per el seu poder mai es va imposar plenament a l'Avaristan que va restar dividit entre clans, amb federacions tribals lliures i altres tributaries del khan. No obstant durant el segle XVIII el khanat exercia una hegemonia poltica i cultural sobre l'alt Daguestan que continu al segle XVIII.

El 1727 el khan va acceptar per primera vegada, per poc temps, el protectorat rus al que va renunciar ben aviat. La segona vegada fou el 1802 quan Umma (Umar) Khan va haver d'acceptar el protectorat, que fou renovat el 1803 sota el seu fill i successor (amb uns conflictes dinstics en mig) Sultan Ahmad Khan. Aquest es va revoltar el 1821 i els russos van ocupar el pas i van collocar consellers al costat del khan. 

El 1828 fou ocupat uns mesos pel khan de Kazi Kumuk. Vers el 1828 es va revoltar la secta Nakshbandiyya, que s'oposava tant al khan com a la colonitzaci russa (infidel) sota la direcci de Ghazi Muhammad; el seu estendard fou capturat el 29 de juny de 1831 prop de Tarki i els seus seguidors (els muridun) foren rodejats i massacrats a Gimrah; el lloctinent de Ghazi, Shamil (Xamil), va poder escapar.

Llavors fou proclamat imam Ghamza Bek (Hamza Beg o Gamzat Bek); els russos el van derrotar a Chumkeskent el 1 de desembre de 1831 per de manera parcial i va poder seguir la lluita fins que fou assassinat el 1834 per notables vars partidaris del cap militar Xamil que fou reconegut imam a l'assemblea de ulemes i dignataris feta a Ashilta. En dos anys va controlar tot el Daguestan mentre  Khadzi (Hadjdji) Murat fou el seu naib (delegat). El 1836 Shamil va obtenir el suport del poble dels txetxens que el va reconixer com imam. Rodejat al seu quarter general a Ahulgoh, Shamil va fer una fugida increble pels precipicis de la muntanya i amb el suport txetx va recuperar rpidament el control del pas, i va anar de victria en victria (1840-1842, 1844 amb la victria de Dhargiya).

El 1846 els russos van iniciar la construcci de fortaleses per allar Avaristan de Txetxnia i el 1849 van poder sotmetre les planes txetxenes i els txetxens de les muntanyes no tenien recursos. L'atac rus al Avaristan del 1849 no fou decisiu i va causar prdues als dos costats i quan els russos es van retirar Xamil va atacar les fortaleses  i va estar a punt de conquerir-les per la resistncia a Akhti va capgirar la situaci i els russos es van poder reagrupar i rebutjar l'atac. Shamil va atacar Txetxnia i fou derrotat (11 de mar de 1851) pel coronel Baryatinski.

En endavant fou una guerra de guerrilles; el seu delegat Hadjdji Murat fou enviat al Kaytab i Tabarsaran per provocar un aixecament per no se'n va sortir. Shamil, desconfiat, el va fer condemnar a mort i Murat es va passar als russos per va morir quan provava de fugir el 1852. El 1852 i 1853 la lluita fou a Txetxnia sense massa fortuna per Xamil, per desprs, la guerra dels russos contra els otomans va donar un respir al imam, i es va installar a Vedeno a la muntanya txetxena. Xamil va oferir collaboraci al sult otom, que el va considerar el seu vassall (cosa que Xamil no volia per no podia fer res mes). El 1854 Ghazi Muhammad, fill de Shamil, va aconseguir victries a Alazan i Tsinandali, i va fer presoneres a dos netes del darrer rei de Kartli i Kakhtia, Jordi XII, de noms Tchatchvadze i Orbeliani, a les que va bescanviar pel seu germ gran Djalal al-Din, que havia estat fet presoner a Akhulgoh el 1839 i mantiingut com hostatge. Aquest acte no va agradar als otomans ni als europeus.

El 1857 els russos van tornar al Caucas sota comandament del virrei prncep Baryatinski, i van iniciar la conquesta sistemtica de fortaleses a Txetxnia, les darreres  Darghiyya i Vedeno. Shamil va fugir a les muntanyes; rodejat pels russos a la muntanya Ghunib, el 25 d'agost de 1859, es va rendir el 6 de setembre de 1859. Fou tractat generosament, i llavors, fascinat pels progressos europeus, va escriure als seus partidaris que aturessin la lluita (va morir en el peregrinatge a la Meca, quan era a Medina, el mar de 1871).

Els russos van restablir el khanat i van posar al tron a Ibrahim Khan de la dinastia de Methulin per el 22 de febrer de 1863 fou detingut i enviat a l'exili i el 2 d'abril de 1864 el khanat fou annexionat a Rssia i unit administrativament al okrug var. 

El territori var fou incorporat a la Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Daguestan per decret del Soviet Suprem del 20 de gener de 1921. L'alfabet rab fou substitut pel rab simplificat de 38 signes  (nou adjam) per el 1928 es va imposar l'alfabet llat i el 1938 l'alfabet cirllic. Desprs de la disoluci de l'URSS forma part de la Repblica de Daguestan, subjecte de la Federaci Russa.

 Llista de khans .

 Umma Khan I   1606-1634;
 Moldar Mirza vers 1650;
 Muhammad Khan I vers 1650-1668;
 Dugru vers 1670-1699;
 Muhammad Khan II vers 1713 ;
 Umma Khan II (Bulach el Vell) vers 1720-1730;
 Ankalav vers 1730-1735;
 Umma Khan II (segona vegada) vers 1735-1740;
 Nutsal-Khan II vers 1740-1744;
 Desconeguts 1744-1753;
 Muhammad-Nutsal IV desprs de 1753-1765 ;
 Muhammad Mirza desprs de 1753-?
 Nutsal-Beg 1765-1774;
 Umma Khan III  1774-1802;
 Gebek Janku ibn Muhammad 1802;
 Muhammad ibn Umma 1802;
 Sultan Ahmed Khan Mehtulinski 1802-1822;
 Bahu (o Huh) Bike (reina regent) 1822-1823;
 Surhai Khan 1823-1827 ;
 Aslan Khan de Kazi Kumuk 1827-1828 ;
 Abu Sultan  1828-1834;
 Ghazi Muhammad (rebel) 1830-1831;
 Hamza Beg 1831-1834;
 Hadji Murat 1834-1836 (regent);
 Mohammed Mirza Khan (de Kazi Kumuk) 1834-1837 (part);
 Imam Xamil 1837-1859;
 Ibrahim Khan 1859-1863;

 Bandera .

La bandera del khanat fou negra amb un llop blanc amb el cap a la part del pal; entre les potes un estendard vertical blanc dins del qual un smbol geomtric var; a la part del vol, sobre la cua del llop, una mitja lluna blanca amb les puntes mirant al pal. A la part superior i inferior un brodat daurat; al damunt del brodat de la part inferior una decoraci formada per sis triangles daurats amb base a la part inferior i entre cada triangle una "v" (total 5) tamb daurat. Aquesta bandera ha estat majoritariament adoptada com a nacional pels vars al segle XXI, per hi ha altres propostes alternatives.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366033" title="Xamil" nonfiltered="1714" processed="1707" dbindex="141729">


Xamil Bassiev, primer ministre de Txetxnia i desprs cap de la resistncia txetxena a l'ocupaci russa fins a la seva mort el 2006;
Imam Xamil, imam del Daguestan i Txetxnia 1834-1859;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366035" title="Jean Absil" nonfiltered="1715" processed="1708" dbindex="141730">
Jean Nicolas Joseph Absil (Peruwelz Blgica, 23 d'octubre del 1893   Brusselles, 2 de febrer del 1974) va ser un compositor, professor i toric de la msica .

Estudi al Conservatori Reial de Brusselles, i als 15 anys s convert en organista de la baslica de la seva ciutat natal. Al mateix temps estudiava piano, solfeig i harmonia, carreres que acab de manera brillant als 29 anys. Desprs perfeccion els estudis amb el professor Paul Gibson. El 1921 reb el premi d'Agnies i el 1922 el Rubens. La seva personalitat comen a formar-se sota l'influx de la msica de Schnberg, Milhaud i Hindemith. El 1923 fou nomenat director de l'Escola de Msica d'Etterbeek, que transform en una escola pilot d'ests prestigi a Blgica, i on romangu fins al 1958. El 1930 fou nomenat professor d'harmonia prctica en el Reial Conservatori de Brusselles i, nou anys desprs, ingress com a professor a la Capella Musical Reina Elizabeth. Fund amb Charles Reirens la Revue Internacionale de Musique, que tindria una importncia considerable en el mn de parla francfona fins a la seva desaparici el 1940. Public l'estudi Els postulats de la msica contempornia el 1973, amb un prleg de Darius Milhaud; en ella analitza els components de la msica atonal i politonal, desenvolupava interpretacions lgiques, i finalment, formulava una justificaci del sistema tonal. El 1968 fou designat president de la Reial Acadmia de Blgica i director de la seva secci de Belles Arts. Les seves obres principals sn: Hommage a Lekev, Variations Symphoniques (concertino per a violoncel), Jeanne d'Arc (poema simfnic), Gran suite hommage a Schumann, lbum a Colorier, Le zodiaque, un joc radiofnic, Pierre Breughel l'Acien,  Rapsodie Flamande, una suite de danses blgares i les cantates Philatelia i  Les Benedictions, entre altres. Tamb va crear melodies sobre textos d'Apollinaire, Cocteau, Paul Fort, Langston Hughes, Valry, entre d'altres, a ms de peces compostes sobre textos de poetes belgues. Era director honorari de l'Acadmia de Msica Jean Absil d'Etterbeek, batejada amb el seu nom en reconeixement als trenta cinc anys que va dedicar a ensenyar-hi.

 Referncies .
Enciclopdia Espasa, vol. 1


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366048" title="Ava" nonfiltered="1716" processed="1709" dbindex="141731">



Ava, ciutat de Myanmar, vegeu Innwa;
Regne d'Ava, 1364-1841;
Ava o Aba (rab Awa), antic nom de la ciutat iraniana d'Avaj;
Ava de Sava o Aba de Sava (rab Awa), ciutat de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366067" title="Aba" nonfiltered="1717" processed="1710" dbindex="141732">



 Aba o Ava (rab Awa), antic nom de la ciutat iraniana d'Avaj;
 Aba de Sava o Ava de Sava (rab Awa), ciutat de Prsia;
 Riu Aba, a Nigria;
 Prefectura autnoma tibetana i quiang d'Aba , prefectura de Sichuan, Xina;
 Aba (Congo), ciutat a la R. D, del Congo;
 Aba, (Hongria), vila al comtat de Fejr (Hongria);
 Aba (Nigria), ciutat de Nigeria, segona capital de Biafra;
 Aba (Jap), vila del Jap;
 Aba (Xina), ciutat de la Xina;
 Itu Aba, illa al Mar de la Xina meridional ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366075" title="Abd-al-Bad (nom)" nonfiltered="1718" processed="1711" dbindex="141733">
Abd-al-Bad s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Bad  ) que literalment significa "Servidor de l'Originador", essent l'Originador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Bad s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366076" title="Abd-al-Baqi (nom)" nonfiltered="1719" processed="1712" dbindex="141734">
Abd-al-Baqi s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-B q ) que literalment significa "Servidor de l'Etern", essent l'Etern un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Baqi s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Baqi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366077" title="Avaj" nonfiltered="1720" processed="1713" dbindex="141735">
Avaj (antiga Aba, i escrit modernament com Ava; rab Awa) s una vila d'Iran a 111 km al sud-oest de Qazwin en direcci a Hamadan en un altipl. La seva poblaci s'estima en 4000 habitants (1800 habitants el 1950). La forma Ava es la manera correcte d'escriure el nom, per antigament s'escrivia Aba.

s repetidament esmentada a l'poca medieval.  amdall h Mostawf  diu que formava part del districte dels  Dos  arraq ns  dependent d'Hamadan, que abraava unes 40 viles i llocs, dels quals Aba era el principal.

Se la considera a la zona freda  (ardsir) per estar situada a fora  altitud





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366078" title="Abd-al-Bari (nom)" nonfiltered="1721" processed="1714" dbindex="141736">
Abd-al-Bari s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-B ri ) que literalment significa "Servidor del Productor", essent el Productor un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Bari s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Bari,  Abdul Bari`e... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366080" title="Abd-al-Barr (nom)" nonfiltered="1722" processed="1715" dbindex="141737">
Abd-al-Barr s un nom mascul tefor rab islmic (en rab          ,  Abd al-Barr) que literalment significa "Servidor del Bo", essent el Bo un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Barr s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Barr... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366081" title="Abd-al-Bassir (nom)" nonfiltered="1723" processed="1716" dbindex="141738">
Abd-al-Bassir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Ba  r) que literalment significa "Servidor de Qui tot ho veu", essent Qui tot ho veu un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Bassir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Basir,  Abdul Basier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366082" title="Abd-al-Bssit (nom)" nonfiltered="1724" processed="1717" dbindex="141739">
Abd-al-Bssit s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-B si ) que literalment significa "Servidor del Que estn", essent el Que estn un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Bssit s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Basit... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366083" title="Abd-al-Btin (nom)" nonfiltered="1725" processed="1718" dbindex="141740">
Abd-al-Btin s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-B  in) que literalment significa "Servidor de l'Ocult", essent l'Ocult un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Btin s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Batin... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366084" title="Armador" nonfiltered="1726" processed="1719" dbindex="141741">
L'armador s la persona que equipa i explota una embarcaci de pesca o mercant. 

El titular pot ser propietari del vaixell o, simplement, noliejador. T una gran responsabilitat, doncs, en la utilitzaci del vaixell i les condicions de vida de la tripulaci

 En el cas d'un buc pesquer, el propietari sol ser el propietari o co-propietari. Tamb hi ha caps dels armadors, aquest ltim s alhora capit del vaixell i propietari.

 En el cas d'un vaixell comercial, s una de les parts en la gesti de contracte martim. El contracte s entre ell i el carregador o el noliejador. El pot representar en el port de carrega i descrrega de mercaderies el seu agent martim. ;

 En el cas d'un vaixell de pesca, l'armador s sovint propietari o copropietari. Trobem tamb patrons armadors, que aleshores sn a la vegada capitans de vaixell i armadors.


En la construcci de vaixells, s'acostuma a reservar una cabina a bord amb el nom de cabina armador.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366085" title="Abd-al-Fattah (nom)" nonfiltered="1727" processed="1720" dbindex="141742">
Abd-al-Fattah s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Fatta ) que literalment significa "Servidor del Victoris", essent el Victoris un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Fattah s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Fattah... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366086" title="Abd-al-Ghaffar (nom)" nonfiltered="1728" processed="1721" dbindex="141743">
Abd-al-Ghaffar s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- aff r) que literalment significa "Servidor del Perdonador", essent el Perdonador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Ghaffar s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Ghaffar... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366088" title="Abd-al-Ghafur (nom)" nonfiltered="1729" processed="1722" dbindex="141744">
Abd-al-Ghafur s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- af r) que literalment significa "Servidor del Molt Indulgent", essent el Molt Indulgent un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Ghafur s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Ghafur,  Abdul Ghafour... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366089" title="Abd-al-Ghan (nom)" nonfiltered="1730" processed="1723" dbindex="141745">
Abd-al-Ghan s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al- an ) que literalment significa "Servidor del Ric", essent el Ric un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Ghan s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Ghani,  Abdul Ghanie... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366094" title="Aba de Sava" nonfiltered="1731" processed="1724" dbindex="141746">
Aba de Sava fou una vila de Prsia; el nom correctament escrit s Ava de Sava, i a l'edat mitjana apareix com Aba d'Hamadan o Abeh; en rab apareix com Awa. Formava part del districte de Djafarabad (Jafarabad) a la provncia de Sava (Sawa) a uns 30 km a l'oest de Kumm (Qom) a la riba del Zarr n-r d (o Qara-s , antic Garm sa-r d o Garm s- b, rab Gavmaha). El darrer cens conegut dona 885 habitants el 1950.

Al segle IX els samnides van emetre moneda a aquesta vila. Desprs ho van fer els buwyhides al segle XI. Al segle XII es va construir una resclosa al riu que servia per regar a l'estiu. Apareix sempre al costat de la vila de Sava, com a una ciutat prospera, estaci de caravanes en la ruta cap al Khurasan. Aba era xita i Sava sunnita. 

Dos personatges amb la nisba al-Abi sn d'aquesta ciutat: Ab  Sa d Man  r ibn  usayn (mort 1030), un escriptor funcionari de la cort protegit del visir buwyhida  a ib Ism   l ibn  Abb d (visir del sult de Rayy i Djabal, Majd al-dawla Rustam), i el seu germ Ab  Man  r Mu ammad, visir del rei del Tabaristan (probablement un dels ziyrides). 

Al comenament del segle XII era governada junt amb Sava per l'atabeg gran seljcida Anushtigin Sirgir, que va fer construir la resclosa esmentada, i va lluitar contra els ismalites. Els mongols van atacar Aba i Sava, i foren saquejades, per Aba va aconseguir recuperar-se ja que apareixen unes monedes emeses a Aba en temps dels ilkhnides i sota els djalayrides, muzafarites i timrides.

Un quants tmuls es troben a la vora de la ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366097" title="Franz Abt" nonfiltered="1732" processed="1725" dbindex="141747">

Franz Abt (Eilenburg, Saxnia, 22 de desembre de 1819 - Weisbaden, 31 de mar de 1885) fou un compositor, director d'orquestra i poeta alemany. 

El seu pare el tenia destinat per la carrera eclesistica, i li va fer comenar llurs estudis en la universitat de Leipzig, ingressant al mateix temps en la clebre escola de msica dita la Thomasschule. 

A la mort del seu pare, abandon els estudis de teologia i s dedic exclusivament a la msica, el 1841, fou mestre de capella a Bernburg i Zurich, i va romandre alguns anys en l'ltima ciutat, ocupant-se molt especialment  de la direcci de societats corals d'homes. El 1852 pass de director d'orquestra a Brunswick i va fer algunes profitoses tournes per, Amrica. El 1855 va obtenir la direcci de la capella del palau imperial, retirant-se desprs a Wiesbaden, on fix llur residncia. Llurs obres, compostes en la major part de quartets, per a cors d'homes i cants, foren molt populars a Alemanya, i si b no igualen a les de Schubert, Schumann i Robert Franz, sn, elegants, fcils i molt sentides, recorden quelcom les dels compositors francesos, devent a ms part de la fama assolida, a la seva agradable harmonitzaci i escasses dificultats d'interpretaci. Rivalitz amb Kcken i Gumbert, escrivint cors per a homes que, s distingeixen per una inspiraci franca i lliure i harmonies plenes, sonores i elegants. 

El 1891, se li erig una esttua a Braunschweig. Les obres escrites per Abt, sn unes 400, entre lieder i cors. El 1865, s public a Pars una collecci de 40 melodies d'Abt, amb lletra francesa de Wilder. Entre llurs composicions, sn dignes de menci: Wenn die Schwalben heimovrts ziehen i Gute Nacht, du mein herziges Kind. Escriv tamb una pera titulada Das Knigs Schartschuts (1873), que fou ben acollida.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366099" title="Awa" nonfiltered="1733" processed="1726" dbindex="141748">



 Aba o Ava (rab Awa), antic nom de la ciutat iraniana d'Avaj;
 Aba de Sava o Ava de Sava (rab Awa), ciutat de Prsia;
 Awa (illa) al Jap.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366112" title="Dagueix" nonfiltered="1734" processed="1727" dbindex="141750">
El dagueix, en hebreu , s un diacrtic del sistema d'escriptura hebreu.

Grficament, consisteix en un punt que es colloca a l'interior d'una lletra. Existia abans un altre diacrtic que indicava l'absncia de dagueix, el raf, en forma de ratlla superior o inferior, segons els casos. Aquest, per, ja no es fa servir si no s en determinats casos o en d'altres llenges que empren l'alfabet hebreu, com el jiddisch.

Origen.
El dagueix forma part del sistema inventat pels masoretes al segle VI per a fixar la pronunciaci i el cant litrgic de l'hebreu de la Bblia hebrea.

Mappiq.
No s'ha de confondre el dagueix amb el mappiq. El mappiq s un punt que es colloca noms en la lletra he  en posici final per a indicar que s'ha de pronunciar com a consonant i no com a suport de lectura (mater lectionis). Aix, el mappiq permet per exemple de distingir  , l'euga, de  , el seu cavall (d'ella).

s.
Es distingeixen dos usos del dagueix :
 Per a indicar una mutaci consonntica. Es parla llavors de dagueix suau.
 Per a geminar la consonant que el porta. Es parla llavors de dagueix fort.

Dagueix suau.
S'anomena dagueix suau (en hebreu ) el punt que es colloca en una consonant per a indicar la seua pronunciaci fricativa. Sis lletres (anomenades begadkefat) poden portar dagueix suau.


Les regles d's del dagueix suau depenen de la posici de la lletra en la paraula. Una begadkefat porta un dagueix suau quan es troba a principi de paraula o quan s la primera lletra d'una sllaba que no segueix una vocal (o s, quan segueix una sllaba tancada).

Dagueix fort.

El dagueix fort (en hebreu ) indica la geminaci de la consonant que el porta. Es pot trobar en totes les lletres excepte les guturals (lef , he , het , ain ) i la reix .

La geminaci pot produir-se per motius diversos, entre els quals :
 Desprs d'una preposici que requereix la geminaci de la lletra segent (per exemple desprs de l'article ).
 Com a conseqncia de la desaparici d'una lletra: per un fenomen d'assimilaci i de compensaci, la lletra que segueix es troba geminada.
 A la conjugaci "intensiva", la segona lletra radical d'un verb triliteral es gemina.

En el cas que una begadkefat hagi de rebre un dagueix fort, la seua pronunciaci segueix la del dagueix suau.

Pronunciaci en hebreu israeli modern.
En hebreu israeli modern ja no es distingeix la pronunciaci oclusiva o fricativa de tres de les sis begadkefat. Aix que les lletres gumel , dlet  i tau  es pronuncien com si portessin dagueix, hagin de portar dagueix o no, respectivament : ,  i .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366113" title="Al-Awamir" nonfiltered="1735" processed="1728" dbindex="141751">
Al-Awamir (singular Amiri) sn una tribu beduna d'Arbia dividida en tres grups:

El grup d'al-Kaff al sud del Rub al-Khali i nord de l'Hadramaut;
El grup d'al-Zafra entre Qatar i Buraimi;
El grup d'Oman (ibadites, antics partidaris del imam d'Oman) ;

Els tres grups no tenen contactes entre ells. Les principals faccions, els Al Badr i els Al Lazz, estan representats als tres grups.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366117" title="Pavell de convenincia" nonfiltered="1736" processed="1729" dbindex="141752">


Pavellons o banderes de convenincia sn els dels bucs civils, que reflecteixen la relaci entre el navilier i els estats que enarboren accidentalment les seves banderes. Aquests estats ofereixen un sistema de registre, els controls del qual sn mnims, i a la vegada concedeixen importants avantatges econmics que aquests bucs no troben en el seu pas.

Tamb se'ls ha anomenat registres oberts, registres refugi i banderes pirates

Les empreses armadores busquen les banderes de convenincia a fi de reduir costos operatius i evitar regulacions estrictes pel que fa a seguretat o taxes fiscals que d'una altra manera es veurien obligades a complir amb el'adicional de desemborsament.

Molts estats exigeixen a les empreses que pretenguin exercir el cabotatge, s a dir, el transport entre dos ports d'un mateix pas, que els bucs afectats en aquest trnsit enarborin pavell nacional evitant aix la trampa que suposaria l's de la bandera de convenincia.

Cal no confondre pavellons de convenincia amb segons registres nacionals.

 Pavellons de convenincia ms habituals .

 Panam;
 Bahames;
 Libria;
 Malta;
 Xipre;
 Illes Kerguelen;
 Illes Marshall;
 Antilles Neerlandeses;
 Bermudes;
 Bolvia;

 Vegeu tamb .
 Port de matrcula;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366119" title="Cantons de la Val-de-Marne" nonfiltered="1737" processed="1730" dbindex="141753">
Els Cantons de la Val-de-Marne (Illa de Frana) sn 49 i s'agrupen en 3 districtes: 

 Districte de Crteil (25 cantons - prefectura: Crteil) :cant d'Alfortville-Nord - cant d'Alfortville-Sud - cant de Boissy-Saint-Lger - cant de Bonneuil-sur-Marne - cant de Charenton-le-Pont - cant de Choisy-le-Roi - cant de Crteil-Nord - cant de Crteil-Ouest - cant de Crteil-Sud - cant d'Ivry-sur-Seine-Est - cant d'Ivry-sur-Seine-Ouest - cant de Maisons-Alfort-Nord - cant de Maisons-Alfort-Sud - cant d'Orly - cant de Saint-Maur-des-Fosss-Centre - cant de Saint-Maur-des-Fosss-Ouest - cant de Saint-Maur-La Varenne - cant de Sucy-en-Brie - cant de Valenton - cant de Villecresnes - cant de Villeneuve-le-Roi - cant de Villeneuve-Saint-Georges - cant de Vitry-sur-Seine-Est - cant de Vitry-sur-Seine-Nord - cant de Vitry-sur-Seine-Ouest;

 Districte de L'Ha-les-Roses (9 cantons - sotsprefectura: L'Ha-les-Roses) :cant d'Arcueil - cant de Cachan - cant de Chevilly-Larue - cant de Fresnes - cant de L'Ha-les-Roses - cant du Kremlin-Bictre - cant de Thiais - cant de Villejuif-Est - cant de Villejuif-Ouest;

 Districte de Nogent-sur-Marne (15 cantons - sotsprefectura: Nogent-sur-Marne) :cant de Bry-sur-Marne - cant de Champigny-sur-Marne-Centre - cant de Champigny-sur-Marne-Est - cant de Champigny-sur-Marne-Ouest - cant de Chennevires-sur-Marne - cant de Fontenay-sous-Bois-Est - cant de Fontenay-sous-Bois-Ouest - cant de Joinville-le-Pont - cant de Nogent-sur-Marne - cant d'Ormesson-sur-Marne - cant du Perreux-sur-Marne - cant de Saint-Mand - cant de Villiers-sur-Marne - cant de Vincennes-Est - cant de Vincennes-Ouest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366120" title="Districte de Crteil" nonfiltered="1738" processed="1731" dbindex="141754">
El Districte de Crteil s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-de-Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 25 cantons i 23 municipis. El cap del districte s la prefectura de Crteil.

Cantons.
cant d'Alfortville-Nord - cant d'Alfortville-Sud - cant de Boissy-Saint-Lger - cant de Bonneuil-sur-Marne - cant de Charenton-le-Pont - cant de Choisy-le-Roi - cant de Crteil-Nord - cant de Crteil-Ouest - cant de Crteil-Sud - cant d'Ivry-sur-Seine-Est - cant d'Ivry-sur-Seine-Ouest - cant de Maisons-Alfort-Nord - cant de Maisons-Alfort-Sud - cant d'Orly - cant de Saint-Maur-des-Fosss-Centre - cant de Saint-Maur-des-Fosss-Ouest - cant de Saint-Maur-La Varenne - cant de Sucy-en-Brie - cant de Valenton - cant de Villecresnes - cant de Villeneuve-le-Roi - cant de Villeneuve-Saint-Georges - cant de Vitry-sur-Seine-Est - cant de Vitry-sur-Seine-Nord - cant de Vitry-sur-Seine-Ouest


Vegeu tamb.
Cantons de la Val-de-Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366121" title="Columna de Juliol" nonfiltered="1739" processed="1732" dbindex="141755">


La Columna de Juliol (Colonne de Juillet) s una columna de 46,3m elevada sobre la plaa de la Bastilla a Pars, en commemoraci de la Revoluci de 1830. Aquestes tres jornades de la revoluci de juliol de 1830 van dirigir la caiguda de Carles X de Frana i de la monarquia absolutista, i la instauraci de la monarquia constitucional, amb el regnat de Llus Felip I, duc d'Orleans, fet rei dels francesos (monarquia de Juliol).

No s doncs erigida en commemoraci dels esdeveniments revolucionaris de 1789 (presa de la Bastilla) com alguns pensen.

Sobre una placa, a la part baixa de la columna, hi ha escrit:

A la glria dels ciutadans francesos que es van armar i van combatre per a la defensa llibertats pbliques en les memorables jornades dels 27, 28, 29 juliol de 1830.

El tronc de bronze de la columna porta gravats els noms de les 504 vctimes de les jornades revolucionries de juliol.

D'en 1792, es considerava l'erecci d'un monument a l'emplaament de la Bastilla destruda. El monument finalment escollit quaranta anys ms tard, inspirat per la columna de Traj de Roma, va ser tcnicament concebut per l'arquitecte Jean-Antoine Alavoine de resultes de la decisi de Llus Felip I el 1833, i va ser construt i decorat el 1839 per l'arquitecte Louis Duc; fou inaugurat el 1840.

La columna de Juliol descansa sobre un pedestal circular en marbre blanc. Aquest scol t la forma de la bassa circular que havia estat realitzada sota el Primer Imperi per tal d'acollir una font amb una escultura d'elefant al centre. Una maqueta en guix a escala va ser installada per l'escultura definitiva mai no va ser realitzada, per manca de crdits per ra de les guerres. Victor Hugo evoca aquesta maqueta a Els miserables.

El cim de la columna est guarnit amb una escultura en bronze daurat d'Auguste Dumont: el Geni de la Llibertat.

Als fonaments van ser condicionats els panteons funeraris destinats a protegir les despulles de les 504 vctimes de les jornades revolucionries de 1830. Veritable ossari, el subsl de la columna va rebre tamb prop de 200 cossos de la Revoluci de 1848.


Vegeu tamb.

Histria de la place de la Bastille;

Enllaos externs.
La columna de Juliol;
La columna de Juliol, Pars 1840;
Fotos antigues;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366123" title="Districte de L'Ha-les-Roses" nonfiltered="1740" processed="1733" dbindex="141756">
El Districte de L'Ha-les-Roses s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-de-Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 9 cantons i 10 municipis. El cap del districte s la prefectura de L'Ha-les-Roses.

Cantons.
cant d'Arcueil - cant de Cachan - cant de Chevilly-Larue - cant de Fresnes - cant de L'Ha-les-Roses - cant du Kremlin-Bictre - cant de Thiais - cant de Villejuif-Est - cant de Villejuif-Ouest

Vegeu tamb.
Cantons de la Val-de-Marne;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366124" title="Districte de Nogent-sur-Marne" nonfiltered="1741" processed="1734" dbindex="141757">
El Districte de Nogent-sur-Marne s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-de-Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 15 cantons i 14 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Nogent-sur-Marne.

Cantons.
cant de Bry-sur-Marne - cant de Champigny-sur-Marne-Centre - cant de Champigny-sur-Marne-Est - cant de Champigny-sur-Marne-Ouest - cant de Chennevires-sur-Marne - cant de Fontenay-sous-Bois-Est - cant de Fontenay-sous-Bois-Ouest - cant de Joinville-le-Pont - cant de Nogent-sur-Marne - cant d'Ormesson-sur-Marne - cant du Perreux-sur-Marne - cant de Saint-Mand - cant de Villiers-sur-Marne - cant de Vincennes-Est - cant de Vincennes-Ouest
Vegeu tamb.
Cantons de la Val-de-Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366125" title="Port de matrcula" nonfiltered="1742" processed="1735" dbindex="141758">
transom.JPG|thumb|250px|Popa del vaixell Sichem Princess Marie Chantal, registrat a la ciutat de Panam]
Un port de matrcula (en angls Home Port) s el port on es troba inscrit o registrat un vaixell.

Toda naci que t habilitat un registre de vaixells pot tenir un o diversos ports per a les seves embarcacions, i aquestes noms en poden tenir un. 

El port de matrcula s'ha d'exhibir pintat sobre relleu a la popa per sota del nom i a totes les seves embarcacions salvavides, en ambdues amures.

El port de matrcula s un concepte jurdic, per tant un vaixell pot estar registrat en un port en qu mai no va recalar. s ms, un port de matrcula no necessriament s un port fsic, com en el cas de ciutat de La Paz (Bolvia), port de matrcula de les embarcacions que enarboren pavell bolivi en tota la hidrovia Paran Paraguai.

Alguns dels ports de matrcula dels ms importants registres sn: Monrvia (Libria), Panam (Panam), Limassol (Xipre).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366126" title="Arcueil" nonfiltered="1743" processed="1736" dbindex="141759">

Arcueil s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366128" title="Mulloidichthys dentatus" nonfiltered="1744" processed="1737" dbindex="141760">

 Mulloidichthys dentatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366130" title="Mulloidichthys flavolineatus" nonfiltered="1745" processed="1738" dbindex="141761">

  Mulloidichthys flavolineatus  s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366133" title="Valenton" nonfiltered="1746" processed="1739" dbindex="141762">

Valenton s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366134" title="Mulloidichthys martinicus" nonfiltered="1747" processed="1740" dbindex="141763">

 Mulloidichthys martinicus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 39,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i Florida (Estats Units) fins a Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib. Tamb a Cap Verd i a So Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366135" title="Mulloidichthys mimicus" nonfiltered="1748" processed="1741" dbindex="141764">

 Mulloidichthys mimicus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Seychelles i a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366138" title="Mulloidichthys pfluegeri" nonfiltered="1749" processed="1742" dbindex="141765">

 Mulloidichthys pfluegeri   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'illa de Reuni fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu, Tonga, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366139" title="Histria de les funcions trigonomtriques" nonfiltered="1750" processed="1743" dbindex="141766">

L'histria de les funcions trigonomtriques sembla que va comenar fa aproximadament 4 000 anys. Sa sap amb certesa que els babilonis calculaven aproximacions de mesures d'angles o de longituds de costats de triangles rectangles. S han trobat diverses taules de nombres gravats sobre argila assecada que en donen testimoni. Una tauleta babilnia escrita en cuneforme, anomenada Plimpton 322 (aproximadament 1900 AC) mostra quinze ternes pitagriques i una columna de nombres, que es pot interpretar com una taula de secants. Hi ha tanmateix nombrosos debats per saber si es tracta en efecte d'una taula trigonomtrica.


 Primeres utilitzacions de les funcions trigonomtriques .
La utilitzaci ms antiga del sinus apareix en el  Sulba Sutras  escrit en snscrit entre el segle VIII A.C. i el segle VI A.C., en qu el valor del sinus de [[ ]]/4 (45) est calculat correctament com a 1/ 2 amb un procediment per encerclar un quadrat (el contrari a quadrar un cercle), encara que els indis no haguessin desenvolupat encara la noci de sinus en un sentit general. 


Les funcions trigonomtriques van ser estudiades ms tard per Hyparc de Nicea (180 AC-125 AC), que va inscriure en taules les longituds dels arcs del cercle (angle  multiplicat pel radi ) aix com les longituds de les cordes corresponents (() ) .


Ms tard, Ptolomeu a Egipte al  segle II va prosseguir aquest treball al seu Almagest, desenvolupant les frmules d'addici i de substracci equivalents a les actuals pel i  per per la funci corda. Tolomeu va establir per la funci corda una frmula equivalent a la frmula de l'angle meitat  i va crear una taula dels seus resultats. Cap de les taules d'Hiparc ni de Ptolomeu no van sobreviure fins avui, per les descripcions fetes per altres autors antics no deixen gaire dubte referent a la seva existncia.

A la ndia.
Els segents desenvolupaments significatius de la trigonometria van ser realitzats a l'ndia. L'astrnom i matemtic indi Aryabhata ( 476   550), a la seva obra Aryabhata-Siddhanta, defineix per primera vegada el sinus (modern) a partir de la relaci entre la meitat d'un angle i la meitat d'una corda, tot definint igualment el cosinus, el versinus (o sageta), i el coversinus. Els seus treballs contenen tamb les taules ms antigues que existeixin actualment dels valors del sinus i del coversinus (1      cosinus), de tots els angles compresos entre 0 i 90 a intervals de 3,75, amb una precisi de 4 decimals. Utilitzava les paraules jya per al sinus, kojya per al cosinus, ukramajya per al coversinus, i otkram jya per al versinus. Les paraules jya i kojya s'haurien pogut transformar llavors en sinus i cosinus respectivament degut a un error de traducci.


El nostre sinus modern deriva del mot llat sinus que significa compartiment o  plec  i ve d'una traducci errnia (per l'intermediari de l'rab), de la paraula en Snscrt jiva, tamb escrita jya. Aryabhata utilitzava la paraula ardha-jiva (mitja -corda), que va ser abreviada en jiva, desprs transcrit amb carcters diferents pels rabs en jiba (  ). Traductors europeus com Robert de Chester i Gerard de Cremona a Toledo al segle XII van confondre jiba amb jaib (  ), que designa un compartiment, probablement perqu jiba (  ) i jaib (  ) s escriuen igual al manuscrit rab (aquest sistema d'escriptura, en una de les seves formes, no donava al lector tota la informaci sobre les vocals). 


Altres matemtics indis van prosseguir els treballs d'Aryabhata en trigonometria. Varahamihira estableix les frmules sin2x + cos2x = 1, sin x = cos( /2   x), i (1   cos(2x))/2 = sin2x.. Bhaskara I va donar una frmula per calcular el sinus d'un angle agut sense fer servir taula. Brahmagupta va trobar la frmula 1   sin2x = cos2x = sin2( /2   x), i la frmula dita d'interpolaci de Brahmagupta que permet calcular els valors del sinus, i que es pot interpretar com un cas particular de la frmula d'interpolaci de Newton-Stirling de segon ordre.

 Mn rab i musulm.

Els treballs indis van ser traduts ms tard i van ser millorats pels matemtics musulmans. El matemtic persa Muhammad ibn Ms al-Khuwrizm confeccionar taules de sinus i de tangents, i va aportar tamb la seva contribuci a la trigonometria esfrica. Cap al segle X, segons l'obra d'Abu l-Wafa, sembla que els matemtics musulmans utilitzaven cadascuna de les sis funcions trigonomtriques, i disposaven de taules amb intervals de 0,25, amb 8 decimals exactes, aix com les taules de valors de la funci tangent. Abu l-Wafa va tamb va obtenir la frmula trigonomtrica sin 2x = 2 sin x cos x. El matemtic persa Omar Khayyam va resoldre les equacions cbiques fent servir solucions numriques aproximades obtingudes per interpolaci en taules trigonomtriques.


Tots aquests treballs havien considerat la trigonometria fonamentalment com un complement de l'astronomia; s possible que el matemtic indi Bhaskara II i el matemtic persa Nasir al-Din Tusi fossin els primers en considerar la trigonometria com un subjecte d'estudi independent. Van enunciar tamb el teorema del sinus i van enumerar els sis tipus de triangles rectangles en trigonometria esfrica. Regiomontanus va ser potser el primer matemtic d'Europa que va considerar la trigonometria com una disciplina matemtica independent, a la seva obra De triangulis omnimodus escrita el 1464, i tamb en l obra que va escriure a continuaci Tabulae directionum on va utilitzar la funci tangent, sense designar-la.


Al segle XIII, el matemtic persa Nasir al-Din Tusi va enunciar el teorema del sinus i en va aportar una prova. En el treball del matemtic persa Ghiyath al-Kashi (segle XIV), es troben taules trigonomtriques que donen valors de la funci sinus amb quatre xifres desprs de la coma en el sistema sexagesimal (el que correspon a 8 decimals exactes en el sistema de numeraci decimal) a partir d'1 grau a interval d'1/60. El matemtic Timurid Ulugh Beg (segle XIV) va presentar taules del sinus i de la tangent correctes fina a 8 decimals desprs de la coma.

Matemtics catalans.
La primera taula trigonomtrica en llat la va escriure el matemtic catal Savasorda (1070, Barcelona- 1136, Provena). 

Aquesta taula es distingeix per quatre particularitats: 
No empra el sinus sin la corda. Aix resulta molt significatiu  perqu els rabs empraven el sinus mentre que la corda s la funci trigonomtrica emprada en les obres clssiques gregues. Segons J.Mills i Vallicrosa d'aqu es desprn que els procediments dels rabs no influren sobre el matemtic catal tan com els clssics.
Es tracta d'una taula trigonomtrica inversa. La base de la taula s la corda y el resultat l'angle. Savasorda intenta evitar en lo possible la mesura d'angles perqu els instruments de mesura d'angles donaven un error superior als de mesura de longituds.
La circumferncia goniomtrica que fa servir t un dimetre de 28 unitats i els angles els mesura dividint la circumferncia en 88 parts (en comptes de les 360 habituals). Aix fa que la unitat d'angle sigui molt aproximadament el radian. Si es fa servir l'aproximaci de pi=3+1/7 (que s l'aproximaci que feia servir Savasorda per als clculs on no necessitava gaire precisi) 28*(3+1/7)=88. Per tant, per a cordes petites, la corda s aproximadament igual a l'angle.
L'error a tota la taula s de l'ordre de 4 segons de grau sexagesimal i aix no s del tot degut a un error de Savasorda en fer el clcul sin a l'arrodoniment de l'ltima xifra decimal. Aquest arrodoniment introdueix un error de 0,5 segons de part (graus de divisions en 88 parts) que sn 2 segons sexagesimals (graus de divisions en 360 parts).

Desenvolupaments posteriors.
Madhava (cap al 1400) al sud de l'ndia aconsegueix avenos en l anlisi a l'estudiar les funcions trigonomtriques i els seus desenvolupaments en sries infinites. Va desenvolupar els conceptes de srie entera i de srie de Taylor, i va obtenir els desenvolupaments en srie del sinus, cosinus, tangent i arc tangent. Utilitzant les aproximacions en srie de Taylor del sinus i del cosinus, va calcular una taula de sinus amb dotze decimals exactes i una taula de cosinus amb nou decimals exactes. Va obtenir desenvolupaments en srie de  ,  /4, del radi, del dimetre, de la circumferncia i de l'angle en termes de funcions trigonomtriques. Els seus treballs van ser continuats pels seus deixebles a l'escola de Kerala fins al segle XVI . 


El tractat Opus palatinum de triangulis de Georg Joachim Rheticus, un alumne de Copernic, va ser probablement la primera obra en el qual les funcions trigonomtriques es definien directament en termes de triangles rectangulars en lloc de cercles, i on figuraven taules de les sis funcions trigonomtriques ; aquest tractat va se completat el 1596 per Valentin Otho un alumne de Rheticus.


L'obra Introductio in analysin infinitorum (1748) de Leonhard Euler va ser en gran part l'origen de les consideracions analtiques de les funcions trigonomtriques a Europa definint-les a partir de desenvolupaments en srie, i va presentar la frmula d'Euler: eix = cos(x) + i sin(x).. Euler va fer servir les abreviatures modernes sin., cos., tang., cot., sec., i cosec. Brook Taylor va definir les sries de Taylor generals i va donar els desenvolupaments en srie i les aproximacions de cadascuna de les sis funcions trigonomtriques. Els treballs de James Gregory i Colin Maclaurin tamb varen tenir molta influencia en el desenvolupament de les sries de les funcions trigonomtriques.

 Notes .



 Vegeu tamb .
 Histria de les matemtiques;
 Funcions trigonomtriques;
 Trigonometria;

 Enllaos externs .
Elie Maor, Trigonometric Delights, Princeton University Press, Princeton, USA, 2002, 6 x 9 in, 256 p. (ISBN 0-691-09541-7) presentaci online presentaci de molts documents sobre la histria de la trigonometria;

Referncies.
 Boyer, Carl B., A History of Mathematics, John Wiley & Sons, Inc., 2nd edition. (1991). ISBN 0-471-54397-7. ;
Joseph, George G., The Crest of the Peacock: Non-European Roots of Mathematics, 2nd ed. Penguin Books, London. (2000). ISBN 0-691-00659-8. ;
  ;
  (consult en 2000);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366141" title="Mulloidichthys vanicolensis" nonfiltered="1751" processed="1744" dbindex="141767">

 Mulloidichthys vanicolensis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366142" title="Torre del Temple" nonfiltered="1752" processed="1745" dbindex="141768">


La Torre del Temple (Tour du Temple) i el seu tancat constituen la Maison du Temple, antiga fortalesa parisenca situada als 3r i 4t districtes actuals, que va ser destruda el 1808.

Construda pels Templers a partir de 1240, durant el regnat de sant Llus, va esdevenir una pres. Deu la seva celebritat ben mirat a que va servir de calabs a la famlia reial el 1792 i el 1793.


Histric.

s construda alhora que la imponent fortalesa intra-murs dels Templers, a l'Edat Mitjana.

El Tancat del Temple.

Vegeu la descripci a l'article: Maison du Temple

Durant la Revoluci.

Al palau del gran prior, es veia la poderosa torrassa dels templers i, a l'esquerra, la torre de Csar i el campanar de la collegial construda sobre el model de la Baslica del Sant Sepulcre de Jerusalem.



La Torre del Temple.

La Torre Gran.

Aquesta s'aixecava a una de les extremitats de l'antic tancat (a l'altura de l'actual ajuntament). La torre era un robust casalot feudal, d'aproximadament 50 metres d'alada, l'espessor dels murs era de mitjana de 4 metres, comprenia quatre pisos, dels que les voltes en ogives requeien sobre un pilar central. Era flanquejada de quatre fortes torretes, de les que una tancava una escala en caragol. La Torre Gran no s'emprava d'en feia segles quan l'empresari Pierre-Franois Palloy va estar encarregat de la seva redisposici. Havia dividit cada pis en diverses cambres amb envans i falsos sostres dissimulant la volta massa elevada. Aquests envans eren recoberts de papers pintats. Sobre la faana de la Gran Torre es va ajuntar, en una data posterior, la Torre Petita.

La Torre Petita.

Ajuntada a la faana de la Torre Gran, la Torre Petita, de la que la construcci estreta era flanquejada per dues torretes, no comunicava amb la Torre  Gran: aquest detall t la seva importncia. Consistia en una planta baixa i quatre pisos. s en aquesta torre petita que es va empresonar la famlia reial del 13 d'agost de 1792, fins al 26 de setembre de 1792 a Llus XVI, i fins al 26 d'octubre de 1792 la seva famlia. Convenia fer la Torre Gran habitable per a la famlia reial.

Descripci de la Torre del Temple vista de l'exterior.

Calia passar pel palau del gran prior per arribar a les muralles de la Torre del Temple. Aquest mur era obert per una porta de carreter, reforada amb barres en ferro, amb gruixuts pestells i vigilada per dos taquillers. Es penetrava llavors al jard. Aleshores apareixia, l'alta i obaga massa de la Torre del Temple, flanquejada per les seves quatre torretes de teulades punxegudes, obertures d'homicides i d'estretes finestres. Hi havia penells al cim de la Torre del Temple i de les quatre torretes.

Destrucci de la Torre del Temple.

 El Temple encarnava als ulls monrquics el lloc del suplici de la monarquia, i havia esdevingut un lloc de pelegrinatge. s per aturar-ho que Napole Bonaparte va decidir lliurar la Torre del Temple als destructors el 1808. La demolici va durar dos anys. L'angle nord de l'ajuntament del 3r districte i la reixa del parc del Temple es van aixecar sobre l'emplaament de la Torre. En queda el mercat actual de la Carreau du Temple (que existia fins i tot a l'Edat Mitjana). No en resta res d'aquest lloc de la mitologia revolucionria ms que una producci considerable d'imatges que mantenen el carcter trgic del lloc.

Una placa ha estat posada a l'angle del carrer Dupetit-Thouars i del carrer Gabriel Vicaire, a l'edifici d'una escola maternal situada al costat de l'Escola superior de les arts aplicades Duperr, placa sobre la que hi ha dibuixat el doble plnol de l'antic castell i dels carrers actuals. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366145" title="Awasim" nonfiltered="1753" processed="1746" dbindex="141769">
Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilcia entre musulmans i bizantins. Les zones avanades eren anomenades al-Thughur i eren les autentiques places fortes de frontera, mentre les ms retirades eren anomenades al-Awasim, literalment les protectores (singular al-asima).

Desprs de la seva rpida conquesta de Sria els rabs no van continuar cap a territori bizant i es van limitar a les conegudes sayfes o expedicions de saqueig, ms enll de l'Amanus (rab al-Lukan) i de les muntanyes del Taure. Les places de frontera eren en aquest temps les que ms tard foren anomenades al-Awasim, entre Antioquia i Manbidj; les places al-Thughur estaven en una zona de ning que anava de les muntanyes al nord d'Antioquia fins a Tars; les ciutats d'aquesta zona havien estat buidades expressament per Heracli quan es va retirar de Sria i nomes van restar llocs de vigilncia (masalih) amb tropes locals irregulars, els mardates, que no se sap molt be que eren per probablement eren grups de cristians locals reclutats per diners que tant aviat servien als rabs (probablement els que aquestos anomenaven Djaradjima) com als bizantins, vigilant els masalih dels dos bndols. 

El nom de la regi despoblada fou batejada pels rabs com al-dawahi (pas de fora o exterior) o al-dawahi al-Rum (Pas de la frontera dels Romans). En dates desconegudes durant el califat omeia, els rabs van comenar a prendre posicions a la zona al nord d'Antioquia, amb els colls de muntanya i els punts estratgics. Els primers anys del califat d'Abd al-Malik ben Marwan (685 705) van coincidir amb la guerra civil (683-687), i els bizantins van aprofitar aquest temps (685 a 688) per fer correries a les fronteres i el 688 van ocupar Antioquia i donaren suport als mardates al interior de Sria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'Imperi Bizant (689), per deu anys, pel qual els mardates no serien aniquilats i serien evacuats a territori grec pels bizantins. Aquest tractat va tenir l'efecte de desguarnir la frontera.

En aquest temps el districte d'al-dawahi al-Rum depenia del djund d'Homs, per sota Yazid II ben Abd al-Malik (720 724) en fou separat per formar un districte o djund separat amb capital a Kinnasrin. El 786 Harun al-Rashid, per protegir la frontera va  separar del djund de Kinnasrin diverses places: Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin, i les va reunir sota un govern anomenat al-Awasin segons al-Baladhuri perqu els musulmanes eren protegits per elles i elles protegien als seus defensors quan tornaven de fer expedicions i deixaven la frontera (thaghr), segons Ibn Shaddad per que els habitants de les places de frontera (akl al-thughur) es protegien en elles quan el perill els amenaava, i segons al-Kalkashandi perqu protegien el territori musulm que estava al seu darrera (dunaha).

El 789 fou nomenat governador del districte l'abbssida Abd al-Malik ibn Salih, amb seu a Manbidj i les places de la zona de al-Thaghr o Thughur (la frontera) hi foren incloses i les dues denominacions van quedar incloses en la primera (Awasim). Les dues part van estar sota el mateix comandament i sovint tamb sota el mateix governador que el djund de Kinnasrin. En alguna ocasi apareix separat Thughur de la resta. Sobre les ciutats que en foren part no hi ha consens: al-Khurradabhbih hi inclou al-Djuma, Buka, Balis i Rusafat Hisham a ms de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin; Ibn Hawkal hi afegeix Balis, Sandja, Samosata  (Sumaysat) i Djisr Manbidj; Ibn Shaddad hi esmenta (a ms de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin) Baghras, Darbasak, Artah, Kaysum, i Tall Kabnasin. Yakut encara hi afegeix ms localitats. Al segle X la capital havia passat a Antioquia.
Desprs de diverses lluites frontereres la regi fou conquerida per Nicfor II Focas entre el 962 i el 965 a l'emir hamdnida d'Alep Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan. Des llavors l'expressi va deixar de tenir un sentit administratiu i fou una denominaci geogrfica.

La poblaci estava molt barrejada amb cristians, rabs (Kaysites i Kilabites), indis (els Saayabidja portats per Muawiya) i la tribu de pastors Zott (portats per Al-Walid I ben Abd al-Malik) i desprs armenis portats pels bizantins.

 Bibliografia .

M. Canard, Histoire de la dynastie des Hamdnides;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366147" title="Josef Hermann Achtelik" nonfiltered="1754" processed="1747" dbindex="141770">
Josef Hermann Achtelik (Bauerwitz, actualment Baborw, Polnia, 7 d'abril de 1881 - Leipzig 1965) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Estudi a l'Escola superior conventual dels pares Oblats de Walkenburg (Holanda), i desprs curs Filosofia i Teologia. Desprs d'ensenyar msica durant sis anys a Colnia, pass a Wiltz (Luxemburg) com a director de la Societat Filharmnica, torn a Colnia, on fou director d'orquestra al Teatre Municipal. Des de 1916 fins el 1919 va romandre al front. Compongu: Peterchens Mondfahrt, drama lric estrenat al Stadltheater, de Leipzig (1912); Trmelied, cant per a 8 veus, i diversos cors per a homes i per a nens. Com a crtic musical se li deu l'obra, D. Naturklang a. Wurzel all. Harmonien (1922).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366148" title="Mullus argentinae" nonfiltered="1755" processed="1748" dbindex="141771">

 Mullus argentinae   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Brasil i l'Uruguai fins al nord de l'Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366151" title="Mullus auratus" nonfiltered="1756" processed="1749" dbindex="141772">

 Mullus auratus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Nova Esccia (Canad) i Bermuda fins a la Guaiana. Rar al nord de la Florida (Estats Units). Absent de les Bahames.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366153" title="Josh Hutcherson" nonfiltered="1757" processed="1750" dbindex="141773">


Josh Ryan Hutcherson va nixer a Union, Kentucky, el dia 12 d'Octubre de 1992.

s el fill de la Michelle i en Chris Hutcherson. Va comenar la seva fama com a actor al 2002, amb unes pellcules de baixa popularitat. Per l'any 2005 va aparixer com a actor principal a les pellcules de cine com "Petit Manhattan" i Zathura, una aventura espacial i a l'any 2006 va aparixer a la pellcula de comdia de Rv, tamb a la peli d'acci de "Gos al Rescat" i de drama Un Pont cap a Terabithia, ambdues del 2007.

Infncia.

T un germ menor que es diu Connor i un altre que es diu Dylan, i diversos animals domstics que sn 2 gossos que es diuen Diesel i Baxter i un gat. Ell va voler ser actor als 4 anys, per noms va comenar al 2002 quan va passar amb xit la prova de la gran pantalla.

Carrera com a actor.
Josh Hutcherson va comenar la seva carrera amb les pelis de Tusker i House Blend i al mateix any va aparixer en un capitol de la srie Er. Al 2003 va aparixer a la peli Miracle Dogs. Va actuar per a la captura d'imatges de la pellcula de Polar Express de l'any 2004.
 
Al 2005 va aparixer a les pelis una mica ms importants com Zathura i Petit Manhattan. Tamb va aparixer com a actor secundari a la peli Un entrenador genial del 2005.

Al 2006 va interpretar el fill de Robin Williamsa la peli Rv (Unes vacances esbojarrades)
Al 2007 va aparixer a les pelis com Un Pont cap a Terabithia i Gos al rescat.
Al 2008 ha aparegut a les pelcules de Viatge al Centre de la Terra juntament amb l'actor Brendan Fraser. Prximament apareixer a les pelis com Winged Creatures a finals de 2008 o a principis del 2009. I tamb a la peli Cirque Du Freak, una adaptaci de la saga Cirque Du Freak.

Filmografia.
 2002 - Tusker;
 2002 - House Blend;
 2002 - Er (Srie de tv);
 2003 - Miracle Dogs;
 2003 - American Splendor;
 2004 - Motocross Kids;
 2004 - The Polar Express;
 2004 - Eddie's Father;
 2005 - Un entrenador genial;
 2005 - Zathura, una aventura espacial;
 2005 - Petit Manhattan;
 2006 - El castell Ambulant - veu;
 2006 - Rv (Unes vacances esbojarrades);
 2007 - Un Pont cap a Terabithia;
 2007 - Gos al rescat;
 2008 - Journey to the Center of the Earth;
 2008 - Winged Creatures;
 2009 - Cirque Du Freak;
 2009 - Un Pont cap a Terabithia 2;

Premis.
El 30 de mar de 2008 va guanyar el premi Young Artist (per ser jove actor principal) al igual que les seves coestrelles AnnaSophia Robb i Bailee Madison.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Josh Hutcherson;
  ;
 Josh Hutcherson a MySpace;
 Canal personal de Josh Hutcherson a YouTube;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366154" title="Bry-sur-Marne" nonfiltered="1758" processed="1751" dbindex="141774">


Bry-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366155" title="Upeneichthys lineatus" nonfiltered="1759" processed="1752" dbindex="141775">

 Upeneichthys lineatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366166" title="Upeneichthys stotti" nonfiltered="1760" processed="1753" dbindex="141776">

 Upeneichthys stotti   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366167" title="Joinville-le-Pont" nonfiltered="1761" processed="1754" dbindex="141777">


Joinville-le-Pont s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366168" title="Upeneichthys vlamingii" nonfiltered="1762" processed="1755" dbindex="141778">

 Upeneichthys vlamingii   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366169" title="Castell de Castellet" nonfiltered="1763" processed="1756" dbindex="141779">



 Histria.
La torre s de planta quadrada i pertanyia al castell de Castellet, del qual se'n comencen a tenir dades l'any 1001. La torre es va construir al segle XIII, desprs de la destrucci del castell el 1277 per Humbert de Rocafort. Del castell avui dia es conserven uns fragments de muralles que envoltaven la part nord del tur com a nucli defensiu.

Al costat de la torre es troba l'ermita de la Mare de Du de Castellet, construda al segle XII i restaurada el 1884. L'ermita de Santa Maria de Castellet dedicada a la verge de Castellet ha estat al llarg de la histria el santuari mari dels municipis del sud el Bages sud. Avui dia encara es conserva una talla romnica de fusta de la Mare de Du de Castellet. L'any 2000 es va celebrar el 50 aniversari de la seva entronitzaci.

Just a sota del tur trobem les anomenades Muntanyes Russes o Terrers Blaus, un conjunt de petits turons especialment singulars formats per marges de coloraci blavenca. Aquesta zona ha estat tradicionalment un espai de lleure per als vens de Sant Vicen de Castellet.

Restauraci i rehabilitaci.
L'any 1999 es va observar un agreujament molt important en les esquerdes que ja s'havien detectat al tur de Castellet. El procs d'erosi de la base s'havia accentuat tant que podia fer perillar l'estabilitat de les construccions situades al damunt. s en aquest moment que es decideix que cal una actuaci urgent per evitar la prdua d'aquest important patrimoni cultural del municipi. El principal escull es troba en saber qui ha de realitzar les obres i assumir-ne el cost.
El tur i les edificacions que acull eren propietat del bisbat de Vic que va manifestar la necessitat de l'actuaci, per a l'hora la impossibilitat d'assumir el cost econmic que aix suposava per va oferir cessi de Castellet al municipi a canvi que l'ajuntament assums el projecte de restauraci del tur amb els seus propis recursos. Mentre s'estudiava aquesta possibilitat, l'ajuntament decideix que la prioritat s la restauraci del tur i busca els recursos econmics per fer-hi front. D'entrada l'any 2000 s'acorda en sessi plenria destinar un 10% dels ingressos que genera l'ajuntament fruit dels permisos d'obres que es tramitin a la restauraci de Castellet.
Iniciades les primeres obres es veu la necessitat d'una actuaci sobre les edificacions i sobre tot el conjunt per poder fer un espai de lleure per al poble.

 Actuacions sobre el tur .
Els problemes que presentava Castellet es centraven a la part ms alta de la muntanya, just a la base de la torre i de l'ermita. Aquest tur s un pujol format per una franja de roques estratificades dipositades sobre una base argilosa. Els efectes de l'erosi afectaven especialment algunes roques en les que es va obrir unes grans esquerdes mentre altres roques van acabar caient del seu assentament.
L'ajuntament va encarregar un projecte d'actuaci sobre el tur que plantejava dues intervencions. A la part de les roques es proposava sanejar-les i posar-hi ancoratges per relligar-les i impedir que s'obrissin ms . Per frenar l'erosi de la base, arenosa i molt erosionada, es va plantejar fixar-la amb un mallat i formig projectat per a que no es continus descalant. El cost de les obres es va estimar en uns 112.000  (17.000.000 ptes). Des del Pla nic d'Obres i Serveis de la Generalitat van arribar les primeres aportacions que es van complementar amb les de la Diputaci de Barcelona.

Actuacions sobre les edificacions, l'ermita i la torre.
Les primeres actuacions es van iniciar el mes de setembre de 2001 al tur. Parallelament es realitzaven estudis sobre l'estat de les edificacions. Aquests van detectar greus anomalies en l'ermita que la posaven en perill. Es constata l'aparici d'importants esquerdes a la volta interior, especialment significativa una de cinc centmetres d'amplada que resseguia la meitat de la nau a la qual s'afegeixen altres de ms petites que es concentren, principalment, en un dels costats.

Els experts que van realitzar el estudis arquitectnics determinen que el problema tenia el seu origen en un defecte a la base d'una de les parets de pedra laterals, la que es troba al costat dret de l'entrada de l'ermita. El fet de no tenir un fonament en bones condicions, afegit a la pressi que li exercia la volta havia provocat que aquesta paret s'ans bombant progressivament i que com a conseqncia d'aix l'ermita s'ans obrint pel mig.
Feta l'anlisi del problema es va plantejar l'actuaci centrant-la en tres punts principals. D'una banda s'ha construt un contrafort de pedra per sustentar la paret. Posteriorment s'ha installat una anella interior per garantir la subjecci de la paret i la volta i finalment, s'ha aixecat tota la teulada per reforar i formigonar de nou la volta.

Un espai de lleure.
Al tur s'han fet altres intervencions per tal de potenciar tota la zona com un espai de lleure. Es construeixen dues petites escales amb travesses de fusta per accedir a dues de les zones exteriors de l'ermita.
S'ha netejat i enjardinat el pla ms elevat del tur (lloc on es colloca cada any el mstil amb la senyera coincidint amb l'Aplec de Castellet, la Diada de l'11 de setembre) i a ms s'ha equipat amb una desena de bancs. Des d'aquest indret es pot contemplar una vista privilegiada del poble i de tot el Bages Sud.

El conjunt histric i arquitectnic ara restaurat es podr contemplar a la nit grcies a la illuminaci ornamental que s'ha installat amb 14 projectors de llum, deu dels quals illuminen l'ermita per tres dels quatre costats mentre els altres quatre fan el mateix amb la torre.
Per a l'execuci d'aquesta obra s'ha comptat amb l'ajut de la Diputaci de Barcelona.

Conveni de cessi al municipi.
Mentre es mantenien les negociacions el consistori va anar buscant vies de finanament per a les actuacions. Les negociacions amb el Bisbat es van dur sempre amb molt bona entesa i el 13 de mar de 2003 es va procedir a la signatura del conveni de cessi de Castellet al municipi essent els signants d'aquest acord l'alcalde Joan Montsech, el bisbe de Vic, Josep Maria Guix i el rector de la parrquia de Sant Vicen, Miquel Codina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366170" title="Ablon-sur-Seine" nonfiltered="1764" processed="1757" dbindex="141780">


Ablon-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366171" title="Cuina d'Itlia" nonfiltered="1765" processed="1758" dbindex="141781">

La cuina d'Itlia s extremadament variada: l'estat fou unificat l'any 1861, i les cuines de cada regi reflexen aquest fet en una varietat cultural, histrica i culinria. La cuina italiana s exemplar de la cuina mediterrnia i s imitada i  practicada arreu del mn. s una de les cuines que ms s'assembla a la catalana, i igualment comparteix importants trets amb la cuina occitana. s molt corrent associar la gastronomia italiana pels seus plats ms famosos com ara la pizza, la pasta i el risotto, per s una cuina que dna i presta abundants elements amb altres cuines del mediterrani. Es tracta doncs d'una cuina amb fort carcter tradicional, molt sectoritzada per regions, hereva de llargues tradicions que ha sabut perpetuar les antigues receptes com la polenta (aliment de les legions romanes) que avui en dia pes pot tastar en qualsevol trattoria italiana. 

Ingredients bsics.
 Verdures i frutes  .
La cuina italiana s rica en plats nics elaborats amb verdura, hortalissas - els llegums en menor mesura. Arriben a tenir una certa importncia culinria, i adquereixen, repecte de la gastronomia de la Edat Mitjana, una nova dimensi grcies sobretot a un major recurs dels aromes locals. Se'n empra molt en plats com els amb rovell (un molt conegut amb risotto s el veneci risi e bisi). Els espinacs apareixen en alguns plats de pasta, com tamb els carabassons, les carxofes, els pebrots - farcits -, els tomquets, els cards (tpics del Piamonte), els fagoli (fesols), el cappon magre que sn torrats amb all i escalivada, i els minestrones.

En el terreny de la fruita, els ctrics adquereixen una posici prominent entre els menjars servits com a entremesos, i generalment sn emprats com a postres preparades.

 Carn i peix .

Per altra banda la cuina italiana ofereix una gran varietat de carns, algunes d'elles preparades. La carn s present en molts plats, alguns d'ells abundants en la seua concepci. Un dels ms famosos s el ossobuco, a la Toscana la famosa bistecca a la fiorentina, encara que al Piamonte s molt popular el bollito misto (acompanyat per una salsa verda. Hi ha algunes preparacions d'estofat com  ara el stracotto al barolo (estofat al vi), sopes de carn com la busecca (sopa elaborada amb tripes de vedella), el vitelo tonato (vedella amb tonyina i anxova), la piccata (carn de vedella en papillot amb carxofa), les messicani (escalop fi), l'abbacchio, etc. En canvi, no existeix una gran preparaci d'aviram a la cuina italiana.



El peix - que s abundant a les mars de la pennsula - s molt elaborat en especial a  Siclia. Sn importants per igual el peix de riu i el d'estany. Preperacions tpiques sn les truites de riu asalmonades, la lamprea, i les sopes de peix diverses.

 Arrs i pasta .

La pasta s l'ingredient ms destacat d'aquesta cuina. Hi ha una gran selecci de pastes que solen ser el plat fort - com la lasanya i les farcides de macarrons. Se solen servir a Itlia al comenar l'pat. Se serveixen de forma senzilla, amb mantega, amb formatge parmesano, amb rag de carn (a la napolitana), o amb salsa alla carbonara, de vegades oli d'oliva, o companatges com musclos. Entre les pastes farcides figuren els ravioli o els tortellini, els cappelletti d'Emlia - elaborats amb carn picolada de pollastre -, els pansotti de Rapallo (farcit d'espinacs i ricotta).

Els plats fundamentats en l'arrs - anominats risottos), sn un element caracterstic d'aquesta cuina mediterrnia - a l'igual que la cuina catalana. 

 Pizza i Focacce  .
 
Alguns plats com el calzone tenen el seu punt paregut amb la pizza i la focaccia. Es pot trobar dins d'aquesta categoria tamb la piadina, la crescentina o el Borlengo. Caldria remarcar la proximitat de la pizza a la coca catalana, la pissaladiera occitana i a d'altres preperacions del mediterrani.

Focaccia al rosmarino - els ingredients bsics sn el romer i l'oli d'oliva, a sovint combinat amb prosciutto. Se sol servir com un aperitiu.
Pizza marinara - els ingredients bsics sn tomquet i orenga.
Pizza Margherita - Tomquet i mozzarella;
Pizza alla Napoletana / Napoli - similar a la pizza Margherita, amb orenga i alfbrega. La pizza napolitana clssica s de massa molt fina i porta tomquet, all, alfbrega i anxova.
Pizza capricciosa - amb tomquet, mozzarella, rovellons, albergnia i olives negres i verdes.
Pizza quattro stagioni - els ingredients bsics sn el tomquet i un dels ingredients tpics de cada una de les quatre estacions de l'any:
 Primavera: Olives i carxofes;
 Estiu: Salami i pebrot;
 Tardor: Tomquet i mozzarella (com la Pizza Margherita);
 Hivern: rovellons i ou cuit;
Pizza ai quattro formaggi - amb quatre formatges diferents;
Pizza ai funghi e salsicce (anomenada tamb boscaiola)- amb mozzarella, rovellons i salsitxa, amb o sense tomquet.
Calzone - s una pizza 'tancada' en mitja lluna que s'assembla a una coca tancada.

 Pans .


Ciabatta;
Pane carasau;
Pane Casareccio;
Panini;
Farinata (panoli i farina de cigrons);
Focaccia;
Pane Toscano (sense sal);
Michetta (a Mil s un pa molt tpic);
Rosetta (molt popular a Roma);
Pane Pugliese;
Pane di Altamura;
Grissini Torinesi;
Tigella;
Crescentina;
Piadina;


Formatge.
Els formatges italians de qualitat protegits pel sistema de denominaci d'origen (DOP) sn els segents:


Asiago ;
Bitto ;
Bra ;
Caciocavallo Silano ;
Canestrato Pugliese ;
Casciotta d'Urbino ;
Castelmagno ;
Fiore Sardo ;
Fontina ;
Formai de Mut Dell'alta Valle Brembana ;
Gorgonzola ;

Grana Padano ;
Montasio ;
Monte Veronese ;
Mozzarella di Bufala Campana ;
Murazzano ;
Parmigiano Reggiano ;
Pecorino Romano ;
Pecorino Sardo ;
Pecorino Siciliano ;
Pecorino Toscano ;
Provolone Valpadana ;

Quartirolo Lombardo ;
Ragusano ;
Raschera ;
Robiola di Roccaverano ;
Spressa delle Giudicarie ;
Stelvio o Stilfser ;
Taleggio ;
Toma Piemontese ;
Valle d'Aosta Fromadzo ;
Valtellina Casera ;






Begudes.

Vins. 


Nordest: Bianco di Custoza, Collio Pinot Bianco, Prosecco, Recioto Amarone i Soave.
Nordoest: Barbera d'Alba, Barolo, Dolcetto i Moscato d'Asti.
Centre: Brunello di Montalcino, Chianti, Orvieto Classico, Verdicchio, Vernaccia di San Gimignano, Vino Nobile di Montepulciano.
Lacio: Frascati, Torre Ercolana;
Siclia: Marsala;

Caf.
s molt conegut el caf itali. Entre d'ells sn el caf expresso de color avellana un poc vermells i de sabor intens, el caf caputxino que s una variant del caf expresso al que se l'afegeix llet calent al vapor d'aigua, i d'aquesta forma la llet suavitza el sabor del caf i crea escuma a la superfcie.


 Caff Corretto;
 Caff Macchiato;
 Caff Latte;
 Moccacino;
 Espresso;
 Cappuccino;
 Marocchino (un petit cappuccino, noms a Mil);

Licors.


Estructura d'un men tpic.


Un men tradicional a Itlia consisteix de diverses fases, i cla pensar que la pizza a Itlia s, a sovint, considerada com un plat nic (piatto unico).

 Entremesos. 
Entremesos calents o freds
 Carpaccio;
 Caprese (Mozzarella amb tomquet);
 Frutti di mare - marisc, crus o cuits;
 Arancini (Siclia);
 Vitello tonnato - carn de vedella cuita, decorada amb alcaparra;
 Bresaola - carn crua (Lombardia);

 Primer plat .

 Pasta;
 Gnocchi di patate (Patatas) o de smola de blat;
 Risotto;
 Diferents sopes;

 Segon plat .
El segon s el plat principal, compost generalment de carn o peix (la Pasta mai no es pren com a plat principal al men tradicional).  

 Plats de peix (com la Orata/Daurada, Gamberi/gambes, Pesce Spada/Peix espasa, Calamari);
 Plats de carns (como Saltimbocca alla Romana, Ossobuco, Bistecca alla fiorentina);
 Plats de bolets (com Fritto di Porcini/Boletus edulis);

 Il contorno .

Il contorno s un plat d'acompanyament que pot consistir d'una amanida o de hortalissa preparada. A un men tradicional les amanides entran desprs del plat principal.

 Postre .
La postre s generalment dola.

 Tiramis;
 Gelato/Gelat;
 Budino/Pudding;
 Zabaione;
 Dolce/Kuchen i pastissos (com la Cassata);
 Macedonia;
 Sorbetto (al Limone)/;
 Frutta;
 Profiterole;
 Pannacotta;

 Plats italians .
Plats de verdura.
Fave al guanciale ;
Fiori di zucchini;
Gnocchi alla romana (gnoquis romans);
Panzanella, amanida;
Polenta;
Radicchio alla griglia (Treviso);
Spinaci alla piemontese (Piamonte);

 Plats de Pasta .
Bucatini all'amatriciana (Roma), Bucatini coi Funghi, Bucatini alla Sorrentina;
Cannelloni al Rag, Cannelloni ai Carciofi;

Maccheroni con le sarde (Sicilia), Pasta con le sarde (Sicilia), Papardelle al sugo di lepre, Penne all'Arrabbiata, Pansotti alla Genovese (o pansti amb salsa de nous);
Rigatoni alla Pajata, Rigatoni al Forno con Salsa Aurora;
 Spaghetti aglio, olio e peperoncino, Spaghetti aglio e olio, Spaghetti Bolognese, Spaghetti con la bottarga,  (Roma), Spaghetti alla Carrettiere, Spaghetti Indiavolati, Spaghetti alle vongole, Spaghetti al nero di seppia, Spaghetti alla puttanesca, spaghetti al rag (Bolonia), Spaghetti allo scoglio, Spaghetti Siracusani ;
Tagliatelle alla Boscaiola, Tagliatelle ai Carciofi, Tagliatelle ai Funghi, Tagliatelle al Pomodoro, Tagliatelle al Rag;
Tortelloni alla zucca;
Trenette al pesto de Gnova;
Trofie al Pesto, Trofie al sugo di noci;

 Risotti .
Corresponen als plats que inclouen arrs (risotti). Sn tots procedents del nord d'Itlia - de la Llombardia i del Vneto
Risi e bisi, Risotto con Agoni, Risotto al Barolo, Risotto al Cavolfiore;
Risotto ai Gamberoni, Risotto al Gorgonzola, Risotto indivia e fiori di zucca;
Risotto con la luganega, Risotto mantecato con Grana Padano, Risotto alla Marinara, Risotto alla milanese (plato milans) o Risotto amb safr;
Riso al nero di seppia, Riso con Piselli, Riso con i Porcini, Risotto ai Quattro Sapori;
Risotto alla romana (Roma), Risotto saltato, Risotto alla Sbirraglia, Risotto con scamorza e champagne, risotto alle seppie (Vencia) ;
Riso Tonnato, Patate e Cozze, Riso alla Toscana, Riso Valdostano, Risotto allo zafferano con petto d'anatra, Risotto alla Zucca;
Sformato al Basilico, Sformato di Riso Dolce, suppli di riso (croquetes d'arrs) ;
Tiella di Riso.

 Plats de peix i de carn .

Acciughe fritte in pastella, Acciughe in carpione, Acquadella o latterino fritto, Agghiotta di pesce spada, Agnello arrosto (Cerdea), Anguilla marinata, Anguille in umido;
Baccal alla vicentina, Baccal fritto, bistecca alla fiorentina, Branzino al sale, Brodetto di arselle, Brodo di pesce, Burrida;
Cacciucco (Liguria), Calamaretti fritti, Calamari in zimino, Calamari Ripieni, Capesante alla veneziana, Cappon magro, Carpaccio, Carpaccio di pesce, Cartoccio di pesce spada, Coda alla vaccinara, Costolette alla milanese, Cozze alla tarantina, Cozze fritte alla viareggina, Cozze ripiene;
Fagiano tartufato, Fegatto alla veneziana, Filetti di baccal (Roma), Filetti di orata al cartoccio, Fritto misto, Frittata di bianchetti, Frittura mista di pesce;
Grancevola alla Veneziana;
Impanata di pesce spada, Involtini di pesce;
Manzo al barolo (Piamonte);
Missultin e Polenta, Moscardini lessati alla genovese, Murena fritta;
Nasello al forno;
Orata arrosto, Orata al forno, Orata al finocchio, ossobuco;
Pepata di cozze, Pesce a scabecciu, Pesce al cartoccio, Pesce alla pizzaiola, pesce spada (Campania, Apulia y Sicilia), Pesce spada alla siciliana, Pesce Spada arrosto in salmoriglio, Polpettine di mare;
Saltimbocca alla romana (Roma), Sarde a beccafico, Sarde arraganate ( Sarde con origano e pane), Sarde grigliate, Sarde ripiene, Sarde Sfiziose Panate, Sarde in saor (Venecia), Sbroscia bolsenese, Scampi a zuppetta, Scampi gratinati, scottiglia di cinghiale, Seppie col nero alla veneziana, Seppie con i piselli, Seppie ripiene, Seppioline in umido, Sogliole alla mugnaia, Spezzatino di pollo, Spiedini ai frutti di mare, Spiedini di alici, Spiedini di anguilla, Stoccafisso alla genovese, Stoccafisso alla ligure;
Tonno sott'olio, Tortiera di cozze, Triglie alla livornese;
Zuppa di cozze, Zuppa di pesce;

Postres.


Uns de les postres tradicionals sn els gelats, a ms del tiramis elaborat amb un dels formatges tpics italians, el mascarpone. A Npols existeix el bab (pasts amb rom) mixtat amb diferents cremes i de diferents sabors. Tamb es troba el zabaglione, postre a base d'ou, Marsala, sucre i taronja. 


Amaretti (galetes d'ametlla i merengue);
 Cannoli;
 Cantucci (galetes de la Toscana);
 Cassata: cassata siciliana ;
 Gelato;
 Granita;
 Nougat (de Sardenya);
 Pannacotta;
 Panettone (de Mil);
 Panforte;
 Pastiera;
 Pignolata;
 Pinza;
 Pizzelle;
 Ricciarelli;
 Tiramis;
 Tartes: Torta caprese, torta di limone (tarta de llimona d'Emlia-Romanya), torta di nocciole (tarta amb avellanes), torta di ricotta (Roma), torta di riso (tarta d'arrs de la Toscana);
 Zabaione;
 Zuccotto;


Referncies.
Aquest article es basa parcialment en la Gua de Italia. El Pas/Aguilar. 1996 Dorling Kindersley Limited, Londres. 1997 Ediciones El Pas, S.A./Santillana S.A. ISBN 84-03-59439-9;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366172" title="Gentilly" nonfiltered="1766" processed="1759" dbindex="141782">


Gentilly s un municipi francs, situat al departament de Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366174" title="Pseudupeneus grandisquamis" nonfiltered="1767" processed="1760" dbindex="141783">

 Pseudupeneus grandisquamis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Baixa Califrnia (Mxic) fins a Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366175" title="Pseudupeneus maculatus" nonfiltered="1768" processed="1761" dbindex="141784">

 Pseudupeneus maculatus   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i Nova Jersey (Estats Units) fins a Santa Catarina (Brasil), incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366176" title="Egipte (provncia del Califat)" nonfiltered="1769" processed="1762" dbindex="141785">
Egipte fou del 642 al 935 una provncia del Califat amb el breu parentesi del govern Tulnida.

 Llista de governadors .

 Amr ibn al-As 642-646;
 Abd Allah ibn Sad 646-656;
 Muhammad Ibn Abu Huzaifa 656-657;
 Quaiss Ibn Sad Ibn Ebada al-Anssari 657;
 Al-Ashtar Malik Ibn al-Harith al-Nakhei  657;
 Muhammad ibn Abu Bakr al-Seddik 658;
 Amr ibn al-Aas (segona vegada) 659-664;
 Utba ibn Abu Sufyan ibn Harb 664-665;
 Uqba ibn Amir al-Gahny Abu l-Abbas el Ferotge 665-667;
 Muslima ibn Makhlad al-Anssari 667-682;
 Said ibn Yazid ibn Alquama al-Azdi 682-684;
 Abd al-Rahman ibn Utba al-Fehri 684;
 Abd al-Aziz ibn Marwan 684-705;
 Abdullah ibn Abdul Malik ibn Marawn 705-709;
 Qura ibn Shourik al-Absi 709-714;
 Abd al-Malik ibn Refaa al-Fahmi 714-717;
 Ayyub ibn Sharhabil 717-720;
 Bishr ibn Safwan al-Kalbi 720-721;
 Hanzala ibn Safwan al-Kalbi 724;
 Muhammad ibn Abd al-Malik Ibn Marwan 724;
 Al-Hurr ibn Yussef 724-727;
 Abd al-Malik ibn Refaa al-Fahmi (segona vegada) 727;
 al-Walid ibn Refa'a Ibn Thabit al-Fahmi 727-735;
 Abd al-Rahman Ibn Khalid al-Fahmi 735;
 Hanzala ibn Safwan al-Kalbi (segona vegada) 735-741;
 Hafs ibn al-Walid ibn Yusuf al-Hadrami 741-744;
 Hasan ibn Atahya 744;
 Hafs ibn al-Walid Ibn Yusuf al-Hadrami (segona vegada) 744-745;
 Al-Hawthala ibn Sohail al-Baheli 745-749;
 Al-Moughira ibn Ubayd al-Fazari 749;
 Abd al-Malik ibn Marawan Musa ibn Noussir 750;
 Salih ibn Ali ibn Abdullah ibn Abbas 750-751;
 Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid 751-753;
 Saleh ibn Ali ibn Abdullah ibn Abbas (segona vegada) 753-755;
 Abu Awn Abd al-Malik ibn Yazid (segona vegada) 755-758;
 Musa ibn Kab ibn Oyayna 758-759;
 Muhammad ibn al-Aha'th al-Khozai 759-760;
 Hamid ibn Quahtaba 760-762;
 Yazid ibn Hatim al-Mohalabi 762-768;
 Abdullah ibn Abd al-Rahman ibn Muawiya ibn Hudeig 768-772;
 Muhammad ibn Abd al-Rahman ibn Muawiya ibn Hudeig 772;
 Musa ibn ulai ibn Rabah al-Lakhmi 772-778;
 Eissa ibn Luquman al-Gomahi 778-779;
 Wadih (mawla d'Abu Gafar) 779;
 Al-Mansur ibn Yazid 779;
 Yahya ibn Daoud al-Hurashi 779-780;
 Selim ibn Sawada al-Tamimi 780-781;
 Ibrahim ibn Saleh ibn Abdullah ibn Abbas 781-784;
 Musa ibn Musab al-Khathami  784-785;
 Usama ibn Amr al-Ma'fri;
 Al-Fadl ibn Saleh ibn Ali al-Abbassi 785;
 Ali ibn Salman. 786-787;
 Musa ibn Eissa ibn Musa 787-789;
 Muslima ibn Yahya al-Bagli 789-790;
 Muhammad ibn Zoheir al-Azdi 790;
 Daoud ibn Yazid al-Mouhallabi 790-791;
 Mussa ibn Eissa (segona vegada) 791-792;
 Ibrahim ibn Saleh  (segona vegada) 792;
 Abdullah ibn al-Musayyeb ibn Zoheir al-Dabbi 792-793;
 Ishaq ibn Suleyman 793-794;
 Harmatha ibn A'youn 794-795;
 Abdullah ibn al-Mosayyeb al-Abbassi 795;
 Abdullah ibn al-Mahdi al-Abbassi 795;
 Musa ibn Eissa (tercera vegada) 795-796;
 Ubeid Allah ibn al-Mahdi al-Abbassi (segona vegada) 796-797;
 Abd al-Malik Ismail ibn Saleh al-Abbassi 797-798;
 Ismail ibn Eissa al-Abbassi 798;
 Al-Layth ibn al-Fadl 798-803;
 Ahmad ibn Ismail ibn Ali ibn Abdullah al-Abbassi 803-805;
 Abdullah ibn Muhammad al-Abbassi 805-806;
 Al-Hussein ibn Gamil 806-808;
 Al-Malik ibn Dalhem al-Kalbi 808;
 Al-Hassan ibn al-Takhtakh 808-809;
 Hatim ibn Harthama ibn Ayoun 810-811;
 Gabr ibn Ashath al-Tai 811-812;
 Abbad ibn Mohammed ibn Hayyan 812-813;
 Al-Muttalib ibn Abdullah al-Khozai 813-814;
 Al-Abbass ibn Mussa ibn Eissa al-Abbassi 814;
 Al-Muttalib ibn Abdullah al-Khuzai 814-815;
 Al-Serri ibn al-Hakam  815-816;
 Sulayman ibn Ghalib ibn Djibril al-Bagli 816-817;
 Al-Serri ibn al-Hakam ((segona vegada) 817-820;
 Abu al-Nasr ibn al-Serri 820-822;
 Ubayd Allah ibn al-Serri 822-825 ;
 Khalid ibn Yazid al-Shibani 822-826;
 Abdullah ibn Tahir ibn al-Hussein 826-827;
 vacant 827-829;
 Eisan ibn Yazid al-Gloudi 829;
 Umar ibn al-Walid 829;
 Eisan ibn Yazid al-Gloudi (segona vegada) 829-830;
 Abd Waih ibn Gabla 830-831;
 Khaydar Nasr ibn Abdullah 832-834;
 Al-Muzzafar ibn Khaydar 834;
 Musa ibn Abu al-Abbass 835-839;
 Malik ibn Khaydar 839-841;
 Ali ibn Yahia al-Armani 841-843;
 Eisa ibn al-Mansour 843-847;
 Harthama ibn al-Nadr al-Gabali 848-849;
 Hatim ibn Harthama ibn al-Nadr 849;
 Ali ibn Yahia al-Armani  (segona vegada) 849-850;
 Ishaq ibn Yahya ibn Muazz 850-851;
 Khout Abd al-Wahid ibn Yahya 851-852;
 Anbasa ibn Ishaq al-Dabbi 852-856;
 Yazid ibn Abdullah al-Turki 856-867;
 Muzahim ibn Khagan 867-868;
 Ahmad ibn Muzah'im ibn Khagan 868;
 Azgur al-Turki 868;
 Tulnides 868-905;
 Isa al-Nushari 905-910;
 Abu Mansur Tekin 910-915;
 Zaka al-Awar 915-919;
 Abu Mansur Tekin (segona vegada) 920-921;
 Hilal ibn Badr 921-923;
 Ahmed ibn Keghlegh 923-924;
 Abu Mansur Tekin (tercera vegada)924-933;
 Ikhxdides 935-969;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366178" title="Pseudupeneus orientalis" nonfiltered="1770" processed="1763" dbindex="141786">

 Pseudupeneus orientalis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366181" title="Pseudupeneus prayensis" nonfiltered="1771" processed="1764" dbindex="141787">

 Pseudupeneus prayensis   s una espcie de peix de la famlia dels mllids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Agadir (Marroc) fins a Angola. Se'n t constncia de la captura d'un exemplar a Palams.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366185" title="Ifriquiya" nonfiltered="1772" processed="1765" dbindex="141789">
Ifriquiya (Ifriqiya, Ifrikiya) fou una provncia del Califat. El seu territori s el de la Tunsia moderna en el segle VII que es va convertir en part de la dinastia omeia i els abbssides, sota el nom d'Ifriquiya, durant aquesta poca es va fundar la ciutat de Kairouan. Posteriorment els berbers nadius van arribar al poder amb el beneplcit del Califat fatimita, i es va enderrocar la dinastia aglbida, collocant-se en el seu lloc la dinastia dels zrides. En el 1045, els zrides van renunciar al xiisme, i els fatimites van enviar els Banu Hilal, una confederaci de beduns, a acabar amb els zrides. D'aquesta manera, la regi va ser devastada i la prspera indstria agrria es va arrunar.

En el 1159, els almohades van dominar la regi, sent expulsats en el segle XIII pels hfsides, que van governar Ifriquiya. All es va refugiar i va morir Llus IX de Frana, quan anava de cam a les croades. A principis del segle XVI, Espanya va assolir controlar algunes ciutats costaneres, que van ser perdudes rpidament davant l'Imperi Otom, que va governar Ifriquiya des del 1574. Els governants turcs, els begs, van obtenir un grau d'independncia respecte a Turquia.

En el segle XIX els begs van sollicitar grans sumes de diners com a prstec a Frana, que va comenar a contemplar la colonitzaci de Tunsia. El 12 de maig del 1881, Frana va declarar a Tunsia un protectorat, desprs d'un acord on va permetre l'ocupaci britnica de Xipre, no obstant aix, molt abans d'aquesta data el govern beg tunisi havia perdut la seva autonomia.

 Llista de governadors .

Muawiya ibn Hudaij al-Saquni 665-670;
Uqba ibn Nafi al-Fihri 670-675;
Abu-l Mohadjir Dinar al-Makhzumi 675-681;
Oqba ibn Nafi al-Fihir (segona vegada) 681-682;
Zuheir ibn Kais al-Balawi .682-688;
Hasan ibn al-Numan al-Ghassani 688-698;
Musa ibn Nusair al-Lakhmi 698-715;
Muhammad ibn Yezid 715-718;
Ismail ibn Abdallah 718-719;
Yazid ibn Dinar 719-720;
Muhammad ibn Aws al-Ansari 720;
Bishr ibn Safwan al-Kalbi 720-728;
Obeda ibn Abd al-Rahman al-Salami 728-732;
Ubayd Allah ibn al-Habhab al-Maousili 734-741;
Kulthum ibn Iyadh al-Kushayri 741-742;
Handhala ibn Safwan al-Kalbi 742-747;
Abd al-Rahman ibn Habib 747-755;
Ilyas ibn Habib 755-755;
Habib ibn Abd al-Rahman 755-757;
Asim ibn Jamil al-Warfajumi 757-758;
Abd al-Malik ibn Abi-l-Djad 758;
Abu-l-Khattab Abd al-A'la ibn Assamh al-Ma'afiri 758-761;
Muhammad ibn al-Ash'ath al-Khuzai 761-765;
Isa ibn Yusef al-Khurasani 765;
Al-Aghlab ibn Salim at-Tamimi 765-766;
Al-Hasan ibn Harb al-Kindi 766-767;
Al-Aghlab ibn Salim at-Tamini (segona vegada) 767-768;
Umar ibn Hafs 768-771;
Yezid ibn Hatim 771-787;
Daoud ibn Yezid 787;
Raouh ibn Hatim 787-791;
Nasr ibn Habib 791-793;
al-Fadhl ibn Raouh 793-795;
Harthama ibn Ayun 795-797;
Muhammad ibn Mukatil al-Akki 797-799;
Temmam ibn Tamim at-Tamimi 799-800;
Muhammad ibn Muqatil (segona vegada) 800;
Aglbides 800;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366192" title="Al-Awazim" nonfiltered="1773" processed="1766" dbindex="141790">
Al-Awazim (singular Azimi) sn una tribu del nord-est d'Arbia. Fins vers el 1921 foren vassalls dels Udjman. Viuen entre Arbia Saudita i Kuwait a l'antiga zona neutra. 

No sn considerats rabs purs i les altres tribus no s'hi barregen, per es van guanyar la consideraci de la classe dirigent de l'Arbia Saudita perqu foren dels primers i ms valents combatents a favor del rei Abd al-Aziz ibn Saud amb els conflictes amb altres tribus de l'Arbia Oriental entre 1915 i 1929.

 Bibliografia .
H. Dickson, The Arab of the desert, Londres 1950


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366197" title="Awdaghost" nonfiltered="1774" processed="1767" dbindex="141791">
Awdaghost (tamb Awdaghosht) o Aoudaghost o  Tegdaoust, fou una antiga ciutat de l'frica Occidental, al sud-oest de la moderna Mauritnia. 

Fou fundada vers al segle V com a estaci per les caravanes que creuaven el Shara, pels zenaga (sanhadja) prop del lmit nord del regne de Ghana. Al segle X els sanhadja van conquerir part del regne de Ghana i va esdevenir la capital d'un estat poders. El rei que hi governava entre 961 i 971 tenia ms de 20 reis negres sota la seva sobirania i l'estat mesurava 60 dies de cam tant de llarg com d'ample. Al segle XI fou atacada (vers el 1050) per Ghana i poc desprs per Ibn Yasin el fundador dels almorvits, quan fou saquejada (1054/1055) i els habitants massacrats. En endavant el poder dels zenaga va entrar en declivi. Al comenament segle XIII el seu regne fou envat pels Susu i no es clar si van sortir del pas o hi van romandre com a tributaris de l'imperi de Mali. Va romandre habitada fins al segle XVII.

Al-Bakri la descriu al segle XI com una ciutat prospera i emprenedora, amb molta poblaci, que tenia mesquites, edificis,  barris amb jardins, mansions elegants i mercats. Al-Idrisi al segle XII parla d'una vila amb pocs habitants, sense gaireb comer, i poblada de pastors. Sembla que a ms dels atacs exteriors, la sequera va eliminar l'herba i els cultius.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366198" title="Sillagnid" nonfiltered="1775" processed="1768" dbindex="141792">










Els sillagnids (Sillaginidae) sn una famlia de peixos marins inclosa en l'ordre dels perciformes amb 31 espcies repartides entre 3 gneres.

Morfologia.

 La longitud mxima pot arribar als 45 cm.
 Tenen el cos molt allargat;
 Boca petita. ;
 Dues aletes dorsals: la primera amb una dotzena d'espines i la segona amb una espina esmolada i multitud de radis tous. ;
 L'aleta anal s molt allargada.;

Alimentaci.

Mengen organismes del fons mar.

Hbitat.

Les espcies que hi formen part sn bentniques.

Distribuci geogrfica.

Es distribueix per l'Oce ndic i l'oest de l'Oce Pacfic.

Observacions.

Algunes espcies sn importants en aqicultura i en l'alimentaci humana.

Gneres i espcies.

 Gnere Sillaginodes ;
 Sillaginodes punctatus ;
 Gnere Sillaginopsis ;
 Sillaginopsis panijus ;
 Gnere Sillago ;
 Sillago aeolus ;
 Sillago analis ;
 Sillago arabica ;
 Sillago argentifasciata ;
 Sillago asiatica ;
 Sillago attenuata ;
 Sillago bassensis ;
 Sillago boutani ;
 Sillago burrus ;
 Sillago chondropus ;
 Sillago ciliata ;
 Sillago flindersi ;
 Sillago indica ;
 Sillago ingenuua ;
 Sillago intermedius ;
 Sillago japonica ;
 Sillago lutea ;
 Sillago macrolepis ;
 Sillago maculata ;
 Sillago megacephalus ;
 Sillago microps ;
 Sillago nierstraszi ;
 Sillago parvisquamis ;
 Sillago robusta ;
 Sillago schomburgkii ;
 Sillago sihama ;
 Sillago soringa ;
 Sillago vincenti ;
 Sillago vittata ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 World Register of Marine Species ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366199" title="Awdjila" nonfiltered="1776" processed="1769" dbindex="141793">
Awdjila s un oasi de Lbia al sud de la regi de la Cirenaica, estaci intermdia entre l'oasi de Siwa (Egipte) d'un costat i Djarabub (a la Tripolitana) i Fezzan. Es tracta en realitat de tres palmerars, el ms occidental dels quals s prpiament el d'Awdjila i dona nom al grup, mentre el situat a la part oriental es diu Talo (a  un 30 km al sud-sud-est) i el del nord-nord-est es diu Djikerra o Leshkerre.

Ja fou esmentada per Herdot per la seva riquesa en dtils. El seu paper d'etapa fou valus a la conquesta musulmana. Al segle X Ibn Hawkal l'esmenta com a vila agregada feia poc al govern de Barka. Al segle XI al-Bakri la considera una ciutat important amb mercats i mesquites i que dona nom a tot un districte mentre la ciutat prpia havia agafat el nom d'Arzakiyya. No fou ocupada pels turcs fins el 1640.

Visitants europeus foren Hornemann el 1798, Hamnilton el 1852, Beurmann el 1862 i Rohlis el 1869. Durant la ocupaci italiana la va estudiar el gegraf Scarin. La vila tornava a portar el nom d'Awdjila al segle XX i tenia uns 1500 habitants el 1934, de parla berber; les palmeres eren unes 18000.


 Bibliografia .
E. de Agostini, Notizie silla zona d' Augila-Gialo, Benghazi, 1927
F. Sacrin, Le oasi cirenaiche del 29 parallelo, Florencia 1937


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366200" title="Thomas Bell" nonfiltered="1777" processed="1770" dbindex="141794">
Thomas Bell (11 d'octubre de 1792 - 13 de mar 1880) era un zoleg, cirurgi i escriptor Angls, nascut a Poole.

Bell, com la seva mare Susan, va mostrar un gran inters per la histria natural.

Va deixa Poole el 1813 pels seus entrenaments com a cirurgi dental a Londres. Va combinar dues carreres, Professor de zoologia a la Universitat King's College  i dissertant sobre anatomia a l'Hospital Guy's.

Es va fer membre del Real Collegi de Cirurgians el 1844. Era el president de la Societat Linneana el 1859. Bell estava en el cor de l'establiment cientfic i durant el retorn de Darwin a Anglaterra a Bell se li van confiar les espcies crustacis del HMS Beagle. Era l'autoritat en aquest camp; amb el seu llibre British Stalked-eye.

En el seu setant aniversari, Bell es va retirar a Selborne on va mostrar un gran inters per Gilbert White un naturalista aficionat. El 1877 va publicar una nova edici del seu llibre The Natural History of Selborne.

 Treballs .
1832-36  A Monograph of the Testudinata 1832-36 - summarizes all the world s turtles, living and extinct. The forty plates are by James de Carle Sowerby and Edward Lear;
1844-1853. A History of the British Stalk-eyed Crustacea. John Van Voorst, Paternoster Row, London.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366201" title="Awlad" nonfiltered="1778" processed="1771" dbindex="141795">
Awlad s una paraula rab que significa descendent.

Igual com moltes tribus i dinasties es diuen Banu o Beni significant "fills de", awlad s la paraula correcte per designar als descendents, i algunes tribus es diuen Awlad ms el nom de l'ancestre epnim (per exemple Awlad Sulayman), terme utilitzat especialment al nord d'frica (Egipte, Lbia) i Palestina.

Vegeu tambe: Awlad al-Balad i Awlad al-Nas


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366202" title="Awlad al-Balad" nonfiltered="1779" processed="1772" dbindex="141796">
Awlad al-Balad s el nom que es donava a l'estat del Mahdi (1881-1898) a algunes persones de la part nord del Nil, especialment del grup dels Danakla i els Djaliyyin. Molts eren comerciants, constructors de vaixells o traficants d'esclaus i el Mahdi va rebre un fort suport d'aquesta classe i van formar l'element dirigent, per el seu successor el khalifa Abdullahi els va eliminar progressivament dels llocs claus encara que van conservar els crrec secundaris.

Els principals eren els ashraf, parents del Mahdi, dirigits pel khalifa Muhammad Sharif. Aquest grup va intentar un cop d'estat contra el successor, el 1886, per va fracassar. El 1889 van quedar debilitats per la derrota de Tushki al envair Egipte, ja que formaven el gruix dels atacants; entre els morts el general Abd al-Rahman al-Nudjumi. El 1891 van provar un altre cop d'estat amb suport dels danakla, a Omdurman, que tamb va fracassar. El 1897 es van revoltar dels djaliyyin d'al-Matamma, dirigits per Abd Allah Sad, i es van aliar als anglo-egipcis, pero els mahdistes van ocupar al-Matamma i la van saquejar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366203" title="Tomorrow (Can de Silverchair)" nonfiltered="1780" processed="1773" dbindex="141797">


Tomorrow s el primer senzill que va publicar la banda australiana de rock Silverchair. Degut al seu gran xit, rpidament es va gravar l'lbum Frogstomp, al qual s'hi va incloure la can com a primer senzill, i que es va llanar el 1995. La can va aconseguir el nmero 1 en les llistes de Modern Rock Tracks i ARIA Charts. Ms endavant tamb va ser inclosa en la compilaci The Best of Volume 1.

El grup va tocar la can en l'espectacle Saturday Night Live i tamb va aparixer en un episodi de Beavis and Butt-head.

Silverchair va tocar la can en directe fins la primera meitat de la gira de promoci de l'lbum Neon Ballroom al 1999, des de llavors, Johns no ha volgut tocar ms la can perqu considera que el grup ha madurat i s'ha allunyat d'aquest estil.


 Llista de canons .
CD AUS (MATTCD001) / Casset EP (MATTC001)
 "Tomorrow";
 "Acid Rain";
 "Blind";
 "Stoned";

7" AUS (MATTV001) (Limitat a 500 cpies)
 "Tomorrow";
 "Acid Rain";
 "Blind";
 "Stoned";

CD Senzill EU (Portada negra) (6614942)
 "Tomorrow";
 "Faultline (live)";
 "Stoned (live)";

7" EU Ltd. (Portada negra) (6623957)
 "Tomorrow";
 "Blind (live)";

CD Senzill UK (6623952)
 "Tomorrow";
 "Leave Me Out (live)";
 "Undecided (live)";
 "Tomorrow (demo)";

Promo US (ESK7137)
 "Tomorrow (Album Version)";
 "Tomorrow (Demo Version)";


 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366204" title="Miquel Nadal Pont" nonfiltered="1781" processed="1774" dbindex="141798">
Miquel Nadal Pont (1901-1966) va ser president de la Federaci Balear de Futbol als anys cinquanta.

Anteriorment havia estat jugador de l'Alfonso XIII com a juvenil des de la fundaci. Jugava de davanter.

Mor l'any 1966 l'endem d'haver-se signat les escriptures dels terrenys on avui es troba el camp que duu el seu nom des de 1993.

 Bibliografia .
 MART, J., La personalidad de Miguel Nadal", Programa Oficial RCD Mallorca nm. 121.
 MAURA, T., MART J., Nadal, un campo lleva su nombre, Historia del Real Mallorca..., pg. 72;
 Histria del RCD Mallorca (1916-2004). Editorial: Documenta Balear. Collecci: Arbre de Mar n 17. Any: 2005. Autors: Miquel Vidal i Jordi Vidal. ISBN 8496376168.
 Gran Enciclopdia de Mallorca 11, pg. 340.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366205" title="Awlad al-Nas" nonfiltered="1782" processed="1775" dbindex="141799">
Awlad al-Nas era una classe noble dels mamelucs d'Egipte.

La societat mameluca era molt tancada i estava limitada a infidels capturats joves a l'estranger, criats com esclaus i convertits al islam i finalment alliberats desprs de la formaci militar; per tant no es podia transmetre hereditriament ja que els seus fills naixien musulmans i lliures; aquestos descendents formaven els halka, una unitat no mameluca socialment inferior als mamelucs; dins l'halka els fills dels amirs formaven la classe ms alta i foren anomenats els awlad al-Nas, el fills del poble o els millors del poble. Ja no podien aspirar a cap grau ms alt per no obstant van gaudir del favor d'algun dels sultans, especialment sotaal-Nasir Hasan (1347-1351).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366222" title="Tire (Turquia)" nonfiltered="1783" processed="1776" dbindex="141800">

Tire (en catal medieval: Tira) s una ciutat i un districte de la Provncia d' zmir de Turquia.

s un dels ms grans pobles de la seva rea i est situada a 82 km. al sud-est de la ciutat d'zmir. Es troba als peus de les Muntanyes Aydin. La seva llarga herncia cultural inclou els perodes dels Hittites, Frigis, Ldis, Perses, Romans i Bizantins; tot i aix, el seu mxim desenvolupament tingue lloc durant el domini de l'Imperi Otom. 

Enllaos externs.
Tire Municipality Official web site TireBelediyesi;
Tire Tercme Brosu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366225" title="San Cristbal de la Polantera" nonfiltered="1784" processed="1777" dbindex="141801">

San Cristbal de la Polantera s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramo Leons. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366226" title="Villamandos" nonfiltered="1785" processed="1778" dbindex="141802">

Villamandos s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366229" title="Toral de los Guzmanes" nonfiltered="1786" processed="1779" dbindex="141803">

Toral de los Guzmanes s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366230" title="Villademor de la Vega" nonfiltered="1787" processed="1780" dbindex="141804">

Villademor de la Vega s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. Limita al nord amb San Milln de los Caballeros, a l'est amb el riu Esla i Valencia de Don Juan, a l'oest amb Laguna de Negrillos i al sud amb Toral de los Guzmanes. 

Demografia.



 Imatges .





 Enllaos externs .
Bandera i escut de Villademor de la Vega;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366233" title="Castrotierra de Valmadrigal" nonfiltered="1788" processed="1781" dbindex="141805">

Castrotierra de Valmadrigal s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366234" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1789" processed="1782" dbindex="141806">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves, a l'igual que en els anteriors Jocs, es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366236" title="Valdemora" nonfiltered="1790" processed="1783" dbindex="141807">

Valdemora s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366237" title="Valverde-Enrique" nonfiltered="1791" processed="1784" dbindex="141808">

Valverde-Enrique s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366238" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1792" processed="1785" dbindex="141809">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren set proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i una en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria masculina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366240" title="Villanueva de las Manzanas" nonfiltered="1793" processed="1786" dbindex="141810">

Villanueva de las Manzanas s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366243" title="Bandera de combat" nonfiltered="1794" processed="1787" dbindex="141811">


Es denomina bandera de combat el pavell nacional que arboren els vaixells de guerra just abans d'entrar en combat. T unes dimensions especialment grans, i solament es desplega a popa en les accions de guerra i en grans solemnitats. No s'ha de confondre amb el pavell naval o de guerra, que s la bandera que indica nacionalitat en els vaixells a diari, encara que normalment tinguin el mateix disseny. 

La caracterstica principal de la bandera de combat s la mida gran. El fet que tingui grans dimensions (ms de 6 m d'ample) s a causa que el fum esps generat pels canyons en batalla durant els segles XVII i XVIII feia difcil la identificaci dels pavellons de diari dels vaixells.

La bandera de combat es custodia a bord, amb l'esperana de no haver d'hissar-la ms que en ocasions solemnes, per no en combat. Si s'entrs en una acci de guerra, la bandera de combat s un smbol molt important per a la dotaci del vaixell, i la seva salvaguarda eleva la moral. Quan el vaixell es rendeix, la bandera s'arria. L'enemic sol prendre-la com a trofeu. Hi ha casos famosos com el del cuirassat alemany Bismarck, que mai no la va arriar, i es va enfonsar amb la bandera de combat arborada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366245" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1795" processed="1788" dbindex="141812">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren onze proves de gimnstica. A diferncia de l'edici anterior en aquests Jocs la competici noms fou oberta a la categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 8 i 10 d'agost de 1932.

Resum de medalles.




Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1932;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366247" title="Cimanes del Tejar" nonfiltered="1796" processed="1789" dbindex="141813">

Cimanes del Tejar s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierras de Len. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366250" title="Rioseco de Tapia" nonfiltered="1797" processed="1790" dbindex="141814">

Rioseco de Tapia s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Tierra de Len. s format pels pobles de Rioseco de Tapia, Espinosa de la Ribera i Tapia de la Ribera.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366251" title="Santa Colomba de Curueo" nonfiltered="1798" processed="1791" dbindex="141815">

Santa Colomba de Curueo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366253" title="Prado de la Guzpea" nonfiltered="1799" processed="1792" dbindex="141816">

Prado de la Guzpea s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montaa Oriental. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366254" title="George Eaton" nonfiltered="1800" processed="1793" dbindex="141817">
 George Eaton  va ser un  pilot de curses automobilstiques canadenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 12 de novembre del 1945 a Toronto, Ontario, Canad.

 A la F1 .

George Eaton va debutar a la desena i penltima cursa de la temporada 1969 (la vintena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 d'octubre del 1969 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar en un total de tretze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1969 - 1971) aconseguint una desena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366255" title="Sillago aeolus" nonfiltered="1801" processed="1794" dbindex="141818">

 Sillago aeolus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sud-frica fins al Jap, incloent-hi Singapur, Tailndia, Xina, Hong Kong, Taiwan i Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366256" title="Villaornate y Castro" nonfiltered="1802" processed="1795" dbindex="141819">

Villaornate y Castro s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Esla-Campos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366257" title="Louis Le Breton" nonfiltered="1803" processed="1796" dbindex="141820">



Louis Le Breton (Douarnenez, 1818   1866) va ser un pintor francs que es va especialitzar en pintures de marina. 

Le Breton va estudiar medicina i va prendre part al segon viatge de Dumont d'Urville a bord del Astrolabi. Desprs que va morir l'illustrador oficial, Le Breton el va substituir. 

Des de 1847 es va dedicar exclusivament a representar temes de marina per a la Marina Nacional francesa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366258" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1804" processed="1797" dbindex="141821">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disputaren cinc proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina, el dia 30 de juliol de 1932. 

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1932;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366261" title="Sillago analis" nonfiltered="1805" processed="1798" dbindex="141822">

 Sillago analis   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland). Tamb a les costes del sud de Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366263" title="Sillago arabica" nonfiltered="1806" processed="1799" dbindex="141823">

 Sillago arabica   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366265" title="Sillago argentifasciata" nonfiltered="1807" processed="1800" dbindex="141824">

 Sillago argentifasciata   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palawan (Filipines).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366266" title="Villares de rbigo" nonfiltered="1808" processed="1801" dbindex="141825">

Villares de rbigo s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Esla-Campos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366267" title="Sillago asiatica" nonfiltered="1809" processed="1802" dbindex="141826">

 Sillago asiatica   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Taiwan al Golf de Tailndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366268" title="Sillago attenuata" nonfiltered="1810" processed="1803" dbindex="141827">

  Sillago attenuata  s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366270" title="Villabraz" nonfiltered="1811" processed="1804" dbindex="141828">

Villabraz s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sahagn. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366271" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1812" processed="1805" dbindex="141829">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 10 i 14 d'agost de 1932.

Comits participants.
Participaren 31 genets en representaci de 6 comits nacionals diferents:

  (8);
  Frana (3);
 (5);
  (6);
  (3);
  (6);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1932;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366274" title="Sillago bassensis" nonfiltered="1813" processed="1806" dbindex="141830">

 Sillago bassensis   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del sud de la plataforma continental australiana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366276" title="Sillago boutani" nonfiltered="1814" processed="1807" dbindex="141831">

  Sillago boutani  s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Xina i al Golf de Tonqun.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366278" title="Sillago burrus" nonfiltered="1815" processed="1808" dbindex="141832">

 Sillago burrus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, sud de Nova Guinea i nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366279" title="Sillago chondropus" nonfiltered="1816" processed="1809" dbindex="141833">

 Sillago chondropus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sud-frica fins al Pakistan, ndia, Birmnia, Indonsia, nord de Nova Guinea, Tailndia, Filipines i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366280" title="Sillago ciliata" nonfiltered="1817" processed="1810" dbindex="141834">

 Sillago ciliata   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la costa est d'Austrlia i la Gran Barrera de Corall fins a Victria, nord de Tasmnia, Nova Calednia i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366284" title="Juan Ramon Masoliver Martnez de Oria" nonfiltered="1818" processed="1811" dbindex="141835">
Juan Ramon Masoliver Martnez de Oria (Saragossa, 1910 - Barcelona, 1997) fou un periodista i escriptor catal d'origen aragons. Era cos de Luis Buuel i de jovenet es trasllad a Barcelona, on fund la revista avantguardista Hlix (1929), impulsora del surrealisme a Catalunya, i en la que hi collaboraren Buuel,  Ramn Gmez de la Serna, Ramiro Ledesma Ramos i Ernesto Jimnez Caballero. Tamb collabor a la revista Azor de Luys Santa Marina.

El 1932 fou lector de catal i castell a la universitat de Gnova, aix com corresponsal dels diaris La Vanguardia i El Sol. Tamb es trasllad a Pars, on va conixar Paul luard, Ezra Pound (a qui ajud en el suplement d' Il Mare) i Salvador Dal. All tamb es va afiliar a la Falange Espaola de la m de Samuel Ros. En esclatar la guerra civil espanyola fou evaquat de Catalunya per la Generalitat i es pass a Burgos, on treball en la Delegacin de Prensa y Propaganda i fund la revista Destino. El 1939 va tornar a Barcelona, on fou redactor de la Vanguardia i corresponsal als Balcans i a Palestina durant la Segona Guerra Mundial. El 1951 s'establ definitivament a Barcelona i continu com a redactor literari del diari La Vanguardia, alhora que fou l'nima dels Premis de la Crtica.

 Obres .
 Las trescientas. Ocho siglos de lrica castellana (1941);
 Gua de Roma e itinerarios de Italia (1950), ;
 Presentaci de James Joyce.. (1981), ;
 Antologa potica de Ausias March (1981) ;
 Perfil de sombras (1994)  ;

 Enllaos externs .
 Juan Ramon Masoliver a enciclopedia.cat;
 Juan Ramon Masoliver al Diccionario de la Falange;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366286" title="Guillem de Savoia" nonfiltered="1819" processed="1812" dbindex="141836">
Guillem de Savoia (nascut (?) i mort a Viterbo  al ms de novembre 1239) fou bisbe de Valena de 1231 a 1239 i prncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives a Lieja. 

Guillem era el fill petit de Toms I de Savoia i de Beatriu Margarida de Ginebra. 

Al 1236 va viatjar cap a Anglaterra ensems amb Elionor de Provena, la seva neboda que hauria de casar-se amb Enric III d'Anglaterra. Enric III va fer pressi sobre el captol de Winchester per que el nomenessin bisbe, per el captol no va pas consentir.

Al 1238, a la mort de Joan d'Eppes, hi havia dos pretendents a la seu del principat bisbal de Lieja: Ot d'Eberstein, prebost d'Aquisgr i Guillem.  Tot i que el captol va elegir Guillem el 22 de juny de 1938, l'emperador Frederic II va donar el seu support a Ot d'Eberstein que va ser intronitzat per el seu fill Conrad IV i confirmat per arquebisbe de Colnia el 1 de novembre del mateix any. Poc desprs es va posar en dubte la legalitat d'aquesta nomenaci. Van seguir aldarulls tot arreu el pas de Lieja. Durant l'enquesta que el papa Gregori IX va prescriure, Ot va ocupar la seu. 

El germ gran de Guillem, Toms II de Savoia que per el seu casament amb Joana de Constantinople era comte del comtat de Flandes i d'Hainaut, va mitjanar. Al 29 de maig de 1239 el papa va confirmar la nominaci de Guillem, per al novembre del mateix any, van entuixegar-lo a Viterbo. El 20 de juny de 1239 el papa va excomunicar l'emperador.

Ot d'Eberstein, que mai no va respectar la decisi papal, va mantenir el seu poder al principat de Lieja fins que Robert I de Thourotte va ser ordenat prncep-bisbe el 26 de desembre de 1240


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366292" title="Biblioteconomia i Documentaci" nonfiltered="1820" processed="1813" dbindex="141837">
Biblioteconomia i Documentaci s un ensenyament universitari a travs del qual s'obt la titulaci de diplomat en Biblioteconomia i Documentaci.

La diplomatura en Biblioteconomia i Documentaci s'implanta a l'Estat espanyol l'any 1981, amb la publicaci al BOE de les directrius de plans d'estudis per a les escoles de Biblioteconomia i Documentaci (Ordre de 24 de febrer de 1981, BOE de 14 de mar de 1981).

L'objectiu d'aquests estudis s formar els professionals que desenvoluparan les tasques prpies dels processos de la gesti de la informaci i dels serveis als usuaris en biblioteques, arxius i centres de documentaci. Aquests processos poden anar des de la selecci, adquisici, tractament i difusi de la informaci, fins a la formaci d'usuaris.

Les matries principals que s'estudien sn les relacionades amb l'anlisi de llenguatges documentals, l'arxivstica, la bibliografia i fonts d'informaci, la biblioteconomia i documentaci general, les tcniques historiogrfiques de la investigaci documental i les tecnologies de la informaci. Tamb es cursen estades de prctiques en empreses i institucions pbliques i privades.

Amb el nou pla d'estudis aquest ensenyament canviar el nom a Grau en Informaci i Documentaci.

Sortides professionals.

Al finalitzar els estudis, s'opta a les segents sortides professionals:

 Bibliotecari de tot tipus de biblioteques (pbliques, universitries, nacionals, parlamentries, de centres d'ensenyament, etc.);
 Bibliotecari-documentalista de serveis generals d'informaci, de biblioteques especialitzades o de centres de documentaci (empreses, Administraci pblica, mitjans de comunicaci, etc.) i de l'mbit editorial;
 Tcnic d'arxius (administratius, d'empresa, etc.);
 Tcnic en empreses de serveis documentals;

Universitats que imparteixen aquest ensenyament a Catalunya.
Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentaci);
Universitat de Vic (Facultat de Cincies Humanes, Traducci i Documentaci);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366296" title="Frmula 2" nonfiltered="1821" processed="1814" dbindex="141838">




La Frmula 2 es un competici automobilstica creada el 1948 per la Federaci Internacional de l'Autombil com a segona categoria de monoplaes del mn, noms per sota de la Frmula 1. 

Es van organitzar campionats europeus, britnics, japonesos (Frmula Nippon), mexicans i australians de Frmula 2. La categoria es va remodelar l'any 1985 i va canviar el seu nom a Frmula 3000.


 Campions de la F2 Europea .




 Enllaos externs .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366305" title="Vertigen (D'entre els morts)" nonfiltered="1822" processed="1815" dbindex="141839">


Vertigen (D'entre els morts) s una pellcula d'Alfred Hitchcock, que combina suspens i cincia-ficci catastrofista, l'estrena mundial de la qual va tenir lloc el 1958 al Festival Internacional de Cinema de San Sebasti i protagonitzada per James Stewart i Kim Novak, que interpreta un doble paper. Segons la crtica s una de les millors pellcules del mag del suspens. El seu gui est basat en la novella D'entre els morts de Pierre Boileau de Pierre Boileau i Thomas Narcejac. La pellcula va ser nomenada a dos Oscars.
La pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

L'inspector de San Francisco Scottie Ferguson sofreix de vertigen i es veu obligat a retirar-se del servei quan un company cau d'una cornisa al buit, durant la persecuci d'un delinqent. Un dia rep una trucada de Gavin Elster, un antic company de classe, milionari, que li demana que vigili discretament a la seva esposa Madeleine, que sembla estar posseda per l'esperit de la seva besvia, Carlota Valds, morta cent anys abans. Desprs de seguir-la i observar-la durant uns dies, Ferguson s'obsessiona amb Madeleine. A partir d'aquell moment es veu embolicat en una trama de la que ja no pot sortir.

 Vertigen i la sexualitat .

A la novella de Boileau i Narcejac  D'entre els morts, el protagonista s impotent sexual. Els autors detallen, amb tota claredat al primer captol, que mai no ha conegut una dona encara que tingui ms de trenta anys. En l'adaptaci cinematogrfica, Hitchcock es diverteix multiplicant allusions a la sexualitat de Scottie. A la segona escena, en un dileg llargussim al pis de Midge, fa anar un bast sense saber qu fer-ne mentre que Midge parla del seu curt festeig, que es va interrompre perqu entre ells dos no va passar res. Apunta cap a un sostenidor, ja que  la feina de Midge consisteix a fabricar llenceria, cosa que afegeix erotisme a l'escena.  El bast de Scottie s un substitut del seu sexe, insinuant que no sap que fer-ne en companyia d'una dona que el desitja carnalment. Midge li parla com a un nen "you are a big boy now!" (ara ets un noi gran!). Al final de la llarga seqncia, Scottie tracta de lluitar contra el seu vertigen pujant-se a poc a poc a un escambell. Hitchcock ens ensenya, en un pla molt breu, dibuixos de dones al peu dels esglaons. Ens suggereix aix un assaig d'erecci. Acaba en un fiasco caient Scottie als braos de la sempre insatisfeta Midge.

La ironia arriba al seu cim amb la utilitzaci de la torre Cot, molt famosa a San Francisco i l'erecci de la qual va ser finanada per Lili Hitchcock Cot (no t res a veure amb el director). La torre, obvi smbol flic, va ser dissenyada en forma de boca de reg perqu a Lili Cot li agradaven molt els bombers. Es veu constantment des de la finestra del pis de Scottie com per riure's de la seva falta de vigor sexual. Quan Madeleine, desprs del seu assaig de sucidi ve a donar-li les grcies a Scottie diu que va trobar la seva casa grcies a la torre. Scottie li contesta que s la primera vegada que li s til per a alguna cosa. Poc desprs, en una escena, les ones que trenquen a la platja, ens suggereix fortament que van anar al llit junts. Scottie est llavors convenut que Madeleine s una reencarnaci de Carlota (besvia de Madeleine, objecte de la seva obsessi). Doncs ha anat al llit amb una morta. Hitchcock en la seva entrevista amb Franois Truffaut parla de necroflia. s incapa de fer l'amor amb una dona de carn i sang. Ms tard tindr una relaci sexual amb Judy noms desprs d'haver-la transformat en Madeleine. S'assembla llavors a pigmali que es va enamorar de la seva obra d'art.

 Repartiment .
 James Stewart : Detectiu John 'Scottie' Ferguson;
 Kim Novak : Madeleine Elster / Judy Barton ;
 Barbara Bel Geddes : Marjorie 'Midge' Wood ;
 Tom Helmore : Gavin Elster ;
 Henry Jones : Jutge d instrucci;
 Raymond Bailey : Metge de Scottie;
 Ellen Corby  : Encarregat de l hotel McKittrick;
 Konstantin Shayne : Pop Leibel ;
 Lee Patrick   : Amo del cotxe perdut per Madeleine;

 Premis i nominacions .

Premis.
Concha de Plata al millor director del Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti per Alfred Hitchcock.  ;
Premi Zulueta del Festival Internacional de cinema de Sant Sebasti per James Stewart.

Nominacions.
 Oscar a la millor direcci artstica per Henry Bumstead i Hal Pereira. ;
 Oscar al millor so per George Dutton .

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
Carpeta 50 anys amb Vertigen 1958-2008. Shangri-La.;
Fitxa tcnica i crtica de Vertigen a  Pasadizo.com;
Crtica de la pellcula;
De Vertigen a Eyes Wide Shut;
Histria de la torre Cot ;
 La pellcula negra de la setmana;
Colloqui "Qu grande es el cine", de Jos Luis Garci;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366310" title="Castell de Canossa" nonfiltered="1823" processed="1816" dbindex="141840">



Canossa (Provncia de Reggio de l'Emlia) s un municipi i castell a Emlia-Romanya, fams com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Rom Germnic va fer penitncia el 1077, per revocar l'excomunicaci del Papa Gregori VII. El Cam a Canossa s de vegades utilitzat com a smbol de la relaci canviant entre l'Esglsia medieval i Estat.

Canossa t una poblaci de 3.376 habitants, i els comuni limtrofs sn Casina, Castelnovo ne' Monti, Neviano degli Arduini (PR), San Polo d'Enza, Traversetolo (PR), Vetto, i Vezzano sul Crostolo.

Llocs destacats.

El Castell de Canossa  va ser construt a la primera meitat del segle X per Adalberto Atto, fill de Sigifred de Lucca. Quan Adelaida d'Itlia, la filla, nora, i vdua respectiva dels tres ltims reis d'Itlia va ser durament pressionada per un noble local, Berengar d'Ivrea, que es declarava rei d'Itlia, va  provar de legitimar el seu regnat forant Adelaida a casar-se amb el seu fill Adalbert, va anar a Canossa. Des de la rocca  de Canossa va demanar ajuda als alemanys. Canossa va ser heretada per Matilde de Canossa, el principal suport itali de Gregori VII, el 1052. Matilde va morir el 1115 a Mantua. 
La fortalesa va ser destruda el 1256.
 
Enfilat espectacularment sobre els penya-segats blancs dels Apenins, el castell s una runa abandonada avui. A causa de la seva importncia histrica cada any ms de 30.000 turistes van a visitar-lo, especialment procedents d'Alemanya.

L'esglsia de San Apollonio  dintre les muralles, contemporani del castell, tamb va ser destrut. Noms es van salvar les restes de la pila baptismal, conservades al museu nacional "Naborre Campanini".


Santa Magdalena.

Santa Magdalena de Canossa s una santa italiana de principi del segle XIX, que va fundar l Institut de les Filles de Caritat i amb el nom d Escoles de Canossa ha estat establert a molts pasos.

frazioni.
Albareto, Borzano Chiesa, Borzano di Sopra, Borzano di Sotto, Braglie, Casalino, Cavandola, Ceredolo de' Coppi Nuovo, Ceredolo dei Coppi, Cerezzola, Ciano d'Enza, Compiano, Crognolo, Currada, Dirotte, Fornace, Gazzolo, Iagarone, Massalica, Monchio delle Olle e Trinit, Pietranera, Roncovetro, Rossena, Selva, Selvapiana, Solara, Vedriano, Verlano.

Vegeu tamb.
Matilde de Canossa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366318" title="Porta del Ferro" nonfiltered="1824" processed="1817" dbindex="141841">



La Porta del Ferro (tamb anomeada: Porta de Cilcia o Portes de Cilcia) (en turc:  Klek Boazi o Glek Bo az ) (Turquia) s la principal porta (pas) de les Muntanyes del Taure central i est situat entre els massissos de Bolkar a l'oest, i Aladag a l'est. El pas de la Porta del Ferro uneix l'altipl d'Anatlia amb la plana de Cilcia i all l'obertura sud s'obre a uns 44 km. de la ciutat de Tars. Aquest porta s un llarg congost a travs del qual passa el riu Gkoluk. 

Una porta histrica.
Des de l'antiguitat centenars d'exrcits has passat per aquesta famosa porta: l'Expedici dels Deu Mil descrita per Xenofont en l'Anbasis, l'exrcit d'Alexandre el Gran, el croats catlics de la Primera Croada... aix mateix l'expedici de Roger de Flor amb la Companyia Catalana d'Orient es va quedar a les portes de la Porta de Ferro desprs de derrotar els turcs a la Batalla de Kibistra. Tamb Pau de Tars hi pass en el seu cam cap a la provncia romana de Galcia (comunitat a la que posteriorment escrigu les seves Epstoles Paulines).

Obres d'enginyeria per la 1 Guerra Mundial.
Quan els enginyers alemanys que construren el ferrocaril entre la mar de Mrmara i Bagdad van haver de passar per aquesta porta, no varen seguir l'antiga ruta sin que es veieren forats a construir tota una srie de viaductes i tnels (trenta-set) que es consideren una de les maravelles de l'enginyeria ferroviria. Alhora, hagueren de construir una lnea de via estreta per tal de transportar els treballadors, equipament i material. La lnia de ferrocarril entre la mar de Mrmara i Bagdad no fou oberta fins el 1918, per encara pogu transportar tropes i material de guerra cap al Front de Mesopotmia durant els darrers mesos de la I Guerra Mundial.

Estat actual.
Actualment una gran autopista de sis carrils (E-90) creua la Porta de Ferro. Es projecta que la E-90 enllai Ankara, la capital de Turquia, amb el corredor Mediterrani del sud, que transcorre entre Mersin i Sanliurfa, prop de Tars. 

Enlaos externs.
  Cilician Gate (Glek Bogazi);
  Baghdad Railway: The Cilician gates;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366327" title="Escut de Villena" nonfiltered="1825" processed="1818" dbindex="141842">


L'escut de Villena t el segent blasonament:

Escut quadrilong amb el centre inferior en punta, quarterat en sautor: 1r, d atzur, un castell d or aclarit de sable; 2n, d argent, un lle rampant de gules; 3r, de gules, una m de carnaci alada d or empunyant una espasa desembeinada d argent; i 4t, d'atzur, tres pins terrassats, tot del seu color, i als seus peus, un estany d atzur. Per timbre una corona de marqus.

Histria.
El lle i la m alada sn herncia de l'infant Joan Manuel, senyor de la ciutat. El castell recorda la pertinncia histrica de la vila a la Corona de Castella, i els tres pins damunt l estany fan referncia a la llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona s en record del marquesat de Villena, ttol nobiliari concedit per Joan II de Castella a Juan Pacheco.

En l'escut tradicional de Villena, d's molt antic per mai oficialitzat, hi ha desacord en la posici de la figura del lle: uns  defensen la figura tal com est actualment a l escut que utilitza l'Ajuntament, i altres  consideren que hauria d intercanviar-se l ordre dels quarters segon i tercer, i que el lle miri a la destra, com es veu en el segell que feia servir el municipi des de, si ms no, 1477 fins al 1918; i d'acord amb l'escut de l'infant Joan Manuel, com el que es troba al convent de San Pablo de Peafiel, que ell va manar construir i on est soterrat. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366329" title="Pennsula de Gallpoli" nonfiltered="1826" processed="1819" dbindex="141843">



La pennsula de Gallpoli (antigament Quersons Traci; en grec:         o        , Chersoneso Tracico; en turc Gelibolu Yar madas ; en catal medieval Gallpol) pren el nom de la ciutat de Gallpolis, del grec           , Kallpolis) s una petita pennsula de Turquia. s el darrer extrem del continent europeu i forma el litoral septentrional de l'estret dels Dardanels. La part nord de la pennsula dna a la mar Egea.

La ciutat ms gran que hi ha a la pennsula s Gelibolu. Des del punt ms occidental de la pennsula es pot veure l'illa de Gkeada (Lembros pels grecs).

 Histria .
A l'poca clssica era coneguda com el Quersons Traci (        o        ). Va servir a Alexandre el Gran l'any 334 aC com a punt de partida de la seva campanya per l'sia, en qu creu l'estret dels Dardanels amb un exrcit de 30.000 soldats d'infanteria i 5.000 homes a cavall. Aix mateix, fou la base d'operacions de la Companyia Catalana d'Orient durant la guerra de la Venjana Catalana, desprs que els grecs bizantins assassinessin Roger de Flor. 

Tamb va servir de pas, per en sentit contratri, perqu els otomans iniciessin la invasi d'Europa. A la conquesta de la pennsula de Gallpoli (1354), segu la conquesta de la Trcia; i un segle desprs, la caiguda de Constantinoble.

Aix mateteix, el febrer del 1915 i durant la Primera Guerra Mundial, hi tingu lloc la Batalla de Gallpoli. La invasi de les forces de la Entente fracass i s'hagueren de retirar. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366367" title="Aurangzeb" nonfiltered="1827" processed="1820" dbindex="141844">

Aurangzeb (Awrangzeb, Awrangzib) de nom complert Abu l-Muzaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badshah i-Ghazi (Dhod, a Malwa, el 24 d'octubre de 1618-Dcan 2 de mar del 1707) fou emperador mogul de Delhi. Era el tercer fill de Shah Djahan i de Muntaz Mahal (fila d'Asaf Khan).

Va rebre una esmerada educaci i va tenir el seu primer crrec el 1635 (comandant de deu mil) prenent part a una campanya contra Djudhar Singh Bundela. El 1536 fou nomenat virrei del Dcan, per va renunciar el 1644 probablement en protesta per el favor cap al seu germ gran Dara per la successi. Llavors fou nomenat governador de Gujarat i el 1646 de Balkh conquerida poc abans sota la direcci nominal del seu germ petit Murad Bakhsh. Encara que va governar encertadament va haver d'entregar Balkh al uzbek Nazar Muhammad Khan. El 1648 va ser nomenat governador de Multan amb l'encrrec de recuperar Kandahar als perses; va assetjar la ciutat el 1649 i 1651 sense xit. Un tercer setge dirigit per Dara tamb va fracassar.

El 1652 fou nomenat per segona vegada virrei del Dcan; el seu assessor financer Murshid Kufi Khan va intentar redrear la situaci econmica. El 1655 va assetjar Golconda, que hauria conquerit, per l'emperador li va ordenar fer la pau i acceptar el tribut. El 1656 va atacar Bidjapur o Bijapur, i estava a punt de conquerir Bidar i Kalyani quan l'emperador li va ordenar acceptar les condicions de pau. Shah Djahan va morir poc desprs el 6 de setembre de 1657. Quatre fills aspiraven a la successi. Inicialment fou proclamat Dara (Dara Shukoh) a Agra. Shudja, el segon fill era governador de Bengala i es va fer coronar tanmateix; tamb el fill ms jove Murad es va fer coronar. Shudja va avanar cap a Agra per fou derrotat a Bahadurpur el 14 de febrer de 1658 per l'exrcit imperial dirigit per Radja Djai Singh i per Sulayman Shukoh, i va haver de retornar a Mungir.

Aurangzeb i Murad van unir les seves forces a Ujjain i van derrotar a l'exrcit de Djaswant a Dharmat (15 d'abril de 1658); van creuar el Shambal i van derrotar a Dara decisivament a Samugarh a 13 km d'Agra (29 de maig de 1658). Dara va quedar tancat a la fortalesa. Aurangzeb llavors va fer presoner a Murad a Mathura i el va enviar a Gwalior (on fou executat el desembre de 1661). Aurangzeb es va coronar a Delhi i va perseguir a Dara cap a Multan.

Desprs es va dirigir a l'est contra Shudja, al que va derrotar a Khadjwah prop d'Allahabad (5 de gener de 1659). Shudja va fugir a Arakan on va morir. Aurangzeb llavors va retornar a l'oest contra Dara, que tenia el suport de Shah Nawaz Khan, el governador de Gujarat, i havia agafat posicions a Deorai, prop d'Ajmer a la Rajputana, el va derrotar en una batalla que va durar tres dies (21 a 23 de mar de 1659 i el va fer fugir cap a Kandahar. Acollit per Malik Djawan el balutxi, fou entregat per aquest a Aurangzeb, i portat a Agra on fou internat a la fortalesa i poc desprs executat com heretge. Llavors Aurangzeb es va coronar per segona vegada el 5 de juny de 1659.

El seu general Mir Djumla va conquerir Koch Behar i Assam (1661-1663) per va morir a la lluita, i el territori es va perdre al cap de quatre anys. Els paixtus es van revoltar (els yuzufzais el 1667 i els afridis el 1672) i els atacs imperials no van aconseguir posar fi a la revolta; la pau es va restablir el 1675.

El 10 de desembre de 1678 va morir el maharaj Djaswant Singh de Marwar (Jodphur) iniciant-se la guerra dels Rajput. Aurangzeb va anar a Ajmer per conduir la campanya, per llavors es va produir la revolta del seu fill Akbar, que va fugir cap a Sambhadji. L'emperador va fer la pau amb Rana Radja Singh el juny de 1681 per els rathor rajput de Marwar van seguir en guerra finsd que Ajit (fill de Djaswant Singh) va entrar a Jodhpur el 1698.

Durant aquestos anys de guerra es va revoltar a Dcan, Shivadji fill de Shadji Bhonsla, diplomtic i soldat; Aurangzeb va enviar contra ell al seu oncle Shayista Khan, per fou derrotat completament; el seu successor en el comandament, Djai Singh, va aconseguir derrotat a Shivadji que pel tractat de Purandar del juny de 1665 va haver d'entregar 23 de les 37 fortaleses que controlava. Shivadji va anar a la cort imperial on li fou concedit un petit crrec administratiu (pandjhazari, comandant de cinc mil) i finalment fou empresonat, per va aconseguir fugir cap al seu pas i el 1669 va comenar una ofensiva, va saquejar Surat (per segona vegada el 1670) i va fer una srie d'atacs en els que buscava cobrar el impost dels territoris imperials; el 1674 Shivadji es va coronar; va morir el 1680 quan els mogul del Dcan estaven a la defensiva. Durant aquests anys els generals d'Awrangzeb, incls Djai Singh, van fracassar contra Bidjapur i el setembre del 1681 l'emperador va decidir anar personalment contra Burhanpur. L'imperi ja patia greus mancances per la mala administraci interior.

Aurangzeb va aconseguir conquerir Bidjapur (on governava un rei menor d'edat, Sikandar Adil Shah, i el regne feia front a lluites internes) que es va rendir desprs de 16 meses de setge (12 de setembre de 1686); un any desprs queia Golconda, entregada per la traci d'un oficial de la ciutat desprs de 8 mesos de setge (21 de setembre de 1687); i Sambhadji, fill de Shivadji, era capturat a Sanganeshwar i executat (6 de febrer de 1689).

Com que els marathes no tenien un poder centralitzat els seus oficials a les fortaleses van seguir la lluita pel seu compte, i els oficials moguls van negociar paus separades; algunes fortaleses foren conquerides per desprs tornar a ser perdudes; els marathes van instigar revoltes dels pobles de la ndia Central i del Sud en contra del imperi.

Aurangzeb va morir al Dcan el 2 de mar de 1707. El va succeir el seu fill Bahadur Shah I.

 Bibliografia .
Sir Jadunath Sarkar, History of Awranzib ;

Enllaos externs.
 Alcor escrit per l'emperador;
 Article sobre Auragnzeb ;
 Aurangzeb: mal govcernat o mala histria?;
 Aurangzeb;
 La tragdia d' Aurangzeb ;
 Monedes;
 ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366369" title="Heraclea Cybistra" nonfiltered="1828" processed="1821" dbindex="141845">

Heraclea Cybistra (Kibistra o Kybistra) (prop de la moderna Ere li a la Provncia de Konya, Turquia), fou una ciutat de l'antiguitat coneguda simplement com Cybistra. Tingu certa importncia durant els temps hellnics degut a la seva estratgia posici geogrfica propera a on s'inicia la Porta de Ferro. Alhora, aquesta situaci provoc que diverses vegades fos saquejada pels exrcits que transitaven per l'antiga via romana; aix succe quan els rabs invadiren l'sia Menor (805-832). 

Fou conquerida pels turcs seljcides el segle XI. A Prop seu Nure Sufi Bey hi fund Ere li, que esdevingu la primera capital del Beylik de Karaman. L'estat de Karaman es caracteritz per la seva resistncia a integrar-se a l'Imperi Otom. 

En les seves proximitats tingu lloc la Batalla de Kibistra entre les tropes de la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor i els turcs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366373" title="Abd-al-Hadi (nom)" nonfiltered="1829" processed="1822" dbindex="141846">
Abd-al-Hadi s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-H d ) que literalment significa "Servidor del Guia", essent el Guia un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hadi s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hadi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366375" title="Abd-al-Hafidh (nom)" nonfiltered="1830" processed="1823" dbindex="141847">
Abd-al-Hafidh s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Haf  ) que literalment significa "Servidor del Curador", essent el Curador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hafidh s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hafiz,  Abdul Hafiez... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366376" title="Abd-al-Hkam (nom)" nonfiltered="1831" processed="1824" dbindex="141848">
Abd-al-Hkam s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al- akam) que literalment significa "Servidor del Jutge", essent el Jutge un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hkam s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hakam... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366377" title="Abd-al-Hakim (nom)" nonfiltered="1832" processed="1825" dbindex="141849">
Abd-al-Hakim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- ak m) que literalment significa "Servidor del Savi", essent el Savi un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hakim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hakim... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulhakim.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366378" title="Serra de Palestrins" nonfiltered="1833" processed="1826" dbindex="141850">

La Serra de Palestrins s al Masss del Montseny, en dels darrers estreps llevantins del Pla de la Calma cap al Valls. Est conformat per un conjunt de cims d'uns mil metres d'alada sobre el nivell del mar que separen els termes municipals de Sant Pere de Vilamajor i Cnoves i Samals. 

Neix entre el tur del Samont, de 1.272 m., i el coll del Pi Novell, en el que es coneix com "la Pleta". Hi afloren materials del cambri-ordovici (nivells pissarrosos amb diferents graus de metamorfisme). 



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366379" title="Abd-al-Halim (nom)" nonfiltered="1834" processed="1827" dbindex="141851">
Abd-al-Halim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- al m) que literalment significa "Servidor del Molt Clement", essent el Molt Clement un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Halim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Halim,  Abdul Haliem... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulhalim.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366380" title="Abd-al-Hamid (nom)" nonfiltered="1835" processed="1828" dbindex="141852">
Abd-al-Hamid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- am d) que literalment significa "Servidor del Digne de lloana", essent el Digne de lloana un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hamid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hamid, Abd El Hamid... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulhamid; en turc, Abdlhamit.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366381" title="Abd-al-Haqq (nom)" nonfiltered="1836" processed="1829" dbindex="141853">
Abd-al-Haqq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab          ,  Abd al- aqq) que literalment significa "Servidor de la Veritat", essent la Veritat un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Haqq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Haq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en turc, Abdlhak.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366382" title="Filippo Acciaiuoli" nonfiltered="1837" processed="1830" dbindex="141854">
Filippo Acciaiuoli (Roma, 1637 - 1700) fou un compositor, poeta i llibretista itali.

Fill d'Octavi i de Maria Acciajuoli, una prodigiosa activitat era la base del seu carcter en la joventut. Pass la meitat de la vida viatjant per, Europa, Africa, sia i Amrica, i desprs s dedic exclusivament a l'pera.

Fou elegit membre de l'Acadmia degli arcadi ilustri,amb el nom d'Ireneu Amasiano, i cavaller de l'Ordre de Malta. Digne de menci s un teatret de fantotxes amb 24 variacions d'escena i 124 figures, qu, ell mateix dirigia i representava davant el gran duc Ferran III.
s conserven les peres, de les quals ell s l'autor, tant de la msica com de la lletra: La Dalmira placata, Il Girello, dramma burlesco per musica, Chi e causa del suo mal, pianga se stesso, Poesia de Ovidio e musica d'Orfeo i Ulisse in fenicia. Miro Rofeatico, historiador de la societat dels arcades de Roma, cita en llur llibre, titulat Notizie istoriche degli Arcadi illustri, les obres d'aquest autor amb llur ttol.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366383" title="Abd-al-Hassib (nom)" nonfiltered="1838" processed="1831" dbindex="141855">
Abd-al-Hassib s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- as b) que literalment significa "Servidor del Calculador", essent el Calculador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hassib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hasib,  Abdul Hasieb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulhasib.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366384" title="Abd-al-Hayy (nom)" nonfiltered="1839" processed="1832" dbindex="141856">
Abd-al-Hayy s un nom mascul tefor rab islmic (en rab          ,  Abd al- ayy) que literalment significa "Servidor del Viu", essent el Viu un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Hayy s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Haie... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366386" title="Abd-al-kram (nom)" nonfiltered="1840" processed="1833" dbindex="141857">
Abd-al-kram s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Akram) que literalment significa "Servidor del Ms Noble", essent el Ms Noble un atribut de Du. Si b Abd-al-kram s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Akram... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366387" title="Abd-al-Jabbar (nom)" nonfiltered="1841" processed="1834" dbindex="141858">
Abd-al-Jabbar s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Jabb r) que literalment significa "Servidor del Fortssim", essent el Fortssim un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Jabbar s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Jabbar... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366388" title="Abd-al-Kabir (nom)" nonfiltered="1842" processed="1835" dbindex="141859">
Abd-al-Kabir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Kab r) que literalment significa "Servidor del Gran", essent el Gran un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Kabir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Kabir,  Abdul Kabier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366389" title="Abd-al-Karim (nom)" nonfiltered="1843" processed="1836" dbindex="141860">
Abd-al-Karim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Kar m) que literalment significa "Servidor del Geners", essent el Geners un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Karim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Karim,  Abdul Kariem... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en turc, Abdlkerim.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366390" title="Abd-al-Khabir (nom)" nonfiltered="1844" processed="1837" dbindex="141861">
Abd-al-Khabir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- ab r) que literalment significa "Servidor del Saga", essent el Saga un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Khabir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Khabir,  Abdul Khabier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366391" title="Abd-al-Khliq (nom)" nonfiltered="1845" processed="1838" dbindex="141862">
Abd-al-Khliq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-  liq) que literalment significa "Servidor del Creador", essent el Creador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Khliq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Khaliq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366392" title="Aurs" nonfiltered="1846" processed="1839" dbindex="141863">

Aurs o Awres (rab Awras, tamb apareix com Aures), s un masss muntanys d'Algria part de l'Atles sahari oriental. Ocupa 8000 km2  entre Batna i Biskra. La seva mxima altura es el Djabal Chlia de 2327 metres i el Kef Mahmel de 2.321, que sn els punts ms alts del pas. Es divideix en Aurs Occidental amb tres serralades orientades de sud-oest a nord-est; i l'Aurs Oriental, que s un autntic masss.

Els habitants cultiven cereals a les parts baixes, algunes fruites, i crien ramats. Sn en majoria berberfons (anomenats Shawiya)  i el seu nombre s'estimava el 1950 en 115000.

Algunes pedres gravades testimonien la seva ocupaci al neoltic. La influncia romana ha deixat diverses runes de basses, canals de recs, molins d'oli, premses i altres: els bizantins hi van establir algunes fortaleses a l peu de la vessant nord.
Quan hi va entrar Ucba ben Nafi fou derrotat pels berbers i va acabar morint no gaire lluny,  a Tahuda, quan retornava de la seca expedici a l'oest. Desprs de la mort de Kuysala o Koysala les muntanyes foren el major focus de resistncia als musulmans que no les van poder dominar fins al segle VIII desprs de les lluites amb la famosa reina Kahina.

Al segle IX s'hi van establir berbers vingut de Tripolitana i del sud de l'Ifriquiya, per els habitants van conservar un esperit d'independncia que es va manifestar amb l'adopci de les doctrines hertiques dels ibadites al segle VIII-IX i dels nakkarites al segle X. Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari el fams rebel conegut com l'home de l'ase, va sortir de l'Aurs.

Amb la invasi hilaliana el territori va rebre aportacions rabs rellevants a les parts baixes, per les tribus de les muntanyes van romandre berbers i independents i de fet mai van reconixer l'autoritat dels hfsides ni ms tard la dels otomans, encara que aquestos van aconseguir installar caps tribals que seguien la seva poltica, per amb una autoritat precria. A partir del segle XVI els predicadors procedents del Marroc van donar als musulmans de l'Aurs el model  que van conservar fins a la meitat del segle XX, una religi compaginada a l'estructura social; desprs del 1935 els ulemes algerians es van mobilitzar contra el culte als sants.

El 1845 el duc d'Aumale va ocupar Mshunesh, mentre que el coronel Bedeau feia reconixer l'autoritat francesa per les principals tribus de les muntanyes; per aquest reconeixement fou efmer i van caler noves expedicions el 1848-1849 i el 1850 per reprimir revoltes.  Un altra rebelli es van produir el 1859. El 1866 es va instaurar el sistema de cadis, per respectant els costums locals sense acceptar ni la xara ni la llei francesa. La darrera revolta, que fou reprimida com les anteriors, va tenir lloc  el 1879. 

Els habitants conserven la seva estructura basada en el poblet, una mena de petita repblica administrada per l'assemblea del poble o djamaa

 Bibliografia .
G. Marcy, Observations sur l'volution politique et sociale de l'Aurs, 1938



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366398" title="Johan Lammerts" nonfiltered="1847" processed="1840" dbindex="141864">

Johan Lammerts (Bergen-op-Zoom, 2 d'octubre de 1960) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1982 i 1992. Els seus xits ms importants els aconsegu entre 1984 i 1985, quan guany el Tour de Flandes (1984), la Volta als Pasos Baixos (1984) i una etapa al Tour de Frana (1985).  

Palmars.
1982 ;
 1r de la Ronda de Limburg;
1983;
 1r a Oud-Gastel;
1984 ;
 1r de la Volta als Pasos Baixos;
 1r del Tour de Flandes;
 1r del Premi de Wouw;
1985 ;
 1r del Gran Premi de Wielerrevue;
 1r del Premi de Galder;
 1r del Premi d'Elsloo;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1988 ;
 1r del Premi de Steenwijk;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Gran Bretanya;
1989 ;
 1r del Premi de Liedekerkse Pijl;
 1r del Premi de Tiel;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros;
1990 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Irlanda;
1991 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mxic;

Resultats al Tour de Frana.
1983. 72 de la classificaci general;
1985. 75 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1988. 130 de la classificaci general;
1989. 123 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1986. 70 de la classificaci general;
1987. 120 de la classificaci general;
1988. 105 de la classificaci general;
1989. 136 de la classificaci general;
1990. 159 de la classificaci general;
1992. 134 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Johan Lammerts a sitiodeciclismo.net;
Palmars de Johan Lammerts a cyclebase.nl;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366399" title="Al-Aws" nonfiltered="1848" processed="1841" dbindex="141865">
Al-Aws fou una de les dues principals tribus rabs de Medina (l'altra eren els al-Khazradj) abans de Mahoma. 

Les dues tribus eren conegudes inicialment, en poca pre islmica, per Banu Kayla i desprs de l'hgira van esdevenir els ansars o auxiliars de Mahoma.

El seu nom deriva del ms ampli de "Aws Manat", "el do de Manat" (Manat era el seu deu pre islmic). Els Banu Kayla eren originaris del Iemen van emigrar cap a Medina al segle VI, quan estava dirigida per clans jueus, i es van dividir en les branques al-Awad i al-Khazradj. El primer que es va separar de la clientela dels clans jueus fou Malik ibn al-Adjlan d'un clan dels al-Khazradj, i, pel seu compte Uhayha ibn al-Djulah d'un clan del al-Aws. La rivalitat va ser norma entre els dos grups fins el temps de Mahoma.

Els al-Khazradj es van aliar aviat amb Mahoma al comenament de l'hgira, per els al-Aws s'hi van resistir un temps per es van fer musulmans desprs de la batalla de Badr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366400" title="Institut Camb" nonfiltered="1849" processed="1842" dbindex="141866">
L'Institut Camb, instituci cultural catalana, es va crear l any 1999 pels seus promotors: Helena Camb i Mallol i Ramon Guardans i Valls (1919-2007), amb la voluntat de continuar, tot posant-la al dia, l obra de mecenatge modern impulsada en el seu moment per Francesc Camb i Batlle (1876-1947).

A tal efecte s estructura en dues Branques: 
 Branca d'Estudis Clssics;
 Branca d'Estudis Socials;

La Branca d Estudis Clssics integrada fonamentalment per la Collecci Fundaci Bernat Metge, inclou tamb la Collecci Bblica Catalana i la Hebraico-Catalana. Promou la traducci al catal i la difusi dels grans texts clssics grecs i llatins, precristians i hebraics, i el seu estudi.

La Branca d Estudis Socials potencia l estudi i el debat sobre els grans temes que ocupen la realitat catalana histrica i actual.

La Generalitat de Catalunya va concedir, l'any 1984, la Creu de Sant Jordi a la Collecci Fundaci Bernat Metge per la seva tasca i aportaci permanent a la cultura catalana. 


 Enllaos externs.
 Pgina de l'Institut Camb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366401" title="Guergios Paquimeres" nonfiltered="1850" processed="1843" dbindex="141867">
Guergios Paquimeres (Nicea 1962-1310) Sacerdot ortodox, nascut a Nicea. Cronista del basileus Andrnic II, escrigu el llibre De Michaele et Andronico Palaeologis libri tredecim.

De Michaele et Andronico Palaeologis libri tredecim.
L'obra es divideix en dues parts:
 Dedicada al regnat de Miquel VIII Paleleg i a gran part del regnat del fill d'aquest Andrnic II, fins a la tardor de 1304.
 Els dos darrers llibres de l'obra sn continuaci de la primera part i versen, per complert, sobre la Companyia Catalana d'Orient, acabant la redacci a la tardor de 1307.

En el llibre primer de l'obra l'autor tracta abans de tot de la fidelitat amb que ha de ser escrita la histria.
Seguint aquest precepte l'autor procura ser fidel a aquest punt al llarg de tot el llibre.

L'obra dedica una seixantena de captols del llibre V a VII a la Companyia catalana d'orient. Descrivint els esdeveniments succets els quatre primers anys de les gestes dels catalans, entre 1303 i 1307.
L'extensi, el detall i el contingut d'aquests superen a la Crnica de Ramon Muntaner, tot i que no ho fa en interes i vivesa. Muntaner dedica a 45 captols de la seva crnica als deu anys de l'existncia de la companyia (1303 - 1313).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366411" title="Ayan" nonfiltered="1852" processed="1844" dbindex="141869">
Ayan fou una paraula rab utilitzada per designar als notables durant el califat i alguns rgims musulmans posteriors. s el plural de la paraula ayn. 

Sota els otomans el nom designava als habitants ms importants d'un barri o districte; al segle XVIII s'aplicava als personatges que havien tingut anteriorment influncia poltica i havien gaudit d'un crrec oficial. Generalment dominaven el districte al que tenien les seves terres i eren personatges molt influents a mesura que el poder del govern i el sult minvaven.

A la guerra del 1767 al 1774 els ayan van ser cridats a aportar recursos i reclutes i foren designats representants del poble davant el govern; reberen el nomenament dayanalik  buyurultsu que els donaven els governadors per com que es van cometre abusos el 1779 el nomenament el va comenar a fer el gran visir. 

Foren abolits el 1786 per al esclatar la guerra el 1787 el govern els va tornar a necessitar i els va restablir el 1790. Alguns van arribar a dominar als seus districtes com a verdaders sobirans encara que en temps de guerra aportaven soldats al sult. El ms notables foren Paswan Oghlu (no era un ayan sin fill de layan Bayrakdar Mustafa Paix) i Ismail Bey de Serres (Serez). 

Foren eliminats per Mahmut II a la primera part del seu regnat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366412" title="Adolf" nonfiltered="1853" processed="1845" dbindex="141870">

Adolf (Barcelona el 23 de gener de 1965) s un artista visual valldoreixenc que es dedica a 8 mbits artstics principalment: la pintura, el dibuix, el gravat, la fotografia, els ex-libris, la illustraci, el llibre d'artista, i la poesia visual.    

Va estudiar a l'Escola d'Art de Sant Cugat del Valls i es va graduar en procediments pictrics a l'Escola de la Llotja de Barcelona.

El 1987 va crear el terme "Art Seqencial" per a denominar un cert tipus d'obres que contenen seriacions d'imatges. Actualment la seva obra es qualifica de realista, i la seriaci la intenta fer amb els elements arquitectnics de les faanes de les cases: portes, finestres, etc. (amb pintures a l'oli), i en els Dibuixos Seqencials amb models en diferents imatges, aix com en les Seqncies Fotogrfiques.

Ha realitzat ms de 120 exposicions collectives i ms de 20 individuals a diverses galeries d'art i altres sales d'exposici. El 1997 va escriure el Glossari de Termes Artstics , amb ms de 300 vocables en catal. El 2008 va guanyar el Premi de Pintura de Petit Format Autocugat.

Dna classes de dibuix, pintura i gravat a diferents centres de Valldoreix i Sant Cugat.
Membre fundador de l'associaci d'artistes Firart de Sant Cugat del Valls (1994), membre de l'ACE (Associaci Catalana d'Exlibristes), Associaci d'Artistes Visuals de Catalunya (2002), entre d'altres.

El seu estudi (ADOLF taller d'art) est obert al pblic a Valldoreix (Sant Cugat del Valls), i t una plana web amb ms de 700 obres.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Web de l'artista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366415" title="Ayas Paix" nonfiltered="1854" processed="1846" dbindex="141871">
Ayas Paix (Ayas Pasha o Ays Pasha) (vers 1483-1539) fou un gran visir otom d'origen albans nascut a Cimera o Himera prop de Valona. Se sap que tenia tres germans i enviava cada mes a la seva mare 100 ducats, monja a Valona. El seu pare es deia Mehmed segons la inscripci a la seva tomba.

Portat de jove a Turquia per servir a palau, va obtenir el rang d'agha. El 1514 va participar a la batalla de Caldiran i va servir a la guerra de 1515 contra el prncep Ali al-Dawla d'Elbistan; desprs va servir a Sria (1516-1517) i sembla que va tenir part important en la derrota final del sult mameluc  Tuman Bay (1517). Devia rebre llavors (1519) el nomenament com beglerbeg d'Anadolu que ocupava el 1520. Va combatre amb xit la revolta de Djanberdi al-Ghazali a Sria (1520-1521) i fou nomenat governador de Damasc (mars de 1521) crrec que va ocupar fins a final de l'any per ser nomenat llavors beglerbeg de Rumlia.

Durant el seu govern a Rumlia va prendre part al setge de Rodes (1522) i tot seguit fou nomenat tercer visir. Ascendit a segon visir va fer la campanya de Mohacs (1526), de Viena (1529), de Gns (1532) i del Iraq (1534-1535). 

Mort el gran visir Ibrahim Paix (15 de mar de 1536) fou nomenat gran visir. En el seu govern es va lliurar la guerra contra els venecians (1537-1540), es va produir l'atac austrac a Eszk (1537) seguit de la campanya otomana de Corf (1537), i es va fer la campanya de Moldvia (1538) i l'expedici del governador d'Egipte Sulayman Pasha contra Diu, establiment portugus a l'ndia (1538-1539). En la campanya de Corf del 1537 Ayas va sotmetre als albanesos de la regi de Valona, els seus compatriotes, i va crear el nou sandjak de Delwine a aquesta regi.

Va conservar el crrec fins a la seva mort esdevinguda el 13 de juliol de 1539. Una de les seves filles es va casar amb Guzeldjke Rustemn Pasha, desprs beglerbeg de Buda; es parla d'una filla que es va casar amb el sandjak beg de Silistra per no se sap si era la mateixa i Guzeldjke va tenir aquest crrec abans. Un dels seus germans fou governador de Karaman i desprs de Damasc.

Referncia .
Enciclopdia del Islam, volum I, pagina 802  article Ayas Pasha (francs);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366424" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Pistola militar" nonfiltered="1855" processed="1847" dbindex="141872">

La competici de pistola militar va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput l'1 d'agost de 1900 i va donar dos grups de medalles, un per a la prova individual i un altre per a la competici per equips. Hi van prendre part 20 tiradors de 4 nacions diferents, sent 5 els tiradors per equips. Les medalles es donaren segons la mxima puntuaci individual i de la suma dels cinc integrants d'un mateix pas en sortia el resultat per equips. 

Medallistes.


Resultats.

Individual.
 Cada tirador disposava de 60 trets, sent la puntuaci mxima possible 600 punts. 




Per equips.
Les puntuacions dels cinc tiradors sn sumades per aconseguir la puntuaci de l'equip. La puntuaci mxima possible s de 3000 punts. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366429" title="Radicalisme" nonfiltered="1856" processed="1848" dbindex="141873">
El radicalisme en el sentit filosfic pot ser definit com una doctrina poltica reformista. Proposa la transformaci poltica i social completa en forma gradual. El radicalisme prpiament dit s un variant del liberalisme clssic que difon el reformisme en forn la revoluci social. Va ser una fora poltica important de centre-esquerra a Europa en el segle XIX. El millor exemple va ser el Partit Radical i Radical Socialista francs el qual molts grups de diferents pasos s'inspiraven en el seu programa i organitzaci per crear partits radicals en els seus respectius estats.

 Histria .
El concepte del radicalisme t les seves arrels a finals de segle XVIII i es va inicial en el segle XIX durant la revoluci francesa, es va iniciar amb la proposta del comportament jacob de determinats grups que demanaven un canvi en les estructures socials, a traves de les reformes absolutes.

 Naixement del terme a la Gran Bretanya .
El terme radicalisme va ser introdut pel diputat de la Cmera del Comuns, Charles James Fox el 1797 (En plena revoluci francesa) manifestant que l'estat exigia una reforma radical en el sistema electoral, un sufragi universal (En aquell temps el Regne Unit hi havia un sufragi limita als terratinents). Aix va portar a un s general del terme per identificar a tots els moviment de reforma parlamentaria. Els radicalistes anglesos s'incloen dins del partit Whig, posteriorment alguns formarien part del Partit Liberal.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366430" title="Ot d'Habsburg-Lorena" nonfiltered="1857" processed="1849" dbindex="141874">
Dr. Otto Habsburg-Lothringen (Riechenau an der Rax, Baixa ustria, 20 de novembre de 1912) s el nom que utilitza Sa Altesa Imperial i Reial Francesc Josep Ot Robert Maria Antoni Carles Maximili Enric Sixt Xavier Flix Renat Llus Gaiet Pius Ignasi d Habsburg-Lorena, prncep imperial i arxiduc d'ustria, prncep reial d'Hongria i de Bohmia. Poltic, assagista i periodista, va ser des del 1922 al 2006 cap de la Casa Imperial d Habsburg. T les nacionalitats austraca, hongaresa, alemanya, croata i eslovena.

Fill primognit de Carles I, emperador d'ustria i rei d'Hongria, i de la seva esposa Zita de Borb-Parma i Bragana, esdevingu prncep hereu de la corona austro-hongaresa ran de l ascensi al tron del seu pare (1916). Quan aquest hagu d abdicar (1919), tota la famlia part cap a l'exili succesivament a Sussa, a Madeira -on Carles I mor el 1922- i finalment al Pas Basc, a Lekeitio, on romangu fins a la proclamaci de la II Repblica Espanyola. El 1935 es doctor en cincies poltiques i socials per la Universitat Catlica de Lovaina. Es trasllad a Baviera, per el progressiu encalament del govern nazi sobre la seva famlia, especialment quan el 1938 s opos pblicament a l Anschluss, l oblig a emigrar als Estats Units. Allistat a l'exrcit d aquest pas, particip en l'alliberament de Frana.

L'any 1951 es cas a Nancy amb la princesa Regina de Saxnia-Hidburghausen-Meiningen, amb la qual ha tingut cinc filles i dos fills. Desprs d'una nova i breu estada a Espanya, el 1954 s'establ definitivament a Pocking, Baviera.

L'any 1961 va renunciar als seus possibles drets sobre la corona d ustria i seguidament fou autoritzat a tornar al pas. Tanmateix s afili a la Uni Social-Cristiana bavaresa, partit poltic pel qual fou elegit diputat al Parlament Europeu ininterrompudament des del 1977 al 1999. En dues legislatures presid la mesa d edat de la cambra. Fervent partidari de la Uni Europea, fou el primer president del Partit Popular Europeu. Del 1973 al 2004 fou president del Moviment Paneuropeu i del Comit Internacional per a la Llengua Francesa, organisme que promou l's del francs com a lingua franca enfront de l'angls i la submissi a la cultura nord-americana que aix comporta.

A causa de les seves conviccions profundament democrtiques i europestes, s una personalitat molt respectada a tots els actuals estats on el seu pare havia regnat.

L'any 2006 renunci els seus drets de cap de la dinastia d Habsburg en favor del seu fill i hereu, Karl.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366453" title="La Morella" nonfiltered="1858" processed="1850" dbindex="141875">

La Morella s una muntanya de 594 metres situada al masss del Garraf, dins el municipi de Begues (Baix Llobregat).

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 283130001).


Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366454" title="Comunitat cientfica" nonfiltered="1859" processed="1851" dbindex="141876">
La comunitat cientfica consta del cos total de cientfics, les seves relacions i interaccions. Es divideixen normalment en "subcomunitats", cada un treballant en un camp particular de la cincia (per exemple existeix una comunitat de robtica dins del camps de les cincies de la computaci).

Membres de la mateixa comunitat no necessiten treballar en conjunt. La comunicaci entre membres s'estableix per la disseminaci de treball d'investigaci i hiptesi a travs d'articles en revistes cientfiques o assistint a conferncies on noves investigacions sn presentades i idees intercanviades i decatides. Existeixen tamb molt mtodes informals de comunicaci de treballs cientfics aix com resultats.

La "membresi" a la comunitat s generalment una funci de l'educaci, l'estat laboral i afiliaci institucional. Sociolegs que han estudiat comunitat cientfiques han descobert que el gnere, raa i classe social poden ser factors influents per l'ingrs a la comunitat. Histrica i actualment els cientfics han usat una varietat de mtodes per determinar qui pertany o no a la comunitat cientfica, la qual cosa s generalment requerit per determinar quins camps de la investigaci poder ser marcat com a cincia. Camps del coneixement que semblen ser cientfics, per sn jutjats com fora de les normes de la comunitat cientfica, sn marcats com a "pseudocincia".

 Referncies .

 Sociologies de la cincia .

Bruno Latour y Steve Woolgar, Laboratory life: the social construction of scientific facts (Beverly Hills: Sage Publications, 1979).
Sharon Traweek, Beamtimes and lifetimes: the world of high energy physicists (Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1988).
Steven Shapin and Simon Schaffer, Leviathan and the air-pump: Hobbes, Boyle, and the experimental life (Princeton, N.J.: Princeton University Press, 1985).

 Histria i filosofia de la cincia .

Thomas Kuhn, The Structure of Scientific Revolutions (Chicago: University of Chicago Press, 1962).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366455" title="Ayaz" nonfiltered="1860" processed="1852" dbindex="141877">


Malik Ayaz Abu l-Nadjm, esclau gaznvida, primer sobir musulm de Lahore;
Amir Ayaz, emir d'Hamadan;
Ayaz Mtallibov, primer president d'Azerbaidjan desprs de la segona independncia (1991-1992);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366456" title="Joan Antoni Gell i Lpez" nonfiltered="1861" processed="1853" dbindex="141878">
Joan Antoni Gell i Lpez, comte de Gell, marqus de Comillas i comte de Ruiseada (Ocejo, Comillas, Cantbria 24 de juny de 1874 - Cala d'Or, Santany, Mallorca, 17 de mar del 1958).

Empresari, poltic, colleccionista i historiador de l'art. Nt per lnia materna d'Antonio Lpez y Lpez, Marqus de Comillas, el navilier i banquer que havia protegit mossn Cinto Verdaguer, i fill d'Eusebi Gell i Bacigalupi, el gran protector d'Antoni Gaud.

Llicenciat en Dret, havia ampliat estudis a Cambridge. Public un detallat estudi, Ensayo sociolgico sobre un cdigo de la Edad Media (Barcelona 1901), treball histrico-jurdic sobre el document conegut com a Codi de Peralada, que recull els Privilegis i Costums del comtat d'Empries-Peralada. Malgrat les seves conviccions pacifistes, potser ms enfortides amb els anys, lluit a la guerra del Marroc el 1912, per no acollir-se a les exempcions del servei militar que moltes famlies aconseguien aleshores.

Fou president de la Companyia Transatlntica, fundada pel seu avi Lpez, de la companyia cimentera Asland, fundada pel seu pare, del Banc Hispano-Colonial (1929-31), i tingu una participaci destacada a l'empresa Minas del Rif, que explotava mineral de ferro del nord d'frica.

Membre de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi -des del 20 de gener del 1927-, en seria president des del 24 d'abril del 1928 fins l'esclat de la guerra civil espanyola el 19 de juliol del 1936. Molt ben relacionat amb el rei Alfons XIII -ell fou qui li regal la finca de la Diagonal, a Les Corts, que coneixem ara com Palau de Pedralbes-, durant la seva presidncia obtingu del rei el ttol de Reial per a l'Acadmia, que des d aleshores es diria tamb  de Sant Jordi . Per el ms important va ser que l Acadmia deix aleshores de ser  provincial  per passar a ser  catalana , o sigui amb jurisdicci damunt tot Catalunya. Com a president de l Acadmia form part de la Junta de Museus de Catalunya. Eren els anys en qu les antigues Reials Acadmies catalanes  les de Belles Arts, Bones Lletres, Cincies i Arts i Medicina- s'uniren en una Uni Interacadmica que funcion prou activament durant els anys de la Generalitat republicana.
	
Prxim a la Lliga Regionalista, com a poltic fou comissari reial de Turisme i candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 per la Lliga Regionalista, per sobretot, fou alcalde de Barcelona, des del 26 de febrer del 1930. Proclam -en nom del rei-, el carcter oficial de la bandera i de la llengua catalanes,  smbols  segons escriv el mateix comte- de la seva personalitat histrica nacional  . Inaugur el 29 de mar del 1931 diversos grups escolars planejats d'abans de la Dictadura i construts per l Ajuntament amb un acord amb el Ministeri d'Instrucci Pblica. Prengu la decisi, assessorat per Joaquim Folch i Torres i per la Junta de Museus  de la que ell tamb formava part-, d installar al Palau Nacional de Montjuc el Museu que estava ubicat fins aleshores a la Ciutadella, i que esdevindria Museu d'Art de Catalunya i actualment MNAC. Tamb fou ell com alcalde qui lliur el gran edifici gtic de l'Hospital de la Santa Creu a la Diputaci de Barcelona per a que fos la futura seu de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Biblioteca de Catalunya. 

Va anar formant una collecci extraordinria d'escultura religiosa policromada, gnere aleshores menystingut que ell volgu reivindicar explcitament. La collecci contenia obres de Francisco Giralte, Martnez Montas, Gregorio Fernndez, Alonso Cano, Pedro i Luisa Roldn, Pedro de Mena, Francisco Salzillo, o Ramon Amadeu, entre altres. El mateix Comte va descriure la seva collecci al llibre La Sculpture polychrome religieuse espagnole: une collection, publicat el 1925 a Pars. La collecci, mort ja el seu propietari, acab ingressant parcialment al Museo Nacional de Escultura de Valladolid, el 1984, mentre diverses altres peces es dispersaven.

Public, a part dels esmentats, altres treballs com Notas pedaggicas y proyecto de una escuela naval de comercio (1903), Apuntes de recuerdos (1926-29), La Musa catalana: Geo-graphos (1935), Tres imatges (tres evocacions) (1935) o Elogi de la cultura catalana (1935), on feia un cant a la genunitat de la cultura prpia del seu pas.

A l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 1936, Gell era a Eivissa, pass a Mallorca, i des d all marxaria molt aviat cap a Frana, en un vaixell facilitat per la casa reial britnica .
Tot i l'impacte negatiu que signific en el seu nim la reacci brutal a Catalunya d'anarquistes contra la gent d'ordre i l esglsia, a Frana continu mantenint una postura clarament crtica envers el franquisme. En francs publicaria un Journal d un expatri catalan 1936-45 (Monaco 1946), llibre ben rar que mereix una lectura detallada per la inslita visi que dna d'una poca convulsa.

A la fi torn, per no es qued a Barcelona, sin que es retir altre cop a Mallorca, i al seu testament dispos la creaci de la Fundaci Gell, destinada a la protecci de les arts plstiques i de la msica en terres de parla catalana, entitat que comen la seva actuaci el 1972, i que ara est vinculada estretament amb l'Acadmia de Sant Jordi. 
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366457" title="Malik Ayaz Abu l-Nadjm" nonfiltered="1862" processed="1854" dbindex="141879">
Malik Ayaz Abu l-Nadjm ibn Aymak (mort 1057/1058) fou un esclau turc dels gaznvides, fill de Aymak Abu l-Nadjm, i servidor a la cort del sult Mahmud de Gazni del que fou el favorit. La passi del sult pel seu esclau es un tema recurrent a la poesia de la seva poca on tamb apareix com Ayas.

Era el guardavaixelles reial (saqi). Mahmud el va nomenar el 1021 com a sobir de Lahore, que acabava de conquerir desprs d'un llarg setge. Va reconstruir i repoblar la ciutat que havia quedar seriosament damnada i despoblada. A la mort de Mahmud vno va acceptar al successor Muhammad ben Mahmud (1030) i amb altres nobles va fugir de Gazni per unir-se al altre germ pretendent Masud I ben Mahmud (1030-1040) sota el qual va continuar gaudint del favor del sobir.

Ahmad ibn Hasan Maymandi el va recomenar per ser governador de Rayy, per el sult va decidir que no estava prou capacitat per manca d'experiencia. Per ms tard fou governador de Kusdar i Kirman. Segon Ibn al-Athir va morir el 1057/1058. La seva tomba es conserva a Lahore i un altra tomba anomenada d'Ayaz prop de Mashad correspon de fet al governador gaznvida Arslan Djadeb


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366458" title="Amir Ayaz" nonfiltered="1863" processed="1855" dbindex="141880">
Amir Ayaz (mort 1105) fou un amir turc dels seljcides, nomenat governador d'Hamadan.

Va jugar un gran paper en les lluites entre els sultans seljcides Barkiyaruk i Muhammad; primer va donar suport al segon pero el 1100/1101 es va posar del costat de Barkiyaruk, i quan va morir fou nomenat atabeg del seu fill menor Malik Shah. Finalment Muhammad el va fer assassinat el 1105.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366476" title="Llus Sunyer i Sanchs" nonfiltered="1864" processed="1856" dbindex="141881">
Llus Sunyer i Sanchs (Alzira, Ribera Alta, 1910 - 1990) fou un industrial valenci.

Casat i amb dos fills, perd al seu fill var quan aquest tenia 21 anys. La seua filla tingu 4 fills (vegeu Adri Campos). Ambds foren fruit de la uni amb la seua primera dona, Carme Pic, de la qual enviud. Ms tard, es cas en segones npcies.

 Origen i desenvolupament empresarial .

La seua carrera comen en 1921 junt el seus pares, Josep Sunyer i Anna Sanchs, que havien fundat un taller dedicat a la confecci de caixes de cart, compatibilitzant el seu treball amb l'escola nocturna. Comenava aix la histria de "Cartonajes Suer" i del seu impulsor.

Al 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, "Cartonajes Suer" fou col.lectivitzada per la Uni de Treballadors, sent restaurada la propietat a la famlia Sunyer el 1939 al final de la contesa.

Al 1946 els germans Sunyer, per raons de logstica, compraren una parcel.la al port de Valncia per construir un nou centre industrial, per
l'incendi repent a la fbrica d'Alzira i l'actitud dels treballadors i vens que es llanaren a lluitar contra les flames, els conven que 
l'empresa havia de continuar a la seua ciutat natal. Aix es va fer als peus de la muntanyeta del Salvador, junt la qual es constru la colnia Ana Sanchis, una zona residencial pels treballadors de l'empresa, inaugurada pel ministre de Vivenda al 1960. 

La localitzaci de les seues empreses a la seua ciutat natal es convert definitivament, grcies al esmentat succs, en una mxima de l'estratgia empresarial de Llus Sunyer, que als anys posteriors aconsegu crear un imperi industrial. El General Francisco Franco s'interes per les empreses de Llus Sunyer, reconeixent la seua feina i visitant oficialment les seues factories el 12 de maig de 1947. Restaurada la democrcia continu la puixana de les seues empreses, el qual el convert a 1978 en el contribuent que majors ingressos declar a Hisenda, 400 mil.lions de les pesetes d'abans. 

Els vaixells almirall del grup eren Cartonajes Suer, que convert en lder del seu sector en Espanya, i Avidesa, fundada en 1956, convertida tamb en lder nacional de fabricaci de gelats, famosa per els seus patrocinis esportius, com el BM Alzira Avidesa i sser la marca de gelat oficial de la selecci espanyola de futbol.
El prncep Juan Carlos de Borbn, futur rei de Espanya, visit Avidesa en 1961.

Altres importants empreses del grup o impulsades per Llus Sunyer foren Plasal, Ro Verde Cartn, SOR Ibrica, Papensa, Suer Transport, etc.
  
En la seua faceta d'home comproms socialment, Llus Sunyer fund i promogu multitud de projectes i institucions esportives, socials i educatives, com ara el Club de Tenis d'Alzira, l'Estadi de la UD Alzira, l'Hogar Santa Teresa Jornet dedicat al cuidat de ancians desemparats, la Residncia Carme Pic, l'Escola Ana Sanchis, etc.

L'xit empresarial i la seua condici de benefactor y mecenes convert a la famlia Sunyer en un referent de la societat valenciana en general y alcirea en particular.

La seus trajectria fou generosament reconeguda per les institucions pbliques. Al 1967 se l'impos la medalla d'or de la ciutat d'Alzira, inaugurant-se en el mateix acte una de les principals avingudes de l'eixample urb, batejada amb el seu nom. Fou mereixedor en vida d'importants condecoracions de l'Estat espanyol, com la Medalla d'Or al Treball (1959) y l' Encomesa al Mrit Agrcola (1964), sent distingit amb el tractament d'Excel.lentssim Senyor.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366478" title="Aybak" nonfiltered="1865" processed="1857" dbindex="141882">


Onomstica:
Aybak Kutb al-Din, sult de Delhi;
Aybak Izz al-Din, mameluc siri, senyor de Salkhand;
Aybak al-Turkumani (Al-Malik al-Muizz), primer sult mameluc d'Egipte;
Geografia:
Antic nom de Samangan (Afganistan);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366479" title="Aybak Izz al-Din" nonfiltered="1866" processed="1858" dbindex="141883">
Aybak (nom complert Izz al-Din Abu l-Mansur Aybak al-Muazzami Sharaf al-Din isa) fou un mameluc de al-Malik al-Mu'azzam (governador de Damasc entre 1200 i 1218, per esdevenir desprs sult de Damasc a la mort del seu pare Malik al-Adil I el 1218).

El 1211/1212 el mameluc Aybak va rebre el feu de Salkhad al Hauran amb la seva comarca i el rang de majordom (ustadh-dar). Quan Malik an-Nasir Dawud va succeir al seu pare al-Mu'azzam al tron de Damasc (1227), Aybak fou nomenat regent i va assolir el poder efectiu per un temps fins que l'oncle de Dawud, al-Ashraf ibn al-Adil, es va apoderar de Damasc (1229); llavors Aybak va conservar el seu feu al Hauran. Apareix encara el 1238/1239 amb el ttol de senyor de Salkhad i Zura, per en una data indeterminada posterior va perdre la seva posici.

Va morir al Caire el 1248/1249 i fou enterrat a un mausoleu que porta el seu nom a Damasc. Fou l'autor de nombroses construccions rellevants com la fortalesa de Kalat al-Azrat, dposits d'aigua, i edificis religiosos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366485" title="Lapilli" nonfiltered="1867" processed="1859" dbindex="141884">

El lapilli (del llat lapilli, 'pedretes') sn els petits fragments slids de lava que expulsen amb violncia els volcans durant les erupcions de tipus explosiu. s un terme usat internacionalment en geologia i vulcanologia.

Aquest material piroclstic t unes dimensions compreses entre els 2 i els 64 mm de dimetre. Els inferiors als 2 mm s'anomenen cendres, mentre que els superiors als 64 mm sn anomenats bombes.

El lapilli de pumicita s tpic de les erupcions rioltiques, andestiques i dactiques de tipus piroclstic, i es pot dipositar en capes gruixudes a quilmetres de distncia.
 
L'anomenat lapilli de creixement sn partcules de forma perfectament arrodonida que es poden formar a partir de cendra volcnica que es compacta en un nvol o flux de detrits, a causa de la humitat o de forces electrosttiques.

 Vegeu tamb .
 Lava;
 Roques gnies;
 Tefra;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366486" title="Puntal dels Escambrons" nonfiltered="1868" processed="1860" dbindex="141885">

El Puntal dels Escambrons s una muntanya de 500 metres situada entre els municipis d'Almatret al Segri i Riba-roja d'Ebre a la Ribera d'Ebre. s el cim ms alt de la comarca del Segri.

Bibliografia.
 Mapa Segri, ICC 1:50.000;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366489" title="Abd-al-Latif (nom)" nonfiltered="1869" processed="1861" dbindex="141886">
Abd-al-Latif s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-La  f) que literalment significa "Servidor del Benvol", essent el Benvol un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Latif s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Latif,  Abdul Latief... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulatif.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366490" title="Abd-al-Mjid (nom)" nonfiltered="1870" processed="1862" dbindex="141887">
Abd-al-Mjid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-M jid) que literalment significa "Servidor del Noble", essent el Noble un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mjid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Magid... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366491" title="Abd-al-Majid (nom)" nonfiltered="1871" processed="1863" dbindex="141888">
Abd-al-Majid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Maj d) que literalment significa "Servidor del Gloris", essent el Gloris un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Majid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Magid,  Abdul Magied... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366492" title="Abd-al-Mlik (nom)" nonfiltered="1872" processed="1864" dbindex="141889">
Abd-al-Mlik s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-Malik) que literalment significa "Servidor del Rei", essent el Rei un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mlik s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Malik.  Abdul Mlieek... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366495" title="Gasgas" nonfiltered="1873" processed="1865" dbindex="141890">
GasGas s una empresa especialitzada en la producci de motocicletes off road fundada l'any 1974 per Josep Maria Pibernat i Narcs Casas. Narcs Casas fou pilot oficial de l'equip Bultaco a la dcada dels 70 en modalitat Tot Terreny i Josep Maria Pibernat pilot oficial des de 1964.

GasGas t la seu social a Salt (Girona), i est controlada en un 65% per Vector Capital (Societat de Caixa Peneds) i Ingenia Capital, amb gaireb el 65% de participacions conjuntament. Josep Maria Pibernat conserva part del capital de l'empresa i exerceix tasques de direcci juntament amb Ramon Puente, director general i accionista.

L'any 1986 GasGas cre la seva primera motocicleta i s'inici en el sector industrial de producci de vehicles motoritzats. Des d'aleshores la marca catalana ha expandit els seus horitzons productius i actualment produeix vehicles en els segments de motocicletes off road de Trial, Enduro, Cross i Trail. Tamb produeix motocicletes que no podem incloure en el segment "off road" com la Halley, el seu model de supermotard, i tamb produeix quads, com per exemple el model WILD HP. GasGas s una empresa multinacional amb presncia a ms de 60 pasos de tots els continents.



GasGas s'ha destacat des dels seus inicis per ser una empresa activa en el mn de la competici. Ha destacat en les competicions de trial, modalitat en la qual va comenar a obtenir ttols l'any 1987, campiona d'Espanya per marques. Els ttols ms destacats  de GasGas per marques sn; 3 ttols mundials (1993, 1994, 1995), 4 ttols europeus (1996, 1997, 1998, 1999) i 10 ttols espanyols (1987, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998). Entre els seus pilots ms carismtics destaquen Adam Raga (2 ttols mundials Outdoor i 4 ttols mundials Indoor i 1 campionat d'Europa), Jordi Tarrs (3 ttols mundials Outdoor i 2 campionats d'Espanya) i Amos Bilbao (1 campionat d'Espanya). Aquesta trajectria marcada per nombrosos xits en aquesta modalitat esportiva ha provocat que la marca hi hagi estat fortament identificada.

Tot i l'xit del Trial, GasGas ha competit en Enduro, amb tres ttols mundials per marques i 4 per pilots, 3 campionats d'Europa per pilots, i 14 campionats d'Espanya per marques i 15 per pilots.

GasGas tamb competeix en modalitat de quads en el campionat d'Espanya. En modalitat de quadcross destaca la Victria del pilot francs de GasGas Jeremie Warnia al campionat d'Espanya de 2007.

Enllaos externs.
 http://www.programaempresa.com/empresa/empresa.nsf/0/0dbdb0b4639b4007c1257306003a8e6a/$FILE/JM%20PIBERNAT%20GAS%20GAS.pdf ;
 http://gasgas.es/cat/frame.htm;
 http://www.motoreport.com/pilotos/pil000809.htm;
 http://www.cequadcross.com/catalogoAvanzado/_wZbSgag0huI2BzygOsAHlrKHnUN6_tTs;
 http://www.gasgasmotos.es/esp/frame.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366496" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Fossa olmpica" nonfiltered="1874" processed="1866" dbindex="141891">

La competici de fossa olmpica va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput entre el 15 i el 17 de juliol de 1900. Hi van prendre part 31 tiradors de 3 nacions diferents, 29 d'elles francesos.  

Medallistes.


Resultats.
 Cada llanador havia de dispar a 20 objectius, valent un punt cada objectiu encertat. Es desconeix el criteri emprat per desfer l'empat entre els tres primers classificats. Tampoc no se saben els resultats dels tiradors a partir de la 14a posici. 




Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366499" title="Harun al-Rasid" nonfiltered="1875" processed="1867" dbindex="141892">


Harun al-Rasid o Harun ar-Raixid (en rab             , H r n ar-Rax d) (Rayy, 17 de mar del 763 - Bagdad, 24 de mar del 809) fou el cinqu califa de la dinastia abbssida de Bagdad. Govern des el 14 de setembre del 786 fins a la seva mort. El seu regnat represent l'apogeu de la seva dinastia i fou marcat per una gran prosperitat cientfica, cultural i religiosa.

La seva reputaci de geni intellectual, poltic i militar el va fer el protagonista de diversos contes i llegendes, els ms coneguts dels quals sn Les mil i una nits.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366503" title="La Mola (Bonastre)" nonfiltered="1876" processed="1868" dbindex="141893">

La Mola s una muntanya de 317 metres situada entre el municipi de Bonastre al Baix Peneds i els de Creixell i la Pobla de Montorns al Tarragons.

s el cim ms alt de la comarca del Tarragons, i al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271134001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366504" title="Abd-al-Mlik (nom 2)" nonfiltered="1877" processed="1869" dbindex="141894">
Abd-al-Mlik s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-M lik) que literalment significa "Servidor del Senyor", essent el Senyor part d'un dels eptets de Du: 
Mlik al-Mulk, "Senyor del Regne". Si b Abd-al-Mlik s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Maalik, Abdul Malik... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366505" title="Abd-al-Massih (nom)" nonfiltered="1878" processed="1870" dbindex="141895">
Abd-al-Massih s un nom mascul tefor rab cristi (en rab            ,  Abd al-Mas  ) que literalment significa "Servidor del Messies", en relaci a Jess. Si b Abd-al-Massih s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdal Masieh... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366506" title="Abd-al-Matn (nom)" nonfiltered="1879" processed="1871" dbindex="141896">
Abd-al-Matn s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mat n) que literalment significa "Servidor de l'Invencible", essent l'Invencible un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Matn s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Matin,  Abdul Matien... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366507" title="Abd-al-Mukkhir (nom)" nonfiltered="1880" processed="1872" dbindex="141897">
Abd-al-Mukkhir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu a  ir) que literalment significa "Servidor de Qui allunya", essent Qui allunya un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mukkhir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit `Abdul Moakhier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366508" title="Abd-al-Muhs (nom)" nonfiltered="1881" processed="1873" dbindex="141898">
Abd-al-Muhs s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu   ) que literalment significa "Servidor de Qui duu els comptes", essent Qui duu els comptes un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Muhs s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366509" title="Abd-al-Mujib (nom)" nonfiltered="1882" processed="1874" dbindex="141899">
Abd-al-Mujib s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Muj b) que literalment significa "Servidor de Qui respon", essent Qui respon un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mujib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mugib, `Abdul Mugieb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366510" title="Abd-al-Mumin (nom)" nonfiltered="1883" processed="1875" dbindex="141900">
Abd-al-Mumin s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu min) que literalment significa "Servidor del Creient", essent el Creient un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mumin s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Moe'min... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366511" title="Abd-al-Muqddim (nom)" nonfiltered="1884" processed="1876" dbindex="141901">
Abd-al-Muqddim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Muqaddim) que literalment significa "Servidor de Qui avana", essent Qui avana un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Muqddim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Moqaddim... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366512" title="Abd-al-Muqit (nom)" nonfiltered="1885" processed="1877" dbindex="141902">
Abd-al-Muqit s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Muq t) que literalment significa "Servidor del Nodridor", essent el Nodridor un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Muqit s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Moqiet... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366513" title="Abd-al-Mqtadir (nom)" nonfiltered="1886" processed="1878" dbindex="141903">
Abd-al-Mqtadir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab             ,  Abd al-Muqtadir) que literalment significa "Servidor del Totpoders", essent el Totpoders un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mqtadir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Muqtadir,  Abdul Muqtadier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366514" title="Abd-al-Mutaali (nom)" nonfiltered="1887" processed="1879" dbindex="141904">
Abd-al-Mutaali s un nom mascul tefor rab islmic (en rab              ,  Abd al-Muta  l ) que literalment significa "Servidor del Molt Alt", essent el Molt Alt un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mutaali s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Motaali... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366515" title="Abd-al-Mutakbbir (nom)" nonfiltered="1888" processed="1880" dbindex="141905">
Abd-al-Mutakbbir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab             ,  Abd al-Mutakabbir) que literalment significa "Servidor de l'Enorme", essent l'Enorme un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Mutakbbir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Motakabbir... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366516" title="Antoni Carcell i Tosca" nonfiltered="1889" processed="1881" dbindex="141906">
Antoni Carcell i Tosca (Barcelona, 31 de maig de 1904 - 24 d'octubre de 1983) fou un compositor de sardanes.

Va fundar i dirigir la l'orquestra de jazz Catalnia fins el 1936. Desprs de la guerra es dedic preferentment a la composici de sardanes, canons i ballables. La seva sardana s la Moreneta (1948) va obtenir una excepcional difusi i esdevingu un himne que clamava pels drets perduts. Era autor tamb de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudnim de S.Obiol.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366521" title="30 Seconds to Mars" nonfiltered="1890" processed="1882" dbindex="141907">


30 Seconds to Mars s un grup de msica Rock de Los Angeles (Estats Units).

Membres.
Jared Leto ;
Shannon Leto;
Tomo Mili evi  ;

Discografia.
lbums.
 30 Seconds to Mars - 2002;
 A Beautiful Lie - 2005;

EPs.
 Acoustic Live Radio Show - 2002;
 AOL Sessions Undercover - 2007;
 A Beautiful Lie - 2007;
 To the Edge of the Earth - 2008;

Singles.
30 Seconds to Mars.
 Capricorn (A Brand New Name) - 2002;
 Edge of the Earth - 2002;
A Beautiful Lie.
 Attack - 2005;
 The Kill (Bury Me) - 2006;
 From Yesterday - 2007;
 A Beautiful Lie - 2008;

Enllaos externs.
  30SecondsToMars.com: Web Oficial de 30 Seconds to Mars;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366527" title="Aydhab" nonfiltered="1891" processed="1883" dbindex="141908">
Aydhab fou un antic port de la costa de Sudan, prop de la moderna ciutat de Suakin (Swakin) a uns 20 km al nord de Halayb.

s esmentat al segle IX com un port utilitzat de vegades pels peregrins a la Meca i mercaders iemenites i unit per caravanes a Aswan. Al segle XI va agafar ms importncia al augmentar el comer entre Egipte i el Iemen. Vers 1325 fou visitat per Ibn Battuta que descriu l'establiment con una vila gran habitada pels beges; el clan dirigent era els al-Hadrabi o al-Hadrubi, que sovint estaven enfrontats a les autoritats mameluques d'Egipte per la participaci als ingressos del port. A causa d'un atac a una caravana, el sult Baybars III (1423-1438) va destruir el port del que queden algunes runes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366530" title="Jaume Vil i Mlich" nonfiltered="1892" processed="1884" dbindex="141909">
Jaume Vil i Mlich, tamb conegut per Javimel (Cornell de Llobregat, Baix Llobregat, 4 de febrer de 1907 - 15 d'octubre de 1982), fou un compositor de sardanes, un dels que ms va influir en el desenvolupament de la sardana a la comarca del Baix Llobregat.

El seu pare, Didac Vil, va fundar el 1914 l'orquestra L'Artstica Llobregatana, la que desprs passaria a anomenar-se Cobla Llobregat (1929), i finalment La Principal del Llobregat. Jaume Vil en fou l'nima d'aquesta cobla de la qual n'esdevingu director desprs de tocar-hi el tible, la tenora i el contrabaix.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366531" title="Jaume Vil" nonfiltered="1893" processed="1885" dbindex="141910">

Jaume Vil i Mlich, tamb conegut per Javimel (1907 - 1982), fou un compositor de sardanes.
Jaume Vil i Comas (1917   1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.
Jaume Vil (msic), interpret de tenora de la Cobla Simfnica de Catalunya;
Jaume Vil i Figueres, intrpret i professor de tenora que actu a la Principal de la Bisbal i la Cobla Municipal de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366534" title="Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX" nonfiltered="1894" processed="1886" dbindex="141911">

Naturalisme i realisme al teatre dels segles XIX i XX. El naturalisme i el realisme sn dues etapes del mateix fenomen artstic. 

El Naturalisme s la culminaci del realisme, la seva forma ms extrema.

Aix doncs, podem dir que el realisme s un corrent esttic que es dna entre els anys 1830-1880, apareix desprs del romanticisme i molt aviat es convertiran en moviments coetanis.Es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretn duplicar la realitat i ho fa a partir del teatre.

s un corrent que es caracteritza per : 
espontanetat del personatge;
psicologia del personatge;

El Naturalisme , per altra banda , s'inicia a Frana amb la novel.la el 1870 , poc desprs apareixer el teatre naturalista a Europa sobretot a Anglaterra, Alemanya i Frana i als EE.UU..

Els dramaturgs abandonaran la histria per tal de situar l'acci a l'poca contempornia. Els dramaturgs ms significatius d'aquesta etapa sn Frederic Soler i ngel Guimer.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366538" title="Llista de capitals europees" nonfiltered="1895" processed="1887" dbindex="141912">
Europa est dividida polticament en 50 pasos independents com s'indica a la segent taula:





* Territori situat a l'sia per considerat europeu per motius histrics i culturals.
** La independncia de Kosovo no est oficialment reconeguda per alguns estats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366547" title="Jordi Sambola i Serres" nonfiltered="1896" processed="1888" dbindex="141913">
Jordi Sambola i Serres (Barcelona, 1940) s perit industrial mecnic, delineant projectista i alcalde d'Aiguafreda des del 2007.

Als 14 anys va	comenar a treballar com a mecnic ajustador. Desprs d'estudiar a l'Escola Tcnica Professional de Terrassa es titul com a perit industrial mecnic. Posteriorment treball com a delineant projectista per a diverses empreses; a l'any 1967 es trasllad a viure a Aiguafreda i entr a l'empresa FACSA.

En el camp associatiu, particip en l'Assemblea de Catalunya a Centelles en la clandestinitat i intervingu en la fundaci de lAssociaci de Pares d'Alumnes d'Aiguafreda. En les primeres eleccions municipals democrtiques de la Transici encapal l'Agrupaci Municipal Oberta d'Aiguafreda (AMODA); posteriorment milit un temps en el PSAN i al 2003 s'afili a ICV. Com a cap de llista d'aquest partit, a les eleccions municipals del 2003 entr en l'ajuntament d'Aiguafreda, en els bancs de l'oposici. En les eleccions del 2007, els regidors d'ICV juntament amb els del PSC es feren amb l'alcaldia i Jordi Sambola, que liderava la llista ms votada, obtingu la vara d'alcalde el 16 de juny del 2007.

Jordi Sambola ha publicat articles a la revista La veu de l'Alt Congost i participa en la vida cultural d'Aiguafreda.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366553" title="El Cogul (muntanya)" nonfiltered="1897" processed="1889" dbindex="141914">

El Cogul s una muntanya de 1526 metres situada als municipi de Navs a la comarca del Solsons. s el punt ms alt de la Serra de Busa, i va ser un punt important de l'estratgia militar durant les guerres carlines.

Cartografia.
 Mapa Solsons, ICC 1:50.000;

Enllaos externs.
 Ressenya;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366556" title="Josep Griv i Simon" nonfiltered="1898" processed="1890" dbindex="141915">
Josep Griv i Simon (Barcelona, 28 de maig de 1907 - 12 de mar de 1984) fou un compositor de sardanes.

Estudi una formaci musical completa i va rebre del seu germ Juli ensenyances de flabiol. La sardana es benefici d'unes belles composicions plenes d'una manera de fer molt prpia de l'autor i d'una excellent qualitat musical. Tamb va escriure sardanes per a dues cobles i msica per a cobla.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366559" title="Cuina de les comarques xurres" nonfiltered="1899" processed="1891" dbindex="141916">

La cuina de les comarques xurres tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina xurra del Pas Valenci, autctona de les comarques de l'Alt Millars, l'Alt Palncia, els Serrans, la Foia de Bunyol, el Rac d'Adems, i tamb els pobles de Sinarques i Xera a la Plana d'Utiel. 

Les comarques xurres sn comarques histricament repoblades per aragonesos, i per tant la tradici culinria xurra s en gran part hereva de la cuina aragonesa, i en menor mesura, de la cuina catalana. Comparteix amb la primera el mojete, el gaspatxo, el xai rostit, embotits de porc el potaje i les gachas migas de blat i dacsa. De la segona, pren la tradici de fer paella i altres plats d'arrs com  larroz empedrao i les coques. Igualment s'hi troba l'ollada de poble i el putxero, preperacions tpiques tant de l'interior valenci com de l'Arag. 

Pel que fa la Canal de Navarrs, malgrat no ser una comarca histricament xurra   gran part d'ella fou repoblada al segle XVIII per navarresos de parla castellana   la seua cuina presenta molts trets parallels amb la de les comarques xurres. 

La cuina xurra en conjunt s una gastronomia tpicament d'interior, amb especial nfasi en la carn de porc, de xai i de caa. 

Hi ha una tradici vincola arrelada a terres xurres, en especial als Serrans i la Foia de Bunyol.

En l'apartat de dolos, s de destacar els rosegons (carquinyolis), pastissos i rollicos. S'ha postulat que el xurro, pasta de bunyol fregida i allargada, siga originari d'aquestes contrades. El cert per s que el xurro no s tan tpic a les comarques xurres com ho s a Castella i Andalusia. 

Serrans.
Als Serrans, els productes locals sn la mel, l'oli d'oliva i el vi. Un plat popular s l'olla xurra o olla de carne, com ho sn tamb les gachas y migas, l'arrs al forn, les coques de mollas y llanda, dolos de pasta seca amb licor d'ans o de cassalla anomenats congretes, pastissos de moniato, mantecaus, panizas, i morcas (morcilla). s important el Matacerdo, o matances.

Cada poble t especialitats, doncs a Xulilla un dol tpic s el reguio i un plat, el ajo arriero, amb bacall i patata. D'ac i de Sot de Xera s el rin-ran, una variaci de l'olla xurra. A Xestalgar sn habituals els rosigones d'ametlla, de Calles les mariquitas, els malhechos i els rollicos de cassalla. A la Llosa del Bisbe fan embotits: morcilla, llonganissa, xorio, cansalada i gea. A Bugarra sn famoses les olles de penques, amb penques, fesols, xai, porc, patata i botifarra; tamb destaca una pasta salada amb cacaua anomenada el primo. A Alpont es fan els vins de Gran Turia i Castillo de Alpuente, i els vins de Pedralba i Vilar tamb sn coneguts. A les Alcubles hi ha una gran producci local de mel, vi, oli d'oliva i torrde gema. Per ltim, a Andilla destaquen les gachasmigas i la mel.

Pel que fa a Sinarques, poble xurro fitant amb els Serrans, la seua especialitat s el dol de pasta fregida i coberta en mel anomenat "borruecos" i  per descomptat el cultiu de la vinya.

La Canal de Navarrs.
A la Canal de Navarrs, la repoblaci per navarresos no ha comportat l'adopci de cap  plat basconavarrs, sin una gastronomia tpicament d'interior i ms aviat xurra, s a dir d'herncia aragonesa, amb les torticas, el gaspatxo, els bescuits, i els rotllets d'ans tpiques de les comarques xurres. Un elements ms castell s el mojete  possiblement relacionat amb el murci moje. Com a comarca, la Canal s'orienta ms cap a la Costera i la Ribera Alta que no cap a l'interior i aix es reflecteix en plats de tradici valenciana com l'arrs, el bullit, la mona de pasqua, pastissets de moniato i fogassa.

A destacar entre els productes locals sn el formatge fresc de Bolbait i l'embotit d'nguera. A tota la comarca s'elabora oli d'oliva. 

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366565" title="Jaume Roca i Delpech" nonfiltered="1900" processed="1892" dbindex="141917">
Jaume Roca i Delpech (Salt, Girons, 26 d'agost de 1911 - Girona, 15 de novembre de 1968) fou un pintor, pianista i compositor de sardanes.

Va debutar com a concertista als quinze anys i va assolir una remarcable fama com a pianista, activitat que va desenvolupar fins a la Guerra Civil. Desprs de la comtessa, va fundar una escola de piano a Barcelona i va restringir molt la seva activitat com a concertista. Desprs de la guerra, va desenterrar la seva antiga afecci pel dibuix i es va iniciar com a aquarellista amb exposicions a Catalunya, Espanya, Europa (principalment a Pars) i l'Argentina. 

L'any 1925 va escriure la primera sardana, i va elaborar un catleg amb una estilstica molt marcada. Com a instrumentista, va actuar a la cobla Iris de Salt.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366568" title="Cantons de Val-d'Oise" nonfiltered="1901" processed="1893" dbindex="141918">
Els Cantons de Val-d'Oise (Illa de Frana) sn 39 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte d'Argenteuil (7 cantons - sotsprefectura: Argenteuil) :cant d'Argenteuil-Est - cant d'Argenteuil-Nord - cant d'Argenteuil-Ouest - cant de Bezons - cant de Cormeilles-en-Parisis - cant d'Herblay - cant de Sannois;

 Districte de Pontoise (17 cantons - sotsprefectura: Pontoise) :cant de Beauchamp - cant de Beaumont-sur-Oise - cant de Cergy-Nord - cant de Cergy-Sud - cant d'Eaubonne - cant d'Ermont - cant de Franconville - cant de l'Hautil (amb cap a Jouy-le-Moutier) - cant de l'Isle-Adam - cant de Magny-en-Vexin - cant de Marines - cant de Pontoise - cant de Saint-Leu-la-Fort - cant de Saint-Ouen-l'Aumne - cant de Taverny - cant de la Valle-du-Sausseron (amb cap a Auvers-sur-Oise) - cant de Vigny;

 Districte de Sarcelles (15 cantons - sotsprefectura: Sarcelles) :cant de Domont - cant d'couen - cant d'Enghien-les-Bains - cant de Garges-ls-Gonesse-Est - cant de Garges-ls-Gonesse-Ouest - cant de Gonesse - cant de Goussainville - cant de Luzarches - cant de Montmorency - cant de Saint-Gratien - cant de Sarcelles-Nord-Est - cant de Sarcelles-Sud-Ouest - cant de Soisy-sous-Montmorency - cant de Viarmes - cant de Villiers-le-Bel;

Aquest departament s un cas particular a Frana ja que la prefectura del departament se situa a Cergy, dins del districte de Pontoise, per tant, aqu la prefectura no s el cap d'un districte. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366569" title="Dlet" nonfiltered="1902" processed="1894" dbindex="141919">




La lletra   o dlet s la quarta lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numric de quatre. L'origen d'aquesta lletra ve d'un carcter protosemtic que representa una porta ("dlet" en hebreu modern). Per a representar el so // s'empr tamb un carcter que representava un peix ("dag" en hebreu).

La dlet s una de les sis lletres (, anomenades begadkefat) que poden portar dagueix suau i, per tant, es pot pronunciar // o //. Tot i aix, en hebreu israeli modern aquesta oposici ja no es dna, quedant  com a nic fonema per a aquest grafema. Per tal de representar el so // en hebreu modern (generalment pels manlleus a l'angls) s'usa un apstrof desprs de la dlet: ' .
 Vegeu tamb .
Alfabet fenici;
Alfabet hebreu;
Hebreu;
D l;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366571" title="Districte d'Argenteuil" nonfiltered="1903" processed="1895" dbindex="141920">

El Districte d'Argenteuil s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-d'Oise, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 7 cantons i 7 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Argenteuil.

Cantons.
cant d'Argenteuil-Est - cant d'Argenteuil-Nord - cant d'Argenteuil-Ouest - cant de Bezons - cant de Cormeilles-en-Parisis - cant d'Herblay - cant de Sannois

Vegeu tamb.
Cantons de Val-d'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366572" title="Aydin" nonfiltered="1904" processed="1896" dbindex="141921">

Aydin (tamb Aidin, catal antic Tin, grec , en turc escrit Aid n o Ayd n) s una ciutat de Turquia, capital de la provncia d'Aydin (Ayd n) i el districte d'Aydin a la costa de la mar Egea a la vall del riu Byk Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak ay (clssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clssic Messogis). s una regi principalment agrcola on destaquen com a producte les figues. El seu nom deriva dels emirs Aydin-oghlu que hi van governar al segle XIV, per abans es va dir Tralles i des de el final del segle XIII Gzelhisar o Guzel Hissar. T una poblaci (cens del 2000) de 143.268 habitants. El 1945 tenia 18.504 habitants per al 1900 en tenia 36.250 per la presncia d'una forta minoria grega.

Histria.

Estrab diu que la ciutat fou fundada pels argius i els trallis un tribu trcia. Les primeres noticies gregues l'anomenen "Anthea" i  "Euanthia" i era una ciutat de Ldia. Sota el domini persa desprs del 550 aC fou atacada pels espartans durant la campanya d'Agesilau II (396-395 aC).  La ciutat va obrir les portes a Alexandre el Gran el 334 aC. A la mort d'Alexandre va passar a Antgon el Borni que la va conservar fins el 301 aC. Sota els selucides va portar el nom d'Antioquia del Meandre (         ) i desprs "Selucia del Meandre" i  "Erynina". . Va passar al regne de Prgam el 189 aC en el tractat d'Apamea i els reis hi van tenir un apalau. Va donar suport a Aristnic de Prgam del 133 al 129 aC. Sota domini rom desprs del 129 aC, pel suport a Aristnic va perdre alguns drets, entre els quals el d'encunyar moneda; va portar llavors el nom de "Tralles" o "Tralleis" (catal Tralles) que va conservar en el perode bizant. Sota els romans fou convent jurdic fins a la repblica per desprs fou substituda per Efes. Fou una de les ciutats que van donar suport a Mitridates VI Eupator. L'any 26 aC va patir un terratrmol i August va aportar diners per la seva reconstrucci i en agrament la ciutat va agafar el nom de Cesarea (Caesarea). Estrab esment alguns personatges famosos residents a la ciutat com Pitodor de Nisa i els oradors Damasus Scombrus i Dionisocles. Segles ms tard  (any 474)fou ell lloc de naixement d'Antemi de Tral les, arquitecte de Santa Sofia a Constantinoble.

S'esmenta un primer bisbe vers el 105, de nom Polibi en una carta de Sant Ignasi d'Antioquia a l'esglsia local.  En temps de Constant I el Gran ja era totalment cristiana i el bisbat fou confirmat. Entre els bisbes coneguts hi ha  Heracleon (431), Maximus (451), Uranius (553), Myron (692), Theophylactus (787), Theophanes i Theopistus (segle IX) i  Joan (1230). Tralles va romandre seu de bisbat (Tralles d'sia) fins al dia d'avui .

Desprs de la Batalla de Mantzikert el 1071, els turcs seljcides van entrar a la ciutat per la van perdre desprs de la derrota de Dorilea davant els croats el 1097. El 1176 desprs de la victria de Kilidj Arslan II sobre Manel I Comn els seljcides la van recuperar per al cap de poc l'emperador la va reconquerir i va romandre bizantina fins que fou ocupada per Amir Menteshe (o Mentese) el 1280 i llavors es va dir Gzel Hisar.

El grup turcman dels Aydin-oghlu va participar a les lluites a Anatlia al comenament del segle XIV. Ramon Muntaner diu que la gavella de Tin (Aydin) fou una de les derrotades per Roger de Flor a la batalla d'Auley el 1304. L'emirat d'Aydin (Ayd no lu o Aydin-oghlu) es va consolidar a la regi el 1307 i va governar les terres al nord del Meandre fins a Izmir (Esmirna); Gzel Hisar fou ocupada el 1310 per l'Aydin-oghlu Mehmed Beg que va donar el nom familiar a la ciutat, tot i que la capital era a Birgi. El 1390 fou ocupada amb la resta de l'emirat pels otomans, per l'emirat fou restablert el 1402 desprs de la derrota de Baiazid I davant Tamerl el juliol de 1402 a Ankara.

L'emirat va subsistir fins el 1425 quan fou definitivament ocupat pel sult otom Murat II i annexionat incloent la ciutat. Llavors van formar un sandjak amb capital a Tire que fou integrat a leyalat d'Anadolu, desprs wilayat d'Aydin (que cobria les modernes provncies de Mugla, Aydin i la part sud de la d'Izmir. Al segle XVIII el sandjak d'Aydin i el de Saruhan van passar com a feu a la famlia dels Kara Osman Oghullari (Kara Uthman Oghullari) retornant a l'administraci directe de la Porta otomana el 1833, i llavors va ser elevat a wilayat particular per el 1850 retorn a la seva condici de sandjak dins el wilayat d'Izmir. La poblaci havia crescut de manera important 

En la guerra contra Grcia la ciutat fou ocupada pels grecs desprs de la batalla d'Aydin lliurada entre el 27 de juny i el 4 de juliol de 1919.. Finalment fou incendiada el 7 de setembre de 1922 al sortir els grecs. Durant la ocupaci grega alguns grups turcs van fer la guerrilla a les muntanyes entre els quals Yrk Ali lies Efe, declarat heroi de Turquia. Les poblacions grega de Turquia i turca de Grcia foren bescanviades per l'acord de 1923.

El 1924, sota Ataturk, va esdevenir altre cop capital d'un wilayat. Amb l'augment de la poblaci i l'activitat econmica incloent el turisme (est a menys d'una hora de cotxe de la costa), es van crear nous serveis com la Universitat Adnan Menderes (1992) i l'aeroport Adnan Menderes, ambdues coses batejades amb el nom d'un primer ministre turc nadiu de la ciutat.

Llocs interessants.
 Mesquites otomanes de Ramazan Pa a, Sleyman Pa a i Cihano lu;
 Torre fortificacions bizantines;
 Runes romanes amb un gimns i un teatre;
 Esttua de Yrk Ali lies Efe ;
 Museu d'Ayd n, arquelogic, numismtic  i etnogrfic;

 Personatges .
Apolloni de Tralles, escultor;
Antemi de Tralles (vers 474-vers 534), arquitecte;
Adnan Menderes, primer ministre de Turquia;

Notes.


Referncies.
 Blue Guide, Turkey, The Aegean and Mediterranean Coasts (ISBN 030304892), pp. 353-54.
 Richard Talbert, Barrington Atlas of the Greek and Roman World (ISBN 069103169X), p. 61.

Enllaos externs.
Ayd n (municipalitat) (en turc);
Excavacions de Tralles (en turc);
Fotos d'Aydin;
Enciclopdia Catlica;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366573" title="Districte de Pontoise" nonfiltered="1905" processed="1897" dbindex="141922">

El Districte de Pontoise s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-d'Oise, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 17 cantons i 117 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pontoise.

Cantons.
cant de Beauchamp - cant de Beaumont-sur-Oise - cant de Cergy-Nord - cant de Cergy-Sud - cant d'Eaubonne - cant d'Ermont - cant de Franconville - cant de l'Hautil (amb cap a Jouy-le-Moutier) - cant de l'Isle-Adam - cant de Magny-en-Vexin - cant de Marines - cant de Pontoise - cant de Saint-Leu-la-Fort - cant de Saint-Ouen-l'Aumne - cant de Taverny - cant de la Valle-du-Sausseron (amb cap a Auvers-sur-Oise) - cant de Vigny

Vegeu tamb.
Cantons de Val-d'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366575" title="Temporada 1987-88 de l'NBA" nonfiltered="1906" processed="1898" dbindex="141923">

La temporada 1987-88 de l'NBA fou la 42 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi desprs de guanyar a Detroit Pistons per 4-3.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Rookie de l'any;
  Mark Jackson (New York Knicks);

 Millor defensor;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Millor sis home;
  Roy Tarpley (Dallas Mavericks);

 Jugador amb millor progressi;
  Kevin Duckworth (Portland Trail Blazers);

 Entrenador de l'any;
  Doug Moe (Denver Nuggets);

 Primer quintet de la temporada;
A - Larry Bird, Boston Celtics;
A - Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Karl Malone, Utah Jazz;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Clyde Drexler, Portland Trail Blazers;
John Stockton, Utah Jazz;

Millor quintet de rookies;
Derrick McKey, Seattle SuperSonics;
Cadillac Anderson, San Antonio Spurs;
Mark Jackson, New York Knicks;
Kenny Smith, Sacramento Kings;
Armen Gilliam, Phoenix Suns;

 Primer quintet defensiu;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Michael Cooper, Los Angeles Lakers;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Rodney McCray, Houston Rockets;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Buck Williams, New Jersey Nets;
Karl Malone, Utah Jazz;
Mark Eaton, Utah Jazz (empat);
Patrick Ewing, New York Knicks (empat);
Alvin Robertson, San Antonio Spurs;
Lafayette Lever, Denver Nuggets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1988;
 Playoffs de l'NBA del 1988;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366576" title="Districte de Sarcelles" nonfiltered="1907" processed="1899" dbindex="141924">

El Districte de Sarcelles s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament de Val-d'Oise, a la regi de l'Illa de Frana. Compta amb 15 cantons i 61 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sarcelles.

Cantons.
cant de Domont - cant d'couen - cant d'Enghien-les-Bains - cant de Garges-ls-Gonesse-Est - cant de Garges-ls-Gonesse-Ouest - cant de Gonesse - cant de Goussainville - cant de Luzarches - cant de Montmorency - cant de Saint-Gratien - cant de Sarcelles-Nord-Est - cant de Sarcelles-Sud-Ouest - cant de Soisy-sous-Montmorency - cant de Viarmes - cant de Villiers-le-Bel

Vegeu tamb.
Cantons de Val-d'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366578" title="Beylik d'Ayd?n-o?hlu" nonfiltered="1908" processed="1900" dbindex="141925">

El Beylik d'Ayd n-o hlu fou un Beylik turc d'Anatlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otom el 1425. Ramon Muntaner l'esmenta com a gavella de Tin.

L'emirat fou governat per la dinastia Aydin-oghlu. El 1390 fou ocupat per primer cop pels otomans per restablert al cap de dotze anys, desprs de la greu derrota otomana davant Tamerl a Ankara el juliol de l'any 1402. 

Vegeu pels seus governants: Aydin-oghlu








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366579" title="Jouy-le-Moutier" nonfiltered="1909" processed="1901" dbindex="141926">

Jouy-le-Moutier s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366581" title="Copa de la UEFA 2005-2006" nonfiltered="1910" processed="1902" dbindex="141927">
La copa de la UEFA 2005-2006 va ser guanyada pel Sevilla, en guanyar al Middlesbrough a la final. Va ser la primera victria del Sevilla a una competici europea, i la primera final europea del Middlesbrough. La final es va jugar al Philips Stadion, a Eindhoven, Pasos Baixos.

Rondes classificatries.
Primera ronda classificatria.

!colspan="5"|Regi mediterrnia
|-







|-
!colspan="5"|Regi central-est
|-







|-
!colspan="5"|Regi septentrional
|-











|}

Segona ronda classificatria.

!colspan="5"|Regi mediterrnia
|-











|-
!colspan="5"|Regin central-est
|-










|-
!colspan="5"|Regi septentrional
|-










|}

Primera ronda.









































|}

Fase de grups.
En cas d'empat a punts, s'apliquen els segents criteris, en aquest ordre:
Diferncia total de gols als partits del grup.
Gols marcats als partits del grup.
Gols marcats en camp contrari als partits del grup.
Coeficient UEFA ms alt.


Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Fase final.
Setzens de final.
Els tres primers de cada grup es van unir als 8 equips que van acabar tercer als seus grups de la Lliga de Campions.


















|}

Vuitens de final.









|}

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.






Veieu tamb.
Lliga de Campions 2005-2006;
Copa Intertoto 2005;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366586" title="Jaume Ventura i Tort" nonfiltered="1911" processed="1903" dbindex="141928">
Jaume Ventura i Tort (L'Hospitalet de Llobregat, 12 de desembre de 1911 - 30 de juliol de 1985) fou un compositor de sardanes.

Encara que conre altres camps de la msica, la seva constant foren les sardanes, a les que dedic la seva vida. Una constant que prov dels seus temps de dansaire en qu, amb limitats coneixements musicals, va compondre la primera sardana, Llobregatana, el 1930, que va tenir una bona acollida. Aix l'anim amb el mestre Enric Morera.

La seva obra est integrada per composicions senzilles i balladores que van fer les delcies dels dansaires dels anys 40. Desprs, sense deixar les sardanes, el seu esperit creador el port al camp de la sarsuela amb Can de l'Empord (1964). Com a culminaci a la seva obra musical musical estren el 1975 al Gran Teatre del Liceu, l'pera Rondalla d'Esparvers basada en l'obra teatral homnima de Josep Maria de Sagarra. Mentrestant seguia component sardanes fins arribar a ms de 150.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366590" title="Estaci de Prat de la Riba" nonfiltered="1912" processed="1904" dbindex="141929">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366591" title="Auvers-sur-Oise" nonfiltered="1913" processed="1905" dbindex="141930">

Auvers-sur-Oise s un municipi francs, situat al departament de Val-d'Oise i a la regi de l'Illa de Frana.  

Aquest municipi t gran fama grcies als pintors paisatgistes que s'hi van installar primer i desprs als impressionistes, com Charles-Franois Daubigny, Paul Czanne, Jean-Baptiste Corot, Camille Pissarro i Vincent van Gogh, que van venir aqu per tenir inspiraci. Van Gogh va pintar 70 teles en aquest poble i va immortalitzar els monuments d'aqu per a la posteritat i per a la universalitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366593" title="Estaci de Manuel Girona" nonfiltered="1914" processed="1906" dbindex="141931">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366594" title="Estaci de Campus Nord" nonfiltered="1915" processed="1907" dbindex="141932">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366595" title="Temporada 1988-89 de l'NBA" nonfiltered="1916" processed="1908" dbindex="141933">

La temporada 1988-89 de l'NBA fou la 43 en la histria de l'NBA. Detroit Pistons fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-0.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Magic Johnson (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  Mitch Richmond (Golden State Warriors);

 Millor defensor;
  Mark Eaton (Utah Jazz);

 Millor sis home;
  Eddie Johnson (Phoenix Suns);

 Jugador amb millor progressi;
  Kevin Johnson (Phoenix Suns);

 Entrenador de l'any;
  Cotton Fitzsimmons (Phoenix Suns);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Tom Chambers, Phoenix Suns;
Chris Mullin, Golden State Warriors;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Kevin Johnson, Phoenix Suns;
John Stockton, Utah Jazz;

 Tercer quintet de la temporada;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
Terry Cummings, Milwaukee Bucks;
Robert Parish, Boston Celtics;
Dale Ellis, Seattle SuperSonics;
Mark Price, Cleveland Cavaliers;

Millor quintet de rookies;
Rik Smits, Indiana Pacers;
Willie Anderson, San Antonio Spurs;
Mitch Richmond, Golden State Warriors;
Charles D. Smith, Los Angeles Clippers;
Hersey Hawkins, Philadelphia 76ers;

 Primer quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Larry Nance, Cleveland Cavaliers;
Mark Eaton, Utah Jazz;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Kevin McHale, Boston Celtics;
A. C. Green, Los Angeles Lakers;
Patrick Ewing, New York Knicks;
John Stockton, Utah Jazz;
Alvin Robertson, San Antonio Spurs;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1989;
 Playoffs de l'NBA del 1989;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366598" title="Estaci de Muntanya" nonfiltered="1917" processed="1909" dbindex="141934">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366599" title="Estaci de Sanllehy" nonfiltered="1918" processed="1910" dbindex="141935">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366601" title="Estaci de Plaa de Maragall" nonfiltered="1919" processed="1911" dbindex="141936">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366602" title="Saint-Maurice (Val-de-Marne)" nonfiltered="1920" processed="1912" dbindex="141937">

Saint-Maurice s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366604" title="Bonneuil-sur-Marne" nonfiltered="1921" processed="1913" dbindex="141938">

Bonneuil-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366605" title="Estaci d'Onze de Setembre" nonfiltered="1922" processed="1914" dbindex="141939">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366607" title="Saint-Mand" nonfiltered="1923" processed="1915" dbindex="141940">

Saint-Mand s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366608" title="Final de la Copa de la UEFA 2006" nonfiltered="1924" processed="1916" dbindex="141941">
La final de la Copa de la UEFA 2006 es va jugar el 10 de maig de 2006 a l'estadi Philips Stadion, Eindhoven, entre el Middlesbrough F.C. angles i el Sevilla FC. El Sevilla va guanyar la seva primera Copa de la UEFA per 4 0.


Detalls del partit.






Vegeu tamb.
Copa de la UEFA 2005-2006;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366609" title="Estaci de Llefi" nonfiltered="1925" processed="1917" dbindex="141942">





Vegeu tamb.
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366610" title="Boror" nonfiltered="1926" processed="1918" dbindex="141943">

Els boror sn un poble indgena del Brasil. Sn recolectors de fruits.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366612" title="Estaci de Bon Pastor" nonfiltered="1927" processed="1919" dbindex="141944">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366616" title="Estaci de la Salut" nonfiltered="1928" processed="1920" dbindex="141945">





Vegeu tamb.
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366618" title="Le Plessis-Trvise" nonfiltered="1929" processed="1921" dbindex="141946">

Le Plessis-Trvise s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366619" title="Estaci de Provenana" nonfiltered="1930" processed="1922" dbindex="141947">





Vegeu tamb.
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366621" title="Estaci de Can Peixauet" nonfiltered="1931" processed="1923" dbindex="141948">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366622" title="Estaci de Santa Rosa" nonfiltered="1932" processed="1924" dbindex="141949">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366623" title="Estaci d'Esglsia Major" nonfiltered="1933" processed="1925" dbindex="141950">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366625" title="Estaci de Singuerln" nonfiltered="1934" processed="1926" dbindex="141951">





Vegeu tamb.
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366629" title="Domenico Fontana" nonfiltered="1935" processed="1927" dbindex="141952">
Domenico Fontana (Melide, 1543   Npols, 1697) fou un arquitecte i urbanista sus, originari del cant de Ticino, que va actuar sobretot a Roma i Npols durant el Renaixement tard. 




El 1563 es va traslladar a Roma, poc abans de la mort de Miquel ngel, on va aprofundir l'estudi de les obres dels mestres antics i moderns. Va comptar, sobretot, amb la confiana de Felice Perretti, el cardenal Montalto, que esdevindria papa amb el nom de Sixt V. Encara cardenal, el 1584 li va encarrregar la construcci d'una capella lateral a Santa Maria Major, la Capella Sixtina (que cal no confondre amb la capella homnima del Vatic). La nova capella va incorporar la Capella del Pessebre d'Arnolfo di Cambio. s una meravellosa estructura amb planta de creu grega, ben equilibrada, malgrat la profusi de detalls i la sobrecrrega de rics ornaments, que de cap manera interfereixen amb l'esquema arquitectnic principal. Est coronada per una cpula de l'estil de Sant Mrius de Montepulciano. La capella estava destinada a acollir la tomba del papa Sixt. Tamb hi s enterrat Pius V. 

Per al mateix client va construir el Palau Montalto, proper a Santa Maria Major, amb una hbil distribuci dels volums i un esquema decoratiu fet de relleus i fistons, impressionant per l'habilitat amb qu l'artista ha adaptat el projecte a l'espai disponible. Desprs del seu accs al papat, Sixt V va nomenar Fontana arquitecte de Sant Pere i li conced, entre altres distincions, el ttol de Cavaller de l'orde pontifici de l'Esper d'Or. Fontana va afegir el llantern a la cpula de Sant Pere i va proposar la prolongaci de l'interior amb una nau ben definida.

Ms rellevants foren els canvis que va dur a terme a Sant Joan del Later (cap al 1586), on va introduir, a la llotja de la faana nord (la Loggia delle Benedizioni), una imponent doble arcada, i probablement va afegir el prtic de dos pisos a l'Escala Santa del Later.

Entre les construccions civils, el seu estil pesant, amb una gran influncia de l'escola del Vignola, t el millor exemple en el Palau del Later (iniciat el 1586), on s innegable l'aplicaci vigorosa dels principis estructurals i una potncia en la coordinaci, per tamb l'absoluta manca d'imaginaci i un estil monton. Era caracterstic de Fontana quedar satisfet amb la soluci senzilla a un problema arquitectnic, com ho mostra el fet que tot seguit va tornar a aplicar el motiu del Palau del Later en aquella part del Vatic que cont l'actual residncia papal i en els afegitons al Palau del Quirinal, a la part que dna a la Piazza Montecavallo.

Fontana va projectar, a ms a ms, els braos transversals que separen els patis del Vatic. El 1586 va aixecar l'obelisc de la plaa de Sant Pere, del qual es fa ress al llibre Della transportatione dell'obelisco Vaticano e delle fabriche di Sisto V (Roma, 1590). Tamb va usar els seus coneixements d'esttica, que aleshores causaren un estupor general, en l aixecament de tres obeliscos antics ms, a la Piazza del Popolo, la de Santa Maria Major i la de Sant Joan del Later.

Altres obres seves a Roma sn la Font del Moiss o Fontana dell'Acqua Felice (1587), l arranjament de l esglsia de San Luigi dei Francesi (1589) i de les columnes de Traj i Marc Aureli i la realitzaci de la Via Felice, amb la crulla de les Quattro Fontane.

Quan va morir el seu protector, va continuar treballant durant un cert temps per al seu successor, el papa Climent VIII. Ben aviat, per, el descontentament pel seu estil, les enveges i l'acusaci d'haver-se apropiat de diners pblics el van fer marxar a Npols on, a ms a ms de fer el projecte dels canals, va bastir el Palau Reial. A Npols va dur a terme tamb un ambicis projecte de requalificaci urbana, va modificar el convent de Jess i Maria i va projectar l'ermita de Camaldoli, l'esglsia de Santa Maria della Stella, la Font del Nept, els sepulcres dels sobirans del Casal d'Anjou a la Catedral, el Palau Carafa della Spina i la cpula de la baslica de la Santissima Annunziata Maggiore.

A ms a ms, va construir la Villa Sforzesca de Castell'Azzara, a la provncia de Grosseto (1576), juntament amb el seu germ Giovanni (1546-1614), que tamb va fer fonts gegantesques a Frascati i a Roma, on se li atribueix el Palau Giustiniani i on collabor en la reestructuraci de San Girolamo degli Schiavoni.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.
Domenico Fontana dins el Diccionari Histric de Sussa   ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366632" title="Sillago flindersi" nonfiltered="1936" processed="1928" dbindex="141953">

 Sillago flindersi   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: des del sud de Queensland (Austrlia) fins al sud del continent australi i la costa est de Tasmnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366637" title="Sillago indica" nonfiltered="1937" processed="1929" dbindex="141954">

 Sillago indica   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366639" title="Ramon Vil i Ferrer" nonfiltered="1938" processed="1930" dbindex="141955">
Ramon Vil i Ferrer (Granollers, Valls Oriental, 3 de setembre de 1912   2 de gener de 2003) fou un msic de cobla i compositor de sardanes.

Va comenar a estudiar msica amb el seu pare, Joan Vil i Ayats, abans d'accedir a l'Escola de Msica de Granollers per estudiar piano amb Aureli Font i al Consevatori de Barcelona, on va fer els estudis superiors, estudiant harmonia amb Enric Morera. Quan tenia 14 anys va ingressar com a tible a la cobla La Principal de Granollers, i ms tard a la cobla orquestra Pla-Pey fins a la guerra civil. Desprs va tocar amb la Catalnia de Granollers i amb La Lira de Sant Celoni (1957), on interpretava el tromb o el flabiol. El seu catleg compositiu, de caire molt popular, est composat per ms de 250 sardanes i diversos ttols de msica de ball. Entre aquesta gran producci n'hi figuren algunes que ell les anomenava efectistes; sn de gran llument per a la cobla i per als solistes. 

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;


Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366645" title="Calamanda" nonfiltered="1939" processed="1931" dbindex="141956">


 Calamanda, comunitat del municipi d'El Marqus, a l'estat mexic de Quertaro;
 Santa Calamanda s la patrona de Calaf. Se suposa que va viure entre els segles III i V i que va morir verge i mrtir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366646" title="Sillago ingenuua" nonfiltered="1940" processed="1932" dbindex="141957">

 Sillago ingenuua   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndia fins al Golf de Tailndia, Taiwan i nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366647" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="1941" processed="1933" dbindex="141958">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 realitzats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disput una prova, en categoria masculina, d'hoquei sobre herba. Aquesta fou la quarta vegada que aquest esport form part del programa olmpc, sent la primera que ho feia de forma consecutiva, i del qual ja no n'ha quedat mai ms exclosa. La competici es dugu a terme entre els dies 4 i 11 d'agost de 1932.

Comits participants.
Participaren un total de 39 jugadors de tant sols tres comits nacionals, renunciant sobretot les poderoses seleccions europees pel gran cost del viatge. 

 (13);
 ndia (15);
 (11);

Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
La presncia de noms tres seleccions feu que la competici es jugus en un nic grup de "tots contra tots".


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1932;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366649" title="Serra Voltorera" nonfiltered="1942" processed="1934" dbindex="141959">
La serra Voltorera s una masss de l'Alt Camp, al terme municipal de Cabra del Camp. Les seves altituds mximes sn el Puig de Cabdells (822 m) i la Voltorera (819 m). S'estn en direcci sud-oest a nord-est, i est separada de la serra de Jord, al sud-oest, pel coll de Cabra.

La part nord de la serra forma part de la conca del Gai, mentre que la resta pertany a la del Francol.

Hi ha el projecte de construir-hi el parc elic Serra Voltorera, amb 10 molins.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366650" title="Sillago intermedius" nonfiltered="1943" processed="1935" dbindex="141960">

 Sillago intermedius   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia i Tailndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wongratana, T. 1977. Sillago intermedius, a new species of sand whiting from the Gulf of Thailand (Pisces: Sillaginidae). Nat. Hist. Bull. Siam Soc. v. 26 (nos. 3-4): 257-262, Pls. 9-10. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366651" title="Jard Isuien" nonfiltered="1944" processed="1936" dbindex="141961">



El jard Isuien (   ) s un jard japons situat a Nara, antiga capital del Jap prop de Kyoto. Obra Mestra de l'era Meiji, s l'nic jard de passeig (kaiyushiki teien) de Nara. Est compost de dues parts diferents, enllaades per un estret cam boscs. La seva superfcie s d'1,35 hectrees.

El 1939, els dos jardins van ser comprats i han estat combinats per Jyunsaku Nakamura, un comerciant de Nara, per tal d'oferir un lloc adient a un museu consagrat a la seva collecci art, particularment ric en cermiques. El museu Neiraku (     ) aix que Isuien sn accessibles al pblic.

L'indret figura d'en 1975 a la llista dels llocs de paisatge excepcional segons la llei de protecci dels bns culturals.

 Descripci .


El jard de davant es troba al costat oest. Formava part del Manishu-in, un subtemple del gran temple Kofuku-ji. El terreny va ser comprat els anys 1670 (era Enp ) per Michikiyo Kiyosumi, un ric adober que hi va construir una villa (composta de dos edificis: Sanshutei i Teishuken) de teulada de canya (planta) de bamb i va reorganitzar el jard. El nom Sanshutei (pavell de les tres meravelles) va ser donat per Mokuan, el gran sacerdot del temple Manpuku-ji de l'escola zen Oubaku a Uji. El jard es troba al voltant d'una bassa central, on hi ha installades dues illes grua i tortuga, figures tradicionals que representen la longevitat.

El jard de darrere s ms recent: va ser acabat el 1899 per Tojiro Seki, tamb comerciant de Nara. El seu dissenyador s Horitoku, un arquitecte jardiner que es beneficiava del suport de l'escola de te Urasenke. El pavell de te Hyoshintei, a l'oest de la bassa central, va ser concebut per Kimura Seibei. s des de la rodalia d'aquest pavell que el jard descobreix una utilitzaci magistral del shakkei, la tcnica del paisatge manllevat. La composici del paisatge incorpora la teulada de la gran porta sud (Nandaimon) del temple T dai-ji, aix com els tres turons ms alts que dominen Nara: els monts Wakakusa, Kasuga, i Mikasa. s emmarcada pels arbres del santuari Himuro, al sud, i del temple T dai-ji, al nord, que fan desaparixer tot l'espai mitjancer entre el jard i el segon pla; aquesta continutat s reforada per l'absncia de tota mena de recinte artificial. La bassa mateixa representa el kanji [[ ]] (mizu, aigua). Una illa central s connectada a la riba per un seguit de moles en pedra, que eren emprades abans per moldre els pigments emprats per a la tintura; aquesta forma de reciclatge de pedres es veu sovint als jardins de te. El jard cont d'altra banda molt poques pedres decoratives, seguint un s fora freqent durant l'era Meiji, preferint-los parterres d'azalees.

Les dues basses sn alimentades pel riu Yoshiki, contigu al jard. Una derivaci travessa un tur artificial a l'est del jard de darrere, cau en un salt d'aigua en tres parts, i acaba a l'estany.

Entre els dos jardins s'hi troba un petit jard de te rstic, limitat per dos pavellons enllaats per un cam de pedres (roji) boscs.

 Fonts .

  Neiraku Museum and Isuien Garden, Yamasa Institute, http://www.yamasa.org/japan/english/destinations/nara/neiraku.html;
  Isuien sur le site jgarden.org, http://www.jgarden.org/gardens.asp?ID=10;
  Neiraku Art Museum and Isuien Garden, Planetware, http://www.planetware.com/nara/neiraku-art-museum-and-isuien-garden-jpn-ks-namis.htm;
  Isui-en, Nippon-tabi, http://www.nippon-tabi.com/visite/description/lieu.php?ID_Lieu=28;
  Nara: Saki-Sahoji, universit Doshisha, http://www.cis.doshisha.ac.jp/kkitao/Japan/Nara/nara/north/north.htm;
  Gnter Nitschke (traduit par Karen Williams), Japanese Gardens, Taschen, Cologne, 1993, ISBN 3-8228-9644-6;


 Enllaos externs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366656" title="Sillago japonica" nonfiltered="1945" processed="1937" dbindex="141962">

 Sillago japonica   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Corea, Xina i Taiwan. Possiblement, tamb, a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1843. Pisces, Fauna Japonica Parts 2-4: 21-72. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366658" title="Sillago lutea" nonfiltered="1946" processed="1938" dbindex="141963">

 Sillago lutea   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia, Sri Lanka i el nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins al Mar d'Arafura i el Golf de Carpentria).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366661" title="Sillago macrolepis" nonfiltered="1947" processed="1939" dbindex="141964">

  Sillago macrolepis  s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, les Illes Salom i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1859. Derde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Bali. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 17: 141-175. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366662" title="Llus Buscarons i Pastells" nonfiltered="1948" processed="1940" dbindex="141965">
Llus Buscarons i Pastells (Castell d'Empries, Alt Empord, 28 de febrer de 1913   Girona, 31 d'agost de 1999) fou un interpret de flabiol i compositor de sardanes.

Als 12 anys a la cobla infantil els Rossinyolets. Als 18 anys va entrar a l'Antiga Pep, de Figueres. La va deixar el 1943 per fundar, a Castell d'Empries, la cobla Bohmia que ms tard va prendre el nom de Pau Rossinyol. Estigu tamb enrolat a la cobla Montgrins, sempre com a flabiolaire. Fou director de la cobla Ciutat de Girona des de la seva fundaci, el 1975, fins que es va jubilar.

El seu germ Pere tamb era compositor de sardanes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366665" title="Sillago maculata" nonfiltered="1949" processed="1941" dbindex="141966">

 Sillago maculata   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366666" title="Aydin-oghlu" nonfiltered="1950" processed="1942" dbindex="141967">


Els Aydin-oghlu fou una dinastia turcmana que va governar l'emirat d'Aydin el 1407/1408 fins el 1425/1426.

Origens.
Va ser fundat per Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi (Beg des del 1307/1308 al 1334), subashi de l'emir de Germiyan que abans del 1304 es va separar del seu cap i es va posar a fer la guerra pel seu compte associat a Sasa Beg, gendre de l'emir de Mentese (Menteshe). Junts van conquerir Birgi, Ayasoluk i Keles fins el 1307, per llavors Sasa es va revoltar contra el seu aliat. Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi el va derrotar (1308) i llavors es va apoderar d'Izmir (Esmirna), Tira, Sultan Hisari i Bodemya. 

El 1310 va ocupar Gzel Hisar que va rebre el nom dinstic (Aydin). Va perdre Esmirna el 1317 davant de Mart Zacaries  al que dos anys abans Felip I de Trent com a nominal emperador llat i prncep d'Acaia havia donat el ttol de "Rei i dspota de l'sia Menor" i la possessi de Quios, nusses, Imbros, Tnedos, Lesbos, Samos, Icria, Cos i els castells de Damala i Kalanutza i el 1318 va derrotar a Mehmed i va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs. Mart fou fet presoner pels bizantins el 1329, i Mehmed va recuperar Esmirna.

Mehmed va morir el 1334 i el va succeir el seu fill Umar I Beg Baha al-Din Ghazi. A la mort d'Andrnic II Paleleg, Joan Cantacuz, que s'havia fet amic de l'emir, va demanar el seu ajut per assolir el tron que havia passat a Joan V Paleleg. Mart Zacaries fou llavors alliberat (el 1341) i el 1343 Umar va anar a Rumlia i Mart va agafar el comandament de la croada contra Umar Pasha aixecada a instancies del Papa i formada per Vencia, Gnova, Xipre, els cavallers de Rodes, i el duc de Naxos. Aquest va lluitar a Rumlia entre 1343 i 1345 i va ajudar al seu amic a dominar la Trcia per mentre, el 1344, Mart i els croats van ocupar Esmirna (octubre del 1344). Mart volia aprofitar per reconquerir Quios per va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna i el va succeir com a comandant Simone Vignoso. Umar va tornar a l'emirat i va derrotar als caps de la croada en un combat, sense poder recuperar Esmirna que va defensar Vignoso. El 1346 Umar va rebutjar el atac de la nova croada dirigida pel delf Humbert II del Viennois, per no va poder impedir que amb l'ajut dels croats Vignoso es presents a Quios, illa que va recuperar per a Gnova (1346). La primavera del 1348 Umar va morir mentre atacava Esmirna. El va succeir el seu germ Khidr que va haver de signar un tractat que donava grans aventatges als llatins (18 d'agost de 1348).

Khidr va governar del 1348 al 1360 sense ser protagonista de cap fet especialment rellevant i a la seva mort el va succeir el seu germ Isa Beg. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso i es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fins a la seva mort el 1380. L'emirat va perdre importncia econmica i poltica i el 1390 fou ocupat pel sult otom Baiazet I. Aquest va ratificar el tractat de comer de 1348 amb els llatins que va afavorir principalment als venecians.

El 20 de juliol de 1402 Baiazet fou derrotat decisivament per Tamerl a Ankara i fou fet presoner. La famlia Aydin-oghlu era aliada de Tamerl i fou restablerta immediatament al seu emirat. Els genovesos i els cavallers de Rodes van evacuar Esmirna abans de l'arribada de Tamerl, que hi va entrar per la va lliurar al seu aliat Musa Aydin-oghlu fill d'Isa Beg; mort aquest el 1403 el seu germ i associat Umar II el va substituir com emir fins que va morir el 1405. Llavors el govern va passar a un cos, fill d'Ibrahim Bahadur (germ d'Umar I Beg) de nom Djunayd. El 1416 els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar  una expedici victoriosa contra Mehmed un membre de la famlia que governava Esmirna. Djunayd va intrigar contnuament contra els otomans i va dinar suport a la reclamacions de Mustaf i el seu fill. En revenja fou atacat per Murat II (1425) i es va refugiar al fort d'Ipsili, on va intentar rebre ajut de l'emir de  Karaman i de Vencia, ajut que no va arribar. Finalment es va haver de rendir amb tota la seva famlia i foren tos decapitats (1426) i l'emirat annexionat a l'Imperi Otom com a sandjak d'Aydin.

 Llista d'emirs .

 Mehmed Beg Mubariz al-Din Ghazi 1308-1334;
 Umar I Beg Baha al-Din Ghazi 1334-1348;
 Khidr 1348-1360;
 Isa Beg 1360-1390;
 Als otomans 1390-1402;
 Conquesta de Tamerl 1402-1405;
 Musa 1402-1403 ;
 Umar II 1402-1405;
 Djunayd 1405-1426;

 Bibliografia .
Himmet Akin, Aydin Ogullari Tariki hakkinda bir Arsatirma, Istanbul, 1946;
I. Melikoff-Sayyar, Le Destin d'Umar Pacha, Pars 1954;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366667" title="Sillago megacephalus" nonfiltered="1951" processed="1943" dbindex="141968">

 Sillago megacephalus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hainan (Xina).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lin, S.-Y. 1933. A new genus and three new species of marine fish from Hainan Island. Lingnan Sci. J. Canton v. 12 (no. 1): 93-96. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366669" title="Sillago microps" nonfiltered="1952" processed="1944" dbindex="141969">

 Sillago microps   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366670" title="Can Misses" nonfiltered="1953" processed="1945" dbindex="141970">

Can Misses s un estadi situat a Eivissa, on juga els seus partits l'Uni Esportiva Ibiza-Eivissa.

Va ser estrenat la temporada 1991/1992, coincidint amb l'ascens a 2B de l'Eivissa. L'obra va quedar inacabada, amb mitja graderia sense cobrir. En 2008 ha sigut remodelat de nou: se li va afegir una nova graderia i se li va canviar la vella gespa artificial per un nou, homologat per la FIFA. 

Avui dia, deixant de banda les installacions esportives de Son Moix, es tracta de l'estadi ms complet destinat a la prctica del futbol a les Illes Balears, amb capacitat per a 7.500 espectadors. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366671" title="Daitoku-ji" nonfiltered="1954" processed="1946" dbindex="141971">


El Daitoku-ji (   ) s un temple budista de l'escola zen rinzai i situat al nord de Kyoto al Jap. Es constitueix d'un complex de diversos temples secundaris i porta igualment el nom de la muntanya Ryuhozan (   ), literalment la muntanya del tresor del drac. Ha estat construit el 1319 per Shohomyocho (    ) tamb anomenat Daitokokushi (    ).

El Daitoku-ji era sovintejat per l'emperador Go-Daigo. Durant la guerra  nin, alguns dels temples del complex van ser cremats per reconstruts per rics comerciants de Sakai. Desprs de la caiguda del shogunat Ashikaga, molts dimio  van fer donacions per al Daitoku-ji.

Certs temples secundaris del Daitoku-ji sn molt clebres:

 Obaiin (   ) - Construt per Takakage Kobayakawa.
    
 Shinjuan (   ) - del que la construcci s'atribueix a Ikkyu Sojun. El jard s deu a Tamamitsu Murata i les pintures murals a Dasoku Soga i Hasegawa T haku.
    
 Daisen-in (   ) - El temple principal s Tresor nacional del Jap i el seu jard de pedra del perode Muromachi molt reputat.
    
 Jukoin (   ) - del que les pintures murals es deuen a Kan  Eitoku;
    
 Ryokoin (   ) - Construt per Nagamasa Kuroda. La sala de te mittan (  ) s molt coneguda.
    
 Kohoan (   ) - Construt per Kobori Enshu. La sala de te bosen (  ) s molt coneguda.

Ikkyu Sojun i Sen no Riky  sn dos personatges clebres que es diu han estat influenciats pel Daitoku-ji.


 Galleria d'imatges .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366672" title="Sillago nierstraszi" nonfiltered="1955" processed="1947" dbindex="141972">

 Sillago nierstraszi   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hardenberg, J. D. F. 1941. Fishes of New Guinea. Treubia Buitenzorg v. 18 (pt 2): 217-231. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366673" title="Elephas antiquus" nonfiltered="1956" processed="1948" dbindex="141973">


Elephas paleoloxodon antiquus fou una espcie d'elefant que visqu durant el plistoc d'entre fa 800.000 fins fa 70.000 anys. 

Foren una espcie d'una gran mida que arribava a fer 4 metres d'altura. Tenien unes cames relativament ms llargues que el elefants moderns i uns ullals llargs i rectilinis acabats en una petita corba. Els Elephas antiquus viven en els ambients clids i boscosos que hi havia a Europa durant el perodes interglaciars. Les restes ms recents han estat trobades a Espanya fa uns 70.000 anys. Presumiblement sn el avantpassats d'alguns dels elefants nans de varies illes mediterrnies que s'extingiren a l'Holoc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366674" title="Aymak" nonfiltered="1957" processed="1949" dbindex="141974">
Aymak s una paraula turca i mongola que designa:

En mongol antic una tribu o confederaci de tribus (en turc Il);
En mongol modern una provncia;
A l'Afganistan designa a les quatre tribus d'origen parcialment mongol: Djamashidi, Hazara, Ferozkohi i Taymani;
A Rssia designa alguns districtes (rayon) en zones mongolfones.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366675" title="Ayn Dilfa" nonfiltered="1958" processed="1950" dbindex="141975">
Ayn Dilfa fou una font de Sria que va tenir importncia per estar a la ruta entre Antioquia i Alep, a l'oest de les runes del convent de Kasr al-Banat.

L'aigua surt per un tall a la roca i va a una font coberta (sabil) construda el 1473/1474 per Mahmud ben Ahmad, un habitant d'un llogaret proper. La font descoberta existia antigament per no hi ha referncies de quan. Hi han alguns restes cristians i musulmans, tmuls i algunes inscripcions. Fou parada de les caravanes d'Antioquia a Alep per modernament el lloc va quedar deshabitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366684" title="Membres del govern de Hitler" nonfiltered="1959" processed="1951" dbindex="141976">
Aquesta s una relaci dels membres del govern del Fhrer alemany Adolf Hitler entre gener de 1933 i l'abril de 1945.

 Gener de 1933 .

Adolf Hitler (NSDAP)   Canceller;
Franz von Papen - Vicecanceller;
Konstantin Freiherr von Neurath - Ministre d'Exteriors;
Wilhelm Frick (NSDAP) - Ministre de l'Interior;
Lutz Graf Schwerin von Krosigk - Ministre d'Hisenda;
Alfred Hugenberg (DNVP) - Ministre d'Economia i Alimentaci;
Franz Seldte - Ministre de Treball;
Franz Grtner (DNVP) - Ministre de Justcia;
Werner von Blomberg - Ministre de Defensa;
Paul Freiherr von Eltz-Rbenach - Ministre de Correus  i Transport;
Hermann Gring (NSDAP) - Ministre sense Cartera;

 Canvis .

Mar de 1933: Joseph Goebbels entra al govern com a Ministre de Propaganda.
Abril de 1933: Franz Seldte esdev membre del NSDAP; Gring pren la cartera de Ministre d'Aviaci.
Juny de 1933: Kurt Schmitt succeeix a Hugenberg com a Ministre d'Economia.  Richard Walther Darr succeeix a Hugenberg com a Ministre d'Alimentaci.
Desembre de 1933: Ernst Rhm i Rudolf Hess entren al Govern Ministres sense Cartera.
Maig de 1934: Bernhard Rust entra al Govern com a Ministre d'Educaci i Cincia.
Juny de 1934: Hanns Kerrl entra al Govern com a Ministre sense Cartera.  Rhm, Ministre sense Cartera, s assassinat.
Juliol de 1934: Gring pren una nova cartera com a Ministre de Boscos.
Agost de 1934: Franz von Papen dimiteix com a Vice-Canceller.  No s substitut.  Hjalmar Schacht succeeix a Schmitt com a Ministre d'Economia.
Desembre de 1934: Hans Frank entra al Govern com a Ministre sense Cartera.
Mar de 1935: Gring pren una nova cartera com a Comandant en Cap de la Luftwaffe.
Maig de 1935: El ttol de Ministre de Defensa s substitut pel de Ministre de la Guerra.  Blomberg ret la cartera.
Juliol 1935: Hanns Kerrl pren la cartera de Ministre d'Afers Eclesistics.
Abril 1936: Werner von Fritsch, Comandant en Cap del Heer, i Erich Raeder, Comandant en Cap de la Kriegsmarine, s'uneixen al Govern.
Febrer de 1937: Wilhelm Ohnesorge succeeix a Eltz com a Ministre de Correus.  Julius Dorpmller succeeix a Eltz com a Ministre de Transport.
Novembre de 1937: Hermann Gring succeeix a Schacht com a Ministre d'Economia.  Schacht esdev Ministre sense Cartera.
Desembre 1937: Otto Meissner entra al Govern com a Ministre d'Estat i Cap de la Cancelleria.
Gener 1938: Walter Funk succeeix a Gring com a Ministre d'Economia.
Febrer de 1938: Joachim von Ribbentrop substitueix a Neurath com a Ministre d'Exteriors.  Neurath esdev Ministre sense Cartera.  Blomberg dimiteix com a Ministre de la Guerra i el crrec s abolit. El seu paper passa a mans del  General Wilhelm Keitel com a Director de l'OKW.  Walther von Brauchitsch succeeix a Fritsch com a Comandant en Cap del Heer.
Maig de 1939: Arthur Seyss-Inquart entra al Govern com a Ministre sense Cartera.
Mar de 1940: Fritz Todt esdev Ministre d'Armament i Munici.
Gener de 1941: Franz Schlegelberger succeeix a Grtner com a Ministre de Justcia.
Maig de 1941: Rudolf Hess s expulsat del Govern.
Desembre de 1941: Hanns Kerrl, el Ministre d'Afers Eclesistics, mor. No s substitut. Hitler personalment agafa el crrec de Comandant en Cap de la Werhmacht.
 Febrer de 1942: Albert Speer succeeix a Todt com a Ministre d'Armament i Munici.
Maig de 1942: Herbert Backe succeeix a Darr com a Ministre d'Alimentaci.
Agost de 1942: Otto Georg Thierack succeeix a Schlegelberger com a Ministre de Justcia.
Gener 1943: Karl Dnitz succeeix a Raeder com a Comandant en Cap de la Kriegsmarine;
Agost de 1943: Heinrich Himmler succeeix a Frick com a Ministre de l'Interior.
Juliol de 1944: Schacht deixa el Govern.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366687" title="Sillago parvisquamis" nonfiltered="1960" processed="1952" dbindex="141977">

 Sillago parvisquamis   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap i a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1861. Description of a new species of Sillago. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13: 505-507. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366688" title="Ayn Djalut" nonfiltered="1961" processed="1953" dbindex="141978">

Ayn Djalut (Font de Goliath) fou un poble de Palestina entre Baysan i Nabls al djund de Filistin, al lloc de naixement del uadi Djalut. La tradici diu que en aquest lloc David va matar a Goliath.

Aquesta regi fou anomenada Tubnia pels croats i el lloc s'esmenta per primer cop el setembre de 1183 quan els exrcits croat i de Salad van acampar front a front per es van retirar sense lliurar batalla.

Es famosa per la batalla del 3 de setembre de 1260 en la que l'exrcit mongol dirigit per Kitbuga Noyon, fou derrotat pels mamelucs egipcis dirigits pel sult al-Malik al-Muzaffar Kutuz (l'avantguarda dirigida pel futur sult Baybars). Els mamelucs eren 120.000 i els mongols noms 10.000 cavallers. Inicialment el mongols i els seus auxiliars cristians van desbordar l'ala esquerra mameluca per finalment foren aplanats pel cos principal egipci. Kitbuga fou capturat i executat. Hulagu, el khan de Prsia, furis per aquesta derrota (la primera seriosa que patien els mongols) va decidir enviar un nou exrcit per no va poder, al esclatar la guerra civil desprs de la mort de Mongke Khan (setembre del 1259).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366689" title="Sillago robusta" nonfiltered="1962" processed="1954" dbindex="141979">

 Sillago robusta   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Stead, D. G. 1908. New fishes from New South Wales (Nm. 1). Department of Fisheries, New South Wales, Sydney. New Fishes N. S. W.: 1-12, Pls. 1-5. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366691" title="Sillago schomburgkii" nonfiltered="1963" processed="1955" dbindex="141980">

Sillago schomburgkii    s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1864. Berichtete ber einige neue Sugethiere ... Amphibien ... und Fische ... Monatsb. Akad. Wiss. Berln, 1864: 381-399. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366693" title="Teclat de membrana" nonfiltered="1964" processed="1956" dbindex="141981">

Teclat de membrana o teclat tctil s un teclat d'ordinador en el qual les tecles no sn parts mbils, separades, com en la majoria dels altres teclats, per en comptes d'aix, t solament els contorns i smbols impresos en una superfcie plana i flexible. Molt poc o cap sensaci tctil s sentit quan s'utilitza aquest tipus de teclat.

Teclats de membrana, que operen a travs de contactes elctrics entre la superfcie del teclat i els circuits subjacents quan punts clau en la superfcie sn pressionats, van ser utilitzats en alguns dels primers ordinadors domstics de l'inici de la dcada de 1980 i des de llavors han estat molt usats en dispositius electrnics en general.

Aquest tipus de teclat s barat de produir en massa, de fcil manteniment, t llarga vida til i s ms resistent a la brutcia i al vessament de lquids del que qualsevol altre tipus de teclat. Per aquestes raons, el teclat de membrana s mpliament utilitzat en equipaments hospitalaris i industrials, aix com en altres dispositius que exigeixin neteja fcil i constant.

A causa de la baixa o no-existent sensaci tctil, moltes persones senten dificultat a teclejar en teclats de membrana. Van ser presentats com alternativa els teclats xiclet, que posseeixen el diferencial de permetre que tecles individuals siguin sentits en algun grau. No obstant aix, els teclats xiclet no van ser tan b acceptes en el mercat com s'esperava i el seu s va quedar restringit a l'electrnica de baix cost (com controls remots).

Funcionament.

Com pot ser vist en l'esquema a dalt, el teclat de membrana bsicament consisteix de tres capes; dos d'aquests sn capes de membrana que contenen pistes de material conductor. La capa de centre s un espaiador que cont forats onsevulla que existeixi una tecla. Mant l'altre dues capes a part.

Sota condicions normals, l'interruptor (tecla) est obert, perqu el corrent no pot creuar el buit no conductor entre las pistas en la capa inferior. Tanmateix, quan la capa superior s premuda (amb un dit), fa contacte amb la capa inferior. Les pistes conductors en el costat de baix de la capa superior poden llavors crear un pont sobre el buit, permetent que el corrent flueixi. L'interruptor ara est tancat, i el dispositiu principal registra una tecla pressionada.

Llista d'ordinadors amb teclats de membrana.

Teclats QWERTY, excepte especificaci contrria.

 Atari 400 (teclats mecnics de substituci, com els que venien amb l'Atari 800, estaven disponibles);
 Cambridge Z88 (discutiblement, una combinaci entre un teclat de membrana i un teclat de goma);
 Elektronika BK-0010, en les primeres versions (era un microordinador rus, per aix la disposici JCUKEN);
 Magnavox Odyssey, tamb conegut com la videoconsola Philips Videopac G7000;
 Microdigital TK80, un clon brasiler del ZX80;
 Microdigital TK82C, un clon brasiler del ZX81;
 Microdigital TK83, un altre clon brasiler del ZX81;
 OLPC_XO-1, un ordinador porttil barat pensat per ser distribut per a nens en pasos en procs de desenvolupament al voltant del mn ;
 RCA COSMAC VIP, un ordinador faci-ho vost mateix amb un teclat hexadecimal de 16 tecles;
 Robotron Z1013, microordinador de l'Alemanya Oriental;
 SEGA SC-3000, una versi informtica d'una vella consola de joc de SEGA;
 Science of Cambridge Microcomputer Kit 14 (MK14);  la versi inicial tenia un teclat de 20 tecles;
 Sinclair ZX80, un microodinador britnic disponible sota forma de kit;
 Sinclair ZX81 (similar a l'entrada anterior);
 Synertek SYM-1, un germ del MOS/CBM KIM-1 amb un teclat de 29 tecles;
 Timex Sinclair 1000 (una versi estatunidenca del ZX81);

Vegeu tamb.
 Teclat de goma;

Enllaos externs.
 Teclats de membrana;
 Teclat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366696" title="Ayn al-Djarr" nonfiltered="1965" processed="1957" dbindex="141982">
Ayn al-Djarr s un important lloc histric del Lban i vila dels omeies. El nom rab pronunciat Andjar correspon a l'antiga grega Gerrha i siraca In Gero. Es la font principal del riu Litani i dona nom a una comarca amb poblaci concentrada a Madjdal Andjar.

Un temple antic, convertit en fort durant les croades (Hisn  Madjdal) s segurament el lloc on es trobava l'antiga Calcis del Lban (Chalcis) que fou capital d'un petit estat entre la Celesria i la Iturea. Vegeu Regne de Calcis.

No lluny hi ha nombroses vestigis d'una ciutat rab antiga que J. Savauget ha identificat com una vila omeia fundada vers 714 o 715 pel califa al-Walid I ibn Abd al-Malik, construda amb la pedra de les pedreres de Kamid a la Bekaa. S'han trobat algunes obres hidruliques el que fa suposar que era una vila agrcola que finalment fou abandonada per causes desconegudes. El novembre del 744 en aquest lloc el califa Marwan II ibn Muhammad  va derrotar a les forces del pretendent Sulayman ibn Hisham.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366698" title="Sillago sihama" nonfiltered="1966" processed="1958" dbindex="141983">

 Sillago sihama   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, Jap, Austrlia i Nova Calednia. Tamb present a la Mediterrnia (Turquia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366700" title="Sillago soringa" nonfiltered="1967" processed="1959" dbindex="141984">

 Sillago soringa   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Dutt, S. & K. Sujatha. 1982. On a new species of Sillago Cuvier, 1817 (Teleostei: Sillaginidae) from India. Proc. Indian Natl. Sci. Acad. Part B Biol. Sci. v. 48 (nm. 5): 611-614. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366701" title="Sillago vincenti" nonfiltered="1968" processed="1960" dbindex="141985">

 Sillago vincenti   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1980. The fishes of the family Sillaginidae from India with a description of a new species. J. Mar. Biol. Assoc. India v. 18 (nm. 2) : 375-385. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366704" title="Ayn" nonfiltered="1969" processed="1961" dbindex="141986">


Ayn s el plural de la paraula rab Ayan, utilitzada per designar als notables durant el califat i alguns rgims musulmans posteriors.
Ayn (plural Uyun) s una paraula rab que vol dir font i s'utilitza en nombroses denominacions geografiques:

Al-Ayn o Al-Ain, ciutat dels Emirats rabs Units;
Ayn Dilfa, font de Sria;
Ayn Djalut, font del riu Djalut i lloc de la gran batalla del 1260 entre mongols i mamelucs;
Ayn al-Djarr, font del riu Litani propera a l'antiga Calcis;
Ayn Musa, font a l'entrada del Sika Wadi Musa a Petra, lligada a una tradici islamica sobre les dotze fonts d'Elim;
Ayn Musa, font del Hauran;
Ayn Musa, font al Djabal al-Mukattam a l'est del Caire;
Uyun Musa, grup de fonts al Mont Nebo a Jordnia que alimenten el uadi Uyun Musa, que desigua a la mar Morta;
Uyun Musa, grup de fonts a 12 km al sud-est de Suez ;
Ayn Shams, vila d'Egipte;
Ayn al-Tamr, vila d'Iraq;
Ayn Temushent, vila d'Algria;
Ayn al-Warda,, lloc d'una batalla a Iraq el 685;
Ayn Zarba, vila d'Anatlia en runes;
Ayn Tab o Ayntab, vegeu Gaziantep;
Ayn (Somalilndia), regi de Somalilndia i abans de Somlia.
Ayn (Savoia), municipi de la Savoia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366706" title="Sillago vittata" nonfiltered="1970" processed="1962" dbindex="141987">

 Sillago vittata   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R. J. 1985. A revision of the fishes of the family Sillaginidae. Mem. Queensl. Mus. v. 22 (pt 1): 1-73. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366709" title="Sillaginodes punctatus" nonfiltered="1971" processed="1963" dbindex="141988">

 Sillaginodes punctatus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisime. Suite du Livre troisime. Des percodes  dorsale unique  sept rayons branchiaux et  dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366711" title="Alfoz de Bricia" nonfiltered="1972" processed="1964" dbindex="141989">

Alfoz de Bricia s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

 Entitats .



Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366712" title="Sillaginopsis panijus" nonfiltered="1973" processed="1965" dbindex="141990">

 Sillaginopsis panijus   s una espcie de peix de la famlia Sillaginidae i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic: el delta del Ganges, Birmnia, Malisia i, rarament tamb, Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Hamilton, F. . 1822. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches. Edimburg & Londres. Fishes Ganges: i-vii + 1-405, Pls. 1-39. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366714" title="Ayn Shams" nonfiltered="1974" processed="1966" dbindex="141991">
Ayn Shams (          Ayn ams) s un barri del Caire a Egipte. El nom vol dir "Ull del sol" en referncia a la seva construcci sobre l'antiga Helipolis (Hlios era el deu del sol i la ciutat tenia un fams temple del sol)

Als primers segles del islam l'antiga Helipolis va subsistir per la importncia de la ciutat no es pot determinar; segons uns la ciutat tenia una certa importncia i era capalera d'un districte (kura); segons altres noms eren runes que es feien servir com a pedrera. El fatimita Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (975 996) hi va aixecar dos castells, per al segle segent en tot cas estava totalment en runes. Dels dos obeliscs del temple que cridaven l'atenci dels rabs un va ser enderrocat el 1258 i l'altre encara existeix. 

Tamb hi havia a la vila un jard de plantes balsameres, que noms prosperaven en aquest lloc. Els coptes tenien una llegenda sobre la font del lloc que deia que a la font fou on Maria mare de Jess va rentar els vestits del seu fill quan tornava d'Egipte a Palestina. Per aix era considerada beneficiosa i la seva aigua feia crixer les balsameres.

Enllaos externs.
Egyptian temple found under Cairo market ABC News, 27 de febrer de 2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366715" title="Alfoz de Santa Gadea" nonfiltered="1975" processed="1967" dbindex="141992">

Alfoz de Santa Gadea s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Inclou els nuclis d'Hign, Quintanilla de Santa Gadea i Santa Gadea.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366718" title="Arija (Burgos)" nonfiltered="1976" processed="1968" dbindex="141993">

Arija s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366719" title="Berberana" nonfiltered="1977" processed="1969" dbindex="141994">

Berberana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366720" title="Rude boy" nonfiltered="1978" processed="1970" dbindex="141995">
El terme rude-boy, que en catal significa "noi groller", s'utilitza per a denominar els membres del moviment juvenil originat a Jamaica als anys 60. Tamb se solen utilitzar termes com: rudie, rudi i rudy.  

 Origen .
El Rude Boy neix a l'illa de Jamaica, on els joves tractaven de buscar-se la vida com podien,sense trigar gaire en afegir-se a la creixent deliqencia emergent i comencen a imitar la violncia de les pellcules de "gansters" i "westerns" nord-americanes. L'actidud dels protagonistes d'aquestes pellcules comena a ser per a molts d'aquests nois un model a seguir (en el sentit que en aquestes pellcules de gansters, l'estil de vida era diferent al que se'ls presentava en la vida quotidiana). 

Parallelament cal tenir en compte l'actualitat musical del moment. Jamaica importava discos de r&b d'Estats Units, i aquests els punxaven els punxa discos, en els sound systems, petites discoteques ambulants. Els joves jamaicans, en el seu afany per imitar la msica que els arriba del nord, comencen a crear els seus propis discos de r&b, sense oblidar les arrels musicals caribenyes, com el calypso o el mento. Totes aquestes circumstncies, donaren lloc a la creaci del primer estil musical propi de l'illa, l'Ska. 

Els rude boys trobaren en l'Ska una forma d'evasi: tenia ritme i era ballable. Els grups i solistes, no trigaren a veure el fil del tema rude boy, i aviat aparegueren canons parlant de les festes, gaireb sempre violentes, d'aquests joves. L'ska en aquells temps era la msica de moda i els mateixos rudies van adoptar aquest estil de msica com a propi, sent el tema principal de les canons que surten entre 1964 i 1967. Aviat neix el rocksteady, i s en aquest mateix estil on el rude boy t molt ms protagonisme. 

Desprs de la independcia de Jamaica molts d'aquests Rudies emigren a Gran Bretanya. All els rudies es van trobar amb els joves mods, amb els quqls intercanviaven els gustos musicals, ja que aquests eren uns grans apassionats de la msica negra provinent de l'illa caribenya.

 Indumentria i actitud .
El nom de "rude boy" va sorgir a causa del fet que la majoria d'aquests joves jamaicans procedien de guetos i pertanyien a la classe ms pobra del pas o eren convictes. La seva vestimenta tradicional era la tpica dels obrers de l'poca: pantalons de vestir doblegats fins als turmells, ja que en aquells temps eren molt cars i els protegien d'aquesta forma mentre executaven el seu tradicional skankin (ball tradicional del ska), tirants sobre la camisa, ja que encara no era molt popular l's del cintur i, com complement, un barret d'ala curta anomenat pork pie. La manera que els rude boys ballaven ska era diferent a la dels altres joves, aquests ho feien ms a poc a poc i d'una manera ms imponent- A ms a ms, la seva manera de vestir era bastant cridanera. 

L'ska va ser reemplaat en popularitat pel rocksteady i aquest desprs pel reggae. Cap destacar que la msica caracterstica del rudy s el rock steady, que va sorgir com una evoluci del ska tradicional. Molts dels joves que arribaven A Kingston a la recerca de fama i diners noms topaven amb una vida de crims i de violncia quan els diners se'ls acabaven. Una pellcula que reflecteix aquesta circumstncia s el film de Perry Hanzel  The harder they menja , protagonitzat per Jimmy Cliff. Tamb podem veure rudeboys en Quadrophenia, i This is England. Fins i tot The Clash, va llanar al mercat una pellcula documental amb aquest nomeni Rude boy.

 Jamaica .
Els rude boys es van convertir en el centre d'atenci, l'opini pblica estava rotundament en contra d'ells i en contra de les armes. Es va passar una llei segons la qual qualsevol persona amb possesi d'armes o municions seria detinguda per un temps indefinit. Aix, naturalment, va influir en l'ska. Els artistes i productors d'aquest temps donaven suport les accions dels rude boys. Canons com "Lawless street" dels Soul Brothers i "Gunmen coming to town" del grup The Heptones reflectien la influncia d'aquest moviment anti-armes. Clement Dodd don suport, en aquest moment especialment, a una banda de joves que s'autoproclamaven rude boys- els Wailers (Bob Marley, Peter Tosh i Bunny Wailer). L'ska i els rude boys van ser el tema d'importncia fins al calent estiu del 62 en el qual l'ska s remplaat pel Rocksteady.

El Rocksteady va comenar com l'evoluci lgica de'Ska. Corria l'estiu del '66, un dels ms calorosos a l'illa. Musicalment el Rocksteady es diferencia del seu antecessor perqu hi predominen els conjunts vocals i l'absncia de les seccions de vents omnipresents a l'Ska.

Dintre dels artistes de Rocksteady podrem destacar a Desmond Dekker, Alton Ellis, Slim Smith, Dandy Livingston, Jimmy Cliff. Entre els conjunts vocals es destacaven The Paragons, The Ethiopians, The Jamaicans (els integrants dels quals eren Rude Boys), The Heptones, The Melodians, The Coolies, entre uns altres.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366721" title="Los Altos (Burgos)" nonfiltered="1979" processed="1971" dbindex="141996">

Los Altos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Est format pels nuclis de:

 Ahedo de Butrn;
 Escbados de Abajo;
 Escbados de Arriba;
 Porquera del Butrn;
 Quintanilla-Colina;
 Tubilleja del Ebro;
 Tudanca;
 Villata;

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366722" title="Cillaperlata" nonfiltered="1980" processed="1972" dbindex="141997">

Cillaperlata s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366724" title="Copa del mn de Pitch and Putt 2008" nonfiltered="1981" processed="1973" dbindex="141998">


La Copa del Mn de Pitch and Putt disputada l'any 2008 al camp de Papendal, Arnhem (Pasos Baixos) va ser organitzat per la Federaci Neerlandesa de Pitch and Putt, sota les directrius de la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA), i va comptar amb la participaci de 14 seleccions nacionals. 

Els campions van ser la selecci irlandesa en derrotar els holandesos a la final. La tercera posici la va ocupar la selecci catalana, que havia guanyat els dos campionats anteriors. Aquesta edici de la Copa del Mn va comptar amb dues seleccions debutants: Alemanya i Blgica. 

Equips.













Ronda de qualificaci.






Segona fase.

Llocs 9 al 14






















Quadre pel ttol.




Quarts de final










Llocs 5 al 8






Semifinals







Llocs 13-14

Llocs 11-12

Llocs 9-10

Llocs 7-8

Llocs 5-6

Llocs 3-4

FINAL







Classificaci final.


Vegeu tamb.
Copa del mn de Pitch and Putt;
Federaci Internacional de Pitch and Putt;

Referncies.
 Ronda classificatria ;
 Grups 9 al 14;
 Quarts de final;
 Semifinals i Posicions 5-8;
 Finals ;

 Enllaos externs .
Copa del Mn 2008;
Federaci Internacional de Pitch and Putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366726" title="Fras" nonfiltered="1982" processed="1974" dbindex="141999">

Fras s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Inclou els nuclis de:
Ciudad de Fras ;
Tobera;
Quintanaseca;

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366728" title="Selecci alemanya de pitch and putt" nonfiltered="1983" processed="1975" dbindex="142000">


La selecci alemanya de pitch and putt s l'equip que representa Alemanya a les competicions internacionals de pitch and putt, a travs de la Deutscher Pitch & Putt Verband, federaci que s membre associat de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt 



El seu debut internacional va ser a la Copa del mn 2008, on va obtenir la 13a posici.


Selecci nacional.




Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Heiko Tigges;
Ralf Kerkeling;
Silvio Dietz;


 Referncies .


Enllaos externs.
Federaci Alemanya de Pitch and Putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366729" title="Selecci andorrana de pitch and putt" nonfiltered="1984" processed="1976" dbindex="142001">


La selecci andorrana de pitch and putt s l'equip que representa Andorra a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de l'Associaci Andorrana de Pitch and Putt, fundada l'any 2007.

El pitch and putt a Andorra es juga a dos camps, "El Torrent" i "Vall d'Ordino".

Andorra va assolir el sotscampionat a la Copa del Mn 2006 i la cinquena posici al Campionat d'Europa 2007.






Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Antoni Armengol  	   	   	;
Guillem Escabrs;
Josep Escabrs;


Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Antoni Armengol  	   	   	;
Marc Armengol  	   	   	;
Guillem Escabrs;
Ivan Sanz;
Ferran da Silca;
Francesc Gaset;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366730" title="Selecci australiana de pitch and putt" nonfiltered="1985" processed="1977" dbindex="142002">


La selecci australiana de pitch and putt s l'equip que representa Austrlia a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de l'Australian Pitch and Putt Association (APPA).

l'Australian Pitch and Putt Association s una de les fundadores de la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA).

Austrlia va aconseguir la vuitena posici a la Copa del Mn 2008.

Selecci nacional.



Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
James Rogerson  	   	   	;
Stewart Genge;
Marie Hutchison;

Selecci nacional a la Copa del Mn 2006
Eero Tarik;
Brian Kirkby ;
Annegret Green  	  	  	 ;


Enllaos externs.
APPA Australian Pitch and Putt Association;
FIPPA FIPPA;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366731" title="Selecci belga de pitch and putt" nonfiltered="1986" processed="1978" dbindex="142003">


La selecci belga de pitch and putt s l'equip que representa Blgica a les competicions internacionals de pitch and putt.

El seu debut internacional va ser a la Copa del mn 2008 on va obtenir la 14 posici.


Selecci nacional.




Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Antoine Ferdin;
Jonathan Debacker;
Jrome Boutique;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366732" title="Selecci danesa de pitch and putt" nonfiltered="1987" processed="1979" dbindex="142004">


La selecci danesa de pitch and putt s l'equip que representa Dinamarca a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Dansk Pitch and Putt Union, una federaci que forma part de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i s membre associat de la  Federaci Internacional de Pitch and Putt.

La primera aparici de Dinamarca en competici oficial va ser a la Copa del mn 2006, en la que va ocupar la 12a posici.


Selecci nacional.



Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2006
Sren Rasmussen;
Stephen Carden 	  	  	 ;
Peter Staal;



Enllaos externs.
DPPU Dansk Pitch and Putt Union;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366733" title="Ahura Mazda" nonfiltered="1988" processed="1980" dbindex="142005">
Ahura Mazda (Ahura Mazd , tamb anomenat ms endavant Ormazd) fou el du suprem de l'antiga religi politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc com amb la filosofia vdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna s anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura). Representava la saviesa i la justcia, creador del b. 

Zoroastre el present com l'Esperit abstracte i suprem creador de totes les coses, esdevenint aix el principi d'una de les primeres concepcions monoteistes de la Histria. En el zoroastrisme, Ahura Mazda fa nixer els dos principis oposats que regeixen l'existncia: Spenta Mainyu (l'esperit del b o la Veritat) i Angra Mainyu o Ahriman (l'esperit del mal o la Falsedat).

Ms endavant, especialment amb la codificaci religiosa dels sassnides (226 - 651), Ahura Mazda torn a esdevenir tan sols un du principal dins del pante mazdeista, passant a ser l'oposat directe d'Ahriman en lloc de Spenta Mainyu.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366734" title="Selecci francesa de pitch and putt" nonfiltered="1989" processed="1981" dbindex="142006">


La selecci francesa de pitch and putt s l'equip que representa Frana a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de l' Association Franaise de Pitch & Putt, una associaci que s un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

Els xits esportius a destacar de la selecci francesa de pitch and putt sn la tercera posici aconseguida al primer campionat d'Europa, l'any 1999, i la tercera posici a la Copa del Mn 2004.





Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Jean-Claude Richard;
Christian Auziere 	  	  	 ;
Pierre Rongier ;


Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Jean-Claude Richard;
Jean-Louis Olesiak;
Christian Auziere;
Joel Dehove;
Adrien Delcausse;
Jean-Michel Biau ;



Enllaos externs.
AFPP Association Franaise de Pitch & Putt;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366735" title="Josep Capell i Hernndez" nonfiltered="1990" processed="1982" dbindex="142007">
Josep Capell i Hernndez (Almacelles, Segri, 3 de novembre de 1914   Barcelona, 15 d'agost de 1994) fou un pianista i compositor de sardanes i ballables.

Als quinze es trasllada a Mollerussa i seguint el consells del seu mestre Felici Valls, de Lleida, es matricula al Conservatori del Liceu de Barcelona.

Fund diverses formacions, algunes de les quals foren desprs cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell, que fund el 1939 mentre resid a Mollerussa fins el 1951. S'incorpora a la cobla-orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director. El 1970 fund a Barcelona la cobla orquestra Montjuc de la qual en fou tamb director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va collaborar amb Dod Escol i va crear el seu propi conjunt, Capell Santy.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366737" title="Junta de Traslaloma" nonfiltered="1991" processed="1983" dbindex="142008">

Junta de Traslaloma s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Comprn les localitats de:



Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366740" title="Selecci britnica de pitch and putt" nonfiltered="1992" processed="1984" dbindex="142009">


La selecci britnica de pitch and putt s l'equip que representa la Gran Bretanya a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la 'British Pitch and Putt Association, un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

L'actuaci ms destacada de la selecci britnica va ser l'any 1999, aconseguint el sotscampionat d'Europa. A la Copa del Mn van assolir la quarta posici a l'edici de 2008.





Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Steve Deeble ;
John Deeble ;
Anthony O'Brien;


Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
John Deeble;
Steve Deeble;
Anthony O'Brien;
Geoff Unwin;
Ashley Hendricks;
Blaise Fernandes ;



Enllaos externs.
BPPA British Pitch and Putt Association  ;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366741" title="Selecci irlandesa de pitch and putt" nonfiltered="1993" processed="1985" dbindex="142010">


La selecci irlandesa de pitch and putt s l'equip que representa Irlanda a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Pitch and Putt Union of Ireland (PPUI), un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

Irlanda ha guanyat els 5 Campionats d'Europa que ha disputat i la Copa del Mn de 2008.






Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Paul O'Brien;
Raymond Murphy;
Derek Courtney;

Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Ray Murphy;
Liam O'Donovan;
Derek Courtney;
Paul O'Brien;
William Buckley;
Sean Downes ;


Enllaos externs.
PPUI Pitch and Putt Union of Ireland;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366742" title="Selecci italiana de pitch and putt" nonfiltered="1994" processed="1986" dbindex="142011">


La selecci italiana de pitch and putt s l'equip que representa Itlia a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la 'Federazione Italiana de Pitch and Putt, una federaci que s un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

La selecci italiana ha estat dues vegades tercera al Campionat d'Europa de Pitch and Putt, en les edicions dels anys 1999 i 2001. 


Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Enrico Ciuffarella;
Anglo Fusco;
Vanni Rastrelli;

Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Enrico Ciuffarella;
Angelo Fusco;
Luigi Jannuzzellu;
Alessandro Menna;
Paolo Peretti;
Alberto Viotto ;


Enllaos externs.
FIPP Federazione Italiana Pitch and Putt ;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366743" title="Selecci noruega de pitch and putt" nonfiltered="1995" processed="1987" dbindex="142012">


La selecci noruega de pitch and putt s l'equip que representa Noruega a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Norges Pitch & Putt Forbund, membre de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i s membre fundadora de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

Noruega va aconseguir la 4a posici a la Copa del mn de 2004 i la sisena posici al Campionat d'Europa de 2007.


Selecci nacional.






Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Anders Olsen;
Toni Ede 	  	  	 ;
Jan Andersen;


Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Anders Chr. Juel;
Anders Olsen;
Torbjorn S.B. Johansen;
Leif Morten Hagen;
Edvard Hatle;
Pal Andre Haugan ;


Enllaos externs.
NPPF Norges Pitch & Putt Forbund;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366744" title="Junta de Villalba de Losa" nonfiltered="1996" processed="1988" dbindex="142013">

Junta de Villalba de Losa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Limita al nord amb Aiara (laba) i Ordua (Biscaia), al sud amb Gaubea, a l'est amb Berberana i a l'oest amb Valle de Losa.

 Entitats de poblaci .



Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366745" title="Selecci neerlandesa de pitch and putt" nonfiltered="1997" processed="1989" dbindex="142014">


La selecci neerlandesa de pitch and putt s l'equip que representa els Pasos Baixos a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Nederlandse Pitch&putt Bond, un dels membres fundadors de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

Els xits esportius a destacar de la selecci neerlandesa sn i la segona posici a les Copes del Mn de 2004 i 2008, i al Campionat d'Europa del 2005. 







Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Patrick Luning ;
Jan Tijhuis ;
Rolf Kwant;

Selecci nacional al Campionat d'Europa 2007
Rolf Kwant;
Patrick Lunning;
Karl Bergh;
Lennart Swennenhuis;
Jan Tijhuis;
Henrik Koetsier ;


Enllaos externs.
NPPB Federaci Neerlandesa de Pitch and Putt;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366746" title="Selecci sanmarinesa de pitch and putt" nonfiltered="1998" processed="1990" dbindex="142015">


La selecci sanmarinesa de pitch and putt s l'equip que representa San Marino a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Federazione Sanmarinese Pitch and Putt, membre de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i membre associat de la Federaci Internacional de Pitch and Putt. 

Al Campionat d'Europa 2005 van aconseguir la sisena posici i a la Copa del Mn 2004, la vuitena. 







Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Marco Galassi 	   	   ;
Loris Riccardi	  	  	 ;
Roberto Bianchi;

National team in the European Championship 2007
Giulio Caramaschi;
Emanuele Vannucci;
Massimo Lazzari;
Loris Riccardi;
Marco Galassi;
Ermanno Vergnani ;


Enllaos externs.
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366747" title="Selecci sussa de pitch and putt" nonfiltered="1999" processed="1991" dbindex="142016">


La selecci sussa de pitch and putt s l'equip que representa Sussa a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de  la Scweizerischen Pitch and Putt Verband, una federaci que s membre de l'Associaci Europea de Pitch and Putt i membre fundador de la Federaci Internacional de Pitch and Putt.

La selecci sussa va aconseguir la setena posici a la Copa del mn de 2004 i la novena al Campionat d'Europa 2005.


Selecci nacional.





Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Claudio Specha;
Marco Bernardini;
Oliver Schumacher;

National team in the European Championship 2007
Bruno Zappa;
Ueli Lamm;
Giosu Capone;
Marco Bernardini;
Bebbi Frisella;
Claudio Spescha;


Enllaos externs.
SPPA Scweizerischen Pitch and Putt Verband;
FIPPA Federaci Internacional de Pitch and putt;
EPPA Associaci Europea de Pitch and putt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366748" title="Jurisdiccin de San Zadornil" nonfiltered="2000" processed="1992" dbindex="142017">

Jurisdiccin de San Zadornil s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.



 Entitats de poblaci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366750" title="Selecci xilena de pitch and putt" nonfiltered="2001" processed="1993" dbindex="142018">

La selecci xilena de pitch and putt s l'equip que representa Xile a les competicions internacionals de pitch and putt a travs de la Federacin Chilena de Pitch and Putt, un dels membres fundadors de la Federaci Internacional de Pitch and Putt (FIPPA).

Xile va debutar a la Copa del mn 2006, assolint la vuitena posici. A la Copa del mn 2006 va obtenir el seu millor resultat, una cinquena posici.



Selecci nacional.



Jugadors.
Selecci nacional a la Copa del Mn 2008
Fernando Valenzuela;
Guillermo Aranciba;
Daniel Valenzuela;


Selecci nacional a la Copa del Mn 2006
Max Valenzuela ;
Guillermo Arancibia 	  	  	 ;
Juan Morn;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366751" title="Merindad de Cuesta Urria" nonfiltered="2002" processed="1994" dbindex="142019">

Merindad de Cuesta Urria s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366752" title="Merindad de Montija" nonfiltered="2003" processed="1995" dbindex="142020">

Merindad de Montija s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366753" title="Text predictiu" nonfiltered="2004" processed="1996" dbindex="142021">
El text predictiu s un tipus de text que t com a funci predir, anunciar all que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuci o per do considerat proftic. Hi ha textos predictius orals, que apareixen en programes radiofnics o televisius i textos predictius escrits. En tots dos casos, els ms freqents sn la previsi meteorolgica i els horscops, per tamb hi ha informes predictius sobre el comportament de l economia, la possibilitat de moviments ssmics o d erupci de volcans, el canvi climtic... lligats tots a investigacions cientfiques, que els mitjans de comunicaci divulguen de tant en tant.

 Recursos lingstics .
Quant a les formes verbals, en aquest tipus de text hi predomina el futur tant simple com compost (Dem plour; l any que ve haur acabat la carrera), acompanyat d altres expressions:
 Expressions de condici ( si, posat que, en cas que, a condici que),
 Expressions de possibilitat (s possible que (+present subjuntiu); possiblement (+futur); pot ser que (+present de subjuntiu), tal vegada, si Du vol);
 Expressions de probabilitat (deure(futur)+infinitiu; s probable que, probablement, segurament...);

Hi ha tamb altres temps verbals que aporten matisos diferents de significat al text predictiu, com ara el temps condicional ( Si deixessis de fumar, et trobaries ms b) o el mode subjuntiu (M agradaria que fos pilot), que serveixen per expressar un futur hipottic.

 Bibliografia .
 BADIA, J. al. Nivell C llengua catalana. Barcelona : Edicions Castellnou S.L. 1996. ;
 BORDONS, G. al. Trvol text 1. Barcelona: Editorial Empries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1988. ;
 BORDONS, G. al. Trvol text 2. Barcelona: Editorial Empries i Publicacions Universitat de Barcelona, 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366755" title="Execuci en plaa" nonfiltered="2005" processed="1997" dbindex="142022">
En informtica, execuci en plaa o XIP en sigles angleses per eXecute In Place, s un mtode d'execuci del codi des del suport de memria secundria, ara per ara memries NOR-Flash, sense traslladar el codi a memria principal.

s un sistema utilitzat en sistemes incrustats per
reduir la quantitat de memria RAM necessria, reduint aix el consum elctric superior en la RAM (important en els mbils).
reduir la paginaci en sistemes de temps real, evitant els retards per les manques a la memria cau, reduint aix les desviacions de temps. ;
reduir la fragmentaci de l'espai lliure en memria principal quan no es disposa de gestor de memria (MMU).
reduir el temps d'arrencada per l'estalvi de descomprimir i copiar el codi inicial o el complet a la RAM.

La desavantatge s que augmenta una mica el temps d'execuci perqu aquestes memries sn una mica ms lentes.

Aix s possible en mitjans adressables per paraules, contrriament als adressables per blocs.

El seu s ms important s en la ROM d'arrencada, per a banda s'hi poden afegir els segments fixos de l'aplicaci (codi i valors textuals) deixant per la RAM els segments de variables, separats en compilar. 

En sistemes amb gestor de memria (MMU) hi ha qui hi posa el nucli del Linux ('Kernel XIP') i es parla tamb de XIP dels programes ('Application XIP') per per aquests darrers cal un sistema de fitxers especfic.

Sistemes de fitxers per a XIP.

CRAMFS: s el primer a ser usat amb aquesta finalitat. Cal aplicar al nucli el peda "CRAMFS Linear XIP" ;
AXFS: experimental. Combina segments d'execuci XIP amb altres d'execuci en RAM segons freqncia d's, desant aquests darrers comprimits en NAND-Flash.
xip2fs: desenvolupament de IBM per a maquinari propi del S/390.

Referncies.


Enllaos externs.

uCdot.org - eXecute In Place a uCLinux;
Numonyx - Advanced XIP filesystem for Linux ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366756" title="Merindad de Sotoscueva" nonfiltered="2006" processed="1998" dbindex="142023">

Merindad de Sotoscueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366758" title="Guillem i Cat" nonfiltered="2007" processed="1999" dbindex="142024">
Guillem i Cat fou un arquitecte, natural de Barcelona, conegut per ser el mestre major de la Squia de Manresa (1339-1383). El bisbe de Vic, Galcer Sacosta l'esmenta personalment a l'escrit d'excomuni als Consellers manresans per la controvrsia sobre la squia i l'extensa direcci que es volia donar al canal de l'aigua en terrenys de propietat del bisbat. 

En el segon contracta o preu-fet que es feu l'any 1345 per la construcci de la Squia, hi veiem figurar a Guillem i Cat, mestre major, amb les segents paraules: "Y com sie deduhit a nostres ohidos que vos Guillm Cat qui molt temps a esta part sabeu molt be que cosa es la dita obra"

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366759" title="Merindad de Valdeporres" nonfiltered="2008" processed="2000" dbindex="142025">

Merindad de Valdeporres s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Est format per les pedanies de:
 Ahedo de Las Pueblas.
 Brizuela.
 Busnela.
 Cidad.
 Dosante.
 Leva.
 Pedrosa.
 Puentedey.
 Quintanabaldo.
 Robredo de Las Pueblas.
 Rozas.
 San Martn de Las Ollas;
 San Martn de Porres.
 Santelices.
 Villavs.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366760" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2009" processed="2001" dbindex="142026">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disputaren 14 proves de lluita, totes elles en categoria masculina, dividint-se en set categories de lluita grecoromana i set de lluita lliure. Aquestes ltimes es realitzaren entre els dies 1 i 3 d'agost i les de lluita grecoromana entre els dies 4 i 7 d'agost de 1932.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1932;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366763" title="Merindad de Valdivielso" nonfiltered="2010" processed="2002" dbindex="142027">

Merindad de Valdivielso s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.




 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366764" title="Partido de la Sierra en Tobalina" nonfiltered="2011" processed="2003" dbindex="142028">

Partido de la Sierra en Tobalina s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Inclou les entitats locals menors de:
 Cubilla.
 Ranera.
 Valderrama.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366765" title="Valle de Losa" nonfiltered="2012" processed="2004" dbindex="142029">

Valle de Losa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. Limita al nord amb Mena i laba ; al sud amb Tobalina ; a l'est amb la Junta de Villalba de Losa; i a l'oest amb la Junta de Traslaloma i Medina.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366767" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2013" processed="2005" dbindex="142030">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren onze proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1932;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366768" title="Valle de Manzanedo" nonfiltered="2014" processed="2006" dbindex="142031">

Valle de Manzanedo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366772" title="Valle de Valdebezana" nonfiltered="2015" processed="2007" dbindex="142032">

Valle de Valdebezana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366773" title="Xip (desambiguaci)" nonfiltered="2016" processed="2008" dbindex="142033">


Components electrnics: Circuit integrat.
Microprocessadors: Execuci en plaa (XIP: acrnim de 'eXecution-In-Place') execuci del codi sense dur-lo a la RAM.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366774" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2017" processed="2009" dbindex="142034">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. 

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Comits participants.
Participaren un total de 24 de 10 comits nacionals diferents:

 Alemanya (3);
 (3);
 Frana (1);
 Hongria (3);
 Itlia (3);

 (2);
 (1);
 (2);
 (3);
 (3);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1932;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366776" title="Valle de Zamanzas" nonfiltered="2018" processed="2010" dbindex="142035">

Valle de Zamanzas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Las Merindades. 

 Nomenclator .


 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366778" title="Currai vermell" nonfiltered="2019" processed="2011" dbindex="142036">

El currai vermell (Cephalanthera rubra, del grec cephalos, cap, i anthera, antera i del llat ruber, roig) s una espcie d'orqudia terrestre de la famlia Orchidaceae.

s una planta amb un tubercle subterrani amb una sola tija que cont la inflorescncia en espiga i composta de flors hermafrodites de color rosa o violeta i que assoleix al voltant de 20-50 cm d'alada. Floreix entre maig i juliol. 

 Hbitat i distribuci .
Es distribueix per Eursia. Present a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears.

Enllaos externs.


 Fitxa a l'Herbari Virtual de la UIB ;
 Informaci sobre el currai vermell al Royal Botanic Garden, Kew ;
 Den virtuella floran - Distribuci;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366781" title="Equip Demcrata Cristi Espanyol" nonfiltered="2020" processed="2012" dbindex="142037">
El Equip de la Democrcia Cristiana Espanyola, posteriorment renaomenat Equip Demcrata Cristi de l'Estat Espanyol, fou una agrupaci de partits democristians espanyols que militava en la oposici a la dictadura franquista. L'Equip es va formar a Taormina (Siclia) durant el XVII Congrs Europeu dels Partits Demcratacristians, entre el 9 i el 12 de desembre de 1965. 

La creaci de l'Equip va ser una exigncia de l'organisme que agrupava als partits democristians europeus, que noms contemplava un afiliat per pas. Els membres inicials de l'Equip van ser la Izquierda Democrtica, de Joaqun Ruiz-Jimnez Corts, el Partit Nacionalista Basc i Uni Democrtica de Catalunya, als quals es va unir poc desprs la Democracia Social Cristiana, de Jos Mara Gil-Robles, no sense les reticncies dels nacionalistes bascos i catalans. 

Al principi, l'Equip no va actuar com a tal. Noms al mar de 1973 es van portar a terme les Primeres Jornades de l'Equip Demcrata Cristi de l'Estat Espanyol (EDCEE) a l'abadia de Montserrat, en les quals es va definir un programa federalista. Poc desprs, va ingressar en l'Equip Uni Democrtica del Pas Valenci, mentre que Democrcia Social Cristiana es transformava en la Federaci Popular Democrtica (FPD) en 1975. En tot cas, l'Equip no va desenvolupar una acci poltica unitria, amb cadascun dels partits, especialment els nacionalistes bascos i gallecs, actuant per lliure. En 1976 es va crear el Partit Popular Gallec, incloent militants gallecs d'Esquerra Democrtica, que va participar en les activitats de l'Equip per sense integrar-s'hi. 

A les eleccions generals espanyoles de 1977, la candidatura de l'Equip Demcrata Cristi de l'Estat Espanyol va ser una coalici entre el FPD i ID, incloent UDPV al Pas Valenci per sense incloure al Partit Popular Gallec ni presentar-se a Catalunya, on qui es presentava era la Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya, una coalici que incloa UDC, ni el Pas Basc, on donava suport a Democrcia Cristiana Basca. Els resultats van ser molt dolents (215.841 vots, 1,18%), sense aconseguir l'equip cap esc al Congrs, ra per la qual es va dissoldre. 

Bibliografia. 

Donato Barba, La oposicin durante el franquismo, 2001, ISBN 8474906199.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366785" title="Belonefbia" nonfiltered="2021" processed="2013" dbindex="142038">


Per belonefbia s'entn la dolncia mental causada per una por extrema, incontrolable i irracional cap als objectes punants i tallants, com agulles, alfilers, ganivets, navaixes, xeringues, etc, que poguen causar ferides amb sang. Sovint aquesta fbia est relacionada amb altres dues: hemofbia o por a la sang i traumatofbia o por a les ferides.

s lgic que la majoria de les persones tinguen por o repulsi quan es veuen atacades per un ganivet o una navaixa o al veure una escena d'atac amb un objecte punant en una pelcula, per aix no s ms que una resposta normal del cos davant una situaci d'emergncia o desagradable. La vertadera fbia es dna al tenir por als objectes esmentats en una situaci que no s d'mergncia negativa, como al anar al laboratori a treure's sang o veure a alg cuinant. En un cas ms extrem el fbic pateix al veure'ls i fuig d'utilitzar-los.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366786" title="Ot" nonfiltered="2022" processed="2014" dbindex="142039">
Ot s un nom propi mascul. El femen s Oda. De fet, s una variant d Ot, que deriva del llat Othon, derivat del germnic Odo, audo, 'riquesa' o potser, en alguns casos, variant d Od,. 

L onomstica se celebra el 7 de juliol (Sant Ot d'Urgell) i el 18 de novembre (Ot abat).

Als Pasos Catalans hi ha molts Ot grcies a Ot el Bruixot, personatge creat per Picanyol a la revista Cavall Fort.

A la festa que els lectors de Cavall Fort van organitzar el 12 d'octubre del 2008 a Vic es va poder veure per primera vegada una concentraci d'una quarantena de persones inscrites amb el nom d'Ot.

 Personatges famosos amb el nom d'Ot .
 Ot de Montcada i de Pins (1290-1341), anomenat Ot el Vell, bar d'Aitona, majordom reial de Jaume II i lloctinent de Catalunya.
 Ot Pi, cinc vegades campi del mn de bicicleta en la modalitat de trial.
 Ot el Bruixot, personatge de cmics del dibuixant Picanyol publicat a la revista Cavall Fort.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366787" title="Ayn al-Tamr" nonfiltered="2023" processed="2015" dbindex="142040">
Ayn al-Tamr (Font de dtils) s una poblaci d'Iraq propera al desert entre Anbar i Kufa a uns 130 km a l'oest de Karbala. Est situada al mig d'un palmerar.

Era una ciutat dels lakhmides d'Hira. El rei persa Sapor es va casar aqu amb Nadira filla del rei d'Hatra. Fou atacada el 633 pel genral Khalid al-Walid i llavors era una fortalesa ben defensada amb una ciutadella fortificada. Khalid la va conquerir i va massacrar a la guarnici; els no combatents foren agafats com esclaus i enviats a Medina on van ser els primers esclaus que van arribar i alguns dels seus descendents van arribar a ser figures destacades com a militars administradors i intellectuals (el ms destacats: Nusayr, un cristi, que fou el pare de Musa ibn Nusayr, el conqueridor del Magrib i Hispnia; i Serine, pare del teleg Ibn Serine) . La ciutat tenia una esglsia cristiana i una comunitat jueva amb sinagoga pero la major part de la seva poblaci eren rabs. 

Va conservar certa importncia com a enlla entre el centre frtil iraqui i el desert siri. Per aquesta ruta arribaven alguns atacs a Kufa i el governador d'aquesta vila hi va establir una guarnici. Els kharigites la van utilitzar com a base per la seva posici allada. 

Al segle IX fou poblada pels Banu Asad; al segle X era altre cop una vila fortificada. El 1258 fou capturada pels mongols que van conquerir tamb Bagdad i saquejada. Al segle XVI fou refugi de beduins. Fou visitada al 1919 per Gertrude Bell que la descrivia com una vila rodejada de muralles  i una ciutadella, amb aiges sulfuroses, cultiu de cereals i 170.000 palmeres. El 1924 fou designada com a capital d'un districte (nahika). La vila estava dividida en quatre zones o barris: Abu Hardan. Kasr Thamir, Kasr al-Ayn i Kasr Abu Hwayd.

Bibliografia .
Michael G. Morony, Iraq After the Muslim Conquest ;
William Muir, Annals of the Early Caliphate;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366789" title="Warche" nonfiltered="2024" processed="2016" dbindex="142041">


El Warche  s un riu de Blgica que nix a Bllingen i que desemboca a l'Amel al llogaret Warche al municipi de Malmedy.

Rega els municipis de Bllingen, Btgenbach, Waimes i Malmedy. Al lloc anomenat  Thioux, el cabal mitj s de 4,5m3 amb un mxim de 7,3m3 al 1982 i un mnim de 2,3m3 al 1976.

Al peu del pujol Mhlenberg a Witzfeld, el Warche i l'Holzwarche conflueixen al pant de Robertville. Desprs de la presa, el riu continua en una vall estreta al qual rega el castell Reinhardstein. Al mateix lloc un sallent d'uns 60 metros aboca al Warche.  Ms avall, a Tchession, es troben les restes d'una fortificaci cltica.

A Bverc s'ha construt una central hidroelctrica alimentada per l'aigua del pant de Robertville. 

L'aigua del Warche va servir per a les indstries a Malmedy: des del segle XV per els drapers i des del segle XVI per a les blanqueries. Al 1713, els monjos de l'abadia de Malmedy van construir una papereria. Aquesta darrera indstria va sobreviure fins a avui.


 Afluents .
 El Warchenne;
 L'Holzwarche;
 El Bayehon;
 El Trs Maret;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366795" title="Consell Jurdic Consultiu" nonfiltered="2025" processed="2017" dbindex="142042">
El Consell Jurdic Consultiu de la Comunitat Valenciana va ser creat per la Llei 10/1994, de 19 de desembre, modificada parcialment per la Llei 14/1997, de 26 de desembre; la Llei 6/2002, de 2 d agost, d Estatut dels Expresidents de la Generalitat; la Llei 11/2002, de 23 de desembre que va modificar tamb la citada Llei d Estatut dels Expresidents, i la Llei 16/2003, de 17 de desembre. La Llei 5/2005, de 4 d agost, de Reforma de la Llei 10/1994, va introduir reformes substancials en la instituci, com a conseqncia de l aprovaci, en Les Corts, l 1 de juliol de 2005, de la proposici de reforma de l Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Finalment, la Llei 10/2006, de 26 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gesti Administrativa i Financera, i d Organitzaci de la Generalitat, va modificar alguns aspectes relatius a les competncies de la Instituci.

La seua entrada en funcionament va tindre lloc el 17 de gener de 1997. El reglament orgnic es va aprovar pel Decret 138/1996, de 16 de juliol, del Govern Valenci, el qual tamb va ser modificat pel Decret 151/2003, de 29 d agost i, finalment, pel Decret 161/2005, de 4 de novembre, del Consell de la Generalitat.

El Consell Jurdic Consultiu es defineix en l article primer de la seua llei de creaci com el suprem rgan consultiu del Consell de la Generalitat Valenciana i de la seua Administraci i, si s escau, de les administracions locals radicades a la Comunitat Valenciana. Tamb ho s de les universitats pbliques de la Comunitat Valenciana i de la resta d entitats i corporacions de dret pblic no integrades en l administraci autonmica. En l exercici de la seua funci haur de vetllar per l observana de la Constituci, de l Estatut d Autonomia de la Comunitat Valenciana i de la resta de l ordenament jurdic.

Es beneficia per aix d autonomia orgnica i de funcionament, i aix queda garantida l objectivitat i la independncia.

La consulta al Consell s preceptiva en els casos en qu la seua llei de creaci o qualsevol altra aix ho establisca, i facultativa en la resta de casos. Els dictmens que emet no sn vinculants, llevat que ho dispose una llei.

Les disposicions aprovades i les resolucions que recaiguen sobre assumptes informats pel Consell hauran d expressar si s acorden o s adopten conforme al dictamen o si se n aparten. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366796" title="An Tmouchent" nonfiltered="2026" processed="2018" dbindex="142043">


An Tmouchent (rab:            Ayn Temushent) s una ciutat d'Algria capital de la provncia d'An Tmouchent situada a la plana de Zidur, a 72 km al sud-oest d'Or, al lloc de l'antiga ciutat romana dAlbulae i de la fortalesa berber anomenada Kasr Ibn Sinan esmentada per el gegraf al-Bakri al segle XI, ambdues desaparegudes.

La poblaci actual va sorgir el 1839 com una posici francesa al lloc on hi havia una font; Abd el-Kader la va atacar sense xit el 1845. Els francesos la van erigir en centre de colonitzaci i a mitjans del segle XX tenia vint mil habitants dels quals uns set mil europeus. Fou el mercat principal de la regi basat en els productes agrcoles. El 15 de desembre de 1983 fou erigida en capital provincial. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366798" title="Ayn al-Warda" nonfiltered="2027" processed="2019" dbindex="142044">
Ayn al-Warda o Ayn Warda s un nom alternatiu de Ras Ayn, indicat pel geograf rab Yakut.

La localitat fou famosa perqu a la seva rodalia es va lliurar la batalla anomenada de Ras Ayn o d'Ayn Warda el dia 6 de gener del 685 en la qual els alides de la ciutat iraquiana de Kufa foren massacrats per els sirians.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366804" title="Els 11 Supernoves" nonfiltered="2028" processed="2020" dbindex="142045">

Els 11 Supernoves (en japons "J ichinin no Ch chinsei") sn els millors pirates novenans del manga One Piece. Es troben a l Arxiplag Sabaody i son de nou tripulacions diferents, que van comenar en alguna de las set rutes del  Log Pose  al inici de la Grand Line. Van nixer en les diferents illes dels 4 mars del mn de One Piece (el East Blue, el West Blue, el South Blue i el North Blue) tamb hi ha un que vine d un Illa del Cel (com la de Sky Piea) aix como hi ha un altre que tamb va nixer en la Grand Line. Tots ells han captat l atenci del Govern del Mon i per aix tenen grans preus per els seus caps, apart de haver atacat en nombroses ocasions als soldats de l Armada o del Govern. Tots els Supernoves i els seus grups de pirates, menys als d en Ruffy, s han enterrat que estan apunt de decapita al germ d en Ruffy (Portgas D. Ace) i que aix far que en Barba-Blanca reaccioni i comenc una guerra. La gran majoria tenen habilitats de les Fruites del Diable, pro no se n sap el nom encara, sin les propietats de les habilitats.

 Membres dels Supernoves .

 Eustass Kidd .
Nascut al South Blue, Cpita dels pirates d en Kidd, Conegut com  el Cpita  amb 315,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten controlar els metalls, i convertint-se ell mateix amb un iman.

 Monkey D. Luffy .
Nascut al East Blue, Cpita dels pirates del Barret de Palla, Conegut com  Barret de Palla  amb 300,000,000 belis pel seu cap i te les habilitats de la Fruita del Diable: Gomu-Gomu, que el converteixen en Goma. 

 Basil Hawkins .
Nascut al North Blue, Cpita dels pirates d en Hawkins, Conegut com  el Mag  amb 249,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten transformar-se en palla, i tamb controla tcniques de Vud.

 10 Drake .
Nascut al North Blue, Cpita dels pirates d en Drake, Conegut com  la Bandera Vermella  amb 222,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten transformar-se en dinosaure, gracies a la seva fruita Zoan.

 Trafalgar Law .
Nascut al North Blue, Cpita dels pirates d en Heart, Conegut com  El Cirurgi de la Mort  amb 200,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten crear ones especials que permeten desmembrar parts del cos d una persona.

 Scratchmen Apoo .
Nascut en la Grand Line, Cpita dels pirates d en On Air, Conegut com  el Flagell dels Mars  amb 198,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten transformar-se en instruments i crear atacs amb onomatopeies que expressen musica.

 Killer .
Nascut al South Blue, El Segon en mana dels pirates d en Kidd, Conegut com  Soldat Massacre  amb 162,000,000 belis pel seu cap i aparentment no te habilitats de les Fruites del Diable per que lluita nicament amb armes en forma de fal.

 Jewelry Bonney .
Nascut al South Blue, Capitana dels pirates de la Bonney, Coneguda com  la Glotona  amb 140,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten controlar la edat de les persones, fent-les avis o nens, tamb controla la seva prpia edat. 

 Capone Bege .
Nascut al West Blue, Cpita dels pirates d en Firetank, Conegut com  el Gang  (el quadrilla) amb 138,000,000 belis pel seu cap i te habilitats que li permeten ser una fortalesa humana vivent, en ell resident molts soldats armats d artilleria.

 Roronoa Zoro .
Nascut al East Blue, El Segon en mana dels pirates del Barret de Palla, Conegut com  el Casador de Pirates  amb 120,000,000 belis pel seu cap i utilitza el estil de tres espases  Santoryu .

 Urouge .
Nascut en una de les Illes del Cel, Cpita dels pirates del Monjo Depravat, Conegut com  el Monjo Dement  amb 108,000,000 belis pel seu cap i les seves habilitats que encara no es coneixen be, per que pot agradar-se o augmentar la seva massa muscular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366810" title="lex Simn i Casanovas" nonfiltered="2029" processed="2021" dbindex="142046">

lex Simn i Casanovas (barri de Grcia de Barcelona, 1960) s un instructor d'activitats a l'aire lliure, Guia de Muntanya i Professor d'Escalada.

Va comenar a escalar a l'edat de 15 anys i un any desprs realitz les seves primeres escalades en solitari. De carcter fort i decidit, ha escalat i treballat globalment per Catalunya i els Pirineus, dels Alps a les Dolomites fins al Brasil, Guatemala, Indonsia i Austrlia, acompanyat i amb solitari.

A realitzat dos travesses en bicicleta de muntanya al desert de Simpson (Austrlia) i al desert del Atacama (Xile).

Competent professional, cal destacar-lo com a encarregat del equip de Guies de Muntanya i Coordinador Logista de la Base antrtica espanyola "Joan Carles I" a l'illa Livingston entre els anys 2000 i 2006.

Honor.
El Cim Casanovas en Illa Livingston, Antrtida, s'anomena per lex Simn i Casanovas.

Referncies.
 lex S. Casanovas.  The Snowmobile Bible: Progressive safety over dangerous terrain.  Lulu Inc., 2008.  112 pp. ( en angls)  ISBN 978-1-4092-2363-4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366814" title="rees metropolitanes de Mxic" nonfiltered="2030" processed="2022" dbindex="142047">


Des de la dcada de 1940, Mxic ha viscut un canvi demogrfic considerable cap a l'urbanitzaci que ha fet que diverses ciutats s'estenguin sobre el territori d'un o ms municipis i fins i tot estats, formant aix rees metropolitanes, que sn el resultat del desenvolupament econmic, la concentraci demogrfica i l'especialitzaci econmica.  Tot i que tradicionalment les rees metropolitanes eren definides com el grup de municipis que interactuaven intensament els uns amb els altres al voltant d'una ciutat principal, el 2004, el Consell Nacional de Poblaci (CONAPO), la Secretaria de Desenvolupament Social, (SEDESOL) i l'Institut Nacional d'Estadstica, Geografia i Informtica (INEGI) acordaren definir les rees metropolitanes de Mxic com:
 el grup de dos o ms municipis on es troba una ciutat amb una poblaci d'almenys  50.000 habitants i l'rea urbana de la qual s'estn ms enll dels lmits del municipi que la contenia originalment, incorporant fsicament, o sota la seva rea d'influncia, altres municipis predominantment urbans tots dels quals tenen un grau elevat d'integraci econmica i social o sn rellevants en la poltica i la gesti pblica; o com;
 un sol municipi amb una ciutat amb una poblaci d'almenys un mili d'habitants i que sigui continguda totalment dins el municipi; o com;
 una ciutat amb una poblaci d'almenys 250.000 habitants i que formi una conurbaci amb altres ciutats dels Estats Units d'Amrica.

Cal notar, tanmateix, que els estats del nord-oest i sud-oest sn dividits en un petit nombre de municipis molt extensos, mentre que els estats centrals sn dividits en un gran nombre de municipis molt petits. Per aix, les rees metropolitanes del nord sovint no s'estenen sobre ms d'un municipi, mentre que les rees metropolitanes del centre n'incorporen ms d'un. Per altra banda, quatre rees metropolitanes s'estenen sobre ms d'un estat de la federaci mexicana: l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic (sobre el Districte Federal, l'estat de Mxic i Hidalgo), l'rea metropolitana de Puebla-Tlaxcala (sobre l'estat de Puebla i l'estat de Tlaxcala, per n'exclou la ciutat de Tlaxcala), l'rea metropolitana de la Comarca Lagunera (sobre els estats de Coahuila i Durango i l'rea metropolitana de Tampico (sobre els estats de Tamaulipas i Veracruz. 

En total, el govern defin cinquanta-cinc rees metropolitanes la poblaci de les quals, el 2000, era de 51,5 milions; s a dir, agrupaven el 52,8% de la poblaci total del pas. 

Les rees metropolitanes ms poblades.
Les quatre rees metropolitanes ms poblades de Mxic, segons el cens del 2005, sn:
 l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, amb 19,2 milions d'habitants,
 l'rea metropolitana de Guadalajara, amb 4,1 milions d'habitants,
 l'rea metropolitana de Monterrey, amb 3,6 milions d'habitants, i;
 l'rea metropolitana de Puebla, amb 2,1 milions d'habitants.;

A ms, cinc rees metropolitanes ms superen el mili d'habitants. Les segents sn les vint rees metropolitanes ms poblades de Mxic:


rees metropolitanes transnacionals.
Atesa la integraci econmica dels tres pasos de Nord-amrica, sota el Tractat de Lliure Comer d'Amrica del Nord, les ciutats fronteres se n'han vist beneficiades, i en molts casos han conformat rees metropolitanes o conurbacions transnacionals, amb una forta interacci econmica i social. Segons el document aprovat el 2004, el govern mexic defin les rees metropolitanes transnacionals com els municipis amb una ciutat d'almenys 250.000 habitants i que comparteixen un procs de conurbaci amb altres ciutats dels Estats Units d'Amrica. Aquestes conurbacions sn:



La megalpoli del centre de Mxic.

No hi ha cap definici universal per a una megalpoli, tot i que tradicionalment es refereix a una cadena llarga d'rees metropolitanes contiges, o territoris que estan relativament integrats. Un exemple n's la megalpoli de BosWash als Estats Units. El 1996, el Programa General de Desenvolupament Urb del Districte Federal fu s d'aquest concepte per referir-se a la megalpoli del centre de Mxic, el qual fou expandit per PROAIRE, una comissi ambiental metropolitana, la qual, tanmateix, utilitz el terme de "corona regional de ciutats". La megalpoli o corona regional de ciutats del centre de Mxic est integrada per les rees metropolitanes de la ciutat de Mxic, Puebla, Cuernavaca, Toluca i Pachuca, les quals tamb formen anells o subcorones regionals (p. ex. l'rea metropolitana de la ciutat de Puebla conforma una corona regional amb les ciutats d'Altixco, San Martn Texmelucan, Tlaxcala i Apizaco). La megalpoli del centre de Mxic est integrada per 173 municipis (91 de l'estat de Mxic, 29 de l'estat de Puebla, 37 de l'estat de Tlaxcala, 16 de l'estat de Morelos i 16 de l'estat d'Hidalgo, i per les 16 delegacions del Districte Federal, amb una poblaci total aproximada de 25 milions de persones.

Vegeu tamb.
 Demografia de Mxic;
 Municipis de Mxic;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366819" title="Philippe Janvier" nonfiltered="2031" processed="2023" dbindex="142049">
Philippe Janvier (1948) s un paleontleg del Musum National d'Histoire Naturelle de Pars. 


Bibliografia.
Llibres.
Rongeurs (mammalia, rodentia) du Miocne de Beni-Mellal. Co-escrit amb JJ Jaeger. Laboratoire de palontologie des vertbrs de l'cole pratique (1977);
Norselaspis glacialis ng, n. sp. et les relations phylogntiques entre les Kiaeraspidiens.... Laboratoire de palontologie des vertbrs de l'Ecole pratique (1981);
Les Thyestidiens (Osteostraci) du silurien de Saaremaa (Estonie). Masson (1985);
La Classification cladistique: evolution ou revolution?. Societe Zoologique de France, Institut Oceanographique (1990);
Systmatique et biogographie historique: textes historiques et mthodologiques. Co-escrit per P Janvier, L Matile i T Bourgoin. Socit franaise de systmatique (1991);
Premiers Vertbrs Et Vertbrs Infrieurs, Paris, 4-9 Septembre 1994. Coescrit per D Goujet, P Janvier, C Poplin, etc. Universit Claude Bernard, Lyon (1995);
Early Vertebrates. Oxford University Press, USA (1996);
Early vertebrates Oxford monographs on geology and geophysics. Clarendon press (1996);
AGNATHANS AND THE ORIGIN OF JAWED VERTEBRATES (captol, co-autor). Shaking the Tree. Henry Gee. University of Chicago Press (2000) ISBN 0226284972;
Articles destacats.
Early specializations of the branchial apparatus in jawless vertebrates: a consideration of gill number and size. In  Incls a Recent Advances in the Origin and Early radiation of Vertebrates, pp. 29-52, G. Arratia, M. V. H. Wilson and R., Cloutier (eds). Verlag Dr. Friedrich Pfeil, Munich (2004);
Calcified cartilage in the paired fins of the osteostracan Escuminaspis laticeps (Traquair 1880), from the Late Devonian of Miguasha (Qubec, Canada), with a consideration of the early evolution of the pectoral fin endoskeleton in vertebrates. P Janvier, M Arsenault, S Desbiens, S. J. Vert. Paleont. 24, 773-779 (2004).
Lamprey-like gills in a gnathostome-related Devonian jawless vertebrate. P Janvier, S Desbiens, JA Willett, M Arsenault. Nature 440, 1183-1185 (2006).
Modern look for ancient lamprey. P Janvier. Nature, 443 :921-924 (2006).
The anatomy of Euphanerops longaevus Woodward, 1900, an anaspid-like jawless vertebrate from the Upper Devonian of Miguasha, Quebec, Canada. P Janvier, M Arsenaul. Geodiversitas, 29, 143-216 (2007);

Enllaos.
Breu biografia a la revista del CNRS ;
Bibliografia completa segons Google Acadmic;
Fitxa de Philippe Janvier al web de Musum National d'Histoire Naturelle ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366830" title="Vermicompostatge" nonfiltered="2032" processed="2024" dbindex="142050">

El vermicompostatge, (del llat vermis "cuc" i compost), s el procs a travs del qual els cucs, desprs de digerir les restes de matria orgnica, produeixen un adob (humus) natural, ric en nutrients, que s'utiliza com fertilizant i acondicionador del sl, anomenat vermicompost. 

Les espcies de cuc ms freqentment utilitzades per al compostatge sn Eisenia foetida (cuc vermell de Califrnia) i Lumbricus rubellus, espcies que es troben per tota Europa i Nordamrica en terres orgniques riques, especialment en vegetaci en descomposici, compost i femers. Els cucs de compostatge es poden obtenir a travs de botigues especialitzades en compostatge domstic, via Internet, o a botigues de pesca, on es venen com a esquer.

El vermicompostatge a petita escala s una bona forma de convertir les deixalles de la cuina en adob d'alta qualitat, sobretot si l'espai s redut. Per a aquesta prctica, cal un vermicompostador, que pot fabricar-se un mateix de manera artesanal o adquirir en una botiga especialitzada en compostatge domstic.

Juntament amb els bacteris, els cucs de terra sn el principal catalitzador per convertir la descomposici en un sa sistema de compostatge, encara que d'altres espcies de terra, com els insectes, altres espcies de cucs i els fongs, tamb hi contribueixen.

 Enllaos externs .
Informaci sobre vermicompostatge ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366832" title="Agust Serra i Fontanet" nonfiltered="2033" processed="2025" dbindex="142051">
Agust Serra i Fontanet (Sabadell, 1841-1902) era un teixidor de llana, republic federal i internacionalista. Com a dirigent sindical i estudis del moviment obrer a Sabadell, va formar un important arxiu de documentaci social. Era teixidor a m. Va pertnyer al secretariat local de l'Associaci Internacional de Treballadors, des de la seva constituci, el 29 d'octubre de 1868, tenint en compte que Sabadell va ser el primer lloc d'Espanya on es va establir aquesta entitat, formant-se desprs d'un acte presidit per l'etnleg Elie Recls, germ del clebre gegraf. Agust Serra va ser dels organitzadors de la primera vaga del primer de maig, que va ser la de l'any 1890 i, poc desprs, va fundar el Centre d'Estudis professionals on, sobre tot, s'impartia que el treball s'havia de fer ben fet i amb cura; aquest centre pertanyia a la Federaci Obrera Local, que era el sindicat d'aleshores.

Un institut de Sabadell porta el seu nom.
 Referncies .
Castells, Andreu. "Sabadell, informe de l'oposici", Vol. I. Sabadell, 1975. ;
Nettlau, Max. "La Premire Internationale en Espagne (1868-1888)", Dordrecht, 1969.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366833" title="Llus Lloans i Marill" nonfiltered="2034" processed="2026" dbindex="142052">
Llus Lloans i Marill (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord, 25 d'agost de 1914) s un compositor de sardanes.

La msica ha tingut una posici de predomini en la seva vida malgrat que la comptabilitat era la seva ocupaci principal. Ja comptava amb antecedents musicals a la famlia, les primeres nocions de la msica les va adoptar en el cor parroquial i posteriorment Josep Maria Vil i Gandol va guiar la seva formaci acadmica. 

Desprs de la guerra es va traslladar a Barcelona, on va formar part de l'anomenada segona escola barcelonina de composici de cobla, al costat de gent com Flix Martnez i Comn i Pepita Llunell, Domnec Moner, Pere Masats o Josep Gravalosa.

Tamb va exercir de pianista acompanyant del mtic tenor Gaiet Renom, i va dirigir l'Orquestra Barcino, que tenia la seu a l'Orfe de Sants. Aquest fet li va permetre conixer el mestre Antoni Prez i Moya, que li va ensenyar les primeres indicacions de la instrumentaci per a cobla tot i que el seu veritable aprenentatge va sorgir de l'audici de concerts al Liceu i al Palau de la Msica Catalana. Va dirigir les cobles Barcelona i la Ciutat de Terrassa. Juntament amb d'altres compositors de l'poca, als anys 60 i 70 va desenvolupar una gran tasca al capdavant de les ballades del Pla de la catedral de Barcelona, en qu predominava el carcter de la sardana en la seva vessant ms musical fins a afavorir que l'obra de diferents msics selectes evits la reclusi a les sales de concert. Com a compositor, en la seva joventut va escriure fora msica religiosa que els atzars de la guerra van destruir, i la seva obra posterior se circumscriu bsicament a la msica per a cobla.

Malgrat haver residit gran part de la seva vida a Barcelona, on ha desenvolupat la seva tasca professional, Llus Lloans sempre ha continuat molt vinculat a la seva ciutat, Sant Feliu de Guxols, i ha sigut l'impulsor i collaborador del Festival de la Porta Ferrada.

El seu fill, Joan Lloans i Mndez, tamb s compositor de sardanes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366837" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Rifle militar, dempeus" nonfiltered="2035" processed="2027" dbindex="142053">

La competici de rifle militar dempeus va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput entre el 3 i el 5 d'agost de 1900. Hi van prendre part 30 tiradors representants de 6 nacions, amb 5 tiradors per equip. Aquesta s una de les tres posicions que composen la prova de rifle militar, en qu s'entreguen medalles per a cada posici de manera individual i fent la suma de les tres posicions per al millor individual i pel millor equip.

Medallistes.


Resultats.
Cada tirador dispara 40 trets, per a una puntuaci mxima de 400 punts. 




Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366839" title="Gaziantep" nonfiltered="2036" processed="2028" dbindex="142054">

Gaziantep  (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com  Antep, s una ciutat de Turquia capital de la provncia de Gaziantep i del districte de Gaziantep. Est dividida en dos districtes  ahinbey i  ehitkamil, i la seva poblaci total metropolitana s de 1.237.874 habitants (cens del 2007)  dels quals 1.175.042 a la mateixa ciutat (s per tant la sisena ciutat de Turquia). La Gran Assemblea turca li va atorgar el 8 de febrer de 1921 el ttol de Gazi (guerrer victoris contra l'infidel) per la seva resistncia a la ocupaci francesa. i  la ciutat adopt de forma oficial el nom Gaziantep ("Antep la veterana") en 1921.. La ciutat est a 45 km de la frontera siriana, a 55 de la ciutat de Biredjik i a 100 km d'Alep

 Economia .

Actualment s un centre agrcola i industrial. En l'agricultura destaca per la producci de pistatxo, i tamb olives. Productes destacats sn els articles de coure i les anomenades babutxes iemenites, caracterstiques de la regi. Hi ha nombroses empreses industrials establertes (el 4% de la gran industria turca i el 6% de la petita industria) i disposa de la major zona industrial del pas. . El turisme s'hi est desenvolupant per encara es una activitat molt incipient. La producci d'estores (fetes a maquina) es tamb molt important i hi ha unes 100 fabriques. 

La ciutat compta amb l'Aeroport internacional Gaziantep O uzeli (codi IATA: GZT; codi ICAO: LTAJ). 

 Llocs importants .

Al centre hi ha la fortalesa de Gaziantep i la ciutadella de Ravanda. El Museu Arqueolgic inclou importants colleccions del neoltic i el perode hitita, l'poca hellenista i la seva derivaci en el regne de Commagena, i el perode rom. A la casa de Hasan Szer, que fou restaurada, es va installar el museu Etnogrfic. El taller d'escultura de Yesemek, a 30 km al sud de la ciutat de Islahiye, fou un dels primers del mn. Altres restes histrics son las runes de Belkis (Zeugma) i de  Kargam  , a la ciutat de Nizip. Doliche, inclou un lloc per acampada.

 Histria .

Gaziantep s possiblement el lloc de la clssica  Antiochia ad Taurum (Antioquia del Taure). A pocs kilmetres al nord hi ha les runes de la grega i romana Doliche  (en turc, Dlk, moderna Dlkbaba).

Els bizantins van arrabassar Duluk als hamdnides el 962 i el llogaret proper d'Ayntab va comenar a agafar importncia mentre l'antiga Duluk la perdia. Ayntab era segurament la Diba de Claudi Ptolemeu, esmentada com Tyba per Cicer, i era una dependncia de Doliche (rab Duluk). 

El 1072 va passar a mans d'un senyor armeni, Filaretos. Al arribar la primera croada estava en mans de Toros, lloctinent de Filaretos, i fou ocupada pels croats i inclosa (1098) en el feu de Jocelyn de Courtenay juntament amb Tell Bashir, i que al seu torn era vassall de Baldu I de Bourg. Desprs va passar al seu fill Jocelyn II. Aquest fou fet presoner per les forces de Nur al-Din el 1150 i els francs van cedir la regi als bizantins que la van perdre al 1151 davant els seljcides de Rum, per a la mort del sult Masud (1155/1156) Nur al-Din la va incorporar als dominis aibides, amb els quals va passar als mamelucs. Fou ocupada breument pels mongols de Prsia en les seves expedicions de 1271 i 1280.

El 1400 fou ocupada per Tamerl i a la seva mort el 1405 va passar als Kara Koyunlu i al cap d'un temps a l'emirat de Dhu l-Kadr, incorporat a l'imperi otom el 1522. Excepte la breu ocupaci egpcia del 1832 al 1840 la ciutat romangu en mans dels otomans fins el 1919 i fou coneguda generalment com Antep; forma part de leyalat d'Alep (wilayat el 1864). 

Desprs de la guerra amb l'armistici de Mudros (30 d'octubre de 1918) el 1919 fou ocupada pels anglesos, i d'acord als tractats fou evacuada (1920) per deixar pas als francesos, que van topar amb forta resistncia fins que fou ocupada el 7 de febrer de 1921. El dia 8 de febrer de 1921 va rebre el ttol de Gazi (combatent victoris) que va afegir al seu nom.

 Demografia .

A finals del segle XIX, Gaziantep tenia 45.000 habitants dels quals dos teros eren musulmans en gran part turcmans yrk del clan apano lu.. La resta eren armenis, i altres cristians i algun jueu. Els armenis van patir les massacres del 1895 i foren eliminats el 1915, quan van ser morts o van haver de fugir.

 Cultura .
A Gaziantep hi ha diverses especialitats de cuina algunes de influncia rab; alguns exemples sn el yuvalama (arros i carn formant boles petites de la mesura d'un psol), el lahmacun o pizza turca, i el baklava.

La ciutat disposa de diversos instituts i una universitat (a 10 km del centre) iniciada el 1973 adscrit a la Universitat Tcnica del Orient Proper, i independitzada el 1984.

 Personatges .
 Ahmet mit,  escriptor i poeta;
 Edip Akbayram,  cantant;
 Kenan Do ulu, cantant;
 Onat Kutlar, escriptor i poeta;
 Seza Kutlar Aksoy,  escriptora de literatura infantil;
 Tiran Nersoyan, arquebisbe armeni i antic patriarca de Jerusalem;
 Ulku Tamer, escriptor i poeta;

 Agermanaments .
  Duisburg, Alemanya;
  Florncia, Itlia;
  Alep, Sria;
  Kuwait (ciutat), Kuwait;
  Nimega, Holanda;

 Enllaos externs .
 Oficina del Governador de Gaziantep (en turc);
 Universitat de Gaziantep (en turc);
 Documental sobre Gaziantep a Youtube (en turc) ;
 Seu de l' Associaci de Exportadors del Sud-est d' Anatlia (en turc);
 Grupo de Promoci del Pistatxo Antep (en turc);
 Fotos de Gaziantep (en turc);
 Associaci d' Empresaris Msiad de Gaziantep (en turc);
 Informaci turstica (en angls);

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366841" title="Associaci Catalana d'Exlibristes" nonfiltered="2037" processed="2029" dbindex="142055">
L'Associaci Catalana d'Exlibristes (ACE) nasqu el dia 19 de gener del 1989.

El dia 31 de juliol del mateix any era reconeguda per la Generalitat de Catalunya i dins el context del XXIII Congrs Internacional d'Ex-libris de Mnchengladgach, des del dia 2 de setembre del 1990 forma part de la F.I.S.A.E. (Fdration International des Socits d'Amateurs d'Ex-libris).

L'Associaci Catalana d'Exlibristes (ACE) s la quarta associaci d'ex-libris en el que va de segle a Catalunya.

L'ACE t com objectiu primordial el de promoure i desenvolupar la cultura de l'ex-libris a Catalunya des dels diferents camps de la creaci, l'estudi, la recerca i el colleccionisme, mitjanant totes aquelles activitats que condueixin a aquest fi: exposicions, concursos, conferncies, debats, trobades ...

L'Associaci Catalana d'Exlibristes (ACE) publica la revista Ex-Libris, que n's el seu portaveu. En ella es tracten totes aquelles qestions relacionades amb la histria, la teoria i la tcnica dels ex-libris.
La revista tamb informa de totes aquelles notcies relacionades amb el tema i dna compte de la bibliografia bsica, nacional i estrangera.

Enllaos externs.
Plana web de l'ACE;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366842" title="Joaquim Soms i Janer" nonfiltered="2038" processed="2030" dbindex="142056">
Joaquim Soms i Janer (Pineda de Mar, Maresme, 14 de maig de 1914) s un compositor de sardanes.

Als set anys comena els estudis de solfeig i piano a l'Acadmia Salom de Calella. L'any 1935,en els seus temps d'estudi d'harmonia i composici, i dirigint als 17 anys el Cor Infantil de l'Agrupaci Teatral Pinedenca, va escriure la primera sardana: Idilli pastoril. El cor estava patrocinat per Sara Llorens de Serra i Moret. La seva deixebla Maria, que acab sent la seva esposa, cantava aquesta sardana acompanyada pel cor infantil. 

La guerra civil espanyola el port al front on va escriure Maria de Pineda, recordant la seva promesa. A la divisi on pertanyia, el comandant li encarreg la formaci d'un petit conjunt, que an ampliant fins a una banda oficial i, dins aquesta banda amb majoria de msics de sardanes, hi form una cobla. I per a aquesta cobla va escriure la seva tercera sardana, Catalans a l'Alcrria (1937), que, amb lletra d'un altre soldat, Llus Millan, acab convertint-se en l'himne de tots ells. Acabada la guerra aquesta sardana li va costar ms d'un any de pres, acusat d'escriure un himne separatista.

Acabada la guerra va continuar component sardanes fins avui dia, amb una producci de ms de tres-centes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Pgina dedicada a l'autor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366872" title="La Puebla de Arganzn" nonfiltered="2039" processed="2031" dbindex="142057">


La Puebla de Arganzn s un municipi de la provncia de Burgos el qual juntament amb el municipi de Comtat de Trevio forma l'enclavament de Trevio ja que es troba envoltat per la provncia d'laba. La superfcie del municipi s de 18'87 km2 amb una poblaci de 457 habitants

El municipi de La Puebla de Arganzn est format per dos nuclis de poblaci, el de la Puebla de Arganzn s el mes important i l'altre s un petit nucli de carcter rural anomenat Villanueva de la Oca.

La Puebla de Arganzn sorgeix com refundaci de l'antic nucli d'Arganzn, que ja apareix citat l'any 871 i que va desaparixer a mitjans del segle XVIII.

La Puebla de Arganzn es fund a finals del segle XII en el context de les lluites frontereres entre Castella i Navarra, obtenint fur de poblaci atorgat per Alfons VIII de Castella en l'any 1191.

Gran part del seu traat medieval, en forma de barca que s'estira de nord a sud roman encara avui, tanmateix noves urbanitzacions han fet crixer la seva mida i poblaci en els darrers anys.

Actualment la majoria de la poblaci i dels seus representanta poltics opten per la integraci al Pas Basc, per l'estatut d'autonomia de Castella i Lle no deixa en mans dels dos municipis de l'enclavament la decisi sobre aquest punt.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366873" title="Firart" nonfiltered="2040" processed="2032" dbindex="142058">

Firart s una associaci cultural sense nim de lucre de qu t com a mxim objectiu la promoci de l'art i la cultura.
 
Va ser creada a Sant Cugat del Valls el 1994, i entre d'altres activitats, organitza la Mostra d'Art anual al voltant del Monestir, les mostres mensuals dels seus socis al carrer Santiago Rusiol, un taller de dibuix de model gratut pels socis, exposicions col.lectives, conferncies, trobades, visites a exposicions, etc. 

Actualment consta d'uns 100 socis.

Enllaos externs.
 Plana web de l'associaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366874" title="Llibre d'artista" nonfiltered="2041" processed="2033" dbindex="142059">

El llibre d'artista s un llibre ideat i treballat com a obra d'art original, ja sigui nica o d'una edici molt limitada i numerada.
El llibre es converteix en un suport ms, i poden estar formats per apunts, pintures, anotacions personals, fotografies, retalls, objectes, etc.
Tamb poden ser realitzats per un o ms artistes. 

No s'ha de confondre el terme amb el concepte "llibre d'un artista", de gran tiratge, i que normalment presenta la biografia i l'obra de l'artista, i tampoc confondre amb el "llibre de biblifil", ideat ms per un editor que per un artista. 

Font.
 Glossari de termes artstics;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366875" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Rifle militar, de genolls" nonfiltered="2042" processed="2034" dbindex="142060">

La competici de rifle militar de genolls va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput entre el 3 i el 5 d'agost de 1900. Hi van prendre part 30 tiradors representants de 6 nacions, amb 5 tiradors per equip. Aquesta s una de les tres posicions que composen la prova de rifle militar, en qu s'entreguen medalles per a cada posici de manera individual i fent la suma de les tres posicions per al millor individual i pel millor equip.

Medallistes.


Resultatss.
Cada tirador dispara 40 trets, per a una puntuaci mxima de 400 punts. 




Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366879" title="Aywalik" nonfiltered="2043" processed="2035" dbindex="142061">
Aywalik (grec Kydonia) s una vila de la costa de la mar Egea, a Anatlia , al golf d'Edremit, en front de l'illa de Lesbos. s capital d'un kada (districte) de la provncia de Balikesir, a l'extrem sud-oest de la qual est situada.

Fou una petita vila que el 1900 tenia 20.974 habitants de majoria grecs, i el 1945 tenia 13.650 habitants tots turcs (i el districte 24.742 habitants). Les illes situades al golf, anomenades Yundadalari (clssiques Hekatonessoi) sn part del districte.

Durant la guerra de la independncia grega fou destruda (1821) per es va recuperar fora rapid. Desprs de l'acord per intercanvi de minories del 30 de gener de 1923, la poblaci grega majoritaria va abandonar la ciutat i fou substituda per turcs procedents de Lesbos, Creta i Macednia.

 Bibliografia .
V. Cuinet, La Turquie d'Asie;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366880" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Rifle militar, bocaterrosa" nonfiltered="2044" processed="2036" dbindex="142062">

La competici de rifle militar de bocaterrosa va ser una de les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput entre el 3 i el 5 d'agost de 1900. Hi van prendre part 30 tiradors representants de 6 nacions, amb 5 tiradors per equip. Aquesta s una de les tres posicions que composen la prova de rifle militar, en qu s'entreguen medalles per a cada posici de manera individual i fent la suma de les tres posicions per al millor individual i pel millor equip.

Medallistes.


Resultatss.
Cada tirador dispara 40 trets, per a una puntuaci mxima de 400 punts. 




Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366882" title="Ayyar" nonfiltered="2045" processed="2037" dbindex="142063">
Ayyar (literalment bandit, bandoler, vagabund; plural rab ayyarun i persa ayyaran) fou el nom donat entre els segles IX i XII a uns combatents a l'Iraq, Prsia i Transoxiana reunits en confraries, equivalents als ahdat de Sria i Mesopotmia, i als rindan d'Anatlia. 

El seu cap era el sar-ayyaran. Tant lluitaven per estendre la fe com feien d'oposici poltica a les ciutats en perodes de debilitat dels governs; algunes vegades van agafar el poder com a Bagdad del 1135 al 1144.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366884" title="Ayyub" nonfiltered="2046" processed="2038" dbindex="142064">

Ayyub s el nom rab de Job, vegeu Llibre de Job;
Ayyub Khan (persa:        , ttar: yyb / `jyp/, rus:      (Ayepa), mort 1117) fou khan dels cumans, avi d'Andreu el Piets;
Ayyub Khan, emir d'Afganistan, de Kandahar i d'Herat;
Ayyub ibn Shadhi ibn Marwan, ancestre epnim dels aibides;
Najm ad-Din Ayyub, ancestre dels aibides, pare de Salad;
As-Salih Ayyub, sult aibida d'Egipte 1240-1249;
Abu Ayyub, company del Profeta Mahoma;
Ayyub Sabri Pasha, escriptor otom;
Ayyub ibn Habib al-Lakhm, val d'al-ndalus (716);
Abu Ayyub al-Masri, suposat cap d'al-Qaeda a Iraq des de el 2006;

Vegeu tamb: Dinastia aibida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366885" title="Punta del Curull" nonfiltered="2047" processed="2039" dbindex="142065">

La Punta del Curull s una muntanya de 1.022 metres situada a la serra de la Llena, entre el municipi de Vilanova de Prades a la Conca de Barber i les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366887" title="Ayyub Khan" nonfiltered="2048" processed="2040" dbindex="142066">
Ayyub Khan (mort 1914) fou emir d'Afganistan a Herat i Kandahar. Era el quart fill de Shir Ali i germ de Yakub Khan.

El 1873 Shir Ali va nomenar al seu fill Abd Allah Djan com hereu, i Ayyub Khan, que aspirava a la successi, va fugir a Prsia. El 1879 Yakub Khan va succeir a Shir Ali, i Ayyub va retornar i el mar de 1880 va rebre del seu germ el crrec de governador d'Herat. Al final de la guerra afganesa (1878-1880) el govern de Lord Lytton va escollir a un membre dels sadozai, anomenat tamb Shir Ali, com wali de Kandahar, per Ayyub el va atacar i el va derrotar; les tropes britniques enviades sota comandament del general Burrows foren derrotades a Maiwand el 27 de juliol de 1880, per Sir Frederick Roberts va efectuar una marxa rpida de Kabul a Kandahar i va aconseguir derrotar a Ayyub que es va haver de retirar cap a Herat.

Quan Abd al-Rahman Khan va ser nomenat emir d'Afganistan, va intentar estendre la seva autoritat a tot el pas i el juliol de 1881 Ayyub Khan d'Herat li va declarar la guerra allegant que havia estat nomenat pels anglesos, i es va apoderar de Kandahar, pero Abd al-Rahman el va derrotar a les planes de Kandahar (setembre) i el va obligar a retirar-se cap a Herat. Les forces vencedores van continuar cap aquesta ciutat a la que finalment van entrar el 2 d'octubre. Ayyub es va haver de retirar cap a Mashad a Prsia. 

El 1887 durant la revolta dels ghalzai, va envair Afganistan i va provar d'establir-se a Herat i Kandahar, per fou derrotat i va haver de fugir cap a l'ndia Britnica on va romandre fins a la seva mort el 6 d'abril de 1914

 Bibliografia .

Lord Frederick Roberts, Forty-one years in India, 1897;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366889" title="Salt enrere" nonfiltered="2049" processed="2041" dbindex="142067">
El salt enrere (flashback en angls) s un recurs literari que s'utilita en els llibres i en les pellcules per poder fer un salt en la histria des del present cap al passat i aix aclarir alguns aspectes de l'argument.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366890" title="Ayyub Sabri Pasha" nonfiltered="2050" processed="2042" dbindex="142068">
Ayyub Sabri Pasha (mort a Istanbul 1890) fou un escriptor otom.

Va estudiar a l'escola naval i va obtenir el rang d'oficial de la marina, servint durant un temps al Hedjaz i al Iemen arribant al greu de contralmirant. Fou enbterrat a Istanbul.

Va escriure diverses obres histriques i descriptives sobre Arbia les ms importants de les quals sn una descripci de la Meca i Medina anomenada Mirat al-Haramayn, publicada a Istanbul en tres volums entre 1883 i 1888, i una histria dels wahhabites titulada Tarikh-i Wahhabiyyan publicada a Istanbul el 1878 i traduida parcialment en castell a: http://www.islam-shia.org/biblioteca/libros/Wahabismo/Wahabismo.htm , que s la principl obra de refrncia pel wahhabisme. Va escriure tamb una biografia de Mahoma (Mahmud al-Siyar, Edirne 1871)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366895" title="Ayyub ibn Shadhi ibn Marwan" nonfiltered="2051" processed="2043" dbindex="142069">
Ayyub ibn Shahdi ibn Marwan (segle XII) fou un cap kurd, nascut al llogaret d'Adjdanakan, prop de Dwin (o Dabil) a Armnia, membre del clan rawwadi de la tribu kurda dels hadbanis.

Com a cap del clan va estar al servei amb els seus guerrers de la dinastia dels Shadddides, vassalla dels seljcides; progressivament tots els caps kurds autnoms foren eliminats pels seljcides, i van haver de passar al servei dels turcs, d'una part per no predre-ho tot i de l'altra per compatir la tendncia sunnita del islam. El 1130 els shadddides van perdre Dwin i Ayyub ibn Shahdi ibn Marwan es va posar al servei del amir seljcida de l'Iraq, Bihruz, que tenia en feu Takrit. Ayyub fou nomenat comandant a Takrit, crrec en el que a la seva mort el va succeir el seu fill Ayyub vers 1132.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366899" title="Comunicaci interactiva" nonfiltered="2052" processed="2044" dbindex="142070">
La comunicaci interactiva s aquella en qu el receptor t la capacitat per a prendre decisions i regular el flux de la informaci. La capacitat del receptor per a prendre decisions dependr en gran mesura de l'estructuraci de la informaci proporcionada pel mitj. En el context dels mitjans digitals, basats en l'hipertext, la interactivitat aconseguix un desenvolupament molt considerable des de distintes perspectives.

 Desenvolupament .
En les ltimes dcades s'ha produt una revoluci en l'mbit de la comunicaci, l'arrel de la qual es troba en la transformaci del model de desenvolupament de la societat, que ha passat de ser industrial a configurar-se com la "societat de la informaci". La revoluci tecnolgica ha contribut poderosament a l'eclosi d'un nou model de comunicaci, desenvolupat bsicament en Internet, amb unes caracterstiques diferents de les dels mitjans de comunicaci de masses tradicionals. Una d'estes caracterstiques s l'important desenvolupament del grau d'interactivitat entre emissor i receptor.

 Modalitats .
Interactivitat amb l'emissor;
Els mitjans digitals oferixen al pblic una srie d'instruments interactius creats per a comunicar-se amb els receptors. El que afavorix a la comunicaci en xarxa, s que les ferramentes interactives emissor-receptor resulten molt ms eficaos i senzilles d'utilitzar que en els mitjans de comunicaci convencionals (ex. Cartes al director o telefonades dels espectadors). En els mitjans digitals hi ha ferramentes com els frums de debat, llibres de visites, xats... en els quals el pblic pot dialogar amb els professionals del mitj o amb els personatges invitats. A ms, la interactivitat a nivell privat tamb adquirix un major desenvolupament en els mitjans digitals (correu electrnic). Tant en l'espai pblic com en el privat, la interactivitat adquirir un major desenvolupament amb els mitjans ms menuts, on la relaci emissor-receptor s normalment ms intensa.

Interactivitat amb la informaci ;
La comunicaci interactiva, ho s no sols en la relaci emissor-receptor sin tamb amb la prpia informaci. Es definix per tres caracterstiques fonamentals. La primera s la navegaci a travs d'un enorme ventall d'opcions proporcionades per l'emissor per que permet al receptor mplia discrecionalitat per a seleccionar qu consumix i en quin orde. La segona s que el receptor t la possibilitat d'establir unes preferncies clares que li permeten rebre all que prviament haja seleccionat. La tercera caracterstica s que l'usuari es convertix en emissor, donades les extraordinries facilitats que permet la xarxa per a la publicaci de continguts. La interactivitat amb la informaci no sols es dna en la comunicaci en xarxa, per b s cert que s ac on ha abastat el seu mxim desenvolupament. Exemples de comunicaci interactiva orientada a la informaci serien les "informacions a la carta" oferides per les plataformes digitals de televisi, o la proliferaci de programes de gesti de continguts que han possibilitat el naixement dels weblogs.

Interactivitat amb altres usuaris;
On la interactivitat aconseguix el seu mxim desenvolupament i es diferncia de la comunicaci de masses tradicional s en la creaci i desenvolupament de diverses ferramentes. Estes permeten establir el dileg entre els usuaris d'Internet, i contribuxen a potenciar i perfilar l'mbit de la comunicaci interpersonal. Exemples d'aix serien els xats pblics i privats, els frums de debat, jocs en xarxa, enquestes o programes de transferncia d'arxius entre usuaris (P2P).

 Referncies .
 Lorenza Gattamorta, Teorie del simbolo, Franco Angeli, Milano, 2005. ;
 Rafaeli, S. (1988). Interactivity: From new media to communication. In R. P. Hawkins, J. M. Wiemann, & S. Pingree (Eds.), Sage Annual Review of Communication Research: Advancing Communication Science: Merging Mass and Interpersonal Processes, 16, 110-134. Beverly Hills: Sage. Available here.
 Roy, Rada.(1996). Interactive Media. New york, Berlin, Heidelberg, London, Paris , Tokyo, Hong Kong, Barcelona, Busapest: Springer-Verlag.

 Vegeu tamb .
Comunicaci;
Comunicaci no verbal;

 Enllaos externs .
 Hipermediaciones ;
 Interaccin y comunicacin ;
 Intersubjetividad, Comunicacin e Interaccin. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366906" title="Najm al-Din Ayyub" nonfiltered="2053" processed="2045" dbindex="142071">
Najm al-Din Ayyub (nom complert al-Malik al-Afdal Nadjm ad-Din Ayyub ibn Shadhi ibn Marawan, rab:                                             )  (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i poltic, i pare de Salad, ancestre immediat de la dinastia aibida que agaf el nom del seu pare Ayyub ibn Shadhi ibn Marwan. El seu lakab de Nadjm al-Din vol dir "Estel de la fe".

Biografia.

Ayyub va succeir al seu pare com a comandant de la fortalesa de Takrit per compte de l'amir seljcida d'Iraq Bihruz, en una data a l'entorn del 1132. Era germ de Shirkuh, origen de la grandesa de la dinastia. Poc desprs (vers 1132) Zengi va organitzar una expedici a Bagdad per donar suport a la candidatura al sultanat del seljcida Masud ibn Muhammad ibn Malik Shah i li va sortir a l'encontra el general del califa, Karaja; es va lliurar batalla prop de Tekrit (2 de mar del 1132) on Zengi fou derrotat i es va salvar mercs a que Ayyub li va oferir bots per creuar l'Eufrates (segons Enciclopdia del Islam pagina 820, volum I, edici francesa) o el Tigris (segons Minorsky a http://www.cogsci.ed.ac.uk/~siamakr/Kurdish/KURDICA/2002/2/saladinII.html). Aquest ajut a Zengi no va afectar la seva posici a Takrit ja que Bihruz donava suport tamb a Masud. El 1133 Ayyub va refusar entregar al ex visir al-Aziz que havia estat posat sota la seva custodia, fins que Bihruz va imposar la seva orde amb una visita a la fortalesa de Tekrit.

El 1136 el seu germ Shirkuh va matar a Tikrit a un cristi amb el que s'havia barallat (el cristi estava maltractant a una dona) i els germans van haver de marxar a l'exili (1137). Suposadament Ayyub va tenir un fill el mateix dia de la sortida, Yusuf, desprs conegut com Salad. Zengi portava a Mossul una poltica de submissi dels kurds per desprs posar-los al seu servei; Ayyub va passar llavors al servei de Zengi; aquest darrer va conquerir Baalbek el 19 d'agost de 1138 i va nomenar a Ayyub governador (mushtafiz) de la ciutat (1138).

Baalbek fou assetjada el 1146 per Muin al-Din Unur, atabeg de la dinastia Brida de Damasc i al conixer la mort de Zengi produda el 14 de setembre de 1146, es va rendir i es va posar al servei del brida. En canvi el seu germ Shirkuh es va posar llavors al servei del fill de Zengi, Nur al-Din. Quan la segona croada va atacar Damasc i la va assetjar  (1148), Nur al-Din va forar a Muin al-Din, que estava pressionat per la mateixa poblaci, a una aliana que aquest no volia. Pocs anys desprs, responent als desitjos dels notables que volien un cap fort a Damasc contra el perill croat, Nur al-Din va exigir la entrega de Damasc i Ayyub i Shirkuh van negociar la rendici de la ciutat (1154). Ayyub fou nomenat governador de Damasc per Nur al-Din i Shirkuh va rebre el feu d'Homs. El 1155 l'emir Shadddida d'Ani va anar a viure en exili a Homs.

Aviat va arribar a un grau molt alt i era el nic oficial que podia romandre assegut en presncia de Nur al-Din. El seu fill Yusuf (Salad) tamb es va posar a les ordes de Nur al-Din per lluitar a Egipte contra els atacs conjunts bizantins i croats, i va quedar a les ordres de Shirkuh.

El 1170 Ayyub va anar a Egipte on ara el seu fill era el visir, desprs de la mort de Shirkuh el 23 de mar de 1169, i li va aconsellar (segurament per mandat de Nur al-Din) de deposar la dinastia fatimita. Salad va oferir al seu pare el crrec de visir d'Egipte, que Ayyub va renunciar, per va rebre els feus de Alexandria, Damietta, i Al Buhayrah com una ikta (feu) personal. Altres parents de Salad tamb es van reunir amb ell a Egipte. Nur al-Din desconfiava de Salad i la seva famlia i sospitava que reforaven el seu poder contra ell; Ayyub pblicament donava suport a Nur al-Din per privadament va advertir a Salad que no havia de permetre a Nur al-Din de retirar-li el control d'Egipte

Nadjm al-Din va patir un accident en un cursa a cavall el 31 de juliol de 1173, i va morir de les ferides el 9 d'agost de 1173. Aquesta mort va provocar un conflicte entre Salad i Nur al-Din quan les tropes del primer que acompanyaven a les del segon en una expedici contra els croats, van retornar a Egipte quan Salad va saber la mort del seu pare; la confrontaci semblava inevitable, i noms es va evitar per la mort (1174) de Nur al-Din. 

 Famlia .

Ayyub va tenir diversos fills mascles:

Nur ad-Din Shahanshah (mort el 1148);
Salah ad-Din Yusuf o Salad (1137-1193);
al-Malik al-Adil Sayf ad-Din Abu Bakr Ahmad o al-Adil I (1145-1218);
al-Malik al-Mu'azzam Shams ad-Dawla Turanshah, sult del Iemen 1173-1181;
Taj al-Muluk Abu Said Buri (mort 1184);
al-Malik al-Aziz Sayf al-Islam Tughtekin (mort el 1197);

Referncies.
Baha ad-Din, The Rare and Excellent History of Saladin, ed. D. S. Richards, Ashgate, 2002.
H.A.R. Gibb, The Damascus Chronicle of the Crusades, Extreta i traduida de la Cronica d' Ibn al-Qalanisi, 1932 (reimpresa, Dover Publications, 2002);
Vladimir Minorsky, "The Prehistory of Saladin", a Studies in Caucasian History, Cambridge University Press, 1957, pp. 124-132. (online);
M. C. Lyons and D. E. P. Jackson, Saladin: the Politics of the Holy War, Cambridge University Press, 1982.
P. M. Holt, The Age of the Crusades: The Near East from the Eleventh Century to 1517, Longman, 1986.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366909" title="Azab" nonfiltered="2054" processed="2046" dbindex="142072">
Azab eren uns contingents militars turcs reclutats entre nois solters, i que tenien prohibit casar-se abans de ser llicenciats. Van existir entre el segle XIII i el segle XIX. Els primers coneguts van ser reclutats pels Aydin-oghlu al final del segle XIII o comenament del XIV i feien servei a la mar i van seguir aix entre els seljcides de Rum i els petits emirats turcmans d'Anatlia. 

Al segle XIV els otomans disposaven d'azabs com a guarnici de fortaleses (coneguts com kale azablari). Tamb s'anomenava azabs a uns arquers reclutats per cada campanya.

Al segle XVI es feien servir  a Egipte com a sapadors. Desprs a l'Imperi Otom es va tornar a la tradici i foren utilitzats com a mariners i van desaparixer al segle XIX.

 Bibliografia .

Gibb i H. Bowen, Islamic Society and the West


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366926" title="Porta (geografia)" nonfiltered="2055" processed="2047" dbindex="142073">
Una porta, en l'acepci geogrfica del terme, s un congost llarg que discorre entre muntanyes i que permet travessar un masss. Des de l'antiguitat aquests passos sn coneguts amb el nom de portes: la Porta d'Aquitnia, a Tolosa, que enllaa les Cevenes i els Pirineus; les Portes de la Cspia o de Sird ra, a l'altipl de l'Iran; la Porta del Ferro (o Portes de Cilcia), que travessava les Muntanyes del Taure i que enllacen l'altilp d'Anatlia amb la Cilcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366928" title="Azov" nonfiltered="2056" processed="2048" dbindex="142074">
Vegeu tamb "Mar d'Azov";

Azov ( rus      ,  pronunciat a'zof, itali Tana) s una ciutat de Rssia al oblast o regi de Rostov a la vora del riu Don a 16 km de la costa de l'antic Palus Maeotis, modern Mar d'Azov que agafa el nom de la ciutat. T una poblaci de 82.090 (cens del 2002) que eren 80.297  al cens de 1889.

Antiguitat.

Cap al segle III aC la regi pertanyia al Regne del Bsfor Cimmeri i es va establir una colnia grega anomenada Tanais (o Tanas, del nom grec del riu Don). L'establiment fou cremat per rei Polem I poc abans del inici de l'era cristiana, per els colons gregues la van reconstruir i va subsistir fins que fou destruda pels gots al segle III. El lloc que va ocupar Tanais, on hi ha el modern llogaret de Nedvigovka, ha estat excavat des de el segle XIX . 

Al segle X es va establir a la zona el prncep eslau de Tmutarakan. Va passar desprs als cumans el 1067, que li van donar el nom d'  Azaq o Azak ("Terres Baixes" o "Terra del Lmit") del que deriva el seu nom modern. Al segle XIII fou part del khanat de l'Horda d'Or; llavors es van establir a la zona factories genoveses i venecianes amb perms del khan; els genovesos van fundar un establiment a l'antiga Tanais que es va dir Tana, nom que apareix per primer cop en un mapa de 1306. El 1316 els genovesos van fundar una colnia comercial (Tana/Azak) i el nom turc apareix a les monedes a partir del 1317. El 1332 tamb hi van fundar una colnia els venecians. No obstant pel que se sap la vila va estar poblada majoritriament per trtars amb alguns mercaders italians o d'altres llocs, i que tenia un governador mongol (Muhammad Khwadja esmentat el , Sichi Beg esmentat el 1347 i el 1349, i Tolobey, esmentat vers el 1358) i la moneda emesa era en nom dels khans al menys fins al 1411. La seva decadncia fou produda per la competncia que presentava l'establiment genovs de Kaffa i es va iniciar en temps de Djanibek (1342-1358) per sembla que sense intervenci ni culpa d'aquest. El setembre del 1396 fou devastada per Tamerl.




El 1475 fou ocupada pels otomans i integrada al sandjak de Kaffa, en el que va formar un kada o districte. El 1545 la formaven tres barris: Venedikkalesi o Frenkhisari (amb guarnici otomana i uns 1000 habitants), Djenevizkalesi (ms tard Orta Hisar) tamb amb guarnici i uns cinc-cents habitants; i Toprakkale, poblada per 500 trtars i 700 pescadors trtars, turcs i grecs.

El 1559 va patir el primer setge en regla de part dels cossacs dirigits per Dimitrash, per no va tenir xit. El 1637 els cossacs la van ocupar per la van haver d'evacuar el 1642 desprs d'un llarg setge turc (iniciat el juny de 1641); una vegada els turcs van abandonar el setge els russos van decidir evacuar-la per van destruir les fortificacions abans de marxar. Nous atacs cossacs es van produir en anys segents, principalment el 1656 i el 1659. El 1666 els otomans hi tenien una guarnici de tretze mil homes i van reforar les fortificacions. Els russos la van atacar sense xit el 1695 per Pere I el Gran la va conquerir finalment el 6 d'agost de 1696. El tractat del Pruth la retorn a l'Imperi Otom (1711) per els russos no la van evacuar fins el 1713. Fou conquerida altre cop el 1736 i altre cop retornada a la pau de Belgrad del 1739 amb obligaci de destruir la fortalesa. Durant la guerra de 1678 a 1774 el comte Rumyantsev la va ocupar i Rssia la va adquirir definitivament per tractat de Kuchuk-Kainarji del 1774. Fou erigida en capital d'un govern separat per el 1881 la capital del govern es va traslladar a Rostov del Don.

Vegeu tamb.
Tanais;
Mar d'Azov;
Palus Maeotis;

Enllaos externs.
Mapa toipogrfic Sovitic 1:100.000;
Azov webportal ;
la mar d'Azov proposada com a localitzaci de l'Atlntida;

Notes.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366934" title="Beyliks Turcs d'Anatlia" nonfiltered="2057" processed="2049" dbindex="142075">

Els Beyliks Turcs d'Anatlia (en catal medieval: Gabelles turques, en turc: Anadolu Beylikleri, en turc otom: Tevif-i mlk) foren els petits emirats turcs governats per un Bey tot al llarg d'Anatlia. Inicialment eren vassalls del Soldanat Seljcida de Rm per desprs que aquest fs derrotat pels mongols en la Batalla de Kse Da  (1243), els beyliks comenaren a independitzar-se i a expandir-se cap a l'oest d'Anatlia lluitant contra l'Imperi Bizant o entre ells mateixos. A partir del 1350 el Beylik d'Osman-o hlu, regit per Osman I, comen a imposar la seva hegemonia sobre la resta de beyliks i vers el 1500's havia sotms tota l'Anatlia; era l'inici de l'Imperi Otom. 

 Etimologia i s .
La paraula "Beylik" designa el territori sota la jurisdicci d'un Bey, que es podria traduir vagament com a "Senyor". A part del seu context inicial, a partir del 1500's i seguint l'expansi de l'Imperi Otom, tamb es varen comenar a denominar "Beylik els "regnes" autnoms establerts entre les actuals Algria i Tunsia  tot i presentar una estructura poltica diferent a la dels Beyliks Turcs d'Anatlia originaris.

 Histria .

 Origen dels Beyliks .
Desprs de la derrota bizantina de l'any 1071 a la Batalla de Manzikert contra el clan turc dels seljcides, diverses tribus de turcs Oghuz comenaren a migrar cap Anatlia. El clan seljcida funad un imperi centralitzat amb base a la seva capital, Konya, i afavor l'immmigraci d'altres tribus de turcs Oghuz radicades a l'sia Central per tal que colonitzessin Anatlia. El clan seljcida, establert com a dinastia regnant, assent aquestes tribus a les zones fronteres (marques) amb l'Imperi Bizant per tal d'evitar qualsevol contraatac bizant. El cap de la zona fronterera (marques) reb la denominaci de Bey, i ms concretament u beyi o uj begi (u es un terme turc per designar una zona fronterera (marques). Les tribus turques, liderades pels beys respectius, rebien ajut militar i financer dels seljcides en cas d'atac bizant, actuant d'aquesta manera com a vassals de l'Imperi Seljcida. 

 Enfortiment i expansi dels Beyliks .
Per el 1243 els mongolss envaren l'Anatlia i derrotaren els seljcides, que a partir d'aleshores es veieren obligats a retre vassallatge a l'imperi Mongol i desprs als mongols de l'Il-khanat. Aix deteriori l'autoritat del la dinastia seljcida davant de la resta de tribus turques d'Anatlia, fet que encortaj als Beys a declarar-se independents. Davant la debilitat creixent de l'Imperi Bizant, els beys continuaren la seva ofensiva contra l'occident atacant les ciutats bizantines de l'sia Menor; d'aquesta manera, molts turcs prosseguiren colonitzant l'Anatlia i es fundaren nous Beyliks en els territoris conquerits als bizantins, genovesos o templers.  

 Els Beyliks a l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient .

Vers el 1300's els trucs ja havien arribat a les costes de la mar Egea. Els Beyliks ms poderosos eren els de Karaman-o hlu (o Karamnides) i el Germiyan, a la zona centrooccidental de l'Anatlia. El Beylik d'Osman-o hlu, regit per Osman I, funadador de l'Imperi Bizant, estava situat a la zona nord-occidental, tenint com a capital la vila de S t, i tenia un poder insignificant. Al llarg de la costa egea i de nord a sud, hi havia el Beylik de Karesi-o hlu, el Saruhan, el Beylik d'Ayd n-o hlu, el Mente e i el Teke principalities. El Beylik de Candar-o hlu controlava la regi de la mar Negra a l'entorn de Kastamonu i Sinope. 

 El Beylik Osman-o hlu, fundador de l'Imperi Otom .
Desprs que la Companyia Catalana d'Orient fs retirada d'Anatlia per l'Emprador bizant Andrnic II, Osman I, bey del Beylik d'Osman-o hlu s'annexion el Beylik de Karesi i el 1354 avan fins a Romelia. Rpidament esdevingu suficientment poders com per rivalitzar amb el Beylik de Karaman-o hlu, que fins aleshores havia estat el ms poders. Cap a finals del segle XIV els otomans afianaren encara ms el seu poder sobre tota l'Anatlia a travs de la compra de viles o l'establiment d'aliances matrimonials. 

No obstant aix, el Beylik de Karaman-o hlu atac diverses vegades als otomans amb l'ajut de diversos aliats: els Mamelucs, els Ak Koyunlu, els bizantins, els Byzantines o els magiars, el resultat en fou un afebliment progressiu i la prdua de poder per part del Beylik de Karaman-o hlu. A finals del segle XIV, els otomans acabaren per conquerir vastes rees del Karamano lu i d'altres beyliks. Tant sols la derrota otomana a la Batalla d'Ankara (1402) contra Tamerl alleuger la pressi temporalment.

Per els otomans es recuperaren pidament sota el govern de Mehmed I i el seu fill Murad II reincorporant la majoria dels beyliks cap el 1430. La conquesta final del Beylik de Karaman-o hlu tingu lloc durant el regnat de l'otom Mehmed IIm qui conquer les seves terres i es consolid com a sobir principal de l'Anatlia. Els darrers beyliks en caure foren el Beylik de Ramazan-o hlu i el Beylik de Dulkadir-o hlu entre el 1515 i el 1534, unificant d'aquesta manera tot el territori de l'Anatlia sota el govern dels otomans.

 Els Beyliks dins de l'Imperi Otom .
A partir del 1500's molt dels antics beyliks esdevingueren l'estructura sobre la que s'organitz la divisi administrativa de l'Imperi Otom.

 Llista dels Beyliks (Gabelles) a Anatlia .
Seguidament es presenten dues llistes dels beyliks turcs d'Anatlia. En la primera llista hi ha els beyliks primigenis creats a l'est d'Anatlia desprs de la Batalla de Manzikert del 1071, en la qu els bizantins foren derrotats pels seljcides. Aquests beyliks primigenis eren territoris estrictament vassalls del Soldanat Seljcida de Rm.   

En la segona llista hi ha els beyliks creats a l'occident anatlis i que emergiren desprs de la derrota i sotmetiment dels seljcides a mans dels mongols arran de la Batalla de Kse Da  del 1243. Aquests beyliks s'independitzaren progressivament dels seljcides i es constituren en estats sobirans que lluitaven entre si o contra l'Imperi Bizant per tal d'aconseguir l'hegemonia sobre tota l'Anatlia.
 


Beyliks primigenis orientals i vassalls fundats desprs de la Batalla de Manzikert: 




Beyliks independents fundats desprs de la derrota seljcida a la Batalla de Kse Da :



 Llista d'estats no-turcs (i no-musulmans) d'Anatlia contemporanis als Beyliks .
Tres regions d'Anatlia restaren cristianes fins que foren conquerides ja en temps de l'Imperi Otom: 
 Regne d'Armnia Menor, fins el 1375;
 Filadlfia (actualment Ala ehir) rest sota la protecci de l'Orde de Malta fins el 1390.
 Imperi de Trebisonda, fins el 1461;

 Notes .


 Bibliografia .

   (visi limitada) ;
  Westermann Groer Atlas zur Weltgeschichte ;


 Vegeu tamb .
Soldanat Seljcida de Rm;
Bey;
Companyia Catalana d'Orient;
Imperi Otom;

 Enllaos externs .

  ;

 http://www.selcuklular.com/?











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366935" title="Beylik" nonfiltered="2058" processed="2050" dbindex="142076">
Beylik (o Beglik) de bey (beg) i lik (adjectiu relatiu) fou un antic ttol i territori turcman.

Bey era equivalent a l'rab emir i beylik a emirat. Beylik designa tant el ttol com el territori sotms a l'autoritat d'un bey. Per extensi ms endavant va designar un govern administratiu dotat d'una certa autonomia administrativa. Els diversos emirats turcmans de l'sia Menor foren anomenats beyliks i quan van passar a domini otom foren anomenats sandjak-beyliks dels que van sorgir els beglerbegis. Al segle XV les regions dels Balcans que reconeixien la sobirania otomana per amb total autonomia interior foren anomenats beyliks (per exemple els del Danubi, el d'Eflak, el de Bogdan, i el d'Erdel). Ms tard foren beyliks les regions amb autonomia com Sisam (Samos) i  Bulgharistan (Bulgria)

Vegeu: Beyliks Turcs d'Anatlia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366937" title="Manuel Balasch i Su" nonfiltered="2059" processed="2051" dbindex="142077">
Manuel Balasch i Su (Sant Juli de Vilatorta, Osona, 28 de setembre de 1916) s un instrumentista de viol, piano i flabiol, i compositor de sardanes.

Actu a la cobla orquestra local Vilatorta i tamb, ocasionalment, a la Catalnia i a la Genisenca. Va ser director durant trenta anys del Cor de Caramelles del Roser. Porta escrites una vintena de sardanes.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366938" title="Ermita de Sant Miquel (Nules)" nonfiltered="2060" processed="2052" dbindex="142078">
Lermita de Sant Miquel (tamb anomenada Ermita de Sant Miquel El Fort) est situada a la poblaci castellonenca de Nules a la Plana Baixa.
Actualment, l'ermita alberga El Museu de Medallstica "Enrique Giner".

Histria.
Es va construir entre l'any 1752 i 1757, por ordre dels marquesos de Nules, per a substituir a la que, a mitjans del segle XV, havia manat construir Francesc Gilabert de Centelles, el senyor de la baronia de Nules.

De l'antiga construcci solament es conserva la capella centra. De planta heptagonal en el seu exterior i circular en l'interior, es un dels pocs exemples del barroc deornamentat, avantpassat de l'arquitectura neoclssica, que es conserva a la regi.

L'obra est atribuida a l'arquitecte valenci Antoni Gilabert, tenint constncia de qu en la mateixa treballaren els Pujante, mestres d'obres a Nules. En l'poca en qu fou construida era arquitecte dels marquesos de Nules el tamb arquitecte valenci Felip Rubio.

A l'any 1808 fou ocupada pel general Suchet, qui instal en ella el quarter de les tropes napoleniques, motiu pel qual se la coneix com l'ermita del "Fort".

Desprs de l'ocupaci francesa l'ermita fou abandonada pasant a una propietat privada.

El Museu de Medallstica comena en funcionament el 10 de juny de 1995, dia en el que s'innagur. 

Enllaos externs.
Museu de Medallstica "Enrique Giner";
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366940" title="Jaume Vil i Comas" nonfiltered="2061" processed="2053" dbindex="142079">
Jaume Vil i Comas (L'Armentera, Alt Empord, 5 d'abril de 1917   L'Escala, Alt Empord, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vil i Saliner, resid a l'Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Desprs de la guerra, s'incorpor a La Principal de l'Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germ Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgu (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubil. Jaume hi actu fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques sn dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366947" title="Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali" nonfiltered="2062" processed="2054" dbindex="142080">
Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali (mort 685)  fou el fundador de la branca Azarika dels Kharigites.

Era fill d'un llibert d'origen grec i seguidor de les doctrines kharigites. El 683 va donar suport a Abd Allah ibn al-Zubayr quan estava assetjat a la Meca pel general siri Husayn ibn Numayr al-Sakuni. Una vegada aixecat el setge va retornar a Bssora amb els altres caps del seu grup, Nadjda ibn Amir i Abd Allah ibn Ibad; all, al ser anunciada la mort del califa Yazid I ibn Muawiya, van esclatar desordres, i els homes de Nafi van matar al governador Masud ibn Amr al-Ataki que havia estat designat per Ubayd Allah ibn Ziyad, i desprs es van oposar al governador Umar ibn Ubayd Allah, enviat per Abd Allah ibn al-Zubayr; Umar va haver de conquerir la ciutat per la fora amb el suport de la poblaci que estava contra Nafi. Aquest i la seva gent van haver de sortir de Bssora, per es van quedar a les rodalies, i van rebre reforos del seus correligionaris d'altres llocs, i van passar a l'atac derrotant a Umar ibn Ubayd Allah i recuperant Bssora.

Ibn al-Zubayr va enviar llavors un exrcit dirigit per Muslim ibn Uvays i fou probablement llavors quan els kharigites es van dividir entre moderats o ibadites i radicals o azraquites (Azarika) generalment fixada a l'any 684/685, els primers partidaris de Muslim i els segons oposats. Els ibadites es van quedar a Bssora i els azraquites van sortir de la ciutat i sota la direcci de Nafi es van dirigir al Khuzestan a la zona d'al-Ahwaz. Muslim els va atrapar a Dulab i es va lliurar una batalla durant la qual Nafi va morir. El va succeir Ubayd Allah ibn al-Mahuz que va seguir la batalla fins que els homes de Muslim, cansats, es van retirar a Bssora.

 Bibliografia .

R. Runinaci, Il Califfo Abd al-Malik b. Marwan e gli Ibaditi, 1954


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366949" title="Historiografia fsica" nonfiltered="2063" processed="2055" dbindex="142081">
La historiografia s l'estudi de l'evoluci de la concepci que l'home ha tingut de la histria i les seves diverses branques al llarg de la prpia histria humana. Dins la histria, s'hi troba tota la realitat espai-temps que concebem avui en dia, i per tant el tronc del qual en sorgeixen tota la resta de disciplines es troba en la fsica. La historiografia fsica, en conclusi, s l'estudi de l'evoluci de la concepci que l'home ha tingut de la fsica general al llarg de la prpia histria humana.

 El model geocntric .
 Els pitagrics .
Ja els grecs es van adonar que la Terra era esfrica en observar que quan els vaixells s'allunyaven en l'horitz, semblava que se submergissin a la mar a poc a poc fins que en desapareixia la punta del mstil. Tamb l'ombra de la Terra sobre la Lluna denotava la corba que la primera projectava sobre la segona. Aquesta idea fsica va conformar la primera idea que es produa en aquest camp sorgida de la racionalitat cientfica, o sigui, que se cenyia a utilitzar noms les observacions sentits|empriques i la prpia ra humana per a formular-se.

El model fsic resultant percebia els astres esfrics i en moviment circular uniforme al voltant de la Terra, i el primer que el va formular per escrit va ser Pitgores, el qual el va anomenar model geocntric. Les seves teories aritmtiques i geomtriques, que en realitat va heretat de les cultures mesopotmiques per sense teoritzar, li van permetre completar el model geocntric ajudat per un grup de seguidors seus. El pitagorisme s una religi dual (cos/nima) segons la qual l'nima est obligada a reencarnar-se en diferents cossos fins a assolir la purificaci a travs de la prpia cultura intellectual, procs que el duria a formar part de l'nima csmica (Naturalesa). Aquesta nima csmica estaria conformada per esferes perfectes, i per tant calia estudiar les diferents esferes del cel i els seus moviments per a assolir el grau purificador de la cultura.

Aquesta concepci geocntrica va evolucionar des del mateix origen introduint certs canvis no definitoris en el model, com la solidesa del firmament, la geografia terrestre o la concepci de les estrelles com a forats a l'ltima esfera universal. Tamb va heretar les observacions del cel que demostraven l'existncia de certs astres que no s'hi movien seguint la resta del firmament: el Sol, la Lluna i els planetes visibles a ull nu (Mercuri, Venus, Mart, Jpiter i Saturn. Aix en resultava un sistema geocntric d'esferes concntriques, on al voltant del centre terrestre hi giraven, per ordre, la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Saturn i Jpiter en una mateixa direcci i el firmament en direcci contrria. Tant els uns com els altres es movien de manera circular i uniforme, per mentre la terra estava formada pels quatre elements corruptibles i imperfectes (l'aigua, l'aire, el foc i la terra), els astres estaven formats per la matria incorruptible i perfecta, l'ter, una matria invisible.

Aquest sistema fallava en la retrogradaci que es pot observar en certs astres en el cel, moviment que contradiu el moviment circular i uniforme pressuposat: Mercuri i Venus mai es mouen d'a la vora del Sol, per a velocitats diferents al d'aquest astre i retrogradant quan els hi cal; Mart simplement retrograda pels volts de cada any i mig. Els grecs, i de fet fins a l'edat moderna, no van considerar que el model estigus equivocat, i es van capficar en pretendre'l corregir introduint-hi cada cop ms esferes, sense trobar-hi cap soluci definitiva.

El pitagric Filolao va arribar a la conclusi que per a solucionar aquest model s'havia d'apartar la Terra del centre de l'univers i substituir-la per un gran foc que una suposada antiterra situada entremig del foc i la Terra ens impediria d'observar, per no el va seguir ning.

Entre finals del segle V aC i inicis del segle IV aC va fundar-se l'Acadmia de Plat, on hi dominaven les influncies pitagriques en el camp fsic, per desconfiant dels sentits i, amb ells, de les observacions. Entre els seus seguidors s'hi trobava Eudoxi, matemtic i astrnom que va elaborar el model de les esferes homocntriques on un centre com, la Terra, s envoltat per diferents esferes amb diferents eixos de moviment cada una (diari, anual i de retrogradaci). Va necessitar 44 esferes per a definir els moviments retrgrads dels astres, i l'univers resultant va esdevenir complicadssim.

 Aristtil .
Aristtil va heretar la idea d'Eudoxi i la va adaptar. Segons el filsof grec, l'univers, amb el centre a la Terra, es dividiria en el mn sublunar, entre la Terra i l'esfera de la Lluna, i el mn celest, ms enll de la Lluna. En el mn celest hi hauria l'ter, l'element perfecte i invisible, mentre al mn sublunar hi hauria els diferents elements naturals imperfectes. s en aquest mn on Aristtil hi situa els diferents tipus de canvi que va concebre (alteraci, canvi local, generaci i corrupci, augment i disminuci), d'entre els quals el canvi local (en l'espai) depn de l'element que es tracti. Aix, mentre la terra i l'aigua en estat natural tendirien cap al centre de la Terra, el foc i l'aire tendirien cap a fora de la Terra fins al lmit del mn sublunar. Els cometes, doncs, serien simples ignicions d'aire quan entra en contacte amb l'esfera lunar. En canvi, el mn celest format d'ter funcionaria de forma perfecta, on el Primer Motor Immbil noms permetria el moviment circular uniforme. Per a explicar les retrogradacions va seguir la idea d'Eudoxi, per afegint-hi ms esferes (fins a 56).

 Els alexandrins .
Durant l'hellenisme, a Egipte s'hi va erigir el govern del general grec Ptolemeu amb capital, tant poltica com cultural, a Alexandria. El govern va pagar-li un museu on els millors intellectuals hi poguessin pensar lliurement sense haver-se de preocupar de les residncies, amb dormitoris, menjadors i biblioteques. Va ser all on hi van sorgir les cincies especfiques que no es tornarien a desenvolupar fins al segle XVII, com la lingstica, la histria, la geografia o les matemtiques, i a la seva biblioteca s'hi va reunir la major quantitat de llibres grcies a emissaris del govern o al resultat dels treballs dels seus propis intellectuals.

En el camp de l'astronomia hi van sorgir grans ments com Eratstenes, que va calcular la longitud de l'esfera terrestre; Hiparc, que va elaborar un mapa del cel acompanyat d'un catleg que contenia la posici d'un miler d'estrelles i les classificava segons la seva lluminositat; o Aristarc de Samos, del qual se n'ha perdut gaireb tot per se'n sap que va determinar que el Sol s pla ms gran que la Lluna i la Terra i, per tant, que potser el Sol seria el centre de l'Univers en la incongruncia que un astre tan gran girs al voltant d'un de molt ms petit. Tot i aix, sobre Aristarc de Samos no se'n sap si creia en les esferes celestes i en l'ter, eren coses que a l'poca se sobreentenien i no seria fins molt ms tard que es plantejaria.

Claudi Ptolemeu (segle II dC) va ser l'ltim teoritzador del model geocntric, destacant com a matemtic i gegraf, i la seva aportaci va consistir en la concepci de dos moviments astrals circulars i uniformes nous. Per a solucionar els canvis de lluminositat dels mateixos va concloure que eren deguts a la influncia solar, i per a fer-ho lligar amb la retrogradaci va veure's obligat a apartar una mica la Terra del centre. Tot i aix, la retrogradaci era massa aguda a Mart i va afegir noves esferes girant sobre les esferes ja establertes (deferents i epicicles) que sumant-se implicarien moviments irregulars a simple vista. Aquesta teoria la contrastava en nmeros exactes, per servia d'explicaci agafada amb agulles que ja servia a la gent de l'poca, que noms buscava coses millors als models anteriors. En el cas de Mercuri i Venus, va atorgar-los-hi deferents prpies que seguien la trajectria del Sol per sense donar-li la volta, simplement situant-les al davant de la trajectria solar amb trajectries prpies al voltant de la Terra.

 Edat mitjana .
Aquest model no es va poder continuar desenvolupant degut a la decadncia del museu alexandr amb l'aparici del cristianisme i la seva crtica a la cincia. Hiptia d'Alexandria (segle VI dC), filla del bibliotecari d'Alexandria, era una dona bella i intelligent que irritava els cristians, fins que un dia els seguidors del bisbe Ciril la van matar torturant-la arrancant-li la pell a tires.

Quan els musulmans van conquerir Egipte van destruir la biblioteca sota les ordres del califa i el general que va conquerir la ciutat per a evitar crtiques a l'Alcor. Ms endavant, d'altres musulmans es van dedicar a conservar totes les restes que en van trobar, com les obres del mateix Ptolemeu, del qual en van adoptar les idees astronmiques. A ms a ms, van millorar l'instrumentari de mesures astronmiques inventant l'astrolabi o el sextant, per no en van editar grans obres. Ja en el Renaixement, els europeus van recuperar les idees de Ptolemeu sota certs retocs cristians (Infern, Parads, Primer Motor div) i la inclusi del Nou Mn.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366950" title="Ormazd" nonfiltered="2064" processed="2056" dbindex="142082">

L'antic du persa Ahura Mazda, tamb anomenat Ormazd.

El nom de sis reis perses de l'imperi sassnida:
Ormazd I 270-271;
Ormazd II 303-310;
Ormazd III 457;
Ormazd IV 579-590;
Ormazd l'usurpador 593 ;
Ormazd V 631-632;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366951" title="Henryk Szeryng" nonfiltered="2065" processed="2057" dbindex="142083">
Henryk  Szeryng (Zelazowa Wola, 22 de setembre de 1918   Kassel, Alemanya, 3 de mar de 1988) fou un violinista polons nacionalitzat mexic.

Estudia viol des de la seva infncia, primer a Berln amb Karl Flesch i posteriorment en el Conservatori de Pars amb Nadia Boulanger i Gabrielle Bouillon. El 1937, guany el primer premi del conservatori.

Havia debutat alguns anys abans i el 1935 havia interpretat el Concert per a viol de Beethoven amb Bruno Walter a Varsvia. Va ser voluntari de l'exercit polons a Frana.

El 1946, es feu crrec de l'ensenyament a la Universitat de Mxic. El 1954, i mercs a l'ajuda d'Arthur Rubinstein, inici una carrera internacional que el port a tocar amb les ms importants orquestres del mn.

Fou el violinista que estren el Concert per a viol nm. 3 de Paganini el 1971, que s'havia descobert recentment.

Est considerat un dels grans violinistes del segle XX. Enrgic, rigors, lleg una brillant discografia.

Discografia seleccionada.
 Beethoven: Concert per a piano, viol i violoncel. Arrau (piano), Starker (violoncel); New Philarmonia Orchestra, dir,: Inbal, PHILIPS.
 Brahms: Concert per a viol, op. 77, Orquestra del Royal Concertgebouw d'Amsterdam, dir,: Haitink, PHILIPS. Concert per a viol i violoncel,op. op. * * 102, Starker (violoncel); Royal Concertgebouw, dir,: Haitink, PHILIPS.
 Berg: Concert per a viol A la memoria d'un angel, Orquestra de la Rdio Bavarsa, dir,: Kubelik. DG:
 Mendelssohn: Concert per a viol, op. 64, Orquestra del Royal Concertgebouw d'Amsterdam, PHILIPS.
 Mozart: Concerts per a viol n,1 al n, 5. New Philarmonia Orchestra, dir,: Gibson, PHILIPS:
 Paganini: Concert per a viol n,1 in. 4, Simfnica de Londres, dir,: Gibson, PHILIPS.
 Prokofief: Concerts per a viol n, 2, Orquestra Nacional de la Rdio de Polnia, dir,: Krenz, PRELUDIO;
 Schubert. Trio per a piano,viol i violoncel, op. 99, D 898, Rubinstein (piano) I Fournier (violoncel). RCA.
 Schumann: Trio per a viol i violoncel, op, 63. Rubinstein (piano), i Fournier (violoncel), RCA.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366952" title="Imperi Khwarezmian" nonfiltered="2066" processed="2058" dbindex="142084">


L'Imperi Khwarezmian fou un estat de Prsia vassall de l'Imperi Seljcida i independitzat el segle XI. L'Imperi va sobreviure fins a la invasi mongol del 1220. La dinastia fou iniciada per An sh Tigin Gharch  , formalment un esclau designat pels seljcides com a governador de Khwarezm. El seu fill, Qutb ud-D n Muhammad I, esdevingu el primer sobir hereditari. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366954" title="Elisabet (desambiguaci)" nonfiltered="2067" processed="2059" dbindex="142085">


Elisabet s la forma grega d'    ( )     Elis(s)avet de l'hebreu Elisheva, el qual significa "la promesa de Du". 

 Sants .
Elisabet, la mare de Sant Joan Baptista en el Nou Testament.
Santa Elisabet de Portugal (1282 1325), princesa d'Arag i reina consort de Portugal.

 Emperadrius .
 Elisabet I de Rssia, emperadriu de Rssia, anomenada la Climent. ;
 Elisabet de Baviera (emperadriu d'ustria), muller de l'Emperador austrac Francesc Josep I, tamb coneguda com Sissi.
 Llusa de Baden, muller del Tsar Alexandre I de Rssia; nascuda com Princesa Llusa de Baden va prendre el nom de Elizaveta Alexeievna amb la seva conversi al cristianisme ortodox.
 Elisabet Bowes-Lyon, muller del rei i emperador Jordi VI del Regne Unit.
 Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel, consort de l'Emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic.

 Reines i princeses .
Elisabet I d'Anglaterra (1533-1603), reina d'Anglaterra i d'Irlanda.
Elisabet II del Regne Unit, reina del Regne Unit (nascuda el 1926). ;
Elisabet d'Anglaterra (1596-1662), princesa d'Anglaterra i d'Esccia. ;
Elisabet Woodville, reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra.
Elisabet de Romania (1894-1956), reina de Grcia.
Elisabet d'ustria;
Elisabet de Baviera;
Elisabet de Frana;
Elisabet de Luxemburg;
Elisabet de Prssia;
Elisabet de Saxnia-Altenburg;
Elisabet de Wrttemberg;

 Cinematografia .
Elisabet, una pellcula de 1998.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366955" title="Azarika" nonfiltered="2068" processed="2060" dbindex="142086">
Azarika s una branca dels kharigites.

El nom deriva del seu cap Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali que fou el introductir de la idea de que tots els adversaris havien de ser morts junt amb les seves dones i fills. La seva tendncia fou coneguda com Azarika i els seguidors com azraquites (singular azraquita). Desprs de dominar Bssora va haver de sortir de la ciutat cap al Khuzestan i va morir el 685 a la batalla de Dulab i el va succeir Ubayd Allah ibn al-Mahuz.

Durant mesos la regi entre Bssora i Ahwaz fou teatre de saquejos i destruccions; el general Muhallab ibn Abi Sufra el va derrotar prop de Sillabra a l'est del Dudjayl i Ubayd Allah ibn al-Mahuz va morir a la lluita (686). El va succeir el seu germ Zubayr ibn al-Mahuz, que va reorganitzar les seves forces, retornant al Iraq d'eon es va haver de retirar i va morir en un atac a  Isfahan (687 o 688) i els seus homes es van dispersar per Fars i Kirman.

La direcci va passar a Katari ibn al-Fudjaa, que va saber reorganitzar les forces i al cap d'un temps va ocupar Ahwaz i va tornar cap a l'Iraq, en direcci a Bssora. Muhallab ibn Abi Sufra, ara governador de Mossul va ser cridat per fer front al perill per no va acosneguir cap xit decisiu. A partir del  els azraquites foren expulsats primer cap a Fars i desprs al Kirman on es van establir a Djiraft, que fou el seu quarter durant uns tres o quatre anys. Les divisions que van esclatar entre rabs i mawalis van obligar a Katari a fugir cap al Tabaristan amb els seus seguidors, mentre els mawali es van fer amb el control de Djiraft dirigits per Abd Rabbihi al-Kabir. Aquesta divisi va facilitar la tasca a Muhallab que va poder massacrar a tots els azraquites de Kirman en pocs mesos. Katari, perseguit al Tabaristan, fou derrotat i mort (698/699). 

Les restes dels azraquites que es van refugiar a Sadhawwar prop de Kumis, foren assetjats i exterminats quan van intentar una sortida desesperada.

El moviment va rebrotar ms tard al Magreb.

 Llista d'imams azraquites .

Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali 684-685;
Ubayd Allah ibn al-Mahuz 685-186;
Zubayr ibn al-Mahuz, 686-687/688;
Katari ibn al-Fudjaa 687/688-698/699;
Abd Rabbihi al-Kabir 697-698;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366960" title="Ubayd Allah ibn al-Mahuz" nonfiltered="2069" processed="2061" dbindex="142087">
Ubayd Allah ibn al-Mahuz fou el segon cap o imam dels kharigites azraquites, que va succeir a Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali quan va morir a la batalla de Dulab el 685.  

Durant mesos la regi entre Bssora i Ahwaz fou teatre de saquejos i destruccions, en les que els azarika mataven a tots els que no eren de la seva secta o no els hi eren favorables. La poblaci de Bssora va demanar ajut al notable general Muhallab ibn Abi Sufra que al front d'una fora va expulsar als azraquites de la zona del Tigris i els va causar una greu derrota prop de Sillabra a l'est del riu Dudjayl (686)

Ubayd Allah ibn al-Mahuz va morir a la lluita i els azraquites es van retirar cap al Fars sota la direcci del seu germ Zubayr ibn al-Mahuz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366962" title="Cantons d'Yvelines" nonfiltered="2070" processed="2062" dbindex="142088">
Els Cantons d'Yvelines (Illa de Frana) sn 39 i s'agrupen en 4 districtes:



 Districte de Mantes-la-Jolie (8 cantons - sotsprefectura: Mantes-la-Jolie). ;
cant d'Aubergenville - cant de Bonnires-sur-Seine - cant de Guerville - cant de Houdan - cant de Limay - cant de Mantes-la-Jolie - cant de Mantes-la-Ville - cant de Meulan

 Districte de Rambouillet (5 cantons - sotsprefectura: Rambouillet). ;
cant de Chevreuse - cant de Maurepas - cant de Montfort-l'Amaury - cant de Rambouillet - cant de Saint-Arnoult-en-Yvelines

 Districte de Saint-Germain-en-Laye (16 cantons - sotsprefectura: Saint-Germain-en-Laye). ;
cant d'Andrsy - cant de la Celle-Saint-Cloud - cant de Chatou - cant de Conflans-Sainte-Honorine - cant de Houilles - cant de Maisons-Laffitte - cant de Marly-le-Roi - cant du Pecq - cant de Poissy-Nord - cant de Poissy-Sud - cant de Saint-Germain-en-Laye-Nord - cant de Saint-Germain-en-Laye-Sud - cant de Saint-Nom-la-Bretche - cant de Sartrouville - cant de Triel-sur-Seine - cant du Vsinet

 Districte de Versailles (10 cantons - sotsprefectura: Versailles). ;
cant du Chesnay - cant de Montigny-le-Bretonneux - cant de Plaisir - cant de Saint-Cyr-l'cole - cant de Trappes - cant de Vlizy-Villacoublay - cant de Versailles-Nord - cant de Versailles-Nord-Ouest - cant de Versailles-Sud - cant de Viroflay







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366965" title="Zubayr ibn al-Mahuz" nonfiltered="2071" processed="2063" dbindex="142089">
Zubayr ibn al-Mahuz fou el tercer cap o iman dels kharigites azraquites. Va succeir al seu germ Ubayd Allah ibn al-Mahuz mort a la batalla de Sillabra el 686.

Desprs de la mort d'Ubayd Allah ibn al-Mahuz els azraquites es van retirar cap al Fars sota la direcci de Zubayr ibn al-Mahuz, que amb gran capacitat i amb molt poc temps va reorganitzar les seves forces, i va reprendre la campanya, retornant al Iraq on va arribar fins a al-Madain on va cremar la ciutat i va massacrar als seus habitants. Un exercit que venia de Kufa el va obligar a retirar-se cap al Fars. 

Llavors va assaltar Isfahan on governava Attab ibn Warka, per Zubayr va morir en el atac, en un combat prop de la ciutat, i els seus homes es van dispersar per Fars i Kirman (687/688). La direcci del moviment va passar a Katari ibn al-Fudjaa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366966" title="Districte de Mantes-la-Jolie" nonfiltered="2072" processed="2064" dbindex="142090">

El Districte de Mantes-la-Jolie s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Yvelines, a la regi d'Illa de Frana. Compta amb 8 cantons i 117 municipis i el cap del districte s la sostprefectura de Mantes-la-Jolie.

Cantons.
cant d'Aubergenville - cant de Bonnires-sur-Seine - cant de Guerville - cant de Houdan - cant de Limay - cant de Mantes-la-Jolie - cant de Mantes-la-Ville - cant de Meulan


Vegeu tamb.
Cantons d'Yvelines;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366969" title="Districte de Rambouillet" nonfiltered="2073" processed="2065" dbindex="142091">

El Districte de Rambouillet s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Yvelines, a la regi d'Illa de Frana. Compta amb 5 cantons i 81 municipis i el cap del districte s la sostprefectura de Rambouillet.

Cantons.
cant de Chevreuse - cant de Maurepas - cant de Montfort-l'Amaury - cant de Rambouillet - cant de Saint-Arnoult-en-Yvelines


Vegeu tamb.
Cantons d'Yvelines;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366974" title="Aguilar de Bureba" nonfiltered="2074" processed="2066" dbindex="142092">

Aguilar de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366975" title="Districte de Saint-Germain-en-Laye" nonfiltered="2075" processed="2067" dbindex="142093">

El Districte de Saint-Germain-en-Laye s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Yvelines, a la regi d'Illa de Frana. Compta amb 16 cantons i 45 municipis i el cap del districte s la sostprefectura de Saint-Germain-en-Laye.

Cantons.
cant d'Andrsy - cant de la Celle-Saint-Cloud - cant de Chatou - cant de Conflans-Sainte-Honorine - cant de Houilles - cant de Maisons-Laffitte - cant de Marly-le-Roi - cant du Pecq - cant de Poissy-Nord - cant de Poissy-Sud - cant de Saint-Germain-en-Laye-Nord - cant de Saint-Germain-en-Laye-Sud - cant de Saint-Nom-la-Bretche - cant de Sartrouville - cant de Triel-sur-Seine - cant du Vsinet


Vegeu tamb.
Cantons d'Yvelines;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366978" title="Districte de Versalles" nonfiltered="2076" processed="2068" dbindex="142094">

El Districte de Versalles s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs d'Yvelines, a la regi d'Illa de Frana. Compta amb 10 cantons i 19 municipis i el cap del districte s la prefectura de Versailles.

Cantons.
cant du Chesnay - cant de Montigny-le-Bretonneux - cant de Plaisir - cant de Saint-Cyr-l'cole - cant de Trappes - cant de Vlizy-Villacoublay - cant de Versailles-Nord - cant de Versailles-Nord-Ouest - cant de Versailles-Sud - cant de Viroflay


Vegeu tamb.
Cantons d'Yvelines;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366979" title="Katari ibn al-Fudjaa" nonfiltered="2077" processed="2069" dbindex="142095">
Katari ibn al-Fudjaa fou el quart cap o imam dels kharigites azraquites. Era d'tnia lur, poeta i un orador excepcional que sabia convncer als que l'escoltaven.

Va agafar la direcci del moviment a la mort de Zubayr ibn al-Mahuz en un combat a Esfahan (687/688). Va saber reorganitzar amb eficcia les forces azraquites, i al cap d'un temps va tenir prou fora com per ocupar Ahwaz i tornar cap a l'Iraq, en direcci a Bssora. La ciutat estava llavors governada per Musab ibn al-Zubayr, que va cridar per fer front al perill al general Muhallab ibn Abi Sufra, vncedor a la primera campanya contra els azraquites, que ara era a Mossul on havia estat nomenat governador.

Muhallab va tornar, per aquesta vegada la campanya fou complicada. Katari el va saber tenir en escac i es va poder mantenir a la riba esquerra del riu Dudjayl, especialment desprs de qu el 690 Musab ibn al-Zubayr fos derrotat a Maskin per les forces del califa omeia Abd al-Malik ben Marwan (685 705) i fos fet presoner.

El 694 va agafar el govern d'Iraq al-Hadjdjadj ibn Yusuf, que havia pacificat l'Arbia occidental, per la situaci no va canviar. Muhallab fou confirmat en el comandament de les operacions i va rebre ordes d'iniciar una ofensiva. La campanya fou lenta, plena de gran nombre de petits combats, per que en general van aconseguir arraconar als azraquites cada vegada ms lluny; van abandonar la zona del riu Dudjayl cap a Kazarun i desprs van haver d'abandonar Fars cap al Kirman on es van establir a Djiraft, que fou el seu quarter durant uns tres anys. Les divisions que van esclatar entre rabs i mawalis van obligar a Katari a fugir cap al Tabaristan amb els seus seguidors, mentre els mawali es van fer amb el control de Djiraft dirigits per Abd Rabbihi al-Kabir.

El general kalbita Sufyan ibn al-Abrad, actuant en cooperaci amb el governador del Tabaristan, va empaitar a Katari al que va trobar a les muntanyes i el va derrotar de manera decisiva; Katari va caure de cavall i fou abandonat pels seus; localitzat pels perseguidors fou executat al lloc (698/699); el seu cap fou portat a Damasc. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366981" title="Alcocero de Mola" nonfiltered="2078" processed="2070" dbindex="142096">

Alcocero de Mola s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.



 Histria . 
En aquesta localitat burgalesa s on es va estavellar l'avi que transportava al General Mola, morint tots els ocupants de l'aparell. En record d'aquest fet es va posar l'actual nom al poble, que anteriorment es deia noms Alcocero. En el lloc aproximat de l'accident, l'exrcit va construir un monlit d'uns 20 metres d'altura amb una escala en el seu interior per a pujar a la part alta, i pot ser albirat des de diversos punts de la comarca. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366982" title="Abd Rabbihi al-Kabir" nonfiltered="2079" processed="2071" dbindex="142097">
Abd Rabbihi al-Kabir fou cap o imam dels kharigites azraquites a Djiraft al Kirman.

Katari ibn al-Fudjaa dirigia el moviment pero vers el 697 van esclatar divisions entre azraquites rabs i mawalis que van obligar a Katari a fugir cap al Tabaristan amb els seus seguidors, mentre els mawali es van fer amb el control de Djiraft encapalats per Abd Rabbihi al-Kabir al costat del qual apareix en algun moment un personatge de nom Abd Rabbihi al-Saghir, que potser era un lloctinent o el cap d'un altra facci. 

Aquesta divisi va facilitar la tasca al general Muhallab ibn Abi Sufra que va poder massacrar a tots els azraquites de Kirman en pocs mesos. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366984" title="Bauelos de Bureba" nonfiltered="2080" processed="2072" dbindex="142098">

Bauelos de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366986" title="Los Barrios de Bureba" nonfiltered="2081" processed="2073" dbindex="142099">

Los Barrios de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

 Nuclis de poblaci .



Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366987" title="Selles-sur-Cher (Loir i Cher)" nonfiltered="2082" processed="2074" dbindex="142100">

Selles-sur-Cher s un municipi francs, situat al departament de Loir i Cher i a la regi del Centre. El poble s fams perqu dna nom al formatge Selles-sur-Cher











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366989" title="Berzosa de Bureba" nonfiltered="2083" processed="2075" dbindex="142101">

Berzosa de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366990" title="Cant de Selles-sur-Cher" nonfiltered="2084" processed="2076" dbindex="142102">
El Cant de Selles-sur-Cher s un cant francs del departament de Loir i Cher, a la regi del Centre. Est enquadrat al districte de Romorantin-Lanthenay, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Selles-sur-Cher.

Municipis.
Billy;
Givres;
Gy-en-Sologne;
Lassay-sur-Croisne;
Mur-de-Sologne;
Rougeou;
Selles-sur-Cher;
Soings-en-Sologne;

Vegeu tamb.
Cantons del Loir i Cher;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366992" title="Jeremy Seal" nonfiltered="2085" processed="2077" dbindex="142103">
Jeremy Seal (1962?) s un escriptor britnic.

Llibres.
 A Fez of the Heart: Travels around Turkey in Search of a Hat (1995). ISBN 0156003937;
 The Snakebite Survivors' Club: Travels Among Serpents (2001). ISBN 0156013673;
 Das Wrack (2003). ISBN 3608933883;
 Nicholas: The Epic Journey from Saint to Santa Claus (2005). ISBN 0136653316;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366995" title="Carlos Areces" nonfiltered="2086" processed="2078" dbindex="142104">
Carlos Areces, Carls (Madrid, 1976), s un dibuixant, actor, guionista i cmic espanyol. Esdevingu conegut a partir de les seves intervencions en el programa La hora chanante del canal Paramount Comedy amb Joaqun Reyes, Raul Cimas, Ernesto Sevilla i Julin Lpez, amb els que tamb realitza el programa Muchachada Nu per a La 2 de Televisi Espanyola. 

Desprs d'estudiar al collegi San Viator, de Madrid, es matricul en Belles arts a Conca el 1995, on va conixer Santiago Lucas, que va comenar a treballar com a realitzador per a Paramount Comedy.

Encara que els seus personatges ms coneguts siguin el crtic gastronmic Joseph Ringo, el jove Rappel o el Conico del T, s conegut per interpretar papers femenins ens els gags dels seus programes. A ms dels programes esmentats, tamb ha collaborat en altres de diferents cadenes, com Canal 9, Telemadrid, La Primera o La Sexta, aix com la srie d'lex de la Iglesia Plutn B.R.B. Nero. Aix mateix, ha protagonitzat el curtmetratge de Nacho Vigalondo Cambiar el mundo.

Com a dibuixant, ha participat en diversos fanzines com Cabezabajo o Buen provecho i s'ha autoeditat dues obres en petit format, a mig cam del cmic i el conte illustrat: Chechu se caga de miedo i Vamos a contar cosas cochinas, ambdues signades com Carls. Amb aquest mateix pseudnim signa la seva collaboraci fixa a la revista El Jueves, Ocurri cerca de tu casa. 

El 2007 va guanyar el premi Josep Toutain a l'autor revelaci, al Sal Internacional del Cmic de Barcelona.

 Enllaos externs .
Entrevista a Carlos Areces;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="366996" title="Santa Calamanda" nonfiltered="2087" processed="2079" dbindex="142105">
Santa Calamanda, verge i mrtir, s la santa patrona de Calaf.

El seu nom sembla procedir del llat calamus (canya i en aquest cas, amb forma de canya). Quasi res de la seva 
existncia se sap amb certesa, i de la seva vida, les hagiografies en difereixen en gran mesura. Segons 
una, hauria estat una calafina que hauria mort verge per 
desobeir el prefecte Daci, governador d'Hispnia; el seu martiri hauria estat el dia 5 de febrer del govern de 
Diocleci (o s l'any 303); una segona versi s que hauria estat una catlica a qui el seu pare hauria tallat els braos 
perqu no pogus senyar-se. Una altra versi indica que hauria estat nada a 
Calaf, al llogaret de Soler Lladrs; companya de Santa rsula, hauria estat una de les onze noies degollades pels huns a Colnia quan tornaven d'una peregrinaci a Roma (la tradici que parlava d'onze mil verges s'origin en un error de transcripci, sembla); si fos aix, hauria viscut entre el segle III i el V.

El que sembla ms ests s que les despulles de la santa van arribar a Calaf, on foren venerades amb devoci. Quan al segle XVII es constru l'esglsia de Sant Jaume, hom les va guardar en la cripta que s'hi va construir a posta (1649). Posteriorment, el papa Urb V reconegu al segle XIV el culte a la santa. La seva festa se celebra el 5 de febrer.

Segons l'Institut d'Estadstica de Catalunya, al 2008 hi havia 47 persones amb aquest nom a Catalunya, de les que 11 a l'Anoia, 13 al Barcelons i 4 al Montsi .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367002" title="Flix Martnez i Comn" nonfiltered="2088" processed="2080" dbindex="142106">
Flix Martnez i Comn (Barcelona, 30 de novembre de 1920   6 d'agost de 1995) fou un compositor de sardanes.

Va estudiar piano i viol al Conservatori Municipal de Barcelona i harmonia i composici amb Joaquim Zamacois. Com a intrpret va actuar de trompa a l'Orquestra Filharmnica de Barcelona i a l'Orquestra Amics dels Clssics fins al 1936. Als anys quaranta es va especialitzar en la msica de ball, de la qual fou un destre arranjador, i tamb es va iniciar en la cobla, gnere que finalment va conrear abastament i en qual va obtenir nombrosos premis i xits. Les seves sardanes destaquen per les combinacions instrumentals de nova factura i una constant de qualitat. El seu reconeixement va esclatar l'any 1971 amb Rosa de Sant Jordi. La seva producci tamb inclou msica de cambra, lieder i algunes peces simfniques que no s'aparten del llenguatge tonal.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367007" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Rifle militar, tres posicions" nonfiltered="2089" processed="2081" dbindex="142107">

La competici de rifle militar, tres posicions va ser una de cinc proves de rifle militar que es van disputar a les proves de Tir dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Es disput entre el 3 i el 5 d'agost de 1900. Hi van prendre part 30 tiradors representants de 6 nacions, amb 5 tiradors per equip. Es van atorgar medalles a cadascuna de les tres proves a ttol individual, i al conjunt de les tres proves, en aquest cas a nivell individual i per equips, a partir de la suma de punts de totes les proves precedents. 

Medallistes.


Resultats.

Individual.
Les puntuacions de les tres posicions se sumen per decidir el vencedor d'aquesta prova. El mxim possible de punts s 1.200.



Per equips.
Les puntuacions dels cinc tiradors a cadascuna de les tres proves se sumen per donar el resultat de la competici per equips. La mxima puntuaci possible s de 6.000 punts. 



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".  Accs 3 de mar de 2006. Consultable digitalment a Herman's Full Olympians: "Shooting 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367009" title="Azd" nonfiltered="2090" processed="2082" dbindex="142108">
Azd (tamb Asd) s el nom de dues confederacions tribals d'Arbia a l'antiguitat, a l'Asir (Azd Sarat) i a l'Oman (Azd Uman) que es van fusionar a l'poca islmica a Bssora i el Khurasan.

Els Azd Sarat van adoptar el islam el 631 i encara que van protagonitzar algun incident durant la Rida o apostasia (632) foren portats a l'orde per Uthman ibn al-Asi governador de Taif. El 634 el califa Omar va enviar grups d'Azd a l'Eufrates, i van poblar Bssora i Kufa i fins i tot alguns van anar a Egipte. Els Azd de Bssora van agafar sota la seva protecci al governador Ziyad ibn Abihi, amenaat pels tamimites, a partir del 658.

El Azd Uman van emigrar en part vers el 680 cap a Bssora. Els que van restar van crear un emirat a Zara al segle IX. Els que es van establir a Bssora es van unir als Azd Sarar i es van fusionar, i es van aliar als Rabia, fent part aix dels grups oposats als tamimites.

El governador Ubayd Allah ben Ziyad va trobar el suport dels Azd quan va morir el califa Yazid I (683) i els tamimites es van revoltar; en les lluites que van seguir va morir Masud ibn Amr al-Ataki, cap de la coalici dels Azd i els Rabia; finalment Ahnaf ben Kays, el cap tamimita, va poder posar orde i es va establir un modus vivendi per la situaci va restar tensa i es va traslladar tamb al Khurasan on la tribu dels Azd aliada als Rabia i dirigides pels muhallbides, va passar a ser la dominant. 

Desprs de la desgracia dels muhallbides, els azd van contribuir a la derrota i mort de Kutayba ibn Muslim (715) governador del Khurasan entre el 705 i la seva mort. Van exercir certa hegemonia a la provncia fins a la pujada al tron de Yazid II (720) per la eliminaci dels muhallbides va suposar la seva prdua de influencia i van quedar sota domini dels governadors de la tribu dels Kays o kaysites (qaysites). La hostilitat dels Azd contra aquestos va debilitar a la dinastia omeia i fou una de les causes de la seva caiguda.

Cap al final de la dinastia, l'oposici dels Azd al governador de Khurasan Nasr ibn Sayyar (738-748), va facilitar l'arribada d'Abu Muslim (748); tamb a Bssora es va revoltar contra els omeies per foren derrotats pels tamimites, i aix els va abocar en braos dels abbssides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367015" title="Prtic de Santa Maria de Ripoll" nonfiltered="2091" processed="2083" dbindex="142109">

El prtic de Santa Maria de Ripoll, s la faana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll, cap a mitjans del segle XII, per decorar l'entrada principal de l'esglsia, estant un dels exemples ms monumentals, pel que fa a la decoraci escultrica, en l'mbit romnic catal vinculat a l'escola de Tolosa de Llenguadoc. Realitzada com un arc de triomf rom, t una gran profusi decorativa amb escenes de l'Antic Testament, treballades per escultors annims, seguint els relats d'una Bblia que es conserva al mateix monestir.
 Histria .


Una novetat del perode romnic va ser la incorporaci de l'escultura a l'arquitectura realitzada en pedra o marbre, tanmateix per queda clar que en el territori de la Marca Hispnica, l'escultura monumental es va realitzar amb ms retard que en altres territoris, a Catalunya no apareix realment fins mitjan segle XII, encara que ho fa amb tota esplendor. Apareixen conjunts en edificis catedralicis i monacals, que converteixen els seus prtics en un trnsit entre el prof i el lloc sagrat, el sentit doctrinal predomina, cenyint-se a representacions simbliques fins fer una veritable Biblia. Entre aquests es troben els de la catedral de Vic, Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll que van mantenir les construccions anteriors per a la faana primitiva es van afegir els prtics monumentals, dels quals el de Ripoll s l'nic que s'ha conservat, encara que a un estat degradat.

L'any 1873 es van transcriure els nombrosos epgrafs bblics, que ja sn completament illegibles. L'historiador i arquitecte Vicente Lamprez Romea, va estudiar l'any 1908, les fonts estilstiques del prtic, ac com la seva dataci que la va proposar durant la meitat del segle XII, data que va acceptar poc ms tard Gudiol i Cunill aix com d'altres analistes posteriors. Josep Gudiol Ricart va estudiar a la seva monografia sobre el prtic, la complexa iconografia basada en fonts bbliques, els Fets dels Apstols, l'Apocalipsi, els llibres de l'xode, Jons i Daniel, aix com va realitzar una completa descripci. A comenaments del segle XX, Josep Pijon, a la vista de les escenes del cicle de l'xode a la dreta de la portalada  i les del Llibre dels Reis a l'esquerra, li van permetre de confirmar que els escultors s'havien inspirat a una de les biblies historiades del monestir.

Una dels historiadors que ms es va interessar en la interpretaci de la iconografia va ser el tamb arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que va dividir el conjunt en tres parts el scol era la vida real de l'poca actual, al nivell central les histries del passat i a la part alta el cel significant el futur. Per a la dataci va comparar els relleus del portal amb el sarcfag de Ramon Berenguer III, mort l'any 1131 encara que la realitzaci del qual va tenir lloc uns anys ms tard i amb una galeria romnica del claustre del propi monestir, s a dir entre els anys 1140 i 1175. 

S'ha sostingut, per part de Yves Christe, als anys setanta del segle XX, que el model corresponia a un arc de triomf rom, que mant una certa semblana amb la pea d'orfebreria d'un reliquiari de l'poca de Carlemany, en forma d'arc de triomf ofert per Eginardo a la baslica de Sant Servassi de Maastricht.

Els smbols pels que es representen els mesos han estat estudiats per J.C. Webster que va establir un parentiu amb sries de diferents punts europeus, per exemple la representaci de l'ofici d'un boter al mes d'agost, s un element gaireb exclusivament itali.  S'ha establert un punt de relaci entre l'art realitzat a Ripoll i el de Tolosa de Llenguadoc de Llenguadoc, per l'estudi dels relleus i de les esttues de les columnes aix com dels plecs de la roba, arribant a proposar un cert acostament amb l'art del mestre Gilabert o el seu taller i amb la mare de Du del Claustre de la Catedral de Solsona; tamb sembla acostar-se a l'estil de les escultures del portal nord de Grossmnster de Zuric, potser per la semblana d'ambdues amb un origen itali.

 Descripci .
La portalada s'adossa sobre la paret d'entrada de l'esglsia, constituda per un paralleleppede rectangular de dotze metres d'amplada per set d'alada i un metre de grossor aproximadament, i formada amb blocs de pedra calcria juxtaposats sense morter; per la seva exposici als elements atmosfrics, a la qualitat del material emprat sorrenc, i a un incendi que va patir l'any 1835 es troba en un estat fora deteriorat. A la seva part central es troba la porta amb set arquivoltes cobertes d'escultura, sostingudes sobre columnes entre les que destaquen dos que de fet sn les imatges de sant Pere i sant Pau amb els seus atributs respectius de les claus i un rotlle de pergam obert, tots dos presenten la mutilaci dels seus caps. 

Queda demostrat que els constructors coneixien b els arcs de triomf, per la composici del front amb el coronament final d'un fris continu i el conjunt decoratiu a dos nivells superposats i emmarcats amb un escalonament de set franges o registres horitzontals i unes columnes situades a les lnies laterals.
 Mides . 
 Amplada total 11,60 metres ;
 Alada total 7,25 m ;
 Grossor 1 m ;
 Alada del scol 0,72 cm ;
 Alada de la base des del terra als registres superiors (scol 0,72 + 0,90 segon registre + 1,28 tercer registre) Total 2,90 m ;
 Alada de cadasc dels registres superiors (dos a 0,90 i 1 a 1,10) Total 2,90 m  ;
 Alada del fris superior 1,45 m ;
 Amplada de cada costat de la porta central 2,90 m ;
 Amplada porta central 5,80 m. ;
 Alada porta central 5,80 m. ;
 Amplada de la porta a l'interior cap a l'esglsia 2,54 m ;
 Alada de la porta a l'interior cap a l'esglsia 4,15 m;
 Arquivoltes . 
 
D'exterior a inferior: 


1.- Amb ornamentaci en forma de fulles. ;
2.- Consta de vint-i-set cercles, a l'interior dels quals es troben figures diverses, en el centre de l'arc presidint-lo l'Agnus Dei, a tots dos costats uns ngels i a continuaci diversos animals. ;
3.- Est ocupada per escenes en dovelles ms grans, explicant la vida dels apstols Pere a la part esquerra i Pau a la dreta, destaquen la de Pere amb Ner, el seu enfrontament amb Sim el Mag i la seva crucifixi, la vida de Pau tamb est narrada des del seu baptisme, predicaci de la fe cristiana, l'empresonament i fins el seu martiri amb la vista del seu botx amb el cap a la m, acaben les escenes en trobar-se amb les seves esttues amb les que es formen les columnes corresponents a aquesta arquivolta.;
 4.- Formada amb diverses motllures amb diferents formes. ;
 5.- Presenta ornaments vegetals sobre una motllura de bou. ;
 6.- Des del centre i cap a cada costat les vides de Daniel i Jons amb escenes narrades als seus llibres com el somni de Nabucodonosor la construcci de l'esttua d'or que ha d'sser adorada, i com simbolisme de salvaci la representaci dels tres hebreus al forn y Daniel transportat per un ngel salvant-lo dels lleons. ;
 7.- A l'intrads de l'ltima arquivolta es troba centrada una imatge de Maiestas Domini dins d'un medall amb ngels als costats i amb les histries de Can i Abel, on hi ha una escena comparable amb les pintures de la esglsia de Sant Quirze de Pedret: s la de Can quan intenta d'enterrar Abel i la terra l'expulsa.T semblances amb ell taps de la Creaci de la catedral de Girona, amb una Maiestas sense barba i que noms apareix la part superior del cos, d'altra banda, representaci fora infreqent en l'mbit catal. Sobre els muntants a tots dos costats hi ha la representaci simblica dels dotze mesos de l'any amb diferents oficis o allegories per a cada mes.
 Fris superior i costat dret .

El registre superior a manera de fris, ocupa l'espai central una Maiestas Domini, una de les escultures millor conservades i en la que encara es distingeixen restes de policromiaenvoltada pel tetramorf i reforat el carcter apocalptic amb els vint-i-quatre ancians, que la seva representaci completa, acaba als laterals de la faana.

Al segent nivell, s'aprecia una multitud de personatges entre els que es troben els Apstols i Sants. A les dues franges inferiors segents es troba la narraci del llibre  de l'xode, amb Moiss conduint el poblejueu, la tramesa d'aliments al desert del Sina, la separaci de les aiges de la mar Roja, Moiss fa brollar l'aigua de la roca d'Horeb, mentre els guia una columna de foc i un ngel, i la batalla de Rafidim entre Josu i Amalec. El lliurament de les taules dels deu manaments, com a moment ms culminant, es representa amb les figures ms grans i dins d'uns arcs de mig punt, els personatges sn Jahv, Moiss, Aaron i dues figures vestides una de religis que podria ser un bisbe o el mateix abat de Ripoll i una altra vestida de guerrer on s'ha volgut veure Ramon Berenguer III, realment molt discutibles, en sentit simblic el concepte s el de representar el poder religis i el civil. Sota aquestes escenes, en una sola quadrcula es mostra la primera visi apocalptica de Daniel amb un lle realitzat amb gran relleu. El relleu del lle s com un del mateix tipus que es conserva al Museu Dioces i Comarcal de Solsona i que formava part de la faana romnica desapareguda de Santa Maria de Solsona, tamb guarda semblana amb altres d'algunes faanes del nord d'Itlia.Finalment en aquesta part el scol representa els pecats capitals, trobant-se en molt mal estat de conservaci.
 Costat esquerre .

La part superior, est ocupada, com la contrria del costat dret, per Apstols i Sants. Des del segent nivell els protagonistes sn Salom i David, representant els reis escollits per Du, que igualment es trasllada als reis de l'poca medieval. Les escenes estan inspirades a les narracions historiades que t la Bblia guardada al monestir i mostren la petici de Betsab a David per escollir Salom com a rei, tot seguit ve la coronaci, la petici a Jahv de la saviesa i el judici de Salom, sota aquesta franja, es veu el trasllat de l'arca de l'Aliana, amb David prenent part de l'ambient festiu ballant davant de la ciutat de Jerusalem i David amb el profeta Gad. En aquesta part de la faana tamb es veuen, collocats sota arcs, i amb les figures de ms gran proporci, ocupant la part central, David assegut a un tron i la resta de personatges sn acompanyants msics. 

A l'ltim espai la visi preapocalptica de Daniel mostra la lluita entre animals a alt relleu i a un costat una figura d'un ngel i a l'altre un cavall amb el seu genet. El scol inferior en forma de medallons, amb imatges que representen lleons i grius fantstiques.

 Degradaci del prtic .

La pedra del prtic pateix una malaltia de corrosi degut a la qualitat del material emprat per a la seva construcci, la pedra calcria o sorrenca absorbeix l'aigua i junt a l'aire forma una corrosi que es tradueix en una progressi de la seva disgregaci a qu es va unir els efectes del canvi de temperatura per l'incendi del 9 d'agost de 1835. Tot aix i les inclemncies del temps, han fet desaparixer en primer lloc, totes les inscripcions que alludien als temes representats, aix com tamb han collaborat a reduir el relleu de les escultures.

A la catedral de Reims, a moltes escultures gtiques es copsava tamb, aquesta malaltia, que es va agreujar pels incendis soferts durant la Primera Guerra Mundial, l'opci per a la seva restauraci que van seguir va ser la substituci per cpies i el trasllat a un museu de les anteriors. Aquesta mateixa soluci es va comenar a aplicar a la faana de la catedral de Chartres, per passar ms tard a tractar-les in situ, eliminant les sals nocives i tenir-les controlades. Viollet-le-Duc a Amiens ja havia fet estudis sobre aquesta mateixa qesti. L'Abadia de Saint-Pierre de Moissac amb la seva faana romnica est tamb en tractament i sota vigilncia ja que es troba afectada per infiltracions que afecten la seva integritat.

A Santa Maria de Ripoll, es pot observar la progressi de la seva degradaci, per les fotografies existents de comenaments del segle XX, tanmateix no es van fer les primeres valoracions fins la intervenci de la Direcci General de Belles Arts amb el finanament de la Fundacin Juan March durant els anys 1964 i 1971 que es va suprimir una gran infiltraci d'aigua, es va netejar tota la faana i es van efectuar diversos tractaments per aconseguir una mxima estabilitat, aix com un allament dels seus fonaments. Per al control climtic es va tancar amb vidre el porxo gtic del davant de la faana l'any 1973. Malgrat tots aquests esforos, la faana continua deteriorant-se, estant controlada pel servei de Patrimoni Arquitectnic de la Generalitat de Catalunya.

 Referncies .

 Bibliografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367019" title="Al-Azdi" nonfiltered="2092" processed="2084" dbindex="142110">
Abu Zakariyya Yazid ibn Muhammad ibn Iyas ibn al-Kasim al-Azdi (conegut principalment com al-Azdi) (mort 945/946) fou un historiador rab nadiu de Mossul, continuador de Ibrahim ibn Muhammad ibn Yazid al-Mawsili que havia escrit biografies de savis religiosos.

Al-Azdi va escriure sobre els savis hadith i sobre la poltica de Mossul. Es conserva noms l'obre sobre poltica a Mossul dels anys 719 al 839, en el marc de la historia general de l'poca sobre la que escrivia

 Bibliografia .
M. Canard, Hamdanides, Alger 1951;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367023" title="Gabriel Fabre" nonfiltered="2093" processed="2085" dbindex="142111">
Gabriel Fabre (Li, 1858 - Pars, 1921) fou un compositor francs.

Fou deixeble de Duprato i Guiraud en el Conservatori de Pars i es va fer un especialista en la interpretaci musical del poetes moderns d'aquells temps. Verlaine, Mallarm, Moras, Meeterlinck, foren els poetes a les quals poesies Fabre pos msica per primera vegada, donant a llurs obres tota l'expressi i el sentit intim que requereixen.

Malgrat gaud d'una important posici a finals del segles XIX i principis del XX, avui dia s molt poc conegut per l'ambient musical, tant a nivell d'intrprets com de musiclegs.

La seva modstia i senzillesa li va permetre compartir una subtil relaci amb el mn artstic del Pars d'aquells anys, aix llur amistat amb artistes com Signac, Lepre, Charpentier, Landre, Le Sidaner li dibuixaren moltes portades de llurs partitures musicals que eren cercades tant pels afeccionats musicals com pels colleccionistes.

La millor manera d'entendre el treball de Fabre, s precisament cercant-la fora de la histria oficial de la msica i en les elits dels cercles simbolistes.

Obres cabdals de Fabre.

 L'orgue (1889) i L'Archet (1894) de C. Cros.
 Sonatines sentimentals, de Camille Mauclair. ;
 La complainte de l'oubli des morts, de Laforgue. ;
 Chants de Bretagne, inspirades en poesies de Moreas, Ajalbert, Klingsor, Le Cardounel i P. Fort (1900);
 Dix chansons, de Maeterlinck (1900-05).
 Pomes de jade, envers la traducci del xins de F. G. Judith Gautier (1905-07).
 Le colloque sentimentiel, de Verlaine,
 Paysage breton, de S. Merrill, i Imags d'enfants (1908).

A ms se li deu un trio, un quartet i una Serenata.

Referncies.

 Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa Calpe;
 Revue de musicologie, vol, 90, n1, pp. 83-114 (article), Editor Socit franaise de musicologie, Pars, Frana (1922);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367025" title="Azfari" nonfiltered="2094" processed="2086" dbindex="142112">
Muhammad Zahir al-Din Mirza Ali Bakht Bahadur Gurgani Azfari (1758-1818), fou un escriptor i prncep mogul de l'ndia. Parlava rab, persa, urd i turc i una mica d'angls.

Era descendent d'Aurangzeb, net d'Iffat Ara Begum (filla de Djahandar Shah) i fill de Shah Alam Bahadur Shah I. Va nixer al Fort Roig de Delhi i es va criar a la fortalesa. Estava pensionat per la Companyia Britnica de les ndies Orientals (com altres prnceps moguls). El 1788 es va escapar de la fortalesa i va passar per Jaipur i Jodhpur fins arribar a Lucknow on fou ben rebut pel nawab d'Oudh Asaf al-Dawla, a la cort del qual va restar set anys; desprs va anar a Patna i el 1797 a Maksudabad (desprs Murshidabad) on va romandre uns dotze anys per passar llavors a Madras on va residir fins a la seva mort el 1818.

Va escriure poemes en diverses llenges (un diwan complert en urd). La seva obra principal es la Wakiat-i Azfari acabat el 1806 desprs de 9 anys de treball, on relata la seva vida i les seves experincies amb un relat magnfic del episodi de Ghulam Kadir Rohilla Khan que va ocupar Delhi el 1788 i va fer cegar a l'emperador Shah Alam I; en aquest llibre, al final, esmenta vuit de les seves obres, entre les quals un diccionari i una gramtica de txagatai, les quals s'han perdut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367026" title="Mater lectionis" nonfiltered="2095" processed="2087" dbindex="142113">
Una mater lectionis (locuci llatina que significa "mare de lectura", en hebreu ) s una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals. En hebreu, les lletres que poden fer de matres lectionis sn l'lef , la he , la vau  i la iod .

Origen de l'expressi.
L's d'aquesta locuci s'atribueix generalment al gramtic Agathius Guidacerius, referint-se al seu Peculium Agathi, tal com ho va fer el gramtic Gilbertus Genebrardus. Tot i aix, Guidacerius no parla de "mater lectionis" sin de "matres, scilicet sermonis" (mares, ben ents de la parla).

Descripci.
La lectura de textos que usen un abjad com a sistema d'escriptura pot resultar difcil, puix que en un abjad noms s'escriuen les consonants. Per aquest motiu s'empren matres lectionis: per a facilitar la lectura, tot i que les raons per les quals l's d'una determinada consonant indica la presncia d'una determinada vocal apareixen relativament complexes. Poden ser de caire fontic, etimolgic o merament prctic.

s.
Els casos ms freqents d's de matres lectionis sn els de la vau  i la iod  per a les vocals / i / respectivament.

Exemples:














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367027" title="Edicions de Grfic Set" nonfiltered="2096" processed="2088" dbindex="142114">

Edicions de Grfic Set s una editorial sabadellenca creada l'any 2004. Publica fonamentalment obres d'autors vinculats a la ciutat de Sabadell, per amb projecci a tot el pas. Els textos que edita estan generalment dirigits a un pblic minoritari, interessat en les arts plstiques i en la literatura, especialment la poesia.

La seva col.leci principal s El pot petit.
Edicions de Grfic Set est dirigida per Manuel Costa Fernndez.
                    

 Autors de textos.

 Josep-Ramon Bach ;
 Jaume Balaguer i Gass ;
 Josep Gerona ;
 Fina Miralles ;

 Quirze Noheras Vilardaga ;
 Joan Ripoll Bisbe;
 Llus Subirana  ;
 Mila Torres ;


 Il.lustradors .

 Alfons Borrell ;
 Ramiro Fernndez Saus ;
 Josep Gerona;
 Ldia Guarch;

 Josep Madaula ;
 Alba Marina Rivera ;
 Montserrat Senserrich;




 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367033" title="Azim Allah Khan" nonfiltered="2097" processed="2089" dbindex="142115">
Azim Allah Khan fou el suposat cervell de la rebelli dels Cipais o mot que va esclatar a l'ndia contra els britnics el 1857.

Era d'tnia paixtu, d'una famlia establerta a Cawnpore fora temps abans de la fam de 1837-1838. Era orfe i hauria mort de gana si no hagus estat per un missioner cristi que el va salvar i el posar com a khidmatgar en una famlia anglo ndia de la ciutat que es va preocupar de que fes estudis; va prendre francs i angls entre altres coneixements. Desprs fou mestre a la mateixa escola.

Va entrar al servei de Nana Sahib, fil adoptiu de Badji Rao II, el darrer dels peshwa mahrathes, com a preceptor i mestre d'angles. Nana el va fer el seu conseller poltic. A la mort de Badji Rao II el 1851 Nana el va succeir en els ttols i pensions i drets, per el governador general Lord Dalhouise va ordenar no pagar la pensi i no el va reconixer com a successor. La memria de greujes presentada fou redactada per Azim per rebutjada pels directors de la Companyia Britnica de les ndies Orientals.

El 1853 va anar a Anglaterra per pledejar personalment pel seu senyor i amic, per igualment va fracassar. No obstant un grapat de dames angleses es van sentir atretes per la seva persona i al seu retorn a l'ndia (1855) rebia nombroses cartes d'aquestes senyores que foren publicades en dos volums, amb algunes poru escandaloses. Ms tard va tornar a Europa i va visitar Anglaterra, Frana, Constantinoble, Sebastopol, i l'escenari de la guerra anglo-russa a Crimea.

Frustrat per la manca de resultats i per haver invertit 50000 lliures en l'empresa, va suggerir a Nana enderrocar el poder britnic mitjanant un cop d'estat militar. A comenament del 1857 es va dirigir amb Nana Sahib als quarters militars del nord de l'ndia per convncer als oficials, per no va trobar bona acollida. Va enviar emissaris als prnceps hinds i alguns van prometre suport per en general fou una promesa falsa. Algunes acciones errnies de Nana contra els britnics van portar a la conquesta pels anglesos de la fortalesa de Bithur, la plaa forta de Nana prop de Cawnpore el juliol de 1857. Azim va desaparixer llavors de l'escena i sembla que es va refugiar a Bhutwal, al Nepal on hauria mort l'octubre de 1859, per de fet mai ms no se'n va tornar a sentir parlar.

 Bibliografia .
J. W. Kaye,  A History of the Sepoy War in India, Londres 1870 ;
G. B. Malleson, History of the Indian Mutiny, Londres 1879;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367034" title="Ferrocarril Rtic" nonfiltered="2098" processed="2090" dbindex="142116">


El Ferrocarril Rtic o RhB (Rhtische Bahn en alemany, Ferrovia Retica en itali, i Viafer Retica en Romanx) s la segona companyia frria ms important de Sussa, per darrere de SBB-CFF-FFS. Compte amb a prop de 381 quilmetres que discorren pel Cant dels Grisons, i a l'any 2002 tenia 1479 empleats. 

Des del 6 de juliol de 2008, el Comit de la Unesco ha inscrit el Ferrocarril Rtic al llarg dels paisatges d'Albula i Bernina a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Aquesta inscripci concerneix als 122 quilmetres de via frria entre Thusis, Saint Moritz i Tir, i els 144 ponts i 42 tnels que componen aquests traats, aix com l'entorn paisajstic que ho envolta. 

Ats que es localitza en territori Sus i Itali, s un Patrimoni compartit per ambds pasos. 

Traat.


El traat del Ferrocarril Rtic es desenvolupa per complet en un ample de 1000 millmetres, i connecta amb el traat de SBB-CFF-FFS a la capital del Cant dels Grisons, Coira, i amb el de Ferrovie dello Stato a Tir. 

Pel que fa a l'electrificaci, comprn tres trams: 

61 quilmetres en corrent contnua de 1000 V, corresponents a la lnia del Bernina Bahn, Tir-Saint Moritz. 
12 quilmetres en corrent contnua de 1500 V, corresponents a la lnia Castione-Llit. 
321 quilmetres en corrent altern d'11 KV, i 16 Hz, corresponents a la lnia de la Vereina, entre Coira i Arosa. 
Compte amb un total 383 ponts, i 84 tnels, destacant el de Vereina, amb 19'042 quilmetres, i el d'Albula, de 5'864 quilmetres. El pendent mxim s d'un 7%, i es troba en la lnia de Bernina, corresponent a la lnia de corrent continu. El pendent mxim en corrent altern s del 4%. 

Lnea.

El Tren vermell no s noms un mitj de transport pblic a Sussa, sin que tamb s un gran atractiu turstic, ja que ms de la meitat dels seus usuaris sn estrangers. 
Entre els trens que componen el parc ferroviari, destaquen cinc amb nom propi: 

 Glacier Express, tamb conegut com l'expres ms lent del mn. Recorregut: Zermatt - Saint Moritz. ;
 Bernina Express. Recorregut: Coira - Tir, pel tnel de Bernina ;
 Aqualino Scuol. Recorregut: Landquart - Scuol, pel tnel de Vereina ;
 Engadine Star. Recorregut: Landquart - Saint-Moritz, pel tnel de Vereina. ;
 Arosa Bahn. Recorregut: Coira - Arosa.

Histria.

La xarxa va ser construda entre 1889 i 1913.Fou un holands, Jan Willem Holsboer, propietari d'un hotel a Davos qui va prendre la primera iniciativa. Ell va crear l'empresa "Schmalspurbahn Landquart-Davos" que es va inaugurar el primer tram de la lnia Landquart a Klosters el 1889, desprs de Klosters a Davos el 1890. La companyia va prendre el nom de "Els Ferrocarrils Retic(Rhtische Bahn)"  el 1895. 

La lnia d'Albula (Thusis - St Moritz) es va completar el 1903. 

L'electrificaci de la xarxa es va iniciar amb l'encrrec el 1913 de la (St.Moritz-Scuol). L'elecci es centra en AC monofsica 11 kV 16 2 / 3 Hz, que habia estat provada amb base a Seebach entre Engadine i Wettingen des de 1904 a 1909. 

El 1943, la RHB absorbeix la 'Berninabahn' qui va obrir la lnia de St Moritz a Tirano el 1910, 1950 i el Chur-Arosa-Bahn lnia construida el 1914. 

L'ltima lnia construda entre Klosters i Lavn a la Baixa Engadina pren el tuner Vereina obert el 19 de novembre de 1999. Aquest tram refora significativament la capacitat de la xarxa.

En la seva reuni de 6 de juliol de 2008, el Comit del Patrimoni Mundial de la UNESCO acorda la inscripci: "Els ferrocarrils Rhaetianen del paisatge de Albula Bernina al Patrimoni de la Humanitat. Aquest registre inclou tant els 122 quilmetres de via entre Thusis, St Moritz i Tirano i els 144 ponts i 42 tnels i galeries que la composen, sin tamb tot el paisatge, descrit com "zona d'amortiment" i paisatge que abasta totes les rees visibles des del tren. 

Enllaos externs.

 RhB Pgina oficial;
 The Rhaetian Network;
 Rail-info.ch description ;
 Railfaneurope.net, RhB photos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367035" title="Al-Azimi" nonfiltered="2099" processed="2091" dbindex="142117">
Abu Abd Allah Muhammad ibn Ali ibn Muhammad al-Tanukhi conegut com al-Azimi (1090-1161) fou un historiador siri d'Alep.

Va escriure una histria universal centrada en Sria, que arriba fins el 1143/1144, i una histria d'Alep. No sn obres molt destacades per sn les niques que es conserven de Sria dels segles XI i XII.

 Bibliografia .

Claude Cahen, La Syria du Nord a l'poque des Croisades, 1940



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367040" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Au Cordon Dor 50 metres" nonfiltered="2100" processed="2092" dbindex="142118">

La competici d'Au Cordon Dor a 50 metres va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La qualificaci per a la prova es va fer durant unes competicions per equips, que sols servien per a classificar els 8 millors arquers per a la prova individual.

Medallistes.


Resultats.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367048" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Au Cordon Dor 33 metres" nonfiltered="2101" processed="2093" dbindex="142119">

La competici d'Au Cordon Dor a 33 metres va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La qualificaci per a la prova es va fer durant unes competicions per equips, que sols servien per a classificar els 8 millors arquers per a la prova individual. Sols es coneix el nom dels medallistes i es desconeix la puntuaci aconseguida.

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367052" title="Oriol Valls" nonfiltered="2102" processed="2094" dbindex="142120">


Oriol Valls i Toms (conegut professionalment com Oriol T. Valls) s un fsic catal, especialitzat en la fsica de l'estat slid.

Biografia.
Nascut a Barcelona  el 15 d'Octubre de 1947, es va llicenciar en Cincies Fsiques a l'Universitat de Barcelona l'any 1969. Es  va doctorar en Fsica l'any 1976 a Brown University, Estats Units, on va coincidir durant un any amb Manuel Cardona. Va ser investigador postdoctoral a l'Universitat de Chicago (1976-78)(University of Chicago) i desprs va ser Miller Fellow a l'Universitat de Berkeley.

Des de l'any 1978 ha estat  a l'Universitat de Minnesota,(University of Minnesota) on s Professor numerari de Fsica ("Professor of Physics") i membre ("Fellow") del Minnesota Supercomputer Institute. Es l'autor de ms de 150 articles publicats en la literature cientfica internacional, particularment sobre els temes de superconductivitat i magnetisme. s membre i "Fellow" de l'American Physical Society.

Est casat amb Maureen (Doyle) Valls, i t dos fills.

Enllaos externs.
University of Minnesota


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367055" title="Anibal Pius Fabri" nonfiltered="2103" processed="2095" dbindex="142121">
Anibal Pius Fabri (Bolonya, 1696 - Lisboa, 1760) fou un clebre cantant itali del segle XVIII.

Rest al servei de Carles VI i el 1719 fou agregat a l'Acadmia Filharmnica de la seva ptria. Com a homenatge a llurs mrits, fou nomenat prncep cinc vegades.

Referncies.
 Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa Calpe;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367071" title="Dafne" nonfiltered="2104" processed="2096" dbindex="142122">


Botnica: Gnere de plantes de la famlia timelecia. Vegeu Dafne (planta);
pera:
Obra de Jacopo Peri considerada com la primera pera de la histria. Vegeu Dafne (Peri);
pera de Richard Strauss. Vegeu Dafne (Strauss);
Histria: ;
Santuari d'Apollo prop d'Antioquia. Vegeu Dafne (Antioquia).
Dafne;
Mitologia: Nimfa. Vegeu Dafne (nimfa);
Astronomia: Asteroide. Vegeu (41) Daphne;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367074" title="Escut de Nules" nonfiltered="2105" processed="2097" dbindex="142123">


L'escut de Nules t el segent blasonament:

Escut quadrilong amb el centre inferior en punta, truncat. El primer quarter, losanjat d'argent i de sable. En el segon quarter, d argent, un lle coronat d or acostat per dues lletres, L i S, de sable. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.
Escut no oficialitzat, utilitzat tradicionalment per l Ajuntament.

El primer quarter i el timbre fan referncia al fet que la vila fou cap del senyoriu, baronia i marquesat de Nules, denominacions que va anar adquirint al llarg del temps, format per la mateixa localitat i per les poblacions de Mascarell, la Vilavella i Moncofa, posset durant tota l poca foral per la famlia Centelles, des del 8 d'octubre de 1316, quan Gilabert de Centelles va comprar el senyoriu al seu sogre, Ramon de Montcada. Els esmalts no es corresponen als utilitzats tradicionalment pels Centelles, ja que el losanjat d'aquests s d'or i de gules.

El segon quarter fou concedit per Felip V, i les inicials S i L signifiquen "Sempre Lleial", com a reconeixement al suport que va rebre durant la Guerra de Successi per la vila de Nules en permetre que la ciutat allotgs l'exrcit borbnic. A ms, li conced una orla amb el lema "La Molt Lleial i Fidelssima Vila i Honor de Nules .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367075" title="Cobla Marinada" nonfiltered="2106" processed="2098" dbindex="142124">
La Cobla Marinada s una formaci musical amb un ampli repertori de sardanes i de tota classe de msica per a cobla, que va nixer del "Grup Sardanista Marinada", a la poblaci de Badalona, sota l'impuls del germ marista Jaume Solsona.

L'any 1979 comenaren els assajos amb el mestre Salvador Malonda, i el maig de l'any 1981, durant la celebraci a Badalona de la Nit de la Sardana, va presentar-se oficialment, apadrinada per Marta Ferrusola, esposa del President de la Generalitat de Catalunya.

Els anys segents, sota el guiatge i l'assessorament musical del mestre Joan Pich i Santasusana, la cobla Marinada assoleix la seva consolidaci i qualitat musical, actuant en diverses poblacions catalanes, a Madrid i a diverses ciutats europees de Frana (Montpeller), Itlia i Bulgria.

La Cobla Marinada es caracteritza per estar formada per msics joves, i alguns dels primers intrprets han deixat aquesta formaci per integrar-se en altres disciplines musicals.

 Discografia .
 Ofrena (1984), juntament a l'Orfe Badalon.
 Les sardanes de les colles (vol. I).
 Participaci al disc Sardanes a TV3 (1996).
 50 Aniversari de Badalona Sardanista.
 Les sardanes de les colles (vol. II).
 Participaci a la collecci de 6 CD's del 20 Aniversari de la Comissi d'aplecs sardanistes de les comarques barcelonines.
 Tenora segle i mig.
 Les sardanes de les colles (vol. III).
 Jordi Molina (vol. II).
 Sardanes d'en Josep M Damunt.
 Gran Reserva.

 Enllaos externs .
 Pgina web de la Cobla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367077" title="Percoidei" nonfiltered="2107" processed="2099" dbindex="142125">









Els Percoidei constitueixen un dels divuit subordres de peixos de l'ordre dels perciformes i, alhora, n's el ms important pel nombre de Famlias i espcies.

Taxonomia.

Es divideixen en tres superfamlies, cinquanta famlies i centenars de gneres:

 Subordre Percoidei;
 Superfamlia Percoidea;
 Famlia Acropomatidae ;
 Famlia Ambassidae ;
 Famlia Apogonidae ;
 Famlia Arripidae ;
 Famlia Banjosidae;
 Famlia Bathyclupeidae;
 Famlia Bramidae ;
 Famlia Callanthiidae;
 Famlia Carangidae ;
 Famlia Caristiidae ;
 Famlia Centracanthidae;
 Famlia Centrarchidae ;
 Famlia Centropomidae ;
 Famlia Chaetodontidae ;
 Famlia Coryphaenidae ;
 Famlia Dichistiidae ;
 Famlia Dinolestidae ;
 Famlia Dinopercidae;
 Famlia Drepaneidae;
 Famlia Echeneidae ;
 Famlia Emmelichthyidae ;
 Famlia Enoplosidae ;
 Famlia Epigonidae ;
 Famlia Gerreidae ;
 Famlia Glaucosomatidae ;
 Famlia Grammatidae ;
 Famlia Haemulidae ;
 Famlia Howellidae ;
 Famlia Inermiidae ;
 Famlia Kuhliidae ;
 Famlia Kyphosidae ;
 Famlia Lactariidae ;
 Famlia Lateolabracidae;
 Famlia Leiognathidae ;
 Famlia Leptobramidae ;
 Famlia Lethrinidae;
 Famlia Lobotidae ;
 Famlia Lutjanidae ;
 Famlia Malacanthidae ;
 Famlia Menidae ;
 Famlia Monodactylidae ;
 Famlia Moronidae ;
 Famlia Mullidae ;
 Famlia Nandidae ;
 Famlia Nematistiidae ;
 Famlia Nemipteridae ;
 Famlia Notograptidae;
 Famlia Opistognathidae ;
 Famlia Oplegnathidae ;
 Famlia Ostracoberycidae;
 Famlia Pempheridae ;
 Famlia Pentacerotidae ;
 Famlia Percichthyidae ;
 Famlia Percidae ;
 Famlia Plesiopidae;
 Famlia Polycentridae;
 Famlia Polynemidae ;
 Famlia Polyprionidae ;
 Famlia Pomacanthidae ;
 Famlia Pomatomidae ;
 Famlia Priacanthidae ;
 Famlia Pseudochromidae ;
 Famlia Rachycentridae ;
 Famlia Sciaenidae ;
 Famlia Scombropidae ;
 Famlia Serranidae ;
 Famlia Sillaginidae ;
 Famlia Sparidae ;
 Famlia Terapontidae ;
 Famlia Toxotidae ;
 Superfamlia Cirrhitoidea;
 Famlia Aplodactylidae ;
 Famlia Cheilodactylidae ;
 Famlia Chironemidae ;
 Famlia Cirrhitidae ;
 Famlia Latridae ;
 Superfamlia Cepoloidea;
 Famlia Cepolidae;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 World Register of Marine Species ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367082" title="Free Library of Philadelphia" nonfiltered="2108" processed="2100" dbindex="142127">



La Free Library of Philadelphia s una biblioteca pblica de la ciutat de Filadlfia, a la costa est dels Estats Units. Va ser fundada el 1891 grcies a George S. Pepper. L'edifici actual data dels anys 1920. El 1898, comptava ja amb ms d'1,7 mili d'obres. Avui, cont ms de set milions d'obres i es divideix en 54 annexos presents en els diversos espais. La biblioteca conserva igualment ms de sis milions de documents diversos (cartes, microfilms, fotografies, etc.) i compta prop de 500000 usuaris regulars. El 2005, s'han realitzat treballs d'ampliaci de la biblioteca central i ha estat condicionat un auditori de 600 places. Les colleccions de llibres rars conserven diversos manuscrits originals de l'escriptor americ Edgar Allan Poe, que ha viscut a Filadlfia.


 Vegeu tamb .

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367087" title="Busto de Bureba" nonfiltered="2109" processed="2101" dbindex="142128">

Busto de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367088" title="Marc Madiot" nonfiltered="2110" processed="2102" dbindex="142129">

Marc Madiot (Renaz, Mayenne, 16 d'abril de 1959) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1980 i 1994.

Excellent corredor de ciclo-cross, destaca sobre els recorreguts tcnicament ms difcils, cosa que li va permetre guanyar dues vegades la Pars-Roubaix, el 1985 i 1991. Tamb destaca una etapa al Tour de Frana, aix com un Campionat de Frana (1987).

El 1997 es feu crrec de la direcci esportiva de l'equip francs la Franaise des Jeux. L'abril de 2007 fou nomenat Cavaller de la Legi d'honor. 

El seu germ Yvon Madiot tamb fou ciclista professional durant els anys vuitanta del segle XX. 

Palmars.
1981;
 1r del Tour del Llemos i vencedor d'una etapa;
1982;
 Campi de Frana de ciclo-cross;
1983;
 1r de la Polynormande;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Sardenya;
1984;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
1985;
 1r de la Pars-Roubaix;
 1r del Gran Premi de Wallonia;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1987;
 Campi de Frana de ciclisme en ruta;
 1r del Tour de l'Avenir;
 1r de la Polynormande;
1989;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Internacional;
1991;
 1r de la Pars-Roubaix;
1992;
 Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque;

Resultats al Tour de Frana.
1982. 30 de la classificaci general;
1983. 8 de la classificaci general;
1984. 35 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1985. 26 de la classificaci general;
1987. 47 de la classificaci general;
1988. 66 de la classificaci general;
1989. 34 de la classificaci general;
1991. 115 de la classificaci general;
1992. 70 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1982. 34 de la classificaci general;
1988. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Marc Madiot a sitiodeciclismo.net;
Palmars de Marc Madiot a cyclebase.nl;
Web oficial de Marc Madiot ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367089" title="Cantabrana" nonfiltered="2111" processed="2103" dbindex="142130">

Cantabrana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367092" title="Carcedo de Bureba" nonfiltered="2112" processed="2104" dbindex="142131">

Carcedo de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Limita al nord amb Abajas i Poza de la Sal, a l'est amb Llano de Bureba i Rojas, al sud amb Rublacedo de Abajo i Valle de las Navas i a l'oest amb Merindad de Ro Ubierna.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367093" title="Franco Faccio" nonfiltered="2113" processed="2105" dbindex="142132">

Franco  Faccio (Verona, 8 de mar de 1840 - manicomi de Monza, 21 de juny de 1891) fou un director d'orquestra i compositor itali.

Estudi al Conservatori de Mil, on fou condeixeble d'Arrigo Boito, unint-se ambds des de llavors en una estreta amistat que noms s'acab amb la mort. Ambds foren els principals apstols de la msica wagneriana a Itlia. Ja el 1860 fu executar una obertura de concert que fou molt aplaudida i denotava un temperament ben dotat. Pensionat el 1862, va fer un viatge per l'estranger amb l'objecte de perfeccionar els seus estudis i, sobre tot, de conixer les diferents escoles musicals; l'any segent estren a La Scala de Mil l'pera en tres actes I Prohighi Fiamminghi, en la qual s'acusava encara ms la seva potent personalitat. El 1866, junt amb el seu gran amic Boito, fu la campanya contra ustria, i el 1868 fou anomenat professor d'harmonia del Conservatori de Mil i poc temps desprs director d'orquestra de La Scala. Ms tard es don a conixer com un gran director d'orquestra en les principals ciutats d'Europa i el 1878 assol un extraordinari xit, dirigint els Concerts del Trocadero de Pars. Tamb havia dirigit les orquestres dels teatres real de Madrid, i Liceu de Barcelona. El 21 de mar de 1889 dirig l'estrena de l'pera de Giacomo Puccini, Edgar, al teatre de La Scala. A banda de les obres abans esmentades, compos: Amleto, mb llibret de Boito, que fracass sorollosament (Gnova, 1865); Le sorelle d'Italie, cantata, en collaboraci tamb amb Boito (1862, i dues colleccions de melodies, amb el mateix Boito.

Referncies.
 Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367094" title="Pure Massacre" nonfiltered="2114" processed="2106" dbindex="142133">

Pure Massacre s el segon senzill de l'lbum de debut del grup Silverchair anomenat Frogstomp. Llanada el 1995, es va tocar en l'espectacle  Saturday Night Live.


 Llista de canons .
CD AUS (MATTCD005) / Casset Senzill (MATTC005)
 "Pure Massacre";
 "Faultline (live in New Castle Oct 21 1994)";
 "Stoned (live in New Castle Oct 21 1994)";

CD Senzill EU (ustria/EU) (6612872)
 "Pure Massacre";
 "Acid Rain";
 "Blind";
 "Stoned";

CD Senzill UK (6622642)
 "Pure Massacre";
 "Acid Rain";
 "Blind";

12" UK (0166226420)
 "Purre Massacre";
 "Acid Rain";
 "Stoned";
 "Blind";

CD Promo US (ESK7275)
 "Pure Massacre (radio edit)";


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367095" title="Carrias" nonfiltered="2115" processed="2107" dbindex="142134">

Carrias s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367096" title="Sacerdots de Skypiea" nonfiltered="2116" processed="2108" dbindex="142135">
 Satori .

Tamb conegut com "en Satori el del Bosc" (      - Mori no Satori). Es el mes estrany de tots els sacerdots, apart del mes dbil pro bastant llest gracies a la gran desenvolupaci del seu  mantra . La seva prova es la de las boles, segons en Satori tens un 10% de probabilitats de sobreviure. La seva prova estava plena de boles de nvols que contenien sorpreses de explosions, atacs de serps o simplement no tindre res. En Satori podria controlar les voles sense fer-les accionar i llenar-les contra els enemics, tamb moure s sobre algunes d elles i utilitzava el Dial d Impacte per atacar als enemics quant s acostaven. Es el gran dels tres germans bessons que de nom es diuen: Hottori i Kottori. Va ser venut per en Sanji.

 Gedatsu .

Tamb conegut com "el Guardi del Cel" (       - K banch  Gedatsu). Controla la prova del pant, qui tenia un 50% de probabilitats de sobreviure, aquet sacerdot no es molt fort pro si rpid, el motiu es per que portava el Dial Lacti en la planta dels peus. Te problemes de concentraci, fent-li que deixa de veure per que te els ulls al reves o per que pensa en lloc de parla. Tamb porta el Dial Jet en un dels seus colzes, fent que els seus cops de puny siguin deu cops mes rpids i per tant forts. Desprs de ser derrotat va protagonitzar una mini historia en les portades dels captols del manga en qu en Gedatsu cau a la mar blava on acaba sent en propietari d uns balnearis en l illa dels balnearis  Ukkari  i que connecta subterrniament amb Arabasta. Va ser venut per en Chopper.

 Shura .

Tamb conegut com "el Genet del Cel" (            - Sukairaid  Shura). Correspon aquet nom per que en Shura sempre va muntat sobre un gran ocell de nom  Fuhza , es qui controla la prova dels fils en la que tens un 30% de probabilitats de sobreviure, aquesta prova se simplement atrapar als enemics en uns fils com si fos les teranyines d una aranya i impedint-los sortir d ells hi ha que els fils son indestructibles, aix fa que un cop atrapats sigui impossible esquivar els seus atacs. En Shura utilitza una llana en forma de javelina amb el Dial Flamfer que li permet convertir la llana normal en una de foc, tamb te aquet mateix dial collocat en la boca del seu ocell Fuhza, que li permet atacar escopint flames per la boca. Va ser venut per en Wiper.

 Aum .

Tamb conegut com "el Domador del Cel" (             - Sukaibur d   mu). Controla la prova del ferro i es el sacerdot mes poders dels quatre. Segons explica l Aum en la seva prova tens el 0% de probabilitats de sobreviure, gracies a que ell es expert en utilitzar un sable especial amb el Dial Ferrat dins seu que permet manipular la forma de la fulla de l espasa i crear parets o atacs a llarga distancia de ferro. Es un domador de animal i es comprova la seva eficcia en la seva mascota Holy, un gos gegant que pot caminar sobre dos potes i amb las seves potes davanteres utilitza tcniques de boxa. En la seva prova si et quedes dins de la xarxa que crea de ferro no tindrs possibilitats de tornar a sortir. Va ser venut per en Zoro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367097" title="Cascajares de Bureba" nonfiltered="2117" processed="2109" dbindex="142136">

Cascajares de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367099" title="Castil de Peones" nonfiltered="2118" processed="2110" dbindex="142137">

Castil de Peones s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367101" title="Dunfermline Athletic Football Club" nonfiltered="2119" processed="2111" dbindex="142138">

El Dunfermline Athletic Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Dunfermline, Fife.

 Palmars .
 Scottish First Division: 1989, 1996;
 Scottish Second Division: 1926, 1986;
 Copa escocesa de futbol: 1961, 1968;

 Antics uniformes .


 Entrenadors .


William Knight (1922-1925);
Sandy Paterson (1925-1930);
William Knight (1930-1936);
David Taylor (1936-1938);
Peter Wilson (1938-1939);
 Sandy Archibald (1939-1946);
William McAndrew (1947);
Bobby Calder (1947-1948);
Sandy Terris (1948-1949);
Webber Lees (1949-1951);
Tom Younger (1951-1952);
 Bobby Ancell (1952-1955);
 Andy Dickson (1955-1960);
 Jock Stein (1960-1964);
 Willie Cunningham (1964-1967);
 George Farm (1967-1970);
 Andy Stevenson (1970) (Provisional);
 Alex Wright (1970-1972);

 George Miller (1972-1975);
 Jimmy Thomson (1975) (Provisional);
 Harry Melrose (1975-1980);
 Pat Stanton (1980-1982);
 Jimmy Thomson (1982) (Provisional);
 Tom Forsyth (1982-1983);
 Jim Leishman (1983-1990);
 Iain Munro (1990-1991);
 Jocky Scott (1991-1993);
 Bert Paton (1993-1999);
 Dick Campbell (1999);
 Jimmy Nicholl (1999) (Provisional);
 Jimmy Calderwood (1999-2004);
 David Hay (2004-2005);
 Jim Leishman (2005-2006);
 Stephen Kenny (2006-2007);
 Jim McIntyre (2008-);


 Futbolistes destacats .


Pre-1980s;
 1934  Stewart Chalmers;
 1957  Eddie Connachan;
 1958  Harry Melrose ;
 1958  Alex Smith;
 1960  Roy Barry;
 1960  Charlie Dickson;
 1960  Alex Edwards;
 1960  John Lunn;
 1961  Bert Paton;
 1964  Alex Ferguson;
 1966  Willie Callaghan;
 1967  Willie Duff;
 1970  Jim Leishman;
 1973  Geir Karlsen;
 1976  Hugh Whyte;

1980s;
 1981  Norrie McCathie;
 1984  Ian Westwater;
 1987  Stuart Beedie;
 1987  John Holt;
 1987  Ross Jack;
 1987  Craig Robertson;
 1987  Hans Segers;
 1988  John Watson;
 1989  Istvn Kozma;
 1989  George O'Boyle;
 1989  Tommy Wilson;

1990s;
 1990  Scott Leitch;
 1990  David Moyes;
 1991  Neale Cooper;
 1991  Hamish French;
 1991  Jackie McNamara;
 1993  Ivo Den Bieman;
 1993  Stewart Petrie;
 1993  Andy Tod;
 1994  Derek Fleming;
 1995  David Bingham;
 1995  Brian Rice;
 1997  Gerry Britton;
 1997  Greg Shields;
 1998  Derek Ferguson;
 1998  David Graham;
 1999  Lee Bullen;
 1999  Edinho;

2000s ;
 2000  Stephen Crawford;
 2000  Ian Ferguson;
 2000  Gary Mason;
 2000  Barry Nicholson;
 2000  Youssef Rossi;
 2000  Marco Ruitenbeek;
 2000  Andrius Skerla;
 2001  Gus MacPherson;
 2002  Craig Brewster;
 2002  Derek Stillie;
 2003  Noel Hunt;
 2005  Mark Burchill;
 2005  Lee Makel;
 2005  Allan McGregor;
 2006  Adam Hammill;
 2006  Dorus de Vries;


Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Web no oficial;
Dunfermline Athletic a la BBC;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367103" title="Organoclorat" nonfiltered="2120" processed="2112" dbindex="142139">




Els organoclorats sn compostos orgnics que contenen com a mnim un tom de clor unit covalentment. La seva varietat estructural mplia i les propietats qumiques divergents porten a una mplia gamma d'aplicacions. Aquests productes qumics tpicament sn anhdrids i normalment sn ms densos que l'aigua a causa del seu contingut d'toms de clor pesants.

 La forma ms simple d'organoclorat sn hidrocarburs clorats. Aquests consten d'un hidrocarbur de  simple en el qual un o ms toms d'hidrogen s'han canviat per clor. Els organoclorats de baix pes molecular com el cloroform, el dicloromet, el dicloroet i el tricloroet sn emprats com a dissolvents. Aquest dissolvent tendeix a ser relativament no polar; per aix sn immiscibles amb aigua i efica en aplicacions de neteja com ara el desgreixatge i la neteja en sec. 

 Molts plaguicides mpliament utilitzats en l'agricultura sn organoclorats. Aquests inclouen el DDT, dicofol, heptaclor, endosulf, clord, mirex i pentaclorofenol. Aquests poden ser o hidrfils o hidrofbics depenent de la seva estructura molecular. 

 Els bifenil policlorats (PCBs) s'utilitzen comunament com a allants elctrics utilitzats i calor transfereixen agents. El seu s s'ha eliminat en gran part pels seus problemes sanitaris associats. 

 Els alquens clorats sn monmers tils utilitzats en la preparaci d'una varietat de materials. Per exemple, el clorur de vinil es polimeritza per formar el plstic de policlorur de vinil (PVC). 

Naturalesa.
 Encara que halogenats, els composts orgnics sn relativament rars en la natura comparada amb composts orgnics no halogenats, molts organoclorats han estat allats de fonts naturals des de bacteris fins a humans. hi ha exemples de composts que contenen clor de forma natural trobats en gaireb totes les classes de biomolcules incloent-hi alcaloides, terpens, aminocids, flavonoides, esteroides i cids grassos.  organoclorats, incloent-hi dioxines, sn produts en l'ambient d'altes temperatures dels incendis forestals i s'han trobat dioxines a la cendra conservada de focs encesos de llampec que precedeixen dioxins sinttieuqes .  a Ms a Ms, una varietat d'un simple hidrocarbur clorat incloent-hi dicloromet, cloroform i tetraclorur de carboni han estat allats de les algues marines.  Una majoria del cloromet a l'ambient s produeix de manera natural per descomposici biolgica, incendis forestals i volcans . L'organoclorat natural epibatidine, un alcaloide allat de granotes arborcoles, t potents efectes analgsics i ha estimulat investigar nova medicaci per al dolor.

Toxicitat.
 Alguns tipus d'organoclorats tenen una significativa toxicitat per a plantes o animals, incloent-hi humans. Les dioxines, produdes quan s'ha cremat matria orgnica en presncia de clor, i alguns insecticides com el DDT sn contaminants orgnics molt persistents que suposen un perill quan s'alliberen a l'ambient. Per exemple, el DDT usat mpliament per controlar insectes al mitjans segle XX, tamb s'acumula en cadenes trfiques aqutiques. Perqu el cos no s capa de descompondre'ls o tractar-los i interfereix amb el metabolisme del calci en ocells, hi havia disminucions severes en algunes poblacions de predadors d'ocells. 

 Quan un dissolvent clorat, com el tetraclorur de carboni, no es recull apropiadament, s'acumulen en aiges subterrnies. Alguns organoclorats altament reactius com phosgene s'han utilitzat fins i tot com agents de guerra qumica. 

 Tanmateix, la presncia de clor en un compost orgnic no en determina la seva toxicitat. Molts organoclorats sn prou segurs per al consum en menjars i medicaments. Per exemple, els psols i les faves contenen l'cid 4-cloroindol-3-actic d'hormona vegetal clorat natural (4-Cl-IAA); i el sweetener sucralose (Splenda) s'utilitza mpliament en productes de rgim. A partir de 2004, hi havia com a mnim 165 organoclorats hi estaven d'acord a escala mundial perqu l's com farmacutic, incloent-hi el loratadine d'antihistamnic (Claritin ), el sertraline d'antidepressius (Zoloft ), el lamotrigine antiepilptic (Lamictal ), i l'anestsic d'inhalaci isoflur. 

Rachel Carson dugu l'assumpte de toxicitat dels plaguicida DDT a l'opini pblica amb el seu llibre de  La Primavera silenciosa  (1962). Mentre que molts pasos han eliminat l's d'alguns tipus d'organoclorats (com la prohibici dels EUA en DDT com a resultat de l'obra de Carson, el DDT persistent, PCBs i altres residus d'organoclorats es continuen trobant en humans i mamfers arreu del planeta molts anys desprs que s'hagin limitat ostensiblement la seva producci i s. En rees rtiques, els nivells especialment alts es troben en els mamfers marins. Aquests productes qumics es concentren en mamfers, i es troben fins i tot a la llet materna d'algunes dones. Els mascles tenen nivells tpicament molt ms alts, com les femelles redueixen la seva concentraci per trasllat al seu descendent a travs de l'alimentaci.

 Articles relacionats.
 DDT;
 Halur ;
 Haloalc;
 Dicloromet;

 Referncies .


6. ^ 

7. ^ Pless, Tanja; Boettger, Michael; Hedden, Peter; Graebe, Jan (1984). "Occurrence of 4-Cl-indoleacetic acid in broad beans and correlation of its levels with seed development". Plant Physiology 74 (2): 320 3. 

8. ^ Magnus, Volker; Ozga, Jocelyn A.; Reinecke, Dennis M.; Pierson, Gerald L.; Larue, Thomas A.; Cohen, Jerry D.; Brenner, Mark L. (1997). "4-chloroindole-3-acetic and indole-3-acetic acids in Pisum sativum". Phytochemistry 46 (4): 675 681. doi:10.1016/S0031-9422(97)00229-X. 

Enllaos externs.
"Formation of Chlorinated Hydrocarbons in Weathering Plant Material" article at SLAC website ;
"The oxidation of chlorinated hydrocarbons" article from The Institute for Green Oxidation Chemistry at the Carnegie Mellon University website ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367104" title="Esglsia de la Mare de Du del Coll" nonfiltered="2121" processed="2113" dbindex="142140">


L'Esglsia de la Mare de Du del Coll es troba al barri del Coll -al que dna nom-, al districte de Grcia de Barcelona. Es tracta d'una esglsia romnica del segle XI, de la que es conserva el cos central i el campanar, essent els altres elements actuals de l'esglsia del segle XX.

L'esglsia est documentada en el segle XI mitjanant una documentaci d'un tal Grau Mir que fa donaci del Santuari del Coll al Monestir de Sant Cugat. Originalment romnica, a voltants del 1930 es va ampliar, fent el creuer, la volta i l'absis actual, mantenint un estil ms o menys acord amb el romnic. Les pintures de l'absis tamb sn d'aquesta poca. El campanar, que feia la funci de torre de defensa, t una espadanya afegida posteriorment.
 
Al prtic d'entrada -que s tamb del segle XX-, destaca la figura d'una ma donant la benedicci cristiana: tres dits desplegats que representen la Trinitat, i dos encongits que representen les dues natures de Crist (Divina i Humana).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367107" title="Cubo de Bureba" nonfiltered="2122" processed="2114" dbindex="142141">

Cubo de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367110" title="Fuentebureba" nonfiltered="2123" processed="2115" dbindex="142142">

Fuentebureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367111" title="Jard penjant" nonfiltered="2124" processed="2116" dbindex="142143">
Un jard penjant s un jard de lleure condicionat en terrasses. L'expressi fa referncia als jardins penjants de Babilnia, considerats a l'Antiguitat com una de les set meravelles del mn. Babilnia es trobaria avui al centre de l'Iraq. Actualment, es dedica ms aviat a jardins condicionats a balcons, terrasses o terrats d'immobles urbans.

Tcnica hortcola d'avui.

Per extensi es pot considerar que un seguit de pots i de torretes de diverses dimensions posades en alades diferents a un jard constitueixen un jard penjant en comportar un treball en verticalitat.

Aquest treball de la verticalitat en la creaci d'un jard permet entre altres coses una accessibilitat millor als vegetals per exemple a una residncia d'avis, per a les persones en cadira de rodes. Es poden aleshores proposar un seguit de plantes que cal que escollir amb cura i installar les espcies vegetals que arrelen b en contenidors i altres pots recipients. No s'oblidaran les plantes enfiladisses que responen b a aquests criteris ja que el seu desenvolupament utilitza naturalment la verticalitat i deixa una part de la seva vegetaci penjant en suports. El conreu en terrasses privades d'un sl nodridor o en torretes s limitat ja que suposa que les plantes tindran escassos mitjans per a desenvolupar-se. Aleshores cal aportar prou aigua i els elements nutricionals que les plantes demanen.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367113" title="Galbarros" nonfiltered="2125" processed="2117" dbindex="142144">

Galbarros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Limita al nord amb  Rublacedo de Abajo i Rojas, a l'est amb Salinillas de Bureba, Briviesca i Reinoso, al sud amb Monasterio de Rodilla, Santa Olalla de Bureba, Quintanavides i Castil de Peones, i a l'oest amb Monasterio de Rodilla.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367114" title="Grisalea" nonfiltered="2126" processed="2118" dbindex="142145">

Grisalea s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367115" title="Assaig general" nonfiltered="2127" processed="2119" dbindex="142146">
Assaig general s una obra de teatre escrita per Josep Escobar (1908-1994), el conegut dibuixant de tebeos pare de personatges com Zipi i Zape o Carpanta; va ser estrenada l'any 1957.

Presentaci.
Assaig general va ser la ms popular de les obres de teatre escrites per Josep Escobar; es tracta d'una comdia amable en la que es mostren les tensions que viu una companyia d aficionats el dia abans de la primera representaci que fan de la seva versi de Terra Baixa. L obra, que es va estrenar l any 1957 a l Ateneu Catlic de Sant Gervasi amb la intervenci del propi Josep Escobar com a un dels actors principals, est dedicada  a tots els elencs de teatre  amateur  de Catalunya. I especialment als seus directors, com a modest homenatge per l obra cultural i social que realitzen, amb tant d entusiasme i desinters . 

 Argument.
Concebuda com un divertimento metateatral, l obra presenta una srie de personatges-tipus, que ja des del dramatis personae sn presentats a partir del seu tret de carcter diferencial i identificador: el bon noi, el dormilega, el bromista, la promesa, l antiptic... Una histria d amor entre els dos actors principals, les petites tensions entre els intrprets, els nervis del director el dia abans d una estrena que sembla impossible de dur a terme, algun apunt d humor absurd que recorda el teatre de Mihura i de Jardiel Poncela i uns gils dilegs son els elements que ordenen el desevolupament argumental.
 
 Trajectria .
L obra va ser un xit entre els Quadros Escnics dels anys cinquanta i seixanta i va assolir ms de 1000 representacions per part de diversos grups que la van pujar als escenaris no noms per tot Catalunya sin tamb a Madrid, Mxic o Buenos Aires. Senyal inequvoc de l xit de l obra va ser l enregistrament radiofnic fet per Radio Nacional de Espaa i ems l any 1958 i la versi televisiva gravada als estudis de Miramar de TVE a Barcelona l any 1966; a destacar que en aquesta versi -tornada a emetre alguna altra vegada els anys vuitanta i noranta- estava interpretada per tres notables i llavors joves actrius, ngels Moll, Anna Maria Barbany -la popular Carbonell de la srie  Plats Bruts- i Maif Gil -tamb popular els darrers anys, malgrat la seva mplia trajectria, grcies al paper de la madura perruquera de nom Ceclia que interpreta al serial El cor de la ciutat-.

 Valoraci .
La comdia traspua amor al teatre pels quatre costats i de ben segur que molts grups de teatre reconeixien -i reconeixen- les petites misries i les admirables grandeses que hi ha al darrere de qualsevol projecte escnic. Tots aquests aspectes ens fan parlar d una obra entretinguda i efectiva, ben construda i millor resolta, un exercici de teatre dins del teatre, que mostra una veritable declaraci d amor al mn escnic

 Homenatges .
Com a curiositat, coincidncia o homenatge indiquem com una recent srie televisiva va plantejar un argument similar al que ens proposa Assaig General. Desprs de Plats Bruts, un dels seus dos creadors, Jordi Snchez, va iniciar l any 2004 una nova srie,L un per l altre, amb ell mateix,  Mnica Glaenzel i Anna Maria Barbany com a protagonistes. En un dels darrers episodis de la seva primera temporada, els protagonistes vivien una situaci de conflicte quan s integraven a un grup de teatre d aficionats -on el paper de director era interpretat per un Llus Pasqual que s autoparodiava brillantment- i vivien intenses i cmiques passions al preparar una representaci de... Terra Baixa.

 Referncies.
Guiral, Antoni y Soldevilla, Joan Manuel: El mundo de Escobar (Ediciones B, Barcelona, 2008);
Soldevilla, Joan Manuel: El pare de Carpanta i Zipi y Zape: Josep Escobar o la lluita contra el silenci (Pags, Lleida, 2005);
VV AA: Escobar: Rey de la Historieta (Bruguera, Barcelona, 1985);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367116" title="Llano de Bureba" nonfiltered="2128" processed="2120" dbindex="142147">

Llano de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367119" title="Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah" nonfiltered="2129" processed="2121" dbindex="142148">
Al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (nascut el 10 de maig de 955-mort a Bilbays el 14 d'octubre del 996) fou el cinqu califa fatimita i el primer que va iniciar el regnat a Egipte.

 Hereu i coronament .

El 974 el seu pare Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah el va designar hereu a la mort del seu germ Abd Allah ibn al-Muizz. Va pujar al tron a la mort del seu pare (el 18 o 21 de desembre de 975) el qual unes hores abans l'havia fet reconixer per la famlia i els dignataris. La seva coronaci fou el 9 d'agost del 976.

 Poltica africana i siiliana .

En la seva poltica africana va confirmar (975) a l'emir zrida d'Ifriquiya, Yusuf Buluggin ben Ziri (972-984) que el 969 havia estat nomenat pel seu pare com a governador de tots els territoris del Magrib que pogus arrabassar als berbers zenata, i desprs (972) va succeir al seu pare Ziri ben Manad. El 984 Yusuf fou succet pel seu fill al-Mansur ben Yusuf (984-996) i el califa el va confirmar. A Siclia es va limitar tamb a confirmar als emirs kalbites una vegada ja estaven al poder.

 Poltica siriana .

El seu objectiu era l'extensi del seu poder cap a la Sria del sud i del centre, i cap a l'emirat d'Alep. Al sud de Palestina el cap bedu Mufarridj ibn Daghfal al-Tai que governava a Ramla, no obea amb diligencia les ordes del califa mentre a Damasc es va installar el 975 (poc abans de pujar al tron Al-Aziz) el turc Alptegin (Alptakin), vingut des de Bagdad i que va proclamar la sobirania abbssida i no va poder ser expulsat pel seu pare; Alptegin es va aliar als crmates, enemics dels fatimites. 

Una de les primeres decisions d'al-Azis fou enviar un exrcit a Damasc sota la direcci del general sicili Djawhar (Gawhar Al-Siqilli), per al cap de dos mesos de combats a la rodalia de la ciutat, el general es va haver de retirar cap a Tiberades al arribar un exrcit crmata. Perseguit pels crmates i per Alptegin, va passar a Ramla i desprs a Ascal on fou assetjat i va haver de pactar; va signar un acord pel que renunciava al territori entre Damasc i Ascal a favor d'Alptegin, i va haver de sortir de la fortalesa amb la humiliaci de passar per sota d'una espasa i una llana penjades a la porta (978). 

El califa va agafar personalment el comandament, va marxar contra Alptegin i el va derrotar i el va fer presoner (agost del 978), per va haver d'accedir a pagar un tribut anual als crmates per obtenir la seva retirada. Contra el que cabia esperar el califa va agafar a Alptegin i als seus turcs al seu servei i el va omplir d'honors.

Djawhar va renunciar al seu crrec i fou nomenat al seu lloc el director del impost de terres, Yakub ibn Killis que el 979 fou nomenat visir crrec que va conservar fins a la seva mort el 991 i fou el primer visir entre els fatimites . El mateix 979 Alptegin fou enverinat suposadament pel visir Yakub ibn Killis. 

Poc desprs Kassam (o al-Kassam) un antic terrissaire, lloctinent de Alptegin, es va apoderar de Damasc i Ibn Killis va enviar contra ell a un home de la seva confiana, Fadl ibn Salih que va fracassar. En aquest moment el hamdnida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar, expulsat del Diyar Mudar, va passar a Sria i va arribar al Hawran des d'eon esperava entrar a Damasc, en mans del rebel Kassam, i obtenir el govern de la ciutat i provncia com a vassall del califa fatimita; per el califa li va prohibir l'entrada a Damasc; es va dirigir llavors al sud fins a Kafr Akib al llac Tiberades on es va entrevistar amb el general fatimita Fadl ibn Salih al que va oferir ajut per reconquerir Damasc, i el qual li va oferir a canvi el territori de l'emir de Ramla, el djarrhida Mufarridj ibn Daghfal ibn al-Djarrah al Tai; aquest, que temia que Abu Thaglib s'apoders dels seus territoris (sense saber res del pacte) va demanar tamb ajut al general. Abu Taghlib es va aliar amb els Banu Ukayl , enemics de al-Djarrah, i va atacar les possessions del emir de Ramla per aquest va rebre l ajut del general Fadl, i Abu Taghlib fou derrotat i va caure en mans de Mufarridj que el va fer matar (979).

Kasam i Mufarridj  van resistir posterior intents de ser expulsats; especialment l'expedici del 980 dirigida per Salman ibn Djafar ibn Falah. Finalment el 982 el general turc Yaltegin (Yaltakin) va derrotar a Mufarridj que va haver de fugir cap a Homs i desprs a Antioquia on es va posar sota protecci de Bizanci; i poc desprs Kassam es va rendir i fou fet presoner i enviat al Caire (comenament del 983). 

El califa llavors va mirar d'utilitzar al governador hamdnida d' Homs, Bakdjur, al que va oferir el govern de Damasc i l'ajuda de les seves tropes, si es revoltava contra el seu emir al-Dawla Abul Maali Sharif. Bakdjur es va revoltar i va assetjar Alep (983) per l'emir fou auxiliat pel general bizant Bardas Focas, que entre les seves tropes portava a Mufarridj; aquest estava en contacte amb Bakdjur i va advertir al rebel de l'arribada dels bizantins; Bakdjur llavors va fugir i sense aturar-se a Homs (que fou ocupada per Bardas Focas) es va dirigir a la frontera amb el territori fatimita. El califa va complir la seva promesa i li va donar el govern de Damasc on se li va reunir Mufarridj. 

Ibn Killis es malfiava dels dos homes i va fer diversos intents d'eliminar a Bakdjur; finalment, enfrontat Bakdjur al califa, un exrcit fatimita va ocupar Damasc el 988. Bakjur va fugir a Rakka on l'emir hamdnida el va nomenar governador.

Yakub ibn Killis va ajudar al califa en algunes decisions: prohibici d'acceptar suborns,  vigilncia rigorosa de les finances amb prohibici de pagar res sense orde escrita, i assignaci d'un sou als seus soldats i al personal de palau.  El visir rebia un pagament de cent mil diners i portava una vida de luxe en la que el califa participava, ja que tamb era amant de les coses bones.

Desprs de la mort d'Ibn Killis, Mufarridj i Bakdjur van obtenir el perd del califa i el segon va tornar a posar al cap d'al-Aziz la possible conquesta d'Alep. El califa li va prometre el suport de la guarnici de Trpoli. Per Bakdjur va indisposar contra el governador d'aquesta ciutat al secretari d'afers sirians, Ibn Nesturus, i a proposta d'aquest el general va retirar el suport a Bakdjur en el moment decisiu de la lluita contra l'emir d'Alep; Bakdjur des Rakka va organitzar l'atac a Alep; per Saad al-Dawla, ajudat pels bizantins, i mancat el seu enemic del suport del general fatimita, el va derrotar a Naura (est d'Alep) el 991, i fou capturat i executat. Per els fills de Bakdjur foren empresonats per Saad al-Dawla incomplint la promesa en sentit contrari feta al califa fatimita, i aix va fer trencar les relacions amb els fatimites i quant anava a esclatar la guerra l'emir va morir sobtadament d'un atac d'hemiplegia (com el seu pare) el desembre del 991.

 Els visirs .

Els visir que van succeir a Ibn Killis no van restar molt de temps en el crrec: Ali ibn Umar al-Addas (991-992), Abu l-Fadal Djafar ibn al-Furat (992), al-Husayn ibn al-Hasan al-Baziyar (992-993), Abu Muhmmad ibn Ammar (993-994), al-Fadl ibn Salih (994-995) i el cristi Isa ibn Nesturus (995-996). 

 Poltica de tolerncia religiosa .

La utilitzaci de cristians o jueus no era excepcional, i la tolerncia era la norma; per exemple el jueu Manashsha (Manass) fou el seu secretari per la Sria; la dona del califa mare del seu fill i successor al-Hakim era cristiana, i el germ d'aquesta princesa, Orestes, fou nomenat patriarca de Jerusalem per recomanaci del califa, i un altre germ, Arseni, fou nomenat metropolit d'Egipte i el Caire (986). Els cristians van gaudir de completa llibertat en el seu regnat; el patriarca copte Efram va aconseguir perms de reconstruir l'esglsia d'Abu l-Safyan (Sant Mercuri, prop del Caire), cosa que tenia la oposici dels musulmans; un musulm que s'havia convertit al cristianisme, no fou perseguit. Aquestes mostres de tolerncia no foren molt ben rebudes pel poble instigat pel clero, i les critiques contra Isa ibn Nesturus i contra Manass foren tant fortes que el califa els va haver de fer empresonar, per quan les aiges van tornar al llit, els va alliberar i els va restablir en les seves funcions. El 996, ja al final del regnat es va produir el incendi de la flota, que era a Alexandria, i es va acusar als mercaders d'Amalfi; va esclatar un moviment popular contra els cristians va anar seguir de la massacra de centenars de mercaders europeus, i es van cremar algunes esglsies.

La seva major oposici era contra els musulmans sunnites; la seva poltica era clarament xita estricte, i per exemple va suprimir (982) la salat al-tarawik al ramad, i va castigar exemplarment a un home que tenia en el seu poder la Muwatta de Malik (891). El 976 va iniciar la costum xita del dols a les cerimnies d'Ashura, i va instaurar les processons als divendres de ramad i el repartiment de pastels al final de dijuni (fitra).

 Poltica siriana als darrers anys .

El califa va tornar a la idea de la conquesta d'Alep a travs del antic secretari de Bakdjur, Ali ibn al-Husayn al-Maghribi, que s'havia refugiat en territori bizant, i encoratjat per alguns amirs que havien deixat el servei del nou emir Said al-Dawla Said Abul Fadail, fill i successor de Saad al-Dawla Abul Maali Sharif. El primer intent es va fer el 992 per obra del general turc fatimita Mangutegin (Mangutakin) assistit d' Ali ibn al-Husayn al-Maghribi, que va atacar Alep i la va assetjar sense xit, en part degut als atacs de Burtzes (anomenat pels rabs com al-Burdji), governador bizant d'Antioquia que havia rebut orde de l'emperador Basili II d'ajudar a l'emir d'Alep, i en part per la bona defensa de la ciutat i la manca d esfor de Mangutekin.

A finals del 992 o comenaments del 993 Mangutegin va aixecar el setge sense autoritzaci del califa i amb el suport d'Ali ibn al-Husayn al-Maghribi. Aquesta decisi va costar el crrec a Ali. Mangutegin va retornar a la seva base a Damasc, i durant un temps es va dedicar a la consolidaci dels guanys territorials al sud de l'emirat.

El general va tornar a atacar el 994 i va assetjar Alep durant dos mesos; Said al-Dawla Said Abul Fadail i el seu visir Lulu (que ja havia estat camarlenc en temps del seu pare) van cridar a Burtzes el governador grec d'Antioquia, per aquest fou derrotat a Gu, a l'Orontes (setembre del 994). El setge d'Alep per Mangutegin va durar 11 mesos fins que l arribada del emperador Basili II la primavera del 995 (maig) va obligar al general a aixecar el setge. Said al-Dawla i Lulu van retre homenatge al emperador, per, mentre, els egipcis van estendre el control sobre altres parts del emirat d'Alep a la zona sud.

Els bizantins no van poder establir una bona defensa d'Alep, i encara que van deixar una guarnici a Shayzar no van poder conquerir Trpoli. A-Aziz va decidir intensificar la lluita i es van fer grans preparatius (finals del 995 i comenaments del 996). Ibn Nesturus que ara era visir, va construir una flota que al comenament del 996 fou incendiada i com ja s'ha dit es va acusar als mercaders d'Amalfi i hi van haver incidents. No obstant entre les restes de la flota no destrudes, naus enviades d'arreu i les que es van construir es va poder aixecar una nova flota rpidament.

Mentre Mangutegin atacava per terra Antioquia i Alep, i es disposava a assetjar Antartus, una fortalesa bizantina. La flota, una vegada reconstituda fou enviada contra Antartus per la intervenci decidida de les forces bizantines d'Antioqua va fer fracassar la operaci. Al-Aziz va decidir entrar en campanya personalment, per en el cam es va posar malalt i va morir a Bilbays el 14 d'octubre del 996.

 Construccions .

Entre les seves construccions cal esmentar Kasr al-Dhabad, el Kasr al-Bahr, Mesquita d'al-Karafa i Mesquita d'Hakim; els dos primers part del complex conegut com el Gran Palau.

 Notes .


 Bibliografia .
Amari, Storia dei Musulmani di Sicilia;
G. Wiet, Prcis de l'Histoire de l'Egipte;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367120" title="Falkirk Football Club" nonfiltered="2130" processed="2122" dbindex="142149">

El Falkirk Football Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Falkirk.

 Histria .
La data ms acceptada per a la fundaci del club s el 1876. Ben aviat adopt el sobrenom de The Bairns, una paraula escocesa que significa nen, fill o filla. Durant la Primera Guerra Mundial s'adopt un tanc com a mascota, tamb anomenat The Bairn.

El club fou adms a la Scottish Football League el 1902 i ascend a la primera divisi el 1905. Abans de la I Guerra Mundial el club va viure un perode l'xit acabant segon a les lligues de 1908 i 1910 i guanyant la copa de 1913. La seva segona copa escocesa arrib el 1957. El 1922 el club pag una xifra rcord de transferncia de 5000 pel jugador Syd Puddefoot del West Ham.

Palmars.
Copa escocesa de futbol: 1912-13, 1956-57;
Scottish Challenge Cup: 1993-94, 1997-98, 2004-05;
Scottish Football Division 1: 1990-91, 1993-94, 2002-03, 2004-05;
Scottish Football League 2: 1979-80;
Second Division: 1935-36, 1969-70, 1974-75;

Entrenadors.


 John Fleming (-1878);
 George Richardson (1878-1882);
 Robert Bishop (1882-1886);
 David Moffat (1886-1888);
 Robert Bishop (1888-1891);
 Thomas Waugh (1891-1892);
 Thomas Hamilton (1892);
 Murdoch McIntyre (1893);
 Robert Bishop (1893-1896);
 David Walker (1896-1898);
 Charles Napier (1898-1900);
 William Nicol (1900-1924);
 David Reid (1924-1927);
 John Richardson (1927-1932);
 William Orr (1932-1935);
 John Marshall (1935);
 Tully Craig (1935-1950);
 Bob Shankly (1950-1957);
 James McPhie (1957);
  Reg Smith (1957-1959);
 Tommy Younger (1959-1960);
 Alex McCrae (1960-65);
 Samuel Kean (1965-1966);
 John Prentice (1966-1968);
 Jim Rowan (1968);

 Willie Cunningham (1968-1972);
 John Prentice (1973-1975);
 Ronnie McKenzie (1975);
 George Miller (1976-1978);
 Billy Little (1977-1979);
 John Hagart (1979-1982);
 John Bennie (1982);
 Alex Totten (1982-1983);
 Gregor Abel (1983);
 Bob Shaw (1983);
 Billy Lamont (1983-87);
 Dave Clarke (1987-1988);
 Jim Duffy (1988-1989);
 Dom Sullivan (1989);
 Billy Lamont (1989-1990);
 Dom Sullivan (1990);
 Jim Jefferies (1990-1995);
 John Lambie (1995-1996);
 Gerry Collins (1996);
 Eamonn Bannon (1996);
 Alex Totten (1996-2002) ;
 Ian McCall (2002-2003);
 John Hughes &  Owen Coyle (duo) (2003);
 John Hughes (2003-present);


 Futbolistes destacats .


 Syd Puddefoot;
 Jock Simpson;
 George Burley;
 Richard Cadette;
 Sir Alex Ferguson;
 Gary Gillespie;
 Jimmy Gilmour;
 Alan Gow;
 Mo Johnston;
 John Lambie;
 Russell Latapy;
 Kevin McAllister;

 Stewart Murdoch;
 Alex Parker;
 Alex Rae;
 Kevin Drinkell;
 Simon Stainrod;
 Anthony Stokes;
 Ned Weir;
 Chris Waddle;
 David Weir;
 John White;
 Kasper Schmeichel;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Travelling Bairn;
Falkirk a la BBC;
One F in Falkirk;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367121" title="Miraveche" nonfiltered="2131" processed="2123" dbindex="142150">

Miraveche s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367124" title="Monasterio de Rodilla" nonfiltered="2132" processed="2124" dbindex="142151">

Monasterio de Rodilla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba i est construda sobre l'antiga ciutat autrigona de Tritium Autrigonum. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367125" title="Navas de Bureba" nonfiltered="2133" processed="2125" dbindex="142152">

Navas de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367127" title="Padrones de Bureba" nonfiltered="2134" processed="2126" dbindex="142153">

Padrones de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367129" title="Motomichi Anno" nonfiltered="2135" processed="2127" dbindex="142154">
Motomichi Anno, 8e Dan Aikikai, es un professor d'Aikido.

Va neixer a la Prefectura de Mie (Jap) el 1931. Va ser alumne de Morihei Ueshiba (O Sensei) i posteriorment de Michio Hikitsuchi.
Va obtindre el 8 Dan el 1978, i desde la mort de Michio Hikitsuchi el 2004, ocupa el lloc de Dojo Cho al Kumano Juku Dojo de Shingu (Prefectura de Wakayama , Jap).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367135" title="CEIP Guillem de Montgr" nonfiltered="2136" processed="2128" dbindex="142155">

El CEIP Guillem de Montgr s l'escola pblica de Torroella de Montgr.

Abans de 1982, les escoles pbliques de Torroella de Montgr estava ubicades a l'edifici anomenat popularment  El Convent dels Agustins . L'edifici va ser un monestir fundat el 1396 per la congregaci del pares Agustins. Els frares del convent varen viure ms de quatre segles en aquest edifici, per el varen haver d'abandonar perseguits pel govern. Va ser a principis del segle XX quan l'ajuntament va adequar una part de l'edifici per fer-ne les escoles. Professors com Pere Blasi i Josep Toms  varen donar un fort impuls a l'educaci dels infants de Torroella de Montgr. Les escoles durant molts anys es van anomenar  Graduada Escolar de Nias  i  Graduada Escolar de Nios , dos centres totalment separats, que compartien el mateix edifici. A finals dels anys 60, les dues escoles es varen unificar amb el nom de  Agrupacin Escolar Mixta .
 
L'alumnat anava cada any en augment i es van haver d'habilitar altres locals de l'edifici. Es va posar en funcionament el menjador escolar i es varen crear 6 noves places de mestres. Amb la nova llei d'educaci de l'any 1970, els alumnes feien fins a 8 d'EGB. Va  ser en aquest perode quan se li posa el nom de Guillem de Montgr a l'escola.

A partir del 1972 la directora Agustina Su, amb el recolzament de tot el professorat, va demanar a la inspecci la creaci d'un edifici de 16 unitats. La negativa de la inspecci a fer una nova escola va obligar a tots els mestres a fer una manifestaci a la plaa de la vila, motiu que va tenir com a conseqncia el  cessament de la directora.

La manca d'espais era tan evident que fins i tot el mossn Josep Quer va haver de cedir del aules de  l'Esplai  per a  poder fer les classes de 7 i 8 d'EGB.  Cansats de no poder aconseguir les 16 unitats per la nova escola, representants de la comunitat educativa es varen presentar davant el delegat Sr. Artur Calsina per exposar-li les seves reivindicacions. Grcies a la visita davant del delegat, al recolzament de la Inspectora Sra. Anna Oriol i a la carta que va enviar el  Sr. Redondo, director del Banc Central de Torroella  al seu amic i company d'estudis, en aquell moment  Ministre d'Educaci, Sr. Cruz Martnez Esteruelas, es va tirar endavant el projecte de l'escola de 16 unitats.

Passat els Reis de l'any 1982, els alumnes de primria varen poder estrenar el nou edifici situat al nmero 87 del carrer del Roser de Torroella de Montgr. La inauguraci oficial es va fer el 13 de juny .

A la nova escola  hi havia setze aules, menjador, secretaria, laboratori, aula taller, biblioteca, sala de professors, tutories i uns patis molt amplis. Al llarg de l'estiu del 82 es va decorar l'entrada de l'escola amb una reproducci d'un mosaic de Mir.

Els esforos dels primers anys varen anar dirigits cap a equipar l'escola de ms recursos i a millorar la qualitat de l'ensenyament. Es va aprovar el Reglament d'Ordre Intern i es va comenar a ordenar la biblioteca escola i els professors es varen organitzar en equips de treball. Els cursos, tots duplicats de P/4 a 8, eren molt nombrosos i els vint professors havien d'atendre uns sis-cents alumnes.

Enllaos externs.
Web del CEIP;

Vegeu tamb.
 Arquebisbe Guillem de Montgr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367136" title="Pirnigas" nonfiltered="2137" processed="2129" dbindex="142156">

Pirnigas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367138" title="Poza de la Sal" nonfiltered="2138" processed="2130" dbindex="142157">

Poza de la Sal s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367143" title="Prdanos de Bureba" nonfiltered="2139" processed="2131" dbindex="142158">

Prdanos de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367145" title="Sant Miquel de Conques" nonfiltered="2140" processed="2132" dbindex="142159">

Sant Miquel de Conques s una esglsia romnica de la vila de Conques, que tingu fins el 1970 municipi propi i actualment est englobat en el d'Isona i Conca Dell.

Fins a darreries del segle XVI tingu noms categoria de sufragnia, ats que la parroquial era la se Sant Sadurn, situada al castell. Entre 1582 i 1592 es produ el canvi de sufragnia a parroquial.

Aquesta esglsia reb, com tot el poble de Conques, les conseqncies d'estar situada al mig de front de guerra del Pallars, tot l'any 1938. Qued en part destruda, a ms de ser afectada en els seus elements ornamentals per les sacsejades d'aquell moment.

Es tracta d'un temple romnic molt alterat sobretot en poca barroca. Era d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentaci que la motllura que forma el rfec damunt del qual hi hagu, en un primer moment, la teulada.



La part baixa de la faana sud de l'esglsia presenta algunes diferncies amb la resta de la construcci romnica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera esglsia romnica, tamb del segle XII, que degu ser engrandida pel creixement de la poblaci de Conques. Tamb s'hi veuen dues portes paredades, una de les quals devia correspondre a la principal de la primera esglsia.

La porta principal s a la faana de ponent, com se sol trobar en obres del romnic tard. Est feta amb un arc de mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al capdamunt de la faana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que es va menjar el sobrealat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, tamb es pot veure una finestra romnica, molt transformada.


En poca barroca es va engrandir la nau, sobrealant-la i donant-li l'aspecte actual. Tamb s'hi constru, a l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins del moviment barroc, que fou destruda del tot a la Guerra Civil.

A l'poca romnica pertany tamb la Mare de Du de les Esplugues, una imatge romnica que es baix de l'ermita d'aquell nom a l'esglsia parroquial, i que noms es pot veure un dia a l'any, ja que la resta de dies roman en cases particulars que en tenen cura. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es treu en process cap a l'ermita d'on es baix.

A la gtica, en canvi, es deu el Crist de Covet, que fou portat des d'aquell poble i actualment se serva a Sant Miquel de Conques.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Miquel de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367146" title="Quintanabureba" nonfiltered="2141" processed="2133" dbindex="142160">

Quintanabureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367147" title="Atari 400" nonfiltered="2142" processed="2134" dbindex="142161">

El Atari 400 va ser un microordinador desenvolupat per l'Atari i destinat al pblic infantil. Encara que ha estat un equipament avanat per a l'poca, amb coprocesadors per a grfics i so, tenia una capacitat d'expansi ms petita que del seu germ gran, l'Atari 800, llanat a la mateixa poca.

Especificacions tcniques.


 Enllaos externs .
 Atari 400 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367148" title="Estaci d'Esparreguera" nonfiltered="2143" processed="2135" dbindex="142162">







Esparreguera s una estaci del Telefric d'Olesa a Esparreguera, que pertany a la xarxa de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC i que comunica Esparreguera amb la vena localitat  Olesa de Montserrat. L'estaci est situada al sud del nucli urb d'Esparreguera a la comarca del Baix Llobregat i es va inaugurar el 2005.

El telefric forma part de la Lnia Llobregat-Anoia i per tant t la mateixa tarificaci que la resta de la lnia.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367150" title="Quintanalez" nonfiltered="2144" processed="2136" dbindex="142163">

Quintanalez s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367152" title="Quintanavides" nonfiltered="2145" processed="2137" dbindex="142164">

Quintanavides s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367156" title="Quintanilla San Garca" nonfiltered="2146" processed="2138" dbindex="142165">

Quintanilla San Garca s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Limita al nord amb Vallarta, al sud amb Quintanaloranco, a l'est amb Cerezo de Ro Tirn i a l'oest amb Briviesca.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367157" title="Brama australis" nonfiltered="2147" processed="2139" dbindex="142166">

 Brama australis   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367159" title="Reinoso" nonfiltered="2148" processed="2140" dbindex="142168">

Reinoso s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367161" title="Brama caribbea" nonfiltered="2149" processed="2141" dbindex="142169">

 Brama caribbea   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Carolina del Nord i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367163" title="Rojas" nonfiltered="2150" processed="2142" dbindex="142170">

Rojas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367165" title="Rublacedo de Abajo" nonfiltered="2151" processed="2143" dbindex="142171">

Rublacedo de Abajo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. Limita al nord amb Carcedo de Bureba, a l'est amb Rojas, al sud amb Galbarros i Monasterio de Rodilla i a l'oest amb Merindad de Ro Ubierna.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367166" title="Sant Sadurn del Castell de Conques" nonfiltered="2152" processed="2144" dbindex="142172">

Sant Sadurn del Castell de Conques s una esglsia romnica de la vila de Conques, que tingu fins el 1970 municipi propi i actualment est englobat en el d'Isona i Conca Dell.

Situada en el recinte del castell de Conques, fou la primitiva esglsia parroquial del poble, i del castell, fins que entre 1582 i 1592 el carcter de parroquial es trasllad a la de Sant Miquel, a la vila estesa als peus del castell. A partir d'aquell moment caigu en una forta decadncia que l'ha menada a ser avui dia un munt de runes a penes reconeixibles com a esglsia. Hi contriburen decisivament els atacs d'artilleria i bombardeigs del 1938.

Est documentada com a parrquia al llarg dels segles XII, XIII, XIV, XV i XVI, i tenia la de Sant Miquel, a baix la vila, com a sufragnia. El seu rector tenia el ttol de pleb, ttol que subsist amb el trasllat de parrquia.

Actualment noms se'n conserven tres parets de l'angle sud-est; el 1967 caigu la paret que tancava el recinte, per ponent, on devia haver-hi la porta. Tenia, a ms de la porta, una finestra de doble esqueixada. Tenia tamb un rfec que resseguia tota la faana. Tot plegat fa pensar en un temple del segle XII, amb aparell gros i polit, tot molt ben disposat, de forma molt regular.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Sadurn del Castell de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367167" title="Brama dussumieri" nonfiltered="2153" processed="2145" dbindex="142173">

 Brama dussumieri   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic (des de l'frica Oriental fins a l'ndia, les Seychelles i Madagascar), a l'est de l'ndic (Indonsia i Austrlia Occidental), a l'Atlntic occidental (des de Florida i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil), a l'Atlntic oriental (des dels 20 de latitud nord fins als 20 de latitud sud) i al Pacfic oriental (des de Guatemala i Per fins a Xile).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367169" title="Brama japonica" nonfiltered="2154" processed="2146" dbindex="142174">

 Brama japonica   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic: des del Jap fins al Mar de Bering i el Per. Tamb a les Filipines i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367171" title="Tritium Autrigonum" nonfiltered="2155" processed="2147" dbindex="142175">
Tritium Autrigonum fou una ciutat preromana d'Hispnia. En l'enumeraci de les civitates hispniques anteriors a l'arribada dels romans, Plini el Vell esmenta Tritium entre les deu que formaven el territori dels autrigons. Tamb s esmentada dues vegades a l' Itinerari d'Anton, localitzada en una calada que es dividia a Virovesca (Briviesca). La construcci d'aquesta calada, es relaciona amb la campanyes militars de Roma contra els cntabres i asturs i amb la campanya de August del 26 aC 
 Ubicaci . 
Els moderns estudis, estan d'acord a situar la ciutat, al Monasterio de Rodilla, prop del port de la Brjula, entre Briviesca i Burgos. Dissortadament, en l'actualitat s'ha construt sobre les restes d'aquesta ciutat autrigona, un dels jaciments ms grans del pas sense haver estat estudiat, un camp de generadors elics que ha destrossat tot el jaciment a causa del trfec de vehicles pesats i grues, installant els seus fonaments, els camins de servei, les casetes de control etc, etc. A aix cal afegir l'espoli sofert durant dcades per usuaris de detectors de metalls i cercadors aficionats de tota mena, tot i que hi havia un cartell de la Junta de Castella-Lle avisant que era una zona arqueolgica protegida, no havia cap tipus de vigilncia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367174" title="Virovesca" nonfiltered="2156" processed="2148" dbindex="142176">
Virovesca s una ciutat hispana citada per antics cronistes romans com Plini el vell el 77 i Pomponi Mela, assegurant ambds que era una de les deu ciutats dels autrigons i ms concretament la seva capital. La seva ubicaci correspon amb l'actual Briviesca a la provncia de Burgos. Estava dintre de la xarxa de comunicacions romana ja que era un dels punts que travessava la calada que unia Tarraco (l'actual Tarragona) amb Asturica Augusta (l'actual Astorga). A l'origen la ciutat estava situada en l'alt conegut com Monte San Juan, per ms tard ja, probablement obligats pels romans, l'assentament es va desplaar per dessota la forest al marge dret de la vega del riu Oca en les proximitats d'aquest lloc, encara que ms tard tornaria a canviar la seva ubicaci a l'altra riba fins a trobar-se en el lloc actual, on desprs s'ha anat expansionant fins als nostres dies. Buscant amb deteniment en el Monte San Juan, solen aparixer restes de cermiques i altres deixalles de l'poca preromana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367175" title="Matines" nonfiltered="2157" processed="2149" dbindex="142177">
Matines s l'hora ms primerenca de l'albada i que serveix de oraci a l'Esglsia Catlica Romana i a l'Esglsia Ortodoxa a la litrgia de les Hores canniques. El terme tamb s'ha usat en algunes denominacions de Protestantisme per descriure els serveis matutins.

Desprs del Concili del Vatic II les Matines de l'Esglsia Catlica Romana han estat minvades en interval de temps, i ara es denomina oficialment Ofici de Lectura.
 Etimologia .
La paraula Matins prov del llat Matutinum o Matutinae i aquest de Matuta, el mateix nom prov del du de la mitologia grega denominat Leucothae o Leucothea (du blanc) o el mateix du del mat (Aurora), aix apareix a la literatura, Ovidi esmenta: Leucothee graius, Matuta vocabere nostris (sic) i per tant s interpretat com aquest instant de l'albada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367179" title="Brama myersi" nonfiltered="2158" processed="2150" dbindex="142178">

 Brama myersi   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367181" title="Rucandio (Burgos)" nonfiltered="2159" processed="2151" dbindex="142179">

Rucandio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367182" title="Brama orcini" nonfiltered="2160" processed="2152" dbindex="142180">

 Brama orcini   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les regions tropicals de l'ndic i del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367183" title="Brama pauciradiata" nonfiltered="2161" processed="2153" dbindex="142181">

 Brama pauciradiata   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i al Mar del Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367184" title="Salas de Bureba" nonfiltered="2162" processed="2154" dbindex="142182">

Salas de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367185" title="Salinillas de Bureba" nonfiltered="2163" processed="2155" dbindex="142183">

Salinillas de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367187" title="Santa Mara Rivarredonda" nonfiltered="2164" processed="2156" dbindex="142184">

Santa Mara Rivarredonda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367188" title="Jordi Sol i Ferrando" nonfiltered="2165" processed="2157" dbindex="142185">
Jordi Sol i Ferrando (Caldes de Montbui, 1976) s alcalde de Caldes de Montbui des del juny del 2007.

Es llicenci en Cincies Poltiques, i ampli la seva formaci en estudis europeus en una universitat d'Alemanya. Ha portat aquests estudis a la prctica fent d'assessor dels eurodiputats d'ERC. Actualment 2008 s assessor del Secretari d'indstria i empresa de la Generalitat. Va ser cap de llista d'ERC en les eleccions municipals de Caldes del 2007 i al 16 de juny obtingu l'alcaldia. Posteriorment, tamb ocup el crrec de conseller comarcal.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367189" title="Castell de Conques" nonfiltered="2166" processed="2158" dbindex="142186">

El Castell de Conques s un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dell. s al costat nord-oest de la vila de Figuerola d'Orcau, a ran seu i una mica enlairat. s perfectament visible des de tot arreu dels voltants.

Documentat des del 1007, en el testament del comte Ermengol d'Urgell, en qu cedeix el castrum Chonchas a Santa Maria de la Seu d'Urgell, la catedral del bisbat.

El 1067 estava en mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, i la seva muller Almodis, que reberen el vassallatge pel castell de Conques de la comtessa Sana d'Urgell i dels castlans de Conques, Bernat Guillem, Ademar i Borrell, fills d'Estefania, els quals consten com a castlans entre 1055 i 1071.

Desprs de passar per mans de diversos castlans, com Ferrer de Toralla el 1266, el 1277 fou venut per 5.000 sous, i el 1281 l'adquiria Ramon d'Orcau, bar d'Orcau. A partir d'aquell moment queda del tot annexionat a la baronia d'Orcau, possiblement amb algunes llacunes temporals, com veurem tot seguit. Aviat esdevingu el lloc ms poblat de la baronia.

El 1309 consta com a senyor de Conques Guillem de Montferrer, qui, poc desprs, bescanviava Conques per la Pobla de Segur amb el seu germ Ramon. El 1337 en torna a ser senyor un d'Orcau: Arnau, per poc desprs els drets d'Arnau d'Orcau i la seva muller sn donats a Arnau-Guillem de Bellera pel rei Joan II. Tanmateix, entre 1365 i 1370 torna a constar Arnau d'Orcau com a senyor de Conques.

Fou a partir d'aquest moment que ja no se separaria ms de la baronia d'Orcau, fins a l'extinci d'aquests drets senyorials, al segle XIX.

Abandonat des de principis de l'Edat Moderna, el castell de Conques s'an enrunant progressivament, fins arribar al munt d'enderrocs que s actualment. A comenaments del segle XX encara es conservava una torre de planta rectangular sencera, i uns quants murs bastant sencers. El castell de Conques, per, fou afectat de ple pel front de guerra establert el 1938 en aquesta banda del Pallars Juss, i la destrucci, de la vila de Conques i del que quedava del castell, fou notable.

 Bibliografia .
BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367191" title="Collybus drachme" nonfiltered="2167" processed="2159" dbindex="142187">

 Collybus drachme   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Atlntic central (Cuba), al Mar de la Xina Meridional i a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367193" title="Santa Olalla de Bureba" nonfiltered="2168" processed="2160" dbindex="142188">

Santa Olalla de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367194" title="Castell de Castelltallat" nonfiltered="2169" processed="2161" dbindex="142189">

El Castell de Castelltallat (o Castell Tallat) fou un castell termenat de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dell. s a mig cam de les poblacions de Conques i Figuerola d'Orcau.

Est emplaat en una petita cinglera que domina el riu de Conques o de Gavet, per on passava el cam ral. Es tractava, doncs, d'un castell petit, destinat noms a efectes estratgics, i noms hi devia residir la guarnici que en tenia cura.

Actualment s en runes, les quals sn restes de parets, sense que ni tan sols es pugui endevinar, si no s'hi fa una intervenci arqueolgica, el traat del castell.


No est gaire documentat, al llarg de la histria. Se suposa que fou conquerit per Arnau Mir de Tost, qui comand la conquesta de bona part del Pallars Juss als musulmans, per encrrec del comte d'Urgell. Al segle XI encapal una batllia, establerta per Ramon V i la seva muller Valena, comtes de Pallars Juss a Otger i el seu fill Arnau. El 1116 el noble Arnau Valgari deixa Castelltallat i la resta de les seves possessions a la seva muller, en usdefruit, mentre ell sigui a Terra Santa, on va a visitar el Sant Sepulcre. En el mateix document, per si morien ell mateix i la muller, ho deixa tot als seus fills, Pere Arnau i Guillem.


Arnau d'Orcau en tingu el domini, i en la seva poca (1381) estan documentats cinc focs, a Castelltallat. A partir d'aquest moment Castelltallat queda afegit a la baronia d'Orcau, de la qual ja no es deslligaria fins a l'extinci de les senyories, al segle XIX.

El poblament civil acompany sempre aquest castell, que continu com a masia fins al segle XX; tot a l'entorn de l'esper on es troben les runes del castell hi ha restes d'edificacions. En especial, les que atrauen ms l'atenci sn les anomenades cambretes del mas, excavades a la terra, amb portes, passadissos i habitacions, que configuren uns hbitats rupestres de molta antiguitat. Sn sota una cinglereta a 600 metres en lnia recta del castell, a llevant.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Castelltallat", a Catalunya romnica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars, Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. "Isona. Conques", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 12. El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Castelltallat", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367195" title="Eumegistus brevorti" nonfiltered="2170" processed="2162" dbindex="142190">

 Eumegistus brevorti   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Atlntic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367197" title="Eumegistus illustris" nonfiltered="2171" processed="2163" dbindex="142191">

Eumegistus illustris    s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic (Okinawa, Fidji, Tuvalu i Hawai) i a l'oest de la regi equatorial de l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367198" title="Pteraclis aesticola" nonfiltered="2172" processed="2164" dbindex="142192">

  Pteraclis aesticola  s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i, rarament, a Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367199" title="Vallarta de Bureba" nonfiltered="2173" processed="2165" dbindex="142193">

Vallarta de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367201" title="La Vid de Bureba" nonfiltered="2174" processed="2166" dbindex="142194">

La Vid de Bureba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367202" title="Avinguda de la Grande-Arme" nonfiltered="2175" processed="2167" dbindex="142195">
L'avinguda de la Grande-Arme s un carrer al lmit del XVI i del XVII districte de Pars, partint de la plaa de l'toile i arribant a l'avinguda de Malakoff i el boulevard Pereire. La seva longitud s de 775 metres, i la seva amplada de 70 metres.

Anteriorment, era una part de la carretera nacional 13 i el seu nom era avinguda de la Porte-Maillot. El seu nom actual data de 1864, i ha estat denominada aix en honor de la Grande Arme, que va fer les campanyes del Primer Imperi Francs.

L'avinguda de la Grande-Arme s la continuaci de l'Avinguda dels Champs-lyses, i prossegueix amb l'avinguda Charles de Gaulle a Neuilly-sur-Seine, en direcci a la Dfense.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367203" title="Pteraclis carolinus" nonfiltered="2176" processed="2168" dbindex="142196">

 Pteraclis carolinus   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar dels Sargassos i a les costes africanes de l'Atlntic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367204" title="Btgenbach" nonfiltered="2177" processed="2169" dbindex="142197">

Btgenbach s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona i a la Comunitat Germanfona de Blgica al marge del riu Warche. Al 2008 comptava amb uns 5610 habitants. 

Histria.
 El primer esment de Btgenbach data de l'poca carolngia quan era un dependncia de la cort de Bllingen. El primer esment escrit data del 1130 en un document de l'abadia de Malmedy. De 1200 a 1214 pertanyia al aleshores comte de Luxemburg i ms tard, per aliana matrimonial al ducat de Limburg.

Al 1237, els ducs de Limburg van ordenar la constucci d'un castell fortificat al costat septentrional del poble, a un promontori al Warche. Aleshores es parlava del Hof Btgenbach que comprenia Berg, Elsenborn, Faymonville, Nidrum, Sourbrodt i Weywertz. Al 1265 escaigu per herncia la casa de Falkenburg que possea tamb Monschau i ms tard Sankt-Vith. Desprs el feu va passar al comtat de Vianden i a la casa de Nassau. Fins a avui, la reina dels Pasos Baixos sempre t el ttol de Senyora de Btgenbach.

Des de 1503 la casa de Nassau va donar Btgenbach com feu als von Rolhausen. Al 1689, l'exrcit de Llus XIV va destruir el castell i al 1795 les tropes revolucionries van annexar Btgenbach i tot el ducat de Luxemburg. Els francesos van destruir els restes del castell que van servir per a la construcci de moltes cases al poble. 

Desprs del Congrs de Viena al 1815, Btgenbach pass sota domini prussi. Al 1893, els prussians van construir una caserna i un ferrocarril a Elsenborn. Desprs del tractat de Versalles (1919) va escaure a Blgica i l'exrcit belga va recuperar les installacions militars a Elsenborn. Al 1920 el territori va dividir-se en quatre municipis independents: Btgenbach, Elsenborn, Faymonville i Robertville.

Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. Durant la batalla de les Ardenes al 1944, el general Eisenhower ha establir el seu quarter general uns dies a Btgenbach. Al 1945 el municipi tornar a ser belga.

Economia.
L'activitat major de Btgenbach s el turisme. A costat d'aix, la presncia militar a Elsenborn s una font d'ingressos important, tant com un srie de pimes.

Nuclis.
 Btgenbach;
 Elsenborn;
 Berg;
 Kchelscheid-Leykaul;
 Nidrum;
 Wywertz;

Punts d'inters turstic.
 El pant de Btgenbach;
 L'esglsia de Sant Esteve de 1932 (arquitecte Henry Cunibert);
 Els narcsos botnics a la vall del Warche i del Holswarche;
 Els senders turstics al pant, la selva i les valls dels rius;
 Els aigualmolls de Hohes Venn o Hautes Fagnes;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367207" title="Vilea" nonfiltered="2178" processed="2170" dbindex="142198">

Vilea s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367208" title="Pteraclis velifera" nonfiltered="2179" processed="2171" dbindex="142199">

Pteraclis velifera    s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sud-frica fins a Austrlia i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367209" title="Villanueva de Teba" nonfiltered="2180" processed="2172" dbindex="142200">

Villanueva de Teba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367211" title="Zueda" nonfiltered="2181" processed="2173" dbindex="142201">

Zueda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de La Bureba. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367212" title="Taractichthys longipinnis" nonfiltered="2182" processed="2174" dbindex="142202">

 Taractichthys longipinnis   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental (des d'Islndia i Noruega fins al Golf de Guinea i Nambia), a l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia i el nord del Golf de Mxic fins a Puerto Rico). Absent de la Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367214" title="Pterycombus brama" nonfiltered="2183" processed="2175" dbindex="142203">

 Pterycombus brama   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Terranova i el nord del Golf de Mxic fins a Jamaica) i a l'Atlntic oriental (des de Noruega fins al Golf de Guinea). Tamb a Islndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367216" title="Taractes asper" nonfiltered="2184" processed="2176" dbindex="142204">

 Taractes asper   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental (Jap), al Pacfic oriental (des d'Alaska fins al sud de Califrnia), a l'Atlntic oriental (des de Madeira fins a Islndia i el nord de Noruega, tamb a Sud-frica) i a l'oest de l'ndic (sud de Madagascar, KwaZulu-Natal i Maldives).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367218" title="Jos Castillo" nonfiltered="2185" processed="2177" dbindex="142205">
Jos del Castillo Sez de Tejada (Alcal la Real, 29 de juny de 1901 - Madrid, 12 de juliol de 1936) fou un militar espanyol.

Vida. 
El seu pare, Valeriano del Castillo, era un advocat d'idees liberals i la seva mare Cario Sez de Heredia era d'ascendncia aristocrtica, parent llunyana de Jos Antonio Primo de Rivera. Estudia el batxillerat a Granada, en el mateix collegi en el qual ho va fer Federico Garca Lorca. Va ingressar a l'Acadmia d'Infanteria de Toledo en 1919, de la qual es gradua en 1922 com alferes. Destinat al Grup de Regulars Indgenes de Tetun n 1, va prendre part a la Guerra del Rif on per mrits de guerra aconsegueix el rang de tinent. En 1925 t lloc el desembarcament d'Alhucemas, que precipita el final de la guerra i Castillo s destinat a la pennsula, al Regiment d'Infanteria d'Alcal d'Henares. 

Desprs de la proclamaci de la II Repblica, Castillo entra en una fase de conscienciaci poltica, possiblement influt pel tamb tinent Fernando Conds amb qui havia travat gran amistat durant la guerra al Marroc i que al final de la mateixa havia ingressat en la Gurdia Civil. Simpatitzants declarats del socialisme, ambds sofrixen condemnes per la seva actuaci durant la Revoluci de 1934. En concret, Castillo que havia estat destinat al capdavant d'una secci de morters a la localitat asturiana de Cuatro Caminos, pertanyent al municipi de Villaviciosa, es nega a reprimir als obrers revoltats allegant: Jo no tir sobre el poble. Sotms per aquest acte de desobedincia a consell de guerra, el condemnaren a un any de pres militar. Una vegada conclosa la condemna, al novembre de 1935, i davant el caire dels esdeveniments poltics, pren una actitud encara ms decidida en defensa de les seves ideals d'esquerra. Desprs del triomf del Front Popular en 1936, sollicita la seva passada a la Gurdia d'Assalt. El seu ingrs en aquest cos es produx el 12 de mar d'aquest any, sent destinat a la 2 Companyia d'Especialitats, amb base a Madrid, a la caserna de Pontejos. 

 

En aquest temps s'estan produint continus i violents enfrontaments entre militants d'esquerra i de dreta, especialment falangistes i carlins, aix com una ona d'atemptats contra els militars pertanyents a la Uni Militar Republicana Antifeixista (UMRA) a la qual Castillo s'havia afiliat desprs de sortir de pres i des de la qual li va ser encarregada la instrucci de les milcies de les Joventuts Socialistes. Un d'aquests incidents t lloc el 14 d'abril, durant els actes commemoratius del V aniversari de la Repblica, en el qual resulta mort l'alferes De los Reyes, de la Gurdia Civil. Aquest fet serveix de motiu per a una gran manifestaci, acompanyada de disturbis, contra el govern frontpopulista per part de les forces de dreta durant l'enterrament celebrat l'endem. En la repressi subsegent mor, per tirs d'un dels homes de la secci de Castillo, Andrs Sez de Heredia, cos del fundador de la Falange Jos Antonio Primo de Rivera, i resulta ferit de gravetat, per tirs del propi tinent, un jove militant carl. Castillo est a punt de ser linxat pels manifestants i ha de ser tret del lloc pels agents al seu comandament, que el traslladen a la Direcci General de Seguretat, on presta declaraci i s posat en llibertat. 

Des d'aquest dia Castillo esdevingu objectiu de les milcies dretanes, les amenaces sovintejaren i els seus superiors li proposaren traslladar-lo fora de Madrid, cosa que ell no accepta. Pat dos intents d'assassinat fallits i les milcies de les Joventuts Socialistes ho escorten sense que ell ho spiga. Aix les coses, el 12 de juliol, desprs d'assistir als toros, s advertit per una militant socialista que corren rumors que aquella nit s'atemptaria contra la seva vida, per Castillo, desprs d'un passeig amb la seva esposa, amb la qual s'havia casat el 20 de maig, decid incorporar-se al seu lloc com cada dia. No obstant aix, a les deu de la nit, quan doblega el cant del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per a encaminar-se a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlins pertanyents al Ter de Requets de Madrid, segons l'historiador Ian Gibson, o falangistes segons altres autors com Paul Preston, li disparen sense donar-li temps a treure la seva arma reglamentria. Auxiliat pel periodista Juan de Dios Fernndez Cruz, que casualment passava pel lloc, s traslladat a una casa de socors propera on ingressa cadver. El tinent Castillo, possiblement, hauria estat un ms dels militars de la UMRA assassinats i el seu nom no hauria entrat en la Histria de no ser pels esdeveniments que van seguir al coneixement pels seus companys de la seva mort.

Aquests companys, especialment Fernando Conds, juraren venjar-se i organitzen un grup amb el propsit, pel que sembla, de matar al lder de la CEDA Jos Mara Gil-Robles, per al no trobar-lo en el seu domicili s'encaminen al de Jos Calvo Sotelo, lder de Renovacin Espaola, al que s'emportaren del seu domicili, burlant als seus escortes amb una ordre de detenci falsa, i desprs de disparar-li dos trets dintre del cotxe en el que anaven, deixaren el seu cadver en el dipsit del cementiri de l'Est. Aquest ltim assassinat acceleraria els preparatius del cop d'estat que es venia gestant des del triomf electoral de Front Popular, pel que quatre dies desprs, el 17 de juliol, s'inicia la revolta a Melilla de l'exrcit d'frica amb la qual comena la Guerra Civil Espanyola. 

Fonts.
Ian Gibson. La noche en qu mataron a Calvo Sotelo. Plaza & Jans. Barcelona. 1986 ISBN 84-01-45061-6;
Paul Preston. Franco, Caudillo de Espaa. Mondadori. 1994. ISBN 84-397-0241-8;

Enllaos externs.
El asesinato del teniente Jos Castillo, per Marino Aguilera Pealver.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367221" title="Uni Militar Republicana Antifeixista" nonfiltered="2186" processed="2178" dbindex="142206">
La Uni Militar Republicana Antifascista (UMRA) va ser una associaci espanyola clandestina militar d'esquerra sorgida a la fi de 1935 a partir de la Uni Militar Antifeixista (creada a Melilla en 1934), que aplegava militars afins a la Segona Repblica Espanyola, fonamentalment socialistes i molts dels quals eren maons. El seu fundador va ser el capit Eleuterio Daz Tendero, que va morir en 1945 al camp de concentraci nazi de Dachau. A ella van pertnyer els generals Miguel Nez de Prado i Juan Hernndez Saravia o el coronel Jos Asensio Torrado.

 Enllaos externs .
  Unin Militar Espaola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367226" title="Pont du Carrousel" nonfiltered="2187" processed="2179" dbindex="142207">

El Pont del Carrousel s un pont situat a Pars i travessant el Sena entre el quai des Tuileries i el quai Voltaire.

Histria.

Com molts dels ponts de la capital, diverses obres han ocupat aquest emplaament, sota diferents noms. s perqu est construt en el prolongament de la rue des Saints-Pres (abans rue de Saint-Pierre) que el primer pont, del que la construcci va comenar el 1831, s'havia de dir el Pont dels Saints-Pres. Tanmateix, en el moment de la seva inauguraci el 1834, el rei Llus Felip I el bateja Pont du Carrousel. Tamb ser anomenat Pont du Louvre, ja que desemboca de cara al Museu del Louvre, riba dreta.

El seu arquitecte, Antoine-Rmy Polonceau, demostra d'un gran sentit de la innovaci ja que realitza un pont en arc mentre que la tendncia era als ponts penjants. L'estructura de fosa i fusta s tamb molt auda, el que li val algunes crtiques. Aix, els cercles de ferro que decoren l'estructura metllica sn anomenats irnicament les argolles. A cada angle del pont s'eleven les escultures de Louis Petitot (sempre sobre l'obra actual) representant l'Abundncia, la Indstria, el Sena i la Ciutat de Pars. Mig segle ms tard, la fragilitat d'aquest pont implic reparacions serioses, i el 1906, la fusta s reemplaada per ferro.

Malgrat aix, el pont s estret i es mou perillosament. El 1930, se'l jutja tamb d'una alada insuficient per a la navegaci fluvial, i es decideix de destruir-lo totalment per reemplaar-lo per una nova obra, una mica ms ms avall. Els arquitectes Malet i Lang intenten respectar la forma general del pont inicial. Aix, fins i tot aquesta vegada, en formig armat, el pont est compost de tres arcs. Raymond Subes ha concebut, per a l'enllumenat del pont, un enginys sistema de reverbers telescpics collocats el 1946 (lmpades que s'eleven 13m el dia a 20m a la nit).

Esdeveniments.

L'1 de maig de 1995, el marroqu Brahim Bouarram ha estat llanat al Sena per un grup de la manifestaci del Front Nacional. El 2003, l'alcalde de Pars Bertrand Delano, en nom dels ciutadans parisencs, ha honorat la seva memria i la de totes les vctimes del racisme amb la collocaci d'una placa contra l'oblit i de rebuig als discursos de l'odi.

Galeria.



Art.

 El pintor neoimpressionista Maximilien Luce ha realitzat el 1890 un oli sobre tela titulada Le Louvre et le pont du Carrousel. Effet de nuit;
 Georges Stein ha realitzat un quadre titulat Paris - Le Pont du Carrousel, representant personatges circulant sobre el pont davant les taquilles del Louvre.
 L'americ Edward Hopper representa el primer pont en el seu quadre de 1907 Pont du Carrousel and Gare d'Orlans.
 L'artista modern Makiko Nakamura ha titulat una obra Pont du Carrousel, un quadre molt obac.
 L'itali Paolo Frongia representa el pont en el seu quadre La Senna, al mattino, da Pont du Carrousel.
 Pont du Carrousel s el ttol d'un poema en alemany de Rainer Maria Rilke.

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae: pont actual;
 Structurae: pont de 1834;
 Quadre de Georges Stein;
 Pintura de Makiko Nakamura;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367241" title="Miguel Nez de Prado" nonfiltered="2188" processed="2180" dbindex="142208">
Miguel Nez de Prado y Susbielas (1882 - 1936) va ser un militar espanyol, afusellat pels revoltats al comenament de la Guerra Civil. 

Procedia de l'arma de Cavalleria. Va participar en la guerra del Rif, amb el grau de Tinent Coronel, al comandament dels Regulars de Melilla.. Pel seu heroisme, va obtenir la Medalla Militar Individual. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va intervenir en diverses conspiracions per a proclamar la Repblica. Durant la Repblica, Nez de Prado, membre de la maoneria, es va afiliar a la Uni Militar Republicana Antifeixista. Nez de Prado, ja general, era el director general de la policia al febrer de 1936, i en qualitat de tal, juntament amb el general Pozas, director general de la Gurdia Civil, es va oposar als intents de Franco, cap de l'Estat Major, de decretar la llei marcial i donar un cop d'estat, en la crisi del 17-19 de febrer, desprs de la primera volta de les eleccions, en les quals havia triomfat el Front Popular..

El nou govern el va nomenar director general d'Aeronutica (que integrava en aquell temps a les forces aries militars i navals, i a l'aviaci civil), procedint a desmuntar els possibles nuclis conspiradors, el que va permetre que la major part de la forces aries romanguessin fidels al Govern republic al produir-se el cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil Espanyola. La matinada del 18 de juliol, va ser nomenat inspector general de l'Exrcit. En aquestes hores incertes, Nez de Prat es va dirigir amb avi a Saragossa, encara no formalment revoltada a fi de persuadir al general Cabanellas, comandant la V Divisi Orgnica, que no s'uns a la revolta. A l'arribar a Saragossa, el van fer detenir, sent recls en la Acadmia Militar. Dies ms tard va ser traslladat a Pamplona i lloc a la disposici del general Mola, qui poc temps desprs va ordenar el seu afusellament. 

 Referncies . 


 Enllaos externs .
Biografia del general Nez de Prado en la web de la Societat Benfica d'Historiadors Aficionats i Creadors (Galeria de militars republicans en la Guerra Civil Espanyola). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367243" title="Un dia. Mirall trencat" nonfiltered="2189" processed="2181" dbindex="142209">

Un dia. Mirall trencat fou l'adaptaci teatral de l'obra teatral Un dia i la novella Mirall Trencat de la prestigiosa novellista Merc Rodoreda i Gurgu que es represent entre el 5 de setembre fins al 19 d'octubre de 2008 al Teatre Borrs de Barcelona. La direcci de l'obra va anar a crrec de Ricard Salvat i fou adaptat per Manel Molins i pel mateix Ricard; produt per El Coral de l'Olivera.

 Argument .

 Repartiment .





 Crtica .
Segons l'article d'opini de l'escriptora i periodista Isabel-Clara Sim, Un dia.Mirall Trencat fou el millor homenatge possible a Merc Rodoreda. A ms a ms, ressalta la feina de l'adaptador principal, Ricard Salvat, per la bellesa i amenitat aconseguida en l'adaptaci de la complexa novella en qu partia. Finalment, conclogu:
Avui, encara emocionada, no em puc estar de dir, en veu alta, grcies a tots els qui heu fet possible aquest miracle. I a llanar una pregunta: per qu no al Teatre Nacional?

Segons l'article d'opini del crtic Juan Carlos Olivares, considera que l'obra est formada per una barreja de virtuts i defectes. Opin que aquella xarxa interior en qu Rodoreda tanca als personatges i sobre ella mateixa, no va ser portat amb total encert a l'adaptaci de Salvat, ja que aquell recurs psicolgic no es veu amb claredat. A ms a ms, critica que fora molt escs la intimitat escnica que requereix el recurs rodoredi en qu dna veu a la memria fent coincidir en una mateix pla escnic el mn del vius i dels morts.

Per la deriva s imparable i el pblic s'acomoda a un llarg espectacle digne en la forma i l'execuci, per que li costa trobar la connexi potica amb l'autora. Reconixer l'esfor sense trobar l'emoci.

Segons el crtic Joan-Anton Benach, l'obra s un tast de l'eloqent vigor creatiu de Salvat que incorpora peculiars formes i llenguatges, com per exemple, moviments glaats, coreografies breus, imatges projectades, entre d'altres. Ressalta tamb la bona feina Marta Carrasco en les la introducci de coreografies; tamb la fidelitat dels vestits d'poca de Nina Pavlowsky; i per ltim tamb l'ambient d'agilitat en els canvis d'escenari de Jon Berrondo. Al final sentenci amb el segent:

Llstima que l'espectacle mostri el seu punt dbil en alguns poques interpretacions. No em refereixo als nens  Parlo de les encartonades figures de Salvador Valldaura i Eladi Farriols, entre altres. Enfront a elles, s'ha de destacar el gran paper que representa Rosa Novell i Anna Sahun; l'escena suprbia del segon acte entre Novell i Enric Maj, magnfic, malgrat a la primera aparici, com a amant Amadeu Riera.

 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367244" title="Juan Hernndez Saravia" nonfiltered="2190" processed="2182" dbindex="142210">
Juan Hernndez Saravia. (Ledesma, provncia de Salamanca, 1880 - Mxic, 1962) fou un militar espanyol. Nascut en el s d'una famlia burgesa, es va unir a la tradici militar familiar a l'ingressar en la Acadmia d'Artilleria en 1897. Va liderar posicions de l'Arma d'Artilleria contra la dictadura de Primo de Rivera. Posteriorment va ser amic de Manuel Azaa, qui el 1931 el va nomenar cap del seu Gabinet Militar. Va ser Ministre de la Guerra. 

Durant la Guerra Civil Espanyola, va tenir un destacat paper en la Batalla de Terol com a cap de l'Exrcit de Llevant i en la de l'Ebre al comandament del Grup d'Exrcits de la Regi Oriental. En 1938 va ser cap del Grup d'Exrcits de l'Est, sent destitut gaireb al final de la guerra per "derrotisme". Es va exiliar en Frana i desprs en Mxic, on va morir. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367246" title="Pasqual Frgola i Ahs" nonfiltered="2191" processed="2183" dbindex="142211">
Pasqual Frigola i Ahs (Atzeneta del Maestrat, 1822 - Valncia, 1893) fou un escriptor i poltic valenci, ennoblit com a Bar de Cortes de Pallars el 1858 i de Roaia el 1865, aix com senyor del Castell de Xirell. Era casat amb la germana del marqus de Mirasol. Era membre del Partit Moderat desprs del cop d'estat de Leopoldo O'Donnell el 1856 fou nomenhat diputat provincial pel districte de Torrent (Horta Oest). Posteriorment fou diputat provincial per Montcada (Horta Nord) el 1858 i 1860 i diputat a Corts Espanyoles el 1857-1858, 1858-1863, 1863-1864, 1864-1865 i 1866-1867. El 1867 fou nomenat senador vitalici, per va cessar amb la Revoluci de 1868.

Aleshores marx a Pars, on es va posar al servei del fill d'Isabel II, el futur Alfons XII. Quan aquest fou nomenat rei, el va nomenar director de la Gaceta de Madrid i administrador de la Impremta Nacional, alhora que militava al Partit Conservador en la fracci dirigida per Francisco Romero Robledo. Fou nomenat president de Lo Rat Penat el 1887-1889 i el 1891-1893, i va idear la batalla de flors de la fira de juliol. El seu fill, Carles Frgola i Pallavicino, fou periodista i poltic.

 Obres .
 Julianito (1875) ;
 Recuerdos de caza (1876);

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367247" title="T?fuku-ji" nonfiltered="2192" processed="2184" dbindex="142212">


El T fuku-ji (   ) s un temple budista del districte d'Higashiyama (   , Higashiyama-ku) al sud-est de Kyoto, al Jap. Fundat per Enni en tant que seu de l'escola Rinzai de la tradici del Budisme Zen japons. Va ser construt entre 1236 i 1255 sobre les runes de l'Hossh -ji, pertanyent als Fujiwara. s un dels gozan (  , cinc grans temples) de Kyoto.


Histria.


El monjo Enni (1202 - 1280), tamb conegut sota el seu nom pstum Shoichi Kokushi (    ), portar del seu aprenentatge a la Xina al costat del monjo Wuzhun Shifan (en japons: Bujun Shiban, 1177 - 1249), entre 1235 i 1241, una forma derivada del Rinzai, la branca Sh ichi, de la que el T fuku-ji en ser la seu. Hi portar igualment un retrat del seu mestre, ofert per aquest darrer en la seva estada a la Xina i que encara s'hi conserva. s un dels ms antics retrats chan xinesos al Jap i va ser un model fidelment imitat.

El T fuku-ji va ser nombroses vegades destrut, sobretot el 1319, el 1334 i el 1881. Va ser parcialment reconstrut el 1347, desprs dels incendis de 1319 i de 1334 un cert nombre de dirigents poltics (Fujiwara, Ashikaga, Toyotomi Hideyoshi, Tokugawa Ieyasu...) hi van fer construir nous edificis.

L'escola de pintura Kan -ha (   ) ha treballat tamb al T fuku-ji. Kan  Takanobu (1571 - 1618) hi completa, a petici de l'emperador Go-Y zei, la srie de les cinquanta pintures que representen els Cinc Cents Rakan comenada per Minch .

Estructures.


Nombroses estructures del T fuku-ji han estat classificades com Importants propietats culturals. Entre elles:

 el butsuden (  , sala de Buda), reconstrut el 1932-1934;
    
 el yuya que data del segle XV;
    
 el sanmon (  , porta principal) de 1236 i que cont escultures de J ch  i pintures de Minch . s considerat com el ms antic sanmon del Jap;
    
 el zend  (  ) que data de 1347;
    
 el funda-in (   ) s un jard de pedra i de sorra dissenyat per Sessh;
    
 el ry-in s un jard zen creat per Mirei Shigemori el 1939;
    
 el h j  (  ) ha estat reconstrut el 1890.

El complex actual del T fuku-ji compta amb 24 edificis, per, en el passat, el seu nombre va arribar a 53 estructures. Cont nombroses colleccions d'escultures, pintures i calligrafies.

Fonts.
 Le Japon: Dictionnaire et civilisation, Louis Frdric, Editions Robert Laffont, Collection Bouquins, 1470 p, (1999) ISBN 2-221-06764-9;
 L'art japonais, Christine Schimizu, Editions Flammarion, Collection Tout l'art, 448 p. (1990) ISBN 2080137018;


Vegeu tamb.


 Cinc grans temples;

Enllaos externs.
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367252" title="Carles Frgola i Pallavicino" nonfiltered="2193" processed="2185" dbindex="142213">
Carles Frgola i Pallavicino (Valncia, 1848 - Madrid, 1915) fou un periodista i poltic valenci, nomenat primer bar del Castell de Xirell el 1875. Era fill de Pasqual Frgola i Ahis. Es trasllad amb el seu pare a Madrid, on va fer de periodista i es cas amb Patrocinio Muguiro. Milit en la fracci silvelista del Partit Liberal Conservador, amb el qual fou regidor a l'ajuntament de Madrid i diputat per Valncia a les Corts Espanyoles el 1891 i el 1898. Va muntar granges i experiment rotacions de conreus a les seves terres, i fou nomenat Director General d'Agricultura. El 1900 fou nomenat senador vitalici i vicepresident del Senat d'Espanya a proposta de Silvela. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367255" title="Orcau" nonfiltered="2194" processed="2186" dbindex="142214">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Orcau (antic municipi) .;

El poble d'Orcau era el cap de l'antic municipi d'Orcau. un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Rom d'Abella).

 Etimologia .
Orcau s un dels molts topnims preromans que es troben al llarg de tot el Pirineu i Prepirineu. Tot i que hi ha arguments a favor d'emparentar-lo amb una arrel cltica (la mateixa que dna a Esccia les illes Orcades) i al Pas Valenci el topnim Olocau, Coromines es decanta per l'origen iberobasc, a partir de la combinaci de dues arrels que donarien un significat prxim a "el vessant dels cabirols".

En efecte, d'una banda hi hauria l'arrel ork- o urk- (cabirol), i de l'altra, -alde (vessant). Amb la conversi de la l en u, la prdua de la -e final i la posterior caiguda de la -d (o -t) final (fenmens d'evoluci fontica habituals en catal), s'arribaria a la forma actual, Orcau, amb el pas previ per les formes Orcaud i Orcaut, tamb documentades.

Les etimologies populars, sense cap mena de base cientfica, han donat lloc a moltes llegendes arreu de Catalunya. s el cas d'Orcau: es conta que els senyors d'Orcau volgueren ser genersos amb els seus vassalls, molt flagellats per pestes, sequeres i altres malures i, mostrant una gran pietat envers ells, deixaren anar del castell estant grans quantitats de monedes d'or, acumulades en les lluites contra els sarrans. Quan els vilatans veieren aquella inesperada pluja, comenaren a cridar Or cau! Or cau!. D'aqu el nom del poble.

El creador de la llegenda o b sabia utilitzar a fons la ironia, o era un bona fe que no tenia ni idea de com procedien els senyors feudals amb els seus vassalls...

 El poble .
Orcau s la principal entitat de poblaci, des del punt de vista histric, d'aquest antic terme, sobretot pel fet que el Castell d'Orcau, seu de la baronia homnima era l'origen del poble, i el coronava des de dalt del tur que domina el poble i gaireb tot el seu antic territori. Orcau havia tingut el venat de les Eres de Sant Joan, a l'altra banda del torrent del Carant, davant mateix del poble. Est despoblat, i les cases, en runes.

El poble d'Orcau est esglaonat en el vessant de migdia del tur damunt del qual es troba el Castell d'Orcau, a 753 m. alt. Actualment est quasi del tot despoblat, per el fet que tingui en el seu nucli dues esglsies, a part de la del castell, ens indica clarament la importncia que tingu en altres temps.

L'esglsia parroquial s dedicada a Santa Maria. Es tracta d'una esglsia potser d'estil gtic, amb absis poligonal, sobrealat, que conserva un sagrari amb pintures gtiques.

A ponent del poble, a l'antic raval de les Eres de Sant Joan, actualment despoblat i en runes, hi ha l'esglsia romnica de Sant Joan Baptista d'Orcau. Va ser restaurada cap al 1980, i s'hi ha restablert el culte. S'hi celebra, amb un aplec, la festa de Sant Joan.

 Histria .
El castell d'Orcau s l'origen del poble, a reds del qual es va formar molt poc temps desprs que el mateix castell.

El 1359 consten a Orcau 17 focs (unes 85 persones). El 1831, 80 habitants; 154 el 1845; vers 1900, 108 edificis amb 180 habitants al poble, i 11 edificis a les Eres de Sant Joan; 45 persones el 1970, i 18 el 1970. Actualment hi ha 19 persones censades a Orcau.

A la Guerra Civil, Orcau fou molt castigat. El castell fou seu d'un niu de metralladores franquista que, pel seu poder i situaci estratgica, fou diverses vegades atacat pels republicans en intents de desballestar aquella posici, que els era tan desfavorable. Aix fu que en els bombardeigs i a causa dels seus estralls, els anys posteriors a la Guerra Civil anessin caient parts del castell, entre els quals l'esglsia de la Pietat, esfondrada el 1962.

 Festes i tradicions .
Se celebra la Festa Major el dia de la Mare de Du dels ngels (2 d'agost), portant-la actualment al cap de setmana ms proper. Malgrat els pocs habitants de l'Orcau actual, la Festa Major s lluda, com la major part de les de la comarca, i s'hi retroba el jovent de tota la comarca i els orcauencs d'origen, sigui quin sigui el lloc on viuen actualment.

Tamb se celebraven les festes de Sant Josep i de Sant Antoni de Pdua, aquesta com a vot del poble, proms en poques llunyanes per tal de lliurar-se d'alguna pesta.

Orcau va donar un dels acordionistes ms coneguts al llarg del segle XX: Antoni Cibat i Roca, Pere d'Orcau (1903-1986). La seva figura anant a peu, els primers anys, d'un poble a l'altre amb l'acordi penjat de l'espatlla amb un mocader de fer farcell era habitual quan s'acostava l'poca de les festes populars.

 Serveis turstics .
No hi ha cap mena d'oferta turstica, a Orcau. Tanmateix, la proximitat de Figuerola d'Orcau permet disposar d'un restaurant i un bar, en aquella vila, relativament a prop. Isona, Tremp i Vilamitjana tampoc no queden gaire lluny, i en aquells indrets s que hi ha alguna mena de servei turstic.

 Comunicacions .
El poble d'Orcau est comunicat amb la resta de la comarca per la carretera LV-5112  (Figuerola d'Orcau - Orcau), que en 4,5 quilmetres mena al poble.

Disposa tamb d'algunes pistes rurals en bon estat, transitables la major part de l'any, que l'uneixen amb Basturs, i, a travs del Coll d'Orcau i la vall de Montesquiu, amb Tremp i Aramunt (i, per tant, amb la Conca de Dalt) i la Pobla de Segur.

No hi ha cap mena de transport pblic des d'Orcau, llevat del transport escolar organitzat pel Consell Comarcal. S que hi ha, per, a partir de Figuerola d'Orcau, lnies regulars de transport cap a Tremp i cap a Artesa de Segre i Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona, Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367256" title="Francesc" nonfiltered="2195" processed="2187" dbindex="142215">
Francesc s un nom propi mascul d origen itali. El primer a portar-lo fou sant Francesc d Asss, que segons la tradici parlava molt b el francs.


 Variants .
 Masculines;
 Cesc;
 Cisco;
 Paco;
 Quico;
 Xec;
 Xesc;
 Xesco;

 Femenines;
 Cesca;
 Francesca;
 Paca o Paquita;

 Variants en altres llenges .

 alemany: Franz, Franziskus;
 aragons: Francho ;
 armeni: Franciskos;
 bret: Frasez, Fach, Fachig, Soaig, Saig;
 castell: Francisco ;
 txec: Frantiek;
 cors: Francescu;
 eslovac: Frantiek;
 eslov: Fran iek;
 esperanto: Francisko;
 euskera: Pantzeska, Patxi;
 angls: Francis, Frank ;
 itali: Francesco;
 finlands: Frans, Fransiscus;
 francs: Franois;
 grec: Frankiskos;
 hongars: Ferenc;
 holands: Frans, Franciscus;
 let: Francisks;
 litu: Prancikus;
 occit: Francs;
 polons: Franciszek;
 galaico-portugus: Francisco;
 romans: Francisc;
 rus: Frants, Frantsisk;
 sard: Franciscu;
 serbocroata: Franjo, Frano, Frane ;
 suec: Franz, Franciscus;

 Santoral .

 4 d octubre: Sant Francesc d Asss. El van canonitzar el 16 de juliol del 1228.
 2 d abril: Sant Francesc de Paula. El 1513 el van beatificar i el 1519 el van canonitzar.
 9 de mar: Santa Francesca Romana. La van canonitzar el 9 de maig del 1608.
 3 de desembre: Sant Francesc Xavier. El van canonitzar el 1622.
 24 de gener: Sant Francesc de Sales. El van canonitzar el 19 de abril del 1665.
 3 d octubre: Sant Francesc de Borja. El van canonitzar el 1671.
 18 d abril: Sant Francesc Solano. El van canonitzar el 27 de desembre del 1726.
 4 de juny: Sant Francesc Caracciolo.
 13 de novembre: Santa Francesca Xavier Carbini.
 14 de juny: Sant Francesc Regis.

 Personatges coneguts .
 Sant Francesc d Asss, sant itali.
 Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingista.
 Francesc Camb i Batlle, poltic i mecenes.
 Francesc Eiximenis, escriptor.
 Francesc Fbregas, Cesc Fbregas, futbolista.
 Francesc Maci i Lluss, poltic.
 Joan Francesc Mira i Caster, filsof i escriptor.
 Francesc Pi i Margall.
 Francesc Sabat Llopart, Quico Sabat.
 Francesc Trabal i Benessat, escriptor.
 Francesc Vila i Rufas, Cesc.
 Francesco Borromini, arquitecte barroc.
 Francesco Sforza, duc.
 Francesco Petrarca, poeta.
 Francesco Totti, jugador de la selecci italiana de futbol.
 Francis Bacon, filsof.
 Francis Drake, pirata angls.
 Francis Poulenc, compositor.
 Francisco de Quevedo, poeta.
 Francisco Goya, pintor.
 Francisco Pizarro, conqueridor del Per.
 Francesc I, rei de Frana.
 Franois Mitterrand, president francs.
 Frank Zappa, msic nord-americ.
 Frank Gehry, arquitecte.
 Frank Lloyd Wright, arquitecte.
 Frank Sinatra, cantant.
 Frank Capra, director de cine.
 Franz Kafka, escriptor txec.
 Franz Beckenbauer, jugador de la selecci alemanya de futbol.
 Franz Josef Karl von Habsburg, conegut com a Francesc Josep I; emperador de ustria-Hongria.
 Xesco Boix, cantant i precursor dels animadors per a la mainada.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367257" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Au Chapelet 50 metres" nonfiltered="2196" processed="2188" dbindex="142216">

La competici d'Au Au Chapelet a 50 metres va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La qualificaci per a la prova es va fer durant unes competicions per equips, que sols servien per a classificar els 6 millors arquers per a la prova individual. Sols es coneix el nom dels quatre primers classificats i es desconeix la puntuaci aconseguida.

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367259" title="Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines" nonfiltered="2197" processed="2189" dbindex="142217">
Josep Mariay Ruiz de Lihory i Pardines (Valncia, 1852 - 1920) fou un aristcrata, advocat i escriptor valenci. Fou bar d'Alcahal i Mosquera, besnet de Josep Rois de Liori i Izco. Estudi dret a la Universitat de Valncia, on contact amb Teodor Llorente Olivares, qui el va fer interessar-se per la cultura valenciana, i de qui en fou deixeble. El 1874  va acollir a casa seva els organitzadors del pronunciament de Sagunt encapalat per Arsenio Martnez-Campos Antn. Un cop restaurada la monarquia d'Alfons XII fou elegit regidor, diputat provincial i alcalde de Valncia (1884-1885), diputat a Corts Espanyoles per Alzira (1890) i governador civil de Valladolid i de Mallorca. Tamb fou membre de l'Academia de San Fernando i presid Lo Rat Penat el 1903-1908 i el 1912-1915. Collabor a l' Archivo de Arte Valenciano, on sign els seus treballs com El barn de Alcahal, i public obres erudites en castell i contes i poesia en catal.

 Obres .
 Diccionario biogrfico de artistas valencianos (1897)  premiat per Lo Rat Penat el 1894 ;
 Diccionario biogrfico de msicos valencianos (1900);
 La msica en Valencia (1903);
 Historia del monasterio de la Murta, Alcal de Chivert, recuerdos histricos (1905);
 Los endemoniades de la Balma (1912) ;
 Cuentos y llegendes regionals (1918) ;

 Referncies .
 Josep Ruiz de Lihory;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367260" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Au Chapelet 33 metres" nonfiltered="2198" processed="2190" dbindex="142218">

La competici d'Au Chapelet a 33 metres va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La qualificaci per a la prova es va fer durant unes competicions per equips, que sols servien per a classificar els 6 millors arquers per a la prova individual. Sols es coneix el nom dels medallistes i es desconeix la puntuaci aconseguida.

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367263" title="Taula d'istops (completa)" nonfiltered="2199" processed="2191" dbindex="142219">
La taula d'istops de sota mostra els istops dels elements qumics, incloent-hi tots els que tenen un perode de semidesintegraci d'almenys un dia. Estan ordenats per nombre atmic creixent (nombre de protons) d'esquerra a dreta i per nombre de neutrons creixent de la part superior a la inferior. 

La coloraci de les celles indica el  perode de semidesintegraci de cada istop, si hi ha un lnia el seu color indica el ismer nuclear ms estable. Situant el cursor sobre una cella apareixer un men contextual amb el perode de degradaci de l'istop. Si una cella t la lnia de color blanc o groc passant el cursor per sobre mostrar el perode de degradaci de l'estat ms estable de l'ismer nuclear. 

Taula d'istops.



Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367266" title="Vicent Dualde i Furi" nonfiltered="2200" processed="2192" dbindex="142220">
Vicent Dualde i Furi (Valncia, 1851 - 1917) fou un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia, on tamb fou lder de la Joventut Republicana i seguidor de Manuel Ruiz Zorrilla. Tamb fou director d'El Mercantil Valenciano (1873 i 1875-1878), un advocat de fora prestigi i president de Lo Rat Penat el 1910-1912 

Polticament, fou regidor de l'ajuntament de Valncia pel Partit Republic Progressista el 1883-1891, diputat provincial el 1889, primer sndic de l'ajuntament de Valncia i diputat a Corts Espanyoles per Valncia el 1893 per una coalici republicana. Quan Ruiz Zorrilla trenc amb Nicols Salmern va fundar el seu propi diari, El Progreso. A les eleccions posteriors a les que es va presentar fou derrotat tant pel blasquisme com pels federalistes i per Uni Republicana. Fou pare de Joaquim Dualde i Gmez

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367272" title="Partit Republic Progressista" nonfiltered="2201" processed="2193" dbindex="142221">
Partit Republic Progressista fou el nom que adopt el partit que agrupava les forces republicanes desprs de la caiguda de la Primera Repblica Espanyola el 1874, i que fou refundat a l'exili per Manuel Ruiz Zorrilla i Nicols Salmern el 1880 amb la finalitat d'aplegar totes les forces republicanes (centristes de Salmern, progressistes democrtics de Cristino Martos Balbi, etc).

Ideolgicament, defensaven una repblica unitria (tot i que no es tancaven en banda a alguna forma d'autonomia regional) amb el reformisme social radical posat en prctica el 1872. Tanmateix, aviat es produiren crisis internes degut al revolucionarisme conspiratori de Ruiz Zorrilla (que intent engrescar els militars de l'Associaci Republicana Militar en els pronunciaments de 1883 i 1886), la negativa a participar en comicis electorals i l'absoluta intransigncia a participar en institucions de la monarquia. Aix provoc que molts seguidors de Martos s'integressin al Partit Liberal o al Partit Demcrata Possibilista el 1881, i la de Nicols Salmern el 1886, fundador del Partit Republic Centralista. Aix va provocar la participaci electoral de partit des del 1887, per les diferncies entre Ruiz Zorrilla i els seus socis provocaren l'esmicolament del partit a la seva mort el 1895. Alejandro Lerroux fundaria el Partit Republic Radical, els blasquistes valencians el Partit d'Uni Republicana Autonomista, el mallorqu Jeroni Pou Magranet fund el Partit d'Uni Republicana de Mallorca. D'altres grups s'uniren al Partit Republic Democrtic Federal i d'altres fundarien el 1903 la Uni Republicana.

 Enllaos externs .
 Partit Republic Progressista;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367273" title="Israel's Son" nonfiltered="2202" processed="2194" dbindex="142222">

Israel's Son s el tercer senzill de l'lbum debut Frogstomp de la banda australiana Silverchair. Tamb es va incloure en l'lbum recopilatori The Best of Volume 1. s la nica can de l'lbum que la banda encara utilitza en els concerts. Les lletres de la can estan inspirades en una execuci que el cantant va veure per la televisi.

Es van crear dues edicions del videoclip, ambdues dirigides per Nigel Dick. Tot i que la primera edici ja portava fora temps en rotaci, la discogrfica Epic, propietria de Murmur, no es volia fer responsable del que apareixia al primer videoclip, aix que van encarregar una segona versi censurant algunes imatges, per substituir l'original noms als Estats Units.


 Llista de canons .
CD AUS (MATTCD012) / Casset Senzill (MATTC012)
 "Israel's Son";
 "Blind (live)";
 "Leave Me Out (live)";
 "Undecided (live)";

CD Senzill EU (6629641)
 "Israel's Son";
 "MadMan (Vocal Mix)";

CD Senzill UK (6629642)
 "Israel's Son";
 "MadMan (Vocal Mix)";
 "Leave Me Out (Live)";

Promo CD US (ESK7402)
 "Israel's Son (radio edit)";

EP Jap (ESCA6434)
 "Israel's Son";
 "Acid Rain";
 "MadMan (vocal mix)";
 "Stoned";
 "Blind" ;
 "Tomorrow";


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367276" title="Copa del Mn de voleibol masculina" nonfiltered="2203" processed="2195" dbindex="142223">
La Copa del Mn de voleibol masculina s un torneig de voleibol que classifica els tres primers per als Jocs Olmpics.

 Histria .
La Copa del Mn masculina fou creada el 1965 amb l'objectiu d'omplir els forats que deixaven els dos grans torneigs mundials, els Jocs Olmpics d'estiu i el Campionat mundial. Es disputa cada quatre anys, inicialment l'any segent a la celebraci dels Jocs Olmpics. Inicialment es disputava en seus diferents, per des del 1977 la seu fou establerta permanentment al Jap.

Als anys 90, la introducci de la World League anual, les motivacions originaries per la creaci de la Copa del Mn esdevingueren obsoletes i la FIVB decid canviar-ne la frmula el 1991: la competici es pass a disputar l'any precedent als Jocs, i es convert en el primer torneig qualificador per la competici, garantint una plaa per al campi. A partir de l'any 1995 els equips classificats s'augment a tres.

 Sistema de competici .
La Copa del Mn t el segent sistema de competici:
 La competici es disputa al Jap.
 Hi prenen part 12 equips, 10 classificats i 2 per invitaci.
 El Jap sempre es prequalifica com a naci seu.
 Cinc equips es classifiquen com a campions continentals, i els quatre millors finalistes continentals segons el rnquing de la FIVB.
 Des del 1999, noms les nacions no classificades encara pels Jocs prenen part a la competici.
 La competici es divideix en dues fases.
 En la primera fase les seleccions es separen en dos grups, enfrontant-se tots contra tots de cada grup.
 En la segona fase les seleccions s'enfronten amb les seleccions de l'altre grup.
 La classificaci final es calcula pel sistema habitual del voleibol, nombre de victries, quocient de punts, quocient de sets i enfrontaments directes.
 Les tres primeres seleccions es classifiquen pels Jocs Olmpics de l'any segent.
 El torneig s fora restrictiu, noms es permet la participaci de 12 jugadors per equip, sense possibilitat de ser reemplaats, incls en cas de lesi.

 Historial .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367277" title="Copa del Mn de voleibol femenina" nonfiltered="2204" processed="2196" dbindex="142224">
La Copa del Mn de voleibol femenina s un torneig de voleibol que classifica els tres primers per als Jocs Olmpics. El torneig va ser creat el 1973.

 Histria .
La Copa del Mn femenina fou creada el 1973 amb l'objectiu d'omplir els forats que deixaven els dos grans torneigs mundials, els Jocs Olmpics d'estiu i el Campionat mundial. Es disputa cada quatre anys, inicialment l'any segent a la celebraci dels Jocs Olmpics. Inicialment es disputava en seus diferents, per des del 1977 la seu fou establerta permanentment al Jap.

Als anys 90, la introducci de la World League anual, les motivacions originaries per la creaci de la Copa del Mn esdevingueren obsoletes i la FIVB decid canviar-ne la frmula el 1991: la competici es pass a disputar l'any precedent als Jocs, i es convert en el primer torneig qualificador per la competici, garantint una plaa per al campi. A partir de l'any 1995 els equips classificats s'augment a tres.

 Sistema de competici .
La Copa del Mn t el segent sistema de competici:
 La competici es disputa al Jap.
 Hi prenen part 12 equips, 10 classificats i 2 per invitaci.
 El Jap sempre es prequalifica com a naci seu.
 Cinc equips es classifiquen com a campions continentals, i els quatre millors finalistes continentals segons el rnquing de la FIVB.
 Des del 1999, noms les nacions no classificades encara pels Jocs prenen part a la competici.
 La competici es divideix en dues fases.
 En la primera fase les seleccions es separen en dos grups, enfrontant-se tots contra tots de cada grup.
 En la segona fase les seleccions s'enfronten amb les seleccions de l'altre grup.
 La classificaci final es calcula pel sistema habitual del voleibol, nombre de victries, quocient de punts, quocient de sets i enfrontaments directes.
 Les tres primeres seleccions es classifiquen pels Jocs Olmpics de l'any segent.
 El torneig s fora restrictiu, noms es permet la participaci de 12 jugadors per equip, sense possibilitat de ser reemplaats, incls en cas de lesi.

 Historial .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367279" title="Jess Lizano" nonfiltered="2205" processed="2197" dbindex="142225">
Jess Lizano (Barcelona, 1931), llicenciat en Filosofia, poeta lliurepensador que defensa el que ell anomena "Misticisme Libertari", l'evoluci des del Mn Real Salvatge on es troben tots els animals excepte l'espcie humana, que ara es troba estancat en el Mn Real Poltic,en el seu cam cap al Mn Real Potic, la acrcia.

 Bibliografia .
 Poemas de la tierra (Col. Atzavara, 1955);
 Jardin botnico (Instituto Iberoamericano, 1957) Premi Boscan.
 Libro de la soledad (Ed. Barna, 1958);
 La creacin (Ed. Occitana, 1963);
 Tercera parte de la creacin (Ed. Occitana, 1964);
 La creacin humana (Ed. Marte, 1968);
 Fin de la tierra (Ed. Marte, 1972);
 Ser en el fondo (Ed. Occitana, 1974);
 Veinte poemas desesperados y un cancin de amor (Ed. d'autor, 1981);
 Mi mundo no es de este reino (Ed. d'autor, 1982);
 Labios como espadas (Ed. d'autor, 1983) Firmat per primer cop com a Colectivo Jess Lizano.
 Sonetos del miserable (Ed. d'autor, 1984);
 Misticismo libertario (Ed. d'autor, 1985);
 Camino de imperfeccin (Ed. d'autor, 1987) ;
 Lo unitario y lo diverso (Ed. Lumen, 1989) Firmat per primer cop com a Lizano de Berceo.
 La palabra del hombre (Ed. Adonais, 1990);
 La selva (Seuba ediciones, 1991) Premi Ciutat de Martorell.
 Sonetos (Ed. Lumen, 1992);
 Hroes (Ed. Libertarias, 1995);
 Lizanote de la Mancha o la conquista de la inocencia (Ed. El Ciervo, 1997);
 Lizanote de la Mancha o la conquista de la inocencia, segona part  (Ed. El Ciervo, 1998);
 Lizanote de la Mancha o la conquista de la inocencia, tercera part (Ed. El Ciervo, 1999);
 Lizania. Aventura potica 1945-2000 (Ed. Lumen, 2001);

 Enllaos externs .
 Web de Jess Lizano;
 Jess Lizano recitant "Las Personas Curvas";
 Participaci a periodicocnt.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367285" title="Villalbos" nonfiltered="2206" processed="2198" dbindex="142226">




Villalbos  s un municipi a la comarca de Montes de Oca, al nord-est de la provncia de Burgos, a la comunitat autnoma de Castella i Lle (Espanya).
















 Geografia .
Es trova en la Vall del riu Oca, afluent del riu Ebre pel seu costat dret, juntament amb Cueva Cardiel, Villalmndar, Villanasur Ro de Oca, Villalmez i Mozoncillo de Oca.

WikimapiaCoordenadas: 4226'40"N   319'47"W 

 Histria .
Diverssos escrits del sgle X parlen d'un compte castell, don Rodrigo Daz,  que era conegut entre els mossrabs com "Abolmondar Albo" qui possiblement va fundar i poblar les localitats de Villalmondar (Abolmondar) i Villalbos (Albo) a la vora del riu Oca, al nord-est de la provncia de Burgos.


 Llocs d'inters turstic .

 L'Esglsia .
L'Esglesia de "Sant Toms" era de planta de creu llatina amb un retable al altar major amb imatges de la vida de Crist. Al costat de l'altar hi havia una sacrista sota el "Campanari". Al darrere de l'Esglesia hi ha el "Cementiri".

 La Plaa Sant Toms .
s al centre del poble on hi havia abans un forn de p de llenya. Fou constrda a final del segle XX.











 Demografia .


     "Villalbos; Al Seu Silenci, Escoltars La Seva Histria" (Chebsoler)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367287" title="Taractes rubescens" nonfiltered="2207" processed="2199" dbindex="142227">

 Taractes rubescens   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central (des de Costa Rica a Per), a l'Atlntic oriental (costes occidentals d'frica) i a l'Atlntic occidental (Golf de Mxic i Trinitat). Absent a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367288" title="Xenobrama microlepis" nonfiltered="2208" processed="2200" dbindex="142228">

 Xenobrama microlepis   s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 49,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes antrtiques del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367289" title="Taractichthys steindachneri" nonfiltered="2209" processed="2201" dbindex="142229">

  Taractichthys steindachneri  s una espcie de peix de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Califrnia (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367290" title="Riu d'Abella" nonfiltered="2210" processed="2202" dbindex="142230">

El riu d'Abella, de vegades anomenat simplement l'Abella, s un riu de Catalunya, afluent del riu de Conques o Gavet per l'esquerra. Pertany a la conca del Noguera Pallaresa.

Naixena i curs .
Neix a la Solana del Jonquer, prop de la Collada de la Serra del Pi, en territori de la Torre d'Eroles, del terme municipal d'Abella de la Conca, al Pallars Juss. Des del naixement emprn la direcci sud-oest i en algun tram intermedi la sud. Primer flueix pel terme municipal d'Abella de la Conca, desprs entra en el d'Isona i Conca Dell per l'antic terme de Sant Rom d'Abella, desprs pel d'Orcau, era termenal entre aquest darrer i el de Figuerola d'Orcau (tots dos actualment integrats en el d'Isona i Conca Dell), travessa breument el terme de Tremp, a l'antic terme municipal de Suterranya, i entra en el de Gavet de la Conca, en el seu antic terme de Sant Serni, i ms antigament havia separat els termes de Fontsagrada i de Gavet. Com que s un riu de muntanya, encara que la meitat del seu curs sigui sinus perqu discorre per terres planes, no rep afluncia de cap riu, per s de nombrosos barrancs i torrents, alguns dels quals reben noms molt locals, com el de llau.

El seu curs mesura, aproximadament, 24 km. i travessa els territoris de la Torre d'Eroles, on neix, Abella de la Conca, Sant Rom d'Abella i les Masies de Sant Rom, Basturs, Figuerola d'Orcau, el Mol de Suterranya, i Fontsagrada, per desembocar en el riu de Conques o de Gavet davant mateix del poble de Gavet de la Conca.

 Traat i afluents .
 Abella de la Conca .
El riu d'Abella, de fet, es forma en una capalera de tres barrancs que davallen de la Solana del Jonquer els dos de ms al nord i de la Costa del Batista el de ms al sud. La Collada de la Serra del Pi queda entre el segon i el tercer (sempre de nord a sud). Rep l'afluncia de diversos barrancs que baixen des d'aquests mateixos indrets i des del Bosc d'Abella, fins que arriba al fons de vall on hi ha la Font de la Torre, just al sud-est de la Torre d'Eroles on, des del nord, li aflueix el barranc de la Torre, el qual reuneix uns quants barrancs que vnen de la Serra de Carreu. Es pot considerar que l'inici dels barrancs que formen el riu d'Abella s al voltant de la cota 1.300, i quan arriba a la Font de la Torre ens trobem a 1.150 m. alt.

Durant un tram de poc ms de dos quilmetres del seu recorregut noms rep petits barrancs tant des de la dreta com des de l'esquerra. Un cop passada la masia de Gurdem, aflueix per la dreta el barranc de Cal Palateres, que tamb baixa de la Serra de Carreu, de sota mateix del Cap de Carreu. Aquest torrent marca una profunda vall entre contraforts de la Serra de Carreu: el Puigvent a llevant i el Monteb, amb el Bony de Calama i les Roques de Calastre a ponent. s una zona actualment del tot despoblada, per que havia tingut una desena de cases habitades temps enrere.

Una mica ms avall troba la Font de Fontanet, vora les restes de la casa de Fontanet, que queda al nord, i li arriba des del mateix costat el barranc que baixa del Canal del Gurdem, prop de Gurdem Vell, un dels llocs de ms difcil accs i alhora impressionants dels vessants de la Serra de Carreu. Tot aquest tros el riu d'Abella passa per un fons de vall fora tancat, acongostat en ms d'un lloc. Aviat arriba al Mol d'Abella, sota i al sud de Santa Maria i del mas Palou o, tamb de la dreta, rep el barranc de la Vall, barranc de llarg recorregut que baixa d'un altre contrafort de la Serra de Carreu, el Coll des Eres del Serrat de Cal Calaf,i que ha anat recollint d'altres barrancs, com la Llau de la Gargallosa i d'altres fonts, com la Font de l'Uec, prop de la casa de la Vall. Encara, aquest barranc, ja molt a prop de la desembocadura en el riu d'Abella rep tamb el barranc de Caborriu, tamb de llarg recorregut, que neix d'un altre contrafort de la Serra de Carreu, a la Collada de Cal Montsor. El barranc de Caborriu s alimentat per diverses fonts, com la del Reguer i la de Caborriu, i ja a prop de Palou rep tamb el Torrent de Bufal. Es tracta d'una zona tamb actualment despoblada, per que serves les restes de ms d'una dotzena de masies.

Al cap de poc de deixar el Mol d'Abella, el riu del mateix nom, desprs d'un parell de revolts per evitar els contraforts de les serres de Carrnima (llevant) i de Monteguida i Sarss (ponent), supera la uni d'aquestes dues serres per l'impressionant Forat d'Abella, sota mateix i a llevant d'Abella de la Conca. A banda i banda del Forat, les roques que el formen salven una cinglera d'entre 50 i 75 metres de desnivell. L'alria del riu en aquest lloc s de 835 m. alt.

Del Forat d'Abella en avall, el riu comena a discrrer per terres ms planeres. Va rebent encara alguns barrancs ms, com les llaus del Jou i del Castell, pel nord, fins que arriba a ponent del que ara s el nucli administratiu d'Abella de la Conca, amb l'antiga escola que ara fa de Casa de la Vila, l'esglsia parroquial actual, del Bon Pastor, i les cases de Ca l'Isidre, Cal Minguela i Santa gueda. En aquest lloc, venint de llevant, aflueix el barranc de Fonguera.

Aquest barranc es forma al nord del Coll de Faidella, prop d'on hi havia hagut Ca l'Arte, i t un llarg recorregut pels obacs de Fonguera, pel capdamunt dels quals passa la carretera d'Isona a Bixols i Coll de Narg. Rep pel nord els barrancs que baixen de la Serra de Carrnima, entre els quals destaca el barranc de Fontanet, alimentat per la Font del Iern, que pel seu costat rep el barranc del Mas i supera un altre forat, semblant al d'Abella: lo Botant. En el seu darrer tram, superat lo Botant, se l'anomena Canal de Fontanet.

El riu d'Abella entra ja del tot en les planes d'Abella i de Sant Rom. Abans d'abandonar Abella de la Conca, encara rep, pel nord, un altre afluent destacable: la llau de les Llongues, que se li aboca just a sota i a llevant de Cal Benet. Aquesta llau davalla dels contraforts meridionals de les serres de Monteguida i Sarss, al lloc de la Roca de la Casa Vella i del Pas de Finestres. El seu curs passa a llevant del Tossal del Gass i de Cal Moixarda i Cal Serrer i, un altre ramal, de Cal Boixerol. Sota Cal Benet, el riu d'Abella ja passa a 699 m. alt. En aquest tram, a penes rep afluncies pel sud, perqu hi t la plana de les partides de lo Calvari i els Plans, que es decanten ms cap al sud-est i, per tant, sn aiguavessant del barranc del Mas de Mitj, les aiges del qual van cap a Isona.

 Isona i Conca Dell .
 Sant Rom d'Abella .
El segent barranc que rep pel nord s el que fa de termenal entre Abella de la Conca i Sant Rom d'Abella. s el barranc de l'Esmolet, que baixa d'una marcada vall formada per dues llaus: la prpiament anomenada de l'Esmolet, ms al nord i a ponent, i la de la Llau del Gass, que baixa per ponent del Tossal del Gass i est formada en el seu inici per la Llau de la Font de la Parra, amb la font d'aquest nom a la capalera. La de l'Esmolet s de curt recorregut, i s'origina en els vessants de ponent de la Serra del Corb.

El riu d'Abella entra en terres de Sant Rom d'Abella al nord de la Costa dels Traginers, sota la plana de la Masia, on hi ha les cases de Cal Maci i Casa Bernad. Aviat se li uneix pel nord el barranc de la Topera, que baixa del Tossal de la Doba i altres barrancs parallels a aquest darrer. En poc tros ms arriba al lloc on hi hagu el Mol del Bar, just al nord dels nuclis del poble de Sant Rom d'Abella, que queden un xic ms amunt que el riu: aquest hi discorre a 630 m. alt., i el poble s a 685. Al cap pocs metres del mol, el riu d'Abella rep, altre cop pel nord, el barranc de Cocau, que reuneix tot de torrents de la zona anomenada, precisament, los Torrents.

 Orcau .

Abans d'abandonar l'antic terme de Sant Rom d'Abella i entrar en el d'Orcau (avui dia tots dos d'Isona i Conca Dell), el riu d'Abella rep encara un altre afluent, tamb del nord: el barranc de la Viella, que baixa de les Costes. Entrem aix, en territori de Basturs, que pertanyia a Orcau. Arriben pel nord la llau dels Censons i la de les Eroles, que baixen de les partides homnimes de la Serra, al nord-est del poble de Basturs. Just en aquest lloc, a migdia del riu i uns 35 metres per damunt seu, hi havia hagut els Estanys de Basturs, dels quals avui a penes en queda res ms que dos estanyets reduts a la mnima expressi. Poc desprs el riu arriba al Mol de Basturs, situat a 545 m. alt., i en un tros ms (1,5 km.), hom arriba al Mol d'Orcau, a 540. Cal dir que aquest tram final, en ser de poc desnivell, el riu d'Abella traa nombrosos revolts per la terra plana per on passa.

 Figuerola d'Orcau i Orcau .
Aquest s el lloc on es trobava el lmit de l'antic terme de Figuerola d'Orcau. Durant molt de tros, el termenal entre Orcau i Figuerola d'Orcau era el riu. Actualment ja no fa aquesta funci, en estar tots dos integrats en el terme d'Isona i Conca Dell. Just passat el Mol d'Orcau, procedent des del nord, arriba el barranc del Rostiar. Aquest barranc es forma de la junci dels barrancs de la Costa Gran i de les Corbes, el qual -el darrer- alhora est format pel barranc dels Corrals i per la llau de Vall d'en Pere. Aquesta darrera, encara, est formada en un inici pels barrancs de la Cultia i de les Collades. Tots ells baixen dels contraforts de la Muntanya de Sant Corneli, a llevant del poble d'Orcau, a l'antic terme del qual pertanyen tots ells.

Durant uns 4,5 km., el riu d'Abella no rep cap afluent significatiu. Just en arribar prop del Mol de Suterranya, i de la carretera de Ponts a Tremp, un afluent arriba des del nord: a les Riberes aflueix la Llau Gran, que recull tot de barrancs. De ponent a llevant, sn: la llau dels Juncs, amb la Font de Nina, el barranc de la Font de Gassol, amb la font d'aquest nom, el torrent del Carant, amb la Font d'Engloni, el barranc de la Collada, amb el barranc de Riass en el seu primer tros. Tots ells baixen de la serra on estan situats el poble i el castell d'Orcau, que pertany a la Costa del Llarg.

 Suterranya (Tremp) .
I al cap de pocs metres, es troba, tamb procedent del nord, el barranc del Pont de Fusta, termenal entre Orcau i Suterranya, antigament, i entre Isona i Conca Dell i Tremp actualment. Aquest barranc, que ve de la Costa del Maneu i del Puig Falconer, t a la capalera l'afluncia del barranc de Ferreres, que ve d'Orcau. El barranc del Pont de Fusta rep, en el seu tram ms baix, la llau del Bas, que ve del vessant ponent del Puig Falconer i del Serrat d'Enrams. Passa pel costat llevant del poble de Suterranya, on hi ha la Font Nova.

 Sant Serni (Gavet de la Conca) .
Ja en terme de Gavet de la Conca, o de Sant Serni, el riu d'Abella rep les aiges de la Font de Mosquit, per anar-se a fondre en les aigues del riu de Gavet o de Conques al nord-est del poble de Gavet i al sud-est del de Fontsagrada, entre les Hortes (de Fontsagrada), los Planells i Cunsiverds (de Gavet).

 Desembocadura .
En aquest moment el riu s a 405 m. alt. Per tant, al llarg del seu recorregut de 24 quilmetres, aproximadament, ha davallat prcticament 900 metres. s a dir, una mitjana de 36 metres i mig per quilmetre.

 Enllaos externs .

Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367292" title="Selene brevoortii" nonfiltered="2211" processed="2203" dbindex="142231">

  Selene brevoortii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de la Baixa Califrnia (Mxic) fins a Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367296" title="Selene vomer" nonfiltered="2212" processed="2204" dbindex="142232">


 Selene vomer   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 48,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Canad i Maine fins a l'Uruguai, incloent-hi Bermuda i el Golf de Mxic). s rar a les Grans Antilles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367297" title="Selene brownii" nonfiltered="2213" processed="2205" dbindex="142233">

 Selene brownii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Colmbia i Brasil, i des de Cuba fins a Guadalupe.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367300" title="Selene dorsalis" nonfiltered="2214" processed="2206" dbindex="142234">

 Selene dorsalis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Portugal fins a Sud-frica, incloent-hi Madeira i Cap Verd.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367301" title="Selene orstedii" nonfiltered="2215" processed="2207" dbindex="142235">

 Selene orstedii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Baixa Califrnia (Mxic) fins a Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367302" title="Selene peruviana" nonfiltered="2216" processed="2208" dbindex="142236">

 Selene peruviana   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Per. s rar al nord de la Baixa Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367303" title="Selene setapinnis" nonfiltered="2217" processed="2209" dbindex="142237">

 Selene setapinnis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Nova Esccia (Canad) fins a les ndies Occidentals, el Golf de Mxic i Mar del Plata (Argentina). s absent a les Bahames. Substitut per Selene dorsalis a l'Atlntic oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367305" title="Selene spixi" nonfiltered="2218" processed="2210" dbindex="142238">

 Selene spixi   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Espirito Santo (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367308" title="Oligoplites altus" nonfiltered="2219" processed="2211" dbindex="142239">

  Oligoplites altus  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 56 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins al Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367309" title="Oligoplites calcar" nonfiltered="2220" processed="2212" dbindex="142240">

 Oligoplites calcar   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367310" title="Cadarcet" nonfiltered="2221" processed="2213" dbindex="142241">


Cadarcet  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367311" title="Oligoplites palometa" nonfiltered="2222" processed="2214" dbindex="142242">

 Oligoplites palometa   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 49,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Guatemala fins a Sao Paulo (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367313" title="Saint-Paul-de-Jarrat" nonfiltered="2223" processed="2215" dbindex="142243">


Saint-Paul-de-Jarrat  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367314" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Sur la Perche  la Herse" nonfiltered="2224" processed="2216" dbindex="142244">

La competici de Sur la Perche  la Herse va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La prova es disput entre el 15 i el 16 de juliol de 1900.

Sols es coneix el nom dels tres primers classificats. Tamb es desconeix el nombre exacte de participants en aquesta prova. Com a molt foren 129, que s el nombre total d'arquers que van prendre part en les dues proves d la perche, per es desconeix si molts d'aquests arquers van participar en les dues proves o sols en una d'elles.

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367315" title="Saint-Jean-de-Verges" nonfiltered="2225" processed="2217" dbindex="142245">


Saint-Jean-de-Verges  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367317" title="Oligoplites refulgens" nonfiltered="2226" processed="2218" dbindex="142246">

 Oligoplites refulgens   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Equador. Tamb a Paita (Per).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367319" title="Ferrires-sur-Arige" nonfiltered="2227" processed="2219" dbindex="142247">


Ferrires-sur-Arige  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367320" title="Oligoplites saliens" nonfiltered="2228" processed="2220" dbindex="142248">

 Oligoplites saliens   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Hondures fins a l'Uruguai.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367321" title="Serres-sur-Arget" nonfiltered="2229" processed="2221" dbindex="142249">


Serres-sur-Arget  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367322" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Sur la Perche  la Pyramide" nonfiltered="2230" processed="2222" dbindex="142250">

La competici de Sur la Perche  la Pyramide va ser una de les proves de tir amb arc dels Jocs Olmpics de Pars de 1900.  La prova es disput entre el 15 i el 16 de juliol de 1900.

Sols es coneix el nom dels tres primers classificats. Tamb es desconeix el nombre exacte de participants en aquesta prova. Com a molt foren 129, que s el nombre total d'arquers que van prendre part en les dues proves d la perche, per es desconeix si molts d'aquests arquers van participar en les dues proves o sols en una d'elles.

Medallistes.


Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Archery 1900".  Accs el 17 de gener de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Archery 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367324" title="Oligoplites saurus" nonfiltered="2231" processed="2223" dbindex="142251">

 Oligoplites saurus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Subespcies.

 Oligoplites saurus saurus a l'Atlntic occidental. ;
 Oligoplites saurus inornatus al Pacfic oriental. ;

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Maine i el nord del Golf de Mxic fins a l'Uruguai i les ndies Occidentals. s absent de les Bahames) i al Pacfic oriental (des de la Baixa Califrnia fins a Equador).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367325" title="Luzenac" nonfiltered="2232" processed="2224" dbindex="142252">


Luzenac  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367326" title="Aston (Arige)" nonfiltered="2233" processed="2225" dbindex="142253">


Aston  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367327" title="Lordat" nonfiltered="2234" processed="2226" dbindex="142254">


Lordat  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367328" title="Seriola carpenteri" nonfiltered="2235" processed="2227" dbindex="142255">

 Seriola carpenteri   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 72,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica i Agadir fins a Angola, incloent-hi Cap Verd). Tamb ha estat observat a l'illa de Lampedusa (Mar Mediterrnia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367329" title="Belestar" nonfiltered="2236" processed="2228" dbindex="142256">


Belestar (Belestar en occit, Blesta en francs) s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367330" title="Villeneuve-d'Olmes" nonfiltered="2237" processed="2229" dbindex="142257">


Villeneuve-d'Olmes  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367331" title="Savignac-les-Ormeaux" nonfiltered="2238" processed="2230" dbindex="142258">


Savignac-les-Ormeaux  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367333" title="Ascou" nonfiltered="2239" processed="2231" dbindex="142259">


Ascou  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367337" title="Seriola quinqueradiata" nonfiltered="2240" processed="2232" dbindex="142260">

 Seriola quinqueradiata   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i 40 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap i l'est de Corea fins a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367338" title="Salsa cubana" nonfiltered="2241" processed="2233" dbindex="142261">
La salsa cubana s l'estil de ball de la salsa (ball) originari de Cuba que es balla amb moviments cadenciosos de malucs i espatlles. Tant l'home com la dona giren l'un al voltant de l'altra en el sentit de les agulles del rellotge, incloent moviments de braos i solos que executen amb bon ritme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367339" title="Seriola fasciata" nonfiltered="2242" processed="2234" dbindex="142262">

 Seriola fasciata   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 67,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Massachusetts fins a Brasil) i a l'Atlntic oriental (Madeira).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367341" title="Seriola hippos" nonfiltered="2243" processed="2235" dbindex="142263">

 Seriola hippos   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i els 53,1 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367342" title="Seriola lalandi" nonfiltered="2244" processed="2236" dbindex="142264">

 Seriola lalandi   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total i els 96,8 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba als oceans ndic i Pacfic (Sud-frica, Jap, Austrlia, Nova Zelanda, Nova Calednia, Hawaii, l'Illa de Pasqua i des de la Colmbia Britnica fins a Xile) i a l'Atlntic oriental (illa de Santa Helena i Sud-frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367345" title="Seriola peruana" nonfiltered="2245" processed="2237" dbindex="142265">

 Seriola peruana   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 57 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Equador, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367351" title="Seriola rivoliana" nonfiltered="2246" processed="2238" dbindex="142266">

 Seriola rivoliana   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 160 cm de longitud total i als 59,9 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a als oceans ndic i Pacfic (des de Kenya i Sud-frica fins a les Illes Mariannes, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i des dels Estats Units fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos. Probablement, tamb, a les Seychelles. s absent al Mar Roig i a la Polinsia Francesa) i a l'Atlntic occidental (des de Cap Cod, Estats Units, fins al nord de l'Argentina). La seua distribuci a l'Atlntic oriental no est ben establerta. Tamb ha estat observat a l'illa de Lampedusa (Mediterrnia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367352" title="William Bateson" nonfiltered="2247" processed="2239" dbindex="142267">

William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861   8 de febrer del 1926) fou un genetista britnic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingu Mestre. Fou la primera persona en utilitzar el terme "gentica" per a descriure l'estudi de l'heretabilitat i l'herncia biolgica, i el popularitzador principal de les idees de Gregor Mendel desprs del seu redescobriment el 1900 per Hugo de Vries i Carl Correns.

Carrera.
El 1894, Bateson public Materials for the study of variation, treated with special regard to discontinuitat en l'origen de les espcies ("Materials per l'estudi de la variaci; tractats amb un estudi especial de la discontinutat en l'origen de les espcies"), on catalog variacions fsiques inusuals en exemplars d'animals, i classific cada variaci o b com una desviaci del nombre esperat d'una cert part corporal, o b com una desviaci en qu una part corporal esperada havia estat substituda per una altra (que denomin "hometica"). Les variacions d'animals que estudi incloen abelles amb potes en lloc d'antenes; crancs de rius amb oviductes addicionals; i en els humans, polidactlia, costelles addicionals, i mascles amb mugrons addicionals.

Bateson esdevingu clebre com a l'antagonista mendeli declarat de Walter Raphael Weldon, el seu antic professor, i Karl Pearson, que lideraven l'escola de pensament biomtrica. Aix concernia el debat de saltacionisme contra gradualisme (Darwin era un gradualista, per Bateson era un saltacionista). Ms endavant, Ronald Fisher i J. B. S. Haldane demostraren que mutacions discretes eren compatibles amb una evoluci gradual; vegeu sntesi moderna de l'evoluci.



Bateson fou el primer en suggerir el terme "gentica" (del grec genno,       ; "donar a llum") per a descriure l'estudi de l'herncia i la cincia de la variaci, en una carta personal a Alan Sedgwick, datada el 18 d'abril del 1905. Bateson utilitz el terme "gentica" en pblic per primer cop a la Tercera Conferncia Internacional sobre la Hibriditzaci de les Plantes a Londres el 1906. Tot i que aix fou tres anys abans que Wilhelm Johannsen utilitzs el mot "gen" per a descriure les unitats d'informaci de l'herncia, De Vries havia encunyat el terme "pangen" pel mateix concepte ja el 1889. Etimolgicament, el mot "gentica" t el seu origen en el concepte darwini de la pangnesi.

Bateson codescrobr el lligament gentic amb Reginald Punnett, i ambds fundaren el Journal of Genetics el 1910. Bateson tamb encuny el terme "epistasi" per a descriure la interacci gentica entre dos trets independents.

En els seus ltims anys fou amic i confident de l'alemany Erwin Baur. La seva correspondncia inclou la seva discussi sobre l'eugnesi.

El seu fill fou l'antropleg i ciberneticista Gregory Bateson.

Enllaos externs.

 William Bateson 1894. Materials for the Study of Variation, treated with special regard to discontinuity in the Origin of Species ;
 William Bateson 1902. Mendel's Principles of Heredity, a defence ;
 Punnett i Bateson ;
 Opposition to Bateson   Les webs de Donald Forsdyke contenen documents escrits per o sobre Bateson.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367356" title="Seriola zonata" nonfiltered="2248" processed="2240" dbindex="142268">

 Seriola zonata   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Nova Esccia (Canad) fins a Santos (Brasil), incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib. Absent de les Bahames.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367359" title="Trachinotus africanus" nonfiltered="2249" processed="2241" dbindex="142269">

 Trachinotus africanus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 92 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Aden, Oman, Moambic i Sud-frica fins a l'oest d'Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367361" title="Biologia evolutiva del desenvolupament" nonfiltered="2250" processed="2242" dbindex="142270">

La biologia evolutiva del desenvolupament s un camp de la biologia que compara els processos de desenvolupament de diferents animals i plantes per tal de determinar les relacions ancestrals entre organismes i com evolucionaren els processos de desenvolupament. Estudia l'origen i evoluci del desenvolupament embrionari; com les modificacions del desenvolupament i els processos del desenvolupament porten a la creaci de noves caracterstiques; el paper de la plasticitat del desenvolupament en l'evoluci; l'impacte de l'ecologia sobre el desenvolupament i el canvi evolutiu; i la base del desenvolupament de les homoplsies i les homologies.

Tot i que l'inters en la relaci entre l'ontognia i la filognia es remunta al segle XIX, el camp actual de la biologia evolutiva del desenvolupament ha guanyat empenta amb el descobriment dels gens reguladors del desenvolupament embrionari en organismes models. Les hiptesis generals romanen difcils de posar a prova a causa de la gran varietat de formes dels organismes. Tanmateix, ara sembla que de la mateixa manera que l'evoluci tendeix a crear nous gens a partir de fragments de gens vells (economia molecular), la biologia evolutiva del desenvolupament demostra que l'evoluci altera processos del desenvolupament (gens i xarxes de gens) per a crear noves estructures a partir de les xarxes de gens antigues (com ara la desviaci d'estructures ssies de la mandbula per a formar els ossicles de l'orella mitjana) o conserva (economia molecular) una estructura similar en una pliade d'organismes, com ara els gens desenvolupadors dels ulls en molluscs, insectes i vertebrats. Inicialment, el ms gran inters s'ha centrat en les proves macroevolutives d'homologies en els mecanismes cellulars i moleculars que regulen la morfologia corporal i el desenvolupament dels rgans. Tanmateix, els mtodes ms moderns inclouen la microevoluci i els canvis en el desenvolupament relacionats amb l'especiaci.


Vegeu tamb.
 Biologia del desenvolupament;
 Evoluci dels animals;
 Biologia evolutiva del desenvolupament vegetal;
 Efecte Baldwin;
 Teoria dels sistemes de desenvolupament;
 Evoluci dels organismes multicellular;
 Assimilaci gentica;
 Ontognia;
 Teoria de la recapitulaci;
 Llista de famlies de gens;
 Morfologia;
 Senyalitzaci cellular;
 Transducci de senyals;
 Xarxes de senyalitzaci cellular;
 Factor de transcripci;
 Estimulador (gentica);
 Estimulosoma;
 Promotor;
 Xarxa reguladora de gens;

Enllaos externs.
 Scott F. Gilbert, The morphogenesis of evolutionary developmental biology ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367365" title="Trachinotus baillonii" nonfiltered="2251" processed="2243" dbindex="142271">

 Trachinotus baillonii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins al sud del Jap i Mangareva.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367367" title="Declivi en les poblacions d'amfibis" nonfiltered="2252" processed="2244" dbindex="142272">
 

Des de l'any 1980 s'est produint un dramtic declivi en les poblacions d'amfibis d'arreu del mn, caracteritzat per collapses en les poblacions i per extincions massives localitzades. L'any 1993, les poblacions de ms de 500 espcies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi en la seva poblaci. El declivi dels amfibis est afectant milers d'espcies en tota mena d'ecosistemes, per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces ms crtiques a la biodiversitat global.

Els declivis i extincions massives en les poblacions d'amfibis sn un problema local amb complexes causes globals. Entre les causes es troben: augments en l'ndex de rajos ultraviolats (conseqncia del debilitament de la capa d'oz), nous predadors als ecosistemes actuals (espcies introdudes),  fragmentaci i prdua d'hbitat, toxicitat i acidesa ambiental, malalties emergents, canvi climtic, i interaccions entre tots aquests factors.

Inicialment, els informes sobre el dramtic declivi dels amfibis no foren presos en compte per tota la comunitat cientfic, i alguns cientfics argumentaven que les poblacions dels amfibis, com els altres animals, varien amb el temps. Actualment existeix el consens que han tingut lloc alarmants declivis en les poblacions d'amfibis de tot el globus, i s'espera que els declivis continun augmentant.

Com que la majoria dels amfibis estan exposats tant a hbitats terrestres com a aqutics, i tenint en compte que la seva pell s altament permeable, es creu que els amfibis poden ser ms sensibles a les toxines del medi ambient, o als canvis en els patrons de temperatura, pluges o humitat que altres espcies de vertebrats terrestres. Els cientfics estan comenant a descriure els amfibis com a "canaris en una mina de carb", en referncia a un indicador de la contaminaci generada per l'activitat humana, i creuen que probablement aviat es comenaran a veure afectades altres espcies d'animals.

Davant el nombre creixent d'espcies amenaades, s'ha implementat una estratgia de conservaci a nivell internacional per tal de combatre les mltiples causes del declivi dels amfibis. Els principals mtodes utilitzats sn la protecci dels hbitats naturals, la cria en captivitat, la reintroducci d'amfibis i l'eradicaci de determinades espcies invasores.

 Antecedents .
Els amfibis formen un grup d'organismes vertebrats amb aproximadament sis mil espcies conegudes, i inclouen les granotes, gripaus, salamandres o tritons, aix com els podes o ceclies. El grup existeix des de fa ms de 300 milions d'anys, i noms entre els anys 1970 i 2000 es creu que s'han extingit al voltant de 168 espcies, i que com a mnim 2.469 (el 43%) espcies presenten un declivi en la seva poblaci, indicant que probablement el nombre d'espcies amenaades continua augmentant.

Una convenci internacional de bilegs celebrada l'any 2004 indic que el 32% de les poblacions d'amfibis de tot el mn estan en perill d'extinci (s a dir, 1.856 espcies), i que ja s'han extingit ms de 120 espcies des de l'any 1980.

Els declivis han estat particularment intensos a l'oest dels Estats Units, Amrica Central, Amrica del Sud i l'est d'Austrlia. El 2006, 16 de les 45 espcies d'amfibis del Canad (un 36%) tingueren un declivi tal que actualment se les considera en perill d'extinci, amenaades o preocupants. Tanmateix, hi ha hagut casos d'extincions massives d'amfibis arreu del mn. Aix doncs, la IUCN estimava al setembre del 2006 que un quart dels amfibis de la zona mediterrnia es trobaven en perill d'extinci. Mentre que les activitats humanes estan causant grans prdues a la biodiversitat a nivell global, sembla que els amfibis estan patint un efecte molt superior a l'observat en altres tipus d'organismes.

Tenint en compte que els amfibis tenen generalment un cicle vital de dues fases, una aqutica (larvria) i una terrestre (adulta), sn sensibles a efectes ambientals terrestres i aqutics. Com que la seva pell s altament permeable, poden ser ms sensibles a les toxines del medi ambient que altres organismes com els ocells o els mamfers. Molts cientfics creuen que els amfibis fan la funci de "canaris en una mina de carb" i que el declivi en les poblacions d'amfibis i les seves espcies s un clar indicador que altres grups d'animals i plantes aviat es trobaran en perill.

Els declivis en les poblacions d'amfibs foren mpliament reconeguts per primer cop a finals del 1980, quan una assemblea d'herpetlegs inform que havien detectat descensos en les poblacions arreu del globus. Entre les espcies en declivi, hi havia Bufo periglenes de Monteverde (Costa Rica), una espcie considerada prominent. Bufo periglenes fou objecte d'investigaci cientfica fins que, de sobte, la seva poblaci caigu en picat el 1987 i desaparegu completament el 1989. Altres espcies de Monteverde, incloent-hi una granota de Monteverde, Atelopus varius, tamb desaparegueren al mateix temps. Degut al fet que aquestes espcies habitaven en una reserva natural, i que la seva extinci no podia estar relacionada amb les activitats humanes de la zona, aix gener una especial preocupaci entre els cientfics.

 Fluctuacions naturals o declivi problemtic? .

Entre principis de la dcada del 1950 i finals de la del 1980, diversos investigadors observaren un declivi en les poblacions d'amfibis. Segons ells, es tractava d'una prova que s'estaven degradant els medis naturals. Molts cientfics es mostraren incrduls davant de la realitat i la gravetat que presenta la problemtica de conservaci d'aquestes espcies. Alguns bilegs argumentaren que les poblacions de gran part dels organismes, incloent-hi els amfibis, varien de forma natural. Argumentaven que la falta d'informaci a llarg termini sobre les poblacions dels amfibis feia difcil determinar si els declivis observats pels bilegs valien els recursos i esforos del programa de conservaci.

Per a fer-ho, es milloraren els sistemes de seguiment de les poblacions, dedicant un nombre creixent d'estudiants als projectes d'observaci directa de la mortalitat dels amfibis, per tal de determinar el nombre i les causes de les morts. Finalment, a finals de la dcada del 1990, la comunitat cientfica reconegu mpliament aquest declivi en les poblacions d'amfibis a nivell mundial i la greu amenaa que representa aix per la biodiversitat.

Els amfibis juguen un paper determinant a l'hora de mantenir l'equilibri dels ecosistemes. Poden ser tant les preses com els predadors de moltes altres espcies. Els ous i els capgrossos sn una rica font d'aliment pels ocells i els peixos. Al seu torn, els amfibis consumeixen una enorme quantitat d'insectes, i en ocasions fins i tot rosegadors. Poden formar una part important de la biomassa dels vertebrats en determinades regions, superant la biomassa combinada dels ocells i els mamfers. Malgrat la seva mida menuda, els amfibis juguen un paper capital als ecosistemes. Quan desapareix una espcie d'amfibi, aix pot provocar la desaparici en cadena de diverses altres espcies, comenant per les espcies comensals com ara el musclo del nectur, el desenvolupament larvari del qual depn del seu hoste, el gosset del fang.

 Causes potencials del declivi .
Existeixen moltes hiptesis sobre aquest declivi dels amfibis, separades generalment en dos grups principals basats en la investigaci de Collins i Storfer:
El primer grup inclou factors generals de la crisi de biodiversitat: destrucci, modificaci i fragmentaci de l'hbitat, espcies introdudes i sobreexplotaci. Per aquestes amenaces, es disposa d'una millor comprensi dels declivis d'amfibis subjacents dels mecanismes ecolgics. Tanmateix, les poblacions d'amfibis han sofert declivis en ambients naturals remots sense pertorbacions aparents. El segon grup de factors, ms complexos, que potencialment estan relacionats amb el declivi, sn: el canvi climtic, un augment de les radiacions UV-B, contaminants qumics, malalties infeccioses emergents, i deformitats o malformacions. Els mecanismes subjacents a aquests factors sn complexos i poden fer sentir els seus efectes en combinaci amb els del primer grup, com ara la destrucci de l'hbitat i les espcies introdudes, exacerbant els descensos.

Els investigadors estan descobrint que no hi ha una nica causa que expliqui el declivi global, sin que tots els factors mencionats estan amenaant poblacions d'amfibis en major o menor mesura. Moltes de les causes del declivi dels amfibis estan ben compreses i explicades, i semblen afectar altres grups d'organismes a ms dels amfibis.

Destrucci i fragmentaci de l'hbitat.


A escala planetaria, la modificaci o destrucci dels seus hbitats naturals s el factor que ms afecta les poblacions d'amfibis. Com que en general els amfibis necessiten tant hbitats terrestres com aqutics per sobreviure, una amenaa sobre noms un d'aquests dos hbitats pot tenit greus conseqncies sobre les seves poblacions. Aix doncs, els amfibis sn ms vulnerables a la modificaci dels medis naturals que els organismes que noms necessiten un tipus d'hbitat.

La fragmentaci de l'hbitat natural t lloc quan diferents zones aptes per la vida dels amfibis queden allades l'una de l'altra degut a modificacions de tipus fsic, com per exemple quan una zona boscosa s envoltada per tot arreu per zones de cultius agrcoles. Les petites poblacions que sobreviuen en aquests fragments que queden corren sovint un gran risc d'endogmia, deriva gentica o fins i tot extinci degut a petites fluctuacions del medi.

A la majoria de pasos europeus, la desaparici de les zones humides concerneix superfcies molt importants. Aix doncs, a Sussa aquests medis s'han redut gaireb en un 90% en els ultims 150 anys, i en un 100% en alguns sectors. Entre el 1953 i el 1959, gaireb el 66% dels hbitats de reproducci del trit alp, el trit puntejat, el gripau com, la reineta arbria, la granota verda i la granota roja foren destruts a la part superior de la vall del Rin a causa d'aterraments i construccions de carreteres.

Des de la dcada del 1950, molts amfibis de la regi mediterrnia estan esdevenint molt rars degut a la destrucci del seu hbitat.

La destrucci de les zones humides s la causa principal del fet que la granota roja esdevingui ms i ms rara (extingida fins a un 99% en determinats sectors) i del gripau com durant la dcada del 1950 i del 1960 a Gran Bretanya.

Com que algunes espcies no viuen a la seva zona de reproducci, es veuen obligades a migrar per a arribar a les zones humides. Els exemplars reproductors s'exposen durant la migraci a un trajecte per zones on la seva seguretat no est garantida, com ara quan han de creuar carreteres. Quan els llocs de posta d'ous ja no estan disponibles, a vegades pot haver-n'hi prou amb un muret perqu desaparegui la poblaci.

Les vocalitzacions sn essencials per la reproducci de nombrosos amfibis. Un augment del soroll de fons provocat per les activitats humanes podria ser tamb la causa d'una baixada de la fertilitat que, a llarg termini, provoca un declivi. Un estudi a Tailndia demostr que, sotmeses als sorolls de les activitats humanes, les crides dels amfibis es reduen en algunes espcies i augmentaven en altres. Tanmateix, no s'ha demostrat cap relaci entre el soroll i el declivi.

 Espcies introdudes .


Els predadors i competidors no nadius estan afectant la viabilitat de les granotes i altres amfibis als seus hbitats naturals. S'ha detectat un declivi en la poblaci de Rana muscosa, que tpicament habita als llacs de Sierra Nevada als Estats Units, a causa de l'augment de peixos no nadius (truites) criats o sembrats per la pesca recreativa. Grans quantitats de granotes en creixement i capgrossos moren presa d'aquests peixos. Aquesta interfrencia en el cicle trianual de metamorfosi de les granotes est causant un declivi de la poblaci que esdev evident a travs del seu ecosistema. Aquest fenomen no s un cas allat; la introducci del peix sol a Nord-amrica ha contribut a reduir les poblacions de Rana aurora i Pseudacris regilla.

La introducci de Gambusia per a lluitar contra els mosquits i de la truita arc de Sant Mart i la truita de riu per la pesca coincideix amb una reducci important de les poblacions de Litoria spenceri al sud-est d'Austrlia. Com que les zones en qu s'han introdut els peixos es corresponen amb les zones de declivi dels amfibis, no queda cap dubte sobre el paper que juguen les espcies introdudes.

La introducci de la granota bramadora, una gran granota americana, a diversos llocs del mn com ara Europa, les Antilles o Sud-amrica, tamb representa una amenaa per la resta d'amfibis. La granota bramadora s'alimenta directament d'individus d'espcies ms petites que ella i s un competidor efica per les altres.

 Sobreexplotaci .
Els amfibis sn recollits dels seus hbitats naturals i venuts internacionalment com a aliment, com a animals domstics, o com a subministre per mercats medicinals i biolgics. En algunes espcies s'assumeix que aquesta recollecci s un factor contribuent al seu declivi. A Frana, la importaci legal de granotes s essencialment per l'alimentaci; en comparaci, les importacions de granotes vivents per la cria o la cincia sn negligibles. Com que algunes espcies estan protegides degut al seu declivi en estat natural, la seva recollecci s molt sovint illegal i crea trfics lucratius.

Amfibis com a aliment.

Les granotes, i ms concretament les seves anques sn consumides pels humans, tot i que les granotes comestibles noms sn una cinquantena d'espcies. De fet, la majoria sn txiques i algunes tenen efectes allucingens. Les potes de granota sn extremament populars a Europa, el Canad i els Estats Units. A la dcada del 1990, Europa import 6.000 tones de potes de granota. Entre el 1981 i el 1984, els Estats Units importaren ms de tres milions de quilograms de potes de granota per any. Aix equival aproximadament a 26 milions de granotes.

sia s el segon mercat ms gran en consum de granotes a nivell mundial, on l'espcie ms consumida s Hoplobatrachus rugulosus. En noms un any, s'importaren ms de 6 milions dHoplobatrachus rugulosus a Hong Kong des de Tailndia. S'assumeix que totes aquestes granotes foren recollides dels seus medis naturals. Tenint en compte el nombre de granotes recollectades, si aquesta prctica continua, les poblacions salvatges restants d'aquesta espcie podrien desaparixer en poc temps. Segons les estadstiques duaneres franceses, de les 6.4000 tones d'anques importades el 2002, unes 3.300 provenien d'espcies salvatges d'Indonsia.

Una altra espcie sobreexplotada per a satisfer el mercat alimentari s Ranya draytonii, que habita als Estats Units, a l'oest de Califrnia. Les Rana draytonii californianes, posades actualment sota protecci federal i designades com a espcie amenaada, ja no sn recollectades, per les seves poblacions romanen en perill a causa de la competncia generada per altres espcies introdudes. A ms, la caa furtiva encara perdura, car les granotes vivents o salvatges es paguen ms cares que les granotes criades. El 2005, quatre persones foren multades a Frana per pesca illegal de granotes.

Amfibis com a mascotes.


Els amfibis sempre han estat mascotes populars. Nens de totes les edats reuneixen capgrossos de basses i estanys propers per a criar-los a casa i observar el procs metamrfic pel qual es converteixen en granotes o gripaus. Tanmateix, la captura d'amfibis ha guanyat popularitat al llarg dels ltims anys, i ja no noms pels nens. Molts amfibis sn venuts en botigues de mascotes, i la gent paga alts preus per granotes amb colors lluents i cridaners. El 2007 s'afegiren setze espcies a l'Annex I i noranta a l'Annex II de la CITES. Una de les espcies no inscrites, Conraua goliath, que s la granota ms gran del mn i que noms es troba en estat natural en alguns rius allats del Camerun i Guinea Equatorial (frica occidental), es troba amenaada per la sobreexplotaci. Tanmateix, el principal perill relacionat amb els amfibis com a animals de companyia s la transmissi de malalties a les espcies autctones si algun exemplar s alliberat.

Amfibis en l'educaci i la investigaci.
La majoria d'escoles estatunidenques incorporen al seu currculum classes de dissecci d'amfibis en les assignatures d'estudi i introducci a la biologia. El baix cost i la disponibilitat de les granotes les transforma en candidates ideals per aix. Les espcies utilitzades ms sovint sn la granota lleopard, Rana pipiens i Rana catesbeiana. A ms de les granotes, els gossets del fang, Necturus maculosus sn sovint utilitzats als laboratoris de les facultats de biologia. Aix doncs, el 1976 es pos fi a les recolleccions de Rana pipiens a Manitoba amb l'objectiu d'estudiar-les, car aquesta espcie gaireb havia desaparegut de la provncia, quan antigament havia acollit les poblacions ms denses. A ms de les granotes que es recullen de la natura, a la dcada del 1980 es comenaren a criar granotes per a satisfer la demanda dels Estats Units, per aviat es deslocalitzaren els centres de cria al Brasil i Taiwan per motius de rendibilitat.

Amfibis en la medicina.
s difcil determinar si l's dels amfibis en la medicina est tenint un efecte advers sobre les poblacions naturals. D'altra banda, el recent inters despertat pel descobriment i l'estudi de la varietat de compostos produts pels amfibis a causa de les seves propietats farmacolgiques pot tenir efectes beneficiosos sobre la conservaci.

Les cultures asitiques consideren extremament importants els amfibis pel seu s medicinal. Es creu que moltes parts de certs amfibis tenen propietats curatives i afrodisaques. Dos exemples comuns d'amfibis venuts per les companyies mdiques i drogueries xineses sn els oviductes dissecats de Rana chensinensis i la pell d'alguns gripaus.

Molts gripaus del gnere Bufo produeixen una toxina anomenada bufotenina que t propietats allucingenes. Altres toxines, com la 5-MeO-DMT, sn produdes per Bufo alvarius. A causa d'aix, els gripaus sn recollectats per a recollir-ne les toxines. L'extracci de les toxines no requereix matar els gripaus, per s segur que el procs de recollecci n'est afectant les poblacions negativament.

 Contaminants qumics .

Existeixen proves clares que hi ha agents contaminants qumics que estan causant el desenvolupament de deformitats en les granotes (membres addicionals, ulls mal formats, etc.). Els agents contaminants tenen efectes variables sobre les granotes. Algunes n'alteren el sistema nervis central; d'altres, com l'herbicida atrazina causen una disrupci en la producci i secreci d'hormones. Estudis experimentals han demostrat que l'exposici a certs herbicides com ara el Roundup de Monsanto o insecticides com el malation o carbaril causa un gran increment en la mortalitat dels capgrossos. Estudis addicionals indiquen que en les etapes terrestres del seu cicle vital, els amfibis adults tamb sn susceptibles al Roundup, especialment el POEA, que s un tensioactiu i no un pesticida.

Entre les dcades del 1950 i el 1970, les poblacions d'amfibis de la regi mediterrnia, que ja havien estat delmades per la destrucci del seu hbitat, quedaren molt afectades per l's excessiu d'insecticides. Desprs d'una fumigaci amb insecticides als aiguamolls d'Aygade (municipi de Ieras), el 8 de mar del 1958 es trobaren 5.000 reinetes meridionals. Les fumigacions a ciutats turstiques de la Costa Blava prcticament han eliminat les poblacions locals de trit palmat, trit verd i salamandres.

A la plana hongaresa, el gripau com esdevingu una espcie rara a la dcada del 1960, quan les seves poblacions sofriren un s creixent d'herbicides.

A Anglaterra, entre el 1965 i el 1970, les poblacions de granotes es desplomaren als comtats d'Essex, Surrey i Kent, principalment a causa de la fumigaci amb DDT d'estanys i fossats. En aquest mateix pas, el declivi de la granota vermella tamb s atribut a l's d'un herbicida.

Mentre que la majoria d'efectes dels pesticides sn generalment locals i restringits a les zones properes a les regions agrcoles, existeixen proves obtingudes de les muntanyes de Sierra Nevada, a l'oest dels Estats Units, que els pesticides poden viatjar grans distncies fins a zones verges, com ara el Parc Nacional de Yosemite a Califrnia. Algunes proves assenyalen l'oz com a possible factor contribuent al declivi mundial en les poblacions d'amfibis.

Nitrats: Segons una publicaci del 1999, aproximadament un 20% de les basses dels estats i les provncies que toquen als Grans Llacs tenien uns nivells de nitrats superiors als que poden causar anomalies en el desenvolupament i altres efectes subletals en els amfibis, i un 3% tenien uns nivells de nitrats suficients per matar els amfibis. Les concentracions de nitrats que calen per a matar el 50% dels capgrossos de determinades espcies d'amfibis (segons estudis duts a terme a Nord-amrica) sn d'entre 13 i 40 parts per mili (ppm). Les concentracions redudes (d'entre 2 i 5 ppm) causen efectes crnics en algunes espcies d'amfibis: impediments en la nataci o malformacions durant el desenvolupament.

Pesticides: Els pesticides s'estenen molt ms enll de les zones cultivades, arribant a zones verges de tota activitat humana, com es pogu observar al Parc Nacional de Yosemite i en nombroses anlisis de pluges. A ms de l'enverinament directe pels pesticides (concretament els insecticides, que sovint sn un perill mortal per animals de sang freda altres que els insectes), aquests productes qumics poden funcionar com a disruptors endocrins. Imiten les hormones naturals i poden produir subtils efectes subletals. Per exemples, algunes substncies qumiques imitant l'estrogen i eviten que els mascles joves es desenvolupin amb normalitat. Des de la dcada del 1990, se sap que l'atrazina, comercialitzada des del 1958, augmenta les malalties de tipus mictic i vric en els amfibis. Provoca un efecte immunosupressor del 20% en certes larves de salamandra quan s combinada amb un fertilitzant com ara el nitrat de sodi.

Acidificaci: Els contaminants cids sn comuns al medi ambient, i sobretot a les aiges. Les pluges cides (o nevades cides, al nord) sovint no amenacen directament els amfibis, que sn capaos de sobreviure en aiges mitjanament cides (pH 4), per s que maten els insectes que sn les seves preses i podrien afavorir determinades patologies. A ms, afavoreixen la circulaci i la bioassimilacio de metalls pesants, que altrament romandrien segrestats al sl o en complexos argilohmics.

Altres estudis han demostrat que una exposici a la contaminaci per l'oz troposfric tamb podria ser un factor contribuent al declivi global dels amfibis.

Els efectes de la contaminaci qumica poden ser diferits; per exemple, la mort dels adults pot tenir lloc a la temporada de reproducci a causa de la mobilitzaci de toxines liposolubles emmagatzemades l'estiu anterior amb la consumici d'aliments contaminats.

Malalties .


Moltes malalties sn considerades factors responsables del declivi de les poblacions d'amfibis o com a mnim de morts massives d'individus, com ara la malaltia de les "potes vermelles" (provocada pel bacteri Aeromonas hydrophila), la necrosi hematopotica epizotica (grup dels iridovrids) provocada pels Ranavirus, aix com altres malalties mal conegudes com ara la causada per Anuraperkinsus i la quitridiomicosi als Estats Units. 
Encara no est clar per quin motiu aquestes malalties comenaren a afectar de sobte les poblacions d'amfibis, per existeixen algunes proves que suggereixen que aquestes malalties han estat disseminades per humans, o que poden esdevenir ms virulentes quan se les combina amb altres factors ambientals. El canvi de localitzaci d'exemplars d'amfibis o de peixos, fins i tot per a conservar-los, s perills, de manera que cal prendre mesures profilctiques per a evitar que es difonguin aquestes malalties.

Trematodes:

Hi ha nombroses proves de la contribuci en el desenvolupament d'anormalitats i declivis en poblacions d'amfibis per part dels parsits anomenats trematodes. Els trematodes del gnere Ribeiroia tenen un complex cicle vital, amb tres espcies hoste. El primer hoste inclou una srie d'espcies de cargols aqutics. En la seva etapa larvria inicial, els trematodes sn transmesos als capgrossos, on s'enquisten les metacercries, generant brots als membres. Aix provoca el desenvolupament d'anormalitats en granotes post-metamrfiques, incloent-hi un nombre de membres diferent al normal. Aquestes anormalitats o malformacions fan que les granotes siguin ms vulnerables als ocells aqutics que s'alimenten d'elles, que sn l'hoste final del trematode.

Quitridiomicosi:


El 1998, desprs de la mort de granotes a gran escala, equips d'investigaci d'Austrlia i Amrica Central arribaren a conclusions idntiques: el causant era una espcie de fong patogen que no havia estat descrit fins aleshores, Batrachochytrium dendrobatidis. Actualment se sap que moltes de les extincions d'amfibis a Austrlia i les Amriques estan relacionades amb aquest fong, que pertany a una famlia de detritvors coneguda com a qutrids, els membres de la qual no sn generalment patgens.

Aquesta malaltia causada per Batrachochytrium dendrobatidis rep el nom de quitridiomicosi. Les granotes infectades amb aquesta malaltia generalment presenten lesions a la pell i hiperceratosi, i es creu que causa la mort perqu el fong fa que poc a poc esdevingui impossible pels amfibis respirar a travs de la pell. En proves experimentals, s'ha estimat en una o dues setmanes el temps entre la infecci i la mort.

Investigacions posteriors han determinat que el fong ha estat present a Austrlia com a mnim des del 1978, i a Nord-amrica com a mnim des del 1970. El primer cas conegut de la infecci quitrdica en granotes fou en la granota africana Xenopus laevis. Com que els Xenopus sn venuts en botigues de mascotes i utilitzats en laboratoris d'arreu del mn, s possible que el fong qutrid hagus estat importat d'frica a les Amriques i a Austrlia. El 2006, aquest fong afectava el 22% de les espcies d'Austrlia.

A Espanya, aquesta malaltia ha produt morts massives al Parc de Pealara (Madrid des del 1997), Alt de la Cobertoria; els Picos de Europa, el Circo del Nevero durant el 2004, Rascafra (Madrid) el 2005); i a Ibn de Acherito i Ibn de Piedrahita a l'Arag el 2004 i 2005 respectivament.  

Aeromonas hydrophila:

El patogen bacteri Aeromonas hydrophila es troba a les aiges dolces o poc salades del planeta. Aquest bacteri s ms abundant durant la temporada clida per s capa de multiplicar-se des del moment en qu les temperatures superen els 5C. En els amfibis, aquest patogen provoca una flaccidesa dels msculs, hemorrgies, lceres cutnies i en alguns casos una septicmia fulminant. Aeromonas hydrophila no afecta nicament les granotes, sin tamb els peixos, tortuges, mamfers, etc.

Existeixen desenes de soques d'aquest bacteri, de les quals A. h. hydrophila i A. h. ranae sn mortals pels amfibis. Diversos estudis han mostrat el potencial dels efectes interactius o sinergtics entre els pesticides i Aeromonas hydrophila sobre la reducci de les poblacions. Una de les soques fou detectada per primer cop en Rana muscosa al Parc Nacional de Kings Canyon, Califrnia (EUA), i es creu que s el responsible de les morts massives de Rana muscosa del 1979, aix com de les morts de gripaus Bufo boreas) 

Necrosi hematopotica epizotica;

La necrosi hematopotica epizotica s una infecci vrica causada per un iridovrid (virus ADN) que afecta els amfibis i els peixos. Es creu que alguns dels iridovrids sn responsables o coresponsables de taxes de mortalitat extremament elevades i localitzades d'amfibis, com per exemple el que afect una espcie de salamandres entre el 1995 i el 1996, posant-la en perill d'extinci. El 1997 i el 1998, els virus d'aquesta famlia provocaren la mort de les salamandres tigrades i les granotes de bosc de Saskatchewan, i de les salamandres tigrades de Manitoba.

Canvi climtic.



Una gran quantitat d'ecosistemes estan sent destruts a un ritme altssim, reduint la disponibilitat d'hbitats. Els agents contaminants afecten directament les granotes i altres amfibis per la disminuci de la capa d'oz, fent que la radiaci solar danyi la seva delicada i humida pell, i afectant el seu sistema immunitari.. La permeabilitat de la pell dels amfibis, el seu cicle de vida bifsic i els seus ous mancats de closca protectora fan que els amfibis siguin extremament vulnerables a petits canvis en la temperatura i els nivells d'humitat.

Els mecanismes inherents a les hiptesis de canvi climtic presenten una major dificultat i complexitat per la seva comprensi. El canvi global pot afectar una regi directament o desencadenar una srie d'esdeveniments que tinguin efecte en una regi allunyada del focus de canvi. Les hiptesis de canvi global sn intrnsecament complexes, afectant individus i poblacions directament o indirecta, i poden trigar anys o dcades en manifestar-se.
Alguns dels efectes de l'escalfament global semblen ser la cria o reproducci prematura per part d'algunes espcies d'amfibis de climes temperats, que deixa aquestes espcies vulnerables als efectes climtics que tenen lloc en estacions en qu aquestes espcies haurien d'estar hibernant.

Una srie d'estudis als trpics han trobat una relaci causal entre les irregularitats climtiques i els declivis poblacionals. Al Brasil s'ha observat l'extinci de cinc espcies de gripaus a causa d'una srie de glaades. Tamb al Brasil, s'han detectat declivis en poblacions d'amfibis relacionats amb hiverns ms secs. A Puerto Rico, s'ha relacionat el dramtic declivi en la poblaci dEleutherodactylus coqui, amb un nombre creixent de perodes secs llargs (amb precipitacions de menys de 3 mm). Tamb s el cas de l'extinci de Bufo periglenes i del declivi d'altres espcies de granotes de la zona de Monteverde, que ha estat associat a una freqncia irregular de l'ndex d'humitat de la boirina dels boscos tropicals de Monteverde.

Altres estudis han revelat que en dies extremament secs es redueix la profunditat de les basses en qu algunes espcies d'amfibis ponen els ous. La disminuci de la profunditat augmenta l'exposici dels embrions dels amfibis a una major dosi de radiaci UV-B, incrementant-ne la susceptibilitat a malalties infeccioses com ara la provocada per Saprolegnia ferax, que causa la mort dels ous. El seu patrimoni gnic queda alterat i el seu sistema immunitari deprimit. En alguns casos en qu el nivell de l'aigua s massa baix, la mortalitat dels embrions arriba al 100%. La degradaci de la resposta immunitria entre els amfibis tamb causa una major sensibilitat als atacs de parsits com ara el cuc nematode Ribeiroia ondatrae, de fongs (com ara Batrachochytrium dendrobatidis, identificat el 1998 i que provoca lesions cutnies) o de virus del tipus Ranavirus.

 Radiaci UV-B .


Els nivells de radiaci UV-B de l'atmosfera han augmentat significativament al llarg de les ltimes dcades. Els investigadors han trobat que la radiaci UV-B pot matar els amfibis directament, causar-los efectes secundaris (com ara un ritme retardat de creixement o una disfunci immunitria) o actuar en conjunt amb els contaminants, els patgens i el canvi climtic, potenciant el declivi dels animals.

Existeixen tres tipus de radiaci ultraviolada: UV-A (315-400 nm), UV-B (280-315 nm) i UV-C (200-280 nm). La majoria de biomolcules no absorbeixen les longituds d'ona corresponents a la radiaci UV-A i la majoria de la radiaci UV-C s absorbida per l'oz estratosfric; tanmateix, la radiaci UV-B s especialment perjudicial pels ssers vius.
 
S'ha detectat un notable augment de la radiaci UV-B deguda al canvi climtic i la reducci de l'oz estratosfric. Els amfibis sn especialment vulnerables a la radiaci UV-B, car els seus ous manquen de closca o carcassa, i la pell, tant la dels exemplars adults com la dels capgrossos, s prima i delicada. s altament probable que els augments en la radiaci UV-B hagin contribut significativament al declivi dels amfibis.

Investigacions en ms de deu espcies d'amfibis han descobert un enzim encarregat de les reparacions de danys a l'ADN causats per la radiaci UV. Experiments de laboratori en ous de la salamandra Ambystoma gracile mostren proves clares que els ous sn vulnerables a la radiaci UV-B. s probable que les espcies d'amfibis amb una major activitat enzimtica (ms fotoliases) puguin reparar el dany causat en l'ADN per la radiaci UV ms eficientment que altres espcies amb una menor activitat enzimtica d'aquest tipus.

 Deformitats i malformacions .
Hi ha hagut un augment recent i una presncia extensa de deformitats (o malformacions) en les poblacions naturals d'amfibis, i aquest fet ha estat classificat recentment com un problema ambiental rellevant.

A l'estiu del 1995, l'informe d'un professor d'escola de Le Sueur (Minnesota) sobre unes estranyes deformitats en les granotes lleopard condu a una investigaci de l'Agncia de Control de la Contaminaci de Minnesota, que descobr que entre el 30% i el 40% de les granotes de la zona presentaven malformacions. Posteriorment, els bilegs descobriren que es deformitats no noms apareixien a Minnesota, sin que estaven arribant informes de deformitats en massa d'arreu del mn (fins a un 80% d'incidncia a les regions ms afectades.

Hi ha hagut grans debats sobre qu s el que est causant les deformitats en els amfibis als seus ambients naturals, i s'ha demostrat que s difcil de determinar. s molt fcil induir deformitats en embrions criats en laboratoris, per aquestes deformitats no sempre concorden amb les observades a l'hbitat dels amfibis en qesti. Tamb s difcil determinar si l'ndex de deformitats en les poblacions ha augmentat al llarg dels ltims anys, o si l'increment dels informes es deu a una major atenci per part dels mitjans.

Malgrat aquesta incertesa, una cosa s bastant clara: les deformitats, aix com el declivi dels amfibis en general, sn probablement el resultat de mltiples causes, totes relacionades amb els danys produts per les activitats humanes al medi ambient. La hiptesi original postula que l'increment de deformitats en els amfibis s a causa de l'augment en els nivells de radiaci ultraviolada, els contaminants qumics i les infeccions parasitries.

Estratgies de conservaci .

El Global Amphibian Assessment  ha creat un pla d'acci per la conservaci dels amfibis. El pla de conservaci es resumeix en quatre punts que cal dur a terme immediatament:

Millorar la comprensi de les causes dels declivis i les extincions;
Documentar la diversitat dels amfibis i com est canviant;
Desenvolupar i implementar programes de conservaci a llarg termini;
Resposta d'emergncia a les crisis immediates;

Aquestes sn algunes de les maneres d'invertir, reduir o prevenir els declivis en les poblacions d'amfibis:

Protecci de l'hbitat: La prdua i degradaci d'hbitats est afectant el 90% de les espcies d'amfibis amenaades. La majoria d'elles necessiten que es conservi el seu hbitat per a assegurar-ne la supervivncia. Aix doncs, protegir els hbitats clau dels amfibis amenaats s la prioritat ms urgent per la supervivncia de moltes espcies. Es poden prendre diverses mesures, com per exemple:
Responsabilitzar els agricultors, amb el pagament d'incentius per mantenir les zones humides i deixar d'utilitzar pesticides i herbicides. Tamb es pot suprimir les construccions humanes, com ara les plantacions d'arbres al llarg de zones humides, i dur a terme una restauraci de les riberes.;
Preparar passos segurs pels amfibis, tancar les carreteres o posar-hi barreres durant els perodes de migraci.;
Cria en captivitat: Els programes de cria en captivitat d'espcies amenaades s'estan duent a terme en zoolgics. Les espcies criades podran ser utilitzades en posteriors reintroduccions al seu medi ambient natural, tot i que des de fa alguns anys hi ha un problema important de reproductibilitat als criadors, i no se sap per qu.;
Reintroducci: Hi ha programes de reintroducci d'espcies d'amfibis que han de ser posades de nou al seu hbitat natural, amb l'esperana que se'n puguin establir noves poblacions. L'objectiu de la reintroducci s reestablir poblacions protegides i viables d'amfibis al seu medi ambient natural. Tanmateix, s poc probable que la reducci de l'amenaa contra els amfibis per si sola permeti la recuperaci de les seves poblacions.
Retirada d'espcies no nadiues: La retirada d'espcies introdudes s'est duent a terme en llocs on aquestes amenacen les espcies nadiues, aconseguint aix el manteniment i la paulatina recuperaci de les poblacions d'amfibis de la zona.
Supervisi de les poblacions: El declivi ha estat tan rpid per algunes poblacions, com en el cas de la granota lleopard a Alberta, que prcticament ha desaparegut en noms un any, que s vital poder prendre mesures amb efecte immediat.

 Projecte Amphibian Ark .
El Global Amphibian Assessment, una organitzaci sorgida de la IUCN, intent dur a terme una avaluaci de les causes del declivi a principis de la dcada del 2000.  El resultat fou un estudi que avaluava tres zones protegides on s'havia produt la desaparici "enigmtica" d'amfibis: el Parc Nacional de Yosemite, la Reserva de Monteverda i el Parc Nacional d'Eungella. El seguiren altres estudis que arribaren a conclusions similars, un declivi rpid i important.

El 16 de febrer del 2007, cientfics d'arreu del mn es reuniren a Atlanta (Estats Units) per a fundar un grup anomenat Amphibian Ark (Arca dels amfibis), amb l'objectiu de salvar ms de 6.000 espcies d'amfibis de l'extinci provocada pel fong causant de la quitridiomicosi. Aquest organisme s una associaci entre l'Associaci Mundial de Zoos i Aquaris, membre de la IUCN, i diverses seccions per la conservaci de les espcies de la IUCN, com ara la dels amfibis. L'objectiu de l'Ark s ajudar els seus socis per una conservaci ex-situ i protegir els hbitats naturals. Una altra de les seves funcions s identificar els txons realment amenaats, car hi ha una incertesa sobre el grau d'amenaa pesant sobre aproximadament el 23% de les espcies. Finalment, l'Ark organitza campanyes de premsa a destinaci dels poders pblics i de la poblaci per tal de fer prendre conscincia de l'extinci massiva que amenaa els amfibis, com ara la campanya Year of the Frog (Any de la Granota) llanada el 2008.

 Estat actual de les poblacions d'amfibis .


Amb les dades recollides pel Global Amphibian Assessment fins principis de l'any 2006, s'estima que:

Aproximadament un ter (32%) de les espcies d'amfibis es troben en perill d'extinci, cosa que representa unes 1.896 espcies. En comparaci, "noms" el 12% de totes les espcies d'aus i un 23% de les espcies de mamfers estan amenaades.

Ms de 165 espcies d'amfibis recents podrien estar extingides. Se sap que com a mnim unes 34 s'han extingit, una es troba extingida al seu medi natural, i que com a mnim 130 espcies ms no han estat observades en els ltims anys i possiblement s'hagin extingit.

Com a mnim un 43% de totes les espcies d'amfibis presenten un continu declivi en les seves poblacions, indicant que el nombre d'espcies amenaades probablement augmenti en el futur. En canvi, menys d'un 1% de les espcies presenten augments en les poblacions.

El major nombre d'espcies amenaades es troba als pasos d'Amrica Llatina, com ara Colmbia (209), Mxic (198) i l'Equador (163). Tanmateix, els percentatges ms alts d'espcies amenaades es troben al Carib, on ms del 80% dels amfibis es troben en perill d'extinci a la Repblica Dominicana, Cuba i Jamaica, amb un mxim del 92% a Hait.

Tot i que la prdua d'hbitat s clarament la ms gran amenaa pels amfibis, una malaltia recentment detectada, i causada per la fumigaci, est afectant greument un nombre creixent d'espcies. Un fet potser encara ms preocupant s que moltes espcies estan en declivi per raons desconegudes, cosa que complica els esforos per dissenyar i implementar estratgies eficients per la seva conservaci.

Les famlies ms afectades sn els reobatrquids (petites granotes australianes), els leptodactlids (granotes tropicals americanes), els bufnids i els ambistmids (salamandres nord-americanes).

Bibliografia.
 Disappearing Jewels: The Status of New World Amphibians, NatureServe, 2004. ISBN 0-9711053-1-6.
 Amphibian Declines: The Conservation Status of United States Specie, University of California Press, 2005, ISBN-10: 0520235924.
 Amphibians in Decline: Canadian Studies of a Global Problem, Society for the Study of Amphibians and Reptiles, 1997 ISBN-10: 0916984400.
 Amphibian Decline: An Integrated Analysis of Multiple Stressor Effects, SETAC Press, 2003, ISBN-10: 1880611554;
 ;
 ;
 Jean Rostan: La vie des crapauds. Pars, Stock, 1933, 221 p.

Referncies.


 Vegeu tamb .
Amfibi;
Extinci;
Ecologia;
Biodiversitat;
Biologia de la conservaci;
Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura;

 Enllaos externs .


Museu de Zoologia de la Universitat Catlica de l'Equador. Informaci sobre el declivi dels amfibis a l'Equador. ;
 ;
 ;
Global Amphibian Assessment. Informaci sobre l'estat actual de les espcies d'amfibis. ;
Amphibian Specialist Group. L'Amphibian Specialist Group s'esfora per conservar la diversitat biolgica estimulant, desenvolupant i duent a terme programes prctics per a preservar els amfibis i els seus hbitats arreu del mn. ;
AmphibiaWeb. Informaci sobre el declivi dels amfibis. ;
FrogWeb. Informaci sobre el declivi i les malformacions dels amfibis. ;
Declining Amphibians Popullations Task Force. La DAPTF investiga les causes del declivi dels amfibis. ;
Amphibian Ark. Implementant el component ex situ de l'Amphibian Conservation Action Plan. ;
Web de la Llista Vermella de la IUCN. Informaci sobre espcies amenaades. ;
Partners in Amphibian and Reptile Conservation. PARC es dedica a la conservaci dels rptils, els amfibis i els seus hbitats. ;
Frogwatch USA. Programa de supervisi de les granotes i gripaus pel pblic en general. ;
BBC News. TOP 10 dels amfibis inusuals i amenaats. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367370" title="Trachinotus anak" nonfiltered="2253" processed="2245" dbindex="142273">

 Trachinotus anak   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1909. Report by J. Douglas Ogilby on a large fish destructive to oysters. Rep. Mar. Dept. Queensl. (1908-1909) Appendix 5: 19-21. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367372" title="Trachinotus blochii" nonfiltered="2255" processed="2246" dbindex="142275">

 Trachinotus blochii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, Samoa, el sud del Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367380" title="Trachinotus botla" nonfiltered="2256" processed="2247" dbindex="142276">

Trachinotus botla    s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Somlia i Kenya fins a Sud-frica, Madagascar, Sri Lanka i Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Shaw, G. 1803. General zoology or systematic natural history ... Pisces. G. Kearsley, Londres, 1800-1826. Pisces in vol. 4 (1803) and vol. 5 (1804). is 14 vols., 1800-1826.. General Zool. v. 4: (pt. 1) i-v + 1-186, Pls. 1-25; (pt 2), i-xi + 187-632, Pls. 26-92. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367384" title="Estaci de Sant Vicen - Castellgal" nonfiltered="2257" processed="2248" dbindex="142277">






Sant Vicen - Castellgal s una estaci de la lnia R5 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC situada a l'oest del nucli urb de Sant Vicen de Castellet a la comarca del Bages. Aquesta estaci es va inaugurar el 1924. 

L'estaci es troba molt propera, a uns cinc minuts caminant, de l'estaci de Sant Vicen de Castellet de la lnia R4 de Rodalies Renfe.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Estaci de Sant Vicen de Castellet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367385" title="Trachinotus carolinus" nonfiltered="2258" processed="2249" dbindex="142278">

 Trachinotus carolinus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 64 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Massachusetts (Estats Units) fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i les ndies Occidentals. s absent de les Bahames.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1766. Systema naturae sive regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Laurentii Salvii, Holmiae. 12th ed. Systema Nat. ed. 12 v. 1 (pt 1): 1-532. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367386" title="Trachinotus cayennensis" nonfiltered="2259" processed="2250" dbindex="142279">

 Trachinotus cayennensis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Colmbia i Veneuela fins a Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367387" title="Trachinotus coppingeri" nonfiltered="2260" processed="2251" dbindex="142280">

 Trachinotus coppingeri   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1884. Reptilia, Batrachia, and Pisces. In: Report on the zoological collections made in the Indo-Pacific Ocean during the voyage of H. M. S. `Alert,' 1881-1882. Londres. Rept. Alert 1884: 29-33, Pl. 3. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367391" title="Trachinotus falcatus" nonfiltered="2261" processed="2252" dbindex="142281">

 Trachinotus falcatus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental: des de Massachusetts (Estats Units) fins al sud-est del Brasil, incloent-hi les Bahames i les ndies Occidentals.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367392" title="Trachinotus goodei" nonfiltered="2262" processed="2253" dbindex="142282">

  Trachinotus goodei  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Massachusetts, Bermuda i el Golf de Mxic fins a l'Argentina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1896. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America, north of the Isthmus of Panama. Part I. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 47: i-lx + 1-1240.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367393" title="Mascara" nonfiltered="2263" processed="2254" dbindex="142283">
Vegeu tamb: Emirat de Mascara;


Mascara s una ciutat d'Algria capital de la provncia de Mascara, al nord-oest del pas. T una poblaci d'uns 150.000 habitants (estimaci del 2008). Mascara deriva d'una paraula rab que vol dir "Mare de soldats". Es un centre comercial i mercat de la regi i centre administratiu. Els principals productes sn la pell, grans, i olives i el seu derivat l'oli d'oliva; a Mascara hi ha bons vins que no tenen consum local. La ciutat vella en part en runes queda dins les muralles.

 Personatges .

Lakhdar Belloumi, futbolista;

 Histria .

Fou fundada el 1701 com a guarnici militar otomana. Hi van ser establert molts andalusins que vivien a Algria exiliats en el segle anterior; els andalusins van abandonar la ciutat en majoria vers el 1790 i els otomans hi van installar jueus. Des de 1832 fou capital del anomenat emirat de Mascara d'Abd el-Kader; fou destruda pels francesos el 1835, els quals en van agafar el control el 1841. Va patir un fort terratrmol el 18 d'agost de 1994, que va causar la mort a 171 persones

Agermanamentss.

  Elkader, USA;
  zmir, Turquia;

 Fonts .
Traducci abreujada de la wikipdia anglesa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367394" title="Trachinotus goreensis" nonfiltered="2264" processed="2255" dbindex="142284">

 Trachinotus goreensis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Senegal fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367395" title="Taula de nclids" nonfiltered="2265" processed="2256" dbindex="142285">
Una taula de nclids s una sistema de coordenades cartesianes en el que es dibuixen els nclids de manera que un eix representa el nombre de neutrons i en l'altre eix representa el nombre de protons, que defineix l'element. Aquest sistema d'ordenaci de nclids ofereix una visi general rpida de les caracterstiques d'istops que la coneguda taula peridica, que tan sols mostra elements en comptes de cada un dels seus istops. 

Aquest tipus de representaci es  public per primera vegada en 1935 per Giorgio Fea i al 1945 Emilio Segr la expand. Des de llavors s'ha convertit en una eina bsica de la comunitat nuclear. 

Tendncies de la taula de nclids.

 Els Istops sn nclids amb un nombre de neutrons diferents que que tenen el mateix nombre de protons (es a dir, tenen el mateix nombre atmic i per tant sn el mateix element qumic. Els istops vens s'ordenen verticalment en els articles de la Viquipdia segents. Exemple: Carbon-12, Carbon-13, and Carbon-14 a la mateixa taula d'exemple de sota.

 Els  Istons sn nclids amb diferent nombre de protons per el mateix nombre de neutrons. Els istons vens s'ordenen en la taula horitzontalment en els artcles de la Viquipdia segents. Exemple: Carboni-14, Nitrogen-15, Oxigen-16 a la mateixa taula d'exemple de sota .

 Isobars are nuclides with different numbers of protons and the opposite difference with their neutrons. Isobars have the same mass number and neighbor each diagonally from lower-left to upper-right in the Wikipedia articles listed below. Example: Carbon-14, Nitrogen-14, Oxygen-14 in the sample table above.

 Les lnies d'inestabilitat amb respecte als neutrons neutr drip-line s la frontera que limita els nclids a la part esquerra inferior.

 Les lnies d'inestabilitat amb respecte als protons prot drip-line  s la frontera que limita els nclids en la part dreta superior.  (A masses ms altres, no s'han descobert tots els nclids en drip-line.);

 L illa d'estabilitat s una regi hipottica de la taula de nclids que cont istops molt ms estables que altres elements transurnics. ;

Representacions disponibles.




Referncies.

Radioactivitat Radionclids Radiaci

Enllaos externs.
YChartElements dynamic periodic table and chart of the nuclides, a Yoix application;
  Taula de nclids compacta (representaci no estndard amb elements en diagonal) 70x70.;

 atom.kaeri.re.kr Exemple de taula de nclids;

 taula de nclids interactiva(Brookhaven National Laboratory);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367396" title="Trachinotus kennedyi" nonfiltered="2266" processed="2257" dbindex="142286">

 Trachinotus kennedyi   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Baixa Califrnia (Mxic) i el Golf de Califrnia fins a Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1876. Ichthyologische Beitrge (III). Bemerkungen ber Serranus nebulifer und S. clathratus sp. Gird. Sitzungsber. Akad. Wiss. Viena, v. 72 (1. Abth.): 29-96, Pls. 1-8. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367397" title="Trachinotus marginatus" nonfiltered="2267" processed="2258" dbindex="142287">

 Trachinotus marginatus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Brasil fins al nord de l'Argentina. Tamb a Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367399" title="Trachinotus maxillosus" nonfiltered="2268" processed="2259" dbindex="142288">

 Trachinotus maxillosus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Senegal fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367400" title="Emirat de Mascara" nonfiltered="2269" processed="2260" dbindex="142289">
L'emirat de Mascara fou un estat creat a Algria per la resistncia rab a la ocupaci francesa, que va existir entre 1832 i 1843 (de fet el 1836 la capital es va traslladar a Tagdempt i Mascara va ser ocupada pels francesos el 1841).

Quan els francesos van ocupar Alger el5 de juliol de 1830, es van aixecar grups de resistents i el seu cap Abd el-Kader fou proclamat sold dels rabs el 22 de novembre de 1832 per les tribus hashim, bani amir, i gharaba. Les seves forces per van fracassar davant Or i Mostaganem (1833) encara que va aconseguir mantenir l'agitaci.

El general Desmichels va negociar amb ell la pacificaci (4 i 26 de febrer de 1834) i fou reconegut com emir dels creients (amir al-munimin amb seu a Mascara; la seva autoritat s'estenia fins a la vora d'Alger (abril de 1835) per les seves pretensions van provocar la represa de la guerra.

El 28 de juny de 1835 va derrotar els francesos a Macta, per Clauzel i Bugeaud van prendre venjana cremant Mascara (6 de desembre de 1835) i ocupant Tremissn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar a Abd al-Kader al ued Sikkak el 6 de juliol de 1836. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, per tres vegades les va reagrupar. Els francesos es trobaven bloquejats a les viles i els colons eren atacats arreu; les tribus aliades als francesos tamb patien represlies. El govern de Llus Felip va decidir negociar i es va signar el tractat de la Tafna (30 de maig del 1837) entre Abd al-Kader i Bugeaud. Els francesos conservaven Or, Arzeu, Mostaganem, Alger, Blida i Kolea, i l'emir rebia la provncia d'Or, part de la d'Alger i tot el beilicat del Titteri.

Del juliol de 1837 al novembre del 1839 hi va haver pau i l'emir va aprofitar per organitzar les seves tropes. La seva capital es va establir a Tagdempt, i es va fer reconixer per tots els caps de tribus fins al Marroc i el Shara. L'ambigitat del tractat va fer que entrs en territori que els francesos consideraven que no hi tenia dret; el general Vale va proposar un tractat addicional aclaridor per Abd al-Kader no el va voler signar. L'expedici "Portes de ferro" en la que el duc d'Orleans va unir Constantina i Alger, va servir de pretext a Abd al-Kader per reprendre la guerra i el 20 de novembre de 1839 les seves forces van envair la Mitidja, saquejant els establiments i massacrant als colons; Alger estava amenaada; els francesos van ocupar la Miliana i Medea (maig i juny del 1840) per aix no ho va resoldre ja que les guarnicions franceses havien de ser abastides per combois que eren objecte d'atacs.

El 29 de desembre de 1840 el general Bugeaud fou nomenat governador general. Entre 1841 i 1843 va ocupar les ciutats de Tagdempt, Mascara, Boghar, Taza, Sada, Tremissn (Tlemcen), Sebdou i Nedroma i va fer expedicions per tot el pas intentant capturar al seu enemic i destruir a les seves forces. El dia 16 de maig de 1843 la nova capital de l'emir, Smala, fou ocupada; les tribus es van comenar a sotmetre a Frana. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367401" title="Trachinotus mookalee" nonfiltered="2270" processed="2261" dbindex="142290">

  Trachinotus mookalee  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367403" title="Llus Medir i Huerta" nonfiltered="2271" processed="2262" dbindex="142291">
Llus Medir i Huerta s l'actual alcalde de Palafrugell (1983 - 1987, 1897 - 1997, 2003 - 2007, 2007 - 2011), regidor de Pressupost i Hisenda de Palafrugell i farmacutic.

El primer tram de la seva vida poltica com a alcalde fou membre d'ICV, per des del 2003 forma part del grup municipal Entesa Junts per Palafrugell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367409" title="Gonimetre" nonfiltered="2272" processed="2263" dbindex="142292">

Un gonimetre es un aparell que serveix per a mesurar angles. Entre altres aplicacions, s'utilitza en craneometria i somatometria per a mesurar i identificar diferents angles dels ossos de la cara i del crani.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367410" title="Kel Ahaggar" nonfiltered="2273" processed="2264" dbindex="142293">
Els Kel Ahaggar foren una confederaci tuareg que vivia a la regi del Ahaggar.

La confederaci est formada per les tribus del Kel Ghela, Taytok i Tgeh Mellet que junt amb els seus vassalls, formen la confederaci dels Kel Ahaggar. El capt tradicional o amenokal s escollit entre els Kel Ghela. El amenokal Musa ag Amastan es va sotmetre el 1904 als francesos. L'amenokal Bayy ag Akhemuk no fou reconegut pel govern de l'Algria independent el 1962 i va morir el 1977.

 Llista d'amenokals.

Yunus ag Sidi ? - 1790  ;
Ag Mama ag Sidi 1790 - 1830                ;
al-Hajj Ahmad 1830 - 1877                ;
Aytarel ag Muhammad Biskra 1877 - 1900                ;
Attici ag Amellal 1900 - 1904     ;
Musa ag Amastan  1904 - 1920   ;
Akhemuk ag Ihemma 1920 - 1941                ;
Meslar ag Amayas 1941 - 1950                ;
Bayy ag Akhemuk  1950 - 1962     ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367411" title="Govern municipal de Palafrugell (2007 - 2011)" nonfiltered="2274" processed="2265" dbindex="142294">
Eus aqu l'actual Govern municipal de Palafrugell en forma de llista:

Alcalde: Llus Medir i Huerta;
Primer Tinent d'Alcalde: Sergi Sabri i Benito;
Segona Tinent d'Alcalde: Carme Bonal i Bastons;
Tercera Tinent d'Alcalde: Nria Rivas i Mascars;
rea de Rgim interior, Hisenda i Activitat econmica;
Regidor delegat de Pressupost i Hisenda: Llus Medir i Huerta;
Regidor delegat de Rgim interior i control administratiu: Sergi Sabri i Benito;
Regidor delegat de Comunicaci, noves tecnologies, participaci i atenci ciutadana: Mrius Lled i Salvador;
Regidor delegat d'Activitat econmica, ocupaci i promoci: Sergi Sabri i Benito;
rea de Serveis a les persones;
Regidora delegada de Cultura, solidaritat i agermanaments: Glria Cruz i Torrellas;
Regidora delegada d'Educaci: Nria Rivas i Mascars;
Regidor delegat de Ciutadania i Benestar social: Amadeu Fuente i Garanger;
Regidor delegat d'Esports: Llus Mitj i Barriga;
Regidora delegada de Joventut i festes: Olga Ridao i Torroella;
Regidor delegat de Policia local i Protecci civil: Antoni Rocafull i Calmet;
rea d'Urbanisme, Habitatge, Obres, Serveis, Medi Ambient, Patrimoni i millora de la qualitat urbana;
Regidor delegat d'Urbanisme: Josep Esteba i Gelp;
Regidora adjunta d'Urbanisme: Nria Rivas i Mascars;
Regidor delegat de Projectes i obres: Antoni Rocafull i Calmet;
Regidor delegat d'Habitatge: Amadeu Fuente i Garanger;
Regidor delegat de Serveis municipals: Xavier Vil i Bonmat;
Regidor adjunt de Serveis municipals: Mrius Lled i Salvador;
Regidor delegat de Medi ambient: Mrius Lled i Salvador;
Regidor adjunt de Medi ambient:Xavier Vil i Bonmat;
Regidora delegada de Patrimoni: Carme Bonal i Bastons ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367429" title="Mr. Review" nonfiltered="2275" processed="2266" dbindex="142295">
 Mr. Review  es una banda dels Pasos Baixos de ska formada per Roel Ording i Arne Visser en 1983. Ells eren actius a partir de 1983 fins 1999, quan que es dissolgueren i van decidiren anar cadasc pel seu cam separadament.

 La historia . 

La Banda de Ska Mr. Review fou fundada en 1983 a Amsterdam. El tambor Roel Ording i el guitarrista Arne Visser havien estat en una banda abans quant ells van trobar el cantat 'Dr. Rude'. Els tres xicots compartien el mateix amor per Ska i el Reggae. Aviat trobaven un pianista i un saxofonista i comenaven la banda. Arne Visser era sempre l'escriptor de les canons. Els concerts en pubs locals eren llavors seguits per un contracte amb Rcords d'Unicorn, Londres, on es va llanar l'lbum llegendari 'Walking Down Brentford Road'. La carretera Brentford s l'adrea de Jamaica del llegendari estudi Studio One, on enregistraven les seves canons les grans llegendes del Ska. El ttol de l'lbum s l'homenatge de la banda a aquests pares de Ska i Reggae. 

 El seu lbum de debut va tenir molt d'xit i la banda viatjava vivament a molts festivals a Europa. Els seus grans espectacle portava a la seva fama dins de l'escena Ska internacional. 

La msica de la banda s Ska incloent-hi una gran secci de llaut. 

El 1994 el segon lbum 'Lock, Stock and Barrel' era enregistrat. Els fanzines internacionals l'anomenaven el millor grups de Ska de l'any. El 1995 l'lbum viu 'Keep The Fire Burning' i se'n fa un gran ress dels seus concerts a les revistes arreu del mn.

Quan la banda va decidir parar de tocar, l'Arne Visser i el Dr. Rude continuaven en una banda nova anomenada "Rude & Visser".


Membres.
Dr. Rude: vocals, percussion;
Arne Visser: guitar, vocals, harmnica;
Roel Ording: baix;
Hans Hoffmann: tenorsax;
Remco Korporaal: altosax;
Julian Kok: tromb;
Nico Maruanaya: bateria;
Andre Stuivenberg: piano;
Milco van Zijtveld: trompeta;

Discografia.
1989: Walkin' Down Brentford Road - Studio album (Unicorn Records/Grover Rec.);
1994: Lock, Stock & Barrel - Studio album (Grover Rec.);
1995: The street where I'm living - Single (Grover Rec.);
1995: Keep the fire burning - Live album (Grover Rec.);
1998: One Way Ticket to Skaville - Best-of compilation (Moon Records);

Referencies.


Enllaos externs.	 
Official website;
Rude & Visser official website;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367431" title="Baslica de Sant Pau Extramurs" nonfiltered="2276" processed="2267" dbindex="142296">

La Baslica de Sant Pau Extramurs s una de les cinc esglsies considerades com les ms antigues de Roma. L'Esglsia Catlica considera que sn la Baslica de Sant Joan del Later, Baslica de Sant Lloren Extramurs, Baslica de Santa Maria la Major i la Baslica de Sant Pere. s la segona Baslica ms gran de Roma, desprs de Sant Pere, es troba a 11 quilmetres d'aquesta i segons la tradici s el lloc on l'apstol Pau va ser enterrat. El 2005 el cardenal Andrea Cordero Lanza di Montezemolo va ser nomenat arxiprest de la baslica. 

La baslica, i tot el complex annex, com el claustre i el monestir, no sn part de la Repblica Italiana, sin que sn propietat extraterritorial de la Santa Seu. 

El 1980 va ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa per la UNESCO.

Histria.

Abans de la Baslica.

El lloc en el qual es troba la baslica de Sant Pau Extramurs, a dues milles de la Via Ostiensis, estava ocupada per un vast cementiri sub divos (sobre la terra), que va ser usat constantment des del segle I a. C. fins al segle III d. C., i espordicament reutilitzat amb posterioritat, sobretot als mausoleus, fins a finals de l'Antiguitat tardana. Era una mplia necrpoli i comprenia diversa tipologia de tombes, des dels columbaris de famlia a les petites capelles funeraries sovint decorades amb frescs i estuc. Gaireb la totalitat d'aquesta rea sepulcral est ara sepultada (en gran part sota el nivell del ve riu Tber), i s'estima que s'estn sota tota l'rea de la baslica i de la zona que l'envolta. Una mnima, per significativa part d'ella pot veure's al llarg de la Via Ostiense, just fora del transepte nord de la baslica.

De la sepultura de Pau a Constant.

En aquesta necrpoli va ser enterrat Sant Pau desprs d'haver estat executat en temps de la persecuci neroniana que va seguir a l'incendi de Roma del 64. Segons algunes teories, tant ell com Sant Pere haurien sofert martiri aquest mateix any. Eusebi de Cesarea, en canvi, sost que ambds van morir al 67. Segons la tradici, una matrona (cridada Lucina, per el nom probablement s fruit de les llegendes posteriors) va disposar una tomba per a sepultar les restes de l'apstol. Cal imaginar-se una tomba pobre, un sarcfag al costat d'altres sepultures de tot tipus i extracci social, ms o menys com la de Pere a la necrpoli vaticana. Abans de l'Edicte de Mil, ja hi va haver un culte secret al voltant de la seva tomba. Sobre la seva tomba es va construir un edcul, cella memoriae, com sobre la tomba de Sant Pere. En la seva Histria Eclesistica Eusebi de Cesarea esmenta una carta de Gayo, presbter sota el papa Zefer I (199   217), en la qual se citen els dos monuments posats sobre la tomba dels apstols, un sobre el pujol vatic i l'altre al llarg de la Via Ostiense. 

Ms tard, sobre aquest lloc, objecte de contnua peregrinaci des del segle I, l'emperador rom Constant I el Gran (306   337) va crear una petita baslica, a dos quilmetres de la muralla Aureliana que circundaba Roma, sortint per la porta de Sant Pau, del que resulta el seu nom: fuori li mura (fora dels murs, extramurs). Aquest edifici ha d'incloure's en la srie de basliques construdes per l'emperador dintre per sobretot fora de la ciutat, i va ser la segona fundaci constantiniana en el temps, desprs de la catedral dedicada al Sant Salvador (l'actual Baslica de Sant Joan de Letrn). Va ser consagrat al novembre de 324 pel papa Silvestre I. 

Aquesta baslica estava orientada cap a l'oest i tenia l'entrada a l'est, com la baslica de Sant Pere del Vatic. D'ella es conserva noms la corba de l'bsid, visible en l'altar central de la baslica actual. S'havia de tractar d'un petit edifici, probablement de tres naus, que tenia a prop de l'bsid la tomba de Pau, adornada per una creu daurada. 

La baslica dels tres emperadors.

La petita construcci constantiniana va haver de semblar inadequada als emperadors que li van succeir, sobretot des de l'ptica d'una revitalitzaci de la figura de Pau durant el perode de la tetrarqua. Resultava minscula, sobretot si la hi comparavan amb la Baslica de Sant Pere. Per aix va ser destruda per a donar lloc a una gran baslica amb cinc naus, ms semblant a la baslica vaticana. 

Sota el regnat conjunt dels emperadors Teodosi I el gran (379   395), Graci (367   383) i Valentini II (375   392) va ser erigida la baslica l'estructura de la qual romandr en peu fins al desastrs incendi de 1823. Aquesta baslica tenia a l'Est la Via Ostiense (la carretera cap a Ostia) pel que va caldre estendre-la cap a l'Oest, cap al riu Tber, canviant diametralmente l'orientaci. L'entrada es va collocar cap al Tber, en lloc de cap a la via Ostiense, i aquesta s l'orientaci actual, utilitzant l'actual baslica parteix de les estructures murals que van sobreviure a l'incendi. 

El 384 Valentini II va decidir l'inici dels treballs, com ho prova una carta dirigida per l'emperador al prefecte de la ciutat de Roma, Salustio, que s'encarregava de l'estudi dels treballs. Aquest edifici es diu "Teodosi", encara que va ser acabat sota Honori. Va ser construt per Cirade, anomenat "Professor Mechanicus" que va projectar un pla de cinc naus i un prtic amb quatre 4 arcs. El papa Sirici I va consagrar l'edifici. 

Addicions posteriors, com l'arc triomfal sobre columnes monumentals i l'esplndid mosaic que ho decorava, s'atribueixen respectivament a les restauracions efectuades per Galla Placdia (390   450) i altres intervencions del papa Lle I el Magno (440   461). Galla Placidia, filla de Teodosi i esposa d'Honori, va afegir el mosaico de l'arc de triomf, que es refar entre els segles VIII i IX. Per la seva banda, el papa Lle I va ordenar la realitzaci dels tondos amb retrats papals que recorrien totes les arcades de la nau central; alguns d'ells, que van sobreviure a l'incendi, es conserven en la Raccolta de Rossi, en l'antic monestir, al costat d'altres restaurats al llarg dels segles. Avui dia poden veure's aquests retrats, en un fris que s'estn sobre les columnes que separen les quatre naus i passadissos. A Lle el Gran s'atribueix tamb l'elevaci del transepte, per a aix va ser necessari pujar el lloc devocional corresponent a la tomba de l'apstol. 

El poeta cristi Prudenci (348-h. 413) descriu les esplendors del monument en unes poques per expressives lnies. Es va dedicar tamb als sants Taur i Hercul, mrtirs d'Ostia al segle V, se li va dir la basilica trium Dominorum 'baslica dels tres senyors'. 

De l'antiga baslica noms queda la porci interior de l'bside amb l'arc triomfal i els mosaicos d'aquest ltim.

La baslica de Gregorio Magno al segle XIX.

Sota el pontificat de Gregori I Magne (590   604) la baslica va ser modificada drsticament. El nivell del paviment es va pujar, sobretot en el sector presbiterial, per a realitzar l'altar directament sobre la tomba de Pau. Una operaci similar es va fer en la Baslica de Sant Pere. D'aquesta manera es va poder realitzar tamb una confessi, aix s, un petit accs posat sota el nivell del transepto, des d'on podia accedir-se a la tomba de l'apstol. 

En aquesta poca hi havia dos monestirs a prop de la baslica: Sant Aristo per a homes i Sant Esteve per a dones. Els serveis eren atesos per un cos especial de clrgues que havia estat instituit pel Papa Simplici (m. h. 483). Amb el temps, els monestirs i els clrigues de la baslica decaieren; el papa Gregori II (m. 731) va restaurar el primer i va confiar als monjos la cura de la baslica. 

La baslica va ser saquejada pels llombards el 739. Els papes van continuar sent generosos amb el monestir; la baslica va resultar novament danyada durant les invasions sarranes del segle IX, sent saquejada el 847. Per aquest motiu, el papa Joan VIII (820-882) fortific la baslica, el monestir, i els allotjaments dels camperols, formant la ciutat de Joannispolis, que encara era recordada en el segle XIII. 

El 937, quan Sant Od de Cluny va ser a Roma, Alberic II de Spoleto, patrici rom, va confiar el monestir i la baslica a la seva congregacin i Od va nomenar a Baldu de monte Cassino. 

El papa Gregori VII(h. 1020-1085) va ser abat del monestir i en la seva poca Pantaleone d'Amalfi va presentar les portes de bronze de la baslica major, que van ser realitzades per artistes de Constantinoble.

El gracis claustre del monestir es va erigir entre 1220 i 1241. 

La baslica es va enriquir amb un baldaquino realitzat en 1285 per Arnolfo vaig donar Canvi. A aquest segle pertanyen tamb els mosaicos de l'bside. La sacrista cont una bella esttua del papa Bonifaci IX (1356-1404). El papa Mart V (h. 1368-1431) ho va confiar als monjos de la Congregacin de Muntanya Cassino. Llavors es va convertir en una abada territorial o abada nullius. La jurisdicci d'abat es va estendre sobre els districtes de Civitella San Paolo, Leprignano i Nazzano, tots els quals formaven parrquies; la parrquia de Sant Pau a Roma, no obstant aix, queda sota la jurisdicci del cardenal vicari. 

L'estructura de la baslica no va sofrir posteriors canvis fins al papat de Sixt V (1585   1590), el qual, aparti de desmantellar algunes estructures entorn de l'altar, va fer descobrir la confessi gregoriana creant una confessi descoberta, que va romandre aix fins a l'incendi. Aquesta confessi estava orientada cap a l'bside, al contrari de l'actual, orientada cap a les naus. 

Des de 1215 fins a 1964 va ser la seu del Patriarca Llat d'Alexandria. 

L'actual superior s Edmund Power, Orde de Sant Benet 


Reconstrucci.

Durant el pontificat del papa Pius VII, a la nit del 15 al 16 de juliol de 1823, un incendi va destruir la major part de l'edifici, deixant inclume el claustre. El foc es va iniciar per la negligncia d'un treballador que estava reparant el plom de la teulada. D'aquesta manera va quedar prcticament destruda la baslica, l'nica entre totes les esglsies de Roma que havia conservat el seu primitiu carcter durant 1435 anys.

Van quedar en peu poques estructures. Van haver de reconstruir-se gran part dels murs. En aquella poca el debat sobre les diverses teories de restauraci estava molt avanat, malgrat la qual cosa els arquitectes encarregats de les tasquen van preferir reconstruir una baslica completament nova, de tal manera que els visitants difcilment poden reconixer en la construcci actual el disseny d'una baslica de finals del segle IV. 

El papa Lle XII es va ocupar de la reconstrucci de l'edifici. Es va triar guardar el pla paleocristi i construir un nou edifici. La Santa Seu va triar el projecte de Giuseppe Valadier, per la Comissi per a la reconstrucci va confiar els treballs a Pasquale Belli. A la seva mort, va seguir els treballs Luigi Poletti. 

Tot el mn va contribuir a la restauraci. El virrei d'Egipte va enviar pilars d'alabastre, l'emperador de Rssia la preciosa malaquita i lapislzuli del tabernacle. L'obra a la faana principal, que mira al Tber, va ser acabada pel govern itali, que va declarar l'esglsia un monument nacional. 

El resultat final, encara que guardant la tipologia de baslica paleocristiana, dista molt de l'edifici de Teodosio. 

Es van tapar les finestres de la nau central per a afegir escenes de la vida de Sant Pau en dues sries de mosaics. Es van suprimir totes les irregularitats (columnes tortes, decorats sota els arcs...). Es va substituir el paviment de marbre llis per un altre geomtric. 

El mosaic de la faana, del segle XI, va ser substitut per un nou, allunyat dels cnons esttics paleocristians. Restes del primer mosaic sn visibles darrere de l'arc de triomf. 

La baslica actual s un edifici neoclsic, estil que pren les seves referncies de l'Alt Imperi, i no paleocristi, aix s, un art de l'Antiguitat Tardana. 

La construcci mesura de llarg 131,66 metres, 65 d'ample i 29,70 d'alt. s imponent i s, en grandria, la segona de les quatre basliques patriarcals de Roma. 

En el seu interior, les naus i el transepte tenen tondos contenint les efigies de tots els pontfices, des de Sant Pere a l'actual Benet XVI. 

Annexos a la baslica estan el claustre i el monestir.

Excavaci de la tomba de Sant Pau.

Es suposa que la baslica es va fundar precisament sobre la tomba de Pau de Tarso. La crnica del monestir benedict unit a la baslica esmenta, al parlar de la reconstrucci posterior a l'incendi, que es va trobar un gran sarcfag de marbre damunt del com hi havia dues lloses o taules de fusta amb les paraules "Paulo Apostolo Mart(yri)" (A Pau, l'Apstol i Mrtir). No obstant aix, a diferncia d'altres sarcfags que es van trobar llavors, no va ser esmentat en els papers de l'excavaci. 

El 6 de desembre de 2006, es va anunciar que arquelegs del Vatic havien descobert, darrere de l'altar, un sarcfago que pot que contindre les restes de l'apstol.Hi va haver una conferncia de premsa l'11 de desembre 2006 que va donar ms detalls del treball de l'excavaci, que va durar des de 2002 fins al 22 de setembre de 2006, i que va comenar desprs que els pelegrins a la baslica durant l'any jubilar de 2000 expressessin la seva decepci per no poder visitar o tocar la tomba de l'apstol. Ha de decidir-se si examinar l'interior del sarcfag per a veure el seu cont restes humanes. De fet, el sarcfag encara no s'ha tret de la seva posici, de manera que noms pot veure's un de les seves dos estrets laterals.

Una curvada lnia de maons indicant el perfil de l'bside de la baslica de Constantino va ser descoberta immediatament a l'oest del sarcfag, mostrant que la baslica original tenia la seva entrada a l'est.

Galeria.



Enllaos externs.

 Baslica Papal de Sant Pau Extramurs;
Pgina sobre la baslica;
Enciclopedia Catlica;
 Foto area de la Baslica de Sant Pere Extramurs;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367432" title="ZPU" nonfiltered="2277" processed="2268" dbindex="142297">


ZPU s l'lies de Juan Prieto Snchez, un raper nascut a Barcelona al 1981. 

 Biografia .
El seu primer grup va ser Muerte Acstica (que ms tard pasarien a anomenar-se Magnatiz) al voltant dels anys 1994 i 1995. 
Al 1998, amb Muerte Acstica, van treure la primera maqueta titulada "MAnada Vamos A". Uns anys ms tard aprofitan un canvi de DJ en el grupo i l'experincia guanyada, van decidir canviar el seu nom per Magnatiz, nom amb el que treurien al mercat dos LP's, realitzant les seves respectives gires. Desprs d'aquests llanaments el grup es dissol i ZPU continua el seu treball en solitari.

Desprs de molt treball, a m de la discogrfica Enkomen, al 2006 ZPU treu el seu primer treball en solitari "Hombre de oro" grabat a "Lebuque estudios" per Soma. Ell mateix aporta el major contingut d'instruments musicals del disc soportats tamb per Nikoh ES, Dj Edi, El Bardo & Dj Joaking. Les collaboracions vocals van a crreg de Nach, Suko, Maikro, Abram, Marko fonktana, M24 i Pumpkin (aquests ltims de Frana). Aquest LP va conseguir una gran acceptaci a Espanya i es va convertir en una revelaci en el panorama.

En 2008 llana el seu segon LP en solitari: Contradicziones, produt totalment per Soma i amb les niques collaboracions de Nach, Diana Feria & Dj Chavez. El treball es colloca a la primera setmana de la seva sortida al lloc nmero 52 de Promusicae, llista en la que entren els 100 discos ms venguts de la setmana a Espanya.

 Curiositats .

 El seu lies, ZPU, es forma per les inicials de: la Z amb la que tageaba els carrers en la seva poca de graffitero sota l'lies de Zorek, la P del seu primer cognom Prieto, i la U de res en concret, simplement per a omplir l'lies i que sota les seves paraules (en castell) "quedar cojonudo".

 Discografia .

Amb Magnatiz:



En solitari:



 Collaboracions .
 Shuga Wuga "Dime que no" (2001);
 Shuga Wuga "Malizzia" (2002);
 Loren "El proyecto del mono" (2004);
 Ases "Todo es decisin tuya" (2005);
 Abram "Necrpolis" (2005);
 Bazzel "La ltima nota" (2006);
 Porta "No es cuestin de edades" (2006);
 Chiva "Cuando el corazn aprieta" (2006);
 Nokley "Nokley beats vol. 1" (2006);
 Maikro "Plenilunio" (2006);
 VV.AA. "Flameado de Flow" (2006);
 Porta "No hay truco" (2006);
 Dawizard "Revolucin" (2006);
 Del Valle "Pistolas y Rosas" (2007);
 Desplante "Cuestin de tiempo" (2007);
 Sector Expresion "Tiempo al tiempo" (2007);
 Porta "En boca de tantos" (2008);
 Josu "Jeric" (2008);
 Nach "Un Da En Suburbia" (2008);
 Del valle "Educacin Malgastada" (2008);
 Sereno "Retrica Dinmica" (2008);

 Articles relacionats .
 Hip Hop;
 Rap;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de ZPU (en castell);
 Myspace de ZPU (en castell);
 Entrevista a ZPU (en castell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367433" title="Torrent del Carant" nonfiltered="2278" processed="2269" dbindex="142298">

El Torrent del Carant est situat en el terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins del territori de l'antic terme d'Orcau.

Aquest torrent es forma al nord-oest del poble d'Orcau, a la Costa de Riu, prop del Coll d'Orcau. Al cap d'una mica marca tot el lmit sud-occidental del nucli principal del poble, ats el desnivell que hi ha en aquest lloc. A la banda dreta, enfront del poble actual, hi havia hagut un raval d'Orcau, actualment en runes.

Superat pel sud-est el poble d'Orcau, el torrent baixa cap al sud-est fins que, a l'alada del quilmetres 3 de la carretera d'Orcau, canvia cap al sud  primer, desprs cap al sud-oest, per abocar-se en el barranc de la Collada a prop de la Cabana de Manget i de les Bogues, les Marigueres i los Coscolls.

El barranc de la Collada desprs aflueix en el riu d'Abella.

 Enllaos externs .

Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367434" title="Cantons de l'Alt Marne" nonfiltered="2279" processed="2270" dbindex="142299">
Els Cantons de l'Alt Marne (Xampanya-Ardenes) sn 32 i s'agrupen en tres districtes:

 Districte de Chaumont (11 cantons - prefectura: Chaumont) :cant d'Andelot-Blancheville - cant d'Arc-en-Barrois - cant de Bourmont - cant de Chteauvillain - cant de Chaumont-Nord - cant de Chaumont-Sud - cant de Clefmont - canton de Juzennecourt - cant de Nogent - cant de Saint-Blin - cant de Vignory;

 Districte de Langres (10 cantons - sotsprefectura: Langres) :cant d'Auberive - cant de Bourbonne-les-Bains - cant de Fayl-Billot - cant de Lafert-sur-Amance - cant de Langres - cant de Longeau-Percey - cant de Neuilly-l'vque - cant de Prauthoy - cant de Terre-Natale - cant de Val-de-Meuse;

 Districte de Saint-Dizier (11 cantons - sotsprefectura: Saint-Dizier) :cant de Chevillon - cant de Doulaincourt-Saucourt - cant de Doulevant-le-Chteau - cant de Joinville - cant de Montier-en-Der - cant de Poissons - cant de Saint-Dizier-Centre - cant de Saint-Dizier-Nord-Est - cant de Saint-Dizier-Ouest (amb cap a: claron-Braucourt-Sainte-Livire) - cant de Saint-Dizier-Sud-Est - cant de Wassy;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367435" title="Shara Francs" nonfiltered="2280" processed="2271" dbindex="142300">
El Shara Francs fou la denominaci habitual d'un territori organitzat per Frana en un intent de mantenir el seu control sobre el Shara a Algria, on estava realitzant les probes nuclears.

L'embri cal buscar-lo el 1902 quan el 24 de desembre es van unir administrativament sis districtes per formar els "Territoris del sud" desprs dividits (14 d'agost de 1905) en quatre territoris: An Sefra, Ghardaia, Oasis, i Tuggurt (escrit en francs Touggourt).

Amb el increment de les accions guerrilleres a Algria (la guerra havia comenat el 1954), el govern francs va reorganitzar l'administraci al Shara i va unir els quatre territoris en l'anomenada Organitzaci Comuna de les Regions Saharianes coneguda com Shara Francs (10 de gener de 1957) sota l'autoritat d'un ministre resident a Pars; sota aquest rgan es va reorganitzar l'administraci i el 7 d'agost de 1957 es van crear dos departaments francesos: Saoura (antic territori d'An Sefra) i Oasis (antics territoris de Ghardaia, Oasis i Touggourt).

Frana va haver d'acceptar finalment la sobirania algeriana a la zona (19 de mar de 1962) i va transferir formalment el territori a la nova repblica d'Algria el 3 de juliol de 1962 per els acords d'Evian preveien (en una clusula secreta) la utilitzaci d'algunes bases per l'exrcit francs, al Shara per cinc anys i a Mars al-Kebir per quinze. La primera proba nuclear francesa coneguda com "Gerboise bleue"  s'havia fet 13 de febrer de 1960, i desprs en van seguir altres entre el 1 d'abril de 1960 i el 25 d'abril de 1961. Aquestes probes van provocar protestes internacionals.  Les experincies nuclears subterrnies van comenar el novembre de 1961 i van durar fins el febrer de 1966 (en total tretze probes fetes a In Ekker a 150 km al nord de Tamanrasset, entre el 7 de novembre de 1961 i el 16 de febrer de 1966); finalment el 1 de juliol de 1967 totes les installacions franceses foren evacuades.

 Ministres per al Shara .

Max Lejeune (1909-1995, 1er cop)       13 de juny de 1957 a 14 de maig de 1958    ;
douard Corniglion-Molinier  (1899-1960)   14 de maig de 1958 a 1 de juny de 1958 ;
Max Lejeune (2nd cop)   3 de juny de 1958 a  8 de gener de 1959      ;
Robert Lecourt  (1908-2004)   5 de febrer de 1960 a 24 d'agost de 1961;
Louis Jacquinot (1898-1993)   24 d'agost de 1961 a 15 d'abril de 1962;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367437" title="Palomida blanca" nonfiltered="2281" processed="2272" dbindex="142301">

La palomida blanca, sorell de penya, palometa, palomida o palomida xica (Trachinotus ovatus) s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden fer 70 cm de longitud total i pesar 2.800 g.;
 El cos s oval, bastant alt i molt comprimit lateralment.
 El peduncle caudal s petit i estret.
 El cap s petit amb els ulls grossos i una boca petita proveda d'unes dents petites i esmolades.
 T dues aletes dorsals. La primera t 5-7 espines curtes sense cap membrana entre elles i la primera es troba dirigida cap endavant. La segona s llarga. ;
 L'aleta anal, que t dues espines lliures, s quasi tan llarga com la segona dorsal i s de forma semblant.
 Les plviques sn petites i es troben en posici posterior a les pectorals.
 La caudal s molt bifurcada i t les extremitats molt punxegudes.
 s de color blavs en el dors i t els costats i el ventre platejat.
 En els costats es poden veure de 4 a 6 taques grises. Les puntes de la caudal i de la segona dorsal sn negres.;
Reproducci.
T lloc durant l'estiu i els ous sn pelgics.
Alimentaci.
s omnvora: menja algues, crustacis, molluscs i petits peixos pelgics (normalment clupeids).
Hbitat.
s una espcie pelgica i gregria que es troba entre els 50 i els 200 m de fondria.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar Cantbrica i les costes escandinaves i britniques fins a Angola, incloent-hi la Mar Mediterrnia.
Costums.
 Forma moles no molt nombroses i els joves s'agrupen amb ms facilitat que no pas els adults (aquests formen grups molt reduts o sn solitaris).;
 Realitza migracions.
 Durant l'estiu s'apropa a la costa i els exemplars joves es poden veure entre els banyistes a la vora de la platja i a molt poca fondria.;
Pesca.
Es pesca amb xarxes i ormejos d'ham (fluixa). Tamb es captura amb fusell submar.
Conservaci.
No es troba inclosa a la Llista Vermella de la IUCN.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367439" title="Trachinotus paitensis" nonfiltered="2282" processed="2273" dbindex="142302">

 Trachinotus paitensis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367440" title="Trachinotus rhodopus" nonfiltered="2283" processed="2274" dbindex="142303">

  Trachinotus rhodopus  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1863. Catalogue of the fishes of Lower California, in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Part IV. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15: 80-88. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367441" title="Trachinotus stilbe" nonfiltered="2284" processed="2275" dbindex="142304">

Trachinotus stilbe    s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Equador i Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1898. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America north of the Isthmus of Panama. Part III. Bull. U. S. Natl. Mus. Nm. 47: i-xxiv + 2183a-3136. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367442" title="Tuggurt" nonfiltered="2285" processed="2276" dbindex="142305">
]
Tuggurt, en francs Touggourt (rab:     ; berber: , literalment "la porta" o "el accs") s una ciutat d'Algria, a la provncia d'Ouargla, situada en un oasi de la zona sahariana, amb notable producci de dtils al seu palmerar. Antigament estava rodejada per una rasa que els francesos van tapar. Tota la zona de l'oasi es prou frtil. Una carretera la uneix a travs del desert amb El Oued i un altra amb Tmacine.

El sultanat de Tuggurt es va establir el 1414 i va subsistir sota els otomans, i fins el 1857 quan fou suprimit pels francesos. El darrer sult Sulayman V fou deposat. Es coneixen les llistes de noms dels sultans resultats de tradicions orals per nicament cal esmentar els dels darrers anys on encara les dates sn fora incertes:

Umar I bin Bu-Kumetin 175?-1759                `;
Muhammad II 1759-1765;
Umar II bin Muhammad 1765-1766;
Ahmad VI 1766-1778;
Abd al-Kadir II 1778-1782;
Farhat II 1782-1792?
Ibrahim II  1792-1804?
al-Khazan 1804 ;
Muhammad III 1804-?
Amar (Amir) II  ? (vers 1820-1830);
Ibrahim III  ?-1831;
Ali IV bin al-Kabir 1831-1833;
Aisha (Aichouch)(sultana) 1833-vers 1840;
Abd ar-Rahman  vers 1840-1850;
Abd al-Qadir III vers 1850-1852;
Sulayman IV 1852-1854;

Fonts i referncies.
Encyclopdia Britannica 11 edici (domini pblic);
WorldStatesmen - Algeria;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367443" title="Trachinotus teraia" nonfiltered="2286" processed="2277" dbindex="142306">

  Trachinotus teraia  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 68 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Senegal fins al Gabon, incloent-hi Cap Verd.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367444" title="Ignazio Giunti" nonfiltered="2287" processed="2278" dbindex="142307">
 Ignazio Giunti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 30 d'agost del 1941 a Roma, Itlia i va morir en un accident disputant una prova a Buenos Aires (Argentina) el 10 de gener del 1971.


 A la F1 .

Ignazio Giunti va debutar a la quarta cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de juny del 1970 el GP de Blgica al circuit de Spa Francorchamps.

Va participar en un total de quatre curses puntuables pel campionat de la F1, disputades totes a la temporada 1970 aconseguint una quarta posici com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de tres punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367446" title="Trachurus aleevi" nonfiltered="2288" processed="2279" dbindex="142308">

 Trachurus aleevi   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rytov, A. N. & T. M. Razumovskaya. 1984. Trachurus picturatus aleevi Rytov and Razumovskaya subsp. n. (Carangidae), a new oceanic horse mackerel from the south western Indian Ocean. Voprosy Ikhtiol. v. 24 (no. 2): 179-184. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367449" title="Ronnie Peterson" nonfiltered="2289" processed="2280" dbindex="142309">
 Ronnie Peterson  va ser un pilot de curses automobilstiques suec que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 14 de febrer del 1944 a rebro, Sucia i va morir en un accident disputant el Gran Premi d'Itlia del 1978 al circuit de Monza el 11 de setembre del 1978.


 A la F1 .

Ronnie Peterson va debutar a la tercera cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1970 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar en un total de cent vint-i-tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en nou temporades consecutives (1970-1978) aconseguint deu victries i vint-i-sis podis i assolint un total de 206 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367451" title="Estrella Damm" nonfiltered="2290" processed="2281" dbindex="142310">

Estrella Damm s una marca de cervesa catalana, fundada al 1876 per un alsaci nouvingut a Barcelona, August Kuentzmann Damm.

Actualment s la cervesa ms antiga del pas i una de les cerveses lager referncia al mn cerveser. s la cervesa ms consumida a Catalunya amb un 85% de quota de mercat al 2006, superant aix la seva mxima competncia, la tamb barcelonina, Moritz.

Destaquen la seva espuma cremosa aromatitzada pel llpol i el seu gust refrescant. Compta amb un grau d alcohol de 5,4%. Volum i es recomana consumir-la entre 5  i 7

Histria.
Al 1870 August Kuentzmann Damm i el seu cos i mestre Joseph Daam s'installen a la ciutat de Barcelona, 35 anys ms tard, 1905 apareix la fabrica de cerveses La Bohemia al carrer Rossell de Barcelona al barri de l'Eixample i al 1910 es constitueix la S.A.Daam i la fabrica passa a ser la factoria principal de la cervesera fins al 1992, quan passar a ser la seu administrativa central.
Durant els anys 1921-1991 el nom de la cervesa era Estrella Dorada, a partir d'aquest moment va canviar pel nom en qu es coneix actualment Estrella Daam. Va ser un dels patrocinadors dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992 i des d'aquest mateix any patrocina i assegura els Castellers.

Marques.
Estrella Damm -Cervesa lager - 5,4 ;
Voll Damm - Cervesa Marzen Bier - 7,2 - Cervesa Doble Malta ;
Xibeca - Cervesa pilsen - 4,6 ;
Free Damm - Cervesa sense alcohol - 0,0;
Damm Lemon - Cervesa amb llimona - 3,2;
Bock Damm - Cervesa negra - 5,4 - Cervesa negra a l'estil Munic de gust torrat, suau i lleugerament dol.
Ak Damm - Cervesa lager - 4,8 - Cervesa de pur malt. Elaborada seguint el mtode original d'August Kuentzmann Damm. ;
Free Damm Limn - 0,0 - Cervesa sense alcohol amb llimona 	;
 
Referncies.


Enllaos externs.
Plana web oficial Estrella Daam;
Plana oficial grup Daam;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367453" title="Porta (raper)" nonfiltered="2291" processed="2282" dbindex="142311">



Christian Jimnez Bundo (lies Porta) s un raper nascut a Barcelona l'any 1988.

 Biografia .

 "No es cuestin de edades" (2006);
 "No hay truco" (2007);
 "En boca de tantos" (2008);

 Enllaos externs .

 Web Oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367454" title="Westerwolde" nonfiltered="2292" processed="2283" dbindex="142312">

Westerwolde s una regi al nord-est dels Pasos Baixos a la provncia de Groningen, travessat pels rius Ruiten-Aa, Mussel-Aa i Westerwoldse Aa al marge del Dollard, l'estuari del riu Eems.

Histria.
s una regi d'aiguamolls martims de la qual les fronteres van canviar sovint en conseqncia dels moviments del mar i de la sedimentaci. Tot i trobar-hi traos d'habitaci mesoltica, des de 200aC la progressi dels aiguamolls (en neerlands veen) va caar-ne els habitants. L'home va tornar a ocupar-lo des dels anys 700 de nostra era, probablement emigrants de la regi a l'est del riu Eems. 

Aleshores va esdevenir un feu de l'abadia de Corvey i de la seva dependncia de Meppen. Aix explica el nom component wester (neerlands per a occidental) del nom. Es trobava a l'ovest de l'abadia que el governava, tot i torbar-se al punt ms oriental de l'actual provncia de Groningen i dels Pasos Baixos que encara no existien a aquesta poca. Era una regi molt allada com que es trobava a un pujol arens al mig del pant ms llarg d'Europa: el Bourtangerveen o els aiguamolls de Bourtange.

Westerwolde pertanyia al bisbat d'Osnabrck pels afers religioses per polticament al principat bisbal de Mnster. Vers la fi de l'edat mitjana, Mnster va infeudar el territori a la famlia d'Addinga. Aquesta va construir el castell Wedderborg i imposar un rgim molt opressiu. Des del segle XV la poblaci va comenar a revoltar. Al 1530, el duc de Guelre va adquirir-lo per va perdre'l ja al 1536 quan les tropes de Carles V sota el cabdill, l'stadhouder Georg Schenck van Toutenburg van conquerir-lo. Desprs de la vctoria, Carles V va infeudar Westerwolde a Schenck.

Noms uns 57 anys va ser una possessi espanyola. Ja al 1593, a la fi del regne de Felip II de Castella, Guillem Llus de Nassau-Dillenburg va conquerir Westerwolde en nom dels Estats Generals i va esdevenir una terra de la Generalitat.  En vendre'l al 1619 a la ciutat de Groningen va integrar-se de fet a la provncia del mateix nom. Al segle XVII, el prncep-bisbe de Mnster va assatjar dues vegades de reconquerir el seu territori, per mai no va reeixir. L'aniversari de la seva darrera desfeta, al 28 d'agost de 1672 va esdevenir la festa major de Groningen, amb el nom Gronings Ontzet (traducci: alliberament de Groningen).

Des d'aleshores comena la polderitzaci dels agamolls de Bourtange, el que va posar fi a l'allament millenari de Westerwolde. Es van construir els canals Mussel-Aa-kanaal i el Ruiten-Aa-kanaal i al segle XIX van connectar la regi a la xarxa tramviria.

La llengua.
La llengua original es el Westerwolds una variant del baix sax, un dialecte reconegut a l'est dels Pasos Baixos i al nord-oest d'Alemanya, molt parent amb la parla d'Emsland i de la Frsia Oriental. A poc a poc, la llengua es perd i s'adapta a la parla del reste de Groningen. Diversos elements expliquen aquesta evoluci: la ruptura poltica amb la Frsia oriental al segle XVII, l'immigraci important d'altres rgions dels Pasos Baixos a una regi poca poblada i l'orientaci econmica vers Groningen.

Economia.
L'agricultura s la activitat ms important de la regi: les cultures ms importants sn la de remolatxes, de blat i de patates. A poc a poc, es desenvolupa el turisme i la navegaci de plaer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367461" title="Trachurus declivis" nonfiltered="2293" processed="2284" dbindex="142313">

  Trachurus declivis  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 64 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenyns, L. 1840-1842. Fish. In: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367463" title="Trachurus japonicus" nonfiltered="2294" processed="2285" dbindex="142314">

 Trachurus japonicus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap i Corea fins al Mar de la Xina Oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367464" title="Trachurus symmetricus" nonfiltered="2295" processed="2286" dbindex="142315">

 Trachurus symmetricus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 81 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud-est d'Alaska fins al sud de la Baixa Califrnia (Mxic) i el Golf de Califrnia. Tamb a Acapulco (Mxic) i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367465" title="Soweto" nonfiltered="2296" processed="2287" dbindex="142316">

Soweto s un grup catal de msica d'estil Ska i Reggae sorgit al 1998 a Vila de Grcia (Barcelona).

 Histria .
Soweto neix a la Vila de Grcia cap a l'any 1998, les influncies de la msica Jamaicana i els sons tradicionals de la msica negra fa que un grup d'amics prenguin la iniciativa de trobar temps per reunir-se i comenar una experincia desafiant, reproduir tota la msica que fins al moment noms escoltaven i admiraven. 

El cam no va ser fcil, per la banda desprs del seu primer concert al 1999 es comena a consolidar i agafar un altre caire, de manera que el grup troba en els escenaris i el seu pblic una forma de canalitzaci i projecci de la seva msica. La banda segueix el seu curs de manera lenta per sense pausa, hi ha canvis de membres, concerts i actes d'importncia. 

Cada vegada, i com a msics amb projecci, la seva msica s de ms qualitat i les seves intervencions son ms ressaltades per la crtica de l'escena. Aix fa que avui en dia Soweto sigui un dels grups emblema dins de la msica Jamaicana de Barcelona. 

En l'actualitat Soweto est formada per set membres que segueixen un cam recta i directa cap a ser o voler ser una de les bandes destacades a Catalunya. La formaci actual, ja consolidada, volia plasmar els seus interessos en un Maxi Single que va veure la llum en 2005, el seu nom s Selects...

Al 2008 treu el seu ltim CD anomenat You give me fever.

El grup toca per la gent que els escolta, que ja son molts, i per a tota la gent que no coneix aquest tipus de msica i la banda en si. De fet, un dels objectius de Soweto s portar amb bona lletra un estil gaireb oblidat o desconegut com es la musica Jamaicana dels 60 amb una clara influencia del Jazz i el Rithm and Blues Americ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367466" title="Trachurus novaezelandiae" nonfiltered="2297" processed="2288" dbindex="142317">

 Trachurus novaezelandiae   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Richardson, J. 1843. Report on the present state of the ichthyology of New Zealand. Rep. Brit. Assoc. Adv. Sci. 12th meeting : 12-30. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367470" title="Trachurus capensis" nonfiltered="2298" processed="2289" dbindex="142318">

 Trachurus capensis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Guinea fins a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Castelnau, F. L. 1861. Mmoire sur les poissons de l'Afrique australe. Paris. Mem. Poiss. Afr. Australe: i-vii + 1-78. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367472" title="Trachurus delagoa" nonfiltered="2299" processed="2290" dbindex="142319">

 Trachurus delagoa   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Moambic, Sud-frica i al sud de Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nekrasov, V. V. 1970. Mackerels (Carangidae family) of the eastern coasts of Africa. Trudy Az.-Chern. Nauch.-issl. Inst. Mar. Ryb. Khoz. Okean. v. 29: 89-138. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367474" title="Trachurus indicus" nonfiltered="2300" processed="2291" dbindex="142320">

 Trachurus indicus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Pakistan i el Golf Prsic fins al Golf de Suez i Somlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nekrasov, V. V. 1966. A new subspecies of jackmackerel (Trachurus mediterraneus indicus Necrassov subsp. n.) from the Indian Ocean. Zool. Zh. v. 45: 141-144. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367475" title="Trachurus lathami" nonfiltered="2301" processed="2292" dbindex="142321">

 Trachurus lathami   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Canad fins a Maine (Estats Units) i des del nord del Golf de Mxic fins al nord de l'Argentina. Sembla que s escs a les ndies Occidentals.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nichols, J. T. 1920. A key to the species of Trachurus. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. v. 42 (art. 13): 477-481. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367476" title="Trachurus longimanus" nonfiltered="2302" processed="2293" dbindex="142322">

 Trachurus longimanus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est de l'Atlntic i a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Norman, J. R. 1935. The carangid fishes of the genus Decapterus Bleeker. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 16 (nm. 92): 252-264. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367478" title="Trachurus murphyi" nonfiltered="2303" processed="2294" dbindex="142323">

  Trachurus murphyi  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est del Pacfic (Per, Xile i Equador), sud-oest del Pacfic (Nova Zelanda) i sud-oest de l'Atlntic (sud de l'Argentina).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nichols, J. T. 1920. A key to the species of Trachurus. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. v. 42 (art. 13): 477-481. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367479" title="Trachurus trecae" nonfiltered="2304" processed="2295" dbindex="142324">

 Trachurus trecae   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Marroc fins a Angola. De vegades, tamb present al nord de Nambia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cadenat, J. 1950. Description de quatre Telostens nouveaux de la cote occidentale d'Afrique. 4 subtitles. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 2) v. 21 (nm. 6): 663-671. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367480" title="Emma Darwin" nonfiltered="2305" processed="2296" dbindex="142325">

Emma Darwin (Wedgwood, 2 de maig de 1808 7 d'octubre de 1896) va ser l'esposa i cosina del naturalista angls Charles Darwin i mare de deu fills.

 Fills .

 William Erasmus Darwin (1839-1914);
 Anne Elizabeth Darwin (1841-1851);
 Mary Eleanor Darwin (1842);
 Henrietta Emma "Etty" Darwin (1843-1927);
 George Howard Darwin (1845-1912);
 Elizabeth Darwin (1847-1926);
 Francis Darwin (1848-1925);
 Leonard Darwin (1850-1943);
 Horace Darwin (1851-1928);
 Charles Waring Darwin (1856-1858);

 Referncies .
Healey, E. Emma Darwin: The Inspirational Wife of a Genius ISBN 0-7472-7579-3 New Scientist review;
 H. Litchfield (ed) (1915). Darwin, a century of family letters, 1792-1896, in two volumes. London, John Murray.
Emma Darwin, a Century of Family Letters, 1792-1896 - edited by her daughter Henrietta Emma Darwin Litchfield (1915).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367482" title="Alepes apercna" nonfiltered="2306" processed="2297" dbindex="142326">

 Alepes apercna   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 29,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367486" title="Copa de la UEFA 1971-1972" nonfiltered="2307" processed="2298" dbindex="142327">
La Copa de la UEFA 1971 72 fou guanyada pel Tottenham Hotspur derrotant el Wolverhampton Wanderers en l'agregat. Aquesta fou l'edici inaugural de la competici, substituint la desapareguda Copa de les Ciutats en Fires.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}

 Anada .


 Tornada .



Tottenham Hotspur guanya 3 2 en l'agregat




Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367489" title="Alepes djedaba" nonfiltered="2308" processed="2299" dbindex="142328">

 Alepes djedaba   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, Jap i Austrlia. S'ha establert a la Mediterrnia oriental a travs del Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367492" title="Alepes kleinii" nonfiltered="2309" processed="2300" dbindex="142329">

 Alepes kleinii   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Pakistan fins a Sri Lanka, costa est d'ndia, Taiwan, Okinawa (Jap), les Filipines, Papua Nova Guinea i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367493" title="Eri de Brandt" nonfiltered="2310" processed="2301" dbindex="142330">

L'eri de Brandt (Paraechinus hypomelas) s una espcie d'eri del desert originria de l'Orient Prxim i sia Central. L'erio de Brandt t aproximadament la mateixa mida que l'eri com (un pes de 500-1.000 g i una llargada de 25 cm), per t unes orelles caractersticament grans, similars a les de l'eri orellut; i s un corredor molt ms rpid degut a la seva lleugera protecci de pues (que tot i aix, s ms densa que la de l'eri orellut). A diferncia de l'eri orellut, s predominantment nocturn i prefereix defensar-se enrotllant-se en una bola, tot i que tamb pot fer servir l'atac "saltador".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367496" title="Alepes melanoptera" nonfiltered="2311" processed="2302" dbindex="142331">

 Alepes melanoptera   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367497" title="Eri de l'ndia" nonfiltered="2312" processed="2303" dbindex="142332">

Leri de l'India (Paraechinus micropus) s una espcie d'eri originria de l'ndia i el Pakistan. Se'l coneix per la "mscara" que porta a la cara, similar a la dels ssos rentadors. Tendeix a viure a les planes i en zones arbustoses de muntanya a prop de fonts d'aigua.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367500" title="Alepes vari" nonfiltered="2313" processed="2304" dbindex="142333">

 Alepes vari   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 56 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les regions tropicals de l'ndic i de l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvime. Suite du livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 9: i-xxix + 3 pp. + 1-512, Pls. 246-279. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367501" title="Eri de panxa nua" nonfiltered="2314" processed="2305" dbindex="142334">

L'eri de panxa nua (Paraechinus nudiventris) s una rara espcie d'eri del gnere Paraechinus. Tot i que se'l consider extingit durant un temps, recentment fou redescobrit i actualment viu a l'ndia a la Kalakad Mundanthurai Tiger Reserve, tot i que calen ms investigacions.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367506" title="Chloroscombrus chrysurus" nonfiltered="2315" processed="2306" dbindex="142335">

 Chloroscombrus chrysurus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Massachusetts a Florida i des de Bermuda fins a l'Uruguai. Tamb al Carib, Golf de Mxic, Bahames, Antilles i al llarg de les costes de Centreamrica i Sud-amrica fins a l'Uruguai) i a l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Angola). s substitut per Chloroscombrus orqueta al Pacfic oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367508" title="Chloroscombrus orqueta" nonfiltered="2316" processed="2307" dbindex="142336">

  Chloroscombrus orqueta  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Califrnia (Estats Units) fins al Per, incloent-hi el Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367509" title="Densmetre" nonfiltered="2317" processed="2308" dbindex="142337">

Un densmetre o hidrmetre s un instrument que servir per determinar la densitat relativa d'uns lquids sense tenir que calcular la massa i el volum. Normalment est fet de vidre i consisteix en un cilindre i un bulb. El lquid s'avoca en una gerra alta i el densmetre es baixa gradualment fins que floti lleugerament.

A continuaci s'observa en l'escala el punt en que la superfcie del lquid toca el cilindre del densmetre. Els densmetre generalment contenen una escala de paper dins per que es pugui llegir directament la gravetat especfica en grams per centmetre cbic.

En lquids lleugers, com la queros, gasolina i l'alcohol, el densmetre s'ha d'enfonsar ms per tenir el pes del lquid que en els lquids pesat com l'aigua salda, llet i cid. De fet, s usual tenir dos instruments diferents: un per els lquids en general i un altre per els lquids lleugers, tenint com a diferncia la posici de les marques mitjanes.

El densmetre s'utilitza tamb en l'enologia per saber en quin moment maceraci es troba el vi. 

 Bibliografia .
ISO 387:1977 Hydrometers - Principles of construction and adjustment;
ISO 649-1:1981 Laboratory glassware -- Density hydrometers for general purposes -- Part 1: Specification;
 ISO 649-2:1981 Laboratory glassware -- Density hydrometers for general purposes -- Part 2: Test methods and use.
 ISO 4801:1979 Glass alcoholometers and alcohol hydrometers not incorporating a thermometer.
 OIML R 22 Edition 1975 (E) International alcoholometric tables.
 OIML R 44 Edition 1985 (E) Alcoholometers and alcohol hydrometers and thermometers for use in alcoholometry.
 OIML R 86 Edition 1989 (E) Drum meters for alcohol and their supplementary devices.
 Spieweck F., Bettin H. Review: Solid and liquid density determination. Technisches Messen, 1992, 59 (6), 237-244.
 Spieweck F., Bettin H. Review: Solid and liquid density determination. Technisches Messen, 1992, 59 (7/8), 285-292.
 Gupta S. Practical Density Measurement and Hydrometry. Institute of Physics Publishing. 2002.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367510" title="Gimnur" nonfiltered="2318" processed="2309" dbindex="142338">

Els gimnurs (Galericinae) sn mamfers erinaceomorfs, una de les dues subfamlies de la famlia dels erinaceids. Tot i que sn ms propers als talps, semblen rates molt grans. Sn animals principalment carnvors. Sn nocturns o crepusculars; surten a buscar menjar durant el crepuscle o de nit, buscant al terra del bosc i utilitzant l'olfacte per a trobar els animals dels quals s'alimenten. Els gimnurs mengen diversos artrpodes, ratolins, petits rptils i amfibis, i de tant en tant fruits i fongs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367516" title="Hemicaranx amblyrhynchus" nonfiltered="2319" processed="2310" dbindex="142339">

 Hemicaranx amblyrhynchus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units) i el nord del Golf de Mxic fins a Florianpolis (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367520" title="Hemicaranx bicolor" nonfiltered="2320" processed="2311" dbindex="142340">

 Hemicaranx bicolor   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sierra Leone fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367522" title="Hemicaranx leucurus" nonfiltered="2321" processed="2312" dbindex="142341">

  Hemicaranx leucurus  s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Baixa Califrnia (Mxic) i el sud del Golf de Califrnia fins a Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367524" title="Hemicaranx zelotes" nonfiltered="2322" processed="2313" dbindex="142342">

 Hemicaranx zelotes   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Baixa Califrnia (Mxic) fins al Per.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367525" title="Pseudocaranx chilensis" nonfiltered="2323" processed="2314" dbindex="142343">

 Pseudocaranx chilensis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367532" title="Copa de la UEFA 1972-1973" nonfiltered="2324" processed="2315" dbindex="142344">
La Copa de la UEFA 1972 73 fou guanyada pel Liverpool derrotant el Borussia Monchengladbach en l'agregat, suposant l'inici d'una brillant poca del Liverpool a Europa, durant els 70 i 80. 

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367534" title="Gimnur gros" nonfiltered="2325" processed="2316" dbindex="142345">

El gimnur gros (Echinosorex gymnura) s una espcie de gimnur originria de la pennsula de Malacca, Borneo i Sumatra. Posseeix un pelatge bast que s blanc al cap i a la part distal de la cua, per que s negre a la resta del cos. Els pls de la cua sn escassos. T un nas llarg i mbil. El cos s llarg i estret. Sense comptar la cua, la mida varia entre 26 i 46 centmetres, i les femelles tendeixen a ser ms grans que els mascles.

Enllaos externs.
Echinosorex gymnura (moonrat) a l'Animal Diversity Web ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367535" title="Sorell dntol" nonfiltered="2326" processed="2317" dbindex="142346">

El sorell dntol (Pseudocaranx dentex) s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total i els 18,1 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord i Bermuda fins al sud del Brasil), a l'Atlntic oriental (Illes Aores, Madeira, Illes Canries, Cap Verd i Santa Helena), a la Mar Mediterrnia i als oceans ndic i Pacfic (Sud-frica, Jap, Hawaii, Austrlia, Nova Zelanda i Nova Calednia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367540" title="Gimnur d'Hainan" nonfiltered="2327" processed="2318" dbindex="142347">

El gimnur d'Hainan (Neohylomys hainanensis) s una espcie de gimnur de la famlia dels erinaceids. s endmic de la Xina. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals. s l'nica espcie del gnere Neohylomys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367544" title="Pseudocaranx wrighti" nonfiltered="2328" processed="2319" dbindex="142348">

 Pseudocaranx wrighti s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367545" title="Gimnur de la Xina" nonfiltered="2329" processed="2320" dbindex="142349">

El gimur de la Xina (Neotetracus sinensis) s una espcie de gimnur de la famlia dels erinaceids. s originari de la Xina, Myanmar i el Vietnam. s l'nica espcie del gnere Neotetracus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367547" title="Hamilton (Canad)" nonfiltered="2330" processed="2321" dbindex="142350">

Hamilton s una ciutat porturia de la provncia canadenca d'Ontrio. Ideada per George Hamilton quan compr la finca de James Durand poc desprs de la Guerra de 1812, Hamilton s'ha convertit en el centre d'una regi densament poblada i industrialitzada a l'extrem occidental del Llac Otnrio, coneguda com la Ferradura Daurada. L'1 de gener, 2001, es form la nova ciutat de Hamilton amb la uni de l'antiga ciutat i els pobles constituents de la Municipalitat Regional de Hamilton - Wentworth. Des de 1981, l'rea metropolitana de Hamilton ha estat una de les nou ms grans del Canad i la tercera ms gran d'Ontrio.

Tradicionalment, la seva economia ha estat encapalada per l'acer i la manufactura pesada. Durant l'ltima dcada, hi ha hagut una transici al sector del servei, notablement les cincies de la salut. La Corporaci de les Cincies de la Salut de Hamilton, t un personal de 10.000 persones i atend 2,2 milions de persones de la regi.

Hamilton s la llar dels Jardins Botnics Reials d'Ontario, el Museu Canadenc de l'Herncia dels Avions de Guera, la Bruce Trail, la Universitat McMaster i altres institcions educatives. El Sal de la Fama del Futbol Canadenc es troba a prop de l'Ajuntament de Hamilton. L'equip de la Lliga Canadenca de Futbol, els Tigres de Hamilton juguen a l'Estadi Ivor Wynne. Diverses pellcules i sries de televisi s'han filmat, regulats per l'Oficina de Cine i Televisi. 

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367548" title="L'Esperit del Bosc" nonfiltered="2331" processed="2322" dbindex="142351">

L'Esperit del Bosc (Espritu del Bosque en castell) s una pellcula d'animaci estrenada a Espanya el 12 de setembre del 2008 i produda per l'estudi d'animaci Dygra Films. s un seqela de El bosque animado.

Argument.

Un empresari sense escrpols vol construir una carretera enmig de la naturalesa i la malvada Sra. D'Abondo li dna suport, veient la seva oportunitat d'acabar per a sempre amb el bosc al que odia. Els arbres estan en perill i els animals pensen a escapar, per els talps Furi, Bufona i el nouvingut Cebolo s'uneixen amb el ratol Piorno, i altres criatures, per a salvar el seu hbitat. Quan descobrixen a qu t por la Sra. D'Abondo, decideixen engegar el veritable esperit del bosc.

Enllaos externs.
 Triler de la pellcula a ToTCiNeMa.CaT;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367552" title="Avellanosa de Mu" nonfiltered="2332" processed="2323" dbindex="142352">

Avellanosa de Mu s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. Inclou els nuclis de:
Torrecitores del Enebral;
Pales del Agua;
Pinedillo ;

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367553" title="Scomberoides commersonnianus" nonfiltered="2333" processed="2324" dbindex="142353">

 Scomberoides commersonnianus   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les regionst tropicals de l'ndic i de l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367554" title="Scomberoides lysan" nonfiltered="2334" processed="2325" dbindex="142354">

 Scomberoides lysan   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Marqueses, Hawaii, les Tuamotu, el sud del Jap i Nova Galles del Sud.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367555" title="Cebrecos" nonfiltered="2335" processed="2326" dbindex="142355">

Cebrecos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367557" title="Atari 800" nonfiltered="2336" processed="2327" dbindex="142356">

El Atari 800 va ser un microordinador desenvolupat per l'Atari, llanat en la mateixa poca del Atari 400. Ha sido un equipament avanat per a l'poca, amb coprocesadors per a grfics i so. Els primers models 800 posseen noms 8 (d'on va venir el 800) o 16 KiB de RAM, la qual podia ser expandida per a 48 KiB. Posteriorment, 48 KiB de memria se har padr en aquest model.

Especificacions tcniques.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Atari 800 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367559" title="Scomberoides tala" nonfiltered="2337" processed="2328" dbindex="142357">

 Scomberoides tala   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Filipines, la Xina i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367560" title="Ciadoncha" nonfiltered="2338" processed="2329" dbindex="142358">

Ciadoncha s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367562" title="Scomberoides tol" nonfiltered="2339" processed="2330" dbindex="142359">

 Scomberoides tol   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de KwaZulu-Natal (Sud-frica) fins al Jap, Austrlia i Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367564" title="Centuriaci romana" nonfiltered="2340" processed="2331" dbindex="142360">
La Centuriaci romana s l'esquema geomtric del pla d'una ciutat i del territori agrcola que s'estenia al seu voltant, utilitzat en el mn rom, el qual era traat amb l'ajut dels instruments d agrimensors, en cada nova colnia. El seu estudi t una gran importncia a l'hora de reconstruir el paisatge histric.

Realitzaci.

Hi hagu diversos esquemes i tamb diferents varietats de sistemes adoptats. El sistema ms ests fou el de l ager centuriatus.

L agrimensor rom, desprs d'haver triat el centre de la ciutat o umbilicus, traava dos eixos viaris perpendiculars: el primer en direcci est-oest, anomenat decumanus maximus, el segon en direcci nord-sud, amb el nom de cardo maximus.

Un cop delimitada la ciutat, s'estenien aquestes dues vies per tot el territori agrcola de l'entorn, travessant les portes que havien estat obertes en el recinte de la ciutat.

El gemetra se situava davant del visor (ombelicus), amb la vista girada cap a l'oest i definia el territori amb els noms segents:
 ultra, all que veia al davant;
 citra, el que restava darrere seu;
 dextra, el que veia a la dreta;
 sinistra, el que veia a l'esquerra.

Centuriaci del territori.

Successivament, eren traats, a una banda i a l'altra dels eixos inicials, els cardo i els decumanus secundaris. Eren els eixos viaris situats d'una manera parallela en intervals de 100 actus (uns 3,5 km). El territori subdividit d'aquesta manera d'una manera ortogonal era anomenat saltus.

La xarxa viria era posteriorment ampliada amb noves vies paralleles a aquestes que ja havien estat traades, les quals eren separades entre elles per una distncia de 20 actus (710,40 m). Les superfcies quadrades que s'obtenien desprs d'aquesta darrera divisi eren les centries.



La repartici dels terrenys es produa un cop s'havien fet les vies. Cada centria era subdivida en 10 parts, a partir de lnies sempre paralleles als cardos i als decumanus, situades a una distncia de separaci de dos actus (71,04 m). Eren formades d'aquesta manera 100 superfcies d'aproximadament 0,5 hectrees, anomenades heredia (centum heredia = centuria).

Cada heredim era subdividida pel mig d'acord amb un eix sud-nord i esdevenia dos jugerum (el jugerum, de 2.523 metres quadrats, corresponia a la superfcie de terreny que podia sser treballada en un dia per un parell de bous).

A la regi de Vencia la centuriaci romana s coneguda amb el nom de Graticolato romain.

Traces de cadastres a la Gllia.
 Besiers ;
 Valena  ;
 Aurenja (Orange B);

Traces de cadastres a Catalunya.
 Tarragona;
 Empries;
 Girona;
 Barcelona;
 Cerdanya;
 Isona (Pallars Juss);
 Guissona;
 Lleida;
 els Prats de Rei (antiga Segarra romana);
 la Seu d'Urgell (probable);
 Bages (probable);

Bibliografia bsica.

 L'Aven. Revista d'Histria, nm. 167, febrer 1993. Dossier: "Els cadastres en poca romana. Histria i recerca", pgs. 18-57.
 E. Ario - J. M. Gurt - J. M. Palet, El pasado presente. Arqueologa de los paisajes en la Hispania romana, Universidad de Salamanca - Universitat de Barcelona, Salamanca - Barcelona, 2004. ISBN: 84-475-2804-9;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367565" title="Uraspis helvola" nonfiltered="2341" processed="2332" dbindex="142361">

 Uraspis helvola   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 58 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic sud-oriental (Santa Helena), a l'oest de l'ndic (sud del Mar Roig, Oman i Sri Lanka) i al Pacfic oriental (Hawaii). Tamb al Mar d'Arafura.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367567" title="Copa de la UEFA 1973-1974" nonfiltered="2342" processed="2333" dbindex="142362">
La Copa de la UEFA 1973 74 fou guanyada pel Feyenoord Rotterdam derrotant el Tottenham Hotspur 4 2 en l'agregat.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .




|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367569" title="Julio Salinas Fernndez" nonfiltered="2343" processed="2334" dbindex="142363">

Julio Salinas Fernndez (Bilbao, Pas Basc, 11 de setembre de 1962) s un ex futbolista basc. Actualment s comentarista esportiu en La Sexta. s germ del tamb futbolista Patxi Salinas.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367570" title="Cilleruelo de Abajo" nonfiltered="2344" processed="2335" dbindex="142364">

Cilleruelo de Abajo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367572" title="Dygra Films" nonfiltered="2345" processed="2336" dbindex="142365">
Dygra Films s un estudi d'animaci per ordinador situat a La Corunya, fundat en 1987 com un estudi de disseny grfic. 

Desprs de produir molts ttols de CD-ROM interactius, van comenar el seu treball en el seu primer llargmetratge generat per ordinador, El bosque animado, en 1997. Van prendre el nom de Dygra Films en l'any 2000. 

Tamb han realitzat curtmetratges d'animaci per ordinador: Taxia, i una trilogia de pellcules Mosquis per a Mans Unides.

 Llargmetratges .
 El bosque animado - 3 d'agost de 2001;
 El sueo de una noche de San Juan - 1 de juliol del 2005;
 L'Esperit del Bosc - seqela de El bosque animado - 12 de setembre del 2008;
 Noche de paz - estimada per a desembre de 2009;
 El asno de oro - 2011;
 En busca de Oniria - estimada pel 2012;

 Enllaos externs .
 Pgina web de Dygra Films ;
 Curtmetratge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367573" title="Matria de Bretanya" nonfiltered="2346" processed="2337" dbindex="142366">
La matria de Bretanya s el conjunt de temes i histries centrades en el Rei Arts, la seva cort i la recerca del Sant Graal i que van inspirar una srie d'obres literries durant l'Edat Mitjana. S'oposa a altres dues grans tradicions, la matria de Roma i la matria de Frana, segons la divisi de Jean Bodel. Modernament ha inspirat altres obres, pertanyents a la literatura fantstica o a la novella histrica, aix com adaptacions a les arts plstiques i al cinema.

Els autors ms destacats sn Chrtien de Troyes, Geoffroy de Monmouth, Maria de Frana, Wolfram von Eschenbach i Ulrich von Zatzikhoven, si b algunes de les histries del cicle circulaven annimament en recitats orals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367575" title="Uraspis secunda" nonfiltered="2347" processed="2338" dbindex="142367">

Uraspis secunda    s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'ndic (Tanznia), a l'est del Pacfic central (des de Califrnia fins a Costa Rica. Tamb a Hawaii), a l'Atlntic occidental (des de Massachusetts i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil) i a l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Angola i Algoa Bay -Sud-frica-).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367576" title="Monarca canadenc" nonfiltered="2348" processed="2339" dbindex="142368">
El monarca canadenc o la monarquia del Canad, s el sistema constitucional de govern en qu un monarca hereditari s el sobir i cap d'Estat del Canad, i que s el fonament del sistema parlamentari del pas. Els termes "la Corona en dret del Canad", "Sa Majestat en dret del Canad" o "la Regna en dret del Canad" tamb poden utilitzar-se per referir-se al govern executiu sencer del Canad. Tot i que la Corona Canadenca t les seves arrels en les corones britnica i francesa, ha evolucionat amb el pas del segles per convertir-se en una instituci clarament canadenca, representada pels smbols reials canadencs i colloquialment coneguda com la "Corona del Maple"; un terme encunyat pel governador general Albert Grey el 1905.

El monarca actual s Elisabet II, oficialment la Regna del Canad (Queen of Canada en angls i Reine du Canada en francs) que ha regnat des del 6 de febrer, 1952. Ella, els seus consorts i els altres membres de la Famlia Reial Canadenca tenen diverses funcions al Canad i a l'estranger. Tanmateix, la Reina s l'nica membre de la Famlia Reial amb un paper constitucional que ostenta la mxima autoritat executiva,ref name="Forsey1" 
</doc>
<doc id="367580" title="Cilleruelo de Arriba" nonfiltered="2349" processed="2340" dbindex="142370">

Cilleruelo de Arriba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367584" title="Uraspis uraspis" nonfiltered="2350" processed="2341" dbindex="142373">

 Uraspis uraspis   s una espcie de peix de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Sri Lanka, ndia, Filipines, Hawaii, les Illes Ryukyu, nord d'Austrlia i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367585" title="Matria de Frana" nonfiltered="2351" processed="2342" dbindex="142374">
La matria de Frana s un conjunt de temes i histries medievals centrats en la cort carolngia i els seus cavallers, en oposici a la matria de Bretanya. Inclou moltes de les aventures base de la can de gesta occidental, com les narrades a la Can de Rotllan i els seus derivats, les proeses de Carlemany i la Reconquesta.

La matria de Frana no s exclusiva d'aquest pas, ja que va inspirar poemes i narracions a tota Europa, incloent l'pica ibrica i nrdica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367587" title="Ciruelos de Cervera" nonfiltered="2352" processed="2343" dbindex="142375">

Ciruelos de Cervera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367588" title="Copa de la UEFA 1974-1975" nonfiltered="2353" processed="2344" dbindex="142376">
La Copa de la UEFA 1974 75 fou guanyada pel Borussia Monchengladbach derrotant el Twente en l'agregat.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .




|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367589" title="Matria de Roma" nonfiltered="2354" processed="2345" dbindex="142377">
La matria de Roma s un conjunt de temes i histries grecollatins que van inspirar narracions medievals. Inclou les aventures de la guerra de Troia, les gestes d'Alexandre Magne i versions de l'pica clssica. Apareixen personatges histrics, com Juli Csar, presentats anacrnicament com cavallers europeus, es cristianitzen mites hellnics i s'adopta el model de la can de gesta per explicar les obres antigues. S'oposa a la matria de Frana i la matria de Bretanya.

Algunes obres destacades de la matria de Roma sn el roman d'Alexandre, Enees, roman de Tebes, Philomela o Sir Orfeo. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367590" title="Malaltia de Machado-Joseph" nonfiltered="2355" processed="2346" dbindex="142378">

La malaltia de Machado-Joseph (MJ), tamb anomenada atxia espinocerebelosa de tipus 3, s una atxia hereditria rara. La malaltia es caracteritza per malaptesa i debilitat en els braos i cames, espasticitat, una marxa sorprenentment tambalejant fcilment confosa amb ebrietat, dificultat amb la parla i la degluci, moviments oculars involuntaris, visi doble i micci freqent. Alguns pacients tenen distonia (contraccions musculars sostingudes que causen torsi del cos i els membres, moviments repetitius, postures anormals, o rigidesa) o smptomes similars als de la malaltia de Parkinson. Uns altres tenen tics en la cara i la llengua, o ulls sortints peculiars.

La gravetat de la malaltia es relaciona amb l'edat a l'inici, estant l'inici ms primerenc associat amb una forma ms greu de la malaltia. Els smptomes poden comenar en qualsevol moment entre l'adolescncia primerenca i els 70 anys d'edat. Es tracta d'una malaltia progressiva: els smptomes empitjoren amb el temps. L'expectativa de vida varia des dels trenta i tants anys per a aquells amb les formes greus de MJ a una expectativa de vida normal per a aquells amb les formes lleus. Per a aquells que moren primerencament de la malaltia, sovint la causa de mort s la pneumnia per aspiraci.

Epidemiologia.
El nom, Machado-Joseph, prov de dues famlies d'ascendncia portuguesa/d'Aores que van ser de les primeres famlies descrites amb els smptomes nics de la malaltia en 1972. La prevalena de la malaltia encara s la ms alta entre les persones d'ascendncia portuguesa/d'Aores. Per als immigrants d'ascendncia portuguesa a Nova Anglaterra, la prevalena s del voltant d'un en 4,000. La prevalena ms alta del mn, al voltant d'un en 140, es produeix en la petita illa de Flores, en les Aores. Recentment, investigadors han identificat MJ en diversos grups familiars sense ascendncia portuguesa bvia, fins i tot en una famlia afro-americana de Carolina del Nord, una famlia italo-americana i diverses famlies japoneses. En el nivell mundial, MJ s la forma d'atxia heretada dominant autosmica ms prevalent, sobre la base d'estudis d'ADN.

Tipus.
Els tipus de MJ es distingeixen per l'edat a l'inici i el rang de smptomes. El tipus I es caracteritza per l'inici entre els 10 i els 30 anys d'edat, evoluci rpida, i distonia i rigidesa greus. El tipus II de MJ generalment comena entre els 20 i els 50 anys d'edat, t una evoluci intermdia, i causa smptomes que inclouen espasticitat (contraccions musculars contnues i incontrolables), marxa espstica, i respostes reflexes exagerades. El tipus III de pacients amb MJ t un inici entre els 40 i els 70 anys d'edat, una evoluci relativament lenta, alguns tics musculars, atrfia muscular, i sensacions desagradables com entumiment, pessigolleig, enrampades, i dolor en les mans, els peus i els membres. Gaireb tots els pacients amb MJ experimenten problemes de visi, incloent visi doble o visi borrosa, prdua de la capacitat de distingir colors o contrastos, i incapacitat per a controlar els moviments oculars. Alguns pacients amb MJ experimenten smptomes del tipus de Parkinson, com lentitud en els moviments, rigidesa dels membres i el tronc, tremolor de les mans, i equilibri i coordinaci danyats.

Etiologia.
MJ es classifica com un trastorn del moviment, especficament una atxia espinocerebelosa. En aquests trastorns, la degeneraci de cllules en una rea del cervell anomenada cervell posterior duu als dficits en el moviment. El cervell posterior inclou al cerebel (localitzat en la part posterior del cap), la tronc cerebral, i la part superior de la medulla espinal. MJ s una malaltia heretada dominant autosmica, el que significa que si un nen hereta una cpia del gen defectus de qualsevol dels seus pares, el nen tindr els smptomes de la malaltia. Les persones amb un gen defectus tenen un 50 per cent de probabilitats de passar la mutaci als seus fills.

MJ pertany a una classe de trastorns gentics anomenats malalties de repetici triple. La mutaci gentica de les malalties de repetici triple implica la repetici anormal extensa de tres lletres del codi gentic del ADN. En el cas de MJ, el codi "CAG" es repeteix dintre d'un gen situat en el cromosoma 14q. El gen de MJ produeix una protena mutada anomenada ataxina 3. Aquesta protena s'acumula a les cllules afectades i forma cossos d'inclusi intranuclears, que sn esferes insolubles situades en el nucli de la cllula. Aquestes esferes interfereixen amb el normal funcionament del nucli i causen que la cllula degeneri i mori.

Un tret de MJ i d'altres malalties de repetici triple s un fenomen cridat anticipaci, en el qual els fills de pares afectats tendeixen a desenvolupar smptomes de la malaltia molt ms precoment, tenen una evoluci ms rpida de la malaltia, i experimenten smptomes ms greus. Aix es deu a la tendncia de la mutaci de repetici triple d'expandir-se al passar el material gentic als fills. Una expansi ms extensa s'associa amb una edat menor a l'inici i una forma ms greu de la malaltia. s impossible predir precisament el curs de la malaltia per a un individu noms sobre la base de la durada de la repetici.

Diagnstic.
La malaltia es diagnostica reconeixent els smptomes de la malaltia i tenint en compte els antecedents familiars. Es fan preguntes detallades sobre familiars que mostren, o van mostrar smptomes de la malaltia, quins tipus de smptomes van tenir els familiars, les edats d'inici de la malaltia, i l'evoluci i gravetat dels smptomes. Un diagnstic definitiu de MJ noms pot fer-se amb una prova gentica. Desgraciadament, moltes consideracions legals i tiques, com la prdua de l'assegurana mdica i la discriminaci laboral, poden descoratjar a alguns individus amb smptomes a fer-se proves. Pels mateixos motius, molts metges no recomanen que es facin proves gentiques aquells individus que tenen antecedents familiars de la malaltia per no presenten smptomes.

Tractament.
MJ s incurable, per alguns smptomes de la malaltia poden tractar-se. Per a aquells pacients que presenten caracterstiques parkinsonianes, la terpia amb levodopa pot ajudar durant molts anys. El tractament amb antiespasmdics, com baclofn, pot ajudar a reduir l'espasticitat. La toxina botulnica tamb pot tractar la espasticitat greu igual que certs smptomes de distonia. No obstant aix, la toxina botulnica ha d'usar-se com ltim recurs a causa de la possibilitat d'efectes secundaris, com problemes per a empassar. Els problemes del parla (disrtria) i la disfgia poden tractar-se amb medicaments i terpia del parla. L's de lents pot reduir la visi borrosa o doble, per la cirurgia ocular t solament beneficis a curt termini a causa de la degeneraci progressiva dels msculs dels ulls. La fisioterpia pot ajudar als pacients a enfrontar la incapacitat associada amb problemes de la marxa, i l'assistncia fsica, com andadors i cadires de rodes, pot ajudar al pacient amb les activitats quotidianes. Altres problemes, com les pertorbacions del somni, enrampades i disfunci urinria, poden tractar-se amb medicaments i atenci mdica.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367593" title="Hamilton" nonfiltered="2356" processed="2347" dbindex="142379">

Geografia: diversos topnims.
A Austrlia:
 Hamilton, a Austrlia Meridional;
 Hamilton, a Nova Galles del Sud;
 Hamilton, a Queensland;
 Hamilton, a Tasmnia;
 Hamilton, a Victria;
 l'illa de Hamilton, a Queensland;
 Hamilton, a les Bermudes, la seva capital;
Al Canad:
 Hamilton, a Ontrio;
 l'illa de Hamilton, a Nunavut;
 Port Hamilton, a Corea;
 Hamilton, a Nova Zelanda;
Al Regne Unit:
 Hamilton, a Leicestershire, Anglaterra;
 Hamilton, a South Lanarkshire, Esccia;
Als Estats Units d'Amrica:
 Hamilton, a Alabama;
 Hamilton, a Carolina del Nord;
 Hamilton, a Colorado;
 Hamilton, a Dakota del Nord;
 Hamilton, a Gergia;
 Hamilton, a Illinois;
 Hamilton, a Indiana;
 Hamilton, a Iowa;
 Hamilton, a Kansas;
 Hamilton, a Maryland;
 Hamilton, a Massachusetts;
 Hamilton, a Michigan;
 Hamilton, a Mississip;
 Hamilton, a Montana;
 Hamilton, a Nevada;
 Hamilton, a Nova Jersey;
 Hamilton, a Nova York;
 Hamilton, a Ohio;
 Hamilton, a Texas;
 Hamilton, a Virgnia;
 Hamilton, a Washington;
 Hamilton, a Wisconsin;
 Hamilton City, a Califrnia;
Onomstica:
Lewis Hamilton, pilot de Formula 1.
Emma Hamilton, amant de l'almirall britnic Horatio Nelson.
Duncan Hamilton, pilot de curses automobilstiques dels anys 20.
Tom Hamilton, baixista d'Aerosmith.
William Rowan Hamilton, matemtic, fsic, i astrnom irlands.
Hamilton O. Smith, microbileg i genetista;
Erskine Hamilton Childers, President d'Irlanda del 1973 al 1974.
Alexander Hamilton Stephens, poltic sudista, primer i nic vicepresident dels Estats Confederats d'Amrica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367596" title="Cuevas de San Clemente" nonfiltered="2357" processed="2348" dbindex="142380">

Cuevas de San Clemente s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367597" title="Spicara alta" nonfiltered="2358" processed="2349" dbindex="142381">

 Spicara alta   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Dakar (Senegal) fins al sud d'Angola. Tamb a Mauritnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Osrio, B. 1917. Nota sbre algumas espcies de peixes que vivem no Atlntico ocidental. Arq. Univ. Lisboa v. 4: 103-131, Pls. 29-36 Pls. 1-8. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367599" title="Nicola Fago" nonfiltered="2359" processed="2350" dbindex="142383">

Francesco Nicola Fago (Trent, 26 de febrer de 1677   Npols, 18 de febrer de 1745) fou un compositor itali.

Els seus pares foren Cataldo i Giustina Tursi. Comen els estudis musicals en la seva ciutat nadiua. Fou deixeble d'Alessandro Scarlatti al Conservatori dei Poveri, i desprs de Francesco Provenzale al dei Turchini, on supl al seu mestre i ms tard el succe. Entre els seus millors deixebles, cal mencionar a Leonardo Leo, Nicholas Hall, Nicholas Jommelli, Giuseppe Farinelli, Giuseppe de Majo, Carmine Giordano i Francesco Feo.

Va compondre diverses peres, entre elles, Eustachio, per on ms es disting fou en la msica religiosa. Possea un estil elegant i pur per mancat d'originalitat.

El 23 de novembre de 1701 es cas amb Katrerine Grimaldi germana de la famosa soprano Esperana Grimaldi. D'aquest matrimoni en neixeren 11 fills; Lorenzo (1704), Francesco (1705), Christofer (1707) Teresa (1708), Gennaro (1709), Caterina (1710), Federico (1712), Giuseppe (1714), Domenico (1718), Carlo (1719), i Xavier (). 5 d'ells moriren molt infants. D'onze fills noms un Lorenzo, segu els passos del pare, tamb va ser compositor i professor en el Conservatori de la Misericordia de Turchini.

El 1709, Francesco fou elegit mestre de capella del Tesoro de San Gennaro on va romandre fins el 1731. Des de 1736 va ser mestre de capella de San Giacomo de Spagnuoli. A banda de l'oratori Faraone sommerso, s autor d'alguns Credos, a 4 i 5 veus; tres Magnificats, de 5 a 10 veus; un Stabat Mater, a 4; un Te Deum, a 10; tres Misses, a veus diferents; motets, lletanies, responsos.,etc.

Referncies.

Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367600" title="Spicara australis" nonfiltered="2360" processed="2351" dbindex="142384">

 Spicara australis   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1921. New fishes from deep water off the coast of Natal. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 9) v. 7 (no. 41): 412-420. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367601" title="Spicara axillaris" nonfiltered="2361" processed="2352" dbindex="142385">

 Spicara axillaris   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1900. Descriptions of new fishes from the Cape of Good Hope. Mar. Invest. S. Africa Nm. 8: 10-12, Pls. 1-3. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367606" title="Stardust (desambiguaci)" nonfiltered="2362" processed="2353" dbindex="142386">


la nau Stardust;
Stardust (novella), obra de Neil Gaiman;
Stardust (pellcula), basada en l'anterior;
Stardust (videojoc);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367607" title="Copa de la UEFA 1975-1976" nonfiltered="2363" processed="2354" dbindex="142387">
La Copa de la UEFA 1975 76 fou guanyada pel Liverpool derrotant el Club Brugge en l'agregat.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}
 Tercera ronda .









|}
 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .




|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367608" title="Xucla" nonfiltered="2364" processed="2355" dbindex="142388">

La xucla, la xucla vera, la caua, la gerla, el gerret, el gerret imperial o el mata-soldats (Spicara maena) s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total i les femelles 21.;
 De color gris de plom al dors.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Portugal, el Marroc i les Illes Canries fins a la Mar Mediterrnia i la Mar Negra.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367610" title="Hortigela" nonfiltered="2365" processed="2356" dbindex="142389">

Hortigela s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367611" title="Segundo Montes" nonfiltered="2366" processed="2357" dbindex="142390">
Segundo Montes, tamb anomenada Comunidad Segundo Montes o Ciudad Segundo Montes, s una comunitat de la regi oriental de la Repblica d'El Salvador. Es troba en els termes municipals de Meanguera i de Jocoaitique, al departament de Morazn.

Segundo Montes es troba a uns 20 km de la frontera amb Hondures, a 24 km de San Francisco de Gotera, capital de Morazn, i a uns 182 km de la capital, San Salvador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367612" title="Spicara martinicus" nonfiltered="2367" processed="2358" dbindex="142391">

 Spicara martinicus   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Martinica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. Livre sixime. Partie I. Des Sparodes; Partie II. Des Mnides. Hist. Nat. Poiss. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367614" title="Spicara melanurus" nonfiltered="2368" processed="2359" dbindex="142392">

 Spicara melanurus   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madeira, Cap Verd i Senegal.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. Livre sixime. Partie I. Des Sparodes; Partie II. Des Mnides. Hist. Nat. Poiss. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367615" title="Iglesiarrubia" nonfiltered="2369" processed="2360" dbindex="142393">

Iglesiarrubia s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367619" title="Spicara nigricauda" nonfiltered="2370" processed="2361" dbindex="142394">

 Spicara nigricauda   s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Ghana fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Norman, J. R. 1931. Four new fishes from the Gold Coast. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 7 (nm. 40): 352-359. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367620" title="Copa de la UEFA 1976-1977" nonfiltered="2371" processed="2362" dbindex="142395">
La Copa de la UEFA 1976 77 fou guanyada per la Juventus derrotant l'Athletic Bilbao pels gols en camp contrari. Aquest s l'nic triomf d'un club itali en una competici oficial europea sense cap estranger en la seva primera plantilla.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}
 Tercera ronda .









|}
 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}
 Final .
 Anada .


 Tornada .

Juventus guanya pels gols en camp contrari



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367621" title="Gerret" nonfiltered="2372" processed="2363" dbindex="142396">

El gerret pmfil, el gerret, el gerret bord, el reget, la xucla o la xucla blanca (Spicara smaris) s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a tota la Mediterrnia, la Mar Negra, el sud de la Mar d'Azov i des de Portugal fins al Marroc (incloent-hi les Canries i Madeira).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367624" title="Gerret angls" nonfiltered="2373" processed="2364" dbindex="142397">

El gerret imperial, el gerret, el gerret angls o el reget (Centracanthus cirrus) s una espcie de peix de la famlia dels centracntids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
 T el cos molt allargat (6 vegades ms llarg que alt) i de secci circular, una mica comprimit lateralment.
 El cap s llarg i t el morro cnic i punxegut.
 La boca s molt protrctil i t les dents disposades en fileres.
 La part central de l'aleta dorsal presenta una fenedura bastant acusada separant els radis durs dels blans.
 Les plviques sn petites.
 La caudal s escotada.
 s de color rosat amb tons vermells al dors i blanquins al ventre.;
Reproducci.
Es reprodueix a l'estiu a prop de la costa. Els ous sn pelgics.
Alimentaci.
Menja petits invertebrats.
Hbitat.
s pelgic litoral que pot aparixer fins a una fondria mxima de 250 m, principalment a fons rocallosos i sorrencs.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a Portugal (incloent-hi les Aores i Madeira), el Marroc, les Illes Canries, la Mar Mediterrnia i Mauritnia.  
Costums.
s gregari i forma esbarts molt nombrosos.
Pesca.
Es captura amb arts d'arrossegament.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp.  3-69 blank, Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 blank). Caratteri. Pls. 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367626" title="Madrigal del Monte" nonfiltered="2374" processed="2365" dbindex="142398">

Madrigal del Monte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367628" title="Madrigalejo del Monte" nonfiltered="2375" processed="2366" dbindex="142399">

Madrigalejo del Monte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367630" title="Cristino Martos Balbi" nonfiltered="2376" processed="2367" dbindex="142400">
Cristino Martos Balbi (Granada,  13 de setembre de  1830 - Madrid, 17 de gener de 1893) fou un advocat i poltic espanyol, va ser president del Congrs dels Diputats i ministre d'Estat durant la regncia del general Serrano i durant el regnat de Amadeu I i ministre de Gracia i Justcia durant la I Repblica.

Desprs d'estudiar a Granada Toledo i Madrid es va llicenciar en Dret. Va participar activament en la Revoluci de 1854 que donaria origen al  Bienni Progressista i en l'intent de cop d'Estat que en 1866 va encapalar Joan Prim i que li va suposar una condemna a mort que li va ser commutada per la de bandejament. La Revoluci de 1868 li va permetre regressar a Espanya iniciant la seva carrera poltica com president de la Diputaci Provincial de Madrid. Diputat per Toledo en les Corts Constituents de 1869, tornaria a obtenir esc a les eleccions de 1872 per Madrid i per Valncia en els comicis celebrats entre 1879 i 1886 per a finalment tornar a ser escollit per Toledo el 1891. Va ser ministre d'Estat entre l'1 de novembre de 1869 i el 9 de gener de 1870 en un govern presidit per Joan Prim tornant a ocupar aquesta cartera ministerial, ja durant el regnat de Amadeu I, en dues ocasions: entre el 4 de gener i el 24 de juliol de 1871 en un gabinet que va presidir el general Serr, i entre el 13 de juny de 1872 i el 12 de febrer de 1873 en un govern presidit per Manuel Ruiz Zorrilla. Amb la I Republica tornaria a ser ministre a l'ocupar la cartera de Gracia i Justcia entre el 4 de gener i el  13 de maig de 1874 en el govern que successivament haurien de presidir Francisco Serrano Bedoya i Juan Zabala de la Puente. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367631" title="Llista de personatges de Plats Bruts" nonfiltered="2377" processed="2368" dbindex="142401">
Recopilaci dels personatges que apareixen a la srie de televisi Plats Bruts. Aquesta comdia catalana es va estrenar el 19 d'abril de 1999 al canal de televisi TV3 i es van emetre les sis temporades que es van rodar fins l'any 2002 amb un total de 73 episodis. Protagonitzada per Joel Joan, Jordi Snchez i Mnica Glaenzel, es representa la convivncia entre dos companys de pis de carcters totalment diferents juntament amb la seva vena Emma





 Principals .

 Josep Lpez .
Interpretat per Jordi Snchez, tothom el coneix com a "Lopes", t 34 anys. s un home d'estatura mitjana, una mica calb, no gaire agraciat fsicament i molt catalanista. Ha fracassat en tot el que ha fet en la seva vida, s de mitjana edat i encara no ha triomfat ni en l'amor ni en el mn laboral, ms aviat tot el contrari. Aix li ha comportat tenir un carcter molt depressiu, generalment ensopit, trist i pessimista, s'ofega en un got d'aigua i s'atabala fcilment. T una personalitat molt dbil, no sap dir mentides i no s'atreveix a fer res illegal, fins al punt que s capa d'entregar-se voluntriament a la Policia si creu que ha coms alguna malifeta encara que potser no s ni delicte. El seu pare s l'Oriol Lpez, que el va concebre en una platja amb una "guiri" alemanya anomenada Marlene, de la qual no se'n sap res ms durant la srie. Degut a l'excentricitat i a la filosofia de vida del seu pare, va rebre una educaci molt especial i no va gaudir gaire de la seva infncia. Actualment treballa de locutor de rdio a Rdio Bofarull, una emissora local que no escolta gaireb ning. Depn d'un contracte "basura" amb el qual no es pot permetre cap capritx, de manera que sovint ha de demanar crdits a diferents bancs per poder sobreviure, aproximadament en t sis o set demanats. De jove havia estat monitor i en una ocasi va coincidir amb el David en una colnies que van acabar de forma traumtica. Mant una relaci amorosa de ms de dotze anys amb la Ldia, per en el primer episodi el deixa perqu est farta de la seva inseguretat i immaduresa. Algunes de les seva peculiaritats sn que veu un licor Carmelitano quan est atabalat i t un orinal sota el llit. s fan del Charlton Heston i de la pellcula "El planeta dels simis". Al principi de la srie, el seu pare se'n va a Porrera i com que es queda tot sol, a de buscar-se un pis de lloguer que no pot pagar sol pel sou tan baix que cobra.

 David Gell i Sobirana .
Interpretat per Joel Joan, s fill del prestigis doctor Antoni Gell i Consol Sobirana, t 24 anys i pertany a l'alta burgesia barcelonina. Quadra perfectament amb l'estereotip de fill mimat de famlia molt i molt rica, s a dir, s molt egoista, consentit, prepotent, una mica curt, cregut, hipcrita i molt presumptus. Moltes vegades diu l'expressi: "Sc ric del cagar". Per altra banda, tamb s alegre i simptic, i fsicament s alt, musculs i fora atractiu. Li costa molt lligar perqu s'enrotlla molt i les noies no l'aguanten. En teoria estudia les carreres de Dret i Econmiques, per no hi assisteix mai perqu realment vol ser actor i estudia a l'Institut del Teatre. El problema s que el seu pare no ho tolera i ell decideix emancipar-se, aix si, amb l'assistenta de tota la vida, la Carbonell, que li fa tota la feina de casa. Tot i que s'emancipa, continua rebent una paga de 150.000 ptes al mes dels seus pares, segons ell simblica perqu no sn suficients per cobrir totes les seves despeses. Paradoxalment, tot i el seu origen burgs, t idees fora anarquistes i liberals, fet pel qual li cau tan b el pare del Lopes. s especialista en mostrar-se tal com no s, ja que s fcilment influenciable i depn de les opinions que tenen els altres d'ell. Com a curiositat, t terror a l'aigua i no sap nedar, de manera que la Carbonell li falsificava la firma de la seva mare per evitar assistir a les classes de nataci quan era petit i ara encara l'ha d'ajudar a banyar per no quedar-se sol a la dutxa.

 Emma Cruscat de Palausabulla Belluvach i Gonzlez .
Interpretada per Mnica Glaenzel, s una noia excntrica i d'estil molt peculiar. Viu a la caseta de fusta que hi ha al terrat, sobre el pis dels nois. En teoria paga lloguer per la caseta de fusta noms s una habitaci sense cap tipus de servei. No paga llum, ni aigua, ni gas, ni compra menjar, tot el que vol o necessita ho agafa del pis del David i el Lopes. s una noia baixeta, prima i rossa, encara que constantment es tenyeix de colors variats i llampants. T un carcter molt alegre, optimista i bromista, per tamb s un pl ingnua. T un estil molt peculiar en la roba, molt extremat, estrident, modern, amb estampats estranys i sense seguir cap moda. Va rebre una educaci molt atea, mai ha entrat en una esglsia ni sap en qu consisteixen les celebracions que s'hi fan. No t cap feina fixa perqu s'atabala i prefereix buscar feines curtes de tan en tan, encara que normalment sn molt mal pagades. Tot i aix, no t problemes per sobreviure ja que gasta molt pocs diners. No s gens vergonyosa i fora fresca, no paga mai cap consumici al Caf Maurici. Curiosament, el seu primer cognom prov de la noblesa catalana, concretament s la descendent ms directa de Mart l'Hum, s a dir, s princesa i descendent de la corona catalana.


 Secundaris .

 Conchita Carbonell .

Interpretada per Anna M. Barbany, s una dona d'avanada edat que ha estat l'assistenta del David des de ben petit. S'encarrega de fer-li totes les feines de casa i fins i tot l'ha de banyar. T un carcter molt fort i amb molt geni, per tamb s espontnia, directa i irnica. s una gran amant de les armes i t un gran arsenal a casa seva, actualment presideix l'"Associaci Catalana Amics del Rifle". Tamb s molt violenta, fet pel qual no la van acceptar per realitzar el servei militar. s estrany que una dona amb la seva intelligncia i experincia, noms sigui una assistenta. Segons explica ella mateixa, ha cuidat i treballat amb molts famosos de tot el mn, entre els quals destaca un affaire amb en Charlton Heston. A causa d'aix, t molts contactes amb famosos inclosa la policia i militars. Una de les manies que t s comptar bales quan est nerviosa per relaxar-se. El seu personatge abandona la srie al final de la quarta temporada quan se'n va a Lapnia amb el Pare Noel.

 Pol Requena .

Interpretat per Pau Dur, s un noi de 24 anys que estudia a l'Institut del Teatre amb el David i treballa com a cambrer al Caf Maurici. s poca cosa fsicament, baixet i fora sec. Pel que fa al carcter, s molt bon noi i sensible per amb personalitat i bastant intellectual, a vegades escriu poesia. s gai i segons ell li ve de famlia ja que la seva iaia ja era lesbiana. Abandona la srie poc abans de finalitzar la quarta temporada en un episodi on es parodia la vida real de l'actor que aconsegueix un paper en la srie de televisi "7 vidas".

 Maria de las Mercedes de Simancas i Murrieta .

Interpretada per Montse Prez, tothom la coneix com la "Mercedes" i s la directora de Rdio Bofarull, on treballen el Lopes i en Ramon. s una dona de mitjana edat, de carcter molt fort, seriosa, orgullosa, molt brusca i una pl malcarada. s original d'un poble del Pirineu navarrs, cosa que es nota en el seu carcter. Ha tingut dos matrimonis i amb el primer va tenir una filla, l'Ariadna. Li agrada molt el whisky i ms d'una vegada ha acabat borratxa. 

 Ramon Zamora .

Interpretat per Llus X. Villanueva, s una home de mitjana edat, company del Lopes a Rdio Bofarull, treballa de tcnic de so des dels catorze anys. s un home clssic, sobretot en l'estil de vestir, t la mentalitat fora tancada, s fora curt i ingenu per molt bromista. Al principi s una mica homfob per quan coneix el Pol, aquest li cau molt b i desprs ja no t prejudicis per li fa bromes contnuament sobre la seva sexualitat. Com a curiositat s karateka cintur negre i segons expliquen, est molt ben dotat sexualment. T molt bona relaci amb la iaia del David, i sovint la visita per xerrar, prendre te i menjar pastetes.

 Assumpci .

Interpretada per Merc Comes, se la coneix simplement com la "iaia" i a vegades per "Sunsin". s l'via del David per part de mare i s vdua. Va anar a viure amb els nois perqu notava que s'havia de morir i ho va vendre tot. s una dona molt gran, de 93 anys, molt sorda i amb problemes de vista a causa de cataractes, segons el David tamb t una cama ortopdica. Tot i aix, a vegades sembla que la sordesa s mentida perqu noms l'afecta quan vol. A causa dels problemes de vista, confon al Lopes com la dona del David anomenant-lo "Lupe" i a l'Emma amb l'amant del David. s molt religiosa, sovint est resant el rosari a casa. T molt bona relaci amb el Ramon i el convida per xerrar juntament amb les seves amigues Remei i Genoveva. s incapa de diferenciar la ficci de la realitat i es pensa que les sries de televisi i les pellcules sn veritat. T obsessi per les pellcules de l'actor Tony Curtis. Moltes vegades parla del seu home, l'avi Tonet, el qual li agradava molt anar amb dones. El seu personatge va aparixer a la cinquena temporada per ocupar l'espai deixat per la Carbonell.

 Starsky .

Interpretat per Borja Espinosa, s el cambrer que substitueix el Pol a partir de la cinquena temporada. s un noi jove, modern i fora avar. T moltes idees per renovar el bar i els seus serveis per tal de guanyar ms diners i ser millor cambrer que el Pol. No queda clar si la seva mare li va posar aquest nom en honor a la srie de televisi estatunidenca Starsky & Hutch.


 Altres .

 Oriol Lpez (Jordi Banacolocha) (7 episodis). s el pare d'en Lopes encara que s completament diferent a ell. s un hippie, revolucionari, comunista, pacifista, antimilitarista, antiintervencionista, anticonsumista, feminista i ecologista. Li agrada molt anar de festa, lligar amb noies, fumar mariahuana i beure. Al principi de la srie, decideix anar a viure a una masia del poble de Porrera per treballar de mestre d'escola i el seu fill, que encara vivia amb ell, ha de buscar-se un pis per viure sol. Quan torna a Barcelona per visitar el Lopes, coneix el David i connecta molt b amb ell, surten a divertir-se junts, beuen, fumen i fan performances a La Rambla. Una nit coneix a la Carbonell sense saber que s l'assistenta del David i s'enamoren. Posteriorment es casen encara que cap dels dos creu en el matrimoni per es separen perqu la convivncia entre ells s molt dura. Algunes vegades li ha demanat diners al Lopes amb alguna excusa per se'ls acaba gastant per viatjar amb alguna noia, fins i tot amb alguna xicota del Lopes o del David. Com a curiositat, no li agraden les cadires i prefereix jeure a terra o en coixins.

 Doctor Prim (Carles Canut) (6 episodis). s el metge privat d'en David, treballa en un prestigis hospital de Barcelona i s collega del seu pare. T la peculiaritat de que s un aficionat radical del Bara, i n's el soci nmero 69. Sempre s'acomiada amb un "Visca el Bara".

 Rosa (Meritxell Sabat) (5 episodis). s la muller del Ramon. Una dona molt seriosa i que parla molt poc. Treballada de perruquera i s fan del Lopes.

 Arrendatari (Santi Ibez) (4 episodis). s l'arrendatari del pis on viuen els nois i de la caseta de fusta. Sap vendre molt b el pisos i aprofita per demanar un preu fora elevat. En el cas dels nois, aprofita la ingenutat del David per fer una subhasta sobre el preu final del lloguer i aconseguir ms diners.

 Ldia (Marta Mill) (4 episodis). s la xicota del Lopes des de fa dotze anys, els quals es van conixer sent monitors. Ja al primer captol trenca la relaci quan veu que el Lopes prefereix compatir pis amb el David enlloc d'anar a viure amb ella desprs de tants anys. Decideix desaparixer i anar-se'n al Brasil a treballar per una ONG organitzant escoles pels indgenes. s una dona molt seriosa i decidida, una mica hippie i fora malcarada. Havia coincidit amb en David quan era monitora i comenta que els nens li van posar el sobrenom de la "sapo" per la semblana de la seva cara amb la dels gripaus.

 Doctor Antoni Gell i Fuster (Jess Ferrer) (4 episodis). s el pare del David i est casat amb Consol Sobirana. Disposa d'una gran riquesa grcies a la famlia de la que prov i a ser un prestigis cirurgi plstic. s un home molt sever i recte, motiu pel qual va obligar a estudiar dret al seu fill i no entn que ell vulgui ser actor ja que troba que s una feina molt degradant.

 Consol Sobirana (Vicky Pea) (4 episodis). s la muller del Dr. Gell i mare del David. s una dona molt riellera, presumida i amb glamur. Gran amant de l'art i de la decoraci.

 Metge del "seguro" (Enric Pous) (4 episodis). s el metge de la Seguretat Social al qual truquen els protagonistes quan estan malalts i els visita a casa. s un home de carcter molt sec, realitza els diagnstics molt rpid i sense realitzar cap diagnosi als malalts. L'actor va morir durant el rodatge de la srie i l'episodi 40 es va dedicar a la seva memria.

 Ariadna (Bibiana Guzmn) (1 episodi). s la filla del primer matrimoni de la Mercedes i s una estudiant de 16 anys. Intenta demostrar que s madura per la seva edat per en realitat s ingnua, molt influenciable i una mica infantil. T un petit affaire amb el Lopes.


 Marina : va ser duran un cert temps nvia d'en David. s oceanografa i una de les amiges de la Lola (amiga d'infancia d'en Pol i l'Emma).
 Diana Sumalarraga : s una cubana que va coneixer el Lopes cuan va acompanyar la iaia a Cuba i la va porta a Catalunya on es van casar per donarli els papers. Acaba marxan a Finlandia, en un laboratori de ingenieria gentica.
  ngel Fontanilles i Cruilles (Marc Cartes): s un policia que al final de la segona temporada ha de detenir a l'Emma. Amb ella acabar iniciant una relaci impossible.
 Guillermina (Merc Martnez): la xicota d'en Lopes a la sisena temporada. El Lopes la va coneixer en un xat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367632" title="Esneux" nonfiltered="2378" processed="2369" dbindex="142402">



Esneux (Esneu en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 13.065 habitants.

Esneux est format per una serie de pobles (Esneux, Mry, Hony i Tilff), que es troben situats a la vall del riu Ourthe a pocs quilmetres al sud de la ciutat de Lieja. El tren Lieja-Luxemburg passa per les seves quatre poblacions.









Enllaos externs.
Lloc web oficial d'Esneux (en francs);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367634" title="Copa de la UEFA 1977-1978" nonfiltered="2379" processed="2370" dbindex="142403">
La Copa de la UEFA 1977 78 fou guanyada pel PSV Eindhoven en l'agregat over SC Bastia.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}
 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}
 Final .

 Anada .


 Tornada .

PSV Eindhoven guanya 3 0 en l'agregat



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367636" title="Mahamud" nonfiltered="2380" processed="2371" dbindex="142404">

Mahamud s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367637" title="Francesco Granacci" nonfiltered="2381" processed="2372" dbindex="142405">


Francesco Granacci (Villamagna di Volterra, 1469   Florncia, 30 de novembre de 1543) va ser un pintor itali de les primeries del manierisme florent.

Es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio, on tamb s'exercitava Miquel ngel, qui va esdevenir amic seu i amb el qual va ser escollit per a freqentar l'escola de Lloren el Magnfic al Jard de sant Marc. Assimil tan b les llions del Quatrocento que una part important de la seua producci en roman fidel a certes caracterstiques en els detalls i en la composici, fent tal volta bastant incerta la dataci de les seues obres. Aquesta circumstncia fa fonamental l'existncia de la seua biografia, continguda a Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori de Giorgio Vasari, on es troben esmentades nombroses obres del pintor, totes localitzades, tot i que no datades amb absoluta exactitud.
 
Les primeres obres juvenils van estar influenciades per l'estil de Filippino Lippi, com ara la Mare de Du entronitzada entre els sants Miquel i Joan Baptista (Staatliche Museen, Berln), l'Adoraci de l'Infant (Academy of Art de Honolulu) i les Quatre Escenes de la vida de sant Joan Baptista (repartides entre Nova York, Liverpool i Cleveland), dotades d'una viva vena narrativa i probablement creades per una comanda privada florentina. 

L'any 1508 es va traslladar a Roma, on, amb altres artistes, va ajudar Miquel ngel a trasferir els dibuixos dels cartrons a la volta de la Capella Sixtina. De nou a Flrncia va pintar una Mare de Du amb Infant entre els sants Francesc i Jeroni per al convent dels Agustins de San Gallo (avui dia a la Galleria dell'Accademia), la Mare de Du de la Cintola per a la Companyia de Sant Benet Bigi, i l'any 1515 va participar en la realitzaci de l'ornamentaci de la ciutat amb ocasi de la visita a Florncia del papa Lle X. Del mateix perode sn les Escenes de la vida de sant Josep (repartides entre els Uffizi i el Palau Davanzati).

Va atnyer la plena maduresa artstica al voltant de 1519, amb obres com ara la Mare de Du amb l'Infant i sant Joanet (Museu d'Art Occidental i Oriental d'Odessa), amb la superaci dels esquemes del Quattrocento cap a un sentit ms complex i modern de l'espai compositiu i del moviment. Algunes obres realitzades entre 1520 i 1525 palesen una influncia directa de Fra Bartolomeo (Mare de Du entronitzada entre sant Sebasti i sant Francesc a Castelfiorentino, Sacra Conversa a Montemurlo), mentre que hom pot adscriure a l'influx de Pietro Perugino el retaule de la Verge Assumpta i quatre sants (galleria dell'Accademia, Florncia, 1525 circa). La influncia dels altres pintors manieristes aportaria posteriorment a la pintura de Granacci solucions originals, que el pintor empra sobretot en les obres de petit format, mentre que les obres ms grans es troben encara sotmeses a un estil clssic.

Un altre encrrec prestigis va ser l'execuci d'un retaule per al convento di Sant'Apollonia, segons Vasari pintat sobre un esbs del mateix Miquel ngel, del qual romanen noms alguns fragments, com ara unes escenes de la predella amb l'Anunciaci i les Escenes dels Sants Mrtirs, amb una tcnica segura i fluda i una expressivitat viva.

Decididament manierista s tamb el gran llen de l'Entrada de Carles VIII a Florncia (1527, Uffizi) o els Deu mil mrtirs de l'Esglsia dels sants Sim i Judes, a Florncia, ambdues de la seua darrera etapa. 

Est enterrat a l'esglsia de Sant Ambrosi a Florncia.

 Enllaos externs .
 Francesco Granacci a Artcyclopedia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367638" title="Copa de la UEFA 1978-1979" nonfiltered="2382" processed="2373" dbindex="142406">
La Copa de la UEFA 1978 79 fou guanyada pel Borussia Mnchengladbach en l'agregat sobre l'Estrella Roja de Belgrad.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367639" title="Mazuela" nonfiltered="2383" processed="2374" dbindex="142407">

Mazuela s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367640" title="Copa de la UEFA 1979-1980" nonfiltered="2384" processed="2375" dbindex="142408">
La Copa de la UEFA 1979 80 fou guanyada per l'Eintracht Frankfurt pels gols en camp contrari sobre el Borussia Mnchengladbach.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367644" title="Copa de la UEFA 1980-1981" nonfiltered="2385" processed="2376" dbindex="142409">
La Copa de la UEFA 1980 81 fou guanyada per l'Ipswich Town en l'agregat sobre l'AZ Alkmaar.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367646" title="Regne de Burundi" nonfiltered="2386" processed="2377" dbindex="142410">
El regne de Burundi fou un estat que va existir a l'frica entre el segle XVII i el 1966 en que es va proclamar la Repblica.

 Histria .
Origens del regne .

Les primeres evidencies de l'existncia d'un regne son del segle XVII a l'entorn del 1680. Sobre els seus origen noms existeixen tradicions orals. El regne es va expandir durant el segent segle i va competir amb el de Rwanda. Al seu mxim poder hi va arribar sota el rei (mwami) Ntare Rugamba (1796-1850) que va doblar el territori. El rei era el cap d'una aristocracia (ganwa) que dominava la terra i cobrava tributs dels grangers locals. L'aristocrcia era majoritriament tutsi i com a Rwanda, garantia la protecci i la tinena de la terra a canvi dels tributs. A la mort de Ntare IV vers el 1852 es van iniciar les lluites pel poder entre diferents nobles (ganwa).  Mwezi IV Gisabo (1852-1908) va estar primer sota la regncia de Ndivarije i cap al final va enfrontar revoltes de Macoonco (gendre del rei) i de Cyilima, (germanastre del rei), que van durar uns quants anys fins el 1905 i 1906. 

Exploracions .
Les exploracions europees van comenar el 1858, quan van estar al territori (14 d'abril de 1858) Richard Francis Burton i John Hanning Speke, quan buscaven les fonts del Nil; al trobar una poblaci hostil es van allunyar al dia segent. El 24 de novembre hi van arribar el missioner David Livingstone i el periodista americ Henry Morton Stanley que es van trobar aqu i hi van acampar a 10 km al sud de Bujumbura (Usumbura). 

Llavors van venir els Pares Blancs, la primera caravana dels quals va arribar el 1879; tres missioners van morir a mans dels nadius (1881). El 1884 un traficant d'esclaus de nom Mohammed Ben Khalfan, lies Rumaliza, va entrar al pas, per els seus homes foren derrotats per l'exrcit reial. El 1885 la conferencia de Berln va reconixer la influncia alemanya a aquest territori; el 1891 va arribar un altre caravana de Pares Blancs que es va installar a Uzige prop de Bujumbura, per altre cop foren atacats i massacrats. 

Protectorat alemany .

Els alemanys van anar penetrant i el 1896 van establir un fort a Kazaga, al costat d'Uzige; el 1897 van establir una estaci militar a Bujumbura, llabvors anomenada Usumbura. El 1898 els Pares Blancs van provar d'entrar pel nord-est i es van establir finalment a Muyaga el 1898 des de on es van expandir. Vers el 1902 els alemanys van donar suport als caps locals rebels Macoonco i Cyilima, parents del rei. El rei Gisabo va prohibir tot contacte amb els europeus en revenja per l'ajut d'aquestos als seus rivals. El 1903, el comandant inter Von Beringe (que substitua a Von Grawert, que estava malalt) va ordenar una expedici contra el rei per aquest boicot; l'expedici es va iniciar el 27 d'abril de 1903; amb armes modernes els alemanys van vncer fcilment i el rei va capitular el 6 de juny de 1903 i va haver de signar el tractat de Kiganda (una localitat del centre del pas on el rei tenia una de les seves residncies) per el qual Mwezi II Gisabo reconeixia la sobirania alemanya i Alemany el reconeixia com a rei. Macoonco i Cyilima foren  reconeguts com a caps independents en el tractat del 6 de juny de 1903, per tot seguit (1904) el governador de l'frica Oriental Alemanya Von Goetzen (1901-1908) va ordenar restablir l'autoritat del rei Mwezi II Gisabo.

Els caps rebels es van quedar sense ajut alemany i finalment Macoonco fou derrotat (9 de maig de 1905) i va haver de fugir (1905). Cyilima, fill natural no reconegut de Ntare IV, nascut d'una dona congolesa en una expedici del rei a Kivu, tamb dominava un territori per privat del suport alemany va ser derrotat (abril de 1906). El 8 d'octubre de 1905 els alemanys van reconixer a Mwezi II Gisabo com a nic rei ("sult") de Burundi.

El 1906 el comandant militar Werner von Grawert en fou nomenat el primer resident per Rwanda i Urundi (Burundi) i el 15 de novembre de 1907 com a resident a Urundi (Burundi), continuant sempre sota autoritat del governador de l'frica Oriental Alemanya a Dar es Salaam. El resident va ordenar al rei Mwezi II Gisabo  d'anar a Bujumbura a la vora del llac Tanganyika; la tradici deia que el rei no podia veure el llac Tanganyika, i si ho feia moria; el rei no obstant va obeir la orde i va morir a l'endem de retornar a Buhonga prop de Bujumbura (21 d'agost de 1908) i encara que va morir de malria el poble va quedar convenut de la realitat de la llegenda; la seva esposa preferida, la reina Ririkumutima, li va donar 6 filles i 3 filles incloent l'hereu Mbikije; altres fills eren Karabona (que fou membre de la regncia el 1915 fins el 1921), Bishinga, Inabiyengero, Louis Nduwumwe (tambe regent el 1915) i un ms. Va pujar al tron Mutaga IV Mbikije (1908-1915) que va regnar fins a la seva mort el 30 de novembre de 1915. El 15 d'agost de 1912 els alemanys van traslladar la capital de Bujumbura a Gitega, al centre del pas, on residia el rei, per evitar el conflicte del llac. Durant els setze anys de residncia alemanya hi van haver deu residents (un d'ells va exercir tres vegades).

Mutaga IV Mbikije va morir en una baralla amb el seu germ Bangura al que va sorprendre fent la cort a Ngezahayo, una de les seves dues dones (de cadascuna tenia un fill, Bangiricenge i Katamtari o Kamatari). El va succeir el menor (3 anys)  Mwambutsa IV Bangiricenge, amb un consell de regncia fins el 28 d'agost de 1929. Bangiricenge fou coronat el 16 de desembre de 1915 i el 1917 va adoptar el nom de regnat de Mwambutsa IV.

Conquesta belga i aliada .

El belgues i aliats, sota el comandament del general Tombeur, van entrar a Burundi el juliol de 1916 procedents de Nyanza a Rwanda, i van ocupar Gitega; un altra columna ve entrar a Bujumbura. Les dues columnes van convergir a Tabora el 20 de setembre de 1916. Tombeur fou administrador i governador militar fins el novembre i de fet fins a la presa de possessi del primer comissari reial belga, general Malfeyt, el 31 de gener de 1917 el qual havia estat nomenat tres mesos abans. Al regne de Burundi es va nomenar un resident el mateix 1916.  

Mandat belga .

Alguns intents de revolta locals produts en contra del rei Mwambutsa IV a partir del 1916 foren sufocats pels belgues. La regncia va haver de signar (1918) un document legitimant la ocupaci belga (que fou signat pels regents Nduwumwe, Ntarugera i Karabona). A les converses preliminars del tractat de Versalles ja es va decidir que l'frica Oriental Alemanya seria un mandat "B" (gesti de tipus colonial) i es dividiria en dos parts: una sota mandat belga i un altra sota mandat britnic. El 18 de maig de 1919 el belgues van cedir a la Gran Bretanya la comarca brurundesa de Bugufi (al nord-est) a l'efecte de construir una via frria anomenada El Cap-El Caire (que mai es va fer). El tractat de Versalles es va signar el 30 de juny de 1919 i el 22 de juliol de 1922 la Societat de Nacions va confiar oficialment el mandat de Ruanda i Burundi a Blgica (conegut com Ruanda-Urundi) formalment acceptat pel parlament belga el 20 d'octubre de 1924 quan va obtenir l'aprovaci dels Estats Units. El territori ocupat per Blgica incloa els districtes d'Ussui i Ujiji als qual el regne europeu va renunciar el 21 de mar de 1921 a favor de la Gran Bretanya.

Els belgues van acceptar el sistema d'administraci indirecte a travs de la monarquia, heretat dels alemanys, amb el rei (mwami), la noblesa aristocrtica (baganwa) i els caps secundaris (batware), amb una alta estructura administrativa belga pel damunt. El 21 d'agost de 1925 el mandat de Ruanda-Urundi fou posat administrativament sota dependncia de la colnia del Congo Belga (per amb pressupostos separats), i es va establir la figura dels governadors de Ruanda-Urundi (dels quals depenien els residents que dirigien al seu torn als administradors territorials) que eren al mateix temps vicegovernadors del Congo Belga-Ruanda-Urundi. 

El 1927 es va decidir la construcci d'una nova capital  en un lloc alt i sa, que es diria Astrida en honor de la duquessa del Brabant, esposa de l'hereu de la corona belga, per el projecte mai es va portar a terme.  El 1928 va esclatar una revolta sectria i antiblanca que es va estendre per la zona fronterera per fou dominada per forces britniques i belgues. 

El 1929 una llei va dividir Urundi en 18 territoris o administracions territorials, cadascun format per diverses comarques regides per caps tradicionals (hi havia un total de 133 caps tradicional alguns amb jurisdicci sobre territoris enclavats en els territoris d'altres caps tradicionals). Les autoritats tradicionals havien d'assistir a les colonials en recaptaci d'impostos, cens de la poblaci i propietats, i mobilitzacions per treballs forats de utilitat collectiva. Molts caps considerats indignes o incompetents foren apartats del poder i sovint ho foren ms per causes subjectives (haver estudiat en una escola europea al pas, ser de l'tnia batutsi considerada apte per manar a diferencia dels bahutus...) que objectives i van afavorir la prdua del poder del que disposaven el hutus, que ja era inferior als tutsis que tenien la reialesa.

Quan la reforma administrativa es va acabar el 1945 els 133 caps tradicionals del 1929 foren reduts a 35, entre els quals els hutus havien desaparegut. El 1933 els caps s'havien redut a 46 (44 el 1937). Dels 27 caps bahutu que hi havia el 1929 en quedaven 3 el 1933 i 1 el 1937 i cap el 1945; els baututsis eren 30 el 1929, 7 el 1933, 8 el 1937, i 10 el 1945. L'aristocrcia baganwa, tamb tutsi aportava 76 caps el 1929, 36 el 1933, 35 el 1937, i 25 el 1945. Aquesta estructura va subsistir fins poc abans de la independncia.

El rei va casar el 1932 amb la reina Thrse Kanyonga i se'n va divorciar ms tard per casar-se amb la reina Baramparaye el 1946. Aquest any 1946 l'ONU va ratificar el mandat del pas a Blgica.

Cap a la independncia .

A partir del 1958 el prncep Louis Rwagasore, germanastre gran del prncep hereu (del primer matrimoni del rei), va comenar a realitzar activitats nacionalistes i el setembre del 1958 va formar el partit UPRONA (Uni pel Progrs Nacional) junt amb Paul Mirerekano i Thadde Siryuyumusi, tots propers de Patrice Lumumba del Congo; el partit fou autoritzat pels belgues el 7 de gener de 1960 i el prncep va poder entrar al pas. El seu pare li volia confiar un del territoris dels caps tradicionals (Butanyerera) per la va refusar per dedicar-se la causa nacionalista; el pare per es va declarar per damunt dels partits. Del 14 al 20 de mar de 1960 el UPRONA va fer un congrs on es va demanar la independncia de Burundi i va demanar al poble no pagar les taxes, boicotejar els magatzems colonials i en general la desobedincia civil. 

Els caps tradicionals foren suprimits per llei el 22 de setembre de 1960 i es van establir les provncies. El 27 d'octubre Rwagasore fou arrestat pels belgues i posat en residencia vigilada i a meitat de novembre es van fer unes eleccions locals guanyades pel Partit Demcrata Cristi (PDC) patrocinat pels belgues. El 9 de desembre fou alliberat. Els partits guanyadors de les eleccions van formar el primer govern autnom el 26 de gener de 1961 dirigit per l'hutu Joseph Cimpaye de la coalici Uni de Partits Populars formada desprs de les eleccions i liderada pel PDC.

El 18 de setembre de 1961 es van fer les eleccions legislatives supervisades per la ONU i l'UPRONA va obtenir una amplia victria (80%) contra el Front Com (dins del qual el PDC i el Partit del Poble o PP) que va obtenir noms el 20% (58 de 64 escons) . El 28 de setembre Thadde Siryuyumusi fou elegit president de l'Assemblea Legislativa, i Rwagasore va ser encarregat de formar govern sent investit el 29 de setembre de 1961 amb Pierre Ngendamdumwe com a viceprimer ministre en un govern amb 15 carteres de les quals la de defensa romania en mans dels belgues. 

El 13 d'octubre de 1961 Rwagasore fou assassinat per un grec, Kageorgis, sicari dels lders del PDC entre els quals el prncep Baranyanka. Va formar govern el tutsi Andr Muhirba de la UPRONA (20 d'octubre). El 2 d'abril de 1962 els assassins de Rwagasore foren condemnats i Kageorgis afusellat el 30 de juny. El 1 de juliol de 1962 es va proclamar la independncia. 

Independncia i proclamaci de la repblica .

La constituci del 16 d'octubre de 1962 va establir la monarquia parlamentaria. Sep primers ministres hi van haver al regne des de la independncia el 1962 fins el 1966 (i un va exercir dues vegades). El 19 d'octubre de 1965 un intent de cop d'estat organitzat per oficials hutus va intentar enderrocar al govern i proclamar la repblica. Algun poltic hutus foren executats. El rei va fugir del pas. El seu fill, el prncep Charles Ndizeye, nascut el 1947 del segon matrimoni del rei, fou proclamat oficialment regent el 8 de juliol de 1966. El 1 de setembre de 1966 es va proclamar rei amb el nom de Mwami Ntare V.

El 28 de novembre de 1966 Ntare V fou enderrocat pel seu primer ministre capit Michael Micombero, un tutsi, i va sortir del pas. Es va proclamar la repblica i es va establir el sistema de partit nic (el UPRONA).
             
 Llista de reis .

Ntare I Kivimira Savuyimba Semunganzashamba Rushatsi Cambarantama 	vers 1680 -1709 ;
Mwezi I Ndayishinguje 	vers 1709-1739 	;
Mwezi Mutaga I Senyamwiza Mutamo vers 1739-1767 	;
Mwezi Mwambutsa I Mbariza Syarushambo Butama cvers 1767-1796 		;
Mwezi Ntare III Rutaganzwa Rugamba vers 1796-1850 	;
Mwezi Ntare IV Rugamba vers 1850-1852	;
Mwami Mwezi II Gisabo Bikata-Bijogu 1852-1908;
Mutaga IV Mbikije 1908-1915;
Mwambutsa IV Bangiricenge 1915-1966;
Mwami Ntare V 1966;

 Primers ministres (crrec creat el 1961) .

26 de gener 1961 - 28 setembre 1961  Joseph Cimpaye (Hutu)  ;
28 de setembre 1961 - 13 d'octubre 1961  prncep Louis Rwagasore (Tutsi)  ;
20 d'octubre 1961 - 10 de juny 1963  Andr Muhirwa (Tutsi)     ;
18 de juny 1963 -  6 d'abril 1964  Pierre Ngendandumwe (Hutu)   ;
6 d'abril 1964 -  7 de gener 1965  Albin Nyamoya (1st time)(Hutu) ;
7 de gener 1965 - 15 de gener 1965  Pierre Ngendandumwe (Hutu)   ;
15 de gener 1965 - 26 de gener 1965  Pi Masumbuko (acting)    ;
26 de gener 1965 - 30 de setembre 1965  Joseph Bamina (Hutu)     ;
13 d'octubre 1965 -  8 de juliol 1966  Lopold Biha (Tutsi)   ;
11 de juliol 1966 - 28 de novembre 1966  Michel Micombero (Tutsi);

Autoritats colonials .

 Comandants alemanys de l'estaci de Kajaga .
Ullman 1896;
Mller 1896-1897   ;

Comandants alemanys de l'estaci d'Usumbura (Bujumbura).

Konstantin Cramer 1897 - 1898                ;
Werner von Grawert 1898 - 1902               ;
Robert von Beringe 1902 - 1904                ;
Werner von Grawert 1904 - 1907 (segona vegada), el 1906-1907 resident a Rwanda i Urundi;

Residents alemanys .

Werner von Grawert  1907 - 1908         ;
Heinrich Fonck (inter) 1908 - 1909                ;
Eberhard Gudowius 1909                       ;
Erich von Langenn-Steinkeller  1909                       ;
Otto Brentzel 1909 - 1910                ;
Wilhelm Gring 1910 - 1911       ;
Kurt von Stegmann und Stein 1911 - 1912                ;
Erich von Langenn-Steinkeller 1911 - 1913  (segona vegada)              ;
Von Boch 1913 - 1914                ;
Schimmer 1914 - 1915                ;
Wentzel 1915                       ;
Erich von Langenn-Steinkeller  1915 - 1916 (tercera vegada);

Residents belgues .

Edouard van den Eede 1916 - 1918 (resident militar);
Pierre Marie Joseph Ryckmans 1919 - 1928            ;
Oscar Defawe (inter) 1928 - 12 May 1929        ;
Charles, Bar de l'Epine  (inter) gener a desembre del 1930;
Lon Borgers  1930 - 1933  ;
Oger Coubeau 1933 - 1935   ;
Hambart 1935 - 1937                ;
Ren Verstappen (inter) 1938 - 1940  ;
George Victor Sandrart 1941 - 1944            ;
Robert Schmidt 1944 - 1953         ;
Siroux 1953-1956 ;
Robert Scheyven  1956 - 1959         ;
Ivan Reisdorff  1959 -   1961  ;
Roberto Rgnier  1961 -  1962    ;

 Alts representants belgues . 

Roberto Rgnier 1962;
Edouard Henniquiau  1962            ;

 Vegeu tamb . 
Ruanda-Urundi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367648" title="Freak (Can de Silverchair)" nonfiltered="2387" processed="2378" dbindex="142411">

Freak s una can de Silverchair, llanada com el primer senzill del seu segon lbum Freak Show, ambds el 1997. La can va aconseguir arribar al capdamunt de les llistes australianes convertint-se en el segon del grup que ho aconseguia desprs de "Tomorrow" el 1995.

Es tracta d'una de les poques canons dels dos primers lbums que Silverchair encara toca en directe, tot i que, la versi en viu s fora diferent a la versi gravada a l'estudi pel que fa al to de veu de Johns i als instruments utilitzats. Johns, sovint crida i fa sons guturals en el segon vers de la can.

"Freak" va aparixer en l'episodi "Malled" de la srie de televisi Daria i tamb se'n va incloure una remescla a la pellcula Head On. Una de les cares-B, "New Race", s una versi cover de la banda australiana Radio Birdman.





 Videoclip .

El videoclip es va filmar a Los Angeles entre el 5 i 6 de desembre de 1996 amb la direcci de Gerald Casale, membre de Devo.

El grup apareix dins una habitaci-forn monitoritzada per un equip de cientfics. Els membres del grup comencen a suar mentre un dels cientfics recull algunes mostres de suor mitjanant trossos de cot. Mentrestant, en una altra habitaci, una doctora estudia les mostres de suor i les aplica una dona vella amb la pell molt arrugada. El tractament comena a funcionar i la pell de la dona es va rejovenint, aix que incrementen la temperatura del forn perqu sun ms. La dona no est prou satisfeta i es veu dos gots de suor fins que es converteix en una mutaci d'alien. A la dona li encanta la seva nova imatge, aix que paga als doctors i se'n va. Finalment, s'apaguen les llums del forn i els membres del grup fitxen i tothom del centre se'n va.

Per simular l'efecte de calor es van utilitzar lmpades de color taronja i els membres del grup van ser ruixats amb un esprai d'aigua per semblar que estaven suant. No es van necessitar gaires preses per si que van voler filmar cada secci de formes diferents per poder disposar de diverses opcions a l'hora d'editar el vdeo. En canvi, les escenes de la dona vella es van gravar de forma separada en un altre estudi.

En la gala dels MTV Video Music Awards de l'any 1997, va ser guardonat com el millor videoclip australi.


 Llista de canons .
CD Senzill AUS (MATTCD040) / Vinil 7" AUS Ltd. Clear (clar) (MATTV040CLEAR) / Vinil 7" AUS Ltd. Yellow (groc) (MATTV040YELL)
 "Freak";
 "New Race";
 "Punk Song #2";

CD Senzill UK (6640765) / Vinil 10" Ltd. Black (negre) (664076 0)
 "Freak";
 "New Race";
 "Undecided";
 "Slave (live)";
 La can "undecided" no s l'original de Silverchair inclosa en l'lbum Frogstromp, sin una versi cover de "The Masters Apprentice".


Vinil 7" US Ltd" (vermell) (ES7 9355)
 "'Freak";
 "Punk Song #2";
 "New Race";

CD Senzill EU (6640762)
 "Freak";
 "New Race";
 "Punk Song #2";
 "Interview";

Vinil 12" Promo 1-sided (4950201A1)
 "Freak (remix For Us Rejects)";
 Es tracta d'una promo entregada a les emissores de rdio per promocionar el senzill "The Door" a Austrlia.

Promo CD US (vermell) (ESK9342)
 "Freak";


 Referncies .



 Enllaos externs .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367650" title="Copa de la UEFA 1981-1982" nonfiltered="2388" processed="2379" dbindex="142412">
La Copa de la UEFA 1981 82 fou guanyada per l'IFK Gteborg en l'agregat sobre el Hamburger SV.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367651" title="Copa de la UEFA 1982-1983" nonfiltered="2389" processed="2380" dbindex="142413">
La Copa de la UEFA 1982-83 fou guanyada per l'Anderlecht en l'agregat sobre el Benfica.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367653" title="Turgncia" nonfiltered="2390" processed="2381" dbindex="142414">
La turgncia determina l'estat de rigidesa d'una cllula. s un fenomen pel qual les cllules en absorbir aigua, s'inflen, exercint pressi contra la membrana cellular. D'aquesta turgncia depn, que les plantes estiguin marcides o erectes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367655" title="Nebreda" nonfiltered="2391" processed="2382" dbindex="142415">

Nebreda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367658" title="Virtualitzaci" nonfiltered="2392" processed="2383" dbindex="142416">
La virtualitzaci s un sistema que permet compartir una mquina fsica per executar diverses mquines virtuals. Aquestes mquines virtuals comparteixen els recursos lliures de CPU, memria, disc i connexi de xarxa que d'altra manera estarien sense aprofitar esperant noms puntes de treball.

Aquest fet permet a la vegada poder executar aquestes mquines amb independncia del maquinari. No cal reinstallar ni migrar un sistema per moure una mquina virtual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367659" title="Olmillos de Mu" nonfiltered="2393" processed="2384" dbindex="142417">

Olmillos de Mu s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367660" title="Plasmlisi" nonfiltered="2394" processed="2385" dbindex="142418">
La plasmlisi es un fenomen cellular pel qual les cllules perden aigua i s'arruguen, separant-se de la membrana plasmtica.
s el fet contrari de la turgncia i d'aquests dos fenmens depn que, per exemple, una planta, estigui marcida o erecte.

 Vegeu tamb .
 Osmosi;
 Turgncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367661" title="Copa de la UEFA 1983-1984" nonfiltered="2395" processed="2386" dbindex="142419">
La Copa de la UEFA 1983-84 fou guanyada pel Tottenham Hotspur per penals sober l'Anderlecht.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .

 Anada .


 Tornada .




Amb el resultat agregat de 2-2, Tottenham guany 4-3 als penals




Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367662" title="Copa de la UEFA 1984-1985" nonfiltered="2396" processed="2387" dbindex="142420">
La Copa de la UEFA 1984-85 fou guanyada pel Reial Madrid en l'agregat sobre el Videoton.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367664" title="Peral de Arlanza" nonfiltered="2397" processed="2388" dbindex="142421">

Peral de Arlanza s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367665" title="Presencio" nonfiltered="2398" processed="2389" dbindex="142422">

Presencio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367668" title="Districte de Chaumont" nonfiltered="2399" processed="2390" dbindex="142423">
El Districte de Chaumont s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 11 cantons i 160 municipis. El cap del districte s la prefectura de Chaumont.

Cantons.
cant d'Andelot-Blancheville - cant d'Arc-en-Barrois - cant de Bourmont - cant de Chteauvillain - cant de Chaumont-Nord - cant de Chaumont-Sud - cant de Clefmont - canton de Juzennecourt - cant de Nogent - cant de Saint-Blin - cant de Vignory

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Marne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367669" title="Districte de Langres" nonfiltered="2400" processed="2391" dbindex="142424">
El Districte de Langres s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 10 cantons i 158 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Langres.

Cantons.
cant d'Auberive - cant de Bourbonne-les-Bains - cant de Fayl-Billot - cant de Lafert-sur-Amance - cant de Langres - cant de Longeau-Percey - cant de Neuilly-l'vque - cant de Prauthoy - cant de Terre-Natale - cant de Val-de-Meuse

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Marne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367670" title="Districte de Saint-Dizier" nonfiltered="2401" processed="2392" dbindex="142425">
El Districte de Saint-Dizier s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 11 cantons i 114 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Dizier.

Cantons.
cant de Chevillon - cant de Doulaincourt-Saucourt - cant de Doulevant-le-Chteau - cant de Joinville - cant de Montier-en-Der - cant de Poissons - cant de Saint-Dizier-Centre - cant de Saint-Dizier-Nord-Est - cant de Saint-Dizier-Ouest (amb cap a: claron-Braucourt-Sainte-Livire) - cant de Saint-Dizier-Sud-Est - cant de Wassy

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Marne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367671" title="Puentedura" nonfiltered="2402" processed="2393" dbindex="142426">

Puentedura s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367673" title="Langres" nonfiltered="2403" processed="2394" dbindex="142427">


Langres s un municipi francs, situat al departament d'Alt Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367675" title="Tractat del Trianon" nonfiltered="2404" processed="2395" dbindex="142428">
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, s la conclusi de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (Frana), per tal d'establir el status d'Hongria desprs de la seva derrota a la I Guerra Mundial. Hi prengueren part, a ms del pas interessat, les potncies vencedores (el Regne Unit, Frana, Itlia, Estats Units i el Jap) i llurs associats (el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslvia-, Romania i Txecoslovquia).

El tractat en realitat fou una seqela del de Versalles (28 de juny de 1919), que s'ocup de l'Imperi Alemany, i ms immediatament del de Saint-Germain-en-Laye (10 de setembre d aquell mateix any), que havia fixat les condicions de pau per a ustria. Hongria havia abandonat l'Imperi Austrohongars el 16 de novembre de 1918, per la qual cosa els aliats li donaren un tractament especfic.

Hongria ja havia perdut gran part dels seus territoris com a conseqncia de l avanada dels fronts aliats el moment de l armistici (novembre-desembre de 1918), per encara rest molt ms mutilada desprs del Tractat del Trianon. En total va perdre:

Transsilvnia, atorgada a Romania, per b que els seus habitants fossin, ms o menys en la mateixa proporci, alemanys, hongaresos i romanesos.
Crocia, Voivodina i Bsnia-Herzegovina, que pass al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Aix comport que Hongria perds tota sortida al mar al sostreure-se-li la ciutat porturia de Rijeka (Fiume), la poblaci de la qual era majoritriament italiana a consequncia de l'antiqussima presncia veneciana.
Rutnia i Eslovquia, que passaren a formar part de la renascuda Txecoslovquia, tret d'algunes comarques que foren atorgades a Polnia perqu els seus habitants eren d'aquesta naci.
Burgenland, de poblaci majoritriament alemanya, que fou cedida a ustria sense que ho hagus demanat.

El Tractat tamb preveia la celebraci d un referndum a la ciutat d'denburg, enclavament del Burgenland, ara territori austrac. La consulta se celebr el 1921 i aleshores la ciutat decid integrar-se a Hongria amb el nom de Sopron, per b que conservant la cooficialitat de l'alemany i l'hongars.

Els aliats havien proclamat una i altra vegada el  dret dels pobles a disposar d ells mateixos  com a axioma per a desmembrar un pas de 325.411 km en el qual coexistien 21,5 milions d habitants amb catorze llenges oficials. En tot aquest vast territori, els hongaresos superaven de poc els 10 milions. El criteri de separaci, tanmateix, acab sent noms territorial, amb total menyspreu de les poblacions i de llur respectiva naci: Hongria va quedar reduda a 92.962 km (menys d una tercera part), i a sobre 3,5 milions d hongaresos que vivien als territoris segregats van ser obligats a prendre una altra nacionalitat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367676" title="Quintanilla de la Mata" nonfiltered="2405" processed="2396" dbindex="142429">

Quintanilla de la Mata s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Germn Garca Garca  (1903-1936), religis dels Germans de les Escoles Cristianes amb el nom de Germ Luciano Pablo , beatificat , juntament amb altres 498 Vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola , el 28 d'octubre de 2007 a Roma ;
 Julin Santilln Rodrguez (1883-1924): Obrer anarquista que va prendre part en els successos de Bera durant la Dictadura de Primo de Rivera (mort de dos Gurdies Civils), el que li costaria la pena de mort a garrote vil en el penal de Pamplona. El sinistre episodi ve recollit magistralment en la novella de Po Baroja La Familia de Errotacho. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367679" title="claron-Braucourt-Sainte-Livire" nonfiltered="2406" processed="2397" dbindex="142430">


Langres s un municipi francs, situat al departament d'Alt Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367680" title="Saint-Blin" nonfiltered="2407" processed="2398" dbindex="142431">


Saint-Blin s un municipi francs, situat al departament d'Alt Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367681" title="Quintanilla del Coco" nonfiltered="2408" processed="2399" dbindex="142432">

Quintanilla del Coco s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367686" title="Quintanilla del Agua y Tordueles" nonfiltered="2409" processed="2400" dbindex="142433">

Quintanilla del Agua y Tordueles s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367691" title="Vallribera (cognom)" nonfiltered="2410" processed="2401" dbindex="142434">
El cognom Vallribera ocupa la posici 4.368 en termes de freqncia absoluta a Catalunya, la qual cosa el colloca com un cognom poc com.
 
Es troba sobretot, en termes absoluts, a les comarques del Valls Occidental, el Barcelons i el Bages. En termes relatius destaquen principalment les comarques del Bages (0,10 ), Valls Occidental (0,10 ) i Bergued (0,10 ).
 
El cognom Vallribera t l'origen a Occitnia, a l'actual departament francs de Corresa, en el municipi de Sexcles.
  
Segons diu la llegenda, l'any 1439 el fill d'un noble que possea el castell de Sexcles, es va enfadar amb el seu pare i es va independitzar. El fill, decebut amb el seu pare per uns problemes d'herncia, s'en va anar a viure al bell mig d'una vall molt a la vora d'una riera -ribire en francs-. 
La gent del poble, quan se'ls preguntava on havia anat a viure el fill del noble, deien simplement -...a la vall-riera-".
 
Ms tard, aquest cognom va patir vries formes d'escriptures com valribire o, valriere. Durant el segle XVI, es produeix una gran poca d'escassetat generalitzada que acaba amb una important emigraci occitana cap a Catalunya. La poblaci amb aquest cognom comena a aparixer a Catalunya, doncs, durant el segle XVI, trobant els primers Vallsribera a Manlleu o Vic i ms tard, al segle XVIII a Matar apareix un tal Mart Vallribera i Bov n. 1710 i m. 1766; pescador. A Sabadell tenim un tal Pere Vallribera Mas, aquest sabater. 
 
Grans personatges d'aquest llinatge, de la branca dels Vallribera de Sallent, sn el pianista i pedagog Pere Vallribera i Molin o el pintor Jordi Vallribera.
Un altre Vallribera destacat s el tamb pintor Josep Vallribera.

Enllaos.

Freqncia del cognom Vallribera dins l'mbit del Principat.
Pgina sobre el municipi de Sexcles

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367694" title="Royuela de Ro Franco" nonfiltered="2411" processed="2402" dbindex="142435">

Royuela de Ro Franco s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367696" title="La que se avecina" nonfiltered="2412" processed="2403" dbindex="142436">

La que se avecina s una srie de televisi produda per Alba Adritica-Miramn Mendi-Grupo Jose Luis Moreno per a la cadena espanyola Telecinco, que la va estrenar el 22 d'abril de 2007 amb bons registres d'audincia.

El 3 d'abril de 2008 Telecinco va estrenar la segona temporada de La que s'acosta amb una sensible baixada d'audincia respecte a la primera temporada. Desprs d'una pausa d'un mes, les audincies van baixar encara ms al, el diumenge 20 de juliol, Telecinco va traslladar la srie en late night. Aquest canvi va ser tot un xit ja que l'audincia va pujar de manera considerable, superant el 24% de quota de pantalla. La srie va acomiadar la seva segona temporada, el diumenge 3 d'agost 2008, batent rcord de temporada i aconseguint el segon millor share de la seva histria en congregar el 25,5% de l'audincia espanyola.

Tot sembla apuntar que l'octubre del 2008 comenar el rodatge de la tercera temporada.

 Personatges .

 tic A: Sergio i Joaqun Arias .
'Singles' : anglicisme que denomina aquells solters que en lloc d'estar desesperats gaudeixen d'una vida lliure, promscua i, en molts casos, metrosexual. Aix es defineix 'Sergio Arias' ' (Adri Collado), un home d'xit grcies al paper del 'doctor Ventura  ' que interpreta a la telenovella del moment: 'La Pecaminosa'. L'altra faceta, ms tradicional, de la solteria la viu el seu germ Joaqun' (Guillermo Ortega), un jove insegur, obsessiu i ara a l'atur malgrat haver estudiat una carrera|cursa universitria i un mster.
Eric (Elio Gonzlez) va convncer a Joaqun de rodar un anunci de televisi a casa en l'absncia de Sergio (que se n'anava a Mxic a rodar 'Gestaci al lmit' '), per tot va resultar ser un engany i els van desvalisar el pis. Per aix, quan Sergio va tornar (sense haver acceptat protagonitzar la pellcula), va fer fora el seu germ de casa i el va enviar al poble amb la mare i va dir que anava a vendre el pis.

 tic B: Javi Maroto i Lola Trujillo .
Javi Maroto' (Antonio Pagudo) i Lola Trujillo' (Macarena Gmez) sn una parella de noucasats que descobreixen les dificultats de l'emancipaci i l'aventura de la convivncia desprs d'abandonar la casa dels seus respectius pares.
Organitzat, responsable i buenazo, Javi s manipulat sovint per Lola, una dona catica i contradictria que no porta b l'haver-se mudat a la perifria i el trastorna haver de viure "paret amb paret" amb la seva sogra Goya.
Se suposava que Lola treballava de fotgrafa, per en l'ltim episodi de la segona temporada es descobreix que no s aix i que conrea cnnabis al traster, que desprs passa a Michel, un amic camell, perqu la distribueixi. T al costat de Michel una tintoreria per blanquejar diners.

 2 A: Amador Rivas i Maite Figueroa (els 'cuquis).
'Amador Rivas' (Pablo Chiapella) i Maite Figueroa' (Eva Isanta) sn coneguts com els 'cuquis', un matrimoni rellepat i alguna cosa 'esnob' pares de tres petits dimoniets cuellicortos: Carlota, Rodrigo i Fernando ('els minicuquis'). Desprs de diversos problemes econmics per culpa de la seva dona i que Amador s'assabents que aquesta li havia estat infidel, se'n va anar de casa deixant-lo els nens a Maite. Maite es considera a si mateixa escriptora de grans contes infantils, i est obsessionada amb ser superior als altres vens.
Fruit de la infidelitat de Maite amb Sergio, ha tingut un quart fill. Al principi es cridava lex, per desprs de reconciliar-se amb el seu marit, li van posar Amador ('Amador jnior').

 2 B: Vicente Maroto i Gregoria Gutirrez .
Els esposos Goya Gutirrez' (Beatriz Carvajal) i Vicente Maroto' (Ricardo Arroyo), sn dos prejubilats de classe mitjana que gaudeixen ara de la tranquillitat i dels petits plaers de la vida, com passejar en xandall fins al centre comercial, veure el futbol... Afectada per la sndrome del niu buit, Goya troba a faltar el seu fill desprs que aquest es cass i se n'ans de casa, aix que el matrimoni ven el seu pis en el centre i es muda al mateix edifici on ell viu, un apartament de cinquanta metres quadrats d'un dormitori, (segons Vicente, un espai demasido petit per als dos). Goya i la seva nora (Lola) s'odien. A diferncia de la seva dona, Vicente s feli amb la seva situaci de prejubilat; veure la televisi assegut al sof i estar tot el dia en xandall s la seva afici ms notria.

 2 C: El mors .
Personatge misteris que resideix a la finca. s l'antisocial de l'edifici i, quan es doni a conixer, respondr al perfil d'un professional liberal de bona presncia, sense propietats al seu nom i mors. Les seves singulars prctiques quotidianes contrasten amb l'harmonia venal. A ms, desprs de fer-li una visita a casa seva els vens de Mirador de Montepinar, sense perms, sens dubte, s'adonen en veure un suro a la paret del dormitori principal amb fotos, notes, cartes del banc, etc. que els est vigilant, i es pregunten si ser un psicpata assass o alguna cosa semblant. Durant la segona temporada amb prou feines l'han anomenat|nomenat, com si s'haguessin oblidat d'aquest personatge.

 1A: Raquel Villanueva, Nines Chacn i Blanca .
Raquel Villanueva (Vanessa Romero) s'installa al pis dels Recio com a llogada al costat de la seva cosina Nines i la seva amiga de pilates, Blanca. Raquel, s la directora comercial de la constructora que, malgrat la seva agressivitat professional i la seva aparent seguretat en si mateix mateixa, acumula nombrosos problemes sentimentals. Per la seva part, la seva cosina Nines (Cristina Medina), a qui el seu marit ha abandonat per una ms jove, s una dona la incapacitat de la qual per guanyar-se la vida i la seva "allrgia" al treball|feina crisparan Raquel, ja que sn actituds que a l'executiva li semblen imprpies d'una dona moderna. Malgrat la seva alta autoestima, Nines ha desenvolupat una gran animadversi cap als homes, que la porta a evitar relacionar-se amb ells i a renunciar al sexe. La seva apatia i extrema franquesa la porten a enemistar-se amb els Recio, els seus amos, amb els quals es porta fatal, mentre que la seva relaci amb Raquel s complexa a causa dels diferents carcters d'ambdues. Nines tamb va treballar com a empleada de la llar a casa d'Enrique, anant-se'n al llit amb ell, per va perdre la feina quan va fingir estar embarassada d'aquest per treure-li diners, engany que va descobrir Raquel. I finalment, 'Blanca'  (Mnica Prez), una dona atractiva que treballa com organitzadora d'esdeveniments, ha canviat radicalment la seva manera de veure la vida arran de la seva separaci conjugal. Desprs de dotze anys de matrimoni i un fill de 4 anys que viu amb el seu pare les seves principals aspiracions sn recuperar el temps perdut, sortir molt i lligar contnuament.

 1 B: Leonardo Roman (Leo) .
Considerat oficialment com el pesat de l'edifici Leonardo Roman (Luis Miguel Segu), home sociable per naturalesa i amb gran incontinncia verbal, s l'ex-vicepresident i administrador de la comunitat. Un ratol de biblioteca i fantic de l'ltima tecnologia que, entre d'altres coneixements intils, s'ha aprs de memria la llei de propietat horitzontal. Professionalment, desenvolupa la tasca de comercial en una companyia de regals d'empresa. En un episodi de la segona temporada, va estar a punt de casar-se amb Nines (matrimoni que aquesta volia per convenincia i per viure sense treballar), per al final Leo la va rebutjar a l'altar perqu aquest no la volia a ella, sin a Raquel. Abans era el vicepresident de la comunitat, per Antonio el va acomiadar.
Durant els dos ltims episodis de la segona temporada no ha aparegut aquest personatge.

 1 C: Antonio Ressio i Berta Escobar (els 'Ressio') .
Diu la llegenda que abans d'edificar-se l'erm de Montepinar, els Recio ja habitaven all. Malgrat aparentar|fingir ser els vens perfectes, els Ressio sn un matrimoni ro, paranoic, classista, conservador, feixista i una mica freaky. A ms del pis en el qual viuen, posseeixen un segon habitatge que tenen llogat a Raquel, a Blanca i a Nines. ' ' ' Antonio Recio ' ' ' (Jordi Snchez) s majorista de peix congelat, un home amargado,xenofobo,homofobo, impacient i preocupat pels assumptes comunitaris . Berta Escobar' (Nathalie Sesea), la seva esposa, treballa en la joieria dels seus propis pares, i s una dona mancada de sentit de l'humor i incapa d'oblidar els greuges. Sn cridats 'els Ressio' ' per la resta dels seus vens a causa del seu mal humor. Tenen un fill, cridat lvaro Recio, que porta un any a Irlanda, per que no ha aprs gaireb res d'angls, ja que al lloc on estudia noms hi ha espanyols, italians i fins i tot un japons. En la segona temporada va aparixer en la srie amb el seu nuvi|xicot conegut a Irlanda. Quan els seus pares van conixer la sexualitat de lvaro, van entrar en una depressi dissimulada. Actualment Antonio Recio s el president de Mirador de Montepinar grcies a que la moci de censura dirigida a Amador va prosperar i que va subornar els vens amb marisc. Com no sap, anomena constantment coses a Enrique, com a vicepresident. En el capitulo final de la segona temporada; Antonio dij que era gai. No se sap si va ser una simple anecdota o ho ha estat ocultant tota la seva vida. ademas la seva dona berta li deixo en l'ultimo capitulo de la segona temporada pel qual no li cap a massa cas a causa que controlava els vens a traves de camaras.

 Sota A: Izaskun Sagastume i Mari Tere Valverde .
Izaskun Sagastume' (Mariv Bilbao) i Mari Tere Valverde' (Gemma Cuervo), abans okupes del pis pilot de l'edifici, s'estrenen com "propietries" desprs de comprar el pis a la constructora per un euro. Izaskun s una dona desinhibida i sense cabells|pls a la llengua que vivia en una residncia fins i tot que va decidir escapar-se al costat de la seva amiga Mari Tere, una vdua cndida, vital i positiva. Sempre assabentades dels draps bruts dels llogaters, aquestes dues harpies sempre saben com usar aquesta valuosa informaci en el seu benefici.

 Sota B: Enrique, Fran i Julin Pastor .
Quan Robin Williams en 'Senyora Doubtfire' ' enumerava diferents tipus de famlies que podien ser considerades "normals", es nota que no va haver de passar el mocho al domicili dels Pastor. Desprs de la sobtada fugida d'Araceli Madariaga' (Isabel Ordaz) del pit|si familiar, 'Enrique Pastor' ' (Jos Luis Gil), regidor de joventut i temps lliure en l'ajuntament, es veur obligat a lluitar en solitari amb dos "nens": 'Fran Pastor' ' (Eduardo Garca), un adolescent passota, i l'avi 'Julin Pastor' ' (Manuel Andrs), un octogenari entossudit a viure una segona infantesa. Enrique va tenir una relaci amb Nines, la seva assistenta, la que va fingir un embars. Actualment Enrique Pastor s el vicepresident de Mirador de Montepinar.

 Empleats de la comunitat: Maxi ngulo i Coque Calatrava .
Separat d'Izaskun fa anys, 'Mxim Angulo' (Eduardo Gmez) s el conserge de la finca, tasca que desempenyora|exerceix segons la llei del mnim esfor i aferrant-se al conveni quan les condicions de treball|feina no sn del seu grat.
Grcies al seu desvergonyiment, aconsegueix que 'Coc Calatrava' (Nacho Guerreros), pres convicte en procs de reinserci contractat com jardiner, li faci part del seu treball|feina.
Desprs d'aconseguir la condicional per sortir de la pres, Coque es viur amb Maxi a la seva caravana, situada en l'entrada del Mirador de Montepinar. Durant un temps, es van posar en vaga perqu el president Recio els feia treballar gratis.

 Empleats de la constructora: Raquel Villanueva i Eric Corts .
'Eric Corts' ' (Elio Gonzlez) i Raquel Villanueva' (Vanessa Romero) sn els representants de l'empresa constructora. Encara que ven pisos, Eric es mostra crtic amb l'actual panorama immobiliari. A causa de la seva petita nmina mensual i a qu la seva via ha deixat el seu pis de dos-cents metres quadrats en el centre en herncia a una entitat bancria, s'ha installat "provisionalment" a l'tic A amb Sergio i Joaqun. Raquel, per la seva part, s la directora comercial de la companyia que, malgrat la seva agressivitat professional i la seva aparent seguretat per si mateix mateixa, acumula nombrosos problemes sentimentals.
Actualment, la constructora es traspassa, amb el qual, ser eliminada de les trames de la srie, com venia passant des del comenament de la segona temporada.

 Local comercial ' ' Max & Henry  ': Sandra Espinosa i Silvio Ramrez .
Sense Araceli, la perruqueria de la planta baixa ha perdut tota la seva essncia. Maxi conven a Enrique de transformar el local en un bar que portar per nom ' ' Max & Henry  '. All resituen a l'antiga becria, 'Sandra Espinosa' ' (Sofia Nieto). La pobra es dna encara menys aragonesa servint copes de la que es donava al sal de bellesa. Tamb atn el club Silvio Ramrez' (Roberto San Martn), un cub gai i idealista que abans compartia amb 'Cris' ' ' (Malena Alterio) el pis de lloguer dels Recio i que ara rau|resideix en un dels trasters del edificio.Durante la segona temporada tot just ha aparegut aquest personatge en la srie.

 Audincies .

Aqu la mitjana|mitja de les audincies per cada temporada en milions d'espectadors i percentatge de share.

1 temporada (3.184.000 espectadors i 21,2% de share);
2 temporada (2.862.000 espectadors i 19,6% de share);

 Repart .

 1a temporada .

Adri Collado s 'Sergio Arias';
Guillermo Ortega s 'Joaqun Arias';
Antonio Pagudo s Javier Maroto Gutirrez';
Macarena Gmez s 'Dolors "Lola Trujillo" ';
Eva Isanta s "Maite Figueroa" ';
Pablo Chiapella s 'Amador Rivas';
Beatriz Carvajal s 'Gregoria "Goya Gutirrez" ';
Ricardo Arroyo s Vicente Maroto';
Malena Alterio s 'Cristina Aguilera';
Roberto San Martn s Silvio Ramrez';
Luis Miguel Segu s 'Leonardo "Leo Roman" ';
Jordi Snchez s 'Antonio Ressio';
Nathalie Sesea s Berta Escobar';
Jos Luis Gil s 'Enrique Pastor';
Isabel Ordaz s 'Araceli Madariaga de la Vega';
Emma Penella s 'Rosari "Charo de l'Horta" ';
Eduardo Garca s 'Francisco Javier "Fran" Pastor Madariaga  ';
Mariv Bilbao s Izaskun Sagastume';
Gemma Cuervo s 'Maria Teresa "Mari Tere Valverde" ';
Eduardo Gmez s 'Mxim "Maxi Angulo" ';
Nacho Guerreros s 'Coque Calatrava';
Elio Gonzlez s 'Eric Corts';
Vanessa Roman s Raquel Villanueva';
Fabio Arcidicono s Fabio Sabatani';
Sofa Nieto s 'Sandra Espinosa';

 2a temporada .

Abandonen la srie:

Isabel Ordaz com 'Araceli Madariaga de la Vega';
Malena Alterio com 'Cristina Aguilera';
Emma Penella com a 'Rosari "Charo de l'Horta" ' ;
Fabio Arcidicono com Fabio Sabatani';
Roberto San Martn com Silvio Ramrez' ;


S'incorporen a la srie:

Manuel Andrs com 'Julin Pastor' ;
Cristina Medina com Nines Chacn';
Mnica Prez com 'Blanca';

 3a temporada.

Abandonen la srie:

Mnica Prez com 'Blanca;

 Referncies a altres sries .
Les referncies de 'La que s'acosta' ' a la seva predecessora, ' ' Ac no hi ha qui visqui ' ', sn habituals. Aquestes sn algunes d'elles:

En l'episodi 5 de la primera temporada, 'un roman, un marchoso i una vaca al jard  ', Sergio, l'actor, comenta que una de les seves infermeres a la telenovella es quedar en coma perqu l'actriu havia demanat un augment de sou. Aix s una clara allusi al personatge de Colom dAqu no hi ha qui visqui  ' i a l'actriu que ho interpretava, Loles Len, que va demanar ms diners i els guionistes la van deixar en coma tirant-la pel pati interior.
En l'episodi 11 de la segona temporada, 'un datfon, un sucida i un president en les ltimes  ', una de les trames gira al voltant a que Sergio contracta una prostituta de luxe perqu enganyi el seu germ Joaqun fent-lo creure que en realitat s ell que l'ha sedut per animar-lo. Aquesta era exactament la trama d'un dels episodis dAqu no hi ha qui visqui  ' on enganyaven Paco. De fet, en les dues sries es presentava el mateix problema, que l'enganyat volia anar gastant-li massa lent aix els diners als seus amics. La diferncia s que en 'La que s'acosta' ' l'objectiu era animar-lo mentre que en 'Aqu no hi ha qui visqui  ' l'objectiu era que perds la virginitat. Curiosament, en les dues sries la vctima de l'engany va ser interpretada per Guillermo Ortega.

Durante mesos ha circulat el remor per internet que el mors del 2n C seria interpretat per Fernando Tejero, qui interpretava al porter Emilio en 'Aqu no hi ha qui visqui  ' encara que fins al moment no s'ha certificat gens.

En l'episodi final de la segona temporada, un robatori, una bossa i una cooperativa del cnnabis ', Enrique (Jos Luis Gil) amenaava amb mudar-se a viure al carrer Desengany, que era el carrer on s'ambientava 'Aqu no hi ha qui visqui' '. Aix ha fet pensar els fans que la srie podria tornar, una mica impossible de moment ja que s'ha anunciat una tercera temporada de 'La que s'acosta' ', a ms de qu Aqu no hi ha qui visqui va acabar de forma no retornable, i menys en l'esmentada direcci|adrea C/ Desengany.

 Referncies .


 Es Vegi tamb .

Alba Adritica;
Miramn Mendi;
Jos Luis Moreno;

 Enllaos externs .

Web Oficial de "La que s'acosta";
Web NO oficial d'"Aqu no hi ha qui visqui" i "La que s'acosta";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367697" title="Ruanda-Urundi" nonfiltered="2413" processed="2404" dbindex="142437">
Ruanda-Urundi fou el nom del mandat de la Societat de Nacions i desprs de l'ONU confiat a Blgica sobre el regne de Rwanda i el regne de Burundi o Urundi, abans part de l'frica Oriental Alemanya.

 Precedents .

Anteriorment els dos regnes havien estat ja administrativament units: entre 1897 i 1899 foren part del districte militar d'Ujiji a l'frica Oriental Alemanya i el 1899 es va constituir en districte militar separat (districte militar d'Usumbura). El 1906 es va formar la residencia militar de Ruanda i Urundi que el 15 de novembre de 1907 es va separar en dues residncies civils, una per Rwanda i una per Urundi,

 Historia .

El belgues i aliats, sota el comandament del general Tombeur, van entrar al territori: Nyaza fou ocupada el 19 de maig de 1916, i Rwanda va quedar ocupada el 17 de juny de 1916; des de Nyaza es va passar a Burundi on van entrar el6 de juliol de 1916 i va quedar ocupat el setembre. El 20 de juliol es va ocupar Ujiji i Kigoma i el 29 de juliol Ussui. El 18 de setembre de 1916 els exrcits convergien a Tabora.

Tombeur fou administrador i governador militar fins el novembre i de fet fins a la presa de possessi del primer comissari reial belga, general Malfeyt, el 31 de gener de 1917, que havia estat nomenat tres mesos abans. Als regnes de Rwanda i de Burundi es van nomenar residents (militars) el mateix 1916.

A les converses preliminars del tractat de Versalles ja es va decidir que l'frica Oriental Alemanya seria un mandat "B" (gesti de tipus colonial) i es dividiria en dos parts: una sota mandat belga i un altra sota mandat britnic. El 18 de maig de 1919 el belgues van cedir a la Gran Bretanya la comarca brurundesa de Bugufi (al nord-est) a l'efecte de construir una via frria anomenada El Cap-El Caire (que mai es va fer). El 20 de maig de 1919 la convenci Orts-Milner entre Blgica i Gran Bretanya, establia que els belgues noms conservarien els dos regnes i la resta del territori alemany ocupat seria cedit a la Gran Bretanya. El tractat de Versalles es va signar el 30 de juny de 1919 i suposava la renuncia alemanya i l'establiment formal d'un pre mandat belga. El territori ocupat per Blgica incloa els districtes d'Ussui i Ujiji per d'acord als pactes amb Gran Bretanya, els belgues van renunciar als dos districtes el 21 de mar de 1921 a favor dels britnics. El mandat aliat fou confirmat oficialment per la Societat de Nacions el 22 de juliol de 1922, i acceptat pel parlament belga el 20 d'octubre de 1924. 

Una llei de 21 d'agost de 1925 va posar el mandat de Ruanda-Urundi sota dependncia administrativament de la colnia del Congo Belga (per amb pressupostos separats), i es va establir la figura dels governadors de Ruanda-Urundi (dels quals depenien els residents que dirigien al seu torn als administradors territorials) que eren al mateix temps vicegovernadors del Congo Belga-Ruanda-Urundi. Es a dir existia una colnia belga del Congo, i un mandat belga de Ruanda-Urundi, per el ttol oficial dels governadors del Congo era "Governador del Congo Belga i de Ruanda-Urundi" i el dels governadors de Ruanda-Urundi era "Vicegovernador del Congo Belga i de Ruanda-Urundi i governador de Ruanda-Urundi". Eb absncia del governador del Congo el governador de Ruanda-Urundi ocupava el seu lloc i al seu torn era substituit pel seu vicegovernador.

El 13 de desembre de 1946 el mandat de la Societat de Nacions fou ratificat per l'ONU, entitat successora de la Societat de Nacions.

El mandat va existir fins el 1 de juliol de 1962 quan Ruanda va esdevenir una repblica independent, i el Regne de Burundi va assolir tamb la independncia separada el mateix dia per convertir-se en repblica el novembre de 1966.

 Governadors .
Governadors militars .
Comandant d'operacions al sud del llac Victoria (incloent el nord de Rwanda):
Philippe Franois Joseph Molitor  1916;
Armand Christophe Huygh 1916-1917;
Comandant d'operacions de la Brigada del sud (a l'est dels llacs Kivu i Tanganyika amb el sud de Ruanda i tot Urundi):
Frederik Voldemar Olsen 1916-1917               ;
Comandant militar general de l'frica Oriental Alemanya ocupada: ;
Charles Henry Marie Ernest Tombeur, bar Tombeur de Tabora 1916 (de facto fins gener de 1917);
Comandant de la fora de ocupaci a Ruanda-Urundi:
Gustave Eugne Henri Stevens  1916-1917  ;
Comissionats reials belgues de l'frica Oriental Alemanya ocupada .  
Justin Prudent Franois Marie Malfeyt  1916-1919 (va prendre possessi el gener de 1917);
Alfred Frdric Grard Marzorati 1919 -1924  ;
Comissionats reials del mandat de Ruanda-Urundi .

Alfred Frdric Grard Marzorati  1924 - 1926 ;
Governadors de Ruanda-Urundi i Vicegovernadors del Congo Belga i de Ruanda-Urundi.
Alfred Frdric Grard Marzorati  1926 - 1929;
Louis Joseph Postiaux (inter) 1929 - 1930;
Charles Henri Joseph Voisin 1930 - 1932  ;
Eugne Jacques Pierre Louis Jungers 1932 - 1946;
Maurice Simon (1946-1947 inter, desprs confirmat) 1946 - 1949;
Lon Antoine Marie Ptillon  1949 - 1952 ;
Alfred Maria Josephus Ghislencus Claeys-Bouuaert 1952 - 1955;
Jean-Paul Harroy 1955 - 1962 (de 1960 a 1962 com a Resident General)  ;

Governadors alemanys .
Comandants del districte militar d'Ujiji.
1896 - 1899                Hans von Ramsay   (des de 1897 i fins a 1899 inclogu Ruanda-Urundi)       
1899 - 1901                Heinrich von Bethe (el seu govern no inclogu Ruanda-Urundi)

Comandants del districte militar d'Usumbura (Ruanda-Urundi) .
Heinrich von Bethe 1899 - 1902                ;
Robert "Oskar" von Beringe   1902 - 1904                ;
Werner von Grawert  1904 - 1906  ;

Resident a Ruanda i a Urundi .              
Werner von Grawert   1906 - 1907   ;

 Vegeu tamb .
Regne de Rwanda ;
Regne de Burundi      ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367700" title="Urundi" nonfiltered="2414" processed="2405" dbindex="142438">

Geografia histrica:
Urundi o Regne de Burundi, nom europeu de Burundi a la part final del segle XIX i fins el 1962;
Ruanda-Urundi, mandat de la Societat de Nacions (1922-1946) i de l'ONU (1946-1962);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367704" title="Santa Cecilia" nonfiltered="2415" processed="2406" dbindex="142439">

Santa Cecilia s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367705" title="Santa Ins" nonfiltered="2416" processed="2407" dbindex="142440">

Santa Ins s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367706" title="Santa Mara del Campo" nonfiltered="2417" processed="2408" dbindex="142441">

Santa Mara del Campo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367707" title="Santibez del Val" nonfiltered="2418" processed="2409" dbindex="142442">

Santibez del Val s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367708" title="Solarana" nonfiltered="2419" processed="2410" dbindex="142443">

Solarana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367709" title="Primer ministre del Canad" nonfiltered="2420" processed="2411" dbindex="142444">
El primer ministre del Canad (en angls: Prime Minister of Canada, en francs: Premier ministre du Canada) s el primer ministre de la Corona canadenca, i per tant, el cap de govern del Canad. El crrec no est definit en cap dels documents que constituexen la porci escrita de la constituci del Canad; l'autoritat executiva recau en el monarca canadenc, el qual designa un governador general per exercir-la. El crrec del primer ministre s part de la tradici de la convenci constitucional del Canad. Fou creat imitant el crrec de la Gran Bretanya durant el temps de la creaci de la Confederaci el 1867. La prefectura del govern britnica, tot i que ja s'havia desenvolupat per al 1867, no fou integrada formalment a la constituci britnica sin fins el 1905, per la qual cosa, no apareix tampoc a l'Acta Constitucional canadenca del 1867.

El primer ministre s el lder del partit poltic o coalici de partits amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. Segons el protocol, tots els primers ministres reben el ttol de "Molt Honorable" (en angls: Right Honorable, en francs: Trs honorable) per a tota la vida.

Stephen Harper s l'actual primer ministre, designat pel governador general Michalle Jean, i s el 22 primer ministre del Canad, des del 6 de febrer, 2006. s el lder del Partit Conservador havent guanyat 124 dels 308 escons en les eleccions del 2006, i 143 en les eleccions de 2008. Ja que no ha guanyat la majoria absoluta dels escons almenys 155 escons el primer ministre Harper encapala un govern de minoria, s a dir, el nombre total d'escons de tots el partits d'oposici que no pas el nombre d'escons dels conservadors. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367712" title="Temporada 1989-90 de l'NBA" nonfiltered="2421" processed="2412" dbindex="142447">

La temporada 1989-90 de l'NBA fou la 44 en la histria de l'NBA. Detroit Pistons fou el campi desprs de guanyar a Portland Trail Blazers per 4-1.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Magic Johnson (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  David Robinson (San Antonio Spurs);

 Millor defensor;
  Dennis Rodman (Detroit Pistons);

 Millor sis home;
  Ricky Pierce (Milwaukee Bucks);

 Jugador amb millor progressi;
  Rony Seikaly (Miami Heat);

 Entrenador de l'any;
  Pat Riley (Los Angeles Lakers);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
P - Patrick Ewing, New York Knicks;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Tom Chambers, Phoenix Suns;
Larry Bird, Boston Celtics;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Kevin Johnson, Phoenix Suns;
John Stockton, Utah Jazz;

 Tercer quintet de la temporada;
James Worthy, Los Angeles Lakers;
Chris Mullin, Golden State Warriors;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Clyde Drexler, Portland Trail Blazers;
Joe Dumars, Detroit Pistons;

Millor quintet de rookies;
Tim Hardaway, Golden State Warriors;
Pooh Richardson, Minnesota Timberwolves;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Sherman Douglas, Miami Heat;
Vlade Divac, Los Angeles Lakers;

 Primer quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Buck Williams, Portland Trail Blazers;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Kevin McHale, Boston Celtics;
Rick Mahorn, Philadelphia 76ers;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Derek Harper, Dallas Mavericks;
Alvin Robertson, San Antonio Spurs;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1990;
 Playoffs de l'NBA del 1990;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367713" title="Tejada" nonfiltered="2422" processed="2413" dbindex="142448">

Tejada s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367714" title="Tordmar" nonfiltered="2423" processed="2414" dbindex="142449">

Tordmar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.



 Personatges illustres .

 Leoncio Lpez Garca  (1902-1936) fou un religis agust , beatificat , juntament amb uns altres 498 Vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola, el 28 d'octubre de 2007 a Roma ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367717" title="Torrecilla del Monte" nonfiltered="2424" processed="2415" dbindex="142450">

Torrecilla del Monte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367718" title="Taula de nclids (segmentada, ampla)" nonfiltered="2425" processed="2416" dbindex="142451">


Aquestes tuales d'istops mostren tots els istops coneguts dels elements qumics ordenats per nombre atmic creixent d'esquerra a dreta i per nombre de neutrons creixent de dalt a baix. 

Els perodes de semidesintegraci estan indicats pel color de la cella de cada istop (mireu la taula de colors a cada secci). Els marges (lnies) colorejats indiquen el perode de semidesintegraci dels estats ms estables dels ismers nuclears.

Les dades de la taula provenen del Brookhaven National Laboratory que t una taula interactiva  Taula de nclids amb dades de ~3000 nclids.

Istops dels elements 0-29.
  Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 30-59.

Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 60-89.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 90-111.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367720" title="Rupicapra pyrenaica" nonfiltered="2426" processed="2417" dbindex="142452">


Rupicapra pyrenaica s un bvid freqent als Pirineus. Tamb se sol anomenar "isard", tot i que aquesta denominaci correspon a l'altra espcie del gnere Rupicapra, Rupicapra rupicapra. 

Es troba entre els 400 i els 2.800 m d'altitud, principalment a Andorra i als Pirineus en general, tot i que tamb n'hi ha petites poblacions als Apenins, Itlia i a la Serralada Cantbrica, Espanya.

Subespcies.
R. p. ornata (Apenins);
R. p. parva (Serralada Cantbrica);
R. p. pyrenaca (Andorra, Pirineus);

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367724" title="Torrepadre" nonfiltered="2427" processed="2418" dbindex="142453">

Torrepadre s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza.  Limita a l'oest amb Cobos de Cerrato (Palncia) i Peral de Arlanza, al sud amb Royuela de Ro Franco, i al nord amb Villahoz i Santa Mara del Campo.  

Demografia.



 Personalitats .

 Eloy Rodrguez Gutirrez (1899-1936), mrtir i religis marista;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367726" title="Tretze Colnies" nonfiltered="2428" processed="2419" dbindex="142454">
Les Tretze Colnies eren part de l'Amrica britnica, un nom utilitzat per la Gran Bretanya, fins el Tractat de Pars de 1783 que reconegu la independncia dels Estats Units d'Amrica. Les tretze colnies britniques de Nord-amrica es rebellaren en contra del govern britnic el 1775. Un govern provisional es form, el qual proclam llur independncia, que ara es celebra com el dia de la independncia, el 4 de juliol, 1776, i aix es convertiren en els tretze Estats Units originals. Les colnies foren fundades entre 1607 (la Colnia de Virgnia) i 1773 (la Provncia de Gergia), tot i que la Gran Bretanya tenia i conserv altres colnies a Nord-amrica i al Carib. 

Els documents contemporanis sovint llisten les tretze colnies revolucionries de la Nord-amrica britnica, en ordre geogrfic, de nord a sud:
Nova Anglaterra;
 la Provncia de Nova Hampshire, desprs l'estat de Nova Hampshire;
 la Provncia de la Badia de Massachusetts, desprs els estats de Massachusetts i Maine;
 la Colnia de Rhode Island i les Plantacions de Providence, desprs l'estat de Rhode Island;
 la Colnia de Connecticut, desprs l'estat de Connecticut;
 Les Colnies Mitjanes;
 la Provncia de Nova York, desprs els estats de Nova York i Vermont (l'estat actual de Vermont fou disputat entre les colnies de Nova York i Nova Hampshire. Del 1777 al 1791, exist com la Repblica de Vermont independent de facto);
 la Provncia de Nova Jersey, desprs l'estat de Nova Jersey;
 la Provncia de Pennsylvania, desprs l'estat de Pennsylvania;
 la Colnia de Delaware (abans de 1776 eren "Els Comtats Baixos a Delaware"), desprs l'estat de Delaware;
 les Colnies Meridionals (depenent del documents que els esmenti, Virgnia i Maryland poden ser agrupades com les Colnies de Chesapeake;
 la Provncia de Maryland, desprs l'estat de Maryland;
 la Colnia i Domini de Virgnia, desprs els estats de Virgnia, Kentucky i Virgnia de l'Oest;
 la Provncia de Carolina del Nord, desprs l'estat de Carolina del Nord;
 la Provncia de Carolina del Sud, desprs l'estat de Carolina del Sud;
 la Provncia de Georgia, desprs l'estat de Gergia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367727" title="Villafruela" nonfiltered="2429" processed="2420" dbindex="142455">

Villafruela s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367729" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2430" processed="2421" dbindex="142456">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disputaren 7 proves de rem, totes elles en categoria masculina. Les proves es desenvoluparen entre els dies 9 i 13 d'agost de 1932.

Comits participants.
Participaren un total de 153 remers de 13 comits nacionals diferents:

 
  Alemanya (16);
  (1);
  (18);
  Canad (16);
  (26);
  Frana (5);
  Itlia (20);
 
  (14);
  (2);
  (11);
  (8);
  (15);
  (1);
 

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1932;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367731" title="Holstentor" nonfiltered="2431" processed="2422" dbindex="142457">


L'Holstentor o la Porta Holsten s la porta de la ciutat construda en ma d'estil gtic. s l'nica que encara existeix en aquest costat del Burgtor i a la part medieval de la fortificaci de Lbeck a Alemanya. Consisteix en una entrada en arc amb dues torres rodones que la flanquegen. s s considerat un senyal d'identitat de Lbeck. Juntament amb l'Altstadt de Lbeck formen part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 1987. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367732" title="Senat del Canad" nonfiltered="2432" processed="2423" dbindex="142458">
El Senat del Canad (en angls: Senate of Canda, en francs: Le Senat du Canada), s la cambra alta del Parlament del Canad, el qual tamb est integrat per la Cambra dels Comuns i el sobir (representat pel governador general). 

El Senat est integrat per 105 membres tots els quals sn designat pel governador general sota el consell del primer ministre. Els escons s'assignen per regi: cadascuna de les quatre regions ms grans, en reben 24, i la resta s'assignen a les regions ms petites. Les quatre regions ms grans sn: Ontario, Quebec, les Provncies Martimes i les Provncies Occidentals. Els escons de Terranova i Labrador, els Territoris del Nord-oest, el Yukon i Nunavut s'assignen de manera separada. Els senadors conserven el crrec fins els 75 anys d'edat.

El senat es coneix com la "cambra alta" del Parlament, i la Cambra dels Comuns, com la "cambra baixa". Aix, tanmateix, no vol dir que el Senat s ms poders que no pas la Cambra dels Comuns, ans que els seus membres tenen precedncia en el protocol cerimonial canadenc. De fet, la Cambra dels Comuns s la cambra dominant. Tot i que es requereix l'aprovaci d'ambdues cambres per a promulgar una llei, el Senat, la majoria dels casos, no en rebutja cap. A ms a ms, el govern del Canad noms s responsable davant la Cambra dels Comuns; el primer ministre pot conservar el crrec sempre que conservi el suport de la Cambra dels Comuns. Tot i que les lleis poden ser suggerides per qualsevol cambra, la majoria en sn suggerides per la Cambra dels Comuns; i segons la constituci del Canada totes les lleis pressupostries han d'originar-se a la Cambra dels Comuns.




 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367733" title="Pont Nou de Manresa" nonfiltered="2433" processed="2424" dbindex="142459">

Pont Nou de Manresa s un pont que travessa el riu Cardener a l'alada del cementiri de Manresa. s un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construt a principis del segle XIV sota la direcci de l'arquitecte barcelon Berenguer de Montagut, que tamb project les esglsies de la Seu i del Carme. T una llargria considerable, inicialment tenia nou arcs i posteriorment s'escur als vuit actuals. Donava pas al cam ral de Manresa a Lleida.

 Histria .

El rei Jaume II a les 14 calendes d'abril (18 de mar) de 1312, va concedir a Manresa la construcci d'un pont nou que havia de facilitar la comunicaci entre les poblacions del riu. Decretant, que per poder pagar l'obra, els transents haurien de pagar el pontatge estipulat, que era:
un diner per cada mul ;
un oval o malla per cada persona ;
un diner per cada vuit bous ;
un diner per cada vint cabres o moltons i altres animals petits.

L'arquebisbe de Tarragona va contribuir amb donatius i indulgencies als obrers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367734" title="Peter Paige" nonfiltered="2434" processed="2425" dbindex="142460">
Peter Paige (va nixer el 20 de juny de 1969 a West Hartford, Connecticut) s actor, director i guionista. El seu debut com a director i escriptor va ser a la pellcula Say Uncle.
 
Biografia.
Paige es va graduar com a Summa Cum laude a la Universitat de Bston, a l'Escola de Teatre amb una Llicenciatura de Belles Arts.
Ms conegut pel seu paper de Emmet Honneycutt a l'exitosa srie Queer as Folk.
Altres treballs a la televisi inclouen WILL & Grace, Time of your live, Girlfriends, Caroline in the city, American Dad, Realed, Grey's Anatomy, Whitout a Trace.
La seua primera audici a Los ngeles li va valer apareixer com a artista convidat a Suddenly Susan.

Paige va passar l'estiu del 2004 protagonitzant en la seva funci debut com a director, Say uncle, juntament amb Kathy Najimy, Anthony Clark, Melanie Lynskey, Lisa Edelstein i Gabrielle Union.
Altres crdits inclouen la pellcula Don McKellar's Childstar amb Jennifer Jason Leigh i Dave Foley, de Showtime de Our America (que es va estrenar a Sundance el 2002), indie pop, i el curt guardonat The four of us and the Sooting. 
Tamb en la seua etapa teatral a aparegut per tots els teatres ms importants. Ha tocat tots els generes des dels Grecs, shakespeare, a treballs comtenporanis.
Treballs.

Cinema.

Leaving Barstow --- Director Peter Paige ;
Ping Pong Playa --- Director Jessica Yu ;
Say Uncle --- Productor/Director/Guionista Peter Paige ;
Childstar --- Director Don McKellar ;
Our America time --- Director Ernest Dickerson ;
Joyriders --- Director Brad Battersby ;
Pop --- Director Brian Johnson ;
The Shooting --- Director Kaile Shilling ;
The Pitch --- Director Randy Balis ;
Endocrine Secrets --- Director Rob Spruill/Richard Mo ;
On A Mission --- Director Scott Barnard ;


Televisi.

Related - ;
Queer as Folk -Un dels protagonistes de la srie ;
Girlfriends - estrella convidada ;
Will & Grace - Guest Star (on episode " Whose Mom Is It Anyway? ") Es & Grace - estrella convidada (l'episodi "Per a qui s mare de totes maneres?") ;
Movie Stars - estrella convidada ;
Veronica's Closet - estrella convidada ;
Time of Your Life - estrella convidada ;
MTV's Undressed - estrella convidada ;
Caroline in the City - a casa d'Estrella ;
Suddenly Susan - estrella convidada ;
Nowhere Man - estrella convidada ;
American Dad - diverses veus ;
Grey's Anatomy - estrella convidada ;
Rick & Steve: The Happiest Gay Couple In All The World - Series Star Rick & Steve: la parella gai ms feli a tot el mn - srie estrella ;
Without A Trace - estrella convidada;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367736" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2435" processed="2426" dbindex="142461">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dos en categoria femenina. Les proves es realitzaren entre els dies 8 i 13 d'agost de 1932.

Comits participants.
Participaren un total de 28 saltadors, entre ells 11 dones, de 9 comits nacionals diferents:

  (2) (homes:1 dones:1);
  Canad (3) (homes:2 dones:1);
  (1) (homes:0 dones:1);
  (9) (homes:4 dones:5);
  Frana (1) (homes:1 dones:0);
  Alemanya (2) (homes:1 dones:1);
  (4) (homes:3 dones:1);
  (5) (homes:5 dones:0);
  (1) (homes:0 dones:1);

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367738" title="Taula de nclids (segmentada, estreta)" nonfiltered="2436" processed="2427" dbindex="142462">
Aquestes taules d'istops mostren tots els istops coneguts dels elements qumics ordenats per nombre atmic creixent d'esquerra a dreta i per nombre de neutrons creixent de dalt a baix. 

Els perodes de semidesintegraci estan indicats pel color de la cella de cada istop (mireu la taula de colors a cada secci). Els marges (lnies) colorejats indiquen el perode de semidesintegraci dels estats ms estables dels ismers nuclears.

Les dades de la taula provenen del Brookhaven National Laboratory que t una taula interactiva  Taula de nclids amb dades de ~3000 nclids.

 Taula peridica .


 Istops dels elements 0-14 .
  Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica



 Istops dels elements 15-29 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 30-44 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 45-59 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 60-74 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 75-89 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 90-104 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


 Istops dels elements 105-118 .
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367740" title="Louis Rwagasore" nonfiltered="2437" processed="2428" dbindex="142464">
Louis Rwagasore  (Gitega, 10 de gener de 1932 - Bujumbura, 13 d'octubre de 1961) fou un prncep i poltic burunds, fill del rei Mwanbutsa IV i de la seva primera dona Thrse Kanyonga de la que es va divorciar, perdent el fill els drets a la successi.

Va estudiar a Bukeye, desprs a Kanyinya i a  Gitega. El 1945 va anar a estudiar a grup Astrida a Butare, a Ruanda on va romandre fins el 1951. El 1956 va esdtudiar a la Universitat d'Ambers a Blgica, pero va tornar al cap d'uns mesos a Burundi per organitzar cooperatives estrictament africanes, les quals foren prohibides per les autoritats colonials belgues el 1958. 

A partir d'aquell moment el prncep, que era germanastre del prncep hereu (del primer matrimoni del rei), va comenar a realitzar activitats nacionalistes i el setembre del 1958 va formar el partit UPRONA (Uni pel Progrs Nacional) junt amb Paul Mirerekano i Thadde Siryuyumusi, tots propers de Patrice Lumumba del Congo. Es va casar el 12 de setembre de 1959 amb Marie-Rose Ntamikevyo.

El partit UPRONA fou autoritzat pels belgues el 7 de gener de 1960 i el prncep, que havia anat a Blgica, va poder entrar al pas. El seu pare li volia confiar un del territoris dels caps tradicionals (Butanyerera) per va refusar per dedicar-se la causa nacionalista; el pare per es va declarar per damunt dels partits. Del 14 al 20 de mar de 1960 el UPRONA va fer un congrs on es va demanar la independncia de Burundi i va demanar al poble no pagar les taxes, boicotejar els magatzems colonials i en general la desobedincia civil. 

El 27 d'octubre Rwagasore fou arrestat pels belgues i posat en residencia vigilada i a meitat de novembre es van fer unes eleccions locals guanyades pel Partit Demcrata Cristi (PDC) patrocinat pels belgues. El 9 de desembre fou alliberat. Els partits guanyadors de les eleccions van formar el primer govern autnom el 26 de gener de 1961 dirigit per l'hutu Joseph Cimpaye de la coalici Uni de Partits Populars formada desprs de les eleccions i liderada pel PDC.

El 18 de setembre de 1961 es van fer les eleccions legislatives supervisades per la ONU i l'UPRONA va obtenir una amplia victria (80%) contra el Front Com (dins del qual el PDC i el Partit del Poble o PP) que va obtenir noms el 20% (58 de 64 escons) . El 28 de setembre Thadde Siryuyumusi fou elegit president de l'Assemblea Legislativa, i Rwagasore va ser encarregat de formar govern sent investit el 29 de setembre de 1961 amb Pierre Ngendamdumwe com a viceprimer ministre en un govern amb 15 carteres de les quals la de defensa romania en mans dels belgues. 

El 13 d'octubre de 1961 Rwagasore fou assassinat per un grec, Kageorgis, sicari dels lders del PDC entre els quals el prncep Baranyanka. Va formar govern el tutsi Andr Muhirba de la UPRONA (20 d'octubre). El 2 d'abril de 1962 els assassins de Rwagasore foren condemnats i Kageorgis afusellat el 30 de juny. El 1 de juliol de 1962 es va proclamar la independncia. A l'any segent es van executar noves condemnes contra implicats en el seu assassinat (15 de gener de 1963, execuci dels fills del prncep Baranyanka, de noms Ntidendereza i Birori.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367742" title="Villahoz" nonfiltered="2438" processed="2429" dbindex="142465">

Villahoz s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367743" title="Jordi Martnez de Foix i Lloren" nonfiltered="2439" processed="2430" dbindex="142466">
Jordi Martnez de Foix i Lloren (Barcelona, 1957 - Barcelona, 1978) fou un militant independentista i socialista catal, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort al manipular un explosius.

 Biografia .  
Jordi Martnez de Foix i Lloren va nixer el 23 d'abril de 1957. Era fill de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona. Ja amb 15 anys va entrar a militar al PC(i). La seva conscincia de classe el feia defugir els intellectualismes, i apostava fermament per la classe treballadora. Desenes sn les manifestacions que acumulava a les seves esquenes. El 2 de desembre de 1977, en una de les moltes manifestacions en qu va participar, s ferit de bala per policies de pais. A l'hospital, l'assetjament policac s constant. Va ser donat d'alta l'1 de maig de 1978, i aquella mateixa tarda va anar a la manifestaci. L'activitat poltica d'en Jordi era frentica.

A finals del 1978, sense temps per refer-se de l'assassinat de Gustau Muoz, que el va colpir enormement, en Jordi preparava uns artefactes per fer servir el 15 d'octubre, en memria del president Llus Companys, afusellat pel feixisme feia 38 anys. En Jordi era en un pis franc que tenia a Nou Barris, a l'aleshores C/Lucena, actualment Passeig Verdum. Mentre manipulava els explosius, aquests li van explotar a les mans, causant-li la mort immediata. Eren les 21:23h del 14 d'octubre; a aquesta hora se li va parar el rellotge.

En la investigaci posterior van trobar fsfor al pis, un material que no es feia servir per als explosius que utilitzava en Jordi (de tipus irlands). El fet que la ubicaci fos un pis franc, que noms coneixien en Jordi i els seus, ha portat sempre la famlia a pensar en una infiltraci dins el grup; aquesta acusaci ha suposat discussions amb alguna gent del PC(i).

El 30 d'octubre d'aquell mateix any, la famlia, amics/es i companys/es d'en Jordi van voler retre-li homenatge a la Parrquia de Sant Andreu, a la Pl. Orfila. A l'acte, hi havia d'intervenir en Llus Maria Xirinacs, el pare d'en Jordi, gent de Socors Catal, i d'altres companys de militncia. Centenars de persones s'hi van acostar, per es van trobar la plaa i els voltants ocupats per la policia espanyola. La famlia, volent evitar ms dolor, va decidir no fer la cerimnia, malgrat que el mossn no s'hi negava tot i la prohibici.

Ja en aquell acte, en Jordi hi era descrit com a "patriota i comunista". s per aix, per la seva lluita i comproms amb el pas i la classe treballadora, que l'esquerra independentista el considera uns dels lluitadors caiguts en combat. I com fa ja alguns anys, l'assemblea local de Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant, a Barcelona, li organitza un homenatge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367745" title="Villalmanzo" nonfiltered="2440" processed="2431" dbindex="142467">

Villalmanzo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.



 Personalitats .

Marcelo Adrin Obregn (1877-1939), heroi militar espanyol a Filipines.
Pedro Echevarra Bravo (1905-1980), msic i compositor espanyol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367746" title="Villamayor de los Montes" nonfiltered="2441" processed="2432" dbindex="142468">

Villamayor de los Montes s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367747" title="Villangmez" nonfiltered="2442" processed="2433" dbindex="142469">

Villangmez s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367749" title="Villaverde del Monte" nonfiltered="2443" processed="2434" dbindex="142470">

Villaverde del Monte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367756" title="Zael" nonfiltered="2444" processed="2435" dbindex="142471">

Zael s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367759" title="Taula de nclids (combinada)" nonfiltered="2445" processed="2436" dbindex="142472">

Les taules segents (desplegueu la pgina) mostren els istops coneguts dels elements qumics. Estan distributs en ordre creixent de nombre atmic (nombre de protons) d'esquerra a dreta i en nombre creixent de neutrons de dalt a baix. 

Per tal de facilitar la consulta, es mostren dues presentacions de dades diferents, per una banda  taules segmentades  i per una altra, una nica  taula unificada . La taula unificada permet una visualitzaci fcil de la tendncia de quantitat de prot/neutr per cal un desplegament horitzontal i vertical de la pgina. Per altra banda la visi segmentada permet una visi ms senzilla d'un element particular sense necessitat de desplegar la pgina. S'han proporcionat enllaos per a poder saltar d'una secci a l'altra sense dificultat. 

Observeu la llegenda de color de l'exemple que es mostra a la dreta. Llegendes similars es troben al llarg de la taula per a facilitar la consulta. Les celles de color indiquen el perode de semidesintegraci de cada istop. Situant el cursor a sobre d'una cella apareixer un men contextual que indicar el perode de semidesintegraci d'aquell istop. 

Les celles que presenten marges (lnies) acolorides (Observeu les tres celles inferiors de la llegenda de la dreta) indiquen el perode de semidesintegraci de l'estat ms estable de l'ismer nuclear. El color del marge i el perode de semidesintegraci associat de l'ismer segueix la mateixa convenci usada pels perodes de semidesintegraci dels istops (blanc, rosa, groc...). En la majoria de casos, un marge de cella s diferent del color de la prpia cella. No obstant, en alguns casos com la cella 198mostrada aqu quan una  cella i el seu marge sn del mateix color s'ha representat el marge amb una lnia puntejada. Si una cella t un marge acolorit, la informaci del perode de semidesintegraci de l'ismer surtir en un men contextual al situar el cursor a sobre. 

Per tenir ms informaci sobre nclids i les diferncies entre istop, iston i isbar vegeu Taula de nclids.

Taula peridica.



Taula segmentada.

Istops dels elements 0-14.
  Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 15-29.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 30-44.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 45-59.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 60-74.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 75-89.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 90-104.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Istops dels elements 105-118.
Anterior | Posterior  Vs a la taula peridica


Taula completa.
AnteriorVs a la taula peridica


Referncies.


Enllaos externs .
  Taula de nclids compacta (representaci no estndard amb elements en diagonal) 70x70.;
 atom.kaeri.re.kr Exemple de taula de nclids;
 taula de nclids interactiva(Brookhaven National Laboratory);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367763" title="Callionymus aagilis" nonfiltered="2446" processed="2437" dbindex="142473">

 Callionymus aagilis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367764" title="Callionymus acutirostris" nonfiltered="2447" processed="2438" dbindex="142474">

 Callionymus acutirostris   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367780" title="Callionymus afilum" nonfiltered="2448" processed="2439" dbindex="142475">

 Callionymus afilum   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367781" title="Callionymus africanus" nonfiltered="2449" processed="2440" dbindex="142476">

 Callionymus africanus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367783" title="Joan Prez i Lcia" nonfiltered="2450" processed="2441" dbindex="142477">
Joan Prez i Lcia (Sogorb, Alt Palncia, 1870 - Valncia, 1927) fou un periodista i poltic valenci. El 1896 es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i form part de la Lliga Catlica de Valncia, d'ideologia carlina, per la qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Valncia el 1905 i diputat provincial pels Serrans el 1913-1917. Tamb fou candidat a les eleccions a Corts Espanyoles, per no fou escollit mai. En aquells anys es distanci del tradicionalisme per a aproximar-se tmidament al regionalisme. Fou un dels promotors de la fundaci el 1914 del Centre de Cultura Valenciana i de l'erecci del monument al pronunciament de Sagunt de 1874. Fou director i propietari del diari catlic La Voz de Valencia i president de Lo Rat Penat (1916-1918). Tamb va promoure el turisme estival a les seves terres de Virgen de la Vega, a Alcal de la Selva (provncia de Terol).

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367784" title="Callionymus altipinnis" nonfiltered="2451" processed="2442" dbindex="142478">

 Callionymus altipinnis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hong Kong.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367785" title="Castell de Cornell" nonfiltered="2452" processed="2443" dbindex="142479">

El Castell de Cornell s un dels edificis emblemtics de la ciutat de Cornell de Llobregat que est situat al barri Centre d'aquesta. Es tracta d'un gran casal gtic, construt i reformat en diverses poques. Est estratgicament situat al capdamunt d'un petit tur des del qual es t una bona visi del Llobregat en el seu tram final, de Sant Boi a l'altra ribera del riu i antigament, de les principals vies d'accs a la ciutat.

Les diferents excavacions arqueolgiques realitzades a Cornell  permeten concloure que va existir un poblament continuat a la ciutat entre l'poca de dominaci romana i l'edat mitjana, situat a la zona que s'estn entre l'esglsia de Santa Maria i el castell.

En la documentaci dels segles XI - XII es parla d'una torre defensiva "in locum Cornelianus", sense especificar la ubicaci.

L'estructura que es conserva avui t el seu origen a finals del segle XIII, principi del XIV, com a centre d'una gran propietat, de la que possiblement foren els primers titulars la famlia Cornell, coneguda tamb amb el nom de Castellvell.

El castell de Cornell s de planta quadrada, articulada entorn d'un pati central, amb una torre a cada angle. s construt amb pedra natural, a la base i a les torres, i tapial (terra pastada), a la resta.
Els escassos documents i investigacions sobre la seva histria fan difcil discernir i identificar els diversos elements arquitectnics que s'han sobreposat al llarg dels segles.

Des del 5 de maig del 2000, amb la finalitzaci de la reconstrucci del castell, la primera i la segona planta d'aquest acullen l'Arxiu Histric Municipal de Cornell. A la planta baixa s'hi pot visitar la sala d'exposicions, mentre que el pati es utilitzat per a diverses activitats: concerts, conferncies, presentacions pbliques...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367786" title="Callionymus amboina" nonfiltered="2453" processed="2444" dbindex="142480">

 Callionymus amboina   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367787" title="Callionymus annulatus" nonfiltered="2454" processed="2445" dbindex="142481">

 Callionymus annulatus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a l'Estret de Torres.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367788" title="Callionymus australis" nonfiltered="2455" processed="2446" dbindex="142482">

  Callionymus australis  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367789" title="Parlisi supranuclear progressiva" nonfiltered="2456" processed="2447" dbindex="142483">

La parlisi supranuclear progressiva (PSP) s un rar desordre del cervell que ocasiona greus i permanents problemes amb el control de la forma de caminar i l'equilibri. El signe ms evident de la malaltia s la incapacitat d'orientar els ulls de forma adequada, que ocorre a causa de les lesions en l'rea del cervell que coordina els moviments dels ulls. Alguns pacients descriuen aquest efecte com visi borrosa. Els pacients de PSP presenten sovint alteracions de l'humor i el comportament, entre elles la depressi i l'apatia, aix com demncia lleu progressiva.

El nom llarg del desordre indica que la malaltia comena lentament i continua empitjorant (progressiva), ocasiona dany en el cervell per sobre de certes estructures de la grandria d'un psol anomenades nuclis (supranuclear) i produx parlisis. No obstant aix, els pacients de PSP no experimenten una veritable parlisi. 

La parlisi supranuclear progressiva (PSP) va ser descrita inicialment com desordre distintiu en 1963, quan tres cientfics van publicar una ponncia que distingia la condici de la malaltia de Parkinson. De vegades es va alludir a aquesta condici com sndrome de Steele-Richardson-Olszewski, reflectint els noms combinats dels cientfics que van definir el desordre. Encara quan la parlisi supranuclear progressiva (PSP) empitjora progressivament, ning mor d'ella.

Epidemiologia.
Aproximadament 20.000 nord-americans tenen PSP, el que la fa molt menys com que la malaltia de Parkinson que afecta a ms de 500.000 nord-americans. Els pacients tenen edat mitjana o sn ancians i els homes es veuen ms freqentment afectats que les dones. La PSP s sovint difcil de diagnosticar degut al fet que els seus smptomes s'assemblen molt als d'altres desordres del moviment ms comuns i degut al fet que alguns dels smptomes ms caracterstics poden desenvolupar-se posteriorment en la vida o no desenvolupar-se en absolut. 

Smptomes.
El primer smptoma ms freqent de la PSP s la prdua d'equilibri al caminar. Els pacients tenen caigudes inexplicades o rigidesa i dificultat en el caminar. De vegades les persones que experimenten les caigudes les descriuen com atacs de marejos. Aix duu sovint a sospitar un problema de l'oda interior. 

Altres smptomes inicials comuns sn canvis de personalitat tals com prdua d'inters en activitats ordinriament agradables o una major irritabilitat, mal humor i oblit. Els pacients poden riure o plorar sobtadament sense ra aparent, poden ser aptics o poden tenir explosions de coratge ocasionalment, tamb sense ra aparent. Cal subratllar que el patr de signes i smptomes pot ser bastant diferent d'una persona a una altra.

A mesura que progressa la malaltia, la majoria dels pacients comencen a desenvolupar una visi borrosa i a tenir problemes a controlar el moviment dels ulls. En realitat, els problemes visuals oferixen generalment la primera indicaci definitiva que la PSP s el diagnstic apropiat. Els pacients de PSP tenen problemes a canviar voluntriament la mirada cap avall i tamb poden tenir problemes a controlar les parpelles. Aix pot conduir al tancament involuntari dels ulls, a parpellejos perllongats o involuntaris o a una dificultat a obrir els ulls. 

Altre problema visual com s la incapacitat de mantenir contacte visual durant una conversa. Aix pot fer l'efecte errnia que el pacient s hostil o no est interessat.

La persona usualment mostra dificultats al parlar i se li fa difcil empassar aliments slids o lquids. En casos rars, alguns pacients advertiran tremolors en les mans.

Etiologia.
Es coneix que els smptomes de la PSP sn ocasionats per la deterioraci paulatina de les cllules cerebrals en uns quants llocs diminuts per importants de la base del cervell, en el tronc de l'encfal. Una d'aquestes rees, la substncia negra, tamb s afectada en la malaltia de Parkinson i el dany a aquesta regi del cervell explica els smptomes motors que tenen en com la PSP i la malaltia de Parkinson. 

Els cientfics no saben qu ocasiona la degeneraci d'aquestes cllules cerebrals. No existeixen proves que la PSP sigui contagiosa i els factors gentics no s'han vist implicats. Cap grup tnic o racial ha estat afectat ms freqentment que un altre i la PSP no t majors probabilitats d'ocrrer en algunes zones geogrfiques que en unes altres. 

Hi ha, no obstant aix, diverses teories sobre la causa de la PSP. Una possibilitat s la que un agent no convencional similar a un virus infecta al cos i duu anys o dcades per a comenar a produir efectes visibles. La malaltia de Creutzfeldt-Jakob s una malaltia que se sap s ocasionada per aquest agent. Una altra possibilitat s la que les mutacions gentiques fortutes, del tipus que ocorren en tots nosaltres en tot moment, ocorren accidentalment en determinades cllules o en certs gens, en la combinaci adequada per a lesionar aquestes cllules. Una tercera possibilitat s la que hi ha exposici a algun producte qumic desconegut en els aliments, l'atmosfera o l'aigua que lentament danya certes zones vulnerables del cervell. Aquesta teoria emana d'una pista trobada en la Illa de Guam en el Pacfic on una malaltia neurolgica comuna que ocorre noms all i en unes quantes illes venes comparteix algunes de les caracterstiques de la PSP, la malaltia de Alzheimer, la malaltia de Parkinson i l'esclerosi lateral amiotrfica (malaltia de Lou Gehrig). Es considera que la seva causa s un factor diettic o una substncia txica trobada noms en aquesta zona. 

Altra causa probable de la PSP s el dany cellular ocasionat per radicals lliures, molcules reactives produdes contnuament per totes les cllules durant el metabolisme normal. Tot i que el cos t mecanismes integrals per a eliminar els radicals lliures del sistema, els cientfics sospiten que, en certes circumstncies, els radicals lliures poden reaccionar i danyar a altres molcules. Una gran quantitat d'investigaci est dirigida a comprendre el paper del dany pels radicals lliures en les malalties humanes.

Diagnstic.
Els smptomes inicials en la PSP sn tpicament vagues, fet que dificulta arribar a un diagnstic primerenc. Les queixes principals cauen dintre d'aquestes categories: 1) smptomes de desequilibri, tals com caminar insegur o caigudes abruptes o inexplicades sense prdua de conscincia; 2) queixes visuals, com visi enterbolida, dificultats a mirar cap amunt o cap avall, visi doble, sensibilitat a la llum, cossor en els ulls i altres problemes visuals; 3) dificultat al parlar; i 4) diferents queixes mentals tals com lentitud del pensament, falta de memria, canvis de personalitat i canvis d'humor. 

La parlisi supranuclear progressiva (PSP) s diagnosticada errniament sovint degut al fet que alguns dels seus smptomes sn molt similars als de la malaltia de Parkinson, la malaltia d'Alzheimer i desordres neurodegeneratius ms rars tals com la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. En realitat, la PSP s ms freqentment diagnosticada errniament com malaltia de Parkinson al principi de la malaltia. Els problemes de memria i els canvis de personalitat tamb poden dur a un metge a confondre la PSP amb depressi o fins i tot atribuir els smptomes a alguna forma de demncia. La clau per a establir el diagnstic de la PSP s la identificaci d'inestabilitat primerenca al caminar i la dificultat a moure els ulls, distintiu de la malaltia, aix com descartar altres desordres similars, alguns dels quals sn tractables.

Diagnstic diferencial amb el Parkison.
Tant la PSP com la malaltia de Parkinson ocasionen falta de flexibilitat, dificultats del moviment i malaptesa. No obstant aix, els pacients amb PSP tenen comunament una postura alada i ocasionalment fins i tot inclinen el cap cap a enrere (i tendeixen a caure d'esquena), mentre que els que tenen la malaltia de Parkinson s'inclinen generalment cap a endavant. Els problemes relacionats al parla i amb empassar sn molt ms comunes i aguts en la PSP que en la malaltia de Parkinson i tendeixen a presentar-se abans en el curs de la malaltia. Ambdues malalties tenen en comuna altres caracterstiques: comencen a fins de l'edat mitjana, bradicinsia (lentitud de moviment) i rigidesa muscular. El tremolor, gaireb universal en els pacients de Parkinson, s rar en la PSP. Encara que els pacients de Parkinson es beneficien marcadament del medicament levodopa, els pacients de PSP responen deficientment i noms de forma transitria a aquest medicament.

Pronstic.
La PSP empitjora progressivament per no posa de per si mateix en perill la vida. Si predisposa, no obstant aix, als pacients a greus complicacions tals com a la pneumnia secundria i a la dificultat d'empassar (disfgia). Les complicacions ms comunes sn l'ennuegament i la pneumnia, la lesi en el cap i fractures ocasionades per les caigudes. La causa ms comuna de la mort s la pneumnia. Amb bona atenci a les necessitats mdiques i nutricionals, s possible, que la majoria dels pacients de PSP visquin ms d'una dcada desprs d'haver comenat els primers smptomes.

Tractament.
Actualment no hi ha tractament efica per a la PSP, encara que els cientfics estan investigant formes millors de controlar la malaltia. En alguns pacients, la lentitud, la falta de flexibilitat i els problemes d'equilibri de la PSP poden respondre a agents contra el Parkinson tals com la levodopa, per l'efecte s generalment temporer. Les dificultats al parlar, empassar i de la visi no responen comunament a cap tractament a fora de medicaments. 

Altre grup de medicaments que ha tingut algun xit modest en la PSP sn els antidepressius. Els ms comunament utilitzats sn la fluoxetina (Prozac), l'amitriptilina (Elavil) i l'imipramina (Tofranil). El benefici contra la PSP d'aquests medicaments sembla no estar relacionat amb la seva capacitat d'alleujar la depressi. 

El tractament no medicaments per a la PSP pot adoptar moltes formes. Alguns pacients utilitzen peses per a ajudar-los a caminar a causa de la seva tendncia a caure cap a enrere. De vegades es prescriuen per als pacients de PSP lents bifocals o especials per a remeiar la dificultat de mirar cap avall. La terpia fsica formal no proporciona benefici demostrat en la PSP, per poden efectuar-se certs exercicis per a mantenir les articulacions flexibles. 

Un procediment quirrgic que pot ser necessari quan es produxen pertorbacions de l'acci d'empassar s la gastrostomia. Una gastrostomia (o una jejunostomia) s un procediment mnimament invasiu que es realitza quan el pacient t dificultat a empassar o quan l'ennuegament agut s un clar risc. Aquesta cirurgia comporta la collocaci d'un tub a travs de la pell de l'abdomen fins a l'estmac (o intest) per a alimentar al pacient. L'extirpaci del pllid i altres procediments quirrgics sotmesos a prova en els tractaments contra la malaltia en pacients amb Parkinson's han provat no ser eficaos en la PSP.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.

  Richardson JC, Steele J, Olszewski J. Supranuclear ophthalmoplegia, pseudobulbar palsy, nuchal dystonia and dementia. A clinical report on eight cases of "heterogeneous system degeneration". Trans Am Neurol Assoc 1963;88:25-9. PMID 14272249.
  Steele JC, Richardson JC, Olszewski J. Progressive supranuclear palsy: a heterogeneous degeneration involving brain stem, basal ganglia and cerebellum with vertical gaze and pseudobulbar palsy, nuchal dystonia and dementia. Arch Neurol 1964;10:333-359. PMID 14107684.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367791" title="Callionymus belcheri" nonfiltered="2457" processed="2448" dbindex="142484">

 Callionymus belcheri   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367792" title="Callionymus beniteguri" nonfiltered="2458" processed="2449" dbindex="142485">

 Callionymus beniteguri   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i al Mar de la Xina Oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367793" title="Universitat d'Edimburg" nonfiltered="2459" processed="2450" dbindex="142486">
La Universitat d'Edimburg, s un centre d'ensenyament i investigaci a Edimburg. Una de les universitats ms antigues d'Esccia i est entre les ms grans i prestigioses del Regne Unit.

 Histria .

La fundaci se li atribueix a l'obispe Robert Reid, de la Catedral de San Magnus, Kirkwall, qui li van arribar els fons desprs de la seva mort el 1558.

La universitat es va establir per una carta reial concedida per Jaume I el 1582, fent que fos la quarta universitat escocesa, quan Anglaterra, molt ms popular i prspera tant sols en tenia dos.

El segle XVIII, Edimburg era un dels centres principals d'Europa i es va desenvolupar com una de les universitats ms importants del continent.

Els estudiants de la universitat sn representat pel Consell Representatiu dels Estudiants (SRC), fundat el 1884 per Robert Fitzroy Bell, i l'Associaci dels Estudiants de la Universitat d'Edimburg (EUSA), comprenent la Uni de la Universitat d'Edimburg (EUU), fundada el 1889.

El 2002 la universitat va ser reorganitzada, les seves noves facultat van passar a ser tres collegis, i ara s compresa per els COll3gis d'Humanitats i Cincies Socials (HSS), , la Cincia i Enginyeria (SCE) i la Medicina i la Medicina Veterinria (MVM).

 Ex alumnes famosos .
 Alexander Graham Bell;
 Charles Darwin;
 Arthur Conan Doyle;
 El vocalista de Keane: Tom Chaplin;
 David Hume;
 James Clerk Maxwell ;
 James Mirrlees;
 William John Macquorn Rankine ;
 Robert Louis Stevenson;
 Joseph Bell;
 J.M. Barrie;
 Max Born;
 James Hutton;
 Peter Higgs;
 Igor Tamm;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367795" title="Facund Burriel i Garcia de Polavieja" nonfiltered="2460" processed="2451" dbindex="142487">
Facund Burriel i Garcia de Polavieja (Valncia, 1876 - 1934) fou un advocat i poltic valenci, fill de Facund Burriel i Guilln. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia, i s'afili al Partit Conservador, on don suport successivament Francisco Silvela, Antoni Maura i Montaner i Jos Snchez Guerra y Martnez, amb els quals fou sovint diputat provincial i senador per Valncia el 1921. Des del punt de vista cultural, fou president de Lo Rat Penat (1927-1928), acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles i director del Centre de Cultura Valenciana el 1924-1927.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367796" title="Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1931" nonfiltered="2461" processed="2452" dbindex="142488">
Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 1931 fou un avantprojecte d'Estatut d'autonomia per al Pas Valenci publicat el juliol de 1931 per una comissi promoguda per l'Ajuntament de Valncia sota iniciativa del Partit d'Uni Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana, per en el que hi particip el Centre de Cultura Valenciana. Redactat en valenci constava de 28 articles i una disposici transitria. Concedia una gran importncia als municipis, reconeixia les provncies i era bastants moderat en les seves pretensions. Per els nuclis del PURA de Castell i Alacant es negaren a secundar-lo per ser massa conservador, cosa que provoc enfrontaments entre la Conjunci Pro-Estatut, que agrupava els valencianistes de l'AVR i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA. 

L'1 de novembre de 1932 se celebr l'Assemblea d'Alcaldes de Valncia, en la qual 229 municipis de 263 van votar a favor del text. L'oposici de les forces hegemniques en les institucions i la victria de la CEDA en les eleccions generals espanyoles de 1933 va aturar la campanya a favor de l'estatut. Aquesta es va iniciar el febrer de 1936, desprs de la victria del Front Popular, i amb suport de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. El 16 de juliol hi havia una proposta estatutria concreta, el debat de la qual fou interromput per la guerra civil espanyola i els esdeveniments revolucionaris viscuts arreu del Pas. Durant el conflicte, endems, aparegueren diferents projectes estatutaris:

 Projecte de bases per al Estatut del Pais Valenci, pel Comit Regional del Treball de Llevant (CNT) de 23 de desembre de 1936. El seu objecte s crear un organisme poltic que defenss les conquestes del perode anterior (collectivitats llibertries) no tant enfront del franquisme com davant el Govern de la Repblica. Malgrat superar tradicionals reticncies enfront del tema de la llengua dna mostra del seu tarann autonomista amb la inclusi de les provncies d'Albacete i Mrcia.

 Avantprojecte d Estatut de la Regi Valenciana, pel partit Esquerra Valenciana el 20 de febrer de 1937. Redactat en valenci no arrib a quallar pel clima bllic. Apareix en la Memria del II Congrs del Partit d Esquerra Valenciana. Consta de 17 articles agrupats en 5 ttols. T un fort referent de l'Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936.

 Projecte d'Estatut d'Autonomia per al Pas Valenci per la Uni Republicana Nacional (partit de Juan Negrn) el mar de 1937, que volia ajuntar les dues anteriors. Es tractava d'una norma que podria possibilitar l'autonomia (no ho era en si mateixa) la configuraci de la qual i organitzaci vindria donada per Llei Orgnica. Cedeix la legislaci exclusiva i l'execuci directa de les matries de rgim de les cooperatives.

 Referncies .
 Article a l'Enciclopdia Catalana;
 L'Estatut Valenci;
 L'estatut valenci i les cooperatives;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367799" title="Huatulco" nonfiltered="2462" processed="2453" dbindex="142489">
Huatulco o Badies de Huatulco (Bahas de Huatulco en castell) s un centre turstic desenvolupat al poble de La Crucecita, una de les localitats del municipi de Santa Mara Huatulco. s situat a la costa pacfica del sud de l'estat d'Oaxaca. La indstria del turisme d'Huatulco est centrada al voltant de nou diferents badies. T una gran varietat d'hotels, hostals, condominis, bed and breakfast, aix com balnearis de luxe, la majoria dels quals sn a la Badia de Tangoluda. Fou fundat el segle XVI; el 2005 el municipi sencer tenia una poblaci de 33.000 habitants, la majoria estrangers. El desenvolupament turstic ha convertit el municipi de Santa Mara de Huatulco en un dels ms prspers i rics de l'estat d'Oaxaca. 

Enllaos externs.
 Ajuntament d'Huatulco, en castell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367802" title="Ixtapa" nonfiltered="2463" processed="2454" dbindex="142490">
Ixtapa o Ixtapa-Zihuatanejo s un centre turstic de Mxic situat al municipi de Zihuatanejo de Azueta a la costa pacfica de la regi occidental de l'estat de Guerrero, a 240 km al nord-oest d'Acapulco. Ixtapa va ser desenvolupat pel govern mexic la dcada de 1970, amb el finanament del Banc de Mxic i el Banc Mundial i construt sobre el que era una plantaci de cocos i l'estuari d'un pant de mangle. En l'actualitat s una de les destinacions turstiques ms importants de l'estat de Guerrero. El 2005, el municipi de Zihuatanejo de Azueta tenia una poblaci de 62.367 habitants, 6.406 dels quals eren residents d'Ixtapa. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Zihuatanejo, en castell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367804" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 0-? tona" nonfiltered="2464" processed="2455" dbindex="142491">


La competici de vela de 0 a   tona va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la categoria ms lleugera de totes les disputades en aquestes olimpades. Es van disputar dues curses, i ambdues han estat reconegudes pel Comit Olmpic Internacional. La primera de les curses es disput el 22 de maig de 1900 i la segona el 24 de maig. Hi van participar 12 mariners repartits en 7 vaixells, tots francesos.

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real. Amb tots, aquestes modificacions no afecten cap vaixell de les dues curses. 

Cursa1.
El mstil de Sacr es trenca durant la cursa. 


DNF: No finalitza la cursa

Cursa 2.


DNF: No finalitza la cursa

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367806" title="Temporada 1990-91 de l'NBA" nonfiltered="2465" processed="2456" dbindex="142492">

La temporada 1990-91 de l'NBA fou la 45 en la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-1, i aconsegu el primer dels seus sis anells.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Rookie de l'any;
  Derrick Coleman (New Jersey Nets);

 Millor defensor;
  Dennis Rodman (Detroit Pistons);

 Millor sis home;
  Detlef Schrempf (Indiana Pacers);

 Jugador amb millor progressi;
  Scott Skiles (Orlando Magic);

 Entrenador de l'any;
  Don Chaney (Houston Rockets);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Magic Johnson, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet de la temporada;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
Chris Mullin, Golden State Warriors;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Kevin Johnson, Phoenix Suns;
Clyde Drexler, Portland Trail Blazers;

 Tercer quintet de la temporada;
James Worthy, Los Angeles Lakers;
Bernard King, Washington Bullets;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
John Stockton, Utah Jazz;
Joe Dumars, Detroit Pistons;

Millor quintet de rookies;
Dee Brown, Boston Celtics;
Kendall Gill, Charlotte Hornets;
Derrick Coleman, New Jersey Nets;
Dennis Scott, Orlando Magic;
Lionel Simmons, Sacramento Kings;

 Primer quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Buck Williams, Portland Trail Blazers;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Alvin Robertson, Milwaukee Bucks;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
John Stockton, Utah Jazz;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Dan Majerle, Phoenix Suns;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1991;
 Playoffs de l'NBA del 1991;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367807" title="Enric Cat i Cat" nonfiltered="2466" processed="2457" dbindex="142493">
Enric Cat i Cat (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), fill de Salvador Cat i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Cat i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Cat va cursar els seus primers estudis en els Escolapis de Terrassa. Durant el curs 1894-1895 va estudiar Batxillerat a Barcelona i el mateix 1895 va iniciar la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura, on l'any 1903 obtingu el ttol d'arquitecte presentant com a projecte final de carrera una escola d'arts i oficis.

La carrera professional d'Enric Cat des dels inicis es desdoblar entre la seva dedicaci a la docncia i l'exercici de la professi. A l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona hi dedicar ms de vint-i-cinc anys, primer com a professor auxiliar i desprs com a catedrtic. La seva vessant de projectista estar marcada pels vint anys d'exercici com a arquitecte municipal d'Arenys de Munt, al costat de notables obres construdes a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona.

L'octubre de 1917 fou nomenat arquitecte municipal d'Arenys de Munt, crrec que desenvolupar fins a la seva mort el 1937. Per encrrec de l'Ajuntament projectar l'escola graduada, amb un primer projecte de l'any 1917 que restar sense realitzar i, un altre de 1931-1933 que s'inaugura el 1937. Altres obres municipals seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanitzaci de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament ja havia intervingut el 1907 en la restauraci i ampliaci de la casa pairal, Can Pau Bernad, en el projecte de la capella del Santssim de l'esglsia parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors pblics projectats entorn a 1915. Igualment durant l'etapa en qu fou arquitecte municipal tamb redactar nombrosos projectes d'obra privada a la poblaci. 

En els projectes de despatx Cat collabora sovint amb d'altres arquitectes. Acabada la carrera collabora en el despatx de l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner. L'any 1916 amb Eusebi Bona guanyen el concurs per la construcci de l'edifici de Correus i Telgrafs a la ciutat de Girona. Tamb fruit d'un concurs, en aquest cas de l'any 1925, i tamb en collaboraci, ara amb Pedro Cendoya, s el projecte del Palau Nacional de Montjuc construt per l'Exposici Internacional de Barcelona de l'any 1929. Collaborant amb l'arquitecte Adolf Florensa, Cat construeix el Casal del Metge de Barcelona entre els anys 1929 i 1933.

La producci de Cat en solitari s extensa. A Girona projecta obres tan conegudes com les Destilleries Regs (1907) i les Destilleries Gerunda (1911) del Pont Major i el Teatre Albniz (1922). A Portbou, la reforma del Casino Espaa (1923). A Palams, el Grup Escolar (1925). A Reus, la Granja Soldevila (1929). I a Barcelona, diverses cases burgeses malauradament desaparegudes.

Enric Cat i Cat va morir a Barcelona el gener de l'any 1937 quan fou atropellat per un cotxe en una crulla del Passeig de Grcia. Havia arribat amb el tren procedent d'Arenys de Munt on hi estava enllestint les obres del Grup Escolar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367808" title="Coves Krstiques d'Aggtelek" nonfiltered="2467" processed="2458" dbindex="142494">


Les Coves Krstiques d'Aggtelek sn unes coves situades a la tpica zona temperada del sistema crstic mostra una extremadament rara combinaci entre les glaceres i els trpics i els efectes climtics que permeten estudiar la histria geolgica durant desenes de milions d'anys. Varietats de formacions i el fet que es concentren en una rea restringida significa que les 712 coves identificades actualment constitueixen un exemple destacat de llarga durada dels processos naturals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367812" title="Grijalva" nonfiltered="2468" processed="2459" dbindex="142495">
El Grijalva, tamb conegut en alguns sectors amb els noms de Ro Grande Chiapas i riu Mezcalapa, s un riu del sud-est de Mxic, el segon ms cabals del pas, el major productor d'energia hidroelctrica. Est format per dos rius diferents en el seu origen, el riu Grijalva, i el riu Grande de Chiapas. El riu Grivalva original neix a la Sierra Norte de Chiapas, creua l'estat de Tabasco de sud a nord i desemboca al Golf de Mxic. El Riu Grande de Chiapas neix a la Sierra de los Cuchumatanes a Guatemala; travessa la depressi central de l'estat mexic de Chiapas, i entra a la plana de Tabasco, i finalment s'uneix al Grijalva. Fou batejat en honor a Juan de Grijalva, explorador que visit la regi el 1518. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367813" title="Illa Guadalupe" nonfiltered="2469" processed="2460" dbindex="142496">
L'illa Guadalupe s una illa volcnica localitzada a 241 km a l'oest de la costa mexicana de la pennsula de Baixa Califrnia, i a 400 km al sud-oest de la ciutat d'Ensenada de l'estat de Baixa Califrnia. Els dos altres grups d'illes mexicanes a l'oce Pacfic que no sn part de la plataforma continental sn les illes Revillagigedo i Rocas Alijos. Segons el cens del 2005, l'illa tenia una poblaci de 15 persones, la majoria pescadors, tot i que la poblaci varia segons l'poca de l'any i les activitats econmiques per estaci. Una petita poblaci de pescadors vivia a prop d'una cala al Campament Oest, per ara ja esta abandonat. Al sud, a la cala de Melpmene, hi ha el Campament Sud amb una estaci meterolgica, i una petita pista d'aterratge. El Camp Bosque fou establert com a campament temporal el 1999 al bosc de xiprers del nord, on viuen els membres d'un cooperativa. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367814" title="Illes Revillagigedo" nonfiltered="2470" processed="2461" dbindex="142497">
Les illes Revillagigedo o l'arxiplag de Revillagigedo s un grup d'illes mexicanes de l'oce Pacfic. Formen part de l'estat mexic de Colima, entre 720 i 970 km a l'oest del port de Manzanillo i a 386 km al sud de Los Cabos a Baixa Califrnia Sud. Les illes reberen el seu nom en honor del compte de Revillagigedo, Juan Vicente de Gemes Pacheco de Padilla, el 53r virrei de la Nova Espanya. L'arxiplag est integrat per quatre illes volcniques: l'illa Socorro, l'illa Clarin, l'illa San Benedicto, i l'illa roca Partida. L'illa Socorro n's la ms gran, amb una superfcie de 132 km. S'hi troba tamb el punt ms elevat de l'arxiplag, el Mont Evermann, amb 1.130 msnm.

No hi ha cap evidncia d'assentaments humans abans del descobriment de les illes pels exploradors espanyols. Hernando de Grijalva i la seva tripulaci van descobrir una illa deshabitada el 21 de desembre, 1533, la qual anomenaren Santo Toms. Quatre dies desprs en descobriren una d'altra, la qual anomenaren Inocentes. El 1542, mentre explorava noves rutes al Pacfic, Ruy Lpez de villalobos redescobr l'illa Inocentes, i la reanomen com a Anublada, que actualment es diu San Benedicto. El 1608, Martn Yez de Armita, encapalant una altra expedici, visit l'illa de Santo Toms i canvi el seu nom en honor a la seva dona. Les altres dues illes foren descobertes el 1779 per Jos Camacho, i l'anomen Roca Partida; un petit illot rocs al mig de l'arxiplag, i Santa Rosa, que desprs seria anomenada Clarin. 

Les illes de Revillagigedo foren visitades per diversos exploradors: Domingo del Castillo (1541), Miguel Pinto (1772), Alexander von Humboldt (1811), Benjamn Norell (1825), Sir Edward Belcher (1839), el qual fu la primera collecci botnica de les illes, i Reever (1848), testimoni de l'erupci del volc Evermann. El 1865 fou explorada per l'ornitleg Andrew Jackson Grayson.

El 25 de juliol, 1861, el president de Mxic, Benito Jurez sign un decret que atorgava el control territorial de l'arxiplag a l'estat de Colima. Al comenament del segle XX, el Dr. Barton Warren Evermann, director de l'Acadmia de Cincies de Califrnia a San Francisco, promogu l'exploraci cientfica de les illes i en fu la collecci biolgica ms gran. El volc de l'illa Socorro fou rebatejat en honor seu.  El 1957, l'armada de Mxic establ una base naval a l'illa Socorro. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367815" title="Barranc de Riass" nonfiltered="2471" processed="2462" dbindex="142498">

El Barranc de Riass est situat en el terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins del territori de l'antic terme d'Orcau. Hi ha controvrsia sobre el seu nom: el dubte s entre Riass i Ria-sol.

Aquest barranc es forma al nord-est del Castell d'Orcau, a 845 m. alt., per la uni de dos barranquets que baixen del sector de llevant de la Costa de Riu (un d'ells, el de ms a ponent, anomenat Barranquet de Riass o de Ria-sol). Davalla cap al sud, decantant-se lleugerament cap a llevant, i fa de lmit est del poble d'Orcau, sota el Serrat d'Albert. Passa entre les partides de les Olives i de les Plantes, travessa pel mig la dels Escors, passa ran de les dels Santmartins i de los Planells, limitada a llevant pel Serrat de Sangun.

Quan arriba a tocar aquest darrer serrat, es decanta lleugerament cap a l'oest, deixa a llevant les partides de les Perelles i al cap de poc s'aboca en el barranc de la Collada, a 585 m. alt. El seu recorregut s de 2,5 quilmetres, aproximadament.

El barranc de la Collada desprs aflueix en el riu d'Abella.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367816" title="Balsas" nonfiltered="2472" processed="2463" dbindex="142499">
 El riu Balsas s un riu del centre-sud de Mxic, entre els estats de Guerrero i Michoacn. Amb un cabal anual de 24.944 hm3 i una longitud de 771 km, s un dels rius ms llargs de Mxic. El riu Balsas es coneix com a Amacuzac a Morelos, Mixteco a Oaxaca, Atoyac a Puebla, i Mezcala a Guerrero. 

Formen part de la conca el riu Baslas algunes regions dels estats de Veracruz, Oaxaca, Puebla, Tlaxcala, Morelos, Mxic, Michoacn, Jalisco i Guerrero. Entre els principals afluents del Balsas hi ha els rius Cutzamala i Placeres del Oro (Guerrero), Caldern (Mxic), Amacuzac (Morelos), i Tepalcatepec, Cupatitzio, Del Marqus i Purungueo (Michoacn). Tamb rep els desgels dels volcans Popocatpetl, l'Iztacchuatl i el Nevado de Toluca, tots tres de la Sierra Nevada.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367820" title="Pnuco" nonfiltered="2473" processed="2464" dbindex="142501">
El Pnuco s un riu mexic que neix a l'Altipl mexic i forma part del sistema hidrolgic conegut com el Tula-Moctezuma-Pnuco. Pnuco s el nom que rep quan creua els estats de San Luis Potos, Veracruz i Tamaulipas, on finalment desemboca a la ciutat de Tampico. s un dels rius ms cabalosos de Mxic, i rep les aiges de nombrosos afluents, entre ells el riu Tames. T una longitud de 120 km (tot i que el sistema complet t una longitud de 500 km). No s gaire navegable en seu origen, tot i que s'amplia abans de desembocar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367824" title="Poliesportiu Na Caragol" nonfiltered="2474" processed="2465" dbindex="142502">

El Poliesportiu Municipal de Na Caragol s un complex esportiu de prop de 9.000 m2 situat al terme municipal d'Art.

 Histria .
Inaugurat el 7 de mar del 1992 amb l'assistncia de autoritats autonmiques, provincials i municipals. El batlle de aleshores era Miquel Pastor Tous (UIA) i l'arquitecte municipal Mateu Carrio Muntaner va ser l encarregat de fer el projecte.

Est situat al barri de Na caragol d'Art. L'ajuntament compr els terrenys (uns 27.000 metres quadrats) als seus propietaris al 1973 i s'engrand amb la compra de 4.200 metres quadrats ms entre el 74 i 75. Algunes compres, per, no es formalitzaren fins a finals del 1979. De tots aquests metres, 3.500 m2 corresponen a un solar, on actualment hi ha construts pisos de l'IBAVI, ms una petita zona sense construir. Finalment, a finals del 91 es completarien els terrenys amb una porci ms d'uns 8.500 metres quadrats obtinguts per l'Ajuntament a travs de conveni urbanstic, on actualment es troba la urbanitzaci (el barri) de Sos Monjos.
En total uns 43.000 m2, poc ms de sis quarterades. La histria mostra que hi havia en fase construir-hi la residncia per a persones majors, arribant a posar-se la primera pedra, per que desprs amb l esplndida oportunitat de la Posada dels Olors va acabar d'enterrar el projecte.
La primera construcci esportiva fou la installaci de la pista poliesportiva, inaugurada el 22 de febrer del 1975. A l'estiu d'aquell mateix any (per Sant Salvador s'hi jug un torneig) l'altruista donaci de don Cristfol Ferrer Pons va suposar la construcci de la pista de tennis al costat de la primera installaci i que avui continua amb servei. A aix se li afeg la construcci de vestuaris i magatzems en el flanc nord, amb el tancament del recinte, renovaci i ampliaci de la superfcie de jo, construcci de graderia e illuminaci. Tamb es va acollir al Pla d'Obres Esportives.
Mes endavant, es constru el collegi municipal de BUP, que actualment s l'institut Lloren Garcas i Font. Fou adjudicat a l'empresa Ferrer Pons Hermanos, S.A. per 161990.000 pts al gener del 1977 i comenades les obres pel mar d'aquell any i inaugurat a l'abril del 1978.
A mitjans de novembre del 1985 s'iniciaren les classes d'EGB al Collegi Pblic de Na Caragol.

El pavell central cobert va tenir un cost aproximat d'uns cent milions de pessetes. D'aquests, dos teros (uns 66 milions), foren subvencionats.
La resta d'installacions exteriors (piscines, pista poliesportiva, petanca, circuit de footing i aparcaments van costar prop de quaranta milions de pts. La subvenci aqui arribava a poc ms de la meitat del cost. Mentre que el bar, que no entrava dins cap subvenci, va costar a l'Ajuntament la xifra de deu milions de les antigues pessetes. Amb lo que fa un total d'uns 150 milions de pessetes. Aix, d'aquests 150, l'Ajuntament artanenc n'hagu de aportar uns 62 milions. Una mica ms de dues cinquenes parts.

 Installacions .
 Entrades a la zona .
L'accs principal s al revolt del cam de Can Canals a travs del qual es pot accedir en cotxe a la zona d'aparcaments des d'on es poden prendre les diferents direccions per accedir a les distintes installacions. 
L'entrada secundaria s al carrer Pere Amors, al costat del collegi d'EGB. Tamb dna accs a una zona d'aparcament. Per accedir a les installacions entrant per aquesta porta, cal dirigir-se al aparcament principal.

 Les piscines .
Foren construdes a principis de l'any 1991 i inaugurades per les festes de Sant Salvador. Durant la resta de l'estiu foren molt utilitzades pels artanencs, especialment pels ms joves. Sn dues. Una d'infantil i una semiolmpica, homologada per la Federaci de Nataci com a apta per tota classe de competicions. Estan protegides per una estructura envidrada per cobrir-la i poder-la utilitzar a l'hivern.

 Les pistes de tennis .
La pista principal va ser inaugurada l'estiu de 1975, va ser una donaci de don Cristfol Ferrer Pons. T illuminaci prpia connectada al quadre centralitzador. repintat el pis i reparades les xarxes metlliques de tancament. Tamb hi ha unes graderies de tres escalons que salven el desnivell amb la plataforma de les piscines.

 La terrassa .
Pensada inicialment per donar accs a les vidrieres del lateral de ponent del pavell cobert, desprs se'n va veure la gran utilitat que podria tenir unida al bar, que tamb es va afegir al projecte inicial, i com a mirador sobre les piscines i la pista de tennis i, amb les vidrieres obertes, tamb sobre l'interior del pavell. Esta ubicada sobre els vestuaris nous i part dels vells i t una superfcie aproximada d'uns 330 m2.

 El bar-cafeteria .
No figurava al projecte inicial perqu el conveni amb el MEC i el Govern Balear no contemplava la possibilitat d installacions d'aquest tipus. Una vegada en marxa l'obra, l'Ajuntament va acordar construir-lo tamb perqu es considerava que era un servei imprescindible i que, a ms, hauria de ser decisiu per al manteniment de les installacions. Ubicat sobre els vestuaris antics, cont una sala gran per al pblic d uns 100 m2, una cuina, un magatzem, els serveis sanitaris corresponents i una sala per a reunions des de la qual s' accedeix a un corredor exterior elevat des d'on es poden obrir i tancar fcilment les vidrieres del lateral de llevant del pavell. Sobre la cuina s'hi ha situat el tanc de gas prop. Des del bar, a travs d'unes vidrieres al llarg de tot el frontal, es pot contemplar l interior del pavell. Des del bar s 'accedeix per una rampa a la part alta de les graderies. Aquesta ser la via d'accs normal al pavell. Quan hi hagi competici o actes extraordinaris, s'hi accedir per l'accs anterior, situat a pis de terra.

 Els vestuaris antics .
Construts l'any 1984, continuaran tenint l'accs principal a l interior del pavell cobert. Han estat remodelats per adaptar-los al nou conjunt. Aix, uns petits vestuaris amb serveis sanitaris s'han obert amb accs directe cap a la zona de les piscines. Unes dependencies acullen les installacions de servei (caldera, bombes d'aigua, grup electrogen, centralitzaci elctrica, etc.). Es mantenen dos mduls de vestuaris i una sala de massatges.

 El pavell central cobert .
Sens dubte s l'estrella del conjunt. La primera pista va ser inaugurada al 22 de febrer de 1975. Posteriorment es construren els antics vestuaris i la primera graderia i es renov el pis. El pavell actual t una superfcie totalment coberta de 1.580 m2, dels quals 1.215 corresponen a superfcie de joc. Ha estat construda a l'empara del programa conjunt entre el Ministeri d'Educaci i Cincia (MEC), el Govern Balear i l'Ajuntament d'Art. 

Les dimensions de la superfcie de joc (27 x 45) en permeten la utilitzaci transversal en tres zones distintes, cada una de les quals s una pista apta per a basquet o per a voleibol, separada de les altres per una cortina suspesa dels cavallets que sostenen la coberta. Al lateral de llevant hi ha installades, en tota la seva extensi, espatlleres per a exercicis gimnstics.

Cada un d'aquests tres mduls t el propi equipament de porteries de basquet retrctils (manuals les del lateral de llevant; a motor les del lateral de les graderies) i de pals i xarxa de volei, aparells de gimnstica (plint, cavall, poltre, carril de trepa, matalassets, catapulta, etc.). Aix els permet de convertir-se en tres aules, d's simultani, per a les practiques de l'assignatura d Educaci Fsica. El conveni contempla com a prioritari l's de les installacions per part de les escoles del municipi.

En el sentit longitudinal la superfcie s la d'una pista poliesportiva que permet la practica dels esports segents: futbol-sala, handbol, basquet, tennis i voleibol. Tamb en aquest sentit longitudinal s utilitzable com a sala de gimnstica de competici, ja que es disposen dels aparells i ancoratges corresponents per a les segents disciplines: barra d'equilibris, barres paralleles, barres asimtriques, anelles i salt d'altura. Les porteries de bsquet d'aquesta pista central van suspeses dels cavallets de l'estructura de cobriment, sn retrctils i van accionades a motor.

El trespol s sinttic, d'un material anomenat Taraflex importat de Frana i totalment homologat. Els ancoratges dels distints aparells estan embotits en el trespol i, fora d's, van totalment protegits i dissimulats. Els ratxats dels distints esports estan pintats en colors diferents. Els vitralls dels dos frontals (el del nord inclou les vidrieres del bar) estan protegits per una xarxa de nylon que impedeix els impactes i els rebots de pilotes i balons.

Per tots els costats hi ha gran vidrieres que permeten l'entrada de claror natural. Les dels lateral sn vidrieres que es poden obrir i tancar fcilment, amb la qual cosa s'assegura una ventilaci rapida i efica.

Al lateral de llevant hi ha installat el marcador electrnic, apte per a tots els esports que s'hi poden jugar, i que s manejat des de la zona d rbitres, al centre de la pista, al peu de la graderia. Tamb hi ha marcadors electrnics de trenta segons per a basquet situats a ras de pista als racons.

Hi ha un difusor central de megafonia susps d'un dels cavallets que sostenen la coberta. Aquests cavallets sn nou i estan entramats entre si. Sostenen una coberta de sandwich format per una doble planxa metllica que enclou una manta de fibra de vidre d'uns 7 cm de gruixa, que s un bon allant trmic.

La illuminaci s a base de focus que permeten distintes combinacions. Poden illuminar-se individualment les tres zones tranversals. Pot illuminar-se tota la pista central de competici per noms amb llum per a entrenament. Finalment, tota la pista central amb llum per a la competici.

La graderia esta formada per un corredor inferior que la separa de la pista, quatre graons amb seients, i un altre gra amb corredor superior que, a l'extrem nord, comunica amb l'interior del bar. Els seients dels quatre graons tenen cabuda per a 232 persones assegudes. Les que poden seure al quart gra, sense butaca, sn uns 70, amb la qual cosa fa un total de 300 persones assegudes. 

Finalment, a l' angle sud-est, on abans hi havia l'entrada a la pista anterior, hi ha una porta d'emergncia totalment homologada.

 Els vestuaris .
Sense sortir del pavell cobert, hi ha un corredor davall la graderia que dna accs a la zona de vestuaris. Hi ha dos mduls i dos magatzems per guardar el material i aparells esportius i gimnstics. Cada un dels dos mduls de vestuaris disposa de: una sala collectiva de vestuari, una sala de dutxes comunitries, una altra de lavabos i sanitaris, i un WC per a minusvlids. Tamb t dos armaris independents per guardar-hi equipament. Tamb un vestuari per a rbitres o professors, amb lavabo, dutxa, WC i vestidor. Aquests dos mdols, amb els dos dels vestuaris antics, fan els quatre que requerir el projecte.

 La pista poliesportiva exterior .
Situada al costat exterior del pavell cobert, t unes dimensions de 20 x 40, que la fan reglamentaria i apta per a totes les disciplines que permet la central coberta. El pis s d'aglomerat asfltic. T sis torres per a la illuminaci especfica. Esta pensada com a pista d's general i per a jocs d'allots i per a aquest s s'ha mantingut l'accs secundari a travs del carrer Pere Amors.

 Les pistes de petanca .
Sn dues, de terra pitjada, i situades al rac que formen la pista central coberta i l'exterior poliesportiva. Disposen tamb d'illuminaci especfica.

 Circuit de footing .
El permetre del recinte s'ha aprofitat per construir-hi una pista, d'uns 400 m de longitud per uns 4 m d'ample, de terra pitjada apta per a footing. Esta vorejada per una seixantena d'arbres que,donen ombra a la pista. Tamb t illuminaci especfica. El circuit no s totalment pla, ja que la zona sud s ms baixa que la nord. Esta delimitat a l'interior pels elements de construcci de les distintes unitats. Hi haur tres punts en qu caldr estar atents: les dues entrades al recinte i a un dels cornalons de la pista poliesportiva exterior.

 Bibliografia .
 Especial poliesportiu. Bellpuig. n 451 (7 de mar de 1992). Portada, editorial i pg. 13-23.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367829" title="Simfonia nm. 7 de Bruckner" nonfiltered="2475" processed="2466" dbindex="142503">



La Simfonia nm. 7 en Mi major d'Anton Bruckner s una de les ms conegudes del compositor. Va ser composta entre 1881 i 1883, i va ser revisada l'any 1885. Est dedicada a Llus II de Baviera.  L'estrena, sota la direcci d'Arthur Nikisch, va tenir lloc a l'pera de Leipzig l'any 1884 i va suposar per a  Bruckner el major xit de la seua carrera. De vegades se l'ha anomenada amb el sobrenom de "Lrica", tot i que aquest sobrenom no li va ser adjudicat per l'autor.


Versions.
 Versi de 1883 .
Va ser la versi emprada en l'estrena. Malauradament noms se'n conserva un autgraf que inclou canvis ulteriors del mateix Bruckner i d'altres, de manera que resulta impossible conixer la seua configuraci inicial. Mai no va ser publicada.

 Versi de 1885 .
 Edici de Gutmann (publicada l'any 1885) .
Inclou canvis fets desprs de l'estrena de 1884. Hi ha un ampli consens respecte al fet que Nikisch, Franz Schalk i Ferdinand Lwe van influir-hi significativament, tot i que tamb hi ha un cert debat sobre l'abast de l'autorizaci de Bruckner respecte als canvis. Aquests canvis afecten sobretot a l'orquestraci i el tempo.

 Edici de Haas (publicada l'any 1944).
Robert Haas intent eliminar la influncia de Nikisch, Schalk i Lwe amb l'objectiu de restaurar la concepci original de Bruckner.  Va emprar part del material de l'autgraf de 1883, per ats que aquest manuscrit tamb cont canvis ulteriors, part del treball de Haas va ser producte de conjectures.  El canvi ms important en la versi de Haas s l'absncia de plats, triangle i timbales en el moviment lent:  Haas afirm que Bruckner va decidir prescindir de la percussi, una reivindicaci que l'estudis Benjamin Korstvedt considera "implausible".

 Edici de Nowak (publicada l'any 1954) .
Leopold Nowak va mantenir la major part de l'edici de Gutmann de 1885, incloent-hi la percussi.  Va incloure les modificacions de tempo de Gutmann per les va posar entre parntesis.  En algunes interpretacions d'aquesta versi s'omet el colp de plats al clmax del moviment lent, tot i que aquest s'inclou a la partitura impresa.

L'any 1921, un grup de deixebles i companys d'Arnold Schoenberg van preparar-ne un arranjament per a conjunt de cambra (consistent en 2 violins, viola, violoncel, contrabaix, clarinet, trompa, piano a 4 mans i harmnium) per a la societat Verein fr musikalische Privatauffhrungen de Viena: Hanns Eisler (1er i 3er moviments), Erwin Stein (2on mvt.) i Karl Rankl (3er mvt). La societat va desaparixer abans que l'arranjament estiguera enllestit, i aquest no va ser estrenat fins a 60 anys desprs.

Orquestraci.

LLevat del tercer moviment, l's de la percussi s extremadament limitat. Les timbales fan la seua aparici a la coda del primer moviment. En algunes edicions, les timbales no apareixen fins al clmax del segon moviment, en companyia dels plats i el triangle. Fins i tot molts directors han interpretat el segon moviment sense percussi  en realitat aquesta possibilitat depn de la decisi de l'intrpret. Al darrer moviment les timbales apareixen en breus clmaxs abans d'un crescendo amb el tutti orquestral als darrers compassos.

s per Hitler.
Segons l'obra de Frederic Spotts titulada Hitler i el poder de l'esttica, Adolf Hitler comparava favorablement aquesta simfonia davant de la Novena de Beethoven.  Quan va consagrar un bust de Bruckner al Temple de Walhalla de Regensburg l'any 1937, va sonar l'adagio de la setena mentre Hitler romania en una tranquilla admiraci, una imatge propagandstica ampliament difosa en fotografia.  Irnicament, un enregistrament de l'Adagio va servir de fons musical per a l'anunci, a crrec de l'almirall Karl Dnitz, de la mort de Hitler a travs de Rdio Berln l'1 de maig de 1945.

Discografia.
El primer enregistrament comercial de la setena simfonia va ser degut al director Oskar Fried amb l'Orquestra de l'pera de l'Estat de Berln l'any 1924 per a Polydor. Junt amb la quarta, la setena s la ms popular del compositor, tant en disc com a les sales de concert.      

No manquen bons enregistraments de la setena. El darrer enregistrament de Herbert von Karajan amb l'Orquestra Filharmnica de Viena, el 23 d'abril de 1989, tres mesos abans de la seua mort, per a Deutsche Grammophon i amb l'edici de Haas de 1885 ha estat qualificat per Norman Lebrecht amb el nmero 80 de la seua llista dels millors 100 enregistraments. En la seua crtica de l'enregistrament de 1999 de Kurt Sanderling, el crtic David Hurwitz esmenta com a enregistraments de referncia de la setena de Bruckner els d'Eugen Jochum de 1952, Bernard Haitink de 1978, Karajan de 1989 i Gnter Wand de 1999.

Referncies.


Enllaos externs.
;
Partitura lliure (Edici Gutmann) a l'Escola de Msica de la Universitat d'Indiana;
Finale de la Simfonia nm. 7 en un segment NPR;
Discografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367833" title="Callionymus bentuviai" nonfiltered="2476" processed="2467" dbindex="142504">

 Callionymus bentuviai   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367834" title="Callionymus bifilum" nonfiltered="2477" processed="2468" dbindex="142505">

 Callionymus bifilum   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367835" title="Estanislau Casas i Sanmart" nonfiltered="2478" processed="2469" dbindex="142506">
Estanislau Casas i Sanmart (Manresa, Bages, 18 de febrer de 1883 - 30 d'octubre de 1905) fou fundador i primer director de l'Orfe Manres.

Orfe de pare, vivia amb la seva mare i les seves dues germanes. Va iniciar els estudis amb un professor particular, el Sr. Bosch, entrant molt jove a treballar com a escrivent en el despatx del Procurador dels Tribunals Alfred Puig Subirana. El seu tiet, l'Ignasi Casas, li va fer de segon pare, i li va pagar els estudis elementals de msica.

En  Lau , que aix era com l'anomenaven els seus amics, era un enamorat del bell art de la musica i un emprenedor brillant, aquest va tenir l'idea de fundar una associaci musical similar a l'Orfe Catal.

El 6 d'octubre de 1901, en una una magna reuni, en el sal de sessions de l'Excellentssim Ajuntament, va quedar definitivament constitut l'Orfe Manres i per aclamaci, en fou nombrat mestre director.

El dia 28 del mateix mes, es van iniciar les sessions de solfeig i teoria musical per a les tres seccions d'homes, nens i nenes.

La primera manifestaci artstica de l'Orfe va ser el mes de novembre, en el santuari de Nostra Senyora de la Salut de Viladordis, amb la celebraci d'un aplec, que va esdevenir tradicional en anys successius i a on es reunien un nombrs nmero de persones de Manresa i comarca. En motiu d'aquest fet l'Orfe va prendre com a Patrona a la Verge de la Salut.

El primer concert pblic es va celebrar el 20 de setembre de 1903, en el Teatre Conservatori, lluint per primera vegada la senyera dissenyada per l'artista manres Francesc Cuixart, protector i entusiasta de l'Orfe. Aquest concert va ser a benefici del director i fundador, l'Estanislau Casas, per tal de costejar la quota per eximir-se del servei militar.

Quan l'Estanislau Casas comenava a recollir el fruit del seu treball, amb reconeixements i premis, tant a la ciutat com arreu de Catalunya, fruit del seu talent i carcter, el va sorprendre una malaltia infecciosa que va posar fi a la seva vida el 30 d'octubre de 1905, als 22 anys d'edat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367837" title="Retaule de la llum" nonfiltered="2479" processed="2470" dbindex="142507">
El Retaule de la Llum s un musical, amb msica en directe de Manel Camp, i text de Joan M. Barb, que va ser un dels reptes ms importants en el centenari de l'Orfe Manres, i que va donar el tret de sortida als actes de celebraci.

Aquesta producci prpia d'un espectacle musical en format professional va assolir dues fites de gran nivell: oferir a la ciutat de Manresa una proposta fins el moment indita, portant a l'escenari una visi teatral i musical d'una etapa molt important de la seva histria; i per altre banda, crear un espectacle gil, modern i amb qualitat, que posteriorment va projectar arreu de Catalunya el nom de l'Orfe Manres amb una imatge actual i adreada a tots els pblics, com a element de promoci i difusi.

Es tracta d'un espectacle -de prop de dues hores de durada i amb 16 temes musicals- on s'uneixen msica i teatre sota la direcci i el treball de professionals de reconeguda trajectria. El musical recorda el conflicte entre esglsia i monarquia per un transvasament d'aigua del riu Llobregat, en benefici de la ciutat de Manresa, el segle XIV. El muntatge compta amb la participaci de personatges de renom com el msic Manel Camp, els actors Jordi Muix, Enric Llort, Joan Maria Segura sota la direcci de Teti Canal, o l'escultora M. ngels Freixanet, que s'encarrega de l'escenografia. 

Aquest espectacle musical va esdevenir un dels principals estendards de les celebracions del centenari de l'Orfe Manres, una de les entitats corals ms veteranes de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367840" title="Callionymus bleekeri" nonfiltered="2480" processed="2471" dbindex="142508">

 Callionymus bleekeri   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367842" title="Callionymus carebares" nonfiltered="2481" processed="2472" dbindex="142509">

 Callionymus carebares   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Aden, el Golf d'Oman i el Golf Prsic fins a les costes de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367843" title="Callionymus colini" nonfiltered="2482" processed="2473" dbindex="142510">

Callionymus colini    s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367844" title="Callionymus comptus" nonfiltered="2483" processed="2474" dbindex="142511">

 Callionymus comptus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367845" title="Callionymus cooperi" nonfiltered="2484" processed="2475" dbindex="142512">

 Callionymus cooperi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367846" title="Callionymus corallinus" nonfiltered="2485" processed="2476" dbindex="142513">

  Callionymus corallinus  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Nova Calednia, Tonga i Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367847" title="Callionymus curvicornis" nonfiltered="2486" processed="2477" dbindex="142514">

 Callionymus curvicornis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367849" title="Callionymus decoratus" nonfiltered="2487" processed="2478" dbindex="142515">

 Callionymus decoratus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367852" title="Callionymus delicatulus" nonfiltered="2488" processed="2479" dbindex="142516">

 Callionymus delicatulus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Salom i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367854" title="Alija Izetbegovi?" nonfiltered="2489" processed="2480" dbindex="142517">


Alija Izetbegovi  (Bosanski Samac, 8 d'agost de 1925 - Sarajevo, 19 d'octubre de 2003), president de Bsnia entre 1990 i 2000 (des de 1996 com a membre de la presidncia collectiva).

Des de jove es va identificar amb les reivindicacions poltiques i culturals de la comunitat musulmana de Bsnia, i ms concretament va militar en la dissidncia dels Mladi Muslimani (Joves Musulmans), una associaci panislamista creada el 1941, d'orientaci integrista. Durant la II Guerra Mundial, els Mladi Muslimani es van mostrar partidaris de les milcies musulmanes SS Handzar i SS Skanderberg, organitzades per les forces d'ocupaci feixistes, i van ajudar a reclutar voluntaris.

El 1946 va ser arrestat per primera vegada per haver pres part a la publicaci d'un diari illegal i els tres anys segents els va passar a pres. El 1949 va quedar en llibertat coincidint amb la prohibici i dissoluci dels Mladi Muslimani, acusats de sedici en relaci amb un recent mot de carrer, de promoure l'odi racial i religis i d'haver mostrat una orientaci filofeixista durant la guerra. Tanmateix, Izetbegovic i altres companys van continuar actius en la clandestinitat.

En les quatre dcades segents Izetbegovic va sofrir unes altres tres etapes carcerries: el 1951, quan va ser condemnat a tres anys per desenvolupar "activitats subversives"; el 1972, per la seva autoria de l'opuscle Declaraci Islmica; i, el 1983, quan va rebre una pena de catorze anys, acusat aquesta vegada de desenvolupar "activitats panislmiques". En la seva "Declaraci Islmica" de 1970, Izetbegovic planteja la impossibilitat de convivncia entre l'Islam i les institucions laiques, i postula la repblica islmica com la forma d'Estat ideal per a Bsnia. Exhorta a la presa del poder pels musulmans militants all on siguin "moralment i numricament superiors" per tal de "destruir el poder no islmic" existent i "construir-ne un islmic".

El 1990 funda el nacionalista Partit d'Acci Democrtica (SDA), que es converteix en la formaci majoritria de la repblica. Davant de l'apogeu dels partits nacionalistes croats i serbis en les repbliques de l'antiga Iugoslvia i l'augment de les tensions intertniques, Izetbegovic va declarar que estava disposat a sacrificar la pau per la llibertat del seu poble.

Desprs de les declaracions d'independncia d'Eslovnia i Crocia, el parlament bosni va proclamar la sobirania de Bsnia i Hercegovina (octubre de 1991) i va organitzar un referndum sobre la independncia del pas en qu el "s" (que Izetbegovic i el S.D.A. defensaven) va resultar vencedor, pel que el 13 de mar de 1992 es va proclamar la independncia de la Repblica de Bsnia i Hercegovina. Per a llavors, ja s'havien aixecat en armes alguns nacionalistes serbobosnians (recolzats per l'exrcit federal iugoslau) i s'havien produt combats entre aquests, d'una banda, i els nacionalistes bosnians i bosniocroats (H.V.O. o "Consell Croat de Defensa"), per l'altre.

Signant dels acords de Dayton, junt amb el croat Franjo Tu man i el serbi Slobodan Miloevi  que van posar fi a la guerra civil a l'antiga Iugoslvia el novembre de 1995.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367855" title="Callionymus doryssus" nonfiltered="2490" processed="2481" dbindex="142518">

 Callionymus doryssus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367856" title="Callionymus draconis" nonfiltered="2491" processed="2482" dbindex="142519">

 Callionymus draconis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367857" title="Callionymus enneactis" nonfiltered="2492" processed="2483" dbindex="142520">

  Callionymus enneactis  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Tailndia fins a les Illes Salom, Jap, el nord-oest d'Austrlia i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367858" title="Callionymus erythraeus" nonfiltered="2493" processed="2484" dbindex="142521">

 Callionymus erythraeus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, Golf Prsic i sud de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367860" title="Callionymus fasciatus" nonfiltered="2494" processed="2485" dbindex="142522">

 Callionymus fasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Mar Mediterrnia: des del Golf de Gnova fins a l'oest de la Mar Egea. Tamb es troba al sud i est de la Mar Negra.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367864" title="Callionymus filamentosus" nonfiltered="2495" processed="2486" dbindex="142523">

 Callionymus filamentosus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic i Taiwan. Recentment s'ha establert a la Mar Mediterrnia a travs del Canal de Suez.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367865" title="Castell de Sant Rom d'Abella" nonfiltered="2496" processed="2487" dbindex="142524">

El Castell de Sant Rom d'Abella s un antic castell medieval del poble i antic terme de homnim, actualment dins del municipi d'Isona i Conca Dell, al Pallars Juss.

Com la majoria de castells i llocs de la Conca Dell, el castell de Sant Rom d'Abella fou conquerit per Arnau Mir de Tost, a compte de comte d'Urgell. A principis del segle XII n'era senyor Guillem Guitard de Caboet, qui el deix, en el seu testament, al seu fill Bernat (1110).

En el fogatjament del 1381 consta aquest castell amb dotze focs (uns seixanta habitants), tot i que devia incloure les cases de fora del recinte murat. Des del segle XV form part de la baronia d'Abella.

Actualment en queda poca cosa. El fragment ms significatiu s el que es coneix com la Torre del Bar. A l'entorn hi ha algunes restes ms que sn, sens dubte, part de les murades que des del castell encerclaven el poble.



 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Sant Rom d'Abella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 PAGS, M. "Isona. Sant Rom d'Abella". a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367866" title="Callionymus flavus" nonfiltered="2497" processed="2488" dbindex="142525">

 Callionymus flavus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367867" title="Callionymus fluviatilis" nonfiltered="2498" processed="2489" dbindex="142526">

 Callionymus fluviatilis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndia fins al Vietnam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367868" title="Callionymus formosanus" nonfiltered="2499" processed="2490" dbindex="142527">

Callionymus formosanus    s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins al Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367871" title="Callionymus futuna" nonfiltered="2500" processed="2491" dbindex="142528">

  Callionymus futuna  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Futuna.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367873" title="Callionymus gardineri" nonfiltered="2501" processed="2492" dbindex="142529">

 Callionymus gardineri   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367875" title="Hylomys" nonfiltered="2502" processed="2493" dbindex="142530">

Hylomys s un gnere de la famlia dels erinaceids. Cont tres espcies diferents de gimnurs; el gimnur nan, el gimnur petit i el gimnur orellut. Els seus parents ms propers, tots fssils, inclouen el lantanoteri i Thaiagymnurus.

El gnere s'estn per l'est d'sia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367877" title="Podogymnura" nonfiltered="2503" processed="2494" dbindex="142531">

Podogymnura s un gnere de gimnurs originaris de les Filipines. El gnere cont les dues espcies segents: 

 Gimnur espins (Podogymnura aureospinula);
 Gimnur de Mindanao (Podogymnura truei);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367881" title="Gimnur espins" nonfiltered="2504" processed="2495" dbindex="142532">

El gimnur espins (Podogymnura aureospinula) s una espcie de gimnur endmica de les Filipines. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367884" title="Gimnur de Mindanao" nonfiltered="2505" processed="2496" dbindex="142533">

El gimnur de Mindanao (Podogymnura truei) s una espcie de gimnur endmica de les Filipines. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals. Est amenaat per la prdua d'hbitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367887" title="Callionymus goodladi" nonfiltered="2506" processed="2497" dbindex="142534">

 Callionymus goodladi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367888" title="Callionymus grossi" nonfiltered="2507" processed="2498" dbindex="142535">

 Callionymus grossi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367889" title="Temporada 1991-92 de l'NBA" nonfiltered="2508" processed="2499" dbindex="142536">

La temporada 1991-92 de l'NBA fou la 46 en la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Portland Trail Blazers per 4-2, i aconsegu el segon dels seus sis anells.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Rookie de l'any;
  Larry Johnson (Charlotte Hornets);

 Millor defensor;
  David Robinson (San Antonio Spurs);

 Millor sis home;
  Detlef Schrempf (Indiana Pacers);

 Jugador amb millor progressi;
  Pervis Ellison (Washington Bullets);

 Entrenador de l'any;
  Don Nelson (Golden State Warriors);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Chris Mullin, Golden State Warriors;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Clyde Drexler, Portland Trail Blazers;

 Segon quintet de la temporada;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Charles Barkley, Philadelphia 76ers;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Tim Hardaway, Golden State Warriors;
John Stockton, Utah Jazz;

 Tercer quintet de la temporada;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Kevin Willis, Atlanta Hawks;
Brad Daugherty, Cleveland Cavaliers;
Mark Price, Cleveland Cavaliers;
Kevin Johnson, Phoenix Suns;

Millor quintet de rookies;
Steve Smith, Miami Heat;
Larry Johnson, Charlotte Hornets;
Billy Owens, Golden State Warriors;
Stacey Augmon, Atlanta Hawks;
Dikembe Mutombo, Denver Nuggets;

 Primer quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Larry Nance, Cleveland Cavaliers;
Buck Williams, Portland Trail Blazers;
Patrick Ewing, New York Knicks;
John Stockton, Utah Jazz;
Micheal Williams, Indiana Pacers;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1992;
 Playoffs de l'NBA del 1992;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367891" title="Callionymus guentheri" nonfiltered="2509" processed="2500" dbindex="142537">

 Callionymus guentheri   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367895" title="Tractat de Saint-Germain-en-Laye" nonfiltered="2510" processed="2501" dbindex="142538">
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat a aquesta poblaci propera a Pars  el 10 de setembre de 1919, fou el resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau desprs de la Primera Guerra Mundial entre les potncies aliades vencedores i l'Imperi Austrohongars. Ats que aquest ja havia estat desmembrat per la declaraci d independncia d'Hongria el 16 de novembre de 1918, les qestions a debatre es limitaren al cas d'ustria, pas que tanmateix fou excls de les negociacions i obligat a signar el tractat final.

Ela pasos signataris del tractat foren, a ms d'ustria, les potncies aliades (el Regne Unit, Frana, Itlia, els Estats Units i el Jap) i les denominades  potncies associades  (Blgica, Cuba, Grcia, Nicaragua, Panam, Polnia, Portugal, Romania, Tailndia, Txecoslovquia, Xina i el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens -la futura Iugoslvia-). El tractat fou redactat en francs -la llengua d interpretaci en cas de discrepncies-, angls, itali i rus, per no en alemany.

El tractat establia en nom oficial del pas venut, ustria (sterreich), al qual se li prohibia expressament lAnschluss (reagrupament amb Alemanya), la fabricaci i el comer d'armament i la constituci d'un exrcit de lleva (se li autoritzava un exrcit professional limitat a 30.000 homes). Alhora se l'obligava a pagar als aliats quantioses indemnitzacions i a restituir-los nombroses obres d'art del tresor imperial dels Habsburg, per b que moltes d'elles fossin a ustria des de feia segles i haguessin estat adquirides legtimament.

Quant als territoris, foren sostrets a ustria els segents:

La Galtsia, atorgada a Polnia en contra de la voluntat majoritria dels seus habitants, de naci rutena, que volien ser agregats a Ucrana.
Bohmia, Morvia i algunes zones de la Baixa ustria, reunides en el nou estat de Txecoslovquia juntament amb el territori germanfon dels Sudets.
El Tirol del Sud, el territori de Trento, la Vall de Canale, diverses illes de Dalmcia i les ciutats de Trieste i Zara foren atorgades a Itlia. Aix comportava que ustria perds qualsevol sortida al Mar Mediterrani.
La Bucovina, lliurada a Romania.
Algunes zones d'Estria i de Carntia, que passaren al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens.

S'establ la celebraci d'un referndum a la ciutat de Klagenfurt per a decidir la seva permanncia a ustria i el seu pas a Eslovnia. El plebiscit, celebrat el 10 d octubre de 1920, decid de continuar austraca.

Aquestes modificacions, ms l'agregaci de l'hongars Burgenland decidida pel Tractat del Trianon, conformaren els territoris de l actual Repblica Federal d ustria.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367896" title="Callionymus hainanensis" nonfiltered="2511" processed="2502" dbindex="142539">

 Callionymus hainanensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367897" title="Callionymus hildae" nonfiltered="2512" processed="2503" dbindex="142540">

 Callionymus hildae   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367898" title="Gimnur nan" nonfiltered="2513" processed="2504" dbindex="142541">

El gimnur nan (Hylomys parvus) s un gimnur que noms viu al Mont Kerinci de Sumatra (Indonsia). s llistat per la Uni Internacional per la Conservaci de la Natura com a espcie en perill greu degut al seu redut mbit de distribuci.

Fou descrit com a txon distint per primer cop el 1916, per no se'l consider una espcie valida fins que se l'examin amb ms detall el 1994.

s un animal petit que noms mesura 10-13 cm i que fa pudor, especialment quan se sent amenaat. T una longevitat mitjana de dos anys i el perode de gestaci dura 30-35 dies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367902" title="Gimnur petit" nonfiltered="2514" processed="2505" dbindex="142542">

El gimnur petit (Hylomys suillus) s un petit erinaceomorf que viu al sud-est d'sia. Aquest gimnur, que sembla un ratol gran, mesura entre 10 i 15 cm, i s'alimenta d'insectes, cucs i altres petits animals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367903" title="Callionymus hindsii" nonfiltered="2515" processed="2506" dbindex="142543">

 Callionymus hindsii   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf Prsic fins a la Xina, Indonsia, Borneo, Nova Guinea, Filipines i el sud de l'sia meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367907" title="Callionymus io" nonfiltered="2516" processed="2507" dbindex="142544">

 Callionymus io   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Birmnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367908" title="Gimnur orellut" nonfiltered="2517" processed="2508" dbindex="142545">

El gimnur orellut (Hylomys megalotis) s un petit erinaceomorf que viu a Laos. Aquest gimnur, que es caracteritza per les seves llargues orelles, que li donen el nom; i pel seu crani, tamb particularment llarg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367910" title="Callionymus izuensis" nonfiltered="2518" processed="2509" dbindex="142546">

 Callionymus izuensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367913" title="Callionymus japonicus" nonfiltered="2519" processed="2510" dbindex="142547">

 Callionymus japonicus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Papua Nova Guinea, Indonsia i nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367915" title="Callionymus kailolae" nonfiltered="2520" processed="2511" dbindex="142548">

 Callionymus kailolae   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367916" title="Callionymus keeleyi" nonfiltered="2521" processed="2512" dbindex="142549">

  Callionymus keeleyi  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines i a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367917" title="Callionymus kotthausi" nonfiltered="2522" processed="2513" dbindex="142550">

 Callionymus kotthausi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367918" title="L'escanyapobres" nonfiltered="2523" processed="2514" dbindex="142551">

L'escanyapobres s un novella escrita el 1884 per Narcs Oller.

 Argument .

Es tracta d'una obra esquemtica ambientada en una societat rural en procs d'industrialitzaci. L'autor aconsegueix personificar els diners i l'avarcia a travs del trgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies.
En aquesta obra s'observen una barreja d'elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l'poca. Aix, l'anlisi del context social, la tcnica descriptiva i l'element lingstic de la novella s'adscriuen de ple en el Realisme. En canvi, la descripci cientfica del procs de l'avarcia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l'obra cont tamb alguns aspectes romntics i d'altres costumistes. 
Amb tot, L'escanyapobres dibuixa les lnies de la futura novella del segle XX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367919" title="Callionymus leucobranchialis" nonfiltered="2524" processed="2515" dbindex="142552">

 Callionymus leucobranchialis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367923" title="Callionymus limiceps" nonfiltered="2525" processed="2516" dbindex="142553">

 Callionymus limiceps   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367924" title="Callionymus luridus" nonfiltered="2526" processed="2517" dbindex="142554">

 Callionymus luridus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367925" title="Temporada 2006-07 de l'NBA" nonfiltered="2527" processed="2518" dbindex="142555">

La temporada 2006-07 de l'NBA fou la 61 en la histria de l'NBA. Comen el 31 d'octubre de 2006 i acab el 18 de abril de 2007. Els playoffs s'iniciaren el 21 d'abril de 2007 i finalitzaren el 14 de juny de 2007. San Antonio Spurs guany el seu tercer anell derrotant en les Finals a Cleveland Cavaliers, equip que per primera vegada es classificava per a la ronda final.

 Aspectes ms rellevants .
 Un nou disseny de pilota de l'NBA fou presentat el 28 de juny de 2006, dia del Draft. L'1 de gener de 2007, degut a les queixes dels jugadors i entrenadors, es torn a fer servir la pilota anterior.
 L'All-Star Game de 2007 es disput el 18 de febrer de 2007 en el Thomas & Mack Center de Las Vegas, Nevada, sent el primer cop que l'esdeveniment es acollit en una ciutat que no disposa d'equip a l'NBA. L'Oest guany per 153-132, amb Kobe Bryant com a MVP del partit per segona vegada en la seva carrera.
 Per segon any consecutiu, i el darrer, New Orleans Hornets jug els seus partits de casa a New Orleans, Louisiana i a Oklahoma City, Oklahoma, degut als desastres de l'hurac Katrina.
 El 16 de desembre, jugadors de Denver Nuggets i New York Knicks s'embolicaren en una baralla durant un partit en el Madison Square Garden. Deu jugadors foren expulsats de la pista, incls Carmelo Anthony dels Nuggets, en aquells moments el mxim anotador de la lliga. Com a resultat de l'incident, set jugadors foren sancionats, entre ells Carmelo Anthony, amb 15 partits de cstig.
 Desprs d'11 temporades en el Philadelphia 76ers, Allen Iverson fou traspassat a Denver Nuggets.
 Tant Phoenix Suns com Dallas Mavericks aconseguiren una ratxa de ms de 12 victries consecutives durant la temporada regular. Els Suns guanyaren 15 i 17 partits seguits (la cinquena millor ratxa de la histria de la NBA), mentre que els Mavericks aconseguiren una victria en 12, 13 i 17 partits consecutius. San Antonio Spurs, per la seva part, guanyaren 13 partits seguits.
Kobe Bryant anot 50 punts o ms en quatre partits consecutius, davant Portland Trail Blazers, Minnesota Timberwolves, Memphis Grizzlies i New Orleans Hornets, sent la cuarta millor ratxa de la histria per darrere de les de Wilt Chamberlain.
 Jason Kidd i Vince Carter aconseguiren ser la desena parella de companys d'equip en la histria de l'NBA en realitzar un triple-doble en el mateix partit. L'ltima en 20 anys fou la de Michael Jordan i Scottie Pippen de Chicago Bulls.
 Toronto Raptors guany el primer ttol de la divisi en la seva histria. Tamb es convert en el primer equip canadenc de l'NBA en aconseguir-ho.
 Golden State Warriors, que no se classificaven als playoffs des de 1994, fue el primer equip des que s'instaur les sries al millor de 7 partits en eliminar al Campi de la conferencia tot i haver-se classificat en l'octava posici. Els Warriors eliminaren als Mavericks (autors de 67 victries a la temporada regular) per un clar 4-2.
 Dirk Nowitzki guany el MVP de la temporada i Tony Parker el MVP de les Finals, sent el primer cop que un europeu guanya en ambds apartats.

 Classificacions .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Dirk Nowitzki (Dallas Mavericks);

 Millor defensor;
  Marcus Camby (Denver Nuggets);

 Rookie de l'any;
  Brandon Roy (Portland Trail Blazers);

 Millor sis home;
  Leandro Barbosa (Phoenix Suns);

 Jugador amb millor progressi;
  Monta Ellis (Golden State Warriors);

 Entrenador de l'any;
  Sam Mitchell (Toronto Raptors);

 Executiu de l'any;
  Bryan Colangelo (Toronto Raptors);

 Jugador ms Refernciesiu;
  Luol Deng (Chicago Bulls);

 Primer quintet de la temporada;
F Dirk Nowitzki - Dallas Mavericks;
F Tim Duncan - San Antonio Spurs;
C Amare Stoudemire - Phoenix Suns;
G Steve Nash - Phoenix Suns;
G Kobe Bryant - Los Angeles Lakers;

Segon quintet de la temporada;
F LeBron James - Cleveland Cavaliers;
F Chris Bosh - Toronto Raptors;
C Yao Ming - Houston Rockets;
G Gilbert Arenas - Washington Wizards;
G Tracy McGrady - Houston Rockets;

Tercer Quintet de la Temporada ;
F Kevin Garnett - Minnesota Timberwolves;
F Carmelo Anthony - Denver Nuggets;
C Dwight Howard - Orlando Magic;
G Dwyane Wade - Miami Heat;
G Chauncey Billups - Detroit Pistons;

Primer quintet defensiu;
Tim Duncan - San Antonio Spurs;
Bruce Bowen - San Antonio Spurs;
Marcus Camby - Denver Nuggets;
Kobe Bryant - Los Angeles Lakers;
Raja Bell - Phoenix Suns;

Segon quintet defensiu;
Kevin Garnett - Minnesota Timberwolves;
Tayshaun Prince - Detroit Pistons;
Ben Wallace - Chicago Bulls;
Jason Kidd - New Jersey Nets;
Kirk Hinrich - Chicago Bulls;

Primer quintet de rookies;
Brandon Roy - Portland Trail Blazers;
Andrea Bargnani - Toronto Raptors;
Randy Foye - Minnesota Timberwolves;
Rudy Gay - Memphis Grizzlies;
Jorge Garbajosa - Toronto Raptors (empat);
LaMarcus Aldridge - Portland Trail Blazers (empat);

Segon quintet de rookies;
Paul Millsap - Utah Jazz;
Adam Morrison - Charlotte Bobcats;
Tyrus Thomas - Chicago Bulls;
Craig Smith - Minnesota Timberwolves;
Rajon Rondo - Boston Celtics (empat);
Walter Herrmann - Charlotte Bobcats (empat);
Marcus Williams - New Jersey Nets (empat);

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2006;
 All-Star Weekend de l'NBA del 2007;
 Playoffs de l'NBA del 2007;
 Finals de l'NBA del 2007;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367926" title="Red Warriors" nonfiltered="2528" processed="2519" dbindex="142556">
Red Warriors foren alguns dels que van impulsar molts joves a prendre el carrer als feixistes a Frana. 

 Histria .

Els Red Warriors van sser un grup creat el 1986. Al principi eren Greg i Simon que freqentaven el mn alternatiu. Aleshores el Simon noms tenia 18 anys.

"Desprs d'un dia de festa ens vam plantejar de crear un grup seriosament. Era fotut pels que  freqentvem el carrer haver d'assumir la llei dels boneheads, que s'organitzaven i vivien en bandes, al contrari de la extrema esquerra que era normalment autnoma". La idea era crear una banda de lluita activa contra la extrema dreta. Aix, s'uniren uns quants ms fins un total de 14 a finals del 1987.

Normalment els 14 anaven junts o sin sis o vuit. Tots eren ms o menys skinheads. Per les accions directes, eren capaos d'ajuntar fins a 60 persones.

Les accions les feien perqu els nazis tingussin por de sortir al carrer amb tota la seva perafernalia (banderes franceses, cltiques, esbstiques...).

Els Rer Warriors eren bastant menys nobrosos que els nazis, cosa que feia que les accions havien d'estar totalment organitzades per evitar qualsevol sorpresa. S'estidiava el terreny per evitar imprevists d'ltima hora. Les reunions de les accions eren rpides i discretes, i es feien a casa d'uns o altres o b a squatts.

Tots practicaven algun esport de combat (Full contact, Tah Boxing, Kung Fu...) tot i que tamb feien servir bats de Baseball.

Dins del grup  a nivell poltica cadasc tenia les seves prpies ideologies (tots antifeixistes i res ms), no hi havia problema de militncia. Era simplement un odi vers la extrema dreta.

Amb la policia no van tenir massa problemes ja que sempre tenien coartades. Tot i que cada cop que els nazis reben una pallissa, la policia els hi feia una visita. Noms el Manu va tenir problemes i va haver d'estar 14 mesos a pres per portar armes i el Lionel, que encara s a pres. 

Aix mica en mica van anar sorgint grups que tamb practicaven la caa de nazi. De totes maneres, molts d'aquests grups no estaven realment convencuts, els atreia massa el "look", i les seves accions no eren sempre inteligents.

 Argument .

"No hem de deixar que la extrema dreta ens domini per revelar-nos contra ella. No podem lluitar pacficament contra una ideologia que t com a argument principal la violncia. Busca els mitjans per lluitar contra la extrema dreta. La acci contra ells s l'nic mitj, ja que l'argument poltic no s suficient ja que quan sn molts ho senten, per quan sn majoritaris t'aplasten".

 Enllaos externs .
 http://nodo50.org/resistenciash/articulos/red.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367928" title="Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad" nonfiltered="2529" processed="2520" dbindex="142557">
Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad (mort vers 1681) fou un khan de la dinastia timrida uzbeka branca dels toghay (djanides o astrakhnides) que va governar a Bukhar del 1647 al 1680. El seu pare Nadr Muhammad governava Balkh i Badakhshan (des de el 1611)  i el seu germ gran Imam Quli fou khan a Bukhar del 1611 al 1641 i el 1628 va estar a punt de prendre Kabul al moguls.

Quan Nadr va expulsar a Iman Quli Khan de Bukhar (1641) es van produir rebellions internes i atacs dels uzbeks de Khiv i dels moguls. Abd al-Aziz fou enviat al nord per combatre als revoltats per en lloc d'aix es va proclamar com a khan de Bukhar i ve ocupar tamb Samarcanda. Altres germans es van rebellar i el pare Nadr, que era a Balkh, va demanar ajut als mogul i Shah Djahan va acceptar; el 1638 havia recuperat Kandahar als perses i ara esperava guanys a Transoxiana, ms que no pas ajudar a Nadr, i hi va enviar un exrcit dirigit pel prncep Murad, que va ocupar Badakhshan i va atacar Balkh (1646). Nadr va haver de fugir a la cort d'Abbas II de Prsia mentre els uzbeks s'unien sota Abd al-Aziz. Al hivern Murad es va retirar de Balkh i quan a l'any segent hi va anar el prncep Aurangzeb, va trobar fora resistncia abans de poder entrar altre cop a la ciutat; Abd al-Aziz amb les seves forces va creuar l'Oxus i va impedir que el mogul continus avanant cap al nord. Nadr, amb suport safvida va retornar a Balkh i Aurangzeb va creure convenient retirar-se i retornar Balkh i Badakhshan a Nadr (1648). Els perses van recuperar llavors Kandahar.

El 1649/1650 Nadr va abdicar en el seu fill Subhan Quli ibn Nadr i va morir poc mesos desprs quan anava en peregrinaci a la Meca (1650). Mentre els moguls es van acostar als dos khans uzbeks (de Bukhar i de Balkh), els safvides encoratjaven al khan de Khiv Abu l-Ghazi, que era el sogre de Subhan Quli ibn Nadr, per atacar a Abd al-Aziz ibn Nadr Muhammad i va aconseguir la retirada del suport mogul a aquest. Abd al-Aziz, allat i atacat, va finalment abdicar en el seu germ Subhan Quli (1680) el qual va reunir els khanats de Bukhar i Balkh-Badakhshan.

Com el seu pare abans, Abd al-Aziz va decidir fer el peregrinatge als llocs sants i pel cam fou ben rebut per Abbas II. Va morir als 74 anys i fou enterrat al costat d'Iman Quli Khan i de Nadr Muhammad a Medina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367929" title="Drag lira" nonfiltered="2530" processed="2521" dbindex="142558">


El drag lira, guineu o guineu vermella (Callionymus lyra) s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Presenta un cos allargat.
 Els mascles arriben als 30 cm mentre que la talla de les femelles s inferior.
 El peduncle caudal s cilndric.
 Manca d'escates.
 El cap s ample i aplanat.
 Els ulls, grossos, es troben a la part superior del cap, molt a prop l'un de l'altre.
 T 4 espines en el preopercle.
 En els mascles, les aletes dorsals sn amples i els primers radis de la primera dorsal sn filamentosos. L'anal s semblant a la segona dorsal. Les pectorals i les plviques es troben molt desenvolupades. La caudal s ampla i rodona.
 Presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen lnies i taques blaves a les aletes i el dors pren tonalitats vermelles. Les femelles sn de color groc i verd.;
Reproducci.
La reproducci es dna a la costa durant la primavera i l'estiu. La posta es fa a mitjan aigua, el mascle neda amb les aletes desplegades al costat de la femella. Els ous i les larves sn planctnics.
Alimentaci.
s depredador d'invertebrats bentnics.
Hbitat.
s bentnic de fons tous entre els 50 i 200 m. S'enterra a la sorra o davall pedres o copinyes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud d'Islndia i Noruega fins a Mauritnia, el nord de la Mar Mediterrnia, Gibraltar, Algria, l'oest de la Mar Negra, la Mar Egea, la Mar Adritica, les Aores i les Illes Canries.
Costums.
Els mascles sn territorials i agressius entre ells.
Inters pesquer.
Es captura amb arts d'arrossegament.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367931" title="Callionymus macclesfieldensis" nonfiltered="2531" processed="2522" dbindex="142559">

 Callionymus macclesfieldensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367933" title="Callionymus macdonaldi" nonfiltered="2532" processed="2523" dbindex="142560">

 Callionymus macdonaldi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367934" title="Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan" nonfiltered="2533" processed="2524" dbindex="142561">
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan (nascut entre 1511 i 1514-mort 1550) fou khan xibnida de Bukhar.

El 1526/1527 fou nomenat governador d'Astarabad que havia estat conquerida pel seu pare Ubayd Allah Khan, per va haver d'abandonar la ciutat davant l'arribada de tropes perses; va participar desprs a altres campanyes del pare al Khorasan i va lluitar a la batalla de Jam contra el xa Tahmasp de Prsia el 1529 i uns mesos desprs es va dirigir a Mashad amb sis mil soldats on es va establir. El 1532 era a Mashad amb 8000 homes quan el seu pare es va retirar davant els perses i va haver d'abandonar la ciutat. El 1535/1536 va dirigir l'avantguarda de l'exrcit del seu pare, i el 1538 aquest va ocupar Bukhar, i Abd al-Adiz fou nomenat governador d'Urgendj, per a l'arribada des de el Khurasan de Din Muhammad Sultan, va haver de fugir cap a Bukhar. 

A la mort del seu pare el 1539 va pujar al tron de Bukhar, que va defensar contra el khan de Tashkent Nawruz Ahmad Khan (Baraq Khan), esdevingut el khan suprem dels uzbeks, i el khan de Samarcanda Abd-al-Latif Sutan ibn Ku kun i que van assetjar Bukhar el 1540 i 1541 sense xit, devastant unicament les rodalies. Finalment el 1542 Nawruz Ahmad Khan va conseguir ocupar la ciutat i Abd al-Aziz va fugir cap a Balkh.

Va poder tornar a Bukhar aviat amb el suport dels shaykhs dels juybari. Al cap de poc es va barallar amb el cap dels juybaris, Khwadja Islam. Sembla que Abd al-Aziz s'havia abandonat a la beguda i la depravaci.

Va morir el 1550.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367935" title="Nclid" nonfiltered="2534" processed="2525" dbindex="142562">
Un nclid (del llat.: nucleus) s un tipus de nucli atmic que es caracteritza pel nombre de  protons i  neutrons i l'energia que contenen. 

Existeixen els segents tipus de  nclids: 

 Istops: Sn toms d'un mateix element, que tenen el mateix nombre de protons (nombre atmic), per amb diferent nombre de neutrons. Abans de l'acceptaci internacional del terme nclid, el terme istop s'usava per anomenar mpliament totes les espcies nuclears. Per a representar els istops, es colloca en smbol de l'element, el valor de Z en la part inferior del costat esquerre o del costat dret del smbol, i el valor d'A la part superior. ;

 Isbars: Sn els nuclis atmics amb el mateix nombre mssic, per diferent nombre atmics.. Les espcies qumiques sn distintes, ja que el nombre de protons difereix entre els dos, per la quantitat de protons i de neutrons s tal que, a pesar des distinta entre els dos isbars, la suma s la mateixa;

 Istons: Sn els nclids de diferents elements que tenen igual nombre de neutrons en el nucli per posseeixen diferent nombre atmic i massa atmica. Tenen el mateix excs de neutrons i compleixen la relaci , a ms difereixen en Z, en N i en A ;

 Ismers: Sn elements o toms iguals, t igual A, igual Z i igual N i difereixen nicament en el nivell d'energia. ;

Els nclids inestables sn radioactius i s'anomenen radionclids. El producte de la seva degeneraci s'anomena nclid radiognic. 



A la natura exiteiden uns 270 nuclis estables i uns 70 inestables (radioactius). Hu ha tres tipus principals de radionclids naturals. En primer lloc els que tenen un perode de semidesintegraci T1/2 sn almenys el 10% mentre l'edat de la  Terra (4.6109 anys). Sn romanents de la nucleosntesi que es va produir en les estrelles en la formaci del sistema solar. Per exemple, l'istop 238U (T1/2 = 4.5109 a) d'urani existeix a la natura, per l'istop amb vida ms curta 235U  (T1/2 = 0.7 109 a), s 138 vegades ms rar. El segon grup consisteix en istops com  226Ra (T1/2 = 1602 a), un istop de radi, que es forma en la desintegraci de cadenes radioactives de l'uranio el tori. El tercer grup consisteix en nclids com 14C (radiocarboni) que s'han produt pel bombardeig de raigs cmics d'altres elements. Artificialment s'han produt ms de 1.000 nclids.

El nclids coneguts es mostren en la taula de nclids

 Vegeu tamb .
Istop

 Enllaos externs .
Taula de nclids;
Detalls sobre els nclids;
Sistema peridic amb detalls dels nclidss;
Graella universal de nclids de Nucleonica;
Graella de nclids interactiva, istops i taula peridica;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367942" title="Aferrapedres" nonfiltered="2535" processed="2526" dbindex="142563">

L'aferrapedres, l'aferra-roques, la guineu o el pau (Callionymus maculatus) s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud i l'oest d'Islndia i de Noruega fins al Senegal. Tamb a la Mar Mediterrnia, incloent-hi la Mar Adritica i la Mar Egea per no la Mar Negra.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367945" title="Geodinmica" nonfiltered="2536" processed="2527" dbindex="142564">
La geodinmica s la branca de la geologia que estudia els agents geolgics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367954" title="Abd al-Hamid ibn Ahmad" nonfiltered="2537" processed="2528" dbindex="142565">
Abd al-Hamid ibn Ahmad ib Muhammad ibn ald al-Samad Shirazi (mort vers 1118), fou visir dels gaznvides als segles XI i XII. Era d'una famlia tradicionalment treballant en serveis oficials, primer ambs els samnides i desprs els gaznvides. El seu pare Ahmad fou visir de Masud I ben Mahmud (1030-1040) i desprs de Mawdud ben Masud (1041-1048)

Va servir al sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) durant vint anys i desprs al seu fill Masud III Ala al-Dawlah (1099-1115) per 16 anys o sigui en total 36 anys (vers 1078-1115).

Va morir vers el 1118 probablement executat per orde de Bahram Shah ibn Masud que el considerava massa proper als interessos del anterior sult Malik Arslan Shah ben Masud (1116-1118), al que Bahram Shah havia enderrocat amb suport seljcida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367955" title="Bastidor" nonfiltered="2538" processed="2529" dbindex="142566">
El bastidor s un ensamblatge de fusta on es munta i tensa la tela abans de pintar-la. Disposa d'unes falques per retensar la tela si cal.

Hi ha unes mides numerades universals de bastidors, de tres formats diferents: figura (el que s'apropa ms a la forma d'un quadrat), paisatge, i marina (el ms allargat).
Exemple: el 40 Figura medeix 100 x 81 cm, el 40 Paisatge fa 100 x 73 cm, i el 40 Marina t 100 x 65 cm. 

Font.
 Glossari de termes artstics;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367962" title="Abd al-Hayy" nonfiltered="2539" processed="2530" dbindex="142567">
Abd al-Hayy ibn Abd al-Razzak Sarem Awrangabadi (1729-1782) fou un funcionari i poeta indi musulm.

El 1749 el nizam d'Hayderabad, Naser Djang (1748-1750) el va nomenar governador civil de Berar; desprs sota Salabat Djang fou governador de Awrangabad i comandant de la fortalesa de Dawlatabad; va perdre el crrec quan el seu pare Abd al-Razzak va deixar el govern; va rebre el ttol de Shamsham al-Mulk  Shamsham Djang  a la mort del seu pare (1758); fins llavors portava el de Shamsham al-Dawla Delavar Djang.

El 1757 el nizam Ali Khan (1175-1217) el va nomenar governador civil del Dcan. Va morir en aquest crrec el 28 d'abril de 1782 desprs d'una curta malaltia. Fou enterrat a Hayderabad.

Les seves poesies no es conserven. Va escriure tamb unes biografies de nobles mogul (730 biografies).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367963" title="Llen" nonfiltered="2540" processed="2531" dbindex="142568">
El llen o tela s un suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar-la.

Acostumen a ser de cot o de lli: el cot t un color ms clar, una trama menys compacta i s ms econmic; el de lli s ms rgid, de color gris ocre una mica fosc i es considera la millor tela per a pintar a l'oli.

Tamb es pot dir tela al quadre sobre tela ja pintat. 

Font.
 Glossari de termes artstics;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367964" title="Sonata espanyola per a piano" nonfiltered="2541" processed="2532" dbindex="142569">
Sonata espanyola per a piano, op. 53 s una sonata composta per scar Espl per encrrec de la UNESCO i destinada a un  Tombeau de Chopin , a Pars , amb ocassi del magne homenatge que el 1949 es tribut al gran compositor romntic.
En quant es refereix a l'obra en concret, Espl no es mostra certament inquiet per a revolucionar llur peculiar llenguatge musical, que t, per altra banda, suficient prestigi conquerit i que ha estat blasmat a travs de la seva personalitat justament guanyada.

En primer lloc, s'ha de fer constar que es tracta d'una difcil creaci pianstica, amb una perfecci instrumental cuidada amb tot luxe de detalls. La riquesa i brillantor amb qu exposa les idees, es combina amb certa tendncia a la ampullositat d'expressi i llur inspiraci s en tot moment autnticament mediterrnia.

s composa de tres temps. El primer, Andante romntico, s potser el ms interessant dels tres per l'angnia vital i preocupaci esttica que es desprn de llurs notes. En realitat, ve a representar una versi, o nova creaci personal, personalsima, del mn de l'obra chopiniana. Malgrat que no podem oblidar la gravitaci que exerceix llur obra vers aquest temps  tanmateix premeditada-,  tamb s cert que Espl ens ha ofert una interessantsima lli d'alta tcnica moderna, sobre tot en la saga versi que ens ofereix dels problemes que plantegen el biotonalisme i el politonalisme.

No assoleix, de veritat, a produir-se el clmax d'atonalitat qu per alguns crtics s'ha volgut reconixer en aquest moviment precisament, per en canvi s cert que el compositor ha emprat amb molta audcia la matria sonora fins assolir, una vegada ms, el seu peculiar clmax d'intensitat i inquietud.

Segueix el segon moviment, Tempo di mazurka, el qual s un reiterat homenatge a la dita forma chopiniana per excellncia. En ell adopta un esquema de forma molt original on interv un altra procediment, molt estimat ja pel propi Chopin sota una altra concepci, s dir la oposici dels ritmes binaris i ternaris. En aquest passatge de la seva amplia obra, aquesta contraposici fent intervenir, a ms la contraposici de tonalitats en franca biotonalitat. No obstant aix, i aix representa un allegat ms a favor del seu no atonalisme, una i altra vegada deixa sentir, amb una insistncia que quasi frega amb la obstinaci, el tema bsic.

El moviment final, Allegro brioso, representa, naturalment, la apotesi del ritme. Sense assolir a un persistent fraccionament de la unitat mtrica, prefereix moure's en els ritmes de les clssiques danses ternries, ritmes obstinats en 6/8 i 9/8, als que oposa forts xocs dinmics a base de grups binaris i sincopats, aix com de subdivisions quaternries.
s interessant fer ressaltar com aquesta obra que apareix precisament vinculada a una suggesti o tema estrany als valors d'Espanya, i est dedicada a exaltar la figura d'un msic estranger  malgrat qu universal-, adopta el ttol de sonata espanyola. Deixant apart raons merament anecdtics d'homenatge simblic d'Espanya a aquell eminent music, el cert s que Espl no s'ha mostrat negligent en manifestar-se a tot el llarg de la sonata, com un compositor inspirat en les ms caracterstiques essncies meridionals.

Incls en temps com el passatge final on sembla que devia aflorar un aspecte ms abstracte de la seva msica, per tant menys lric, Espl no pot ocultar, ni de ben segur ho pretn, tota llur ascendncia llevantina, clida per una part, per tamb poc propicia a l'excessiva efusi sentimental.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="367967" title="Abd al-Kan" nonfiltered="2542" processed="2533" dbindex="142570">
Els Abd al-Kan sn una tribu rab del Khuzestan (Iran).

Vivien al segle XVIII al Iraq i estaven afiliats amb els Banu Lam per es van traslladar a Khuzestan a la meitat del segle XIX junt amb altres grups dels Banu Lam i se'ls va permetre l'assentament permanent a Kayrabad. Van prosperar sota el xeic Abbas i el seu full Husayn el qual va rebre el ttol de Shaykh al-mashayek (xeic de xeics) del districte. Pero al segle XX la seva influncia fou suplantada per Kazal (1897-1925) cap de la confederaci dels Kab que va governar la provncia arribant a agafar el ttol de padishah d'Arabistan. Desprs de la derrota de Kazal, els Abd al-Kan, que se li havien oposats, van recuperar la seva influncia per el ttol de Shaykh al-mashayek va quedar abolit.

A la segona meitat del segle XX la formaven onze seccions (tiras): Nasiri, Banu Aqaba, Showaya, Bahadal, Ubayd (o Kakasi), Banu Tamim, Bayt Kubash, Shamar, Dakina, Atashena, i Ubuda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368004" title="Piove, governo ladro!" nonfiltered="2543" processed="2534" dbindex="142571">

L'expressi italiana  Piove, governo ladro! (Plou, govern lladre)  s una pardia dels eslgans contra el govern i en general, del poder constitut, qui esdevindria culpable de tots els mals que pateix la societat, fins i tot, de la pluja.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368009" title="Copa de la UEFA 1985-1986" nonfiltered="2544" processed="2535" dbindex="142572">
La Copa de la UEFA 1985-86 fou guanyada pel Reial Madrid en l'agregat sobre el Colnia. Els clubs anglesos foren exclosos de les competicions europees durant cinc anys, i el Liverpool, per sis. Per aquest motiu els clubs Tottenham Hotspur, Southampton i Norwich City no van poder disputar la competici.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368013" title="Copa de la UEFA 1986-1987" nonfiltered="2545" processed="2536" dbindex="142573">
La Copa de la UEFA 1986-87 fou guanyada per l'IFK Goteborg en l'agregat sobre el Dundee United.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368015" title="Copa de la UEFA 1987-1988" nonfiltered="2546" processed="2537" dbindex="142574">
La Copa de la UEFA 1987-88 fou guanyada pel Bayer Leverkusen als penals sobre el RCD Espanyol.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368018" title="Copa de la UEFA 1988-1989" nonfiltered="2547" processed="2538" dbindex="142575">
La Copa de la UEFA 1988-89 fou guanyada pel Napoli en l'agregat sobre el VfB Stuttgart.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368030" title="Copa de la UEFA 1989-1990" nonfiltered="2548" processed="2539" dbindex="142576">
La Copa de la UEFA 1989-90 fou guanyada per la Juventus en l'agregat sobre la Fiorentina. Aquesta fou la primera final entre dos equips italians en una competici de la UEFA i la tercera entre dos clubs del mateix pas.

 Ronda preliminar .


|}

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368032" title="Abd al-Latif Mirza" nonfiltered="2549" processed="2540" dbindex="142577">
Abd al-Latif Mirza fou khan timrida de Samarcanda (octubre de 1449 a 8 de maig de 1450), fill d'Ulus Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.

Es va criar a la cort del seu avi Shah Rukh a Herat (1405-1447) fins que rivalitats amb el seu cos Ala al-Dawla el van obligar a retornar a la cort del pare a Samarcanda el 1442 per fou reenviat a Herat per la seva avia Gohar Shad Aga. Va acompanyar a Shah Rukh a la seva darrera campanya a Iran occidental i a la mort d'aquest a Rayy (1447) va dirigir el exrcit de retorn al Khurasan. Abd al-Latif donava suport al seu pare com successor per l'avia, Gohar va cridar al tron a Ala al-Dawla; un altre cos, Abu l-Kasim Babur va avanar cap a Khurasan amb el suport del poders amir Hinduka.

Abd al-Latif va ver posar sota custodia a Gohar i als seus parents i va anar a reunir-se amb el seu pare Ulug Beg que havia sortit de Samarcanda per combatre algunes revoltes i no va arribar a temps de reunir-se amb l'exrcit del seu fill al nord de Khurasan. Ala al-Dawla, al conixer l'empresonament de Gohar va enviar un exrcit contra Abd al-Latif, i aquet fou derrotat a Nishapur el 20 d'abril de 1447. Gohar fou alliberada i Abd al-Latif fou empresonat, per Ala al-Dawla va buscar un arranjament amb Ulug Beg, que s'acostava i va deixar anar al seu fill.

Ulug Beg va donar al seu fill el govern de Balkh i es va dirigir de retorn cap a Samarcanda mentra a Herat Ala al-Dawla i Abu l-Kasim Babur havien negociat un acord de pau. Ala al-Dawla va atacar a Abd al-Latif dues vegades a Balkh el hivern del 1447 al 1448 per finalment Abd al-Latrif, amb suport del seu pare Ulug Beg, va derotar al seu cos a Tarnab i van entrar a Herat ocupant tot el nord de Khurasan. Ulug Beg va enviar a Abd al-Latif a Bistam, sembla ser que contra Abu l-Kasim Babur, per fou derrotat per aquest i va haver de fugir cap a Nishapur. Fou cridat pel seu pare a Mashad acusat de mot, acusaci que es va demostrar falsa. Ulug Beg va retornar a Herat on en la seva absncia havia esclatat una revolta de turcman Mirza Yar Ali (novembre de 1448), per ben aviat va retornar cap a Samarcanda, deixant al seu lloc a Abd al-Latif; per incapa de fer front a la revolta de Yar Ali, va perdre Mashad i va fugir cap a la cort del seu pare, ben al darrera d'aquest. El territori timrida al sud de l'Oxus va restar independent de Transoxiana durant uns anys, fins que Herat fou recuperada per Abu Said el 1458

Al seu retorn, Ulug Beg va enviar al seu fill al seu feu de Balkh; diverses vegades el pare el va humiliar o ignorar. Finalment Abd al-Latif es va revoltar a la primavera del 1449. Quan Ulug Beg concentrava les seves forces per sotmetre al fill, aquest va abolir les taxes del comer amb l'ndia, el que va causar una baixada immediata dels ingressos, al temps que permetia al rebel aixecar un exrcit contra el pare. Els dos contingents es van trobar a la vora de l'Oxus i al bndol d'Ulug Beg es van produir nombroses desercions, i quan Ulug Beg va saber que hi havia malestar a Samarcanda, va abandonar el camp. Finalment la batalla es va produir a la vora de la capital, i Abd al-Latif va guanyar; Ulug Beg va refusar resistir a la ciutadella o a Shahrokiya i es va sotmetre al seu fill que va entrar a Samarcanda. Va fer matar al seu pare (25 d'octubre de 1449) i tamb al seu propi germ Abd al-Az z que havia restat lleial al pare.

Poc desprs de prendre el poder es va aixecar Abu Said. Al cap de sis mesos de govern una conspiraci de notables i caps de clan va portar al assassinat d'Abd al-Latif el 8 de maig de 1450. Els seus dos fills Ahmad i Muhammad Djuki van fugir en la confusi i se'ls va deixar en pau. Fou proclamat Abd Allah Mirza ibn Ibrahim que al cap de poc va donar pas a Abu Said.

Ahmad i Muhammad Djuki es van revoltar el 1457 a Balkh per Abu Said hi va anar i els va derrotar i Ahmad va morir a la lluita; Muhammad va poder fugir i es va tornar a revoltar a Shahrokiya el 1462, per fou capturat desprs d'un any de setge (1462/1463 o 1463/1464) i empresonat a la fortalesa d'Ikhtiar al-Din on va morir al cap d'un temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368033" title="Copa de la UEFA 1990-1991" nonfiltered="2550" processed="2541" dbindex="142578">
La Copa de la UEFA 1990 91 fou guanyada per l'Inter de Mil en l'agregat sobre la Roma. Aquest torneig signific el retorn dels clubs anglesos desprs de cinc anys de prohibici pel desastre de Heysel de la Copa d'Europa de futbol 1984-1985.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368035" title="Callionymus margaretae" nonfiltered="2551" processed="2542" dbindex="142579">

Callionymus margaretae    s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368036" title="Copa de la UEFA 1991-1992" nonfiltered="2552" processed="2543" dbindex="142580">
La Copa de la UEFA 1991 92 fou guanyada per l'Ajax Amsterdam pels gols en camp contrari sobre el Torino.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}

 Anada .






 Tornada .




Ajax Amsterdam guany pels gols en camp contrari




Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368037" title="Callionymus marleyi" nonfiltered="2553" processed="2544" dbindex="142581">

 Callionymus marleyi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Mar Roig fins al Cap de Bona Esperana, el Golf Prsic i el sud-oest de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368042" title="Callionymus marquesensis" nonfiltered="2554" processed="2545" dbindex="142582">

 Callionymus marquesensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368045" title="Callionymus martinae" nonfiltered="2555" processed="2546" dbindex="142583">

  Callionymus martinae  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368046" title="Rosa Maria Mir i Roig" nonfiltered="2556" processed="2547" dbindex="142584">
Rosa Maria Mir i Roig (Manresa, Bages, 1960) s una matemtica catalana. 

Filla del qumic Pere Mir i Plans, estudi matemtiques a la Universitat de Barcelona de la qual actualment n's catedrtica del departament d'lgebra i Geometria i editora en cap de la revista Collectanea Mathematica (la revista cientfica sobre matemtiques ms antiga d'Espanya, la qual va ser fundada el 1948 per Josep M. Orts). s considerada una autoritat en la Teoria de Gorenstein Liaison: s una dels 5 autors del Teorema KMMNP.

El 2007 va ser la guanyadora del Premi Ferran Sunyer i Balaguer de l'IEC pel treball Lectures on determinantal ideals, el qual t un paper clau en l'lgebra commutativa i la geometria algebraica, amb aplicacions a la teoria d'invariants, a la teoria de representacions i a la combinatria.

Enllaos externs.

Articles a revistes i tesis dirigides;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368047" title="Callionymus mascarenus" nonfiltered="2557" processed="2548" dbindex="142585">

 Callionymus mascarenus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368049" title="Callionymus megastomus" nonfiltered="2558" processed="2549" dbindex="142586">

  Callionymus megastomus  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368050" title="Abd al-Malik II ben Nuh" nonfiltered="2559" processed="2550" dbindex="142587">
Abd al-Malik II ben Nuh (Abd al-Malik II Abu l-Fawaris ben Nuh ben Mansur) (mort segle XI) fou emir samnida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.

Els disturbis causats pel comandants turcs i els atacs (des de el 992) del karakhnida Bogra Khan Harun, i desprs els seus successors havien debilitat als samnides. El seu predecessor Mansur II ben Nuh (Mansur Abul Harith ben Nuh 997-999) havia quedat sota el control del amir turc Faik Kassa i del visir Abu l-Muzaffar Muhammad Bargashi. Mansur II no va poder fer res contra 
els dos homes que aspiraven al govern del Khurasan (Nishapur): el amir Bagtuzun, i Mahmud ben Sebuktegin (Mahmud de Gazni) que el 998 havia derrotat al seu germ i rival Ismail ben Sebuktegin i ara governava l'Afganistan (998-1030). Finalment Faik i Bagtuzun es van aliar i van deposar a Mansur II que fou cegat, i van portar al tron a Abd al Malek (febrer del 999) a canvi d'un elevat preu.

Va governar durant vuit mesos. Ma mud inicialment es va proclamar com el venjador de Mansur II i va marxar amb un exrcit cap al Khurasan; en una batalla prop de Merv va derrotar a Faik (que va resultar mort), Bagtezun i Abd al-Malik, ocupant tot el Khurasan que estava en mans samnides. Els dos darrers van fugir cap a Transoxiana. Al mateix temps el karakhnida Ilig Nasr ibn Ali va decidir eliminar la dinastia samnida a Transoxiana i l'octubre del 999 va ocupar Bukhar sense oposici. Abd al-Malik fou deposat i enviat desterrat a Uzkent; Transoxiana fou annexionada als dominis karakhnides. Durant cinc anys el seu germ Ismail II ben Nuh al-Muntasir (999-1005) va presentar resistncia fins que finalment fou derrotat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368051" title="Commodore PET" nonfiltered="2560" processed="2551" dbindex="142588">

PET (Personal Electronic Transactor) va ser una lnia de microordinadors, concebuda per Chuck Peddle i introdut per la Commodore a partir del final de la dcada del 1970.

Encara que no va ser un gran xit de vendes fora dels mercats educatius de Canad, Estats Units i Regne Unit, va ser el primer ordinador totalment integrat produt per la Commodore i es constituiria en la base per al futur xit de l'empresa.

Especificacions tcniques.
PET 2001.


 Enllaos externs .
 PET 2001 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368052" title="Joan Carles Angls" nonfiltered="2561" processed="2552" dbindex="142589">
Joan Carles Angls ( ?    1822) fou un pintor i teric d'art catal.

Va viure a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comer, crrec que segu exercint sota Josep I Bonaparte el 1809, a qui declar fidelitat. De la seva obra pictrica, d'escola neoclssica, se'n coneix un nic quadre signat: El miracle de Sannt Josep Oriol, de la collecci Boada, a Badalona. Fou ms important com a teric; en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseanza del dibujo de 1809, demostra un bon coneixement de l'actualitat artstica europea. Exerc el seu mestratge sobre els primers romntics catalans entre els quals es troben Ramon Lpez i Soler, Bonaventura Carles Aribau, i els pintors Josep Arrau i Llus Rigalt. 

Obres.
 Discurso sobre la enseanza del Dibujo 1809;
 El miracle de Sant Josep Oriol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368053" title="Callionymus melanotopterus" nonfiltered="2562" processed="2553" dbindex="142590">

 Callionymus melanotopterus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368054" title="Abd al-Malik ben Nuh" nonfiltered="2563" processed="2554" dbindex="142591">


Nom de dos emirs samnides:

Abd al-Malik I ben Nuh;
Abd al-Malik II ben Nuh;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368055" title="He (lletra)" nonfiltered="2564" processed="2555" dbindex="142592">




La lletra  o he s la cinquena lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numric de cinc. L'origen d'aquesta lletra prov d'un signe protosemtic que representa un home amb els braos enlairats.



Usos.
En hebreu modern, aquest grafema transcriu el fonema fricatiu glotal sord . Tamb pot emprar-se com a mater lectionis, generalment per a trancriure la vocal  com a marca de femen i, a conseqncia de la generalitzaci d'aquest s, la he resulta ser la nica lletra que pot rebre mappiq.

En el judaisme.
La he molt sovint s'empra per a representar el nom de Du, puix que s la primera lletra de  (AFI: , literalment: el nom) locuci emprada per a referir-se a Du sense anomenar-lo directament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368057" title="Callionymus meridionalis" nonfiltered="2565" processed="2556" dbindex="142593">

 Callionymus meridionalis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368059" title="Callionymus moretonensis" nonfiltered="2566" processed="2557" dbindex="142594">

 Callionymus moretonensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia, Melansia i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368060" title="Callionymus mortenseni" nonfiltered="2567" processed="2558" dbindex="142595">

 Callionymus mortenseni   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368062" title="Callionymus muscatensis" nonfiltered="2568" processed="2559" dbindex="142596">

 Callionymus muscatensis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Mar Roig fins al Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368063" title="Callionymus neptunius" nonfiltered="2569" processed="2560" dbindex="142597">

 Callionymus neptunius   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Filipines i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368064" title="Callionymus obscurus" nonfiltered="2570" processed="2561" dbindex="142598">

 Callionymus obscurus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368065" title="Callionymus ochiaii" nonfiltered="2571" processed="2562" dbindex="142599">

 Callionymus ochiaii   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368066" title="Callionymus octostigmatus" nonfiltered="2572" processed="2563" dbindex="142600">

 Callionymus octostigmatus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar d'Andaman fins a la Xina, Filipines i Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368068" title="Riu Isra" nonfiltered="2573" processed="2564" dbindex="142601">

L'Isra (en occit, Isre en francs, Isera en arpit) s un riu de la regi del departament del Roine-Alps a l'est de Frana. s el un dels principals afluents del Roine per l'esquerra.

Neix a Val d'Isre, un poble alp a l'est del departament de la Savoia, prop de la frontera amb Itlia i s'uneix al Roine uns quilmetres al sud de Valena.

La part superior de la conca s'anomena Tarentsa.

Hidrologia.
Alimentat per la fosa de les neus dels Alps, t un rgim nivo-pluvial i un dels cabals especfics ms alts de tota la conca del Roine (aix com d'Europa en general). S'hi escolen 28,2 l per segon i quilmetre quadrat (892 mm d'escolament superficial l'any, per oposici als 670 de la conca del Roine aiges amunt de Valena).


Cabal mitj mensual (en m/s) mesurat a l'estaci hidrolgica de Beaumont-Monteux - dades caluculades sobre 50 anys 


Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.8)
  id:darkgrey  value:gray(0.3)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.8,0.9)

ImageSize  = width:600 height:320
PlotArea   = left:40 bottom:40 top:20 right:20
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:600
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:lightgrey increment:50 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:Gen text:Gener
  bar:Feb text:Febrer
  bar:Mar text:Mar
  bar:Abr text:Abril
  bar:Mai text:Maig
  bar:Jun text:Juny
  bar:Jul text:Juliol
  bar:Ago text:Agost
  bar:Set text:Setembre
  bar:Oct text:Octubre
  bar:Nov text:Nov
  bar:Des text:Desembre

PlotData=
  color:barra width:30 align:left

  bar:Gen from:0 till: 262.0 
  bar:Feb from:0 till: 295.0 
  bar:Mar from:0 till: 327.0 
  bar:Abr from:0 till: 385.0 
  bar:Mai from:0 till: 474.0 
  bar:Jun from:0 till: 500.0 
  bar:Jul from:0 till: 395.0 
  bar:Ago from:0 till: 271.0 
  bar:Set from:0 till: 251.0 
  bar:Oct from:0 till: 279.0 
  bar:Nov from:0 till: 289.0 
  bar:Des from:0 till: 268.0 
  

PlotData=
  bar:Gen at: 262.0 fontsize:S text: 262 shift:(-10,5)
  bar:Feb at: 295.0 fontsize:S text: 295 shift:(-10,5)
  bar:Mar at: 327.0 fontsize:S text: 327 shift:(-10,5)
  bar:Abr at: 385.0 fontsize:S text: 385 shift:(-10,5)
  bar:Mai at: 474.0 fontsize:S text: 474 shift:(-10,5)
  bar:Jun at: 500.0 fontsize:S text: 500 shift:(-10,5)
  bar:Jul at: 395.0 fontsize:S text: 395 shift:(-10,5)
  bar:Ago at: 271.0 fontsize:S text: 271 shift:(-10,5)
  bar:Set at: 251.0 fontsize:S text: 251 shift:(-10,5)
  bar:Oct at: 279.0 fontsize:S text: 279 shift:(-10,5)
  bar:Nov at: 289.0 fontsize:S text: 289 shift:(-10,5)
  bar:Des at: 268.0 fontsize:S text: 268 shift:(-10,5)
  



Departaments i ciutats que travessa.
 Savoia (73) : Val d'Isre, Bourg-Saint-Maurice, Aime, Motiers, Albertville, Montmlian;
 Isra (38) : Pontcharra, Grenoble;
 Droma (26) : Rumans d'Isra;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368069" title="Abd al-Malik I ben Nuh" nonfiltered="2574" processed="2565" dbindex="142602">
Abd al-Malik I ben Nuh (Abd al-Malik I Abul Fawaris ben Nuh ben Nasr al-Malik al-Muwaffak, pstumament al-Malik al-Muayyad) (nascut 944-mort 961) fou emir de la dinastia samnida a Transoxiana i Khurasan (954-961).

Sota el govern del seu pare Nuh I ben Nasr (943-954) havien sorgit problemes amb els ambiciosos amirs (generals) turcs especialment amb Abu Ali  agani, governador del Khurasan, que tenia una poderosa base de suport al aganiyan a l'alt Oxus, i amb  Abu Ali Ibrahim Simdjuri, que possea extensos dominis al Kuhistan (o Kohistan), enfrontats un amb l'altra, i poc dcils a l'autoritat del emir; a ms van crixer les dificultats financeres per poder pagar als soldats i es van incrementar els impostos amb la inevitable prdua de suport; tot i aquest increment encara sovint els soldats turcs no podien cobrar i es produren diversos motins.

Abd al-Malik I ben Nuh va succeir al seu pare quan noms tenia deu anys l'agost del 954, i fou proclamat a Bukhar. Va destituir a Abu Ali  agani com a governador del Khurasan i va nomenar al seu lloc a Bakr ibn Malik. A Bukhar va nomenar un visir, Abu Mansur Muhammad ibn Uzayr.  Ms tard el govern del Khurasan va passar a Abu l-Hasan Mohammad Simdjuri i desprs el 960 a Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak. Dos o tres anys abans fou nomenat visir a Bukhar Abu Djafar Utbi i el 959 aquest crrec va passar a Abu Mansur Yusuf ibn Is ak.

L'emir va intentar contnuament desfer-se de la tutela dels seus amirs o generals i un d'aquestos, Baktegin, fou executat, per els desordres que van seguir el van aconsellar nomenar governador del Khurasan al amir esclau turc  Alptegin (961) al que acabava de destituir de comandant en cap de l'exrcit, crrec que va donar a Abu Nasr Mansur ibn Baykara. El crrec de visir va passar a Abu Ali Muhammad Balami, poc adequat per fer la tasca i que va actuar com agent de Alptegin; el visir no donava un pas sense haver-lo consultat prviament al governador del Khurasan, o sense haver rebut un suggeriment d'aquest. 

Abd al-Malik va morir d'una caiguda de cavall mentre jugava al polo a Bukhar amb noms 17 anys (novembre del 961). El va succeir el seu germ Mansur I ben Nuh (961-976).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368070" title="Callionymus ogilbyi" nonfiltered="2575" processed="2566" dbindex="142603">

 Callionymus ogilbyi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Fricke, R.   2002. Callionymus ogilbyi, a new species of eastern Australian dragonet, with a redescription of Callionymus scaber McCulloch (Teleostei: Callionymidae). Stuttg. Beitr. Naturk. Ser. A (Biol.) Nm. 634: 1-12. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368076" title="Callionymus oxycephalus" nonfiltered="2576" processed="2567" dbindex="142604">

 Callionymus oxycephalus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368077" title="Callionymus persicus" nonfiltered="2577" processed="2568" dbindex="142605">

  Callionymus persicus  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Aden i el Golf Prsic fins a les Maldives i les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368078" title="Callionymus planus" nonfiltered="2578" processed="2569" dbindex="142606">

 Callionymus planus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368079" title="Callionymus platycephalus" nonfiltered="2579" processed="2570" dbindex="142607">

 Callionymus platycephalus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368080" title="Callionymus pleurostictus" nonfiltered="2580" processed="2571" dbindex="142608">

 Callionymus pleurostictus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins al nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368082" title="Callionymus pusillus" nonfiltered="2581" processed="2572" dbindex="142609">

 Callionymus pusillus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Lisboa (Portugal) fins a la Mediterrnia septentrional (incloent-hi la Mar Adritica, la Mar Egea, la Mar Negra, el Lban i Israel).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368085" title="Histria del Magrib" nonfiltered="2582" processed="2573" dbindex="142610">


Aquest article resumeix la histria de la regi del Magrib.

  Fonts escrites .
La histria del Magrib disposa de diverses fonts:
 Crniques histriques, orientals, magribines i andaluses. Es centren sobre un regnat o una dinastia, que presenten sota l'angle cronolgic, detallista, i poltic. El treball es fa sobre l'original o sobre cpies, les quals sn tradudes o no. Queda un immens treball a feren aquest sentit. ;
 Relats de viatge, portats sobre l'inters geogrfic, cultural, la varietat dels costums i dels paisatges. Sovint molt precs i rics en descripcions, aquests documents sn elements de la cultura svia en un mn vast i dinmic. ;
 Diccionaris biogrfics (tabaqt) de tots els formats, que informen diversament dels personatges que han compost la societat (diccionaris de poetes, de metges...). Els manqib en sn una categoria particular, centrada sobre les vides de sants, per llocs o per poques. Aquests, van tenir una *tindr real, sobre la societat sencera (i no limitada al poble), i les seves biografies revelen un altre aspecte de la vida religiosa. De ms, sn una font immensa d'informacions perifriques, per essencials, sobre les petites viles, la vida popular, els moussems, et coetera. Les obres poden ser sumades de texts justificatius, polmics i sn un espai de debat.
 Reculls de fatwa i de nawzil : sn texts juridico-religiosos. El nawzil s un cas d'espcie : descriu un cas molt precs, una problemtica que pot englobar qualsevol camp i compila les explicacions i les postures de tota una srie de lletrats sobre diversos segles.
 Tractats teolgics (en gran quantitat), cientfics, poltics (que poden ser jurdics tant com tics), comercials (conservats a les cancelleries dels regnes cristians - Barcelona, Ciutat del Vatic, ciutats italianes... -, bilinges ; per contra poc arxiu del costat musulm abans del segle XVI i la collocaci de la burocrcia otomana, per causa de les ruptures dinstiques).
 Literatura de venedors, navegadors, memries de captivitat (de cristians o de musulmans) vessant d'informacions, sota el verns literari.
 Arxiu makhzeniennes* (s a dir dels fons estatals): des del segle XVIII.

 Monuments i arqueologia .
 Fonts epigrfiques (gravats): moneda, monuments, waqf /habous (actes notarials de les dones) aquestes fonts ofereixen precisions sobre les dates, els noms de monarques i de notables, etc.

 Els lmits de les fonts al Magreb .
 s difcil accedir a un coneixement de l'economia interior del mn musulm, per manca de registres i de comptes, i all, contrriament a Europa.
 Les possibilitats ofertes per l'arqueologia, enormes de manera potencial per que xoquen amb la pobresa dels mitjans posats en obra, a les qestions del sagrat|malet i de les sepultures, i a la dels mitjans de construcci del perode estudiat (tpia, terra) que deixen pocs rastres).
 Com abordar la societat? L'essncia de les fonts es refereix a una societat d'en alt, i masculina. L'arxiu testamentari, els reculls jurdics, tanmateix, illumina tots els camps de la vida social (incloent-hi les dones).
 La identitat amazic. El Magreb veu cohabitar poblacions rab i berber, per sn les estructures tribals berberes que alimenten i construeixen el fet poltic. La literatura andalusa estigmatitza freqentment el berber (insurrecte, rstec, desviant-se polticament i religiosament). No obstant aix, no hi ha dinmica de confrontaci, sin d'intercanvis. Existncia d'una literatura religiosa berber independent.

Determinants geogrfics del Magreb . 

 Territoris.
 L'Ifriqiyya correspon a l'actual Tunsia, estirant-se sobre la Cablia cap a l'oest.
 El Magrib al-Awsat, literalment Maghreb central.
 El Magrib al-Aqs, Magreb occidental, l'actual Marroc.
 El Magrib coneix llavors una major obertura cap al Sahara que avui en dia.

 Aspectes geogrfics .
 L'espai del Magreb s trossejat*, la qual cosa ha jugat un paper capital en la defensa|prohibici* dels particularismes.
 Les costes, pantanoses i inhspites, no han estat tan atractives, ni les planures, que els colons sanejaren per tal de desenvolupar-hi l'agricultura.
 El clima no s mediterrani, ja que l'altitud mitjana s elevada.
 El relleu s orientat est-oest degut a la serralada de l'Atles. Aix conforma dues vessants ben diferenciades, l'una orientada cap al nord i el Mediterrani, l'altre vers el sud, oberta sobre el Sahara. L'Atles, central i temperat, s un espai agrcola. el que significa una difcil penetraci nord-sud, per de les comunicacions est-oest sn fcils i de fet s el cam que van prendre les conquestes.

L'espai magrib s dividit, bastant poc urbanitzat, permetent el manteniment dels particularismes i de les estructures tribals, i posicionat en intermediari (nord-sud, est-oest). Al segle XVI, els descobriments de noves carreteres comercials desestabilitzar les societats del Magreb.

 Cronologia .

Edat antiga.




Abans de la conquesta rab 

 Cap a 1100 aC: Expansi fencia a l'frica del nord i creaci de nombrosos mostradors* al llarg de les costes del qual Cartago.
 264-146 aC : les 3 guerres pniques entre Cartago i Roma. Desprs de l'ltima guerra, Roma arrasa Cartago i crea la seva primera provncia sobre el continent afric que correspon al nord de l'actual Tunsia. ;
 112 aC-105 aC: Rebelli conduda pel berber Jugurta contra Roma.
 17 dC: el numdic Tacfarinas fomenta una rebelli contra Roma a l'actual Alger.
 42: Roma controla tota l'frica del nord.
 Segles I i II: expansi del cristianisme.
 193: Septim Sever esdev emperador rom. s originari de Leptis Magna, ciutat romana de l'actual Lbia.
 212: tots els habitants de l'Imperi, entre ells els de les provncies de l'frica es fan ciutadans romans (edicte de Caracalla);
 302-305: persecuci dels cristians per l'emperador Diocleci.
 380: el cristianisme esdev religi oficial de l'imperi.
 395 : Sant Agust s escollit bisbe d'Hippona (actual Annaba a Algria). Ser el lder de la reconquesta cristiana;
 439-533 : els vndals prenen Cartago i controlen el conjunt del Magrib rom;
 534: Belisari, general bizant conquesta Cartago i Constantina. s tamb l'poca dels regnes berbers;

 La conquesta rab (646-711).

 Administraci. Les modalitats de la conversi.
Tres elements entren en joc per definir les modalitats segons les quals el Magrib ser administrat pels conquistadors rabs : . Les motivacions dels vencedors, que seran generalment d'explotar aquest territori en el seu profit. . El naixement del kharijisme. Les modalitats mateixes segons les quals s'ha desenvolupat la conquesta.

El Magrib apareix com un terreny secundari d'expansi, els mitjans investits sn modestos i experimenten|sofreixen els contracops de les crisis del poder central. Sn un lloc de fugida i de refugi, per als grups perseguits (Shiites, Kharijites, membres de la famlia del Profeta), que seran en general ben acollits (els enemics dels meus enemics...), sobretot els Kharijites i la seva ideologia igualitria.

Motivacions de la conquesta .
 El Magrib s un pas poc conegut dels rabs, en aquell temps de la seva conquesta, i molt menys prestigiosos que Sria o l'Iraq, que sn el bressol d'antics civilitzacions, de ciutats poderoses, i de monoteismes. Al contrari, el Magrib apareix com un pas prfid, que desorienta, i aixeca la desconfiana general de les autoritats i dels cronistes. Aquesta desconfiana pot, en rebours, ser interpretada com un eco de les dificultats trobades, de les resistncies i es manifesta per una estigmatitzaci.
 La fi de la conquesta no implic directament un canvi d'administraci de les poblacions submises, i les puncions continuen sent massives, all que de fet s illegal, quan all toca poblacions convertides.

En 739, els califes Omeies exigeixen sempre de les dones berbers per al seu harem; en 754, els Abbssides faran la mateixa demanda, que tanmateix ser refusada pel governador de l'poca, que explicar que la conversi a de fet abolit l'esclavitud. Entre aquestes dues dates, ha sobrevingut un esdeveniment essencial : entre 740 i 742, una insurrecci generalitzada, en nom de l'Islam contestatari kharijite, dels Berbers explotats i exasperats.

 La qesti del bot i de l'impost.
 La guarnici del Magrib comprn de 10.000 a 40.000 homes, acompanyats de la seva famlia, i beneficiaris del bot.
 L'explotaci pot prendre|requerir la forma d'extraccions|deduccions variades, de luxe, humans, d'aliments, segons les necessitats del poder.
 L'estatut dels nous conversos s en qesti. La situaci presenta una diferncia viva entre l'aspecte igualitari portat per l'Islam, i la realitat de l'explotaci dels Berbers. Aquest aspecte facilitar la difusi del kharijisme.
 Rivalitats apareixen entre dirigint-los i els soldats, entre nous conversos i ms antics, Berbers i rabs.
 El Kharj i la Jiziya - El primer s un impost predial sobre les terres conquerides ; l'estatut d'aquestes ltimes sent cristallitzat durant el perode de la conquesta; el segon s un impost per capitaci imposat a la  gent del llibre  i considerat com un pacte de protecci, permetent-los, malgrat un estatut sovint difcil, de conservar la seva religi. Procedent del Qur'n, aquest no es dedica, en teoria, als nous conversos, per a la prctica s extret al Magrib i a Egipte.

Aquests dos impostos quallaran les relacions|reports de domini heretades de la conquesta, entre vencedors i venudes, i donar-los dels repercussi encara dels segles ms tard atiant les discrdies. Dos elements entren en contradicci, que sn la necessitat per al poder de trobar fons i l'elaboraci d'un dret musulm.

El punt de ruptura es produ entre 720 i 739. L'ala de les necessitats del Califat, empenyer els governadors a estendre la Jizya; la temptaci ser d'imposar mesures contrries al dret musulm, a Egipte i al Magrib. Els refugiats kharijites* seran ben acollits i incitaren l'aixecament. El 739, les insurreccions kharijites dels berbers tingueren per a motor la rebelli i el desig d'integraci a l'Umma, sovint en nom de l'islam veritat contra el dels ocupants.

 El Magrib kharijita, entre revolta i integraci.
 646: Els rabs s'installen al nord-oest de Lbia.
 670: Fundaci de Kairouan per Uqba ibn Nafi que servir de base per a la conquesta rab de la resta del Magrib ;
 Fi segle VII: invasi de tot el Magrib, els Bizantins sn caats;
 695-705: revolta berber contra els rabs portades per les reines Khina en els Aurs;

 711-1500 . 
 711: Els rabs controlen tot el Magrib.
 745: Els berbers kharigites s'apoderen de Kairouan.
 1016: Comenament del regnat de Al-Muzz ibn Badis, de la dinastia dels Zirides.
 1062: Comenament del regnat de Tamim ibn al-Muzz, fill s successor de Muizz ibn Badis.
 1087: Comprenent una coalici cristiana genovesos, pisans, amalfitans, i de normands d'Itlia, ataquen Mahdia que s presa i saquejada.
 1108: Mort de Tamim ibn al-Muzz.
 1123: Atac naval normand sobre Mahdia : la flota s dirigida per Christodulus, un grec o un musulm (designat en rab "Abd-ar-Rahman al-Nasran") al servei dels normands. Fracs de l'expedici;
 1135: Els normands dirigits per l'almirall Jordi d'Antioquia, un grec de parla rab abans al servei dels zrides, ataquen l'illa de Djerba i se n'apoderen.
 1140: Atac normand sobre Tunis.
 1146: Els normands del rei de Siclia, Roger (Rujar * en rab), desprs d'haver fet la conquesta de Trpoli (l'actual Lbia), amenaa l'actual Tunsia, intentant controlar el nord d'frica.
 1148: Conquestes normandes de Mahdia, de Sousse, de Gabs, i de Sfax; els normands controlen tot el litoral de Sfax a Gabs.
 1153: conquesta normanda d'Annaba.
 1160: els almohades (Al-Muwahidun), nous amos del nord d'frica, cacen definitivament els normands, del qual el regne coneix una guerra civil (revolta dels barons normands contra l'autoritat del rei Guillem el Dolent, fill i successor del rei Roger.

 Perode otom.
 1492: La conquesta del Regne de Granada pels reis catlics. Els musulmans sn expulsats cap al Magrib, juntament amb alguns jueus sefardites que tamb foren expulsats aquell any. ;
 1505 - 1510: temptatives espanyoles per controlar les costes del Magrib. Construcci de la fortalesa espanyola del Penon davant el port d'Alger.

 Colonitzaci europea.

 1827: Crisi diplomtica entre Frana i Algria.
 1830: Les tropes franceses prenen Alger, comenament de la colonitzaci;
 1838-1847 : Resistncia d'Abd el Kader.
 1848: Algria s declarada territori francs.
 1864: Obertura del Marroc al comer europeu.
 1906: El Marroc s convertit en un protectorat sota tutela de les potncies europees de resultes de la conferncia d'Algesires, Tnger esdev ciutat internacional.
 1912: protectorat francs sobre el Marroc (tractat de Fs);
 1869: Tunsia passa sota control d'una comissi internacional presidida per Frana.
 1881: protectorat francs sobre Tunsia (tractat del Bardo) entrainant una revolta popular.

Segona guerra mundial.

 Independncies .

 Articles relacionats.
 Marroc;
 Algria;
 Tunsia;

Enllaos externs.
 Le Maghreb sous domination franaise (1830-1962) par Philippe Conrad, Historien. ;
 L'Italie et le Maghreb au Moyen ge par Georges Jehel, Professeur mrite des Universits. ;
 L'Afrique chrtienne, de la  grande perscution   l'invasion vandale par Franois Decret, Professeur honoraire des universits. ;
 L'Afrique chrtienne, de l'invasion vandale au Maghreb musulman par Franois Decret, Professeur honoraire des universits. ;
 L'Afrique vandale par Serge Lancel, Professeur mrite de l universit de Grenoble, Membre de l Institut. ;
 Les particularits de l'islam au Maghreb par Paul Balta, Ancien directeur du Centre d'tudes de l'Orient contemporain  l'universit de Paris III-Sorbonne Nouvelle. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368086" title="Abd al-Mumin ibn Abd Allah" nonfiltered="2583" processed="2574" dbindex="142611">
Abd al-Mumin ibn Abd Allah (Abd al-Mumin Abu l-Fath ibn Abd Allah ibn Iskandar ibn Djani Beg ibn Khwadja Muhammad ibn Abu l-Kayr) (nascut 16 de gener de 1568-mort juliol 1598) fou khan uzbek xibnida de Transoxiana i Balkh.

De la seva joventut se sap molt poca cosa; va participar a la campanya del seu pare el 1582/1583 fins al Ulu Tagh a la estepa kazakha. El 1583 el seu pare Abd Allah II Khan va succeir juridicament al avi incapacitat (pero legalment khan) Iskandar en el tron i Abd al-Mumin fou designat hereu (kalkhan) rebent el govern de Balkh que va romandre sota el seu control fins a la seva mort.

En els primers anys va annexionar Badakhshan (vers 1585) i desprs va ajudar al seu pare a la companya del 1588-1589  contra Herat en que aquesta ciutat fou assetjada 11 mesos. Quan la ciutat fou conquerida el seu govern fou concedit a l'amir Kul Baba Kokaltash, el que va molestar a Abd al-Mumin que aspirava a rebre aquest govern. El 1589 Abd Allah el va enviar en campanya contra Abbas I el Gran al Khurasan, regi que va conquerir en gran part en els segents anys; la campanya va acabar el 1591 amb els uzbeks dominant totes les ciutats principals de la regi (Mashad, Nishapur, Khwaf, Djam, Isfarain, Sabzawar i Qain. Un exrcit de kizilbatxis enviat per Abbas I el 1591 fou refusat per el 1592 un segon exrcit persa va aconseguir recuperar Isfarain, Sabzawar i Nishapur. Abd al-Mumin va recuperar Nishapur el 1594; els seus darrers actes a Khurasan foren a la campanya del 1595 quan va reconquerir Sabzawar uns quants dies, per ja no va assolir cap ms fita.

Abd al-Mumin ambicionava el tron del pare i aix va portar a conflictes amb aquest i amb els seus amirs. Als anys 1596, 1597 i 1598 hi va haver diversos incidents que van empitjorar les relacions entre pare i fill. Abd Allah II va morir el febrer del 1598 i Abd al-Mumin es va presentar a Samarcanda i va acceptar el poder. 

Va governar sis mesos en els quals la violncia poltica fou la norma; el seu cos Hazara Sultan es va revoltar a Tashkent i va reclamar la successi, per el intent fou reprimit de manera sagnant i brutal; el seu antic rival pel govern d'Herat, Kukaltash, fou executat; es remorejava que planejava tamb una purga contra els amirs del seu pare i aquestos es van anticipar; al retornar de Tashkent, i quan planejava una campanya contra Khurasan, fou assassinat al llogaret d'Uratepe, probablement el juliol de 1598. Encara que foren proclamats Abd al-Amin a Bukhar i Pir Muhammad II a Balkh, la prdua dels territoris occidentals davant Abbas I i els atacs kazakhs a l'est van aconsellar als amirs al cap d'uns quants mesos de portar al poder a una nova dinastia gengiskhnida anomenada toghay-timrida, djanida o astrakhnida



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368090" title="Copa de la UEFA 1992-1993" nonfiltered="2584" processed="2575" dbindex="142612">
La Copa de la UEFA 1992 93 fou guanyada per la Juventus FC, que derrot el Borussia Dortmund 6 1 a la final agregada.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}

 Anada .


 Tornada .


Juventus guanya 6-1 en l'agregat



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368093" title="Anguix" nonfiltered="2585" processed="2576" dbindex="142613">

Anguix s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368094" title="Arandilla" nonfiltered="2586" processed="2577" dbindex="142614">

Arandilla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368095" title="Bahabn de Esgueva" nonfiltered="2587" processed="2578" dbindex="142615">

Bahabn de Esgueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368099" title="Baos de Valdearados" nonfiltered="2588" processed="2579" dbindex="142616">

Baos de Valdearados s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Limita amb Quemada, Villanueva de Gumiel i Aranda de Duero, al sud; Tubilla del Lago, Gumiel de Izn, a l'oest; Valdeande i Caleruega, al nord; i Hontoria de Valdearados a l'est.

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368100" title="Berlangas de Roa" nonfiltered="2589" processed="2580" dbindex="142617">

Berlangas de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368103" title="Iston" nonfiltered="2590" processed="2581" dbindex="142618">
En qumica, els  istons sn toms que tenen el mateix nombre de neutrons  per difereixen en el  nombre atmic (nombre de protons) i per tant diferent  nombre mssic. 
El Bor i el Carboni presenten tots dos 6 neutrons sent:
Bor: nombre atmic(Z)=5 i nombre mssic(A)=11 cont 5 protons i 6 neutrons;
Carboni: Z=6 e A=12 cont 6 protons i 6 neutrons;

Exemples:
 Istons amb nombre de neutrons igual a 1 : 3He i 2H.
 Istons amb nombre de neutrons igual a 7 : 13C ,  14N, 12B.
Els segents nuclis contenen 20 neutrons cada un  36S, 37Cl, 38Ar, 39K, 40Ca.

Les propietats entre els toms d'elements qumics diferents que presenten el mateix nombre de neutrons s'anomena isotonia. 

Vegeu tamb.
Istops;
Nclids;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368104" title="Brazacorta" nonfiltered="2591" processed="2582" dbindex="142619">

Brazacorta s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368109" title="Abd al-Qoddus" nonfiltered="2592" processed="2583" dbindex="142620">
Abd al-Qoddus ibn Sultan Muhammad ibn Sultan Payanda Muhammadzay Sardar (1840-1928), anomenat Sagasi, fou un poltic i militar afgans del segle XIX i comenament del XX. Era nebot de Dust Muhammad Khan.

De jove va estar associat a Abd al-Rahman ibn Muhammad Afzal ibn Dust Muhammad i abans de 1869 fou governador de Tashkurgan mentre Abd al-Rahman governava el Turquestan Afgans. Desprs va seguir al seu amic al seu exili a Rssia (1869-1880). Quan Abd al-Rahman va pujar al tron com emir fou nomenat vicegovernador del Turquestan Afgans sota les ordes del prncep Muhammad Ishak ibn Muhammad Azam. 

El 1881 va esclatar la guerra entre el emir i Muhammad Ayyub, fill de l'anterior emir Shir Ali Khan, per la possessi de Kandahar; Abd al-Qoddus i Muhammad Ishak foren enviats a conquerir Herat, capital del rebel; absent aquest els seus homes van entregar la ciutat a Abd al-Qoddus (octubre de 1881) i en va romandre governador fins el 28 de setembre de 1882, en que fou destitut per mala administraci. Fou cridat a Kabul i posat sota arrest domiciliari fins el 23 de juny de 1887 quan fou rehabilitat i nomenat director d'una instituci de caritat del govern (el sanduq-e adalat) crrec que va conservar fins l'estiu de 1890 quan fou enviat al front d'un exrcit contra el Hazaradjat que de fet romania independent; el 1890 era a Bamian on va establir la seva base i en el curs dels treballs de construcci d'aquesta es van fer nombroses troballes arqueolgiques.

La guerra amb els hazares fou llarga i difcil; les seves mesures repressives allunyaven a la poblaci fins i tot les persones  ms favorables al govern de Kabul; les viles ocupades eren tractades com a territori enemic amb tota mena d'abusos. El mateix  Abd al-Qoddus va irritar al poble agafant com a concubina a una dona hazara a la capital Uruzkan; al cap d'un any d'estar en aquesta ciutat fou cridat a Kabul (octubre de 1892). Se li va donar un crrec menor (  k  q s  = camarlenc de la cort) que va exercir durant uns deu anys. A la mort de l'emir, el seu fill abibullah Khan, el va cridar com a conseller.

En les negociacions amb els britnics de 1905 (Habibullah i Louis W. Dane) els consells d'Abd al-Qoddus foren decisius per obtenir un bon acord. Va defensar la neutralitat del pas a la I Guerra Mundial i va adoptar posicions nacionalistes.

El 1919, desprs de l'assassinat de l'emir  abibullah Khan, fou nomenat primer ministre ( adr-e a  am) pel seu successor Amanullah Khan. A la guerra contra els britnics aquell mateix any va dirigir les forces afganeses a Kandahar. El 1924, ja vell, va participar a la repressi de la revolta Mangal a Khost.

Va morir el 18 de mar de 1928. Havia rebut el ttol dIthimad al-dawla que fou adoptat pels seus descendents



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368110" title="Cabaes de Esgueva" nonfiltered="2593" processed="2584" dbindex="142621">

Cabaes de Esgueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368113" title="Caleruega" nonfiltered="2594" processed="2585" dbindex="142622">

Caleruega s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

 Administraci .



Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368117" title="Cantons de les Ardenes" nonfiltered="2595" processed="2586" dbindex="142623">
Els Cantons de les Ardenes (Xampanya-Ardenes) sn 37 i s'agrupen en 4 districtes:

 Districte de Charleville-Mzires (17 cantons, amb cap a la prefectura de Charleville-Mzires) : cant de Flize - cant de Fumay - cant de Givet - cant de Mzires-Centre-Ouest - cant de Mzires-Est - cant de Montherm - cant de Nouzonville - cant d'Omont - cant de Renwez - cant de Revin - cant de Rocroi - cant de Rumigny - cant de Signy-l'Abbaye - cant de Signy-le-Petit - cant de Villers-Semeuse - cant de Charleville-La Houillre;

 Districte de Rethel (6 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Rethel) : cant d'Asfeld - cant de Chteau-Porcien - cant de Chaumont-Porcien - cant de Juniville - cant de Novion-Porcien - cant de Rethel;

 Districte de Sedan (6 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Sedan) : cant de Carignan - cant de Mouzon - cant de Raucourt-et-Flaba - cant de Sedan-Est - cant de Sedan-Nord - cant de Sedan-Ouest;

 Districte de Vouziers (8 cantons, amb cap a la sotsprefectura de Vouziers) : cant d'Attigny- cant de Buzancy - cant de Le Chesne - cant de Grandpr - cant de Machault - cant de Monthois - cant de Tourteron - cant de Vouziers;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368118" title="Campillo de Aranda" nonfiltered="2596" processed="2587" dbindex="142624">

Campillo de Aranda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368119" title="John C. Condry" nonfiltered="2597" processed="2588" dbindex="142625">

John C. Condry (Cincinnati, 1939?-27 de juny de 1993) va ser un psicleg i educador estatunidenc.

Va ser professor de desenvolupament hum i estudis familiars a Cornell University, on va ingressar en 1966.

Llibres.
 Two Worlds of Childhood (amb Russell Sage, 1970);
 The Psychology of Television (1989). ISBN 0805806210;

Referncies.


Enllaos externs.
 Center for Research on the Effects of Television ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368123" title="Districte de Charleville-Mzires" nonfiltered="2598" processed="2589" dbindex="142626">
El Districte de Charleville-Mzires s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Ardenes, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 17 cantons i 160 municipis. El cap del districte s la prefectura de Charleville-Mzires.

Cantons.
cant de Flize - cant de Fumay - cant de Givet - cant de Mzires-Centre-Ouest - cant de Mzires-Est - cant de Montherm - cant de Nouzonville - cant d'Omont - cant de Renwez - cant de Revin - cant de Rocroi - cant de Rumigny - cant de Signy-l'Abbaye - cant de Signy-le-Petit - cant de Villers-Semeuse - cant de Charleville-La Houillre

Vegeu tamb.
Cantons de les Ardenes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368124" title="Castrillo de la Vega" nonfiltered="2599" processed="2590" dbindex="142627">

Castrillo de la Vega s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368127" title="Districte de Rethel" nonfiltered="2600" processed="2591" dbindex="142628">
El Districte de Rethel s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Ardenes, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 6 cantons i 101 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Rethel.

Cantons.
cant d'Asfeld - cant de Chteau-Porcien - cant de Chaumont-Porcien - cant de Juniville - cant de Novion-Porcien - cant de Rethel


Vegeu tamb.
Cantons de les Ardenes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368131" title="Districte de Sedan" nonfiltered="2601" processed="2592" dbindex="142629">
El Districte de Sedan s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Ardenes, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 6 cantons i 79 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sedan.

Cantons.
cant de Carignan - cant de Mouzon - cant de Raucourt-et-Flaba - cant de Sedan-Est - cant de Sedan-Nord - cant de Sedan-Ouest

Vegeu tamb.
Cantons de les Ardenes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368132" title="Districte de Vouziers" nonfiltered="2602" processed="2593" dbindex="142630">
El Districte de Vouziers s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de les Ardenes, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 8 cantons i 123 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Vouziers.

Cantons.
cant d'Attigny- cant de Buzancy - cant de Le Chesne - cant de Grandpr - cant de Machault - cant de Monthois - cant de Tourteron - cant de Vouziers

Vegeu tamb.
Cantons de les Ardenes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368134" title="Corua del Conde" nonfiltered="2603" processed="2594" dbindex="142631">

Corua del Conde s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Diego Marn Aguilera, pastor, inventor i pioner de l'aviaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368136" title="La Cueva de Roa" nonfiltered="2604" processed="2595" dbindex="142632">

La Cueva de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368137" title="Rethel" nonfiltered="2605" processed="2596" dbindex="142633">

Rethel s un municipi francs, situat al departament de les les Ardenes i a la regi de Xampanya-Ardenes. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368138" title="Vouziers" nonfiltered="2606" processed="2597" dbindex="142634">

Vouziers s un municipi francs, situat al departament de les les Ardenes i a la regi de Xampanya-Ardenes. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368139" title="Fresnillo de las Dueas" nonfiltered="2607" processed="2598" dbindex="142635">

Fresnillo de las Dueas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368140" title="Buzancy (Ardenes)" nonfiltered="2608" processed="2599" dbindex="142636">

Buzancy s un municipi francs, situat al departament de les les Ardenes i a la regi de Xampanya-Ardenes. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368143" title="Fuentecn" nonfiltered="2609" processed="2600" dbindex="142637">

Fuentecn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368144" title="Hautefort" nonfiltered="2610" processed="2601" dbindex="142638">

Hautefort (Autafrt en occit) s un municipi francs, situat al departament de la Dordonya i a la regi d'Aquitnia. En aquesta localitat va nixer i va ser vescomte el trobador Bertran de Born.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368146" title="Jean Michel Jarre" nonfiltered="2611" processed="2602" dbindex="142639">


Jean Michel Jarre s un msic i compositor francs, un dels ms importants a escala mundial en el camp de la msica ambient i New Age. Desprs de l'enorme xit del seu disc Oxygne (publicat el 1976), Jarre va aconseguir portar la msica planadora a les masses. Els seus concerts -acompanyats d'una espectacular posada en escena, plena d'efectes especials- sovint han trencat rcords d'assistncia, com els que va fer a Pars, Houston o Moscou. En total, les vendes dels seus discos i senzills superen els 60 milions d'exemplars.

Biografia.

Primers anys.

Jean Michel Jarre nasqu el 24 d'agost de 1948 a Lyon; el seu pare s el fams compositor de bandes sonores Maurice Jarre. Degut als mltiples compromissos professionals de Maurice Jarre, el compositor sovint passava llargues temporades separat de la seva famlia, i ja des de la seva infantesa Jean Michel va mantenir una relaci bastant distant amb el seu pare. Des de ben petit, Jarre reb llions de piano, per el seu inters per la msica despert desprs de visitar amb la seva mare un club de jazz quan tenia deu anys. Ms endavant reb llions de contrapunt i harmonia al conservatori de Pars.

Les seves primeres passes musicals.

Amb 16 anys Jarre form el seu primer grup, "Mystres IV"; ms endavant entr al grup "The 
Dustbins" com a guitarrista. El 1968 comen a experimentar amb cintes, 
rdios i d'altres mitjans tpics de la msica concreta, i s'un un any ms tard al Groupe de Recherche Musicale, sota la tutella de Pierre Schaeffer; aqu entr en contacte per primera vegada amb els sintetitzadors, en concret amb el EMS VCS3 i un Moog modular.  Ms endavant estudi msica electrnica a Colnia amb un dels pares de la msica electrnica acadmica, Karlheinz Stockhausen.

Desprs de la publicaci del seu primer senzill "La Cage"/"Erosmaschine" el 1971, Jarre compongu la msica d'un ballet, que s'estren el 1971 al Teatre de l'pera de Pars, a ms de diverses peres de msica electroacstica. Addicionalment realitz diversos treballs com a productor discogrfic, i compositor per a diversos artistes del moment, mentre anava augmentant el seu arsenal d'instruments electrnics, entre els quals ja hi figuraven un orgue Farfisa, un ARP 2600, un VCS3 i un AKS. Amb aquest material public diversos senzills, el seu primer disc en solitari (Deserted Palace, de 1972) i la banda sonora de la pellcula Les Granges Brles (1973).

El 1974 Jarre va conixer Michel Geiss, msic i expert en instruments electrnics; Geiss esdevingu el principal collaborador de Jean Michel Jarre, amb qui va dissenyar nous instruments com el Matrisequencer, que Jarre utilitzaria posteriorment en molts dels seus discos.

Entrada a Dreyfus Music.

El 1976 va aparixer el seu disc Oxygne, originriament publicat al segell Disques Motors, per reeditat poc desprs a Disques Dreyfus, una branca de la multinacional Polydor. "Oxygne" aconsegu un enorme xit de vendes a tot el mn, que li donaria el reconeixement de bona part de la crtica i que ha estat considerat com el disc ms important de la histria de la msica electrnica. Certament, Jarre va aconseguir amb aquest disc fusionar uns plantejaments musicals propers als dels grups pioners de la msica planadora (com Tangerine Dream) amb moltes melodies i les estructures tpiques de la msica pop; d'aquesta manera, l'lbum aconsegu seduir un pblic molt nombrs, adscrit a cadascun d'aquests dos corrents, que li ha estat fidel des de llavors.

Dos anys ms tard Jarre public el seu segent disc, Equinoxe, amb qu continu aprofundint en la frmula que havia iniciat amb Oxygne, si b els avenos en matria de seqenciadors li permeteren de crear peces ms complexes. Per promocionar el disc, Jarre va tocar en concert a la Place de la Concorde de Pars a l'any 1979; un mili de persones hi van assistir, i d'aquesta  manera Jarre entr per primer cop al Llibre Guinness dels Rcords.

Jarre continu experimentant i renovant la seva frmula musical, i d'acord amb aquestes premises 
incorpor un nou element al seu so, el sampler Fairlight CMI, que tindria una gran importncia en el procs d'enregistrament de bona part dels seus discos posteriors, com Magnetic Fields (1981). Desprs de dos anys d'intenses negociacions amb les autoritats locals, Jarre comen una gira de concerts al mes d'octubre de 1981 per la Xina, a ciutats com Pekn o Shangai; aquests concerts constituiren les primeres actuacions de msica pop contempornia que tingueren lloc a la Xina. Jarre va editar el 1982 un lbum en directe, The Concerts in China, que inclou peces seleccionades de cinc actuacions d'aquesta gira, durant la qual present diverses composicions noves i que compt amb la collaboraci de l'orquestra simfnica del conservatori de Pekn.

El 1983 Jarre enregistr un nou disc, anomenat Music for Supermarkets, que havia de ser la banda sonora d'una exposici artstica. Segons Jarre, com que les obres de l'exposici serien subhastades, la seva msica tamb ho havia de ser; Jarre ced una cpia a Rdio Luxemburg, que la va emetre una nica vegada (per AM); desprs la subhast i destru els msters originals de l'enregistrament (si b Jarre va reciclar part del contingut d'aquest disc en obres publicades posteriorment).

El 1984 aparegu el seu lbum ms pop i ms avantguardista, Zoolookologie, on Jarre feia un s encara ms extens dels samplers, en concret l'E-mu Emulator i el ja conegut Fairlight CMI. El disc inclou una llarga llista de collaboradors dels espectres musicals ms avantguardistes, com Laurie Anderson o el guitarrista Adrian Belew. 

1986 va veure un retorn a les arrels musicals de Jarre en el seu segent disc, 
Rendez-Vous, treball realitzat per encrrec de les autoritats de la NASA per commemorar el seu 25 aniversari. El disc inclou un tema que havia de ser tocat en conjunt amb l'astronauta i saxofonista Ron McNair. La idea era que McNair enregistrs la seva part des de l'espai, a bord del Challenger, per el 28 de gener de 1986 el Challenger esclat en plena maniobra d'ascens i els seus set tripulants moriren; el tema fou anomenat "Ron's Piece" en memria de McNair, i la seva part fou interpretada pel msic francs Pierre Gossez. Jarre ofer un espectacular concert a l'aire lliure a la ciutat nord-americana de Houston, amb un desplegament de tecnologia sense precedents, msics situats en diversos edificis, raigs lser, gratacels utilitzats com a projectors, focs artificials i un dels instruments ms famosos de Jarre, l'arpa lser, aparell que enviava senyals luminosos que, en entrar en contacte amb les mans de Jarre, es transformaven en notes musicals d'un mdul sintetitzador. El concert signific la seva segona entrada al Llibre Guinness dels Rcords, en registrar una assistncia d'un mili i mig de persones. Tamb per aquestes dates Jarre realitz un concert a la seva ciutat natal de Lyon.

El 1988 Jarre public el disc Revolutions, un treball snicament molt digital, 
realitzat amb abundosos samplers i sintetitzadors digitals -com ara el Roland D-50, de 
recentssima aparici- i que continuava l'orientaci cap al pop mostrada amb Zoolookologie tot incorporant-hi un toc tnic en algunes composicions com "Revolution, revolutions" o "September", dedicada a Dulcie September, lluitadora anti-apartheid de Sudfrica assassinada a Pars el 29 de mar. El 8 i 9 d'octubre d'aquest mateix any Jarre realitz dos concerts multitudinaris a les drassanes de Londres (publicats posteriorment en forma de nou lbum anomenat Destination Docklands); malgrat els problemes derivats de les condicions meteorolgiques del moment, els concerts van ser tot un xit.

Dos anys desprs Jarre trenc novament un rcord personal amb un concert multitudinari celebrat al 
districte parisenc de La Dfense, que compt amb l'assistncia de dos milions i mig d'espectadors. Tamb el 1990 Jarre public un nou disc, Waiting for Cousteau, dedicat al seu amic, l'oceangraf Jacques-Yves Cousteau, i que combina elements tnics amb peces ms llargues i ambientals, com les dels seus primers discos. Un any desprs intent organitzar un concert a les pirmides mexicanes de Teotihuacan, per degut a problemes logstics la idea s'hagu de cancellar posteriorment. Images, la primera recopilaci de Jarre, vei la llum l'any 1991, i incorpor rareses, indits i versions alternatives.

El 1993 Jarre public l'lbum Chronologie, dedicat al temps, on Jarre actualitzava el seu so afegint-li elements rtmics que l'acostaven a diferents corrents de la msica dance, en especial la caixa de ritmes Roland TR-909. Per promocionar-lo, Jarre inici la seva segona gran gira (desprs de la que el port a la Xina el 1981) amb diverses actuacions a diferents ciutats d'Europa (entre elles Lausana, Barcelona, Londres i Manchester) i que acab amb un concert final a la ciutat asitica de Hong Kong, enregistrat i publicat en format doble el 1994.

Possiblement com a reacci al carcter "contemporani" de Chronologie, el 1997 Jarre decid de revisar el seu primer gran disc, Oxygne, i de compondre'n una seqela, utilitzant bona part dels instruments que havia emprat 21 anys enrere (com el Mellotron o l'EMS VCS3) per recrear al mxim les vivncies del seu enregistrament original; aix nasqu Oxygne 7-13, promocionat tamb per una petita gira que inclogu un concert a la ciutat de Moscou per commemorar el seu 850 aniversari. Aquest concert torn a significar un nou rcord per a Jarre, amb una audincia de tres milions i mig d'espectadors.

Esdeveniments posteriors.

El 1998 Jarre se separ de la seva segona esposa, l'actriu Charlotte Rampling, amb qui s'havia casat el 1977.

El 31 de desembre de 1999 Jarre celebr un concert a prop de la ciutat egpcia de Giza, per celebrar l'any nou i els 5000 anys de la civilitzaci egpcia. L'event dur 12 hores i us les pirmides com a projectors d'imatges, per degut a problemes de boira les imatges no es pogueren apreciar ntidament. Jarre fu dues actuacions durant aquest espectacle, una a la nit del dia 31 i una altra abans que sorts el sol, ja havent entrat a l'any 2000. En aquest concert Jarre mostr algunes de les composicions del que seria el seu segent lbum, Metamorphoses, publicat a l'any 2000; estilsticament "Metamorphoses" signific un canvi radical, degut a les seves influncies techno i a l's de cantants -entre ells, Sharon Corr (del grup irlands The Corrs) i, per segona vegada, Laurie Anderson- a totes les canons.

El 2002 Jarre fu un nou concert (anomenat AERO) a la ciutat de Aalborg (Dinamarca), en un parc elic; poc desprs llan dos discos, Sessions 2000 (2002) i Geometry of Love (2003), on Jarre mostra la seva cara ms ambiental i New Age, i una nova recopilaci, AERO (2004), concebuda expressament per gaudir dels avantatges sonors del nou format Dolby 5.1, amb versions de temes coneguts i peces noves. Per octubre del 2004 Jarre fu dos concerts consecutius a la Xina, el primer a la Ciutat Prohibida i el segon a la Plaa Tiananmen, que tamb foren editats en format DVD i CD amb el nom de Jarre in China.

El dia 26 d'agost de 2005 Jarre actu en concert a l'"Espai de la Llibertat" de Gda sk (Polnia), davant de 170.000 persones, per commemorar el 25 aniversari de la fundaci del sindicat Solidarno  ; el seu fundador, Lech Wa  sa, hi era present i va pujar a l'escenari amb Jarre. Durant aquest concert, Jarre va interpretar una versi de L'estaca en polons (per Jacez Kaczmarski), anomenada Mury, que esdevingu l'himne oficis del sindicat. Tamb a l'any 2005 Jarre actu en concert a Lint (Blgica) per celebrar l'opertura de lEurocam Media Centre.

El 2006 aparegu un disc doble amb versions orquestrals de 20 peces de tota la carrera de Jarre, anomenat "The Symphonic Jean Michel Jarre"; una edici especial d'aquest disc inclou un DVD amb remescles de totes les canons. A finals del 2006 Jarre actu en directe al Marroc (a prop de Merzouga) com a Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO. Un any desprs Jarre public un nou disc, To & Ta (publicat, com els anteriors, al segell Warner Bros. Records) i la banda sonora de la pellcula "Strijk - Die Heldin von Danzig" (Strijk, l'herona de Gda sk). Tamb el 2007 Jarre public una nova versi remasteritzada del seu primer gran xit, "Oxygne", que public al seu segell actual, EMI; tamb en relaci amb Oxygne, Disques Dreyfus edit un CD triple amb "Oxygne", "Oxygne 7-13" i un disc de remescles d"Oxygne 7-13". Finalment, Jarre efectu 10 concerts en dues setmanes (del 12 al 26 de desembre de 2007) a Pars, i a l'any 2008, una nova srie de concerts el port al Royal Festival Hall, de Londres.

Fonts i enllaos externs.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.
 Biografia;
 Els primers anys;
 Entrevista en alemany;
 Article sobre el 30 aniversari del seu disc Oxygne;
 http://www.20minutos.es/noticia/215633/1/;
 Vdeo de l'interpretaci de Mury;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368147" title="Gat (estri)" nonfiltered="2612" processed="2603" dbindex="142640">

Un gat s un estri que serveix per aixecar objectes molt pesats o aplicar grans forces lineals. La seva base pot ser hidrulica o mecnica. Els gats mecnics, basats en el cargol serveixen per aixecar crregues petites, com ara cotxes (sovint formen part de l'equipament que aquests porten per tal d'afrontar pneumtics rebentats). Els hidrulics s'empren en enginyeria i construcci (per exemple, per al tensat de cables al formig pretensat).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368149" title="Index de pgines d'istops" nonfiltered="2613" processed="2604" dbindex="142641">











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368151" title="Fuentelcsped" nonfiltered="2614" processed="2605" dbindex="142642">

Fuentelcsped s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368155" title="Fuentelisendo" nonfiltered="2615" processed="2606" dbindex="142643">

Fuentelisendo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368156" title="Abd al-Rahman ibn Soyundj" nonfiltered="2616" processed="2607" dbindex="142644">
Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu de Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del segle XVII.

Es esmentat per primer cop en un campanya del khan de Bukhar contra Badakhshan probablement el 1605, a les ordes del prncep astrakhnida Nadr Muhammad ibn Din Muhammad, nebot del khan Wali Muhammad (de Balkh 1599-1605, i de Balkh i Bukhar 1605-1611); el objectiu era derrotar al prncep txagatai Mirza Hasan; Nadr Muhammad va rebre el govern de Balkh (1605) i Abd al-Rahman ibn Soyundj el va acompanyar com un dels seus generals. Entre 1606 i 1610 va combatre a dos pretendents xibnides al khanat de Bukhar-Balkh, Djahangir Sul an i Muhammad Salim Sultan, que tenien el suport dels safvides.

El 1611 fou nomenat governador (hakim) d'Andkud una guarnici que protegia la part occidental del territori de Balkh i que estava amenaada pels kizilbatxis perses (els soldats dels safvides). Quan Wali Muhammad fou enderrocat el 1611 i substitut per Iman Kuli, el general fou element clau en refusar el intent de Rustam Sultan ben Wali Muhammad, el fill del khan enderrocat, de recuperar Bukhar amb suport dels safvides. Iman Kuli va repartir el poder amb el seu germ Nard Muhammad al que va cedir Balkh. 

Vers 1522, quan seguia al front del govern d'Andkud, va ser cridat per Nadr Muhammad per ser preceptor (ataliq) del seu fill gran Abd al-Aziz (nascut el 1614 i que tenia per tant uns 8 anys) amb el feu de Katlan, que lgicament va governar Abd al-Rahman ibn Soyundj en nom del seu pupil. En aquest govern va posar fi a les incursions dels kirguisos als que sembla que va perseguir fins a les seves terres "prop de Kashgar".

El 1628, a la mort de l'emperador mogul Djahangir, va dirigir una campanya contra Kabul que va fracassar. Fins i tot es va arribar a dir que la intenci real del general era protegir Kabul contra un imminent atac planejat des de Kandahar que els perses havien conquerit sis anys abans. Desprs de no aconseguir prendre la ciutat va retornar a Katlan

El 1631 va ser cridat a Balkh juntament amb Abd al-Aziz, pel pare d'aquest Nadr Muhammad. El prncep va rebre el feu de Maymana i altre cop el general el va acompanyar. El 1632 va iniciar una campanya contra els safvides de Khurasan i va assaltar Morgab, Maru aq i Pandjdeh, totes tres sota control dels kizilbatxi de la tribu shamlu. El 1634, tot i la expressa prohibici de Nadr Muhammad, el general i el seu pupil Abd al-Aziz van retornar al Khorasan en una nova campanya; el general va arribar a Badgis, va creuar el riu Morgab i vorejant Herat pel nord es va dirigir cap a Khwaf i Djidjaktu, que ja era territori de Maymana. Per la desobedincia el prncep i el general foren cridats a Balkh on van demanar perd; enviats al khan suprem a Bukhar, Iman Kuli, altre cop van demanar perd. 

El general, que no podia aturar el mpetu bellics del seu pupil, fou substitut com ataliq-e soltani el 1635 per Uraz Bi de la tribu dels ming, i el general va rebre el govern del Kunduz on va restar al menys fins el 1640/1641. En aquest crrec va ajudar a Iman Kuli el 1638 contra els atacs kazakhs a l'est de Samarcanda, i l'estiu del 639 va dirigir un cos d'exploraci al Hindu Kush per comprovar els rumors de que Shah Djahan preparava un exrcit a Kabul per atacar Balkh.

Desprs del 1641 no torna a ser esmentat i probablement va morir per aquet temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368159" title="Fuentenebro" nonfiltered="2618" processed="2608" dbindex="142646">

Fuentenebro s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368160" title="Port parallel" nonfiltered="2619" processed="2609" dbindex="142647">

Un port parallel s un tipus de l'interfcie trobat en ordinadors (personal i altres) per connectar diversos perifrics. s tamb conegut com port d'impressora o port Centronics. El estndard IEEE 1284 defineix el versi bidireccional del port.

Vegeu tamb.

 Bus srie universal;
 Port srie;

Enllaos externs.
 PERONA, Joan. Ports: srie-parallel;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368161" title="Fuentemolinos" nonfiltered="2620" processed="2610" dbindex="142648">

Fuentemolinos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Limita al nord amb Fuentecn ; al sud amb Pramo de Corcos ; a l'est amb Haza i Adrada i a l'oest amb Fuentelisendo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368167" title="Fuentespina" nonfiltered="2621" processed="2611" dbindex="142650">

Fuentespina s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368168" title="Gumiel de Izn" nonfiltered="2622" processed="2612" dbindex="142651">

Gumiel de Izn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368171" title="Gumiel de Mercado" nonfiltered="2623" processed="2613" dbindex="142652">

Gumiel de Mercado s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368172" title="Haza" nonfiltered="2624" processed="2614" dbindex="142653">

Haza s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Limita al nord amb Hoyales; al sud amb Adrada; a l'est amb Castrillo i Campillo; i a l'oest amb Fuentemolinos i Fuentecn. T els annexos de:
 La Recorva;
 Montenuevo;
 Pramo de Corcos;
 Monte de la Serrezuela;


Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368173" title="Abd al-Rashid ben Mahmud" nonfiltered="2625" processed="2615" dbindex="142654">
Abd al-Rashid ben Mahmud (Abd al-Rashid Abu Mansur Izz al-Dawla ben Mahmud ben Sebuktegin) (1023-1052 o 1053) fou sult gaznvida (1049-1052). Va succeir el tron a Ali ben Masud (efmer successor el 1049 del seu nebot Masud II ben Mawdud que al seu torn havia succet poc abans, el 1048 a Mawdud ben Masud, 1041-1048, fill del seu germ Masud I ben Mahmud, 1030-1040). Les dates d'aquestes successions presenten lleugeres diferencies i darrerament la tendncia es a donar prioritat a la de Ibn Baba Kashani que diu que Mawdud ben Masud va morir el desembre de 1049 i que en menys de dos mesos van regnar Masud II ben Mawdud i Ali ben Masud, destituts per incompetents pel visir Abd al-Razzak ibn Ahmad ibn Hasan Mayamandi, i dona com a dia de la seva proclamaci el 24 de gener de 1050; segons Ibn Baba Kashani, el prncep havia estar empresonat a la fortalesa de Mandesh, a l'est de Ghor per orde de Mawdud ben Masud (1041-1049) i el visir el va fer alliberar per portar-lo al tron.

De la seva vida anterior a pujar al tron se sap molt poca cosa. Va participar a la batalla de Dandakan contra els seljcides el 1040.

En aquest temps els gaznvides encara esperaven recuperar les provncies occidentals perdudes davant els seljcides el 1040 al final del regnat del seu germ Masud I ben Mahmud. Abd al-Rashid va nomenar com a comandant en cap de l'exrcit (   eb-al- o   b) a un esclau turc anomenat Toghril que tamb havia servit sota Mawdud ben Masud (1041-1048); el general va convncer al sult de dirigir un exrcit contra els seljcides a Khurasan; en aquesta expedici Toghril va obtenir una victria menor contra Alp Arslan al nord de l'Afganistan; desprs d'aix el sult el va autoritzar a atacar als saffrides de Sistan, vassalls seljcides, cosa que el general va fer a la tardor del 1051, i altre cop va aconseguir fora xit si be no va aconseguir capturar la fortalesa de Tak (1052). Aquest xits van enlluernar al general que va marxar a Gazni disposat a enderrocar al sult i segurament proclamar-se ell mateix al seu lloc. El 1052 o 1053 va arribar a Gazni i va fer presoner al sult que fou assassinat a la ciutadella; Toghril va iniciar una matana de tots els prnceps mascles de la dinastia; all mateix o a la rodalia onze prnceps foren executats. Toghril es va casar amb una filla de Masud I, germana o germanastre de Abd al-Rashid. Durant 40 dies fou sult per al cap d'aquest temps fou assassinat per legitimistes. Fou proclamat sult Farrukhzad ben Masud (1052-1059), fill de Masud I i nebot d'Abd al-Rashid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368177" title="Hontangas" nonfiltered="2626" processed="2616" dbindex="142655">

Hontangas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368178" title="E2s Produccions" nonfiltered="2627" processed="2617" dbindex="142656">

E2s Produccions s una productora audiovisual installada a Cardona des del 2006, any de la seva creaci. Dirigida pels realitzadors Nria Sala (Olius, 1982) i Dani Sala (Cardona, 1979), produeix programes de televisi de proximitat, documentals per a canals nacionals i projectes de comunicaci alternativa.

 Enllaos externs .

 E2s Produccions;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368180" title="Hontoria de Valdearados" nonfiltered="2628" processed="2618" dbindex="142657">

Hontoria de Valdearados s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368183" title="Els Verds de l'Iran" nonfiltered="2629" processed="2619" dbindex="142658">
Els Verds de l'Iran (persa:                 ; romanitzat: Hezb-e-sabz Hayeh Iran) s un partit poltic irani exiliat al Quebec (Canad). Com a partit verd dna suport als plantejaments de l'ecologisme i s un dels partits de l'Iran que aposta per un sistema legal laic i pel respecte als drets dels homosexuals.  

Enllaos externs.
Els Verds de l'Iran ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368184" title="La Horra" nonfiltered="2630" processed="2620" dbindex="142659">

La Horra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368186" title="Hoyales de Roa" nonfiltered="2631" processed="2621" dbindex="142660">

Hoyales de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368189" title="Mambrilla de Castrejn" nonfiltered="2632" processed="2622" dbindex="142661">

Mambrilla de Castrejn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Mximo, dibuixant i periodista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368190" title="Castell d'Albocsser" nonfiltered="2633" processed="2623" dbindex="142662">
El castell d'Albocsser, va ser construt en 1249. Es tracta d'un castell templari, que es troba en el centre del nucli urb.

D'estil gtic i planta irregular, incloa dos patis, tres plantes i dues galeries, que adquireix la seua fisonomia caracterstica amb l'ampliaci ordenada per Artal d'Alag en 1289, ampliaci que incloa la construcci de dues torres en els cantons principals.

Va passar posteriorment a l'ordre de Montesa en 1319 i en 1558 es van escometre noves reformes i remodelacions.

En l'actualitat noms resten unes interessants runes amb llenos de muralla i alguna torre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368192" title="Campus de Mundet" nonfiltered="2634" processed="2624" dbindex="142663">



El Campus de Mundet o Campus Mundet, s un campus de la Universitat de Barcelona des de 1996, que es troba al barri de Montbau, al districte barcelon d'Horta-Guinard, en una zona que antigament s'hi trobaven les Llars Mundet.

Al Campus no tan sols s'hi troben facultats de la Universitat de Barcelona. Hi ha aproximadament 10.000 usuaris, entre alumnes, professors i personal d administraci i serveis, conviuen amb centres d ensenyament de la Diputaci de Barcelona (un collegi, un institut i un centre per a la gent gran) i amb les installacions esportives de l Ajuntament de Barcelona, que gestiona la Federaci Catalana d'Esports per a Disminuts Psquics (ACELL), a les quals els usuaris del campus tenen accs com a collectiu especfic

Les facultats de la  UB ocupen 14,21 hectrees del recinte, 6 de les quals sn bosc, i 60.868 m2 construts. El seu entorn immediat, la serra de Collserola, i les mplies zones de jardins interiors el converteixen en un espai privilegiat. A la vora del recinte s'hi troben el Veldrom d'Horta i el Parc del Laberint d'Horta.

Situaci.


El Campus de Mundet es troba al barri de Montbau de Barcelona, concretament al Passeig de la Vall d'Hebron, nmero 171. Es pot accedir al recinte en cotxe per la Ronda de Dalt, que passa per sota del Passeig de la Vall d'Hebron, o en autobs i metro. L'estaci de Mundet s una estaci de metro de la Lnia 3 a l'entrada del recinte que precisament duu el nom del campus. A ms hi ha un autobs que circula per dins del recinte.

Edificis.
Edifici de Calderes: Gimns.
Edifici de Llevant: Biblioteca del Campus (rees de l'Educaci i Psicologia), serveis de reprografia, bar i restaurant. ;
Edifici de Migdia I: Facultat de Pedagogia, Facultat de Formaci del Professorat, Institut de Cincies de l'Educaci i laboratoris.
Edifici de Migdia II: Aulari de Pedagogia i centre de Reprografia i venda d'apunts.
Edifici de Ponent: Facultat de Psicologia i Departaments de la Facultat de Psicologia, laboratoris, estabulari (edifici annex)i aules d'informtica.
Edifici del Teatre: Aula Magna.
Palau de les Heures: Formaci Continuada - Les Heures (Fundaci Bosch Gimpera, UB);

Facultats.
 Facultat de Pedagogia;
 Facultat de Psicologia;
 Facultat de Formaci del Professorat;

Centres adscrits.
 Escola Superior d'Hoteleria i Turisme;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368195" title="Andreaskirche" nonfiltered="2635" processed="2625" dbindex="142664">



L'esglsia de Sant Andreu o Andreaskirche de Hildesheim, Alemanya, s una esglsia gtica del segle XIV dedicada a Sant Andreu apstol, essent la  ms alta de l'estat federat de Baixa Saxnia. 


 Histria .

L'esglsia es troba a un lloc que s'anomena Andreasplatz (Plaa de Sant Andreu) que fou originalment la plaa del mercat de la ciutat. Al segle XI hi havia una petita capella on fou amortallat el cos mort del bisbe Godehard (que ostent el crrec entre 1022 i 1038) el 6 de maig de 1038. Un document antic menciona aquesta data i el nom de la capella com Capella de Sant Andreu. Aquesta s la primera menci d'un edifici eclesistic d'aquest nom a Hildesheim.

Una baslica romnica amb tres naus fou construda a la plaa mencionada aproximadament a l'any 1140. Fou l'esglsia parroquial dels habitants i s'anomenava Esglsia de Sant Andreu o tamb Esglsia Cvica. Un mur s conservat i fou integrat a l'esglsia d'avui. Per les activitats del mercat varen semblar incompatibles amb una esglsia. Per aix, el mercat fou traslladat a un altre lloc, s a dir a la Plaa del Mercat d'avui, a finals del segle XII.

Per a demostrar la conscincia de s i la riquesa de la ciutat front al bisbe, els habitants de Hildesheim varen fer plans per a ampliar la seva esglsia de Sant Andreu a finals del segle XIV. Volien construir una esglsia ms gran que la catedral. Possiblement varen prendre com model la gtica Catedral de Sant Vit a Praga que fou finalitzada a l'any 1344, l'esglsia de Santa Maria a Lbeck (finalitzada l'any 1251) o una catedral a Frana. 

Els treballs de construcci foren comenats a l'any 1389 amb el cor. El nom del arquitecte s desconegut. La nau del nord fou acabada l'any 1404, la nau principal i la nau del sud l'any 1415. El mur d'oest de l'esglsia romnica fou integrat a la part d'oest de la nova esglsia gtica. Els treballs de construcci foren interromputs algunes vegades. A l'any 1503 es va posar la primera pedra a una torre amb 116 m d'altura. Per quan els treballs de construcci foren finalitzats l'any 1504, la torre havia assolit solament els 44 m d'altura.

Una data molt important per a l'esglsia de Sant Andreu i per a la ciutat fou l'1 de setembre de 1542 quan la reforma fou introduda a Hildesheim. Aquest dia el Dr. Johannes Bugenhagen, un teleg protestant i conseller de Mart Luter,va predicar a l'esglsia de Sant Andreu.

El 10 de novembre de 1883, al 400 aniversari de Mart Luter, es van reprendre els treballs de construcci de la torre desprs d'una pausa de gaireb 400 anys. La torre fou acabada a l'any 1887 amb una altura de 114 m.

Durant la Segona Guerra Mundial, l'esglsia de Sant Andreu fou malmesa el 22 de febrer de 1945 i completament destruda per bombes explosives i bombes incendiaries el 22 de mar de 1945.

Desprs de la guerra, hi havia plans per a demolir les runes per a construir edificis d'habitatges en el seu lloc. Per finalment fou reconstruda entre 1956 i 1965. Els treballs de reconstrucci foren comenats el 2 de maig de 1956. L'esglsia va ser inaugurada el 29 d'agost de 1965.

 Arquitectura .

L'esglsia de Sant Andreu t la torre ms alta de Baixa Saxnia amb 114,5 m d'altura. Al llarg de 364 esglaons es pot arribar fins a una altura mxima de 82 m, ds d'on es pot contemplar un esplndid panorama de Hildesheim i els seus voltants. A l'altura de 31m, hi ha una sala de concerts. s possible veure les campanes a la torre.

La planta fa 80 m de llarg i 35 m d'amplada. La nau principal t 28,6 m d'altura i el cavall de la teulada 43,8 m.

El mur romnic s ben conservat amb alguns quaderns i dues columnes tpics per al estil romnic. Es troba localitzat al oest de la nau principal.

L'interior s tpic per al estil gtic. Hi ha cinc capelles laterals.


 Obres d'art .
 Pila baptismal de bronze de l'any 1547.
 Lpides sepulcrals de l'Edat Mitjana.
 Finestres modernes en diversos colors de l'any 1966.
 Portes modernes de bronze.
 L'orgue de l'any 1965 t 63 registres i 4734 tubs. s un dels orgues ms grans d'Alemanya.
 L'esglsia t quatre campanes dels anys 1632, 1725, 1738 i 1963. La campana de l'any 1963, regal de la ciutat, s la ms granda i t un dimetre de 2,15 m i un pes de 6,5 t.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368197" title="Milagros" nonfiltered="2636" processed="2626" dbindex="142665">

Milagros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Jos Vela Zanetti, pintor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368198" title="Moradillo de Roa" nonfiltered="2637" processed="2627" dbindex="142666">

Moradillo de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368200" title="Nava de Roa" nonfiltered="2638" processed="2628" dbindex="142667">

Nava de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368203" title="Callionymus regani" nonfiltered="2639" processed="2629" dbindex="142668">

 Callionymus regani   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368206" title="Callionymus reticulatus" nonfiltered="2640" processed="2630" dbindex="142669">

 Callionymus reticulatus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de la Mar del Nord, el Mar d'Irlanda i des del sud-oest d'Irlanda fins a Portugal. Al Mediterrani se'n va capturar un exemplar a Mlaga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368207" title="Olmedillo de Roa" nonfiltered="2641" processed="2631" dbindex="142670">

Olmedillo de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368208" title="Callionymus risso" nonfiltered="2642" processed="2632" dbindex="142671">

 Callionymus risso   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord de la Mediterrnia (des de Gibraltar fins a Israel, incloent-hi la Mar Adritica, la Mar Egea i l'oest i el nord de la Mar Negra). Tamb a Algria i a Tunsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368209" title="Oquillas" nonfiltered="2643" processed="2633" dbindex="142672">

Oquillas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368210" title="Callionymus rivatoni" nonfiltered="2644" processed="2634" dbindex="142673">

 Callionymus rivatoni   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368211" title="Pardilla" nonfiltered="2645" processed="2635" dbindex="142674">

Pardilla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368216" title="Carme Feliu lvarez de Sotomayor" nonfiltered="2646" processed="2636" dbindex="142676">
Carme Feliu lvarez de Sotomayor (24 d'agost de 1968) s una poltica mallorquina. Diplomada en magisteri a la Universitat de les Illes Balears i militant del Partit Popular, fou presidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears el 1993-1994, regidora de cultura de l'ajuntament de Palma de Mallorca el 1995-1999 i primera tinent d'alcalde de 1999 a 2003. Desprs fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2003 i 2007, nomenada consellera d'IB3 i portaveu d'afers socials del PP al Parlament de les Illes Balears.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Carme Feliu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368222" title="Democrcia Pitisa" nonfiltered="2647" processed="2637" dbindex="142677">
Democrcia Pitisa s un partit poltic eivissenc. Fou fundat en les eleccions municipals de 1999  i noms es present a l Ajuntament de Sant Antoni de Portmany, on va aconseguir 717 vots (10,50%) i dos regidors, Vicent Mar Prats, alcalde amb la UCD el 1979 i Josep Torres Torres;aleshores el PP va perdre la majoria absoluta, per no va arribar a un acord amb l'oposici per a formar un govern municipal.  A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007, dirigida per Antoni Ribas Boned i Mara Jos Torres Cardona (candidata al Consell d'Eivissa) va obtenir 675 vots a l'illa d'Eivissa.

 Referncies .
 Democrcia Pitisa a l'Enclopdia d'Eivissa i Formentera;
 Bloc de Democrcia Pitisa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368223" title="Callionymus russelli" nonfiltered="2648" processed="2638" dbindex="142678">

 Callionymus russelli   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368224" title="Artigues" nonfiltered="2649" processed="2639" dbindex="142679">


Artigues  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368225" title="Callionymus sagitta" nonfiltered="2650" processed="2640" dbindex="142680">

 Callionymus sagitta   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Pennsula Arbiga fins a les Filipines. Tamb al delta del Mekong al Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368226" title="Mijans" nonfiltered="2651" processed="2641" dbindex="142681">


Mijans  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368227" title="Callionymus sanctaehelenae" nonfiltered="2652" processed="2642" dbindex="142682">

 Callionymus sanctaehelenae   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a l'illa de Santa Helena.

 Referncies .



 Bibliografia .

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368228" title="Callionymus scaber" nonfiltered="2653" processed="2643" dbindex="142683">

 Callionymus scaber   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368229" title="Bompas (Arieja)" nonfiltered="2654" processed="2644" dbindex="142684">


Bompas  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368230" title="Callionymus scabriceps" nonfiltered="2655" processed="2645" dbindex="142685">

 Callionymus scabriceps   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan i a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368231" title="Ornolac-Ussat-les-Bains" nonfiltered="2656" processed="2646" dbindex="142686">


Ornolac-Ussat-les-Bains  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368234" title="Callionymus schaapii" nonfiltered="2657" processed="2647" dbindex="142687">

Callionymus schaapii    s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368236" title="Callionymus semeiophor" nonfiltered="2658" processed="2648" dbindex="142688">

  Callionymus semeiophor  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368237" title="Callionymus sereti" nonfiltered="2659" processed="2649" dbindex="142689">

  Callionymus sereti  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Futuna.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368239" title="Callionymus simplicicornis" nonfiltered="2660" processed="2650" dbindex="142690">

 Callionymus simplicicornis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines fins a les Tuamotu i les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368240" title="Callionymus sphinx" nonfiltered="2661" processed="2651" dbindex="142691">

 Callionymus sphinx   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368242" title="Callionymus spiniceps" nonfiltered="2662" processed="2652" dbindex="142692">

 Callionymus spiniceps   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368243" title="Callionymus stigmatopareius" nonfiltered="2663" processed="2653" dbindex="142693">

 Callionymus stigmatopareius   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368244" title="Callionymus sublaevis" nonfiltered="2664" processed="2654" dbindex="142694">

 Callionymus sublaevis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368245" title="Callionymus superbus" nonfiltered="2665" processed="2655" dbindex="142695">

 Callionymus superbus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368246" title="Callionymus tenuis" nonfiltered="2666" processed="2656" dbindex="142696">

 Callionymus tenuis   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368247" title="Callionymus tethys" nonfiltered="2667" processed="2657" dbindex="142697">

 Callionymus tethys   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368248" title="Antoni Llins i Massanet" nonfiltered="2668" processed="2658" dbindex="142698">
Pare Fra Antoni Llins i Massanet nat a Art el 22 de gener de 1635, reb la primera formaci a l'escola dels observants del seu poble. Als 17 anys ingressa a l'Orde francisc en el Convent de Santa Maria dels ngels fora porta on hi comena el noviciat. 

 Biografia .
Cursats els seus estudis de filosofia i teologia, fou institut lector de filosofia i promogut als ordes menors i majors, i arriba al presbiterat el 1659. 

El 1664 se celebr a Roma el Captol General de l'Orde Francisc en el qual hi prengueren part el pre-ministre i el custodi de la provncia americana de Sant Pere i Sant Pau de la Nova Espanya (Mxic), demanant missioners. De tornada de Roma, passaren per Mallorca i el P. Antoni Llins s'inscriv a la llista dels futurs missioners. 

Arrib a Amrica el 1665, i ben prest fou promogut a l'Ofici de lector. Enseny a Quertaro, Celaya i Valladolid (avui Morelia), d'on fou nomenat guardi. El 1679, elegit custos provincial de Mixoacn amb vot en el Captol General de Roma, parteix cap a Europa. Passa a Mallorca, Barcelona i Madrid, on visita el Ministre General i li comunica, seguint les idees de Ramon Llull, el pressament de la necessitat de fundar un collegi de missioners. 

A Roma obtengu del papa Innocenci XI el breu que confirmava la fundaci del nou collegi i s nomenat prefecte de les missions de les Indies Occidentals, el 1682.

L'any segent, va a Mxic acompanyat de 24 nous missioners i erigeix el Convent de Quertaro en Collegi de Missioners, a prop de la Sierra Gorda. D'aqu sortirien els missioners per anar a evangelitzar i arribarien a Califrnia i Texas. 

Fruit dels seus viatges a Espanya i a Roma aconsegu la fundaci d'altres collegis missionals: Escornalbou (Catalunya), La Oliva (Castella), Calamocha (Arag), Cehegin (Cartagena), Sant Esperit del Monte (Valncia) i el d'Ozzier (Sardenya). 

Mor a Madrid, el 1693, amb fama de santedat. Les seves exquies se celebraren a Sant Francesc amb l assistncia del rei Carles II. Igualment a Quertaro, Ciutat de Mallorca i Art.

 Reconeixements .
A Art, el seu poble natal, t una plaa amb el seu nom. Aix fou possible ja que havia estat anomenat Fill Illustre d'Art.

 Bibliografia .
 Evangelitzadors artanencs al Nou Mn (I). Collaboraci Antoni Gili Ferrer. Bellpuig. Nm. 470 (6 de febrer de 1993), pg. 22-23.
 GILI FERRER, Antoni. Antoni Llins, apstol d'apostols. Palma: , 1991. 43 pg. (Col.: Amrica, l'altra histria de les Balears ; 4);
 GILI FERRER, Antoni. Antoni Llins, missioner de missioners. Manacor, 1990.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368249" title="Callionymus umbrithorax" nonfiltered="2669" processed="2659" dbindex="142699">

  Callionymus umbrithorax  s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368250" title="Callionymus valenciennei" nonfiltered="2670" processed="2660" dbindex="142700">

 Callionymus valenciennei   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i a l'oest de Corea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368251" title="Callionymus variegatus" nonfiltered="2671" processed="2661" dbindex="142701">

 Callionymus variegatus   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368252" title="Callionymus whiteheadi" nonfiltered="2672" processed="2662" dbindex="142702">

 Callionymus whiteheadi   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368254" title="Callionymus zythros" nonfiltered="2673" processed="2663" dbindex="142703">

 Callionymus zythros   s una espcie de peix de la famlia dels callionmids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368255" title="Peter Gethin" nonfiltered="2674" processed="2664" dbindex="142704">


 Peter Kenneth Gethin  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 21 de febrer del 1940 a Ewell, Surrey, Anglaterra.


 A la F1 .

Peter Gethin va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juny del 1970 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar en un total de trenta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades consecutives (1970 - 1974) aconseguint una victria com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de onze punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368257" title="Arignac" nonfiltered="2675" processed="2665" dbindex="142705">


Arignac  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368259" title="Coalici Treballadors per la Democrcia" nonfiltered="2676" processed="2666" dbindex="142706">
Coalici Treballadors per la Democrcia (CTD) s un partit poltic d'esquerra radical i republicana de Mallorca que es present a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007, dirigit per Pere Felip i Buades, candidat a l'ajuntament de Palma, i Bartomeu Sancho, conegut procastrista, candidat al Parlament de les Illes Balears. Ambds sn antics militants del PSIB i de la UGT que es passaren al PASOC i desprs amb Esquerra Unida, partit amb el que trencaren per divergncies ideolgiques. va obtenir 282 vots a la ciutat de Palma i 543 al Parlament. 

 Referncies .
 Referncies sobre CTD;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368260" title="Mercus-Garrabet" nonfiltered="2677" processed="2667" dbindex="142707">


Mercus-Garrabet  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368262" title="Auzat" nonfiltered="2678" processed="2668" dbindex="142709">


Auzat  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368266" title="Castell d'Almenara" nonfiltered="2679" processed="2669" dbindex="142710">
El castell d'Almenara, a la comarca de la Plana Baixa s una fortalesa musulmana del segle X, construda sobre restes romanes, que es localitza en un pujol que domina el nucli urb de la ciutat a la qual dna nom.

El topnim Al-manara, "torre de senyals" indica la possible funci d'aquest lloc estratgic en la frontera entre els estats taifes de Valncia i Tortosa. Des del castell es controlava el pas de la costa entre Castell i Valncia aix com la ruta interior que comunicava amb Arag.

Descripci.
La fortalesa es desenvolupa longitudinalment sobre el pujol escarpat. De planta irregular dispersa, constava de tres recintes, amb el castell en la part alta i dues torres allades (Bivalcadim i Bergamuza) situades en els extrems. En la part anterior al castell se situava el albacar on es trobava l'aljub i la mesquita.

Si b es troba en runes, es conserva part del recinte exterior al norest, amb defenses colocades escalonadament, aix com restes d'edificacions en la part sud.

Vegeu tamb.
Histria d'Almenara;
Almenara;

Enllaos externs.
 Conselleria de Cultura;
 Vdeo amb fotos del castell;
 Reconstrucci del castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368268" title="Rabassa (desambiguaci)" nonfiltered="2680" processed="2670" dbindex="142711">

Geografia:
Rabassa, barri de la ciutat d'Alacant.
Rabassa, nucli disseminat de poblaci de Montagut i Oix (La Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368269" title="Clay Regazzoni" nonfiltered="2681" processed="2671" dbindex="142712">
 Gianclaudio Giuseppe "Clay" Regazzoni  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 5 de setembre del 1939 a Mendrisio, Sussa i va morir en accident de trnsit prop de Parma, Itlia el 15 de desembre del 2006. 

Disputant el Gran Premi de l'oest dels Estats Units del 1980 va patir un greu accident que el va deixar paralitzat de cintura cap avall, havent de retirar-se de la F1, encara que va seguir disputant curses amb vehicles preparats per la conducci de minusvlids, participant entre altres al ralli Paris-Dakar.


 A la F1 .

Clay Regazzoni va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 21 de juny del 1970 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar en un total de cent trenta-nou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en onze temporades consecutives (1970 - 1980) aconseguint cinc victries (28 podis) i assolint un total de dos-cents dotze punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




 Enllaos externs .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368270" title="Castell de Montpalau (desambiguaci)" nonfiltered="2682" processed="2672" dbindex="142713">

Geografia:
Castell de Montpalau, cim de la comarca del Maresme.
Arquitectura:
Castell de Montpalau, castell senyorial situat al municipi d'Argelaguer (Garrotxa).
Educaci:
CEIP Montpalau, escola pblica del municipi d'Argelaguer (Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368271" title="Masud II ben Mawdud" nonfiltered="2683" processed="2673" dbindex="142714">
Masud II ben Mawdud fou sult gaznvida fill del sulta Mawdud ben Masud (1041-1048 o 1049).

Segons els historiador Ibn Baba Kashani Mawdud ben Masud va morir el desembre de 1049 i el va succeir el seu fill Masud II ben Mawdud, proclamat inmediatament. Al cap de dues o tres setmanes ja havia donat mostres de incomptncia, i el visir Abd al-Razzak ibn Ahmad ibn Hasan Mayamandi el va deposar i va cridar al tron al seu oncle Ali ben Masud (desembre del 1049 o gener del 1050) que era germ del seu pare.

La seva sort final no es coneguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368272" title="Domingo Mascars Vicente" nonfiltered="2684" processed="2674" dbindex="142715">
Domingo Mascars Vicente (Valncia, 1808 - ?) fou un advocat i poltic valenci. Era fill de Joaqun Mascars Segarra, advocat dels Reials Consells i Secretari de l'Ajuntament de Valncia, rics propietaris de Castell de la Ribera i Borriana. Grcies a la desamortitzaci de Mendizbal va aplegar una gran fortuna en terres. Tot i aix, mentre estudiava dret a la Universitat de Valncia, lider l'ala esquerra del Partit Progressista en els darrers anys del regnat de Ferran VII i fou escollit alcalde de Valncia de 1840 a 1843. Com a cap de la Uni Liberal a la provncia de Valncia, fou escollit diputat a Corts Espanyoles per Valncia el 1839-1843 i 

Particip en la Junta Revolucionria d'Alzira (setembre de 1840) de suport a Espartero, qui el nomen president de la Diputaci de Valncia i cap de la Milcia Nacional a Valncia. Durant la Dcada Moderada es va moderar polticament i el 1852-1853 va formar part del Comit Progressista que va combatre la reforma de Manuel Bravo Murillo. Des del 1853 fou diputat a Corts per Valncia 1854-1856, per Xtiva el 1851-1853, i per Nules el 1858. Tamb fou governador civil de Valncia el 1855. El 1856, per, va donar suport Leopoldo O'Donnell i el seu govern, i per aix el 1859 fou nomenat senador vitalici, crrec que ocup fins la suspensi de les Corts el 1867. Fou representant de la Uni Liberal en la Junta Revolucionria de Valncia en la Revoluci de 1868, per desprs de l'enderrocament d'Isabel II es retir de la seva pblica per a administrar les seves terres fins a la seva mort. 
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368274" title="Juan Navarro Reverter" nonfiltered="2685" processed="2675" dbindex="142716">
Juan Navarro Reverter (Valncia, 27 de gener de 1844 - Madrid, 2 d'abril de 1924) fou un enginyer, literat i poltic valenci, va ser ministre d'Hisenda durant el regnat de la regncia de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i durant el regnat d'Alfons XIII perode aquest en el qual tamb va ser ministre d'Estat. Inicialment membre del Partit Liberal Fusionista posteriorment es va unir al Partit Conservador de Cnovas del Castillo fins que, en 1897, en morir aquest, va abandonar les seves files en desacord amb la la prefectura del partit assumida per part de Francisco Silvela passant des de llavors a militar en les files del Partit Liberal amb el qual va concrrer a les eleccions de 1903, obtenint un esc per Castell, esc que tornaria a obtenir en les successives eleccions celebrades fins a 1923. 

Senador vitalici en 1903, va ser ministre d'Hisenda en el govern que entre el 23 de mar de 1895 i el 4 d'octubre de 1897 va presidir Cnovas. Ja durant el regnat d'Alfons XIII tornaria a ocupar aquesta cartera ministerial en altres tres ocasions: entre el 6 de juliol i el 30 de novembre de 1906 en un govern presidit per Jos Lpez Domnguez; entre el 4 de desembre de 1906 i el 25 de gener de 1907 en un gabinet encapalat per Antonio Aguilar y Correa; i entre el 12 de mar i el 31 de desembre de 1912 en un govern presidit per Jos Canalejas. Igualment va ser ministre d'Estat en un gabinet presidit pel Comte de Romanones entre el 31 de desembre de 1912 i el 13 de juny de 1913. Aix mateix va ser president del Consell d'Estat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368275" title="Motorola 6800" nonfiltered="2686" processed="2676" dbindex="142717">

El Motorola 6800 va ser el primer microprocessador de 8 bits produt per la Motorola, llanat en el mercat poc desprs del Intel 8080 fins el 1974. Possea 78 instruccions, incloent la infame i no-documentada instrucci de prova de bus Halt and Catch Fire (HCF). Pot haver estat el primer microprocessador amb un registrador d'ndex.

Circuits integrats perifrics.

 MC6810 (128 bytes de RAM);
 MC6818 ("Real Time Clock", usat en el IBM PC/AT);
 MC6820/6821 ("PIA", Peripheral Interface Adapter; GPIO/port parallel);
 MC6828 ("PIC", Priority Interrupt Controller);
 MC6830 (1024 bytes de ROM);
 MC6840 (Counter/Timer);
 MC6843 (controlador de disc);
 MC6844 (controlador de DMA);
 MC6845 (controlador de CRT, usat en VGA);
 MC6846 (ROM + Counter/Timer + GPIO);
 MC6847 (Video Display Generator);
 MC6850 ("ACIA", Asynchronous Communications Interface Adapter; port srie asncrona);
 MC6852 ("SSDA", Synchronous Serial Data Adapter; pot ser usat per a serializaci de disqueteres);
 MC6854 ("ADLC", Advanced Data Link Controller; comunicaci en srie HDLC/SDLC);
 MC6860 (mdem FSK de baixa velocitat);
 MC6883 ("SAM", Synchronous Address Multiplexer; controlador de DMA i DRAM per al MC6847);

Referncies.


Vegeu tamb.
 MOS Technology 6502;
 Motorola 6809;
 Motorola 68000;

Enllaos externs.
 Manual d'aplicacions del MC6800, 1975 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368277" title="Copa de la UEFA 1993-1994" nonfiltered="2687" processed="2677" dbindex="142718">
La Copa de la UEFA 1993 94 fou guanyada per l'Inter de Mil en l'agregat sobre el Casino Salzburg.

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}

 Anada .


 Tornada .

Internazionale guany 2 0 en l'agregat



 Enllaos externs .
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368279" title="Ali ben Masud" nonfiltered="2688" processed="2678" dbindex="142719">
Ali ben Masud (Abul Hasan Ali ibn Masud Baha al-Dawla) fou sult gaznvida fill del sulta Masud I ben Mahmud (1030-1040).

Segons els historiador Ibn Baba Kashani Mawdud ben Masud va morir el desembre de 1049 i el va succeir el seu fill Masud II ben Mawdud, proclamat inmediatament. Al cap de dues o tres setmanes ja havia donat mostres de incomptncia, i el visir Abd al-Razzak ibn Ahmad ibn Hasan Mayamandi el va deposar i va cridar al tron al seu oncle Ali ben Masud (desembre del 1049 o gener del 1050) que era germ del seu pare. Tampoc aquest sult va satisfer al visir que igualment el va acusar de incompetencia. Llavors Abd al-Razzak va ordenar l'alliberament de l'oncle del sult, Abd al-Rashid ben Mahmud que estava empresonat a la fortalesa de Mandesh, a l'est de Ghor on l'havia tanca Mawdud ben Masud (1041-1049), i el dia 24 de gener de 1050 va declarar deposat a Ali i va proclamar al recent alliberat Abd-al Rashid. El regnat d'Ali no va passar del mes, i la seva sort posterior s desconeguda.

Bibliografia .
C. E. Bosworth, The Later Ghaznavids;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368287" title="Abd al-Razzak Bashtini" nonfiltered="2689" processed="2679" dbindex="142720">
Abd al-Razzak Bashtini (mort 1338) fou el primer dirigent de la revolta dels sabardars a Bayhaq.

Era fill d'un ric senyor de Bayhaq es va unir amb el seu germ Amin al-Din (un fams lluitador) a l'horda del ilkhnida Abu Said a l'Azerbaidjan i es va destacar com a recaptador al Kirman i en altres tasques. Quan el Il-khan va morir va gastar el diners en disbauxes. 

El mar de 1337 va retornar a la seva ciutat natal i es va unir a un protesta local contra la pujada de impostos imposada pel visir  Al  -al-d n Mo ammad Fary mad . La ciutat estava molt molesta amb el visir per les seves practiques corruptes. Abd al-Razzak es va posar al front d'una banda de nois del camp (r st    ba  a), i va assolar la regi de B t n, atacant les caravanes i sorprenent algunes fortaleses. El setembre de 1337 va ocupar Sabzawar i el novembre va saquejar Fary mad, ciutat del visir.

La revolta va guanyar fora ja que una part del contingent que l'havia de combatre havia sortit del Khurasan per anar al Azerbaidjan. El moviment aviat va perdre el suport dels terratinents rurals, les aspiracions dels quals estaven representades per un altre germ d'Abd al-Razzak de nom Wadjih al-Din Masud. Com aventurer que era Abd al-Razzak no tenia planificaci poltica i la seva moral era escandalosa. 

Finalment el juny o juliol de 1338 fou assassinat pel seu germ Wadjih al-Din Masud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368288" title="Toms Abad Alenda" nonfiltered="2690" processed="2680" dbindex="142721">
Toms Abad Alenda (Novelda, ? - 1922) fou un poltic valenci. D'origen humil, va regentar una destilleria d'alcohol i al comer de vi i safr, fou un dels fundadors del Casino de Novelda i el 1883 fou propietari de la Compaa Vincola de Levante. Polticament, va militar inicialment en el Partit Republic Possibilista d'Emilio Castelar, per desprs es va passar al Partit Liberal, amb el que fou escollit alcalde de Novelda el 1901-1903. Durant el seu mandat va dotar la ciutat d'aigua potable i d'una escola de msica. Desprs es pass al Partit Conservador, i en fou escollit diputat provincial el 1896 i el 1917 pel districte de Novelda-Monver. El seu fill, Toms Abad Seller, tamb fou alcalde de Novelda tres cops, entre 1908 i 1917.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368289" title="Owstonia dorypterus" nonfiltered="2691" processed="2681" dbindex="142722">

Owstonia dorypterus    s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368290" title="Grup Sardanista Riallera" nonfiltered="2692" processed="2682" dbindex="142723">
El Grup Sardanista Riallera s una entitat sardanista de Vic (Osona), fundada l'any 1948.

L'entitat est formada per 4 colles filials:
Riallera, en categoria gran.
Montseny, en categoria juvenil.
Arquiris, en categoria infantil.
Trvol, en categoria alevina.
L'any 2008, la colla Riallera ha complert el seu 60 aniversari de la fundaci. El grup ha sigut una escola per molts sardanistes de la comarca. Ms de 500 persones han format part durant ms o menys temps d'aquesta entitat.

 Histria .
 Colla Riallera .
La colla Riallera s la colla mare del grup sardanista i una de les ms antigues de Catalunya. Va ser fundada el 1948 pel vigat Manel Roman i Rovira, que engresc alguns companys per formar una anella sardanista de competici. El nom de la colla prov del bon humor i l'amistat que hi havia entre aquests joves, sempre riallers. El primer entrenador fou Miquel Casanovas, a qui s'atribueix el disseny de l'escut. Desprs d'alguns pocs entrenaments a la terrassa del Caf Michel, sortiren a concurs per primera vegada el 7 d'agost de 1948, a Torell.

El 1949 la colla estren el vestuari que sempre l'ha caracteritzat i que s'inspira en els vestits d'hereu i pubilla, que convenientment actualitzat i renovat, s'ha utilitzat fins al 2007. El 1950 Manel Roman va substituir Miquel Casanovas d'entrenador i en va ser de manera continuada durant 35 anys, fins el 1985.

La primera etapa de la colla va del 1948 al 1955. Foren uns anys de consolidaci. La colla es convert a poc a poc en una de les colles de ms nivell de Catalunya. L'any 1954 la Riallera va guanyar per primera vegada el fams concurs del Poble Espanyol, a Barcelona. Tanmateix, a mitja temporada de 1955 la colla es va desfer, b que en Manel Roman va aconseguir el 1962 fer-la renixer, essent ell tamb l'entrenador. Comen llavors una de les poques ms dinmiques de l'entitat coincidint amb un desvetllament general de tot el mn sardanista. El 1963 la Riallera ingressa a la Uni de Colles Sardanistes i comena a participar en el Campionat de Catalunya, que s'abandon el 1973 per discrepncies amb els jurats. S'hi torn a inscriure a partir de 1989. Als anys setanta la colla Riallera es fu un nom molt important dins tot el mn sardanista i es guanyaren la majoria dels principals concursos del moment. El 1977 Manel Roman va rebre la medalla d'or al mrit cultural atorgada per la Diputaci de Barcelona.

La histria de l'entitat pren altres camins a partir de 1985. En plegar Manel Roman, un dansaire veter, Jordi Jimnez, pren el seu relleu i ser entrenador fins al 1994. Ell fou el principal impulsor que la colla torns al campionat de Catalunya el 1989 i que el 1990 s'aconsegus pujar a la categoria del Bsic d'Honor A, la mxima categoria. El 1986 la colla va redactar els seus primers estatuts, que foren aprovats per la Generalitat de Catalunya. L'activitat de la colla fou ben intensa als anys noranta. Alguns dansaires de la colla foren voluntaris dels Jocs Olmpics de 1992 i participaren en la cerimnia d'inauguraci. Tamb foren els membres de la Riallera, el 2 d'octubre de 1993, els primers a ballar una sardanova a Vic.

L'antic dansaire Josep Pujols va entrenar la colla a la segona meitat de la temporada 1994 i des de 1995 i fins al 2001, va ser-ne entrenador el dansaire lex Carol. En el Campionat de Catalunya, destaca el 5 lloc de les temporades 2000 i 2001 i excellents actuacions en concursos com el de La Merc de Barcelona i en molts d'altres. El 1998 es celebr amb gran ambici els 50 anys de la colla amb un espectacle al teatre Atlntida de Vic, que va ser un gran xit.

 Colla Montseny .


 Colla Arquiris .



 Colla Trvol .

 Actualitat .

 Publicacions .

 Enllaos .

Grup Sardanista Riallera.;
Fotolog del grup sardanista.;
YouTube de la colla.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368293" title="Owstonia grammodon" nonfiltered="2693" processed="2683" dbindex="142725">

 Owstonia grammodon   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368294" title="Abd al-Razzak Beg" nonfiltered="2694" processed="2684" dbindex="142726">
Abd al-Razzak Beg ibn Nadjaf Kuli Khan Dunbuli (1762/1763 - 1827/1828) fou un literat, poeta i historiador persa del perode qajar, d'origen kurd de la regi de Khoy i Salmas. El seu pare Nadjaf Kuli fou nomenat governador de Tabriz per Nadir Shah (1742) i fou confirmat per Karim Khan Zand el 1763.

Li agradaven el vi, les dones i la poesia. Fou uns anys hostatge i va poder retornar a Tabriz el 1785 i va entrar al servei d'Abbas Mirza, hereu del tron i governador de l'Azerbaidjan. Va restar tota la seva vida a Tabriz excepte per peregrinar a la Meca (el 1826).

Va escriure unes 16 obres, entre les quals un diwan de versos en rab i persa. Va escriure tamb sobre la primera part del regnat de Fath Ali (Maater-e solatniya), i biografies de poetes i ulemes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368295" title="Partit Republic Centralista" nonfiltered="2695" processed="2685" dbindex="142727">
Partit Republic Centralista fou un partit poltic espanyol d'ideologia republicana i antifederal, fundat el 1887 per Nicols Salmern com a escissi del Partit Republic Progressista, ja que s'oposava a la via conspirativa que va dur a terme Manuel Ruiz Zorrilla. Es propos la unificaci de tots els grupuscles republicans. Inicialment era oposat al federalisme i fortament centralista, per tot i aix va tenir un cert ress a Catalunya. El 1898 fou substitut per Fusi Republicana, present a Catalunya grcies als dirigents Eusebi Corominas i Cornell i Emili Junoy i Gelabert; el seu rgan era el diari La Publicidad. El 1906 es va integrar dins la Solidaritat Catalana, per es va dissoldre a la mort de Salmern el 1908.

 Enllaos externs .
 Partit Republic Centralista a enciclopedia.cat;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368297" title="Owstonia maccullochi" nonfiltered="2696" processed="2686" dbindex="142728">

 Owstonia maccullochi   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental: Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368298" title="Josep (nom)" nonfiltered="2697" processed="2687" dbindex="142729">
Josep s un nom propi mascul d origen hebreu:         Yosef (amb vocalitzaci en hebreu tiberi i arameu: ); actualment en hebreu s freqent el diminutiu Yosi.

Josep s l onz fill de Jacob. El nom li vingu de les paraules de la mare en parir-lo: Renovi m (Du) la famlia (Yosef). Desprs el nom ha passat a totes les llenges i s un dels ms estesos per tot el mn.

L onomstica se celebra el 19 de mar.

 Personatges clebres .
 Figures bbliques .

 Josep, fill de Jacob, patriarca de l Antic Testament.
 Josep de Nazaret, pare putatiu de Jess. Hi ha la llegenda que les sigles de Pater Putativus  Pare adoptiu  han fet que "Pepe" sigui la forma espanyola d alludir colloquialment el qui s anomena Josep; tot i aix, "Pepe" t origen, ms probablement, en les formes originals llatina 'Joseph' o aramea 'Yosep'; d aqu tamb que en sard o en catal se l conegui com a "Peppe" o "Pep", i en itali, Giuseppe.
 Josep d Arimatea, savi jueu contemporani de Jess que va recollir, segons la llegenda, la sant de Jess en el Sant Grial.

 Autors .
 Josep Pla;

 Autors .
 Josep Maria Flotats;

 Poltics .
 Josep Coll i Alentorn;
 Josep Llus Carod-Rovira;

 Mandataris religiosos .
 Patriarca Josep I de Constantinoble, anomenat Galesiotes.
 Patriarca Josep II de Constantinoble.
 Patriarca apostlic Josep d'Assria.
 Bisbe Josep Studites de Tessalnica.

 Variants .
 albans: Josef.
 alemany: Josef, Joseph, amb diverses formes de diminutiu, principalment Jupp.
 alsaci: Sepp, sovint usat amb el diminutiu, Seppi a l Alt Rin i Seppele al Baix Rin.
 armeni: Hovsep.
 rab:      (Y suf), dialectal Yusef, Youcef.
 zeri: Yusif, Yusuf, Usub.
 blgar: Yosif.
 castell arcaic: Joseph, Josef (formes d escriure l fins a mitjan segle XIX).
 core: "  ", "  "(el sobrenom escrit en ideogrames coreans).
 cors: Ghjaseppu.
 croata: Josip.
 esperanto: Jozefo.
 estoni: Joosep.
 finlands: Jooseppi.
 francs: Joseph.
 escocs (galico escocs): Sesaidh.
 eslov: Joef, Joe.
 euskera o basc: Joseba, Josepe.
 gallec: Xos.
 grec modern:       / Yosiph.
 hongars: Jzsef, Jska.
 angls: Joseph; la forma col.loquial molt difosa i fins i tot usada com a nom Joe pron. , el diminutiu s Joey.
 irlands: Seosahm.
 itali: Giuseppe; augmentatiu Peppone, dialectal: Beppe, Beppo.
 let: Jazeps.
 litu: Juozapas.
 malts:  u eppi; altres formes  eppi,  u , Peppi.
 maori: Hohepa.
 neerlands: Jozef.
 occit: Josp.
 polons: Jzef.
 portugus: Jos; el diminutiu molt freqentment s Z.
 romans: Iosif.
 rus:       (Iosif), Yosip, Osip.
 sard: Zuseppe; el diminutivo s "Peppe".
 serbi:Josif.
 turc: Yusuf.
 ucrans: Yosyp.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368301" title="Owstonia macrophthalmus" nonfiltered="2698" processed="2688" dbindex="142731">

 Owstonia macrophthalmus   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368302" title="Owstonia nigromarginatus" nonfiltered="2699" processed="2689" dbindex="142732">

  Owstonia nigromarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368303" title="Partit Demcrata Possibilista" nonfiltered="2700" processed="2690" dbindex="142733">
Partido Demcrata Posibilista fou el nom que adopt el 1879 el Partit Demcrata, partit poltic espanyol d'ideologia republicana creat el 1876 per Emilio Castelar per tal de diferenciar-se del Partit Progressista Demcrata de Cristino Martos Balbi, de la que bona part se n'integr el 1881. El seu rgan era El Pueblo Espaol, a Madrid. Un cop la Restauraci borbnica fou un fet, va centrar el seu programa en el sufragi universal i en la participaci electoral sense qestionar la monarquia, cosa en la que va rebre suport del Partit Liberal. Quan el 1890 es va aprovar el sufragi universal, es va integrar en el Partit Liberal.

A Catalunya els principals dirigents en foren Eusebi Corominas i Cornell i Eusebi Pascual i Casas, que el 1878 fundaren el diari La Publicidad, i a Mallorca el principal dirigent fou Joaquim Fiol i Pujol, director de La Opinin (1879-1890).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368304" title="Owstonia pectinifer" nonfiltered="2701" processed="2691" dbindex="142734">

 Owstonia pectinifer   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368305" title="Owstonia simoterus" nonfiltered="2702" processed="2692" dbindex="142735">

 Owstonia simoterus   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368306" title="Owstonia tosaensis" nonfiltered="2703" processed="2693" dbindex="142736">

 Owstonia tosaensis   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest del Pacfic: Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368308" title="Joaquim Fiol i Pujol" nonfiltered="2704" processed="2694" dbindex="142737">
Joaquim Fiol i Pujol (Palma, Mallorca, 1831 - 1895) fou un advocat i poltic mallorqu. El 1855 va fundar el diari d'ideologia republicana El Iris del Pueblo, i el 1863 va collaborar a l'Ateneu Balear. Va participar activament en l'erradicaci de l'epidmia de clera que assol Palma el 1865, i merc la seva amistat amb Emilio Castelar particip en la Junta de Govern de Balears que dirig a les Illes la Revoluci de 1868. Quan aquesta triomf fou nomenat cnsol d'Espanya a Alexandria (1868-1870) i governador civil d'Almeria el 1870. Posteriorment es va adherir al Partit Demcrata Possibilista i particip en diverses associacions cientfiques.

 Obres .
 Poesies (1868);
 Una preocupaci mallorquina (1877) sobre els xuetes.

 Referncies .
 Joaquim Fiol a enciclopedia.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368309" title="Owstonia totomiensis" nonfiltered="2705" processed="2695" dbindex="142738">

 Owstonia totomiensis   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368310" title="El Iris del Pueblo" nonfiltered="2706" processed="2696" dbindex="142739">
El Iris del Pueblo fou un diari en castell publicat a Palma de Mallorca, en una primera poca del 28 de febrer al 30 de novembre de 1855, i en una segona poca del 4 de gener de 1869 al 31 de desembre de 1873. Fou fundat per Joaquim Fiol i Pujol i en foren redactors Joan Villalonga i Gmez i Miquel Quetglas i Bauz. En la segona poca fou vinculat al Partit Demcrata Possibilista d'Emilio Castelar, del que en fou l'rgan a les Illes Balears.

 Referncies .
 El Iris del Pueblo a enciclopedia.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368311" title="Collegi Sant Josep de Reus" nonfiltered="2707" processed="2697" dbindex="142740">
El collegi Sant Josep es troba situat a Reus i s un centre d'ideari cristi que va ser fundat, el 1895, per la Mare Teresa Guasch. La Congregaci de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep s l'entitat titular de l'escola.

Actualment el collegi compta amb 78 mestres i professors/es que imparteixen classes des de l'Educaci Infantil fins a Batxillerat, oferint una educaci integrada dels 3 als 18 anys. Aproximadament l'escola t uns 1200 alumnes.

 Enllaos externs .

 Collegi Sant Josep;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368312" title="Abd al-Razzak Samarkandi" nonfiltered="2708" processed="2698" dbindex="142741">
Abd al-Razzak Samarkandi (Abd al-Razzak Kaman al-Din ibn Djalal al-Din Ishak al-Samarkandi) (Herat 7 de novembre de 1413-juliol o agost del 1482) fou un historiador i erudit dels timrides al servei principalment de Shah Rukh.

Va ocupar alguns crrec oficials. La seva missi ms important fou una ambaixada a la ndia del gener del 1442 al desembre de 1444. Alguns sobirans indis eren vassalls nominals de Shah Rukh per l'ambaixador va visitar Vijayanagar on governava un sobir hind. El 1446 va anar en missi oficial a la seu del governador de Gilan, Muhammad Rashti, per interessar-se per la seva resistncia i la del amir  N ser K a a la revolta del prncep Sultan Muhammad. A la mort de Shah Rukh el 1447 va viure a les corts del seus successors a Samarcanda Abd al-Latif (1449-1450) i Abdallah Mirza (1450-1451) per va evitar al successor Abu Said (1451-1469) i es va orientar cap a Abu l-Kasim Babur (que va governar a Herat vers 1447 i tamb a Kabul des de vers 1451, fins  a la seva mort el 1457) i el va acompanyar a la seva marxa a Iraq i Fars (1452) i a la campanya contra Abu Said (1454) on finalment, desprs de lluitar a les portes de Samarcanda, van arribar a un acord de fronteres. Quan Abu Said va ocupar Herat el 1458, va acceptar una missi oficial a Gurgan on va ser testimoni de la conquesta de  usayn B ykar . Va retornar amb la oferta de Huseyn de ser vassall d'Abu Said. Nomenat director d'una madrassa a Herat per consell del visir  hw dja Ku b al-Din    s Semn n , va conservar aquest crrec fins a la mort l'estiu del 1482.

Va escriure la crnica anomenada Ma la -e sa dayn va ma ma -e ba rayn ( El sorgiment de dos constellacions predestinades i la uni de dos mars"), amb dues parts, la primera sobre Abu Said el ilkhnida (naixement 1304, accessi al tron 1316/1317) i sobre el timrida Abu Said que va viure del 1424 al 1469, cobrint el perode del 1417 a la mort de Tamerl el 1405; la segona part sobre les lluites de Tamerl fins a la mort d'Abu Said el 1469, amb un annex sobre la pujada al tron de  usayn B ykar .

Tamb va escriure un relat de la seva ambaixada a la ndia amb una descripci de la ciutat de Vijayanagar. Una histria d'Herat que va escriure s'ha perdut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368313" title="Owstonia weberi" nonfiltered="2709" processed="2699" dbindex="142742">

 Owstonia weberi   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troban des de Kenya fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368314" title="Miquel Quetglas i Bauz" nonfiltered="2710" processed="2700" dbindex="142743">
Miquel Quetglas i Bauz (Palma, Mallorca, 1826 - 1872) fou un poltic republic mallorqu. Era propietari d'un magatzem de farines, creador d'un Centre Instructiu Republic (1852) i dirigent a les Illes del Partit Democrtic, que va introduir el republicanisme a Mallorca. Amb aquest partit el 1854 fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma i el 1855 collabor en El Iris del Pueblo, per en acabar-se el Bienni Progressista el 1856 pass a la clandestinitat. Amb Joaquim Fiol i Pujol form part de la Junta Revolucionria de Balears durant la Revoluci de 1868. El 1869 fou membre de la Diputaci de les Illes, director d' El Iris del Pueblo i president del Comit Balear del Partit Republic. A les eleccions a les Corts Espanyoles de 1869 fou candidat pel Partit Republic Democrtic Federal i obtengu 8.645 vots, per no fou elegit. Tamb fou cap de la Milcia Ciutadana de Palma i diputat provincial de Balears. El seu enterrament fou el primer de tarann laic a Palma. 

 Obres .
 La cuestin religiosa (1869);

 Enllaos externs .
 Biografia a enciclopedia.cat;
 Biografia a fideus.com;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368316" title="Copa de la UEFA 1994-1995" nonfiltered="2711" processed="2701" dbindex="142744">
La Copa de la UEFA 1994-95 fou guanyada pel Parma en l'agregat sobre la Juventus.

 Ronda preliminar .




























|}


 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368318" title="Abd al-Razzak al-Maymandi" nonfiltered="2712" processed="2702" dbindex="142745">
Abd al-Razzak al-Maymandi (Abd al-Razzak Abu l-Fath ibn Ahmad ibn Hasan al-Maymandi) (segle XI) fou un visir gaznvida de la meitat del segle XI. Era fill del visir del sultans Mahmud ben Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1040) Shams al-Kofat Ahmad ibn Hasan al-Maymandi. La famlia Maymandi va servir als gaznvides durant al menys tres generacions, i el seu nebot Abu Na r (o Abu l-Muayyid) Mansur ibn Said ibn A mad ibn  asan fou ministre de guerra del sult Ibrahim ben Masud (1059-1099). Les dates de les vides de tots ells sn desconegudes.

Abd al-Razzak va comenar la seva carrera segurament als darrers anys de Mahmud de Gazni, prop del 1030, per en aquell temps el seu pare va caure en desgracia i no va recuperar el favor fins que el sult segent, Masud I ben Mahmud, va arribar al tron (1030); llavors el seu pare i ell mateix, que havien estat empresonats a Nandana al Panjab, foren alliberats (1031). Form part de l'administraci de Masud I i es esmentat diversos cops per el historiador Bayahki.

Va participar a la batalla de Dandakan contra els seljcides on els gaznvides van patir una greu derrota de la que de fet ja no es van recuperar. Sota el que aviat fou successor de Masud I, Mawdud ben Masud (1041-1048) va arribar al lloc ms alt de l'administraci i fou nomenat tercer visir i darrer visir. Va servir set anys fins a la mort de Mawdud (1048 o potser desembre del 1049). Va deposar als seus dos successors Masud II ben Mawdud i Ali ben Masud que van mostrar signes de incompetncia i als que no va deixar governar ms de tres o quatre setmanes; avanat 1049 segons la data tradicional o el 24 de gener del 1050 segons el historiador Ibn Baba Kashani, va proclamar a Abd al-Rashid ben Mahmud, que havia estat empresonat pel seu pare a Mandes, i al que havia fet alliberar per portar al tron.

Sota el nou sult va exercir segurament tamb com a visir ja que no n'apareix cap ms esmentat. El regnat de Abd al-Rashid no fou llarg i a la seva mort el 1052 o 1053, i desprs de la breu usurpaci del turc Toghril (40 dies fins que fou assassinat), va servir tamb ben segur sota el segent sult sult Farrukhzad ben Masud (1052-1059) encara que no com a visir.

Al final del regnat d'aquest va ser la font dels esdeveniment del temps del seu pare per al historiador Bayhaki. No se sap quan va morir per fou en temps del sult Ibrahim ben Masud (1059-1099)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368322" title="Partit Democrtic" nonfiltered="2713" processed="2703" dbindex="142746">
Partit Democrtic o Partit Democrtic-Progressista fou un partit poltic creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissi de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats Jos Ordax Avecilla, Nicols Mara Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar. va aprovar un programa on reclamava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortitzaci civil i l'aboliment de les quintes. A causa de la seva relaci amb la societat secreta Los Hijos del Pueblo, de Fernando Garrido, fou prohibit per les autoritats i es va moure en la clandestinitat. Particip activament en la Revoluci de 1854 i fou legalitzat durant el  Bienni Progressista (1854-1856). Aix l'ajud a atraure progressistes, republicans i socialistes, aquests darrers atrets pel seu Catecismo democrtico (1852), de caire obrerista. Va tenir com a rgans La Asociacin (Madrid, 1850), El Trabajador (Madrid, 1851-1852), La Actualidad (Barcelona, 1852-1853) i El Iris del Pueblo (Palma, 1855-1856).

A Catalunya va aplegar militants dels republicanisme tradicional i seguidors d'tienne Cabet, com Narcs Monturiol, Abd Terrades, Francesc de Paula Cuello i Prats, Pere Montaldo, Cefer Tresserra i Ventosa i Josep Anselm Clav. A Mallorca fou molt minoritari i impuls el Centre Instructiu Republic (1852) i el diari  El Iris del Pueblo (1855), amb Joaquim Fiol i Pujol, Jeroni Bibiloni, Pere Josep Gelabert, Miquel Guasp Pujol, Joaquim Quetglas i Bauz i Miquel Quetglas i Bauz. A les eleccions de 1857 va obtenir 8 diputats als Pasos Catalans, el mateix any que el catal Cefer Tresserra i el palmes Antoni Ignasi Cervera crearen la societat carbonria El Falansterio, que s'impos a la direcci del partit.

El retorn a la clandestinitat va radicalitzar els dirigents que van apostar per la via revolucionria el 1859 (a Olivenza per Sixto Cmara) i 1861 (sublevaci de Loja dirigida per Rafael Prez del Alamo). El seu fracs, per, els va dur a un debat poltic intern que es tradu en l'adopci definitiva del republicanisme (federalista o unitarista) i en interessar-se en la poltica social. El 1860 Francesc Pi i Margall, director des del 1864 de La Discusin, s'impos als dirigents Orense i Garrido. 

L'arribada al poder de Ramn Mara Narvez els oblig a aliar-se al Partit Progressista i a Joan Prim i Prats, i desprs del fracs de la insurrecci de 1866, participaren en el Pacte d'Ostende que conduiria ms tard a la seva participaci en la Revoluci de 1868. Quan aquesta triomf, es va constituir en Partit Republic Democrtic Federal.

 Referncies .
 Partit Democrtic a enciclopedia.cat;
 Partit Democrtic a fideus.com;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368324" title="Abuse Me" nonfiltered="2714" processed="2704" dbindex="142747">

Abuse Me s el segon senzill de l'lbum Freak Show, que tamb s el segon lbum de la banda australiana Silverchair. Als Estats Units, Sony va decidir llanar-lo com a primer senzill tot i les protestes del grup. La can tamb es va incloure en la compilaci The Best of Volume 1.

El senzill cont la cara-b "Undecided", una versi sobre "The Masters Apprentices" que no t res a veure amb la can inclosa en el primer treball de la banda Frogstomp. En aquesta versi hi participa com a guitarrista principal Deniz Tek del grup Radio Birdman, autors de la can. Tamb s'hi inclou una remescla de Freak produda per Paul Mac, fet que marca el primer cop que treballen junts Daniel Johns i Paul Mac.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD049) / 7" Ltd. (MATTV049)
 "Abuse Me";
 "Undecided";
 "Freak (Remix for Us Rejects)";

CD1 Senzill UK (6643681)
 "Abuse Me";
 "Freak (Remix for Us Rejects)";

CD2 Senzill UK (6647905)
 "Abuse Me";
 "Surfin' Bird";
 "Slab (Nicklaunoise Mix)";
 Cont un poster desplegable.

CD Senzill EU (6647902)
 "Abuse Me";
 "Freak (Remix for Us Rejects)";
 "Blind";

Promo CD US(ESK9310)
 "Abuse Me";
 La coberta s la mateixa que el senzill "Freak".


 Enllaos externs .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368325" title="Abd al-Riza Khan" nonfiltered="2715" processed="2705" dbindex="142748">
Abd al-Riza Khan Amir Muayyad (Abd al-Reza Khan Amir Moayyad) (mort 1833) fou un governador i noble persa de Yadz. Era fill del cap local Muhammad Taki Khan Bafki que per 40 anys va dominar la poltica local a Yadz i Kirman directament o a travs dels seus nombrosos fills i gendres.

Quan va pujar al tron Fat Ali Shah la poltica qadjar fou de nomenar pels governs provincials nicament a prnceps de la dinastia i Muhammad Wali Mirza fou nomenat governador de Yadz, per Abd al-Riza Khan va ser nomenat vicegovernador i seguint al seu pare va acumular poder i privilegis.  El 1827/1828 Wali Mirza va marxar a Teheran al conixer la revolta d'Abbas Kuli Mirza, governador de Kirman i Balutxistan, i en la seva absncia Abd al-Riza es va proclamar governador, va confiscar les propietats de Wali Mirza i va expulsar a la seva famlia i fidels cap a Teheran. Mentre el rebel Abbas Kuli Mirza es va unir a Muhammad Kasim Khan Gordjo i junts van marxar cap a Yadz per foren derrotats per les forces reials. 

Fat  Ali Shah  va nomenar llavors a  asan Ali Mirz  Shudja al-sal ana com a governador de Kirman i Yadz; aquest va posar setge a Yadz; els notables locals i els ulemes van intervenir en favor del rebel i el xa va ordenar al governador d'aixecar el setge i retirar-se de Yadz i poc desprs era nomenat oficialment governador de Yadz.

Van seguir una srie de intrigues, rivalitats i complots i el 1830 Abd al-Riza Khan es va aliar a Safi Khan Ravari, que s'havia casat amb la seva filla, i es va revoltar per segona vegada.  asan Ali Mirz  Shudja al-sal ana va tornar a assetjar Yadz; el setge va durar nou mesos i finalment el xa va enviar al prncep Abbas Mirza, el seu militar ms destacat, comandant de la frontera russo-persa, per restaurar la autoritat qadjar. Abd al-Reza es va rendir i fou enviat amb els seus col laboradors a Kirman on van quedar sota arrest domiciliari.  asan Ali Mirz  Shudja al-sal ana fou destitut i enviat sota arrest a Teheran. Abd al-Riza i Safi Khan Ravari es van poder escapar i el primer va arribar a Khurasan on va planejar creuar la frontera cap a Herat (1831) per pel cam fou assaltat per bandits que li van prendre tot el que portava i va haver de retornar i rendir-se al governador de Kayen, que va intercedir davant el prncep.

Fou portat a Teheran i desprs d'un intent de sucidi que no va reeixir, i finalment fou executat el 1833.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368326" title="Abd al-Samad Khan" nonfiltered="2716" processed="2706" dbindex="142749">
Abd al-Samad Khan (mort 26 de juliol de 1737) fou un funcionari uzbek i mogul nascut a Agra en data desconeguda , que deia ser d'origen de Samarcanda i haver nascut a Agra en una visita dels seus pares. A Transoxiana va exercir algun crrec sota el khan astrakhnida de Bukhar Subhan Quli (1681-1702, a Balkh des de el 1651).

Va tornar a la ndia sota Aurangzeb i va exercir diversos crrecs. Pel seu matrimoni amb la germana de Muhammad Amin Khan de la facci turaniana de la cort, va prosperar en la seva carrera, especialment quan tamb fou protegit per Dhu l-Fakar Khan, cap de la facci iraniana. El 1713 fou nomenat governador de Lahore i va rebre el ttol de Delir Djang i el de Sayd al-Dawla; va sufocar la revolta del sikh guru Banda el 1715 i desprs la de l'afgans Husayn Khan Kasuri; el  1724 fou nomenat governador de Multan, crrec que va exercir entre 1724 i 1726. 

Va morir el 26 de juliol de 1737 i fou enterrat a Lahore.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368327" title="Tulum" nonfiltered="2717" processed="2707" dbindex="142750">
Tulum (Tulu'um en maia, Tulum en castell) fou una ciutat de la civilitzaci maia, i port de Cob. En l'actualitat les seves runes sn situades sobre un penya-serrat abrupte de 12 metres d'altitud a la costa de la pennsula de Yucatn a la mar Carib, a l'estat de Quintana Roo, Mxic. Les runes sn relativament petites, en comparaci amb altres ciutats maies venes, per n's una de les millors conservades. La seva localitzaci a la Riviera Maya i els centres turstics moderns, a 130 km al sud de Cancn, la fan una de les destinacions turstiques ms populars de la regi. Les runes de Tulum sn les terceres ms visitades de Mxic, desprs de Teotihuacn i Chichn-Itz. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368328" title="Capital Europea de la Cultura" nonfiltered="2718" processed="2708" dbindex="142751">

Capital Europea de la Cultura, s un ttol conferit per la comissi i el parlament europeu a una o dues ciutats europees, que durant un any tenen la possibilitat de mostrar el seu desenvolupament i vida culturals. Algunes ciutats europees han aprofitat aquesta designaci per transformar completament les seves estructures culturals i ser reconegudes en l'mbit internacional.

Llista de les ciutats escollides.
1985: Atenes;
1986: Florncia;
1987: Amsterdam;
1988: Berln (part occidental);
1989: Pars;
1990: Glasgow;
1991: Dubln;
1992: Madrid;
1993: Anvers;
1994: Lisboa;
1995: Ciutat de Luxemburg;
1996: Copenhaguen;
1997: Tessalnica;
1998: Estocolm;
1999: Weimar;
2000: Aviny (Valclusa), Bergen, Bolnia, Brusselles, Hlsinki, Cracvia, Praga, Reykjavk, Santiago de Compostella;
2001: Porto, Rotterdam;
2002: Salamanca, Bruges;
2003: Graz;
2004: Gnova, Lilla;
2005: Cork;
2006: Patres;
2007: Sibiu ;
2008: Liverpool, Stavanger, Sandnes ;
2009: Linz, Vlnius;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368331" title="Abd al-Wahhab Bohra" nonfiltered="2719" processed="2709" dbindex="142753">
Abd al-Wahhab Bohra (mort 1675) fou jutge (qazi) que va arribar a jutge suprem en el regnat de l'emperador mogul Aurangzeb. Era nadiu de Patan al Gujarat i del grup dels bohra, mercaders que havien estat xites des de el segle Xi i havien esdevingut sunnites a la segona meitat del segle XV. Era net del teleg Sayyed Muhammad Taher Bohra, perseguidor dels oposats a la ortodxia.

Fou reputat com a mestre de teologia i llei religiosa. Sota Shah Djahan fou qazi a Patan. Durant el govern d'Aurangzeb a Gujarat (1645-1646) van aconseguir la destrucci de la secta Mahdavi dirigida per Sayyed Radju a Ahmadabad. Durant el segon govern d'Aurangzeb al Dcan (1652-1658) el va acompanyar. Quan Aurangzeb va planejar la seva primera coronaci desprs de la victria inicial sobre els seus germans (estiu del 1658), el qazi suprem es va negar a llegir la khutba (oraci) en nom del fill, mentre el seu pare seguia viu i Abd al-Wahhab, que era muft a l'exrcit, va dictaminar que la pretensi d'Aurangzeb era perfectament legal ja que Shah Djahan estava incapacitat per la tasca de governar, tan fsica com psquicament. Per aquest servei fou nomenat qazi suprem (1659) crrec que va conservar fins a la mort el 1675. Va influir en el emperador i fou fora corrupte arribant a fer una gran fortuna.

Es va posar malalt a Lahore el juliol del 1675 i se'n va anar a Delhi on va morir el 26 de novembre de 1675.

 Bibliografia .
J. Sarkar, History of Aurangzeb, Calcutta, 1912



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368332" title="Abd al-Wahhab Mutamid al-Dawla" nonfiltered="2720" processed="2710" dbindex="142754">
Abd al-Wahhab Mutamid al-Dawla (Abd al-Vahhab Motamad al-Dawla) (1759-1829)  conegut con Nasat (Alegria), fou un funcionari qadjar i poeta, net d'Abd al-Wahhad que havia estat governador d'Esfahan i que li va deixar una gran fortuna (que es va gastar). Va aprendre turc i persa.

Interessat per la poesia, va exercir tamb alguns crrecs a la cort i el 1809/1810 va ser nomenat cap de la cancelleria reial amb el ttol de Mutamid al-Dawla. El seu amic el xa Fath Ali Shah el va enviar en missi a Napole. El 1817/1818 fou enviat a dominar una revolta a la provncia de Bakarz i la fortalesa de Gorian, prop d'Herat, dirigida pel governador Bonyad Khan. Nasat fou derrotat i fet presoner per va convncer al rebel per escriure una carta al governador Shudja al-Dawla de Khurasan demanant perd per la revolta i desprs fou alliberat i va poder retornar. El 1821 va dominar un altra revolta a l'Afganistan. L'octubre d'aquell mateix any es va establir el ministeri d'afers exteriors i Nasat en fou el primer titular (1821-1825) i de fet va exercir tamb com a primer ministre. 

Va morir el 8 de juny de 1829 a Teheran. Va deixar nombroses poesies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368333" title="rea metropolitana de Guadalajara" nonfiltered="2721" processed="2711" dbindex="142755">
L'rea metropolitana de Guadalajara s la segona rea metropolitana ms gran de Mxic amb 4,1 milions d'habitants. Es troba a la regi occidental del pas, a l'estat de Jalisco. Est integrada pels municipis de Guadalajara, Zapopan, Tlaquepaque, Tonal, Tlajomulco de Ziga, El Salto, Ixtlahuacn de los Membrillos i Juanacatln. Els municipis ms poblats sn Guadalajara amb 1,6 milions d'habitants, i Zapopan, amb 1,2 milions d'habitants. 

L'rea metropolitana no s una entitat administrativa, ans cada municipi s una entitat autnoma amb un ajuntament propi. Tot i aix, hi ha un Consell Metropolit (Consejo Metropolitano en castell) i un cos de policia anomenat "Metropolica", que depn de l'administraci de cada municipi, encarregada de la vigilncia i protecci dels sis municipis centrals . El Metro de Guadalajara, connecta els tres municipis centrals. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368335" title="rea metropolitana de Monterrey" nonfiltered="2722" processed="2712" dbindex="142756">
L'rea metropolitana de Monterrey s la tercera rea metropolitana ms gran de Mxic en poblaci, i la segona en superfcie. s situada al nord del pas, a l'estat de Nuevo Len. Est integrada per la ciutat central, Monterrey, i els municipis adjacents d'Apodaca, Escobedo, Garca, Guadalupe, Jurez, Salinas Victoria, San Nicols de los Garza, San Pedro Garza Garca, Santa Catarina i Santiago. El 2005 tenia una poblaci de 3,6 habitants, 1,1 dels quals vivien a la ciutat de Monterrey. 

L'rea metropolitana de Monterrey s un important centre industrial del nord del pas, i una de les ms riques de l'Amrica Llatina. La seva activitat econmica representa el 95% del Producte interior brut de l'estat de Nuevo Len, i el 30% de totes les exportacions manufactureres de Mxic. Ha estat catalogada com la tercera ciutat ms important per fer negocis de l'Amrica Llatina, i amb un dels PIB per cpita ms elevats de la regi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368336" title="Abdadana" nonfiltered="2723" processed="2713" dbindex="142757">
Abdadana fou un territori que existia al temps del Imperi neo-assiri. Probablement era un nom cassita amb poblaci d'aquest origen.

S'esmenta per primer cop en una tauleta de bronze datada al segle IX o X aC (o fins i tot abans segons alguns erudits). A la inscripci de Salmanasar III (segona meitat del segle IX aC) s'assenyala que el  territori estava situat al sud-est de Parsua  i al nord-est de Bit-Hamban i que va rebre cavalls i altres tributs d'Abdadana. Adadnirari III (810-783 aC) declara en una estela que havia conquerit el territori que situa entre Allabria (un regne situat al sud de Manna, s a dir bastant al sud del llac Urmia, just tocant a Karallu) i Nairi (Armnia) en la seva campanya del 802 aC. A la segona part del segle segent apareix ja esmentat com Bit-Abdadani i el seu prncep s'esmenta amb el nom accadi de Mannu-kima-sabe el 744 aC any en que Tiglat-pileser III va conquerir Kitpattia, una ciutat que pertanyia a Bit Abdabani. En la inscripci del mateix rei del 728 aC el territori es esmentat com una provncia assria junt amb Namar, Bit-Hamban, Parsu, Bit-Zatti i altres, per el 716 aC Sarg II l'esmenta en la seva vuitena campanya i diu que va pagar tribut igual que Namar, Sangibutu, i el pas dels "poderosos medes" .

 Bibliografia .

E. Herzfeld, The Persian Empire, Wiesbaden, 1968 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368353" title="Simfonia nm. 3 de Saint-Sans" nonfiltered="2724" processed="2714" dbindex="142758">

La Simfonia nm. 3, amb orgue, op. 78 de Camille Saint-Sans s una simfonia en do menor composta a la memria de Franz Liszt i estrenada el 1886, sota la batuta del seu autor, en els concerts de la Societat Filharmnica de Londres. 

D'ella va dir el musicgraf Jules Combarieu: 
per l'amplitud del desenvolupament, la solidesa de la factura i la bellesa de la tcnica, reviu quelcom del gran art beethoveni. Per emprar en massa els recursos sonors (orgue i piano afegits a l'orquestra) i per la brillant utilitzaci del metall, no sembla aliena a la influncia de Berlioz.

Moviments.

I.Adagio. Allegro moderato. Poco adagio.

L'exposici del tema inicial va a crrec dels instruments de corda, desprs que s'ha produt una breu introducci. El tema en qu comena l'obra t un marcat carcter dramtic, molt mogut i de tints foscos. El moviment es transforma gradualment fins a donar pas a un altre, d'expressi ms tranquilla, ms gracis i difan.

El seu desenvolupament s breu. Desprs es produeix una altra transformaci del tema inicial i l'orquestra torna a enfosquir-se dramticament, per no tarda en reaparixer la pau del segon tema, que condueix a l'adagio, de gran serenitat,  plcid, i en determinats moments, incls, de certa eloqncia, subratllat tot per la corda i l'orgue, que deixa sentir llur greu accent en frases de commovedora beatitud. Tan bell motiu s reprodut poc desprs per altres instruments de la gran massa orquestral; especialment, deixen escoltar la seva veu el clarinet, la trompa i el tromb, acompanyats pels instruments d'arc. Els violins, acabat aquest perode, executen una variaci i seguidament es passa al tema inicial de l'Allegro per donar cabuda al tema, sempre radiant de l'adagio, acompanyat majestuosament per l'orgue. Finalitza aquest primer temps de la tercera simfonia amb una coda, que per llurs amplis frases, serenes i elevades, crea un ambient mstic, prussim, quasi de religis xtasi.

II.Allegro moderato. Presto (Scherzo). Allegro moderato. Maestoso.

Comena aquest llarg i extens perode musical amb un dibuix, amb una imatge enrgica a la que segueix una tercera transformaci del tema que dna principi a l'obra, o sia, l'exposat pels instruments de corda, ms intens potser i agitat, que aplana el cam al Scherzo. En el piano se succeeixen els arpegis i les escales, acompanyats per l'orquestra, que dibuixa unes figures rtmiques de carcter sincopat. Aquest ambient jois, quasi frvol, s interromput per una frase de major intensitat expressiva, ms lrica. I immediatament, torna de bell nou l'antic allegro moderato amb el que s'ha iniciat aquest temps. L'allegro s'encadena amb el Presto. Per aviat apareixen en els trombons un nou moviment, replet de d'austeritat, el qual, desprs d'una curta lluita, fa desaparixer l'element fantstic, inquiet i diablic del Scherzo. La nova frase va elevant-se poc a poc i sembla que sura en el blau del cel.

Una llunyana evocaci del tema inicial de l'obra, transformat per complet, ve ara exposada per l'orquestra de corda i el piano i desprs reproduda per l'orgue amb totes les forces orquestrals.
Segueix un desenvolupament fugat, i a continuaci un episodi de carcter tranquil i pastoral. Una altra brillant coda posa fi a aquesta interessant simfonia, una de les obres ms inspirades de l'autor de Samson et Dalila. La fora, l'elegncia i la inspiraci d'aquesta simfonia, que t passatges molt dignes, interessants i colorits, revelen l'habilitat i el mestratge en l'ofici que possea Saint-Sans.

Referncies.

Las mejores Sinfonias de l'Editorial Daimon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368354" title="Batalla de Dubln" nonfiltered="2725" processed="2715" dbindex="142759">


La batalla de Dubln, que es va lliurar del 28 de juny al 5 de juliol del 1922, va marcar l'inici de la guerra civil irlandesa (1922-1923). Va comenar arran de l'atac del govern provisional de l'Estat Lliure d'Irlanda a l'edifici de Four Courts, on s'havien fet forts els membres de l'IRA contraris al tractat anglo-irlands i partidaris d'oposar-s'hi d'una manera ms contundent. Desprs d'una setmana de lluita pels carrers de Dubln, els republicans va ser derrotats i el govern provisional va aconseguir pacificar la capital irlandesa.


L'assalt a Four Courts.

El 14 d'abril del 1922, uns dos-cents militants de l'IRA contraris al tractat anglo-irlands, liderats per Rory O'Connor, van ocupar l'edifici de Four Courts a Dubln amb la intenci de provocar una nova confrontaci amb el Regne Unit i d'anullar el tractat anglo-irlands; esperaven que aquest nou conflicte uniria les dues faccions de l'IRA contra el seu enemic com i al voltant de l'objectiu compartit de la Repblica Irlandesa. Per als partidaris de l'Estat Lliure, per, aquest atac va ser un acte de rebelli que havia de ser sufocat per ells mateixos, i no pas pels britnics. Desprs d'uns dies de calma tensa, i arran de l'assassinat de Sir Henry Wilson a Londres, el 22 de juny del 1922, el govern provisional irlands va rebre pressions del Regne Unit perqu actus contra les tropes de Four Courts, i quan J. J. O'Connell, general de l'exrcit de l'Estat Lliure, va ser detingut pels militants de l'IRA atrinxerats a l'edifici dels jutjats el govern provisional va decidir actuar.

Winston Churchill va oferir ajut militar  a l'exrcit irlands en forma de peces d'artilleria i dos-cents obusos, i Michael Collins va acceptar. L'exrcit irlands va installar dos canons de campanya 18 Pounder a la confluncia de Parliament Street i Winetavern Street, a l'altra banda del riu Liffey i just davant de Four Courts, i desprs d'un darrer ultimtum el 28 de juny van comenar el bombardeig.


Dins l'edifici hi havia dotze membres de l'executiva de l'IRA, incls el cap de l'estat major, Joe McKelvey; el director d'enginyers, Rory O'Connor, i el general de divisi Liam Mellows. La guarnici estava formada per uns cent vuitanta homes del primer i el segon batallons de la Primera Brigada de Dubln de l'IRA; la dirigia el comandant Paddy O'Brien, i anava equipada principalment amb armes curtes i armes lleugeres (rifles, cinc subfusells Thompson i dues metralladores lleugeres Lewis), a ms d'un cotxe blindat que van poder capturar, i que van batejar amb el nom de L'Amotinat. Els membres de l'executiva de l'IRA eren els lders poltics de la guarnici, per tot i aix servien com a soldats rasos a les ordres d'Ernie O'Malley, comandant de la Segona Divisi del Sud de l'Exrcit Republic Irlands. Els revoltats es van fortificar a l'edifici dels jutjats, plantant mines al voltant de Four Courts i muntant barricades a les portes i finestres, per tenien ordres de no disparar primer per aconseguir si ms no una victria moral, de manera que les tropes de l'Estat Lliure els van poder encerclar completament. 

Els bombardejos del primer dia van ser completament infructuosos. Els britnics van donar dos 18 Pounder ms a les tropes de l'Estat Lliure, els van oferir seixanta obusos i fins i tot la possibilitat de bombardejar Four Courts des de l'aire. Collins va refusar les dues ltimes ofertes, perqu comportaven el risc de provocar importants baixes civils. El 29 de juny les tropes de l'Estat Lliure van assaltar l'ala est de Four Wings, en una acci que els va fer perdre tres homes i en va deixar divuit de ferits, per que els va permetre fer trenta-tres presoners.  L'endem, a primera hora, Paddy O'Brien va caure ferit per un tros de metralla i Ernie O'Malley li va prendre el relleu com a lder militar dels revoltats. El bombardeig havia aconseguit crear un incendi a Four Courts i Oscar Trainor, lder dublins de la secci de l'IRA que s'oposava al tractat, va fer arribar als seus homes l'ordre de rendir-se, ja que no podia acostar-se a la seva posici per ajudar-los. O'Malley va obeir i va lliurar Four Courts a Paddy Daly, de la Gurdia de Dubln de l'Estat Lliure.

L'explosi a Four Courts.
L'Oficina Pblica d'Arxius d'Irlanda situa a l'edifici oest de Four Courts, utilitzat com a magatzem de munici pels militants de l'IRA, el centre d'una gran explosi que va destruir mil anys d'arxius religiosos i estatals d'Irlanda. Hi ha qui diu   que els militants de l'IRA que van ocupar els jutjats van provocar l'explosi expressament per aturar l'aven de de les forces de l'Estat Lliure, tot i que ells ho han negat sempre.  

Rory O'Connor, de l'IRA, explicava els ltims moments aix:  

9 am, 28 de juny, 1922. Aquest mat a les 3.40 hem rebut una nota signada per Tom Ennis demanant-nos que ens rendssim en nom del "govern"; tenem temps fins a les quatre de la tarda, moment en qu atacarien. Han obert foc a les 16.07 en nom del seu govern, amb rifles, metralladores i peces d'artilleria. Els nostres han combatut amb coratge, i lluitaran per la Repblica fins al final. Durant quant de temps els nostres antics camarades es deixaran enganyar i atacaran els companys que defensen una Irlanda que camini tota sola? Fins ara tres baixes, totes per ferides lleus. El pare Albert i el pare Dominic sn aqu amb nosaltres. El nostre afecte per tots els camarades i els valents d'aqu fora, especialment els de la Brigada de Dubln. Signat: Rory O'Connor, general de divisi, IRA, Four Courts.

I Timothy Michael Healy, poltic proper al govern de l'Estat Lliure, en donava aquesta versi, segons la qual l'explosi es va produir hores desprs de la rendici de les tropes de l'IRA:

Va ser l'obertura d'una simfonia ben poc gloriosa. Desprs d'una feble resistncia, en Rory va hissar la bandera blanca; encara no havia perdut cap home. Abans de rendir-se van preparar una colla de mines plenes d'explosius perqu esclatessin al cap de dues hores. Abans d'aquell moment Four Courts havia rebut petits danys, i l'oficina dels arxius, amb les seves precioses colleccions histriques, estava intacta. Les mines van esclatar quan ell i els seus valents ja estaven segurs a la pres. Van destrossar l'estructura de l'edifici i van destruir l'oficina dels arxius. Vint soldats de l'Estat Lliure van quedar mutilats, molts per tota la vida, i de moment aquesta tradora violaci de les regles de la guerra ha quedat impune.

El 4 de juliol del 1922, la cpula de l'exrcit nacional va deplorar aquesta conducta tan imprpia de soldats: "Hi havia altres trampes amb la intenci de fer una massacre entre les nostres tropes desprs de l'ocupaci de l'edifici, per aquesta va ser l'nica que va funcionar. Una d'aquestes trampes era una mina amagada dins la funda d'una mquina d'escriure". ;

En una carta datada el 30 de juny, adreada a "O/C 5", Oscar Trainor, lder de les tropes irregulars, escrivia: "Felicitats per la bomba. Si en teniu ms com aquesta, feu-m'ho saber". ;

Calton Younger (1968) va sentir tres explosions: Dues sota l'oficina dels arxius a un quart de tres del migdia i una a la part de darrere de l'edifici vora les cinc de la tarda. Abans de la tercera explosi, a dos quarts de quatre ja s'havia hissat la bandera blanca. Ernie O'Malley, oficial de l'IRA contrari al tractat i que va ser empresonat breument desprs dels fets, va lamentar que la trampa hagus provocat tan poques baixes. 

En aquest moment inicial de la guerra les tropes dels dos bndols sentien una certa simpatia pels soldats adversaris, ja que tots havien lluitat a les files de l'Exrcit Republic Irlands durant la guerra de la independncia. Recorrent a l'amistat que tenien amb els soldats de l'Estat Lliure, molts lders de les tropes que havien ocupat Four Courts, i d'una manera especialment destacada Sen Lemass, es van poder escapar per continuar lluitant en altres fronts.



La lluita a O'Connell Street.

Tot i que les forces de l'Estat Lliure van aconseguir desallotjar Four Courts, els enfrontaments pels carrers de Dubln van continuar fins al 5 de juliol. El 29 de juny, diverses unitats de la Brigada de Dubln de l'IRA contrries al tractat, dirigides per Oscar Traynor, van ocupar O'Connell Street, el principal carrer de Dubln, per mirar de distreure l'atenci de l'Estat Lliure sobre l'atac de Four Courts. Per no totes les unitats de l'IRA de la capital estaven preparades per lluitar contra el nou govern irlands, i noms disposaven d'uns cinc-cents homes en tota la ciutat. Els republicans es van fer forts en una colla d'edificis de l'extrem nord-est d'O'Connell Street; l'nica posici que tenien a la banda oest del carrer, a la seu de l'associaci cristiana juvenil YMCA, va caure quan les tropes de l'Estat Lliure van excavar un tnel que passava per sota de l'edifici i hi van fer esclatar una bomba. Els homes de Traynor, per la seva banda, van aguantar fins que l'artilleria, protegida per cotxes blindats, va poder avanar i disparar prcticament a boca de can. Oscar Traynor i la majoria dels seus homes es van poder escapar quan als edificis que ocupaven s'hi va calar foc. Entre les baixes que van deixar enrere hi havia la del lder republic Cathal Brugha, que va mantenir la seva posici a l'hotel Hamman desprs que Traynor i la majoria dels homes de l'IRA fugissin. Brugha rebre un tret al maluc quan sortia de l'edifici en flames per plantar cara tot sol a les tropes de l'Estat Lliure i va morir dessagnat al cap de poc.

A banda dels enfrontaments a O'Connell Street, hi va haver altres escaramusses espordiques entre tropes de l'Estat Lliure i petits grups de l'IRA.

Cathal Brugha va ser l'ltima baixa de la batalla de Dubln, que va tenir un cost de seixanta-cinc morts dels dos bndols i d'uns dos-cents vuitanta ferits; a ms, les tropes de l'Estat Lliure van fer uns quatre-cents presoners. Les baixes civils van ser vora dues-centes cinquanta, un nombre molt elevat, resultat sens dubte de la utilitzaci d'armes pesants, especialment artilleria, en una rea urbana densament poblada.

Desprs de la batalla.

Desprs dels enfrontaments, la capital irlandesa va quedar sota el control inqestionable del govern de l'Estat Lliure i les forces contrries al tractat es van dispersar per la rodalia. Diverses batudes en les setmanes segents a la batalla van permetre capturar ms combatents republicans; en una d'aquestes batudes va caure Harry Boland, activista de l'IRA contrari al tractat que va morir el 31 de juliol en un enfrontament a Skerries, una petita ciutat al nord de Dubln.

Oscar Traynor, Ernie O'Malley i la resta de lders de l'IRA que es van escapar dels enfrontaments de Dubln es van reagrupar a Blessington, uns trenta quilmetres al sud-oest de la ciutat. All hi havia militants de l'IRA del comtat de Tipperary que havien arribat massa tard per participar en la batalla de Dubln. En lloc de dirigir-se a Dubln, doncs, van anar cap al sud i van ocupar unes quantes ciutats, entre les quals Enniscorthy i Carlow, per les van haver d'abandonar de seguida en haver d'encarar-se a tropes de l'Estat Lliure molt superiors. La majoria de republicans es van retirar ms al sud, a l'autoproclamada Repblica de Munster, que incloa tot el territori al sud-oest d'una lnia que unia Limerick i Waterford. La Repblica de Munster va caure en una ofensiva de l'Estat Lliure durant els mesos de juliol i agost del 1922.

Quatre dels lders republicans capturats a Four Courts (Rory O'Connor, Liam Mellows, Joe McKelvey i Richard Barrett) van ser executats com a represlia per l'assassinat del membre del Parlament Sen Hales. Ms endavant, el carrer on va morir Cathal Brugha va rebre el seu nom en record de la seva figura.

Enllaos externs.

Vdeo amb imatges del bombardeig de Four Courts;

Bibliografia.
 Ernie O'Malley, The Singing Flame, Anvil Books, Dubln, 1978.
 M. E. Collins, Ireland 1868-1966, Dubln, 1993.
 Michael Hopkinson, Green Against Green - The Irish Civil War, Gill & Macmillan Ltd., Dubln, 2004.
 Eoin Neeson, The Irish Civil War, Mercier Press, Cork, 1966.
 Paul V. Walsh, The Irish Civil War 1922-23. A Study of the Conventional Phase ;
 Meda Ryan, The Real Chief: Liam Lynch. Mercier Press, Cork, 2005.
 Tim Pat Coogan, De Valera: Long Fellow, Long Shadow. Hutchinson, Londres, 1993.

Notes i referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368357" title="Cuina eivissenca" nonfiltered="2726" processed="2716" dbindex="142760">

La cuina eivissenca tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina de l'Illa d'Eivissa i de l'illa de Formentera, la qual es va repoblar el segle XVIII per eivissencs. 

La condici d illes dna unitat a una cuina d herncia catalana i origen pags, compartida pels cinc municipis d Eivissa i l'nic de Formentera. 

La cuina eivissenca s marcada per la seua naturalesa martima, amb una varietat enorme de plats de marisc o peix. A es complementa amb les carns i hortalisses tpiques de la dieta mediterrnia. L afluncia de turisme ha creat un sector de restauraci destacable, que ha impactat en l oferta gastronmica amb la creaci de diversos restaurants d alta gamma. 

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquestes dues illes:

Amanida pagesa.
L amanida pagesa s una mena d escalivada a base de patata, tomquet, ceba, albergnia i pebrot mullada amb oli d oliva. Tamb existeix l'amanida de peix sec.

Sofrit pags.
El sofrit pags, paregut al frit mallorqu, s un sofregit de xai i pollastre amb patates. Una altra recepta empra gallina, anyell, porc, lard, xulla, sobrassada, botifarra i patata. s condimentat amb all, juvert, sal, pebre, canyella en pols, claus d espcie i safr. Es cou els ingredient dins un brou de carn fins que el caldo desaparega. s habitual prendre'n com a segon plat.

 Salsa de Nadal . 
Per a nadal es prepara una salsa anomenada salsa de Nadal. s feta a base d ametlles, ous, brou de carn, sucre, espcies i safr, i s un exemple del tret identitari de la cuina catalana, la mixta de dol i salat. s postulat que prov dels rabs. Es pren calenta dins d'una tassa com una mena de guarniment per al cc de bescuit.

Bollit de peix.
El bollit de peix, plat igualment tpic a Eivissa i Formentera, t com a base peixos de roca i patates, acompanyats per un arrs a la marinera, s a dir arrs amb brou de peix.

Fla.
El fla, un dol d origen incert que reapareix arreu del mediterrani i a diverses comarques dels Pasos Catalans, s una mena de pasts farcit de formatge fresc i menta.

Coca.
La coca s un producte artesanal tpic de totes les comarques, que a Eivissa i Formentera adopta una varietat de formes. Entre d'elles figuren la coca de gat, coca de pebrera, coca de tomquet, coca de sobrassada i coca de bleda.

Igualment hi sn tpics els cocarrois de bledes.

Arrossos.
Entre els plats d'arrs eivissencs figuren l'arrs a la bruta, amb spia i la seva tinta, l'arrs a la pagesa, amb sobrassada, l'arrs amb gerret i pinya de col l'arrs amb carn i l'arrs amb peix.

Altres plats tpics.
Sopa de menudets. A base de fetge, sang, un pador i ou de gallina. Es prpara fent un sofregit, s'hi afegeix els menudets i la sopa.;
Frita de polp, de porc i de freixura.;
Guisat de peix.;
Macarrons dolos de Sant Joan.;
Borrida de rajada.;
Cuinat, verdura amb guixes que es menja per Setmana Santa. ;

Dolos.
Orelletes, un dol antigament lligat a les festes. ;
Bunyols ensucrats. ;
Greixonera feta amb llet i ensamada.;
Panellets per a Tots Sants.;

Begudes tpiques.
Els vins negres i blancs amb denominaci vi de la terra d'Eivissa, de Sant Antoni de Portmany , i vi de la terra de Formentera.
Licors: Herbes Eivissenques, frgola, absenta. ;
Caf: Caf caleta (caf amb conyac, canyella, cascares de ctrics i sucre).

Ingredients bsics.
Verdures: Patata, tomquet, albergnia, pebrot, ceba.
Fruites: Ram.
Aviram: Pollastre.
Carn: Porc, xai.
Peix i marisc.

Fires gastronmiques.
Les Festes Pageses de Sant Joan de Labritja inclouen degustacions de la cuina autctona.

Referncies.


Bibliografia.
;
;

Enllaos externs.
Plana web oficial de turisme de l'illa d'Eivissa;
Document PDF sobre cultura eivissenca, apartat de la cuina;
Guia de plats tpics d'Eivissa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368362" title="Cuina del Conflent" nonfiltered="2727" processed="2717" dbindex="142761">

La cuina del Conflent tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina conflentina. 

El Conflent s una comarca a cavall entre l alta muntanya de la Cerdanya i la plana del Rossell. Ell mateix es divideix entre l Alt Conflent, una zona agresta de clima mediterrani-interior i d ocupaci ramadera; i el Baix Conflent, una zona de conreu al voltant del riu Tet que constitueix l horta de la comarca i concentra la producci de fruta. Aquest riu rega la ribera, on es troba els ametllers i presseguers. El sistema de recollecci de pluja que cobreix el Canig hi fa el mateix per als arbres fruiters que seuen a les seues faldes. A la solana domina el sec, que en canvi no sol disposar de regadiu i per tant predomina la vinya i l olivera. 

s, doncs, una comarca de transici entre la cuina mediterrnia i mediterrnia de muntanya. Aix es troba un gran s d embotit i fruita, formatge i hortalissa. s de destacar les escoles de cuina catalana a Illa de Tet, a la frontera entre el Conflent i el Rossell, que han educat cuiners a tot el pas.

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Bunyetes.
La bunyeta s un producte artesanal tpic de totes les comarques nord-orientals. s una pasta seca fina i de forma rodona, espolsada de sucre. Es compra de fleques durant pasqua.

Coca.
La coca es pot trobar fins i tot als supermercats de la comarca, i sol ser dola, amb crema o xocolate.

Altres plats tpics.
allioli;

Begudes tpiques.
Els vins del Conflent es concentren a la solana ms oriental, al voltant d Arbools, i formen part d una zona viticultora molt ms estesa compartida amb el Rossell i la Fenolleda. Tot plegat, la indstria est en declivi i el nombre de vinyes en conreu ha descendit des de la darreria del segle XX.
 
Ingredients bsics.
Verdures: Patata, tomquet, pastanaga, pebrot, ceba.
Fruites: Prssec, nectarina, albercoc, ram, poma.
Aviram: Pollastre.
Carn: Porc, xai.
Peix: Truites de riu del riu Tet.
Ametlla de la plana de Vin.;
Mel de Mosset.;


Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.


Bibliografia.
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetnia Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368369" title="Copa de la UEFA 1995-1996" nonfiltered="2728" processed="2718" dbindex="142762">
La Copa de la UEFA 1995-96 fou guanyada pel Bayern de Munic en l'agregat sobre el Bordeus. Girondins de Bordeaux arrib a la final des de la Copa Intertoto de la UEFA 1995.

L'rebro SK, Sucia, derrot el FC Avenir Beggen, Luxemburg a la ronda preliminar, per posteriorment fou decidit que el FC Avenir Beggen elimins l'rebro per alineaci indeguda.

 Ronda preliminar .

































|}

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .




|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368371" title="Xiruca" nonfiltered="2729" processed="2719" dbindex="142763">
La Xiruca era un calat que va ser creada a Tortell, cap als anys 50, pels germans Fontfreda, que van tenir l encert de volcanitzar la sola de les espardenyes que fabricaven, i van inventar, d aquesta manera, la xiruca, aquella entranyable sabata de camp amb sola de goma per fora i de cnem per dins, i empenya flonja.

La van fabricar i comercialitzar amb el nom de  chiruca , que vol dir "merc" en gallec, com a homenatge dels germans Fontfreda, concretament a la seva mare, que es deia Merc, en un moment de coincidncia amb l estrena a Catalunya d una obra de teatre de gran xit que es deia tamb "Chiruca".

Als anys 40, un 80% dels espanyols portaven xiruques. Als anys 60 va ser el calat idoni per anar de  mani , pels obrers i pels estudiants. I en el NO-DO hi sortia una imatge de Franco en una cacera amb les imprescindibles xiruques als peus.

Cap als anys 70, l arribada del calat esportiu (la bamba), mata temporalment la xiruca, que arriba a desaparixer de la circulaci fins a l any 1987, quan Calzados FAL, de La Rioja, torna a fabricar-la, desprs d adquirir la llicncia d s de la marca  Chiruca  dels Fontfreda i de comprar-la finalment l any 2002, i crear nous dissenys amb nous materials que fan que la xiruca actual no tingui prcticament res a veure amb la vella xiruca.

Sigui com sigui, la marca  Chiruca  s ara lder en la fabricaci de calat de muntanya, trekking i caa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368374" title="Copa de la UEFA 1996-1997" nonfiltered="2730" processed="2720" dbindex="142764">
La Copa de la UEFA 1996-97 fou guanyada pel FC Schalke 04 als penals sobre l'Inter de Mil.

Aquesta fou la darrera edici en que la final de la Copa de la UEFA es disput a doble partit. A partir del 1998, el partit final es decid a partit nic.

 Ronda preliminar .




























|}

 Ronda qualificatria .



























|}

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368383" title="Temporada 2005-06 de l'NBA" nonfiltered="2731" processed="2721" dbindex="142765">
La temporada 2005-06 de l'NBA fou la 60 en la histria de l'NBA. Comen l'1 de novembre de 2005 i finalitz el 19 d'abril de 2006. Els playoffs s'iniciaren el 22 d'abril de 2006 i acabaren el 20 de juny de 2006. Miami Heat fou el campi desprs de guanyar a Dallas Mavericks per 4-2.

 Aspectes ms rellevants .
 A primers d'any, un nou codi en la vestimenta fou posat en prctica per el comissionat David Stern.
 Miami Heat guany el primer campionat en la seva histria. Aix, es convert en la tercera franqucia (junt amb Boston Celtics el 1969 i Portland Trail Blazers el 1977) en guanyar l'anell desprs de perdre els dos primers partits de les Finals. Tamb es el primer dels quatre equips en expansi de la temporada 1988-89 en aconseguir un campionat.
 L'All-Star Game es jug el 19 de febrer de 2006 en el Toyota Center de Houston. L'Est guany a l'Oest per 122-120. LeBron James, dels Cleveland Cavaliers, fou el MVP del partit.
 Charlotte Bobcats comenz a disputar els seus partits en el nou pavell Charlotte Bobcats Arena, en el centre de la ciutat.
 Degut als desastres provocados per el'hurac Katrina, New Orleans Hornets jug 32 partits com a local en el Ford Center de Oklahoma City, 6 en el Pete Maravich Assembly Center de la Universidad de Louisiana State i 3 en el New Orleans Arena en el mes de mar. Durant la temporada, la franqucia fue oficialment coneguda com a New Orleans/Oklahoma City Hornets.
 En aquesta temporada es compliren 30 anys de l'absorci de quatre Equips de la ABA a l'NBA: Indiana Pacers, New Jersey Nets, Denver Nuggets i San Antonio Spurs, tots ells el 1976.
 El 22 de gener de 2006, Kobe Bryant anot 81 punts davant Toronto Raptors. Aquesta anotaci es la segona millor en la histria de la lliga, per darrere dels 100 punts de Wilt Chamberlain el 1962.
 Scottie Pippen (Chicago Bulls), Karl Malone (Utah Jazz) i Reggie Miller (Indiana Pacers) foren homenatjats amb la retirada dels seus dorsals en els seus respectius equips.
 Por cinqu any consecutiu, l'NBA continu amb el seu programa de Hardwood Classics. Bulls, Rockets, Clippers, Grizzlies, Heat, Nets, Knicks, Magic, Suns, Sonics i Wizards participaren portant samarretes retro en determinats partits.
 En el darrer partit de la temporada regular, Ray Allen va batre el rcord de ms triples anotats en una temporada, amb la xifra de 269.
 Les Finals de l'NBA foren irnicament conegudes com a "American Airlines" degut a que ambds equips juguen en pavellons patrocinats per la companyia aria. Miami Heat disputa els seus partits en el American Airlines Arena mentre que Dallas Mavericks ho fa en el American Airlines Center.

 Classificacions .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Steve Nash (Phoenix Suns);

 Millor defensor;
  Ben Wallace (Detroit Pistons);

 Rookie de l'any;
  Chris Paul (New Orleans/Oklahoma City Hornets);

 Millor sis home;
  Mike Miller (Memphis Grizzlies);

 Jugador amb millor progressi;
  Boris Diaw (Phoenix Suns);

 Entrenador de l'any;
  Avery Johnson (Dallas Mavericks);

 Primer quintet de la temporada;
F LeBron James - Cleveland Cavaliers;
F Dirk Nowitzki - Dallas Mavericks;
C Shaquille O'Neal - Miami Heat;
G Kobe Bryant - Los Angeles Lakers;
G Steve Nash - Phoenix Suns;

Segon quintet de la temporada;
F Elton Brand - Los Angeles Clippers;
F Tim Duncan - San Antonio Spurs;
C Ben Wallace - Detroit Pistons;
G Dwyane Wade - Miami Heat;
G Chauncey Billups - Detroit Pistons;

Tercer quintet de la temporada;
F Shawn Marion - Phoenix Suns;
F Carmelo Anthony - Denver Nuggets;
C Yao Ming - Houston Rockets;
G Allen Iverson - Philadelphia 76ers;
G Gilbert Arenas - Washington Wizards;

Primer quintet defensiu;
Bruce Bowen - San Antonio Spurs;
Ben Wallace - Detroit Pistons;
Andrei Kirilenko - Utah Jazz;
Ron Artest - Sacramento Kings;
Kobe Bryant - Los Angeles Lakers;
Jason Kidd - New Jersey Nets;

Segon quintet defensiu;
Tim Duncan - San Antonio Spurs;
Chauncey Billups - Detroit Pistons;
Kevin Garnett - Minnesota Timberwolves;
Marcus Camby - Denver Nuggets;
Tayshaun Prince - Detroit Pistons;

Primer quintet de rookies;
Chris Paul - New Orleans Hornets;
Charlie Villanueva - Toronto Raptors;
Andrew Bogut - Milwaukee Bucks;
Deron Williams - Utah Jazz;
Channing Frye - New York Knicks;

Segon quintet de rookies;
Danny Granger - Indiana Pacers;
Raymond Felton - Charlotte Bobcats;
Luther Head - Houston Rockets;
Josh Smith - Atlanta Hawks;
Ryan Gomes - Boston Celtics;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2005;
 All-Star Weekend de l'NBA 2006;
 Playoffs de l'NBA del 2006;
 Finals de l'NBA del 2006;







 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368386" title="Antoni Puig" nonfiltered="2732" processed="2722" dbindex="142766">

 Biografia;
 Antoni Puig, capell andorr d'Escaldes, autor del Politar Andorr (1763);
 Antoni Puig i Blanch (Matar, 1775   Sommers Town, Londres, 1840), hebraista, poltic i escriptor, un dels antecessors de la Renaixena;
 Antonio Puig y Campillo (Santomera, 1876   1960), autor de diverses obres sobre Cartagena i Mrcia, publicades entre 1932 i 1951, acadmic corresponent de la Reial Acadmia de Bones Llestres de Barcelona;
 Antoni Puig i Darns (Vic, 1871   1929), empresari, poltic i filntrop;
 Antoni Puig i Gairalt (L'Hospitalet de Llobregat, 1887   Barcelona, 1935), arquitecte i pianista;
 Antoni Puig i Luc (Barcelona, 1799   1848), militar, escriptor i poltic;
 Joan Antoni Puig i Montserrat (Felanitx, 20 de juliol del 1813   Puerto Rico, 2 de gener del 1894) (O.F.M. Cap.), va ser diputat (1868) i bisbe (1874-1894) de Puerto Rico a finals del segle XIX;
 Antoni Puig i Planas (Barcelona, 1889 - 1979), empresari catal, president de la Puig Beauty & Fashion Group que comercialitz lAgua Lavanda Puig;
 Antoni Puig i Sorribes (Vic? segle XVII   segle XVIII), poltic i militar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368388" title="Ambrosia" nonfiltered="2733" processed="2723" dbindex="142767">
L'ambrosia s una beguda dola prpia dels dus, present als relats de la mitologia grega. Aquesta beguda feia una forta aroma a perfum i atorgava la immortalitat, per aix era un aliment div, com el nctar. Aquiles s untat en ambrosia i foc per fer-lo indestructible (excepte el tal). 

L'ambrosia s'ha associat llavors amb el Parads o indrets divins, per aix apareix a moltes descripcions potiques, omplint rius i copes dels elegits.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368390" title="Bellasi" nonfiltered="2734" processed="2724" dbindex="142768">
 Bellasi  s el nom d'un equip itali de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1 sota bandera sussa.

Va debutar el 21 de juny el Gran Premi dels Pasos Baixos de la temporada 1970 de la m del pilot sus Silvio Moser, no arribant a qualificar-se per poder disputar la cursa.

Van participar a un total de sis curses repartides en dues temporades consecutives (1970-1971) no aconseguint finalitzar cap de les dues curses en que havien assolit qualificar-se per disputar la cursa.


 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368404" title="Exedra" nonfiltered="2735" processed="2725" dbindex="142769">

Una exedra (del grec       , 'seient a l'exterior') s un espai semicircular, cobert per una semicpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si b tamb pot ser una obertura en una paret interna. 

Originriament, a l'antiga Grcia era una sala oberta a una sto o prtic, adient per trobar-se i conversar, amb un banc tot a l'entorn de la part baixa, o diversos seients, per facilitar el contacte entre els interlocutors. Tamb podia tractar-se d'una obertura al llarg d'una columnata, potser amb un seient semicircular. 

L'exedra fou adoptada pels romans, on fou una forma arquitectnica molt popular, per afermar-se en poques histriques successives, a partir de l'arquitectura romnica i bizantina, en qu va evolucionar en els absis cristians i els mihrabs musulmans. Fou utilitzat tamb durant el barroc i el neoclassicisme.

A les basliques cristianes, especficament, s'anomena exedra el banc de pedra semicircular al fons de l'absis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368418" title="Manuel Cua" nonfiltered="2736" processed="2726" dbindex="142770">
Manuel Cua Novs (Pontevedra, 1924-1992) es un escriptor i poltic gallec.

Va passar la infncia a Pontevedra, fins al perode republic, en qu la seva famlia es trasllada a Ciudad Real, on els sorprn la Guerra Civil. Amb el final de la guerra el seu pare s exilia, i ell torna a Galcia. Comena a escriure poesia al final de la seva adolescncia. Posteriorment contreu matrimoni amb Josefina i t dos fills, un d ells el poeta Jorge Cua Casasbellas. En aquesta poca estableix amistat amb el poeta Virgilio Nvoa Gil. El 1951 viatja a Frana, on escolta i aprn de Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Edith Piaf, Paul luard, i d autors com Hlderlin, Rainer Maria Rilke o Arthur Rimbaud. El 1952 publica Fabulario Novo, amb el qual es va crear una nova tendncia en la lrica gallega que es va denominar Escola da Tebra (Escola de la Tenebra), molt acostada a l existencialisme.

Afiliat al Partido Socialista Obrero Espaol, membre d'Izquierda Socialista, va ser senador per la provncia de Pontevedra entre 1982 i 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368419" title="Manuel Casado Nieto" nonfiltered="2737" processed="2727" dbindex="142771">
Manuel Casado Nieto (Castro Caldelas, Orense, 1912-Barcelona, 1984) s un poeta, traductor i jurista gallec.

Va estudiar cincies i dret a Compostella i Madrid. Va ingressar el 1935 en la carrera fiscal, que va exercir a Oviedo i Pontevedra, i sobretot a Barcelona, on va morir. Va ser president durant diversos anys del Centro Galego de la capital catalana.

A ms de les mltiples collaboracions en peridics i revistes, va publicar les segents obres i traduccions: Amor e eleucis (1930), sainet en vers; Orballo ispido (1954), poemes; Ronsel do meu silenzo (1955), poemes; Libro de Xob; O Eclesiasts; A Cntiga das Cntigas (1968); Canta de lonxe o corazn do tempo (1969); Trancos da vida do Braisio (1970), i Novo Testamento (1974). 

Es va dedicar intensament a la traducci, i s autor d'una versi gallega de vuit poemes de Salvador Espriu. 

En castell va publicar: Orto (1941); Sonetos vespertinos (1957); Un lugar en el tiempo (1969); La turbia corriente (1970), novella.

Casado Nieto s un poeta que evoluciona des d un inicial popularisme i imaginisme fins a un colloquialisme nostlgic, expressat sovint en hendecasllabs. Els seus temes sn personals o familiars, amb incursi en un socialrealisme assossegat. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368422" title="Basturs" nonfiltered="2738" processed="2728" dbindex="142772">

Basturs s un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d`Isona i Conca Dell, al Pallars Juss.

s en una carena a la dreta del riu d'Abella, a 642 m. alt. Recentment ha conservat ms poblaci que Orcau, en part per la seva ms fcil accessibilitat. Es form a partir del seu castell, com la major part de pobles dels entorns. El poble, tamb una mica esglaonat a la carena on es troba, amb les cases disperses, t esglsia parroquial romnica, dedicada a Sant Juli. Aquesta esglsia s actualment menada pel rector d'Isona, que resideix en aquella vila.


Pel que es diu al poble, i la toponmia sembla indicar-ho, el poble antic era ms amunt, a la mateixa carena, de l'emplaament actual, al lloc on es conserven algunes restes del castell. 

Sembla improbable, per, que l'ermita de la Mare de Du de la Vilavella de Basturs correspongui, com sembla indicar el mateix topnim, al poble vell, ats que aquella ermita era en un indret realment inhspit i de difcil accs, fins i tot en temps antics.

Dins de la Vegueria de Pallars, el 1359 Basturs t 12 focs (uns 60 habitants). El 1831, dins del Corregiment de Talarn, 122 persones formen el poble, que el 1842 sn 130, segons Pascual Madoz. Segons la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, a principis del segle XX Basturs tenia 76 edificis i 132 nimes. El 1980, hi constaven 55 habitants, i el 2006, 38.

Antigament, el territori de Basturs era ms poblat que en els darrers segles. Ho testimonia l'existncia de diverses esglsies, algunes conservades noms en uns quants vestigis. Al nord del poble, cap a la Costa Gran, hi ha la Mare de Du de la Vilavella de Basturs, ja esmentada. A prop del riu d'Abella hi ha l'antic Mol de Basturs i la capella de la Mare de Du de l'Arnec. Als Estanys de Basturs, encara, fins els anys 80 del segle XX hi hagu restes de la capella romnica de Sant Roc dels Estanys. Foren acabades d'enderrocar per tal d'evitar que servissin d'aixopluc i dormitori de passavolants.

Una mostra de l'antiguitat del seu poblament sn les destrals de pedra polida que s'hi han trobat.

Al sud-est del poble, a l'altra banda del riu d'Abella, dalt d'una plana uns 30 metres per damunt seu, hi ha la plana amb els estanys de Basturs. Sn d'origen crstic, i el seu entorn s un dels llocs de passeig preferits de la comarca.

El 1359 consten a Basturs 12 focs (unes 60 persones). El 1831, 122 persones. El 1900, 76 edificis amb 132 habitants.


Fins a l'extinci dels senyorius, Bastus van pertnyer a la baronia d'Orcau.

El 1938, la plana als peus del poble de Basturs va ser escenari d'una de les batalles de la Guerra Civil Espanyola. En efecte, entrant des de l'Arag, les tropes franquistes ocuparen en pocs dies tota la zona entre Tremp i Figuerola d'Orcau, per s'aturaren en aquest poble i, per la banda del terme que ara ens ocupa, prengueren posicions al voltant de Figuerola d'Orcau i el Mont de Conques. Com que el front romangu aturat aqu durant quasi un any. La zona de Basturs, en terra de ning entre franquistes i republicans, fou el lloc on els dos exrcits s'esbatussaren bastants cops, a part de bombardejar la zona des de tots dos costats.

Per aix a la Serra, la serreta de la qual forma part el poble de Basturs, serva algunes de les fortificacions dels franquistes: bnquers, nius de metralladores, trinxeres... Sn fcilment accessibles, en rutes a peu des de Basturs, Sant Rom d'Abella o Figuerola d'Orcau.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5 ;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). isbn 978-84-96779-17-4;

 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de font al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). isbn 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer, "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi, Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 SEGURA, Joan Ramon, 25 excursions pel Front del Pallars, Valls, Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut, 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368423" title="Institut d'Investigaci Txtil i de Cooperaci Industrial de Terrassa" nonfiltered="2739" processed="2729" dbindex="142773">
L'Institut d'Investigaci Txtil i de Cooperaci Industrial de Terrassa (INTEXTER) s un centre integrat a la Universitat Politcnica de Catalunya, dotat d'estructura funcional i administrativa prpia i que adrea les seves activitats a fomentar la investigaci i la cooperaci industrial en tots aquells aspectes relacionats amb el sector txtil.

Creat l'any 1954 fou declarat oficial per decret de 10 de juny de 1964 i l'any 1987 fou nomenat Laboratori Auxiliar de la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya.

L'INTEXTER, per resoluci de 20/XII/96 de la Generalitat de Catalunya, s una entitat collaboradora del seu Departament de Medi Ambient per la concessi d'etiquetes ecolgiques de la UE en els segents productes de roba de llit i samarretes i detergents per al rentat domstic.

Contempla dues rees complementries que abasten des del procs i desenvolupament de productes i tecnologia, fins a l'establiment dels mecanismes ms adequats per a obrir vies de transferncia de tecnologia i de cooperaci amb la indstria, tot aix per mitj de projectes de R+D. Un altre objectiu de l'Institut s la formaci de tcnics i investigadors per mitj de docncia amb cursos de tercer cicle universitari.

Participa a Projectes Europeus com: BRITE-EURAM, SPRINT, FORCE, LIFE, CRAFT, TEMPUS.

Pertany a les associacions internacionals de recerca i transferncia de tecnologia segents:

GEDRT (European Group for the Development of Textile Researcj);

TEXTRANET (The European Textile Network for Technology Transfer);

AUTEX (Association of Textile Universities);

A l'mbit nacional participa a Projectes CIRIT, Comissionat per a Universitats i Recerca, CICYT i DGICYT (MEC)

 Activitats .

Es realitzen les segents activitats:

Estudis i investigacions industrials;
Assistncia tcnica;
Anlisis i assaigs;
Control de qualitat;
Defectes de fabricaci;
Peritacions, dictmens i informes tcnics;
Normalitzaci;
Cursos, simposis, conferncies;
Publicacions i formaci docent;
Relacions nacionals i internacionals;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368428" title="Copa de la UEFA 1997-1998" nonfiltered="2740" processed="2730" dbindex="142774">
La Copa de la UEFA 1997 98 fou guanyada per l'Inter de Mil que derrot a la final la S.S. Lazio.

 Primera ronda qualificatria .





















|}

 Segona ronda qualificatria .



















|}

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .





Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368429" title="Copa de la UEFA 1998-1999" nonfiltered="2741" processed="2731" dbindex="142775">
La Copa de la UEFA 1998 99 fou guanyada pel Parma derrotant el Marsella a la final.

 Primera ronda qualificatria .





















|}

 Segona ronda qualificatria .





















|}

 Primera ronda .

































|}

 Segona ronda .

















|}

 Tercera ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .





Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368431" title="Galliner" nonfiltered="2742" processed="2732" dbindex="142776">

Galliner s un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d`Isona i Conca Dell, al Pallars Juss. s un dels tres pobles d'aquest terme (juntament amb Montesquiu i Puig de l'Anell) que, geogrficament, no pertany a la Conca Dell, sin a la Conca De, o de Tremp. Est del tot despoblat, i les cases sn en runes.


s al vessant de migdia del tur de 835 m. alt. on hi hagu el castell de Galliner. El poble s a 786 m. alt. Tamb es form a partir del seu castell. El poble, en un planell sota el tur del mateix nom, t esglsia parroquial romnica, dedicada a Sant Vicen.

El poblament d'aquest territori s fora antic, ja que s'hi trobat cermica, barrejada, de les poques prehistrica i tardoromana.

A llevant del poble es troba la vall on hi ha els dos altres pobles d'aquest vessant, i a ponent, la capalera de la coma per on transcorre el barranc de la Coma, amb les masies de Casasses i Malet, pertanyents a la parrquia i al terme de Galliner.

El 1359 consten a Galliner 4 focs (unes 20 persones). El 1831 hi consten 40 habitants, per conjuntament amb Galliner i Puig de l'Anell. El 1900, 20 edificis amb 29 habitants.

Fins a l'extinci dels senyorius, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell pertanyien al bisbe d'Urgell.

 Bibliografia .
BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;
GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;
PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;
ROCAFORT, Cefer, "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi, Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368432" title="Copa de la UEFA 1999-2000" nonfiltered="2743" processed="2733" dbindex="142777">
La Copa de la UEFA 1999-2000 fou guanyada pel Galatasaray, que derrot l'Arsenal a la final. El partit finalitz amb empat a zero i es decid als penals. Gheorghe Popescu marc el penal definitiu.

  Ronda qualificatria  .







































|}

 Primera ronda .

















































|}

 Segona ronda .

























|}

 Tercera ronda .

















|}

 Quarta ronda .









|}

  Quarts de final  .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


----




Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368436" title="L'Oriol (desambiguaci)" nonfiltered="2744" processed="2734" dbindex="142778">

Geografia:
L'Oriol, monument histric del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
Bestiari popular catal:
L'Oriol, gegant del bestiari popular de la ciutat de Solsona (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368437" title="Montesquiu (Isona i Conca Dell)" nonfiltered="2745" processed="2735" dbindex="142779">

Montesquiu s un poble i territori de l'antic terme d'Orcau, actualment d`Isona i Conca Dell, al Pallars Juss. s un dels tres pobles d'aquest terme (juntament amb Galliner i Puig de l'Anell) que, geogrficament, no pertany a la Conca Dell, sin a la Conca De, o de Tremp. Est del tot despoblat, i les cases sn en runes.

s dalt d'un tur de 718 m. alt. on hi hagu el castell de Montesquiu. Queda damunt i a l'esquerra del barranc de la Podega. Es form, com molts pobles pallaresos, a partir del seu castell. El poble, situat en el tur i els seus vessants, t esglsia parroquial romnica, dedicada a Sant Urb. D'aquesta esglsia parroquial depenia la de Sant Miquel d'Aramunt.


Prop del poble, al nord, a mig cam del Puig de l'Anell, hi ha l'esglsia romnica de Sant Serni.

El territori ha estat poblat des de molt antic, com ho manifesten les destrals de pedra polida que s'hi han trobat.

El 1359 consten a Montesquiu (Mont Squiu) 6 focs (unes 30 persones). El 1831 hi consten 40 habitants, per conjuntament amb Galliner i Puig de l'Anell. El 1900, 56 edificis amb 85 habitants. El 1960 encara hi consten 30 persones, per a partir dels anys setanta ja consta com a despoblat. Actualment roman del tot abandonat, amb la major part de cases en runes i l'esglsia i una altra que encara est dempeus, absolutament rnegues.

Fins a l'extinci dels senyorius, Galliners, Montesquiu i Puig de l'Anell pertanyien al bisbe d'Urgell.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;
 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;
 PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;
 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Montesquiu", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368440" title="Criptoprtic" nonfiltered="2746" processed="2736" dbindex="142780">

Un criptoprtic (del llat cryptoporticus, de crypta i porticus) s el passads cobert de l'arquitectura de l'antiga Roma, molt sovint recobert amb volta i illuminat per obertures al sostre. Habitualment es trobaven a nivell de terra o b semienterrats, i servien per sostenir o compensar els desnivells del terreny d'una estructura important, com ara un frum o una villa romana, i en aquest cas funcionava de basis villae, o fonaments.

A ms a ms de la seva utilitat purament arquitectnica, els criptoprtics, ombrius i resguardats de les inclemncies meteorolgiques, oferien un recer fresc i apropiat per a la conservaci d'aliments com ara la carn o el gra, o b per passejar-hi a l'hora de la calor.

Sn famosos els criptoprtics sota els frums d'Arle i de Reims, el del Palat a Roma, el de la Villa Adriana a Tvoli o el de l'anomenada Casa del Criptoprtic de Pompeia.

En els escrits de Plini el Jove, el terme s usat com a sinnim de cripta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368444" title="Copa de la UEFA 2000-2001" nonfiltered="2747" processed="2737" dbindex="142781">
La Copa de la UEFA 2000-01 fou guanyada pel Liverpool grcies a un gol d'or a la final enfront el Deportivo Alavs.

  Ronda qualificatria  .










































|}

 Primera ronda .

















































|}

1 Aquest partit es disput a l'estadi Prater de Viena enlloc de l'estadi de l'Estrella Roja, perqu el Leicester City va convncer a la UEFA que jugar a Belgrad suposava un risc de seguretat per la situaci poltica del pas. La decisi de la UEFA arrib el 12 de setembre del 2000 - noms nou dies abans del dia del partit (previst pel 21 de setembre). La UEFA trasllad el partit a la seu neutral i apla el partit una setmana. Cal destacar que la resta d'equips que jugaren contra l'Estrella Roja aquella temporada (inclosos FC Porto i Celta de Vigo) no van tenir un tracte similar.

 Segona ronda .

























|}

1 El partit de tornada a Vigo inicialment acab 5-3 a favor del Celta, per la UEFA atorg un resultat de 3-0 per alineaci de dos jugadors suspesos per part de l'Estrella Roja.

 Tercera ronda .

















|}

 Quarta ronda .









|}

  Quarts de final  .





|}

 Semifinals .



|}

 Final . 






Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368446" title="Vivers (desambiguaci)" nonfiltered="2748" processed="2738" dbindex="142782">

Geografia:
Vivers, municipi de la comarca del Vallespir.
Arquitectura:
Vivers, monument histric del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368447" title="Elastina" nonfiltered="2749" processed="2739" dbindex="142783">


L'elastina s una protena estructural que forma part de la matriu cellular, com la pell.

Sn fibres primes, llargues i ramificades, que s'agrupen formant feixos. El principal component d'aquesta fibra s elastina, la qual s una protena rica en prolina i glicina, i a diferncia del collagen possex molt poca hidroxiprolina i gens de hidroxilisina. La gran elasticitat que presenten s deguda a l'elevat nombre d'aminocids poc comuns com desmosina i isomdesmosina, la qual forma els enllaos creuats i li atorguen un grau d'elasticitat, podent estirar-se fins un 150% de la seva llargada abans de trencar-se.

En mamfers (i en els vertebrats en general), es pot trobar predominantment all on el teixit sofreix repetits cicles de extensi-relaxaci. Exemples tpics sn les artries, lligaments, pulmons i pell. Presenta unes sorprenents qualitats, a part de la seva sorprenent elsticitat s altament resistent a la fatiga. Les fibres elstiques de les artries humanes (especialment de l'arc artic) perduren fins ms de 60 anys, suportant milers de milions de cicles de extensi-relaxaci.

Aproximadament el 90% dels seus aminocids sn de residu lateral apolar i existeixen certes seqncies que es troben repetides com les VPG, VPGG, GVGVP, IPGVG, VAPGVG. La ms comuna s la seqncia GVGVP, la qual apareix en fragments que contenen fins a 11 pentapptids consecutius (VPGVG)11.
enlaceAdvances in protein chemistry,2005, 70;437

Basats en les seqncies que es troben repetides en la elastina natural es formen els polmers tipus-elastina (ELP, de l'angls Elastine Like Polimers), dels quals el de ms conegut s poly(VPGVG).
Polym. Sci. 2005, 30 (11), 1119-1145 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368448" title="Santuari de Queralt" nonfiltered="2750" processed="2740" dbindex="142784">

El Santuari de Queralt, tamb anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Du de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Bergued), dins l'antic terme de la Valldan.

El Santuari est situat al vessant oriental del Castellbergued, cim de la serra de Queralt, a una alada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Bergued.

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Du de Queralt i un edifici annex que acoll al seu moment l'hospederia del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estaci del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'esglsia de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trob la imatge de la Mare de Du el segle XIV.

El primitiu santuari fou construt el 1386 pel mercader bergued Francesc Garreta i estigu a crrec de donats i ermitans, sota la responsabilitat del rector de Madrona o d'un capell custodi. L'actual esglsia s un edifici construt al segle XVIII, d'estil renaixentista, i es compon d'una nau central amb dues de laterals. La portalada que dna accs al temple data de 1966, obra de l'arquitecte Josep A. Coderch. Als anys setanta s'acab el campanar, de torre circular, que s'aixeca independent al costat de l'esglsia. Als anys 90 es va escometre una restauraci definitiva de l'interior de l'esglsia i el cambril sota la direcci de l'arquitecte bergued Llus Boixader que li ha conferit l'actual aspecte. Tamb forma part del santuari l'edifici annex a l'esglsia, de nova planta i destinat a refugi, dessota mateix del campanar.

Originriament, al santuari hi hagu un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, que fou destrut el 1936. L'actual retaule data del 1958 i es obra de l'arquitecte Ramon Masferrer. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Du, un exemplar gtic que conserva trets romnics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centmetres d'alada que representa la Mare de Du asseguda. Amb la m esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sost un llibre amb la m esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la m dreta sost una oreneta, animal que ha esdevingut el smbol de Queralt. El peu esquerre de la Mare de Du trepitja una mostela. El 1916 la Mare de Du de Queralt fou coronada cannicament.

El santuari s un centre de gran devoci comarcal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368449" title="Puig de l'Anell" nonfiltered="2751" processed="2741" dbindex="142785">

Puig de l'Anell, o Pui de l'Anell, en la parla local, s un poble de l'antic terme d'Orcau, actualment d`Isona i Conca Dell, al Pallars Juss. s un dels tres pobles d'aquest terme (juntament amb Galliner i Montesquiu) que, geogrficament, no pertany a la Conca Dell, sin a la Conca De, o de Tremp. Est del tot despoblat, a part que una bona part de les cases que constituen el poble han quedat anegades pel Pant de Sant Antoni. Queda a la dreta d'on el barranc de la Podega s'aboca en les aiges de l'embassament.

Les runes d'aquest poble que no han quedat sota les aiges del pant sn en una plana, que duu el nom de poble, i dalt d'un tur de 571 m. alt., a l'extrem nord-est del terme d'Isona i Conca Dell. El poble t esglsia parroquial romnica, abandonada, dedicada a Sant Sebasti.


En el puig on es dreava una part del poble s'han trobat vestigis de poblaments prehistrics (entre elles, destrals de pedra polida), a ms del medieval, aix com enterraments d'poca romana tardana i altmedieval. 

El 1359 consten a Puig de l'Anell 3 focs (unes 15 persones). El 1831 hi consten 40 habitants, per conjuntament amb Galliner i Puig de l'Anell. El 1900, 17 edificis amb 24 habitants.

Fins a l'extinci dels senyorius, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell pertanyien al bisbe d'Urgell.

 Bibliografia .
 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer, "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi, Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat del Pui de l'Anell", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368451" title="ERCC1" nonfiltered="2752" processed="2742" dbindex="142786">


Protena de reparaci per escisi del grup de complementaci creuada 1, tamb coneguda com ERCC1 (de l'angls, Excision-Repair, Complementing Defective, in Chinese Hamter, 1)

Bibliografia.
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368453" title="Mario Lanza" nonfiltered="2753" processed="2743" dbindex="142787">

Mario  Lanza (Filadlfia, Pennsylvania), 31 de gener de 1921- Roma, 7 d'octubre de 1959) va ser un tenor itali.

El seu vertader nom era Alfredo Cocozza, per en honor a la seva mare, dona que havia tingut una gran veu per que per culpa de l avi no pogu seguir el que hauria estat de ben segur una gran carrera, es pos el cognom matern (Lanza).

Provenia d una famlia d'emigrants italians i no comen els estudis musicals fins els 19 anys. Estudi en l'Academy of Music de Filadelfia piano i cant amb E. Rosati. L'any 1942, mercs a la ajuda del director i mecenes Serge Koussevitzky, va aconseguir un beca del Berkshire Music Center. Debut a Hollywood i posteriorment a Nova Orleans fent el paper de Pinkerton de Madama Butterfly, de Puccini.

Va continuar la seva carrera fins que la seva participaci en el film El gran Caruso, el 1951, li va donar fama internacional, molt superior a les seves vertaderes possibilitats lriques. Va protagonitzar alguns films ms de poca volada, entre ells Las siete colinas de Roma. Tamb interpret msica lleugera, el que el va fer un precursor de posteriors iniciatives, com ara la dels Tres tenors.

Referncies.
La Discoteca Ideal de Interpretes de l Editorial Planeta

Discografia seleccionada.
Recital: El legendario tenor. RCA.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368454" title="Lectina" nonfiltered="2754" processed="2744" dbindex="142788">

Les Lectines sn protenes que s'uneixen a sucres amb una elevada especificitat per cada tipus. La seva funci principal resideix en els fenmens de reconeixement, tan a nivell molecular com cellular. Per exemple, alguns bacteris utilitzen lectines per acoblar-se a les cllules de l'organisme hoste durant la infecci. 
 
Etimologia.
El nom "lectina" prov de la paraula llatina: legere, que significa "seleccionar". 
Referencies.


 ;

 Sharon, N., Lis, H. Lectins, Segona edici (2003) Kluwer Academic;

 Enllaos externs .
 El mundo de las lectinas enllaos mantinguts per Thorkild C. Bg-Hansen;
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368458" title="Daniel Cortezn lvarez" nonfiltered="2755" processed="2745" dbindex="142789">
Daniel Cortezn lvarez (Ribadeo, Lugo, 1927) s un escriptor gallec de formaci autodidacta. 

Va residir a Madrid des de 1965 fins a la seva jubilaci. Actualment resideix, segons l estaci de l any, a Ribadeo o a Vigo. La seva obra indaga en la contemporanetat des de parmetres histrics, mtics i esttics fonamentats en el mn medieval. La seva primera novella editada en gallec As covas  do rei Cintolo (1956), i el cor de veus del seu teatre poltic (Prisciliano. Traxidrama en dous aitos, 1970; Os irmandios. Drama histrico, 1978, estrenada l any 1980) conformen un peculiar ideal cavalleresc que reuneix en un feix el passat i el present.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368460" title="Queralt" nonfiltered="2756" processed="2746" dbindex="142790">

Toponmia:
La serra de Queralt i el santuari de Queralt al Bergued.
Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt i el comtat de Santa Coloma de Queralt a la Conca de Barber.
Castell de Queralt a Bellprat (Anoia), centre del comtat de Santa Coloma de Queralt.
Antroponmia:
Queralt s un cognom catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368467" title="Commodore International" nonfiltered="2757" processed="2747" dbindex="142791">

Commodore, el nom generalment utilitzat per Commodore International, va ser una empresa d'electrnica estatunidenc establerta en West Chester, Pennsilvnia.

 Histria .

Fundat en 1954 per Jack Tramiel, Commodore era un personatge important en el camp d'ordinador personal/domstic en la dcada del 1980. L'empresa s tamb conegut sota el nom de la seva divisi de R&D (Recerca i Desenvolupament), Commodore Business Machines (CBM). La Commodore va desenvolupar i comercialitzar el Commodore 64 (1982), microordinador campi mundial de vendes. La fallida de l'empresa ha estat declarada en 1994, per des de llavors, van haver moltes temptatives de reviure les seves sistemes Amiga. L'empresa va ressorgir a meitat del 2000, desprs d'unes quantes fusions amb Yeahronimo Media Ventures Inc., SATXS Communications BV i Tulip Computers.

 Lnia de productes .
 Ordinadors de 8 bits .
 Commodore PET;
 Commodore VIC-20;
 Commodore 64;
 Commodore 16;
 Commodore 116;
 Commodore Plus/4;

 Ordinadors de 16/32 bits .
 Amiga;

 Perifrics .
 Commodore 1541;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Commodore Gaming - copropietari de la marca Commodore i fabricant dels PC Commodore ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368475" title="Copa de la UEFA 2001-2002" nonfiltered="2758" processed="2748" dbindex="142792">
La Copa de la UEFA 2001-02 fou guanyada pel Feyenoord Rotterdam al seu propi estadi en la final enfront el Borussia Dortmund.

 Ronda qualificatria .










































|}

 Primera ronda .

















































|}

 Segona ronda .

























|}

 Tercera ronda .

















|}

 Quarta ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

1Partit disputat a l'estadi Neo GSP a Nicsia, Xipre desprs que l'A.C. Milan refuss jugar a Israel.

 Semifinals .



|}

 Final .





Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368485" title="Manuel Lourenzo" nonfiltered="2759" processed="2749" dbindex="142793">
Manuel Lourenzo (Ferreira do Valadouro, Lugo, 1943) s un actor, dramaturg, director teatral, conferenciant, traductor gallec, i dinamitzador de diferents iniciatives teatrals.

Va ser el creador l any 1967 a la Corunya del Teatro Circ, primer grup teatral independent de Galcia. En la seva obra s'observen diversos trets: algunes de les seves obres suposen un acostament ms o menys desenfadat als personatges clssics de la tradici grega, com succeeix en Romera s covas do Demo (1975); tamb est interessat en personatges histrics com en l obra Xoana (1991), inspirada en la vida de la reina Joana la Boja. L any 1997 va rebre el Premio Nacional de Literatura de Espaa en la modalitat de literatura dramtica pel text titulat Veladas indecentes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368489" title="Copa de la UEFA 2002-2003" nonfiltered="2760" processed="2750" dbindex="142794">
La Copa de la UEFA 2002-03 fou guanyada pel Porto. Derrot el Celtic per 3-2 a la final amb un gol al temps extra.

 Ronda qualificatria .










































|}

 Primera ronda .

















































|}
1Aquest partit fou disputat a porta tancada per sanci al FK Partizan.

 Segona ronda .

























|}

 Tercera ronda .

















|}

 Quarta ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .



 

Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368490" title="Euloxio Ruibal" nonfiltered="2761" processed="2751" dbindex="142795">
Euloxio R. Ruibal (Ordes, la Corunya, 1945) s un escriptor i galerista gallec. 

Escriu obres de teatre que snparboles contra la violncia i l opressi en les quals sovint recorre a la tcnica del llenguatge cinematogrfic, com en la titulada O cabodano (1976). Un dels seus temes preferits s la stira sobre la corrupci del poder, que en obres com Unha macana de dote (1990) se centra en la figura de l indiano retornat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368492" title="Roberto Vidal Bolao" nonfiltered="2762" processed="2752" dbindex="142796">
Alberto Vidal Bolao (Compostella, 1950) s un autor, actor i director teatral gallec. 

Inspira les seves primeres obres en les formes populars, com s el cas de Ladaas pola morte do Meco (1976), que escenifica una revolta popular contra el poder arbitrari. Desprs opta pel realisme amb obres en les quals mostra el seu pessimisme respecte a la condici humana i presenta personatges perdedors, com en les titulades Das sen gloria (1992) i Rastros (1998). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368493" title="Castell d'Orcau" nonfiltered="2763" processed="2753" dbindex="142797">

El Castell d'Orcau s un dels castells ms ben documentats de tota la Conca Dell, com els d'Abella i de Llord. Igual que aquests dos altres castells, la seva situaci li permetia un extens domini de territori. s a Orcau, de l'antic terme homnim i actual d'Isona i Conca Dell.

Est situat dalt d'un tur de 887 m. alt. que domina el poble d'Orcau i gaireb tota la Conca Dell. S'hi accedeix des del poble per un corriol que es va enfilant en ziga-zaga pel vessant sud-oest del tur, per salvar el desnivell de 154 metres que hi ha.

Fou origen i seu de la baronia d'Orcau, una de les ms importants de tot el Pallars Juss. El primer document que ens en parla s del 1010, i l'esmenta com a castro Orcall. Ramon V, comte de Pallars Juss el vengu a Arnau Mir de Tost, i aquest el ced al cap d'un any a la seva filla Valena, que es cas amb el comte, amb la qual cosa el castell d'Orcau torn de seguida a mans del comte de Pallars. El 1055 un pacte entre els comtes i Ramon Mir d'Orcau, castl del castell, deix de per vida seva el castell del tot en les mans del d'Orcau. Els pactes de renovaci s'anaren succeint, i subsist en el fill del d'Orcau, Tedbald Ramon, i a partir d'ell el senyoriu esdevingu hereditari. El fill de Ramon V de Pallars Juss, Pere Ramon I, renov els pactes, incloent-hi la vila de Figuerola d'Orcau.

Ja per sempre ms aquest castell romangu unit a la baronia d'Orcau, fins a l'extinci dels senyorius amb les desamortitzacions del segle XIX. Fins i tot durant la guerra civil del segle XV, malgrat que el rei desposse Joan d'Orcau un temps dels seus bns, cedint-los a Miquel Llord, fou restitut tot el llegat a Arnau d'Orcau, fill de l'anterior.

El castell era de planta quadrada, amb una bestorre a cada angle. Se'n conserven tres, de les bestorres, que fan mig cercle o tres quarts de cercle, amb un dimetre interior entre quasi tres i quasi cinc metres. El gruix de les parets sobrepassa sempre el metre. Diverses espitlleres es poden veure tant a les torres com a les parets. Sn espitlleres molt ben traades, algunes d'elles adaptades a les armes de foc, acabades, a la part interior, amb un arc rebaixat.

A l'entorn del recinte quadrat del castell es troba un segon recinte, que engloba tot l'espai del pla superior del tur, incloent-hi l'esglsia de la Mare de Du de la Pietat.

Encara, en tot el vessant de migdia i de llevant del tur, entre el castell i el poble actual, hi ha restes d'hbitats medievals, disposats en terrasses. A les seves restes diverses prospeccions arqueolgiques han trobat material des de la prehistria fins a l'poca altmedieval, passant per mostres romanes tardanes.

Es tracta d'un castell bsicament d'entre darreries del segle XI i XIII, amb elements posteriors difcils de determinar. Des dels anys noranta del segle XX s'hi han fet treballs de consolidaci i restauraci, en algun cas no prou ben reeixides.

Juntament amb l'esglsia, tot el conjunt reb molt el 1938, en haver-s'hi installat una fortificaci militar de l'exrcit franquista.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere, BOLS I MASCLANS, Jordi i BUSQUETA I RIU, Joan-Josep. "Castell d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Orcau", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera, Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12), 1984. ISBN 84-85194-47-0.

 ROIG I DELUOFEU, Albert. "Despoblat d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368494" title="Copa de la UEFA 2003-2004" nonfiltered="2764" processed="2754" dbindex="142798">
La Copa de la UEFA 2003-04 fou guanyada pel Valncia a la final enfront el Marsella.

 Ronda qualificatria .










































|}

 Primera ronda .

















































|}

 Segona ronda .

























|}

 Tercera ronda .

















|}

 Quarta ronda .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .





Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368495" title="Mare de Du de la Pietat del Castell d'Orcau" nonfiltered="2765" processed="2755" dbindex="142799">

La Mare de Du de la Pietat s l'antiga capella del castell d'Orcau. s romnica, i est profusament decorada a l'estil de les esglsies del segle XI, amb decoraci llombarda. Anteriorment havia estat advocada a Santa Maria. 

El 1074 s ja esmentada aquesta eglsia, com a Santa Maria de Orkal, i ms tard s profusament documentada. Fou parrquia fins que aquesta es trasllad al temple de Santa Maria de baix el poble. El 1758 ja est documentada dedicada a la Mare de Du de la Pietat, i consta a les relacions del moment com a ermita.

Aquesta esglsia, com tot el castell, reb molt el 1938, en haver-s'hi installat una fortificaci militar de l'exrcit franquista. Anys ms tard, el 1962, s'ensulsiaren la faana de migdia i la volta, quedat en runes tota l'esglsia. Tanmateix, romanen dempeus ms de la meitat de l'absis i de la faana de ponent, i tot el mur nord.

Es tracta d'un temple d'una sola nau, que era coberta amb volta de can, capada per un absis amb decoraci llombarda, i amb la nau segmentada en quatre trams grcies a tres arcs torals. Per l'aparell, ben disposat per relativament petit, es pot concloure que s obra de la segona meitat del segle XI. Ara b, els basaments de llevant presenten murs ciclpies i fragments dopus spicatum, que remeten a poques anteriors.

Hi ha fotografies anteriors al 1962 que ens mostren la bellesa d'aquesta construcci medieval.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven unes magnfiques pintures murals romniques, que mostren fragments d'imatges dels apstols. S'hi reconeixen Sant Pau, Sant Toms i potser Sant Joan.

A les parets que romanen dempeus encara avui dia es poden observar dos fragments de pintures murals: un apstol i l'intrads de la finestra de l'absis.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert, CASES I LOSCOS, Maria-Llusa i DOMNEC I VIVES, Ignasi., "Mare de Du de la Pietat del Castell d'Orcau (abans Santa Maria)", a Catalunya romnica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368496" title="Sant Llub d'Espinavell" nonfiltered="2766" processed="2756" dbindex="142800">

Sant Llub d'Espinavell s una antiga esglsia romnica de la qual a penes en queden restes, situada al sud-oest de l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dell, prop i a la dreta del riu d'Abella.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368498" title="Sant Juli de Basturs" nonfiltered="2767" processed="2757" dbindex="142801">

Sant Juli de Basturs s una esglsia romnica del poble de Basturs, de l'antic terme d'Orcau, actualment incls en el d'Isona i Conca Dell.

Documentada almenys des del 1280 com a tal esglsia, apareix sota la forma de Bescur; el 1314 torna a ser esmentada, ara com a Bestur.


s un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can. A llevant hi ha l'absis nic, i a la faana sud, la porta d'entrada, que t una arquivolta adovellada buidada a la paret. Sense cap mena d'ornamentaci, s una obra molt senzilla, per majestuosa a causa de l'harmonia de les seves proporcions.

Damunt de la porta destaca una finestra rodona, en ull de bou, que, tot i no perdre la senzillesa de la resta de l'esglsia, t alguns detalls ms interessants, com la manera com s fet l'interior de l'ull de bou.

Corona la faana occidental un campanar d'espadanya de dos ulls, tamb ben proporcionat respecte de la resta de la construcci.

El conjunt, sobretot per l'aparell, regular i amb carreus ben treballat, t l'aspecte d'una esglsia del segle XII.




 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Juli de Basturs", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368499" title="Mare de Du de la Vilavella de Basturs" nonfiltered="2768" processed="2758" dbindex="142802">

La Mare de Du de la Vilavella de Basturs s una esglsia romnica del poble de Basturs, dins l'antic terme d'Orcau, i actualment en el municipi d'Isona i Conca Dell.



Les runes d'aquesta esglsia es veuen des del poble de Basturs, dalt d'un serrat al nord de la poblaci, accessible un tros per una pista i la resta, la pujada dalt del serrat, a peu.

La denominaci del lloc, Vilavella de Basturs porta a considerar que podria ser el primer emplaament del poble de Basturs, a partir del qual es gener l'actual, al peu del serrat; ara b, la manca de documentaci que ens doni referncies ho deixa tot en hiptesis. Tanmateix, a prop de les restes de l'esglsia hi ha algunes restes d'habitatges primitius, datables entre els segles X i XI.

De l'esglsia, se'n conserva noms la meitat nord, sense la volta, per el que roman dempeus permet veure que es tractava d'una esglsia d'una sola nau, amb volta de can semicircular assentada sobre arcs torals i suportada per uns arcs formers que donen ms consistncia al mur conservat.

L'absis, com a quasi totes les esglsies romniques, s a llevant, i es comunicava amb la nau per un arc presbiteral molt ample. Al centre d'aquest absis (se'n conserva just la meitat, tamb), es veu una finestra de doble esqueixada, tamb noms mig conservada. El tros d'absis que queda mostra una ornamentaci d'arcades llombardes, en grups de tres, amb lesenes.

L'aparell s de carreus ms aviat petits, noms escairats, sense polimentaci, per la qual cosa cal datar aquest temple en el segle XI. Al mur oest conserva algunes filades dopus spicatum, que ens podria remetre a una obra, almenys en part, del segle IX.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Mare de Du de la Vilavella de Basturs", a Catalunya romnica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROIG I DELUOFEU, Albert. "Despoblat de Vilavella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368500" title="Grupo Abrente" nonfiltered="2769" processed="2759" dbindex="142803">
El Grupo Abrente s el conjunt de dramaturgs que van participar o que es van donar a conixer en les Mostres de Teatre Abrente de Ribadavia (1973-1980). Aquest grup s denominat tamb amb els noms de Xeracin  Abrente i Grupo de Ribadavia. La conformaci dels dramaturgs que l integren varia segons l autor que seguim.

D acord amb Pedro Pablo Riob, serien autors de la Generaci Abrente: Xos Agrelo Hermo, Xon Babarro Gonzlez, Ramn Blanco Rey, Maria Pilar Campo Domnguez (Marica Campo), Xos Manuel Carballo Ferreiro, Manuel Domnguez Quiroga, Anxo Eiriz Mouriz, Ana Mara Fernndez Martnez, Maximino Fernndez Queizn, Dores Gonzlez Lorenzo, Xulio Gonzlez Lorenzo, Manuel Guede, Manuel Lourenzo, Milln Picouto, Teodoro Pieiro Alonso, Xos Manuel Rabn Lamas, Ana Isabel Rodrguez Bernrdez, Euloxio Ruibal, Francisco Taxes, Pablo Vaamonde Garca, Camilo Valdeorras, Xos Vzquez Pintor i Roberto Vidal Bolao.

Per la seva banda, Manuel Fernndez Vieites considera que sn autors destacats del Grup de Ribadavia Manuel Lourenzo, Euloxio Ruibal, Roberto Vidal Bolao, Xos Agrelo Hermo, Xos Manuel Carballo Ferreiro, Xos Vzquez Pintor, Teodoro Pieiro i Milln Picouto. Camilo Valdeorras i Manuel Guede, juntament amb autors com Constantino Rbade Castieiras, Xos Manuel Pazos Varela o Alberto Avendao, seran els escriptors dramtics que funcionin de pont entre Abrente i les ltimes promocions.

Finalment, en l'opini de Laura Tato Fontaa, no hi ha dubte que han de ser inclosos en el grup Abrente Manuel Lourenzo, Euloxio Ruibal, Roberto Vidal Bolao, Xos Agrelo Hermo, Milln Picouto i Francisco Taxes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368501" title="Sant Roc dels Estanys" nonfiltered="2770" processed="2760" dbindex="142804">

L'esglsia de Sant Roc dels Estanys, o de l'Estany, era una esglsia romnica tardana del poble de Basturs, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dell.

Estava situada prop dels estanys de Basturs, i no se'n tenia cap mena de documentaci. Ara b, mentre hi foren, les seves restes permetien veure clarament una esglsia del segle XII, feta amb carreus regulars molt ben tallats, en un edifici que fou d'una sola nau coberta amb volta de can.

Vers 1980 fou enderrocada perqu les seves runes servien de recer a passavolants.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Sant Roc dels Estanys", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368502" title="Sant Vicen de Galliner" nonfiltered="2771" processed="2761" dbindex="142805">
Sant Vicen de Galliner s l'esglsia romnica del poble de Galliner, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dell.

El castell de Galliner s documentat des del segle XI, per. en canvi, l'esglsia de Sant Vicen no apareix en cap documentat trobat fins ara abans del 1280. A partir d'aquell any s que est documentada, per amb no gaire profusi.

Fou sempre sufragnia de la parrquia de Montesquiu, i actualment roman del tot abandonada i a punt de caure, pel seu estat runs.

Com la major part d'esglsies rurals, s d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant. A l'absis hi ha una finestra rectangular paredada. La porta s a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d'espadanya molt senzill, feta d'una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d'altres que s'observen en el conjunt del temple. L'aparell s de carreus no gaire grossos, per ben polits. Es tracta, sense dubte, d'una obra rural del segle XII.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Vicen de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368503" title="Sant Urb de Montesquiu" nonfiltered="2772" processed="2762" dbindex="142806">

Sant Urb de Montesquiu, tamb anomenada de vegades Sant Sadurn o Serni s l'esglsia parroquial romnica del poble de Montesquiu, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dell.

s esmentada en una relaci de parrquies tardana, del 1314, en motiu d'una visita dels delegats de l'Arquebisbe de Tarragona, i s fora documentada a prtir d'aquell moment, per el seu aparell mostra una obra clarament romnica, tot i que tardana.


s una obra molt senzilla, possiblement d'origen romnic, per sobre la qual hi ha fora dubtes sobre el conjunt de la seva obra. La nau presenta una volta lleugerament apuntada, de factura clarament medieval. El traat de l'absis segueix el d'un absis semicircular romnic, situada a llevant, per el seu alat s visiblement posterior a la nau.

Actualment roman oberta i abandonada, com tot el poble. Es conserva en bon estat, per li caldria una neteja a fons i possiblement una consolidaci de tot el bastiment.

Havia estat parrquia de tota la seva vall, i tenia com a sufragnies les esglsies de Sant Vicen de Galliner, Sant Sebasti de Puig de l'Anell, i tamb la de Sant Miquel d'Aramunt, de l'antic terme d'Aramunt i actual municipi de Conca de Dalt.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Sadurn de Montesquiu", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368504" title="Sant Serni de Montesquiu" nonfiltered="2773" processed="2763" dbindex="142807">

Sant Serni o Sant Sadurn de Montesquiu s una esglsia romnica del poble de Montesquiu, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dell.


Al llarg de la histria, fins i tot entre els estudiosos locals, s freqent la confusi entre aquesta esglsia, situada uns 300 metres al nord-oest del petit nucli de Montesquiu, amb la parroquial de Sant Urb, de vegades tamb anomenada de Sant Serni. Aquesta esglsia sembla que no ha estat mai parroquial, sin que era una capella lligada amb la casa Regant.

s un edifici de nau nica, coberta amb volta de can i amb absis semicircular a llevant, com la major part d'esglsies romniques. A l'absis hi ha noms una finestra, que mira cap al sud, per tal de donar ms llum a l'interior. La porta s a ponent, i t un portal senzill amb dovelles de pedra tosca. L'aparell de la resta de l'esglsia s de petits carreus no gaire regulars. Deu tractar-se d'una oba molt senzilla del romnic rural del segle XII.





 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Sadurn de Montesquiu", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368505" title="Sant Sebasti de Puig de l'Anell" nonfiltered="2774" processed="2764" dbindex="142808">

Sant Sebasti de Puig de l'Anell s l'esglsia romnica del poble de Puig de l'Anell, dins de l'antic terme d'Orcau, de l'actual municipi d'Isona i Conca Dell.

Aquesta esglsia no apareix documentada fins al segle XVIII, quan consta com a sufragnia de Sant Urb o Sant Sadurn de Montesquiu, dins de l'antic arxiprestat de la Pobla de Segur. Actualment, com tot el poble i la vall, est abandonada.


s una obra romnica en part, per ha estat molt afectada al llarg dels temps, i t molts elements afegits posteriorment. A ms, podria ser que en un principi no fos prpiament una esglsia. Est orientada de sud a nord, i no d'oest a est, com s habitual en el romnic, no t absis, i sota el sl de la capella hi altres dependncies, potser antics cellers. Podria tractar-se d'una dependncia de l'antic castell que hi degu haver en aquest lloc, reaprofitada posteriorment per a esglsia.

s d'una sola nau, sense absis, coberta amb una volta de can que sembla medieval, per la forma com sn disposades les pedres, per res no garanteix que originalment fos destinada a esglsia. Els elements que la identifiquen com a tal sn clarament posteriors (la faana meridional amb el campananaret d'espadanya, sobretot).






 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Sadurn de Montesquiu", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368506" title="Copa de la UEFA 2004-2005" nonfiltered="2775" processed="2765" dbindex="142809">
La Copa de la UEFA 2004-05 fou guanyada pel CSKA Moscou derrotant a la final a l'Sporting Clube de Portugal. Fou el primer ttol guanyat per un equip rus en qualsevol competici europea. La final es disput a l'estadiJos Alvalade, feu de l'Sporting.

 Primera ronda qualificatria .
Equips exclosos: Tobol Kostanay i  Kairat Almaty


























|}

 Segona ronda qualificatria .
12 d'agost i 26 d'agost 2004.

































|}

 Primera ronda .









































|}
 Per motius de seguretat a Israel, l'anada fou cancel lada per la UEFA.

 Fase de grups .
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




 Fase eliminatria .


 Setzens de final .

















|}

 Vuitens de final .









|}

 Quarts de final .





|}

 Semifinals .



|}

 Final .






Enllaos externs.
Web oficial;
Resultats a RSSSF;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368511" title="Josef Gabler" nonfiltered="2776" processed="2766" dbindex="142810">
Josef Gabler compositor i tractadista alemany de msica religiosa, mort el 1902.
La seua obra ms celebrada, Die Tonkunst in der Kirche, s'edit el 1883. Va escriure ms de 1.000 cants populars religiosos, molts dels quals figuren en el repertori de les societats corals alemanyes.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368512" title="Marcial Surez" nonfiltered="2777" processed="2767" dbindex="142811">
Marcial Surez (Allariz, Orense, 1918) s un escriptor gallec i espanyol. 

s mestre i periodista. Va ser redactor de Radio Madrid. Resideix a Madrid, on va desenvolupar la seva activitat professional. s autor de diverses novelles i obres de teatre en espanyol. En llengua gallega s autor d'un llibre de narracions aparegut el 1969: O acomodador e outros relatos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368516" title="Antn Tovar Bobillo" nonfiltered="2778" processed="2768" dbindex="142812">
Antn Tovar Bobillo (Rairiz de Veiga, 1921-Orense, 2004) va ser un poeta gallec.

Va estudiar filosofia i lletres i fou funcionari del Ministeri d Hisenda fins al 1967, quan en va ser expulsat per la seva militncia clandestina en el Partido Comunista de Espaa. Desprs va exercir de llibreter. 

Considerat com un dels ms grans poetes gallecs contemporanis, la seva obra comprn ttols com Arredores (1962), Non (1967), Calados esconxuros (1980), Berros en voz baixa (1990), A nada destemida (1991). En espanyol s autor de llibres com El tren y las cosas i La Lanzada (Versos hacia el mar). El 1989 va publicar el llibre de relats A grande ilusin e outros contos. Aqueix mateix any va aparixer Diario sin datas, del qual el Diario ntimo dun vello revoltado (2001) es pot considerar una continuaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368518" title="Giacomo Leopardi" nonfiltered="2779" processed="2769" dbindex="142813">


I el naufragar m's dol en aquest mar

El comte Giacomo Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798   Npols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filsof, escriptor i filleg itali. s considerat el principal poeta del Romanticisme itali
i una de les figures ms importants de la literatura mundial. L'extraordinria qualitat lrica de la seva poesia i la profunda reflexi sobre la condici humana en fan un personatge central del panorama literari cultural europeu i internacional del moment. 

 Enllaos externs .
El poema "A Silvia", al Youtube, llegit per Vittorio Gassman;
El poema "A se stesso" (A si mateix), al Youtube;
Text complet de les obres de Leopardi (en itali).;

 Notes .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368521" title="Travert" nonfiltered="2780" processed="2770" dbindex="142814">

El travert s una roca sedimentria calcria de tipus qumic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcci, especialment a l'antiga Roma, des del I millenni aC.

La diferncia entra el dipsit calcari de tipus esponjs i el banc de travert es deu substancialment a la conformaci geolgica del terreny crstic on s'origina: la pedra calcria s un dels dipsits ms freqents a la natura i es produeix per la precipitaci de carbonat de calci dissolt en aigua. Un ambient en qu la soluci calcria hagi tingut temps d'estancar-se i sedimentar-se en un terreny planer, prou propera a la superfcie per poder travessar cicles d'evaporaci i submersi, poc destorbada pels corrents d'aigua, s el ms propici per a la formaci del travert. s habitual trobar-ne en dipsits d'aiges termals i vora les cascades.

El color del travert depn dels xids que ha incorporat (cosa que succeeix amb una relativa facilitat, ja que s una pedra porosa per naturalesa). La coloraci natural varia del blanc al marrons, tot passant per diverses gammes que van del groc al vermell. s freqent trobar-hi empremtes fssils d'animals i de plantes.

La qualitat industrial del banc sedimentari depn sobretot de com sigui de compacte. En general, per, el travert s una pedra ferma i dcil, utilitzable tant per a paviments com per a revestiments externs i interns, i fins i tot, en alguns casos, per fer escultures. La qualitat esttica ja ve definida pels arquitectes; en els ltims cinquanta anys se n'han afinat molt els mtodes d'elaboraci industrial i se n'han multiplicat els possibles tractaments. 

Per tradici, s usat especialment a Itlia, on els millors jaciments es troben al Laci (particularment a Tvoli, d'on prov el fams travert rom, que els llatins anomenaven lapis tiburtinus), si b tamb n'hi ha a la Toscana, a mbria i a les Marques; de fet, l'edifici ms gran del mn construt majoritriament amb travert s el Coliseu de Roma. Tamb se'n extreu per a finalitats industrials al nord d'frica (Tunsia), Amrica (Xile, Per, Mxic, els Estats Units) i la pennsula d'Anatlia.

Paisatges de travert conformen el Jura de Subia i el de Francnia, els Prealps septentrionals i les muntanyes eslovenes del Kras. El travert ha format cascades espectaculars a Plitvice (Crocia), Pamukkale (Turquia), Band-e Amir (Afganistan), la vall de Huanglong (Xina) i Semuc Champey (Guatemala).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368523" title="Joseph Gabler (organista)" nonfiltered="2781" processed="2771" dbindex="142815">

Joseph  Gabler (Ochsenhausen, 6 de juliol de 1700   Bregenz, 8 de novembre de1771) va ser un constructor d'orgues alemany.

La seva obra ms famsa fou l'orgue de l'abadia de Weingarten, acabat el 1750. Aquest orgue, possea 6.666 tubs i conta la tradici, que el monjos, admirats de la magnitud i perfecci de l'obra, regalaren a l'autor, sobre el preu contractat, tants florns com tubs possea l'instrument.

 Bibliografia .
Tom nm. 25 de l'Enciclopdia Espasa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368526" title="Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Matar" nonfiltered="2782" processed="2772" dbindex="142816">


La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Matar fundada el 6 de juny de 1845 constru el primer ferrocarril de la pennsula ibrica entre Barcelona i Matar. El 1860 s fusion amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Granollers amb l'objectiu d'arribar a Girona.


Orgens.

Els orgens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del segle XIX. El primer ferrocarril a construir-se a l'Estat Espanyol fou entre entre Gines i L'Havana a Cuba (aleshores colnia espanyola). All era on Miquel Biada un mataron que havia fet "les Amriques" amb xit i fou un dels convidats a la inauguraci. Veient els avantatges d'aquest nou mitj de transport es propos connectar la seva vila natal (Matar) amb Barcelona.  Quan va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire inters veient-se obligat a recrrer al estranger per obtenir el finanament necessari. A Londres es reun amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encant el projecte i us els seus contactes per trobar el finanament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessi del ferrocarril al govern, la qual els hi fou concedida el 13 d'agost de 1843.

Fundaci de la companyia .
Desprs de qu Biada hagus de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constitu la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Matar el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. 

Inauguraci del ferrocarril .
Finalment el primer ferrocarril de la Pennsula Ibrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectaci. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que mor uns mesos abans.

Arribada a Arenys de Mar.

Fusi amb Ferrocarril de Granollers per arribar a Girona  .



 Vegeu tamb .
Histria del ferrocarril a Catalunya;
Miquel Biada i Bunyol;
=Referncies=





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368529" title="Xohana Torres" nonfiltered="2783" processed="2773" dbindex="142817">
Xohana Torres (Santiago de Compostella, 1931) s una poetessa, narradora i dramaturga gallega.

Com a poetessa (Do sulco, 1957; Estacins au mar, 1980; Tempo de Ra, 1992) s una veu central de la poesia gallega de la segona meitat del segle XX i est integrada en la denominada Xeracin das Festas Minervais;  com a autora dramtica (A otra banda do Iberr, 1965; Un hotel de primeira sobre o rio, 1969) en el Grupo de Enlace i, com a narradora, els crtics discuteixen si la seva novella Adis, Mara (1970) forma part o no de la Nova Narrativa.

El 2004 va publicar la seva Poesa reunida (1957-2001).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368538" title="Masss de les Ardenes" nonfiltered="2784" processed="2774" dbindex="142818">
El masss de les Ardenes (situat entre Blgica i Frana) s un bloc hercini format per gresos, roques calcries i esquists paleozoics. La seva altitud oscilla, en general, entre els 300 i 400 m, i s'hi troba el punt ms alt de Blgica, el Signal de Botrange, de 694 m.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368541" title="Properzia de? Rossi" nonfiltered="2785" processed="2775" dbindex="142819">

Properzia de Rossi (1490 - 1530) va ser una escultora italiana del Renaixement.

 Biografia .
Era filla d'un notari i va estudiar amb el mestre gravador bolonys Marcantonio Raimondi, conegut avui dia pels seus gravats de les pintures de Rafael.

Ben aviat en la seua carrera, Properzia va adquirir fama per les seues complexes i petites escultures fetes en pinyols de fruita, com ara albercocs, prssecs i cireres. Els temes d'aquestes petites escultures era sovint religis  una de les ms famoses va ser una crucifixi feta en un pinyol de prssec.   

Prxima a complir la trentena, Rossi va comenar a treballar a gran escala. Els seues retrats en bust de marbre d'aquest perode li van proporcionar reconeixement i nombrosos encrrecs, incloent-hi un programa decoratiu per a l'altar de Santa Maria del Baraccano a Bolonya.  Tamb va guanyar un concurs per a fer una escultura per la faana oest de San Petronio, a Bolonya.  Es troba documentat que se li va pagar per tres sibilles, dos ngels i un parell de baix-relleus, un d'ells sobre el tema de Josep i l'esposa de Putifar. En l'escena, Josep aconsegueix fugir de la muller d'un oficial egipci. Rossi hi empra hbilment els drapejats per a illustrar la tensi d'aquesta dinmica escena.  

Tot i que va obtenir nombrosos encrrecs durant la seua vida, va morir abans de complir quaranta anys, en la misria i sense parents ni amics. 

Va ser una de les aproximadament 30 dones artistes, principalment pintores, del Renaixement itali.. Les dones escultores eren una rara avis. Giorgio Vasari va incloure la biografia de Properzia en la seua famosa obra sobre biografies d'artistes Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori. No obstant aix, els seus comentaris sobre Properzia de vegades sn pejoratius.  Per exemple, mentre considera "miraculoses" les seues escultures sobre pinyols de fruites, tamb assevera, problablement per error, que el retrat de l'esposa de Putifar en el baix-relleu alludit ads, era un autoretrat. Tamb assegura que Rossi va professar un amor no correspost per Anton Galeazzo Malvasia, un jove de la noblesa, i que el baix-relleu esmentat illustrava el refs d'aquest pel seu amor. Aquesta afirmaci de Vasari es trobava fundada probablement en una contalla apcrifa, per la seua inclusi en la biografia de l'artista demostra la creena renaixentista en un suposat carcter dbil de la dona. Vasari va emprar el baix-relleu de Properzia com a exemple de com les dones, fins i tot les millors dotades, no eren capaces de fugir de la seua "naturalesa femenina".  

References.


 Bibliografia .
Chadwick, Whitney, Women, Art, and Society, Thames and Hudson, Londres, 1990;
Heller, Nancy G. Women Artists: An Illustrated History.New York: Abbeville Press, 1997.
Harris, Anne Sutherland and Linda Nochlin, Women Artists: 1550-1950, Los Angeles County Museum of Art, Knopf, New York, 1976;
Jacobs, Frederika. The Construction of a Life: Madonna Properzia De' Rossi 'Scultrice Bolognese, Word and Image, 1993, pp. 122 - 32. ;
Vasari, Giorgio. La vida de la senyora Properzia de' Rossi, a Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori (1568), traducci anglesa de J. i P. Bondanella, Oxford: Oxford University Press, 1991, pp. 339 - 44.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368559" title="Mary Ann Gabriel" nonfiltered="2786" processed="2776" dbindex="142820">
Mary Ann Gabriel. (Banstead, Surry, 7 de febrer de 1825   Londres, 7 d'agost de 1877) va ser una compositora anglesa.

Entre les seves produccions de major importncia hi figura la cantata Evangeline basada en el poema homnim de Henry Wadsworth Longfellow. Va escriure nombroses melodies, basades moltes d'elles en els cants populars irlandesos, i algunes obres instrumentals molt estimables.

Bibliografia.
Tom nm. 25 de l'Enciclopdia Espasa;

Enllaos Externs.
 Breu biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368561" title="Richard Gabriel" nonfiltered="2787" processed="2777" dbindex="142821">
Richard Gabriel (Zackenzin, 1874 - ?) fou un compositor alemany. 

Fou deixeble de Humperdinck, a partir del 1902 fou organista i director de cors de Sagan.
Entre llurs composicions figuran balades per a veus d'homes, Frlingsouverture, per a orquestra, Nach Walhall, per a cor mixte, solos i orquestra.

Referncies.

Tom nm. 25 de l'Enciclopdia Espasa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368562" title="Pere Gabriel Carreras" nonfiltered="2788" processed="2778" dbindex="142822">
Pere Gabriel Carreras (Terrassa, 1836 - ?) fou un compositor i organista catal del segle XIX.

El 1858, desprs de renyides oposicions, guany la plaa de mestre de capella i organista de Sant Pere de Terrassa, a ms el 1862, fund all mateix, un notable orfe. Va escriure ms de 500 obres musicals, tant del gnere religis com prof.

Referncies.

Tom nm. 25 de l'Enciclopdia Espasa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368563" title="Lectoescriptura constructivista" nonfiltered="2789" processed="2779" dbindex="142823">
La lectura i l'escriptura sn dos processos estretament relacionats que des d'una visi constructivista de l'aprenentatge han de tenir una finalitat comuna: la construcci i la interpretaci de significats. Cal transmetre als alumnes el veritable valor funcional de saber llegir i escriure, el qual no s cap altre que comunicar-se i interactuar amb l'entorn. Cal deixar de banda aquelles activitats que plantegen la lectoescriptura com una simple activitat de l'escola. 

Tal com han posat de manifest Teberosky i Ferreiro, els alumnes arriben a l'escola amb un ampli bagatge de coneixements sobre llengua, saben imitar l'acte de llegir i escriure, saben que t una funcionalitat...Els docents han d'aprofitar aquest bagatge que porten els alumnes per tal d'acompanyar-los en el cam d'aprenentatge de la lectoescriptura, el qual no s un procs arbitrari, sin que segueix diverses etapes consecutives que el porten a la fita final.

La primera d'aquestes etapes es la que podem anomenar etapa de les escriptures presillbiques.Durant aquesta etapa els alumnes encara no han descobert el valor de les lletres, simplement imiten als adults. Per llegir es valen de les imatges que acompanyen al text, i per escriure utilitzen dibuixos, gargots i lletres conegudes per a ells, per exemple les del seu nom, ja que per a ells s molt significatiu. 

Una vegada superada aquesta fase, comena a haver-hi una correspondncia entre all que el nen diu i all que escriu, tot i que encara no escriu tots els sons de la paraula, sin que escriu una grafia per cada sllaba, normalment les vocals, tot i que hi ha alumnes que escriuen les consonants. Aix doncs, per escriure "CADIRA" el nen escriuria "AIA". Aquesta s l'etapa que podem anomenar de les escriptures sillbiques.

Posteriorment, comenar a escriure ms d'una grafia per a cada sllaba, fins que progressivament hi haur una total correspondncia entre els sons i les paraules escrites. 

Cal dir que no hi ha una edat per passar per aquestes fases, cada alumne segueix el seu ritme d'aprenentatge, per tal dins l'aula s molt important que es respectin els ritmes de treball.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368564" title="Abdagases" nonfiltered="2790" processed="2780" dbindex="142824">
Abdagases  fou rei de la dinastia Pahlava a la part oriental de Prsia (Drangiana, Aracosia i Gandhara), nebot i successor de Gondofares. Va regnar vers els anys 50 a 60. Es conegut nicament per les monedes. Va perdre Gandhara en front del rei Kushana Soter Megas. 

Un rei de nom igual o similar, esmentat per Tcit com Abdagaeses (Annals 6.36, etc.) va intentar defensar el tron de Prtia de Tiridates III  (35-36 que se sap que fou coronat per Suren, possiblement el mateix rei) per desprs el va aconsellar abandonar Selucia, i es suposa que podria ser un parent del Abdgases que regnava pocs anys desprs.

Abdagases fou succet per Pakoros o per Ortagnes.

Bibliografia.
P. Gardner, Catalogue of Indian Coins in the British Museum: the Greek and Scythic Kings of Bactria and India, Londres, 1886


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368565" title="Abdal Beg" nonfiltered="2791" processed="2781" dbindex="142825">
Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals amirs kizilbatxis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germ petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safvida. Abdal va lluitar al costat d'Ismail a les campanyes a Shirvan i contra el ak koyunlu Alwand, i estava present quan Ismail fou proclamat xa a Tabriz, que va suposar l'establiment de la dinastia safvida.

En el govern safvida va rebre l'encrrec de perseguir als que havien participat a la batalla del 1588 en la que el pare d'Ismail, Shaykh Haydar, havia mort. El 1509 se li va retirar el rang per raons desconegudes i els seus soldats (laskar) i els feus (olka) de , Sawudj Bulagh, Khwar i Rayy foren transferits a Zaynal Beg Shamlu; fou al mateix temps que un altre dels caps kizilbatxis i partidari des de el principi dels safvides,  osayn Beg Lala, tamb va perdre el rang i feus.

El 1510 particip en la campanya contra els uzbeks al Khurasan i fou nomenat governador de la ciutat de Merv i rodalies quan aquesta fou conquerida; el 1513 va rendir la ciutat i va fugir mentre Nadjm-i Thani feia campanya contra els uzbeks; fou castigat per covardia, vestit de dona i passejat en ruc. 

Ja no torna a ser esmentat.

Bibliografia.
R. M. Savory, The Principal Officers of the  afawid State during the Reign of Ismail I (1501-1524), 1960


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368567" title="Cepola australis" nonfiltered="2792" processed="2782" dbindex="142826">

 Cepola australis   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia (des d'Austrlia Meridional fins a Queensland).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368568" title="Cronologia de Joana d'Arc" nonfiltered="2793" processed="2783" dbindex="142827">
Taula cronolgica sobre els esdeveniments ms importants al voltant de na Joana d'Arc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368570" title="Cepola haastii" nonfiltered="2794" processed="2784" dbindex="142828">

 Cepola haastii   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368571" title="Abd Allah ibn Amir" nonfiltered="2795" processed="2785" dbindex="142829">
Abd Allah ibm Amir (Abd Allah Abu Abd al-Rahman ibn Amir ibn Kuraysh) (La Meca 626-680) fou un general rab del clan dels Abd Shams, parent del califa Uthman. 

Aquest darrer al pujar al califat va trobar suport en els clans familiars propers i Abd Allah Abu Abd al-Rahman fou nomenat governador de Bssora el 649/650 en lloc d'Abu Musa al-Ashari. D'aquest govern depenien les regions a l'est del Tigris encara per conquerir.

Va iniciar campanyes a l'est i desprs d'uns triomfs a Fars (650) on foren conquerides Eshtakhr, D r b erd, i G r (Firuzabad), i va seguir al Khurasan per es va aturar a Tabasayn. En la segent campanya es va dirigir a Nishapur on va trobar una mica de resistncia per la ciutat fou conquerida desprs d'uns mesos de setge i va pagar un fort tribut; altres ciutats de la regi van tamb capitular i van pagar contribucions (651). La darrera fortalesa que resistia, Marv al-Rud, va capitular el 652; els musulmans sembla que es van aturar al Oxus i probablement es va negociar amb els principats heftalites de la regi per prevenir qualsevol amenaa immediata. 

Va retornar a Bssora deixant a Khurasan una petita fora, que aviat fou atacada i Ibn Amar va haver de retornar (653) per la situaci no va quedar arranjada (653-656). Mentre el seu delegat Abd al-Rahman ben Samura estava conquerint el Sistan.

Desprs de l'assassinat d'Uthman (656) va donar suport a xa bint Abi Bakr, Talha i al-Zubayr, per desprs de la victria del nou califa Al ibn Abi Tlib a la batalla del Camell (656) va haver d'abandonar Bssora i fugir a Damasc, on es va unir al governador de Sria Muawiya ibn Abi Sufyan (el futur Muawiya I) que era parent seu. 

Va seguir la guerra civil i el 661 al ser designat califa Muawiya I, i llavors fou nomenat per segona vegada governador de Bssora.

Entre el 662 i el 664 els seus generals van reconquerir Sistan i Khurasan que s'havien perdut als darrers anys. En canvi a Bssora els disturbis causats per les lluites tribals foren freqent i Ibn Amir va dubtar d'actuar amb contundncia per no agreujar la situaci i Muawiya el va acabar destituint en favor de Ziyad ibn Abih considerat un governador ms enrgic. Ibn Amer a ms de parent de Muawiya era sogre del seu fill Yazid (futur Yazid I); el califa el va voler compensar i li va oferir la ma de la seva prpia filla i molts diners. 

Es va retirar llavors a la Meca on va morir a l'entorn del 680.

Bibliografia.
Caetani, Annali  i  Chronographia Islamica, Paris, 1912


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368573" title="Codornera" nonfiltered="2796" processed="2786" dbindex="142830">

La codornera, la veta, l'anguileta de mar, la cinta, la flmula, el floc, el fuet, la lligacama o la pixota vermella (Cepola macrophthalma) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
 Pot superar els 50 cm de llargria.
 Cos comprimit, acintat, molt llarg i fi. La seua altura minva cap al peduncle caudal.
 Les escates sn petites.
 El cap s petit i rod.
 La boca s ampla i inclinada.
 Les dents sn esmolades i estan corbades cap a l'interior.
 Els ulls sn grossos amb un dimetre d'un ter de la llargria del cap.
 T una aleta dorsal molt llarga que arriba des del cap fins al peduncle caudal. L'anal tamb s molt llarga. Tant les pectorals com les plviques sn petites. La caudal s prima amb els radis filamentosos.
 s de color vermell amb els costats de color groc o taronja. A la part anterior de la dorsal hi ha una taca vermella. Les aletes sn rosades.;
Reproducci.
Es reprodueix durant la primavera i l'estiu. Les larves sn planctniques i mentre creixen s'allarga el cos.
Alimentaci.
Menja petits crustacis, peixets i anllids.
Hbitat.
s bentnic i apareix a partir dels 30 m fins als 200 m de fondria. Viu a fons fangosos i sorrencs en petits grups, on s'enterra. Tamb pot aparixer a praderies de fanergames de mar.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Britniques fins al nord del Senegal, incloent-hi la Mar Mediterrnia.
Costums.
Desprs d'una gran tempesta s'apropa a la costa. s ms actiu al vespre.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quro, J.-C., 1990. Cepolidae. p. 853-854. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368576" title="Cepola pauciradiata" nonfiltered="2797" processed="2787" dbindex="142831">

 Cepola pauciradiata   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mauritnia fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368579" title="Abd Allah ibn Ibrahim" nonfiltered="2798" processed="2788" dbindex="142832">
Abd Allah ibn Ibrahim (Mirza Sultan Abd Allah Shirazi)  (Shiraz 19 de mar de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou net de Tamerl, fill de Shah Rukh, i khan dels timrides de Transoxiana. La seva mare era Mihr Sultan Khatun bint Alushera.

En el regnat de Shah Rukh (1405-1447) va ocupar el govern del Fars (on va succeir al seu pare Ibrahim ibn Timur quan aquest va morir el 3 de maig de 1435) sota la regncia de Shaykh Muhabb al-Din Abu l-Khayr. Aquest darrer va limitar les despeses de l'administraci i fou destitut per les queixes dels amirs locals (1441/1442), per restablert el 1446. 

El seu cos Sultan Muhammad volia incorporar el Fars al seu feu i es va presentar davant Shiraz, que va assetjar (novembre-desembre de 1446) per es va haver de retirar al acudir Shah Rukh amb les seves forces; per el khan suprem va morir poc desprs el 12 de mar de 1447 i llavors Sultan Muhammad va derrotar a les forces de Abd Allah ibn Ibrahim (1447) i aquest (de 14 anys) va haver de fugir a Estakr, i finalment se li va concedir escollir el lloc d'exili, i va triar Herat on esperava obtenir el govern de Khurasan, per no va tenir cap opci.

Quan Ulug Beg de Samarcanda es va acostar a Herat (1448) per defensar la seva successi en front d'altres pretendents, Abd Allah se li va unir durant la batalla de Tarnab. Ulug Beg el va enviar, junt amb el seu propi fill Abd al-Latif Mirza, com a delegats a Bistam i Astarabad; Abd Allah va retornar aviat i no va participar en les maquinacions del fill Abd al-Latif Mirza contra el pare. 

El 1449, en els primers combats menors entre pare i fill,  aquest darrer el va fer presoner per el va deixar en llibertat; Abd al-Latif va entrar a Samarcanda (octubre) i va fer matar al seu pare (dia 25 d'octubre del 1549) per al seu torn fou assassinat el 9 de maig de 1550; llavors els amirs van portar al tron al jove Abd Allah amb 17 anys; els seus patrocinadors eren els caps mongols i turcs de Samarcanda i el xeic Burhan al-Din ibn Hisham al-Din.

Abd Allah es va proclamar Khan de Txagatai (Tamerl havia usurpat el poder als khans de Txagatai) per no fou reconegut ms que a Samarcanda i la Transoxiana. Al mateix temps havia estat alliberat a Bukhar Abu Said que va reclamar el tron; aquest va obtenir molts suports i a finals d'any va conquerir Yasi (Turkestan) i les forces d'Abd Allah es van retirar. El 1451 el khan uzbek Abu l-Khayr va donar suport a Abu Said i aquest va derrotar fcilment a Abd Allah prop de Samarcanda, i el va fer matar (22 de juny de 1451).

Es va casar dues vegades amb una filla d'Ulug Beg i una filla de lamir Kuday Kuli, per probablement no va tenir fills.

Bibliografia.

W. W. Barthold, Ulugh Beg, Four Studies, tradut per V. Minorsky, Leiden, 1956;
R. M. Savory, The Struggle for Supremacy in Persia after the Death of Timur, 1965  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368580" title="Cepola schlegelii" nonfiltered="2799" processed="2789" dbindex="142833">

 Cepola schlegelii   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Honshu (Jap) fins a Taiwan. Tamb a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368582" title="Guiula" nonfiltered="2800" processed="2790" dbindex="142834">

La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) s un peix ostecti de l'ordre dels perciformes i de la famlia dels lbrids.

Morfologia.

 Fa 25 cm de llargria.
 Cos allargat i no gaire gros.
 Recobert d'escates molt petites.
 T els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals.
 Coloraci molt vistosa que canvia segons el sexe, l'edat, l'poca de l'any i la fondria en qu viuen.;

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sucia fins al Gabon. Tamb a la Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368583" title="Agent geolgic" nonfiltered="2801" processed="2791" dbindex="142835">
Un agent geolgic, s un sistema natural que fa l'erosi, el transport i la sedimentaci i pot canviar el paisatge.

Els agents geolgics poden ser:

El vent: Duu a terme la seva acci per tota la superfcie terrestre. s un agent efica en absncia de vegetaci, on hi ha materials fins solts, i vents constants, com als deserts i les platges.

Les glaceres: Tenen una capacitat d'erosi i transport molt gran. L'acci est restringida a les zones polars i d'alta muntanya.

Les aiges salvatges:' Sn les que corren per la superfcie desprs d'una pluja forta. Tenen una gran capacitat erosiva als llocs on les pluges sn escasses per molt torrencials.

Els rius Sn cursos permanents d'aigua. La capacitat d'erosi i transport depn del cabal i la pendent que tingui el riu.

Les aiges subterrnies: L'acci erosiva consisteix en dissoldre les roques del subsl solubles, principalment les calcaries i els guixos.

El mar: s duu a terme a les costes i als penya-segats, on les ones els desgasten i les corrents marines transporten els materials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368586" title="Abd Allah Abu Salih ibn Hazim" nonfiltered="2802" processed="2792" dbindex="142836">
Abd Allah Abu Salih ibn Hazim ibn Zabyan ibn al-Salt al-Sulaymi (mort 692) fou un general rab governador del Khurasan. Fill d'una dona negra (de nom Adjla o Asma) i d'un membre destacat de la tribu Banu Sulaym. 

Va acompanyar al seu cos Kays ibn al-Haytham al-Sulaymi (tamb Kays ibn Ubayra) a la zona de Nishapur on era comandant (649/650) i va participar a la conquesta de Sarakhs que va dirigir el 651/652. A l'any segent va derrotar a una coalici local dirigida per la famlia persa dels Karen (famlia) (652/653).

El 656, a la mort del califa Uthman, va retornar a Bssora i el 658/659, junt amb Ibn al-Hazrami, representant de Muawiya, va escortar a Ziyad ibn Abih a presncia del futur califa; en aquest moment el seu suport a Muawiya ja era clar.

La data dels seus primers governs no estan clares. Com que es diu que el seu nomenament fou per la victria sobre els Karen, i per tant alguns el situen el 652 o 653; al-Tabari la situa el 656;  el segon perode hauria estat el 661, al pujar al califat Muawiya I o el 663/664 (potser com substitut del seu cos Kays ibn al-Haytham al-Sulaymi). El 664 va dirigir un escrit al califa defensant-se d'haver usurpat el govern, i va guanyar el cas podent retornar al Khurasan on va ocupar altre cop el govern el 665. Potser es va tractar de governs temporals en ms d'un perode en una situaci on encara la administraci musulmane no estava consolidada.

A la mort del califa Yazid I (683) i en el marc del suport general del que gaudia  Abdallah ibn al-Zubayr, Khurasan va quedar en el bndol d'aquest i  Abd Allah Abu Salih ibn Hazim fou nomenat altre cop governador. La regi estava en mans de Salm ibn Ziyad nomenat vers el 680 per Yazid, que fou convenut de renunciar a favor d'Abd Allah. Aquest va arribar a la capital provincial Merv i tot el territori estava en revolta dirigida per Aws ibn Talaba i es va haver de imposar per la fora; els rabia i els tamimites van haver de ser combatuts i tamb els heftalites, per va aconseguir diverses victries que li van garantir el predomini. 

Quan ja la resta del mon musulm havia entrat en tractes amb el califa Abd al-Malik ben Marwan (685 705), Abd Allah va continuar donant suport al germ d'Abd Allah ibn al-Zubayr, Musab ibn al-Zubayr. A la mort d'aquest (691/692) el califa li va enviar un delegat i li va oferir el govern del Khurasan per set anys a canvi del seu reconeixement, per va refusar la oferta. El califa llavors va nomenar governador a un dels propis oficials d'Abd Allah; Ibn Hazim es va declarar obertament en rebelli i tingu el suport del poble a Merv, per al cap de poc fou assassinat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368588" title="Acanthocepola abbreviata" nonfiltered="2803" processed="2793" dbindex="142837">

 Acanthocepola abbreviata   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf Prsic i el Golf d'Oman fins al Golf de Carpentria.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368589" title="Gabriel el Msic" nonfiltered="2804" processed="2794" dbindex="142838">
Gabriel,  el  Msic fou un poeta i msic espanyol del segle XV i primer ter del segent.
En el Canoner de Palau, transcrit i comentat per Francisco Asenjo Barbieri, figuren 19 composicions seves per a 3 i 4 veus. Degueren ser escrites en els ltims anys del segle XV o a primers del segent. Com a poeta apareix en el Canoner General de 1511, tamb amb el nom de Gabrile el Msico. En aquest canoner es diu que Gabriel era cantor de la capella del rei (Ferran el Catlic).

En el citat canoner general, publicat a Njera a Saragossa el 1554, s'inclou una composici potica seva. 

Desprs de la mort de Ferran el Catlic, ocorreguda el 1516, degu de passar al servei de l'almirall Fadrique Enrquez, que tant brillant paper desenvolup en la guerra de les Comunitats dels anys 1520 i 1521.

Durant aquesta segona poca de la vida del poeta-msic fou quan degu de coneguen-lo Zapata. El seu cognom, segons aquest autor, era el de Mena.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368592" title="Abd Allah ibn Muawiya" nonfiltered="2805" processed="2795" dbindex="142839">
Abd Allah ibn Muawiya ibn Abd Allah ibn Djafar al-Taybbar ibn Abu Talib, fou un noble haiximita net d'Abd Allah ibn Djafar un cortes que va caure en desgracia sota el califa Abd al-Malik ibn Marwan i va morir de manera estranya el 700 a Medina. Va dirigir una revoluci talibita (alida) al Iran occidental (744-747).

Gaudia de considerable reputaci com a poeta. A la mort del califa Yazid III (setembre del 744) el governador d'Iraq va rebre noticies de que havia estat proclamat el seu germ Ibrahim ben al-Walid i li va donar suport; per llavors es va saber que el general i prncep omeia Marwan (futur Marwan II)  excls de la successi pel seu naixement, s'havia revoltat; aix va portar confusi. Abd Allah ibn Muawiya fou posat sota residncia vigilada pel governador.

El xites de Kufa, que el 740 havien estat derrotats al intentar proclamar a Zayid ibn Ali, van aprofitar la ocasi i van proclamar a Abd Allah ibn Muawiya, i aquest es va unir als revoltats (octubre/novembre del 744). Se li van unir nombrosos grups com els zaydiya de Kufa, els yamani d'Arbia del sud i diverses faccions de la tribu dels rabia, a ms dels kharigites; noms alguns lders alides a ttol individual es van separar de la revolta.

Abd Allah ibn Muawiya va sortir de Kufa contra Abd All h ibn Umar ibn Abd al-Az z que era a Hira per els rebels, tot i ser ms nombrosos, foren derrotats; llavors es va refugiar primer al castell de Kufa i desprs a al-Madain. 

Amb nous reforos reclutats a Kufa i partidaris d'altres llocs, Abd Allah ibn Muawiya es va dirigir a l'est cap al Djabal i Fars i a l'any 745 aquestes regions van quedar sota el seu control (Hamadan, Hulwand, Kumis, Damghan, Rayy, Isfahan, Shiraz. Kumm i Kirman). A Isfahan primer i desprs (746)  a Estakr (quan fou ocupada per un dels seus comandants)  va establir una cort on va recaptar taxes i va nomenar governadors. 

Aviat fou atacat pel general califal Amir ibn Zubara enviat per Ibn Hubayra, el nou governador d'Iraq. Una batalla es va lliurar a un lloc anomenat Marv al-Shadan, de situaci desconeguda, i els rebels foren derrotats de manera decisiva; els principals caps van fugir cap al Sind, Oman o Egipte. Abd Allah ibn Muawiya es va dirigir a Shiraz i de all va agafar el cam al Khurasan seguit de Ibn Zubara fins a Djiruft al Kirman. 

Finalment va arribar a Herat amb molts pocs seguidors i fou agafat pel governador i empresonat. La seva apellaci fou desestimada uns mesos desprs per Abu Muslim que s'havia fet amb el poder a la provncia i el considerava un potencial enemic, i fou assassinat a la pres.

Bibliografia.
Claude  Cahen, Points de vue sur la  Rvolution abbaside,  Revue historique 230, 1963


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368594" title="Abd Allah Abu Buhayr ibn Nadjashi" nonfiltered="2806" processed="2796" dbindex="142840">
Abd Allah Abu Buhayr ibn Nadjashi ibn Ghanim ibn Saman Asadi Nasri (segle VIII) fou un funcionari del califat, de religi xita.

Fou governador d'Ahwaz (Khuzestan) sota el califa al-Mansur (754-775)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368595" title="Acanthocepola indica" nonfiltered="2807" processed="2797" dbindex="142841">

 Acanthocepola indica   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica), ndia, Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368597" title="Acanthocepola krusensternii" nonfiltered="2808" processed="2798" dbindex="142842">

 Acanthocepola krusensternii   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins al Mar de la Xina. Tamb a Indonsia i al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368599" title="Abd Allah ibn Tahir" nonfiltered="2809" processed="2799" dbindex="142843">
Abd Allah ibn Tahir (nom complert Abd Allah Abu l-Abbas ibn Tahir Dhu l-Yaminayn) (798-844) fou un funcionari abbssida governador del Khurasan (828-844) de la dinastia Tahrida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd Allah al-Khuzai.

Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a la Djazira contra Nasr ibn Sabat, antic partidari d'al-Amin (824) i va aconseguir la seva rendici (825). El 825/826 va anar a Egipte on va reprimir una revolta del aventurer Abd Allah ibn al-Sari. 

Fou nomenat governador en el lloc del seu germ Talha ibn Tahir el 828 (per no en va prendre possessi) i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, per al-Ma'mun li va ordenar tornar al Khurasan per lluitar contra els kharigites de la provncia. Llavors va prendre formal possessi del govern (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador per el va acabar confirmant.

La seva tasca principal fou donat suport als seus vassalls els samnides de Transoxiana, i mantenir la ortodxia sunnita contra els xites al nord d'Iran. El 834 va reprimir la revolta alida a Guzgan dirigida pel pretendent alida Muhammad ibn al-Kasim; les provncies de la mar Cspia havien esdevingut un feu dels zaidites (o zaydites) i va haver de combatre al ispahbad del Tabaristan, Mazyar ibn Karen que volia tractar directament amb el califa; finalment Mazyar fou capturat i enviat a Iraq per ser executat.

Va morir el novembre del 844 i el va succeir el seu fill Tahir ibn Abd Allah. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura.

Bibliografia.
Barthold, Turkestan;
Cambridge History of Iran, Tahirids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368600" title="Acanthocepola limbata" nonfiltered="2810" processed="2800" dbindex="142844">

 Acanthocepola limbata   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Honshu (Jap) fins a Taiwan. Tamb a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368610" title="Pseudocepola taeniosoma" nonfiltered="2811" processed="2801" dbindex="142845">

 Pseudocepola taeniosoma   s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368612" title="Club Tennis de la Salut" nonfiltered="2812" processed="2802" dbindex="142846">

El Club Tennis de la Salut s una entitat esportiva barcelonina del barri de la Salut (districte de Grcia). Va ser fundat l'any 1902 per un grup d'esportistes a partir del Club Social La Salut, creat poc abans, el 1899.

A ms de 16 pistes de tennis de terra batuda, el club gaudeix d'altres nombroses installacions esportives, incloses piscina, front, 6 pistes de pdel i pavell poliesportiu cobert, on es practica el tennis en superfcie rpida, futbol sala i bsquet. Tamb disposa d'una sala de gimns i sales de jocs, on s'hi pot gaudir de bridge, canastra, mus, dmino, billar i escacs.

El Club Tennis de la Salut realitza una intensa activitat tennstica, eix central de la seva activitat. comptant entre els seus socis amb destacats exjugadors i jugadors que han representat en moltes ocasions Espanya a la Copa Davis, com Manuel Orantes, Joan Balcells i lex Corretja. En el palmars del Club existeixen tamb molts altres trofeus i ttols corresponents a campionats d'Espanya i de Catalunya, tant en categoria individual com per equips. 

El Club ha desenvolupat al llarg dels anys una funci didctica com escola permanent de tennis, estant actualment representat per ms de quaranta equips, que participen en els diferents campionats de Catalunya, d'Espanya i internacionals. Cal destacar el Trofeu Joan Compta -In Memoriam- Campionat d'Espanya per equips Infantils, que es juga a les pistes del Club Tennis de la Salut des de l'any 1972.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368613" title="Abdallah Bebahani" nonfiltered="2813" processed="2803" dbindex="142847">
Abdallah Behbahani (1840-1910) fou un teleg i poltic irani nascut a Nadjaf.

El 1878 va esdevenir un dels ulemes mes influents de Teheran. El 1891 es va organitzar una campanya contra el tabac en resposta a la concessi del monopoli pel xa a una companyia britnica, i no s'hi va voler associar. Va participar en altres activitats poltiques sobre la permanncia als crrecs dels governadors de Khuzestan i Mazanderan. El 1905 va rebre una foto del encarregat de duanes belga, Naus, que havia anat a una festa de disfresses vestit de capell, i aix li va servir d'excusa per demanar la seva dimissi que finalment es va garantir; llavors es va aliar a un altre clergue, Mohammad Tabatabai i junts van instigar algunes manifestacions i actes poltics.

El 18 d'agost de 1906 els ulemes van tornar a Teheran desprs d'obtenir una victria poltica i durant dos anys fou la principal figura del pas dins el parlament (Majlis) fins el cop d'estat reial del 23 de juny de 1908 que va dissoldre el Majlis. Fou fet presoner i expulsat cap al Imperi Otom per al no ser acceptat va quedar en custodia a la frontera a Bezehrud durant 8 mesos i desprs fou portat a Nadjaf.

Quan les forces constitucionals van entrar a Teheran i van deposar al xa (juliol de 1909) va tornar a la capital esperant continuar el seu paper al Majlis; aquest va quedar dividit entre moderats (conservadors) i radicals (socialdemcrates) i va donar suport als conservadors. Llavors fou assassinat a casa seva el 16 de juliol de 1910 per quatre homes vinculats a la socialdemocrcia, per que no van poder ser lligats al cap d'aquest sector, el diputat de Tabriz  Sayyed  asan Taq z da, el qual tot i aix es va haver d'exiliar a Istanbul.

Bibliografia.

Hamid Algar, Religion and State in Iran, 1785-1906: the Role of the Ulama in the Qajar Period, Berkeley i  Los Angeles, 1969, ;
E. G. Browne, The Persian Revolution of 1905-1909, Cambridge, 1910, ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368629" title="Abd Allah Khan" nonfiltered="2814" processed="2804" dbindex="142848">


Abd Allah Khan Uzbek, noble i general mogul del segle XVI que va governar breument a Malwa;
Abd Allah I Khan o Abd Allah ibn Ibrahim,  khan uzbek de la dinastia xaibnida;
Abd Allah II Khan o Abd Allah ibn Iskandar,  khan uzbek de la dinastia xaibnida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368630" title="Castell de Basturs" nonfiltered="2815" processed="2805" dbindex="142849">

El  Castell de Basturs s un castell medieval, d'poca romnica, del poble de Basturs, a l'antic terme d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dell.

s ja esmentat el 1055, quan fou venut pel comte de Pallars Juss Ramon V a Arnau Mir de Tost, el conqueridor de la major part de la Conca Dell com a vassall del comte d'Urgell. El de Tost el ced en dot a la seva filla Valena, qui es cas amb el comte de Pallars Juss, i al seu nt Arnau. El 1057 est documentat el nom del seu castl en aquell moment: Isarn Sala de Basturs, just en el moment en qu els comtes pacten la cessi del castell de Basturs a Ramon Mir d'Orcau. El 1071, encara, aquest darrer el deixa en testament al seu fill Pere.

Estigu en mans d'aquesta famlia fins el segle XIV, quan Pere III el Cerimonis fu cedir, l'any 1338, els castells de Basturs, el Puig i la Pobla de Segur al vescomte Pere de Vilamur, qui vengu Basturs a Sibilla de Vilamur el 1380. Tanmateix, l'any desprs torna a constar un Orcau com a senyor de Basturs: Arnau d'Orcau. Fins a l'extinci dels senyorius, aquest castell va romandre unit a la baronia d'Orcau.

En resten fragments de parets, amb algunes arrencades de volta i restes d'una torre, tot al capdamunt del poble de Basturs, al lloc anomenat el poble vell. En efecte, no es tractava noms del recinte del castell, sin que les seves parets externes devien incloure el poblat vell de Basturs.





 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Basturs", a El Pallars, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Basturs", a El Pallars, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368633" title="El Ferran (desambiguaci)" nonfiltered="2816" processed="2806" dbindex="142850">

Geografia:
Cim de la comarca de la Garrotxa a prop del nucli d'Oix. Vegeu el Ferran (Montagut i Oix).
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages). Vegeu el Ferran.

Vegeu tamb.

Ferran I (desambiguaci), dinasties.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368634" title="Castell de Galliner" nonfiltered="2817" processed="2807" dbindex="142851">

El Castell de Galliner s un castell d'poca romnica del poble de Galliner, a l'antic terme d'Orcau, i de l'actual d'Isona i Conca Dell.

Es coneix la seva existncia documentada des del 1055, en una cessi feta pel vescomte Bernat a Santa Maria de la Seu d'Urgell, i en una confrontaci del castell de Mur. D'aquest castell procedia la famlia del mateix cognom, on destaquen Guillem Folc de Galliner, vassall del comte de Pallars Bernat, referenciat entre 1080 i 1110.

Es conserven dades dels de Galliner almenys durant cent anys ms, per en el fogatjament del 1365, els llocs de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell apareixen ja lligats al bisbat d'Urgell, senyoriu que ja es mantingu fins a la seva extinci, al segle XIX.

El castell era dalt del tur punxegut del mateix nom, damunt del poble (actualment en runes) de Galliner. A penes en queden vestigis. Tanmateix, prospeccions arquolgiques fetes en el seu moment van treure a la llum l'existncia del poble vell entre les runes del castell.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368635" title="Abd Allah ibn Iskandar" nonfiltered="2818" processed="2808" dbindex="142852">
Abd Allah Khan ibn Iskandar ibn Djanibek (532/1533-1598) fou khan uzbek dels xibnides de Transoxiana.

El 1510 a la mort de Muhammad Shaybani el khanat es va dividir en feus pels prnceps del clan reial. Djanibek va rebre la regi de Karmina i Miankal. El seu fill Iskandar era retardat mental i fou el fill d'aquest i net de Djanibek el que va haver de defensar els seus dominis contra altres branques.

El 1522 Nawruz Ahmad (Barak) va accedir a la condici de khan suprem dels uzbeks xibnides i khan de Tashkent. El 1554 Abd Allah fou expulsat dels seus dominis i va fugir a Balkh; els va recuperar per el 1556 en fou altre cop expulsat i va fugir a Maymana; la mort de  Nawruz Ahmad Khan li va permetre recuperar el seu feu de Miankal i llavors es va dirigir a Samarcanda on va derrotar als fills de Nawruz i els va expulsar de la ciutat, per no la va poder mantenir i va passar al seu oncle Pir Muhammad de Balkh; a l'any segent es va apoderar de Bukhar amb els suports del xeics juybari dirigits per Khwadja Ahmad Kashani Makdum-i Azam i per aix aquest, i desprs tamb el seu fill Khwadja Abu Bakr Sad, van gaudir de les posicions ms altes al khanat.

El seu oncle Pir Muhammad Khan que regnava a Balkh fou proclamat khan suprem dels uzbeks  a la mort de Nawruz. El 1561, aprofitant una revolta Balkh que va enderrocar a Pir Muhammad, Abd Allah va proclamar al seu pare, el incapa Iskandar, com a khan suprem a Bukhar encara que naturalment el poder estava a les seves mans. Durant aquestos anys va seguir la lluita contra la branca de Nawruz, que sota el seu fill Baba Sultan conservava Tashkent i Turkestan. El 1567 va fer la seva primera expedici al Khurasan. El 1573 va conquerir Balkh que va cedir en feu al seu fill Abd al-Mumin ibn Abd Allah; el 1574 va conquerir Hissar, i el 1578 Samarcanda. Baba Sultan fou derrotat per primer cop el 1575 per va poder fugir cap al territori dels kazakhs amb ajut dels quals va retornar a Transoxiana el 1579 i va recuperar Tashkent i altres ciutats al nord del Sir Darya; per finalment el 1583 Abd Allah les va reconquerir i Baba Sultan fou fet presoner i executat. En aquesta campanya va arribar al Ulu Tagh a l'estepa kazakha on va construir una mesquita al mateix lloc on Tamerl quan va arribar a aquest lloc en va erigir un altra. El 1583 va annexionar Fergana. Al mateix any va morir el seu pare i llavor va passar a ser formalment el khan suprem uzbek xibnida i el khan de Bukhar.

Els seus rivals a la famlia havien estat eliminats, molts dels quals executats durant els anys de guerres i ara es podia dedicar a altres conquestes: el 1584 va annexionar Badakhshan, el 1587 va envair el Khurasan  i el 1588 va arribar a Herat que fou ocupada desprs d'un perllongat setge. Kul Baba Kukaltash fou nomenat governador.
 
El 1590 el seu fill Abd al-Mumin  ibn Abd Allah (que havia quedat decebut al no rebre el govern d'Herat)  va conquerir Mashad, i en els anys segents va dominar la major part dels Khurasan. En aquestos anys va patir la invasi dels kazakhs dirigits per Tevekkel khan, que va afectar al nord del khanat i que van ocupar Tashkent i Turkestan. Mentre Abd Allah conqueria Khwarizm en dues campanyes el 1593 i el 1595; el 1594 va envair Kashgar i Yarkand per sense cap resultat.

Va morir a Samarcanda el 1598 quan iniciava una campanya contra els kazakhs. El va succeir el seu fillAbd al-Mumin ibn Abd Allah, aviat assassinat i les conquestes al Khurasan, Khwarizm i nord del Sir Darya es van perdre. Una nova dinastia gengiskhnida, els astrakhnides, van ser portats al poder a Bukhar el 1599.

Bibliografia.
W. Barthold, Sochineniya VIII, Moscou, 1973;
P. P. Ivanov, Khozya stvo dzhu barskikh she khov, Moscou i  Sant Petersburg, 1954, ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368638" title="Rocabert (desambiguaci)" nonfiltered="2819" processed="2809" dbindex="142853">

Onomstica: llinatge noble catal amb dominis feudals de Catalunya. Vegeu Rocabert (llinatge),;
Geografia: cim de la comarca de la Garrotxa, dins del municipi de Beuda. Vegeu Rocabert (cim).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368642" title="Sphenanthias sibogae" nonfiltered="2820" processed="2810" dbindex="142854">

  Sphenanthias sibogae  s una espcie de peix de la famlia dels ceplids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de Timor.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368652" title="Abd Allah Khan Uzbek" nonfiltered="2821" processed="2811" dbindex="142856">
Abd Allah Khan Uzbek fou un noble i general mogul del segle XVI que va governar breument a Malwa. Era fill de Ayesha Sultan Begum, filla del sult timrida Husayn Baykara i net de Zubayda Akasha, neta de l'arabshhida Timur Shaykh. Ayesha era vdua de Kasim Sultan (amb el que va tenir un fill de nom Kasim Husayn Sultan) i casada en segones noces amb el seu parent Buran o Burhan Sultan.

El 1526 va servir a l'exrcit mogul a Khurasan i el 1530 encara estava a l'exrcit i les forces dels uzbeks xaibnides foren decisives contra Rana Sanga. Va servir sota Babur i Humayun i quan aquest fou derrotat a Chausa el 1539, Ayesha Begum fou assassinada. 

Va participar desprs a les campanyes de Humayun a Panjab i Sind. Quan Kamran es va revoltar a Kandahar li va donar suport per desprs es va tornar a posar al servei de Humayun quan aquest va recuperar Kabul i Kandahar. Va servir amb l'emperador a les campanyes de Balkh i Badakhshan (1548-1549).

En aquest temps es va casar amb una filla de Kasim Barlas, el sult kazakh de la lnea de djudji i va jugar un paper destacat en la restauraci d'Humayun i en la guerra contra els sur afganesos.

Sota Akbar el Gran es va destacar a la batalla de Panipat del 5 de novembre de 1556 i va rebre el ttol de Shadjaat khan i el djagir (territori en feu) de Kalpi. Desprs es va unir a les forces imperials contra Khan Zaman Alu Kuli Uzbek, governador de Djwanpur; a l'any segent va participar a la reconquesta de Malwa a Baz Bahadur, per a la que li fou concedida plena autoritat i un rang molt alt, per desprs aquest li fou retirar per Akbar, amoinat de que no tingus massa poder.

Abd Allah es va revoltar a Malwa, per va haver de fugir  amb el seu fill cap a la cort de Gangiz Khan a Gujarat per aquest fou pressionat per entregar-lo i llavors va retornar a Malwa, per acabar refugiat a la cort del seu antic enemic Khan Zaman governador de Djwanpur.

La data de la seva mort es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368653" title="Cooperativa Fructcola Empord" nonfiltered="2822" processed="2812" dbindex="142857">


El municipi de Sant Pere Pescador sempre s'ha dedicat majoritriament a l'agricultura.
Mica en mica s anaren introduint nous cultius, a partir dels segle XVIII fou el blat de moro, l arrs i desprs la userda. A la segona meitat del segle XX, foren els arbres fruiters com la pomera i posteriorment el presseguer. Els beneficis i rendiments que s obtingueren d aquests cultius van motivar la creaci, l any 1969, de la Cooperativa Frutcola Empord, organisme que aglutin una part important dels fruticultors del terme.

La Cooperativa Fructcola Empord est especialitzada en l'exportaci de fruites variades, i alguns d'aquests productes que exporta sn les pomes, peres, prssecs i nectarines.
La marca amb la que es presenten les fruites s Empord.
La destinaci dels productes que exporten s el mercat espanyol i l'activitat es duu a terme durant tot l'any, ja que s el que dura la seva poca de ventes.
Aquesta cooperativa va iniciar l'activitat l'any 1969 que s quan es va crear, a causa del bon moment que vivien els cultius fruiters. 
En la cooperativa hi treballen 23 treballadors i disposa de 86 socis. 
Algunes de les associacions a les que pertany sn: Comit Econmic de Catalunya, Federaci de Cooperativistes Agrries de Catalunya.

Installacions.

La Cooperativa Frutcola Empord disposa de 397 hectrees de cultiu amb una producci diria de 70 tones. Tot aix s possible grcies a les 8 lnies de maquinries de qu disposa en una superfcie de magatzem de 2500 m2. En la cooperativa si que disposen de paletitzat, s a dir, que disposen els productes en palets per al transport i emmagatzematge.

Envasat.

Pel que fa a l'envasat del producte, aquest ve presentat en diferents formats: plata de plstic transparent, recobriment de malla, bossa de malla extrudida, producte a granel.
Per altra banda, l'envasat en general es dna en: caixa de plstic, caixa de plstic retornable, caixa de fusta, caixa de fusta contraxapada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368654" title="Abd Allah Mirza Dara" nonfiltered="2823" processed="2813" dbindex="142858">
Abd Allah Mirza Dara (1796-1846) fou un prncep persa fill de Fath Ali Shah, i governador de la provncia de Kamsa. Per part de mare venia de famlia de sayyids de Pazvar i era gendre de Sulayman Khan Qadjar.

El 1809/1810 fou nomenat governador de Kamsa amb seu a Zandjan i amb Mirza Taki Aliabadi com a visir. A la segona guerra russo-persa fou enviat a Ardabil amb l'exrcit de la seva provncia i va atacar a les forces russes dirigides per Madatov.

Desprs de la mort del seu pare fou confirmat dues vegades en el govern de Kamsa.

Fou un poeta destacat del qual el diwan ha estat publicat.

Va morir el 18 de juny de 1846.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368656" title="Abd Allah Morvarid" nonfiltered="2824" processed="2814" dbindex="142859">
Abd Allah Morvarid al-Kirmani Shihab al-Din ibn Shams al-Din Muhammad (mort 1516) fou un cortes timrida i poeta i music fill de Muhammad Morvarid que fou visir d'Abu Said i d'Husayn Baykara i que estava casat amb una filla del tamb visir timrida Muzaffar Shabankara de Karabagh (mort 1486).

Va ser servidor proper de Husayn Baykara, del que primer fou sadr (nomenat poc desprs de pujar al tron el 1470); desprs fou escriv per cartes i documents oficials i encarregat del segell reial; durant els anys que Kawam al-Din Nizam al-Mulk fou visir (1486-1498) es va retirar de la vida pblica, per a la caiguda del visir va retornar al servei del khan i va rebre el rang damir i el privilegi de ser el primer dels amirs que podia posar segell propi als documents; va rebre altres funcions com per exemple organitzar l'enterrament de Ali Shir el 1500.

Mort Baykara el 1506 es va tornar a retirar i va morir el 1516



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368657" title="Halichoeres adustus" nonfiltered="2825" processed="2815" dbindex="142860">

 Halichoeres adustus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Revillagigedo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368658" title="Abd Allah Pasha Kprlzade" nonfiltered="2826" processed="2816" dbindex="142861">
Abd Allah Pasha Kprlzade (mort 1735) fou un militar i home d'estat otom fill del gran visir Mustafa Pasha Kprlzade. 

El 23 de gener de 1700 es va casar amb la filla de Fay Allah el shaykh al-Islam i el 22 de gener de 1701 fou nomenat visir. Desprs fou nomenat comandant militar de Constantinoble (Istanbul q  im-maq m ). 

Durant la revolta del 22 d'agost de 1703 anomenada Edirne vaq as  Abd Allah va limitar la persecuci contra Fayz Allah el seu sogre, i la seva famlia.

En els anys segents va ocupar els  governs de  Khania, Quios, Sivas  i el 1723 fou nomenat wali de  Van i seraskar (comandant en cap) per la campanya contra els perses a l'Azerbaidjan amb objectiu a Tabriz. Aquesta campanya es va fer el 1724 i va portar a la conquesta de Khoy i Showrs per el setge de Tabriz que va durar 29 dies, no va aconseguir res; desprs de passar el hivern a diversos camps militars al Azerbaidjan,  va conduir els 70000 soldats del seu exrcit a un segon intent el 1725; va ocupar Zonuz i Marand, i va tornar a assetjar Tabriz, els defensors de la qual es van rendir el 3 d'agost de 1725.

El 1726 li fou concedit el govern de Rakka a Sria, que havia demanat i va renunciar al seu rang de seraskar (1727). Desprs fou governador de Candia o Creta, Egipte, Eubea i Karaman i fou nomenat altre cop seraskar per una nova campanya contra Prsia (1735). 

Aquesta campanya fou desafortunada. Un exrcit relativament petit dirigit per Nadir Shah el va enfrontar al riu Arpa  y a Armnia, prop de Bagavard  i els otomans van patir una completa derrota; Abd Allah va morir a la batalla (18 o 19 de juny de 1735). 

Bibliografia.
 L. Lockhart, Nadir Shah, Londres, 1938;
L. Lockhart, The Fall of the  afav  Dynasty and the Afghan Occupation of Persia, Cambridge, 1958 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368659" title="Halichoeres hortulanus" nonfiltered="2827" processed="2817" dbindex="142862">

 Halichoeres hortulanus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368661" title="Halichoeres aestuaricola" nonfiltered="2828" processed="2818" dbindex="142863">

 Halichoeres aestuaricola   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Colmbia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368662" title="Halichoeres argus" nonfiltered="2829" processed="2819" dbindex="142864">

 Halichoeres argus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins a Fidji, Tonga, Taiwan i nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368664" title="Embassament d'Ulldecona" nonfiltered="2830" processed="2820" dbindex="142865">
L' Embassament d'Ulldecona se situa a la Pobla de Benifass, a la comarca del Baix Maestrat, al Pas Valenci. 

Es va construir l'any 1967, finanat per pagesos d'Ulldecona (fet que li dna el nom) a la llera del riu de la Snia, a la conca del Xquer, ocupant una extensi de 817 ha i amb una capacitat d'11 Hm. T una presa de gravetat. La resclosa t 54 m d'alada i 180 d'amplada. 

Aquest embassament pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Xquer.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368665" title="Halichoeres bathyphilus" nonfiltered="2831" processed="2821" dbindex="142866">

 Halichoeres bathyphilus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord, Bermuda i el nord-est del Golf de Mxic fins a Yucatn (Mxic). Tamb a l'Illa Margarita (Veneuela) i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368667" title="Halichoeres bicolor" nonfiltered="2832" processed="2822" dbindex="142867">

 Halichoeres bicolor   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368668" title="Pedrosa de Duero" nonfiltered="2833" processed="2823" dbindex="142868">

Pedrosa de Duero s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Es troba entre Roa i Aranda de Duero.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368672" title="Enramades de Sallent" nonfiltered="2834" processed="2824" dbindex="142869">
L'origen de la festa de les Enramades de Sallent s religiosa i est vinculada amb el pas de la process del Corpus. s ve celebrant a Sallent des de l'any 1325.

El cap de setmana abans de Corpus tenien lloc els actes preliminars de la celebraci, consistia en anar al bosc per tal de collir boix, el qual s'utilitzava per guarnir i engalanar els carrers de la poblaci.

Actualment aquest guarniments han deixat de ser simples per anar adaptant-se a la modernitat i actualitat.

El qu encara no s ha perdut sn els tpics embotits, els quals fan referncia a personatges histrics de la vila.

Les Enramades han estat declarades Festa Tradicional d'Inters Nacional el 18 de maig de 1999.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368673" title="Halichoeres binotopsis" nonfiltered="2835" processed="2825" dbindex="142870">

 Halichoeres binotopsis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Singapur fins a l'oest de Nova Guinea (Indonsia) i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368674" title="Halichoeres biocellatus" nonfiltered="2836" processed="2826" dbindex="142871">

  Halichoeres biocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines fins a Samoa, sud del Jap i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368675" title="Pearanda de Duero" nonfiltered="2837" processed="2827" dbindex="142872">

Pearanda de Duero s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368676" title="Halichoeres bivittatus" nonfiltered="2838" processed="2828" dbindex="142873">

 Halichoeres bivittatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units) i Bermuda fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368677" title="Halichoeres bleekeri" nonfiltered="2839" processed="2829" dbindex="142874">

 Halichoeres bleekeri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368679" title="Pineda Trasmonte" nonfiltered="2840" processed="2830" dbindex="142875">

Pineda Trasmonte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368682" title="Halichoeres brasiliensis" nonfiltered="2841" processed="2831" dbindex="142876">

 Halichoeres brasiliensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Alimentaci.

Menja invertebrats bentnics.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368684" title="Halichoeres brownfieldi" nonfiltered="2842" processed="2832" dbindex="142877">

 Halichoeres brownfieldi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368685" title="Pinilla Trasmonte" nonfiltered="2843" processed="2833" dbindex="142878">

Pinilla Trasmonte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Inclou les localitats d'Oquillas, Villalbilla de Gumiel, Gumiel de Izn, Santa Mara del Mercadillo, Ciruelos, Nebreda i Cilleruelo.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368688" title="Quemada" nonfiltered="2844" processed="2834" dbindex="142879">

Quemada s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368689" title="Tossal del Rei" nonfiltered="2845" processed="2835" dbindex="142880">

El Tossal del Rei o popularment el Tossal dels Tres Reis s una muntanya de 1.350 metres, punt ms alt del Montsi i punt de confluncia de Catalunya, Pas Valenci i Arag. Els municipis que hi termenegen sn La Snia (Montsi), Fredes (Baix Maestrat) i Vall-de-roures (Matarranya).

Es troba al masss dels Ports de Tortosa-Beseit.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368691" title="Quintana del Pidio" nonfiltered="2846" processed="2836" dbindex="142881">

Quintana del Pidio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Limita amb Gumiel de Mercado, Gumiel de Izn i Aranda de Duero.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368693" title="San Juan del Monte" nonfiltered="2847" processed="2837" dbindex="142882">

San Juan del Monte s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368694" title="San Martn de Rubiales" nonfiltered="2848" processed="2838" dbindex="142883">

San Martn de Rubiales s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368696" title="Maternitat d'Elna" nonfiltered="2849" processed="2839" dbindex="142884">

La Maternitat d'Elna va ser una instituci humanitria dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Situada al Rossell  (Catalunya Nord), va ser fundada el novembre del 1939 per la sussa Elisabeth Eidenbenz. Hi van nixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil Espanyola, internades en els camps propers a Elna. La maternitat d'Elna era tamb anomenada la maternitat sussa ja que era obra d'una fundaci humanitria d'aquesta nacionalitat, concretament de la secci del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d'Ajuda Sussa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupaci de Frana.

Localitzaci.
Elna s oficialment una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals. El 1962 tenia 5.744 habitants. La maternitat es va situar a uns 7 quilmetres del camp de concentraci d'Argelers, en un palauet abandonat a les afores del poble, el castell de Bardon. La seva localitzaci exacte s: .

Histria de la maternitat.
Refugiats.


A les acaballes de la Guerra Civil, amb la caiguda de Barcelona, l'ltim reducte republic important, el gener del 1939, es va produir la major dispora de la histria d'Espanya, amb mig mili de refugiats que volien passar a Frana. Davant de la pressi de l'opini pblica internacional, el cap del govern, Edouard Daladier, va autoritzar el 5 de febrer l'entrada  al territori francs dels refugiats, que es va produir principalment pels passos fronterers de La Jonquera i Portbou, per on van sortir tamb les restes del govern republic. Fins el 15 de febrer del 1939 van ingressar oficialment al departament francs Pirineus Orientals (que llavors tenia uns 230.000 habitants), un total de 353.107 persones, sobre tot a peu: famlies senceres amb totes les pertinncies que no havien tingut  la possibilitat d'escapar d'altra manera, soldats que havien combatut a la batalla de l'Ebre i membres de les Brigades Internacionals que, por motius poltics, no podien tornar al seu pas d'origen. Quan les autoritats franceses van comprovar la magnitud de l'xode, la catstrofe humanitria ja era inevitable; poques setmanes abans del final de la guerra, l'"informe Valire", realitzat a petici del govern francs, estimava, el 9 de mar del 1939, la presncia d'uns 440.000 refugiats a Frana: 170.000 dones, nens i gent gran; 220.000 soldats i milicians, 40.000 invlids i 10.000 ferits.

El govern francs, impotent davant de la situaci, va decidir conduir els exiliats de la zona cap a les platges d'Argelers, a 35 km de la frontera. Van ser situats sobre la mateixa platja, i la zona es va envoltar amb filferro punxant. Els custodiaven tropes colonials, marroquins i senegalesos, i alguns gendarmes. La situaci es va tornar catica: no hi havia campaments de barraques, lavabos, cuina, infermeria i ni tan sols electricitat, i es van comenar a multiplicar els casos de disenteria. Els malalts i ferits van collapsar els hospitals de la regi, i es van establir en dos camps propers a Sant Cebri de Rossell i a El Barcars.

Las condicions d'aquests camps van fer que les possibilitats de supervivncia d'un recent nascut fossin prcticament nulles i comportaven un gran perill per les mares. La mortalitat dels recent nascuts en aquests camps superava el 90%.

Elisabeth Eidenbenz.

Elisabeth Eidenbenz era una infermera sussa que va arribar a Madrid, amb 24 anys, el 24 d'abril del 1937 com a voluntria de lAssociaci d'Ajuda als Nens de la Guerra per ajudar a mares i nens durant la Guerra Civil Espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material. Quan es va produir la caiguda de la repblica, es va desplaar amb els refugiats cap al Rossell, on la majoria van ser internats. All es va dedicar a buscar i recollir a les embarassades dels camps d'internament habilitats pels francesos. Va gestionar amb les autoritats franceses els permisos necessaris i va negociar els protocols d'actuaci del personal de la maternitat als camps. El seu camp d'actuaci foren els camps d'Argelers, Sant Cebri de Rossell i Ribesaltes.

L'edifici.


Al principi la maternitat es va installar a un edifici de Brull, que de seguida es va quedar petit.

Desprs de buscar un emplaament idoni, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la maternitat a un palauet de tres pisos semiabandonat a les afores d'Elna, a la carretera de Montescot: el castell de Bardon, construt el 1900. Restaurar-lo va costar 30.000 francs sussos, que va aportar l'associaci. El primer nen va nixer el 7 de desembre del 1939.

El centre utilitzava pels subministraments els corredors sanitaris de la Creu Roja Internacional. En rebien principalment llet condensada i en pols, xocolata, formatge, conserves, farina, sucre i arrs, a part de biberons i medicaments. La resta del material procedia de collectes i d'ajuda humanitria. A ms, l'escola d'infermeria sussa enviava dos o tres professionals cada sis mesos. Les altres activitats les duien a terme voluntries i refugiades dels camps. S'atenien, de mitjana, 20 parts mensuals.

Disposava de 50 llits, distributs entre habitacions de 4 o 8 llits. Les habitacions havien estat batejades amb noms de ciutats o pasos, com Barcelona, Bilbao, Madrid, Pars, Sussa, Polnia i Marroc. La sala de naixaments era una petita habitaci blanca amb un llit, una taula, un lavabo i un armari pels utensilis de la llevadora.

A causa de les dificultats, l'associaci es va fussionar amb la Creu Roja el gener del 1942.

Segona Guerra Mundial i tancament.
Des de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la maternitat va comenar a recollir tamb mares jueves que escapaven de la persecuci nazi, uns 200 nens jueus hi van nixer. Els alemanys van ocupar el sud de Frana el novembre del 1942 i els van comenar a buscar per tancar-los als camps d'extermini. Aquest afany per amagar i salvar jueus va fer que la Gestapo realitzs visites i inspeccions freqents a la maternitat, davant de la oposici de la directora, i per aix, l'exrcit alemany va tancar la maternitat la Pasqua del 1944.

Homenatge a Elisabeth Eidenbenz.
L'edifici va estar abandonat fins que als anys 90 el va adquirir un artes per establir-hi el seu taller de vitralls. All va conixer casualment el 2001 a Guy Eckstein, d'ascendncia jueva, que era un dels nens que havia nascut a la maternitat, i li va explicar la histria de l'edifici, desconeguda per ell. Junts van decidir buscar l'antiga infermera, i el 2002, la histria perduda a l'oblit va sortir a la llum quan l'ajuntament va decidir fer un homenatge institucional a Elisabeth Eidenbenz. Des de llavors ha rebut varies distincions internacionals. 

Aquest any es va collocar al palauet una placa amb la inscripci, en francs:

Aquesta casa, on hi hagu la Maternitat Sussa d'Elna del 1939 al 1944, van nixer 597 nens. Dirigida per Elisabeth Eidenbenz sota el patrocini de "Seguretat als infants de la Creu Roja sussa".

Les mares, vctimes innocents de la Retirada i de la Segona Guerra Mundial, estigueren internades als camps d'Argelers, Sant Cebri de Rossell i Ribesaltes.

El 14 de juliol del 2004, l'ajuntament de la vila va anunciar l'adquisici de la maternitat, per conservar-ne la memria.

Elisabeth Eidenbenz ha estat galardonada amb la Medalla dels Justos entre les Nacions (2002), otorgada per l'estat d'Israel, la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social (2006), entregada per la reina Sofia d'Espanya, el premi Creu de Sant Jordi (2006), de la Generalitat de Catalunya, i la Legi d'Honor (2007), del govern de Frana.

La maternitat a la literatura i al cinema.
La historiadora Assumpta Montell va escriure el 2006 el llibre La maternitat d'Elna. Bressols dels exiliats. Per fer-ho es va desplaar a Austria i va conixer personalment Elisabeth Eidenbenz.

El 2008 es va publicar Femmes en exil, meres des camps (Dones a l'exili, mares dels camps), de Tristan Castanier i Palau, amb el subttol Elisabeth Eidenbenz i la maternitat sussa d'Elna, originalment en francs.

El director Manuel Huerga va comenar el 2007 el rodatge de la pellcula Las Madres de Elna (Les mares d'Elna), basada en el llibre de Montell.

Tamb s'ha portat al teatre. L'obra es va estrenar al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera el 27 de setembre del 2008, i s una producci de Projecte Galilei. La pea incorpora testimonis recollits per Assumpta Montell en el seu llibre i canons catalanes i franceses de diversos autors i estils. L'actriu i cantant Rosa Galindo narra la histria, tot interpretant diferents personatges, i el pianista Luc-Olivier Snchez acompanya el seu monleg aportant un ampli ventall d'estats d'nim.

Referncies.


Bibliografia.
 Montell, Assumpta, La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats. Editorial Ara Llibres, 2006. ISBN 978-84-96201-43-9 ;

Enllaos externs.
En castell
 La cuna de l'exili;
 La llista d'Eidenbenz: relaci completa de nascuts a la maternitat d'Elna.;
 Pgina de Manuel Huerga sobre la pellcula "Las Madres de Elna".;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368698" title="Santa Cruz de la Salceda" nonfiltered="2850" processed="2840" dbindex="142885">

Santa Cruz de la Salceda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368700" title="Santibez de Esgueva" nonfiltered="2851" processed="2841" dbindex="142886">

Santibez de Esgueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368701" title="Sl de Riu" nonfiltered="2852" processed="2842" dbindex="142887">
Sl de Riu s el lloc on desemboca el riu de la Snia, on es troben la costa de Catalunya i el Pas Valenci. El municipis que hi termenegen sn Alcanar (a la zona de la Martorella) i Vinars. 
Per la vessant nord el seu mirador s perfectament accessible en cotxe i la vessant sud, ho s amb bicicleta. El cam ms curt entre ambds costats passa per la N-340.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368704" title="Santa Mara del Mercadillo" nonfiltered="2853" processed="2843" dbindex="142888">

Santa Mara del Mercadillo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368705" title="Grup prosttic" nonfiltered="2854" processed="2844" dbindex="142889">
Un grup prosttic s el component no aminoacdic que forma part de l'estructura d'algunes protenes i que es troba fortament unit a la resta de la molcula. Les protenes amb un grup prosttic reben el nom d'heteroprotenes (o protenes conjugades). 

Hi ha enzims que sn protenes conjugades; es tracta d'enzims que requereixen d'algun cofactor (metllic o orgnic) i aquest es troba lligat amb fora de manera permanent a l'estructura molecular. Si un cofactor enzimtic (metllic o orgnic) noms s'uneix a l'enzim durant la catlisi no ha de ser considerat un grup prosttico. 


Llista de grups prosttics .


 Referencies .




 Vgi's tamb .
Coenzim;
Cofactor;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368706" title="La Sequera de Haza" nonfiltered="2855" processed="2845" dbindex="142890">

La Sequera de Haza s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368707" title="Sotillo de la Ribera" nonfiltered="2856" processed="2846" dbindex="142891">

Sotillo de la Ribera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368708" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2857" processed="2847" dbindex="142892">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 realitzats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es ralitzaren dues proves de tir olmpic, ambdues en categoria masculina. Desprs de la seva absncia en els Jocs anteriors es reintrodu aquest esport olmpic en el programa oficial dels Jocs, no abandonant-lo mai ms i desapareixent per sempre ms la competici per equips. Les proves es ralitzaren entre els dies 12 i 13 d'agost de 1932.

Comits Nacionals.
Participaren un total de 41 tiradors de 10 comits nacionals diferents:

  Alemanya (1);
  (2);
  (6);
  Espanya (5);
  (6);
  Hongria (3);
  Itlia (6);
  (5);
  (4);
  (3);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368710" title="NPC1" nonfiltered="2858" processed="2848" dbindex="142893">


NPC1 s el nom d'una protena codificada pel gen homnim, Npc1, que en humans, es troba localizat al bra llarg del cromosoma 18. El gen codifica per a una protena de membrana d'un sol pas, de 1.278 aminocids, que desprs de ser traduda s inserida a la membrana dels lisosomes i els endosomes tardans. Les mutacions en aquest gen es relacionen amb la malaltia de Niemann-Pick.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368711" title="Terradillos de Esgueva" nonfiltered="2859" processed="2849" dbindex="142894">

Terradillos de Esgueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368712" title="Torresandino" nonfiltered="2860" processed="2850" dbindex="142895">

Torresandino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368715" title="Trtoles de Esgueva" nonfiltered="2861" processed="2851" dbindex="142896">

Trtoles de Esgueva s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368716" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2862" processed="2852" dbindex="142897">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren quatre competicions en vela esportiva. Aquesta competici es desenvolup entre els dies 5 i 12 d'agost de 1932 al Port de Los Angeles.

Comits participants.
Participaren un total de 58 regatistes, tots ells homes, d'11 comits nacionals diferents:

  Alemanya (1);
  (1);
  Canad (13);
  Espanya (1);
  (22);
  Frana (3);
  Itlia (1);
  (3);
  (3);
  Sud-frica (3);
  (7);

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368718" title="Soldanat Seljcida de Rm" nonfiltered="2863" processed="2853" dbindex="142898">




El Soldanat Seljcida de Rm (Soldanat Seljcida de Roma) fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulm dels seljcides desprs d'independitzar-se de l'Imperi Seljcida. El soldanat s'establ sobre les terres d'Anatlia conquerides a l'Imperi Rom d'Orient (Imperi Bizant) entre el 1077 i el 1307. 

Les seves primeres capitals foren znik i desprs Konya; degut a l'alta mobilitat dels soldans, ciutats com Cesarea de Capadcia i Sivas tamb exerciren les funcions de capitalitat. En el moment de mxima extensi, el soldanat s'extenia des d'Antalya-Alanya, a les costes mediterrnies, fins a Sinope, a la Mar Negre. A l'est, el soldanat absorv d'altres estats turcs i arrib fins el Llac Van. Els seus lmits occidentals estaven a prop de Denizli a les portes de la Mar Egea.   

Denominaci.
El terme "Rm" prov de la paraula que els rabs empraven per a designar els territors de l'Imperi Rom. Per aquesta ra, els seljcides, provinents de l'sia Central, anomenaren d'aquesta manera les terres plenament romanitzades que havien arrebassat a l'Imperi Rom d'Orient (Imperi Bizant) i sobre les quals fundaren el Soldanat de Rm (Soldanat de Roma). L'historiografia turca contempornea ha inventat el terme Soldanat seljcida d'Anatlia (Anadolu Seluklular ) o, ms recentment, Seljcides de Turquia (Trkiye Seluklular ). Puntualment, en la historiografia occidental, tamb ha inventat les denominacions Soldanat de Konya o Soldanat d'Iconium. 

Establiment.
El 1070, el comandant seljcida Sleyman I bin Kutalmish, pretendent al tron de l'Imperi Seljcida i cos de Malik Shah, es fu amb el poder a Anatlia.  El 1075 captur les ciutats bizantines de Nicea ( znik) i Nicomdia ( zmit). Dos anys desprs, el 1077, s'indepdenditz de l'Imperi Seljcida i es proclam sold, estbalint la seua capital en znik.

Sleyman I bin Kutalmish fou assassinat en Antioquia el 1086 per Tutush I, el governador seljcida de Sria, al temps que el fill de Sleyman, Kilij Arslan I, era empresonat. Quan Malik Shah mor el 1092, el fill de Sleyman, Kilij Arslan I, fou alliberat i immediatament s'assent en els territoris del seu pare.

La primera Croada.



Kilij Arslan I hagu de fer front a la Primera Croada. El primer objectiu dels croats catlics fou la ciutat de Nicea, que hava esdevingut una important plaa pels seljcides. La ciutat fou sotmesa a un llarg setge, per la impossibilitat de tancar els accessos al llac vora la ciutat frustaren els intents d'impedir l'aprovisionament de la ciutat. Quan Kilij Arslan I tingue notcies del setge retorn amb el seu exrcit cap a Nicea per atacar els croats, per el 23 de maig del 1097 fou derrotat i pat fortes baixes. Veient que no podria auxiliar la ciutat, aconsell a la guarnici que es rends si la situaci es feia insostenible. Per la seva part, l'emperador bizant, tement que els croats saquejarien i destruirien Nicea si queia en el seu poder, va pactar en secret la rendici de la ciutat a esquenes dels croats. El mat del 19 de juny del 1097, els croats es llevaren amb la sorpresa de veure els estandards bizantins voleiant en les muralles de la ciutat. Llevaren el setge i els fou prohibida l'entrada a la ciutat, fet que produ greus tensions entre els croats i els bizantins. A partir d'all prosseguiren el seu viatge cap a Jerusalem. 

El 1107 s'expand cap a l'est i captur Mosul, per mor el mateix anys lluitant contra el fill i successor de Malik Shah, Mehmed Tapar. Parallelament, un altre dirigit del Soldanat seljcida de Rm, Melikshah (que no ha de ser confs amb el sold de l'Imperi Seljcida del mateix nom) captur Konya, per el 1116, el fill de Kilij Arslan, Mesud I reconquer Konya amb l'ajut dels Danishmndides.  Desprs de la mort de Mesud I el 1156, el Soldant Seljcida de Rm controlava prcticament la totalitat del centre d'Anatlia.

La tercera Croada i la Batalla de Myriokephalon .


El fill de Mesud I, Kilij Arslan II, conquer els territoris a l'entorn de Sivas i Melitene (Malatya) als darrers Danishmndides, i en la Batalla de Myriokephalon (1176), Kilij Arslan II derrot a l'exrcit bizant de Manel I Comn, destruint definitivament el poder bizant a l'Anatlia. Malgrat que el 1190, durant la Tercera Croada, els croats conqueriren temporalment Konya, el Soldanat de Rm es recuper rpidament i consolid el seu poder a Anatlia.

Expansi.
Desprs de la mort del sold de l'Imperi Seljcida Tu rul III el 1194, el Soldanat de Rm esdevingu l'nic territori sota el control del clan dels seljcides. El 1205 Kaykhusraw I reconquer Konya als croats i sota el seu comandament i el dels seus dos successors el Soldanat de Rm assol el seu mxim esplendor. El 1207 Kaykhusraw I conquer el port d'Attalia (Antalya) a la costa mediterrnia i el seu fill Kaykaus recuper Sinope i sotmet l'Imperi de Trebisonda a vassallatge el 1214. Aix mateix, el 1218 subjug el Regne d'Armnia Menor i for la rendici d'Aleppo. Kayqubad continu conquerint, i tamb comprant, d'altres ciutat de la costa mediterrnia entre 1221 i 1225 i a l'est derrot els Mengceks i inici la pressi sobre els Artukid.

Durant aquest perode els soldans seljcides afavoriren el comer, establint rutes caravaneres que portaven productes de l'Iran i sia Central als ports mediterranis. S'establiren forts lligams comercials amb Repblica de Gnova. L'increment de la riquesa permet als soldans de Rm d'absorvir d'altres estats d'Anatlia: els Danishmndides, els Mengcek, els Saltuklu i els Artuklu.

Sotmetiment a l'Imperi Mongol.

Kaykhusraw II (1237 1246) inici el seu regnat capturant la regi a l'entorn de Diyarbak r, per el 1239 hagu de fer front a l'alament popular liderat pel predicador Baba Ishak. Desprs de tres anys aconsegu sofocar la rebeli per la seva posici s'havia debilitat. En aquesta situaci s'hagu d'enfrontar a l'expansionisme de l'Imperi Mongol. Entre 1242 i 1243 els mongols conqueriren Erzurum i finalment, en la Batalla de Kse Dag els seljcides de Rm foren derrotats. A partir d'aleshores el Soldanat de Rm esdevingu vassall de l'Imperi Mongol. 

El Soldant seljcida de Rm fou dividit entre els fills de Kaykhusraw. El major, Kaykaus II (1246 1260), assum el control de l'rea a l'oest del riu K z l rmak. El seu germans Kilij Arslan IV (1248 1265) i Kayqubad II (1249 1257) s'assentaren a l'rea oriental del riu K z l rmak sota el control de l'administraci mogol. L'octubre del 1256, Bayju derrot Kaykaus II prop de Aksaray i tota l'Anatlia esdevingu oficialment sota el govern de Mngke Khan. Kilij Arslan IV fou executat el 1265 i Kaykhusraw III esdevingueren els governadors nominals de l'Anatlia, per el poder real era controlat pels mogols.

Fragmentaci: els Beyliks turcs d'Anatlia.


Al seu torn, el Soldanat seljcida de Rm es comen a fragmentar en petits Beyliks (emirats), que progressivament es distanciaren del govern seljcida dominat pels mogols. El 1277, el sold mameluc Baybars derrot els mongols i temporalment domin els seljcides d'Anatlia; malgrat aix, no aconsegu el recolzament dels Beyliks i hagu de retornar a Egipte, de manera que els mongols tornaren a assumir el control.

Cap a la fi del regnat de Kaykhusraw III, aquest tant sols governava sobre les terres a l'entorn de Konya. Alguns dels Beyliks (incloent-hi els otomans en els seus inicis) i alguns comandant seljcides d'Anatlia continaren reconeixent, de manera nominal, la supremacia de Konya, entregant el khutba als soldans com a reconeixement de la seva supremacia, mentre que aquests continuaren anomenat-se Fahreddin, l'Orgull de l'Islam. Quan Kaykhusraw III fou executat el 1284, la dinastia seljcida pat una nova crisi interna marca per les lluites intestines que perduraren fins el 1303, quan el fill de Kaykaus II, Mesud II, s'establ com a sold a Kayseri. Per Mesud II i el seu fill Mesud III foren assassinats el 1307, quedat definitivament abolit el soldanat.

Posteriorment un parent lluny de la dinastia seljcida s'install temporalment com a emir a Konya, per fou derrotat i les seves terres foren conquerides per Karaman-o hlu el 1328.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Llista de soldans del Soldanat seljcida de Rm;
 Beyliks Turcs d'Anatlia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368719" title="Tubilla del Lago" nonfiltered="2864" processed="2854" dbindex="142899">

Tubilla del Lago s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368721" title="Vadocondes" nonfiltered="2865" processed="2855" dbindex="142900">

Vadocondes s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368724" title="Valdeande" nonfiltered="2866" processed="2856" dbindex="142901">

Valdeande s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368727" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="2867" processed="2857" dbindex="142902">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disput una nica competici de waterpolo en categoria masculina.

Comts participants.
Participaren un total de 41 waterpolistes de 5 comits nacionals diferents:

  Alemanya (8);
  (8);
  (7);
  Hongria (10);
  (8);




Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.


El Brasil fou desqualificat desprs que uns jugadors agredissin els rbitres durant el seu partit contra Alemanya. A conseqncia d'aix els seus dos partits disputats foren anulats.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368728" title="Valdezate" nonfiltered="2868" processed="2858" dbindex="142903">

Valdezate s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368733" title="Jos Ordax Avecilla" nonfiltered="2869" processed="2859" dbindex="142904">
Jos Ordax Avecilla (Valderas, 1813 - Madrid, 1856) fou un periodista i poltic espanyol.  Advocat d'idees iusracionalistes, va passar del Partit Progressista al Demcrata. Va dirigir El Regenerador (1841) i va ser diputat per un districte de Lle en la minoria demcrata del Partit Progressista a les eleccions de 1846; va participar en l'intent de consolidar un nic Partit Demcrata en 1848, per l'intent va fracassar per no haver-se aconseguit conciliar les idees dels dos programes escrits aleshores com a manifest davant la frustrada revoluci de 1848; Ordax va redactar un de retocat per Nicols Mara Rivero, Aniceto Puig i Manuel Mara Aguilar; en fracassar la revoluci va ser empresonat. 

El 6 d'abril de 1849, no obstant aix, el programa redactat per Ordax i retocat pels seus amics Puig i Aguilar va constituir el Manifest Progressista Democrtic que va crear definitivament el Partit Democrtic espanyol. El Manifest declarava i defensava els drets civils, poltics i socials que emanaven de la llibertat i la igualtat naturals de l'home, i que havien de garantir "l'existncia de l'individu i el lliure desenvolupament de totes les seves facultats". Els drets civils, reconeguts pel liberalisme moderat per, segons els demcrates, no efectivament garantits, eren la seguretat individual, la inviolabilitat del domicili, la propietat, la llibertat de conscincia, la llibertat de professi, la llibertat de pensament i l'admissi a tots els crrecs i ocupacions en funci del mrit. Els drets poltics que admetia la Constituci espanyola de 1845 eren els d'associaci i de petici, per ho estaven amb "subjecci a les lleis", el que els invalidava en la prctica, mentre que els de reuni pacfica, de sufragi i de judici per jurat no es trobaven reconeguts. I eren part de la reivindicaci democrtica. Finalment, s'afegien dos drets "socials": el dret a la instrucci primria gratuta i a la igualtat enfront de les contribucions i el servei militar. Demanaven el sufragi "universal" directe, exercit per "tots els espanyols, majors d'edat que sabessin llegir i escriure, tinguessin domicili fix i una professi o ofici que no els constitus dependents de la voluntat d'altres persones", entre altres avenos. 

En la dcada dels cinquanta Ordax va dirigir els peridics La Asociacin i La Creencia, on es constata l'influx cada vegada ms gran de Louis Blanc i Proudhon. A l'esclatar la Vicalvarada o Revoluci de 1854 va formar part de la Junta Revolucionria de Madrid. En 1855 va ser escollit diputat. 

Obres.
El prisma de la razn aplicado a la poltica, partidos y guerra actual, Burgos 1839.
Examen crtico-filosfico: revolucin de mayo de 1843. Madrid 1843.
La poltica en Espaa: pasado, presente, porvenir, Madrid 1853.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368736" title="Nicols Mara Rivero" nonfiltered="2870" processed="2860" dbindex="142905">
Nicols Mara Rivero (Morn de la Frontera 1814 - Madrid 1878) fou un poltic demcrata espanyol. No se sap qui van ser els seus pares biolgics, i va ser adoptat per uns humils artesans en una casa d'expsits de Morn. Llicenciat en Medicina i Dret, a les eleccions de finals de 1846 va ser escollit diputat per cija del Partit Progressista dintre de la seva minoria demcrata; va ser el primer alcalde de Madrid pertanyent al Partit Democrtic. 

Va destacar com jurisconsult i orador, va ser diputat en diverses ocasions i va collaborar en la fundaci del Partit Democrtic en 1849, del que en va ser nomenat cap. Va intervenir en les Corts Constituents de 1855. Rivero va resultar escollit i fou l'nic representant del partit democrtic en el Congrs de 1858 a gener de 1863, quan Estanislau Figueras va obtenir tamb un esc, i va destacar especialment pels seus primers discursos, en els quals va criticar amb duresa la clausura de les Corts del Bienni per part de Leopoldo O'Donnell i va atacar violentament el pressupost de la casa real; va dirigir La Discusin fins a 1864, quan el va substituir Francesc Pi i Margall; va figurar en la preparaci de la Revoluci de 1868. Va ser alcalde de Madrid (1868 - 1870) i president de les Corts Constituents de 1869 que van elaborar la Constituci. En 1870 va ocupar el Ministeri de la Governaci reprimint les revoltes socials dels jornalers i republicans andalusos. President del Congrs durant el regnat de Amadeu I (per al qual va donar la seva candidatura); va donar la proclamaci de la Primera Repblica Espanyola i va codirigir la fracassada revolta radical contra els federals a Madrid (23 d'abril de 1873), pel que es va haver d'exiliar. 

Font.
Diccionario de Historia de Espaa. Madrid: Istmo, 2003.
Castro C., Estudio biogrfico de D. Nicols Mara Rivero, Madrid 1915.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368741" title="Halichoeres burekae" nonfiltered="2871" processed="2861" dbindex="142906">

 Halichoeres burekae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf de Mxic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weaver, D.C. & Rocha, L.A. 2007. A New Species of Halichoeres (Teleostei: Labridae) from the Western Gulf of Mexico. Copeia, 2007 (4): 798 807. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368742" title="Halichoeres caudalis" nonfiltered="2872" processed="2862" dbindex="142907">

 Halichoeres caudalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units), el Golf de Mxic i el Carib fins al nord de Sud-Amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368743" title="Halichoeres chierchiae" nonfiltered="2873" processed="2863" dbindex="142908">

 Halichoeres chierchiae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368744" title="Halichoeres chlorocephalus" nonfiltered="2874" processed="2864" dbindex="142909">

 Halichoeres chlorocephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368746" title="Halichoeres chloropterus" nonfiltered="2875" processed="2865" dbindex="142910">

 Halichoeres chloropterus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines fins a la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368747" title="Halichoeres chrysus" nonfiltered="2876" processed="2866" dbindex="142911">

 Halichoeres chrysus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Salom fins al sud del Jap, Tonga i Nova Galles del Sud (Austrlia). s substitut per Halichoeres leucoxanthus a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368749" title="Halichoeres cosmetus" nonfiltered="2877" processed="2867" dbindex="142912">

 Halichoeres cosmetus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Socotra.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368751" title="Halichoeres cyanocephalus" nonfiltered="2878" processed="2868" dbindex="142913">

 Halichoeres cyanocephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Florida (Estats Units) i les Antilles fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368753" title="Halichoeres dimidiatus" nonfiltered="2879" processed="2869" dbindex="142914">

 Halichoeres dimidiatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

Viu entre els 3 i els 60 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Guaiana Francesa fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368754" title="Halichoeres discolor" nonfiltered="2880" processed="2870" dbindex="142915">

 Halichoeres discolor   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368755" title="Tarradellas" nonfiltered="2881" processed="2871" dbindex="142916">

 Josep Tarradellas i Joan, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des de 1954 fins a la restauraci de la Generalitat.
 Casa Tarradellas, empresa catalana del sector alimentari.
 La Golden Cup, competici internacional d'hoquei patins coneguda en algunes edicions com Grup Tarradellas Cup o Tarradellas Cup.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368757" title="Cemetery" nonfiltered="2882" processed="2872" dbindex="142917">

Cemetery s el tercer senzill de l'lbum Freak Show de la banda australiana Silverchair. Aquesta can s especial perqu s la primera balada que va compondre el grup. Originalment, el grup no tenia la intenci de incloure la can en aquest lbum, per finalment s'hi va afegir degut a la insistncia de la mare del cantant Daniel Johns. Tamb va ser inclosa en el recopilatori The Best of Volume 1.

El videoclip es va filmar en un petit descans durant la gira que feia el grup pels Estats Units i van tornar a comptar amb la direcci de Gerry Casale de Devo.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD052) /  Vinil 10" Ltd. (MATTV052) / Casset Ltd. (MATT0052)
 "Cemetery";
 "Slab (Nicklaunoise mix)";
 "Cemetery (acoustic)";

CD Senzill EU (6645342)
 "Cemetery";
 "Freak (Remix For Us Rejects)";
 "Undecided";
 "Cemetery (acoustic)";

CD EU Special Edition (6645532)
 "Cemetery";
 "Slab (Nicklaunoise mix)";
 "Cemetery (acoustic)";
 "Fed Up";

CD German Special Edition (Alemanya) (6643852)
 "Cemetery";
 "Freak (Remix For Us Rejects)";
 "Undecided";
 "Cemetery (acoustic)";
 "Boiling Point" ;
 "End of Silence";

Promo CD US (ESK0436)
 "Cemetery";


 Referncies .



 Enllaos externs .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368759" title="Orchies" nonfiltered="2883" processed="2873" dbindex="142918">


Orchies (en neerlands (rar) Oorschie) s una ciutat que es troba actualment a Frana i una antiga senyoria del comtat de Flandes, a la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa.

Al 2005, el municipi comptava amb  8 172 habitants.

Histria.
Al 1297 Felip IV de Frana va envair la ciutat i annexar-la segons les estipulacions dels tractat d'Athis-sur-Orge al l'any 1305. Al 1370 la ciutat tornar al comtat de Flandes. Desprs de les guerres expansionistes de Llus XIV, al  1668, el Tractat d'Aquisgr va atorgar la ciutat a Frana. De 1708 a 1712 les tropes anglo-neerlandesos van ocupar-la i la ciutat va continuar a canviar de pas diverses vegades. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368762" title="AeroRepblica" nonfiltered="2884" processed="2874" dbindex="142919">

Aero Repblica s una aerolnia comercial de passatgers fundada el juny de 1993. Actualment s la segona companyia aria de Colmbia. Cobreix destinacions nacionals i internacionals des de l'Aeroport Internacional El Dordado de Bogot i des de les principals ciutats de Colmbia. A octubre de 2008 s l'aerolnia amb la flota ms jve i moderna del pas. 

 Histria . 
AeroRepblica va iniciar operacions el 10 de juny de 1993 amb una flota d'aeronaus tipus Boeing 727, cobrint rutes entre Bogot, Cali, Sant Andres, Santa Marta i Cartagena. Tenint sempre com base principal l'Aeroport Internacional El Dorado, l'aerolnia va anar incorporant avions Douglas DC9 i MD 80. Ms tard en abril de 2006 va ser adquirida per Copa Airlines.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368764" title="Ridley Scott" nonfiltered="2885" processed="2875" dbindex="142920">
Sir Ridley Scott (30 de novembre de 1937 a South Shields, Tyne i Wear) s un director de cinema britnic. s germ del tamb director de cinema Tony Scott. Ha estat nominat en tres ocasions als premis Oscar a la millor direcci. Al gener de 2003 va ser nomenat cavaller per la reina Isabel II.

 Carrera . 
El seu estil destaca la importncia de l'experincia sensorial (visual, sonora) en un film. El cinema de Scott utilitza a la illuminaci, fotografia, creaci d'ambients i sincronia amb la msica i el so com "actors" addicionals. Aquesta caracterstica pot ser percebuda en els comercials de televisi que Scott ha dirigit (ms de 2000). 

Els seus primers films (especialment Els duelistes, Alien, i Blade Runner) proporcionen a l'espectador una experincia on les escenes sn recordades no noms pels actors que intervenen o per moments especfics del gui, sin per l'ambient recreat en elles. Ridley Scott va ser el primer a utilitzar comercialment la denominaci "Director's Cut" (muntatge del director, en angls) per a una obra que el director reedita per al pblic i en la qual s'aprecien diferncies amb la versi estrenada originalment. Algunes de les seves pellcules sn considerades com autntiques obres de culte, especialment Blade Runner i Alien, el vuit passatger.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368766" title="Ambroise Vollard" nonfiltered="2886" processed="2876" dbindex="142921">
 
Ambroise Vollard (Saint-Denis, Illa de la Reuni, Frana, juliol de 1868 - Pars, agost de 1939), va ser un marxant de pintura i galerista francs. 

 Biografia . 
Va deixar molt jove la seva illa natal per a estudiar dret a Montpeller i a Pars. En la capital va desenvolupar una passi per la pintura que el va dur a obrir la seva prpia galeria d'art el 1890 al carrer Lafitte. Va Exposar obres de nombrosos artistes avui qualificats de majors, com Paul Gauguin, Henri Matisse, Paul Czanne o Pierre-Auguste Renoir. A ms va mantenir amb molts d'ells llaos d'amistat. 

El 1898, Pierre Bonnard, Ker-Xavier Roussel i douard Vuillard van realitzar per petici de Vollard una srie de litografies en color. El juny de 1901 va organitzar la primera exposici d'obres de Pablo Picasso. Tamb va ser amic de Maurice de Vlaminck i va contribuir en gran mesura al seu reconeixement. Desprs de conixer a Alfred Jarry es va dedicar a l'escriptura (Ubu colonial) i es va llanar al mn editorial per a publicar obres de poetes illustrades pels seus pintors favorits. Destaca "Paralllement", de Paul Verlaine, amb illustracions de Bonnard. Va morir el 23 d'agost de 1939 en un accident de trnsit. Picasso va donar el seu nom ("Suite Vollard") a una srie d'aiguaforts, avui considerada la ms important del segle XX. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368767" title="Aurelio Arteta" nonfiltered="2887" processed="2877" dbindex="142922">
Aurelio Bibiano de Arteta i Errasti (Bilbao, 2 de desembre de 1879- Mxic, 10 de novembre de 1940). Pintor basc. 

 Biografia . 

 Naixement i inicis . 

Va nixer al carrer Ascao de Bilbao, fill d'Eusebio Arteta i Labrador, de professi ferroviari, i de Petra Errasti i Zabala. Va comenar els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis de Bilbao. El 1894 tota la famlia es va traslladar a Valladolid. Posteriorment va viatjar a Madrid, estudiant en la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. No volent ser una crrega per a la seva famlia, Arteta va simultanejar els seus estudis amb els ms diversos treballs, tals com pintor de brotxa grossa, illustrador, dibuixant de brodats, litgraf i fins i tot com aplaudidor en teatres. 

El 1902 va obtenir una beca de la Diputaci de biscaia, juntament amb ngel Larroque, Echevarra, Nemesio Mogrobejo i Quintn de Torre. La beca li va ser concedida per l'obra Accident de treball en una fbrica de Biscaia. Aquest fet li va permetre viatjar a Pars, on va completar la seva formaci. En la capital francesa va rebre la influncia de les revisions de la pintura impressionista a travs de Gauguin i Toulouse-Lautrec. Un posterior viatge a Itlia va permetre a Arteta conixer el Renaixement itali, i ms especficament, amb la pintura mural. 

 Maduresa . 

El 1906 es va establir a Bilbao, obrint estudi. Va alternar la labor purament pictrica amb el disseny de cartells i labors litogrfiques. Va realitzar la seva primera exposici en la galeria Delclaux. 

El 1911 va fundar, en companyia d'altres insignes artistes la "Associaci d'Artistes Bascos". En ocasi de la nova decoraci de la seu de la Societat Bilbaina, Arteta va realitzar una de les seves obres ms recordades, la coneguda com Eva arratiana, el 1921. 


 Consagraci . 
El 1921 va comenar en els frescos del Banc de Bilbao, a Madrid. En 1924 va ser nomenat primer director del tot just creat Museu d'Art Modern de Bilbao. Aquesta tasca no va estar exempta de polmica ja que l'ajuntament de Bilbao va censurar a Arteta les adquisicions realitzades. La dimissi d'Arteta va provocar una onada de suports d'intellectuals de tota Espanya, que va acabar per convertir-se en una crtica a la poltica de la dictadura de Primo de Rivera des del camp de l'art. El 1930 va rebre el Premi Nacional de Pintura. 

 Guerra civil i exili . 
L'inici del conflicte va sorprendre al pintor en el seu domicili madrileny. El primer dia del mes de desembre de l'any 36 surt cap a Valncia en companyia d'entre d'altres, Gutirrez Solana. En aquesta ciutat va realitzar un cartell de collaboraci amb el govern Basc. De Valncia es va traslladar a Barcelona, primer, per a passar desprs definitivament a Frana. All va realitzar un periple per diverses ciutats (Biarritz, Bordeus), lliurant-se dels habituals camps de refugiats. Finalment, i a bord del veler Sinaia es va traslladar a Mxic. Una de les seves ltimes obres va ser la decoraci del menjador de la residncia de Indalecio Prieto en la capital mexicana. El 10 de novembre de 1940 va morir a causa d'un accident de tramvia quan es dirigiria, en companyia de la seva esposa a Coyoacn. Segons el testimoniatge posterior d'Indalecio Prieto,Eusko Deya. N 57. 1940. Arteta i la seva dona es dirigirien a passar una temporada en el camp, per a reposar-se de la notcia rebuda de l'afusellament el dia anterior de Julin Zugazagoitia. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368770" title="Punta de l'Aigua" nonfiltered="2888" processed="2878" dbindex="142923">

La Punta de l'Aigua s una muntanya de 1.091 metre situada entre els municipis de Pals al Baix Ebre i el de l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta.

Bibliografia.
 Mapa Baix Ebre, ICC 1:50.000;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368774" title="Internat" nonfiltered="2889" processed="2879" dbindex="142924">
Un internat s usualment un collegi privat on alguns o tots els alumnes, no noms estudien all sin que tamb hi viuen durant el perode escolar. De fet el terme internat es refereix a l'estat de les persones quan estan vivint a un lloc.

Moltes escoles pbliques sn internats als pasos de la Commonwealth, mentre que als Estats Units, la majoria dels internats sn privats. ELs alumnes viuen casi tota la seva infncia i adolescncia lluny dels seus pares, tot i que tenen la possibilitat de tornar a casa durant les festes o vacances.

 Edat .

A Espanya, abans, s'entrava als deu i se sortia als catorze. A Anglaterra s'entra als nou.

 Referencies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368775" title="Tossal d'en Cervera" nonfiltered="2890" processed="2880" dbindex="142925">

El Tossal d'en Cervera s una muntanya de 1.348 metres situada entre el municipi de la Snia a la comarca del Montsi (Catalunya) i el de la Pobla de Benifass al Baix Maestrat (Pas Valenci)..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368776" title="Operaci matemtica" nonfiltered="2891" processed="2881" dbindex="142926">
Operaci o llei de composici.

En matemtica una operaci s l'acci d'un operador sobre una selecci d'elements d'un conjunt. L'operador pren els elements inicials i els relaciona amb un altre element d'un conjunt final que pot ser de la mateixa naturalesa o no; aix es coneix tcnicament com llei de composici. 

El conjunt de partida pot estar format per elements d'un nic tipus (les operacions aritmtiques actuen noms sobre nombres) o de diversos (el producte d'un vector per un escalar engloba al conjunt uni de vectors i escalars que conformen un espai vectorial). 

Depenent de com siguin els conjunts implicats en l'operaci pel que fa al conjunt considerat principal segons les nostres intencions podem classificar les operacions en dos tipus: internes i externes. 

Existeixen diversos tipus de propietats en el terme de "expressions algebraiques" una d'elles sn els numeros neutres. 

Llei de composici interna.

s l'operaci en la qual, tant en els seus elements inicials com en el seu resultat, noms interv un conjunt S nic.
 ;
de k arguments. Aix rep tamb el nom de propietat de clausura.

Per a operacions binries internes, se sol utilitzar la convenci de juxtaposar els elements que operen entre si, s a dir, si a i b pertanyen a S, llavors escribim senzillament ab per al nou element de S obtingut des de a i b. 

Aquesta classificaci s relativa i depn del conjunt en qu ens interessem: 

 En el conjunt dels nombres naturals , , l'operaci de addici s interna doncs la suma de dos naturals sempre s un altre nombre natural ().

 En el conjunt  la resta no s operaci interna doncs el resultat no sempre s natural, mentre que si ens atenim al conjunt dels enters  s es tracta d'una operaci interna.

Llei de composici externa.

Una llei externa sobre un conjunt  amb coeficients en un conjunt  s una aplicaci
.

Exemples de lleis externes es troben en les estructures d'espai vectorial o mduls sobre un anell. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368777" title="Punta de la Torroja" nonfiltered="2892" processed="2882" dbindex="142927">

La Punta de la Torroja s una muntanya de 1.205 metres situada entre la Snia (Montsi) i Vall-de-roures (Matarranya).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368783" title="Abd-al-Qbid (nom)" nonfiltered="2893" processed="2883" dbindex="142928">
Abd-al-Qbid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Q bi ) que literalment significa "Servidor de Qui estreny", essent Qui estreny un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qbid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qabidh,  Abdul Qabiedh... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368785" title="Abd-al-Qdir (nom)" nonfiltered="2894" processed="2884" dbindex="142929">
Abd-al-Qdir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Q dir) que literalment significa "Servidor del Poders", essent el Poders un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qdir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qadir, Abdelkader, Abdul Kader, Abd al-Kadir... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdulkadir; en turc, Abdlkadir.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368786" title="Abd-al-Qahhar (nom)" nonfiltered="2895" processed="2885" dbindex="142930">
Abd-al-Qahhar s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qahh r) que literalment significa "Servidor del Dominador", essent el Dominador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qahhar s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qahhar... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368787" title="Abd-al-Qaw (nom)" nonfiltered="2896" processed="2886" dbindex="142931">
Abd-al-Qaw s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-Qaw ) que literalment significa "Servidor del Fort", essent el Fort un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qaw s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qawi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368788" title="Ted Nelson" nonfiltered="2897" processed="2887" dbindex="142932">
Theodor Holm Nelson (1937 - ) s filsof, socileg i pioner al camp de las Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC). Al 1963, va crear el terme hipertext a l'article No more teachers's dirty looks  i, al 1960, inici el projecte Xanadu   que encara persegueix la creaci d'una xarxa d'informaci amb una estructura mes profunda que el web. 

La idea de Xanadu va sorgir desprs d'una visita al Xerox PARC, i consistia bsicament en concebre un document global i nic "docuverse", que abastaria tot all escrit al mn, mitjanant una gran quantitat d'ordinadors interconnectats, que contenguessin tot el coneixement existent o, millor expressat, informaci en forma de hipertext. Pretenia crear un mar de documents relacionats mitjanant enllaos hipertextuals, tots disponibles (premonici de la World Wide Web). 

Nelson es caracteritza pel seu punt de vista crtic en front del model actual de les TIC, i aix l'empeny a la cerca de millors alternatives. Tal como explica al seu web personal , es dedica a construir paradigmes i es defineix com una persona que sol estar en la contra del pensament ms generalitzat.

Nelson tamb s professor visitant al Oxford Internet Institute   de la Universitat d'Oxford i professor visitant de la Universitat de Southampton i treballa en el projecte ZigZag  , un nou concepte de base de dades. 

 Nelson ha dit .

 "no s qu passar en un futur, hi ha un 50% de possibilitats que Internet, tal com el coneixem ara, no existeixi. Aix com el sistema telefnic es va dissenyar per ser una estructura slida, en canvi Internet no. Avui en dia, qualsevol estudiant des de casa seva pot crear programes, virus, spam, tota una srie de problemes que afecten la solidesa de la xarxa. s per aix que no s qu pot passar amb internet d'aqu a uns quants anys." ;

 "el World Wide Web es basa en el navegador, una estructura que van crear dos estudiants d'Illinois. Aquesta estructura es basa en dos pilars, per una banda, assimila l'estructura del paper, i per l'altra, s jerrquica. Tot plegat va contra la natura de l'electrnica. Trobo extremadament estpid que l'estructura d'Internet es basi actualment en aquests dos principis, s'ha pensat malament'.

 Referncies .
 Entrevista amb Ted Nelson, a VilaWeb;
 "De Vannevar Bush a la WWW", article de Nria Almiron;

 Enllaos externs .
 Pgina personal de Ted Nelson ;
 Altra pgina personal de Ted Nelson ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368789" title="Abd-al-Qays (nom)" nonfiltered="2898" processed="2888" dbindex="142933">
Abd-al-Qays o, menys freqentment, Abd-Qays s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab            o        ,  Abd al-Qays o  Abd Qays) que literalment significa "Servidor del (du) Qays". Si b Abd-al-Qays o Abd-Qays sn les transcripcions normatives en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qays... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Abd-al-Qays tamb dna nom a una antiga tribu de l'Arbia oriental, els membres de la qual eren anomenats abds o abqasss.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368790" title="Abd-al-Qayyum (nom)" nonfiltered="2899" processed="2889" dbindex="142934">
Abd-al-Qayyum s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qayy m) que literalment significa "Servidor de l'Immutable", essent l'Immutable un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qayyum s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qayyum... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368791" title="Abd-al-Qudds (nom)" nonfiltered="2900" processed="2890" dbindex="142935">
Abd-al-Qudds s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qudd s) que literalment significa "Servidor del Sant", essent el Sant un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Qudds s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Quddous... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368793" title="Llista de soldans del Soldanat seljcida de Rm" nonfiltered="2901" processed="2891" dbindex="142936">
Llista dels soldans del Soldanat Seljcida de Rm. 




Bibliografia.

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368794" title="Abd-al-Uzza (nom)" nonfiltered="2902" processed="2892" dbindex="142937">
Abd-al-Uzza s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab           ,  Abd al- Uzz) que literalment significa "Servidor de la (deessa) Al-Uzza". Si b Abd-al-Uzza s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368795" title="Abd-al-Wadud (nom)" nonfiltered="2903" processed="2893" dbindex="142938">
Abd-al-Wadud s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Wad d) que literalment significa "Servidor del Ple d'Amor", essent el Ple d'Amor un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wadud s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Wadoud... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368796" title="Abd-al-Wahhab (nom)" nonfiltered="2904" processed="2894" dbindex="142939">
Abd-al-Wahhab s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Wahh b) que literalment significa "Servidor del Dador", essent el Dador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wahhab s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdulwahhab... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368797" title="Abd-al-Wal (nom)" nonfiltered="2905" processed="2895" dbindex="142940">
Abd-al-Wal s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-Wal ) que literalment significa "Servidor de l'Amic", essent l'Amic un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wal s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Walii... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368798" title="Abd-al-Wali (nom)" nonfiltered="2906" processed="2896" dbindex="142941">
Abd-al-Wali s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-W l ) que literalment significa "Servidor de Qui dirigeix", essent Qui dirigeix un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wali s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368800" title="Abd-al-Writh (nom)" nonfiltered="2907" processed="2897" dbindex="142942">
Abd-al-Writh s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-W ri ) que literalment significa "Servidor de l'Hereu", essent l'Hereu un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Writh s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368801" title="Temporada 1992-93 de l'NBA" nonfiltered="2908" processed="2898" dbindex="142943">

La temporada 1992-93 de l'NBA fou la 47 en la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Phoenix Suns  per 4-2. Amb aquest ttol aconsegu el tercer dels seus sis anells de campi.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Charles Barkley (Phoenix Suns);

 Rookie de l'any;
  Shaquille O'Neal (Orlando Magic);

 Millor defensor;
  Hakeem Olajuwon (Houston Rockets);

 Millor sis home;
  Clifford Robinson (Portland Trail Blazers);

 Jugador amb millor progressi;
  Mahmoud Abdul-Rauf (Denver Nuggets);

 Entrenador de l'any;
  Pat Riley (New York Knicks);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Charles Barkley, Phoenix Suns;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Mark Price, Cleveland Cavaliers;

 Segon quintet de la temporada;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks;
Larry Johnson, Charlotte Hornets;
Patrick Ewing, New York Knicks;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
John Stockton, Utah Jazz;

 Tercer quintet de la temporada;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Derrick Coleman, New Jersey Nets;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Tim Hardaway, Golden State Warriors;
Drazen Petrovic, New Jersey Nets;

Millor quintet de rookies;
Shaquille O'Neal, Orlando Magic;
Christian Laettner, Minnesota Timberwolves;
LaPhonso Ellis, Denver Nuggets;
Alonzo Mourning, Charlotte Hornets;
Tom Gugliotta, Washington Bullets;

 Primer quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Joe Dumars, Detroit Pistons;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Larry Nance, Cleveland Cavaliers;
Horace Grant, Chicago Bulls;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Dan Majerle, Phoenix Suns;
John Starks, New York Knicks;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1993;
 Playoffs de l'NBA del 1993;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368802" title="Temporada 1993-94 de l'NBA" nonfiltered="2909" processed="2899" dbindex="142944">

La temporada 1993-94 de l'NBA fou la 48 en la histria de l'NBA. Houston Rockets fou el campi desprs de guanyar a New York Knicks per 4-3.

Classificacions.
Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Hakeem Olajuwon (Houston Rockets);

 Rookie de l'any;
  Chris Webber (Golden State Warriors);

 Millor defensor;
  Hakeem Olajuwon (Houston Rockets);

 Millor sis home;
  Dell Curry (Charlotte Hornets);

 Jugador amb millor progressi;
  Don MacLean (Washington Bullets);

 Entrenador de l'any;
  Lenny Wilkens (Atlanta Hawks);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Scottie Pippen, Chicago Bulls;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - John Stockton, Utah Jazz;
B - Latrell Sprewell, Golden State Warriors;

 Segon quintet de la temporada;
Shawn Kemp, Seattle SuperSonics;
Charles Barkley, Phoenix Suns;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Mitch Richmond, Sacramento Kings;
Kevin Johnson, Phoenix Suns;

 Tercer quintet de la temporada;
Dominique Wilkins, Atlanta Hawks/Los Angeles Clippers;
Derrick Coleman, New Jersey Nets;
Shaquille O'Neal, Orlando Magic;
Mark Price, Cleveland Cavaliers;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;

Millor quintet de rookies;
Isaiah Rider, Minnesota Timberwolves;
Anfernee Hardaway, Orlando Magic;
Chris Webber, Golden State Warriors;
Jamal Mashburn, Dallas Mavericks;
Vin Baker, Milwaukee Bucks;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Charles Oakley, New York Knicks;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;

 Segon quintet defensiu;
Dennis Rodman, Detroit Pistons;
Horace Grant, Chicago Bulls;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Nate McMillan, Seattle SuperSonics;
Latrell Sprewell, Golden State Warriors;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1994;
 Playoffs de l'NBA del 1994;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368803" title="Abd-al-Wassi (nom)" nonfiltered="2910" processed="2900" dbindex="142945">
Abd-al-Wassi s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-W si ) que literalment significa "Servidor de l'Omnipresent", essent l'Omnipresent un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wassi s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Wasie... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368806" title="Abd-an-Nur (nom)" nonfiltered="2911" processed="2901" dbindex="142946">
Abd-an-Nur s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd an-N r) que literalment significa "Servidor de la Llum", essent la Llum un dels eptets de Du. Si b Abd-an-Nur s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Nur, Abdul Noor... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368808" title="Abd-ar-Rafi (nom)" nonfiltered="2912" processed="2902" dbindex="142947">
Abd-ar-Rafi s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-R fi ) que literalment significa "Servidor de Qui eleva", essent Qui eleva un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Rafi s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rafi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368809" title="Abd-ar-Rahim (nom)" nonfiltered="2913" processed="2903" dbindex="142948">
Abd-ar-Rahim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Ra  m) que literalment significa "Servidor del Misericordis", essent el Misericordis un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Rahim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rahim,  Abdul Rahiem, Abdur Rahim, `Abd ar-Rahiem, Abdur-Rahim, Abdurrahim... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bosni, Abdurahim.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368810" title="Abd-ar-Raixid (nom)" nonfiltered="2914" processed="2904" dbindex="142949">
Abd-ar-Raixid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Rax d) que literalment significa "Servidor de Qui guia al b", essent Qui guia al b un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Raixid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rashid... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368811" title="Abd-ar-Raqib (nom)" nonfiltered="2915" processed="2905" dbindex="142950">
Abd-ar-Raqib s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd a-Raq b) que literalment significa "Servidor del Vigilant", essent el Vigilant un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Raqib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Raqib,  Abdul Raqieb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368812" title="Abd-ar-Raf (nom)" nonfiltered="2916" processed="2906" dbindex="142951">
Abd-ar-Raf s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Ra  f) que literalment significa "Servidor del Benigne", essent el Benigne un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Raf s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Raouf... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368813" title="Abd-ar-Razzaq (nom)" nonfiltered="2917" processed="2907" dbindex="142952">
Abd-ar-Razzaq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Razz q) que literalment significa "Servidor del Dispensador", essent el Dispensador un dels eptets de Du. Si b Abd-ar-Razzaq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Razzaq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368814" title="Braunschweiger TSV Eintracht von 1895" nonfiltered="2918" processed="2908" dbindex="142953">

El Braunschweiger TSV Eintracht von 1895, sovint anomenat Eintracht Braunschweig, s un club de futbol alemany de la ciutat de Braunschweig, Baixa Saxnia.

 Histria .

El club va ser fundat el 15 de desembre de 1895 com un club de futbol i criquet amb el nom de club  Fuball-und Cricket-Club Eintracht Braunschweig . El 1899, esdevingu FC Eintracht 1895 e.V. i el 1920 SV Eintracht Braunschweig. El 1945, desprs de la II Guerra Mundial, el club fou refundat amb el nom de TSV Braunschweig i el 1949 adopt l'actual nom de Braunschweiger TSV Eintracht.

s un club poliesportiu, amb diversos ttols alemanys en diverses seccions. Destaca l'equip femen d'hoquei sobre herba.

 Palmars .
Lliga alemanya de futbol: 1;
1967;

Gauliga Braunschweig-Sdhannover: 2 ;
1943, 1944;

Jugadors destacats.
Igor Belanov;
Hasse Borg;
Paul Breitner;
Wolfgang Frank;
Bernd Franke;
Bernd Gersdorff;
Mathias Hain;
Uwe Hain;
Franz Merkhoffer;
Viktor Pasulko;
Yahiro Kazama;
Danilo Popivoda;
Tobias Rau;
Aleksandar Ristic;
Lothar Ulsa;
Horst Wolter;
Andr Schembri;
Jan Tauer;

Enllaos externs.
Web oficial;
Eintracht reserva;
Web a Abseits Soccer;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368821" title="Cuina del Peneds i el Garraf" nonfiltered="2919" processed="2909" dbindex="142954">

La cuina del Peneds histric, que inclou l'Alt i Baix Peneds, el Garraf, antigament la "Marina del Peneds", i tamb part de l'Anoia (part sud, lleugerament ms enll d'Igualada), tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina penedesenca. 

El Peneds histric configura, amb l'excepci de la Serralada Litoral del Garraf, una plana ms o menys oberta entre el masss de Montserrat i el Valls al nord i el Camp de Tarragona al sud. Aquesta plana s configurada per boscos i vinyes, el conreu de la qual constitueix marca decisivament la gastronomia penedesenca.

les bases de la gastronomia del Peneds sn els aliments tpics de la masia mediterrnia - el cereal, la vinya, l olivera, ametlla, la avellana, hortalisses, l aviram i les bsties de corral - afegit als dels mercats comarcals - l'embotit, el bacall, el congre o les arengades. Aquest mercats - en especial el de Vilafranca els diumenges - donaren al Peneds el sobrenom de "corral de Barcelona". Aquest mercat destacava els alls, el congre, i l aviram, en especial el gall.

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Xat.
El xat s una salsa elaborada amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i la nyora o el pebrot de romesco. Aquesta salsa acompanya una amanida d'escarola, amb anxoves, tonyina i bacall i tamb olives arbequines.

Aquesta salsa s originria del Peneds, per l'origen concret s disputat entre Vilanova i la Geltr, Sitges, el Vendrell i Vilafranca. En l'actualitat gaireb totes les poblacions del Gran Peneds tenen una variant prpia de la recepta d'aquest plat, i les menjades festives del xat, anomenades xatonades, sn habituals, en especial al voltant de carnestoltes.

La procedncia del nom s discutida. Una versi s que el nom prov del moment en qu es xatonaven les botes de vi, s a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. En aquell moment se solia menjar una amanida amb aquesta salsa. Des del 1997 les poblacions de la histrica vegueria del Peneds celebren la Ruta del Xat que t per objectiu popularitzar aquest plat i conixer les diferents variants de la recepta. Aquesta ruta recorre Vilafranca, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Sitges, Vilanova i la Geltr, Cubelles, Cunit, El Vendrell i Calafell.

Segons el consell comarcal de l'Alt Peneds, aquest plat hauria sigut ms picant i coent en un passat. s un menjar per a prendre fora i en grup. Joan Amades el considera un plat estiuenc.

Oli d'oliva i la rosta.
La rosta s una tradici arrelada al Baix Peneds, que consisteix en tastar, sucat amb pa torrat, l'oli d'arbequina acabada de fer a la premsa. El costum es diu  fer la rosta . Avui en dia s tpic fer una rostada popular a qualsevol punt de la comarca. Pel que fa a l'oli d'oliva, prov de l'arbre de l'arbequina, una varietat amb denominaci d'origen a Siurana, Baix Camp. s essencialment igual que el pa amb oli mallorqu. Al final de la tardor se celebra a El Vendrell la Festa del Vi i de l'Oli Nou de Catalunya, que destaca una rosta acompanyada amb llonganissa, cansdalada o arengada.

Coca.
La coca s un producte artesanal tpic de totes les comarques, que a l'Alt Peneds adopta la forma original d'una coca foradada, anomenada la coca garlanda, que s tpica de Vilafranca. Tamb tpiques d'aquesta comarca sn les coques de recapte, decorades amb productes de l horta penedesenca, carn o peix salat; i les coques de les viudes. Al Baix Peneds existeix la coca enramada, una mena de coca de recapte. Aquesta coca porta ceba, patata molt fina, pebrot roig, sal, cansalada o botifarra i pinyols a l Arbo; Al Vendrell, per, porten espinacs, fesols, llonganissa o arengada.

Catnies i altres dolos.
Una catnia s un dol sec tpic de Vilafranca del Peneds, ellaborat amb ametlles torrades caramellitzades, recobert de pasta d'ametlla, avellana i llet, i desprs recobert de nou amb pols de cacau i sucre refinat.

Dolos tpics de l'Alt Peneds inclouen els gelidencs de Gelida, els Noiets de Sant Sadurn d'Anoia, i els carquinyolis de Sant Quint i de Torrelles de Foix.

Dolos tpics del Baix Peneds inclouen els bufats, fets amb avellanes, sucre i clara d'ou; i les orelletes d'El Vendrell, associades amb Carnestoltes i Quaresma. Aquest segon s un dol fregit i ensucrat, a base d'una farina fina, ous, llet, llimona, sal i llevat. Cal dir que s idntic a les orejuelas, un dol de Castella. Segons Isabel i Luisa Goig, els bufat sn un invent bastant recent mentre les orelletes venen d'antuvi. Encara un altre dol s el garrof. El nom fa referncia a la farina de garrofa. Tamb cal esmentar les magdalenes de la Bisbal del Peneds. Per Setmana Santa, Senyores i senyors (o Currutacos) a Sitges.

Altres plats tpics.
A l'Alt Peneds:
 Calots;
 Rostit de gall. ;
 Macarrons amb bacall.;
 Escudella de congre.;
 Arrs calds i arrs a la cassola amb conill o bacall.;
 Salsa de Vilafranca: all, pebre dol, bitxo (opcional), oli d'oliva, vinagre i sal.
 Botifarra fresca i Botifarra amb mongetes.;

Al Baix Peneds:
 Escudella;
 Espineta de tonyina: a base de sala d'espina de tonyina, patates i all.;
 Fideuat mariner: a base d'un brou de peix de roca i fideus saltats amb allioli.;
 Fideuat mariner;
 Bull de tonyina;
 Arrossejat a Calafell.
 Mona de pasqua, per tradicionalment sense xocolata i sense el sentit modern de regal del padr.;

Al Garraf:
 Arrs a la sitgetana: porta costella de porc, spies, gambes, escamarlans, closses i salsitxes. Se li afegeix un got de malvasia.
 Bull de tonyina de Vilanova i la Geltr;
 Malvasia de Sitges;

Begudes tpiques.
 La zona vincola del Peneds s una de les ms grans productors de vi a Catalunya sota la Denominaci d'Origen Peneds. Els vins del Peneds sn caves, blancs, rosats o negres. Una de les empreses ms relacionades amb el vi penedesenc s Bodegas Torres, amb seu a Vilafranca. Pel que fa a cava, destaca Castellblanch, amb seu a Sant Sadurn.
 Resol, un licor itali amb ans i canyella elaborat al Vendrell.;
 Malvasia de Sitges, vi dol;

Ingredients bsics.
 Hortalissa: calot - a l'Alt Peneds rep el nom de ceballot, espigalls.
 Ram;
 Peix: tonyina, bacall;
 Carn: xai, tradicionalment de raa molt tarragon. ;
 Aviram: gall i gallina de raa penedesenca i l'nec mut del Peneds. ;
 Caa: senglar i llebre, del Montmell; conill;

Fires gastronmiques.
 A Sant Sadurn d'Anoia celebren la Setmana del Cava a la segona setmana d'octubre.
 El ViJazz de Vilafranca del Peneds s una fira de vins, caves i productes autctons del Peneds barrejat amb msica jazz, que es celebra al juliol.
 A final d'estiu se celebra una festa gastronmica a Coma-ruga amb degustaci del Fideuat mariner.;
 A final de setembre es fa a Sitges el Menjar de Tast (23a. edici el 2008);
 Al final de la tardor se celebra a El Vendrell la Festa del Vi i de l'Oli Nou de Catalunya.;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368825" title="Fuball-Club Carl Zeiss Jena" nonfiltered="2920" processed="2910" dbindex="142955">

El Fuball-Club Carl Zeiss Jena s un club de futbol alemany de la ciutat de Jena, Turngia.

 Histria .
El club va ser fundat el 13 de maig de 1903 per treballadors de la fbrica Carl Zeiss amb el nom de Fussball-Club der Firma Carl Zeiss. Canvi de nom el 1911 a Fussball Club Carl Zeiss Jena e.V. i el 1917 a 1. Sportverein Jena e.V.

El 1933, s'un a la Gauliga Mitte on fou campi el 1935, 1936, 1940, i 1941. 

Desprs de la II Guerra Mundial el club es reconstru i canvi de nom sovint: 1946 SG Ernst Abbe Jena i posteriorment SG Stadion Jena (octubre 1948), SG Carl Zeiss Jena (mar 1949), BSG Mechanik Jena (gener 1951), BSG Motor Jena (maig 1951), i SC Motor Jena (novembre 1954) i FC Carl Zeiss Jena el gener de 1966. Fou finalista de la Recopa d'Europa de futbol el 1981.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 3;
1963, 1968, 1970;

Copa de la RDA de futbol: 4;
1960, 1972, 1974, 1980;

Jugadors destacats.
El FCC va enviar 33 jugadors a la selecci de futbol d'Alemanya Oriental entre ells:
Konrad Weise, 86 cops (1970-81);
Eberhard Vogel, 74 cops (1962-76);
Peter Ducke, 68 cops (1960-75);
Lothar Kurbjuweit, 66 cops (1970-81);
Rdiger Schnuphase, 45 cops (1973-83);
Harald Irmscher, 41 cops (1966-74);
Roland Ducke, 37 cops (1958-67);

Abans de la II Guerra Mundial envi 3 jugadors a la selecci de futbol d'Alemanya:
Willy Krau 1911/12;
Heinz Werner 1935;
Ludwig Grtner 1939-41;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
Web de seguidors;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368827" title="Hans Fhrmann" nonfiltered="2921" processed="2911" dbindex="142956">
Hans Fhrmann (Lommatzsch, Saxnia, 17 de desembre de 1860 - Dresden, 26 de juny de 1940) fou un compositor i organista alemany.
 
Era fill d'un mestre de l'escola local i mestre cantor. De molt petit reb llions del seu pare el qual era molt estricte. Als 12 anys comen les llions d'orgue, i es deman per fer de suplent en tocar l'orgue en els serveis religiosos.

Als 14 anys, (1874), en qu aprov l'examen d'ingrs a l'Escola de Formaci Docent a Friedrichstadt, a Dresden, amb xit. La seva interpretaci de la Sonata per a piano en Fa menor nm. 1 de Beethoven caus sensaci. Estudi all fins el 1880. Treball com assistent d'un professor a Pieschen fins el 1882, i com resultat de llurs habilitats, l'eximiren d'un any d'estudis.

A partir de 1882, es dedica plenament a la msica, i fins el 1890, estudi en privat amb mestres de la seva prpia elecci. Estudi amb Hermann i Nicod.

El 1890 entr com a organista i cantor de l'esglsia de Sant Joan de Dresden, i professor del Conservatori de la mateixa ciutat a partir del 1892.

s autor de dos oratoris Heimkehr i Auf Bethlehem Floren, i de varies sonates per a orgue, concerts, lieder, i d'una simfonia titulada Bach.

En total compos unes 90 obres la majoria de les quals foren publicades per l'editorial Otto Junne de Leipzig. Durant el bombardeig de la ciutat de Leipzig (el 4 de desembre de 1943), no solament van morir l'editor i tota llur famlia, sin que les plaques de Fhrmann tamb resultaren completament destrudes. A ms dels trastorns generals en tota la societat desprs del 1945 i l'atmosfera antiromntica vers la msica d'esglsia, aquesta circumstncia pot haver contribut en el fet de qu Fhrmann i la seva obra hagin prcticament desaparegut.

Fhrmann est enterrat al cementiri Johannis de Tolkewitz, a Dresden.

Referncies.
 Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368829" title="Vallribera" nonfiltered="2922" processed="2912" dbindex="142957">


Vallribera (cognom);
Pere Vallribera i Molin, pianista, compositor, i director i catedrtic de piano del Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368830" title="Illeta dels Banyets" nonfiltered="2923" processed="2913" dbindex="142958">
El jaciment arqueolgic de l Illeta, tamb anomenat Illeta dels Banyets correspon a l'poca del  Bronze, orientalitzant, ibric antic, ple, rom imperial, est situat al terme municipal del Campello (l'Alacant). 

L Illeta va deixar de ser illa el 1944 amb la construcci d'un istme de terra per mitj d'una voladura que va destruir part del jaciment, per, fins l'Edat Mitjana era, tal com ara, una petita pennsula. 

El lloc presenta indicis d'ocupaci des de finals del tercer mil.lenni aC Va ser ocupat de nou durant l'Edat de Bronze. Al segle V a. C., va ser poblat per membres de la cultura ibrica, destacant una certa activitat productiva, amb instal.lacions de transformaci de productes agrcoles i per a la conservaci de peix. El poblat ibric es va abandonar al segle III a. C. i durant tres-cents anys el lloc va quedar despoblat. En poca romana, sobre les runes ibriques i prehistriques es va alar una vila agrcola que comptava amb unes petites termes. D'aquesta poca sn unes basses a l'extrem sud i al nord de la illeta, comunicades amb el mar, interpretats com piscifactoria en les quals eren criats els peixos; aquestes construccions donen el nom dels Banyets de la Reina a la zona del jaciment, ja que segons l'imaginari popular eren els banys d'una reina mora. L'ltim perode d'ocupaci de l Illeta s islmic del segle XI. 

De gran inters sn les plantes dels dos temples, un tradici Semtica (culte de Tanit o d'una deessa de la fecunditat), l'altre llat. Materials consistents en cermiques d'importaci (tic del segle IV amb grafits en alfabet greco-ibric, etc), vaixella de luxe d'origen pnica, itlica i del taller de Roses. Les restes materials permeten estimar el comenament del poblat ibric al voltant de la meitat del segle V aC, amb un moment d'esplendor en el IV, i el final de l'ocupaci al III. Amb posterioritat es va produir una ocupaci en poca romana imperial i rab, fins al seu abandonament probablement en el segle XI. Anterior a l'poca ibrica es va documentar una ocupaci a l'edat del bronze.

 Referncies .
Garca Martn, JM. La distribucin de cermica griega en la Contestania ibrica: El puerto comercial de La Illeta dels Banyets. Institut Alacant de Cultura Juan Gil-Albert. Alacant 2003.
Llobregat Conesa EA. Contestania Ibrica. Institut d Estudis Alacantins, Alacant, 1972.
Llobregat E. Illeta dels Banyets. En Arqueologa en Alicante 1976-86, Institut d Estudi Juan Gil Albert, 1986.
Olcina M. La Illeta dels Banyets de la Reina. Estudio de la edad del Bronce y poca Ibrica. Museu Arqueolgic Provincial d Alacant. Srie major nm. 1. Alacant, 1997;
Pastor Mira A. Los materiales de "La casa del cura" en el poblado ibrico de la Illeta dels Banyets (el Capello, Alicante). Recerques del Museu d Alcoi, 7: 131-60, 1998.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368832" title="Hallescher Fuball-Club" nonfiltered="2924" processed="2914" dbindex="142959">

El Hallescher Fuball-Club s un club de futbol alemany de la ciutat de Halle, Saxnia-Anhalt.

 Histria .
El club t les seves arrels en un club fundat el 1900 anomenat Hallescher Fuball-Club Wacker. El 1946 nasqu l'actual club que s'ha anomenat successivament:
1946 : SG Glaucha;
1948 : SG Freiimfelde Halle;
1949 : ZSG Union Halle;
1950 : SV Turbine Halle;
1954 : SC Chemie Halle-Leuna;
1958 : SC Chemie Halle;
1966 : Hallescher FC Chemie;
1991 : Hallescher FC;

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 2;
1949, 1952;

Copa de la RDA de futbol: 2;
1956, 1962;

Copa de Saxnia-Anhalt: 3;
1994, 2002, 2008;

NOFV-Oberliga Sd: ;
2008;

Jugadors destacats.
Andreas Wagenhaus;
Norbert Nachtweih;
Dariusz Wosz;
Silvio Meiner;
Werner Peter;
Bernd Bransch;
Heiko Peschke;
Frank Pastor;
Werner Peter;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web a Abseits Soccer;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368834" title="Joan Francesc Bah i Fontseca" nonfiltered="2925" processed="2915" dbindex="142960">
Joan Francesc Bah i Fontseca (Blanes, 1775- Barcelona 1841)fou un metge, botnic i militar catal.

Estudi el batxillerat a Barcelona i medicina a la universitat de Cervera on es llicenci (1793) i doctor (1794). Va ser nomenat metge militar el 1795 i exerc de catedrtic de botnica a Burgos de 1799 a 1801

El 1802 tradu al castell els Elementa Terminologicae Botanicae de Josef Plenck.

El 1805 entr a la Reial Acadmia de Cincies Naturals i Arts de Barcelona.

El 1807 s elegit catedrtic de l'Escola Botnica de la Junta de Comer. D'aquesta instituci  es publiquen diverses memries algunes de les quals en catal.

s mobilitzat durant la guerra del Francs.

De 1815 a 1820 reconstrueix el Jard Botnic de Barcelona amb ms d'un miler de plantes i amb aportacions del botnic D. Candolle.

Amb motiu de la pesta groga de Barcelona, declarada el 1821, es declara partidari d'allar sanitriament la Barceloneta la qual cosa provoca una revolta popular (s cremat en efgie)i ha de marxar cap a Tiana.

Durant la primera guerra carlina un dels seus fills s afusellat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368842" title="Josef Plenck" nonfiltered="2926" processed="2916" dbindex="142961">
Josef Jaymes Plenck (1735-1807) fou un metge austrac conegut sobretot per la seva aportaci a la dermatologia.

Amb divuit anys ja era cirurgi,desprs va ampliar estudis de medicina a Viena.

El 1763 esdevingu cirurgi de l'exrcit imperial austrac i professor d'anatomia a Balli desprs professor de cirurgia i obstetrcia a la universitat de Tyrnau a Hongria .

Las seves obres  ms importants van ser tradudes a diverses llenges entre les quals destaquen la dels tractaments oculars i de farmcia quirrgica.

Com a  botnic destaca Elementa Terminologicae Botanicae que va ser traduda al castell per J.F. Bah i Fontseca 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368847" title="Abash Khatun" nonfiltered="2927" processed="2917" dbindex="142962">
Abash Khatun (1263-1284) fou la darrera sobirana del Fars de la dinastia salghrida d'atabegs (1264- 1284).

Era filla de l'atabeg Sad II ibn Abi Bakr i va accedir al tron encara menor d'edat. Fou proclamada el desembre de 1264 succeint al seu cos Seljuq ibn Salghur expulsat del tron (i execuat) pels mongols. El 1272 amb 19 anys es va casar al prncep mongol Mongke Timur (mort l'abril de 1282) quart fill del khan ilkhnida Hulagu, prncep que va governar Fars en nom seu encara que ella apareix a les monedes i el seu nom es pronunciava a la khutba. El major poder del Fars va quedar en mans del governador mongol Sundjak Noyon i els seus lloctinents. 

El 1284 es va planejar un moviment per la independncia del Fars dels mongols en el que Abash va esta embolicada i fou empresonada pel general Buka. Va morir el 1286/1287 amb uns 24 anys poc abans de la revolta del general Buka (que fou derrotat i executat el gener de 1289). El Fars fou incorporat als dominis del Il-khan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368863" title="Agustin Pyramus de Candolle" nonfiltered="2928" processed="2918" dbindex="142963">

Augustin Pyrame de Candolle, nascut a Ginebra el 1778 i mort a Ginebra el 1841, s un botnic sus.

Pertanyent a una famlia calvinista de la Provena que al segle XVI fug de la persecuci religiosa. Als 18 anys pass a estudiar medicina a Pars.

Ajud a Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829) a refondre la Flore franaise (1803-1815). El 1804, obt el ttol de doctor en medicina amb una tesi sobre les propietats medicinals de les plantes.

El 1813 apareix la seva obra principal Thorie lmentaire de la botanique. 

La Restauraci francesaper motius poltics l'obliga a abandonar Frana i s'estableix a Ginebra.

Emprn el 1818 la gran tasca de descriure totes les plantes conegudes i publica les dues primeres parts del seu gran treball (Regni vegetabilis systema naturale, 1818-1821); per aquesta publicaci, inabastable, no pot continuar.

Va publicar altres nombrosos treballs de botnica i s l'autor d'una classificaci botnica.

Enllaos externs.
 Biographie dans le Dictionnaire historique de la Suisse;
 gallica.bnf.fr Versions scannes ses uvres;
 Prix Augustin Pyramus de Candolle, prix sous l'gide de la Socit de Physique et d'Histoire Naturelle de Genve (SPHN);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368872" title="Antemsia" nonfiltered="2929" processed="2919" dbindex="142964">
Antemsia (Anthemusia) fou un petit principat de Sria amb centre a Batnae, al sud d'Edessa, governat per filarques.

Fou annexionat per Roma l'any 115. El instigador de l'annexi romana fou el rei Abgar VII d'Edessa (Osroene)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368876" title="Kamal al-Din Abu Amr al-Abhari" nonfiltered="2930" processed="2920" dbindex="142965">
Kamal al-Din Abu Amr Khwadja al-Abhari, fou visir dels dos sultans seljcides de Prsia, Arslan Shah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194). Era nadiu de la ciutat d'Abhar a Azerbaidjan (modern Azerbaidjan persa)

Desprs d'una carrera a la cort va esdevenir ministre d'Arslan Shah. Quan Toghrul III va passar a la tutela dels atabegs Ildiguzides i va intentar desfer-se del seu control, el sult fou empresonat per l'atabeg Kizil Arslan a Dezmar; Kamal al-Din el va ajudar a escapar, per desprs va abandonar la poltica i se'n va anar a Hedjaz, va fer vida asctica en aquesta regi i a Sria; va morir a Jerusalem el 1194.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368877" title="Abi Mansur ibn Husayn Abu Said" nonfiltered="2931" processed="2921" dbindex="142966">
Abi Mansur ibn Husayn Abu Said (tamb apareix com Abi Mansur ibn Hasan Abu Said) fou visir en temps dels buwyhides. 

Fou protegit del gran visir buwyhida Sahib ibn Abbad (936-995). Va servir com a visir a Rayy sota Madj al-Dawla Rustam ibn Fakhr al-Dawla ibn Rukn al-Dawla, governant de Rayy, Hamadan i Isfahan. Portava el ttol de al-wazir al-kabir i de Zayn al-kofat.  

Va morir el 1030. Fou conegut per les seves poesies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368882" title="Creu de Santos" nonfiltered="2932" processed="2922" dbindex="142967">

La Creu de Santos o Xquera una muntanya de 942 metres que es troba entre els municipis de Benifallet i Tivenys al Baix Ebre, i Rasquera a la Ribera d'Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 251147001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368884" title="Tossa de Viamar" nonfiltered="2933" processed="2923" dbindex="142968">

La Tossa de Viamar o Mola de Viamar una muntanya de 767 metres que es troba entre els municipis de Perell al Baix Ebre i Rasquera a la Ribera d'Ebre.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368886" title="AEiG Santa Maria / Santa Agns" nonfiltered="2934" processed="2924" dbindex="142969">
L'Agrupament Escolta Santa Agns i Santa Maria de Grcia s un agrupament escolta del barri de Sant Gervasi de Barcelona, format el 1996 de la uni de l'Agrupament Escolta Santa Agns (fundat el 1962) i l'Agrupament Escolta Santa Maria de Grcia de Barcelona (fundat el 1960), que es trobava sense locals per fer activitats els dissabtes. L'agrupament forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, concretament en el sector I dins la demarcaci del Barcelons, i organitza jocs, tallers, excursions i campaments, partint de les trobades cada dissabte de 4 a 7 de la tarda. Cada any es fan dues excursions al primer trimestre, una al segon trimestre i una altra al tercer trimestre, la primera i la ltima les fa tot l'Agrupament conjuntament, les altres les fan les unitats separadament. A banda de les excursions es fan campaments de Nadal (3 dies), de Setmana Santa (4 dies) i d'estiu (d'entre 7 i 15 dies, depenent de l'edat dels nens).

Actualment l'agrupament s'ubica a la parrquia de Santa Agns, al carrer Sant Elies del barri de Sant Gervasi de Barcelona.

Els nens s agrupen per edats, en cinc unitats: 
castors/lldries (6 i 7 anys);
llops/daines (8, 9, 10);
rngers/noies guia (11, 12, 13);
pioners/caravelles (14, 15, 16);
truc (17 i 18 anys);

Cada unitat est sota la responsabilitat d un equip de caps que fan la seva tasca de manera voluntria. L entitat compta amb uns cinquanta escoltes i una quinzena de caps.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368887" title="Punta del Pollo" nonfiltered="2935" processed="2925" dbindex="142970">

La Punta del Pollo s una muntanya de 694 metres que es troba entre els municipis de Perell i Tivenys al Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368891" title="Abraham d'Erevan" nonfiltered="2936" processed="2926" dbindex="142971">
Abraham d'Erevan fou un historiador armeni del temps de Nadir Shah que va viure al segle XVIII en dates exactes desconegudes. Era fill d'Hovhannes i vivia a Erevan.

La seva personalitat es fora desconeguda i noms es coneix  la seva obra: Patmut iwn t agahori Parsits (Histria del rei de Prsia), un manuscrit conservat a un monestir armeni catlic a l'illa de Sant Llatzer a Vencia, editat per un monjo com  Patmut iwn paterazmats n, 1721-1736 (La histria de les guerres 1721-1736) una copia del qual fou portada a la Uni Sovitica i publicada el 1938. La seva narrativa es exclusivament un relat de les guerres sense fer esment de les condicions politiques, socials o econmiques, i amb especial atenci a la invasi otomana del khanat d'Erevan (1724), sobre la que es la nica font,

 Bibliografia .
George Bournoutian Abraham of Erevan: History of the Wars 1721-1738, Costa Mesa, Califrnia, 1999. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368892" title="Potica musical" nonfiltered="2937" processed="2927" dbindex="142972">
Potica musical s un llibres eacrit per Igor Stravinski en el curs 1393-1940 quan seia a la Ctedra Charles Eliot Norton de la Universitat de Harvard

El llibre ha estat tradut per Oriol Ponsat-Murl i consta amb un prleg escrit per Benet Casablancas.

 Argument .

un dels compositors ms importants del segle XX reflexiona en primera persona sobre els secrets de la creaci. La composici, l execuci, la forma, la melodia, la inspiraci sn alguns dels temes als quals Stravinski dedica les seves reflexions, sempre amb un estil viu, lcid, i amb grans dosis d ironia intelligent. No hi falten tampoc pgines implacables contra Wagner, els crtics musicals, l esnobisme cultural, o el rgim comunista sovitic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368893" title="Abu Ahmad ibn Abi Bakr" nonfiltered="2938" processed="2928" dbindex="142973">
Abu Ahmad ibn Abi Bakr ibn Hamad al-Katib, fou un poeta i funcionari samnida de la primera meitat del segle X.

El seu pare Abu Bakr fou secretari d'Ismail I ben Ahmad, (892-907) i visir d'Ahmad II ben Ismail (907-914) com a predecessor  en el visirat de  Abu Abd Allah Djayhani. Ell mateix va exercir altes funcions a la cort.

Va anar a Bagdad i va retornar anys desprs  a Bukhar on va morir. Va deixar poesia rab de l'escola moderna de poetes abbssides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368894" title="Surtees" nonfiltered="2939" processed="2929" dbindex="142974">
 Surtees Racing Organization  s el nom d'un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va ser fundat l'any 1966 pel pilot John Surtees, campi del mn de motociclisme i de Frmula 1 (l'nic doble campi de l'histria). Va disputar les primeres curses en categories inferiors passant a la F1 la temporada 1970.

 A la F1 .

Va debutar el 18 de juliol al Gran Premi de la Gran Bretanya de la temporada 1970 de la m del seu propietari i pilot John Surtees, no poguent finalitzar la cursa per problemes mecnics.

Van participar a un total de cent dinou curses repartides en nou temporades consecutives (1970-1978) aconseguint dos podis (un segon lloc i un tercer) com a millor classificaci en una cursa i van assolir 56 punts totals, essent el mxim en una temporada de 18 punts (1972) amb un cinqu lloc final a la classificaci per equips.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368896" title="Abu Ali Ahmad ibn Shadan" nonfiltered="2940" processed="2930" dbindex="142975">
Abu Ali Ahmad ibn Shadan fou governador (amid) de Balkh sota el sult seljcida de Khorasan   aghri Beg Daud i el fill d'aquest Alp Arslan. 

La seva principal acci fou la conquesta al gaznvides del pont sobre l'Oxus a Termedh; el governador local Amirak Bayhaqi va rendir el seu govern i les seves possessions al conqueridor i es va retirar cap a Gazni. La data d'aquesta conquesta no es coneix per va haver de ser entre 1035 i 1045. La regi de l'alt Oxus fins a Kubakhan i Wakhs foren cedides en feu a Abu Ali. Va tenir com a secretari a Nizam al-Mulk i abans de morir va encarregar la protecci de Nizam a Alp Arslan. 

La data de la seva mort no es coneix per fou entre no abans del 1050 i no gaire desprs del 1060.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368899" title="Cabo Polonio" nonfiltered="2941" processed="2931" dbindex="142976">


Cabo Polonio (en catal, Cap Poloni) s un poble i un balneari a l'est de l'Uruguai, al departament de Rocha.  Destaca per les seves extenses dunes de sorra fina. El balneari s un dels ms apartats del pas, sense amb prou feines energia elctrica ni enllumenat pblic. Les seves platges es troben sobre l'oce Atlntic.

 El seu nom sorgeix d'un gali d'Espanya que va naufragar el 1735 en aquest lloc. Desprs de diverses tragdies, el 1881 es va inaugurar el far que compta amb una altura de 25,6 metres. El 1976 el far va ser declarat monument histric.

La poblaci estable s petita, conformada principalment per pescadors, artesans i el personal estable del far. En temporada turstica (gener-mar) compta amb diversos restaurants oberts, posades i cases per a llogar. El turisme que arriba tots els anys a Cabo Polonio s majoritriament d'origen argent, brasiler i nacional. 

 Enllaos externs .

 Pgina web de Cabo Polonio ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368901" title="Riu San Salvador (Uruguai)" nonfiltered="2942" processed="2932" dbindex="142977">

El San Salvador s un riu de l'Uruguai que t el seu origen a la cuchilla (nom local per a les cadenes de turons) del mateix nom, prop de la ciutat de Dolores, al departament de Soriano. Desemboca en el riu Uruguai. Es troba en una de les zones ms frtils del pas, on es conrea blat, lli i gira-sol.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368902" title="Berliner Fuball-Club Dynamo" nonfiltered="2943" processed="2933" dbindex="142978">

El Berliner Fuball-Club Dynamo s un club de futbol alemany de la ciutat de Berln.

 Histria .
El club s hereu del fundat el 1949 amb el nom dSportgemeinde Deutsche Volkspolizei Berlin. El 1953 assum la plaa del SC Volkspolizei Potsdam a la lliga de la RDA. Finalment ambds clubs s'uniren el 27 de mar de 1953 en la societat Sportvereinigung Dynamo que cre el club de futbol SG Dynamo Berlin, que fou reanomenat Sport Club Dynamo Berlin l'1 d'octubre de 1954.

El club fou refundat el 15 de gener de 1966 com a BFC Dynamo Berlin. Els membres del club Dynamo Dresden, un dels millors clubs de la RDA del moment, foren obligats a unir-se al club de Berln amb la intenci de crear un club fort, restant el de Dresden com a segon equip. 

El club guany 10 ttols consecutius a la RDA entre 1979 i 1988 sovint acusat de ser afavorit pels rbitres i el sistema.

Desprs de la reunificaci alemanya el 1990 el club fou reanomenat FC Berlin en un intent d'allunyar-se del passat, per el 1999 retorn al seu nom BFC Dynamo. El club per no assol bons resultats i baix a les categories inferiors del futbol alemany.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol:  1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988;

Copa de la RDA de futbol: 1959, 1988, 1989;

Supercopa de la RDA de futbol: 1989;

Copa Paul Rusch (Copa de Berln): 1999;

NOFV-Oberliga Nord: 1992, 2002;

Verbandsliga Berln: 2004;

Jugadors destacats.


Entrenadors destacats.


Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial ;
Web a Abseits Soccer;
Dades ;
Histric de resultats ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368908" title="Joan-Pere Pujol" nonfiltered="2944" processed="2934" dbindex="142979">
Joan-Pere Pujol (Perpiny, 4 de juny del 1946) fou un dels fundadors del catalanisme poltic a la Catalunya del Nord.

Ha exercit la funci de secretari d'ajuntament a Perpiny i a Vilallonga de la Salanca. Actualment retirat. Domiciliat a Sant Gens de Fontanes (Rossell).

El 1967, va ser un dels fundadors del Grup Cultural de la Joventut Catalana. El 1970 va constituir amb en Miquel Mayol i d'altres, el Comitat  Rossellons d'Estudis i d'Animaci (CREA), que es va convertir desprs en l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), primera expressi poltica moderna de l'esquerra catalanista a la Catalunya del Nord. Va collaborar sota el pseudnim de Joan-Lluc Vilarnau a La Fal, publicaci que exerc un paper important dins el catalanisme nord-catal d'esquerres entre 1970 i 1981. El 2000, fa fundar el Cercle Alfons Mias. Des d'aquesta poca presideix l'associaci que edita llibret en catal o en francs sobre els PPCC o sobre la qesti nacional. Avui dia, Joan-Pere Pujol s potser el personatge ms representatiu del nacionalisme ortodox a la Catalunya del Nord (Maci, Cardona, Batista i Roca...).
 

Obra.
Assaigs.
 Mmento des sciences traditionnelles, diru, Mennecy, 1992.
Una obra nica, compilaci dels diferents sistemes que la Tradici ha perpetuat, tals l'astrologia, la numerologia, el tarot, la Cbala, l'alqumia, la radioestsia, els arts endevinatoris aix com d'altres branques del Coneixement ben menys conegudes. Cada tema implica una descripci aprofundida i de qualitat.
 El crepuscle de la francofonia, Salvaterra, Perpiny, 1996.
 Sade, una lucidesa poltica, Salvaterra, Perpiny, 1996.
 Daniel Cardona i Nosaltres Sols!, Salvaterra, Perpiny, 1998. Reedici, Cercle Alfons Mias, 2003.
 Impostura jacobina, deliris totalitaris... Salvaterra, Perpiny, 1999.
 La maladie de la France folle (le lobby contre les langues minorises), Cercle Llibertat, Perpiny, 2000.
 Una infmia hispanofrancesa: la corrida, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2004.
 Langues d'ol et idiomes apparents, Lacour, Nmes, 2004.

Compilaci i publicacions diverses.
 Cinc catalanades anonimes del segle XIX, Revista de Girona, setembre del 2002.
 Le petit florilge chauvin, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes. Reedici Lacour, Nmes, 2004.
 Le nombre de la Bte suivant l'Apocalypse : 666, Lacour, Nmes.

Traduccions.
 Santiago Montero Diaz, Les sparatismes, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2002.
 Joan Llus Prat, La ideologia catalana, Salvaterra, Perpiny, 1997.
 Diversos autors, L'ERC, un combat pour les Pays Catalans, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2001.
 Uni dels Catalans Independentistes, La Catalogne, une revendication nationale, Cercle Alfons Mias, Sant Gens de Fontanes, 2002.

Enllaos externs.
 Contra l'escola d'estat;
 http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewFile/54476/63516;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368914" title="Torre del Senyor Enric" nonfiltered="2945" processed="2935" dbindex="142980">
La Torre del Senyor Enric ha estat l'ajuntament dels Hostalets de Pierola des d'inicis del segle XIX fins a l'estiu de l'any 2008. L'augment de la poblaci ha fet que l'espai que ocupava l'ajuntament i altres serveis del poble, es quedessin petits i calgus modificar-ne la ubicaci. Actualment (2008) la Torre del Senyor Enric acull l'arxiu de l'Ajuntament i la brigada municipal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368916" title="Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona" nonfiltered="2946" processed="2936" dbindex="142981">
La Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB) anteriorment anomenada Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell i abans anomenada  Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya, enlla Barcelona amb Tarragona via Martorell.

 Histria.

La Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya el 14 de novembre de 1854 pos en servei el ferrocarril de Barcelona fins a Molins de Rei. La seva estaci terminal a Barcelona era a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat, un lloc tant cntric atreia l'atenci dels curiosos que observaven com arribaven i marxaven els trens.  
Quan la companyia fou autoritzada a continuar fins a Martorell la companyia pass a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell. 
Finalment el 1861 obtengu la concessi fins a Tarragona des de Martorell pass a denominar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona

 Vegeu tamb .
Histria del ferrocarril a Catalunya;

=Referncies=





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368919" title="SG Dynamo Dresden" nonfiltered="2947" processed="2937" dbindex="142982">

El SG Dynamo Dresden s un club de futbol alemany de la ciutat de Dresden, Saxnia.

 Histria .
El 1950, el club ms popular de Dresden era el SG Friedrichstadt, per el club no era simptic a les autoritats sovitiques que ocupaven el pas. El club es desfu i les restes de l'equip acabaren en un equip de treballadors anomenat BSG VVG Tabak Dresden.

El 1948 nasqu lSportvereinigung Deutsche Volkspolizei Dresden i rpidament reempla al SG Friedrichstadt com a club representatiu de la ciutat. El 1950, 17 jugadors d'11 clubs patrocinats per la policia, entre ells el SG Mickten, foren inclosos en un nou club anomenat SV DVP Dresden que vestia de verd i blanc, amb intenci de crear un potent club a Saxnia. Aquest club es refund de nou oficialment el 12 d'abril de 1953, naixent el SG Dynamo Dresden, adoptant els colors vi i blanc i ingressant a la societat Sportvereinigung Dynamo.

L'any 1954, les autoritats traslladaren l'equip de Dresden a Berln per unir-se al Berliner FC Dynamo i construir un gran club a la capital, restant el club de Dresden com a segon equip. El Dynamo Dresden retorn a la primera divisi de la RDA el 1962. El 1968 se separ de la societat SV Dynamo (per canvi de normativa legal) i adopt el colors groc i negre, els colors de la ciutat.

L'any 1990 amb la reunificaci alemanya adopt el nom 1. FC Dynamo Dresden, retornant al nom original de SG Dynamo Dresden el 2007.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol:  1953, 1971, 1973, 1976, 1977, 1978, 1989, 1990;

Copa de la RDA de futbol: 1952, 1971, 1977, 1982, 1984, 1985, 1990;

NOFV-Oberliga: 2002;

Sachsenpokal (Copa de Saxnia): 2003, 2007;

Jugadors destacats.


Entrenadors destacats.


 Bibliografia .
Grne, Hardy (2001). Vereinslexikon. Kassel: AGON Sportverlag ISBN 3-89784-147-9;
Das deutsche Fuball-Archiv;

Enllaos externs.

Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
eufo.de;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368927" title="Qumica industrial" nonfiltered="2948" processed="2938" dbindex="142983">
Qumica industrial s la branca de la qumica que tracta la transformaci de matries primeres en productes industrials, en l'anlisi i elaboraci de productes tant orgnics com inorgnics, i control de qualitat dels processos esmentats.

La titulaci universitria capacita per a l'exercici d'activitats professionals com:
 Disseny i explotaci dels processos de fabricaci.
 Realitzar tasques d'avaluaci tecnicoeconmica de recursos.
 Realitzar plans de seguretat i higiene industrial i prevenci de riscos laborals.

Els principals camps d'estudi sn:
 Electricitat i mecnica.;
 Dibuix tcnic.
 Qumica analtica, orgnica i industrial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368930" title="Beylik d'Osman-o?hlu" nonfiltered="2949" processed="2939" dbindex="142984">
El Beylik d'Osman-o hlu fou un Beylik turc d'Anatlia.

Vegeu tamb.

 Imperi Otom;
 Oghuz;
 Ertu rul Gazi;
 S t;
 Osman I;
 Kay ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368931" title="Cicle biolgic" nonfiltered="2950" processed="2940" dbindex="142985">

Un cicle biolgic de vida es considera al perode que inclou una generaci completa d un organisme viu incloent la reproducci, ja siga esta sexual o asexual. En funci de la ploidia poden diferenciar-se tres tipus de cicles biolgics:
 Cicle biolgic haploide.
 Cicle biolgic diploide.
 Cicle biolgic diplobitic o diplohaploide.

 Cicle haploide .

Una meiosis zigtica s una meiosis d un zigot immediatament posterior a la cariogmia, que s la fusi de dos nuclis cellulars. D aquesta manera l organisme termina la fase diploide i produeix varies cllules haploides. Posteriorment, aquestes cllules es divideixen mitticament produint organismes multicellulars  ms cllules haploides. Dues gmetes contraris (per exemple mascle i femella) formen es fusionen per a fer una sola cllula.

Els individus o cllules que resulten sn haploides. Sn haploides:
 La majoria de fongs.
 Algunes algues verdes.
 Alguns protozous.

 Cicle diploide .

A la meiosis gamtica 

Son diploides:
 Els animals.
 Algunes algues brunes.
 Alguns fongs com ara el rent.

 Cicle diplobitic .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368932" title="Roda cubana" nonfiltered="2951" processed="2941" dbindex="142986">
La roda cubana s una modalitat de ball, dins de la salsa, que es balla en grup. Tal com indica el seu nom les parelles de ball s'han de collocar en forma de roda al voltant de la pista. Una de les persones del grup s la encarregada de cantar les figures i tots a l'hora les han d'anar executant. Les figures que es ballen sn similars a les que es balla en modalitat de parella per amb petites modificacions ja que la roda gaireb sempre est en moviment, pots estar ballant amb la teva parella o amb les altres, segons sigui la direcci de la roda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368951" title="Abd-al-Bah (nom)" nonfiltered="2952" processed="2942" dbindex="142987">
Abd-al-Bah s un nom mascul tefor rab bah' (en rab            ,  Abd al-Bah  ) que literalment significa "Servidor de l'Esplendor (de Du)", en referncia al ttol que va prendre el profeta de la Fe Baha Bah-Allah, literalment "Esplendor de Du" (ms conegut per la transcripci bah' del seu nom, Bah'u'llh). Si b Abd-al-Bah s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, els bah's mantenen criteris propis de transcripci, per la qual cosa tamb se'l pot trobar transcrit `Abdu'l-Bah.

Tot i que podria actuar com a prenom, solament consta que hagi estat usat com a ttol honorfic pel fill i successor de Bah'u'llh, `Abbs Effendi.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368952" title="Immanuel Faisst" nonfiltered="2953" processed="2943" dbindex="142988">
Immanuel Faisst (Gottlob Friedrich) (Esslingel, 13 de setembre de 1823 - Stuttgart 1894) fou un organista i compositor alemany.

Primer estudi teologia, per desprs es dedic completament a la msica, seguint els consells de Mendelssohn, al qual havia sotms algunes de llurs composicions, i malgrat estudiar sense professors, feu tals progressos que ja el 1846 crid l'atenci en uns concerts d'orgue que don a Berln.
 
El mateix any s'establ a Stuttgart, on el 1847 fund la Societat de msica clssica religiosa, el 1849 l'Uni de cantors suabis i el 1859 el Conservatori, de la qual direcci s'encarreg, fent d'aquell centre una de les institucions musicals ms important d'Alemanya. Tamb fou organista de la Stiftskirche d'aquesta capital i la Universitat de Tubinga li'n conced el ttol de doctor honoris causa.

Entre llurs composicions destaquen diverses obres per a orgue, una doble fuga i alguns exercicis per a piano, lieder, cors, motets, cantates, etc. Se li deuen, a ms, un curs d'harmonia, una Elementar und Chorgesangschule i Beitrge zur Geschichte der Klaviersonate. Finalment, junt amb Sigmund Lebert i Hans von Blow, public la famosa edici Cotta dels clssics del piano.

Referncies.

Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa, pg. 101.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368955" title="Abd-al-Ghfir (nom)" nonfiltered="2954" processed="2944" dbindex="142989">
Abd-al-Ghfir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-  fir) que literalment significa "Servidor de Qui garanteix l'absoluci", essent Qui garanteix l'absoluci una expressi que es referiria a Du, derivada d'Al-Ghaffar o d'Al-Ghafur, dos eptets de Du. Si b Abd-al-Ghfir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368956" title="Frankfurter Fuball-Club Viktoria 91" nonfiltered="2955" processed="2945" dbindex="142990">

El Frankfurter Fuball-Club Viktoria 91 s un club de futbol alemany de la ciutat de Frankfurt de l'Oder, Brandenburg. 

 Histria .
El club va ser fundat com el club de l'exercit anomenat KVP Vorwrts Leipzig el 1951. L'any 1953, el club fou traslladat per les autoritats a Berln sota el nom ZSK Vorwrts Berlin. La segent temporada fou anomenat ASK Vorwrts Berlin i inici una poca d'xits esportius. El 1966 canvi el nom per FC Vorwrts Berlin. L'any 1971, el club fou traslladat de nou, aquest cop a Frankfurt de l'Oder, per reemplaar l'equip de la policia secreta SG Dynamo, que s'havia desfet. Amb la reunificaci alemanya el club finalitz la seva relaci amb l'exrcit i adopt el nom de FC Victoria Frankfurt/Oder. Desprs de patir problemes econmics el 1993, es reorganitz com a Frankfurter FC Viktoria 91.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol:  1958, 1960, 1962, 1965, 1966, 1969;

Copa de la RDA de futbol: 1954, 1970;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368963" title="Torre Serra-Xaus" nonfiltered="2956" processed="2946" dbindex="142991">
La Torre Serra - Xaus est situada al Baix Llobregat, al poble de Sant Joan Desp.
Va ser projectada per l'arquitecte Jujol l'any 1921, com a habitatge unifamiliar, per al cap dels anys va ser convertida en dos habitatges separats.
A diferncia de la Torre de la Creu o Casa Negre, on dominen els volums cilndrics i la lnia corba, aqu hi ha predomini absolut de la volumetria cbica, en una gran estructura de cossos regulars juxtaposats. On aix es fa ms evident s en la tribuna cbica que conforma un vrtex asimtric.
La decoraci es limita a lleugeres sanefes blaves sobre l'estucat blanc.
s un edifici singular situat al centre del poble, que en la actualitat s'utilitza per serveis pblics.
Els habitants de Sant Joan Desp i els pobles propers estan molt orgullosos i satisfets de comptar amb aquest edifici dins de l'arquitectura de la seva poblaci





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368966" title="Abu Ali Muhammad ibn Isa al-Damghani" nonfiltered="2957" processed="2947" dbindex="142992">
Abu Ali Muhammad ibn Isa al-Damghani fou visir dels samnides en els darrers anys de la dinastia. Era originari de Damghan al districte de Kumis.

Amb Nuh II ben Mansur (976-997) els amirs turcs van arribar a tenir molt de poder i els visir sovint eren el instrument d'una de les faccions dels amirs. Sota el visir Abd Allah ibn Muhammad ibn Uzayr aquest va tenir el suport dels simdjuris Abu l-Hasan i el seu fill Abu Ali i de Faik, i fou hostil a la famlia Utbi que anteriorment havien ocupat el visirat. No se sap com va arribar al poder Abu Ali Muhammad, per fou nomenat per l'emir el 28 de juliol del 988, i fou desprs substitut per Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Zayd (anteriorment canceller samnida) per al cap de sis mesos aquest fou assassinat pels amirs i  Abu Ali va retornar al crrec. Segons al-Gardizi quan el karakhnida Bughra Khan va ocupar Bukhar la primavera del  892, es va emportar a Abu Ali Muhammad a Samarcanda, on el visir va morir el 2 de setembre del 992, quasi al mateix temps que el khan que estava malalt.

 Bibliografia .
Barthold, Turkestan



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368968" title="Saint John (Nova Brunsvic)" nonfiltered="2958" processed="2948" dbindex="142993">
 



Saint John s la ciutat ms gran de la provncia canadenca de New Brunswick i la que fa ms temps que es va incorporar al Canad.

La ciutat s el centre industrial de la provncia de New Brunswick.

Est situada al llarg de la costa nord de la Babia de Fundy, just a la desembocadura del riu Saint John.

 Demografia .
 Poblaci (any 2006): 68043.
 rea metropolitana: 122389.

 Enllaos externs .
 Lloc Oficial de la ciutat de Saint John;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368970" title="Abu Bakr ibn Abi Salih" nonfiltered="2959" processed="2949" dbindex="142994">
Abu Bakr ibn Abi Salih fou visir dels gaznvides al segle XI.

Va servir a l'exrcit i l'administraci i fou governador a diversos llocs al Panjab. 

Apareix com a segon visir sota el sult Farrukhzad ben Masud (1052-1059) i desprs fou visir crrec que probablement exerc des del 1054 o comenaments del 1055 i en el que va succeir a Husayn ibn Mehran, i que va conservar fins al final del regnat. El 1059 va ser nomenat pel nou sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) per fou assassinat per un grup damirs i gurdies de palau contraris a la seva influncia, probablement no gaire lluny del 1060

 Bibliografia .
Bosworth, Later Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368974" title="Salghrida" nonfiltered="2960" processed="2950" dbindex="142995">
Els Salghrides o dinastia Salghrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prnceps seljcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigraci des del Khurasan (segle XI) i s'havia establert al Fars al comenament del segle XII. La va fundar Muzaffar al-Din Sunkur (1148-1161) que va enderrocar al cap tribal i atabeg local seljcida Buz-Aba, del que sembla que era nebot potser per part de mare. El va succeir el seu fill Muzaffar al-Din Zangi (1161-1175) que fou confirmat per Arslan Shah ibn Toghrul. Posteriorment van esdevenir virtualment independents.

Sota Izz al-Din Sad I ibn Zangi (1198/1203-1226) van haver de reconixer la sobirania del Khwarizmshah i desprs del 1229 als mongols. La darrera sobirana, Khatun (1264-1284) es va casar amb un fill del Il-khan  Hulagu, i a la seva mort vers 1287 el Fars fou incorporat als dominis del khan. Una revolta que va esclatar el 1288 es va sufocar el 1289.

 Llista d'atabegs .
 Muzaffar al-Din Sunkur 1148-1161 ;
 Muzaffar al-Din Zangi 1161-vers 1175 ;
 Tekla (Dakla) vers 1175-vers 1198 ;
 Toghrul ibn Sunkur vers 1182-1183 i 1198-1203 (en rebelli);
 Sad I ibn Zangi Izz al-Din  1198-1226;
 Abu Bakr ibn Sad Muzaffar al-Din Kutlugh 1226-1260;
 Sad II ibn Abi Bakr 1260 (noms va regnar 18 dies);
 Muhammad I Adud al-Din 1260-1262;
 Muhammad II ibn Salghur ibn Sad I 1262-1263;
 Seljuq ibn Salghur 1263;
 Abash Khatun bint Sad (reina) 1263-1287;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368975" title="Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem" nonfiltered="2961" processed="2951" dbindex="142996">
Llista dels Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem:

Gerard (1099-1120);
Raymond du Puy de Provence (1120-1160);
Auger de Balben (1160-1163);
Arnaud de Comps (1162-1163);
Gilbert d'Aissailly (1163-1170);
Gastone de Murols (c. 1170-1172);
Jobert of Syria (1172-1177);
Roger de Moulins (1177-1187);
Armengol de Aspa (1187-1190) ;
Garnier of Nablus (1190-1192) ;
Geoffroy de Donjon (1193-1202);
Alfons de Portugal (1203-1206);
Geoffrey le Rat (1206-1207);
Garin de Montaigu (1207-1228);
Bertrand de Thercy (1228-1231);
Guerin de Montacute (1231-1236);
Bertrand de Comps (1236-1240);
Pierre de Vielle-Bride (1240-1242);
Guillaume de Chateauneuf (1242-1258);
Hugues de Revel (1258-1277);
Nicolas Lorgne (1277-1284);
Jean de Villiers (1284-1294);
Odon de Pins (1294-1296);
Guillaume de Villaret (1296-1305);
Foulques de Villaret (1305-1319);
Hlion de Villeneuve (1319-1346);
Dieudonn de Gozon (1346-1353);
Pierre de Corneillan (1353-1355);
Roger de Pins (1355-1365);
Raymond Berenger (1365-1374);
Robert de Juliac (1374-1376);
Juan Fernndez de Heredia (1376-1396);
Riccardo Caracciolo (1383-1395) Gran Mestre rival;
Philibert de Naillac (1396-1421);
Antoni de Fluvi (1421-1437);
Jean de Lastic (1437-1454);
Jacques de Milly (1454-1461);
Pere Ramon Sacosta (1461-1467);
Giovanni Battista Orsini (1467-1476);
Pierre d'Aubusson (1476-1503);
Emery d'Amboise (1503-1512);
Guy de Blanchefort (1512-1513);
Fabrizio del Carretto (1513-1521);
Philippe Villiers de L'Isle-Adam (1521-1534) (Primer Gran Mestre que va manar sobre Malta);
Piero de Ponte (1534-1535);
Didier de Saint-Jaille (1535-1536);
Juan de Homedes y Coscon (1536-1553);
Claude de la Sengle (1553-1557);
Jean Parisot de la Valette (1557-1568);
Pierre de Monte (1568-1572);
Jean de la Cassiere (1572-1581);
Mathurin Romegas (1581) Lloctinent 1577-1581 i Gran Mestre Rival 1581;
Hugues Loubenx de Verdalle (1581-1595);
Martin Garzez (1595-1601);
Alof de Wignacourt (1601-1622);
Lus Mendes de Vasconcellos (1622-1623);
Antoine de Paule (1623-1636);
Juan de Lascaris-Castellar (1636-1657);
Martin de Redin (1657-1660);
Annet de Clermont-Gessant (1660);
Raphael Cotoner (1660-1663);
Nicolas Cotoner (1663-1680);
Gregorio Carafa (1680-1690);
Adrien de Wignacourt (1690-1697);
Ramon Perellos i Rocafull (1697-1720);
Marc'Antonio Zondadari (1720-1722);
Antnio Manoel de Vilhena (1722-1736);
Raymond Despuig (1736-1741);
Manuel Pinto da Fonseca (1741-1773);
Francisco Ximenes de Texada (1773-1775);
Emmanuel de Rohan-Polduc (1775-1797);
Ferdinand von Hompesch zu Bolheim (1797-1799) (ltim Gran Mestre que va governar Malta);
Paul I of Russia (1798-1801) de facto;
Nikolay Saltykov (1801-1803) Lloctinent de facto;
Giovanni Battista Tommasi (1803-1805);
Innico Maria Guevara-Suardo (1805-1814) Lloctinent;
Andr Di Giovanni (1814-1821)  Lloctinent;
Antoine Busca (1821-1834) Lloctinent;
Carlo Candida (1834-1845) Lloctinent;
Philippe di Colloredo-Mels (1845-1864) Lloctinent;
Alessandro Borgia (1865-1871) Lloctinent;
Giovanni Battista Ceschi a Santa Croce (1871-1879) Lloctinent;
Giovanni Battista Ceschi a Santa Croce (1879-1905);
Galeazzo von Thun und Hohenstein (1905-1931);
Ludovico Chigi Albani della Rovere (1931-1951);
Antonio Hercolani-Fava-Simonetti (1951-1955) Lloctinent;
Ernesto Patern Castello di Carcaci (1955-1962) Lloctinent;
Angelo de Mojana di Cologna (1962-1988);
Jean Charles Pallavicini (1988) Lloctinent;
Andrew Bertie (1988-2008);
Giacomo dalla Torre del Tempio di Sanguinetto (2008) Lieutenant ad interim;
Matthew Festing (2008-);

Enllaos externs.
 Lloc oficial dels Grans Mestres;
 Lloc oficial de les atribucions dels Grans Mestres;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368981" title="Muzaffar al-Din Kutlugh" nonfiltered="2962" processed="2952" dbindex="142997">
Abu Bakr ibn Sad ibn Zangi ibn Mawdud  conegut com Muzaffar al-Din Kutlugh Khan fou atabeg salghrida de Fars del 1226 al 1260. Va succeir al seu pare Sad I ibn Zangi. 

En les lluites entre Djalal al-Din Manguberti i el seu germ  Ghiyath al-Din del Djabal vers 1224, va aprofitar per revoltar-se contra el seu pare, que havia reconegut a Djalal al-Din i lluitava al costat d'aquest. El rebel fou derrotat i empresonat, per el 1226 al morir el pare fou alliberat i poc desprs  portat al tron i immediatament va enviar un ambaixador (el seu nebot o germ Tahamtan) a la cort del gran Khan Ogodei (escollit el 12 de setembre del 1229) i va reconixer la seva sobirania i aix el Fars es va estalviar la destrucci que a partir del 1231 va afectar altres territoris. Un governador mongol (sehna) es va establir al pas. El 12 de novembre de 1230 va conquerir l'illa de Qeshm (Kishm) que li assegurava el comer amb la ndia pel golf Prsic, i hi va establir una duana; a l'illa la khutba noms es va llegir en nom seu.

El principal inters d'Abu Bakr era aprendre i es va rodejar de intellectuals i erudits com el poeta Muslih al-Din (1184?-1291); va construir mesquites, madrasses i altres edificacions i va establir una srie de taxes per poder pagar el tribut als mongols i poder ampliar els efectius de l'exrcit, i va comptar amb la cooperaci dels ministres Maghreb al-Din Mufakir Masud i Amir Fakhr al-Din Abu Bakr, i del jutge Djamal al-Din Abu Bakr Misri.

Va fer front a una revolta del prncep Salghur Shah Karadash Khan ibn Sad, probablement el seu germ, al que va derrotar i va fer matar.

L'agost del 1236 va conquerir la provncia de Bahrayn que nominalment pertanyia al Califa; aix va suposar diverses campanyes contra els pobladors rabs fins la conquesta final de la fortalesa de Tarut a l'illa Katif, i l'execuci del xeic local, per la lluita de baixa intensitat va continuar; es van intentar dos acords de pau que no van reeixir i finalment el 1256 va aconseguir imposar dos xeics que li eren lleials.

Desprs de la ocupaci de Bagdad per Hulagu (1258) va enviar al seu fill Sad a la cort mongola del Il-khan a reafirmar el vassallatge. Va morir el 18 de maig de 1260 i el va succeir el seu fill Sad II ibn Abi Bakr que va morir al cap de 18 dies abans d'arribar a Shiraz. El seu lloc el va ocupar el seu germ petit Muhammad I Adud al-Din.

 Bibliografia .
Mirkhwand, The History of the Atabeks of Syria and Persia, ed. W. H. Morley, Londres, 1848;
E. Mercil, Fars atabegleri salgurlular, Ankara, 1975  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368982" title="1. Fuball-Club Lokomotive Leipzig" nonfiltered="2963" processed="2953" dbindex="142998">

L'1. Fuball-Club Lokomotive Leipzig s un club de futbol alemany de la ciutat de Leipzig, Saxnia. 

 Histria .

El club nasqu el 26 de maig de 1896 com a secci de futbol del club gimnstic Allgemeine Turnverein 1845 Leipzig. El club, per, reclama com la seva data de fundaci el 1893, data de naixement de lSport Club Sportbrder Leipzig, club que el 1898 s'incorpor al VfB Leipzig. La uni dur fins el 2 de maig de 1900, quan els dos clubs es separaren.

El VfB Leipzig fou un dels clubs fundadors de la DFB (Deutscher Fussball Bund) el 1900 i el primer campi nacional el 1903.

Acabada la Segona Guerra Mundial el club fou desfet i reconstrut de nou el 1946 com a SG Probstheida. Posteriorment s'anomen BSG Erich Zeigner Probstheida, BSG Einheit Ost i es fusion amb el SC Rotation Leipzig el 1954. L'any 1963 els dos club ms importants de la ciutat, SC Rotation i SC Lokomotive Leipzig, es fusionaren i formaren dos nous clubs anomenats SC Leipzig i BSG Chemie Leipzig. Desprs de la reorganitzaci del futbol de la RDA el 1965, lSC Leipzig es transform en 1. FC Lokomotive Leipzig.

L'any 1991 el club recuper el seu antic nom VfB Leipzig amb un intent de recuperar els vells xits. El club per entr en fallida i es dissolgu el 2004. Aquest any el club es refund amb el nom de 1. FC Lokomotive Leipzig. 

 Palmars .
Lliga alemanya de futbol:  1903, 1904 (finalista, no es disput la final), 1906, 1913;

Copa alemanya de futbol: 1936;

Copa de la RDA de futbol: 1957, 1976, 1981, 1986, 1987;

Copa Intertoto: 1966;

Sachsenpokal: 1996;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
Estadstiques;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368984" title="Abu Dulaf" nonfiltered="2964" processed="2954" dbindex="142999">


Abu Dulaf Misar ben Muhalhil al-Khazradji, poeta persa del segle X;
Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa, poeta rab del temps dels abbssides al segle IX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368989" title="Abd-al-Amir (nom)" nonfiltered="2965" processed="2955" dbindex="143000">
Abd-al-Amir s un nom mascul tefor rab islmic xita (en rab            ,  Abd al-Am r) que literalment significa "Servidor del Prncep", essent el Prncep una referncia al ttol dAmir al-muminn ("Prncep dels Creients") que, segons els xites, pertany als autntics imams, s a dir a Al ibn Abi-Tlib i els seus successors en la imama o direcci de la comunitat islmica. Si b Abd-al-Amir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Amir, Abdul Ameer... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368990" title="Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa" nonfiltered="2966" processed="2956" dbindex="143001">
Abu Dulaf al-Kasim ibn Isa ibn Idris ibn Makil al-Ikhli fou un militar rab, poeta, d'un famlia amb llaos clientelars amb els abbssides, membre de la tribu rab dels Banu Ikhil de la regi d'al-Hira. 

Harun al-Rashid (786-809)el va seleccionar pels seus talents potics i el va nomenar governador del Djabal quan era encara jove, i es va comprometre a restaurar la prosperitat sobretot de la zona de Karadj, assolada per nmades kurds i rabs beduins, i sembla que fou llavors quan va capturar al fams bandoler Karkur (Qarqur) que operava a la zona.

A la mort d'Harun (809) va seguir la guerra civil entre els seus fill al-Amin i al-Ma'mun i Abu Dulaf va donar suport al primer. Aquest el va enviar contra el seu germ i rival, a les ordes d'Ali ibn Isa ibn Mahan, per aquest fou derrotat i mort per les forces d'al-Ma'mun dirigides per Tahir ibn Husayn. Abu Dulaf es va retirar a Karadj i des de llavors va romandre neutral per va refusar jurar fidelitat a al-Ma'mun mentre al-Amin fou viu. Ho va fer a la mort d'al-Amin el 813. Al-Ma'mun el va cridar a Rayy, el va perdonar i el va nomenar altre cop governador del Djabal.

El gust d'al-Ma'mun per la poesia els va convertir en bons companys. Com a governador va rebutjar atacs dels daylamites a Qazwin, i els va perseguir i destruir les seves fortaleses obligant-los a pagar el impost de la djeyza o a convertir-se al islam. En premi el seu govern fou ampliat per abraar Isfahan i Qazwin.

A la mort de al-Ma'mun va tenir el favor del califa al-Mu'tasim (833-842) i del prncep al-Wathiq, que desprs fou califa. Va servir a les ordes d'al-Afshin a la campanya contra Babak a l'Azerbaidjan (836/837). Fou desprs governador a Damasc per al-Afshin, que n'estava gels, va organitzar un complot contra la seva vida que noms fou avortat per l'alerta donada pel jutge Ibn Abi Duad. 

Desprs va fer el peregrinatge a la Meca i va morir a Bagdad el 839/840

Tenia simpaties xites i mutazilites. Va escriure un bon nombre de poesies, i el seu divan sembla que era d'un cent folis; va escriure tamb alguns llibres sobre falcons, cacera, armes, i consells pels prnceps. De la seva obra no es conserven ms que uns pocs fragments de les poesies.

Els seus descendents coneguts com el dulfides, van seguir jugant un paper poltic a la regi del Djabal durant uns cinquanta anys.

 Bibliografia .
C. Creswell, Early Muslim Architecture II, Oxford, 1940;
 E. Herzfeld, Geschichte der Stadt Samarra, Hamburg, 1948;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368992" title="Abu Ikrima Ziyad" nonfiltered="2967" processed="2957" dbindex="143002">
Abu Ikrima Ziyad ibn Dirham al-Sarradj conegut com Muhammad al-Sadik, fou un llibert de la tribu Banu Hamdan i considerat el primer agitador abbssida del Khurasan on va comenar a actuar el 718/719 donant suport a Abu Hashim Abd Allah ibn Muhammad ibn al-Hanafiya.

Cridat a Kufa per Muhammad ibn Ali va jurar lleialtat i fou enviat altre cop al Khurasan on va iniciar la propaganda. Es va fer sospits al governador Said ibn Abd al-Aziz Amr al-Harashi (719-720) per es va fer passar per mercader i se'n va sortir. Va seguir actuant durant dos anys i llavors va anar a Sria, per va tornar a Khurasan en temps del governador Asad ibn Abd-Allah al-Kasri (723-727) que va detectar les seves activitats i fou advertit de qu havia de sortir de la provncia. 

Com que no ho va fer fou detingut i portat davant el governador que sense massa convicci va ordenar la seva execuci (727).

 Bibliografia .
J. Wellhausen, Das arabische Reich und sein Sturz, Berlin, 1902;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368996" title="Manuel Martnez Faixa" nonfiltered="2968" processed="2958" dbindex="143003">
Manuel Martnez Faixa (Almera, 1892 - ?) fou un compositor espanyol.

Estudi a Madrid i desprs complet la seva educaci artstica sota la direcci del clebre director d'orquestra alemany Walter Rabl, que l'inici en els secrets de la direcci d'una orquestra, practicant-la al front de nombroses agrupacions instrumentals i vocals.
Durant el segle XX figur entre els millors directors d'orquestra espanyols i tamb ocup un lloc distingit com a compositor, donant al teatre multitud de sarsueles.

A ms s autor, de nombrosos i aplaudits cupls i d'algunes obres instrumentals.

Llistat de Sarsueles.
El fin del viaje.
Buena noche.
La trianera.
La viudita.
El nuevo presidente.
El gran premio.
Los nuevos ricos.
Y la revista.
A qu teatro vamos?;
Comedias y Comediantes (Madrid, 1923);

Referncies.
Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa, pg. 103.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368997" title="Abd-al-Ilah (nom)" nonfiltered="2969" processed="2959" dbindex="143004">
Abd-al-Ilah s un nom mascul tefor rab (en rab           ,  Abd al-Il h) que literalment significa "Servidor del Du", essent al-Ilah un arcaisme de la forma contracte i ms usual de referir-se a Du, Allah. Si b Abd-al-Ilah s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Ielah... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="368999" title="Indjida" nonfiltered="2970" processed="2960" dbindex="143005">
La dinastia indjida o dels indjides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al segle XIV, originada en el governador provincial dels Il-khan. Fou enderrocada quan els muzaffrides  de Yadz i Kirman van conquerir Shiraz el 1353 i Isfahan el 1357.

 Llista de governants .

Sharaf al-Din Mahmud Shah Indju vers 1325-1336 ;
Masud Shah Djalal al-Din  1336-1339 ;
Muhammad Shams al-Din  1339-1342 ;
Abu Ishak Djamal al-Din (a Isfahan des de 1339 fins el 1357) 1342-1354 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369001" title="Abd-ar-Rid (nom)" nonfiltered="2971" processed="2961" dbindex="143006">
Abd-ar-Rid s un nom mascul tefor rab islmic xita (en rab           ,  Abd ar-Ri  ) que literalment significa "Servidor d'Ar-Rid", en referncia a l'imam Al ar-Rid. Si b Abd-ar-Rid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rida... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369002" title="Abd-al-Ala (nom)" nonfiltered="2972" processed="2962" dbindex="143007">
Abd-al-Ala s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-A l) que literalment significa "Servidor del Ms Alt", essent el Ms Alt un atribut de Du. Si b Abd-al-Ala s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Aala,  Abdul `A'ala... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369003" title="Fa-La" nonfiltered="2973" processed="2963" dbindex="143008">
Fa-La s una composici per a tres o ms veus, que primitivament s'escriv total o parcialment sobre les notes del ttol. Les fa-las pertanyen principalment a l'poca madrigalesca, tenint-se pel seu inventor en Gastoldi di Caravaggio, els quals balletti acabaven generalment amb un llarg fa-la. La majoria dels polifonistes, sobre tot els anglesos, han deixat exemples d'aquesta ingnua composici.

Referncies.
Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa, pg. 110;

Enllaos externs.
Breu article sobre els Fa la



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369004" title="Abu Ishak Djamal al-Din" nonfiltered="2974" processed="2964" dbindex="143009">
Abu Ishak Djamal al-Din (Abu Ishak Indju Djamal al-Din Shah Shaykh Abu Ishak ibb Mahmud Shah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjem (Isfahan) i part del sud d'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el ttol de Shah.

Era fill de Sharaf al-Din Mahmud Shah ibn Muhammad Indju, el governador de Fars sota el darrer Il-khan Sultan Abu Said Bahadur, a la mort del qual el 1335, Sharaf al-Din i tres dels seus fills van morir en les lluites pel poder que van durar set anys entre els fills de Sharaf al-Din, els Cobnides, els Djalayrides (Shaykh Hasan-i Buzurg Ilkhani) i els muzaffrides (Amir Mubariz al-Din Muhammad de Yadz).

Mort el seu pare, va lluitar a les ordes del seu germ Djalal al-Din Masud Shah que el 1336 el va enviar a conquerir Yadz i Kirman per l'expedici, mal preparada, fou un fracs i un inici de lluita amb Mubariz al-Din Muhammad a les portes de Yadz fou aturada per la mediaci dels notables locals.

Desprs de la conquesta de Shiraz pel cobnida Pir Husayn el 1340 aquest va compensar l'ajut del muzaffrida Mubariz al-Din Muhammad, amb la cessi de Kirman. Abu Ishak fou installat com a governant local d'Isfahan (1740) per servir de fre a una possible expansi muzaffrida cap a l'oest. Shams al-Din Muhammad, un altre germ, va rebre territoris al Fars. 

Pir Husayn noms va governar dos anys a Shiraz. Passat aquest temps, vers el 1342, Abu Ishak es va aliar al seu germ Djalal al-Din Masud Shah pretendent del Fars, i a membres dissidents de la famlia Cobnida, conspirant per recuperar Fars (i per venjar la mort del seu germ Amir Muhammad que havia estat executat pel cobbida); el seu aliat cobnida fou Malik Ashraf ibn Timurtash ibn Coban, cos de Pir Husayn i germ del ara governant a Tabriz, Hasan-i Ku ik. Reunits els aliats a Isfahan el 1342 van derrotar a Pir Husayn que al no estar segur de les lleialtats amb les que podia comptar entre els feudatris a Fars i Yadz, va fugir cap a Tabriz on el seu cos Hasan-i Ku ik el va fer matar. Mentre Masud Indju, amb el suport d'un comandant cobnida de nom Yaghi Basti (que era l'oncle de Malik Ashraf ibn Timurtash i tamb oncle de Hasan-i Ku ik de Tabriz) van avanar cap a Shiraz que va quedar en poder de Malik Ashraf. 

Per Abu Ishak d'Isfahan sembla que va poder anar a la ciutat, i va expulsar al seu fins llavors aliats; llavors es van presentar Masud Shah i Yaghi Basti i Abu Ishak va renunciar a governar Shiraz i es va retirar cap a Shabankara, a l'est de Shiraz. Aquesta retirada es devia principalment a que el seu germ era ms popular a Shiraz (que havia governat abans durant algunes temporades i era considerat el legtim successor del seu pare Sharaf al-Din Mahmud Shah) i tenia el suport dels cobnides.

Unes setmanes desprs Yaghi Basti va fer matar a Masud Shah que nominalment era el seu superior. Va esclatar una revolta popular a Shiraz que va durar vint dies instigada per Abu Ishak, els homes del qual finalment van dominar la ciutat mercs a l'ajut del cap local de Kazerun, i el general cobnida fou expulsat. 

L'any segent Yaghi Basti i el seu nebot Malik Ashraf es van reunir i van atacar Shiraz amb el suport del muzaffrida Muhammad de Yadz. Van conquerir Abarkuh on van massacrar als seus habitants, per abans d'aconseguir el seu objectiu va arribar la noticia de la mort de Hasan-i Ku ik, i la campanya es va abandonar. Els dos cobnides van retornar a Tabriz i Muhammad va tornar a Yadz deixant a Abu Ishak en el poder a Shiraz, Fars, Isfahan i la costa del golf. En els cinc anys anterior Fars va canviar  vuit vegades de mans i havien mort el seu pare i tres dels seus germans, mentre al bndol cobnida havien mort Pir Husayn i desprs va morir Yaghi Basti (en lluites internes).

Abu Ishak va negociar la pau amb Muhammad ibn Muzaffar de Yadz i sembla que finalment fou acordada. Aix consolidava a la dinastia indjida a Fars.

Per el 1345 Abu Ishak va decidir passar a la ofensiva contra els muzaffrides potser reivindicant Kirman que el seu pare Sharaf al-Din havia governat quan els muzaffrides noms eren vigilants de ruta a Maybod prop de Yadz; la campanya no fou afortunada i es va perllongar set anys (1345-1352); el 1351 els indjides patiren una greu derrota prop de Kirman; el bot d'aquesta batalla va finanar el 1353 la contraofensiva muzaffrida.

Els indjides es van retirar el 1352, per els muzaffrides, que protestaven per la violaci per vuit vegades dels tractats, ja estaven preparant una ofensiva. El 1353 Muhammad va iniciar el avana cap a Shiraz; hi van haver uns inicis de converses de pau que no van reeixir. Abu Ishak va sortir de Shiraz amb les seves forces i es va dirigir a Pol-i Fasa a uns 25 km al sud-est per en veure l'enemic es va retirar a Shiraz. Aquesta ciutat fou assetjada durant sis mesos i finalment un cap del barri (kolu) de Murdestan, que temia per la seva vida, va obrir la porta occidental (Bayza) i va permetre el accs als muzaffrides (1354). 

Abu Ishak i els seus principals collaboradors van fugir i es van refugiar a la fortalesa de Kalaye Sefid; perseguit all pels seus enemics, va fugir a Isfahan on fou capturat el 1357. Fou portat presoner a Mubariz al-Din a Shiraz i fou executat per l'amir Kutb al-Din (el pare del qual havia mort per orde de Abu Ishak) el maig del 1358.

 Bibliografia .
Ma m d Kotb , T r  -e  l-e Mo affar,  Teheran, 1956;
A. Eqb l, T r  -e mo ol, Teheran, 1969;
 . Sot da, T r  -e  l-e Mo affar, Teheran, 1967-68. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369006" title="Parc de Can Vidalet" nonfiltered="2975" processed="2965" dbindex="143010">
El Parc de Can Vidalet s l'nic pulm verd d'un entorn amb altes densitats de poblaci. En efecte, el barri que li dna nom, amb prop de 16.000 habitants, comprn gaireb el 50% de la poblaci del municipi d'Esplugues i ben a prop del barri de la Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat, amb ms de 30.000 habitants.

Situaci.

El Parc de Can Vidalet es troba situat al terme municipal d'Esplugues de Llobregat. L'indret on es troba el parc, a la part baixa d'Esplugues, molt a prop del lmit amb l'Hospitalet, havia estat, fins els anys 50, una zona de terres frtils dedicades principalment a conreus de sec. El procs d'industrialitzaci, amb la consegent arribada de poblaci immigrada, va comportar una radical transformaci del paisatge. Avi, la massa verda del parc de Can Vidalet s una illa que ressalta extraordinriament entre la densa trama urbana i els importants eixos viaris que l'envolten (la carretera N-340, la Ronda de Dalt i l'autopista A-2), i constitueix una aportaci imprescindible de qualitat ambiental i paisatgstica.

Descripci.

Actualment, Can Vidalet s un dels jardins histrics ms emblemtics de la xarxa de parcs metropolitans i l espai verd urb ms important d Esplugues de Llobregat. A ms de l atractiu, que comparteix amb qualsevol altre parc, de ser un indret per al reps al lleure i l apropament a la natura, n ofereix un de suplementari ben particular: la possibilitat de poder gaudir i aprendre  dels valuosos elements antics que guarda gelosament (el palauet, el llac, l estany, el safareig, la vegetaci, etc.) i de la seva caracterstica d organitzaci de l espai.
Aquesta  tipologia de jard combinava dissenys geomtrics, prop de les cases, amb altre vegetacions quasi espontnia sobre un relleu creat artificialment  que pretenia imitar el paisatge natural. L aigua era un element fonamental, distribuda fins els ltims racons per una xarxa de petits canals. Cascades i sortidors aportaven el so al conjunt visual.

Zones.

Es divideix en diverses parts:

 Zona A:  El Palauet ;
 Zona B:  El Llac ;
 Zona C:  El Safareig ;
 Zona D:  El Turonet;

Ubicaci.

En autobs:
Esplubs Esplugues de Llobregat - Sant Just Desvern Circumvallaci. ;
Esplujust Sant Just Desvern - Esplugues de Llobregat - Circumval.laci. ;
57 Barcelona (Pg. Martim) - Cornell de Llobregat (Estaci d'autobusos). ;
157 Barcelona (Pg. Martim) - Sant Just Desvern (Edifici Walden).

En cotxe:
Ronda de Dalt, sortida nm. 12. - Laure Mir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369022" title="Parc de Can Mercader" nonfiltered="2976" processed="2966" dbindex="143011">
El  Parc de Can Mercader prov d una antiga hisenda agrcola, corresponent a la masia anomenada Mas Oriol de l Empedrat, de la qual hi ha notcies documentals des de finals de l edat mitjana. 

Al igual que d'altres parcs dels municipis vens com sn el Parc de Can Vidalet o el Parc de la Muntanyeta suposa el pulm verd de la ciutat on es troba. 

Situaci.

Can Mercader s una pea d importncia vital com a nica gran zona verda d una ciutat amb 80.000 habitants, Cornell de Llobregat. Limita pel nord amb el  Reial Canal de la Infanta, pel sud amb la carretera de L Hospitalet, per l est amb la ronda de Dalt i per l oest a l avinguda de Can Mercader.  

Descripci.

L'avinguda dels pltans s l'eix principal del parc: el travessa de sud a nord. A la part ms baixa hi ha la gran esplanada de jocs amb el trenet. Ms amunt, el llac, els jardins amb glorietes i miradors, els camins, les zones d'estada i la piscina. A la part central trobem una antiga estructura de terrasses i jardins que inclou les dues peces emblemtiques del parc: el palau i la plataneda. 

Al parc se celebren la Jordiada (a l'abril), la Festa galega (al juny), la Festa del trenet (a l'octubre), diverses Nits d'estiu els divendres de juliol, visites guiades al museu i diverses activitats per a escolars.

Zones.

Es divideix en diverses parts:
 Zona A:  El Palau ;
 Zona B:  L'esplanada del trenet ;
 Zona C:  El Llac ;
 Zona D:  La Piscina;

Ubicaci.

En autobs:
 95 Cornell (Almeda)-Cornell (Fontsanta);
 L52 Barcelona (Pl. Espanya)-Sant Feliu;
 L82 L'Hospitalet-Gav;
 N13 Barcelona (Pl. Catalunya)-Sant Boi.

En ferrocarril:
 RENFE: C4 Sant Vicen/Vilafranca-Manresa (baixador de Sant Ildefons). ;
 Ferrocarrils de la Generalitat: estaci Almeda.

En cotxe:
 Ronda de Dalt sortida 15 a ctra. d'Hospitalet. Seguir per Rambla Solanes fins l'aparcament;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369025" title="1. Fuball-Club Magdeburg" nonfiltered="2977" processed="2967" dbindex="143012">

L'1. Fuball-Club Magdeburg s un club de futbol alemany de la ciutat de Magdeburg, Saxnia-Anhalt. 

 Histria .
Els orgens del futbol a Magdeburg es remunten fins el 15 de juny de 1896 amb la creaci del SV Victoria 96 Magdeburg, un destacat club amb anterioritat a la II Guerra Mundial. Amb l'acabament de la guerra i l'ocupaci sovitica el club fou desfet.

L'any 1945, jugadors dels desapareguts Magdeburger SC Prussia 1899 i Cricket Viktoria Magdeburg formaren el Sportgruppe (SG) Sudenburg que es fusion amb el SG Lemsdorf per formar el club esportiu BSG Eintracht Sudenburg, el qual ms tard es fusion amb el SAG Krupp Grusson el 1950. El 1951 esdevingu BSG Stahl Magdeburg, i el 1952 BSG Motor Mitte Magdeburg. El 1957 esdevingu SC Aufbau Magdeburg i el 1965, la secci de futbol es separ del club formant el 1. FC Magdeburg.

 Palmars .
Recopa d'Europa de futbol:  1974;

Lliga de la RDA de futbol: 1972, 1974, 1975;

Copa de la RDA de futbol: 1964, 1965, 1969, 1973, 1978, 1979, 1983;

Copa de Saxnia-Anhalt: 1993, 1998, 2000, 2001, 2003, 2006, 2007;

 Futbolistes destacats .
Jrgen Sparwasser, 57 cops internacional amb la RDA;
Martin Hoffmann, 66 cops internacional amb la RDA;
Jrgen Pommerenke, 57 cops internacional amb la RDA;
Joachim Streich, 98 cops internacional amb la RDA;
Wolfgang Steinbach, 28 cops internacional amb la RDA;
Dirk Stahmann, 46 cops internacional amb la RDA;
Uwe Rsler;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;
Web a Abseits Soccer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369032" title="Johan Ferrndez d'Heredia" nonfiltered="2978" processed="2968" dbindex="143013">


Johan Ferrndez d'Heredia (1310? Munbrega  - 1396 Aviny). Escriptor, mecenes, poltic i diplomtic aragons al servei del rei Pere IV d'Arag, fou Castell d'Amposta i Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Biografia poltica i militar.
Heredia va nixer als voltants de 1310 a Munbrega (aprop de Calatayud), Regne d'Arag. El 1328 ja era membre de l'Orde de l'Hospital, i va ser comanador d'Alfambra i de Villel (1333). Va ser castell d'Amposta el 1345, la dignitat ms alta de l'orde a la Corona d'Arag, juntament amb el priorat de Catalunya. Va succeir l'oncle del rei, San d'Arag. El 1355 fou nomenat prior de l'orde a Castella i Lle. Tot i els seus crrecs eclesistics va tenir diferents relacions amoroses de qui va tenir quatre fills (Toda, Donassa, Teresa i Joan) que foren legitimats pel rei Pere.

Des de 1356, el suport del papa Innocenci VI li va valer per ser prior de Sant Gli i es va traslladar a la cort papal d'Aviny, on el papa el va nomenar governador de la ciutat i li va encarregar la defensa, cosa que el va portar a construir les muralles actuals. Va mantenir bones relacions amb els papes que van seguir (Urb V i Gregori XI, aix com amb Benet XIII, aragons com ell). Des de la cria papal fou ambaixador dels reis Pere IV d'Arag i Joan I d'Arag. 

El 24 de setembre de 1377 fou promocionat i nomenat gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, crrec que ostent fins la seva mort el 1396. En aquest crrec va collaborar amb el papat, el regne d'Arag i el de Castella. El 1377 va preparar des de Npols una expedici militar per tal d'anexionar-se el Principat d'Acaia i les possessions de Lepant, per fou capturat al golf d'Arta i l'expedici va coixejar. Companyies de Navarra i d'Albanesos van conquerir Lepant, per Heredia va passar dos anys de captiveri. Des de la posici hospitalera de Rodes va aconseguir mantenir a ratlla els turcs i a me s va ocupar Corint i Morea.

El 1382 va retornar a Occident, primer a Barcelona i desprs a Aviny. El 1383 a Valncia va haver de fer front al cisma des de dins l'orde i abortar l'intent de Ricardo Caraciolo per aconseguir la mxima dignitat hospitalera, ja que Heredia era partidari del papa d'Aviny i aquest de Roma. Va aconseguir mantenir l'orde unida i ell com a cap. 

Va morir el 1396 a Aviny i fou enterrat al priorat de Santa Maria de Casp, que ell havia fundat deu anys abans.

Obra literria.
Heredia fou un erudit que va treballar la literatura, la histria i fou un precursor de l'humanisme en llengua aragonesa. Va patrocinar un escriptori d'histria, molt de moda a la cort de Pere IV d'Arag. Un cop mort, la seva biblioteca va anar a parar a igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana i tamb a la biblioteca de Benet XIII. Actualment es conserven a la Biblioteca Nacional de Madrid i a la Biblioteca de l'Escorial. 



El ms important, fou, sens dubte, que grcies a la presncia d'Heredia a Rodes se li van ecarregar les primeres traduccions de Tucdides i Plutarc a una llengua romnica. Aquestes traduccions sn obra d'un biblifil apassionat per la histria universal. En la Grant Crnica de Espanya ens trobem amb una compilaci histrica amb textos clssics, sin que tamb usa fonts en vulgar, com el Roman de Troie i va intentar construir una histria de Grcia i Bizanci amb vistes al passat clssic, cosa que no era gents habitual a Occident.

Heredia va viatjar a Rodes el 1354-55 com a llegat papal, juntament amb Raymond Berenguer i Pierre de Cornillan, per fou durant la seva estada de 1379 a 1382 quan va organitzar la seva producci histrica. L'encrrec de textos clssics grecs va recaure en Demetrio Calodiqui, de Salnica, que apareix citat al prleg de l'edici italiana. Aquest traductor havia de traduir del grec clssic al grec modern, mentre que el bisbe d'Adrianpolois tradua el text grec a l'aragons. 

Fu translatata di gramatica greca in vulgar greco in Rodi per un philosopho greco chiamato omitri talodiqui e di greco fu translatata in aragonese per un freyre predicatore vispo di ludervopoli, molto sofficiente cherico in diverse scienze. e grande ystoriale, e experto in diverse lingue.

Els documents certifiquen que Heredia va concedir a Calodiqui l'escrivania de Rodes de forma perptua el desembre de 1383 i el va autoritzar a quedar-se els cdexs d'un tal Gavidiotti, un dels quals podria ser les Vides paralleles de Plutarc, que Heredia va voler traduir. 

El segon traductor era el dominic Nicolau bisbe de Drenpolis (Adrianpolis, a Etlia), que havia servit de traductor en el viatge de  Joan V Paleleg a Roma (a. 1369). De 1380 a 1384 es trobava a Rodes, com a vicari de l'arquebisbe. De 1384 a 1386 va viure a Aviny, on va traduir els textos recopilats per Heredia. 

La traducci a l'aragons de les Vides paralleles de Plutarc fou usada en les seves obres histriques, com a la Grant Crnica de los Conquiridores i la Grant Crnica de Espanya (abans de 1385). L'humanista Coluccio Salutati va aconseguir una cpia de la versi aragonesa abans de 1388 i sobre aquesta en va fer la versi italiana cap el 1396 i en el prleg de la qual es troba la informaci dels traductors. La traducci encarregada per Heredia de la Histria de la Guerra del Pelopons de Tucdides es conserva sota la sigla de la BNM 10.801, copiada circa 1384 a Aviny, per s, desgraciadament, parcial, ja que noms cont dos discursos.

La traducci de lEptome Historiarum va ser utilitzada en la primera part de la Crnica de los Conquiridores (que abasta el perode 780-1118); el text va rebre el ttol de Libro de los emperadores que fueron en Grecia. La segona part, anomenada Crnica de los Conquiridores, es divideix en 18 llibres, cada un dedicat a un conqueridor illustre de l'antiguitat i de l'Edat Mitjana (Marc Antoni, Octavi August, Tiberi, Atila, Carles Martell, Carlemany, Tarik, Muza, Genghis Kan, Fernando III el Santo i Jaume I el Conqueridor entre altres). Les fonts sn Plutarc, Trogo Pompeu (a travs de Just), les Fleurs des histoires d'Orient i les Crnicas de San Fernando y Jaume I. Es conserven en el manuscrit BNM, 10.134 bis. 

La Crnica de Morea o Libro de los fechos et conquista del principado de Morea s una narraci annima de la conquesta franca d'aquesta ciutat del Pelopons, des de la Primera Croada fins el 1292. Es conserva en quatre versions: grega, francesa, italiana i aragonesa i alguns fragments apareixen a la Crnica de Doroteo de Monemvasi. No se sap si la versi original era grega o francesa. La versi aragonesa, que abasta el perode comprs entre 1197 i 1377, no es limita a reproduir la versi original, sin que tamb inclou material d'altres procedncies (com els cronistes Villani, Ernoul i Baudoin d'Avesnes). Fou copiada per Bernardo de Jaca el 1393 

fue conplido et acabado de escrivir digous a. XXIII del mes de octubre en el anyo de nuestro senyor M.CCC.XC.tercio. Bernardos est dictus qui scripsit, sit benedictus. De Iaqua vocatur qui scripsit, sit benedictus. Amen.

La traducci a l'aragons fou encarregada per Johan Ferrndez d'Heredia el 1377, sent inclosa a la Grant Crnica de los Conquiridores.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369035" title="Parc de la Muntanyeta" nonfiltered="2979" processed="2969" dbindex="143014">
El Parc de la Muntanyeta s en un petit tur, a tocar de la muntanya del Montbaig amb l'ermita de  Sant Ramon al cim. Ocupa una posici central a la vila de Sant Boi de Llobregat  fins al punt que confronta amb cinc dels sis barris del municipi. Est coronat per la pineda d en Puig. Fa uns anys era el lmit natural de la villa per avui en dia ha quedat totalment envoltat per cinc dels sis barris de Sant Boi de Llobregat. Aquesta caracterstica el converteix en el parc central del municipi i els seus ciutadans tenen el privilegi de poder gaudir d un gran espai verd ben a prop de casa.

Descripci.

La Muntanyeta, el bell mig de Sant Boi a ms de ser-ne el seu pulm verd, inclou tamb un conjunt d equipaments com ara la piscina, la biblioteca, el camp de futbol i les escoles. Tot plegat dona resposta a una important demanda ciutadana de cultura i de lleure a l aire lliure.

Zones.

Es divideix en diverses parts:
 Zona A:  La biblioteca i la pineda ;
 Zona B:  El jard de la deessa ;
 Zona C:  El Llac ;

Ubicaci.

En autobs:
 L70  Sant Boi (J. Rubi i Ors)   Barcelona (Av. Parallel / Pl. Espanya);
 L72  Sant Boi (J. Rubi i Ors)   Barcelona (Av. Parallel / Pl. Espanya);
 L74  Sant Boi (Pl. Forces Armades)   Cornell de Llobregat (Av. St. Ildefons);
 L96  Sant Boi (Estaci FGC Sant Boi)   Castelldefels (Av. Eucaliptus);
 SB1  Sant Boi (Estaci FGC Mol Nou    Camps Blancs  Av. Arag);
 SB2  Sant Boi (Estaci FGC Sant Boi    Camps Blancs  Salvador Segu);

En ferrocarril:
 FGC, estaci Sant Boi;

En cotxe:
 Per l'autopista C-32, direcci Castelldefels, sortida Sant Boi. Seguir les indicacions cap el centre i en agafar la ronda de Sant Ramon trobarem el parc a m esquerra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369036" title="Fernand Icart" nonfiltered="2980" processed="2970" dbindex="143015">
Fernand Icart, nascut el 3 de desembre de 1921 a Nia i mort el 26 d'agost de 2008 a la mateixa ciutat, era un poltic francs.

Fill d'Auguste Icart, adjunt de Jean Mdecin, va ser en un principi un cap d'empresa reconegut i un actor econmic de primer pla. Havent reprs i havent desenvolupat la societat familiar de calefacci central fundada pel seu avi el 1866, va ser el fundador de la Chambre conomique de la Cte d'Azur el 1953 abans d'esdevenir-ne el president el 1957.

Aquest Republic independent - va fundar la primera federaci a Frana - desprs UDF, va debutar a la seva carrera poltica com a conseller general el 1961. Suplint del general Corniglion-Molinier, el va succeir com a diputat a la seva mort el maig de 1963. Constantment escollit de nou, va ser president de la Comissi de les Finances de l'Assemblea nacional. Desprs del seu pas al govern, esdevingu l'abril de 1979 un de personatges ms importants de l'estat en tant que ponent general del pressupost a l'Assemblea nacional.

El 1981, batut pel socialista Jean-Hugues Colonna, marxava del palau Bourbon per no de la poltica ja que aquest home profundament independent era escollit regidor d'oposici de Jacques Mdecin.

Marit, pare de quatre nens, va patir el dolor de perdre Philippe, morta el 2005 a l'edat de 55 anys. All el marcar fortament i la seva salut comenar a declinar a partir d'aquell moment.


  Funcions ministerials .

 Ministre de l'Equipament i de la Disposici del territori del govern de Raymond Barre, del 27 de setembre de 1977 al 31 de mar de 1978;


 Mandats parlamentaris .

 10/05/1963 - 2/04/1967; 30/06/1968 - 26/10/1977: diputat Republicans independents dels Alps Martims (reemplaa douard Corniglion-Molinier, mort).
    
 19/03/1978 - 22/05/1981: diputat UDF dels Alps Martims.


 Enllaos externs .

La seva fitxa al web de l'Assemblea Nacional







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369044" title="Durban-sur-Arize" nonfiltered="2981" processed="2971" dbindex="143016">


Durban-sur-Arize  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369045" title="Aigas Juntas" nonfiltered="2982" processed="2972" dbindex="143017">


Aigas Juntas (nom occit, nom francs Aigues-Juntes) s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369046" title="Saint-Martin-de-Caralp" nonfiltered="2983" processed="2973" dbindex="143018">


Saint-Martin-de-Caralp  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369052" title="Edward Hallet Carr" nonfiltered="2984" processed="2974" dbindex="143019">
Edward Hallet Carr (Londres, 1892-Cambridge, 1982), historiador i diplomtic britnic. 

Nascut a Londres, desprs de cursar els seus estudis superiors al Trinity College de la Universitat de Cambridge, va iniciar la seva carrera diplomtica el 1916, en plena I Guerra Mundial, al Ministeri d'Afers Exteriors. En acabar la contesa va formar part, juntament amb el seu compatriota i tamb historiador Arnold Joseph Toynbee, de la delegaci britnica a la Conferncia de Pau que va donar com a resultat el Tractat de Versalles (1919). 

A mitjan dcada de 1920 va ser destinat a Riga (Letnia), des d'on va contactar amb la cultura i la poltica russes. El 1930 se li va nomenar assessor en la Societat de Nacions. El 1936 faria la seva primera incursi en la vida acadmica, com a professor de poltica internacional a la Universitat de Cardiff. Durant la II Guerra Mundial va ser nomenat director de l'Oficina de Publicitat en el Ministeri d'Informaci i va ocupar el crrec de sotsdirector al diari londinenc The Times, entre 1941 i 1946, des de les pgines faria pbliques les seves crtiques a l'idealisme de la poltica nord-americana a la conclusi del conflicte. Acabada la guerra va tornar de forma definitiva a la vida acadmica, consagrant la seva activitat en exclusiva a la seva tasca histrica des de centres tan prestigiosos com el Balliol College, a la Universitat d'Oxford, i al Trinity College. 

Des de la dcada de 1930 va iniciar el seu treball de divulgaci cientfica. En la difusi del seu pensament historiogrfic, que va culminar amb la publicaci de la seva obra Qu s la histria? el 1961, va advocar per la superaci del positivisme historicista predominant en el segle XIX, insistint en la contnua interacci entre l'historiador i les dades. La histria, en la seva opini, s "un procs continu d'interacci entre l'historiador i els seus fets, un dileg sense fi entre el present i el passat". En aquest permanent dileg l'historiador s, en si mateix, un producte de la societat en qu viu i, en ltima instncia, de la histria. 

El seu llegat historiogrfic ms eminent va ser el seu monumental esfor de recerca sobre la histria de la Rssia sovitica, tasca en la qual es va embarcar sense descans des de la dcada de 1950. Des de la publicaci del seu primer volum sobre la Histria de la Rssia Sovitica el 1950, 11 toms organitzats en quatre perodes (1917-1923, 1923-1924, 1924-1926 i 1926-1929) completaria l'obra, els darrers volums elaborar al costat de R. W. Davies. Aquesta lnia de recerca es veuria enriquida amb la publicaci d'altres treballs com 1917. Abans i desprs (1968) i La revoluci russa: de Lenin a Stalin, 1917-1929 (1979). De gran repercussi en l'estudi i la comprensi de la histria de les relacions internacionals del perode d'entreguerres van ser les seves obres International Relations since the Peace treaties (Relacions internacionals des dels tractats de pau) i The Twenty Year's Crisi, 1919-1939 (La crisi dels vint anys, 1919-1939), publicades en 1937 i 1939, respectivament, i en les quals vessada, des d'una apreciaci realista, una contundent crtica envers l'esperit utpic que havia determinat la poltica exterior britnica en aquell perode. Per ltim, es pot distingir una altra lnia de treball que caracteritzaria els primers anys de la seva producci historiogrfica en el gnere biogrfic, a travs dels estudis de figures com Dostoievski (1931), Els exiliats romntics (1933), Karl Marx (1934) o Bakunin (1937). Va morir el 1982 a Cambridge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369053" title="Ignaux" nonfiltered="2985" processed="2975" dbindex="143020">


Ignaux  s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369065" title="Vicent Soriano Serra" nonfiltered="2986" processed="2976" dbindex="143021">
Vicent Soriano Serra (Puol, L'Horta Nord, 1953) s un empresari valenci. Des de 2008 s president i mxim accionista del Valncia CF, desprs d'arribar a un acord amb Juan Bautista Soler per a aconseguir la presidncia del Valncia CF, va fer efectiva l'opci de compra de les accions de Juan Soler per valor de 70,7 milions d'euros.

Biografia.
Va comenar la seua labor empresarial amb l'exportaci de taronges, en la dcada dels 90 es va iniciar en el mn de la construcci com mitjanant en la compra de terrenys, i posteriorment com promotor immobiliari i representant de grans grups inversors.

La seua arribada al futbol es va produir en l'any 2004 quan va formar part de la candidatura a la presidncia de Francisco Roig Alfonso en "Cor i Fora". Aqueix mateix any va acceptar la proposta de Juan Soler per a ser vicepresident del Club.

Va ser la persona encarregada per a la selecci de projectes del nou estadi. Finalment Soler va desestimar dits projectes pel que la seua relaci amb el llavors president es va deteriorar. Va ser rellevat de la vicepresidncia al gener del 2006, encara que mai va vendre el seu paquet accionarial. Va dimitir com conseller al juny de 2007. Estigu a punt de tornar al club acompanyat de Juan Vilallonga per a fer-se amb les accions de Soler, situaci que no va fructificar. Una vegada Vilallonga es va introduir en el Valncia CF com gestor i es va proposar comprar el 37% que possea Soler, Soriano es va reconciliar amb el mxim accionista i va arribar a un acord per a la compra-venda de les accions de la famlia Soler per una quantitat fixada en 70,7 milions d'euros.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369070" title="Josep Finestres" nonfiltered="2987" processed="2977" dbindex="143022">
Josep Finestres i de Monsalvo Barcelona, 1688 - Cervera, 1777 fou un erudit jurista catal
 
Estudi dret a Barcelona a partir de 1706 i es doctor a Cervera el 1715 on resid la resta de la seva vida.

Gran coneixedor de la llengua llatina i grega el 1727 inici una correspondncia amistosa amb Maians.

Es conserven cartes seves en catal que sn una mostra del catal culte de l'poca. 

Escriv diverses obres d'erudici totes en llat i la seva obra cabdal fou In Hermogeniani Iuris Epitomarum libros sex commentarius (Cervera, 1757). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369071" title="Abu Kalidjar (desambiguaci)" nonfiltered="2988" processed="2978" dbindex="143023">


Abu Kalidjar Imad al-Din, sult buwyhida;
Abu Kalidjar Garshasp I, emir kakyida;
Abu Kalidjar Garshasp II, emir kakyida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369072" title="Ronald Aylmer Fisher" nonfiltered="2989" processed="2979" dbindex="143024">

Ronald Aylmer Fisher, (17 de febrer de 1890 - 29 de juliol de 1962) cientfic, matemtic, estadstic, bileg evolutiu i genetista angls. Fisher va realitzar molts avenos en l'estadstica, sent una de les ms importants contribucions, la inferncia estadstica descoberta per ell el 1920.


 Referencies .
Box, Joan Fisher (1978) R. A. Fisher: The Life of a Scientist, New York: Wiley, ISBN 0-471-09300-9.

 David Howie, "Interpreting Probability: Controversies and Developments in the Early Twentieth Century" (Cambridge University Press, 2002);

 Salsburg, David (2002) The Lady Tasting Tea: How Statistics Revolutionized Science in the Twentieth Century, ISBN 0-8050-7134-2;

 Bibliografia .
 Selecci d'articles .
Disponibles en University of Adelaide website:
 "Frequency distribution of the values of the correlation coefficient in samples from an indefinitely large population." Biometrika, 10: 507-521. (1915);
 "The correlation between relatives on the supposition of Mendelian inheritance" Trans. Roy. Soc. Edinb., 52: 399-433. (1918). ;
 "On the mathematical foundations of theoretical statistics]" Philosophical Transactions of the Royal Society, A, 222: 309-368. (1922);
 "On the dominance ratio. Proc. Roy. Soc. Edinb., 42: 321-341. (1922);
 "On a distribution yielding the error functions of several well known statistics" Proc. Int. Cong. Math., Toronto, 2: 805-813. (1924);
 "Theory of statistical estimation" Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, 22: 700-725 (1925);
 "Applications of Student's distribution" Metron, 5: 90-104 (1925);
 "The arrangement of field experiments" J. Min. Agric. G. Br., 33: 503-513. (1926);
 "The general sampling distribution of the multiple correlation coefficient" Proceedings of Royal Society, A, 121: 654-673 (1928);
 "Two new properties of mathematical likelihood" Proceedings of Royal Society, A, 144: 285-307 (1934);

 Llibres .
La llista completa de les publicacions es troba disponible en University of Adelaide website:
Statistical Methods for Research Workers (1925) ISBN 0-05-002170-2.
The Genetical Theory of Natural Selection (1930) ISBN 0-19-850440-3.
Cap. 1 online;
Cap. 6 online;
The design of experiments (1935) ISBN 0-02-844690-9, ISBN B0000CKL1X;
 The use of multiple measurements in taxonomic problems (in Annals of Eugenics 7/1936);
Statistical tables for biological, agricultural and medical research (1938, coautor:Frank Yates);
The theory of inbreeding (1949) ISBN 0-12-257550-4, ISBN 0-05-000873-0;
Contributions to mathematical statistics (1950) ISBN B0000CHSZU.
Statistical methods and statistical inference (1956) ISBN 0-02-844740-9;
Collected Papers of R.A. Fisher (1971-1974). 5 vol. University of Adelaide.

 Biografies .
 Box, Joan Fisher (1978) R. A. Fisher: The Life of a Scientist, New York: Wiley, ISBN 0-471-09300-9. Preface;
 Frank Yates & Kenneth Mather (1963) Ronald Aylmer Fisher. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society of London 9:91-120 Available on University of Adelaide website;

 Enllaos externs .

 Una guia de R. A. Fisher, per John Aldrich;
Sobre la contribuci de Fisher al llenguatge de l'Estadstica;
Bibliografia, biografia i 2 volums de correspondncia i articles, de la Biblioteca de la Universitat d'Adelaide;
Primera edici del Statistical Methods for Research Workers;
Una collecci de cites de Fisher recopilades per A. W. F. Edwards;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369074" title="Abu Kalidjar Garshasp I" nonfiltered="2990" processed="2980" dbindex="143025">
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakyida (d'origen daylemita) del Djabal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).

Era fill d'Ala al-Dawla Muhammad ibn Dushmanshiyar, emir kakyida, i durant la vida d'aquest va exercir el govern d'Hamadan i de Nihawand. Va enfrontar probablement als gaznvides del sult Masud I ben Mahmud (1030-1040)  el 1030, 1032 i 1035. El 1037 Hamadan fou atacada per bandes de saquejadors oghuz (anomenats turcmans iraquians) procedents de l'Azerbaidjan i va haver de fer un pacte amb aquestes bandes, casant amb la filla del cap turcman, Gktash; aix no va impedir un nou assalt el 1038 i Hamadan fou saquejada; Abu Kalidjar es va retirar a Kangavar; foren expulsats finalment per un exrcit kakyida i kurd segurament el 1040.

A  la mort del pare el 1041/1042 el seu fill gran Abu Mansur Faramarz el va succeir a Isfahan i el segon fill Abu Kalidjar Garshasp a Hamadan, Nihawand i Borudjerd sota sobirania del primer el nom del qual era llegit a la khutba.

Els seus dominis van seguir sent atacats pels turcs, ara sota la direcci del seljcida Ibrahim Inal que havia ocupat Rayy un any abans (1041/1042) i que actuava separadament de Toghrul Beg i de a r  Beg i els gruix dels oghuz seljcides i que de fet va morir revoltat contra Toghrul a mans d'aquest el 1059). A l'arribar Ibrahim Inal, el kakyida va fugir a una fortalesa propera a Shaburkhast o Korramabad; el poble d'Hamadan es va lliurar del turc mitjanant el pagament d'un tribut i quan els oghuz van marxar, Abu Kalidjar va poder tornar. 

Quan Toghrul Beg va anar a Rayy el 1043 va enviar a rebre la submissi d'Abu Mansur Faramarz d'Isfahan; desprs va demenar la d'Hamadan on Abu Kalidjar tamb li va jurar obedincia,  per al cap de poc va fugir un altra vegada cap a la fortalesa de Kangavar;  Toghrul va installar un governador a la ciutat. Abu Kalidjar va  retornar a Hamadan el 1044/1045 i va expulsar al governador seljcida i es va declarar feudatari del sult buwyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din. Toghrul Beg davant aquesta traci, va decidir eliminar a Abu Kalidjar Garshasp i el 1045/1046 va enviar a Ibrahim Inal contra Hamadan. La ciutat fou conquerida aquesta vegada definitivament, i al cap de dos anys fou conquerida Kangavar. 

Abu Kalidjar Garshasp va fugir als dominis buwyhides; des de Fars va fer algunes incursions contra els seljcides i va intentar una aliana amb Mawdud ben Masud (1041-1048) de Gazni.

Va morir al Khuzestan el 1051/1052 on era governador per compte del buwyhida de Fars, Fulad Sutun ibn Abi Kalidjar

 Bibliografia .

C. E. Bosworth, Dailamis in Central Iran: the Kakuyids of Jibal and Yazd,  1970


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369075" title="Fuball-Club Erzgebirge Aue" nonfiltered="2991" processed="2981" dbindex="143026">

El Fuball-Club Erzgebirge Aue s un club de futbol alemany de la ciutat d'Aue, Saxnia. 

 Histria .
El club va ser fundat com SG Aue el 4 de mar de 1945. Posteriorment esdevingu BSG Pneumatik Aue (1948), Zentra Wismut Aue  (1949), SC Wismut Aue (1951).

El 1954 el govern de la RDA decid que el club es trasllads a la propera ciutat de Chemnitz (aleshores anomenada Karl Marx Stadt) per crear-hi un club potent i aquest fou reanomenat SC Wismut Karl Marx Stadt. Durant aquests anys el club visqu la seva millor etapa esdevenint dominant al futbol del pas.

L'any 1963 Karl Marx Stadt obtingu el seu propi equip i Wismut retorn a la seva ciutat recuperant el seu nom BSG Wismut Aue. El 1990 adopt el nom FC Wismut Aue abans de prendre l'actual nom de FC Erzgebirge Aue el 1993. El nom fa referncia a una serralada propera a la ciutat, les muntanyes daurades o metallferes.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 1955, 1956, 1957, 1959;

Copa de la RDA de futbol: 1955;

Sachsenpokal: 2000, 2001, 2002;

Regionalliga Nord:  2003;

 Futbolistes destacats .
Jrg Weiflog, 15 cops internacional amb la RDA;
 Ervin Skela 1998 - 1999;

 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369079" title="Adaptaci curricular individualitzada" nonfiltered="2992" processed="2982" dbindex="143027">

Adaptaci curricular individualitzada (ACI), segons la nova avaluaci la nomenclatura ACI que coneixem fins ara, es passar a dir Pla Individualitzat on hi haur de constar:

La identificaci de les habilitats de l alumne/a en els diferents mbits i rees curriculars.
Els objectius i les competncies prioritries d aprenentatge de les diferents rees o mbits curriculars.
Altres objectius d aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l autonomia executiva, ja sigui en l mbit escolar i en altres mbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
Les ajudes tcniques i suports que es proporcionaran a l alumne/a en les activitats que s han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.
Una valoraci peridica i un registre sistemtic del progrs de l alumne/a, que servir per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.
L avaluaci s ha de fer d acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

Per tant el Pla Individualitzat haur de recollir el conjunt d ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar un alumne en els diferents moments i contextos escolars.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369082" title="Procs S" nonfiltered="2993" processed="2983" dbindex="143028">
El procs S o captura lenta de neutrons s un tipus de nucleosntesi que requereix condicions de menor densitat neutrnica i menor temperatura en les estrelles que el procs-R. En aquestes condicions l'ndex de captura neutrnica pels nuclis s lent si ho comparem amb la velocitat de desintegraci beta. S'obtenen istops estables movent-se al llarg de la vall d'estabilitat dintre de la taula d'istops. El procs S produeix aproximadament la meitat dels elements ms pesats que el ferro i per tant ocupa un paper important dintre de l'evoluci qumica galctica. El procs S difereix del R, ms rpid, en termes de camins de reacci i condicions de reacci. 

El procs S es creu que es dna en estrelles ms massives que el Sol, principalment en les pertanyents a la branca asimpttica gegant (AGB en angls). A diferncia del procs R, que pot donar-se durant segons en entorns explosius, el procs S pot allargar-se milers d'anys. El grau segons el qual el procs S fa augmentar el nombre atmic dels elements al llarg de la taula isotpica depn essencialment de la capacitat de l'estrella per a produir neutrons, i per la quantitat inicial de ferro present. El ferro s el material de partida necessari perqu es doni aquest tipus de captura neutrnica-desintegraci beta, a partir de la qual se sintetitzen nous elements. 

Les principals fonts de neutrons sn: 

13C + partcula alfa   16O + n;
22Ne +     25Mg + n;



S'aprecia fcilment quin va a ser la principal font de neutrons i quin la secundria (Vegeu procs triple-alfa). La font principal produeix elements pesats ms enll de l'Sr i de l' I, fins a arribar al plom en les estrelles amb l'ndex de metallicitat ms baix. El lloc de producci del component principal sn les estrelles menys massives de la branca asimpttica Gegant. El component secundari del procs S abasta elements del grup del ferro fins al Sr i l'I, i comena al final del cicle de combusti d'heli i carboni en les estrelles ms massives. 

El procs S sovint es tracta matemticament usant l'anomenada "aproximaci local", que dna un model teric de les abundncies dels diferents elements basant-se en l'assumpci d'un flux neutrnic constant dins de les estrelles, de manera que el quocient d'abundncies sigui inversament proporcional al quocient de captura neutrnica per secci transversal per a cada istop. Aquesta aproximaci s, com el seu propi nom indica, solament vlida localment, per a istops de masses semblants. A causa de els fluxos neutrnics relativament baixos que s'esperen perqu es doni el procs S (de l'ordre de 105 a 1011 neutrons per cm2 per segon), no poden obtenir-se elements ms enll dels istops radioactius del tori o l'urani. El cicle que posa fi al procs S s: 

209Bi + n   210Bi + raigs gamma
210Bi   210Po + -;
210Po   206Pb +  ;

s llavors quan el 206Pb captura tres neutrons donant 209Pb, el qual es desintegra emetent un electr donant 209Bi, reprenent-se el procs. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369086" title="Escola Montserrat Vayreda i Trullol" nonfiltered="2994" processed="2984" dbindex="143029">
El CEIP Montserrat Vayreda i Trullol s una escola rural de la comarca de l'Alt Empord (Girona), concretament del municipi de Llad.

El centre, que porta el nom d'una escriptora lladonina, es troba situat dins el municipi.

Consta de dos edificis separats per una mplia zona verda i arbusta que s el pati.

Ja fa anys que l'escola experimenta un lent per creixent augment de matrcula.

L'escola forma part d'una ZER (Zona Escolar Rural), anomenada ZER Canigonenca, que inclou les escoles de Borrass, Ordis i Llad.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369089" title="Sebastian Vettel" nonfiltered="2995" processed="2985" dbindex="143030">

Sebastian Vettel (nascut el 3 de juliol de 1987 a Heppenheim, Alemanya) s un pilot d'automobilisme. Actualment competeix per l'equip Toro Rosso de Frmula 1, al costat de Sbastien Bourdais. s el segon pilot ms jove en competir en un Gran Premi, en el Gran Premi dels Estats Units del 2007, noms superat per l'encara ms jove Mike Thackwell. Ostenta el rcord de ser el pilot ms jove en assolir puntuar en la categoria, en la seva primera carrera, el ms jove en liderar un Gran Premi, el Gran Premi del Jap del 2007, i el ms jove en aconseguir la pole position, un podi i una victria en un Gran Premi, rcords que va obtenir en el Gran Premi d'Itlia del 2008.

 Carrera .
 Categories inferiors .


Vettel s'inicia en el karting en el 1995, guanyant diversos campionats. En el 2003 va passar a la competici de monoplaces, guanyant el campionat alemany de Frmula BMW amb divuit victries en vint carreres.

En el 2005 va passar a competir per a ASL Mucke Motorsport en la Frmula 3 Euroseries, essent cinqu en la classificaci final amb seixanta-quatre punts, i considerant-lo el "novell de l'any". No va guanyar cap carrera aquella temporada, probablement degut a la bona actuaci de Lewis Hamilton en el campionat, el qual va guanyar quinze carreres de vint. Malgrat tot, va provar el Williams FW27 de Frmula 1 el 27 de septiembre com a recompensa pel seu xit en la Frmula BMW; ms tard va passar a ser un pilot de proves de l'equip BMW Sauber.

Vettel va ser segon en la Frmula 3 Euroseries del 2006, per darrere de Paul di Resta. Tamb va fer el seu debut en les World Series by Renault en el circuit de Misano, guanyant la carrera desprs de la desqualificaci de Pastor Maldonado. Encara que, en la segent ronda, a Spa-Francorchamps, va patir una important tallada a causa d'un accident amb les restes d'un cotxe, i es va pensar que no competiria durant setmanes. Tot i aix, va aconseguir competir en el Masters de Frmula 3 a Zandvoort el cap de setmana segent, quedant tercer. Tamb va fer la tercera volta ms rpida, fet que va impressionar el cap de l'equip d'ASM, Frdric Vasseur. Aquest va declarar trobar-se molt sorprs, ja que al principi de la setmana va pensar que no podria competir, per es va mostrar en bona forma des de la primera sessi d'entrenaments.

 Frmula 1 .
 Temporada 2006 .



Vettel va passar a sser el pilot de proves de l'escuderia BMW Sauber en el Gran Premi de Turquia del 2006, quan Robert Kubica, l'anterior tercer pilot, va reemplaar a Jacques Villeneuve en l'escuderia germana. El jove va impressionar marcant el millor temps en la segona sessi d'entrenaments del , aix com tamb va soprendre marcant el millor temps en les dues sessions del Gran Premi d'Itlia del 2006. Per a la  va ser confirmat com el tercer pilot de BMW Sauber, a la vegada que competia en les World Series by Renault, on va guanyar per primera vegada a Nrburgring. Lideraba el campionat quan el va haver de deixar per a dedicar-se a la Frmula 1, ocupant el seu lloc Michael Ammermller.

 Temporada 2007 .

Desprs del greu accident de Robert Kubica en el Gran Premi del Canad del 2007, Vettel el va substituir en el Gran Premi dels Estats Units, sortint des de la setena posici per acabar finalitzant la cursa en el vuit lloc. Aquest resultat li va permetre sser el pilot ms jove en puntuar en la Frmula 1, amb dinou anys i tres-cents quaranta-nou dies,  essent el rcord anteriormente obtingut per Jenson Button, el qual amb vint anys i seixanta-set dies havia acabat el sis en el Gran Premi del Brasil del 2000.

El 31 de juliol del 2007, BMW Sauber va permetre a Vettel unir-se a la Scuderia Toro Rosso per poder competir a partir del Gran Premi d'Hongria, reemplaant a Scott Speed, i guanyant uns cent seixanta-cinc mil dlars per acabar la temporada amb l escuderia italiana. Abans de la carrera de Hungaroring, es va fer pblic que Vettel continuaria en l equip durant la temporada 2008, essent el seu companyt d equip Sbastien Bourdais.


Vettel va lluitar per mantenir el ritme del seu company d equip, Vitantonio Liuzzi, en les carreres d'Hongria, Turquia, Itlia i Blgica, sense arribar a superar als cotxes de la meitat inferior de la graella (Toyota, Honda, Super Aguri y el propio Toro Rosso). En el Gran Premi del Jap del 2007, Vettel va arribar a sser tercer desprs de Lewis Hamilton i Mark Webber, de manera que per uns moments semblava que podria aconseguir el seu promer podi, que tamb hagus estat el primer de l escuderia italiana. Tot i aix, durant un perode en qu va sortir el cotxe de seguretat, Vettel va co lidir amb Webber. El jove alemany va ser sancionat amb la prdua de deu posicions a la graella de sortida de cara a la segent cursa, per la penalitzaci no va dur-se a efecte a causa de la publicaci d un video al youtube per part d un espectador que havia filmat l incident i l havia penjat a la xarxa, fent que la investigaci es torns a reeobrir. Ms endavant, Webber va culpar a Hamilton de l accident, declarant que el britnic havia fet  un pssim treball  desprs que aparegus el cotxe de seguretat en pista, frenant bruscament i variant el seu traat.

A la setmana segent en el Gran Premi de la Xina, Vettel va obtenir el quart lloc alhora que el seu company d equip, Vitantonio Liuzzi, quedava sis, aconseguint no noms el seu millor resultat en la categoria, sin tamb el millor resultat obtingut per l escuderia Scuderia Toro Rosso. Per ltim, en la cita final del mundial, en el GP de Brasil, va haver de retirar-se a causa d un problema hidrulic en el seu monoplaa.

A ms a ms, Vettel va competir en la Race of Champions del 2007, representant a l equip alemany al costat de Michael Schumacher. Vettel i  Schumacher van guanyar la Copa de Nacions per a Alemanya, havent de batre a l ex campi rally Marcus Grnholm i  a Heikki Kovalainen, actual pilot del McLaren, desprs de qu Schumacher cals el seu cotxe. Sin embargo, Vettel perdi en la primera ronda del campeonato individual frente a Kovalainen.

 Temporada 2008 .

La temporada 2008 no va comenar b per al jove alemany, amb un accident en les primeres voltes en el Austrlia, on un accident en la tercera ronda de classificaci juntament amb uns problemes de fiabilitat en el Malisia i Bahrain que el van obligar a retirar-se, convertint-lo aix en l'nic pilot que no acabava cap de les tres primeres carreres de la temporada. A Montmel no va millor la seva sort, on va co lidir amb el cotxe d'Adrian Sutil en la primera volta.

La seva mala sort va acabar en el Turquia, on va aconseguir acabar la carrera. Tot i aix, una punxada en la primera volta i un problema amb un dels seus repostatges van causar que acabs la carrera en la dissetena i ltima posici, desprs d'haver sortit des del catorz lloc de la graella de sortida. En la sisena ronda del mundial, en el Gran Premi de Mnaco, el jove germnic va aconseguir els seus primers punts de la temporada en acabar cinqu desprs d'haver sortit des de la dinovena posici degut a una penalitzaci per haver canviat la seva caixa de canvis. En el Canad va sumar un altre punt als ja obtinguts en acabar vuit desprs de sortir des de l'ltim lloc de la graella.

L'anunci de la retirada de David Coulthard de la Frmula 1 va iniciar els rumors sobre la possibilitat de qu el jove alemany ocups un lloc en l'escuderia Red Bull Racing el prxim any, rumor que es confirmaria en el Gran Premi d'Alemanya. En aquest circuit va acabar en la vuitena posici, sumant un nou punt i igualant la seva puntuaci total de la . En el Gran Premi d'Europa, el joven pilot va aconseguir un sis lloc en la graella de sortida, la qual va ser la seva posici final en la cursa. En la segent carrera, en el Blgica, va obtenir una cinquena plaa, afegint quatre punts als ja aconseguits anteriorment. Tot i aix, la seva progressi no finalitzaria all, i en un plujs Gran Premi d'Itlia va assolir la primera pole position de la seva carrera en la Frmula 1, que ms tard va acabar d'arrodonir amb la seva primera victria, convertint-se aix en el pilot ms jove de la histria en aconseguir una pole, un podi i una victria, rcords anteriormente obtinguts per Fernando Alonso.

 Resultats en Frmula 1 .

Les carreres en negreta indiquen pole position; les carreres en cursiva indiquen volta rpida.


 Vettel noms va crrer per BMW Sauber en el Gran Premi dels Estats Units; va disputar la resta de carreres amb l'equip Toro Rosso.

 Referencias .


 Enllaos externs .
;
Pgina oficial (en alemany);
Detalls de la carrera esportiva de Vettel;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369091" title="Abu Kalidjar Garshasp II" nonfiltered="2996" processed="2986" dbindex="143031">
Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad  (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakyida (d'origen daylamita) governant com a cap de famlia a Yadz; abans havien estat caps de famlia el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095). Yadz havia estat concedida a la famlia en feu el 1051 pel seljcida Toghrul Beg.

El seu pare Ali ibn Abi Mansur Faramarz va morir el 1095 i el va succeir en el seu crrec i a la cort seljcida. Al comenament del segle XII va gaudir del favor del sult Muhammad ibn Malik Shah i desprs del 1118 del fill d'aquest Mahmud ibn Muhammad. Es va casar amb una germana del sult Muhammad (i del sult Sandjar).

Suposades calumnies difoses a la cort li van fer perdre la confiana de Mahmud que finalment va enviar una fora militar a Yadz on fou arrestat i desprs empresonat a Djebayl mentre el feu de Yadz fou concedit a Karaja, el coper reial. Per es va poder escapar i va retornar a Yadz i va demanar la protecci de Sandjar del Khurasan (la seva dona era germana de Sandjar) al que va donar informaci de com anar a la Prsia central i les vies que calia agafar per lluitar contra el seu nebot. Sandjar el va ajudar i va avanar amb un exrcit cap a l'est, i a la batalla de Sava el 1119 van participar al costat de Sandjar cinc reis entre els quals el propi Abu Kalidjar Garshasp, l'emir saffrida del Sistan, i el khwarizmshah. Victoris Sandjar fou restaurat a Yadz. No obstant desprs d'aix desapareix de les crniques, i encara que segur que va viure a Yadz probablement va morir al caps d'uns anys sense hereu, i el va succeir dues filles una les quals estava casada amb Rukn al-Din Sam que va iniciar la dinastia dels atabegs de Yadz.

Un germ de nom Ali ibn Faramarz va morir el 1141 lluitant al costat de Sandjar contra els contra els kara khitay a la batalla de Kalwan, i com que el historiador local Djafar ibn Muhammad Djafari l'esmenta com a "amir" es possible que a la mort del seu germ sense fills vers a una data entre 1030 i 1040 hagus ocupat el seu lloc per un temps per mort tamb sense descendents, la successi va passar a les filles d'Abu Kalidjar II.

 Bibliografia .
M. T. Houtsma, Receuils de textes relatifs  l histoire des Seljoucides II, Leiden, 1889;
C. E. Bosworth, Dailamis in Central Iran: the Kakuyids of Jibal and Yazd,  Iran 8, 1970;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369093" title="Abu Lulua" nonfiltered="2997" processed="2987" dbindex="143032">
Abu Lulua fou un esclau persa de Mughira ibn Suba, governador de Bssora, que va assassinar el califa Umar ibn al-Khattab el dimecres 2 de novembre del 644. Les causes de la mort semblen ser un tribut imposat al seu senyor per tenir l'esclau a Bssora.

Sembla que va amagar una daga entre les seves robes i va matar el califa quan anava a pregar o quan estava pregant; segons unes fonts el califa va morir a l'acte i segons altres va viure tres dies. En la seva fugida va ferir una dotzena de persones ms, de les que sis o set van morir; finalment fou atrapat i mort all mateix mentre altres diuen que es va sucidar en no poder escapar.

La dona i la filla de l'assass foren executats per Ubayd-Allah ibn Umar, fill del difunt. Els perses de Medina tamb foren massacrats i entre aquests ho fou Hormezdan (o Hormozan), acusat de ser l'antic amo de l'assass i haver estat d'acord amb aquest.

 Bibliografia .

Caetani, Annali ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369094" title="Abu Mansur Faramarz" nonfiltered="2998" processed="2988" dbindex="143033">
Abu Mansur Faramarz Zahir al-Din Shams al-Mulk fou el fill gran i successor de l'emir kakyida (d'origen daylamita i al servei dels buwyhides i que havien forjat un domini independent) del Djabal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i desprs a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per lo que se suposa que va morir probablement abans del 1070.

El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Desprs de la batalla de Dandakan el 1041 en la que els gaznvides van perdre el Khurasan, aquestos van deixar de ser un problema, per es va iniciar l'amenaa seljcida. Llavors va morir Ala al-Dawla Muhammad i el va succeir el seu fill Abu Mansur Faramarz a Isfahan, mentre el seu germ Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat.

Primer va haver de fer front a la revolta d'un tercer germ, que va demanar ajut al buwyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, per el va poder derrotar, per desprs el perill foren els seljcides. Quan Toghrul Beg va anar a Rayy el 1043 va enviar una expedici que va rebre la submissi d'Abu Mansur Faramarz d'Isfahan; desprs l'expedici va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I tamb va jurar obedincia. Segons el historiador Bayhaki, Faramarz ja havia estat present a la batalla de Dandakan contra els gaznvides el 1041 segurament com enviat del seu pare, aliat al seljcida contra els gaznvides.

El 1045 els germans emirs d'Isfahan i Hamadan es va declarar feudataris del buwyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front com contra els atacs de les bandes oghuz per quan a l'any 1046 es va presentar Toghrul Beg davant d'Isfahan es va sotmetre immediatament i els cinc anys segents va restar lleial segons les monedes; per raons desconegudes, Toghrul Beg, al retornar del Khurasan el 1050, va assetjar Isfahan; la ciutat va resistir un any per al final es va rendir i les muralles foren desmantellades. Toghrul la va convertir en la seva capital i va cedir a Faramarz el feu de Yadz i Abarkuh que anteriorment ja havien estat en alguns moments sota domini kakyida.

Va rebre alguns honors a la cort i el ttol de Shams al-Mulk; el 1061 i el 1063 va ser part de la delegaci seljcida a Bagdad i va negociar el matrimoni de Toghrul Beg amb la fill del califa Al-Qa'im (1031-1075). Desprs no torna a aparixer i probablement va morir al cap de pocs anys. El va succeir el seu fill Ali ibn Faramarz.

 Bibliografia .
 Bond r , Histoire des Seldjoucides de l Iraq, ed. M. T. Houtsma, Leiden, 1889;
 C. E. Bosworth, Dailam s in Central Iran: the Kakuyid of Jib l and Yazd, Iran 8, 1970;
 Cambridge History of Iran V;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369095" title="Abu Mansur Mamari" nonfiltered="2999" processed="2989" dbindex="143034">
Abu Mansur Mamari fou ministre (dastur) d'Abu Mansur ibn Abd al-Razzak (mort 961) comandant militar dels samnides de Transaxonia al Khurasan.

Va ordenar la composici de l'obra  h-n ma-ye Ab  Man  r  que s'ha perdut excepte la introducci escrita pel propi Mamari que explica que era d'origen sassnida, d'un dels kanarang o nobles militars governadors sota Cosroes II.

 Bibliografia .
 V. Minorsky, The Older Preface to the Shah-nama, a Studi Orientalistici in onore di Giorgio Levi Della Vida II, Roma, 1956


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369096" title="Abu Mansur ibn Abd al-Razzak" nonfiltered="3000" processed="2990" dbindex="143035">
Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak ibn Abd Allah ibn Farruk fou un important terratinent (dehqan) de Tuz, oficial dels samnides i patr de l'obra  h-n ma ( h-n ma-ye Ab  Man  r ). 

Quan Khurasan fou assignat a Abu Ali  agani, Abu Mansur va governar Tuz en nom d'aquest fins el 946/947 i desprs es va unir a Abu Ali en la rebelli contra Nuh I ben Nasr (943-954) i mentre el seu superior feia les campanyes contra Merv i Bukhar ell es va quedar com a governador al Khurasan. Derrotat Abu Ali el 947/948, Abu Mansur es va refugiar a Rayy on governava el daylamita Rukn al-Dawla Hasan. Va fer de mediador en un tractat de pau entre Abu Ali i Rukn al-Dawla.

Fou perdonat pel samnida Nuh I ben Nasr el 950/951 i va tornar a Tuz. Devia recuperar el govern local de Tuz perqu fou a aquesta ciutat on els experts en llengua persa van compilar  la  h-n ma que es va acabar l'abril del 957 sota la direcci del ministre Abu Mansur Mamari. Poc desprs  i durant sis mesos fou governador militar del Khurasan amb seu a Nishapur (agost del 960 a febrer del 961) per el 961 fou substitut pel turc Alptegin, i fou reenviat a Tuz segurament com a governador; per Alptegin es va revoltar i Mansur ben Nuh el va tornar a nomenar governador amb orde de sufocar la revolta del turc; Alptegin es va retirar a Balkh mentre Abu Mansur es va aliar al daylamita Rukn al-Dawla de Gurgan.

Fou llavors destitut i enviat com a nou governador Abu l-Hasan Muhammad ibn Ibrahim (que ja havia ocupat abans el crrec), i va morir en combat contra aquest (Gardizi diu que fou enverinat per instigaci del emir ziyrida Wushmgir, per la dada no es molt probable).

 Bibliografia .
V. Minorsky, The Older Preface to the Sh h-n ma, a Studi Orientalistici in onore di Giorgio Levi Della Vida II, Roma, 1956


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369098" title="La Vid y Barrios" nonfiltered="3001" processed="2991" dbindex="143036">

La Vid y Barrios s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369101" title="Villaescusa de Roa" nonfiltered="3002" processed="2992" dbindex="143037">

Villaescusa de Roa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369103" title="Villalba de Duero" nonfiltered="3003" processed="2993" dbindex="143038">

Villalba de Duero s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

 Economia .



 Eleccions municipals de 2007 .



Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369104" title="Lloren Snchez i Vilanova" nonfiltered="3004" processed="2994" dbindex="143039">

Lloren Snchez i Vilanova (Barcelona, 1930) s un historiador catal. Condicionat per esdeveniments familiars, s trasllad de Barcelona a la Pobla de Segur.

Malgrat que va nixer en una famlia sense tradici cultural, ja de molt petit la seva afici per la lectura i la seva facilitat creadora van potenciar una vocaci d'escriptor.

Algunes de les seves obres d'Histria, tant medieval com moderna i contempornia, de pensament i biogrfiques sn El difcil exercici de viure, Pares i fills, un dileg imposible o Costumisme sobre orquestres i festes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369110" title="Villatuelda" nonfiltered="3005" processed="2995" dbindex="143040">

Villatuelda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369113" title="Almanac de Gotha" nonfiltered="3006" processed="2996" dbindex="143041">
L Almanac de Gotha s una publicaci anual que compendia con tot detall de dades de les cases reials, la noblesa i l aristocrcia europees, juntament amb dades del mn diplomtic. Des de 1763 fins 1945 es publicar sense  interrupcions. En un principi les seves edicions eren bilinges, en francs i alemany. Rep el seu nom de la ciutat alemanya on es publicava. 

En finalitzar la II Guerra Mundial (1945), amb la creaci de la Repblica Democrtica Alemanya (1949) i la conseqent caiguda de Gotha sota el domini sovitic, L Almanac es deix de publicar. A finals del segle XX es torna a reeditar, sent un dels seus impulsors el rei Joan Carles I d Espanya.

Al llarg de la histria de la seva publicaci, que comen amb noms 20 pgines, ha arribat a tenir 1255 repartides en dos volums.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369116" title="Villalbilla de Gumiel" nonfiltered="3007" processed="2997" dbindex="143042">

Villalbilla de Gumiel s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. Limita amb Gumiel de Izn (a 7,5 km), Tubilla del Lago (a 4 km), Valdeande (a 6 km), Santa Mara del Mercadillo (a 10 km) i Pinilla Trasmonte (a 7 km).

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369119" title="Villanueva de Gumiel" nonfiltered="3008" processed="2998" dbindex="143043">

Villanueva de Gumiel s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369121" title="Zazuar" nonfiltered="3010" processed="2999" dbindex="143045">

Zazuar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369124" title="Altable" nonfiltered="3011" processed="3000" dbindex="143046">

Altable s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369125" title="Residncia de temps lliure" nonfiltered="3012" processed="3001" dbindex="143047">
Les residncies de temps lliure estan destinades a procurar als treballadors, en actiu o jubilats, i a les seves famlies la possibilitat de gaudir d un perode de vacances i lleure amb unes contraprestacions inferiors als preus de mercat.

 Sollicitud d'estada .

Les sollicituds s'han de presentar mitjanant el model oficial, adjuntant-hi una fotocpia del DNI de la persona sollicitant, i s'han adrear al director/a de la residncia escollida. Tamb s'admetran als Serveis Territorials del Departament de Treball i a la Secretaria General del Departament de Treball.

 Serveis .

El preu de l estada comprn els serveis materials segents:

 Allotjament en habitacions en rgim de pensi completa.

 Neteja peridica de les habitacions.

 Reposici peridica de tovalloles i llenols.

L estada s inicia amb el dinar del dia d arribada i s'acaba amb l esmorzar del dia de partida, que s l endem de l ltim dia concedit en l adjudicaci. Si, per necessitats d organitzaci i funcionament de la residncia, no es pot prestar prestar algun dels serveis integrants de la pensi completa, s efectuar la  reducci del preu de l estada que correspongui.

 Informaci i presentaci de sollicituds .

 Departament de Treball;

 Residncia de Les;

 Residncia de Llan;

 Ciutat de Reps i Vacances de Tarragona;

Vegeu tamb .

Turisme;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369127" title="Ameyugo" nonfiltered="3013" processed="3002" dbindex="143048">

Ameyugo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369128" title="Bozo" nonfiltered="3014" processed="3003" dbindex="143049">

Bozo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. Inclou els nuclis de Bozoo, Portilla i Villanueva Soportilla.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369129" title="Fuball-Club Hansa Rostock" nonfiltered="3015" processed="3004" dbindex="143050">

El Fuball-Club Hansa Rostock s un club de futbol alemany de la ciutat de Rostock, Mecklemburg-Pomernia Occidental. 

 Histria .
El club es fund l'1 de novembre de 1954 com la societat poliesportiva Sportclub Empor Rostock. La secci de futbol nasqu de la transferncia del club BSG Empor Lauter de la ciutat de Lauter a Rostock, prctica comuna a la RDA aquells anys. Aquesta transferncia es produ la temporada 1954-55. El 1956 es form un nou club anomenat BSG Motor Lauter.

La reorganitzaci del futbol de la RDA el 1965 port a la separaci de la secci de futbol en un club independent i el 28 de desembre nasqu el Fuball Club Hansa Rostock.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 1991;

Copa de la RDA de futbol: 1991;

2. Bundesliga:  1998;

 Futbolistes destacats .
  Stefan Beinlich;
  Thomas Doll;
  Carsten Jancker;
  Gerd Kische;
  Toni Kroos;
  Martin Max;
  Ronald Maul;
  Oliver Neuville;
  Marko Rehmer;
  Ren Schneider;
  Joachim Streich;
  Gerd Wimmer;
  Sergej Barbarez;
  Igor Pami ;
  Thomas Rasmussen;
  Jari Litmanen;
  Victor Agali;
  Jonathan Akpoborie;
  Slawomir Chalaskiewicz;
  Marcus Allbck;
  Magnus Arvidsson;
  Andreas Jakobsson;
  Marcus Lantz;
  Joakim Persson;
  Rade Prica;
  Peter Wibrn;

Enllaos externs.
Web oficial;
Notcies;
Web de seguidors;
Web a Abseits Soccer;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369133" title="Bugedo" nonfiltered="3016" processed="3005" dbindex="143051">

Bugedo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369134" title="Arrien-en-Bethmale" nonfiltered="3017" processed="3006" dbindex="143052">


Arrien-en-Bethmale s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369135" title="Sixto Cmara" nonfiltered="3018" processed="3007" dbindex="143053">
Sixto Senz de la Cmara, ms conegut com a Sixto Cmara (Milagro, Navarra, 1825 - Olivenza, Badajoz, 1859) fou un periodista i socialista utpic espanyol. Afiliat al partit republic des de la seva joventut, va prendre part en la redacci de diferents peridics i revistes de Madrid; exiliat a Frana, des de 1846 va defensar les idees de Charles Fourier, i en 1849 va crear a Madrid La Reforma Econmica, peridic destinat a propagar les doctrines del socialisme utpic. Va fundar, amb Fernando Garrido, Ferreras i Aguilar, la societat Los Hijos del Pueblo, que durant la Dcada Moderada tenia preparats plans per a la rebelli, sobretot a Saragossa, segons Iris M. Zavala. 

En 1854 va figurar en l'oposici ms avanada i va fundar La Soberana Nacional (ms tard anomenat La Sobirania), que defensava les idees del Partit Democrtic, i va estar pres. Va lluitar en 1856 i al ser sotmesa la Milcia Nacional de Madrid per les tropes del general Concha, Cmara va haver de fugir a Andalusia i posteriorment a Lisboa. A Portugal va romandre actiu i els demcrates van constituir una Junta Nacional Revolucionria, que va dirigir Cmara des de Lisboa; a l'abril de 1857 va aparixer a Saragossa un Manifest al poble espanyol signat per Cmera, qui ms tard organitzaria la Legi Ibrica (1859); aquest mateix any va regressar a Espanya i, estant a Olivenza, va ser delatat com a conspirador i es va veure obligat a tornar a Portugal, per la calor i la sed li van causar la mort abans d'arribar a la frontera. Va escriure diversos opuscles, entre ells La cuestin social, una refutaci de l'obra d'Adolphe Thiers, Guia de la joventut, una publicaci dedicada a la instrucci de la infncia, Espritu moderno, sobre la poltica del seu temps, i La Propiedad. Defensava l'Iberisme o uni d'Espanya i Portugal en una sola identitat poltica.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369136" title="Audressein" nonfiltered="3019" processed="3008" dbindex="143054">


Audressein s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369138" title="Balagures" nonfiltered="3020" processed="3009" dbindex="143055">


Balagures s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369139" title="Nanni Galli" nonfiltered="3021" processed="3010" dbindex="143056">
 Giovanni Giuseppe Gilberto "Nanni" Galli  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.



Va nixer el 2 de gener del 1940 a Bolonya, Itlia. 


 A la F1 .

Nanni Galli va debutar a la desena cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de setembre del 1970 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Va participar en un total de vint curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1970 - 1973) aconseguint un nov lloc com a millor classificaci en una cursa i no va assolir cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369140" title="Les Bordes-sur-Lez" nonfiltered="3022" processed="3011" dbindex="143057">


Les Bordes-sur-Lez s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369141" title="Cescau (Arieja)" nonfiltered="3023" processed="3012" dbindex="143058">


Cescau s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369142" title="Engomer" nonfiltered="3024" processed="3013" dbindex="143059">


Engomer s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369143" title="Saint-Lary (Arige)" nonfiltered="3025" processed="3014" dbindex="143060">


Saint-Lary s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369145" title="Pere Montaldo" nonfiltered="3026" processed="3015" dbindex="143061">
Pere Montaldo fou un advocat i poltic catal, nascut a Barcelona a comenaments del segle XIX i mort als EUA.  Fou advocat d'Abd Terrades i de Narcs Monturiol, i com ells s'afili al Partit Democrtic. Aix el va obligar a emigrar a Perpiny el 1842, on es va oposar al lideratge de Joan Prim i Prats i defens les posicions de Terrades, alhora que redact el programa amb el que protagonitzaren la revolta de la Jamncia (1843). El 1854 fou nomenat secretari del comit de propaganda del Partit Democrtic i dirig els diaris El Republicano i El Genio de la Libertad amb Narcs Monturiol i Josep Anselm Clav. Ocup alguns crrecs durant el Bienni Progressista i s'encarreg de la propaganda del partit, en el programa del qual, influt per tienne Cabet, va incloure una crida a l'entesa dels treballadors, el dret a l'educaci i un repartiment ms just del producte del treball.

A la mort de Francesc de Paula Cuello i Prats el 1851 va ocupar el seu crrec en el partit, per desprs de la repressi del capit general Zapatero, el 1855 va marxar cap a Itlia, i d'all als EUA. All es va incorporar a la colnia icariana de Nauvoo (Illinois), on hi era el seu germ Ignasi. Quan va esclatar la Guerra Civil dels Estats Units el 1861 es va unir a l'exrcit federal. Se sap que fou ferit en un peu a la batalla de Murfreesboro.

 Fonts .
 Pere Montaldo a Encicliopedia.cat;
 Pere Montaldo a Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans per Mara Teresa Martnez de Sas i Pelai Pags i Blanch. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 ISBN 848415243X, 9788484152439;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369148" title="Francesc de Paula Cuello i Prats" nonfiltered="3027" processed="3016" dbindex="143062">
Francesc de Paula Cuello (o Coello) i Prats (Barcelona, 1824 -1851) fou un poltic i periodista catal. Juntament amb Abd Terrades particip en les bullangues de Barcelona de 1840. El 1842 fou nomenat comandant d'un batall de la Milcia Nacional i redactor d' El Republicano, diari que difonia els plans revolucionaris. EL 13 de novembre fou empresonat per les seves idees, per la seva tropa el va alliberar i hagu d'exiliar-se a Frana amb Narcs Monturiol. S'afili al Partit Democrtic i intent tornar, per fou deportat primer a Andalusia i desprs a Eivissa, i fins el 1849 no el permeteren tornar a Barcelona, on continu la seva tasca periodstica. La nit de Sant Joan de 1851 fou assassinat al carrer de les Basses de Sant Pere de Barcelona per brigada de policia anomenada Ronda d'en Tarrs.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Histries de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369150" title="Cefer Tresserra i Ventosa" nonfiltered="3028" processed="3017" dbindex="143063">
Cefer Tresserra i Ventosa (Barcelona 1830 - la Corunya 1880) fou un poltic i escriptor catal. Treball com a caixista d'impremta i milit al Partit Democrtic, del que en fou dirigent a Barcelona. Particip en la Revoluci de 1854 i el 1855 fou bandejat a Granada per ordre del capit general Zapatero. Va viure a Madrid de 1857 a 1858, on hi va fundar amb el republic mallorqu Antoni Ignasi Cervera la societat carbonria El Falansterio, que arrib a tenir uns 80.000 afiliats i poc a poc s'impos a la direcci del Partit. El 1859 fou empresonat per denunciar la participaci de la policia en la mort de Francesc de Paula Cuello i Prats, i aprofit la seva estana a la pres per a fer un estudi sobre el sistema penitenciari espanyol. Tamb va lluitar amb Giuseppe Garibaldi. El 1864 particip en el diari republic "La Discusin" i amb Robert Robert intent unir les fraccions republicanes de Francesc Pi i Margall i Emilio Castelar en el Partit Republic Democrtic Federal, al que s'afiliaria desprs de participar en la Revoluci de 1868. Particip activament en la proclamaci de la Primera Repblica Espanyola el 1873, i durant aquest perode fou nomenat governador civil de les provncies de Sria i vila.

 Obres .
 Porvenir de las asociaciones de la clase obrera... (1855) ;
 Don Francisco de P. Cuello (1859) biografia;
 Los misterios del Saladero (1860);
 Los anarquistas, los socialistas y los comunistas son demcratas? (1862);
 Catecismo democrtico-republicano (1868);
 Catecismo de la Federacin Republicano-democrtica.. (1870) ;
 Hay Dios? Estudio crtico filosfico de la cuestin de las cuestiones (1871, 1873). ;
 La juda errante (1862);
 La mujer ajena (1863) ;
 El poder negro (1863);
 Los hipcritas (1864);
 Los rojos. Revolucin francesa de 1871 (1871-72) ;
 Gutenberg (1869) drama;
 Las mquinas de coser (1876), drama;

 Enllaos externs .
 Histries de Catalunya;
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369151" title="Comtat de Zelanda" nonfiltered="3029" processed="3018" dbindex="143064">



El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una srie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin. Va formar una uni personal amb el comtat de Flandes fins a la Pau de Pars (1323) quan Flandes/Hainaut va cedir-lo al comtat d'Holanda. Tot i aix va mantenir els seu estatut jurdic diferent durant la uni personal amb Holanda i ms tard amb Borgonya.

Comtes de Zelanda.


El comtat va compartir unes institucions amb les provncies venes, com el Consell superior d'Holanda, Zelanda i Frsia occidental, el consell superior de justcia que va crear-se desprs de la ruptura amb el sobir Felip II de Castella al 1582. Desprs de la Guerra dels vuitanta anys va esdevenir una de les set provncies que van constituir la Repblica de les set Provncies Unides. Al 1583, els Estats Generals dels Pasos Baixos de la repblica van establir el seu seu a Middelburg abans de transferir-lo al 1585 a L'Haia.

El comtat, ja fora integrat a la repblica, va parar d'existir desprs de la creaci de la Repblica Batava al 1795, desprs de la revoluci francesa. Els francesos que volien rompre amb les fronteres feodals, van crear un departament Escalda i Mosa que va incorporar Zelanda i parts de Brabant dels Estats.

Desprs del Tractat de Londres (1839), Flandes dels Estats va afegir-se a la provncia de Zelanda.

 Ciutats del comtat .
Ciutats amb veu als Estats de Zelanda

 Middelburg (1217);
 Zierikzee (1248);
 Reimerswaal (1374   1574;
 Goes (1405);
 Tholen (1366);
 Vlissingen (1315);
 Veere (1355);

Ciutats petites Smalsteden sense veu als estats:

 Arnemuiden (1574);
 Brouwershaven (1477);
 Domburg (1223);
 Kortgene (1431);
 Sint Maartensdijk (1491);
 Westkapelle (1223);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369153" title="The Door" nonfiltered="3030" processed="3019" dbindex="143065">

The Door s el quart i ltim senzill del segon lbum del grup australi Silverchair, Freak Show, noms es va llanar a Austrlia. s una de les poques canons dels primers lbums que el grup encara toca en directe.
 

 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD062)
 "The Door";
 "Surfin' Bird";
 "Roses (live)";
 "Minor Threat (live)";
 "Madman (live)";

7" Ltd. AUS (MATTV062)
 "The Door";
 "Surfin' Bird";
 "Roses (live)";
 "Minor Threat (live)";

Les tres canons en viu estan gravades en la sala de ball Chicago's Aragon Ballroom el 20 d'abril de 1997. Jeremy Chatelain de la banda Hannson canta en la can "Minor Threat".


 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369154" title="Paul Wellens" nonfiltered="3031" processed="3020" dbindex="143066">

Paul Wellens (Hasselt, 27 de juny de 1952) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1976 i 1987. Durant la seva carrera professional destaquen les dues victries al Tour de Frana, el 1977 i 1978 i la classificaci final de la Volta a Sussa de 1978. s germ dels tamb ciclistes Johan i Leo Wellens.

Palmars.
1977;
 1r a Orchies ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
1978;
 1r a la Volta a Sussa ;
 1r a Kamerik;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1979;
 1r a Beringen;
 1r al Critrium de Koersel;
1981;
 1r a la Brusselles-Ingooigem;
1983;
 Vencedor d'un etapa del Tour de l'Avenir;

Resultats al Tour de Frana.
1976. 69 de la classificaci general;
1977. 30 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1978. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1979. 8 de la classificaci general;
1980. 56 de la classificaci general;
1981. 14 de la classificaci general;
1982. Abandona (18a etapa);
1985. 32 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1976. 33 de la classificaci general;
1977. 28 de la classificaci general;
1982. 16 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1983. 53 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Paul Wellens a cyclebase.nl;
Fitxa de Paul Wellens a sitiodeciclismo.net;




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369156" title="Llevant (revista)" nonfiltered="3032" processed="3021" dbindex="143067">

Llevant fou una publicaci catlica, en catal, que aparegu  amb el lema Per Du i per Mallorca  a Art (Mallorca) del 1917 al 1931, fundada per Andreu Ferrer i Ginard, que la dirig fins el 1929; fou substitut per Josep Sureda i Blanes. De periodicitat diversa (sort, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal), defens un ideari regionalista i conservador i dedic un inters especial a les qestions de folklore mallorqu. Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi us diferents pseudnims, hi collaboraren tamb Flix Escalas, Antoni M. Alcover i d'altres.

El Bellpuig, durant un temps, ha nat fent un recull (extracte) de les noticies ms importants que hi apareixien.

Existeix una digitalitzaci de diversos articles de la revista. Una iniciativa del Fons Local de la Biblioteca Municipal d Art per preservar un patrimoni cultural local que es trobava en seris risc de desaparici. Fins ara, no es coneix l existncia de cap collecci completa de la revista Llevant, ni de titularitat pblica ni privada. La funci del Fons Local de la Biblioteca Municipal d Art va consistir, durant l any 2003, a localitzar i recopilar tots els exemplars originals d aquesta publicaci per formar, encara que de manera provisional, una collecci completa d originals. Aquesta tasca hauria estat impossible sense la collaboraci desinteressada de les famlies d alguns dels fundadors de la publicaci, concretament, de les famlies d Andreu Ferrer Ginard (1887-1975), de Lloren Garcias i Font (1885-1875) i de Lloren Lliteras i Lliteras (1893-1973), que varen cedir una part o la totalitat, en alguns casos, de les seves colleccions fragmentries.

Va ser a partir d aquesta compilaci d originals que va esdevenir possible digitalitzar tots els nmeros de la revista Llevant, des de desembre de 1916 fins a febrer de 1931.

ISBN 84-7632-932-6

Dipsit legal: PM-1437-2005

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos Externs .
 Digitalitzaci de diversos articles del Llevant  iniciativa del Fons Local de la Biblioteca Municipal d Art;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369157" title="Tiergarten" nonfiltered="3033" processed="3022" dbindex="143068">

El Tiergarten ("jard d'animals" en alemany) s el principal parc de Berln. Ubicat al centre de la ciutat s, a ms, un districte d'aquesta ciutat des de 2001.

 Histria .



En els seus primers anys va ser una zona de caa i posteriorment va passar a ser una zona verda per a s dels berlinesos. Tiergarten significa jard d'animals, en record de quan er un lloc de lleure per l'aristocrcia prussiana com a zona de caa de senglars i crvols.

Durant les Revolucions de 1848 els manifestants es reunien al Tiergarten davant de la tropa de l'exrcit de Prssia.

Desprs de la caiguda del Mur de Berln, el Carrer del 17 de Juny, que creua el parc, ha sigut escenari en els darrers anys del segle XX i primers del XXI de la Love Parade, una de las festivitats ms multitudinries de tota la Uni Europea. Durant el 2004 i el 2005 questa festa no es va celebrar per problemes d'organitzaci, per a partir del 2006 es va tornar a realitzar l'esdeveniment

 Caracterstiques .

Amb les seves 210 ha de superfcie constitueix el major parc paisatgstic i "pulm verd" al centre de Berlin. s el segon parc ms gran de la ciutat desprs del Grnewald.

Es troba emmarcat pels smbols de la ciutat com la Porta de Brandenburg, el barri parlamentari i governamental amb l'edifici del Reichstag (parlament alemany) i la Cancelleria Federal, el Palau de Bellevue (palau del President de la Repblica) o la Potsdamer Platz. Tamb es troben la Columna de la Victria, la Berliner Philharmonie (Auditori de la Filarmnica de Berln), el barri diplomtic (sud) i el Jard Zoolgic de Berln (sud-oest). 

A curta distncia del lloc es va construir la nova Estaci Central de Berln.

 Referncies .


 Enllaos externs .


Groer Tiergarten;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369164" title="Riaz Ahmed Gohar Shahi" nonfiltered="3034" processed="3023" dbindex="143069">

Riaz Ahmed Gohar Shahi (Urdu:) ( 25 de novembre, 1941 - 25 de novembre, 2001) fou un musulm suf, autor, lder espiritual i fundador Internacional  del moviment espiritual  Anjuman Serfaroshan-i-Islam. Gohar Shahi nixer a la subcontinent indi, a la vila de Dhoka Gohar Shah en el districte de Rawalpindi.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369168" title="Tossal Gros (Figuerola del Camp)" nonfiltered="3035" processed="3024" dbindex="143070">

El Tossal Gros, tamb conegut com Tossal Gros de Miramar, s una muntanya de 867 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i el de Montblanc a la Conca de Barber. s el punt ms alt de la serra de Miramar.

Enllaos externs.
Ressenya;
Roques volcniques carbonferes de la Serra de Miramar: Geologia de la Serra de Miramar i del Tossal Gros;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369169" title="La Cogulla" nonfiltered="3036" processed="3025" dbindex="143071">

La Cogulla s una muntanya de 786 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i el de Montblanc a la Conca de Barber.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 266128001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369170" title="Montagut d'Ancosa" nonfiltered="3037" processed="3026" dbindex="143072">

El Montagut d'Ancosa s una muntanya de 963 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271125001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369171" title="Punta de la Barrina" nonfiltered="3038" processed="3027" dbindex="143073">

La Punta de la Barrina s una muntanya de 1.014 metres que es troba al municipi de Mont-ral a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369172" title="Tossa Grossa de Montferri" nonfiltered="3039" processed="3028" dbindex="143074">

La Tossa Grossa de Montferri s una muntanya de 387 metres que es troba al municipi de Montferri a la comarca de l'Alt Camp.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270132001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369181" title="Netanya" nonfiltered="3040" processed="3029" dbindex="143075">

Netanya (hebreu:      ) s una ciutat de l'oest d'Israel situada a la riba del Mediterrani. El 2007 tenia 176.500 habitants. Est situada uns 32 km al nord de Tel-Aviv i uns 63 al sud de Haifa. s la capital del subdistricte de Saron.

Netanya fou fundada el 1928 i batejada en honor de Nathan Strauss, un filntrop jueu estatunidenc. Arran de les seves platges i un clima suau s un centre de vacances popular. 

Fills i filles illustres.
Linor Abargil (actriu i model);
Maya Buskila (cantant);
Margalit Tzanani (cantant);
Shiraz Tal (actriu);

Atraccions turstiques.
platja ;
amfiteatre ;
Caesarea, restes arqueolgiques properes;
mercat;

Ciutats agermanades.
 Bournemouth, Anglaterra, Regne Unit;
 Cincinnati, Ohio, EUA (2000);
 Dortmund, Alemanya;
 Gieen, Alemanya;
 Gold Coast, Queensland, Austrlia;
 Nia, Provena, Frana;
 Sarcelles, Frana;
 Sifok, Hongria;
 Stavanger, Noruega;
 Sunny Isles Beach, Florida, Estats Units;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369207" title="Chemnitzer Fuball-Club" nonfiltered="3041" processed="3030" dbindex="143076">

El Chemnitzer Fuball-Club s un club de futbol alemany de la ciutat de Chemnitz, Saxnia. 

 Histria .
Els orgens del club es remunten a l'any 1920 amb la creaci del Polizei-Sportverein Chemnitz. Amb la reorganitzaci del Tercer Reich fou incls a la Gauliga Sachsen on guany dos campionats. El 1942 fou reanomenat SG Ordnungspolizei Chemnitz. Desprs de la guerra el club es refund amb el nom de SG Chemnitz Nord (1945). Posteriorment tingu els noms: BSG Fewa Chemnitz (1948); BSG Chemie (1951); i BSG Chemie Karl-Marx-Stadt (1953), amb el canvi de nom de la ciutat sota el rgim comunista. Ms tard s'anomen SC Motor Karl-Marx-Stadt (1956), SC Karl-Marx-Stadt (1963), i amb la separaci dels clubs de futbol dels clubs poliesportius FC Karl-Marx-Stadt el 1966. L'any 1991 la ciutat retorn al seu nom original i el club esdevingu Chemnitzer FC.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 1967;

Sachsenpokal: 1997, 1998, 2006, 2008;

Gauliga Sachsen:  1935, 1936;

 Futbolistes destacats .
 Eberhard Vogel, 74 internacionalitats RDA, 1962 - 1976;
 Steffen Heidrich, 1985 - 1993;
 Rico Steinmann, 23 internacionalitats RDA, 1986 - 1990;
  Ernest Wilimowski;
 Ervin Skela 1999 - 2000;
 Michael Ballack 1983 -1997;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
Web de seguidors;
Web de seguidors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369210" title="Puig de Sant Baldiri" nonfiltered="3042" processed="3031" dbindex="143077">

El Puig de Sant Baldiri s una muntanya de 398 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro a la comarca del Baix Empord.

Prop del cim hi trobem el Santurari de Sant Baldiri, S del terme, dins la parrquia de Solius.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369213" title="Muntanya d'Ull" nonfiltered="3043" processed="3032" dbindex="143078">

La Muntanya d'Ull s una muntanya de 306 metres que es troba al Masss del Montgr, dins el municipi d'Ull a la comarca del Baix Empord.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 312094001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369215" title="Procediments musicals" nonfiltered="3044" processed="3033" dbindex="143079">
En la msica, pot haver-hi diferents procediments musicals:

 Audici: Escoltar s una manera de gaudir de la msica. Per escoltar msica activament, cal fixar-se en la manera com el compositor utilitza els elements de la msica. ;

 Imitaci: La imitaci s una manera de fer msica que implica escoltar amb atenci i reproduir el que s'est sentint.

 Reconeixement i anlisi: Grcies al cervell, som capaos de reconixer i analitzar els sons que percebem. ;

 Creaci: L'sser hum t la capacitat de reflexionar i escollir entre les infinites possibilitats que li ofereix el so. El comportament crea per expressar-se, pe aconseguir fer una obra d'art, per experimentar amb el so o perqu li han encarregat una msica per un anunci...

 Interpretaci: Quan fem d'intrprets, procurem expressar sentiments o sensacions a travs de la msica. Podem interpretar les composicions d'altres persones i les nostres prpies.

 Improvisaci: Quan improvisem, no ens parem a pensar quina s la millor melodia o el millor ritme, sin que toquem de manera espontnia all que en aquell moment ens surt de dins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369218" title="Montpl" nonfiltered="3045" processed="3034" dbindex="143080">

El Montpl s una muntanya de 310 metres que es troba al Masss del Montgr, dins el municipi de Torroella de Montgr a la comarca del Baix Empord. Nominalment s la muntanya ms alta del masss del Montgr, per el castell del Montgr la supera en alada. El seu accs s a travs dels senders situats a l'est i l'oest (Coll d'en Garrigs). A l'est d'aquesta muntanya es poden trobar les dunes continentals de Torroella. A l'oest sobrepassat el coll, es troba el Montgr.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369220" title="Wolfram von Eschenbach" nonfiltered="3046" processed="3035" dbindex="143081">

Wolfram von Eschenbach  (c. 1170   c. 1220) va ser un cavaller, poeta i trobador alemany.

Pertanyia a una famlia senyorial d Eschenbach, prop de Nuremberg (Baviera), a la cort d Hermann de Turngia. Per privat de tot patrimoni per no ser el primigeni, vivia poc menys que en la misria, quan heret un petit domini, que malgrat que millor un xic llur situaci, no fou suficient, segons diu ell mateix, per allunyar la fam de casa seva. 

De carcter altiu, brusc i independent, corregu castells, oferint els seus serveis als magnats, segons costum de l poca. El duc d Henneberg l arm cavaller a Mansfield i prov el seu valor en les lluites sostingudes entre Ot de Brunswick i Felip de Subia per la possessi de la corona imperial. Assol la protecci del comte de Wertheim, que li feu donaci de la propietat de Wildenberg; Dels comtes de Truhendingen i de la marquesa de Herstein. A Kizzingen prengu part en un torneig , i vers l any 1200 fix la seva residncia a Eisenbach, on va contraure matrimoni i entr al servei del rei del langrava Hermann de Turngia, gran protector de les arts i dels artistes.

El 1207, se celebr en el castell de Wartburg la clebre lluita poltica entre Eschenbach i Klingsohr, en la que es disputaren el premi institut pel landgrava Hermann. Eschenbach es mostr molt hbil en els cants religiosos, per el seu competidor l avantatj en els dems gneres. Mort el seu protector, pass els ltims anys de la seva vida a Eschenbach, hi ha la creena que all acab els seus dies, doncs reb sepultura a l esglsia de Nostra Senyora, d aquesta poblaci.

Wolfram, que no sabia llegir ni escriure, tingu per mestre un altra trobador nomenat Friedebrandt; coneixia de memria nombroses obres literries llatines, franceses i alemanyes, i ell, Gottfried von Strassburg i Walther von Vogelweide sn els poetes alemanys ms notables de l poca medieval. 

El seu embolcall tosc i indomable de guerrer amagava la tendresa i delicadesa del poeta, i malgrat que incorrecte i obscur algunes vegades, per la riquesa de llur imaginaci, la elevaci de les seves idees, la expressi i elegncia del seu estil se l considera com un vertader poeta pic.

A Eisenach compos Parsifalo Perzeval(1200-1210), una recreaci de la vida del cavaller, poema simblic amb 16 cants, qu s la llegenda del Sant Grial, on desenvolupa els temes celtes del cicle de la Taula Rodona, inspirant-se, segons ell, en una obra desconeguda d un provenal, al qui anomena Kyot, considerat per molts com un personatge imaginari. En realitat sembla que Wolfram se serv per la composici del seu poema de Le comte de Graal de Cristin de Troyes, afegint a l obra del poeta francs, sis cants i la llegenda de Lohengrin.. L'xit de l'obra al seu temps fa que se'n conservin diversos manuscrits, tot i ser pensat per a la transmissi oral i datar d'un perode primerenc (principis del segle XIII). Va inspirar nombrosos autors posteriors, entre els quals destaca Wagner amb la seva pera Parsifal.

T, a ms, dos poemes sense acabar: Titurel, can d amor, que es relaciona amb la llegenda de Parsifal i les tradicions del Sant Grial, i del qual se n conserven dos fragments, i Willeham, narraci de les proeses de Guillem d Aquitnia contra els rabs, i inspirat en el poema francs Bataille d Alichaus, i vuit canons, que han arribat fins a nosaltres, en la que conta la histria dels seus amors.

Se li han atribut la major part de les composicions de la seva poca, els quals autors sn desconeguts, com Die Nibelungen, Sngerhrieg auf der Wartburg, etc., per les niques quina autenticitat s ha provat, sn les citades, que public Lachmann a Berln (1833). 

De la seva vida es tenen poques dades i els testimonis sn contradictoris: alguns el fan membre de ritus esotrics, amb qu hauria farcit la seva obra, d'altres afirmen que era illetrat per un conegut trobador, conreador de l'amor corts (s'han conservat obres lriques seves).

 Referncies .
 Enciclopdia Espasa, vol. 20, pag. 1156-57.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369221" title="Flexiguretat" nonfiltered="3047" processed="3036" dbindex="143082">
La flexiguretat (o flexiseguretat) es un concepte originari del marc laboral dans derivat de la combinaci del conceptes flexibilitat i seguretat com a sistemtica reguladora i conciliadora de les sinergies entre els agents del marc de treball. Es configura com una estrategia poltica encaminada a aconseguir un mercat de treball parcialment flexible, que alhora asseguri la benestana mitjanant la protecci transversal del individu.

Els pilars.

 Flexibilitat alhora de contratar i acomiadar;
 Alta protecci social pels aturats;
 Poltica de formaci i reinserci laboral molt activa;

Els individus treballadors de l'estat del benestar han d'estar disposats a adaptar-se al que en cada moment necessiti el mercat. Per aquest motiu s'articulen mesures de formaci continua, especialment focalitzant esforos en el collectiu no actiu.

Donats els models econmics pblic, el cost de posada en marxa d'aquest model es molt alt tant desde el punt de vista del propi sistema com pel cost de manteniment per part dels individus 

 Enllaos externs .

Flexiguretat a la Pennsula Ibrica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369244" title="Wiener Sport-Club" nonfiltered="3048" processed="3037" dbindex="143083">

El Wiener Sport-Club s un club esportiu austrac de la ciutat de Viena. 

 Histria .
El Wiener SC va ser fundat el 24 de febrer de 1883 amb el nom de Wiener Cyclisten Club. s un dels clubs esportius ms antics de Viena. El 1907 es fusion amb el Wiener Sportvereinigung esdevenint Wiener Sport-Club.

Es tracta d'un club multidisciplinar amb nombroses seccions durant la seva histria com esgrima, boxa, lluita, ciclisme, handbol, atletisme, hoquei sobre herba, tennis, futbol i waterpolo. Actualment sn actives les seccions de futbol, esgrima i la de waterpolo creada el 2005.

L'equip de futbol va viure les seves poques ms brillants als anys 20 i als anys 50, on assol diversos ttols nacionals. El 1958 destac la seva victria per 7:0 sobre la Juventus FC a la Copa d'Europa de futbol. Dues fallides econmiques als anys 90 el portaren a les categories inferiors del pas. L'any 1997 absorb el club SV Gerasdorf.

Els seus colors sn el blanc i el negre. La seva seu tradicional s situada al barri de Dornbach.

 Palmars .
Lliga austraca de futbol: 1922, 1958, 1959;

Copa austraca de futbol: 1923;

 Jugadors destacats .
Erich Hof;

Enllaos externs.
Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369250" title="Tresor dels Avis" nonfiltered="3049" processed="3038" dbindex="143084">
Tresor dels Avis era una publicaci mensual en catal d'etnografia, mitologia i folklore de les Balears publicada per Andreu Ferrer i Ginard a Art (Mallorca) del gener de 1922 al desembre de 1928. Redactada en gran part pel seu fundador, hi collaboraren tamb Joan Amades, R.Serra i Pags, entre altres; a ms d'estudis sobre diversos temes, public una gran quantitat de material folklric de primera m que la converteixen en una de les publicacions ms interessants d'aquesta matria.

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
 Tresor dels Avis a l'Enciclopdia GEC digital;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369252" title="Simfonia nm. 7 de Sibelius" nonfiltered="3050" processed="3039" dbindex="143085">

La Simfonia nm. 7 en do major, op. 105, de Jean Sibelius, estrenada el 1924, s l'ltima de les simfonies composades per l'autor al llarg de la seva extensa carrera musical, i en ella va trencar els motlles clssics d'aquesta forma musical.

No obstant aix, si encara resulta freqent augmentar el nombre tradicional dels quatre moviments per a tal gnere de msica, des de les simfonies de Berlioz i Txaikovski, passant per l'Ocenica (op. 42) d'Anton Rubinstein, amb set moviments, fins la Turangalla d'Olivier Messiaen, amb deu, ms difcil resulta trobar obres en les que s'hi sacrifiqui, per reducci, l'esquema clssic quatripartit.

En la seua setena simfonia, Sibelius ens ofereix la novetat d'un sol moviment. El fet de constar d'un moviment nic no permet atribuir a aquesta Simfonia el carcter de poema simfnic, ja que en lloc de tractar-se d'una construcci monotemtica, s'engendra partint de varies cllules temtiques. Ens trobem, per tant, davant d'una composici simfnica evident, ms per la seva especial textura simfnica que per una tpica disposici de moviments. Sibelius no cau en l'error de reproduir insistents cicles meldics, que no condueixen ms que a una extensa retrica, invariablement.

Desprs de sis simfonies d'estructura severa, aquest nic moviment gegant realitza una espcie de sntesi genial de quatre seccions ben definides: una introducci lenta, seguida d'un extens passatge moderato, al qual succeeix un scherzo de clares lnies per rematar l'obra amb un grandis final.

Malgrat tot, l'aparent disposici quatripartita es dilueix en un altra estructura superior de simetria tripartita, segons l'ortodxia de la sonata. En la introducci, lenta, el material temtic fa la seva aparici, i en el segent acaba d'elaborar-se en tota la seva amplitud. En l'episodi scherzo, aquest material s novament presentat en tot el seu frescor, encara que continua el desenvolupament fins arribar a l'ltim episodi, que no constitueix ms que una monumental recapitulaci.

La Simfonia s'inicia amb una suau figura rtmica de la percussi, seguida d'una escala ascendent de tota l'orquestra. L'acord dissonant que es genera es resol curiosament en un acord senzill de fa major, en tant que les flautes inicien la nova frase, que reapareix tractada pels clarinets i novament per les flautes, desprs de ser rtmicament alterada. Ara sn els violins els que introdueixen idees fragmentries en aquesta espcie de rpida exposici i aviat s'inicia, en contrast, un clima d'estabilitat i severitat formal. Creix la tensi de l'orquestra fins que un tromb sol deixa sentir, potent, un tema ple de fora i vigor. Desprs de reproduir-se transformat per diversos sectors del conjunt, s'inicia la secci que exerceix el paper de desenvolupament en aquesta monumental simfonia.

El desenvolupament s'inicia amb el tema inicial de l'escala, que en aquesta fase es mostra impressionant, primer en sries paralleles d'acords i desprs en un complicat desenvolupament temtic. Quan el conjunt assoleix la mxima qualitat dramtica d'expressi, irromp alegre el vivacissimo, que exerceix funcions de scherzo. Nous temes s'introdueixen en aquest interessant moviment, qu s confiat als diversos instruments solistes.

La particularitat ms vistosa d'aquest episodi s el fet de qu s'hi troben els diferents fragments temtics variats, desenvolupats i juxtaposats, i formen un tot homogeni, alhora anrquic i, no obstant aix, ordenat. 

Una marcada transici condueix al vivace final. Des del principi de la secci es comprn clarament el propsit de Sibelius d'oferir una combinaci creixent de sonoritats. Reprodueix, sense subjecci a cap frmula, els elements caracterstics de tota la simfonia, des del tema del tromb fins els staccati de la corda.
 
La mxima tensi s'assoleix en el passatge triple forte, largamente, que sostenen les cordes. Malgrat tot, l'obra arriba a un final tranquil, amb una referncia curiosa i no menys enigmtica, a una progressi tpica del clebre Vals Trist, que forma part del drama Kuolema, del mateix Sibelius.

Referncies.
Las mejores Simfonias de Editorial Daimon, pag. 159-160.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369255" title="Escut del Kazakhstan" nonfiltered="3051" processed="3040" dbindex="143086">

L'escut nacional de Kazakhstan s una imatge del shanyrak (superior volta com la porci d'un yurta) contra un fons blau cel que els yks dels irradiates (en la forma de llamps del sol) (ajudes) fixen apagat per les ales de cavalls mtics. La porci ms baixa de l'escut duu una inscripci "Kazakhstan". L'escut nacional de Kazakhstan est de dos colors: d'or i blau cel. La imatge reproduda de l'escut nacional de Kazakhstan, sense importar la seua grandria, ha de conformar-se exactament amb el disseny del color (respectivament blanc i negre) de l'estndard de la referncia de l'escut nacional de Kazakhstan guardada en la residncia del president de Kazakhstan.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369258" title="Escut d'Armnia" nonfiltered="3052" processed="3041" dbindex="143087">

L'escut d'armes d'Armnia va ser establit en l'any 1991 i s semblant al que es va utilitzar durant la primera independncia, desprs del projecte de l'arquitecte Alexandr Tamanian i el pintor Hagop Gochoian.

En el centre de l'escut es troben illustrats, la muntanya Masis amb l'arca de No dipositada en el cim del Mont Ararat. En les casernes de l'escut hi figuren els escuts de quatre dinasties histriques: Bagratida (Pakraduni), en la primera caserna; Artxida (Ardashesian), en el segon; Arshakuni (Arshaguni), en la tercera caserna i, en la cambra el de la dinastia Rubnida (Rupenian).

Cobreixen a l'escut sobre l'esquerra l'guila i a la dreta el lle. Sota ells, la ploma representa l'intellecte, les espigues el treball fecund i les cadenes trencades la llibertat i la independncia. Sostenen l'escut un guila de plata (blanc) i un lle d'or, ambds aclarits de color sabre (negre).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369262" title="Tim Schenken" nonfiltered="3053" processed="3042" dbindex="143088">
 Tim Schenken  va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 de setembre del 1943 a Gordon, Sydney, Nova Galles del Sud, Austrlia.


 A la F1 .

Tim Schenken va debutar a la novena cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 16 d'agost del 1970 el GP d'ustria al circuit de sterreichring.

Va participar en un total de trenta-sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades consecutives (1970 - 1974) aconseguint un podi com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de set punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369267" title="Abu Said Bahadur Khan" nonfiltered="3054" processed="3043" dbindex="143089">
Abu Said Bahadur Khan Ala-al-Dunya-wa l-Din (Udjan 2 de juny de 1305-Karabagh 30 de novembre de 1335), fou el nov Il-khan de Prsia, fill i successor d'Oljeitu (Uldjaytu), i la seva mare era Hadjdji Khatun. Els seus germans grans van morir i va quedar com nic hereu.

El 1315, sota custodia del seu tutor Sevindj fou enviat a l'est com a nominal virrei de Khurasan i Mazanderan, i a la mort del seu pare el desembre del 1316 fou proclamat khan i coronat en una data variable segons els historiadors (abril/maig del 1317, 16 d'agost de 1317 o 5 de juliol de 1317). Aquest marge de temps sembla degut a les maquinacions de Sevindj, que intilment va voler desplaar (gener de 1318) al amir al-ulus oban ( uban) del que sospitava havia instigat els disturbis a Khurasan quan va sortir el jove i que van causar la mort de l'amir Yasaul, deixat al crrec de la provncia (mar), per instigaci del seu ajudant Bagtt, i del prncep txagatai, Yasaur que vivia refugiat feia uns anys a la provncia i possea un feu al sud de l'Oxus. El 1318 Bagtt i Yasaur es van revoltar obertament i van envair Mazanderan per van trobar a les seves espatlles la resistncia del sobir local de la dinastia dels kurts, Ghyat al-Din d'Herat i van haver de retornar al Khurasan; quan el govern va enviar forces dirigides per l'amir Husayn (ancestre dels djalayrides) la revolta es va enfonsar (primavera del 1319). Yasaur va morir a l'any segent a mans de parents seus txagatais.

Una bule del papa Joan XXII datada el  1 de maig de 1318 establia el arquebisbat de Sultaniya amb una srie de bisbats dependents; alguns sacerdots catlics van visitar al regne com Jord de Severac i no sembla que al comenament del regnat hi hagus cap hostilitat contra els cristians encara que potser ms endavant es van encoratjar les conversions al islam.

Els primers temps de regnat, el historiador Rashid al-Din era visir juntament amb Tadj al-Din Alishah (des del temps del khan pare) per fou apartat del crrec pel seu collega. Rashid el-Din fou acusat desprs d'enverinar a Oldjeitu i tot i que es va demostrar que no era cert, fou executat el juliol del 1318. Alishah va quedar com nic visir.

El 1319 Uzbeg Khan de l'Horda d'Or va envair Azerbaidjan i no va trobar gaire resistncia. Quan Uzbeg es va retirar, el poders amir al-ulus  oban ( uban) va castigar severament a l'emir Kurumshi per no atendre els seus deures i l'amir es va revoltar amb suport de l'amir Irendjin, i va avanar cap a Sultaniya. En una batalla prop de Miana el 20 de juny de 1319 els rebels foren derrotats  i els dos caps rebels capturats i executats. La intervenci de les forces que dirigia el mateix khan fou decisiva i va rebre el mal nom d'heroi (bahadur). Abu Said es volia desfer de la tutela de  oban ( uban) i es creu que ell mateix va instigar la revolta de Kurumshi que va acabar reforant el poder del amir al-ulus.  oban va rebre llavors la ma de Sati Beg, germana d'Abu Said, i les provncies del khanat es van distribuir entre els seus fills: Timurtash, que fou virrei a Anatlia; Shaykh Mahmud que fou virrei a Gergia;  Hasan va rebre Khurasan a la mort del governador amir Husayn (1322); Dimaskh Kwadja fou governador a Azerbaidjan i els dos Iraqs i a mes va substituir a Rukn al-Din Sain com a visir el 1325; i Talish ibn Hasan fou governador de Fars i Kirman.

El 1320 es va signar un tractat comercial amb Vencia que donava als frares llatins el dret de construir oratoris a les ciutats del khanat. El 1321 Ghazan Khan, germ Uzbeg Khan de l'Horda d'Or, va envair Gergia i Abu Said hi va haver d'enviar tropes que el van expulsar. La revolta de Timurtash a Anatlia (vers 1322) no va reduir el poder de la famlia cobnida, i el propi  oban va demanar perms al khan per marxar contra el rebel, al que va capturar i va portar a la cort on fou perdonat i nomenat altre cop pel mateix crrec. El khanat de Txagatai havia cooperat en la lluita contra el rebel prncep txagatai Yasaur al Khurasan (1319) per el 1322 la situaci va canviar i van fer una campanya contra el Khurasan. El 1322 es va signar a Alep un tractat comercial amb els mamelucs egipcis que de fet posava fi a les hostilitats latents que havien existir des de 1260 i la batalla d'Ayn Djalut.

Alisha fou visir nic fins el 1324 en qu va morir de mort natural (el nic visir ilkhnida que va morir de causes naturals) i el va succeir, desprs d'una breu disputa del crrec entre els seus dos fills, Rukn al-Din Sain, client de  oban ( uban) que era realment qui tenia el poder. Vers el 1325 el va succeir un fill de  oban, Husayn Kwadja. El 1325 Uzbeg Khan de l'Horda d'Or va envair altre cop territori ilkhnida i  oban el va anar a combatre i va penetrar al territori enemic que va devastar coma represlia.

Abu Said es volia casar amb la filla de  oban, Bagdad Khatun, per aquesta estava casada amb Shaykh Hasan ibn Amir Huseyn l'antic governador de Khurasan; en canvi el fill de  oban, Dimaskh Khwadja, utilitzava en benefici propi les dones de l'harem reial; el 24 d'agost de 1327 Abu Said va ordenar l'execuci de Dimaskh a Sultaniya i va dictar una orde per l'extermini de tota la famlia. En aquest moment el cap de famlia,  oban, estava en campanya al Khurasan, on uns mesos abans el seu fill Hasan (que era governador) havia lluitat contra la rebelli del prncep txagatai Tamarshirin i l'havia expulsat de la zona de Gazni per que sembla que havia retornat;   oban al saber la noticia es va dirigir a l'oest; va intentar una mediaci amb el khan que va fracassar i llavors les forces que el seguien van desertar i va haver de fugir cap a Herat on fou assassinat pel khan kurt local Ghyath al-Din obeint una orde d'Abu Said (novembre/desembre del 1327). Com que la campanya no es va acabar Tamarshirin va conservar fins a una data desconeguda el poder a Gazni, on governava el 1333 quan Ibn Battuta va estar a la ciutat.

Timurtash al saber la mort del pare va fugir d'Anatlia cap a Egipte on inicialment fou rebut amb honors per desprs fou executat (agost de 1328) i el seu cap enviat al Il-khan; els altres membres de la famlia van ser capturats i executats o van fugir. Abu Said va agafar les regnes del poder per a si mateix ajudat pel nou visir Ghyath al-Din Muhammad (fill de Rashid al-Din); el crrec damir al-ulus fou confiat a Shaykh Hasan ibn Husayn que va haver de renunciat a la seva muller Bagdad Khatun que fou entregada al Il-khan. El 1329 Abu Said va haver de sufocar una revolta del governador Narin Tagai al Khurasan, el qual fou executat el 29 de juliol de 1329.

A partir d'aquesta poca va millorar molt les relacions amb el sultanat de Delhi on governava Muhammad ibn Tughluk, per Abu Said no va acceptar una coalici contra els khans de Txagatai amb els que les relacions, en canvi, havien empitjorat. El 1328 el khan de Txagatai va fer una segona campanya contra Khurasan.

El 1331/1332 Shaykh Hasan fou acusat de complotar amb la seva ex dona i fou desterrat a la fortalesa de Kumakh a l'Eufrates per al cap d'un any fou perdonat i nomenat governador d'Anatlia.

Una nova incursi d'Uzbeg Khan de l'Horda d'Or es va produir el 1335. Abu Said va agafar personalment el comandament i marxava contra els invasors quan va morir als quarters de Karabagh el 30 de novembre de 1335. Fou enterrat a Sultaniya, suposadament enverinat per Bagdad Khatun, deixada de costat en favor de la seva neboda Delsad Khatun (Dilshad Kghatun), filla de Dimaskh Khwadja.

Tot i les seves nombroses esposes, no va deixar fills; Delsad Khatun estava embarassada quan va morir, per al cap de set mesos va nixer una filla. La manca d'hereu fou decisiva i es va iniciar un perode de deu anys de lluites per la successi entre pretendents, on alguns d'aquestos, com el seu successor Arpa, no eren ni descendents d'Hulagu

 Bibliografia .

J. A. Boyle,  Dynastic and Political History of the Il-kh ns,  Cambridge History of Iran;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369269" title="Ahmad II ben Ismail" nonfiltered="3055" processed="3044" dbindex="143090">
Ahmad  II ben Ismail (Abu Nasr Ahmad ibn Ismail al-Samani Amir-i Sahid) (mort 914) fou un emir samnida conegut com l'emir mrtir (Amir-i Sahid) per la seva mort violenta.

Sota el seu pare Ismail I ben Ahmad (892-907) fou governador de la recent conquerida provncia de Gurgan, i el va succeir el 907. Els seus territoris abraaven la Transoxiana i el Khurasan conquerit el 901 desprs de derrotar decisivament al saffrida Amr ibn al-Layth (que fou capturat) prop de Balkh en aquest any. 

Va ser confirmat (907) en el govern pel califa al-Muktafi (902-908) i l'any segent pel califa al-Muqtadir (908-932). Desprs d'assegurar la situaci a Bukhar va anar a Rayy per va haver de marxar a Samarcanda on va fer presoner al seu oncle Ishak ibn Mansur que aspirava al tron, per tornar desprs a Rayy (908/909). 

El 910 el califa li va concedir oficialment el govern del Sistan que estava en mans dels saffrides, i aprofitant les lluites entre els prnceps saffrides Muhammad ibn Ali ibn al-Layth i el seu germ Maddal ibn Ali ibn al-Layth, va enviar al general Husayn ibn Ali Marwarrudi al Sistan; l'emir el va seguir poc desprs amb un exrcit que va sortir d'Herat i va passar per Bust. Van trobar poca resistncia i el prncep Muhammad ibn Ali fou fet presoner, entrant llavors al Sistan i ocupant la capital Zarang. L'emir Maddal fou fet presoner i deportat a Bukhar on va rebre una pensi; el 911 el cos de l'emir samnida, Mansur ibn Ishak, fou nomenat governador de Sistan.

Els abusos en la recaptaci per part del governador i el comportament de l'exrcit d'ocupaci van crear molt de descontentament a Sistan i la revolta va esclatar el 912. El governador Mansur fou fet presoner. Un segon exrcit samnida va haver de tornar a Sistan per reocupar el pas (913). En fou nomenat governador el comandant esclau Simdjur Dawati (913).

A Gurgan (ocupat pels samnides al imam alida de Tabaristan l'any 900 desprs de matar en lluita al governant Muhammad ben Zayd) es va produir el 913 la revolta de la poblaci dirigida per l'alida Hasan ibn Ali Utrush Nasir al-Kabir i l'emir va enviar al governador de Rayy, Muhammad ibn Ali Suluk amb un exrcit que fou rebutjat.

Ahmad  II va morir  abans de poder prendre altres decisions, assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva gurdia de palau suposadament molestos per els contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons el historiador Gardizi estava dirigit pel secretari de la cort Abu l-Hasan. El seu successor fou el seu fill  Nasr II ben Ahmad (914-943) que era menor d'edat i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishak ibn Mansur es va revoltar a Samarcanda reclamant el tron i els saffrides van recuperar el poder a Sistan.  

 Bibliografia .
 Cambridge History of  Iran IV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369270" title="Ahmad I ben Asad" nonfiltered="3056" processed="3045" dbindex="143091">
Ahmad I ben Asad  (mort 864) fou un governador de la famlia samnida.

Fou governador de Fergana vers 819 a 842. Tamb els seus germans Nuh ben Asad, Yahya ben Asad i Ilyas ben Asad ven rebre governs locals conferits pel governador de Khurasan Ghassan ibn Abbad (817-820) el primer a Samarcanda, el segon a Tashkent i el darrer probablement a Herat. Aquest governs els foren donats com a recompensa per l'ajut de la famlia en la supressi de la revolta de Rafi ibn al-Layth a Samarcanda. Van conservar aquestos governs sota els tahrides.

Fou governador de Transoxiana per designaci del califa del 842 fins a una data propera al 864 com a successor del seu germ Nuh ben Asad (de Samarcanda, 819 a 842). Va consolidar les conquestes a Transoxiana que havia fet el seu germ durant el seu govern per no es va traslladar a Samarcanda on va enviar com a delegat al seu fill Nasr. A la mort del seu germ Yahya (855/856) el va succeir tamb a Shahsh.

Va morir vers el 864 i el va succeir el seu fill Nasr I ben Ahmad. Fou tamb el pare del fundador de la dinastia samnida Ismail I ben Ahmad.

Bibliografia. 

Barthold, Turkestan ;
R. N. Frye,  The Samanids,  a la Cambridge History of Iran ;
Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369271" title="Abu Nasr" nonfiltered="3057" processed="3046" dbindex="143092">


Abu Nasr Hibatallah poeta i oficial gaznvida de la segona meitat del segle XI;
Abu Nasr Mansur, cap de la cancelleria gaznvida a la primera meitat del segle XI;
Abu Nasr Mustawfi, alt funcionari de la cort dels seljcides a Iraq.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369274" title="Abu Nasr Hibatallah" nonfiltered="3058" processed="3047" dbindex="143093">
Abu Nasr Hibatallah al-Farsi Kiwan al-Mulk Nizam al-Din (mort vers 1017) fou poeta i oficial gaznvida de la segona meitat del segle XI, d'un famlia establerta a Lahore al servei dels gaznvides.

Fou lloctinent del prncep gaznvida governador de Panjab i comandant en cap de l'exrcit a aquesta provncia als darrers anys del sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) quan el fill d'aquest Masud era governador, i quan el prncep fou proclamat sult (Masud III Ala al-Dawlah ben Ibrahim 1099-1115) va romandre en el mateix crrec sent llavors governador Shersad ben Masud Azud al-Dawla (sult 1115-1116). Els poetes Abu l-Faradj Rud i Masud-i Sad-i Salman li van dedicar versos; aquest segon fou governador de  alandhar o Jullundur sota autoritat d'Abu Nasr.

Durant el regant de  Masud III va perdre la confiana de la cort i fou destitut del seu crrec. Va morir en el regnat de Malik Arslan Shah ben Masud (1116-1118).

Va escriure poesies molt elogiades que no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369275" title="Abu Nasr Mansur" nonfiltered="3059" processed="3048" dbindex="143094">
Abu Nasr Mansur ibn Muskan fou cap de la cancelleria gaznvida sota el sultans Mahmud ben Sebuktegin (998-1030 ) i Masud I ben Mahmud (1030-1040).

Mahmud li va oferir el crrec de visir que va refusar. Va estar en desacord en imposar un impost als ciutadans de Balkh destinat a mantenir el jard reial, i fou escoltat. Quan Masud va pujar al tron no volia seguir en el crrec per el sult li va suplicar. 

Va morir abans que Masud I i aquest va vetllar el seu cos tot i que havien tingut diferencies en la poltica a seguir.

 Bibliografia .
C. Bosworth, Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369276" title="Abu Nasr Mustawfi" nonfiltered="3060" processed="3049" dbindex="143095">
Abu Nasr Mustawfi al-Isfahani Aziz al-Din Ahmad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn Abd Allah (1079/1080-1133) fou un funcionari de la cort dels seljcides a Iraq.

Va servir al sult Muhammab ibn Malik Shah (1105-1118) com ajudant del cap de finances Kamal al-Mulk Somayrami que desprs fou visir del sult Mahmud ibn Muhammad (1118-1131) amb Abu Nasr com a segon; va formar aliana amb Kiwan al-Din Abu l-Kasem Dargazini, el canceller de la cort, al que va salvar quan Somayrami planejava la seva execuci. 

Quan el visir fou assassinat (1121/1122) va passar al servei del nou visir Shams al-Mulk Uthman ibn Nizam al-Mulk, al que en una conspiraci va aconseguir assassinar ajudat per Dargazini (no es clar quin dels dos va suggerir al sult l'execuci del visir, per en tot cas devien actuar d'acord). Abu Nasr va refusar ocupar el crrec de visir i va suggerir a Dargazini, que va ser un mal visir amb violncies i suborns.

Va negociar la sortida del seu aliat del crrec i va contribuir al nomenament al seu lloc d'Anushirwan ibn Khalid, per aquest era poc enrgic i al cap d'un any Dargazini va tornar al poder com a visir. El 1131 Dargazini, ja enemistat amb Abu Nasr, va convncer al sult per la seva detenci, i fou empresonat a Takrit. Mort Mahmud i collocat al tron Toghrul Beg pel sult Sandjar, Dargazini va esdevenir visir dels dos sultans i va utilitzar les ordes en blanc signades que aquest li havia deixat per ordenar la mort d'Abu Nasr el 1132/1133.

 Bibliografia .
C. L. Klausner, The Seljuk Vizierate, Cambridge, Massachussets, 1973. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369278" title="Jard botnic" nonfiltered="3061" processed="3050" dbindex="143096">

Un Jard botnic s una instituci pblica, privada o mixta que t com objectiu l'exhibici d'espcies o varietats vegetals.

Les nombroses espcies i varietats de plantes silvestres i/o hortcoles presentades sn estrictament identificades i reunides en colleccions.

Els quatre objectius principals a satisfer sn: la conservaci, la recerca cientfica, l'educaci, l'ensenyament i el turisme. 

Els antecedents dels jardins botnics sn els jardins de simples medievals orientats essencialment cap a l'alimentaci i les plantes medicinals.

A Europa el primer jard botnic va ser el de Pisa el 1543 seguit dos anys ms tard pel de Florncia.

A les terres de llengua catalana el primer va ser el de Valncia 1567 (segons algunes fonts) i 1633 segons d'altres (l'actual data de 1802)

El Jard botnic d'Amterdam Hortus Botanicus, apareix el 1638 i en ell hi treball Carl von Linn, s clebre l'ancdota que ell va aconseguir fer florir un bananer a base de restringir l'aportaci d'aigua de reg.

Tipus o parts d'un Jard Botnic.

 arbortum exhibeix arbres.
 l'alpinum exhibeix plantes dels Alps i en general d'alta muntanya.
 fruticetum amb arbusts i arbrets petits.
 cactarium amb cactus.
 palmarium amb palmeres Arecaceae.
 la bambuseria bambs.
 el roserar amb rosers.
 verger amb espcies d'arbres fruiters llenyosos.
 jard etnobotnic plantes amb relaci estreta amb la humanitat (comestibles, medicinals etc);
 l'hortulus, plantes d'hort.
 l'herbularius, jard de simples, amb plantes medicinals.
 Jard de gramnies.
 Jard ecolgic les plantes amb relaci amb l'ecosistema.
 Jard de flora local.
 hivernacle fred;
 hivernacle calent;
 umbracle;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369279" title="Abu Sad ibn Sahl al-Tustari" nonfiltered="3062" processed="3051" dbindex="143097">
Abu Sad ibn Sahl al-Tustari  (mort el 1047) fou un home de negocis i poltic fatimita a Egipte, de religi jueva. Va emigrar des de Ahwaz amb dos germans (Ab  Na r i Ab  Man  r) i va fundar un negoci molt prsper al Caire, de teixits i joieria i en part tamb com a banquers.

En el tractat o armistici entre fatimites i bizantins va tenir una participaci essencial i es anomenat com "virrei" (mudabbir al-sawla) i es considerava que era de fet el visir mentre del que tenia aquest crrec, Fallahi, es diu "que te el nom per no el poder del seu crrec". Fallahi va aixecar contra ell als regiments turcs que el van matar el octubre/novembre del 1047 i desprs al seu germ Abu Nasr.

El seu fill Hasan ibn Abu Sad es va fer musulm i va esdevenir visir per poc temps el 1064.

 Bibliografia .
S. D. Goitein, Letters of Medieval Jewish Traders, Princeton, 1974;
W. J. Fischel, Jews in the Economic and Political Life of Medieval Islam, New York, 1969. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369281" title="Abu Sahl" nonfiltered="3063" processed="3052" dbindex="143098">


Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi, oficial gaznvida del segle XI.
Abu Sahl al-Kukhandi, visir dels gaznvides el segle XI.
Abu Sahl Lakshan, oficial dels sultans gaznvides el segle XI;
Abu Sahl Muhammad, cortes gaznvida el segle XI.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369283" title="Abu Sahl Ahmad" nonfiltered="3064" processed="3053" dbindex="143099">
Abu Sahl Ahmad ibn Hasam al-Hamduwi fou un oficial gaznvida del segle XI.

Va esdevenir administrador fiscal de Gazni i els seus districtes. Va servir amb el visir Ahmad ibn Hasan al-Maymandi com a segon visir. Desprs fou visir uns mesos durant el curt primer regnat de Muhammad ibn Mahmud per Masud I ibn Mahmud va tornar a nomenar a al-Maymandi (1030) i aquest va nomenar a Abu Sahl com inspector general de finances, al cap d'un o dos anys fou encarregat civil de l'exrcit, i al cap d'un any governador de Rayy i Djabal; mentre estava en aquest crrec va morir al-Maymandi; com a governador va atacar als kakyides a Isfahan i es va apoderar del tresor de Muhammad ibn Kakuya incloent la llibreria d'Ibn Sinas que fou enviada a Gazni (on fou destruda anys desprs en la conquesta de la ciutat pel grides el 1149).

Va dominar Isfahan durant dos anys (vers 1035-1036) per Ibn Kakuya, aprofitant els atacs oghuz a territori de Gazni,  la va recuperar i desprs es va apoderar de Rayy (1036/1037) i Abu Sahl es va retirar cap a Nishapur seu del governador samnida Abu l-Faz Suri; els seljcides oghuz van ocupar Nishapur el 1038 i el governador Suri i Abu Sahl es van refugiar a Gurgan. 

Abu Sahl va tornar a territori gaznvida quan el sult Masud va avanar amb un exrcit a finals del 1039. Fou castigat pel sult amb una multa de 50.000 dinars, per finalment es va reconciliar amb el sobir i el 1040 fou nomenat conseller en cap, quan el visir Abd al-Samad estava absent junt amb el prncep Mawdud ben Masud. No se'n tenen ms noticies desprs del 1041 (quan s'acaba la part conservada de la historia de Bayahki).

 Bibliografia .
C. Bosworth, Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369284" title="Abu Sahl al-Kukhandi" nonfiltered="3065" processed="3054" dbindex="143100">
Abu Sahl al-Kukhandi fou visir dels gaznvides al segle XI. 

Va servir sota el sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) com a segon visir succeint a Abu Bakr ibn Abi Salih, probablement als darrers anys del regnat; en una data desconeguda va ser deposat, arrestat i cegat per orde del sult.

 Bibliografia .
C. Bosworth, Later Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369285" title="Abu Sahl Lakshan" nonfiltered="3066" processed="3055" dbindex="143101">
Abu Sahl Lakshan (Khadja Abu Sahl Abd Allah ibn Ahmad ibn Lakshan al-Dabir)  fou un oficial dels sultans gaznvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041). El seu nom Lakshan sembla derivar del snscrit Lakshana.

Va servir a les ordes de l'amir Yusf ibn Sebuktegin que fou empresonat per Masud i va morir el 1032; desprs d'un perode de desgrcia va ser nomenat governador de Bust. Fou notable en calligrafia, poesia i epistolgrafa, i es considerat eloqent i geners, i auster. A casa seva es reunien els poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369286" title="Casa de la Cultura d'Alcal de Xivert" nonfiltered="3067" processed="3056" dbindex="143102">


La Casa de la Cultura d'Alcal de Xivert (Baix Maestrat), situada en el carrer de la Verge dels Desemparats s un edifici de carcter renaixentista, si b pel seu cadirat podrem igualment situar-lo a la fi del segle XV. 

Fou residncia de la cort del Justcia en poca foral i el record es mantingu en l'antiga denominaci del carrer, carrer de la Cort, fins el segle XX, i desprs va ser Casa Capitular, destinant una estada de l'edifici a pres, l'obertura de la qual de la faana dhuc conserva una reixa per a aquest menester. 

Actualment, en l'edifici est el Sal de Plens de l'Ajuntament,la biblioteca pblica i s la seu de l'Associaci Musical Santa Ceclia. 

Referncies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369288" title="Abu Sahl Muhammad" nonfiltered="3068" processed="3057" dbindex="143103">
Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani (mort entre 1050 i 1059) fou un cortes gaznvida sota els sultans gaznvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041). Era fill d'un erudit religis.

Fou tutor del fill del visir Ahmad ibn Hasan al-Maymandi. Va escriure panegrics del successor de al-Maymandi al visirat, Abu Ali Hasan ibn Muhammad al-Mikal al-Nisahapuri al-Hasanak (1025-1030), i fou vicegovernador d'Herat quan fou governador d'aquesta el prncep Masud (desprs sult).

A la mort de Mahmud va fugir a Damghan on es va trobar amb Masud que no tenia prou equipament per oposar-se al seu germ Muhammad ibn Mahmud; fou en la practica el seu visir.

Al pujar al tron Masud poc desprs va negociar en nom d'aquest amb al-Maymandi, alliberat de pres, i aquest fou nomenat altre cop visir i Abu Sahl va ser designat administrador de l'exrcit, lloc que no li va donar satisfacci i va excitar al sult contra els que considerava els seus enemics, aconseguint la detenci i execuci de l'antic visir Hasanak. Va convncer al sult (contra el consell de al-Maymandi) de reclamar els regals que Muhammad ibn Mahmud en el seu breu regnat havia fet als amirs i notables; fou encarregat d'aquesta tasca i les seves pressions van fer perdre al sult molts partidaris i ell mateix es va fer odis. 

Desprs va incitar al sult contra el khwarizshah Altuntash i va aconseguir un firman que el destitua i ordenava la seva detenci; per el firman va caure en mans d'Altuntash abans de ser executat i el sult, per por d'una revolta d'Altuntash, va ordenar la detenci d'Abu Sahl que fou empresonat a Kuhandez, i les seves propietats (a Merv, Zuzan, Nisahpur, Ghor, Herat, Badgis, Gazni i Balkh) foren confiscades. Totes aquestes maquinacions van comportar que per un temps Khurasan passs a mans d'Altuntash.

Abu Sahl fou alliberat i proposat com a subgovernador de Rayy per no fou nomenat; tot i aix va tornar a la cort i es va barrejar en noves maquinacions fins que el sult el va destituir de tots els crrecs.

A la mort d' Abu Nasr Moshkan el 1040, Abu Sahl fou nomenat cap del secretariat recuperant certa influncia. El 1041 Abu Sahl va restar al costat del sult a la batalla de Dandanakan amb els seljcides i va aconsellar prendre una actitud ferma contra els invasors. 

Masud li va imputar alguna responsabilitat en la revolta d'Abu l-Fazl Kornaki a Bust i el va enviar a aquest lloc per arranjar l'afer, cosa que va aconseguir i a la tornada fou nomenat altre cop cap secretari pel nou sult Mawdud ibn Masud (1041-1050). 

Va morir en aquestos anys i la seva activitat fins a la seva mort es desconeguda.

 Bibliografia .
C. Bosworth, Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369293" title="MESS" nonfiltered="3069" processed="3058" dbindex="143104">

MESS (Multiple Emulator Super System) s un emulador per moltes consoles de joc i sistemes d'ordinadors domstics, basat en el nucli MAME.

L objectiu principal de MESS s preservar dcades d'histria d'ordinadors i consoles. Mentre la tecnologia continua progressant, el MESS evita que aquests sistemes antics siguin perduts i oblidats.

El MESS emula sistemes porttils i consoles de jocs, diferents plataformes d'ordinador i calculadores. El projecte lluita per precisi i portabilitat, i per aix no s sempre l'emulador ms rpid per qualsevol sistema particular. Tanmateix, la seva precisi el fa til per desenvolupament domstic de jocs, per exemple en el Atari 7800.

MESS suporta 260 sistemes nics amb 732 variacions totals de sistemes, i est creixent tot el temps. Tanmateix, no tot dels sistemes en MESS sn funcionals: 187 d'ells estan marcats com no operacionals en la versi actual.

Llicncia de MESS.

MESS s distribut sota la mateixa llicncia que MAME. Mentre MESS s disponible sense cost, incloent el seu codi font, no s codi obert o programari lliure perqu redistribuci i s comercial sn prohibits. s a dir, la seva llicncia no omple els requisits de la Definici de Font Oberta, ni l's "programari lliure" conformi definit per la Fundaci per al Programari Lliure.

En particular, el MESS pot ser redistribut en forma binria o de codi font, modificat o no modificat, per: "les redistribucions no poden ser venudes, ni poden ser utilitzats en un producte o activitat comercial". Tamb, redistribucions de versions modificades (obres derivades) han d'incloure el codi font corresponent complet (similar a un copyleft).

Llista de sistemes suportats.
 Llista dels sistemes emulats per MESS;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Llista d'emuladors;
 MAME;

Enllaos externs.
 MESS - Pgina web oficial ;
 Wiki MESS oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369296" title="Ricard Maxenchs i Roca" nonfiltered="3070" processed="3059" dbindex="143105">
Ricard Maxenchs i Roca (?, 1953 - Barcelona, 2008) fou un periodista i dirigent esportiu del FC Barcelona entre 1981 i 2003. Fou secretari general del club entre 1997 i 2000, i director general adjunt entre 2000 i 2003. Fou el primer cap de premsa d'un club de futbol de l'Estat espanyol.

Va nixer el 14 de desembre de 1953. Home de profundes conviccions catliques i d'afici blaugrana, estigu casat amb Conxita Gmez, amb qui va tenir dos fills, Marta i Ricard. Tingu el nmero de soci 29451.

Durant els anys 70 va treballar en televisi, rdio i premsa, arribant a dirigir el setmanari Tot Bara i collaborant a Televisi Espanyola. L'1 d'octubre de 1981, quan treballava a la secci del Bara del diari El Mundo Deportivo, va acceptar el desafiament d'entrar a forma part de la directiva del club dirigit per Josep Llus Nez amb l'objectiu de fer-se crrec d'un nou departament responsabilitzat de la relaci amb la premsa. Fou en aquest perode que popularitz la frase "Alguna pregunta ms?" per a finalitzar les rodes de premsa, fet que don ttol anys desprs a un programa d'humor de Catalunya Rdio i Televisi de Catalunya (Alguna Pregunta Ms?). 

Al 1997 va ser nomenat secretari general del club i, com a tal, va assumir poc desprs els actes d'organitzaci del Centenari del club. L'any 2000 va ser nomenat director general adjunt, crrec que va ostentar fins que al 2003 va deixar el FC Barcelona, on es feia crrec de l'rea de comunicaci, protocol i relacions pbliques.

Desprs de la sortida del club, desenvolup les funcions de director de relacions institucionals i reputaci corporativa del grup Abertis al mateix temps que collabor amb l'agncia EFE en el patrocini de 'La Nit de la Comunicaci'. Des del setembre de 2007 s'incorpor al grup La Caixa exercint el mateix crrec que feia anteriorment a l'empresa de gesti d'infraestructures. Una de les seves darreres aparicions en pblic fou a principis de setembre del 2008 durant la boda de Josep Casals, ex directiu del Bara.
 
Mor el dilluns 20 d'octubre de 2008 a Barcelona a l'edat de 54 anys a causa d'un cncer de fetge terminal. El funeral es va celebrar el dimecres 22 d'octubre a partir de les 12 hores a la parrquia Sant Ramon Nonat de Barcelona. Com a mostra de condol, els jugadors del primer equip de futbol del Bara lluren braalet negre durant el partit de Lliga de Campions contra el FC Basel disputat a Sussa el dimecres 22 d'octubre de 2008.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369298" title="Partits poltics a Jamaica" nonfiltered="3071" processed="3060" dbindex="143106">
Jamaica t un sistema bipartit. Els grans partits poltics del pas sn el Laborista (Jamaica Labour Party) i el Popular (People's National Party). Tot i aix, no han estat els nics i al llarg de la histria han aparegut i desaparegut altres formacions menors, qu en molts pocs casos han tingut representaci al parlament jamaic.

Partits actuals.

Jamaica Labour Party- Partit laborista de Jamaica. Liberals ;
Jamaican National Democratic Movement - Moviment Democrtic Nacional de Jamaica. Conservadors ;
People's National Party- Partit Nacional Popular. Socialdemcrates;
United People's Party - Partit del Poble Unit. Progressista;

Partits desapareguts.

Agricultural Industrial Party - Partit Industrial Agrcola;
Coloured Party - Partit Colorat. Va ser fundat en la dcada dels 20 del segle XIX per fer campanya pels drets civils, no es pot considerar un partit poltical per se. &;
Farmers' Federation - Federaci de Grangers;
Federation of Citizen's Association - Associaci de Federacins Ciutadanes;
Jamaica Democratic Party - Partit Demcrata;
Jamaica Liberal Party - Partit Liberal;
Jamaica Radical Workers Union - Uni Radical de Treballadors;
Jamaica Socialist Party - Partit Socialista;
Jamaica United Party - Partit Unitari, abans conegut com a United West Indian Party;
People's Political Party - Partit del Poble. Primer partit poltic de Jamaica, fundat per en Marcus Garvey al 1929;
Progressive Labour Movement - Moviment Progressista Laborista. Fusionat amb l'anterior al 1961, poc desprs de la seua fundaci. ;
National Labour Party - Partit Nacional Laborista;
United Party of Jamaica - Partit Unitari;
Workers Party of Jamaica - Partit dels treballadors, marxista. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369301" title="Argument teolgic" nonfiltered="3072" processed="3061" dbindex="143107">
L'argument teolgic o l'argument del disseny s l'argument sobre l'existncia de Du que es basa en les evidncies del mn i un univers "disseny".

Dins de les diferents variacions de l'argument bsic hi ha aquest punts:

 X s massa complex com per haver sortir per atzar o naturalesa.
 Per tant X ha d'haver estat creat per un sser intelligent.
 Du s un sser intellent.
 Per tant Du existeix.

X normalment es refereix a l'univers, el procs evolutiu, el ser hum, etc.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369302" title="Esplai Natzaret" nonfiltered="3073" processed="3062" dbindex="143108">
L Esplai Natzaret va nixer al Collegi Pare Manyanet de Barcelona l'any 1984. s un centre d'esplai dirigit per monitors i monitores de forma voluntria, sense nim de lucre i amb l'objectiu d'educar en el lleure. 


Ideari i objectius del centre.

Com a la resta d esplais, als membres de l'Esplai Natzaret, se ls pot identificar perqu porten un fulard al coll. Els colors del fulard de l Esplai Natzaret, sn el violeta, el blanc i el blau, en homenatge a la Sagrada Famlia de Natzaret. Per si hi ha quelcom que identifica a un esplai s el seu ideari,que defineix el projecte educatiu, aix com el marc i els mitjans en els quals es basa. 


L ideari de l esplai promou una relaci estreta amb la famlia i l entorn de la canalla i una educaci basada en el dileg, la confiana i el respecte. Un projecte inspirat en:

 Una opci de persona que creu i lluita per l amor i estima, per la llibertat i s lliure, per la justcia i s just, per la pau i sap conviure, per la renovaci d un mn millor i s creatiu. ;
 Una opci de societat justa i lliure, que faciliti el compartir, la donaci, la participaci, l austeritat, la gratutat, enfront de l individualisme i el consumisme esclavitzant. ;
 Una opci cristiana, des d un ambient d amor i comproms inspirat en la Sagrada Famlia de Natzaret.

Dins els mitjans educatius de l esplai, en destaca el grup, les activitats, el quotidi, la instituci i els monitors i monitores, representant aquests ltims, el mitj primordial del procs educatiu.


Seguint l ideari, s elaboren els Objectius Generals del curs, que sn discutits i replantejats anualment, de cara als nous reptes del curs. Es divideixen en els cinc mbits de la persona: el jo personal, el jo interpersonal, el jo social, el jo natural i el jo transcendent. A partir d aquests s elaboren els objectius concrets per a cada grup d edat.

Participants.

Els participants de l'esplai sn els nens i les nenes, d'entre 6 i 17 anys. Un cop superen aquesta edat, poden continuar essent membres de l'esplai com a pre-monitors/es i monitors/es. Tamb sn membres de l'esplai, els pares i mares dels participants. 


Des de la seva fundaci, a l Esplai Natzaret hi ha cinc grups establerts segons l'edat:
 ESQUIROLS: nens i nenes d entre 6 i 8 anys;
 DOFINS: nens i nenes d entre 8 i 10 anys;
 GUINEUS: nens i nenes d entre 10 i 12 anys;
 ISARDS: nois i noies d entre 12 i 14 anys;
 JOVES: nois i noies d entre 14 i 17 anys  ;


Tot i ser l esplai del Collegi Pare Manyanet, no es fa cap tipus de discriminaci quant als membres participants. Aix a l esplai, s hi apleguen sobretot nens i nenes del collegi, per tamb del barri i fins i tot de fora.

Calendari i activitats.

El curs d'esplai comena la setmana abans de la Festa Major del barri, concretament el primer cap de setmana d'octubre. Es fa esplai els dissabtes de 16:30h a 19h al Collegi Pare Manyanet. Algunes activitats per, es realitzen a fora: a parcs, sales de teatre, cinema, exposicions, museus, pels carrers de Barcelona, per Collserola, etc.

Els caps de setmana d'esplai acaben a mitjans de juny amb un dinar pels afores de Barcelona amb pares, mares i familiars inclosos. Per el curs acaba a l estiu, amb les colnies i els campaments, que es realitzen la segona quinzena de juliol.

Les activitats que s hi fan sn variades, per totes orientades a l educaci en el lleure. Entre les activitats ms tpiques hi trobem:

 jocs: jocs de pistes, gimcanes, jocs de coneixena, jocs de pilota, jocs esportius, jocs de rotllana, jocs de simulaci, jocs de rol, jocs de nit, concursos, grans jocs, jocs de lluites o bases, jocs de taula, jocs de por, jocs de descoberta...
 vetllades: vetllades de canons, de danses, contes, teatre...
 dinmiques de grups, reflexions, xerrades...
 excursions, curses d'orientaci, remuntades de riu, rutes, sortides culturals...
 tallers i manualitats de tota mena.

Abans o desprs de l'activitat, cada grup realitza un petita pregria o reflexi en rotllana. Generalment es llegeix un text, es comenta i s'acompanya amb alguna can o pregria.

Cada any es creen noves activitats, tot i que se n conserven moltes. D aquesta manera, es crea un arxiu que creix i es millora any rere any. Les activitats es plantegen a partir d objectius especfics, que sorgeixen dels objectius concrets de cada grup d edat.

Moltes de les activitats es plantegen com a parts d un centre d inters. El centre d inters s un fil conductor de les activitats, s un tema o una histria fictcia, que marca una lnia a seguir i dna una ambientaci a les activitats. Aix mateix, el centre d inters, que normalment abraa els diferents tipus d activitats, permet abordar una temtica des de diferents punts de vista i amb un major grau d aprofundiment.

Activitats especials i celebracions.

Durant el curs, hi ha un srie d activitats que segueixen les tradicions de casa i hi ha unes altres activitats, que amb el pas dels anys, ja formen part de la tradici del centre.

Festes de les corts: la segona setmana del curs es realitza, conjuntament amb els altres esplais i agrupaments del barri, una activitat matinal oberta a tos els infants, joves i famlies del barri, el dissabte de les festes de Les Corts.

Castanyada: El cap de setmana abans de Tots Sants, es celebra la castanyada a l esplai. Pares i mares van abans a l esplai i porten panellets, moniatos i castanyes, per fer un berenar de germanor.

Excursions de cap de setmana: Es fa una excursi de cap de setmana al trimestre, a banda de l excursi a la neu. Aquestes excursions acostumen a ser conjuntes (tots els grups van a la mateixa casa, alberg o refugi) i es marxa el dissabte al migdia i es torna el diumenge a la tarda vespre. L excursi de la neu t un objectiu clar i pel qual es pot allargar l estada, sortint dissabte el mat 

Sopar de pares i mares: els nens i nenes no hi sn convidats. Es realitza durant el primer trimestre de curs i l organitzen els monitors i monitores.

Celebraci del Nadal: L ltim dissabte del primer trimestre, famlies i monitors i monitores, van a celebrar el Nadal a fora de Barcelona, en alguna ermita propera. Es porta un pessebre, es realitza alguna activitat, a ms d una celebraci de la paraula, es canten nadales, es fa cagar el ti i es fa un dinar per cloure el trimestre i desitjar a tothom unes bones festes.

Pastorets: L AMPA del Collegi Pare Manyanet, amb la collaboraci de l Esplai Natzaret organitzen la representaci d Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres a mitjans de desembre. Nens, nenes, monitors i monitores de l esplai participen d aquest espectacle tradicional. 
 
Carnestoltes: Des del 1999, l Esplai Natzaret participa com a comparsa a la rua de carnestoltes del districte de Les Corts. Les disfresses es dissenyen i realitzen a l esplai de manera conjunta entre infants i dirigents. En almenys cinc ocasions la comparsa de l esplai hi ha estat premiada. Per la millor recompensa s la xocolatada i la dedicaci i entusiasme dipositats. Al final de la rua normalment hi ha animaci.

Sant Jordi: L esplai Natzaret t una paradeta de roses al barri, el dia de Sant Jordi. Els diners que s hi guanyen serveixen per finanar en la mesura que s possible les colnies i els campaments. Pot ser que per a l ocasi tamb es faci algun taller relacionat amb aquesta festa.

Mostra d entitats: Pels volts del mes de maig es celebra al barri de Les Corts la mostra d entitats. All l esplai hi t la seva paradeta, on es dna a conixer al barri, es promocionen les activitats d estiu i es realitzen tallers i activitats per la canalla. s tamb un dissabte i dura tot el dia. 

Costellada familiar:  L ltim cap de setmana d esplai, pares, mares, monitors i monitores organitzen un dinar familiar amb canalla inclosa, prop de Barcelona.

Activitats d'estiu.

Les colnies sn una estada de 10 dies en un cases de colnies, i els campaments sn 14 dies en un terreny d acampada. Tan unes com altres es realitzen la segona quinzena de juliol i sn les ltimes activitats del curs d esplai. Aquestes per, estan obertes tant als de membres de l esplai com als de fora i es consideren un petit per intens tast del qu s l Esplai Natzaret.

Les activitats d estiu es comencen a preparar ja en el segon trimestre del curs, moment en qu s obra la primera tanda d inscripcions. Aquestes activitats tenen entitat per s mateixes, s a dir:

 hi ha uns objectius especfics per a les colnies i per als campaments;
 hi ha un horari, una normativa i uns serveis, a banda de les activitats;
 hi ha un centre d inters especfic per cada activitat d estiu;


A colnies i a campaments es fan activitats mat, tarda i nit, a ms de les reflexions, els racons, els serveis i les estones lliures. I a ms a ms, es fan excursions, que poden durar un mat, un dia o fins i tot dos dies en el cas dels campaments.

Els serveis consisteixen en: rentar plats de l esmorzar, dinar o sopar, parar i desparar taula tot el dia, netejar lavabos i piques i netejar els exteriors (i les habitacions a colnies). Aquests serveis es realitzen per grups de 4 a 7 infants, de diferents edats, que sn fixes durant tota l estada. Els serveis es realitzen sota la supervisi d un/a monitor/a, i seguint una taula organitzativa de serveis i grups preparada amb anterioritat.

Els racons, d escriure cartes, de jocs de taula, polseres, lectura, canons, etctera, tenen lloc abans de l activitat de tarda i duren una hora aproximadament. A banda dels racons, durant el dia hi ha vries estones de temps lliure, fora de les activitats.

Les reflexions sn de bon mat. Abans d esmorzar es realitza diriament una reflexi o pregria curta, d uns 15 minuts. Aix mateix, ocasionalment tamb se n fan abans d anar a dormir. El diumenge es va a la missa del poble ms proper.

Una altra particularitat de les activitats d estiu s la sintonia, una can que serveix per convocar a tot el campament o la colnia en un lloc concret. Normalment sempre hi ha una zona, una era o similar, que serveix per a seure en rotllana i fer les reflexions, explicar activitats, reunir-se, etc. 

I si la ocasi ho permet, les activitats d estiu poden acabar en un dia de pares i mares. Aquests van a recollir els seus fills i filles al mat, per no marxen fins la tarda doncs es fa un dinar tots junts. 

Els requisits per aquestes activitats acostumen a ser una piscina o riu proper i bosc. A colnies, la casa dna tota la cobertura necessria mentre que als campaments les tendes sn l element bsic i indispensable, aix com el sac de dormir i la mrfega. La resta d infraestructures bsiques sn uns lavabos, dutxes, piques, un tendal, taules i bancs i tenda pel material. La canalla, tant a colnies com a campaments no poden marxar sense elements tan caracterstics dels esplais com sn el fulard, la motxilla, el sac, la lot, la cantimplora, la carmanyola, el plat, got i coberts de metall, la capelina, les botes de muntanya, el banyador i la tovallola, etc.

Aquestes activitats sempre van precedides d una reuni de pares i mares on s acostuma a donar molta informaci, entre la que s inclou la llista del que cal i del que no cal portar. Aix mateix es recorda que no es poden fer vistes als fills/es durant l estada, ni podran portar telfons, que cal que es facin ells/es mateixos/es la motxilla, que s ha de menjar de tot i que cal anar-hi amb bona voluntat i ganes de passar-ho b. Tot aix s indispensable.

Entitat de Les Corts i del MCEC.

L esplai Natzaret est situat a la travessera de les Corts, al barri de Les Corts de Barcelona, i forma part activament de la Plataforma Infantil i Juvenil de Les Corts, participant de la Festa Major, del Carnestoltes, la Mostra d entitats, etc. D aquesta manera mant una relaci propera amb els altres agrupaments i esplais del barri: l Esplai Grup de Gent, l esplai Olivera Rodona i l A.E. Pi de Les Corts. 

Tamb hi ha una estreta relaci amb la colla de diables Bocs de can Ross, amb la qual ha compartit i comparteix alguns dels seus membres. Tamb a la Plaa Ross, aquest centre ha fet jornades de jocs de cucanya i hi va celebrar el 20 aniversari amb el grup d animaci Naps i Cols, juntament amb amics/gues, antics membres, altres esplais i la gent del barri.   

A banda, l Esplai Natzaret est inscrit com a membre del MCEC, el Moviment de Centres d Esplais Cristians, recolzat per la Fundaci Pere Tarrs. Aix participa de les trobades de monitors/es i responsables de la Zona 2, que aplega els esplais del MCEC del districte de Les Corts i de l Eixample.

Imatges.




Referncies.
 

Enllaos externs.
 Bloc de l'Esplai Natzaret;
 Espai web del Collegi Pare Manyanet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369312" title="Teatre Joventut" nonfiltered="3074" processed="3063" dbindex="143109">

El teatre Joventut s un teatre de l'Hospitalet de Llobregat.

 Histria .

El cinema Joventut era un de tants cinemes de l'Hospitalet, com l'Alhambra a Pubilla Casas, el Victria a Santa Eullia, el Stdium a Sant Josep, l'Oliveras al Centre... El Joventut era el cinema de la Torrassa. 

Amb el pas dels anys el cinema Joventut es va quedar vell i per aix va tancar, ho va fer per sorpresa de moltes persones que hi anaven les tardes de diumenge, noms hi va quedar el rtol: CINE JUVENTUD presidint una faana empolsegada. I la plaa del carrer amb el mateix nom que el cinema. 

Ja fa uns quants anys l'Ajuntament de l'Hospitalet el va comprar amb la intenci de transformar-lo en teatre.  En la seva reforma es va mantenir el mateix estil arquitectnic que havia creat Ramon Puig i Gairalt. Es va substituir la immensa pantalla per l'escenari i es van fer totes les adequacions de llum i de sonoritat, aix com la dotaci corresponent d'altres equipaments com camerinos i equipaments tcnics propis del teatre.

El 8 de maig de 1991 el nou teatre Joventut va aixecar per primera vegada el tel. Va ser amb l'estrena de l'obra El cntaro roto, a crrec d'una companyia de Madrid. De llavors en s'hi han representat moltes i molt variades obres de teatre, han estat centenars els actors i les actrius que han trepitjat el seu escenari, i milers d'espectadors els que han gaudit.

Pel Teatre Joventut han passat molts grans actors i actrius del nostre pas, com poder ser El Tricicle, Joan Pera, etc., per tamb s'utilitza per a concerts tant coneguts com Albert Pla, Ismael Serrano i Antnia Font entre d'altres.

 Situaci .

El Teatre Joventut es troba al carrer Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, i per arribar-hi es pot fer servir el metro, lnia 5 Collblanc o lnia 1 Torrassa, o b amb el tram a la parada Can Rigalt.

 Enllaos externs .
 Web del Teatre Joventut;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369313" title="Icneumonodeu" nonfiltered="3075" processed="3064" dbindex="143110">


Els icneumonodeus (Ichneumonoidea) sn una superfamlia d'himenpters del subordre apcrit. S'han descrit ms de 80.000 espcies.

Charles Darwin va considerar incompatible el cicle de la vida de l'insecte amb la teologia natural, per la forma en qu s'alimenta dels ostes i la lentitud amb la qual es desenvolupen els ous. La femella posa els ous en l'interior, nicament quan es troben preparats per pupar.

Caracterstiques.
Sn insectes solitaris i es caracteritzen per ser parsits de larves i adults d'altres insectes, per b que alguns posen els seus ous a la fusta. La seva mida va d'entre 3 mm a 13 cm, tenint algunes femelles un ovipostors extremadament llarg, el qual els dna un aspecte amenaador, per no es capa de picar. Els membres de la famlia dels icneumnids sn ms grans que els de la famlia dels bracnids. Les dues famlies es difereixen fcilment per la seva venaci alar.

ES consideren controladors biolgics d'espcies nocives. Moltes espcies utilitzen Polydnavirus (PDV), per qu el posar els ous a l'interior de l'hoste el seu sistema immunitari no el reconegui com a un agent patogen; existeixen diferents tipus d'aquest virus, Ichnovirus (IV) i Bracovirus (BV).  

 Enllaos externs .



Imatges;
Articles en angls;
Caracterstiques taxonmiques ;
Galeria d'imatges;
Universitat de Florida;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369325" title="Gus Hutchison" nonfiltered="3076" processed="3065" dbindex="143111">
 Gus Hutchison  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 26 d'abril del 1937 a Atlanta, Georgia, Estats Units.


 A la F1 .

Gus Hutchison va debutar a la dotzena i penltima cursa de la temporada 1970 (la 21 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'octubre del 1970 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,havent-se de retirar per una prdua de combustible quan portava disputades 21 voltes de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369326" title="Serralada Transversal" nonfiltered="3077" processed="3066" dbindex="143112">
La Serralada Transversal s la formaci muntanyenca que s'estn des del Pirineu fins a les serralades costaneres catalanes.

s els punt de confluncia entre el Prepirineu, la Serralada Prelitoral i la Depressi Central.

Es caracteritza per l'activitat volcnica localitzada al pla d'Olot i el seu entorn, amb cons volcnics com els de Santa Margarida i el Croscat, i corrents de lava com la massa basltica de Castellfollit de la Roca.  Hi destaquen les serres de Puigsacalm (1.515 m), el Pla d'Aiats (1.306 m), el Far (1.111 m) i Finestres (1.027 m).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369328" title="Puig d'Arques" nonfiltered="3078" processed="3067" dbindex="143113">

El Puig d'Arques s una muntanya de 532 metres que es troba al masss de les Gavarres, entre els municipis de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura a la comarca del Baix Empord.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 309102001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369340" title="Casa d'ngel Giner" nonfiltered="3079" processed="3068" dbindex="143114">
La Casa d'ngel Giner situada al carrer Major, 4 de la localitat de Vinars (Baix Maestrat) s un edifici destinat a habitatge i comer construt en l'any 1915. L'edifici fa cant amb dos carrers i consta de tres plantes incloent la baixa. En la planta baixa es desenvolupa l's comercial i els accessos, les plantes superiors es destinen a s residencial. 

Descripci. 
Compositivament es destaca la diferncia entre els diferents nivells, la planta baixa es resol amb importants buits verticals que arriben fins al sl, sobre una faana de marcada teixidura per les canals horitzontals i amb un scol de pedra que actua com base. Les plantes d'habitatges es resolen amb buits verticals situats a eix sobre els anteriors que s'obren a balconades de ferro colat molt treballats amb motius florals. Aquest tram de faana remata en una fina cornisa que separa el parament i serveix com lnia d'arrencada de l'ampit de coberta. Aquest ampit dibuixa una lnia ondada d'obra que en els rebaixos es completa amb barana metllica. 

El cos ms destacat per la seva potncia s el mirador en cant ellptic. Aquest volum resol d'una manera molt correcta la intersecci d'ambds plnols de faana alhora que permet un ampli camp visual des de l'interior. El mirador acabat en fusta defineix l'eix principal de l'edifici sota com se situa l'accs principal. En la part superior de la porta d'accs se situa l'anagrama de la casa sostingut per dos ngels i en la part superior del mirador s'inscriuen les inicials de l'amo de la casa. El mirador es rematava amb una cpula avui desapareguda. 

Referncies. 
VV.AA. (Ana Portals Maans) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana 
ISBN 84-87233-38-4.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369343" title="Casino Antic de Castell" nonfiltered="3080" processed="3069" dbindex="143115">
El Casino Antic de Castell est situat en l'espai urb denominat "Porta del Sol", en la zona centre de Castell de la Plana (pas valenci); va ser construt en l'any 1923, sent l'arquitecte Francisco Maristany Casajuana. L'edifici s la seu d'una entitat denominada anteriorment "Casino de Castell", fundada en 1814. El seu president va ser el Bar de Benicssim i la primera seu va ser situada en la seva prpia casa, carrer dels Cavallers n 20. En 1876 passa a ocupar el lloc actual amb la nova denominaci de "Casino Antic". Aquest lloc d'oci s utilitzat en nombrosos esdeveniments pblics i privats per a reunions i banquets. 

L'edifici ocupa un ampli solar amb faana a la "Porta del Sol" i al carrer Enmig. Respon a la transformaci d'un antic edifici del segle XVIII, el Palau dels Llenat, amb cert aire de casa de camp i pobra aparena exterior. s el resultat d'un concurs convocat per l'Ajuntament de Castell guanyat pel projecte presentat per Joaqum Moragas i Francesc Maristany. Aquest projecte proposava una nova disposici interior i una important actuaci exterior. 

Descripci.
Les obres es van iniciar en 1922 i van consistir en l'elevaci d'un pis en la faana del carrer Enmig fins a la crugia de l'escala respectada en la seva totalitat i la reforma del Sal de Ball en l'ala est; la reforma en la seva totalitat de les dues faanes i la construcci de la torre quadrada del segon pis. Com resultat de la intervenci, l'edifici adquireix un notable carcter marcat per la interessant volumetria i pels elements ornamentals que donen la nota de distinci i elegncia. La faana principal presenta un perfil escalonat que comena amb la torre en el cant amb el carrer Enmig i redux la seva altura fins a arribar al nivell de dues plantes. El cant oposat de la faana principal tamb es remata amb una torre que absorbeix el canvi d'altures amb la faana lateral que bolca al jard. 

Aquest interessant projecte de reforma sobre un edifici d'escs inters ens deixa veure una arquitectura que sembla de nova planta, en la qual no hagus existit cap condicionament en la seva composici. La planta baixa es diferencia de la resta pel seu tractament com base, amb scol corregut i canals horitzontals en els paraments. La separaci intencionada d'aquesta planta es produx a travs de la balconada correguda amb balaustrada que marca l'inici de la composici de les plantes superiors, en aquestes plantes els buits verticals sn reforats per elements ornamentals treballats en pedra. 

Es tracta d'un cas de reforma d'un edifici, no noms en el plnol funcional sin tamb en l'esttic. Les faanes, de llenguatge eclctic tenen un clar referent en els models platerescs salmantinos com s el cas del palau de Monterrey. Exemple d'edifici significatiu per la seva funci, ubicaci i com cas molt b resolt, d'un projecte de reforma. Aquest edifici es converteix en un dels ms representatius de Castell, coincidint amb la primera obra d'un arquitecte de gran trajectria professional com s el cas de Francesc Maristany Casajuana. 

Referncies. 
VV.AA. (Ana Portals Maans) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana 
ISBN 84-87233-38-4 
Pgina web del Casino Antic http://www.casinoantiguo.es




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369351" title="Abu Said al-Djannabi" nonfiltered="3081" processed="3070" dbindex="143116">
Abu Said al-Djannabi o Abu Said al-Hasan al-Djannabi (nom complert Abu Said al-Hasan ibn Bahram al-Djannabi) (nascut entre 845 i  855-mort 913 o 914) fou el fundador de l'estat crmata a Bahrayn, era persa i nadiu de Djannaba a la costa de Fars reclamant descendncia de la dinastia sassnida.

Es va casar a la famlia dels Banu l-Kassar, de tendncia ismalita i va rebre ensenyament d'Abdan, el cap ismalita d'Iraq que el va nomenar per dirigir les dawa (missions) a Djannaba, Siniz, Tawwadj, Mahruban i la costa de Fars vers el 880. 

Va fer molts conversos i va obtenir molts diners. Alguns el van denunciar per confiscar les seves pertinncies i va haver de fugir segurament a Bssora on va viure com a captaire o en treballs humils; fou convidat pel cap ismalita al Iraq, Hamdan Karmat, a Kalwada i al cap de poc el va enviar com a dai a Bahrayn on va arribar vers el 886/887 (les fonts varien entre el 886 i el 899 per la primera sembla ms probable). 

Es va establir com a mercader a Katif on va guanyar l'amistat de dos fills d'un notable local de nom Sanbar de la famlia dels Takafi, Hasan (amb la filla del qual es va casar), Ali i Hamdan. Els ismalites ja havien estat actius a Bahrayn abans de la seva arribada, amb el dai Abu Zakariya Tamami enviat anys enrere pel dai del Iemen Ibn Hawshab, i una certa rivalitat es va detectar entre els dos dais per de moment van cooperar.

Abu Said va obtenir el suport dels beduins Banu Kilab que ja havien estat convertits per Abu Zakariya, i desprs dels Banu Ukayl, que formarn la base del seu exrcit. Amb aquestos suports va conquerir una ciutat rere l'altra a la provncia de Bahrayn (Katif, Zara, Safwan, Zahran, al-Ahsa i Juwala); desprs es va dirigir a Oman on va ocupar Suhar encara que no va aconseguir mantenir el control permanent sobre el pas en conjunt; desprs va fer campanyes a Balad al-Faladj (al sud de la Yamana) i a Yabrin (a l'est) i a aquesta darrera va massacrar al seus habitants els Banu Kusayr o Banu Said dels tamimites.

No se sap si va imposar el seu domini sobre la Yamana central per va lluitar al menys contra els hasnides Banu l-Ukayzir que regien la Yamana des de una data a l'entorn del 866 amb capital a Kizrima, i que els Banu l-Ukayzir van cooperar mes tard amb els crmates per un temps. Tamb va ocupar la illa d'Uwal on va cobrar impostos als vaixells all ancorats. No se sap les dates en qu aquestos fets van tenir lloc (entre 890 i 899) per el 899 ja dominava tota la provncia de Bahrayn excepte la capital Hadjar on residia el governador abbssida, i estava en condicions d'atacar Bssora.

L'abril del 900 el califa va nomenar governador de Yamana i Bahrayn a Abbas ben Amir al-Ghanawi i el va enviar a la zona amb dos mil homes. Abu Said el va enfrontar a la zona de les maresmes salades a dos dies de marxa de Katif i el governador, abandonat per les seves tropes bedunes, fou derrotat i fet presoner el mes juliol del 900. Estranyament fou alliberat per portar un missatge al califa amb l'advertncia de no interferir altre cop als seus territoris. Va ocupar llavors Hadjar, que fou reconquerida probablement l'any segent (901) pel nou governador abbssida mentre Abu Said s'acostava a Bssora, per es va retirar al arribar a les seves portes.

El desembre del 902 se sap que el govern abbssida Ibn Banu va informar que havia derrotat i matat a un parent d'Abu Said, que vivia a Katif i havia estat designat com a successor (potser Hasan ibn Sanbar) i que havia conquerit la ciutat, per poc desprs, el 904, Abu Said va ocupar altre cop Hadjar desprs d'obligar a la ciutat a rendir-se tallant el subministrament d'aigua; els habitants van fugir a Uwal, Siraf i altres llocs i una part es va unir als crmates; la ciutat va quedar parcialment destruda, per va romandre la capital provincial si be Abu Said residia a un palau que havia construt a al-Ahsa.
 
Desprs del 905 Abu Said va enviar freqents incursions a la regi de Bssora on va fer captius i especialment va combatre contra els Banu Zabba que havien donat suport a l'expedici d' Abbas ben Amir al-Ghanawi. Una expedici a l'estiu del 912 va aconseguir assolar les rodalies de la ciutat.

Abu Said fou assassinat el juny/juliol del 913 en el seu bany a al-Ahsa per dos eunucs saklabis que havia capturat al combatre l'expedici naval que des de Oman havia fet Badr Mahalli. Al mateix moment diversos companys seus de Katif foren tamb assassinats entre els quals Ali ibn Sanbar i Hamdan ibn Sanbar; la seva mort fou mantinguda en secret i se saber a l'estiu del 914, per altres fonts diuen que de fet el crim va passar el 914.

Fou el iniciador de les institucions comunitries de producci i distribuci. Els captius de menys de 4 anys eren entrenats especialment en cavalleria i en religi. Els esclaus capturats eren dedicats a la producci comunitria. El producte dels territori conquerits era confiscat i repartit. La producci d'armes, vestits i pells fou organitzada de manera comunal i supervisada pels seus agents, i va tenir molt d'inters en millorar l'agricultura i les plantacions de palmeres. 

Va ser fidel al cap ismalita Abdan i a Hamdan Karmat i quan aquestos van trencar amb el califa fatimita el 899 els va seguir; en canvi el seu rival Abu Zakariya va romandre lleial a la causa fatimita i llavors el va empresonar i el va fer matar a pres. Desprs del 900 va proclamar que el Mahdi era Muhammad ibn Abd Allah ibn Muhammad ibn Hanafiya i que apareixeria el 912. D'acord a les creences ismalites per l'aparici d'un Mahdi, va abolir la pregaria i altres ritus islmics.

 Bibliografia .
M. J. de Goeje, Mmoire sur les Carmathes du Bahran et les Fatimides, Leiden, 1886;
 B. Lewis, The origins of Ismailism, Cambridge, 1940;
S. M. Stern,  Ismailis and Qarmatians,  L Elaboration de l Islam, Paris, 1961;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369352" title="Saint Mirren Football Club" nonfiltered="3082" processed="3071" dbindex="143117">

El Saint Mirren Football Club s un club escocs de futbol de la ciutat de Paisley, Renfrewshire. 

 Histria .
El club fou creat com un club de classe alta que practicava entre d'altres esports el criquet i el rugbi. L'any 1877 va incloure el futbol entre les seves seccions. El seu nom fa referncia a Saint Mirin, fundador d'una esglsia a l'abadia de Paisley i patr de la ciutat.

L'any 1922, el St. Mirren fou l'equip convidat per la inauguraci del camp de Les Corts del FC Barcelona.

 Palmars .
Scottish First Division: 1967/681 1976/77, 1999/2000, 2005/06;
Copa escocesa de futbol: 1926, 1959, 1987;
Scottish Challenge Cup: 2005;
Renfrewshire Cup: 1882/1883, 1883/1884, 1887/1888, 1890/1891, 1893/1894, 1896/1897, 1897/1898, 1903/1904, 1909/1910, 1910/1911, 1923/1924, 1924/1925, 1925/1926, 1927/1928, 1928/1929, 1929/1930, 1931/1932, 1932/1933, 1933/1934, 1935/1936, 1937/1938, 1940/1941, 1943/1944, 1945/1946, 1946/1947, 1947/1948, 1949/1950, 1958/1959, 1959/1960, 1960/1961, 1962/1963, 1966/1967, 1973/1974, 1976/1977, 1978/1979, 1979/1980, 1982/1983, 1983/1984, 1984/1985, 1985/1986, 1987/1988, 1989/1990, 1997/1998, 1998/1999, 1999/2000, 2000/2001, 2001/2002, 2006/2007, 2007/2008, 2008/2009;
Victory Cup: 1919;
Copa Anglo-escocesa: 1979/80 ;
Summer Cup: 1943;
Epson Invitational Tournament: 1986/87;

1L'antiga segona divisi

 Futbolistes destacats .


 Duncan Bryce;
 Charlie Adam;
 Roy Aitken;
 Sergei Baltacha;
 Jimmy Bone;
 Kirk Broadfoot;
 Steve Clarke;
 Neil Cooper;
 Alan Combe;
 Jackie Copland;
 Ian Ferguson;
 Tony Fitzpatrick;
 Archie Gemmill;
 Ricky Gillies;
 Dave Halliday;

 Stevie Kerr;
 Chris Iwelumo;
 Paul Lambert;
 Simon Lappin;
 David Lapsley;
 Barry Lavety;
 Frank McAvennie;
 Frank McGarvey;
 Steven McGarry;
 Barry McLaughlin;
 Gordon McQueen;
 David McNamee;
 Junior Mendes;
 Campbell Money;
 Victor Muoz;

  Burton O'Brien;
 Mixu Paatelinen;
 Jose Quitongo;
 Ludovic Roy;
 Billy Stark;
 Thomas Stickroth;
 John Sutton;
 Billy Thomson;
 Gumundur Torfason;
 Tommy Turner;
 Peter Weir;
 Tommy Wilson;
 Stevie Woods;
 Christopher Wreh;
 Mark Yardley;


 Entrenadors .


 John McCartney 1904-10;
Barry Grieve 1910;
Hugh Law 1910-16;
John Cochran 1916-28;
Donald Turner 1928-29;
Daniel Graham 1929;
John Morrison 1929-36;
Sam Blythe 1936-41;
Donald Menzies 1941-42;
Willie Fotheringham 1942-45;
Bobby Rankin 1945-54;
Willie Reid 1954-61;
Bobby Flavell 1961-62;
Jackie Cox 1962-65;
Doug Millward 1965-66;
 Alex Wright 1966-70;

 Wilson Humphries 1970-72;
 Tommy Bryceland 1972-73;
 Willie Cunningham 1973-74;
 Alex Ferguson 1974-78;
 Jim Clunie 1978-80;
 Rikki McFarlane 1980-83;
 Alex Miller 1983-86;
 Alex Smith 1986-88;
 Tony Fitzpatrick 1988-91;
 David Hay 1991-92;
 Jimmy Bone 1992-96;
 Iain Munro 1996-96 (24 hours);
 Tony Fitzpatrick 1996-98;
 Tom Hendrie 1998-2002;
 John Coughlin 2002-03;
 Gus McPherson 2003-;


Enllaos externs.
Web oficial;
Base de dades histrica;
Web no oficial;
Mirren Mad;
St Mirren a la BBC;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369362" title="Abu Said Khan" nonfiltered="3083" processed="3072" dbindex="143118">
Abu Said Khan ibn Kudjkundju fou khan uzbek xibnida de Transoxiana (1530-1533), cos de Muhammad Shaybani Khan (1500-1510) i besnt del timrida Ulug Beg (1405-1449) per lnea femenina.

El seu pare Kudjkundju fou khan del 1510 al 1529 i durant la seva vida va participar a les campanyes contra els kizilbatxis perses (coneguda com campanya de Gezdowan) el 1512, contra els kazakhs (1516-1517) i a Khurasan el 1524 i 1528;  al final del  regnat del pare fou designat hereu quan havien mort el dos caps de famlia Soyudj Kwadja ibn Abi l-Kayr de Khwarizm i desprs Djanibeg ibn Kwadja Muhammad. 

El seu pare va morir (segons Sultan Muhammada al-Balkhi) el 27 de desembre de 1529 i Abu Said fou proclamat el 1 de gener de 1530. Sembla que els darrers anys del seu pare els afers havien estat dirigits pel seu cos Ubayd Allah Khan Abu l-Ghazi. El 1530 Ubayd Allah era a Herat i davant l'amenaa dels perses dirigits pel xa Tahmasp I va cridar als amirs uzbeks per ajudar-lo, per Abu Said va refusar anar a combatre al seu costat i durant dos anys els uzbeks es van haver de retirar del Khurasan, per van retornar a meitat del 1532 dirigits per Ubayd Allah, i es van emetre monedes amb el nom d'Abu Said a Mashad, Sabzawar i Torbat. Ubayd Allah va assetjar Herat per Abu Said no va enviar tropes i nicament un ataliq encarregat de convncer als habitants de rendir-se.

Va morir el juliol/agost del 1533 i fou enterrat a la madrassa  ehel Do tar n de Samarcanda on encara hi ha la seva tomba. Encara que se sospita que fou enverinat pel seu cos Ubayd Allah Khan no hi evidencies en aquest sentit. Ubayd Allah el va succeir.

 Bibliografia .
V. V. Vel yaminov-Zernov a Trudy Vostochnogo otdeleniya Russkogo Arkheologicheskogo obshchestva 4, Sant Petersburg, 1859
H. M. Lowick, Numismati ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369366" title="Estret de Magallanes" nonfiltered="3084" processed="3073" dbindex="143119">

L'estret de Magallanes s un bra de mar que obre una via navagable entre el sud de la part continental de Xile i l'Illa Gran de la Terra del Foc. L'estret t una gran importncia pel fet de comunicar l'oce Atlntic amb l'oce Pacfic i fou la via utilitzada per Ferno de Magalhes que el descobr i el batej amb el seu nom quan anava amb la intenci de fer la primera volta al mn. s, a ms, un paissatge de gran atractiu natural difcil de navegar: els vaixells actuals canvien d'oce a travs del passatge de Drake (al sud) o del canal de Panam.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369367" title="David Knig" nonfiltered="3085" processed="3074" dbindex="143120">

David Knig s un publicitari txec i membre del Creative Copywriters Club. Va iniciar el 2006 una campanya per la valoraci de les tradicions nadalencs txecs.

Referncies.


Enllaos externs.
 Creative Copywriters Club ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369368" title="Prmet" nonfiltered="3086" processed="3075" dbindex="143121">
Prmet s una petita localitat d'11.000 habitants (2006) del sud d'Albnia. s la capital de la provncia que rep el mateix nom que la ciutat. El poble est situat a la gorga del riu Klcyr.

La seva economia est basada en el sector agrcola, concretament en la producci de vi i raki, la beguda tradicional albanesa.

El poble t una mesquita destacada, l'esglsia ortodoxa de Sant Nicolau i sobretot una roca mgica. Aquesta roca es troba al costat de la mesquita i el seu origen s desconegut ja que en cap cas va poder caure de la muntanya que hi ha ms a prop, s un dels grans orgulls de la regi.

El poble s seu de l'equip de futbol del SK Prmeti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369370" title="Jordi Pousa i Engroat" nonfiltered="3087" processed="3076" dbindex="143122">
Jordi Pousa i Engroat (Granada, 1948) s advocat, funcionari i alcalde de l'Ametlla del Valls des de l'any 2003. Ha estat secretari de l'ajuntament de Parets del Valls.

Nasqu a Andalusia, encara que es va criar al barri de Grcia de Barcelona, i viu a l'Ametlla del Valls des del 1981.

Membre del PSC des dels anys 1980, va formar part del Consell Nacional del partit. Ha esta conseller comarcal des del 1995 fins al 2003 i del 2007 endavant. A les eleccions municipals del 2003 encapal la candidatura del PSC a l'Ametlla, que fou la fora ms votada, cosa que el permet, a partir del 16 de juny, de governar en coalici amb tres grups independents. A les eleccions de 2007 ampli la seva victria i revalid l'alcaldia amb el suport del grup AIA. Del seu mandat cal destacar la posada en marxa d'una lnia d'autobusos interurbana entre l'Ametlla i la Garriga i que s'hagi reformat can Camp per potenciar aquesta urbanitzaci.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369372" title="Xaibnides (desambiguaci)" nonfiltered="3088" processed="3077" dbindex="143123">


Xaibnides (Shaybnides) o Banu Shayban, dinastia d'Armnia, Djazira, Diyar Rabia i Diyar Bakr al segle IX;
Xaibnides o Xibnides (Shibnides o Shaybnides), dinastia uzbek de l'sia Central segles XV i XVI.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369375" title="Calamanda Vila i Borralleras" nonfiltered="3089" processed="3078" dbindex="143124">


Calamanda Vila i Borralleras (1956) s professora i alcaldessa de Cardedeu des de l'1 d'agost del 2008.

Al 1971 acab estudis en la Universidad Laboral de Cceres. s titulada en Psicologia. Al 2002 se la nomena cap del Servei d Organitzaci de Centres i Formaci Professional del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; al 2005 era professora de l'IES Giola de Llinars del Valls. Cap de la llista de CiU de Cardedeu, a les eleccions municipals del 2007 un pacte entre partits propici que entre 2007 i 2008 fos primera Tinent d'alcalde i responsable de Serveis Territorials, Identitat Local i Educaci, i que a l'agost del 2008 fos elegida alcaldessa de Cardedeu. A l'any 2008 es present en la llista de CiU per a les Eleccions Generals; estava en el lloc 13 de la llista, i no va sortir elegida.

Ha estat Secretria de l'Ampa del SES Cardedeu (2007), i s autora de l'article Els centres els formen persones (Perpectiva Escolar 254 (2001)) i, amb Catalina Muoz i Carme Zaragoza, del llibre La Nova formaci professional (Barcelona: Claret, 1998. ISBN 84-8297-292-8).

 Enllaos externs .
Notcia i Biografia de l'alcaldessa Calamanda Vila;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369379" title="Manel Vila i Valls" nonfiltered="3090" processed="3079" dbindex="143125">
Manel Vila i Valls (Sant Feliu de Codines, 1950) s professor i alcalde de Castellterol des de l'any 1991.

Viu a Castellterol des de l'any 1973 quan, acabats els estudis de Pedagogia, hi obtingu una plaa de professor titular a l'Escola Pblica Ramona Calvet (CEIP Ramon a Calvet i Picas). Al 1998 pass a les oficines del Departament d'Ensenyament de la Generalitat per a treballar com a tcnic superior de l Oficina de Cooperaci Educativa i Cientfica amb la Uni Europea.

Membre de CDC, encapalant la llista municipal d'aquest partit obtingu l'alcaldia de Castellterol el 15 de juny del 1991. Ca ser reelegit successivament en les eleccions dels anys 1995, 1999, 2003 i 2007. s conseller comarcal des del 1991, i va formar part de la Comissi d'Ensenyament de l'Associaci Catalana de Municipis i Comarques i del Consell Escolar Territorial de Barcelona i Comarques. Al 1996 va ser nomenat membre del Consorci del Moians pel Consell Comarcal i tamb del Consell Rector de l'Escola d Administraci Pblica de catalunya. 

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369388" title="Motorola 6809" nonfiltered="3091" processed="3080" dbindex="143126">

El Motorola 6809 va ser un microprocessador de 8 bits (discutiblement, de 8/16 bits) introdut per Motorola al voltant del 1979. Ha estat un aven essencial sobre els seus dos predecessors, el Motorola 6800, i el relacionat MOS Technology 6502.

Bibliografia.
 Leventhal, Lance (1981). 6809 Assembly Language Programming. Osborne/McGraw-Hill. ISBN 0-931988-35-7.
 Warren, Carl D (1980). The MC6809 Cookbook. TAB Books, Inc. ISBN 0-8306-9683-0.

Enllaces externs.
 Moncus, Joan Cabestany. Disseny de sistemes digitals amb microprocessadors, p. 21. Universitat Politcnica de Catalunya. Edicions UPC. ISBN 8483013657.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369394" title="`Abdu'l-Bah" nonfiltered="3092" processed="3081" dbindex="143127">
`Abdu'l-Bah (en persa i rab           , (transliteraci de l'rab)  Abd al-Bah  ) (Teheran, 23 de maig de 1844-Haifa 28 de novembre de 1921), nascut `Abbs Effend (en persa i rab:           , (transliteraci de l'rab)  Abb s Afand )  fou fill del fundador de la Fe Bah', Bah'u'llh, i el seu successor al capdavant de la seva comunitat.

Va acompanyar al seu pare a l'exili i a la seva mort (1892) fou reconegut com a cap d'acord a la voluntat del pare, per s'hi va oposar el seu germ consanguini Mrz Muhammad `Al que va formar una branca rival i va comprometre al seu germ que fou empresonat pels otomans fins el 1908. Llavors va comenar a visitar pasos: Egipte (1910), Europa amb Frana i Gran Bretanya (1911) i Estats Units (1912) retornant a Gran Bretanya el setembre de 1912 i va seguir a Frana, Alemanya, ustria i Hongria. A final de 1913 va anar a Palestina on va romandre fins a la seva mort.

Va escriure nombroses obres. Va morir a Haifa el 28 de novembre de 1921.

Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369396" title="Jordi Serra i Isern" nonfiltered="3093" processed="3082" dbindex="143128">
Jordi Serra i Isern (Badalona, 9 de juliol del 1955) s poltic i alcalde de Badalona des del 8 d'abril del 2008.

Estudi Cincies Qumiques. Des de l'any 1996 s el primer secretari de l'agrupaci del PSC a Badalona, i al 2003 va ser elegit regidor. L'elecci com a senadora de Maite Arqu i Ferrer propici que la succes en el crrec d'alcalde de Badalona.

s membre del Consell nacional del PSC i, entre el 2003 i el 2007, va ser membre de la Mancomunitat de Municipis de l'rea Metropolitana de Barcelona.





 Enllaos .
 Fitxa i biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369397" title="Jordi Serra" nonfiltered="3094" processed="3083" dbindex="143129">

 Biografia;
 Jordi Serra i Isern (Badalona, 1955), alcalde de Bardalona;
 Jordi Serra i Villalb, exalcalde de Sitges;
 Jordi Serra i Moragas (Barcelona, 1942), ceramista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369406" title="All de bruguera" nonfiltered="3095" processed="3084" dbindex="143130">


L'all de bruguera (Allium ericetorum Thore) s una espcie d all que es pot trobar a tota Europa. Als Pasos Catalans s present als Pirineus centrals.

Hbitat.
El seu hbitat sn landes, prats i llocs secs, terrenys siliccoles principalment de l'estatge mont i subalp a una altitud d entre 1000 i 1800 m. Quant a la seva forma vital, l'all de bruguera s un gefit.

Descripci. 
Planta viva de 30-60 cm, amb bulbs fusiformes que poden aparixer solitaris o en grups de 2 a 3, i rizoma molt curt; tnica externa fibrosa i grisa. Del bulb sorgeix una tija prima, cilndrica, foliosa fins al ter. Les fulles sn glabres, linears, planes i allargades, de marge pils o llis. Una espata de 2 valves ovals i desiguals envolta la inflorescncia. Aquestes valves sn ms curtes que la prpia inflorescncia i perduren en la fructificaci. Les flors blanques o una mica groguenques formen umbelles globuloses denses, esfriques, que contenen entre 15 i 45 d'aquestes flors, sense bulbils i acampanulades; tenen pedicels iguals, ms llargs que la flor, que arriben a fer uns 9 mm; els tpals (no es diferencia entre spals i ptals) sn ellptics, obtusos i llisos, blancs o rosats en l pex i el nervi. L androceu est format per 6 estams sortints, d anteres rosades. L ovari s sper, trilocular. El fruit s una cpsula globosa amb dues llavors negres a cada lbul. Floreix d agost a novembre.

Enllaos externs.
http://www.asturnatura.com/especie/allium-ericetorum.html

Referncies bibliogrfiques.
 Bols, O. i cols.  Flora manual dels Pasos Catalans. 3a ed., Barcelona: Prtic, 2005.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369415" title="Jos Torras Tras" nonfiltered="3096" processed="3085" dbindex="143131">
Jos Torras Tras va ser un empresari i alcalde de Badalona entre 1961 i 1964.

Fill d'un militant de la Lliga Regionalista de Catalunya, durant la guerra pass a la zona franquista i torn a Badalona com a excombatent i militant de la Falange. Al 1946 es titul com a enginyer industrial a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Concessionari local de la Ford, a l'any 1964 va ser nomenat alcalde de Badalona per fer de mitjantcer entre faccions locals enfrontades, i tingu un mandat tempestus. Quan el substitu en l'alcaldia el seu opositor Felipe Antoja Vigo, presid el Consejo Provincial de Empresarios de Barcelona (i encara ho feia el 1966 ). En dues ocasions va ser diputat provincial, de 1961 a 1964 representant la fracci municipal, i del 1971 al 1979 en nom dels Sindicats.





 Bibliografia .
 Mart Marn i Corbera Els ajuntaments franquistes a Catalunya, poltica i administraci municipal 1938-1979 Lleida: Pags, 2000. ISBN 84-7935-693-6;

 Enllaos .
 Resum biogrfic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369422" title="Llista de noms vulgars d'estels a les Illes Balears" nonfiltered="3097" processed="3086" dbindex="143132">
Noms vulgars de les estrelles a les Illes Balears:

 Les Cabrelles, (boldr de set estels i una multitud d'estels ms petits);
 Cam de Sant Jaume, la Via Lctia;
 Els Deiols (constellaci formada per tres estels) ;
 L'Estel de l'Auba (Venus, que, a vegades, es pot confondre amb Srius);
 Girant: s el moment que la Lluna passa de nova a vella o tamb de vella a nova ;
 Les Tres Maries (una part dels Deiols) ;
 Tres Reis Mags d'Orient, tamb anomenades ses Tres Maries, el Cintur d'Ori;


Es coneixen els versos:

"Madona sortiu, veureu

es Deiols i ses Cabrelles,

ses Guardes que van amb elles

i tamb la Vera-Creu".

Enllaos externs.

Article del Diario de Mallorca sobre els noms de les estrelles;
Diari  d'astronomia nm. 4;
Diari  d'astronomia nm. 5;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369429" title="Abu Salih Mansur" nonfiltered="3098" processed="3087" dbindex="143133">
Abu Salih Mansur ibn Ishak ibn Ahmad ibn Asad al-Samani fou un prncep samnida, cos d'Ahmad II ben Ismail (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr II ben Ahmad (914-943).

Va ocupar alguns govern per encrrec dels emirs samnides Ismail I ben Ahmad i  Ahmad II ben Ismail. El primer el va fer governador de Rayy probablement quan els samnides van conquerir aquesta zona i el nor de Prsia fins a Kazwin el 902.

El 910 o 911 fou nomenat governador de Sistan per Ahmad II, per els abusos en la recaptaci per part del governador i el comportament de l'exrcit d'ocupaci van crear molt de descontentament a Sistan i la revolta va esclatar el 912 dirigida pel xeic kharigita local Muhammad ibn Hormuz, partidari dels saffrides. El governador Mansur fou fet presoner. La rebellio fou esclafada el 913 i Abu Salih fou alliberat, i va fugir cap al Khurasan. 

El 914 fou nomenat governador de Khurasan per amb l'anarquia desfermada a la mort d'Ahmad II i la pujada al tron del menor (8 anys) Nasr II ben Ahmad, el pare d'Abu Salih Mansur, Ishak ibn Ahmad, es va revoltar a Samarcanda mentre el fill es proclamava emir a Nishapur, i en altres ciutats del Khurasan s'aixecava el governador Husayn ibn Ali Marvarrudji tamb autoproclamat.
 
Va morir de mort natural a Nishapur probablement el 915 abans de qu un exrcit enviat contra ell dirigit per  ammuya ibn Ali arribs a la ciutat.

Vegeu tamb.
Ahmad ibn Khudam;

 Bibliografia .
W. Barthold, Turkestan 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369451" title="Mansur I ben Nuh" nonfiltered="3099" processed="3088" dbindex="143134">
Mansur I ben Nuh (Abu Salih Mansur I ben Nuh ben Nasr) conegut com al-Amir al-Sadid i tamb com al-Malik al-Muzaffar fou emir samnida de Transoxiana i Khurasan del 961 al 976. Va succeir el novembre del 961 al seu germ Abd al-Malik ben Nuh quan aquest va morir.

Abd al-Malik va tractar d'eliminar el control que volien exercir els grans amirs militars per finalment es va imposar la influncia del comandant esclau Alptegin governador del Khurasan, que es va aliar al visir Abu Ali Muhammad al-Balami. A la mort de l'emir Alptegin es va considerar prou fort per aspirar al poder complert i va planejar posar al tron al fill menor de Abd al-Malik, Nasr ben Abd al-Malik, per el seu rival el general Faik Kassa i altres membres de la dinastia s'hi van oposar i van afavorir l'elecci de Abu Salih Mansur, que fou proclamar a Bukhar el 1 de desembre del 961; Alptegin es va haver de retirar cap a Gazni i Abu Mansur ibn Abd al-Razzak va ocupar el crrec de governador de Khurasan i quan fou assassinat poc desprs fou substitut per Abu l-Hasan Muhammad Simdjuri.

Per finanar l'exrcit fou enviat en campanya de conquesta cap al nord de Prsia; el prncep ziyrida de Gurgan i Tabaristan  Zahir al-Dawla Wusmghir es va haver de sotmetre i desprs el seu fill i successor Bisutun, que va haver de pagar un fort tribut. 

El 963 l'autoritat samnida fou restaurada a Gazni quan el fill i successor d'Alptegin, Abu Ishak ben Alptegin, atacat per l'antiga dinastia local es va sotmetre voluntriament i el 965 amb ajut samnida va poder expulsar al seu rival Abu Bakr Lawik al-Anuk que el vers el 964 havia recuperat el seu antic domini.

Tamb fou atacat el buwyhida de Rayy, Rukn al-Dawla Hasan que va acabar amb un tractat de pau el 971/972 pel qual el buwyhida pagava un tribut de 150.000 dirhams de Nishapur; el fill de l'emir, Abu l-Kasim Nuh (desprs Nuh II) es va casar amb una filla del buwyhida Adud al-Dawla. 

El visir al-Balami va morir el 974. L'emir va morir un parell d'anys desprs, el 13 de juny del 976 i el va succeir el seu fill de 13 anys Nuh II ben Mansur Abu l-Kasim

 Bibliografia .

R. N. Frye, The History of Bukhara, Cambridge, Massachussets, 1954


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369455" title="Club Arenys Bsquet" nonfiltered="3100" processed="3089" dbindex="143135">




El Club Arenys Bsquet s un club de bsquet catal de la poblaci Arenys de Mar, a la comarca del Maresme.

 Histria .
L'Arenys Bsquet va ser fundat per Josep Fors i Messeguer, ciutad d'Arenys de Mar, l'any 1942; i en va ser el president durant quinze anys.

Els primers equips van comenar la competici a l'Obra Atltica Recreativa (OAR) fins a finals dels anys 40.
Durant els segents anys el club va jugar a  la pista  al costat de la Plaa del Casino.
A la dcada dels setanta va traslladar-se a una pista descoberta situada on hi ha actualment el pavell d'esports municipal. Fins que a l'any 1984 es va construir el pavell actual, on amb el pas del temps s'hi han anat fent millores.

 Presidents .
 1942 - 1967 Josep Fors i Messeguer;
 1968 - 1970 Miquel Vila i Caba;
 1971 - 1977 Jordi Perez i Coll;
 1978 - 1985 Salvador Graupera i Alsina ;
 1986 - 1993 Jose M Mora i Comas ;
 1994 fins a l'actualitat, Jaume Calopa Carbonell;

 Equips de la temporada 2008-2009 .
 Snior Mascul A;
 Snior Mascul B;
 Snior Femen A;
 Jnior Mascul A;
 Jnior Mascul B;
 Cadet Mascul A;
 Cadet Mascul B;
 Cadet Femen ;
 Infantil Mascul;
 Infantil Femen;
 Pre-infantil Mascul A;
 Pre-infantil Mascul B;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369467" title="Feminazi" nonfiltered="3101" processed="3090" dbindex="143136">

 Feminazi s un terme despectiu usat als Estats Units i Canad, popularitzat pel locutor de radio Rush Limbaugh, que atribueix la invenci del mateix al seu amic Tom Hazlett, professor d'economia a la Universitat de Califrnia a Davis per descriure a les feministes que sn intolerants amb els punts de vista crtics amb el feminisme militant.

Segons Limbaugh, "una feminazi s una dona que creu que el ms important en la vida s assegurar-se que es practiquin tants avortaments com sigui possible" (font: The Way Things Ought To Be, Rush Limbaugh, pg. 192-93, 2 de juliol de 1992). Limbaugh tamb usa el terme "feminazi" per comentar arguments, punts de vista o actituds feministes davant d'un altre tipus d'assumptes no relacionats amb l'avortament. D'acord amb Limbaugh, el terme denota una dona que fa del radicalisme feminista el seu estil de vida. No seria un terme per descriure les feministes en general, sin un ttol que es guanya mitjanant l'excessiu activisme.

Altres comentaristes utilitzen la paraula de manera ms simplista que Limbaugh, referint-se a les feministes i establint un vincle entre elles i els Nazis, amb diferents versions i explicacions de qu s una feminazi. El terme se sol usar en allusi a les feministes militants. "Nazi" voldria marcar l'analogia amb el totalitarisme en general, ms que amb el nazisme o el partit Nazi prpiament dit.

L's del terme no es troba gaire ests fora dels Estats Units i la resta de pasos de parla anglesa. Sinnims d'aquest terme sn "femellisme" o "feminisme extrem", per no ha de ser confs amb el feminisme radical. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369471" title="Nakuk" nonfiltered="3102" processed="3091" dbindex="143137">
Abu l-Ala Ata ibn Yakub conegut con Nakuk (mort el 1098) fou un poeta i secretari del govern gaznvida. Portava els ttols damid i kateb i va exercir diversos crrecs a la cort gaznvida o ms probablement als seus dominis al Panjab, sota el sult Ibrahim ben Masud (1059-99). Nakuk fou un poeta distingit segons els autors que va compondre diwans en rab i persa i s'esmenta el seu poema Barzu-nama.

Va caure en desgracia del sult i fou cessat del seu crrec i empresonat a Lahore durant 8 anys.

Va morir el 1098 (encara que un altra font indica el 1078).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369474" title="Abu l-Fath Khan" nonfiltered="3103" processed="3092" dbindex="143138">


Onomstica:

Abu l-Fath Khan Bakhtyari, cap d'una de les fraccions dels Bakhtyari iranians;
Abu l-Fath Khan Djawanshir, prncep del khanat de Karabagh;
Abu l-Fath Khan Zand, xa de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369478" title="Abu l-Fath Khan Bakhtyari" nonfiltered="3104" processed="3093" dbindex="143139">
Abu l- Fath Khan Bakhtyari fou un cap d'una de les fraccions dels Bakhtyari (fracci haft lang)  i cap tribal del grup. Era  governador d'Isfahan a la mort de Nadir Shah (1747) i fou confirmat en el crrec pels seus immediats successors Adil Shah Ibrahim i Shah Ruk. 

Quan el cap de l'altra fracci dels bakhtyari, els  ahar lang, dirigida per Ali Mardan,  i Karim Khan Zand van ocupar Isfahan (primavera del 1750) es va haver de posar al seu servei i van formar una junta per administrar la Prsia occidental sota pretext d'estabilitzar un imperi neosafvida sota un monarca titella de nom Ismail III. 

Uns mesos desprs, mentre Karim Khan feia campanya a Kurdistan, Ali Mardan el va empresonar i el va fer cegar i poc desprs el va fer matar, i el va substituir pel seu cos al que va enviar a ocupar Fars. Aix va precipitar el trencament d'Ali i Karim Khan, i aquest es va dirigir a Isfahan que va reconquerir l'any segent (1751).

Bibliografia.
J. R. Perry, Karim Khan 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369479" title="Tot sobre Eva" nonfiltered="3105" processed="3094" dbindex="143140">

Tot sobre Eva (ttol original en angls All About Eve) s una pellcula escrita i dirigida el 1950 per Joseph L. Mankiewicz, a partir de la novella "The Wisdom of Eve" de Mary Orr. Bette Davis interpreta a Margo Channing, actriu de Broadway, i Anne Baxter interpreta a Eva Harrington, una jove admiradora que apareix en la vida de Channing, amenaant la seva carrera artstica i la seva vida personal. Gary Merrill, George Sanders, Hugh Marlowe, Celeste Holm i Thelma Ritter tamb apareixen en la pellcula. La pellcula representa una de les primeres aparicions importants de Marilyn Monroe. 
La pellcula va ser candidata en 14 categories als Premis Oscar, guanyant 6 premis, incloent el de Millor pellcula. Tamb ha estat seleccionada per a conservaci pel registre Nacional de Pellcules dels Estats Units. 

Argument. 
Margo Channing s la major estrella de Broadway per comena a pesar-li l'edat. s llavors quan troba a una jove anomenada Eva, qui diu ser la seva major admiradora, i que entra en la seva vida, convertint-se en la seva secretria. Gradualment, es va descobrint que Eva s ms maquinadora i falsa del que aparentava. Comena a suplantar a Margo, prenent el paper del seu suplent i comena a tramar com fer-la desaparixer per a quedar-se amb el seu paper sobre l'escenari. Eva realitza una interpretaci tan destacada que la seva prpia carrera comena a desenganxar, arribant a ser una estrella major que Margo. AL final de la pellcula, Eva troba una jove admiradora, i queda implcit que el cercle contnua. 

La pellcula est basada en l'experincia viscuda per l'actriu Elisabeth Bergner quan interpretava l'obra "The Two Mrs. Carrolls" entre 1943 i 1944, i que va contar a l'autora Mary Orr. En aquesta poca, Bergner va conixer a una jove admiradora a la qual va donar ocupaci com assistenta i que, ms tard, va intentar destruir la seva carrera. Orr va canviar lleugerament la histria, permetent que al final l'admiradora li robs el paper protagonista a l'actriu. En 1949, Mankiewicz estava considerant fer una pellcula sobre una actriu de mitjana edat, quan va arribar a la seves mans la novella d'Orr. Amb l'ajuda del productor Darryl F. Zanuck, es va enrolar en la realitzaci de la pellcula. 

Per al paper principal, el de Margo Channing, es va pensar originalment en Claudette Colbert, qui fins i tot ja havia signat el contracte, per una lesi en l'esquena li va obligar a abandonar el projecte. Posteriorment, es va pensar en Susan Hayward, qui va ser rebutjada per ser massa jove, i Marlene Dietrich, qui va ser rebutjada per ser massa "alemanya". Es va pensar llavors en Barbara Stanwyck, per no estava disponible en aquests moments. Tamb es va pensar en Gertrude Lawrence, per quan el seu agent va suggerir "que estaria b que Gertie s'assegus davant el piano i cants", Mankiewicz la va rebutjar immediatament. s llavors quan Zanuck crida a Bette Davis, qui estava acabant el seu treball en "L'egoista". Quan va acabar de llegir el gui, el qual li semblava un dels millors que havia llegit mai, va acceptar el paper. Per al paper d'Eva Harrington, es va pensar en Jeanne Crain per es va quedar embarassada, el que li va obligar a deixar la pellcula. Anne Baxter, qui havia guanyat recentment l' per "El fil de la navalla", va ocupar el seu lloc. 

Premis. 
1951
Premi a la interpretaci femenina (Festival de Cannes) ;
Oscar 1950. 
Millor pellcula;
Millor director (Joseph L. Mankiewicz);
Millor actor de repartiment (George Sanders);
Millor gui adaptat (Joseph L. Mankiewicz);
Millor so (W.D. Flick i Roger Heman);
Millor vestuari b/n (Charles LeMaire i Edith Head);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369485" title="Gino Severini" nonfiltered="3106" processed="3095" dbindex="143141">
Gino Severini (Cortona, 7 d'abril de 1883 - Pars, 26 de febrer de 1966) fou un pintor itali i un dels lders del futurisme.

Va unir les formes dinamiques del futurisme amb les formes constructives del cubisme.

Giacomo Balla el va introduir en la pintura divisionista, tendencia que va continuar en la seva estada a Pars al 1906. Alla va coneixer als principals pintors cubistas: Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, adscrivint-se temporalment en aquest moviment, i, fins i tot, teoritzant sobre ell al llibre Del cubisme al classicisme.
Al 1910 va firmar el manifest futurista. Al 1912 va organitazar la primera Mostra dels futuristes.
 
Entre 1924 i 1934, fruit d'una crisi religiosa, es va dedicar a pintar obres sacres per a esglesies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369488" title="Centre d'Informaci i Documentaci Ambiental de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="3107" processed="3096" dbindex="143142">
El Centre d'Informaci i Documentaci Ambiental de la Comunitat Valenciana (CIDAM) s l'organisme canalitzador de la llibertat d'accs i difusi de la informaci sobre el medi ambient en poder de les administracions pbliques. s el dipositari de les competncies que en matria d'informaci mediambiental ostenta la Generalitat Valenciana i sorgeix per a donar resposta a la garantia del dret del ciutad a la informaci i participaci pblica en matria de medi ambient. 

El CIDAM s'ajusta a La Directiva 90/313/CEE i la Llei 38/1995 sobre llibertat d'accs a la informaci ambiental, les quals fixen el marc legal regulador del dret del ciutad a la informaci i participaci en matria de medi ambient. El Govern Valenci conscient de la creixent sensibilitat social cap als temes relacionats amb el medi ambient, va crear el CIDAM com l'organisme canalitzador de la llibertat d'accs i difusi de la informaci sobre el medi ambient en poder de les Administracions pbliques, les quals tenen el deure facilitar-la a totes aquelles persones fsiques o jurdiques que aix ho reclamin. 

Objectius.
Els objectius del CIDAM sn els segents: 
 Donar una resposta efica a les demandes sobre l'estat del medi ambient a la Comunitat Valenciana. ;
 Atendre als compromisos i peticions que en matria d'informaci ambiental li siguin requerits per les diferents Administracions i Institucions pbliques. ;
 Normalitzar el tractament de la informaci ambiental en tot l'mbit de la Comunitat Valenciana per a facilitar la seva difusi i accs. ;
 Donar a conixer de forma sistemtica la informaci ms rellevant sobre l'estat del medi ambient en la nostra Comunitat, collaborant en les campanyes d'educaci i participaci pblica. ;
 Gestionar de forma conjunta i integrada tots els fons documentals de la Conselleria de Medi Ambient i Centres depenents de la mateixa. ;

Accs a la informaci.
El CIDAM t la seva seu principal en els Serveis Centrals de la Conselleria de Medi Ambient, i l'accs dels ciutadans a les consultes d'informaci ambiental es poden efectuar en les segents formes: 
 Atenci presencial. ;
 Atenci telefnica personalitzada. ;
 Peticions per escrit, fax i correu electrnic. ;
 Consultes via Internet. ;

Informaci ambiental.
A l'efecte de l'aplicaci de la Llei 38/1995 sobre dret d'accs a la informaci en matria de medi ambient disponible per les Administracions pbliques, aquesta informaci es pot consultar en el CIDAM estructurada de la segent forma: 
Estat del Mitj: ;
 Aire ;
 Aigualeix ;
 Sl ;
 Residus ;
 Biodiversitat i Boscos ;
 Planes i Programes ;
 Gesti Administrativa ;
 Planificaci Ambiental ;
 Educaci Ambiental ;
 Qualitat Ambiental ;
 Planificaci Forestal ;
 Normativa Ambiental ;
 Uni Europea ;
 Legislaci Estatal ;
 Legislaci Valenciana ;
 Convenis, Acords i Declaracions ;
 Xarxa d'autoritats Ambientals ;
 O.N.O. ;
 Uni Europea ;
 Administraci General de l'Estat ;
 Generalitat Valenciana ;
 Administraci Local ;
 Altres Comunitats Autnomes ;
 Organismes i empreses pbliques ;

Fons documentals.
El CIDAM compta amb un Servei de Prstec obert al pblic que permet accedir a ms de 5.000 volums relacionats amb temes mediambientals, estructurats en les segents matries: 
 Normativa Ambiental ;
 Poltica Ambiental ;
 Mitj Natural ;
 Qualitat Ambiental ;

El Centre compta, a ms, amb uns fons documentals de pblica consulta, entre els quals destaquen: 
 Ampli compendi de  literatura grisa  format per ms de 100 revistes especialitzades en temes ambientals. ;
 Arxiu de material audiovisual sobre els Espais Naturals de la Comunitat Valenciana. ;
 Arxiu fotogrfic amb imatges de flora, fauna, zones humides, Espais Naturals, educaci ambiental, etc. ;
 Fotografia aria de tot el territori de la Comunitat Valenciana a escala 1:10.000 ;
 Material divulgatiu relacionat amb el medi ambient (cartells, fullets, mapes, etc). ;

Enllaos externs.
Web del CIDAM;
Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Territori;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369492" title="Carlo Carr" nonfiltered="3108" processed="3097" dbindex="143143">
Carlo Carr (Quargnento, 11 de febrer de 1881 - Mil, 13 d'abril de 1966) va ser un pintor itali, mxim exponent del futurisme pictric. A part de les seves pintures, va escriure diversos llibres sobre art.

Als dotze anys se'n va anar de casa per a treballar com a decorador de murals.Al 1899 va estar a Pars decorant els pavellons de l'Exposici Universal. Va passar uns anys a Londres on va entrar en contacte amb alguns anarquistes italians exiliats. Va tornar a Mil el 1901. Al 1906 va entrar a l'Accademmia di Brera, on va estudiar amb Cesare Tallone. Al 1910 va comenar l'poca ms popular de l'artista. 

La seva etapa futurista va acabar coincidint amb la Primera Guerra Mundial. El seu treball es va fer ms clar en formes i estil. Als anys vint i trenta va iniciar un perode ms fosc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369516" title="Mot de Squillace" nonfiltered="3109" processed="3098" dbindex="143145">
El mot de Squillace es va organitzar a Madrid el 1766 i va estar motivat per un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentria afavoria que es cometessin delictes perqu era impossible identificar el delinqent. Aix, es pretenia imposar la capa curta i el barret de tres puntes, segons la moda italiana.

Actualment es creu que la revolta, instigada per elements conservadors, va trobar ress en la poblaci castigada pel fort augment del preu del blat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369518" title="Dresdner Sport-Club 1898" nonfiltered="3110" processed="3099" dbindex="143146">

El Dresdner Sport-Club 1898 s un club de esportiu alemany de la ciutat de Dresden, Saxnia. 

 Histria .
El club va ser fundat el 30 d'abril de 1898, essent membre fundador de la DFB (Deutscher Fussball Bund) el 1900. Els seus orgens es situen en un club anomenat The English FC Dresden format el 1874 per anglesos que vivien a la ciutat.

Fou un destacat club abans de la II Guerra Mundial, on fou el dominador del campionat d'Alemanya Central (Mitteldeutschen Verbandsliga) de 1925 a 1930. Tamb fou campi en diverses ocasions de la Gauliga Sachsen i de la Lliga i Copa d'Alemanya.

Acabada la guerra, el club fou desfet i recreat l'any 1946 amb el nom de SG Friedrichstadt, per uns incidents a la final de copa del 1950 enfront l'equip del Horch Zwickau, patrocinat per les autoritats sovitiques, provocaren que el club fos desmantellat, passant molts dels seus jugadors a ingressar a un altre equip anomenat BSG Tabak Dresden.

A partir d'aquest punt diversos clubs reclamen ser els hereus del Dresdner SC.
 El Volkspolizei Dresden, fundat el 1948, es convert en el principal club de la ciutat desprs de la desaparici del DSC, tot i que no hi ha una relaci directa entre ambds clubs, ja que es form agafant jugadors de diversos clubs, majoritriament del SG Michten. Aquest club fou diversos cops campi del pas amb el nom de Dynamo Dresden.

 Les restes del club SG Michten, que havia estat fundat el 1947, sofr diverses fusions i canvis de nom: BSG Sachsenverlag Dresden (1950), BSG Rotation Dresden (1951-1954), SC Einheit Dresden (1954-1965), FSV Lokomotive Dresden (1966-1990), i finalment el 1990 esdevingu Dresdner SC 1898.

 El BSG Tabak Dresden fou descendent directe del Dresdner SV 1910 fou fundat l'any 1945 amb el nom de SG Striesen. Posteriorment s'anomen ZSG Nagema Dresden (1948) i Tabak el 1949. Fou l'equip on anaren la majoria de jugadors del Dresdner/Friedrichstadt desprs de la dissoluci d'aquest. El club, amb el nom de SG Dresden Striesen ressorg el juny de 1991.

 Abans de la II Guerra Mundial, durant els temps de la Gauliga, es form el Dresdner Sportfreunde, per la fusi forada de diversos clubs locals. Desprs de la Guerra, aquest club fou reanomenat SG Pieschen que desprs de diverses fusions acab el 1966 en el FSV Lokomotiv Dresden, ja esmentat.

El nou Dresden SC es form desprs de la reunificaci alemanya, comenant a competir la temporada 1991-92.

 Palmars .
Lliga alemanya de futbol: 1943, 1944;
Copa alemanya de futbol: 1940, 1941;
Copa de la RDA de futbol:  1958;
Lliga d'Alemanya Central de futbol:  1905, 1926, 1929, 1930, 1931, 1933;
Copa d'Alemanya Central de futbol:  1928, 1933;
Gauliga Sachsen:  1934, 1939, 1940, 1941, 1943, 1944;

 Futbolistes que han jugat a la selecci alemanya . 


 Referncies .


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web a Abseits Soccer;
 DSC no futbol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369523" title="Prognatisme" nonfiltered="3111" processed="3100" dbindex="143147">
El Prognatisme consisteix en una deformaci de la mandbula inferior, de forma que aquesta sobresurt del pla de la cara. Sol ser causa de diferents factors, entre ells els hereditaris o de circumstncies de la vida. 

A la nostra espcie es considera como a un defecte important, no solament esttic, doncs es produeix una desalineaci entre ambdues mandbules, que provoca que al tancar la boca no encaixen b.
Aquest problema pot causar dificultat per a parlar, mossegar i mastegar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369524" title="Andreu Ferrer i Ginard" nonfiltered="3112" processed="3101" dbindex="143148">
Andreu Ferrer i Ginard (Art, Mallorca, 1887 - Palma, Mallorca, 1975).

Folklorista. Mestre nacional, exerc en el Migjorn Gran (Menorca), a Art i a Palma. Arrepleg nombrosos materials folklrics balears, publicats noms en part a les revistes "Llevant" (1917-30) i "Tresor dels Avis" (1922-28), fundades per ell a Art, al diari "El Da", a "La Veu de Mallorca" i a "Cort", de Palma, etc. El 1914 inici la collecci "Folklore Balear", en la qual aparegueren els seus reculls Rondaies de Menorca (1914) i Canonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicaci del sistema decimal a la classificaci del folklore (1924). El 1965 public el llibret Folklore balear, i a partir del 1959 promogu la Fundaci Tresor dels Avis, amb vista a formar un arxiu folklric i bibliogrfic de les Balears, de la qual edit un "Bollet Informatiu", que tingu diversos ttols.

 Obres .
 FERRER I GINARD, Andreu. Rondaies De Menorca. Ciutadella: Edicions Nura, 1979. 217 pgines. Collaborador Francesc de Borja Moll. ISBN 84-400-7495-6.
 FERRER I GINARD, Andreu. Canconetes Menorquines. Ciutadella: Edicions Nura, 1981. 238 pgines. Collaborador Andreu Ferrer i Artigues. ISBN 84-85151-22-4.
 FERRER I GINARD, Andreu. Costumbres de nuestra tierra: folklore balear. Cort, 1995. 270 pgines. Collaborador Gabriel Llompart. ISBN 8475353363.

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia Catalana;

 Enllaos externs .
 Andreu Ferrer i Ginard al GEC digital;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369529" title="Lacrosse als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="3113" processed="3102" dbindex="143149">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es disput una competici de demostraci de Lacrosse en categoria masculina. La competici es realitz entre el dia 7 i el 12 d'agost al Los Angeles Memorial Coliseum davant 75.000 espectadors.

Comits participants.
Participaren 38 jugadors de dos comits nacionals diferents:
 Canad (20);
 (18);

Resum de medalles.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes actualment pel Comit Olmpic Internacional.


Resultats.
Es realitz una competici a tres partits entre els dos comits participants:


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369533" title="Stanislao Falchi" nonfiltered="3114" processed="3103" dbindex="143150">
Stanislao Falchi (Terni, 29 de gener de 1851   Roma, 14 de novembre de 1922) fou un compositor itali.

Deixeble de Celestino Magi i Salvatore Meluzzi, el 1877 fou nomenat professor de cant coral en el Liceu de Santa Ceclia, de Roma, i des de 1883 fins el 1916 desenvolup el crrec de director de cant de les escoles municipals d'aquesta ciutat. En aquest establiment docent fou durant algun temps professor de composici, i ms tard ocup el lloc de Marchetti com a director de la famosa instituci, els concerts dels quals dirig amb gran xit. Com a compositor produ les peres Lorhelia (Roma, 1877); Giuditta (Roma, 1887), i Tartini o Il Trillo del diavolo (Roma, 1889); una obertura titulada Juli Csar, un Rquiem i algunes altres obres de menor importncia.

Referncies.
 Tom nm. 23 de l'Enciclopdia Espasa, pg. 131.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369536" title="Pasts de poma" nonfiltered="3115" processed="3104" dbindex="143151">
s un postre fet de farina, sucre, oli, iogurt de llimona o natural, ous, llevat, ratlladura de llimona i de poma.
Es barreja tot ben remenat i es tira en un motlle untat d'oli i farina. Es talla la poma en lmines fines i es decora tota la massa. Es posa al forn durant uns 35-40 minuts a 200C.


Vegeu tamb.
Pa de pessic;
Tortell;
Coca;
Panellet;

Enllaos externs.
Receptes de postres del mn. ;
Receptes fcils de postres. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369537" title="Abu l-Fadl" nonfiltered="3116" processed="3105" dbindex="143152">


Onomstica:
Abu l-Fadl Allami, secretari d'Akbar el Gran;
Abu l-Fadl Shirazi, visir sota els buwyhides;
Abu l-Fadl Nasir Tadj al-Din ibn Tahir, emir saffrida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369538" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1932" nonfiltered="3117" processed="3106" dbindex="143153">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1932 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) es realitzaren cinc competicions d'art. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.
Arquitectura.


Literatura.


Msica.


Pintura.


Escultura.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes actualment pel Comit Olmpic Internacional.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369555" title="Intel 8080" nonfiltered="3118" processed="3107" dbindex="143154">

El Intel 8080, implementat en NMOS, va ser un dels primers microprocessadors projectats i fabricats per Intel. La UCP de 8 bits va ser llanada a l'abril de 1974 amb un rellotge de 2 MHz (al voltant de 200.000 instruccions per segon), i s generalment considerada com el primer projecte de microprocessador realment utilitzable.

El 8080 va ser utilizat en el Altair 8800, un dels primers ordinadors personals.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Intel 8085;
 Intel 8086;

Enllaos externs.
 Alexis Masdeu. El microprocessador;
 8080 class ICs ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369556" title="SRS" nonfiltered="3119" processed="3108" dbindex="143155">
Sistema de Referncia Espacial o SRS, en angls, s un sistema de coordenades que hi pot ser local, regional o global i sn esencials per ubicar cualsevol objecte geogrfic a un mapa.

Els SRS venen determinats pel Datum, que al mateix temps ve determinat per l elipsoid i pel punt fundamental tangent entre l elipsoid i el geoid; i un sistema de projecci .Els SRS sn indispensables en tota mena de cartografia i als Sistemes d Informaci Geogrfica (SIG).

 Codificaci .

Com que els SRS venen determinats per dos dades (datum i projecci) que en realitat sn ms, recordem que el datum, ve determinat pel punt fundamental d uni entre l elipsoid i el geoid, i n hi ha una gran quantitat d ells s ha triat de fer diverses codificacions per anomenar les diferents convinacions dels seus integrants definitoris.

Els sistemes de codificacin ms utilitzats sn:

 SRS. La organitzaci SRS.
 EPSG. Del grup de recerca del pretroli europeu (European Petroleum Survey Group) que va fer una base de dades dels sistemes de referncia a nivell mundial.
 WGS. World Geodesic System.
 IAU2000.
 ESRI. De la companyia nord americana de programari cartogrfic com ara l ArcGIS.
 NSRS. National Geodetic Survey dels Estats Units.

 Exemples .

A continuaci s exposen alguns dels Sistemes de Referncia Espacials ms coneguts amb la seua codificaci:

 EPSG:4326 - WGS84 Projectat de nivell global. (El utilitzat per la majoria de receptors GPS i programes com ara el GoogleEarth).
 EPSG:23030 - Datum ED50 projecci UTM huso 30 Nord.
 EPSG:23031 - Datum ED50 projecci UTM huso 31 Nord.
 EPSG:25830 - Datum ETRS89 projecci UTM huso 30 Nord.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369559" title="Soulan" nonfiltered="3120" processed="3109" dbindex="143156">


Soulan s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369560" title="Biert (Arige)" nonfiltered="3121" processed="3110" dbindex="143157">


Biert s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369561" title="Erc" nonfiltered="3122" processed="3111" dbindex="143158">


Erc s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369562" title="Eycheil" nonfiltered="3123" processed="3112" dbindex="143159">


Eycheil s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369565" title="Moulis (Arige)" nonfiltered="3124" processed="3113" dbindex="143160">


Moulis s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369566" title="Castelnau-Durban" nonfiltered="3125" processed="3114" dbindex="143161">


Castelnau-Durban s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369567" title="Abu l-Fath" nonfiltered="3126" processed="3115" dbindex="143162">


Onomstica:
Abu l-Fath Khan Bakhtyari, cap d'una de les fraccions dels Bakhtyari iranians;
Abu l-Fath Khan Djawanshir, prncep del khanat de Karabagh;
Abu l-Fath Khan Zand, xa de Prsia;
Abu l-Fath Mirza, prncep qadjar;
Abu l-Fath Yusuf, visir gaznvida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369568" title="Lluita tradicional" nonfiltered="3127" processed="3116" dbindex="143163">
Lluita tradicional sn els diferents estils de lluites propis de cada pas o regi i que estan relacionats amb la cultura prpia d'un poble. Sn les lluites autctones.

Orgens. 
La lluita, potser amb l'atletisme, s l'esport probablement ms antic i que s objecte de competicions. No existeix un origen com per a la lluita, ja que tots els pobles, en totes les poques, han tingut alguna forma de lluita. Aquest concepte s'arrela en l'origen de l'esport en si, i en la utilitzaci de l'esport dins el cerimonial religis i / o social.

Classificaci de les lluites.

Les lluites es poden dividir atenent a diversos criteris: 

1 - Lluites de cintur i jaqueta amb o sense agarrada inicial. 

2 - Lluites amb o sense tcniques de submissi. 

3 - Lluites d'enderroc o de tocat. 

4 - Altres.

Estils del mn.

La Federaci Internacional de Lluites Associades (FILA), aprofitant la riquesa i varietat de les lluites autctones i tradicionals, que generalment no necessiten grans infraestructures per a desenvolupar-se, i observant l'xit de les varietats realitzades a la platja d'altres esports, ha creat la modalitat de la Lluita platja o Beach Wrestling. 

Els estils de lluites autctons o tradicionals que han arribat fins als nostres dies sn:
Afganistan: Kestik;
Albnia: Mundje vene;
Arbia Saudita:Istlish taban, Mossara taban, Moulapta;
Armnia: Kokh;
ustria: Rangeln (Tirol);
Azerbaijan: Gulech;
Bulgria: Burma, Letoussi, Nabast;
Xina: Kio-li, Ou-chou;
Corea del sud: Ssirum o Ssireum;
Daguestan:Khatkabi;
Espanya: Lluita canaria, Lluita leonesa, Aluche cntabro, Lluita baltu;
Filipines: Arias da mene;
Finlndia: Rintapani, Ritpani, Viopani;
Frana: E vinci (Lluita Corsa), Gouren (Lluita Bretona);
Gergia: Ankoumara, Tchidaoba;
Gran Bretanya: Catch-gold, Lluita de Cornualles (Cornwall), Lluita de Cumberland, Lluita de Devonshire, Lluita de Lancashire (Lancaster), Loosehold, Lluita de Norfolk, Shooting, Lluita de Westmorland.
Hawaii: Hakoko;
ndia: Azura, Bhimcencce, Djarazandj, Hanoumante, Nara, Psarani pata;
Inuit (esquimal): Una Tar Taq;
Indonsia: Pendjak-silette, Gulat;
Iran: Guilan, lliati, Kochti persa, Kordi, Mazendarani;
Islndia: Glima;
Itlia: S'Istrumpa (Cerdea);
Jap: Judo, Sumo;
Kazakhstan: Koures, Sas;
Kirguistan: Koures, Oodarich;
Litunia: Ristines;
Madagascar: Moraingy o Lluita sakavala;
Malisia: Berslate;
Mxic: Lluita tarahumara, Chupa porrazo;
Moldvia: Trinta (Trinte) dreapta, Trinta kunedika;
Monglia: Barilda, Boke/Bokh;
Pakistan: Kouchti;
Portugal: Galfava;
Rssia: A la cintura, N v skhvatkou, Sambo. Repblica Sakha (Yakousk/Siberia): Kourdstan-tustuu, Khapsagai;
Senegal: Bri, Olva, Laamb;
Srbia: Rvanje;
Sudan: Toubata, Lluita nuba;
Sucia: Akseltag, Armtag, Belgtag, Beltescast, Biscast, Bondetag, Boukatag, Cragtag, Livtag, Rigcats;
Sussa: Schwingen;
Tadjikistan: Gouchti de Boukhara, Goutzanguiri;
Tailndia: Bando;
Togo: Zvaha, Evala;
Tuv: Khuresh;
Turquia: Kusag-gures, Yagli-gures;
Turkmenistan: Gurech, Khiva;
Uzbekistan: Kurash;
Vietnam: Vat;

Enllaos externs.
La iniciacin deportiva y el deporte escolar. La enseanza de los deportes de lucha. Domingo Blzquez Snchez, Fernando Amador Ramrez. INDE. 1995;
Enllaos a estils de lluita del mn;
La lluita en la antiguitat. Revista Olmpica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369569" title="Lescure" nonfiltered="3128" processed="3117" dbindex="143164">


Lescure s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369571" title="Abu l-Fath Khan Djawanshir" nonfiltered="3129" processed="3118" dbindex="143165">
Abu l-Fath Khan Djawanshir fou fill del khan de Karabagh Ibrahim Khalil Khan Djawanshir, i per la seva germana era cunyat de Fath Ali Shah de Prsia.

A la primera guerra russo-persa el khan es va posar sota protectorat rus (1804), per Abu l-Fath va lluitar al costat del perses. El pare va morir en circumstancies estranyes a la seva capital Shusha el 14 de juny de 1806; en el tractat de Gulistan (1813) la major part del khanat fou cedit a Rssia. Abans de la signatura Abu l-Fath ja es va retirar del khanat amb els seus partidaris.

Va rebre en compensaci el govern de Dezmar un territori al sud del riu Aras que agafava el nom d'un riu que desaiguava al Aras a Ordubad, que havia quedar sota sobirania persa. En els segents anys es va infiltrar cap a la zona russa del khanat i va residir a Garmi al sud de Shusha segurament amb la complicitat del seu germ Madhi Kuli Khan Muzaffar, que havia estat el successor del pare el 10 de setembre del 1806 i governava el khanat sota protectorat rus.

El 1818 el persa Abbas Mirza va envair el sud de khanat suposadament rus i va establir a Abu l-Fath Khan Djawanshir en aquesta zona. Es suposa que va restar a la zona fins a la segona guerra russo-persa. El seu germ Mahdi Kuli Khan va creuar a territori persa l'octubre del 1822. Al tractat de Turkmanchay tot el Karabagh fou cedit a Rssia. D'Abu l-Fath no se'n torna a parlar.

 Bibliografia .
R. G. Watson, History of Persia from the Beginning of the Nineteenth Century to the Year 1858, Londres, 1866



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369573" title="Abu l-Fath Khan Zand" nonfiltered="3130" processed="3119" dbindex="143166">
Abu l-Fath Khan Zand (1755/1756-1787) fou el fill gran de Karim Khan Zand wakil de llinatge inak dels Zand. La seva mare era germana d'Ismail Sultan Kurd-i Ku  n .

A la mort de Karim Khan (2 de mar de 1779) alguns volien proclamar a Abu l-Fath Khan i altres donaven suport al seu germ Muhmmad Ali Khan (que era cinc anys ms jove; un fill entremig havia mort abans que el pare) i com a comproms es va decidir que governarien en com. Zaki Khan del llinatge budaq (originalment oposat a Abu l-Fath) va agafar les regnes del poder.

Mentre a Bssora es va proclamar xa el germ de Karim, Sadik Khan i es va dirigir a Shiraz. Llavors Zaki Khan va empresonar a Abu l-Fath per sospitar que tenia simpaties per l'oncle rebel i va proclamar a Muhammad nic sobir. Un altre pretendent es va alar poc desprs, el nebot de Zaki Khan, Ali Murad Khan. Assassinat Zaki Khan en una revolta popular Abu l-Fath fou alliberat i restaurat al tron a Shiraz el 19 de juny de 1779 per amb la condici de compatir les decisions amb Sadik Khan.

Una vegada va poder dirigir els afers va demostrar que era incompetent i distret. Sadik Khan amb el suport d'alguns nobles el va deposar el 22 d'agost de 1779 i el va fer cegar (en aquell moment o el 1781 quan Ali Murad va entrar a Shiraz).

Temps desprs  fou enviat al Mazanderan per Aga Muhammad Shah.

Estava casat (poc abans de ser proclamat per primer cop) amb la germana de Hedaytallah Khan Gilani, governador de Rasht. Va morir als 32 anys (1787) i fou enterrat a Shiraz.

 Bibliografia .

 J. Malcolm, History of Persia, Londres, 1829;
J. R. Perry, Karim Khan Zand, A History of Iran, 1747-79, Chicago, 1979;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369575" title="Abu l-Fath Mirza" nonfiltered="3131" processed="3120" dbindex="143167">
Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un prncep qadjar que va exercir nombrosos governs a Prsia. Era fill de Sultan Murad husam al-saltana alt crrec a la cort, i estava casat a Afshar al-Dawla filla de Nasir al-Din Shah (del seu primer matrimoni) i per tant cunyat de Kamran Mirza naib al-saltana governador de Teheran.

Va exercir els governs de Yadz (1870), Isfahan  (1873), Kurdistan (1876 per delegaci del seu pare que havia rebut el govern de Kudistan i Kirmanshah i va exercir noms el segon), Sistan (1881), Gilan  (1885)  i Khurasan (1893)  del que fou destitut el 29 de juny de 1895. Desprs d'uns anys sense cap dest oficial, fou enviat com a governador a Fars el 1907. Va morir el 1912 i fou enterrat a Kumm (Qom).

Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369577" title="Abu l-Fath Yusuf" nonfiltered="3132" processed="3121" dbindex="143168">
Abu l-Fath Yusuf ibn Yakub Shams al-Wuzara Kutb al-Din Nizam al-Mulk, fou visir gaznvida del segle XII. 

Es sospita que era germ d'Abu l-Ala Ata ibn Yakub (Nakuk) que havia servit sota el sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) a Panjab. Va ser visir de Malik Arslan Shah ben Masud (1116-1117) i  se suposa que va caure junt amb el seu senyor.

 Bibliografia .
Bosworth, Later Ghaznavids


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369580" title="Enco" nonfiltered="3133" processed="3122" dbindex="143169">

Enco s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369582" title="Abu l-Fadl Shirazi" nonfiltered="3134" processed="3123" dbindex="143170">
Abu l-Fadl Shirazi (Abu l-Fadl al-Abbas ibn al-Husayn al-Shirazi) (nascut a Shiraz el 915-mort a Kufa el 973)  fou visir en temps dels buwyhides i patr del poeta xita rab Ibn al-Haddj.

Va arribar a Bagdad amb el buwyhida Muizz al-Dawla i fou lloctinent de al-Muhallabi (mort 962) amb la filla del qual es va casar. Va avanar en la seva carrera mercs a al-Muhallabi que fou durant trenta anys el visir de Muizz al-Dawla. El 962 a la mort del seu sogre, va ser nomenat al seu lloc; desprs, el 966, fou nomenat visir de Izz al-Dawla i del califa Al-Muti (946-974) per noms va exercir tres mesos. 

El 971 va tornar a ser nomenat visir i fou acusat de tirania i opressi i es diu que va arribar a calar foc a la ciutat en revenja per l'assassinat d'un oficial de l'administraci, foc que va afectar una gran area (el mercat de Kark), va destruir 320 cases, 300 botigues i 33 mesquites, i va matar 17000 persones (que sembla un nombre massa gran per les cases cremades) . Com que les protestes augmentaven Izz al-Dawla el va fer detenir, li va confiscar el bens i el va castigar (no s'indica la forma) per finalment fer-lo enverinar a Kufa; el ver no el va matar per li va produir ulceres que el van matar algun temps desprs.

 Notes .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369583" title="Dispositiu d'emmagatzematge de dades" nonfiltered="3135" processed="3124" dbindex="143171">

Dispositius d'emmagatzematge de dades (Data Storage Device en angls) sn aquells aparells per a gravar (emmagatzemar) informaci (dades). La gravaci o enregistrament pot fer-se usant virtualment qualsevol forma d'energia. Des de la fora muscular de la ma, al escriure, a les vibracions acstiques en l'enregistrament fonogrfic, a l'energia electromagntica modulant cintes magntiques i discs ptics.

Un dispositiu d'emmagatzematge pot suportar informaci, informaci de processament o ambdues. Un dispositiu que tan sols cont informaci es un medi de gravaci. Els dispositius on la informaci de procs pot tan accedir a un medi de gravaci separable i portable (esborrable), com a un component permanent per a emmagatzemar i recuperar informaci es diuen equips d'emmagatzematge de dades.

L' emmagatzematge de dades electrnic s emmagatzematge que requereix energia elctrica per a gravar i recuperar informaci.

La majoria de dispositius d'emmagatzematge que no requereixen de la visi ni el cervell per a llegir pertanyen a aquesta categoria.

Les dades electromagntiques poden ser guardades tant en format analgic com digital en una gran varietat de medis. Aquest tipus de dades s considerat com dades codificades electrnicament depenent de si estan guardades o no en un dispositiu semiconductor. 

La major part dels  medis d'emmagatzematge de dades processades electrnicament (incloent algunes formes de emmagatzematge de dades informtiques) sn considerades d'emmagatzematge permanent (no voltil), aix vol dir que les dades romandran guardades quan l'energia elctrica es treta del dispositiu.

Vegeu tamb.
 Memria d'ordinador;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369584" title="Abu l-Fadl Nasir Tadj al-Din" nonfiltered="3136" processed="3125" dbindex="143172">
Abu l-Fad Nasr ibn Tahir Tadj al-Din (vers 1065-1164)  fou emir dels darrers saffrides (anomenats per Duzdjani maliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu l-Fath), successor del seu pare Tahir ibn Muhammad  Baha al-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb un edat a l'entorn dels cent anys.

L'obra Tarikh-i Sistan esmenta algunes lluites internes amb familiars i rivals al comenament fins que va poder establir el seu poder. El pas era vassall dels seljcides des de la meitat del segle XI i Abu l-Fadl fou un lleial vassall i tributari del sult Sandjar al que va enviar contingents per les seves campanyes. S'esmenta un acte de valentia de l'emir contra els elefants gaznvides en l'expedici seljcida de Sandjar a Gazni el 1116/1117 en qu fou deposat Malik Arslan Shah ben Masud (1116-1117) i proclamat Bahram Shah ben Masud 1117-1157. Fou tamb un dels emirs que fou cridat el 1156 pel Khwarizmshah Atsiz per alliberar a Sandjar que havia estat fet presoner per un grup oghuz al Khurasan, per el sult es va poder escapar.

 Bibliografia .
C. E. Bosworth, Cambridge  History of Iran V, i  Later Ghaznavids. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369590" title="Hlne" nonfiltered="3137" processed="3126" dbindex="143173">
	
Hlne s una pera en un acte de Camille Saint-Sans, amb llibret del mateix autor. S'estren al Teatre de Montecarlo el 18 de febrer de 1904.	
		


	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369592" title="Abu l-Hasan Ali al-Isfaraini" nonfiltered="3138" processed="3127" dbindex="143174">
Abu l-Hasan Ali ibn Fadl ibn Ahmad al-Isfaraini fou el primer visir del sult Mahmud de Gazni (998-1030). Era nadiu probablement de la ciutat d'Isfara al nord-oest del Khurasan.

Va iniciar la seva carrera com a secretari al Khurasan al servei del general Faik Kassa. Quan la lluita pel poder al Khurasan entre Faik i Abu l-Kasim Sindjuri fou liquidada per Sebuktigin i pel seu fill Mahmud, va passar al servei del amir vencedor i desprs al seu fill. Desprs de la mort de Sebuktegin (997) fou nomenat visir de Mahmud (998). 

La seva tasca principal era trobar els diners amb els que finanar la maquina de guerra del sultanat, i va reeixir durant uns deus anys, fins el punt que una vegada va recaptar una gran suma en noms dos dies. Si les seves exaccions van causar una decadncia de l'agricultura del Khurasan no es pot assegurar per cap be no li van fer; la situaci en tot cas es va agreujar per la sequera i conseqents males collites, i la plaga de fam que va seguir (1011). Encara el 1010/1011 es va recaptar una considerable quantitat a Herat que no fou suficient pel sult.

El visir no va voler posar el que mancava de la seva prpia butxaca i se'n va anar voluntriament a la pres (1010/1011); els seus bens foren confiscats i quan fou acusat d'extorsi fou torturat salvatgement i d'aquestos maltractes va morir (1013/1014) mentre el sult era a la India fent la campanya de Nandana. Alguns autors esmenten que el trencament entre sult i visir fou per un jove i bell esclau del visir que el sult tamb volia. Va tenir com a successor en el crrec a Ahmad ibn Hasan al-Maymandi (1013).

 Bibliografia .
M. Nazim, The Life and Times of Sul  n Ma m d of Ghazna, Cambridge, 1931, ;
Bosworth, Ghaznavids ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369593" title="Santa Gadea del Cid" nonfiltered="3139" processed="3128" dbindex="143175">

Santa Gadea del Cid s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369595" title="Sant Pere de Montagut" nonfiltered="3140" processed="3129" dbindex="143176">
L'Esglsia de Sant Pere de Montagut s una esglsia del s. XII amb reformes posteriors que es troba al poble de Montagut, al municipi de Montagut i Oix, a la Garrotxa.

Exteriors.
La faana principal est orientada a ponent.

Interiors.
Actualment consta de tres naus rectangulars amb un absis a llevant i una sola teulada sobrealada de la volta a dues vessants.

La nau central, molt ms alta que les laterals, s de volta apuntada i acaba amb un absis semicircular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369597" title="Vallurcanes" nonfiltered="3141" processed="3130" dbindex="143177">

Vallurcanes s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca de l'Ebro. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369598" title="Fulguraci solar de 1859" nonfiltered="3142" processed="3131" dbindex="143178">

L'any 1859 es va produir una gran fulguraci solar. La tempesta solar de 1859 va ser la ms potent tempesta solar registrada a la histria. A partir del 28 d'agost, es van observar aurores que arribaven al sud fins al Carib. El pic d'intensitat va ser l'1 i 2 de setembre, i va causar el fracs dels sistemes de telgraf a tota Europa i Amrica del Nord. Sembla que aquests tipus de situaci noms es dona cada uns 500 anys aproximadament, segons els estudis de mostres de gel. Sembla que els primers indicis d'aquest incident es van detectar a partir del 28 d'agost de 1859 quan per tota Nord Amrica es van veure aurores boreals. Es van veure intenses cortines de llum, des de Maine fins a Florida. dhuc a Cuba els capitans de vaixells van registrar als quaderns de bitcola l'aparici de llums rogenques aprop del zenit. En aquella poca els cables del telgraf, invent que havia comenat a funcionar el 1843 als Estats Units, van patir talls i curtcircuits que van provocar nombrosos incendis, tant a Europa a Nord Amrica. Es van observar aurores en zones de baixa latitud, com a Roma, L'Havana i les illes Hawaii, entre altres. Va ser la interacci ms violenta que mai s'ha registrat entre l'activitat solar i la Terra. La acci del vent solar sobre la Terra l'any 1859 va ser, de molt, la ms intensa de qu es t constncia. El dia 28 d'agost van aparixer nombroses taques solars, i entre els dies 28 d'agost i 2 de setembre es van declarar nombroses rees amb fulguracions. El 1 de setembre el Sol emet una immensa flamarada, amb una rea de fulguraci associada que durant un minut va emetre el doble d'energia del que s habitual. Noms disset hores i quaranta minuts desprs, l'ejecci va arribar a la Terra amb partcules de crrega magntica molt intensa. El camp magntic terrestre es va deformar completament i aix va permetre l'entrada de partcules solars fins a l'alta atmosfera, on van provocar extenses aurores boreals interrupcions en les xerxes del telgraf, que aleshores estava encara molt poc desenvolupat.    


La fulguraci de Carrington.
A vegades, es parla de la fulguraci de Carrington degut a que aquest cientfic feia uns esbossos d'un grup de taques solars el dijous primer de setembre degut a la dimensi de les regions obscures, quan, a les 11:18, es va adonar d'un intens esclat de llum blanca que pareixia sortir de dos punts del grup de taques. Va voler compartir l'espectacle amb qualc per no hi havia ning ms a l'observatori. Desset hores ms tard una segona onada de aurores boreals va convertir la nit en dia a tota Nord Amrica fins a Panam. Alguns exemples illustren la magnitud d'aquest fet: es podia llegir el peridic baix la llum entre roja i verdosa de les aurores, mentre que els miners d'or de les Muntanyes Rocalloses s'aixecaren i berenaren de matinada, creien que el Sol sortia darrera una cortina de nvols! En aquell temps hi havia molts pocs aparells elctrics, per els pocs que hi havia van deixar de funcionar, per exemple, els sistemes telegrfics deixaren de funcionar a Europa i Nord Amrica.   


Si la tormenta de Carrington no va tenir conseqncies brutals fou degut a que la nostra civilitzaci tecnolgica encara estava al principi: si es dons avui els satllits artificials deixarien de funcionar, les comunicacions de rdio s'interromprien i les apagades elctriques tendrien proporcions continentals i els serveis quedarien interromputs durant setmanes. Segons els registres obtinguts de les mostres de gel una fulguraci solar d'aquesta magnitud no s'ha produt en els darrers 500 anys, encara que es produeixen tempestes solars relativament fortes cada cinquanta anys, la darrera el 13 de novembre de 1960.

El cicle d'activitat solar.
L'aparici de taques solars, l'activitat magntica, i altres dades relacionades amb aquests fenmens segueixen un cicle que dura 11 anys. El cicle actual comen el mes de gener de 2008, desprs de la pausa actual, duran uns cinc anys l'activitat solar ser cada vegada major. En els darrers 11 anys han explotat a la superfcie del Sol uns 13.000 nvols de plasma i unes 21.000 fulguracions solars.

Es podria dir que les tempestes solars sn similars a les tempestes terrestres a una escala superior, encara que, en el cas de les solars els gasos del vent solar van acompanyats de camps magntics que els hi donen forma i proporcionen energia. Com es dona en el cas de les tempestes elctriques sn explosions de partcules d'altes energies i intensos raigs X degut els canvis del camp magntic.

En el procs de fusi nuclear, que origina l'energia del Sol, hi ha una prdua de massa del 0,7 %, que es converteix en energia tal com expressa la coneguda frmula d'Einstein:

;

Quan un gram d'hidrogen es transforma per fusi nuclear en 0,93 grams d'heli, s'alliberen 50.000 quilowatts-hora d'energia. Aquesta energia es transmet primer per radiaci dins una capa esfrica  zona radiant  de 500.000 Km de gruix i desprs es transmet per convecci a travs d'una altra capa esfrica de 200.000 Km zona convectiva. Aquesta capa de convecci s com un lquid en ebullici: per aix el Sol presenta amb forta ampliaci ptica una superfcie granulada corresponent al cim de les cllules convectives. L'estructura granulada canvia de forma rpida (com canvia la superfcie de l'aigua bullent) i una unitat de la granulaci es veu aparixer i desaparixer en deu o quinze minuts. Amb aquestes dues classes de transport, l'energia produda al nucli solar ja pot escapar del Sol i radiar en totes direccions.

La majoria d'aquestes tempestes produeixen aurores boreals en les regions rtiques que comparades amb els fenmens meteorolgics semblarien un petit xfec, per a vegades, el Sol deixa anar un autntic vendaval. Ning viu avui ha experimentat una tempesta d'aquestes proporcions, per Kenneth G. McCracken de la Universitat de Maryland va descobrir en els nuclis de mostres de gel de l'Antrtida i Groenlndia augments bruscos de nitrats, que ja es coneixia que corresponien a intenses rfegues de vent solar. L'anomalia de nitrats de 1859 s la major en 500 anys i equival a la suma d'episodis ms importants en els darrers 40 anys.

Causes . 
La gran tempesta de 1859 va anar precedida de l'aparici, en el Sol, d'un grup nombrs de taques solars prximes a l'equador solar, casi en el moment de mxima activitat del cicle solar, d'una magnitud tant gran que es podien veure a simple vista, amb una protecci adequada. En el moment de l'ejecci de massa coronal el grup de taques estava en front a la Terra, encara que no sembla que s'exigeixi tanta punteria  quan la matria coronal arriba a l'rbita terrestre abasta una extensi de 50 milions de quilmetres, milers de vegades la dimensi de la Terra.

La intensa fulguraci de 1859 alliber dues ejeccions de matria coronal: la primera trig entre 40 i 60 hores per arribar a la Terra  el temps habitual  mentre la segona, alliberada pel Sol abans de qu s'ompls el buit deixat per la primera, noms trig unes 17 hores per arribar a la Terra. La primera ejecci anava acompanyada d'un intens camp magntic helicodal, segons les dades dels magnetmetres de l'poca. Aquesta primera etapa qued registrada als magnetmetres de superfcie com un inici brusc d'activitat, per no tengu altres efectes. En un primer cop apuntava al nord, per desprs de 15 hores en lloc de reforar el camp terrestre s'oposava al camp esmentat. Aquesta oposici alliber gran quantitat d'energia, que comen a interrompre les comunicacions telegrfiques i a formar aurores boreals, fins passats un o dos dies, en que, una vegada que el plasma pass ms enll de la Terra, va deixar que el camp magntic de la Terra torns a la normalitat.

La fulguraci de Carrington del primer de setembre degu tenir temperatures de 50 milions de kelvin, per la qual cosa es probable que no noms emets radicaci visible, sin tamb radiaci gamma i raigs X. No hi ha noticia de l'observaci de una fulguraci solar ms brillant. La radiaci solar noms tarda uns 8 minuts i mig en arribar a la Terra i si hi hagus hagut aparells de rdios d'ona curta en aquell temps haurien quedat inutilitzats. L'energia dels raigs X encalentiren l'atmosfera alta de la Terra, la qual cosa va produir la seva expansi entre desenes i cents de quilmetres.

Com ja s'ha esmentat es va produir una segona rfega de vent solar. En el moment de l'impacte amb la Terra d'aquesta segona fulguraci el camp magntic del plasma apuntava cap al sud, amb la qual cosa el caos geomagntic no va trigar: la magnetosfera terrestre que sol estar a uns 60.000 quilmetres de la Terra es va comprimir fins arribar a uns 7.000, fins abastar, potser, l'estratosfera. Quan el cintur de radiaci de Van Allen desaparegu temporalment gran quantitat de protons i electrons es descarregaren cap a l'atmosfera, la qual cosa podria haver sigut la causa de les aurores boreals observades.

La fulguraci solar i la forta ejecci de matria coronal van accelerar els protons fins a energies de 30 milions d'electronvolts i dhuc majors, la qual cosa va fer que aquestes partcules entrassin, en el rtic, fins a uns 50 quilmetres de la superfcie terrestre i que aquestes partcules dipositassin una quantitat extra d'energia en la ionosfera que, segons Brian C. Thomas de la Universitat de Washburn desencaden una reducci de l'oz estratosfric d'un 5 %, i es necessitaren uns 4 anys per recuperar el que s'havia perdut. Una gran  pluja  de neutrons va poder abastar la superfcie de la Terra, per, degut a que en aquell temps no hi havia detectors, no es va poder registrar, i sembla no va tenir conseqncies per la salud.

Mentre les aurores s'estenien des de les latituds altes, que les sn prpies, fins a altres ms baixes, els corrents elctrics de la ionosfera i de les mateixes aurores induen corrents intensos que circulaven a travs dels continents, i que entraren en els circuits de telgraf i que arribaren a cremar algunes estacions i produren electrocucions.

La propera tempesta solar.

Una tempesta solar d'aquesta magnitud tendria greus conseqncies per la civilitzaci actual. Els rajos csmics erosionen els panells solars dels satllits artificials i redueixen la seva capacitat per generar electricitat. Molts de satllits de comunicacions, per exemple l'Anik E1 i l'E2 l'any 1994 i el Telstar 401 el 1997 han resultat damnificats per aquest motiu. Un cas un poc diferent es deu a l'expansi de l'atmosfera pels raigs X que produ danys al ASCA japons el 14 de juliol de 200.

Els satllits artificials han estat dissenyats especficament per evitar les calamitats del clima espacial, per les xerxes elctriques sn incls ms frgils. Els grans transformadors estan connectats a terra i, per tant, poden ser susceptibles de ser danyats per els corrents continus indudes per les pertorbacions geomagntiques i encara que els transformadors evitassin la destrucci els nuclis magntics es podrien carregar durant la meitat del cicle de corrent altern, la qual cosa distorsionaria la forma de les ones de 50 o 60 Hertz.

L'any 1859, l'invent del telgraf havia ocorregut noms 15 anys enrere i la infraestructura elctrica estava realment en la seva infncia. La tempesta solar de 1994 va causar errors en dos satllits de comunicacions, afectant els peridics, les xerxes de televisi i el servei de rdio a Canad. Altres tempestes han afectat sistemes des de serveis mbils i senyals de TV fins a sistemes GPS i xarxes d'electricitat. Al mar de 1989, una tempesta solar molt menys intensa que la perfecta tempesta espacial de 1859, va provocar que la planta hidroelctrica de Quebec (Canad) es detingus durant ms de nou hores; els danys i la prdua d'ingressos resultant s'estima en centenars de milions de dlars. 

Com senyala una plana web de la Universitat George Washington "la meteorologia espacial, que s el resultat dels RAJOS X i de partcules d'alta energia del Sol que interactuen de manera complexa amb la Terra, atmosfera i camp magntic, sovint afecta als moderns sistemes tecnolgics negativament  (per exemple, els satllits, la xarxa elctrica, la rdio), causant prdues econmiques i socials en les latituds altes de la Terra, com el nord d'Estats Units,  Canad, Escandinvia i Rssia, que estan en particular risc perqu els camps magntics hi convergeixen"

Vegeu tamb.
Auroral events of historical significance ;
Ejecci de massa coronal;
Estrella fulgurant;

 Referncies .


Bibliografia.
Sten F. Odewald i James L. Green   Investigacin y Ciencia   Octubre 2006   p. 58   Prensa Cientfica, S. A.   Muntaner, 339 pral 1. 08021 Barcelona (Espanya). ;
The 23RD Cycle: Learning to Live with a Stormy Star   Sten Odenwald   Columbia University Press, 2001. ;
The Great Historical Geomagnetic Storm of 1859: A Modern Look   Dirigit per M. Shea i C. Robert Clauer a Advances in Space Research, vol. 38, n 2, p. 117-118; 2006. ;

Enllaos externs.
La tempesta perfecta Data d'accs 22 d'octubre de 2008. ;
Las taques solars, GEA Data d'accs 23 d'octubre de 2008. ;
Tempesta solar, 3cat24.cat Data d'accs 23 d'octubre de 2008.  ;
Brian C. Thomas, 23 March 2007 - New Scientist Space Data d'accs 23 d'octubre de 2008. ;
Space Data d'accs 22 d'octubre de 2008. ;
NASA,  A Super Solar Flare Data d'accs 22 d'octubre de 2008. ;
Carrington's Flare Data d'accs 22 d'octubre de 2008. ;
ASCA, Jap Data d'accs 23 d'octubre de 2008. ;
Plana de l'Universitat George Washington Data d'accs 23 d'octubre de 2008. ;
Supertormenta solar, NASA Data d'accs 23 d'octubre de 2008. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369602" title="Apofis (mitologia)" nonfiltered="3143" processed="3132" dbindex="143179">

Apofis o Apep, representava en la mitologia egpcia a les forces malfiques que habiten el Duat i a les tenebres. Nom egipci: Apep. Nom  grec: Apofis, (Apophis).

Iconografia.
Fou representada com una serp gegantina, un drag amb parts de serp, o una gran tortuga o cocodril.

Mitologia.
Era una serp gegantina, indestructible i poderosa, la seva funci consistia en interrompre el recorregut del vaixell solar, conduit per Ra, i evitar que sorts el nou dia, emprant diversos mtodes: atacava la barca directament o serpentejava per provocar bancs de sorra a on la nau pogus encallar. La finalitat rau en trencar la Maat, el Orde csmic. 

Apofis era el mal, contra el que es tenia de lluitar per contenir-lo; per, mai seria aniquilat, sols era ferit o sotms, ja que d'altre manera el cicle solar no podria portar-se a terme diriament i el mn moriria. Pels antics egipcis era necessari que exists el concepte del mal, per que el b fos possible. 

Els egipcis creien que, quan el cel es tenyia de vermell, era a causa de les ferides provocades a Apofis. Tamb, interpretaren que els eclipses eren obra seva, en la lluita en la Duat.

Totes les serps eren la seva encarnaci, excepte la cobra, que representava al Sol.

Apofis i la Bblia.
A diferencia del Gnesi judeocristi, a on el smbol del mal est representat per una serp, a Egipte eren smbols de resurrecci, sent la cobra el animal protector dels faraons i en la ciutat de Buto eren venerades pel seu carcter benfic.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369603" title="Direct Attached Storage" nonfiltered="3144" processed="3133" dbindex="143180">
Direct Attached Storage (DAS), o  Emmagatzematge Directament Adjuntat, s el mtode tradicional d'emmagatzematge i el ms senzill. Consisteix en connectar el dispositiu d'emmagatzematge directament al servidor o estaci de treball, es a dir, fsicament connectat al dispositiu que fa s d'ell.

Tant en DAS com en SAN (Storage Area Network), les aplicacions i programes d'usuaris fan les seues peticions de dades al sistema de fitxers directament. La diferncia entre ambdues tecnologies recau en la forma en que el sistema de fitxers obt les dades requerides.

En una DAS, l'emmagatzematge s local respecte al sistema de fitxers, mentre que en una SAN, l'emmagatzematge s remot. En la banda oposta es troba la tecnologia NAS (Network Attached Storage o Emmagatzematge Adjuntat a la Xarxa) on les aplicacions fan les peticions de dades als sistemes de fitxers de manera remota.

Caracterstiques.

Els principals protocols utilitzats en DAS sn SCSI,SAS i Fibre Channel. Habitualment un sistema DAS habilita capacitat extra d'emmagatzematge a un servidor, mentre mant alt l'ample de banda i taxes d'accs. El tpic sistema DAS est format per un o ms dispositius d'emmagatzematge com discs rgids, i un o ms controladors. La interfase amb el servidor o amb l'estaci de treball est fet per mitj d'un "host bus adapter" (HBA).

Un tpic sistema DAS proveeix controladors embeguts. La gesti del RAID s "off-load" o simplement sense RAID. Els HBA poden ser usats reduint costos.

Desavantatges.

Els DAS han segut considerats com "Illes d'Informaci". Els seus desavantatges inclouen la incapacitat per a compartir dades o fonts no usades amb altres servidors. Tant les atquitectues NAS com les SAN intenten adrear a, per presenten alguns nous aspectes, tamb, com el alt cost inicial, gestionabilitat, seguritat i contenci de recursos.

Vegeu tamb.

Protocols:

SAN;
ATA sobre Ethernet;
Fibre Channel;
Infiniband;
iSCSI;

NAS

File Area Network;

RAID;
JBOD;
List of SAN Sistemes de Gesti de Xarxa;
Serial Attached SCSI;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369604" title="Arenillas de Riopisuerga" nonfiltered="3145" processed="3134" dbindex="143181">

Arenillas de Riopisuerga s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369607" title="Los Balbases" nonfiltered="3146" processed="3135" dbindex="143182">

Los Balbases s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369608" title="Barrio de Mu" nonfiltered="3147" processed="3136" dbindex="143183">

Barrio de Mu s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369609" title="Belbimbre" nonfiltered="3148" processed="3137" dbindex="143184">

Belbimbre s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369610" title="Castellanos de Castro" nonfiltered="3149" processed="3138" dbindex="143185">

Castellanos de Castro s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369611" title="Castrillo de Riopisuerga" nonfiltered="3150" processed="3139" dbindex="143186">

Castrillo de Riopisuerga s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369612" title="La Chtaigneraie" nonfiltered="3151" processed="3140" dbindex="143187">


La Chtaigneraie  s una municipi de la regi del Pas del Loira, departament de la Vende.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369614" title="Castrillo Matajudos" nonfiltered="3152" processed="3141" dbindex="143188">

Castrillo Matajudos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369616" title="Chambord (Loir i Cher)" nonfiltered="3153" processed="3142" dbindex="143189">


Chambord  s una municipi de la regi del Centre, departament del Loir i Cher.

Vegeu tamb.
Castell de Chambord














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369617" title="Grijalba" nonfiltered="3154" processed="3143" dbindex="143190">

Grijalba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369618" title="Sarrebourg" nonfiltered="3155" processed="3144" dbindex="143191">


Sarrebourg (en alemany Saarburg) s una municipi de la regi de Lorena, departament del Moselle.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369619" title="Hontanas" nonfiltered="3156" processed="3145" dbindex="143192">

Hontanas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369620" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3157" processed="3146" dbindex="143193">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1936 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre l'1 i el 16 d'agost de 1936 a la ciutat de Berln (Alemanya).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Los Angeles 1936;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369622" title="Humada" nonfiltered="3158" processed="3147" dbindex="143194">

Humada s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. Inclou les entitats locals menors de:

 Congosto;
 Fuencaliente de Puerta;
 Fuenteodra;
 Humada;
 Los Ordejones, formada per dues localitats: Ordejn de Abajo , o Santa Mara i Ordejn de Arriba , o San Juan.
 Rebolledo de Traspea;
 San Martn de Humada;
 Villamartn de Villadiego.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369625" title="Bust" nonfiltered="3159" processed="3148" dbindex="143195">




Un bust s una representaci de la part superior d'un cos hum mitjaant pintura, escultura, dibuix o gravat. Inclou el cap, els muscles, el naixement dels braos i part del pit. No es considera una fragment parcial d'una obra, sin que s, en si mateix, l'obra completa.

L'art de representar bustos ve de l'antiguitat, existint exemplars identificats de l'Antic Egipte i anteriors. Generalment, el representat s un individu d'importncia. Per a mantenir la memria del personatge, els bustos tallats usen materials duradors tals com marbre, bronze o granit. 

Es diu bust geminat al bust de dues cares representant dos personatges de rostre diferents i collocats esquena contra esquena, per comunament formant un tot per mitj de la uni de les parts superiors del cap i del tocat. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369626" title="Abadia de Sant Geli" nonfiltered="3160" processed="3149" dbindex="143196">

L'abadia de Sant Geli (en francs Saint-Gilles) est situada al centre de la poblaci francesa que porta tamb el nom de Sant Geli, al departament de Gard (Llenguadoc-Rossell). Est dedicada a sant Gil, el seu fundador i primer abat. Aquest lloc ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, dins del conjunt de monuments que formen part del Cam de Sant Jaume, a Frana.

Histria.
La histria, o ms aviat la llegenda, d'aquest lloc comena quan sant Gil el tria per a retirar-se per a practicar l'eremitisme. Aquesta llegenda diu que el sant fou ferit per una fletxa llenada pel rei visigot Vamba mentre estava caant. Com a compensaci per l'incident, el rei li va lliurar unes terres amb la finalitat que pogus fundar l'abadia. Aquest episodi caldria situar-lo en el segle VII. Inicialment l'establiment era dedicat a sant Pere i sant Pau.


Probablement l'abadia de Sant Pere i Sant Pau fou fundada al segle VII, a mitjan del segle IX el patronatge es va canviar pel de Sant Gil, el sant local que era enterrat a la mateixa esglsia. Aquest canvi va comportar un augment considerable dels fidels devots del sant. Molt probablement fou en aquesta poca que es va anar teixint la llegenda del sant.

Grcies a tot aix, la comunitat va aconseguir de la Santa Seu el privilegi de l'exempci, s a dir, que depenia directament dels papes. Malgrat aix, l'abadia no va sortir de la mediocritat. El 1066 hom va intentar vincular-la a Cluny, per l'oposici dels mateixos monjos no ho va permetre fins el 1077, quan Gregori VII va aprovar l'uni, per conservant el privilegi de triar els seus abats.

L'afluncia de pelegrins, el vincle amb Cluny i les donacions dels senyors van permetre que es comencs a aixecar una nova esglsia. El papa Urb II en va consagrar un altar el 1096, quan l'esglsia encara estava en plena construcci.


Un conflicte entre la comunitat i els comtes de Tolosa que volien recuperar el poder sobre l'abadia va interrompre les obres, que no es van reprendre fins el 1116, aprofitant els murs que s'havien aixecat en el segle anterior per variant la concepci de l'edifici: ara deixarien una gran cripta a la part inferior i, al damunt, hi aixecarien un gran edifici, de 98 m de llargada.

Aquesta obra quedaria interrompuda de nou entre el 1120 i 1132. En aquesta darrera data es reprn la construcci, coincidint amb una poca d apogeu pel que fa a l'arribada de pelegrins i la conseqent puixana econmica. L'abadia s l'escenari de la mort de l'heretge Pierre de Bruys, que fou cremat davant l'esglsia en 1136. En 1154 el papa atorga indulgncies als visitants, el que incrementa encara ms l'afluncia dels devots.

Desprs d'una nova interrupci motivada per la inestabilitat poltica i religiosa s'inicia un tercer perode constructiu, entre 1185 i 1209. L'edifici queda, per, inacabat. En 1226 l'establiment religis queda sotms a la monarquia, el mateix Sant Llus el visita en dues ocasions. El papa Climent IV, originari de Sant Geli, promociona les donacions a favor de la construcci de l'esglsia.


De totes maneres, les dificultats econmiques no permeteren acabar la construcci fins el segle XIV, en els segles segents encara es va anar completant l'obra.

En 1538 l'abadia queda secularitzada i passa a acollir una collegiata. En el mateix segle els protestants l'incendien i queda en runes. L'esglsia s transformada en fortalesa fins que en 1622 hom ordena la seva total destrucci. Aix no arriba a complir-se per la intervenci de les tropes que aturen la destrucci, tot i que es perd la capalera i bona part de les naus. Seguidament s'inicia la seva reconstrucci, per amb unes mides ms curtes. La cripta es mant i la nau es retalla en la seva capalera. La faana romnica es restaurada. Durant la Revoluci hom acaba d'enderrocar el que quedava de l'antiga capalera.

Les construccions.

Es conserva l'esglsia de l'antiga abadia, restaurada desprs de les destrosses que es van fer a partir del segle XVII. s una esglsia de tres naus amb voltes d'aresta, separades per columnes. La nau central s ms alta que les laterals.
 
La faana.
Es la part ms interessant de l'esglsia, una magnfica obra d poca romnica amb fortes influncies romanes, que s'expliquen per la proximitat de llocs amb importants restes d'aquella poca (Arle, Aurenja, Sant Romieg de Provena...). La seva dataci ha estat sempre fora discutiDa i va des de la primera meitat del segle XII, fins comenament del segle XIII. Per altra banda hom distingeix diverses autories pel que fa als artistes que hi van treballar.

La decoraci de la faana est formada per tres portades, la central ms gran que les laterals. El portal de l'esquerre presenta una Adoraci dels Mags al timp i l Entrada a Jerusalem a la llinda. El portal central t representat un Crist en Majestat al timp; al fris inferior, que s'estn pels murs laterals, entre les portes, hom troba diverses escenes relatives a la Passi. El portal de la dreta t una Crucifixi al timp, i a sota diverses escenes relatives a episodis posteriors a la Resurrecci de Crist (Noli me tangere, Santes dones al sepulcre, Aparici als apstols...).


Entre les tres portes es situen una srie de columnes recuperades d'poca romana, i entre elles diverses figures de grans dimensions: Sant Miquel, els dotze apstols i la Lluita d'ngels i dimonis. A la part inferior, a tocar de terra, hi ha personatges de l'Antic Testament, a ms d'escenes no religioses.

La cripta.
La cripta s de grans dimensions, ocupa tota la nau, des de la faana fins la capalera. Al centre de la mateixa es troba la tomba de sant Gil, antic centre de devoci. Al segle XVI l'arqueta amb les relquies del sant foren traslladats a la Baslica de Sant Serni de Tolosa. Aqu noms es conserven alguns fragments.

Altres elements.
Darrere l'esglsia es conserven les restes de l'antiga capalera, entre les quals un mur que cont al seu interior una interessant escala de cargol. Hi ha tamb restes escasses d'altres dependncies de l'antic monestir.

Bibliografia.
 ROBERT SAINT-JEAN. Languedoc roman. Zodiaque. La-Pierre-qui-Vire, 1975;
 JEAN-MARIE MARCONOT. Saint Gilles. L abbatiale romane. Riresc. Nimes, 2008 ISBN 2-910539-37-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369628" title="Palau reial de Valldaura" nonfiltered="3161" processed="3150" dbindex="143197">
El Palau reial de Valldaura fou un antic monestir de l'ordre del cster fundat l'any 1150 a la zona de Valldaura (Collserola). Fou l'origen de la comunitat de Santes Creus. Aquest palau fou residncia ocasional de diferents comtes de Barcelona, com Mart l'Hum , Jaume II, Joan I, Alfons III o Pere III.

El terreny que ocupava, actualment s de propietat privada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369630" title="Oficina de Propaganda i Premsa a Pars" nonfiltered="3162" processed="3151" dbindex="143198">
Oficina de Propaganda i Premsa a Pars o Oficina Catalana de Pars fou un servei de propaganda fundat el 1937 a Pars per Joan Estelrich i Artigues i finanada per Francesc Camb i Joan Llonch i Salas, empresari sabadellenc.  Deix de funcionar el 1940, amb l'ocupaci nazi de Frana.

Fou creada per una sugerncia l'octubre de 1936 en una reuni a Burgos de Joan Ventosa i Calvell i Joan Rib. El gener de 1937 contactaren a Pars amb Xavier Rib, administrador de Camb, Estelrich, Felip Rods, Octavi Saltor i l'ambaixador franquista a Pars Jos Quiones de Len, per tal que el nou rgim franquista es guanys la simpatia de l'opini pblica francesa. En foren nomenats Llonch cap de l'oficina, Rib administrador, Estelrich director de publicacions i Saltor encarregat dels informes confidencials. Poc desprs s'hi incorpor Joaquim Reig i Rodrguez. Tenia la seu a l'Avenue de la Bourdonnais, casa de Rib.

El 27 de febrer 1937 publica el primer Boletn de Informacin Espaola, i el 10 de mar edici en francs. Poc a poc s'hi incorporaren Vicen Sol de Sojo, Joaquim Pellicena i Camacho, Valent Castanys i Borrs, Joan Ribot i Casablancas i altres exiliats. L'octubre editaren Occident en francs. Tot i el seu important paper de suport al nou rgim va tenir inicialment males relacions amb l' Agence d'Informations Franco-Espagnoles (AIE), que era la oficial de les autoritats de Salamanca.

El maig de 1938 Llonch deixa el crrec en mans de Jess Pabn, bigraf de Camb. L'oficina establ contactes a Sussa (Joan A. Parpal i Bruna), Gnova (Joan Costa i Du), Roma (Ramon d'Abadal i Manuel Brunet), Vatic (A.M. Albareda), i altres. Tamb hi collaboraren intellectuals espanyols com Gregorio Maran, de qui publicaren Libralisme et Communisme. En marge de la guerre civil espangnole el 1938.

Occident, que es public fins el 1940, volia atraure intellectuals dretans francesos. Va rebre suport de Paul Claudel i dels caps d'Action Franaise, Charles Maurras i el nordcatal Robert Brasillach, per no el de Jacques Maritain, ni el de Franois Mauriac ni el deGeorges Bernanos. A Anglaterra, van rebre el suport de Charles Sarolea i Edgar Allison Peers, i a Holanda el de Petrus B. De Meyer. Entre les informacions ms destacades, hi hagu el desembarcament d'Alberto Bayo a Mallorca i la persecuci religiosa. Per el ms fams fou l'estudi d'Estelrich La persecuci religiosa a Espanya (tradut al castell, francs, Angls, Italia, romans, txec), escrit amb informacions de fugits com Antoni Ramon i Arrufat, monjo de Montserrat, que li don noms dels martirs de Montserrat (uns 30). Tamb hi public Le drame du Pays Basque, La justice du Front Popular i Mditation en Espagne. 

 Referncies .
 Josep Massot i Muntaner Els intellectuals mallorquins davant el franquisme Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1992;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369634" title="Home (Can de Depeche Mode)" nonfiltered="3163" processed="3152" dbindex="143199">

Home s el 33 senzill publicat a Anglaterra de la banda Depeche Mode, concretament el tercer de l'lbum Ultra i es va llanar el 16 de juny de 1997. Algunes emissores dels Estats Units van emetre abans la can Useless que va confondre molta gent pensant que Home n'era el quart. s tot just el tercer i ms recent senzill de la histria de Depeche Mode on Martin Gore s la veu principal de la can.

Realment no t cares-b el senzill, ja que l'acompanyen versin en directe de "Barrel of a Gun" i "It's No Good" gravades durant el concert Ultra Party de Londres. S'ha realitzat diverses remescles de la can encara que la majoria es consideren de molt mala qualitat, noms la "Air Around the Golf" apareix en el Remixes 81-04. La cartula del senzill est dissenyada per Emma Corbijn quan tenia cinc anys.

El videoclip de "Home" el va dirigir Steve Green i s l'nic de l'lbum Ultra no dirigit per Anthon Corbijn. Les imatges representen un aliengena d'aparena humana per invisible que explora un motel. En un dels apartaments hi ha els components del grup.

Cap al final de la gira Touring The Angel, la can "Home" estava inclosa en la llista de canons per en la primera meitat de la can s'utilitzaven els arranjaments de la remescla "Air Around The Golf".


 Llista de canons .

12": Mute / 12Bong27 (UK)
 "Home (Jedi Knights Remix (Drowning in Time))" (7:02);
 "Home (Air "Around the Golf" Remix)" (3:57);
 "Home (LFO Meant to Be)" (4:26);
 "Home (Grantby Mix)" (4:39) (remescla de Dan Grigson);

CD: Mute / CDBong27 (UK)
 "Home" (5:46);
 "Home (Air "Around the Golf" Remix)" (3:57);
 "Home (LFO Meant to Be)" (4:26);
 "Home (The Noodles & The Damage Done)" (6:36) (remescla de Skylab);

CD: Mute / LCDBong27 (UK)
 "Home (Jedi Knights Remix (Drowning in Time))" (7:02);
 "Home (Grantby Mix)" (4:39);
 "Barrel of a Gun (Live)" (6:02);
 "It's No Good (Live)" (4:06);

CD: Mute / CDBong27X (EU)
 "Home" (5:46);
 "Home (Air "Around the Golf" Remix)" (3:56);
 "Home (LFO Meant to Be)" (4:26);
 "Home (The Noodles & The Damage Done)" (6:36);
 "Home (Jedi Knights Remix (Drowning in Time))" (7:01);
 "Home (Grantby Mix)" (4:40);
 "Barrel of a Gun (Live)" (6:02);
 "It's No Good (Live)" (4:06);

CD-R: Tape-To-Tape / Bong 27 (UK)
 "Home (Instrumental)" (3:59);

CD: Reprise / PRO-CD-8855 (US)
 "Home (Radio Version)" (3:59);
 "Home (Air "Around the Golf" Remix)" (3:56);

 Totes les canons estan composades per Martin  Gore;
 Martin Gore s la veu principal de "Home" i Dave Gahan de "Barrel of a Gun" i "It's No Good".
 Les canons en directe es van gravar el 10 d'abril de 1997 a Londres.


 Home i Useless .

El novembre de 1997 es va publicar un doble senzill Cara-A amb "Home" i "Useless" als Estats Units i Canad. La cartula frontal era la de "Home" i la posterior era la de "Useless" amb les respectives llistes de canons a cada cartula.

7": Reprise / 7-17314 (US)
 "Home" (5:46);
 "Useless Bolland Ultrasonar Edit" (4:06);

CD: Reprise / 9 17314-2 (US)
 "Home" (5:46);
 "Home "Around the Golf" Remix" (3:58);
 "Useless Bolland Ultrasonar Edit" (4:06);

CD: Reprise / 9 43906-2 (US)
 "Home" (5:46);
 "Home Mix" (4:38);
 "Home Meant to Be" (4:26);
 "Home Noodles and The Damage Done" (6:22);
 "Useless Bolland Ultrasonar Mix" (6:00);
 "Useless Bolland Funky Sub Mix" (5:38);
 "Useless + Dorfmeister Session  " (9:10);
 "Useless from Wherever: Parts 1 & 2" (7:15);
 Totes les canons estan composades per Martin Gore.
 Martin Gore s la veu principal de "Home" i Dave Gahan the "Useless".
 Cont vdeos de "Barrel of a Gun", "It's No Good", "Home" i "Useless" que es poden visualitzar en PC i Mac.


 Enllaos externs .
 Informaci sobre Home al lloc oficial de Depeche Mode;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369637" title="Sant Joan Baptista d'Orcau" nonfiltered="3164" processed="3153" dbindex="143200">

Sant Joan Baptista d'Orcau (o, simplement, Sant Joan d'Orcau, s una esglsia romnica del poble d'Orcau, de l'antic terme d'aquest mateix nom, actualment incls en el d'Isona i Conca Dell.

Es tracta d'una esglsia que mai no va assolir el rang de parrquia, si b un petit espai annex al temple mostra que devia ser el lloc on s'estenia el cementiri del poble d'Orcau. Sempre ha constat com una capella de la parrquia de Santa Maria d'Orcau, abans situada a dalt del castell, a l'actual esglsia, enrunada, de la Mare de Du de la Pietat del Castell d'Orcau, i ms modernament a l'esglsia nova de Santa Maria, a baix el poble.

Tot i que es tracta d'una obra indubtablement, no hi ha documentaci antiga d'aquesta esglsia, ja que la primera que s'ha trobat s la d'una visita pastoral del 1758, i desprs, en un Pla parroquial del 1904.

s un temple d'una sola nau, coberta amb volta de can semicircular, llevat del tram de ms a ponent, on la volta agafa un lleuger apuntament. Dos arcs torals ajuden a suportar el pes de la coberta. La capalera agafa una forma trilobulada, grcies a l'absis principal, a banda i banda del qual hi ha dues absidioles enfrontades, de manera que el conjunt apunta vers la planta de creu llatina.

La portada, que t dovelles senzilles de pedra tosca, s al mur sud, i, tot i que no s gaire habitual, en el centre de la nau. Hi ha dues finestres curciformes: una a la faana de ponent, i l'altra sobre l'arc presbiteral principal.

L'esglsia sencera s bastida damunt de la roca, que aflora en diversos llocs, principalment a l'absidiola nord, on la roca arriba a formar un banc, per damunt del sl de la nau.

No hi ha ornamentaci enlloc, i l'aparell s de carreus grossos, regular, com la major part d'esglsies pertanyents al segle XII.

Aquesta esglsia ha roms molts anys desafectada i abandonada, fins que fou restaurada i dignificada vers l'any 1990.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Sant Joan d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369638" title="Home (desambiguaci)" nonfiltered="3165" processed="3154" dbindex="143201">

 Home, persona del sexe mascul.
 Home, can del grup britnic Depeche Mode.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369639" title="Corrent de remol" nonfiltered="3166" processed="3155" dbindex="143202">
La corrent de remol, tamb coneguda com Corrents de Foucault s un fenomen elctric descobert pel fsic francs Lon Foucault l'any 1851. 

Apareix quan un conductor s sotms a un camp magntic variable, degut al moviment relatiu entre el camp i el conductor, o a les variacions del camp amb el temps. Aix causa un flux d'electrons o corrent dins el conductor. Aquests corrents circulars creen electroimants amb camps magntics que s'oposen al camp original.

El terme corrent de remol prov de corrents anlogues observades en l'aigua en arrossegar un rem en el sentit d'empnyer: turbulncies locals conegudes com a remolins donen lloc a vrtex persistents.

Les corrents de remol poden generar moltes prdues d'energia en forma de calor i tamb crear forces repulsives entre el conductor i el camp originari que es poden emprar per crear levitaci o moviment o un fort efecte de frenatge.

Les corrents de remol se solen minimitzar amb plaques fines, mitjanant la laminaci dels conductors com ara en els transformadors amb nuclis laminats.

Aplicacions.

Sistemes de frenatge per corrents de remol s'utilitzen majorment en vehicles pesants i autocars.
En els ferrocarrils la gama d'alta velocitat InterCityExpress dels ferrocarrils alemanys (Deutsche Bahn) utilitza uns sistema de frens per corrents de remol en algunes lnies noves, i com a sistema de frenatge d'emergncia.
S'utilitza en la cuina, en les plaques de coure per inducci per escalfar els atuells que contenen el menjar, i en metallrgia en els forns d'inducci que escalfen la massa metllica abans de fondre-la.
El motor de camp giratori tamb es basa en aquests corrents.
Els comptadors de velocitat d'agulla tamb les utilitzen.

Enllaos externs.

 UPC - Corrents de Foucault ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369640" title="Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani" nonfiltered="3167" processed="3156" dbindex="143203">
Abu l-Hasan Amin ibn Muhammad al-Gulistani fou visir de Kirmanshah i historiador de la Prsia post afshrida. Era membre d'una famlia de sayyids d'Isfahan.

El 1748 fou nomenat visir de Kirmanshah; el 1750 Karim Khan Zand va assetjar la ciutat i el va detenir per quan va abandonar el setge el va alliberar (1751); quan finalment va ocupar la ciutat va deixar sortir a Abu l-Hasan. Desprs Karim fou derrotat per Azad Khan i va recuperar el poder a la ciutat que va abandonar el 1756 desprs d'un disputa amb el seu oncle.

Va escriure una histria titulada Mo mal al-taw r  -e ba d-e N der ya que narra els fets de la Prsia posterior a Nadir Shah fins al adveniment dels qadjars, amb molts detalls com el breu regnat de Mir Sayyid Muhammad superintendent de la capella Razawi el 1750; arriba fins el desembre del 1791.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369642" title="Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki" nonfiltered="3168" processed="3157" dbindex="143204">
Sayyid Abu l-Hasan Khan al-Mahallati al-Kohaki  fou imam dels ismalites nizarites de la lnea Kasemshhida. Era originari de la vila de Kohak a la regi de Mahallat.

Fou beglerbegi de Kirman sota Karim Khan Zand i successors des de 1768 a 1791/1792. El lloc on ms partidaris tenia era ahr-e B bak al sud del les muntanyes K h-e Mas hem (quasi 200 km al oest de Kirman) on tenia una gran fortalesa i on les tribus de khurasanis i atallahatis li donaven tot el suport. A la mort de Karim Khan va governar Kirman com independent i sembla que fou molt beneficis per la regi.

Quan Luft Ali Khan Zand va assetjar la ciutat de Kirman  (1790/1791) es va declarar a favor dels qadjars i la va defensar amb xit.

Va morir l'any segent i el va succeir el seu cos Mirza Sadek. Els seus descendents van seguir la dinastia d'imams nizarites.

 Bibliografia .
J. Malcolm, History of Persia II, Londres, 1829, p. 109. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369645" title="Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk" nonfiltered="3169" processed="3158" dbindex="143205">
Abu l-Hasan Khan al-Hadjdj al-Ardalani Fakhr al-Mulk (1862/1863- 1926) fou un poltic irani de la darrera poca dels qadjars, que estava emparentat amb la famlia reial de Prsia pel seu matrimoni amb una princessa qadjar. 

Fou governador d'Hamadan (1898) i d'Arak (tres vegades), i ministre de comer (1903/1904).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369646" title="Vrtex" nonfiltered="3170" processed="3159" dbindex="143206">
Un vrtex s un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.

La velocitat i taxa de rotaci del fluid s ms alta en el centre, decreixent progressivament cap a l'exterior.

El moviment del fluid s'anomena solenoidal si el fluid es mou al voltant d'un cercle o en hlix, o s'anomena de forma general si tendeix a voltar sobre un eix.

Dinmica.

La vorticitat, o tendncia a la rotaci, d'un camp s'indica matemticament amb l'operador rotacional.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369647" title="Abu l-Hasan Shamsabadi" nonfiltered="3171" processed="3160" dbindex="143207">
Ayatallah (Aiatoll) Abu l-Hasan Shamsabadi (1908-1976) fou un influent lder religis (modjtahed) d'Isfahan, d'una famlia originaria del Mazanderan establerta al segle XIX a Isfahan. 

Va dedicar la seva vida a estudis religiosos; desprs de retornar d'uns anys d'estudis a Nadjaf es va fixar a Isfahan on va guanyar progressivament reputaci de gran lder religis i fou representant primer del ayatallah (aiatoll) Koi i desprs del ayatallah (aiatoll) Khomeini.

El 7 d'abril de 1976 quan anava cap a la mesquita, fou segrestat per desconeguts que se'l va emportar en un cotxe i poc desprs el seu cos fou trobat escanyat amb el seu propi turbant. La seva mort va provocar una gran protesta i el bazar de la ciutat va tancar. 

Fou acusat de la mort el cap religis Sayyid Mahdi Hashemi i cinc collaboradors, coneguts opositors al xa, per el poble acusava al govern. Hasehmi fou condemnat a mort  per la sentencia fou commutada. Quan els religiosos van prendre el poder van posar el cas entre els no resolts, i sospitaven de la policia poltica del xa (la SAVAK)

 Bibliografia .

E. Pace, A Mystery in Iran: Who Killed the Mullah?,  New York Times, 12 de maig de 1976



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369648" title="Calexico" nonfiltered="3172" processed="3161" dbindex="143208">
Calexico s una ciutat del comtat Imperial de l'estat nord-americ de Califrnia. s situada a 196 km a l'est de San Diego i a 110 km a l'oest de Yuma, Arizona. El nom de Calexico prov de la combinaci de California ("Cal-") i Mxico ("-exico"), aix com el nom de la ciutat mexicana adjacent de Mexicali. El 2005 tenia una poblaci de 66.000 habitants. 

Calexico fou fundada el 1899 i incorporada el 1908. La Companyia Imperial Land convert la terra desrtica al voltant de Calexico i Mexicali en terres frtils per a l'agricultura com a base econmica. Els primers pobladors foren mexicans, especialment desprs de la Revoluci Mexicana de 1910, i encara en l'actualitat els mexicans hi sn majoria. La ciutat moderna de Calexico representa la combinaci de les dues cultures i rees i ha format una conurbaci amb la ciutat de Mexicali. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369649" title="Conca Atchafalaya" nonfiltered="3173" processed="3162" dbindex="143209">
La Conca Atchafalaya, o Pant Atchafalaya, s el major pant d'Estats Units. Situat al centre-sud de Louisiana, s una combinaci de pantans i deltes on convergeixen el riu Atchafalaya i el golf de Mxic. La conca d'Atchafalaya s nica pel seu sistema de creixement grcies al delta. 

Caracterstiques geogrfiques.

La Conca d'Atchafalaya, al voltant de la plana del riu, est plena de bayous, xiprers calbs pantans, i maresmes que augmenten les condicions salobres i posen fi a herbes de pantans en la Spartina, i a prop de la seua confluncia amb el Golf de Mxic. Inclou el Riu Baix Atchafalaya, Llac Wax Outlet, Badia Atchafalaya, Riu Atchafalaya, Pant Chene, Pant Boeuf i el canal navegable Black.  Mostra mapes i fotografies opinions dels deltes Atchafalaya centrat en.

La conca, que s susceptible de grans inundacions, est escassament habitada. La conca t al voltant de 20 milles (32,18688 km) d'ample (d'aquest a oest) i 150 milles (241,4016 km) de llarg.  Amb 595.000 acres (2.407,8795699 km), s el pant natural ms gran de la naci, que cont importants superfcies de bosc de fusta noble, pantans, bayous, i llacs d'aiges estancades. 

Les poques carreteres que ho creuen passen pels cims dels dics. La Interstate 10, que travessa la conca pels pilars elevats des de Maringouin, Louisiana a Henderson, passa per un pont de 18.2 milles (29290 m) . 

El Refugi Nacional de la Fauna i Flora de Atchafalaya es va crear en 1984 per a millorar les comunitats de plantes en perill d'extinci i disminuir les espcies de la vida silvestre, aus aqutiques i aus migratries.

Cuenca geolgica.
Geolgicament, Atchafalaya ha servit peridicament com canal principal del riu Mississippi mitjanant el procs del canvi de delta, que ha format l'extensa plana del delta del riu. Des de comenaments del segle XX, a causa de les alteracions artificials del canal, el Mississippi ha tractat de canviar el seu canal principal d'Atchafalaya. Per llei, una proporci regulada de l'aigua del Mississippi s desviada a l'Atchafalaya per l'Estructura de Control Old River.

Per ms informaci sobre el tema, vegeu Riu Atchafalaya;

Degradaci de les zones pantanoses. 

El control de les inundacions del riu, juntament amb els de la Mississippi, s'ha convertit en una qesti polmica en les darreres dcades. En l'actualitat es sospita que la canalitzaci del riu i la posterior disminuci de les taxes de sedimentaci s'ha tradut en una greu degradaci de les maresmes que envolten els aiguamolls, aix com generalitzada de submergint poblats i terres agrcoles del pas Bayou. Els EUA Geological Survey (USGS) informa que ms de 29 milles quadrades (75 quilmetres quadrats) de terra es perden al mar cada any.  

Les maresmes costaneres constitueixen una zona d'amortiment de la protecci de tota la costa de Louisiana dels efectes dels huracans en el Golf de Mxic i la dissipaci dels seues corresponents tempestats. Els pantans depenen de la reposici de cent dipositat, que ara es va dipositar sobre la vora de la plataforma continental, a causa de la artificialment canalitzat flux de Mississippi. Des de la dcada de 1950 a el 1970, la indstria petroliera ha dragat profund en els canals dels pantans per tal que puguen passar les barcasses com plataformes de treball. Les vores es degraden a continuaci, fins l'amplada superficial en els canals de l'aiguamoll han resultat.  

La desaparici del delta de pas s considerat per molts ambientalistes, aix com per l'Estat de Louisiana, per ser una de les ms importants amenaces ecolgiques als Estats Units. La prdua de les terres del Delta van ser examinades per l'autor Mike Tidwell en el seu llibre de 2003Bayou Comiat: La riquesa de la vida i trgica mort de Louisiana Costa del Cajun.

Vegeu tamb.
Llista de rius de Louisiana;
Delta del Riu Mississip;
Pantans de Louisiana;

Referncies.


Enllaos externs.
The Atchafalaya Heritage Area;
National Weather Service: Atchafalaya Basin;
Satellite view of the Atchafalaya delta on Google maps;
Voices of the Atchafalaya Documentary featuring pictures and oral histories from the basin.;
Lockwood, C.C. C.C.Lockwood's Atchafalaya. Louisiana State University Press. 2008. ISBN 978-0-8071-3259-3.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369652" title="Notker Balbulus" nonfiltered="3174" processed="3163" dbindex="143210">

Notker Balbulus o tamb Notker de Sant Gall (840 - 912) va ser un monjo de l'abadia de Sant Gall, poeta i compositor de msica. El seu nom Balbulus s un sobrenom que significa "el Tartamut". s un dels poetes litrgics ms importants de l'Edat Mitjana. 

Va introduir en Alemanya un nou tipus de lrica religiosa anomenada seqncia, innovant en la manera de separar les sllabes llatines per a cantar-les (veure cant gregori). A ms va escriure la Gesta Caroli Magni, una crnica sobre els esdeveniments de la Frana del seu temps que juntament amb la crnica d'Eginard s font inevaluable de dades sobre aquest perode. Se li adscriuen a ms molts altres treballs, encara que no es t certesa de la seva autoria en tots ells. En l'Edat Mitjana se li atribua, per exemple, l'himne Mitja Vita, de manera errnia. Va ser beatificat l'any 1512 per Juli II. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369654" title="Einhard" nonfiltered="3175" processed="3164" dbindex="143211">
 Einhard (Eginard, en alemany) va ser un escriptor del segle IX, bigraf de Carlemagne. 

Biografia. 
Nascut el 775, va ser educat en l'abadia de Fulda i en la cort de Carlemagne. Va recrrer l'imperi per a complir diverses missions que li van ser encomanades sobre els edificis de l'emperador. Desprs es va integrar en la cort de Llus I el Piets, fill de Carlemagne, on es va ocupar de l'educaci del seu fill major, Lotari I. En recompensa, l'emperador Llus li va confiar diverses abadies laiques, entre elles l'abadia de Saint-Wandrille en 816-823. 

Davant els enfrontaments entre els fills de Llus el Piads, Eginard va preferir retirar-se a escriure cap a 830, i va morir en l'abadia de Seligenstadt el 840. 

Obra. 

Eginard va redactar la Vita Karoli Magni, seguint la tradici literria de Suetoni. Ms que una biografia, va realitzar una hagiografia de Carlemagne. Tamb s autor dels Anals del regne dels francs (Annales regum Francorum, 741-829) i de 62 cartes. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369661" title="Puig de la Mola" nonfiltered="3176" processed="3165" dbindex="143212">

El Puig de la Mola s una muntanya de 534 metres que es troba al masss del Garraf, entre els municipis d'Olivella (Garraf), Begues (Baix Llobregat), Avinyonet del Peneds (Alt Peneds) i Olesa de Bonesvalls (Alt Peneds)

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 281129001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369662" title="Bernat de Roudor" nonfiltered="3177" processed="3166" dbindex="143213">
Bernat de Roudor (?, segle XIII - ?, segle XIV).  Cavaller de la Companyia catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat. Fou un dels integrant del seguici de Roger de Flor, quant aquest es dirig a Adrianpolis a finals de mar de 1305. Quan Roger de Flor hi fou assassinat, el 4 d'abril de 1305. Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Ramon Alquer i Ramon de Tous foren els tres nics supervivents. Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel IX Paleleg els perdon la vida.

Joaquim Rubi i Ors li dedic un poema pic en tres cants nomenat Roudor de Llobregat  sia Los catalans en Grcia l'any 1842, basant-se en el passatge de la Crnica de Ramon Muntaner on apareix citat dit cavaller.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369664" title="Fita dels Tres Termes" nonfiltered="3178" processed="3167" dbindex="143214">

La Fita dels Tres Termes s una muntanya de 277 metres que es troba al masss del Garraf, entre els municipis de Castellet i la Gornal (Alt Peneds) i de Vilanova i la Geltr (Garraf).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369668" title="Puig de les Torres" nonfiltered="3179" processed="3168" dbindex="143215">

El Puig de les Torres s una muntanya de 750 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix a la comarca de l'Alt Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369675" title="Cercle Alfons Mias" nonfiltered="3180" processed="3169" dbindex="143216">
El Cercle Alfons Mias (CAM) s una associaci nord-catalana a objectiu no lucratiu. Edita tamb llibrets en catal o en francs sobre els Pasos Catalans o sobre la qesti nacional. Domini i gnere: assaigs, esoterisme, histria de les idees poltiques, llenges i cultures populars. Rep el nom en honor a Alfons Mias.

Des del 2005, el CAM organitza la manifestaci del record dels patriotes catalans. La cerimnia t lloc tradicionalment des del 1944 el dissabte o el diumenge ms a prop del 15 d'octubre a partir de 10 h 30 al cementiri de l'Oest de Perpiny. Aquesta data correspon a l'aniversari de l'afusellament del president mrtir Llus Companys pels espanyols.

El Cercle s presidit per l'escriptor Joan-Pere Pujol.

Seu de l'associaci: Vil.la Sant Jordi, Carrer Georges Brassens, 9 - 66740 Sant Gens de Fontanes.

 Enllaos externs .
 Siti Internet del Cercle Alfons Mias;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369684" title="Fuball-Club Sachsen Leipzig 1990" nonfiltered="3181" processed="3170" dbindex="143217">

El Fuball-Club Sachsen Leipzig 1990 s un club de esportiu alemany de la ciutat de Leipzig, Saxnia. 

 Histria .
Les arrels del club les trobem el 1899 amb la fundaci del Britannia Leipzig. Una posterior fusi el 1919 amb el FC Hertha 05 Leipzig don lloc al Leipziger Sportverein 1899. Un altre predecessor fou el SV Tura Leipzig, fundat el 1932 i que el 1938 es fusion amb el Leipziger per crear el Tura 1899 Leipzig, ms tard anomenat SV Tura 1899. Durant la guerra mundial es fusion breument amb el SpVgg Leipzig formant el KSG Tura / SpVgg Leizig.

Desprs de la guerra els clubs foren reorganitzats i el descendent del Tura fou el SG Leipzig-Leutzsch. El mar de 1949, Leutzsch, SG Lindenau-Hafen, SG Lindenau-Aue, SG Leipzig-Mitte, i SG Bhlitz-Ehrenberg per formar el ZSG Industrie Leipzig, que el mes d'agost esdevingu BSG Chemie Leipzig.

El Chemie fou dissolt el setembre de 1954 quan els seus jugadors foren assignats al Lokomotive Leipzig. El 1963, en una nova reestructuraci del futbol alemanys oriental el Lok fou separat i es recre el BSG Chemie Leipzig. El maig de 1990, adopt el nom FC Grn-Wei Leipzig i l'1 d'agost es fusion amb el FSV Olefine Bhlen, formant el FC Sachsen Leipzig.

 Palmars .
Lliga de la RDA de futbol: 1951, 1964;
Copa de la RDA de futbol:  1957 (Lokomotive), 1966;
Sachsenpokal:  1993, 1994, 1995, 2005;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369691" title="Abd-al-Hussayn (nom)" nonfiltered="3182" processed="3171" dbindex="143218">
Abd-al-Hussayn s un nom mascul tefor rab islmic xita (en rab            ,  Abd al- ussayn) que literalment significa "Servidor d'Al-Hussayn", en referncia a l'imam Al-Hussayn ibn Al ibn Abi-Tlib. Si b Abd-al-Hussayn s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Hussain... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369692" title="Abu l-Husayn Ahmad" nonfiltered="3183" processed="3172" dbindex="143219">
Abu l-Husayn Ahmad ibn Sad al-Katib fou un oficial dels buwyhides i escriptor en rab del segle X. Era nadiu de Fars.

El 935 fou nomenat cap de finances  de la provncia d'Esfahan per Imad al-Dawla que dominava Fars des del 934 quan l'havia arrabassat al governador del califa al-Kahir. Va exercir el crrec durant un any. 

Va escriure diverses obres en prosa i correspondncia oficial; va escriure dues obres, una sobre lgica i una collecci de stires. Va deixar tamb alguna poesia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369693" title="Abu l-Khattab Muhammad" nonfiltered="3184" processed="3173" dbindex="143220">
Abu l-Kattab Muhammad ibn Abi Zaynak Meklas al-Ajda al-Asadi fou el fundador de la secta xita dels Kattabiya considerada extremista.

Era nadiu de Kufa i fou un dai (missioner) ismalita. El 755/756 tenia uns 70 seguidors que foren atacats per orde del governador de Kufa Isa ibn Musa (que fou governador fins 764/765) i trenta dels homes foren morts i la resta capturats. Abu l-Kattab fou fet presoner i crucificat a Dar al-Rezq a la riba del Eufrates junt amb alguns seguidors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369694" title="Abu l-Kasim Ali" nonfiltered="3185" processed="3174" dbindex="143221">
Abu l-Kasim Ali ibn Hasan ibn Muhammad ibn Abi Hanifa fou visir de l'atabeg de Luristan Shams al-Dawla Ghazi Beg Aydoqmush.

nicament es fams perqu se li va dedicar una versi simplificada redactada per Abu l-Sharaf Nasih ibn Zafar ibn Sad Djorbadkandi de la histria de Sebuktegin de Gazni anomenada al-Ta r   al-yam n  (escrita per Abu l-Nasr Utbi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369695" title="Abd-al-Kaba (nom)" nonfiltered="3186" processed="3175" dbindex="143222">
Abd-al-Kaba s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab            ,  Abd al-Ka ba) que literalment significa "Servidor de la Kaba", en referncia al santuari (preislmic) de la Kaba a la Meca. Si b Abd-al-Kaba s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Kaaba... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369696" title="Montoneros" nonfiltered="3187" processed="3176" dbindex="143223">
Montoneros fou una organitzaci guerrillera argentina que va desenvolupar la seva lluita entre 1970 i 1979, encara que el seu perode de mxim poder es va estendre fins el 1976. Els seus objectius van ser: la desestabilitzaci del govern de facto anomenat Revolucin Argentina (Ongana, Levingston, Lanusse / 1966 - 1973), el retorn al poder del General Juan Domingo Pern, i la instauraci a la Argentina d'un sistema poltic que anomenava Socialismo Nacional, al que consideraven com l'evoluci histrica natural del peronisme. Fou considerara com una organitzaci terrorista pel govern de Mara Estela Martnez de Pern.

Si be durant els seus primers anys d'existncia van rebre el suport del General Pern i de bona part del Movimiento Peronista, a partir del primer de maig de 1974, els greus errors poltics comesos, que van ocasionar el rebuig de Pern i dels sectors sindicals i poltics del peronisme ortodox, que van motivar el gradual allament i el passe a la clandestinitat del grup, que posteriorment va ser aniquilat per la dictadura militar (el Proceso de Reorganizacin Nacional) que va derrocar a la vdua de Pern, Mara Estela Martnez de Pern, el 24 de mar de 1976.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369699" title="Abd-al-Mahd (nom)" nonfiltered="3188" processed="3177" dbindex="143224">
Abd-al-Mahd s un nom mascul tefor rab islmic xita (en rab            ,  Abd al-Mahd ) que literalment significa "Servidor del Ben Guiat" o "Servidor del Mahd", en referncia al mahd que, segons l'escatologia islmica, ha de restaurar l'islam a la Terra al final dels temps. Si b Abd-al-Mahd s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul-Mahdi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369703" title="Exili" nonfiltered="3189" processed="3178" dbindex="143225">
Exili s el fet d'abandonar, voluntriment o per fora el territori d'un estat. Generalment obeeix a motivacions poltiques.

En l'antiga Grcia s'anomenava ostracisme i era una prctica poltica habitual, en canvi a Roma va evolucionar des de l'era republicana, on es considerava els exiliats com simples fugitius al fet que en la Roma imperial s'apliqus la deportaci (a illes) i la relegaci (confinament).

Amb motiu de guerres i intolerncies (sobre tot de tipus religis)s'han anat repetint els exilis al llarg de la histria entre d'altres sn molt coneguts i estudiats els dels jueus d'Europa, els moriscs d'Espanya, els hugonots de Frana, els puritans anglesos, els nobles per la Revoluci Francesa i l'exili per la guerra civil espanyola.  





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369706" title="Wilfried Wesemael" nonfiltered="3190" processed="3179" dbindex="143226">

Wilfried Wesemael (Alost, 31 de gener de 1950) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1973 i 1982. Durant la seva carrera professional destaquen els trioms a la general de la Volta a Sussa  de 1979 i una etapa a la Volta a Espanya de 1975.
 
 Palmars .
1974;
 1r a la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
1975;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1977;
 1r a Zele;
1978;
 1r al Gran Premi de Cannes;
1979;
 1r de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1980;
 1r a Nottingham;

 Resultats al Tour de Frana .
 1974. 73 de la classificaci general;
 1975. Fora de control (7a etapa);
 1977. Fora de control (17a etapa);
 1978. 47 de la classificaci general;
 1979. Abandona (3a etapa);

 Resultats a la Volta a Espanya.
1975. 39 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
  
 Enllaos externs .
 Fitxa de Wilfried Wesemael a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369707" title="Bandera de Sucia" nonfiltered="3191" processed="3180" dbindex="143227">



La bandera de Sucia est formada per una base blava amb una creu escandinava de color daurat. La norma actual que regula els colors i la composici de la bandera sueca s la de la Llei de Banderes de 1982. 

L'antiguitat de la bandera sueca no ha pogut ser determinada amb exactitud. Des del segle XVI, est documentat l's del smbol de la bandera blava amb la creu daurada. Segons una ordre reial de 1569, la creu daurada havia de figurar sempre en les senyeres sueques, ja que l'escut reial tenia aquesta creu sobre un camp blau. El model de la bandera fou, en realitat, la Bandera de Dinamarca, d'on provenen tamb els colors de l'escut del rei. Les primeres proves de l's de l'ensenya amb aquests colors i la creu nrdica s a les naus sueques i daten de la dcada de 1630, s a dir, quan regnava Gustau II Adolf. 

Segons la Llei de Banderes ms antiga que existeix a Sucia i que data de 1663, cal usar la bandera de tres puntes, excepte als vaixells mercants, on s'ha d'usar una bandera amb el contorn rectangular. 

Durant els anys que van de 1844 a 1905, els vaixells de la marina mercant van usar una bandera que combinava els colors de la Bandera de Noruega i la de Sucia, que llavors estaven polticament unides. 

Des de 1916 s'ha celebrar la Diada de la Bandera Nacional el 6 de juny i que a partir de 1983 es va convertir en el dia de la festa nacional. S'ha escollit aquesta data per dues raons: Gustau Vasa fou elegit rei aquesta data de l'any 1523 i fou el rei que va assentar les bases del pas. El mateix dia de 1809 va entrar en vigor a Sucia una nova llei fonamental sobre la forma de govern, que, entre altres coses, va establir llibertats i drets per als ciutadans.

La bandera sol ser hissada oficialment a les 8 del mat entre l'1 de mar i el 31 d'octubre, i durant la resta de l'any ho s a les 9 del mat. S'arria a la posta del sol. Si la bandera est illuminada pot restar hissada durant la nit. Hi ha uns dies festius en els quals s obligatori hissar la bandera. 

Hi ha versions de la bandera nacional que acaben en tres puntes i sn usades per l'exrcit i la famlia reial. Les bandera que usa la Casa Reial Sueca tenen l'escut del pas al centre de la bandera. 

Els colors de la bandera sueca han inspirat el logotip de la marca comercial Ikea.

 Banderes de Sucia .

Fitxer:Unionsflagg 1818.png|Antiga bandera de Sucia durant la uni amb Noruega (1844-1905)
Sweden]]
Fitxer:Flag of Skne.svg|Bandera no oficial d'Escnia
Fitxer:Flag of smland.svg|Bandera no oficial de Smland

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369709" title="lisabeth Depardieu" nonfiltered="3192" processed="3181" dbindex="143228">
lisabeth Depardieu, de nom de naixement lisabeth Guignot, (Pars, 1941) s una actriu francesa.

Va nixer el 5 d'agost de 1941 a la ciutat francesa de Pars. Es va casar amb Grard Depardieu el 19 de febrer de 1971. Varen tenir dos fills, Guillaume Depardieu i Julie Depardieu. L'any 1986 van aparixer junts com a marit i muller a la pellcula Jean de Florette. L'any 1996 es va divorciar del seu marit. 

Filmografia.
 Ceci est mon corps (2001).
 Innocent (1998). ;
 Le Garu (1995). ;
 Jean de Florette (1986). ;
 Manon des sources (Jean de Florette 2a part) (1986). ;
 On ne meurt que deux fois (1985). ;
 Le Tartuffe (1984) .

Enllaos externs.
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369710" title="Cantons de l'Aube" nonfiltered="3193" processed="3182" dbindex="143229">
Els Cantons de l'Aube (Xampanya-Ardenes) sn 33 i s'agrupen en tres districtes: 

 Districte de Bar-sur-Aube (5 cantons - sotsprefectura: Bar-sur-Aube) :cant de Bar-sur-Aube - cant de Brienne-le-Chteau - cant de Chavanges - cant de Soulaines-Dhuys - cant de Vendeuvre-sur-Barse;

 Districte de Nogent-sur-Seine (6 cantons - sotsprefectura: Nogent-sur-Seine) :cant de Marcilly-le-Hayer - cant de Mry-sur-Seine - cant de Nogent-sur-Seine - cant de Romilly-sur-Seine-1 - cant de Romilly-sur-Seine-2 - cant de Villenauxe-la-Grande;

 Districte de Troyes (22 cantons - prefectura: Troyes) :cant d'Aix-en-Othe - cant d'Arcis-sur-Aube - cant de Bar-sur-Seine - cant de Bouilly - cant de Chaource - cant de la Chapelle-Saint-Luc - cant d'Ervy-le-Chtel - cant d'Essoyes - cant d'Estissac - cant de Lusigny-sur-Barse - cant de Mussy-sur-Seine - cant de Piney - cant de Ramerupt - cant des Riceys - cant de Sainte-Savine - cant de Troyes-1 - cant de Troyes-2 - cant de Troyes-3 - cant de Troyes-4 - cant de Troyes-5 - cant de Troyes-6 - cant de Troyes-7;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369712" title="Mark VIII (tanc)" nonfiltered="3194" processed="3183" dbindex="143230">

El Tanc Mark VIII o Liberty va ser un model de tanc angloameric de la 1a Guerra Mundial. En un principi amb l'objectiu de donar suport a les tropes a Frana, tan els anglesos com els americans amb un sol disseny de tanc diferent, per no se'n va obtenir els resultat necessaris fins al final de la guerra i se'n van construir pocs.

Usuaris.
 Estats Units;
 Regne Unit;
 Canad;

Curiositats.
El tanc apareix en la pellcula de 1989, Indiana Jones i la ltima Croada, per en aquest cas es va construir una rplica, seguint amb el disseny i forma del buc del Mark VIII per afegint-li una torreta.

Referncies.

 http://worldatwar.net/chandelle/v2/v2n1/1919.html;
;
;

Vegeu tamb.

Tanc Mark;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369713" title="Districte de Bar-sur-Aube" nonfiltered="3195" processed="3184" dbindex="143231">
El Districte de Bar-sur-Aube s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Aube, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 5 cantons i 104 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Bar-sur-Aube

Cant.
cant de Bar-sur-Aube - cant de Brienne-le-Chteau - cant de Chavanges - cant de Soulaines-Dhuys - cant de Vendeuvre-sur-Barse

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aube;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369715" title="Districte de Nogent-sur-Seine" nonfiltered="3196" processed="3185" dbindex="143232">
El Districte de Nogent-sur-Seine s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Aube, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 6 cantons i 82 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Nogent-sur-Seine

Cant.
cant de Marcilly-le-Hayer - cant de Mry-sur-Seine - cant de Nogent-sur-Seine - cant de Romilly-sur-Seine-1 - cant de Romilly-sur-Seine-2 - cant de Villenauxe-la-Grande

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aube;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369716" title="Districte de Troyes" nonfiltered="3197" processed="3186" dbindex="143233">
El Districte de Troyes s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Aube, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 22 cantons i 247 municipis. El cap del districte s la prefectura de Troyes

Cant.
cant d'Aix-en-Othe - cant d'Arcis-sur-Aube - cant de Bar-sur-Seine - cant de Bouilly - cant de Chaource - cant de la Chapelle-Saint-Luc - cant d'Ervy-le-Chtel - cant d'Essoyes - cant d'Estissac - cant de Lusigny-sur-Barse - cant de Mussy-sur-Seine - cant de Piney - cant de Ramerupt - cant des Riceys - cant de Sainte-Savine - cant de Troyes-1 - cant de Troyes-2 - cant de Troyes-3 - cant de Troyes-4 - cant de Troyes-5 - cant de Troyes-6 - cant de Troyes-7

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aube;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369717" title="Howden Ganley" nonfiltered="3198" processed="3187" dbindex="143234">
 Howden Ganley  va ser un pilot de curses automobilstiques nou-zelands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 24 de desembre del 1941 a Hamilton, Nova Zelanda.


 A la F1 .

Howden Ganley va debutar a la primera cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de mar del 1971 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar en un total de quaranta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1971 - 1974) aconseguint un quart lloc com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de deu punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369718" title="Aachener TSV Alemannia 1900" nonfiltered="3199" processed="3188" dbindex="143235">

L'Aachener TSV Alemannia 1900 s un club de esportiu alemany de la ciutat d'Aquisgr, Rin del Nord - Westflia. 

 Histria .
El club va ser fundat el 16 de desembre de 1900 per un grup d'estudiants. Com ja existia un equip amb el nom 1. FC Aachen, el nou club s'anomen FC Alemannia, antic nom llat d'Alemanya. La I Guerra Mundial devast el club. El 1919 es fusion amb lAachener Turnverein 1847 esdevenint TSV Alemannia Aachen 1900. Els nous companys estaven interessats principalment en la gimnstica i la uni es desfu el 1924, tot i que es mantingu el nom del club.

 Palmars .
 Finalista de la Lliga alemanya de futbol: 1969;
 Finalista de la Copa alemanya de futbol: 1953, 1965, 2004;

 Futbolistes destacats .
 Ivan Petrovi ;
 Jupp Derwall;
 Torsten Frings;
 Willi Landgraf;
 Erik Meijer;
 Karlheinz Pflipsen;
 Erik van der Luer;
 Horacio Troche;
 Jo Montanes;
 Mark Rudan;
 "Iron Reinhold" Muenzenberg;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
Fuball-Archiv;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369722" title="Abd-al-Mhsin (nom)" nonfiltered="3200" processed="3189" dbindex="143236">
Abd-al-Mhsin s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu sin) que literalment significa "Servidor del Benefactor", essent (probablement) el Benefactor un atribut de Du. Si b Abd-al-Mhsin s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mohsen... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369723" title="Abd-al-Mnim (nom)" nonfiltered="3201" processed="3190" dbindex="143237">
Abd-al-Mnim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mun im) que literalment significa "Servidor del Benefactor", essent el Benefactor un atribut de Du. Si b Abd-al-Mnim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Munim, Abdul Moneim... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369724" title="Histria de la cincia" nonfiltered="3202" processed="3191" dbindex="143238">
La histria de la cincia s el conjunt d'avenos, invents i paradigmes terics que han tingut lloc a la histria del coneixement. s una disciplina d'estudi que juntament amb la filosofia de la cincia i la sociologia intenten explicar l'aven i el canvi cientfic lligant-los al context social on es produeixen. Com a tal, neix al segle XX, si b sempre hi ha hagut referncies al passat per explicar el present de la cincia. Destaca el nom de Georges Sarton  com un dels seus fundadors.

La primera cincia.
Cincia a Mesopotmia.
El desenvolupament de l'escriptura s condici indispensable per a la cincia avanada, que requereix clculs matemtics complexos. Prr aix les primeres manifestacions cientfiques es desenvolupen al voltant de Smer. S'han trobat a Babilnia restes de tauletes amb les quatre operacions bsiques i problemes que inclouen equacions . El sistema numric s de base sexagesimal.

Consideraven que el permetre d'una circumferncia era tres vegades el seu dimetre i tenien frmules per calcular les rees dels principals cossos en geometria. Van traar les primeres cartes de constellacions, fet que implicava mesures angulars . Amb aquestes dades van crear el model de tots els calendaris posteriors. Els sacerdots eren instruts en astrologia i astronomia i van inlfuir en tota la cincia hellenstica relacionada amb l'univers (s la tradici coneguda com caldea). Destaca el nom de Seleucus, qui va proposar un model helliocntric que no va ser acceptat pels seus contemporanis.

Els babilonis tamb van desenvolupar una comptabilitat avanada. Com que gran part dels intercanvis es feia amb els recursos naturals (minerals, plantes i animals o productes derivats), aviat va sorgir l'inters per classificar-los. Van crear el concepte de regne en biologia, dividint les espcies ms properes en tipus que encara es conserven en la cultura popular. Amb aquest coneixement de l'entorn, van crear els primers remeis i consells agrcoles, que es transmetien per escrit.

Al camp de la geografia, han perdurat mapes mesopotmics que inclouen distncies aproximades, descripcions d'indrets i traats del relleu, sens dubte per orientar les caravanes i expedicions comercials.

Cincia a Egipte.
Els egipcis van sobresortir en la geometria, forats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les crescudes del Nil. Els primers teoremes relacionats amb els triangles sn de les primeres dinasties egpcies, aix com el concepte del nombre pi. Es conserva un important document, el papir Rhind, on es detallen els mtodes de resoluci dels problemes matemtics ms comuns. Aquests coneixements els van aplicar als mbits de l'enginyeria i la construcci de les pirmides. Van crear tamb un sistema de numeraci de base 10, si b encara no era posiciomal

Van avanar en l'experimentaci mdica i si b la majoria de remeis farmacolgics han provat ser inefectius o fins i tot perjudicials , van desenvolupar el concepte de dosi i les primeres descripcions del cervell. Amb la momificaci va desenvolupar-se l'anatomia interna. El primer document mdic extens s el Papir Edwin Smith.

Van calcular amb precisi les efemrides dels astres i el seu model del zodac s la base de l'actual  Es considera que l'alqumia va nixer a Egipte (pel du Thoth). Van crear el vidre, el morter i el guix.

La biblioteca d'Alexandria reunia gran part del saber de l'poca antiga fins que va desaparixer cremada. Diverses cases del coneixement a les principals ciutats sn una prova de l'inters egipci per la cincia.

Cincia xinesa.
Els xinesos van compendiar el seu saber matemtic al document anomenat I Ching, que inclou frmules geomtriques i les primeres descripcions de l'lgebra.

A la Xina es van dur a terme les primeres observacions d'eclipsis, meteors i supernoves, entre altres descobriments de l'astronomia. Van idear un zodac propi, oposat a l'occidental, basat en els animals tradicionals i en la successi dels anys. Entre els seus invents destacats estan l'bac, que va facilitar enormement el clcul, i la brixola, que va ajudar als viatgers a orientar-se.

En medicina van basar-se en els remeis vegetals i l'acupuntura, aix com en l'equilibri dels humors interiors. Es creu que van predir la ciculaci de la sang (dins el model del ying i el yang).  Van inventar el paper i una impremta primitiva, que va servir per accelerar la difusi de les idees cientfiques i que no serien introduts a Europa fins segles desprs.
 
Cincia de l'ndia.
Els indis van desenvolupar les xifres que s'usen avui dia majoritriament (traslladades pels rabs a Europa), aix com el zero i el sistema de numeraci posicional. Una escola janista va crear el concepte de nombres binaris, usats en la informtica moderna.

De la mateixa manera que els xinesos, creien que la major part de les malatites es devia a desequilibris. Per aix l'ayurveda o medicina tradicional es basava en recuperar aquesta harmonia. Van destacar les seves observacions sobre el medi ambient com a font de salut o alteracions corporals. 

Van ser els primers a desenvolupar les cincies humanes, com la lingstica. Van avanar tamb en el coneixement de les propietats del ferro, fet que els va permetre fondre metalls i crear objectes d'artesania i armes.

Cincia del mn clssic.
La cincia grega est fortament lligada a la filosofia, que comena a preguntar-se pr l'origen racional del mn exterior, abandonant en part les explicacions religioses imperants. Creien que l'univers era un cosmos ordenat i per tant que era possible conixer-lo i explicar-lo , fet que va impulsar l'ensenyament i el conreu de la cincia. En aquests cercles educatius va sorgir el raonament deductiu, base del mtode cientfic. Hi destaca la figura de Pitgores, que fins i tot considerava que l'origen de tot (arkh) era el nombre, aix com els noms d'Euclides o Tales.

Van postular que la Terra era rodona per primer cop (Eratstenes). Tamb van establir la primera clasificaci completa dels vegetals i minerals, introduint el concepte de taxonomia (Plini el Vell). Els elements clssics, que serien l'essncia de tot l'existent, neixen a Grcia.

En el camp de la medicina, van aportar complets tractats d'anatomia i tcniques de cirurgia. Demcrit va afirmar que tota la matria, inclosa la viva, estava formada per toms. Els metges grecs practicaven la dissecci de cadvers i van descobrir l'existncia del sistema nervis.

Roma va heretar la cincia grega i va desenvolupar les seves aplicacions prctiques, especialment a l'enginyeria. El tractat de Ptolomeu sobre astronomia, per exemple, s un compendi del coneixement clssic sobre l'univers. Gal, per la seva banda, va continuar les investigacions mdiques gregues i va afirmar per primer cop que les artries transportaven la sang.

Cincia medieval.
Cincia europea.
El desenvolupament de la cincia europea durant l'Edat Mitjana es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monestirs i les primeres universitats a partir del segle XII. Europa no va ser, per, lder en recerca durant aquest perode, sin que van dominar les adaptacions fornies i les controversies entre fe i ra, s a dir, sobre l'estatut de la cincia i la seva relaci amb l'sser hum. Les principals contribucions van donar-se en el camp de la cinemtica i la modernitzaci agrcola.

Cincia islmica.
Els rabs van actuar de pont entre Orient i Occident a travs de les seves traduccions de documents antics i els seus experiments, donat que el territori de domini islmic abarcava una part d'sia (incloent l'Imperi Bizant), el Magrib i part d'Europa, especialment la zona d'Al-ndalus. Es creu que Ibn al-Haytham va ser el primer cientfic segons la concepci moderna, amb els seus tractats sobre ptica. Al mn islmoc van sorgir conceptes com la revisi per pars i l'adopci sistemtica del sistema decimal, base indispensable per al clcul complex. El concepte d'algoritme es deu tamb als musulmans, aix com l'auge de l'alqumia i la trigonometria.

Un dels invents ms destacats va ser l'astrolabi, que va ajudar al desenvolupament de l'astronomia i la navegaci. Aix va impulsar la cartografia i el contacte amb altres pobles, nodrint-se de les aportacions de diferents cultures. En el camp de la medicina, van perfeccionar els instruments quirrgics i les descripcions del cos hum.

Cincia xinesa.
Els xinesos van inventar la plvora i partir d'ella coets i armes que posteriorment passarien a Occident. Tamb van inventar el rellotge mecnic i la cmera fosca (clau per a la fotografia). Van ser els primers a explicar de manera convincent fenmens com l'Arc de Sant Mart o que la lluna era un cos esfric . Un dels noms ms destacats s el de Shen Kuo, qui va aventurar hiptesis com la del canvi climtic.

Cincia moderna.
Amb el Renaixement es viu una veritable revoluci cientfica. Es qestionen alguns dels dogmes religiosos i se sotmet l'estudi de l'entorn a la ra. Les noves idees es difonen ms rpidament grcies a l'augment dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i la invenci de la impremta a Europa, qui agafa el lideratge en recerca.

La Terra ja no es considera el centre de l'univers, sin el sol (heliocentrisme) i a ms a ms canvia la percepci del planeta, que s'eixampla grcies a les noves descobertes, com l'arribada de Cristfol Colom a Amrica o les rutes africanes. Les lleis de Newton expliquen com funcionen les forces que regeixen la Terra i el cosmos, que es pot observar millor amb el nou telescopi.

Aquests canvis van preparar el camp per a l'adveniment de la cincia moderna. Alguns estudiosos, per, com Pierre Duhem, qestionen que hi hagus una ruptura radical amb el passat per aquesta poca . A ms a ms, durant el segle XVI es va viure un auge de la mgia, embolcallada de doctrines neoplatniques.

Historiadors de la cincia destacats.
Jos Babini;
Mario Bunge;
Paul Feyerabend;
Thomas Kuhn;
Lynn Thorndike;
Isaac Asimov;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369726" title="Mark VI (tanc)" nonfiltered="3203" processed="3192" dbindex="143239">

El Mark VI va ser un projecte de tanc britnic pesat per la 1a Guerra Mundial.

Desprs de fer diversos dissenys pel desenvolpament continu del Mark I en el Mark IV, la Tank Supply Committee (la instituci que planeja i controla la producci de tancs britnics) al desembre de 1916 va ordenar el diseny de dos nous vehicles: el Mark V i el Mark VI. El Mark V era el que encabia la major part de les caracterstiques avanades que es podia incorporar en un buc de Mark I. El Mark VI va abandonar la forma del buc totalment, reflectint-se noms alguns detalls del tanc anterior.

El 13 de juliol de 1917, Metropolitan, l'empresa associada al Sr. William Tritton, va realitzar una maqueta en fusta. Com que no queden dissenys en paper del Mark VI, les imatges fetes en aquella data (i en una ocasi ms anterior, el 23 de juny de models inacabats) s la major font d'informaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369727" title="Abu l-Kasim" nonfiltered="3204" processed="3193" dbindex="143240">


Abu l-Kasim Ali, visir de l'atabeg de Luristan;
Abu l-Kasim Harun, visir de l'atabeg de l'Azerbaidjan;
Mirza Abu l-Kasim Ibrahim Sultan, prncep mogul;
Abu l-Kasim Sultan, feudatari beglar del Sind;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369729" title="Abu l-Kasim Ibrahim Sultan" nonfiltered="3205" processed="3194" dbindex="143241">
Mirza Abu l-Kasim Ibrahim Sultan fou un prncep mogul, nic fill de Karam el germ i rival d'Humayun (emperador 1530-1540 i 1555-1556).

Com a potencial candidat al tron fou un constant perill per Akbar als primer anys del seu regnat quan encara no estava prou consolidat, i el va fer tancar a la fortalesa de Gwalior on finalment fou executat el 1565 o 1567.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369730" title="Abu l-Kasim Harun" nonfiltered="3206" processed="3195" dbindex="143242">
Abu l-Kasim Harun ibn Ali ibn Zafar al-Dandani Rabib al-Dunya wa l-Din fou visir de l'atabeg ildiguzida de l'Azerbaidjan, Uzbeg ibn Muhammad ibn Ildeguiz.

Fou patr de la cultura. Fou capturat per Ala al-Din Muhammad de Khwarizm (1200-1220) quan va venir a la Prsia occidental per lluitar contra l' atabeg  salghrida de Fars, Sad, i contra Uzbeg, per fou alliberat. Quan el fill de Muhammad, Djalal al-Din Manguberti, es va apoderar de l'Azerbaidjan el 1225, es va retirar del govern i va establir una madrassa a casa seva dedicant-se als afers religiosos. La ultima data en qu apareix viu es el 1226/1227.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369731" title="Guillaume Depardieu" nonfiltered="3207" processed="3196" dbindex="143243">
Guillaume Jean Maxime Antoine Depardieu, ms conegut com a Guillaume Depardieu (Pars, 1971 - Garches, 2008) fou un actor francs.

Biografia.
Depardieu va nixer el 7 d'abril de 1971 a la ciutat francesa de Pars sent fill de Grard Depardieu i lisabeth Depardieu. Fou el germ de l'actriu Julie Depardieu i germanastre de Roxane i Jean Depardieu. Tingu una filla anomenada Louise. L'any 1995
tingu un accident de motocicleta per culpa d'una maleta que va caure del vehicle que anava davant seu. Arran dels fets, va necessitar una intervenci quirrgica al seu genoll. A l'hospital va contagiar-se de estafilococ daurat, provocant-li l'amputaci del genoll l'any 2003. Depardieu 
va morir el 13 d'octubre de 2008 a l'hospital de Garches a l'edat de 37 anys desprs de contraure pneumnia vrica a Romania, indret on estava treballant en una nova pellcula, L'Enfance d'Icare.

Filmografia.
Pas si mchant que a (1974).
 Tous les matins du monde (1992).
Cible mouvante (1993).
 Les apprentis  (1995).
 Marthe  (1997).
 Alliance cherche doigt (1997).
 Comme elle respire (1998).
 Le Comte de Monte-Cristo (1998).
POLA X (1999).
 Elle et lui au 14e tage (2000).
 Les marchands de sable  (2000).
 Aime ton pre (2000).
 Amour, prozac et autres curiosits (2001).
 Les Misrables (2001).
 Peau d'ange  (2002).
 Le pharmacien de garde  (2002).
 Aprs vous... (2003).
 Celibataires (2006).
 Ne touchez pas la hache (2007).
 De la guerre (2008).
 Versailles (2008).

Enllaos externs.
;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369734" title="Abu l-Kasim Sultan" nonfiltered="3208" processed="3197" dbindex="143244">
Abu l-Kasim Sultan (Narsapur al Sind, 1562-1629/1630) fou un feudatari beglar del Sind, d'una famlia lligada als arghnides de Kandahar i Sind, suposats descendents d'Al ibn Abi Tlib; el seu avi va emigrar des de Samarcanda en temps de Shah Hasan Arghun (1521-1560) i va rebre el feu (pargana) de Jaheja, enllaant per matrimoni amb Raja Versi, del clan rajput dels bhatti governant a , i de l'enlla va nixer Shah Kasim Khan Zaman, el qual fou el pare d'Abu l-Kasum Sultan.

Aquest va exercir influncia poltica en el regnant de Mirza Djani Beg (1585-1591) el darrer turkhan que va governar el Sind com independent. Quan Abd al-Rahim Khan khan-i khanan va conquerir Sind pels moguls (1591), es va retirar al seu feu de Narsapur.

Es va revoltar el 1600 quan fou nomenat governador del Sind Mirza Ghazi Beg amb seu a Thatta, per amb la mediaci del pare es va ajustar la pau. Per Ghazi Beg va violar la paraula donada i va fer presoner a Abu l-Kasum i el va fer empresonar i cegar; es va poder escapar amb ajut d'una corda que li va portar la seva germana Shah Begum (esposa de Mirza Djani Beg) per fou de nou capturat, si be fou alliberat per intercessi de Khosrow Khan  arkas i se li va retornar una part del feu de Nasarpur.

Per poc desprs va fugir a Agra on fou ben rebut per l'emperador Djahangir que li va assignar un mansab; al cap d'uns anys va retornar a Thatta on va viure entre els zamindars (terratinents) i va morir el 1629/1630. 

El seu harem tenia unes cent dones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369735" title="Krefelder Fuball-Club Uerdingen von 1905" nonfiltered="3209" processed="3198" dbindex="143245">

El Krefelder Fuball-Club Uerdingen von 1905 s un club de esportiu alemany de la ciutat de Krefeld, Rin del Nord - Westflia. Uerdingen s el nom d'un districte de la ciutat.

 Histria .
El club es fund el 17 de novembre de 1905 amb el nom de FC Uerdingen 05. El 1953 es fusion amb el Werkssportgruppe Bayer AG Uerdingen, l'equip de treballadors de l'empresa Bayer AG esdevenint FC Bayer 05 Uerdingen. L'empresa retir el seu patrocini el 1995 i el club adopt el nom de KFC Uerdingen 05. Bayer continua donant suport als departaments no futbolstics amb el nom de SC Bayer 05 Uerdingen.

 Futbolistes destacats .
 Oliver Bierhoff;
 Manfred Burgsmller;
 Stphane Chapuisat;
 Bernd Dreher;
 Holger Fach;
 Friedhelm Funkel;
 Matthias Herget;
 Stefan Kuntz;
 Brian Laudrup;
 Erik Meijer;
 Stephan Palack;
 Robert Prytz;
 Franz Raschid;
 Wolfgang Rolff;
 Jaime Rodrguez;
 Ludgar van de Loo;
 Werner Vollack;
 Marcel Witeczek;
 Chris Tadrosse;
 Michael Klein;

 Palmars .
Copa alemanya de futbol:  1985;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369737" title="Abu l-Rayyan Ahmad" nonfiltered="3210" processed="3199" dbindex="143246">
Abu l-Rayyan Ahmad ibn Muhammad al-Isfahani fou visir dels buwyhides.

Fou lloctinent dels visirs de Bagdad Mutahhar ibn Anbd Allah i Nasr ibn Harun, visirs d'Adud al-Dawla; mort aquest darrer el 985 fou empresonat temporalment per desprs alliberat i nomenat visir nic  de Shamsam al-Dawla, crrec que va exercir per set mesos i desprs fou arrestat i executat (986) per les intrigues de la reina mare.

Shamsham al-Dawla fou substitut poc desprs per Sharaf al-Dawla que el va fer enterrar honorablement. El seu fill Ali ibn Abu l-Rayyan fou visir lloctinent a Wasit el 998.

 Bibliografia .
Bsse, Chalif und Grossknig ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369742" title="Abd-al-Mttalib (nom)" nonfiltered="3211" processed="3200" dbindex="143247">
Abd-al-Mttalib s un nom mascul rab d'poca preislmica, emprat tamb pels musulmans xites (en rab            ,  Abd al-Mu  alib) que literalment significa "Servidor d'Al-Mttalib". El primer en prendre aquest nom fou Xayba ibn Hixim, avi patern del profeta Muhmmad; per la seva estreta relaci amb el seu oncle Al-Mttalib, Xayba hauria pres el nom o malnom d'Abd-al-Mttalib, pel qual s ms conegutim". Per la seva proximitat al profeta Muhmmad i a l'imam Al, del qual tamb era avi patern, Abd-al-Mttalib, malgrat ser un nom preislmic, ha esdevingut un nom com entre els musulmans xites. Si b Abd-al-Mttalib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Muttalib, Abd al-Muttalib... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a nom vinculat a la religi, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369744" title="Tanc Mark IX" nonfiltered="3212" processed="3201" dbindex="143248">

El tanc Mark IX va ser un vehicle blindat de combat de la 1a Guerra Mundial, s el primer vehicle de transport blindat de personal (APC) de la histria on la fita principal era aquesta.

L'ltim tanc Mark IX sobreviu al Museu del Tanc de Bovington.

 Referncies .
Bombay, Lszl dr.   Gyarmati, Jzsef   Turcsnyi, Kroly dr. (1999): Harckocsik. Zrnyi kiad, Budapest ISBN 963 327 332 3;

Vegeu tamb .

Tanc Mark I;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369753" title="Bar-sur-Aube" nonfiltered="3213" processed="3202" dbindex="143249">


Bar-sur-Aube s un municipi francs, situat al departament d'Aube i a la regi de Xampanya-Ardenes. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369755" title="Chavanges" nonfiltered="3214" processed="3203" dbindex="143250">


Chavanges s un municipi francs, situat al departament d'Aube i a la regi de Xampanya-Ardenes. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369757" title="Nogent-sur-Seine" nonfiltered="3215" processed="3204" dbindex="143251">


Nogent-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament d'Aube i a la regi de Xampanya-Ardenes. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369758" title="Cinema Mnaco" nonfiltered="3216" processed="3205" dbindex="143252">
El Cinema Mnaco se situa entre els carrers de Ronda i de Cervantes de la poblaci d'Onda (Plana Baixa). Ocupa una parcella allargada, entre mitgeres, accessible des de l'ltim carrer esmentat, amb una disposici nord-oest-sud-est. El projecte contempla la installaci d'un modern cinema, el Cinema Mnaco, promogut per l'empresa Cicl d'iniciativa privada. Per a aix res millor que recrrer a les traces ms expressives d'una arquitectura decididament moderna. La seva construcci amb projecte de l'arquitecte Luis Gai Ramos conclou en 1958, moment des del qual funcionar com sala de projeccions fins a 1991. 

Descripci. 
Ocupant una parcella d'aproximadament 50x20m., el programa alberga el que s la prpia sala de projeccions i poques ms dependncies annexes, com vestbul, bar, sal i locals de projecci i venda d'entrades. s per tant el gran volum de la sala de projecci el protagonista indiscutible del projecte que, per altra banda, queda minimitzat en la seva faana pblica. Aquest remitent al seu entorn ms proper prenent com referncia per a tot creixement pblic la cornisa de les velles edificacions confrontants, en un gest de respecte com poques intervencions tan ambicioses disposen.

Donada la geometria de la parcella, allargada, aquesta imposa la disposici final dels espais. La sala principal se situa ocupant la gran porci central, deixant reduts restes anterior i posterior, que tenen com a objectiu l'accs pblic i la crrega respectivament. Aquest protagonisme en planta queda palesa en la secci, on l'altura de la pantalla i la presncia un pis de butaques fan crixer el volum central en detriment de les faanes. 

Cinc portes al carrer conduxen a un vestbul que filtra l'entrada a travs d'altres tres portes ms. Tota una successi grandiloqent de passos molt d'acord amb la fi al que es destina. La sala disposa, a ms del pis alt amb butaques, d'escenari i fossa. Per el fet ms destacable i comproms del projecte s la seva faana. Els volums de la seva organitzaci interna afloren amb la seva prpia personalitat, creant una addici de marcada geometria. L'accs es troba acollit per una important reculada en faana que recupera l'alineaci en la seva ltima porci de coronaci, el que confereix major solemnitat a l'edifici. 

La composici de la faana es basa en una exaltaci de l'accs, que s'envolta lateralment de murs de ma de tota l'altura de l'edifici. La disposici descentrada de la manyaga provoca un desequilibri entre els dos cossos laterals de tancament. Mentre el dret possex l'escs grossor d'un mur llegible, la part esquerra oferix una mplia cara gaireb cega que dna solidesa a la construcci, i cont ja dependncies del local. En el centre de la faana, entre els laterals de ma, sorgeix una superposici de draps de diferent teixidura i profunditat. Es donen cita draps de vidre combinat amb fronts de llisos panells de color. 

Una picada d'ullet mondri simultaneja plans que utilitzen el vermell, el blanc o el gris com senyal d'identitat. Resulta el conjunt una decidida aposta tan atractiva com expressiva. L'edifici s objecte en 1991 d'una rehabilitaci d'autoria municipal, que pensa en la recuperaci d'un espai pblic per a la ciutat. Aix, s'emplaa en ell l'Auditori municipal, desprs d'una reforma que ha posat en valor tota la crrega de modernitat del projecte. 

Referncies. 
VV.AA. ( Csar Mifsut Garca ) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369759" title="Ciutat de Westminster" nonfiltered="3217" processed="3206" dbindex="143253">



La Ciutat de Westminster (en angls City of Westminster) s un dels 32 districtes de Londres amb estatus de ciutat. Es troba a l'oest de la Ciutat de Londres i al nord del riu Tmesi i forma part de l'Interior de Londres (L'Exterior de Londres s la part ms perifrica per no queda a l'exterior).
 
La ciutat cont la majoria del West End londinenc i s la seu del Govern del Regne Unit, amb el Palau de Westminster, Buckingham Palace, Whitehall, and the Royal Courts of Justice.

El 1965 es va crear el districte de Londres a partir de les rees de Saint Marylebone, Paddington i la petita Ciutat de Westminster. Per tant el districte avui dia cobreix ms territori que el sentament original de Westminster.

Barris.

El districte de Ciutat de Westminster est compost per els segents barris.

 Bayswater;
 Belgravia;
 Covent Garden;
 Fitzrovia;
 Holborn;
 Hyde Park;
 Knightsbridge;
 Lisson Grove;


 Maida Vale;
 Mayfair;
 Marylebone;
 Millbank;
 Paddington;
 Pimlico;
 Queen's Park;


 St James's;
 St John's Wood;
 Soho, incloent Chinatown;
 "Theatreland";
 Westbourne Green;
 West End;
 Ciutat de Westminster Centre;


Vegeu tamb.
 Piccadilly Circus;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369763" title="Skip Barber" nonfiltered="3218" processed="3207" dbindex="143254">
 Skip Barber  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 16 de novembre del 1936 a Philadelphia, Estats Units.


 A la F1 .

Skip Barber va debutar a la tercera cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 de maig del 1971 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar en un total de sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1971 - 1972) aconseguint un setz lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369764" title="Exrcit bizant" nonfiltered="3219" processed="3208" dbindex="143255">
Exrcit Bizant (330-1204).


L'xrcit biuzant, s a dir, l'exrcit de l'Imperi Rom d'Orient, comen com una versi renovada de l'exrcit rom, mantinguent uns nivells similars de disciplina, valor i organitzaci. Posteriorment evolucion cap un exrcit de tipus medieval, fonamentant la seva potncia en la cavalleria. Durant gran part de la seva histria, l'exrcit bizant fu la fora militar ms poderosa d'Europa. 

L'exrcit bizant d'arrel romana estava format per una trentena de legions aquarterades en les fronteres de l'Imperi. Per durant el govern d'Heracli es varen desenvolupar diversos canvis i una profunda reestructuraci de l'exrcit bizant:

Desenvolupament de la cavalleria. Originriament, el potencial de les legions romanes es fonamentava en la infanteria, mentre que amb prou feines es donava importncia a la cavalleria. Aquesta formava un cos auxiliar, carateritzada pels petits cavalls que aleshores hi havia a Europa (ms propers a un ponny que als cavalls actuals). A finals del segle IV apareix la figura dels catafractes, ja adoptats en poca baiximperial, que eren tropes d'elit i sn el predecessor directe de la cavalleria medieval.  ;

En les guerres que l'Imperi lliura contra l'Imperi Sassnida ja s'evidencia la importncia de la cavalleria, sent la Batalla d'Adrianpolis la darrea en la que intervenen les legions convencionals. Dos segles desprs, les tropes bizantines de l'emperador bizant Justini I estan formades qasi exclusivament per cavalleria, sent la infanteria una simple unitat auxiliar. 

La clau d'aquest canvi radical rau per una banda en el desenvolupament tecnolgic: invenci i desenvolupament de la sella de muntar i de l'estrep, que suposaren un dramtic canvi en el control del cavall i en l'estabilitat del cavaller a sobre del cavall. Tot i aix, aquest canvi hauria estat insuficient per convertir els petits cavalls europeus en una fora capa de rivalitzar amb la infanteria; ser doncs la creaci i desenvolupament a les planres de l'Iran d'una nova raa de cavalls, prcticament el doble de massa muscular respecte dels petits cavalls europeus, la que decantar la balana en favor de la cavalleria, convertint aquesta en una unitat militar capa de destruir una formaci d'infanteria i de trasnportar un home amb armadura. 

El 1204 per, Constantinoble caigu sota el setge dels croats de la Quarta Croada. Arran d'aquest fet l'Imperi Bizant es desintegr i aix mateix succe amb l'exrcit. Un dels estats que sorgiren de la fragmentaci de l'Imperi Bizant fu l'Imperi de Nicea, regit per la Dinastia Paleleg, que el 1260 aconsegu reconquerir Constantinoble i proclam la restauraci de l'Imperi Bizant. 

Exrcit Bizant (1261-1453).

L'Exrcit bizant sota la Dinastia Paleleg foren les forces militars de l'Imperi Bizant des del 1261 fins a la Caiguda de Constantinoble (1453). Aquest exrcit era la continuaci directe de l'exrcit de l'Imperi de Nicea, el qual al seu torn era un fragment del formidable exrcit bizant sota la Dinastia Comn. 

Desprs de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats durant la Quarta Croada, l'Imperi de Nicea es marc com a objectiu la reconquesta de Constantinoble. Finalment, el 1261, Miquel VIII Paleleg aconsegu l'objectiu i proclam la restauraci de l'Imperi Bizant. Durant el seu regnat l'exrcit havia passat a tenir un rol ofensiu, mentre les forces navals eren reforades amb la incorporaci de centenars de marines per dotar les tripulacions d'unes 80 naus de guerra. 

Per contra, el regnat d'Andrnic II Paleleg es caracteritz per les derrotes i la decadncia de l'exrcit. Vers el 1350 l'incompetncia del govern central havia provocat la caiguda de la recaptaci fiscal i per tant, la impossibilitat de continuar mantenint l'exrcit. Les guerres civils dins de l'imperi agrujaren encara ms la situaci. Quan finalitzaren les guerres civils, els turcs ja havien capturat gran part dels territoris bizantins, de manera que l'imperi ja tan sols es limitava als entrons mateixos de la ciutat de Constantinoble. La ciutat caigu finalment el 1453. 

 Estructura .
 Exrcit Regular .
L'exrcit bizant sota la dinastia Paleleg continu emprant els mateixos parmetres pel qu fa a nombre de tropes i oficials respecte de l'exrcit en temps de la dinastia Comn. 

A l'Anatlia el poder dels turcs oghluz creixia dia rera dia, mentre que a Grcia, la devastaci dels Estats Croats, Srbia i Bulgria deixava arrunat el pas, privant a l'Imperi Bizant d'una de les fonts de recursos i homes ms importants de qu disposava. Desprs del 1261, l'exrcit central bizant estava format per uns 6.000 homes, arribant a uns mxims que mai no va excedir els 10.000 homes. La totalitat de tropes sota Miquel VIII Paleleg era d'aproximadament uns 20.000 homes, dels quals uns 5.000 estaven destinats a guarnicionar les fortaleses mentre que els 15.000 restants representaven la fora ofensiva bizantina. 

Per el regnat d'Andrnic II Paleleg supos un punt d'inflexi pel qu fa al reclutament, de manera que l'exrcit regular bizant tenia ja tant sols uns 9.600 homes a Thema i uns 2.400 a Turma. Vers l'any 1321, les tropes alades per l'imperi s'havien redut a 3.000 homes. Malgrat que durant el regnat d'Andrnic II Paleleg i Andrnic III Paleleg l'exrcit s'havia redut considerablement, aquest darrer encara aconsegu reunir una fora ofensiva de 4.000 homes per la seva campanya contra els turcs otomans.  I ja el 1453, l'exrcit bizant s'havia convertit tant sols en una fora regular de guarnici de la ciutat, formada per aproximadament un 1.500 homes.  Davant la caiguda inminent de la ciutat, el darrer emperador Constant XI Paleleg aconsegu reunir una guarnici de 7.000 homes (incloent-hi uns 2.000 mercenaris estrangers) per defensar la ciutat davant la ofensiva dels turcs otomans.

Pel qu fa a la cavalleria, l'exrcit bizant present unes xifres encara ms redudes, abocant-se finalment a emprar els mercenaris alans, cumans i ensems turcs, per dotar-se d'aquesta arma.

 Aliana amb els mongols .

Miquel VIII Paleleg, reconqueridor de Constantinoble i restauradot de l'Imperi Bizant, cerc ansiosament una aliana amb els mongols, els quals al seu torn eren favorables al cristianisme, doncs molts d'ells eren cristians nestorians. Aix, el 1263, aconsegu formar un tracta amb el Khan mongol de la Horda d'Or i cas dues de les seves filles amb els reis mongols (aquestes esposes foren Diplovatatzina, una amistanades): la primera fou Euphrosyne Palelogina, que es cas amb Nogai Khan de l'Horda d'Or, i la segona fou Maria Palaeologina, que es cas amb Abaqa Khan de l'Ilkhanat de Prsia. A canvi de l'aliana, Nogai Khan dot Miquel VIII Pallog amb un contingent de 4.000 mongols, que foren enviats a lluitar a Tesslia. 

Aquesta aliana fou recuperada pel seu fill i successor, Andrnic II Paleleg, qui el 1305 fu petici a l'Ilkhanat de noves tropes, rebent el 1308 un contingent de 30.000 homes que foren enviats a Anatlia pel tanl de reconquerir la Bitnia sotmesa pels turcs otomans. 
Per els turcs acabaren per derrotar l'Ilkhanat i aquest territori adopt progressivament l'Islam.

 Mercenaris .

Desprs de la reconquesta de Constantinoble, l'exrcit de Miquel VIII Paleleg continu les campanyes militars per prendre Grcia. Sota el govern d'Andrnic II Paleleg la mida de l'exrcit es redu a nivells mnims, debandant les companyies de mercenaris i tropes regulars per tal de poder reduir els impostos a una poblaci cada volta ms descontenta. 

Les companyies professionals de mercenaris i les disciplinades tropes regulars foren substituides per milcies civils pobrement equipades. Les conseqncies no es feren esperar i l'Imperi Bizant perd rpidament l'Anatlia. Davant de la desesperada situaci, el 1302 les despeses militars tornaren a incrementar-se. Aquest cop per, i donada la urgncia per aturar la ofensiva dels turcs, els recursos es destinaren a la contractaci de companyies mercenries, destacant l'aportaci de la Companyia Catalana d'Orient. Desprs d'una reeixida campanya durant els anys 1303 i 1304, l'assassinat del cap de la companyia, Roger de Flor, desencaden una guerra de saqueig i debastaci per tota Grcia. Posteriorment la companyia atac l'Estat croat del Ducat d'Atenes.

Malgrat aix, davant la incapacitat bizantna per aixecar un "lleial" exrcit grec, les companyies mercenries continuaren sent la base de l'exrcit bizant: hospitalers, venecians, serbis, genovesos, blgars i, incls, turcs otomans, foren reclutats. Aix empitjor encara ms les finances bizantines i en darrera instncia permet als propis turcs de reconixer el terreny i mesurar les forces bizantines. La "bancarrota" del tresor bizant el 1350 sum l'Imperi Bizant en el caos i en la guerra civil, quedant a merc de les bandes de mercenaris.

Les tropes estrangeres eren anomenades antigament Phoideratoi (grec.           ), derivant el seu origen del llat foederati ("aliats"). Posteriorment aquestes tropes mercenries foren conegudes pel nom de Hetairoi (grec.          , "Companyies"), i serviren principlament com Gurdia Imperial, les quals eren comandades pel seu respectiu Hetaireiarches ("Senyor de la Companyia"). En funci de la seva mida, les companyies s'estructuraven de la segent manera:

 Gran Companyia (               );
 Mitjana Companyia (             );
 Petita Companyia (              );

Adicionalment, durant el regnat de la Dinastia Comn, les companyis de tropes mercenries eren dividides en funci de la seva tnia i anomenades enfunci del seu orgen: els Inglinoi (Anglesos), the Phragkoi (Francs), the Skythikoi (Escites), the Latinikoi (Llatins), etc.

 Estratgia i tctiques .
Limitat pels escassos recursos fiscals, l'estratgia de l'exrcit bizant cerc la maximitzaci dels resultats militars en un context on les seves tropes eren habitualment superades en nombre pels seus enemics. La clau de volta de tot el sistema radicava en les fortificacions frontereres, que havien d'impedir la caiguda de les importants ciutats i fonts d'impostos de l'sia Menor i el Pelopons.  Exemple d'aquesta estratgia s l'expedici que el 1281 envi Miquel VIII Paleleg per socrrer la fortificaci de Berat, assetjada per les tropes franques de Carles I d'Anjou. 

L'estratgia es mostr efectiva al front de Grcia, en particular en la lluita contra els Estats croats francs. Petites guarnicions mantenien les fortaleses, mentre la fora ofensiva restava amb llibertat de moviments. De la mateixa manera, els francs, impossibilitats per a reclutar entre la poblaci grega, es veien forats a buscar victries decisives a camp obert. Aix, desprs de derrotar l'exrcit franc a la Batalla de Pelagnia, l'exrcit bizant es trob amb qu a Constantinoble tant sols hi restava un nfima guarnci, que es va rendir rpidament davant l'arribada dels bizantins. Per contra, l'estratgia fall a l'sia Menor, on els turcs tenien un estratgia totalment diferent a la dels francs caracteritzada per uns recursos humans molt majors i una clara inferioritat tcnica respecte dels bizantins. Aix els impuls a llanar petites rtzies de saqueig i devastaci sobre les ciutats bizantines, passant a retirar-se rpidament davant l'arribada dels reforos militars bizantins; de tal manera, els turcs tant sols s'enfrontaven als bizantins quan la seva superioritat numrica era prou abassagadora com per obtenir una victria total. Bsciament doncs, es tractava d'una estratgia de desgast a llarg termini per a la qual els bizantins no trobaren una resposta adecuada.

 Armament .

L'armament de l'exrcit bizant durant la dinastia Paleleg era bastant heterogeni, reflexant les mancances globals de l'exrcit. L'escut i la llana eren l'armament com, mentre que la ballesta no comen a generalitzar-se fins el segle XIV, convertint-se en una importantssima arma antipersonal. Aquesta evoluci tecnolgica era parllela a la resta d'Europa, on la ballesta genovesa i el longbow gals transformaren la manera de fer la guerra a finals del segle XIV i durant el segle XV.

 Fortificacions .


L'estratgia militar bizantina es pivotava sobre les ciutats fortificades i les fortaleses. Les murades estaven construdes a conscincia, sent la cara exterior de pedra i l'interior revestit amb diverses capes de maons, fet que permetia una capacitat d'absorsi superior en cas de setge. Les murades estaven reforades amb torres tot al llarg del premetre i a una distncia convenient una de l'altre, de manera que no quedssin allades en cas d'atac i poguessin recolzar-se unes a altres. 

Per contra, el provement de les ciutats i les fortaleses esdevingu el repte a superar per part dels bizantins. Els turcs, incapaos de superar tecnolgicament els bizantins, optaren per les incursions, el saqueig i l'assalt a les lnies d'aprovisionament. La caiguda de ciutats com Nicea o Nicomdia va trigar no mesos, sin diversos anys. Pel qu fa a la capital, Constantinoble, desprs del 1370 les famoses i millenries Muralles de Constantinoble ja no pogueren ser reparades degut a l'acarnissament de la guerra civil bizantina.

 Flota naval .
La flota naval bizantina estava sota el comandament del Megas-Doux (megaduc) i havia estat des dels seus orgens la ms poderosa i hegemnica de la mediterrnia oriental. Aquest domini s'estengu fins el regnat de la dinastia comn, per durant el regant de la dinastia ngel s'inici un perode de decadncia. Miquel VIII Paleleg provar de revertir la situaci i endeg la construcci de noves naus de guerra fins a assolir una flota total formada per unes 80 naus. Tot i aix, els esforos de Miquel VIII Paleleg no reeixiren completament, doncs en una batalla naval una flota de 32 naus venecianes aconsegu de derrotar-ne una de bizantino-genovesa formada per 48 naus. Davant de l'evidncia que una flota no es pot crear rpidament, Miquel VIII Paleleg confi progressivament en la flota de la Repblica de Gnova, arribant a contractar el servei de 50-60 galeres el 1261, 

La flota naval bizantina es collaps totalment durant el regnat d'Andrnic II qui, com a part de la seva poltica de desmilitaritzaci de l'Imperi Bizant i reducci de la despesa pblica militar, desband la flota bizantina. Les conseqncies en foren, no noms la fi de la defensa naval de bizanci, sin la total dependncia vers la Repblica de Gnova i en mesura vers la Repblica de Venncia (les quals es disputaven entre si el domini de l'Imperi i s'atacaven mtuament). Alhora, milers de mariners quedaren sense feina, acabant sent contractats pels turcs per construir la seva prpia flota i lluitar contra els bizantins. El 1291 Andrnic II Paleleg llog el servei de 50-60 naus a la Repblica de Gnova. i no fou fins el 1320 quan finalment s'adon de la necessitat de disposar d'una flota naval prpia, endegant la construcci de 20 galeres.

 Cronologia .
 1259: Batalla de Pelagnia. Els francs de grcia sn derrotats.;
 1261: L'exrcit bizant comandat per Alexios Strategopoulos reconquereix Constantinoble.
 1261: 1280 Miquel VIII Paleleg llana campanyes contra llatins, srbis i blgars, reconquerint Macednia, el nord de Grcia, Bulgria i Trcia. ;
 1263: L'exrcit bizant, format per 15.000 homes, s enviat a conquerir el Principat d'Acaia, per s derrotat prop d'Andravida. Tot i aix, 6.000 homes a cavall restaren patrullant al Pelopons.;
 1279: Ivan III Asen de Bulgria rep un exrcit bizant de 10.000 homes per reclamar el tron de Bulgria. Conquer Veliko Tarnovo.  ;
 1303 - 1305: Campanya de la Companyia Catalana d'Orient contra els turcs.;
 1310 - 1340: Malgrat l'ajut de la Horda d'Or, l'Ilkhanate i el Beylik d'Aydin, les darreres ciutats bizantines de l'Anatlia es perden.
 1329: Andrnic III Paleleg i Joan VI Cantacuz sn derrotats pels turcs otomans a la Batalla de Pelekanon.;
 1330 - 1340: Andrnic III Paleleg conquereix el Despotat de l'Epir, per el perd el 1341 a mans de l'Imperi Serbi.
 1354: Gallpoli s ocupat pels turcs otomans.
 1354 - 1390: L'Imperi Bizant perd Trcia, ocupada pels turcs otomans.
 1422: Primer setge otom de Constantinoble.
 1430: Tessalnica s saquejada pels otomans malgrat restar sota control veneci.
 1450: Constant XI Paleleg derrota els francs a Morea. Els otomans ataquen i els bizantins perden Morea.
 1453: Constant XI Paleleg, el darrer Basileus (emperador), cau derrotat amb 7.000 homes i els turcs otomans conquereixen la ciutat. s la Caiguda de Constantinoble i la fi de l'Imperi bizant (1453).

Vegeu tamb.
Guerres Otomano-Bizantines;
Companyia Catalana d'Orient;

Referncies i notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369766" title="His New Job" nonfiltered="3220" processed="3209" dbindex="143256">


His New Job Charlot canvia d'ofici o Charlot debuta s una pellcula de cinema nord-americana estrenada l'1 de febrer de 1915 amb la direcci, actuaci i gui de Charles Chaplin 

 Repartiment . 
 Charles Chaplin - Extra ;
 Ben Turpin - Extra ;
 Charlotte Mineau - Extra ;
 Leo White - Actor, Oficial d'hsar ;
 Robert Bolder - President de l'Estudi ;
 Charles J. Stine - Director ;
 Arthur W. Bats - Fuster ;
 Jess Robbins - Operador de cmera ;

 Sinopsi . 
El vagabund Charlot obt ocupaci en un estudi cinematogrfic com tramoista. Quan un dels actors no arriba, ho substitux en la filmaci i causa desastres fins que l'acomiaden. 

 Crtica . 
Aquesta pellcula rodada a Chicago va ser la primera en la qual Chaplin apareix als crdits en la pantalla des del comenament. En totes les anteriors el seu crdit no estava en l'original sin que va ser agregat en cpies posteriors. s tamb la primera vegada que actua amb ell l'actor Ben Turpin. En algunes escenes Charlot parodia a X Bushman, primer actor dramtic d'Essanay que era l'dol romntic del moment. s destacable la utilitzaci escnica que fa Charlot de certs objectes, la sorprenent mgia que li permet prendre un tub acstic, una porta oscillatria, i organitzar amb ells multitud de troballes cmiques. Per contrast, altres personatges, el de Ben Turpin per exemple, semblen ninots articulats. Chaplin usa les repeticions com la de la picada d'ullet a l'esttua o de la incursi en l'escenari per a donar-los efectes cmics. L'uniforme militar preanuncia interpretacions d'aquest tipus que vindran en pellcules segents (policia, pastor, soldat, etc.) s la primera collaboraci com operador de cmera de Rollie Tothero, qui acompanyar a Chaplin els segents trenta-set anys i s destacable un traveling de darrere oblic. 

 Enllaos externs . 
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369767" title="Phaidon Press" nonfiltered="3221" processed="3210" dbindex="143257">
Phaidon Press  simplement Phaidon s una de les editorials capdavanteres mundials en la publicaci de llibres d'arts visuals, arquitectura, art, fotografia i disseny.

Els seus competidors sn grans editorials com Taschen, Rizzoli o Thames & Hudson. L'empresa es va fundar a Viena el 1923 per Bela Horowiz i Ludwig Goldscheider, amb l'objectiu fonamental de fer llibres d'alta qualitat a preus assequibles. Els seus primers ttols no eren llibres d'art de gran format sin llibres sobre literatura, art i histria. Els primers llibres d'art en gran format, amb grans lmines es van publicar per primera vegada el 1936, amb lmines de Van Gogh, Botticelli i impressionistes francesos. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369768" title="Josep de la Concepci" nonfiltered="3222" processed="3211" dbindex="143258">

Josep de la Concepci (Valls, 1626   Nules, 1690), anomenat el tracista pels seus contemporanis, fou l arquitecte classicista catal ms destacat de la seva poca.

 Dades biogrfiques i obra .
El seu nom de fonts era Josep Fuster. El 1651 pren els hbits com a frare carmelit descal al convent de Sant Josep de Matar. El 1652 professa com a tal. Al cap de pocs anys es nomenat tracista de la Provncia del seu orde religis.

La seva primera obra rellevant s la remodelaci del nou Palau del Virrei a l antiga Hala dels Draps a Barcelona (1663), que li dona fama fora de l mbit religis. Fins llavors havia realitzat diverses obres a convents: Sant Josep i Santa Anna a nguera (1655), Sant Josep de Barcelona (1658), Sant Josep de Matar (1660).
Desprs de 1663 rep encrrecs d obres civils: ampliaci de l ajuntament de Vic (1674), remodelaci del castell de Cubelles (1673), projecte per a l Hospital de Reus (1674). 

Continua la seva incessant activitat en diverses obres religioses: campanar de Sant Antoni a Vilanova i la Geltr (1670), supervisi del retaule major de l esglsia de Santa Eullia a Esparreguera (1670), esglsia de Santa Maria de l Alba de Trrega (1672), capella de la Immaculada Concepci a la catedral de Tarragona (1673), remodelaci de l Esglsia de Santa Maria de Matar (1675), capella de Sant Oleguer a la catedral de Barcelona (1676), projecte per a la Seu nova de Vic (1679) projecte per a la faana de la catedral de Girona (1680), capella del Santssim a l esglsia de Sant Pere de Reus (1688).
La seva activitat el port a Madrid des de principis de la dcada dels setanta fins a 1674. El 1689 torn a Madrid per perfeccionar la traa del convent de San Hermenegildo. Tornant de Castella, emmalalt greument a Nules, on mor el 12 de febrer de 1690.


 Bibliografia .
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0123102-163915//cnc1de2.pdf



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369772" title="Thames & Hudson" nonfiltered="3223" processed="3212" dbindex="143259">
Thames & Hudson (tamb conegutcom Thames and Hudson o T&H) s una editorial especialitzada en art i llibres illustrats, fundada el 1949 per Walter i Eva Neurath. 

El nom va ser triat en honor als rius Tmesi a Londres i Hudson a Nova York. Segueix sent una editorial familiar independent. L'editorial publica llibres sobre arqueologia, arquitectura, art, disseny, histria, fotografia i religi. Tamb publica llibres per a nens.

 Enllaos externs . 
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369773" title="Romilly-sur-Seine" nonfiltered="3224" processed="3213" dbindex="143260">
 

Romilly-sur-Seine s un municipi francs, situat al departament d'Aube i a la regi de Xampanya-Ardenes. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369774" title="Agust Yez i Girona" nonfiltered="3225" processed="3214" dbindex="143261">
Agust Yez i Girona (1789-1857) fou un farmacutic i catedrtic d'Histria natural a ms d'alcalde de Barcelona. Nasqu a Barcelona, i des de 1815 form part de lAcadmia de Cincies i Arts i en fou president diverses vegades. Hi present 22 treballs d'histria natural. Va publicar l'influent manual escolar Lecciones de Historia natural de 1820 reeditat diverses vegades i ampliat el 1840. Fou rector de la Universitat de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369775" title="Camden" nonfiltered="3226" processed="3215" dbindex="143262">



Camden s un districte de Londres, Regne Unit, situat al nord de la Ciutat de Londres i del districte de Ciutat de Westminster.

Sobretot l'rea de Camden Town s molt famosa arreu del mn pels seus mercats, a la dcada de 1960 es va convertir en el centre de la cultura alternativa.

Barris.
El districte de Camden est compost per els segents barris.

Agar Town;
Belsize Park;
Bloomsbury;
Brondesbury;
Camden Town;
Chalk Farm;
Covent Garden;
Cricklewood;
Dartmouth Park;


Fitzrovia;
Fortune Green;
Frognal;
Gospel Oak;
Hampstead;
Highgate;
Holborn;
Kentish Town;
Kilburn;


King's Cross Central;
Kings Cross;
Peckwater estate;
Primrose Hill;
Regent's Park Estate;
Saffron Hill;
St Pancras;
Somers Town;
South Hampstead;


Swiss Cottage;
Tufnell Park;
West End of London;
West Hampstead;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369778" title="Abbs (nom)" nonfiltered="3227" processed="3216" dbindex="143263">
Abbs o, amb l'article inicial, Al-Abbs s un nom mascul rab (en rab      o        ,  Abb s o al- Abb s) que literalment significa "auster",  "sever", "adust" o, amb l'article inicial, "l'auster", "el sever" o "l'adust". Si b Abbs i, amb l'article, Al-Abbs sn les transcripcions normatives en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abbas. Quan, en la kunya, Al-Abbs s precedit de la particula  Abu, aleshores pren la forma Abu-l-Abbs, que tamb es pot trobar transcrita Abul Abbas, Abul-Abbas.... Com que un dels oncles del profeta Muhmmad es deia Al-Abbs ibn Abd-al-Mttalib, epnim de la dinastia abbssida, aquest nom tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en zeri, Abbas; en kurd, Ebbas; en turc, Abbas.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369781" title="VfL Wolfsburg-Fuball GmbH" nonfiltered="3228" processed="3217" dbindex="143264">

El VfL Wolfsburg-Fuball GmbH s un club de esportiu alemany de la ciutat de Wolfsburg, Baixa Saxnia. 

 Histria .
La ciutat de Wolfsburg no es fund fins l'any 1938 amb el nom de Stadt des KdF-Wagen amb la intenci d'acollir els treballadors de l'empresa Volkswagen, all situada. El primer club que hi exist fou per tant un club de l'empresa anomenat BSG Volkswagenwerk Stadt des KdF-Wagen i que compet a la Gauliga Osthannover les temporades 1943-44 i 1944-45.

El 12 de setembre de 1945 es fund un nou club que s'anomen breument VSK Wolfsburg. El 15 de desembre el club sofr una greu crisi i tots els jugadors menys un s'uniren al 1. FC Wolfsburg. El jugador restant, Josef Meyer, juntament amb Willi Hilbert reconstru el club aquest cop amb el nom de VfL Wolfsburg.

 Palmars .
 Fou finalista de la Copa alemanya de futbol el 1995;

Futbolistes destacats.
 Willi Giesemann;
 Thomas Brdaric;
 Martin Wagner;
 Zoltn Sebescen;
 Stefan Effenberg;
 Mike Hanke;
 Roy Prger;
 Tobias Rau;
 Albert Streit;
 Stefan Schnoor;
 Hans Sarpei ;
 Pablo Thiam;
 Diego Klimowicz;
 Andres D'Alessandro;
 Facundo Hernn Quiroga;
 Dietmar Khbauer;
 Marcelinho;
 Robson Ponte;
 Marian Hristov;
 Martin Petrov;
 Thomas Rytter;
 Claus Thomsen;
 Steve Marlet;
 Charles Akonnor;
 Isaac Boakye;
 Kevin Hofland;
 Jonathan Akpoborie;
 Krzysztof Nowak;
 Waldemar Kryger;
 Andrzej Juskowiak;
 Dorinel Munteanu;
 Miroslav Karhan;
 Claudio Reyna;
 Brian McBride;
 Chad Deering;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
Frums ;
Web de seguidors ;
Estadstiques;
Alineacions;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369785" title="Parc" nonfiltered="3229" processed="3218" dbindex="143265">


Parc s un espai destinat al lleure ja sigui dins les urbs o als afores. Tamb es coneix com a parc altres espais dins els mbits forestals, agraris, etc. 

 Vegeu tamb .

Parc natural;
Parc empresarial;
Parc de serveis;
Parc urb;
Parc periurb;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369788" title="Gijs Van Lennep" nonfiltered="3230" processed="3219" dbindex="143266">

 Jonkheer Gijsbert Van Lennep  va ser un pilot de curses automobilstiques holands que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 16 de mar del 1942 a Aerdenhout, Holanda.

Fora de la F1 va guanyar en dues ocasions (1971 i 1976) les 24 hores de Le Mans.

 A la F1 .

Gijs Van Lennep va debutar a la quarta cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juny del 1971 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar en un total de deu curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades no consecutives (1971 i 1973-1975) aconseguint un sis lloc (2 cops) com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de dos punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369791" title="Abbs" nonfiltered="3231" processed="3220" dbindex="143267">


Abbs o Al-Abbs forma part del nom de molts personatges:

 Abbas I el Gran, xa de Prsia;
 Abbas II, xa de Prsia;
 Abbas III, xa de Prsia;
 Abbas Ahval;
 Abbas al-Musawi, religis musulm;
 Abbas Attar, fotgraf iran;
 Abbas ben Abil-Futuh Yahya ben Tamim;
 Abbas ben Firnas ben Wardas Abul-Kasim, cientfic andalus;
 Abbas ben Nasih al-Thakafi;
 `Abbs Effend, cap de la Fe Bah';
 Abbas El Fassi, poltic marroqu;
 Abbas Hilmi I, virrei d Egipte;
 Abbas Hilmi II, virrei d Egipte;
 Abbas Kiarostami, cineasta irani;
 Abbas Mirza, prncep persa;
 Abbas Quli Khan;
 Abbas Quli Mirza, prncep qajar;
 Abbas Uddin Ahmed, cantant bengal;
 Abd Allah ben Abbas;
 Abd Allah ben al-Abbas;
 Abu l-Abbas Ahmad, rei del Marroc;
 Abu al-Abbas al-Mursi, suf andalus;
 Abu l-Wafa Muhammad ben Muhammad ben Yahya ben Ismail ben al-Abbas al-Buzadjani;
 Abul Abbas Ahmad III;
 Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II;
 Abul Abbas Muhammad I;
 Abu-l-Abbs Al-Saffah, califa abbssida;
 Abul-Fadl al-Abbas ben al-Ahnaf;
 Al Abbas ben Mandil, governador de Xelif;
 Al-Abbas ben al-Husayn al-Shirazi Abul-Fadl;
 Al-Abbas ben al-Mamun;
 Al-Abbas ben al-Walid;
 Al-Abbas ben Amir al-Ghanawi;
 Al-Abbas ben Mirdas;
 Al-Abbas ben Muhammad;
 Ferhat Abbas, poltic algeri;
 Hisham Abbas, cantant egipci;
 Hayam Abbas Al-Homi, escriptor afric;
 Mahmud Abbas, poltic palest;

El nom Abbs tamb forma part del nom d'accidents geogrfics:

 Abbasabad, fortalesa safvida;
 Abbassabad, ciutat de la repblica de Nakhtxivan;
 Abbasiyya, antiga ciutat de Tunsia;
 Bandar Abbas, ciutat iraniana;

Vegeu tamb, vinculat a aquest nom:

 Abbssida, dinastia califal;

Nota.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369793" title="Abd-as-Sabur (nom)" nonfiltered="3232" processed="3221" dbindex="143268">
Abd-as-Sabur s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Sab r) que literalment significa "Servidor del Pacient", essent el Pacient un dels eptets de Du. Si b Abd-as-Sabur s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Sabur, Abdul Sabour... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369794" title="Abd-as-Salam (nom)" nonfiltered="3233" processed="3222" dbindex="143269">
Abd-as-Salam s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Sal m) que literalment significa "Servidor de la Pau", essent la Pau un dels eptets de Du. Si b Abd-as-Salam s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abd as-Salam, Abdul Salam, Abdoul Salam, Abdus Salam, Abd-ul-Salam, Abd al Salam... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369795" title="Abd-as-Sam (nom)" nonfiltered="3234" processed="3223" dbindex="143270">
Abd-as-Sam s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Sam  ) que literalment significa "Servidor de l'Odor", essent l'Odor un dels eptets de Du. Si b Abd-as-Sami s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Samie'... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369796" title="Abd-as-Smad (nom)" nonfiltered="3235" processed="3224" dbindex="143271">
Abd-as-Smad s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd as-Samad) que literalment significa "Servidor de l'Etern", essent l'Etern un dels eptets de Du. Si b Abd-as-Smad s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Samad... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369797" title="Abd-at-Tawwab (nom)" nonfiltered="3236" processed="3225" dbindex="143272">
Abd-at-Tawwab s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd at-Taww b) que literalment significa "Servidor del Perdonador", essent el Perdonador un dels eptets de Du. Si b Abd-at-Tawwab s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Tawwab... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369798" title="Cantons del Marne" nonfiltered="3237" processed="3226" dbindex="143273">
Els Cantons del Marne sn 44 i s'agrupen en 5 districtes:

 Districte de Chlons-en-Champagne (8 cantons - prefectura: Chlons-en-Champagne) :cant de Chlons-en-Champagne-1 - cant de Chlons-en-Champagne-2 - cant de Chlons-en-Champagne-3 - cant de Chlons-en-Champagne-4 - cant d'cury-sur-Coole - cant de Marson - cant de Suippes - cant de Vertus;

 Districte d'pernay (11 cantons - sotsprefectura: pernay) :cant d'Anglure - cant d'Avize - cant d'Ay - cant de Dormans - cant d'pernay-1 - cant d'pernay-2 - cant d'Esternay - cant de Fre-Champenoise - cant de Montmirail (Marne) - cant de Montmort-Lucy - cant de Szanne;

 Districte de Reims (16 cantons - sotsprefectura: Reims) : - cant de Beine-Nauroy - cant de Bourgogne - cant de Chtillon-sur-Marne - cant de Fismes - cant de Reims-1 - cant de Reims-2 - cant de Reims-3 - cant de Reims-4 - cant de Reims-5 - cant de Reims-6 - cant de Reims-7 - cant de Reims-8 - cant de Reims-9 - cant de Reims-10 - cant de Verzy - cant de Ville-en-Tardenois;

 Districte de Sainte-Menehould (3 cantons - sotsprefectura: Sainte-Menehould) :cant de Givry-en-Argonne - cant de Sainte-Menehould - cant de Ville-sur-Tourbe;

 Districte de Vitry-le-Franois (6 cantons - sous-prfecture : Vitry-le-Franois) :cant de Heiltz-le-Maurupt - cant de Saint-Remy-en-Bouzemont-Saint-Genest-et-Isson - cant de Sompuis - cant de Thiblemont-Farmont - cant de Vitry-le-Franois-Est - cant de Vitry-le-Franois-Ouest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369802" title="Little Belize" nonfiltered="3238" processed="3227" dbindex="143274">

Little Belize s una ciutat del districte de Corozal, a Belize. Al darrer cens, realitzat l'any 2000, la seua poblaci era de 2.059 habitants. A mitjans del 2005, s'estimava la seua poblaci en 2.200 habitants. Est situada a nivell del mar, i la majoria dels seus habitants professen el menonisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369810" title="Districte de Chlons-en-Champagne" nonfiltered="3239" processed="3228" dbindex="143275">

El districte de Chlons-en-Champagne s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 8 cantons i 100 municipis i el cap del districte s la prefectura de Chlons-en-Champagne.

Cantons.
cant de Chlons-en-Champagne-1 - cant de Chlons-en-Champagne-2 - cant de Chlons-en-Champagne-3 - cant de Chlons-en-Champagne-4 - cant d'cury-sur-Coole - cant de Marson - cant de Suippes - cant de Vertus

Vegeu tamb.
Cantons del Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369811" title="Districte d'pernay" nonfiltered="3240" processed="3229" dbindex="143276">

El districte d'pernay s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 11 cantons i 184 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura d'pernay.

Cantons.
cant d'Anglure - cant d'Avize - cant d'Ay - cant de Dormans - cant d'pernay-1 - cant d'pernay-2 - cant d'Esternay - cant de Fre-Champenoise - cant de Montmirail (Marne) - cant de Montmort-Lucy - cant de Szanne

Vegeu tamb.
Cantons del Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369812" title="Districte de Reims" nonfiltered="3241" processed="3230" dbindex="143277">

El districte de Reims s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 16 cantons i 155 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Reims.

Cantons.
cant de Beine-Nauroy - cant de Bourgogne - cant de Chtillon-sur-Marne - cant de Fismes - cant de Reims-1 - cant de Reims-2 - cant de Reims-3 - cant de Reims-4 - cant de Reims-5 - cant de Reims-6 - cant de Reims-7 - cant de Reims-8 - cant de Reims-9 - cant de Reims-10 - cant de Verzy - cant de Ville-en-Tardenois

Vegeu tamb.
Cantons del Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369814" title="Districte de Sainte-Menehould" nonfiltered="3242" processed="3231" dbindex="143278">

El districte de Sainte-Menehould s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 3 cantons i 67 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Sainte-Menehould.

Cantons.
cant de Givry-en-Argonne - cant de Sainte-Menehould - cant de Ville-sur-Tourbe

Vegeu tamb.
Cantons del Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369816" title="Districte de Vitry-le-Franois" nonfiltered="3243" processed="3232" dbindex="143279">

El districte de Vitry-le-Franois s un dels cinc districtes amb qu es divideix el departament francs del Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Compta amb 6 cantons i 113 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Vitry-le-Franois.

Cantons.
cant de Heiltz-le-Maurupt - cant de Saint-Remy-en-Bouzemont-Saint-Genest-et-Isson - cant de Sompuis - cant de Thiblemont-Farmont - cant de Vitry-le-Franois-Est - cant de Vitry-le-Franois-Ouest

Vegeu tamb.
Cantons del Marne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369819" title="1. Fuball-Club Union Berlin" nonfiltered="3244" processed="3233" dbindex="143280">

L'1. Fuball-Club Union Berlin s un club de esportiu alemany de la ciutat de Berln. 

 Histria .
L'any 1906 es fund al districte d'Oberschneweide de Berln un club anomenat SC Olympia 06 Oberschneweide, el qual adopt el nom SC Union 06 Oberschneweide el 1910. Fou un club destacat al perode d'entreguerres arribant a la final del Campionat d'Alemanya el 1923 i guanyant la Gauliga Berlin-Brandenburg el 1940.

Desprs de la dissoluci de tots els clubs esportius acabada la II Guerra Mundial, l'any 1945 es form el SG Oberschneweide, que durant la temporada 1948-49 adopt el nom SG Union 06 Oberschneweide.

L'any 1950 es produ un fet curis. El club havia de viatjar a Alemanya Occidental per prendre part a les finals nacionals per l'augment de la guerra freda port a la prohibici de viatjar per part de les autoritats comunistes. Una part dels integrants marxaren a l'oest i fundaren el SC Union 06 Berlin, restant el club dividit en dos. Una altra part de jugadors fundaren un tercer equip anomenat Berliner Ball Club Sdost.

L'equip original canvi de nom diversos cops: Union Oberschneweide (1950), BSG Motor Oberschneweide (1951), SC Motor Berlin (1955), TSC Oberschneweide (1957), TSC Berlin (1963) i finalment el nom 1. FC Union Berlin el 1966.

 Palmars .
Copa de la RDA de futbol:  1967/68;
Gauliga Berlin-Brandenburg: 1940;
Regionalliga Nordost:  2000/01;

 Futbolistes destacats .
 Sergej Barbarez, 1993 - 1996;
 Steffen Baumgart, 2002 - 2004;
 Christian Beeck, 1993 - 1995;
 Jens Hrtel, 1993 - 2000;
 Jrg Heinrich, 2005;
 Klaus-Dieter Helbig, 1976 - 1982;
 Robert Huth, 2000-2001;
 Wolfgang Matthies, 1971 - 1988;
 Ronny Nikol, 1997 - 2003;
 Marko Rehmer, 1981 - 1996;
 Olaf Seier, 1983 - 1991;
 Kostadin Vidolov, 2001 - 2003;
 Ervin Skela, 1995 - 1998;

Enllaos externs.

Web oficial;
Web a Abseits Soccer;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369830" title="Sainte-Menehould" nonfiltered="3245" processed="3234" dbindex="143281">

Sainte-Menehould s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369831" title="Beatriz Gasc" nonfiltered="3246" processed="3235" dbindex="143282">
Beatriz Gasc (Castell, 21 de desembre de 1978) s una poltica valenciana. Llicenciada en Humanitats i desprs de treballar en diversos mitjans de comunicaci, s'incorpora al gabinet de premsa del Partit Popular de Castell. Posteriorment fa el salt a la poltica quan l'alcalde de la ciutat, Alberto Fabra la nomena de Regidora d'Educaci, Turisme i Igualtat a la capital de la Plana.

El 2008, dins el XII Congrs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Gasc es nomenada Vicesecretaria del PPCV.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369834" title="Vitry-le-Franois" nonfiltered="3247" processed="3236" dbindex="143283">

Vitry-le-Franois s un municipi francs, situat al departament de Marne i a la regi de Xampanya-Ardenes. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369841" title="Aplec del Snia" nonfiltered="3248" processed="3237" dbindex="143284">

L'Aplec del Snia s un esdeveniment cultural i poltic que es desenvolupa entorn de les demandes i problemtiques de la "Comarca del Snia", un projecte d'organitzaci territorial que arreplegue als municipis de les dues parts d'aquest riu fronterer. Est organitzat per l'Associaci Cultural Aplec del Snia. 

L'Aplec es du a terme a la tardor i consisteix en unes jornades amb diveres activitats: xerrades sobre l'energia, rutes culturals, mostres de cultura popular, aix com concerts amb grups de diferents estils.

Edicions de l'Aplec del Snia.

Vinars 05.

Celebrat el 26 de novembre del 2005 a Vinars, va acollir una trobada d'entitats, diversos jocs infantils, actuaci de La Rondalla de La Snia, xerrada internacionalista, actuaci del Ball de Dimonis de Vinars i concert amb Grow Inside, Pepet i Marieta, Voltor, Malagana Ska i La Gossa Sorda.

Alcanar 06.

La iniciativa creix i es trasllada a l'altra riba del Snia, i passa a ser un cap de setmana, el 13,14 i 15 d'octubre. Sota el lema "Contra l'especulaci", va haver-hi la II trobada d'entitats, cercaviles, dimonis, jocs infantils, xerrades, dinars populars o tallers de graffiti, entre d'altres. Els concerts van ser en dos dies i van actuar Pepet i Marieta, Aluminosis, Sva-ters, Lendakaris Muertos, Boikot, Revolta 21, Burman Flash i Hellnoise.

Alcanar 07.

T lloc el 2 i 3 de novembre i pren com a lema "Construm la comarca del Snia", amb una important presncia del debat energtic arran de la polmica del Projecte Castor i els parcs eolics. Celebra la  III Trobada d'Entitats, una Butifarrada popular, actuaci dels Diables d'Alcanar, jocs infantils... La msica va a crrec de Pau Alabajos, Insershow, Kampanilla, Culs Cults i, de nou, Pepet i Marieta.

Ulldecona 08.

La quarta cita de l'Aplec canvia d'ubicaci i t lloc el 31 d'octubre i l'1 de novembre. En el seu programa es detallen activitats com una excursi al Castell d'Ulldecona, una exhibici de pilota valenciana i diversos actes gastronmics amb productes de la terra. Els grups que toquen als concerts sn Almorranes Garrapinyaes, La Gossa Sorda, Desperta Ferro, Asalto Armado, Orgull de classe, Culs Cults i Escak al rei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369842" title="Wilhem van Haan" nonfiltered="3249" processed="3238" dbindex="143285">
Wilhem van Haan (Rotterdam, 24 de setembre de 1849 - 26 de setembre de 1930) fou un compositor neerlands.

Estudi msica en la mateixa ciutat amb els professors Nicolai, Lange i Bargiel, i des del 1870 fins el 1871 al Conservatori de Leipzig. Va ser director del Ccilienverein de Bingen i del Mozartverein de Darmstadt; des del 1878 dirig l'orquestra de Palau en aquesta ltima ciutat. Compos obres corals per a homes, amb orquestra, (Der Knigssohn, Das Grab im Busento, etc.,), cantars, etc,.

peres escrites per Haan.
 Die Kaiserstochter (Darmstadt, 1885);
 Die Inkashne (Darmstadt, 1895);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369844" title="Barking i Dagenham" nonfiltered="3250" processed="3239" dbindex="143286">

Barking i Dagenham s un districte londinenc, Regne Unit. Forma part de l'rea coneguda com l Est de Londres i de l Exterior de Londres.

Histria.
El districte s va constituir l'any 1965 en l'Acta 1963 del Govern de Londres com el Districte de Barking de Londres. Est format per l'antic districte municipal de Barking i el districte municipal de Dagenham, antiga rea que es va transferir de la regi d'Essex a la regi del Gran Londres. Quan es van fusionar els dos districtes la poblaci era d'uns 180.000, la part nord de Daganham es va incorporar a Redbridge i una petita part de Barking a Newham. El districte es va reanomenar el 1980 com Barking and Dagenham.

Lmits.
El districte limita amb Havering a l'oest amb el riu Rom que forma part del lmit. Tamb a l'oest limita amb el districte de Newham amb el riu Roding, al sud amb el riu Tmesi i els districtes de Bexley i Greenwich. Al nord amb Redbridge.

Barris.

El districte de Barking i Dagenham est compost per els segents barris.
 Barking;
 Becontree;
 Becontree Heath;
 Chadwell Heath;
 Creekmouth;
 Dagenham;
 Rush Green;

La majoria de les construccions del districte van ser construides pel Consell del Comtat de Londres duran el perode entre guerres de 1918-1939. El major assentament de l'rea es va produir quan van arribar les indstries del motor i qumica a la dcada de 1980.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369848" title="Antoni Mir" nonfiltered="3251" processed="3240" dbindex="143287">
Antoni Mir naix a Alcoi en 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. En 1960 rep el primer premi de pintura de l'Ajuntament d'Alcoi. En gener de 1965 realitza la seua primera exposici individual i funda el Grup Alcoiart (1965-72) i en 1972 el Gruppo Denunzia a Brescia (ltlia). Sn nombroses les exposicions dins i fora del nostre pas, aix com els premis i mencions que se li han concedit. s membre de diverses acadmies internacionals. 

En la seua trajectria professional, Mir ha combinat una gran varietat d'iniciatives, des de les directament artstiques, on manifesta l'efica dedicaci a cadascun dels procediments caracterstics de les arts plstiques, fins la seua incansable atenci a la promoci i foment de la nostra cultura.

La seua obra, situada dins del realisme social, s'inicia en l'expressionisme figuratiu com una denncia del sofriment hum. A finals deis anys seixanta el seu inters pel tema social el condueix a un neofiguratisme, amb un missatge de crtica i denncia que, als setanta, s'identifica plenament amb el moviment artstic "Crnica de la realitat", inserit dins de les corrents internacionals del pop-art i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandstiques de la nostra societat industrial i els codis lingstics utilitzats pels mitjans de comunicaci de masses. 

Les diferents poques o sries de la seua obra com "Les Nues" (1964), "La Fam" (1966), "Els Bojos" (1967), "Experimentacions i Vietnam"(1968), "L'Home" (1970), "Amrica Negra" (1972), "L'Home Avui" (1973), "El Dlar" (1073-80), "Pinteu Pintura" (1980-90) i "Vivace" des de 1991, rebutgen tota mena d'opressi i clamen per la llibertat i per la solidaritat humana. La seua obra est representada en nombrosos museus i colleccions de tot el mn i compta amb una bibliografia abundant que estudia el seu treball exhaustiva. 

En resum, si la seua pintura s una pintura de conscienciaci, no s menys cert que en el seu procs creatiu s'inclou un destacat grau de "conscienciaci de la pintura", on diverses experincies, tcniques, estratgies i recursos s'uneixen per a constituir el seu particular llenguatge plstic, que no s'esgota en ser un "mitj" per a la comunicaci ideolgica sin que de com acord es constitueix en registre d'una evident comunicaci esttica.

 Enllaos externs .

 Antoni Mir;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369852" title="Barnet" nonfiltered="3252" processed="3241" dbindex="143288">


Barnet s un districte londinenc, Regne Unit. Forma part de l'rea coneguda com el Nord de Londres i de l Exterior de Londres. Limita amb Hertfordshire al nord i amb cinc districtes de Londres: Harrow i Brent a l'oest, Camden and Haringey al sud-est i Enfield a l'est.



Barris.
El patr d'assentament s bastant divers. Al nord es troba l'rea de Barnet, tamb conegut com l'Alt Barnet. Al nord tamb es troben les parts amb menys densitat com sn Edgware, Totterbridge, Whetstone i Mill Hill.

Al sud el desenvolupament ha estat molt intensiu sobretot al voltant de Cricklewood, Colindale, Hendon i Finchley. Golders Green s coneguda per la seva poblaci jueva i forma part del sud del districte juntament amb Hampstead Garden Suburb i Childs Hill.

El districte de Barnet inclou les segents zones o barris:

Arkley;
High Barnet;
Barnet Gate;
Brunswick Park ;
Burnt Oak;
Childs Hill;
Cricklewood;
Church End Finchley;
Cockfosters;


Colney Hatch ;
Colindale;
East Barnet;
East Finchley;
Edgware;
Finchley;
Friern Barnet;
Golders Green;
Monken Hadley;


Hadley Green;
Hale;
Hampstead Garden Suburb;
Hendon;
Holders Hill;
The Hyde;
Mill Hill;
Mill Hill East;
New Barnet;


New Southgate;
North Finchley;
Oakleigh Park;
Osidge;
Temple Fortune;
Totteridge;
West Hendon;
Whetstone ;
Woodside Park;


Histria.
El districte es va constituir l'any 1965 a partir dels antics districtes municipals de Finchley, Hendon i el Friern Barnet Urban de Middlesex i el districte de l'East Barnet Urban i Barnet Urban de Hertfordshire.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369853" title="Raureta" nonfiltered="3253" processed="3242" dbindex="143289">
La Raureta s una escola bressol municipal de la poblaci d'Arenys de Mar.

 AMPA .

Ja fa temps que l escola bressol La Raureta d Arenys de Mar funciona. L'any passat per, degut a uns problemes interns i de comunicaci amb les famlies, un grup de pares es van mobilitzar i van engegar un AMPA per tal de poder collaborar i ajudar en algunes festes i actes de l escola, aix com xerrades pels pares...

 Enllaos externs .
 Ajuntament d Arenys de Mar;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369858" title="Simfonia nm. 6 de Txaikovski" nonfiltered="3254" processed="3243" dbindex="143290">


La Simfonia nm. 6 en Si menor, op. 74, s l'ltima simfonia di Piotr Ilitx Txaikovski. Va ser estrenada nou dies abans de la mort del compositor, el . Tamb es coneix amb el nm de Simfonia Pattica (            ), ttol que li va ser atorgat pel germ del compositor, Modest Txaikovski.

Breu histria de la simfonia.
Crec que em ser donat d'escriure una simfonia exemplar: aix probablement lluitar fins al darrer al per a atnyer la perfecci sense mai reeixir-hi. Aix escrivia l'any 1891 Txaikovski volent cercar a qualsevol cost concretar aquesta idea fixa que immediatament s'expressaria en una altra carta. Se m'ha acudit la idea d'una altra simfona, aquesta volta amb un programa que reste desconegut per a tothom, llevat que alg puga endevinar-lo: l'obra s'anomenar "una simfonia amb programa"; aquest programa est farcit d'emocions subjectives i, en el transcurs del meu ltim viatge, mentre hi pensava, sovint plorava. Ara, en tornar a casa, en menys de quatre dies he dissenyat l'esquema del primer moviment mentre en tinc ben clara a la ment l'estructura global. Hi haur molta novetat en aquesta simfonia pel que fa a la forma. Tot a deia en una carta al seu nebot, ats que les relacions amb Nadejda von Meck ja s'havien trencat. Aix, Txaikovski va posar-se a la feina de compondre la nova simfonia. Com ms m'endinse en l'orquestraci, ms difcil em resulta: vint anys abans l'hauria enllestida ms aviat, sense pensar-hi amb tanta intensitat, i me n'hauria sortit b. Ara m'he convertit en un vellard, sense fe en mi mateix. Durant dos dies sencers he estat coguent a foc lent dues pgines; no avance com voldria, per no abandone.

Txaikovski va iniciar els esbossos el . L'orquestraci va quedar enllestida a l'agost. Amb certs dubtes sobre el Finale, Txaikovski va decidir fer-ne una lectura privada als professors i estudiants del Conservatori de Moscou amb una execuci a "porta tancada", el  per part d'una orquestra formada per alumnes del Conservatori sota la direcci de Vassili Ilitx Safonov (1852-1918), pianista, director, professor i director del Conservatori moscovita, molt estimat pel compositor

El  el mateix Txaikovski va dirigir-ne l'estrena absoluta a la sala de reunions dels nobles a Sant Petersburg. El programa incloia altres obres de Laro i Mozart, aix com el Concert per a piano nm. 1 de Txaikovski, amb Adele Aus der Ohe (1864-1937) com a solista, la qual tamb hi va interpretar algunes peces per a piano sol, com ara la Rhapsodie espagnole de Liszt

L'acollida va ser tbia ja fos a causa de la regular direcci del compositor o pel Finale no especialment adequat per a arrencar els aplaudiments del pblic.
L'autor va eixir desconsolat en companyia d'Aleksandr Glazunov per a un sopar ritual amb amics al Grand Hotel.

Dos dies desprs va trametre la partitura al seu editor per a la seua publicaci, pregant-li que posara a la portada la dedicatria al seu nebot Bob Davidov. Va ser publicada l'any 1894 amb el ttol de Pattica, suggerit, potser, pel seu germ Modest un dia abans de l'estrena, tot i que inicialment s'hi va suggerir Trgica, ttol que no va agradar al compositor. Encara aix, el ttol va ser suprimit per Txaikovski, i noms ha sobreviscut per decisi de l'editor, posterior a la mort del compositor.

La simfonia va ser interpretada una segona vegada, desprs de la mort del compositor, esdevinguda el , en una vetllada que de fet va revestir carcter d'homenatge i amb un clar xit. Era el  i al podi hi va participar el director d'orquestra Eduard Franzevi  Npravnk (1839-1916), tamb compositor i amic de Txaikovski, el qual tamb havia estrenat les peres La donzella d'Orleans, La dama de piques i Iolanta. La simfonia aniria guanyant gran celebritat amb els transcur del temps.

 Una simfonia amb programa? .
L'autor va afirmar haver compost la simfonia en base a un programa que no va revelar. La mort de Txaikovski pocs dies desprs de l'estrena, fa de la simfonia Pattica una mena de testament artstic en el qual conflueixen tots els estats emotius, espirituals i afectius que havien caracteritzat la seua agitada vida. La simfonia s lgubre en la seua introducci, i evoluciona vers un lament, una marxa fnebre o un vals, i a ms cont dos allegros seguits, cosa inslita per a una simfonia, sense oblidar el tema del dest, que apareix i torna a aparixer-hi obsessivament, des de la intimitat de l'home, explotant enfora amb el seu malencnic patetisme.

 Estructura .
La simfonia est dividida en els quatre moviments habituals. No obstant aix, l'ordre s inusual: en segon lloc hi ha el moviment amb forma d'scherzo (soluci ja practicada per Beethoven i Schumann). Per, a ms, hi ha una novetat essencial: Txaikovski inverteix l'ordre dels dos darrers moviments, acabant l'obra per primera vegada en la histria de la simfonia, amb un moviment lent.

1. Adagio   Allegro non troppo   Andante   Moderato mosso   Andante   Moderato assai   Allegro vivo   Andante come prima   Andante mosso (Si menor, 4/4, 354 compasos);
2. Allegro con grazia (Re Major, 5/4, 178 compasos);
3. Allegro molto vivace (Sol Major, 4/4(12/8), 347 compasos);
4. Finale. Adagio lamentoso   Andante (Si menor, 3/4, 171 compasos);

 Primer moviment .
El primer moviment s en forma sonata amb una introducci lenta (cc. 1-18), una exposici formada per dos grups temtics (cc. 19-88 i 89-160), una secci de desenvolupament (cc. 161-248), una represa (cc. 249-334) i una coda (cc. 335-354).

La introducci s'obre amb un tema exposat pel fagot acompanyat per les cordes greus, creant una fosca atmosfera. Aquest tema est format per la repetici en progressi d'una cllula meldica sobre la qual es basar el tema principal del moviment, exposat a l'Allegro non troppo per les violes acompanyades pels violoncels. El tema s desenvolupat per l'orquestra fins a un breu sol de les violes que conclou en el segon grup temtic, una tendra melodia en Re major exposada pels primers violins i les violes amb sordina. Deu ser tocat, segons les indicacions del compositor a la partitura, teneramente, molto cantabile, con espansione. Desprs d'un episodi de transici en forma de cnon, es repeteix el segon tema per part de tots els violins i les violes sense sordina, acompanyats ara per l'orquestra sencera. Desprs d'un altre episodi de transici de carcter lric, es repeteix de nou la melodia, aquesta volta en ppp i dolcissimo, pel clarinet sol, per a desprs apagar-se en un pppppp del fagot.

Amb un fortissimo inesperat s'inicia l'allegro vivo que constitueix la secci de desenvolupament del moviment. s una pgina impetuosa i dramtica, basada principalment en el primer tema. Al comps 190, per, les trompes exposen en fff - marcato un fragment del segon tema, rpidament engolit pel remol general. En aquest punt, sobre un ostinato dels violoncels s'inserta un coral dels metalls, extret de la litrgia ortodoxa, titulat "Reps amb els Sants", que alternant-se amb motius introduts per les fustes, les violes i els violoncels crea un nou crescendo que culmina en la represa en fff del tema principal del moviment. Desprs de la repetici en Si major del segon grup temtic, el moviment es tanca amb una coda basada en l'escala descendent de Si major, tocada pels instruments de corda en pizzicato, i sobre la qual es recolza un nou coral dels instruments de vent.

Aquest primer moviment de la simfonia, que tamb s el ms llarg, t una durada d'al voltant de 20 minuts.

Segon moviment.
El segon moviment es caracteritza pel seu inslit comps de 5/4. Cal dir que es tracta de la primera vegada que aquest comps va ser usat en una simfonia (mentre al camp operstic ja havia estat emprat per exemple per Franois-Adrien Boieldieu en una ria de La dame blanche). Txaikovski hi adopta el reagrupament 2+3 dels temps del comps, el que dna la impressi de vals. Des d'un punt de vista formal, el moviment t l'estructura ABA de l'scherzo, al qual Txaikovski afegeix una coda basada en ambdues parts de la composici. Amb un tempo no massa rpid, aquest moviment s'insereix en el tipus de scherzos amb tempo moderat, predilectes de Brahms (per exemple en les seues tres primeres simfonies). El carcter de la part A es troba ben descrit a les indicacions de tempo Allegro con grazia, i en efecte el moviment s'inicia com una pausa distensiva desprs del dramatisme del primer moviment. La part B (que en l'scherzo s'anomena "trio"), en Si menor, aporta a la simfonia una atmosfera de malenconia i tristesa. Durant tota la durada del trio la melodia es basa en una frmula rtmica de un comps repetit incessantment en diversos graus de l'escala i intervals i acompanyada d'un baix consistent a la repetici obsessiva en negres de la matexa nota re per part dels fagots, timbales i contrabaixos (exactament 208 voltes). Desprs d'un episodi de transici on s'alternen les cllules temtiques del trio i el primer comps del moviment, hi ha la represa de la part A. La coda inicia amb una frase singular de 8 compasos, en la qual una escala ascendent de Re Major de les cordes acompanya una escala descendent harmonitzada pels metalls amb notes llargues (dues per comps). Desprs d'una alternana dels dos motius principals, el moviment es tanca sobre un acord pianissimo dels instruments de vent.

Alguns han definit aquest moviment com "un somriure entre les llgrimes".

 Tercer moviment .
El tercer moviment s gaireb un scherzo, basat en un dileg entre els intruments de corda i els de vent, amb la introducci del tema, de tot el moviment, per part de l'obo. El ritme es torna cada vegada ms impetus, amb una creixent potncia sonora deguda particularment als metalls.

 Quart moviment .
La simfonia conclou amb un Adagio lamentoso. La resignada desolaci de la melodia descendent a les cordes, que esdev encara ms turmentada amb la participaci dels quatre grups d'instruments, i a la qual respon el so apagat del fagot i de la flauta, introdueix immediatament el clima d'aquest moviment...

Orquestraci.
3 flautes (III doblada a flaut), 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots;
4 corns anglesos, 2 trompa, 3 trombons, 1 tuba baix;
timbales, bombo i plats, gong (ad libitum);
instruments de corda;

El bombo i els plats noms s'utilitzen en el tercer moviment. El gong sona noms una nota al quart moviment, al comps 137. El sol de fagot al comps 160 del primer moviment, que ha de fer-se pppppp, sovint es confia a un clarinet baix, un instrument no previst en la partitura original per que pot redproduir millor la dinmica prescrita pel compositor.

Enregistraments.
1923 - Willem Mengelberg, New York Philharmonic, Victor ;
1930 - Serge Koussevitzky, Orquestra Simfnica de Boston, BMG;
1930 - Oscar Fried, Royal Philharmonic, Lys;
1937 - Willem Mengelberg, Koninklijk Concertgebouworkest;
1938 - Wilhelm Furtwangler, Berliner Philharmoniker, Biddulph;
1940 - Arturo Toscanini, Orquestra de Filadlfia, BMG;
1941 - Willem Mengelberg, Koninklijk Concertgebouworkest;
1947 - Arturo Toscanini, NBC Symphony Orchestra, BMG;
1949 - Evgeny Mravinsky, Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg, BMG;
1955 - Pierre Monteux, Orquestra Simfnica de Boston, Naxos;
1956 - Evgeny Mravinsky, Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg, DG;
1958 - Eugene Ormandy, Orquestra de Filadlfia, Columbia;
1960 - Evgeny Mravinsky, Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg, DG;
1960 - Eugene Ormandy, Orquestra de Filadlfia, Sony;
1984 - Evgeny Mravinsky, Orquestra Filharmnica de Sant Petersburg, Erato (en viu);
1986 - Leonard Bernstein, New York Philharmonic, DG (live);
1991 - Mikhail Pletnev, Orquestra Nacional Russa, Virgin;
1991 - Mstislav Rostropovich, National Symphony Orchestra, Sony;
1995 - Valery Gergiev, Orquestra Kirov, Philips;
Igor Markevitch, Orquestra Simfnica de Londres, Philips;
Fritz Reiner, Orquestra Simfnica de Chicago, RCA;
Pierre Monteux, Orquestra Simfnica de Boston, BMG;

 s en el cinema .
S'ha emprat en la banda sonora de dues pellcules del director finlands Aki Kaurismki: Tatjana i Kauas pilvet karkaavat.

Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Bellingardi, Luigi. Invito all'ascolto di  ajkovskij. Ed. Mursia. Mil, 1990. ISBN 88-4250-544-7.
 Casini, Claudio; Delogu, Maria.  ajkovskij. Ed. Rusconi. Mil, 1993. ISBN 88-18-21017-3. (reedici a crrec de Bompiani, Mil, 2005 ISBN 88-4525-548-4);
 Nicastro, Aldo, Ptr Il'i   ajkovskij, Edizioni Studio Tesi, Pordenone 1990 - ISBN 88-7692-247-4;
 Orlova, Alexandra ,  ajkovskij. Un autoritratto, 1990, amb prefaci deavid Brown, (tit.orig. Tchaikovsky. A self-portrait, Oxford University Press, New York, 1990, (trad. i edic.it. a cura de Maria Rosaria Boccuni) EDT, Tor 1993 - ISBN 88-7063-172-9;
 Tammaro, Ferruccio,  ajkovskij. Il musicista, le sinfonie, Mursia, Mil, 2008, ISBN 978-88-425-3898-1;

 Enllaos externs .
  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369859" title="Bexley" nonfiltered="3255" processed="3244" dbindex="143291">
Bexley s un barri del districte de Bexley, Londres. Tamb s conegut com Old Bexley (Vell Bexley) o Bexley Village.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369865" title="Mioclnia" nonfiltered="3256" processed="3245" dbindex="143292">

Les mioclnies sn sacsejades sobtades i involuntries d'un mscul o grup de msculs. Les estirades mioclniques generalment sn causades per contraccions musculars sobtades anomenades mioclnies positives, o per una relaxaci muscular, anomenat mioclnies negatives. Les sacsejades mioclniques poden ocrrer soles o en seqncia, seguint un patr o sense cap patr. Poden ocrrer infreqentment, o moltes vegades per minut. Les mioclnis ocasionalment ocorren com resposta a un esdeveniment extern o quan una persona tracta de realitzar un moviment. Les contraccions no poden ser controlades per la persona que les pateix.

Etiologia.
Les mioclnies es poden desenvolupar com a reacci a una infecci, a una lesi en el cap o en la medulla espinal, a l'apoplexia, als tumors cerebrals, a la insuficincia renal o heptica, a la malaltia d'emmagatzematge de lpids, a l'enverinament qumic o per drogues, o a altres trastorns. Una privaci perllongada d'oxigen al cervell (hipxia), pot resultar en una mioclnia posthipxica. La mioclnia pot aparixer sense smptomes acompanyants, per amb ms freqncia s un de diversos smptomes associats amb una gran varietat de trastorns del sistema nervis. Per exemple, les sacsejades mioclinques es poden desenvolupar en pacients amb esclerosi mltiple, la malaltia de Parkinson, la malaltia d'Alzheimer o la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Les sacsejades mioclniques ocorren comunament en persones amb epilpsia, un trastorn que l'activitat elctrica en el cervell s'altera, el que condueix a convulsions.

Tipus.
s difcil classificar les moltes diferents formes de mioclnies perqu les causes, els efectes i les respostes a la terpia varien molt. A continuaci estan els tipus descrits ms comunament. 

 La mioclnia d'acci es caracteritza per sacsejades musculars provocades o intensificades per moviments voluntaris o fins i tot per la intenci de moure's. Es pot empitjorar per intents de realitzar moviments coordinats precisos. La mioclnia d'acci s la forma ms incapacitant de mioclnia i pot afectar els braos, les cames, la cara i fins a la veu. Aquest tipus de mioclnia sovint s causada per un dany cerebral que resulta de la falta d'oxigen i flux sanguini al cervell quan la respiraci o el batec del cor es det temporalment.
 La mioclnia reflexa cortical s un tipus d'epilpsia que s'origina en l'escora cerebral que s la capa exterior, o "matria grisa" del cervell, responsable del processament d'informaci que t lloc en el cervell. En aquest tipus de mioclnia, les contraccions generalment noms involucren alguns msculs en una sola part del cos, per tamb poden ocrrer contraccions que involucren molts msculs. La mioclnia reflexa cortical es pot intensificar quan els pacients tracten de moure's de certa manera o perceben una sensaci en particular.
 La mioclnia essencial ocorre quan no hi ha epilpsia o altres anormalitats aparents en el cervell o en els nervis. Pot ocrrer de manera aleatria en persones que no tenen historial familiar, per tamb pot aparixer entre membres de la mateixa famlia, el que indica que de vegades pot ser un trastorn heretat. La mioclnia essencial tendeix a mantenir-se estable sense que augmenti la seva severitat amb el temps. Alguns cientfics especulen que algunes formes de mioclnia essencial poden ser un tipus d'epilpsia l'origen del qual es desconeix. ;
 La mioclnia palatina s una contracci rtmica regular d'un o ambds costats de la part posterior del sostre de la boca: el paladar tou. Les contraccions poden estar acompanyades per mioclnies en altres msculs incloent els de la cara, la llengua, la gola i el diafragma. Les contraccions sn molt rpides, ocorrent fins a 150 vegades per minut, i poden persistir durant el somni. L'afecci generalment apareix en adults i pot durar indefinidament. Les persones amb mioclnia palatina generalment ho veuen com un problema menor, encara que ocasionalment es queixen d'un esclafit a l'oda, un soroll que ocorre quan els msculs del paladar tou es contreuen.
 La mioclnia epilptica progressiva (o PME, per les seves sigles en angls) s un grup de malalties caracteritzades per mioclnia, convulsions epilptiques, i altres smptomes seriosos com dificultat per a caminar o parlar. Aquests trastorns rars sovint s'empitjoren amb el temps i de vegades sn fatals. Els estudis han identificat almenys tres formes de PME. La malaltia de cossos de Lafora (o epilpsia mioclnica de Lafora) s heretada com un trastorn autosmic recessiu, el que vol dir que la malaltia ocorre solament quan un nen hereta dues cpies del gen defectus, un de cada pare. La malaltia de cossos de Lafora es caracteritza per mioclnies, convulsions epilptiques, i demncia (una prdua progressiva de la memria i d'altres funcions intellectuals). Un segon grup de malalties de PME pertanyents a la classe de malalties d'emmagatzematge cerebral generalment involucren mioclnies, problemes visuals, demncia, i distonia (contraccions musculars sostingudes que causen moviments de contorsi o postures anormals). Un altre grup de trastorns de PME en la classe de degeneracions sistmiques sovint estan acompanyats per mioclnies d'acci, convulsions, i problemes amb l'equilibri i el caminar. Moltes de les malalties de PME comencen en la infantesa o l'adolescncia.
 La mioclnia reflexa reticular s un tipus d'epilpsia generalitzada que s'origina al tronc de l'encfal, la part del cervell que connecta amb la medulla espinal i controla les funcions vitals com la respiraci i el batec del cor. Les sacsejades mioclniques generalment afecten tot el cos, amb els msculs d'ambds costats del cos afectats simultniament. En algunes persones, les sacsejades mioclniques ocorren en una sola part del cos, com en les cames, amb tots els msculs d'aquesta part corporal involucrats en cada sacsejada. La mioclnia reflexa reticular pot ser activada per un moviment voluntari o per un estmul extern.
 La mioclnia provocada per l'estimulaci s induda per una varietat d'esdeveniments externs, incloent sorolls, el moviment i la llum. La sorpresa pot augmentar la sensibilitat del pacient. ;
 La mioclnia nocturna ocorre durant les fases inicials del somni, especialment al moment de quedar-se dormit. Certes formes semblen ser provocades pels estmuls. Algunes persones amb mioclnies nocturnes rares vegades senten molstia o necessiten tractament per al trastorn. No obstant aix, la mioclnia pot ser un smptoma d'un trastorn del somni ms complex i preocupant, com la sndrome de les cames neguitoses, i pot necessitar tractament mdic.

Referncies.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini pblic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369867" title="Brtigny (Eure)" nonfiltered="3257" processed="3246" dbindex="143293">

Brtigny s un municipi francs, situat al departament de l'Eure i a la regi de l'Alta Normandia















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369868" title="Brtigny (Oise)" nonfiltered="3258" processed="3247" dbindex="143294">

Brtigny s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369873" title="Prsia" nonfiltered="3259" processed="3248" dbindex="143295">
Prsia, modernament Iran, s el pas del perses, originats a la antiga regi de Perside desprs Fars. Les zones de llengua i cultura persa, esteses a les poblacions iranianes, abasten un territori ms gran que va entre la mar Cspia i el golf Prsic de nord a sud, i entre el Khuzestan, Luristan, Kurdistan i Azerbaidjan Irani l'oest, abraant a l'est part de l'Afganistan i al sud-est fins el Belutxistan Irani.

Aquesta zona fou dominada per diversos imperis o dinasties (algunes de les quals foren tnicament perses) van tenir els territoris perses com a centre del seu domini. Els principals imperis i dinasties als que es pot referir la paraula Prsia, sn:

Imperi mede, vers 700-550 aC, iranians;
Imperi persa Aquemnida 550 aC a 330 aC, tnicament persa;
Imperi Macedoni d'Alexandre el Gran i els didocs 330-306 aC grecorianians;
Regne d'sia d'Antgon el Borni 306-301 aC grecs;
Imperi Selucida 301-141 aC grecs;
Imperi Part 141 aC-227 dC irani;
Imperi persa Sassnida 227-649, tnicament persa;
Califat rab 649-661 rab;
Califat omeia 661-750 rab;
Califat abbssida 750-867 rab;
Tahrides 821-873, tnicament perses;
Saffrides 873-901, tnicament perses;
Samnides 901-998, tnicament perses;
Gaznvides 998-1041, turcs;
Seljcides 1041-1181, turcs;
Atabegs regionals 1181-1210, turcs;
Khwarizmshahs 1210-1231, turcs;
Imperi mongol 1231-1256, mongols;
Khanat Il-khan 1256-1335, mongols;
Djalayrides, Cobnides, Kukyides i altres 1335-1380;
Timrides 1380-1447, turcomongols;
Kara Koyunlu 1447-1466, turcs;
Ak Koyunlu 1466-1502, turcs;
Xas Safvides 1502-1725, persoiranians;
Xas Ghilzai 1725-1730, persoafganesos;
Xas Afshrides (Nadir Shah) 1730-1749, turcs;
Xas Zand 1749-1794, lur-iraniana;
Xas Qadjar 1794-1925, turcs;
Xas Pahlavi (Prsia s rebatejada Iran) 1925-1979, persoiranians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369876" title="Grardmer" nonfiltered="3260" processed="3249" dbindex="143296">

Grardmer s un municipi francs, situat al departament dels Vosges i a la regi de la Lorena




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369879" title="Vittel" nonfiltered="3261" processed="3250" dbindex="143297">

Vittel s un municipi francs, situat al departament dels Vosges i a la regi de la Lorena














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369881" title="Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn" nonfiltered="3262" processed="3251" dbindex="143298">
Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn (Abu l-Tayyib Tahir ibn Husayn ibn Musab ibn Ruzayk), (Bushang 775/776-Merv 822)  fou el fundador de la dinastia Tahrida de Khurasan.

El seu besavi Ruzaik fou un mawla del governador de Sistan Abu Muhammad Talha ibn Abd Allah Khuzai (governador 681/682 a 683/684); el seu avi Musab va participar al moviment abbssida al Khurasan i va rebre un petit feu a Busang prop d'Herat que va heretar el seu fill Husayn. Sota el governador de Khurasan Ali ibn Isa ibn Mahan (796-806) hi van haver disturbis a la provncia pels seus atacs als nobles, entre els quals els tahrides; Husayn va escapar de les persecucions fent el peregrinatge a la Meca (806); Tahir fou empresonat per un temps i maltractat i quan fou alliberat va lluitar amb Rafi ben Layth quan aquest es va revoltar a la regi de Samarcanda per quan el califa va deposar a Ali i va enviar al general Harthama ibn Ayan contra els rebels kharigites, va retornar a la obedincia.

Durant la guerra civil al califat Tahir va dirigir les forces d'Abu Djafar Abdallah (califa al-Ma'mun 813-33) que va assolir el govern de la provncia (806-813) i les seves forces van aconseguir una important victria a Rayy el maig del 811 sobre l'exrcit de al-Amin dirigit pel seu enemic personal Ali ibn Isa. Per la seva habilitat de fer anar l'espasa amb les dues mans fou anomenat Du'l-yaminayn, (ambidextre); llavors Tahir va conquerir Qazwin, Hulwan, Kanekin i Ahwaz i va assetjar Bagdad junt amb Harthama ibn Ayan el 812-813. Amin va obtenir un salva conducte d'Harthama a canvi de l'abdicaci per Tahir el va desautoritzar i va matar al califa, i va enviar el seu cap a al-Mamun al Khurasan.

Com a recompensa va rebre (814) les provncies de Djazira, Sham i el Magreb i la vigilncia policia de Bagdad; el 821 quan al-Mamun estava ja installat a Bagdad (des del 818) va transferir les seves provncies orientals a Tahir nomenat governador del Khurasan.

Es sospitava fins els ultims anys que el setembre/octubre del 822 havia oms el nom del califa a la khutba o serm del divendres a Merv, cosa que equivalia a la revolta, i que per aix fou enverinat per Ahmad ben Abi Khalid, visir d'al-Ma'mun (octubre/novembre) per les darrers investigacions apunten a que mai es va rebellar i que va morir de mort natural; el va succeir el seu fill  Talha ibn Tahir. Un altre fill, Abd Allah ibn Tahir, havia estat nomenat uns mesos abans com a governador del Diyar Rabia.

Bibliografia.
C. E. Bosworth, Tahirids and Arabic Culture, Journal of Semitic Studies 14, 1969, ;
M. Kaabi, Les   hirides (IIIe/IXe sicle). Leur activit littraire et les potes de leur entourage, Paris, 1970 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369883" title="Asad ibn Nasr" nonfiltered="3263" processed="3252" dbindex="143299">
Khwadja Asad ibn Nasr ibn Djahsiyar ibn Farrukan Amin al-Din al-Abzari al-Ansari al-Fali, fou un visir de l'atabeg salghrida de Fars Sad ibn Zengi (1197-1226). Apareix tamb amb els ttols d'Amid al-Mulk Abu Ghanem Abu l-Muzaffar, i era probablement nadiu d'Abzar al Fars (al sud de Shiraz).

El 209/1210 va anar en missi a la cor de Ala al-Din Muhammad a Khwarizm, que impressionat pels seus coneixements literaris i potics el va voler conservar com a visir a la seva cort, per no ho va aconseguir. A la mort de Sad ibn Zengi el 1226 el seu successor Abu Bakr el va acusar de ser un espia dels khwrizmshahs i el va empresonar junt amb el seu fill a la fortalesa d'Oskinvan prop d'Ishtakhr on va morir ver el maig del 1227.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369885" title="Sa Vermada" nonfiltered="3264" processed="3253" dbindex="143300">

Sa Vermada s la festa ms popular del poble de Binissalem, a Mallorca. Fa referncia a l'poca de anar a recollir tot el ram que s'ha sembrat durant l'estiu. Tots els pagesos o vermadors van a les vinyes a vermar i a trepitjar ram. Per a les festes es fan moltes ms coses. La festa sn dos caps de setmana; el primer es realitza una cursa de bicicleta al pinar de Biniagual, desprs, la famosa Guerra del Ram, una batalla on la gent es tira ram a discreci, desprs el dinar de trepitjadors, i el dia segent, el concurs de trepitjar ram. En el segon cap de setmana, el dijous es fa un sopar de fideus de vermar a Can Arab, on hi acudeix tot el poble, el divendres des de ben prest s'adornen els carrers i el vespre es fa el sopar a la fresca. El dissabte est dedicat a la desfilada de carrosses i la berbena el vespre. I el darrer diumenge, sol ser per gaudir de la fira: les degustacions de vi, les exposicions, el concurs de fotografia, el de cossiols...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369891" title="Santa Maria de Cistella" nonfiltered="3266" processed="3254" dbindex="143302">

Santa Maria de Cistella s l'esglsia parroquial d'aquest municipi alt empordans.

La part ms interessant d'aquest edifici s la seva faana, del segle XII (la resta de l'esglsia va ser reconstruda al XVIII).

El portal consta de cinc arcs suportats sobre columnes, una llanterna i un timp llis, coronat  per una finestra.
 La primera arquivolta presenta un tor amb forma d'anell;
 La segent s semi-cilndrica;
 La tercera s llisa;
 La quarta presenta una decoraci de ranures helicodals decorades amb motius geomtrics;
 La cinquena est feta de dovelles tallades;

A la part exterior es pot veure una escultura en forma de fulla d'acant i la representaci de la pota d'un animal (un lle, sense dubte). 

Aquesta disposici s molt semblant a les de Santa Maria de Llad, Sant Mart de Pau i Santa Maria de l'Om de Masarac

La finestra est presidida per tres arcs sustentats en columnes que semblen haver estat restaurats al segle XVIII, i est separada del portal per una cornisa i un fris en forma de dentat de serra.

 Imatges del portal .


 Bibliografia .
 Catalunya romnica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369893" title="Johannes Haarklou" nonfiltered="3267" processed="3255" dbindex="143303">
Johannes Haarklou (Sndjford, Bergen, 13 de maig de 1847   Oslo, 26 de novembre de 1925) fou un compositor noruec.

De molt petit va estar en contacte amb la Noruega rural i la seva msica folklrica. Estudi msica en el Conservatori de Leipzig i desprs a Alemanya en la Hochschule fr Musik de Berln.

Debut a Bergen, el 1878 i es qued a viure el seu pas durant uns anys. El 1880 era organista i director dels concerts populars de Cristiana (avui Oslo).
 
Per les seves composicions us texts de Per Sivle, Bjornstjerne Bjornson i Knut Hamsun. Durant uns anys, a ms de compondre es dedic a la critica musical del diari Morgenposten.
Com a compositor, va rebre influncies de Grieg, i amb tendncies vieneses del Romanticisme tot junt amb la msica folk del seu pas. Va compondre quatre simfonies, la popular suite orquestral In Westminster Abbey, i cinc peres, entre les quals Marisagnet, un tema envers el folklore noruec, i que fou un gran xit (1909). Molts treballs per a orgue i piano, lieder, cors, msica de cambra i peces per a piano sol, la Fantasi triomphale (1900) i dues simfonies per a orgue (1916-1924), les quals sn d alta qualitat i estil interpretatiu. En total va compondre unes 50 obres.

Alguns de llurs treballs foren publicats el 1920, per alguns romanen sense publicar. El 1911 Johannes Haarklou, fou nomenat Cavaller de l Ordre de St. Olav, de 1, classe.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369907" title="Luthier" nonfiltered="3268" processed="3256" dbindex="143304">
Un luthier s un artes que fabrica, repara i restaura els instruments de msica de corda pinada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc. El terme deriva de luth (llat).


Introducci.


L'ofici de luthier comena per una formaci professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comena amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'esttica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricaci de l'instrument prpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines especfiques de l'ofici, idntics a aquells emprats d'en el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al viol, n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El luthier fa tamb un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparaci i fins i tot de restauraci del patrimoni instrumental. Certs luthiers sn tamb arqueters (fabricants d'arquets), per aix continua sent un ofici especfic.

El luthier numric tamb ha fet la seva aparici d'en els anys 1970. Per aquesta denominaci, el luthier (fabricant del so) torna cap a la definici original de la lutheria: la fabricaci de l'inaudit. D'aleshores en, es tracta d'emprar en composici contempornia (o de barrejar amb instruments clssics) els instruments apareguts amb l'era electrnica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment luthier, per abs del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensi, del fabricant d'instruments de msica tradicional.

Els instruments de corda fregada.

Histria.

A Frana, els grans centres histrics de lutheria clssica sn Mirecourt, Pars, Li i algunes altres ciutats.

L'escola de Cremona.

s un costum de personificar la invenci del viol, de la viola i del violoncel per Andrea Amati (1511-1580). Aquest costum, s probable que redueixi la imatge que es pot tenir de la histria de la lutheria, tot i que no s sense justificaci: cal saber que Andrea, a travs de la formaci dels seus fills, i fins a Niccol Amati, dna a llum gaireb una dinastia, la dels luthiers de Cremona. En efecte, el taller de Niccol Amati veur succeir-se alumnes tan clebres com Antonio Stradivarius (1644-1737), Jacob Stainer (1621-1683) o Andrea Guarneri (1626-1698).



Alguns luthiers importants.

A Frana: ;
Jean Bauer (1914-2005).
Louis Guersan (1713-1781).
Jean Henri Naderman.
Jean Baptiste Vuillaume.
tienne Vatelot.
Gaspar Tieffenbrucker (1514-1571), al capdavant d'una important dinastia de luthiers, nascut a Fssen i mort a Li.  ;
les famlies Mdard, Lupot, Jacquot, Pajot (Pageot), Gand, Bernadel.

A Anglaterra:
Benjamin Banks a Salisbury.
Barak Norman.
la famlia Hill, Dodd.

A Alemanya, ustria, Sussa: ;
Jacob Stainer.
 (1653-1743) i els seus fills, sobretot Sebastian Klotz (1696-1775).
David Tecchler (1666 Salzbourg   1748 Roma).
 (1722-1776).
les famlies Hornsteiner, Hopf, Meinel, Neuner, Drffel, Fichtel, Pfretschner ...

Als Pasos Baixos:
Hendrik Jacobs (1629-1704).
Pieter Rombouts (1667-1740). ;
Els membres de la famlia Cuypers (Kuypers) als segles XVIII i XIX.

A Italia abans de 1800:
la famlia Amati.
 (1540-1609).
Giovanni Paolo Maggini (1580-1632).
Andrea Guarneri (1623/26-1698) i la seva descendncia (1698-1744).
Francesco Ruggieri (1630-1698). ;
Antonio Stradivari (1644-1737). ;
Giambattista Rogeri (1650-1730) i Pietro Giacomo Rogeri.
 (1686-1750).
 (1711-1786).
 (1744-1816).
 (1777-1854).
les famlies Testore, Gagliano ...

A Itlia desprs de 1800:
 (1864 1946). ;
 (1843-1925).
.
.

A Itlia desprs de 1900:
 (1893 1984). ;
 (1956-).
 (1909 1991).
 (1894-1982).

A Catalunya:
David Bagu i Soler.

A la Repblica Txeca:
Johann Kulik.
Karel Vavra (1...-1973).
Premysl Otakar  pidlen (1896-1958).


Els instruments de corda pinada.

Els instuments de corda pinada sn: l'arpa, la guitarra i el clavicmbal, etc.

Alguns luthiers.

A Frana:
Philippe Humeau;
Guitares La Fe;
Benoit de Bretagne;
Christophe Leduc;
Philippe Dubreuille;

Als Pasos Baixos:
Yuri Landman (Experimental);

Bibliografia.

 Ren Vannes, Dictionnaire Universel des Luthiers.
 The Complete Luthier Library.
 Manuel pratique de lutherie, Roger et Max Millant.
 Les Violons du Roi de Jean Diwo, novella de 1990.
 Le luthier de Mirecourt de Jeanne Cressanges, novella de 1999.

Enllaos externs.

 EILA : Entesa Internacional de Luthiers i Arqueters;
 GLAAF : grupament de Luthiers i Arqueters d'Art de Frana;
 ALADFI : Association de Luthiers et d'Archetiers pour le Dveloppement de la Facture Instrumentale;
 Anuari dels luthiers francesos en guitarra;
 Annuaire des luthiers en basses;
 Anuari dels luthiers en guitarres elctriques;
Les luthiers de la nouvelle capitale europenne de lutherie  Montpellier;
 Luthiers de Mirecourt;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369915" title="Quely" nonfiltered="3269" processed="3257" dbindex="143305">
Quely s una empresa mallorquina que es dedica a l'elaboraci de galetes artesanals.

 Histria .

Les primeres notcies de les Quelys se situen entorn al 1853 en el forn de Can Guixe de la famlia Domnech. La seva  elaboraci est vinculada a la petici de les companyies navieres de abastecerse d'un producte, de similars caracterstiques al pa, nutritiu i durader, que formar part de l'habituament en les llargues travesies oceniques.

Aix doncs des de mitjans segle XIX, la famlia Domnech, fabrica aquestes galletes que abans se coneixien com Galletes de vaixell, per la seva similitut amb alguns productes de fabricaci britnica, Galletes d Inca, en referncia a al seu origen, o tamb Galletes d Oli per un dels seus ingredients.

s al 1970 quan el negoci familiar es constitueix com Sociedad Annima al crear-se Quely, S.A.

A l'agost de 1993 les instalacions de Quely resultren drsticament destrudes per un violent incendi; no obstant, l'ajuda de la famlia Domnech va fer que 3 meses desprs la fbrica, totalment reconstruda, torn a la fabricaci de les Quelys.

Avui en dia, 150 anys desprs d'aquelles elaboracions artesanals, segueix essent una empresa de capital cent per cent mallorquina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369917" title="Halichoeres dispilus" nonfiltered="3270" processed="3258" dbindex="143306">

 Halichoeres dispilus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Baha Independencia (Per), incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369919" title="Poeta en Nueva York" nonfiltered="3271" processed="3259" dbindex="143307">
Federico Garca Lorca va escriure aquest llibre de poemes, on defensava els ms desfavorits. Va tenir en ment els negres, els pobres i a tot aquella part de la societat menys considerada. Concretament, en el poema L'aurora, el poeta compara el seu estat anmic amb la rebuda que de l aurora, personificada, a la ciutat de Nova York.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369920" title="Halichoeres garnoti" nonfiltered="3272" processed="3260" dbindex="143308">

 Halichoeres garnoti   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i el sud de Florida (Estats Units) fins al sud-est del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369921" title="Josep Sabater i Calder" nonfiltered="3273" processed="3261" dbindex="143309">
Josep Sabater i Calder (Roses, 25 d'abril del 1884   Badalona, 1926) va ser poltic i arqueleg, alcalde de Roses entre 1914 i 1918.

La seva famlia era d'origen tortos, establerta a Roses, i es dedicava al trfic de la sal, explotant les salines de Santa Margarida. Josep Sabater estudi Dret a la Universitat de Barcelona; un cop titulat, entr de funcionari a l'ajuntament de Badalona que, durant la dictadura de Primo de Ribera, tingu d'alcalde un oncle seu, Pere Sabater i Curto.

Va ser elegit alcalde de Roses en les eleccions municipals del 13 de novembre de 1913 i ocup l'alcaldia des de l 1 de gener de 1914 fins al mateix dia del 1918. Tamb va ser nomenat, el 7 de setembre de 1914, vocal de la Junta d Inspecci, Vigilncia i Administraci de les Obres de la Pres de Figueres. Dos anys ms tard, el 8 de febrer del 1920, es torn a presentar candidat a alcalde de Roses, formant part d'un grup de ciutadans rosincs vinculats molt o po a la Lliga Regionalista; guany les eleccions, i ocup l'alcaldia entre l'1 d'abril de 1920 i l'1 d'abril de 1922. Posteriorment, encara exerc un temps de regidor cinqu, fins al 3 de setembre de 1923.

Sabater compagin les seves ocupacions professionals amb l'afici de l'arqueologia. Fruit dels seus esforos fou la descoberta del dolmen del tur de l Home, un meglit situat al sud-oest del serrat de la Torre del Sastre. Tamb promogu excavacions en el propi nucli de Roses, en l'any 1916.

L'ajuntament de Roses acord el juny de 1931 de dedicar-li un carrer. I el respecte que despertava la seva figura va fer que no se'n canvis el nom en les oscillacions poltiques de la resta del segle XX.
 
 Enllaos externs.
 Biografia, per Josep M. Barris Ruset;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369925" title="Halichoeres girardi" nonfiltered="3274" processed="3262" dbindex="143310">

 Halichoeres girardi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369928" title="Halichoeres hartzfeldii" nonfiltered="3275" processed="3263" dbindex="143311">

 Halichoeres hartzfeldii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap i a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369930" title="Halichoeres insularis" nonfiltered="3276" processed="3264" dbindex="143312">

 Halichoeres insularis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Revillagigedo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369935" title="Joan Pons i Estivill" nonfiltered="3277" processed="3265" dbindex="143313">

Joan Pons i Estivill (Reus, 1913 - Barcelona, 1986) fou un professor, msic i compositor reusenc.

Persona de gran qualitat professional i humana.

Va destacar com a intrpret de Viol i viola, tant en l'orquestra del Liceu, com a l'orquestra Ciutat de Barcelona fins a 1983.
En els seus inicis professionals realitz gires internacionals amb l'orquestra de Mario Visconti i d'altres. 
Durant els anys 50, 60 i 70 va realitzar nombroses composicions musicals sota el pseudnim de C. Sagrera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369937" title="Halichoeres iridis" nonfiltered="3278" processed="3266" dbindex="143314">

 Halichoeres iridis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb a Madagascar i a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369938" title="Halichoeres kallochroma" nonfiltered="3279" processed="3267" dbindex="143315">

 Halichoeres kallochroma   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tailndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369939" title="Halichoeres lapillus" nonfiltered="3280" processed="3268" dbindex="143316">

 Halichoeres lapillus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Moambic i KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb a Reuni, Maurici i Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369940" title="Halichoeres leptotaenia" nonfiltered="3281" processed="3269" dbindex="143317">

 Halichoeres leptotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369942" title="Halichoeres leucoxanthus" nonfiltered="3282" processed="3270" dbindex="143318">

 Halichoeres leucoxanthus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369943" title="Hababah" nonfiltered="3283" processed="3271" dbindex="143319">
Hababah favorita del califa Yazid II.

Per ella, aquest abandon els negocis de l'Estat, per duraren poc les relacions dels amants, doncs Hababah mor al poc temps asfixiada  per no poder empassar-se una fruita que se li travess a la gola.
El califa va tenir un sentiment tant gran per la mort de la seva favorita, qu emmalalt greument, morint al poc temps (723 de JC). 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369945" title="Halichoeres leucurus" nonfiltered="3284" processed="3272" dbindex="143320">

 Halichoeres leucurus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines fins a Nova Guinea, l'illa de Flores (Indonsia) i Palau (Micronsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369947" title="Romy Schneider" nonfiltered="3285" processed="3273" dbindex="143321">
Romy Schneider (Viena, 23 de setembre de 1938 - Pars, 29 de maig de 1982) actriu austraca encara que tamb tenia la ciudadania francesa. Els seus  pares eren Wolf Albach-Retty i Magda Schneider, que va trebllaar amb ella en algunes pellcules. Va realitzar una interessant carrera artiststica i va rebre dos vegades el premi Csar 
a la millor actriu.

 Biografia .

Va realitzar la seva primera pellcula Liles blanques als 15 anys junt a la seva mare. Desprs d aquesta pellcula, ella va canviar el seu nom per Romy Schneider.

Las pellcules que va fer a continuaci van ser de tall  romntic amb les quals s va fer famosa a  tota Europa: Els jvens anys d una reina, La fornera i l Emperador, Christine, Sissi, Sissi emperadriu y El desti de Sissi, la majoria ambientades a la Viena imperial.

A partir de 1960 va comenar a traballar en un cine ms madur compartint cartell amb actors com Alain Delon i Jack Lemmon, i sota les ordres de directors com Woody Allen, Orson Welles i Luchino Visconti. Amb aquest ltim va rodar Ludwig al 1972, on va tornar a interpretar a la emperadriu Sissi.

El 5 de juliol de 1981, el seu fill gran David, va morir tragicament a la edat de 14 anys. La actriu mai no es va recuperar de la perdua.

A l any seguent va acabar de filmar la que seria la seva ultima pellcula - Testimoni d una dona. 

El 29 de maig de 1982 -als 43 anys- va morir al seu apartament de Pars.  Est enterrada al cementiri de Boissy-sans-Avoir, a 50 km. de Pars.

 Filmografia .

Durant la seva carrera, Romy Schneider va rebre  dos premis Csar a la millor actriu: el primer al 1974 per L important s estimar de Andrzej Zulawski i el segon al 1978 per Una vida de dona de Claude Sautet.

 1953: Liles blanques de Hans Deppe;
 1954: Els jovens anys d una reina de Ernst Marischka;
 1955: Sissi de Ernst Marischka;
 1956: Sissi emperadriu de Ernst Marischka;
 1957: Sissi i el seu dest de Ernst Marischka;
 1958: Christine de Pierre Gaspard-Huit;
 1959: La fornera i l Emperador de Axel von Ambesser;
 1961: Boccaccio '70 de Luchino Visconti;
 1962: El Proces  de Orson Welles;
 1962: Els  Vencedors  de Carl Foreman;
 1963: El Cardenal  de Otto Preminger;
 1964: Dixa m el teu marit (Good Neighbor Sam) de David Swift;
 1965: Qu tal Pussycat?  de Clive Donner;
 1966: La Lladra de Jean Chapot;
 1968: La Piscina de Jacques Deray;
 1970: Les coses de la vida de  Claude Sautet;
 1970: El meu fill, el meu amor de John Newland;
 1971: Max i els drapaires de Claude Sautet;
 1971: L assassinat de  Trotsky de Joseph Losey;
 1972: Lluis II de Baviera (Ludwig) de Luchino Visconti;
 1973: El tren (1973) de Pierre Granier-Deferre;
 1974: L important s estimar de Andrzej Zulawski;
 1974: Inocents amb mans brutes de Claude Chabrol;
 1976: Una dona a la finestra de Pierre Granier-Deferre;
 1978: Una vida de dona de Claude Sautet;
 1979: Llaos de sang (Bloodline) de Terence Young;
 1979: Una dona singular (Clair de femme) de Costa-Gavras;
 1979: La mort en directe de Bertrand Tavernier;
 1980: La Banquera de Francis Girod;
 1981: Fantasma d amor  de Dino Risi;
 1982: Testimoni de dona(La Passante du Sans-Souci)de J. Rouffio;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369948" title="Halichoeres maculipinna" nonfiltered="3286" processed="3274" dbindex="143322">

 Halichoeres maculipinna   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units) i Bermuda fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369949" title="Baslica de Santa Maria Major" nonfiltered="3287" processed="3275" dbindex="143323">
Per a l'esglsia principal de Montblanc, vegeu Santa Maria de Montblanc.;


La Baslica de Santa Maria Major (en itali Basilica di Santa Maria Maggiore, tamb coneguda com Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) s una antiga baslica catlica de Roma, anomenada aix perqu era la ms gran de les vuitanta esglsies que estaven dedicades a la Mare de Du. El sobrenom de Baslica Liberiana li ve donat en honor al papa Liberi, ja que s'identifica amb la baslica profana que aquest devia cristianitzar, al segle IV, segons una llegenda per commemorar el miracle d'una nevada el mes d'agost; d'aqu l'altre sobrenom de Santa Maria de la Neu. 

Juntament amb Sant Joan del Later, Sant Pere del Vatic i Sant Pau Extramurs, s una de les quatre basliques majors de la ciutat i, juntament amb Sant Lloren Extramurs, una de les cinc basliques patriarcals associades amb la Pentarquia. Construda sobre un temple pag de Cbele, Santa Maria Major s (juntament amb Santa Sabina, una mica posterior) l'nica esglsia romana que conserva la planta estrictament baslical i l'estructura paleocristiana primitiva. L'alat, en canvi, no es mant en el seu estat original a causa dels diversos projectes de construcci addicionals (gaireb tots intentant imitar l'estil primitiu) i els danys del terratrmol de 1348. 

El nom de l'esglsia reflecteix dues idees de grandesa, d'una banda la d'una baslica major en oposici a una baslica menor, i tamb la de la Verge Maria, com a veritable Mare de Du. En grec aquesta doctrina s coneguda com a thetokos (literalment, 'mare de du'), i fou oficialment adoptada al Concili d'Efes l'any 431. La baslica de Santa Maria Major s el lloc ms gran i important dels dedicats a Roma al culte mari. 

Desprs que el papat d'Aviny acabs formalment i els papes tornessin a Roma, la baslica de Santa Maria Major es va convertir temporalment en palau papal a causa de l'estat de deterioraci en qu es trobava el palau del Later. La residncia papal es va traslladar posteriorment al palau del Vatic, en el que actualment s la Ciutat del Vatic.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369950" title="Halichoeres malpelo" nonfiltered="3288" processed="3276" dbindex="143324">

 Halichoeres malpelo   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369952" title="Halichoeres margaritaceus" nonfiltered="3289" processed="3277" dbindex="143325">

 Halichoeres margaritaceus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'Oce ndic fins a les Tuamotu, el sud del Jap i Nova Galles del Sud (Austrlia). s substitut per Halichoeres nebulosus a l'ndic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369953" title="Halichoeres marginatus" nonfiltered="3290" processed="3278" dbindex="143326">

 Halichoeres marginatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic, les Hawaii, les Tuamotu, el sud del Jap i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369954" title="Halichoeres melanochir" nonfiltered="3291" processed="3279" dbindex="143327">

 Halichoeres melanochir   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines fins a Taiwan, el sud del Jap i el nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369955" title="Halichoeres nicholsi" nonfiltered="3292" processed="3280" dbindex="143328">

 Halichoeres nicholsi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Panam, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369956" title="Halichoeres melanotis" nonfiltered="3293" processed="3281" dbindex="143329">

 Halichoeres melanotis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369957" title="Halichoeres melanurus" nonfiltered="3294" processed="3282" dbindex="143330">

 Halichoeres melanurus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a la Gran Barrera de Corall, Samoa i Tonga. s substitut per Halichoeres vrolikii a l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369958" title="Halichoeres melas" nonfiltered="3295" processed="3283" dbindex="143331">

  Halichoeres melas  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar d'Arbia i a Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369960" title="Halichoeres melasmapomus" nonfiltered="3296" processed="3284" dbindex="143332">

 Halichoeres melasmapomus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'ndic fins a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369967" title="Jean Paul Habans" nonfiltered="3297" processed="3285" dbindex="143333">

Jean Paul Habans (Baiona, 1845 - Pars 29 de juny de 1908) fou un gran chanssonnier francs ms conegut amb l'lies de Paulus.

De jove fou enviat a Pars on assol una feina modesta, per la seva afecci a la msica vocal el port a debutar el 1864 com a cantant de Belleville, passant desprs als escenaris de l'Alhambra i d'Eldorado, de Pars. No havent assolit l'xit que esperava, es contract per a cantar per provncies, on va assolir una millor acollida, sobre tot a Tolosa de Llenguadoc.

En retornar a Pars (1871), adquir molta fama en els musics-halls ms importants, per el 1878 torn a abandonar la capital per a establir a Marsella un negoci comercial (venda de pintures), que no prosper. Llavors va tenir de dedicar-se a la seva antiga professi, assolint nous xits en el Alcazar i en la Scala de Pars. 

Contribu a l'xit de moltes chansonnettes, com les titulades Le pre la Victoire, La boiteuse, i sobretot, En r'venat de la revue, tant en boga quan el moviment boulangista, per el fracs de Boulanger arrosseg tamb en Paulus, el qual des de llavors quasi no torn a cantar a Pars. El 1894 feu representar en el Ba-ta-clan, una revista no desproveda de mrit, titulada Suivez-nous.

El 1903, desprs d'una curta reaparici en els concerts de Pars, Paulus abandon definitivament l'escena. Amb Garnier fund el 1877 la Revue des Concerts.

Referncies.
 Tom nm. 27 de l'Enciclopdia Espasa, pg. n 438-439.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369970" title="Tractat d'Amasya" nonfiltered="3298" processed="3286" dbindex="143334">
El tractat d'Amasya fou un conveni de pau entre Turquia i Prsia que fou signat a la ciutat d'Amasya (Amsia) entre perses i otomans el 29 de maig de 1555.

El 6 d'agost de 1554 els perses van enviar un captiu al campament turc a Bayazid amb una oferta de pau; poc desprs els perses van enviar un delegat especial oficial de nom Shah Kuli Aga al campament otom a Erzurum (26 de setembre de 1554). La pau fou acceptada pels otomans i es va acordar un armistici. El tractat es va signar el 29 de maig de l'any segent. 

La pau va durar fins a la mort de Shah Tahmasp I el 1576.

Bibliografia .
J. von Hammer, Geschichte des Osmanischen Reiches, III, Pest, 1828;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369972" title="Alexandre Satorras i Capell" nonfiltered="3299" processed="3287" dbindex="143335">
Alexandre Satorras i Capell va nixer l any 1901, fill d un registrador de la propietat a Matar. Va cursar el batxillerat a l escola Valldemia. Entre 1958 i 1963 va ser director del Patronat d Ensenyament Mitj de Matar que havia de posar en marxa un Institut de secundria a la ciutat: el COPEM. Catedrtic de Filosofia i pedagog, va acceptar dirigir l Institut que, poc desprs de la mort, portaria el seu nom. Es va guanyar aviat el respecte i la consideraci per part de tota la ciutat.

El 1966 va ser designat director de l Institut Joan d'ustria de Barcelona. El desembre d aquell any va resultar atropellat per una motocicleta a la Rambla Catalunya de Barcelona. El dia 1 de gener de 1967 va morir a l Hospital Clnic a conseqncia de les ferides causades. En el butllet interior de l Institut Joan d'ustria de mar de 1967 dedicat a Alexandre Satorras es diu:  La Bondat  aix, en majscula  tenia un altre nom: es deia Alexandre Satorras. 

Va estar casat amb ngels Ferrer i Sensat, nascuda el 18 de maig del 1904 a Barcelona, filla de Rosa Sensat, una de les ms destacades veus renovadores de la pedagogia catalana del segle passat.

 Bibliografia .
Gonzlez-Agpito, Josep. Tradici i renovaci pedaggica. 1898-1930. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

 Referncies .
 Institut d'Ensenyament Secundari Alexandre Satorras;
 Capgrs.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369973" title="Baslica de Sant Joan del Later" nonfiltered="3300" processed="3288" dbindex="143336">


L'Arxibaslica de Sant Joan del Later (en itali San Giovanni in Laterano) s la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa). Est dedicada al Crist Salvador, no obstant aix s ms coneguda amb el nom de Sant Joan del Later perqu tant Joan Evangelista com Joan Baptista van indicar el Salvador, i per la seva situaci a la zona del Later. Tot i estar situada fora dels lmits de la Ciutat del Vatic, s una propietat extraterritorial de la Santa Seu.

El nom oficial s Archibasilica Sanctissimi Salvatoris et Sancti Iohannes Baptista et Evangelista in Laterano ('Arxibaslica del Santssim Salvador i dels Sants Joan Baptista i Evangelista del Later'), i s la ms antiga i la de rang ms alt entre les quatre basliques majors o papals de la ciutat de Roma, juntament amb Sant Pere del Vatic, Sant Pau Extramurs i Santa Maria Major, totes les quals tenen una Porta Santa i un Altar Papal. T el ttol honorfic d'"Omnium urbis et orbis ecclesiarum mater et caput" ('Mare i cap de totes les esglsies de la ciutat de Roma i del mn'), ja que s la seu episcopal del principal de tots els bisbes, el papa. Va ser consagrada pel papa Sant Silvestre I. 

Actualment, el papa celebra certes cerimnies litrgiques en aquest lloc (per exemple, la missa del sopar del Dijous Sant i la de la festa del Corpus Christi; aquesta ltima t lloc a l'atri, a partir del qual parteix la process eucarstica). 

Histria.
L'arxibaslica neix al segle III en terres dels Laterans, una noble famlia romana caiguda en desgrcia en temps de Ner, les propietats de la qual van passar, per tant, al domini imperial. El palau va caure a les mans de Constant I quan l'emperador es va casar amb la seva segona dona, Fausta, germana de Maxenci, i era conegut amb el nom de Domus Faustae. Per aquesta via, Constant ja disposava d'aquesta residncia quan va guanyar la batalla del Pont Milvi, l'any 312. 

La tradici cristiana indica que els terrenys i la residncia dels Laterans van ser donats al bisbe de Roma (la data de la donaci no s segura, per hauria de ser durant el pontificat del papa Melquades), en senyal de gratitud de l'emperador a Crist, que l'havia fet vncer en la batalla, ja que se li havia aparegut en somnis. 

L'edifici i l'entorn.

L'actual baslica s d'estil neoclssic, ja que gaireb no es conserven parts de la baslica primitiva, excepte alguns mosaics de l'absis. A la part alta de la faana figuren esttues de Crist, els dos Joans (l'Evangelista i el Baptista) i els Apstols. La faana ha estat deliberadament feta seguint l'estil de la de Sant Pere del Vatic. A les columnes d'ambds costats de la nau central s'aixequen esttues dels dotze apstols. Sota l'altar major hi ha enterrat el papa Mart V, ja que sota el seu pontificat es va obrir per primera vegada la Porta Santa en aquesta baslica. La taula d'aquest altar s una llosa que, segons la tradici, s la mateixa que usaven sant Pere i els primers papes en celebrar la missa. Sobre l'altar hi ha un baldaqu amb un reliquiari en el qual es conserven els caps de sant Pere i sant Pau. Al fons de l'absis hi ha la ctedra, el tron episcopal del bisbe de Roma (el papa), fet de marbre i mosaics. 

El baptisteri d'aquesta baslica s un edifici independent de planta octagonal i t la forma tpica dels baptisteris dels primers segles, quan el bateig es feia per immersi. Per tant, compta amb una piscina en la qual se submergia el nefit, el qual sortia pel costat contrari.

Annex a l'arxibaslica hi ha un claustre amb jardins i arqueries, i un palau (el Palau del Later), propietat del papa. Antigament, tot aquest complex del Later va ser la seu del papa i del govern eclesistic, fins al temps en qu la cort pontifcia es va traslladar a Aviny, perode conegut com la captivitat de Babilnia. En tornar els papes a Roma, es van establir al tur Vatic, on actualment hi ha la Santa Seu, per les seves antigues pertinences dins de Roma van continuar pertanyent a la Ciutat del Vatic, com tot el conjunt del Later. 

Tamb a prop d'aquesta baslica hi ha l'edifici que alberga l'Escala Santa, una escala els graons de la qual, portats de Terra Santa, sn segons la tradici els mateixos que va pujar Crist al palau de Pilat. No es permet pujar-los de peu dret: els devots els pugen de genolls. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369975" title="Halichoeres miniatus" nonfiltered="3301" processed="3289" dbindex="143337">

 Halichoeres miniatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369976" title="Lissenceflia" nonfiltered="3302" processed="3290" dbindex="143338">
La lissenceflia, terme que literalment significa "cervell llis", s un tipus de formaci del cervell carectitzat per la microceflia i una absncia de les circumvolucions (plecs) que sn normals en l'sser hum. Algunes espcies d'animals tenen la lissenceflia com a carecterstica, per per les persones s un transtorn poc com. s causat per una migraci neuronal defectuosa, un procs en que les neurones es desplacen des de la posici d'origen al nou emplaament permanent.


Vegeu tamb.
Trastorns enceflics;

Referncies.

 NINDS: Article publicat sota domini pblic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369979" title="Joseph Raz" nonfiltered="3303" processed="3291" dbindex="143339">
Joseph Raz (nascut en 1939) s un filsof del dret, l'tica i la poltica. 

Aviat es jubilar de la seva carrera com a professor de filosofia del dret en l'Institut Balliol d'Oxford. El professor Raz tamb ensenya en l'Escola de Dret de Columbia. s un dels filsofs del dret actualment actius ms influents i un ferri defensor de l'Iuspositivisme. Molts alumnes de Raz s'han convertit en importants filsofs de dret i professors d'aquesta assignatura. Com per exemple: Julie Dickson (Oxford), Dori Kimel (Oxford), Timothy Endicott (Oxford), John Gardner, l'actual professor de jurisprudncia en Oxford (i successor de Dworkin), Leslie Green (York i Texas), Timothy Macklem (Londres), Robert P. George (Princeton) i Scott Shapiro (Michigan). 

 Biografia .

Nascut a Israel, va estudiar dret en la Universitat Hebrea de Jerusalem i va obtenir el grau de Magster en Dret en 1963. Va conixer Herbert Hart en una conferncia a Israel. Hart diu que en aquesta conferncia, Raz li va indicar errades en el seu raonament que ell mateix havia passat per alt. Hart el va convncer d'anar a la Universitat d'Oxford per obtenir el seu grau de doctor. 

Raz va estudiar tamb a l'Institut Balliol d'Oxford on va ser anomenat Doctor en Filosofia (PhD) en 1967 pel cam ms curt possible, ometent el procs habitual d'obtenir primer el batxillerat, desprs el mestratge i finalment el doctorat. 

Va ser a ms a ms anomenat persona grata al I. Balliol. La presncia de Raz en aquest lloc ho ha fet un punt d'atracci per als juristes. 

 Obra acadmica . 

Com bon aficionat d'Herbert Hart, Raz ha contribut a la continuaci de les idees ms transcendentals de l'Iuspositivisme, desprs de la mort d'aquest. Entre aquestes contribucions, va publicar la segona edici d' El concepte de dret (The Concept of Law), amb una secci addicional que incorpora les respostes d'Hart al fer-ne qesti d'altres filsofs. La seva obra ms recent s'ocupa menys de la filosofia del dret i ms de la filosofia poltica i el raonament prctic.

En filosofia poltica, Raz ha proposat la idea d'un Liberalisme perfecte. La seva teoria defensa el pluralisme de valors i regles tiques i la idea que diversos valors sn incommensurables. 

En els ltims anys Raz ha dedicat el seu temps a resoldre petits enigmes relacionats amb la reputaci de la filosofia del dret i tamb ha invertit ms temps en el raonament prctic, l'tica i la filosofia poltica.

Publicaments.

Tots els ttols de les seves obres estan traduides al catal.

Escrits per Raz

 L'autoritat de la llei (1979);
 El concepte d'un sistema legal;
 (2na edici de l'obra de Hart "El concepte de Dret" i "Post Scriptum") (1980);
 La moral de la llibertat (1986);
 Raonament prctic i Normes (2na edici d'una altre obra de Hart)(1990);
 tica en el Domini Pblic (1995);
 Raonament atractiu (1999);
 Valors, Respecte i Uni (2001) ;
 La prctica dels valors (2003);

La moral de la llibertat va guanyar el Premi W.J.M. Mackenzie Book de l'Associaci d'Estudis Poltics de Gran Bretanya i els Premis Eliane i David Spitz Book de la conferncia per l'Estudi de la Teoria Poltica de Nova York 

Escrits sobre Raz
Drets, Cultura i la Llei: Caracterisitques de la Filosofia Legal i Poltica de Joseph Raz, de Lukas H. Meyer(2003) ;
 Rao i Valor: Caracterstiques de la Filosofia Moral de Joseph Raz, de R. Jay Wallace (2004). ;
 El darrer eslab del positivisme jurdic: Dos estudis sobre Joseph Raz, de Jos Antonio Seoane i Pedro Rivas (2005).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369990" title="Sant Gil" nonfiltered="3304" processed="3292" dbindex="143340">

Tradicionalment hom admet que l'abat sant Gil era d'origen grec i que va viure en el segle VII. Existeixen diverses versions sobre els detalls de la vida d'aquest sant venerat per l'Esglsia Catlica. La seva vida fou recollida, entre d'altres, per Iacopo da Varazze a la Llegenda uria.

Segons algunes fonts sant Gil hauria nascut cap el 640, els seus pares disposaven de mitjans econmics i va rebre una educaci acurada. La seva santedat es va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys d edat es va traslladar a la Provena, fent una estada a Roma. Arribat a Arle va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava es estar acompanyat per una femella de crvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.

En una ocasi el sant fou ferit per una fletxa llanada pel rei Vamba que estava de cacera a les rodalies i perseguia el crvol, que es va refugiar al seu costat. Com a compensaci per l'accident, sant Gil va rebre del rei dels visigots uns terrenys per aixecar un establiment monstic,  ara conegut com Sant Geli i que se situa al mateix lloc on vivia l'eremita a l'actual poblaci de Sant Geli, (Gard).  


Un altre episodi de la vida de sant Gil el relaciona amb Carles Martell, el qual havia coms un pecat que no podia confessar. Mentre l'abat Gil celebrava una missa en presncia del pecador, va aparixer un ngel amb un pergam amb un text amb el pecat inconfessable. Per intercessi del sant les lletres es van anar difuminant fins que van desaparixer totalment, el pecador penedit i la falta perdonada. Una segona versi fa que el pecador sigui Carlemany, tot i que histricament el rei franc va viure quan sant Gil ja hauria mort.

Un altre episodi ens fa saber que l abat va anar a Roma i va rebre del papa unes portes de fusta per l'esglsia. Sant Gil les va llenar al Tber i l'aigua les va portar miraculosament fins la costa de Provena, prop de l'abadia.  Va morir cap el 720 i fou enterrat a l'abadia on va viure. El seu lloc d enterrament va esdevenir un centre d'atracci pels pelegrins que s'hi atansaven per venerar-lo.

Sant Gil i Catalunya.
A Catalunya, una llegenda explica que sant Gil va passar per la Vall de Nria on va  viure un temps aixoplugat en una cova. Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els pats,  una campana utilitzada per a convocar els pastors, una imatge de la Mare de Du i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes, els quals foren retrobats ms endavant per un pastor de manera miraculosa i encara es conserven.. s patr dels pastors.



Bibliografia.
 JEAN-MARIE MARCONOT. Saint Gilles. L'abbatiale romane. RIRESC, Nimes, 2008. ISBN 2-910539-37-7 ;
 LOUIS RAU. Iconografa del arte cristiano. Tomo 2 volumen 3. Ediciones del Serbal, Barcelona, 1997. ISBN 84-7268-208-7;
 SANTIAGO DE LA VORGINE. La leyenda dorada, 2. Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-7030-8;
 JOAN AMADES. Costumari catal. El curs de l'any. Vol. V. Edicions 62, Barcelona, 1983. ISBN 84-297-2023-5;

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369994" title="Befana" nonfiltered="3305" processed="3293" dbindex="143341">

La Befana s un carcter del folklore itali, similar a Sant Nicolau o Santa Claus. El carcter pot haver-se originat a Roma, i llavors estendre's com a tradici a l'Itlia peninsular.

Origen.
Una creena popular s que el seu nom deriva de la celebraci de l'Epifania, tanmateix hi ha evidncia per suggerir que Befana deriva de la deessa sabina/romana anomenada Strina. En el llibre Vestiges of Ancient Manners and Customs, Discoverable in Modern Italy and Sicily, del reverend John J. Rom (John Murray, 1823), l'autor diu:

Aquesta Befana sembla ser hereva d'una deessa pagana anomenada Strenia, que tenia poder sobre els regals d'any nou, Strenae, del qual, de fet, va derivar seu nom. (D. Augustin., De Civit. Dei, lib. iv. c. 16.) Els seus regals eren del mateix tipus dels de la Beffana   figues, dtils i mel. (Ov. Fast. i. 185.) A ms d'aix, les seves celebracions rebien la forta oposici dels primers cristians, pel seu carcter sorolls, bullicis i llicencis (vide Rosini, ed. Dempster. lib. i. c.13, De Dea Strenia, pgina 120).

En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d'Itlia la nit del 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si sn bons, o trossos de carb si sn dolents. Sent una bona dona de casa, molts diuen que escombrar el pis abans de sortir. La tradici fa que el nen de la familia deixi una garrafa petita de vi i un plat amb uns mos de menjar, sovint regional o local, per a Befana.

La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perqu entra a les cases dels nens a travs de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolos i regals (o carb).

Llegenda.

Segons la histria popular, els tres Reis Mags d'Orient anaven cap a Betlem a portar regals al Nen Jess, i, no aconseguint trobar el cam, van demanar informaci a una vella.

Ella no sabia el cam, per va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El mat segent, en agrament per a l'acollida, ells la van convidar a seguir-los i visitar el nen, per ella vaig dir que estava molt atrafegada. Ms tard, es va penedir i va prendre el cam seguit pels Mags, per mai ms no va aconseguir retrobar-los.

Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolos per als nens amb l'esperana que un d'ells sigui el Nen Jess.

Poemes.
Hi ha diversos poemes sobre La Befana, els quals sn coneguts en versions lleugerament diferents per tot Itlia.

Primera versi:

La Befana vien di notte
Con le scarpe tutte rotte
Col vestito alla romana
Viva, Viva La Befana!


La traducci catalana s:

La Befana ve de nit
Amb calat debolit
Vestit a la romana
Un salut a la La Befana!

Una altra versi, de la gent de la provncia de Trento (llac de Garda septentrional):

Viene, viene la Befana
Vien dai monti a notte fonda
neve e gelo la circondan..
neve e gelo e tramontana!
Viene, viene la Befana


La traducci:

Ve, ve, la Befana
Ve dels monts la nit profunda
Neu i gel la circumda
Neu i gel i tramuntana!
Ve, ve, la Befana

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre personatges relacionats amb les festes de Nadal ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="369995" title="Simfonia nm. 3 de Prokfiev" nonfiltered="3306" processed="3294" dbindex="143342">

La Simfonia nm. 3 en Do menor Op. 44 de Serguei Prokfiev va ser estrenada el 17 de maig de 1929 a Pars, per l'Orquestra Simfnica de Pars, sota la direcci de Pierre Monteux.

Histria.
La msica deriva de l'pera de l'pera  de Prokfiev L'ngel de foc, que havia estat acceptada per a estrenar-se en la temporada 1927-28 de l'pera de l'Estat de Berln per Bruno Walter, per l'estrena no arrib a materialitzar-se; de fet, l'pera mai no va ser posada en escena en vida del compositor. Prokfiev, que havia treballat en l'pera durant anys, no es resignava a deixar que la msica llanguira sense interpretar-se, i desprs d'escoltar una interpretaci del segon acte en versi de concert per Serge Koussevitzky al juny de 1928, va adaptar parts de l'pera per construir la seua tercera simfonia (poc desprs, de manera similar, bucejaria en la msica del seu ballet El fill prdig per a la seua quarta simfonia).

La simfonia ocupa un esgla intermedi entre les set de Prokfiev pel que fa a la seua popularitat, no tan coneguda com la Simfonia Clssica per tampoc tan oblidada com la Simfonia nm. 2 o la primera versi de la Simfonia nm. 4. Entre els ms aferrissats defensors d'aquesta simfonia cal esmentar Riccardo Muti, Riccardo Chailly i Michael Tilson Thomas, els quals han contribut significativament a augmentar la popularitat de la simfonia a les acaballes del segle XX.

Estructura.
Tot i que la msica procedeix d'una pera, el material est desenvolupat de manera simfnica i per tant no es tracta de msica programtica.

El primer moviment, en la tradicional forma sonata, obre amb uns forts acords de l'orquestra al complet, junt amb tocs de campanes, escampant una atmosfera d'amenaa i inquietud. Tot seguit les cordes ataquen un apassionat tema, mentre que un malencnic segon tema en els fagots i les cordes greus serveix de contrast. Segueix una secci de desenvolupament, deixant espai a un tercer tema que acaba per fusionar-se amb els dos inicials. Desprs d'un greu clmax amb un acord gegant de l'orquestra i un darrer episodi amb temps de marxa entra l'etria recapitulaci, en la qual el primer i segon tema apareixen integrats, tot i que molt reduts i interpretats de manera ms suau, com si en restara noms l'ombra del que van ser.

El segon moviment, un andante meditatiu amb estructura tripartita, mostra el talent de Prokfiev com a creador de textures frgils i delicades. La secci central s ms densa, amb el tema principal construt amb semitons.

El tercer moviment serveix com a scherzo i trio. El scherzo s molt conegut per les nervioses textures de les cordes (les cordes estan dividides en 13 parts), mentre que el trio ofereix un tranquil reps a la precedent excitaci. El retorn del scherzo es complementa amb amenaadores intervencions del bombo i els metalls.

El fosc finale comena lentament, i noms s'anima a poc a poc. Una secci central ms tranquilla reprn material del primer i tercer moviments, per la severitat inicial retorna, amb l'afegit de les intenses intervencions dels metalls.

Enregistraments.



 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370006" title="Halichoeres nebulosus" nonfiltered="3307" processed="3295" dbindex="143343">

 Halichoeres nebulosus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce ndic, incloent-hi el Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370007" title="Penyal d'Alger" nonfiltered="3308" processed="3296" dbindex="143344">
El penyal d'Alger fou una posici fortificada espanyola que dominava la ciutat d'Alger, i fou possessi dels espanyols del 1510 al 1529.

La ciutat d'Alger, abans de ser presa pels espanyols, va acceptar pagar tribut a Espanya el 1510 i va entregar el illot que dominava l'entrada al port. El illot, llavors anomenat Beni Mezrena  fou ocupat per l'almirall Diego de Vera, i s'hi va construir una fortalesa amb materials i treballadors subministrats per la ciutat (1511)

El 22 de gener de 1516 va morir el rei d'Arag Ferran el Catlic i els habitants d'Alger van pensar en alliberar-se de la amenaa que suposava la presncia castellana i aragonesa al penyal d'Alger (ocupat el 1510) i van cridar al corsari grecoturc Arudj que era a Djidjelli i disposava de canons i vaixells. L'emir local dels Banu Ziyyad o Ziyyadites Abu-Abd-Allah V (1504-1517) va fugir i els espanyols que eren a terra es van refugiar al penyal d'Alger, un illot fortificat davant la ciutat; es va enviar una petici d'ajut a Carles I (V emperador); el bombardeig de Arudj sobre el penyal no va obtenir resultat i ja s'acostava la flota enviada des de la Pennsula Ibrica. A ms els turcs es comportaven a Alger com en pas conquerit i els habitants d'Alger dirigits per Salim al-Tumi, van voler desfer-se dels pirates.

Per Arudj es va anticipar, va fer matar a Salim i va agafar el poder a la ciutat; la flota enviada en socors no va aconseguir expulsar als germans d'Alger  i un desembarcament el dia 30 de setembre dirigit per Diego de Vera va fracassar, i Arudj, consolidat, es va declarar llavors sult d'Alger; per ampliar el seu territori va conquerir Miliana, Medea i Tenes. 

Dels territoris orientals en va donar el govern al seu germ Khayr al-Din Barba-roja amb seu a Dellys. Arudj va morir en lluita contra els espanyols la tardor del 1518 i tot el poder va passar al seu germ.

Fou Khayr al-Din Barba-roja el que va finalment el maig de 1529 va destruir la fortalesa amb l'artilleria, deixant noms dues torres; va quedar ocupada el 27 de maig i els espanyols que no van morir foren reduts a l'esclavatge. Molts cristians van haver de participar a la construcci d'una barrera que va ser el inici del nou port de guerra, entre l'illa i la ciutat (200 metros de llarga i 4 metres d'altura).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370009" title="Halichoeres nigrescens" nonfiltered="3309" processed="3297" dbindex="143345">

 Halichoeres nigrescens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Durban (Sud-frica) fins al sud-est de l'ndia, Filipines, Hong Kong i nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370010" title="Biblioteca pblica" nonfiltered="3310" processed="3298" dbindex="143346">


La biblioteca pblica s un centre pblic social d mbit local que facilita tot tipus de coneixement i informaci als seus usuaris, inicialmente, de forma gratuta. La seva organitzaci s fundada, mantinguda i finanada per la comunitat, a travs del govern local, regional o nacional, o b a travs d'altres tipus d organitzaci ciutadana.

Una biblioteca pblica s d'accs lliure per a tothom, sense distinci d'edat, raa, sexe, religi, nacionalitat o classe social. T la funci de democratitzar l'educaci, la cultura i la informaci de les comunitats a les quals serveix. A part d'oferir documents en diferents tipus de suport (llibres, diaris, revistes, CDs, DVs, vdeos, etc), els fons que les integren han de proporcionar una mplia gama d'informaci per donar resposta a les necessitats que mostren els seus usuaris i arribar al major nombre possible de ciutadans. Actualment, tamb, s'ofereix servei gratut a internet com una forma nova d'accs a la informaci.

La biblioteca pblica t un paper destacat en la promoci de serveis relacionats amb l'mbit local com a element diferenciador i nic. Preserva les obres de carcter local i n'impulsa la difusi de les mateixes.



 Missions .
D acord amb el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pblica (1994), les segents missions clau, referents a la informaci, l alfabetitzaci, l educaci i la cultura haurien de ser l ssncia dels serveis de la biblioteca pblica:

 Crear i fomentar els hbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys; ;
 Donar suport tant a la formaci individual i la formaci autodidacta com a la formaci acadmica en tots els nivells; ;
 Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu; ;
 Estimular la imaginaci i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves; ;
 Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoraci de les arts, els descobriments cientfics i les innovacions; ;
 Facilitar l'accs a les expressions culturals de totes les manifestacions artstiques. ;
 Encoratjar el dileg intercultural i afavorir la diversitat cultural; ;
 Donar suport a la tradici oral;
 Garantir l'accs dels ciutadans a tota mena d'informaci de la comunitat; ;
 Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d'inters d'mbit local; ;
 Facilitar l'aprenentatge en l's de la informaci i dels mitjans informtics per accedir-hi; ;
 Potenciar i participar en les activitats i els programes d'alfabetitzaci per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.


 Sistema Bibliotecari de Catalunya .
El Sistema Bibliotecari de Catalunya s el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. Est regulat per la llei 4/1993, de 18 de mar, del sistema bibliotecari de Catalunya  i est integrat per:
 La Biblioteca nacional de Catalunya.
 El Sistema de Lectura Pblica de Catalunya.
 Les biblioteques universitries.
 Les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari.
 Les biblioteques especialitzades.

 Sistema Bibliotecari valenci .
El Sistema Bibliotecari valenci est regulat per la llei 10/1986, de 30 de desembre, d'Organitzaci Bibliotecria de la Comunitat Valenciana  i est integrat per:
 El Consell de Biblioteques.
 Els Centres Bibliotecaris:
 La Biblioteca Valenciana.
 Les biblioteques pbliques municipals.
 Les biblioteques escolars.
 Les biblioteques especialitzades.

 Vegeu tamb .
 Biblioteca;
 Bibliotecari;
 Biblioteca d'estiu;
 Biblioteconomia;



 Notes i referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370011" title="Halichoeres notospilus" nonfiltered="3311" processed="3299" dbindex="143347">

 Halichoeres notospilus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Baha Magdalena (Mxic) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370012" title="Halichoeres orientalis" nonfiltered="3312" processed="3300" dbindex="143348">

 Halichoeres orientalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370013" title="Linux Mallorca" nonfiltered="3313" processed="3301" dbindex="143349">
Linux Mallorca s una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian i Componentized Linux del Consell Insular de Mallorca.

El projecte s'inici durant la legislatura 2003-2007 al Consell de Mallorca i ha continuat la segent legislatura. La distribuci s funcional (est disponible la descrrega de la versi 1.0) per sembla que no s'ha arribat a implantar en l'entitat.

Enllaos externs.
 Linux Mallorca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370014" title="Halichoeres ornatissimus" nonfiltered="3314" processed="3302" dbindex="143350">

 Halichoeres ornatissimus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'Oce ndic fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370015" title="Halichoeres pallidus" nonfiltered="3315" processed="3303" dbindex="143351">

 Halichoeres pallidus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est d'Indonsia fins a Palau. Reemplaat per Halichoeres trispilus a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370016" title="Halichoeres papilionaceus" nonfiltered="3316" processed="3304" dbindex="143352">

  Halichoeres papilionaceus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sumatra (Indonsia) fins a les Illes Salom, les Filipines i Palau (Micronsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370017" title="Iglesias (Burgos)" nonfiltered="3317" processed="3305" dbindex="143353">

Iglesias s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370018" title="Halichoeres pardaleocephalus" nonfiltered="3318" processed="3306" dbindex="143354">

 Halichoeres pardaleocephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bali i Sumatra (Indonsia) fins a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370020" title="Itero del Castillo" nonfiltered="3319" processed="3307" dbindex="143355">

Itero del Castillo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370021" title="Halichoeres pelicieri" nonfiltered="3320" processed="3308" dbindex="143356">

 Halichoeres pelicieri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370022" title="Halichoeres penrosei" nonfiltered="3321" processed="3309" dbindex="143357">

 Halichoeres penrosei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370023" title="Castell de Fadrell" nonfiltered="3322" processed="3310" dbindex="143358">
El castell de Fadrell, tamb anomenat Castell Vell, Castell de la Magdalena, dels Moros o de Sas se situa en el terme municipal de Castell de la Plana, al Pas Valenci. Es tracta d'un castell d'origen musulm construt entre els segles XI i XIII. 

El castell, de forma irregular, disposava de quatre recintes que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recinte superior es localitza l'Alcassaba amb tres torres semicirculars, conservant-se tamb restes de muralles i aljubs. El recinte intermedi, Albacar, que cont a l'anterior, compta amb altres tres torres i en ell se situa l'Ermita de la Magdalena. 

 Bibliografia . 
Aquest article pren com referncia el text del B.I.C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370024" title="Halichoeres pictus" nonfiltered="3323" processed="3311" dbindex="143359">

 Halichoeres pictus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida (Estats Units) i les Bahames fins al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370027" title="Manciles" nonfiltered="3324" processed="3312" dbindex="143360">

Manciles s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370031" title="Halichoeres podostigma" nonfiltered="3325" processed="3313" dbindex="143361">

  Halichoeres podostigma  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia i Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370044" title="Halichoeres poeyi" nonfiltered="3326" processed="3314" dbindex="143362">

 Halichoeres poeyi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida (Estats Units) i les Bahames fins a So Paulo (Brasil).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370057" title="Halichoeres prosopeion" nonfiltered="3327" processed="3315" dbindex="143363">

  Halichoeres prosopeion  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Samoa i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370059" title="Padilla de Abajo" nonfiltered="3328" processed="3316" dbindex="143364">

Padilla de Abajo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370060" title="Halichoeres purpurescens" nonfiltered="3329" processed="3317" dbindex="143365">

 Halichoeres purpurescens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370061" title="Halichoeres radiatus" nonfiltered="3330" processed="3318" dbindex="143366">

 Halichoeres radiatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i Carolina del Nord (Estats Units) fins al Golf de Mxic, les ndies Occidentals i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370062" title="Zelanda (desambiguaci)" nonfiltered="3331" processed="3319" dbindex="143367">


Geografia:
Comtat de Zelanda: un comtat que feia part de les Disset Provncies i ms tard de la repblica de les Set Provncies Unides;
Zelanda: una provncia dels Pasos Baixos;
Flandes Zelands: un tro del comtat de Flandes al marge de l'Escalda, tamb anomenat  Flandes dels estats , que la repblica de les Set Provncies Unides va anexionar durant la guerra dels vuitanta anys;
Nova Zelanda, un estat a Oceania,  descobert  per a Abel Tasman;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370063" title="Halichoeres raisneri" nonfiltered="3332" processed="3320" dbindex="143368">

Halichoeres raisneri    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370064" title="Padilla de Arriba" nonfiltered="3333" processed="3321" dbindex="143369">

Padilla de Arriba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370065" title="Halichoeres richmondi" nonfiltered="3334" processed="3322" dbindex="143370">

 Halichoeres richmondi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Java, Filipines, les Illes Ryukyu, les Moluques i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370066" title="Palacios de Riopisuerga" nonfiltered="3335" processed="3323" dbindex="143371">

Palacios de Riopisuerga s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370067" title="Halichoeres rubricephalus" nonfiltered="3336" processed="3324" dbindex="143372">

 Halichoeres rubricephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Flores (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370068" title="Halichoeres salmofasciatus" nonfiltered="3337" processed="3325" dbindex="143373">

 Halichoeres salmofasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Costa Rica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370069" title="Halichoeres scapularis" nonfiltered="3338" processed="3326" dbindex="143374">

 Halichoeres scapularis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Papua Nova Guinea, Jap i la Gran Barrera de Corall (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370070" title="Palazuelos de Mu" nonfiltered="3339" processed="3327" dbindex="143375">

Palazuelos de Mu s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370071" title="Pampliega" nonfiltered="3340" processed="3328" dbindex="143376">

Pampliega s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370072" title="Pedrosa del Pramo" nonfiltered="3341" processed="3329" dbindex="143377">

Pedrosa del Pramo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370075" title="Pedrosa del Prncipe" nonfiltered="3342" processed="3330" dbindex="143378">

Pedrosa del Prncipe s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370076" title="Rebolledo de la Torre" nonfiltered="3343" processed="3331" dbindex="143379">

Rebolledo de la Torre s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370077" title="Revilla Vallejera" nonfiltered="3344" processed="3332" dbindex="143380">

Revilla Vallejera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. Limita amb Palenzuela, Revilla, Vizmalo i Villodrigo

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370078" title="Martin Weinek" nonfiltered="3345" processed="3333" dbindex="143381">

Martin Weinek (Leoben, 1964) s un actor, director i empresari austrac. Tamb produeix vi. Treballa al mn del cinema, el teatre i la televisi. s conegut entre el pblic pel paper de l'Inspector Fritz Kunz a Rex, un policia diferent.

Va estudiar interpretaci entre 1983 i el 1986 amb el professor Peter P. Jost i es dedic al teatre a partir del 1986 en algunes produccions vieneses.

El seu primer paper menor en una pellcula va ser com a mosso d'ascensor en la pellcula Nachsaison, fruit de la seva participaci en el grup viens Theater Gruppe 80. El 1987 obt un paper en l'obra teatral Der Lechner Edi schaut ins Paradies de Jura Soyfer sota la direcci de Georg Mittendrein en el marc del festival Ruhrfestspiele Recklinghausen i el paper d'escombriaire a la pellcula Mllomania de Dieter Berner. Entre el 1988 i 1989 treballa com actor en el Jura-Soyfer-Theater a Viena i en altres teatres menors, igualment treballa com director, director artstic i productor. El 1989 participa en la srie televisiva austraca Calafates Joe. Entre 1990 i 1991 fou director artstic del teatre Hernalser Stadttheater a Viena.

El 1999 li arriba la popularitat grcies a la srie televisiva Rex, un policia diferent, srie en la qual participa de forma permanent. Martin Weinek s'interessa tamb pel vi i la vitivinicultura en adquirir el 1993 una petita empresa de producci vincola prpia en Hagensdorf de 3 hectrees de superfcie, al costat del municipi de Heiligenbrunn que regenta al costat de la seva esposa Eva.

El 8 de mar de 2008 fu de moderador en el Genusse Burgenland. 

Filmografia.
1989: Calafati Joe (Srie de TV);
1999-2004, 2008- : Rex, un policia diferent (Srie de TV);
2004: Silentium;
2005: Grenzverkehr;
2006: Unter weien Segeln (Episodi Trume am Horizont);
2007: Die Rosenheim-Cops (Episodi Liebe bis zum Ende);

Enllaos externs.
;
Enlla a ORF ;
Les seves vinyes ;











































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370080" title="Tournaisis" nonfiltered="3346" processed="3334" dbindex="143382">
El Tournaisis era una petita regi autnoma que comprenia la ciutat de Tournai i els pobles de les afores tamb anomenat la castellania de Tournai. A l'inici era un principat bisbal independent per al 1188 esqueia sota la sobirania del rei de Frana. Al 1525 Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic va afegir-lo a les Disset Provncies, enclavat entre el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Al 1790, els estats del Tournaisis van reunir-se amb les altres provncies dels Pasos Baixos austracs als Estats Units blgics.

Al 1794, les tropes revolucionries de Frana van annexionar la regi i afegir al al departament de Jemappes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370081" title="Rezmondo" nonfiltered="3347" processed="3335" dbindex="143383">

Rezmondo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370082" title="Sordillos" nonfiltered="3348" processed="3336" dbindex="143384">

Sordillos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370083" title="Storage Area Network" nonfiltered="3349" processed="3337" dbindex="143385">
Xarxa d'rea d'emmagatzenatge en angls SAN (Storage Area Network) s una arquitectura de xarxa per a connectar dispositius d'emmagatzenatge informtic (com matrius de discs(arrays), biblioteques de cintes i dispositius ptics) a servidors, de manera que per al sistema operatiu els dispositius apareixen com conectats localment.

Les SAN estan basades en tecnologia Fibre Channel i ms recentment en iSCSI. La seva funci s la de connectar de manera rpida, segura i fiable els distints elements que la constitueixen. Encara que el seu cost i complexitat est disminuint, encara ara al 2008, les SAN encara sn extranyes fora de les grans empreses.

En contrast a les SAN, les NAS (Network Attached Storage) utilitzen protocols basats en arxius com NFS o SMB/CIFS on es evident que l'emmagatzematge es remot, i les computadores sol.liciten una porci d'un arxiu abstracte ms que un block de disc.

Tipus de xarxa.

La major part de les xarxes d'emmagatzematge utilitzen el protocol SCSI per a la comunicaci entre servidors i dispositius d'unitats de discs.

Tanmateix, no utilitzen interfcies fsiques de baix nivell SCSI (per ex. cables), ja que la seva topologia de bus s inadequada per a connexi en xarxa. Per a configurar una xarxa s utilitzada una capa de aquests protocols de baix nivell:

ATA sobre Ethernet, dissenyant ATA sobre Ethernet;
FICON disenyant sobre Fibre Channel (usat per ordinadors de mainframe.
Fibre Channel sobre Ethernet();
HyperSCSI, dissenyant SCSI sobre Ethernet;
Extensions ISCSI per RDMA (iSER), dissenyant iSCSI sobre Infiniband(IB).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370084" title="Sotresgudo" nonfiltered="3350" processed="3338" dbindex="143386">

Sotresgudo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. Inclou les segents Entitats Locals Menors, incorporades el 1981:
 Amaya;
 Barrio de San Felices;
 Cuevas de Amaya;
 Rebolledillo de la Orden;
 Salazar de Amaya;
 Sotovellanos;

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370085" title="Anthem for the Year 2000" nonfiltered="3351" processed="3339" dbindex="143387">

Anthem for the Year 2000 s una can de la banda australiana Silverchair llanada com a primer senzill del seu tercer lbum, Neon Ballroom.

A diferncia dels primers senzills dels dos anteriors lbums ("Tomorrow" i "Freak"), aquest no va arribar al capdamunt de la llista australiana de senzills (ARIA Singles Chart), per es va arribar a una meritria tercera posici. La can tamb forma part del Big Shiny Tunes 4 editat per Much Music .

La can i el videoclip sn una crtica als poltics i a la forma com controlen la societat. El videoclip representa una revolta social contra la classe poltica i la classe social que domina la societat. Hi apareix una dona que representa ser la presidenta o portaveu del govern demanant en suport de la gent, per la societat es revolta i assalta l'edifici on es realitza el discurs i resulta que la dona, realment, s un robot caracteritzat. Dirigit per Gavin Bowden i gravat en el Martin Place Amphiteatre de Sydney, va aconseguir el premi al millor videoclip de l'any en la gala dels MTV Video Music Award australians del 1999.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD080) / CD Senzill EU (6668362) / Casset AUS (MATTC080) 
 "Anthem for the Year 2000";
 "London's Burning";
 "Untitled";
 "The Millennium Bug (The Paul Mac Remix)";

Vinil 7" AUS (MATTVO80)
 "Anthem for the Year 2000";
 "Trash";

CD Senzill UK Ltd. Numbered (6670882)
 "Anthem for the Year 2000";
 "The Millennium Bug (The Paul Mac Remix)";

7" Picture Disc UK Ltd. Numbered
 "Anthem for the Year 2000";
 "The Millennium Bug (The Paul Mac Remix)";

Promo CD US (ESK41805)
 "Anthem for the Year 2000 (Edit)";
 "Anthem for the Year 2000 (album version)";


 Referncies .



 Enllaos externs .
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370086" title="Susinos del Pramo" nonfiltered="3352" processed="3340" dbindex="143388">

Susinos del Pramo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370087" title="Tamarn" nonfiltered="3353" processed="3341" dbindex="143389">

Tamarn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370088" title="Tobar" nonfiltered="3354" processed="3342" dbindex="143390">

Tobar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.




 Galeria .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370090" title="Vallejera" nonfiltered="3355" processed="3343" dbindex="143391">

Vallejera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370094" title="Valles de Palenzuela" nonfiltered="3356" processed="3344" dbindex="143392">

Valles de Palenzuela s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370095" title="Jordi Alviny i Rovira" nonfiltered="3357" processed="3345" dbindex="143393">
Jordi Alviny i Rovira (nascut Jorge Alvia Rovira) s un advocat catal, nascut a Barcelona el 8 de febrer de 1957, de nissaga urgellenca, s fill de l'advocat Josep Maria Alviny i Fornesa.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona el 1979, va Diplomar-se en Direcci General (PDG) el 1998 a l'IESE de Barcelona (Universidad de Navarra). 
 Trajectria professional .
Comen la seva trajectria professional com advocat als Bufets Bruna, primer, i Alviny, del seu pare, posteriorment.

Amb la restauraci de la Generalitat de Catalunya va incorporar-se al Departament d'Ensenyament, en el que l'any 1993 va sser nomenat Director General de Centres Docents.

Posteriorment, collabor al Comissionat d'Universitats i Recerca, on ajud a l'establiment del nou sistema de finanament de les universitats catalanes basat en el contracte-programa, fins que li fou proposada, el 1998, la Direcci General de Radiodifusi i Televisi, dins del Departament de Presidncia, primer amb En Xavier Trias i posteriorment amb l'Artur Mas.

El 2002 fou nomenat Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci, dins del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informaci, que en aquell moment dirigia l'Andreu Mas-Colell.

Tamb ha estat President executiu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci de la Generalitat (CTiTI) i President del Catnix (punt neutre d'Internet), del Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA).
s o ha estat membre de diversos Consells d'Administraci i Patronats, entre d'altres, dels segents: Centre d Alt Rendiment Esportiu; Difusi Digital, Societat de Telecomunicacions, S.A. (Tradia); Catalana de Telecomunicacions, Societat Operativa de Xarxes, S.A. (Al-pi); Serveis Pblics Electrnics, S.A. (CAT365); Abertis Telecom, S.A.; ADESAL, S.A.; Patronat i Consell de Direcci de la Fundaci Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Patronat de la Fundaci Escola Superior de Msica de Catalunya; President del Patronat de la Fundaci Privada Societat de la Informaci Solidria i Sostenible a Catalunya (SISOSCAT); President del Patronat de la Fundaci Privada Observatori de la Societat de la Informaci (OBSI); President del Patronat de la Fundaci Privada Internet i Innovaci Digital a Catalunya (I2CAT).

Juntament amb N'Amadeu Abril i En Manuel Sanrom ha estat un dels impulsors del domini d'Internet ".cat", per a la comunitat de cultura i parla catalanes.

En deixar la seva activitat com a directiu pblic es reincorpor al seu despat professional, que actualment t el nom d'Alviny Advocats.
 Trajectria poltica .
Inici les seves activitats poltiques com a delegat dels estudiants de batxillerat arran de matricular-se, el curs 1971-72, a l'IB Mil i Fontanals, per a cursar el Batxillerat Superior. Aquell Institut, conegut aleshores com "l'Institut roig", havia tingut entre els seus estudiants a destacats militats del MIL; el curs 1971-72 i segents, per, l'organitzaci ms influent era la Jove Gurdia Roja del PCE(i) (posteriorment PTE). Amb altres companys, no obstant, entraren en contacte amb la Joventut Comunista de Catalunya, a la que s'incorpor el curs 1973-74. L'any segent, en ingressar a la Universitat, va passar a militar a la Federaci Universitria del PSUC, on desenvolup destacades responsabilitats fins a ser membre, els anys 1975 i 1976, del seu Comit i Responsable de l'Agrupaci de la Facultat de Dret. Abandon aquesta organitzaci l'any 1977, desprs del referendum per a la reforma poltica de desembre de 1976 i en mig d'una de les sovintejades batalles internes d'aquella organitzaci universitria.

L'any 1983 ingres a Convergncia Democrtica de Catalunya, on ha desenvolupat diverses responsabilitats a nivell de l'organitzaci sectorial i ha estat membre del Consell Nacional en diverses ocasions.

 Enllaos externs .
 Jordi Alviny, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya;
 Nota sobre Jordi Alviny;
 Jordi Alviny, Directiu del CESCA;
 Jordi Alviny i el domini d'Internet .CAT;
 Alviny Advocats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370098" title="Villaldemiro" nonfiltered="3358" processed="3346" dbindex="143394">

Villaldemiro s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370099" title="Villamayor de Trevio" nonfiltered="3359" processed="3347" dbindex="143395">

Villamayor de Trevio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. Limita amb Villadiego, Sasamn i Melgar de Fernamental.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370101" title="Circuit de Pescara" nonfiltered="3360" processed="3348" dbindex="143396">
El Circuit de Pescara va ser un circuit de curses automobilstiques situat prop de Pescara, Itlia. 



Tenia un traat de 25.8 km (unes 16 milles) i va reunir ms de 200.000 persones per veure la cursa, fet pel que es va deixar de disputar, ja que era impossible garantir la seguretat tant del pblic com dels pilots.


 Histria a la F1 .

El circuit de Pescara va estar la seu de l'nica edici del Gran Premi de Pescara de Frmula 1, a la temporada 1957. 

 Guanyadors de les curses vlides per la F1 .



 Enllaos externs .

 Plana del circuit de Pescara ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370104" title="Pare Andreu de Palma" nonfiltered="3361" processed="3349" dbindex="143397">
Pare Andreu de Palma (Manuel de Lete i Triay, Palma, 10 d'octubre de 1889 - Convent de Sarri,9 de juny de 1963) fou un religis i escriptor mallorqu. Estudi batxillerat als agustins de Palma, enginyeria de Montes a la Universitat Agustina de l'Escorial (1907-1908) i dret a la Universitat de Barcelona (1914). El 1915 ingress a l'Orde dels Germans Menors Caputxins i el 1920 fou ordenat sacerdot. Fou administrador de la Revista de Estudios Franciscanos (1920-1925) i fund l'Associaci de Pessebristes de Tarragona.

Alhora, fou un reconegut lullista, ra per la qual el 1935 Francesc Sureda i Blanes el nomen membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica, de la que en fou magster el 1951.  El 1936 va signar la Resposta als catalans, manifest de solidaritat dels intellectuals mallorquins amb Catlunya. El 18 de juliol de 1936 era a Manresa i sort rpidament en vaixell cap a Mallorca amb Henri Probst, Miquel Ferr i Lloren Riber. Durant la guerra va fer conferencies sobre pessebrisme i va escriure una crnica sobre l'expedici d'Alberto Bayo i de la persecuci religiosa, que fou molt aprofitada polticament pel rgim franquista.

 Obres .
 Las antiguas calles de Tarragona y Prat de Llobregat (ensayo histrico), 1955;
 Algunos aos de labor cultural (1905-1960), 1960;
 Mallorca en guerra contra el marxismo, 1937  ;

 Referncies .
 Josep Massot i Muntaner Els intellectuals mallorquins davant el franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370105" title="Tour de Frana de 2009" nonfiltered="3362" processed="3350" dbindex="143398">

La 96a edici del Tour de Frana es disputar entre el 4 i el 26 de juliol de 2009 i tindr un recorregut de 3.444 km repartits en 21 etapes. 

Recorregut.
El 14 de desembre de 2007 la direcci del Tour va anunciar oficialment que la sortida de l'edici del 2009 del Tour es faria des de Mnaco, amb una contrarellotge individual que recorreria part del Circuit de Mnaco . Poc a poc es van anar coneixent detalls del recorregut. El 3 de setembre la premsa es fa ress del fet que Barcelona acolliria una etapa, 43 anys desprs de la darrera visita del Tour , una dada que poc desprs confirm Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, en roda de premsa. 

La presentaci del recorregut oficial de la cursa francesa es produ el 22 d'octubre, el qual no sols confirm Barcelona com a final i inici d'una etapa del Tour sin que Girona seria punt de sortida de l'etapa que ha d'arribar a Barcelona i l'estaci d'esqu d'Ordino-Arcals, al Principat d'Andorra, lloc d'arribada de la primera etapa de muntanya de l'edici, amb sortida a Barcelona.

Fins arribar a terres catalanes el Tour recorre la costa mediterrnia, amb una contrarellotge per equips a Montpeller, com a etapa ms destacada. Un cop passat Barcelona, els ciclistes hauran de superar tres etapes als Pirineus, en qu hauran de superar, entre d'altres el mtic Tourmalet fins arribar a Limoges, lloc de la primera etapa de descans. 

Tot seguit creuran Frana cap a l'est per anar cap a Alscia, tot travessant la serralada del Jura i entrar a Sussa per arribar a Verbier. Desprs d'una segona etapa de descans, els ciclistes afrontaran les dues etapes alpines i una contrarellotge a Annecy. Una darrera etapa de muntanya, en substituci de la tradicional contrarellotge del penltim dia, dur els ciclistes fins al cim del Ventor, abans d'arribar als Camps Elisis.

Etapes.
 tapes .



Notes. 


 Enllaos externs .
Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370108" title="Butua" nonfiltered="3363" processed="3351" dbindex="143399">
Butua (tamb Butwa)  fu un antic regne al sud-est del modern Zimbabue. Era el principal lloc de comer d'or pels mercaders rabs i desprs portuguesos. s esmentat per primer cop pels portuguesos el 1512 per existia ja anteriorment. 

El pas fou governat pels togwa o torwa fins que vers el 1600 s'hi van establir els pastors rozwi. El 1683 el rei rozwi Changamir Domgo va entrar en guerra contra els karanga que tenien l'hegemonia regional (el rei dels quals era el monomotapa) i va vncer el 1684. Els seus reis portaven el nom de  Changamir o Changamire i per aix la dinastia es va dir "dels changamires". 

El darrer rei efectiu fou Tohwechipi Changamire "Chibamubamu", que va fugir el 1857 i fou capturat el 1866 i el territori va passar a la Companyia Britnica de Sud-frica (BSAC)

 Referncia .
Gwinn,Robert;Norton,Peter;Goetz,Philip ((1989)). The New Encyclopedia Britannica. Encyclopedia Britannica, Inc.. ISBN 0-85229-493-X.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370109" title="Changamires" nonfiltered="3364" processed="3352" dbindex="143400">
La dinastia dels Changamires fou una dinastia de reis que va governar el regne de Butua.

El poble dels rozwi es van installar al comenar el segle XVII a la zona de Butua, un territori dominat pels torwa, els quals tenien lligams amb els karanga (i amb els seus reis, els monomotapa que tenien tamb origen torwa). Els reis rozwis portaven el nom de Changamire que va passar a la dinastia. Inicialment els changamires van donar suport als karanga contra els portuguesos, pero al final del segle XVII Changamire Dombo va atacar el regne del monomotapa; els dos exercits es van enfrontar el 1684 i el monomotapa Mukombe fou derrotat decisivament al sud de la seva capital.  A la mort del monomotapa Mukombe el 1693 va esclatar una lluita per la successi; Changamire Dombo afavoria a un pretendent i els portuguesos un altra. Dombo va arrasar la ciutat de Dembarare, prop de la capital del monomotapa, i va matar als comerciants portuguesos i a tots els seus parents. El monomotapa va esdevenir un vassall del changamire de Butua. El 1695 Dombo va atacar el regne de Manica (Manika) i desprs va anar cap a l'est on va destruir la factoria portuguesa de Masikwesi el que li va garantir la completa producci d'or en el territori entre Butua i Manica substituint al monomotapa com a primer regne xona. 

El rei vers el 1700 era Negamo. A comenaments del segle XIX era rei Gumboremvura; del 1828 al 1836 fou rei Chirisamhuru (II) Dhlembevu. El darrer rei efectiu fou Tohwechipi Changamire "Chibamubamu", que va fugir el 1857 i fou capturat el 1866 i el territori va passar a la Companyia Britnica de Sud-frica


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370112" title="Protectorat del Riu Shir" nonfiltered="3365" processed="3353" dbindex="143401">
El protectorat del riu Shir fou un territori colonial establert pels britnics, sota la forma de protectorat, el 21 de setembre de 1889, agafant el nom del riu Shir (Chir en portugus) a la rodalia del qual (exceptuant la part portuguesa del riu) es trobava. La regio fou separada de la influncia el la Companyia Britnica de Sud-frica (BSAC) per l'oposici dels missioners i de la Companyia Africana dels LLacs. Va canviar el seu nom a Protectorat dels districtes de Nysalndia el 15 de maig de 1889. El comissionat fou Sir Harry Hamilton Johnston  (1858-1927) que va restar al crrec quan el protectorat va canviar de nom. Fou el primer establiment britnic al moder Malawi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370113" title="Protectorat dels Districtes de Niassalndia" nonfiltered="3366" processed="3354" dbindex="143402">
El Protectorat dels Districtes de Niassalndia (o Niasalndia) fou el nom donat als territoris britnics al modern Malawi des del 1891. Anteriorment els establiments britnics s'havien centrat a la zona del riu Shir i el territori portava el nom de Protectorat del Riu Shir. Al expandir-se per la regi del llac Nyassa o Nyasa (Niasa) el protectorat fou reanomenat Disrictes de Niassalndia . El nom fou adoptat formalment el 15 de maig de 1891, i noms va persistir fins el 23 de febrer de 1893 quan fou rebatejat Protectorat de l'frica Central. El comissionat Sir Harry Hamilton Johnston (1858-1927) va romandre en el crrec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370115" title="Protectorat de l'frica Central Britnica" nonfiltered="3367" processed="3355" dbindex="143403">
El Protectorat de l'frica Central Britnica fou un territori colonial britnic establert amb fronteres ampliades sobre el que s'anomenava Protectorat dels Districtes de Niassalndia. La capital era Zomba a l'altipl del riu Shir, per la ciutat principal fou Blantyre.

Sir Henry Hamilton Johnston va romandre el comissionat quan el nom fou oficialment adoptat. L'administraci corresponia al comissionat i algunes zones a governadors-administradors de la Companyia Britnica de Sud-frica (British South Africa Chartered Company). El comissionat depenia del foreign office fins el 1904 i desprs de l'oficina colonial.

Les primeres missions s'havien establert a la zona entre 1875 i 1876 per el protectorat no fou declarat fins el 1889 i posteriorment ampliat. Els britnics van establir una policia i van concedir terres als grangers, i mines a les companyies mineres, sempre arrabassant terres i drets als nadius que no estaven familiaritzats amb els processos legals. La producci de caf fou el principal producte a elaborar. El 1896 es va capturar la darrera plaa fort dels rabs esclavstes que es resistien a la ocupaci amb el suport dels yaos i aquestos es van sotmetre. Desprs van seguir lluites amb els angoni (1896-1898) que atacaven alre stribus a l'oest del llac Niasa. l'abril de 1896 Johnston va ser destinat a Tunsia i nomenat al seu lloc Alfred Sharpe (Sir el 1903) al serveu de la BSAC.

El territori fou rebatejat Protectorat de Niassalndia el 6 de juliol de 1907

 Comissionats .
Sir Henry Hamilton Johnston 1893-1896;
Sir Alfred Sharpe 1896-1907;
Francis Barrow Pearce (inter) 1907;

 Bandera .

La bandera fou el pavell blau britnic amb l'emblema al centre de la part del vol: un disc dividit en diagonal en groc, blanc i negre i al centre un arbust de caf; els tres colors simbolitzaven la cooperaci racial, i el caf (principal producte del territori) apareixia a l'escut d'armes. Fou usat a patir de 1894 i fins el 1914. L'emblema no es va usat, al menys legalment, sobre el pavell vermell. El comissionat va utilitzar la Uni Jack amb l'emblema al centre dins un disc blanc rodejat per garlanda de llorers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370119" title="Milany" nonfiltered="3368" processed="3356" dbindex="143404">

El Milany (anemenat tamb Castell de Milany pel castell que es troba en aquesta serra) s una muntanya de 1.533 metres que es troba entre els municipis de Vidr (Osona) i de Vallfogona de Ripolls (Ripolls).

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 292089001).

Enllaos externs.
Ressenya amb BTT;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370120" title="Cim de Cabrera (Osona-Garrotxa)" nonfiltered="3369" processed="3357" dbindex="143405">

El cim de Cabrera s una muntanya de 1.308 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas a la Garrotxa i de Santa Maria de Corc a Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 295093001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370121" title="Cim de Bellmunt" nonfiltered="3370" processed="3358" dbindex="143406">

El cim de Bellmunt s una muntanya de 1.247 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torell a la comarca d'Osona, i al cim s'hi troba el Santuari de la Mare de Du de Bellmunt.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 292092001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370123" title="Tur de la Creu de Gurb" nonfiltered="3371" processed="3359" dbindex="143407">

El Tur de la Creu de Gurb o la Creu de Gurb s una muntanya de 842 metres que es troba al municipi de Gurb a la comarca d'Osona.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370125" title="Puig-l'agulla" nonfiltered="3372" processed="3360" dbindex="143408">

El Puig-l'agulla o Creu de Montagut s una muntanya de 810 metres que es troba al municipi de Sant Juli de Vilatorta a la comarca d'Osona.

Als vessants de la muntanya hi podem trobar el Santuari de la Mare de Du de Puig-l'agulla.

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370127" title="Els Munts" nonfiltered="3373" processed="3361" dbindex="143409">

Geografia:
 Els Munts: cim del municipi de Tavrnoles (Osona).
 Els Munts: cim dels municipis de Sant Agust de Lluans i Sora (Osona).

Entitats de poblaci:
 Els Munts: entitat de poblaci del municipi de Torredembarra (Tarragons).

Altres:
 Els Munts: villa romana dels Munts al municipi d'Altafulla (Tarragons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370129" title="Puig de l'liga (Sant Pere de Torell)" nonfiltered="3374" processed="3362" dbindex="143410">

El Puig de l'liga s una muntanya de 1.361 metres que es troba al municipi de Sant Pere de Torell a la comarca d'Osona, a la serra de Curull.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370138" title="Rocallarga" nonfiltered="3375" processed="3363" dbindex="143411">

La Rocallarga s una muntanya de 1.187 metres que es troba al municipi de Tavertet a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 296096001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370139" title="Tur de Bellver" nonfiltered="3376" processed="3364" dbindex="143412">

El Tur de Bellver s una muntanya de 1.042 metres que es troba al municipi de Collsuspina a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 289104001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370140" title="Matagalls" nonfiltered="3377" processed="3365" dbindex="143413">

El Matagalls s una muntanya de 1.698 metres del Masss del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Valls Oriental.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 294106001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370143" title="Puig de l'Obiol" nonfiltered="3378" processed="3366" dbindex="143414">

El Puig de l'Obiol s una muntanya de 1.533 metres que es troba entre els municipis de Vidr (Osona) i de Vallfogona de Ripolls (Ripolls).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370144" title="Puig de la Valona" nonfiltered="3379" processed="3367" dbindex="143415">

El Puig de la Valona s una muntanya de 1.447 metres que es troba al municipi de Vallfogona de Ripolls a la comarca del Ripolls.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370145" title="Josep Collaso i Gil" nonfiltered="3380" processed="3368" dbindex="143416">
Josep Collaso i Gil (Barcelona 1857, Barcelona 1926) fou un poltic i filntrop catal.

Pertanyia al Partit Liberal i el 1875 fou escollit diputat per Barcelona i desprs (a partir de 1901) senador.

Va ser diverses vegades alcalde de Barcelona.

Va fundar la primera escola municipal i aquesta seguia el mtode Montessori

Com a filntrop fund l'Associaci Amics dels Pobres

En morir amb el seu llegat es construiren diverses escoles entre elles el CEIP Collaso i Gil inaugurat en poca republicana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370147" title="Termes de Caracalla" nonfiltered="3381" processed="3369" dbindex="143417">


Les Termes de Caracalla (en itali Terme di Caracalla) van ser un ampli complex de banys pblics de la Roma imperial. Van ser construdes a la ciutat de Roma, al tur de l'Avent, entre els anys 212 i 217 dC, durant el mandat de Caracalla; es van inaugurar amb el nom de Termes Antoninianes (en llat Thermae Antoninianae), ja que a l'emperador Marc Aureli Anton mai se'l va conixer en vida amb el nom de Caracalla. 

Actualment, les extenses runes d'aquestes termes sn una atracci turstica important. El complex termal ocupava unes 13 hectrees i feia 337 x 328 m (si hi incloem tamb les exedres laterals, 400 m); l'edifici principal, situat al centre nord del recinte, feia 228 m de llarg, 116 m d'ample i uns 38,5 m d'alada, i podia haver allotjat uns 1.600 usuaris. Noms les Termes de Diocleci, obertes gaireb un segle ms tard, havien de ser ms grans.

Tot el conjunt era ms un centre d'oci que no noms una srie de sales de bany: les Termes de Caracalla tenien fins i tot una biblioteca pblica, que com les altres de Roma tenia dues sales, una per als textos grecs i una altra per als llatins. 

En la trama urbana de la Roma moderna, les restes del complex es troben flanquejades pel Viale delle Terme di Caracalla al nord i a l'est i pel Viale Guido Baccelli al sud i a l'oest. 

Estructura.

Aquestes termes consistien en un frigidarium central (o sala d'aigua freda) de 55,7 x 24 m coberta per un sostre de voltes d'aresta de 32,9 m d'alt, un tepidarium (sala d'aigua temperada) amb doble piscina doble i un caldarium (sala d'aigua calenta) de 35 m de dimetre, igual com disposaven tamb de dues palestres (gimnasos on es practicava la lluita). L'extrem nord de l'edifici contenia una natatio o piscina per practicar-hi la nataci; la piscina, a l'aire lliure, tenia uns miralls de bronze que hi enfocaven la llum del sol per tal de temperar l'aigua. Tot l'edifici es trobava sobre una plataforma de 6 m d'alt, sota la qual hi havia diversos magatzems i sales de servei i els forns per escalfar l'aigua. 

Les biblioteques estaven situades en unes grans exedres als costats est i oest del complex termal. Tot el mur nord del recinte, voltat per un prtic, estava dedicat a botigues. Els espaiosos dipsits d'aigua, situats al mur meridional, eren alimentats per l'aqeducte construt pel pretor Quint Marci Rex, conducci coneguda com lAqua Marcia. 

Tenien una decoraci sumptuosa d'estucs, mosaics, esttues i columnes, de la qual foren despullades al llarg dels segles, ja des de data primerenca. Encara s'hi conserven grans fragments de mosaics, alguns corresponents a la planta superior de l'edifici, que es va ensorrar. Diverses de les gegantesques banyeres de marbre, esculpides en un sol bloc, es van traslladar al centre de Roma per ser usades com a fonts, com les dues que decoren la Piazza Farnese. La seva escultura ms famosa, el grup anomenat del Toro Farnese, es conserva al Museu Arqueolgic de Npols, juntament amb la Flora i lHrcules. Vint-i-dues de les seves columnes es troben actualment a l'esglsia de Santa Maria del Trastevere, on s'hi van traslladar al segle XII.

Enllaos externs.
Termes de Caracalla ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370148" title="La noia del temps" nonfiltered="3382" processed="3370" dbindex="143418">
La noia del temps s una novella de l'escriptora Eva Piquer, publicada per la collecci El Vaixell de Vapor de l'editorial Crulla.

 Argument .

La protagonista anomenada Iris, rep la proposta de participar en un telenotcies de l'escola com a noia del temps, la seva mare, l'ajudar a familiaritzar-se amb el vocabulari especfic i a fer prediccions, per art de mgia moltes es compliran, aquesta situaci i d'altres prpies de l'edat completen l'argument.

 Comentari .
Obra molt recomanable per a alumnes de primer de l'ESO, els fa descobrir un mn desconegut per a molts, gaudir de la lectura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370150" title="Tetrarquia" nonfiltered="3383" processed="3371" dbindex="143419">
La Tetrarquia s un nou sistema ideolgic, poltic i d administratiu que estableix Diocleci a l Imperi Rom durant el segle IV (293-324) mitjanant el qual el poder poltic, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares els quals es repartiran les competncies de la nova estructura organitzativa imperial. Un August i un Csar a orient i un August i un Csar a occident.

 El model Tetrrquic .

 Ra poltica: les agressions dels brbars al limes i les usurpacions de poder continues durant la crisi del segle III va fer necessari un nou model poltic amb diferents centres de poder, rees d influncia i potestat decisria cercant l eficcia i la multiplicaci per quatre de l autoritat imperial.

 Ra d ideologia religiosa: el poder imperial ser investit d una mstica religiosa convertint-se els dos primers Augusts, Diocleci i Maximi i els seus adoptats, en fills de Herculius i Iouius i per tant legitimar la seva inspiraci per la  grcia divina.

 Ra dinstica: amb l objectiu d evitar usurpacions i inspirant-se en la dinastia dels Antonins. Es crea una famlia imperial divina basant-se en el principi d Optimus Princeps. L'elecci del successor a August ser a travs de l adopci, d acord amb el principi que legitima la capacitat i no el parentiu.

Les reformes de Diocleci van donar lloc a la Tetrarquia  i a una reforma exhaustiva de l Imperi Rom en l mbit poltic, militar, fiscal, territorial, administratiu i religis.

 Bibliografia .
 Aureli Vctor, Llibre dels Csars, 39, 24-30.
 Brown, P. El Mundo de la Antigedad Tardia. De Marco Aurelio a Mahoma.Taurus.1989;
 Europi, Breviari, 22 I.
 Rmondon, Roger. La crisis del Imperio romano.Ed. Labor. 1979.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370153" title="Mateu Fletxa el Jove" nonfiltered="3384" processed="3372" dbindex="143420">
Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Bergued, 1604) fou un compositor catal, nebot de Mateu Fletxa el Vell.

Desprs de residir a Itlia durant un perode incert, el 1564 era capell de l'emperadriu Maria d'Habsburg, muller de Maximili II, i ms tard fou cantor de la capella imperial. En morir Maximili, l'emperador Rodolf II el nomena d'abat de Tihanny (Plattensee, Hongria). Fletxa visit la Pennsula Ibrica els anys 1570, 1581 i 1586, a fi de reclutar cantors per a la capella imperial. 

Les seves obres principals foren editades a Vencia i a Praga, ciutat que havia visitat unes quantes vegades. A Vencia public Il 1. libro de madrigali a 4 et 5 (1568), recull de 31 madrigals. A Praga fu imprimir, el 1581, tres llibres de msica polifnica: el Libro de msica de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja. Aquesta ltima collecci cont vuit ensalades de Fletxa el Vell, tres de Fletxa el Jove, dues de Pere A.Vila, una de Crceres i una de Xacn. El 1593 public a Praga un llibre potic a la mort de la reina de Frana Elisabet d'ustria. Dues obres notables seves, conservades en forma manuscrita, sn Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus. El 1599 Felip III de Castella el nomen abat del monestir de la Portella, lloc on es retir.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370155" title="Montmagastre" nonfiltered="3385" processed="3373" dbindex="143421">

El Montmagastre s una muntanya de 762 metres que es troba al municipi d'Artesa de Segre a la Noguera.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 264098001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370156" title="Sant Mamet" nonfiltered="3386" processed="3374" dbindex="143422">

Sant Mamet s una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipi d'Artesa de Segre, Als de Balaguer i Vilanova de Mei a la Noguera, a la serra que porta el mateix nom.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 260098001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370157" title="Tossal de Mirapallars i Urgell" nonfiltered="3387" processed="3375" dbindex="143423">

El Tossal de Mirapallars i Urgell s una muntanya de 1.672 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Mei a la Noguera, i Gavet de la Conca i Llimiana al Pallars Juss.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370161" title="Sant Corneli" nonfiltered="3388" processed="3376" dbindex="143424">

Sant Corneli s una muntanya i serra de 1.351,4 metres que es troba entre els municipis de la Conca de Dalt i d'Isona i Conca Dell  al Pallars Juss (antic terme d'Orcau). Tot i que rep el nom de muntanya, s, de fet, una serra, que t continutat cap a llevant per la Costa Gran, en direcci a Abella de la Conca, i cap al nord-oest i nord per tot un seguit de serrats que davallen cap al terme municipal de Conca de Dalt: Serrat de la Font de la O, Serrat dels Corrals i Serrat Gros, entre d'altres.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 261088001).

Domina tant la Conca Dell com la Conca de Dalt i la de Tremp. Per aix va ser el primer objectiu dels exrcits franquistes, en entrar al Pallars Juss el gener del 1938, i a partir del seu control, establiren la lnia de front als seus peus. Aquesta lnia de front estigu estabilitzada durant tot el 1938, per la qual cosa la plana dels seus peus, la Conca Dell, fou escenari de nombrosos combats, i fou vctima d'una gran destrucci a causa dels bombardeigs.



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370165" title="Waltenheim" nonfiltered="3389" processed="3377" dbindex="143425">


Waltenheim (alsaci Wltene) s una localitat i comuna francesa, situada al departament de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia.

 Administraci .


 Demografia .

 Enllaos externs .
 Communaut de Communes du Pays de Sierentz (en francs);
 Waltenheim en el Institut gographique national;
 Waltenheim en el Insee;
 Waltenheim, informacions generals en el lloc web quid.fr;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370166" title="Cap de Boumort" nonfiltered="3390" processed="3378" dbindex="143426">

El Cap de Boumort s una muntanya de 2.075 metres que es troba al municipi de la Conca de Dalt al Pallars Juss.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 264085001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370178" title="El Sallent (Santa Pau)" nonfiltered="3391" processed="3379" dbindex="143427">
El Sallent s un venat situat a la l'est del municipi de Santa Pau (la Garrotxa). S'estn des del vessant de la serra de Sant Juli del Mont, al nord, fins a la serra de Finestres, al sud. A l'est limita amb el Torn i amb Mieres (collet de Colitz, muntanya de la Torre o del Montestir i Collve) i, a l'oest, amb el venat dels Arcs (serra de l'Aritger), tamb en el municipi de Santa Pau.

Dades geogrfiques.

El centre del venat s situat al voltant de l'esglsia de Sant Vicen del Sallent, indret que s'ala al damunt de l'aiguabarreig del Ser, que ve del pla de Santa Pau, i la riera de Samariu o d'Esparregueres, que prov de l'obaga de la Serra de Finestres. 

Al voltant de l'esglsia hi ha un conjunt de cases que tenen l'origen en una sagrera (o cellera) medieval. Hi predomina, per, un poblament dispers. Nombrosos masos s'estenen per tot el terme: la Torroella, Can Menter (o Rocacorba), els Casals, Can Batlle, Reixac, Proant, Puigmol, Corbs, Esparregueres, Bonolla, Can Badia, etc.

El venat del Sallent, amb la seva esglsia, s situat a uns 330 m sobre el nivell del mar. Hi trobem les terres de conreu ms bones als riberals fora estrets: cap a Reixac, davant de Can Batlle, a la zona de la Torroella, entre Mainau i Corbs, etc. 

Des d'un punt de vista geolgic, hom pot distingir dues zones: d'una banda, la fondalada solcada pel Ser, on els materials sn d'origen volcnic, bsicament basalt (l'anomenada pedra ferral), de l'altra, la resta, on hi ha materials sedimentaris, margues, gresos de ciment calcari i calcaries nummultiques.

El clima correspon al d'una zona de transici. s un clima mediterrani humit i temperat, a mig cam entre el que trobem a la cubeta d'Olot, fora atlntic, i el que hi ha a la zona de l'Empord, fora ms sec. La pluviositat s d'uns 900 mm annuals.

En aquest venat, la zona coberta de bosc representa, aproximadament, el 80% de la superfcie total. Predomina l'alzinar de Quercus ilex, encara que a la zona de Colitz hi hagi boscs de pi blanc, Pinus halepensis, i que a les fondalades i obacs frescals sigui dominant la roureda de roure martinenc (Quercus humilis).

Histria.

En un diploma carolingi de l'any 878, concedit al monestir de Sant Esteve de Banyoles, ja s'esmenten les celles monstiques de Sant Vicen Sallent. L'any 916, trobem, que es menciona "a Santa Pau, la cella de Sant Vicen, amb tots els seus termes". Ja en poca carolngia, es degueren edificar un conjunt de vilars o petits nuclis de poblament: Corbs, possiblement la Torroella, Sant Miquel, Proant, Cases, etc. Aquests llogarets esdevingueren masos al llarg de l'edat mitjana central. En aquesta etapa, trobem uns masos Corbs d'Amunt i Corbs d'Avall, Sant Miquel d'Amunt i Sant Miquel d'Avall, Esparregueres, Bonolla, Abadia (ara Can Badia), la Torroella d'Amunt i d'Avall, Proant, Codinac, etc. Al seu costat, es crearen algunes bordes i diverses masoveries.

A la fi de l'edat mitjana, molts d'aquests masos ms petits s'abandonaren i esdevingueren masos rnecs. Alguns es recuperaren als segles XVII i XVIII, d'altres no. Al llarg del segle XX, hi ha hagut un nou despoblament. Actualment noms resten uns quants masos habitants, dedicats sobretot a l'agricultura i les activitats ramaderes.

Bibliografia.
 Jordi Bols, El mas, el pags i el senyor. Paisatge i societat en una parrquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Curial, Barcelona, 1995. ISBN: 84-7256-914-4.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370189" title="Dave Walker" nonfiltered="3393" processed="3380" dbindex="143429">
 Dave Walker  va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 10 de juny del 1941 a  Sydney, Nova Galles del Sud, Austrlia.


 A la F1 .

Dave Walker va debutar a la quarta cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juny del 1971 el GP dels Pasos Baixos al circuit de Zandvoort.

Va participar en un total de onze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades  consecutives (1971 i 1972) aconseguint un nov lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370207" title="2-mercaptoetanol" nonfiltered="3394" processed="3381" dbindex="143430">














 





El 2-Mercaptoetanol (tamb anomenat  -mercaptoetanol) s un compost qumic de frmla molecular HOCH2CH2SH. Aquest compost d'aspecte transparent i olor desagradable s'utilitza principalment per la seva capacitat de reduir ponts disulfur en les protenes provinents de mostres tan biolgiques, com sinttiques. D'altra banda, el grup hidroxil que cont li confereix una bona solubilitat en aigua.

Sntesi.
El 2-Mercaptoetanol pot ser sintetitzat mitjanant l'acci del sulfat d'hidrogen sobre l'xid d'etil:

;

Aplicacions.
Tot i que hi ha indicis que fan pensar que en determinades condicions el 2-Mercaptoetanol podria unir-se covalentment als grups sulfidril de les protenes, el mecanisme ms acceptat per a la reducci dels ponts disulfur de les protenes s el segent:

CysS-SCys  +  2 HOCH2CH2SH       2 CysSH  +  HOCH2CH2S-SCH2CH2OH.




Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370208" title="Pratt & Whitney" nonfiltered="3395" processed="3382" dbindex="143431">
Pratt & Whitney s una companyia estatunidenca fabricant de motors per avions.

Els seus productes son emprats tant en aeronaus civils com en militars. s una de les tres companyies fabricants de motors per avions ms gran.

A ms a ms de motors d'aviaci, Pratt & Whitney fabrica turbines per l'industria, la generaci elctrica, turbines marines, motors per trens i motors per ser utilitzats en coets espacials.


 A la F1 .

A la temporada 1971, al GP dels Pasos Baixos va debutar a la cursa amb el pilot australi Dave Walker un monoplaa equipat amb motors de turbina Pratt & Whitney, no podent finalitzar la cursa.

Amb el pilot suec Reine Wisell van disputar el GP de Gran Bretanya de la mateixa temporada, finalitzant la prova en un tretz lloc  per no podent finalitzar la cursa.

Amb el pilot brasiler Emerson Fittipaldi van disputar el GP d'Itlia de la mateixa temporada, finalitzant la prova en un vuit lloc que va estar la millor classificaci en una cursa dels motors Pratt & Whitney. 

 Resum .



 Enllaos externs .

 Web de Pratt & Whitney ;
 Web de Pratt & Whitney Measurement Systems ;
 Pratt & Whitney a Canad ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370211" title="Alumne" nonfiltered="3396" processed="3383" dbindex="143432">
Un alumne s una persona que rep ensenyament per part d'una altra, mestre o professor, que li aporta coneixements i aprenentatges que el capacitaran per a desenvolupar-se personalment i socialment. Tamb se'l sol anomenar "estudiant".

Etimolgicament, "alumne" s un mot provinent del llat alumnus, derivat del mot alere, que significa "alimentar". Aix, l'alumne s aquell que es nodreix d'aquell que sap, que coneix.

Un concepte similar s "deixeble", aquell qui segueix les directrius del seu mestre o guia, aquell que se sotmet al guiatge d'una altra persona que accepta com a model i referent.

Avui dia s la societat i el govern qui marca les directrius bsiques de l'educaci en les primeres etapes de la vida, i s l'escola qui asumeix aquest paper a nivell institucional. Val a dir, per, que l'entorn i la societat en general esdevenen entitats educatives, en tant que son referents i models per a aquells infants que estan en fase d'espandir les seves capacitats i aptituts i aprenen de l'entorn.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370215" title="LinkedIn" nonfiltered="3397" processed="3384" dbindex="143433">

LinkedIn s un lloc de xarxa orientada als negocis, fundat al desembre de 2002 i llanada al maig de 2003 (comparable a un servei de xarxa social), principalment per a xarxa professional.

A octubre de 2008, t ms de 25 milions d'usuaris registrats estenent-se a 150 indstries.

A ms de possibilitar el contacte i el networking individual, permet crear grups d'inters al voltant d'iniciatives o projectes concrets.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370219" title="Mark V Composite en servei estoni" nonfiltered="3398" processed="3385" dbindex="143434">

El tanc britnic Mark V Composite, va ser un model del Tanc Mark I que es va veure en servei en l'Exrcit estoni a la Guerra d'independncia d'Estnia del 1919 al 1920.


Disseny i desenvolupament.
En un principi, el Mark V havia de ser un disseny completament nou. No obstant aix, el desembre de 1917,  el motor nou desitjat i la transmissi ja estava disponible, aquest disseny va ser abandonat i la designaci va canviar a una versi millorada del Mark IV, de fet el Mark IV era en un principi construt per tenir: ms potncia (150 bhp) amb un nou motor Ricardo, un mecanisme millorat de direcci i transmissi epicclica, i noms es necessitava un conductor. La cabina pel tirador era al sostre. Se'n van construi 400, 200 de cada de Mascles i Femelles. Alguns van ser convertits a Hermafrodites retirant els sponsons per donar lloc a un can de 6 pounder i una metralladora extra.

Galeria.


Enllaos externs.

Wikimedia: Atles d'Estnia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370224" title="Bus turstic" nonfiltered="3399" processed="3386" dbindex="143435">
La histria es va iniciar en la dcada dels anys 20 als 30, quan l empresa d autobusos Roca y altres dos companyies ms presenten projectes per crear un autobs turstic. 
Per no s fins l any 1929, amb motiu de l Exposici Universal, que la Companyia General d Autobusos (CGA) i el Patronat Nacional de Turisme creen dos lnies d autobusos turstics amb origen a Barcelona, una que es deia Circuit Interior i l altra Gran Circuit de Luxe que va funcionar durant tot l any de la exposici.

Desprs els autobusos que van servir en aquesta lnia foren destinats a la lnia MO Barcelona - Mollet (actualment explotada per Sagals). 

El 25 de maig de 1987 va tornar a sorgir, 58 anys desprs, sota el nom de "lnia 100 Descobrim Barcelona", noms per l poca d estiu. Les primeres circulacions van ser amb dos autobusos Pegaso Monotral 6038, el 6226 i el 6042, equipats amb aire condicionat. 

El 1992 neix la nova imatge de "Barcelona Bus Turstic". Els passatgers augmenten i tamb el nmero d autobusos.
 
L any 1995 s incorpora la publicitat adhesiva de Maremgnum, color blau, i del Parc d Atraccions de Port Aventura, color crema, en la part de darrera. 

Com a novetat alguns diaris van anunciar, el mes de mar, els nous autobusos de dos pisos per al  Bus Turstic. Barcelona tornar a veure autobusos de dos pisos desprs d anys de la seva desaparici.
 
s l any 1997, quan el Bus Turstic complia 10 anys des del seu naixement, que van aparixer moltes novetats: el 22 de mar es va posar en funcionament, canviant totalment d imatge, amb nous autobusos.

A l any 1998 neix una altra lnia, la 101. El Bus Turstic es divideix en dos lnies: la 100, tamb anomenada Sud i la 101, la Nord.

D altres ciutats d Espanya que tamb tenen autobs turstic: 
Alacant 
Bilbao
Lleida
Madrid
Santander
Sevilla
Valncia
Saragossa
 
D altres ciutat que tamb tenen: 
Nova York
Londres
Pars
Zurich


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370226" title="Carxofa de Benicarl" nonfiltered="3400" processed="3387" dbindex="143436">
Carxofa de Benicarl s una Denominaci d'Origen que protegeix i identifica el cultiu de la carxofa en la comarca del Baix Maestrat.Al seu capdavant est el Consell Regulador

 Histria . 
El cultiu de la carxofa s tradicional en la zona, destacant la localitat de Benicarl, on se celebra cada mes de gener la Festa de la Carxofa, amb diversos esdeveniments populars i gastronmics. El cultiu de la planta per a consum domstic es creu que es va iniciar en el segle XIII si b la primera referncia s de l'insigne botnic Cavanilles en el segle XVIII. No obstant aix la producci i comercialitzaci a gran escala es va produir a partir de la dcada dels quaranta del segle XX amb l'auge del comer. 

La denominaci d'origen es va aprovar el 18 de setembre de 1998. 

 Zona geogrfica . 
La carxofa de Benicarl es conrea en les localitats de Benicarl, Clig, Penscola i Vinars, totes del Baix Maestrat. 

Enllaos externs. 
 Pgina oficial de la denominaci d'origen de la Carxofa de Benicarl ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370231" title="CEIP Tramuntana" nonfiltered="3401" processed="3388" dbindex="143437">

El Ceip Tramuntana de Pont de Molins s una escola rural que pertany a la ZER Empord.
Es troba al carrer Muga n2, davant de can Telena (Casa de la vila, dispensari i local social i per joves).

Actualment compta amb 23 alumnes distribuits en dues aules:
 Aula d'Educaci Infantil i Cicle Inicial.
 Aula de Cicle Mitj i Cicle Superior.

Tot i que l'escola no s massa gran, compta amb una aula de psicomotricitat, una aula d'informtica, menjador,...

Tenen servei d'acollida matinal i alguna activitat extraescolar per les tardes.

Enllaos externs.
Web CEIP Tramuntana





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370232" title="Port de Gandia" nonfiltered="3402" processed="3389" dbindex="143438">
El port de Gandia est situat al barri martim del Grau, i al sud de la platja Nord, a 5 quilmetres del centre urb gandi, i aprofita la desembocadura del riu Sant Nicolau. T moll pesquer, esportiu i comercial.

Els primers passos del port de Gandia es troben en una Reial Ordre de 1884, la qual s'autoritzaria a construir les primeres obres porturies en este enclavament costaner, els drets del qual, serien adquirits per la companyia britnica "The Alcoi-Ganda Railway & Harbour Company Limited", els objectius de la qual eren, d'una banda importar el carb que necessitaven les indstries txtils alcoianes, i per una altra, exportar els productes de la zona als mercats ultramarins. El tren Alcoi-Gandia es va inaugurar en 1892, i va estar en funcionament fins a 1969.

Als anys 60, el carb va perdre la seua importncia i el port es va dedicar a l'exportaci de taronja i altres productes agrcoles de l'horta de la comarca. S'exportava al mercat estatal i internacional. Per amb la millora de les comunicacions viries, la taronja trobar millor transport per mitj dels camions. Hui en dia, el port es dedica majoritriament a l'importaci de paper per imprimir els diaris de la pennsula. Una altra de les activitats que es realitzen al port s la pesca. Cada dia ixen les barques a pescar spia, cltxines, orades, sardines ... a la costa mediterrnia.

s coneguda per tots la importncia del peix en la gastronomia de la Safor, en plats com el brou d' anguila, l'espardenyat (arrs amb peix i conill) o la famosa fideu de Gandia. A primera hora de la vesprada, poc desprs d'entrar les barques al port, se celebra la subhasta del peix. A les 5 de la vesprada es reunixen compradors a la Llotja, tant del xicotet comer com majoristes, per adquirir al millor preu les captures del dia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370247" title="Socarrats (srie)" nonfiltered="3403" processed="3390" dbindex="143439">
Socarrats s una srie de Canal 9 que es va estrenar el 23 de juliol de 2008 en horari de prime time. Sn diversos esquetxos cmics de curta durada, tot seguint l'esquema d'altres produccions, especialment Autoindefinits, dels mateixos creadors, la companyia Conta conta i Albena Teatre. La idea era qu substituix a l'anterior durant la temporada estival, i per aix les seues trames se centraven en situacions tpiques d'aquesta estaci vacacionals (la platja, l'apartament, els mosquits, etc) de dues families, els Mart i els Pujades. S'emet en valenci, encara que puntualment hi ha personatges castellanoparlants.

Repartiment.
Els actors i actrius de Socarrats sn: Josep Manel Casany, Rebeca Valls, Mamen Garca, Inma Sancho, Pep Sells, Joan Collado, Marina Vinyals, Iolanda Muoz, Mara Almudver, Alex Esquina, Ximo Solano, Enric Benavent i Manolo Maestro.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370249" title="Francois Mazet" nonfiltered="3404" processed="3391" dbindex="143440">
 Francois Mazet  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 24 de febrer del 1943 a  Pars, Frana.


 A la F1 .

Francois Mazet va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de juliol del 1971 el GP de Frana al circuit de Paul Ricard.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint un tretz lloc i finalitzant a 5 voltes del guanyador de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370250" title="Max Jean" nonfiltered="3405" processed="3392" dbindex="143441">
 Max Jean  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 de juliol del 1943 a  Marsella, Frana.


 A la F1 .

Max Jean va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de juliol del 1971 el GP de Frana al circuit de Paul Ricard.

Va participar en una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint un catorz lloc i finalitzant a 9 voltes del guanyador de la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370260" title="Mike Beuttler" nonfiltered="3406" processed="3393" dbindex="143442">
 Mike Beuttler  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 13 d'abril del 1940 a El Caire, Egipte i va morir el 29 de desembre del 1988 a Los Angeles, Califrnia, Estats Units.


 A la F1 .

Mike Beuttler va debutar a la sisena cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 17 de juliol del 1971 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar en un total de vint-i-nou curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1971 - 1973) aconseguint un set lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370262" title="Amin al-Dawla Abd Allah Khan" nonfiltered="3407" processed="3394" dbindex="143443">
Amin al-Dawla Abd Allah Khan Sadr al-Isfahani (Esfahan 1779- Nadjaf 1847) fou un poltic persa, primer ministre sota Fath Ali Shah (1707-1834). 

Ocupava un crrec administratiu; desprs fou governador d'Esfahan (1806-1824) crrec que desprs del 1813 va compaginar amb un crrec administratiu de la cort i va rebre el ttol d'Amil al-Dawla poc desprs. El seu pare Muhammad Husayn Khan va arribar a cap comptable de la cort el 1819 a la mort de Mirza Safi Aliabadi, i a la mort del seu pare el fill el va succeir en el crrec i va rebre el ttol de Nizam al-Dawla; el seu oncle Hashim Khan Bakhtiyari va exercir en aquestos anys el govern delegat d'Esfahan; les queixes contra aquest darrer van fer que el shah ordens que fos detingut i cegat, i va fer dimitir a Abd Allah Khan coma primer cap i governador (1824/1825).

Amin al-Dawla va reaparixer aviat en ocasi de la segona guerra russo-persa de 1826-1828, amb el suport dels ulemes ms radicals i desprs del tractat de Turkmanchay (1828) va substituir al desacreditat Asaf al-Dawla, restant al crrec de primer ministre fins a la mort de Fath Ali Shah el 1834. aquest perode va veure el increment del poder dels governadors provincials. A la mort del shah va intentar oposar-se a l'accs al poder de la facci rival per no ho va aconseguir. La revolta d'Esfahan el 1835 dirigida per Lufti Ramazan Shah per instigada per Amin al-Dawla va fracassar. La caiguda del primer ministre Kaim Makan el 1836 li va retornar la esperana de recuperar el poder per aquest va passar a Hadjdji Mirza Akasi i l'administraci fou purgada dels elements que li eren favorables; les seves propietats a Esfahan foren confiscades en bona part i finalment va acceptar exiliar-se a Nadjaf on va viure els darrers anys fins a la seva mort el 1847.

 Bibliografia .
J. Malcolm, The History of Persia, 2 vols., Londres, 1829, II,
R. G. Watson, A History of Persia, Londres, 1866;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370263" title="Carol Jean-Swanson Boevers" nonfiltered="3408" processed="3395" dbindex="143444">
Carol-Jean Swanson Boevers (1959) s una escriptora estatunidenca.

Llibre.
 A psalmbook-- and a good pair of shoes: 13 generations of the Floren and Haugen family: including Anderson, Boevers, Holien, Johnson, Quaale, Vesledahl, ... to Valley Grove, Northfield, Minnesota (2005). St. Paul, MN: LifeStories, 2002. ISBN B0006S2VZI;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370271" title="Amanullah" nonfiltered="3409" processed="3396" dbindex="143445">
Amanullah (1892-1961) fou emir i des de 1926 rei d'Afganistan.

Era el tercer fill de l'emir Habibullah assassinat el 20 de febrer de 1919. Llavors Amanullah era governador de Kabul i tenia el control de l'exrcit i el tresor reial i es va imposar com a successor contra les pretensions del seu oncle Nasrullah, sent proclamat el 13 d'abril. Llavors el nou emir va declarar la guerra santa als britnics sota consell del seu sogre el influent ideleg Mahmud Tarzi, amb la filla del qual, Torayya, s'havia casat el 1914. La tercera guerra angloafganesa (3 de maig a 3 de juny de 1919) va portar al tractat de Rawalpindi (agost de 1919) que va garantir la independncia completa de l'Afganistan i al posterior tractat final de 1921.

Va obrir llavors una srie de reformes socials, econmiques, militars i poltiques. Entre 1919 i 1923 va confirmar els codis legals fins a la constituci de 9 d'abril de 1923; entre 1924 i 1926 va efectuar profundes reformes militars i altres: servei militar per sorteig, educaci en establiments religiosos amb l'educaci pagada en espcie, establiment del primer pressupost, es van fundar industries i es van donar incentius fiscals a l'agricultura; la poligmia fou desaconsellada i l'esclavatge prohibit; l'educaci va rebre una gran empenta i es va iniciar un programa d'obres publiques. Es va iniciar la construcci d'una nova capital administrativa anomenada Dar al-Aman, prop de Kabul. La reforma militar no va reeixir per la econmica si.

El 1924 es van revoltar els mangal i altres tribus i la rebelli fou difcil de sufocar. El 1927 i 1928 va viatjar a Europa i va tornar encara ms convenut d'una rapida modernitzaci i el 1928 va anunciar una nova onada de reformes per a comenament del 1929 va esclatar una revolta generals dels paixtus a l'est i els tadjiks al nord, tots contra les reformes; el seu govern es va enfonsar  i va fugir a Itlia el juny de 1929 on va morir el 21 de setembre de 1961.

 Bibliografia .
A. Ahmad, The Fall of Amanullah, manuscrit a l'arxiu de la Biblioteca de l'Oficina de l'ndia a Londres, 1929.
I. A. Shah, The Tragedy of Amanullah, Londres, 1933.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370279" title="Tamar Murachver" nonfiltered="3410" processed="3397" dbindex="143446">
Tamar Murachver s una psiclega neozelandesa.

Articles seleccionats.
 Robertson, K., & Murachver, T. (2006). Intimate partner violence: Linguistic features and accommodation behavior of perpetrators and victims. Journal of Language and Social Psychology, 25, 1-17.
 Janssen, A., & Murachver, T. (2004). The relation between gender and topic in gender-preferential language use. Written Communication, 21, 344   367.
 Janssen, A., & Murachver, T. (2004). The role of gender in New Zealand literature: comparisons across periods and styles of writing. Journal of Language and Social Psychology, 23, 180 203.
 Robertson, K., & Murachver, T. (2003). Children s speech accommodation to gendered language styles. Journal of Language and Social Psychology, 22, 321-333.
 Murachver, T. (2002). A stitch in time: the fabric and context of events. In N. L. Stein, P. J. Bauer, & M. Rabinowitz (Eds.), Representation, memory, and development: Essays in Honor of Jean Mandler (pp. 145-160). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
 Thomson, R., Murachver, T., & Green, J. (2001). Where is the gender in gendered language?. Psychological Science, 12, 171-175.

Enllaos externs.
 Pgina personal;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370283" title="Fuball-Club Energie Cottbus" nonfiltered="3411" processed="3398" dbindex="143447">

El Fuball-Club Energie Cottbus s un club de esportiu alemany de la ciutat de Cottbus, Brandenburg. 

 Histria .
Les arrels del club es troben en un club fundat per miners el 1919, quan la ciutat s'anomenava Marga: Glckauf Marga que estigu actiu fins el 1925, any en qu es form un nou club anomenat FSV Sturm Marga, que fou prohibit pels Nazis el 1933.

El 1949 es cre el Franz Mehring Marga, esdevenint BSG Aktivist Brieske-Ost el 1950, SC Aktivist Brieske-Senftenberg el 1954; essent els jugadors transferits al recent fundat SC Energie Cottbus el 1963. Amb la reorganitzaci del futbol de la RDA de meitats dels seixanta, el club de futbol esdevingu breument BSG von Bodo Krautz abans del definitiu BSG Energie Cottbus el 1966. L'any 1990, desprs de la reunificaci alemanya adopt el nom FC Energie Cottbus.

 Futbolistes destacats .
  Bruno Akrapovi ;
  Petar Aleksandrov;
  Christian Beeck;
  Gregg Berhalter;
  Andrzej Juskowiak;
  Rados aw Ka u ny;
  Ji  Kaufman;
  Andrzej Kobyla ski;
  Sergiu Radu;
  Vlad Munteanu;
  Kevin McKenna;
  Vasile Miriu  ;
  Lauren iu Reghecampf;
  Steffen Heidrich;
  Petrik Sander;
  Silvio Schrter;
  Marko Topi ;
  Santiago Silva;
  Charly Musonda;
  Rudi Vata;

 Palmars .
Fou finalista de la Copa alemanya de futbol el 1997;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370290" title="Franois-Antoine Habeneck" nonfiltered="3412" processed="3399" dbindex="143448">

Franois-Antoine Habeneck (Mezires, 22 de gener de 1781 - Pars, 8 de febrer de 1849) fou un violinista i compositor francs.

Entr al Conservatori de Pars, i el 1816 fou nomenat primer viol de la Capella Reial. De 1821 a 1824 desenvolup les funcions de director d'orquestra de l'pera nacional de Pars, i se l'anomen desprs professor de viol al Conservatori, on era inspector del curs dels estudis, i serv aquesta plaa fins el 1846. tamb fou primer viol de la msica del rei.

Es disting com a director d'orquestra, i fou el que introdu a Frana el gust per la msica instrumental de Beethoven. Compos diversos concerts, ries, duets, concertants, nocturns i altres peces per a viol.

El 1806 ja dirigia els concerts del Conservatori, per quan ratlla a major alada fou des de 1828, en fundar-se la Socit des Concerts du Conservatoire.

Referncies.

Tom nm. 27 pg. 441 de l'Enciclopdia Espasa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370300" title="Amin al-Dawla Mirza Ali Khan" nonfiltered="3413" processed="3400" dbindex="143449">
Amin al-Dawla Mirza Ali Khan (1844-1904) fou un alt oficial de la cort qadjar de Prsia sota Nasir al-Din Shah (1848-1896) i gran visir sota Muzaffar al-Din Shah (1896-1907).

Va ocupar diversos crrecs i va arribar a ministre de correspondncia privada del xa el 1874 i va rebre el ttol d'Amin al-Mulk; va ocupar altres crrecs i va rebre el ttol d'Amin al-Dawla el 1880. Fou considerat un poltic liberal i reconegut fins i tot ms tard durant la revoluci constitucional. 

El 1883 Mirza Ali Asghar Khan Amin al-Sultan  va esdevenir wazir-e azam (primer ministre) i com que noms tenia 25 anys Amin al-Dawla no li va donar suport, per a partir de 1896 es va establir un modus vivendi. El 1891 el xa va haver de cancellar el monopoli del tabac concedit als britnics sota pressi dels ulemes amb el suport dels elements liberals.

El 1896 va morir assassinat Nasir al-Din Shah i el va succeir Muzaffar al-Din Shah que va confirmar al primer ministre Amin al-Sultan per aviat va ascendir el prncep Abd al-Husayn Mirza Farmanfarma comandant en cap de l'exrcit i ministre de guerra que va aconseguir la sortida del primer ministre i el seu propi autonomenament com a cap de l'executiu (sense crrec) amb el suport dels ulemes. Finalment Amin al-Dawla fou nomenat primer ministre (mar de 1897) encara que Farmanfarma romania en la direcci autoassignada del govern fins que en va aconseguir la dimissi el setembre de 1897. 

Va provar de aconseguir un emprstit a Frana per finanar la hisenda i l'educaci per no ho va aconseguir per l'oposici de Gran Bretanya i Rssia i va demanar el prstec al Banc Imperial de Prsia, de capital britnic, entregant com a garantia la duana de Bushire i la de Kirmanshah; uns mesos desprs va rebre el ttol de gran visir (sadr-e azam); les seves reformes educatives tenien la oposici dels ulemes i el seu rival Amin al-Sultan tenia el suport dels russos pel retorn al poder.

Finalment diversos cortesans van influir en el xa per cessar a Amin al-Dawla cosa que es va produir el 5 de juny de 1898; llavors es va retirar a la seva finca de Gilan. Va fer el peregrinatge a la Meca (9 mesos) i va retornar per morir de malaltia el 8 de maig de 1904.

Bibliografia .
S. Bakhash, Iran: Monarchy, Bureaucracy and Reform under the Qajars: 1858-1896, Londres, 1978;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370306" title="Cuina portuguesa" nonfiltered="3414" processed="3401" dbindex="143450">

La cuina portuguesa, encara que restringida a un espai geogrfic relativament petit, mostra influncies mediterrnies (incloent-se a l anomenada  dieta mediterrnia ) i tamb atlntiques, com es veu a la quantitat de peix que es consumeix tradicionalment. Molt ha canviat des que Estrab es va referir als lusitans com un poble que s alimentava d aglans. Malgrat ser un pas atlntic, la base de la gastronomia mediterrnia, assentada a la trilogia del pa, el vi i l oli d oliva, es repeteix a tot el pas, afegint-s hi els productes hortcoles, com a les sopes, variades, i els fruits frescos. La carn i les vsceres, principalment de porc, composen tamb un conjunt de plats i tapes regionals, on sobresurten els pernils i els embotits. Amb l adveniment dels descobriments martims, la cuina portuguesa rpidament integra l s, de vegades quasi excessiu, de espcies i del sucre, a ms d altres productes, com la mongeta i la patata, que van ser adoptats com a productes essencials. Tinguem en compte que la varietat de plats regionals es verifica fins i tot a zones restringides. Dues ciutats venes poden presentar, amb el mateix nom, plats que poden diferir prou a la manera de fer, encara que comparteixin la mateixa recepta de base. Les generalitzacions no sempre sn correctes: les diverses cuines regionals varien molt a la mateixa regi.

La dieta mediterrnia.
Desprs de la Revoluci dels clavells (el 25 d abril de 1974), alguns nutricionistes portuguesos van decidir crear un esquema que resums les virtuts nutritives de la tradicional dieta mediterrnia. Es va elaborar una nova versi d aquest esquema, la Roda dels Aliments que mantenia, amb tot, la proporci i varietat d aliments connotats amb aquest tipus d alimentaci. Amb l adopci a Portugal de la nova pirmide dels aliments, divulgada per l Organitzaci Mundial de la Salut, l anomenada dieta mediterrnia guanya encara ms relleu. Estudis diversos semblen indicar que Portugal s el pas "mediterrani" que menys ha alterat els hbits alimentaris tradicionals, a pesar de no estar banyat per aquest mar.

El pa.
El pa s, sens dubte, un dels aliments bsics de l alimentaci portuguesa. Existeix en formes diverses al llarg del pas, i no limitat al pa de blat (del qual el pa alentej s potser el ms representatiu), existint tamb  a broa  ( el pa ) de blat de moro, (tpica del Nord de Portugal, encara que apreciada arreu), el pa de sgol (per exemple, de la Serra da Estrela), etc. El pa alentej, generalment gran (pa de quilo) i amb molla compacta, est pensat per durar ms d un dia (algunes varietats sn encara ms apreciades al dia segent de coure) i s usa a plats com les sopes  aordas  i les  migas  alentejanes. Fora de l Alentejo, es continua utilitzant pa per a altres plats, com el  torricado  (un pa gran, torrat amb oli d oliva i servit com a acompanyament, propri del centre del pas), el bacall espiritual, diversos guisats i, entre els dolos, les  fatias-paridas , els mexidos, etc. Notem que el dol d vora, el  po de rala  no t el pa entre els seus ingredients.

Al Nord, al costat de Porto, s clebre l anomenada popularment "broa de Avintes". Existeixen altres espcies de pa, com la fogassa, la rosca (el pa del diumenge, quan el forner no porta el pa a casa), les  caralhotas  d Almeirim (pans rodons i mitjans, especialment apreciats acabats de sortir del forn), el pa amb xorio (freqent a fires i festes, on es consumeix calent, cuit al forn amb el xorio a dins), els  folares  (propi de Pasqua), etc. Encara al Nord, hi ha les "bolas  o  blas" que tant poden voler dir pans grans amb carn barrejada (a Trs-os-Montes) o pans baixos, rodons i compactes servits amb sardines o amb carn (com succeeix a alguns llocs del Minho).

L oli d oliva.
L oli d oliva s l aliment indicat per a la dieta portuguesa, principalment utilitzat com a condiment a les sopes de llegums, a les  migas  de la Beira (on es barregen mongetes, col i pa de blat de moro), al bacall rostit, on s acompanya amb prou all, etc. Fins i tot a la rebosteria, l oli d oliva tamb s present, com a alguns pans de pessic, principalment alentejans, per tamb a diverses "broas" d oli d oliva. Les patates cuites, servides amb diversos plats, com els peixos a la graella, sn generalment regades amb oli d oliva, un raig de vinagre, julivert i ceba picada.

Gran part dels plats comencen preparant-se a partir d un ofegat de ceba o all, ms o menys obscur, en oli d oliva.

El vi.
Portugal s enorgulleix especialment dels seus vins, que tamb presenten una varietat impressionant, segons la regi on es produeixen. Els vins generosos, de alta graduaci alcohlica i gust generalment dol (per no sempre) inclouen l inevitable vi de Porto, el vi de Madeira, el vi de Carcavelos, el moscatell de Setbal, entre altres varietats, com els vins  abafados  ( sufocats ), el most dels quals no arriba a fermentar perqu s dilut amb aiguardent.

Les regions productores de vi ms afamades sn, sens dubte, l Alentejo i el Douro, encara que mereixen referncia altres regions: Do, Terras del Sado, Bucelas, etc.
 
Al Minho existeix la  regio demarcada  ( denominaci d origen ) del vi verd, que es beu jove i fresc. Al contrari del que es pensa, el vi verd no s un tipus especfic de vi blanc. De fet, existeix vi verd negre (que s, a ms, el ms consumit al Minho) i vi verd blanc.

Sopes i guisats.

Els productes hortcoles s utilitzen molt per a fins diversos: amanides, sopes de llegums, guisats, etc. Sn freqents les sopes fredes, com el gaspatxo, a l Alentejo, les  picadas  (cogombre picat amb aigua freda, sal, vinagre i oli d oliva), a ms de diverses sopes de llegums. Aquestes acostumen a ser un afegit de llegums (naps, cols, espinac s, etc.) a una base de pur ms o menys esps (segons el gust) de patata, pastanaga i, eventualment, ceba. El caldo verd, compost per pur de patata i col verda tallada a tires molt fines s potser la ms famosa de les sopes portugueses. Al Nord de Portugal s com acompanyar el caldo verd amb rodanxes de xorio. Notem que a la regi de l Alentejo es dna un altre significat a la palavra  sopas  ( sopes ) que sn, a aquesta accepci, semblants a les  aordas    trossos de pa a un lquid aromatitzat, que acompanya altres ingredients, generalment ous, carn, ou peix.



El guisat portugus, considerat per molts com el plat nacional, es compon d una gran diversitat d ingredients cuits amb aigua abundant  les receptes varien molt segons el lloc, havent-hi moltes que reclamen ser ms legtimes que altres. Amb tot, s costum referir com a ingredients ms emprats: col (col verda, col de Mil,  tronchuda  , etc.), patates, mongeta, caps de nap, pastanaga, embotits (xorio,  farinheira  de farina ,  chouria moura  de sang , etc), altres carns, generalment de porc, i, de vegades, afegitons de carn de pollastre o gallina.

Les amanides ms populars sn la d enciam i la de tomquet. s curis notar que existeix, a algunes regions, una certa confusi al llenguatge popular entre els mots que designen l enciam i l amanida, com si tots dos designessin el mateix. L amanida de tomquet se sol aromatitzar amb orenga.

 Embotits .


Alguns productes i embotits portuguesos formen part d una llista restringida a la que la Comissi Europea atribueix la menci d "Indicaci Geogrfica Protegida", concretament, per a la zona d Estremoz i Borba, com la  paia  de cansalada, el xorio de carn, la  paia  de llom, la  morcela  ( botifarra ), els  maranhos , el xorio gros, etc.

Al Nord-est, la creativitat popular ha perms la producci d embotits a base de pa i de carn de gallina, les  alheiras . Van ser creades com a forma de reacci per part dels jueus portuguesos del segle XVI, davant la prohibici de menjar carn de porc per motius religiosos i l imperatiu de donar a entendre que eren cristians nous, s a dir, que s havien convertit al cristianisme.

Condiments.
En termes generals, s al Sud on s usen ms les herbes aromtiques. Mentre que al Nord se utilitza quasi exclusivament el julivert, el llorer, la ceba i l all, al Sud, especialment a l Alentejo, es fan servir el coriandre, la menta, el poliol, l orenga, el roman, etc. 

Des que Vasco da Gama va descobrir el cam martim cap a l ndia, els portuguesos utilitzen el pebre, la nou moscada, el clau d espcia, el safr, etc. La pastisseria regional fa s abundant de la canyella.

Peix i marisc.


s obligat referir-se al peix que es consumeix tradicionalment a Portugal. A ms de la clebre sardina portuguesa, el bacall, pescat a aiges ms fredes i allunyades, s el peix ms usat per la cuina lusitana. No podem oblidar, amb tot, la gran varietat de marisc, no sent de viver, com l escopinya, el musclo, la  conquilha  (tellarina de l Algarve), etc. La clossa s utilitza no solament com a plat principal, al natural ou a la manera de Bulho Pato, sin tamb acompanyant altres, com la carn de porc a l alentejana. Existeix encara una gran varietat de receptes de sopes  aordas  i  feijoadas  (guisats de mongetes) de marisc.

Pastisseria .
La pastisseria portuguesa t una gran part del seu origen als convents i monestirs portuguesos del segle XVI. L s abundant de rovells d ou a moltes d aquestes especialitats est relacionat amb el de les clares als convents. Les clares d ou per a l elaboraci d hsties, per mantenir els hbits (vestuari) de les religioses, sempre planxats, i per a aclarir els vins. Per no malbaratar els rovells i amb el sucre vingut del Nou Mn, els frares i, principalment, les monges van perfeccionar les receptes ancestrals. La creativitat conventual traspuava desbordava dolos rics en sucre, rovells d ou, fruits secs i ametlles.

Entre altres dolos que s han de referir, hi ha els ous molls d Aveiro, la frmula i el mtode de producci original dels quals sn deguts a les monges de l orde dels carmelites al segle XIX, el pastel de nata (incloent-hi els famosos pastels de Belm que van nixer al monestir dels Jeronis), les  queijadas  de Sintra, conegudes des del segle XIII, i els ara ja clebres  travesseiros da Periquita , els pastissos de Tentgal, les  queijadinhas  d hstia, les  tigeladas  d Abrantes, el pudin Abade de Priscos, els quarts de codonyat del convent d Odivelas, la  barriga de freira  ( panxa de monja ) d Arouca, la castanya dola d Arouca, les crestes de gall (o pastissos de Vila Real, pastissos de cansalada,  viuvinhas    viudetes -), el bolo ( pa de pessic ) de Dom Rodrigo (o D. Rodrigo), les llesques de Tomar (o de la Xina), la llamprea de Portalegre (o d ametlla, a l antiga o de massap), la palla d Abrantes, les  trouxas  d ou de Caldas da Rainha, els caramels d ou, atributs al convent de Sant Bernat de Portalegre, el pal de carbassa (o carbassa coberta), entre altres especialitats ms o menys conegudes. A l Algarve principalment, sn tpics els dolos d ametlla i de figa seca; a l Alentejo, la  seric  (o  sericaia ), el pa de  rala , els nogats, etc. De fet, quasi totes les localitats tenen el seu dol tpic.

Enllaos externs.


 Institut de Desenvolupament Rural i Hidrulica: Productes Tradicionals, en portugus;
 Gastronomia portuguesa, en portugus;
 Ruta gastronmica de Portugal (i de la Lusofonia), en portugus;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370312" title="Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim" nonfiltered="3415" processed="3402" dbindex="143451">
Amin al-Sultan Aga Muhammad Ibrahim (mort 1883/1884) fou un ministre a la cort de Nasir al-Din Shah de Prsia i pare del primer ministre Ali Asghar Khan Amin al-Sultan. Era fill de Zal Khan un cristi convers segurament capturat a Gergia el 1795. 

Va ocupar nombroses crrecs a la cort i a la administraci i va arribar al seu mxim poder el 1882. El 1869/1870 va rebre el ttol d'Amin al-Sultan; en els segents deu anys va exercir ms de deu alts crrecs dins i fora de la cort. El 1882 era el personatge ms important de la cort per no va voler el crrec de primer ministre. Al final de la seva vida havia estat en 74 crrecs. Va morir el 1883/1884 de tuberculosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370318" title="Ermita del Calvari (Canet lo Roig)" nonfiltered="3416" processed="3403" dbindex="143452">
L'Ermita del Calvari de Canet lo Roig (Baix Maestrat), est situada en les proximitats de la poblaci sobre un monticle. Est construda en maoneria i pedres angulars. Consta de faana de cadirat als peus amb portada adintelada. No cont ni torre ni espadanya. La seva coberta exterior, est formada per una cpula central en forma dodecagonal i el seu absis exterior s poligonal. 

L'interior s de planta d'una nau amb un tram (centralitzades). Els suports sn de mitges pilastres, que sostenen arcs de mig punt en la nau. La coberta interiorment, est formada per una cpula. En la cpula major la coberta est formada per una volta de can. La decoraci s de recobriment de guix i pintat. Es conserven restes de decoraci pictrica en les finestres laterals. Tamb es conserven restes de l'antic retaule de guixeria -S.XVIII- amb atributs de la passi emmarcats per rocalles. En l'actualitat no s'utilitza per al culte. 

Referncies. 
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370323" title="Mirza Taki Khan" nonfiltered="3417" processed="3404" dbindex="143453">
Amir-i Kabir Mirza Taki Khan (1807-1852) conegut tamb pels ttols d'atabeg i Amir-i Nizam fou primer ministre de Nasir al-Din Shah de Prsia als quatre primera anys del seu regnat, quan va accedir al tron el setembre de 1848 a la mort de Muhammad Shah. 

Per anar a ser coronat Mirza Taki li va aconseguir els fons que li mancaven; llavors el xa li va donar el ttol damir-i nizam (cap de l'exrcit a tot el pas)  i al arribar a Teheran per ser coronat, li va donar el d' amir-i nizam (shaks-i awwal-i Iran) i els complementaris d' amir-i kabir i atabeg (octubre de 1848). El seu nomenament va provocar un mot de l'exrcit d'Azerbaidjan  que demanava la seva destituci per la revolta fou liquidada.

El 1846 el governador provincial de Khurasan  amza Mirza Hishmat al-dawla es va haver d'enfrontar al rebel Hasan Khan Salar que tenia el suport d'alguns caps tribals i s'havia revoltat contra el govern ocupant Mashad, obligant al governador a fugir a Herat; ara Amir-i Kabir va enviar a la zona dos exrcits i el segon va posar fi a la revolta i Hasan Khan Salar fou capturat i executat (1850) junt a un fill i un germ. Tamb va reprimir (1848) les revoltes babi a Mazanderan, dirigida pel mullah Husayn Bosruyi i el mullah Muhammad Barforusi, a Zandjan, dirigida pel mullah Muhammad Zandjani, i a Nayriz, dirigida per Sayyed Yahya Darabi; tots els lders rebels foren executats. Va ordenar tamb executar al fundador del babisme, Sayyid Ali Muhammad Bab que fou penjat a Tabriz el 8 de juliol de 1850.

Per fer front a la manca de liquiditat del tresor, va abaixar el sou dels funcionaris (un 50%) va reduir diverses despeses i suprimir alguns pagaments, coses que el van fer molt impopular. Va reformar l'exrcit amb instructors italians i austracs i es van crear per primer cop brigades separades de cristians reclutades entre els assiris de la regi del llac Urmia i els armenis de Djulfa (prop d'Esfahan); va construir fabriques d'armes prop de Teheran. Va construir el nou bazar de Teheran (bazar-i amir) i el canal de Teheran a Karadj que ampliava el subministrament d'aigua. El 1851 amb ajut d'experts estrangers va iniciar la posada en valor de les mines del pas. Al Khuzestan va introduir el cultiu de la canya de sucre, va fer una resclosa (de nom Naseri) al riu Karka i un pont a Shushtar, i va planejar desenvolupar Mohammara. Va fundar el diari R z-n ma-ye waqaye-e ettefaqiya, que va canviar algunes vegades de nom i va existir fins al temps de Muzaffar al-Din Shah.

Va ser cessat com a primer ministre el 16 de novembre de 1851 i el 21 de novembre de les altres funcions (en la direcci de l'exrcit el va substituir l'assiri Daud Khan ); com a nou primer ministre fou nomenat Mirza Aga Khan Nuri. Desprs de 40 dies de confinament fou executat a Kashan el 10 de gener de 1852. La seva caiguda sembla deguda a la influncia de la reina mare (oposada des del comenament) i d'altres cortesans.

Bibliografia .

J. H. Lorentz, Iran's Great Reformer of the Nineteenth Century: An Analysis of Amir Kabir's Reforms, Iranian Studies 4/2-3, 1971.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370324" title="Retalladors" nonfiltered="3418" processed="3405" dbindex="143454">


Els retalladors sn persones que se juguen la vida davant un bou en les curses de braus..

 Modalitats .

Entre les modalitats pot haver-hi salts, fintes i retalls:

 Salts .

Salt del ngel: El retallador se salta el bou, acostuma a ser arrossegat per un altre retallador que l ajuda a portar-li el bou. El retallador corre cap al bou i quan el retallador preveu que se l saltar i el bou no el tocar ni al principi ni al final, salta i quan est al aire realitza perfectament la forma del ngel formant una horitzontalitat total amb el bou i caient de tombarella. Aquest salt s ha de agafar molta fora amb els peus per assolir la altura ideal per a saltar-se el bou.

Salt a peus junts: El retallador se situa al mig de la plaa i amb un mocador es lliga els peus a l altura dels turmells. Quan s ho a lligat , crida al bou i quan aquest b, el retallador just en l ltim moment salta aixecant molt els genolls i estirant les cames cap endavant formant una L per sobre del bou. Si surt b el salt el retallador caur dempeus a terra amb el mocador lligat encara. Per fer aquest salt es necessita molta fora als bessons i als abdominals per aguantar la forma de la L, aquest salt no el pot fer gaireb ning , noms els privilegiats amb una gran condici fsica i fora a les cames.

Mortal endavant: Salt de molta dificultat que necessita de gran valentia, el retallador es troba que el seu cap pot xocar amb el llom del bou i no s gens fcil. El bou ser arrossegat per un altre retallador amb una jaqueta o corrent sols fins al altre retallador que ser a l altre punta esperant i quan el bou comenci a crrer aquest tamb ho far i quan es trobin el retallador saltar amb un bon for cop de peus cap a dalt , tapant-se el cap amb les mans i rodant al aire, i caure de peu quan el bou ja ha passat. Les mans al cap sn fonamentals ja que si no es salta lo suficient podrem xocar amb el llom del bou i amb les mans evitem el cop, rodarem ms i caurem amb un bon cop per no tant com si fos del llom. Lo ms important del salt s perdre la por , saltar molt amunt i rodar rpid per poder caure dempeus.

Mortal enrere: El salt ms complicat que existeix i que noms es coneix un retallador que el faci( Juli Gomez Carpio de Morata de Tajunya). Aquest consisteix en lo mateix que el mortal endavant amb la nica diferncia que el retallador salta donant l esquena al bou. Lo ms important d aquest salt es agafar-se les cames al aire per rodar enrere i no tenir por en saltar cap enrere. s el ms difcil encara que la seva prctica no es tan complexa de fer, s ms la por de donar l esquena al bou i trobar el moment en que saltar que la de realitzar el moviment.

 Fintes .

Finta: s la finta ms senzilla de fer , per tamb la que ms diferncia de puntuaci del jurat podem trobar. s tracta de posar-se a un lloc escollit a la plaa, contra ms al mig es faci major puntuaci t la finta perqu ms lluny estar el lloc per resguardar-se i per tant ms valentia demostrar el retallador. La finta normal consisteix en cridar de cara al bou i quan est a uns cinc metres fer una passada horitzontal cap al costat, on el bou anir i tornar el peu al lloc original. Com ms esperem a fer la passada horitzontal i ms aguantem en tornar al lloc d origen major puntuaci aconseguirem. Desprs de fer la finta contra ms quiets i tranquils ens quedem mirant el bou ms puntuaci hi haur, el retallador a de demostrar que no t por. Tamb depn de la manera com marquem la finta, com ms exagerada , amb els braos i fen un cop de peu fort, o ms dissimulada, movent lentament el peu al lloc d origen amb les mans quietes i fent molt poc cop amb el peu sense marcar la finta, contra ms dissimulada sigui la nostra finta ms puntuaci obtindrem per major probabilitat de ser ferits pel bou. Els dos millors retalladors d aquesta finta sn Csar Palacios de Almassora i Albert Buj  Langosta  de Terol.

Finta amb les mans a les butxaques: s el mateix que la finta normal amb la diferncia de tenir les mans a les butxaques. s tot igual l nic que aquest s una mica ms difcil al no poder marcar la finta amb el bra i no poder arquejar tant el cos al tenir les mans a les butxaques.

Finta de genolls: Finta de difcil execuci i de molt perill. Es rep al bou de cara i de genolls, per en aquest cas s acostuma a fer a uns 10 metres d alguna barrera perqu si el bou es girs rpid o fos ferit el retallador els altres retalladors podrien traure-li el bou fcilment. Consisteix en fer una finta amb les mans i el tronc superior donant un cop i inclinant-nos cap un costat i desprs de fer-ho tornar al lloc d origen. El cop s ha de donar de prop al bou perqu es fcil que rectifiqui la trajectria i s emporti per davant al retallador , perqu els bous baixen el cap per atacar i al estar de genolls en cap moment et perd de vista. s una finta on la por juga un paper important al veure el bou des de baix i semblar molt ms gran del que realment s i d aguantar al fer la finta en el moment idoni per a fer-la i no precipitar-se donant temps al bou de rectificar. Desprs de la finta com ms s aguanti de genolls sense mirar al bou ms valor s t per es inevitable no mirar el bou.

Finta de genolls i d esquenes: s igual que la de genolls de cara per amb la dificultat d anar d esquenes. Hi ha una diferncia en la manera de rebre al bou perqu si no seria impossible. s comena a caminar de genolls i d esquenes mirant al bou i quan ja s apropa marques la finta com abans per mirant enrere i sempre cap al costat cap on caminvem i tornar rpidament a la situaci d origen. Cal dir que s molt perills i que moltes vegades el retallador pateix algun cop o ferida per la banya del bou. L especialista en aquesta finta s David Snchez  El Rata  de Borriana. 

Finta de genolls, d esquenes i amb mirall: De la mateixa manera que l anterior per amb una gran diferncia. El retallador no mira el bou en cap moment i es guia amb un mirallet que porta a la m. En aquest cas el retallador no s mou com l anterior si no que l espera quiet i ho fa en el moment precs. Hem de pensar que s la finta ms difcil al no veure el bou en cap moment i que es de molt valor fer-la. El bou es veu per no s t la referncia que s t veient-lo de cara. El millor i un dels pocs retalladors que fa aix es el Jordi  Guinda  de Valladolid.

Finta d esquenes: s la finta normal per d esquenes. s perd visi del bou per no t molta dificultat. s ms difcil per al no poder ajustar tant s perd valor i s millor fer-ho de cara i ajustant que d esquenes.

Revers: S assembla a la finta de cara i a la finta d esquenes, s la barreja dels dos. s d un grau alt de dificultat i no es assequible per a molts retalladors. El retallador es col loca de cara al bou i quan aquest b fa la finta per la fa donant-se la volta i la acaba fent d esquena i desprs de marcar la finta es torna cap a l altre costat i acaba fent una volta sencera sobre ell mateix, acaba tal i com havia comenat. La finta es marca amb el bra perqu el bou no acostuma a anar a la finta ja que est molt poc marcada i la volta sobre un mateix ha de ser al temps que el bou passa i en tot moment se li dona la esquena al bou, cosa que la fa molt impressionant, per aquesta sort el mestre i dels pocs que el fa es el Ramon Bellver  El Blanco  de Massamagrell, tamb cal enrecordar-se que aquest retallador a estat ferit molts cops en aquesta sort i tot i aix la continua fent.

Finta del pas endavant: El retallador se situa de costat al bou, el crida i quan aquest b fa una passada endavant i just quan el bou sembla que l agafar torna a la posici inicial el peu i el bou passa a escassos centmetres del retallador. s una finta on el retallador ha de tenir excel lents reflexes per a tornar en l ltim moment a la posici d origen per al tenir el cos tirat endavant a vegades el bou amb les potes de darrera o amb la panxa colpeja el retallador i el tira a terra, aix no s perills per si el bou es gira just desprs de tirar-lo pot fer-li molt mal. s una finta on la habilitat de tirar el peu enrere i els reflexos de fer-ho al ltim moment juguen molt la sort del retallador ja que s una finta de alta puntuaci a causa de la seva gran dificultat. L especialista d aquesta finta era Xavier Romero  El Tavi  de Terol, per al nixer el seu fill es va retirar per a dedicar-se a una feina estable i a no jugar-se la vida cada tres dies.

Finta a taules: s com la finta normal per amb la diferncia de fer-ho amb una m a taules (barrera de les places de bous). Es crida al bou de cara per amb l ajut d algun altre retallador que va per fora la plaa per dins les taules amb un capot fins que est suficientment prop del retallador que far la finta, fent una finta normal per ajustant molt al tenir el bou a sobre i jugant-se molt el cos perqu si fons agafat pel bou l atrinxeraria a taules i seria impossible traure-li el bou. Ms que la dificultat s el valor de fer-ho sense pensar en les conseqncies.

Finta de la cadira: El retallador espera al bou al mig de la plaa assentat en una cadira i el crida i quan est a prop d ell s aixeca una mica marca la finta i torna al origen , com una finta normal, per el bou s acostuma a emportar la cadira per davant. La dificultat d aquesta sort s aguantar el mxim temps assegut i alhora de marcar la finta aixecar-se lo mnim de la cadira per si el bou se l emports per davant que acostuma a passar. Aquesta finta no t massa puntuaci al ser fcil de fer per tots els retalladors.

 Retalls .

Retall: s crida el bou de front , corrent fas un arc deixant que el bou s apropi a tu i quan t est a punt de tocar fas amb els ronyons fora cap endavant i tires els braos cap enrere, fent un arc com ms baix millor per sobre del bou, on les banyes del animal passen lo ms a prop possible dels ronyons del retallador. Moltes vegades lo que succeeix es que al retallador ajusta tant que el bou li estripa la samarreta. El retall no es pot fer de qualsevol manera el retallador a de inspirar al pblic i al jurat confiana i tranquil litat, contra ms tranquil i natural ho faci ms puntuaci rep. El retallador ha saber mantenir la calma en tot moment i just desprs del retall ha de sortir caminant i sense necessitat del mirar el bou sabent que ha passat per on ell volia. Tamb el jurat valora molt el arc que fas, ja que hi ha vegades que no s fa l arc per s ajusta molt i aix l nic que comporta es una trompada o el simple fet d ajustar per ajustar quan aix no es el que s ha de fer, s ha de crear art. L especialista i guanyador del  Corte  , el retall anomenat a Castella, durant molts anys seguits est sent Jess Sanz  El Parri  de la Parrilla, un retallador que inspira tranquil litat i molta confiana davant el bou i que el fa passar per on ell vol, el Parri anomena aix al retall:  Cridar-lo de cara, calmar-lo, portar-lo on tu vols, guanyar-li la cara, passar-lo de prop, trencar-ho, un instant de por, dues mirades i sortir caminant , tranquil ja que las deixat sense saber que ha passat.  

Retall castell o rodada valenciana: Un retall que no s acostuma a fer en concursos pel seu poc valor al jurat, per que igualment es fa pels retalladors menys atrevits. La rodada o retall castell es fa cridant al bou des de un costat de la barrera corrent fent un arc, cridant al bou amb una trepitjada i un crit quan ests a prop i just quan el bou t ataca i tu fas l arc ms pronunciat pots baixar el cap per fer un  cara a cara  amb el bou mentres el rodes fent l arc, si baixes el cap s ms espectacular per els jutges acostumen a donar poc valor aquest retall. Aquest retall s ms utilitzat al carrer amb bous serrils(bou que mai ha estat torejat, tots els de concurs ho sn) i de corro (bou torejat en molts llocs).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370327" title="Vau" nonfiltered="3419" processed="3406" dbindex="143455">




La lletra  o vau s la sisena lletra de l'alfabet hebreu. Pren el valor numric de sis. La seua forma prov d'un carcter protosemtic que representa un clau o un ganxo.

Pronunciaci.
En un principi, la vau representava la consonant aproximant labiovelar sonora . Es va emprar tamb com a mater lectionis per a transcriure les vocals  i . En hebreu modern, la vau pot representar la consonant fricativa labiodental sonora , la vocal  o la vocal .

Exemples:

: Rosa  ;
: Benet  ;
: Joel  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370331" title="Abu Ali Muhammad al-Balami" nonfiltered="3420" processed="3407" dbindex="143456">
Abu Ali Muhammad Amirak ibn Muhammad al-Balami (conegut tamb com al-Balami-i Ku ik, s a dir "el menor" o "el jove", fou fill d'Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami (anomenat al-Balami-i Buzurg "el gran" o "el vell"). Igual que el seu pare, Abu Ali Muhammad Amirak va servir com a visir dels samnides. La famlia tradicionalment al servei de la dinastia era originaria de Balaman llogaret prop a Lasdjerd o Balasdjerd al districte de Merv.

Fou nomenat visir cap al final del regnat d'Abd al-Malik I ben Nuh (954-961), per influencia del hadjib Alptegin i va conservar el crrec sota el seu successor Mansur I ben Nuh (961-976). Segons Gardizi va morir el mar del 974 mentre exercia el crrec, per un historiador, Utbi, indica que noms fou cessat i fou nomenat altre cop visir per Nuh II ben Mansur (976-997) el 992 i es va retirar al cap d'uns mesos i encara que no dona la data de la seva mort degu ser abans del 997. Es possible que la mort en el crrec fos en aquest segon visirat el 992.

Es fams per haver traduit la Histria de al-Tabari a la que va afegir informaci propia i li va eliminar els fets duplicats (freqents a la narraci d'al-Tabari).

Bibliografia .
Browne, Literary History of  Persia I


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370335" title="Brent" nonfiltered="3421" processed="3408" dbindex="143457">



Brent s un districte de Londres, Regne Unit. Exactament es troba al nord-oest de Londres. Limita amb Harrow al nord-oest, Barnet al nord-est, Camden a l'est i Ealing, Hammersmith and Fulham, Kensington i Chelsea i la Ciutat de Westminster al sud. La majoria del lmit est est format per el cam Rom de Watling Street', actualment la moderna A5.

Segons el cens del 2001, el districte de Brent t el percentatge ms alt de persones nascudes fora del Regne Unit (46,53%). El lema de la ciutat en angls s Forward Together, junts cap endavant.

Histria.
El districte de Brent es va formar el 1965 a partir de l'antigues zones de Wembley, Willesden de Middlesex. El seu nom prov del riu Brent que travessa el districte.

Barris.
El districte de Brent est compost per els segents barris.

Alperton;
Brondesbury;
Brondesbury Park;
Church Road ;
Dollis Hill ;
Harlesden ;
Kensal Green;
Kenton (part de Harrow);
Kilburn (part de Camden);
Kingsbury;
Neasden ;

Park Royal (part de Ealing);
Preston;
Queensbury ;
Stonebridge ;
Sudbury ;
Tokyngton ;
Wembley;
Wembley Park;
Willesden;
Willesden Green;



Brent is divided into 21 Electoral Wards, some which share a name with the traditional areas above: Alperton, Barnhill, Brondesbury Park, Dollis Hill, Dudden Hill, Fryent, Harlesden, Kensal Green, Kenton, Kilburn, Mapesbury, Northwick Park, Preston, Queen's Park , Queensbury, Stonebridge, Sudbury, Welsh Harp, Wembley Central, Willesden Green .

Brent is currently divided into three constituencies, Brent North, Brent East and Brent South.  Following a boundary review, it will be divided into two constituencies contained wholly within the borough - Brent Central and Brent North - plus a third, Hampstead and Kilburn, which will be split between Brent and the neighbouring borough of Camden. These new seats are to be fought at the 2009 or 2010 United Kingdom general election.

Political composition.
The political composition of Brent Council (with gains or losses following the 2006 local elections in brackets) is:
Lib Dem:      27 (+18 Councillors)
Labour:       21 (-14)
Conservative: 15 (-4)

Council elections were held on Thursday 4 May 2006.  Labour lost control of the borough with 14 of their seats falling to Liberal Democrats.

The leader of the Council is now Liberal Democrat Paul Lorber.

Education.


Compulsory recycling.
Recycling has been compulsory in the borough of Brent since 4 August 2008.Through a green box collection scheme the borough aims to improve on the 25 per cent recycled waste it already achieves.
Residents order the green box from the recycling team and leave it out for emptying on collection day.

London Fire Brigade.

The London Borough of Brent has three fire stations within the borough; Park Royal, Wembley and Willesden. Brent has a mixture of residential, industrial and commercial land. Most notably, Wembley National Stadium is within the area - on match days over 90,000 peoples' safety are the responsibility of the LFB. Wembley covers the largest area in the borough, 19.1 kmsq. Two pumping appliances, a fire rescue unit and an aerial ladder platform are based there. Willesden, for its relatively small, in comparison to Wembley, station ground (10.5 kmsq), responded to over a thousand incidents in 2006/2007 . Two pumping appliances reside there. Park Royal, with its one pumping appliance and an incident response unit, has one of the smallest station grounds; just 8.1 kmsq.

Within the borough, 4,105 incidents occurred in 2006/2007 .

Landmarks.
Wembley Stadium;
Neasden Temple;
Wembley Arena;
The Brent Cross shopping centre is located in the London Borough of Barnet, and it is about a half mile away from Brent. It takes its name from the River Brent which runs through the site.

Brent has many open spaces and parks like Roe Green Park and alike.

see also Brent parks and open spaces


 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370342" title="Venat" nonfiltered="3422" processed="3409" dbindex="143458">
Inicialment, el venat era una entitat de poblaci depenent d'una de ms gran, agrupada a l'entorn d'algun element que servia d'aglutinador: al llarg d'un cam, al voltant d'una capella, d'una masia, o, simplement, pel fet que diverses masies s'agrupaven en un lloc determinat, properes les unes de les altres, i constituen aix una unitat important a dins del conjunt del poble a qu pertanyien. No calia que forms un nucli gaire homogeni, per s que havia d'haver-hi proximitat entre les cases que el formaven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370354" title="Bayhaki" nonfiltered="3423" processed="3410" dbindex="143459">


Bayhaki o Bayhaqi (nom complert Amir ak Abu l-Hasan Ahmad ibn Muhammad  al-Bayhaki al-Anbari) (mort 1056) fou un oficial gaznvida al Khurasan de la famlia dels Bayhak del grup Anbar.

Era un terratinent a Bayhaq on va construir una madrassa. Va defensar el pont  de Tirmidh a l'Oxus contra aghr  Beg Daud. Va ser governador de la fortalesa uns 15 anys segons Ibn Funduk, per probablement fou menys temps. Segons el historiador seljcida Sadr al-Din Husayni, desprs del fracs de la contraofensiva del sult Mawdud ben Masud (1043/1044), sent la seva posici insostenible, va rendir honorablement Tirmidh i va entregar els seus dominis de Bayhan al visir seljcida (de  aghri Beg)  Abu Ali Shadan, retirant-se a Gazni. Segons Ibn Funduk no va voler servir als seljcides 8que li haurien ofert passar al seu servei) i va exercir ms tard alguns crrecs pels gaznvides (la cancelleria sota els sultans Mawdud ben Mahmud i  Masud II ben Mawdud, i desprs una secretaria sota Farrukhzad ben Masud). 

Va morir en el regnat de Farrukhzad ben Masud (1052-1059), el desembre del 1056. El seu fill Muhammad tamb va ocupar alguns crrecs sota els sultans gaznvides.

 Bibliografia .
Bosworth, Later Ghaznavids ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370365" title="Caseria" nonfiltered="3424" processed="3411" dbindex="143460">
Una caseria o caseriu s una entitat de poblaci formada per un grup de cases, habitualment de pags, ms o menys allunyades del poble al qual pertanyen, i que no s'ajusta, per volum i importncia, a cap de les altres definicions incloses en el genric entitat de poblaci: ciutat, Vila, poble, venat, raval...



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370366" title="Bromley (districte)" nonfiltered="3425" processed="3412" dbindex="143461">



Bromley s un districte del sud-est de Londres, Regne Unit. s el districte ms gran de Londres amb una rea de 153km, dels quals la majoria formen part del cintur verd. La majoria de l'assentament es troba al nord i a l'oest del districte. Limita amb Lewisham, Greenwich, i Bexley al nord, Southwark i Lambeth al nord-oest, Croydon a l'oest, i amb els comtats de Surrey al sud i de Kent al sud-est. Westerham Heights, un dels punts ms alts de Londres, es troba al lmit sud.

Histria.
El districte es va formar alhora que els altres districtes londinencs el 1965 per una Acta del Govern de Londres. Compren les antigues rees de Bromley, Beckenham, Penge Urban, Orpington Urban i Chislehurst part de Chislehurst and Sidcup Urban, que es va transferir de Kent al Gran Londres.

El 1969, desprs d'una campanya local, la vila de Knockholt va tornar al comtat de Kent per formar part del districte de Sevenoaks Rural i desprs el districte de Sevenoaks.

Barris.
s un dels districtes ms grans del Gran Londres i est format per els barris de:


 Anerley;
 Beckenham;
 Bickley;
 Biggin Hill;
 Bromley;
 Bromley Common;
 Chelsfield;
 Chislehurst;
 Downe;
 Elmstead;

 Farnborough;
 Green Street Green;
 Hayes;
 Keston;
 Kevingtown;
 Leaves Green;
 Mottingham (part);
 Orpington;
 Penge;
 Petts Wood;

 Pratt's Bottom;
 Ruxley (part);
 Shortlands;
 Southborough;
 St Mary Cray;
 St Paul's Cray;
 Sundridge Park;
 West Wickham;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370368" title="Lasserre (Arieja)" nonfiltered="3426" processed="3413" dbindex="143462">


Lasserre s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370369" title="Mrigon" nonfiltered="3427" processed="3414" dbindex="143463">


Mrigon s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370370" title="Montardit" nonfiltered="3428" processed="3415" dbindex="143464">


Montardit s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370371" title="Fabas (Arieja)" nonfiltered="3429" processed="3416" dbindex="143465">


Fabas s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370372" title="Tourtouse" nonfiltered="3430" processed="3417" dbindex="143466">


Tourtouse s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370373" title="Crizols" nonfiltered="3431" processed="3418" dbindex="143467">


Crizols s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370375" title="Betchat" nonfiltered="3432" processed="3419" dbindex="143468">


Betchat s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370377" title="Montjoie-en-Couserans" nonfiltered="3433" processed="3420" dbindex="143469">


Montjoie-en-Couserans s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370378" title="Prat-Bonrepaux" nonfiltered="3434" processed="3421" dbindex="143470">


Prat-Bonrepaux s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370380" title="Caumont (Arieja)" nonfiltered="3435" processed="3422" dbindex="143471">


Caumont s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370381" title="Gajan (Arieja)" nonfiltered="3436" processed="3423" dbindex="143472">


Gajan s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370385" title="Amorges (rei)" nonfiltered="3437" processed="3424" dbindex="143473">
Amorges fou un rei saka (escita) que fou derrotat per Darios I el Gran (521-486 aC) 

Segons Poli (Strategica 7.11.6) el rei Darios, a la part inciial del seu regnat va fer la guerra als escites orientals que li van presentar tres excits dirigits per tres reis un dels quals era Amorges. Darios els va enfrontar per separat, va derrotar el primer grup, va exterminar al segon i va fer presoner al tercer rei.

A la inscripci aquemnida de Bihistun, es narra el mateix fet; la data de l'expedici s el 520/519 aC; s'anomena als escites com Sakas Tigraxauda i es diu que el rei capturat es deia Skunxa.

Tot i diferncies menors, les dues versions sn en general prou similars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370387" title="William Willett" nonfiltered="3438" processed="3425" dbindex="143474">

William Willet (10 d'agost de 1856 - 4 de mar de 1915), angls, s qui va elaborar i impulsar la proposta de l'horari d'estiu.

Biografia.
Va nixer a Farnham, a Surrey (Regne Unit) i va estudiar a la St. Marylebone Grammar School, l'escola de filologia. Desprs d'una breu experincia comercial va entrar a treballar amb el seu pare en la construcci. Willet va construir edificis de serveis, per la qual cosa es va guanyar la reputaci de "Willet constructor de cases de qualitat" a Londres i al sud del pas, incloent Chelsea i Hove, una localitat a prop de Brighton.

Va viure la major part de la seva vida a Chislehurst, al comtat de Kent. Es diu que un mat d'estiu, desprs de muntar a cavall a Petts Wood, Bromley, va observar que moltes persianes seguien baixades i aquest motiu li va donar la idea de proposar l'horari d'estiu.

Aquesta no era la primera vegada que la idea d'adaptar la llum a les hores del dia s'havia debatut; ja era molt com al mn antic, i el 1784 Benjamin Franklin havia ressuscitat la idea en una stira. El suggeriment de Franklin era simplement que la gent s'havia d'aixecar ms aviat a l'estiu, a l'hora en que s'acabs de fer de dia; errniament se li va atribuir que era l'inventor de la DST, per ell no concret cap proposta.

El 1907, Willet, utilitzant els seus propis recursos financers, va publicar un pamflet anomenat The Waste of Daylight. En aquest full, proposava que els rellotges havien de ser avanats 80 minuts a l'estiu. Aix faria que les tardes tinguessin llum durant ms temps i tamb l'estalvi de 2,5 milions de despeses en illuminaci. William va suggerir que els rellotges fossin avanats 1 hora i 20 minuts a les 2 de la matinada els diumenges successius d'abril i que fossin retardats la mateixa quantitat de temps els diumenges de setembre.

Willet, el 1908, grcies a una campanya intensa, havia aconseguit tenir el suport d'un membre del Parlament, Robert Pearce, qui va fer diversos invents fallits per aconseguir que el projecte de Willet fos una llei.

Un jove Winston Churchill li va donar suport durant un temps, i la idea va ser examinada de nou per un comit parlamentari el 1909, per un altre cop va ser rebutjada. L'esclat de la Primera Guerra Mundial va fer que se'n parls ms de la idea a causa de la necessitat d'estalviar carb. Alemanya ja havia aplicat la normativa horria quan el projecte de William va ser aprovat a la Gran Bretanya el 17 de maig de 1916 i, el segent diumenge, el 21 de maig, els rellotges es van avanar una hora. Posteriorment es va adoptar a molts altres pasos.

William Willett no va viure per veure la seva proposta convertida en llei, ja que va morir de grip el 1915, a l'edat de 58 anys. La seva iniciativa es commemora amb un monument, un rellotge de sol situat a Petts Wood, que de forma permanent est en horari d'estiu. La seva casa en el terme municipal de Londres est marcada amb una placa blava.

 Referncies .


Bibliografia.
 ;
 ;
  The British version, focusing on the UK, is ;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370388" title="Amorges (general)" nonfiltered="3439" processed="3426" dbindex="143475">
Amorges fou un general persa del rei Darios I el Gran (521-486 aC)

El 498 aC una part dels caris es van unir a la revolta de Jnia i el rei persa va enviar a la regi a un dels seus gendres acompanyat de diversos generals entre els quals Amorges. Els perses van derrotar dues vegades als rebels caris pero aquestos van finalment aconseguir embuscar a l'enemic a la via que portava a Pedasos, i van aniquiliar l'exrcit persa (Herdot 5.118-21).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370398" title="Verein fr Leibesbungen Bochum 1848" nonfiltered="3440" processed="3427" dbindex="143476">

El Verein fr Leibesbungen Bochum 1848 s un club de esportiu alemany de la ciutat de Bochum, Rin del Nord - Westflia. 

 Histria .
El VfL s un dels clubs esportius ms antics d'Alemanya, quan el 26 de juliol de 1848 el diari local Mrkischer Sprecher va fer una crida per a la creaci d'un club gimnstic. El Bochumer Turnverein fou creat finalment el 18 de febrer de 1849.

El futbol, en canvi, apareix l'any 1906 amb la creaci del Fuballklub 06, ms tard anomenat SV Germania 06 Bochum. Un altre club fou el Spiel und Sport Bochum fundat el 1908. Desprs de fusionar-se amb un altre club local el 1919, aquest es reanomen TuS Bochum 1848.

Ambds clubs participaren a la Gauliga Westfalen. El VfL Bochum nasqu quan el rgim Nazi orden la fusi de TuS, Germania, i Turnverein Bochum 1848 el 14 d'abril de 1938. El 1943 i fins el final de la guerra, jug combinat amb un altre club formant el Kriegsspielgemeinschaft (KSG) VfL 1848 Bochum/Preuen Bochum. Finalitzada la contesa bl lica es separaren en la secci de futbol, el VfL Bochum Fussballgemeinschaft 1848 i el Preuen Bochum que baix a les categories amateurs.

Avui dia, el club t seccions d'atletisme, bdminton, basquetbol, dana, esgrima, gimnstica, handbol, hoquei sobre herba, nataci, tennis taula, tennis, i voleibol.

 Palmars .
2. Bundesliga: 1994, 1996, 2006;
Fou finalista de la Copa alemanya de futbol els anys 1968 i 1988;

 Entrenadors .


 Futbolistes destacats .


 Holger Aden;
 Dieter Bast;
 Frank Benatelli;
 Mirko Dickhaut;
 Thomas Ernst;
 Frank Fahrenhorst;
 Harry Fechner;
 Hermann Gerland;
 Dirk Helmig;
 Michael Hubner;
 Mathias Jack;
 Josef Kaczor;
 Hans-Jrgen Kper;
 Peter Kzle;

 Martin Kree;
 Stefan Kuntz;
 Michael Lameck;
 Uwe Leifeld;
 Kai Michalke;
 Josef Nehl;
 Walter Oswald;
 Peter Peschel;
 Thomas Reis;
 Dirk Riechmann;
 Hilko Ristau;
 Michael Rzehaczeck;
 Christian Schreier;
 Frank Schulz;

 Thomas Stickroth;
 Franz-Josef Tenhagen;
 Hans Walitza;
 Uwe Wegmann;
 Andreas Wessels;
 Theofanis Gekas;
 Thordur Gudjonsson;
 Mehdi Mahdavikia;
 Rob Reekers;
 Tomasz Wa doch;
  Eric Wynalda;


 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;
fussball.com;
vfl-bochum.pl;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370408" title="Orobanccia" nonfiltered="3441" processed="3428" dbindex="143477">


Orobanccia, Orobanccies (Orobanchaceae) s una famlia de plantes amb flor prpia dels pasos temperats de l'hemisferi boreal que comprn uns 90 gneres i unes 2000 espcies herbcies, anuals o perennes, parsites d'altres espermatfits. Molts del gneres que la formen s'havien incls anteriorment en la famlia de les Escrofularicies.

Excepte el gnere Lindenbergia, tots els membres d'aquesta famlia sn holoparsits o hemiparsits. Les espcies holoparsites sn completament parastiques, sense clorofilla, incapaces de realitzar la fotosntesi: d'aqu que puguin ser de color groc, brunenc, violaci, per mai de tonalitats verdes. En canvi, les hemiparsites (transferides de la famlia de les Escrofularicies) realitzen la fotosntesi malgrat ser parastiques.

L'aparell radical nul, o poc desenvolupat, s'ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure'n aliment. Les tiges, d'uns 10 a 50 cm d'alada, sn dretes, no ramificades i ms o menys glanduloses, de color violaci, brunenc, grogs o blanquins. Les fulles sn esparses, del mateix color que la tija, i estan redudes a brctees esquamiformes. Les flors, agrupades en espigues al damunt de les tiges, sn zigomorfes, amb corolla bilabiada formada per 5 ptals soldats; l'androceu consta de 4 estams i l'ovari s sper, bicarpellar, per amb una sola cavitat, carcter que permet diferenciar les orobanccies de les escrofularicies. Als Pasos Catalans hi trobem el gnere Orobanche. Tant orobanccies com escrofularicies presenten estaminodis, estams que resten estrils al final del seu desenvolupament i no produeixen pollen.




Enllaos externs.
Universitat de les Illes Balears. Herbari virtual de les Illes Balears. OROBANCHACEAE;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370410" title="Greenwich (districte)" nonfiltered="3442" processed="3429" dbindex="143478">



Greenwich s un districte del sud-est de Londres, Regne Unit. A ms s un dels cinc districtes londinencs que acolliran els Jocs Olmpics d'estiu de 2012 i que tindran lloc als Quartels d'Artilleria Reial(Tir esportiu), Greenwich Park (Hpica), The O2 -anitc Millennium Dome- (Gimnstica i Bsquet).

El districte es troba al sud del riu Tmesi entre Depford i Thamesmead. Greenwich limita amb Bexley a l'est, Bromley al sud i Lewisham a l'oest, i creuant el riu al nord es trobren Tower Hamlets i Newham.

Es conegut pel meridi de Greenwich o meridi zero.

Histria.
Es va formar el 1965 de les antigues zones de Greenwich i la major part de Woolwich, excepte North Woolwich que forma part de Newham.

El nom de Charlton es va considerar breument com a nom del districte. A Greenwich se li havia de tornar l'estatus de ciutat, i que si hagus estat acceptat s'hagus anomenat Ciutat de Greenwich.

Barris.
El districte de Greenwich est compost per els segents barris.
 Abbey Wood;
 Charlton;
 Eltham;
 Horn Park;
 Greenwich;
 Kidbrooke;
 Plumstead;
 Shooter's Hill;
 Woolwich;

I parts de
 Blackheath;
 Chislehurst;
 Deptford;
 Lee;
 Lewisham;
 Mottingham;
 Sidcup;
 Thamesmead;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370413" title="Bromley" nonfiltered="3443" processed="3430" dbindex="143479">
Bromley s un barri del districte de Bromley, Londres. Histricament pertanyia al comtat de Kent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370416" title="Cinc grans temples" nonfiltered="3444" processed="3431" dbindex="143480">
L'expressi Cinc grans temples (  , Gozan en japons) es refereix a deu temples budistes japonesos d'obedincia Zen de l'escola Rinzai. Els temples es van convertir progressivament a la doctrina Zen durant els anys 1250-1400 per alguns existien de feia diversos segles. Els principals instigadors d'aquest renaixement religis van ser els Sh gun de Kamakura i de Muromachi que es van recolzar particularment en la branca Rinzai de la secta Zen del Budisme mahayana. Van crear aix un sistema de temples oficial sota Ashikaga Yoshimitsu durant la segona meitat del segle XIV centrat al voltant dels Cinc grans temples (cinc a Kyoto i cinc a Kamakura). El nou corrent teolgic es va escampar igualment a partir de nombrosos altres temples d'importncia menor anomenats jissatsu (  ). Les autoritats ordenaven directament els eclesistics dels establiments els ms importants.


Histricament, la secta Zen del Budisme mah y na era considerada com a ms moderna, ms illuminada i menys esotrica que les sectes antigues Tendai i Shingon. Esdevingu protectora del Jap i va estar encarregada de celebrar i resar per la pau i la prosperitat de l'imperi. Va difondre igualment el pensament neoconfucianista xins i va jugar al tribunal un paper religis, poltic, econmic, intellectual i artstic.

 Edificaci dels Cinc grans temples .

Els cinc grans temples de Kyoto:

 El Tenry -ji, construt el 1339 per Mus  Soseki per al descans del mestre de Godaigo-tenn .
 El Sh koku-ji, construt el 1383 per Yoshimitsu.
 El Kennin-ji, construt el 1202 per Eisai, el primer on la doctrina Zen va ser ensenyada.
 El T fuku-ji, construt el 1236 per Fujiwara no Michiie.
 El Manju-ji, construt el 1097, passat al Zen el 1257.

Els cinc grans temples de Kamakura:

 El Kench -ji, construt el 1253 per H j  Tokiyori.
 L'Engaku-ji, construt el 1282 per un monjo xins sota la protecci de H j  Tokimune.
 El Jufuku-ji, construt el 1202 per la vdua de Yoritomo amb l'ajut d'Eisai.
 El J chi-ji, construt el 1269 per H j  Tokimune.
 El J my -ji, construt el 1188 per Ashikaga Yoshikane, passat a la secta Zen una mica ms tard.

 Font .

 Francine Hrail, Histoire du Japon - des origines  la fin de Meiji, 1996.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370418" title="TSG 1899 Hoffenheim" nonfiltered="3445" processed="3432" dbindex="143481">

El TSG 1899 Hoffenheim s un club de esportiu alemany del suburbi de Hoffenheim, a la ciutat de Sinsheim, Baden-Wrttemberg. 

 Histria .
El modern club va ser fundat l'any 1945, quan el club gimnstic Turnverein Hoffenheim (fundat l'1 de juliol de 1899) i el club de futbol Fuballverein Hoffenheim (fundat el 1921) es fusionaren.

 Palmars .
Oberliga Baden-Wrttemberg: 2001;
Verbandsliga Nordbaden:  2000;

 Referncies .
Grne, Hardy (2001). Vereinslexikon. Kassel: AGON Sportverlag ISBN 3-89784-147-9;
Fuball-Archiv;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web a Abseits Soccer;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370426" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3446" processed="3433" dbindex="143482">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren 29 proves d'atletisme, sis d'elles en categoria femenina. Es mantingueren totes les proves dels anteriors Jocs i es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Berln.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370428" title="Saga del Consell d'Estudiants" nonfiltered="3447" processed="3434" dbindex="143483">
La Saga del Consell d'Estudiants s la primera saga dins l'anime de Sh jo Kakumei Utena i va des del captol 1 fins al 13.
Pren el nom de qu s en aquesta saga en la que se'ns explica i se'ns introdueixen els principals personatges del consell d'estudiants.

L'argument comena ensenyant-nos Utena Tenjo a l'acadmia Ohtori i la seva relaci amb la seva amiga Wakaba.


 Captols .
 Captol 1 - La Nvia de la Rosa .
L'Utena Tenjou arriba a l'acadmia Ohtori, a vuit curs.
Quan era petita va conixer un prncep que li va donar com a record de la seva trobada un anell amb l'emblema d'una rosa.
Un dia la Utena descobreix uns nois rient-se d'una carta d'amor que alg ha enviat, i descobreix que la carta ha estat escrita per la seva millor amiga, la Wakaba, per al Saionji, el capit del club de Kendo. Per defensar l'honor de la seva amiga, la Utena repta en Saionji a un duel. Aleshores aquest la porta a l'Arena dels Duels, on tindr lloc la lluita en la qual estar en joc el dest de la Nvia de la Rosa. 
 Captol 2: Per a qui somriu la rosa .
Utena, desprs d haver guanyat l estrany duel amb Sayonji, s ara la possedora de la Nvia de la Rosa, una noia molt submisa anomenada Anthy. Saionji, qui est enamorat d Anthy, torna a reptar Utena en duel per a recuperar la noia. Utena, quan veu cm es complica la cosa, decideix perdre expressament i no tenir res ms a veure amb els duels, el consell d estudiants i la Nvia de la Rosa.
 Captol 3: La nit del ball .
En el combat contra Saionji, Utena allibera sense saber com, el poder de Deus, un misteris poder a l abast del vencedor dels duels. Aix desperta molt d inters en Toga, el president del consell i un play-boy molt fams; per aix Toga invita a Utena a un ball que est a punt de celebrar-se. Mentrestant, la germana petita de Toga, Nanami, es posa molt gelosa d Anthy, ja que creu que el seu germ n est enamorat, i decideix venjar-se. 
 Captol 4: El jard llumins: preludi .
El captol comena amb un flash-forward (com un flash-back, per del futur enlloc del passat), on veiem a Utena i Miki enfrontar-se en un duel. A partir d aqu veiem com s arriba a aquesta situaci. Miki, que s un virtus del piano, busca la seua claror, all que falta a la melodia que sempre toca per a que acabi de ser perfecta. Miki tamb est enamorat d Anthy, per s massa vergonys per dir-li. Utena, que ho descobreix, intenta ajudar-lo. Mentrestant, Nanami continua provocant maldecaps a Anthy.
 Captol 5: El jard llumins: desenlla .
Miki creu haver trobar la claror que buscava en Anthy, ja que aquesta toca el piano com ho feia Kosue. Kosue s la germana bessona de Miki, amb qui tocava molt el piano de menuts. Com Miki, que tamb s duelista, sap que Anthy noms obeeix al vencedor dels duels, decideix reptar a Utena per a guanyar la Nvia de la Rosa,  alliberar-la  i protegir la seua melodia.
 Captol 6: Vagi en compte, senyoreta Nanami! .
ltimament, alg ha intentat matar a Nanami, ella, escoltant d amagat una conversa del seu germ i d Anthy, creu que sn ells dos qui intenten assassinar-la. Desprs d aix, un noi misteris li salva la vida, i ella se n enamora. Aquest resulta ser noms un xiquet, al qual Nanami demana per sortir. Ella, per, no diferencia entre nuvi i esclau.
 Captol 7: La Quimera de Juri .
La Juri, la capitana del club d esgrima i tamb duelista, no creu en els miracles. Ella va estimar alg en secret, per va acabar amb el cor trencat, i creu que si els miracles hagussen existit, no hauria passat. Per aix, quan Utena li parla del seu prncep i li conta la seua histria, Juri la desafia a un duel per a que li demostri si realment existeixen els miracles.
 Captol 8: La gran disbauxa del curri .
Nanami, per fer la punyeta a Anthy i Utena, intercanvia el curri que utilitza Anthy per cuinar pel curri 9 bilions ultrapicant de l elefant fantasma. Aquest curri provoca una explosi que fa que Anthy i Utena s intercanvien les personalitats: Ara Utena s femenina i tranquilla, i Anthy s esportiva i agosarada. Com Toga s enfada amb Nanami pel que ha provocat, ella marxa a la ndia a buscar l antdot.
 Captol 9: El castell on hi ha l eternitat .
Saionji continua volent recuperar la Nvia de la Rosa, i li explica a Utena que la vol per a arribar al castell invertit que flota a sobre del coliseu dels duels i aconseguir-hi l eternitat. Ms tard, Saionji rep una carta de la Fi del Mn on li diu que, per la nit, el castell baixar i que podr accedir-hi si hi va amb Anthy. Mentrestant, Utena rep una trucada que li diu que Anthy ha estat segrestada.
 Captol 10: El ms important per a la Nanami .
Saionji s expulsat de l acadmia per haver portat la Nvia de la Rosa al coliseu sense autoritzaci o per haver ferit a Toga. Quan Utena va a veure a Toga per disculpar-se de tot el que ha passat, Nanami la culta de la ferida del seu germ. Toga dna un emblema de la rosa a Nanami, convertint-la aix en duelista, i suggereix que s enfronten en un duel.
 Captol 11: Gentilment cruel aquell que cull la flor .
Desprs d haver vist els 5 duels d Utena, Toga creu que ja ha recollit prou informaci per a guanyar-la. A ms, li fa creure que ell va ser el prncep que es va trobar de petita, per a desestabilitzar-la. Finalment, Toga desafia a Utena en un duel, i ella accepta per a defensar a Anthy, que sembla que poc a poc li obre el seu cor, tot i que realment creu que ell s el seu prncep.
 Captol 12: Potser per amistat .
Utena ha estat derrotada, i aix la afectat molt. La prdua d Anthy i el fet de comprovar que ella no t voluntat, sin que fa all que el vencedor vol, li fa perdre les ganes de ser un prncep. Wakaba, mentrestant, se n preocupa molt i conven a Utena per a que torne a ser la mateixa d abans. Per aix ella desafia a Toga a un duel.
 Captol 13: El trajecte descrit .
Aquest captol resumeix els 12 anteriors, i defineix els duels d Utena com a: 1. Amistat; 2. Elecci; 3. Ra; 4. Amor; 5. Adoraci; 6. Convicci: 7. Per ella mateixa. kio diu que Utena podria ser la que estaven buscant, i que si s aix, podria arribar al duel anomenat Revoluci i alliberar a Deus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370441" title="Renovatio carolingea" nonfiltered="3448" processed="3435" dbindex="143484">
La renovatio carolingea s un dels  fets histrics, juntament amb el concili de Tours que ens informen del trencament definitiu entre el llat escrit (culte) i lel llat vulgar (llengua roman, del poble).

Es va produir a finals del segle VIII i va ser inspirada i dirigida per Alcu (York, Anglaterra 735- Tours, Frana 804). Per una banda, pretenia perfeccionar el llat escrit tot reconduint-lo als models clssics, i d'altra banda, es va preocupar per adequar la pronncia de la lectura del llat al sistema de signes grfics de qu es componia el model clssic escrit.

Aquests dos aspectes actuaren contra la relaxaci en l'expressi oral i escrita del llat, cosa que va significar  que entre aquesta llengua i la parlada es va fer poc menys que impossible la intercomprensi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370442" title="Aula d'acollida a la resta d'Espanya" nonfiltered="3449" processed="3436" dbindex="143485">
Definici #REDIRECT Aula d'acollida (v. articles)

D acord amb l article que aparegu a Revista de Educacin  de CREADE, la denominaci d aula d acollida no s igual per tot el territori espanyol. D aquesta manera  veiem que es coneixen amb els segents noms:

 Aulas temporales de Adaptacin Lingstica  a Andalusia;
 Aulas de Espaol para inmigrantes a Arag;
 Aulas intensivas de inmersin lingstica y aulas de acogida y acceso curricular a Astries;
 Aulas de enlace a Madrid;
 Aulas de Acogida a Murcia;
 Aulas de inmersin lingstica a  Navarra;
 Aulas zonales al  Pas Basc;

Diferncies entre comunitats.
No existeix en les administracions educatives un marc legislatiu especfic referent a aquestes aules. s enormement heterognia la regulaci normativa de les diferents actuacions de L2 que han anat posant en marxa les administracions, aix com del rang de la legislaci: Lleis, Models, Plans regulats mitjanant Decrets, Resolucions, Instruccions i Circulars. Per exemple a Catalunya i al Pas Basc hi ha el Pla d immigraci; a Cantabria i a Castella i Lle el Plan de atencin a la diversidad; o a Extremadura el Plan de inclusin social.

A ms de no tenir el mateix marc legislatiu, tampoc es dna el mateix grau d autonomia als centres en el desenvolupament de mesures d atenci lingstica a l alumnat estranger. Per exemple a la Rioja cada centre segueix les seves pautes organitzatives; a Ceuta i Melilla s competncia del ministeri d Educaci i Cincia; i a altres comunitats recullen les mesures de forma sistemtica en les seves normatives.

Un aspecte que marca la diferncia en la normativa de les Administracions s la existncia d una o varies llenges oficials en el seu territori. El desenvolupament legislatiu sobre poltica lingstica en l educaci fa que se les pugui considerar pioneres en l adopci de mesures d adaptaci lingstica de l alumnat. Aix doncs la normativa a Catalunya, Pas Basc, Balears, Comunitat Valenciana i Galcia s anterior, ms especfica i ms detallada que la legislaci desenvolupada per la resta de les Comunitats Autnomes.

De totes maneres, totes tenen uns objectius comuns: satisfer la necessitat urgent de l alumnat estranger que desconeix la llengua vehicular adquireixi les competncies lingstiques i comunicatives necessries.

----Referncies Bibliogrfiques
 	CREADE.  La atencin lingstica al alumnado extranjero en el sistema educativo espaol: normativa, actuaciones y medidas.  En Revista de Educacin, 343. Mayo-agosto 2007, pp.149-174. http://www.revistaeducacion.mec.esre343re343_08.pdf
 	Lex Navarra. Resoluci 8/2007. Instrucciones que regulan la organizacin y funcionamiento del programa de inmersin lingstica para la enseanza del espaol al alumnado extranjero en los institutos y centros de educacin secundaria
 	Navarra.es. Boletn 88 Comunidad Foral de Navarra. http://www.navarra.es/home_es/Actualidad/BON/Boletines/2006/88/Anuncio-1/ BOLETN N 88 - 24 de julio de 2006



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370443" title="Mu isamaa, mu nn ja rm" nonfiltered="3450" processed="3437" dbindex="143486">
Mu isamaa, mu nn ja rm, s l'himne nacional d'Estnia. La melodia s la mateixa que l'himne nacional de Finlndia. La lletra va ser escrita pel poeta Johann Voldemar Jannsen. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370451" title="Paulina Bonaparte" nonfiltered="3451" processed="3438" dbindex="143487">
 Paulina Bonaparte (en francs Marie Paulette o Pauline Bonaparte), tamb coneguda com a Paulina Borghese, Princesa de Frana, Princesa i Duquesa de Guastalla (Ajaccio, Crsega, 20 d'octubre del 1780- Florncia, 9 de juny del 1825) va ser la germana petita i la preferida de Napole I.

 Infantesa .
Pauline rest a Crsega fins els 13 anys. El 1793 fug de l'illa acompanyant la seva mare i germans tot seguint Napole, el germ gran.

 Matrimoni amb Charles Leclerc .

A Frana port una vida amb nombrosos escndols amorosos, que portaren Napole a fer-la casar el 1797 amb Charles Victor Emmanuel Leclerc, general dels seus exrcits.

Pauline segu Leclerc en el seu trasllat a Saint-Domingue (avui Hait) per fer fora del poder el general negre Toussaint-Louverture. All, Pauline segu tenint diversos amants, sovint militars de baix rang, fins i tot quan el seu marit emmalalt de febre groga, que li acabaria causant la mort.

 Matrimoni amb Camillo Borghese .
El 1803 es cas, a requeriment del seu germ, amb el noble itali Camillo Filippo Ludovico Borghese. Dona amant de la bona vida i de l'encant de la cort, continu donant lloc a nombrosos escndols i se li atribueixen nombrosos amants.

 La Venus Victrix de Canova .

Pauline fou una dona bella i li agrad lluir, cosa que la port a ser la model nua de la clebre escultura neoclssica en marbre d'Antonio Canova, la Venus Victrix, realitzada entre 1805 i el 1808 i que hom pot admirar a la Galleria Borghese de Roma, on ha estat des del 1830.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370452" title="Amir al-Tusi" nonfiltered="3452" processed="3439" dbindex="143488">
Amir al- usi (segle X) fou un notable de la famlia Abd al-Razzak de Tuz, governador de la fortalesa de Kalat i el districte de Tarud al Khurasan al servei dels samnides i desprs dels gaznvides.

En la lluita entre el samnida Nuh II ben Mansur i el governador de Khurasan Abu Ali Simdjur, va participar al costat d'aquest darrer i va prendre part en diversos combats contra Sebuktegin i desprs el seu fill Mahmud ben Sebuktegin fins que Abu Ali Simdjur fou fet presoner el 996; llavors es va posar al servei de Mahmud, per aviat fou arrestat acusat de ser un mag i empresonat a Gardiz junta amb Abu Ali Simdjur i altres seguidors d'aquest, i tots foren executats junts el 999.

 Bibliografia .
K. C. Seelye, Moslem Schisms and Sects, Nova York, 1966.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370453" title="Ana's Song (Open Fire)" nonfiltered="3453" processed="3440" dbindex="143489">

Ana's Song (Open Fire) s el segon senzill del tercer lbum de Silverchair, Neon Ballroom.

En la can, el cantant del grup Daniel Johns explica el seu patiment per afrontar l'anorxia nerviosa que havia superat poc abans de treure l'lbum. El videoclip, dirigit per Cate Anderson, mostra el patiment d'una noia que representa que t anorxia i parallelament tamb es veu a Johns patint en una cadira de rodes i tancat en un hospital. 

A Alemanya van rebre el premi Comet Award per la seva franquesa i sinceritat.

 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD086)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "Trash";
 "Anthem for the Year 2000 (a cappella)";
 "Ana's Song (acoustic)";

Vinil 7" Ltd. AUS (MATTV086)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "Anthem for the Year 2000 (a cappella)";

CD Senzill EU (6671072)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "Anthem for the Year 2000 (a cappella)";
 "Ana's Song (Open Fire) (acoustic)";

CD Senzill EU (amb cartula diferent) (6673455)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "Ana's Song (open Fire) (acoustic)";
 "Trash";

CD Senzill UK Deleted (6673452)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "London's Burning";
 "The Millennium Bug (The Paul Mac Remix)";

7" Ltd 7" UK Picture Disc (667345 7)
 "Ana's Song (Open Fire)";
 "Ana's Song (Open Fire) (acoustic)";
 
Promo CD US (ESK42087)
 "Ana's Song (Open Fire)";


 Referncies .



 Enllaos externs .
 ;
 "Ana's Song (acoustic)";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370455" title="Amlash" nonfiltered="3454" processed="3441" dbindex="143490">
Amlash es un llogaret del sud-est de Gilan  al Iran, que dona nom des de 1959 a una srie d'elements arqueolgics trobats en excavacions clandestines a les valls properes i que van del II millenni en endavant encara que la major part sn del segles VIII i IX i alguns (bastants menys) dels perodes parts i sassnides. Degut a les falsificacions i la manca de context es difcil determinar i datar els objectes.

 Bibliografia .
R. Biscione, Ceramica di Amlash, Museo Nazionale d Arte Orientale, Roma, 1974. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370457" title="Ammarlu" nonfiltered="3455" processed="3442" dbindex="143491">
Els Ammarlu sn una tribu kurda del Gilan i Khurasan, derivats de 40000 famlies establertes al final del segle XVI i comenament del segle XVII per Abbas I el Gran a aquestes regions per servir de fre als uzbeks. 

El segle XVIII al Khurasan foren expulsats una mica al sud per les incursions tribals i van expulsar al seu torn als Geraylis, que dominaven Kushan, Shirvan, Bodjnud i Samalkan. Modernament viuen al nord-oest de Nishapur i sn nomes uns 3000. 

A Gilan es van establir a la regi de Tarom; al segle XIX encara eren nmades per al comenament del segle XX ja havien esdevingut sedentaris.

 Bibliografia .
H. L. Rabino,  Les provinces caspiennes de la Perse: le Guln, 1916-1917;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370459" title="Amr ibn Yakut" nonfiltered="3456" processed="3443" dbindex="143492">
Amr Abu Hafs ibn Yakut ibn Muhammad ibn Amr ibn al-Layth, fou besnt del fundador de la dinastia saffrida i emir de Sistan del 912 al 913. 

El 900, desprs de la derrota i captura de Amr ibn al-Layth a Balkh, el poder saffrida es va enfonsar i els samnides van poder ocupar el Sistan (911) on Abu Salih Mansur ibn Ishak, cos de l'emir samnida Ahmad II ben Ismail fou nomenat governador. Les forces ocupants foren molt impopulars per els maltractes que feien a la gent i el governador va fer una pressi fiscal excessiva.

El 912 va esclatar una revolta dirigida pel cap kharigita Muhammad ibn Hormuz anomenat mawla Sansali, un antic mawla del saffrida Muhammad ibn Amr ibn al-Layth (mort 887); els rebels van buscar a un prncep saffrida per posar-lo al front del moviment, i van trobar al jove prncep Amr, de 10 anys, que era el nic membre de la famlia en lnea directe que havia sobreviscut. Muhammad ibn Hormuz i els ayyars de Sistan (una milcia organitzada originalment per lluitar contra els kharigites) van aniquilar a la guarnici samanida de Zarandj i van empresonar al governador; quan va tenir el poder Muhammad ibn Hormuz, va fer llegir la khutba en el seu propi nom i va suprimir el del jove prncep per les forces legitimistes eren molt fortes i un contracop d'estat dirigit per Muhammad ibn Abbas Kulaki va restaurar al jove Amr (2 de maig del 912).

Ahmad ibn Ismail va preparar una expedici per restaurar l'autoritat samnida i un exrcit dirigit per Husayn ibn Ali Marv al-Rudi i un altre sota els generals Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar Mutadji i Simdjur Dawati va entrar a Sistan i va suprimir el moviment (913). Quan s'acostava un exrcit samnida el  governador va quedar lliure, i els caps ayyar foren executats. Amr fou enviat a un honorable exili a la cort a Bukhar (entre maig i juliol del 913). 

Simdjur fou nomenat governador i va governar un parell d'anys per desprs de l'assassinat de Ahmad II ben Ismail els samnides no van tardar a perdre el poder a Sistan.

 Bibliografia .
J. Walker, The Coinage of the Second Saffarid Dynasty in Sistan, ANS Numismatic Notes and Monographs 72, Nova  York 1936;
Cambridge History of Iran IV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370460" title="Amirteu" nonfiltered="3457" processed="3444" dbindex="143493">


Onomstica:
Amirteu I, fara rebel 465-463 aC;
Amirteu II, fara proclamat el 404 aC i mort el 399 aC, nic membre de la Dinastia XXIX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370461" title="Amirteu II" nonfiltered="3458" processed="3445" dbindex="143494">
Amirteu II (demtic Imn ir di-sw, Donat pel deu Ammon; arameu Mwrtys; hipotticament el seu nom egipci seria Ameirdisu; llat Amyrtaeus i grec  Amyrtaios) fou  fara  d'Egipte del 404 aC al 399 aC i s l'nic membre de la dinastia XIX segons Manet.  Originalment de Sais, era probablement nebot d'Amirteu I protagonista de la revolta organitzada junt amb el libi Inaros contra Prsia mig segle abans (465 463 aC).

Es va revoltar vers el 411 aC contra Darios II de Prsia i va dirigir una guerra de guerrilles a la part occidental del del delta del Nil a l'entorn de Sais. A la mort de Darios II es va declarar rei (404 aC). Segons Iscrates, Artaxerxes I de Prsia, poc desprs de pujar al tron, va reunir una exrcit a Fencia dirigit per Abrocomes per reconquerir el pas rebellat, per la revolta de Cir el Jove li va impedir continuar.

Encara que al Delta Amirteu II era reconegut com a fara, a l'alt Egipte Artaxerxes I va seguir sent considerat rei; els perses van governar l'Alt Egipte al menys fins el 400 o 398 aC. Tucdides diu que Amirteu II es va aliar al rei dels rabs per atacar Fencia per prevenir un atac des de aquest territori. Diodor de Siclia diu que un almirall egipci, l'almirall Tamos, que era governador (strapa) de Cilcia durant el govern de Cir el Jove, es va refugiar a Egipte el 400 aC junt amb el seu fill i la flota i tots els tresors que va trobar.

Amirteu fou derrotat pel seu successor Neferites I de Mendes i executat a Memfis poc desprs (octubre del 399 aC)

 Bibliografia .
A. Cowley, Aramaic Papyri of the Fifth Century B.C., Oxford, 1923.
 J. H. Johnson,  The Demotic Chronicle,  Enchoria 4, 1974, pp. 1-17. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370463" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3459" processed="3446" dbindex="143495">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disput, per primer cop en uns Jocs Olmpics d'estiu, una competici de bsquet en categoria masculina de forma oficial. Anteriorment aquest esport havia format part del programa olmpic com a esport de demostraci en els Jocs Olmpics d'estiu de 1904. La competici es realitz entre els dies 7 i 14 d'agost de 1936 en una pista situada a l'aire lliure.

Comits participants.
Participaren un total de 199 jugadors de bsquet de 21 comits nacionals diferents:


  Alemanya (10/14);
  (8/14);
  (8/10);
  Canad (9/14);
  Egipte (7/10);
  (14/14);
  (8/11);
  (9/12);
  Frana (11/14);
  Itlia (13/14);
  (8/11);

  (7/11);
  (11/11);
  Per (9/13);
  (10/14);
  (8/13);
  (8/10}};
  (12/12);
  (9/13);
  (7/11);
  Xina (13/14);


Resum de medalles.


Resultats.
Primera ronda.
Els guanyadors accedeixen a la segona ronda i els perdedors realitzen una ronda de consolaci per accedir a la segona ronda:
 derrota  Frana, 34-29 ;
 derrota , 30-16 ;
 derrota  Alemanya, 25-18 ;
 Itlia derrota , 44-28 ;
 Per derrota  Egipte, 35-22 ;
 derrota , 20-17 ;
 derrota  Canad, 24-17 ;
 derrota  Xina, 35-19 ;
 derrota , 32-9 ;
 accedeix a la segona ronda per la renncia de  Espanya ;
 accedeix a la segona ronda per la renncia de  Hongria;
 passa directament a la segona ronda;

Primera ronda de consolaci.
 derrota , 17-10 ;
 Xina derrota  Frana, 45-38 ;
 Egipte derrota , 33-23 ;
 Canad accedeix a la segona ronda per la renncia de  Hongria;
 Alemanya accedeix a la segona ronda per la renncia de  Espanya ;
 passa directament a la segona ronda;

Segona ronda.
Els guanyadors accedeixen directament als vuitens de final, els perdedors realitzen una nova ronda de consolaci.
 derrota , 32-30 ;
 derrota , 43-31 ;
 derrota  Egipte, 36-23 ;
 Per derrota la  Xina, 29-21 ;
 derrota , 52-28 ;
 Itlia derrota  Alemanya, 58-16;
 derrota , 25-12 ;
 derrota , 23-18 ;
 Canad derrota , 34-23 ;

Segona ronda de consolaci.
 derrota , 28-23 ;
 derrota  Xina, 32-14 ;
 derrota  Egipte, 32-10 ;
 derrota  Alemanya, 20-0 ;
 passa directament;

Vuitens de final.


Referncies.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370466" title="Narva" nonfiltered="3460" processed="3447" dbindex="143496">

Narva (en alemany Narwa i en rus      ) s la tercera ciutat mes gran d'Estnia, amb una poblaci que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfcie de 84,54 km.

La poblaci de Narva s majoritriament d'origen rus.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370467" title="Lomen Company" nonfiltered="3461" processed="3448" dbindex="143497">

Lomen Company va ser una empresa estatunidenca del sector frigorfic, fundada el 1914 pels germans Carl i Alfred Lomen en el llavors territori d'Alaska.

Histria.
Els Lomen van invertir en la compravenda de ramats de rens, i entre 1920-1929, van muntar una gran estructura de escorxadors i frigorfics, obtenint encara xit en el cruzamento entre caribs i rens. Van passar llavors a dominar el mercat d'exportaci de carn i cuir de ren per als Estats Units d'Amrica, fent inviable la competici pels petits productors inuit. Entre 1914 i 1929, els Lomen van adquirir 14.083 rens, al cost total de US$ 236.156,00.

En el Nadal de 1926, en conjunt amb les magatzems Macy's, els Lomen van elaborar una ingenisa campanya de mrqueting per divulgar seu producte principal: les rens. Santa Claus, en un trineu estirat per rens, va ser presentat en diverses ciutats estatunidencs (tals com Boston, San Francisco, Xicago i Seattle, d'entre altres). Els Lomen tot i aix van forjar lletres publicades en peridics, on nens demanaven la presncia de Santa Claus i les seves rens en determinades ciutats. Va ser a partir d'aqu que el trineu estirat per rens va passar a ser ms una de les tradicions associades al Nadal estatunidenc.

La Lomen Company, no obstant aix, va passar a tenir problemes amb el lobby dels productors de bovs, que van passar a pressionar el Congrs per a qu aquest imposs barreres a la promoci i venda de carn de ren. Abans que aix ocorregus, el 1929, amb el Crack del 29, el mercat per als productes de Lomen va entrar en decadncia. El cop final va ser donat en 1 de setembre de 1937, quan el Reindeer Act tranferiu la possessi de totes les rajades de rens del Alaska per al Bureau of Indian Affairs (i, per tant, per a les mans dels inuits), pagant 3 o 4 dlars per cap. El ramat dels Lomen va ser llavors adquirit pel govern estatunidenc per la suma bruta de US$ 720.000,00.

Noms el 1997 una decisi judicial va permetre que no-natius adquirissin ramats de rens en el Alaska.

Bibliografia.
 Eldoris Leyse Hustad. Carl Lomen Story . Granite Falls Historical Society, 2007. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 A Brief History of Alaska Statehood (1867-1959) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370473" title="Riu Clariano" nonfiltered="3462" processed="3449" dbindex="143498">

El riu Clariano s un riu valenci que discorre per la Vall d'Albaida, al sud de la provncia de Valncia.

Es forma en la vall d'Agres i Bocairent. Un lloc clau en el transcurs del Clariano s el Pou Clar, en el terme d'Ontinyent, des d'on es dirigeix cap Aielo de Malferit. Continua per aquesta localitat fins que s'interna en la vall tot aplegant a Montaverner, confluint amb el riu Albaida (afluent del Xquer), perdent el nom i passant-se a denominar-se fins a la seva desembocadura riu Albaida.

La seua longitud s de 40 kilmetres. No s un riu molt cabals, encara que ha sofert alguns desbordaments. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370476" title="Riu d'Agres" nonfiltered="3463" processed="3450" dbindex="143499">
El riu d'Agres s un corrent d'aigua de poc cabal que discorre per la provncia d'Alacant (Pas Valenci) i que neix en el terme d'Agres, recorre la seva vall, i travessa els termes municipals de Muro d'Alcoi i Alcosser de Planes, desembocant en el riu Serpis pel seu marge esquerre, el qual desembocar posteriorment en el Mediterrani. T una longitud de 12 km. 

Enllaos externs. 
 Confederaci Hidrogrfica del Xquer ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370477" title="Riu Algar" nonfiltered="3464" processed="3451" dbindex="143500">
 
El riu Algar s un riu de curt recorregut (12,2 km) situat en el sud-est de la pennsula Ibrica, en la provncia d'Alacant. Neix en la Serra del Ferrer, en el terme de Callosa d'En Sarri, formant les Fonts del Algar, que constituxen una zona recreativa i de bany amb nombrosos salts d'aigua freda. Rep com afluents el riu Bolulla i el riu Guadalest. No obstant aix, a partir de la incorporaci al Castell de Guadalest, les aiges de la llera es reduxen considerablement a causa de la substracci d'aigua per a reg. Finalment, el riu desemboca en el mar Mediterrani, en el terme municipal d'Altea. El tram final del riu t una conformaci de tpica rambla mediterrnia. 

 Enllaos externs . 
Confederaci Hidrogrfica del Xquer - Sistema Marina Baixa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370494" title="Kennin-ji" nonfiltered="3465" processed="3452" dbindex="143501">


El Kennin-ji (   ), o Zuiryusan Kennin-ji (       ), s un temple de budisme zen situat a Kyoto, al Jap, al barri de Gion. Se'l coneix tamb sota el nom de Marishiten-d  (     ). Fou fundat el 1202 per Eisai a petici de Minamoto no Yoriie. s el temple principal de l'escola zen Rinzai. Fou anomenat gozan (un dels cinc grans temples de Kyoto) el 1334. Controla actualment gaireb 70 temples annexos.
El conjunt dels edificis daten del segle XVIII a excepci de la chmon (  , porta central) que data de la creaci del temple i la pagoda a cinc pisos, Yasaka-t  (   ), erigida el 1440 i restaurada el 1618. El temple cont igualment jardins zen.

El Kennin-ji s igualment reputat per ser l'indret on el mestre zen D gen va seguir una instrucci sobre el zen Rinzai i on hi ha enterrades les seves restes.


 Vegeu tamb .

 Cinc grans temples.
 Galeria d'imatges;

 Enllaos externs .

  Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370497" title="Mus? Soseki" nonfiltered="3466" processed="3453" dbindex="143502">


 (1275 - 20 octubre de 1351) era un monjo budista Zen de l'escola Rinzai.

Originari de la provncia d'Ise (actual prefectura de Mie), integra a un temple de muntanya el 1283. Estudia les escoles Shingon i Tendai. El 1292, entra al T dai-ji i emprn l'aprenentatge del Zen.

El 1325, l'emperador Go-Daigo li demana que vagi al Tribunal del sud i esdevingui el gran sacerdot del temple Nanzen-ji. L'any segent, desprs d'haver fundat un temple a la provncia d'Ise, Mus  Soseki va a Kamakura i es queda a un dels temples. Desprs de la caiguda dels bafuku de Kamakura, torna al Nanzen-ji. Ms tard rep el suport del shogunat Ashikaga.

s el principal arquitecte de diversos grans jardins de l'poca, del qual els dels temples Saih -ji, Tenryu-ji i Risen-ji.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370499" title="Albillos" nonfiltered="3467" processed="3454" dbindex="143503">

Albillos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370500" title="Eisai" nonfiltered="3468" processed="3455" dbindex="143504">


Myoan Eisai (en japons:     , My an Eisai) o Mestre zen Eisai (en japons:     , Eisai Zenji) (20 abril de 1141 - 5 juliol 1215) s el fundador de l'escola Rinzai al Jap que va portar de la Xina el 1191. Tamb hauria dut el Te al Jap desprs d'aquest mateix viatge.


 Biografia .

Myoan Eisai va nixer a la provncia de Bitchu (avui provncia d'Okayama). Comena els seus estudis monstics a un temple Tendai, per, descontent amb l'estat del Budisme de l'poca al Jap, marxa el 1168 a la Xina, on troba per primer cop el chan (que esdevindr ms tard, al Jap, el zen). No s'est ms de sis mesos a la Xina en el seu primer viatge per torna prop d'un any el 1187. En el transcurs d'aquest segon viatge esdev deixeble de Xuan Huaichang.

Desprs de la seva certificaci com a professor zen rinzai, Eisai retorna al Jap el 1191, portant amb ell escriptures zen i llavors de te. Funda immediatament el temple d'Hoonji a l'illa de Ky sh , que ser el primer temple zen del Jap. Eisai comena a propagar lentament aquesta nova fe, intentant guanyar-se el respecte de l'escola Tendai i del tribunal imperial amb una diplomcia hbil. Confrontat amb les escoles tradicionals del Budisme japons com l'escola Tendai, Shingon o fins i tot l'escola de la terra pura (J do-sh ), Eisai deixa finalment Kyoto pel nord-est a la ciutat de Kamakura el 1199, on el Sh gun i els seus Samurais acullen amb entusiasme els seus ensenyaments zen orientats vers les arts marcials. H j  Masako, la vdua del Sh gun Minamoto no Yoritomo, li dna l'autoritzaci per a construir el temple Jufukuji, el primer centre zen a Kamakura. Eisai mor el 1215 a l'edat de 75 anys. Ha tingut entre els seus deixebles a D gen que fundar l'escola S t  al Jap.

 Vegeu tamb .

 zen;
 zazen;
 k an;
 rinzai;

 Enllaos externs .

La Falaise Verte - Centre Zen Rinzai;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370501" title="Arcos de la Llana" nonfiltered="3469" processed="3456" dbindex="143505">

Arcos de la Llana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370504" title="Arlanzn" nonfiltered="3470" processed="3457" dbindex="143506">

Arlanzn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou els nuclis d'Ags, Galarde, Santovenia de Oca, Villalbura, Villamrico i Zalduendo

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370505" title="Orfisme" nonfiltered="3471" processed="3458" dbindex="143507">

L'orfisme s un corrent religis que va aparixer a Grcia al segle VI aC inspirat en el personatge d'Orfeu.

La creena que aix proporcionava pels pitagrics era la d'una espurna de immortalitat a l'nima dels humans. Van aparixer dues doctrines a partir de l'orfisme: 

Reencarnaci o transmigraci de les nimes: es considerava un mal que es podia evitar mitjanant la purificaci de l'nima, que consistia en l'alliberaci dels prejudicis i de la ignorncia d'aquesta a partir del coneixement adquirit, utilitzant la matemtica. ;

Immortalitat i purificaci de l'nima: aquesta idea converteix la matemtica en ms que una cincia. Les matemtiques es consideren l'estructura del cosmos (univers) i per tant, sn perfectes per la seva proporci. Aix, amb el seu coneixement l'nima es perfeccionava i s'alliberava.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370506" title="Atapuerca" nonfiltered="3472" processed="3459" dbindex="143508">

Atapuerca s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370507" title="Herman Moll" nonfiltered="3473" processed="3460" dbindex="143509">



Herman Moll (1654?   1732) fou un cartgraf, gravador i editor. Moll es va traslladar a Anglaterra el 1678 i va obrir una llibreria de mapes a Londres. Ell realitzava mapes utilitzant els seus estudis de la tasca d'altres cartgrafs.

Un dels mapes del Moll de l'illa de Terranova, publicat a la dcada del 1680, va mostrar Pointe Riche, el lmit sud de l'illa que es troba situat a 47  40 ' de latitud nord. El 1763 l'estat francs intent utilitzar aquest mapa per establir la seva reclamaci a la costa oest de Terranova , argumentant que el Point Riche i Cap Ray eren la mateixa punta. El governador Hugh Palliser i el capit James Cook trob proves per refutar la reclamaci de Moll i el 1764 Frana va acceptar l'emplaament de Pointe Riche prop de Port au Choix.

Origen.
El lloc exacte de naiaxament de Moll s desconegut. Degut a la seva important tasca cartogrfica sobre els Pasos Baixos i el fet que ell va dur a terme un viatge en els seus darrers anys als Pasos Baixos, fan suposar que procedia d'Amsterdam o Rotterdam. El cognom Moll s com als Pasos Baixos, per tamb al nord d'Alemanya, cosa que fa pensar en un possible origen alemany. La biografia de Dennis Reinhartz assumeix que Moll prov de Bremen. El seu any de naixament s probablament el 1654.

Referncies.
  Warnar Moll, Herman Moll;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370508" title="Barrios de Colina" nonfiltered="3474" processed="3461" dbindex="143510">

Barrios de Colina s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370509" title="Buniel" nonfiltered="3475" processed="3462" dbindex="143511">

Buniel s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370510" title="Sor Maria Rafela" nonfiltered="3476" processed="3463" dbindex="143512">
Sebastiana Llad Sala sor Maria Rafela (Campos 1 de gener de 1814 - Campos 8 de mar de 1899) va ser una religiosa mallorquina fundadora de la Congregaci de Germanes dels Sagrats Cors. Tamb fou coneguda com sa mestra Cases Noves.

Batiada com a Sebastiana Maria Llusa Igncia Llad Sala la seva infantesa transcorregu dins una famlia de profundes conviccions cristianes. Al voltant dels trenta un anys l'ajuntament de Campos la nomen mestra interina de nines i l'encamin a estudiar magisteri a Palma on aconsegueix el ttol tres anys desprs. Poc desprs assoleix la plaa de mestra al seu poble i inicia tamb la seva activitat con a catequista convertint l'any 1882 la seva casa en un centre d'"espiritualitat". 

L'any 1891 s clau per la vida de Sebatiana Llad. El 29 de gener aconsegueix, no sense dificultats, que el bisbe de Mallorca Jacint Cervera aprovi el 29 de gener la conversi de casa seva en un institut religis sota la seva direcci. El 17 de mar del mateix any per fi aconsegu la llicncia per formar la congregaci de religioses juntament a les seves companyes. A partir d'aquell moment Sebastiana Llad esdevindria sor Maria Rafela. Es mantingu com a superiora fins que el 1895 es retir motivada per l'edat essent substituda per la montuirera Joana Aina Mateu Cloquell, sor Josepa. Mor a la seva vila natal el 1899.

La seva tasca es centr el l'educaci de les dones des de la infantesa fins l'edat adulta. La congregaci que fund es dedica encara a l'ensenyament i fins fa poques dcades exclusivament femen. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370512" title="Campolara" nonfiltered="3477" processed="3464" dbindex="143513">

Campolara s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370513" title="Cavia" nonfiltered="3478" processed="3465" dbindex="143514">

Cavia s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370514" title="Kaspar Capparoni" nonfiltered="3479" processed="3466" dbindex="143515">

Kaspar Capparoni (Roma, 1 d'agost de 1964) s un actor itali, conegut per actuar a la srie de televisi Rex, un policia diferent.



 Biografia .
Comen a l'edat de 18 anys en el teatre grcies a Giuseppe Patrone Griffi. Desprs, el 1984, va formar part del repartiment de la pellcula Phenomena, dirigida per Dario Argento i va actuar en Colpi di luce (1985), dirigida per Enzo G. Castellari, Gialloparma (1999), dirigida per Alberto Bevilacqua, Encantat (2002), dirigida per Corrado Colombo, Il Ritorno del Monnezza (2005), dirigida per Carlo Vanzina, Two Families i Il sole nero, ambdues del 2007.

Tamb va treballar en diverses sries de ficci televisiva, entre elles la telenovela Ricominciare (2000), la minisrie de televisi Petit mn antic, les sries Incantesimo 4, (2001) i Elisa di Rivombrosa (2003), La caa (2005), minisrie dirigida per Massimo Spano, on s l'antagonista d'Alessio Boni i la srie Capri (2006).

El 2007 es va convertir en protagonista de la minisrie Donna Detective, dirigida per Cinzia TH Torrini i l'any segent va participar en Rex, un policia diferent, dirigida per Marco Serafino, i en la srie Capri 2, dirigida per Andrea Barzini i Giorgio Molteni.

 Filmografia .
 Cinema .

Phenomena (1984), dirigida per Dario Argento;
Colpi di luce (1985), dirigida per Enzo G. Castellari;
Gialloparma (1999), dirigida per Alberto Bevilacqua;
Encantado (2002), dirigida per Corrado Colombo;
Il ritorno del Monnezza (2005), dirigida per Carlo Vanzina;
Two families (2007), dirigida per Barbara Wallace i Thomas R. Wolfe;
Il sole nero (2007), dirigida per Krzysztof Zanussi;

 Televisi .

Addio e ritorno (1995), dirigida per Rodoldo Roberti - TV Movie;
Tequila e Bonetti (2000), dirigida per Bruno Nappi e Christian I. Nyby II - Episodio: Cuore rapito - Srie de TV;
La casa delle beffe (2000), dirigida per Pier Francesco Pingitore - Minisrie de TV;
Ricominciare (2000-2001), diversos directors - Soap opera;
Piccolo mondo antico (2001), dirigida per Cinzia TH Torrini - Srie de TV;
Incantesimo 4 (2001), dirigida per Alessandro Cane e Leandro Castellani - Srie de TV;
Elisa di Rivombrosa (2003), dirigida per Cinzia TH Torrini - Srie de TV;
La caccia (2005), dirigida per Massimo Spano - MiniSrie de TV;
Provaci ancora Prof (2005), dirigida per Rossella Izzo - Episode: La mia compagna di banco - Minisrie de TV;
Capri (2006), dirigida per Francesco Marra and Enrico Oldoini - Srie de TV;
Donna Detective (2007), dirigida per Cinzia TH Torrini - MiniSrie de TV ;
Rex (2008), dirigida per Marco Serafini - MiniSrie de TV ;
Capri 2 (2008), dirigida per Andrea Barzini and Giorgio Molteni - Srie de TV;
Il giudice Mastrangelo 3 (2009), dirigida per Enrico Oldoini - Fiction tv;


Enllaos externs.
 Web oficial  - ;
;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370515" title="Carcedo de Burgos" nonfiltered="3480" processed="3467" dbindex="143516">

Carcedo de Burgos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370516" title="Cardeadijo" nonfiltered="3481" processed="3468" dbindex="143517">

Cardeadijo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370517" title="Toy Dolls" nonfiltered="3482" processed="3469" dbindex="143518">



Els Toy Dolls sn un grup musical angls. Es van formar l'any 1979, fent el seu primer concert a l club social, a Sunderland, el 20 d'octubre de 1979. 

While much punk rock is political or angry, the Toy Dolls worked within the esthetics of punk to express a sense of irreverent adolescent fun with irreverent lyrics and song titles such as "Yul Brynner Was A Skinhead", "My Girlfriend's Dad's A Vicar" and "James Bond Lives Down Our Street." There is often alliteration in their song titles (e.g. "Peter Practice's Practice Place", "Fisticuffs in Frederick Street", "Neville is a Nerd").Their albums usually include a cover version of a well-known hit song, usually sped up to the usual punk rock tempo. Covers have included "Toccata in Dm", "Sabre Dance", "Livin' La Vida Loca", "Lazy Sunday Afternoon", "I'm Gonna Be (500 Miles) and "The Final Countdown." They have also recorded parodies of popular songs, such as "The Kids in Tyne and Wear (Kids in America)" and "The Devil Went Down to Scunthorpe (The Devil Went Down to Georgia)". Their albums often start with a short intro with a catchy guitar riff, and end with an outro, which is usually a slightly longer variation of the intro riff. Their lyrics are usually based on singer Olga's experiences and favorite soap operas.

Most of the band members have nicknames and are rarely seen without their cartoonish rectangular sunglasses. Although they appeared bare-eyed on the One More Megabyte album cover, they have usually appeared in sunglasses ever since the group formed.


Histria.
El grup es va formar com a quartet amb Pete "Zulu" Robson com a cantant, Michael "Olga" Algar com a guitarrista, Colin "Mr. Scott" Scott com a baterista, i Phillip "Flip" Dugdale com a baixista. Desprs d'uns quants concerts, Zulu deixa el grup per formar el seu propi grup i s substitut per Paul "Hud" Hudson a les veus per un concert. Desprs de la marxa de Hud, Toy Dolls va passar a ser un trio, amb Olga assumint les veus juntament amb la guitarra.


Scott left the band in 1980 and was replaced by Dean James for four months over the summer of 1980. James later returned to the band from 1985 to 1988 as a bassist.  Flip left in 1983, marking the beginning of a revolving door of drummers and bassists that would characterise the Toy Dolls line-up over the years (with Olga as the mainstay and only original member). In 1984, Zulu returned to the line-up as a bassist/vocalist, but departed again less than a year later. 

They quickly built up a local fan base and were initially grouped with the Oi! scene that was emerging at the time. However, despite having the singalong choruses that are typical of Oi!, they can also be classified as pop punk or punk pathetique. One reason they are associated with Oi! is that they were championed by Garry Bushell, who was very involved with Oi! bands such as Angelic Upstarts (whom The Toy Dolls later supported on their first national tour). In 1980, a local businessman financed Toy Dolls' debut single, "Tommy Kowey's Car" with "She Goes To Finos" on the B-side. The single quickly sold out its initial pressing of 500 copies, but the band could not afford to press any more, making the single a collectors' item. When the band signed to Volume they moved to Newton Hall, north of Durham which lead to the song "Livin' on Newton Hall".

For Christmas 1982, they released their punk rendition of "Nellie the Elephant", a classic children's song, which hit #16 in the UK Indie Singles Chart. In 1983, they released their debut album Dig That Groove Baby. By this time, with Bushell's help, they were beginning to attract national press attention.  In 1984, their re-issue of "Nellie the Elephant" reached #4 in the UK Singles Chart and stayed in the Top 100 for 14 weeks. Their follow-up single "She Goes to Fino's" reached #93 during April 1985. The Toy Dolls have continued with ever-changing record labels and line-ups. They have established fan bases in Europe, North America, South America and Asia.

Fins l'any 2007, el grup havia tingut 14 bateristes diferents i 11 baixistes diferents. L'Olga s l'nic membre original en actiu. Desprs de l'Olga, el bateria Martin Yule ha estat el membre ms durader (de 1987 a 1999).

Discografia.


Enllaos externs.
Pgina oficial;
Biografia dels Toy Dolls;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370520" title="Cardeajimeno" nonfiltered="3483" processed="3470" dbindex="143519">

Cardeajimeno s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370521" title="Cardeuela Riopico" nonfiltered="3484" processed="3471" dbindex="143520">

Cardeuela Riopico s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370522" title="Castrillo del Val" nonfiltered="3485" processed="3472" dbindex="143521">

Castrillo del Val s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

 Entitats de poblaci .



 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370524" title="Cayuela" nonfiltered="3486" processed="3473" dbindex="143522">

Cayuela s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370525" title="Celada del Camino" nonfiltered="3487" processed="3474" dbindex="143523">

Celada del Camino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370526" title="Cogollos" nonfiltered="3488" processed="3475" dbindex="143524">

Cogollos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370527" title="Cubillo del Campo" nonfiltered="3489" processed="3476" dbindex="143525">

Cubillo del Campo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370529" title="Estpar" nonfiltered="3490" processed="3477" dbindex="143526">

Estpar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Localitats.

 Arenillas de Mu ;
 Arroyo de Mu;
 Estpar;
 Hormaza;
 Mazuelo de Mu;
 Medinilla de la Dehesa;
 Pedrosa de Mu;
 Quintanilla-Somu;
 Vilviestre de Mu;
 Villagutirrez ;
 Villavieja de Mu;

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370530" title="Deteriorament cognitiu lleu" nonfiltered="3491" processed="3478" dbindex="143527">
El deteriorament cognitiu lleu s la manca de memria i d'altres caracterstiques humanes com el raonament, el llenguatge, etc., que pateixen algunes persones durant el seu envelliment, i que adquireixen caracterstiques peridiques en el temps, encara que els efectes sn de baixa intensitat.

 Causes i caracterstiques .
 
Les seves causes poden originar-se en lesions vasculars, malaltia d'Alzheimer o d'altres patologies cerebrals o de tipus ms diversos.

Es caracteritza per la baixa relaci amb els altres, en el rendiment al treball o incls en les feines ms feixugues de la casa, lloc on el pacient es troba ms segur. En aquesta fase, la part ms danyada s la memria i tamb comena a canviar les seva conducta. La persona afectada sap cuidar-se de si mateixa, encara que solen patir de depressi. Els trastorns poden passar desapercebuts per part de la gent que no s del seu entorn ms immediat.

 Enllaos externs .
 http://www.hipocampo.org ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370531" title="Greenwich (desambiguaci)" nonfiltered="3492" processed="3479" dbindex="143528">

Greenwich: un dels boroughs o districtes administratius de la ciutat de Londres (Regne Unit).
Greenwich: barri del sud-est de Londres, Regne Unit. Centre del districte londinenc de Greenwich.
Greenwich Village: rea residencial de l'oest de Manhattan.
Greenwich Mean Time o GMT: una mesura del temps basada en el temps solar mitj al meridi de Greenwich;
Illa Greenwich: una de les Illes Shetland del Sud (Antrtida).
Meridi de Greenwich: Semicercle imaginari que uneix els pols i passa per Greenwich (Regne Unit).
 Diverses poblacions dels Estats Units:
Greenwich, a l'estat de Connecticut.
Greenwich, a l'estat de Virgnia.
Greenwich, a l'estat d'Ohio.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370532" title="Uni Excursionista de Sabadell" nonfiltered="3493" processed="3480" dbindex="143529">
La Uni Excursionista de Sabadell (UES) s una entitat que t per objectiu el foment de la prctica de l'excursionisme i de tots els esports que es fan a la muntanya i el foment de la cultura nacional. L any 2008 celebra el centenari de l excursionisme sabadellenc.

 Histria . 
Es va constituir l any 1970 tot fusionant el Centre Excursionista del Valls (fundat el 1908), el Centre Excursionista de Sabadell (fundat el 1919) i l Agrupaci Excursionista Terra i Mar (fundada el 1926). 

 Activitats . 
Les diferents seccions de l entitat programen excursions de caire diferent cada setmana. Destaquen les activitats segents: les sardanes a la Mola, la Marxa Infantil de Regularitat, la Ronda Vallesana i les matinals pel rodal per a la gent gran.

 Seccions .

 Seccions culturals .
 Coral de la UES;
 Secci d Histria de la UES;
 Secci Natura de la UES;

 Seccions esportives .
 Secci d Aventura;
 Secci de BTT;
 Club Alp;
 Secci d Esqu;
 Espeleoclub Sabadell;
 Secci de Muntanya;
 Secci d Orientaci;
 Secci de Senders;
 Secci de Submarinisme;

 Seccions socials .

 Secci de Campaments;
 Grup d Esplai La Ganyota;
 Secci Familiar;
 Secci de Jovent;
 Secci de Veterans;

 Reptes assolits .

Els esportistes de la UES han coronat els cims de ms de 8.000 d alcria segents: Shisha Pagma, el Cho Oyu, el Manasl, el Gasherbrum II i el Dhaulagiri. Tamb han assolit un -1.000 m en espeleologia: l avenc de la Goufre Berger.

 Premis .

 Entitat guanyadora de la Festa de l Esport Sabadellenc els anys 1970, 1998, 1999, 2001 i 2007.

 Medalla d Honor de la Ciutat de Sabadell 2008.

 Publicacions . 
 Butllet.
 Sabadell ahir, calendari anual amb fotos histriques de la ciutat, comentades;


 Enllaos externs .
http://www.ues.cat/
http://natura.ues.cat/
http://laganyota.ues.cat/
http://www.feec.cat/





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370535" title="Joan VIII d'Heinsberg" nonfiltered="3494" processed="3481" dbindex="143530">
Joan VIII d'Heinsberg ( 1396- mort al 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser prncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Llus de Borb, el protegit de Felip el Bo.

Joan era el fill de Joan II d'Heinsberg i de Margareta de Gennep. Des del 1411 va estudiar a Colnia. Era prebost del captol de les collegiates de la Mare de Du d'Aquisgr i de Sant Servasi de Maastricht i ardiaca d'Haspengouw. 

El 16 de juny de 1419, el captol de Sant Lambert de Lieja va eligir-lo per unanimitat com bisbe. El 21 de juny del 1420 va esdevenir prncep-bisbe. Ja al mateix any va tornar a instaura un tribunal especial per a tractar querelles per abusos de els funcionaris bisbals.

Al 1422 el principat va participar a la guerra contra els hussites a la Bohmia. Desprs del snode provincial de 1423 a Colnia va intentar amb poc xit de restaurar la disciplina catlica. Al 1438 va reprendre provisionalment la gesti de l'arxibisbat de Trveris. Al 1444 va participar a una croada per en arribar noms a Creta ja va tornar al pas per cause de la inestabilitat del seu feu. L'any desprs va convocar un snode dioces per a modernitzar la poltica de l'esglsia. Tot i assajar, no va gaire tenir molt d'xit.

Aviat va aliar-se amb la cort de Borgonya i a poc a poc va perdre la seva autonomia sota la influncia del ducat expansiu. Els Liegesos en temer de perdre la seva indepndencia van rebellar-se i Joan va oprimir el moviment. Felip el Bo nogensmenys no tenia gaire confiana en el seu aliat i volia que el captol de Sant Lambert nomens el seu nebot. El captol va oposar-se i Joan d'Heinsberg va assajar d'aliar-se amb el rei de Frana, Carles VII. Aix no va plaure gaire als Borguinyons i Felip va fer pressi sobre els canonges del captol i va amenaar-les fins que van obligar Joan d'abdicar. Desprs de negociacions llargues i un promesa d'organitzar una creuada contra els Turcs el papa Calixt III va acceptar de demetre'l.

Joan d'Heinsberg va retirar-se al castell i domini d'Heinsberg el 22 de novembre de 1455. Ja al 1422, son pare va llegar-lo l'usdefruit dels castells, viles i camps de Millen, Vucht i Gangelt, un dret que Felip el Bo va confirmar. Sense descendncia, va ser el darrere senyor d'Heinsberg de la histria.


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370540" title="Joan de Wallenrode" nonfiltered="3495" processed="3482" dbindex="143531">
Joan VII de Wallenrode (tamb anomenat Joan de Wallenrodt) ( 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Blgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i prncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins a la seva mort. 

Els Wallenrode eren una vella famlia de nobles Francs, amb molta influncia a l'orde Teutnic. Va estudiar a Viena (1391) i Bologna (1392). Abans d'esdevenir prncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romano-germnic, com a financer de la famlia dels Wittelsbach. Al 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Apenas nomenat com a papa nic, Mart V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomtiques.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370541" title="Isabel Allende" nonfiltered="3496" processed="3483" dbindex="143532">


Biografia.
Isabel Allende escriptora xilena. Va nixer a Lima l any 1942 on el seu pare exercia de diplomtic. Era neboda del president xil Salvador Allende. 
Des de molt jove va treballar de periodista a la revista Paula i desprs a la televisi a Santiago de Xile. Ms tard ja a l exili es va dedicar completament  a la seva vocaci d escriptora. 
Desprs del cop d estat de Santiago Pinochet es va exiliar amb la seva famlia a Caracas, on va comenar a escriure.
La casa dels esperits va ser la seva primera novella, que la va convertir en una de les escriptores clau de la narrativa llatinoamericana.
El pblic i la critica es van entusiasmar amb la seva obra que des de llavors  s ha tradut a nombrosos idiomes. 
Al 1994 va publicar Paula, on parlava de la mort de la seva filla. 
Al 2002 va publicar el primer ttol de la trilogia Les memries del liga i el Jaguar dedicada a un pblic ms jove.
Actualment viu a Califrnia amb el seu segon marit.

Obra literria:.

La casa dels esperits;
D amor i d ombra;
El pla infinit;
Eva Lluna;
Afrodita;
Paula, dedicat a la seva filla;
Filla de la fortuna;
Retrat amb spia;
La ciutat de les besties ;
El regne del drac d or;
El bosc dels pigmeus;


Informaci obtinguda de la Web oficial d Isabel Allende 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370551" title="Heinsberg" nonfiltered="3497" processed="3484" dbindex="143533">
Heinsberg s una ciutat de Rin del Nord - Westflia, Regierungsbezirk de Colnia aprop de la frontera neerlandesa regada pel Wurm, un afluent del Rur. s la ciutat ms occidental d'Alemanya.

Al 31 de desembre de 2007 comptava amb 41 335 habitants.
Histria.
Desprs de les destruccions de la Segona Guerra Mundial, van trobar traces d'una via romana sota el carrer major. Fins al 1459 era una senyoria governat per a la famlia d'Heinsberg. Joan VIII d'Heinsberg, prncep-bisbe del principat de Lieja, mort al  1459 sense descendncia, va ser el darrere senyor d'Heinsberg.


Vegeu tamb.
Web de la ciutat: www.heinsberg.de















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370552" title="Agncia de Protecci de la Salut" nonfiltered="3498" processed="3485" dbindex="143534">
L' Agncia de Protecci de la Salut s un organisme autnom adscrit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, creat amb l'objectiu d'integrar tots els serveis i les activitats referides a la protecci de la salut i coordinar-los amb la resta d'organismes de protecci de la salut.

Funcions.

Per a la consecuci dels seus objectius, l'Agncia de Protecci de la Salut t les funcions segents:

a) L'aplicaci dels criteris, les directrius i les prioritats de les poltiques de protecci de la salut que hagin d'observar els departaments de l'Administraci de la Generalitat i els ens locals de Catalunya en l'exercici de llurs competncies.

b) La coordinaci amb l'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria i amb la resta d'unitats de salut pblica, especialment amb les responsables de la vigilncia epidemiolgica.

c) La gesti i l'execuci de les actuacions institucionals en matria de protecci de la salut derivades de les competncies de la Generalitat.

d) L'execuci dels serveis i les activitats que consten en el contracte de relacions.

e) El suport tcnic als ajuntaments i els consells comarcals per a l'exercici de les competncies que tenen atribudes en matria de protecci de la salut.

f) La prestaci dels serveis mnims de protecci de la salut de competncia municipal i comarcal als ajuntaments i altres ens locals.

g) El suport tcnic als ajuntaments i a altres ens locals que prestin serveis de protecci de la salut per mitjans propis ms enll dels serveis mnims de protecci de la salut prestats per l'Agncia de Protecci de la Salut.

h) El suport tcnic a la xarxa assistencial vinculada al Servei Catal de la Salut en matria de protecci de la salut.

i) L'autoritzaci, el registre i l'acreditaci de centres, serveis, establiments i activitats de protecci de la salut que ho requereixin, i de la inspecci i el control i la potestat sancionadora, si escau.

j) L'establiment d'indicadors de recursos, d'activitats i de resultats perqu puguin sser avaluats anualment i se'n puguin presentar els resultats al Parlament.

k) La promoci i l'impuls, en collaboraci amb les universitats i els centres d'investigaci de prestigi reconegut, de la realitzaci d'estudis cientfics i de lnies d'investigaci sobre l'avaluaci de l'exposici de la poblaci als riscs per a la salut que poden sser vehiculats pels diferents elements del medi.

l) L'establiment d'un procediment de gesti de les situacions de crisi i d'emergncia que especifiqui les actuacions que cal dur a terme.

m) La coordinaci amb els organismes executius d'inspecci i control especialitzats en protecci de la salut, dependents dels diversos departaments de l'Administraci de la Generalitat i dels ens locals.

n) Qualsevol altra funci de protecci de la salut.


Activitats.

Per a l'exercici de les seves funcions, l'Agncia de Protecci de la Salut, en l'mbit de les competncies de la Generalitat, ha de dur a terme les activitats segents:

a) L'educaci sanitria en l'mbit de la protecci de la salut.

b) L'avaluaci i la gesti del risc per a la salut derivat de la contaminaci del medi, en coordinaci amb el Departament de Medi Ambient.

c) L'avaluaci i la gesti del risc per a la salut de les aiges de consum pblic, incloses les accions de vigilncia i de control sanitari que pertoqui.

d) L'avaluaci i la gesti del risc per a la salut en els establiments pblics i els indrets habitats, incloses les accions de vigilncia i control sanitaris que pertoqui.

e) La gesti del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris, en coordinaci amb l'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria.

f) El control epidemiolgic, en coordinaci amb els serveis de vigilncia epidemiolgica.

g) La policia sanitria morturia.

h) L'avaluaci del risc per a la salut derivat de les zoonosis dels animals domstics i peridomstics i el control de les plagues.

i) La comunicaci del risc a totes les parts interessades, especialment als ens locals.

j) La comunicaci als ajuntaments de les informacions i els resultats que es generin com a conseqncia de l'actuaci de l'Agncia Catalana de Seguretat Alimentria en el municipi corresponent.

k) El foment i la incorporaci de la perspectiva de gnere en l'estudi i la investigaci cientfica i sanitria que es refereixin a la salut ambiental i alimentria.

l) La confecci de protocols estandarditzats de prestaci de serveis i activitats de protecci de la salut.

m) La coordinaci amb els organismes executius d'inspecci i control especialitzats en protecci de la salut dependents dels diversos departaments de l'Administraci de la Generalitat i dels ens locals.

n) Qualsevol altra activitat relacionada amb la gesti en matria de protecci de la salut.

Referncia.

 Llei 7/2003, de 25 d'abril, de protecci de la salut.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370557" title="Venus de Tan-Tan" nonfiltered="3499" processed="3486" dbindex="143535">
 
 
La Venus de Tan-Tan s una possible figura antropomorfa, d'uns sis centmetres d'alt, el suport del qual s un cdol de quarsita. Aquest, t diverses esquerdes que li confereixen la seva caracterstica morfologia: algunes d'elles sn naturals i altres, pel que sembla, artificials; a ms, conserva restes d'Hematites. Ats que va ser trobada en una excavaci arqueolgica, en un context propi del Paleoltic Inferior, ha estat datada, encara que amb molts dubtes, entorn dels 200.000-300.000 anys d'antiguitat (alguns cientfics retarden aquesta data fins als 400.000 anys). s, en qualsevol cas, contempornia de l'Homo heidelbergensis. 

La suposada figura va ser descoberta el 1999 per l'equip d'excavacions de l'arqueleg alemany Lutz Fieldler, a 15 metres de profunditat, en un sediment fluvial del riu Draa, prop de la localitat de Tan-Tan (al nord de Tarfaya, El Marroc). 

El context arqueolgic que acompanyava a la figura era Acheuli mig evolucionat amb nombrosos bifaos i utensilis sobre Ascla. No obstant aix, des del principi la pea ha suscitat la controvrsia, ja que, per a alguns arquelegs no s ms que un objecte natural casualment antropomorf. 

Entre ells, destaca el professor Stanley Ambrose de la Universitat Urbana-Champaign d'Illinois, qui sost que estem davant un cdol de morfologia fortuta i accidental, producte de l'erosi; encara que reconeix les marques de percussions que t la pea, per a ell es deuen al fet que va poder haver estat utilitzada com enclusa i, encara que, efectivament, t restes d'una substncia greixosa amb una mica de ocre, s possible que aquesta hagus estat usada com conservant en les pells d'animals (fet com en la Prehistria); nega, per tant, que l'sser hum hagi potenciat deliberatament la forma humana en aquesta pedra. 

Per la seva banda, molts estudiosos s'han apressat a acceptar la veracitat del descobriment, basant-se en les anlisis de l'expert Robert Bednarik, president de la Federaci Internacional d'Organitzacions sobre Art Rupestre i mxim coneixedor de la discutida figura. 

L'australi Bednarik, tot reconeixent que l'origen de la roca s natural, opina que algun  artista  prehistric va aprofundir conscientment els seus trets, per a fer-los ms humans, per mitj d'incisions i percussions intencionades; a ms de pintar-la de color ocre (xid de mangans i xid de ferro), substncia que no apareix en cap altre artefacte dels trobats en l'excavaci i que, sovint, s'ha associat a l'mbit espiritual en la Prehistria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370558" title="Riu Draa" nonfiltered="3500" processed="3487" dbindex="143536">


El Draa (o Daraa) s un riu d'El Marroc d'uns 1.200 quilmetres de curs que neix a l'Alt Atlas i desemboca a l'oce Atlntic. Desprs del seu naixement, el riu s'obre pas entre les muntanyes Saghro i Siroua, al masss de l'Anti-Atlas, excavant el cany de Jeneg Taghia. Salvat el cany, banya la ciutat d'Agdz, on comena la vall del Draa prpiament dita. 

Durant els segents 200 quilmetres es converteix en una sort d'oasi, ple de palmeres i horts, contrastant poderosament amb les resseques i vermelloses muntanyes circumdants. La vall es troba jalonada per ksur construdes en atov. Destaquen Zagora i Mhamid, la porta del desert situada al final de la vall. Tamb Tamenougalt, antiga capital dels amazigh (berbers), primers pobladors del Marroc. Entre 100.000 i 200.000 persones viuen en la vall, decicades fonamentalment a l'agricultura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370560" title="Tan-Tan" nonfiltered="3501" processed="3488" dbindex="143537">
 
Tan-Tan s una ciutat del sud d'El Marroc. s una ciutat desrtica, poc poblada. Aquesta ciutat s famosa per: 

 El seu port, a 25 km de la ciutat. ;
 Es va descobrir una figura paleoltica anomenada Venus de Tan-Tan.
 Es realitza el Moussen de Tan Tan, festival de tribus i cultures del desert. ;
 Est construint un reactor nuclear. ;
 En aquests moments (2008) s'est construint en aquesta zona la major base militar nord-americana en tota frica. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370568" title="Salvia divinorum" nonfiltered="3502" processed="3489" dbindex="143538">


La Salvia divinorum, anomenada popularment tamb ska pastora, ska Maria, herba Maria, herba dels dus va ser comentada a Occident per primer cop el 1939, quan un antropleg va esmentar l'existncia d'una infusi d'aquesta herba, de caracterstiques visionries usada pels txamans per a l'adivinaci en un poble d'Oaxaca (Mxic). En 1962 van ser dutes mostres a Europa, identificant-se aix la nova espcie, membre molt rar de la famlia de les slvies o les mentes conreada pel poble dels mazatecs. Posteriors investigacions van donar a conixer la seva utilitat ritual i teraputica. 

El principi actiu de la Salvia divinorum s l'anomenada salvinorina-A, amb estructura de molcula diterpnica. A diferncia dels Allucinogens, no s un alcaloide, s a dir, la seva molcula no cont nitrogen i de fet es diu que s el primer agonista opioide no nitrogenat d'origen natural. Posteriorment s'ha descobert que cont tamb altres compostos que han estat anomenats salvinorina-B (no psicoactiva), divinorina-C (que potencia els efectes de la salvinorina-A). 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370569" title="Cant de Le Fossat" nonfiltered="3503" processed="3490" dbindex="143539">
El Cant de Le Fossat s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Le Fossat.

 Municipis .
 Artigat;
Carla-Bayle;
Castras;
Dufort;
Le Fossat;
Lanoux;
Lzat-sur-Lze;
Monesple;
Pailhs;
Saint-Ybars;
Sieuras;
Villeneuve-du-Latou;
Sainte-Suzanne;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370570" title="Cant de Le Mas-d'Azil" nonfiltered="3504" processed="3491" dbindex="143540">
El Cant de Le Mas-d'Azil s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Le Mas-d'Azil.

 Municipis .
La Bastide-de-Besplas;
Les Bordes-sur-Arize;
Camarade;
Campagne-sur-Arize;
Castex;
Daumazan-sur-Arize;
Fornex;
Gabre;
Loubaut;
Le Mas-d'Azil;
Mras;
Montfa;
Sabarat;
Thouars-sur-Arize;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370571" title="Cant de Pamiers-Est" nonfiltered="3505" processed="3492" dbindex="143541">
El Cant de Pamiers-Est s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Pamiers.

 Municipis .
Arvigna;
Bonnac;
Le Carlaret;
Les Issards;
Ludis;
Pamiers;
Les Pujols;
Saint-Amadou;
La Tour-du-Crieu;
Villeneuve-du-Parage;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370574" title="Cant de Pamiers-Ouest" nonfiltered="3506" processed="3493" dbindex="143542">
El Cant de Pamiers-Ouest s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Pamiers.

 Municipis .
Benagues;
Bzac;
Escosse;
Lescousse;
Madire;
Pamiers;
Saint-Amans;
Saint-Jean-du-Falga;
Saint-Martin-d'Oydes;
Saint-Michel;
Saint-Victor-Rouzaud;
Unzent;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370575" title="Cant de Saverdun" nonfiltered="3507" processed="3494" dbindex="143543">
El Cant de Saverdun s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Saverdun.

 Municipis .
La Bastide-de-Lordat;
Brie;
Cant;
Esplas;
Gaudis;
Justiniac;
Labatut;
Lissac;
Mazres;
Montaut;
Saint-Quirc;
Saverdun;
 Trmoulet;
Le Vernet;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370576" title="Cant de Varilhes" nonfiltered="3508" processed="3495" dbindex="143544">
El Cant de Varilhes s un cant francs del departament de l'Arieja, a la regi del Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Pamiers, compta amb 18 municipis i el cap cantonal s Varilhes.

 Municipis .
Artix;
Calzan;
Cazaux;
Coussa;
Crampagna;
Dalou;
Gudas;
Loubens;
Mallon;
Montgut-Plantaurel;
Rieux-de-Pelleport;
Saint-Bauzeil;
Saint-Flix-de-Rieutord;
Sgura;
Varilhes;
Ventenac;
Verniolle;
Vira;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Arieja;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370625" title="Grog" nonfiltered="3509" processed="3496" dbindex="143545">
El grog s una beguda feta amb aigua calenta ensucrada, mesclada amb un licor, habitualment rom per tamb kirch, conyac o d'altres. Pot contenir aromatitzants, per exemple llimona.

 Ingredients i elaboraci .
Rom negre;
Una cullerada de sucre;
Suc de llima;
Una branca de canyella;
Aigua bullent;

Es barregen els ingredients, i s'afegeix aigua bullent fins omplir el got.

Histria.
Fou usada per la marina britnica com forma de reduir el consum de rom per part del mariners, i per que els soldats que havien de combatre a la mar, es mantinguessin el suficientment conscients com per enfrontar-se als temibles combats; va romandre part de la raci diria de menjar fins 1970.

No obstant aix, l'origen de la paraula el trobem a la cultura catalana. Els catalans, que abans de la guerra de successi proporcionaven aiguardent a anglesos i neerlandesos a canvi de productes alimentaris, comenaren a utilitzar fulles, branques i d'altres restes de la planta de la vinya per obtenir un producte ms rentable. El resultat no era el lquid transparent que venien com aiguardent, sin un lquid groguenc, que venien com a groc.

De fet, l'etimologia de l'adjectiu grogui (de groggie), situa la paraula en la definici del estat en el que restaven els que abusaven del grog.

Influncies de la beguda.

El grog com a beguda espirituosa, ha influt en jocs d'ordinador com "The Secret of Monkey Island" on els pirates del videojoc estaven fora acostumats a prendre. 

Tamb es un dels elements amb els que es pot comerciar entre skylands al joc en lnia MMORPG Skyrates. Es un be relativament difcil de trobar i per tant molt preuat.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Contemplator's Short History of Grog ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370630" title="S&M (lbum)" nonfiltered="3510" processed="3497" dbindex="143546">

S&M s un album en directe de Metallica, gravat amb l'Orquesta Simfnica de San Francisco el 21 i 22 d'Abril de 1999 al Berkeley Community Theatre.

Contingut de l'album.
L'album cont des de Ride the Lightning fins a ReLoad, incloent tamb dues noves canons: "  Human" i "No Leaf Clover". "  Human" ("Minus Human") no ha estat mai tocada pel grup, pero "No Leaf Clover" ha estat tocada en directe amb una introducci orquestral pregravada.

El compositor Michael Kamen va fer les modificacions musicals i va dirigir l'orquesta durant el concert. 

Llista de canons.




Video.
Metallica tamb va editar el concert in DVD i VHS an direcci de Wayne Isham. L'edidi en VHS noms cont el video del concert, mentre que la versi amb doble DVD t so 5.1, un documentari de 41 minuts sobre el concert, amb dos videos de "No Leaf Clover", una versi "Cut & Slice" i una  "Maestro Edit". La versi DVD tamb cont quatre canons amb visi multiangle on es pot veure cada membre de la banda individualment. Les canons sn "Of Wolf and Man", "Fuel", "Sad but True", i "Enter Sandman". 


Components.
Metallica;
 James Hetfield   cantant, guitarra rtmica;
 Kirk Hammett   guitarra solista;
Jason Newsted   baix, corus;
Lars Ulrich   bateria, percussi;
Orquesta Simfnica de San Francisco;
Michael Kamen   director;
Eric Achen, Joshua Garrett, Douglas Hull, Jonathan Ring, Bruce Roberts, Robert Ward, James Smelser   French horns;
David Teie (), Richard Andaya, Barara Bogatin, Jill Rachuy Brindel, David Goldblatt   cel;
Jeremy Constant, Daniel Banner, Enrique Bocedi, Paul Brancato, Catherine Down, Bruce Freifeld, Connie Gantsweg, Michael Gerling, Frances Jeffrey, Judiyaba, Yukiko Kamei, Naomi Kazama, Kum Mo Kim, Yasuko Hattori, Melissa Kleinbart, Chumming Mo Kobialka, Daniel Kobialka, Rudolph Kremer, Kelly Leon-Pearce, Diane Nicholeris, Florin Parvulescu, Anne Pinsker, Victor Romasevich, Philip Santos, Peter Shelton   violins;
Chris Bogios, Glenn Fischthal, Andrew McCandless, Craig Morris   trompetes;
Steven Braunstein, Stephen Paulson, Rob Weir   fagots;
Charles Chandler, Laurence Epstein, Chris Gilbert, William Ritchen, Stephen Tramontozzi, S. Mark Wright   doble baixos;
Anthony J. Cirone, Ray Froelich, Thomas Hemphill, Artie Storch   percussi;
Don Ehrlich, Gina Feinauer, David Gaudry, Christina King, Yun Jie Liu, Seth Mausner, Nanci Severance, Geraldine Walther   violes;
John Engelkes, Tom Hornig, Paul Welcomer, Jeff Budin   trombons;
Julie Ann Giacobassi, Eugene Izotov, Pamela Smith   oboes;
David Herbert   timbal;
Linda Lukas, Catherine Payne, Genevieve Fentress   flauta;
Jay Mason, Anthony Striplen, Luis Beez   clarinets;
Gayle Levant   harpa;
Marc Shapiro   piano, keyboards;
Peter Wahrhaftig   tuba;

Producci;
Bob Rock, James Hetfield, Lars Ulrich, Michael Kamen   productors;
Bob Rock, Randy Staub   enginyers;
Randy Staub, Ovidiu Nistor   mescla;
George Marino   mastering;
Billy Bowers, Paul DeCarli, Mike Gillies, Darren Grahn   edici digital;
Stephen McLaughlin   gravat;
John Vrtacic   assistncia tcnica;
James Brett, Darren Grahn, Billy Konkel, Leff Lefferts, Kent Matcke, Stephen McLaughlin   ajudants;
Geoffrey Alexander, Ted Allen, Pete Anthony,Chris Wagner, Bruce Babcock, Chris Boardman, Bob Elhai, Michael Kamen, Blake Neely, Jonathan Sacks, Brad Warnaar   orquestaci;
Michael Kamen - director musical;
James Brett, Blake Neely, Michael Price   preparaci musical ;
Vic Fraser, Blake Neely   copista musical;
Michael Kamen   arranglaments;
Andie Airfix   disseny;
Anton Corbijn   fotografia;
Michael Kamen   anotador;

Producci del video;
Wayne Isham - director;
Bart Lipton - productor;
Dana Marshall - productor;

Chart performance.
Album;


Singles;


Certificaci.


Premis.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370721" title="Carriel" nonfiltered="3511" processed="3498" dbindex="143547">
El carriel s un sarr o bossa de costat de pell adobada de vaca. De forma semicircular, tancat amb una sivella i amb molts compartiments interiors. El feien servir tradicionalment els ramaders colombians del Departament d'Antioquia i la vella Caldas (actualment sn els departaments de Caldas, Risaralda i Quindio). A aquests ramaders se'ls reconeixia perqu a ms del carriel, que portaven creuat, com una bandolera, anaven a sobre del seu cavall amb el ponxo de cot sobre una de les seves espatlles i el barret al cap mentre vigilaven els seus ramats de vaques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370738" title="Carl Richard Woese" nonfiltered="3512" processed="3499" dbindex="143548">
Carl Richard Woese (nascut el 15 de juliol del 1928 a Syracuse) s un microbileg estatunidenc, que estudi a la Deerfield Academy i l'Amherst College. s clebre per ser el definidor dels arqueobacteris (un nou domini o regne de la vida) el 1977, per mitj de la taxonomia filogentica de l'ARN ribosomal 16S, una tcnica de la qual Woese fou pioner i que actualment s un procs estndard. Tamb postul la hiptesi del mn d'ARN el 1967, tot i que no amb aquest nom. Actualment ostenta la ctedra de Stanley O. Ikenberry i s catedrtic de microbiologia a la Universitat d'Illinois.

Havent definit els arqueobacteris com un nou domini, Woese redisseny l'arbre taxonmic. El seu sistema de tres dominis, basat en relacions gentiques i no en les semblances morfolgiques evidents, divideix la vida en 23 divisions principals, totes incorporades en tres dominis: els eubacteris, els arqueobacteris i els eucariotes. Els arqueobacteris no sn ni bacteris ni eucariotes. Dit d'una altra manera, sn procariotes que no sn eubacteris.

L'arbre de la vida proposat per Woese s notable per la seva demostraci de l'aclaparadora diversitat de llinatges microbians; els organismes unicellulars representen la immensa majoria de la diversitat gentica, metablica i de nnxols ecolgics de la biosfera. Aix sorprn alguns, donada la seva familiaritat amb el mn macrobiolgic. Com que els microbis sn els responsables de molts cicles biogeoqumics i sn crucials pel funcionament continu de la biosfera, els esforos de Woese per a clarificar l'evoluci i la diversitat dels microbis fu un gran servei als eclegs i els conservacionistes.



L'acceptaci de la validesa de la classificaci de Woese fou un procs lent i pens. Personatges clebres, incloent-hi Salvador Luria i Ernst Mayr, rebutjaren la seva divisi dels procariotes. No totes les crtiques envers ell es limitaven a l'mbit cientfic. No s sense ra que s'ha titllat Woese de "El Revolucionari amb ms Cicatrius de la Microbiologia" per la revista Science. La quantitat creixent d'informacions concordants amb la teoria de Woese port la comunitat cientfica en general a acceptar els arqueobacteris a mitjans de la dcada del 1980. Una minvant minoria de cientfics encara defensen concepcions passades de moda de la radiaci evolutiva, per sembla que les teories de Woese han estat justificades.

Woese tamb propos una era en qu exist una quantitat considerable de transferncia lateral de gens entre organismes. Les espcies es formaren quan els organismes deixaren de tractar els gens d'altres organismes amb la mateixa importncia que els seus propis. Durant aquest perode, la transferncia lateral fou la responsible de la rpida velocitat d'evoluci inicial d'estructures biolgiques complexes.

L'obra de Woese tamb s significant per les seves implicacions quant a la cerca de vida en altres planetes. Abans de Woese, es creia que els arqueobacteris eren organismes extrems que havien evolucionat d'organismes que resulten ms familiars. Molts cientfics pensen actualment que sn molt antics, i que podrien tenir connexions evolutives estretes amb els primers organismes en viure a la Terra. Organismes similars als arqueobacteris que viuen en medis extrems podrien haver aparegut en altres planetes, alguns dels quals se sap que tenen condicions que permeten una vida extremfila.

Woese fou un MacArthur Fellow el 1984, fou creat membre de la Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units el 1988, reb la Medalla Leewenhoek (l'honor ms alt de la microbiologia) el 1992, i reb la Medalla Nacional de la Cincia el 2000. El 2003 fou guardonat amb el Premi Crafoord de la Reial Acadmia Sueca de les Cincies. El 2006, fou creat membre estranger de la Royal Society.

Moltes espcies microbianes, com araPyrococcus woesei, Methanobrevibacterium woesei i Conexibacter woesei estan anomenades en honor seu

Referncies.


Vegeu tamb.
 Karl Stetter;
 George E. Fox;

Enllaos externs.
Lloc web de Woese;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370768" title="Johann Friedrich von Brandt" nonfiltered="3513" processed="3500" dbindex="143549">


Johann Friedrich von Brandt (25 de maig del 1802 - 15 de juliol del 1879) fou un naturalista alemany.

Brandt nasqu a Jterbog i fou educat en un gimns de Wittenberg i la Universitat Humboldt de Berln. El 1831 fou nomenat director del Departament de Zoologia de l'Acadmia de les Cincies de Sant Petersburg, on public en rus. Brandt encoratj la collecci d'animals nadius, molts dels quals no estaven representats al museu. Comenaren a arribar molts exemplars de les expedicions de Nikoli Alekseivitx Sevrtzov, Prjevalski, Middendorf, Schrenck i Gustav Radde.

Descrigu diversos ocells recollits per exploradors russos de la costa del Pacfic de Nord-amrica, incloent-hi Phalacrocorax penicillatus, Rissa brevirostris i l'ider de Fischer. El ratpenat de Brandt i l'eri de Brandt estan anomenats en honor seu.

Brandt tamb fou un entomleg especialitzat en els colepters. Mor a Merrekll, Estnia.

Referncies.
Annim (1877) Das fnfzigjhrige Doktorjubilum des Akademikers Geheimrat Johann Friedrich Brandt am 12.(24.) Januar 1976. St. Petersburg.   ;
 Annim (1879)  J. F. Botan. Ztg. 37 743 ;
 Annim (1879) : J. F. Naturaliste Canad. 1 111 ;
 Annim (1879):  Zool. Anz. 2 480 ;
Medvedev, G. S. 2000 J. F. Trudy Russk. ent. Obsc. 71 6-22, Portr. ;
Ratzeburg, J. T. C. 1874 Forstwissenschaftliches Schriftsteller-Lexikon. Berlin, Nicolai'sche Buchhandlung : X+1-516 72-76 ;
Strauch, A. 1889 Das zoologische Museum der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften zu St. Petersburg in seinem fnfzigjhrigen Bestehen.
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370772" title="Material gentic" nonfiltered="3514" processed="3501" dbindex="143550">
El material gentic serveix per a emmagatzemar la informaci gentica d'una forma de vida orgnica. En tots els organismes vivents actualment coneguts, el material gentic s gaireb exclusivament cid desoxiribonucleic (ADN). Alguns virus utilitzen cid ribonucleic (RNA) com a material gentic.

En general, es creu que el primer material gentic en existir fou l'ARN, manifestat inicialment per molcules autoreplicants d'ARN que flotaven en masses d'aigua. Aquest perode hipottic en l'evoluci de la vida cellular s conegut com a mn d'ARN. Aquesta hiptesi es basa en la capacitat de l'ARN d'actuar com a material gentic i com a catalitzador (actualment es coneixen els ribozims i els ribosomes com a partcules d'ARN amb capacitat cataltica, no obstant aquests elements no actuen de material gentic en els organismes on s'han descrit). Tanmateix, una vegada aparegueren les protenes, que poden formar enzims, la molcula d'ADN, ms estable, esdevingu el material gentic dominant, una situaci que encara dura avui en dia. La doble cadena de l'ADN no noms permet la correcci de mutacions, sin que l'ARN s inherentment inestable. En totes les cllules l'ARN interv nicament en el procs de transcripci i traducci principalment per a crear protenes a partir de les instruccions de l'ADN, en forma d'ARN missatger, ARN ribosmic i ARN de transferncia; i no com a material gentic cellular ni en aquells orgnuls que contenen material gentic.

Tant l'ARN com l'ADN sn macromolcules compostes de nucletids, dels quals n'hi ha quatre a cada molcula. Tres nucletids formen un cod, una mena de "paraula gentica", que s com un aminocid en una protena. La traducci cod-aminocid rep el nom de traducci (gentica).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370777" title="Metabolisme microbi" nonfiltered="3515" processed="3502" dbindex="143551">
El metabolisme microbi s el conjunt de processos pels quals un microorganisme obt l'energia i els nutrients (per exemple, carboni) que necessita per a viure i reproduir-se. Els microorganismes utilitzen nombrosos tipus d'estratgies metabliques diferents, sovint es poden distingir espcies en base a aquestes estratgies. Les caracterstiques metabliques especfiques d'un microorganisme constitueixen el criteri principal per a determinar-ne el paper ecolgic, la responsibilitat en els cicles biogeoqumics i la utilitat en els processos industrials.

Tipus de metabolisme microbi.

Els diferents tipus de metabolisme microbi es poden classificar segons tres criteris diferents:

1.- La forma en qu l'organisme obt el carboni per la construcci de la massa cellular:

 Auttrof. El carboni s'obt del dixid de carboni  (CO2).
 Hetertrof. El carboni s'obt de compostos orgnics.
 Mixtrof. El carboni s'obt tant de compostos orgnics com de la fixaci del dixid de carboni.

2. La forma en qu l'organisme obt els equivalents reductors per la conservaci de l'energia o en les reaccions biosinttiques:

 Littrof. Els equivalents reductors s'obtenen de compostos inorgnics.
 Organtrof. Els equivalents reductors s'obtenen de compostos orgnics.

3. La forma qu l'organisme obt l'energia per a viure i crixer:

 Quimitrof. L'energia s'obt de compostos qumics externs.
 Fottrof. L'energia s'obt de la llum.

En la prctica, aquests termes es combinen gaireb lliurement. Els exemples tpics sn els segents:

Els quimiolitoauttrofs obtenen energia de l'oxidaci de compostos inorgnics i el carboni de la fixaci del dixid de carboni. Exemples: bacteris nitrificants, bacteris oxidants de sofre, bacteris oxidants de ferro, bacteris oxidants d'hidrogen.

Els fotolitoauttrofs obtenen energia de la llum i el carboni de la fixaci del dixid de carboni, utilitzant compostos inorgnics com a equivalents reductors. Exemples: cianobacteris (aigua com a equivalent reductor), clorobicies, cromaticcies (sulfur d'hidrogen) Chloroflexus (hidrogen).

Els quimiolitohetertrofs obtenen energia de l'oxidaci de compostos inorgnics, per no poden fixar el dixid de carboni. Exemples: algunes espcies de Nitrobacter, Wolinella (hidrogen com a equivalent reductor), algunes espcies de bacteris oxidants d'hidrogen.

Els quimioorganohetertrofs obtenen energia, carboni i equivalents reductors per les reaccions biosinttiques dels compostos orgnics. Exemples: la majoria de bacteris, com ara Escherichia coli, Bacillus spp., els actinobacteris.

Els fotoorganohetertrofs obtenen energia de la llum i el carboni i els equivalents reductors per les reaccions biosinttiques de compostos orgnics. Algunes espcies sn estrictament hetertrofes, per moltes altres tamb poden fixar el dixid de carboni i sn mixtrofes. Exemples: Rhodobacter, Rhodopseudomonas, Rhodospirillum, Rhodomicrobium, Rhodocyclus, Heliobacterium, Chloroflexus (alterna amb la fotolitoautotrfia amb hidrogen).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370779" title="Sistemtica" nonfiltered="3516" processed="3503" dbindex="143552">
La sistemtica s l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els ssers vius al llarg del temps. Les relacions sn visualitzades com a arbres evolutius, cladogrames, arbres filogentics o filognies. Les filognies tenen dos components, l'ordre de ramificaci (que mostra les relacions de grup) i la longitud de ramificaci (que mostra la quantitat d'evoluci). Els arbres filogentic d'espcies i txons superiors s'utilitzen per a estudiar l'evoluci de trets (per exemple, caracterstiques anatmiques o moleculars) i la distribuci dels organismes (biogeografia). En altres paraules, la sistemtica serveix per a comprendre la histria evolutiva de la vida a la Terra.


En ocasions es fa servir el terme "sistemtica" com a sinnim de "taxonomia", i es pot confondre amb "classificaci cientfica". Tanmateix, la taxonomia s la descripci, identificaci, classificaci i nomenclatura dels organismes, mentre que la classificaci es concentra en ubicar organismes dins de grups que mostrin les seves relacions amb altres organismes. Totes aquestes disciplines de la biologia poden tractar tant organismes extingits com vivents. Tanmateix, noms la sistemtica tracta especficament les relacions al llarg del temps, requerint un coneixement del registre fssil quan s'explora la sistemtica dels organismes.

La sistemtica utilitza la taxonomia com a eina primria a l'hora de comprendre els organismes, car no es pot comprendre res sobre les relacions d'un organisme amb els altres ssers vivents si no se l'ha estudiat i descrit de manera apropiada amb prou detall com per a identificar-lo i classificar-lo correctament. Les classificacions cientfiques ajuden a enregistrar i donar informacions a altres cientfics i als profans. Aix doncs, un sistemtic, un cientfic especialitzat en la sistemtica, ha de ser capa d'utilitzar els sistemes de classificaci existents, o com a mnim conixer-los prou b com per a justificar hbilment el fet que no els usi.

La sistemtica fentica fou un intent de determinar les relacions dels organismes per mitj d'una mesura de les seves semblances, considerant les plesiomorfies (trets ancestrals) i apomorfies (trets derivats) d'igual importncia. A partir del segle XX, fou substituda per la cladstica, que considera que les plesiomorfies no serveixen per a intentar determinar la filognia dels organismes de la Terra a travs del temps. Els sistemtics actuals solen utilitzar intensament la biologia molecular i programes d'ordinador per a estudiar organismes.

La sistemtica s fonamental per la biologia, car s el fonament de tots els estudis sobre organismes, mostrant com un organisme es relaciona amb els altres ssers vius.

La sistemtica tamb t una gran importncia per a comprendre les qestions de conservaci, car intenta explicar la biodiversitat de la Terra i podria utilitzar-se per a ajudar a adjudicar mitjans limitats per  a preservar i protegir espcies amenaades, observant, per exemple, la diversitat gentica entre diversos txons de plantes o animals i decidint quanta cal preservar-ne.

Vegeu tamb.
cladstica   una metodologia popular en sistemtica;
fentica   una metodologia obsoleta, predecessora de la cladstica;
filognia   l'objecte d'anlisi de la sistemtica;
mtode comparatiu filogentic   l's d'arbres evolutius per a estudiar la biodiversitat i la biologia comparada;
classificaci cientfica   el resultat de la recerca en sistemtica i taxonomia;
taxonomia   una branca de les cincies de la vida relacionada amb la sistemtica;

Enllaos externs.
 Society of Australian Systematic Biologists ;
 Society of Systematic Biologists ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370782" title="Virus ADN" nonfiltered="3517" processed="3504" dbindex="143553">
Un virus ADN s un virus que t ADN com a material gentic i que es replica per mitj d'una DNA polimerasa dependent de l'DNA. L'cid nucleic sol ser DNA bicatenari (dsDNA) per tamb pot ser ADN monocatenari (ssDNA). Els virus d'DNA pertanyen o b al Grup i o al Grup II del sistema de classificaci de Baltimore de virus. Tot i que els virus del Grup VII com ara l'hepatitis B contenen un genoma d'DNA, no se'ls considera virus ADN segons la classificaci de Baltimore, sin virus de transcripci inversa, car es repliquen per mitj d'un intermediari d'ARN.

Propostes taxonmiques recents de lHerpesviridae Study Group.
Els virus de l'herpes sn virus d'DNA bicatenaris assignats al Grup I. LHerpesviridae Study Group ha proposat que els virus de l'herpes siguin assignats a un ordre de nova creaci, el dels herpesvirals. Tamb proposen que la famlia dels herpesvrids, actualment sense assignar, sigui assignat al nou ordre de l'herpes.

Grup i   Virus dsDNA.
Ordre Caudovirales;
Famlia Myoviridae - inclou bacterifag d'enterobacteris T4;
Famlia Podoviridae;
Famlia Siphoviridae - inclou bacterifag d'enterobacteris  ;
 Ordre Herpesviridae;
 Famlia Alloherpesviridae ;
Famlia Herpesviridae   inclou els virus de l'herpes humana, el virus Varicella zoster;
 Famlia Malacoherpesviridae ;

Famlies sense assignar;
Famlia Ascoviridae;
Famlia Adenoviridae;
Famlia Asfarviridae - inclou el virus de la pesta porcina africana;
Famlia Baculoviridae;
Famlia Coccolithoviridae;
Famlia Corticoviridae;
Famlia Fuselloviridae;
Famlia Guttaviridae;
Famlia Iridoviridae;
Famlia Lipothrixviridae;
Famlia Nimaviridae;
Famlia Papillomaviridae;
Famlia Phycodnaviridae;
Famlia Plasmaviridae;
Famlia Polyomaviridae - inclou virus dels simis 40, virus JC;
Famlia Poxviridae   inclou el virus de la verola bovina, verola;
Famlia Rudiviridae;
Famlia Tectiviridae;
Gneres sense assignar;
 Mimivirus;

Grup II   Virus ssDNA.
Famlies de bacterifags sense assignar;
Famlia Inoviridae;
Famlia Microviridae;
Famlies sense assignar;
Famlia Geminiviridae;
Famlia Circoviridae;
Famlia Nanoviridae;
Famlia Parvoviridae - inclou Parvovirus B19;
Gneres sense assignar;
 Anellovirus;

 Vegeu tamb .
Classificaci dels virus;
Virus d'ARN;
Viroide;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370790" title="Benipeixcar" nonfiltered="3518" processed="3505" dbindex="143554">
Benipeixcar s una poblaci del terme municipal de Gandia, situada al sud-est de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urb. Va ser municipi independent, amb ajuntament propi, fins el 1960, en qu va quedar annexionada a Gandia entre altres motius, com a conseqncia del creixement urb i demogrfic de la capital de la Safor. 

 Geografia .

Benipeixcar est situat al sud de la ciutat. Fita a l'oest amb el terme municipal de Benirredr, a l'est amb el Raval de Gandia separat per l'avinguda de la Vall d'Albaida (abans, d'Almansa), al sud-est, fins a l'Alqueria de Martorell sn terrenys urbanitzables de Gandia que estan en un avanat procs d'urbanitzaci.

Benipeixcar, s'ha beneficiat molt en els ltims anys del creixement de Gandia, encara que no s'haja beneficiat demogrficament del creixement demogrfic de Gandia, s ho ha fet en la mesura que l'ajuntament de Gandia construa infraestructures per a esta nova part perifrica en creixement de la ciutat (el nou barri de Ros de Corella) que s'acostava a Benipeixcar: el parc del Pas Valenci, el Col.legi Pblic de Benipeixcar, la Biblioteca Pblica de Benipeixcar, a banda d'estar situat prop de la zona dels Jutjats.

Lingsticament, Benipeixcar s un barri de majoria valencianoparlant, que no ha perdut la seua essncia de poble diferenciat de Gandia entre els seus habitants i que com Beniopa o Benirredr mant la peculiaritat de no parlar apitxat com ho fa la ciutat de Gandia, que en este cas, Gandia s una illa lingstica a la Safor.



Segons l'ajuntament de Gandia, el 2007 comptava amb 8.952 habitants.

 Histria .
Benipeixcar t els seus orgens, com la major part dels pobles de la Safor, en una alqueria rab, desprs de l'expulsi dels moriscos en 1609 fa ser repoblat majoritriament amb gent originria de les terres de l'antiga Repblica de Vencia, especialment dels pobles de Rezzo, Olmo i Monferrato, informaci de la qual podem consultar en els Quinque Libri de la Parrquia de Benipeixcar.

 Monuments .
La Casa Parroquial i la Casa Abadia de la parrquia de Sant Cristfol de Benipeixcar amb un gran rellotge de sol a la faana.

L'ermita de Sant Antoni i Santa Brbara, est situada just al lmit entre les poblacions de Gandia, Benipeixcar i Benirredr i els termes municipals de Gandia i Benirredr. Recentment s'ha rehabilitat interior i exteriorment, aix com els accessos. Als voltants s'instal.la el tradicional Porrat de Sant Antoni.
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370791" title="Enteropneust" nonfiltered="3519" processed="3506" dbindex="143555">

Els enteropneusts (Enteropneusta) sn una classe d'invertebrats hemicordats. Pertanyen al flum Hemichordata, que t una estreta relaci amb els cordats. N'existeixen unes setanta espcies, de les quals la ms important per la investigaci s Saccoglossus kowalewski

Totes les espcies sn bentos infaunals, i poden alimentar-se o b de detritus o b per filtratge. Alguns d'aquests cucs poden assolir grans mides; una determinada espcie pot arribar a 2,5 metres de longitud, tot i que la majoria sn molt ms petites.

Anatomia.
El cos dels enteropneusts s cilndric. El cos est format per tres parts: una probscide en forma d'agl, un curt collar carns situat darrere la probscide, i el llarg tronc, que forma la resta del cos. La boca de l'animal se situa al collar, darrere la probscide. Una teoria s que aquest cos en tres parts origina d'un avantpassat com primitiu de tots els deuterstoms, i fins i tot potser d'un avantpassat com bilateri de tant els deuterstoms com els protstoms.

La pell est coberta de cilis, aix com de glndules secretores de mucositats. Algunes produeixen un compost de bromur que dna als animals una olor medicinal i que podria protegir-los de bacteris i predadors.

Els enteropneusts es mouen per mitj de moviments ciliars i contraccions del cos.

Respiren absorbint aigua oxigenada per la boca. Desprs, l'aigua surt per les brnquies de l'animal, situades al tronc. Aix doncs, els enteropneusts respiren d'una manera molt similar a la dels peixos.

Semblances amb els cordats.
Els enteropneusts sn considerats ms especialitzats i avanats que altres criatures vermiformes de forma similar. Tenen un sistema circulatori amb un cor que tamb fa la funci de rony. Els enteropneusts tenen estructures semblants a brnquies que utilitzen per a respirar, similars a les brnquies dels peixos primitius. Aix doncs, en ocasions es diu que els enteropneusts sn un enlla entre els invertebrats i vertebrats clssics. Alguns tamb tenen una cua postanal que en ocasions presenta febles senyals de segmentaci. Un tret interessant s que aquesta configuraci corporal en tres seccions ja no s present en els vertebrats, tret de l'anatomia del tub neural davanter, posteriorment desenvolupat en un cervell dividit en tres parts principals. Aix significa que una part de l'anatomia original dels avantpassats primitius dels cordats encara s present encara que no sigui sempre visible.

Estil de vida.
Els enteropneusts sn rarament vists pels humans degut al seu estil de vida. Viuen en caus en forma d'U al fons mar, des de la superfcie fins a una profunditat de 3.050 m. Solen jaure als caus amb la probscide sobresortint d'una de les obertures del cau. Els enteropneusts sn generalment excavadors lents.

Per a obtenir aliment, molts enteropneusts s'empassen sorra o fang que cont matria orgnica i microorganismes, de manera semblant als cucs de terra (detritivorisme). Durant la marea baixa, treuen el seu extrem posterior per la superfcie i excreten hlixs de sediments processats.

Un altre mtode que utilitzen alguns enteropneusts per a alimentar-se s la recollecci de partcules en suspensi de matria orgnica i microbis de l'aigua (alimentaci per filtratge).

Reproducci.
Els enteropneusts tenen gneres diferents, que alliberen ous i esperma a l'aigua per dur a terme la fertilitzaci externa. En alguns, els ous es desenvolupen en larves nedadores d'aspecte similar a les larves d'equinoderms (aix suggereix que els vertebrats i els equinoderms tenen una estreta relaci filogentica). Les larves acaben assentant-se i es converteixen en minsculs enteropneusts a la superfcie, adoptant el mode de vida excavador. D'altres no tenen una etapa larvria, sin que es desenvolupen directament en petits juvenils.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370795" title="Patogen" nonfiltered="3520" processed="3507" dbindex="143556">
Un patogen (del grec       pathos "sofriment, passi", i          (   -) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent infeccis o, ms habitualment, germen, s un agent biolgic que causa malalties o trastorns al seu hoste. El terme "patogen" deriva del grec "all que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, per la contaminaci del sl s la que t el potencial ms llarg o persistent d'allotjar un patogen.

El cos cont moltes defenses naturals conta alguns dels patgens ms comuns (com ara Pneumocystis) en forma del sistema immunitari hum i alguns bacteris "tils" presents a la flora normal del cos hum. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la quimioterpia, el virus de la immunodeficincia humana (VIH) o de l's d'antibitics per a eliminar altres patgens), els bacteris patgens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.

Alguns patgens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que podria haver causat la pesta negra, el virus Variola i el protozou de la malria) han estat els responsables d'un nombre elevadssim de vctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns s el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del mn, juntament amb el sndrome respiratria aguda greu
(SARS) i el virus de la grip. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenos mdics per a defensar-se contra la infecci per part de patgens, mitjanant l's de vacunes, antibitics i fungicides, els patgens continuen amenaant la vida humana. Avenos socials com ara la seguretat alimentria, la higiene i el tractament de l'aigua han redut l'amenaa d'alguns patgens.

No tots els patgens sn dolents. En entomologia, els patgens sn una de les "Tres P" (predadors, parasitoides i patgens) que fan la funci de control biolgic natural o introdut per a suprimir plagues d'artrpodes.

Tipus de patgens.
Aquesta s una llista de diferents tipus de patgens notables segons les seves caracterstiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patgens.

Tot i que la immensa majoria de bacteris sn inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patgens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana ms comuna s la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'frica subsahariana. Els bacteris patgens contribueixen a altres malalties globalment importants, com ara la pneumonia, que pot ser provocada per bacteris com ara Streptococcus i Pseudomonas, o malalties que es troben en el menjar, que poden ser causades per bacteris com ara Shigella, Campylobacter i Salmonella. Els bacteris patgens tamb poden provocar infeccions com ara el ttanus, el tifus, la diftria, la sfilis i la lepra. Els antibitics solen servir per a matar els bacteris.

Virus patgens.

Els virus patgens sn principalment els de les famlies dels adenovrids, picornavrids, herpesvrids, hepadnavrids, flavivrids, retrovrids, ortomixovrids, paramixovrids, papovavrids, rabdovrids i togavrids. Alguns virus patgens notables causen: la verola, la grip, la parotiditis, el xarampi, chickenpox i la rubola. L'Ebola s un altre virus patogen.

Potncia patognica.
Una nova teoria referida als patgens diu que, com ms temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, ms perills s per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos hum durant aproximadament 885 dies. Tamb s un dels virus patgens ms letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, per noms sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola t uns efectes devastadors, i nou de cada deu infectats moren.

En els pasos que tenen estndards sanitaris ms elevats, el patgens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Aix s considerat un encoratjament a les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant perodes de temps ms llargs.

Transmissi dels patgens.

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats s l'alliberament d'aiges residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada. Als pasos en desenvolupament, gran part de les aiges residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables el 1985; fins i tot als pasos desenvolupats hi ha errors peridics dels sistemes, resultant en un desbordament del clavegueram.

Exemples de patgens.
Principals patgens dels humans.
Mycobacterium tuberculosis;
Mycobacterium leprae;
Yersinia pestis;
Rickettsia prowazekii;
Bartonella spp.
Virus de la grip espanyola;

Altres.
Clera;
Hepatitis A;
Poliomielitis;
Rotavirus;
Ebola;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370798" title="Robert Broom" nonfiltered="3521" processed="3508" dbindex="143557">



El professor Robert Broom (nascut el 30 de novembre del 1866 a Paisley, mort el 6 d'abril del 1951) fou un metge i paleontleg sud-afric. Esdevingu metge el 1895 i reb el seu DSc el 1905 a la Universitat de Glasgow. El 1893 es cas amb Mary Baird Baillie.

Entre el 1903 i el 1910 fou professor de zoologia i geologia al Victoria College de Stellenbosch (Sud-frica), i posteriorment esdevingu conservador de paleontologia dels vertebrats al Museu Sud-afric de Ciutat del Cap.

 Contribucions .
Broom esdevingu conegut per primer cop pel seu estudi dels rptils mamiferoides. Desprs del descobriment de Raymond Dart de l'infant de Taung, un australopitec juvenil, l'inters de Broom en la paleoantropologia augment. La carrera de Broom semblava acabada, i s'estava enfonsant en la pobresa, quan Dart escrigu a Jan Smuts per a explicar-li la situaci. Smuts pression el govern sud-afric i aconsegu obtenir un lloc per Broom, el 1934, com a ajudant de paleontologia del Museu del Transvaal a Pretria.

Durant els anys segents, fu una srie de descobriments espectaculars, incloent-hi fragments de sis homnids a Sterkfontein, que anomen Plesianthropus transvaalensis, colloquialment anomenat Sra. Ples, per que ms endavant foren classificats com a adults dAustralopithecus africanus. Tamb fu ms descobriments a Kromdraai i Swartkrans. El 1937, Broom fu el seu descobriment ms clebre, el de Paranthropus robustus. Aquests descobriments contriburen a recolzar les afirmacions de Dart sobre l'espcie de Taung.

La resta de la carrera de Broom es dedic a l'exploraci d'aquests jaciments i la interpretaci de les nombroses restes d'homnids primitius que s'hi trobaren. El 1946 propos la subfamlia dels australopitecins. Continu escrivint fins els seus ltims dies. Poc abans de morir, acab un monogrfic sobre els australopitecins i remarc al seu nebot:Ara ja est acabat  i jo tamb.

 Publicacions .
Entre els centenars d'articles que public en revistes cientfiques, els ms importants inclouen:

"Fossil Reptiles of South Africa" a Science in South Africa (1905);
"Reptiles of Karroo Formation" a Geology of Cape Colony (1909);
"Development and Morphology of the Marsupial Shoulder Girdle" a Transactions of the Royal Society of Edinburgh (1899);
"Comparison of Permian Reptiles of North America with Those of South Africa" al Bulletin of the American Museum of Natural History (1910);
"Structure of Skull in Cynodont Reptiles" a Proceedings of the Zological Society (1911). ;

Referncies .



Bibliografia.
 D. M. S. Watson, "Robert Broom. 1866-1951" Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 8, No. 21 (Nov., 1952), pp. 36-70.
 Johanson, Donald & Maitland Edey. Lucy: The Beginnings of Humankind. New York: Simon & Schuster, 1990 ISBN 0-671-25036-1;

 Enllaos externs .
Biografies: Robert Broom a The TalkOrigins Archive. ;
Robert Broom: Una curta bibliografia de les seves obres sobre l'evoluc, web MPRInstitute.org ;
La metafsica britnica com es reflecteix en la teoria evolutiva de Robert Broom. Traducci d'una article de Petr Vclav publicat al Butllet del Reconeixement Geolgic Txec, 75(1): 73-85. Praga 2000. Text i fotos presentats en la seva totalitat al web MPRInstitute.org] ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370800" title="Halichoeres semicinctus" nonfiltered="3522" processed="3509" dbindex="143558">

 Halichoeres semicinctus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Point Conception (Califrnia, Estats Units) fins a l'Illa de Guadalupe (Baixa Califrnia) i el Golf de Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370804" title="Kench?-ji" nonfiltered="3523" processed="3510" dbindex="143559">


El Kench -ji (   ) s un dels gozan (cinc grans temples) de Kamakura, a la prefectura de Kanagawa, al Jap.

Aquest temple budista zen va ser fundat el 1249 pel monjo xins Rankei Dory  (Daigaku Zenji en japons) de la secta Rinzai, a petici de l'emperador Go-Fukakusa i completat el 1253.

Malgrat els nombrosos incendis al llarg dels segles, el Kench -ji sempre va ser reconstrut en el seu estil original.


 Edificis .


El Kench -ji cont nombrs edificis, hi destaquen:

 s mon (  ), que va ser importat de l'Hanju Zanmai-in de Kyoto.
 san-mon (  ), construt el 1754.
 bonsh  (campana), 1255.
 butsu-den (  , sala de Buda) i kara-mon (  , portes xineses), que van ser importats del Z j -ji de Tquio el 1647.
 hatt  (  ), construt el 1814, on s'hi mantenen les cerimnies pbliques.
 h j  (  ), igualment importat de l'Hanju Zanmai-in i utilitzat per a les cerimnies religioses.
 el monestir en el que els monjos mediten, tancat al pblic.


 Vegeu tamb .

 Cinc grans temples;
 Galeria d'imatges;

 Enllaos externs .

  Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370805" title="Halichoeres signifer" nonfiltered="3524" processed="3511" dbindex="143560">

 Halichoeres signifer   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370806" title="Halichoeres socialis" nonfiltered="3525" processed="3512" dbindex="143561">

 Halichoeres socialis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Belize.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370807" title="Halichoeres solorensis" nonfiltered="3526" processed="3513" dbindex="143562">

 Halichoeres solorensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370813" title="Halichoeres stigmaticus" nonfiltered="3527" processed="3514" dbindex="143563">

 Halichoeres stigmaticus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf Prsic i al Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370817" title="Graptlit" nonfiltered="3528" processed="3515" dbindex="143564">
 
Els graptlits (Graptolithina) sn animals colonials fssils coneguts principalment des del Cambri superior fins el Carbonfer inferior (Mississippi). Un possible graptlit primitiu, Chaunograptus, s conegut del Cambri mitj.

El nom "graptlit" prov del grec graptos ("escrit") i lithos ("roca"), i es deu al fet que molts fssils de graptlits semblen jeroglfics escrits sobre roca. Carl von Linn els consider originalment "dibuixos que semblen fssils i no fssils autntics", tot i que investigadors posteriors els consideraren com a parents dels hidrozous. Les obres ms recents els situen a prop dels pterobranquis, i potser dins seu.

Taxonomia.
El nom prov del gnere Graptolithus, que fou utilitzat per Carl von Linn el 1735 per mineralitzacions i crustacions inorgniques que s'assemblaven a fssils vertaders. El 1768, al dotz volum del Systema Naturae, hi inclogu G. sagittarius i G. scalaris, respectivament un possible fssil vegetal i un possible graptlit. En la seva obra Sknska Resa del 1751, hi inclogu una figura d'un "fssil o graptlit d'un tipus estrany", i actualment es pensa que era un tipus de Cliamacograptus (un gnere de graptlis biserials). Investigadors posteriors utilitzaren el nom per a referir-se a un grup especfic d'organismes. Graptolithus fou oficialment abandonat per l'ICZN el 1954, en part degut al seu s inicial com a agrupaci d'imitacions inorgniques de fssils (Bulman, 1970: V 6).

Des de la dcada del 1970, com a resultat dels avenos en la microscpia electrnica, s'ha considerat generalment que els graptlits sn ms propers als pterobranquis, un grup rar d'animals marins moderns del flum dels hemicordats. Se'n fan comparacions amb els hemicordats moderns Cephalodiscus i Rhabdopleura.
 Cephalodiscus compta amb unes divuit espcies, i fou descobert originalment el 1882.

Com a fssils directors.
Els graptlits sn fssils comuns i tenen una distribuci global. La preservaci, quantitat i canvis graduals dels graptlits al llarg dels perodes geolgics permeten que els seus fssils siguin utilitzats per a datar estrats de roques d'arreu del mn. Sn importants fssils ndex per a datar roques paleozoiques, car evolucionaren rpidament amb el temps i formaren moltes espcie diferents. Els gelegs britnics poden dividir les roques dels perodes Ordovici i Siluri en biozones de graptlits; solen tenir una durada de menys d'un mili d'anys. Una glaciaci global a finals de l'Ordovici elimin la majoria de graptlits que vivien en aquell temps; les espcies presents durant el Siluri foren el resultat de la diversificaci a partir de noms una o dues espcies que sobrevisqueren a la glaciaci de l'Ordovici.

Tamb s'utilitzen els graptlits per a estimar la temperatura i profunditat de l'aigua durant la vida dels graptlits.



Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370819" title="Halichoeres tenuispinis" nonfiltered="3529" processed="3516" dbindex="143565">

 Halichoeres tenuispinis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hong Kong i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370821" title="Halichoeres timorensis" nonfiltered="3530" processed="3517" dbindex="143566">

 Halichoeres timorensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370824" title="Halichoeres trimaculatus" nonfiltered="3531" processed="3518" dbindex="143567">

  Halichoeres trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'ndic fins al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370827" title="Halichoeres trispilus" nonfiltered="3532" processed="3519" dbindex="143568">

 Halichoeres trispilus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica, Maldives i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370829" title="Halichoeres vrolikii" nonfiltered="3533" processed="3520" dbindex="143569">

 Halichoeres vrolikii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives fins a les Moluques (Indonsia) i el Mar d'Andaman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370832" title="Halichoeres zeylonicus" nonfiltered="3534" processed="3521" dbindex="143570">

 Halichoeres zeylonicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic, Samoa, el sud del Jap i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370833" title="Dasiur" nonfiltered="3535" processed="3522" dbindex="143571">

La subfamlia dels dasiurins (Dasyurinae) inclou diversos gneres de petits marsupials carnvors originaris d'Austrlia: gats marsupials, kowaris, Dasycercus, Phascogale, Pseudantechinus, diables de Tasmnia, etc. Aquesta subfamlia es defineix principalment en base a criteris bioqumics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370837" title="Esmintops" nonfiltered="3536" processed="3523" dbindex="143572">

Els esmintopsins (Sminthopsinae) sn una subfamlia de marsupials de l'ordre dels dasiuromorfs, que cont els gneres del jerbu marsupial, els ratolins marsupials, Ningaui i Planigale. El gnere ms ric en espcies, i que dna nom a la subfamlia, s el gnere Sminthopsis amb 21 espcies, gaireb un ter de totes les de l'ordre Dasyuromorphia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370838" title="Coris" nonfiltered="3537" processed="3524" dbindex="143573">







Coris s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Generalment, sn peixos molt acolorits.

Alimentaci.

Totes les espcies d'aquest gnere sn carnvores.

Hbitat.

Sn espcies bentniques.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les regions temperades i tropicals dels oceans Atlntic, ndic i Pacfic, incloent-hi la Mar Mediterrnia i el Mar Roig.

Observacions.

Sn espcies altament apreciades en aquarioflia per llurs colorits.

Espcies.

 Coris atlantica  ;
 Coris auricularis  ;
 Coris aurilineata  ;
 Coris aygula  ;
 Coris ballieui  ;
 Coris batuensis  ;
 Coris bulbifrons  ;
 Coris caudimacula  ;
 Coris centralis  ;
 Coris cuvieri  ;
 Coris debueni  ;
 Coris dorsomacula  ;
 Coris flavovittata  ;
 Coris formosa  ;
 Coris gaimard  ;
 Coris hewetti  ;
 Coris julis  ;
 Coris marquesensis  ;
 Coris musume  ;
 Coris nigrotaenia  ;
 Coris picta  ;
 Coris pictoides  ;
 Coris sandeyeri  ;
 Coris variegata  ;
 Coris venusta  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 World Register of Marine Species ;
 FishBase ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370839" title="Dasyurini" nonfiltered="3538" processed="3525" dbindex="143574">

Dasyurini s la tribu biolgica ms rica en gneres de la subfamlia dels dasiurins. Els membres ms clebres d'aquest grup sn el kowari, el gat marsupial i el ratol marsupial. La tribu cont un total de deu gneres diferents.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370843" title="Neoconfucianisme" nonfiltered="3539" processed="3526" dbindex="143575">
El neoconfucianisme (pinyin: daoxuejia, "escola de l'estudi del Dao") designa una forma de confucianisme que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song, per que remunta a Han Yu i Li Ao durant la dinastia Tang.

El neoconfucianisme era essencialment una resposta dels confucianistes al domini dels daoistes i dels budistes. Els neoconfucianistes com Zhu Xi reconeixien que el sistema confucianista no incloa un veritable sistema metafsic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista per un sistema global acaba emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'home amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i poltiques.

Les dues principals escoles sn:

 L'Escola de la ment (Xinxue);
 L'Escola dels principis formals (Lixue);

 Bibliografia .

 Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. Pars, ditions du Cerf, 2005.
 
 Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370844" title="Phascogalini" nonfiltered="3540" processed="3527" dbindex="143576">

Phascogalini s la tribu biolgica ms pobra en gneres de la subfamlia dels dasiurins. Tots els membres d'aquest grup reben el nom de ratolins marsupials (tot i que hi ha molts altres animals anomenats ratolins marsupials). La tribu cont un total de set gneres diferents.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370847" title="Monosmia" nonfiltered="3541" processed="3528" dbindex="143577">
Una paraula monosmica s aquella que noms t un nic significat.

El signe lingstic s format per: significant i significat; de manera que les paraules monosmiques sn aquelles que tenen un significant.

Sn escasses i normalment pertanyen al camp tcnic, al llenguatge cientfic, perqu cerquen precisi i exactitud. Per exemple: hipotenusa, hemoglobina, subrogaci...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370848" title="Miss You Love" nonfiltered="3542" processed="3529" dbindex="143578">

Miss You Love s la cinquena can del tercer lbum de Silverchair, Neon Ballroom, i es va llanar com el seu tercer senzill.

Daniel Johns va escriure la can quan es trobava immers en una greu depressi en la qual parla sobre el fet de no poder sentir cap emoci. En el videoclip es veu els membres del grup dins un cinema mirant una pellcula romntica entre altres persones. El bateria del grup, Ben Gillies, va destacar que el rodatge havia estat estrany perqu per primera vegada no apareixien tocant cap instrument, simplement havien d'estar asseguts al cinema.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (MATTCD091)
 "Miss You Love";
 "Wasted";
 "Fix Me";
 "Minor Threat";
 "Ana's Song (live video)";

CD Senzill EU (6677682)
 "Miss You Love";
 "Wasted";
 "Fix Me";
 "Minor Threat";

"Wasted" i "Fix Me" sn dues versions de la banda de punk rock Black Flag i "Minor Threat" ho s de la banda homnima.


 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370857" title="Dasycercus" nonfiltered="3543" processed="3530" dbindex="143579">

Dasycercus s un gnere de marsupials carnvors estretament relacionats amb els diables de Tasmnia i els gats marsupials. Viuen als deserts i zones amb Triodia d'Austrlia central. Mesuren 12,5-22 cm de llarg i tenen una cua de 7-13 cm. Sn nocturns, per en ocasions "prenen el sol" a l'entrada del seu cau. Tendeixen a romandre en llocs que han estat a l'ombra. Els seus ronyons estan altament desenvolupats per a excretar orina altrament concentrada per tal de preservar aigua, car sn animals que no beuen mai. S'alimenten principalment d'insectes, per tamb s mengen sargantanes i serps nounates. Crien entre juny i setembre, produint ventrades de 6-7 cries. El seu marsupi inclou dos plecs laterals de pell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370863" title="Darga" nonfiltered="3544" processed="3531" dbindex="143580">
La darga era una escut amb un perfil ovalat o semblant a un cor, format per diferents pells d'antlop o animal similar, enganxades o cosides, la qual cosa el dotava de una gran lleugeresa i flexibilitat.
 
La darga, com altres escuts, se sostenia al bra esquerre del cavaller mitjanant una corretja en forma d'anella, una pea anomenada braal o embraadora (noms que mai usa Cervantes, i que permetia, amb gran comoditat, portar-la embraada, verb que s que fa servir Cervantes: "embrazando su adarga, asi de su lanza" (I, cap. III). 

Amb la darga embraada es va defendre el gentilhome manxec quan els mercaders toledans el van apedregar. Segurament, la darga va quedar destrossada ja que el Quixot, abans de comenar la seva segona sortida, demana en prstec a un amic una rodela (un escut rod que cobreix el pit). 

Hi ha ms informaci sobre les armes al Quixot al llibre Para leer a Cervantes del filleg Mart de Riquer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370868" title="Planctosphaera pelagica" nonfiltered="3545" processed="3532" dbindex="143581">

Planctosphaera pelagica s l'nica espcie coneguda de la classe d'hemicordats dels planctosferodeus. Noms se'n coneix la caracterstica forma larvria rodona, que viu en l'oce obert i que pot mesurar fins a un centmetre. Formalment se la classifica dins la famlia Planctosphaeridae.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370873" title="Blastpor" nonfiltered="3546" processed="3533" dbindex="143582">
En la biologia del desenvolupament, el blastpor s l'obertura que es forma a l'arqunter durant el desenvolupament embrionari d'un organisme. La distinci entre protstoms i deuterstoms est basada en la direcci en qu es desenvolupa la boca en relaci amb el blastpor: en els protstoms, la boca de l'adult deriva del blastpor embrionari (d'aqu prov el nom del grup), mentre que els deuterstoms s de neoformaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370876" title="An Lu Shan" nonfiltered="3547" processed="3534" dbindex="143583">
An Lu Shan fou un general sogdi i turc que va rebre el comandament de la zona de frontera sota  l'emperador Hsan-tsung (713-56); el seu nom derivava d'An-Hsi el nom xins de Prtia, i formava part dels sogdians establerts a la regi de l'Ordos desprs de la derrota dels turcs dels nord quan es van revoltar contra Qutlug Qaghan  i desprs el seu successor Qapaghan, i que a la mort de Qapaghan van tornar a la obedincia xinesa. El seu pare  An Yen-yen  i el seu cos An Ssu-shun foren tamb generals de frontera desprs del 742.

Rivalitats amb la cort xinesa  van provocar la seva revolta; va ocupar Lo-Yang on va proclamar la nova dinastia Yen (756)  i desprs Ch'ang-an, expulsant a l'emperador Tang. El 757, malalt de diabetis i casi cec, fou assassinat per instigaci del seu fill.

 Bibliografia .
 E. G. Pulleyblank, The Background of the Rebellion of An Lu-shan, Londres, 1955.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370878" title="Anau" nonfiltered="3548" processed="3535" dbindex="143584">
Anaw o Anau (tamb apareix com Annau, turkmen new, derivat del persa ab-i nau (     ) que vol dir "Aigua Nova") s una ciutat capital de la provncia d'Ahal al Turkmenistan. s tanmateix un lloc arqueolgic de Turkmenistan proper a la ciutat; les excavacions com la ciutat sn a les muntanyes Kopet-Dag a 8 km l'est d'Askhabad.

Una de les excavacions inclou elements del neoltic i calcoltic, i un altre de l'edat del bronze i del ferro,. L'excavaci la va fer un equip americ dirigit per R. Pumpelly el 1904. Posteriors excavacions sovitiques van posar a la llum l'anomenada cultura d'Anau.

Una segona excavaci al anomenat Camp dels Parts va trobar la Gatar esmentada per Isidor de Carax, amb la fortalesa construda els segles IX i X amb diversos restes del perode islmic

 Bibliografia .

R. Pumpelly, Explorations in Turkestan: Expedition of 1904. Prehistoric Civilizations of Anau. Origins, Growth, and Influence of the Environment, Washington, D.C., Carnegie Institute of Washington Publication 73, 1908.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370879" title="Meglit" nonfiltered="3549" processed="3536" dbindex="143585">
Els meglits, del grec      , megas (gran) i      , lithos (pedra), eren grans pedres amb qu els homes prehistrics construen tombes monumentals, ja fos clavant-les a terra o remuntant les unes sobre les altres.

Exemples de meglits sn els dolmens, menhirs i cromlecs.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370880" title="Anbir" nonfiltered="3550" processed="3537" dbindex="143586">
Anbir fou una antiga ciutat de la provncia medieval de Guzgan, situada al nord del modern Afganistan. Correspon a la moderna Sar-i Pol, prop de la medieval  Ob rq n o oburq n, moderna Sebargan (ebarg n), actualment en una zona de majoria uzbeka amb poblaci tadjik cap al sud.

Fou seu d'un petit principat heftalita. Al segle VII era una ciutat important de la zona junta amb Shoburkan (oburq n), Maymana (Yahudia), Faryab i Taralakan. La regi fou conquerida pels omeies a la primera meitat del segle VIII en lluita contra els prnceps heftalites de Bactriana.

A aquesta ciutat fou mort el pretendent alida Yahya ibn Zayd ibn Hasan el 743. Al segle X apareix sota el govern de la dinastia farighnida que va conservar el poder fins que fou conquerida per Mahmud de Gazni als primers anys del segle XI. Ibn Hawkal diu que fou la capital de hivern  dels farighnides. Yakubi diu que fou la capital dels governadors rabs del districte de Guzgan abans de l'establiment de la dinastia farighnida per altres font esmenten Yahudiya com a capital; en tot cas era una ciutat important, ms gran que Merv al-Rud; sembla que desprs s'assimila a la ciutat de Guzdjanan; posteriorment desapareix de les crniques.

 Bibliografia .
Barthold, Turkestan




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370883" title="Crtiques a l'evoluci" nonfiltered="3551" processed="3538" dbindex="143587">

Les crtiques a l'evoluci han estat fetes des que les primeres idees evolutives adquiriren prominncia a voltants del principi del segle XIX. Les crtiques es guanyaren immensos pblics populars, i quan Charles Darwin public la seva obra del 1859 L'origen de les espcies, gradualment convenc la majoria de la comunitat cientfica que l'evoluci era una hiptesi vlida i provada empricament. A les dcades del 1930 i del 1940, els cientfics crearen la sntesi evolutiva moderna, que combina la teoria darwiniana de la selecci natural amb la gentica de poblacions. Des d'aquest perode, l'existncia dels processos evolutius i la capacitat de la sntesi evolutiva moderna d'explicar com i per qu tenen lloc aquests processos, ha estat indiscutible entre els biolegs.

Desprs de la creaci de la sntesi moderna, gaireb totes les crtiques a l'evoluci han vingut de grups religiosos, i no de la comunitat cientfica. Tanmateix, la majoria de cristians creuen en Du com a Creador, tot i acceptant l'evoluci cientfica com un procs natural. Una minoria de cristians rebutjaren l'evoluci des del principi com a "heretgia", per la majoria intentaren reconciliar l'evoluci cientfica amb les descripcions bbliques de la Creaci. L'islam accepta l'evoluci natural de les plantes i els animals, per l'origen de l'home s discutit i no hi ha cap consens.

En contrast amb objeccions anteriors a l'evoluci, que eren o b estrictament cientfiques o b explcitament religiose, algunes objeccions recents a l'evoluci han intentat difuminar aquesta distinci. En particular, moviments com ara el creacionisme cientfic i el disseny intelligent ataquen la base emprica de la cincia, i argumenten que existeixen proves ms contundents del disseny de la vida per part d'un sser intelligent no especificat, o la descripci bblica de la Creaci. Molts dels arguments contra l'evoluci inclouen crtiques fetes a les proves de l'evoluci, aix com la metodologia, plausibilitat, moralitat i acceptaci cientfica de la biologia evolutiva. Tanmateix, la comunitat cientfica no dna cap mena de validesa a aquestes objeccions, citant malentesos en el concepte d'una teoria cientfica, l'aclaparador consens cientfic quant a les bases de l'evoluci, i el poc coneixement dels detractors de lleis bsiques de la fsica.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370885" title="Abu l-Abbas Ismail" nonfiltered="3552" processed="3539" dbindex="143588">
Abu l-Abbas Ismail ibn Ali ibn al-Tayyib al-Anbari fou un poeta del segle XI del Khurasan i home d'estat al servei dels karakhnides. Pertany a la famlia dels Anbaris de Bayhak d'origen rab. 

Segons Ibn Funduk fou visir de Ilig Khan de Transoxiana (probablement Nasr ibn Ali de Bukhar que va morir el 1012/1013, per desprs va deixar el crrec i va retornar a Khurasan. Mahmud de Gazni el va voler posar al seu servei sense xit i per aix el va empresonar i va morir enverinat a la pres. 

Va deixar cinc volums de versos.

 Bibliografia .
Bosworth, Ghaznavids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370889" title="Vetulicoli" nonfiltered="3553" processed="3540" dbindex="143589">

Els vetulicolis (Vetulicolia) sn un flum extingit d'animals definit per Shu i cols. el 2001. Inclou diverses formes fssils del Cambri inferior. Es creu que aquests animals eren deuterstoms primitius. La configuraci corporal consistia en dues parts: una voluminosa secci anterior amb una gran "boca" i una filera de cinc estructures rodones-ovalades a cada banda, interpretates com a brnquies (o com a mnim obertures a prop de la faringe); i una secci posterior amb set segments. L'rea en qu s'uneixen les parts anterior i posterior est constricta. La definici de Shu i cols. fa que el flum Vetulicolia inclogui la famlia dels didazonids (gneres Didazoon i Xidazoon) i la famlia dels vetuliclids (gneres Pomatrum, Vetulicola i Banffia). Els autors tamb proposen que els vetulicolis i Yunnanozoon podrien tenir una relaci estreta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370891" title="Revolta d'Andidjan" nonfiltered="3554" processed="3541" dbindex="143590">
Revolta d'Andidjan fou una rebelli nacionalista que va esclatar el 30 de maig de 1898 (18 de maig segons l'antic calendari) quan 200 homes amb poques armes van atacar a les forces russes a Andidjan (antic khanat de Khokand) sota la direcci de xeic sufita nakhsbandita Duk i I n Muhammad Ali Madali (vers 1856-1898).  

22 soldats russos van morir i 18 van ser ferits; altres atacs simultanis van fallar a Margilan i Ush. 18 participants foren executats entre ells el lder. 546 rebel foren arrestats i 356 foren empresonats i condemnats a penes de treballs forats o desterrats a Sibria (163 foren alliberats). El cap rebel pensava que era delegat de l'Imperi Otom (per el ttol del nomenament es va demostrar fals, tot i que ell no ho sabia); fou declarat khan el dia abans de la revolta.

La meitat dels rebels eren kirguisos que el 1875 s'havien revoltat contra el khan Khudoyar (que va regnar del 1845 al 1858,  el 1862-1863,  i del 1865 al 1875) i havien estat una de les causes de l'ensorrament del khanat.

 Bibliografia .

Hisao Komatsu,  The Andijan Uprising Reconsidered a: Symbiosis and Conflict in Muslim Societies: Historical and Comparative Perspectives, ed. by Tsugitaka Sato, Londres, 2004. ;
Richard A. Pierce, Russian Central Asia 1867-1917   A study in colonial rule, Berkeley/Los Angeles, 1960;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370892" title="Andrgores" nonfiltered="3555" processed="3542" dbindex="143591">
Andrgores (Andragoras) fou un strapa selucida de Prtia i Hircnia conegut principalment per les monedes.

Es suposa que es va revoltar contra Antoc II Thes vers el 246 aC. Es suposa que fou enderrocat poc desprs per Arsaces rei dels parts. Apareix un Andrgores (o Andragores) esmentat en una inscripci el 266 aC per com oficial de menor rang. Com que a les monedes no es donava cap ttol devia seguir reconeixent a la dinastia selucida. Just diu que Alexandre el Gran havia donat el govern de Prtia a un noble persa de nom Andrgores per per les dates no pot ser el mateix; podria ser una conversi al persa del nom Narisanka per no hi acord entre els experts.

 Bibliogfrafia .

J. Wolski, Le problme d Andragoras, Serta Kazaroviana Ephemerides Instituti Archaeologici Bulgarici 16, 1950;
J. Wolski,, Andragoras tait-il iranien ou grec, Studia Iranica 4/2, 1975;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370893" title="Greenwich" nonfiltered="3556" processed="3543" dbindex="143592">

Greenwich s un barri del sud-est de Londres, Regne Unit, al sud de la riba del riu Tmesi al districte londinenc de Greenwich. Es conegut per la seva histria martima i per donar-li el nom al meridi de Greenwich (0 de longitud) i al GMT (Greenwich Mean Time).

La poblaci de Greenwich va esdevenir seu del Reial palau de Placentia del segle XV, i va ser el lloc de naixement de molts a la House of Tudor, incloent Enric VIII i Elisabet I d'Anglaterra. Actualment est obert al pblic i alguns edificis els utilitza la Universitat de Greenwich i la Trinity College of Music.

La poblaci va esdevenir un centre turstic amb grans cases. Greenwich formava part de Kent fins que el 1889 es va crear el comtat de Londres.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370896" title="Squillace (desambiguaci)" nonfiltered="3557" processed="3544" dbindex="143593">

Histria;
Mot de Squillace;
Presa de Squillace;
Principat de Squillace;
Biografies;
Marqus de Squillace;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370899" title="Giovanni Maria Angiolello" nonfiltered="3558" processed="3545" dbindex="143594">
Giovanni Maria Angiolello (o Giovanni Maria degli Angiolello) (1451-vers 1525) fou un aventurer veneci, mercader i historiador que va escriure una historia sobre els Ak Koyunlu.

El 1470 fou capturat a Negroponte, atacada pels otomans, i fou esclavitzat i enviat a Constantinoble. El 1462 fou assignat a Mustafa Celebi, comandant contra els Ak Koyunlu de Uzun Hasan que era aliat als venecians. A la mort de Mustafa (1474) fou tresorer de Mehmet II i desprs va estar al servei de Baiazet II. Desprs del 1483 la seva vida es fosca i se sap que va tornar a Vicenza i es va casar i va esdevenir funcionari. Probablement va tornar a territori otom com a mercader on va romandre fins el 1515.

Va escriure Historia turchesca on destaca la part anomenada  Breve narratione della vita et fatti del signor Ussuncassano. El llibre relata els fets a Turquia entre 1467 i 1524.

 Bibliografia .

F. Babinger, Dizionario biografico degli Italiani, Roma, 1961, III



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370900" title="Tractat angloafgans del 1905" nonfiltered="3559" processed="3546" dbindex="143595">
Tractat anglo-afgans del 1905, fou un conveni entre la Gran Bretanya i Afganistan que posava els afers exteriors afganesos en mans dels britnics. 

A la mort de Abd al-Rahman Khan el octubre de 1901 el seu fill Habibullah volia continuar amb els llaos de protecci dels britnics establerts el 1880, i la subvenci que rebia (que s'havia incrementat el 1893). El 12 de desembre de 1904 fou enviat a Kabul, Louis Dane, secretari d'afers exteriors de l'ndia Britnica, per negociar nous termes de l'acord i finalment es va arribar a un acord que confirmava els antics acords per els convertia en un tractat entre dos estats; els subsidis eren renovats. El tractat fou signat el 1905.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370901" title="Tractat Angloafgans del 1921" nonfiltered="3560" processed="3547" dbindex="143596">
Tractat anglo-afgans del 1921, fou un conveni entre la Gran Bretanya i Afganistan que liquidava definitivament la Tercera Guerra Angloafganesa de 1919 aturada ja amb el tractat d'alto el foc de 3 de juny de 1919 i el tractat de Rawalpindi de 8 d'agost de 1919. En aquest darrer la qesti de la plena independncia d'Afganistan va quedar una mica a l'ombra i es va negociar en un futur tractat. 

Les negociacions van comenar l'abril de 1920 entre Sir Henry Dobbs (secretari d'afers exteriors de l'ndia Britnica) i Mahmud Khan Tarzi ministre d'exteriors d'Afganistan, i es van fer a Mussoorie, amb un acord preliminar signat el 18 de juliol de 1920  i desprs a Kabul des de el 10 de gener de 1921.

L'acord final es va obtenir el 22 de novembre de 1921 i fou signat a Kabul el 2 de desembre de 1921. La independncia completa d'Afganistan era reconeguda, amb les fronteres definides al tractat de Rawalpindi. Fou considerat un tractat temporal i havia d'estar en vigor tres anys abans de poder ser modificat, per va esdevenir definitiu amb la independncia de l'ndia el 1947.

 Bibliografia .

A. Saveen, India and Afghanistan: British Imperialism vs. Afghan Nationalism, 1907-1921, Delhi, 1981;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370902" title="Network File System" nonfiltered="3561" processed="3548" dbindex="143597">

Network File System (NFS) s un protocol de sistema de fitxers en xarxa originalment desenvolupat per Sun Microsystems el 1983, que permet a una computadora client accedir a fitxers a travs de xarxa fcilment, com si els dispositius fsics d'emmagatzemament (normalment discs durs) estiguessin directament connectats a l'ordinador. NFS funciona sobre el protocol RPC. S'especifica al RFC 1094, RFC 1813 i RFC 3530 (que deixa obsolet el RFC 3010).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370904" title="Ratol marsupial vermell" nonfiltered="3562" processed="3549" dbindex="143598">

El ratol marsupial vermell (Dasykaluta rosamondae) s un marsupial carnvor nocturn. Viu a les zones rides d'Austrlia Occidental. Mesura 9-11 cm de llarg i pesa 20-40 grams. Viu uns tres anys en captivitat.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370906" title="Primera Guerra Angloafganesa" nonfiltered="3563" processed="3550" dbindex="143599">
La Primera Guerra Angloafganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobir barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya. L'objectiu britnic era deposar a Dust Muhammad Khan i restaurar a l'antic sobir sadozay Shah Shudja per establir la seva influncia a la zona en oposici als russos.

Els britnics van entrar a Afganistan la primavera del 1839 i es van dirigir a Kandahar, Gazni i Kabul. Shah Shudja fou restaurat per els barakzay van romandre lluitant. El novembre de 1841 va esclatar una revolta a Kabul i els comandants britnics Burnes i Macnaghten van morir a la lluita; es va iniciar la evacuaci britnica, ja molt reduda, cap a Jalalabad. Shah Shudja fou assassinat.

Els britnics van enviar un nou exrcit a Afganistan el 1842, va rescatar als hostatges i va retornar a l'ndia Britnica. El final de la guerra fou declarat a la proclamaci de Simla del 1 d'octubre de 1842. Dust Muhammad retorn a Kabul el 1843.

Bibliografia.
V. Eyre, The Military Operations at Cabul, Londres, 1843;
T. A. Heathcote, The Afghan Wars 1839-1919, Londres, 1980, ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370909" title="Segona Guerra Angloafganesa" nonfiltered="3564" processed="3551" dbindex="143600">
La Segona Guerra Angloafganesa (1878-1880) fou un conflicte armat entre Afganistan i Gran Bretanya amb l'objectiu d'establir la influncia britnica en oposici als russos.

El 1877 una missi militar russa va arribar a Afganistan i va signar un tractat amb l'emir Shir Ali. Una missi britnica no fou rebuda i els britnics van llenar un ultimtum que no fou contestat; el 21 de novembre de 1878 va despatxar tropes iniciant la guerra. Al cap de cinc mesos Shir Ali havia mort i el seu fill i successor Yakub el va succeir, per no va rebre ajut de Rssia i finalment en el tractat de Gandamak  de maig de 1879, Yakub va acceptar el control britnic de les seves relacions exteriors, l'establiment d'un enviat britnic a Kabul, el control britnic dels passos de muntanya i un subsidi de 60.000 rupies.

El enviat britnic Louis Cavagnari es va establir a Kabul per el setembre de 1879 la missi britnica fou massacrada. Els britnics van reactivar les seves tres columnes, i al cap de sis setmanes van ocupar Kabul i van deposar a Yakub. Abd al-Rahman,m net de Dust Muhammad, fou cridat al tron. Yakub va abdicar el gener de 1880 i Abd al-Rahman va ser proclamat.

Les forces britniques mentre s'havien d'enfrontar a Ayyub Khan fill de Shir Ali i cos d'Abd al-Rahman que van derrotar els britnics a Maywand el  juliol. Desprs de la famosa marxa forada de Kabul a Kandahar, les forces britniques van sorprendre a les d'Ayyub Khan i les van derrotar. La primavera segent (1881) els britnics es van retirar.

 Bibliografia .

 H. B. Hanna, The Second Afghan War, 1878-1879-1880. Its Causes, its Conduct, and its Consequences, 3 vols., Westminster i  Londres, 1899-1910;
 H. Hensman, The Afghan War of 1879-80, Londres, 1881 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370910" title="Celestino Fernndez de la Vega" nonfiltered="3565" processed="3552" dbindex="143601">
Celestino Fernndez de la Vega  y Pardo (Friol, Lugo, 1914, riu Mio, 1986) va ser un destacat militant del galleguisme cultural de preguerra.

El 1930 comen la carrera de dret a Compostella i al cap de quatre anys, a fi d acabar la llicenciatura, va fixar la seva residncia a Madrid. Poc desprs de realitzar els ltims exmens, Fernndez de la Vega va ser mobilitzat per a combatre en el bndol nacional; la guerra marcar d una manera decisiva la seva obra.
 
Una vegada concls el conflicte bllic, va comenar a preparar les oposicions a tcnic de l Administraci, que guanyar el 1940, i que el portaran destinat al Govern Civil de Lugo. En aquesta ciutat, Fernndez de la Vega fou assidu de diverses tertlies, a les quals assistien Lus Pimentel, Anxel Fole, Antonio Figueroa, Luciano Penedo i Ramn Pieiro, entre d altres. 

Fernndez de la Vega va estar present en el projecte de l Editorial Galaxia des del seu naixement i hi aport assajos com Cultura y comunicacin (1951) i Campanas de Bastabales (1952), publicats en espanyol per exigncies de la censura (el 50% del text d un volum havia d estar redactat en la llengua oficial). Familiaritzat amb els principals corrents de pensament del moment (amb catorze anys ja havia llegit la Crtica da razn pura, de Kant) i sedut especialment per la filosofia de Heidegger, que llegia en la llengua original, Fernndez de la Vega traduir, juntament amb Ramn Pieiro, Da esencia da verdade (1956), del pensador alemany. 

Fernndez de la Vega va centrar els seus esforos a evidenciar l esperit de les tres caracterstiques fonamentals de l sser gallec: la saudade, el sentiment del paisatge i l humorisme. Entre les seves obres ms rellevants podem destacar Abrente e solpor da paisaxe (1958), editada en un volum collectiu en homenatge a Ramn Otero Pedrayo, i O segredo do humor (1963), en qu l autor de Lugo exposa la seva particular concepci de l "humor" (punt intermedi entre el costat seris d'all cmic i el ridcul d'all seris) i assenyala Castelao com l humorista ms rellevant de les literatures hispniques del segle XX. A ms, va ser autor de nombrosos articles periodstics de temtica variada (msica, pintura, teatre, etc.). 

Desprs de sofrir una forta depressi durant uns quants anys, Fernndez de la Vega va decidir posar fi a la seva vida l any 1986.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370914" title="Internet Group Management Protocol" nonfiltered="3566" processed="3553" dbindex="143602">

Internet Group Management Protocol s un protocol de xarxa que s'usa per gestionar qui forma part dels grups de multicast del protocol IP. Est a la capa de xarxa de la pila TCP/IP.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370919" title="Xos Mara Castroviejo" nonfiltered="3567" processed="3554" dbindex="143603">
Xos Mara Castroviejo y Blanco-Cicern (Santiago de Compostella, 1909-Tirn, pennsula de Morrazo, Pontevedra, 1983) s un dels grans escriptors i periodistes semioblidats del perode central del segle XX a Galcia. 

Va estudiar dret i filosofia i lletres a Compostella, i desprs, el 1931, va estar becat a la Universitat de Li, on va ampliar estudis. Durant la seva poca d estudiant a Santiago pertnyer a la FUE (Federaci Universitria Escolar).

Autor d una monumental Gua de la seva terra, que aviat es va convertir en un clssic, o de llibres no menys interessants com Viaje por los montes y chimeneas de Galicia, escrit a mitges amb la seva amic Alvaro Cunqueiro, va exercir, a ms, el periodisme en llocs destacats, com la seva etapa de director dEl Pueblo Gallego, diari de Vigo. 

Malgrat el clix de falangista que se li ha adjudicat, en realitat va ser carlista, un carlista crtic no tan sols amb el seu propi partit sin amb el rgim de Franco, com quan va defensar l s de l idioma gallec enfront de Juan Aparicio, el temible director general de Premsa que considerava un esnobisme que Ramn Pieiro i Celestino Fernndez de la Vega escrivissin sobre Heidegger en gallec. L obra potica de Castroviejo s igualment important, destacant Mar del Sol, poemas de un diario a bordo (1940).

Hi segueixen en importncia els poemes de guerra, titulats Altura, potser un dels escrits ms valuosos dels poetes gallecs del bndol nacional sobre la contesa. s una obra tenyida de desesperana (El viento gallego canta sonoro comienza en el poema Galicia pero extrao en su agona de cementerios), si no duresa (Nosotros os combatimos fieramente... por eso precisamente os amamos, escriu en A vosotros obreros rojos). Tamb s 'important Tempo de outono e outros poemas, publicat a Vigo l any 1964.

L any 1971 va publicar el seu segon i darrer llibre en gallec, Memorias dunha terra, un volum de relats en prosa que s acosta a l autobiografia, per que en realitat presenta els records d infncia i primera joventut d un autor en plena maduresa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370921" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - ?-1 tona" nonfiltered="3568" processed="3555" dbindex="143604">


La competici de vela de   a 1 tona va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la segona categoria ms lleugera de totes les disputades en aquestes olimpades. Es van disputar dues curses, sent sols reconeguda pel Comit Olmpic Internacional la primera d'elles, disputada el 24 de maig de 1900, amb la presncia de 30 mariners repartits en 16 embarcacions de 3 nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real. En tenir tots els vaixells el mateix handicap no afecta l'ordre de les curses. 



Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370923" title="Silvio Santiago" nonfiltered="3569" processed="3556" dbindex="143605">
Silvio Santiago (Vilardevs, Orense 1903-Santiago de Compostella 1974) fou un escriptor gallec.

Va fugir a Portugal durant la Guerra Civil (1937) i d all se n an a Cuba i Veneuela, on va crear el Centro Galego i diverses revistes. A ms, va collaborar en alguns peridics. 

Vilardevs (1971), un llibre clssic de la narrativa gallega, i O silencio redimido, un llibre pstum autobiogrfic (1976), sn les seves obres ms importants, encara que tamb va escriure Non agardei por ningun, Noticia previa i Reencontro co lector postrero.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370929" title="Frandovnez" nonfiltered="3570" processed="3557" dbindex="143606">

Frandovnez s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370931" title="Fresno de Rodilla" nonfiltered="3571" processed="3558" dbindex="143607">

Fresno de Rodilla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370933" title="Camp de somnis" nonfiltered="3572" processed="3559" dbindex="143608">
Camp de somnis  (Field of Dreams) s una pellcula estatunidenca de Phil Alden Robinson, estrenada el 1989. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.



Argument.

Un granger del Iowa sent veus que l'empenyen a construir un camp de baseball desprs a trobar el novellista (imaginari) Terence Mann i el jugador "Moonlight" Graham. 
La pellcula va ser dirigida i adaptada per Phil Alden Robinson a partir de la novella titulada Shoeless Joe escrita per W. P. Kinsella. Va ser nomenada a tres Premis de l'Acadmia.
El personatge interpretat per Burt Lancaster i Frank Whaley, Archibald "Moonlight" Graham, va ser un jugador de beisbol real. El rerefons del personatge est basat en la seva vida real, amb alguns detalls canviats per a la dramatitzaci de la pellcula.
L'escriptor fictici Terence Mann (James Earl Jones) est basat en l'escriptor J. D. Salinger. Salinger va ser l'autor que s'esmentava a la novella original. El 1947, el verdader Salinger va escriure una novella curta A Young Girl In 1941 With No Waist At All, que incloa un personatge anomenat Ray Kinsella. Tamb apareix un personatge menor anomenat Richard Kinsella a l'obra ms coneguda de Salinger, El vigilant enel camp de sgol. 

Repartiment.

 Kevin Costner : Ray Kinsella;
 Amy Madigan : Annie Kinsella;
 Gaby Hoffmann : Karin Kinsella;
 Ray Liotta : Shoeless Joe Jackson;
 Timothy Busfield : Mark;
 James Earl Jones : Terence "Terry" Mann;
 Burt Lancaster : el doctor Archibald Graham;
 Frank Whaley : Archie Graham;
 Dwier Brown : John Kinsella;
 James Andelin : el gerent del magatzem;
 Mary Anne Kean : la gerenta del magatzem;
 Fern Persons : la mare d'Annie;
 Kelly Coffield : Dee, la dona de Mark;
 Michael Milhoan : Buck Weaver;
 Steve Eastin : Eddie Cicotte;

Al voltant de la pellcula.
 El rodatge s'ha desenvolupat a Boston, Dubuque (Iowa), Dyersville i Galena (Illinois).
 Primera pellcula de l'actriu Gaby Hoffmann, s igualment l'ltima pellcula de l'actriu Anne Seymour, morta el desembre de 1988.
 Sheila McCarthy i Reba McEntire: totes dues van fer una prova per al paper d'Annie.
 Tom Hanks va refusar el paper de Ray Kinsella.
 Llavors desconeguts, els dos amics Ben Affleck i Matt Damon apareixen en una escena en l'estadi de Fenway Park. Ms de deu anys ms tard, Ben Affleck trobar el director Phil Alden Robinson al paper principal de La Suma de totes les pors (2002). ;
 En La Mort d'Eric Cartman, episodi 131 de la srie South Park, una de les escenes fa referncia a la pellcula.
 No s la primera incursi de Kevin Costner en el mn del baseball, ja que a la seva pellcula precedent, Duo a tres (1988), encarnava l'entrenador d'un equip de la  lliga minera de baseball.
 A la novella, l'autor posava en escena un verdader escriptor, J. D. Salinger,  clebre per la seva novella El vigilant en el camp de sgol. Aquest ltim va refusar de ser descrit a la pellcula, Phil Alden Robinson va haver de reescriure el personatge. ;

Banda original.
 Crazy, interpretada per Beverly D'Angelo;
 Daydream, interpretada per The Lovin' Spoonful;
 Jessica, interpretada per The Allman Brothers Band;
 China Grove, interpretada per The Doobie Brothers;
 Lotus Blossom, interpretada per Duke Ellington;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Millor pellcula estrangera, als Hochi Film Awards el 1990.
 Millor pellcula estrangera, als Awards of the Japanese Academy el 1991.
 Millor pellcula estrangera, als Blue Ribbon Awards el 1991.
 Millor pellcula estrangera, als Kinema Junpo Awards el 1991.
 Young Artist Award al millor paper secundari femen per Gaby Hoffmann el 1990.

Nominacions.
1990
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor gui adaptat;
 Oscar a la millor banda sonora;
 Millor muntatge, per l'American Cinema Editors .
 Millor director, per la Directors Guild of America.
 Grammy Award de la Millor banda original.
 Prix Hugo a la millor pellcula dramtica .
 Millor gui adaptat, per la Writers Guild of America.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Critica a DevilDead;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370934" title="Hontoria de la Cantera" nonfiltered="3573" processed="3560" dbindex="143609">

Hontoria de la Cantera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370935" title="Hornillos del Camino" nonfiltered="3574" processed="3561" dbindex="143610">

Hornillos del Camino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370936" title="Tootsie" nonfiltered="3575" processed="3562" dbindex="143611">
Tootsie  s una pellcula estatunidenca de Sydney Pollack, estrenada el 1982. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.
Michael s un bon comediant a qui costa tanmateix trobar treball en base al seu carcter exigent. Acompanya la seva amiga Sandy a un casting per a un paper en una srie de televisi, per aquesta no s seleccionada. Enfadat d'altra banda amb el seu propi agent, Michael decideix disfressar-se de dona i passar ell mateix el casting...

Repartiment.
 Dustin Hoffman  : Michael Dorsey/Dorothy Michaels;
 Jessica Lange  : Julie Nichols;
 Teri Garr : Sandy Lester;
 Dabney Coleman  : Ron Carlisle;
 Charles Durning  : Les Nichols;
 Bill Murray  : Jeff Slater, l'amicde Michael;
 Sydney Pollack : George Fields, l'agent de Michael;
 George Gaynes : John Van Horn;
 Geena Davis : April Page;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor actriu secundria per Jessica Lange ;

 Nominacions . 
 Oscar al millor actor per Dustin Hoffman;
 Oscar a la millor actriu secundria per Teri Garr;
 Oscar al millor director  per  Sydney Pollack;
 Oscar a la millor fotografia  per  Owen Roizman;
 Oscar al millor muntatge   per Fredric Steinkamp i William Steinkamp;
 Oscar al millor so.
 Oscar al millor gui original per Don McGuire, Larry Gelbart, Murray Schisgal;
 Oscar a la millor banda sonora per  Dave Grusin;
 Oscar a la millor direcci artstica  per  Peter Larkin;

 Csar a la millor pellcula estrangera;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370937" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3576" processed="3563" dbindex="143612">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren 8 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 10 i 15 d'agost de 1936.

Comits participants.
Participaren un total de 179 boxadorts de 31 comits nacionals diferents:


  Alemanya (8);
  (8);
  (3);
  (6);
  (8);
  Canad (4);
  (8);
  (8);
  Egipte (4);
  (2);
  (5);

  (6);
  Frana (6);
  Hongria (6);
  Itlia (8);
  (5);
  (5);
  Mxic (4);
  (3);
  (6);
  (8);

  (7);
  (8);
  (4);
  Sud-frica (6);
  (4);
  (8);
  (8);
  (7);
  (4);
  Xina (2);


Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370939" title="Observatori Astronmic del Montsec" nonfiltered="3577" processed="3564" dbindex="143613">


L'Observatori Astronmic del Montsec (OAdM) s un observatori astronmic ubicat a la Serra del Montsec, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss). Inaugurat el 24 d'octubre de 2008, disposa actualment del telescopi ms gran i avanat de Catalunya. 

L'OAdM s el tercer observatori professional del pas, desprs de l'Observatori Fabra (inaugurat el 1904) i l'Observatori de l'Ebre (1905). 

El telescopi de l'OAdM porta el nom de Joan Or en honor del bioqumic lleidat, un dels principals promotors del projecte. 

Referncies.


Vegeu tamb.
 Observatori Fabra;
 Observatori de l'Ebre;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Observatori Astronmic del Montsec;
 Web oficial del Consorci del Montsec;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370940" title="Hurmeces" nonfiltered="3578" processed="3565" dbindex="143614">

Hurmeces s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Comprn les localitats d'Hurmeces, Quintanilla-Pedro Abarca, Ruyales i San Pantalen del Pramo.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370941" title="Palazzo della Ragione" nonfiltered="3579" processed="3566" dbindex="143615">


El Palazzo della Ragione era, en l poca medieval, l'edifici utilitzat pel desenvolupament de l administraci pblica de la vida ciutadana.

Encara que comuns a totes les ciutats del nord d'Itlia, el terme identifica per antonomsia el Palazzo della Ragione (Pdua) a Pdua, que alberga la sala ms gran de sostre susps en el mn. De gran importncia tamb s la Baslica Palladiana a Vicenza.

Anomenat tamb Arengo, Palazzo Pretorio, Palazzo della comunit,  es va convertir en  representaci de la ciutat, per assessoraments, tribunals i centre notarial. 
Altres "Palazzi della Ragione": a Brgam, construt entre el 1183 (Pau de Constana) i el 1198 (acabat ante quem confirmat als documents) ; A Mil, el Broletto construt entre el 1228 i 1233; a Monza (segle XIII); a Mantua  del 1250 aproximadament; a Romano di Lombardia, del segle XIII ; a Ferrara, a l'Alta Edat Mitjana i tirat a terra desprs d'un incendi a principis del segle XX.
la. L actual palau prov d'una reconstrucci posterior a la Segona Guerra Mundial, com a resultat d'un incendi que va destruir una part del palau. L edifici actual, construt entre importants controvrsies, no fa justcia a la bellesa de l edifici original, resultant per alguns una cpia esvada introduda en un context no apte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370945" title="Hurones" nonfiltered="3580" processed="3567" dbindex="143616">

Hurones s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370947" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3581" processed="3568" dbindex="143617">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves, a l'igual que en els anteriors Jocs, es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370951" title="Hannibal Rising" nonfiltered="3582" processed="3569" dbindex="143618">
Hannibal Rising  s una pellcula de Peter Webber i Pietro Scalia, estrenada el 2007. 
El Dr. Hannibal Lecter torna a Hannibal Rising, l'adaptaci cinematogrfica de l'ltima novella de Thomas Harris. Altres pellcules han estat  adaptades de les novelles de Thomas Harris, reprenent el mateix personatge, entre les  quals El silenci dels anyells, Red Dragon i Hannibal, i on es descobreix que el Dr. Lecter ha vist la seva famlia delmada durant la Segona Guerra Mundial a Europa de l'Est. Fins a Hannibal Rising no es explicada la infantesa i l'adolescncia del clebre assass canbal.

Argument.

La pellcula cobreix la seva vida de sis a vint anys i ens aclareix les circumstncies de la mort de la seva famlia, sobretot la de la seva germana, Mischa, morta i devorada per criminals de guerra afamats en una tempesta. Mostrant-nos la joventut d'un monstre, es tracta al mateix temps de demostrar-ne la gnesi : s la construcci psquica del Dr. Lecter.

La seva intelligncia, les seves qualitats d'esteta, el seu gust per la forma, sn tantes facetes de la seva personalitat, de la qual la pellcula intenta en part donar les claus. Al Dr. Lecter, s'aplica aquesta retrospectiva que feia patir l'agent Starling : s'entra en el seu passat per tal de comprendre'l millor. Aquesta pellcula ens n'ensenya tamb ms sobre la seva famlia.
Cronolgicament.
El jove Hannibal supervivent de la massacre de la seva famlia s collocat en un orfenat. Anys ms tard, adolescent, fuig de l'orfenat en el qual s'havia recls en el silenci. Marxa a Frana, amb l'nica adrea del seu oncle escrita al dors d'un sobre : arriba al seu castell, no troba ms que la seva dona, una japonesa, Lady Musaraki. Aquesta ltima juga per a ell un doble paper : no s noms la que li dona un pit a la vegada maternal i ertic, sin tamb la que li dna un codi de l'honor, del ritual i de la cultura. De la mateixa manera que el seu pare, la seva mare i el seu (nic) amor, Lady Musaraki s el referent per excellncia del jove Hannibal.

Tanmateix, els esforos que hi posa per calmar el seu esperit de venjana (que ha posat en marxa amb el seu ensenyament del codi de l'honor samurai) seran debades. Quan Hannibal entra a la facultat de medicina (on ha de realitzar amb un treball a tall de compensaci de la beca), descobreix una passi mrbida pels cadvers. Els somnis en flash-back  del vespre de l'homicidi i de l'pat totmic de la seva germana no deixen d'obsessionar-lo i acaba cedint a la temptaci d'utilitzar un srum de veritat per recobrar la memria.

A partir d'aqu, Hannibal intenta venjar la seva germana (i la seva famlia, per ja no ho menciona gaire a la pellcula), la qual cosa el porta a executar una srie d'homicidis sanguinolents on el gust de Hannibal per a la carn humana es comena a manifestar.
Encara no s l'sser refinat que ser en els anys venidors i el jove Hannbal interpretat  per Gaspard Ulliel comena a fer el seu cam cap el que ser : cultivat, manipulador i sobretot amargament incapa de sentir altres passions que la del seu gust per la carn. La pellcula proposa doncs un origen del mal simplista : havent vist la seva germana ser  devorada per soldats afamats, Hannibal es fa canbal. 

Repartiment.
Gaspard Ulliel : Hannibal Lecter;
Helena Lia Tachovka : Mischa Lecter;
Gong Li : Lady Murasaki Shikibu ;
Rhys Ifans : Vladis Grutas;
Kevin McKidd: Petras Kolnas;
Richard Brake: Enrikas Dortlich;
Stephen Walters: Zigmas Milko;
Ivan Marevich: Bronys Grentz;
Charles Maquignon: Paul Momund;
Dominic West:Inspector Pascal Popil;
Ingeborga Dapkunaite:La mare de Hannibal;
Marek Vaut:El capit;

Vegeu tamb.
Hannibal Lecter;









 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370952" title="Isar (Burgos)" nonfiltered="3583" processed="3570" dbindex="143619">

Isar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou les pedanies de Palacios de Benaver, Caizar de Argao i Villorejo.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370956" title="Las Quintanillas" nonfiltered="3584" processed="3571" dbindex="143620">

Las Quintanillas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Limita al nord amb Pedrosa de Ro rbel; al sud amb Hornillos del Camino, Rab de las Calzadas i Tardajos ; a l'est amb Alfoz de Quintanadueas; i a l'oest amb Villanueva de Argao.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370960" title="Los Ausines" nonfiltered="3585" processed="3572" dbindex="143621">

Los Ausines s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou els nuclis de  San Juan, Quintanilla, Sopea, Cubillo del Csar i San Quirce.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370965" title="Modbar de la Emparedada" nonfiltered="3586" processed="3573" dbindex="143622">

Modbar de la Emparedada s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370967" title="Orbaneja Riopico" nonfiltered="3587" processed="3574" dbindex="143623">

Orbaneja Ropico s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370969" title="La Xava" nonfiltered="3588" processed="3575" dbindex="143624">
La Xava s el ttol de la novella que Juli Vallmitjana (1873-1937) va publicar el 1910 a la llibreria L'Aven de la Rambla de Catalunya de Barcelona. Malgrat ser un xit entre els lectors, les sectors benpensants de la cultura del moment la van rebutjar i la van menysprear, tant pel contingut com per la forma.

La Xava se situa en els barris ms pobres de Barcelona (els de sota Montjuc que, segons l'autor, sn els nics de la ciutat amb carcter). Aix, els seus protagonistes sn les prostitutes, els lladres, els mangants... Una marginalitat que l'autor coneixia de primera m i de la qual no es feia ress la literatura burgesa de la primera dcada del segle XX, a cavall del Modernisme i del Noucentisme. D'altra banda, Juli Vallmitjana tenia una prosa excessivament matussera, massa plena d'incorreccions gramaticals per als ulls dels acadmics.

Tot i aix, la seva capacitat narrativa resulta brillant i plena de vitalitat quan sn els personatges els que parlen: s el catal dels marginats, una llengua que s'omple del sentit de l'idioma, de ritme i d'intenci. La fora de La Xava radica, precisament, en el fet que la histria s veritat i els personatges sn veritat perqu la seva parla s, tamb, de veritat. Juli Vallmitjana s l'nic escriptor que fa ficar-se a fons en la llengua dels baixos fons, tal i com ho havia fet ja en la dels gitanos. Per tant, de La Xava en flueix un catal vivent, impur i impecable que sorprn i corprn per la seva fora, per la seva raresa i, fins i tot, per la seva existncia.

Referncies.
Enric Casasses, Prleg/ Vocabulari dins La Xava. Barcelona: Edicions de 1984, 2003.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370971" title="Palazuelos de la Sierra" nonfiltered="3589" processed="3576" dbindex="143625">

Palazuelos de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370974" title="Pedrosa de Ro Urbel" nonfiltered="3590" processed="3577" dbindex="143626">

Pedrosa de Ro Urbel s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.




 Personatges .
Fray Justo Prez de Urbel (1875, Cuelgamuros 1979): religis, catedrtic d'Histria, escriptor i primer Abat del Valle de los Cados.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370976" title="Pineda de la Sierra" nonfiltered="3591" processed="3578" dbindex="143627">

Pineda de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370978" title="Quintanaortuo" nonfiltered="3592" processed="3579" dbindex="143628">

Quintanaortuo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370979" title="Tercera Guerra Angloafganesa" nonfiltered="3593" processed="3580" dbindex="143629">
Tercera Guerra Angloafganesa (1919) fou un conflicte armat entre Afganistan i la Gran Bretanya que va durar un mes del 4 de maig de 1919 al 3 de juny de 1919. 

Quan Amanullah va pujar al tron (25 de febrer de 1919) al ser assassinat Habibullah i desprs de cinc dies de regnat de Nasrullah, va decidir combatre als britnics i la seva hegemonia sobre el pas. Va proclamar la independncia plena i va exigir un nou acord amb els britnics per acabar amb el virtual protectorat existent fins aleshores; va enviar les seves tropes a la frontera.

El dia 4 de maig van comenar les hostilitats amb un atac afgans a Landi Kotal i el tancament del pas de Khyber pels britnics. Els xocs van seguir durant la resta del mes. El 24 de maig Amanullah va respondre positivament a les peticions britnics d'alto el foc que fou declarat el 2 de juny. Finalment la pau es va establir al tractat de Rawalpindi de 8 d'agost de 1919 que establia virtualment la independncia, confirmat pels tractats de Mussoorie de 18 de juliol de 1920 i el definitiu tractat signat a Kabul el 2 de desembre de 1921.

Bibliografia .

G. N. Molesworth, Afghanistan 1919. An Account of Operations in the Third Afghan War, Bombai, 1962 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370980" title="Tractat Anglopersa de 1919" nonfiltered="3594" processed="3581" dbindex="143630">
El tractat Anglopersa de 1919 fou un acord entre Gran Bretanya i Prsia (desprs Iran)  que deixava als britnics el control sobre els afers militars i financers de Prsia.

Prsia estava de fet dividida entre Rssia i Gran Bretanya per la convenci de 1907, i els tractats secrets de Constantinoble (18 de mar de 1915)  entre Rssia i Gran Bretanya, que preveien que Constantinoble seria per Rssia i Gran Bretanya podria incorporar la zona neutral de Prsia (entre les dues zones de influencia). La revoluci russa va frustrar aquestos plans i el juliol de 1919 el govern Kerensky va ordenar al governador rus del nord de Prsia general Baratoff d'evacuar el pas. 

Per els britnics no van seguir el mateix cam. Al final de la guerra Gran Bretanya es va trobar amb el domini de tota Prsia que era considerada una zona vital per impedir l'expansi dels bolxevics. El 1918 va obligar al shah a cessar al primer ministre Nadjaf Kuli Khan Shamshan al-saltana que fou substitut pel pro britnic Mirza Hasan Khan Wuthuk al-Dawla. Els britnics van enviar llavors a Sir Percy Cox, antic resident poltic al Golf, com a ministre plenipotenciari a Teheran.

L'acord fou anunciat el 9 d'agost de 1919. L'acord mai fou ratificat pel parlament (Majlis) i segons la constituci iraniana no podia ser vlid sense aquesta ratificaci. Els britnics per el van considerar vigent i van enviar forces al pas per organitzar un nou exrcit, i tamb una missi financera dirigida per Armitage Smith que va passar a controlar el ministeri de Finances. 

La revelaci (1920) de que el primer ministre, el de finances, i el d'afers exteriors havien rebut una important quantitat pera aconseguir la ratificaci, va provocar de fet el final de l'acord. El primer ministre va dimitir i el nou primer ministre Hasan Khan Musir al-Dawla el va deixar en suspens allegant que no havia estat ratificat; el segent gabinet de Sayyid Zia al- Din Tabatabai  el va anullar amb el vot unnime del Majlis.

 Bibliografia .
 J. M. Balfour, Recent Happenings in Prsia, 6, Edinburgh, 1922. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370986" title="Companyia Anglopersa de Petroli" nonfiltered="3595" processed="3582" dbindex="143631">
Companyia Anglopersa de Petroli (Serkat-e Naft-e Engelis o Iran) fou una companyia petrolera formada per explotar els camps de petroli del sud-oest de Prsia, que el 1955 va esdevenir la British Petroleum Company.

Concessions petrolieres s'havien establert desprs de 1872. Un concessi a D'Arcy el 1901 va originar la formaci d'una Companyia d'Explotaci D'Arcy el 1903 que finalment va esdevenir el 1909 la Anglo-Persian Oil Company (APOC) de la que D'Arcy fou director. Per fer front a l'oposici dels caps tribals, els britnics van accedir el 1909 a donar una part dels ingressos al xeic Kazal que controlava la zona de Muhammara (Khorramshahr) i poc desprs es va establir la refineria  a l'illa Abadan que va obrir el 1912. 

Durant la guerra els alemanys van instigar a atacar la refineria als caps tribals bakhtiyaris i es va organitzar una fora per defensar la refineria coneguda com South Prsia Rifles que fou reconeguda pel govern de Teheran el 1917.

El 1920 es va formar una filial, la North Prsia Oil Companya, amb les concessions concedides el 1916 al rus A. M. Khoshtaria, i que degut a la guerra civil a Rssia no foren ratificades pel Majlis i foren adquirides per la Companyia Anglopersa de Petroli; Teheran no va acceptar la nova companyia, i a pesar de les reclamacions no van aconseguir validar els drets. La concessi al nord fou donada a l'americana Standard Oil Company de Nova Jersey i finalment es van fer noves concessions al nord el 1924 excloent la provncia de Gilan. Per ms tard les concessions del nord foren abandonades per diversos problemes. Desprs de moltes negociacions es va trobar un equilibri en el pagament de royalties que garantia a la companyia l'explotaci a Prsia. 

El 1935 for rebatejada Companyia Angloiraniana de Petroli (AIOC). El 1945 van comenar les queixes del treballadors i els royaltys per Iran es van incrementar (17 de juliol de 1949) per el nou acord no fou ratificat per Majlis per l'oposici de Muhammad Mussadek i el seu Front Nacional Irani (1950). El primer ministre general Ali Razmara va intentar que la companyia ofers un nou acord ms favorable. Mussadek va proposar la nacionalitzaci i va tenir el suport popular amb manifestacions als carrers. El 7 de mar de 1951 el primer ministre fou assassinat i al cap de pocs dies el projecte de llei per nacionalitzar la industria petroliera fou aprovat. El primer ministre Husayn Ali va haver de deixar pas a Mussadek (28 d'abril de 1951) que va crear la Companyia Nacional Iraniana de Petroli.

 Bibliografia .
R. W. Ferrier, The History of the British Petroleum Company I, Cambridge, 1982. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370988" title="Mare de Du del Cs" nonfiltered="3596" processed="3583" dbindex="143632">
Capella de la Mare de Du del Cs s una esglsia situada a la muntanya del Cs dintre el recinte de l'antic castell de Montagut.

Exteriors.

s una capella petita, d'una sola nau. T un campanar d'espadanya d'un sol ull i amb una sola campana.
A la part de davant t un porxo en el qual hi ha la porta d'entrada de fusta de dos batents.

Interiors.

Consta d'una sola nau, amb un absis semicircular orientat a llevant.
T un cambril amb la imatge mariana que aguanta el nen Jess a la falda.
Antigament hi havia un cor amb barana de fusta.

 Enllaos externs .

 La capella al web de l'ajuntament;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370990" title="Guerra Anglopersa" nonfiltered="3597" processed="3584" dbindex="143633">
La Guerra Anglopersa de 1856-1857 fou un conflicte armat entre Prsia i Gran Bretanya. 

Desprs de les seves derrotes davant els russos el 1813 (Tractat de Gulistan) i 1828 (Tractat de Turkmanchay) els perses van voler compensar assegurant la possessi de l'Afganistan occidental, on es va intentar incorporar el principat d'Herat (1833, 1837-1839 i 1852) amb l'oposici dels britnics. Herat estava governat pels sadozay i Kabul i Kandahar pels barakzay o muhammadzay. El 1842 Kamran ibn Mahmud Sadozay d'Herat fou assassinat pel seu visir Yar Muhammad Khan que va governar de fet fins a la seva mort el 1851, i llavors el seu fill i successor Sayyid Muhammad Khan va demanar ajut a Nasir al-Din Qadjar de Prsia contra els barakzay de Kabul i de Kandahar; tropes perses van entrar a Herat el 1852. En represlia els britnics, oposats a la seva presencia, van ocupar l'illa de Kharg i els perses llavors es van retirar, i va acordar que no les tornarien a enviar a menys que Herat fou atacat des de l'est, comprometent-se a no interferir als afers interns d'Herat.

El 1853, Sheil fou suceeit com a delegat britnic a Teheran per Charles Augustus Murray que va causar una srie d'incidents que van portar al trencament de relacions diplomtiques. Murray va sortir de Teheran el 20 de novembre de 1855 i el 5 de desembre era a Tabriz i finalment el maig de 1856 a Bagdad. A Teheran va restar el cnsol britnic  R. W. Stevens.

El setembre/octubre de 1855 el prncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Sadozay, considerat proper a Prsia, va prendre el poder. Immediatament el exrcit persa va entrar a Herat. Yusuf amenaat per Dust Muhammat que l'agost havia entrar a Kandahar, va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa per aquestos van continuar i llavors Yusuf va hissar la bandera britnica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan, que li feia de visir i que va agafar el poder; els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalies.

Per va esclatar una revolta xita que va expulsar als perses de la ciutat i Isa Khan, va hissar altre cop bandera britnica i va oferir el khanat als britnics a canvi d'ajut. Finalment les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de 1856.

Els britnics van preparar una expedici militar i van llenar un ultimtum; el 1 de novembre de 1856 els britnics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al Golf Prsic. El general Skalter va ocupar l'illa de Kharg el 4 de desembre i el 10 de desembre els britnics entraven a Bushire on fou installat Sir James Outram com a comandant governador (27 de gener de 1857).

Els perses acamparen a Borazdjan a 100 km al nord-est de Bushire, per els britnics van ocupar aquest lloc el 5 de febrer quan ja els perses s'havien retirat deixant tot el seu equip; un atac de soldats regulars perses i de cavalleria irregular a Bushire el 7 de febrer fou rebutjat fcilment amb moltes baixes (700 morts per 16 noms els britnics). Des de aquest moment Prsia va comenar a negociar la pau amb mediaci francesa. 

El 26 de mar de 1857 la batalla de Muhammara (Khorranshahr), ciutat que havia passat a Prsia noms el 1847 pel Tractat d'Erzurum (abans era otomana), va deixar aquesta ciutat en mans dels britnics dirigits per Outram i per Henry Havelock arribat de refor. Una flotilla va remuntar el riu Kharun i va arribar a Ahwaz el 1 d'abril per retornar a Muhammara dos dies desprs. 

El 4 de mar Prsia va signar la pau a Pars (Tractat de Pars (1857)) ratificat a Bagdad el 2 de maig de 1857. Prsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambds estats.

Les tropes britniques es van retirar el maig/juny de 1857 al arribar noticies del mot a l'ndia; van quedar algunes forces que van sortir progressivament, les darreres les de l'illa de  la primavera del 1858. Els perses per la seva banda van evacuar Herat. Isa Khan fou assassinat el  4 de desembre de 1856. Tamb Muhammad Yusuf fou assassinat pels parents de Sayd Muhammad. Els perses van deixar al tron a Sultan Ahmad Khan nebot i gendre de Dust Muhammad que de fet era vassall de Prsia encara que no estava proclamat aix oficialment, per fou reconegut pels britnics; fou enderrocat per Dust Muhammad el maig de 1863.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370991" title="Acord Anglors de 1873" nonfiltered="3598" processed="3585" dbindex="143634">
L' Acord Anglorus de 1873 fou un conveni entre Rssia i Gran Bretanya per definir el lmit nord d'Afganistan i es va acordar una lnia entre el llac anomenat Victria a l'est i la frontera persa a l'oest seguint l'Oxus. 

El tractat es va signar a comenament de l'any i Rssia va assegurar que no tenia plans per annexionar el Khanat de Khiv que poc desprs, el juny de 1873, va passar a ser protectorat rus. El khanat de Kokand fou annexionat el 1875.

Bibliografia .

P. Spear, The Oxford History of India, 3a ed., Oxford, 1958, 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370994" title="Convenci Anglorussa" nonfiltered="3599" processed="3586" dbindex="143635">
La Convenci Anglorussa de 1907 fou un acord entre Rssia i Gran Bretanya referent a Prsia, Afganistan i Tibet signada el 31 d'agost de 1907 a Sant Petersburg.  

Sobre Prsia s'establien dos zones de influencia separades per una zona neutral i es repartien els ingressos de les duanes, les pesqueries, i el control dels correus i telgrafs com a garantia de la deute persa; sobre Tibet s'obligaven a no tractar amb els tibetans ms que a travs del govern imperial xins; sobre Afganistan es conservava el estatus (virtual protectorat britnic) per comprometent-se a no ajudar a cap moviment contra Rssia, estat que reconeixia el pas com fora de la seva esfera de influncia.
Vegeu tamb.
Guerra Anglopersa;

 Bibliografia .

R. P. Churchill, The Anglo-Russian Convention of 1907, Cedar Rapids, Iowa, 1939







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370995" title="Albufera d'Elx" nonfiltered="3600" processed="3587" dbindex="143636">
L'Albufera d'Elx s un dels espais humits ms importants del Pas Valenci, situada al sud de la provncia d'Alacant. Des del punt de vista geolgic es localitza en la Depressi d'Elx, dintre de la Conca del Baix Segura, i ocupa part del sinclinal limitat pels anticlinals que constituxen la Serra de Santa Pola i la Serra del Molar. 

La tendncia a l'elevaci tectnica dels anticlinals explica l'existncia i conservaci de les nombroses terrasses quaternries de diferent edat adossades a ambdues serres. L'alimentaven els rius Vinalop i Segura. Hi ha altre riu, el Chicamo, convertit en un barranc a l'igual d'altres que recorren la Serra de Crevillent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370996" title="Tim (nutica)" nonfiltered="3601" processed="3588" dbindex="143637">

Un tim s un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire. Els que ms l'utilitzen sn les embarcacions, submarins i aeronaus.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="370997" title="Algors" nonfiltered="3602" processed="3589" dbindex="143638">
Algors s una pedana d'Elx, al Pas Valenci. Compta amb una poblaci de 626 habitants (INE 2007), dedicada majoritriament a l' agricultura. 
Manca de nucli urb i els seus habitatges es troben dispersats amb baixa densitat demogrfica. Algunes indstries sabateres s'han installat en el seu sl per bones comunicacions que hi t per amb l'actual crisi del calat es troben en declivi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371003" title="Intel 8086" nonfiltered="3603" processed="3590" dbindex="143639">

El Intel 8086 va ser un microprocessador de 16 bits dissenyat per Intel i introdut al mercat el 1978, el qual va donar origen a l'arquitectura x86. El Intel 8088, llanat el 1979, era essencialment el mateix xip, per amb un bus de dades extern de 8 bits (permetent l's de menys i ms barats xips lgics de suport), i s notable com el processador utilitzat en el IBM PC original.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Intel 8085;
 Intel 8088;

Enllaos externs.
 La familia Intel i80x86 - Intel 8086 ;
 Intel - Microprocessor Quick Reference Guide ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371006" title="Andjedan" nonfiltered="3604" processed="3591" dbindex="143640">
Andjedan o Anjedan s una vila d'Iran a 37 km a l'est d'Arak (antiga Sultanabad) a la provncia de Markazi. La seva activitat principal s el cultiu d'orqudies; l'emigraci vers ciutats properes ha estat constant als darrers anys.

Fou un mercat prsper a l'edat mitjana. La ciutat est associada al renaixement de la secta ismalita nizarita desprs de la conquesta d'Alamut pels mongols el 1256. Durant un temps els ismalites de Prsia van sobreviure camuflats sota la identitat de sufites, fins que a la segona meitat del segle XV (dos-cents anys desprs) els imans van reaparixer a la vila d'Andjedan; eren considerats sufites pels forans. Es beneficiaren de la pujada al poder dels safvides (1501) que van patrocinar algunes societats xites de dervixos, i van poder actuar ms lliurement; aix els imans van poder restablir la seva autoritat sobre les comunitats disperses d'ismalites i intensificar la seva propaganda religiosa a Prsia, sia Central i ndia. El 1627 els shah safvida Abbas I el Gran va garantir exempcions fiscals als nizarites del imam Kalilallah. A la segona meitat del segle XVII elks imans es van traslladar a la vial propera de Kahak; Andjedan va perdre rpidament importncia tant per la sortida del imam com per les invasions afganes desprs del 1722.

Els mausoleus de diversos imans es conserven a la vila, datats els ms antics el 1480 i 1498 (Shah Kalandar i Shah Gharib). L'estat de conservaci actual s desconeix per vers 1980 estaven deteriorats. Tamb a la rodalia es troben unes coves naturals amb diversos nom individuals destacant Assily, Miyanlanoon o Kolucheh Bala, Taq Reche, Giveh Kesh i Shoqal Darreh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371010" title="Coris atlantica" nonfiltered="3605" processed="3592" dbindex="143641">

 Coris atlantica   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371013" title="Migraci illegal" nonfiltered="3606" processed="3593" dbindex="143642">
En general es considera migraci illegal a la migraci de persones a travs de fronteres nacionals sense atendre els requeriments legals del pas de destinaci. 

A qui la practiquen se'ls coneix com "sense papers" o "indocumentats". En els Estats Units el documentat ms important s la targeta verda. Sense aquest, s molt difcil trobar el treball. 

 L'aportaci dels immigrants .

Des d'una visi de llarg termini aquest fenomen brinda un gran aportaci i desenvolupament social als pasos en permetre la migraci social i cultural que enriqueix l'economia i els costums locals del pas receptor. En passar el temps els immigrants fins i tot els illegals acaben semblants a la poblaci local i es fusionen amb ella. 

El component demogrfic tamb s important per exemple en el cas d'alguns pasos europeus que veuen disminuda la seva poblaci nativa per envelliment de la mateixa i reben de forma legal o illegal a milers d'immigrants per cobrir les vacants de treball. 

 La visi de l'immigrant illegal .

Per a l'immigrant l'opci d'abandonar la seva cultura, famlia i pas per un futur incert s una decisi psicolgicament difcil. Noms la presa davant la impossibilitat d'obtenir un futur en el seu pas d'origen davant l'atur i la manca d'oportunitats econmiques. La possibilitat d'enviar aix siguin uns pocs dlars o euros a les seves famlies s el que obliga a milers de persones a prendre aquest cam cada any. Tot a costa d'arriscar les seves prpies vides en el difcil recorregut. En general l'immigrant il  legal sent una gran nostlgia pel seu pas cultura i parents deixats enrere. Pitjor per a ell si es t en compte que aquest siempre se sent perseguit per les autoritats locals per a la deportaci. En molts casos han de pagar una persona que els ajudi a passar i tamb, en molts casos sn discriminats i maltractats pels ciutadans del pas receptor


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371014" title="Coris auricularis" nonfiltered="3607" processed="3594" dbindex="143643">

 Coris auricularis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371017" title="Coris aurilineata" nonfiltered="3608" processed="3595" dbindex="143644">

 Coris aurilineata   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371018" title="Quintanapalla" nonfiltered="3609" processed="3596" dbindex="143645">

Quintanapalla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371023" title="Coris aygula" nonfiltered="3610" processed="3597" dbindex="143646">

Coris aygula    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al sud del Jap, l'Illa de Lord Howe i l'illa de Rapa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371027" title="Coris ballieui" nonfiltered="3611" processed="3598" dbindex="143647">

 Coris ballieui   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371030" title="Quintanilla Vivar" nonfiltered="3612" processed="3599" dbindex="143648">

Quintanilla Vivar  o Quintanilla Morocisla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.



 Eleccions municipals .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371031" title="Coris batuensis" nonfiltered="3613" processed="3600" dbindex="143649">

 Coris batuensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, el sud del Jap, la Gran Barrera de Corall i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371034" title="Coris bulbifrons" nonfiltered="3614" processed="3601" dbindex="143650">

 Coris bulbifrons   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i a l'Illa de Lord Howe.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371036" title="Solucin Independiente" nonfiltered="3615" processed="3602" dbindex="143651">
Solucin Independiente (SI) s un partit poltic burgals fundat per l'antic alcalde de Burgos Jos Mara Pea San Martn i que s'ha presentat diverses vegades a les eleccions locals de la ciutat. A les eleccions municipals espanyoles de 2007 va obtenir les alcaldies de Cogollos, Cubillo del Campo i Villamiel de la Sierra.

 Enllaos externs . 
 Pgina oficial de Solucin Independiente;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371038" title="Procs R" nonfiltered="3616" processed="3603" dbindex="143652">
El procs R (de rpid) s un procs de captura de neutrons per elements radioactius que es dna en condicions d'alta temperatura i alta densitat neutrnica. Est relacionat amb els processos S i P. En el procs R els nuclis sn bombardejats per un elevat flux de neutrons per crear nuclis molt inestables amb gran quantitat de neutrons que desintegren molt rpidament per formar nuclis estables per molt rics en neutrons. 

El procs R es creu que es dna en el nucli de ferro de les supernoves de col  lapse, on es donen les condicions fsiques necessries. Tanmateix, l'escassa abundncia d'elements resultants del procs R requereix que, o noms una petita fracci dels elements creats per aquesta via sn alliberats a l'exterior de la supernova, o que en cada supernova es formen petites quantitats d'elements per aquesta via. 

A causa de l'altssim flux neutr en aquest procs (de l'ordre de 10 22 neutrons per cm 2 per segon), la velocitat de formaci d'istops s molt ms gran que la desintegraci beta posterior, per tant els elements creats per aquesta via pugen rpidament per la lnia d'estabilitat N / Z, fins i tot travessant zones d'inestabilitat, on l'energia de separaci neutr s zero (neutron drip line). Els neutrons s'acumulen, creant nous istops fins arribar a la regi on A = 270 (zona del Rutherfordi - Darmstadi), on experimenten fissions espontnies a causa de la inestabilitat del nucli format. 

Els pics d'abundncia d'elements mostren evidncies de la captura de neutrons rpida seguida d'una desintegraci beta posterior, ja que els pics d'abundncia del procs R estan 10 uma per sota dels formats pel procs S (on es formen capes concntriques tancades de neutrons), indicant que la pujada per la lnia N / Z dna lloc a capes neutrons tancades amb la suficient deficincia protnica per fer els pics resolubles. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371040" title="Coris caudimacula" nonfiltered="3617" processed="3604" dbindex="143653">

 Coris caudimacula   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del nord del Mar Roig fins a Sud-frica i la costa nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371041" title="Fibre Channel" nonfiltered="3618" processed="3605" dbindex="143654">
Fibre Channel o Canal de Fibra (FC) s una tecnologia de xarxa utilitzada principalment per a xarxes d'emmagatzematge, disponible al principi a la velocitat de 1 Gb/s i desprs a 2, 4 i 8 Gb/s.

El Canal de Fibra est estandaritzat pel Comit Tcnic T11 del Comit Internacional per a Estndards de Tecnologies de la Informaci, comit acreditat per l'Institut d'Estndards Nacional Americ.

Va ser creat per utilitzar-se principalment al camp de la supercomputaci, per s'ha convertit en el temps de connexi estndard per a xarxes d'emmagatzematge dins de l'mbit de l'emmagatzematge empresarial. A pesar d'utilitzar aquest nom, la senyalitzaci del Canal de Fibra pot funcionar tant sobre parells de coure, com sobre cables de fibra ptica.

El protocol de Canal de Fibra (FCP) s el protocol d'interfcie de SCSI sobre Fibre Channel.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371043" title="Rab de las Calzadas" nonfiltered="3619" processed="3606" dbindex="143655">

Rab de las Calzadas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371044" title="Coris centralis" nonfiltered="3620" processed="3607" dbindex="143656">

 Coris centralis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Kiribati.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371045" title="Revilla del Campo" nonfiltered="3621" processed="3608" dbindex="143657">

Revilla del Campo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371048" title="Coris cuvieri" nonfiltered="3622" processed="3609" dbindex="143658">

 Coris cuvieri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins al sud de la Pennsula Arbiga, Zanzbar, Sud-frica, les Maldives, Sri Lanka i l'est del Mar d'Andaman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371049" title="Revillarruz" nonfiltered="3623" processed="3610" dbindex="143659">

Revillarruz s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou les localitats d'Humienta i Olmosalbos.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371051" title="Coris debueni" nonfiltered="3624" processed="3611" dbindex="143660">

 Coris debueni   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371053" title="Coris dorsomacula" nonfiltered="3625" processed="3612" dbindex="143661">

 Coris dorsomacula   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Honshu (Jap) fins a Victria (Austrlia), Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371054" title="Rubena" nonfiltered="3626" processed="3613" dbindex="143662">

Rubena s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371056" title="Coris flavovittata" nonfiltered="3627" processed="3614" dbindex="143663">

 Coris flavovittata   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371059" title="Saldaa de Burgos" nonfiltered="3628" processed="3615" dbindex="143664">

Saldaa de Burgos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371060" title="Coris formosa" nonfiltered="3629" processed="3616" dbindex="143665">

 Coris formosa   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371063" title="Monestir de Santa Maria del Puig" nonfiltered="3630" processed="3617" dbindex="143666">

Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria. Est situat al municipi El Puig, comarca de l'Horta Nord, Comunitat Valenciana. Fundat per voluntat del rei En Jaume I el Conqueridor al 1240. La seua rellevncia histrica ve pel fet que en 1237 sobre aquest lloc va lliurar-se la confrontaci definitiva per la conquesta de Valncia, la Batalla del Puig. La Mare de Du del Puig va ser considerada durant segles com la patrona de Regne de Valncia.

Histria.

Tal com relata el Llibre dels Feyts al pujol enfront del qual es troba el monestir se situava el Castell d'Enesa,  fortalesa musulmana clau en la conquesta de Balansiya (Valncia). L conquesta d'aquest, envoltada d'una llegenda pica i religiosa van dur al rei a la voluntat de fundar un monestir precisament en aquest lloc, fent donaci d'aquestes terres a Arnau de Cardona, mestre de l'Orde de la Merc. D'aquesta fundaci inicial que seria una senzilla capella de reconquesta no queda cap vestigi, a excepci de la portada de l'esglsia actual, pero que no est en la seua ubicaci original.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371064" title="San Adrin de Juarros" nonfiltered="3631" processed="3618" dbindex="143667">

San Adrin de Juarros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371065" title="Coris gaimard" nonfiltered="3632" processed="3619" dbindex="143668">

 Coris gaimard   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'Oce ndic fins a les Illes de la Societat, les Tuamotu, Jap, les Hawaii i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371066" title="Procs RP" nonfiltered="3633" processed="3620" dbindex="143669">
El procs RP (captura rpida de protons) consisteix en una srie de captures de protons per uns nuclis inicials que donen lloc a elements ms pesants. s una forma de nucleosntesi, al costat dels processos R i S, i s responsable de la formaci d'una gran majoria dels elements pesants (per sobre del 56Fe) presents a l'Univers. El punt final del procs RP no es coneix amb precisi (s a dir, l'element ms pesant que pot obtenir-se mitjanant aquestes reaccions), per es creu que en les estrelles de neutrons no poden obtenir-se elements ms enll del telluri.   El procs RP s'inhibeix amb la desintegraci alfa, la qual posa un lmit superior al punt final en el  105Te, El ms lleuger del nclids de desintegraci alfa observats, No obstant aix, es pensa que istops ms lleugers del telluri poden ser estables i amb desintegraci alfa. 

Condicions.
El procs RP es dna en condicions de molt alta temperatura, de manera que els protons puguin vncer la barrera de potencial que s necessria perqu s'introdueixin en el nucli. A ms s necessari un entorn ric en hidrogen (protons lliures) perqu l'elevat flux protnic necessari sigui possible. Els nuclis "llavor" necessaris es formen a partir de reaccions de ruptura durant el cicle CNO. 

Aquest procs es creu que es dna en sistemes binaris formats per nanes blanques o estrelles de neutrons i gegants vermelles. En aquest escenari, la gegant vermella li injecta gran quantitat d'hidrogen a la seva companya massiva, augmentant la temperatura d'aquesta i creant les condicions necessries perqu es doni aquest procs. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371069" title="San Mams de Burgos" nonfiltered="3634" processed="3621" dbindex="143670">

San Mams de Burgos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371071" title="Coris hewetti" nonfiltered="3635" processed="3622" dbindex="143671">

 Coris hewetti   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371073" title="Sarracn" nonfiltered="3636" processed="3623" dbindex="143672">

Sarracn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371075" title="Coris marquesensis" nonfiltered="3637" processed="3624" dbindex="143673">

 Coris marquesensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Les femelless poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371076" title="Sotragero" nonfiltered="3638" processed="3625" dbindex="143674">

Sotragero s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371079" title="Coris musume" nonfiltered="3639" processed="3626" dbindex="143675">

 Coris musume   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371080" title="Coris nigrotaenia" nonfiltered="3640" processed="3627" dbindex="143676">

 Coris nigrotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 43,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371081" title="Tardajos" nonfiltered="3641" processed="3628" dbindex="143677">

Tardajos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Limita amb Las Quintanillas, Alfoz de Quintanadueas, Villalbilla de Burgos, San Mams, Rab de las Calzadas i Frandovnez.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371083" title="Coris picta" nonfiltered="3642" processed="3629" dbindex="143678">

  Coris picta  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia (des del sud de Queensland fins al nord de Victria) fins a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371084" title="Valle de las Navas" nonfiltered="3643" processed="3630" dbindex="143679">

Valle de las Navas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou els nuclis de Rioseras, Tobes y Rahedo, Melgosa, Robredo-Temio, Riocerezo, Temio i Celada de la Torre.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371085" title="Coris pictoides" nonfiltered="3644" processed="3631" dbindex="143680">

 Coris pictoides   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines, Indonsia, Austrlia (Austrlia Occidental) i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371088" title="Coris sandeyeri" nonfiltered="3645" processed="3632" dbindex="143681">

 Coris sandeyeri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia fins a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371090" title="Coris variegata" nonfiltered="3646" processed="3633" dbindex="143682">

 Coris variegata   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371092" title="Valle de Santibez" nonfiltered="3647" processed="3634" dbindex="143683">

Valle de Santibez s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou les localitats d'Avellanosa del Pramo, Las Celadas, Mansilla de Burgos, Min de Santibez, La Nuez de Abajo, Las Rebolledas, Ros, Santibez-Zarzaguda, Los Tremellos i Zumel.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371093" title="Coris venusta" nonfiltered="3648" processed="3635" dbindex="143684">

 Coris venusta   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371094" title="Saga d'kio Ohtori" nonfiltered="3649" processed="3636" dbindex="143685">
La Saga d'kio Ohtori s la tercera saga dins l'anime de Sh jo Kakumei Utena i va des del captol 25 fins al 33.



 Captols .
 Captol 25: La nostra apocalipsi eterna .
La Utena i l'Anthy comencen a viure a la Torre de l'Akio. El Consell d'Estudiants rep per primera vegada des de fa molt temps una carta de la Fi del Mn en qu se'ls informa de la installaci d'un ascensor a l'Arena dels Duels. Mentrestant, en Saionji assegura que ja no confia en la Fi del Mn i que no tornar a participar mai ms en un duel. Una mica ms tard, en Toga informa en Saionji que la persona que va mostrar una cosa eterna a la noia del tat va ser l'Akio.
 Captol 26: La gbia d'en Miki: el jard llumins (finale) .
El Consell d'Estudiants rep una carta de la Fi del Mn en qu se'ls ordena derrotar la Utena a qualsevol preu. Els problemes familiars i la subtil manipulaci de l'Akio fan que en Miki repti la Utena a un nou duel. En Miki va al duel acompanyat de la seva germana Kozue, que va vestida com la Nvia de la Rosa. En aquest duel passaran moltes coses estranyes que no faran ms que augmentar les sospites que l'Akio s darrere de tot.
 Captol 27: L'ou de la Nanami .
Un mat, la Nanami somia que troba un ou pintat i que l'amaga del seu germ Toga. Quan la Nanami es desperta troba un ou al seu llit i comena a sospitar que es tracta d'una conspiraci contra ella. El misteris ou creix fins a una mida gegant i aleshores comena a trencar-se. Quan la Nanami es desperta l'endem al mat creu que tot ha estat un somni, pero llavors descobreix els trossos de la closca que cobreixen el terra de l'habitaci.
 Captol 28: Xiuxiuejos a la foscor .
Un dia un misteris individu repta la Juri a un duel. El misteris personatge derrota la Juri utilitzant un estil idntic al d'ella. L'individu s en Ruka, l'antic professor d'esgrima de l'Acadmia Ohtori que s'havia absentat durant durant cert temps per malaltia. En Ruka, a ms, comena a participar a les reunions del Consell d'Estudiants i posseeix l'emblema de la Rosa. Tot i que al principi es mostra com una persona afable, finalment en Ruka mostrar les seves vertaderes intencions quan es posa al mig de la relaci entre la Shiori i la Juri.
 Captol 29: Un blau ms pllid que el color del cel .
La Shiori ha estat rebutjada per en Ruka davant de tothom. La Juri, en veure tan dolguda a la noia, va a en Ruka per demanar-li que hi torni. Quan en Ruka insulta la Shiori, la Juri esclata i el repta a un duel. Si la Juri guanya, en Ruka tornar amb la Shiori, i si perd haur de fer el que la Ruka vulgui. Tot i que lluita de forma valenta, la Juri acaba perdent i es veu obligada per en Ruka a reptar la Utena una altra vegada. 
 Captol 30: La noia descala .
L'Akio es mostra cada vegada ms gentil i amable amb la Utena. Aix fa que la noia se senti cada vegada ms confusa. Tot i que l'Akio est comproms i que ella estima el seu prncep, comena a sentir-se atreta per ell. La Utena tindr l'ocasi de conixer millor l'Akio, quan l'acompanyi amb el cotxe a l'hospital desprs de lesionar-se. A ms, com ms va ms obvi s que l'Anthy amaga algun secret i no s capa de reverlar-lo a la Utena.
 Captol 31: La seva tragdia .
La Nanami continua gelosa de totes les noies que hi ha al voltant del seu germ. A ms, descobreix un terrible secret:: ella i en Toga no sn germans. Aquesta revelaci surt a la llum desprs de comprovar que els seus pares tenen sang de tipus B igual que ella, mentre que la sang d'en Toga s del tipus A. Creient-se enganyada durant tota la seva vida, la Nanami fuig de casa seva i es trasllada a viure a casa de l'Akio, el germ de l'Anthy.
 Captol 32: L'amor de les ballarines .
La Utena i l'Anthy descobreixen que l'Akio ha acollit la Nanami a casa seva. A l'interior de Nanami creix un odi incontenible cap a en Toga i esclata en un duel contra la Utena, que no desitja el combat, per que es mant a la defensiva durant tot l'enfrontament. Finalment en Toga confessa a en Nanami que no va voler revelar-li mai la veritat per no ferir-la.
 Captol 33: El Prncep que corria enmig de la nit .
Qu s l'eternitat? Una pregunta sense contestar, per que a travs dels darrers esdeveniments cada vegada est ms a prop de ser contestada. L'Akio, l'Anthy i la Utena seran els protagonistes d'aquest episodi resum que ens obrir les portes cap al final d'aquesta srie.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371100" title="Maria Teresa Vernet" nonfiltered="3650" processed="3637" dbindex="143686">
Maria Teresa Vernet Real (Barcelona 1907 - 1974). Novellista, poeta i traductora anterior a la guerra civil espanyola. Estudi msica, literatura i filosofia, conre la novella psicolgica i va guanyar el Premi Joan Crexells de narrativa amb la novella Les algues roges.
L'obra de Maria Teresa Vernet s una pea clau per entendre el canvi que es produ en la figura de la dona a l'poca de la Repblica que fou l'autora,segons Anna Muri "la ms sobresortint personalitat literria femenina de la preguerra". Vernet utilitza la literatura per mostrar nous referents vitals a les dones de l'poca, podem descriure la seva personalitat com a bsicament feminista.
 Ancdotes de la Seva Vida .

Es guanyava fora b la vida amb el seu treball, sobretot de traductora. Dona senzilla que es conformava noms amb all necessari per viure, els diners que no havia de menester els destinava a ajudar els altres. En tinc coneixement propi d'aix, doncs, la meva via, na M Dolors Batlle Planas va esdevenir molt amiga seva per casualitat. La Lola Batlle va tenir el fill, Joan Lluch Batlle, ingressat a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona durant molts anys, afectat de tuberculosi. El noi li deia a la mare que cada setmana una dona el visitava i li duia menjar i regals. Un dia la Lola va esperar-se per descubrir qui era aquesta misteriosa dona. Aix s com va conixer la M Teresa Vernet i van esdevenir amigues per sempre.

La M Teresa Vernet va tenir un home a la seva vida que no la va tractar massa b, se'n va aprofitar d'ella i dels seus diners. Era una dona no massa maca, tenia un aire ms aviat mascul i sabia o creia que no tindria xit en l'amor, aix doncs aquest tema va deixar de preocupar-la.

Sempre es va interessar molt per les llenges. Ja gran va decicir estudiar alemany i els alumnes joves se n'enreien d'ella. Aix no la va aturar. Va esdevenir l'alumna ms aplicada.

M Teresa Vernet va morir sola, oblidada de tothom. Quan la van trobar, portava ja dos o tres dies morta dins a casa. El seu final s trist i silencis, com tamb ho va ser tot el temps que va passar sobrevivint a Barcelona mentre es vivia la dictadura. Se n'ha parlat molt de les escriptores de l'exili, com la Merc Rodoreda, per s'ha oblidat com van patir aquelles que van decidir no marxar del pas. Tam es mereixen un homenatge.

Aquesta secci ha estat introduda per Eullia Busquets i Lluch, neta de Lola Batlle (contacte ebusque8@xtec.cat)

 Estil .
Teresa Vernet conre la novella psicolgica en qu explica histries de dones i on els personatges principals sn dones. Els temes ms freqents dels seus llibres sn les relacions entre homes i dones, les relacions de parella, i les de mare i filla, la sexualitat i els models femenins de la societat.
L'escriptora desenvolup una tasca important al Club femen d'esports de Barcelona on l'Anna Muri ocup el crrec de secretria i la convenc per tal que es fes crrec de la secci cultural del club com a presidenta. Ambdues collaboraren activament en la publicaci del Portanveu del club femen i d'esports que estava integrat bsicament per dones de classe mitjana, progressista i catalanista.

Com ha passat amb altres noms de l'poca, la seva figura es va difuminant desprs de la guerra civil. A tot el que va significar el conflicte per als autors i autores compromesos amb la catalanitat, cal afegir-hi el silenci voluntari en qu Vernet va recloure's desprs del 1939 i que va acabar d'esborrar-ne les traces, ja que es va negar a reeditar cap de les seves obres anteriors.

 Obra .

 Novella .
 Maria Dolors 1926;
 Eullia 1927;
 El Perill 1930;
 El cam reprs 1930;
 Pres oberta 1931;
 Final i preludi 1933;
 Les algues roges 1934;
 Elisenda 1935;

 Poesia .
 Poesies I 1929;
 Poesies II 1931;

 Traduccions .
 Nocturn de Swinnerton;
 Retrat de l'artista adolescent de James Joyce;
 Dos o tres grcies d'Aldous Huxley;

 Premis .
1934 - Premi Joan Crexells de narrativa per Les algues roges






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371101" title="Villagonzalo Pedernales" nonfiltered="3651" processed="3638" dbindex="143687">

Villagonzalo Pedernales s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371102" title="Saga de la Fi del Mn" nonfiltered="3652" processed="3639" dbindex="143688">
La Saga de la Fi del Mn s la quarta saga dins l'anime de Sh jo Kakumei Utena i va des del captol 34 fins al 39.

En aquests epispodis Utena se les ha de tornar a veure amb els membres del Consell d'Estudiants, per el que ella no sap s que aquests estan influts directament per la mateixa Fi del Mn. A la vegada entren en joc personatges propers al Consell i que ja vam veure a la Saga de la Rosa Negra. 


 Captols .
 Captol 34: L'Emblema de la Rosa .
El misteri del prncep salvador i la determinaci de la Utena per ser un prncep ser finalment revelat. Amb motiu d'una obra de teatre que resultar ser igual que la histria vertadera de Du i de l'Anthy, la Utena recordar un moment l'instant que es va trobar amb el seu prncep i va decidir convertir-se tamb en un prncep galant per salvar aquella a qui Du estimava ms que res en el mn i no podia salvar: l'Anthy.
 Captol 35: L'amor que va nixer a l'hivern .
L'ltim acte est a punt de comenar i la Utena centrar les mirades dels protagonistes. Mentre l'Akio intenta conquistar la Utena amb un regal, que l'acceptar. Aix far desesperar en Toga, que no comprn el canvi d'aquesta noia i la gelosia que creix al seu interior. El prxim duel ser el definitiu i un dels dos duelistes, en Toga o la Utena, ser qui aconsegueixi el misteri per poder revolucionar el mn.
 Captol 36: I aleshores s'obren les portes de la nit .
Tothom sap que l'hora de la veritat ha arribat, per en Toga provar d'endarrerir all que s inevitable declarant-se a la Utena i jugant-se el seu amor a l'ltim duel. Els dos duelistes jugaran per diferents objectius. En Toga sap que si guanya ell, la Utena acceptar ser la seva princesa, per que si perd ser per a ell el final. La revoluci del mn s a prop i la Utena far el darrer pas. La seva promesa a l'Anthy ser el que la far vncer. El joc est a punt d'acabar.
 Captol 37: La noia que revolucionar el Mn .
Tot est en marxa, tot i que a la Utena li costa posar en ordre el seu cap. La duelista guanyadora no sabr qu fer i els seus sentiments, dividits entre l'Akio i l'Anthy, a la qual vol guanyar com a gran amiga i a la qual va jurar protegir com una princesa, pesaran molt en aquesta decisi. El joc de la Fi del Mn i la Nvia de la Rosa s en el seu moment crtic, tothom ho sap, per en Miki i la Juri intentaran allunyar la Utena de tot aix. L'elecci finalment es prendr i la Utena es disposar a pujar al castell on hi ha el seu prncep i on podr alliberar l'Anthy del seu dolor.
 Captol 38: La fi del mn .
Tot sembla haver acabat segons el que estava previst. La Utena ha aconseguit arribar fins al final i ara veu per fi el seu prncep: l'Akio. Els dos seran ara prncep i princesa i viuran al seu castell, mentre que l'Anthy continuar sent la Nvia de la Rosa. Tot, sembla estar decidit, per Utena reaccionar i decidir posar fi a aquesta farsa i al joc que van posar e marxa en el seu dia l'Akio i la seva germana Anthy. El duel de la Revoluci comenar i, aquesta vegada, la Utena lluitar de veritat per la seva estimada amiga Anthy.
 Captol 39: Algun dia ballarem juntes .
L'amor per un germ sembla ser ms fort que l'amistat i la lleialtat que fins ara havia presidit la vida de les dues noies, i ser per aix que la Utena perdr el combat. Deixada a la seva sort a l'Arena, l'Akio i l'Anthy aniran a cercar la clau que obri el segell que no deixa recollir el poder per revolucionar el mn. Sacrificant-se l'Anthy pel seu germ, tot sembla estar perdut per a la Utena, per la veu de Du (aquell que abans va ser Akio) li donar forces i amb tota la seva voluntat capgirar la situaci. Davant la desesperaci i la incredulitat de l'Akio, la Utena aconseguir el que ell no havia pogut fer i alliberar aquest misteris poder miraculs. Per no n'hi haur prou per salvar la seva princesa i tot tornar a la normalitat. O aix ser el que pensar l'Akio, ja que tot i que la Utena sigui una cosa del record, s que haur realitzat el miracle i l'Anthy s'haur alliberat finalment del seu dolor i dels lligams del seu passat i podr anar a cercar la Utena all on sigui.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371103" title="Villalbilla de Burgos" nonfiltered="3653" processed="3640" dbindex="143689">

Villalbilla de Burgos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou les localitats de Renuncio i Villacienzo.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371106" title="Villamiel de la Sierra" nonfiltered="3654" processed="3641" dbindex="143690">

Villamiel de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371109" title="Villanueva de Argao" nonfiltered="3655" processed="3642" dbindex="143691">

Villanueva de Argao s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371114" title="Villariezo" nonfiltered="3656" processed="3643" dbindex="143692">

Villariezo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371119" title="Villayerno Morquillas" nonfiltered="3657" processed="3644" dbindex="143693">

Villayerno Morquillas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371120" title="Parsua" nonfiltered="3658" processed="3645" dbindex="143694">
Parsua o Parsuah s un territori que apareix esmentat als textos assiris al segle IX aC.

Els estudis recents localitzen aquest territori a la comarca de la moderna Kirmanshah al Iran occidental. Aquesta area es identificada com Parsuah per una inscripci de Sargon II (vers 721-705 aC) i en aquest moment era una provncia assria. Probablement fou aquest territori de Parsua el que es va revoltar contra Assria i es va aliar a elamites i babilonis durant la batalla d'Halule a Mesopotmia (692 aC) en la qual Senaquerib considera que va obtenir la victria absoluta per els babilonis diuen que no va tenir resultat decisiu.

Aquest territori no s'ha de confondre amb un altre situat al sud-est, de nom Parsuawash, Parsumash o Parsuah, el modern Fars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371121" title="Parsuah" nonfiltered="3659" processed="3646" dbindex="143695">


Parsua o Parsuah, provncia assria vers els segles VIII a VI aC.
Parsuwash, Parsumash o Parsuah, nom dels Fars vers el comeament del segle VII aV i fins al segle VI aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371126" title="Circuit imprs" nonfiltered="3660" processed="3647" dbindex="143696">


Una placa de circuit imprs, o PCB, s utilitzat per donar suport mecnic i connectar elctricament components electrnics que utilitzen pistes de material conductor, gravats a partir de fulls de coure laminats a un substrat no conductor (fibra de vidre, etc). Un PCB poblat amb components electrnics s un muntatge de circuits impresos (PCA), tamb conegut com un muntatge de plaques de circuit imprs (PCBA).

Els PCB sn resistents, barats, i poden ser altament fiables. Exigeixen molt ms esfor de traat i cost inicial ms alt que els circuits wire-wrap o punt-a-punt, per sn molt ms barats i ms rpids per a producci en gran volum. Molt del disseny, muntatge i necessitats de control de qualitat de PCB en la indstria electrnica, sn establertes per normes que sn publicats per l'organitzaci IPC.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fabricaci de circuits impresos - Mtode de la planxa domstica;
 Impactes de la indstria electrnica - La fabricaci de circuits impresos;
 Tecnologia Electrnica. Universitat de Barcelona. Departament Electrnica;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371128" title="Torre de Marata" nonfiltered="3661" processed="3648" dbindex="143697">

La Torre de Marata s una casa palau d inters histric de Maanet de la Selva, situada al venat de Marata, que pertanyia a Alemanda de Cartell, casada amb Ramon de Marata i del qual va prendre el nom. Aquest ha estat el nom que s ha mantingut fins avui dia, tot i haver canviat de propietaris durant segles.

No se sap la data de construcci de la fortificaci, per apareix per primera vegada en un document escrit l any 1279.

 Caracterstiques .
La fortalesa s de planta quadrada i est envoltada per una muralla. La torre de defensa s rodona i consta de quatre plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. A la primera planta s on troben les finestres romniques i gtiques, la resta est formada  per espitlleres. L ltima planta gaireb va desaparixer desprs de l incendi de 1923.

La porta principal s un arc de mig punt i a les plantes superiors s'hi poden veure les finestres d'arc conopial. A la fortificaci s hi troba una capella dedicada a Santa Anna, de nau rectangular i amb un absis de mig punt,que va ser restaurada degut a la destrucci que pat el 1880 al caure-hi un llamp. Dins les muralles de la torre hi havia diverses cases on hi vivien el criats i el mossos. 

Actualment es troba en bon estat de conservaci, per l interior no es pot visitar per ser una propietat particular.

 Bibliografia .
Taller d'Histria de Maanet de la Selva El nostre poble de pags: Maanet de la Selva.

 Enllaos externs .
Pgina web del Taller d'Histria de Maanet de la Selva;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371135" title="Castraci" nonfiltered="3662" processed="3649" dbindex="143698">
Castraci, en els animals domstics o en los sers humans, es qualsevol cirurgia destinada a retirar els rgans sexuals, els testicles d'un mascle o els ovaris en les femelles. Aix causa la esterilitzaci, amb el que s'impedeix la reproducci, tamb es redueix la producci de les hormones generades bsicament en els esmentats rgans, com la testosterona o els estrogens (Una petita part es produeix en la Glndula suprarenal).

Quan es tracta de la ablaci del cltoris o el sallat dels llavis vulvars en la dona, es parla de infibulaci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371138" title="Joan Maria Thoms i Andreu" nonfiltered="3663" processed="3650" dbindex="143699">
Joan Maria Thoms i Andreu s un historiador catal. Treballa com a professor d'histria contempornia a la Universitat Rovira i Virgili, i ha estat visitant a la Universitat de Wisconsin. s un especialista en el franquisme i el falangisme a Catalunya

 Obres .
 Falange, Guerra Civil, franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del Rgim Franquista (1992), premi crtica Serra d'Or ;
 Jos Mara Fontana Tarrats: biografia poltica d'un franquista catal (1997);
 Lo que fue la Falange (1999);
 La Falange de Franco: fascismo y fascistizacin en el rgimen franquista : (1937-1945) (2001);
 Ramn Serrano Suer (2003);
 Roosevelt y Franco. De la guerra civil a Pearl Harbour (2007);
 Feixistes! Viatge a l'interior del falangisme catal (2008) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371141" title="Parsuwash" nonfiltered="3664" processed="3651" dbindex="143700">
Parsuwash, Parsumash o Parsamish o Parsuash o Parsuah o Parsa fou un territori equivalent mes o menys al modern Fars, probablement un territori semblant al de l'antiga regi elamita d'Anshan (al menys Anshan era la part nord de Parsuwash) i que va agafar el nom de la tribu irnica dels parsus (perses) tot i que els seus reis van utilitzar el de reis d'Anshan. La regi es deia en antic persa, Parsa. En resum es tractaria del Fars, equivalent al Anshan o Anzan elamita que al ser ocupat en part (el sud del Fars) pels iranians va agafar el nom de Parsuwash, i el seu rei va ocupar desprs el nord (el nord de Fars) i va adoptar pel conjunt el ttol que all era propi. El antecessor de Cir I d'Anshan, Teispes, es anomenat com a rei dels perses (possiblement Parsuwash) i no com a rei d'Anshan que si que portava Cir I.

La Parsa o Parsuwash no s'ha de confondre amb la Parsua o Parsuah situada a la regi de la moderna Kirmanshah. 

 Formaci del regne .

Desprs de reconquerir Babilnia el rei Senaquerib va envair Elam, invasi que va afectar a tot el pas al nord de Susa. El rei Kudur-Nakhunte es va refugiar a les muntanyes Hidali al modern Khuzestan oriental i el tron fou ocupat per Hubannunema (vers 692-687 aC) que va renovar la seva aliana amb Babilnia-Assria. El nou rei va buscar aliances amb els reis vens entre els quals s'esmenta al rei d'Anshan i Parsuash. En aquest moment Anshan ja s'havia separat d'Elam al que estava unit encara no gaires anys abans. Sembla que diversos pretendents al tron s'havien apoderats de parts del regne; Tempet-Humban-Inshushinak de Susa (668-653 aC) va intentar restablir l'antiga federaci d'estats elamites per fou derrotat per un exrcit d'Assurbanipal, que va assolar diversos districtes elamites que foren posats sota control de caps locals fidels als assiris. No obstant les lleialtats canviaven rpid i vers el 652 aC el governador vassall de Madaktu va donar suport a una revolta a Babilnia contra els assiris; el rebel elamita va ser derrotat pels assiris a Der i va fugir a les muntanyes d'Hidalu buscant ajuda dels seus vens de la regi de Parsumash. Mentre una revolta a Elam va provocar la caiguda del rei Humbannikash al que va succeir Tammarit (vers 651-640 aC) que continu la oposici als assiris que havia mantingut l'anterior rei; el districte d'Hidalu estava afrontant amb el que s'anomena territori de Parsumash i va demanar als pobles dels dos territoris ajut contra els assiris, amb molt poc xit. El 649 aC els assiris eren a la frontera amb Parsumash i saquejaven la zona. Als segents anys els elamites van recuperar una petita autonomia local als llocs ms apartats, per aix no va durar i finalment els assiris i els perses els van liquidar.

Un text assiri esmenta la destrucci d'Elam en temps d'Assurbanipal, i dona el nom de Kurash com a rei de Parsuwash. Els erudits estan d'acord que aquest Kurash era el rei Cir I d'Anshan, que es va declarar vassall de Assurbanipal i va enviar al seu fill a Niniveh com hostatge.

 Bibliografia .

J. Hansman, Elamites, Achaemenians and Anshan, 1972;
E. Herzfeld, The Persian Empire, Wiesbaden, 1969;
W. Hinz, The Lost World of Elam, Londres, 1972;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371146" title="Anoshazad" nonfiltered="3665" processed="3652" dbindex="143701">
Anoshazad o Noshzad (fill del immortal) fou fill de Cosroes I Anushirwan que va dirigir una revolta l'any 550. El historiador bizant Procopi l'anomena Anasozados. Els historiadors coincideixen en el fons per donen separadament detalls (de vegades no coincidents o que no lliguen), per exemple la mare, de la que Ibn al-Athir diu que era cristiana i filla del davar (jutge) de Ray, mentre al-Ferdowsi i al-Dinawari diuen  que Anoshazad va abraar la religio cristiana i que Cosroes molest per aix el va empresonar a Gondeshapur; Procopi diu que la pres fou per seduir a una de les dones del pare i Ibn al-Athir diu que era sospits de ser criptomaniqueu.

En la campanya contra els bizantins Cosroes es va posar malalt a Emessa (Homs) i van crrer rumors de qu havia mort, segons algun dels historiadors posats en circulaci pel mateix Anoshazad. Va reunir un exrcit de presoners,  i de cristians de Ahwaz i Gondeshapur (on eren molt nombrosos), i va escriure a l'emperador bizant demanant suport. El suport dels cristians podria ser circumstancial, per l'existncia de molts nestorians a la zona, i potser aprofitant que la mare era cristiana (o ho era ell mateix) per obtenir el seu suport.  Es va proclamar mehtar (governador) a Gondeshapur i va ocupar Ahwaz, i amb els tresors que all va trobar va marxar cap a Iraq. Cosroes va ordenar al seu governador o regent a Ctesifont de marxar contra el rebel i fer-lo presoner per evitant si era possible de matar-lo; tampoc s'havia de matar al poble revoltat; en canvi s'havia de matar a tots els governadors provincials (marzban) i nobles que haguessin collaborat a la revolta; aquest governador o regent es deia probablement Borzin.

Segons Procopi el rebel fou fet presoner i portat davant Cosroes que el va fer cegar el suficient per no poder regnar per sense quedar cec (segons la llei iraniana una persona amb un defecte fsic no podia regnar). Al-Ferdowsi diu que va morir en batalla. En tot cas no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371147" title="rea metropolitana de Puebla" nonfiltered="3666" processed="3653" dbindex="143702">
L'rea metropolitana de Puebla o l'rea metropolitana Puebla-Tlaxcala s la quarta aglomeraci urbana ms gran de Mxic, amb una poblaci de 2,1 milions d'habitants. La ciutat principal d'aquesta rea metropolitana s Puebla de Zaragoza, amb 1,5 milions d'habitants. A ms, l'aglomeraci inclou 9 altres municipis de l'estat de Puebla i 13 municipis de l'estat de Tlaxcala, per n'exclou la ciutat de Tlaxcala. 

L'rea metropolitana de Puebla s situada a 100 km al sud-est de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic i a 300 km a l'oest del Port de Veracruz, al Golf de Mxic.  Est localitzada a la vall de Puebla, una ampla vall a una altura mitjana de 2.000 msnm i envoltada per quatre dels pics ms elevats de la Sierra Nevada mexicana: el Popocatpetl, l'Iztacchuatl, la Malinche i el Pic d'Orizaba. Tot i trobar-se al centre del pas, Puebla tamb ha estat el centre econmic i central de transport de l'Orient del territori mexic. Hi ha diversos parcs industrials, entre els quals, el Parque Finsa integrat per la planta de Volkswagen per a Amrica del Nord, i ms de 70 dels seus provedors.

Els municipis que integren l'rea metropolitana de Puebla sn: 
 De l'estat de Puebla:


 De l'estat de Tlaxcala:







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371151" title="El Obrero Balear" nonfiltered="3667" processed="3654" dbindex="143706">
El Obrero Balear fou un setmanari mallorqu d'orientaci socialista publicat a Palma entre desembre de 1900 i juliol de 1936 coma rgan de la Federaci Socialista Balear (FSB).  En foren directors Antoni Maria Alzina, Lloren Bisbal i Barcel, Jaume Mar i Francesc Roca Hernndez, i com a collaboradors, Andreu Cresp Salom, Ignasi Ferretjans Sanjuan, Alexandre Jaume Rossell i Joan Montserrat Parets. Es publicava en castell, amb algun article espordic en catal, divulg texts marxistes i oferia informaci sobre el moviment sindical, les condicions de vida de la classe treballadora mallorquina i les dificultats dels treballadors emigrants mallorquins a Amrica. El 1909 fou clausurat a causa d'un article de Lloren Bisbal contra Antoni Maura arran dels fets de la Setmana Trgica.

Va passar per perodes de dificultats econmiques que van posar en perill la seva existncia, per va mantenir un fort pluralisme intern al marge de les disputes internes del partit. El 1935 es manifest en contra de la celebraci a Eivissa del VII Centenari de la Conquesta. El triomf de la sublevaci feixista el 18 de juliol de 1936 a Mallorca va provocar la seva clausura. Tot i aix, entre abril i juliol de 1937 l'Agrupaci de Socialistes de Balears a Catalunya en va editar cinc nmeros a Barcelona sota la direcci de Vctor Alomar Cifr, qui hi apleg com a collaboradors als mallorquins refugiats Gabriel Alomar, Bartomeu Alou, Ignasi Ferretjans, Vicen Garcs Bonafe i Antoni Maria Sbert.

 Referncies .
 El Obrero Balear a fideus.com;
 El Obrero Balear a eeif.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371155" title="Anti Elburz" nonfiltered="3668" processed="3655" dbindex="143707">
Anti Elburz o Anti Alborz s el nom donat a les terres muntanyoses entre Teheran i Semnan a la part sud de la serralada central del Elburz o Alborz. El nom, que no t traducci al farsi, li fou donat per analogia amb l'Anti Atlas o l'Anti Taure i fou idea del geleg francs Andr Rivire.

Es tracta d'una zona muntanyosa rida, que marca la separaci entre la terra de la plana de Teheran i la muntanya poblada del Elburz. s un territori que gira a l'orbita econmica de Teherean.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371156" title="Vctor Alomar Cifr" nonfiltered="3669" processed="3656" dbindex="143708">
 Vctor Alomar Cifre (Palma, 1910   1983) fou un periodista mallorqu, fill de Gabriel Alomar i Villalonga. Comen a estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i milit a la Federaci Socialista Balear. En esclatar la guerra civil espanyola es va establir a Barcelona amb el seu pare, on va dirigir d'abril a juliol de 1937 el suplement d'El Obrero Balear amb Ignasi Ferretjans Sanjuan. Desprs va acompanyar el seu pare a Egipte, on li va fer de secretari particular fins que ell mateix fou nomenat cnsol de la Repblica Espanyola a Alexandria. A finals dels anys 1950 va tornar a Mallorca, on va treballar de periodista. Tot i la seva militncia histrica en el PSOE, el 1979 va abandonar el partit i es present en les llistes del Partit Socialista de Mallorca (PSM) a les eleccions generals espanyoles de 1979.

 Referncies .
 Biografia a fideus.com;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371157" title="Croydon (districte)" nonfiltered="3670" processed="3657" dbindex="143709">




Croydon s un districte del sud de Londres, Regne Unit. Cobreix una rea de 87 km i s el districte amb ms poblaci.  s el districte ms al sud de Londres. 

El seu centre s la histrica poblaci de Croydon del qual el districte agafa el seu nom. 

Barris.
El districte de Croydon est compost per els segents barris.

Addington;
Addiscombe;
Ashburton;
Broad Green;
Coombe;
Coulsdon;
Croydon;
Crystal Palace;

Forestdale;
Hamsey Green;
Kenley;
New Addington;
Monks Orchard;
Norbury;
Purley;
Sanderstead;

Selhurst;
Selsdon;
Shirley;
South Croydon;
South Norwood;
Thornton Heath;
Upper Norwood;
Waddon;

West Croydon;
Woodside;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371159" title="Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri" nonfiltered="3671" processed="3658" dbindex="143710">
Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornell de Terri Es la festa tradicional ms caracterstica de Cornell de Terri a on se celebra la Plantada de l'Arbre de Maig i del carismtic, enigmtic i satric Ball de cornuts.

Festa de l'Arbre.
Cada Dilluns de Pasqua al migdia, la gent del poble, va a buscar el tronc del pollancre ms alt que han trobat al municipi, i que el Divendres Sant ha estat tallat. El tronc s guarnit amb un plomall de pi al cap d'amunt i amb moltes banyes i corns. Tot seguit els vilatans porten el tronc fins a la plaa. Arribat a la plaa, els vens a fora de braos, amb cordes i escales, aixequen el magnfic Arbre de Maig que oneja la senyera Catalana. L'arbre restar de tal manera fins al Divendres Sant de l'any vinent.

Varis personatges rememoren poques passades, la fi dels mals usos a la vila de Cornell de Terri, l'any 1337, el cornut i les parelles de ball amb msica inclosa.

El Ball del Cornut.

Aquest ball, que ve de temps immemorial, t la coreografia i msica extreta del Costumari de Joan Amades. Consta d'un ball rod a l'entorn d'un petit arbre amb banyes que ha estat plantat al mig de la plaa.

Un ballador que fa de Cornut (porta al cap dues monumentals banyes), va saltant tot voltant per dins i per fora del cercle format per les sis parelles balladores.

Acabada la dansa, pren una balladora per la m, i trencant la rotllana ballen per la plaa fins a sortir.

Influencia.
Sembla que aquesta festa podria recordar cerimnies del culte a divinitats romanes, relacionades amb manifestacions de petici per obtenir bones collites i posteriorment s'afegiria la joia del poble per la mort del feudal i la fi dels mals usos.

Bibliografia.
Costums i Tradicions Catalanes, Aureli Capmany, Barcelona 1982.
Costumari Catal, de Joan Amades, 1952 i 1982.

Enllaos externs.
Festa de l'Arbre i Ball del Cornut;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371160" title="Antioquia de Prsia" nonfiltered="3672" processed="3659" dbindex="143711">
Antioquia de Prsia (Antiochia ad Persis) fou una ciutat fundada o refundada a Persis per Antoc I Ster (324-263 aC).

Est testimoniada en dues inscripcions en una de les quals el rei selucida demana al poble de Magnsia del Meandre de colonitzar la ciutat, requeriment que fou contestat favorablement; a la segona inscripci es diu que el poble de Magnsia del Meandre va enviar representants a Antoc III el Gran (242-187 aC) que en aquell monent vivia a la ciutat d'Antioquia de Prsia, per demanar de presidir uns jocs atltics. Com que se sap que en aquest temps el interior del Fars estava sota control d'una dinastia local persa cal pensar que la ciutat estava situada a la zona costera del Fars, potser a la pennsula de Bushire (llavors pennsula de Mesmbria)  i podria ser la Ioneca, situada en aquesta zona al mapa de Claudi Ptolemeu o be  Taoce, prop d'eon va arribar l'almirall Nearc (possiblement la aquemnida Tamukkan) ms tard coneguda com a Tavak (sota els sassnides) o Tawwadj (sota els rabs) i que es creu que correspon a lloc arqueolgic de Zira al riu Shapur al nord de Bushire.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371161" title="Ignasi Ferretjans Sanjuan" nonfiltered="3673" processed="3660" dbindex="143712">
Ignasi Ferretjans Sanjuan  (Palma, 1895 - Ciutat de Mxic 1989) fou un poltic socialista mallorqu. Picapedrer de professi, actor de teatre afeccionat i sindicalista, milit a la Federaci Socialista Balear i el 1921 fou director d'El Obrero Balear, per el mateix any s'escind de la FSB per a fundar l'Agrupaci Comunista de Palma del Partit Comunista Obrer Espanyol, amb l'rgan El Comunista Balear. El 1923 es va installar clandestinament a Barcelona a causa d'un procs a que el sotmet la Dictadura de Primo de Rivera, i all formar part de l'executiva de la  Federaci Comunista Catalanobalear, per el 1926 l'abandon i va tornar a Palma, on el 1928 es reintegr a la FSB. Alhora, va reprendre la tasca sindical a travs de la societat El Treball.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou escollit regidor de Palma, crrec que ocup fins l'octubre de 1934, i en fou tinent d'alcalde d'octubre de 1935 a juliol de 1936. Fou un dels candidats a la successi de Lloren Bisbal i Barcel com a cap del socialisme balear, i el 1935 fou nomenat cap de la UGT a les Illes. Quan esclat la guerra civil espanyola el 18 de juliol de 1936 era alcalde accidental de Palma per malaltia d'Emili Darder. Fou condemnat a mort en rebellia pels militars sublevats en un consell de guerra, per assol amagar-se i escapar en barca cap a Barcelona amb Miquel Navarro Campomar i Mari Rubi i Tudur. A Barcelona fou president de l'Agrupaci de Socialistes de Balears a Catalunya i redactor d'El Obrero Balear, i collabor amb el PSUC. En acabar la guerra va marxar a Frana, on fou tancat en un camp de concentraci. Desprs marxaria cap a Ciutat de Mxic, d'on noms torn un parell de cops el 1982 i el 1986.

 Referncies .
 Biografia a fideus.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371162" title="Antioquia d'Esctia" nonfiltered="3674" processed="3661" dbindex="143713">
Antioquia d'Esctia (Antiochia ad Scythia)  fou una ciutat grega a l'sia central.

s unicament anomenada per Esteve Bizant. A diferncia d'altres, no se sap qui fou el fundador, encara que se suposa que fou un dels reis selucides de nom Antoc. Podria ser l'Alexandria Escate refundada (ja que tamb era anomenada Alexandria d'Esctia) o en tot cas una ciutat de la Sogdiana que no va prosperar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371163" title="Ealing (districte)" nonfiltered="3675" processed="3662" dbindex="143714">



Ealing s un districte de Londres, Regne Unit.

El districte limita amb Hillingdon a l'oest, Harrow i Brent al nord, Hammersmith and Fulham a l'est i Hounslow al sud.

Es va constituir el 1965 de les rees de Ealing, Southall i Acton de Middlesex.

Barris.
El districte d'Ealing est compost per els segents barris.

Acton;
Dormer's Wells;
Ealing;
East Acton;
Greenford;
Hanwell;
North Acton;

Northolt;
Norwood Green;
Perivale;
South Acton;
Southall;
West Ealing;
Park Royal;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371168" title="Ball de cornuts" nonfiltered="3676" processed="3663" dbindex="143715">
El Ball de cornuts es una dansa tradicional catalana, que ve de temps immemorial, es balla a la festa de l'arbre a Cornell de Terri cada Dilluns de Pasqua i t la coreografia i msica extreta del Costumari de Joan Amades. Consta d'un ball rod a l'entorn d'un petit arbre amb banyes que ha estat plantat al mig de la plaa.

Un ballador que fa de Cornut (porta al cap dues monumentals banyes), va saltant tot voltant per dins i per fora del cercle format per les sis parelles balladores. Acabada la dansa, pren una balladora per la m, i trencant la rotllana ballen per la plaa fins a sortir.

Antigament eren mol populars aquests balls que es feien al voltant de l'arbre i eren anomenats balls Rodons per sser semblants a la Sardana. Eren acompanyats de canons i tota mena de d'actes de joia, repartint-se flors entre el jovent, costum que ha arribat fins a nosaltres, com ens ho recorda una can popular que ens fa conixer la rivalitat entre poblacions venes: 

Els de L'Albi tenen un Maig que s bo per fer una arcada; que n's tort i geperut, gran falta n'hi han trobada. Vallclara s, que'n t un d'una pessa ben llastada que'n t cent i quatre pams, el ms alt de la contrada.

Mentre es plantava l'arbre els fadrins cantaven corrandes o follies a les noies, acompanyats d'instruments populars. 
Una d'aquestes corrandes diu:

De rossetes prou n'hi ha, que'ls rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant. Vostre mare s una rosa, vostre pare s un roser, i vs sou la poncellete que algun dia collir. 

Bibliografia.
Costums i Tradicions Catalanes, Aureli Capmany, Barcelona 1982.
Costumari Catal, de Joan Amades, 1952 i 1982.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371177" title="Joaqun Beunza Redn" nonfiltered="3677" processed="3664" dbindex="143716">
Joaqun Beunza Redn (Pamplona, 4 d'agost de 1872 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un advocat, jurista i poltic navarrs. Procedia d'una famlia humil del camp, va fer els seus primers estudis amb gran esfor aconseguint bones notes i assolint una beca per a prosseguir estudis a la Universitat de Salamanca llicenciant-se en Lleis en 1895, on fou especialment brillant. Posteriorment va realitzar el doctorat a Madrid, i va ser pensionat per a ampliar els seus estudis a Pars. En retornar a Pamplona va exercir d'advocat amb un bufet molt prestigs, especialitzat en Dret Foral. 

Va militar en les files del carlisme i sent jove va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Pamplona per la Comuni Tradicionalista de 1901 a 1906, com a tinent d'alcalde els dos ltims anys. Posteriorment durant 8 anys va ser diputat Foral jaumista, des de 1909 i 1917. Era partidari de la reintegraci foral, petici que fou realitzada en 1918. Va ser un dels fundadors de la Societat d'Estudis Bascos el 1918, participant en el II Congrs d'Estudis Bascos amb un treball sobre l'"Ensenyament Primari a Navarra". Paticip en la comissi de la Societat d'Estudis Bascos per a preparar el qual seria l'Estatut d'Estella. Va ser partidari de substituir el terme Estat Basc per Estat Basc-Navarrs, i tamb era partidari d'incorporar-hi un dret penal. 

Va estar enfrontat a la Segona Repblica Espanyola per la poltica religiosa, ja que era contrari a la llibertat de cultes. Va participar el 15 de juny de 1931 en l'Acte de Afirmacin Catlica a Pamplona. Fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 pel Bloc Catlic-Foralista. Va formar part de la Minoria Basco-Navarresa, de la qual en fou president i va tenir com secretari al nacionalista basc Jos Antonio Aguirre. Va defensar amb fermesa l'Estatut Basc aprovat a Estella i proclamat en Guernica el 12 de juliol de 1931 i que el mateix va lliurar al President Niceto Alcal Zamora per a la seva tramitaci en les Corts. 

No va ser advertit pels seus companys carlins de la revolta militar que va iniciar la Guerra Civil Espanyola, ra per la que el va sorprendre al balneari de Zestoa, on hi fou detingut el 23 de juliol i dut al pres de Sant Sebasti. Posteriorment fou traslladat al fort de Guadalupe a Hondarribia. El seu amic Manuel de Irujo va evitar que els incontrolats l'assassinessin, fins que el 4 de setembre, quan els requets estaven prenent Irun, va ser afusellat. 

Enllaos externs.
 Entrada de Joaqun Beunza a l'enciclopdia digital del Pas Vasco "Auamendi";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371179" title="Toms Domnguez Arvalo" nonfiltered="3678" processed="3665" dbindex="143717">
Toms Domnguez Arvalo, ms conegut pel seu ttol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un poltic espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i falangista. Era d'origen navarrs per part de la seva mare, la comtessa de Rodezno, esposa de Toms Domnguez Romera.

Va estudiar la carrera de Dret a Madrid, on s'hi llicenci en 1904 i fou un important terratinent. Va iniciar la seva carrera poltica com a alcalde de Villafranca i posteriorment va ser diputat a Corts per Aoiz en 1916 i 1918. Senador en 1921 i 1923. Durant el perode de la Segona Repblica de 1931 a 1936 va ser diputat per Navarra. Encara que inicialment va donar suport a l'Estatut Basc finalment se'n va convertir en un aferrissat enemic, perqu considerava que havia de ser confessional. Va abandonar la comissi de Reforma Agrria i va fundar la Asociacin de Terratenientes de Navarra, amb la intenci d'anullar les reclamacions dels jornalers. 

Va ser monrquic tradicionalista, arribant a presidir la Junta Suprema del partit. Enemic declarat de la Repblica, va estar implicat en la intent de cop d'estat de Jos Sanjurjo en 1932.  Posteriorment va negociar amb Emilio Mola la participaci del tradicionalisme en el aixecament militar de juliol de 1936. Va estar present en les negociacions per a la unificaci de Falange i el Tradicionalisme. 

En 1938, en plena Guerra Civil va ser nomenat Ministre de Justcia, derogant la legislaci republicana, per a posar les bases del nou rgim dictatorial. Va modificar el Codi Penal, va reintegrar en els seus llocs als antics jutges, es van reconstruir els Registres de Propietat, va derogar les disposicions relatives al matrimoni civil i condici de la dona casada, va restaurar la Companyia de Jess... Va cessar en el crrec el setembre de 1939. En 1940 va ser designat Diputat foral per la merindad de Tudela, corresponent-li per majoria d'edat la vicepresidncia de la Diputaci, crrec que va ocupar fins a 1948. El van nomenar Fill Predilecte de Navarra i desprs de la seva mort Francisco Franco el va nomenar Gran d'Espanya (1 d'octubre de 1952). 

A ms de la seva labor poltica, tamb va escriure sobre histria. En 1909 va publicar la seva primera obra monogrfica: Los Teobaldos de Navarra. Ensayo de crtica histrica, a la qual haurien de seguir De tiempos lejanos, glosas histricas (navarras medievales), La princesa de Beira y los hijos de D. Carlos, Carlos VII, duque de Madrid, La propiedad privada en Navarra y un informe sobre la reforma tributaria, El Dr. Navarro D. Martn de Azpilcueta. Amb motiu de la seva recepci en la Reial Acadmia de la Histria en 1944 va llegir el discurs Austrias y Albrets ante la incorporacin de Navarra a Castilla. Va ser el fundador i primer president de la Instituci "Principe de Viana". 

En el Segon Eixample de Pamplona, en l'actualitat encara es mant, amb gran polmica, una plaa dedicada en la seva memria amb la imponent presncia del Monument als Caiguts en homenatge als morts en combat en l'anomenat bndol nacional. 

Referncies.

 Varis autors (1988). Gran Enciclopedia Larousse. Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-7370-9.
 Varis autors (2004). Navarra 1936. De la esperanza al terror. Tafalla: Altaffaylla. ISBN 84-930957-9-6;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371181" title="Polinomi ciclotmic" nonfiltered="3679" processed="3666" dbindex="143718">
 

En matemtiques i ms particularment en lgebra, es diu polinomi ciclotmic (del grec       :cercle i     :tall) tot polinomi mnim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer. Un cos primer s un cos engendrat per la unitat de la multiplicaci. Els polinomis aix obtinguts sn tamb els que apareixen en la descomposici dels polinomis  en producte de factors irreductibles.

Sobre el cos dels racionals un polinomi ciclotmic t propietats fortes, s un polinomi amb coeficients enters, de grau igual a (n) si l'arrel considerada s una arrel primitiva n-ssima de la unitat, on   designa la funci Fi d'Euler. Les arrels del polinomi ciclotmic sn totes les arrels primitives n-ssimes de la unitat. 

En el context dels cossos de caracterstica finita, cal referir-se a la teoria de Galois, on semblen essencials ja que tot polinomi irreductible s un polinomi ciclotmic (a excepci del monomi unitari de grau u). 

D'una manera general, el cos de descomposici anomenat tamb extensi ciclotmica associada s una extensi abeliana el grup de Galois del qual s cclic. 

L'anlisi d'aquests polinomis permet la resoluci de nombrosos problemes. Histricament, la construcci dels polgons regulars amb regla i comps s el que va dur al desenvolupament del concepte. Sn mpliament utilitzats en la teoria de Galois, per a la resoluci d'equacions polinmiques i la comprensi de l'estructura de les extensions abelianes. Sn tamb al nucli de la criptografia per al disseny de codis correctors. 
Histria.
Naixement del concepte.


Carl Friedrich Gauss (1777  1855) utilitza en les seves Disquisitiones arithmeticae, aparegudes el 1801, els polinomis cilotomics. Aporta una contribuci principal a un problema obert des de l'Antiguitat: el de la construcci amb regla i comps de polgons regulars. Aquests treballs serveixen de referncia durant tot el segle. En aquest text, Gauss determina amb exactitud la llista dels polgons construbles, i dna un mtode efectiu per a la seva construcci fins a 256 costats. La fi de la problemtica s tractada per Pierre-Laurent Wantzel (1814   1848) en un article d'ara endavant clebre. 

Aquest enfocament s innovador i, en molts aspectes, prefigura l'lgebra moderna:

Un polinomi ja no apareix com un objecte en s sin com un element d'un conjunt estructurat. Si b la noci d'anell dels polinomis encara es formalitza, descobreix la seva estructura euclidiana la qual representa l'eina de base de l'anlisi de Gauss.

La resoluci efectiva de l'equaci ciclotmica el porta a considerar una estructura finita: la de lespermutacions de les arrels. Se les anomena perode de Gauss. Les seves propietats algebraiques permeten trobar la soluci. Aquest enfocament prefigura la utilitzaci de la teoria dels grups en lgebra i la teoria de Galois.

Apareixen noves estructures. La divisi euclidiana introdueix la noci de residu i el seu conjunt t propietats algebraiques fortes. Aquesta estructura es considera com un cas particular de cos finit si el divisor s un nombre primer. Gauss posa en evidncia tals conjunts i fa servir el transport d'estructura per morfisme entre dos anells per mostrar el carcter irreductible dels polinomis ciclotmics. Al mateix llibre, fa servir aquestes mateixes estructures per resoldre un altre problema que havia presentat Fermat (1601   1685) i formalitzat Euler (1707   1783) el de la llei de reciprocitat quadrtica.

A partir d'aqu apareixen nombroses aplicacions. La utilitzaci de la geometria no es limita a la construcci amb la regla i el comps. El polinomi ciclotmic d'ndex quatre permet la construcci d'un nou conjunt de nombres algebraics el dels enters de Gauss. Neix una branca de la matemtica: la teoria algebraica dels nombres, que simplifica la resoluci d'equacions diofntiques i permet resoldre'n de noves.

Polinomi ciclotmic i equaci algebraica.

La cerca de solucions a l'equaci polinmica s un problema que es retrotrau als primers desenvolupaments sobre els polinomis pels matemtics de llengua rab. Se cita generalment Al-Khawarizmi ( 783   850) com a precursor amb la resoluci de sis equacions canniques, desprs Gerolamo Cardano (1501   1576) per a la resoluci del cas de grau tres i Ludovico Ferrari (1522   1565) per al quart grau. El cas general va continuar sent durant molt de temps misteris.

Joseph-Louis Lagrange (1736  1813) comprn que la resoluci d'aquest problema general est ntimament vinculada a les propietats de les permutacions de les arrels. El cas particular dels polinomis ciclotmics l'illustra. El grup de les bones permutacions, avui anomenat grup de Galois, s no noms commutatiu sin a dems cclic. Aquesta propietat, utilitzada a travs del concepte dels perodes de Gauss, permet una resoluci efectiva per a aquest cas particular.

Una anlisi ms profunda feta per Paolo Ruffini (1765   1822), Niels Henrik Abel (1802   1829) i sobretot per Evariste Galois (1811   1832) mostra que l'aspecte commutatiu del grup s de fet una condici suficient. Per ser precisos, la condici indica que el grup ha de ser descomponible en una successi de grups encaixats commutatius. La qesti natural que es planteja llavors s de determinar les extensions del cos dels racionals dels quals el grup de Galois s commutatiu. Aquestes extensions s'anomenen extensions abelianes. L'estructura de cos associada al polinomi ciclotmic, anomenada extensi ciclotmica, n's un exemple. Que sigui nica significa que tota equaci algebraica resoluble per radicals es redueix d'una manera o una altra a un polinomi ciclotmic. La resposta s positiva: tota extensi abeliana del cos dels racionals s un subcos d'una extensi ciclotmica. Aquest resultat ha necessitat gaireb mig segle d'esfor per poder ser demostrat. Els artesans principals foren Leopold Kronecker (1823   1891) i Heinrich Weber (1842   1913).

Si b l'anlisi de les extensions abelianes finites s'acaba amb el segle XIX, deixa obert un ampli camp de qestions, per exemple en aritmtica. Llavors sembla necessari de generalitzar la noci de cos ciclotmic sobre les extensions infinites. La qesti la planteja David Hilbert (1862   1943). Aquest eix d'investigaci s'anomena la teoria dels cossos de classe. Aquesta teoria s una de les ms fructuoses al segle XX. Es pot citar per exemple el teorema de reciprocitat d'Emil Artin (1898   1962) que resol el nov dels problemes de Hilbert, o ms recentment, dos llorejats de la medalla Fields per als seus treballs sobre generalitzacions de la teoria: Vladimir Drinfeld el 1990 o Laurent Lafforgue el 2002.

Cos finit.
El desenvolupament de l'esbs de la teoria dels cossos finits iniciat per Gauss demana ms temps. Al final del segle XIX la teoria de grups fa aparixer la necessitat de treballar sobre altres extensions ams de la dels nombres racionals. La representaci dels groupes porta a Frobenius (1849   1917) a l'estudi dels cossos de caracterstica finita. Sn els cossos on la suma iterada de la unitat acaba sent igual a zero. Una anlisi, amb l'ajuda de la teoria de Galois mostra que, en aquest context, la teoria dels cossos finits s essencial. Amb el seu coneixement n'hi ha prou per a la comprensi de l'estructura dels polinomis ciclotmics en el cas de caracterstica finita.

L'anlisi d'aquests cossos es fa rpid, sobretot grcies a l'aportaci de l'escola americana. Al comenament del segle XX, els treballs de Leonard Dickson (1874, 1954) desprs de Joseph Wedderburn (1882, 1948) posen en evidncia la seva estructura. Dickson publica el primer estudi sistemtic i Wedderburn demostra el 1905 el seu teorema que estipula que tot cos finit s abeli. Els polinomis ciclotmics sn essencials ja que formen el conjunt dels polinomis irreductibles (a excepci del monomi unitari de grau u: X). Sobre tots els cossos de caracterstica finita, totes les extensions finites sn ciclotmiques.

Durant la segona meitat del segle XX un nou camp d'investigaci utilitza els cossos finits, la criptografia. Si b la seguretat d'un codi no requereix la utilitzaci dels polinomis ciclotmics, per altra banda la fiabilitat, s a dir la capacitat per corregir els errors utilitza els polinomis, es parla llavors de codi corrector. Aquest tipus de codi, per ser ptim, utilitza els cossos finits i els polinomis ciclotmics. Es pot citar per exemple el codi de Hamming o en un cas ms general els codis que permeten un control de redundncia cclica.

Definici i exemples.
Definici.
Sigui n un enter estrictament positiu llavors el polinomi ciclotmic d'ndex n s el polinomi mnim sobre un cos primer d'una arrel primitiva n-ssima de la unitat. Es nota en general .

Un cos s dit que s primer si no cont cap subcos diferent de  i ell mateix. s el ms petit subcos que cont 1 i totes les seves iteracions per l'addici. El cas ms conegut s el dels nombres racionals.

En el cas dels racionals, si la successi finita (zk) descriu les arrels nssimes primitives de la unitat al cos dels complexos i   la funci Fi d'Euler, el polinomi  ve donat per:

Observaci: Una arrel nssima de la unitat s'anomena primitiva si, per multiplicaci per si mateixa, engendra totes les arrels nssimes.

Els polinomis ciclotmics sn polinomis unitaris amb coeficients enters. A dems, s possible aplicar a  el morfisme d'anell de Z  en Z/pZ. En particular, si p. s un nombre primer, Z/pZ s un cos finit. Tal enfocament es fa servir per demostrar el carcter irreductible del polinomi precedent.

Es diu cos ciclotmic o extensi ciclotmica al ms petit dels subcossos del cos dels nombres complexos que cont tots els nombres racionals i una arrel primitiva n-ssima de la unitat. En lloc de situar-se al cos dels complexos, s'haurien pogut considerar les arrels primitives n-ssimes de la unitat en qualsevol extensi (finita o infinita) del cos dels racionals en la qual almenys tal arrel primitiva existeix. tal extensi cont una cpia del cos ciclotmic.

En el cas on el cos no s el dels racionals, llavors s de cardinal finit p i p s un nombre primer. Correspon a l'estructura Z/pZ  i s notat Fp. La teoria de Galois assegura l'existncia d'un cos que s el ms petit de tots els cossos que contenen Fp i que cont tamb una arrel primitiva n-ssima de la unitat, se'n diu tamb extensi ciclotmica. A dems, tot cos de caracterstica p. (s a dir que cont Fp) i una arrel primitiva n-ssima de la unitat cont una cpia de l'extensi ciclotmica.

Observaci: Les propietats associades a la definici es demostren a continuaci en aquest article. 

Primers polinomis ciclotmics.
Els primers polinomis ciclotmics en el cas dels nombres racionals sn:
  ;
  ;
  ;
  ;
  ;
  ;
 ;
Contrriament a les aparences, no tots els coeficients dels polinomis ciclotmics sn 1, -1 o 0; el primer polinomi ciclotmic per al qual un apareix un coeficient diferent de 0, 1, -1 s  105. 105 = 357 s el primer nombre natural que s producte de tres nombres primeres senars.

En efecte:

;

En el cas de caracterstica finita, els polinomis precedents no sn sempre irreductibles. Es pot considerar el cos de dos elements  notat F2. Posseeix les taules d'operacions segents:


El polinomi amb coeficient a Z  7 t per imatge pel morfisme cannic en F2 (que als coeficients parells els associa 0 i als senars 1) un polinomi que t les arrels setens primitives de la unitat, per aquest polinomi no s irreductible, en efecte:
En ;
Al pargraf Polinomi irreductible de l'article sobre els cossos finits es donen altres exemples.

Propietats notables.
Cas dels cos de nombres racionals.
Sense fer servir les eines sofisticades que representa la teoria de Galois, s possible demostrar propietats fortes sobre els polinomis ciclotmics. Sn les que es presenten en aquest pargraf. Varen ser demostrades totes per Gauss al seu tractat de 1801.

La definici inicial de polinomi ciclotmic  s, amb les notacions de la definici:

Es verifiquen les segent propietats:
 El polinomi Xn-1 es factoritza com segueix, on el producte s'estn sobre el conjunt dels naturals que divideixen n:
.

La identitat sobre els graus dna de forma immediata:
.
 Aquesta identitat tamb es pot obtenir per consideracions sobre les funcions multiplicatives o per un raonament directe de recompte dels elements de l'anell Z/n Z (llegiu Funci Fi d'Euler).
 Si p s un nombre primer, llavors totes les arrels p-ssimes de la unitat excepte 1 sn arrels primitives p-ssimes primitives de la unitat, es verifica la igualtat.

 Un polinomi ciclotmic no t ms que coeficients enters i el seu monomi dominant t un coeficient igual a u.
 Un polinomi ciclotmic s irreductible en l'lgebra dels polinomis amb coeficients racionals i en l'lgebra dels polinomis amb coeficients enters.
La figura de dreta illustra aquestes propietats. El grup de les arrels d'ordre sis queda descrit per quatre polinomis ciclotmics, dues arrels associades a polinomis de grau u: u i dos, i quatre de grau dos amb els dos valors tercers i els dos valors sisens.


Cas de caracterstica finita.
Cos de descomposici.


Sigui p la caracterstica del cos primer, aquest cos s, segons l'aritmtica modular, isomorf a Z/p.Z. Es pot considerar dins d'aquest cos un polinomi del tipus Xn - 1, per exemple en F2 el polinomi X3 - 1. En el cas de Q, existeix una extensi de cos, el cos dels nombres complexos, que cont les arrels del polinomi. La teoria de Galois, amb l'ajuda de les extensions algebraiques permet trobar una extensi en la qual el polinomi s descomponible, s a dir que l'extensi cont totes les seves arrels. Tal cos s'anomena cos de descomposici. En l'exemple citat, el cos s el que en general es nota com F4 que cont quatre elements. La seva taula s la segent:



En aquest cos, t i 1 + t sn les dues arrels suplementries del polinomi X3 - 1. L'estudi de les extensions algebraiques mostra que tot cos que cont les arrels d'un polinomi cont un subcos isomorf a F4. En conseqncia tot cos de caracterstica dos que cont les arrels t una cpia exacta de F4. Les solucions trobades i el seu comportament algebraic sn doncs sempre els mateixos. Aquest resultat s general a tota extensi finita i per tant a tot polinomi ciclotmic.

La teoria dels cossos finits permet anar ms lluny. Noms les extensions d'un cos primer Fp sn una extensi de cardinal una potncia de p i existeix una i noms una extensi de cardinal pm on m s un enter estrictament positiu. A dems, el grup multiplicatiu de tal extensi s un grup cclic de cardinal pn - 1 (0 no s element del grup multiplicatiu ja que no t invers). La figura de la dreta l'illustra el cas de F4, tot element diferent de 0 apareix com una arrel de la unitat. La multiplicaci s'ha representat grficament com es fa per al cos dels complexos. En canvi, l'addici no s'ha representat.

Automorfisme de Frobenius.


En el cas d'un cos finit de caracterstica p i de cardinal pd existeix un automorfisme digne d'inters: l'automorfisme de Frobenius. A cada element x del cos li associa xp. Aquest automorfisme s un generador del grup de Galois i la seva d-ssima potncia s igual a la identitat. Per aquesta ra i en aquest context s'anomena sovint al grup de Galois grup de Frobenius. Aquesta igualtat es tradueix en terme polinmic per:


I tot element del cos diferent de zero s una arrel de la unitat. Un polinomi irreductible diferent de X (que admeti per arrel zero) s un polinomi ciclotmic. La determinaci dels polinomis ciclotmics correspon doncs a una classificaci dels polinomis irreductibles. Se'n dedueix la proposici segent:

 Tot element no nul d'un cos finit s una arrel de la unitat i tot polinomi irreductible diferent de X s un polinomi ciclotmic.

Sigui z1 una arrel primitiva n-ssima de la unitat. La teoria de Galois demostra que el seu polinomi mnim admet per arrels les imatges de z1 pel grup de Frobenius, ja que un cos finit s una extensi de Galois del cos primer. El que es tradueix en termes matemtics

 El conjunt de les arrels del polinomi ciclotmic de z1 s l'rbita de z1 per l'acci del grup de Frobenius notada Orb (z1). La frmula del polinomi s la segent:

La imatge per un automorfisme d'una arrel n-ssima primitiva de la unitat s una arrel primitiva n-ssima de la unitat, i:
 Un polinomi ciclotmic d'index n divideix la imatge del polinomi ciclotmic amb coeficients enters pel morfisme cannic de Z en Fp.

Manca saber si els dos polinomis sn iguals, s a dir si l'rbita de z1 cont totes les arrels primitives n-ssimes de la unitat. L'exemple donat sobre F2 mostra que no s pas sempre el cas. La teoria de Galois permet afirmar que el grau del polinomi ciclotmic de z1 s la dimensi   del cos de descomposici, considerat com un espai vectorial sobre el cos primitiu. El cos de descomposici s un conjunt de cardinal p . El seu grup multiplicatiu s un grup cclic d'ordre p  -1. L'anlisi dels grups cclics mostra que aquest grup cont les arrels n-ssimes de la unitat si i noms si el seu cardinal s un mltiple de n. En conseqncia   s igual a l'ordre multiplicatiu de p mdul n, s a dir el ms petit enter   tal que p -1 sigui un mltiple de n.
Un polinomi ciclotmic d'ndex n sobre Fp s de grau l'ordre multiplicatiu de p mdul n.
El teorema d'Euler diu que:

Tanmateix, l'ordre multiplicatiu de p mdul n s igual a  (n) si i noms si n - 1 no s un mltiple de p. En l'exemple precedent, p s igual a 2, n a set,  (n) igual a sis, un mltiple de p. El teorema d'Euler es verifica ja que seixanta quatre s congruent amb 1 mdul set, per l'ordre multiplicatiu s igual a tres ja que vuit s congruent amb 1 mdul set.

Si   designa l'ordre multiplicatiu de p mdul n, existeixen  (n)/  polinomis ciclotmics d'index n sobre Fp. El seu grau s igual a   i el seu producte s la imatge del polinomi ciclotmic d'index n amb coeficients a Z pel morfisme cannic de Z en Fp.
Es donen exemples a l'article cos finit.

Extensi ciclmica.
L'extensi ciclotmica s per definici el cos de ruptura d'un polinomi ciclotmic, s a dir el cos ms petit que contingui una arrel primitiva n-ssima d'un polinomi ciclotmic. (Cal recordar que un cos de ruptura d'un polinomi s una extensi de cos que permet una factoritzaci d'aquest polinomi.) T propietats fortes, que sn l'origen de nombroses aplicacions:

 L'extensi ciclotmica s un espai vectorial sobre el cos dels nombres racionals de dimensi  (n).
Aquesta propietat s general als cossos de ruptura. La demostraci s a l'article extensi algebraica.

 L'extensi ciclotmica s tamb el cos de descomposici del polinomi. s doncs una extensi de Galois.
Aix significa que el cos ms petit que contingui una arrel del polinomi cont tamb totes les arrels del polinomi. Dir que aquest cos s una extensi de Galois significa dues coses: d'una part, els polinomis mnims d'aquest cos no tenen arrels mltiples (el que s sempre cert per a les extensions sobre els nombres racionals); i d'altra banda, tots els morfismes d'aquest cos en els nombres complexos tenen per imatge el cos mateix. Sn doncs automorfismes. Formen una estructura de grup anomenat grup de Galois. La teoria de Galois indica que s la bona estructura per cercar una expressi de les arrels per radicals.

 L'extensi ciclotmica s abeliana.
Aix vol dir que el grup de Galois s commutatiu (o abeli). L'equaci polinmica ciclotmica s llavors resoluble per radicals. En altres paraules, les solucions s'expressen amb l'ajuda noms de les quatre operacions (sumar, sostreure, dividir i multiplicar) i de les arrels p-ssimes aplicades un nombre finit de vegades sobre nombres racionals i la unitat dels nombres imaginaris pura i. Aquest resultat es coneix amb el nom de teorema d'Abel. Aix s possible per exemple de resoldre per radicals l'equaci ciclotmica que dna l'arrel dissetena de la unitat. s una condici necessria per a la resoluci de la construcci amb regla i comps del polgon regular a disset de costats (veure ms avall).

 L'extensi ciclotmica s una torre d'extensi quadrtica si i noms si n s de la forma segent:

On els Fi sn els nombres primers de Fermat diferents.

Aquest resultat tamb es coneix amb el nom de Teorema de Gauss-Wantzel. Una torre d'extensi quadrtica s un cos tal que per a cada element x del cos, existeix una successi de subcossos K0, K1, ..., Kp amb K0 igual al cos de base, aqu el dels racionals, tal que Kp cont x, i, per a tot i entre 1 i p, Ki cont Ki - 1 i s un espai vectorial de dimensi 2 sobre Ki - 1.

Dir que Ki cont Ki - 1 i s un espai vectorial de dimensi 2 sobre Ki - 1 nomes vol dir que tot element de Ki s'expressa com la suma d'un nombre de Ki - 1 i d'una arrel quadrada d'un nombre de Ki - 1. En particular, tot element de Ki s'expressa com a arrel d'un polinomi de grau 2 sobre Ki-1. Aquesta propietat es demostra a l'article Extensi quadrtica.

Ara b l'article sobre els nombres construbles ensenya que un punt s construble si i noms si verifica aquesta propietat. Aquesta propietat permet doncs determinar la llista dels polgons construbles i assegura que ho sn efectivament.

Ara b l'article sobre els nombres construbles s'explica que un punt s construble si i noms si verifica aquesta propietat. Aquesta propietat permet doncs determinar la llista dels polgons construbles i assegura que ho sn efectivament.

Un nombre primer de Fermat s un nombre primer de la forma  on k s un enter. Els nombres primers de Fermat coneguts sn 3, 5, 17, 257 i 65.537.




Aplicacions.
Teorema de Wedderburn.


El teorema de Wedderburn afirma que tot cos finit K s necessriament commutatiu. La demostraci usual s relativament curiosa. Primer de tot el polinomi ciclotmic utilitzat s el de caracterstica zero i no el del cos. Llavors, el seu paper s el d'un recompte. El raonament s per reducci a l'absurd, als cardinals de les classes conjugades se'ls ordena per obtenir el cardinal del grup multiplicatiu del cos. Aquesta igualtat s'expressa per una expressi del tipus:
,
El valor q s el del centre del grup multiplicatiu de K ms 1 corresponent al punt zero, F s un polinomi amb coeficients enters. El que implica que F s un valor enter. La finalitzaci de la demostraci deixa el recompte per a esdevenir geomtric. Si la igualtat precedent, s verdadera, llavors existeix una arrel primitiva n-ssima de la unitat u que verifica la fita segent:

Com a q - 1 s el cardinal del centre del grup commutatiu q s almenys igual a 2. La figura de la dreta demostra la impossibilitat. La demostraci detallada s donada a l'article associat.

Polgon construble.
Cas del pentgon.


Si b la teoria de Galois pren un aspecte una mica abstracte, dna no obstant aix un mtode de resoluci efectiva de l'equaci ciclotmica i en conseqncia proposa un mode de construcci amb regla i comps dels polgons construbles (veure l'article nombre construble). Estudiem el pentgon a cinc costats.

Amb una isometria directa en el pla euclidi, els vrtex del pentgon regular sn exactament les cinc arrels cinquens de la unitat. Per identificaci, sn, tret d'1, les arrels del cinqu polinomi ciclotmic, sigui doncs:

.
Si b l'equaci corresponent s un polinomi del quart grau, s no obstant aix resoluble amb una quantitat de clcul factible. El cos de descomposici, notat tradicionalment F5, s (per oblit d'estructura) un espai vectorial racional de dimensi quatre. El seu grup de Galois G s el grup cclic d'ordre quatre. Admet doncs un generador notat aqu m i un subgrup no trivial H, que cont dos elements, la identitat i m2. L'aplicaci que a tot element de l'extensi li associa el seu conjugat s un automorfisme que deixa F5 estable, Q invariant i s d'ordre dos; en conseqncia m2 s precisament l'aplicaci conjugada. L'objectiu s doncs de trobar el subcos de F5 de dimensi dos sobre Q, tal que la aplicaci conjugada el deixa estable. Un joc de permutaci de les arrels permet llavors portar la resoluci de l'equaci a tres equacions senzilles de segon grau.

Llavors s relativament senzill obtenir una construcci amb regla i comps. Sobre la figura illustrativa, s per exemple immediat fixar-se que la longitud del segment BI s el quart de l'arrel quadrada de cinc, el radical de la primera extensi.



Cas de l'heptadecgon.

El segent nombre primer de Fermat s disset. Correspon a l'heptadecgon, el polgon regular de disset costats. Si b la lgica precedent s'aplica amb el mateix xit, els clculs sn no obstant quelcom ms complexos. El polinomi a factoritzar s ara de grau setze. En conseqncia, aquest cas no havia estat tractat abans d'una comprensi profunda dels polinomis ciclotmics. L'aspecte de clcul de la resoluci del problema s innegable, en canvi sembla relativament limitat per una equaci de grau setze sense arrel evident o mltiple.

El mtode de resoluci que es proposa aqu no segueix pas el cam de la teoria de Galois. Aquest grup s el grup cclic d'ordre setze. Cont doncs tres subgrups no trivials. H1 s un subgrup en vuit elements, cont els mltiples de dos, H2 cont els mltiples de quatre i H3 cont dos elements el neutre i el mltiple de vuit, la mateixa observaci que en el pargraf precedent mostra que l'element no neutre correspon a l'aplicaci conjugada. Els subcossos associats formen una cadena d'extensions estrictament encaixada tal que la dimensi d'un cos s de dos ms que el cos precedent.


L'objectiu s llavors de trobar un generador de cada extensi en la precedent. La tcnica emprada anomenada dels perodes de Gauss s sempre la mateixa. Explicitem-la per a la primera extensi. Sigui m2 el generador del primer grup (s'ha escollit m generador del grup de Galois), Considerem la suma dels vuit components successius de z la primera arrel primitiva, i la suma de les altres vuit arrels:


Llavors aquests dos elements sn invariant pel generador m2. A dems, la seva suma s igual a -1 ja que s la suma de totes les arrels primitives. Sn doncs de la forma u1 = a + b.r i u2 = a - b.r on a i b sn racionals i r el radical generador de l'extensi, ja que es tracta d'una extensi quadrtica. El seu producte s per tant racional. Se'n dedueix una equaci del tipus P1 = 0 amb P1 un polinomi del segon grau.

Reiterant tres cops aquest mtode s'obt la soluci.


Notes.


Enllaos externs.
  polynme cyclotomique  petite dose site homomath.
  polynme cyclotomique niveau licence;
  polynme cyclotomique par les mathmatiques.net;
  le site de Saint Andrew pour les rfrences historiques;

Referncies.
JP Escofier Thorie de Galois. Cours avec exercices corrigs Masson Paris, 1997;
 Serge Lang, Algbre ;
 Pierre Samuel, Thorie algbrique des nombres ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371192" title="Flix Susaeta y Mardones" nonfiltered="3680" processed="3667" dbindex="143719">
Flix Susaeta y Mardones fou un metge i poltic alabs. Era propietari rural d'Elburgo, conseller de dues societats elctriques que proporcionaven electricitat a l'ajuntament de Vitria, i un dels fundadors el desembre de 1929 del Partit Republic Radical Socialista a Vitria. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per laba amb 8.513 vots. El 19 de juliol de 1932 particip en l'assemblea celebrada pels ajuntaments basc-navarresos per a la discussi i aprovaci de l'Estatut d'Estella.

A les eleccions generals espanyoles de 1933 es presenta com candidat del Partit Republic Radical Socialista Independent per no fou escollit diputat en obtenir 4.856 vots. Posteriorment fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana.

 Enllaos externs .
 Sobre les propietats de Susaeta ;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371197" title="Bexley (districte)" nonfiltered="3681" processed="3668" dbindex="143720">



Bexley s un districte de Londres, Regne Unit, al sud-est del Gran Londres. 

Barris.
El districte de Bexley est compost per els segents barris.

 Albany Park;
 Barnehurst;
 Barnes Cray;
 Belvedere;
 Bexley;
 Bexleyheath;
 Blackfen;
 Blendon;
 Bostall;
 Bridgen;
 Coldblow;
 Crayford;

 Crook Log;
 Crossness;
 East Wickham;
 Erith;
 Falconwood;
 Foots Cray;
 Lamorbey;
 Lessness Heath;
 Longlands;
 Lower Belvedere;
 May Place;
 North Cray;

 North End;
 Northumberland Heath;
 Old Bexley;
 Slade Green;
 Sidcup;
 Upper Belvedere;
 Upton;
 Welling;
 West Heath;
 Abbey Wood (part de Greenwich);
 Thamesmead (part de Greenwich);
 Falconwood (part de Greenwich);
 Ruxley (part de Bromley);


Transport.
Bexley s un dels cinc districtes de Londres que no t cap estaci del Metro de Londres. Per si que t estacions de tren de la National Rail.

Estacions de tren.
 Estaci de Albany Park;
 Estaci de Barnehurst;
 Estaci de Belvedere;
 Estaci de Bexley;
 Estaci de Bexleyheath;
 Estaci de Crayford;
 Estaci de Erith;
 Estaci de Falconwood;
 Estaci de Sidcup;
 Estaci de Slade Green;
 Estaci de Welling;

A ms, hi ha un estaci al lmit del districte amb Greenwich:
 Estaci d'Abbey Wood;


Veinatge.

Within London, it has common borders with the London Borough of Bromley to the south, the London Borough of Greenwich to the west and the River Thames is the northern boundary with the London Borough of Havering and the London Borough of Barking and Dagenham. To the east there is a boundary with the Dartford borough in Kent.

History.

The London Borough of Bexley was formed in 1965, under the London Government Act 1963 from the Municipal Borough of Bexley, the Municipal Borough of Erith, the Crayford Urban District  half of the Chislehurst and Sidcup Urban District (the other half going to the new London Borough of Bromley). 

The Council now styles itself the "London Borough of Bexley" in common with its formal name, although it previously styled itself "Bexley London Borough" until 1999 (possibly to maintain the link with its predecessor, Bexley Municipal Borough), and "Bexley Council" from 1999 to October 2007, when it reverted to its full formal name in conjunction with the adoption of a new Council logo bearing this name alongside the 1965 Coat of Arms. 

The town of Bexley, Ohio, United States was named at the suggestion of an early resident, Mr. Kilbourne, in honour of his family's roots in Bexley, England. (Bexley, Ohio, is a suburb of the city of Columbus, the state capital of Ohio.)

A suburb of Sydney, Australia bears the name of Bexley, New South Wales.

Open spaces.

Although located at the edge of the London metropolis, the London Borough of Bexley includes much open land. The ring of high ground that surrounds South London comes to an end in the Borough. The prominent Shooters Hill, on the boundary with the London Borough of Greenwich, is a part of that high ground, which then sweeps from Welling, at its eastern base, to Belvedere. The land falls away to the north of the high ground, down to the River Thames. At Belvedere, the land drops down to the old port of Erith and is constrained and bounded in the east by the River Cray. This high land was mostly heathland, lying either side of the old Roman road (Watling Street) between Crayford and Welling. To the north was the Thames and Erith, to the south the Rivers Cray and Shuttle and Bexley. The 19th Century saw this vast area covered in housing, but small pockets of green remain: Lying to the west of Erith and Lower Belvedere, there are still the ruins of Lesnes Abbey surrounded by woodland. The high ground immediately to the south-east of the old Abbey was called Lessness Heath. The area immediately to the north and west of the old Abbey is known as Abbey Wood, taking its name from the extensive woodland that once belonged to the Abbey. A small amount of public open space remains in Northumberland Heath, an area of the high ground to the south of Erith. The flanks of Shooters Hill remain heavily wooded (Oxleas Wood and Falcon Wood) and there is a working farm on the eastern and north-eastern sides. Bexley Heath (name changed to Bexleyheath by the railway company a few years after the station was opened) is completely covered in housing and now forms the main shopping centre, as well as the administrative centre, of the London Borough of Bexley.  Danson Park, in Welling, and Hall Place Gardens near Bexley provide public open spaces. Renovated Danson House is now open to the public. To the south, the River Cray flows into the Borough flanked by Foots Cray Meadows, and it then continues northwards past Hall Place to Crayford, exiting the Borough to join the River Darent north of Dartford before it in turn flows into the River Thames.

Churches.
The greater part of the population are nominal Anglicans, but a number of Roman Catholic churches and non-conformist congregations exist.
Baptists,
Plymouth Brethren,
Methodist. 
There are no Jewish congregations.
A small selection of churches is given here:
St Paulinus, Crayford. Parts of this church date back to the 12th century with additions made in the later medieval period. 
St John the Baptist, Erith. A Norman church dating from the 12th century. The Wheatley Chapel was the burial place of successive Lords of the Manor.
St Mary the Virgin, Bexley. The building dates from the 12th century, but much was restored in the 19th century.
All Saints, Foots Cray. An ancient church, heavily restored in the 1860s
St James, North Cray. An old church but rebuilt in the 19th century.
Greek Orthodox Church, Welling. Probably of 13th century origin (formerly the parish church of St Michael).
Christ Church, Erith. 19th century building. Grade II listed interior.
Bethany Hall, Chapel Road, Bexleyheath, now a meeting house of the Plymouth Brethren though originally a Methodist chapel.

London Fire Brigade.

The London Borough of Bexley has three fire stations within its boundary; Erith, Sidcup and Bexley. Bexley fire station's station ground is the largest of the three; covering 23.7 kmsq One pumping appliance, a fire rescue unit and an incident response unit reside there. Although it doesn't have the largest station ground, Erith was the busiest station in 2006/2007, responding to 1,314 incidents - two pumping appliances are based there. The third station, Sidcup, attended the least incidents in the same time period - 785. One pumping appliance is situated there.

The three fire stations attended 3,095 incidents in the 2006/2007 period.

London Fire Brigade - Bexley Profile

Education.
Primary schools.
List of primary schools (except where otherwise indicated) in LB Bexley. (N) indicates nursery facilities. Source;

Secondary schools.
List of secondary schools in LB Bexley. Source;


Further education.
Opportunities for 16 to 19-year-olds in LB Bexley.
(A partnership for common entry, exists for Bexleyheath, Erith and Welling schools' sixth forms.);

Higher Education and Vocational Education;
Rose Bruford College;
Sidcup Art College;


 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371199" title="Hillingdon (districte)" nonfiltered="3682" processed="3669" dbindex="143721">



Hillingdon s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte de Hillingdon est compost per els segents barris.

 Cowley;
 Eastcote;
 Eastcote Village;
 Hatton;
 Harlington;
 Hayes;
 Hayes End;
 Hayes Town;
 Harefield;
 Harmondsworth;

 Heathrow;
 Hillingdon;
 Ickenham;
 Longford;
 Newyears Green;
 North Hillingdon;
 Northwood;
 Northwood Hills;
 Ruislip;
 Ruislip Common;

 Ruislip Gardens;
 Ruislip Manor;
 Sipson;
 Slough;
 South Harefield;
 South Ruislip;
 Uxbridge;
 West Drayton;
 Yeading;
 Yiewsley;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371200" title="Havering" nonfiltered="3683" processed="3670" dbindex="143722">


Havering s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte de Havering est compost per els segents barris.

Ardleigh Green;
Collier Row;
Corbets Tey;
Cranham;
Elm Park;
Emerson Park;
Gidea Park;
Harold Hill;
Harold Wood;
Havering-atte-Bower;

Heath Park;
Hornchurch;
North Ockendon;
Rainham;
Romford;
Rush Green;
South Hornchurch;
Upminster;
Wennington;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371201" title="Enfield" nonfiltered="3684" processed="3671" dbindex="143723">


Enfield s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte d'Enfield est compost per els segents barris.

Arnos Grove;
Botany Bay;
Bowes Park;
Brimsdown;
Bulls Cross;
Bush Hill Park;
Clay Hill;
Cockfosters;
Crews Hill;
Edmonton;

Enfield Chase;
Enfield Highway;
Enfield Island Village;
Enfield Lock;
Enfield Town;
Enfield Wash;
Forty Hill;
Freezywater;
Grange Park;
Hadley Wood;

Lower Edmonton;
New Southgate;
Oakwood;
Palmers Green;
Picketts Lock;
Ponders End;
Southgate;
Upper Edmonton;
Winchmore Hill;
World's End;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371202" title="Hackney" nonfiltered="3685" processed="3672" dbindex="143724">


Hackney s un districte de Londres, Regne Unit,


Barris.
El districte de Hackney est compost per els segents barris.

Dalston;
De Beauvoir Town;
Finsbury Park;
Hackney Central;
Hackney Downs;
Hackney Marshes;
Hackney Wick;
Haggerston;
Homerton;
Hoxton;
Kingsland;

Lea Bridge;
London Fields;
Lower Clapton;
Manor House;
Newington Green;
Shacklewell;
Shoreditch;
South Hackney;
Stamford Hill;
Stoke Newington;
Upper Clapton;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371203" title="Hammersmith i Fulham" nonfiltered="3686" processed="3673" dbindex="143725">

Hammersmith i Fulham s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte de Hammersmith i Fulham est compost per els segents barris.

 Fulham;
 Hammersmith;
 Barons Court;
 Hurlingham;
 Old Oak Common;
 Parsons Green;

 Sands End;
 Shepherd's Bush;
 Walham Green;
 West Kensington;
 White City;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371204" title="Haringey" nonfiltered="3687" processed="3674" dbindex="143726">


Haringey s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte de Haringey est compost per els segents barris.

Alexandra (Haringey) ;
Bounds Green ;
Bruce Grove;
Crouch End;
Fortis Green ;
Harringay ;
Highgate;
Hornsey ;
Muswell Hill ;
Noel Park;

Northumberland Park;
Seven Sisters ;
St Anns;
Stroud Green ;
Tottenham Green ;
Tottenham Hale ;
West Green ;
Hart Lane ;
Woodside;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371205" title="Jos Luis de Oriol y Urigen" nonfiltered="3688" processed="3675" dbindex="143727">
Jos Luis Oriol y Urigen (Bilbao, 4 de novembre de 1877 - Madrid, 15 d'abril de 1972) fou un empresari i poltic basc. Estudi arquitectura, i entre els seus projectes ms destacats hi ha l'anomenat Palau Oriol de Madrid el 1913 (avui Hotel AC Palacio del Retiro) per es dedic als negocis, i va fundar Hidrola (desprs Hidroelctrica Espaola i actualment Iberdrola). Es cas amb Catalina de Urquijo y Vitrica, i fou pare de Jos Mara Oriol y Urquijo.

Va donar el suport econmic necessari a Alejandro Goicoechea Omar per al desenvolupament dels seus projectes ferroviaris, fundant l'empresa Patents Talgo el 1942. Militant de Comuni Tradicionalista, va ser escollit diputat per Jan (1919-1920) i laba per laba a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933, eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats.

 Referncies .

 Goicoechea i Oriol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371206" title="Harrow (districte)" nonfiltered="3689" processed="3676" dbindex="143728">



Harrow s un districte de Londres, Regne Unit,

Barris.
El districte de Harrow est compost per els segents barris.

Belmont;
Canons Park;
Harrow;
Harrow on the Hill;
Harrow Weald;
Hatch End;
Headstone;
Kenton;
North Harrow;

Pinner;
Pinner Green;
Queensbury;
Rayners Lane;
Roxeth;
South Harrow;
Stanmore;
Wealdstone;
West Harrow;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371207" title="Histria natural de la malaltia" nonfiltered="3690" processed="3677" dbindex="143729">

La histria natural de la malaltia representa la seqncia o curs d'esdeveniments biolgics entre l'acci seqencial de les causes components (etiologia) fins que es desenvolupa la malaltia i passa el desenlla (curaci, pas a cronicitat o mort). La histria natural d'una malaltia representa l'evoluci del procs patolgic sense intervenci mdica.

Si s'accepta que la malaltia s quelcom actiu, s'ha d'entendre que no hi ha res tan variable com el seu procs, la seva historia natural. La seva duraci, la intensitat de les seves manifestacions subjectives o smptomes i de les objectives o signes dependran de multitud de factors interdependents. Es per aix que es diu que no hi ha malalties sin malalts. Tamb s'ha d'entendre que hi ha malalties que no ofereixen smptomes, sin noms signes; es a dir, que cursen sense "sensacions" que pugui percebre el propi malalt. Precisament aix busca el xequeig: la detecci de persones malaltes que encara no han experimentat smptomes subjectius per tractar-les abans que el possible mal sigui ja intractable. De la mateixa manera, tamb existeixen malalts en els que no se aprecien signes. Es molt fcil qualificar a aquestes persones d'hipocondraques o histriques. Per el problema es molt ms profund. Si des de sempre s'han distingit els smptomes funcionals (sense base fsica) dels orgnics (amb signes objectivables pel metge) actualment se sap que una funci alterada pot portar, a molt curt termini, a les ms variades lesions anatmiques, i aix mateix, en la immensa majoria dels casos, tota alteraci anatmica porta un trastorn de la funci.

Atenent la seva forma d'evoluci  s'ha de distingir entre processos aguts i crnics, amb independncia del tractament:
 Les malalties agudes son totes aquelles que arriben a la seva mxima manifestaci amb rapidesa i, en general, destaquen per la especial espectacularitat dels seus smptomes. ;
 Les malalties crniques son ms llargues, amb persistncia dels smptomes durant molt de temps, sense que siguin significatius els perodes de menys smptomes. ;

En tota malaltia es distingeixen tres perodes:

 D'increment, que va des del comenament del mal fins que aquest adquireix la seva major intensitat simptomtica.
 Estacionari, en el qual las manifestacions continuen sense grans  variacions.
 De declivi, que va fins la curaci sigui per crisi sobtada o per lisis (curaci lenta).

Sempre existeix un perode de convalescncia intermedi, en el que l'organisme es va recuperant de les alteracions sofertes. Encara hi cap la recaiguda o aparici dels smptomes quan encara no s'ha arribat completament la recuperaci. 

Per ltim, la recuperaci o curaci no defineix sempre una "restitutio ad integrum", o sigui, una tornada a l'estat anterior en tots els sentits. Cap la possibilitat que el procs morbs hagi deixat una seqela, cicatriu, invalidesa o disminuci d'alguna funci, ja irreversible, per que no pot ser qualificat, en el sentit estricte de la paraula, de malaltia, sin com l'empremta que ha deixat el mal que s'ha patit.  Naturalment, en ocasions aix pot ser l'origen d'una nova malaltia.
 
Tamb cal insistir en qu certes oscillacions funcionals o determinades activitats biolgiques no es poden considerar malalties. El metge no accepta que l'embars fisiolgic sigui anormal, com tampoc las petites alteracions degudes als ritmes biolgics (dia, nit, gana, cansament, cicle menstrual, etc.) Tampoc es malaltia el declivi de la vida per l'edat. Ning no es mor de vell, sin per una malaltia que hagi pogut aparixer amb la  vellesa.
	
Els primers que van parlar d'aquest tema van ser Leavell i Clarck.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371210" title="La Floresta (Uruguai)" nonfiltered="3691" processed="3678" dbindex="143730">

La Floresta s un balneari i una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Canelones, 54 km a l'est de Montevideo. Va ser fundada el 1911 pel doctor Miguel Perea. Actualment t una poblaci d'uns 1.211 habitants. T costes sobre el Riu de la Plata.

 Enllaos externs .
Fotografia del rierol Sarand, lmit entre La Floresta i Costa Azul ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371218" title="Anusha Khan" nonfiltered="3692" processed="3679" dbindex="143731">
Anusha Khan Muhammad ibn Abu l-Ghazi Abu l-Muzaffar fou khan de Khiv (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar histria i religi.

Va restablir les relacions amb els turcmens damnades en temps del seu pare, que tenia estretes relacions amb els uzbeks; aix va permetre reobrir la ruta comercial entre la mar Cspia i Khiv a travs de territori turcmen. 
Va fer la guerra contra Bukhar, el seu rival uzbek en el comer. Tamb va contactar amb els russos d'Astrakhan, i fins i tot els va demanar diverses vegades entre 1676 i 1687 de construir una fortificaci a Karagan el port de la pennsula de Manghishlak; els va oferir tamb part de les duanes a canvi de la protecci dels seus mercaders dels atacs de cossacs, turcmens i calmucs.

Els constants atacs a Bukhar van provocar que el khan d'aquest estat, Subkhan Kuli, conspirs amb alts dirigens de l'estat de Khiv, que com els de Bukhar eren uzbeks. Un cop d'estat de nobles favorables a Bukhar el va deposar el 1687 i va portar al tron al seu fill Erengh Sultan, per aquest fou assassinat el 1691 i la dinastia arabshhida ja no va tornar a gaudir del mateix poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371219" title="Anushirwan" nonfiltered="3693" processed="3680" dbindex="143732">


Onomstica:
Anushirwan ibn Manushihr, sobir de la dinastia d'emirs ziyarids de Tabaristan i Gurgan al segle XI;
Anushirwan Abu Nasr, visir seljcida i del califat abbssida al segle XII.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371221" title="Anushirwan ibn Manushihr" nonfiltered="3694" processed="3681" dbindex="143733">
Anushirwan ibn Manushihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobir de la dinastia d'emirs ziyarids de Tabaristan i Gurgan al segle XI. Fou net del clebre emir i poeta Shams al-Maali Kabus ibn Wushmgir i fill de Manushihr ibn Kabus que fou gendre de Mahmud de Gazni. 

Els buwyhides (Madj al-Dawla Rustam) van ocupar Rayy i el Djabal el 1029 i altres caps locals kurds i daylamites es van fer amb el poder a diversos llocs. Manushihr llavors va quedar en l'orbita gaznvida. Mort Manushihr poc desprs (el 1029 o 1030) Mahmud de Gazni va confirmar al jove Anushirwan en el tron a canvi del tribut corresponent, encara que no tenia molta fe en la seva capacitat sota la pressi dels oghuz que just llavors comenaven a fer incursions des de les estepes del Dihistan. 

Al cap de poc un cop d'estat va portar al poder a Bu Kalidjar, oncle del seu pare, encara que se suposa que va conservar el tron com a sobir nominal. Ibn al-Athir diu que el 1041/1042 Toghrul Beg va conquerir Tabaristan i Gurgan, per segurament Anushirvan va conservar una vegada ms el tron com a tributari, mentre Bu Kalidjar deixa de ser esmentat.

Va morir entre 1043/1044 i 1049/1050. Un cos seu, Kay Kabus ibn Iskandar (el autor del Qabus-nama) el va succeir a les regions muntanyoses.

 Bibliografia .
C. E. Bosworth,  On the Chronology of the Ziy rids in Gurg n and  abarist n,  1964
C. E. Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371223" title="Anushirwan Abu Nasr" nonfiltered="3695" processed="3682" dbindex="143734">
Anushirwan Abu Nasr ibn Khalid ibn Muhammad al-Kashani Sharaf al-Din (Rayy 1066/1067- Bagdad entre 1137 i 1139) fou un alt oficial i visir dels seljcides i del califat abbssida al segle XII. 

Desprs d'ocupar diversos crrecs menors i tot i ser xita va arribar als ms alts llocs de la cort seljcida. El 1095 va estar present a la batalla de Dashilu prop de Rayy entre Barkyaruk i el seu oncle Tutush I. En temps de Barkyaruk va estar protegit per Muayyid al-Mulk Ubayd Allah ibn Nizam al-Mulk; desprs fou arez o cap d'afers militars i tresorer del sult Muhammad ibn Malik Shah i sota el visir Zia al-Mulk Ahmad ibn Nizam al-Mulk (1107-1111). Zia va vendre el crrec d' arez al seu germ Shams al-Mulk Uthman ibn Nizam al-Mulk per 200 dinars, i Anushirwan se'n va anar a Bagdad i va treballar com a ajudant del visir Khatir al-Mulk Muhammad al-Maybodi (1111-1117) per fou obligat a dimitir per l'oposici d'altres cortesans; va recuperar el seu crrec d' arez i desprs fou visir amb Sultan Mahmud ibn Muhammad ibn Malik Shah (1127-1128); va trobar l'oposici de diversos cortesans i va haver de renunciar per va tornar a ocupar el crrec el 1132 i fins el 1134 per compte del califa al-Mustarshid de Bagdad i desprs pel sult Masud ibn Muhammad (1135-1136); aquest sult el va destituir acusant-lo d'incompetncia al no resoldre els desordres de l'estat, i el va substituir el seu rival i enemic Imad al-Din Dargazini, i va morir poc desprs.

Va escriure en persa un relat dels esdeveniments del seu temps

 Bibliografia .
C. L. Klausner, The Seljuq Vezirate, a Study of Civil Administration 1055-1194, Cambridge, Massachussets, 1973 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371224" title="Marcelino Oreja Elsegui" nonfiltered="3696" processed="3683" dbindex="143735">
Marcelino Oreja Elsegui (  Mondragn, 5 d'octubre de 1934) fou un poltic basc, enginyer de camins i gerent de l'empresa Unin Cerrajera, pare de Marcelino Oreja Aguirre. Membre d'Accin Catlica i de l'Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas, fou escollit diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant la Revoluci d'octubre de 1934, instigada per Ricardo Ceciaga i que proclam la Repblica Socialista de Mondragn, l'acusaren de negar feina a militants socialistes i sindicalistes ra per la que fou fet presoner i dut a la Casa del Pueblo d'aquesta ciutat, on el dia 5 fou assassinat amb Dagoberto Resusta.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371225" title="Anushtigin" nonfiltered="3697" processed="3684" dbindex="143736">
Anushtigin Gar ai (Anushtegin Ghardjai) fou un esclau turc dels seljcides, al segle XI sota Malik Shah i Barkyaruk. La nisba de Gar ai est relacionada probablement amb Gar istan al nord-oest d'Afganistan.

El 1042 el fill del oghuz Yabghu Shah Malik de Djand que s'havia apoderat de Khwarizm va haver de fugir de aquest territori que fou ocupada pels seljcides. El 1066 quan Alp Arslan va nomenar al seu fill Malik Shah com l'hereu i va distribuir els governs provincials, corresponen el de Khwarizm a Arslan Arghun, germ d'Alp Arslan. Anushtigin apareix per primer cop el 1073 quan el sult va enviar un exrcit dirigit per Gmshtigin Bilge Beg i Anushtigin per recuperar el territori al nord d'Afganistan que temporalment havia recuperat el gaznvida Ibrahim ben Masud. Sembla que exercia com a tastdar (encarregat de rentar i guardar la coberteria reial) i amb aquest ttol fou enviat el 1077 a governar Khwarizm. No se sap quan de temps va exercir; Ibn al-Athir diu que Izz al-Mulk, fill del gran visir Nizam al-Mulk, va ser governador de Khwarizm en algun moment abans del 1093. El 1097 apareix un governador de Khwarizm de nom Ekindji ben Kodjkar, amb el ttol de khwarizmshah, per va morir al cap de pocs mesos assassinat, i el ttol i govern fou confiat per Barkyaruk al fill d'Anushtigin, Kutb al-Din Muhammad (Ghardjai) originant la dinastia Anushtignida.

Bibliografia .
Barthold, Turkestan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371233" title="La Floresta (desambiguaci)" nonfiltered="3698" processed="3685" dbindex="143737">


 Geografia;
 la Floresta, municipi de les Garrigues.
 la Floresta, nucli residencial i districte de Sant Cugat del Valls, al Valls Occidental, abans conegut com la Floresta Pearson.
 La Floresta, ciutat de l'Uruguai, al departament de Canelones.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371234" title="Manuel Robles Aranguiz" nonfiltered="3699" processed="3686" dbindex="143738">
Manuel Robles Aranguiz (Begoa, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i poltic basc. Tipgraf de professi, fou un dels fundadors del sindicat nacionalista basc ELA-STV el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treball al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927 i va donar suport la fracci Aberri del partit, dirigida per Eli de Gallastegui. 

Fou escollit diputat pel Partit Nacionalista Basc a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. En esclatar la guerra civil espanyola es mantingu del costat dels republicans, i juntament amb Manuel de Irujo fou un dels artfex que el PNB es mantingus fidel al govern republic. El 1938 hagu d'exiliar-se a Iparralde, on fund el Comit de Ayuda a los Vascos i durant la Segona Guerra Mundial collaboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la Resistncia francesa, ra per la qual fou condecorat per Charles de Gaulle. El 1952 torn clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, per el 1953 fou detingut i empresonat a Martutene. Fou alliberat poc desprs per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrs d'ELA-STV, celebrat a Eibar el 30 i 31 d'octubre de 1976 fou escollit per a ocupar la Presidncia, crrec que va ocupar fins al a seva mort.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371235" title="Anzali" nonfiltered="3700" processed="3687" dbindex="143739">


Bandar-e Anzali, port de la costa de la mar Cspia a Iran;
Mordab-e Azali, llacuna salada a la vora de la mar Cspia, a Iran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371236" title="Bandar-e Anzali" nonfiltered="3701" processed="3688" dbindex="143740">



Bandar-e Anzali  (antigament Anzali, persa            ) s una ciutat porturia d' Iran a la provncia de Gilan a la boca de la llacuna (mordab) d'Anzali i a la costa de la mar Cspia prop del delta del riu Sefid.  El port est dividit en dos port per la llacuna i esta unit a la illa de Beheshti per dos ponts. Abans de la revoluci de 1979 fou coneguda com Bandar-e Pahlavi (          ) nom que li fou donat el 1925 quan s'anomenava noms Anzali. T una poblaci de 150.000 habitants. Es la capital mundial del caviar.

La ciutat es capital del shahrist n d'Anzal  o de  ah r Far  a, del nom de quatre antigues viles Kolver, Baman, Sang   n, i Kop r  l; est format per 21 pobles.

 Histria . 
La ciutat s esmentada ja al final del segle XV; al segle XVIII era considerada com el port de Rasht (a 40 km). Pertanyia als khans de Gaskar i els russos hi van establir una estaci comercial el 1722; mes tropes russes hi van desembarcar el 1804;  el 1805 van incendiar el port al seu retorn d'una incursi a Rasht. Durant aquest segle fou establert com a districte separat de Prsia. El 1872/1873 es van garantir el monopoli del comer al rus Lianozoff. Una carretera que unia la ciutat amb Rasht fou acabada el 1900. Reza Shah la va batejar Bandar-e Pahlavi del nom de la seva dinastia. El 1920 els sovitics van desembarcar al port perseguint als britnics que havien sortit de Bak, i van ajudar a proclamar la Repblica Sovitica de Gilan fins a la retirada dels russos. Del 1941 al 1946 fou altre cop seu d'una guarnici sovitica.

El 1975 ja sobrepassava els 50000 habitants.

Bibliografia .
H. L. Rabino, Les provinces caspiennes de la Perse. Le Guiln, 1915/16























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371237" title="Mordab-e Anzali" nonfiltered="3702" processed="3689" dbindex="143741">
Mordab-e Anzali (abans Mordab-e Pahlavi del 1925 al 1979) s una llacuna salada d'Iran al nord-oest de la provncia de Gilan. Antigament fou un golf de la mar Cspia que al segle XV va quedar tancat per una barra formada per alluvions procedents dels rierols que baixen de les muntanyes Talish.

Al segle XIX la llacuna era navegable especialment entre Anzali i el contra port de Pir Bazar, per actualment ja no ho es i la sedimentaci continua reduint la seva mesura. Entre 1942 i 1973 la superfcie va passar de 145 a 95 km2. El dic natural que separa la llacuna de la mar t unes obertures per normalment no aporten aigua sin que per elles en marxa ja que degut als molts rierols que desaigen a la llacuna el seu nivell es ms alt que el de la mar Cspia i noms al estiu, quan els rierols estan secs i el nivell baixa, rep aigua en sentit invers. La salinitat de la llacuna es molt baixa.

Als anys vuitanta es pescaven 300000 carpes en un dia, per el 1935 eren 1300 tones. La poblaci pisccola s'ha redut i el carp avui dia est quasi desaparegut i altres peixos en nombre redut i noms els silurs i els kutums es troben encara en quantitat. Est declarat reserva de la vida natural per la polluci i la sobreexplotaci posen l'entorn en seris perill. La cacera d'necs esta prohibida per es practica.

Bibliografia .
L. Mofakham-Payan, La baie de Pahlavi (Anzali). Etude Physique, Mahad 1968.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371240" title="Vicente Fatrs Neira" nonfiltered="3703" processed="3690" dbindex="143742">
Vicente Fatrs Neira (  Miranda de Ebro, 1936?) fou un poltic basc. Era originari de Bilbao, per tenia la casa d'estiu a Miranda de Ebro. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Partit Republic Radical Socialista. Al Congrs form part de la Conjunci Republicano-Socialista. Vot a favor de l'Estatut d'Estella, i el maig del 1933 acus pblicament al PNB dels fets d'Usansolo (Biscaia), que causaren la mort d'una dona i d'un nen. No fou reescollit a les eleccions de 1933 ni a les de 1936. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Miranda de Ebro, d'on fou tret de casa a la fora per les tropes franquistes. Posteriorment informaren a la seva esposa que havia estat afusellat i la seva famlia pat expropiaci de bens.

 Referncies .
 Frum per a la memria;
 Vicente Fatrs a l'Enciclopdia Auamendi del Pas Basc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371241" title="Apama (filla d'Artaxerxes II)" nonfiltered="3704" processed="3691" dbindex="143743">
Apama fou una princesa aquemnida filla d'Artaxerxes II de Prsia.

El seu pare la va donar en matrimoni al strapa de la Frgia Hellespntica Farnabazos II vers el 388 aC segons indica Plutarc. I fou la mare del strapa del mateix territori, Artabazos II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371243" title="Apama (filla d'Artabazos)" nonfiltered="3705" processed="3692" dbindex="143744">
Apama fou filla del strapa Artabazos II de la Frgia Hellespntica. s esmentada per Arri, i per Plutarc. Fou coneguda tamb com Artacama derivat del persa Arta kama (Desig d'Arta).

Fou feta presonera pels macedonis junt amb altres membres de la famlia reial , probablement a Damasc, just abans de la batalla d'Issos el 333 aC. Sis anys desprs el 327 aC fou donada en matrimoni per Alexandre el Gran al seu general Ptolemeu (futur Ptolemeu I Ster) que no obstant no la va seleccionar com la seva reina el 321 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371245" title="Apama (filla d'Espitamenes)" nonfiltered="3706" processed="3693" dbindex="143745">
Apama fou filla del noble persa Espitamenes, que dirigia la resistncia a Bactriana i Sogdiana contra Alexandre el Gran.

Espitamenes, trait pels seus aliats saka, va morir i Apama va caure en mans d'Alexandre el Gran el 328 aC. El 326 aC fou donada en matrimoni al general Seleuc (futur Seleuc I Nictor) a Susa, i fou la mare d'Antoc I Ster i d'Aqueos. El 300 aC Seleuc es va casar a una dama macedonia, per Apama va conservar la seva posici i el 299 aC encara era honorada com a reina a Milet. 

Quatre ciutats van rebre el seu nom: Apamea de l'Orontes a Sria, Apamea de Mesene, Apamea de l'Eufrates i Apamea de Prtia o Rhagiana.

A la meitat del segle III aC els selucides van anunicar que Apama era filla d'Alexandre el Gran i Roxana (filla de Darios III de Prsia) i per tant reunia les dues legitimitats aquemnida i alexandrina, i encara que no era cert, fou cregut bastant generalitzadament


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371248" title="Pasices" nonfiltered="3707" processed="3694" dbindex="143746">
Pasices o Apasiaces (llat pasicae o apasiacae, grec pasikai) fou un tribu nmada escita del grup dels massagetes, que vivia entre el Oxus (Sir Darya) i el Tanais (Iaxartes), es a dir a l'est de la mar d'Aral. 

Darrerament es pensa que els pasices o apasiaces, els pasians a apasians (grec pasianoi o apasianoi, llat apasiani o pasiani) i els pasis o apasis (llat apasii o pasii, grec apasioi sn tots els mateix poble amb diverses variants en la manera en qu el nom s'escriu.

 Bibliografia .
P. Daffin, L'immigrazione dei Saka nella Drangiana, Roma, 1967


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371249" title="Parnes" nonfiltered="3708" processed="3695" dbindex="143747">
Parnes o aparnes (grec parnoi o aparnoi, llat parni o aparni, possible tamb sparnoi, sparni, variants eparnoi i asparoi)  fou un tribu iraniana establerta a l'Ochos (modern Tadjend) una de les tres tribus de la confederaci dels dahes. Van emigrar des del sud de Rssia a Dahistan (Dahestan) al sud-est de la mar Cspia. Sota el seu cap Arsaces van envair Prtia (la similitud del el nom de parnes i parts es casual) vers el 240 aC o poc abans, va destronar a Andrgores que s'havia erigit en senyor d'aquestes terres revoltat contra els selucides, i desprs de destruir diverses ciutats es van assentar i van originar l'Imperi Part.

 Bibliografia .

N. C. Debevoise, A Political History of Parthia, Chicago, 1938;
B. P. Lozinski, The Original Homeland of the Parthians, La Haia, 1959;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371250" title="Bodianus" nonfiltered="3709" processed="3696" dbindex="143748">







Bodianus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.
 Bodianus anthioides ;
 Bodianus axillaris ;
 Bodianus bathycapros ;
 Bodianus bilunulatus ;
 Bodianus bimaculatus ;
 Bodianus busellatus ;
 Bodianus cylindriatus ;
 Bodianus diana ;
 Bodianus dictynna ;
 Bodianus diplotaenia ;
 Bodianus eclancheri ;
 Bodianus flavifrons ;
 Bodianus frenchii ;
 Bodianus hirsutus ;
 Bodianus insularis ;
 Bodianus izuensis ;
 Bodianus leucosticticus ;
 Bodianus loxozonus ;
 Bodianus macrognathos ;
 Bodianus macrourus ;
 Bodianus masudai ;
 Bodianus mesothorax ;
 Bodianus neilli ;
 Bodianus neopercularis ;
 Bodianus opercularis ;
 Bodianus oxycephalus ;
 Bodianus perditio ;
 Bodianus prognathus ;
 Bodianus pulchellus ;
 Bodianus rubrisos ;
 Bodianus rufus ;
 Bodianus sanguineus ;
 Bodianus scrofa ;
 Bodianus sepiacaudus ;
 Bodianus solatus ;
 Bodianus speciosus ;
 Bodianus tanyokidus ;
 Bodianus thoracotaeniatus ;
 Bodianus trilineatus ;
 Bodianus unimaculatus ;
 Bodianus vulpinus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Bloch, M. E.: Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berln. Naturg. Ausl. Fische v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252. Any 1790.
 Gomon, M.F.: Descriptions of two new species of Bodianus (Perciformes: Labridae) from Australasian waters. N.Z. J. Zool. 28:407-416. Any 2001.
 Gomon, M. F.: A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Rec. Aust. Mus. Suppl. 30: 1-133. Any 2006.
 Gomon, M. F. i J. E. Randall: Review of the Hawaiian fishes of the labrid tribe Bodianini. Bull. Mar. Sci. 28 (1): 32-48. Any 1978.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J. E. Randall: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. 68: 1-97. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371251" title="Victoriano Taibo Garca" nonfiltered="3710" processed="3697" dbindex="143749">
Victoriano Taibo Garca (Santiago de Compostella, 1885-Vigo, 1966) fou un poeta i narrador gallec.

Galleguista de les Irmandades da Fala, la seva obra escrita abraa la poesia, la narraci i el periodisme, sempre en defensa de la llengua i la cultura gallegues, activitat que va desenvolupar en el difcil context de la postguerra. Va estudiar magisteri a Compostella, on va contactar amb el moviment galleguista que havia aparegut amb el Rexurdimento. Desprs del silenci durant els anys de la Guerra Civil i d un exili de quatre anys a Valladolid, imposat per sanci governativa com a conseqncia del seu galleguisme, finalment va recalar a Vigo, on va viure fins a la seva mort. 

Collaborador habitual d O To Marcos da Portela i de les principals revistes culturals i peridics de l poca, tant de l interior com de l exili, va estar integrat en l Institut d Estudis Histrics del Minho. A ms d aquesta abundant obra escampada en diverses publicacions, Victoriano Taibo va veure editats tres ttols de la seva autoria, els poemaris Abrente (1922) i Da vella roseira (1925) i el llibre de narracions Da agra aberta, contos e lndas (1956), i va deixar indit Abicedo, poemas de amor e de suidade. La seva producci lrica es compara amb els trets inicials del treball potic de Ramn Cabanillas: costumisme, lirisme i lluita. Aquesta labor com a escriptor, per la qual va aconseguir diversos premis i mencions, juntament amb l activa dedicaci a favor de la llengua i de la cultura gallegues, van impulsar el seu ingrs en la Real Academia Galega l any 1948. El seu discurs es va titular Rosala de Castro, precursora da fala. 

Va ser un decidit defensor de la llengua gallega, que no noms va usar majoritriament en la seva obra sin que, a ms, va estudiar amb tenacitat elaborant un petit tractat de lingstica publicat en fragments en les seves collaboracions en diversos mitjans i breument resumit en el prleg de la seva ltima obra editada (Da agra aberta).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371252" title="Bodianus anthioides" nonfiltered="3711" processed="3698" dbindex="143750">

 Bodianus anthioides   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Tuamotu, el sud del Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bennett, E. T. 1832. Observations on a collection of fishes from the Mauritius, presented by Mr. Telfair, with characters of new genera and species. Proc. Zool. Soc. Lond. 1830-31 (pt 1): 165-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371253" title="Bodianus axillaris" nonfiltered="3712" processed="3699" dbindex="143751">

 Bodianus axillaris   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes Marshall, les Illes Marqueses, les Tuamotu i el Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bennett, E. T. 1832. Observations on a collection of fishes from the Mauritius, presented by Mr. Telfair, with characters of new genera and species. Proc. Zool. Soc. Lond. 1830-31 (pt 1): 165-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371255" title="Bodianus bathycapros" nonfiltered="3713" processed="3700" dbindex="143752">

 Bodianus bathycapros   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371256" title="Bodianus bilunulatus" nonfiltered="3714" processed="3701" dbindex="143753">

 Bodianus bilunulatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'oest de l'ndic fins a l'oest del Pacfic i des de Hawaii i el sud de la Polinsia fins a Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371257" title="Bodianus bimaculatus" nonfiltered="3715" processed="3702" dbindex="143754">

 Bodianus bimaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Madagascar fins a Nova Calednia, Jap i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1973. Bodianus bimaculatus, a new species of wrasse (Pisces: Labridae) from the Palau Archipelago. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 86 (no. 32): 385-389. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371259" title="Bodianus busellatus" nonfiltered="3716" processed="3703" dbindex="143755">

  Bodianus busellatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371260" title="Lus Pimentel" nonfiltered="3717" processed="3704" dbindex="143756">
Lus Pimentel, el nom veritable del qual era Luis Benigno Vzquez Fernndez (Lugo, 1895-1958) fou un poeta en llengua gallega i castellana, relacionat amb la Generaci del 27. 

Va estudiar i va exercir la medicina a Compostella. L any 1922 es va traslladar a Madrid, on va conviure a la Residencia de Estudiantes amb Lorca, Buuel i Dal, entre d altres. Els seus primers poemes es van publicar en la revista Ronsel, per el seu primer llibre no va aparixer fins el 1950. 

En la seva obra s aprecia una sntesi de moviments avantguardistes de dintre i fora de Galcia. Va ser autor de Triscos (1950) i de Sombra do aire na herba (1959), considerada com el cim la seva obra (1959, pstuma), en gallec. En castell va escriure Barco sin luces (1960), obra tamb pstuma que recull poemes de 1927. L any 1981 va aparixer reunida la seva Poesa enteira (1981).

En la seva poesia s observen influncies del modernisme, dels "ismes" avantguardistes, del simbolisme francs i de l existencialisme de postguerra. Quant a la forma, destaca el vers lliure, imatges avantguardistes, els parallelismes i les anfores. 

Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1990.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371261" title="Bodianus cylindriatus" nonfiltered="3718" processed="3705" dbindex="143757">

 Bodianus cylindriatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371262" title="Bodianus diana" nonfiltered="3719" processed="3706" dbindex="143758">

  Bodianus diana  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i Sud-frica fins a les Illes Marshall, Samoa i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371263" title="Bodianus dictynna" nonfiltered="3720" processed="3707" dbindex="143759">

 Bodianus dictynna   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a Tonga, Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371264" title="Bodianus diplotaenia" nonfiltered="3721" processed="3708" dbindex="143760">

 Bodianus diplotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Xile, incloent-hi les Illes Galpagos i les Illes Revillagigedo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371265" title="Lodovico Agostini" nonfiltered="3722" processed="3709" dbindex="143761">
Lodovico Agostini (1534 - 20 de setembre de  1590) era un compositor itali, cantant, sacerdot, i erudit de l'ltim Renaixement musical. Estava a prop de la cort dels Este a Ferrara, i s un dels representants ms genuns de l'estil que es desenvolupava a finals del segle XVI.

 Vida .
Va nixer a Ferrara, i va viure-hi gaireb tota la seva vida. Era fill illegtim d'Agostino Agostini, un cantant i sacerdot de Ferrara especialment actiu els anys 1540. Lodovico podria haver estudiat un temps a Roma, basat en l'evidncia d'un madrigal publicat all, i s'hi va ordenar sacerdot. El 1572 cantava a la capella de la  Catedral de Ferrara, i el  1578 era en la nmina de Duc Alfons II d'Este, un dels mecenes ms famosos de msica de finals del segle XVI. Clarament Lodovico era un favorit del Duc, i va romandre al seu servei la resta de la seva vida.

Durant els anys 1580 va ser professor de composici del Duc de Mantua, Guglielmo Gonzaga; Agostini li va dedicar un llibre de madrigals. Gonzaga es va arribar a convertir en  a un compositor de madrigals, i a ms a ms era proper a Palestrina.

Agostini era en bones relacions amb molts membres de l'aristocrcia, aix com els poetes  Tasso i Guarini, i altres msics a la cort, incloent-hi Luzzasco Luzzaschi, el ms fams del madrigalistes ferraresos.

Mentre la seva relaci amb la cort dels Este era estrictament secular, Agostini va fer una carrera eclesistica distingida, arribant a monsenyor i a pronotari apostlic.

 Msica i influncia .

Ferrara, anys 1580 i el 1590, era un dels llocs musicalment ms avanats i sofisticats a Europa. Sota el patronatge del Duc Alfons II d'Este, la cort es va convertir en un lloc d'experimentaci musical, amb un grup de cantants virtuoses (el concerto di donne), aix com un grup de compositors virtuosos, que incloen Luzzaschi, Agostini, i els anys 1590, Carlo Gesualdo. Tots ells escrivien msica per a la diversi d'un grup petit de coneixedors, incloent-hi el mateix Duc. En aquesta atmosfera, va florir un estil de msica d'avantguarda, i Agostini era un de ms musicalment atrevit del grup. D'alguna manera l'ambient a Ferrara era evocador de l'activitat a Aviny a finals del segle XIV, que produa un estil musical conegut com el ars subtilior; en efecte, Ferrara evoca certs  moviments del segle XX.

A Agostini li agradaven els enigmes musicals, sorpreses i trencaclosques,  i les seves moltes colleccions musicals mostren aix. Enigmi musicali i L'echo, et enigmi musicali sn plens d'estranyes progressions cromtiques, interpolacions instrumentals, i  altres curiositats musicals. Alguns dels seus llibres de madrigals estan escrits en un estil de cant per virtuosos, bviament destinat als tres membres del concerto di donne (Laura Peverara, Anna Guarini i Livia d'Arco). El seu tercer llibre de madrigals, per a sis veus (1582), sembla ser la primera collecci del repertori d'aquest conjunt.

Tot i que no ha sobreviscut la msica litrgica d'Agostini, una de les seves ltimes composicions s Le lagrime del peccatore, uns poemes de Luigi Tansillo, com un conjunt de madrigals espirituals; s similar en el propsit, si no en el recurs musical, del conjunt Lagrime di San Pietro per Orlando di Lasso, tamb basat en poemes de Tansillo.

Agostini va morir el 1590, i el 1598 Alfons moria i Ferrara era absorbida pels Estats pontificis, acabant aleshores l'experimentaci musical.

 Bibliografia .

 Articles "Lodovico Agostini", "Este", "Ferrara" in The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;

 Enllaos externs .
 Dangerous Graces:  Female musicians at the courts of Ferrara and Parma, 1565-1589 Cont biografies d'Agostino i Luzzaschi, aix com informaci sobre el concerto di donne.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371266" title="Bodianus eclancheri" nonfiltered="3723" processed="3710" dbindex="143762">

 Bodianus eclancheri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Equador fins a Xile, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371267" title="Bodianus flavifrons" nonfiltered="3724" processed="3711" dbindex="143763">

 Bodianus flavifrons   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 42,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, M. F. 2001. Descriptions of two new species of Bodianus (Perciformes: Labridae) from Australasian waters. N. Z. J. Zool. v. 28: 407-416. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371268" title="Bodianus frenchii" nonfiltered="3725" processed="3712" dbindex="143764">

 Bodianus frenchii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371270" title="Bodianus hirsutus" nonfiltered="3726" processed="3713" dbindex="143765">

 Bodianus hirsutus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les illes de Maurici i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371272" title="Bodianus insularis" nonfiltered="3727" processed="3714" dbindex="143767">

 Bodianus insularis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental: illa de Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371273" title="Bodianus izuensis" nonfiltered="3728" processed="3715" dbindex="143768">

  Bodianus izuensis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Austrlia, Nova Calednia, Taiwan i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371274" title="Teatro comunale de Ferrara" nonfiltered="3729" processed="3716" dbindex="143769">

El Teatro Comunale de Ferrara s un teatre d'pera,  construt  entre 1786 i 1797, amb un aforament de 990 persones.

Els teatres privats amb aforament limitat havien existit a la ciutat durant molts anys, per l'arribada del Cardenal Spinelli, el nou enviat papal, va esperonar la construcci d'un teatre pblic nou, dirigit pels arquitectes Cosimo Morelli i Antonio Foschini. Tanmateix, els seus desacords va portar  a conflictes en el disseny de la forma ellptica de l'auditori que es va resoldre finalment amb acord. El teatre va quedar a punt per a la seva presentaci inaugural de l'obra de Portogallo Gli Orazi e i Curiazi  el 2 de setembre de 1798.

El teatre va tenir l'honor de l'estrena de la primera pera escrita per Gioacchino Rossini a l'edat de vint anys, Ciro a Babilonia el mar de 1812.

Entre 1825 i 1826 es van realitzar algunes obres de renovaci, que juntament  amb les del 1850, van deixar el teatre com es veu avui. El 1928 s'hi afeg una orquestra. Durant la Segona Guerra Mundial el teatre va patir el bombardeig dels aliats i, tot i que es va obrir ocasionalment en els anys immediats de la postguerra, es va tancar el 1956, per no reobrir-se fins que es va acabar la restauraci dels primers anys 1960. Es va tornar a restaurar entre el 1987 i el 1989.

L'auditori de l'actual teatre t 5 pisos, i el sostre mostra quatre escenes de la vida de Juli Csar. Ara t una capacitat de 890 persones.

Desprs de la Segona guerra mundial, les actuacions van ser bastant espordiques, per desprs de la creaci de Ferrara Musica el 1988, s'han planejat ms actuacions operstiques. Algunes d'peres  poc conegudes, i tamb, obres ms populars amb altres teatres de la regi de Emlia-Romanya. El director Claudio Abbado normalment presenta una pera cada quatre mesos. 

El 2008 les quatre peres interpretades van ser Motezuma d'Vivaldi,  Maria de Buenos Aires  d'Astor Piazolla, Tosca de Puccini i Lucia di Lammermoor de Donizetti.

Referncies.


Bibliografia.
Lynn, Karyl Charna, Italian Opera Houses and Festivals, Lanham, Maryland: The Scarecrow Press, Inc., 2005. ISBN 0-8108-5359-0;
Plantamura, Carol, The Opera Lover's Guide to Europe, Citadel Press, 1996, ISBN 0-8065-1842-1;

Enllaos externs.
Lloc oficial del Teatro Comunale;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371275" title="Bodianus leucosticticus" nonfiltered="3730" processed="3717" dbindex="143770">

 Bodianus leucosticticus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Somlia, Moambic, KwaZulu-Natal (Sud-frica), Maurici, Reuni, sud del Jap i, probablement tamb, a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371276" title="Bodianus loxozonus" nonfiltered="3731" processed="3718" dbindex="143771">

  Bodianus loxozonus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Polinsia Francesa fins al Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Snyder, J. O. 1908. Descriptions of eighteen new species and two new genera of fishes from Japan and the Riu Kiu Islands. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 35 (no. 1635): 93-111. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371277" title="Bodianus macrognathos" nonfiltered="3732" processed="3719" dbindex="143772">

  Bodianus macrognathos  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 62 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Somlia, Kenya i el Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371278" title="Bodianus masudai" nonfiltered="3733" processed="3720" dbindex="143773">

 Bodianus masudai   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371279" title="Bodianus mesothorax" nonfiltered="3734" processed="3721" dbindex="143774">

  Bodianus mesothorax  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndic oriental fins a Indonsia, Filipines, el sud del Jap i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371280" title="Bodianus neilli" nonfiltered="3735" processed="3722" dbindex="143775">

 Bodianus neilli   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives, ndia i Sri Lanka fins a la costa oest de Tailndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Day, F. 1867. On some new or imperfectly known fishes of Madras. Proc. Zool. Soc. Lond. 1867 (pt 2): 558-565. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371281" title="Bodianus neopercularis" nonfiltered="3736" processed="3723" dbindex="143776">

  Bodianus neopercularis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database    ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371282" title="Arthur Decabooter" nonfiltered="3737" processed="3724" dbindex="143777">

Arthur Decabooter (Welden, 3 d'octubre de 1936) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1959 i 1967. Durant la seva carrera esportiva aconsegu ms de 60 victries, destacant tres etapes a la Volta a Espanya  i el Tour de Flandes de 1960. s el cunyat del tamb ciclista Walter Godefroot.

 Palmars .
1958;
 1r a la Nokere Koerse;
1959;
 1r al Gran Premi de Zottegem;
 1r al Circuit d'Houtland;
1960;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a  travers la Belgique;
 1r de l'Escaut-Dendre-Lys;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1961';
 1r del Circuit Het Volk;
 1r del Gran Premi E3;
 1r de Gran Premi Briek Schotte;
 1r del Gran Premi de Denain;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1964;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r al Circuit d'Houtland;
1965;
 1r a la Nokere Koerse;
1966;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;

 Resultats al Tour de Frana .
 1962. Abandona (14a etapa);
 1963. Abandona (11a etapa);
 1964. Abandona (16a etapa);

 Resultats a la Volta a Espanya .
 1960. 10 de la classificaci general. Vencedor de la classificaci per punts i de 2 etapes;
 1961. Abandona. Vencedor d'una etapa;
 1964. 16 de la classificaci general;

 Enllaos externs.
Palmars d'Arthur Decabooter a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa d'Arthur Decabooter a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371290" title="Cripta Arqueolgica de Sant Vicent Mrtir" nonfiltered="3738" processed="3725" dbindex="143778">
La Cripta Arqueolgica de Sant Vicent Mrtir es troba als voltants de la Seu de Valncia, prop de la porta romnica, i al costat del conjunt arqueolgic de l'Almoina.

En primer lloc, a la plaa de l'Almoina trobem la Casa del Punt de Ganxo, exemple del modernisme valenci, i als seus baixos est la capella de Sant Vicent Mrtir. A aquesta capella s'accedix per una porta formada per un arc amb dues columnes adossades toscanes que sostenen un arc de mig punt. Per damunt d'ell trobem un segon cos on es troba un nnxol amb una figureta de Sant Vicent Mrtir, obra de l'escultor Rafael Orellano.

Segons la tradici aquesta capella fou manada construir pel rei Jaume I, i est dividida al seu interior per un arc apuntat. Al fons de l'estana hi ha un altar, i un panell de taulells valencians, del tipus anomenats socarrats representant una escena del martiri del sant.

En aquest lloc la tradici popular situava els episodis finals de la vida d'aquest sant, anomenant popularment el lloc com la Pres de Sant Vicent, i es creia que ac estava enterrat. 

Recents excavacions van donar per resultat la trobada al subsl de la capella de una cripta de l'poca visigtica de gran valor histric i artstic. A ms, es troba en un bon estat de conservaci, t una planta de creu grega i coberta de volta. El seu origen estaria vinculat a la catedral visigtica (segles VI-VII) i forma part del recinte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371292" title="Bodianus opercularis" nonfiltered="3739" processed="3726" dbindex="143779">

 Bodianus opercularis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf d'Aqaba fins a Madagascar i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Guichenot, A. 1847. Description de deux nouvelles espces de Cossyphes. Rev. Zool. v. 10: 282-284. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371293" title="Bodianus oxycephalus" nonfiltered="3740" processed="3727" dbindex="143780">

 Bodianus oxycephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Illes Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371297" title="Maria Cristina" nonfiltered="3741" processed="3728" dbindex="143781">
Maria Cristina s un nom feman compost pel nom Maria i el nom Cristina.

Maries Cristina clebres:

Maria Cristina d'ustria (duquessa de Teschen) ,Arxiduquessa d'ustria i princesa d'Hongria i de Bohmia (1742-1798).
Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, reina de Sardenya. (1779 - 1849).
Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, regent d'Espanya del 1833- 1840.(1808 - 1878). ;
Maria Cristina d'ustria, segona esposa del rei Alfons XII. Va ser regent d'Espanya del 1885 al 1902. (1858-1829);
Maria Cristina de Borb-Dues Siclies, arxiduquessa d'ustria-Toscana, (1877 - 1947).
Maria Cristina d'Espanya, Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial, (1911 - 1996).
Maria Cristina de Savoia, reina de Dues Siclies, (1812-1836).
Maria Cristina de Frana,princesa francesa, duquesa consort de Savoia i regent del ducat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371299" title="Bodianus perditio" nonfiltered="3742" processed="3729" dbindex="143782">

 Bodianus perditio   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud d'frica fins al sud d'Oceania i des de Taiwan fins al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1834. Poissons. In: Voyage de dcouvertes de "l'Astrolabe," excut par ordre du Roi, pendant les annes 1826-29, sous le commandement de M. J. Dumont d'Urville. Pars. Voyage Astrolabe, Poissons v. 3: 645-720, Pls. 1-4, 7, 10-12,1 4, +. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371300" title="Bodianus prognathus" nonfiltered="3743" processed="3730" dbindex="143783">

 Bodianus prognathus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371301" title="Junta Central Fallera" nonfiltered="3744" processed="3731" dbindex="143784">
La Junta Central Fallera (JFC) s l'organisme que regula i coordina la festa de les falles tant a la ciutat de Valncia amb les comissions de cada falla, aix com amb les Juntes de Districte. Tamb coordina les diferents Juntes Locals Falleres a les diverses poblacions o se celebra aquesta festa, com Alzira, Borriana, Paterna..etc.  

T la seu a l'edifici adjunt al Museu Faller, en front de la Ciutat de les Arts i les Cincies, junt a l'esglsia de Montolivet. 

La JCF s'encarrega, per exemple, de fer l'elecci de la Fallera Major de Valncia, de triar les millors falles de totes les categories, aix com d'organitzar els actes centrals de la festa, com l'Ofrena de Flors a la Mare de Du dels Desemparats, i molts altres.

Deixant de banda els posicionaments poltics puntuals d'aquesta entitat, cal destacar la seua importncia cvica i organitzativa al Pas Valenci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371302" title="Dell Inspiron Mini 9" nonfiltered="3745" processed="3732" dbindex="143785">

El Dell Inspiron Mini 9 (conegut tamb com Inspiron 910) es el primer netbook ofert per Dell i fabricat per Compal Electronics (el mateix que fabrica el MSI Wind i el HP mininote 2133) dins d'aquest mercat que comparteix entre d'altres amb el  EeePC o l' Aspire One. Inicia la seva comercialitzaci el 16 de setembre de 2008 a un preu de 349 dlars.

 Especificacions .

S'ofereix amb una pantalla de 8.9" WSVGA (1024x600), processador Intel Atom a 1,6 Ghz, memria RAM DDR2 de 512 o 1024 Mb, adaptador grfic Intel 950 GMA, disc dur SSD de 4, 8 i 16 Gb. Els sistemes operatius a elegir sn el Microsoft Windows XP Home ULCPC Edition amb Service Pack 3 o l'Ubuntu Linux 8.04.

En connectivitat, equipa WiFi 802.11b/g, 3 ports USB 2.0, lector de targetes 4 en 1 i, en funci del mercat, pot elegir-se amb una webcam de 0.3 o 1.3 Mpx o bluetooth.

El pes total del conjunt es de 1.035 kg (2.28 lbs) i la seva bateria dura fins a 4 hores.

 Detalls .

Teclat.

El Mini 9 no t tecles dedicades a les function keys. Per poder usar-les (de la F1 a la F10) cal premer la tecla "Fn" i la tecla que t les function keys en un segon pla. No existeixen les tecles F11 i F12; no obstant, Windows disposa d'un teclat en pantalla complet.

Alguns usuaris han criticat la dificultat que t usar el teclat per primera vegada; alguns usuaris han reconfigurat el teclat, substituint les semicolon key per lapostrophe key.

3G/PCI Express Mini Card slot.

El manual de servei de Dell mostra imatges d'un slot Mini PCI Express lliure, el qual en un principi es va deixar pensant en una ampliaci a capacitats 3G; les primeres unitats, tot i tenir l'espai, no incloen el connector fsic del port Mini PCI en la placa base.

No obstant, pot gaudir-se del 3G a travs d'un telfon 3G o modem 3G USB. Vodafone anunci que pel setembre de 2008 oferiria el Dell Mini 9 de franc en contractes de 2 anys de duraci.

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Guia del Inspiron Mini ;
 Manual de servei del Dell Inspiron 910 ;
 Forum de discussi del Inspiron Mini 9 ;
 Review del Inspiron Mini 9 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371303" title="Bodianus pulchellus" nonfiltered="3746" processed="3733" dbindex="143786">

 Bodianus pulchellus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Sud -Estats Units- i Bermuda fins a Hondures i Santa Catarina -Brasil-) i a l'Atlntic oriental (So Tom).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. La Habana. have subtitles.. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371310" title="Bodianus rubrisos" nonfiltered="3747" processed="3734" dbindex="143787">

 Bodianus rubrisos   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371311" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 1 a 2 tones" nonfiltered="3748" processed="3735" dbindex="143788">


La competici de vela de 1 a 2 tones va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la tercera categoria ms lleugera de les disputades en aquestes olimpades. Es van disputar dues curses, i ambdues han estat reconegudes pel Comit Olmpic Internacional. La primera de les curses es disput el 22 de maig de 1900 i la segona el 25 de maig. Hi van participar 22 mariners repartits en 9 vaixells, representats de 3 nacions.

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real. Els handicaps no van modificar el resultat de la segona cursa, per s el de la primera. 
Cursa 1.
El vaixell Amulet va aconseguir el tercer millor temps, per va perdre la seva posici en favor del vaixell Nina-Claire, que tenia un handicap menor per ser ms lleuger. 



Cursa 2.
La segona cursa es disputa amb un vaixell ms a la lnia de sortida, el vaixell alemany Aschenbrdel. El dia abans no se li havia perms prendre la sortida a la prova de a 1 tona perqu el vaixell era massa pesat i superara la tona de pes mxim per poder competir a la categoria.  En aquesta classe la tripulaci alemanya tripulava el vaixell ms lleuger, i tot i amb aix venc fcilment. El seu baix handicap sols serv per eixamplar la diferncia entre ells i l'equip sus.


DNF: No finalitza la cursa

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371312" title="Bodianus rufus" nonfiltered="3749" processed="3736" dbindex="143789">

 Bodianus rufus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i el sud de Florida -Estats Units- fins al sud del Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371318" title="Bodianus sanguineus" nonfiltered="3750" processed="3737" dbindex="143790">

  Bodianus sanguineus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371319" title="Bodianus scrofa" nonfiltered="3751" processed="3738" dbindex="143791">

 Bodianus scrofa   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Aores, Madeira, Canries i Cap Verd.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371320" title="Bodianus sepiacaudus" nonfiltered="3752" processed="3739" dbindex="143792">

 Bodianus sepiacaudus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia i Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371322" title="Platges de Badalona" nonfiltered="3753" processed="3740" dbindex="143793">
Tot el litoral martim de Badalona est dividit en platges  que han estat batejades amb els segents noms:

Platja de la Barca Maria, amb una longitud de 915m. est ubicada entre el Torrent Vallmajor i el lmit amb Montgat (s la platja que est situada ms al nord de Badalona).

Platja del Cristall, amb una longitud de 300m. est ubicada en el barri de Canyad i rep aquest nom perqu antigament hi havia una fbrica de cristall molt important.

Platja del Pont d'en Botifarreta, amb una longitud de 620m. est ubicada entre el barri de Canyad i la Riera Matamoros, en aquest tro de platja hi trobem llocs tant emblemtics de Badalona com el club nutic btulo i on abans estava situada la discoteca "Titus".
 
Platja dels Pescadors, amb una longitud de 420m. est ubicada entre la Riera Matamoros i el Carrer de Mar, s el litoral de platja ms cntric de la Rambla i rep el seu nom perqu sempre hi ha vaixells de pescador i s on fainejen.
 
Platja dels Patins a Vela, amb una longitud de 150m. est ubicada entre el Carrer de Mar i l'Avinguda Mart Pujol, s la platja ms coneguda de Badalona ja qu s on est situat el Club Nutic Badalona, on es concentren tots els amants de la vela.
 
Platja de l'Estaci, amb una longitud de 390m. est ubicada entre l'Avinguda Mart Pujol i l'Avinguda Sant Ignasi de Loiola, en aquesta part podem trobar: La Piscina Municipal Coberta / Els banys i el restaurant "El Pescador" / Els Banys la Pista i la Pista Poliesportiva la Platja. Rep aquest nom perqu est situada just al davant de l'estaci de tren de Badalona.

Platja del Pont del Petroli, amb una longitud de 370m. est ubicada entre l'Avinguda Sant Ignasi de Loiola i la Plaa dels Patins de Vela, rep aquest nom perqu encara est l'emblemtic pont amb el mateix nom i on est situada la important fbrica del "Ans del MOno".
 
Platja del Coco, amb una longitud de 250m. est ubicada entre la Plaa dels patins de Vela i el carrer Cervantes.
 
Platja de la Mora, amb una longitud de 585m. est ubicada entre el Port de Badalona i el lmit de Sant Adri de Bess, s la platja situada ms al Sud de Badalona i s la coneguda per excellncia per la prctica del naturisme.

Enllaos externs.
 http://www.badalona.cat/aj-badalona/medi-ambient/ca/mar/platja.html;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371325" title="Bodianus solatus" nonfiltered="3754" processed="3741" dbindex="143794">

 Bodianus solatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, F.M. 2006. A revision of the labrid fish genus Bodianus with descriptions of eight new species. Records of the Australian Museum, Supplement, 30: 1-133. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371327" title="Bodianus speciosus" nonfiltered="3755" processed="3742" dbindex="143795">

 Bodianus speciosus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Madeira, les Canries i Cap Verd fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bowdich, S. L. 1825. Fishes of Madeira. Pp. 121-125 and 233-238. In: T. E. Bowdich. Excursions in Madeira and Porto Santo during the autumn of 1823, while on his third voyage to Africa. Londres. Fish. Madeira: i-xii + 1-278, 11 pls. + 10 pls. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371328" title="Bodianus tanyokidus" nonfiltered="3756" processed="3743" dbindex="143796">

 Bodianus tanyokidus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Comoros i Maurici fins al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371330" title="Bodianus thoracotaeniatus" nonfiltered="3757" processed="3744" dbindex="143797">

  Bodianus thoracotaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371331" title="Histria del pensament evolucionista" nonfiltered="3758" processed="3745" dbindex="143798">

El pensament evolucionista, la idea que les espcies canvien al llarg del temps, t els orgens en l'antiguitat, en les idees dels grecs, romans, xinesos i musulmans. Tanmateix, fins el segle XVIII, el pensament biolgic occidental estava dominat per l'essencialisme, la idea que les formes de vida romanen immutables. Aix comen a canviar quan, durant la Illustraci, la cosmologia evolutiva i la filosofia mecnica s'estengueren de les cincies fsiques a la histria natural. Els naturalistes comenaren a concentrar-se en la variabilitat de les espcies; l'emergncia de la paleontologia, amb el concepte d'extinci, min encara ms la concepci esttica de la natura. A principis del segle XIX, Jean-Baptiste Lamarck postul la seva teoria de la transmutaci de les espcies, que fou la primera teoria cientfica de l'evoluci completament formada.

El 1858, Charles Darwin i Alfred Russel Wallace publicaren una nova teoria evolutiva, que fou explicada en detall a l'obra de Darwin L'origen de les espcies (1859). A diferncia de Lamarck, Darwin proposava la idea d'una descendncia comuna i un arbre de la vida amb moltes ramificacions. Aquesta teoria es basava en la idea de la selecci natural, i sintetitzava una gran varietat de proves de la cria d'animals, biogeografia, geologia, morfologia i embriologia.

L'obra de Darwin port a la rpida acceptaci de l'evoluci, per el mecanisme que proposava, la selecci natural, no fou mpliament acceptat fins la dcada del 1940. La majoria de bilegs argumentaven que altres factors impulsaven l'evoluci, com ara l'herncia de carcters adquirits (neolamarckisme), un impuls innat vers el canvi (ortognesi), o grans mutacions sobtades (saltacionisme). La sntesi de la selecci natural amb la gentica mendeliana a les dcades del 1920 i del 1930 fundaren la nova disciplina de la gentica de poblacions. Durant les dcades del 1930 i 1940, la gentica de poblacions s'integr amb altres camps de la biologia, resultant en una teoria evolutiva mpliament aplicable que comprenia gran part de la biologia   la sntesi evolutiva moderna.

Desprs de l'establiment de la biologia evolutiva, els estudis de les mutacions i les variacions en poblacions naturals, en combinaci amb la biogeografia i la sistemtica, conduren a sofisticats models evolutius matemtics i causals. La paleontologia i l'anatomia comparada permeteren reconstruccions ms detallades de la histria de la vida. Desprs de l'aparici de la gentica molecular a la dcada del 1950, es desenvolup el camp de l'evoluci molecular, basat en seqncies proteiques i proves immunolgiques, incorporant ms tard estudis de l'ARN i de l'ADN. La visi genocntrica de l'evoluci es fu prominent a la dcada del 1960, seguida per la teoria neutralista de l'evoluci molecular, encenent debats sobre l'adaptacionisme, les unitats de selecci i la importncia relativa de la deriva gentica i de la selecci natural. A finals del segle XX, la seqenciaci d'ADN condu a la filognia molecular i la reorganitzaci de l'arbre de la vida en el sistema de tres dominis. A ms, els factors recentment reconeguts de la simbiognesi i la transferncia horitzontal de gens introduren encara ms complexitat a la histria evolutiva.

Antiguitat.
Grecs.
Els filsofs grecs discutiren conceptes que implicaven formes d'evoluci orgnica. Anaximandre (aprox. 610-546 aC) afirmava que la vida s'havia desenvolupat originalment al mar i que ms endavant es mogu a la terra, i Empdocles (aprox. 490-430 aC) escrigu sobre un origen no sobrenatural dels ssers vius. Empdocles fins i tot sugger una forma de selecci natural, que Aristtil resum com a "Quan totes les parts apareixien tal com haurien estat si se les hagus creat amb un objectiu, aquestes coses sobrevivien, estant espontniament organitzades d'una manera apta; mentre que les creixien d'una altra manera morien i continuen morint "

Plat (aprox. 428-348 aC) fou, en paraules del bileg i historiador Ernst Mayr, "el gran antiheroi de l'evolucionisme", car establ la filosofia de l'essencialisme, que anomen teoria de les formes. Aquesta teoria mant que els objectes observats en el mn real no sn ms que "reflexes" d'un nombre limitat d'essncies (eide). La variaci s simplement el resultat d'una reflexi imperfecta d'aquestes essncies constants. En el seu Timeu, Plat present la idea que el Demirg havia creat el cosmos i tot el que hi ha perqu Ell s bo, i per tant, "  lliure de gelosia, Ell desitj que totes les coses fossin tant com Ell com fos possible." El creador cre totes les formes de vida concebibles, ja que "  sense elles, l'univers seria incomplet, car no contindria tot els tipus d'animal que hauria de contenir, si ha de ser perfecte." Aquesta idea que totes les formes de vida potencials sn essencials per una creaci perfecta, rep el nom de principi de plenitud, i influ significativament en el pensament cristi.

Aristtil (384-322 aC), un dels filsofs grecs ms influents, s el primer historiador natural l'obra de qui ha quedat preservada amb un cert detall. Els seus escrits sobre biologia foren el resultat de la seva investigaci sobre la histria natural a l'illa de Lesbos, i han sobreviscut en forma de quatre llibres, coneguts habitualment pels seus noms llatins, De anima (sobre l'essncia de la vida), Historia animalium (investigacions sobre els animals), De generatione animalium (reproducci) i De partibus animalium (anatomia). Les obres d'Aristtil contenen algunes observacions i interpretacions notablement astucioses, juntament amb diversos mites i errors   reflectint l'estat desigual del coneixement a la seva poca.  Tanmateix, segons Charles Singer, "Res no s ms remarcable que els esforos  d' les relacions dels ssers vius en forma de scala naturae." Aquesta scala naturae, descrita a Historia animalium, classificava els organismes en relaci a una "Escala de la vida" o "Cadena de l'sser" jerrquica, situant-los segons la seva complexitat estructural i funcional, de manera que els organismes que presentaven una major vitalitat i capacitat de moure's eren descrits com a "organismes superiors".

Xinesos.
Les idees sobre l'evoluci foren expressades per antics filsofs xinesos, com ara Zhuangzi (Chuang Tzu), un filsof taoista que visqu a prop del segle IV aC. Segons Joseph Needham, el taoisme rebutja explcitament el fixisme de les espcies biolgiques, i els filsofs taoistes especulaven que les espcies havien desenvolupat caracterstiques diferents en resposta a ambients diferents. Els humans, la naturalesa i els cels eren considerats com a existint en un estat de "transformaci constant" conegut com a Tao, en contrast amb la concepci ms esttica de la naturalesa tpica del pensament occidental.

Romans.
Tit Lucreci Car (mort el 50 aC), el filsof i atomista rom, escrigu el poema De les coses de la naturalesa, que ofereix la millor explicaci supervivent de les idees dels filsofs grecs epicuris. Descriu el desenvolupament del cosmos, la Terra, els ssers vius i la societat humana per mitj de mecanismes purament naturals, sense cap referncia a un agent sobrenatural. De les coses de la naturalesa influiria en les especulacions cosmolgiques i evolucionistes dels filsofs i cientfics, durant i desprs del Renaixement.

Edat mitjana.
La filosofia islmica i la lluita per l'existncia.

Mentre que les idees evolucionistes gregues i romanes desaparegueren d'Europa desprs de la caiguda de l'Imperi Rom, no foren perdudes pels cientfics i filsofs musulmans. Durant l'edat daurada de l'Islam, a les escoles islmiques s'hi ensenyaven teories primerenques de l'evoluci. John William Draper, el cientfic, filsof i historiador del segle XIX, tract els escrits del segle XII d'al-Khazini com a part del que ell anomen la "teoria mahometana de l'evoluci". Compar aquestes idees primerenques amb teories biolgiques posteriors, argumentant que les primeres estaven desenvolupades "... molt ms enll del que ho fem nosaltres, estenent-les fins i tot a les coses inorgniques o minerals."

El primer bileg i filsof musulm en especular de manera detallada sobre l'evoluci fou l'escriptor afrorab al-Jahiz, al segle IX. Estudi els efectes de l'ambient en les possibilitats de supervivncia d'un animal, i descrigu la lluita per l'existncia. L'al-Fawz al-Asghar d'Ibn Miskawayh i l'Enciclopdia dels Germans de la Puresa ("Les epstoles d'Ikhwan al-Safa") expressaven idees sobre com es desenvoluparen les espcies; de la matria al vapor i d'all a l'aigua, desprs minerals en plantes i desprs els animals, portant als simis i, finalment, els humans. El polmata Ibn al-Haytham escrigu un llibre en qu defensava l'evolucionisme (per no la selecci natural). Nombrosos altres estudiosos i cientfics musulmans, com ara Ab  Rayh n al-B r n , Nasir al-Din Tusi, i discutiren i desenvoluparen aquestes idees. Tradudes al llat, aquestes obres comenaren a aparixer al mn occidental desprs del Renaixement i podrien haver tingut un efecte sobre la cincia occidental.

Filosofia cristiana i l'escala de la natura.

Al principi de la baixa edat mitjana, a l'occident el coneixement clssic grec s'havia perdut completament. Tanmateix, al segle XII, el contacte amb el mn islmic, on els manuscrits grecs havien estat conservats i ampliats, va fer possible que es realitzessin un gran nombre de traduccions al llat. Aix doncs, els europeus de l'edat mitjana pogueren conixer les obres de Plat i Aristtil, aix com el pensament islmic. Els pensadors cristians de l'escola escolstica, especialment Pere Abelard i Toms d'Aquino, combinaren la classificaci d'Aristtil amb les idees platniques de la bondat de Du, i de la presncia de totes les formes de vida potencials en una creaci perfecta, per a organitzar tots els ssers inanimats, animats i espirituals en un enorme sistema interconnectat: la scala naturae, o escala de la natura.

Dins d'aquest sistema es podia ordenar tot el que existeix, des del "ms baix" al "ms alt", amb l'infern al fons i Du al cim  a sota de Du hi havia una jerarquia angelical marcada per les rbites dels planetes, la humanitat en una posici intermdia, i els cucs com a animals ms baixos. Com que, en ltima instncia, l'univers era perfecta, l'escala de la natura tamb ho era. No hi havia anelles buides a la cadena, i cap anella era representada per ms d'una espcie. Per tant, cap espcie no podia moure's d'una posici a l'altra. Aix doncs, en aquesta versi cristianitzada de l'univers perfecte de Plat, les espcies no podien canviar mai, sin que romanien fixes per sempre, d'acord amb el text del Gnesi. Que els humans oblidessin la seva posici era considerat pecat, poc importa si es comportaven com a animals ms baixos o si aspiraven a un lloc ms alt que el que el seu Creador els havia donat. 

S'esperava que les criatures situades en esglaons adjacents s'assemblessin molt, una idea expressada en la dita natura non facit saltum ("la natura no fa salts"). Aquest concepte bsic de l'escala de la natura influ molt en el pensament de la civilitzaci occidental durant segles, i encara t una certa influncia avui en dia. Tamb formava part del argument del disseny presentat per la teologia natural. Com a sistema de classificaci, esdevingu el principal principi organitzador i el fonament d'una cincia emergent, la biologia, als segles XVII i XVIII.

Renaixement i Illustraci.


Algunes teories evolucionistes explorades entre el 1650 i el 1800 postulaven que l'univers, incloent-hi la vida a la Terra, s'havia desenvolupat mecnicament, sense cap mena de guia divina. Aproximadament a aquesta poca, la filosofia mecnica de Ren Descartes comen a encoratjar una visi d'un univers semblant a una mquina que acabaria caracteritzant la revoluci cientfica. Tanmateix, moltes de les teories evolucionistes d'aquell temps, com ara les de Gottfried Leibniz i Johann Gottfried Herder, sostenien que l'evoluci era un procs fonamentalment espiritual. El 1751, Pierre Louis Maupertuis an vers un terreny ms materialista. Escrigu sobre modificacions naturals que tenen lloc durant la reproducci, s'acumulen al llarg de moltes generacions, i acaben produint races i fins i tot noves espcies. Maupertuis anticip en termes generals el concepte de selecci natural. 

Ms tard, al segle XVIII, el filsof natural francs G. L. L. Buffon sugger que el que la majoria de gent denominava espcies en realitat noms eren varietats marcades i modificades per factors ambientals a partir d'una forma original. Per exemple, creia que els lleons, tigres, lleopards i gats domstics podien haver tingut un avantpassat com. Especulava que les aproximadament 200 espcies de mamfers fins aleshores conegudes podrien haver descendit de noms 38 formes originals. Les idees evolucionistes de Buffon eren limitades; creia que cadascuna de les formes originals havia aparegut per generaci espontnia i que els donaven forma uns "motlles interns" que limitaven la quantitat de canvi. Buffon fou un dels principals naturalistes del segle XVIII i les seves obres, Histria Natural i Les poques de la Natura, tingueren una enorme influncia; aquestes contenien teories ben desenvolupades sobre un origen completament materialstic de la Terra, aix com les seves idees qestionant la fixaci de les espcies. 
Entre el 1767 i el 1792, James Burnett, Lord Monboddo inclogu als seus escrits no noms la idea que els homes havien descendit dels primats sin tamb que, en resposta al seu medi, les criatures havien trobat maneres de transformar les seves caracterstiques al llarg de llargs perodes de temps. El 1796, l'avi de Charles Darwin, Erasmus Darwin, public Zonomia, que suggeria que "tots els animals de sang calenta han sorgit d'un filament vivent". Al seu poema del 1802 Temple of Nature, descrigu l'aparici de la vida, des d'organismes minsculs que vivien al fang fins a tota la seva diversitat actual.

Principis del segle XIX.
 

Paleontologia i geologia.
El 1796, Georges Cuvier public els seus descobriments sobre les diferncies entre els elefants vivents i els que apareixien al registre fssil. Les seve anlisis demostraren que els mamuts i els mastodonts eren espcies diferents de qualsevol animal vivent, posant fi aix a un llarg debat sobre la possibilitat que s'extingissin les espcies. El 1788, James Hutton descrigu processos geolgics graduals que funcionaven constantment al llarg del temps profund. William Smith comen el procs d'ordenar estrats rocosos per mitj de l'examinaci dels fssils de les capes mentre treballava en el seu mapa geolgic d'Anglaterra. Georges Cuvier i Alexandre Brongniart publicaren un influent estudi de la histria geolgica de la regi circundant de Pars, basat en la successi estratigrfica de les capes de roca. Aquestes obres contribuiren a determinar l'antiguitat de la Terra. Cuvier defensava el catastrofisme per a explicar els patrons d'extinci i successi faunal que revelava el registre fssil.

El coneixement del registre fssil continu avanant rpidament durant les primeres dcades del segle XIX. A la dcada del 1840, els grans trets de l'escala geolgica estaven quedant clars, i el 1841 John Phillips don nom a tres grans eres, basant-se en la fauna predominant de cadascuna: el Paleozoic, dominat pels invertebrats marins i els peixos; el Mesozoic, l'edat dels rptils; i l'actual Cenozoic, l'edat dels mamfers. Aquesta visi progressiva de la histria de la vida fou acceptada fins i tot per gelegs anglesos conservadors com ara Adam Sedgwick i William Buckland; tanmateix, com Cuvier, atribuen la progressi a episodis catastrfics repetits d'extinci seguits de nous episodis de creaci. A diferncia de Cuvier, Buckland i alguns altres defensors de la teologia natural entre els gelegs britnics s'esforaren per a relacionar explcitament l'ltim episodi catastrfic proposat per Cuvier al diluvi bblic.

Entre el 1830 i el 1833, Charles Lyell public la seva obra de diversos volums Principles of Geology, que, a partir de les idees de Hutton, defensava una alternativa uniformitarianista a la teoria catastrofista de la geologia. Lyell afirmava que, en lloc de ser el resultat d'esdeveniments cataclsmics (i possiblement sobrenaturals), els trets geolgics de la Terra s'expliquen ms fcilment com a resultat de les mateixes forces geolgiqes graduals que s'observen avui en dia  per actuant al llarg de perodes de temps immensament llargs. Tot i que Lyell s'oposava a les teories evolucionistes (qestionant fins i tot el consens que el registre fssil demostra una progressi autntica), el seu concepte que la Terra era modificada per forces que actuaven gradualment sobre un perode llarg, aix com la immensa edat de la Terra que assumien les seves teories, influrien molt futurs pensadors evolucionistes com ara Charles Darwin.

Transmutaci de les espcies.


Jean-Baptiste Lamarck propos, a la seva Philosophie Zoologique del 1809, una teoria de la transmutaci de les espcies. Lamarck no creia que tots els ssers vius comparteixen un avantpassat com, sin que les formes de vida senzilles sn creades constantment per generaci espontnia. Tamb creia que una fora vital innata impulsava les espcies a esdevenir ms complexes al llarg del temps, avanant per una escala lineal de complexitat relacionada amb l'escala de la natura. Lamarck reconegu que les espcies estaven adaptades al seu ambient. Explic aquest fet dient que la mateixa fora innata que impulsava l'augment de la complexitat feia que els rgans d'un animal (o una planta) canviessin segons l's o dess d'aquests rgans, igual que els msculs es desenvolupen o atrofien segons l'exercici que facin. Argumentava que aquests canvis podien ser heretats per la generaci segent, produint una lenta adaptaci al medi. Aquest mecanisme d'adaptaci secundari per l'herncia de trets adquirits seria conegut com a lamarckisme i influria les discussions de l'evoluci fins el segle XX.  

Una escola radical britnica d'anatomia comparada, que incloa l'anatomista Robert Grant, tingu un contacte molt estret amb l'escola francesa de Lamarck del "transformacionisme". Un dels cientfics francesos que influ Grant fou l'anatomista tienne Geoffroy Saint-Hilaire, les idees del qual sobre la unitat de les diferents configuracions corporals dels animals i l'homologia de certes estructures anatmiques serien mpliament influents i portarien a un intens debat amb el seu collega Georges Cuvier]. Grant esdevingu una autoritat en l'anatomia i reproducci dels invertebrats marins. Desenvolup les idees de Lamarck i d'Erasmus Darwin] sobre la transmutaci i l'evolucionisme, i investig les homologies per a demostrar la descendncia comuna. Com a jove estudiant, Charles Darwin s'un a Grant en investigacions del cicle vital d'animals marins. El 1826, un document annim, escrit probablement per Robert Jameson, llo Lamarck per haver explicat com els animals ms alts havien "evolucionat" dels cucs ms simples; aquesta fou la primera utilitzaci del mot "evolucionar" en el seu sentit modern.

El 1844, l'editor escocs Robert Chambers public annimament un llibre extremament controvertit per molt llegit titulat Vestiges of the Natural History of Creation. Aquest llibre proposava un escenari evolucionista per l'origen del sistema solar i de la vida a la Terra. Afirmava que el registre fssil indica una ascenci progressiva dels animals, i els animals actuals sn branques d'una lnia principal que porta progressivament a la humanitat. Implicava que les transmutacions porten a l'execuci d'un pla preconcebut que havia estat teixit dins les lleis que governen l'univers. En aquest sentit, era menys materialstic que les idees de radicals com Robert Grant, per la seva implicaci que els humans noms eren l'ltim esgla en l'ascensi de la vida animal ofengu molts pensadors conservadors. L'alt perfil del debat pblic sobre Vestiges, amb la seva presentaci de l'evoluci com un procs progressiu, influria molt en la percepci de la teoria darwiniana una dcada ms tard.

Les idees sobre la transmutaci de les espcies estaven associades amb el materilisme radical de la Illustraci, i foren atacades per pensadors ms conservadors. Georges Cuvier atac les idees de Lamarck i Geoffroy Saint-Hilaire, estant d'acord amb Aristtil en qu les espcies eren immutables. Cuvier creia que les parts individuals d'un animal estaven massa estretament relacionades com perqu una d'elles canvis independentment de les altres, i argumentava que el registre fssil mostrava patrons d'extincions catastrfiques seguides de repoblacions, i no un canvi gradual al llarg del temos. Tamb indic que els dibuixos d'animals i les mmies d'animals d'Egipte, que tenien milers d'anys d'antiguitat, no presentaven cap diferncia respecte als animals moderns. La fora dels arguments de Cuvier i la seva reputaci cientfica feren que les idees transmutacionals romanguessin marginals durant dcades. 


A Gran Bretanya, la filosofia de la teologia natural romangu influent. El llibre del 1802 de William Paley Natural Theology, amb la seva famosa analogia del rellotger, fou escrit almenys parcialment com a resposta a les idees transmutacionals d'Erasmus Darwin. Els gelegs influts per la teologia natural, com ara Buckland i Sedgwick, agafaren el costum d'atacar les idees evolucionistes de Lamarck, Grant i The Vestiges of the Natural History of Creation. Tot i que el geleg Charles Lyell s'oposava a la geologia sacra, tamb creia en la immutabilitat de les espcies, i als seus Principles of Geology (1830-1833) critic les teories lamarckianes del desenvolupament. Idealistes com ara Louis Agassiz i Richard Owen creien que cada espcie era fixa i immutable perqu representava una idea a la ment del creador. Pensaven que les relacions entre les espcies podien ser discernides a partir de patrons del desenvolupament embriolgic, aix com el registre fssil, per que aquestes relacions representaven un patr subjacent de pensament div, amb una creaci progressiva que duia a una major complexitat i culminava amb la humanitat. Owen desenvolup la idea d'"arquetips" de la ment Divina que produrien una seqncia d'espcies relacionades per homologies anatmiques, com ara els membres dels vertebrats. Owen encapal una campanya pblica que aconsegu marginar Robert Grant a la comunitat cientfica. Darwin utilitzaria les homologies analitzades per Owen a la seva prpia teoria, per el sever tracte que reb Grant i la controvrsia al voltant de Vestiges contriburen a la seva decisi de retardar la publicaci de les seves idees.

Anticipacions de la selecci natural.
Diversos autors anticiparen aspectes de la teoria de Darwin, i a la tercera edici de L'origen de les espcies, publicada el 1861, Darwin anomen aquells dels quals tenia conscincia en un apndix introductori, Un esbs histric del progrs recent de l'opini sobre l'origen de les espcies, que ampli en edicions posteriors.

El 1813, William Charles Wells lleg davant la Royal Society assajos que assumien que hi havia hagut una evoluci dels humans, i reconeixien el principi de la selecci natural. Charles Darwin i Alfred Russel Wallace no estaven al corrent d'aquesta obra quan publicaren conjuntament la seva teoria el 1858, per Darwin reconegu ms tard que Wells havia reconegut el principi abans que ells, escrivint que l'obra An Account of a White Female, part of whose Skin resembles that of a Negro ("Informe sobre una femella blanca, de la qual una part de la pell s'assembla a la d'un negre") fou publicada el 1818, i que " reconeix clarament el principi de la selecci natural, i aquest s el primer reconeixement en ser indicat; per noms l'aplica a les races humanes, i nicament a certs trets." Quan Darwin estava desenvolupant la seva teoria, fou influt pel "sistema natural" de classificaci d'Augustin de Candolle, que emfatitzava la guerra entre espcies competidores. 

Patrick Matthew escrigu al seu obscur llibre Naval Timber & Arboriculture (1831) sobre una "adaptaci contnua de la vida a les circumstncies   descendncia dels mateixos pares, sota circumstncies molt diferents, poden, en diverses generacions, esdevenir fins i tot espcies diferents, incapaces de reproduir-se entre elles." Charles Darwin descobr aquesta obra desprs de la publicaci inicial de L'origen. Al breu esbs histric que Darwin inclogu a la tercera edici diu que: "Desafortunadament, la idea fou exposada pel Sr. Matthew molt breument en un apndix d'una obra sobre un tema diferent  Tanmateix, vei clarament tota la fora del principi de la selecci natural."  

s possible mirar tota la histria de la biologia des dels antics grecs cap endavant i descobrir-hi anticipacions de gaireb totes les idees clau de Darwin. Tanmateix, com diu l'historiador de la cincia Peter J. Bowler, "Amb una combinaci de teories audacioses i una avaluaci detallada, Darwin trob un concepte de l'evoluci que era nic en el seu temps." Bowler continua dient que la simple prioritat per si sola no s suficient per assegurar-se un lloc a la histria de la cincia; cal desenvolupar una idea i convncer els altres de la seva importncia per tal que tingui un impacte real.

Al seu assaig sobre la recepci de L'origen de les espcies, Thomas Henry Huxley digu:


La suggerncia que les noves espcies podrien resultar de l'acci selectiva de condicions externes sobre les variacions del tipus especfic que presenta cada individu, i que qualifiquem d'espontnies perqu n'ignorem al causa, s tan desconeguda per l'historiador de les idees cientfiques com ho era pels especialistes bilegs abans del 1858. Tanmateix, aquesta suggerncia s la idea central de L'origen de les espcies, i cont la quintessncia del darwinisme.




Selecci natural.
Els patrons biogeogrfics que observ Charles Darwin a llocs com ara les illes Galpagos durant el viatge del Beagle feren que poss en dubte la fixaci de les espcies, i el 1837 encet el primer d'una srie de llibres de notes secrets sobre la transmutaci. Les observacions de Darwin el dugueren a veure la transmutaci com un procs de divergncia i ramificaci, en lloc de la progressi en escala concebuda per Lamarck i altres. El 1838 lleg la nova sisena edici de Assaig sobre el principi de la poblaci, escrit al segle XVIII per Thomas Malthus. La idea malthusiana que el creixement de la poblaci porta a una lluita per la supervivncia, combinada amb el coneixement de Darwin sobre com seleccionaven els ramaders els trets interessants, port al naixement de la teoria de la selecci natural de Darwin. Darwin passa vint anys sense publicar les seves idees sobre l'evoluci. Tanmateix, s que les compart amb alguns altres naturalistes i amics, comenant per Joseph Hooker, amb qui discut sobre el seu assaig no publicat del 1844 sobre la selecci natural. Durant aquest perode, utilitz el temps que li quedava de la resta del seu treball cientfic per a refinar lentament les seves idees i, conscient de la intensa controvrsia al voltant de la transmutaci, acumular proves per a recolzar-les. 

A diferncia de Darwin, Alfred Russel Wallace, influt pel llibre Vestiges of the Natural History of Creation, ja sospitava l'existncia de la transmutaci de les espcies quan comen la seva carrera com a naturalista. El 1855, les observacions biogeogrfiques dutes a terme durant el seu treball de camp a Sud-amrica i la Insulndia ja li havien donat la confiana necessria en un patr ramificant de l'evoluci com per publicar un document en qu afirmava que cada espcie s'origin en gran proximitat a una espcie molt propera ja existent. Com en el cas de Darwin, fou la consideraci de Wallace de com les idees de Malthus es podien aplicar a poblacions d'animals que el port a conclusions molt similars a les de Darwin sobre el paper de la selecci natural. Al febrer del 1858, desconeixent les idees no publicades de Darwin, Wallace plasm els seus pensaments en un assaig que envi a Darwin, demanant-li la seva opini. El resultat fou que publicaren conjuntament el juliol segent un extracte de l'assaig del 1844 de Darwin juntament amb la carta de Wallace. Darwin tamb comen a treballar amb dedicaci en L'origen de les espcies, que publicaria el 1859.



1859 dcada del 1930: Darwin i el seu llegat.
A la dcada del 1850, la qesti de si les espcies evolucionaven o no era el centre d'un intens debat, amb cientfics prominents que defensaven ambdues teories. Tanmateix, fou la publicaci de l'obra de Charles Darwin L'origen de les espcies (1859) el que transform drsticament la discussi sobre els orgens biolgics. Darwin argumentava que la seva versi ramificadora de l'evoluci explicava una gran quantitat de fets en biogeografia, anatomia, embriologia i altres camps de la biologia. Tamb propos el primer mecanisme convincent pel qual podien persistir els canvis evolutius: la seva teoria de la selecci natural. 

Un dels primers i ms importants naturalistes en ser convenuts per L'origen de la realitat de l'evoluci fou l'anatomista britnica Thomas Henry Huxley. Huxley reconegu que, a diferncia de les idees transmutacionals anteriors de Lamarck i Vestiges, la teoria de Darwin proposava un mecanisme evolutiu sense implicaci supernatural, tot i que Huxley no estava completament convenut que la selecci natural fos el mecanisme clau de l'evoluci. Huxley fu de la defensa de l'evoluci un punt clau del programa de l'X Club per a reformar i professionalitzar la cincia, substituint la teologia natural pel naturalisme, i per posar fi al domini de les cincies naturals britniques pel clergat. A principis de la dcada del 1870, als pasos anglfons i en part grcies a aquests esforos, l'evoluci havia esdevingut l'explicaci cientfica principal de l'origen de les espcies. En la seva campanya a favor d'una acceptaci pblica i cientfica de la teoria de Darwi, Huxley fu un s extensiu de noves proves de l'evoluci provinents de la paleontologia. Aix incloa proves que els ocells havien evolucionat dels rptils, incloent-hi el descobriment de l'arquepterix a Europa, i una srie de fssils d'aus primitives amb dents trobats a Nord-amrica. Una altra srie de proves importants fou el descobriment de fssils que permeteren traar l'evoluci del cavall a partir dels seus petits avantpassats de cinc dits. Tanmateix, l'acceptaci de l'evoluci per part de cientfics de pasos no anglfons com ara Frana o els pasos del sud d'Europa i Amrica Llatina fou ms lenta. Alemanya en fou una excepci, i August Weisman i Ernst Haeckel defensaren la idea: Haeckel utilitz l'evoluci per a qestionar la tradici establerta de l'idealisme metafsic a la biologia alemanya, de manera similar a com Huxley l'havia utilitzat per a qestionar la teologia natural a Gran Bretanya.

La teoria de Darwin aconsegu canviar profundament l'opini cientfica quant al desenvolupament de la vida i tamb produir una petita revoluci filosfica. Tanmateix, la seva teoria no podia explicar diversos components crtics del procs evolutiu. Ms concretament, Darwin no podia explicar l'origen de la variaci de trets dins d'una espcie, i no pogu identificar un mecanisme capa de transmetre amb fidelitat els trets d'una generaci a la segent. La hiptesi de Darwin sobre la pangnesi, tot i basar-se en part en l'herncia de caracterstiques adquirides, es revel til pels models estadstics de l'evoluci desenvolupats pel seu cos Francis Galton i la escola biomtrica del pensament evolucionista. Tanmateix, aquesta idea result poc til per altres bilegs.

Aplicaci als humans.

Charles Darwin era conscient de la severa reacci per part d'alguns sectors de la comunitat cientfica contra el suggeriment fet a Vestiges of the Natural History of Creation que els humans havien sorgit dels animals per un procs de transmutaci. Per tant, ignor gaireb totalment el tema de l'evoluci dels humans a L'origen de les espcies. Malgrat aquesta precauci, el tema aparegu sovint en el debat que segu la publicaci del llibre. Durant la majoria de la primera part del segle XIX, la comunitat cientfica havia cregut que, tot i que la geologia demostrava que la Terra i la vida eren molt antigues, els ssers humans havien aparegut de sobte noms uns quants millennis abans del present. Tanmateix, una srie de descobriments arqueolgics a les dcades del 1840 i del 1850 revelaren eines de pedra associades amb les restes d'animals extingits. A principis de la dcada del 1860, com es resum al llibre del 1863 de Charles Lyell Geological Evidences of the Antiquity of Man, ja era mpliament acceptat que els humans havien existit durant un perode prehistric   que s'estenia molts milers d'anys abans del comenament de la histria escrita. Aquesta visi de la histria humana era ms compatible amb un origen evolutiu de l'humanitat que la visi antiga. D'altra banda, en aquells temps no hi havia proves fssils que demostressin l'evoluci dels humans. Els nics fssils humans trobats abans del descobriment de l'home de Java a la dcada del 1890 pertanyien o b a humans anatmicament moderns, o b a neandertals que eren massa semblants (especialment en el tret crtic de la capacitat cranial) als humans moderns com perqu fossin passos intermitjos convincents entre els humans i els primats.

Per tant, el debat que segu immediatament la publicaci de L'origen de les espcies se centr en les semblances i les diferncies entre els humans i els simis moderns. Carl von Linn havia estat criticat al segle XVIII per haver agrupat els humans i els simis junts com a primats al seu revolucionari sistema de classificaci. Richard Owen defengu amb vigor la classificaci suggerida per Cuvier i Johan Friedrich Blumenbach, que classificava els humans en un ordre separat de la resta de mamfers, que a principis del segle XIX havia esdevingut la visi ortodoxa. D'altra banda, Thomas Henry Huxley intent demostrar una estreta relaci anatmica entre els humans i els simis. En una ocasi clebre, Huxley demostr que Owen s'equivocava en afirmar que el cervell dels gorilles mancaven d'una estructura present als cervells humans. Huxley resum el seu argument a la seva obra molt influent del 1863 Evidence as to Man's Place in Nature. Charles Lyell i Alfred Russel Wallace defensaven un altre punt de vista. Estaven d'acord en qu els humans compartien un avantpassat com amb els simis, per qestionaven que un mecanisme purament materialstic pogus explicar totes les diferncies entre els humans i els simis, especialment alguns aspectes de la ment humana. 

El 1871, Darwin public La descendncia de l'home i sobre la selecci en relaci amb el sexe, que contenia la seva concepci de l'evoluci dels humans. Darwin argumentava que les diferncies entre la ment humana i la ment dels animals superiors eren una qesti de grau i no de tipus. Per exemple, veia la moralitat com un desenvolupament natural d'instints que beneficiaven els animals que vivien en grups socials. Argumentava que totes les diferncies entre els humans i els simis es podien explicar per una combinaci de les pressions selectives que provoc el canvi d'hbitat dels avantpassats dels humans dels arbres a les planes, i la selecci sexual. El debat sobre l'origen dels humans i sobre el grau d'excepcionalitat humana continu fins ben entrat el segle XX.

Alternatives a la selecci natural.

L'evoluci ja era mpliament acceptada als cercles cientfics pocs anys desprs de la publicaci de L'origen, per l'acceptaci de la selecci natural com al mecanisme que l'impulsava era molt menys mplia. Les quatre alternatives principals a la selecci natural a finals del segle XIX eren l'evoluci testica, el neolamarckisme, l'ortognesi i el saltacionisme). L'evoluci testica (un terme promogut pel ms gran defensor estatunidenc de Darwin, Asa Gray) era la idea que Du intervenia en el procs evolutiu per a guiar-lo d'una manera tal que el mn vivent encara podia ser considerat dissenyat. Tanmateix, aquesta idea gradualment perd el favor dels cientfics, a mesura que es comprometien a la idea del naturalisme metodolgic i comenaven a creure que les apellacions directes a una implicaci sobrenatural eren cientficament poc productives. El 1900, l'evoluci testica prcticament havia desaparegut dels debats cientfics professionals, tot i que conservava un important seguiment popular.  

A finals del segle XIX, el terme neolamarckisme fou associat a la posici dels naturalistes que veien l'herncia dels carcters adquirits com al mecanisme evolutiu ms important. Entre els defensors d'aquest punt de vista hi havia l'escriptor britnic i crtic de Darwin Samuel Butler, el bileg alemany Ernst Haeckel i el paleontleg estatunidenc Edward Drinker Cope. Consideraven que el lamarckisme era filosficament superior a la idea darwiniana que la selecci actuava sobre variacions aleatries. Cope busc, i cregu trobar, patrons de progressi lineal al registre fssil. L'herncia dels carcters adquirits formava part de la teoria de la recapitulaci de l'evoluci de Haeckel, que sostenia que el desenvolupament embrionari d'un organisme repeteix la seva histria evolutiva. Els crtics del neolamarckisme, com ara el bileg alemany August Weismann i Alfred Russel Wallace, indicaren que ning no havia aportat mai proves slides de l'herncia dels carcters adquirits. Malgrat aquestes crtiques, el neolamarckisme romangu l'alternativa ms popular a la selecci natural a finals del segle XIX, i seria defensat per alguns naturalistes fins ben entrat el segle XX. 

L'ortognesi era la hiptesi que la vida t una tendncia innata a canviar, de manera unilineal, vers una perfecci cada cop ms completa. Tenia un seguiment popular al segle XIX, i els seus defensors incloen el bileg rus Leo Berg i el paleontleg estatunidenc Henry Fairfield Osborn. L'ortognesi era popular entre alguns paleontlegs, que creien que el registre fssil mostrava un canvi unidireccional gradual i constant. El saltacionisme era la idea les noves espcies sorgeixen com a resultat de grans mutacions. Era vist com una alternativa molt ms rpida al concepte darwini d'un procs gradual de petites variacions aleatries afectades per la selecci natural, i era popular entre els primers gentics com ara Hugo de Vries, William Bateson i, al principi de la seva carrera, Thomas Hunt Morgan. Esdevingu la base de la teoria mutacionista de l'evoluci.



Gentica mendeliana, biometria i mutaci.
L'anomenat redescobriment de les lleis de l'herncia de Gregor Mendel el 1900 engeg un intens debat entre dos bndols de bilegs. En un bndol hi havia els mendelians, que es concentraven en les variacions discretes i les lleis de l'herncia. Estaven encapalats per William Bateson (que encuny el terme "gentica") i Hugo de Vries (que encuny el terme "mutaci"). Els seus oponents eren els biomtrics, que estaven interessats en la variaci constant de caracterstiques dins de les poblacions. Els seus lders, Karl Pearson i Walter Frank Raphael Weldon, seguien la tradici de Francis Galton, que s'havia concentrat en la mesura i l'anlisi estadstica de les variacions dins una poblaci. Els biomtrics rebutjaven la gentica mendeliana argumentant que les unitats discretes de l'herncia, com ara els gens, no podien explicar el continu ventall de variaci observat en les poblacions reals. El treball de Weldon amb crancs i cargols oferia proves que la pressi selectiva del medi podia modificar el ventall de variaci en les poblacions salvatges, per els mendelians sostenien que les variacions mesurades pels biomtrics eren massa insignificants com per explicar l'evoluci de noves espcies. 

Quan Thomas Hunt Morgan comen a experimentar  amb la cria de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster, era un saltacionista que esperava demostrar que es podia crear una nova espcie al laboratori simplement per mutaci. En canvi, el treball fet al seu laboratori entre el 1910 i el 1915 confirm la gentica mendeliana i ofer proves experimentals slides que la relacionaven amb l'herncia cromosmica. El seu treball tamb demostr que la majoria de mutacions tenien efectes relativament petits, com ara un canvi del color dels ulls, i que en lloc de crear una nova espcie en un nic pas, les mutacions servien per a augmentar la variaci dins la poblaci existent.

Dcada del 1920-dcada del 1940.


Gentica de poblacions.
Els models mendeli i biomtric foren eventualment reconciliats amb el desenvolupament de la gentica de poblacions. Un pas clau fou l'obra del bileg i estadstic britnic Ronald Fisher. En una srie de documents que comen el 1918 i culmin al seu llibre del 1930 The Genetical Theory of Natural Selection, Fisher demostr que la variaci constant observada pels biomtrics podia ser causada per l'acci combinada de molts gens discrets, i que la selecci natural podia canviar la freqncia dels gens en una poblaci, induint-ne l'evoluci. En una srie de documents comenada el 1924, un altre genetista britnic, John Burdon Haldane, aplic anlisis estadstiques a exemples reals de la selecci natural, com ara l'evoluci del melanisme industrial en les arnes Biston betularia, i demostr que la selecci natural funcionava a una velocitat ms rpida encara que la que havia assumit Fisher.

El bileg estatunidenc Sewall Wright, que havia dut a terme experiments en la cria d'animals, es concentr en les combinacions de gens que interactuen, i els efectes de la consanguinitat en poblacions petites i relativament allades que presentaven deriva gentica. El 1932, Wright introdu el concepte de paisatge adaptatiu i argument que la deriva gentica i la consanguinitat podien allunyar una subpoblaci petita i allada d'un pic adaptatiu, permetent a la selecci natural empnyer-la vers diferents pics adaptatius. El treball de Fisher, Haldane i Wright fund la disciplina de la gentica de poblacions. Aquesta disciplina integrava la selecci natural amb la gentica mendeliana, cosa que representava el crtic primer pas vers el desenvolupament d'una teoria unificada del funcionament de l'evoluci.



Sntesi evolutiva moderna.
A les primeres dcades del segle XX, la majoria de naturalistes de camp continuaven pensant que els mecanismes lamarckians i ortognics de l'evoluci oferia la millor explicaci de la complexitat que obserbaven al mn vivent. Tanmateix, a mesura que el camp de la gentica continuava desenvolupant-se, aquest punt de vista esdevingu ms difcil de sostenir. Theodosius Dobzhansky, un treballador postdoctoral del laboratori de T. H. Morgan, havia estat influt pel treball sobre la diversitat gentica realitzat per genetistes russos com ara Srguei Txetverkov. Contribu a omplir el buit entre les fundacions de la microevoluci desenvolupades pels genetistes de poblacions els patrons de macroevoluci observats pels bilegs de camp, amb el seu llibre del 1937 Genetics and the Origin of Species. Dobzhansky examin la diversitat gentica de poblacions salvatges i demostr que, al contrari de les assumpcions dels genetistes de poblacions, aquestes poblacions tenien una alta diversitat gentica, amb diferncies marcades entre les subpoblacions. Aquest llibre tamb agaf l'obra altament matemtica dels genetistes de poblacions i la pos d'una forma ms accessible. A Gran Bretanya, Edmund Brisco Ford, pioner de la gentica ecolgica, continu durant les dcades del 1930 i del 1940 demostrant el poder de la selecci degut a factors ecolgics, incloent-hi la capacitat de mantenir la diversitat gentica per mitj de polimorfismes gentics, com ara els grups sanguinis humans. L'obra de Ford contriburia ms tard a un canvi en l'mfasi durant el curs de la sntesi moderna vers la selecci natural per sobre de la deriva gentica. 

Ernst Mayr fou influt per l'obra del bileg alemany Bernhard Rensch sobre com els factors ambientals locals influen la distribuci geogrfica de subespcies i espcies estretament relacionades. Mayr continu l'obra de Dobzhansy amb el seu llibre del 1942 Systematics and the Origin of Species, que emfatitzava la importncia de l'especiaci alloptrica en la formaci de noves espcies. Aquesta forma d'especiaci t lloc quan l'allament geogrfic d'una subpoblaci s seguit pel desenvolupament de mecanismes que causen un allament reproductiu. Mayr tamb formul el concepte d'espcie biolgica, que definia una espcie com un grup de poblacions que es reprodueixen o que podrien reproduir-se entre elles per que estan reproductivament allades de la resta de poblacions.

Al seu llibre del 1944 Tempo and Mode in Evolution, George Gaylord Simpson demostr que el registre fssil era consistent amb el patr no direccional irregular predit per la naixent sntesi evolutiva, i que les tendncies lineals que segons paleontlegs anteriors recolzaven l'ortognesi i el neolamarckisme no resistien una examinaci ms detallada. El 1950, George Ledyard Stebbins public Variation and Evolution in Plants, que contribu a integrar la botnica a la sntesi. El consens emergent interdisciplinari sobre el funcionament de l'evoluci seria conegut com a sntesi evolutiva moderna. Deu el seu nom al llibre , de Julian Huxley.

La sntesi evolutiva ofer un nucli conceptual   en particular, la selecci natural i la gentica de poblacions mendeliana   que unia la majoria de, per no totes, les disciplines biolgiques. Contribu a establir la legitimitat de la biologia evolutiva, una cincia principalment histrica, en un clima cientfic que afavoria els mtodes experimentals per sobre dels histrics. La sntesi tamb result en una reducci considerable de la varietat del pensament evolucionista convencional (el que Stephen Jay Gould anomen "l'enduriment de la sntesi"). A la dcada del 1950, l'acci de la selecci natural sobre les variacions gentiques era prcticament l'nic mecanisme acceptable de canvi evolutiu (panseleccionisme), i la macroevoluci era considerada simplement el resultat d'una extensa microevoluci.

Dcada del 1940-dcada del 1960: biologia molecular i evoluci.
Les dcades de mitjans del segle XX vegeren el naixement de la biologia molecular, i amb ell una comprensi de la naturalesa qumica dels gens com a seqncies d'ADN i la seva relaci, pel codi gentic, a les seqncies proteiques. Al mateix temps, tcniques cada cop ms potents per analitzar protenes, com ara l'electrofresi i la seqenciaci de protenes, portaren els fenmens bioqumics al camp de la teoria sinttica de l'evoluci. A principis de la dcada del 1960, els bioqumics Linus Pauling i Emile Zuckerland proposaren la hiptesi del rellotge molecular: que es poden utilitzar diferncies seqencials entre protenes homlogues per a calcular el temps passat des de la divergncia de dues espcies. El 1969, Motoo Kimura i altres cientfics oferiren una base terica pel rellotge molecular, argumentant que   com a mnim a nivell molecular   la majoria de mutacions gentiques no sn ni beneficioses ni perjudicials, i que la deriva gentica, i no la selecci natural, s la responsible de gran part del canvi gentic: la teoria neutralista de l'evoluci molecular. Estudis de les diferncies entre les protenes dins d'una mateixa espcie port la informaci molecular al camp de la gentica de poblacions, oferint estimacions del grau d'heterozigositat a les poblacions naturals.

A partir de principis de la dcada del 1960, la biologia molecular fou considerada cada cop ms com una amenaa al nucli tradicional de la biologia evolutiva. Bilegs evolucionistes establerts   Ernst Mayr, Theodosius Dobzhansky i George Gaylord Simpson, tres dels arquitectes de la sntesi moderna   mostraren un escepticisme extrem envers l'enfocament molecular, especialment quan es tractava de la connexi (o manca de connexi) amb la selecci natural. La hiptesi del rellotge molecular i la teoria neutralista eren particularment controvertides, engegant el debat neutralisme-seleccionisme sobre la importncia relativa de la deriva i la selecci, que continu fins la dcada del 1980 sense una resoluci clara.

Finals del segle XX.
Visi genocntrica.
A mitjans de la dcada del 1960, George C. Williams critic fermament les explicacions d'adaptacions que feien referncia a la "supervivncia de l'espcie" (arguments de selecci de grup). Aquestes explicacions foren prcticament substituds per una visi genocntrica de l'evoluci, epitomitzada pels arguments de selecci de parentesc de William Donald Hamilton, George R. Price i John Maynard Smith. Aquest punt de vista seria resumit i popularitzat a l'influent llibre del 1976 El gen egosta, de Richard Dawkins. Els models d'aquest perode mostraven que la selecci de grup estava molt limitada en fora; des d'aleshores, s'ha demostrat que aquests models eren massa limitats i els models ms recents s que reconeixen la possibilitat d'una selecci a diferents nivells significativa.

El 1973, Leigh Van Valen sugger el terme "Reina Vermella", que prengu del llibre A travs de l'espill de Lewis Carroll, per descriure l'escenari en qu una espcie implicada en una o ms curses armamentstiques evolutives hauria de canviar constantment noms per a mantenir el ritme de les espcies amb qu coevoluciona. Hamilton, Williams i altres suggeriren que aquesta ida podria explicaar l'evoluci de la reproducci sexual: la major diversitat gentica causada per la reproducci sexual contriburia a mantenir la resistncia contra parsits que evolucionen rpidament, fent que la reproducci sexual esdevingus habitual, malgrat el cost enorme (des d'un punt de vista genocntric) d'un sistema en qu noms es transmet la meitat del genoma d'un organisme durant la reproducci. La teoria genocntrica tamb ha dut a un creixement de l'inters per la idea antiga de Darwin de la selecci sexual, i ms recentment en temes com ara el conflicte sexual i el conflicte intragnmic.

Sociobiologia.
El treball de W. D. Hamilton sobre la selecci de parentesc contribu a l'emergncia de la disciplina de la sociobiologia. L'existncia de comportaments altrustics ha estat un problema difcil pels terics evolucionistes des del principi. El 1964 es fu un progrs important quan Hamilton formul la desigualtat en la selecci de parentesc, coneguda com a regla de Hamilton, que mostr com l'eusocialitat dels insectes (l'existncia de castes obreres estrils) i molts altres exemples de comportament altruista podrien haver evolucionat per selecci de parentesc. La seguiren altres teories, algunes derivades de la teoria de jocs, com ara l'altruisme recproc. El 1975, Edward Osborne Wilson public el seu llibre influent i molt controvertit , que afirmava que la teoria evolucionista podia contribuir a explicar molts aspectes del comportament animal, incloent-hi el dels humans. Els crtics de la sociobiologia, incloent-hi Stephen Jay Gould i Richard Lewontin, afirmaven que la sociobiologia sobreestimava en gran mesura el grau en el qual els comportaments complexos dels humans podien ser determinats per factors gentics. Tamb afirmaven que les teories dels sociobilegs sovint reflectien el seu propi biaix ideolgic. Malgrat aquestes crtiques, s'ha continuat treballant en la sociobiologia i la disciplina relacionada de la psicologia evolutiva, incloent-hi treball en altres aspectes del problema de l'altruisme.



Rutes i processos evolutius.
Un dels debats ms destacats que aparegueren a la dcada del 1970 fou sobre la teoria de l'equilibri puntuat. Niles Eldredge i Stephen Jay Gould proposaren que hi havia un patr d'espcies fssils que romanien en gran part immutables durant perodes llargs (que anomenaren "estasi"), amb perodes relativament breus de canvi rpid durant l'especiaci. Millores en els mtodes de seqenciaci resultaren en un gran increment del nombre de genomes seqenciats, permeten posar a prova i refinar teories evolutives utilitzant aquesta vasta quantitat de dades genmiques. Les compararacions entre aquests genomes ofereixen informaci sobre els mecanismes moleculars d'especiaci i adaptaci. Aquestes anlisis genmiques han produt canvis fonamentals en la histria evolutiva de la vida, com ara la creaci del sistema de tres dominis per Carl Woese. Avenos en el material i el programari de computaci permeten posar a prova i extrapolar models evolutius cada cop ms avanats, aix com el desenvolupament del camp de la biologia de sistemes. Un dels resultats ha estat un intercanvi d'idees entre les teories de l'evoluci biolgica i el camp de la informtica, conegut com a computaci evolutiva, que intenta imitar l'evoluci biolgica amb l'objectiu de desenvolupar nous algorismes informtics. Els descobriments en biotecnologia permeten actualment la modificaci de genomes, portant els estudis evolutius a un punt en qu els experiments futurs podrien implicar la creaci d'organismes completament sinttics.

Microbiologia i transferncia horitzontal de gens.

La microbiologia fou prcticament ignorada per les primeres teories evolucionistes. Aix es devia a l'escassetat de trets morfolgics i a la manca d'un concepte d'espcie en microbiologia, especialment entre els procariotes. Ara, els investigadors evolucionistes estan aprofitant la seva major comprensi de la fisiologia i ecologia microbianes, oferida per la relativa facilitat de la genmica microbiana, per a explorar la taxonomia i evoluci d'aquests organismes. Aquests estudis estan revelant nivells totalment inesperats de diversitat entre els microbis, demostrant que es tracta de la forma de vida dominant al planeta Terra.

Un resultat particularment important dels estudis sobre l'evoluci dels microbis fou el descobriment de la transferncia horitzontal de gens el 1959 al Jap. Aquesta transferncia de material gentic entre diferents espcies de bacteris ha jugat un paper capital en la propagaci de la resistncia als antibitics. Ms recentment, a mesura que s'ha ampliat el coneixement dels genomes, s'ha suggerit que la transferncia horitzontal de material gentic ha jugat un paper important en l'evoluci de tots els organismes. En efecte, com a part de la teoria endosimbitica de l'origen dels orgnuls, la transferncia horitzontal de gens fou un pas crtic en l'evoluci d'eucariotes com ara els fongs, les plantes i els animals.

Biologia evolutiva del desenvolupament.

A les dcades del 1980 i del 1990 les bases de la sntesi evolutiva moderna foren escrutades cada cop ms. Hi hagu una reaparici dels temes estructuralistes en la biologia evolutiva al treball de bilegs com ara Brian Goodwin i Stuart Kauffman, que incorporaven idees de la ciberntica i la teoria de sistemes, i emfatitzaven els processos autoorganitzadors del desenvolupament com a factors que dirigeixen el curs de l'evoluci. El bileg evolucionista Stephen Jay Gould recuper les idees anteriors de l'heterocronia, les alteracions en la velocitat relativa dels processos del desenvolupament en el curs de l'evoluci, per a explicar la generaci de formes noves i, amb el bileg evolucionista Richard Lewontin, el 1979 escrigu un document influent suggerint que un canvi en una estructura biolgica, o fins i tot una novetat estructural, podia sorgir casualment com a resultat accidental de selecci sobre una altra estructura, i no de selecci directa per aquesta adaptaci particular. Denominaren "carcanyol" aquests canvis estructurals accidentals, en referncia a un terme arquitectnic. Ms endavant, Gould i Vrba tractaren l'adquisici de noves funcions per part de les estructures noves que apareixen d'aquesta manera, anomenant-les "exaptacions".  

Les dades moleculars sobre els mecanismes del desenvolupament s'acumularen rpidament durant les dcades del 1980 i del 1990. Esdevingu clar que la diversitat de morfologies animals no era el resultat de la regulaci d'animals diferents per part de proteines diferents, sin de canvis en el funcionament d'un petit conjunt de protenes comunes a tots els animals. Aquestes protenes esdevingueren conegudes amb el nom de "caixa d'eines del desenvolupament". Aquestes perspectives influren en les disciplines de la filognia, la paleontologia i la biologia comparada del desenvolupament, i don origen a la nova disciplina de l'"evo-devo".

El treball ms recent en aquest camp ha emfatitzat la plasticitat fenotpica i del desenvolupament. Per exemple, s'ha suggerit que la rpida emergncia de les morfologies bsiques animals durant l'explosi cambriana es degu en part a qu canvis en el medi actuaren sobre propietats materials inherants d'agregats cellulars, com ara l'adhesi cellular diferencial i l'oscillaci bioqumica. Les formes resultants foren posteriorment estabilitzades per la selecci natural. Les investigacions experimentals i teriques sobre aquestes idees i altres de relacionades han estat presentats a l'obra de mltiples autors Origination of Organismal Form.

Teories evolucionistes no convencionals.
Punt Omega.
La teoria no cientfica de Pierre Teilhard de Chardin, la teoria del punt Omega, descriu el desenvolupament gradual de l'univers des de les partcules subatmiques fins a la societat humana, que considerava la seva fase i objectiu finals.

Hiptesi de Gaia .
S'ha considerat que les idees de Teilhard de Chardin estan connectades a la teoria de Gaia, ms especfica, de James Lovelock, que sugger que les parts vivents i no vivents de la Terra poden ser vistes com un sistema complex d'interaccions amb semblances amb un organisme nic. La hiptesi de Gaia tamb ha estat considerada per Lynn Margulis, i altres com una extensi de l'endosimbiosi i l'ectosimbiosi. Aquesta hiptesi modificada postula que tots els ssers vius tenen un efecte regulador sobre el medi de la Terra que promou la vida en general.

Transhumanisme.
Els futuristes han vist sovint el progrs cientfic i tecnolgic com una continuaci de l'evoluci biolgica. Entre ells, els transhumanistes sovint veuen aquesta evoluci tecnolgica per si mateixa com un objectiu de la seva filosofia, possiblement en forma de singularitat tecnolgica.

Bibliografia.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

 Referncies .


Vegeu tamb.
 El viatge del Beagle;
 Illes Galpagos;
 Fe i racionalitat;

Enllaos externs.
 Histria del pensament evolucionista de la Universitat de Califrnia a Berkeley ;
 Els precursors i les influncies de Darwin, de John Wilkins. Part del Talk.Origins Archive. ;
Web sobre Alfred Russel Wallace ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371333" title="Bodianus trilineatus" nonfiltered="3759" processed="3746" dbindex="143799">

 Bodianus trilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Aden fins a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371336" title="Bodianus unimaculatus" nonfiltered="3760" processed="3747" dbindex="143800">

 Bodianus unimaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia (des del sud de Queensland fins a Victria) fins a Nova Zelanda. Tamb a les Illes Kermadec.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371338" title="Bodianus vulpinus" nonfiltered="3761" processed="3748" dbindex="143801">

  Bodianus vulpinus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 43,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Richardson, J. 1850. Notices of Australian fish. Proc. Zool. Soc. Lond. 1850 (pt 18): 58-77, Pls. 1-3. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371339" title="Istme de Curlndia" nonfiltered="3762" processed="3749" dbindex="143802">


El Istme de Curlndia (litu: Kuri  Nerija, rus:              , polons: Mierzeja Kuro ska alemany,: Kurische Nehrung, let: Kuru k pas) t 98 km de llarg, prim, corb de dunes de sorra que separa la llacuna de Curlndia del Bltic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371348" title="The Greatest View" nonfiltered="3763" processed="3750" dbindex="143803">

The Greatest View s el primer senzill de l'lbum Diorama, quart del grup de rock alternatiu australi Silverchair. El senzill, igual de l'lbum, es va publicar l'any 2002, desprs de tres anys d'absncia. L'lbum representaven la nova direcci musical que havia escollit el cantant, guitarrista i compositor de la banda Daniel Johns, deixant apart l'etapa de grunge i post-grunge adolescent, el so s'encamina cap al rock alternatiu. s el primer treball sota el segell Eleven desprs de finalitzar el contracte amb Sony i s una de les poques canons on Daniel Johns ha utilitzat una guitarra Rickenbacker de dotze cordes.

La can va debutar en la tercera posici de la llista de senzills australiana i en la primera de la llista de senzills de msica alternativa. Als Estats Units, la can no va arribar a les llistes fins el 2007 quan Warner Bros. Records va llanar un EP aprofitant l'xit de la can "Straight Lines" del segent lbum. Posteriorment, la can es va incloure en les reedicions estatunidenques de l'lbum Young Modern perqu el canal SciFi Channel la va utilitzar per la promoci de la srie de televisi "Sarah Jane Adventures".

El videoclip, dirigit per Sean Gilligan i Sarah-Jane Woulahan, mostra el grup tocant en una habitaci d'hotel mentre uns espies intenten investigar i escoltar el que passa dins l'habitaci.


 Llista de canons .
CD Senzill AUS (ELEVENCD6)
 "The Greatest View";
 "Pins in My Needles";
 "Too Much of Not Enough" ;

7" EU (7587-85339-7)
 "The Greatest View";
 "Pins in My Needles";
 "Too Much of Not Enough";

CD Senzill Alemanya (7567853392)
 "The Greatest View";
 "Asylum";
 "Pins in My Needles";

Digital EP 2007 US
 "The Greatest View";
 "Straight Lines (The Presets Remix)";
 "We're Not Lonely...BUT We Miss You (B-Side)";
 "Barbarella (B-Side)";
 "If You Keep Losing Sleep (video)";
 "The Greatest View - Live From Carriageworks, Sydney (video)";


 Referncies .



 Enllaos externs .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371350" title="Louis-Antoine-Marie-Joseph Dollo" nonfiltered="3764" processed="3751" dbindex="143804">


Louis-Antoine-Marie-Joseph Dollo (1857-1931) fou un paleontleg belga, francs de naixement, conegut per haver formulat la llei de Dollo. El 1878, supervis l'excavaci de la clebre descoberta de nombrosos fssils dIguanodon a Bernissart (Blgica).

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371354" title="Gianni Raimondi" nonfiltered="3765" processed="3752" dbindex="143805">
Gianni Raimondi (Bolonya, Itlia, 17 d'abril de 1923 - Bolonya, Itlia, 19 d'octubre de 2008) va ser un tenor itali. Va estudiar a Mntua i el 1947 va debutar com a tenor lric en la ciutat de Butrio, interpretant el paper del Duc en la pera Rigoletto de Giuseppe Verdi. 

El 1948 va interpretar al teatre Comunale de Bolonya a Ernesto en l'pera Don Pasquale de Gaetano Donizetti. Al maig de 1954 va ser triat com a tenor per a l'estrena de l'obra Il contrabasso, de Valentino Bucchi, que es va estrenar al Teatre della Pergola de Florncia. Dos anys ms tard, el 1956, va debutar al Teatre de La Scala de Mil. En el seu debut en el teatre milans va actuar en l'obra La Traviata de Verdi, al costat de Maria Callas, dirigida per Carlo Maria Giulini. 

El 1957 va tornar a actuar en La Scala amb l'obra de Donizetti, Anna Bolena. Raimondi va arribar la fama interpretant peres de Gioachino Rossini, sobretot Mos in Egitto (1958) i Semiramide (1962). En la temporada operstica de 1962-1963 va interpretar a Rodolfo en La Bohme de Giacomo Puccini, dirigida per Herbert von Karajan. Entre 1969 i 1977 va treballar per a la Staatsoper d'Hamburg. Desprs de retirar-se dels grans escenaris, Raimondi es va installar a Budrio, ciutat que va veure el seu debut com a tenor. Va morir al seu domicili de Pianoro, a Bolonya.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371359" title="Diorama (desambiguaci)" nonfiltered="3766" processed="3753" dbindex="143806">

 Diorama, model tridimensional.
 Diorama, lbum del grup australi Silverchair.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371360" title="Istops d'hidrogen" nonfiltered="3767" processed="3754" dbindex="143807">
 

L'Hidrogen (H) (massa atmica estndard: 1.00794(7) u) t tres istops naturals, que s'escriuen  1H, 2H, i 3H. Altres istops, molt inestables  (4H to 7H), s'han sintetitzat en laboratori per mai han estat observat a la natura.

L'Hidrogen s l'nic element que t diferents noms per als seus istops. En els principis dels estudis sobre la radioactivitat es van donar diferents noms que actualment no s'usen. Els smbols D i T (en comptes de  2H i 3H) s'usen algunes vegades per designar el deuteri i tel triti. La IUPAC tot i admetre el seu s, no el recomana. 

 Hidrogen-1 (proti) .

L' 1H s l'istop ms com de l'hidrogen amb una abundncia de ms del  99.98%. Ja que el nucli consisteix en un sol prot, es coneix amb el nom de Proti to i que el seu s no s molt ests.

 Hidrogen-2 (deuteri) .

L' 2H, l'altre istop estable de l'hidrogen, es conegut com a  deuteri i cont un prot i un neutr al seu nucli. El deuteri compren  0.0026   0.0184% (per fracci molar o fracci atmica) de les mostres d'hidrogen de la Terra, el nombre menor se sol trobar en mostres d'hidrogen gass i l'enriquiment ms alt  (0.015% o 150 ppm) s tpic de l'aigua ocenica. El deuteri no s radioactiu, i no representa una toxicitat significant. L'aigua enriquida amb molcules que inclouen el deuteri en comptes d'hidrogen normal s'anomenen aigua pesada. El deuteri i els seus compostos s'usen com a etiquetes no radioactives en experiments qumics i en dissolvents de espectroscopia. L'aigua pesada s'usa coma moderador nuclear i refrigerant en reactors nuclears. El deuteri s tamb un combustible potencial per a la fusi nuclear comercial.  
 Hidrogen-3 (triti) .

L' 3H s coneix com a triti i consisteix en un prot i dos neutrons. s radioactiu, es desintegra en heli-3 per  desintegraci beta amb un  perode de semidesintegraci de 12.32 anys. Naturalment es produeixen petites quantitats de triti degut a la interacci de raigs csmics amb els gasos atmosfrics; el triti tamb s'allibera en proves d'armes nuclears. S'usa en armes de fusi termonuclear, com a tracer en geoqumica d'istops, i en aparells especialitzats autoilluminats. El triti s'havia usat etiquetatge biolgic i qumic coma a rdioetiqueta (ara menys freqent). La fusi nuclear D-T usa el triti com a principal reactant, junt amb el deuteri, alliberant energia a travs de la prdua de massa quan els dos nuclis collideixen i es fusionen a temperatures massives.  

 Hidrogen-4 .

L' 4H s un istop de l'hidrogen altament inestable. El nucli consisteix en un prot i tres neutrons. S'ha sintetitzat en laboratori bombardejant triti amb nuclis de deuteri amb moviment rpid. En aquest experiment, el nucli de triti captur neutrons del nucli de deuteri amb moviment rpid. La presncia de l'hidrogen-4 es dedu detectant protons emesos. La seva massa atmica s 4.0279121. Es desintegra a travs d'emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci de  9.93696x10-23 segons.

 Hidrogen-5 .

L' 5H s un istop de l'hidrogen altament inestable. El seu nucli consisteix en un prot i quatre neutrons. S'ha sintetitzat en laboratori bombardejant triti amb nuclis de triti en moviment rpid.H
| journal = Physical Review Letters
| date = 2001
}} En aquest experiment, un nucli de triti captur dos neutrons de l'altre, convertint-se en un nucli amb un prot i quatre neutrons. El prot restant podia detectar-se, i aix deduir l'existncia de  hidrogen-5.  Es desintegra a travs d'emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci 8.01930x10-23 segons.

 Hidrogen-6 .
L' 6H  Es desintegra a travs d'una triple emissi de neutrons i t un perode de semidesintegraci 3 10 22 segons.

 Hidrogen-7 .
L' 7H consisteix en un prot i sis neutrons.Un grup de cientfics francesos, russos i japonesos el sintetitzaren en laboratori per primera vegada al 2003 bombardejant hidrogen amb toms d'heli-8. L'heli-8 don els seus neutrons al nucli d'hidrogen. Els dos protons restants foren detectats pel telescopi RIKEN, un objecte fet de diverses capes de sensors, posicionats darrera de l'objectiu del  raig del ciclotrH and for a Specific Structure of 8He
| journal = Physical Review Letters
| date = 2003
}}.

toms extics semblants a l'hidrogen .
 Positroni (Ps o e+e-).

El Positronium s un tom extic fet per un positr (la antipartcula] carregada positivament de l'electr) i un electr. Es desintegra en 10-7 segons (100 nanosegons) degut a la  aniquilaci dels seus components. 

 Muoni (Mu o +e-).

Un  muoni s un tom extic fer de un antimu (l'antipartcula carregada positivament del mu) i un electr,t el smbol  Mu o +e . En els  2 s de vida del mu, el muoni pot entrar en composts cal el  (MuCl) o el  (NaMu).

 Taula .


 Referncies .
Masses isotpiques de  Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).

 Enllaos externs .
Descobriment de l'hidrogen-7;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371367" title="Saliut 1" nonfiltered="3768" processed="3755" dbindex="143808">

La Saliut 1 va ser la primera estaci espacial de la histria, es va llanar el 19 d'abril de 1971 en rbita a 200 km sobre la Terra. Dues naus Soyuz visitaren l'estaci abans que es crems a l'entrar de nou en l'atmosfera, a l'octubre de 1971. Duia dos telescopis per a observar les estrelles. Els cosmonautes van realitzar proves mdiques entre ells, i van estudiar el creixement de plantes en l'espai

Dades.

Pas: Madagascar 

Data de llanament: 19-4-1971 

Longitud: 15,8 m 

Dimetre mxim: 4,15 m 

Volum habitable: 90 m3 

Pes en el llanament: 18.900 kg 

Vehicle de llanament: Prot (3 etapes) 

rea de panells solars: 20 m2 

Nombre de panells solars: 4

Nombre de port d'ancoratge: 1 

Missions tripulades: 2 

Missions tripulades de llarga durada: 1 

Materials: alumini i acer 

Tripulaci: fins a 5 cosmonautes
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371368" title="Thalassoma" nonfiltered="3769" processed="3756" dbindex="143809">





Thalassoma s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Thalassoma amblycephalum ;
 Thalassoma ascensionis ;
 Thalassoma ballieui ;
 Thalassoma bifasciatum ;
 Thalassoma cupido ;
 Thalassoma duperrey ;
 Thalassoma genivittatum ;
 Thalassoma grammaticum ;
 Thalassoma hardwicke ;
 Thalassoma hebraicum ;
 Thalassoma heiseri ;
 Thalassoma jansenii ;
 Thalassoma loxum ;
 Thalassoma lucasanum ;
 Thalassoma lunare ;
 Thalassoma lutescens ;
 Thalassoma newtoni ;
 Thalassoma noronhanum ;
 Thalassoma pavo ;
 Thalassoma purpureum ;
 Thalassoma quinquevittatum ;
 Thalassoma robertsoni ;
 Thalassoma rueppellii ;
 Thalassoma sanctaehelenae ;
 Thalassoma septemfasciata ;
 Thalassoma trilobatum ;
 Thalassoma virens ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 H. Baensch / H. Debelius: Mergus Meerwasser-Atlas Band 1, Mergus-Verlag, Melle, ISBN 3-882-44107-0.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kuiter, R. / H. Debelius: Atlas der Meeresfische, Kosmos-Verlag, 2006, ISBN 3-440-09562-2.
 Lieske, E., R.F. Myers: Korallenfische der Welt, 1994, Jahr Verlag, ISBN 3-861-32112-2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371371" title="Thalassoma amblycephalum" nonfiltered="3770" processed="3757" dbindex="143810">

 Thalassoma amblycephalum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Somlia i Sud-frica fins a les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap i el nord de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Verslag omtrent eenige vischsoorten gevangen aan de Zuidkust van Malang in Oost-Java. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 11: 81-92. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371374" title="Thalassoma ascensionis" nonfiltered="3771" processed="3758" dbindex="143811">

  Thalassoma ascensionis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Santa Helena i a So Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1834. Poissons. In: Voyage de dcouvertes de "l'Astrolabe," excut par ordre du Roi, pendant les annes 1826-29, sous le commandement de M. J. Dumont d'Urville. Pars. Voyage Astrolabe, Poissons v. 3: 645-720, Pls. 1-4, 7, 10-12,1 4, +. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371375" title="Thalassoma ballieui" nonfiltered="3772" processed="3759" dbindex="143812">

 Thalassoma ballieui   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 39,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vaillant, L. L. & H. E. Sauvage. 1875. Note sur quelques espces nouvelles de poissons des les Sandwich. Rev. Mag. Zool. (Ser. 3) v. 3: 278-287. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371378" title="Lmur gegant" nonfiltered="3773" processed="3760" dbindex="143813">

El lmur gegant (Megaladapis) fou un gnere de tres espcies extingides que antigament visqueren a l'illa de Madagascar. Els parents ms propers vivents d'aquest gnere sn els lmurs mostela (gnere Lepilemur), i els dos gneres formen la famlia dels lepilemrids. Tanmateix, el lmur gegant era molt diferent de qualsevol lmur vivent. El seu cos era aixafat i format de manera similar a la de l'actual coala. Els seus llargs braos i dits estaven especialitzats per a agafar branques, mentre que les potes estaven adaptades per a escalar en vertical.
 
A ms, el seu cap era ben diferent al d'altres primats. El lmur gegant tenia llargues dents canines i una mandbula semblant a la de les vaques, que formava un musell elongat. Els seus msculs de la mandbula eren potents per a poder mastegar la dura vegetaci del seu hbitat. En total, el seu cos pesava uns cinquanta quilograms.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371381" title="Thalassoma bifasciatum" nonfiltered="3774" processed="3761" dbindex="143814">

 Thalassoma bifasciatum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i Florida (Estats Units) fins el sud del Golf de Mxic, el Carib i el nord de Sud-Amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berln. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371384" title="Thalassoma cupido" nonfiltered="3775" processed="3762" dbindex="143815">

 Thalassoma cupido   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1845. Pisces, Fauna Japonica Parts 7-9: 113-172, Pls. 1-143 + A. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371385" title="Thalassoma duperrey" nonfiltered="3776" processed="3763" dbindex="143816">

 Thalassoma duperrey   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371386" title="Thalassoma genivittatum" nonfiltered="3777" processed="3764" dbindex="143817">

  Thalassoma genivittatum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici i KwaZulu-Natal (Sud-frica).

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371390" title="Thalassoma grammaticum" nonfiltered="3779" processed="3765" dbindex="143819">

  Thalassoma grammaticum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Panam, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilbert, C. H. 1890. A preliminary report on the fishes collected by the steamer Albatross on the Pacific coast of North America during the year 1889, with descriptions of twelve new genera and ninety-two new species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 13 (no. 797): 49-126. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371391" title="Cinodont" nonfiltered="3780" processed="3766" dbindex="143820">

Els cinodonts (Cynodontia, "dents de gos" en grec) sn un subordre de terpsids que inclou els mamfers moderns i els seus parents propers extingits. Foren un dels grups de terpsids ms diversos, i deuen el seu nom a les seves dents semblants a les dels gossos.

Caracterstiques.

Els cinodonts tenien gaireb totes les caracterstiques dels mamfers. Les seves dents estaven completament diferenciades, el neurocrani s'ambombava al darrere del cap, i molts d'ells caminaven de manera erecta. Els cinodonts encara ponien ou, com probablement ho feien tots els protomamfers del Mesozoic. Les seves fosses temporalls eren molt ms grans que les dels seus avantpassats, i l'eixamplament de l'arc zigomtic permetia una musculatura mandibular ms robusta, recolzant les proves d'un crani ms mamiferoide. Tamb tenien el paladar secundari del qual mancaven els altres terpsids primitius, excepte els terocfals, que eren els seus parents ms propers. El dentari era l'os ms gran del maxillar inferior, car altres ossos ms petits es desplaaven a l'orella. Probablement eren de sang calenta i estaven coberts de pl.

Taxonomia i filognia.




 
 Ordre Therapsida;
 (sense rang) Eutheriodontia ;
 Subordre Therocephalia;
 Subordre CYNODONTIA;
 Charassognathus;
 Famlia Dviniidae;
 Famlia Procynosuchidae;
 Procynosuchus;
 Epicynodontia;
 Famlia Galesauridae;
 Famlia Thrinaxodontidae;
 Thrinaxodon;
 Infraordre Eucynodontia;
 (sense rang) Cynognathia;
 Famlia Cynognathidae;
 Famlia Diademodontidae;
 Famlia Trirachodontidae;
 Famlia Traversodontidae;
 Santacruzodon;
 Scalenodon;
 Luangwa;
 Traversodon;
 Massetognathus;
 Exaeretodon;
 Famlia Tritylodontidae;
 Oligokyphus;
 Tritylodon;
 Kayentatherium;
 Bienotherium;
 Bienotheroides;
 (sense rang) Probainognathia;
 Lumkuia;
 Ecteninion;
 Famlia Chiniquodontidae;
 Famlia Probainognathidae;
 (sense rang) Ictidosauria;
 Famlia Tritheledontidae;
 (sense rang) Mammaliaformes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371393" title="Ciberespai" nonfiltered="3781" processed="3767" dbindex="143821">
El ciberespai s el nom donat al conjunt de webs i la informaci que contenen, s a dir, el lloc de relaci i coneixement creat per Internet. El terme el va encunyar William Gibson el 1982. Es concep com un indret per a la realitat virtual i alternativa per tamb per desenvolupar les caracterstiques del mn fsic a travs de la interconnexi de tots els habitants amb accs a un ordinador i la xarxa, en un pas ms de la globalitzaci. 

Les caracterstiques definitries sn l'eliminaci de les barreres d'espai-temps (la informaci s accessible en qualsevol moment sense importar la localitzaci fsica del recurs) i la possibilitat de crear un personatge que suplanti la persona per navegar-hi, un alter ego identificat amb un nick o lies. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371394" title="Thalassoma hardwicke" nonfiltered="3782" processed="3768" dbindex="143822">

 Thalassoma hardwicke   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bennett, J. W. 1828-1830. A selection from the most remarkable and interesting fishes found on the coast of Ceylon. Londres. Fishes of Ceylon First Edition: i--viii + 30 unnumbered pp., Pls. 1-30. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371395" title="Thalassoma hebraicum" nonfiltered="3783" processed="3769" dbindex="143823">

 Thalassoma hebraicum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371396" title="Thalassoma heiseri" nonfiltered="3784" processed="3770" dbindex="143824">

  Thalassoma heiseri  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & A. Edwards. 1984. A new labrid fish of the genus Thalassoma from the Pitcairn Group, with a review of related Indo-Pacific species. J. Aquaric. & Aquat. Sci. v. 4 (no. 2): 13-32. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371397" title="Filosofia de la histria" nonfiltered="3785" processed="3771" dbindex="143825">
La filosofia de la histria s una discplina que intenta entendre com funciona la histria. Aix es qestiona l'objectivitat en l'estudi del passat i les millors maneres d'accedir-hi i es planteja si la histria s un conjunt d'avenos (progrs), si funciona per cicles o no t cap forma global i s noms un conjunt de perodes. Tamb analitza quin ha de ser l'objecte d'estudi, si la persona, l'poca, la regi o el tema, i com canvia el panorama descrit segons la unitat adoptada. Per ltim s'interroga sobre si la histria t un sentit en ella mateixa o en relaci al present i si pot usar-se per predir el futur o propiciar determinats canvis.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371399" title="Xulio Ricardo Trigo" nonfiltered="3786" processed="3772" dbindex="143826">
Xulio Ricardo Trigo s un novellista, poeta i traductor que va nixer a Betanzos (Provncia de La Corunya, Galcia) el 1959.

L'any 1965 ell i tota la seva famlia se'n va anar a viure a Valncia. De ms gran, 1992-93, ell tot sol es va traslladar temporalment a Barcelona; per finalment va tornar cap a Valncia.

Va ser redactor de les pgines culturals del Diari de Barcelona aix com tamb va dirigir les pgines literries del setmanari valenci El Temps. Tamb ha collaborat en d'altres diaris escrivint articles literaris i en algunes revistes. La seva obra publicada ha estat sovint reconeguda i premiada per la societat i la crtica. Des de 1994 es pot dir que es dedica plenament a la literatura.

Dins la seva obra, en narrativa podem destacar La desaparici d'Evelyn i la darrera Desprs de l'oblit. Quant a poesia destaquem el seu darrer Llibre de quietud i de narrativa juvenil el darrer de tots i ms actual La passi d'Alexandra, obra la qual ens descobreix tot el mn del bookcrossing.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371400" title="Thalassoma jansenii" nonfiltered="3787" processed="3773" dbindex="143827">

  Thalassoma jansenii  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives fins a Fidji i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371402" title="Thalassoma loxum" nonfiltered="3788" processed="3774" dbindex="143828">

  Thalassoma loxum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar d'Arbia i Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & J. K. L. Mee. 1994. A new labrid fish of the genus Thalassoma from Oman. Fauna Saudi Arabia v. 14: 303-308. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371405" title="Thalassoma lucasanum" nonfiltered="3789" processed="3775" dbindex="143829">

 Thalassoma lucasanum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Panam, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371406" title="Thalassoma lunare" nonfiltered="3790" processed="3776" dbindex="143830">

Thalassoma lunare    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al sud del Jap i el nord de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371407" title="frica subsahariana" nonfiltered="3791" processed="3777" dbindex="143831">
L'frica subsahariana s la part del continent afric que es defineix per oposici al Magrib i comprn els pasos que estan al sud del desert del Shara, s a dir, l'frica Austral i gran part de la Central i Oriental. Tot i l'enorme varietat de realitats que inclou, les caracterstiques que la defineixen en la parla popular sn
 domini de la poblaci negra;
 baix nivell global de desenvolupament;
 predomini del cristianisme i l'animisme;
 el passat histric ms ric (es creu que aqu es va originar l'home);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371409" title="Thalassoma lutescens" nonfiltered="3792" processed="3778" dbindex="143832">

  Thalassoma lutescens  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins al sud del Jap, les Hawaii i el sud-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lay, G. T. & E. T. Bennett. 1839. Fishes. Pp. 41-75, Pls. 15-23. In: The zoology of Captain Beechey's voyage... to the Pacific and Behring's Straits... in 1825-28. Londres. Zool. Beechey's Voyage. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371410" title="Cuina de la Safor" nonfiltered="3793" processed="3779" dbindex="143833">

La cuina de la Safor tracta sobre els menjars, begudes i preparats gastronmics propis dels pobles saforencs i valldignencs.

s un tipus de cuina essencialment mediterrnia, on els ingredients bsics sn l'arrs, les hortalisses i l'oli d'oliva. No s, doncs, una cuina de caire pesat, sin ms b lleugera.
 
D'altra banda, atesa la repoblaci mallorquina del segle dsset, a l'igual que a les dues Marines (tant l'Alta com la Baixa), hi ha diferents tipus de menjars importats de terres balears, com la llonganissa d'all o trbena, les ensamades o els figatells.

Com a menjars tpics de la terra, podem anomenar la Fideu de Gandia o les "coques de mestall" de Tavernes de la Valldigna i les coques de dacsa de Rtova.

Fideu.
La fideuada - pronunciada fideu en valenci - s un plat que es troba al llarg del litoral valenci i sud de Catalunya, originari de la ciutat de Gandia. La fideu, feta dins d'una paella o ocasionalment una cassola, est feta a base de suc de peix complementada amb marisc al gust del consumidor i uns fideus especfics que sn de major grossor que els normals i en forma de corba.

El nom de "fideu" atn a una ancdota histrica: uns pescadors de Gandia, quan estaven en alta mar, van decidir de fer paella per dinar, per van trobar-se que no disposaven dels ingredients bsics per fer-la, com s l'arrs, per all que decidiren posar-li fideus. Tot aix, amb l'afegit del peix acabat d'aconseguir, va fer que sorgs aquest sabors plat.

Coques de dacsa, coques de mestall i pastissets.
Les coques de dacsa o coques a la calfor sn unes coques redones i planes tpiques de l'interior de la Safor -  en especial de Rtova - que es fan de farina de dacsa (freqentment mesclada amb farina de forment), aigua, oli i sal. S'acompanyen amb una picadeta de tonyina, ou ratllat i tomaca fregida, o b d'altres picadetes de aladrocs o sardines, o sofregits d'espinacs. Es menja posant una quantitat de l'acompanyament al mig de la coca i enrotllant esta es fa un rotllo, que es pot menjar directament a les mans.

Les coques de mestall sn tpiques de la Valldigna. Es tracta d'unes coques de base circular o de vegades quadrada fetes a base de farina de dacsa mesclada amb oli d'oliva, sense rent, i sal. Al damunt s'hi sol posar embotit - llonganissa, botifarra d'arrs o de ceba -, trossos de cansalada o sardina salada. Una vegada feta la massa i collocades les peces d'embotit o peix es posen a coure al forn. Se serveix calenta, acabada de fer.

La coca de mestall sols es prepara els diumenges i els dijous que no siguen festius. Els diumenges per tradici, i els dijous perqu s dia de mercat a Tavernes de la Valldigna. Actualment es fa de manera industrial als forns de la localitat, prvia comanda, encara que a les cases encara hi ha costum de fer-les de manera casolana.

Altres coques fetes a la comarca sn la coca de tonyina, tomaca i pebrera; i la coca de ceba i psols. 

Els pastissets sn tpics tant a la Safor com a les comarques venes. A destacar sn els pastissets de verdura, els pastissets de psols, i els pastissets de tomquet. 

Figatells.
Autctons de la Safor i la Marina Alta sn els figatells, embotit fresc parent grcies a la mediterrnia de la shiftalia xipriota o els frigatells mallorquins i que t una relaci nominal i per l's del fetge de porc amb el figatellu cors malgrat que aquest ltim es tracte d'un embotit sec.

Entre altres plats de carn es troba la sang amb ceba, el xai guisat, xai al forn, conill amb alls i pollastre amb verdures.

Dolos.
La llarga tradici sucrera de la comarca, heredada en gran part de la cultura islmica, ens ha deixat un ampli ventall de dolos. Entre ells figuren el bra de gitano, la corona de glria, bunyols de carabassa, calatrava, pa benet, bescuit, coca de llanda, coques cristines, fabiola, mones de Pasqua, pastissos d'almetl, pastissos de cacauet, coca de Nadal, la confitura de moniato o carabassa, els rotllos d ou, els pastissos de moniato i ametlla, de cabell d ngel, els pastissets a l aire, els rotllets d aiguardent, els carquinyolis, els rosegons, les mantecades, els bescuits i els mostatxons.

Altres plats tpics.
 Arrs amb crosta, tpic de diverses poblacions saforenc-valldignenques, s a ms un plat corrent a la Marina, el Baix Vinalop, el Baix Segura i altres comarques meridionals.
 Paella - valenciana; amb carxofes, faves i psols; la d'abadejo; la de flor-i-col; amb verdures; amb tonyina negra -, arrs al forn amb  cigrons o tonyina negra, arrs de quaresma, l'arrs calds, l'arrs amb fesols i naps...
Entre els sopes i ollades hi ha les faves sacsades, la flor-i-col amb abadejo, el putxero, i la sopa de ceba. Altres plats principals sn les albergnies al forn, els pebrots farcits, la bajoqueta amb pernil, l'espencat, i els tomquets al forn. ;
Peixos: mandonguilles d'abadejo, bontol al forn, aladroc amb vinagre, aladroc al forn, sardina en escabetx, abadejo amb ceba, i abadejo amb pebrera i tomquet. ;

Referncies.


Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371411" title="Thalassoma newtoni" nonfiltered="3794" processed="3780" dbindex="143834">

  Thalassoma newtoni  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sao Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371412" title="Joaquim Dans i Torras" nonfiltered="3795" processed="3781" dbindex="143835">
Joaquim Dans i Torras, fill de Joan Dans i Colldecarrera i de Jernima Torras i Div, va nixer a Olot el 8 de juny de 1888, va estudiar a la Facultat de Medicina de Barcelona i es va doctorar a la universitat de Madrid amb la tesi Cirurga de la Tuberculosis Pulmonar. Estudio de los procedimientos directos. Consegu les oposicions de metge a Olot, on arrib a ser el director de l'Hospital.

Va estar molt relacionat amb la cultura i la histria. Dirig el Museu-Biblioteca i l'Arxiu d'Olot, a ms d'escriure diverses obres relacionades amb la seva ciutat natal i tractats de medicina: Pretrits olotins, Histria d'Olot, Colapsterapia

Es va haver d'exiliar al 1939 a Frana i fou empresonat primer a Olot i desprs a Girona. Va aconseguir la llibertat desprs de passar per un consell de guerra.

Els ltims anys de la seva vida els dedic quasi exclusivament a l'Arxiu i el Museu-Biblioteca, fins que mor l'onze de febrer de 1960. 
El seu enterrament fou una de les ms impressionants manifestacions de dol que es recorden a la ciutat d'Olot. En canvi la premsa silenci la seva mort i per raons poltiques es retir un nmero de la revista Olot-Misin dedicat a la seva figura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371413" title="Arabitzaci" nonfiltered="3796" processed="3782" dbindex="143836">
Arabitzaci s el procs d'aculturaci de zones no musulmanes als codis religiosos i costums propis de l'Islam. El terme sorgeix per analogia amb romanitzaci i fa referncia al canvi social i ideolgic de zones com el Magrib o Palestina i pasos concrets com el Sudan.La paraula es pot usar en sentit ms laxe per referir-se a l'auge de la influncia musulmana en zones tradicionalment d'altres religions.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371414" title="Grup corona" nonfiltered="3797" processed="3783" dbindex="143837">

Un grup corona s el grup monofiltic (o clade) ms petit que cont l'ltim avantpassat com de tots els membres vivents, i tots els descendents d'aquest avantpassat. Els organismes extingits poden formar part d'un grup corona; per exemple, com que el dodo, tot i estar extingit, descendeix de l'ltim avantpassat com dels ocells, se'l classifica dins el grup corona dels ocells.

Alguns organismes cauen a prop per no a dins d'un grup corona particular. N's un bon exemple l'arquepterix, que, tot i tenir un aspecte molt semblant al dels ocells, no descendeix de l'ltim avantpassat com de tots els ocells vivents. Aquests organismes poden ser classificats dins el grup tija d'un clade. En aquest exemple, l'arquepterix s un ocell del grup tija, per cau dins el grup corona dels vertebrats. Tots els organismes amb una relaci ms propera amb els ocells de grup corona que a qualsevol altre grup vivent poden ser classificats al grup tija dels ocells. Com que tots els ocells vivents es troben, per definici, dins del grup corona, se n'infereix que tots els membres d'un grup tija estan extingits; aix doncs, els grups tija noms contenen membres fssils. El conjunt del grup corona i el seu grup tija s conegut com a grup total. Tot i que el grup tija s parafiltic, se'l pot definir objectivament restant el grup corona del grup total.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371425" title="Lnia evolutiva de Horsea" nonfiltered="3798" processed="3784" dbindex="143838">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Horsea, Seadra i Kingdra.

Horsea.

Horsea s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Seadra.





Seadra.

Seadra s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Horsea. Evoluciona en Kingdra.





Kingdra.

Kingdra s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i drac. Evoluciona de Seadra.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371427" title="Histria dels Ak Koyunlu" nonfiltered="3799" processed="3785" dbindex="143839">
Els Ak Koyunlu fou una dinastia que va estendre la seva activitat entre el 1340 i el 1509. La seva histria va passar per diversos moments primer d'ascens arribant al cim amb Uzun Hasan, i desprs de descomposici fins a la seva liquidaci pels safvides entre 1501 i 1509.

La primeres noticies son de 1339-1349 quan es van produir xocs entre las tribus de turcmans confereades conegudes com ak koyunlu i les forces gregues de Trebisonda; les primeres estaven dirigides per Tur Ali ibn Pahlawan que dominava Amida (Diyarbakir). El 1352 es va fer la pau amb el matrimoni entre Maria Comnena, germana de l'emperador Aleix III Comn (1349-1390) i el fill de Tur Ali, de nom Fakhr al-Din Kutlu Beg; la pau es va mantenir posteriorment amb nous enllaos matrimonials, i Trebisonda mai ms fou atacada.

Tur Ali va morir entre 1352 i 1363 i el va succeir el seu fill Fakhr al-Din Kutlu Beg que va intervenir en la poltica interna del principat d'Eretna, del qual van esdevenir nominalment vassalls el 1381, per van donar suport als caps militars rebels a Erzindjan quan Ghazi Burhan al-Din es va proclamar sult a Sivas. Va morir el 1389 i el va succeir el seu fill Ahmad ibn Kutlu, com a vassall nominal de Sivas.

Ahmad es va mostrar dubitatiu i imprudent en les lluites entre Sivas i Erzindjan, i els amirs el van substituir (1390) pel seu germ Kara Yuluk (o Yoluz) Uthman Beg que es va revoltar (1398) contra Burhan al-Din al que va matar en batalla. La mort de Burhan va coincidir en el temps amb la del sult mameluc Barkuk (1382-1399) i aix va portar al conflicte entre els otomans que es volien expandir a l'est i Tamerl, que va acabar el juliol del 1402 amb la batalla d'Ankara que va posar fi temporalment al poder otom. 

Kara Uthman es va declarar vassall de Tamerl el 1400 i va dirigir la seva avantguarda en la campanya timrida contra Sivas, els defensors de la qual tenien el suport otom; tamb la va dirigir contra territoris mamelucs; va participar a la batalla d'Ankara del 1402. Tamerl li va donar el rang damir, el va confirmar com a cap dels ak koyunlu i el va encarregar de la custodia de la fortalesa de Diyarbakir (Amida) que fins el 1394 havia estat en mans dels ortquides. Diyarbakir ser la seva capital durant anys.

A la mort de Tamerl Kara Uthman va mantenir bones relacions amb els seus successors, mentre la conferederaci rival dels Kara Koyunlu, que havien estat sotmesos a la fora per Tamerl restablien la seva independncia. En temps del net de Tamerl, Abu Bakr, els kara koyunlu van expulsar als timrides i van matar al pare de Abu Bakr, Miran Shah (o Miranshah) governador d'Azerbaidjan; desprs va derrotar els djalayrides i es van apoderar del Iraq amb Bagdad; tamb va ocupar parts de Gergia i va entrar en territoris iranians (fins 1420). El sobir kara koyunlu, Kara Yusuf, va morir vers el 1420, i els conflictes entre els seus fills van facilitar la reacci timrida; el timrida Shahrukh va haver de fer tres campanyes (1420-1421, 1429, i 1434-1435) per aturar la seva expansi i restaurar la seva sobirania.; els kara koyunlu van perdre molts territoris a la parts occidentals que van passar als ak koyunlu.

Entre 1420 i 1435 els ak koyunlu es van establir a Armnia i tot el Diyar Bakr i es van estendre cap al Diyar Mudar i la part occidental del Diyar Rabia cosa que els va posar en conflicte amb els seus antics amics els mamelucs; ara els kara koyunlu es van aliar als egipcis mentre els ak koyunlu mantenien l'aliana amb els timrides que disputaven als mamelucs l'hegemonia a la zona de la Roja.

El 1424 Kara Uthman va repartir els territoris en governs pels seus fills en lloc de com es feia fins aleshores a caps tribals. Kara Uthman va donar suport a les expedicions de Shahrukh al Azerbaidjan i durant la tercera campanya el cap dels ak koyunlu va enfrontar  als kara koyunlu (dirigits per Iskandar, fill de Kara Yusuf) en una batalla prop d'Erzurum i fou derrotat i fou mort l'agost/setembre de 1435; el seu cap fou enviat per Iskandar al sult mameluc Barsbay (1422-1438).

A la mort de Kara Uthman es va produir una lluita pel poder; alguns caps eren partidaris de l'aliana amb els mamelucs i altres dels otomans. El successor designat, el seu fill Ali ibn Kara Uthman, no va poder enfrontar als seus germans, cosins i oncles que reclamaven el poder i el 1438  va abdicar i se'n va anar a l'exili a Egipte; el seu germ Hamza, que dominava Mardin i que era el cap ms poders, va assolir el govern per va morir el 1444 abans de poder eliminar als seus rivals i la lluita es va desenvolupar llavors entre Shayk Hasan (fill de Kara Uthman) i Djahangir ibn Ali, fill d'Ali.

El 1447 van morir amb poc temps de diferncia el timrida Shahrukh i el sobir dels kara koyunlu Iskandar. A Herat van esclatar lluites per la successi timrida.  El nou sult kara koyunlu Djahanshah ibn Kara Yusuf es va fer llavors independent dels timrides i es va proclamar sult i va tenir el suport d'alguns caps dels ak koyunlu; el 1450, en una campanya contra els ak koyunlu dirigits per Djahangir, va conquerir bona part d'Armnia, i va assetjar a Djahangir a Amida. El cap ak koyunlu es va rendir la primavera del 1452 i va reconixer la sobirania del kara koyunlu Djahanshah.

Aquest acord de pau es va fer sense coneixement del germ de Djahangir, Uzun Hasan (Hasan el Llarg)  que ho va considerar una rendici, i va iniciar la guerra pel seu compte i a la tardor del mateix anys 1452 va entrar a Diyarbakir en un atac sagnant aprofitant que Djahangir estava absent en una expedici militar al Kurdistan. Una vegada al poder a Diyarbakir va desconixer la sobirania de Djahanshah dels kara koyunlu i va enviar les claus de la fortalesa al Caire com a smbol de vassallatge envers els mamelucs; el sult li va enviar la investidura com a governador de Diyarbakir. Djahangir va provar de reconquerir la capital amb ajut de contingents enviats per Djahanshah, per no ho va aconseguir i fou finalment derrotat el 1457.

Ara tots els ak koyunlu reconeixien a Uzun Hasan. El 1458 va fer diverses incursions de pillatge a Gergia que li van procurar bot i el prestigi d'un ghazi (combatent per la fe) al ser els enemics cristians; per al mateix temps reprenia els contactes amistosos que hi havia hagut anteriorment amb la casa imperial de Trebisonda, ara amenaats pels otomans; es va casar amb la princesa Teodora Comnena i es va unir a una aliana contra els otomans. Quan el sult otom Mehmet II (1451-1481) es va presentar davant Trebisonda amb artilleria (1461), Uzun Hasan va renunciar a combatre ja que no podia enfrontar la superioritat de l'enemic i en els segents anys es va dirigir cap altres fronts. El 1462 va conquerir Hisn Kayfa el darrer principat aibida, i els 1465 la fortalesa de Khartpurt que pertanyia a Dhu l-Kadr. Mentre Djahanshah dels kara koyunlu havia dominat el Iraq Adjem, Fars i fins a Kirman a costa dels timrides i va evitar el conflicte amb els ak koyunlu tot i que no van faltar les ocasions per la guerra a causa dels atacs dels rivals; la revolta del seu fill Pir Budak a Bagdad el tenia ocupat, per quan la revolta fou dominada va iniciar la guerra contra Uzun Hasan (1467); ja proper el hivern fou atacat al seu camp per Uzun Hasan i derrotat i Djahanshah i el seu fill Muhammad van morir durant la retirada mentre dos altres fills van morir poc temps desprs. Per manca de lideratge la confederaci kara koyunlu va desaparixer de fet i l'estiu del 1468 Uzun Hasan va poder dominar l'Azerbaidjan

La mort dels caps kara koyunlu va permetre als timrides pensar en recuperar el Iran. Van avanar des de Khurasan i van arribar fins el Iraq Adjem, per mancats de reforos van haver de installar quarters de hivern a Karabagh on foren assetjats pels ak koyunlu i Abu Said fou fet presoner en un intent de sortida el gener del 1469 i executat al cap de poc. Aix va deixar a Uzun Hasan sense rival per l'Iran occidental. Uzun Hasan es va estendre per les regions entre Azerbaidjan i Khurasan i va establir la seva capital a Tabriz, antiga capital dels il-khans, els djalayrides,  i els kara koyunlu . Altre cop va enviar les claus de Tabriz i altres ciutats al sult mameluc Kayth Bey (1468-1496) demanant confirmaci de la sobirania, per utilitzant un llenguatge que clarament mostrava que es considerava un sobir independent. Va intentar tamb estendre la seva sobirania sobre la branca timrida del Khurasan, per no va tenir xit; el timrida d'Herat, Muhammad, va ser eliminat pels notables locals que donaven suport al prncep Husayn Baykara que va pujar al tron (1470-1506); a comenaments del 1471 la intervenci otomana al principat de Karaman va fer retornar a Uzun Hasan des de Khurasan a occident; en endavant les relacions amb els timrides es van millorar i fins i tot van esdevenir amistoses.

Karaman impedia l'accs dels otomans a la mar en front de Xipre, que era un virtual protectorat veneci. El govern de Vencia havia concertat una aliana amb els ak koyunlu el 1464; el 1470 Uzun Hasan va acordar amb els venecians que si aquestos atacaven als otomans per mar ell ho feria per terra i va demanar armament modern a la repblica que li foren enviades la primavera del 1473 encara que massa tard. L'estiu de 1472, esperant suport veneci, Uzun Hasan va envair territori otom, assolant Tokat i arribant fins ms enll de Sivas i Kayseri i cap a Karaman, per fou rebutjat pels otomans, igual que ho fou una incursi a territori mameluc que buscava el reconeixement pels egipcis de la sobirania ak koyunlu. L'estiu del 1473 Uzun Hasan fou derrotat en una sagnant batalla a Baskoy a la riba del Otluqbeli, on Mehmet III va poder portar artilleria i Uzun Hasan no ho va aconseguir; la superioritat militar otomana li va donar la victria; els ak koyunlu es van retirar i no van perdre gaires territoris; el 1474 els venecians van pressionar per un nou atac, per Uzun Hasan ja no va fer cap ms avan a la regi de l'Eufrates i va ignorar les peticions venecianes.

Als darrers anys del seu regnat es va haver d'enfrontar a la rebelli del seu fill Oghurlu Muhammad, governador de Shiraz, que tenia el suport del seu germanastre Masud governador de Bagdad i del seu oncle Uways governador a al-Ruha. Oghurlu va morir en batalla el hivern del 1476/1477 contra la facci que donava suport a Khalil, successor designat per Uzun Hasan. Uzun Hasan va fer una darrera campanya contra els georgians i va morir el 5/6 de gener de 1478.

El centre del poder ak koyunlu s'havia desplaat cap a l'est. El govern a les regions iranianes no havia canviat. Se sap dels quatre principals crrec sota Uzun Hasan: el visir,  que dirigia el gran consell o diwan; el mustawfi al-mamalek encarregat de l'administraci financera; el murhdar que tenia el segell de l'estat i el mirakor encarregat de la cort; al regne del seu fill apareix el sadr (cap dels dignataris religiosos) que no se sap segur si ja existia abans encara que sembla el ms probable.

A Uzun Hasan el va succeir el seu fill Khalil que va voler centralitzar el poder a les seves mans i fou assassinat al cap de poc temps (juliol del 1478) en lluita prop de Khoy contra els partidaris del seu germ Yakub (de 14 anys) entre els quals moltes tribus turcmans d'Anatlia que se sentien desplaades del poder en favor de les tribus iranianes.

Yakub va regnar dotze anys (1479-1490) en una calma bastant generalitzada; els partidaris de Khalil van rebre nomenaments per portar-los al seu bndol. Hi van haver revoltes a Kirman el 1479 i a Hamadan el 1481 per foren reprimides fcilment.  No hi va haver conflictes exterior excepte l'annexi pels otomans d'un petit districte al nord de Bayburt (primavera del 1479) i un atac mameluc a al-Ruha (1480) que fou rebutjat. Yakub per no era religis i la seva manca de inters per la religi li va fer perdre el suport popular; molts turcmans que formaven part de la confederaci es van unir a l'ordre safvida, una organitzaci que s'havia transformat en un moviment militant extremista xita. 

Yakub va enviar al cap religis Shaykh Haydar (origen dels safvides) a fer la guerra santa contra els circassians i georgians cristians del Caucas per les lleialtats de tots els seus collaboradors eren incertes; durant un saqueig a Gergia, Haydar va intentar venjar la mort del seu pare Shaykh Djunayd (que s'havia produt el 1460)  atacant al Shirvanshah que era vassall de Yakub. Aquest va enviar forces contra Haydar que va resultar mort, i tres dels seus fills foren capturats; tot aix va fer augmentar les simpaties de molts turcmans d'Azerbaidjan i d'Anatlia cap als safvides. Al mateix any que aix passava Yakub va enviar forces contra la dinastia mushasha que vivien al sud de Mesopotmia i Khuzestan i eren extremistes xites, per noms va aconseguir expulsar-los del sud d'Iraq cap al Khuzestan on van aconseguir mantenir el seu govern. Les reformes econmiques amb noves taxes i un sistema centralitzat, instigades pel wakil (i abans tutor) Ghazi Sain al-Din Isa Savadji va ser una nova causa de greuges. Yakub va morir de manera estranya (d'una plaga o per ver) el 24 de desembre de 1490 i poques setmanes desprs el seu wakil era assassinat pels amirs.

Els caps tribals van escollir cadascun un candidat, de vegades menor d'edat. El fill de Yakub, Baysunkur de 8 anys fou entronitzat el 1491 sota tutela de Khalil Beg Mawsellu, per fou expulsat de Tabriz el maig de 1492 pel seu cos Rustam ibn Maksud ibn Uzun Hasan que tenia el suport de les tribus pornaks i qadjars dirigides per Ibrahim ibn Dana Khalil Bayandur (conegut per Ayba Sultan). Els partidaris de Baysunkur van provar de recuperar el poder per el jover prncep fou assassinat el 1493. Rustam que volia sumar voluntats va permetre als fills del Shayh Haydar Safawi retornar a Ardabil el 1492, per el 1494 Ayba Sultan en va ordenar l'arrest perqu el moviment s'orientava contra el poder, per el fill del shaykh, Ismail, de 17 anys, va escapar cap a Lahidjan on es va poder amagar. El 1497 Rustam fou enderrocat en un cop d'estat pel seu cos Ahmad Gude (o Gvde) o Ahmad ibn Oghurlu Muhammad ibn Uzun Hasan que havia estat exiliat a territori otom. Immediatament va imposar mesures centralitzadores que van provocar una revolta dels amirs dirigits per Ayba Sultan, i Ahmad fou derrotat i mort prop d'Esfahan el desembre del 1497.

A partir d'aqu va comenar una rapida desintegraci. Cap de les faccions aconsegu ms d'un poder provincial pel seu pretendent i tres sultans regnaren al mateix temps: Alwand ibn Yusuf ibn uzun Hasan a occident; el seu germ Muhammadi al Fars i Iraq Adjem; i  Kasim ibn Djahangir a Mardin al Diyar Bakr;  el 1499 Ismail el safvida va sortir del seu amagatall a Lahidjan i va comenar la lluita; el 1500 Muhammadi fou mort de manera violenta. El 1501 Ismail va obtenir una notable victria sobre els ak koyunlu que li va permetre establir el seu govern a l'Azerbaidjan i l'estiu del 1503 va conquerir Iraq Adjem, Fars i Kirman, Diyar Bakr del 1507/1508 i Mesopotmia la tardor del 1508. 

Murad ibn Yakub que estava a al-Ruha i esperava recuperar el poder amb ajut otom, fou derrotat prop de la seva darrera capital per Ismail el 1509. La famlia governant, els Bayandur, va seguir existint establerts a Yadz i Bayburt per ja sense poder. Les tribus dels ak koyunlu foren absorbides dins els kizilbatxis d'Ismail on els afshar van conservar la seva identitat mentre altres con els haddjilu, dger, mawsellu i pornak es van fusionar en una nova tribu anomenada turcman.

 Bibliografia .
 Woods, The Aqquyunlu ;
 Minorsky, La Perse au XVe sicle entre la Turquie et la Venise, Pars, 1933. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371428" title="Abbas Akasi" nonfiltered="3800" processed="3786" dbindex="143840">
Hadjdji Mirza Abbas Akasi al-Iravani (1783-1848) fou gran visir de Muhammad Shah Qadjar (1834-1848) del 1835 al 1848. Era fill del mullah Muslim ibn Abbas. El seu nom apareix transcrit com Akasi o Aqasi.

Va entrar al servei de la cort i va guanyar influncia. A la pujada al tron de Muhammad Shah el novembre de 1834 fou nomenat al front del govern Kasim Makam per al cap d'un any, el xa, pressionat per un clan hostil al cap del govern, el va cessar i va nomenat a Akasi que era el seu guia espiritual. En una purga el 1835/1836 va eliminar de l'administraci a tots els partidaris de l'anterior cap de govern i els va substituir pels seus aliats majoritriament d'Azerbaidjan. Es va casar amb Izzat al-Nisa, tia del xa (germana de Fath Ali Shah) i l'aliana amb Mirza Masud Khan Gamrudi i amb el influent Zia al-saltana va incrementar el seu control de l'administraci. El 1837 en tenia el control complert.

El 1837/1838 va fracassar la campanya d'Herat, i es va demostrar que la modernitzaci de l'exrcit no anava be. Els perses es van haver de retirar davant la pressi britnica. El 1841 es va signar un conveni anglopersa que esmenava el tractat de 1814 i establia bones relacions entre britnics i perses desprs de l'episodi d'Herat. Amb Rssia va disputar el dret de navegaci per la llacuna d'Anzali (mordab-e Anzali) que Prsia havia perdut pel tractat de Turkmanchay el 1826, i l'establiment d'una base naval a l'illa Ashurada a la costa d'Astarabad. Aquesta base fou establerta per ocupada pels russos el 1844.

El 1842 es va revoltar a Kirman el cap ismalita Agha Khan Mahallati (Husayn Ali Shah) que va durar fins el  1844 i va acabar amb l'establiment dels ismalites a l'ndia. 

Una matana dels otomans a Karbala (1843) va provocar manifestacions populars demanant venjana. La conferencia d'Erzurum (que va durar del 1843 al 1847) va establir la sobirania persa sobre la disputada Muhammara i el dret dels peregrins perses a passar per Iraq per anar a la Meca.

Per pagar a les tropes i garantir el subministrament de gra a la capital, moltes terres privades foren confiscades per l'objectiu fou assolit. El intent de reforma militar va continuar amb consellers francesos i altres mesures.

Quan el xa es va posar malalt el 1845, Akasi va preparar la seva retirada per l'eventualitat de que mors. Quan es va recuperar es van produir noves purgues de possibles enemics. El 1846 el governador de Khurasan Muhammad Hasan Khan Salar,fill d'un dels represariats (Asaf al-Dawla) amb el suport secret del germ del xa, Bahman Mirza (governador d'Azerbaidjan), es va revoltar. El 1847 Bahram va haver de fugir a Rssia i Akasi va poder controlar Azerbaidjan; la revolta a Khurasan fou sufocada ms tard. Mentre havien proliferat els moviments babis pel pas (1844-1846) i el governador d'Esfahan, Manushihr Khan, esdevingut partidari dels babis, els va oferir protecci i hospitalitat; per Manushihr va morir el 1847 i el primer ministre va fer encarcerar al Bab, primer a Maku  (1847-1848) i desprs a la fortalesa de  ahr q a la frontera otomana i es va fer condemnar les seves doctrines.

Muhammad Shah va morir el setembre de 1848 i Akasi va perdre el crrec per decisi del nou xa Nasir al-Din Shah, influt per la seva mare  Djahan Khanum Mahd-e Ulya. Va rebre un salva conducte i va poder marxar a Iraq on va morir el 1849.

Bibliografia .
R. G. Watson, A History of Persia, Londres, 1866  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371432" title="Aq?a" nonfiltered="3801" processed="3787" dbindex="143841">
Aq a (o Ak a) s una ciutat del nord d'Afganistan, capalera del wolosw l o districte d'Aq a, a la provncia de Jowzjan.

s esmentada per primer cop al segle XVII com una petita ciutat fortificada amb ciutadella i seu del petit khanat d'Ak a sota sobirania del khanat de Bukhar. El khanat fou annexionat a Afganistan en temps de Dust Muhammad  a la meitat del segle XIX. La seva poblaci s'estimava el 1845 en set mil cinc-cents habitants. Desprs la fortalesa va ser escenari de lluites i revoltes especialment sota Ishak Khan el juliol de 1869. El 1886 una fam va afectar a la comarca i la ciutat va quedar quasi deserta i el 1907 el nombre de cases habitades a la ciutat i llogarets propers no excedia de 300  el que donaria menys de dos mil habitants.

Desprs del 1916 van arribar uzbeks i turcmans de l'sia Central Sovitica, refugiats per les lluites dels basmatxis i per la gana que tamb va afectar a la zona, emigraci que va continuar fins el 1936, i el 1943 la poblaci noms a la ciutat era ja de 2500 (amb 750 botigues permanents), i el 1979 de 9000 (amb ms de 1000 botigues permanents).

El 1956 es va construir una nova ciutat que es va fer sobre un plnol geomtric a la part sud del canal d'Aq a on es van concentrar tots els serveis; situada en un punt estratgic per les comunicacions, fou un mercat regional i als primers anys del segle XXI la poblaci superava els 40000. 

Bibliografia .
 B. A. Akhmedov, Istoriya Balkha;
E. Grtzbach, Aktuelle Probleme der Regionalentwicklung und Stadtgeographie Afghanistans, Meisenheim i  Glan, 1976 (Afghanische Studien 14), ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371435" title="Arab Muhammad" nonfiltered="3802" processed="3788" dbindex="143842">
Arab Muhammad ibn Hadjdj fou khan de Khwarizm i desprs de Khiv del 1602 al 1623. El seu ttol fou khwarizmshah. Pertanyia a una famlia gengiskhnida i tenia el suport de les tribus turcmenes (ersari, teke i yomut), dominant sobre les tribus de turcmens al sud i oest de l'Amu Darya. Les seves principals ciutats eren Urgandj (la seva primera capital), Khiv (on va traslladar la residncia) , Hazarasp, Khat i Wazir, totes properes al riu o a canals.

Generalment va estar en conflicte amb la dinastia que governava a Bukhar. Durant el seu regnat va enfrontar tamb als cossacs que feien incursions des de la zona del riu Yaik, i amb els calmucs que havien iniciat la seva emigraci des de Monglia occidental cap a la zona del Volga.

Per el seu principal conflicte fou per la successi entre els seus set fills, tots els quals volien ser khans. El 1616 els joves Habash Sultan i Ibars Sultan, que com a fills de la ms inferior de les cinc dones del khan podien esperar menys part al repartiment,  es van revoltar amb suport dels uzbeks i Arab Muhammad els va haver de cedir la ciutat de Wazir; el 1620 els rebels encara en desacord van saquejar la mateixa Khiv. Arab Muhammad va tenir el suport dels turcmens i dels seus dos fills grans, Abu l-Ghazi Bahadur Khan i Isfandiyar; aquest darrer havia lluitat contra els perses a Kandahar el 1621 i el xa Abbas I el Gran li va donar un cos de 500 homes per ajudar al seu pare a combatre la rebelli (o potser per collocar al mateix Isfandiyar al tron com desprs va passar). El 1622/1623 Ilbars va capturar al seu pare i el va matar. Ilbars es va proclamar khan aliat al seu germ Habash.

Poc desprs, amb el cos dels cinc cents homes Isfandiyar va poder derrotar el seu germ i va esdevenir khan (1623). El seu germ gran Abu l-Ghazi Bahadur Khan, inicialment el seu aliat, fou aviat enviat en exili a Prsia.

Bibliografia. 
V. V. Barthold, Four Studies on the History of Central Asia, Leiden, 1962;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371436" title="Arabaya" nonfiltered="3803" processed="3789" dbindex="143843">
Arabaya fou el nom d'un territori durant el perode dels aquemnides de Prsia.

Apareix esmentada a la inscripci de Bishutun i altres, i es collocada entre Babilnia i Assria (Sria) per amunt i Egipte per sota. Probablement estava formada pel sud de Palestina, el Sina i fins a la costa de la mar Roja; els rabs per vivien tamb al sud de Mesopotmia. Una inscripci dona el mateix nom al territori dels nmades rabs entre Egipte i Mesopotmia.

Era ms un nom geogrfic que administratiu. Substitua a l'antiga Aribi (o Arabu o Arubu) de les inscripcions assries on apareix esmentada per primer cop el 853 aC. A la Bblia el terme Arab designava als habitants del desert de Sria.

Segons Herdot els rabs van donar suport a Cambises II de Prsia en la seva invasi d'Egipte el 525 aC facilitant aigua o localitzaci de pous a l'exrcit per creuar el desert entre Palestina i Egipte. Ela rabs eren aliats de Prsia i no sbdits i per tant no formaven part de cap satrapia ni pagaven tributs per enviaven regals al rei de Prsia (30 tones d'encens al any). Herdot esmenta un cos de camellers rabs entre els perses, durant l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia i estaven manats per Arsames, fill de Darios I de Prsia.

 Vegeu tamb .
 Satrapia d'Arbia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371444" title="Agencia ndia d'investigaci Espacial" nonfiltered="3804" processed="3790" dbindex="143844">

L'Agncia ndia d'Investigaci Espacial s la agencia espacial de l'ndia. Va ser fundada el 1972 i te la seva seu a la ciutat de Bangalore.

Histria.
 El seu primer satllit va ser llanat el 1975.
 La seva primera sonda espacial lunar va ser llanada el 21 d'octubre de 2008 (Chandrayaan I);

Capacitat Tecnolgica Espacial.
 Estacions de seguiment: Si;
 Centres de llanament: Si;
 Fabricaci de satllits: Si;
 Llanaments orbitals autnoms: si;
 Naus interplanetaries: No;
 Estacions espacials: No;
 Vol tripulat: No;

Programes en funcionament.
 Chandrayaan 1;
 Geosynchoronous Saletlite Launch Vehicle;

Enllaos externs.
Web oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371445" title="Thalassoma noronhanum" nonfiltered="3805" processed="3791" dbindex="143845">

 Thalassoma noronhanum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Boulenger, G. A. 1890. Pisces. In: Ridley, H. N. Notes on the zoology of Fernando Noronha. J. Linn. Soc. Lond. Zool. v. 20: 483. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371446" title="Lliga finlandesa de futbol" nonfiltered="3806" processed="3792" dbindex="143846">
La Lliga finlandesa de futbol, la mxima categoria de la qual s'anomena Veikkausliiga, s la mxima competici futbolstica de Finlndia. Actualment s patrocinada per l'agncia de loteries estatal Veikkaus, d'aqu el nom de la competici. s organitzat per la Federaci Finlandesa de Futbol.

La Veikkausliiga es cre el 1990; anteriorment s'anomen Mestaruussarja (sries de campionat), des de 1930. Entre els anys 1908 i 1930 el campionat es decid per sistema de copa. El segon nivell s'anomena Ykknen (divisi 1) des de 1973.

Com succeeix a molts d'altres pasos del nord, la competici es disputa a l'estiu, normalment d'abril a octubre.

 Clubs participants el 2008 .


FC Haka (Valkeakoski);
HJK (Hlsinki);
FC Honka (Espoo);
FC Inter (Turku);
FF Jaro (Jakobstad);

FC KooTeePee (Kotka);
KuPS (Kuopio) ;
FC Lahti (Lahti);
IFK Mariehamn (Mariehamn);
MyPa-47 (Anjalankoski);

RoPS (Rovaniemi);
Tampere United (Tampere);
TPS (Turku);
VPS (Vaasa);


 Historial .


1908 : Unitas Helsinki;
1909 : PUS Helsinki;
1910 : IFK Turku;
1911 : HJK Helsinki;
1912 : HJK Helsinki;
1913 : KIF Helsinki;
1914 : No es disput;
1915 : KIF Helsinki;
1916 : KIF Helsinki;
1917 : HJK Helsinki;
1918 : HJK Helsinki;
1919 : HJK Helsinki;
1920 : IFK Turku;
1921 : HPS Helsinki;
1922 : HPS Helsinki;
1923 : HJK Helsinki;
1924 : IFK Turku;
1925 : HJK Helsinki;
1926 : HPS Helsinki;
1927 : HPS Helsinki;
1928 : TPS Turku;
1929 : HPS Helsinki;
1930 : HIFK Helsinki;
1931 : HIFK Helsinki;
1932 : HPS Helsinki;
1933 : HIFK Helsinki;
1934 : HPS Helsinki;
1935 : HPS Helsinki;
1936 : HJK Helsinki;
1937 : HIFK Helsinki;
1938 : HJK Helsinki;
1939 : TPS Turku;
1940 : Sudet Viipuri;
1941 : TPS Turku;
1942 : HT Helsinki;

1943 : No es disput;
1944 : VIFK Vaasa;
1945 : VPS Vaasa;
1946 : VIFK Vaasa;
1947 : HIFK Helsinki;
1948 : VPS Vaasa;
1949 : TPS Turku;
1950 : IKissat Tampere;
1951 : KTP Kotka;
1952 : KTP Kotka;
1953 : VIFK Vaasa;
1954 : Pyrkiv Turku;
1955 : KIF Helsinki;
1956 : KuPS Kuopio;
1957 : HPS Helsinki;
1958 : KuPS Kuopio;
1959 : HIFK Helsinki;
1960 : FC Haka Valkeakoski;
1961 : HIFK Helsinki;
1962 : FC Haka Valkeakoski;
1963 : Reipas Lahti;
1964 : HJK Helsinki;
1965 : FC Haka Valkeakoski;
1966 : KuPS Kuopio;
1967 : Reipas Lahti;
1968 : TPS Turku;
1969 : KPV Kokkola;
1970 : Reipas Lahti;
1971 : TPS Turku;
1972 : TPS Turku;
1973 : HJK Helsinki;
1974 : KuPS Kuopio;
1975 : TPS Turku;
1976 : KuPS Kuopio;
1977 : FC Haka Valkeakoski;

1978 : HJK Helsinki;
1979 : OPS Oulu;
1980 : OPS Oulu;
1981 : HJK Helsinki;
1982 : Kuusysi Lahti;
1983 : Ilves Tampere;
1984 : Kuusysi Lahti;
1985 : HJK Helsinki;
1986 : Kuusysi Lahti;
1987 : HJK Helsinki;
1988 : HJK Helsinki;
1989 : Kuusysi Lahti;
1990 : HJK Helsinki;
1991 : Kuusysi Lahti;
1992 : HJK Helsinki;
1993 : FC Jazz Pori;
1994 : TPV Tampere;
1995 : FC Haka Valkeakoski;
1996 : FC Jazz Pori;
1997 : HJK Helsinki;
1998 : FC Haka Valkeakoski;
1999 : FC Haka Valkeakoski;
2000 : FC Haka Valkeakoski;
2001 : Tampere United;
2002 : HJK Helsinki ;
2003 : HJK Helsinki ;
2004 : FC Haka Valkeakoski;
2005 : MyPa;
2006 : Tampere United;
2007 : Tampere United;
2008 : FC Inter;


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 RSSSF;
 Resultats;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371448" title="Fadr" nonfiltered="3807" processed="3793" dbindex="143847">


El fadr, la donzella, la guiula, el ministre, la senyoreta o el vit d'en Gaona (Thalassoma pavo) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
 El cos s fusiforme, comprimit lateralment i cobert de ratlles transversals ondulades.
 El cap s petit i agut, ms ample que el cos.
 La boca s petita amb canins.
 T una aleta dorsal llarga. L'anal tamb s llarga. La caudal t, en els mascles, els extrems dels lbuls punxeguts.
 La coloraci s variable (violeta, verd, groc, blau, taronja). En el cap apareixen lnies blaves i t una taca negra a l'esquena.
 Tenen dimorfisme sexual: el mascle s de color verd sobre un fons marr groc i presenta una taca negra i una banda transversal a la part anterior del cos. Les femelles presenten lnies verticals verdes i marrons.;
Reproducci.
s hermafrodita proterognic: les femelles passen a mascles. La reproducci es fa en els mesos d'estiu d'una forma semblant a la de la donzella (Coris julis). Els ous sn pelgics.
Alimentaci.
Menja molluscs, crustacis i equinoderms.
Hbitat.
s molt litoral: viu a costes rocalloses fins als 20 m en petits grups.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental (des de Portugal fins al Gabon, incloent-hi Aores, Madeira, Canries, So Tom i Annobn) i la zona meridional de la Mar Mediterrnia occidental (s rar a les costes occitanes, encara que cada vegada hi s ms abundant, segurament a causa de l'escalfament global del planeta).
Costums.
 s molt actiu de dia i s capa de resistir l'embat de les ones a poca aigua quan fa temporal.
 Els mascles sn territorials, sobretot a l'poca reproductora.
 De nit s'enterra a la sorra.;
 Referncies .

Bibliografia.
 Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. p. 868-882. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371457" title="Justo Domnguez de la Fuente" nonfiltered="3808" processed="3794" dbindex="143848">
Justo Domnguez va nixer l'any 1940. Era de famlia republicana i al poble de Navamorquende, a Toledo, ho sabia tothom per als nens no se'ls parlava de poltica. A l'edat de catorze anys va anar a Madrid, a treballar. La seva germana, que ja era all, li havia trobat un lloc de repartidor de llet. Aquesta primera feina va representar el seu primer conflicte: "L'empresari adulterava la llet i jo donava la cara, era el repartidor. Desprs d'escoltar les queixes dels clients li vaig dir a l'home que em negava a seguir repartint all i ell, per reacci, em va fotre una hstia. Jo li vaig respondre amb un test que hi havia al mostrador. Li vaig tirar pel cap. Aquell petit drama va acabar al jutjat, a la Magistratura del Treball, i all, contra tot pronstic, el Justo va guanyar. "Em van indemnitzar amb 220 pessetes. Crec que hi va haver una confusi, que l'home no va entendre que el cridaven a declarar i no va declarar o alguna cosa aix". 

Fins al servei militar va treballar en una fbrica de iogurts. En aquella poca, quan et llicenciaves, al final de la mili, l'exrcit et costejava un bitllet a qualsevol punt de l'estat. Ell va triar Barcelona. "Tenia un germ que havia anat cap all fugint de la misria del poble i els meus pares em van recomanar que hi ans. Em van enviar 800 pessetes per comenar i una carta. A la carta em dien que Barcelona era una ciutat prspera". 

Noms baixar del tren, a l'estaci de Frana, alg li va robar les 800 pessetes, per un oncle seu que ell no coneixia tenia una pensi i el va convidar a viure-hi. Tenia on viure. All es va convertir en comissionista. "Anaves a l'estaci i, quan veies els emigrants amb les seves maletes, t'hi acostaves i els oferies pensi." Aquella feina va facilitar-li el contacte amb el carrer i va descobrir la magnitud de la cultura catalana: "Ens ho havien amagat". 

Desprs de provar algunes feines que trobava a La Vanguardia, "perqu en aquell moment La Vanguardia era una autntica font de treball". Es va presentar a la companyia de tramvies. En dues setmanes de prctiques ja condua un tramvia per la ciutat. Ell pensava : "Hstia, com he progressat! Vinc del poble i ja condueixo un tramvia". 

S'ofertaven places per a conduir autobusos i, desprs de divuit mesos conduint un tramvia, es va fer conductor d'autobs. " Ms d'una vegada em perdia i els passatgers m'indicaven com tornar a la ruta. Aquesta petita ancdota illustra molt b qu era la immigraci". 

L'any 1966 un grup de gent polititzada per no enquadrada enlloc inicia una queixa per la qesti de la seguretat. Els autobusos estaven descuidats i ells corrien el risc. "M'hi vaig afegir. Anvem a la Magistratura del Treball i perdem tots els judicis per el que fiem era important. Tramvies i autobusos de Barcelona estava militaritzat i almenys alg intentava plantar cara". 

El 1968 promouen la negociaci d'un conveni collectiu i, el 69, desprs de la Seat, l'aconsegueixen. S'aprova un projecte amb molts ms deures que drets i, el 72, a l'hora de tornar a negociar-lo, la companyia els diu que no: "Que aquest any no hi ha conveni". 

Com que l'any 1972 una dona embarassada havia mort als peus d'uns cavalls de la policia la pressi al rgim s feia una mica visible. Es declara una vaga i ells aprofiten per adherir-s'hi. "Aquell fet va commocionar tota la Barcelona polititzada. Es notaven els comunistes ms que ning, CCOO i el PSUC. El jove Justo intensifica contactes i discussions a les reunions que se celebraven a esglsies cedides. No s'entn amb els comunistes. "Tots havem sentit msiques del que havia estat la Repblica i tenem l'objectiu d'assemblar-nos als nostres vens del nord. Les socialdemocrcies francesa, italiana... Eren la nineta dels nostres ulls. Ells, els comunistes, pretenien la ruptura amb l'estat. Radicals a l'poca ho rem tots per ells simpatitzaven amb la Rssia sovitica". 

El 1973, ell i el seu grup presenten candidatures pel jurat d'empresa dins del sindicat vertical, sempre fent llistes alternatives a la gent del PSUC. Van guanyar les eleccions. Del 73 al 76 van tenir el domini del jurat d'empresa (el president i nou vocals). El 1975, a l'agost, li plantegen el tema de la militncia. "Dos companys de la Federaci Catalana del PSOE de l'empresa ens porten a un soterrani amb taules i cadires i ens animen a entrar-hi. El que sabem nosaltres s que no volem anar al PSUC". 

Va entrar a la UGT i a la Federaci Catalana del PSOE a l'hora. "El mateix dia, al mat, dos falangistes de l'empresa s'havien anat a afiliar. Els vam seguir de ben a prop i, quan van voler aparixer en pblic com a UGT, els vam descobrir i els vam fer fora". Feia poc que ells s'havien d'infiltrar al sindicat vertical per fer fora dels seus despatxos a elements que el Ministeri de Treball, a Madrid, havia posat all. Ara els feixistes intentaven infiltrar-se a la UGT. Les coses canviaven lentament. 

Quan es comena a parlar de sindicats lliures, als volts del 1976, ells treuen una nota pblica explicant que se'n van a la UGT. Els comunistes ho troben deslleial. "La guerra pels espais sindicals era a tomba oberta per vam dir la veritat, anvem a la UGT i vam dir-ho." El grup del Justo va aportar 600 nous militants. Que 600 persones d'una empresa de 5.000 s'afiliessin a la UGT en tres o quatre dies es va considerar un xit. Van reclamar locals i els van tenir. 

Anaven a vaixells, a ports, a totes les comarques catalanes per escoltar les reivindicacions dels treballadors del seu ram i fer el que podien per ajudar-los. 

A partir del 76 hi va haver un boom de militncia a comarques i empreses. Era incontrolable. "No s si vam arribar a tenir 400.000 afiliats a Catalunya, desprs de ser quatre gats... Massa rpid per al meu gust". La seu del carrer Bruc es fa petita i es trasllada al carrer Tarragona. "Al carrer Tarragona vam estar-hi uns anys, amb el 23-F de 1981 incls. El company Jos Lus Rodriguez es fa crrec d'aquell lloc i ells no paren de passar-hi per aprendre: com es forma una secci sindical, com organitzar-se i formar un comit d'empresa, una federaci... s una temporada de confrontaci entorn del model sindical que es pretn. Calia gent amb ganes. En Llus Fuertes em va agafar i em va dir que em fes crrec de la Federaci de Transports. A partir d'all m'arriba el comproms ms intens amb la vida sindical". 

En Justo Domnguez va ser elegit secretari general de la UGT de Catalunya en el 6 Congrs, l'any 1983 i va ser-ho fins el 1989.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371459" title="Yoshito Okubo" nonfiltered="3809" processed="3795" dbindex="143849">

Yoshito Okubo (Fukuoka, 9 de juny de 1982) s un futbolista professional japons. Juga com a davanter al Vissel Kobe i a la selecci japonesa.

Desprs de destacar al Cerezo Osaka japons, on marc 51 gols en 95 partits, va ser fitxat pel Reial Mallorca al gener de 2005. Va debutar amb el Reial Mallorca el 9 de gener d'aquell any, a un RCD Mallorca 2, Deportivo de La Corua 2.

Va restar dues temporades al club balear, tornant al Cerezo Osaka la temporada 2006-07.

Selecci japonesa.

Va formar part de l'equip olmpic japons als Jocs Olmpics d'Atenes 2004, que va ser eliminat a la primera ronda.

Va debutar com a internacional el 31 de maig de 2003 a un amists davant la selecci de Corea del Sud a l'estadi olmpic de Tquio, substituint a Takayuki Suzuki. Va marcar el seu primer gol amb la selecci el 17 d'octubre de 2007, a un amists davant Egipte a l'estadi Nagai d'Osaka.

Referncies.


Enllaos externs.

Partits jugats a torneigs de la FIFA ;
Estadstiques del jugador - LFP.es ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371467" title="Thalassoma purpureum" nonfiltered="3810" processed="3796" dbindex="143850">

  Thalassoma purpureum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, l'Illa de Pasqua i el sud del Jap. Tamb al sud-est de Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371469" title="Thalassoma quinquevittatum" nonfiltered="3811" processed="3797" dbindex="143851">

 Thalassoma quinquevittatum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lay, G. T. & E. T. Bennett. 1839. Fishes. Pp. 41-75, Pls. 15-23. In: The zoology of Captain Beechey's voyage... to the Pacific and Behring's Straits... in 1825-28. Londres. Zool. Beechey's Voyage. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371472" title="Thalassoma robertsoni" nonfiltered="3812" processed="3798" dbindex="143852">

  Thalassoma robertsoni  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est del Pacfic central: Illa de Clipperton.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1995. Thalassoma robertsoni, a new species of wrasse (Labridae) from Clipperton Island tropical eastern Pacific Ocean. Rev. Fr. Aquariol. v. 22 (nos. 3-4): 75-79. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371473" title="Thalassoma rueppellii" nonfiltered="3813" processed="3799" dbindex="143853">

 Thalassoma rueppellii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Klunzinger, C. B. 1871. Synopsis der Fische des Rothen Meeres. II. Theil. Verh. K.-K. Zool.-Bot. Ges. Viena, v. 21: 441-688. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371475" title="Thalassoma sanctaehelenae" nonfiltered="3814" processed="3800" dbindex="143854">

 Thalassoma sanctaehelenae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371484" title="Valldenpons" nonfiltered="3815" processed="3801" dbindex="143855">
Valldenpons s una partida que pertany al terme municipal de Benifallet. Est situada entre les partides de Costum, un antic llogarret al peu de la serra de Card i el Morteral. La major part de terreny s de sec, tot i aix amb l'ajut de pous d'aigua podem trobar alguns cultius de regadiu, com ara el prssec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371488" title="Thalassoma septemfasciata" nonfiltered="3816" processed="3802" dbindex="143856">

 Thalassoma septemfasciata   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scott, T. D. 1959. Notes on western Australian fishes, No. 1. Trans. R. Soc. S. Aust. v. 82: 73-91. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371490" title="Jane Eyre" nonfiltered="3817" processed="3803" dbindex="143857">

Jane Eyre s la primera novella publicada per Charlotte Bront

Explica la histria, com a la seva posterior novella Villette, d una jove que ha de lluitar per sobreviure i la seva posterior realitzaci sense ajuda de diners, la famlia o el privilegi de classe. L rfena Jane est atrapada entre dos impulsos amb freqncia contradictoris. Per un costat, s estoica, modesta i abnegada; per l altre s una persona apassionada, independent, disconforme i rebel davant la injustcia que sembla trobar per totes parts. De nena, Jane Eyre pateix primer com a pupilla de la seva tia, la rica senyora  Reed i la seva abusiva famlia, desprs sota el rgim cruel i opressiu de l escola Lowood, on finalment l envia la seva tia. Com a jove institutriu de Thorfield Hall, les qestions de classe frustren el seu cam cap al veritable amor amb el senyor Rochester, amb qui ha forjat una profunda relaci mentre cuida de la seva filla illegtima.

No obstant aix, la classe s menys una barrera a la seva uni  i en qualsevol cas, els dos personatges menyspreen els seus dictats- que el fet que ell ja tingui esposa. Es tracta de la infame boja tancada a les golfes (la criolla Bertha Mason, de Jamaica, la histria de la qual ha estat imaginativament reconstruda per Jean Rhys a Wide Sargasso Sea). La situaci de Bertha s ha vist com a contrapunt de la de Jane, a ms de plantejar preguntes sobre la representaci de les dones a les novelles del segle XIX. Nombroses coincidncies i desitjos complerts porten finalment a la resoluci del romntic argument central, per Jane Eyre segueix a favor de les dones intelligents i amb aspiracions en el context asfixiant i patriarcal de la Gran Bretanya victoriana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371491" title="Enric Guinot Rodrguez" nonfiltered="3818" processed="3804" dbindex="143858">
Enric Guinot Rodrguez (Castell, 1956) s catedrtic d Histria Medieval de la Universitat de Valncia. Forma part del grup d investigaci del departament d Histria Medieval de la Universitat de Valncia i ha estat contractat en diversos projectes d estudi sobre hortes histriques valencianes i el seu patrimoni, per les Conselleries d Agricultura i d Educaci i Cultura de la Generalitat Valenciana, aix com per l Ajuntament de Valncia. Tamb ha elaborat l informe histric sobre el Tribunal de les Aiges de Valncia per a la seua candidatura a Patrimoni Immaterial de la UNESCO.

Principals publicacions.

Feudalismo en expansin en el Norte valenciano;
Cartes de poblament medievals valencianes (1991);
Els lmits del regne (1995);
Els fundadors del regne de Valncia;
Els molins hidrulics valencians;
La Baja Edad Media. Economia y sociedad;
Els Repartiments medievals a la corona d Arag;
Squies de l Horta-nord de Valncia: Mestalla, Tormos i Rascanya;

Compta amb ms d un centenar d articles i treballs publicats en revistes i captols de llibres especialitzats. La seua temtica comprn cinc grans lnies d investigaci:

L Orde de Montesa i les ordes militars.
Les senyories feudals, rendes senyorials i la noblesa valenciana;
La construcci del regne de Valncia per Jaume I, aix com els estudis rurals sobre la nova societat creada arran de la conquesta.
L horta de Valncia i el Tribunal de les Aiges. Sistemes de reg i molins.

s codirector de la collecci de llibres Fonts Histriques Valencianes, editada per la Universitat de Valncia, i president de l Associaci Valenciana d Amics dels Molins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371492" title="Thalassoma trilobatum" nonfiltered="3819" processed="3805" dbindex="143859">

 Thalassoma trilobatum   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Ryukyu i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371495" title="Thalassoma virens" nonfiltered="3820" processed="3806" dbindex="143860">

 Thalassoma virens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Revillagigedo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilbert, C. H. 1890. A preliminary report on the fishes collected by the steamer Albatross on the Pacific coast of North America during the year 1889, with descriptions of twelve new genera and ninety-two new species. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 13 (no. 797): 49-126.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371496" title="Arraya de Oca" nonfiltered="3821" processed="3807" dbindex="143861">

Arraya de Oca s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord i est amb Cerratn de Juarros, al sud amb Villafranca Montes de Oca i a l'oest amb Villaescusa la Sombra.

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371497" title="FC Jazz Pori" nonfiltered="3822" processed="3808" dbindex="143862">

El FC Jazz Pori s un club de futbol finlands de la ciutat de Pori.

 Histria .
El club es fund l'any 1934 amb el nom de Porin Pallotoverit (PPT). L'any 1991 adopt el nom de FC Jazz. El 31 de gener de 2005 es va dissoldre per problemes econmics, tot i que encara existeix el FC Jazz Juniorit, en categoria jnior.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (2):;
 1993, 1996;

Futbolistes destacats.
Antti Sumiala;
Peter Kopteff;
Luiz Antnio;
Rodrigo Martins Vaz;
Victor Hugo Merino Dubon;
Jarmo Alatensi;
Miika Juntunen;
Juha Riippa;
Piracaia Goncalves;
Vesa Rantanen;
Lasse Karjalainen;
Rami Nieminen;
Risto Koskikangas;
Tommi Koivistoinen;
Hector Takayama;
Toni Kallio;

Enllaos externs.
Web de seguidors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371500" title="Bascuana" nonfiltered="3823" processed="3809" dbindex="143863">

Bascuana s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371502" title="Antoni Furi Diego" nonfiltered="3824" processed="3810" dbindex="143864">
Antoni Furi s catedrtic d Histria Medieval de la Universitat de Valncia i director de Publicacions de la Universitat de Valncia. Tamb s director de la revista L Espill. Membre del consell de redacci de les revistes: Pasajes i Revista d Histria Medieval (totes dues publicades per la Universitat de Valncia), Hispania (del CSIC, Madrid), Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Anales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), El Contemporani (Barcelona), Recerques (Barcelona), Continuity and Change (Cambridge).

Les principals lnies de recerca en histria medieval sn:
La histria del mn rural;
Les finances i la fiscalitat;
Els segles XIII-XV;

Principals publicacions.
 
Camperols del Pas Valenci. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l Edat Mitjana, Instituci Alfons el Magnnim, 1982.
Valncia, un mercat medieval, Diputaci de Valncia, 1985 (editor).
Histria del Pas Valenci, IVEI, 1995, i Tres i Quatre, 2001.
Llibre d ordenances i estatuts municipals de la ciutat de Valncia (segles XIII-XIV), Universitat de Valncia, 2006.
El rei Conqueridor. Jaume I entre la histria i la llegenda, Bromera, 2007.

Una altra lnia d investigaci s ha centrat en la vida i l obra de l assagista Joan Fuster. N's una aproximaci biogrfica el llibre: Album Fuster, IVEI, 1995. Tamb dirigeix la publicaci de la Correspondncia de Joan Fuster, de la qual han aparegut ja 10 volums, editada per Tres i Quatre. Aix mateix, s'encarrega de l'edici de l Obra Completa de Joan Fuster, en set volums, de la qual ha aparegut ara el primer volum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371505" title="Castildelgado" nonfiltered="3825" processed="3811" dbindex="143865">

Castildelgado s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord amb amb Redecilla del Campo i Ibrillos, a l'est amb Redecilla del Camino, al sud amb Bascuana, i a l'oest amb Viloria de Rioja.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371509" title="Cerezo de Ro Tirn" nonfiltered="3826" processed="3812" dbindex="143866">

Cerezo de Ro Tirn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita amb Vallurcanes, San Milln de Ycora, Tormantos, Redecilla del Campo, Sotillo de Rioja, Quintanilla del Monte, Fresno de Ro Tirn, Quintanaloranco i Quintanilla San Garca.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371511" title="Cerratn de Juarros" nonfiltered="3827" processed="3813" dbindex="143867">

Cerratn de Juarros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord amb  Castil de Peones, a l'est amb Valle de Oca, al sud amb Villafranca Montes de Oca i a l'oest amb Arraya de Oca.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371512" title="Espinosa del Camino" nonfiltered="3828" processed="3814" dbindex="143868">

Espinosa del Camino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371516" title="Suezichthys" nonfiltered="3829" processed="3815" dbindex="143869">

Suezichthys s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Suezichthys arquatus ;
 Suezichthys aylingi  ;
 Suezichthys bifurcatus  ;
 Suezichthys caudovittatus  ;
 Suezichthys cyanolaemus ;
 Suezichthys devisi  ;
 Suezichthys gracilis  ;
 Suezichthys notatus  ;
 Suezichthys russelli  ;
 Suezichthys soelae  ;
 Suezichthys tripunctatus  ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith J. L. B. 1958. Rare fishes from South Africa. S. Afr. J. Sci. v. 54. 319-323.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371518" title="Fresneda de la Sierra Tirn" nonfiltered="3830" processed="3816" dbindex="143870">

Fresneda de la Sierra Tirn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord amb Pradoluengo, San Vicente del Valle i Belorado, a l'est amb Valgan, al sud amb Barbadillo de Herreros i a l'oest amb Santa Cruz del Valle Urbin.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371519" title="Counting Crows" nonfiltered="3831" processed="3817" dbindex="143871">

Counting Crows s un grup nord-americ, originari de de Berkeley, Califrnia, que es va crear al voltant de l'any 1991. Es van fer mundialment famosos l'any 1994 amb el llanament del seu primer lbum August and Everything After, que incloa el gran xit Mr. Jones.
Posteriorment han publicat sis lbums ms, tot incloent una gravaci en directe, Across A Wire: Live in New York City(1998) i un disc recopilatori dels seus xits, Films About Ghosts (the best of Counting Crows)(2003). El seu darrer lbum es titula Saturday Nights & Sunday Mornings i ha aparegut l'any 2008.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371520" title="Fresnea" nonfiltered="3832" processed="3818" dbindex="143872">

Fresnea s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371521" title="Suezichthys arquatus" nonfiltered="3833" processed="3819" dbindex="143873">

 Suezichthys arquatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia, Nova Galles del Sud (Austrlia), la costa nord de Nova Zelanda,les Illes Kermadec i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1985. Revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Suezichthys, with descriptions of four new species. Indo-Pac. Fishes No. 2: 1-21, col. Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371530" title="Suezichthys aylingi" nonfiltered="3834" processed="3820" dbindex="143874">

  Suezichthys aylingi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est d'Austrlia (Nova Galles del Sud, Victria i Tasmnia) i al nord-est de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1985. Revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Suezichthys, with descriptions of four new species. Indo-Pac. Fishes No. 2: 1-21, col. Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371531" title="Fresno de Ro Tirn" nonfiltered="3835" processed="3821" dbindex="143875">

Fresno de Ro Tirn s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371532" title="Suezichthys bifurcatus" nonfiltered="3836" processed="3822" dbindex="143876">

  Suezichthys bifurcatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1986. A new species of Suezichthys (Pisces: Labridae) from the Great Australian Bight. Trans. R. Soc. S. Aust. v. 110 (pt 2): 59-61;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371534" title="Suezichthys caudovittatus" nonfiltered="3837" processed="3823" dbindex="143877">

 Suezichthys caudovittatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf de Suez, Somlia i el Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1898. ber einige neue Fischarten aus dem rothen Meere. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 35 (no. 19): 198-200. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371535" title="Ibrillos" nonfiltered="3838" processed="3824" dbindex="143878">

Ibrillos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371536" title="Suezichthys cyanolaemus" nonfiltered="3839" processed="3825" dbindex="143879">

 Suezichthys cyanolaemus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1985. Revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Suezichthys, with descriptions of four new species. Indo-Pac. Fishes No. 2: 1-21, col. Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371539" title="Suezichthys devisi" nonfiltered="3840" processed="3826" dbindex="143880">

  Suezichthys devisi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1941. Ichthyological notes and illustrations. Aust. Zool. v. 10 (pt 1): 1-50, Pls. 1-2. ;

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371540" title="Suezichthys gracilis" nonfiltered="3841" processed="3827" dbindex="143881">

 Suezichthys gracilis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Corea, Jap, Taiwan, Vietnam, Nova Calednia, Austrlia i el Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. & L. Dderlein. 1887. Beitrge zur Kenntniss der Fische Japan's. (IV.). Denkschr. Akad. Wiss. Viena, v. 53 (1. abth.): 257-296, Pls. 1-4. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371541" title="Suezichthys notatus" nonfiltered="3842" processed="3828" dbindex="143882">

 Suezichthys notatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia, Jap i Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kamohara, T. 1958. A review of the labrid fishes found in the waters of Kochi Prefecture, Japan. Rep. Usa Mar. Biol. Stn. v. 5 (no. 2): 1-20, Pls. 1-8. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371543" title="Suezichthys russelli" nonfiltered="3843" processed="3829" dbindex="143883">

 Suezichthys russelli   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i a l'Oce ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. 1981. Two new species and six new records of labrid fishes from the Red Sea. Senckenb. Marit. v. 13 (no. 1/3): 79-109, Pls. 1-3. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371544" title="Rbanos" nonfiltered="3844" processed="3830" dbindex="143884">

Rbanos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Inclou les pedanies d'Alarcia i Villamudria.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371547" title="Suezichthys soelae" nonfiltered="3845" processed="3831" dbindex="143886">

  Suezichthys soelae  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1985. Revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Suezichthys, with descriptions of four new species. Indo-Pac. Fishes No. 2: 1-21, col. Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371549" title="Redecilla del Camino" nonfiltered="3846" processed="3832" dbindex="143888">

Redecilla del Camino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371551" title="Aymat Catafau" nonfiltered="3847" processed="3833" dbindex="143889">
Aymat Catafau (Mens, 1956) s Maitre de Confrences d'Histria medieval a la Universitat de Perpiny. Les seves recerques s'han centrat en l'estudi de la societat en l'poca feudal i s'ha especialitzat en la histria del Rossell. La seva tesi de doctorat sobre les celleres (o sagreres) del bisbat d'Elna represent una notable aportaci a l'estudi de la morfologia i de la gnesi dels pobles catalans, d'una manera especials dels de les comarques de la Catalunya del Nord. Concretament establ les caracterstiques i l'evoluci dels pobles de sagrera o de cellera. Secretari de la publicaci Domitia.

Publicacions.

Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe sicles), Trabucaire - Presses Universitaires de Perpignan, Perpiny, 1998, 717 pgs.

Histria dels Llupi (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca, Edicions Trabucaire, 2006 (juntament amb J. Fernndez Trabal, Nria Sales, P. Gifre, M. Prez Latre, A. Castan i Ramon Sarobe).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371552" title="Redecilla del Campo" nonfiltered="3848" processed="3834" dbindex="143890">

Redecilla del Campo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord amb Cerezo de Ro Tirn i Tormantos, a l'est amb Ibrillos i Castildelgado, al sud amb Fresnea i Viloria de Rioja i a l'oest amb Belorado.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371553" title="San Vicente del Valle" nonfiltered="3849" processed="3835" dbindex="143891">

San Vicente del Valle s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371556" title="Santa Cruz del Valle Urbin" nonfiltered="3850" processed="3836" dbindex="143892">

Santa Cruz del Valle Urbin s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371558" title="Tosantos" nonfiltered="3851" processed="3837" dbindex="143893">

Tosantos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371559" title="Choerodon" nonfiltered="3852" processed="3838" dbindex="143894">

Choerodon s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Choerodon anchorago ;
 Choerodon azurio  ;
 Choerodon balerensis  ;
 Choerodon cauteroma ;
 Choerodon cephalotes ;
 Choerodon cyanodus  ;
 Choerodon fasciatus  ;
 Choerodon frenatus  	;
 Choerodon gomoni  	;
 Choerodon graphicus  ;
 Choerodon gymnogenys  ;
 Choerodon jordani  ;
 Choerodon margaritiferus ;
 Choerodon melanostigma  ;
 Choerodon monostigma ;
 Choerodon oligacanthus  ;
 Choerodon oligocanthus ;
 Choerodon palawanensis ;
 Choerodon paynei  ;
 Choerodon robustus  ;
 Choerodon rubescens  ;
 Choerodon schoenleinii  ;
 Choerodon sugillatum  ;
 Choerodon transversalis  ;
 Choerodon venustus  ;
 Choerodon vitta  ;
 Choerodon zamboangae  ;
 Choerodon zosterophorus  ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1849. Overzigt der te Batavia voorkomende Gladschubbige Labroden, met beschrijving van 11 nieuwe species. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 22. 1-64.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371560" title="Santa Coloma (santoral)" nonfiltered="3853" processed="3839" dbindex="143895">
Santa Coloma fou una verge i mrtir dels temps de Diocleci, va morir l'any 273. La seva festa es celebre el 31 de desembre. Segons diu la tradici, el emperador pos pedres precioses al seu vestit i calat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371562" title="Valle de Oca" nonfiltered="3854" processed="3840" dbindex="143896">

Valle de Oca s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Fou creat per la fusi de Cueva Cardiel, Villalbos, Villalmez, Villanasur Ro de Oca, Mozoncillo de Oca i Villalmndar.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371563" title="Percepci" nonfiltered="3855" processed="3841" dbindex="143897">

Dins del sistema general de processament de la informaci o sistema cognitiu, la percepci ha estat definida com el procs d extracci activa d informaci i d elaboraci de representacions. La percepci s un recolzament bsic de tots els processos cognitius superiors com sn la memria, l aprenentatge, el raonament, el pensament  

D aquesta manera la percepci ens permet rebre un estmul el qual es processat per una memria sensorial, enviat a una memria a curt termini que pot ser enviada o retornada a una de llarg termini per que, sigui com sigui, produeix una resposta externa a l estmul originari. 

Ara b, la qesti clau s: quina s la certesa o incertesa del nostre coneixement? s a dir, la realitat es correspon amb la representaci cognitiva que en t l sser hum o el mn cognitiu s solament un producte inventat per la ment humana? Sn fiable les dades que els rgans sensorials capten de l exterior?  Com que les dades extretes de l estmul sn interpretades, de vegades cometem errors d interpretaci perqu basem la interpretaci en pistes inadequades. L empirisme sost que la informaci sensorial s la nica font de coneixement vlida; a aquesta concepci es contraposa el racionalisme, que defensa que davant l engany al que ens porten, a vegades, els sentits, el fonament autntic del nostre coneixement sn les idees clares i distintes. 

La psicologia de la percepci s ocupa precisament de l estudi de la interacci entre les dades sensorials (informaci extreta pels sentits) i el processament cognitiu, mitjanant l estudi de les illusions perceptives i de certs efectes particulars, els quals es posen en manifest en condicions d estimulaci determinades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371566" title="Valmala" nonfiltered="3856" processed="3842" dbindex="143898">

Valmala s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371568" title="Pi insigne" nonfiltered="3857" processed="3843" dbindex="143899">

El pi insigne o pi de Monterrey  (Pinus radiata) s un arbre del gnere Pinus originari del litoral i illes de Califrnia a on ocupa una petita rea des d'on s'ha ests per tot el mon mitjanant repoblacions forestals ats el seu rpid creixement.
Descripci.




Arbre de 30 a 40 metres d'alria, tronc recte i ritidoma gruixut de color gris-vermells, profundament esquerdat amb fissures orientades ms o menys parallelament i que poden arribar als 15 cm de profunditat. La copa te forma cnica amb les branques horitzontals ascendents, fosques, glabres i amb les gemmes resinoses.
Fulles aciculars agrupades de tres en tres, llargues de 7 a 15 cm, primes, de color verd brillant, amb una disposici molt densa . Estrbils llargs, ovoides de 7 a 15 cm de longitud i molt asimtric a la base agrupats per parelles o en verticils de 3 a 5, amb l'apfisi de les esquames molt prominents. Llavor de 5 a 8 mm de longitud.

s una espcie molt sensible al fred i a les gelades, prefereix climes suaus, litorals amb abundant humitat atmosfrica. Aguanta b el vent. Li agraden els sls sorrencs, cids i profunds. Fora de les seves condicions ptimes es torna molt sensible a la processionria del pi.

Usos.
Ats el seu rpid creixement, s'ha fet servir mpliament en repoblacions forestals per l'obtenci de fusta destinada a la fabricaci de pasta de paper, d'embalatges i de bigam de mines.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371569" title="Choerodon anchorago" nonfiltered="3858" processed="3844" dbindex="143900">

 Choerodon anchorago   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins a la Polinsia Francesa, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371570" title="Viloria de Rioja" nonfiltered="3859" processed="3845" dbindex="143901">

Viloria de Rioja s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371573" title="Choerodon azurio" nonfiltered="3860" processed="3846" dbindex="143902">

 Choerodon azurio   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap, Corea, Taiwan i el Mar de la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371577" title="Choerodon balerensis" nonfiltered="3861" processed="3847" dbindex="143903">

 Choerodon balerensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371578" title="Paredra" nonfiltered="3862" processed="3848" dbindex="143904">
Paredra (transcripci de l'antic grec          / predros), en la mitologia egpcia, s'anomenaven Paredres a unes divinitats que eren acollides en temples d'altres divinitats.

En els temples egipcis succea moltes vegades que una divinitat principal donava acollida en el seu  temple a altres divinitats, que, formaven la seva cort i rebien el culte dels fidels, malgrat la seva presencia no implicava cap idea de sistema.   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371579" title="Villaescusa la Sombra" nonfiltered="3863" processed="3849" dbindex="143905">

Villaescusa la Sombra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Limita al nord amb Castil de Peones, a l'est amb Cerratn i Arraya, i al sud i oest amb Barrios de Colina.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371581" title="Choerodon cauteroma" nonfiltered="3864" processed="3850" dbindex="143906">

 Choerodon cauteroma   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371582" title="Choerodon cephalotes" nonfiltered="3865" processed="3851" dbindex="143907">

 Choerodon cephalotes   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a Queensland (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371583" title="Pauline Viardot" nonfiltered="3866" processed="3852" dbindex="143908">

Pauline Garca, Viardot de casada, (Pars, 18 de juliol de 1821   Pars, 18 de maig de 1910) va ser una mezzosoprano francesa.

Germana de la tamb mezzosoprano Maria Malibrn i casada amb el crtic i director del Thtre des Italiens, Louis Viardot, grcies als consells de George Sand, Pauline comen els seus estudis de msica pel piano, sota la batuta de Franz Liszt. Ms tard, complementant la seva carrera de cantatriu, es va produir freqentment en tant que pianista, moltes vegades a quatre mans amb la no menys clebre Clara Schumann-Wieck.

Viardot don el seu primer recital a l'edat de setze anys, i debut sobre una escena d'pera l'any desprs, el 1839, en el rol de Desdmona en l'Otello de Gioachino Rossini. Menys virtuosa, en el pla estrictament vocal, que la seva germana (de la qual se suposava que prendria el relleu), s pels seus dons dramtics, intellectuals i musicals que va arribar a ser famosa. Pocs anys van ser suficients per imposar-se: des d'aleshores, elle tingu el tot-Pars als seus peus.

Amiga d'Hector Berlioz (qui va recompondre per a ella l'Orphe de Gluck el 1859), de Meyerbeer (qui li ofer el seu rol ms impactant: Fids, en Le prophte, 1845; cap cantatriu, fins avui, excepte, potser, Marilyn Horne, no ha sabut abordar-lo en la seva integritat), de Charles Gounod (Sapho i la seva ria sublim " ma lyre immortelle" va ser composta expressament per a ella), de Camille Saint-Sans, de Frdric Chopin (qui admirava la seva habilitat al piano), ella reunia tot aquests personatges en el seu hotel particular del Quartier Latin de Pars. 

El 1855 havia adquirit, amb el sacrifici d'una part consistent de la seva fortuna, la partitura autgrafa de Don Giovanni de Mozart (del qual ella cant el rol de Zerlina a Sant Petersburg). Aquesta "relquia" musical fou a la vegada l'objecte de peregrinatge de part dels grans noms de l'poca i motiu de noves coneixences.

Viardot fou l'amiga fidel del gran escriptor rus Ivan Turgenev. Les seves residncies de camp, a Bougival, separades per construdes en el mateix terreny, han estat avui transformades en museus.  La natura veritable de la seva realitat s difcil de saber: era amor, era admiraci?

Desprs de la seva retirada (el 1863), Pauline Viardot es dedic a la composici (diverses operetes, entre les quals Cendrillon el 1903, sobre llibret de Turgenev) i a l'ensenyament del cant, que noms dispens a alumnes de sexe femen, al Conservatori Nacional de Pars. Entre les grans Felia Litvinne i Jeanne Gerville-Rache.

Geni musical i teatral, Viardot, desapareguda quasi nonagenria en l'era del gramfon, s'emport a la tomba el so de la seva veu, que Camille Saint-Sans compar, per sinestsia, a un gust: el de les taronges amargues. Ell li dedic la seva pera Samson et Dalila (1877).

Viardot encoratj joves talents tals com Charles Gounod, Gabriel Faur i Jules Massenet. Si el seu nom est assegurat a la histria, s grcies a la fora del seu intellecte i a l'extensi sobresortint del seu talent.

 Bibliografia .
Michle Friang, Pauline Viardot. Au miroir de sa correspondance. ditions Hermann, 2008















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371586" title="Villafranca Montes de Oca" nonfiltered="3867" processed="3853" dbindex="143909">

Villafranca Montes de Oca s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Associaci Cultural AUCA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371588" title="Choerodon cyanodus" nonfiltered="3868" processed="3854" dbindex="143910">

  Choerodon cyanodus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Sri Lanka fins a Papua Nova Guinea, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371593" title="Villagalijo" nonfiltered="3869" processed="3855" dbindex="143911">

Villagalijo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. Inclou les localitats de Santa Olalla del Valle i Ezquerra.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371594" title="Temporada 1994-95 de l'NBA" nonfiltered="3870" processed="3856" dbindex="143912">

La temporada 1994-95 de l'NBA fou la 49 en la histria de l'NBA. Houston Rockets fou el campi desprs de guanyar a Orlando Magic per 4-0.

Aspectes ms destacats.
 Houston Rockets es convert en l'equip amb la pitjor classificaci a la temporada regular per als playoffs (sis lloc) i que desprs han sigut campions de l'NBA.
 Portland Trail Blazers va jugar per darrera vegada al Memorial Coliseum.
 L'All-Star Game de 1995 es disput a l'America West Arena (actualment conegut com al US Airways Center) a Phoenix, Arizona, amb victria de l'Oest sobre l'Est per 139-112. Mitch Richmond de Sacramento Kings fou nomenat MVP del partit.
 A meitat de la temporada, Michael Jordan retorn desprs d'un intent poc reeixit jugant a les lligues menors de bisbol. Anunci el seu retorn a travs de un fax amb dues paraules: "He tornat". Com que Chicago Bulls haba retirat el dorsal 23 en honor seu, Jordan va agafar el 45. Durant la segona ronda de playoffs, davant d'Orlando Magic, va recuperar el nmero 23, tot i que els Bulls van quedar eliminats desprs de sis partits.
 Boston Celtics disput la seva darrera temporada en l'histric Boston Garden.
 Chicago Bulls jug el seu primer partit en el United Center.   ;
 Cleveland Cavaliers jug el seu primer partit al Gund Arena (actualment Quicken Loans Arena).
 Degut a les reformes en el Seattle Center Coliseum (actualment conegut com el KeyArena), Seattle SuperSonics jug els seus partits en el Tacoma Dome, prop de Tacoma, Washington.
 Grant Hill es convert en el primer rookie en liderar la votaci dels espectadors per al All-Star Game de l'NBA.
 Orlando Magic fue el primer dels quatre equips de l'expansi de finals dels 80 que arrib a unes Finals de l'NBA. Van perdre en quatre partits davant els vigents campions, Houston Rockets.
 Lenny Wilkens super a Red Auerbach i es convert en l'entrenador amb ms victries en la histria de l'NBA.

Classificacions.


Conferncia Est.




Conferncia Oest.




* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  David Robinson (San Antonio Spurs);

 Rookie de l'any;
  Jason Kidd (Dallas Mavericks);
  Grant Hill (Detroit Pistons);

 Millor defensor;
  Dikembe Mutombo (Denver Nuggets);

 Millor sis home;
  Anthony Mason (New York Knicks);

 Jugador amb millor progressi;
  Dana Barros (Philadelphia 76ers);

 Entrenador de l'any;
  Del Harris (Los Angeles Lakers);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Scottie Pippen, Chicago Bulls;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - John Stockton, Utah Jazz;
B - Anfernee Hardaway, Orlando Magic;

 Segon quintet de la temporada;
Shawn Kemp, Seattle SuperSonics;
Charles Barkley, Phoenix Suns;
Shaquille O'Neal, Orlando Magic;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Mitch Richmond, Sacramento Kings;

 Tercer quintet de la temporada;
Detlef Schrempf, Seattle SuperSonics;
Dennis Rodman, San Antonio Spurs;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Reggie Miller, Indiana Pacers;
Clyde Drexler, Houston Rockets;

Millor quintet de rookies;
Jason Kidd, Dallas Mavericks;
Grant Hill, Detroit Pistons;
Eddie Jones, Los Angeles Lakers;
Brian Grant, Sacramento Kings;
Glenn Robinson, Milwaukee Bucks;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Dennis Rodman, San Antonio Spurs;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;

 Segon quintet defensiu;
Horace Grant, Orlando Magic;
Derrick McKey, Indiana Pacers;
Dikembe Mutombo, Denver Nuggets;
John Stockton, Utah Jazz;
Nate McMillan, Seattle SuperSonics;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1995;
 Playoffs de l'NBA del 1995;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371596" title="Villambistia" nonfiltered="3871" processed="3857" dbindex="143913">

Villambistia s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371600" title="Beverly Hills Chihuahua" nonfiltered="3872" processed="3858" dbindex="143914">


Bervely Hills Chihuahua s un comdia nord-americana de la Disney dirigida per Raja Gosnell i que es va estrenar el 3 d'octubre del 2008. El protagonista principal s una prepotent Chihuahua anomenada Chloe de Beverly Hills que es perd a Mxic mentre la seva adinerada mestressa hi est de vacances. Jamie Lee Curtis, Andy Garcia, Plcido Domingo, Salma Hayek i Drew Barrymore sn alguns dels actors que  fan la veu dels animals o que apareixen com a personatges humans. 

El rodatge es grav en format de 35 millmetres i la realitzaci compt amb seixanta entrenadors i dos-cents animals. La producci fou de David Hoberman, Todd Lieberman i John Jacobs, i el gui fou escrit per Jeffrey Bushell.

 Argument .

La pellcula narra la histria de la chihuahua  Chloe  (Drew Barrymore) que s originria de Beverly Hills, per durant les vacances s'extravia pels carrers de Mxic, on coneix altres gossos que l'ajudaran a tornar a casa. Durant el transcurs d'aquest viatge li succeiran un munt d'aventures. La gosseta mimada, en trobar-se sense la seva mestressa per primer cop, haur de confiar dels seus inesperats amics, entre ells un rude pastor alemany que es coneix els carrers i que es conegut amb el nom de "Delgado" (Andy Garca). Tamb coneixer un tendre cadell "Papi" (George Lpez) que intentar seduir-la. Allunyada dels luxes els quals estava acostumada, intentar per tots els mitjans retrobar-se amb la seva mestressa, "Tieta Viv" (Jamie Lee Curtis). La cosina de la Tieta Viv fou qui accidentalment extravi la gossa durant les vacances i ser ella amb l'ajuda dels seus amics, qui intentar retrobar-la.

 Repartiment .
 Humans .
 Jamie Lee Curtis - Tieta Viv;
 Piper Perabo - Rachel Ashe Lynn;
 Manolo Cardona - Sam;
 Maury Sterling - Rafferty;
 Jess Ochoa - Oficial Ramirez;




 Veus .
 Drew Barrymore - Chloe ;
 George Lopez - Papi;
 Eddie "Pioln" Sotelo - Rafa;
 Andy Garcia - Delgado;
 Placido Domingo - Monte;
 Edward James Olmos - El Diablo;
 Paul Rodriguez - Chico;
 Cheech Marin - Manuel;
 Loretta Devine - Delta;
 Luis Guzman - Chucho;

 Referencias .


 Enllaos externs .
Fitxa a AlloCin ;
Pgina web oficial ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371607" title="Choerodon fasciatus" nonfiltered="3873" processed="3859" dbindex="143915">

 Choerodon fasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Taiwan i des de Nova Calednia fins a Queensland (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371609" title="Choerodon frenatus" nonfiltered="3874" processed="3860" dbindex="143916">

 Choerodon frenatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371611" title="Cascajares de la Sierra" nonfiltered="3875" processed="3861" dbindex="143917">

Cascajares de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371614" title="Choerodon gomoni" nonfiltered="3876" processed="3862" dbindex="143918">

 Choerodon gomoni   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar del Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371615" title="Choerodon graphicus" nonfiltered="3877" processed="3863" dbindex="143919">

 Choerodon graphicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 51,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Queensland (Austrlia) fins a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371616" title="Choerodon gymnogenys" nonfiltered="3878" processed="3864" dbindex="143920">


  Choerodon gymnogenys  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap a Taiwan.Tamb a Zanzbar (Tanznia) i Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371617" title="Arauzo de Torre" nonfiltered="3879" processed="3865" dbindex="143921">

Arauzo de Torre s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371619" title="Choerodon jordani" nonfiltered="3880" processed="3866" dbindex="143922">

 Choerodon jordani   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Austrlia Occidental, la Gran Barrera de Corall, Samoa i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371620" title="Choerodon margaritiferus" nonfiltered="3881" processed="3867" dbindex="143923">

  Choerodon margaritiferus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia i a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371621" title="Arauzo de Miel" nonfiltered="3882" processed="3868" dbindex="143924">

Arauzo de Miel s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.



 Personalitats .
 Lorenzo Delgado Puente, dirigent comunista i guerriller.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371625" title="Choerodon melanostigma" nonfiltered="3883" processed="3869" dbindex="143925">

  Choerodon melanostigma  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371628" title="Arauzo de Salce" nonfiltered="3884" processed="3870" dbindex="143926">

Arauzo de Salce s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371629" title="Choerodon monostigma" nonfiltered="3885" processed="3871" dbindex="143927">

 Choerodon monostigma   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia i a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371630" title="Choerodon oligacanthus" nonfiltered="3886" processed="3872" dbindex="143928">

 Choerodon oligacanthus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Singapur, Borneo, Clebes, Filipines i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371632" title="Barbadillo de Herreros" nonfiltered="3887" processed="3873" dbindex="143930">

Barbadillo de Herreros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.



 Personalitats .

 Francisco Grandmontagne, escriptor;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371634" title="Barbadillo del Mercado" nonfiltered="3888" processed="3874" dbindex="143932">

Barbadillo del Mercado s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371635" title="Choerodon paynei" nonfiltered="3889" processed="3875" dbindex="143933">

 Choerodon paynei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371637" title="Choerodon robustus" nonfiltered="3890" processed="3876" dbindex="143934">

 Choerodon robustus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Moambic i Maurici. Tamb a Indonsia i al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371638" title="Barbadillo del Pez" nonfiltered="3891" processed="3877" dbindex="143935">

Barbadillo del Pez s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371639" title="Choerodon rubescens" nonfiltered="3892" processed="3878" dbindex="143936">

 Choerodon rubescens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371642" title="Choerodon schoenleinii" nonfiltered="3893" processed="3879" dbindex="143937">

  Choerodon schoenleinii  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Austrlia i Indonsia. Tamb a Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371643" title="Capote (pellcula)" nonfiltered="3894" processed="3880" dbindex="143938">
	
Capote s una pellcula dirigida per Bennett Miller l'any 2005. Va rebre 5 nominacions als Oscars, i finalment Philip Seymour Hoffman el va rebre al millor actor. 

Sinopsi.

 El novembre de 1959, l'escriptor Truman Capote llegeix un article al New York Times que relata el sagnant assassinat dels quatre membres de la famlia Clutter a la seva granja de Kansas. Alguna cosa crida l'atenci de Capote, que vol utilitzar aquest cas per demostrar una teoria: a les mans d'un escriptor adequat, la realitat pot resultar tan apassionant com la ficci. Al costat de la seva amiga Harper Lee, Capote aconsegueix que la revista The New Yorker l'envi a Kansas per cobrir la notcia. La seva veu efeminada, el seu amanerament i la seva peculiar forma de vestir desperten en un principi l'hostilitat en aquesta zona del pas, per Capote es guanya aviat la confiana dels vilatans i la de l'agent encarregat de la investigaci, Alvin Dewey. 

Repartiment.
Philip Seymour Hoffman   Truman Capote;
Catherine Keener   Nelle Harper Lee;
Clifton Collins Jr.   Perry Smith;
Chris Cooper   Alvin Dewey;
Bruce Greenwood   Jack Dunphy;
Bob Balaban   William Shawn;
Amy Ryan   Marie Dewey;
Mark Pellegrino   Richard Hickock;
Allie Mickelson   Laura Kinney;
Marshall Bell   Warden Marshall Krutch;
Araby Lockhart   Dorothy Sanderson;
Robert Huculak   New York Reporter;
R.D. Reid   Roy Church;
Rob McLaughlin   Harold Nye;
Harry Nelken   Sheriff Walter Sanderson;
C. Ernst Harth   Lowell Lee Andrews;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371644" title="Cabezn de la Sierra" nonfiltered="3895" processed="3881" dbindex="143939">

Cabezn de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371645" title="Choerodon sugillatum" nonfiltered="3896" processed="3882" dbindex="143940">

  Choerodon sugillatum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371650" title="Choerodon venustus" nonfiltered="3897" processed="3883" dbindex="143942">

 Choerodon venustus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia (des de Queensland fins al nord de Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371651" title="Hga Kusten" nonfiltered="3898" processed="3884" dbindex="143943">



La Costa Alta (suec: HOGA Kusten) s una part de la costa sueca sobre el Golf de Botnia, situada als municipis de Kramfors, Hrnsand i rnskldsvik i destaca com l'"rea tipus" per a la investigaci de la isostsia, en la qual la terra s'eleva amb el pes de les glaceres al fondres fora d'ella. Aquest fenomen es va observar i estudiar all per primera vegada, des de l'ltima edat de gel de la terra ha augmentat 800 m, que representa el inusual paisatge amb formacions d'alts penya-segats. 

La UNESCO, mentre feu la inscripci de la zona a la Llista del Patrimoni Mundial el 2000, va assenyalar que "la Costa Alta ofereix les oportunitats pendents per a la comprensi dels processos importants que formen la glacera, la terra de les zones elevades de la superfcie de la Terra".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371652" title="Choerodon vitta" nonfiltered="3899" processed="3885" dbindex="143944">

 Choerodon vitta   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia i a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371654" title=".bcn" nonfiltered="3900" processed="3886" dbindex="143945">
El domini .bcn s un domini de primer nivell genric proposat per l'Ajuntament de Barcelona amb la intenci de promocionar internacionalment la ciutat de Barcelona i oferir nous serveis pblics als ciutadans.

Segons l'Ajuntament, es pretn que el domini .bcn mantingui una relaci de "cooperaci i suma d'esforos" amb el domini .cat tot i que la proposta ja ha rebut les crtiques de la Generalitat de Catalunya i de diverses personalitats del mn cultural i tecnolgic de Catalunya.

Des d'altres ciutats com Berln, Pars o Nova York tamb s'ha sollicitat a la ICANN, la gestora internacional dels dominis d'Internet, la creaci d'un domini propi que les representi a Internet, els quals es podrien posar en funcionament a partir del 2010.

 Referncies .


 Vegeu tamb.
 .cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371656" title="Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas" nonfiltered="3901" processed="3887" dbindex="143946">
L' Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas s una agrupaci espanyola de seglars catlics que es proposa la propagaci de la fe catlica i l'apostolat, formant i instant als seus membres perqu prenguin part activa en la vida pblica i servir de nexe d'uni dels catlics. L'organitzaci, amb el nom de Associacin Catlica de Propagandistas, va ser fundada en 1909 pel sacerdot jesuta ngel Ayala.
 
 Projectes . 
De l'ACdeP han nascut la Editorial Catlica; la Confederacin Nacional de Estudiantes Catlicos; la primera Escola de Periodisme d'Espanya, vinculada al diari El Debate; els diaris Ya, Hoy de Badajoz i l' Ideal de Granada; l'Institut Social Obrer; el Centre d'Estudis Universitaris (CEU), del que van nixer, a la fi del segle XX tres universitats; la Biblioteca d'Autors Cristians (BAC); l'Institut Social Lle XIII; Crites Espanyola; l'Associaci Pius XII d'agricultors; la Escola de Ciutadania Cristiana de l'Esglsia; els congressos i jornades Catlics i Vida Pblica i el Collegi Major Universitari San Pablo de Madrid. La principal obra de la ACdeP actualment s la Fundaci Universitria San Pablo-CEU de la qual avui depenen tres universitats (San Pablo-CEU de Madrid, Cardenal Herrera-CEU de Valncia i l'Abat Oliba-CEU de Barcelona) aix com cinc collegis de primria i secundria a Madrid (2), Valncia, Alacant i Mrcia, a ms de diferents centres de postgrau, una escola de magisteri i dues escoles de negocis. 

De la Fundaci San Pablo Andalusia fundada pels propagandistes andalusos depn la Universitat Fernando III la propietat de la qual s compartida amb la Provncia Btica de la Companyia de Jess. Durant la dictadura franquista, els propagandistes van constituir una de les famlies ms influents del rgim, especialment desprs de la derrota de l'Eix en la Segona Guerra Mundial i el desplaament dels sectors falangistes en benefici del nacional-catolicisme representat pels propagandistes, fins a l'aparici dels tecncrates de l'Opus Dei. Desprs de el Concili Vatic II, alguns propagandistes, com Joaqun Ruiz-Jimnez Corts es van convertir en opositors al franquisme, mentre que uns altres, integrats en el grup Tcit, van pressionar en favor de la reforma del rgim. Molts propagandistes van tenir un paper molt influent durant la Transici, arribant un d'ells, Leopoldo Calvo Sotelo a la presidncia del Govern.
 
 Histria . 
 Fundaci . 
L'Asociacin Catlica de Propagandistas t el seu origen en un grup de congregants marians dels Luises de Madrid, que reun el 4 de novembre de 1908 el pare ngel Ayala, jesuta. El desig que havia manifestat el nunci del Vatic a Espanya, monsenyor Vico, al pare Ayala era la fundaci de la Joventut Catlica Espanyola. El nom original va ser el d'Associaci Nacional de Joves Propagandistes i el criteri de selecci dels joves va ser el del seu talent, els seus dots oratries i el seu esperit. Es tractava de despertar l'adormit catolicisme espanyol de principis del segle XX. Un any desprs d'activa propaganda el grup es va anar cohesionant i es va celebrar el primer acte d'imposici insgnies, acte que es va convertir en una fita en la vida de tot propagandista, al tractar-se del moment que es materialitza el comproms associatiu. 

Va ser el 3 de desembre de 1909, el cardenal Vico realava l'acte amb la seva presncia, el lloc, l'esglsia d'Areneros que els jesutes tenien en el carrer Alberto Aguilera de Madrid. El primer president de l'Associaci va ser ngel Herrera Oria, brillant Advocat de l'Estat. Es va produir a Espanya una reacci catlica molt notable. Reacci de mtings, de premsa, d'organitzaci en tots els ordres d'actuaci en la poltica. 

De seguida es va veure la necessitat d'un peridic com far guia de tot l'activisme generat pel nou grup i l'1 de novembre de 1911 s'inicia, sota la direcci d'ngel Herrera, la nova etapa d' El Debate que havia estat fundat un any abans. Per a aquesta nova etapa de peridic es funda l'Editorial Catlica, que tanta importncia tindria en el mn de la comunicaci durant els prxims anys. Durant la II Repblica es va intensificar l'activitat poltica dels propagandistes que ja amb anterioritat havien participat en la creaci del Partit Social Popular i fins i tot havien tingut responsabilitats en els governs del Directori militar del general Primo de Rivera. L'Asociacin de Propagandistas no era poltica, per els seus membres podien i havien de ser-lo, segons les seves aptituds i exigncies de les circumstncies. I com aquestes ho van exigir imperiosament, es van prestar a prendre-hi part els seus elements ms destacats. Al costat de l'intellectual catlic Ramiro de Maeztu, tres propagandistes insignes, Eugenio Vegas Latapie, Vctor Pradera i Jos Mara Pemn, van fundar l'octubre de 1931 la societat cultural Acci Espanyola. Aquesta societat va fundar una revista amb el mateix nom com revista doctrinal catlico-monrquica el primer nombre de la qual va aparixer al desembre de 1931. L'ltim nombre regular publicat fou el 88, juny de 1936. 

Tamb en 1931, davant els esdeveniment esdevinguts a Espanya, l'ACdP s'implica en la creaci d'Acci Nacional, que desprs per imperatiu legal va passar a anomenar-se Acci Popular i el lder principal de la qual va ser el propagandista salmant Jos Mara Gil-Robles. Les Corts constituents de 1931 van contar amb 5 propagandistes com diputats, Ricardo Corts a les llistes d'Acci Nacional, Jos Mara Gil-Robles i Jos Mara Lamami de Clairac pel Bloc Agrari, el nacionalista basc Jos Antonio Aguirre (que seria el primer lehendakari del govern d'Euzkadi en 1936) i el tradicionalista Marcelino Oreja Elsegui per la Minoria Basco-navarresa. En 1933 ngel Herrera fous designat President de la Junta Central d'Acci Catlica. L'any 1933 s un any de mltiples fundacions. Es crea el Centre d'Estudis Universitaris (CEU) embri del que avui sn les universitats San Pablo de Madrid, Cardenal Herrera de Valncia i Abat Oliba de Barcelona, tamb es va crear l'Institut Social Obrer del que ngel Herrera s nomenat el primer president.  

A les eleccions generals espanyoles de 1933 foren escollits diputats uns 34 propagandistes, uns 30 en les llistes de la CEDA (Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes) de la qual Acci Popular s el grup ms important, Jos Antonio Aguirre i Marcelino Oreja per la minoria basco-navarresa, Santiago Fuentes per Renovacin Espaola i Jos Maria Lamamie de Clairac pel grup agrari. El propi Marcelino Oreja Elsegui fou assassinat durant la revoluci de 1934 a Mondragn a mans d'uns obrers en la fbrica en la qual era gerent. En 1935 ngel Herrera, desprs de 26 anys com President, va deixar el crrec de president de l'ACdP, i en fou nomenat Fernando Martn Snchez. Al maig de 1936, poc abans de la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil, ngel Herrera es trasllad a la universitat sussa de Friburg per a cursar els estudis necessaris per a la seva ordenaci sacerdotal, es tractava de posar els fonaments d'un grup sacerdotal per al servei a l'ACNdeP i de l'Acci Catlica.

 La Guerra Civil i la dictadura . 
La Guerra civil espanyola va suposar un important crebant, tant material com de vides humanes, per a l'ACNdeP. Ms de 80 propagandistes van ser assassinats, sent afusellats per diferents forces en la reraguarda republicana. Entre ells destaca el propi Secretari General de l'Associaci i del CEU, Luis Campos Grriz, proclamat beat per l'Esglsia Catlica, l'exministre Federico Salmn, el diputat Vctor Pradera i el fundador de les JONS, Onsimo Redondo. El diari  El Debate  va ser confiscat i els arxius de l'Associaci, destruts. Llevat comptades excepcions, la immensa majoria dels propagandistes van donar la revolta militar activament. 

En acabar la Guerra Civil, tant ngel Herrera (ja sacerdot i rector en la dicesi de Santander) com el propi Gil Robles van caure en l'ostracisme ms absolut davant el predomini que en el rgim de Franco van ostentar els sectors blaus de la Falange, hostils a la lnia nacionalcatlica que encarnava l'ACNdeP. Per tot canvi quan la derrota de l'Eix obligu Franco a desplaar Serrano Ser i el seu cercle de falangistes addictes al feixisme totalitari. El general Franco va requerir llavors el suport de l'Esglsia Catlica espanyola per a donar-li un aire nacionalcatlic al Rgim i aix aconsevuir l'imprescindible aval del Vatic per a sortir de l'allament internacional. D'acord amb aquesta nova poltica, l'ACNdeP va a copar els llocs ministerials en els governs de Franco. En 1945 fou nomenat Ministre d'Afers exteriors el propagandista Alberto Martn Artajo. Altres ministres propagandistes de Franco van ser Jos Larraz Lpez (Hisenda), Jos Ibez Martn (Educaci), Joaqun Ruiz Jimnez (Educaci), Fernando Mara Castiella (Exteriors) i Federico Silva Muoz (Obres Pbliques). 

Alberto Martn Artajo va ser l'artfex del Concordat amb la Santa Seu de l'any 1953 que va trencar l'allament d'Espanya i va suposar una extraordinria plataforma per a l'Esglsia Catlica a Espanya. Es pot dir que fins a l'any 1957 el to poltic dels consells de ministres de Franco el marca l'ACNdeP sota el lideratge primer de Fernando Martn Sanchez i desprs de Francisco Guijarro i Alberto Martn Artajo. En 1957 es va produir un canvi subtil en els equilibris interns de poder de la dictadura davant el desafiament falangista a l'ordre nacionalcatlic que va suposar la proposta de Jos Luis de Arrese, Secretari General del Movimiento Nacional. La pugna sorda establerta llavors entre falangistes i propagandistes la va solucionar Franco en recolzar-se en un tercer sector, el dels tecncrates de l'Opus Dei amb l'almirall Carrero Blanco, Gregorio Lpez Bravo i Laureano Lpez Rod com caps visibles. 

Per la seva banda, la trajectria vital d'ngel Herrera Oria estava al marge de l'esdevenir poltic. En 1947 s consagrat com a bisbe de Mlaga. El 1952 fund l'Institut Social Lle XIII i sn tamb fundacions seves en aquest perode les escoles rurals de Mlaga, l'Associaci Pius XII d'agricultors i l'Escola de Ciutadania Cristiana de l'Esglsia. En 1957 el secretariat nacional d'Acci Social de l'ACNdeP crea l'embri del que seria Critas Diocesana a Espanya. En 1967 ngel Herrera Oria fou nomenat cardenal per Pau VI, i va morir a l'any segent. La seva defunci marca el final dels anys gloriosos de l'ACNdeP i el comenament d'una poca de desconcert i debilitament unida al profund debat intern que va provocar a Espanya el postconcili amb la seva revisi de tot el que havia estat el nacionalcatolicisme, un nacionalcatolicisme del com l'ACNdeP havia estat el principal baluard entre els laics amb el seu lideratge de l'Acci Catlica i la vida pblica dels fidels espanyols.

 La Transici . 
Desprs del Concili Vatic II i el canvi de paradigma poltic que va suposar per als catlics, un grup de propagandistes amb Joaqun Ruiz-Jimnez Corts al capdavant es passa a l'oposici al rgim de Franco. Destaca en aquesta lnia la seva iniciativa de Cuadernos para el Dilogo on l'oposici democristiana al rgim es va a aglutinar. Tamb participaran en el Contuberni de Munic els propagandistes Jos Mara Gil Robles i igo Cavero, mentre que el propagandista Jos Mara Pemn tamb va ser evolucionant cap a postures monrquiques joanistes en aquests anys. En contrast amb aquesta lnia d'oposici democristiana el propagandista Blas Piar es converteix en el capdavanter del "bunker" del Rgim, la lnia dura defensora de les essncies nacionalcatliques del franquisme. No obstant aix, Blas Piar va acabar per demanar la baixa en l'Associaci en desacord amb la seva lnia cada vegada ms crtica amb la dictadura. 

En 1973 es crea en el Collegi Major San Pablo el grup Tcito, el qual va tenir un paper rellevant en l'etapa final del franquisme i principis de la Transici. Aquest grup va aglutinar a un selecte grup de propagandistas crtic amb el Rgim de Franco, molts dels quals acabarien per formar part dels governs de la Democrcia. La presncia de propagandistes va ser important en aquesta etapa en la fundaci d'Aliana Popular (amb Federico Silva Muoz jugant un paper destacat) per, de manera especial, en la creaci de la Uni de Centre Democrtic, que va guanyar les eleccions generals espanyoles de 1977. 

Sota el paraigua de la figura del cardenal Tarancn, la ACdP es va convertir llavors en el veritable baluard de la Democrcia Cristiana espanyola, doncs molts dels seus membres van ser ministres en els governs d'Adolfo Surez. Marcelino Oreja a Afers Exteriors va aconseguir la signatura dels importantssims acords Esglsia-Estat de 1979 vigents durant molts anys. Jos Manuel Otero Novas en Educaci, Landelino Lavilla Alsina a Justcia, Alfonso Osorio a Presidncia i igo Cavero (futur president del Consell d'Estat) tamb a Justcia van ser altres ministres dels governs de la UCD que van realitzar un destacat paper en la Transici al costat de Fernando lvarez de Miranda, que va presidir el Congrs dels Diputats entre 1977 i 1979. Amb tot, la principal responsabilitat poltica assumida per un propagandista en aquests anys va ser la Presidncia del Govern d'Espanya assumida per Leopoldo Calvo Sotelo en 1981. 

Durant els ltims anys han jugat un paper destacat en la poltica espanyola els propagandistas militants del PP Jaime Mayor Oreja (ministre de l'Interior i cap de llista al Parlament Europeu) i Eugenio Nasarre (diputat en el Congrs i portaveu d'Educaci del PP). Recentment ha estat nomenat per la Conferncia Episcopal Espanyola president executiu de la cadena COPE l'expresident de la ACdP Alfonso Coronel de Palma. 

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Asociacin Catlica de Propagandistas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371657" title="Choerodon zamboangae" nonfiltered="3902" processed="3888" dbindex="143947">

 Choerodon zamboangae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Filipines fins a Indonsia i el nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371658" title="Riu de Pena" nonfiltered="3903" processed="3889" dbindex="143948">
El riu de Pena s un dels afluents ms importants del Matarranya. Neix a la partida del Port, i desprs d'un recorregut de 20 km desemboca a un quilmetre per sobre del poble de Vall-de-roures; en algun trajecte del seu curs fa de frontera amb el municipi de Beseit. Quan es va construir el pant que porta el mateix nom, va inundar Masies de Beseit i Vall-de-roures.

El riu de Pena t un afluent, el Rac de Patorrat, de 8 km, que serveix de lmit amb Beseit; en aquest municipi es coneix el riu de Pena amb el nom de Riu Sec perqu hi arriba amb poca aigua, per tot i aix, possiblement per les filtracions, arriba al pant amb ms cabal.

Notes i cites.
 Valderrobres paso a paso, Carmelo Lpez i Manuel Siurana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371659" title="Choerodon zosterophorus" nonfiltered="3904" processed="3890" dbindex="143949">

 Choerodon zosterophorus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les ndies Orientals i a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371661" title="Parc Natural de Xera-Sot de Xera" nonfiltered="3905" processed="3891" dbindex="143950">


Els municipis de Xera, Sot de Xera i el seu entorn sn un espai natural emblemtic per al Pas Valenci, ja que aquest espai natural, situat a les comarques dels Serrans i la Plana d'Utiel, possex uns rellevants valors mediambientals, paisatgstics i culturals, a ms de ser la seu del primer parc geolgic del Pas Valenci, el Parc Geolgic de Xera.

Caracterstiques.
Es tracta d'un parc natural distint als habituals perqu en ell preval la geologia. Es tracta d'una zona d'enormes fractures, que han dut a desplaaments de l'escora terrestre de fins a 600 metres i han fet aflorar una gran diversitat d'estrats. Compta a ms amb un bell embassament, Buseo, integrat al paisatge. 

Accessos.
Les localitats de referncia sn Sot de Xera a l'est i Xera a l'oest. L'accs al Parc Natural des de la poblaci de Sot de Xera es realitza per la Pista d'Adems (CV-35) en direcci a Llria, passant per Casinos i arribant fins a l'encreuament amb la CV-395 (Requena-El Villar) fins a arribar a Sot de Xera i desprs a Xera.

Si accedim per la poblaci de Xera es realitza per Requena des de la A-3, en direcci a Xera per la CV-395, passant per Xera i arribant fins a Sot de Xera.

Enllaos externs.
Pgina oficial dels Parcs Naturals del Pas Valenci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371662" title="Jo de Roo" nonfiltered="3906" processed="3892" dbindex="143951">

Johan o Johanns o Jo de Roo (Schore, 5 de juliol de 1937) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1958 i 1968. Durant la seva carrera professional aconsegu 52 victries, entre les que destaquen la Bordeus-Pars el 1962, Pars-Tours el 1962 i 1963, el Giro de Llombardia el 1962 i 1963 i el Tour de Flandes el 1965. Al mateix temps guany 3 etapes al Tour de Frana i una a la Volta a Espanya. 

 Palmars . 
 1958;
 Campi dels Pasos Baixos de clubs;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 1959;
 1r del Tour de Flandes B;
 1r dels Sis dies d'Anvers (amb Jan Palmans);
 1960;
 1r del Giro a Sardenya i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 1961;
 Campi dels Pasos Baixos de clubs;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r del Manx Trophy;
 1962;
 Campi dels Pasos Baixos de clubs;
 1r del Super Prestige Pernod International;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de la Pars-Tours;
 1r de la Bordeus-Pars;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Midi Libre;
 1963;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de la Pars-Tours;
 1964;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclisme en ruta ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Midi Libre;
 1965;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclisme en ruta ;
 1r del Tour de Flandes;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 1966;
 1r del Circuit Het Volk;
 1r del Premi de Zottegem;
 1r del Premi de Nieuwerkerken Waas ;
 1r del Premi d'Hoogstraeten;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1967;

Resultats al Tour de Frana.
1960. Abandona (14a etapa);
1964. 43 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 55 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. Abandona (17a etapa). Vencedor d'una etapa;
1967. 76 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Jo de Roo a memoire-du-cyclisme.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371674" title="Fernando Mara Castiella" nonfiltered="3907" processed="3893" dbindex="143952">
Fernando Mara Castiella y Maz (Bilbao, 1907, Madrid, 1976) va ser un diplomtic espanyol, ministre d'Afers exteriors entre 1957 i 1969, durant la dictadura franquista. Va fer el doctorat en Lleis a la Universitat de Madrid i desprs es va traslladar a Pars, Cambridge i Ginebra per a ampliar els seus estudis. Va ser vicepresident de la Confederaci Nacional d'Estudiants Catlics i Catedrtic de Dret Internacional Pblic. Ms tard, va treballar al diari El Debate, on va dirigir la secci de poltica exterior. 

Quan es va iniciar la Guerra Civil en 1936 va fugir de Madrid, on es trobava, per a passar-se a la zona sota control dels militars revoltats, incorporant-se a l'exrcit franquista com a oficial d'Estat Major, ja que ocuparia fins al final de la guerra. Acabada aquesta, i desprs de la depuraci en la Universitat de Madrid, en la qual van perdre les seves places nombrosos professors i catedrtics, va ser nomenat catedrtic de Dret Internacional, i membre del Tribunal Permantent d'Arbitratge Internacional de la Haia (1939). Va ser tamb voluntari a la Divisin Azul. 

Posteriorment ocuparia nombrosos llocs dintre del govern franquista. Va ser ambaixador al Per i al Vatic (1951-56), diplomtic i ministre d'Afers exteriors espanyol (1956 - 1969). En aquest lloc es va distingir pels seus esforos de negociaci amb el Regne Unit, sobre la qesti de Gibraltar, una constant en la seva gesti, amb resultats infructuosos, aix com per la voluntat d'acabar amb l'allament internacional de la dictadura franquista. En aquesta lnia, va aconseguir la integraci d'Espanya en l'OCDE i en el Fons Monetari Internacional, quedant la Comunitat Econmica Europea com a meta inassolible, ja que Castiella no va poder variar ms que limitadament la poltica exterior espanyola, no arribant a trobar les reformes tendents a la democratitzaci. El 1941 va compartir el Premi Nacional de Literatura amb Jos Mara de Areilza per la seva obra  Reivindicaciones de Espaa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371675" title="El Debate" nonfiltered="3908" processed="3894" dbindex="143953">
El Debate va ser un peridic diari i matut espanyol d'orientaci catlica, publicat a Madrid entre octubre de 1910 i juliol de 1936. Va ser el peridic catlic ms important del seu temps a Espanya. Va ser fundat per  Guillermo de Rivas durant la controvrsia originada pel projecte de Llei del Cadenat, que prohibia la creaci de ms ordres religioses a Espanya. Va aparixer l'1 d'octubre de 1910 amb el subttol de diari del mat catlic i independent. Desprs d'una gesti poc existosa durant els seus primers mesos va ser venut a l'Editorial Vixcana i a ngel Herrera Oria i la seva Asociacin Catlica Nacional de Propagandistas (ACNdP) l'octubre de 1911, aportant cadascuna de les dues parts 50.000 pessetes. 

Herrera Oria va ser el director del peridic des de 1911 fins a 1933 (quan va ser succet per Francisco de Luis). En 1912, l'Editorial Vixcana va abandonar el diari en favor de l'ACNdP, la qual es va fer amb el control absolut del peridic i va crear, immediatament desprs, l'Editorial Catlica. 

Ideolgicament, era molt conservador i clerical, mentre que peridsticament era molt modern. Va importar tcniques periodstiques d'Estats Units i en 1926 va obrir la primera Escola de Periodisme d'Espanya. Va ser el primer peridic amb informaci esportiva. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va donar suport la censura prvia per a protegir els valors religiosos, morals i jurdics. En proclamar-se la Segona Repblica, el peridic va mostrar el seu acatament al nou rgim, a pesar del malestar de molts dels seus lectors monrquics. Durant la Segona Repblica (1931-1936) el govern va suspendre la seva activitat en diverses ocasions. Pertanyent al mateix entorn del que va sorgir Acci Popular, era el mitj d'expressi oficis del seu successor, la CEDA, la coalici dretana que va guanyar les eleccions generals espanyoles de 1933. En 1935, l'Editorial Catlica va adquirir una moderna rotativa, situada en el nombre 4 del carrer d'Alfonso XI, en la qual es va passar a imprimir El Debate i un peridic de nova creaci, el vespert Ya. Es calcula que en 1936 tenia un tiratge diari d'uns 80.000 exemplars 

L'ltim nombre d' El Debate va sortir al carrer el 19 de juliol de 1936. Aquest mateix dia, el govern de la Repblica va fer pblica, a travs d'Unin Radio, la confiscaci del peridic: . 

Els peridics Ya, El Debate, Informaciones, El Siglo Futuro i ABC han estat confiscats pel govern, passant a ser propietat de l'Estat. S'ha encarregat de la seva direcci i redacci a periodistes de reconeguda filiaci republicana. El poble ha de respectar aquesta propietat, que ha deixat de ser particular. Els peridics seran publicats en tot conforme al rgim republic 

D'aquesta forma, les installacions on s'imprimien els peridics de Editorial Catlica van ser confiscades per diversos integrants del Front Popular. Mundo Obrero, el portaveu del Partit Comunista d'Espanya, va ser imprs utilitzant el material de Ya, mentre que Poltica, l'rgan de comunicaci d'Izquierda Republicana, es va quedar amb el d' El Debate. Desprs de la Guerra, a pesar que un grup dels seus antics redactors i alumnes de l'Escola de Periodisme dirigits per Nicols Gonzlez Ruiz van llanar un nombre especial de El Debate el 28 de mar de 1939, immediatament desprs de l'entrada de les tropes franquistes a la capital, la dictadura no va permetre el seu restabliment i Editorial Catlica va haver de relanzar Ya, de menor significaci poltica que El Debate, que fou aix l'autntic hereu de El Debate. 

Referncies.


 Bibliografia .
Artola, Miguel (ed.): Enciclopedia de Historia de Espaa, Madrid: Alianza, V, pp. 387-388.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371680" title="Mundo Obrero" nonfiltered="3909" processed="3895" dbindex="143954">
Mundo Obrero s una publicaci del Partit Comunista d'Espanya que va nixer el 23 d'agost de 1930. Desprs de la guerra civil va seguir publicant-se en l'exili i alguns exemplars van ser elaborats de forma clandestina en les presons i agrupacions guerrilleres. Durant la Segona Repblica i la Guerra Civil es publicava com diari. Aix mateix, durant la Transici, primer com setmanal, i ms tard com diari, desprs d'una campanya del PCE que va aconseguir els 100 milions de pessetes necessaris grcies a l'ajuda dels militants i els treballadors. 

Mundo Obrero s el mitj de comunicaci ms important del Partit Comunista d'Espanya. s, al seu torn, una de les publicacions peridiques ms veteranes d'Espanya, i gaudeix d'un merescut prestigi cultural i intellectual. El seu director, Gins Fernndez, va declarar en una recent entrevista: "Mundo Obrero s un peridic amb 76 anys en els quals s'ha escrit una part de la histria d'Espanya". "Durant tot aquest temps, ha expressat la lluita per la llibertat de moltes persones, no noms comunistes". Actualment es publica una vegada al mes. Inclou articles i informes d'actualitat social i poltica, entrevistes, dossiers, trobades de debat, actes, comentaris de llibres i mitjans audiovisuals, i la informaci ms actualitzada i completa sobre la labor que desenvolupen els comunistes a Espanya i en el mn.

Enllaos externs.

Mundo Obrero on line






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371682" title="Illes Lavezzi" nonfiltered="3910" processed="3896" dbindex="143955">

Les Illes Lavezzi (en cors Isuli Lavezzi, en francs les Lavezzi) s un petit arxiplag de la Mar Mediterrnia, situat al sud de l'illa de Crsega i ms concretament a l'estret de Bonifacio, el qual separa Crsega de Sardenya. Administrativament pertany a la localitat corsa de Bonifacio i forma part de la zona protegida Les Rserves Naturelles des Bouches de Bonifacio.

L'illa Lavezzi, de 65 Ha, dna nom a tot el conjunt d'illots deshabitats, i compta amb el cementiri de les vctimes de la fragata el "Smillante", que el 1855 va encallar a l'illa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371686" title="Salvador Coll i Bonancia" nonfiltered="3911" processed="3897" dbindex="143956">

Salvador Coll i Bonancia (Santa Coloma de Farners, Selva, 5 de juliol de 1962) s un intrpret de flabiol a la cobla La Flama de Farners i compositor de sardanes.

Va estudiar al Conservatori Municipal de Barcelona, al del Liceu i al de Girona. s el nebot del compositor Salvador Coll i Estrach.

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371687" title="Murghab" nonfiltered="3912" processed="3898" dbindex="143957">
El riu Murghab (tadjik i persa:        o      , que vol dir riu dels Ocells), tamb apareix com Murghob, Murgob, o Murgab (del rus:       ), s un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.

s un riu del sistema del Amu Darya que neix al Petit Pamir a l'est de les muntanyes de Wakhan al Pamir de d'Afganistan, penetrant a territori de Tadjikistan, passant per Gorno-Badakhshan, la vila de Shaimak, i la ciutat de Murghab, desaigua al llac Sarez i reapareix per unir-se al riu Kudara formant el Bartang que desprs de la seva uni al riu Panj, desaigua finalment al Amu Darya a Roshan.

El 18 de febrer de 1911 un terratrmol de 8,5 graus a l'escala Richter va provocar un corriment de terres que va bloquejar el riu Murghab i va inundar una vila formant una resclosa natural anomenada Usoi, i de resultes del qual es va formar el llac Sarez. 

L'rea del naixement era utilitzada pels kirguisos nmades des del segle XIX per la frontera fou tancada pels costat sovitic vers el 1930 i pel costat xines del 1950 al 1955 i els kirguesos van quedar restringits a un area reduda. A la presa del poder pels comunistes d'Afganistan a la revoluci de l'abril de 1978, la majoria dels kirguisos van fugir a Pakistan i es van establir a la zona de Gilgit fins l'agost de 1982 i desprs foren traslladats a l'rea del llac Van a Turquia on el govern els va donar cases, terres i facilitats.

Bibliografia .
R. Dor, Contributions  l tude des Kirghiz du Pamir Afghan, Cahiers Turcica I, Pars, 1975. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371692" title="Janine Micheau" nonfiltered="3913" processed="3899" dbindex="143958">
Janine Micheau (Tolosa de Llenguadoc, 17 d'abril de 1914 - Pars, 18 d'octubre de 1976) era una cantatriu francesa, una de les ms eminents sopranos de la seva generaci, particularment associada al repertori lric-coloratura.

Janine Micheau estudia als Conservatoris de Tolosa i de Pars, i fa el seu debut a l'Opra-Comique el 1933, amb el rol de Cherubino de Les Noces de Fgaro de Mozart. De seguida aconsegueix gran xit amb els rols d'Olympia de Els contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach, Lela de Els pescadors de perles de Georges Bizet, Lakm de l'pera homnima de Lo Dlibes, Rosina en El barber de Sevilla de Gioachino Rossini, etc.

Debuta a l'pera de Pars el 1940, creant el rol de Cresa en la Medea de Darius Milhaud. Hi cantar desprs Gilda de Rigoletto de Giuseppe Verdi, Violetta de La Traviata del mateix compositor, Ophlie de Hamlet d'Ambroise Thomas, Juliette de Romo et Juliette de Charles Gounod, Pamina de La flauta mgica de W. A. Mozart.

Tamb es distingeix en el repertori barroc, sobetot en les obres de Jean-Philippe Rameau, com Les Indes galantes i Plate, que cantar al Festival d'Aix-en-Provence.

Tamb es produir a l'estranger, fent estendard del repertori francs, especialment al Covent Garden de Londres, La Scala de Mil, a Chicago i a San Francisco.

Dedica un esfor important al concert i a la rdio, sobretot en les obres oblidades dels segles XIX i XX. 

Va ensenyar al Conservatori de Pars de 1960 a 1975, on tingu d'alumna la tamb coneguda soprano Danile Perriers.

 Discografia selectiva .

 Massenet - Manon - Janine Micheau, Libero de Luca, Roger Bourdin, Julien Giovanetti - Cor i orquestra de l'Opra-Comique, Albert Wolff (Decca, 1951);
 Thomas - Mignon - Genevive Moizan, Janine Micheau, Libero de Luca, Ren Bianco - Cor i orquestra nacional de Blgica, Georges Sbastian (Decca, 1952);
 Gounod - Romo et Juliette - Raoul Jobin, Janine Micheau, Heinz Rehfuss - Cor i orquestra de l'pera de Pars, Albert Erede (Decca, 1953);
 Bizet - Les pcheurs de perles - Janine Micheau, Nicolai Gedda, Ernest Blanc, Jacques Mars, Cor i orquestra de l'Opra-Comique, Pierre Dervaux (EMI, 1960);
 Bizet - Carmen - Victria dels ngels, Nicolai Gedda, Janine Micheau, Ernest Blanc, Cor i orquestra de la Radiotelevisi francesa, Sir Thomas Beecham - (EMI, 1959);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371696" title="Discografia de Weezer" nonfiltered="3914" processed="3900" dbindex="143959">

La discografia de Weezer, banda estatunidenca de pop punk i rock alternatiu, est formada per sis lbums d'estudi dels quals se n'han extret disset senzills juntament amb els seus videoclips, tres EPs i un DVD amb Geffen Records. Aquesta llista no inclou el material que han publicat els membres de forma independent al grup.

El grup, format actualment per Rivers Cuomo, Patrick Wilsonn, Brian Bell i Scott Shriner, va debutar l'any 1994 amb l'lbum d'estudi Weezer, conegut amb el nom The Blue Album pel color de la seva portada. L'xit d'aquest va ser rotund, i es van fer molt populars a tot el mn. Fins al moment han publicat sis lbums d'estudi, encara que cap a superat l'xit i les vendes del primer. Com a curiositat, han publicat tres lbums titulats amb el nom del grup per es diferencien entre si pel color de la portada dels discs (blau, verd i vermell).





 lbums .

 lbums d'estudi .


 EPs .



 Senzills .


 Videoclips .


 Cares B .



 DVD .



 Miscellnia .



 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371698" title="Poltica (peridic)" nonfiltered="3915" processed="3901" dbindex="143960">
Poltica va ser un peridic espanyol publicat en Madrid que fou l'rgan primer oficis i desprs oficial d'Izquierda Republicana, fundat per Manuel Azaa i Marcell Domingo.

Poltica va ser fundat el mar de 1935 com rgan oficis d'Izquierda Republicana, sortint per primera vegada al carrer el 14 d'aquest mes. Va ser primer un setmanari passant posteriorment a periodicitat diria (15 d'octubre de 1935). El seu propietari era l'empresa Prensa Republicana, S. A.. La finalitat del peridic va ser inicialment proporcionar suport a Izquierda Republicana, desprs que el partit d'Azaa hagus perdut el control ideolgic dels peridics de la Companyia Editorial Espanyola, El Sol i La Voz (si b encara trobava certa afinitat a El Liberal i Heraldo de Madrid). Es tractava d'un peridic matuti. Poltica va passar a ser rgan oficial d'IR el 25 de novembre de 1936, ja comenada la Guerra Civil, quan va aparixer en la seva capalera la llegenda rgan d'Izquierda Republicana. 

El seu primer director va ser el prestigis periodista republic, i amic personal de Azaa, Luis Bello Trompeta, sent substitut, desprs de la seva mort, per Carlos Espl Rizo. Quan aquest va ser nomenat sotssecretari del Ministeri d'Obres Pbliques, desprs de la victria del Front Popular al febrer de 1936, el va substituir Isaac Abeyta. Al novembre de 1936, Bibiano Fernndez Ossorio-Tafall es va fer crrec de la direcci. Encara que no existeixen dades sobre el seu tiratge, Eusebio Gutirrez Cimorra, redactor fins a octubre de 1936 de l'rgan del Partit Comunista, Mundo Obrero, calcula que estava en uns 10.000 exemplars abans de la Guerra Civil. 

Poltica tenia els seus tallers en el carrer Major, 6. Desprs del comenament de la Guerra Civil i la confiscaci de les installacions de Editorial Catlica, editora de Ya i El Debate, Poltica va passar a fer-se crrec del material i installacions del segon. El peridic es va continuar publicant a Madrid fins al final de la guerra (si b, des de novembre de 1936, redut a dues pgines). Amb l'entrada de les tropes franquistes a Madrid, el diari va ser confiscat i va desaparixer. 
En l'actualitat. 
En l'actualitat, Poltica s una revista que IR segueix publicant, per a ms informaci mirar en la seva pgina web. 
Enllaos externs. 

Bajo el control obrero. La prensa diaria en Madrid durante la guerra civil, 1936-1939, tesis doctoral de Juan Carlos Mateos Fernndez. Universidad Complutense de Madrid, 1996.
 Poltica online;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371701" title="Kvarken" nonfiltered="3916" processed="3902" dbindex="143961">


Kvarken (ortografia alternativa Quark,en suec Kvarken,en fins Merenkurkku, o Kvarken del Nord en contraposici a Kvarken del sud) s l'estreta regi al golf de Botnia que separa la Badia de Botnia (la part interior del golf) del Mar de Botnia. La distncia de la costa sueca a la costa finesa s d'uns 80 km, mentre que la distncia entre les illes ultraperifriques s a noms 25 km. La profunditat de l'aigua a la regi Kvarken s noms al voltant de 25 metres. La regi tamb t una inusual taxa d'augment de la terra al voltant d'1 cm l'any.

Pel costat del finlands Kvarken, s un gran arxiplag. La majoria de les petites illes estan habitades. L'arxiplag s menor en el costat suec de la regi, i les illes tenen les costes molt ms escarpades. Kvarken la regi va ser histricament important tamb, perqu el correu s'enviava a travs de Kvarken quan el mar estava completament congelat entre la costa sueca i la finlandesa. Aquesta via de correu, es va utilitzar amb freqncia durant el perode de la dominaci sueca. 

En el grup d'illes del "centre" de la regi Kvarken, en suec anomenat Valsrarna -  en fins Valassaaret, hi ha un far de 36 m d'alada dissenyat per Henry Lepaute on van treballar Gustave Eiffel a l'oficina d'enginyeria. La similitud estructural entre el far (construt el 1885) i la Torre Eiffel (construt el 1889) s prou evident. El far est automatitzat, com ho sn la majoria dels fars a Finlndia. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371702" title="Fotografia artstica" nonfiltered="3917" processed="3903" dbindex="143962">

La fotografia artstica com a mitj d'expressi i creaci, s'ha anat desenvolupant al llarg del segle XX. Ja a les dcades de 1920 i 1930 alguns artistes del surrealisme, com ara Man Ray (1890 - 1976), es van interessar per les possibilitats artstiques de la fotografia. No va ser, per, fins a les darreres dcades del segle XX que la fotografia va ser plenament reconeguda com a disciplina artstica. Actualment, hi ha galeries d'art especialitzades en fotografia, i les obres d'alguns fotgrafs sn presents en colleccions, museus i festivals d'art contemporani d'arreu del mn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371703" title="Abalat" nonfiltered="3918" processed="3904" dbindex="143963">
Abalat s el nom que rep un barranc de 2 quilmetres de longitud, que travessa el municipi d'Altura en la comarca de l'Alt Palncia en la seva part nord, que neix al sud de la masia denominada Casa del Catal i desemboca en la rambla de l'Escarihuela. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371706" title="Cava Gran" nonfiltered="3919" processed="3905" dbindex="143964">
La Cava Gran s un pou de neu o gelera situada en la serra Mariola, dintre del terme municipal d'Agres (Comtat), data del segle XV i s un dels ms grans i en millor estat de conservaci dels situats en els vessants al nord de les serres d'Aitana, la Carrasqueta i Mariola. Amb unes dimensions de 14,90 m de dimetre, 12 m de profunditat, 1.960 m3 de capacitat, es va mantenir en s fins a 1906. 

El permetre exterior d'aquesta gelera s hexagonal, amb sis arcs de pedra apuntats que arrenquen de l'interior de la paret cilndrica del pou i que servien per a sustentar la cobertura de la cpula, avui desapareguda, que rematava en una clau en forma de pinya. Disposa d'una boca lateral per a extreure el gel i en cada costat de l'hexgon contava amb un buit per on es realitzava l'apilament de neu. 

En un lateral de la gelera hi ha un mur poligonal construt per a reforar el gran buit interior i formar una plataforma on s'aixeca la pea arquitectnica que est realitzada en maoneria, amb reforos de carreus en els cantons, arcs i llindes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371708" title="Fotografia publicitria" nonfiltered="3920" processed="3906" dbindex="143965">
La fotografia publicitria s la realitzaci de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitria. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tcnic i creatiu de la fotografia en aquest mbit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371709" title="Barranc d'Aguamala" nonfiltered="3921" processed="3907" dbindex="143966">
El barranc d'Aguamala s un barranc que se situa en el terme del municipi valenci de Tors, a la comarca de l'Alt Palncia. T una longitud de 3,5 Km i desemboca en el barranc de Regajo. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371711" title="Jos Horn Areilza" nonfiltered="3922" processed="3908" dbindex="143967">
Jos Horn Areilza (Cagsana, provncia d'Albay, Filipines, 1880 -Bilbao, 30 de juliol de 1936) fou un poltic i advocat basc. Va estudiar Dret a la Universitat de Deusto i aviat milit en el Partit Nacionalista Basc, partit amb el que fou escollit alcalde de Bilbao el 1909, regidor d'Abando el 1911 i del 1913 al 1917, i diputat per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. Fou un dels nacionalistes bascs que signaren e, 25 d'octubre de 1918 una carta adreada al president dels EUA Woodrow Wilson

Collabor tamb al diari Euzkadi, i com a advocat defens militants nacionalistes com el director de la revista, Pantalen Ramrez de Olano i Francisco Idiakez, per a qui aconsegu l'anullaci la condemna, malgrat l'oposici de juristes com ngel Osorio y Gallardo. Alhora, fou conseller del Banc Guipusco i de la Companyia Martima Euskalduna (creada el 1927). A les Corts Espanyoles fou un dels principals oradors en defensa de l'Estatut d'Estella i el 1933 fou nomenat portaveu de la Minoria Basca.

 Enllaos externs .
 Jos Horn a l'Enciclopdia del Pas Basc Auamendi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371712" title="Fotografia industrial" nonfiltered="3923" processed="3909" dbindex="143968">
La fotografia industrial s l'aplicaci de la fotografia al sector empresarial i industrial amb l'objectiu de documentar el procs de desenvolupament d'un producte, el resultat del procs de producci, etc. Es diferencia de la fotografia publicitria per la finalitat: la fotografia industrial no persegueix tant mostrar el producte atractiu per a la venda, com mostrar-ne la concepci, la producci i el resultat final.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371714" title="Alcaldes de Bilbao" nonfiltered="3924" processed="3910" dbindex="143969">

Aquesta s la llista cronolgica dels alcaldes de Bilbao (Pas Basc), que han estat al capdavant del consistori municipal bilba. 
 Alcalde s. XIX: . 



 Alcalde s. XX: .



 Alcalde s. XXI: .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371718" title="Giovanni Cuniolo" nonfiltered="3925" processed="3911" dbindex="143970">

Giovanni Cuniolo (Tortona, 3 de gener de 1884 - Tortona, 25 de desembre de 1955) va ser un ciclista itali que va destacar a comenament del segle XX, sent professional entre 1903 i 1913. Els seus xits ms destacats foren 3 campionats d'Itlia de ciclisme en ruta (1906, 1907, 1908), un Giro de Llombardia (1909) i una etapa del Giro d'Itlia.

Palmars.
1904;
 1r de la Copa del Re;
 1r del Campionat del Piemont ;
1905;
 1r del Campionat del Piemont ;
 1r de la Tortona-Serravalle-Novi-Tortona ;
 1r de la Copa del Re;
 1r de la Copa Megardi;
 1r de la Copa Savona;
 1r de la Copa Ivrea;
1906 ;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r de la Mil-Erba-Lecco-Mil;
 1r de la Novi-Mil-Novi ;
 1r de la Mil-Pavia-Mil;
1907 ;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r de la Mil-Mantua ;
 1r del Campionat del Piemont ;
 1r de la Lecco-Mil-Brgam-Lecco;
 1r de la Bolonya-Lugo-Ravenna-Rimini-Bolonya;
 1r de la Copa Ivrea;
1908 ;
 Campi d'Itlia en ruta;
 1r de la Mil-Mdena ;
 1r de la Copa Rho;
 1r de la Copa Savona;
 1r del Giro de Romanya;
 1r del Circuit bolonys;
1909;
 1r de la Copa Bastoggi ;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r de les Tres Copes Parabiago;
 1r de la Copa Brscia;
 1r de la Copa Rho;
 1r de la Copa Savona;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1910 ;
 1r del Giro dels Alps Orobiche ;
 1r de la Copa Bastoggi ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1909. Abandona (3a etapa). Vencedor d'una etapa;
1910. Abandona (3a etapa);

Notes. 


Enllaos externs.
Palmars de Giovanni Cuniolo a memoire-du-cyclisme.net ;
Fitxa de Giovanni Cuniolo a sitiodeciclismo.net ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371719" title="Arak (Iran)" nonfiltered="3926" processed="3912" dbindex="143971">
Arak (persa:      , antiga Sultanabad) s una ciutat d'Iran a l'oest del pas, capital administrativa de la provncia de Markazi des de 1980. La seva poblaci estimada el 2005 es de 511.127 habitants . Est situada a 1800 metres d'altura per a la plana de Farahan a una de les vores de les muntanyes Zagros. Des del 1938 es estaci de la lnea frria del Golf Prsic a Teheran. s capital del comtat d'Arak. El seu nom original era Eraq derivat del nom de la comarca que al seu torn derivava d'Irad Adjem (Eraq-e Ajam) nom que al segle XI va substituir el de Djabal per designar la regi (diferent d'Iraq Arab o Eraq-e Arab, l'Iraq de Mesopotmia). Va adoptar el seu actual nom el 1938.

Histria.

Al segle XIX les depredacions de les tribus bakhtiyaris van arrunar a totes les ciutats entre Hamadan, Borudjer i Qom. En el regnat de Fath Ali Shah de la dinastia qadjar es va tractar de reconstruir la devastaci i es van fundar noves ciutats entre les quals les de Malayer i la de Sultanabad o Soltanabad el 1823, aquesta darrera sobre les runes del lloc anomenat Daskerah. La construcci es va acabar el 1852. Fou finanada pel georgi Yusef Khan Gorji, senyor de la guerra refugiat a Prsia en temps de Shah Muhammad Khan Qadjar (persa:               , 1742-1797) que s'havia establert a la zona el 1795-1797 amb les seves forces i va rebre el ttol persa de Yusef Khan-e Sepahdar que va construir una fortalesa  el 1808 a la que va anomenar Soltanabad i fou la base sobre la que va neixer la ciutat organitzada a partir del 1823.  El 1860 tenia uns tres mil habitants. Es va comenar a expandir a partir de 1875. Fins el 1892 fou una base militar. A partir del 1891 moltes parcelles de la ciutat foren incorporades als dominis personals del comandants i la ciutat es va expandir. Els terrenys varen tornar a l'estat entre 1918 i 1922. Sota la dinastia Pahlavi es va pensar en fer-la la nova capital d'Iran. La seva poblaci  el 1966 era de 71.925 habitants, i el 1976 de 114.507 habitants, amb un creiexement proper al 5% anyal.

Edificis.

 Baazar;
 Hammame Charfasl;
 borje shishe (torre de cristall);
 Baghe nezam lashgar (Esmaeili);

Llocs de inters .

Shahre-bazi Laleh;
Sofre-khane Kohestan;
Park Amirkabir;
Park Jangali;
Bagh-e-Vahsh;
Pol-e-doab;
Darrh-e-Gerdou;
Mouze-ie-Charfasl;
Sara-ie-Mehr;
Mouse-ie Sanaie Dasti;
Mojtama-e Tafrihi-ie Amirkabir;
Font mineral de Chepeghli ;

Clima.

El clima es pot considerar fred; sec i calent a l'estiu, vents i fred a la tardor, fred i amb neu al hivern i noms suau a la primavera. A l'estiu la temperatura mitjana es de 35 graus per al hivern pot arribar fins a 25 graus sota cero. La pluja es de 300 mm a l'any i la humitat relativa del 50%.

Economia.

s una ciutat industrial amb nombroses industries importants del pas com les de l'alumini, maquinaria pesada, metall, fabricaci de trens, elements elctrics, vehicles pesats, factories petrolieres i refineries, petroqumiques, equipaments agrcoles , components d'autombils i altres.

Produeix diversos productes agrcoles con gran, civada, fruites com rams, pomes, nous, i ametlles. Tamb  es important la fabricaci artesanal d'estores

 Altres .

La ciutat disposa d'una universitat de cincies mediques, una de cincia i tecnologia, la universitat d'Arak, la Universitat islmica d'Arak, la universitat Tarbiat Moallem, i la universitat Payam-e noor, apart d'altres centres

Personatges.
 Mansour Bahrami, tenista.
 Ezatollah Bayat, poltic;
 Amir Kabir, primer ministre;
Ghaem Magham Farahani, primer ministre;
Mohammad Mossadek,  poltic.
Foroogh Farrokhzad, poetessa i directora de cinema;
Ataollah Mohajerani, poltic;
Mirza Mohammad Sadeq Adib-al-mamalek Amiri (nascut el 1860) ;
Kader Abdolah, escriptor;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371721" title="Viatge" nonfiltered="3927" processed="3913" dbindex="143972">
Un viatge s un desplaament individual o collectiu de les persones a un territori allunyat de l'origen.

Una de les motivacions principals que impulsen actualment a les persones a viatjar s fer turisme, per es tracta d'un fenomen fora recent. Des de l'antiguitat fins el segle XIX els viatges van tenir principalement finalitats prctiques, com ara obrir noves vies comercials, descobrir nous territoris per colonitzar o realitzar estudis cientfics.

 Els viatges a travs dels segles .

En totes les poques, els viatges han servit de pont i han facilitat la mtua influncia entre cultures distants, tot i que gaireb mai aquesta influncia ha estat d'igual a igual: els descobriments geogrfics dels segles XV i XVI estableixen bases del posterior colonialisme que ha perdurat fins el segle XX.

L'evoluci dels viatges al llarg dels segles han anat estretament lligada als progressos de la cartografia i dels mitjans de transports.

 Les rutes comercials i les campanyes militars de l'antiguitat .

A l'Edat Antiga les civilitzacions de l'Area Mediterrnia es desplaaven per terra (a peu a cavall o en carruatges) o per mar (en vaixell de rem i de vela) Eren viatges comercials (fenicis) o amb objectius militars(Imperi Rom). Grcies a l'establiment de rutes comercials com les de l'ambre o de l'estany i a campanyes militars com les d'Alexandre el Gran, s'arrib a tenir un bon coneixement geogrfic dels territoris compresos entre l'Oce ndic i Mar Bltica.





 Els viatgers solitaris de l'edat mitjana .


A l'edat mitjana s'estableixen rutes comercials (per a productes com les espcies, la seda, l'or i les pedres precioses) estables entre el mn rab i el cristi. Fou l'poca dels viatgers solitaris, entre els quals cal destacar, al segle XIII, Marco Polo, que arrib fins a l 'ndia, i, al segle XIV, Ibn Battuta.



 Els viatgers transocenics del Renaixement .
Al llarg dels segles XVI i XVII, impulsada pls comer i l'afany imperialista, es desencadena una gran competncia internacional per descobrir nous territoris. Fou l'poca dels viatges transocenics i dels grans navegants espanyols i portuguesos, com Juan Sebastin Elcano i Ferno Magalhes.



 Els viatgers exploratoris i cientfics de l'edat moderna .

Al final del segle XVIII comenaren a fers-se viatges exploratoris i cientfics sota el guiatge d'exploradors com ara l'angls James Cook o l'alemany Alexander von Humboldt. Tamb cal esmentar a Domnec Badia, conegut com Ali Vei, que explor el nord d'frica i l'Orient Mitj.

Aquest corrent viatger perdur durant el segle XIX i l'inici del XX. En sn exemples els viatges de Charles Darwin per l'Amrica del Sud i les illes del Pacfic, i de David Livingstone per l'frica. L'any 1911 el noruec Roald Amundsen fou el primer home que trepitj el pol sud.



 La revoluci dels mitjans de transport de l'edat contempornia .

La inauguraci, al principi del segle XIX, de les primeres lnies de ferrocarril de viatgers-inicialment propulsats amb vapor-revolucion els viatges.

L'aparici dels motors de combusti, al final del segle XIX, afaror encara ms els desplaaments per terra. Els autombils i autobusos aviat esdevingueren mitjans de transport habituals, i parallelament prolifer la construcci de noves carreteres que facilitaren el trnsit de viatgers entre les principals ciutats europees i nord-americanes.

A mitjans del segle XX, s'implantaren els vols comercials de viatgers i, tot i que els desplaaments llargs continuaren reservats a les classes benestants, els viatges deixaren definitivament de ser un privilegi dels rics i els aventurers i es comenaren a perfilar com una activitat de lleure.

 Tipus de viatges .

Els viatges contemporanis es poden classificar segons diversos criteris, com ara l'objectiu que els motiva, la destinaci o el perode en qu es realitzen.

 Els viatges segons la motivaci .

Segons l'objectiu que els motiva, es parla de viatges de negocis quan es realitzen per motius professionals i de viatges d'oci i de vacances quan no hi ha objectius professionals. En aquests darrers, les motivacions del viatge poden ser tan diverses com ara descansar, visitar el patrimoni cultural, assistir a una competici esportiva o celebrar la lluna de mel.

En els viatges per motius de salut les persones es desplacen per anar a un balneari o per rebre determinats tractaments mdics.

Es parla de viatges religiosos quan l'objectiu principal del desplaament s visitar un indret d'inters religis.




 Els viatges segons la destinaci .


Es parla de viatges internacionals quan el desplaament es fa a un pas diferent del de la residncia habitual i de viatges interns quan en el desplaament no es traspassen les fronteres del pas de residncia.

 Els viatges segons la durada .

La societat actual estableix una divisi clara entre el temps dedicat al treball i el temps lliure. Aix, els treballadors i els estudiants disposen de perodes de vacances que poden destinar a les activitats de lleure, una de les quals s viatjar.

Els viatges de cap de setmana sn els que es realitzen aprofitant el perode de descans setmanal, que habitualment coincideix amb el cap de setmana.

Els viatges de vacances es fan durant els perodes de vacances anuals, que sn comuns per a la majoria de treballadors. Els ms llargs, i en qu hi ha ms persones que viatgen, sn Nadal, Setmana Santa, l'estiu i alguns ponts (dies entre setmana que, pel fet d'escaure entre dues festes del calendari, sn considerats festius). Aquests perodes es coneixen amb el nom genric de temporada alta dels viatges. Quan una persona viatja fora dels perodes de vacances habituals, es diu que ho fa fora de temporada.

 Els viatges organitzats.

Els viatges organitzats sn aquells que els viatgers contracten a travs d'una agncia de viatges, que s'encarrega de proporcionar-los allotjament, manutenci i activitats guiades al lloc de destinaci. Poden ser viatges de grup, quan viatgen quinze o ms persones juntes, o viatges individuals.

Quan una o diverses persones organitzen i fan un viatge de manera autnoma, sense requerir el servei de professionals ni intermediaris, es parla de viatges per lliure.


Enllaos d'inters.
 http://www.uned.es/geo-1-historia-antigua-universal/Pueblos%20del%20Mar_CUADRO.htm;
 http://www.uned.es/geo-1-historia-antigua-universal/ALEJANDRO%20MAGNO/Alejandro_batalla_arbelas_.htm;
 http://www.puc.cl/sw_educ/historia/iberoamerica/index.html;
 http://www.portalplanetasedna.com.ar/colon.htm;

Referncies.
 http://www.um.es/dp-geografia/turismo/n5/viajes.pdf;
 http://www.libreriadenautica.com/items/marco-polo-LMP-8.html;
 http://www.profesorenlinea.cl/swf/links/frame_top.php?dest=http%3A//www.profesorenlinea.cl/universalhistoria/DescubrGeograficos.htm;
 http://olmo.pntic.mec.es/jtac0001/historia/exploradores/precedentes.htm;
 Enciclopdia catalana.
 Editorial SM "Recursos en Red" http://www.gh.profes.net/;
 Editorial Santillana;
 Editorial Teide;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371723" title="Edifici Montcalvari" nonfiltered="3928" processed="3914" dbindex="143973">

L'edifici del Montcalvari es troba a la poblaci d'Arenys de Mar, sota el penya-segat del Mal Temps i just davant del port esportiu. L'edifici, de cert estil colonial, envolta a l'ermita del Mont Calvari; el probable fundador de la capella va ser Hiplit Doy a l'any 1584, i, segons la llegenda, la constru per expiar el pecat d'haver assassinat la seva esposa, Sofia. Fins a principis del segle XX, l'ermita estava unida amb la carretera mitjanant un pont que passava per sobre la via del tren. La capella, d'estil romnic, t una llargada de 16 m. i una amplada de 6 m., el campanar, de cadireta, t una sola campana. A l'any 1892 el bisbe catal traspass l'ermita a Narcs Serra, arenyenc molt pintoresc que hi constru el primer balneari. En 1901, el promotor Enric Nello amplia la construcci edificant al voltant de la capella que, reduda a la meitat, hi qued gaireb engolida. L'edifici resultant va ser un hotel balneari amb tres faanes al mar, i constava de planta baixa i dos pisos am un total de 50 habitacions. Degut al servei prestat en l'poca i la situaci, l'edifici va arribar a adquirir un gran renom. A l'any 1916 l'hotel va anar a subhasta i l'adqur Joan Artigas i Alart que va impulsar l'hotel i crear un restaurant a la planta baixa, la fama de l'edifici, es va escampar per tota Europa convertint-se en uns dels llocs d'estiueig de ms prestigi. L'any 1948, en tacant l'hotel, es remodel l'edifici i es destin la planta baixa a restaurant i els pisos a habitatges, posteriorment es tanc el restaurant, tornant-se a obrir als anys vuitanta. Actualment es mant el restaurant, les vivendes i alguns espais han estat ocupat per oficines del Club Nutic d'Arenys de Mar.

Bibliografia.
 Merc Cuss i Cervera, Joan Miquel Llodr i Nogueras, Ramon Vinyes i Vil,  Un mar de gent,lletres i histria  Regidoria de Cultura. Ajuntament d'Arenys de Mar,(2007),15-35.
 Maria Antonia Verg i Sol,  Venat de Mar, 8 itineraris pels 400 anys d'histria d'Arenys de Mar , Ajuntament d'Arenys de Mar,95-96.
 Agust Espriu i Malagelada, Nria Nogueras i Bar, M Assumpci de Pons i Recolons,  Aproximaci histrica al mite de Sinera , Curial, (1983), 111-114-117.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371725" title="Istops d'heli" nonfiltered="3929" processed="3915" dbindex="143974">
Encara qu hi ha vuit istops coneguts de l'heli (He) (massa atmica estndard: 4.002602(2) u), noms l' heli-3 (3He) i l'heli-4 (4He) sn estables. En l'atmosfera terrestre, hi ha un tom de 3H per cada mili d'toms de 4He. No obstant aix, l'heli s fora inusual i la seva abundncia isotpica varia molt depenent del seu origen. Al medi interestellar, la proporci de 3He s unes cent vegades  ms alta. Les roques de l'escora terrestre tenen rtios d'istops que varien fins a un factor de deu; fet que s'usa en geologia per a investigar l'origen de les roques i la composici del mantell terrestre.

L'istop ms com, 4He, es produeix a la terra per desintegraci alfa de elements radioactius ms pesants; les partcules alfa que sorgeixen sn nuclis d'4He completament ionitzats. L'4He s un nucli inusualment estable ja que els seus nucleons estan disposats en capes completes. Tambs es  form en grans quantitats durant la nucleosntesi del big bang. Els diferents processos de formaci dels dos istops estables de l'heli mostren les diferents abundncies isotpiques. 

La mescla igual de 3He lquid i 4He per sota  0.8 K separar en dues fases immiscibles degut a les seves dissimilituds (segueixen diferents estadstiques quantiques: els toms de 4He sn bosons mentre els de 3He sn fermions). Els refrigeradors de diluci aprofiten les inmiscibilitat d'aquests dos istops per adquirir temperatures d'uns pocs  millikelvins. Noms hi ha traces de  3He a la Terra, present principalment des de la seva formaci, encara que alguns caigueren a la Terra atrapats en pols csmica. Algunes quantitats tamb es produeixen per desintegraci beta de triti.A les estrelles, no obstant, l' 3He s ms abundant, un producte de la fusi nuclear. Tamb la lluna i el regolit d'asteroide presenten traces de 3He degut al bombardeig del vent solar.

 Istops d'heli extics .
Els istops extics de l'heli tenen masses atmiques ms grans que els istops naturals de l'heli., Encara que tots els istops extics de l'heli es desintegren amb un perode de semidesintegraci de menys de un segon, els investigadors han creat istops extics lleugers en collisions en acceleradors de partcules per a crear nuclis atmics inusuals per a elements com l'heli, el liti i el nitrogen. Les estranyes estructures nuclears d'aquests istops poden oferir una visi de les propietats allades dels neutrons. 

L'istop amb la vida ms curta s l'heli-5 amb un perode de semidesintegraci de  7.610 22 segons.L' Heli-6 es desintegra emetent una partcula beta i t un perode de semidesintegraci de 0.8 segons. L'Heli-7 tamb emet una partcula beta aix com  raigs gamma. L'istop extic de l'heli ms mpliament estudiat s l'heli-8. Aquest istop, com l'heli-6, es creu que consisteix en un nucli d'heli-4 normal envoltant per un  neutr "halo" (dos pel 6He i quatre per l' 8He. Els  nuclis halo s'han convertit en una rea d'intensa recerca. S'han confirmat istops fins a l'heli-10, amb dos protons i vuit neutrons. Heli-7 i heli-8 son hiperfragments que es creen en certes reaccions nuclears.

 Heli-2 (diprot) .

L'Heli-2 s un istop hipottic d'heli que d'acord amb clculs terics s'excitaria si la fora forta fos un 2% ms gran. 

 Taula .


Referncies.


 Enllaos externs .
Taules generals ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371728" title="Manuel de Eguileor Orueta" nonfiltered="3930" processed="3916" dbindex="143975">
Manuel de Eguileor Orueta (Abando, Bilbao, 1884 - Amorebieta-Etxano, 1970) fou un enginyer i poltic basc. Militant des de jove del Partit Nacionalista Basc (PNB), el 1916 fou president de l'Euzko Gaztedi de Bilbao, el 1917-1919 diputat per Durango i alcalde d'Amurrio. Dins del partit el 1916 fou escollit membre de Bizkai Buru Batzar, del que en ser vicepresident el 1923 i tresorer el 1930. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Bilbao a les Corts Espanyoles. El 1934 fou nomenat secretari general de la Junta Municipal del PNB a Bilbao i va ser processat juntament amb altres membres del Bizkai Buru Batzar. Un any ms tard era designat secretari general del PNB en Biscaia. El 1937 deman asil poltic a la Gran Bretanya, d'on marx el 1947 a Pars i desprs a Lapurdi. Torn a Euskadi malalt, poc abans de morir. Fou editor de les obres de Sabino Arana.

 Enllaos externs .
 Manuel de Eguileor a l'Enciclopdia del Pas Basc Auamendi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371732" title="This Is Menace" nonfiltered="3931" processed="3917" dbindex="143976">


This Is Menace s un supergrup Britnic de metalcore, participant membres de no menys de 19 bandes diferents:
Killing Joke, Funeral for a Friend, Hundred Reasons, Sikth, Fightstar, Pitchshifter, Earthtone9, Carcass, Napalm Death, Send More Paramedics, Therapy?, Hiding Place, Amen, Murder One, Charger, The Ghost of a Thousand, New Model Army, 36 Crazyfists.


Membres.
Membres principals (del grup).
Jason Bowld - Drums & Guitars;
Mark Clayden - Bass;
P. Fletcher - Guitars;
Gez Walton - Guitars;

Vocals invitats.
 B'Hellmouth de Send More Paramedics;
 Charlie Simpson de Fightstar;
 J.S. Clayden de Pitchshifter;
 Ben Woosnam de Hondo Maclean;
 Colin Doran de Hundred Reasons;
 Matt Davies de Funeral for a Friend;
 Justin Hill de SikTh;
 Casey Chaos de Amen;
 Paul McCallion de Hiding Place;
 Jeff Walker de Carcass;
 Andy Cairns de Therapy?;
 Karl Middleton de Earthtone9;
 Mikee Goodman de SikTh/Sad Season;

Discografia.
lbums.
 No End in Sight (2005) (PSI Records);
 The Scene Is Dead (2007) (Fourth Wall Records);

EPs.
 Collusion (2005) (PSI Records);

DVDs.
 Emotion Sickness (2007) (Fourth Wall Records);

Enllaos externs.

Web Oficial;
Perfil oficial de Myspace;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371734" title="Antonio Pildain Zapiain" nonfiltered="3932" processed="3918" dbindex="143977">
Antonio Pildain Zapiain (Lezo, Guipscoa, 17 de gener de 1890 - Las Palmas, 7 de maig de 1973) fou un religis i poltic basc. Estudi als seminaris d'Andoain i Vitoria, curs teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i fou ordenat sacerdot el 1913. Treball com a professor d'hebreu, histria de la filosofia i teologia al seminari de Vitoria, i ms tard fou canonge lectoral de la catedral. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Bloc Catlic-Foralista dins les llistes del Partit Nacionalista Basc, de manera que es va adscriure dins la Minoria Basco-Navarresa i defens l'Estatut d'Estella a les Corts i les prerrogatives de l'esglsia en l'ensenyament, ra per la que va rebre durs atacs d'Indalecio Prieto. El 18 de maig de 1936 fou nomenat bisbe de Las Palmas, tot i que no va poder entrar a la dicesi fins el 19 de maig de 1937. Malgrat l'acatament del rgim franquista, se'n distanci ben aviat i es caracteritz tant per les seva defensa del mn obrer i d'auxili als pobres com la seva defensa d'una rigorosa moral catlica, que el va dur a prohibir la difusi de la pellcula Gilda a la seva dicesi el 1947.  Es va distingir per les seves intervencions al Concili Vatic II sobre la llibertat de cultes i separaci de l'Esglsia i l'Estat, i va fer construir el nou seminari de Las Palmas. Ocup el seu crrec fins el 1966, i ja no va tornar al Pas Basc.

 Enllaos externs .
 Antonio Pildain a Enciclopdia del Pas Basc Auamendi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371735" title="Embassament de Tibi" nonfiltered="3933" processed="3919" dbindex="143978">
L'embassament de Tibi se situa en el municipi del mateix nom, en l'Alacant. s una de les ms antigues d'Europa i va ser construda a la fi del segle XVI per Felip II en la llera del riu Verd o Monnegre. 

Encara que va sofrir un important trencament en 1697, va entrar de nou en servei en 1738. Ha estat declarat B d'Inters Cultural amb la categoria de Monument per la Direcci general de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana. 

Se situa sobre una superfcie de 50 hectrees i t una capacitat mxima de 2 hm. s una presa de gravetat amb una altura de 46 m i una longitud en coronacin de 65 m. 

Aquest embassament pertany al Sindicat de Regs de l'Horta d'Alacant, que t la seva seu en la localitat de Mutxamel, qui ho gestiona per al reg pel canal de l'Horta. Administrativament est incls en la Confederaci Hidrogrfica del Xquer. 





 Enllaos externs .
Fitxa de l'embassament de Tibi. Ministeri espanyol de Medi Ambient;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371736" title="Monestir de Saint Paul de Mausole" nonfiltered="3934" processed="3920" dbindex="143979">
El monestir de Saint Paul de Mausole est situat al municipi francs de Sant Romieg de Provena (Boques del Roine, Provena - Alps - Costa Blava), al sud del centre de la poblaci i prop de l'arc i mausoleu de Glanum.

Histria.
Una llegenda ens parla del lloc, abans de la fundaci del monestir. Aquest territori fou ocupat per una famlia de camperols que fugien d'alguna guerra. Paulus, un membre d'aquesta famlia, estava treballant la terra quan van arribar uns enviats de la dicesi de Saint-Paul-Trois-Chteaux (Droma, Roine-Alps). Li oferien el lloc del bisbe Torquatus, que havia mort feia poc. Paulus va refusar l'oferta i, mentre clavava a terra la vara que utilitzava per guiar els bous, va dir als missatgers que acceptaria el crrec quan aquella vara flors. Miraculosament, la branca seca va brotar i florir en aquell moment.

Al lloc del miracle es va aixecar un oratori, on es venerava la santa relquia. De fet la primera notcia d una esglsia dedicada als sants Pau i Andreu es troba el 982. El monestir es va fundar en aquella esglsia el 1080 i ja portava el nom de Saint Paul de Mausole, sens dubte motivat per la proximitat del mausoleu rom de Glanum.

Es tractava d una cannica que va tenir activitat entre el 1080 i 1317. Depenia del bisbe d'Aviny, dependncia confirmada el 1155 pel papa Adri IV. Hom coneix la srie de catorze prepsits que van dirigir la comunitat, des de Reinard fins Guiscard d'Aramon, que fou el darrer. El papa Joan XXII va aprovar la modificaci de la casa, que va passar a estar regida per un ardiaca, el primer dels quals fou Guiscard, el darrer prepsit. Aquesta situaci es va mantenir fins el 1605. Els darrers anys el lloc es trobava prcticament abandonat, amenaava runa i les terres havien estat venudes als habitants de Sant Romieg.

En aquella data el lloc fou ocupat per una comunitat de franciscans que malvivien en l'antic monestir. Per ajudar-se econmicament, aquests acceptaren tenir cura de malalts mentals, el que els va permetre mantenir-se. El 1768 el centre va evitar el seu tancament degut a tenir cura d'alienats. Durant la revoluci el centre fou clausurat i els religiosos fugiren amb els malalts, de fet passaren a tenir cura dels malalts mentals a casa seva, amb les seves famlies. Es va tancar definitivament, com a centre religis, el 1792.

Poc desprs Saint Paul de Mausole va tornar a obrir les seves portes ja com a centre de tractament de malalties mentals, activitat que encara desenvolupa. El lloc s conegut per haver acollit entre els seus murs el pintor Vincent van Gogh, des de maig de 1889 a maig de 1890.

Les construccions.
La part ms interessant del complex monstic est format per l'esglsia el claustre i el campanar.

L'esglsia actual possiblement es va aixecar entre els segles XI i XII. La faana, per, s del segle XVIII. s un edifici de tres naus, amb creuer i tres absis, el central molt ms ampli que les absidioles laterals. Les naus secundries han estat molt modificades.

El claustre s prcticament quadrat i combina les pilastres i les columnes dobles amb capitells. Aquests tenen una rica decoraci que es conserva en relatiu bon estat. Hi ha decoraci vegetal i tamb alguns capitells amb figures.

El campanar s de planta quadrada i presenta exteriorment decoraci amb bandes llombardes.



Bibliografia.
 EDGAR LEROY. Saint-Paul-de-Mausole a Saint-Rmy-de-Provence. Syndicat d'Initiative, Saint-Rmy-de-Provence, 1948;

Enllaos externs.
  El monestir a Claustro.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371737" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="3935" processed="3921" dbindex="143980">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren set proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i una en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371739" title="Casa-Museu Salvador Dal" nonfiltered="3936" processed="3922" dbindex="143981">

La Casa-Museu Salvador Dal era una petita casa de pescadors a Portlligat, on Salvador Dal va viure i treballar habitualment des de 1930 fins a la mort de Gala el 1982.


 Enllaos externs .

 Web de la Fundaci Gala-Dal. Casa-Museo Salvador Dal;
 Casa-Museo Salvador Dal. Port Lligat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371741" title="Kiffen Helsinki" nonfiltered="3937" processed="3923" dbindex="143982">

El Kiffen Helsinki s un club de futbol finlands de la ciutat de Hlsinki.

 Histria .
El club va ser fundat el 27 de setembre, 1908 amb el nom de Kronohagens Idrottsforening (KIF). L'any 1977 adopt el nom actual. Tamb destaca en les seccions d'handbol i hoquei gel.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (4):;
1913, 1915, 1916, 1955;

 Secci d'hoquei gel .
El Kiffen jug sota el nom de KIF a la lliga finlandesa d'hoquei gel (SM-sarja). Guany el campionat tres cops les temporades 1939, 1941 i 1943. Tamb fou finalista el 1952, deixant d'estar a la mxima categoria des d'aleshores.

 Secci d'handbol .
El Kiffen s un dels clubs amb ms xits a l'handbol finlands. Ha jugat a la mxima categoria entre 1969 i el 2003. Els seus millors anys els visqu durant els 70, en qu estigu 10 cops a les medalles.

 Enllaos externs .
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371744" title="Rafael Picavea Legua" nonfiltered="3938" processed="3924" dbindex="143983">
Rafael Picavea Legua (Oiartzun, 2 de desembre de 1867 - Pars, 5 de juliol de 1946) fou un poltic basc. Estudi comer a Frana i a Anglaterra i el 1887 marx a Bilbao a treballar per a l'industrial de Federico Echevarra, amb la filla del qual es cas el 1894. Amb el seu sogre va fundar empreses com Papelera Espaola, Cooperativa Elctrica Donostiarra, Saltos de Agua de Valcarlos, i Sociedad General de Obras de Saneamiento. Va fer una considerable fortuna, fou membre de la Lliga Nacional de Productors de Bilbao i fou escollit diputat per Sant Sebasti com a catlic independent el 1901-1905, aix com senador el 1907 i el 1910, sempre adherit a la poltica d'Antoni Maura.

El 1902 va gestionar l'alliberament de Sabino Arana i el 1903 va fundar el diari El Pueblo Vasco, on hi collaborarien Ramiro de Maeztu, Azorn, Po Baroja i Engracio Aranzadi. Don suport la Lliga Foral Autonomista de Guipscoa, tot i que no s'hi va adherir. Defens la reintroducci de l'Estatut Regional de la Comissi Extraparlamentria del Comte de Romanones (1919). EL 1923 fou escollit novament Senador i diputat el 1927, va defensar la dictadura de Primo de Rivera. No obstant aix, a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat dins les llistes del Partit Nacionalista Basc, esc que va repetir a les eleccions de 1933 i 1936. Durant la Revoluci de 1934 va reclamar l'autonomia per al Pas Basc, i quan esclat la sublevaci militar del 18 de juliol de 1936 negoci la rendici dels sublevats del quartel de Loiola. 

Durant la guerra civil espanyola fou representant del Govern d'Euzkadi a Pars, on hi va organitzar el seu aparell propagandstic amb Felipe Urcola i Eugne Goyhenetche. Quan acab la guerra civil les seves propietats foren expropiades pels franquistes. Quan les tropes del Tercer Reich invadiren Frana, va passar a la zona no ocupada i va residir a Marsella, on va ser detingut per la policia de la Frana de Vichy. Quan l'alliberaren es va installar a Atharratze-Sorholuze fins que va tornar a la seva casa de Donibane Lohitzune, on hi fund l'Institut Gernika el 1943 i de la revista homnima Gernika al servei de l'Institut Basc d'Extensi Cultural, creat el 1945.

 Enllaos externs .
 Rafael Picavea a l'Enciclopedia del Pas Vasco Auamendi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371752" title="Reactivitat" nonfiltered="3939" processed="3925" dbindex="143984">
La reactivitat qumica d'una substncia o d'una espcie qumica s la capacitat de reacci qumica que presenta davant altres reactius. Es pot distingir entre la reactivitat termodinmica i la reactivitat cintica. 

La primera distingeix entre si la reacci est o no afavorida per entalpia (competncia entre energia i entropia). La segona decideix si la reacci tindr lloc o no en una escala de temps donada. Aix, hi ha reaccions permeses per termodinmica (com la combusti del grafit en presncia d'aire), per que estan bloquejades per cintica. 

La qumica orgnica i la qumica inorgnica estudien la reactivitat dels distints compostos. La qumica fsica tracta de calcular o predir la reactivitat dels compostos, i de racionalitzar els camins de reacci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371758" title="FC Lahti" nonfiltered="3940" processed="3926" dbindex="143985">

El FC Lahti s un club de futbol finlands de la ciutat de Lahti.

 Histria .
El FC Lahti es va fundar el 1996 quan dos destacats clubs de la ciutat, el FC Kuusysi i el Reipas Lahti, es van fusionar. Es cre un equip reserva, el FC Pallo-Lahti, que desaparegu al cap de dues temporades.

El FC Kuusysi es fund 1934 i vestia samarreta i pantal blancs. Es va anomenar:
1934: Lahden Pallo-Miehet (LPM);
1964: Upon Pallo Lahti (UponP);
1969: FC Kuusysi;

El Reipas Lahti es fund 1891 i vestia samarreta a ratlles verticals negres i carbasses i pantal negre. Es va anomenar:
1891: Reipas Viipuri;
1945: Reipas Lahti, que canvi de ciutat desprs de la II Guerra Mundial en ser annexionada Viipuri per la Uni Sovitica;

L'any 2007 guany la Copa de la Lliga.

 Palmars .
 Lliga finlandesa de futbol:;
1982, 1984, 1986, 1989, 1991 (Kuusysi Lahti);
1963, 1967, 1970 (Reipas Lahti);

 Copa finlandesa de futbol:;
1983, 1987 (Kuusysi Lahti);
1964, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1978 (Reipas Lahti);

 Copa de la lliga finlandesa de futbol:;
2007;

 Futbolistes destacats .
 Jari Litmanen;
 Petri Pasanen;
 Mika Vyrynen;
 Petri Tiainen;
 Pekka Lagerblom;
 Njazi Kuqi;
 Tuomas Haapala;
 Micha  S awuta;
 Marko Kristal;
 Indrek Zelinski;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 LahtiFutis.net;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371760" title="Laca" nonfiltered="3941" processed="3927" dbindex="143986">
La laca s una secreci resinosa i translcida produda per l'insecte Laccifer lacca, d'on pren el nom, que habita sobre diverses plantes, sobretot en la ndia i l'est d'sia. Aquesta secreci es troba pegada a les branques de la planta envada, i en ella est tancat l'insecte durant gaireb tota la seva vida. Una vegada recollectada, mlta i cuita amb altres resines i minerals, es converteix en goma laca, usada en vernissos (transparents o acolorits), tints, lacres, adhesius, etc. 

 Vernissos a l'alcohol . 
Es tracta de resines sinttiques o naturals que es dissolen en alcohol i que s'assequen per evaporaci rpida del dissolvent i sovint conten amb un procs de guarit que produeix un acabat de duresa, amb un aspecte que va des del brillant al mat. En ocasions pot requerir un polit. Les resines usades comunament sn: gomes lacas, dammar i sandraca (resines toves), colofonia i resines formofenliques. Com solucions s'utilitzen l'alcohol etlic i l'metlic. Sn d'assecat rpid, empleant-se per a protegir fustes, panells, etc. aplicant una pellcula incolora i brillant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371761" title="Arakel de Tabriz" nonfiltered="3942" processed="3928" dbindex="143987">
Arakel de Tabriz (nascut a Tabriz poc desprs del 1590 i mort a Etchmiadzin el 1670) fou un historiador armeni. Fou religis vardapet (sacerdot clibe) i abat del monestir de Yovhannavank. Desprs com a nunci del catholikos Philippos Albakeci va fer diverses missions a Esfahan, Urfa, Alep, Jerusalem i Atenes.
 
Junt amb Grigor de Kamax i Zakaria de Kanaker s un dels principals historiadors armenis del segle XVII. Va escriure una histria acabada el 1662 que abraa el perode 1602-1662.

Bibliografia.

M. Brosset, Des historiens armniens des XVIIe et XVIIIe sicles; Arakel de Tauriz, Registre chronologique, Sant Petersburg, 1873;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371762" title="Tint" nonfiltered="3943" processed="3929" dbindex="143988">
 
El tint s una substncia amb la qual se li dna color a un objecte o cosa (usualment teixit, fusta, roba o cabell) sobre el qual ja tenia. Encara que existeixen multitud de tints naturals, la majoria dels tints usats avui dia contenen productes qumics.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371763" title="Taqi Arani" nonfiltered="3944" processed="3930" dbindex="143989">
Taqi Arani (Tabriz 1902-1940) fou un poltic irani, iniciador del partit comunista Tudeh.

Va estudiar medicina i el 1922 va anar a estudiar qumica a Alemanya on va conixer les doctrines marxistes i va comenar a collaborar a revistes marxistes. Va tornar a Iran el 1930 i el 1932 va fundar el primer diari marxista, Donya (el mn) que fou prohibit el 1937. Fou jutjat el 1938 junt amb 48 collegues, per propaganda collectivista i foren tots condemnats, i el mateix Arani ho fou a deu anys. 

Va morir a la pres al cap de 16 mesos amb noms 38 anys. Els companys de pres van assegurar que havia estat assassinat. Els que van poder sortir de la pres al complir la condemna van fundar el Partit Comunista Tudeh del que Arani fou el lder espiritual.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371765" title="Araxa" nonfiltered="3945" processed="3931" dbindex="143990">
Araxa (elamita Harakqa, accadi Arahu) s el nom en antic persa del cap de la rebelli babilnia contra Darios I de Prsia. 

La revolta va esclatar al districte de Dubala al sud de la ciutat de Babilnia (a Ur segons la inscripci de Bishutun), i es va estendre cap a la capital provincial que va quedar en poder dels rebels. Araxa fou proclamat rei amb el nom de Nebuchadnezzar o Nabucodonosor IV fill de Nabnides (Nabnid) Per un temps no gaire llarg (uns tres mesos) va dominar tota la provncia; documents de Babilnia, Sippar, Borsippa i Uruk apareixen datats com al seu any I de regnat a partir de la data del 15 d'agost del 521 aC. Segurament el seu regne es comptava com a continuaci del de Nidintu-Bel (Nebuchadnezzar o Nabucodonosor III) del que apareixen documents de Babilnia del any 522 aC. 

Segons les versions persa  i elamita de la inscripci de Bishutun era d'tnia armnia per segons la versi babilnia era urarti i fill de Haldita, nom tefor d' Haldi (Gran) el gran deu del pante urarti.

Darios I hi va enviar un exrcit dirigit per Vindafarna (Intaphernes) i va derrotar a les forces d'Araxa el 27 de novembre del 521. Les forces rebels estaven formades per 2.497 homes. Araxa fou fet presoner i empalat a Babilnia per orde del rei junt amb els seus principals seguidors.

Tradicionalment aquesta revolta s'havia datat el 517 aC-516 aC per elements ms recents l'han pogut situar molt ms propera a la de Nabucodonosor III.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371766" title="El Breny" nonfiltered="3946" processed="3932" dbindex="143991">
El Breny s una publicaci mensual d'informaci local sobre Sant Vicen de Castellet. Editada per l'Associaci Cultural Collectiu El Breny, entitat fundada l'any 1974 amb l'objectiu de dotar el municipi d'un mitj d'informaci propi, plural i independent. Des del mes de novembre d'aquell any fins a l'actualitat  se n'han publicat 340 nmeros. El tiratge mensual s de 500 exemplars, amb un nombre mitj de pgines de 28 i un format de 210 x 297 mm.

Les informacions que publica El Breny sn essencialment de temtica local: notcies d'actualitat, reportatges, entrevistes, etc. i s'estructura a partir d'un conjunt de seccions fixes (Editorial, Humor, Les Queixes del Jeremies, Cartes a El Breny, El poble, Entitats, Coses de l'Esplai, L'Ajuntament   informa, Cinema, La recepta, El metge ens diu, El rac del conte), a les quals s'afegeix un nombre variable de collaboracions externes.

Des de l'any 1999, El Breny ofereix els continguts ntegres de la publicaci a travs del seu web, juntament amb altres informacions o eines de caire interactiu, com enquestes, lbums de fotos, hemeroteca, frum, notcies d'arreu, etc.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
El Breny;
ACPC - Associaci Catalana de la Premsa Comarcal;
Sant Vicen de Castellet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371767" title="Arbaces (strapa)" nonfiltered="3947" processed="3933" dbindex="143992">
Arbaces fou un comandant de l'exrcit d'Artaxerxes  II de Prsia Memnon (404 aC 358 aC) que va lluitar contra Cir el Jove, germ del rei, a la batalla de Cunaxa, l'any 401 aC.

Fou tamb strapa de Mdia per la mateixa poca segons esmenta Xenofon a l'Anbasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371768" title="Arbaces de Mdia" nonfiltered="3948" processed="3934" dbindex="143993">
Arbaces fou el mtic fundador de l'Imperi Mede segons indica Ctsies que dona el seu nom com el del primer rei, tot i que aix no est d'acord amb els coneixements histrics.

Segons Ctsies, Mdia era una provncia de l'Imperi Assiri. Arbaces el mede fou un dels generals de Sardanapalos rei d'Assria, fins que un dia es va revoltar contra el seu sobir, aliat a perses, babilonis i rabs. Les tres primeres batalles foren guanyades pel rei assiri per finalment fou derrotat quan el contingent de Bactriana al seu exrcit va desertar i va perdre la batalla, i el imperi. Desprs del triomf Arbaces fou rei de Mdia durant 28 anys. La histria fou segurament inventada per Ctsies per explicar el origen del regne, i inclou anacronismes i fets impossibles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371769" title="Julio Urquijo Ibarra" nonfiltered="3949" processed="3935" dbindex="143994">
Julio Urquijo Ibarra (Deusto, Biscaia, 3 d'abril de 1871 - Sant Sebasti, 28 d'octubre de 1950) fou un lingista i poltic basc. Pertanyia a una famlia noble, els comtes d'Urquijo, i el seu germ, Jos Maria de Urquijo Ibarra, fund La Gaceta del Norte i fou destacat poltic. Va estudiar dret amb els jesutes de Deusto, i el 1892 es doctor a la Universitat de Salamanca. El Pare Arana i Resurreccin Mara de Azkue, capell de la famlia, li van despertar l'afici a la lingstica. Inicialment s'interess pel volapk, i escriv Konils Volapkik (Contes Volapukistes), per finalment dedic la seva vida a l'estudi del basc. En 1905 troba les obres desaparegudes de Joannes de Etcheberry i el 1907, en collaboraci amb Lacombe, funda a Pars la Revista Internacional de Estudios Vascos (RIEV). El 1908 presid l'Euskeltzaleen Biltzarra, celebrat cada any a Kanbo.  

En 1909 fou nomenat acadmic de la Reial Acadmia de la Histria i el 1911 fund Euskalerriaren Alde. Va viure alguns anys a Donibane Lohitzune, per torn a Sant Sebasti el 1918 degut a la seva postura germanfila durant la Primera Guerra Mundial. Forma part de l'equip fundacional de la Societat d'Estudis Bascos (SEV) en 1918, pronunciant una documentada conferncia en el Congrs d'Oati. El 1922 fou nomenat director de la RIEV, que va cedir a la SEV, i des del 1933 fou vocal de literatura de l'Euskaltzaindia. Fou nomenat tamb Doctor Honoris Causa per la Universitat de Bonn el 1924, i Acadmic de la Reial Acadmia de la Llengua Espanyola per la Secci de Llenges Regionals el 1927. 

Polticament, milit en la Comuni Tradicionalista, on va mantenir una polmica amb Juan Vzquez de Mella que el va fer decantar-se pel candidat Jaume de Borb i de Borb-Parma. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Guipscoa, i va mantenir una postura intransigent de defensa dels privilegis de l'esglsia, alhora que mantenir cordials relacions personals amb els altres diputats bascs. 

A l'esclatar la guerra civil espanyola el juliol de 1936 hagu de fugir de Sant Sebasti. Com que la seva magnfica biblioteca particular (14.000 exemplars) era amenaada per patrulles incontrolades, Manuel de Irujo va atendre les peticions de la SEV i es va posar en contacte amb el Secretari de la Diputaci de Gipscoa, Leizaola, qui va enviar a un cos de Miquelets i persones de confiana que, sota pretext de confiscaci, el 2 d'agost de 1936 va aconseguir empaquetar els llibres i dur-se'ls a la Diputaci de Gipscoa. Desprs de la guerra, que li havia suposat la mort violenta del seu germ i cinc parents propers, va dur una vida molt ms retirada. En 1943 fou nomenat President de la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas, per no arribar a veure la resurrecci de Euskaltzaindia, la SEV ni la seva estimada RIEV. En 1949 s nomenat fill adoptiu de Gipskoa.

 Obres .
 Bibliografa vascongada. Un manuscrito vasco-latino que se crea perdido, San Sebastin, 1905, 7 pp.
 Los refranes vascos de Sauguis traducidos y anotados por A. Lamaignre, Bayonne, 1909, 58 pp.
 La tercera Celestina y el Canto de Lelo, Pars, 1911, 18 pp.
 Una fuente del Guero (Axular imitador de Fr. Luis de Granada), Saint-Jean-de-Luz, 1912, 13 pp.
 Estado actual de los estudios relativos a la lengua vasca. Discurso pronunciado en el Congreso de Oate el 3 de septiembre de 1918, Bilbao, 1918, 35 pp.
 Lengua Internacional y Lenguas nacionales. El euskera, lengua de civilizacin, San Sebastin, 1919, 19 pp.
 El refranero vasco, t. I: Los refranes de Garibay, San Sebastin, 1919, 81 pp.
 Un juicio sujeto a revisin. Menndez Pelayo y los Caballeros de Azcoitia, San Sebastin, 1925, 152 pp.
 La cruz de sangre. El Cura Santa Cruz. Pequea rectificacin histrica (a G. Bernoville), San Sebastin, 1928, 62 pp.
 Discursos ledos ante la Real Academia en la recepcin pblica de D. Julio de Urquijo e Ibarra el da 24 de noviembre de 1929, San Sebastin, 1929, 69 pp.
 Los amigos del Pas, segn cartas y otros documentos inditos del s. XVIII, San Sebastin, 1929, 104 pp.

 Enllaos externs .
 Julio Urquijo a l'Enciclopedia Auamendi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371770" title="Sardanapalos" nonfiltered="3950" processed="3936" dbindex="143995">
Sardanapalos (Sardanapalus ) fou el darrer rei d'Assria segons el historiador grec Ctsies, l'obre del qual (Persica) s'ha perdut per es coneguda per compilacions posteriors i per l'obra de Diodor de Siclia.

Sardanapalos ha estat identificat amb Assurbanipal (669-631 o 627 aC) per la seva mort en les flames del seu palau l'acosten ms al seu germ Shamashsumukkin, rei rebel de Babilnia des del 652 aC i mort el 648 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371771" title="Arbaces d'Arnsia" nonfiltered="3951" processed="3937" dbindex="143996">
Arbaces (persa antic Arbaku) fou un governant del principat mede d'Arnsia.

Arbaces era un dels nombrosos prnceps medes que pagaven tribut al rei d'Assria Sargon II, apareguent testimoniat el 713 aC.

 Bibliografia .

H. Winckler, Die Keilschrifttexte Sargons II, Leipzig, 1889;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371772" title="Arnsia" nonfiltered="3952" processed="3938" dbindex="143997">
Arnsia fou un principat mede situat a la Prsia occidental que existia al segle VIII aC i fins al segle VII aC.

Arnsia era un dels nombrosos prncipats o grups medes que pagaven tribut al rei d'Assria Sargon II, apareguent testimoniat el 713 aC. El nom del seu cap o prncep era Arbaces (mede Ar-ba-ku)

 Bibliografia .

 H. Winckler, Die Keilschrifttexte Sargons II, Leipzig, 1889;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371773" title="Txell Aixendri" nonfiltered="3953" processed="3939" dbindex="143998">
Txell Aixendri s una locutora de rdio catalana.

Ha treballat en diferents emissores durant ms d'una dcada, com ara M80 Radio, Maxima FM  Europa FM, tot i que ha passat gran part de la seva trajectria professional a Flaix FM. Actualment presenta dos programes en aquesta emissora: "Galeria electrnica" (de dilluns a divendres) i "Matine world" (els dissabtes a la nit).

Tamb ha mesclat msica electrnica a diferents segells discogrfics.

Trajectria.
 Swingflaix (Flaix FM);
 Calibre 45 (Flaix FM);
 Ya te digo (Europa FM, 2006);
 Matine world (Flaix FM, 2006-actualitat);
 Galeria electrnica (Flaix FM, 2007-actualitat);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371774" title="Enric II de Leez" nonfiltered="3954" processed="3940" dbindex="143999">
Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlands Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itlia) era prncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.

Enric ix d'una casa noble de Grand-Leez (actualment a Blgica) aprop de Gembloux. Al 1135 va esdevenir canonge al captol de Lieja i rector de Grand-Axhe aprop de Waremme. Va participar al concili de Later II del 1139 en acompanyar Alber II. Va esdevenir ardiaca de Famenne al 1141 (o 1142) i prebost del captol de Sant Lambert al 1142. El 13 de maig de 1145 el captol va eligir-lo com prncep-bisbe, versemblantment sense ingerncia de la cort lotaringiana i amb l'acord del papa Eugeni III.

A una moneda estampada durant el seu regne, es troba la primera representaci coneguda del perron, simbol del principat de Lieja. 

Al 1 de febrer de 1151 va conduir l'exrcit liegs a la Batalla d'Andenne contra el comte de Namur i de Luxemburg Enric el Cec. Aix va assentar la preponderncia de Lieja a la vall del Mosa.
All 1155, Enric va acompanyar l'aleshores rei (i ulterior imperador) Frederic I dit Barba-Roja a la seva primera expedici a Itlia. Aquest va confirmar les possessions del principat de Lieja. De 1158 a 1162 va seguir-lo durant segona expedici italiana quan va participar al saqueig de Mil del 1162. De 1163 a 1164 particip a la tercera expedici.

Durant el cisma d'Occident (1159-1177) i la lluita pel dret d'investidura, l'esglsia de Lieja tria el camp dels antipapes i de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic.

Al 1160, Enric ordena l'obra per a eixamplar el palau dels prnceps-bisbes. El 24 d'abril de 1164 participa a la consecraci de l'antipapa Pascual III. Va morir el 4 de setembre del mateix any a Pavia i van sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert de Lieja. 


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371777" title="Arbayistan" nonfiltered="3955" processed="3941" dbindex="144000">
Arbayistan s el nom equivalent a Mesopotmia que portava aquesta regi en temps de l'Imperi Sassnida. La poblaci la formaven rabs, arameus, jueus, armenis i iranians. El nom fou donat segurament pels rabs.

Econmicament era una terra relativament pobre on la terra no produa com la vena provncia del sud, Asoristan, que tamb en taxes aportava ms, encara que en part degut a les duanes martimes. La base econmica de l'Arbayistan era les taxes pel comer a les caravanes i mercaders, a la duana establerta en un lloc proper a Zeugma  (la ruta de la seda passava per Zeugma, situada al lmit de la provncia, per fora del seu territori), i al trfic comercial pels rius.

La provncia s esmentada en una inscripci de Sapor I i correspondria a la part nord de Mesopotmia sense Osroene i tenia al sud la provncia d' Asoristan (iniciada a partir d'una lnea entre Anata i Takrit), a l'oest la regi d'Amida i a l'est la de Singara (Sindjar) i la provncia d'Adiabena (Nodshirakan); al sud-oest tenia els rius Khabur i Dura, i al nord Armnia; sembla que incloa els districtes de Sofene, Arzanene i Gordiene. En sirac el nom era Bet Arbaye per aquest nom al mateix temps designava tamb una petita comarca del nord-est de Mesopotmia a l'entorn de Tella. 

La capital no est clara; les ciutats principals foren Amida, Nisibis (que fou cedida pels romans al tractat de pau del 363), Singara i Hatra (poblada per rabs i conquerida per Sapor I el 240/241 quan encara era el prncep hereu).
 
La provncia estava fortificada a la zona de l'Eufrates i fou escenari de diverses guerres entre romans i desprs bizantins i els sassnides. Fou dominada fcilment pels musulmans quan van iniciar la seva expansi.

 Bibliografia .

D. Oates,  The Roman Frontier in Northern Iraq, Geographical Journal 122, 1956;
P. Gignoux,  La liste des provinces de l  r n dans les inscriptions de  buhr et de Kird r, Acta Antiqua Academiae Scientiarum Hungaricae 19, 1971;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371779" title="Parafina" nonfiltered="3956" processed="3942" dbindex="144001">
Parafina s el nom com d'un grup d'hidrocarburs alcans de frmula general CnH2n+2, on n s el nombre d'toms de carboni. La molcula simple de la parafina prov del met, CH4, un gas a temperatura ambient; en canvi, els membres ms pesats de la srie, com l'oct C8H18, es presenten com lquids. 

Les formes slides de parafina, anomenades cera de parafina, provenen de les mollcules ms pesades C20 a C40. La parafina va ser identificada per Carl Reichenbach en aquesta forma, el 1830.

Parafina, o hidrocarboni de parafina, s tamb el nom tcnic d'un Alc en general, encara que en la majoria dels casos es refereix especficament a un alc lineal o alc normal   si posseeix ramificacions, els isoalcans tamb sn anomenats isoparafines. El nom es deriva del llat parum (= tot just) + affinis aqu utilitzat amb el significat de "falta d' afinitat", o "falta de reactivitat".

Fabricaci. 
Generalment s'obt a partir del petroli, dels esquists bituminosos o del carb. El procs comena amb una destillaci a temperatura elevada, per a obtenir olis pesats, dels quals per refredament a 0 C, cristallitza la parafina, la qual s separada mitjanant filtraci o centrifugaci. El producte es purifica mitjanant recristalitzacions, rentats cids i alcalns i decoloraci. Les refinerias de petroli normalment produxen parafina.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371781" title="Carl Reichenbach" nonfiltered="3957" processed="3943" dbindex="144002">
 
El bar Carl Ludwig von Reichenbach (Stuttgart, 12 de febrer de 1788 - Leipzig, 19 de febrer de 1869), va ser un qumic, geleg, metalurgista, naturalista, industrial, filsof, botnic alemany. 

Va obtenir el doctorat en la Universitat de Tubinga. Entre 1821 a 1834, va establir la primera empresa moderna de forja en Alemanya, primerament a Villingen-Schwenningen, desprs a Hausach i finalment a Baden-Baden. Va establir tamb una planta a Morvia. 

Va descobrir diverses substncies qumiques, com la parafina el 1830 i la creosota el 1833. Va formular d'hiptesi de la Fora dica (d'Odin), de la qual provindrien l'electricitat, el magnetisme i la calor. 

Va dedicar els ltims anys de la seva vida a investigar sobre l'existncia d'aquesta fora o energia primordial, a la qual va arribar a considerar tamb com origen de la vida, acostant-se aix a les concepcions del vitalisme. 

s autor de Das Kreosot (1833), Geologische Mitteilungen aus Marhen (1834), Die Dynamide donis Magnetismus (1840), Odisch-Magnetische Briefe (1852), Der sensitive Mensch und sein Verhalten zum Ode (1854), Odische Erweiterungen (1856), Khierglaube und Afterwissenschaft (1856), Aphorismen ber Sensibilitt und Od (1866) i Die Odische Lohe (1867).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371782" title="Creosota" nonfiltered="3958" processed="3944" dbindex="144003">
La creosota s un compost qumic derivat del destillat de quitrans procedents de la combusti de carbons grassos (hulla) preferentment a temperatures compreses entre 900 i 1200 C. La destillaci esmentada es realitza entre 180C i 400C. 

La composici s molt variada en funci de les diferents utilitzacions. La principal propietat sn les seves qualitats bicides per als agents causants de la deterioraci de la fusta, la qual es protegeix impregnant-la amb el producte mitjanant procs que habitualment es realitza en un autoclau i que es denomina creosotat. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371783" title="Universitat de Tubinga" nonfiltered="3959" processed="3945" dbindex="144004">
 
La Universitat de Tubinga (nom original: Eberhard Karls Universitt Tbingen, tamb coneguda com "Eberhardina") s una universitat pblica localitzada en la ciutat de Tbingen (Baden - Wrttemberg, Alemanya). s una de les universitats ms antigues d'Alemanya, amb reconeixement internacional en els camps de la Medicina, les Cincies Naturals i les Humanitats. 

Tbingen s una de les cinc clssiques ciutats universitries a Alemanya, sent les altres quatre Marburg, Gttingen, Freiburg i Heidelberg. La Universitat ha tingut diversos alumnes laurejats amb el Premi Nobel, especialment en els camps de la Medicina i de la Qumica. Actualment, posseeix uns 24 000 estudiants matriculats. Els 17 hospitals de la ciutat afiliats a la facultat de la Universitat tenen 1.500 llits, atenent a desenes de milers de pacients anualment.

 Alumnes notables . 
Aquesta llista tamb inclou alumnes del Tbinger Stift (Seminari), que no s una part de la Universitat, per t una estreta relaci amb ella. 

 Premis Nobel . 
Gnter Blobel, (1999, Fisiologia o Medicina) ;
Karl Ferdinand Braun, (1909, Fsica) ;
Eduard Buchner, (1907, Qumica) ;
Adolf Butenandt, (1939, Qumica) ;
Hartmut Michel, (1988, Qumica) ;
Christiane Nsslein-Volhard, (1995, Fisiologia o Medicina) ;
William Ramsay, (1904, Qumica) ;
Bert Sakmann, (1991, Fisiologia o Medicina) ;
Georg Wittig, (1979, Qumica) ;

 Teologia . 
Karl Barth, teleg cristi sus ;
Dietrich Bonhoeffer, teleg luter, pastor i opositor al rgim Nazi ;
Paul S. Fiddes, Professor de Teologia Sistemtica i Director del Regent's Park College, Universitat d'Oxford ;
Walter Kasper, cardenal de l'Esglsia Catlica Romana ;
Hans Kng, teleg catlic rom, crtic amb la doctrina catlica (actualment vetat en l'ensenyament de Teologia Catlica Romana) ;
Benet XVI Papa, abans conegut com Cardenal Joseph Ratzinger ;
Charles-Frdric Reinhard, poltic ;
Philip Schaff, historiador de l'Esglsia ;
Miroslav Volf, teleg cristi en la Universitat de Yale ;
Jan Paulsen, president de la Esglsia Adventista del Set Dia ;

 Dret . 
Martin Bangemann, ministre alemany d'Economia (1984 - 1988) i comissionat de la UE (1989 - 1999) ;
Herta Dubler-Gmelin, ministra alemanya de Justcia (1998 - 2002) ;
Roman Herzog, president d'Alemanya (1994 - 1999) ;
Philipp Jenninger, president del Parlament Federal alemany (1984 - 1988) ;
Klaus Kinkel, vice-canceller i ministre d'Afers exteriors d'Alemanya (1993 - 1998) ;
Gebhard Mller, president del Tribunal Federal Constitucional d'Alemanya (1959 - 1971) ;
Carlo Schmid, poltic alemany i un dels "pares de la constituci" ;

 Economia . 
Helmut Haussmann, ministre alemany d'Economia (1988 - 1991) ;
Friedrich List ;
Horst Khler, president del FMI (2000 - 2004) i actual president d'Alemanya (des de 2004) ;
Wilhelm Rall, McKinsey ;
Jrgen Stark, Economista Cap i membre del Comit Executiu del Banc Central Europeu ;
Klaus Tpfer, vice - secretari general de les Nacions Unides i director executiu del Programa Mediambiental de les Nacions Unides ;

 Literatura alemanya . 
Eugen Gerstenmaier, president del Parlament Federal alemany (1954 - 1969). ;
Martin Walser, escriptor ;
Christoph Martin Wieland, poeta ;
Wolfgang Iser, teric literari ;

 Histria . 
Kurt Georg Kiesinger, canceller d'Alemanya (1966 - 1969) ;
Rita Sssmuth, presidenta del Parlament Federal alemany (1988 - 1998) ;
Boyo Ockinga, Egiptleg;

 Filosofia . 
Friedrich Hlderlin, poeta ;
Georg Wilhelm Friedrich Hegel, filsof ;
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling, filsof ;

 Medicina . 
Alois Alzheimer, psiquiatra i neuropatleg ;
Victor von Bruns, cirurgi ;
Karl von Vierordt, fisileg ;

 Cincies Naturals / Matemtiques . 
Theodor Eimer (1843-1898), zoleg i anatomia comparada ;
Hans Geiger, fsic ;
Johann Georg Gmelin (1709-1755), botnic ;
Johannes Kepler (1571-1630), astrnom ;
Karl Meissner (1891-1959) fsic;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371785" title="Jos Bergamn Gutirrez" nonfiltered="3960" processed="3946" dbindex="144005">
Jos Bergamn Gutirrez (Madrid, 1895 - Hondarribia, 28 d'agost de 1983) fou un escriptor, assagista, poeta i dramaturg espanyol.


Obres.
El cohete y la estrellaMadrid; ndice, 1923.
Caracteres: (I-XXX), 1926 ;
El arte de birlibirloque; La estatua de Don Tancredo; El mundo por montera Santiago de Xile; Madrid: Cruz del Sur, 1961.
Ilustracin y defensa del toreo Torremolinos: Litoral, 1974. ;
Mangas y capirotes: (Espaa en su laberinto teatral del XVII) Madrid: Plutarco, 1933.  Segunda edicin Buenos Aires, Argos, 1950. ;
El  cohete y la estrella; La cabeza a pjaros Madrid: Ctedra, 1981. ;
La ms leve idea de Lope  Madrid: Ediciones del rbol, 1936. ;
Presencia de espritu Madrid: Ediciones del rbol, 1936. ;
El alma en un hilo D.F.: Sneca, 1940. ;
Detrs de la cruz: terrorismo y persecucin religiosa en Espaa Mxic: Sneca, (1941)  ;
El pozo de la angustia Barcelona: Anthropos, 1985. ;
La voz apagada: (Dante dantesco y otros ensayos) Mxic: Editora Central, 1945. ;
La corteza de la letra: (palabras desnudas) Buenos  Aires: Losada, 1957. ;
Lzaro, Don Juan y Segismundo Madrid: Taurus, 1959. ;
Fronteras infernales de la poesa Madrid : Taurus, 1959.  ;
La decadencia del analfabetismo; La importancia del demonio Santiago de Xile; Madrid: Cruz del Sur, 1961. ;
Al volver Barcelona: Seix Barral, 1962. ;
Beltenebros y otros ensayos sobre literatura espaola Barcelona : Noguer, 1973. ;
De una Espaa peregrina Madrid: Al-Borak, 1972. ;
El clavo ardiendo Barcelona: Aym, 1974.
La importancia del demonio y otras cosas sin importancia Madrid: Jcar, 1974. ;
El pensamiento perdido: pginas de guerra y del destierro Madrid: Adra, 1976.
Caldern y cierra Espaa y otros ensayos disparatados Barcelona: Planeta, 1979. ;
La msica callada del toreo Madrid : Turner, 1989.  ;
Aforismos de la cabeza parlante. Madrid : Turner, 1983. ;
La claridad del toreo Madrid: Turner, 1987.
Al fin y al cabo: (prosas) Madrid : Alianza, 1981. ;
Cristal del tiempo Fuenterraba: Hiru, 1995. ;
El pensamiento de un esqueleto: antologa periodstica Torremolinos: Litoral, 1984.  ;
Prlogos epilogales Valencia: Pre-Textos, 1985. ;
Escritos en Euskal Herria Tafalla: Txalaparta, 1995. ;
Las ideas liebres: aforstica y epigramtica, 1935-1981 Barcelona: Destino, 1998. ;
Enemigo que huye: Polifemo y Coloquio espiritual (1925-1926) Madrid: Biblioteca Nueva, 1927.
La risa en los huesos Madrid : Nostromo, 1973. Contiene: Tres escenas en ngulo recto y Enemigo que huye  ;
La hija de Dios; y La nia guerrillera Mxico: Manuel Altoaguirre, 1945. ;
Los fillogos. Madrid : Turner, 1978. ;
Don Lindo de Almera : (1926) Valencia : Pre-Textos, 1988. -;
Rimas y sonetos rezagados / ;
La claridad desierta Madrid: Turner, 1983.  ;
Del otoo y los mirlos: Madrid, El Retiro : otoo 1962 Barcelona: RM, 1975. ;
Apartada orilla : (1971-1972) Madrid : Turner, 1976. ;
Velado desvelo : (1973-1977) Madrid : Turner, 1978. ;
Esperando la mano de nieve : (1978-1981) Madrid: Turner, 1985. ;
Canto rodado Madrid: Turner, 1984. ;
Hora ltima Madrid: Turner, 1984. ;
Por debajo del sueo: antologa potica Mlaga: Litoral, 1979. ;
Poesas casi completas Madrid: Alianza, 1984. ;
Antologa potica Madrid: Castalia, 1997.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371796" title="Tractat d'amistat i aliana entre el govern de Monglia i el Tibet" nonfiltered="3961" processed="3947" dbindex="144006">

El 2 de febrer del 1913 es va signar un tractat d'amistat i aliana entre el govern de Monglia i el Tibet a la ciutat d'Urga (avui Ulan Bator), tot i que hi ha dubtes sobre l'autoritat dels signants tibetans per negociar un tractat com aquest, i per tant se'n qestiona la validesa.

Signatura del tractat i validesa.
Desprs de la caiguda de la dinastia Qing, el 1911, el Tibet i Monglia van declarar la seva independncia formal i van designar un lama com a cap d'Estat, tot i que cap dels dos pasos va ser reconegut per la Repblica de la Xina. Per mitj d'aquest tractat, Monglia i el Tibet es reconeixien mtuament i establien una aliana. Per part de Monglia van signar l'acord el ministre d'Afers Estrangers Da Lama Ravdan i el general Manlaibaatar Damdinsren; els representants del Tibet van ser Agvan Dorjiev, d'tnia buriat i amb ciutadania russa; Chijamts, i Gendun-Galsan, amb ciutadania tibetana. Hi ha alguns dubtes sobre la validesa d'aquest tractat, perqu el tretz dalai lama va negar que autoritzs Dorjiev a negociar un tractat amb Monglia, i de fet ni ell ni el govern tibet van ratificar mai el text. El govern rus va manifestar que, com a ciutad del seu pas, segurament Dorjiev no podia dur a terme una actuaci diplomtica en nom del dalai lama. La versi en mongol del tractat la va publicar el 1982 l'Acadmia Mongola de les Cincies.

En qualsevol cas, la majoria de potncies mundials van continuar sense reconixer Monglia ni el Tibet, que consideraven regions autnomes sota sobirania xinesa. Els interessos de les potncies occidentals (particularment Rssia i el Regne Unit) en aquestes rees estaven garantits grcies als tractats que havien signat amb la dinastia Qing, que la Repblica de la Xina havia proms respectar. Reconeixent la independncia de Monglia o del Tibet, els pasos occidentals haurien invalidat aquests tractats. A ms, a les potncies occidentals (i de nou especialment a Rssia i el Regne Unit) els preocupava la possibilitat que si aquests pasos es declaraven independents caiguessin sota la influncia d'alguna altra potncia, una situaci que consideraven pitjor que mantenir lstatu quo, amb tots dos territoris nominalment sota control d'una feble Xina.

Conseqncies.
La informaci sobre el tractat va despertar nombroses suspiccies entre els negociadors britnics de la convenci de Simla  que establiria la frontera entre l'ndia i el Tibet, coneguda com lnia McMahon , perqu temien que Rssia faria servir l'acord per guanyar influncia al Tibet. Tot i que al final la Xina no va signar el text de la convenci de Simla, el 25 de maig del 1915 Monglia, la Xina i Rssia van acabar signant un acord similar, el tractat de Kiakhta. El document establia la completa autonomia de Monglia en els seus afers interns i li concedia alguns privilegis a Rssia en aquest territori, tot i que al mateix temps reconeixia formalment la sobirania de la Xina sobre Monglia.

Vegeu tamb.

Histria del Tibet

Enllaos externs.
 Traducci anglesa del text tibet del tractat;

Notes. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371797" title="Helmut Marko" nonfiltered="3962" processed="3948" dbindex="144007">

 Helmut Marko  va ser un pilot de curses automobilstiques austrac que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 27 d'abril del 1943 a Graz, ustria.

Fora de la F1 va guanyar l'edici del 1971 de les 24 hores de Le Mans.

 A la F1 .

Helmut Marko va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant  el GP d'ustria el 15 d'agost del 1971 al circuit de sterreichring.

Va participar en un total de deu curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1971 - 1972) aconseguint un vuit lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371800" title="Joan Vilajuliu i Camps" nonfiltered="3963" processed="3949" dbindex="144008">

Joan Vilajuliu i Camps (Barcelona, 18 de juny de 1971) s un intrpret de tenora i compositor de sardanes.

Va estudiar al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona, desprs continu els estudis al Conservatori del Liceu i posteriorment amb el mestre Martnez Comn. Els de tenora els fu amb Josep Colomer i amb Jaume Vil. El 1987 va entrar a la cobla Rambles i el 1990 ja entr a la seva cobla actual, la Mediterrnia. Va compondre la primera sardana als 14 anys amb el ttol A trenc d'alba. 

 Referncies .
 Carles Riera, Josep Maria Serracant, Josep Ventura Diccionari d'autors de sardanes i de msica per a cobla Girona: SOM, 2002;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371809" title="Helsingin Palloseura" nonfiltered="3964" processed="3950" dbindex="144009">

L'Helsingin Palloseura (HPS) s un club de futbol i d'hoquei sobre gel finlands de la ciutat de Hlsinki.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1917. L'equip de futbol de l'HPS fou un dels clubs ms potents del futbol finlands als anys 20 i 30, en els que guany vuit campionats nacionals. Tamb guany un nou campionat l'any 1957, arribant a disputar la Copa d'Europa de futbol 1958-59 contra l'Stade de Reims.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (9):;
1921, 1922, 1926, 1927, 1929, 1932, 1934, 1935, 1957;

Copa finlandesa de futbol (1):;
1962;

 Secci d'hoquei gel .
L'equip de l'HPS d'hoquei gel jug a la lliga del pas (SM-sarja) durant cinc temporades 1928, 1929, 1932, 1933 i 1934.

Enllaos externs.
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371819" title="Cuina d'Arag" nonfiltered="3965" processed="3951" dbindex="144010">

La cuina d'Arag s una cuina d'interior. Com Arag mateixa, es troba a la crulla entre les cuines de la mediterrnia catalana, l'atlntic basca i l'altipl castellana. s aix que hom pot trobar plats com el salmorejo andals, el txilindron basc i   a la Franja   el cc catal. 

En s l'Arag comprn una gran varietat de paisatges, del fred i plujs Pirineu, al l'horta de la ribera de l'Ebre, del sec de les terres centrals fins a les serres de bosc mediterrani de Terol. Cada comarca es destaca per una alimentaci arrelada en el tipus de terreny que posseeix. Aix doncs la serra d'Albarras i  el Maestrat aragons sn grans productors d'embotits, pernil, cecina i altres derivats del porc, crvol, xai i la caa en general. A les terres a l'oest de Saragossa hi ha una tradici vincola d'alta qualitat, amb denominacions d'origen a Calataiud, Campo de Borja i Cariena; al nord-est hi ha la denominaci Somontano. A la Foia d'Osca i ms enll hi ha un impressionant indstria pastissera. A Graus, casa de la llonganissa i la gironella, el mercat de trumfes s un dels ms importants de l'Estat. A tot el Pirineu abunden els bolets i la caa. Al Baix Arag el producte estrella s l'oli d'oliva. A la ribera de l'Ebre i a les riberes dels rius Jiloca i Jaln, la fruita i l'hortalissa sn el producte estrella. A Saragossa, els bars ofereixen una mplia oferta de tapes creatives que per l's ocasional d'hortalissa i peix s'assemblen tamb als pintxos bascs. Altres productes locals sn la mel, melmelada, avellanes i formatge de tronchn i de Radiquero. 

Pel que fa a l's de carn, caa i aviram, es pot dir que s molt ests i variat. Les ms tpiques carns i aus sn el porc, el xai, la vedella, i el pollastre. La caa inclou la perdiu, el conill, el codorniu, el porc senglar i la llebre.  En canvi el peix t un paper relativament petit, limitant-se al bacall i la truita de riu.

Hi ha diversos plats vinclats a la cuina aragonesa, com ara el pollastre amb txilindron   ms conegut com una mena de samfaina basca  , el potaje, el ajoarriero, les migas, el rancho, la fritada, la truita de riu freda, carn a la pastora, i el salmorejo   ms conegut com un plat andals.  

Plats tpics d'Osca.
Segons l'Associaci d'Hostelers d'Osca, sn plats tpics de la provncia d'Osca les sopes de pastor, amanida de trumfes, sopa d'all amb ou, llonganissa de porc senglar, truita d'ou amb migas, farinetes, pollastre al txilindron, cocido de tortetas amb arrs, gallina trufada   aquest s tamb tpic dels Ports  , borrajas amb patates i musclos, recau de ereg, conill a la abuela, estofat de xai, carn a la pastora, crespillos de borraja, pastissets de nous, i patates amb bacall..   

Dolos.
En l'apartat de dolos, cal destacar la ciutat d'Osca per la seua gran tradici de rebosteria. Entre els dolos tpics d'Osca hi ha les castanyes de massap que daten de la meitat del segle XIX; el pasts Richelieu que casa crema de llimona amb una pasta cruixent; les tejas d'ametlla elaborades amb nata des de 1880; les famoses trenzas d'Almudvar, a base de fulloldre i mantega; les coques de fulloldre farcides de massap i crema, cabell d'ngel o fruts secs; i el pasts rus, amb avellana, ametlla, crema de pralin, clara d'ou i sucre.

Altres dolos lligats a Arag sn les torrijas, les tortas, les yemas, les jaquesas, els crespillos i els roscons. s clar que el ms conegut sn les frutas de Aragn, fruta confitada coberta amb xocolate negre. Pel que fa a la fruita, s emprada en postres com les pomes rostides o el melocot amb vi.

Cuina xurra.

La cuina xurra s la cuina de les comarques del Pas Valenci poblades per aragonesos i en conseqncia que hom pot considerar fill de la cuina aragonesa, o fins i tot que en forme part. En conjunt s una gastronomia tpicament d'interior amb trets mediterranis ms definits com ara l's de l'arrs, la paella, les coques i el putxero, per que insisteix igualment en la producci de mel, oli d'oliva, vins, l's de porc, xai, i conill, i plats com el mojete, el gaspatxo, el potaje i les gachas migas. 

La cuina de la Franja.
Pel que fa a la cuina catalana, s lgicament a les comarques de la Franja de Ponent on s ms present. Les coques de Fraga o la gironella del Pallars i de la Ribagora sn productes que se sol considerar catalans en tant que se'n fa d'iguals a gran part de Catalunya i que en canvi no sn tpics de l'Arag en general. 

Per altra banda, hi ha menjars de l'interior dels Pasos Catalans que, al pertnyer a la cuina mediterrnia de muntanya, sn ms tpics de l'Arag que no de la cuina mediterrnia pura de la costa. Els embotits, el formatge, el pernil i plats a base de la caa i de tradici pastora sn habitual a les muntanyes catalanes, valencianes, castellanes i aragoneses, si b els seus noms i la manera de preparar-los pot variar. Cal recordar que tant la cuina catalana com l'aragonesa, i en general la cuina tradicional, depn dels ingredients primaris que dna el terreny. Quan es parla dels plats i menges del Maestrat, dels Ports o del Pirineu doncs, al ser zones geogrfiques dividides per fronteres per igual pel que fa als ingredients disponibles, es pot comprovar que hi existeix una gran quantitat de preparacions semblants. Aquests plats i productes desdibuixen unes fronteres que han canviat moltes vegades i emmascaren una herncia culinria compartida i fonamentada en les tradicions gastronmiques romanes i musulmanes.

Referncies.


Vegeu tamb.
cuina de la Ribagora;
cuina de la Llitera;
cuina del Baix Cinca;
cuina de la Matarranya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371841" title="Canal d'Arag i Catalunya" nonfiltered="3966" processed="3952" dbindex="144011">
El Canal d'Arag i Catalunya s una obra hidrulica singular, tant per la prpia magnitud de la infraestructura implicada com pel volum de terres irrigades. El propietari actual del Canal d'Arag i Catalunya s la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre, i la zona regable s'organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants.

Aquest regadiu abarca els municipis de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarrs, Aitona, Sers, Massalcoreig, Soses i Aitona.

 Dades .

Demarcaci: Lleida ;
Superfcie: 38.185 ha ;
Procedncia aigua: Superficial ;
Dotaci: Transformaci   8238 m3/ha/any ;

 Conreus .

Afecta als conreus de fruita dola, farratges i cereals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371845" title="Cuina dels Ports" nonfiltered="3967" processed="3953" dbindex="144012">

La cuina dels Ports tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia d aquesta comarca. 

Els Ports s una comarca d interior que corre des del sud geogrfic del masss dels Ports fins al pic d Ares en una srie de serres altes sense cap depressi significant. El seu paisatge s aspre, amb l ocasional bosc de roures on trobar caa i aviram, regat per dos rius de poc cabal. La zona muntanyenca del Maestrat li envolta a l oest, al sud i a l est; junts el Maestrat i els Ports conformen unes terres amb una cuina marcadament d interior, a la crulla entre la cuina aragonesa i catalana de muntanya. Destaca l s d ingredients molt atpics de la cuina mediterrnia com el bou i la trufa. Altres plats sn ben tpics de la cuina catalana   com els caragols - i sobten que alguns d ells sn plats ms aviat mediterranis i poc habituals a l interior, com ara el fla. Per descomptat la cuina dels Ports es basa en els productes tpics de la muntanya, com sn la caa, carn, bolets, aviram i formatge.  

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Dolos.
Als Ports el mat s anomenat  coll  i s una postre tpica. Un dol que estranya per ser ms relacionat amb l Empord i Eivissa que amb l interior s el fla, un pastisset farcit de brull i ametlla picada.

La coca.
La recepta ms tpica per a la coca als Ports, com a moltes comarques de muntanya, s la coca amb xulla.

Carns, aviram i embotits.
La carn s emprada en molts plats i productes, com la vedella a la morellana, la carn de bou metx (s a dir farcida), i el pernil, cecina i embotits locals. Les carns ms habituals sn el porc i el xai. L aviram s ben present en plats com la perdiu en escabetx i la gallina trufada, aquest darrer tpic tamb del Maestrat aragons. La caa mentrestant inclou el conill en molts plats, per exemple amb els caragols.

 Vaquetes .
Les   vaquetes   sn una especialitat local que a Morella o la Balma de Sorita se serveixen amb conill o xai. Es tracten de caragols blancs que es maten submergint-los en oli bullint. Desprs s hi afegeixen alls picolats i aigua i es cou. Aquest plat pot acompanyar-se amb faves ofegades, s a dir faves immerses en oli i fregides. 

Altres plats tpics.
Croquetes morellanes.;
Sopa de flam.;
Pilota de Nadal: carn picolada, pa ratllat i formatge.;
Morellana amb bunyols.;

Begudes tpiques.

Ingredients bsics.
Bolets: trumfa, rovell i esclata-sang ;
Carns: xai, porc, bou ;
Verdures: fava ;
Greixos: llet, cansalada ;
Aviram:gallina, perdiu ;
D altres: conill, ametlla, caragol ;

Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371851" title="Cuina de les comarques castellanes del Pas Valenci" nonfiltered="3968" processed="3954" dbindex="144013">

La cuina de les comarques castellanes del Pas Valenci tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina castellana al Pas Valenci, autctona de les comarques de la Plana d'Utiel, la Vall de Cofrents, i gran part del Vinalop Mitj i l'Alt Vinalop. Sn totes comarques o zones histricament pertanyents a Castella   la Manxa. Pel que fa al Baix Segura, fou repoblat al segle XVIII per castellans. En tot cas la cultura culinria castellana t una gran influncia al sud valenci i existeix un cert intercanvi culinari entre les dues. Per una banda, la paella i altres plats a base d'arrs tenen una alta acceptaci a les comarques castellanes. Per l'altra, receptes com el pisto, de tradici manxega, es troben a les cuines de comarques valencianes properes. s aix que l'espencat alcoi o la coca de Sant Joan alacant afegeixen tonyina i ceba a la tradicional samfaina de tomquet i pebrera.

La cuina castellana del Pas Valenci s noms una extensi d'unes tradicions culinries venes: a la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel hi pesen l'herncia manxega i plats d'interior, mentre que a les comarques meridionals la gastronomia s tpicament murciana i predominen plats d'estil mediterrani.

L'altipl.
A l'interior i fitant amb la Manxa, es troben plats d'origen castell com les gachas migas, igualment tpiques a les comarques xurres. A Aiora i la contornada, la mel s el producte estrella. A Requena i Utiel, grans cellers donen abast a una de les produccions vincoles ms grans del Pas Valenci. Sense dubte s el vi de Requena i Utiel, normalment negre i d'alta graduaci, l'aliment ms conegut d'aquesta zona, i gaudeix de certa acceptaci internacional. Totes dues tenen una gastronomia dominada per la seua condici d'altipl, amb l's habitual de la carn de porc, de xai i de la caa.  
A Villena, es concentra la producci de vins i cava.

Baix Segura.
Al Baix Segura,  en estret contacte amb la Regi de Mrcia es predominen plats originaris del sud valenci com l'arrs i costra i plats murcians com les gachas fetes amb farina. L's de marisc i altres productes tpics de la mar i l'horta sn molt habituals, com ho sn arreu de la costa.

Enllaos externs.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371852" title="bo Idrottsfreningen Kamraterna" nonfiltered="3969" processed="3955" dbindex="144014">

L'bo Idrottsfreningen Kamraterna, tamb esmentat com bo IFK o IFK, s un club esportiu finlands de la ciutat de Turku.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1908. La secci de futbol del club va destacar especialment als anys 10 i 20 on guany tres campionats nacionals (1910, 1920, 1924) i fou finalista cinc cops ms (1911, 1913, 1915, 1916, 1917). Jug 9 temporades a la mxima divisi de la lliga del pas, Mestaruussarja, la darrera l'any 1967. Tamb guany la Copa de l'any 1965 i particip a la Recopa d'Europa de futbol 1966 67.

 Seccions .
L'IFK t actualment seccions d'handbol, atletisme i bitlles, a ms del futbol. En el passat va tenri una secci d'hoquei sobre gel per milit a la mxima categoria del pas.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (3):;
 1910, 1920, 1924;

Copa finlandesa de futbol (1):;
1965;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web oficial de l'equip de futbol;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371854" title="Romain Baron" nonfiltered="3970" processed="3956" dbindex="144015">
Romain Baron (1898 - 1985) fou un escriptor francs i professor del francs i de la literatura francesa.

Va nixer a Rmilly (Marcy) a Borgonya el 1898, an a la guerra 1914 - 1918, i escriv el seu diari de la guerra el 1918. Entre 1930 i 1950, fou professor de francs i literatura a Rabat al Marroc on Ben Barka fou un dels seus alumnes. 

 Obra .

 Les Carnets de Guerre 1914-1918 (els diaris de la Guerra 1914-1918);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371857" title="Samuel Sebastian" nonfiltered="3971" processed="3957" dbindex="144016">
Biografia.

Samuel Sebastian s un cineasta i dramaturg valenci, fill de la pintora Ester Rodrguez Ro. Des del 12 anys escriu articles de cinema i art. Llicenciat en Histria de l'Art, obtingu el premi extraordinari de carrera. Desprs va encetar la seva carrera com a cineasta i ocasionalment com a professor de cinema, fundant la productora sinCasa. 

Membre del grup Ja en tenim prou, va rebre juntament amb tot el collectiu el Premi Llibertat d'Expressi atorgat per la Uni de Periodistes Valencians.

Igualment ha realitzat videoclips per a Clara Andrs i el grup wix ams d'obtindre diferents premis pels seus curts per a mbils.

A l'octubre de 2008 obtingu el premi Octubre de teatre amb l'obra Les habitacions tancades, que s el seu primer text dramtic, sent el ms jove guanyador d'aquest premi i el primer nascut a la ciutat de Valncia.

Filmografia.
El primer silencio (2006). 76 min.
Mur Viu (2007). 63 min. Documental.
La Moma (2007). 10 min. Documental. Premi LesGaiCineMad08 al millor documental espanyol.
1936: in memoriam (2007). 10 min. Videocreaci.
Histries trobades i trens perduts (2008). 3 min. Fals documental.
El final del principio/ La fi del principi (2008). 24 min. Documental.
La mar que ens separa (2008). 15 min. Videocreaci.
Tots tenen la culpa (2008). 17 min.
Diari d'un malalt d'amor. Postproducci.
La pausa dels morts. Documental. Postproducci.

Teatre.
Les habitacions tancades (2008). Premi Octubre 2008 de teatre.

Enllaos externs.
Samuel Sebastian a l'IMDb;
Web de la productora sinCasa;
Vilaweb: Lliurament dels premis Octubre 2008;
Roda de premsa dels 37 Premis Octubre, ACN;
Lliurament dels 37 Premis Octubre, ACN;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371868" title="Les habitacions tancades" nonfiltered="3972" processed="3958" dbindex="144017">
Les habitacions tancades s una obra de teatre escrita per Samuel Sebastian en el 2008 que va resultar guanyadora del premi Octubre de teatre del mateix any. El jurat estava format per ngels Aymar, Jordi Coca i Rodolf Sirera Tur i va destacar la valentia per a brodar un tema d'extrema duresa com el de l'incest i els abusos en una histria dependncia amb noms dos personatges. L'obra ser editada per l'Editorial Tres i Quatre.

L'argument de l'obra gira al voltant d'un pare que abusa sexualment de la seva filla de catorze anys i descriu el moment en el qual ella es rebella. La histria est escrita en temps real, entre el moment en el qual el pare acaba d'abusar de la seva filla i fins el moment del dinar de diumenge.

En rebre el premi, l'autor va reconixer que no hi havia fet cap concessi en aquesta obra dura i aspra. Les habitacions tancades s tamb la seva primera obra teatral que va escriure noms en cinc dies per a mantindre la intensitat de la histria.

Al lliurament del premi Samuel Sebastian va destacar que per a ell el catal s la seva llengua d'acollida doncs ell s fill d'inmigrants castellanoparlants i no va comenar a parlar aquesta llengua fins als vint anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371869" title="Tot passejant Miss Daisy" nonfiltered="3973" processed="3959" dbindex="144018">
Tot passejant Miss Daisy  (Driving Miss Daisy) s una pellcula australiana de Bruce Beresford, estrenada el 1989. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

El 1948 la Senyora Daisy Werthan, una vdua jueva de 72 anys, viu a Atlanta, Gergia, en companyia de la seva treballadora domestica afroamericana anomenada Idella,  i a part d'aix, amb poc contacte amb la poblaci negra. Desprs d'un accident en el seu autombil Chrysler el fill de la Senyora Daisy, Boolie, li contracta un xofer perqu cap companyia d'assegurana no l'assegura, ella es nega, per Boolie est decidit per trobar-ne un. Mentrestant, ella est aturada a casa incapa de realitzar les seves compres, visitar els seus amics i assistir a l'esglsia, per no poder conduir. Boolie troba un home, Hoke Colburn, la senyora Daisy al principi es nega a l'ajuda d'Hoke, davant del fet que les persones puguin arribar a creure que s massa vella i ximple per a conduir. La senyora Daisy arriba a acceptar Hoke i el fet que ella necessita ajuda per moure's. La senyora Daisy descobreix que Hoke no sap llegir, i per la seva antiga professi com a mestra li ensenya a llegir. La senyora Daisy ha d'assistir a la festa d'aniversari numero noranta del seu germ a Mobile, Alabama. Hoke li revela, durant el viatge, que s la primera vegada que ha sortit de l'Estat de Gergia. Durant el seu viatge d'Atlanta a Mobile, la senyora Daisy entn en diverses circumstncies durant el viatge sobre els aspectes socials i els prejudicis racials. Amb el temps la senyora Daisy li agafa estima a Hoke, per diverses circumstncies. El 1965, mentre veien la televisi a la cuina, Idella mor. La senyora Daisy s'entristeix per la proximitat i el temps que va compartir amb Idella, i acompanyada per la seva famlia sn les niques persones blanques en el funeral. Davant dels importants canvis socials de l'poca, la senyora Daisy observa amb especial atenci els prejudicis i la discriminaci cap els negres i els jueus, i assisteix al discurs a Atlanta del Dr. Martin Luther King, convidant inicialment Boolie al sopar,  per ell medita sobre la seva posici i els pensaments dels seus associats davant de l'assistncia a l'acte i suggereix a la senyora Daisy convidar Hoke. la senyora Daisy no esmenta la invitaci a Hoke fins que ell l'est portant al sopar. El seu recana a convidar Hoke subratlla el racisme passiu que sovint passa desapercebut en comparaci amb el racisme ms obert i agreujat. Pocs anys ms tard, Hoke s'arriba a casa de la senyora Daisy i la troba en un estat de confusi, truca Boolie i li diu que la seva mare es troba malament. Abans de l'arribada de Boolie aconsegueix tranquillitzar a la senyora Daisy i ella li revela a Hoke que ell s el seu millor amic agafant-li la ma. Boolie decideix que el millor per a la seva mare s que sigui atesa en una casa de retir. Dos anys ms tard, el 1973, Boolie decideix vendre la casa de la senyora Daisy, i Hoke s'ha retirat de la conducci. Hoke ara compta amb 85 anys i la senyora Daisy 97 anys. Boolie i Hoke es reuneixen a casa de la senyora Daisy i surten junts a visitar la senyora Daisy. La pellcula acaba amb Hoke donant de menjar a la senyora Daisy, ambds recordant vells temps i barrejat amb la imatge de l'Hudson que inicialment Hooke va conduir per a la senyora Daisy.

 Repartiment .


 Morgan Freeman : Hoke Colburn;
 Jessica Tandy : Daisy Werthan;
 Dan Aykroyd : Boolie Werthan;
 Patti LuPone : Florine Werthan;
 Esther Rolle : Idella;
 Joann Havrilla : Miss McClatchey;
 William Hall Jr. : Oscar;
 Alvin M. Sugarman : Dr. Weil;
 Ray McKinnon : un  de la colla;
 Jack Rousso : Slick;
 Bob Hannah : Red Mitchell;
 Ashley Josey : un trooper;
 Indra A. Thomas;
 Clarice F. Geigerman : Nonie;
 Muriel Moore : Miriam;

 Premis i nominacions .
 Premis .

 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor actriu per  Jessica Tandy;

 Nominacions .
 Oscar al millor actor per Morgan Freeman;
 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Morgan Freeman;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per  Jessica Tandy;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371873" title="Hannibal" nonfiltered="3974" processed="3960" dbindex="144019">

Hannibal s una pellcula estatunidenca dirigida per Ridley Scott, adaptaci d'una novella homnima escrita per Thomas Harris, i produida per Dino De Laurentiis, estrenada el 2001, deu anys desprs d'El silenci dels anyells.

 Argument .

Desprs d'haver-se escapat de la seva captivitat (vegeu El silenci dels anyells), el doctor Hannibal Lecter viu a Itlia a Florncia on s'ha fet conservador d'una biblioteca. Per Mason Verger, una de les seves antigues vctimes desitjosa de venjar-se d'ell, troba el seu rastre i li comena a parar una trampa utilitzant Clarice Starling  com a esquer.

 Repartiment .
Anthony Hopkins : Hannibal Lecter;
Julianne Moore : Clarice Starling;
Gary Oldman : Mason Verger;
Ray Liotta  Paul Krendler;
Francesca Neri : Allegra Pazzi	;
Giancarlo Giannini : l'inspector Rinaldo Pazzi;
Frankie R. Faison : Barney;
Zeljko Ivanek : el Dr. Cordell Doemling;
Hazelle Goodman : Evelda Drumgo;

 Jodie Foster .
El 1997, Jodie Foster declarava a Larry King que reprendria el seu paper de Clarice Starling a Hannibal. Conta a Entertainment Weekly que Anthony Hopkins en parla sempre. Tothom vol fer-ho. Cada vegada que el veig, em pregunta: Quan es far?. No obstant Aix, el productor Dino De Laurentiis no pensava que faria el film. Anthony Hopkins manifesta igualment els seus dubtes, perqu segons la seva intuci, no ho far. Foster no va confirmat el seu rebuig fins a finals de desembre de 1999 ..
Aquesta decisi va crear problemes entres els estudis Universal i MGM. Kevin Misher, responsable de la producci a Universal declara: Clarice Starling s un personatge irreemplaable. Ning no acceptar qualsevol altra actriu desprs de Jodie Foster. 
El novembre, l'actriu havia declarat a l'AFP : Guanyaria ms diners rodant  Hannibal. Per per qu he de trar Clarice, que s per a mi, d'una manera estranya, una persona sencera. La pellcula va funcionar perqu la gent creia en el seu heroisme. No l'interpretar amb atributs negatius que no t ha tingut mai. 

Alguns han dit que no hauria volgut fer la pellcula sense Jonathan Demme. Tanmateix, el seu portaveu ha revelat que l'actriu Claire Danes era lliure per rodar Flora Plum, la seva tercera pellcula com a directora, i que la seva inversi a Hannibal  podria comprometre la seva realitzaci.
 
Dino De Laurentiis va contestar : He trucat l'agent de Jodie Foster. M'ha dit :  No llegir el gui si no li se li fa una oferta de 20 milions de dlars i un benefici de 15% sobre les recaptacions de la pellcula.  I li he respost : Estimo Jodie. A reveure. 

Desprs de l'anunci d'un rebuig definitiu, les reaccions cap a l'actriu no han estat massa tendres. La premsa anglesa diu que De Laurentiis i Anthony Hopkins se sentien ultratjats. Anthony estava veritablement furis, explica un parent de l'actor galls. El cam va ser llarg abans de tenir un bon gui, per l'ltima versi s grandiosa. Tothom creia que Jodie estaria contenta. En aquest sentit, Anthony pensava que era primordial per trobar l'alqumia entre els dos personatges (...) Se sent completament trat per aquesta dona. El productor i l'intrpret de Hannibal Lecter estaven encara ms furiosos pel fet  que el gui es modifiqus noms per satisfer Jodie Foster. L'actriu, que expressava en efecte reticncies sobre el comportament del seu personatge, havia demanat als guionistes que canviessin alguns passatges, entre els quals el final que considerava massa inversemblant .

A finals del 2005, Jodie Foster en una entrevista  a la revista Total Film diu que havia refusat la pellcula per fer Flora Plum, i que les caracterstiques del personatge no la satisfeien pas.

 Julianne Moore .
En resposta al rebuig de Foster, els estudis Universal consideren renunciar definitivament a la posada en marxa d'aquest projecte. Per per no perdre encara ms diners - les localitzacions a Itlia ja eren acabades -, la productora es va llanar a la recerca d'una substituta per encarnar Clarice Starling. Michelle Pfeiffer (que ja s'havia negat a rodar a El silenci dels anyells) Cate Blanchett, Angelina Jolie, Gillian Anderson, Hilary Swank, Ashley Judd, Helen Hunt i finalment Julianne Moore. Anthony Hopkins estava molt embalat per la tria ja que trobava l'actriu fantstica. Segons un despatx de l'AFP, l'actriu va declarar, en una entrevista difosa per Access Hollywood, que el gui era realment fantstic.

L'experincia ser no obstant aix traumatitzant per a l'actriu. Ms que la violncia fsica, s l'aspecte psicolgic de la pellcula que va pertorbar l'actriu, arribant a consultar el seu psicleg. Va declarar a la revista Vanity Fair : He llegit (el gui) i he pensat, s verdaderament obac. Les meves inquietuds concernien la naturalesa de la violncia. Presto molta atenci a la violncia, per finalment arribo a  pensar que aquesta histria era com una faula. s una pellcula a propsit del combat entre el b i el mal. s simblic i quasi mitolgic, per s psicolgicament espants. Hannibal s la part fosca que existeix en cadascun, all que deixeu escapar. s el mal covard en la naturalesa... en les nostres vides onriques explorem aquests temes. Funciona, per s una frontera molt fina que em posa malament. N'he parlat al meu psiquiatre .

 Anthony Hopkins .
La participaci de Anthony Hopkins a Hannibal  no era tampoc segura. El desembre de 1998, l'actor declarava : He de deixar aquest ofici perqu penso que s dolent per a la salut mental. Encarregat al principi del projecte, Jonathan Demme havia assegurat que seria veritablement en aquesta continuaci : En cas que digui no, m'encarregar de fer-li canviar la seva decisi. Demme va deixar finalment el projecte, i el juny de 1999, Hopkins diu que no estaria interessat si el gui fos molt bo. Desprs de mesos d'incertesa, l'actor va acceptar finalment reprendre el paper de Hannibal Lecter desprs haver-se assabentat de les modificacions aportades en el gui per Steven Zaillian .

Al voltant de la pellcula.
Les escenes de la residncia de Mason Verger van ser rodades al Domaine Biltmore () a Asheville (Carolina del Nord).

Banda original de la pellcula.

 Dear Clarice (6:02);
 Aria Da Capo (1:48) *;
 The Capponi Library (1:14);
 Gourmet Valse Tartare (6:50) **;
 Avarice (3:54);
 For A Small Stipend (0:55);
 Firenze Di Notte (3:09);
 Virtue (4:37);
 Let My Home Be My Gallows (10:00);
 The Burning Heart (4:24);
 To Every Captive Soul (6:53);
 Vide Cor Meum (4:20) +;

 * Composada per J.S Bach;
 ** Composada per Klaus Badelt;
 + Composada per Patrick Cassidy;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Hannibal a AlloCin;
  The Hannibal Lecter Studiolo;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371874" title="Arc geodsic de Struve" nonfiltered="3975" processed="3961" dbindex="144020">



L'Arc geodsic de Struve s un conjunt monumental declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2005, conformat per una srie de 34 fites o vrtex per a mesuraments geodsiques repartits per deu pasos d'Europa del Nord i Oriental. 

El sistema va ser construt per iniciativa de l'astrnom Friedrich Georg Wilhelm von Struve qui va demostrar per primera vegada duent a terme una srie de triangulaciones al llarg d'un meridi que la Terra, que aquesta es troba axatada en els seus pols. 

Els seus mesuraments van ser efectuades entre 1816 i 1855 en 265 punts entre l'Oce rtic i el Mar Negre.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371885" title="Ardashir Babakan" nonfiltered="3976" processed="3962" dbindex="144021">
Ardashir Babakan fou un districte musulm (ostan) format al segle VII al sud de Bagdad a l'oest del Tigris amb capital a Weh-Arda r (rab Bahrasir)  ciutat fundada pel rei Ardashir I a l'altre costat de Ctesifont; el districte tenia cinc subdistrictes (tassudj o tasug): Weh-Arda r, Rumaqan, Kuta, Nahr Dorqit, i  Nahr Jawbar. Fou aviat incorporat al districte d'Arz Babel per desprs restablert  en el califat d'Al ibn Abi Tlib.

 Bibliografia .
M. G. Morony, Iraq after the Muslim Conquest, Princeton, 1984.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371887" title="Ardashir III" nonfiltered="3977" processed="3963" dbindex="144022">
Ardashir III fou un rei sassnida que va governat del setembre del 628 al 29 d'abril del 629. Era fill de Kobad II que va fer matar a nombrosos prnceps sassnides per va morir desprs d'un regnat molt breu el setembre del 628. 

Els nobles i oficials de la cort van proclamar llavors rei al seu fill de 7 anys, Ardashir, i un dels nobles, Meh- dur Gunasp (Meh-  ar Jonas) que era  k n-s l r (encarregat de la taula reial), fou nomenat regent. 

Ardashir no fou popular degut a que la seva mare era una dama bizantina (probablement anomenada Anzoi o un nom similar); se'l conegu com "el Petit". El govern del regent fou prou bo i desprs dels desastres del temps de Cosroes II i de la plaga del 628 que va costar la vida a la meitat de la poblaci de la regi del modern Iraq, va poder restablir l'orde i millorar la situaci general, tot i que els senyors locals i els caps militars van adquirir molt de poder en perjudici del govern central desintegrant l'administraci i facilitant desprs la conquesta musulmana.

El 629 un exrcit khzar va venir des del nord i va penetrar profundament fins que va poder ser derrotat per Shahrbaraz, el general principal dels temps de Cosroes II que va retornar de la frontera bizantina on estava destinat. El general va veure que podia prendre el poder i va fer un pacte amb l'emperador Heracli; va anar desprs a Ctesifont amb 6000 homes, va assetjar la ciutat i  la va ocupar matant al rei, al regent i a altres notables (29 d'abril del 629) i usurpant el tron. 

La tradici diu que Ardashir fou enterrat a Meshan (Mesene).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371888" title="Ardashir Mirza Rukn al-Dawla" nonfiltered="3978" processed="3964" dbindex="144023">
Ardashir Mirza Rukn al-Dawla (1805/1806-1866) fou el nov fill del prncep Abbas Mirza Qadjar, governador de l'Azerbaidjan.

Va exercir alguns governs locals per compte del seu pare. A la mort de Fath Ali Shah el 1834 seguida de la revolta de diversos prnceps, va ser encarregat de tractar amb els rebels Ismail Mirza (governador de Shahrud i Bistam) i amb un fill de Fath Ali Shah; al seu retorn fou nomenat governador de Gurgan.

El 1836 Muhammad Shah Qadjar va fer una expedici contra els turcmans de Gurgan i per recuperar Herat i al arribar a Gurgan va enviar a Ardashir Mirza a Teheran per actuar com a regent en la seva absncia. Quan el xa va retornar a Teheran, Ardashir fou nomenat governador de Mazanderan on va restar set anys durant els quals es va revoltar Hazrat-e Isan, que tenia el suport dels turcmans i  es va proclamar imam, i Ardashir Mirza fou encarregat de dominar aquesta revolta juntament amb Muhammad Hasan Khan al-Iravani, i ho van aconseguir.

El 1846 fou nomenat governador de Luristan i Khuzestan on va dominar alguns desordres locals i va tenir com a visir al cristi Sulayman Khan Masihi Siham al-Dawla; primer es va restablir el orde a Golpayagan, Khansar,   ah r Mahal i Faridan i desprs van anar al Luristan on els rebels Piranvand, Sagvand, i altres caps tribals foren fets presoners i enviats a Teheran; finalment va anar cap a Shushtar i Dezful pacificant tot el pas. Al final del seu govern va tornar a ser governador de Mazanderan (vers 1850) i desprs de Teheran (1853) quan estava absent Nasir al-Din, i va romandre al crrec fins el 1856.

En aquest darrer any se li va donar el ttol de Rukn al-Dawla i fou nomenat governador d'Azerbaidjan, lloc que va tenir dos anys, i el 1859 fou nomenat governador de Gilan on va restar altres dos anys. 

Va morir el 1866 degut als seus excessos amb la beguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371889" title="Missing" nonfiltered="3979" processed="3965" dbindex="144024">
Missing  s una pellcula estatunidenca de Costa-Gavras, estrenada el 1982. 

Argument.
El gui de la pellcula s'inspira en la desaparici d'un ciutad americ (Charles Horman) alguns dies desprs del cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 a Xile i que mostra el paper directe i determinant de les autoritats americanes en el cop d'estat d'Augusto Pinochet contra el president xil Salvador Allende.

Charles i Beth viuen en perfecta harmonia amb els habitants d'un barri popular de Santiago de Xile. L'11 de setembre de 1973 esclata el cop d'estat del general Pinochet. Charles descobreix la presncia sorprenent de consellers americans sobre el sl xil. Des d'aquest dia, ning no l'ha tornat a veure...

Repartiment.
 Jack Lemmon : Ed Horman;
 Sissy Spacek : Beth Horman;
 Melanie Mayron : Terry Simon;
 John Shea : Charles 'Charlie' Horman;
 Charles Cioffi : Ray Tower;
 David Clennon : David Putnam;
 Richard Venture : l'ambaixador americ;
 Jerry Hardin : Sean Patrick;
 Richard Bradford : Andrew Babcock;
 Joe Regalbuto : Frank Teruggi;
 Keith Szarabajka : David Holloway;
 John Doolittle : David McGeary;
 Janice Rule : Kate Newman;

 Premis i nominacions .

 Premis .
Festival Internacional de Cinema de Cannes 1982 : Palma d'Or, Premi d'interpretaci masculina per Jack Lemmon;

 Al voltant de la pellcula .
 La pellcula va ser rodada a Mxic i a Acapulco en el ms gran secret, ja que el seu tema era llavors matria controvrtida.
 Nataniel Davis, que surt com a Ray Tower, interpretat per Charles Cioffi, va denunciar la societat Universal Pictures i el realitzador Costa-Gavras desprs de l'estrena de la pellcula. Els acusava de libel difamatori i la demanda era de 150 milions de dlars. La causa va acabar en un sobresement.
 Els verdaders Ed i Joyce Horman (Beth  a la pellcula) van treballat estretament amb Costa-Gavras, Jack Lemmon i Sissy Spacek durant la producci de la pellcula. Desprs de la mort del dictador Pinochet, el desembre de 2006, Costa-Gavras i Joyce Horman van declarar que lamentaven el fet que no hagus estat processat.
 Alguns anys desprs de l'estrena de la pellcula, les proves d'ADN van demostrar que el cos tornat pel govern xil (l'escena final de la pellcula) no era el de Charles Horman.
 Joyce Horman continua amb la seva investigaci per tal de saber la veritat sobre la detenci i l'homicidi del seu marit.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371891" title="Nimfeu" nonfiltered="3980" processed="3966" dbindex="144025">
Per a la colnia del Bsfor Cimmeri, vegeu Nimfon.;

Un nimfeu (del llat nymphaeum, i aquest del grec         , nymfaon) era un monument de l'antiga Grcia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les niades). Originriament es tractava de brolladors situats en coves naturals, que segons la tradici eren l'habitatge de les nimfes de l'indret. De vegades s'adaptaven com a fonts pbliques, com a la ciutat de Side, a la Pamflia. Al mur d'Adri, per exemple, a l'extrem septentrional de l'Imperi Rom, hi havia un nimfeu dedicat a la nimfa local Coventina. Ms endavant, es van anar construint en grutes artificials i podien representar l'acabament monumental d'un aqeducte.

El nimfeu de Gerasa, a Jordnia (a la imatge de la dreta), es va construir l'any 191 de la nostra era. La font fou decorada amb marbre a la part de baix i estuc pintat a la part de dalt, i coberta amb una mitja cpula, que li donava la forma d'un gran nnxol. L'aigua queia en cascada a travs de set caps de lle esculpits fins a unes petites basses a la voravia del carrer.
 
Els nimfeus d'poca romana deriven de les construccions de l'orient hellenstic. En la major part es tractava d'edificis circulars decorats amb esttues i pintures, que servien alhora de santuari, dipsit d'aigua i lloc de trobada. Podia tractar-se d'una sala ms mplia de l'habitual, que donava al jard, destinada a celebrar-hi els banquets i matrimonis, caracteritzada per jocs d'aigua en forma de font, de nnxol recobert de mosaics o de petita cascada artificial. D'aquesta mena n'hi ha molts exemples a les cases ms elegants de Pompeia, com per exemple a la casa de Jlia Flix, o a Corint, Antioquia i Constantinoble; a Roma mateix se n'han trobat les restes d'una vintena, i un bon nombre a l'frica. Cal destacar-ne especialment l'anomenada exedra d'Herodes tic (que tot i el seu nom s un nimfeu d'estil rom), el nimfeu del palau de Domici i els de la Villa Adriana a Tvoli. 

El terme nimfeu tamb es va aplicar a les fonts que hi havia a l'atri de les basliques cristianes, que segons Eusebi de Cesarea eren smbols de purificaci.

Ms endavant, Bartolomeo Ammanati entre 1550 i 1553 va reintroduir el tema dels nimfeus al menjador d'estiu a l'aire lliure de la Villa Giulia, a Roma, amb coves artificials i jocs d'aigua (imatge de l'esquerra). El nimfeu tamb fou caracterstic dels jardins dels palaus barrocs, com al Zwinger de Dresden o a la Villa d'Este de Tvoli.







 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371892" title="Ardashir Sakanshah" nonfiltered="3981" processed="3967" dbindex="144026">
Ardashir Sakanshah fou el nom d'un dels tres reis anomenats Ardashir que foren vassalls del sassnida Ardashir I, esmentats  a la inscripci de Sapor I a les muralles de Kabaye Zardosht. Els reis esmentats en la inscripci sn:

Satarop, rei d'Aparenak (regi de Nishapur);
Ardashir, rei de Merv;
Ardashir, rei de Kirman;
Ardashir Sakanshah, rei dels saka o de Sakastana (Sistan);

Probablement aquestos reis es van sotmetre a Ardashir I en la seva campanya del 225 a l'orient. El nom apareix tamb en algunes monedes per la lectura es complicada degut a que alguna lletra no es pot veure clarament i no se sap a quin dels tres reis del mateix nom corresponen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371894" title="Ardashir Kurra" nonfiltered="3982" processed="3968" dbindex="144027">
Ardashir Kurra fou una de les cinc divisions administratives (kura) del Fars en temps dels sassnides i al comenament del domini musulm. Les cinc divisions eren:

 Ardashir Kurra;
Shapur Kurra;
Arra  n;
Ishthakr ;
D r b erd;

El nom es pot traduir com "Gloria d'Ardashir" i est referit al rei Ardashir I (227-242) ; Shapur Kurra est referit al seu fill Sapor I  (240-270). Ibn Koradheb hi afegeix una sisena kura anomenada Fasa (Shiraz),  que d'acord a altres fonts existia un segle desprs quan hi havia sis kura i tres districtes: Rudan, Nayriz i Kasu.

La kura d'Ardashir estava situada al sud-oest i tenia per capital a Gur o Djur (Firuzabad) i com a ciutat destacada Tawwadj, i els ports de Rishahr, Nadjiram, Siraf i  Hozu; incloa les illes Nakilu, Shaykh Sokayb, Hendarabi i Qays o Kish. Els rabs dividien el territori en tres districtes tribals (habitats per tribus que havien vingut d'al-Ahsa: Sif Mizaffar a l'oest; Sif Zohayr al centre anomenat tamb Iranhestan; i Sif Umara  a l'est, amb la fortalesa de Kalat al-Dikdan o Hisn Ibn Umara). 

 Bibliografia .
Le Strange, Description of the Province of Fars in Persia at the Beginning of the Fourteenth Century A.D., JRAS, 1912;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371895" title="A la recerca de l'arca perduda" nonfiltered="3983" processed="3969" dbindex="144028">
	
A la recerca de l'arca perduda (en angls Raiders of the Lost Ark) s una pellcula dirigida per Steven Spielberg l'any 1981. Va rebre 4 Oscars: a la millor direcci artstica, so, muntatge i efectes visuals.

Aquesta pellcula significa la reinvenci del cinema d'aventures a crrec de Spielberg i el salt a la fama de Harrison Ford. Ha esdevingut un clssic del cinema modern. Aquest primer lliurament de les peripcies de l'arqueleg Indiana Jones s un homenatge als antics serials cinematogrfics d'aventures americans.

A la recerca de l'arca perduda va unir el productor George Lucas (poc desprs de La guerra de les galxies) i el director Steven Spielberg per fer una pellcula que combina l'emoci, els efectes especials i l'aventura tot amanit amb un sardnic sentit de l'humor. Lawrence Kasdan va treballar el gui a partir d'una sinopsi de Lucas amb un protagonista que dista de ser perfecte i que es mou entre un lladre d'objectes antics i un protector dels mateixos. Els dolents tampoc s'allunyen gaire d'Indiana Jones. La protagonista (Karen Allen) tamb s'allunya de l'arquetip de companya feble de l'heroi i es val per ella mateixa sense necessitar cap ajuda.

Ha tingut tres seqeles:

Indiana Jones i el temple malet (1984);
Indiana Jones i l'ltima croada (1989);
Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008);

Sinopsi.

Any 1936. Indiana Jones s un professor universitari d'arqueologia, per alhora un aventurer a la recerca de valuoses relquies histriques. Desprs de tornar d'una infructuosa missi a Amrica del Sud, el govern nord-americ li encarrega una nova comesa: trobar l'Arca de l'Aliana, on es creu que els hebreus van dipositar els manaments que Du havia atorgat a Moiss, abans que els nazis la trobin i en facin un mal s ja que, segons la llegenda, l'objecte atribueix un poder invencible a qui la posseeixi.

 Repartiment i doblatge .


Premis.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371896" title="Djur" nonfiltered="3984" processed="3970" dbindex="144029">
Djur (persa Gur) fou la capital de la regi administrativa (kura) sassnida i rab als primers temps del califat) anomenada Ardashir Kurra.

Era una ciutat construda pel rei Ardashir I al lloc de la seva victria (vers 224 aC) sobre el rei Artaban V de Prtia (209-226); el rei persa hi va tenir un palau i hi va residir abans del triomf de la seva revolta. La ciutat igual que Ishtakhr va resistir als rabs fins el 649/650 en que fou conquerida per Abd Alla ibn Amir ibn Kuraysh.

Sota els sassnides fou seu d'un bisbat nestori (actes del snode de 430) i el metropolit del Fars residia a Riv Ardashir (rb Rishahr); el bisbat encara existia el 540. El nom persa Gur, que en persa volia dir "tomba"  fou canviat a Firuzabad pel buwyhida Adud al-Dawla.

 Bibliografia .
Le Strange,  Description of the Province of Fars in Persia at the Beginning of the Fourteenth Century A.D., JRAS, 1912;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371900" title="Sollicitud" nonfiltered="3985" processed="3971" dbindex="144030">
La sollicitud s un document mitjanant el qual hom inicia un procediment administratiu.

Estructura.

Identificaci del sollicitant.
Cal consignar les dades personals de qui signa la sollicitud:

 Nom i cognoms;
 Domicili;
 Document d'identitat;
 Altres dades opcionals: telfon, lloc i data de naixement, professi, lloc de treball, etc., si sn rellevants per a all que se sollicita.

Exposici de fets.
Cal exposar els fets que motiven la sollicitud. S'inicia amb el verb EXPOSO, en majscules i seguit de dos punts. Cada fet s'introdueix amb la conjunci QUE, i es redacten en pargrafs separats i numerats.

Sollicitud.
s el nucli del document, la part on es consigna la sollicitud que es formula. Se sol iniciar amb el nexe Per aix, i el verb SOLLICITO o DEMANO, en majscules i seguit de dos punts. La sollicitud o sollicituds s'introdueixen tamb amb la conjunci QUE si es tracta de frases, o b sense la conjunci si es tracta de sintagmes nominals (SN).

Dataci.
La dataci inclou el lloc, separat amb una coma de la data; el dia i l'any, escrits en xifres, el mes, escrit en lletres i en minscula.

Signatura.
Com que el nom i el cognoms de la persona sollicitant ja consten a l'apartat Identificaci del sollicitant, no cal que constin en aquest; aix, noms cal signar i prou.

Destinaci.
Escrivim, en majscules, l'rgan o la unitat administrativa a qui s'adrea la sollicitud.

Exemple de sollicitud.

   Nom de la persona, estudiant de filologia catalana de la UDG, amb DNI ## ### ###-#,
   amb domicili al carrer nom, 15, 3r 1a,  17430 Santa Coloma de Farners (Girona), i 
   telfon ### ## ## ##, 
   EXPOSO: 	Que el dia 17 de gener hi ha un examen de Sintaxi II, amb la professora Isabel 
                Puig, al qual no podr assistir perqu m operen del genoll esquerra a l hospital
                Josep Trueta.
   DEMANO: 	Que m aplaceu l examen o b me l feu uns dies abans, ja que no puc canviar la data
                de l operaci.
   Santa coloma de Farners, 15 d agost de 1998.
   
   UNIVERSITAT DE GIRONA. DEPARTAMENT DE LLENGUA CATALANA.

Bibliografia.
 Documentaci jurdica i administrativa, Criteris Lingstics nm. 5, Generalitat de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371903" title="Ardumanish" nonfiltered="3986" processed="3972" dbindex="144031">
Ardumanish fill de Vahauka, fou un noble persa esmentat a la inscripci de Bishutun com un dels sis nobles que junt amb un set, Darios desprs Darios I el Gran de Prsia, van matar al usurpador Smerdis de Prsia (522 aC). La llista es donada amb altres noms per Herdot (Intafernes o Vindaframa, Otanes, Gbries o Gaubaruva, Hidarnes o Viclarna, Megabazos o Bagabucsa, Anafes i Darios I)
i desprs hi fou introdut un Aspatines degut a que era un important dignatari; aquest Aspatines o Aspathines seria en realitat Ardumanish. Apareix esmentat com a portador de l'arc de Darios. Ctsies l'esmenta com a Barisses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371907" title="Argandab" nonfiltered="3987" processed="3973" dbindex="144032">


Geografia:
Riu Argandab, Afganistan;
Argandab (Kandahar), capital del districte del seu nom;
Districte d'Argandab (Kandahar), districte de l'Afganistan;
Districte d'Argandab (Zabul) o de Argahandab;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371911" title="Riu Argandab" nonfiltered="3988" processed="3974" dbindex="144033">
Arghandab o Argandab s un riu d'Afganistan de uns 562 km de llarg. Neix a Hazaradjat al nord-oest de Gazni a 3900 metres d'altura (al Kuh-e Safid), a l'oest de la plana de Navor (Dasht-e Navor) i corre al sud-oest per desaiguar al riu Helmund (del qual s el principal afluent) a Qalaye Bost a uns 30 km al sud de Girishk. 

La seva conca es de 52.955 km2 (ms una petita comarca al Pakistan). El seu cabdal es molt variable i es donen perodes sense pluja (el ms llarg registrat de 8 mesos entre 21 de maig de 1971 i 16 de gener de 1972) quan s'asseca, mentre en altres moments cauen grans quantitats (1698 m3 per segon registrats el 30 de gener de 1950).

Podria correspondre al clssic Arachotus per aquest tamb podria ser el riu Tarnak que se li uneix a uns 50 km al sud-oest de Kandahar (els dos rius corren quasi parallels, per el Tarnak s uns 100 km ms curt i amb menys cabdal mitj). A la seva riba es troben les runes de Ulan Robat, que podrien correspondre a l'antiga Arachosia; el llac Ab-i-Istada, prop del naixement del Tarnak, seria l'antic llac Arachotus.

El nom actual, per sota la forma arcaica de Ab-e Argand, apareix al segle XIII; el seu nom anterior al Avesta era Haraxaiti (Aigua abundant), del que probablement va derivar Arachotus.

El 1950-1952 es va construir una resclosa a Dahla 34 km al nord-est de Kandahar que permet la irrigaci intensiva; l'embassament cobreix 30 km2.

 Bibliografia .
S. Soucek, An Historical Geography of Iran, Princeton, 1984;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371915" title="Arachotus" nonfiltered="3989" processed="3975" dbindex="144034">


Geografia:
Nom d'un riu d'Aracsia en el perode clssic, probablement el modern riu Argandab a l'Afganistan;
Nom d'un llac d'Aracsia, probablement el modern Ab-i-Istada a l'Afganistan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371918" title="Bob Fosse" nonfiltered="3990" processed="3976" dbindex="144035">
Bob Fosse (Chicago, 23 de juny de 1927 - Washington, D. de C., 23 de setembre de 1987) va ser un actor, ballar, coregraf i director de cinema nord-americ. 

Biografia.

Fill de l'actor i cantant Cyril Fosse, des de nen coneix el mn de l'espectacle. En 1948 debuta com ballar en el teatre i cinc anys ms tard en el cinema; desprs de fer papers destacats en Kiss me, Kate i Tres noies amb sort de Stanley Donen, protagonitza i fa la coreografia del film My sister Eileen per sense abandonar mai l'activitat teatral, on brilla ms que en el cinema.

Deixa el treball de ballar, que solament pren espordicament en les adaptacions d'xits musicals de Broadway pel cinema en films dirigits per Vincente Minnelli entre d'altres. Realitza ell mateix la forma i adapta per al cinema i dirigeix Nits de la ciutat, adaptaci musical del film de Federico Fellini Les nits de Cabiria. 

Els seus grans xits cinematogrfics sn Cabaret (musical), adaptaci de la novella de Christopher Isherwood Adu a Berln i que protagonitza Liza Minnelli, Michael York i Joel Grey, la qual aconsegueix nombrosos Oscar, i Comena l'espectacle amb Jessica Lange, un musical molt influenciat pel film de Fellini Fellini, vuit i mig. En 1974 dirigeix Lenny protagonitzat per Dustin Hoffman i que conta la terrible vida d'un dels ms coneguts cmics de stand-up comedy nord-americ . En 1982 dirigeix Star 80, la trgica vida de Dorothy Stratten, una model de Playboy que acaba fent cinema i que s assassinada pel seu nuvi. El film va estar protagonitzat per Mariel Hemmingway. 

Mor en 1987 d'un atac al cor. 

 Filmografa com director . 
Nits de la ciutat (1969) ;
Cabaret (1972) ;
Lenny (1974) ;
Comena l'espectacle (1979) ;
Star 80 (1982) ;

 Enllaos externs . 
;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371919" title="Districte d'Argandab (Kandahar)" nonfiltered="3991" processed="3977" dbindex="144036">
Argandab s el nom d'un districte administratiu  (woloswali) de l'Afghanistan a la provncia de Kandahar.

Te una superfcie aproximada de 579 km2 i una poblaci estimada al cens de 1979 de 43.000 habitants; est situat al centre de la part nord, ms aviat cap a l'oest. La capital s la vila d' Argandab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371920" title="Obizzo I d'Este" nonfiltered="3992" processed="3978" dbindex="144037">
Obizzo I d'Este, fill de Folco I d'Este, va regnar des de 1137 fins a finals del segle XII. Va entrar a la Lliga Lombarda, formada per Frederic Barba-roja i ms tard va ser incls en el Tractat de Vencia entre la Lliga i l'Emperador. 

El 1146, en morir l'ltim de la dinastia dels Adelardi (Guglielmo II Adelardi), el domini de Ferrara va passar a Obizzo, que ho va rebre com a dot, en casar-se el seu fill Adalberto  amb la filla de Guglielmo,  la Marchesella .

Desprs de la mort dels seus germans unifica tots els bns de la seva famlia. El 1182 va ser podestat de Pdua. 

El 1184, Frederic Barba-roja
li confereix el ttol de marqus de Mil i Gnova. Va morir el 1194.

 Bibliografia .
  Antolini C.,  Il dominio Estense in Ferrara. Ferrara, 1896;

Vegeu tamb.
Ferrara;
Este;

Enllaos externs.
Orgens de Ferrara;
Ancestry.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371921" title="Argandab (Kandahar)" nonfiltered="3993" processed="3979" dbindex="144038">
Argandab s una vila d'Afganistan, capital del districte d'Argandab (Kandahar).

Es troba al peu d'un amuntanya al cim de la qual hi ha els mausoleu de Baba Wali, al lloc on les tropes indiobritniques van aturar un atac de Ayyub Khan desprs de la victria d'aquest a Maywand (1 de setembre de 1880) a la segona Guerra Angloafganesa. 

Abans de la guerra civil fou lloc d'esbarjo pels habitants de Kandahar. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371922" title="Districte d'Argandab (Zabul)" nonfiltered="3994" processed="3980" dbindex="144039">
Argandab o Argahandab s el nom d'un districte administratiu  (woloswali) de l'Afghanistan a la provncia de Zabul.

T una superfcie aproximada de 2096 km2 i una poblaci segons el cens de l'any 1979 de 18.000 habitants. La capital s la vila de Siah Gaz, un poblet al curs superior del riu Argandab.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371924" title="Guglielmo II Adelardi" nonfiltered="3995" processed="3981" dbindex="144040">
Guglielmo II Adelardi va ser l ltim de la dinastia dels Adelardi, famlia que governava Ferrara. Desprs de molts anys de lluites intestines entre els gelfs, encapalats per  la famlia Adelardi, i els  gibellins dirigits pels Torelli-Salinguerra, i en morir Guglielmo l any 1146, se n van aprofitar els Este, ja que el domini de Ferrara va passar a Obizzo I d'Este, que ho va rebre com a dot, en casar-se el seu fill Adalberto  amb la filla de Guglielmo,  la Marchesella .
Guglielmo degli Adelardi va fer construir la Catedral de San Giorgio de Ferrara, que va ser consagrada el 1135.

Enllaos externs.

 Orgens de Ferrara;
 Ancestry.com;
 Histria de Ferrara;

Vegeu tamb.
Ferrara;
Este;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371925" title="Brian Grazer" nonfiltered="3996" processed="3982" dbindex="144041">
Brian Grazer s un productor cinematogrfic i televisiu, nascut el 12 de juliol de 1951 en Los Angeles, Califrnia, Estats Units, sota el nom Brian Thomas Grazer. Va fundar amb Ron Howard la companyia Imagine Entertainment, responsable d'xits de taquilla com Apollo 13 i A Beautiful Mind. 

Entre la seves produccions cinematogrfiques ms destacades es troben Splash, Kindergarten Cop, The Doors, My Girl 1 i 2, Apollo 13, The nutty professor, Liar, liar i El Codi Da Vinci. 

Per a televisi va produir episodis per a sries com ara24, Arrested Development, Felicity i Sports Night, entre d'altres. Tamb va participar de la producci de la miniserie de HBO De la Terra a la Lluna. Va posar la seva veu al captol de Els Simpson "When you dish upon a star" i va aparixer en nombrosos documentals i programes d'entrevistes com ara Entertainment Tonight. 

 Premis .
Per a televisi ha obtingut 3 Emmy per De la terra a la lluna, 24 i Arrested Development. En cinema, va guanyar l'Oscar del 2002 a la millor pellcula per A Beautiful Mind

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371926" title="Oulun Palloseura" nonfiltered="3997" processed="3983" dbindex="144042">

L'Oulun Palloseura o OPS s un club de futbol finlands de la ciutat d'Oulu. A ms del futbol t seccions de bandy i bowling.

 Palmars .
 Lliga finlandesa de futbol (2):;
1979, 1980;

Enllaos externs.
Web oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371930" title="Fageda verge dels Carpats" nonfiltered="3998" processed="3984" dbindex="144043">


La fageda verge dels Carpats, un exemple destacat de boscos temperats que romanen inalterats,constitueixen una srie de propietat transnacional de deu components per separat (6 a Ucrana i 4 a Eslovquia) al llarg d'un eix de 185 km de les muntanyes Rakhiv i la Chornohirskyi Rang a Ucrana, a l'oest al llarg de la Polonynian Ridge, a la Bukovsk vrchy i les muntanyes Vihorlat a Eslovquia.Contenen una valuosa reserva gentica de faigs amb moltes espcies associades , que hi depenen aquests hbitats forestals. Sn tamb un exemple destacat de la recolonitzaci i el desenvolupament dels ecosistemes terrestres i les comunitats desprs de la darrera Edat de Gel, un procs que encara est en curs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371931" title="Nicolau III d'Este" nonfiltered="3999" processed="3985" dbindex="144044">


Nicolau III d'Este (9 de novembre de  1383 - 26 de desembre de  1441) va ser marqus de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort. Era tamb un condottiero.

Biografia.
Nascut a Ferrara, era fill de Albert d'Este i Isotta Albaresani, va heretar el govern de la ciutat quan noms tenia 10 anys, sota la protecci de la Repblica de Vencia, Florncia i Bolonya. Va ser atacat pel seu parent Azzo X d'Este, un general de Gian Galeazzo Visconti, Duc de Mil, un descendent de Opizzo II d'Este, amb qui Nicolau disputava el dret de governar a Ferrara a causa del seu naixement . Azzo va ser fet presoner per Astorre I Manfredi en la subsegent guerra, i l'amenaa sobre el govern de Nicolau va desaparixer.

El 1403 es va ajuntar a la lliga formada contra el Duc de Mil, sent comandant en cap de l'Exrcit Papal del Papa Bonifaci IX. El 1405 va cedir les ancestrals terres familiars a prop d'Este a Vencia.
El 1410 encarregava tres cpies de Fior di Battaglia. Aquest manuscrit s una part dels intents moderns de reconstruir les Arts marcials occidentals. El 1413 feia un pelegrinatge a Terra Santa. Tenint por de les ambicions de Filippo Maria Visconti, dos anys ms tard, li cedia la possessi de Parma.

El 1429 el seu fill illegtim Ugo va ser nomenat hereu del Marquesat.

El paper de Niccol com a lder prestigis a Itlia es va confirmar quan es va escollir la seva ciutat com a seu d'un concili el 1438.

Casaments i fills.
Es va casar primer amb Gigliola da Carrara, filla de Francesco II da Carrara, senyor de Pdua el juny de 1397. Moria de la plaga el 1416. No van tenir cap fill conegut.

Es casava en segon lloc el 1418 amb Parisina Malatesta, filla d'Andrea Malatesta. La va fer executar el 21 de maig de  1425 per tenir presumiblement un afer amb el seu fill illegtim Ugo. Tenien tres fills:

Ginevra d'Este. Casada amb el seu parent maternal Sigismondo Pandolfo Malatesta.
Luzia d'Este (24 de mar de  1419 - 28 de juny de 1437). Casada amb Carlo Gonzaga de Mil, Senyor de Sabbioneta.
Alberto Carlo d'Este (nascut i mort el 1421).

Es va casar per tercera vegada amb Ricarda de Saluzzo el 1429. Era filla de Thomas III de Saluzzo i Margarida de Roussy. Van tenir dos fills:

Hrcules I d'Este ((26 d'octubre de  1431 -  15 de juny de 1505).
Sigimondo d'Este (1433   1 d'abril de 1507). ;

Tamb va tenir onze fills illegitims:

Ugo d'Este. Executat pel seu pare el 21 de maig de 1425 per haver mantingut un afer amb la seva madrastra Parisina.
Meliaduse d'Este, Abat de Pomposa i Ferrara, (1406 - 1452). Fill de Caterina de Medici.
Lionel d'Este (1407 - 1450). Fill d'Stella de' Tolomei. ;
Borso d'Este (1413 - 1471). Fill d'Stella de' Tolomei. ;
Albert d'Este (1415   8 d'abril de  1502). Fill de Filippa della Tavola.
Isotta d'Este (1425 - 1456). Filla de Filippa della Tavola. Casada primer amb Oddantonio da Montefeltro , Duc d'Urbino i desprs amb Stefano Frangipani, Comte de Segni. ;
Beatriu d'Este (1427 - 1497). Casada amb Niccol de Correggio.
Rinaldo d'Este, Senyor d'Ostellato (c. 1435 - 1535). Fill d'Anna de Roberti.
Branca Maria d'Este (18 de desembre de  1440 - 12 de gener de  1506). Filla d'Anna de Roberti. Casada amb Galeotto I Pico, Senyor de la Mirandola. ;
Gurone d'Este (d. 1484). Abat.
Camilla d'Este. Casada amb Rodolfo da Varano de Camerino.
 
Notes i referncies.

Bibliografia.
 L. A. Muratori. Delle antichit Estensi. 1717, Modena;
 G. B. Pigna. Historia dei Principi d'Este. 1570, Ferrara.

Vegeu tamb.
 Este;
Enllaos externs.
Llista de descendents de la famlia Este;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371932" title="Vaasan Palloseura" nonfiltered="4000" processed="3986" dbindex="144045">

El Vaasan Palloseura (o VPS) s un club de futbol finlands de la ciutat de Vaasa.

 Futbolistes destacats .
 Tomasz Arceusz;
 Rami Louke;
 Tomas Nygrd;
 Henri Sillanp;
 Jussi Jskelinen;
 Juha Reini;
 Dean Edwards (1982-85);
 Roy Essandoh (1998-99) 25 partits 3 gols ;

 Palmars .
 Lliga finlandesa de futbol (2):;
 1945, 1948;

 Copa de la Lliga finlandesa de futbol (2):;
 1999, 2000;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371943" title="Cuina mallorquina" nonfiltered="4001" processed="3987" dbindex="144046">




La cuina mallorquina tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia de Mallorca. 

Mallorca s una illa gran dividida en tres parts: la serra de Tramuntana, la serra de Llevant i la plana enmig. El conreu d hortalisses i cereals i la cria de porcs a l interior es complementa amb la pesca de la costa. Les matances sn molt important a l illa, ja que s aprofita tot el porc en una varietat d embotits i per descomptat, l ensamada. La seua gastronomia es basa doncs en el porc, les hortalisses, el peix i el marisc.
 
A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta illa:

Ensamada.
El producte mallorqu ms ests fora de l illa s l ensamada, una pasta tova i cuita a base de sag (greix de porc), de forma circular i espolsada de sucre fi. Aquest dol es produeix amb denominaci d origen i sol superar els 15cm de dimetre. De vegades arriben a mig metre. Fora de Mallorca, aquest dol s a sovint ms petit. 

Sobrassada.
La sobrassada s un altre producte d origen protegit, una mena d embotit paregut al xori per ms tou. Es fa a base del porc i pebre roig picant. Es preserva en budell i se serveix fregida o torrada. Un producte germ s la crema de sobrassada fet senzillament a base de crema i sobrassada, una pasta fcil d untar. L nic lloc on es produeix de manera artesanal fora de Mallorca s a la Marina, Pas Valenci.

Coques.
La coca de tremp s una coca de recapte amb diverses hortalisses. Aquesta coca s molt estesa arreu dels Pasos Catalans, en especial a les comarques Centrals del Pas Valenci i a les Terres de Ponent. 

Una altra coca s la coca de sag, feta a base de la massa fresca d una ensamada; encara una altra s la coca de pebrots torrats.

Frit.
El frit s un plat tradicional elaborat a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot. s un fregit amb oli d'oliva de la carn amb ceba, tomtiga, pebres vermells i patates. 

Sembla que t origen semita, ja que presenta semblances a la cuina juevo-sefardita i rab. s ja citat a diversos receptaris antics com el Libre de Sent Sov (s. XIV).

Existeixen diverses varietats del frit, entre elles el Frit de matances, que es fa l'poca de matances; el Frit de rates, variant de Sa Pobla relacionada amb la caa; el Frit de sang, de la comarca de la Serra de Tramuntana; i el Frit variat, una versi amb ingredients variats.

Pa amb oli.
El pa amb oli s un plat germ del pa amb tomquet en el qual canvia el tipus de pa emprat i la quantitat de tomquet. Se sol acompanyar amb els tpics companatges d'embotits, peix, formatge, etc.

Altres plats tpics.
Rosari ensucrat, un enfillal de dolos tpic de palma que es regala als fills i nts menuts durant Pasqua, junt amb els panellets.
Rubiol, una panada dola pareguda a la casqueta de Catalunya o el pastisset dol valenci tpic de Mallorca i Menorca.
Panada i una versi nic de l'illa, el Cocarroi, que t una forma arrodonida.
Bunyols de vent, una preparaci d'ascendncia rab present al Pas Valenci i Catalunya.

Begudes tpiques.
Herbes de Mallorca. ;
Palo.
Mesclat ;

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: all, tomquet, albergnia, pebrera, patata, carxofa, fava, ceba.
Porc, sag;
Oli d'oliva de Mallorca;

Fires gastronmiques.
A Sant Joan, se celebra el primer dissabte d octubre la Festa d es Botifarr, una festa popular on es consumeix gran quantitat de llonganisses i sobrassada. A molts pobles de l illa, les matances sn un esdeveniment festiu que involucra tot el poble. La festa popular de Binissalem s Sa Vermada (o siga la verema).

Vegeu tamb.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371948" title="Mirall trencat (desambiguaci)" nonfiltered="4002" processed="3988" dbindex="144047">


Literatura:;
 Novella de Merc Rodoreda i Gurgu titulada Mirall trencat.
Teatre:
 Adaptaci teatral de la novella Mirall Trencat i l'obra Un dia de Merc Rodoreda titulada Un dia. Mirall Trencat.
Srie de televisi:
 Mirall Trencat (srie): Adaptaci de la novella Mirall Trencat a la televisi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371950" title="Intolerncia a la lactosa" nonfiltered="4003" processed="3989" dbindex="144048">
La intolerncia a la lactosa s la incapacitat de l organisme per digerir la lactosa, el sucre predominant a la llet. Aquesta intolerncia s deguda a la baixa quantitat de l enzim lactasa a l intest prim. La lactasa s ocupa de separar la lactosa en galactosa i glucosa, els dos sucres simples que la componen i que el nostre organisme s capa d assimilar sense problemes. Quan la lactosa arriba a l intest prim, si no hi ha l actuaci de la lactasa, aquesta segueix el seu cam cap a l intest gruixut ja que no pot ser absorbida. s llavors quan es donen els smptomes tpics de la intolerncia: nusees, flatulncia, diarrea o dolor abdominal, entre d altres, depenent de la intensitat de la quantitat de lactosa que la persona toleri.

 Tipus .
 Intolerncia primria: el dficit primari de lactasa pot ser congnit (estrany en el nostre mitj) o de comenament tard (a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiolgic de l activitat lactsica).
 Intolerncia secundria: a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis per rotavirus o enterovirus, giardasi, la intolerncia a protenes de llet de vaca, celiaquia, malnutrici calric-protica, etc. Es recuperar un cop solucionat el dany de la paret.

 Enllaos externs .

Asociacin de intolerantes de la lectosa Espaa;

La intolerncia a la lactosa al Collegi de fermacutics;

La intolerncia a la lactosa a l'Hospital de Nens de Barcelona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371953" title="Tampere United" nonfiltered="4004" processed="3990" dbindex="144049">

El Tampere United s un club de futbol finlands de la ciutat de Tampere.

 Histria .
El club nasqu el juliol de 1998. La idea inicial era fusionar dos clubs locals, el FC Ilves i el TPV Tampere per finalment el TPV decid continuar tot sol amb el seu propi equip. Aix, el FC Ilves continu jugant a les categories inferiors amb el seu antic nom i l'equip professional es convert en el Tampere United. L'evoluci del nom del club ha estat la segent:
1932 : Ilves Viipuri;
1945 : IKissat Tampere, l'equip canvi de ciutat desprs de la II Guerra Mundial, en ser Viipuri annexionada per la Uni Sovitica;
1974 : FC Ilves, desprs de fusionar-se amb el club TaPa-Tampereen Palloilijat (fundat el 1920);
1998 : Tampere United;

Palmars.
Lliga finlandesa de futbol: (5);
 1950 (IKissat Tampere), 1983 (Ilves Tampere), 2001, 2006, 2007;

Copa finlandesa de futbol: (3);
 1979 (Ilves Tampere), 1990 (Ilves Tampere), 2007;

 Futbolistes destacats .
  Jarkko Wiss;
  Pasi Salmela;
  Ville Lehtinen;
  Janne Rsnen;
  Petri Heinnen;
  Juska Savolainen ;
  Vasile Marchis;
  Dionisio;
  Noah Hickey;
  Lee Jones;
  Gerry Creaney (1999);
  Lszl Rpsi (1999-2001);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Sinikaarti - Web de seguidors;
 Web no oficial;
 Football in Finland - Bloc;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371956" title="Termes de Diocleci" nonfiltered="4005" processed="3991" dbindex="144050">

Les Termes de Diocleci (en itali Terme di Diocleziano, en llat Thermae Diocletiani) van ser els banys termals ms grans i sumptuosos de l'antiga Roma. Van ser construdes al tur del Viminal durant el mandat de diversos emperadors, comenades l'any 298 per Maximi, nomenat August d'Occident per Diocleci, i obertes l'any 306 desprs de l'abdicaci d'ambds. Les Termes de Diocleci van continuar sent utilitzades fins que els gots van interrompre el flux d'aigua dels aqeductes que les abastien l'any 537. 


La seva estructura era similar, en la forma, a les Termes de Caracalla, si b ocupaven ms superfcie, amb un total de 14 hectrees en tot el recinte, que mesurava 380 x 365 m. El bloc central feia 250 x 180 m i podien fer s de les installacions unes 3.000 persones alhora. Estaven orientades cap al sud-oest perqu l'energia solar escalfs el caldarium sense afectar el frigidarium. 

Tot i ser una construcci de maons, estan ben conservades grcies al fet que diverses parts van ser reutilitzades com a base per a esglsies i altres construccions. Dins el complex de les termes, actualment es troben:
 La baslica de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, al lloc que ocupava el tepidarium, bastida per Miquel ngel per encrrec del papa Pius IV com a convent cartoix all on hi havia la primitiva capella dels ngels; fou fortament modificada per Vanvitelli el 1749.

 Uns anys desprs Gregori XIII va utilitzar una part de les construccions del costat per fer-hi els magatzems del gra, s al qual fou destinada tamb l'actual sala de la Minerva o sala octagonal (abans Planetari i avui dia una de les seus del Museo Nazionale Romano), i de l'oli. Aquests magatzems foren reconvertits posteriorment per a diversos usos collectius (pres, hospici), fins a esdevenir la seu de la Facultat de Magisteri.
 El 1589 es va construir l'esglsia cistercenca de San Bernardo alle Terme en una de les dues sales circulars on es jugava a pilota (spheristerium).
 La part nord-est del recinte, que comprn, entre d'altres espais, la palestra oriental, el vestidor (apodyterium) i una part de la piscina (natatio), ha estat reconvertida en el Museu de les Termes (la part simtrica de la banda occidental ha desaparegut sota els carrers Cernaia i Parigi, si b entre Parigi i Orlando es conserva una part del mur sud-oest).
 La columnata semicircular de l'actual Piazza della Repubblica, realitzada al final del segle XIX per Gaetano Koch, reprodueix exactament l'hemicicle de la gran exedra de les termes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371958" title="Lauro Bordin" nonfiltered="4006" processed="3992" dbindex="144051">

Lauro Bordin (Crespino, 7 de juliol de 1890   Mil, 19 de maig de 1963) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1910 i 1924. Bon velocista, va destacar en les curses en lnia, guanyant el Giro de Llombardia de 1914. 

Una vegada retirat del ciclisme es dedic al periodisme i a la fotografia esportiva, prenent part en el programa de televisi Lascia o raddoppia?.

Palmars.
1910;
 1r del Giro del Piemont;
1911;
 1r al Circuit Euganeo;
1912;
 1r del Giro del Polesine;
1913;
 1r del Giro del Polesine;
1914;
 1r del Giro de Llombardia;
1915;
 1r a la Copa d'Hivern;
 1r a la Copa Lugano;
 1r a la Cursa Territorial;
 1r del Gran Premi de Tardor;
 1r de la Mil-Brinzio-Mil;
1918;
 1r del Critrium Real de Clausura;
 1r del Gran Premi de Roma;
 1r de la Mil-Varese;
 1r de la Monza-Erba-Montevecchia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1911. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1912. 3r de la classificaci general amb l'equip Gerbi i vencedor d'una etapa;
1913. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1914. Abandona;
1919. 8 de la classificaci general;
1920. Abandona;
1921. 16 de la classificaci general;
1922. Abandona;
1923. Abandona;
1924. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1910. Abandona (7a etapa);
1922. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Lauro Bordin a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa i biografia de Lauro Bordin a museociclismo.it ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371961" title="Slavonski Brod" nonfiltered="4007" processed="3993" dbindex="144052">


Slavonski Brod s una ciutat de Crocia. s el centre administratiu del Comtat de Brod-Posavina. Slavonski Brod marcava una poblaci de 63.268 persons al cens del 2001.

Enllaos externs.

 Pgina Web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371963" title="Edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real" nonfiltered="4008" processed="3994" dbindex="144053">
L'edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real  est situat en els nmeros 52 i 54 del carrer Major Sant Jaume de Vila-real (Plana Baixa). Correspon al projecte de l'arquitecte catal Eugeni Pere Cendoya de 1930 per a la seu de la llavors floreixent Caixa d'Estalvis de Vila-real.

Creada l'entitat uns anys abans, donat el creixement que experimenta aquesta Caixa, i la seva consolidaci com suport a les activitats agrries, decideix construir en 1930 una seu digna que respongui a les expectatives que preveu. Constitux un interessant exemple d'arquitectura rica en motius artstics, on s cuidat amb tot luxe de detalls cadascun dels elements que la integren. Una obra de cort clssic que presenta, al seu torn, cert manierisme en els tractaments i els detalls. Una imprescindible pea d'arquitectura en l'mbit de l'arquitectura valenciana del segle XX en terres de Castell. 

Descripci. 
L'edifici es presenta com un slid bloc de tres altures seguint clarament unes traces clssiques en la seva definici formal, sobre una parcella de peculiar geometria. El projecte contempla un edifici seu d'una entitat bancria puixant, amb totes les necessitats de programa i representaci que aix suposa. s per aix pel que s'opta per un edifici de robustes proporcions i malbaratament de decoraci. S'organitza en tres plantes en les quals se situen les diferents dependncies, des de les ms pbliques en planta baixa a les prpies de l'entitat en planta primera, com el sal d'actes. 

En planta segona situa un s privat, l'habitatge del conserge, i durant un temps la del mateix director de l'entitat. Aquesta estratificaci d'usos es reflecteix en la composici de faana. Aquesta s'ordena de forma clssica amb una superposici de cossos. Una base de marcat encoixinat ocupa la planta baixa. Sobre aquest cos se situa el cos central, el ms important de l'edifici, que agrupa les dues plantes segents. L'edifici es remata per un cos a manera de templet sobre la reculada que presenta la faana. 

Faana. 
El ms destacable del projecte ho representa la preocupaci demostrada cap a la decoraci de l'edifici. No passa desapercebuda la clara intenci expressionista que possex l'entitat. Aix, al costat d'una composici arquitectnica clssica de l'edifici ens trobem amb un ampli programa iconogrfic que reuneix diverses corrents. La formalitzaci clssica de la faana es presenta a travs de diversos elements. Un encoixinat gaireb gegant que descansa sobre un ampli scol i la modulaci del cos central mitjanant columnes de tota la seva altura. Entre aquestes se situen les finestres dels dos pisos que abasta, amb profusi d'elements d'emmarcat i decoraci intermdia de paraments. En planta baixa destaca l'especejament exagerat de les dovelles de les finestres que custodien l'entrada, molt acords a l'encoixinat de grans dimensions. Una sanefa antecedeix a la cornisa que separa els dos cossos. Per la seva banda, la rematada de la coronaci presenta un templet amb arcs de mig punt que sn, al seu torn, coronats per un gran grup escultric, obra de Josep Ortells, amb allegories referents a l'estalvi. 

Interior. 
Per si la faana presenta una especial riquesa decorativa, en l'interior aquesta tendncia s'eleva a l'ensim grau. La grandiositat s'ensenyoreix de l'espai, amb un tractament escrupols de tot tipus d'elements, des de l'emmarcat de portes fins als cels dels sostres. Destaca, en aquest sentit, la presncia d'una escala de desenvolupament imperial, amb treballada reixeria. 

 Plnols .




Referncies. 

VV.AA. ( Csar Mifsut Garca ) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371964" title="Ariobarzenes (general)" nonfiltered="4009" processed="3995" dbindex="144054">
Ariobarzanes  fou un general persa.

Era fill de Artabazos II de  Dascilios o Frgia Hellespntica i net de Farnabazos II de Dascilios o Frgia Hellespntica, i d'Apama, filla d'Artaxerxes II. Vers 363 aC Artabazos II es  va casar amb una germana de dos comandants mercenaris rodis, Memn de Rodes  i Mentor de Rodes amb la que va tenir onze fills i deu filles; entre els fills Ariobarzanes. 

El jove va viure uns quants anys a la cort de Filip II de Macednia on el seu pare es va exiliar des que va fracassar la seva revolta el 353 aC. Assabentat Artabazos dels plans del rei macedoni per envair Prsia va retornar a aquest regne amb la seva famlia, i fou perdonat pel rei i enrolat entre els ms propers del gran rei mentre els seus fills i parents rebien alts comandaments a l'exrcit; Mentor de Rodes va ser nomenat comandant en cap de les regions de l'sia Menor i Ariobarzanes governador de part de la Perside; la mare i un germ petit, Ilionos, van anar a la casa reial aquemnida a Damasc on els va trobar Parmeni just abans de la batalla d'Issos.

A la batalla de Gaugamela Ariobarzanes va dirigir algunes unitats (uns dos mil homes) i el seu germ Orontabates en va dirigir altres; el comandament suprem el tenia Orxines, un descendent de Cir II el Gran, probablement strapa de la provncia. Desprs de la victria Alexandre el Gran va avanar cap a Perspolis i Ariobarzanes li va tallar el pas a la plana en una gorga, prop de la moderna Fahlian o Fahliun, probablement al lloc conegut com Tang-e Kas, un estret congost; els historiadors diuen que Ariobarzanes tenia 40000 homes per segurament eren molts menys (potser 700). Els macedonis es van acostar en dos grups amb uns deu mil homes en total. A les Portes Perses es va trobar amb un mur de pedres segurament preparat a corre cuita per Ariobarzanes; Alexandre va assaltar aquesta lnia i Ariobarzanes el va deixar avanar uns 50 km i el va atacar quan es va considerar en la situaci optima; ben protegits, van causar moltes baixes als macedonis i en canvi no van perdre cap home; Alexandre es va haver de retirar; llavors va rebre noticies de la revolta del rei Agis III d'Esparta (que en aquell moment ja havia estat derrotat per aquest fet encara no era conegut); s'havien fet alguns presoners perses que a canvi de diners van revelar les posicions de l'enemic. Alexandre i Crter van atacar de revs als perses que van lluitar amb heroisme per foren derrotats; segons una tradici Ariobarzanes va poder escapar amb un petit grup cap a uns turons propers, per segons un altra versi va morir lluitant. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371965" title="Ariaramneia" nonfiltered="4010" processed="3996" dbindex="144055">
Ariaramneia fou una ciutat de Capadcia esmentada en una inscripci en grec i arameu on s'indica que era la seu d'un comandant militar del regne de Capadcia al segle II aC. 

Va rebre el seu nom molt probablement d'Ariaramnes I, el pare d'Ariarates II, reis de Capadcia. Ariaramnes se suposa que la van fundar i li va donar el seu propi nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371966" title="Castell de l'Alcalatn" nonfiltered="4011" processed="3997" dbindex="144056">
El castell de l'Alcalatn situat en el mont de Sant Cristfol, en el terme municipal de l'Alcora (Alcalatn) s una fortalesa d'arquitectura islmica amb reformes d'arquitectura medieval construda entre els segles X i XIII. Jaume I va atorgar el castell i el ttol de bar al cavaller aragons Ximn d'Urrea, en 1233, desprs de la conquesta de la plaa de Borriana. 

De planta triangular dispersa, t una superfcie de 150 m. quadrats, recinte principal i envoltat per un cam de ronda, amb aljub i despoblat. En la part ms elevada es conserven dos murs formant angle recte rematats per merlets, continuats per dues torrasses, un circular al nord, i altre semicircular cap al sud. Es coneix una tercera torre de la qual solament resten rebles de l'enderrocament portat a terme en el segle XV. La zona est est completament arrasada. 

Als peus de l'alcassaba es conserva un aljub de forma rectangular, amb fbrica d'argamassa i pedres, que configura un recinte de 4 x 10 metres aproximadament. La fbrica del conjunt s de maoneria. La seva entrada s'efectua per migdia, amb dues torres circulars i galledes i muralla almenada tipus "barbacana". 

Referncies. 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371967" title="Programa de Recuperaci i Utilitzaci Educativa de Pobles Abandonats" nonfiltered="4012" processed="3998" dbindex="144057">
El Programa de Recuperaci i Utilitzaci Educativa de Pobles Abandonats s un programa que es desenvolupa amb l'ajuda del Ministeri d'Educaci i Vivenda, aix com els diferents organs de Govern de Castella la Manxa, Extremadura i Arag.

Es basa, en la recuperaci i posterior utilitzaci de pobles abandonats amb el fi 
d'utilitzarlos per activitats educatives. A l'any, uns 5000 estudiants passen pels 3 pobles diferents que estan disponibles en el programa.

 Els Pobles.

 Granadilla (Cceres) .

A causa de la construcci de l'embassament Gabriel i Galn, els seus habitants es vegueren obligats a abandonar el poble degut a la prdua de les terres de conreu que es veurien submergides. 

Aquesta poblaci t el seu origen en el regnat de Ferran II quan decid fortificar una petita villa per a la defensa cristiana contra els musulmans, que estaven pels voltants conquerin territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371969" title="Argun Aga" nonfiltered="4013" processed="3999" dbindex="144058">
Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275)  fou un administrador mongol del Iran de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats. s possible que fos musulm al final de la seva vida, per no hi ha cap evidencia excepte que ho diu un historiador (Kirakos) mentre que cap ms ho assenyala.

Estava al servei de l'amir Kadan, cap de la tribu dels djalayir, que el va enviar junt amb el seu propi fill a servir a Ogodei i com que dominava l'escriptura uigur fou enrolat entre els secretaris (bitikcian) del khan; en aquesta posici al cap d'un temps se li va encarregar  els crrecs contra Korguz, el governador de Khurasan, i l'acusat es va poder justificar i Argun va ser nomenat llavors el seu collega (noker) amb la funci de recaptador (basqaq). Korguz es mostrava en desacord i desprs d'un temps d'una autoritat compartida de manera conflictiva, Argun es va retirar cap a l'est. 

A la mort d'Ogodei el 1241 va influir a la cort la facci oposada a Korguz, i Argun fou encarregat d'arrestar al general-governador i portar-lo a Monglia; aix ho va fer i Korguz fou executat. Argun fou nomenat al seu lloc amb jurisdicci sobre tots els territoris a l'oest de l'Oxus, fins a Anatlia. Va arribar al Khurasan el 1243 o 1244. El 1246 fou cridat a Monglia per l'entronitzaci de Guyuk, que el va confirmar al crrec. 

A la seva tornada al Khurasan va coincidir probablement amb el frare  dominic Ascel (el company d'aquest, Sim de Sant Quint, esmenta al magnus consiliarius Anguta que diu que va arribar el 17 de juliol de 1247 al campament del general mongol Baidju o Baydju amb autoritat per governar Gergia. Pelliot considera que Anguta era en realitat el general Ildjigidei (Eljigidei  o Il ikaday) per de fet aquest no va rebre el comandament de Guyuk fins el setembre de 1247  i no va arribar a Iran fins l'abril del 1248.

A la mort de Guyuk l'abril del 1248 es van presentar crrec en contra seu per part de la viuda de Guyuk. L'estiu del 1249 Argun estava ja convenut de poder enfrontar els crrecs al obtenir suports a totes les branques de la famlia gengiskhnida el que li va permetre superar el perode de lluita pel poder i l'eliminaci dels ogodedes i els seus seguidors (incloent el general Eljigidei). Va anar a Monglia el 1251 per l'entronitzaci del nou khan Mongke per va fer tard; tot i aix la seva autoritat sobre les regions occidentals fou confirmada pel nou khan i les regions confiades al general Eljigidei li foren retornades.

Vers el 1255 es van aixecar noves acusacions i es va enviar un inspector a examinar el comptes. El 1256 va arribar a Prsia el prncep Hulagu (germ de Mongke) amb un gran exrcit. Argun estava retornant a Monglia quan va quedar aturat a Transoxiana per Hulagu uns mesos per finalment va poder seguir viatge (estiu del 1256) i va aconseguir triomfar una vegada ms dels seus enemics a la cort (segons una font armnia fou empresonat i carregat de cadenes per es va salvar per la intercessi del prncep Sembat Orbelian).

Va retornar a Prsia i va servir a Hulagu i al seu fill Abaka generalment com a recaptador. Del 1259 al 1261 va dirigir operacions militars contra senyors rebels a Gergia i el 1262 fou enviat al Khurasan junt amb Abaka per cooperar amb el txagatai Alqu contra l'Horda d'Or.

Abaka va succeir al seu pare el 1265 i llavors Argun va passar al servei de Tubshin, germ petit del nou Il-khan, que havia estat nomenat governador del Khurasan i va participar a la guerra contra les forces del khanat Txagatai el 1269/1270. El 1272 o 1273 va fer el cens a Gergia.

Va morir a Radkan, prop de Tuz, el 17 de juny de 1275. Va deixar bon nombre de fills entre els quals destaca el general Nowruz, rebel al Khurasan (1289-1297) que fou executat el 1297 sota Ghazan Khan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371971" title="Mikls Horthy" nonfiltered="4014" processed="4000" dbindex="144059">

Mikls Horthy, cavaller de Ngybnya, en hongars Vitz ngybanyi Horthy Mikls (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868   Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Otranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongars i ms tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).  

Membre d'una famlia fervorosament calvinista de l'aristocrcia rural hongaresa, va ingressar a la marina imperial el 1886 en la qual desenvoluparia una brillant carrera. Desprs d'ocupar un petit crrec diplomtic a l ambaixada austrohongaresa a Turquia, entre el 1896 i el 1912 va anar ascendint des de tinent de fragata fins a capit de vaixell. L'any 1910 havia estat nomenat ajudant de camp de l emperador Francesc Josep I d'ustria-Hongria, vers al qual sentia una gran devoci. Quan esclat la I Guerra Mundial comandava el cuirassat  Novara , a bord del qual va resultat greument ferit a la batala d'Otranto, quan intentava trencar el bloqueig del Mar Adritic per part dels aliats. El 1918 es reintegr al servei i tot seguit fou ascendit a almirall i nomenat comandant en cap de la flota pel nou emperador Carles I d ustria i IV d Hongria.

Acabada la guerra i dissoltes les flotes austraca (Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i hongaresa (Tractat del Trianon) per manca d'accs al mar d ambds pasos, Horthy es retir a les seves possessions. Tanmateix, quan la coalici social-comunista de Bla Kun va proclamar la Repblica Sovitica d'Hongria (1919), les forces contrarevolucionris van demanar a Horthy -el militar de ms prestigi- que les encapals, alhora que l'exrcit romans envaa el pas i hi restava fins al 1920. Mentrestant Horthy i la fracci legitimista del seu exrcit havien engrescat l'ex-rei Carles IV en vistes a una restauraci de la monarquia (de fet, ell mai no havia abdicat del tron hongars).

Efectivament, el dia 1r de mar de 1920 l'Assemblea Nacional va restablir el Regne d'Hongria, per en part per pressions de les potncies aliades, en part per l'aversi majoritria contra els Habsburg i tamb per la pressi psicolgica de l exrcit que estava envoltant l'edifici del parlament de Budapest, va proclamar Mikls Horhty regent vitalici del regne i el dot d'amplssima poders. Literalment, li van ser atorgades  les mateixes prerrogatives que al rei, tret de la concessi de ttols nobiliaris i de l'alt patronatge sobre l'Esglsia catlica hongaresa . La doble paradoxa de Horthy era ser almirall de cap flota i regent de cap rei.

Tot i que formalment tenia els poders d'un monarca constitucional (convocar i dissoldre el parlament, nomenar i revocar el primer ministre i el govern en funci de les decisions de l'assemblea i ser el comandant suprem de les forces armades), el cert s que, en una Hongria que maldava per superar les humiliacions de la postguerra, el tarann nacionalista, conservador i paternalista de Horthy li atorg una gran capacitat de tutela sobre tots els rgans de l'estat.

D'acord amb els corrents centre-europeus del moment, a partir dels anys trenta va comenar a nomenar ministres del pro-nazi Partit de la Creu Fletxada. La proximitat ideolgica amb el rgim alemany, expressat en mesures restrictives per a la comunitat jueva, permet que l'any 1938, desprs de lAnschluss d ustria, Hongria recupers l Alfld i la Rutnia que havien estat atorgades a Txecoslovquia.

Quan Alemanya va envair Polnia (1939), Horthy no noms es va negar a permetre el pas de tropes per Hongria, sin que va acollir moltssims refugiats polonesos, entre els quals hi havia fora jueus. Quan va esclatar la II Guerra Mundial, el pas es va declarar formalment neutral, per b que aprofits la conjuntura bllica per a recuperar territoris que li havien pertangut, cas de Transsilvnia (1940) i de la Voivodina (1941). Tanmateix, poques setmanes desprs que Alemanya ataqus la Uni Sovitica (1941), un incident fronterer va provocar que Hongria s uns a l'Eix, per la rpida derrota del seu exrcit convenc Horthy a cercar unilateralment la pau amb els russos. Entre 1942 i 1944 tingu fora contactes amb els aliats i amb el mariscal Tito, alhora que obria el pas a gaireb un mili de jueus i a molts presoners de guerra que aconseguien fugir d Alemanya. El mateix 1942 va nomenar vice-regent el seu fill Isztvn, per aquest mor aviat en un accident aeri fruit d un sabotatge nazi.

El mar de 1944 l'exrcit alemany entrava a Hongria i imposava a Horthy el nomenament d'un govern titella presidit pel pro-nazi Dme Sztjay. En poques setmanes hi hagu una deportaci massiva de jueus -ms de mig mili- a camps de concentraci, a part de l'episodi infamant de famlies senceres que eren llanades al Danubi des dels ponts de Budapest. Horthy va reaccionar destituint Sztjay i negociant la rendici amb els russos que ja ocupaven bona part del pas. Aleshores fou obligat a dimitir com a regent del regne (15 d octubre de 1944) -per a pressionar-lo, un comando capitanejat per Otto Skorzeny arrib a segrestar el seu segon fill, tamb anomenat Mikls-, fou detingut i empresonat a Baviera, fins que all caigu en mans de les tropes americanes.

Al final de la guerra, malgrat el que pretenien de Romania i Iugoslvia, fou exonerat de responsabilitats com a criminal de guerra. L'alliberaren immediatament i s'exili a Portugal, on mor. El 1993 les seves despulles foren repatriades i sebollides al pante familiar de Kenderes.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371972" title="Deferent" nonfiltered="4015" processed="4001" dbindex="144060">


El sistema astronmic proposat per Claudi Ptolemeu fou un model geomtric emprat per a explicar variacions a la velocitat i direcci del moviment aparent de la Lluna, Sol, i els planetes proposat ja per Apolloni de Perge al final del segle Segle III aC.  En particular explicava la retrogradaci dels cinc planetes coneguts a l'poca. A ms, tamb oferia una explicaci dels canvis en la distncia aparent (la lluminositat) d'aquests planetes amb la terra.

Hom suposava que el planeta es movia sobre un petit cercle, l'epicicle (literalment: sobre un cercle), que al seu torn girava sobre un cercle ms gran anomenat deferent. Ambds cercles giraven en rotaci en sentit est i eren aproximadament parallels al pla d'rbita del Sol (Eclptica).

 Enllaos externs .
Animaci en flash mostrant epicicles amb parmetres ajustables.;
Applet mostrant el principi dels epicicles, junt amb una comparaci entre els models geocntric i heliocntric.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371976" title="Garsenda de Proensa" nonfiltered="4016" processed="4002" dbindex="144061">
Garsenda de Proensa o Comtesa Garsenda, dona d'Alfons II de Provena fou una trobairitz.

La "vida" del trobador Elies de Barjols es refereix a ella com "la Comtessa Garsenda, dona d'aquell que era germ del rei d'Arag". No tenim la certesa total que sigui aquesta la identitat de la reconeguda trobairitz, per es considera  ms que possible.

La seva obra es troba en dos manuscrits, un  com annim i un altre que s'atribueix a la "Comtessa de Proessa". Ella fou la trobairitz de ms alt rang. 
Garsenda pertanyia a una de les poderoses famlies occitanes i el seu casament el 1189 amb Alfons sembla que va ser la demostraci de la submissi de la seva famlia a la casa de Provena desprs de llargues lluites. Les dues famlies van viure enfrontades per motius econmics i d'herncies.
Malgrat tot, Garsenda es convert a la cort d'Alfons II en dama protectora de poetes.

Desprs de la mort del seu esps el 1209,li fou retirat el dret de controlar l'educaci del seu fill petit, a causa de les tensions amb els seus familiars d'Arag. Garsenda no va recuperar el seu fill fins al 1213, desprs de la mort del rei Pere a la batalla de Muret.

Des de 1209 fou regent de Provena. La seva vida activa acab amb el casament del seu fill. Quan comptava aproximadament cinquanta anys, entre els 1222 i 1225 es retir a l'abadia de La Cella on sembla que va viure fins als vuitanta anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371977" title="Haile Gebrselassie" nonfiltered="4017" processed="4003" dbindex="144062">

Haile Gebrselassie (Arssi, Etipia, 18 d'abril de 1973) s un atleta etop de 1,63 metres i 55 kg. El seu nom significa "servidor de Du" en l'idioma abissini.

Haile inverteix part dels seus ingressos en preparar joves etops perqu, a travs de l'esport i en especial de l'atletisme, surtin de la pobresa.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371982" title="Collegi La Presentaci" nonfiltered="4018" processed="4004" dbindex="144063">
Collegi La Presentaci es troba a Arenys de Mar.

Va ser construt l'any 1923 per les germanes franceses dominiques de la Caritat. Les germanes havien arribat Arenys de Mar l'any 1867 per encarregar-se de l'hospital Xifr, i ensenyaven  nens de famlies necessitades.

El collegi est situat al carrer Pompeu Fabra n 2,  sobre d'una muntanya que baixa fins a la riera d'Arenys. 

L'edifici consta d'una planta baixa i dos pisos, de grans dimensions, que consta de diversos cossos formant un rectangle, amb un cos central transversal on hi ha l'entrada principal i la capella. s d'estil neogtic, amb un porxo a l'entrada i tres grans arcs ogivals al seu damunt.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371986" title="Erlangen" nonfiltered="4019" processed="4005" dbindex="144064">

Erlangen s una ciutat de la Francnia Mitjana (estat de Baviera, Alemanya) situada a la confluncia dels rius Regnitz i l'Untere Schwabach, son major tributari. 

Amb ms de 100.000 habitants s una de les ciutats principals de l'rea metropolitana de Nuremberg, ciutat amb la qual comparteix la Universitat d'Erlangen-Nuremberg. Erlangen s tamb seu de diverses branques de l'empresa d'enginyeria Siemens AG aix com un dels instituts del Fraunhofer-Gesellschaft (organisme de recerca alemany).

La immigraci massiva d'hugonots desprs de la revocaci de l'edicte de Nantes (1685) en fou un dels fets histrics ms marcants.

 Histria .
Erlangen apareix esmentada per primera vegada el 1002 sota el nom de "villa erlangon". El 1361, pass a sobirania de l'emperador Carles IV. Tres anys desprs es bast una ciutat a costat del poble inicial, que el 1374 comen a encunyar la seva prpia moneda. El 1398 se'n confirmaren els drets municipals. El 1402 pass a formar part dels dominis de la casa de Hohenzollern com a part del principat de Brandenburg-Kulmbach (Brandenburg-Bayreuth a partir del 1603), sobirania sota la qual rest fins el 1806. El 1686, tot formant part de Brandenburg-Bayreuth hi arribaren els primers refugiats hugonots de Frana, que construiren una nova ciutat (Neustadt) amb el recolzament de Cristi Ernes de Brandenburg-Bayreuth. El 1706 la ciutat antiga fou destruda prcticament en la seva totalitat per un incendi, per fou reconstruda i finalment ajuntada la ciutat nova el 1812.

Desprs de 4 anys d'ocupaci napolenica (1806-1810) pass a formar part del Regne de Baviera, juntament amb la resta de l'antic Brandenburg-Bayreuth.

El 1972, el seu districte administratiu fou unit amb el de Hchstadt, passant-ne a ser capital, i superant els 100.000 habitants. 

 Universitat .

La Universitat d'Erlangen-Nuremberg (Friedrich-Alexander-Universitt, ) fou fundada el 1742 per Frederic de Brandenburg-Bayreuth a la ciutat de Bayreuth, per arran de la rebelia dels estudiants locals fou traslladada a Erlangen l'any segent. Posteriorment adquir el nom d'universitat Friedrich-Alexander, i esdevenint una universitat estatal prussiana.  Actualment compta amb 11 facultats, dues de les quals (economia i educaci) estan situades a Nurebmerg. Del total de 24.000 estudiants que t, uns 20.000 estudien a Erlangen.

Districtes.
Am Anger;
Alterlangen;
Bruck;
Bchenbach;
Burgberg;
Dechsendorf;
Eltersdorf;
Frauenaurach;
Husling;
Httendorf;
Innenstadt;
Kosbach;
Kriegenbrunn;
Neusses;
Rthelheim;
Schallershof;
Siedlung Sonnenblick;
Sieglitzhof/Buckenhofer Siedlung;
Steudach;
Tennenlohe ;

Poblaci histrica.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371987" title="Ariaramnes (general)" nonfiltered="4020" processed="4006" dbindex="144065">
Ariaramnes fou un general persa de Darios I el Gran, esmentat per Ctsies. La seva historicitat s fora dubtosa.

Segons el relat, abans de la invasi d'Esctia el 513 aC, Ariaramnes era strapa de Capadcia i Darios li va ordenar penetrar al territori escita i agafar dones i homes com hostatges. El strapa va obeir i entre els captius estava Marsagetes, germ del rei escita, que va trobar presoner del seu germ. 

Alguns fets permeten dubtar de la vericitat del fet: Capadcia no tenia satrapa en aquell temps ja que era part de la de Frgia Hellespntica segons Herdot, i no va existir com a satrapia fins al final del segle V (vers 410 aC) amb Darios II de Prsia.Es possible que Ctsies (com se sap va fer alguna vegada) al ignorar el nom del general encarregat de la missi, apliqus el nom del satrapa de Capadcia del seu temps o un governant relativament recent del territori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371988" title="Ariaramnes (noble)" nonfiltered="4021" processed="4007" dbindex="144066">
Ariaramnes fou un noble persa de la cort de Xerxes I de Prsia.

Suposadament quan el rei estava observant la batalla de Salamina, Ariaramnes que "era un amics dels jnics" estava al seu costat i l'encoratjava en contra dels fenicis que havien acusat als jnics de cobardia i traicio. Dificilment es pot identificar amb el general Ariaramnes (donat que el nom d'aquest, si existia, no seria pas Ariaramnes) i no correspon a cap noble aquemnida conegut. L'esmenta Herdot que en cas de ser un prncep aquemnida ho hauria assenyalat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="371997" title="Aplec de les Danses dels Pobles de la Mariola" nonfiltered="4022" processed="4008" dbindex="144067">


 
L'Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola s una ajuntada anual de grups de danses valencians, concretament de les comarques centrals de l'Alcoi (Alcoi i Banyeres de Mariola), l'Alt Vinalop (Beneixama i Biar), el Comtat (Agres, Cocentaina, Gaianes, Muro d'Alcoi i Planes) i la Vall d'Albaida (Bocairent). L'Aplec se celebra anualment des del 2005, cada any a un dels llocs participants, per la qual cosa ja t seus adjudicades fins l'any 2011.

Projectat originriament com l'equivalent de les Valls d'Alcoi a l'Aplec de les Danses de la Vall d'Albaida, l'adhesi del grup Cardaors de Bocairent -tradicionalment ms prop de la Vall de Biar que de la resta de la d'Albaida- va fer reubicar el marc a l'entorn com de la Serra Mariola.

 Cronologia .


 Enllaos externs .

 AplecMariola.com lloc web oficial;
 Alacant III Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372014" title="Turun Palloseura" nonfiltered="4023" processed="4009" dbindex="144068">

El Turun Palloseura o TPS s un club de futbol finlands de la ciutat de Turku.

 Histria .
El Turun Palloseura va ser fundat l'any 1922. Des d'aleshores ha estat 8 cops campi fins, el darrer l'any 1975.

 Palmars . 
Lliga finlandesa de futbol: 8;
 1928, 1939, 1941, 1949, 1968, 1971, 1972, 1975;

Copa finlandesa de futbol: 2 ;
1991, 1994;

Futbolistes destacats.
  Mika Aaltonen;
  Mika ritalo;
  Marco Casagrande;
  Louie Donowa;
  Peter Enckelman;
  Markus Heikkinen;
  Jonatan Johansson;
  Mika Nurmela;
  Jussi Nuorela;

 Secci d'hoquei gel .
La secci d'hoquei gel del TPS inici les seves activitats el 1929. Actualment el clubs s'anomena HC TPS Turku Oy.

El TPS ha guanyat el campionat finlands els anys 1956, 1976, 1989, 1990, 1991, 1993,1995, 1999, 2000 i 2001. Tamb ha guanyat dues Copes, una Copa d'Europa, l'European Hockey League i una Supercopa.

 Nmeros retirats .
3 - Timo Nummelin;
8 - Juhani Wahlsten;
23 - Hannu Virta;

Enllaos externs.
Web oficial;
Seguidors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372022" title="Vidre de rellotge" nonfiltered="4024" processed="4010" dbindex="144069">


El vidre de rellotge s una lmina de vidre de corma circular concavoconvexa - convexocncava. Es diu aix perqu se sembla als vidres dels antics rellotges de butxaca. S'utilitza en qumica per evaporar lquids, pesar productes slids o com a coberta de vasos de precipitats.

 Funcions .

El seu s ms freqent s la de pesar mostres slides, tot i que tamb s utilitzat per pesar mostres humides desprs de fer la filtraci, s a dir, desprs d'haver filtrat el lquid i quedar noms la mostre slida.

El vidre de rellotge tamb s'utilitza en ocasions com a tapa de vasos de precipitats, fonamentalment per evitar l'entrada de pols, ja que al no fer un tancament hermtic se li permet l'intercanvi de gasos.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372025" title="Cuina menorquina" nonfiltered="4025" processed="4011" dbindex="144070">

La cuina menorquina tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia de Menorca. 

Menorca s una illa de set municipis amb un suau relleu i un clima plujs. La pesca i la ramaderia sn molt esteses. La seua gastronomia es basa doncs en el peix i marisc per una banda i productes lctics per l altra.
 
A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta illa:

Formatge de Ma.
A Menorca es produeix un formatge autcton: el Formatge de Ma. s un formatge amb Denominaci d'Origen Protegida, de pasta premsada no cuita, de forma parallelepipdica i d arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradici i la normativa recollida en el reglament de la DO. Va ser a l any 1985 quan se li atorg de forma definitiva la denominaci d origen formatge Mahn i posteriorment a l any 1998 s incorpor la paraula Menorca al formatge emparat, el qual pass a anomenar-se Mahn-Menorca.

Maionesa.
Es postula que la maionesa s originria de la ciutat de Ma. Segons aquesta tesi, aquesta salsa basada en la barreja d ou i oli d oliva es donaria a conixer arran de la breu ocupaci francesa de l illa, que portaria la salsa maonesa a Frana on aconsegueix la fama com a  Mayonnaise . Segons una altra teoria, fou inventada a la localitat francesa de Maiona, en francs   Mayonne  . Una tercera repara en la mala consideraci els francesos tenien per l all. Al tastar l allioli de Menorca, els francesos demanaren eliminar-ne l all, pel qual es quedava una salsa blanca d oli i blanc d ou, la maionesa.

Altres plats tpics.
Oliaigu;
Perol;
Carn-i-xulla;
Sobrassada;
Formatjada, una panada de carn.
Rubiol, una panada dola pareguda a la casqueta de Catalunya o el pastisset dol valenci tpic de Mallorca i Menorca.

Begudes tpiques.
Pomada.
Gin de Menorca. ;
Gin Xoriguer. ;

Ingredients bsics.
Llet;
Oli d oliva;

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372032" title="Canicosa de la Sierra" nonfiltered="4026" processed="4012" dbindex="144071">

Canicosa de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372037" title="Carazo" nonfiltered="4027" processed="4013" dbindex="144072">

Carazo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

 Demografia .



 Personatges illustres .

Pedro Segura y Sez (1880-1957), cardenal;

 Curiositats .

En aquest poble es va rodar "El bo, el lleig i el dolent", un western de Sergio Leone.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372039" title="Castrillo de la Reina" nonfiltered="4028" processed="4014" dbindex="144073">

Castrillo de la Reina s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372040" title="Hacinas" nonfiltered="4029" processed="4015" dbindex="144074">

Hacinas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.



 Personalitats .
 Remigio Olalla Aldea (1903-1936), religis assassinat durant la guerra civil, en procs de beatificaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372042" title="Catedral de Chartres" nonfiltered="4030" processed="4016" dbindex="144075">


La Catedral de la nostra Senyora de Chartres (en francs: Cathdrale Notre-Dame de Chartres), s una esglsia catedralcia de culte catlic rom sota l'advocaci de la Mare de Du a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a Frana, al nord-oest de pas, a uns 80 km de la capital estatal, Pars. Aix mateix s la seu de la Dicesi de Chartres, a l'Arxidicesis de Tours. 

Aquesta catedral va marcar una fita en el desenvolupament del gtic i va iniciar una fase de plenitud en el domini de la tcnica i l'estil gtic, establint un equilibri entre ambds. s summament influent en moltes construccions posteriors que es van basar en el seu estil i les seves nombroses innovacions, com les catedrals de Reims i Amiens a les quals va servir de model directe. 

La figura ms important a la histria d'aquesta dicesi va ser el bisbe Fulberto de Chartres, telogo escolstic reconegut a tota Europa. 

El 1979 va ser declarada, per la UNESCO, "Patrimoni cultural de la Humanitat". 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372048" title="Hontoria del Pinar" nonfiltered="4031" processed="4017" dbindex="144076">

Hontoria del Pinar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.



 Personalitats .

Jos Mara lvarez de Eulate, economista, senador, eurodiputat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372049" title="Rovaniemen Palloseura" nonfiltered="4032" processed="4018" dbindex="144077">

El Rovaniemen Palloseura, tamb conegut com RoPS, s un club de futbol finlands de la ciutat de Rovaniemi. s un dels clubs situat ms al nord del futbol europeu.

Palmars.
 Copa finlandesa de futbol (1): ;
 1986;

 Futbolistes destacats .
 Stuart Douglas (2004);
 Malcolm Dunkley (1989-??);
 Lee Jenkins (1980's);
 Steven Polack (1984-94);
 Abeiku Adams (2007-08);
 Jari Ilola;
 Ismo Lius;
 Kimmo Tauriainen;
 Pasi Tauriainen;
 Vesa Tauriainen;
 Ari Tegelberg;
 Jani Viander;
 Dejan Godar;

Enllaos externs.
Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372050" title="Huerta de Arriba" nonfiltered="4033" processed="4019" dbindex="144078">

Huerta de Arriba s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372053" title="Jurisdiccin de Lara" nonfiltered="4034" processed="4020" dbindex="144079">

Jurisdiccin de Lara s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. Inclou les pedanies de La Acea, Lara, Pales i Vega de Lara. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372056" title="La Gallega" nonfiltered="4035" processed="4021" dbindex="144080">

La Gallega s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372061" title="La Revilla y Ahedo" nonfiltered="4036" processed="4022" dbindex="144081">

La Revilla y Ahedo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372065" title="Mamolar" nonfiltered="4037" processed="4023" dbindex="144082">

Mamolar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372067" title="Monasterio de la Sierra" nonfiltered="4038" processed="4024" dbindex="144083">

Monasterio de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372072" title="Moncalvillo" nonfiltered="4039" processed="4025" dbindex="144084">

Moncalvillo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372073" title="Melcior de Gualbes" nonfiltered="4040" processed="4026" dbindex="144085">
Melcior de Gualbes va ser un poeta catal del segle XV que va estar vinculat a les corts de Ferran d'Antequera i d'Alfons el Magnnim. La seva poesia es caracteritza per ser una de les primeres escrites en catal que t una influncia italiana, sobretot de Dant i Petrarca. En la seva breu poesia (noms va escriure tres poemes) hi destaca un amor pur, on la sensualitat s totalment nulla perqu hi apareix un amor idealitzat.

Bibliografia.
RIQUER, M., COMAS, A. I MOLAS, J. (1980), Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ariel.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372076" title="Monterrubio de la Demanda" nonfiltered="4041" processed="4027" dbindex="144086">

Monterrubio de la Demanda s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372079" title="Neila" nonfiltered="4042" processed="4028" dbindex="144087">

Neila s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372081" title="Archie L. Cochrane" nonfiltered="4043" processed="4029" dbindex="144088">
Archie Leman Cochrane (Kirklands, Galashiels, Esccia, 1909 - 1988) va ser un metge i epidemileg britnic que revolucion la prctica mdica en preconitzar un tipus de medicina ms basat en l'evidncia cientfica mitjanant la prctica sistemtica d'assajos clnics controlats aleatoris (en angls, randomised controlled trialso RCTs). Se'l considera el pare de l'anomenada "medicina basada en l'evidncia".

Va obtenir la llicenciatura de medicina el 1938 a lUniversity College Hospital de Londres i va formar part del Medical Research Council's Pneumoconiosis Unit al Llandough Hospital, a prop de Cardiff, el 1948. Fou aqu on va iniciar els seus estudis sobre l'estat de salut de la poblaci de Rhondda Fach, els quals esdevingueren pioners en l's dels assajos clnics randomitzats.

Durant dos anys, per, va interrompre els seus estudis a lUniversity College Hospital per a servir en una Unitat d'Ambulncies durant la Guerra Civil Espanyola, al front de l'Arag i en el setge de Madrid.

El llegat d'Archie Cochrane tingu una primera expressi en la Biblioteca Cochrane, la creaci del Cochrane Center el 1992 i finalment de la Cochrane Collaboration el 1993. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372082" title="Palacios de la Sierra" nonfiltered="4044" processed="4030" dbindex="144089">

Palacios de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda i est situat entre els municipis de Salas de los Infantes i Quintanar de la Sierra. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372083" title="Ariaramnes de Capadcia" nonfiltered="4045" processed="4031" dbindex="144090">
Ariaramnes de Capadcia fou strapa de Capadocia en el segle IV, del qual nomes se n coneix el nom i algun detall menor. 

El seu nom podria haver estat aplicat per Ctsies al general Ariaramnes al no conixer el verdader nom d'aquest.

Probablement la seva genealogia es inventada. Se'l suposa descendent de Farnaces de Capadcia, el segon strapa que fou pare de Gal, avi d'Esmerdis i besavi d'Ariaramnes; aquest darrer que fou pare d'Anafes, un dels set nobles grecs que van posar fi a l'usurpaci d'Smerdis de Prsia el mag. 

Se sap que Anafes va tenir dos fills: Arimnaios (que podria ser aquests Ariaramnes) i Datames el qual tamb va tenir suposadament un fill de nom Ariaramnes  o Ariamnes, que hauria governat 50 anys (que incluiria altres governs apart del de Capadcia doncs en aquesta satrapia no hi ha espai per un govern tant llarg) i hauria governat nomes 10/15 anys com a successor de Datames vers el 361 aC i que vers la meitat del segle IV fou succet per Ariarates I, el fill del qual Ariaramnes I fou realment el primer rei de Capadcia (de vegades anomenat Ariamnes per que per les monedes se sap que era Ariaramnes).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372087" title="Pedro Segura y Sez" nonfiltered="4046" processed="4032" dbindex="144091">

Pedro Segura y Sez (Carazo, Burgos,  4 de desembre de  1880 - Madrid, 8 d'abril de 1957) va ser un religis espanyol, membre de la jerarquia eclesistica, va ser cardenal primat d'Espanya fins a la seva destituci en 1931. Des de 1937 fins a la seva defunci va ser arquebisbe de Sevilla. 

Biografia. 
D'origen humil, els seus pares eren mestres, va estudiar en el collegi dels escolapis de San Pedro de Cardea, el seminari de Burgos i la Universitat Pontifcia de Comillas, es va ordenar sacerdot el 9 de juny de 1906, doctorant-se desprs en Teologia, Dret Cannic i Filosofia. Professor del seminari de Burgos, el 1916 s designat bisbe auxiliar de Valladolid i en 1920 s preconitzat bisbe de la dicesi de Coria (Cceres), on roman fins a 1927. s en aquest perode a Coria on t ocasi de conixer al rei Alfons XIII, a l'acompanyar-li durant la visita que el rei va realitzar en 1922 a la comarca de Las Hurdes. El seu carcter enrgic va impressionar molt favorablement al rei, aconseguint que s'atorguessin importants ajudes en dotacions i serveis a la citada comarca i la creaci d'un Patronat per a fomentar el seu desenvolupament. L'1 d'abril de 1923 va fundar el diari Extremadura.

El febrer de 1927 s nomenat arquebisbe de Burgos i el 20 de desembre del mateix any el papa Pius XI el nomena cardenal i el designa per a la seu primada de Toledo. El birret cardenalici li seria imposada a Madrid, en una cerimnia davant tota la cort celebrada en el Palau d'Orient, pel propi rei. 

Home de gran rectitud, fort carcter, catlic intransigent, oposat al feixisme i sense tacte diplomtic, s'ha dit d'ell que solament va inclinar el seu front davant el Papa. Aquestes qualitats, unides a la seva fidelitat a ultrana a la monarquia li durien aviat a enfrontaments amb els poders establerts, primer amb les autoritats de la Repblica, ms tard amb la dictadura del general Franco i en ms d'una ocasi amb la Santa Seu. En 1931, a poc ms de 15 dies de la proclamaci de la Repblica, llana una violenta diatriba contra el rgim recin establert, afirmant en una pastoral: Quan els enemics del regnat de Jesucrist avancen resoltament, cap catlic pot romandre inactiu.

El 13 de maig de 1931, va marxar a Roma, tornant el 9 de juny, per quatre dies ms tard s detingut i expulsat d'Espanya. Poc temps desprs s'intervenen uns documents al bisbe de Vitria, a l'anar a creuar la frontera, pels quals Segura ordenava la venda de bns eclesistics a Espanya i l'enviament del producte de la venda fora del pas.
Aquests fets fan que el govern republic pressioni davant la Santa Seu perqu se'l substitueixi en l'arxidicesi de Toledo. Segura, assabentat d'aquestes gestions, s'havia anat resistint, per finalment envia una carta a Po XI posant a la seva disposici el crrec. El papa accepta l'oferiment i el cardenal, desprs de passar per Baiona i Lisieux s incorporat a la curia pontifcia on roman fins a l'any 1937. 

Bisbe de Sevilla. 
Desprs de la defunci el 10 d'agost de 1937 del cardenal Ilundain, Segura s designat per a l'arxidicesi de Sevilla, de la qual pren possessi el 2 d'octubre d'aquest mateix any. All va fer bona amistat amb el general Gonzalo Queipo de Llano. 

La seva relaci amb Francisco Franco .
Per molt aviat el cardenal seria una de les poques veus discordants dintre d'una esglsia catlica molt identificada amb la dictadura franquista. Els seus enfrontaments amb el dictador van ser molts i per molt diversos motius. Els ms coneguts fou la seva oposici a l'entrada sota palli de Franco en les esglsies i catedrals de la seva jurisdicci, arribant a amenaar amb l'excomuni a qui ho permetessin; la negativa, en contra de l'ordenat per la dictadura, que s'installessin plaques en els murs de la catedral i parrquies de la dicesi amb els noms dels Caiguts per Du i per la Ptria, fet que va provocar la ira dels falangistes qui, en represlia, pintaven peridicament l'escut del jou i les fletxes en els murs del palau arquebisbal sevill. 

Per altra banda, en les seves sabatinas mai faltaven les crtiques al rgim en general i fins i tot als seus jerarques en particular. Aquesta conducta, inslita en uns temps que la unitat de pensament era la norma i la crtica gaireb no existia. En concret a l'abril i maig de 1940, el governador civil de Sevilla, enviament a Franco notes preses d'un dels sermons, on el cardenal proclamava que en la literatura clssica, els cabdills eren els "caps d'una banda de foragitats" i que en els escrits de Sant Ignasi de Loyola, "cabdill" era sinnim de "diable". Aix va donar lloc que Franco, com abans la Repblica, ordens la seva expulsi d'Espanya, encara que no la va dur a terme. . 

El viatge de Franco en 1948. 
A la tardor de 1948, Franco va realitzar un viatge a Andalusia, en el curs del com s'anava a inaugurar un monument al Sagrat Cor a San Juan de Aznalfarache, prxim a Sevilla. Franco havia d'assistir a la inauguraci i desprs a un banquet oficial. En la negociaci de corresponent protocol, el cardenal va afirmar que noms podia cedir la presidncia que li corresponia a un rei, reina, cap d'estat o un prncep hereu, per no a l'esposa de Franco, Carmen Polo. 

Les gestions del govern de Franco davant el Vatic van donar lloc a que, el novembre de 1954, mentre el cardenal es trobava de visita a Roma, la Santa Seu designs Jos Mara Bueno Monreal com a arquebisbe coadjutor de l'arxidicesi de Sevilla, mentre que se li rebaixaven al cardenal molts dels poders que exercia, pel que de facto, fins a la seva defunci va haver a Sevilla dos arquebisbes. 
Defunci i soterrament en el monument al Sagrat Cor.
Va morir a Madrid el 8 d'abril de 1957, i en compliment de la seva ltima voluntat el seu cadver va ser traslladat a Sevilla on, per ordre del general Franco, se li van rendir honors militars. Va ser enterrat al costat de la resta de la seva famlia en la cripta del monument al Sagrat Cor de Jess situat en la localitat sevillana de San Juan de Aznalfarache. Aquest monument, encrrec en vida del cardenal a l'arquitecte sevill Aurelio Gmez Milln i acabat en 1948 sobre un pujol que domina la ciutat de Sevilla, s un complex funerari-religis funcional dependent de la dicesi de Sevilla.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372095" title="James Cagney" nonfiltered="4047" processed="4033" dbindex="144092">
James Cagney (Nova York, 17 de juliol de 1899 - Millbrook, Nova York, 30 de mar de 1986) fou un actor cinematogrfic nord-americ. 

Va debutar el 1930 amb comdies musicals com Yanquee Doodle Dandy de Michael Curtiz, per la qual obtingu (1942) l'Oscar d'interpretaci i tamb amb films policacs com Al roig viu (1949) de Raoul Walsh. El dirig el film Short Cut to Hell (1957). Apartat del cinema desprs de Un, dos, tres (1961) de Billy Wilder retorn amb Ragtime (1980) de Milos Forman.

James Cagney va ser un dels gngsters ms famosos del cinema dels anys 30, va demostrar que era un actor de gran versatilitat capa d'actuar en qualsevol gnere. En la seva admirable carrera va aportar gran dinamisme i vitalitat a qualsevol paper i es va convertir en l'encarnaci de l'americ mitj.

Filmografia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372096" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4048" processed="4034" dbindex="144093">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disput una nica prova de futbol en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 3 i 15 d'agost de 1936 a l'Estadi Olmpic de Berln.

Comits participants.
Participaren 211 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:
;
 Alemanya (16);
 (13);
 Egipte (11);
 (11);
 (11);
 Hongria (11);
 Itlia (14);
 (12);

 (11);
 (14);
 Per (13);
 (17);
 (15);
 (11);
 (11);
  Repblica de la Xina (11);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.

----

----

----

----

----

----

----


Quarts de final.


----

----

----


Semifinals.

----


Medalla de bronze.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Arxiu de la Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372101" title="El bo, el lleig i el dolent" nonfiltered="4049" processed="4035" dbindex="144094">

Il Buono, Il Brutto, Il Cattivo (traduda al catal com El bo, el lleig i el dolent) s la tercera pellcula de la Trilogia del dlar, dirigida per l'itali Sergio Leone el 1966, i considerada una dels mxims cims del spaghetti western. 

 Argument . 
El bo (Clint Eastwood) lies "Blondie" ("Ros"), el dolent (Lee Van Cleef) alies "Sentncia" ("Sentenza" en la versi italiana, "Angel eyes" en la nord-americana) i el lleig (Elli Wallach) lies "Tuco", el nom complet del qual s Tuco Benedicto Pacfico Juan Mara Ramrez, sn respectivament, un caarrecompenses, un assass a sou que desprs esdev sergent sense escrpols del nord, i un lladre. Se situen en un ambient del vell oest durant la Guerra de Secessi.

Desprs d'una descripci i situaci dels personatges, El lleig duu a El bo a morir al desert, aix es creuen amb una diligncia de l'exrcit sudista en la qual un soldat moribund lliura la localitzaci d'un tresor en monedes d'or (200.000 dlars enterrats en una tomba) a canvi d'aigua, per resulta que mor sense que cap dels dos tingui la informaci completa: al Lleig li va dir el nom del cementiri "Sad Hill" (Lloma Trista), i al B li va dir el nom sobre la creu en una tomba: "Arch Stanton". Aix -encara que barallats i cadascun amb la meitat del secret- es tornen a associar i emprenen rumb al cementiri per l'esperana de l'or. 

En el cam, els succexen diverses complicacions, incls una trobada amb el Dolent del que sembla que assoleixen escapar, i finalment un duel en triangle en el cercle central empedrat del cementiri -sense precedents fins a llavors en la histria del gnere- i que culminar entre el frenes i la delirant msica d'Ennio Morricone amb el tema "El Trio". 

 La msica . 
Des del moment que arriben al cementiri, l'espectacular pea musical d'Ennio Morricone, L'xtasi de l'or i fins al duel final, amb una altra de les seves composicions per a aquesta pellcula, El trio, conformen un dels ms memorables clmax cinematogrfics del cinema. La uni de la msica i les escenes s considerada per molts espectacular. Tamb en l'aspecte musical, cal ressaltar el tema principal, sens dubte el ms conegut de les tres peces esmentades.

 Curiositats . 
Ressalta especialment la banda sonora de la pellcula, escrita per l'inseparable amic de Leone, Ennio Morricone, a tal punt que s'ha convertit en una de les adaptacions ms memorables en la histria del cinema. Moltes de les seves escenes es van rodar a la provncia d'Almera, concretament al desert de Tabernas, sobretot en l'impressionant paratge de "La Sartenilla", on es va construir un poblat expressament, en l'avui Parc Natural de Cap de Gata-Njar (Cortijo del Fraile, Los Albaricoques, dunes de Cap de Gata, etc.), sent, desprs de La mort tenia un preu i Per un grapat de dlars el gran salt d'aquella provncia com ideal per al rodatge del subgnere de spaghetti westerns. Tamb fu rodada en la localitat burgalesa de Carazo en el Espai Natural de los Sabinares del Arlanza. 250 soldats espanyols van construir el cementiri en noms dos dies. 

A la saga "Pirates del Carib", el personatge Jack Sparrow, interpretat per Johnny Depp, est inspirat en Tuco (el lleig), el personatge que interpreta Eli Wallach.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372106" title="Armazi" nonfiltered="4050" processed="4036" dbindex="144095">
Armazi o Armaz-Tsikhe fou una important ciutat reial de Gergia prop de la moderna ciutat de Mtskhtha. L'antiga Armazi era ms gran que la moderna ciutat. La seva situaci estratgica era deguda a la facilitat d'arribada al pas de Daryal o Porta dels Alans, la principal ruta cap el Caucas. 

Estava situada a la confluncia entre el Mtkvari (Kura) i el Aragvi. El seu nom derivava probablement de la detat Ahura Mazd ; Armaz-tsikhe vol dir  ciutadella d'Armazi  i fou anomenada pels grecs i romans com Armastika o Harmozika (Armastica o Harmozica). Per les excavacions es descobreixen diversos nivells. La ciutat tenia dues grans ciutadelles que daten del perode aquemnida (nivell I). Va existir tamb sota selucides i parts (nivell II). Sota la monarquia d'Ibria (nivell IV) fou una gran ciutat; fou capturada per Pompeu el Gran el 65 aC. Al comenament de l'era cristiana es van afegir construccions fetes per arquitectes i enginyers enviats per Roma. 

Al segle XX es van fer intenses excavacions  que van permetre reconstruir la societat al perode rom. Les tombes de dos governadors, Asparukh i  Zevakh es van trobar a les excavacions. Unes inscripcions caracterstiques tenen una escriptura anomenada "Escriptura d'Armazi". 

Els seus dies de gloria van acabar al segle V quan el rei Vakhtang Gorgaslan (Vakhtang el "Llop-Lle")  va traslladar la capital a Tbilisi al final del segle. Amb el rei persa Cosroes I a la meitat del segle VI es va suprimir la monarquia i es va installar un marzban persa a Armazi-Mtskhetha. La ciutat estava governada per un comandant del castell crrec que el 545 tenia un tal Vistam. La ciutat fou destruda fins als ciments el 736 pel general rab al que els georgians anomenaren Murvan Qru. 

Bibliografia.
A. M. Apakidze (i altres), Mtskheta, itogi arkheologicheskikh issledovani  (Mtskheta, resultats de les excavacions arqueolgiques) I, Tbilisi, 1958.
A. M. Apakidze, Goroda drevne  Gruzii (Ciutats antigues de Gergia) Tbilisi, 1968. ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372107" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 2 a 3 tones" nonfiltered="4051" processed="4037" dbindex="144096">


La competici de vela de 2 a 3 tones va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la tercera categoria ms pesada de les disputades en aquestes olimpades. Es van disputar dues curses, i ambdues han estat reconegudes pel Comit Olmpic Internacional. La primera de les curses es disput el 22 de maig de 1900 i la segona el 25 de maig. Hi van participar 11 mariners repartits en 4 vaixells, representats de 2 nacions.

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real. Els handicaps no van modificar el resultat de la segona cursa, per s el de la primera. 

Cursa 1.
 El vaixell Oll, format per francesos i britnics, era el ms lleuger dels participants i tingu un avantatge de 4 minuts al handicap. Grcies a ell va guanyar la cursa, tot i ser una mica ms lent que el segon classificat.



Cursa 2.
Les duers primeres posicions sn les mateixes que a la primera cursa. La medalla de bronze canvia de mans i va a parar al vaixell Mignon, donat que el Gwendoline no finalitza la cursa.


DNF: No finalitza la cursa

Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372110" title="Coques de mestall" nonfiltered="4052" processed="4038" dbindex="144097">

Les coques de mestall sn un menjar tpic de la Valldigna, una subcomarca histrica que actualment es troba inclosa administrativament a la comarca de la Safor, al centre del Pas Valenci. 

Es tracta d'unes coques de base circular (encara que se'n poden trobar amb forma quadrada) fetes a base de farina de dacsa mesclada amb oli d'oliva, sense rent, i sal. Al damunt s'hi sol posar embotit (llonganissa, botifarra d'arrs o de ceba), trossos de cansalada o sardina salada. Normalment es posen dues peces al damunt de la coca (o ms, variant al gust del consumidor). Una vegada feta la massa i collocades les peces d'embotit o peix es posen a coure al forn durant aproximadament vint minuts o mitja hora. Se serveix calenta, acabada de fer, ja que una vegada es gela es queda eixuta i corretjonosa. 

La coca de mestall sols es prepara els diumenges i els dijous que no siguen festius. Els diumenges per tradici, i els dijous perqu s dia de mercat a Tavernes de la Valldigna. Actualment es fa de manera industrial als forns de la localitat, prvia comanda, encara que a les cases encara hi ha costum de fer-les de manera casolana.

 Vegeu tamb .
Cuina de la Safor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372111" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4053" processed="4039" dbindex="144098">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren nou proves de gimnstica. La competici es desenvolup entre els dies 10 i 12 d'agost de 1936. En aquesta edici la competici incorpor una competici femenina per equips.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1936;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372115" title="Pinilla de los Barruecos" nonfiltered="4054" processed="4040" dbindex="144099">

Pinilla de los Barruecos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. Limita al nord amb Salas de los Infantes, a l'est, Cabezn de la Sierra i La Gallega al sud, Huerta de Rey, i Mamolar a l'oest.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372116" title="Espiral hiperblica" nonfiltered="4055" processed="4041" dbindex="144100">


Una espiral hiperblica s una corba plana transcendent coneguda tamb com espiral recproca. Es caracteritza per la propietat de qu les coordenades polars dels punts que la composen sn inversament proporcionals entre si. En aquest sentit, es pot veure com l'inversa de l'espiral d'Arqumedes.

La corba va ser descrita per primera vegada per Pierre Varignon en 1704. Va ser estudiada per Johann Bernoulli entre el 1710 i 1713, i Roger Cotes en 1722.


Equaci de la corba.

L'equaci de la corba en coordenades polars s:

,

on  s una constant real.

L'expressi de la corba en coordenades paramtriques s:

 

on el parmetre  s l'equivalent a la coordenada polar .

Caracterstiques.

La corba comena a una distncia infinita del pol central i envolta el pol cada cop ms rpid a mesura que s'hi apropa. La longitud total recorreguda s infinita, aix com tamb ho s la distncia mesurada resseguint la corba des de qualsevol punt de l'espiral al pol. L'espiral t una asmptota a , com ho demostra el segent lmit:

;

;

Per , la corba gira en sentit antihorari cap al pol, per  en sentit horari; per , l'espiral es redueix a un nic punt, el pol.

Fent rodar l'espiral hiperblica fent contacte amb una recta, el pol de l'espiral ressegueix una tractriu.

Bibliografia.

 Hyperbolic spiral The MacTutor History of Mathematics School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland ;

Vegeu tamb.

 Espiral;
 Hlix;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372117" title="Tauroboli" nonfiltered="4056" processed="4042" dbindex="144101">
Taurobolio era un ritual d'iniciaci normalment relacionat al culta de la Gran Mare Cbele. 

Etimologia.
Com indica en grec tauroboliom, elaphebolion, caa del Crvol, en llat tauropolium, tauropolium per analogia amb Artemisa tauropolos, en un principi significaria la caa d'un toro salvatge, a lla o xarxa, per fer un sacrifici a una divinitat. Posteriorment design el degollament d'un toro i el bateig d'un iniciat en la seva sang conforme a un determinat ritual. 

Ritual.
De la descripci que ens fa Prudenci es desprn que l'iniciat penetrava, despullat de cintura cap amunt, en una fosa coberta amb una planxa amb forats. A sobre el oficiant degollava un toro amb un ganivet i, la sang queia sobre l'iniciat. Acabat el ritual, els assistents aclamaven al iniciat com un home nou. El simbolisme es ben clar: el baptisme de sang conferia una nova vida, significava, la transferncia a un orde existencial superior, ali al imperi de la fortuna, transcendent a la corrupci i a la mort (el iniciat es un renatus in aeternum). Les inscripcions demostren que el ritus tenia que repetir-se als vint anys, no se sap si era definitiva la segona cerimnia.

 Bibliografia .
       
 L. GIL FERNNDEZ. ;
 E. ESPERANDIEU, Taurobolium, en Daremberg-Saglio.
 M. N. F. KAuTz, De Taurobolio, Lipsia 1738.
 H. GRAILLOT, Le culte de Cyble, Pars 1912, 570 ss.
 R. REITZENSTEIN, Die Hellenistischen Mysterienreligionen, 3 ed. Leipzig 1927, 22.
 N. TURCHI, Le religione misteriosofiche del mondo antico, Roma 1923, 147-152.
 F. CUMONT, Les religions orientaux dans le paganisme romain, 4 ed. Pars 1929, 62-64.

Referencies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372119" title="Pinilla de los Moros" nonfiltered="4057" processed="4043" dbindex="144102">

Pinilla de los Moros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372120" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4058" processed="4044" dbindex="144103">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren el dia 2 d'agost de 1936, a l'igual que en els anteriors Jocs, cinc proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. 

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1936;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372122" title="Claudette Colbert" nonfiltered="4059" processed="4045" dbindex="144104">
Claudette Colbert (Pars, 13 de setembre de 1903 - Cobblers Cove, Barbados, 30 de juliol de 1996) fou una actriu teatral i cinematogrfica nord-americana. Actu tamb en sries de televisi i en obres teatrals.

Va emigrar als Estats Units amb la seva famlia amb sis anys. Desprs d'interpretar el paper de dona fatal en mltiples pellcules, es va especialitzar en personatges ms lleugers. 

L'any 1934 va obtenir l'Oscar a la millor actriu per It Happened One Night. Tamb films seus sn The Sign of the Cross (1932), Cleopatra (1934), Thunder on the Hill (1951).

Retirada des de finals dels anys cinquanta, una de les seves ltimes aparicions en pblic va ser el 1990, quan el Festival de Sant Sebasti li va retre un homenatge.

Filmografia.



Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372123" title="Psicologia evolutiva" nonfiltered="4060" processed="4046" dbindex="144105">
La psicologia evolutiva s la branca de la psicologia que s'ocupa dels processos de canvi psicolgic que passen a les persones al llarg de la seva vida. Els seus objectius principals consisteixen en descobrir els canvis psicolgics i tractar d'explicar perqu passen, aix com explicar la ra de les diferncies existents entre unes persones i altres, i posar les bases per diferents tipus d'intervenci.

Tant el carcter bsic de matria en s mateixa, com el lloc que sol ocupar en els plans d'estudi, fan que la Psicologia Evolutiva sigui una matria de tipus troncal i general, prvia a posteriors assignatures d'especialitzaci en qualsevol dels seus dominis. En aquest carcter general i en la quantitat de dades acumulades sobre l'estudi del desenvolupament radiquen a la vegada en l'atractiu i les limitacions de la Psicologia Evolutiva. Atractiu en la mesura en qu resulta apassionant seguir pas a pas el procs que porta a l'sser hum de la infncia a la vellesa; limitacions que deriven del fet que aquest procs est carregat d'esdeveniments i facetes sobre les quals no sempre s possible reflexionar amb suficient deteniment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372124" title="Regumiel de la Sierra" nonfiltered="4061" processed="4047" dbindex="144106">

Regumiel de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372127" title="William Whewell" nonfiltered="4062" processed="4048" dbindex="144107">


William Whewell (24 de maig de 1794 - 6 de mar de 1866). Teleg, filsof i cientfic britnic.

 Filosofia i histria de la cincia .

William Whewell s especialment conegut per la seva investigaci en el camp de la histria de la cincia i la filosofia de la cincia.

Des de una ptica neokantiana i presa com a model a la fsica newtoniana, Whewell considera que el mtode cientfic es sustenta en la "confluncia d'induccions". L'avan del coneixement cientfic depn de l'adequaci progressiva entre els fets i les idees que les posen en connexi. Les idees per Whewell, sn els conceptes genrics de l'espai, temps i causa i altres prpies d'alguna cincia: "afinitat electiva" en qumica, "fora vital" en biologia i "tipus natural" en taxonomia.

 Geologia i teoria evolutiva .
En geologia, Whewll es va oposar a l'actualisme de Charles Lyell i defensava l'actuaci de causes sobrenaturals en la histria de la terra per explicar el buit del registre fssil.

La seva concepci de la relaci entre forma i funci orgnica es correspon amb la teoria del disseny intelligent, on la seva divulgaci va collaborar activament a ser elegit per la redacci de un dels vuit Bridgewater Treatises.

Su concepcin de la relacin entre forma y funcin orgnica se correspondi con la teora del diseo inteligente, a cuya divulgacin colabor activamente al ser elegido para la redaccin de uno de los ocho Bridgewater Treatises.

 Bibliografia .
 (1837) History of the Inductive Sciences ;
 (1840) Philosophy of the Inductive Sciences;

 Referncies .
 Gonzlez Recio, Jos Luis, Teoras de la Vida, Ed. Sntesis. Madrid, 2004.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372128" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 3 a 10 tones" nonfiltered="4063" processed="4049" dbindex="144108">


La competici de vela de 3 a 10 tones va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la segona categoria ms pesada de totes les disputades en aquestes olimpades. Es van disputar dues curses, sent sols reconeguda pel Comit Olmpic Internacional la segona d'elles, disputada el 25 de maig de 1900, amb la presncia de 16 mariners repartits en 8 embarcacions de 4 nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real, per no afecten el resultat final de la cursa. El vaixell Fmur, guanyador de la primera de les curses, no acceptada pel Comit Olmpic Internacional, no va prendre part en aquesta cursa. Al mateix temps, el vaixell Bona Fide, vencedor d'aquesta cursa, no havia pres part a la primera cursa.


DQ: desqualificat
Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372129" title="Riocavado de la Sierra" nonfiltered="4064" processed="4050" dbindex="144109">

Riocavado de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372133" title="Klaus Schulze" nonfiltered="4065" processed="4051" dbindex="144110">


Klaus Schulze s un compositor alemany de msica electrnica, originari de Berln. Tamb ha editat material sota el nom de Richard Wahnfried, pseudnim basat en Richard Wagner, per qui Schulze professa gran admiraci. La seva carrera musical (que comen el 1967) abasta una gran quantitat de gneres musicals (entre ells, l'pera) i ha donat com a resultat l'edici de ms de 40 lbums.

Biografia.

Inicis i projectes previs.

Klaus Schulze inici la seva carrera musical tocant la bateria al conjunt Psy Free, juntament amb el guitarrista Alex Conti i el teclista Jo Schumann. Schulze s'hi va estar prop de dos anys, fins que entr al grup Tangerine Dream com a substitut del seu bateria original, Sven-Ake Johansson. L'estada de Schulze a Tangerine Dream fou curta, degut a les diferncies artstiques entre el lder de la banda, Edgar Froese, i ell; aix i tot, va intervenir en l'enregistrament del primer disc dels Tangerine Dream, Electronic Meditation, publicat el 1970. Poc desprs de la seva edici, Schulze sort del grup.

Com a reacci, Schulze organitz una nova banda, Ashra Tempel, amb el msics de jazz Manuel Gttsching (guitarra, instruments electrnics) i Hartmut Enke (baix); el trio aix format debut en concert el setembre de 1970 i public el seu primer disc el 1971, on Schulze ja s'encarregava dels teclats, a ms de la percussi. Per ja durant aquest perode public el seu primer disc en solitari, Irrlicht (1972), enregistrat nicament amb un orgue i un enregistrament d'una orquestra, extensament filtrat i manipulat, amb un resultat onric i hipntic.

De mica en mica, Schulze va veient cada cop ms clar que les seves idees tenen una difcil cabuda al si d'una banda; aix, poc desprs acab deixant tamb Ashra Tempel. Tot i que collabor breument amb una altra banda (The Cosmic Jokers, entre 1973 i 1974), Schulze ja estava decidit a provar fortuna en solitari aprofitant les possibilitats dels sintetitzadors.

Primera poca en solitari.

Schulze edit el 1973 el seu segon disc, el doble LP Cyborg, que incorpora ja un sintetitzador (l'EMS Synthi A) i un seqenciador primitiu. Encara a l'any 1973 Schulze torn a publicar material nou, incls al disc Picture Music; a ms, durant aquest perode collabor amb els seus anteriors grups, Ashra Tempel (com a convidat al seu disc Join Inn) i Tangerine Dream, suplint al teclista Peter Baumann durant una gira que el grup realitz a l'estat francs aquell estiu. Tamb enregistr cintes musicals teraputiques per a hospitals psiquitrics.

El 1974 Schulze llan un nou disc, Blackdance on, a ms dels sintetitzadors, el msic alemany toc una llarga llista d'instruments, entre ells la trompeta, la guitarra i, novament, la percussi. El disc compt amb la participaci vocal del barton Ernst Siemon. El 1974, Schulze  de gira per Europa amb el msic Michael Hoenig  reb l'encrrec de tocar a la sala de concert Salle Aurore, on coincidiria amb el grup Harmonia (format per Hans-Joachim Roedelius, Dieter Moebius  de Cluster  i Michael Rother, antic collaborador de Kraftwerk i fundador de Neu!). Tanmateix, el promotor no s'hi present, no hi havia pblic i res no indicava que s'hi hagus organitzat cap concert; tot i aix, els dos grups actuaren, primer Schulze i Hoenig (amb Harmonia com a pblic) i desprs Harmonia, amb Schulze i Hoenig d'espectadors.

El 1975 Schulze publica la seva primera gran obra, Timewind, un disc conceptual dedicat a la figura de Richard Wagner on mostra el seu estil ms caracterstic (llargues canons amb seqncies programades, melodies sinttiques i efectes sonors electrnics, amb un efecte hipntic); Schulze era en aquesta poca un dels exponents ms representatius de la kosmische Musik alemanya i realitz nombroses gires europees. Moondawn (1976), Mirage (1977), X (1978) i Dune (1979) completaren la part de la seva discografia relativa als anys 70. A ms, form el grup GO amb Steve Winwood, Stomu Yamashta i Michael Shrieve, amb qui public dos discos, un lbum d'estudi i un altre en directe. L'xit de Body Love (banda sonora d'una pellcula pornogrfica estrenada el 1977) li obr les portes del mercat nord-americ. Tamb en aquesta poca public el seu primer disc amb el pseudnim Richard Wahnfried.

Esplendor i decadncia.

Schulze inici la dcada dels 80 amb el disc en directe ...Live... i el seu primer disc enregistrat amb instruments digitals, Dig it, tots dos apareguts a l'any 1980. Schulze, installat en l'xit, vivia una poca d'esplendor econmica: tenia un estudi musical propi (situat a Hambhren, a prop d'Hamburg), una acadmia de sintetitzador, un estudi videogrfic i la seva prpia companyia de discos, Innovative Communication, amb la qual public els discos Trancefer (1981), Audentity (1983) i Dziekuje Poland Live '83, testimoni d'una gira de concerts per Polnia.

Per a finals de 1983, desprs d'una llarga gira europea, Schulze s'adon que quasi tots els diners de la companyia havien desaparegut; el seu home de confiana, Mark Sakautzky, havia malgastat bona part de les reserves econmiques i s'havia endinsat en projectes mastodntics. Schulze va vendre la companyia a Sakautzky i fund, juntament amb el seu msic collaborador Rainer Bloss, una nova discogrfica, Inteam. Tanmateix, malgrat les bones intencions de Bloss, la nova companyia tamb va fer fallida, desprs de publicar el 1984 un nic lbum de Schulze, Angst (por), banda sonora de la pellcula austraca del mateix nom. Schulze, desolat pel fracs dels seus projectes discogrfics i per la prdua de prestigi musical, redu cada cop ms les seves aparicions en pblic i actuacions, i caigu en l'addicci a les drogues i l'alcohol; noms desprs d'una estada a una clnica sussa de desintoxicaci pogu recuperar-se'n i tornar a l'activitat.

Recuperaci.

Forat pel tancament de les seves dues companyies, Schulze hagu de tornar a la seva antiga discogrfica, Brain, que edit els seus segents discos, si b la relaci entre el msic i el segell no estigu exempta de problemes, en particular amb les edicions dels seus discos als Estats Units. Trance*Fer (1985),  Dreams (1986) i En=Trance (1988) marcaren el ressorgiment musical i personal de l'artista, que el 1989 torn a actuar en directe a la ciutat alemanya de Dresden, poc abans de la caiguda del mur de Berln. Abans Schulze, auspiciat per les vivncies d'un amic seu intern en una clnica de desintoxicaci, havia editat tres composicions especialment preparades per al seu s en terpies per a pacients d'aquestes clniques.

L'actuaci de Schulze a Dresden fou enregistrada i publicada en format doble el 1990 amb el ttol The Dresden Performance; una caracterstica d'aquest disc s la inclusi addicional de peces enregistrades en estudi, que reflecteixen els records i les impressions de Schulze desprs de l'actuaci. Els directes Royal Festival Hall, Vol. 1, Royal Festival Hall, Vol. 2 (1992) i The Dome Event (1993, enregistrat a Colnia) tamb tenen aquest format. Tots aquests discos pertanyen a un perode caracteritzat per l's intens dels samplers i per complexes capes polirtmiques; l'lbum que inici aquesta fase s Mediterranean Pads, de 1990, mentre el disc In Blue, de 1995, enregistrat sense samplers, en signific el punt i final. A ms d'aquests llanaments, Schulze ha publicat diverses sries limitades de 10 i 25 CDs, anomenades Silver Edition, Historic Edition i Jubilee Edition, amb material indit i en tirada reduda de colleccionista.

En els anys posteriors Schulze combin la publicaci de discos amb el seu nom i sota el pseudnim de Richard Wahnfried. El seu material ms recent s l'lbum Kontinuum (2007) i el disc Farscape, enregistrat amb Lisa Gerrard, del grup Dead Can Dance, i publicat el 2008.

Influncia.

Klaus Schulze ha exercit una forta influncia en una gran quantitat de msics, entre els quals hom pot comptar Manuel Gttsching (d'Ashra Tempel i, posteriorment, Ashra), Steve Roach o Neuronium. El msic japons Kitaro descobr la msica electrnica i les possibilitats dels sintetitzadors en coincidir a un estudi amb Schulze. Alguns dels msics que manifesten la seva influncia han estat en algun moment alumnes de la seva acadmia.

Discografia.

lbums de Klaus Schulze.

1972 Irrlicht;
1973 Cyborg;
1974 Blackdance;
1975 Picture Music;
1975 Timewind;
1976 Moondawn;
1977 Body Love (banda sonora);
1977 Mirage;
1977 Body Love Vol. 2;
1978 X;
1979 Dune;
1980 ...Live...;
1980 Dig It;
1981 Trancefer;
1983 Audentity;
1983 Dziekuje Poland Live '83 (en directe);
1984 Angst (banda sonora);
1985 Inter*Face;
1986 Dreams;
1988 En=Trance;
1990 Miditerranean Pads;
1990 The Dresden Performance (en directe);
1991 Beyond Recall;
1992 Royal Festival Hall Vol. 1 (en directe);
1992 Royal Festival Hall Vol. 2 (en directe);
1993 The Dome Event (en directe);
1994 Le Moulin de Daudet (banda sonora);
1994 Goes Classic;
1994 Totentag;
1994 Das Wagner Desaster - Live - (en directe);
1995 In Blue;
1996 Are You Sequenced?;
1997 Dosburg Online;
2001 Live @ KlangArt 1 (en directe);
2001 Live @ KlangArt 2 (en directe);
2005 Moonlake;
2005 Vanity of Sounds;
2006 The Crime of Suspense;
2006 Ballett 1;
2006 Ballett 2;
2007 Ballett 3;
2007 Kontinuum;
2007 Ballett 4;
2008 Farscape;

A partir de l'any 2005 s'inici un programa de reedici dels discos de Klaus Schulze, amb la inclusi de material indit, a vegades amb un CD addicional.

lbums de Richard Wahnfried.

1979 Time Actor;
1981 Tonwelle;
1984 Megatone;
1986 Miditation;
1994 Trancelation;
1996 Trance Appeal;
1997 Drums 'n' Balls (The Gancha Dub);

Edicions especials.

1993 Silver Edition (10 CDs, edici de 2000 unitats);
1995 Historic Edition (10 CDs, edici de 2000 unitats);
1997 Jubilee Edition (25 CDs, edici de 1000 unitats);
2000 The Ultimate Edition (expansi de les tres primeres edicions especials amb ms material indit, proposta per al 2008);
2000 Contemporary Works I (10 CDs, amb artistes convidats);
2002 Contemporary Works II (5 CDs, amb un 6 disc per a les primeres 333);

Srie The Dark Side of the Moog.

Es tracta d'una srie de CDs on Schulze, Pete Namlook i Bill Laswell (aquest ltim en els volums IV, V, VI, i VII) homenatgen el grup angls Pink Floyd. El subttol de cada disc s una referncia humorstica a un disc o una can de Pink Floyd (el mateix ttol de la srie s una referncia al seu fams lbum The Dark Side of the Moon).

1994 The Dark Side of the Moog I - "Wish You Were There" (Wish You Were Here);
1994 The Dark Side of the Moog II - "A Saucerful of Ambience" (A Saucerful of Secrets);
1995 The Dark Side of the Moog III - "Phantom Heart Brother" (Atom Heart Mother);
1996 The Dark Side of the Moog IV - "Three Pipers at the Gates of Dawn" (The Piper at the Gates of Dawn);
1996 The Dark Side of the Moog V - "Psychedelic Brunch" (Alan's Psychedelic Breakfast);
1997 The Dark Side of the Moog VI - "The Final DAT" (The Final Cut);
1998 The Dark Side of the Moog VII - "Obscured by Klaus" (Obscured by Clouds);
1999 The Dark Side of the Moog VIII - "Careful With the AKS, Peter" (live) (Careful with that Axe, Eugene);
2002 The Dark Side of the Moog IX - "Set the Controls for the Heart of the Mother" (Set the Controls for the Heart of the Sun / Atom Heart Mother);
2005 The Dark Side of the Moog X - "Astro Know Me Domina" (Astronomy Domine);
2008 The Dark Side of the Moog XI - "The Heart Of Our Nearest Star" (Set the Controls for the Heart of the Sun);

Fonts i enllaos externs.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.
 Pgina oficial;
 Biografies;
 Discografia;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372134" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4066" processed="4052" dbindex="144111">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitz, per primera vegada en una Jocs, una competici d'handbol en categoria masculina.

Comits participants.
Participaren un total de 117 jugadors d'handobl de 6 comits nacionals diferents:

  Alemanya (22);
  (22);
  (14);
  Hongria (21);
  (20);
  (18);

Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Ronda preliminar.
Grup A.


 Alemanya guany Hongria 22-0;
 Hongria gauny els Estats Units 7-2;
 Alemanya guany els Estats Units 29-1;

Grup B.


 ustria guany Romania 18-3;
 Sussa guany Romania 8-6;
 ustria guany Sussa 14-3;

Ronda final.


 Alemanya guany Hongria 19-6;
 ustria guany Sussa 11-6;
 ustria guany Hongria 11-7;
 Germany guany Sussa 16-6;
 Sussa guany Hongria 10-5;
 Alemanya guany ustria 10-6;

Referncies.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372136" title="Valle de Valdelaguna" nonfiltered="4067" processed="4053" dbindex="144112">

Valle de Valdelaguna s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. Inclou les pedanies de Bezares, Quintanilla de Urrilla, Huerta de Abajo, Tolbaos de Abajo, Tolbaos de Arriba, i Vallejimeno. 
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372137" title="Villanueva de Carazo" nonfiltered="4068" processed="4054" dbindex="144113">

Villanueva de Carazo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372138" title="Vilviestre del Pinar" nonfiltered="4069" processed="4055" dbindex="144114">

Vilviestre del Pinar s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372139" title="Major (Regne Unit)" nonfiltered="4070" processed="4056" dbindex="144115">

 Veure "Major" per a d'altres pasos que fan servir aquesta graduaci;

A les Forces Armades Britniques, Major s un rang militar emprat tant per l'Exrcit Britnic com pels Marines Reials. La insgnia del rang s una corona. El seu equivalent naval s Tinent-Comandant i Comandant d'Esquadr a la RAF. T el rang OTAN OF-3, i se situa entre el Capit i el Tinent Coronel

A l'poca de les Guerres Napoleniques, un batall d'infanteria normalment tenia dos majors, denominats el major superior i el major inferior. El major superior actuava com el segon al comandament; i els majors sovint comandaven destacaments de dues o ms companyies separades del cos principal. El segon al comandament d'un batall o d'un regiment habitualment encara s un major.

Des de l'1 d'abril de 1918 al 31 de juliol de 1919, la RAF va mantenir el rang de major. Va ser substitut pel rang de Comandant d'Esquadr al dia segent.

Durant la Primera Guerra Mundial, els majors sovint comandaven companyies independents, esquadrons o bateries, per aquestes orgnicament formaven part d'un regiment o batall i estaven encara habitualment comandades per capitans. Desprs de la Segona Guerra Mundial, el Major va ser el comandant habitual de totes les companyies, esquadrons i bateries, i aix resta fins avui.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372140" title="Vizcanos" nonfiltered="4071" processed="4057" dbindex="144116">

Vizcanos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372141" title="Pramos (comarca)" nonfiltered="4072" processed="4058" dbindex="144117">
Pramos s una comarca de la provncia de Burgos (Castella-Lle). Tamb coneguda com a "Sedano y Las Loras". Est formada pels municipis de:

 Basconcillos del Tozo;
 Montorio;
 Sargentes de la Lora;
 Sedano;
 Tubilla del Agua;
 rbel del Castillo;
 Valle de Valdelucio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372143" title="Sargentes de la Lora" nonfiltered="4073" processed="4059" dbindex="144118">

Sargentes de la Lora s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. Limita al nord amb Valderredible. Inclou les localitats d'Ayoluengo,  Lorilla, Moradillo del Castillo, San Andrs de Montearados,  Santa Coloma del Rudrn i  Valdeajos.


Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372144" title="Juan Usabiaga Lasquvar" nonfiltered="4074" processed="4060" dbindex="144119">
Juan Usabiaga Lasquivar (* Sant Sebasti, 1879 -   ? 1953) fou un enginyer industrial i poltic basc. Inici la seva carrera poltica com a diputat a l'obtenir un esc en l'apartat de "Representants d'Activitats de la Vida Nacional" en les eleccions de 1927. Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola participaria a les eleccions de 1931 en representaci del Partit Republic Radical, obtenint un esc per per la circumscripci de Guipscoa . Va ser ministre de Agricultura entre el 29 d'octubre i el 14 de desembre de 1935 en el govern que va presidir Joaqun Chapaprieta. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372146" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4075" processed="4061" dbindex="144120">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 12 i 16 d'agost de 1936.

Comits participants.
Participaren un total de 127 genets de 21 comits nacionals diferents:

  Alemanya (9);
  (8);
  (3);
  (3);
  (4);
  (8);
  (1);

  Frana (9);
  Hongria (9);
  Itlia (6);
  (4);
  (6);
  (9);
  (6);

  (3);
  (6);
  (5);
  (9);
  (6);
  (4);
  (9);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1936;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372148" title="Enrique de Francisco Jimnez" nonfiltered="4076" processed="4062" dbindex="144121">
Enrique de Francisco Jimnez (Getafe, 1878 - Ciutat de Mxic, 1957) fou un poltic socialista basc d'origen madrileny. Va passar la seva adolescncia a Tolosa (Guipscoa), i el 1910 fou escollit regidor del seu ajuntament pel PSOE. Treball a l'empresa Irastorza Hermanos fins que va tancar el 1912, i desprs fou president del Sindicat del Paper de la UGT de Guipscoa. Fou candidat socialista a les eleccions a Corts Espanyoles de 1919 i 1920. Ser escollit diputat pel PSOE per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1931, per a les eleccions de 1933 no va revalidar el vot. Aleshores treball com a gerent de la cooperativa Alfa d'Eibar, per fou empresonat per la participaci en la Revoluci de 1934. Alliberat, fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1936. Tamb fou membre de la maoneria.

Desprs la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on fou vicepresident de l'executiva de la UGT a l'exili el 1944-1947 i ministre d'economia de la Repblica espanyola en l'exili en el govern de Jos Giral (abril de 1946 - gener de 1947).

 Enllaos externs .
 Enrique de Francisco a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Biografies d'exiliats republicans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372149" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - 10 a 20 tones" nonfiltered="4077" processed="4063" dbindex="144122">


La competici de vela de 10 a 20 tones va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Aquesta fou la categoria ms pesada de totes les disputades en aquestes olimpades. 

Es van disputar tres curses, en qu es donaven punts segons la plaa obtinguda en cadascuna d'elles. Els punts se sumaven i el vaixell que obtenia ms punts en resultava vencedor. Es donaven 10 punts pel vencedor de cada cursa, disminuint un punt per cada posici menys. No acabar una cursa comportava quedar en ltima posici i obtenir 5 punts. Si el vaixell era desqualificat rebia una penalitzaci d'un punt i sols n'obtenia 4. 

Hi van prendre part 7 mariners repartits en 6 embarcacions, de dues nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.
Els handicaps s'afegeixen al temps real de cada vaixell per tal de donar un temps ajustat real, per sols afecten el resultat final de la tercera cursa. 

Cursa 1.


DQ: desqualificat
Cursa 2.
Billard i Perquer encapalaven la classificaci, amb 19 punts, desprs de la segona cursa. Hore era segon, amb 18 punts, mentre Decazes era tercer amb 17 punts. 



Cursa 3.
 Billard i Perquer guanyaven la cursa, consolidant el seu liderant al global de la prova. Cronier finalitzava en segona posici, per la desqualificaci de la primera cursa li imped passar de la 4a posici final. Hore perdia la segona posici final en no finalitzar aquesta cursa, i passava a la tercera posici. Decazes aconseguia la tercera posici a la cursa que li permetia fer-se amb la segona posici final. 


DNF: No finalitza la cursa
Classificaci final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372151" title="Myllykosken Pallo -47" nonfiltered="4078" processed="4064" dbindex="144123">

El Myllykosken Pallo -47 (o MyPa) s un club de futbol finlands de la ciutat d'Anjalankoski.

Histria.
El MyPa va ser fundat el desembre de 1947 al municipi d'Anjalankoski. No fou, per, fins el 1975 que ascend per primer cop a la primera divisi. Als anys 90 torn a ascendir. Entre els anys 1993 i 1996 va acabar en segona posici a la lliga quatre cops consecutius. Tamb guany dues copes els anys 1992 i 1995. L'any 2004 guany la seva tercera copa i l'any segent la lliga per primer cop.

Palmars.
 Lliga finlandesa de futbol (1): ;
 2005;
 Copa finlandesa de futbol (3):  ;
1992, 1995, 2004;

Futbolistes destacats.
Antti Okkonen;
Tuomas Haapala;
Markus Heikkinen;
Sami Hyypi;
Joonas Kolkka;
Toni Kuivasto;
Jari Litmanen;
Miikka Multaharju;
Niklas Tarvajrvi;
Tuomas Kansikas;
Brent Sancho;
Krisztian Timar;
Vasile Marchis;
Marco Manso;
Leilei Gao;
Koffi Romo Konan;
Tero Mklinen;
Denis Volodin;
Bono Adriano de Souza la Pinha;
Anes Zukic;
Tuomo Knnen;
Adriano Munoz;
Ryan Botha;
Luiz Antonio Moraes;
Istvn Mitring;
Tuomas Aho;
Sami Ristil;
Jussi Nuorela;
Markus Heikkinen;
Toni Kuivasto;
Janne Lindberg;

Enllaos externs.
 Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372154" title="Miguel Gortari Errea" nonfiltered="4079" processed="4065" dbindex="144124">
Miguel Gortari Errea fou un enginyer agrnom i poltic navarrs. Va ser director d'Estadstica i Cadastre de la Diputaci de Navarra. Va intervenir en el segon Congrs de la Societat d'Estudis Bascos que es va celebrar en Pamplona en l'estiu de 1920. Va ser el ms votat en les eleccions generals espanyoles de 1931 per Navarra el 28 de juny de 1931 quan va estar com independent en ela Bloc Catlic-Foralista. Va participar en l'anlisi econmica de l'Estatut Basc-Navarrs en 1932, i en fou favorable per amb les seves matisacions, per a recobrar les facultats poltic-administratives per a Navarra. 

El 1934 va ser sotssecretari del ministeri d'Indstria i Comer amb Alejandro Lerroux i en 1935 va ocupar el crrec de sotssecretari en el d'Agricultura. A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser escollit novament diputat pel bloc de Dretes de Navarra. Desprs de la guerra Civil Espanyola va ser alcalde de l'ajuntament de Pamplona de 1949 a 1952, i posteriorment va ser nomenat Vicepresident de la Diputaci des d'abril de 1952 a abril de 1961, aix com procurador a Corts Franquistes el 1943, 1949, 1952, 1955, 1958 i 1961 
Enllaos externs.
 Miguel Gortari a l'enciclopedia digital del Pas Vasco "Auamendi";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372156" title="Chris Craft" nonfiltered="4080" processed="4066" dbindex="144125">
 Chris Craft  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 17 de novembre del 1943 a Porthleven, Cornwall, Anglaterra.


 A la F1 .

Chris Craft va debutar a la desena i penltima cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant  el GP de Canad el 19 de setembre del 1971 al circuit de Mosport.

Va participar en un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372157" title="Emilio Azarola Gresilln" nonfiltered="4081" processed="4067" dbindex="144126">
Emilio Azarola Gresilln (Tafalla, Navarra, 1872-1950) fou un enginyer de camins, economista i poltic navarrs, membre d'una famlia basc-navarresa emigrada a l'Uruguai. El 1931, en les eleccions municipals que dugueren a la Segona Repblica, result escollit alcalde de Doneztebe (Navarra), per la minoria radical-socialista. En les eleccions generals espanyoles de 1931 va ser escollit diputat per la Conjunci Republicano-Socialista pel Partit Republic Radical Socialista de Navarra

Va ser un dels ms vehements opositors a una autonomia conjunta de les quatre provncies d'laba, Guipscoa, Biscaia i Navarra quan es debatia l'Estatut d'Estella. Va ser el cap de fila dels republicans navarresos que es van oposar a un Estatut nic. Desprs de la polmica assemblea en la qual va ser rebutjat, un nombre important de republicans radical-socialistes que advocaven per un Estatut conjunt abandonaren el partit. (). 

El seu germ, contraalmirall de l'Armada i Ministre de Marina durant la Repblica Antonio Azarola, va ser afusellat en la Guerra Civil Espanyola pel bndol franquista, mentre que la seva filla Amelia Azarola Echevarra que estava casada amb l'aviador falangista Julio Ruiz de Alda, va enviduar quan el seu marit va ser assassinat a la Pres Model de Madrid el 23 d'agost de 1936. Va ser cap del gabinet del Ministre de Marina en els anys que el seu germ va ocupar la cartera i director Tcnic de l'Autoritat Porturia de Santa Cruz de Tenerife entre juliol de 1936 i octubre de 1942.

 Enllaos externs .
 Emilio Azarola a l'Enciclopdia Auamendi ;
 Relaci de Directors Tcnics de l'Autoritat Porturia de Santa Cruz de Tenerife;
 Protagonistes de la Guerra Civil Espanyola, 1936-39, Antonio Azarola;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372158" title="Fitor (Forallac)" nonfiltered="4082" processed="4068" dbindex="144127">
Fitor, en plena serra de les Gavarres, s un terme de poblament dispers del terme de Forallac que s'ha acabat abandonant a causa de l'escasa rendibilitat de l'explotaci del bosc.

s pot considerar la darrera estribaci de la serra quan es fon amb el pla i forma una pennsula boscosa, lleugerament inclinada cap al nord, d'una alada mitjana de 200 metres. Aquesta pennsula boscosa sobre el pla va unida a la serralada principal per un istme que s el coll de la Ganga, per on discorre avui en dia la carretera comarcal de la Bisbal a Calonge, i que va ser ja en el seu temps un cam rom. Per la seva situaci, Fitor ha estat una crulla de camins, que connectaven la zona de Girona amb la costa i el pla de l'Empord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372159" title="Julio Gil Pecharromn" nonfiltered="4083" processed="4069" dbindex="144128">
Julio Gil Pecharromn s un historiador espanyol contemporani, nascut a Madrid. Va estudiar tamb periodisme. Ha exercit la docncia durant diversos anys a la Universitat Complutense de Madrid, on va realitzar els seus estudis. Actualment s professor titular d'Histria Contempornia a la UNED. La seva lnia d'investigaci se centra en la histria poltica espanyola del segle XX, i ms concretament en els partits de la dreta. El 1985, la Universitat Complutense va publicar la seva tesi sobre Renovacin Espaola. Una alternativa monrquica a la Segunda Repblica. Ha collaborat en diverses obres collectives i s autor de nombrosos articles sobre histria espanyola i europea contempornia. 

En la investigaci i docncia el va iniciar Carlos Seco Serrano, del que va ser ajudant de ctedra. Ha emprs una pentalogia biogrfica de poltics de la Segona Repblica de la qual han aparegut quatre volums. El 1996 es va publicar el de Jos Antonio Primo de Rivera. El 2000 va publicar una altra obra sobre el doctor Albiana, que va introduir les primeres milcies de partit i la primera violncia rondaire. El 2005 es va editar el llibre sobre Niceto Alcal Zamora. El 2007 va aparixer la biografia de Ricardo Samper, dirigent del republicanisme blasquista de Valncia i membre de la comissi que va redactar la Constituci de 1931.

 Obres .
Jos Antonio Primo de Rivera: retrato de un visionario Planeta-De Agostini, 2005. ISBN 84-674-2262-9;
Niceto Alcal-Zamora: un liberal en la encrucijada Sntesis, 2005. ISBN 84-9756-314-X;
Historia de la Segunda Repblica Espaola (1931-1936) Madrid : Biblioteca Nueva, 2002. ISBN 84-9742-025-X;
Historia contempornea de Europa centro-oriental  Universidad Nacional de Educacin a Distancia, UNED, 2002. ISBN 84-362-4825-2;
La segunda repblica Madrid : Historia 16, 1999. ISBN 84-7679-128-3;
Historia de Espaa SGEL: Sociedad General Espaola de Librera, 1998. ISBN 84-7143-704-X;
La segunda repblica: esperanzas y frustraciones Temas de hoy, 1996. ISBN 84-7679-319-7;
Conservadores subversivos: la derecha autoritaria alfonsina (1913-1936) EUDEMA Universidad, 1994. ISBN 84-7754-157-4;

 Enllaos externs .
 ;
 ;




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372163" title="Without You (Can de Silverchair)" nonfiltered="4084" processed="4070" dbindex="144129">

Without You s el segon senzill del quart lbum de la banda australiana Silverchair, Diorama. El seu estil recorda ms al so dels anteriors i aix es deu a que realment es va compondre durant la gravaci del tercer lbum del grup (Neon Ballroom) per finalment no s'hi va incloure.

El videoclip, com en l'anterior senzill, tamb est dirigit per Sean Gilligan i Sarah-Jane Woulahan. En aquesta ocasi presenten una gran quantitat d'aurores de diversos colors que simulen un lloc de l'espai mentre el grup est tocant sobre un petit planeta. En el vdeo es pot veure com el cantant Daniel Johns es troba generalment assegut en una cadira o quiet tocant la guitarra. Aix s deu a que en aquesta poca, Johns patia una artritis reactiva que el perjudicava molt per moure's.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (ELEVENCD9)
 "Without You";
 "Asylum";
 "Hollywood";
 "Ramble";


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372172" title="Leopoldo Torricelli" nonfiltered="4085" processed="4071" dbindex="144130">






Leopoldo Torricelli (Tor, 2 de novembre de 1893   Tor, 18 de novembre de 1930) va ser un ciclista itali que va ser professional entre 1912 i 1929. Bon rodador, els seus principals xits foren la victria al Giro de Llombardia de 1916, i una etapa al Giro d'Itlia de 1920. El triomf al Giro de Llombardia es produ grcies a qu s'aprofit de la caiguda del seu company d'escapda, Alfredo Sivocci, en l'ltim kilmetre, arribant d'aquesta manera en solitari a la lnia d'arribada. Desprs de la seva carrera esportiva en carretera es pass a la pista, guanyant sis campionats d'Itlia de migfons en pista entre 1924 i 1929. El 1924 fou tercer al mundial de la mateixa especialitat. 

 Palmars .
1912;
 1r a la Gnova-Ventimiglia;
1913;
 1r a la Copa Casalegno;
 1r al Giro de les dues Provncies - Marciana di Cascina;
1916;
 1r al Giro de Llombardia ;
1919;
 1r a la Copa Savona;
 1r a la Susa-Mont Cenis;
1920;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1924;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;
 3r al Campionat del Mn en pista de mig fons;
1925;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;
1926;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;
1927;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;
1928;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;
1929;
 Campi d'Itlia en pista de mig fons ;

Resultats al Giro d'Itlia.
Giro d'Itlia 1913. 6 de la classificaci general;
Giro d'Itlia 1920. Vencedor d'una etapa;

 Enllaos externs.
Fitxa de Leopoldo Torricelli a sitiodeciclismo.net';
Palmars i biografia de de Leopoldo Torricelli a museociclismo.it ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372175" title="Impersonalitat sintctica" nonfiltered="4086" processed="4072" dbindex="144131">
En sentit estricte, una oraci impersonal s una oraci que no t subjecte gramatical i consta noms d'un sintagma verbal. Per exemple: plou; fa calor; s de nit; hi ha pomes en aquest cistell; s'hi est b, aqu.

Les oracions impersonals obliguen a replantejar el concepte d'oraci des del punt de vista estructural, ja que no corresponen a l'esquema SN + SV sin que consten noms d'un SV. Tamb entren en contradicci amb la definici tradicional, ja que aparentment no hi ha predicaci perqu no hi ha un subjecte del qual predicar. En realitat, per, perqu existeixi una oraci en el pla de la llengua, l'nic requisit s que hi figuri un verb en forma personal.

Classes d'impersonals sintctiques.
 Impersonals que designen fenmens naturals; sn els anomenats "verbs meteorolgics" que es conjuguen en 3a persona del singular, com ara plou, neva, plovisqueja, trona, pedrega, etc. ;
 Impersonals amb les formes verbals hi ha, fa o es: hi ha pomes a la cistella, fa fred, s aviat. L'element que segueix al verb no s el subjecte sin un complement directe en el cas de hi ha i fa, i un atribut del verb s, ja que accepta la substituci pronominal.
 Impersonals amb es/s /se; en determinades construccions, el morfema gramatical es/s /se es converteix en una marca d'impersonalitat. En aquest cas existeix un agent o un subjecte semntic, per, o s desconegut, o no interessa precisar-lo: se saluda als ambaixadors; s'hi est b, aqu.

Vegeu tamb.
Impersonalitat semntica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372176" title="Pietro Fossati" nonfiltered="4087" processed="4073" dbindex="144132">

Pietro Fossati (Novi Ligure, 29 de juny de 1905 - Novi Ligure, 13 de mar de 1945) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1926 i 1934. El principal xit esportiu fou la victria al Giro de Llombardia de 1929. Va morit el 1945, en un dels darrers bombardejos aliats sobre Itlia durant la Segona Guerra Mundial. 

 Palmares .
1926;
  1r al Campionat Itali "Liberi";
1927 ;
 1r a la Copa del Re ;
1928 ;
 1r a la Copa Placci ;
1929 ;
 1r al Giro de Llombardia;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Pietro Fossati a museociclismo.it ;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372178" title="Impersonalitat semntica" nonfiltered="4088" processed="4074" dbindex="144133">

La impersonalitat semntica consisteix en no explicitar l'agent de l'acci o el subjecte semntic d'una oraci. A vegades, el motiu s perqu no n'hi ha, per d'altres s perqu no interessa explicitar-lo o perqu el predicat podria ser considerat universalment vlid. 

En aquest sentit, sn oracions impersonals semntiques oracions com les segents: un no sap qu fer; en aquella cova passes un fred terrible. 

Una oraci pot ser a la vegada impersonal sintctica i impersonal semntica. Totes les impersonals sintctiques sn impersonals semntiques, per no a la inversa.

Classe d'impersonals semntiques.
 Impersonals eventuals: en certs contextos, la 3a persona del plural s una marca d'impersonalitat. El subjecte gramatical de l'oraci s'ha oms per tal d'indicar que l'agent de l'acci o el subjecte semntic s desconegut: truquen a la porta.
 Construccions amb el pronom indefinit un o hom: hom creu que la vida s un pur trmit cap a la mort.
 Usos colloquials de la 2a persona del singular tu: a la meva poca, havies d'anar a peu a collegi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372179" title="Massacre de Badajoz" nonfiltered="4089" processed="4075" dbindex="144134">

La massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la Batalla de Badajoz, durant la Guerra Civil Espanyola, i fou el resultat de la repressi exercida pel exrcit sublevat contra civils i militars defensors de la II Repblica, desprs de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la II Repblica espanyola, que es dur a terme el 14 d'agost de 1936. 

Constitueix un dels esdeveniments ms controvertits de la guerra, doncs el nombre de vctimes d'aquesta matana varia ostensiblement depenent dels historiadors que l'han investigat. A ms, en resultar guanyador de la contesa el bndol sublevat, mai es va produir una investigaci oficial sobre el que va succeir a la ciutat extremenya. En qualsevol cas, les estimacions ms comuns apunten que entre 2.000 i 4.000 persones van ser executades, en uns fets tipificats per diverses associacions de drets humans com crims contra la humanitat.  Tamb es considera provat que es va cometre genocidi, i des 2007 existeixen diverses denncies interposades per tal consideraci.    Al comandament de les tropes que perpetrat la massacre de Badajoz es trobava el general Juan Yage, qui, desprs de la guerra civil, va ser nomenat Ministre de l'aire per Franco. A partir d'aquests fets, Yage va ser popularment conegut com el carnisser de Badajoz.  

Segons el cens, Badajoz tenia 41.122 habitants en 1930, per la qual cosa de ser correcta la xifra de 4.000 executats, el percentatge de represaliats arribaria el 10% de la poblaci. 

 Referncies .


 Enllaos externs .


 S.B.H.A.C.: Las matanzas de Badajoz. ;
 YouTube: La matanza de Badajoz ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372182" title="Amalie Auguste Melitta Bentz" nonfiltered="4090" processed="4076" dbindex="144135">
Melitta Bentz  (1873   1950) fou la inventora de la Melitta i del filtre de paper per al caf.

Melitta Benz era una mestressa de casa alemanya a qui li agradava molt el caf i volia fer un bon caf. Per aix va inventar la cafetera.
Va patentar el sistema i va crear una fbrica. Desprs, va descobrir el paper secant per filtrar el caf. A la fbrica, va seguir investigant i va inventar les bossetes d infusi.

La seva fbrica encara continua funcionant avui en dia.

Enllaos externs.
Web de l'empresa











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372185" title="Festival terra de trobadors" nonfiltered="4091" processed="4077" dbindex="144136">

El festival Terra de Trobadors va comenar fa 18 anys, es volia reviure el temps d'esplendor del Castell d'Empries medieval i compta amb la participaci de tots els vens i entitats del poble i diferents grups contractats.

Es un conjunt d'actes que tenen lloc normalment el segon cap de setmana de setembre coincidint amb la Diada de Catalunya. A partir de diverses actuacions i activitats, es vol recuperar la histria i el passat en qu Castell va ser la capital del comtat d'Empries, molt important durant l edat mitjana, on convisqueren poetes, trobadors, joglars, cavallers..

Cada any t una temtica diferent, en aquesta darrera edici s'ha triat el tema i la cronologia del temps de Pon Hug IV d'Empries i el regnat del rei Jaume I.

Les principals activitats sn el mercat a la llotja, el torneig medieval, el sopar al pati del palau dels comtes i diferents actuacions musicals i teatrals al llarg de tres dies intensos.

Enllaos externs.
Web oficial



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372187" title="Arsames (prncep)" nonfiltered="4092" processed="4078" dbindex="144137">
Arsames (Arama) fou un prncep aquemnida d'origen incert.

Va donar suport a Darios II de Prsia contra Xerxes II de Prsia (424-423 aC) i fou strapa d'Egipte des de al menys el 428 aC (sota Artaxerxes I de Prsia) fins al menys el 406 o 405 aC. Alguns qestions administratives del seu govern consten en un papir amb dades entre el 428 i el 406 aC. 

Entre el 411 aC i el 408 aC era a Susa i en aquest temps la satrapia d'Egipte va estar governada per Artavant, probablement el seu lloctinent. L'estiu del 410 aC es van detectar smptomes de rebelli a Egipte; el temple de Yahu a l'illa Elefantina fou destrut pels egipcis i alts oficials perses que es manifestaven en contra dels jueus els quals donaven suport al gran rei persa. El 404 aC Darios II va morir i el poder a Egipte va passar a Amirteu II (Amyrtaeus) com a fara i Arsmaes no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372188" title="Abd-ad-Dayyan (nom)" nonfiltered="4093" processed="4079" dbindex="144138">
Abd-ad-Dayyan s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ad-Dayy n) que literalment significa "Servidor del Remunerador", essent el Remunerador un atribut de Du. Si b Abd-ad-Dayyan s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Diaan... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372189" title="Arpa Khan" nonfiltered="4094" processed="4080" dbindex="144139">
Arpa Khan (mort 1336)  fou el des Il-khan de Prsia que va governar del 1335 al 1336. Era descendent d' Arig Boke (Ariq Buqa) germ petit d'Hulagu, branca familiar establerta al Iran el 1308.

A la mort d'Abu Said Bahadur Khan el visir Ghyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din va comunicar que Arpa havia estat designat successor i fou entronitzat a la plana de Karabagh al cap de cinc dies (5 de desembre de 1335) agafant el ttol de Sultan Muizz al-Dunya wa l-Din Mahmud. El khan de l'Horda d'Or Uzbeg Khan s'estava acostant per es va retirar quan el nou khan es va dirigir a la frontera.

Arpa va retornar triomfalment a la seva capital. Es va casar llavors amb Sati Beg Khatun al-sultana al-radila, la germana del seu predecessor. El Shaykh Hasan fou restaurat com amir al-ulus i un bon nombre d'amirs foren alliberats. En canvi va fer executar a diverses persones lligades a l'anterior khan com la seva muller principal Bagdad Khatun (sospitosa d'enverinar al seu marit i de contactes amb l'Horda d'Or) i l'amir Mahmud Shah Indju (mar del 1336).

La seva situaci era difcil doncs una de les dones d'Abu Said, Delshad Khatun, estava prenyada i si donava a llum un fill seria l'hereu legtim. Finalment va nixer una filla cosa que va solucionar el problema. La mare d'Abu Said, Hadjdji Khatun s'oposava al seu govern i incitava al seu germ el oirat Ali Padshah, que era al Diyar Bakr on tenia un feu; Delsad Khatun es va refugiar al seu territori, i llavors Ali Padshah va proclamar com a khan a Musa, fill gran del antic khan Baidu Khan, i es va assegurar la neutralitat de Shaykh Hasan; llavors va avanar contra Arpa; molts dels militars  i seguidors d'aquest van desertar fins i tot aquells que li devien la llibertat; Arpa fou derrotat en un combat a Jagatu (moderna Zarrina Rud) en una data el mes de maig de 1336, que probablement  fou el dia 9. Fou fet presoner a Sultaniya i portat a Udjan sent entregat al fill de Mahmud Indju, el qual en venjana per la mort del pare el va fer matar el 15 de maig de 1336.

 Biografia .
J. A. Boyle, Dynastic and Political History of the Il-Khans, Cambridge History of  Iran V;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372192" title="Abd-aix-Xaf (nom)" nonfiltered="4095" processed="4081" dbindex="144140">
Abd-aix-Xaf s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ax-X f ) que literalment significa "Servidor de Qui cura", essent Qui cura un atribut de Du. Si b Abd-aix-Xaf s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Shafi,  Abdul Shafie... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372193" title="Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona" nonfiltered="4096" processed="4082" dbindex="144141">


La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona est formada per 12 espais naturals situats a la franja litoral i pre-litoral de la provncia de Barcelona.  Abasta una superfcie total de 100.625 hectrees, representant el 22 % del territori on viu el 70 % de la poblaci de Catalunya.

La Xarxa de Parcs Naturals pretn garantir l'equilibri territorial dels 100 municipis del seu mbit geogrfic i t la missi de fomentar la conservaci i el desenvolupament econmic sostenible d aquest territori, aix com l's pblic, posant a l'abast dels ciutadans centres d'informaci i documentaci, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals, equipaments pedaggics i culturals, albergs, residncies casa de pags, rees d'esplai i d'acampada, publicacions i audiovisuals, a ms de cursos, tallers i estades ambientals, tot plegat per gaudir, conixer i respectar el medi natural.

Els parcs que formen part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci  de Barcelona sn: 
el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l Obac, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de Collserola, l'Espai Natural de les Guilleries Savassona, el Parc del Castell de Montesquiu, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc del Garraf, el Parc d'Olrdola, el Parc del Foix i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

 Enllaos externs .
 Web oficial Xarxa de Parcs Naturals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372195" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1900 - Classe oberta" nonfiltered="4097" processed="4083" dbindex="144142">


La classe oberta o Concurs d'Honor va ser una de les proves de vela dels Jocs Olmpics de Pars de 1900. Hi van prendre part totes les embarcacions que havien participat en les altres proves d'aquestes olimpades. Es va disputar el 20 de maig de 1900, amb la presncia de 78 mariners, distributs en 43 embarcacions, en representaci de 6 nacions.

Medallistes.


Resultats.
El dia de la cursa feia molt poc vent i com a conseqncia 36 de les 43 embarcacions no van poder finalitzar la cursa i dos ms foren desqualificats desprs de la cursa per emprar altres maneres de propulsaci diferents a la vela. Els 5 que van acabar la cursa legalment ho van fer desprs de ms de 6 hores de competici. 


DNF: No finalitza la cursaDQ: Desqualificat

Notes.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".  Accs 2 de mar de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Sailing 1900".
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372198" title="Abd-aix-Xkir (nom)" nonfiltered="4098" processed="4084" dbindex="144143">
Abd-aix-Xkir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ax-X kir) que literalment significa "Servidor del Molt Agrat", essent el Molt Agrat un atribut de Du. Si b Abd-al-Ala s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Shaker... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372201" title="Abd-al-Jamil (nom)" nonfiltered="4099" processed="4085" dbindex="144144">
Abd-al-Jamil s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Jam l) que literalment significa "Servidor del Bell", essent el Bell un atribut de Du. Si b Abd-al-Jamil s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Jamil,  Abdul Jamiel... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372203" title="Abd-al-Jawad (nom)" nonfiltered="4100" processed="4086" dbindex="144145">
Abd-al-Jawad s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Jaw d) que literalment significa "Servidor del Geners", essent el Geners un atribut de Du. Si b Abd-al-Jawad s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Jawad... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372204" title="Arsites (prncep)" nonfiltered="4101" processed="4087" dbindex="144146">
Arsites (persa Arsita, babiloni Ar-ri-it-tu) fou un prncep aquemnida, fill d'Artaxerxes I de Prsia amb la seva concubina babilnica Cosmartidene. El seu nom era probablemen diminutiu d'Arsames (Aran = heroi). 

Arsites es va rebellar al oposar-se a la successi de Darios II de Prsia el 423 aC i va tenir el suport del prncep Artifi (Artyphius) fill de Megabizos. Es va valer de mercenaris grecs de Milet que per primer cop van intervenir en els afers dinstics perses. La rebelli es va iniciar probablement a Sria, i els rebels van guanyar dos batalles per van perdre la tercera; el rei va subornar als mercenaris per desertar i sense forces sota el seu comandament els rebels es van haver de rendir i foren executats. (Ctsies, Persica). Documents de Babilnia esmenten un prncep de nom Arriittu, i testimonien que encara era viu el 417 aC i que probablement era el mateix personatge, i se suposa que o be la rebelli fou ms llarga que el que caldria esperar  o que desprs de rendir-se no fou executat fins al cap d'un temps.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372205" title="Abd-al-Khallaq (nom)" nonfiltered="4102" processed="4088" dbindex="144147">
Abd-al-Khallaq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al- all q) que literalment significa "Servidor del Creador", essent el Creador un atribut de Du. Si b Abd-al-Khallaq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Khallaq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372206" title="Cementiri del Sud-oest" nonfiltered="4103" processed="4089" dbindex="144148">

El cementiri del Sud-oest s la necrpolis situada a la muntanya de Montjuc, a Barcelona. s conegut popularment com Cementiri de Montjuc. T una superfcie d'uns 567.934 metres quadrats i unes 152.774 sepultures. Ocupa prcticament tot el vessant sud de la muntanya. s el ms gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'Edat Mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus, com aix ho confirmen investigacions i troballes arqueolgiques.

Histria.
El cementiri va ser inaugurat el 17 de mar de 1883. La seva creaci va ser deguda a la explosi industrial, demogrfica i rpid creixement urbanstic que pat la ciutat de Barcelona a mitjans del segle XIX. En el cementiri es pot trobar una placa commemorativa d'aquest dia on es bene el recinte catlic. Com a innovaci, al cementiri es reserv uns espais per a que poguessin ser enterrats aquells que tinguessin altres confessions religioses, com ara protestants o jueus. 

Fins aquell moment a la ciutat hi havia petits cementiris, com el de Sant Andreu, Horta, Sant Gervasi, el de Sants o el que es considerava el ms gran i ms antic de la ciutat, el Cementiri del Poblenou. Aquest ltim havia estat sempre al servei de la ciutat de Barcelona i fins mitjans del segle XIX, quan es van enderrocar les muralles que impedien l'expansi urbanstica de la ciutat, havia estat extramurs. La resta de petits cementiris que troben avui dia dins la ciutat sn el testimoni que queda de quan Sants, Horta, San Gervasi, Hostafrancs eren petits pobles que tenien els seus propis fossars, molt abans que quedesssin annexionats a la ciutat de Barcelona. 

La pressi urbanstica havia esgotat les possibilitats d'espai per a nous enterraments en aquests cementiris. L'emergent i poderosa burgesia catalana impuls el projecte d'un nou cementiri que seria realment una necrpolis, pel seu tamany i nombre de sepultures. S'encarreg el disseny i planificaci a l'arquitecte Leandre Albareda. Per l'poca en qu va ser projectat i construt, el cementiri acoll l'arquitectura del modernisme dins l'art funerari. En efecte, avui dia es considera el Cementiri del Sud-oest, com un punt de referncia i visita obligada per estudiar i gaudir del modernisme en l'arquitectura. En el cementiri es poden trobar bellssimes i interessants escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en lpides, panteons i grups arquitectnics. Fins i tot es va construir un estany que romn intacte avui dia.

El cementiri en l'actualitat.

La necrpolis de Montjuc ja no es pot expandir per falta d'espai, per tot i aix segueix sent el cementiri ms gran de la ciutat i continua fent servei a la ciutat. Per compensar la seva limitaci d'expansi i satisfer les necessitats de Barcelona quant a serveis funeraris, es constru la meganecrpolis de Collserola, inaugurat 27 de juny el 1972. Aquest modern cementiri encara que fa servei de a la ciutat, queda fora del terme municipal per trobar-se entre els termes municipals de Cerdanyola, Barcelona i Montcada i Reixac. 

Per a pesar de la limitaci d'espai, el cementiri ha anat modernitzant les seves instal.lacions. Es pot trobar una sala de cremaci, fonts d'aigua potable repartides pel recinte, local.litzador electrnic de tombes, un autobs que circula dins del cementiri, jardins per espargir i dipositar cendres, etc.

El 2008 comen un projecte en qu el cementiri quedava obert al turisme ja que s un patrimoni cultural i testimonial de la ciutat. Seguint el projecte de turisme funerari iniciat el 2004 al Cementiri del Poblenou, imitant Pars que promociona el seu cementiri de celebritats Pre-Lachaise o Praga que vol fer conixer el bell cementiri jueu. Aquesta iniciativa vol donar a conixer i apropar els nombrosos tresors arquitectnics no noms al turista forani si no tamb als ciutadans de Barcelona, que sovint desconeixen la histria i l'esttica del cementiri.

Curiositats.
La primera persona enterrada al cementiri va ser Jos F. Fonrodona y Vila. Va ser enterrat el 19 de mar de 1883, com aix resa la seva lpida. 

En l'espai on s'enterren les persones de confessi jueva es pot trobar una Shoah que recorda l'Holocaust.

Pedro Almodvar rod algunes escenes de la seva pel.lcula Todo sobre mi madre l'any 1999.

Durant molt de temps s'ha indicat a la guia de tombes il.lustres com que hi estava enterrada l'actriu Margarida Xirgu. Moltes persones visitaven la tomba pensant que era la de l'actriu. Enrealitat era una confusi. La tomba pertany a una altra Margarida Xirgu que res t a veure amb l'actriu, que realment est enterrada a Molins de Rei. La coincidncia de noms provoc la confusi.

El cementiri t carrers amb noms, com els d'una ciutat.

Enterrats famosos.
Al llarg dels seus gaireb 125 anys d'histria, el cementiri ha acollit personatges clebres de tota mena: poltics, literats, actors, personatges de societat, esportistes, criminals, artistes, arquitectes, eminncies, que formen part ja de la memria de Barcelona i de Catalunya. Aqu n'oferim alguns noms.

 Isaac Albniz;
 Hans Beimler;
 Joaquim Blume i Carreras;
 Maria Josefa Bonet;
 Francesc Camb;
 Ramon Casas;
 Ildefons Cerd;
 Llus Companys;
 Josep Carner;
 Buenaventura Durruti;
 Francesc Ferrer i Gurdia;
 Joan Gamper;
 ngel Guimer;
 Francesc Layret;
 Francesc Maci;
 Enriqueta Mart, il.localitzable, fossa comuna.
 Raquel Meller;
 Apel.les Mestres;
 Joan Mir;
 Frederic Mompou;
 Isidre Nonell;
 Enric Prat de la Riba;
 Josep Maria de Sagarra;
 Joan Salvat-Papasseit;
 Salvador Segu Rubinat;
 Salvador Puig Antich;
 Francesc Rius i Taulet;
 Montserrat Roig;
 Santiago Rusiol;
 Jacint Verdaguer;
 Ricardo Zamora;

Notes.


Bibliografia.

 Morts il.lustres als cementiris de Barcelona: tot el que cal saber dels que ens han precedit, de Jaume Nolla i Margarita Puig. Ed. Angle, 2007. ISBN: 978-84-96970-14-4;

Guia del Cementiri de Montjuc de Neus Aguado. Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 1993.

Mapa-Gua dels personatges il.lustres del Cementiri de Montjuc. Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 2006.

Enllaos externs.

Web oficial dels Cementiris de Barcelona En catal.
Redescobriment d'un barri oblidat ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372210" title="tienne de La Botie" nonfiltered="4104" processed="4090" dbindex="144150">

Neix en l'any 1530  Sarlat, en el Perigord francs, dintre d'una familia de magistrats. Familia que pertany a la burgesia cultivada que recolza la monarquia contra les restes del feodalisme.

Estudia dret a la Universitat d'Orlans, en aquell temps, tamb universitat de filosofia i font activa de difusi de l'Humanisme i de la Reforma. Conseller en el Parlament de Bordeus als 23 anys i tenint com a company Montaigne va seguir de forma activa las tesis moderades de Michel de L'Hospital. Mor el 18 d'agost de 1563 als trenta-tres anys vctima de la pesta.

Referent a la seva obra literria, podem destacar dues obres Discurs sobre la servitud voluntria o el Contra un. Sent publicat per primera vegada en 1574 i sent considerat com un pamflet contra la monarquia donat que recull de forma rigurosa els interessos que serveixen als tirans convertint-se en una requisitria contra l'Absolutisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372213" title="Abd-al-Mannan (nom)" nonfiltered="4105" processed="4091" dbindex="144151">
Abd-al-Mannan s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mann n) que literalment significa "Servidor del Geners", essent el Geners un atribut de Du. Si b Abd-al-Mannan s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mannan... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372215" title="Abd-al-Mawla (nom)" nonfiltered="4106" processed="4092" dbindex="144152">
Abd-al-Mawla s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mawl) que literalment significa "Servidor del Senyor", essent el Senyor un atribut de Du. Si b Abd-al-Mawla s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mawla... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372216" title="Josep Jan i Oliv" nonfiltered="4107" processed="4093" dbindex="144153">
Josep Jans i Oliv (L'Hospitalet de Llobregat, 1913   Els Monjos, 1959) fou un poeta i editor catal.

Abans de la guerra civil va collaborar en diversos diaris catalans de Barcelona. El 1934 edit la collecci Quaderns literaris i La Rosa dels vents.

Durant la guerra treball per als Serveis de cultura al front.

Desprs de la guerra pass un temps a la pres d'on sort grcies a l'aval de diversos escriptors falangistes ( en especial Eugeni d'Ors) que ell havia defensat pblicament durant la guerra.

El 1940 fund l'empresa editora en llengua castellana Josep Jans, que tingu un fort xit econmic, i a partir de 1946 public alguns ttols en catal.

Mor el 1959 vctima d'un accident d'autombil.

L'Editorial Plaza y Jans va ser creada el 1959 per Germ Plaza incloent-hi el fons editorial de l'editorial Jans i la de l'editorial Lara.

La biblioteca Josep Jans i Oliv de Collblanc i el CEIP Josep Jans de L'Hospitalet porten el seu nom.

Obra potica.
 Tu (1934);
 Combat de somni (1937);
 Dotze puntes seques (1958);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372217" title="Abd-al-Mubn (nom)" nonfiltered="4108" processed="4094" dbindex="144154">
Abd-al-Mubn s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mub n) que literalment significa "Servidor del Manifest", essent el Manifest un atribut de Du. Si b Abd-al-Mubn s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mobin,  Abdul Mobien... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372219" title="Abd-al-Mussr (nom)" nonfiltered="4109" processed="4095" dbindex="144155">
Abd-al-Mussr s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Musa  ir) que literalment significa "Servidor de Qui taxa", essent Qui taxa un atribut de Du. Si b Abd-al-Mussr s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Mosaair, 'Abdul Mos'a'air... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372221" title="Abd-al-Musswir (nom)" nonfiltered="4110" processed="4096" dbindex="144156">
Abd-al-Musswwir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu awwir) que literalment significa "Servidor del Formador", essent el Formador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Musswwir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Musawir,  Abdul Mosawir... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372222" title="Mark Donohue" nonfiltered="4111" processed="4097" dbindex="144157">
 Mark Donohue  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Va nixer el 18 de mar del 1937 a Summit, New Jersey, Estats Units i va morir el 19 d'agost del 1975 en un accident disputant el GP d'ustria al circuit d' sterreichring.

Fora de la F1, va guanyar l'edici del 1972 de les 500 milles d'Indianapolis.


 A la F1 .

Mark Donohue va debutar a la desena i penltima cursa de la temporada 1971 (la 22 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant  el GP de Canad el 19 de setembre del 1971 al circuit de Mosport.

Va participar en un total de setze curses puntuables pel campionat de la F1, repartides en tres temporades no consecutives (1971 i 1974-1975) aconseguint un tercer lloc com a millor classificaci en una cursa i assolint vuit punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372226" title="Abd-al-Mut (nom)" nonfiltered="4112" processed="4098" dbindex="144158">
Abd-al-Mut s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mu   ) que literalment significa "Servidor del Dador", essent el Dador un atribut de Du. Si b Abd-al-Mut s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit 'Abdul Mo'ati... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372227" title="Final de la Copa de la UEFA 2005" nonfiltered="4113" processed="4099" dbindex="144159">
La final de la Copa de la UEFA 2005 es va jugar entre l'Sporting de Lisboa portugus i el CSKA de Moscou rus a l'estadi de l'Sporting, l'Estdio Jos Alvalade de Lisboa el 18 de maig de 2005. El CSKA Moscou va guanyar la seva primera Copa de la UEFA i es va convertir en el primer club rus en guanyar una gran competici europea.

Detalls del partit.







Veieu tamb.
Copa de la UEFA 2004-2005;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372228" title="Abd-al-Qadim (nom)" nonfiltered="4114" processed="4100" dbindex="144160">
Abd-al-Qadim s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qad m) que literalment significa "Servidor del Sempitern", essent el Sempitern un atribut de Du. Si b Abd-al-Qadim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372229" title="Abd-al-Qadir (nom)" nonfiltered="4115" processed="4101" dbindex="144161">
Abd-al-Qadir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qad r) que literalment significa "Servidor del Totpoders", essent el Totpoders un atribut de Du. Si b Abd-al-Qadir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Qadier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372230" title="Abd-al-Qhir (nom)" nonfiltered="4116" processed="4102" dbindex="144162">
Abd-al-Qhir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Q hir) que literalment significa "Servidor del Victoris", essent el Victoris un atribut de Du. Si b Abd-al-Qhir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qahir... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372231" title="Abd-al-Qarib (nom)" nonfiltered="4117" processed="4103" dbindex="144163">
Abd-al-Qarib s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Qar b) que literalment significa "Servidor del Proper", essent el Proper un atribut de Du. Si b Abd-al-Qarib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Qarib,  Abdul Qarieb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372235" title="Abd-al-Whid (nom)" nonfiltered="4118" processed="4104" dbindex="144164">
Abd-al-Whid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-W hid) que literalment significa "Servidor de l'nic", essent l'nic un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Whid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Wahid... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372236" title="Pui de Llers" nonfiltered="4119" processed="4105" dbindex="144165">

El Pui de Llers s una muntanya de 1692 metres que es troba al municipi del Tremp al Pallars Juss, a la serra de Sant Salvador.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 257084001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372247" title="Abd-al-Wakil (nom)" nonfiltered="4120" processed="4106" dbindex="144166">
Abd-al-Wakil s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Wak l) que literalment significa "Servidor del Curador", essent el Curador un dels eptets de Du. Si b Abd-al-Wakil s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Wakil,  Abdul Wakiel... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372248" title="Abd-al-Witr (nom)" nonfiltered="4121" processed="4107" dbindex="144167">
Abd-al-Witr s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd al-Witr) que literalment significa "Servidor de l'nic", essent l'nic un atribut de Du. Si b Abd-al-Witr s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Witr... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372249" title="Predicat nominal" nonfiltered="4122" processed="4108" dbindex="144168">
En una oraci normalment hi trobem dos elements essencials, per una banda hi ha el subjecte (que s optatiu) i per l'altra hi ha el predicat (necessari). Depenent del tipus de verbs que tinguem, parlarem de predicat nominal o predicat verbal. 

 Tipus de verbs .
Els verbs copulatius sn els que no tenen crrega semntica, s a dir, no tenen significat en si mateixos i el que fan s fer d'enlla (cpula) entre els diferents elements d'una frase. Hi ha cinc verbs anomenats copulatius: ser, estar semblar (parixer en valenci)i resultar.

 Ser .
En Joan s alt.

El verb ser no afegeix cap significat a l'oraci, ja que l'nic que fa s posar-nos en contacte el subjecte: En Joan amb el seu complement alt.
 Estar .
La Maria est tipa desprs de dinar.

En aquest cas el verb estar tampoc ens afegeix res ms a la frase, ens torna a unir el subjecte amb el seu complement.
 Semblar .
Ell sembla cansat.
 Parixer .
 Resultar .
La brusa resulta cara.

De la mateixa manera que en els verbs anteriors, aqu el verb resultar ens aporta el mateix significat que els verbs ser i estar en les frases anteriors.

 Concordana amb el subjecte .
El predicat nominal t la particularitat que, per una banda, el seu verb no aporta un significat nou, que senzillament fa d'enlla i, per una altra banda, el complement concorda amb gnere i nombre amb el subjecte.
D'aquesta forma tenim la frase segent:
El nen s alt.

El nen s un sintagma nominal de gnere mascul i nombre singular, com que ha de concordar amb el seu complement, tenim que aquest ha de ser, tamb, mascul i singular i aix s el que trobem en alt. Alt s un adjectiu de gnere mascul i nombre singular.
D'aquesta manera s impossible que trobem la frase segent:
Els nens sn alts.
Aquesta frase s incorrecta ja que no segueix la norma de la concordana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372252" title="La Faiada" nonfiltered="4123" processed="4109" dbindex="144169">

La Faiada s una muntanya de 1699 metres que es troba entre els municipis de Pont de Suert a l'Alta Ribagora i de Tremp al Pallars Juss.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 256079001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372257" title="Miquel ngel Essomba" nonfiltered="4124" processed="4110" dbindex="144171">


Miquel ngel Essomba (Barcelona, 1971) s el director del Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat des de mar del 2008

President de Linguapax

Doctor en pedagogia, mster en psicologia de l'educaci i postgraduat en pedagogia intercultural

Professor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona

Director del grup d'investigaci ERIC (Equip de Recerca en Interculturalitat i Immigraci a Catalunya)

Consultor de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en temes d'educaci i de diversitat 
cultural

Ha estat director de formaci de formadors en educaci intercultural del Consell d'Europa i expert en 
temes de diversitat i educaci de l'OCDE

Ha estat Visiting Research Fellow de l'Institute of Policy Studies in Education de la London Metropolitan 
University

Ha estat professor visitant de nombroses universitats europees i llatinoamericanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372262" title="Alternate Endings" nonfiltered="4125" processed="4111" dbindex="144172">


Alternate Endings s un lbum compilaci per la banda britnica de metal alternatiu Fightstar juntament amb una pista que encara no havia sortit en el mercat, B-sides i grabacions en rdios en directe dels darrers quatre anys. Aquest lbum es va llenar el 11 d'Agost de 2008.

Llista de pistes.
 "Floods" (Acstica en directe);
 "Where's the Money Lebowski?" ;
 "Waitin' For A Superman" (Live Acoustic) (cover de Flaming Lips) ;
 "Amethyst" ;
 "99" (Acstica en directe) ;
 "In Between Days" ;
 "Shinji Ikari" ;
 "Dark Star" ;
 "Gracious" ;
 "Fight For Us" ;
 "Hold Out Your Arms" ;
 "Nerv/Seele" ;
 "Zihuatanejo" ;
 "Breaking the Law" (cover de Judas Priest) ;
 "Minerva" (cover de Deftones) ;

El CD tamb ofereix una secci amb muntatges de molts vdeos de "darrera l'escenari", vdeos musicals i un vdeo de la banda responent preguntes fetes pels fans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372263" title="Kuopion Palloseura" nonfiltered="4126" processed="4112" dbindex="144173">

El Kuopion Palloseura (o KuPS) s un club de futbol finlands de la ciutat de Kuopio.

 Histria .
El club fou fundat l'any 1923. El KuPS t el rcord de ms temporades consecutives a la primera divisi finesa, de 1949 a 1992. s el quart classificat a la taula de tots els temps del campionat.

Actualment disputa els seus partits al Magnum Areena. Fins el juny del 2005 disputava els seus partits a Vinlnniemi.

Palmars.
Lliga finlandesa de futbol: (5);
 1956, 1958, 1966, 1974, 1976;

Copa finlandesa de futbol: (2);
 1968, 1989;

Copa de la Lliga finlandesa de futbol: (1);
 2006;

Futbolistes destacats.

  Marcus Gayle (1990);
  Mart Poom (1992);
  Aulis Rytknen;
  Dean Edwards (1982);

 Galeria .


 Referncies .


Enllaos externs.

Web oficial;
Banzai - Seguidors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372264" title="Comanegra" nonfiltered="4127" processed="4113" dbindex="144174">

El Comanegra s una muntanya de 1.552 metres que es troba entre el municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa i el Vallespir.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 298081001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372265" title="Puigsacalm" nonfiltered="4128" processed="4114" dbindex="144175">

El Puigsacalm s una muntanya de 1.513 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 29409001).

Enllaos externs.
Ressenya pel Cam dels Burros;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372266" title="Escut de Vilafermosa" nonfiltered="4129" processed="4115" dbindex="144176">


L'escut oficial de Vilafermosa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Primer i quart quarter, partits, en camp d'or, quatre pals de gules, i guila de sable en camper d'argent. Segon i tercer quarter, partits, en camper d'argent, lle rampant de gules, i en camper de gules, castell d'argent, maonat i aclarit de sable. Sobre el tot, escuss d'atzur, amb dos llops passants d'or posats en pal. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 22 de febrer de 2005, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.981, del 8 d'abril de 2005.

Les armes fan referncia a l'atorgament del ducat de Vilafermosa a Alfons d'Arag, fill morgantic del rei Joan el Gran, en 1464.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372267" title="Puigsacalm Xic" nonfiltered="4130" processed="4116" dbindex="144177">

El Puigsacalm Xic s una muntanya de 1.491 metres que es troba entre els municipis de la Vall d'en Bas a la Garrotxa i el de Vidr a Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372274" title="Pic de la Fossa del Gegant" nonfiltered="4131" processed="4117" dbindex="144178">

El Pic de la Fossa del Gegant s una muntanya de 2.808 metres que es troba entre el municipi de Queralbs al Ripolls i la vall de Caran al Conflent.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372279" title="Dme Sztjay" nonfiltered="4132" processed="4118" dbindex="144179">
Dme Sztjay (Vrac, Voivodina, actualment Srbia, 5 de gener de 1883   Budapest, Hongria, 22 d'agost de 1946) s el nom magiaritzat de Demeter Sztojakovich, militar, diplomtic i poltic hongars.

Des de molt jove serv a l'exrcit austrohongars, del qual assol el grau de coronel per mrits durant la I Guerra Mundial. Especialitzat en contraespionatge, un cop acabada la guerra s'un a les tropes hongareses que van aconseguir enderrocar el rgim social-comunista de Bla Kun. El 1925 el regent d Hongria Mikls Horthy l'ascend a general i el nomen agregat militar de l'ambaixada a Berln. Desprs d'un parntesi durant el qual fou ministre de defensa (1933-1935), torn a la capital alemany en qualitat d'ambaixador i hi rest fins al 1944. Sztjay es convert en un nazi fervors i en el principal instrument de la poltica hongaresa dels alemanys.

Al final de la II Guerra Mundial, quan les tropes alemanyes envaren Hongria i en foragitaren el primer ministre Mikls Kllay, Sztjay fou promogut (23 de mar de 1944) a aquest crrec -i alhora al de ministre d afers estrangers- pel regent Horthy, el qual l'accept ingnuament com a mal menor perqu confiava que faria prevaldre el seu patriotisme davant les pressions alemanys.

Tanmateix el govern de Sztjay no noms fou absolutament titella, sin un esforat executor dels dictats nazis. Obertament desafi l'autoritat del regent. Form govern amb membres del Partit de la Creu Fletxada (al qual llev la prohibici), dissolgu els sindicats, empreson els opositors, refor la presncia hongaresa al front de l'Est i endeg personalment la rapidssima campanya de deportaci i d'extermini dels jueus amb la collaboraci del SS-Obersturmbannfhrer Adolf Eichmann. Tanmateix Horthy aconsegu destituir-lo de primer ministre (agost de 1944).

Quan l'exrcit sovitic avanava per Hongria, Sztjay fug a Alemanya (abril de 1945) i all fou capturat per les tropes americanes. Aquestes l'extradiren a Hongria per a ser jutjat per un tribunal popular. Condemnat a mort per crims de guerra i contra el poble hongars (agost de 1946), fou immediatament afusellat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372282" title="Abd-an-Nssir (nom)" nonfiltered="4133" processed="4119" dbindex="144180">
Abd-an-Nssir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd an-N  ir) que literalment significa "Servidor de Qui ajuda", essent Qui ajuda un atribut de Du. Si b Abd-an-Nssir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Nasir, Abd al-Nasir, Abdelnasser, Abdel Nasser... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372283" title="Belesis" nonfiltered="4134" processed="4120" dbindex="144181">
Belesis (Belesys) fou un militar i governador persa.

Era strapa de Sria i juntament amb Mazeu, el strapa de Cilcia, va combatre als fenicis revoltats contra Artaxerxes III de Prsia Ocus (358-338 aC), mentre el rei preparava un exrcit per anar en persona a combatre els rebels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372286" title="Abd-an-Nab (nom)" nonfiltered="4135" processed="4121" dbindex="144182">
Abd-an-Nab s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd an-Nab ) que literalment significa "Servidor del Profeta", essent el Profeta una referncia al profeta Muhmmad. Si b Abd-an-Nab s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul-Nabi... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372287" title="Carlos Reutemann" nonfiltered="4136" processed="4122" dbindex="144183">
 Carlos Alberto Reutemann  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1. Actualment s poltic, exercint de Senador per la provncia de Santa F.

Va nixer el 12 d'abril del 1942 a Santa F, Argentina.


 A la F1 .

Carlos Reutemann va debutar a la primera cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 de gener del 1972 el GP d'Argentina al circuit Oscar Alfredo Galvez.

Va participar a un total de cent quaranta sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en un total d'onze temporades  consecutives (1972-1982) aconseguint un sotscampionat mundial de pilots, amb un palmars de 12 victries, 45 podis, 6 voltes rpides, 6 poles i 398(310) punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372292" title="Helsingin Jalkapalloklubi" nonfiltered="4137" processed="4123" dbindex="144184">

L'Helsingin Jalkapalloklubi (o HJK) s un club de futbol finlands de la ciutat d'Hlsinki.

 Histria .
El club va ser fundat amb el nom dHelsingfors Fotbollsklubb el 1907 per Fredrik Wathen. 

s considerat el club ms important del pas, essent el que ms ttols nacionals ha assolit.

s l'nic equip fins que ha participat en una fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA. Aix succe a la temporada 1998 1999, desprs de derrotar el FC Metz a la segona ronda qualificatria.

Antigament el club va tenir seccions d'hoquei sobre gel i bandy. Des de l'any 1972 la secci d'hoquei gel est separada com a club independent amb el nom dHelsingin Jkiekkoklubi.

 Palmars .
Futbol.
Lliga finlandesa de futbol (21):;
1911, 1912, 1917, 1918, 1919, 1923, 1925, 1936, 1938, 1964, 1973, 1978, 1981, 1985, 1987, 1988, 1990, 1992, 1997, 2002, 2003;

Copa finlandesa de futbol (9):;
1966, 1981, 1984, 1993, 1996, 1998, 2000, 2003, 2006;

Copa de la Lliga finlandesa de futbol (4):;
1994, 1996, 1997, 1998;

Lliga finlandesa de futbol femenina (22):;
1971, 1972, 1973, 1974, 1975, 1979, 1980, 1981, 1984, 1986, 1987, 1988, 1991. 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2005;

Hoquei gel.
Lliga finlandesa d'hoquei gel: 1929, 1932, 1935;
Copa finlandesa d'hoquei gel: 1970;

Bandy.
Lliga finlandesa de bandy: 1921, 1923, 1924, 1928, 1937;

Futbolistes destacats.


Entrenadors destacats.
 Jyrki Heliskoski (2000-2001);
 Martti Kuusela (1980-1981, 1990, 1996);
 Antti Muurinen (1997-1999, 2008-);
 Keith Armstrong (2002-2007);
 Bo Johansson (1995);

Enllaos externs.
Web oficial  ;
Estadstiques a Metro.co.uk  ;
Uefa.com  ;
Forza HJK - Seguidors  ;
Helsingin Sanomat: HJK  ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372293" title="Estils pompeians" nonfiltered="4138" processed="4124" dbindex="144185">

Els estils pompeians sn els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del perode comprs entre el final del segle II aC i l'any 79 de la nostra era i, en general, sn extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella poca. 

Les pintures pompeianes eren fetes al fresc, al tremp i al foc.
La pintura al fresc es feia sobre un arrebossat de cal fresca amb colors mlts i diluts en aigua.  ;
La pintura al tremp es feia diluint els colors en dissolvents enganxosos i gomosos, amb rovell d'ou i cera.
La pintura al foc o encustica, en canvi, s'obtenia amb colors barrejats amb cera.

Histria.
L'historiador i arqueleg alemany August Mau va classificar la pintura pompeiana en quatre estils basant-se en el tractament que Vitruvi feia de la pintura en el llibre VII del seu De Architectura.  

Vitruvi, de fet, cita, per aquest ordre, la incrustaci marmria, i desprs un estil que ens s desconegut, amb cornises i requadres en groc ocre, combinats de diversa manera. L'estil segent s una imitaci de vistes d'edificis, columnes i frontons voladissos i, als espais ms grans, d'exedres on es representaven senceres escenes figurades, trgiques, cmiques o satriques; als passadissos, en canvi, s'utilitzaven detalls paisatgstics (ports de mar, promontoris, costes, rius, fonts, edificis, bosquets, muntanyes, pastors amb ramats...). Finalment cita les megalografies (d'un tema determinat), amb simulacres de divinitats, faules mitolgiques, guerres troianes o viatges d'Ulisses.

Primer estil.

El primer estil pompei, anomenat estil estructural o de la incrustaci, abasta el perode comprs entre l'poca samnita (150 aC) i l any 80 aC.

Aquesta tcnica pictrica, que es troba tant als edificis pblics com als residencials, imita, utilitzant tamb en alguns casos elements d'estuc en relleu, el revestiment de les parets en opus quadratum i amb plaques de marbre, anomenat crusta en llat, d'on prov aix d'estil de la incrustaci.

Les pintures del primer estile s'articulen, seguint una repetici fixa, en tres zones:
 una faixa superior decorada amb cornises d'estuc sortints; ;
 una faixa mitjana, tamb tripartida, pintada predominantment de vermell i negre, per tamb de color lila o groc verds, que imita el marbre, el granit o l'alabastre;
 un scol, normalment de color groc.

Les pintures d'aquest estil contenen tamb petits elements arquitectnics, com ara pilastres per a la divisi vertical de les superfcies.

A Pompeia aquest estil s present a la Baslica, al Temple de Jpiter, a la Casa del Faune i a la Casa de Sallusti, i a Hercul a la Casa Samnita.

Segon estil .

El segon estil pompei , o estil arquitectnic, abasta el perode comprs entre l'any 80 aC i la fi del segle I aC.

En aquest tipus de pintura els elements com les cornises i els frisos amb pmpols es comencen a dibuixar en comptes de fer-se amb estuc, en una reinterpretaci del que en el primer estil es feia en relleu, amb un hbil joc d'illusions, colors i ombres.  

Respecte al primer estil, la innovaci la dna l'efecte de trompe-l'oeil que es crea a les parets, on al lloc del scol es pinten en primer pla podis amb columnates, templets i portes ficticis darrere els quals s'obren vistes en perspectiva.  

En aquest perode va nixer, doncs, la figura del paisatgista, que, a Pompeia, pintava els detalls dels jardins, molt demanats pels clients. 

Tamb era moda pintar natures mortes amb peces de caa juntament amb verdures i fruites; aquestes representacions s'expliquen pel costum que hi havia d'enviar als amics regals que consistien en aliments crus.

A Pompeia aquest estil s present a la Villa dels Misteris i a les cases d'Obelli Firmus, del Laberint, de les Noces d'Argent o del Criptoprtic, entre d'altres.

Tercer estil .

El tercer estil pompei, o estil ornamental, des del punt de vista cronolgic se sobreposa al segon estil i va arribar fins a mitjan segle I, a l'poca de Claudi (anys 41-54).

En aquest estil es va capgirar completament la perspectiva i la tridimensionalitat caracterstiques del precedent i, en canvi, presenta estructures planes amb fons monocroms, majoritriament foscos, a manera d'entapissats, al centre dels quals es pintaven amb colors clars petits plafons (pinakes) on es representaven escenes de tota mena.

A Pompeia, de plafons pintats d'aquest estil se'n troben al menjador de la Villa de la Porta Marina i a la Casa de Lucreci Front. 

Altres exemples d'aquests tipus es troben a Boscotrecase, a la Casa d'Agripa Pstum. 

Quart estil.

El quart estil pompei, o de la illusi de la perspectiva, s'aferma a l'poca de Ner i es distingeix dels altres per la inserci d'arquitectures fantstiques i de gran vistositat (com a la Casa dels Vetis a Pompeia i a la Domus Aurea a Roma).

Una gran part de les villes pompeianes es van decorar amb pintures d'aquest estil desprs de la reconstrucci de la ciutat arran del desastrs terratrmol que es va abatre sobre Pompeia el 5 de febrer del 62.

El quart estil es caracteritza per un revival d'elements i frmules decoratives ja experimentats anteriorment: aix, tornen a estar de moda les imitacions dels revestiments marmoris, les arquitectures fictcies i els trompe-l oeils caracterstics del segon estil, per tamb les ornamentacions amb canelobres, figures alades i pmpols, caracterstics del tercer. 

Exemples pompeians de gran vlua els trobem altre cop a la Casa dels Vetis i a la Casa dels Dioscurs, decorats probablement per artistes del mateix taller.

Un altre exemple del quarto estil es troba, tamb a Pompeia, a la Casa del Menandre, a l'atri de la qual hi ha valuosos quadrets amb episodis de la guerra de Troia; un dels ms representatius s el de l'encontre de Pram, Menelau i Helena al palau, mentre iax persegueix Cassandra que cerca intilment ajut al Palladi.

Referncies.


Bibliografia.
 La pintura mural a Pompeia, d'Afra De Santi, Viviana Luraschi i Maddalena Vitali ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372294" title="Paeller" nonfiltered="4139" processed="4125" dbindex="144186">
El paeller s una eina per a la preparaci d'una paella d'arrs. T forma d'anell i s'empra per escalfar la paella d'una manera ms igual del que faria un fog, que per gran que fos no arribaria a escalfar les vores de la paella. El paeller funciona a gas i s'empra en defecte del mtode ms tradicional, la foguera de llenya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372295" title="Torreneules" nonfiltered="4140" processed="4126" dbindex="144187">

El Torredeneules s una muntanya de 2.713 metres que es troba al municipi de Queralbs a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372296" title="Artaban de Bactriana" nonfiltered="4141" processed="4127" dbindex="144188">
Artaban de Bactriana fou un governador persa.

Era strapa de Bactriana en el regnat d'Artaxerxes I de Prsia, i es va revoltar per causes desconegudes. Ctsies (a la seva obra Persica) diu que fou derrotat en dues batalles i que amb aix la revolta va quedar liquidada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372297" title="Coma del Clot" nonfiltered="4142" processed="4128" dbindex="144189">

La Coma del Clot o Cim de la Coma del Clot s una muntanya de 2.739 metres que es troba entre el municipi de Queralbs al Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372301" title="Puig de Fontnegra" nonfiltered="4143" processed="4129" dbindex="144190">

El Puig de Fontnegra s una muntanya de 2.728 metres que es troba entre el municipi de Queralbs al Ripolls.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372306" title="La venedora d'ous" nonfiltered="4144" processed="4130" dbindex="144191">
La venedora d'ous (The Egg Woman) s una novella de l'autora Linda D. Cirino, nascuda a Nova York i descendent d'emigrants polonesos. La novella, ambientada el 1936, explica la histria d'Eva, una grangera del sud d'Alemanya que, desprs de mitja vida sense sortir de la rutina de la granja i de la famlia, coneixer un mn nou en descobrir un misteris foraster que s'amaga al seu galliner. Amb el marit a la guerra, la protagonista iniciar una relaci amb el desconegut que provocar una srie de conseqncies fatals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372307" title="Malik Arslan Shah" nonfiltered="4145" processed="4131" dbindex="144192">
Malik Arslan Shah o simplement Arslan Shah o Arslanshah cinegut igualment com Malik Arslan o com Arsalan (nom complert Arslanshah ibn Masud ibn Ibrahim Abu l-Moluk Sultan al-Dawla) fou sult gaznvida (1116-1118). Era el tercer fill de Masud III Ala al-Dawla i de Jawhar Khatun bint Malikshah princesa seljcida (coneguda com Mahd-e Eraq).

A la mort del seu pare Masud III el 1115 el va succeir breument el seu segon fill Adud al-Dawla Shersad ben Masud  (1115-1116) que noms va regnar un any i fou enderrocat pel seu germ Malik Arslan Shah, que el va fer matar i es va coronar a Gazni el 22 de febrer de 1116. Va fer matar o cegar tamb a tots els seus germans i el nic que se'n va escapar fou el seu germanastre Bahram Shah, fill de Masud i d'un altra esposa, que es trobava a Zamindawar en aquell moment; aquest prncep va decidir lluitar contra Arslan Shah i es va revoltar a Tiginabad (de localitzaci desconeguda, per segurament propera a Kandahar), per fou derrotat i va fugir cap al Sistan i Kirman. Arslanshah va consolidar la seva autoritat. Va tenir com a visir a Shams al-Wuzara Kutb al-Din Yusuf.

Bahram Shah (o Bahramshah) va anar a Merv a la cort del seljcida del Khurasan Sandjar ibn Malik Shah on fou ben rebut; inicialment Sandjar no volia intervenir ja que Arslanshah era fill d'una germana seva,  per finalment va canviar de parer i va decidir donar suport a Bahram. La fora seljcida es va reunir a Bust a les forces de l'emir saffrida de Sistan Tadj al-Din Abu l-Fadl Nasr ibn Khalaf i els dos exrcits reunits van derrotar a Malik Arslan Shah encara que de manera no decisiva; finalment la batalla decisiva es va lliurar (1117) a la plana de Shahrabad Gazna, on tot i la utilitzaci d'elefants pels gaznvides, foren derrotats. 

Sandjar va entrar a Gazni i va posar a Bahramshah al tron com a tributari; Malik Arslan Shah va fugir cap als seus dominis a la ndia on va reunir un exrcit amb l'ajut del governador Muhammad ibn Ali de la famlia dels Bu Halim Shaybani, i quan les tropes de Sandjar van sortir de Gazna, va retornar a la seva capital de la que Bahramshah va fugir sense intentar cap mena de resistncia. 

Sandjar va enviar una nova expedici per restaurar a Bahramshah i al cap d'un mes les forces seljcides tornaven a ser a Gazni on Arslan Shah fou fet presoner i fou executat el setembre/octubre del 1118 quan tenia 27 anys.

Bibliografia .
Gulam Mustafa Khan,  A History of Bahram Shah of Ghaznin, Islamic Culture 32, 1949;
C. S. Bosworth, The Later Ghaznavids in Afghanistan and Northern India 1040-1186, Edinburgh, 1977;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372310" title="Puig de Pastuira" nonfiltered="4146" processed="4132" dbindex="144194">

El Puig de Pastuira s una muntanya de 2.353,8 metres que es troba entre els municipis de Queralbs, Setcases i Vilallonga de Ter al Ripolls.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372311" title="Les Borregues" nonfiltered="4147" processed="4133" dbindex="144195">

Les Borregues s una muntanya de 2.693 metres que es troba entre els municipis de Queralbs, Setcases i Vilallonga de Ter al Ripolls.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372312" title="Gra de Fajol Petit" nonfiltered="4148" processed="4134" dbindex="144196">

El Gra de Fajol Petit s una muntanya de 2.567 metres situada entre els municipis de Queralbs i Setcases al Ripolls.

Rutes.
Una de les possibles rutes parteix des del refugi d'Ulldeter, a travs del coll de la Marrana, ascendint primer al Gra de Fajol.

Bibliografia.
 Mapa Ulldeter, ed. Alpina. 1:25:000;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372313" title="Puig de Drria" nonfiltered="4149" processed="4135" dbindex="144197">

El Puig de Drria s una muntanya de 2.547 metres que es troba entre els municipis de Planoles i Toses al Ripolls, i el Conflent.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 287079001).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372314" title="El Montmajor" nonfiltered="4150" processed="4136" dbindex="144198">

El Montmajor s una muntanya de 1.074 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372315" title="Puigsallana" nonfiltered="4151" processed="4137" dbindex="144199">

El Puigsallana s una muntanya de 1.026 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca de la Garrotxa.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 299091001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372316" title="Aigues-Vives (Arieja)" nonfiltered="4152" processed="4138" dbindex="144200">


Aigues-Vives s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372317" title="Escola de la ment" nonfiltered="4153" processed="4139" dbindex="144201">
L'escola de la ment (Xinxue) va ser un corrent idealista important del neoconfucianisme del que Cheng Hao n's considerat el fundador. Els principals representants van ser-ne Lu Jiuyuan i Wang Yangming.

Aquesta escola va nixer entre els segles XI i XII, per no s fins al final del segle XV que trob el seu veritable portaveu en l'erudit i home poltic Wang Yangming. Reprenent els primers ensenyaments de l'escola, Wang sostenia que l'esperit no s una combinaci de li (principi formal) i qi (energia), per el ren, el "principi". Com l'esperit s el principi pur, no carregat pel qi, posseeix la bondat essencial de la natura humana. Tothom posseeix doncs el bon coneixement innat, per aquesta visi de la unitat primordial ha quedat ofuscada per l'egoisme i noms ha de mirar en ell mateix per trobar-lo: cal recuperar aquesta visi de la unitat i actuar amb conseqncia, amb sinceritat i amb conscincia, s a dir, que el coneixement veritablement bo ha de tenir conseqncies prctiques. En va deduir que el coneixement bo i l'acci virtuosa formen una unitat indivisible, la primera desenvolupant-se espontniament en la segona. 

Desprs de la mort de Wang, l'escola de la ment es va decantar cap a prctiques meditatives i introspectives emparentades amb el zen i amb una forma extrema d'idealisme, desviant-se completament del mn exterior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372318" title="Sant Roc (Cim)" nonfiltered="4154" processed="4140" dbindex="144202">

El Sant Roc s una muntanya de 597 metres que es troba a la confluncia de les comarques de la Garrotxa, el Girons i la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372319" title="La Bastide-sur-l'Hers" nonfiltered="4155" processed="4141" dbindex="144203">


La Bastide-sur-l'Hers s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372321" title="La Bastide-de-Bousignac" nonfiltered="4156" processed="4142" dbindex="144204">


La Bastide-de-Bousignac s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372327" title="Fotbollsfreningen Jaro Jalkapalloseura" nonfiltered="4157" processed="4143" dbindex="144205">

El Fotbollsfreningen Jaro Jalkapalloseura s un club de futbol finlands de la ciutat bilinge de Jakobstad  (Pietarsaari).

 Histria .
El FF Jaro va ser fundat l'any 1965, com a continuador del Drott Pietarsaari, fundat el 1922.

Palmars.
Copa finlandesa de futbol: (1);
 1957 (Drott);

 Futbolistes destacats .
  Sam Ayorinde (1997);
  Andrei Borissov (1998-2001);
  Alexei Eremenko Sr. (1990-1997, 2003-2005);
  Alexei Eremenko Jr.;
  Roman Eremenko (2004-2005);
  Krzysztof Gawara (1991-1992);
  Hans Gillhaus (1998);
  Angel Ginev (2004-2006);
  Toomas Kallaste (1997-1998);
  Piracaia (2005-2007);
  Fredrik Svanbck (1997-2004);
  Denis Tumasyan (2004-2005);
  Jari Vanhala (1991, 1995-1996);

 Entrenadors destacats .
 Hannu Touru (1990   1993, 2004   2005);
 Antti Muurinen (1994   1996);
 Sixten Bostrm (2002   2004);

Enllaos externs.
,  Web oficial;
,  Web de seguidors;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372331" title="Laroque-d'Olmes" nonfiltered="4158" processed="4144" dbindex="144206">


Laroque-d'Olmes s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372332" title="Lran" nonfiltered="4159" processed="4145" dbindex="144207">


Lran s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372333" title="Els cavallers (obra)" nonfiltered="4160" processed="4146" dbindex="144208">
Els cavallers (        o Hippes en grec antic) s una obra satrica de Aristfanes escrita en el 424 aC, consistent en una crtica desenfrenada a Cle, un dels homes ms poderosos de l'antiga Atenes.

Contingut.

Una vegada, Cle havia acusat a Aristfanes de avergonyir a la ciutat davant d'estrangers com resposta a la representaci d'una de les seves comdies (la obra perduda Els babilonis) en les Dionises, a les quals assistien estrangers. Aristfanes no va perdonar-lo mai, i va escriure Els cavallers com resposta.

La premissa bsica de l'obra s que hi ha un home anomenat Demos (en grec ciutadania) que no s molt llest. Els seus esclaus, Nicias i Demstenes (dos dels generals atenienses ms importants de la Guerra del Pelopons), estan enfadats per la forma en la qual el cambrer de Demos, el paflagon (s a dir, Cle), ha estat tractant a Demos i als altres esclaus. Descobreixen que la forma d'apartar al paflagon del poder s reemplaar-ho per un venedor de botifarrons.

Els dos esclaus troben al venedor i li expliquen el seu pla, mostrant-se aquest ms que disposat a ajudar-los.

L'obra degenera llavors en el venedor de botifarrons amenaant amb fer totes les coses terribles que el paflagon va fer a Demos, i ms. Ambds intercanvien insults, i intenten superar-se un a l'altre en idiotesa i grolleria. Al final, Demos decideix que prendr al venedor de morcilles com nou cambrer.

El venedor de botifarrons resulta no ser un tir cruel, havent dit tals coses noms per a ser triat, portant-li a Demos una Treva (personificat per una bella donzella). El cstig del paflagon s prendre l'antic treball del venedor de botifarrons: ha de vendre botifarrons de carn de ruc i gos: perptuament embriac, intercanviar obscenitats amb prostitutes i no beur ms que a l'aigua bruta dels banys.

A ms de la crtica a Cle, aquesta obra s notable pel seu retrat poc favorable del poble com ximple, fcil d'enganyar i inconstant. Al final, no obstant aix, mostra una conclusi illuminadora amb Demos rejovenit, el que representa la volta d'Atenes a la seva edat daurada malgrat tota la corrupci i intriga en el la tica durant la Guerra del Pelopons.

 Bibliografia .
 

Enllaos externs.
 Aristfanes. Comdies, vol. I: Els acarnesos, p. 49. Fundaci Bernat Metge. ISBN 8498590507;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372335" title="Le Peyrat" nonfiltered="4161" processed="4147" dbindex="144209">


Le Peyrat s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372336" title="Rieucros" nonfiltered="4162" processed="4148" dbindex="144210">


Rieucros s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372339" title="Tabre" nonfiltered="4163" processed="4149" dbindex="144211">


Rieucros s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372340" title="Artasires" nonfiltered="4164" processed="4150" dbindex="144212">


Artasires (grec Artasyras, antic persa  ta-s ra  Poders per Arta , accadi Ar-ta-sur-ru, elamita Ir-da-u-ra) fou un nom persa portat per diversos personatges entre els quals:

Artasires (strapa), strapa d'Hircnia al segle VI aC.
Artasires (noble),  noble persa, cortes amb el rei Cambises II de Prsia (530-522 aC).
Artasires (general) fou un general persa de Darios II de Prsia;
Artasires (Artasurru) fou el lloctinent de Gubaru (Gbries), strapa de Babilnia. Apareix esmentat en un contracte signat a  Nippur datat el 418 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372341" title="Le Fossat" nonfiltered="4165" processed="4151" dbindex="144213">


Le Fossat s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372342" title="Artasires (strapa)" nonfiltered="4166" processed="4152" dbindex="144214">
Artasires fou un noble mede strapa d'Hircnia al segle VI aC.

Va exercir el seu crrec durant els regnats del rei mede Astages i desprs sota Cir II el Gran de Prsia. L'esmenta Nicolau de Damasc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372343" title="Lzat-sur-Lze" nonfiltered="4167" processed="4153" dbindex="144215">


Lzat-sur-Lze s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372344" title="Artasires (noble)" nonfiltered="4168" processed="4154" dbindex="144216">
Artasires fou un noble persa nadiu d'Hircnia cortes amb el rei Cambises II  de Prsia (530-522 aC).

Va ajudar a Darios I de Prsia quan va matar a Smerdis de Prsia i es va fer amb el poder a l'imperi. L'esmenta Ctsies. Es possible que es tracti de la mateixa persona que fou strapa d'Hircnia abans del 550 aC. Vegeu Artasires (strapa).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372345" title="Artasires (general)" nonfiltered="4169" processed="4155" dbindex="144217">
Artasires fou un general persa de Darios II de Prsia.

Quan Arsites es va revoltar contra el seu germ Darios II de Prsia fou enviat contra el rebel, per aquest el va derrotar dues vegades; en una tercera batalla va derrotar a Artifi, lloctinent d'Arsites subornant als seus mercenaris grecs i finalment va posar fi a la revolta.  L'esmenta Ctsies


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372346" title="Carla-Bayle" nonfiltered="4170" processed="4156" dbindex="144218">


Carla-Bayle s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372347" title="Vivis" nonfiltered="4171" processed="4157" dbindex="144219">


Vivis s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372350" title="Dun (Arieja)" nonfiltered="4172" processed="4158" dbindex="144220">


Dun s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372352" title="Sainte-Suzanne (Arieja)" nonfiltered="4173" processed="4159" dbindex="144221">


Sainte-Suzanne s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372354" title="Puig Bataller" nonfiltered="4174" processed="4160" dbindex="144222">

El Puig Bataller s una muntanya de 594 metres que es troba al municipi de Cams a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372355" title="Tur de Can Rami" nonfiltered="4175" processed="4161" dbindex="144223">

El Tur de Can Rami s una muntanya de 491 metres que es troba al municipi de Cams a la comarca del Pla de l'Estany.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 303093001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372356" title="Sant Patllar" nonfiltered="4176" processed="4162" dbindex="144224">

Sant Patllar s una muntanya de 646 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 302091001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372360" title="Puig de les Gitanes" nonfiltered="4177" processed="4163" dbindex="144225">

El Puig de les Gitanes s una muntanya de 378 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372362" title="Puig Clar" nonfiltered="4178" processed="4164" dbindex="144226">

El Puig Clar s una muntanya de 315 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372372" title="Nits de naps i cols" nonfiltered="4179" processed="4165" dbindex="144227">
La nit de naps i cols s una tradici originria d'Arenys de Munt arrelada a Arenys de Mar que se celebra la nit de Reis. Aquest fet es deu a la remodelaci d'una tradici fora arrelada entre els arenyencs per la qual la nit de Reis, els nois anaven en colla a "penjar" un nap al balc, a la finestra o a la porta d'alguna noia que els agradava, adjuntant-hi una nota picant on feien saber qui era el festejador. La nit abans, la del quatre de gener, hi anaven les noies, per elles penjaven cols a les finestres, als balcons o a les portes dels nois amb la mateixa intenci. Des de fa alguns anys, per, les dues penjades s'han unificat a la nit de Reis. Al vespre, nois i noies celebren un sopar conjuntament i desprs, cadascuna de les colles es distribueixen pel poble amb l'objectiu de penjar els naps i les cols. s fora habitual, tamb, que la "penjada" acabi amb alguna referncia a la vida poltica del poble amb alguna "penjada" particular o b a la plaa de l'esglsia o b a la plaa de l'Ajuntament. 

Antigament, tant uns com altres, anaven a "robar" les cols i els naps pels camp propers del poble, per actualment, com que aquests camps de conreu cada vegada sn ms escassos, i sn ms lluny, els joves opten per obtenir les cols i els naps d'altres fonts no tan arriscades i polticament correctes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372373" title="FC Haka Valkeakoski" nonfiltered="4180" processed="4166" dbindex="144228">

El FC Haka Valkeakoski s un club de futbol finlands de la ciutat de Valkeakoski.

 Histria .
El club va ser fundat amb el nom de Valkeakosken Haka el 1934. L'any 1949 va ascendir a pa primera divisi finesa i el 1955 guany la primera copa finlandesa de futbol. La dcada dels 60 fou la ms brillant del club pel que fa a ttols.

L'any 1972 va perdre la categoria, que recuper el 1977. Als anys 90 canvi el seu nom pel de FC Haka i comen una nova poca d'xit destacant tres lligues consecutives entre el 1998 i el 2000.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (9): 1960, 1962, 1965, 1977, 1995, 1998, 1999, 2000, 2004 ;
Copa finlandesa de futbol (12): 1955, 1959, 1960, 1963, 1969, 1977, 1982, 1985, 1988, 1997, 2002, 2005;
Copa de la Lliga finlandesa de futbol (1): 1995;

 Futbolistes destacats .
 Mark Dziadulewicz (1980-??) ;
 Carlton Fairweather;
 Marlon Harewood;
 David Wilson;
Olli Huttunen;
Martti Kuusela;
 Edgar Gerardo Lugo;
Jari Niemi;
Mika Nurmela;
Matti Paatelainen;
Mixu Paatelainen;
Juhani Peltonen;
Valeri Popovitch;
Teemu Tainio;

 Enllaos externs .
Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372374" title="Villard-de-Lans" nonfiltered="4181" processed="4167" dbindex="144229">


Villard-de-Lans s un municipi francs, situat al departament d'Isra i a la regi de Roine-Alps.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372380" title="Alfredo Reinado" nonfiltered="4182" processed="4168" dbindex="144230">
Alfredo Alves Reinado, en ocasions escrit Reinhado (?, 1967 - Dili, 2008) fou un militar timors, major de les Forces de Defensa de Timor Oriental (F-FDTL).

Desert el 4 de maig de 2006 per unir-se a aproximadament 600 soldats que foren expulsats el mar de 2006 desprs de queixar-se de la discriminaci regional en les promocions, fent aix esclatar la crisi de Timor Oriental de 2006. Reinado fou un dels lders dels soldats rebels, i el desertor de rang ms elevat. 

L'11 de febrer de 2008, el portaveu de l'exrcit timors, el major Domingos da Cmara afirm que Reinado mor durant els atacs coordinats contra el Primer Ministre Xanana Gusmo i el President Ramos-Horta. El funeral de Reinado, al qual van assistir centenars de persones, va transcrrer de forma pacfica el 14 de febrer a Dili. El paper d'Alfredo Reinado com a lder dels rebels fou substitut pel lloctinent Gasto Salsinha. L'autpsia rebell que Reinado fou disparat al darrere del cap des d'una distncia propera, portant a l'especulaci que se l'havia executat en comptes de disparat durant la confrontaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372384" title="Mikls Kllay" nonfiltered="4183" processed="4169" dbindex="144231">
Mikls Kllay de Nagy-Kll, en hongars Nagyklli dr. Kllay Mikls (Nyregyhza, Hongria, 23 de gener de 1887   Nova York, NY, 14 de gener de 1967), va ser un poltic hongars, primer ministre del seu pas del 1942 al 1944.

Era d'una famlia de la petita noblesa del comtat de Szabolcs-Szatmr, del qual va ser governador entre 1921 i 1929. Aquell any fou reclamat pel primer ministre Istvn Bethlen com a sotssecretari del ministeri de comer. El 1932 fou nomenat ministre d agricultura del govern de Gyula Gmbs, per el 1935 dimit per desacord amb el carcter dret i pro-nazi d aquest i abandon la poltica.

Ja en plena II Guerra Mundial (agost de 1942), el regent Mikls Horthy li deman de formar govern. Tot i ser conservador, Kllay era profundament demcrata i adversari declarat del nazisme. Refus obertament la poltica anti-jueva d aquest, alhora que permetia les activitats poltiques dels grups esquerrans. Tanmateix aleshores Hongria era formalment aliada d Alemanya, i Kllay hagu de compaginar l esfor bllic al front de l'Est, ms aviat de faana, amb converses de pau amb els aliats. Amb aquests pact el lliure pas de l'aviaci per l espai aeri hongars a canvi que el pas no fos bombardejat.

El mar de 1944 Alemanya enva Hongria i destitu Kllay. Tot i que tingu la possiblitat d escapolir-se, s estim ms romandre al pas, fins que els nazis el capturaren i el deportaren al camp de concentraci de Dachau i ms tard al de Mauthausen. D'all fou alliberat per tropes americanes el 5 de maig de 1945 en un estat de salut molt precari. Refus tornar al seu pas, ara ocupat per l'exrcit sovitic, i s'exili voluntriament a Itlia. El 1951 emigr als Estats Units d Amrica, on mor. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372387" title="Artavardiya" nonfiltered="4184" processed="4170" dbindex="144232">


Artavardiya (elamita Ir-du-mar-ti-ya, accadi Ar-ta-mar-zi-ya, arameu Rtwrzy), derivat de l'antic persa  arta i vard que vol dir "El que fa justicia", fou un nom persa portat per alguns personatges entre els quals:

Artavardiya (general), general persa de Darios I el Gran.
Artavardiya (oficial) fou un oficial del tresor persa.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372388" title="Cant de Villard-de-Lans" nonfiltered="4185" processed="4171" dbindex="144233">
El Cant de Villard-de-Lans s un cant del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps. Est enquadrat al districte de Grenoble, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Villard-de-Lans.

 Municipis .
Autrans;
Correnon-en-Vercors;
Engins;
Lans-en-Vercors;
Maudre;
Saint-Nizier-du-Moucherotte;
Villard-de-Lans;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Isra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372389" title="Artavardiya (general)" nonfiltered="4186" processed="4172" dbindex="144234">
Artavardiya fou un general persa de Darios I el Gran.

Fou enviat amb el seu exrcit per sufocar la rebelli de Vahyazdata que s'havia declarat com el fill de Cir II el Gran Bardiuya i s'havia aixecat en revolta.  Artavadiya el va derrotar el 25 de maig del 521 aC en una batalla a Raxa, a Persis, on s'indica que van morir 6246 rebels i 4464 foren fets presoners, incloent entre aquestos al propi Vahyazdata. L'esmenta la inscripci de Bishutun o Beishtun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372390" title="Artavardiya (oficial)" nonfiltered="4187" processed="4173" dbindex="144235">
Artavardiya fou un oficial persa.

Formava part del equip de l'economia reial del rei Darios I el Gran de Prsia. s esmentat a les tauletes del tresor i fortificacions de Perspolis. 

 Bibliografia .
R. T. Hallock, Persepolis Fortification Tablets, Chicago, 1969;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372392" title="Santa Rosa de Sucumbos" nonfiltered="4188" processed="4174" dbindex="144236">
Santa Rosa de Sucumbos, tamb anomenat Santa Rosa de Yanamaru, s un municipi equatori de la provncia de Sucumbos.

Histria.

Va saltar a la premsa mundial per ser el lloc on va morir el comandant guerriller de les FARC Luis Edgar Devia Silva, lies Ral Reyes, a mans de les Forces Aries de Colmbia. 
L'1 de mar de 2008, el govern colombi, mitjanant el seu ministre de defensa, Juan Manuel Santos, confirm la mort de Ral Reyes, membre del secretariat de les FARC en territori equatori.

Tamb es va informar de la mort de 20 persones ms, entre elles tres estudiants mexicans de la UNAM, en tasques d'investigaci.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Santa Rosa a Geonames.org;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372397" title="Overbooking" nonfiltered="4189" processed="4175" dbindex="144237">
L'overbooking o sobrereserva s l'excs de reserves a un servei que no t prou capacitat per absorbir-les totes. s una estratgia comercial que aprofita que a la prctica no totes les reserves es transformen en un s del servei, i aquest marge s'intenta cobrir per maximitzar els beneficis.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372399" title="Fullet" nonfiltered="4190" processed="4176" dbindex="144238">
Un fullet o prospecte s un imprs de petites dimensions que es fan servir per donar a conixer una entitat, un servei, una activitat, etc.

Habitualment es fan arribar als interessats per mitj de punts d'informaci, de taulells, i tamb per trameses per correu o repartides (dites publitrameses).

Sovint aquest tipus d'informaci es presenta en forma de trptic o de dptic.

De fet, sn impresos amb qu es pretn divulgar informaci resumida d'un organisme, d'una activitat, d'un programa, etc.

Els recursos que es fan servir sn propis del canal escrit: 
 Recursos grfics (dibuixos, fotografies...);
 Recursos tipogrfics (tipus de lletres diverses);
 Recursos lingstics;

La informaci es distribueix en apartats separats, encapalats per ttols representatius i amb diversos pargrafs segons la idea que presenten.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372400" title="Valle de Sedano" nonfiltered="4191" processed="4177" dbindex="144239">

Valle de Sedano s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. 

Demografia.



 Divisi administrativa .
Inclou les entitats locals menors de:


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372402" title="FC International Turku" nonfiltered="4192" processed="4178" dbindex="144240">


El FC International Turku (ms conegut com FC Inter o Inter Turku) s un club de futbol finlands de la ciutat de Turku.

 Histria .
Va ser fundat recentment, el 1990, per Stefan Hkans. L'any 1993 va assumir la plaa del Turun Toverit (que havia patit problemes econmics) a segona divisi. Juga a la primera divisi finesa des del 1996. Comparteix amb el TPS el Veritas Stadion.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (1):;
2008;

Copa de la Lliga finlandesa de futbol (1):;
2008;

 Entrenadors .
 Anders Romberg (1992);
 Timo Sinkkonen (1993 - 1994);
 Hannu Paatelo (1995 - 1997);
 Tomi Jalo (1997 - 1998);
 Steven Polack (1998);
 Timo Askolin (1999 - 2000);
 Pertti Lundell (2001 - 2002);
 Kari Virtanen (2003 - 2006);
 Ren van Eck (2006 - 2006);
 Job Dragtsma (2007 -;

Futbolistes destacats.
  Luciano lvarez;
  Marcel Mahouv;
  Serge N'Gal;
  Ari Nyman;
  Artim Sakiri;
  Joakim Jensen;
  Magnus Bahne;
  Richard Teberio;
  Aristides Pertot;
  Steven Polack (1995-98);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Seguidors UltraBoyz;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372404" title="Tubilla del Agua" nonfiltered="4193" processed="4179" dbindex="144241">

Tubilla del Agua s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. Inclou les localitats de Bauelos del Rudrn (0) , Covanera (66) , San Felices de Rudrn (36) , amb el barri de Npoles i Tablada del Rudrn (34).  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372411" title="Basconcillos del Tozo" nonfiltered="4194" processed="4180" dbindex="144242">

Basconcillos del Tozo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. Inclou les pedanies de:

 Arcellares;
 Barrio Panizares;
 Fuente rbel;
 Hoyos del Tozo;
 La Piedra;
 Prdanos del Tozo;
 La Rad;
 San Mams de Abar.
 Santa Cruz del Tozo.
 Talamillo del Tozo;
 Trasahedo;

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372412" title="Castell del Pas Valenci" nonfiltered="4195" processed="4181" dbindex="144243">

El castell del Pas Valenci, s llengua prpia i tradicional dels municipis de les Comarques de l'Interior i sud-oest (amb algunes illes lingstiques dins del territori lingstic catal al Pas Valenci), i davall la seua forma estndar i estatutria (castell), s oficial al Pas Valenci junt al valenci. El castell parlat, com a llengua prpia d'estes comarques del Pas Valenci, presenta una srie de trets comuns o compartits - per tamb propis en alguns municipis - amb el que es parla a les regions frontereres d Arag, Castella-La Manxa i la Regi de Mrcia.

L mbit lingstic del castell al Pas Valenci, amb 9956km2, no es correspon amb cap divisi supramunicipal, i noms a huit comarques tots els seus municipis sn, histricament, castellanoparlants: l Alt Millars , l Alt Palncia, els Serrans, el Rac d'Adems, la Plana d Utiel, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrs; a les comarques del Vinalop i el Baix Segura els municipis castellanoparlants compartixen comarca amb municipis valencianoparlants.

A banda hi ha nombroses illes lingstiques: pobles i municipis de les dues llenges que compartixen municipi o/i comarca, des dels Ports fins al Baix Segura, figuren com a castellanoparlants: Olocau del Rei (els Ports); l Alcdia (-l Alcdia de Veo-, Plana Baixa); Gtova, Marines, Domenyo, Marines Vell -Marines-, Loriguilla i Sant Antoni de Benaixeve (el Camp de Tria); Sant Isidre de Benaixeve  Montcada- (l Horta); Tous (Ribera Alta); La Encina, -Villena-, Villena, Saix i Salines (Alt Vinalop); Elda, Asp, Montfort i Orito  Montfort- (Vinalop Mitj); Sant Felip Neri (Crevillent) i les Casiques (Crevillent) (Baix Vinalop) i tots els municipis del Baix Segura excepte Barba-roja  Oriola-, i Guardamar del Segura.

Lingstica, hitrica i culturalment podem distingir tres sectors quan es parla del domini lingstic del castell al Pas Valenci: el sector nord, culturalment aragons; el sector central, culturalment castell-manxec i el sector meridional, culturalment murci.

 Sector Nord .

Al sud del Penyagolosa, als terrenys reconquerits pel sayyid Ab Zayd i el seu capit Eximn Prez d Arens, que constituren desprs l enclavament que la Dicesi de Valncia tenia a l Alt Millars, entre les de Tortosa i Sogorb, aix com en tota l rea tradicional del Bisbat de Sogorb, que comprenia, a ms dels pobles de la Vall de Sogorb en la conca alta del Palncia, la comarca dels Serrans i el Rac d Adems.

La fontera del valenci coincidia amb el sector meridional de l antiga demarcaci de la Dicesi de Tortosa. Encara que en eixa zona muntanyosa de l interior del regne de Valncia la poblaci musulmana era majoritria, es van establir nuclis d aragonesos arran de la conquesta cristiana, i aix Malefa (o Vilafermosa) va ser colonitzada en 1242 i tamb Arens; Xrica es va colonitzar en 1249 i Begs en 1276; Adems ho havia sigut en 1210, per Xelva no ho seria fins 1370. Encara que sempre van pertnyer a la diocesi de Valncia, tamb sn serrans i van ser poblats amb aragonesos, el Villar de Benaduf en 1323 i Xulilla en 1370; tamb a Bunyol va establir Fernndez de Hjar cristians aragonesos als voltants de 1300. 

Per tant, totes estes comarques del nord-oest, que formaren part del regne de Valncia des de la seua creaci, van ser poblades amb aragonesos, que en aquell moment ja parlaven castell, per amb moltes trets de l aragons. Totes elles limiten amb Arag, excepte la Foia de Bunyol. Avui en dia es parla un castell farcit d aragonesismes i barrejat amb paraules catalanes, donant resultat a all que s anomena castell xurro. A estes comarques se les anomena, col.loquialment, Comarques xurres. 

La parla d estos valencians ponentins, popularment anomenats xurros, hui en dia comena a estar bastant nivellada amb el castell estndard (sobretot la dels ms joves), per durant molts segles, tot i sent de base castellana, conservava en el seu lxic bastants aragonesismos i estava plagada de valencianismes, que augmentaven, naturalment, en els municipis de les comarques immediates a la frontera lingstica. Durant l poca foral, fins el segle XVII, la documentaci dels arxius civil i eclesistics d esta regi de l interior, si no estava en llat estava en la llengua oficial del regne - el catal - i no en la vernacla d'estes comarques, ja que ac la diglosia afavoria al valenci, perqu el sector litoral, a ms de tindre el poder poltic, estava molt ms desenvolupat tant en l ordre cultural com en l econmic.

En bastants sectors fronterers es practica el sesseig, s a dir, es pronuncia s al resultat de ce, ci llatins i per tant, pronuncien com en valenci sinco, dies, sien, en lloc de la forma estndard per al castell cinco, diez, cien (per amb l excepci de les paraules doce i trece que es pronuncien amb la mateixa articulaci interdental fricativa sorda en el castell estndard espanyol). El sesseig es practica a tota la Vall de Sogorb (Alt Palncia), a la microcomarca d'el Villar (els Serrans) i a la Conca de Xiva i la Foia de Bunyol.

A ms, en este sector a voltes la f- llatina inicial es pronuncia aspirada velar amb fricaci aspra (igual a la j del castell estndard espanyol, articulaci representada ac amb la lletra h) en veus que el castell conserva la f-, com huersa, per fuerza, huente per, fuente, hu per fui, huego per fuego, hebrero per febrero, Helipe per Felipe  etc. Aix com moltes altres alteracions fontiques de tipus aragons (trai, gotear, piazo, perdiu, maru, audu  etc). Mereix especial atenci la parla local de Fanzara, que sesseja per mant la distinci etimolgica entre la sibilant sorda i la sonora, es a dir, el fanzar articula amb s fricativa apicoalveolar plana sorda (que entre vocals es representa ac amb el dgraf ss), tant veus com massa, pass, saco, mes, com brasso, cabeza, dulse, crus, per pronuncia amb s fricativa apicoalveolar plana sonora ( que ac representarem amb s simple entre vocals i amb z darrere de consonant igual que en l ortografia catalana), en paraules com queso, iglesia, mesa, i tamb senisa, besino, cosina, quinze, onze, azeite.. etc. El fanzar, a ms, no pronuncia la  r a final de paraula.

D altra banda, el lxic d estes comarques est ple de valencianismes: budillo (budell), tovo (tou), piuelo (pinyol), lansuelo (llenol), cado (cau), calbote (calbot), rebuche (rebuig), finestrn (finestr), fustero (fuster), ferrero (ferrer), choquero (jc o joquer), plegar (arreplegar), clote (clot), trullo (trull), grellas (graelles), fresuelos (fesols), psoles (psols)  etc

 Sector Central . 

Ms enll del riu Xquer, a l oest i al sud del masss del Masss del Caroig, les parles locals i comarcals tenen una base castellana. Aix, a la Valle de Cofrents (Vall de Cofrents), a l oest del Masss del Caroig, que arran de la conquesta va pertnyer a la corona de Castella durant el segle XIII, es parla castell amb trets manxecs, i s molt susceptible l aspiraci de la  s final de slaba interior (tret caracterstic del castell peninsular meridional) , i diuen bohque, cahco, cehto, cahpa, cahtillo i Ehpaa, en lloc de bosque, casco, cesto, castillo i Espaa, fenmen que registra tamb la Plana d Utiel, que pertanyia a Castella fins a mitjans del segle XIX. De gran inters per als dialectlegs sn les parles dels pobles de la Vall d nguera i la Canal de Navarrs estricta, al sud del Masss del Caroig. Alfons X de Castella havia ocupat subreptciament nguera en 1243, i encara que va tindre que cedir-la a Jaume I en 1244, en virtud dels tractats, van romandre en aquella vila els castellans que hi havien establert els santiaguistes d Alfons X. Encara que tot el domini lingstic castell ha sigut identificat amb la b bilabial fricativa, en la Canal de Navarrs es conserva la v labiodental etomolgica, i diuen cavallo, haver, dever, invierno, arrova, cantava, vino  etc. Mentre que pronuncien amb b bilabial oclusiva (igual que la francesa o la italiana) cabeza, loba, pueblo, biga  etc.

Totes estes parles comarcals practiquen la distinci entre les sibilants sordes i les sonores. A la Vall d nguera (nguera, Navaln...) i a la Canal de Navarrs (Anna, Xella...) hi ha sesseig, i aix ho pronuncien fricativa apicoalveolar plana sorda en veus com passar, aprisa, bessones, saco, per esta articulaci s sonora en paraules com beso, queso, deseo, presn, quisiendo  etc. A la Vall d nguera a ms es practica la distinci etimolgica entre les sibilants apicoalveolars planes (com la s valenciana sorda o sonora, i la s sorda castellana) resultants de s llatina, i altres sibilants predorsodentals convexes (paregudes a les del francs i l andals, que ac es representa amb la lletra  quan s sorda i amb la lletra z quan s sonora), resultants de ce, ci i ti llatines, i aix pronuncien: igrn, caerna, lanuelo, dolo, adae, acar, ra, per onze, doze, vezino, cozina, zagal, razes  etc. A la Canal de Navarrs estricta, com es sesseja, la sibilant en estes veus mant la seua sonoritat per t una articulaci apicoalveolar plana. Entre les particularitats morfolgiques d esta parla comarcal, val citar un perfet perifrstic, ayer voy cantar, vas cantar, va cantar, vamos cantar, vais cantar, per cant, cantaste  etc. Tamb la conservaci de la partcula pronmino-adverbial ende derivada del llat inde: si tienes ambercoques dam ende tres; no te n quiero dar  etc. 

Tamb es parla castell amb trets manxecs a l Altipl de Villena (Alt Vinalop), que va pertnyer a Castella fins desprs del primer ter del segle XIX. A ms d Elda i Salines, encara que des de 1304 pertanyen a l antic regne de Valncia, parlen tamb castell, per amb sesseig i amb bastants valencianismes lxics. El mateix castell sessejant es parla en l illot lingstic que formen els termes municipals d Asp i Montfort, municipis envoltats completament per altres on la llengua prpia s el valenci. Sembla poc probable que el castell d estes viles estiga relacionat amb la parcial colonitzaci castellana de la Vall del Vinalop en el segle XIII, promoguda per Alfons X el Savi i el seu germ Don Manuel, quan va pertnyer transitriament a Castella esta part meridional del Pas Valenci, al sud de la lnia Biar-Busot/la Vila Joiosa, que desprs va constitur la governaci foral de Dell lo riu de Xixona i el bisbat d Oriola; menys arriscat es suposar-lo relacionat amb la repoblaci subsegent a l expulsi dels moriscos en 1609.

 Sector Meridional .

La penetraci del castell murci en l Horta d Oriola (Baix Segura), no iniciada fins el segle XVII, es consuma en el segle XVIII. L expulsi dels moriscos de l Horta d Oriola i la terrible pesta de mitjans segle XVII, van afavorir la immigraci de gent provinent de la Regi de Mrcia, aix com la dessecaci dels saladars pel cardenal Belluga en la centuria segent. Els documents pblics d Oriola no es van escriure en castell fins a principis del segle XVIII. La parla oriolana, s anomena popularment panotxo  com a l Horta de Mrcia-, s sessejant, a diferncia del murci general, i coincidident amb el castell d Elda, Salines, Asp, Orito i Montfort, es a dir, de les poblacions que van ser sempre del regne de Valncia. En posici final de sl.laba la  s s aspira davant consonant sorda i tendix al rotacisme davant consonant sonora no nassal, i aix es diu carrahca, espejo, cahtillo, per derde, murlo, garnate, jurgau.. etc. En molts altres casos la  s final s assimila a la  consonant segent per ensordint-se tota l articulaci, i aix pronuncien: effocau, per desbocado; effarar, per resbalar; dof botellas, per dos botellas; laf fotas, per las botas; enhharrar (la h representa ac el so fricatiu velar sord de j en castell estndard espanyol) per desgarrar; doh hatos, per dos gatos; lah horras, per las gorras  etc. 

El vocabulari del castell del sector meridional, ms encara que el murci general, est ben farcit de valencianismes, alguns comuns a l'aragons, com: falsido (farcit), fito a fito (fit a fit), fosca, llampo (llamp), llobarro, llosca (llesca), micheta (mitgeta), rebuche (rebuig), nacha (natja), sucha (sutja), grillas (graelles), trullo (trull), cadel (cadell), gargamel (gargamell), canute (canut), trenque (trenc), rento (rent), embolico (embolia), galle (gallet)  etc. En el lxic de l Horta d Oriola apareixen bastants mossarabismes, molts d ells comuns amb el valenci, com corbo, gorgo, regomello, bresquilla, barchilla, sernacho, serriche, abadol  i tamb crida l atenci la gran quantitat d arabismes, quasi tots comuns al valenci meridional, alfarraso, aladroque, alfics, alcasil, bacora, corfa, dula, falca, jaloque, lebeche, margun, marraja, rejoleta, safa, safariche, tabaque  etc.

Un tret caracterstic de tota esta zona i que incls traspassa la frontera lingstica i entra en Elx o Crevillent, s l s del mot Lo, genu de les hortes d Oriola i Mrcia i s un possessiu cadastral que ve a significar el que pertany a. Tota esta zona costanera havia estat morisca i fins a la seua expulsi, devien ser molts els xicotets nuclis habitats per ells al llarg de la franja costanera. La Devesa de Campoamor, per exemple, es va anomenar "Matamoros" i hi ha moltes reminiscncies que conserven el vocable "moro" en fonts, famlies  etc.  Els tractats de propietat s'estenien a les terres conquerides per raons diverses, per sempre a favor de determinats senyors. En algunes zones estos tractats van donar lloc a una expressi concreta com evoluci de l'original. s el cas de Mallorca, que conserva el Son com evolutiu d' "aix s de...", o el que s el mateix "aix pertany a ...": Son Ferrer, Son Sant Joan  etc. Al sud del Pas Valenci , en canvi va prevaldre el Lo com a signe de propietat: Lo Reus, Lo Miana, Lo lvarez, Lo Morn, Lo Cruz  etc.

 Referncies .
MAS, Manuel (direcci). Gran Enciclopedia de la Regin Valenciana. Editorial Valencia, 1972. ISBN 84-300-5539-8. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372414" title="Contreras (Burgos)" nonfiltered="4196" processed="4182" dbindex="144244">

Contreras s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372423" title="rbel del Castillo" nonfiltered="4197" processed="4183" dbindex="144245">

rbel del Castillo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. Inclou les pedanies de La Nuez de Arriba i Quintana del Pino.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372424" title="Valle de Valdelucio" nonfiltered="4198" processed="4184" dbindex="144246">

Valle de Valdelucio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. 

 Divisi administrativa .
Inclou les pedanies de:
 Corralejo;
 Escuderos;
 Fuentecaliente de Lucio;
 Llanillo , que inclou Mundilla.
 Pedrosa de Valdelucio;
 Quintanas de Valdelucio;
 Renedo de La Escalera;
 Riba de Valdelucio , que inclou Barrio-Lucio.
 Solanas de Valdelucio;
 Villaescobedo;

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372425" title="Missa Pastoral (Diabelli)" nonfiltered="4199" processed="4185" dbindex="144247">
La Missa Pastoral d'Anton Diabelli s una missa en Fa major, op. 147, que va unida a l'Ofertori de Nadal op. 148 i ocupen un lloc especial en la producci de Diabelli perqu reflecteixen el carcter festiu i la passi pels infants que l'autor portava a dintre. L obra va ser composada amb noms 24 dies (1 al 24 de novembre de 1830).

La missa pastoral no era un gnere nou, des del Barroc que hi havia misses pastorals en les que s'incorporaven temes, i la Missa Diabelli tamb cont tots els requisits tradicionals de msica pastoral; baixos sostinguts, ritmes sicilianes, temps de comps de 6/8, parts de solo pels instruments de vent, cors de veus d'homes, efectes d'eco.

Tanmateix, aquesta missa s excepcional entre les pastorals ja que hi ha una barreja que crea una impressi d'espontanetat i sinceritat emocional gens afectada.

Incls en els motius camperols de muntanya semblen congeniar completament amb el temperament del compositor de Salzburg. Per el fet de la msica absoluta d'aquesta obra no fa patir el fet que l'autor volgus mostrar clarament la coloraci; ja en el Glria amb llurs ressonants trompetes i l'esplndida fuga i per l'Et incarnatus, amb el seu virtus viol la part de la flauta.

L'ofertori Angelus ad pastors, segueix de prop l'esperit del text de Sant Lluc, parla de l'aparici de l'ngel als pastors i la seva decisi d'arribar a Betlem per adorar el Nen. Tot aix s amor i porta a la ment tot el paisatge del Nadal en el bressol del Tirol austrac.

El compositor enfoca el camp, amb la foscor de la nit i els pastors (clau menor, de fusta) i, a continuaci, l'ngel (grans sopranos), llavors de nou els pastors (les veus dels homes) i, per ltim, la Sagrada Famlia (tema pastoral). 

Un animat Alleluia posa el punt final aquesta pastoral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372426" title="Abd-ar-Rabb (nom)" nonfiltered="4200" processed="4186" dbindex="144248">
Abd-ar-Rabb s un nom mascul tefor rab islmic (en rab          ,  Abd ar-Rabb) que literalment significa "Servidor del Senyor", essent el Senyor un atribut de Du. Si b Abd-ar-Rabb s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rabb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372429" title="Abd-ar-Rassul (nom)" nonfiltered="4201" processed="4187" dbindex="144249">
Abd-ar-Rassul s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Ras l) que literalment significa "Servidor del Missatger", essent el Missatger una referncia al profeta Muhmmad. Si b Abd-ar-Rassul s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372433" title="Abd-ar-Rziq (nom)" nonfiltered="4202" processed="4188" dbindex="144250">
Abd-ar-Rziq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-R ziq) que literalment significa "Servidor de Qui proveeix", essent Qui proveeix un atribut de Du. Si b Abd-ar-Rziq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Raziq,  Abdul Razieq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372435" title="Saint-Bon-Tarentaise" nonfiltered="4203" processed="4189" dbindex="144251">


Saint-Bon-Tarentaise  s una municipi de la regi del Roine-Alps, departament de la Savoia. En aquesta poblaci s'hi situa l'estaci d'esqu de Courchevel.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372436" title="Abd-as-Salib (nom)" nonfiltered="4204" processed="4190" dbindex="144252">
Abd-as-Salib s un nom mascul tefor rab cristi (en rab            ,  Abd a - al b) que literalment significa "Servidor de la Creu", en relaci a la creu on fou crucificat Jess. Si b Abd-as-Salib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdal Salib... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372437" title="Artazostre" nonfiltered="4205" processed="4191" dbindex="144253">
Artazostre (Arta-zautri  "la que t el favor d'Arta")  fou una princesa aquemnida filla de Darios I el Gran. 

Herdot diu que es va casar amb Mardoni, fill de Gbries, uns dels set nobles conspiradors contra Smerdis de Prsia, que va dirigir la campanya militar de Trcia i Macednia el 492 aC (la boda fou aquell mateix any o molt poc abans).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372438" title="Artembares" nonfiltered="4206" processed="4192" dbindex="144254">


Artembares fou la forma grega del nom persa  tam-para (lici Arttumpara), que vol dir "El que encoratja l'orde" . El nom el van portar diversos personatges entre els quals:

Artembares (noble), noble mede;
Artembares, un noble persa que va advertir a Cir II el Gran de abandonar el pas cap un de millor;
Artembares, un militar persa que va morir a la batalla de Salamina (480 aC);
Artemberes (Arttumpara) reiet de Lcia al segle V i IV aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372439" title="Espinosa de Cervera" nonfiltered="4207" processed="4193" dbindex="144255">

Espinosa de Cervera s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Comarca del Arlanza. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372442" title="Arttumpara" nonfiltered="4208" processed="4194" dbindex="144256">
Artembares (Arttumpara) reiet de Lcia als segles V i IV aC.

s esmentat en alguna inscripci i tamb en consten algunes monedes. El seu nom apareix carregat amb l'adjectiu "el Mede" i a les monedes apareix vestit com un mede, amb barba estil mede,  i amb tiara i pentinat segons els models dels medes.

 Bibliografia .

A. T. Olmstead, History of the Persian Empire, Chicago, 1948;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372446" title="Saint-Lary-Soulan" nonfiltered="4209" processed="4195" dbindex="144257">


Saint-Lary-Soulan  (en occit Sent Lari e Sola) s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament dels Alts Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372447" title="Abd-as-Sattar (nom)" nonfiltered="4210" processed="4196" dbindex="144258">
Abd-as-Sattar s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Satt r) que literalment significa "Servidor del Protector", essent el Protector un atribut de Du. Si b Abd-as-Sattar s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Sattar... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372448" title="Artemita d'Apollinatis" nonfiltered="4211" processed="4197" dbindex="144259">
Artemita d'Apollinatis fou una ciutat de Mesopotmia oriental, del perode part, capital de la provncia d'Apollinatis (Apollinatis). Fou el lloc de naixement del historiador Apollodor d'Artemita. 

Estava situada entre Selucia i les muntanyes Zagros, a la ruta principal. Isidor de Carax diu que tamb se l'anomen Chalasar que probablement derivaria de la provncia de Chalonitis (Chala + sar; sar vol dir en part "cim"). Segons Isidor la ciutat estava creuada pel riu Sillas (Diyala) i a uns 80 km de Selucia; a la taula de Peutinger la distancia es de 105 km per error tipogrfic per correctament hauria de ser 93 km.

Isidor La descriu com una ciutat grega i Plini el Vell diu que fou fundada pels macedonis, per segons Tcit i Esteve Bizant era una ciutat habitada pels parts, encara que probablement es tractaria d'una ciutat grega que ms tard fou poblada per elements iranians i va perdre el seu carcter. 

L'any 31 va donar suport a Tiridates II de Prtia, pretendent enviat per Roma en oposici a Artaban II de Prtia. Sota els sassnides ja no s esmentada per va seguir existint; encara s'esmenta sota els rabs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372449" title="Jaramillo Quemado" nonfiltered="4212" processed="4198" dbindex="144260">

Jaramillo Quemado s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. s el segon municipi amb menys poblaci d'Espanya, desprs d'Illn de Vacas (6 habitants el 2008).

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372451" title="Abd-as-Satir (nom)" nonfiltered="4213" processed="4199" dbindex="144261">
Abd-as-Satir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Sat r) que literalment significa "Servidor de l'Ocult", essent l'Ocult un atribut de Du. Si b Abd-as-Satir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit  Abdul Settier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372452" title="Artoxares" nonfiltered="4214" processed="4200" dbindex="144262">
Artoxares fou un eunuc paflagoni de la cort d'Artaxerxes I de Prsia, que fou strapa d'Armnia.

Va donar suport a Darios II de Prsia per pujar al tron, contra el que desprs va conspirar el 419 aC. El complot fou descobert i fou executat immediatament. Una persona amb una variant del mateix nom (Artahar)  apareix esmentada al arxius de Nippur com un important oficial reial, amo de moltes terres i esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372453" title="Amboise (Frana)" nonfiltered="4215" processed="4201" dbindex="144263">


Amboise s una municipi de la regi del Centre, departament de l'Indre-et-Loire. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372454" title="Jaramillo de la Fuente" nonfiltered="4216" processed="4202" dbindex="144264">

Jaramillo de la Fuente s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372456" title="Artifi" nonfiltered="4217" processed="4203" dbindex="144265">


Artifi o Artibi  (Artiphios o Artybios; variants gregues Arziphos i Arzybios) fou un nom persa (Ardifiya o Ardufiya; elamita Ir-tap/tup-pi-ya; forma meda del persa Rzifya; arameu Rzpy) que vol dir "liga" i van portar alguns oficials aquemnides entre els quals:

Artifi fou un oficial persa esmentat a la zona de Perspolis a l'entorn del 500 aC;
Artibi o Artifi,  militar persa de Darios I el Gran.
Artifi (general), gneral i prncep persa;
Artifi (prncep), prncep aquemnida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372457" title="Artifi (general)" nonfiltered="4218" processed="4204" dbindex="144266">
Artifi fill d'Artaban (quasi amb seguretat el germ de Darios I el Gran) fou un prncep aquemnida i general de l'exrcit persa (actuava vers el 480 aC). s esmentat per Herdot.

Va dirigir els contingents de dadices i gandares a l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372459" title="Artifi (prncep)" nonfiltered="4219" processed="4205" dbindex="144267">
Artifi fill de Megabizos (el conqueridor d'Egipte per a Artaxerxes I de Prsia) i net de Xerxes I de Prsia (per la seva mare Amastris) fou un prncep aquemnida. 

Quan el seu pare es va revoltar contra Artaxerxes I de Prsia per haver violat aquest els termes de rendici dels captius atenencs i egipcis, li va donar suport igual que va fer el seu germ Zpiros o Zpir el Jove (Zopyrus); desprs de diversos combats el rebel i el rei es van reconciliar. El 441 aC Zpiros va desertar a Atenes i el 440 aC va morir en un intent de conquerir Caunus o Caunos a Cria. 

Artifi va romandre un temps en el favor reial per en temps de Darios II de Prsia va donar suport a la revolta d'Arsites, i va aconseguir dues victries notables mercs als seus mercenaris grecs, per desprs de la tercera batalla els mercenaris foren subornat per desertar, i fou derrotat i fet presoner, sent executat. 

El seu fill Arimes (Arimas) fou un oficial superior sota Cir el Jove, i va establir una dinastia local a Limyra; l'ossari de la famlia encara es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372460" title="David Lane" nonfiltered="4220" processed="4206" dbindex="144268">

David Eden Lane (nascut el 2 de novembre  de 1938 a Woden (Iowa) i mort el 28 de maig del 2007 a Terre Haute (Indiana))  va ser un lder supremacista blanc i escriptor nord-americ. Va ser un dels membres fundadors del grup conegut com The Order (L'Ordre) i va morir d'un atac d'epilpsia mentre complia una condemna de 190 anys en una pres federal a Terre Haute, Indiana.

 Primers anys .

David Lane va nixer a Woden, Iowa, fill d'un granger itinerant. Va tenir un germ i dues germanes. El seu pare abusava de la seva esposa i fills i era alcohlic i va abandonar la seva famlia el 1942. Desprs que el seu germ fos descobert recercant a les escombraries d'un ve a l'any segent, David i els seus germans van ser enviats a un orfenat. David va ser aviat adoptat per un pastor luter, un "doctrinari, fonamentalista  de la vella escola". Avorrit i cansat de treballar per a l'esglsia, va renegar del cristianisme.

La nova famlia de David va viure en diversos llocs fins i tot finalment assentar-se en Aurora, Colorado, on va assistir a l'Hinckley High School. Principalment decidit a convertir-se en un jugador professional de golf, Lane va treballar com a agent immobiliari fins que va ser acomiadat perqu, "No vendria cases a gent de color en barris blancs".

Abans d'unir-se al Ku Klux Klan David Lane va ser membre de la Societat John Birck, fins que el 1979 es va convertir en organitzador de la unitat de Denver dels Cavallers del Ku Klux Klan. A finals de 1981 es va convertir en l'Organitzador de l'Estat de Vermell de les Nacions ries.

David es va trobar amb Robert Jay Matthews el juliol de 1983 en un congrs mundial de les Nacions ries. El 22 de setembre, Lane i uns altres nou membres van jurar "die Bruder Schweigen", la base del grup del que seria conegut com L'Ordre, dedicada a "l'alliberament del nostre poble dels jueus i la victria total de la raa ria". L'Ordre va ser acusada de robar ms de 4 milions de dlars en assalts armats, assassinar dues persones, fer detonar bombes, organitzar campaments d'entrenament militar i cometre altres nombrosos crims amb l'objectiu ltim de destruir el govern dels Estats Units.

David Lane va encunyar les 14 paraules, que es van convertir en un eslgan popular: "Hem d'assegurar l'existncia del nostre poble i un futur per als nens blancs". Tamb va escriure els 88 preceptes, un resum de tesi de la Llei Natural. Les 14 paraules i els 88 preceptes es combinen en el smbol supremacista blanc de "14-88" o "14/88".

 Condemna i pres .


Finalment David Lane va ser arrestat i condemnat a una condemna de 190 anys per diversos crims, entre ells robatori i assassinat. Va ser capturat en la nit del 30-31 de mar de 1985 a Carolina del Nord.

Tamb va ser absolt del crim de sedici per un incident en Fort Smith, Arkansas. El sistema judicial americ el considerava extremadament perills i va complir condemna a diverses presons dels Estats Units.

Mentre era a la pres, David Lane va continuar sent un membre influent del moviment supremacista blanc. Va escriure diversos llibres sobre guematria i conspiracions i va publicar diversos articles en publicacions i pgines virtuals del suprematisme blanc. Amb la seva esposa i Rom McVan va adrear una editorial anomenada 14 paraules a Idaho per estendre els seus escrits.

La seva veu va aparixer en Nazi Pop Twins, un documental ems el 19 de juliol del 2007 a Channel 4, Regne Unit. Apareixia parlant per telfon amb el duet Prussian Blue.

Complint la seva condemna hauria estat alliberat el 29 de mar de l'any 2035, amb 96 anys, per va morir d'un atac epilptic el 28 de maig del 2007 en el Federal Correctional Complex de Terre Haute, Indiana.

El 30 de juny supremacistes blancs de tot el mn van celebrar diversos homenatges en honor a David Lane.

 Creences .

David Lane creia que la supremacia de la raa blanca era de vital importncia. Tamb creia que el cristianisme constitua un problema per als blancs perqu era una idea dels jueus i antinatural. De forma similar, creia que les nacions blanques havien d'eliminar els qui fossin una amenaa per a la seva puresa racial. Considerava tradors als blancs que recolzaven les "conspiracions sionistes" com a "tradors a la seva raa. s conegut per les seves 14 paraules. Es tracta d'una expressi usada pels Nacionalistes Blancs i creada per David Lane.

La frase en angls s:

"We must secure the existence of our people and a future for White children. "

La seva traducci al catal s:

"Hem d'assegurar l'existncia del nostre poble i un futur per als nens blancs. "

 Wotanisme .

David era un defensor del Wotanisme, una visi neopagana nrdica inspirada per un assaig de 1936 de Carl Jung titulat "Wotan" (Od). Lane menyspreava els neopagans odinistes, perqu aquests consideraven que s'havia apropiat de la seva religi per defensar els seus objectius poltics i racials. Lane va explicar les seves motivacions:

"Prefereixo el nom de Wotanisme sobre Odinisme. Primer perqu W.O.T.A.N constitueix un acrnim perfecte per a Will Of The Aryan Nation (La Voluntat de la Naci ria). En segon lloc perqu Od noms rep aquest nom a Escandinvia i Wotan a la resta del continent europeu, aix que s ms apropiat per a la memria dels nostres avantpassats. I finalment perqu s necessari escindir-se d'aquests infantils, mentiders i universalistes que van usurpar el nom d'Od".

Lane va contribuir amb una introducci a un llibre de Rom McVan anomenat Creed of Iron: Wotansvolk Wisdom que els odinistes que est plagiat de The Book of Blotar. Les editorials Wotansvolk i 14 paraules han desaparegut actualment i manquen d'adrea de contacte.

Segons les cartes que va escriure a pres als seus seguidors, Lane pretenia estendre el seu missatge mitjanant el Wotanisme i no s clara la seva relaci amb grups neopagans com el Temple de Wotan, que desprs de la mort de Lane s'ha distanciat de les seves idees racistes i neonazis.

L'any 2004, Lane va publicar una histria curta titulada KD Rebel, un relat fictici d'una colnia de wotanistes que viu a les muntanyes i que segresta o "corromp" joves petites i dones de les zones urbanes dels voltants i les obliga a servir com a procreadores polgames. Lane era un ferm defensor de la poligmia com a part del Wotanisme. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372461" title="Bandera d'land" nonfiltered="4221" processed="4207" dbindex="144269">

La bandera d'land es compon de fons blau i sobreposades dues creus escandinaves, de color groc i vermell. Aquesta bandara s fruit de la uni de la bandera de Sucia i la bandera de Finlndia antiga. La bandera est dissenyada amb les proporcions horitzontals 16:3:4:3:26 i verticals 12:3:4:3:12.

 Histria .

El territori d'land va ser una antiga provncia de Sucia fins el 1809, quan fou incoporada a Finlndia, sota domini rus. Amb la independncia de Finlndia el 1917, els natius van aprofitar la situaci per tractar de reincorporar-se a Sucia, per la Societat de Nacions no ho va permetre i a canvi van obtenir un alt grau d'autonomia. 

En aquesta poca va sorgir la idea d'una primera bandera que represents els natius d'aquetes illes. El 1922 es va fer una bandera bicolor no oficial amb tres bandes horitzontals, de color groc al centre i blau les laterals, que es basen en la bandera de Sucia i l'escut de la provncia. 

A la dcada de 1950 es va proposar un concurs per dissenyar una nova bandera. Els motius que ms agradaven eren la creu escandinava i els colors de l'ensenya anterior. La primera proposta elegida fou rebutjada per ser massa semblant a la bandera sueca. 

Finalment es va escollir la proposta de la dobla creu escandinava de color groc i vermell, colors de l'escut de Finlndia, sobre un camp blau, com la bandera sueca. Aix es van unir les dues banderes i es va hissar per primer cop el 1954 a la ciutat de Meriehamn.



 Enllaos externs .
Protocol de la Bandera d'land (en suec);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372462" title="Las Hormazas" nonfiltered="4222" processed="4208" dbindex="144270">

Las Hormazas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Odra-Pisuerga. 

Demografia.



 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372467" title="Mambrillas de Lara" nonfiltered="4223" processed="4209" dbindex="144271">

Mambrillas de Lara s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372468" title="Sargantana pirinenca" nonfiltered="4224" processed="4210" dbindex="144272">

La sargantana pirinenca (Lacerta monticola) s una espcie endmica de muntanyes de la pennsula Ibrica. s una sargantana mitjana i robust; el cap i el tronc mesuren fins a 6 cm i la cua equival a 1,5 vegades aquesta longitud. El cap s gros i deprimit, com el tronc i la cua, que tamb sn una mica deprimits i robusts. T les potes ben desenvolupades. L escata internasal s grossa i en contacte amb la rostral; les dorsals sn grosses, de vegades lleugerament carenades per ms sovint llises, i s empetiteixen en els flancs. Encara que les diferents formes presenten coloraci i dibuix variables, la forma pirinenca no t el verd tpic de l espcie, al dors i al ventre, gens marcat. El dors s gris o castany oliva, lleugerament metllic i prcticament uniforme, blanc pur, groguenca o verdosa. Les cries presenten la cua d una tonalitat blavosa que desapareix en l adult.

Biologia i ecologia.
Les localitats de la sargantana pirinenca sn escasses i no hi ha gaires estudis sobre llur biologia; per una altra banda, aquesta forma tampoc no s ben coneguda a la resta de l rea. Als Pirineus, es troba pels volts de 2000 m fins a 2900 m. Tamb es present a localitats rocoses de tipus rascler, amb escassa cobertura vegetal, a les esquerdes de la roca, normalment herbcia. s resistent al fred; pot suportar estius molt curts i poc clids i hiverns llargs, refugiada a les esquerdes rocoses.

S alimenta quasi exclusivament de petits artrpodes, sobretot d insectes com dpters, ortpters, himenpters (sobretot formigues i tamb abelles), hempters i lepidpters i llurs larves, incloses preses relativament grosses, de les quals consumeix de 5 a 10 per dia.

Pel que fa a la reproducci, se n coneix la posta a la segona quinzena de juliol, formada per de cinc a deu ous de 9x14 mm, incubats durant uns 59 dies, que donen cries que mesuren 22 cm de cap i tronc i 22 mm de longitud total.La sargantana pirinenca t un interval de preferncia trmica molt ampli, de 30 a 42C, i sembla regular poc o gens la seva temperatura corporal. Es comporta amb marcada tigmotrmia i, encara que s gil, s un animal poc actiu, que s assolella durant hores, fora de les estones de caa. Qualsevol petit nvol els fa desaparixer, per tornen a sortir si el sol surt novament.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372472" title="Limyra" nonfiltered="4225" processed="4211" dbindex="144273">
Limira (Limyra,        o       ) fou una antiga ciutat de Lcia a la costa sud de l'sia Menor a la riba del riu Lymirus (Limyros) no lluny de la desembocadura. L'esmenten Estrab, Claudi Ptolemeu i altres. 

De la seva histria es coneix molt poca cosa. El prncep Artifi, mort en rebelli contra Darios II de Prsia (va donar suport a la revolta d'Arsites) va deixar un fill Arimes (Arimas) que fou un oficial superior sota Cir el Jove, i va establir una dinastia local a Limyra; la ossera de la famlia encara es conserva. A la ciutat va morir Gai Csar el fill adoptiu d'August (Vellei Patercle, II, 102). A l'poca cristiana fou un bisbat sufragani de Myra, del qual es coneixen sis bisbes: Diotimus (esmentat per Sant Basili),  Lupicinus (que va assistir al I Concili de Constantinoble el 381); Esteve (assistent al Concili de Calcednia el 451); Teodor (que va estar present al II Concili de Constantinoble el 553); Leo (assistent al II Concili de Nicea el 787);  i Nicfor (present al concili de Constantinoble del 879). La seu va restar vacant al segle XIII quan segurament la ciutat es va despoblar.

Les seves runes es troben al cap Fineka a uns 6 km a l'est de la vila turca de Finike abans Fineka (antiga Portus Phoenicus) a la provncia d'Adlia, i estan formades per un teatre, nombroses tombes excavades a les roques, alguns sarcfags, baix relleus i inscripcions gregues i lcies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372478" title="Artistona" nonfiltered="4226" processed="4212" dbindex="144274">
Artistona (Artystone) fou un nom de dona persa testimoniat noms en llengua grega i en elamita (Ir-ta-du-na, Ir-da-i-du-na) derivat de l'antic persa  tast n   "Pilar de  ta" (Rta = detat de la veritat). Van portar el nom algunes dames perses la principal de les quals fou

Artistone (Artistona), esposa de Darios I el Gran;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372488" title="Abd-as-Subbuh (nom)" nonfiltered="4227" processed="4213" dbindex="144275">
Abd-as-Subbuh s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd as-Subb  ) que literalment significa "Servidor del Digne de lloana", essent el Digne de lloana un atribut de Du. Si b Abd-as-Subbuh s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Subboh... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372492" title="Montorio" nonfiltered="4228" processed="4214" dbindex="144276">

Montorio s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Pramos. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372498" title="Arukku" nonfiltered="4229" processed="4215" dbindex="144277">
Arukku s un nom persa (elamita Har-ri-u-uk-qa = Har(r)iuwukka) que vol dir "Ambar de Perspolis"  i deriva de l'antic persa Arya(v)uka o en contracci Ary  ka. El personatge ms notable que el va portar fou:

Arukku (prncep), fill de Cir I d'Anshan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372499" title="Arukku (prncep)" nonfiltered="4230" processed="4216" dbindex="144278">
Arukku (assiri  A-ru-uk-ku) fou un prncep aquemnida fill de Cir I d'Anshan (avi de Cir II el Gran). 

Desprs de la decisiva victria assria sobre Elam el 643 o 642 aC, Cir I es va declarar vassall del rei d'Assria, Assurbanipal, i com a proba de bona fe li va enviar com hostatge al seu fill Arukku a Nnive. Amb trota probabilitat va restar a Assria i hi va morir en data desconeguda.

Vegeu tamb Arukku


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372503" title="San Milln de Lara" nonfiltered="4231" processed="4217" dbindex="144279">

San Milln de Lara s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372505" title="Arvand Gushnasp" nonfiltered="4232" processed="4218" dbindex="144280">
Arvand Gushnasp fou marzban sassnida de Gergia en temps de Cosroes I. La seva residncia fou Tbilisi.

Se sap que tenia com a lloctinent a Vistam, que era el governador de la fortalesa de Armazi (Mtskhetha). En aquesta ciutat vivia un sabater persa que va conixer a Eustaqui de Mtskheta que s'havia fet cristi desprs de ser mazdeista, cosa que estava prohibida, i el va denunciar. Portat davant el marzban amb set altres cristians conversos, van patir amputacions (se'ls va foradar el nas) i foren empresonats, per alliberats al cap de sis mesos per satisfer a la poblaci local en ocasi d'haver estat cridat a Prsia. 

No apareix a cap ms font que a la "Vida de Sant Eustaqui" d'un annim georgi. Segons aix estava al crrec el 540 des de una data desconeguda, i el 541 va ser traslladat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372512" title="Anampses" nonfiltered="4233" processed="4219" dbindex="144281">




Anampses s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Anampses caeruleopunctatus ;
 Anampses chrysocephalus ;
 Anampses cuvier ;
 Anampses elegans ;
 Anampses femininus ;
 Anampses geographicus ;
 Anampses lennardi ;
 Anampses lineatus ;
 Anampses melanurus ;
 Anampses meleagrides ;
 Anampses neoguinaicus ;
 Anampses twistii ;
 Anampses viridis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, Paola, i John E. Randall: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, nm. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-frica. 97. Any 2000.
 Smith J. L. B. 1958. Rare fishes from South Africa. S. Afr. J. Sci. v. 54. 319-323.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 WetWebMedia ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372513" title="Santa Mara del Invierno" nonfiltered="4234" processed="4220" dbindex="144282">

Santa Mara del Invierno s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Montes de Oca. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372514" title="Felip Ros" nonfiltered="4235" processed="4221" dbindex="144283">

Felip Ros, mestre argenter orfebre, que va realitzar els seus treballs principalment a Catalunya entre els segles XVI i XVII. 

El reliquiari dels sants Fabi i Sebasti el va realitzar l'any 1611, per a la capella de la casa de la ciutat de Barcelona pel que va cobrar 678 lliures, incls el material emprat. Consta d'un peu tornejat amb les imatges al seu entorn de sant Sebasti, sant Roc, sant Fabi i un sant Pontfex, sobre aquest peu es troba un templet vuitavat que cont un tub de vidre per a les relquies, envoltat per columnes de carcter jnic, sobre seu una balustrada amb petites figures de nens nus amb cascs militars i sostenint a les seves mans l'escut de Barcelona. El coronament de la pea consta d'una cpula i creu superior. Es conserva al Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona, on tamb es guarda un dibuix d'aprenentatge signat per Ros el 1567, d'un penjoll circular amb la representaci de l'Epifania sota una arquitectura renaixentista. 

L'ltima obra documentada de Felip Ros, s el reliquiari de sant Jordi per a la capella d'aquest sant del Palau de la Generalitat de Catalunya, realitzada en argent daurat; s de grans dimensions, en forma de templet circular de dos pisos estant la base calada i de forma piramidal on es conserva el fmur de sant Jordi custodiat per figures d'ngels i sants. Sobre el segon pis es troba una creu amb l'escut del sant.
 Altres obres documentades .
1582- Imatge de santa Eullia per al mnec de la bandera de la ciutat de Barcelona. ;
1588- Urna de coure daurat per a les relquies de santa Madrona.
1589- Dos canelobres d'argent per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona. ;
1590- Veracreu per a la parrquia de Mediona. ;
1618- ngel de planxa daurada. Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona. ;
1625- Imatge de santa Tecla per a la catedral de Tarragona. ;
1625- Custdia - reliquiari per a la catedral de Girona.
 Bibliografia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372519" title="Santo Domingo de Silos" nonfiltered="4236" processed="4222" dbindex="144284">

Santo Domingo de Silos s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de l'Arlanza. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372520" title="Iowa City" nonfiltered="4237" processed="4223" dbindex="144285">

Iowa City s una ciutat de l Estat d Iowa, als Estats Units. Forma part del comtat de Johnson i s la capital del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de 62.220 habitants.



 Enllaos externs .
Ajuntament d Iowa City;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372522" title="Gerard Damiano" nonfiltered="4238" processed="4224" dbindex="144286">
Gerardo Rocco Damiano, ms conegut com a Gerard Damiano (?, 1928   Fort Myers, 2008) fou un director de cinema pornogrfic estatunidenc. 

Va nixer el 4 d'agost de 1928, fill d'una famlia catlica italiana del Bronx. Quan tenia 6 anys, el seu pare va morir; i la seva mare no es torn a casar mai ms. El dia que compl 17 anys s'allist a la Marina dels Estats Units d'Amrica per a 4 anys. Desprs, va estudiar tecnologia de raigs X al GI Bill, i ms endavant va obrir un sal de perruqueria a la Ciutat de Nova York.

Poc a poc va anar prenent un major inters en la creaci de pellcules desprs que el seu comptable el presents a un productor que estava fent una pellcula de por amb un pressupost baix. Intrigat, Damiano va comenar a ajudar com ell podia en el muntatge.

Va dirigir la famosa pellcula Deep Throat (1972) protagonitzada per Linda Lovelace i Harry Reems. L'xit de la pellcula ajud a impulsar la indstria del cinema per a adults. Altres pellcules notables fetes per Damiano sn The Devil in Miss Jones (1973) i el clssic sadomasoquista The Story of Joanna (1975). 

Es va casar amb l'actriu porno Paula Morton (anomenada realment Barbara Walton) l'any 1975, i varen tenir dos fills: Christar i Gerard Jr. Aquest fou el seu segon matrimoni. El seu primer i tercer no tingueren descendncia.

Mor el dissabte 25 d'octubre de 2008 a la localitat estatunidenca de Fort Myers, a l'estat de Florida, als 80 anys arran d'un vessament cerebral patit el setembre.

 Filmografia .


Referncies.


Enllaos externs.
;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372524" title="Anafes II" nonfiltered="4239" processed="4225" dbindex="144287">
Anafes II fou strapa de Capadcia, suposat fill d'Anafes I (que seria el noble Anafes coautor de l'assassinat d'Smerdis de Prsia junt amb sis altres nobles incloent Darios I el Gran.

Hauria succet al seu pare en el govern de la satrapia de Capadcia, que la famlia tenia amb exempci d'impostos per concessi reial especial. L'esmenta Diodor de Siclia (Diodorus Siculus, 31. 19. 2).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372525" title="Anampses caeruleopunctatus" nonfiltered="4240" processed="4226" dbindex="144288">

 Anampses caeruleopunctatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, l'Illa de Pasqua, Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1828-1830. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-1830: 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372526" title="Tinieblas de la Sierra" nonfiltered="4241" processed="4227" dbindex="144289">

Tinieblas de la Sierra s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372527" title="Anampses chrysocephalus" nonfiltered="4242" processed="4228" dbindex="144290">

 Anampses chrysocephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. 1958. Two new species of Anampses from the Hawaiian Islands, with notes on other labrid fishes of this genus. J. Wash. Acad. Sci. v. 48 (no. 3): 100-108.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372528" title="Anafes (general)" nonfiltered="4243" processed="4229" dbindex="144291">
Anafes (Anaphas) fou un general persa del segle V aC.

s esmentat per Herdot com el general que dirigia el contingents del cissis durant la invasi de Grcia per Xerxes I de Prsia. Herdot el fa fill d'Otanes i com que el noble Anafes autor de la mort de Smerdis de Prsia junt amb Darios I de Prsia i altres nobles, s esmentat a la llista d'Herdot com Otanes, s'ha suposat que es tractaria realment del seu fill, Anafes II, suposat strapa de Capadcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372529" title="Villoruebo" nonfiltered="4244" processed="4230" dbindex="144292">

Villoruebo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. Inclou les pedanies de Mazueco de Lara i Quintanilla Cabrera.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372530" title="Torregalindo" nonfiltered="4245" processed="4231" dbindex="144293">

Torregalindo s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Ribera del Duero. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372531" title="Anampses cuvier" nonfiltered="4246" processed="4232" dbindex="144294">


 Anampses cuvier   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 in 1824; 329-616 in 1825, Atlas pls. 43-65.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372537" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4247" processed="4233" dbindex="144295">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitz una competici d'hoquei sobre herba en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 4 i 15 d'agost a l'Estadi d'Hoquei de Berln, situat al costat de l'Estadi Olmpic.

Comits participants.

Participaren un total de 161 jugadors d'11 comits nacionals diferents:
 Afganistan (12/18);
 Alemanya (22);
  (12/22);
  (13/17);
  (14/15);
  Frana (18/22);
  Hongria (15/21);
  ndia (19/22);
  (11/15);
  (12/18);
  (13/22);

Resum de medalles.


Es concediren medalla als jugadors que jugaren, com a mnim, un partit durant la competici.

Medaller.


Resultats.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Partits finals.


Referncies.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1936;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372540" title="Anampses elegans" nonfiltered="4248" processed="4234" dbindex="144296">

 Anampses elegans   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia, Nova Zelanda i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1889. The reptiles and fishes of Lord Howe Island. In: Lord Howe Island, its zoology, geology, and physical characteristics. Mem. Aust. Mus. No. 2 (art. no. 3): 49-74, Pls. 2-3.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372541" title="Anampses femininus" nonfiltered="4249" processed="4235" dbindex="144297">

 Anampses femininus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia i Nova Calednia fins a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. 1972. A revision of the labrid fish genus Anampses. Micronesica v. 8 (nos. 1-2): 151-195, Col. pls. 1-3.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372549" title="Anampses geographicus" nonfiltered="4250" processed="4236" dbindex="144298">

 Anampses geographicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Maurici fins a Fidji, les Illes Ryukyu, Austrlia Occidental, la Gran Barrera de Corall i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372550" title="Torrelara" nonfiltered="4251" processed="4237" dbindex="144299">

Torrelara s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372552" title="Anampses lennardi" nonfiltered="4252" processed="4238" dbindex="144300">

  Anampses lennardi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Scott, T. D. 1959. Notes on western Australian fishes, No. 1. Trans. R. Soc. S. Aust. v. 82: 73-91.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372553" title="Anampses lineatus" nonfiltered="4253" processed="4239" dbindex="144301">

 Anampses lineatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Bali (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. 1972. A revision of the labrid fish genus Anampses. Micronesica v. 8 (nos. 1-2): 151-195, Col. pls. 1-3.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372554" title="Xorio" nonfiltered="4254" processed="4240" dbindex="144302">

El xorio s una versi picant del xori tpica de la Pennsula Ibrica i de Llatinoamrica i especialment conegut en la seua variant basca: xorio de Pamplona.

En un annim castell del segle XVI titulat Manual de mugeres en el qual se contienen muchas y diversas reeutas muy buenas es detalla la "Receta para hacer chorizos":
Carne de puerco magra y gorda picada, harina muy cernida, ajos mondados, clavos molidos, vino blanco, sal la que fuere menester. Amasarlo todo con el vino y despus de masado, dejarlo en un vaso cubierto un da natural. Y despus henchir las tripas de vaca o puerco, cual quisiredes, de esta masa y ponerlas a secar al humo.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372556" title="Valdorros" nonfiltered="4255" processed="4241" dbindex="144303">

Valdorros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la Comarca del Arlanza. Un dels seus atractius s el Valdorrock, festival de rock on hi ha participat grups espanyols com Tierra Santa, Barn Rojo, Obs o Saratoga.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372557" title="Anampses melanurus" nonfiltered="4256" processed="4242" dbindex="144304">

 Anampses melanurus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu i l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 2: 1-102. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372562" title="Villaespasa" nonfiltered="4257" processed="4243" dbindex="144305">

Villaespasa s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca de Sierra de la Demanda. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372563" title="Anampses meleagrides" nonfiltered="4258" processed="4244" dbindex="144306">

 Anampses meleagrides   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa, les Tuamotu i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. istoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372564" title="Enroc (escacs)" nonfiltered="4259" processed="4245" dbindex="144307">


En escacs, l'enroc s un moviment especial de fortificaci que el rei t la possibilitat de dur a terme amb una de les dues torres per protegir-se d'atacs enemics.

s l'nica jugada en escacs que permet moure dues peces a la vegada i tamb l'nica en qu el rei avana dues caselles i la torre salta per damunt del rei per collocar-se al seu altre costat. Cal remarcar, per, que en un campionat oficial s'ha de moure primer el rei abans que la torre perqu s el rei que t aquesta potestat.

Hi ha dos tipus d'enroc:

1- L'enroc curt, i ms freqent, en qu el rei es mou dues caselles cap al flanc de rei i queda situat a la casella del cavall i la torre a la casella de l'alfil. Se simbolitza 0-0.

2- L'enroc llarg en qu el rei es mou dues caselles cap al flanc de dama i queda situat a la casella de l'alfil i la torre a la casella de la dama. Se simbolitza 0-0-0.

Per tal que es pugui realitzar aquesta jugada cal que es donin una srie de condicions:

1- No s'ha d'haver mogut encara ni el rei ni la torre.

2- No hi ha d'haver cap pea entre el rei i la torre.

3- No hi ha d'haver cap atac de les peces contrries a les caselles per les quals ha de passar el rei per fer l'enroc o a la casella en qu s'ha de situar finalment.

 Enllaos externs .

 Federaci Catalana d'Escacs;
 FIDE;
 FEDA;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372566" title="Villamedianilla" nonfiltered="4260" processed="4246" dbindex="144308">

Villamedianilla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372567" title="Joseph Losey" nonfiltered="4261" processed="4247" dbindex="144309">
Joseph Losey (14 de gener 1909 a La Crosse, Wisconsin - 22 de juny 1984 a Londres) va ser un director nord-americ de cinema i teatre. Desprs d'estudiar a Alemanya amb Bertolt Brecht, Losey va tornar als Estats Units d'Amrica.

Una vegada establert a Hollywood, Losey va co-dirigir Galileo, amb el mateix Brecht i amb Charles Laughton. Aquestos dos darrers van treballar en l'adaptaci de l'obra teatral de l'alemany. A ms a ms, Losey va aprofitar per rodar un migmetratge de 30 minuts basat en aquesta temtica.

La llista negra.
Durant l'era McCarthy, Losey va ser investigat pel seu suposat suport al Partit Comunista i va ser inscrit a la llista negra dels caps dels estudis cinematogrfics. Aix va suposar un pas enrere en la seua carrera i va marxar a Londres, on va continuar treballant com a director.

Ja al Regne Unit va rodar The sleeping tiger (1954), una pellcula de cinema negre, que va suposar que els seus intrprets tamb foren inclosos a la llista negra de Hollywood. No va ser l'nic problema; dos anys desprs, va ser contractat per la Hammer per rodar X the Unknown, per el seu principal protagonista, en Dean Jagger, va rebutjar treballar amb "un simpatitzant comunista", amb la qual cosa l'estudi va acomiadar a Losey del projecte.

 Collaboraci amb Harold Pinter.

Als anys seixanta, Losey va comenar a treballar amb el escriptor i guionista Harold Pinter. De la seua collaboraci van sorgir tres pellcules: The Servant (1963), Accident (1967) i The Go-Between (1970). Totes tres van tindre una bona acollida i van ser nominades per a premis i certaments, fins al punt que la tercera va guanyar la Palma d'Or a Cannes a l'any 1971. Pinter tamb va escriure una adaptaci de Proust, per no es van trobar els fons per dirigir-la.

Aquestos films examinen el sistema de classes britnic, com ara la relaci entre els caps i els serfs, els graus d'hipocresia entre la classe mitjana o una relaci amorosa entre una jove de classe alta i un de classe baixa. L'habilitat dels dilegs de Pinter van trobar un bon company en els plans de Losey, les quals creaven elements d'ambigitat.

 Anys setanta .

Al 1975, Losey va realitzar una nova adaptaci de l'obra de Brecht, ara anomenada Life of Galileo, que tot i rodar-se a Anglaterra va estar finanada per l'American Film Theatre. Aquesta obra va ser produida per a televisi. Al 1979, roda l'pera de Mozart Don Giovanni, film que va ser nominat com a millor director, entre d'altres categories, als Csar de 1980.

 Filmografia com a director .



 Pete Roleum and His Cousins (1939);
 Youth Gets a Break (1941);
 A Child Went Forth (1941);
 A Gun in His Hand (1945);
 Leben des Galilei (1947);
 The Boy with Green Hair (1948);
 The Lawless (1950);
 The Prowler (1951);
 M (1951);
 The Big Night (1951);
 Imbarco a mezzanotte (1951);
 The Sleeping Tiger (1954);
 A Man on the Beach (1955);
 The Intimate Stranger (1956);
 Time Without Pity (1957);
 The Gypsy and the Gentleman (1958);
 Blind Date (1959);
 First on the Road (1959);
 The Criminal (1960);

 Eva (1962);
 The Damned (1963);
 The Servant (1963);
 King & Country (1964);
 Modesty Blaise (1966);
 Accident (1967);
 Secret Ceremony (1968);
 Boom! (1968);
 Figures in a Landscape (1970);
 The Go-Between (1970);
 The Assassination of Trotsky (1972);
 A Doll's House (1973);
 The Romantic Englishwoman (1975);
 Galileo (1975);
 Monsieur Klein (1976);
 Les Routes du sud (1978);
 Don Giovanni (1979);
 La Truite (1982);
 Steaming (1985);


Bibliografia.
 Michel Ciment, Le Livre de Losey. Entretiens avec le cinaste, Paris, Stock/Cinma, 1979, 465 p.
 Michel Ciment, Joseph Losey: l'oeil du Matre, Institut Lumire/Actes Sud, 1994, 360 p.
 Penelope Houston, "Losey's Paper Handkerchief", Sight and Sound, Summer 1966, pp. 142 143.
 Gilles Jacob, "Joseph Losey, or The Camera Calls", Sight and Sound, Spring 1966, pp. 62 67.

Enllaos externs.
Senses of Cinema: Great Directors Critical Database;
Joseph Losey;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372568" title="Anampses neoguinaicus" nonfiltered="4262" processed="4248" dbindex="144310">

 Anampses neoguinaicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines i Taiwan fins a Fidji, la Gran Barrera de Corall, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1878. Quatrime mmoire sur la faune ichthyologique de la Nouvelle-Guine. Arch. Nerl. Sci. Nat., Haarlem v. 13 3: 35-66, Pls. 2-3.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372571" title="Villaquirn de la Puebla" nonfiltered="4263" processed="4249" dbindex="144311">

Villaquirn de la Puebla s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372573" title="Leonie Rysanek" nonfiltered="4264" processed="4250" dbindex="144312">
Leonie Rysanek (Viena,14 de novembre de 1926 - 7 de mar de 1998) fou una soprano austraca.

Estudi en el Conservatori de la seva ciutat nadiua amb A. Jerger i el barton Rudolf Grossmann, amb el qual es cas. Debut a Innsbruck, interpretant el paper d'Aghate de El caador furtiu. Durant dos anys (1950-1952), va pertnyer la companyia de l'pera de Sarrebrck.

Llur interpretaci del paper de Sieglinde de La Walquiria en la reobertura del Festival de Bayreuth el 1951 li obr les portes dels ms importants teatres europeus, com la Staatsoper de Munic (1954), el Covent Garden (1953-1955), Mil, Pars o San Francisco (1957-1960).

Debut en el Metropolitan amb Macbeth, de Verdi, el 1959. Va interpretar els papers wagnerians d'Elsa (Lohengrin), Elisabeth (Tannhuser), Senta (L'holands errant) i Kundry (Parsifal), en el centenari de la seva estrena a Bayreuth.

Restava considerada una de les millors interpretes straussianes de la segona meitat del segle XX (L'Emperadriu de La dona sense ombra, l'Ariadna d'Ariadne auf Naxos, la Crisotemis dElektra, la Mariscala de El cavaller de la rosa, l'Helena a L'Helena egpcia i Salom).
                                                               
La seva germana, Lotte Risanek, tamb va ser soprano.

Discografia seleccionada.

 Beethoven: Fidelio, Haeflinger, fischer-Dskau, Frick, Orquestra de l'Estat de Baviera, dir,: Fricsay.DG.
 Strauss: Elektra, Vinzing, Forrester, Norup, Hiestermann,; Orquestra Nacional de Frana, dir,; Perick, RODOLPHE. La dona sense ombra, Hopf, Hngen, * * LooseGoltz, Schffler; Filarmonica de Viena, dir,: Bhm, DECCA. Salom, Studer, Hiestermann, Terfel, Bieber; rquestra de la Deutsche Oper de Berln, dir,:Sinopoli, DG.
 Verdi: Macbeth, Warren, Bergonzi, Hines; Orquestra del Metropolitan, dir,: Leinsdorf, RCA. Otello, Vickers, Gobbi, Andreolli; Orquestra del teatre de l'pera de Roma, dir,: Serafin, RCA.
 Wagner: L'holands errant, London, Tozzi, Liebl, Elias, Lewis; Royal Opera House, dir,: Dorati,; DECCA. La Walquiria, Frantz, Suthaus, Frick, Klose; Filharmonica  Viena, dir,; Furtwngler, EMI.

Referncies.
 La Discoteca Ideal de Interpretes d'Enciclopedia Planeta, pag, n, 393;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372578" title="Villaquirn de los Infantes" nonfiltered="4265" processed="4251" dbindex="144313">

Villaquirn de los Infantes s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372579" title="Aquemenes (prncep)" nonfiltered="4266" processed="4252" dbindex="144314">
Aquemenes fou un prncep de la dinastia aquemnida de Prsia, possible nt d'Aquemenes d'Egipte.

Pels arxius de Nippur se sap que fou un terratinent a l'rea de la ciutat de Nippur a Babilnia, que operava a la segona meitat del segle V aC i que tenia nombroses propietats aix com esclaus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372580" title="Papalloneria" nonfiltered="4267" processed="4253" dbindex="144315">



Insectari Monsanto.]]
Una papalloneria, tamb anomenada hivernacle de papallones o jard de papallones, s un insectarium que est especficament destinat a la presentaci i a la cria de papallones. Certs establiments comercialitzen tamb els seus animals a clients privats.

Els hivernacles de papallones estan oberts al pblic. Els lepidpters hi voletegen en total llibertat amb una decoraci evocant el bosc tropical. S'empra generalment una doble porta d'entrada per garantir que cap papallona no fugi.

La visita d'aquests hivernacles es pot efectuar, acompanyat d'un guia o b sol, com a lleure. Les visites guiades poden durar uns quinze minuts durant la que el guia recorda als visitants totes les espcies de papallones que hi ha a l'hivernacle aquell dia (noves trameses arriben generalment a la setmana, i els estocs varien). Sovint hi ha nombroses espcies diferents en aquests hivernacles, amb estocs que comprenen papallones de l'frica, de Costa Rica, d'Amrica del Sud, de Tailndia, de Malisia, de Nova Guinea, de les Filipines, i d'altres pasos. Els guies poden igualment ensenyar ous, erugues i crislides de papallones, i permeten identificar certes plantes que afavoreixen cada espcie. Entre les 10 i les 13h s generalment el millor moment per veure les papallones que surten de la seva pupa.

Certes papalloneries disposen d'un jard, a l'aire lliure, del que la vegetaci ha estat seleccionada per atreure les espcies de papallones autctones. Les papallones sn molt actives durant els dies calorosos i illuminats amb poc vent, ja que els cal la calor del sol per ajudar-les en la seva digesti. Els dies de pluja, s'amaguen sovint a les flors i les fulles.

La lluminositat dels colors i motius sobre les ales d'aquests insectes han merescut el seu sobrenom donat pels seus aficionats de flors volants.

Dugui un lleuger perfum floral, i roba de colors brillants o de blanc llumins, per tal d'incitar-les a posar-se sobre vost, per no toqui mai una papallona. Les papallones sn atretes per una samarreta impresa d'un motiu hawai brillant, per la mateixa ra que sn atrets per les flors, per el seu contacte causar danys a les seves ales delicades de base d'olis de la seva pell i les seves escates seran fcilment malmeses.

Les papallones adultes viuen noms durant una a dos setmanes, de mitjana, en el transcurs de la que han de produir una nova generaci. Tanmateix, certes espcies, com la familiar monarca a Amrica del Nord, poden viure fins a sis mesos a la natura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372583" title="Aina" nonfiltered="4268" processed="4254" dbindex="144316">
Aina o Ashina (derivat de l'antic persa   "foc", paraula de la que deriven les variants Haina en elamita, i Atrin  i Aina, en accadi) fill d'Upadarma fou un rebel contra Darios I de Prsia, probablement d'origen elamita (segons la inscripci de Behistun) per curiosament portant u nom irani.

Els elamites van declarar la independncia sota la seva direcci i fou proclamar rei per un breu perode. No se sap exacta les dates de la rebelli per segons la inscripci hauria comenat noms pujar Darios al tron (29 de setembre del 522 aC). Darios va enviar un missatger a Elam i els elamites espantats van agafar al seu cap i el van entregar al gran rei que el va fer executar (probablement 521 aC). A la inscripci apareix junt amb altres nou reis rebels, desprs de Gaumata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372589" title="Luv Your Life" nonfiltered="4269" processed="4255" dbindex="144317">

Luv Your Life s el tercer senzill de l'lbum Diorama del grup de msica rock Silverchair. El seu llanament es va produir el 2002 juntament amb un videoclip d'animaci.

Es tracta del seu primer videoclip d'animaci, en el qual hi apareixen els membres del grup representats per personatges animats. El motiu principal recau en que durant aquesta poca, Daniel Johns estava incapacitat a causa d'una artritis reactiva que l'obligava a descansar i a fer un dur tractament. En el videoclip, dirigit per Steve Scott i James Littlemore, es pot comprovar com els personatges que representen a Chris Joannou i Ben Gillies estan ms ben aconseguits i els seus moviments sn ms reals que els de Daniel Johns, degut a que el bateria i el baix del grup van participar en algunes captures de moviment per realitzar el vdeo.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS  (ELEVENCD10)
 "Luv Your Life";
 "The Greatest View" (a Rove Live);
 "Without You" (a Rove Live);
 "Rove Live interview with Daniel Johns (audio)";
 "Rove Live interview with Daniel Johns (video)";
 Excepte la primera canons, les altres es van gravar en el convert Rove Live celebrat el 2 d'abril de 2002.

Promo vinil 7" AUS (500 cpies) (ELEVENV10)
 "Luv Your Life";
 "Luv Your Life (Van Dyke Parks Premix)";

CD Senzill UK (7567853812)
 "Luv Your Life";
 "Asylum";
 "Hollywood";
 "Ramble";


 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372590" title="Jardins del Trocadro" nonfiltered="4270" processed="4256" dbindex="144318">
El jard del Trocadro est situat al 16 districte de Pars, de cara al Sena. T una superfcie de 93930m, i va ser creat per a l'exposici universal de 1937 sobre l'emplaament del precedent jard de l'Antic Palau del Trocadro realitzat per Jean-Charles Alphand per a l'Exposici de 1878. s envoltat pel Palau de Chaillot.

s destacable per a la seva clebre font de Varsvia (1937). Un seguit de basses en cascada domina una gran bassa de la que els canons d'aiges formen cinquanta-sis garbes que acaben la seva cursa en vuit escales d'aigua. Tot va ser condicionat per l'arquitecte Roger-Henri Expert.

Els jardins sn guarnits amb una multitud d'escultures, de les quals algunes daten dels anys 1930, com lHomme de Traverse i la Femme de Bacqu, que dominen les basses.

Els llocs han estat batejats aix en commemoraci de la batalla que va tindre lloc el 31 d'agost de 1823 i durant la que un grup expedicionari francs va prendre el fort del Trocadro que defensava el port de Cadis, a Espanya.



 Enllaos externs .

 Vista per satllit: ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372592" title="Anampses twistii" nonfiltered="4271" processed="4257" dbindex="144319">

 Anampses twistii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Tuamotu i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe en weinig bekende vischsoorten van Amboina, verzameld op eene reis door den Molukschen Archipel gedaan in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist, in September en Oktober 1855. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-76.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372594" title="Anampses viridis" nonfiltered="4272" processed="4258" dbindex="144320">

 Anampses viridis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 27,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372595" title="Guillaume Adam" nonfiltered="4273" processed="4259" dbindex="144321">
Guillaume Adam (segle XIV) fou un dominic francs que va estudiar a Condom al comenament del segle XIV i on segurament havia nascut i viscut a la part final del segle XIII.

Fou enviat a Monglia el 1312 i va viatjar per Azerbaidjan, el golf Prsic i la ndia des de on va retornar per mar fins Etipia. Va escriure al Papa per fer una croada contra els mamelucs en cooperaci amb els mongols,  i va inspirar la creaci del bisbat de Sultaniya pel papa (1 d'abril de 1318) crrec que va recaure en el mateix Adam. El mateix any va anar al Regne de la Petita Armnia junt amb el dominic Raymond Etienne, per no va continuar cap a Prsia. Es va associar a Mart Zacaries bisbe d'Esmirna quan aquest, en lluita contra els  turcs, va ser nomenat bisbe d'Efes (25 de juny de 1322) i que fou nomenat segon bisbe de Sultaniya, per Adam no havia estat mai a la seva seu. El 1323 estava a Aviny i el 1324 va aconseguir el bisbat d'Antivari a Dalmcia, al que va anar noms algunes vegades. 

Va morir entre 1338 i 1341.

 Bibliografia .
 C. Kohler, Documents relatifs  Guillaume Adam, archevque de Sultanieh, a Mlanges pour servir  l histoire de l Orient latin, 1906 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372596" title="Villasandino" nonfiltered="4274" processed="4260" dbindex="144322">

Villasandino s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372597" title="Villasur de Herreros" nonfiltered="4275" processed="4261" dbindex="144323">

Villasur de Herreros s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Alfoz de Burgos. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372599" title="Villaverde-Mogina" nonfiltered="4276" processed="4262" dbindex="144324">

Villaverde-Mogina s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372600" title="Villegas" nonfiltered="4277" processed="4263" dbindex="144325">

Villegas s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.



 Personatges illustres .
 Vctor Gutirrez Gmez (1913-1936) , religis Marista amb el nom d' Hermano Lino Fernando , beatificat , amb altres 498 Vctimes de la persecuci religiosa durant la Guerra Civil Espanyola ,  el 28 d'octubre de 2007 a Roma ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372601" title="Zarzosa de Ro Pisuerga" nonfiltered="4278" processed="4264" dbindex="144326">

Zarzosa de Ro Pisuerga s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372602" title="Cheilinus" nonfiltered="4279" processed="4265" dbindex="144327">



Cheilinus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.
 Cheilinus abudjubbe  ;
 Cheilinus arenatus  ;
 Cheilinus aurantiacus  ;
 Cheilinus bimaculatus  ;
 Cheilinus celebicus   ;
 Cheilinus chlorourus   ;
 Cheilinus coccineus  ;
 Cheilinus digramma   ;
 Cheilinus fasciatus   ;
 Cheilinus hexataenia   ;
 Cheilinus lacrymans   ;
 Cheilinus lunulatus   ;
 Cheilinus mentalis   ;
 Cheilinus nigropinnatus ;
 Cheilinus notophthalmus   ;
 Cheilinus orientalis  ;
 Cheilinus oxycephalus   ;
 Cheilinus oxyrhynchus  ;
 Cheilinus radiatus   ;
 Cheilinus rhodochrous   ;
 Cheilinus roseus    ;
 Cheilinus trilobatus    ;
 Cheilinus undulatus    ;
 Cheilinus unifasciatus ;

Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372603" title="Villazopeque" nonfiltered="4280" processed="4266" dbindex="144328">

Villazopeque s un municipi de la provncia de Burgos a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Forma part de la comarca d'Odra-Pisuerga. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372604" title="Cheilinus abudjubbe" nonfiltered="4281" processed="4267" dbindex="144329">

 Cheilinus abudjubbe   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 21,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372607" title="Blanquerna" nonfiltered="4282" processed="4268" dbindex="144330">
Blanquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill s una de les obres que podem considerar com a novelles de Ramon Llull. Llull l'escriu amb la intenci d'arribar a tota mena de pblic i, per aquest motiu, disfressa la seva veritable intenci -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, vdues, fills/es i homes de religi- sota l'aparena d'una novella d'aventures, amb un "heroi": Blanquerna.

 Breu resum de l'argument .
La novella s'inicia amb el matrimoni d'Evast i Aloma, que, com podem imaginar, sn un model de matrimoni cristi a seguir; aquests tenen un fill, Blanquerna, que s un fill exemplar (un altre model!); aquest noi, quan es fa gran, s'ha de casar -almenys aquesta s la intenci dels seus pares- i li presenten una noia, Natana, model de virtuts, filla d'una dona vdua (evidentment, tamb un model per a totes les vdues). Per Blanquerna comunica als seus pares que el seu desig s dedicar la seva vida a Du, conven Natana que faci el mateix i ingressen en un monestir i en un convent, respectivament. Blanquerna, grcies als seus mrits, va ascendint dins la jerarquia eclesistica i alhora va organitzant a la perfecci tots els estaments per on passa fins al punt que l'elegeixen Sant Pare; arribat a aquest punt, organitza el mn cristi i un cop complerta la tasca, es retira de la vida mundana i es fa ermit, la qual cosa li permet una veritable comunicaci espiritual amb Du, que en definitiva era el seu desig ms ntim.

Bibliografia.
 RIQUER, COMAS, MOLAS, Histria de la literatura catalana, vol. I;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372608" title="Cheilinus arenatus" nonfiltered="4283" processed="4269" dbindex="144331">

 Cheilinus arenatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Marshall i Samoa. Tamb a Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372609" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4284" processed="4270" dbindex="144332">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren 14 proves de lluita, totes elles en categoria masculina, dividint-se en set categories de lluita grecoromana i set de lluita lliure. Les proves es realitzaren entre els dies 2 i 9 d'agost de 1936.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1936;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372611" title="Cheilinus aurantiacus" nonfiltered="4285" processed="4271" dbindex="144333">

 Cheilinus aurantiacus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372612" title="Rob" nonfiltered="4286" processed="4272" dbindex="144334">

El rob s una gemma mineral de la varietat del corind. El nom prov del llat Rubeus, i significa "roig", ja que t un color vermell intens.  Grcies a la seva finura, pot ser encastada en diverses parts del mecanisme d alguns rellotges.

s un mineral heterogeni, de duresa 9 a l'escala de Mohs, compost per xid d'alumini (Al2 O3) i crom.

Obtenci.
S'obt de les mines bauxitiques pel mtode de lixiviaci i flotaci. Tamb es pot trobar als rius de poca profunditat de zona mesoltica. Actualment la majoria de rob se sintetitza artificialment.

Jaciments.
Existeixen jaciments de rob a Myanmar, Sri Lanka, ndia, Madagascar, Tailndia, Colmbia, Xina i Rssia, i en menor mesura a Sudfrica, Austrlia, Groenlndia i Estats Units. Els de la pennsula de Malacca sn molt valuosos, alguns d'ells aconsegueixen el mateix valor que diamants de la mateixa mida.

El rob sinttic.
Es va produir per primera vegada el 1923 barrejant alum i pigments de crom. Aquest mtode permet la producci de pedres molt similars a les naturals qumicament i fsica. Tot i aix, aquest tipus de rob s ms utilitzat en rellotgeria que en joieria.
La llei estableix que aquests cristalls han de ser marcats per evitar la confussi amb els naturals.

Propietats.

El rob s una gemma i un mineral tan valorat perqu t unes propietats fora carecterstiques.

Propietats fsiques.
El rob s dur (duresa en mohs: 9) i el seu color roig varia segons la concentraci del crom hexavalent a la mena. Tamb varia el seu punt de fussi, que ronda els 2.000 K. La seva densitat s de 3 a 4,2 g/cm3 segons la cristalitzaci. La seva configuraci cristallnica s tetragonal, hexagonal i cbica.

Propietats qumiques.
s resistent a la corrosi ja que s estable cinticament i tamb trmicament. No es pot dissoldre amb cids halgens per s amb cid sulfric per formar amb el crom cid crmic i amb l'xid d'alumini un sulfat cid d'alumini. Tamb l'ataca l'cid perclric, el fluorhdric i l'hexafluorosilcic.

Utilitzaci.
L's del rob queda restringit a la joieria, rellotgeria (les petites peces de rellotge reben el mateix nom que el mineral) i aplicacios lser per tal de crear els lsers d'heli-rob i els de rob pur. El seu valor depn del color, mida, densitat i puresa.

Referncies.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372614" title="Cheilinus bimaculatus" nonfiltered="4287" processed="4273" dbindex="144335">

 Cheilinus bimaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, el sud del Jap i Vanuatu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372616" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4288" processed="4274" dbindex="144336">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren onze proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1936;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372620" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4289" processed="4275" dbindex="144337">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. La prova es disput entre els dies 2 i 6 d'agost de 1936.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Comits participants.
Participaren un total de 42 de 16 comits nacionals diferents:

 Alemanya (3);
 (2);
 (3);
 (3);
 (3);
 (3);
 Frana (3);
 Grcia (1);

 Hongria (3);
 Itlia (3);
 (2);
 (3);
 Per (1);
 (3);
 (3);
 (3);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1936;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372622" title="El cam del far" nonfiltered="4290" processed="4276" dbindex="144338">
El cam del far s una novella juvenil de Miquel Ray, guanyadora del prem Edeb de literatura infantil 2000 i de la crtica Serra d'Or de literatura juvenil 2001, destaca per la seva brevetat i el punt de vista potic amb qu tracta el tema de la guerra civil i de la postguerra.

 Argument .

Introdueix aquest tema histric des dels ulls d'un infant que no entn les causes del conflicte que ha dividit la societat en venuts i vencedors, i, de la m d'uns presoners que arriben al seu petit poble de Mallorca, troba algunes respostes i la crueltat de l'odi dels vencedors.

L'obra est escrita en un estndard balear impecable del qual l'editorial especifica el vocabulari ms distintiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372623" title="Francisco Javier Landburu Fernndez de Betoo" nonfiltered="4291" processed="4277" dbindex="144339">
Francisco Javier Landburu Fernndez de Betoo (Vitria, 5 de setembre de 1907 - Pars, 1963) fou un poltic basc. Es llicenci en dret a la Universitat de Valladolid i treball com a lletrat assessor de la Cambra de Comer i Indstria d'laba. Des del 1926 va collaborar als diari El Heraldo Alavs i des del 1930 a El Da, rgan del Partit Nacionalista Basc a Vitria. Alhora, va compondre la lletra del primer himne del Deportivo Alavs i va patrocinar el grup Baraibar, que promocionava l's del basc a laba.

Quan es va constituire la Comissi d'Autonomia de la Societat d'Estudis Bascos, en fou nomenat membre de la secci alabesa i va prendre part activa en la campanya per l'Estatut d'Estella. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per laba. Les seves intervencions parlamentries es basaren en la defensa de l'Estatut Basc i form part de la comissi parlamentria del cas estraperlo. No fou escollit a les eleccions generals espanyoles de 1936.

Quan esclat la guerra civil espanyola era membre de l'Euskadi Buru Batzar i va romandre a Vitria, ra per la que fou detingut dos cops i deixat en llibertat. Donat que es posicion contra l'aixecament franquista, es va amagar fins a setembre de 1937, quan pogu travessar el Pirineu amagat al maleter d'un cotxe, i s'establ a Donibane Lohitzune. EL PNB el va nomenar representant del partit a Pars i representant del Govern d'Euzkadi a la Ligue International des Amis des Basques (de la que en formaven part Franois Mauriac, Jacques Maritain i Edouard Herriot). Quan el Tercer Reich va ocupar Frana, fou desterrat a la Rochelle, on va collaborar amb Servicios, servei d'intelligncia del PNB que va treballar per als Aliats, i l'agost de 1944 particip en l'alliberament de Pars amb el lehendakari Jos Antonio Aguirre Lekube. 

El 1951 fou un dels promotors del Consell Basc del Moviment Europeu, de la Uni Federalista de Comunitats tniques d'Europa i de la Internacional Demcrata Cristiana. En el Congrs d'Estudis Bascos celebrat a Birritz el 1948 va ser director de la secci de Dret Basc, i per al Congrs Mundial Basc celebrat el 1956 fou va nomenat ponent de la secci cultural. A la mort d'Aguirre el 1960 va substituir Jess Mara de Leizaola Snchez com a vicepresident del Govern d'Euzkadi a l'exili, crrec que va ocupar fins a la seva mort. 

s pare del periodista Gorka Landburu i del poltic socialista Eneko Landburu.

 Obres .
 El nacionalismo en Araba;
 La causa del pueblo vasco (1956);
 Jos Antonio de Aguirre, forjador de la nacin vasca (1963);

 Enllaos externs .
 Javier Landburu a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Biografia a euskonews.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372625" title="Cheilinus celebicus" nonfiltered="4292" processed="4278" dbindex="144340">

 Cheilinus celebicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Moluques fins a les Illes Salom, el sud del Jap i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372626" title="Cheilinus chlorourus" nonfiltered="4293" processed="4279" dbindex="144341">

 Cheilinus chlorourus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372627" title="Juan Antonio de Careaga y Andueza" nonfiltered="4294" processed="4280" dbindex="144342">
Juan Antonio de Careaga y Andueza fou un poltic nacionalista basc. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per Bilbao pel Partit Nacionalista Basc. Quan esclat la guerra civil espanyola fou comissari d'ordre pblic de la Junta de Defensa de Guipscoa en substituci de Telesforo de Monzn, per en va dimitir com a protesta per l'assalt de la pres d'Ondarreta (Sant Sebasti) per milicians del Front Popular. En acabar la guerra es va establir a Birritz, on va morir poc desprs.

 Enllaos externs .
 Juan Antonio de Careaga a l'Enciclopdia Basca Auamendi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372628" title="Cheilinus coccineus" nonfiltered="4295" processed="4281" dbindex="144343">

 Cheilinus coccineus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372631" title="Rhodsia i Niassalndia" nonfiltered="4296" processed="4282" dbindex="144345">
La Federaci de Rhodsia i Niassalndia fou una colnia de la corona britnica establerta el 1 d'agost de 1953 i que va existir fins el 31 de desembre de 1963. La formaven la colnia amb autogovern (des de 1923) de Rhodsia del Sud, i els protectorats britnics de Rhodsia del Nord i Niassalndia.

Origen.
Quan els britnics van pensar en la federaci (se'n va comenar a parlar als anys trenta) es donava per suposat que els blancs de Rhodsia i tindrien el paper dirigent. La II Guerra Mundial va aturar el projecte que fou reprs a partir del 1948. Els europeus a Rhodsia del sud eren el 1939 d'uns seixanta mil i el 1953 ja eren 135000 (i 223000 el 1963).



L'establiment de la federaci era contra els desitjos de les organitzacions indgenes, ja que la influncia dels blancs rhodesians havia de ser aclaparadora.  Godfrey Martin Huggins, primer vescomte Malvern, primer ministre de Rhodsia del Sud,  volia crear un estat nic per els britnics s'inclinaven pel sistema de federaci. La oficina colonial governava els dos protectorats mentre la colnia era governada per la Oficina de relacions de la Commonwealth; els dos protectorats s'oposaven a la hegemonia de la colnia i dels blancs que la governaven. Niassalndia no interessava a cap part degut a que no tenia reserves minerals i la seva poblaci blanca era molt reduda, per Rhodsia del Nord tenia grans mines de coure que els colons blancs del sud volien controlar. Les negociacions van comenar el 8 de novembre de 1950 i van caler tres anys per poder-la establir. Els blancs de Rhodsia del Sud la van aprovar en referndum (25000 a favor i 15000 en contra); els africans no van poder votar. Finalment el 1 d'agost de 1953 fou formalment constituda amb un govern federal, tres territorials i un govern colonial britnic.

El primer cap de govern de la federaci fou Godfrey Martin Huggins, primer vescomte Malvern (1953-1956) que havia estat primer ministre de Rhodsia del Sud des de el 12 de setembre de 1933 i va renunciar per ocupar el crrec a la federaci. El 1955 el va substituir  Sir Roy Welensky que ho va restar fins 1963.

Economia.


Econmicament la federaci fou un xit. El primer any el seu Producte Interior Brut fou de 350 milions de lliures i dos anys ms tard de 450 milions. Els ingressos dels blancs eren deu vegades superiors als dels negres urbans o integrats a l'economia (un ter dels africans). La creaci de la Presa de Kariba per generar energia hidroelctrica fou anunciada el 1955 i fou al seu moment la ms gran del mon amb un cost de 78 milions. 

Alguns ministres negres van entrar al gabinet federal (abans de la II Guerra Mundial noms hi havia 70 negres amb dret de vot a Rhodsia del Sud) per els africans no van parar de demanar un major paper. Els blancs pel contrari volien la plena independncia dins la Commonwealth.

Nacionalisme afric.

El juny de 1956 el governador general Sir Arthur Benson, va escriure una carta confidencial en que criticava la nova constituci planejada per la Federaci i al primer ministre federal Sir Roy Welensky; aquesta carta va caure el 1958 en mans de l'antic primer ministre Huggins (Lord Malvern) que la va revelar a Welensky. Aix va portar a una greu crisis entre el poder colonial (Whitehall) i el govern de la federaci; el conflicte es va resoldre discretament i es van fer algunes modificacions constitucionals per ara se sap que Welensky va considerar una DUI (Declaraci unilateral de independncia) si be va acabar per descartar-ho

El juliol de 1958, Hastings Banda, el lder del Congrs Afric de Niassalndia (desprs Partit del Congrs de Malawi) va tornar a Niassalndia des de Ghana on exercia. A l'octubre Kenneth Kaunda, de posicions ms radicals, va esdevenir cap del Congrs Nacional Afric de Zmbia. El mar de 1959 el Congrs Nacional Afric de Zmbia fou prohibit  i Kaunda fou empresonat, per el seu lloctinent Mainza Chona va treballar amb altres nacionalistes i va fundar el Partit Unit Nacional per la Independncia (United National Independence Party, UNIP). Tamb els primers mesos de 1959 va comenar la agitaci a Niassalndia contra la federaci amb manifestacions al carrer que van fer necessari declarar l'estat d'emergncia. Banda i altres dirigents foren detinguts  i el partit prohibit i tropes sudrodhesianes es van desplegar per garantir l'orde.

Els britnics van comenar a veure el futur de la federaci complicat. Es va crear una comissi dirigida per Walter Monckton. Sir Alec Douglas-Home (desprs Lord Home), secretari de la Commonwealth, va anar a Rhodsia a parlar amb Welensky, per de la reuni va sortir el suport a la Federaci, mentre pel contrari, l'Oficina colonial dirigida per Ian Macleod afavoria les pretensions dels africans i demanava la dissoluci.

Dissoluci.

Durant la crisi congolesa els africans van veure com Welensky donava suport a la independncia de Katanga. El nou secretari de la Commonwealth va negociar el 1961 la nova constituci que redua els poders britnics. Per a comenament del 1962 ja s'havia acordat que Niassalndia es separaria de la federaci (es va mantenir en secret fins desprs de les eleccions al territori) i li fou concedida una autonomia interna. Quan la pressi de Rhodsia del nord per sortir fou prou forta, es va celebrar la conferncia de les Cataractes Victria que es va acabar el 5 de juliol de 1963 amb l'acord de que Rhodsia del Nord obtindria el mateix tracte que Niassalndia; la federaci estava doncs morta i es va acabar jurdicament el 31 de desembre de 1963; durant els darrers sis mesos es van distribuir les propietats federals entre els tres territoris, incloent l'exrcit federal.

El 11 de novembre de 1965 Rhodsia es va declarar unilateralment independent sota la direcci d'Ian Smith mentre Zmbia i Niassalndia esdevenien rgims de partit nic.

 Bandera .

La bandera fou el pavell blau britnic amb l'escut al centre del quadrat format per la meitat del vol de la bandera. L'escut fou dissenyat per  M.J. Morris i fou aprovat per patent de  22 de juliol de 1954. El governador utilitzava la Uni Jack amb l'escut en un disc blanc al centre rodejat per garlanda de llorers.

 Governadors generals .

John Jestyn Llewellin, primer bar Llewellin, 4 de setembre de 1953 - 24 de gener  de 1957;
Sir Robert Clarkson Tredgold (inter),  24 de gener  de 1957 - febrer de 1957;
William Murphy (inter),  febrer de 1957 - 8 d'octubre de 1957);
Simon Ramsay, setz Earl de Dalhousie, 8 d'octubre de 1957 - maig de 1963);
Sir Humphrey Vicary Gibbs (maig de 1963 - 31 de desembre de 1963);

 Primers Ministres .

Sir Godfrey Martin Huggins, 18 de desembre de 1953  a 2 de novembre de 1956;
Sir Roy Welensky, 2 de novembre de 1956 a 31 de desembre de 1963;

Referncies.
 Franklin, Henry. Unholy wedlock: the failure of the Central African Federation (G. Allen & Unwin, Londres, 1963).
 Blake, Robert. A History of Rhodsia (Eyre Methuen, Londres 1977).
 Hancock, Ian. White Liberals, Moderates, and Radicals in Rhodsia, 1953-1980 (Croom Helm, Sydney, Australia, 1984).
 Mason, Phillip Year of Decision: Rhodsia and Nyasaland in 1960 (Oxford University Press, 1961).
 Phillips, C. E. Lucas. The vision splendid: the future of the Central African Federation (Heinemann, Londres,  1960).
 Leys, Colin and Pratt Cranford  (eds.). A new deal in Central Africa (Heinemann, Londres, 1960).
 Clegg, Edward Marshall. Race and politics: partnership in the Federation of Rhodsia and Nyasaland. (Oxford University Press, 1960).
 Gray, Richard. The two nations: aspects of the development of race relations in the Rhodesias and Nyasaland (Greenwood Press, Westport, Conn., 1960).
 Rogaly, Joe. Rhodsia: Britain's deep south. (The Economist, Londres, 1962).
 Hall, Richard. The High Price of Principles: Kaunda and the White South (Hodder and Stoughton, Londres, 1969).
 Guy Clutton-Brock. Dawn in Nyasaland (Hodder and Stoughton, Londres 1959).
 Dorien, Ray. Venturing to the Rhodesias and Nyasaland (Johnson, Londres, 1962);
 Hanna, Alexander John. The story of the Rhodesias and Nyasaland. (Faber and Faber, 1965).
 Black, Colin. The lands and peoples of Rhodsia and Nyasaland (Macmillan, NY, 1961).
 Sanger, Clyde. Central African emergency (Heinemann, Londres 1960).
 Gann, Lewis H. Huggins of Rhodsia: the man and his country (Allen & Unwin, Londres, 1964).
 Gann, Lewis H. Central Africa: the former British states (Englewood Cliffs, N. J., Prentice-Hall, 1971).
 Haw, Richard C. (fwd. by Sir Godfrey Huggins) No other home: Co-existence in Africa (S. Manning, Bulawayo, Southern Rhodsia, 1960?).
 Taylor, Don. The Rhodesian: the life of Sir Roy Welensky. (Museum Press, Londres 1965).
 Wood, J.R.T. The Welensky papers: a history of the federation of Rhodsia and Nyasaland (Graham Pub., Durban, 1983).
 Welensky, Roy, Sir. Welensky's 4000 days: the life and death of the Federation of Rhodsia and Nyasaland (Collins, Londres, 1964).
 Garry Allighan. The Welensky story (Macdonald, Londres, 1962).
 Alport, Cuthbert James McCall, Lord. The sudden assignment: being a record of service in central Africa during the last controversial years of the Federation of Rhodsia and Nyasaland, 1961 1963. (Hodder and Stoughton, Londres, 1965).
 Thompson, Cecil Harry. Economic development in Rhodsia and Nyasaland (D. Dobson, Publisher Londres, 1954);
 Walker, Audrey A. The Rhodesias and Nyasaland: a guide to official publications (General Reference and Bibliography Division, Reference Dept., Library of Congress: for sale by the Superintendent of Documents, U.S. Govt. Print. Off., 1965).
 Irvine, Alexander George. The balance of payments of Rhodsia and Nyasaland, 1945 1954. (Oxford University Press, 1959.);
 United States Bureau of Foreign Commerce, Near Eastern and African Division. Investment in the Federation of Rhodsia and Nyasaland: basic information for United States businessmen. (U. S. Dept. of Commerce, Bureau of Foreign Commerce, 1956);
 Standard Bank of South Africa, Ltd. The federation of Rhodsia and Nyasaland: general information for business organisations. (Londres, 1958).
 Sowelem, R. A. Toward financial independence in a developing economy: an analysis of the monetary experience of the Federation of Rhodsia and Nyasaland, 1952 63. (Allen & Unwin, Londres, 1967).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372633" title="Immigraci a l'Uruguai" nonfiltered="4297" processed="4283" dbindex="144347">
L immigraci a l Uruguai va tenir lloc principalment durant l poca colonial i la primera meitat del segle XX. Actualment, el 88% dels uruguaians sn d ascendncia europea, en la seva majoria d espanyols i italians. Una petita minoria sn descendents d esclaus africans (57.000; 300.000 amb ascendncia africana), mestissos i algunes minories asitiques i indgenes. El pas t una poblaci aproximada de 3.500.000 habitants. 

Molts catalans van emigrar cap a Amrica durant el franquisme, la majoria dels quals ho van fer exiliats, i altres ho van fer en temps del colonialisme (segles XVI a XIX), quan molts pasos americans eren dependncies de l Imperi Espanyol. 

 Histria .



En el cas d Uruguai, quan el pas sud-americ era una colnia espanyola amb el nom de Banda Oriental, molts militars espanyols es van establir en petites proporcions i es van relacionar amb els habitants nadius de la terra, els amerindis. Aix va provocar el naixement d un nou tipus mests entre europeu (principalment espanyol i portugus) i indgena americ, que, en relaci a la Banda Oriental, van ser els xans (chans), els xarras (charras), els taps (tapes) i els guarans. No obstant aix, desprs de les moltes batalles disputades entre espanyols i portuguesos pel domini de les terres, molts indis van morir per posar resistncia als colons. El crioll, o gautxo, va ser a partir d ara el principal habitant de la que, amb la lluita per l emancipaci respecte a Espanya (durant els segles XVIII i XIX), va passar a ser la Provncia Oriental. 

Una vegada que els espanyols es van retirar de la provncia, i aprofitant la debilitat argentina que encara estava en guerra contra Espanya i altres pasos europeus, els portuguesos del Brasil van prendre control de la provncia des de 1816 fins a 1828. Amb la independncia del Brasil, el 1822, l ara coneguda com a Provncia Cisplatina es va annexar al nou pas com a part del seu territori fins a la declaraci de la independncia d Uruguai el 25 d agost de 1825 i el reconeixement de la seva sobirania a la Convenci Preliminar de la Pau, a Rio de Janeiro, el 1828. Aquesta situaci on Uruguai va rebre el suport d Anglaterra, el va separar definitivament de l Argentina i el Brasil i es va convertir en un Estat independent. 

Des de l poca colonial, Uruguai ha estat un territori sense gaireb cap poblaci. Hi havia petites minories d amerindis nmades i res ms. Per tots el indis van ser esclavitzats pels espanyols i van treballar la terra. Amb el primer govern desprs de la independncia, el del president Fructuoso Rivera, fill i net d immigrants espanyols nascut a Montevideo, els amerindis van ser totalment assassinats durant una nova guerra de resistncia. A partir d aquest moment, Uruguai va ser un pas despoblat, amb tan sols milers d habitants sobre la costa i Montevideo. 

Amb el comenament del segle XX, Uruguai ja era un pas consolidat i sense cap guerra o hostilitat. L arribada d immigrants durant les primeres dcades del segle fins a 1950 va ser la ms important de tota la seva histria. Les guerres a Europa, les dictadures i la pobresa a Espanya van fer que milers d europeus de tots els racons anaren a Amrica en barques. Uruguai va rebre, durant aquesta poca, un destacat flux d immigrants, sobretot espanyols (en la seva majoria gallecs i asturians), italians, francesos, i en menor mesura alemanys, sussos (vegeu Nueva Helvecia), anglesos, escocesos, irlandesos, polonesos, russos, turcs, grecs (2.000 aprox) i japonesos. Amb tot, la gran majoria van ser espanyols i italians. 



 Immigrants catalans .



Pel que fa als catalans, la seva influncia ha estat sempre molt important. La famlia Batlle, orinds de Sitges, van ser destacats poltics i presidents. Lorenzo Batlle y Grau, fill de pares catalans, va ser el pare del president Jos Batlle y Ordez i avantpassat dels tamb presidents Luis Batlle Berres i Jorge Batlle Ibez, tots ells del partit poltic tradicional conservador, el Partit Colorado. Jos Batlle va separar l esglsia de l Estat, va permetre votar a la dona i va establir una jornada laboral de 8 hores. 

Per altra banda, Enriqueta Compte y Riqu, barcelonina, va ser la primera mestra del pas i va crear la primera escola per a nens petits de Sud-amrica. Josep Catal i Codina, valenci, va promoure una reforma educativa basada en el model europeu. El seu fill, Carlos Catal Martnez, va fundar la ciutat d Artigas, al nord del pas. Hi ha tamb evidncia de catalans a la zona oest, sobre el riu Uruguai, perqu va existir durant un temps una franja de terra anomenada Costas del Cataln, aix com el poble d Adral o la ciutat de La Floresta, o l Arroyo Cataln, i la serra catalana, topnims que es troben en tot el pas. La Rambla de Montevideo, l avenida de Catalua, el Parque Batlle, el barri de Reus, el monument a Llus Companys i Jover, el Casal Catal i l Associaci d'Empresaris d'Ascendncia Catalana a l'Uruguai sn la demostraci de la influncia dels catalans. 

Altres personalitats destacades d origen catal van ser l actriu Margarida Xirgu i Subir, nacionalitzada uruguaiana i morta a Montevideo, els presidents Juan Francisco Gir, Juan Idiarte Borda, Francisco Antonio Vidal, Jos Mara Pl, Carlos Mara Penads i el militar Josep Batlle i Carre. Altres poltics i escriptors amb aquest origen o ascendncia van ser Jos Enrique Rod i Mateo Magarios Solsona.

Alguns empresaris com Jaume Illa, Cristfol Salvaach, Diego Pons i Joaquim Pedralbes (primer taqugraf) van ser destacats per a l economia del pas. 

En l mbit artstic destaquen els pintors Joaquim Torres-Garcia, fill de pare catal i que actualment t un museu a Montevideo; Rafael Barradas, exponent del vibracionisme; i Juan Manuel Blanes, fams i reconegut per les seves pintures sobre fets histrics i batalles importants de la histria d Uruguai. En l mbit de la cincia destaca el metge Teodoro Vilardeb, fill tamb de pare catal, Miquel Antoni Vilardeb, i mare uruguaiana. Pel que fa als mitjans de comunicaci, el periodista Barret Puig va destacar amb les seves notcies sobre poltica nacional i internacional. Roberto Mascar va fer el mateix com a escriptor. En relaci a l esport, l equip de futbol Club Atltico Progreso porta els colors de la bandera catalana. 

Per ltim, Avenir Rosell i Figueras, de Sabadell, i el seu pare, Alb Rosell i Llongueras, van ser importants independentistes catalans. Alb va ser separatista i va fundar, al costat d Adolf Gamundi i Roig i del seu fill, el partit poltic independentista catal conegut com a Grup Separatista Avant, amb seu a Montevideo. Tamb va publicar a Montevideo, la seva revista Nova Catalunya: Peridic d acci del separatisme catal a Sud-amrica. Tamb es va celebrar a Montevideo el Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata, el 1936. 

Recentment, l expresident de Catalunya Pasqual Maragall ha fet una visita al Casal Catal de Montevideo i va reconixer la tasca dels catalans exiliats, a quins va dir que havien fet d Uruguai "una segona Catalunya". Desprs es va dirigir a la plaa de Companys, on tots els anys es fan ofrenes en la seva memria.

 Immigrants espanyols .



 La majoria dels immigrants espanyols eren gallecs, asturians, andalusos, aragonesos, canaris o mallorquins, valencians i bascs. La toponmia castellana s molt freqent des de temps colonials. La ciutat de Montevideo va ser fundada pel basc Bruno Mauricio de Zabala, al servei de la corona espanyola, el 1726. Gaireb tots els pobles, ciutats o gentilicis recorden a llocs d'Espanya. Tal s al cas de Toledo; el barri de Montevideo, Melilla; o Salamanca, per posar sols uns exemples.

La immigraci espanyola va comenar amb el colonialisme i es va estendre fins a la meitat del segle XX. Els vaixells arribaven al port de Montevideo, de vegades amb mesos de trajecte. Igual com en el cas dels catalans, els espanyols van fugir del franquisme i molts van buscar exili a l'Uruguai. Els espanyols del segle XX van crear comeros i van comenar a treballar al sector de serveis. Molts d'ells es van integrar plenament a la vida social, poltica i cultural de l'Uruguai.

 Majoritriament venien de Galcia, la qual cosa, igual que a l'Argentina, va servir perqu s'associessin espanyols i gallecs (de forma local, gallegos) com dos termes sinnims. Alguns van fundar cases, hospitals, i van participar activament de la vida pblica. La Casa Galcia, la ms antiga del mn, es va fundar a Montevideo a finals del segle XIX. Una de les principals contribucions va ser a nivell de la gastronomia i del lxic. Els primers presidents del pas, aix com alguns dels ltims, Fructuoso Rivera, Manuel Oribe, Juan Antonio Lavalleja, Luis Alberto Lacalle, i poltics com a Mnica Xavier, Mara Julia Muoz o el president Tabar Vzquez, nt de gallecs, donen mostra de la importncia dels collectius espanyols. A ms, Francisco Esteban Acua de Figueroa, d'ascendncia gallega, va crear els himnes nacionals de l'Uruguai i del Paraguai.

Tanmateix, una de les collectivitats ms significatives, desprs dels gallecs i dels asturians, que sumen ms de 30.000, sn els bascs. Tamb tenen una avinguda Euskal Erria, una casa cultural, i tots els anys els bascs separatistes es manifesten pels carrers de Montevideo per reclamar la independncia del Pas Basc. En el passat, hi va haver casos d'etarres refugiats a l'Uruguai.

 Actualment hi ha 40.000 espanyols a l'Uruguai (vegeu Emigraci espanyola). A ms de ser el des pas del mn, i el cinqu d'Amrica, en poblaci espanyola, molts dels seus descendents ms propers han adquirit la nacionalitat dels seus pares o avis i s'han traslladat a Espanya, arribant a totalitzar ms de 50.000 uruguaians residents en territori espanyol, dels quals 25.000 ostenten la nacionalitat espanyola.

 Immigrants italians .


El segon collectiu en importncia, desprs dels espanyols. S'estima que un ter de la poblaci de l'Uruguai, s a dir, un mili d'habitants, t ascendncia italiana. Els italians, a diferncia dels espanyols, es van installar a l'Uruguai el segle XX, encara que Giuseppe Garibaldi i altres flotes italianes ja havien estat en terres uruguaianes durant el segle XIX. De fet, l'ajut de Garibaldi per mantenir la sobirania uruguaiana, li van valer reconeixements i monuments al pas.

Els italians van introduir una riquesa cultural no existent a l'Uruguai. Van destacar, igual que els espanyols, per involucrar-se en la vida social i poltica del pas per tamb per transmetre els seus costums (balls, gastronomia i llengua) a bona part dels seus descendents. Com ocorre a l'Argentina i al Brasil, a l'Uruguai se celebra el dia dels gnocchi tots els 29 de cada mes. La llengua italiana s obligatria en el batxillerat d'humanitats i cincies socials. Moltes ciutats, avingudes i carrers recorden llocs d'Itlia. s el cas de Colonia Valdense, Colonia Piamontesa, o el sant patr de Florida, San Cono. 

 Personalitats destacades amb ascendncia italiana sn els presidents Julio Mara Sanguinetti Coirolo, Luis Giannattasio, Pedro Alberto Demicheli Lizaso, Benito Nardone Cetrulo, entre d'altres. Molts uruguaians, sobretot els jugadors de futbol amb aquesta ascendncia, ostenten la nacionalitat italiana dels seus avantpassats.

 Altres immigrants europeus i asitics .


Hi va haver una minoria significativa d'immigrants francesos. Tres dels escriptors ms importants de la literatura francesa van nixer a l'Uruguai. Ells sn el Comte de Lautramont, Jules Supervielle i Jules Laforgue. Actualment hi ha institucions culturals franceses a Montevideo, com l'Aliana Francesa, un collegi bilinge francs-castell. La llengua francesa s'impartia en els plans antics d'ensenyament secundari, de primer a tercer curs. El nou pla ha prioritzat l'ensenyament de l'angls, a causa de la prdua d'influncia dels francesos a l'Uruguai.

Tamb van entrar al pas una srie d'immigrants alemanys exiliats de la guerra. A diferncia dels francesos, els alemanys no van tenir tanta incidncia en la vida cultural del pas. Tanmateix, hi ha diverses associacions culturals a Montevideo. El cantant Jorge Drexler, per exemple, s nt d'avis alemanys. Part d'aquest collectiu es va assentar a Fray Bentos i van fundar fbriques sobre el litoral oest. 

 Finalment, perduren les influncies britniques del segle XIX, quan els exrcits anglesos s'havien endinsat en territori uruguai per aconseguir establir-se all. Hi va haver un president, de pare escocs, Duncan Stewart. Les ciutats de Young i Buschental donen fe de la presncia anglosaxona. En l'actualitat persisteixen localismes com a "ok", "bichicome" (de Beach and come), i nombrosos collegis i institucions privades bilinges. Els russos tamb van fundar la colnia de San Javier i es van installar sobretot a la capital. Cognoms irlandesos com els del futbolista Fabin O'Neil; anglesos com Stirling i Wynants; aix com molts portuguesos, sn prova de la immigraci d'aquests grups a l'Uruguai.

Les princeses del Jap han visitat recentment el pas, per recordar l'aniversari de la immigraci japonesa a l'Uruguai. En menor mesura, tamb hi ha poblaci d'origen rab, xins i hebreu.

 Immigraci recent i emigraci .


A partir de la segona meitat del segle XX, l'Uruguai va deixar de ser un pas d'immigrants per convertir-se en el contrari, s a dir, un pas d'emigrants. Tanmateix, quan molts uruguaians se'n van als Estats Units, Canad, el Brasil, Espanya (49.500), Europa, Austrlia (8.488), Xile o Argentina (118.000), existeix un altre petit nombre d'immigrants bolivians, paraguaians, peruans i equatorians que continuen entrant a l'Uruguai, alguns de forma illegal, a la recerca de millors possibilitats. El pas rep, encara que en petites quantitats, immigraci d'origen sud-americ, sobretot de pasos amb majoria indgena.

Malgrat que s'ha avanat molt en drets humans, alguns uruguaians discriminen obertament als collectius d'estrangers, sobretot als que provenen del mateix continent. Un petit grup guarda recel als europeus, i a un altre a la gent d'origen afric.  Els uruguaians de raa negra continuen sent marginats actualment, encara que la societat estigui realitzant avenos en aquest sentit. No obstant aix, amb la crisi, molts uruguaians no han vist complertes les seves expectatives i han emigrat, en especial a Espanya, desprs de qu Estats Units elevs el control duaner.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372634" title="Cheilinus fasciatus" nonfiltered="4298" processed="4284" dbindex="144348">

 Cheilinus fasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372636" title="Cheilinus hexataenia" nonfiltered="4299" processed="4285" dbindex="144349">

 Cheilinus hexataenia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), les Tuamotu i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372637" title="Gorka Landaburu" nonfiltered="4300" processed="4286" dbindex="144350">
Gorka Landaburu Illarramendi (Pars, 1951) s un periodista basc, fill del poltic del PNB Francisco Javier Landburu Fernndez de Betoo, vicepresident del Govern d'Euzkadi a l'exili i germ d'Ander Landburu, director d'El Pas al Pas Basc. Va estudiar periodisme a Pars i el 1972 va tornar a Espanya, on va treballar de professor de francs a diverses escoles. 

 Trajectria professional . 
s un periodista d'una gran trajectria en mitjans de comunicaci francesos, como Radio France, i espanyols, on ha estat corresponsal de Canal Sur a Euskadi i collaborador radiofnic de Luis del Olmo a Las Maanas d'Onda Cero. Els seus ltims treballs sn com director del setmanari Cambio 16 i de Aldaketa Amasei (el Canvi 16 en euskera). Tamb s vicepresident del consell editor de Cambio 16 i director de l'agncia d'informaci Espacio de Informacin General. Participa tamb com a tertuli en espais de televisi, com "59 segundos" de TVE.
Agncia EFE (1976);
Semanario Opinin (1976-1977);
Diario 16 i Cambio 16 (1977);
 (1977-1980);
 (diari de Pars) (1979-1984);
 (1980);
Agncia REUTERS (1982-1998);
Radio Euskadi (Tertlies 1989-1994);
Diario de Andaluca (1998-2000);

 Implicaci poltica .
Afiliat des de 1993 al PSE-EE, la seva oposici al nacionalisme violent i al terrorisme al Pas Basc han marcat la seva carrera, i han centrat bona part del seu treball, per aix va ser objecte d'un atemptat terrorista el 2001. A pesar d'aix es va manifestar, en 2005, contra el tancament per ordre judicial del diari Egunkaria, per la seva collaboraci amb ETA. 

Ha collaborat amb la coordinadora Gesto por la Paz i presideix el Grup Basc de Vctimes del Terrorisme. Al febrer de 2006, va signar el manifest "S en el nostre nom, s que es busqui la pau", en el qual es defensava el dileg entre el Govern espanyol i la banda terrorista. 

 Atemptat terrorista . 
El 15 de maig de 2001, Gorka Landaburu va rebre en el seu domicili de Zarautz (Guipscoa) un paquet rems per una revista a la que estava subscrit. El paquet-bomba, enviat per ETA, contenia 150 grams de dinamita Titadyne, que va explotar a l'obrir-lo i li va causar greus ferides  al rostre i a l'abdomen i l'amputaci d'un dit de la m dreta i tres de l'esquerra.  El seu domicili ha estat tamb diverses vegades objectiu d'atacs de grups violents i est obligat a dur escorta des de fa diversos anys. s membre de la Fundaci Vctimes del Terrorisme. 
 Premis . 
La seva dilatada trajectria professional, aix com el seu defensa de les llibertats li han dut a rebre diversos premis periodstics, com el Protagonistes en 2001, ,finalista de la III edici Jos Couso de Llibertat de Premsa 2007, Premi Bravo de Premsa 2001, l' Olivera de Plata de Canal Sur 2001 o el Micrfon de Plata 2002 de la APEI en l'Assemblea de Benidorm. 
 Articles . 
S'ha destacat com articulista. Alguns dels seus articles ms destacats es poden trobar en aquesta web: 
Articles de Gorka Landburu

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina de Cambio 16;
Pgina de la revista Aldaketa Hamasei ;
Pgina de la Fundaci Vctimes del Terrorisme;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372645" title="Cheilinus lacrymans" nonfiltered="4301" processed="4287" dbindex="144351">

 Cheilinus lacrymans   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372647" title="Cheilinus lunulatus" nonfiltered="4302" processed="4288" dbindex="144352">

 Cheilinus lunulatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins al Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372649" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4303" processed="4289" dbindex="144353">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disput per primera vegada una competici oficial de piragisme. Anteriorment havia estat esport de demostraci en els Jocs Olmpics d'estiu de 1924 celebrats a Pars. Es realitzaren nou proves d'aquest esport, totes elles en categoria masculina, disputades entre els dies 7 i 8 d'agost de 1936.

Comits participants.
Participaren un total de 119 palistes de 19 comits nacionals diferents:


  Alemanya (14);
  (9);
  (8);
  Canad (8);
  (4);
  (10);
  (3);
  Frana (3);
  Hongria (5);
  Itlia (1);

  Iugoslvia (4);
  (3);
  (1);
  (9);
  (2);
  (4);
  (9);
  (9);
  (13);


Resum de medalles.


Medaller. 


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1936;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372650" title="Istops de liti" nonfiltered="4304" processed="4290" dbindex="144354">
El liti (Li) (massa atmica estndard: 6.941(2) u) presenta dos istops estables 6Li i  7Li, sent aquest ltim el ms abundant  (92.5% d'abundncia natural). S'han caracteritzar 7 radioistops, el ms estable dels quals s  8Li amb un perode de semidesintegraci de 838 ms i el 9Li amb un perode de semidesintegraci de 178,3 ms. Tota la resta de istops radioactius tenen un perode de semidesintegraci menar que 8,6 ms. L'istop de liti amb la vida ms curta s 4Li que es desintegra per emissi de protons i t un perode de semidesintegraci de 7.58042910-23 s. 

El 7Li s un dels elements primordials o, ms concretament, istops primordials produts durant la nucleosntesi del big bang (una petita quantitat de 6Li tamb es produeix en les estrelles). Els istops de liti es fraccionen supstancialement durant un mplia varietat de processos naturals, incloent formaci mineral (precipitaci qumica), metabolisme, i intercanvi d'ions. L'i de liti substitueix el magnesi i el ferro en llocs octadrics en l'argila  mineral, on es prefereix el  6Li al 7Li, resultant en un enriquiment de la llum de l'istop en processos de hiperfiltraci i d'alteraci de les roques. 
Istops.

 Separaci COLEX (intercanvi de columna) .

El Liti-6 t una afinitat ms gran pel mercuri que el liti-7. Quan l'amalgama liti-mercuri est en contacte amb una soluci de hidrxid de liti, el liti-6 es concentra principalment en l'amalgama, i el liti-7 en l'hidrxid.
Aquesta s la base del mtode de separaci COLEX (intercanvi de columna), en el qual  un flux contrari d'amalgama i hidrxid passa a travs d'una cascada d'etapes. La fracci de  liti-6 es drena preferencialment pel mercuri, la fracci de  liti-7  flueix preferentment amb el hidrxid. 

Al final de la columna, el liti (enriquit en liti-6) se separa de l'amalgama, el mercuri es recupera i es torna a usar amb noves matries primeres. A dalt, la soluci d'hidrxid de liti s'electrolitza per alliberar la fracci de liti-7 enriquit. L'enriquiment obtingut amb aquest mtode varia amb la longitud de la columna i la velocitat del flux.  

Aquest mtode condueix a la prdua de contaminaci per mercuri en residus, abocaments i a travs de l'evaporaci. 

 Destillaci en buit .

El liti s'escalfa fins a una temperatura d'un 550C en el buit. Els toms de liti s'evaporen de la superfcie del lquid, i es recullen en un superfcie freda situad a uns pocs centmetres per sobre de la superfcie del lquid. Els toms de liti-6 tenen un recorregut principal lliure ms gran , i es recullen primer.

L'eficincia terica de la separaci s sobre el 8% . El procs multi etapa es pot usar per a obtenir graus ms alts de separaci.  

Liti-4.

El Liti-4 cont 3 protons i un neutr. s l'istop de liti amb la vida ms curta. Es desintegra per emissi de protons i t un perode de semidesintegraci de 9,110-23 s. Es pot formar coma intermig en algunes reaccions de fusi nuclear.

Liti-6.
El Liti-6 s apreciat com a font material per a la producci de  triti i com a absorbidor de neutrons en la fusi nuclear. El liti natural cont un 7,5 % de liti-6. Quantitats  ms grans de liti-6 s'han fraccionat isotpicament per al seu s en armes nuclears.  

Liti-7.

Part del material sobrer de la producci de liti-6, que s redut a liti-6 i enriquit a liti-7, es troba disponible comercialment, i part ha estat abocat al medi ambient. L'abundncia relativa de liti-7 es un  35,4% ms gran que el valor natural que s'ha mesurat en l'aigua del sl provinent d'un aqfer carbnic de West Valley Creek, Pennsylvania (USA), sota gradient d'una planta processadora de liti. En material redut, l'abundncia relativa de liti-6 es pot reduir fins al 80% del seu valor normal, donant a la massa atmica un rang des de  6,94 u fins a 6,99 u. Com a resultat, la composici isotpica del liti s altament variable depenent de la seva font. Un massa atmica relativa precisa no es pot donar representativament per a totes les mostres. 

El liti-7 s molt til com a constituent del solvent del flourur de liti en reactors nuclears de flourur lquid. De fet, la gran  secci efica d'absorci de  neutrons del liti-6 i la petita secci efica d'absorci de liti-7 fa una separaci isotpica estricta del liti, una condici necessria per a l's en reactors de flourur.  

 Taula .
}
| 2+
|
|
|-
| 9Li 
| style="text-align:right" | 3
| style="text-align:right" | 6
| 9.026 7895(21
| 178.3(4) ms
| 3/2-
|
|
|-
| 10Li 
| style="text-align:right" | 3
| style="text-align:right" | 7
| 10.035 481(16)
| 2.0(5)x 10-21 MeV
| (1-,2-)
|
|
|-
| style="text-indent:1em" | 10m1Li
| colspan="3" style="text-indent:2em" | 200(40) keV
| 3.7 (15)x 10-21s
| 1+
|
|
|-
| style="text-indent:1em" | 10m2Li
| colspan="3" style="text-indent:2em" | 480(40)keV
| 1.35(24)x 10-21s}}
| 2+
|
|
|-
| 11Li 
| style="text-align:right" | 3
| style="text-align:right" | 8
| 11.043 798 (21)
| 8.75(14) ms}}
| 3/2-
|
|
|-
| 12Li 
| style="text-align:right" | 3
| style="text-align:right" | 9
| 12.053 78(107)#
| <10 ns}}
|
|
|
|}

 Notes .
 La precisi de les abundncies dels istops i de la massa atmica est limitada a travs de variacions. Els rangs donats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre. ;
 Es coneixen mostres geolgicament excepcionals en les que la composici isotpica est fora del rangs referits. La incertesa de la massa atmica pot excedir el valor ofert .
Els materials disponibles comercialment poden estar subjectes a fraccionament isotpic inadvertit. Poden produir-se  desviacions substancials de la massa i la composici donada.
 En material redut, l'abundncia de  6Li es pot reduir fins al 80% del seu valor normal, donant a  la massa atmica un rang des de 6,94 u fins a 6,99 u.
 Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, per al menys una part sn sistemtiques. . Els espins amb assignacions febles estan entre parntesi. ;
 Les incerteses es donen entre parntesi desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviaci de l'estndard, excepte en la composici isotpica i la massa atmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.
  11Li  t un  halo nuclear de dos neutrons enllaats feblement, el que explica una important diferncia en el radi. ;

 Referncies .
 Masses isotpiques de Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) i Atomic Weights Revised (2005).
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372651" title="Franois Quesnay" nonfiltered="4305" processed="4291" dbindex="144355">

Franois Quesnay (nascut el 4 de juny de 1694 i  mort el 16 de desembre de 1774) va ser un economista francs de l'escola fisiocrtica, sent de professi metge cirurgi. 

 Vida . 

Franois Quesnay va nixer en Merey, en l'actual departament Eure, prop de Pars, fill d'un advocat i petit terratinent. A l'edat de setze anys va comenar el seu aprenentatge com a cirurgi, va marxar a Pars, on va estudiar medicina i cirurgia i, desprs d'obtenir la qualificaci de mestre cirurgi es va establir en Mantes-la-Jolie. En 1737 va ser designat secretari perpetu de l'acadmia de cirurgia fundada per Franois la Peyronie, i va passar a ser cirurgi del rei. En 1744 es va graduar com doctor de medicina, se li va concedir primer el crrec de metge del rei per a ms tard ser ascendit a primer mdic consultor, installant-se en el Palau de Versalles. Llus XV tenia a Quesney en alta estima, i acostumava a anomenar-lo "el meu pensador"; quan li va atorgar ttol nobiliari li assignaria com armes tres flors de pensament (en francs, com en  catal, la paraula que nomena a la planta, pense tamb t el significat pensament), amb el lema Propter excogitationem mentisciti. 

Es va dedicar principalment als estudis econmics, prenent part en les intrigues palatines, en les quals va estar perptuament involucrat. Va conixer  aproximadament en 1750  a Jean de Gournay (1712-1759), que tamb va ser un pioner del pensament econmic, i al voltant d'aquesta parella es formaria progressivament el grup filosfic dels economistes o fisicrates. 

Quesnay va morir el 16 de desembre de 1774 i va tenir temps suficient com per a veure al seu deixeble Turgot en el crrec de ministre de finances. Casado en 1718, va tenir un fill i una filla. El seu nt seria membre de l'assemblea legislativa francesa.

 Bibliografia .
 Jean-Franois Marmontel, Mmoires, Mmoires de Mme. du Hausset;
 H. Higgs, The Physiocrats (Londres, 1897).
 Recueil of that Academy, 1774, p. 134;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372655" title="Ramn de Vicua y Epalza" nonfiltered="4306" processed="4292" dbindex="144356">
Ramn de Vicua y Epalza (Portugalete, 31 d'agost de 1886 - 7 de febrer de 1935) fou un poltic i empresari basc. Va estudiar dret a les universitats de Deusto i Barcelona, treball al bufet d'Orueta i Marco Gardoqui, i com a empresari fou president de la Companyia Naviliera Bidasoa i de la Companyia de Mines Hispano-Africana, aix com conseller de Ferrocarriles Vascongados, Ferrocarril de la Robla i Hulleras de Sabero i Anexos SA, i membre del consell d'administraci de la Naviliera Sota y Aznar.

El 1904 es va afiliar al Partit Nacionalista Basc, del que en fou membre de l'Euskadi Buru Batzar des del 1916. Va escriure nombrosos articles al diari Euzkadi, del que en fou president del consell d'administraci, i que el 1910 li van costar un procs per injries. El 1914 es present a les eleccions a Corts Espanyoles, per no fou escollit. Ms tard fou cnsol a Grcia i el 1930 form part de la comissi per a reunificar els dos sectors del Partit Nacionalista Basc (Aberri i Comunin Nacionalista). El 24 d'abril de 1931 fou comissionat pel PNB, juntament amb Francisco Basterrechea Zaldvar i Manuel Robles Aranguiz per a oferir la collaboraci del seu partit a Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto, Miguel Maura i Llus Nicolau d'Olwer, membres del Govern de la Repblica.  A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per Bilbao. Va morir dos anys desprs. Durant la guerra civil espanyola la seva casa fou espoliada i la seva famlia marx a l'exili.

 Enllaos externs .
 Ramn de Vicua a Enciclopdia Basca Auamendi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372658" title="Saint-Ybars" nonfiltered="4307" processed="4293" dbindex="144357">


Saint-Ybars s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372659" title="Adel Shah Afshar" nonfiltered="4308" processed="4294" dbindex="144358">
Adel Shah Afshar (Adil Shah Afshar) (mort 1749) fou el ttol reial d' Ali Kuli Khan (1747-1748), nebot i successor de Nadir Shah.

El seu pare era Ibrahim Khan, germ gran de Nadir. Ali Kuli Khan fou nomenat governador de Mashad el 1737 i aquell mateix any es va casar amb Kethewan, filla del rei Teimuraz II de Kartli. Tres anys desprs es va casar tamb amb una filla d'Abu l-Fayz, khan de Bukhar. El 1743 va fer una expedici de cstig contra els yazidis de Kurdistan i contra els uzbeks i karakalpaks de Khwarizm (Khiv) el 1745. El 1747 fou enviat a Sistan per sufocar una revolta per es va unir als rebels i l'abril de 1747 va ocupar Herat; els kurds de Kabushan (Kuchan) tamb es van aixecar al seu favor i quan Nader anava a reprimir la revolta fou assassinat per un grup dels seus oficials que van oferir la corona a Ali Kuli Khan, el qual va acceptar, es va dirigir a Mashad i va agafar el nom d'Adel Shah (Rei Just); llavors va enviar una fora a la fortalesa de Kalat on va fer matar a tota la descendncia de Nadir Shah excepte el net Shahrok de 14 anys.

El 6 de juliol de 1747 es va coronar i va proclamar una amnistia fiscal de tres anys, distribuint tamb regals. Encara que era urgent anar a Isfahan per assegurar el poder a la part occidental, hi va enviar al seu germ Ibrahim Mirza, i ell va restar a Mashad amb el seu favorit el georgi Sohr b Khan, que era fora impopular. A la tardor va reprimir als kurds de Kabushan que no volien proporcionar gra per fer front a les necessitats del seu exrcit i la seva capital; al retorn de l'expedici contra els kurds va executar a alguns dels seus oficials acusats de conspiraci. A final d'any es va dirigir a l'oest, per es va aturar cinc mesos al Mazanderan intentar dominar als qadjars revoltats sota Muhammad Hasan Khan; va fer presoner al fill del cap rebel, el futur Agha Muhammad Khan i el va fer castrar; finalment va seguir cam cap a Isfahan, enviant per davant a Sorhab Khan.

Ibrahim Mirza havia consolidat el seu poder i quan va arribar Sohran Khan el va fer matar. Decidit a usurpar el tron del seu germ, va marxar cap al nord per unir-se a les forces del sardar (governador) de l'Azerbaidjan Amir Arslan Khan. Adel Shah, que era al Gilan, va sortir d'aquesta provncia i va posar les seves forces, que eren superiors en nombre, entre els dos exrcits rebels en un lloc entre Zandjan i Sultaniya. El juny de 1748 Ibrahim va avanar i els oficials d'Adel Shah el van abandonar. El xa va fugir a Teheran, per el governador local el va fer presoner i el va entregar al seu germ que el va fer cegar. Ibrahim es va proclamar xa a Tabriz al cap de sis mesos per mentre a Mashad era proclamat Shahrok per una junta militar.

Ibrahim Miraza (ara Ibrahim Shah Afshar) va seguir la sort del seu germ ja que fou derrotat a l'estiu del 1749 prop de Semnan i fou cegat i enviat carregat de cadenes a Mashad acompanyat del seu germ Ali Kuli Khan. Ibrahim va morir just arribar i Adel Shah fou sotms a tortura fins a la mort.

 Bibliografia .
L. Lockhart, Nadir Shah, Londres, 1938;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372660" title="Polo als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4309" processed="4295" dbindex="144359">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disput, desprs de la seva absncia en els 1928 i 1932, d'una competici de polo. Aquesta fou l'ltima vegada que aquest esport form part del programa oficial dels Jocs Olmpics d'estiu. La prova es disput entre els dies 3 i 8 d'agost de 1936.

Comits participants.

Participaren un total de 21 jugadors de polo de 5 comits nacionals diferents:
  Alemanya (4/6);
  (4/7);
  Hongria (5/8);
  (4/6);
  (4/6);

Resum de medalles.


Medaller. 


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Polo 1936;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372662" title="Le Mas-d'Azil" nonfiltered="4310" processed="4296" dbindex="144360">


Le Mas-d'Azil (en occit Lo Mas d'Asilh) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372664" title="Les Bordes-sur-Arize" nonfiltered="4311" processed="4297" dbindex="144361">


Les Bordes-sur-Arize  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372668" title="Adergoudounbades" nonfiltered="4312" processed="4298" dbindex="144362">
Adergoudounbades fou un kan rang  (governador de la zona fronterera oriental) nomenat pel rei sassnida Kobad I (488-531) esmentat per Procopi amb el nom indicat, que correspondria al nom persa Adurgundbad, abreviatura de Adurgunaspbad. Va succeir al seu parent Gousanastades (probablement Gunaspdad), que havia estat executat per orde del rei. 

Quan Cosroes I va voler assegurar la successi i va planejar matar al seu nebot Kobad, fill del Zames (el segon fill del rei Kobad I), Kobad es va posar sota la protecci de Adergoudounbades. Llavors Cosroes va planejar matar al kanarang amb ajut del fill d'aquest Varrames (Bahram o Vahram) i finalment aquest ma matar al seu pare i va rebre en premi el govern de la frontera que el seu pare havia exercit. El prncep Kabad va fugir a l'oest i es va refugiar a territori bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372669" title="Daumazan-sur-Arize" nonfiltered="4313" processed="4299" dbindex="144363">


Daumazan-sur-Arize  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372671" title="Jon Andoni Irazusta Munoa" nonfiltered="4314" processed="4300" dbindex="144364">
Jon Andoni Irazusta Munoa (Tolosa, Guipscoa, 9 de juny de 1884 - Lima, Per, 9 de mar de 1952) fou un advocat, escriptor, poltic i religis basc. Estudi dret a les universitats de Deusto i Madrid i de 1932 a 1935 va dirigir la revista Antzerti (Teatre) amb Andoni Labayen i Isaac Lpez-Mendizbal. Alhora, fou membre del Partit Nacionalista Basc, amb el que fou escollit diputat per Guipscoa a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. Quan esclat la guerra civil espanyola va marxar cap a Frana i d'ac a Panam, Puerto Rico i Colmbia, fins que el 1946 s'establ a Buenos Aires i Crdoba (Argentina). D'ac marxaria a Per, on el 1951 fou ordenat sacerdot i va exercir com a missioner a Tarapoto, provncia de Moyobamba, regi de San Martn. Tamb va escriure algunes obres en basc a l'editorial Ekin.

 Obres .
 Joaixio (1946);
 Bizia garratza da (La vida s aspra, 1950);

 Enllaos externs .
 Jon Andoni Irazusta a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Notas sobre la etapa ms desconocida de un poltico y escritor ... en pdf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372673" title="La Bastide-de-Besplas" nonfiltered="4315" processed="4301" dbindex="144365">


La Bastide-de-Besplas  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372675" title="Sabarat" nonfiltered="4316" processed="4302" dbindex="144366">


Sabarat  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372677" title="Carta (comunicaci)" nonfiltered="4317" processed="4303" dbindex="144367">
La carta, lletra, missiva o epstola s una comunicaci escrita de carcter interpersonal i de contingut molt variat, segons si es tracten temes personals, comercials, administratius....

La carta formal t unes caracterstiques molt rigoroses, tant pel que fa a l'estructura com a la redacci de la informaci.

 Estructura de la carta formal .

Nom i adrea de qui envia la carta. Aquestes dades sn impreses en el paper de la carta quan es tracta d'un organisme oficial, una empresa...
Nom, crrec, si s'escau, i adrea del destinatari;
Salutaci. Frmula de cortesia adient al to de la relaci que s'expressi en el cos de la carta.
Cos. La redacci ha de ser clara, rigorosa i concisa. per aconseguir-ho cal partir d'una organitzaci lgica dek text eb qu, per mitj de pargrafs breus i separats, es distingeeixin els tres grans blocs d'informaci: introcucci, expoxici i conclusi. Per tant, abans de comenar a escriure, cal seleccionar la informaci i ortdenar-la. s til servir-se dels narcadors textuals segents:
Introducci. amb motiu de, a causa de, l'objectiu principal de, em proposo explicar, aquest escrut tracta de, em dirigeixo a vost per...
Exposici. En primer lloc, d'una banda, per comear, d'entrada...
En segon lloc, d'altra banda,respecte a, quant a, pel que fa a, en relaci a...
En darrer lloc finalment, per acabar...
Conclusi.Aix, per tant, doncs, en conclusi, en consequencia, s per aix que...
5.       Comiat;
6.       Signatura. Signatura a m de qui escriu la carta, nom i cognoms i, si s'escau, s'hi fa constar el crrec.
7.       Data. Localitat, i dsprs d'una coma, la data.
8.       Post scriptum (PS), anomenat tamb postdata (PD). Pargraf afegit al peu de la carta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372681" title="Esquerra Verda - Iniciativa pel Pas Valenci" nonfiltered="4318" processed="4304" dbindex="144368">

Esquerra Verda - Iniciativa pel Pas Valenci s un partit valenci fundat per gent del Partit Democrtic de la Nova Esquerra que no acceptaren integrar-se al PSPV-PSOE. 

Aquest partit fou cofundador de l'actual partit Els Verds del Pas Valenci. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372684" title="Cuba (desambiguaci)" nonfiltered="4319" processed="4305" dbindex="144369">

 Geografia;
 La Repblica de Cuba, Estat del Carib;
 L'illa de Cuba, illa principal de l'arxiplag que conforma la Repblica de Cuba;
 Cuba, poble i seu del municipi homnim a Portugal;
 La Cuba, poble de la provncia de Terol ;

A ms, vuit pobles dels Estats Units porten el nom de Cuba.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372686" title="Delegacions del Districte Federal" nonfiltered="4320" processed="4306" dbindex="144371">
La ciutat de Mxic, com a capital de la federaci mexicana s alhora el Districte Federal. Administrativament i polticament es divideix en setze delegacions (delegaciones, en castell), o districtes.  Com a unitat administrativa, les delegacions foren creades el 1921 aleshores n'havia dotze i un "Departament Central", posteriorment conegut com la "ciutat de Mxic" en abolir-se els municipis que hi havia. El 1970, es crearen quatre delegacions ms, en dividir el territori que conformava la "ciutat de Mxic". A partir de llavors, hi hagu una llacuna legal per definir o distingir entre la ciutat de Mxic i el Districte Federal, fins el 1993 en qu, mitjanant una reforma constitucional, s'establ la sinonmia entre ambds conceptes. 

Les setze delegacions que conformen el Districte Federal sn:



Com a capital de la federaci, el Districte Federal era governat directament pel poder executiu de la federaci, el president de Mxic, el qual designava el cap de govern, i aquest, al seu torn, designava els "caps delegacionals" (jefes delegacionales en castell), encarregats de la gesti dels serveis pblics de les delegacions. A partir del 2000, els ciutadans de cadascuna de les delegacions elegeixen, per sufragi universal directe, els caps delegacionals.

El Districte Federal i els estats de la federaci es coneixen com a "entitats federatives" i sn divisions administratives de primer nivell. Per tant, tot i no ser iguals ni gaudir de les mateixes prerrogatives, les delegacions sovint es comparen en estadstiques oficials, amb els municipis de Mxic, les subdivisions dels estats. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372688" title="Escut de Navarra" nonfiltered="4321" processed="4307" dbindex="144372">
 
L'escut de Navarra, dissenyat el 1910, apareix descrit en l'article 7.1 de la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra, de 10 d'agost de 1982 que estableix: "L'escut est format per cadenes d'or sobre fons vermell, amb una maragda en el centre d'uni dels seus vuit braos de baules i, sobre elles, la Corona Reial, smbol de l'Antic Regne de Navarra". 

 Arrano Beltza . 
L' Arrano Beltza va ser segell familiar de la dinastia Ximena i en aquest perode (1134-1234), degut al fet que els sobirans eren "propietaris del Regne" va passar a considerar-se com l'escut del Regne de Navarra en algunes ocasions. 

 Llegenda de l'escut actual . 
Aquesta descripci correspon a l'escut histric de Navarra -cadena d'or sobre fons de gules- que la llegenda relaciona amb l'escut d'armes que el rei navarrs San VII de Navarra va adoptar com propi el 1212, desprs de la victria dels reis cristians de Navarra, Castella i Arag (el de Lle i el de Portugal no van participar), contra les tropes musulmanes, succeda en les Navas de Tolosa (actual provncia de Jan), dintre de la reconquesta de la pennsula. 

Les cadenes representarien a les quals envoltaven la botiga del rei musulm Miramamoln el Verd i que San VII de Navarra va trencar amb la seva prpia espasa. I la maragda central representa la que el rei venut duia sobre el seu turbant, del que es deia que era l'nic diamant verd del mn. Aquesta maragda es conserva en la Collegiata de Roncesvalles. Restes de les cadenes d'aquesta batalla hi ha, en la mateixa Collegiata, tamb al Palau de Navarra i fins diu la llegenda que ho sn les quals subjecta la dama del Monument als Furs de Navarra.

 Oficialitat . 

El 1910, preparant el set centenari de la batalla de Las Navas de Tolosa, la Diputaci Foral va aprovar el disseny de l'escut i la Bandera de Navarra realitzat per Arturo Campin, Altadill i Hermilio de Oloriz, que aquest mateix any va aprovar la Diputaci com model oficial, representant les baules de les cadenes tal com sn les que encara es conserven procedents de la batalla (les cadenes que figuren en l'escut d'Espanya, no obstant aix, responen a un disseny anterior, i per aix les seves baules no sn allargades sin ovalades). 

L'escut va sofrir algunes modificacions el 1931, amb la proclamaci de la II Repblica, (substituci de la corona real per una altra mural). Posteriorment, durant el franquisme, es va afegir la Cruz Laureada de San Fernando, amb la qual es va condecorar a Navarra pel seu paper protagonista durant la guerra civil del 36 a favor de l'anomenat bndol nacional. 

El 1981 es va recuperar el disseny de 1910, retirant-se la laurejada. 




 Referncies .

 Enllaos externs .
Descripci de l'escut pel Govern de Navarra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372689" title="David Foster Wallace" nonfiltered="4322" processed="4308" dbindex="144373">


David Foster Wallace (1962 2008) era un escriptor d'Estats Units autor de dos novelles, nombrosos assaigs i relats curts, a ms de professor d'escriptura creativa al Pomona College de Claremont. La seua obra ms coneguda s Infinite Jest, publicada en 1996, a la qual pertany la cita segent:
The difference between homicide and suicide is mostly a matter of where you perceive the door top to the cage to be.
Wallace se sucid el 12 de setembre de 2008, desprs d'una llarg historial depressiu que havia empitjorat poc abans de la mort: la seua dona se'l va trobar penjat en tornar a casa. En assabentar-se de la notcia, el crtic literari David Ulin va dir d'ell que era un dels escriptors ms influents i innovadors dels ltims 20 anys.

 Biografia .

David Foster Wallace nasqu l'any 1962 a Ithaca (estat de Nova York), fill de James Donald Wallace (doctor en filosofia per la Universitat de Cornell i professor a la d'Illinois) i Sally Foster Wallace (premi nacional de l'any 1996 pel seu treball de professora d'angls al Parkland College de Champaign), per es va criar a Philo, prop d'Urbana, on va anar a l'escola Yankee Ridge. Durant l'adolescncia, el jove David era jugador de tennis en la categoria regional; ms avant, es diplom en filologia i filosofia a l'Amherst College de Massachusetts, on es gradu l'any 1985 amb un summa cum laude per les seues dos tesis: la de filosofia va rebre un premi de llicenciatura i la d'angls esdevingu la seua primera novella, The Broom of the System, publicada en 1987; el mateix any va fer un mster de belles arts en escritura creativa en la Universitat d'Arizona.

The Broom of the System.
El seu primer llibre, la granera del sistema, li valgu el reconeixement de la crtica literria i l'atenci del pblic nord-americ; alhora, es va traslladar a Boston per a continuar estudis de filosofia a la Universitat de Harvard, per se'ls va haver de deixar: la novella, ambientada a Cleveland en l'any 1990, conta la histria de Lenore Stonecipher Beadsman, una telefonista de vint-i-quatre anys que ha de patir la desaparici misteriosa de la seua besvia d'una residncia, la relaci amb un germ anorxic, un nvio neurtic i un lloro parlant anomenat Vlad l'Empalador. Dos anys ms tard, en 1989 va publicar Girl with Curious Hair (la xica dels cabells estranys), una recopilaci de relats curts entre els quals el que dna ttol al conjunt o Westward the Course of the Empire Takes its Way (el rumb de l'imperi mamprn cap a l'oest), ttol amb el qual es public al Regne Unit.

Infinite Jest.
En 1991, Wallace va comenar a escriure una altra novella; a l'any segent, per influncia d'un amic, va opositar a una plaa en el departament d'angls de la Universitat d'Illinois i la va guanyar; en desembre del 93 envi un primer esborrany al seu editor i, desprs de publicar-ne fragments durant 1995, el llibre es public l'1 de febrer de 1996: la broma inacabable (que pren el ttol d'un passatge de Hamlet) s un patracol de ms de mil planes i vora quatre-centes notes al peu de narraci no consecutiva. Subdivisible en quatre trames convergents (una acadmia de tenis, un centre de desintoxicaci, una pellcula que ning pot deixar de vore i el president de tota Amrica del Nord), en este llibre com en l'anterior l'autor fa s d'un registre alhora retric i vulgar, ple de jerga especfica i, molt sovint, trmens inventats, la major part d'ells en forma d'abreviacions i acrnims i explicats en profunditat en les notes posteriors: per exemple, l'Enfield Tennis Academy, un dels escenaris de la histria, sempre apareix abreujat ETA (paradoxalment, tamb hi apareixen Les Assassins des Fauteuils Rouillents, un grup independentista quebequs d'assassins en cadira de rodes.

A Supposedly Fun Thing I'll Never Do Again.
Desprs de l'xit aconseguit amb Infinite Jest, en 1997 va publicar un altra recopilaci, en este cas de set articles publicats abans en altres medis (principalment en Harper's Magazine): una cosa suposadament divertida que no tornar a fer mai, l'escrit que dna nom al llibre, s una crtica als viatges en creuer basat en l'experincia prpia d'un pel Carib; entre els altres sis destaca E Unibus Pluram: Television and U.S. Fiction, un assaig sobre la influncia prescindible de la televisi en la literatura contempornia i l's de la ironia en la cultura nord-americana. Eixe mateix any va rebre el Genius Grant de la Fundaci MacArthur i el premi Aga Khan de ficci dels editors per una de les entrevistes publicades en The Paris Review que, dos anys ms tard, formaria part del seu tercer volum recopilatori.

Brief Interviews with Hideous Men.
Publicat en 1999, breus entrevistes amb hmens espantosos s una collecci de vint-i-tres relats curts de ficci dels quals quatre duen eixe mateix ttol: en elles, els entrevistats sn tot hmens amb alguna caracterstica repulsiva i l'entrevistador mai interv; noms apareixen transcrites les respostes. La resta d'histries tamb tracten l'alienaci, l'humor negre o la psicologia, amb ttols com la mort no s el final, i un altre exemple de la porositat d'algunes vores, la persona deprimida, el dimoni s un home ocupat o el sucidi com a regal. L'actor i director John Krasinski tenia previst comenar a rodar una pellcula basada en el llibre en novembre del 2006, protagonitzada per Julianne Nicholson; actualment es troba en fase de postproducci.

Consider the Lobster.
L'any 2000, Wallace va cobrir la campanya presidencial del senador John McCain i, a l'any segent, els atemptats de l'11 de setembre, ambds temes per a la Rolling Stone. En 2002 es mud a Claremont per convertir-se en el primer professor de la Ctedra Roy E. Disney d'Escriptura Creativa i d'angls, on feia dos cursos de postgrau cada semestre alhora que seguia escrivint. Aix, Wallace tamb escrigu sobre l'Obert de Tennis dels EUA en la Tennis Magazine; sobre el director David Lynch o la pornografia en Premiere; sobre la indstria cinematogrfica d'efectes especials en Waterstone's; sobre el locutor de rdio John Ziegler en The Athlantic Monthly i sobre un festival del marisc en la Gourmet Magazine, en un article titulat consideraci amb la llangosta on recelava de l'tica de cuinar vius estos animals: tots estos articles apareixen recopilats en un volum homnim, publicat en 2005.

Mort.
Aparentment, Wallace se sucid el 12 de setembre de 2008: va ser la seua dona (l'artista Karen L. Green, amb la qual s'havia casat el 27 de desembre de l'any 2004), qui se'l va trobar penjat en arribar a casa i avis la policia. En una entrevista concedida a The New York Times, son pare revel que el seu fill patia depressi de feia vint anys: Wallace va provar molts tractaments, inclosa la terpia electroconvulsiva, per noms la medicaci antidepressiva li permetia escriure fins que, en 2007, es deix de medicar aconsellat pel seu metge; en els mesos previs a la seua mort, la depressi se li havia agreujat notablement. L'autpsia, feta pblica el 27 d'octubre, detalla que ell mateix es va lligar les mans amb cinta americana desprs de clavar una corretja negra a una jssena del pati, de la qual es va penjar des d'una cadira que hi havia tombada en terra.

Pstuma.
Irnicament, un parell d'anys abans va aconsellar Donald Antrim (un altre novellista amb depressi) que provara la medicaci que tan bon resultat li donava: el mateix Antrim ho va relatar en l'homenatge que la Universitat de Nova York va organitzar en memria de Wallace el 23 d'octubre, un mes desprs del seu trasps: durant l'acte, diferents personalitats, amics i companys seus van llegir fragments de les seues obres, entre els quals el seu admirat Don DeLillo, l'editor Michael Pietsch, la seua representant Bonnie Nadell (amb la qual treball des del principi), el novelista Mark Costello (company de facultat amb el qual va co-escriure Signifying Rappers en 1990) i la seua germana, Amy Wallace Havens, la qual digu que el seu germ havia sucumbit a un cncer de l'nima.

 Bibliografia .

L'obra de David Foster Wallace encara continua indita en catal o valenci, per b que se n'han fet traduccions a altres idiomes, entre els quals el castell (La nia del pelo raro, Entrevistas con hombres repulsivos, Algo supuestamente divertido que nunca volver a hacer, La broma infinita i Hablemos de langostas), el francs (Brefs entretiens avec des hommes hideux i Un truc soi-disant super auquel on ne me reprendra pas) i l'itali: de fet, a Itlia t publicada l'obra completa, incls La scopa del sistema, , Il rap spiegato ai bianchi, , , , , Tutto, e di pi: storia compatta dell'infinito i Oblio.



A ms de la seua bibliografia, Wallace escrigu articles d'actualitat en capaleres tan diverses com la Might, GQ, Playboy, The Paris Review, Harper's Magazine, Conjunctions, Esquire, Timothy McSweeney's Quarterly Concern, The New Yorker o Science, i ressenyes literries en Los Angeles Times, The Washington Post, The New York Times i The Philadelphia Inquirer.

 Enllaos externs .

  The Howling Fantods! lloc web sobre Wallace i la seua obra;
 El Mundo David Foster Wallace, 'in memoriam;
 El Punt Troben mort L'escriptor David Foster Wallace;
  Harper's Magazine tots els articles publicats, en pdf;
 La Malla Troben mort l'escriptor David Foster Wallace;
 Pomona College retalls de premsa pstums;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372691" title="Pent" nonfiltered="4323" processed="4309" dbindex="144374">
 
El Pent s un hidrocarbur alc amb frmula qumica CH3(CH2)3CH3. Frmula desenvolupada: CH3-CH2-CH2-CH2-CH3. 

A diferncia dels 4 primers alcans que sn gasosos, el pent es troba en forma lquida. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372696" title="Flux" nonfiltered="4324" processed="4310" dbindex="144375">


La paraula flux es pot referir a diversos conceptes de diversos camps: 

Fsica 
 Flux elctric ;
 Flux magntic: mesura de la quantitat de magnetisme. ;
 Flux llumins: energia emesa en la unitat de temps per una font lluminosa. ;
 Flux calric: calor subministrada per unitat de temps. ;

Enginyeria 
 Flux d'aigua encanonada: Quantitat de massa per unitat de temps d'un fluid desplaant-se per una canonada. ;

Matemtiques 
Flux (matemtiques);
 Flux de Ricci: en geometria diferencial, el flux de les mtriques de Riemann. ;
 Diagrama de flux: la forma ms tradicional per a especificar els detalls algortmics d'un procs. ;

Medicina 
 Flux vaginal: fluid que secreta la vagina per a la seva conservaci davant agents patgens. Davant una situaci de possible aparellament, aquest fluid augmenta la seva secreci per a lubricar aquest rgan i preparar-lo per a la relaci sexual. ;
 Flux (Psicologia): Estat de la ment associat a la felicitat. ;
 Flux gnic;

Informtica 
 Flux de treball: estudi dels aspectes operacionals d'una activitat de treball.

Art
 Fluxus: Collectiu d'artistes relacionat amb el videoart.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372702" title="Tantalita" nonfiltered="4325" processed="4311" dbindex="144376">
La tantalita es un mineral que cont tntal. s de color negre o marr, bastant pesat i semblant a la columbita, tot i que en aquesta una part del tntal est substitut per niobi. En moltes guies de minerals es descriu com a columbita-tantalita tot i que la tantalita t un peso especfic molt superior a la columbita: 8,0 g/ml i 5,2 g/ml respectivament.

 Dades .

 Frmula qumica: ;
 Densitat: 8,0 - 8,1 g/ml.
 Duresa segons la'escala de Mohs: 6,0 - 6,5.
 Color: marr-negre, opac. La tantalita rica en mangans sols ser ms marronosa i pot ser traslcida.
 Color de ratlla en placa de porcellana: negre-marrons.
 Forma cristallina: rombodrica 2/m 2/m 2/m.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372703" title="Les amistats perilloses" nonfiltered="4326" processed="4312" dbindex="144377">
Les amistats perilloses (Dangerous Liaisons)  s una pellcula britnico-estatunidenca de Stephen Frears, estrenada el 1988. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal. 

Argument.
Dues aristcrates brillants i espirituals, la marquesina de Merteuil, exquisida i perillosa i el seductor vescomte de Valmont, signen un pacte d'inviolable amistat al final de la seva relaci. Per aquest pacte, la marquesina demana a Valmont de seduir la cndida Ccile de Volanges que prximament ha de casar-se amb el seu exfavorit, M. de Bastide. Per Valmont ha intentat seduir la virtuosa Sra. de Tourvel. 

 Repartiment .
Glenn Close : Marquesa de Merteuil;
John Malkovich : Vescomte de Valmont;
Michelle Pfeiffer : Madame de Tourvel;
Swoosie Kurtz : Madame de Volanges;
Keanu Reeves : el cavaller Danceny;
Mildred Natwick : Madame de Rosemonde;
Uma Thurman : Ccile de Volanges;
Peter Capaldi : Azolan;
Joe Sheridan : Georges;
Valerie Gogan : Julie;
Laura Benson : milie;
Joanna Pavlis : Adle;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1989
 Oscar a la millor direcci artstica  per Stuart Craig i Grard James ;
 Oscar al millor vestuari per James Acheson ;
 Oscar al millor gui adaptat per Christopher Hampton ;
1990
Csar a la millor pellcula estrangera ;
 Premi Sant Jordi Best al millor actor estranger per John Malkovich ;
 Premi Sant Jordi  per la millor pel lcula estrangera;

 Nominacions . 
1989
 Oscar a la millor actriu per Glenn Close ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Michelle Pfeiffer ;
 Oscar a la millor banda sonora per George Fenton ;
 Oscar a la millor pellcula;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;















 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372707" title="Red Dragon" nonfiltered="4327" processed="4313" dbindex="144378">
Red Dragon (Red Dragon) s una pellcula estatunidenca dirigida per Brett Ratner estrenada el 2002. Forma part de la tetralogia Hannibal Lecter amb El silenci dels anyells, Hannibal i  Hannibal Rising. Es tracta de la segona  adaptaci cinematogrfica de la novella de Thomas Harris, desprs de Manhuser el 1986.

Argument.

Desprs de l'empresonament del Dr. Hannibal Lecter (Anthony Hopkins) per part de l'agent de l FBI Will Graham (Edward Norton), aquest ltim decideix retirar-se de la seva carrera com a agent federal per descansar amb la seva famlia lluny de la ciutat.

Un nou assass, amb Lecter com a punt de referncia en els seus crims, apareix en escena. L FBI demana a l'agent Graham que prengui part en el cas i ajudi a capturar el sospits. Graham visitar el Dr. Lecter a la pres amb l'objectiu de buscar la seva collaboraci per a la investigaci.

Brillant currculum a l FBI, Will Graham ha aconseguit parar el Dr. Hannibal Lecter, l'assass antropfag, al preu de moltes seqeles psquiques. Se'l treu de la seva jubilaci ja que noms ell pot desemmascarar un assass. Per per aconseguir-ho, Graham necessitar el brillant esperit criminal del seu aterridor enemic : Lecter.

 Repartiment .

Will Graham : Edward Norton ;
El doctor Hannibal Lecter :  Anthony Hopkins ;
Francis Dolarhyde :  Ralph Fiennes ;
Jack Crawford :  Harvey Keitel ;
Molly Graham : Mary-Louise Parker ;
Reba McClane : Emily Watson ;
Freddy Lounds :  Philip Seymour Hoffman ;
L via de Francis Dolarhyde :  Barbara Kerr Condon ;
L'oficial Ovard : Cliff Dorfman ;
El doctor Frederick Chilton : Anthony Heald ;
Lloyd Bowman : Ken Leung ;
Mr. Leeds : Tom Verica;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  The Hannibal Lecter Studiolo;
  Red Dragon a Rotten Tomatoes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372713" title="Asad ben Samankhuda" nonfiltered="4328" processed="4314" dbindex="144379">
Asad ben Samankhuda (segle VIII) fou l'ancestre de la dinastia samnida; era fill de Samankhuda un terratinent local (dehqan) de la vila de Saman al districte de Balkh. Al-Biruni remunta la seva genealogia quatre generacions, de Samankhuda al sassnida Bahram Txobin; la seva vinculaci als sassnides fou generalment acceptada pels contemporanis, tot i que amb tota probabilitat no s certa. Samankhuda es va convertir per obra d'Asad ibn Abd Allah al-Kasri, governador del Khurasan (vers 723-727 i 735-738) i va donar al seu fill el nom del governador.

Asad va tenir quatre fills, Nuh, Ahmad, Yahya, i Ilyas, tots els quals van exercir governs locals al Tukharistan i Transoxiana nomenats per Ghassan ibn Abbad (817-820) governador de Khurasan pel califa al-Ma'mun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372716" title="Ermanno Olmi" nonfiltered="4329" processed="4315" dbindex="144380">
Ermanno Olmi (Treviglio, Brgam, Itlia, 24 de juliol de 1931) s un director de cinema i guionista itali. Continuador dels principis esttics i de les aspiracions socials i poltiques del Neorealisme itali, la seva obra es caracteritza per la seva sensibilitat amb els humils i per la seva inspiraci cristiana.

 Infantesa i joventut.
Va nixer al si d'una famlia camperola i profundament catlica. Va quedar orfe molt jove (el seu pare va morir en la Segona Guerra Mundial). No va acabar els seus estudis secundaris i es va installar finalment a Mil on es va matricular a l'Acadmia d'Art Dramtic per seguir cursos de recitat. Mentre estudiava, va entrar a treballar a l'empresa EdisonVolta (on ja treballava la seva mare). Olmi rodar per a EdisonVolta ms de quaranta documentals entre 1953 i 1961. Entre ells hi ha ttols com Tre fili fino a Milano (1958) i Un metro  lungo cinque. En ells ja es denota la sensibilitat social caracterstica de la cinematografia d'Olmi.

Primers llargmetrajes.
En 1959 Olmi estrena el seu primer llargmetratge:Il tempo si  fermato. En ell narra l'amistat entre un estudiant i el gurdia d'una presa situada en un paratge solitari d'alta muntanya. Com ser propi del cinema d'Olmi, reflecteix els sentiments de les persones humils i la seva relaci amb l'entorn natural.

Il posto (1961) va ser produda per 22 dicembre productora fundada pel propi Olmi amb un grup d'amics. Narra la histria de dos joves que busquen la seva primera feina i va tenir una gran acollida de la crtica. Va guanyar el Premi de la Crtica en el Festival Internacional de Cinema de Vencia.

I fidanzati (1963) es centra igualment en la vida quotidiana dels obrers. E venne un uomo (1965) s una biografia del Papa Joan XXIII.

El gran xit: L'albero degli zoccoli.

Desprs de diverses pellcules que no van tenir gran repercussi com Un certo giorno (1968), I recuperanti (1969), Durante l'estate (1971) i La circostanza (1974), el 1977 Olmi roda la pellcula que la crtica, encara avui, considera la seva obra mestra: L'albero degli zoccoli (L'arbre dels esclops).Amb aquesta pellcula va guanyar la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes i el Csar a la millor pellcula estrangera. El film reflecteix amb mirada potica i, al  mateix temps realista, sense sentimentalisme, el mn camperol, ambient en el qual Olmi havia nascut i crescut i amb qual sempre es va sentir lligat.

Olmi es va traslladar de Mil a Asiago i posteriorment, el 1982, a Bassano del Grappa, on va fundar l'Escola de Cinema Ipotesi Cinema. El 1982 va dirigir Cammina, cammina, allegoria basada en la histria dels Reis Mags. Tamb va realitzar per aquelles dates altres treballs menors.(documentals per a la RAI i anuncis de televisi).

Malaltia i retorn a la feina.
Una greu malaltia el va tenir apartat durant un llarg temps de la seva activitat cinematogrfica. El 1987 va tornar amb Lunga vita alla signora!, una pellcula d'atmosfera claustrofbica amb la qual va guanyar el Lle de Plata del Festival Internacional de Cinema de Vencia.

El 1988 va guanyar el Lle d'Or d'aquest festival amb La llegenda del sant bevedor, pellcula basada en el conte homnim de Joseph Roth, que va ser adaptat per Tullio Kezich i el propi Olmi. Aquesta pellcula tamb va guanyar quatre premis David de Donatello

El 1993 va rodar Il segreto del bosco vecchio, basat en un conte de Dino Buzzati. La pellcula est protagonitzada per l'actor Paolo Villaggio: Olmi trenca aqu el seu costum de recrrer a actors no professionals o poc coneguts.

El 1994 va dirigir l'episodi Genesi: la creazione e il diluvio amb el qual la RAI participava en un ambicis projecte internacional d'adaptaci televisiva de la Bblia.

Il mestiere delle armi (2001).

El 2001 va dirigir Il mestiere delle armi (L'ofici de les armes), pellcula histrica basada a la figura del condottiero Giovanni de' Medici. Va tenir gran xit de la crtica en la seva presentaci en el Festival de Cannes (2001). La pellcula va guanyar nou premis David di Donatello el 2002: millor pellcula, millor director, millor gui, millor producci, millor fotografia, millor muntatge, millor msica, millor vestuari i millors decorats.

Darreres obres.

El 2003 va estrenar Cantando dietro i paraventi, pellcula ambientada a la Xina de finals del segle XVIII i que va rebre nombrosos premis i reconeixements, especialment pels seus valors tcnics (escenografia, fotografia, vestuari i efectes especials). Les escenes ambientades a la costa xinesa es van rodar en realitat en el llac Skadar (entre Albnia i Montenegro) i la flota imperial va ser recreada amb tecnologia digital. El repartiment va estar integrat per actors xinesos, llevat dels italians Bud Spencer i Camillo Grassi.

El 2005 va rodar Tickets, una pellcula codirigida amb Abbas Kiarostami i Ken Loach.

El 2007 es va estrenar Centochiodi, pellcula amb qu Olmi va anunciar que abandonava el cinema de ficci per dedicar-se a partir d'ara a rodar documentals.

Condecoracions.
A part dels nombrosos premis cinematogrfics, va ser nomenat cavaller de la Ordre del Mrit d'Itlia el 2004.

Filmografa.
 Il tempo si  fermato (1958);
 Il posto (1961). Premi de la Crtica en el Festival Internacional de Cine de Vencia.
 I fidanzati (1963);
 E venne un uomo (1965);
 Un certo giorno (1968);
 L'albero degli zoccoli (1978);
 Cammina cammina (1983);
 Lunga vita alla signora! (1987);
 La leggenda del santo bevitore (1988);
 12 registi per 12 citt (1989). Documental collectiu: Olmi es va encarregar de l'episodi dedicat a Mil.
 Lungo il fiume (1992);
 Il segreto del bosco vecchio (1993);
 Il denaro non esiste (1999);
 Il mestiere delle armi (2001) ;
 Cantando dietro i paraventi (2003);
 Tickets (2005). Codirigit amb Abbas Kiarostami i Ken Loach;
 Centochiodi (2007) claus;

Bibliografia.


Enllaos externs.
Ermanno Olmi a Internet Movie Database .

 Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372719" title="FC Honka Espoo" nonfiltered="4330" processed="4316" dbindex="144381">

El FC Honka Espoo s un club de futbol finlands de la ciutat d'Espoo, al districte de Tapiola.

 Histria .
El club va ser fundat originriament el 1957 amb el nom de Tapion Honka, adoptant el nom de FC Honka el 1975. Va ascendir per primer cop a la primera divisi de la Lliga finlandesa de futbol en finalitzar la temporada 2005. 

Futbolistes destacats.
 Roni Porokara;
 Tomi Maanoja;
 Hannu Patronen;
 Sergei Terehhov;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Seguidors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372729" title="FC KooTeePee Kotka" nonfiltered="4332" processed="4317" dbindex="144383">

El FC KooTeePee Kotka s un club de futbol finlands de la ciutat de Kotka.

 Histria .
El club prov del Kotkan Tyven Palloilijat (KTP Kotka) (fundat el 1927). El FC KooTeePee va ser fundat originriament com a equip filial d'aquest. L'any 2000 esdevingu independent, quan el KTP sofr una fallida econmica, prenent el relleu del primer com a principal club de la ciutat.

 Palmars .
Sense ttols destacats.

Enllaos externs.
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372733" title="Raquel Meller" nonfiltered="4333" processed="4318" dbindex="144384">
Raquel Meller, nascuda Francisca Marqus Lpez (Tarassona, Saragossa, 9 de mar de 1888 - Barcelona, 26 de juliol de 1962), fou una cantant, cupletista i actriu. Es creu que va ser l'artista espanyola amb ms projecci internacional al comenament del segle XX. Durant els anys vint i trenta va ser admirada a tot el mn. Va ser la primera en cantar xits de la can espanyola, particularment del cupl com La violetera o El relicario. 

El seu pare era d'Arag i la seva mare de La Rioja. Sent ella molt petita es van traslladar al poble d'Inestrillas, a La Rioja, on el seu pare treball com a ferrer. Desprs d'uns anys, la seva famlia es va traslladar a Barcelona per ella romangu a La Rioja sota la tutela d'una tieta materna, fins que es va poder reunir amb la seva famlia que s'havia instal.lat al barri del Poble Sec de Barcelona. La jove Francisca va treballar en un taller de confecci freqentat per artistes de teatre i fou en aquesta poca quan va conixer la cantant Marta Oliver. Sota la seva pupil.latge, Francisca debut al sal La gran Pea el febrer de 1908, amb el nom artstic de La Bella Raquel. Poc deprs modific el nom afegint el sonor cognom Meller, segons s'explica com a record de l'amor que sent per un home alemany. El 16 de setembre de 1911, la Raquel fa el seu gran debut al Teatre Arnau de Barcelona. Fou en aquesta poca quan cantava La violetera i El relicario, dues peces composades per Jos Padilla Snchez que feren molt famosa.

El 1917 va conixer l'escriptor i diplomtic guatemalenc Enrique Gmez Carrillo, amb qui es cas el 1919. Gmez Carrillo era una celebritat a l'alta societat de Pars i havia estat amant de Mata Hari. El matrimoni es divorci el febrer de 1922. El mateix any del seu casament, la Raquel va aconseguir els seus primers triomfs a Pars, al teatre Olympia, a Buenos Aires, Argentina, Uruguai i Xile. El 1926 realitz una llarga gira pels Estats Units, actuant a Nova York, Filadlfia, Chicago, Boston, Baltimore i Los Angeles. Amb aquesta gira aconsegu ser portada de la revista Time del 26 d'abril de 1926.

Pels voltants de 1930, Raquel va atraure l'atenci de Charles Chaplin que intent convn-cer-la per a que interprets la candorosa florista cega de Llums de la ciutat. Per Raquel refus la proposta. Tot i aix, Chaplin utilitz la partitura de La violetera com a tema principal de la banda sonora de la pel.lcula.

Tot i refus l'oferta de Chaplin, la Raquel ja havia fet treballs al cinema. El 1919 debut amb Arlequines de seda y oro a la que seguiren ttols com Violetas Imperiales (1923) i Carmen (1926). El 1932 rod una segona versi de Violetas Imperiales aquest cop per al cinema sonor. Totes les pel.lcules foren un gran xit tan a Espanya com a l'estranger. El 1936 comen una nova pel.lcula titulada Lola Triana per la Guerra Civil va interrompre definitivament el rodatge.

Durant bona part dels anys 30, la Raquel visqu a Frana disfrutant del nivell de vida d'una gran estrella internacional. La seva fama igualava a estrelles del mn de l'espectacle com Josephine Baker o Mistinguett.  Durant anys va superar en popularitat i ingressos a estrelles com Carlos Gardel i Maurice Chevalier. El seu atractiu fsic, elegncia i el seu talent per cantar i actuar l'ajudaren a convertir-se en una estrella de primera magnitud. Fins i tot ja durant els seus primers anys de carrera havia estat admirada i considerada un geni de l'espectacle per actrius com Sarah Bernhardt. Fins el moment de l'aparici en escena de Meller, els cupls eren considerats com canons vulgars. La Raquel Meller aconsegu convertir aquest gnere musical en molt ms que canons de caf-teatre barat, sin en un gnere musical de primera magnitud i a tenir en compte en el repertori dels millors teatres i sales d'espectacles d'arreu del mn.

La Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial van provocar un canvi drstic a la carrera de Raquel Meller. El 1937 viatj a l'Argentina on va romandre fins el 1939. Acabada la Guerra Civil es mud a Barcelona i es cas per segona vegada amb l'empresari francs Demon Sayac de qui es divorciaria el 1943. En aquesta ciutat romandria fins a la seva mort l'any 1962. Els gustos i sensibilitats d del pblic respecte al mn de l'espectacle havien canviat i la carrera de la Raquel va entrar en un declivi rpid i imparable. Tot i aix, la Raquel intent continuar amb la seva carrera artstica. El 1946 treball amb la Companyia vienesa de revistas, per ja com una artista ms perduda ja la seva condici d'estrella. Durant la dcada dels cinquanta encara fu alguna actuaci allada, resistint-se a caure en l'oblit total.

Els ltims anys de la seva vida visqu sola, en bona situaci econmica, oblidada del pblic, vivint gaireb en l'anonimat a Barcelona. Quan Sara Montiel protagonitz amb gran xit les pel.lcules El ltimo cupl 1957 i La violetera 1958, on les peces musicals que es cantaven eren bsicament els cupls que la Meller interpret en els seus temps d'esplendor, l'antiga estrella intent recuperar la seva fama, reivindicant el seu talent i vella glria internacional, de la que va ser pionera al pas, per sense cap xit. Ja la seva figura com artista ja no interessava.

A pesar d'haver-se casat dos cops, la Raquel no tingu fills propis per va adoptar-ne dos, un noi i una noia amb els que va tenir una relaci ms aviat distant. Desprs d'una llarga malaltia, mor el 26 de juliol de 1962 a Barcelona. Fou enterrada al Cementiri de Montjuc.

Filmografia.

 Arlequines de seda y oro 1919;
 Rosa de Flandes 1922;
 Violetas imperiales 1923;
 La tierra prometida 1923;
 Ronda de noche 1925;
 Carmen 1926;
 Nocturno 1927;
 La venenosa 1928;
 Violetas imperiales 1932, versi sonora;
 Lola Triana 1936, inacabada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372735" title="Jacques Ibert" nonfiltered="4334" processed="4319" dbindex="144385">
Jacques  Ibert (Pars 15 d'agost de 1890   Pars 5 de febrer de 1962) va ser un compositor francs.

Estudi al Conservatori de Pars sota la direcci d'Andr Gedalge, Jean Roger-Ducasse, Gabriel Faur i Paul Vidal, assolint el 1919 el Premi de Roma amb l'escena lrica Le pote et la fe. Fou un dels compositors ms distingits de l'escola moderna francesa.

Va escriure el poema simfnic Nol en Picardie; La ballade de la Gole; la fantasia en dos quadres Perse et Andromache (1922); una sonata per a piano i viol; un quartet per a instruments de vent; un coral per a orgue; tres peces per al mateix instrument i diverses peces per a piano i arpa; melodies per a cant i piano, etc,.

 Bibliografia .
Tom nm. 28, pg. n 822 de l'Enciclopdia Espasa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372737" title="Observato? Ond?ejov" nonfiltered="4335" processed="4320" dbindex="144386">
L'observatori d'Ondrejov (Observato  Ond ejov) s el ms important observatori de l'Institut Astronmic (Astronomick stav) de l'Acadmia de Cincies de la Repblica Txeca. Est situat, a 500 metres d'alada, prop del barri d'Ond ejov, a Praga. 

Va ser construt el 1898 per l'astrnom afeccionat Josef Jan Fri  com a observatori privat el qual el va donar a l'estat Txec (el 1928) amb motiu del des aniversari de la independncia del pas.

Entre d'altres fites cientfiques aquest observatori ha descobert nombrosos asteroids. 

Enllaos externs.

 Astronomical Institute, responsible for the observatory;
 Photos of the observatory;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372738" title="Subcultura" nonfiltered="4336" processed="4321" dbindex="144387">
Uns subcultura s un conjunt de codis socials que segueixen persones que s'identifiquen com a grup, dins la societat global. Poden esdevenir una contracultura si qestionen l'ordre dominant o b ser un grup autnom que s'integra parcialment al tot. Les subcultures s'associen sovint amb moviments juvenils i tenen senyals identitries com afinitats musicals, un estil a la roba i pentinat, s de determinades expressions lingstiques i l'afany de distingir-se de la resta .

El terme s'usa en antropologia des de 1950, amb obres com les de David Riesman. En l'actualitat conviu amb denominacions com tribu urbana o estil de vida alternatiu. Exemples de subcultures d'mbits diferents serien els punks, els okupes o els hackers.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372739" title="Kotkan Tyven Palloilijat" nonfiltered="4337" processed="4322" dbindex="144388">
El Kotkan Tyven Palloilijat (o KTP) s un club esportiu finlands de la ciutat de Kotka, destacat en les seccions del futbol i el basquetbol.

Va ser fundat el 1927 i els seus colors sn el verd i el blanc.

Futbol.
El KTP t una llarga tradici al futbol fins. Fou dos cops campi de la lliga de Finlndia i quatre ms de la copa del pas. L'any 2000, va descendir de la Veikkausliiga a l'Ykknen (segona divisi), i finalment sofr una fallida econmica que el port a les categories inferiors. El FC KooTeePee, que fou creat originriament com a equip reserva, esdevingu independent el 2000 i actualment juga a la Veikkausliiga.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (2):;
1951, 1952;

Copa finlandesa de futbol (4):;
1958, 1961, 1967, 1980;

Basquetbol.
El KTP tamb destac en la secci de bsquet, amb un total de 6 lligues i nou copes fineses. Actualment, el club es centra en les categories inferiors, mentre que la secci professional ha esdevingut independent amb el nom de KTP-Basket.

 Palmars .
Lliga finlandesa de bsquet (6):;
1958, 1967, 1988, 1991, 1993, 1994;

Copa finlandesa de bsquet (9):;
1978, 1983, 1984, 1985, 1987, 1990, 1993, 2003, 2004;

Enllaos externs.
 Kotkan Tyven Palloilijat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372742" title="Chester Edward Ide" nonfiltered="4338" processed="4323" dbindex="144389">
Chester Edward Ide (Springfield, 1878   1944) va ser un compositor estatunidenc.

Estudi a Londres i fou professor de piano i harmonia en diversos establiments de Nova York. Entre les seues composicions hi figuren: Idyllic Dances; el poema simfnic Pan's Dream of Syrinx; Queen of Bubbles, cants amb acompanyament d'orquestra, i moltes altres.

 Bibliografia .
Tom nm. 28 pag, 867 de l'Enciclopdia Espasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372744" title="Francesc Miralles i Contijoch" nonfiltered="4339" processed="4324" dbindex="144390">
Francesc Miralles i Contijoch (Barcelona, 1968) s un escriptor catal. Com a periodista, collabora amb el suplement dominical de El Pas i a lAvui. Expert en llibres d'autoajuda, se'l coneix sobretot per l'xit del seu llibre El laberint de la felicitat, tradut a deu idiomes.

Obres.
No ficci (Catal).
El laberint de la felicitat (amb Alex Rovira);

No ficci (Castell).
Conversaciones sobre la felicidad;
El Zen de la empresa;
El lector de Hesse;
El lector de Kafka;

Infantil i juvenil.
Un haiku per a l'Alcia (premi Gran Angular);
Interrail (premi Columna Jove);

Narrativa.
Caf Balcnic;
Barcelona Blues;
El somni d'Occident;
Amor en minscula;
El quart Reich;
La profecia 2013;
El millor lloc del mn s aqu mateix (amb Care Santos);

Enllaos externs.
Pgina web de l'autor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372745" title="Ramon Alquer" nonfiltered="4340" processed="4325" dbindex="144391">
Ramon Alquer (Castell d'Empries, Alt Empord, segle XIII - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia catalana d'Orient, originari de la comarca del Llobregat. Fou un dels integrant del seguici de Roger de Flor, quant aquest es dirig a Adrianpolis a finals d'abril de 1305. Quan Roger de Flor hi fou assassinat, el 4 d'abril de 1305. Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Bernat de Roudor i Ramon de Tous foren els tres nics supervivents. Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel IX Paleleg els perdon la vida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372748" title="Ramon de Tous" nonfiltered="4341" processed="4326" dbindex="144392">
Ramon de Tous (?, segle XIII - ?, segle XIV) va ser un cavaller de la Companyia catalana d'Orient. Fou un dels integrant del seguici de Roger de Flor, quant aquest es dirig a Adrianpolis a finals d'abril de 1305. Quan Roger de Flor hi fou assassinat, el 4 d'abril de 1305. Dels mil tres-cents catalans que hi moriren, ell, Bernat de Roudor i Ramon Alquer foren els tres nics supervivents. Refugiats en un campanar, es defensaren tan heroicament que es guanyaren el respecte dels bizantins i Miquel IX Paleleg els perdon la vida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372749" title="Parpall-Borrell" nonfiltered="4342" processed="4327" dbindex="144393">
El Paratge Natural Municipal Parpall-Borrell, amb una superfcie de 549,50 ha, es troba al terme municipal de Gandia, a la Safor. Este paratge es troba contigu al Paratge Natural Municipal del Surar de Pinet. 

La vegetaci predominant s el matoll mediterrani, corresponent a les etapes de substituci dels boscos originals de carrasca i alzina surera. El matoll est compost per coscoll, llentiscle, margall, estepes i diverses espcies aromtiques. El seu estrat arbori actual el forma principalment el pi blanc i el pi roig. 

Este enclavament destaca per la presncia de fauna de notable inters, com s el gat salvatge,  l guila reial, el duc i gasterpods endmics del masss del Mondver i dels seus barrancs prxims. 

Tamb cal remarcar el valus patrimoni arqueolgic de la Cova del Parpall i de la Cova del Garrofer. Esta cova s una de les referncies principals per a l'art paleoltic europeu. S'han datat ms de 5.000 peces d art moble que comprenen totes les fases del paleoltic superior. 

A ms, esta zona est localitzada al Masss del Mondver que s la millor representaci de la geomorfologia crstic del  Pas Valenci. 

 Declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana a data 30 d abril de 2004. (En este article es recull tex de l'acord).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372751" title="Aleksandr Alexandrovitx Iljinski" nonfiltered="4343" processed="4328" dbindex="144394">
Aleksandr Alexandrovitx Iljinski (Tsrskoie Sel, 24 de gener de 1859   Moscou, 23 de febrer de 1920) va ser un compositor rus.

Fou professor de teoria musical en l'Acadmia de la Societat Filharmnica Russa. Entre les seues obres cal esmentar: Danses croates, l'pera Bajchisarai; les cantates Strelcoza i Rusalca; la msica per les tragdies dip rei i Filoctet; la simfonia Psiquis, i l'obertura de la tragdia El tsar Feodor Ivanvitx d'Alexis Konstantinvitx Tolstoi.

 Bibliografia .
Tom nm. 28, pg. 999, de l'Enciclopdia Espasa.

 Enllaos externs .
 Biografia a Answers.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372752" title="Surar de Pinet" nonfiltered="4344" processed="4329" dbindex="144395">
El Paratge Natural Municipal del Surar de Pinet, amb una superfcie de 837,81 ha, es troba en els termes municipals de Pinet  i Llutxent a la Vall d Albaida. Est paratge es troba contigu al Paratge Natural Municipal de Parpall-Borrell al terme de Gandia. 

El Surar constitux la sureda ms meridional del Pas Valenci. Constitut per una srie de bosquets oberts que sn les restes de boscos antics ms extensos, presenta la peculiaritat que, a diferncia dels ubicats ms al nord del nostre territori, habita sobre sls evolucionats a partir de substrats calcaris. L'alzina surera s una espcie prpia de sls silicis, la seva presncia aqu s'explica per l'intens rentat dels sls derivat de l'alta pluviometria que es registra a la zona, la qual cosa provoca la seua descarbonatacin i acidificaci, permetent el seu desenvolupament. 

La vegetaci acompanyant tamb presenta diferncies respecte de la que podem trobar en altres suredes valencianes, i es troben absents espcies siliccoles com bruc blanc i altres, i apareixen en canvi, altres espcies prpies de carrascars com matapoll, el coscoll, roman, etc. Presenta tamb una rica fauna, caracterstica de les zones de matoll mediterrani. 

Es situa en l'mbit de la serra Grossa, a uns 600 m d'altitud, a la capalera d'una srie de barrancs que conflueixen en el riu de Pinet, oferix belles panormiques de muntanyes elevades i profunds barrancs encaixats i inclou en el seu interior les microreserves de flora com el  Pla de Junquera i els Miradors.

 Va ser declarat Paratge Natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana da data de 4 de mar de 2005. (En este article es recull text de l'acord).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372753" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 60 metres homes" nonfiltered="4345" processed="4330" dbindex="144396">


Els 60 metres masculins fou la cursa d'atletisme ms curta de les disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta era la segona vegada que es disputava aquesta prova als Jocs Olmpics. Es disput el 29 d'agost de 1904, prenent-hi part 12 atletes de tres nacions diferents. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Clyde Blair, William Hogenson, i Archie Hahn igualen el rcord olmpic amb 7,0" segons.

Resultats.

Sries.
El vencedor de cada srie passa a la final, mentre que el segon passa a una srie de repesca. 

Srie 1



Srie 2


Srie 3


Srie 4


Repesca.
Dels quatre atletes de la repesca en passen dos a la final.



Final.



Fonts.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372755" title="Charles Benjamin Incledon" nonfiltered="4346" processed="4331" dbindex="144397">
Charles  Benjamin  Incledon (Worcester, 1764 - 1826) fou un tenor angls.

L'extensi de la seva veu era de les ms fenomenals que s'han conegut, doncs, segons llurs bigrafs, comprenia entre el registre natural i el falset quelcom ms de tres octaves. Tamb eren excepcionals la bellesa del timbre i el volum, i en quan a la flexibilitat de gola, no tenia res d'envejar a les millors sopranos lleugeres.

Referncies.
 Tom nm. 28, pag, 1188, de l'Enciclopdia Espasa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372757" title="Aspad Gushnap" nonfiltered="4347" processed="4332" dbindex="144398">
Aspad Gushnap (rab Asfad Djoshnas) fou un notable persa de la kura d'Ardashir Kurra que va dirigir als partidaris de Kobad II Shiroya ( r ya o  r  , rei sassnida 628) quan van enderrocar al pare del rei, Cosroes II. Aquest fou empresonat a la casa de Mehr Sepand, un altra notable i Kobad II va encarregar a Aspad de dirigir la acusaci contra el rei deposat; Cosroes va rebutjar totes les acusacions una per una. Probablement era el mateix personatge que el germ adoptiu de Kobad II esmentat per Teofanes, que va dirigir negociacions de pau amb l'emperador Heracli.

Al-Tabari li dona el ttol de rais al-Katiba (cap d'una divisi de l'exrcit); Ibn al-Athir l'esmenta com Astad Khoshnash i cap militar,  i al-Dinawari com Yazdan Djoshnas ra s kott b al-ras el (cap de secretaris); al-Balami li dona el ttol de mehtar n-e dab r n (cap de les secretaries). A les fonts gregues bizantines es anomenat Gousdanaspa (o Gourdanaspa), Goundabounas, i noms semblants (Just) i com a ttol exarca o quiliarca de l'exrcit



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372759" title="Opus incertum" nonfiltered="4348" processed="4333" dbindex="144399">

Opus incertum (en llat, literalment, 'obra irregular') era una antiga tcnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, collocats aleatriament dins un mur dopus caementicium. 

A Roma i als voltants fou utilitzada sobretot des del comenament del segle II aC fins poc desprs de mitjan segle I aC, per es pot trobar tamb en poques posteriors en construccions privades de poca volada i per fer terrasses. Aquesta tcnica es va anar substituint per lopus reticulatum.

Inicialment consistia en una disposici ms acurada sobre el parament del mur dels caementa (fragments de roca, graves i cdols barrejats amb el morter del ciment rom), posats de tal manera que la seva superfcie visible fos com ms plana millor. Ms endavant la tcnica es va anar desenvolupant i es va tendir a anivellar la superfcie del mur, a reduir la capa de ciment entre els rocs i a triar pedres de forma i dimensions ms regulars, i fins i tot a aplanar-ne la superfcie que quedava a la vista.

Quan la forma de les pedres es regularitza perqu s'assemblin les unes a les altres i es disminueix al mxim la capa de ciment interposat, se sol parlar dopus (quasi) reticulatum.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372760" title="Parc del Castell de Montesquiu" nonfiltered="4349" processed="4334" dbindex="144400">



El Parc del Castell de Montesquiu t una superfcie de 547 ha i el seu mbit geogrfic compren part dels municipis de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora, tots ells a la provncia de Barcelona.

El parc est gestionat per l'rea d'Espais Naturals de la Diputaci de Barcelona, forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona i es regeix normativament pel Pla especial aprovat l any 1986.

 Paisatge .

El paisatge del Parc del Castell de Montesquiu es caracteritza per un relleu trencat per les successives alineacions muntanyoses que, en un sentit Est-Oest, configuren el sistema prepirinenc oriental. Fesonomia modelada pel riu Ter, que travessa el parc longitudinalment i el divideix en dues parts desiguals: la de la riba esquerra, fora ms gran; i, ms petita i amb un relleu ms suau, la de ponent, a la riba dreta. 
El paisatge, com correspon a tota aquesta zona, ha estat profundament transformat per l'empremta de l'home. S'hi distingeixen quatre unitats biogeogrfiques principals: els boscos, els prats, les vores de ribera i els conreus. 



 Histria i ocupaci humana .

Lloc de pas entre les zones muntanyenques del Ripolls i la Cerdanya i les planes d'Osona, el que s avui parc ha estat terreny per a l'assentament hum des d'poques molt antigues. Els testimoniatges arquitectnics ms remots es remunten a l'alta edat mitjana. El castell mateix, smbol de les estructures defensives del territori, l'esglesiola de Sant Mo -exemple de la implantaci religiosa en les terrenys reconquerits-, les restes del cam de Llaers, el pont de les Codines o les evidncies de les primitives strada medievals constitueixen els elements ms significatius de l'edificaci medieval en el parc.
El castell, que ensems amb els de Besora i Saderra, compon l'estructura defensiva d'aquest rodal, s un edifici poc documentat i que fins avui ha atret molt poc l'atenci dels investigadors. El seu origen pot trobar-se en una petita construcci de planta rectangular, encara conservada en les estructures actuals del castell, que probablement fou bastida entre el segle X i el segle XI. 
En una etapa edificatria posterior, tal vegada a final del segle XV, el castell perd el carcter militar i esdev residncia senyorvola. Al segle XVIII, el Castell torna a ser objecte de profunds remodelatges, que inclouen la construcci d'una petita capella sota l'advocaci de Santa Brbara. Cap a l'any 1920, l'edifici s sotms a una restauraci molt important, segons els criteris historicistes del moment. L'any 1976, fou cedit per la famlia Juncadella a la Diputaci de Barcelona. 

 Patrimoni construt .

 El castell de Montesquiu .

Es t constncia documental de la seva existncia des del segle XIII. El seu origen sembla poder trobar-se en una petita gurdia o talaia de planta rectangular, probablement fou bastida entre el segle X i el segle XI. Es troba vinculat al castell de Besora, veritable centre de poder del terme durant la baixa edat mitjana. Al segle XVII, de mans de Llus de Descatllar, el casal (castell) sofreix importants modificacions d'ampliaci, es realitzen millores interiors i s'amplia la faana N. A principi del segle XX, sofreix les principals modificacions que li confereixen la fesonomia actual. L'any 1976, el darrer propietari, Emili Juncadella, ced a la Diputaci de Barcelona el castell i la finca. Actualment, s'ha adaptat l'edifici per tal que sigui visitable i s'hi puguin desenvolupar activitats pedaggiques, reunions, seminaris.
 
 El pont de les Codines .
Aquest pont es troba a 2 km del poble de Montesquiu, al PK 0,800 de la carretera BV-4655. 

 L'ermita romnica de Sant Mo .
Aquesta ermita, tamb anomenada Esglesiola de Sant Mo, es troba al costat de la masia del mateix nom, al terme municipal de Santa Maria de Besora (l'accs mes curt es per la Farga de Bebi). s una construcci preromnica (o d'un romnic molt primitiu), probablement edificada al final del segle X. Aquesta petita construcci es compon d'una breu aula rectangular coberta amb estructura de fusta i un absis de planta semicircular molt peraltada. 

 El pont de les Codines .
Aquest pont es troba a 2 km del poble de Montesquiu, al PK 0,800 de la carretera BV-4655.

 Les masies .
De les etapes histriques medievals no en resta cap exemple d'arquitectura domstica o agrcola. Si b, certes masies com les Codines, les Planeses, la Casa Nova, Sant Mo, la Solana o, fins i tot, la masoveria del Castell poden tenir un origen medieval. Totes van ser objecte de transformacions molt importants durant el segle XVIII o totalment reconstrudes al llarg del segle passat, com la Casa Nova i la Solana. Cal destacar el notable inters tipolgic de les construccions auxiliars, que a la comarca s'anomenen badius, caracteritzades pel gran arc de mig punt que en presideix la faana principal. 

 Activitats econmiques .

Part de la poblaci que viu en l'mbit del parc treballa en explotacions agrries de caire familiar amb pastures per al bestiar. La cacera es practica tamb per tot el Bisaura, especialment la del senglar.

 Agermanaments .
El 5 de novembre de 1998, a Montesquiu es va signar el protocol d'agermanament entre el poble de Montesquieu de la Gersiore (Frana) i el Montesquiu catal.
El 30 d'abril de 2000, es va segellar a Montesquiu el comproms per mantenir llaos permanents entre tots dos pobles, unir tots els esforos i contribuir a la pau, la prosperitat i la solidaritat universal.

 Enllaos externs .
Web del Parc del Castell de Montesquiu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372761" title="Helsingin Idrottsfreningen Kamraterna" nonfiltered="4350" processed="4335" dbindex="144401">

L'Helsingin Idrottsfreningen Kamraterna, tamb conegut com HIFK, Helsingfors IFK o Helsingin IFK, originriament Idrottsfreningen Kamraterna i Helsingfors,  s un club esportiu finlands de la ciutat d'Hlsinki.

Destaca en esports com el futbol, hoquei sobre gel, bandy, floorball, handbol, atletisme i bowling.

Secci d'hoquei gel.

La secci d'hoquei gel del club s'inici el 1927.

 Palmars .
Lliga finlandesa d'hoquei gel (6):;
1969, 1970, 1974, 1980, 1983, 1998;

 Jugadors d'hoquei gel destacats .
 Jugadors de l'HIFK a la NHL .
 Niklas Bckstrm;
 Olli Jokinen;
 Toni Lydman;
 John Madden;
 Ville Peltonen;
 Brian Rafalski;
 Jarkko Ruutu;
 Tuomo Ruutu;
 Tomas Vokoun;
 Marek Zidlicky;

Nmeros retirats .
 1 Stig Wetzell, 1972 1983;
 5 Heikki Riihiranta, 1967 1983;
 7 Simo Saarinen, 1980 1996;
 17 Matti Murto, 1964 1983;
 20 Matti Hagman, 1972 1992;
 22 Mika Kortelainen, 1987 2002;
 23 Pertti Lehtonen, 1976 1998;
 35 Sakari Lindfors, 1985 2002;

Secci de futbol.
La secci de futbol del club destac al futbol fins entre dels dcades de 1930 i 1960, actualment milita en categories inferiors.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (7):;
1930, 1931, 1933, 1937, 1947, 1959, 1961;

Enllaos externs.
 Meltzer, Bill. "Jokerit, HIFK Renew Longstanding Rivalry" at NHL.com. Obtingut 10-11-06.
HIFK Web oficial d'hoquei gel;
Web oficial de futbol;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372768" title="Abd-as-Syyid (nom)" nonfiltered="4351" processed="4336" dbindex="144402">
Abd-as-Syyid s un nom mascul tefor rab islmic (en rab           ,  Abd as-Sayyid) que literalment significa "Servidor del Senyor", essent el Senyor un atribut de Du. Si b Abd-as-Syyid s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Sayyid,  Abdul Sayyied... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372769" title="Abd-at-Tyyib (nom)" nonfiltered="4352" processed="4337" dbindex="144403">
Abd-at-Tyyib s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd a - ayyib) que literalment significa "Servidor del Bo", essent el Bo un atribut de Du. Si b Abd-at-Tyyib s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Tayyib,  Abdul Tayyieb... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372770" title="Marc'Antonio Ingegneri" nonfiltered="4353" processed="4338" dbindex="144404">
Marc'Antonio Ingegneri (Verona, 1547   Cremona, 1 de juliol de 1592) fou un compositor itali.

Va ser deixeble de Vicenzo Rufo i mestre del clebre Monteverdi. Des de 1576 fins la seva mort exerc les funcions de mestre de capella de la catedral de Cremona.

Compositor inspirat i fecund, deix les obres segents: dos llibres de Misses, un de 5 a 8 veus (1573) i un altra a 5 (1587); vuit de Madrigals, un a 6 veus (1586), cinc a 5 (1572-87) i dos a 4 (1578 i 1594); Sacrae cantiones, a 4 (1586), de 7 a 16 (1589) i a 6 (1591); Responsoria hebdomadae sanctae (1581), obra que s'havia atribut a Palestrina; Lamentationes, i dos llibres d'Himnes, a 4 veus (1606).

Referncies.
Tom nm. 28, pg. 1.471, de l'Enciclopdia Espasa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372775" title="Intel 8255" nonfiltered="4354" processed="4339" dbindex="144405">

El Intel 8255 (o i8255) Programmable Peripheral Interface (PPI: Interfcie Programable de Perifrics) s un xip controlador de perifrics desenvolupat originalment per al microprocessador Intel 8085, i com tal membre d'una gran llista de xips coneguda com la Famlia MCS-85. Aquest xip va ser utilitzat posteriorment amb el Intel 8086 i els seus successors. Va ser fabricat (clonat) ms tarda per molts altres fabricants. Es presenta en un encapsulat DIP de 40 pins (o patilles), i una versi del 82C55A en encapsulat PLCC (Plastic Leaded Chip Carrier) de 44 pins.

Aquest xip s'utilitza perqu la UCP accedeixi al port parallel programable d'E/S, i s molt similar a altres xips com el Motorola 6520 PIA (Peripheral Interface Adapter), el MOS Technology 6522 (Versatile Interface Adapter) i el MOS Technology CIA (Complex Interface Adapter), tots desenvolupats per a la famlia d'UCPs 6502. Altres xips similars sn el 2655 Programmable Peripheral Interface per la famlia d'UCPs Signetics 2650, el 6820 PIO (Peripheral I/O) per al Motorola 6800, el Western Digital WDC 65C21 (un 6520 millorat), i molts altres.

El 8255 es va utilitzar en els ordinadors domstics Spectravideo SVI-318, Spectravideo SVI-328 i en totes les generacions MSX, per s potser ms conegut pel seu s en el port parallel d'impressora original del IBM PC (avui substitut en els ordinadors personals per l'USB, i considerat un legacy port).

No obstant aix, en la majoria dels casos la funcionalitat que ofereix el 8255 no est implementat mitjanant el propi xip, sin encastast en xips VLSI com una de les seves funcions. El xip 8255 encara es fabrica, i s'utilitza juntament amb un microcontrolador per a expandir les capacitats d'entrada/eixida d'est.

El 8255 disposa d'un buffer bidireccional triestat de 8 bits que utilitza per a interactuar amb el bus de dades del sistema. Les dades sn transmesos o rebuts pel buffer desprs de l'execuci d'instruccions d'entrada o eixida per la UCP. Les paraules de control i la informaci d'estat tamb sn transferits a travs del buffer.

El 8255 cont tres ports de 8 bits (A, B i C). Tots pot configurar-se en una mplia varietat de caracterstiques funcionals pel programari del sistema, per cadascun t les seves prpies caracterstiques especials o personalitat per a millorar encara ms el poder i la flexibilitat del 8255.

Enllaos externs.
 Perifrics ;
 David Cuesta Frau, Rubn Prez Llorns, David Cuesta Frau, Rubn Prez Llorns. El PC: Entrada i eixida, p. 207. Ed. Univ. Politc. Valencia. ISBN 8497057929;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372777" title="Abd-az-Zahr (nom)" nonfiltered="4355" processed="4340" dbindex="144406">
Abd-az-Zahr s un nom mascul tefor rab islmic xita (en rab             ,  Abd az-Zahr  ) que literalment significa "Servidor d'Az-Zahr", en referncia a Ftima az-Zahr, filla del profeta Muhmmad i esposa de l'imam Al ibn Abi-Tlib. Si b Abd-az-Zahr s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans xites no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372782" title="Tomasso Antonio Ingegneri" nonfiltered="4356" processed="4341" dbindex="144407">
Tomasso Antonio Ingegneri (Bolonya, 1671-1726) fou un teleg i compositor itali.

Vest l'hbit francisc el 1691. Estudi teologia, en la que fou un excellent expositor i assol la dignitat de mestre de la mateixa. Tamb es dedic a la msica. Entre llurs obres es conserven uns inspiradssims salms vespertins per a totes les festes de l'any, a doble cor concertat. Aquesta obra fou impresa a Bolonya el 1719 en la tipografia dels germans Peri, Ad Signum S. Angeli Custodis. 

Se'n coneix un oratori La decollazione di S. Giovanni Battista.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372783" title="Abd-Manaf (nom)" nonfiltered="4357" processed="4342" dbindex="144408">
Abd-Manaf s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab          ,  Abd Man f) que literalment significa "Servidor del (du) Manaf". Si b Abd-Manaf s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372792" title="Abd-Xams (nom)" nonfiltered="4358" processed="4343" dbindex="144409">
Abd-Xams o, menys freqentment, Abd-aix-Xams s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab          o             Abd Xams o  Abd ax-Xams) que literalment significa "Servidor del (du) Sol". Si b Abd-Xams o Abd-aix-Xams sn les transcripcions normatives en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372797" title="Abd-Yaghuth (nom)" nonfiltered="4359" processed="4344" dbindex="144410">
Abd-Yaghuth s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab          ,  Abd Ya   ) que literalment significa "Servidor del (du) Yaghuth". Si b Abd-Yaghuth s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372800" title="Abd-ad-Dar (nom)" nonfiltered="4360" processed="4345" dbindex="144411">
Abd-ad-Dar s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab           ,  Abd ad-D r) que literalment significa "Servidor de la Casa", en referncia a la Dar an-Ndwa o "Casa de la Reuni" de la Meca, una mena de consell de la ciutat d'poca preislmica. Si b Abd-ad-Dar s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372803" title="Precisi lxica" nonfiltered="4361" processed="4346" dbindex="144412">
La precisi lexica consisteix a utilitzar el vocabulari precs i correcte en el context adecuat, evitant la utilitzaci de mots repetitius, de mots massa genrics...

Les paraules han d'usar-se amb la major propietat i precisi possible; s a dir, amb el seu significat o sentit peculiar, de manera que existeixi una correspondncia biunvoca entre dita significada i el concepte que amb elles es vol expressar (propietat lxica); i, aix mateix, amb concisi i exactitud rigorosa, s a dir, expressant els conceptes que signifiquen amb brevetat i economia de mitjans. I aix, per exemple, les paraules agarrar, atrapar, sostenir, subjectar i enxampar inclouen totes la idea d'agafar; per cadascuna d'elles oferix matisos clarament diferenciats, el que fa que no sempre siguin intercambiables unes per unes altres; tal com pot comprovar-se a continuaci:

Haur de dir-se "sostenir una safata", si el que amb sostenir es vol significar s "tenir agafada una cosa evitant que caigui"; i, en aquest context, resultaria inadequat l's de qualsevol dels altres vocables sinnims d'agafar abans ressenyats (agarrar, atrapar, subjectar, enxampar). En canvi, enxampar pot reemplaar-se per agarrar, amb el sentit de "contreure certes malalties o comenar a padaecer certs estats", en els contextos "Va enxampar una pulmona", "Va enxampar una rabieta"; i, igualment, amb el significat de "sobrevenir a alg alguna cosa, agafar-lo desprevingut, sorprendre'l", en els contextos "La malaltia em va enxampar sense diners", "La nit ens va enxampar en la forest".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372804" title="Trinquet de Rafelcofer" nonfiltered="4362" processed="4347" dbindex="144413">


El trinquet de Rafelcofer s un antic trinquet de Rafelcofer, que actualment es troba en dess. El trinquet es troba situat a la partida del Rac, tocant el terme de la Font d'en Carrs, als peus de la muntanya del Rabat i damunt del nucli de l'Alcudiola.

Va ser construt i costejat per un home molt conegut al poble, Francisco Femenia Estruc, el "tio Quico la Muriona". Gran aficionat al joc de la pilota valenciana, el 1935 va iniciar les obres en uns terrenys seus per a construir un trinquet de pedra i morter, amb uns quants desocupats del poble i per un jornal de deu quinzets. El trinquet es va acabar l'any 1937, en plena Guerra Civil, essent la primera partida la jugada per Batiste "Pistolo" i Carlets contra "Carinyo" (Jos Andrs Momparler), Daniel i "Coca" (Diego Rocher Gregori) a raspall. Tots els pilotaris eren de Rafelcofer, excepte Carlets, que era de Piles. La victria va ser a per a la parella per 25-15. El sou dels jugadors va consistir en uns vals del sindicat anarquista CNT.

A banda de la construcci del trinquet, els coferers li deuen al tio Quico, algunes frases peculiars com la segent, que encara hui t vigncia en el parlar de la gent de l'Alcudiola i Rafelcofer: "A estes hores, pilotes noves?". Molts xics anaven, tard, quan ja, prcticament era de nit, a demanar-li pilotes per a jugar i el tio Quico sempre els contestava igual.

El trinquet va anar passant de mans, del desembre de 1939 fins al juny del 1940 el va portar Miguel Vila, desprs, durant any i mig el va portar el seu germ Jess Vila i de juny del 1943 al 7 de gener del 1946 el va tornar a portar Miguel Vila.... Desprs el trinquet va anar passant per moltes ms mans (Miana, Juanito del Casino, el Fallero, Serapio, Coqueta..)

El seu punt lgid van ser els anys de la postguerra, en esta poca la gent major recorda, que totes les vesprades, es feien unes files nombroses cara al trinquet. Ms avant, l'afici va anar decaiguent, als anys setanta ja noms es jugava els mesos d'estiu, quan els emigrants venien de vacances, principalment els de la Font d'en Carrs. A principis dels huitanta s'encarregava d'ell el seu propietari, Pablo Mas, per com que ja no es jugava molt, el va haver de tancar.

El trinquet de Rafelcofer t la mateixa mida que tots els que estan en funcionament actualment, per tenia algunes deficincies, com per exemple; l'escala massa plana, no est cobert i el sol tarda molt en eixugar-se... Actualment este trinquet histric de la Safor, est tancat per la seua situaci als peus del Rabat i quasi damunt de l'Alcudiola li dna una visi imponent. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372806" title="Axel Gabriel Ingelius" nonfiltered="4363" processed="4348" dbindex="144414">
Axel Gabriel Ingelius (Saekylae, 1822 - Uusikaupunki, Finlndia, 1868) fou un compositor i literat suec.

Com a literat se li deuen: La cabana de branques de pi (1849), El castell gris (1851), Records d'una majordoma (1852), Fulles (1853) i La flor d'Heinola (1856). En totes elles s'hi troba la influncia d'Almqvist.

Va ser el primer compositor suec en compondre una simfonia. A ms, deix, sis colleccions de peces per a piano (1843-57), una Marxa i una Obertura.
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372807" title="Escut d'Onda" nonfiltered="4364" processed="4349" dbindex="144415">


L'escut oficial d Onda t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d or, quatre pals de gules, carregats d una muralla amb tres torres del seu color, sobre un mar d ones d atzur i argent carregat amb tres roses al natural posades en faixa .Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 17 d octubre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, rehabilitant l escut histric d us immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.132, del 21 de novembre de 2001.

Es tracta de l'escut tradicional de la ciutat. Els quatre pals representen les armes de la Corona d Arag com a vila reial que fou des de la seva conquesta fins l any 1280 i des del segle XVII, on va tenir representaci a Corts pel bra reial. La muralla i les torres  alludeixen al recinte emmurallat de la vila i el castell, tradicionalment conegut aquest con Castell de les Tres-centes torres.
;
E lo castell e la vila d Onda, hon ha aytantes torres com ha dies en l any
Les ones sn un senyal parlant referit al topnim de la localitat. I les tres roses sn una representaci de les hortes de la vila.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372808" title="Rectoria de Rafelcofer" nonfiltered="4365" processed="4350" dbindex="144416">
La Rectoria de Rafelcofer, es va crear en 1535, quan la parrquia de Rafelcofer va ser desmembrada de la d'Oliva, i erigida en rectoria de moriscs, una espcie de mecanisme inquisitorial a escala reduda per tal de controlar els moriscs de les alqueries de la seua rea jurisdiccional. Li fan ser afegides com a annexos, l'Alqueria dels Frares, l'Alqueria de la Comtessa i l'Alcudiola del Rabat, amb esglsia parroquial a Rafelcofer. Cap a 1527 al terme de la Rectoria hi vivien un 125 habitants, majoritriament moriscs.

Desprs del decret d'expulsi dels moriscos, el terme de la Rectoria de Rafelcofer va quedar prcticament despoblat, per poc desprs es va iniciar una repoblaci, amb gent fonamentalment dels pobles vens. L'Alqueria dels Frares que havia sigut agregada a l'Alqueria de la Comtessa, no tornaria a ser repoblada. La Rectoria de Rafelcofer desapareixia desprs de la segregaci de l'Alqueria de la Comtessa en 1733, que s erigia en parrquia independent, mentre que l'Alcudiola va quedar definitivament anexionada a la parrquia de Rafelcofer. 
L'escut de Rafelcofer, fa referncia a l'antiga Rectoria de Moriscs, amb l'esglsia, que representa la presncia cristiana omnipresent i vigilant, i les cases morisques de la majoria de la poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372809" title="Manuel Machado Ruiz" nonfiltered="4366" processed="4351" dbindex="144417">


Manuel Machado Ruiz (Sevilla, 29 d'agost de 1874   Madrid, 19 de gener de 1947) fou un poeta i dramaturg espanyol germ d'Antonio Machado.

Quan Manuel Machado tenia 9 anys la famlia es trasllada a Madrid o cursa ensenyament en la Institucin Libre de Enseanza. Es llicenci en filosofia i lletres.
Va ser director de l'Hemeroteca i Museu Municipal,va crear diverses revistes literries de curta durada i va collaborar en diaris i revistes d'Europa i Amrica.

Durant la guerra, el 1938, va passar a ocupar a ser membre de la Real Academia de la Lengua Espaola (influint-hi, sembla, en la nominaci la seva adhesi al Rgim de Franco).

Polticament, al contrari que el seu germ Antonio, va ser partidari de la sublevaci del general Franco. 

En la postguerra les seves poesies apareixien en els llibres de text mentre que les del seu germ eren silenciades. Actualment s ms aviat al contrari. Sembla ser que ell, veient com la seva mare i el seu germ moriren en l'exili, es pened de part de l'obra literria polititzada que havia escrit.

Com a dramaturg la seva obra de ms xit (escrita com d'altres en collaboraci amb el seu germ Antonio) va ser La Lola se va a los puertos.

Com a poeta public el panegric poema  Al sable del Caudillo que el va ser ben vist pel nou rgim franquista. La major part de la seva poesia est inspirada en les tonades i ritmes d'Andalusia i desprs de la guerra civil van ser de tipus religis.

 Enllaos externs .

Colecci de Poemes Representatius de Manuel Machado;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372810" title="bduh (nom)" nonfiltered="4367" processed="4352" dbindex="144418">
bduh s un nom mascul tefor rab islmic (en rab      ,  Abduh) que literalment significa "Servidor d'Ell", essent Ell un atribut de Du. Si b bduh s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdouh... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372812" title="AY-3-8910" nonfiltered="4368" processed="4353" dbindex="144419">

El AY-3-8910 s un circuit integrat generador de sons que va ser mpliament usat els anys 1980 en els microordinadors MSX i mquines recreativas, com consolas de jocs i pinballs. Aquest circuit integrat va ser fabricat per l'empresa General Instruments (GI). Actualment existeix una versi VHDL d'aquest integrat, denominat KC89C72 i usat en slot machines.

Versions del xip.

El CI 8910 va ser venut en tres encapsulaments diferents:

 AY-3-8910: tenia dues portes paralleles d'E/S d's general, de 8 bits, A i B. Les portes estaven disponibles per a la versi de 40 pins.
 AY-3-8912: el mateix xip en un encapsulament de 28 pins, amb el port parallel B desconnectat. Encapsulaments menors reduen el cost i economitzaven espai en la placa mare. El 8912 va ser de lluny la versi ms popular.
 AY-3-8913: el mateix xip en un encapsulament de 24 pins, amb ambdues portes paralleles desconnectades. La petita reducci de patilles feta en relaci al 8912 va fer aquesta versi menys interessant.

Similars.
 YM-2149: possea el mateix nombre de patilles del AY-3-8910, amb la petita diferncia que si fos arrencat el pin 26, podia dividir el rellotge principal. Si deixat connectat, en el cas de substituir un xip AY-3-8910, el rellotge principal no era dividit.

Enllaos externs.
 Emuladors;
 AY-3-8910/8912/8913 PSG ;
 GI AY-3-8910 Datasheet  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372813" title="Askaran" nonfiltered="4369" processed="4354" dbindex="144420">
Askaran s una vila de l'Artsakh (Nagorno Karabakh o Alt Karabagh), autoproclamada independent i de fet unida a Armnia per jurdicament part de l'Azerbaidjan a uns 12 km al nord-est d' Stepanakert. S'hi van celebrar negociacions de pau entre Rssia i Prsia el 1810.

Desprs dels guanys territorials al Caucas el 1805 els russos s'havien d'enfrontar a georgians rebels, otomans i perses i van intentar la pau amb Prsia. El 1809, desprs d'una derrota a Erevan el 1809, el governador militar rus a Gergia, general Ivan Vasilevich Gudovich fou substitut pel general Alexander Petrovich Tormasov que va enviar al bar Wrede per acordar un armistici, tot i la oposici dels britnics, dels que el enviat era Sir Harford Jones, amic de Mirza Bozorg Q emmaq m, visir d'Azerbaidjan i hereu designat al tron qadjar, va retardar les negociacions durant uns mesos.

Finalment es va celebrar una reuni a Askaran. Mirza Boizirg hi va anar sortint de Tabriz el 5 d'abril de 1810. Hi van haver desacord sobre Talish, Gergia i la frontera amb els otomans que van fer trencar les converses el 5 de maig de 1810.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372814" title="Estaci de Fira 2 - Pedrosa" nonfiltered="4370" processed="4355" dbindex="144421">






L'Estaci de Fira 2 - Pedrosa s una estaci de la Lnia 9 del Metro de Barcelona, lnia que actualment est en obres, i que es trobar a l'Hospitalet de Llobregat, concretament al voltant de la Fira 2 de la Fira de Barcelona. 

A ms est en estudi el perllongament de la Lnia 2 des de Sant Antoni fins a Foc Cisell on enllaaria amb la L10 (ramal de la Lnia 9) i desprs entraria dins el tnel de la Lnia 9 abans de l'estaci de Fira 2 - Pedrosa i compartirien recorregut ambds lnies fins a l'estaci de Terminal D a l'Aeroport del Prat.



Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372817" title="Abu Muhammad Hasan ibn Ali al-Askari" nonfiltered="4371" processed="4356" dbindex="144422">
Abu Muhammad Hasan ibn Ali al-Askari (Medina vers 846-Samarra 1 de gener de 874) fou l'onz imam dels xites duodecimans, conegut tamb com al-Samet, al-Hadi, al-Zaki i altres malnoms. El seu pare era Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Askari, i la mare una umm walad de nom Hudayth o Susan.

Segons la tradici Ali al-Hadi el va designar successor poc abans de morir a Samarra el 868 (el germ gran Abu Djafar Muhammad ja havia mort) per un altre germ, Djafar ibn Ali, es va oposar a la designaci, i una part dels seguidors reconeixien noms imam al fill premort(com el imam amagat). Al ser proclamat fou empresonat pel califa al-Mutamid (870-892) i va morir presoner el 1 de gener del 874 a Samarra. Els hereus dels seus bens immobles foren la mare i el germ Djafar. Durant el seu perode grups extremistes (gulat) van realitzar activitats que ja havien comenat sota el seu pare, principalment els Namiriya (seguidors de Muhammad ibn Nusayr al-Namiri) a Kufa; els Ishakiya (seguidor de Ishak ibn Muhammad Nakai al-Basri) a Bssora, Bagdad, i Madain; i els Hasakiya (seguidors d'Ali ibn Hasaka) a Qom.

Els seus seguidors es van dividir a la mort entre els que suposaven que Deu el ressuscitaria, altres que havia deixat un fill de nom Muhammad al-Kaim, o altres (un fill amb una concubina, un fill pstum etc...), i altres que havia deixat el imamat al seu germ Djafar o un altre germ, Muhammad ibn Ali. De tots els grups noms els imamiya, que deien que Deu feria aparixer un nou imam, van subsistir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372818" title="Hemeroteca" nonfiltered="4372" processed="4357" dbindex="144423">

Hemeroteca (del grec hemra, que significa "dia", i thke, que significa "dipsit o "capsa"), es refereix a qualsevol colecci o conjunt organitzat de peridics (diaris o revistes).

Pot ser una secci d'una biblioteca noms reservada a la conservaci de material escrit d'aquest gnere o una collecci temtica de retalls de diaris o revistes o aixmateix una base de dades en suport informtic amb material provinent d'aquest tipus de publicacions.

A Barcelona l'hemeroteca s a lArxiu Municipal d'Histria de Barcelona (Casa de l'Ardiaca)

A Valncia a la Biblioteca Municipal

Enllaos externs.
 Hemeroteca Digital de Lisboa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372821" title="Aslanduz" nonfiltered="4373" processed="4358" dbindex="144424">
Aslanduz s una vila del nord-oest d'Iran, al nord-est de la regi d'Azerbaidjan Oriental,provncia d'Ardabil, districte de Mughan, comtat de Germi, a la riba sud de l'Aras. Estava poblada per turcs adari.

Es notable unicament per dos fets:

Entre el 29 de setembre i el 1 d'octubre de 1812 fou escenari de converses preliminars de pau entre Rssia i Prsia cap al final de la guerra (1803-1813). les converses es van trencar sense resultat.

Poc temps desprs el lloc estava en mans del prncep Abbas Mirza les forces qual foren sorpreses per un atac rus la nit del 31 d'octubre de 1812 i els perses van ser derrotats. Aix va ensorrar el front d'Azerbaidjan i va portar a la pau de Gulistan el 12 d'octubre de 1813.

Bibliografia.

M. Atkin, Russia and Iran 1780-1820, Minneapolis, 1980;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372822" title="Bundesautobahn 5" nonfiltered="4374" processed="4359" dbindex="144425">


La Bundesautobahn 5, abreviada com BAB 5 (Tamb anomenada Autobahn 5, A 5 o HaFraBa), es una autopista federal que va des de encreuament de Hattenbach (Hattenbacher Dreieck), a Hessen orient, fins a Weil am Rhein a la frontera alemanya amb la Sussa a Basilea. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372826" title="Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer" nonfiltered="4375" processed="4360" dbindex="144426">
La Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer s una associaci sense nim de lucre de la poblaci de Rafelcofer (Safor) que t com a objectius promoure, fomentar i difondre la cultura musical a Rafelcofer. s una banda de msica on un grup de vens de Rafelcofer va aconseguir, desprs de mesos d'esforos, refundar la banda de msica, l'any 1999, que en els anys 60, va desaparixer de la localitat desprs de dcades de tradici musical.

Esta instituci ldic-educativa, que compta amb l'Escola de Msica de Rafelcofer, constitux un dels focus culturals ms importants del municipi i a ms participa en totes les activitats festives i commemoratives del poble, i ha mants una tasca semblant a altres societats musicals del Pas Valenci. 

Histria.

La Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer, va ser fundada l'any 1926 amb motiu de les festes patronals de Rafelcofer per Fernando Ribes Molt, que va ser un magnfic intrpret de diversos instruments com per exemple l'harmnium de l'esglsia. Tamb va ser autor de diverses composicions com per exemple, El Calvario, de profunda religiositat, que encara s'interpreta en la Setmana de Passi, o els passodobles Al valiente torero Jos Pastor, dedicada a un torero d'Oliva i La Unin Musical, que va ser el gran passodoble de la Banda. La msica li ocupava tot el temps lliure 
que li deixava la seua feina de secretari a l'Ajuntament de Rafelcofer. Fernando Ribes va morir en 1936 com a conseqncia de la guerra civil espanyola que tot just s'encetava.

Als anys posteriors a la mort del seu fundador, la banda de msica va anar llarguint, encara que en els anys seixanta encara quedaven alguns msics que junt amb els d'altres pobles, tocaven per festes.
Sense la m de Fernando Ribes, la banda havia perdut la direcci i la possibilitat de renovaci. L'nic mestre que continuava en actiu en 1983, era Diego Rocher, fill de famlia de msics, que tocava el saxo. Altres msics que integraven el que seria l'ltima banda de la Uni Musical eren: Federico Mez (saxo baix), Ramon Frasquet (saxo barton), Pascual Sanchis (flauta), Vicent Burgos (saxo soprano), Emilio Deusa Masquefa "Calistro" (trompa), Antonio Castillo (tromb), Jos Escriv, Juan Sanchis, Constantino Gilabert i Salvador Frasquet (clarinet), Bautista Martnez (trompeta), Antonio Frasquet (obo), Paco Frasquet (saxof) i Diego Gilabert (bombard). 

L'any 1999 es recuperava la banda de msica Santa Ceclia de Rafelcofer amb la seua refundaci, desprs d'uns trenta anys de la seua desaparici i desprs de 73 anys de la seua fundaci.

 Enllaos externs .
 Uni Musical Santa Ceclia de Rafelcofer;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372828" title="Wilson Fittipaldi" nonfiltered="4376" processed="4361" dbindex="144427">

 Wilson Fittipaldi  va ser un pilot de curses automobilstiques brasiler que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 25 de desembre del 1943 a Sao Paulo, Brasil. s el germ gran de Emerson Fittipaldi, tamb pilot i campi del mn de la F1.

 A la F1 .

Wilson Fittipaldi va debutar a la tercera cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de maig del 1972 el GP d'Espanya al circuit del Jarama.

Va participar a un total de trenta vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en un total de tres temporades no  consecutives (1972-1973 i 1975) aconseguint un cinqu lloc com millor classificaci en una cursa i assolint 3 punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372829" title="La llei del silenci" nonfiltered="4377" processed="4362" dbindex="144428">
	
La llei del silenci (en angls On the Waterfront) s una pellcula dirigida per Elia Kazan l'any 1954. Va rebre 8 Oscars: a la millor pellcula, director, actor (Marlon Brando), actriu secundria (Eva Marie Saint), gui, fotografia, direcci artstica i muntatge.

Kazan sembla justificar-se per la seva denncia de companys davant del Comit d'Activitats Antiamericanes -la caa de bruixes promoguda pel senador Joseph McCarthy-, amb aquest esplndid i oscaritzat drama sobre la delaci. De fet els sindicats portuaris que en l'poca estaven controlats pels obrers d'esquerres apareixen a la pellcula sota el comandament de mafiosos, en una translaci gens casual ni innocent. Davant de la por de tots els altres obrers, la figura del delator, Terry Malloy (Marlon Brando), lluny d'aparixer com un sser menyspreable s'eleva a nivells heroics. 

Sinopsi.	

La vida dels estibadors dels molls novaiorquesos s controlada per un mafis anomenat Johnny Friendly. Terry Malloy, exboxejador a sou, que treballa per a ell, s testimoni i autor indirecte d'alguna de les seves malifetes. Quan coneix Edie doyle, germana d'una vctima de Friendly, Terry es penedeix, i comena a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella el presenta al pare Barrie, que l'anima que acudeixi als tribunals i expliqui tot el que sap... 

Repartiment.
 Marlon Brando : Terry Malloy;
 Karl Malden : el pare Barry;
 Eva Marie Saint : Edie Doyle;
 Rod Steiger : Charley Malloy;
 Lee J. Cobb : Johnny Friendly;
 Pat Henning : Timothy J. "Kayo" Dugan;
 Leif Erickson : Glover;
 James Westerfield : Big Mac;
 Tony Galento : Truck;
 Rudy Bond : Moose;
 John Heldabrand : Mutt;
 John Hamilton : "Pop" Doyle;
 Tami Mauriello : Tullio;
 Arthur Keegan : Jimmy;
 Don Blackman : Luke;
 Martin Balsam : Gillette;
 Abe Simon : Barney;
	























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372832" title="Abd-Rabbih (nom)" nonfiltered="4378" processed="4363" dbindex="144429">
Abd-Rabbih s un nom mascul tefor rab islmic (en rab         ,  Abd Rabbih) que literalment significa "Servidor del Seu Senyor", essent el Senyor un atribut de Du. Si b Abd-Rabbih s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372833" title="Juan Jess Vivas" nonfiltered="4379" processed="4364" dbindex="144430">
Juan Jess Vivas Lara, (Ceuta, 1953) es l'alcalde-president de Ceuta, i membre del Partit Popular d'aquesta localitat. s Licenciat en Econmiques per la Universitat de Mlaga i funcionari de carrera de l'Ajuntament de Ceuta.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372835" title="Asoka" nonfiltered="4380" processed="4365" dbindex="144431">

Asoka (devanagari:     , A oka ) fou el tercer sobir de l'Imperi Maurya de l'ndia (del 272 aC al 231 aC aproximadament) i una figura important dins de la histria del budisme. Era fill de Bindusara i nt de Chandragupta, el fundador de l'imperi. 

Asoka va regnar sobre la major part del subcontinent indi, de l'actual Afganistan fins a Bengala i cap al sud fins l'actual Mysore.

Desprs d'un comenament de regnat molt autoritari, colpit d'horror i pres de remordiments per la seva conquesta sagnant de Kalinga (l'actual estat d'Orissa), va canviar completament de poltica tot intentant seguir l'ahimsa: mantenir i propagar la pau, la no-violncia, la compassi i el vegetarianisme. Va fer renovar les carreteres principals de l'ndia, va fer erigir una quantitat impressionant d'esteles i edificis (entre els quals hospitals per a animals) testimoniant del seu projecte, i va fer adoptar una escriptura, el brahmi, de la qual deriven les escriptures ndies modernes. Tamb va ser el gran difusor del budisme per tot el subcontinent i convoc, el 247 aC, el tercer concili budista a Pataliputra, la capital de l'imperi. 

Desprs del seu regnat l'imperi es va disgregar i la unitat ndia es va perdre fins a la instauraci del domini britnic, el que dna a Asoka i a la seva obra un lloc molt especial en la histria ndia. 

Biografia.
De jove fou virrei a Txila i a Ujjaen. La llegenda explica que en morir el seu pare va assolir al tron tot assassinant els seus germans, i que els primers anys del seu regne es dedic als plaers. Tamb diu que va ser un personatge molt cruel fins al nov any de regnat, quan va fer la guerra contra Kalinga on comet terribles matances. Segons ell mateix explica en una inscripci quatre anys desprs, a partir d'aquesta guerra va veure que la victria verdadera no era la militar sin la del dharma o llei moral; desprs de la guerra es va convertir al budisme i a partir del seu tretz any de regnat va comenar a propagar-lo. S'han trobat nombroses inscripcions referides al budisme, amb edictes que suposaven consells i normes socials; en canvi no va imposar als seus sbdits ser vegetarians. 

El regnat d'Asoka va coincidir amb el dels selucides Antoc II Thes o Teos (261 aC-246 aC) i Seleuc II Callnic (246 aC-225 aC). A les seves inscripcions el nom Antoc s esmentat dues vegades, una d'elles quan diu que li va enviar tractament pels animals i persones, plantes medicinals, arrels i fruites, i diu que el va convertir a la seva doctrina que probablement no voldria dir ms que el reconeixement de l'imperi Maurya per Antoc; tamb es diu que una colnia grega es va establir a Aracsia, probablement l'Alexandria ria (Kandahar) establerta en temps d'Alexandre el Gran, que fou molt influent social i econmicament; els grecs romanien en contacte amb els seus compatriotes de la mediterrnia. No obstant hi ha mnimes evidencies d'intercanvis comercials entre els dos imperis. 

Les crniques singaleses tamb parlen d'un enviat per convertir als grecs al budisme i hauria convertit 137000 o 17000 persones i ordenat 10000 monjos, tot i que les probes arqueolgiques no han trobat cap estopa budista tant antiga a Kandahar. Tamb al seu temps s'hauria ests el budisme a Aparantaka (la costa occidental de l'ndia). Crniques de l'sia Central xinesa tamb parlen d'Asoka i el seu fill Kunala (i la passi incestuosa per aquest de la reina Tisyaraksita; parla tamb de la rebelli de Taksa il  (Txila), els habitants de la qual que va fer presoner a Kunala i el van cegar sota instigaci de la reina mare, que en aquell moment, per absncia d'Asoka, tenia el govern. Es tracta de llegendes recollides al segle III. 

Al segle VII una llegenda tibetana atribueix a Asoka la fundaci de Khotan que va esdevenir un regne, per les proves arqueolgiques de una fusi d'elements indis i xinesos a Khotan sn del segle III.

Vegeu tamb.
Asoka, pellcula ndia.

Enllaos externs.
 Asoka i el budisme ;
 Edictes d'Asoka ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372838" title="Asoristan" nonfiltered="4381" processed="4366" dbindex="144432">
Asoristan fou el nom sassnida de la provncia (shahr o ahr) de Babilnia segons les inscripcions perses; els grecs li van donar la forma "Assria", en arameu Bet Aramaye. La provncia corresponia a l'antiga Babilnia i no a Assria.

Limitava a l'oest amb l'Eufrates, a l'est amb el Tigris; al nord (a partir de Takrit) tenia la provncia d'Arbayistan. El lmit sud era segurament al-Hira (fundada per Sapor I) i ms al sud hi havia la provncia de Mayshan (May n). Les principals ciutats segons Ammi Marcell foren Babilnia, Selucida i Ctesifont, la primera en runes. 

La poblaci estava barrejada, i l'element grec havia estat progressivament absorbit pels semites; hi hhavia arameus, jueus i rabs; els iranians formaven les capes ms altes de la poblaci. s esmentada com a provncia (shahr) i tambe com kura (districte) o ostan, i els petits districtes com rustak subdividits en tasuks (quarters) i llogarets (deh). Ms endavant els tasuks van passar a ser grans districtes i els quarters van agafar el nom de rusaks.

La major part de la poblaci era cristiana. Quan els rabs van envair el pas no van trobar resistncia.

Bibliografia. 

G. Widengren,  Recherches sur le fodalisme iranien,  Orientalia Suecana 5, 1956;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372842" title="Asparukh" nonfiltered="4382" processed="4367" dbindex="144433">


Onomstica:

Nom irani freqent antigament a Gergia i el Caucas, en grec Asparoukis, format per aspa (cavall) i rauk  "lluent"; el van portar alguns personatges, els principals dels quals sn:

Asparukh (pitiakhsh), strapa del Regne d'Ibria;
Asparukh Khan, khan dels bulgars;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372847" title="Asparukh (pitiakhsh)" nonfiltered="4383" processed="4368" dbindex="144434">

Asparukh fou pitiakhsh (bdeakhsh, vitaxa, bidax) del Regne d'Ibria (Gergia) crrec equivalent a strapa, durant el regnat d'Adri (117-138). Els pitiakhsh d'Ibria havien format una dinastia de virreis que governaven al mateix temps que els reis, dinastia que va existir des de vers el segle I fins al III. Tenien una necrpolis a Armazi.

s conegut nicament perqu a les excavacions es va recuperar el seu anell amb segell de la seva tomba on el seu nom i ttol estan clarament gravats en grec i el seu rostre apareix amb el perfil dret amb barba i nas sortint i el tors superior pelat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372848" title="Substncia blanca" nonfiltered="4384" processed="4369" dbindex="144435">
La substncia blanca es troba a l'interior de l'encfal i a l'exterior de la medulla espinal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372849" title="Abd-al-Madan (nom)" nonfiltered="4385" processed="4370" dbindex="144436">
Abd-al-Madan s un nom mascul tefor rab d'poca preislmica (en rab            ,  Abd al-Mad n) que literalment significa "Servidor d'Al-Madan", sense que s'hagi pogut documentar a qu o qui fa referncia Al-Madan. Si b Abd-al-Madan s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres maneres, normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372850" title="Asparukh Khan" nonfiltered="4386" processed="4371" dbindex="144437">

Asparukh Khan fou sobir dels protoblgars i fundador de l'estat blgar medieval. Va regnar a Pliska al nord de Bulgria vers 679 a 701. El seu nom apareix tamb com Isperikh

Va obtenir una decisiva victria sobre l'emperador bizant Constant IV el 680. Con que un dels seus predecessors portava el nom irani Bezmer (Burz Mihr, "Superior es Mithra") es suposa que els protoblgars estaven emparentats amb els alans i srmates del nord del Caucas i Rssia del sud.

 Bibliografia .

D. M. Lang, The Bulgarians, from Pagan Times to the Ottoman Conquest, Londres, 1976;
S. Runciman, A History of the First Bulgarian Empire, Londres, 1930 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372851" title="Grup nominal" nonfiltered="4387" processed="4372" dbindex="144438">

En catal, un grup nominal generalment s format per un nom envoltat d'altres elements (paraules) que d'alguna manera caracteritzen el nom. Dins una clusula, un grup nominal funciona com si fos un substantiu, que s'anomena el cap; les unitats que precedeixen el cap s'anomenen modificadors anteriors, i les de desprs, modificadors posteriors.  En el segent exemple d'un grup nominal, el cap s en negreta.

Aquelles cinc belles pomes lluents d'en Joan de damunt la cadira;

El catal s un idioma molt nominalitzat, per tant el significat del lxic es troba en gran mesura en els grups nominals. La causa d'aix s en part la flexibilitat d'aquests grups per a estar envoltats pels modificadors anteriors i posteriors, i en part s la disponibilitat d'un recurs especial denominat equivalncia temtica, que ha evolucionat com una forma d'embalar el missatge d'una clusula de la manera temticament desitjada  (per exemple, la clusula que l'atrau al curs s profunditat de la comprensi que proporciona est estructurat com nominal A = nominal B). Moltes coses s'expressen ms fcilment amb construccions nominals, sobretot en els registres que tenen a veure amb el mn de la cincia i la tecnologia, on les coses, i les idees que hi ha darrere, es multipliquen i proliferen contnuament .

 Els modificadors anteriors i posteriors .

El cap no cal que es modifiqui per constituir un grup en aquest sentit tcnic.   Aix doncs, pot haver-hi quatre tipus de grup nominal: el cap sol (pomes), el cap amb els modificadors anteriors (Aquelles cinc belles pomes lluents de Jonathan), amb el cap amb modificadors posteriors(pomes deixades damunt la cadira"), i l'estructura completa amb modificadors anteriors, el cap i modificadors posteriors, com s'indica a dalt. 
En aquest exemple, la modificadors anteriors caracteritzen el cap en el que es coneix com el nivell superior (vegeu Nivell ms avall). En algunes gramtiques tradicionals, tots aquests elements, llevat de Aquelles, es fa referncia als adjectius, per, cadascun t una funci gramatical molt diferent. Un eptet indica alguna qualitat del cap: lluents s un eptet experimentador, ja que descriu un qualitat objectiva que tots podem experimentar; al contrari, belles s un eptet interpersonal, ja que expressa l'actitud subjectiva del parlant envers les pomes i, per tant, en part una qesti de la relaci entre el parlant i l'oient. Els eptets interpersonals solen precedir els experimentadors dins el grup nominal.  
de Joan s un classificador, que representa una subclasse particular de cap (no pomes golden ni pomes Granny Smith, sin pomes d'en Joan), un classificador en general no es pot intensificar (*pomes molt d'en Joan no s gramatical). Cinc s un numeral i, contrriament a les altres tres unitats, no descriu una qualitat del cap, sin la seva quantitat .

 Nivell .

Els modificadors posteriors contenen informaci que s subcategoritzada. A l'exemple original anterior, de damunt la cadira s una frase preposicional incrustada dins el grup nominal; aquesta frase preposicional cont un grup nominal (la cadira), que comprn el cap (cadira), i un dctic (la), que indica si es refereix a algun subgrup especfic en el cap (en aquest cas, una cadira que puguem distingir del context).  Al contrari, Aquelles s un dctic de nivell superior i s'aplica al cap de nivell ms alt, pomes; i aqu aquelles vol dir Vost sap a quines pomes em referesc: a les d'all. 

La nominalizacin com a opci
 
L'escriptura sol presentar l'alternativa de nominalitzar una construcci. Per exemple, cada unitat de la llista segent comena amb un verb (en negreta):

A l'hora de preparar un article destacat, cal que els viquipedistes copin i editin el text, comprovin la neutralitat de tots els punts de vista, garantesquin que no hi ha continguts que no siguin lliures, i organitzin el material en seccions segons la lgica.

Aquests verbs es podrien nominalitzar per transmetre el sentit ms formal, permanent, estable d'una acci o procs, com si cadascun fos un objecte o cosa, en lloc del sentit de fer actiu, dinmic, transms pels verbs en subjuntiu:
 
La preparaci d'un candidat a article destacat requereix la cpia i edici del text, la comprovaci de la neutralitat de tots els punts de vista, la garantia que no hi ha continguts que no siguin lliures i l'organitzaci del material seccions segons la lgica.
 
La nominalizacin de les accions i dels processos s una mica ms freqent en el llenguatge escrit, que tendeix a expressar els significats com a estats ms estables, permanents. Per contra, el primer exemple de dalt, en el qual les accions o processos s'expressen com a verbs, s ms corrent en el llenguatge parlat, que s bo expressant significats com a dinmics i canviants.  Tant en l'escrit com en  l'oral, el cost d'aquestes nominalizacin en el major nombre de paraules i en una construcci ms elaborada- s'han de sospesar amb l'avantatge de transmetre els subtils diferents punts de vista.

 Vegeu tamb .


Michael Halliday ;
Noun phrase ;
Systemic functional linguistics ;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372852" title="Candela Pea" nonfiltered="4388" processed="4373" dbindex="144439">
Candela Pea (Gav, Baix Llobregat, 14 de juliol del 1973) s una actriu catalana.

De nom real Pilar Pea, quan els seus companys d'institut li van dir que aquest nom no era molt adequat per a una actriu, van comenar a anomenar-la aix, arran d'un fragment de La Casa de Bernarda Alba en el qual es deia "Encendieron la candela?".

Filla nica, va crixer en el bar que els seus pares portaven. Als quatre anys d'edat feia classes de ballet en l'Institut de la Dansa de Barcelona; als 17 va acabar COU i es va anar al Centre Andals de Teatre a Sevilla, i ms tard es va anar a Madrid. Motivada per Pedro Almodvar, el 2001 va escriure la novella Prez Prncipe, Mara Dolores.

Nominada al Premi Goya diverses vegades, el va obtenir el 2003 per Et dono els meus ulls i el 2005 per Princesas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372853" title="Aspastes" nonfiltered="4389" processed="4374" dbindex="144440">


Aspastes (antic persa Aspasta, elamita  -ba-i-da) relacionat amb "alfalfa", nom que van portar alguns personatges, destacant:

Aspaspes, oficial de Darios I el Gran, esmentat per les tauletes de Perspolis vers el 500 aC.

Aspapses (strapa),  strapa de Carmania;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372854" title="Aspapses (strapa)" nonfiltered="4390" processed="4375" dbindex="144441">
Aspapses (tamb Astaspes, persa At spa) fou un oficial persa,  strapa de Carmnia sota Darios III de Prsia.

Alexandre el Gran el va confirmar en la satrapia desprs de conquerir Persis el 330 aC. Mentre era a l'Indus, va probar de revoltar-se per va fracassar. Qan Alexandre va retornar el va anar a trobar per demanar perd; inicialment Alexandre el va tractar amablement per desprs el va fer matar (Curtius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372856" title="Carles Ibez i Pueyo" nonfiltered="4391" processed="4376" dbindex="144442">
Carles Ibez i Pueyo (Barcelona, 1958) s qumic i alcalde de Castellcir des del 2007.

Carles Ibez treballa en l'empresa Lucta, de Montorns del Valls. Entr a l'ajuntament de Castellcir al 1995 com a regidor, i en aquesta qualitat s'hi estigu fins al 2007 quan, com a cap de la llista del Grup Independent de Castellcir que va obtenir la majoria absoluta en les eleccions municipals, va obtenir l'alcaldia el 16 de juny.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372858" title="Tancament" nonfiltered="4392" processed="4377" dbindex="144443">
El tancament s la fase de la construcci d'una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres.
Tamb formen part del tancament els bastiments, marcs, etc.
Els tancaments es poden anomenar de diversos tipus segons del material amb el qual es fabriquen. Alguns exemples:
Tancament metllic: conjunt dels elements fets amb perfils generalment d'alumini.


Tancament amb fusta: conjunt d'elements fets amb perfils de fusta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372866" title="Louis Quilico" nonfiltered="4393" processed="4378" dbindex="144444">
Louis  Quilico (Montreal, 14 de gener de 1929   Toronto, Ontrio, 15 de juliol de 2000) va ser un barton canadenc.

Estudi al Conservatori de la seva ciutat nadiua i en l'Acadmia de Santa Ceclia de Roma, llocs en els que tingu com a professors en Martial Singer i Lina Pizzolongo, amb la qual es cas.

Debut en la New York City Opera el 1953, per fins l'any 1972 no va actuar al Metropolitan Opera House (Golaud de Pellas et Mlisande). Per aquelles dates, ja havia cantat a Pars, San Francisco, Londres i altres ciutats europees. Va interpretar nombrosos papers del bel canto itali i la major part dels rols de barton verdians.

Particip en l'estrena de La mre coupable de Darius Milhaud, que se celebr a Ginebra el 1966. El seu fill, Gino Quilico, tamb s un barton descollant.

 Discografia seleccionada .
Jules Massenet: Esclarmonde, Sutherland, Aragall, Tourangeau, Grant, Lloyd; National Philharmonic Orchestra, dir,: Bonynge. DECCA.
Darius Milhaud: Pacem in terris, Kopleff; Simfnica d'Utah, dir,: Abravanel, VANGUARD.

 Bibliografia .
Referncies; La Discoteca Ideal de Interpretes de Enciclopdias Planeta, pag, 360-361.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372871" title="La reina d'frica" nonfiltered="4394" processed="4379" dbindex="144445">
	
La reina d'frica (en angls The African Queen) s una pellcula dirigida per John Huston l'any 1951. Va rebre 4 nominacions a l'Oscar (actor, actriu, director i gui), dels quals en va guanyar un Humphrey Bogart al millor actor.

Sinopsi.

 Durant la Primera Guerra Mundial, un capit de vaixell amb tendncia a la beguda i una missionera estirada remunten un riu en una runosa embarcaci, a travs de la selva, fugint de les tropes alemanyes. Ambds sn completament diferents, per hauran d'ajudar-se mtuament per salvar les seves vides. 
	




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372874" title="Gino Quilico" nonfiltered="4395" processed="4380" dbindex="144446">
Gino  Quilico (Nova York, 29 d abril de 1955) s un barton canadenc, fill del barton Louis Quilico.

Estudi a la Universitat de Toronto i va tenir com a professors de cant els seus pares. Debut el 1978 en la retransmissi televisiva de l'pera The Medium, de Gian Carlo Menotti. Desprs d'algunes aparicions al Canad i als Estats Units d'Amrica, debut en l'pera de Pars el 1980 com Mercutio de Romo et Juliette. Dos anys desprs, cant Manon Lescaut, de Puccini, al Festival d'Edimburg i el 1983, el paper de Valentin del Faust al Covent Garden de Londres.

La seva primera aparici al Metropolitan Opera House fou el 1987 amb Manon de Jules Massenet. En aquest mateix teatre, particip en l'estrena de The Ghosts of Versailles, de John Corigliano (1991). T un repertori molt ampli, compost principalment per peres franceses i italianes.

 Discografia seleccionada .
Berlioz: Les Troyens, Pollet, Lakes, Voight, Perraguin, Courtis, Dubosc; Orquesta de Montreal, dir,: Dutoit, DECCA.
Bizet:
La jolie fille de Perth, Anderson, Kraus, van Dam, Bacquier; Orquesta de la ORTF, dir,; Prtre, EMI.
Els pescadors de perles, Aler, Hendricks, Courtis; Orchestre du Capitole de Tolouse, dir,: Plasson, EMI.
Gounod: Romo et Juliette, Kraus, Malfitano, Bacquier, van Dam, Burles, Murray, Taillon; Orchestre du Capitole de Tolouse, dir,: Plasson, EMI.
Massenet: Manon, Cotrubas, Kraus, van Dam; di,; Plasson, EMI.
Puccini: La bohme, Carreras, Hendricks, Blasi, d Ategn; Orquesta deNacional de Frana, dir,; Conlon, ERATO.
Rossini: Le comte Ory, Jo, Montague, Aler, Castets, Pierotti, Cachemaille; Orquestra de l'pera de Lyon, dir,; Gardiner, PHILIPS.

 Bibliografia .
La Discoteca Ideal de Intrpretes, de Enciclopedias Planeta, pg. 361.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372877" title="Ashraf Khan" nonfiltered="4396" processed="4381" dbindex="144447">
Ashraf Khan Ghilzay fou sobir d'Afganistan i Prsia del 1725 al 1729. Era el fill gran d'Abd al-Aziz Khan i nebot de Mir Ways i pertanyia a la lnia dels hotak, una de les tribus dominants de la confederaci paixtu dels ghilzay.

Va participar a la invasi de Prsia el 1721-1722. Quan el seu cos Mahmuh Khan Ghilzay, al que estava enemistat per qestions familiars, va deposar al darrer xa safvida Sultan Husayn i es va proclamar xa a Esfahan el 1722, Ashraf va retornar a Kandahar per fou cridat a Esfahan pels caps de l'exrcit contraris a Mahmud Khan, i va preparar diversos complots contra el seu cos i fou detingut, per alliberat al cap de poc de la pres per oficials de l'exrcit que li eren favorables, i amb el suport de bona part dels militars el va enderrocar i va assolir el poder el 22 d'abril de 1725. Mahmud va morir al cap de tres dies (25 d'abril) oficialment de malaltia per probablement estrangulat, i Ashraf fou coronat al dia segent. Llavors va demanar la restituci dels territoris fronterers annexionats per Rssia i l'Imperi Otom darrerament.

Com a conseqncia va estar en guerra contra els otomans i contra Rssia iniciades pels turcs la primavera del 1726 a l'Azerbaidjan; per evitar la instal laci d'un xa safvida titella, Ashraf va fer matar a Sultan Huseyn que estava presoner a Esfahan (tardor del 1726); desprs va avanar contra els turcs i els va derrotar a Khorramabad al sud d'Hamadan (30 de novembre de 1726) mercs a la deserci de la cavalleria turca, convenuda per agents afgans de que els sunnites afganesos i els turcs i kurds no s'havien d'enfrontar ja que l'enemic eren els xites iranians. Es van obrir negociacions de pau que van portar al tractat d'octubre de 1727 en que Ashraf va renunciar als territoris que reclamava per fou reconegut com a xa. Tot seguir va dirigir la seva atenci als russos que avanaven per Gilan; quan es va dirigir contra ells fou derrotat a Langarud (1727) i va haver de signar la pau de Rasht (febrer de 1729) que de fet el reconeixia com a xa.

Els iranians no estaven (excepte la tribu shahsevan) al seu favor i hi van haver revoltes: entre les secundaries la ms forta va aixecar uns suposats descendents dels safvides a Kirman el 1726-1728 on fou proclamat Sayyed Ahmad, descendent d'una filla de Shah Sulayman; altres van esclatar a territori dels bakhtiyari i al Belutxistan amb altres pretendents; i la principal la dirigia l'nic verdader descendent safvida amb dret: Tahmasp, nic fill viu de Sultan Husayn, que estava refugiat al Mazanderan que va aconseguir el suport dels caps tribals dels qadjar i dels afshar. Un d'aquest caps era Nadir Kuli Beg Afshar (conegut per Nadir Shah o Nader Shah) que va esdevenir el principal cap militar de Tahmasp; l'exrcit de Nadir va obtenir la primera victria significativa al ocupar Mashad el 11 de novembre de 1726, que de fet era independent sota un potentat local, Malik Mahmud al-Sistani. Progressivament els afshar van dominar el nord-est 

Ashraf primer va menysprear aquestes revoltes, que podia liquidar fcilment, per la de Nadir Shah i Tahmasp era ms perillosa i finalment va decidir posar-hi final. Llavors fou derrotat per Nadir a la batalla de Mehmandust prop de Damghan el 29 de setembre de 1729. Nadir va passar a la ofensiva i Ashraf Khan va fracassar en el bloqueig del pas de Khar a l'est de Varamin i va haver d'abandonar Teheran on es va installar Tahmasp mentre Ashraf Khan es retirava cap a Esfahan amb Nadir a l'esquena. per por d'una revolta en favor del prncep safvida, les tropes afganeses van saquejar Esfahan i van matar molts habitants (incloent 3000 ulemes i notables); Va rebre llavors ajut otom i va marxar contra Nadir a Murcakvort a uns 50 km al nord-oest; els afganesos van patir moltes baixes en la lluita que va seguir que en part fou una batalla cos a cos. El 13 de novembre de 1729 Ashraf va abandonar la seva capital a la que va entrar Nadir tres dies desprs; la ciutat havia estat saquejada per la poblaci i estava en molt mal estat quan Tahmasp s'hi va presentar al cap d'un mes.

Ashraf encara disposava d'un exrcit de 20000 homes i el tresor i seguia en lluita. Nadir aviat el va empaitar i el va derrotar prop de Zarkan (al costat de Shiraz), derrotant tamb un destacament de reraguarda a Pol-e Fasa (16 km al sud-est de Shiraz) per Ashraf va poder fugir al Luristan; en la fugida les restes de l'exrcit afgans es va desintegrar i algun van fugir en vaixells que van trobar a Bandar Abbas per foren fets presoners pels rabs del golf i enviats com esclaus a Bahrain i Mascat; Ashraf va provar de fugir per mar cap a Bssora on esperava obtenir suport otom, per no ho va aconseguir i la seva nica opci era marxar per terra fins a Kandahar; aix ho va fer per mentre creuava el desert oriental fou atacat per una banda de balutxis prop de la frontera amb Sistan i va resultar mort (hivern del 1730); aquestos balutxis estaven a les ordes d'Husayn, cos d'Ashraf que volia venjar la mort de Mahmud Khan i s'havia independitzat de Kandahar al Balutxistan.

Bibliografia .
L. Lockhart, The Fall of the  afav  Dynasty and the Afghan Occupation of Persia, Cambridge, 1958.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372880" title="Toledo (Iowa)" nonfiltered="4397" processed="4382" dbindex="144448">

Toledo s una ciutat de l Estat d Iowa, als Estats Units. Forma part del comtat de Tama i s la capital del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de 2.539 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372896" title="Alt Trs-os-Montes" nonfiltered="4398" processed="4383" dbindex="144449">

Alt Trs-os-Montes s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord, dividida entre el Districte de Bragana i el Districte de Vila Real. Limita al nord i a l'aquest amb Espanya, a sud amb el Douro i a oest amb Tmega, Ave i Cvado. rea: 8 168 km. Poblaci (2001): 223 259 (estimaci per a 2005: 220 289). 
Comprn 14 concelhos: 

 Alfndega da F;
 Boticas;
 Bragana;
 Chaves;
 Macedo de Cavaleiros;
 Miranda do Douro;
 Mirandela;
 Mogadouro;
 Montalegre;
 Mura;
 Valpaos;
 Vila Pouca de Aguiar;
 Vimioso;
 Vinhais;

Els principals nuclis urbans sn les ciutats de Chaves, Bragana i Mirandela.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372900" title="Manel Garcia i Padreda" nonfiltered="4399" processed="4384" dbindex="144450">
Manel Garcia i Padreda (Granollers, 1969) s alcalde de Figar-Montmany des del 2007.

Es titul en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Al 1999 es trasllad a viure a Figar i, en crear-se la "Candidatura Activa de Figar" el 2002, s'hi incorpor tot seguit. En les eleccions del 2007 encapal la candidatura del CAF, que guany les eleccions en vots, per sense prou regidors. Des del 16 de juny del 2007 governa en minoria (4 regidors del CAF, 2 del PSC, 2 d'ERC i 1 de CiU).

Treballava en el Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya, coordinant un equip en temes de promoci i desenvolupament, quan acced a l'alcaldia.

En la faceta particular, collabora amb l AMPA de l escola i participa en la Joventut Obrera Catlica.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372904" title="Assarhaddon" nonfiltered="4400" processed="4385" dbindex="144451">
Assarhaddon (Aur-a a-iddin, tamb Esarhaddon) fou rei d'Assria vers 681-669 aC, fill de Senaquerib i la princesa Zakutu (o Naq  a) i pare d'Assurbanipal. 

Quan fou designat hereu pel seu pare els seus germans el van voler desacreditar i va marxar a l'exili a un lloc ms enll de Mittani al que seria avui dia el sud-oest de Turquia.

Va esdevenir rei desprs de que dos dels seus germans van matar al seu pare a Nnive i Assarhaddon va retornat i es va desfermar una guerra civil de sis setmanes de la que Assarhaddon va emergir com guanyador sent coronat la primavera del 681 aC mentre els seus germans fugien del pas i els seus seguidors eren executats. Llavors va ordenar reconstruir Babilnia  i el santuari d'Esharra a Assur.

Les seves primeres campanyes foren contra els nmades de Mesopotmia del sud, els dakkuri i gambulu,que atacaven als mercaders.

Des de vers el 700 aC el cimmeris (gimiru) amb afegits de grups escites van baixar del Caucas i van comenar a pressionar a la frontera assria oriental; van arribar a la costa occidental de la mar Cspia i desprs al llac Urmia (terres de Sangibirtu i Bari) passant cap a Uidi (Tabriz-Maragha), Zikirtu, i Gizilbundi. La terra de Supria o upria, entre Assria i Urartu es va mostrar oposada a Assarhaddon al comenament del seu regnat segurament per causa dels cimmeris; aquestos van arribar a Manna sempre oposada als assiris, i la poblaci va ajudar als invasors a conquerir la fortalesa de Dur-Enlil i la de arruiqbi. Assarhaddon es va queixar de la manca de victries del rei Aheri de Manna i la situaci era greu; els cimmeris dirigits per Teuspa van ser derrotats prop d'Hubusna (Eregli) i llavors es van desplaar cap a Hilakku (Cilcia) i Dua (Tabal, al darrera de Karkemish); finalment el cap escita Ipakaia (grec Aspakos) fou derrotat i mort i els seus homes confinats al sud del llac Van. La resta dels cimmeris va anar a Anatlia on va destruir el de Frgia] (vers 676 aC).

El 677 aC el rei de Sid, Abdi-Milkutti, que s'havia revoltat, fou derrotat i decapitat i la ciutat destruda i reconstruda amb el nom de Kar-Ashur-aha-iddina, "Port d'Assarhaddon"; la poblaci fou deportada a Assria; una part del bot fou entregat al rei de Tir, Baal I, que havia restat lleial. El tractat amb Tir esmenta als reis de Jud, Edom, Moab, Gaza, Ascal, Ekron, Biblos, Arvad, Samsi-muruna, Ammon, Ashdod, deu reis de la costa de la mar i deu reis de la meitat de la mar (probablement Xipre) com aliats assiris.

Quan els cimmeris i escites al arribar a Sangibuti (nord del llac Urmia, regi de Khoy-Marand) i Uidi, van expulsar als medes establerts a la zona provocant la uni de les diverses tribus de medes, una part de les quals no estaven sota domini assiri. Vers el 675 la regi de Kiesim (o Kiesi, Kiasa, Kiusimai, probablement al nord-oest d'Hamadan) fou atacada pels medes i la seva capital Kiasa (probablement Ecbatana/Hamadan) fou capturada (o al menys va estar a punt de ser-ho). La terra d'Harha (oest d'Hamadan, regi de Sonqor-Aliabad) fou tamb ocupada; la ciutat de Sissirtu (agregada per Senaquerib a Bit Barrua, es a dir la regi de Kirmanshah-Kangavar) a la terra d'Harha, fou ocupada pels medes dirigits per Katariti o Fraortes (amb ajut cimmeri). I Ellipi (regi de Kirmanshah-Borudjerd-Khurramabad) fou atacada deixant molt vulnerable la provncia de Bit-Humban (a l'est del Diyala, Mandali, Kasr-i Shirin, Sar-i Pol-i Zohab, i Shahabad). Katariti, rei dels cassites (Bit-Kai, una regi muntanyosa al Kabir-Kuh, cap a Ilam-Dezful-Kuhdat) va atacar les ciutats de Karibti i Uii i es va aliar al cap mede Mamitiaru i a Duanni de aparda (ms al nord a la zona de Bijar-ar f b d-Zan  n) per saquejar les ciutats de Kilman i Sandu. Alguns escites van assetjar  B t-K ri, al sud-est d'Hamad n.

Assarhaddon va respondre amb una gran expedici a Patuarra (un districte a l'est del Mazanderan la vora del desert de la sal -Dasht-e Kavir- fins a Bikni moderna Damavand) que va aconseguir establir una lnia estratgica i restablir diversos reis favorables a Assria que havien estat deposats: Uppi de Partakka (moderna Esfahan), Zanasana de Partukka (a Hircnia per no identificada amb cap lloc en concret), i Ramataia de Uraka-Zabarana (Gurgan). Un rei escita de Bartatua (no localitzada per probablement entre el territori dels cassites i Elam) va demanar la ma d'una princesa escita.

Un personatge anomenat Mugallu s'havia apoderar de parts de l'estat sirihitita de Melid i s'havia aliat al rei de Tabal. La ciutat de Melid fou assetjada el 675 aC sense xit per Assarhaddon. El mateix any  Humban-Haltash II d'Elam va comenar una campanya contra Sippar, per fou derrotat pels babilonis i com que va morir poc desprs el problema es va solucionar quan el seu germ i successor Urtaki va restaurar la pau amb Assria.

El 674 aC va fer una campanya contra Egipte que va fracassar; va fer la guerra a la terra de Bazu  situada enfront de Dilmun (probablement Bahrain) que podria ser Qatar ja que diu que hi havia escorpits i serps que poblaven el sl com formigues i hi havia deserts d'arena i sal. El 673 aC va fer la guerra a Urartu on sembla que encara governava Rusa II que s'havia recuperat desprs de patir greument els atacs cimmeris.

El 672 aC va morir el prncep hereu Sin-iddina-apla. Havia de regnar a Assria mentre un altre fill, el segon,  Shamash-shum-ukin havia de regnar a Babilnia. El ttol d'hereu va passar al jove Assurbanipal, que era impopular a la cort i entre els sacerdots. El 672 es va fer un tractat amb els sis caps medes un dels quals era Ramataia (tractat que es conserva) on el reit mede es compromet a ser garant de la continutat dinstica assria.

El 671 aC Assarhaddon va fer la guerra al fara Taharqa d'Egipte. Una part de l'exrcit va romandre a reraguarda per por d'una revolta a Tir i potser a Ascal i la resta va marxar al sud cap a Rapihu i va creuar el Sina fins entrar a Egipte; a l'estiu va conquerir Memfis i Taharqa va fugir cap a l'alt Egipte. Assarhaddon va agar el ttol de rei d'Egipte de Patros i de Kush. Quan el rei va deixar el pas va esclatar la rebelli nacional.

Assarhaddon va fer executar algun nobles implicats en intrigues a la cort. Al saber la revolta d'Egipte va enviar al seu general Sha-Nabu-shu per reprimir-la. El 669 aC va anar en persona a Egipte per va morir sobtadament a la tardor d'aquell mateix any a Harran. El van succeir els seus fills Assurbanipal a Assria i Shamash-shum-ukin a Babilnia.

Bibliografia .
E. A. Budge, History of Esarhaddon, Londres, 1880, reimprs 1979 (actualitzat) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372906" title="Subregi de l'Ave" nonfiltered="4401" processed="4386" dbindex="144452">

Ave es una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord. La majoria dels seus municipis formen part del Districte de Braga, encara que Santo Tirso i Trofa pertanyen al Districte de Porto. Limita al nord amb Cvado i amb Alt Trs-os-Montes, a est i sud amb Tmega i a l'oest amb Grande Porto. rea: 1.238 km. Poblaci (2001): 509 969, el que equival a una densitat de poblaci de 412 hab/km. 

Composici.
Comprn 8 concelhos:

 Cabeceiras de Basto;
 Celorico de Basto;
 Fafe;
 Guimares;
 Pvoa de Lanhoso;
 Vieira do Minho;
 Vila Nova de Famalico;
 Vizela;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372908" title="Subregi del Cvado" nonfiltered="4402" processed="4387" dbindex="144453">

Cvado s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord i del Districte de Braga. Limita al nord amb Minho-Lima, a l'est amb Alt Trs-os-Montes, al sud amb Ave i amb Grande Porto i a l'oeste amb l'Oce Atlntic. rea: 1.198 km. Poblaci (2001): 393 064. 

Comprn 6 concelhos:

 Amares;
 Barcelos;
 Braga;
 Esposende;
 Terras de Bouro;
 Vila Verde;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372910" title="Passengers (pellcula)" nonfiltered="4403" processed="4388" dbindex="144454">


Passengers s un thriller sobrenatural de 2008 dirigit per Rodrigo Garcia i protagonitzat per Anne Hathaway i Patrick Wilson. 

 Argument .

Desprs d'un terrible accident aeri, a la psicloga Claire Summers (Anne Hathaway), se li encarrega el tractament de cinc dels supervivents. Les dificultats d'aquesta tasca es compliquen quan Eric (Patrick Wilson), un dels afectats, se li enfronta refusant la seva ajuda i utilitzant l'accident com una excusa per a seduir-la. Mentre Claire lluita per mantenir la necessria distncia professional d'Eric, els seus altres pacients lluiten amb els seus records de l'accident que semblen contradir l'explicaci oficial de la companyia aria. De fet, alguns recorden una possible explosi en ple vol, i quan comencen a desaparixer l'un rera l'altre, Claire comena a pensar que la companyia hi t alguna cosa a veure. Claire sospita d'una conspiraci destinada a amagar un error tcnic de l'avi. No obstant aix, la veritat sempre acaba sortint a la llum i l'espectador acaba descobrint que la mateixa Claire anava dins l'avi accidentat i, de la mateixa manera que els altres passatgers, ha de reconixer la seva prpia mort per tal de tenir una nova vida en el ms enll.

 Repartiment .
Anne Hathaway com Claire Summers;
Patrick Wilson com Eric Clark;
Clea DuVall com Shannon;
Chelah Horsdal com Janice;
Ryan Robbins com Dean;
Don Thompson com Norman;
David Morse com Arkin (Executiu/Pilot de la companyia aria);
Andre Braugher com Perry (Cap/Professor de Claire);
Dianne Wiest com Toni (Vena/Tia de Claire);

 Producci .
La histria de Passengers troba el seu origen en la mateixa por a la paternitat del seu guionista Ronnie Christensen. Atemorit davant la idea de convertir-se en pare, Christensen va canalitzar les seves pors a travs de l'escriptura formulant una comparaci del seu propi impasse amb una de les situacions que ms poden espantar, un accident aeri. Passengers doncs, s un anlisi psicolgic en el qual es representa la mort i un nou inici pels seus protagonistes, s a dir, la vida ms enll de la mort. Amb aquest argument, per tant, es va haver de buscar un director que pogus entendre als personatges i capturar a la pantalla l'emotivitat natural i a la vegada equilibrada que expresava la histria. Rodrigo Garca va ser el director escollit per aquest desafiament. Considerat un cineasta de culte amb pellcules com Nine lives o Things you can tell just by looking at her, aquest va ser el seu primer treball realitzat a partir d'un gui d'altri. I per tal de dur-lo a terme va comptar amb el suport incondicional d'una de les actrius ms sollicitades del moment, Anne Hathaway, en el papel protagonista, i tot un repertori d'actors secundaris tan consolidats com Dianne Wiest i David Morse. 

El rodatge va tenir lloc a Vancouver (Canad) durant els mesos de febrer i mar de 2007. La pluja i el cel gris de la ciutat es van convertir en l'escenari ideal per a la pellcula. Al cap i a la fi, l'objectiu era envoltar als protagonistes amb un mn fred i eteri que comparts amb ells la imatge d'irrealitat que es volia crear. La illuminaci va ser doncs, un dels elements essencials a tenir en compte a l'hora de rodar. Malgrat tot, on l'equip de Passengers es va superar va ser en la creaci i el rodatge de l'escena de l'accident de l'avi a la platja. Per tal de fer-ho, es van servir d'una barreja de plans en viu d'un avi a les platges de Vancouver i d'uns efectes especials que fan a l'espectador cmplice de com un costat de l'avi s'obre completament i es veu com l'horitz s'acosta cada cop ms. El resultat va ser espectacular, especialment per a la gent que estava pels voltants i va ser testimoni de l'accident i de les inmenses explosions i que frenticament va trucar al nmero d'urgncies fins que va crrer la veu de qu les platges de Vancouver eren l'escenari d'una pellcula.

Fruit d'aquest treball, va sorgir una histria centrada en la relaci de les vctimes d'un accident aeri per, sobretot, una histria que demostra que la realitat s un reflex d'una altra realitat. Per tant, segons Ronnie Christensen: "quan hom nega la realitat, al final la veritat sempre acaba sortint a la llum".

 Crtica .
La pellcula, en general, va rebre comentaris negatius de part de la crtica nord-americana. 

En concret, Michael Ordona, de Los Angeles Times, va escriure sobre ella que malgrat l'equip d'actors i la sensible direcci de Rodrigo Garca, Passengers era noms un llarg viatge a llocs comuns. Per tant, se la va considerar una pellcula entretenida i correcte en tots els seus aspectes tcnics per, al mateix temps, previsible i, en conseqncia, lenta. De fet, no van faltar comparacions amb altres cintes del seu gnere que en el seu moment van arribar a sorprendre per la seva originalitat com El sis sentit (1999) del director M. Night Shyamalan.

 Enllaos externs .
 Crtica de la pellcula ;
 Opini de Labutaca.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372913" title="Subregi del Douro" nonfiltered="4404" processed="4389" dbindex="144455">

El Douro s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord. Est format per concelhos pertanyents al Districte de Bragana, al Districte de Vila Real, al Districte de Viseu i al Districte de Guarda. Limita al nord amb Alt Trs-os-Montes, a l'est amb Espanya, al sud amb Beira Interior Norte i Do-Lafes i a l'oest amb Tmega. T una rea de 4.112 km, i el 2001, tenia una poblaci total de 221 853 habitants. 

Composici.
Comprn 19 concelhos:

 Alij;
 Armamar;
 Carrazeda de Ansies;
 Freixo de Espada  Cinta;
 Lamego;
 Meso Frio;
 Moimenta da Beira;
 Penedono;
 Peso da Rgua;
 Sabrosa;
 Santa Marta de Penaguio;
 So Joo da Pesqueira;
 Sernancelhe;
 Tabuao;
 Tarouca;
 Torre de Moncorvo;
 Vila Flor;
 Vila Nova de Foz Ca;
 Vila Real;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372916" title="Entre Douro e Vouga" nonfiltered="4405" processed="4390" dbindex="144456">

Entre Douro e Vouga s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord i de la Gran rea Metropolitana de Porto. Limita al nord amb Grande Porto i Tmega, a l'est amb Do-Lafes i al sud i a l'oest amb Baixo Vouga. rea: 859 km. Poblaci (2001): 276.814.

Comprn 5 concelhos:
 Arouca               ;
 Oliveira de Azemis  ;
 Santa Maria da Feira ;
 So Joo da Madeira  ;
 Vale de Cambra       ;

Altres ciutats.
Fiaes i Lourosa (municipi de Santa Maria da Feira)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372920" title="Bonnac" nonfiltered="4406" processed="4391" dbindex="144457">


Bonnac  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372921" title="La Tour-du-Crieu" nonfiltered="4407" processed="4392" dbindex="144458">


La Tour-du-Crieu  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372926" title="Saint-Amadou" nonfiltered="4408" processed="4393" dbindex="144459">


Saint-Amadou  , en occit Sant Amador, s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372927" title="Cheilinus mentalis" nonfiltered="4409" processed="4394" dbindex="144460">

Cheilinus mentalis    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372928" title="Gran Porto" nonfiltered="4410" processed="4395" dbindex="144461">

El Gran Porto (Grande Porto en portugus) es una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord. Dels seus municipis, tots pertanyen al Districte de Porto llevat Espinho, que pertany al d'Aveiro. Limita al nord amb Cvado, a l'est amb Ave i Tmega, al sud amb Entre Douro e Vouga i Baixo Vouga i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 817 km. Poblaci (2008): 2.000.000 (est.) 

Comprn 11 concelhos:

 Espinho;
 Gondomar;
 Maia;
 Matosinhos;
 Porto;
 Pvoa de Varzim;
 Santo Tirso;
 Trofa;
 Valongo;
 Vila do Conde;
 Vila Nova de Gaia;

Nota*
Recentemente els municipis de Santo Tirso i Trofa ,adiram al Gran Porto subregion i Gran Porto area metropolitana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372931" title="Villeneuve-du-Parage" nonfiltered="4411" processed="4396" dbindex="144463">


Villeneuve-du-Parage , en occit Vilanva del Pariatge,,  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372933" title="Benagues" nonfiltered="4412" processed="4397" dbindex="144464">


Benagues , en occit Benagas,  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372935" title="Llenges Vives" nonfiltered="4413" processed="4398" dbindex="144465">
Llenges Vives s una publicaci bimestral que de 1996 en informa sobre l actualitat lingstica del sud-oest europeu. Centra el seu inters en les llenges galaico-portuguesa, asturiana, basca, aragonesa, occitana, catalana i sarda. Es coordina i s edita des de Barcelona, i compta amb set corresponsalies, una per a cada llengua. s una publicaci heptalinge, ja que cada secci s redactada en la llengua de la qual es parla.

A banda de l editorial i d una secci per a cada llengua, el Llenges Vives t una agenda d actes, un vocabulari temtic heptalinge i un apartat per a l opini dels lectors.
El nmero 71 del Llenges Vives (mar de 2009) ser el darrer en versi paper.

Objectius.
T com a objectius:
 Facilitar la connexi i la interconeixena entre els set dominis lingstics minoritzats del sud-oest d Europa.
 Difondre el procs de normalitzaci de totes set llenges, a fi que les experincies que se n derivin siguin aprofitades a la resta d mbits per tal d escurar-los el cam cap a la plena normalitat.
 Denunciar les agressions que pateixen cadascuna de les comunitats per part dels governs, partits i entitats estatals.
 Difondre les activitats del mn cultural de cada mbit.

Histria.
L any 1993 Frederic Perers  fundador i editor de Llenges Vives- visita per primer cop Euskal Herria i Galiza, l actualitat lingstica de les quals segueix de prop. El trajecte cap a la naci galaica el porta a descobrir per casualitat les llenges aragonesa i asturiana. De tornada a casa i davant les dificultats per a aconseguir informaci contnua i actualitzada d aquestes llenges  i tamb de l occit- fa que es plantegi la creaci d una xarxa que aplegui militants lingstics dels sis territoris. Amb aquest objectiu l any 1994 funda l associaci L6, Acci pro-Llenges i comena a establir els primers contactes als sis dominis lingstics. L any 1995 L6 s inscrita en el Registre d Associacions de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 16.616. 

Els fins de l entitat sn: 
1) Possibilitar l intercanvi d opinions, experincies, estudis, documentaci i tot el relatiu a les diverses llenges del sud-oest europeu entre els diferents membres de cada comunitat lingstica.
2) Dur a terme projectes encaminats a difondre la realitat plurilinge del sud-oest europeu dins i fora d aquest territori.
3) Donar suport a campanyes en favor de la normalitzaci de l aragons, l asturi, el catal, l uscar, el galaico-portugus i l occit.
4) Donar suport a campanyes en favor de l oficialitat de les esmentades llenges en la totalitat dels respectius mbits geogrfics.

L any 1996 membres d L6 participen activament en actes i manifestacions que tenen lloc a la majoria dels sis dominis lingstics: Corsa Aran per sa lengua, Kilometroak, Da de les Lletres Asturianes, L Aragons en a carrera, 

L ampli territori geogrfic que abraa l associaci en dificulta enormement l operativitat i l activitat de l entitat acaba concretant-se bsicament en l edici del butllet Llenges Vives. El nmero 0 de la publicaci s edita el mes de juliol de 1996. Pensat com una porta d entrada a les sis llenges, aquell primer nmero compta amb la participaci dels fillegs Isaac Alonso Estraviz, Lourdes lvarez, Francho Nagore i Jacme Taupiac.

L any 1997 L6 es desplaa a Arbona (Euskal Herria) i Turri (Sardinna) per a participar en dues trobades de joves de nacions europees sense Estat i amb llengua minoritzada. A Uesca (Aragon) L6 assisteix a la primera trobada d estudis sobre la llengua aragonesa.

L any 1998 el Llenges Vives i el butllet Synergia impulsen una campanya per la modificaci de l article 2 de la Constituci francesa, que rep el suport de la majoria de les principals entitats occitanes, basques i catalanes. Coincidint amb el nmero 9  Llenges Vives edita un suplement especial amb motiu de la segona Diada europea de les llenges minoritzades, que compta amb la participaci de les principals autoritats normatives de les sis llenges: Maria do Carmo Henrquez Salido (Presidenta de l Associaom Galega da Lngua), Xos Llus Garca Arias (President de l Academia de la Llingua Asturiana), Jean Haritschelhar (President d Euskaltzaindia), Francho Nagore (President del Consello d a Fabla Aragonesa), Joan Thomas (membre de l Institut d Estudis Occitans), Joan Albert Argente (President de la Secci Filolgica de l Institut d Estudis Catalans).

L any 1999 el Llenges Vives participa en les jornades de les llenges d Arag, organitzades per l associaci Nogar.

L any 2000 el Llenges Vives edita el cd "Llenges vives del tercer millenni", un treball discogrfic editat amb la collaboraci d Esan Ozenki Records que aplegava una can amb cadascuna de les sis llenges. Hi participen els grups "Nenos da revolta" (Galiza), "Mus" (Asturies), "Kashbad" (Euskal Herria), "Mallacn" (Aragon), "Mescladissa" (Occitnia) i "Tots sants" (Pasos Catalans).

L any 2004 el Llenges Vives impulsa una campanya de promoci del "Dia europeu de les llenges" (26 de setembre) institut tres anys abans per la UE amb l objectiu de fomentar l aprenentatge d idiomes i la sensibilitzaci de la ciutadania sobre la diversitat lingstica i cultural del continent. Amb la intenci de dotar de ms contingut aquesta diada, i sobretot, de possibilitar que el gran pblic tamb tingui accs  almenys un cop l any- a les llenges minoritzades del sud-oest europeu, el butllet proposa als principals rotatius escrits en aquestes llenges que promoguin aquesta jornada. Hi participen "Les Noticies" (Asturies), l "Avui" (Pasos Catalans), "Berria" (Euskal Herria) i "La Setmana" (Occitnia). "A Nosa Terra" (Galiza) hi participa de manera molt especial, encartant el nmero 44 del Llenges Vives al penltim nmero del mes de setembre (el tiratge del nmero 44 ultrapassa els 15.000 exemplars).

L any 2005 el Llenges Vives repeteix la campanya de l any anterior, aquesta vegada amb la participaci de "La Setmana" (Occitnia) i "Qriterio" (Aragon). "L Avan" i "El Punt" (Pasos Catalans) hi participen amb la mxima implicaci, encartant el nmero 50 del Llenges Vives els dies 16  i 26 de setembre respectivament, convertint-lo en el nmero ms difs de la histria del butllet (30.000 exemplars). Aprofitant l avinentesa de l edici del nmero 50, el Llenges Vives s convidat a parlar sobre les llenges minoritzades als programes "Si ms no" i "Escolta la nit" de Catalunya Rdio.

L any 2006 el Llenges Vives edita el cd "Llenges Vives 1996-2006", un treball discogrfic que celebra els deu anys de la publicaci. Hi participen els grups Non residentz, Marful, Eclctica Ensemble (Galiza); Mus, K-Naln, Xera (Asturies), Fermin Muguruza, Sorkun, MAK (Euskal Herria); Mallacn, L'Orquestina del Fabirol, Eleutroxiloca (Aragon); Massilia Sound System, Mauresca, Gai Saber (Occitnia); Sisa & La Verbena Galctica, Joan Miquel Oliver, Niu (Pasos Catalans).

A partir del nmero 57 el Llenges Vives obra una corresponsalia a Sardinna i incorpora la llengua sarda.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Llenges Vives ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372937" title="Minho-Lima" nonfiltered="4414" processed="4399" dbindex="144466">

Minho-Lima s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord, que correspon ntegrament al Districte de Viana do Castelo. Limita al nord i a l'est amb Galcia, al sud amb Cvado i a l'oest amb l' Oce Atlntic. rea: 2255 km. Poblaci (2001): 250 273. 

Composici.
Comprn 10 concelhos:

 Arcos de Valdevez;
 Caminha;
 Melgao;
 Mono;
 Paredes de Coura;
 Ponte da Barca;
 Ponte de Lima;
 Valena;
 Viana do Castelo;
 Vila Nova de Cerveira;

La regi es troba delimitada, grosso modo, entre els dos rius dels que pren el nom: el Mio (amb desembocadura a Caminha) i el Limia (amb desembocadura a Viana do Castelo).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372939" title="Escosse" nonfiltered="4415" processed="4400" dbindex="144467">


Escosse, en occit Esca,  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372941" title="Cheilinus nigropinnatus" nonfiltered="4416" processed="4401" dbindex="144468">

 Cheilinus nigropinnatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu, el sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seale, A. 1901. Report of a mission to Guam. Part 2 -- Fishes. Occas. Pap. Bernice P. Bishop Mus. v. 1 (nm 3): 61-128.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372942" title="Saint-Jean-du-Falga" nonfiltered="4417" processed="4402" dbindex="144469">


Saint-Jean-du-Falga, en occit Sant Joan del Falgar,  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372946" title="Toca-Sons" nonfiltered="4418" processed="4403" dbindex="144471">
 El personatge .
En Toca-Sons fou un bandoler que, conjuntament amb la seva banda, assaltava els camins de les rodalies de Taradell.

El personatge d'en Toca-Sons s interpretat cada any per un ve del municipi que no se sap mai qui s fins el mateix dia de la Festa. Tant sols els responsables de preparar la festa en coneixen la identitat, ja que en ells recau el pes de la tria.  

 La Festa .
Tradicionalment, la festa d'en Toca-sons se celebra els dies 24 i 25 d'agost dins els actes de la Festa Major de Taradell.

El dia 24, la festa comena amb el preg, on l'agutzil juntament amb els sometents fan saber a tot el poble que en Toca-sons i la seva quadrilla de bandolers ronden pels vorals de la vila.

El dia 25 es fan els actes centrals de la festa. Uns actes que solen iniciar-se amb diverses actuacions de teatre de carrer i les rondes del Sometent per la vila i el terme de Taradell.

A mitja tarda arriba el moment ms esperat, en Toca-sons entra a la vila i amb la seva aparici es desvetlla el secret ms ben guardat de tota les festa: quin s el vilat que representa al bandoler?

A partir d'aquest instant els trets dels trabucs, l'olor de plvora, les malifetes dels bandolers i les confrontacions entre sometents i bandolers s'apoderen de la vila. Desprs de realitzar diverses actuacions pels carrers del poble i irrompre en diversos comeros, en Toca-sons ser capturat i jutjat. El judici s una escena molt concorreguda i ens desvetllar les dues darreres incgnites, si ser innocent o culpable i en el cas de ser declarat culpable si ser penjat a la forca o aconseguir escapar.

Un dels complements de la Festa d'en Toca-sons s el mercat del segle XVII. Aquest s'ubica a la Sagrera i ens mostra a travs dels firaires i artesans oficis d'aquella poca. 

Els sometents, els trabucaires, els firaires, la plvora i sobretot el pblic creen un lloc idoni per ambientar-nos en el temps i poder esperar amb fora l'arribada del bandoler.

 Enllaos externs .
 Web de la Comissi de la Festa d'en Toca-Sons;
 Facebook d'en Toca-Sons ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372948" title="Subregi del Tmega" nonfiltered="4419" processed="4404" dbindex="144472">

Tmega s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Nord. El seu principal ncleo s integrat al Districte de Porto, per tamb inclou concelhos del Districte de Braga, del Districte de Vila Real, del Districte de Viseu i del Districte d'Aveiro. Limita al nord amb Ave i Alt Trs-os-Montes, a l'est amb Douro, a sud amb Do-Lafes i Entre Douro e Vouga i a l'oest amb Gran Porto. rea: 2629 km. Poblaci (2001): 551 301. 

Comprn 15 concelhos:
 Amarante;
 Baio;
 Cabeceiras de Basto;
 Castelo de Paiva;
 Celorico de Basto;
 Cinfes;
 Felgueiras;
 Lousada;
 Marco de Canaveses;
 Mondim de Basto;
 Paos de Ferreira;
 Paredes;
 Penafiel;
 Resende;
 Ribeira de Pena;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372949" title="Cheilinus notophthalmus" nonfiltered="4420" processed="4405" dbindex="144473">

 Cheilinus notophthalmus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes Marshall i Samoa. Tamb a Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372955" title="El falc malts" nonfiltered="4421" processed="4406" dbindex="144475">
	
El falc malts (en angls The Maltese Falcon) s una pellcula dirigida per John Huston l'any 1941. 

 Est basada en la novella del mateix nom de Dashiell Hammett. s la tercera versi que es port al cinema desprs de les de l'any 1931 i el 1936. s la primera pellcula de John Huston com a director, com a recompensa de la Warner Brothers desprs de deu anys com a guionista. Se sol considerar com la pellcula que marca el comenament del cinema negre.

Sinopsi.

El 1593, els cavallers de l'Orde de Malta van decidir obsequiar l'emperador Carles V amb l'estatueta d'un falc, realitzada en or masss amb incrustacions de pedres precioses, en agrament a certes prerrogatives concedides pel monarca. Tanmateix, aquesta meravellosa joia no va arribar mai a les mans de Carles V, ja que la galera en la qual era transportada va ser assaltada per uns pirates. Quatre-cents anys desprs, el detectiu privat Sam Spade i el seu soci, Archer, accepten l'encrrec d'una noia que vol esbrinar on es troba la seva germana, que ha desaparegut al costat de Floyd Thursby, un home sense escrpols. 	

	




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372956" title="Antonio Negrini" nonfiltered="4422" processed="4407" dbindex="144476">


Antonio Giuseppe Negrini (Molare, 28 de gener de 1903   Molare, 25 de setembre de 1994) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1926 i 1938. 

El principal xit esportiu fou la victria al Giro de Llombardia de 1932, quan super Domenico Piemontesi. Altres victries destacades foren al Giro de Romagna (1928) i el Giro del Piemonte (1929). En les curses per etapes va guanyar a la Roma-Npols-Roma de 1928 i el Circuit de Midi Libre del 1935. Va disputar sis edicions del Giro d'Itlia, acabant tercer el 1927 i quart el 1929.

 Palmars .
1928;
 1r del Giro de Romagna;
 1r de la Roma-Npols-Roma  ;
 1r als Sis dies de Leipzig (amb Costante Girardengo);
1929;
 1r del Giro del Piemonte;
 1r a Tor;
1932;
 1r del Giro de Llombardia ;
1933;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Midi Libre;
1935;
 1r del Circuit de Midi Libre i vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1927. 3r de la classificaci general;
1929. 4t de la classificaci general;
1930. 6 de la classificaci general;
1931. 12 de la classificaci general;
1932. 22 de la classificaci general;
1935. 35 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Antonio Negrini a sitiodeciclismo.net;
Palmars i biografia d'Antonio Negrini a www.museociclismo.it ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372957" title="Cheilinus orientalis" nonfiltered="4423" processed="4408" dbindex="144477">

 Cheilinus orientalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Moluques (Indonsia) fins a Samoa, les Illes Ryukyu, les Carolines, les Illes Marshall i les Illes Mariannes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372958" title="Jean-Charles Alphand" nonfiltered="4424" processed="4409" dbindex="144478">


Jean-Charles Adolphe Alphand, nascut el 1817 i mort el 1891, inhumat al cementiri del Pre-Lachaise (divisi 66), era un enginyer dels Ponts i Calades. Sota Napole III, Alphand va participar en la renovaci de Pars dirigida pel Bar Haussmann entre 1852 i 1870, en companyia del seu confrare Eugne Belgrand i del jardiner Jean-Pierre Barillet-Deschamps.

Jean-Charles Alphand va condicionar sobretot:

 la plaa del Temple.
 l'avinguda de l'Observatori.
 els jardins dels Champs-lyses.
 el parc Monceau.
 el passeig Richard-Lenoir.
 el bosc de Vincennes.
 el parc Montsouris.
 el bosc de Boulogne.
 el parc des Buttes-Chaumont.
 la plaa Santiago du Chili.

Desprs de l'acomiadament d'Haussmann, el seu successor Lon Say confia a Alphand la direcci dels treballs. Dirigeix fins i tot el servei de les Aiges a la mort de Belgrand el 1878. S'ocupa en particular:

 de les fortificacions de Pars i dels forts avanats.
 dels jardins del Trocadro, realitzats per a l'Exposici universal de 1878.
 de la preparaci de l'Exposici universal de 1889.



Fitxer:Paris16 Foch Panneau Alphand.jpg|Placa explicativa del monument



 Notes i referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372962" title="Operacin Triunfo (programa de TV)" nonfiltered="4425" processed="4410" dbindex="144480">
Operacin Triunfo (OT) s un concurs en format reality show, produda per Endemol i retransmesa a ms de 50 pasos sota noms diferents, que pretn formar cantants de msica comercial i en el que una srie de concursants demostren setmana desprs de setmana les seves capacitats com cantants en una gala en directe. Cada setmana un dels concursants s eliminat pel jurat, fins i tot arribar sis d'ells a la final en la qual segons les normes tres d'ells obtindrien una carrera discogrfica. Les expulsions es produeixen quan dos concursants han estat nomenats. A la gala segent, el pblic ha de votar, i aquests vots sn els que decideixen qui segueix en l'acadmia.
 OT al mn .


 Altres adaptacions .

 Factor X, creat per la productora FremantleMedia.
 Pasos: Arbia Saudita, Austrlia, Blgica, Colmbia, Dinamarca, Egipte, Espanya, Finlndia, Holanda, Iraq, Islndia, Itlia, Jordnia, Kazakhstan, Kuwait, Marroc, Oman, Repblica Txeca, el Regne Unit, Rssia, Somlia, Sria, Tunsia.;

 Idols, creat per la productora FremantleMedia.
 Pasos: Alemanya, Arbia Saudita, Algria, Argentina, Armnia, Austrlia, Bahrein, Benn, Blgica, Botswana, Brasil, Bulgria, Burkina Faso, Burundi, Cap Verd, Canad, Xile, Colmbia, Comoros, Costa d'Ivori, Crocia, Dinamarca, Equador, Egipte, El Salvador, Emirats rabs Units, Eritrea, Eslovquia, els Estats Units, Estnia, Etipia, Filipines, Finlndia, Frana, Gmbia, Ghana, Grcia, Guinea, Guinea Bissau, Holanda, ndia, Indonsia, Iraq, Islndia, Jordnia, Kazakhstan, Kenya, Kuwait, Lesotho, Lban, Libria, Lbia, Madagascar, Malisia, Malawi, Mali, Malta, Marroc, Mauritnia, Mxic, Nger, Montenegro, Moambic, Nambia, Nigria, Noruega, Nova Zelanda, Oman, Pakistan, Palestina, Polnia, Portugal, Puerto Rico, Qatar, Regne Unit, la Repblica Txeca, Rssia, Rwanda, Santa Helena, Senegal, Srbia, Seychelles, Sierra Leone, Singapur, Sria, Somlia, Swaziland, Sud-frica, Sudan, Sucia, Tanznia, Togo, Turquia, Tunsia, Uganda, Veneuela, Vietnam, Iemen, Djibouti, Zmbia, Zimbabwe.;

 La Academia Azteca, creat per la productora Nostromo Productions. ;
 Pasos: Azerbaitjan, Estats Units, Indonsia, Malisia, Mxic, Tailndia.;

 Popstars, creat per la productora FremantleMedia.
 Pasos: Alemanya, Argentina, Austrlia, Blgica, Brasil, Canad, Colmbia, Dinamarca, Equador, Eslovnia, Espanya, Estats Units, Filipines, Finlndia, Frana, Grcia, Holanda, ndia, Indonsia, Irlanda, Itlia, Malisia, Mxic, Noruega, Nova Zelanda, Portugal, el Regne Unit, Romania, Rssia, Sud-frica, Sucia, Sussa, Turquia.;

 Protagonistas de la msica, s el format musical de Protagonistes de novella. ;
 Pasos: Xile, Estats Units, Holanda, Portugal.;

 Filmografia .
OT: La pelcula, pellcula que va sortir el 2002, desprs de la conclusi de la primera edici a Espanya. A la pellcula apaecen la vivncies dels concursants de la primera edici a travs de la gira que van realitzar per tot el pas.
American Dreamz, pellcula de 2006 basada en aquest concurs dirigida per Paul Weitz i protagonitzada per Hugh Grant.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Telecinco. Pgina web oficial de la 4, 5 i 6 edici del concurs;
 Lloc web amb els blocs dels concursants d'OT 2008;
 Lloc web no oficial de Portalmix. Pgina web no oficial amb tota la informaci de les 5 edicions;
 Lloc web no oficial a TodoCorazon.net. Pgina no oficial de la 5 edici del concurs;
 Lloc web dels ballarins del programa. Pgina amb fotos i informaci dels ballarins i coristes d'Operacin Triunfo;
 Concert d'Operacin Triunfo 2006 Gira Adelante a Todomusicaymas. Fotografies Bilbao 2007;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372963" title="Cheilinus oxycephalus" nonfiltered="4426" processed="4411" dbindex="144481">

 Cheilinus oxycephalus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, Taiwan i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372964" title="Cheilinus oxyrhynchus" nonfiltered="4427" processed="4412" dbindex="144482">

 Cheilinus oxyrhynchus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372965" title="Alfndega da F" nonfiltered="4428" processed="4413" dbindex="144483">

Alfndega da F s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2001 tenia 5.963 habitants. Limita al nord amb Macedo de Cavaleiros, a l'est amb Mogadouro, al sud amb Torre de Moncorvo i a l'oest amb Vila Flor.



 Freguesies .
 Agrobom;
 Alfndega da F;
 Cerejais;
 Eucsia;
 Ferradosa;
 Gebelim;
 Gouveia;
 Parada;
 Pombal;
 Saldonha;
 Sambade;
 Sendim da Ribeira;
 Sendim da Serra;
 Soeima;
 Vale Pereiro;
 Vales;
 Valverde;
 Vilar Cho;
 Vilarelhos;
 Vilares de Vilaria;

 Enllaos externs .

Cambra Municipal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372969" title="Cheilinus radiatus" nonfiltered="4429" processed="4414" dbindex="144484">

  Cheilinus radiatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372973" title="Cheilinus rhodochrous" nonfiltered="4430" processed="4415" dbindex="144485">

  Cheilinus rhodochrous  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Zanzbar (Tanznia) i Guam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372975" title="Rafael Aceves Lozano" nonfiltered="4431" processed="4416" dbindex="144487">
Rafael Aceves Lozano (San Ildefonso, Segvia, 20 de mar de 1837   Madrid, 21 de febrer de 1876) va ser un compositor espanyol de sarsuela.

El 20 d'octubre de 1853 ingress en el Conservatori de Madrid; al juny de 1858 va obtenir el primer premi de piano i la medalla d'or en els concursos pblics de compositors celebrats el 20 de setembre del mateix any. El 1869 assol en certamen pblic el segon premi per la seua pera El pual de misericordia. Compongu a ms d'altres obres, sent la ms notable i sensitiva, La bola negra sarsuela estrenada el 1870, qu, assol gran xit, i un Stabat Mater, qu, dedic al seu protector el consort de la reina Francesc d'Asss, fou molt elogiat pels entesos. Tamb son seves aquestes composicions: La cancion de amor; La sobrina del rector, Mambr; El testamento azul (en collaboraci amb Francisco Asenjo Barbieri i Cristbal Oudrid); Los titiriteros; El teatro en 1776; El carbonero de Subiza (pardia dEl molinero de Subiza); El trono de Escocia (en collaboraci amb Manuel Fernndez Caballero), Los cuatro sacristanes, la qual va obtenir un gran xit; La bola negra i Mesa revuelta.

El seu germ Francisco Aceves Lozano, tamb era compositor.

 Bibliografia .
Tom nm. 2 de l'Enciclopdia Espasa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372976" title="Cheilinus roseus" nonfiltered="4432" processed="4417" dbindex="144488">

 Cheilinus roseus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall i Samoa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372979" title="Tampereen Pallo-Veikot" nonfiltered="4433" processed="4418" dbindex="144489">

El Tampereen Pallo-Veikot o TPV s un club de futbol finlands de la ciutat de Tampere.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1930 com un club de treballadors. En el passat va tenir seccions de bandy, boxa i hoquei sobre gel, per actualment s noms un club de futbol.

Durant els anys 50, els clubs de la Federaci Finlandesa d'Esports per a Treballadors disputaven les seves prpies competicions. El club guany el campionat d'aquesta federaci sis cops. Posteriorment s'un a la Federaci Finlandesa de Futbol on es proclam campi de lliga el 1994.

L'any 1998 el club va fer plans per unir-se al FC Ilves per formar el Tampere United, per finalment no es realitz.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (1):;
1994;

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372980" title="Cheilinus trilobatus" nonfiltered="4434" processed="4419" dbindex="144490">

  Cheilinus trilobatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372996" title="Cheilinus undulatus" nonfiltered="4435" processed="4420" dbindex="144491">


 Cheilinus undulatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 229 cm de longitud total i 191 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="372998" title="Cheilinus unifasciatus" nonfiltered="4436" processed="4421" dbindex="144492">

 Cheilinus unifasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu, el nord-oest d'Austrlia i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373000" title="Enrico Mollo" nonfiltered="4437" processed="4422" dbindex="144494">

Enrico Mollo (Moncallieri , 24 de juliol de 1913   Tor, 10 de mar de 1992) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1935 i 1946. Bon escalador, va guanyar el Giro de Llombardia de 1935, la Copa Bernocchi de 1936, el Giro dels Tres Mars el 1938, les Tres Valls Varesines i el Giro dels Apenins de 1946. Va crrer en cinc edicions del Giro d'Itlia, sent la seva millor classificaci la segona posici el 1940. 

Palmars.
1935;
 1r del Giro de Lombardia;
1936;
 1r de la Copa Bernocchi;
1938;
 1r al Giro dels Tres Mars;
1939;
 1r del Gran premi de la muntanya de la Volta a Sussa;
1946;
 1r de la Copa Ciutat d'Asti;
 1r del Tres Valls Varesines;
 1r del Giro dels Apenins;

Resultats al Giro d'Itlia.
1936. 9 de la classificaci general;
1937. 3r de la classificaci general;
1939. 26 de la classificaci general;
1940. 2n de la classificaci general;
1946. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1938. 38 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars a museociclismo.it;
Palmars a sitiodeciclismo.net;
Palmars a ibrocco.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373002" title="Boticas" nonfiltered="4438" processed="4423" dbindex="144495">

Boticas s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2001 tenia 6.417 habitants. Est format per 16 freguesies. Limita a l'oest i nordoest amb Montalegre, a l'est amb Chaves, al sudest amb Vila Pouca de Aguiar, al sud amb Ribeira de Pena i al sudoest amb Cabeceiras de Basto. El concelho fou creat en 1836 per desmembrament de Montalegre.

Poblaci.


Freguesies.
 Alturas do Barroso;
 Ardos;
 Bea;
 Bobadela;
 Boticas;
 Cerdedo;
 Codessoso;
 Covas do Barroso;
 Curros;
 Dornelas;
 Fies do Tmega;
 Granja;
 Pinho;
 So Salvador de Viveiro;
 Sapios;
 Vilas;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373005" title="Kokkolan Palloveikot" nonfiltered="4439" processed="4424" dbindex="144496">

El Kokkolan Palloveikot o KPV s un club de futbol finlands de la ciutat de Kokkola.

L'equip s el club de parla finesa de la ciutat. El seu rival s el club de parla sueca GBK Kokkola.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (1):;
1969;

 Futbolistes destacats .
 Keith Armstrong;
 Ramon Bailey;
 Chad Botha;
 Ryan Botha;
 Jukka Hakala;
 Pekka Kainu;
 Miika Koppinen;
 Tero Koskela;
 Steve Modeste;
 Jaime Rodriguez;
 Henri Myntti;
 Juha Reini;
 Noam Surrier;
 Eddy Torrest;
 Tuomas Uusimki;
 Dawda Bah;
 Demba Savage;

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373008" title="Vasa Idrottsfreningen Kamraterna" nonfiltered="4440" processed="4425" dbindex="144497">

El Vasa Idrottsfreningen Kamraterna s un club de futbol finlands de la ciutat de Vaasa.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1900. Va canviar de nom el 1988 desprs de fusionar-se amb un club anomenat BK-48, anomenant-se BK-IFK durant els anys 90. El nom retorn a l'original VIFK l'any 2000.

 Palmars .
Lliga finlandesa de futbol (3):;
1944, 1946, 1953;

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373010" title="Chaves" nonfiltered="4441" processed="4426" dbindex="144498">

Chaves s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 44.186 habitants. Limita al nord amb la provncia d'Orense (Galcia), a l'est amb Vinhais, al sudest amb Valpaos, al sudoest amb Vila Pouca de Aguiar i a l'oest amb Boticas i Montalegre.

 Freguesies .


 Flaviencs Illustres .
 Antnio Joaquim Granjo ;
 Cndido Sotto Maior;
 Mrio Carneiro;
 Rodrigo Domingos de Sousa Coutinho Barbosa;
 Francisco da Costa Gomes;
 Gayo Sevio Lupo ;
 Joo Gonalves da Costa;
 Nadir Afonso;

 Galeria d'imatges .
 Food .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373015" title="Macedo de Cavaleiros" nonfiltered="4442" processed="4427" dbindex="144499">

Macedo de Cavaleiros s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2001 tenia 44.186 habitants. Es divideix en 38 freguesies. Limita al nord amb Vinhais, al nordest amb Bragana, a l'est amb Vimioso, al sud amb Mogadouro i Alfndega da F, a sudoest amb Vila Flor i a l'oest amb Mirandela.



Freguesies.
 Ala;
 Amendoeira;
 Arcas;
 Bagueixe;
 Bornes;
 Burga;
 Carrapatas;
 Castelos;
 Chacim;
 Cortios;
 Corujas;
 Edroso;
 Espadanedo;
 Ferreira;
 Grij, anteriorment Grij de Vale Benfeito;
 Lagoa;
 Lamalonga;
 Lamas, anteriorment Lamas de Podence;
 Lombo;
 Macedo de Cavaleiros;
 Morais;
 Murs;
 Olmos;
 Peredo;
 Podence;
 Salselas;
 Santa Combinha;
 Sezulfe;
 Soutelo Mourisco;
 Talhas;
 Talhinhas;
 Vale Benfeito;
 Vale da Porca;
 Vale de Prados;
 Vilar do Monte;
 Vilarinho de Agrocho;
 Vilarinho do Monte;
 Vinhas;

Enllaos externs.
Vdeo sobre Macedo de Cavaleiros;
Cambra Municipal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373016" title="Sergio Asenjo Andrs" nonfiltered="4443" processed="4428" dbindex="144500">

Sergio Asenjo Andrs (nascut el 28 de juny de 1989 a Palncia), conegut futbolsticament com Asenjo, s un porter que juga actualment al Real Valladolid.

Biografia.

Va comenar a jugar a les categories inferiors del Real Valladolid, on aviat va demostrar el seu talent defensant la porteria.

La temporada 2006-07 va comenar a jugar amb l'equip filial, a la Segona Divisi B, on va jugar 29 partits, encaixant 36 gols.

Va esdevenir el tercer porter del primer equip a la temporada 2007-08, per aviat va aconseguir fer-se un lloc a la alineaci titular, en detriment del porter francs Ludovic Butelle i del veter Alberto. Va debutar el 2 de desembre del 2007 a un Real Valladolid 2 - Vila-real CF 0.

Grcies a les seves grans actuacions, va renovar el seu contracte per tres anys amb l'entitat castellana el gener del 2008, signant aix el seu primer contracte professional.

Palmars.

 Campionat d'Europa de seleccions sots-19. (2007);

Enllaos externs.
Plana web sobre el jugador ;
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373021" title="Francisco Aceves Lozano" nonfiltered="4444" processed="4429" dbindex="144501">
Francisco Aceves Lozano (San Ildefonso, Segvia, 11 de maig de 1844- ?) va ser un compositor espanyol.

Ingress en el conservatori de Madrid el 17 de setembre de 1865, en els concursos pblics d'harmonia, celebrats en el mateix establiment al juny de 1868 obtingu el primer premi. Germ del tamb compositor, Rafael Aceves Lozano, fou deixeble del mestre Miquel Galiana.

 Bibliografia .
Tom nm. 2 de l'Enciclopdia Espasa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373023" title="Mirandela" nonfiltered="4445" processed="4430" dbindex="144502">

Mirandela s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2001 tenia 25.742 habitants. Es divideix en 37 freguesies. Limita al nord amb Vinhais, a l'est amb Macedo de Cavaleiros, al sud amb Vila Flor i Carrazeda de Ansies i a l'oest amb Mura i Valpaos.

Histria.
Alfons III va fer una carta de poblament el 25 de maig de 1250. Fou reconeguda com a ciutat el 28 de juny de 1984.



 Freguesies .
 Abambres;
 Abreiro;
 Aguieiras;
 Alvites;
 Avantos;
 Avidagos;
 Barcel;
 Boua;
 Cabanelas;
 Caravelas;
 Carvalhais;
 Cedes;
 Cobro;
 Fradizela;
 Franco;
 Frechas;
 Freixeda;
 Lamas de Orelho;
 Marmelos;
 Mascarenhas;
 Mirandela;
 Mrias;
 Navalho;
 Passos;
 Pereira;
 Romeu;
 So Pedro Velho;
 So Salvador;
 Sues;
 Torre de Dona Chama;
 Vale de Asnes;
 Vale de Gouvinhas;
 Vale de Salgueiro;
 Vale de Telhas;
 Valverde;
 Vila Boa;
 Vila Verde;

Enllaos externs.

 Fotos de Mirandela;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373030" title="Astabed" nonfiltered="4446" processed="4431" dbindex="144503">
Astabed fou un crrec de la cort sassnida d'existncia dubtosa. Se sap que el van portar tres persones, per per dues fonts siraques, que podrien tenir un origen nic i que haurien confs astabed (segons Josu l'Estilita, equivalent a magister militum o comandant en cap de l'exrcit) amb aspahbed (cap de l'exrcit o cap de la cavalleria).

Les tres persones que el van portar foren:

El general B  , nomenat per Kobad I per acordar un armistici amb el general bizant Celer (505). Va morir el mateix anys abans d'arribar a un acord. Els bizantins l'anomenen Aspebedes (Procopiu a De Bello Persico  1.9.24), Aspetios (Theofanes, Chronography, 1838, I, p. 228), o  Aspevedes (Foci, Bibliotheca  63), mentre Josu l'Estilita l'anomena Astabed (sirac Astabid, tamb a Zacaries el Rector);

Un general que va substituir a l'anterior, de nom desconegut, que va signat l'armistici (506).

Un general nomenat (527) per Kobad I per negociar amb Hipati o Hipaci i Farsman (Farasmanes) representants de l'emperador. es segurament el mateix que l'anterior. ;

Tamb ho va portar un alt oficial que va dirigir un exercit contra els bizantins al nord de Mesopotmia uns anys desprs per es suposa que encara fou el mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373031" title="Daniel Cifuentes Alfaro" nonfiltered="4447" processed="4432" dbindex="144504">

Daniel Cifuentes Alfaro, conegut futbolsticament com Cifu (nascut el 13 de juliol de 1980 a Madrid). Actualment est sense equip.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373032" title="Alberto Marcos Rey" nonfiltered="4448" processed="4433" dbindex="144505">

Alberto Marcos Rey, conegut futbolsticament com Marcos (nascut el 15 de febrer de 1974 a Camarma de Esteruelas, Madrid), s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373033" title="Mogadouro" nonfiltered="4449" processed="4434" dbindex="144506">

Mogadouro s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. Es divideix en 28 freguesies. Limita al nord amb els municipis de Macedo de Cavaleiros i Vimioso, al nordest amb Miranda do Douro, al sudest amb Saucelle i Vilvestre, al sud amb Freixo de Espada  Cinta i Torre de Moncorvo i a l'oest amb Alfndega da F.

Histria.
El municipi va rebre una carta foral d'Alfons III el 27 de desembre de 1272.

Poblaci.


Freguesies.

 Azinhoso;
 Bemposta;
 Bru;
 Brunhoso;
 Brunhozinho;
 Castanheira;
 Castelo Branco;
 Castro Vicente;
 Meirinhos;
 Mogadouro;
 Paradela;
 Penas Rias;
 Peredo da Bemposta;
 Remondes;
 Saldanha;
 Sanhoane;
 So Martinho do Peso;
 Soutelo;
 T;
 Travanca;
 Urrs;
 Vale da Madre;
 Vale de Porco;
 Valverde;
 Ventozelo;
 Vila de Ala;
 Vilar de Rei;
 Vilarinho dos Galegos;
 
Enllaos externs.
Portal Mogadouro Online ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373038" title="Ferran Acua" nonfiltered="4450" processed="4435" dbindex="144507">
Ferran Acua (Elx, pels voltants de 1690 - Xtiva, ?) fou un organista valenci. 
 
Segu la carrera eclesistica a Oriola, i, ordenat sacerdot, se li conced la plaa d'organista a la Colegiata d'Alacant, la qual desenvolup durant uns anys, fins qu, mitjanant una brillant i honrosa oposici, obtingu el 1735 la de mestre de capella de la Seu de Xtiva, demostrant en ella llurs vlids i llargs coneixements musicals i de gran competncia com hbil i consumat organista, a ms de demostrar-la tanmateix coma a compositor, de no menors i valuoses condicions. Deix escrites, i s conserven en aquell arxiu, les obres segent, a 5, 6, 7, 8 i 10 veus: Calenda, Rosario, Lauda Sin, Gozos a Nuestra Seora de la Seo, Regina caeli, Motete a la Virgen, Oh, admirable!, Dixit, Beatus vir, Lauda Jerusalem, Magnificat, lactus sumi  Domine ad adjavandum, algunes d'elles amb acompanyament; varies misses i canons de Nadal en lletra castellana, mereixent especial menci un Dominus dixit, i diversos oratoris que escriv amb collaboraci amb llur germ Joan.

Referncies.
 Tom nm. 2 de l'Enciclopdia Espasa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373039" title="Sindicat Agrcola de Cervera" nonfiltered="4451" processed="4436" dbindex="144508">
El Sindicat Agrcola de Cervera va ser obra de l'arquitecte modernista Csar Martinell, que per tal de comparar-lo amb les torres del campanar i de la Universitat va donar-li la forma peculiar que coneixem amb l'erecci d'una "torre de treball", que tamb esdevindria un dels perfils emblemtics de Cervera.

El Sindicat va ser fundat el 1919 per iniciativa d'un grup de pagesos de 121 pobles de tota la comarca sota la direcci de Ramon Vidal Trull, propietari terratinent de Montpalau. Plegats volien fer front a l'aband del camp per part de moltes famlies, que en aquella poca ja comenava a ser evident. Cap als anys cinquanta, el Sindicat comptava amb unes installacions capdavanteres en el mn rural, amb els ms diversos equipaments. Tamb tenia una flota de transport i un magatzem a Sant Guim de Freixenet, obra del mateix arquitecte, Csar Martinell, que havia estat deixeble de Gaud i s'especialitz en construccions de carcter agrcola, com molts dels cellers cooperatius de les comarques de Tarragona.

Combinant les formes modernistes i els nous materials, Martinell va saber dotar d'una gran bellesa les construccions funcionals prpies del mn del treball. El Sindicat s l'edifici modernista ms important de Cervera amb el que es va fer front a una llei que prohibia la comercialitzaci del blat ms enll dels lmits provincials. L'estratgia del Sindicat Agrcola de Cervera per afrontar aquesta llei va fonamentar-se en la conversi d'aquesta entitat en fabricant de farina, producte que no tenia limitacions en la comercialitzaci. Aquesta estratgia s, doncs, la que explica la construcci de la farinera del Sindicat Agrcola de Cervera. 

Referncies.
MAX TURULL, R. Histria grfica de la Segarra. Cervera, 2001. Centre municipal de cultura i Consell Comarcal de la Segarra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373040" title="Notolabrus" nonfiltered="4452" processed="4437" dbindex="144509">


Notolabrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Notolabrus celidotus ;
 Notolabrus cinctus ;
 Notolabrus fucicola ;
 Notolabrus gymnogenis ;
 Notolabrus inscriptus ;
 Notolabrus parilus ;
 Notolabrus tetricus ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell B. C. 1988. Revision of the labrid fish genus Pseudolabrus and allied genera. Rec. Aust. Mus. Suppl. 9. 1-72, plus addendum after plates.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373041" title="Montalegre (Portugal)" nonfiltered="4453" processed="4438" dbindex="144510">

Montalegre s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. Es divideix en 36 freguesies. Limita al nord amb Galcia, a l'est amb Chaves, al sudest amb Boticas, al sud amb Cabeceiras de Basto, a sudoest amb Vieira do Minho i a l'oest amb Terras de Bouro.

Poblacin.


Freguesies.

 Cabril;
 Cambeses do Rio;
 Cervos;
 Ch;
 Contim;
 Coveles;
 Covelo do Gers;
 Dones;
 Ferral;
 Fervidelas;
 Fies do Rio;
 Frades do Rio;
 Gralhas;
 Meixedo;
 Meixide;
 Montalegre;
 Morgade;
 Mourilhe;
 Negres;
 Outeiro;
 Padornelos;
 Padroso;
 Paradela;
 Pites das Jnias;
 Pondras;
 Reigoso;
 Salto;
 Santo Andr;
 Sarraquinhos;
 Sezelhe;
 Solveira;
 Tourm;
 Venda Nova;
 Viade de Baixo;
 Vila da Ponte;
 Vilar de Perdizes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373042" title="Astara" nonfiltered="4454" processed="4439" dbindex="144511">


Astara (Iran), ciutat d'Iran;
Astara (Azerbaidjan), ciutat d'Azerbaidjan;
Districte d'Astara, districte d'Azerbaidjan;
Riu Astara, riu que marca la frontera entre Iran i Azerbaidjan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373045" title="Mura" nonfiltered="4455" processed="4440" dbindex="144512">

Mura s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. s dividida en 9 freguesies. Llimita al nord amb Valpaos, a l'est amb Mirandela, al sudest amb Carrazeda de Ansies, al sudoest amb Alij i al nordoest amb Vila Pouca de Aguiar.

Poblaci.


Freguesies.

 Candedo;
 Carva;
 Fiolhoso;
 Jou;
 Mura;
 Noura;
 Palheiros;
 Valongo de Milhais;
 Candedo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373046" title="Astara (Iran)" nonfiltered="4456" processed="4441" dbindex="144513">
Astara (     ) s una ciutat d'Iran a la provncia de Gilan, a la frontera d'Azerbaidjan, separada d'aquest estat pel riu Astara, i on a l'altra costat hi una ciutat homnima (lmit fixat pel tractat de Gulistan del 1813). Esta a tocar de la marc Cspia i es un centre comercial pel Caucas. El seu nom deriva d'un aparaula talish        (Osta-ro o hosta-ro), que vol dir "el lloc on el viatge va lent" (degut a la lentitud que hi havia antigament en el transport per les maresmes de la rodalia). 

 Histria  .

s esmentada per primer cop com Astarabad al segle X. Al segle XIV fou la seu d'un petit principat depenen del ispahbad (esfahbad o espahbad(-bod)) de Gilan. A partir del segle XVI el territori va pertnyer als khans d'Astara, d'tnia talish, que eren autnoms encara que nominalment subordinats als governadors de Gilan o d'Ardabil. Van tenir importncia localment a la histria de la zona de la mar Cspia.

El 1813 quan es va establir la frontera al riu, al nord d'aquest hi havia la ciutat i al sud no hi havia res i s'hi van fixar les installacions frontereres; per degut al comer va sorgir la ciutat. A partir del 1924 la frontera es va tancar i les dues ciutats es van desenvolupar separadament. El port del costat irani va aturar les seves activitats el 1940 i el comer, ja redut es va limitar encara ms. Des de 1970 Iran va exportar per aquest punt gas natural com a final d'un gasoducte entre Aqa Jari i Astari.

La poblaci de la vila Iraniana era de 14.150 habitants el 1976. Fins el 1963 fou capital d'un comtat (ba  o bakhsh) de la provncia (ahrest n) d'Ardabil dins l'Azerbaidjan Oriental, per en aquesta data fou separada de la regi de l'Azerbaidjan i unida al Gilan. Els khans de Namin, d'origen talish per assimilats als zeris, eren els majors terratinents, per van perdre moltes possessions per la reforma agrria.

 Poblaci.
 Poblaci: uns 90.000 habitants;
 Religi: musulmans xites amb minoria sunnita ;
 tnies: talish, zeris;
 Llenguatge: talish, zeri, persa, gilani i galyisi ;

 Personatges .
 Nima Youshij, poeta (exiliat);
 Behzad Behzadi, lingista zeri;
 Payan Rafat, futbolista;
 Akbar Exir, poeta;

 Referncies .


 Enllos externs  .
 Astara entrada a la Encyclopdia Iranica;
 Pluges ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373047" title="Districte d'Astara" nonfiltered="4457" processed="4442" dbindex="144514">
El districte d'Astara s una divisi administrativa de l'Azerbaijan situada a lextrem sud del pas. La capital s la ciutat d'Astara, a la riba del riu Astara, i honnima de la ciutat iraniana a l'altra costat del riu (vegeu Astara)

La poblaci del districte es de 89.600 habitants i la superfcie de 620 km2.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373048" title="Jos Antonio Garca Calvo" nonfiltered="4458" processed="4443" dbindex="144515">

Jos Antonio Garca Calvo (nascut l'1 d'abril de 1975 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373049" title="Valpaos" nonfiltered="4459" processed="4444" dbindex="144516">

Valpaos s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. Es divideix en 31 freguesies. Limita al nordoest amb Chaves, a l'est amb Vinhais i Mirandela, al sud amb Mura i a l'oest amb Vila Pouca de Aguiar. Fou creada el 1836 per desmembrament de Chaves.

Poblaci.


Freguesies.

 gua Revs e Crasto;
 Algeriz;
 Alvarelhos;
 Barreiros;
 Bouoes;
 Canaveses;
 Carrazedo de Montenegro;
 Curros;
 Erves;
 Fies;
 Fornos do Pinhal;
 Fries;
 Lebuo;
 Nozelos;
 Padrela e Tazem;
 Possacos;
 Rio Torto;
 Sanfins;
 Santa Maria de Emeres;
 Santa Valha;
 Santiago da Ribeira de Alhariz;
 So Joo da Corveira;
 So Pedro de Veiga de Lila;
 Serapicos;
 Sonim;
 Tinhela;
 Vales;
 Valpaos;
 Vassal;
 Veiga de Lila;
 Vilarandelo;

 Enllaos externs .
 Valpaos on line;
 Pla Director Municipal ;
 500 fotos sobre Valpaos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373051" title="Notolabrus celidotus" nonfiltered="4460" processed="4445" dbindex="144517">

 Notolabrus celidotus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373057" title="Notolabrus cinctus" nonfiltered="4461" processed="4446" dbindex="144518">

 Notolabrus cinctus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 29,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373058" title="Vila Pouca de Aguiar" nonfiltered="4462" processed="4447" dbindex="144519">

Vila Pouca de Aguiar s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Chaves, a l'est amb Valpaos i Mura, al sud amb Alij, Sabrosa i Vila Real, a l'oest amb Ribeira de Pena i al nordoest amb Boticas.

 Freguesies . 
 Afonsim;
 Alfarela de Jales;
 Bornes de Aguiar;
 Bragado;
 Capeludos;
 Gouves da Serra;
 Lixa do Alvo;
 Parada de Monteiros;
 Pensalvos;
 Sabroso de Aguiar;
 Santa Marta da Montanha;
 Soutelo de Aguiar;
 Teles;
 Tresminas;
 Valoura;
 Vila Pouca de Aguiar;
 Vreia de Bornes;
 Vreia de Jales;

 Poblaci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373061" title="Borja Fernndez Fernndez" nonfiltered="4463" processed="4448" dbindex="144520">

Borja Fernndez Fernndez (nascut el 14 de gener de 1981 a Ourense), s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid.

Trajectria.

Va comenar a jugar al planter del Pavilln Ourense de la seva localitat natal. Als quinze anys va deixar Galcia per jugar a les categories inferiors del Real Madrid CF. 

Desprs de jugar al Real Madrid C i al Real Madrid Castilla va jugar amb el primer equip a la Copa del Rei 2001-02, debutant a Primera Divisi el 2 de setembre de 2003, a l'estadi El Madrigal.

La temporada 2005-06 va jugar cedit al Reial Mallorca i traspasat posteriorment al Real Valladolid a la campanya 2006-07, on juga actualment.


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;
Perfil del jugador - Web oficial del Real Valladolid ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373062" title="Astara (Azerbaidjan)" nonfiltered="4464" processed="4449" dbindex="144521">
Astara s una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del raion o districte d'Astara, situada a l'extrem sud del pas, a la costa de la mar Cspia i a la riba del riu Astara. La ciutat iraniana del mateix nom  (Astara)a la riba sud, va sorgir posteriorment a la cessi de la ciutat del nord del riu a Rssia el 1813.

 Histria .

s esmentada per primer cop com Astarabad al segle X. Al segle XIV fou la seu d'un petit principat depenen del ispahbad (esfahbad o espahbad(-bod)) de Gilan. A partir del segle XVI el territori va pertnyer als khans d'Astara, d'tnia talish, que eren autnoms encara que nominalment subordinats als governadors de Gilan o d'Ardabil. Van tenir importncia localment a la histria de la zona de la mar Cspia.

El 1813 quan es va establir la frontera al riu, al nord d'aquest hi havia la ciutat i al sud no hi havia res; la ciutat va passar aix a Rssia, mentre al sud del riu va sorgir una nova ciutat.

La ciutat russa, poblada d'zeris i talish tenia una poblaci el 1979 de 14.200 habitants. Est unida per tren a Lenkoran i Bak. La poblaci al 2008 era de 16.130 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373063" title="Notolabrus fucicola" nonfiltered="4465" processed="4450" dbindex="144522">

 Notolabrus fucicola   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud d'Austrlia (des d'Austrlia Meridional fins a Nova Galles del Sud, incloent-hi Tasmnia) fins a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373064" title="Notolabrus gymnogenis" nonfiltered="4466" processed="4451" dbindex="144523">

  Notolabrus gymnogenis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia (sud de Queensland i Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373065" title="Vinhais" nonfiltered="4467" processed="4452" dbindex="144524">

Vinhais s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la subregi de l'Alt Trs-os-Montes.L'any 2006 tenia 10.583 habitants. Es divideix en 35 freguesies. Limita al nord i oest amb Galcia, a l'est amb Bragana, al sud amb Macedo de Cavaleiros i Mirandela i a l'oest amb Valpaos i Chaves.

 Poblaci .



 Freguesies .

 Agrocho;
 Alvaredos;
 Candedo;
 Celas;
 Curopos;
 Edral;
 Edrosa;
 Ervedosa;
 Fresulfe;
 Mofreita;
 Moimenta;
 Montouto;
 Nunes;
 Ousilho;
 Pa;
 Penhas Juntas;
 Pinheiro Novo;
 Quirs;
 Rebordelo;
 Santa Cruz;
 Santalha;
 So Jomil;
 Sobreir de Baixo;
 Soeira;
 Travanca;
 Tuizelo;
 Vale das Fontes;
 Vale de Janeiro;
 Vila Boa de Ousilho;
 Vila Verde;
 Vilar de Lomba;
 Vilar de Ossos;
 Vilar de Peregrinos;
 Vilar Seco de Lomba;
 Vinhais;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373067" title="Notolabrus inscriptus" nonfiltered="4468" processed="4453" dbindex="144525">

  Notolabrus inscriptus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373068" title="Notolabrus parilus" nonfiltered="4469" processed="4454" dbindex="144526">

  Notolabrus parilus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia: Victria, Austrlia Meridional i sud d'Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373069" title="Badia d'Astarabad" nonfiltered="4470" processed="4455" dbindex="144527">
La badia d'Astarabad, tamb anomenada Badia de Gorgan o Kalij-e Gorgan, s una llacuna d'Iran, al extrem sud-est de la mar Cspia d'uns 40 km de llarga pero poc fonda. La pennsula de Miankala, una estreta llengua de terra, la separa de la mar. 

Com a resultat de la filtraci cap a la mar la badia s'encongeix; les tres illes d'Ashurada ara ja formen part de la pennsula i han sorgit maresmes. La pennsula esta deshabitada per hi ha diversos llogarets a la costa sud de la badia, quasi tots de pescadors. Els dos unics ports son Bandar-e Gaz i Bandar-e Torkaman (antic Bandar-e Shah fins 1979); aquest darrer servia a les pesqueries sovitiques per la baixada del nivell de la mar Cspia en uns dos metres entre 1930 i 1945 el port va deixar de ser til.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373072" title="Notolabrus tetricus" nonfiltered="4471" processed="4456" dbindex="144528">

  Notolabrus tetricus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia: des de Nova Galles del Sud fins a Austrlia Meridional, incloent-hi Tasmnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373076" title="Astarak" nonfiltered="4472" processed="4457" dbindex="144529">
Astarak o Ashtarak s una vila del districte armeni d'Abaran a uns 10 km al nord-oest de Erevan on el 29 d'agost de 1827 els perses van derrotar als russos durant la Segona Guerra Russopersa. La batalla s coneguda tamb com batalla d'Oshakan (persa Awak n). 

El comandant rus Ivan Fedorovich Paskevich, va haver d'aixecar el setge d'Erevan el 1 de juliol de 1827 i es va dirigir cap a Nakhitxevan; els ferits foren deixats al monestir de Echmiadzin (U  Kelis ) violant la seva neutralitat garantida pel tractat de Gulistan de 1813. El comandant persa, el prncep hereu Abbas Mirza, planejava avanar cap a Gumru (desprs Alexandropol i Leninakan) i Tbilisi, per va assetjar el monestir (agost) i una fora russa de entre tres i sis mil homes es va dirigir al monestir en ajut dels seus companys sota la direcci del general Afanasii Ivanovich Krasovskii. Abb s Mirza va deixar dos subordinats per continuar el setge i ell va anar amb l'exrcit a trobar als russos als que va enfrontar a Astarak (Atarak) el 29 d'agost de 1827 (17 d'agost segons l'antic calendari); els russos foren derrotats i es van retirar sent interceptats per la cavalleria d'Abbas Mirza; els russos no es rendien ja que els ferits eren assassinats pels perses contra les ordes del seu cap. Les baixes russes foren de entre 1150 i 3200 homes i les perses uns 400. Afanasii Ivanovich Krasovskii ferit va poder arribar a Echmiadzin amb uns mil o dos mil homes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373083" title="Paracheilinus" nonfiltered="4473" processed="4458" dbindex="144530">

Paracheilinus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Paracheilinus angulatus .
Paracheilinus attenuatus  .
Paracheilinus bellae .
Paracheilinus carpenteri  .
Paracheilinus cyaneus .
Paracheilinus filamentosus  .
Paracheilinus flavianalis .
Paracheilinus hemitaeniatus  .
Paracheilinus lineopunctatus .
Paracheilinus mccoskeri  .
Paracheilinus nursalim  .;
Paracheilinus octotaenia .
Paracheilinus piscilineatus  .
Paracheilinus rubricaudalis .
Paracheilinus togeanensis  .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux-Estve R. & Fourmanoir P. 1955. Poissons capturs par la mission de la "Calypso" en Mer Rouge. Ann. Inst. Ocanogr. Monaco (N. S.) v. 30 (art. 7). 195-203.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373084" title="Paracheilinus angulatus" nonfiltered="4474" processed="4459" dbindex="144531">

Paracheilinus angulatus    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373085" title="Paracheilinus attenuatus" nonfiltered="4475" processed="4460" dbindex="144532">

 Paracheilinus attenuatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373087" title="Paracheilinus bellae" nonfiltered="4476" processed="4461" dbindex="144533">

  Paracheilinus bellae  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373089" title="Esteban de Bilbao Egua" nonfiltered="4477" processed="4462" dbindex="144534">
Esteban de Bilbao Egua (Bilbao, 11 de gener de 1879-Durango, 23 de setembre, 1970) va ser un poltic  basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos crrecs de rellevncia poltica des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala ms conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com diputat, senador, president de la Diputaci de Biscaia i ministre de Justcia.

 Primers anys .
Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carl des de jove, i ja en 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, per va ser susps del crrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. En 1916 fou escollit per Tolosa (Guipscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitria). Dintre del carlisme era d'orientaci jaumista (partidari de Jaume de Borb i de Borb-Parma) quan es va dividir el carlisme en 1918. 

Va participar en la clausura del Congrs d'Estudis Bascos de 1918. En 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secci d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.

Dictadura de Primo de Rivera. 
Va collaborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputaci de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Aix va provocar la seva expulsi dels jaumistes tant per la seva collaboraci amb la dictadura com pel reconeixement de Alfons XIII.

Segona Repblica. 
Durant la Segona Repblica Espanyola va ser cap de la Comuni Tradicionalista, enemic de la Repblica i implicat en l'intent de cop d'Estat de Jos Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions segents. Fou escollit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, per el govern de la Repblica ho va confinar en Lugo per les seves conspiracions.

Franquisme. 
A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser recls al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a travs de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Rgil, passant a zona de control del bndol nacional, integrant-se en la junta poltica de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justcia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertnyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser collaborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Espaol","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Da".

 Obres .
Discursos varios, Madrid, 1940;
Aparisi y Guijarro, San Sebastin, 1941;
La idea del orden como fundamento de una filosofa poltica, singularmente del pensamiento de Vzquez Mella, Madrid, 1945;
Jaime Balmes y el pensamiento filosfico actual, Barcelona, 1949;
La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.

 Enllaos externs .
 Esteban de Bilbao a l'Enciclopdia Auamendi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373090" title="Paracheilinus carpenteri" nonfiltered="4478" processed="4463" dbindex="144535">

 Paracheilinus carpenteri   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Filipines fins a Taiwan, nord de Bali, Flores i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373092" title="Mikve" nonfiltered="4479" processed="4464" dbindex="144536">

La Mikve s un bany ritual utilitzat per la purificaci de persones en els rituals del judaisme.

Practicat dins un contenidor d'aigua o banyera a on una persona pugui submergir-se completament. La Mikve no pot estar plena amb aigua estancada, si no que t de ser aigua corrent.

Pot ser usat, tant per homes com per dones, avui en dia noms les dones conserven l'obligaci de utilitzar la Mikve en forma ritual set dies desprs de la culminaci de cada cicle menstrual. Alguns homes acostumen a fer servir el Mikve noms a la viglia de Yom Kipur o dia del Perd, mentre que entre els jueus Jasdics el practiquen a diari.

Enllaos externs.
La Fortalesa de la dona Jueva;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373093" title="Javier Martnez de Morentn" nonfiltered="4480" processed="4465" dbindex="144537">
Javier Martnez de Morentin Lpez (Los Arcos, Navarra, 1887-Sria, 27 de gener de 1949) fou un poltic carl navarrs. Diputat foral per la merindad d'Estella en 1928. Representant dels Sindicats Agraris Catlics de Navarra. en l'Assemblea Nacional de la dictadura de Primo de Rivera. President de la Federaci Agro-Social de Navarra. Representant a Corts a les eleccions de novembre de 1933 i el febrer de 1936 pel Bloc de Dretes (Vegeu ). 

A l'inici de la Guerra Civil va ser membre de la Junta Central Carlina de Guerra de Navarra. Delegat d'Armament en la Junta Nacional Carlina de Guerra a l'agost de 1936. Va ser una de les personalitats encarregades de gestionar el bescanvi de presoners amb els republicans. Desprs de la guerra en 1940 va ser Diputat Foral, i nomenat vicepresident en 1948 quan va dimitir el comte de Rodezno, Toms Dominguez Arvalo. Aquest crrec i el de president de la instituci Prncep de Viana els va mantenir fins a la seva mort l'any segent, el 27 de gener de 1949 en un accident d'autombil. 

 Referncies .
 Villanueva, Aurora (1998). El Carlismo Navarro Durante el Primer Franquismo. San Sebastin de los Reyes (Madrid): ACTAS SL. ISBN 84-87863-71-X.
Enciclopdia digital del Pas Basc "Auamendi";






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373098" title="Federaci Agro-Social de Navarra" nonfiltered="4481" processed="4466" dbindex="144538">
La Federaci Agro-Social de Navarra (FASN) des de 1922 amb anterioritat, anomenada Federaci Catlico-Social de Navarra (creada en 1910) va ser l'associaci on es van agrupar les obres catlic-socials de Navarra. De carcter conservador i enfrontat al socialisme, fou el suport ms ferm dels interessos i ideals dels terratinents fins a 1935.

 Cooperativisme agrcola catlic . 
Es va iniciar en 1904 i estava inspirat en les doctrines de la Rerum novarum de Lle XIII de 1891. Va Ser promogut pel socileg jesuta Antonio Viecent i els seus deixebles navarresos Victoriano Flamarique, rector d'Olite i Antonio Yoldi, tamb sacerdot d'Estella i professor de sociologia. Aquests van ser fundant les Caixes Rurals amb la intenci d'atendre als ms despossets amb participaci majoritria inicial de camperols i jornalers. Aquests propsits es van modificar quan la jerarquia diocesana i la burgesia terratenent van assumir el seu control. A partir de llavors li van donar un marcat signe proteccionista, conservador i antisocialista. 

El bisbe Lpez de Mendoza va crear el Consell Dioces de les Corporacions Catlic-Obreres de Navarra que ell mateix presidia i entre els membres de la qual estava l'enginyer Serapio Huici i els terratinents Manuel Izu i Jos Snchez Marco, Diputats a Corts. Al mateix temps es van anar creant els Sindicats Catlics que agrupava als seus associats d'aquestes caixes, que evolucionarien a la Federaci Catlico-Social de Navarra.

 Activitat .
Partidria del dret a la propietat privat i amb la pretensi que els camperols es convertissin en propietaris mitjanant la compra de finques. En pocs casos es va assolir l'adquisici de terres pels camperols. A travs de les Caixes es van assolir importants activitats en favor dels pagesos. A ms de promoure l'estalvi, fer prstecs, procurar abonaments i simientes. Va organitzar diversos serveis com Cooperatives de Graners, de cellers i de consum; Cercles Catlics i segurs contra pedra i contra accidents de treball i la Federaci de Sindicats de Treballadors del Camp. En 1935 constituen la FASN 13.242 socis en cent cinquanta entitats (106 caixes rurals, 21 Sindicats Agrcoles, 13 Graners Cooperatius, 3 Cellers Cooperatives i 2 Cooperatives de consum).

 Alguns presidents . 
1910-1912, vescomte de Valderro.
1924-1929, Javier Martnez de Morentn.
1929-1931, Justo Garrn Moso.
1931-1933, Esteban Ezcurra.

 Bibliografia .
 Jimeno Juro, Jos Mara (2007). Navarra en la poca moderna y contempornea. Pamplona: Pamiela. ISBN 978-84-7681-457-4.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373100" title="Paracheilinus cyaneus" nonfiltered="4482" processed="4467" dbindex="144539">

 Paracheilinus cyaneus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373103" title="Paracheilinus filamentosus" nonfiltered="4483" processed="4468" dbindex="144540">

  Paracheilinus filamentosus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar d'Andaman, l'Illa de Christmas, Nova Guinea, Clebes (Indonsia), Filipines, Illes Salom, les Illes Ryukyu, Taiwan, Palau i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373104" title="Luis Arellano Dihinx" nonfiltered="4484" processed="4469" dbindex="144541">
Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i poltic carl espanyol. Fou delegat nacional de les Joventuts Tradicionalistes de Navarra al maig de 1934, amb evidents dots d'orador. Va ser detingut en l'poca de la Segona Repblica Espanyola quatre vegades, passant llargues temporades a la pres. Va ser diputat a Corts a les eleccions de novembre de 1933 i en febrer de 1936 pel Bloc de Dretes. 

A l'inici de la Guerra Civil va pertnyer a la Delegaci de Qestions socials adscrita a la Junta Central Carlina de Guerra de Navarra. Voluntari requet amb el grau de capit en la guerra. Va ser component del primer Secretariat de FET y de las JONS, constitut el 22 d'abril de 1937. Conseller en el I Consell Nacional de FET y de las JONS l'octubre de 1937. Sotssecretari del Ministeri de Justcia d'Espanya sota el mandat del comte de Rodezno Toms Domnguez Arvalo en el primer govern de Francisco Franco al gener de 1938. D'ideologia molt prxima al comte de Rodezno el febrer de 1946 es va marxar amb ell a Estoril per a oferir la seva adhesi a Joan de Borb, encara que va va rectificar en 1957.
 
 Bibliografia .
 Moviment Nobiliari. Abril 1937;
 Villanueva, Aurora (1998). El Carlismo Navarro Durante el Primer Franquismo. San Sebastin de los Reyes (Madrid): ACTAS SL. ISBN 84-87863-71-X.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373106" title="Novella de cavallers" nonfiltered="4485" processed="4470" dbindex="144542">
Les novelles de cavallers sn histries basades en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet, reis anglesos de parla francesa. Les primeres novelles de cavallers van aparixer a Frana durant la 2a meitat del s. XII i desenvolupen les seves histries a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa i Irlanda. Els protagonistes sn cavallers virtuosos que van a la recerca d'aventures per aconseguir honor i l'amor d'una dama. Aquestes aventures tenen lloc en terres hostils, on han de lluitar com uns herois per superar unes proves extraordinries.

Diferncies entre les novelles de cavalleria i les novelles cavalleresques.
Les novelles de cavallers es poden classificar en dos grups, segons el seu moment d'aparici:
 Les "novelles de cavalleria" sn les que es van escriure al s. XII i es caracteritzen per la presncia d'elements meravellosos i fenmens mgics (influncia de les llegendes cltiques), de tradici francesa i amb uns personatges sobrehumans. Un exemple d'aquest tipus s El cavaller del lle, de Chrtien de Troyes.
Les "novelles cavalleresques" sn, en canvi, histries ms modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el mn real dels cavallers de l'poca. s per aix que els personatges sn ms humans i les situacions, que tenen lloc en ambients histrics i geogrfics ms propers, ms crebles. Un exemple d'aquest corrent s el Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valenci Joanot Martorell.

L'amor i altres caracterstiques.
En les novelles de cavalleria, la passi amorosa entre el cavaller i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte mgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdev una tortura permanent, com s el cas dels protagonistes Tristany i Isolda que, desprs de prendre de manera equivocada un filtre d'amo mgic, esdevenen bojament enamorats i s'estimaran d'aquesta manera fins desprs de la mort.

L'amor i altres caracterstiques.
En les novelles cavalleresques, l'amor s ms hum i natural. Per aix quan en Tirant, un dels cavallers ms famosos d'aquest tipus de novelles, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tmid, angoixat i no sap com declarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracci fsica i s molt ms versemblant que la passi que es desperten en els cors del protagonistes de les novelles de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novelles cavalleresques es descriu a travs del dileg que mantenen els personatges, i no de manera potica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de seducci i no com un fet trgic, com s el cas de Tristn i Isolda. Pel que fa a l'espai, les accions tenen lloc en espais exteriors, amplis, amb viatges i certs perills; en canvi, en les novelles de cavalleria l'espai s interior, protegit i segur.

Exemples.
 Novelles de cavalleria.
Tristany i Isolda: s un cantar de gesta que t lloc a l'Edat Mitjana a Europa, als pasos celtes a l'poca de les creuades, i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traci per culpa d'un amor forat per un breuatge mgic. El rei Mark de Cornuall, el seu oncle, li mana endur-se Isolda de regrs d'Irlanda per a desposar-se amb el rei. No obstant aix, ambds s'enamoren en el cam i Tristany ldia una srie de batalles per a portar Isolda de tornada.

El cavaller del lle: obra de Chrtien de Troyes que narra les aventures de Yvain, fill d'Urien, incorporant aix el personatge a l'extensa galeria de protagonistes que formen la matria de Bretanya. L'element meravells configura algunes de les aventures principals (com l'aventura de la font) i s'entrellaa amb temes de l'antiguitat clssica (com el lle agrat).

Novelles cavalleresques.
Tirant lo Blanc, obra de Joanot Martorell que narra els amors i batalles del cavaller protagonista Tirant, que s'inicia participant en competicions cavalleresques a Anglaterra i continua les seves aventures a Frana i acaba arribant a salvar l'imperi bizant, com a megaduc de l'imperi, enfrontant els turcs otomans i ser csar. Finalment, mor per una infecci respiratria, just abans de casar-se amb la princesa Carmesina, hereva de l'imperi.

Biblografia.
La novella artrica, de Victoria Cirlot.
Nou Estmul, 4t ESO, Ed. Barcanova.
El caballero del len, Chrtien de Troyes.

Enllaos externs.
Tirant lo Blanc;
Presentaci de Tirant lo Blanc;
Pgina sobre Tristany i Isolda;
Cavalleria e letteratura (it);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373107" title="Paracheilinus flavianalis" nonfiltered="4486" processed="4471" dbindex="144543">

 Paracheilinus flavianalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia i al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373109" title="Raimundo Garca Garca" nonfiltered="4487" processed="4472" dbindex="144544">
Raimundo Garca Garca, (Madrid, 1884, Pamplona, 1962) va ser un periodista i poltic dret espanyol, conegut com "Garcilaso" per un dels pseudnims periodstics que va emprar. Va viure els seus primers anys a Madrid, i als 18 anys es va traslladar a Pamplona. Va treballar a "El Eco de Navarra" i des de 1911 al Diario de Navarra. En 1912 va ser nomenat director d'aquest peridic, crrec que va ocupar fins a la seva mort. En la dcada de 1920 va marxar com corresponsal a la Guerra del Marroc, on va travar amistat amb els militars africanistes que anys desprs es revoltarien contra la II Repblica desencadenant la Guerra Civil espanyola. 

Va ser diputat en les Corts durant la Dictadura de Primo de Rivera i en la Segona Repblica, en 1933 i 1936, per Navarra pel Bloc de Dretes. Va ser molt actiu en contra de l'Estatut Basc-Navarrs i del nacionalisme basc. Va participar en la conspiraci contra la Repblica i va ser enlla civil del general Mola el 1936. Desprs de la guerra no va ocupar crrecs poltics i es va dedicar en exclusiva al periodisme, des del qual va donar suport la causa de la Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial i va promoure l'ideari del navarrisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373111" title="Bartholomew Ogbeche" nonfiltered="4488" processed="4473" dbindex="144545">

Bartholomew Ogbeche (nascut l'1 d'octubre de 1984) s un futbolista nigeri que juga al Real Valladolid. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373112" title="El Eco de Navarra" nonfiltered="4489" processed="4474" dbindex="144546">
El Eco de Navarra (1876 - 1913) va ser el peridic ms important a Navarra a la fi del segle XIX. Va sorgir el 1875 amb el nom d' El Eco de Pamplona i als dos mesos va canviar el nom, per a defensar la pau i els furs quan els carlins mantenien el crcol de la ciutat de Pamplona. Combatia el carlisme i defensava els furs reflectits en la Llei de Modificaci de Furs de Navarra de 1841. Subtitulat "diari independent". Era portaveu dels conservadors de Cnovas del Castillo. Es va fusionar en 1913 amb el Diario de Navarra per la coincidncia d'ambds peridics en principis generals de carcter social.

 Bibliografia .
  Jimeno Juro, Jos Mara (2007) Navarra en la poca moderna y contempornea. Pamplona: Pamiela. ISBN 978-84-7681-457-4.
 Daz Acosta, Jos Manuel (1993): La Identidad de Navarra, a Historia Ilustrada de Navarra. Diario de Navarra, 1993. ISBN 84-604-7413-5 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373114" title="Patrick Depailler" nonfiltered="4490" processed="4475" dbindex="144547">
 Patrick Andr Eugne Joseph Depailler  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 9 d'agost del 1944 a Clermont-Ferrand, Frana i va morir en accident provant el monoplaa al circuit de Hockenheim el 1 d'agost del 1984.


 A la F1 .

Patrick Depailler va debutar a la sisena cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 2 de juliol del 1972 el GP de Frana al circuit de Charade.

Va participar a un total de noranta cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en un total de vuit temporades no  consecutives (1972 i 1974-1980) aconseguint dues victries i dinou podis en carrera i assolint un total de 139 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373115" title="Paracheilinus hemitaeniatus" nonfiltered="4491" processed="4476" dbindex="144548">

 Paracheilinus hemitaeniatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina que viu en aiges amb una temperatura compresa entre els 23 i els 27C.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar i a Comoros.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373116" title="Paracheilinus lineopunctatus" nonfiltered="4492" processed="4477" dbindex="144549">

 Paracheilinus lineopunctatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373117" title="Kevin Durant" nonfiltered="4493" processed="4478" dbindex="144550">

Kevin Wayne Durant (29 de setembre de 1988 a Washington D.C). Jugador de bsquet professional que milita als Oklahoma City Thunder.

Enllaos externs.
 Perfil de Kevin Durant a NBA.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373118" title="Paracheilinus mccoskeri" nonfiltered="4494" processed="4479" dbindex="144551">

  Paracheilinus mccoskeri  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'oest de l'ndic fins a Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373120" title="Paracheilinus nursalim" nonfiltered="4495" processed="4480" dbindex="144552">

 Paracheilinus nursalim   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de Nova Guinea. 

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Aquapress ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373121" title="Javier Baraja Vegas" nonfiltered="4496" processed="4481" dbindex="144553">

Javier Baraja Vegas, (nascut el 24 d'agost de 1980 a Valladolid), s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid. El seu germ major Rubn juga al Valencia CF.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373122" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4497" processed="4482" dbindex="144554">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 11 i 14 d'agost de 1936.

Comits participants.
Participaren un total de 313 remers de 24 comits nacionals diferents:

  Alemanya (26);
  (3);
  (12);
  (9);
  (7);
  (21);
  Canad (10);
  (16);
  (26);
  (1);
  Frana (19);
  Hongria (23);

  Itlia (22);
  Iugoslvia (14);
  (16);
  (1);
  (11);
  (11);
  (18);
  Sud-frica (1);
  (5);
  (16);
  (17);
  (8);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1936;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373123" title="Paracheilinus octotaenia" nonfiltered="4498" processed="4483" dbindex="144555">

 Paracheilinus octotaenia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373125" title="Ramn Viguiri y Ruiz de Olano" nonfiltered="4499" processed="4484" dbindex="144556">
Ramn Viguiri y Ruiz de Olano (Vitria, 1886 - Madrid 196?) fou un poltic basc. Tenia un negoci a Hendaia amb ramificacions a Irun. Particip en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, ra per la qual fou desterrat a Fuerteventura amb Miguel de Unamuno; ambds fugiren amb ajuda d'un veler francs. Torn a Hendaia, on va organitzar un mting amb Miguel de Unamuno i Jos Ortega y Gasset, ra per la qual fou expulsat a Blgica. Quan torn a Hendaia el 1930 particip en un afer de contraban d'armes amb Indalecio Prieto en uan conspiraci contra la monarquia. Un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola, va tornar a Irun. Era afiliat al Partit Republic Radical Socialista. El 21 de maig de 1931 fou nomenat Delegat del Govern en el Banc de Crdit Industrial i el 21 d'octubre del mateix any Governador, i uns dies ms tard Director, del Banc Exterior d'Espanya. El 1933, un cop fou nomenat Alejandro Lerroux cap de govern, va dimitir. Va participar en la creaci i funcionament de la Secretaria de Defensa de l'Estalvi i va ser director de la Companyia Nacional de Automotors i membre de la Companyia Nacional de Colonitzaci Africana (ALENA). Alhora, el 1935 fou representant a Madrid de la Maquinista Terrestre y Martima

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per laba per Izquierda Republicana dins el Front Popular. Durant la guerra civil espanyola va donar suport actiu a l'Estatut d'autonomia del Pas Basc de 1936. El 1937 marx a Frana, d'on el 1940 les autoritats franquistes demanaren l'extradici a la Frana de Vichy, per aconsegu fugir a Mxic. Va poder tornar durant els anys 60.

 Referncies .
 Ramon Viguri a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373126" title="Paracheilinus piscilineatus" nonfiltered="4500" processed="4485" dbindex="144557">

 Paracheilinus piscilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373127" title="Paracheilinus rubricaudalis" nonfiltered="4501" processed="4486" dbindex="144558">

 Paracheilinus rubricaudalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & G. R. Allen. 2003. Paracheilinus rubricaudalis, a new species of flasherwrasse (Perciformes: Labridae) from Fiji. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 7 (no. 3): 103-112. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373128" title="scar Snchez Fuentes" nonfiltered="4502" processed="4487" dbindex="144559">

scar Snchez Fuentes,  (nascut el 19 de desembre de 1979 a Mrcia) s un futbolista que juga al Real Valladolid a La Liga.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373130" title="Paracheilinus togeanensis" nonfiltered="4503" processed="4488" dbindex="144560">

 Paracheilinus togeanensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

s una espcie marina de clima tropical.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373131" title="Victoriano Rivas lvaro" nonfiltered="4504" processed="4489" dbindex="144561">

Victoriano Rivas lvaro, conegut futbolsticament com Nano (nascut el 7 de juliol de 1980 a Ciudad Real), s un futbolista que juga al Real Valladolid.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373132" title="Teoria de la mesura" nonfiltered="4505" processed="4490" dbindex="144562">


En matemtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "rea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides fsiques). De manera informal, donat un conjunt base, una "mesura" s una assignaci consistent de "grandries" als subconjunts del conjunt base. Depenent de com es faci aquesta assignaci, la "mida" d un subconjunt es pot interpretar, per exemple, com: la seva mida fsica, la quantitat de quelcom que est dins del subconjunt, o la probabilitat de que algun procs aleatori doni un resultat que pertanyi al subconjunt. Les mesures es fan servir principalment per a definir el concepte general d integraci sobre dominis amb estructura ms complexa que els intervals de la recta real (Integral de Lebesgue). Aquestes integrals es fan sevir abastament en teoria de la probabilitat i en anlisi matemtica.

Sovint no s possible, o no s desitjable, assignar mida a tots els subconjunts del conjunt base, per tant, no cal que la mesura ho faci. Hi ha certes condicions de consistncia que determinen a quines combinacions de subconjunts se ls pot assignar mida a traves d una mesura; aquestes condicions determinen el concepte de -lgebra.

En topologia diferencial, es fa servir ms sovint el concepte de forma de volum que est directament relacionat amb el de mesura.

La teoria de la mesura s una branca de l anlisi matemtica que estudia les -lgebres, les mesures, les funcions mesurables i les integrals.

Definici.

Formalment, una mesura   s una funci definida sobre una -lgebra   sobre un conjunt X i que dona valors en l interval  de la recta real estesa de forma tal que satisf les segents propietats:

 El conjunt buit t mida zero: ;

.

 additivitat numerable o -additivitat: si E1, E2, E3,   s una successi numerable de conjunts disjunts dos a dos de  , la mesura de la uni de tots els Ei s igual a la suma de les mesures dels Ei:

 ;

La terna (X,  ,  ) s anomena un espai mesurable, els membres de   s anomenen conjunts mesurables.

Una mesura de probabilitat s una mesura que assigna el valor 1 al conjunt universal (es a dir,  (X) = 1); un espai de probabilitat s un espai mesurable amb una mesura de probabilitat.

Per a espais mesurables que tamb sn espais topolgics es poden establir varies condicions de compatibilitat per a la mesura i la topologia. La majoria de les mesures  que es troben a la prctica en anlisi matemtica i en teoria de la probabilitat sn mesures de Radon. Les mesures de Radon tenen una definici alternativa en termes de funcions lineals sobre l'espai localment convex de les funcions contnues amb suport compacte. Aquest enfocament s el que fa Bourbaki (2004) i alguns altres autors. Per a ms detalls vegeu mesura de Radon.

Propietats.
A partir de la definici de mesura additiva se'n poden deduir diverses propietats.

Monotonia.
A mesura   s montona: Si E1 i E2 sn conjunts mesurables amb E1   E2 llavors
.

Mesura de la uni infinita de conjunts mesurables.
Una mesura   s numerablement subadditiva: Si E1, E2, E3,   s una successi numerable de conjunts de  , no necessriament disjunts, llavors

;

Una mesura   is contnua per avall: Si E1, E2, E3,   sn conjunts mesurables i En s un subconjunt de En + 1 per a tot n, llavors la Uni dels conjunts En s mesurable, i

;

Mesura de la intersecci infinita de conjunts mesurables.
Una mesura   s contnua per damunt: Si E1, E2, E3,   sn conjunts mesurables i En + 1 s un subconjunt de En per a tot n, llavors la Intersecci dels conjunts En s mesurable; a dems, si pel capbaix un dels En t mesura finita, llavors

;

Aquesta propietat no es compliria sense la condici de que pel capbaix un dels En t mesura finita. Per exemple, per a cada n   N, sia

;

fixeu-vos que tots tenen mesura finita, per la intersecci s buida.

Mesures Sigma-finites.
;

Un espai mesurable (X,  ,  ) es diu finit si  (X) s un nombre real finit (en comptes de  ). I es diu  -finit si X es pot descompondre en una uni numerable de conjunts mesurables de mesura finita. Un conjunt en un espai mesurable t mesura  -finita si s la uni numerable de conjunts amb mesura finita.

Per exemple, els nombres reals amb la mesura de Lebesgue sn  -finits per no sn finits.  Considereu els intervals tancats  per a tots els enters k; n'hi ha una quantitat numerable, cada un t mesura 1, i la seva uni s tota la recta real. De forma alternativa, considereu els nombres reals amb la mesura de comptar, que a cada conjunt finit de nombres reals li assigna el nombre de punts que hi ha al conjunt. Aquest espai mesurable no s   -finit, perqu cada conjunt amb mesura finita noms cont una quantitat finita de punts, i per tant, caldria una quantitat no numerable de conjunts per tal de recobrir la recta real. Els espais de mesura  -finits tenen algunes propietats molt convenients; la  -finitud pel que aqu respecta es pot comparar amb la propietat de Lindelf dels espais topolgics.

 Completitud .

Un conjunt mesurable X es diu que s un conjunt nul si  (X)=0. Un subconjunt d'un conjunt nul s'anomena conjunt negligible. Un conjunt negligible pot no ser mesurable, per tots els conjunts negligibles mesurables sn conjunts nuls. Es diu que una mesura s completa si tot conjunt negligible s mesurable.

Tota mesura es pot estendre a una mesura completa a base de considerar la  -algebra dels subconjunts Y que es diferencien en un conjunt negligible d'un conjunt mesurable X, s a dir, tal que la diferncia simtrica de X e Y s un subconjunt d'un conjunt nul. Es defineix  (Y) igual a  (X).

Exemples.

 La mesura de contar es defineix per  (S) = nombre d'elements de S. ;
 La mesura de Lebesgue sobre R s la nica mesura sobre una  -lgebra que contingui els intervals de R completa i invariant amb la translaci tal que  () = 1. ;
 Mesura de l'angle circular s invariant per la rotaci.
 La mesura de Haar per a grups topologics localment compactes  s una generalitzaci de la mesura de Lebesgue (i tamb de la mesura de contar i de la mesura de l'angle circular) i t propietats similars de ser nica. ;
 La mesura de Hausdorff que es una extensi de la mesura de Lebesgue a alguns conjunts fractals.
 Tot espai de probabilitat genera una mesura que pren el valor 1 sobr e l'espai enters (i per tant pren tots els seus valors en l'interval ). Tota mesura d'aquest tipus es diu mesura de probabilitat. Vegeu axiomes de probabilitat.
 La mesura de Dirac  a (es a dir la funci delta de Dirac) ve donada per  a(S) =  S = S, on  S s la funci caracterstica de S i els claudtors sn els claudtors d'inversi.  La mesura d'un conjunt s 1 si cont el punt a i 0 altrament.

ALtres mesures sn: la mesura de Borel, la mesura de Jordan, la mesura de Ergodic, la mesura d'Euler, la mesura de Gauss, la mesura de Baire, la mesura de Radon.

Non-measurable sets.
;

No tots els subconjunts d'un espai euclidi sn Lebesgue mesurables; exemples d'aquesta mena de subconjunts inclouen el conjunt de Vitali, i els conjunts no mesurables postulats per la paradoxa de Hausdorff i la paradoxa de Banach Tarski.

 Generalitzacions .

Per a algunes aplicacions, s til tenir una mesura, els valors de la qual no estiguin restringits als reals no negatius ms l'infinit. Per exemple una funci dels conjunts numerablement additius en el nombres reals amb signe s'anomena una mesura amb signe, mentre que una funci d'aquesta mena amb valors en els nombres complexos s'anomena una mesura complexa. S'han estudiat abastament mesures que prenen valors en espais de Banach. Una mesura que pren valors en el conjunt de les projeccions autoadjuntes en un espai de Hilbert s'anomena una mesura amb valors projectius; aquestes mesures es fan servir fonamentalment en anlisi funcional per al teorema espectral. Quan cal distingir entre les mesures usuals que prenen valors no negatius de les generalitzacions, es fa servir el terme "mesura positiva".

Un altre generalitzaci s la mesura finitament additiva.  s el mateix que una mesura excepte que en comptes d'exigir additivitat numerable s'exigeix additivitat finita. Histricament, aquesta definici s la primera que es va fer servir, per s'ha demostrat que no s tant til. Resulta que en general, les mesures finitament additives estan connectades amb nocions com lmits de Banach, el dual de l'L  i la compactificaci de Stone- ech. Tots ells connectats d'una o altra manera amb l'axioma d'elecci.

Un resultat a ressaltar en geometria integral s el conegut com a teorema de Hadwiger que estableix que l'espai de les funcions finitament additives (no necessriament no negatives) definides sobre unions finites de conjunts convexos compactes en Rn que siguin invariants respecte de les trnlacions, consisteix en (tret del producte per un escalar) en una "mesura" que s "homognia de grau k" per a cada k = 0, 1, 2, ..., n, i en combinacions lineals d'aquestes "mesures".  "Homognia de grau k" vol dir que ampliar (o reduir) un conjunt per un factor d'escala c   0 multiplica la "mesura" del conjunt per ck.  La que s homognia de grau n s le volum ordinari de dimensi n. La que s homognia de grau n   1 s el "volum superficial".  La que s homognia de grau 1 s una funci misteriosa anomenada el "gruix mitj", un nom inadequat. La que s homognia de grau 0 s la caracterstica de Euler.

Una mesura s un cas particular de contingut.

 Vegeu tamb .
 mesura de Lebesgue;
 gaireb per a tot;
 integral de Lebesgue;
 espai de probabilitat;
 Sigma-lgebra;

 Referncies .
 ;
 ;
  Captol tercer.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Emfatitza l'integral de Daniell.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373136" title="Istops de berilli" nonfiltered="4506" processed="4491" dbindex="144563">
Encara que el  berilli (Be) t mltiples istops, noms un s estable, el 9Be; per aix se'l considera un element  monoisotpic.
Massa atmica estndard: 9.012182(3) u

 Taula .


 Notes .
 Els valors marcat amb #  no sn enterament derivat de dades experimentals. Els espins amb assignacions febles es troben entre parntesi.  ;
 Les incerteses es donen de forma concisa en parntesi desprs del ltims dgits. Els valors de les incerteses denoten una desviaci estndard, excepte en composici isotpica i massa atmica estndard de IUPAC que usa incerteses expandides. ;
 Referncies .
 Masses isotpiques de  Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composici isotpica i masses atmiques estndard de  Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Dades sobre perode de semidesintegraci, espn i ismers provenen de les segents fonts.
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373138" title="Ernesto Ercoreca Rgil" nonfiltered="4507" processed="4492" dbindex="144564">
Ernesto Ercoreca Rgil (Bilbao, 1866 - 22 de desembre 1957) fou un poltic basc. Treball com a deliniant al port de Bilbao. Militant d'Acci Republicana basca (i desprs d'Izquierda Republicana), fou amic de Manuel Azaa i d'Indalecio Prieto. Un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola el 14 d'abril de 1931 fou escollit alcalde de Bilbao. Va donar suport al moviment a favor de l'Estatut d'Estella i particip a l'Assemblea d'Ajuntaments Bascs, celebrada a Vitria el 6 d'agost de 1933 en la que es va aprovar el projecte d'Estatut, alhora que form part de la Comissi dels Divuit. Per aquesta defensa de l'estatut i del concert econmic fou detingut i empresonat el 12 d'agost de 1934 a les presons de Burgos i Larrinaga. Fou alliberat el 23 de febrer de 1936 i reposat en el seu crrec d'alcalde. 

Fou detingut novament el 21 de juliol de 1936 a Miranda de Ebro, al seu retorn de Madrid. Passa per Vitria i el 25 de juliol ingressa en la pres de Pamplona, juntament amb les 65 vctimes de la matana de Valdecaldera, per fou bescanviat per Esteban de Bilbao Egua a Donibane Lohitzune merc els oficis del metge sus Marcel Junod, representant internacional de la Creu Roja. El 10 de novembre de 1936 torn a Bilbao en un vaixell britnic de guerra i continu com a alcalde fins el 17 de juny de 1937 quan Bilbao caigu a mans franquistes. Fug a Frana, d'on fou entregat a la policia franquista per la Frana de Vichy el 3 d'agost de 1940. Fou condemnat novament a pres i bandejat a Valladolid fins que el 8 de febrer de 1944 li fou perms de tornar a Bilbao.  

 Enllaos externs .
 Biografia a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 En el 50 Aniversari de la seva mort al diari Deia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373140" title="Justo Wilmar Villar Viveros" nonfiltered="4508" processed="4493" dbindex="144565">

Justo Wilmar Villar Viveros, conegut futbolsticament com Justo Villar, (nascut el 30 de juny del 1977 a Cerrito), s un futbolista paraguai que juga actualment al Real Valladolid.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373144" title="Emo (corrent social)" nonfiltered="4509" processed="4494" dbindex="144566">


Emo es el nom donat a un tribu urbana. Una persona que es consideri  emo , fora de l mbit musical, s una persona que es basa en l exaltaci de les emocions.

 Orgens .

Durant ms d una dcada, el terme  emo  va ser utilitzat gaireb exclusivament per descriure el gnere de la msica que va predominar als anys '80; tanmateix, durant els anys '90, com que la msica emo va comenar a convergir en el sentit popular, el terme va comenar a ser utilitzat com a referncia ms amplia que la seva denotaci anterior de la msica.  L origen de la paraula  emo  en s mateix es confs, tot i que l origen ms probable s el de la paraula emocional ( emotional ).

 Estil .

Hi ha dues formes populars de vestir que es consideren emo: la primera essencialment deriva de l indie punk dels anys 90 i t connexions amb l indie rock i el punk rock. La roba s inclina cap a colors foscos, preferentment negre i sovint amb inclusions d element amb colors vius i cridaners. Les samarretes poden ser ajustades i amb variades impressions, sovint amb imatges de la cultura punk. Els farcells amb pins estan tamb a l ordre del dia.

L altre estil popular de vestir es centra en colors ms foscos, i s influenciat ms per l estil gtic, quedant caracteritzat per les samarretes a ralles majoritriament vermelles/blaves/fcsia... i negres, de vegades amb calaveres; cinturons vistosos; i pantalons estrets (preferiblement negres o foscos). Tamb de vegades vesteixen amb una camisa o una samarreta amb una corbata, contrarestant-se els seus colors el mxim possible i cinturons de pics. Tanmateix, no estan relacionats en absolut amb la cultura fosca, noms a alguns els agrada la msica i alguns aspectes esttics. Tenen una influencia indirecta del punk, el terme  emo  est relacionat amb emotional hardcore punk.

s clar que es preocupen molt pel seu aspecte perqu s el que utilitzen per expressar part dels seus sentiments. Aix doncs, no es estrany que tamb els nois utilitzin maquillatge o la gran cura a l hora d escollir complements (cinturons, braalets,...). 

 Comportament .

La seva ideologia senyalen, s sobre tot emocional, i amb una peculiar forma de vestir en qu predomina el color negre i el rosa per a les dones o tamb en molts element per als homes, amb dualitat entre ambds; una altra caracterstica s el pentinat, n hi ha una gran varietat, es un aspecte que cadascun d ells cuida i utilitza per expressar-se, aquest pot cobrir un ull, en ocasions ambds, o cap, el cobrir-se un ull o els dos s una manera d ocultar part de la seva identitat o indicar que hi ha parts de la realitat amb les quals estan decebuts i que seria millor no veure. Es podria dir que presenten especial importncia els sentiments i la realitzaci de la persona des del punt de vista emocional, ja que les canons se centren en l amor, l odi o la desillusi per la vida. Aix s degut al fet de qu admeten que en la vida no tot es perfecte sin existeixen per igual parts bones de la vida com parts ms desagradables, tothom pot tenir els seus problemes i a ms a ms tamb hi ha problemes a nivell mundial, per no es tracta de quedar-se en aquests aspectes, sin d afrontar-los i tenir una visi crtica del que passa en la realitat per tenir-ne plena consciencia i poder intervenir en les ocasions que es presentin per avanar.

Tanmateix, s han creat certs prejudicis en contra dels emo. Aix s degut a la mala premsa que s ha fet d aquest moviment, i sobre tot als qui el veuen noms com una moda ms, sense saber coneixer els seus orgens, i en conseqncia, creant una mala reputaci dels emos.

Altres falses creences sn que els emos sn tots anorxics; que mantenen relacions sexuals des de molt joves o que en tenen amb bastant ms freqncia que els joves de la seva mateixa edat que no sn emos; o que sn homosexuals.

Encara que es cert que pel fet que no tenen por d expressar les seves emocions, alguns, de vegades poden tenir prctiques com fer-se petons entre els del mateix sexe.

Aix i el fet que els emos expressin lliurement els seus sentiment ha fet que hagin rebut moltes crtiques i atacs homofobs completament buits de sentit.

 Cinema i televisi .

Sn molt populars algunes pellcules de Tim Burton, com Edward Scissorhands, 1990; The Nightmare before Christmas, 1993; The Corpse Bride, 2005; o Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street, 2007. Tot i que cal destacar que no sn pellcules de carcter emo, per, en general, si que han estat ben acollides entre aquests.

 Enllaos externs .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373148" title="Emo (estil musical)" nonfiltered="4510" processed="4495" dbindex="144567">

L'Emo o l'emocore s un gnere musical derivat de l'hardcore de finals dels 80, per generalment ms lent i melodis. Tamb es caracteritza pel contingut de les lletres, de tall personal, en les quals abunda la introspecci i, moltes vegades, la poesia.

El gnere va ser influenciat per Sunny Day Real Estates, que li va donar el toc indie. Les bandes que el van fer popular els anys 90 van ser Braid, Mineral i The Get Up Kids. Avui dia, algunes dels grups ms populars d'aquest estil sn Dashboard Confessional, Sparta, Thursday, Silverstein i Taking Back Sunday.

Les bandes emo, en la seva recerca de l'autenticitat, tracten de no fer msica purament comercial, ja que per a alguns adular d'aquesta manera  un pblic poc exigent a priori amb productes artificials o "envasats" els tornaria incapaos d'expressar emocions genunes. De fet, tant els concerts d'aquest tipus com els seus discos solen tenir preus relativament baixos comparats amb els d'altres grups/cantants. Gran part dels grups emo tan sols comercialitzen samarretes o altres productes per a guanyar diners.

Les primeres bandes emo van sorgir a mitjans dels anys 80 com a derivat de la msica hardcore. Eren bandes que cercaven un estil nou, ms creatiu, per sense deixar de costat les seves arrels, encara que ms tard comenarien a experimentar amb noves i diferents influncies. Amb el temps, es va tornar un tipus de msica molt peculiar; mentre que alguns van seguir la lnia del post-hardcore, altres bandes van optar per un so que podria anomenar-se pop-punk, una miqueta ms tranquil i apegals. D'aquesta manera van aconseguir atraure no sols al pblic punk sin tamb a un altre tipus d'aficionats a la msica tal vegada menys autodestructius.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373152" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 100 metres homes" nonfiltered="4511" processed="4496" dbindex="144568">


Els 100 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va crrer el 3 de setembre de 1904, prenent-hi part 11 atletes de tres nacions diferents. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Resultats.

Sries.
Els dos primers classificats de cada srie passa a la final.

Srie 1



Srie 2



Srie 3



Final.



Referncies.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373157" title="Asurada" nonfiltered="4512" processed="4497" dbindex="144569">
Asurada (  r  da o   r da) foren (fins el 1930) tres illes de la mar Cspia i desprs part de la pennsula de Miankala (que separava la mar Cspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar. Formen part del ba  de Bandar-e  h (des de 1979 Bandar-e Torkaman), ahrest n de Gorgan; estan habitades per pescadors. Bandar-e Torkaman est a 3 km i a 17 km hi ha Bandar-e Gaz. El nom es probablement turc (Ada = illa en turc)

El 1781 els russos dirigits pel comandant Voynovich van demanar perms per establir una estaci comercial. En realitat van construir un fort amb 18 canons, per Agha Muhammad Shah va agafar presoners als oficials en una emboscada i els va obligar a desmantellar la construcci. El 1838 es va revoltar un cap turcmen de nom Qiat que va saquejar diversos llocs i feia presoners per vendre'ls com esclaus; el govern persa va demanar ajut a Rssia per sufocar la revolta i aquest estat va enviat dos vaixells i amb l'excusa de necessitar una base van comenar a construir edificacions militars a les illes on al cap de poc ja hi havia cinc vaixells i els russos s'hi van quedar; en tots els intercanvis de notes reconeixien la sobirania persa per es negaven a la evacuaci que no es va produir fins el 13 de febrer de 1921 quan va quedar ratificat el tractat entre la Rssia Sovitica i Prsia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373162" title="ngel Manuel Vivar Dorado" nonfiltered="4513" processed="4498" dbindex="144570">

ngel Manuel Vivar Dorado (nascut el 12 de febrer de 1974 a Madrid) s un futbolista que juga al Real Valladolid.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373163" title="Damin Ariel Escudero" nonfiltered="4514" processed="4499" dbindex="144571">

Damin Ariel Escudero (nascut el 20 d'abril de 1987 a Rosario), s un futbolista argent que juga al Real Valladolid cedit pel Vila-real CF.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373164" title="Pedro Lpez Muoz" nonfiltered="4515" processed="4500" dbindex="144572">

Pedro Lpez Muoz, (nascut l'1 de gener de 1983 a Torrent), s un futbolista que juga al Real Valladolid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373165" title="Luis Prieto Zalbidegoitia" nonfiltered="4516" processed="4501" dbindex="144573">

Luis Prieto Zalbidegoitia (nascut el 19 de febrer de 1979 a Bilbao), s un futbolista que juga al Real Valladolid.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373166" title="Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan" nonfiltered="4517" processed="4502" dbindex="144574">
Mirza Ali Asgar Khan Atabak-e Azam Amin al-Sultan conegut per Aga Ali Asgar (Teheran 6 de gener de 1858-31 d'agost de 1907) fou gran visir dels tres darrers xas qadjars. Fou el segon fill de Agha Muhammad Ibrahim Amin al-Soltan.

Es va incorporar a la administraci amb el seu pare als 15 anys i va anar ascendint en llocs i crrecs; a la mort del seu pare el 1883 va heretar el ttol de Amin al-Soltan i algunes de les seves funcions, mentre les seves prpies van passar a altres germans.

Fou virtual primer ministre succeint al seu pare amb 25 anys, amb un primer perode dominat per la influncia britnica del 1885 al 1892  en qu inicialment Mirza Yusuf Khan Mostawfi al-Mamalek era oficialment rais al-wozara (des de 1882) i sadr-e azam (des de 1884); encara que des del setembre de 1883 ja exercia de facto com a gran visir, fins a la mort de Mirza Yusuf el 1886 no va ocupar el seu lloc. El 1889 va rebre el ttol de wazir-e azam i oficialment nomenar Sadr-e azam el 25 de gener de . Algunes concessions als britnics com la del monopoli del tabac van suposar un perill per la monarquia ja que fou l'excusa que va moure a tota l'oposici (1891).

A partir del 1892 va comenar a girar la seva posici en favor de Rssia. A l'assassinat de Nasir al-Din Shah per l'afgans Mirza Reza Kermani el 1 de maig de 1896, va mantenir el control de la situaci i va garantir la successi. Muzaffar al-Din va entrar secretament a Teheran el 7 de juny de 1896 i es va celebrar una coronaci provisional ja que la superstici del xa en quant a les dates (any 1313 del calendari islmic) la coronaci oficial es va posposar pel segent any. El nou xa el va confirmar  en tots els seus crrecs. Llavors va comenar la disputa pel poder amb Abd-al-Hosayn Mirza Farmanfarma, nomenat governador de Teheran i que volia dirigir el govern. Finalment Ali Asgar fou cessat el 23 de novembre de 1897 i substitut per Famanfarma. Fou enviat desterrat a Qom on fou vigilat o protegit per deu cossacs i un oficial rus.

Amin al-Dawla Mirza Ali Khan va agafar el poder el 1897 al lloc de Farmanfarma, les irregularitats del qual havien provocat la tornada del seu rival que poc desprs era ministre en cap. Per va crixer la oposici i fou cessat el juny de 1898. Llavors fou cridat Ali Asgar que era a Qom i va entrar en triomf a Teheran el 12 de juliol de 1898 recuperant els seus antics crrecs.

El 1902 l'oposici es va centrar en la concessi de les duanes a oficials belgues. El moviment opositor va crixer a l'estiu. Al 1903 es van produir disturbis a Tabriz, Teheran, Yadz (on els babis foren massacrats) i altres llocs. Finalment el primer ministre va dimitir el 15 de setembre de 1903.

El gener de 1907 el xa va decidir cridar-lo altra cop al poder. Es va presentar una forta oposici a la mesura. Finalment mentre s'esperava el seu retorn d'Europa on havia anat desprs de la seva sortida del govern el 1903, es va formar un govern provisional dirigit per Soltan Ali Khan Wazir-e Afkam. Ali va arribar a Anzali el 19 d'abril de 1907, i encara que va rebre amenaces fou en general benvingut a Rasht, Qazwin i Teheran i immediatament va ocupar el crrec de primer ministre i ministre del interior, amb un govern a favor de la constituci.

Segons la versi oficial els grups comunistes van decidir el seu assassinat i el Kom ta-ye E tem   y n-e   mm y n (Comit Social Demcrata) va encarregar la feina al  Kom ta-ye Mo  z t (Comite pel cstig) que va designar al grup dirigit pel revolucionar caucasi  aydar Khan Am  O l  ( Amo l ); la feina especifica del crim va ser encarregada a Abb s  q . Segons un altre versi el propi xa es volia desfer d'Ali Asgar i ho va encarregar al grup Adamiyat. El 31 d'agost de 1907 Ali Asgar i els seus ministres  van obtenir un decret del xa on afirmava voler collaborar amb el parlament (Majlis) i voler delegar els seus poders en el gabinet; a la nit, de tornada, la comitiva d'Ali fou atacada, es van sentir trets i Ali Asgar va morir; el seu suposat assass Abbas Aqa es va sucidar o el van matar. El mateix dia s'havia signat a Sant Petersburg la Convenci Anglorussa que dividia Iran en esferes de influncia.

 Bibliografia .
P. Sykes, A History of Persia, Londres 1951.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373168" title="lvaro Rubio Robres" nonfiltered="4518" processed="4503" dbindex="144575">

lvaro Rubio Robres, (nascut el 18 d'abril de 1979 a Logroo), s un futbolista que juga al Real Valladolid.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373175" title="Hbrid" nonfiltered="4519" processed="4504" dbindex="144576">
Des del punt de vista de la gentica, un hbrid s el creuament de dos individus que pertanyen a dues varietats diferents: sots espcies (creuament intraespecfic); espcies (creuaments interespecfics) o gneres (creuament intergenric) diferents. L'hbrid presenta una barreja de les caracterstiques gentic dels dos progenitors. en el cas de creuaments interespecfics, tamb es parla de mests. 
La hibridaci s diferent de la manipulaci gentica en el sentit que es pot produir naturalment, encara que pugui ser provocada par l'home.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373185" title="Cantons de Meurthe i Mosella" nonfiltered="4520" processed="4505" dbindex="144577">
Els Cantons de Meurthe i Mosella (Lorena) sn 44 i s'agrupen en quatre districtes:

 Districte de Briey (10 cantons - sotsprefectura: Briey) :cant d'Audun-le-Roman - cant de Briey - cant de Chambley-Bussires - cant de Conflans-en-Jarnisy - cant d'Herserange - cant d'Homcourt - cant de Longuyon - cant de Longwy - cant de Mont-Saint-Martin - cant de Villerupt;

 Districte de Lunville (9 cantons - sotsprefectura: Lunville) :cant d'Arracourt - cant de Baccarat - cant de Badonviller - cant de Bayon - cant de Blmont - cant de Cirey-sur-Vezouze - cant de Gerbviller - cant de Lunville-Nord - cant de Lunville-Sud;

 Districte de Nancy (20 cantons - prefectura: Nancy) :cant de Dieulouard - cant d'Harou - cant de Jarville-la-Malgrange - cant de Laxou - cant de Malzville - cant de Nancy-Est - cant de Nancy-Nord - cant de Nancy-Ouest - cant de Nancy-Sud - cant de Neuves-Maisons - cant de Nomeny - cant de Pompey - cant de Pont--Mousson - cant de Saint-Max - cant de Saint-Nicolas-de-Port - cant de Seichamps - cant de Tomblaine - cant de Vanduvre-ls-Nancy-Est - cant de Vanduvre-ls-Nancy-Ouest - cant de Vzelise;

 Districte de Toul (5 cantons - sotsprefectura: Toul) :cant de Colombey-les-Belles - cant de Domvre-en-Haye - cant de Thiaucourt-Regniville - cant de Toul-Nord - cant de Toul-Sud;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373186" title="Districte de Briey" nonfiltered="4521" processed="4506" dbindex="144578">

El Districte de Briey s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Meurthe i Mosella. Compta amb 10 cantons i 130 municipis. El cap de districte s la sotsprefectura de Briey. Aquest districte formava part del departament de la Mosella i no fou incorporat a l'Imperi Alemany el 1871. Llavors fou incorporat al departament del Meurthe, que es va convertir en l'actual Meurthe i Mosella.

Cantons.
cant d'Audun-le-Roman - cant de Briey - cant de Chambley-Bussires - cant de Conflans-en-Jarnisy - cant d'Herserange - cant d'Homcourt - cant de Longuyon - cant de Longwy - cant de Mont-Saint-Martin - cant de Villerupt

Vegeu tamb.
Cantons de Meurthe i Mosella;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373187" title="Districte de Lunville" nonfiltered="4522" processed="4507" dbindex="144579">

El Districte de Lunville s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Meurthe i Mosella, a la regi de la Lorena. Compta amb 9 cantons i 164 municipis. El cap de districte s la sotsprefectura de Lunville. 

Cantons.
cant d'Arracourt - cant de Baccarat - cant de Badonviller - cant de Bayon - cant de Blmont - cant de Cirey-sur-Vezouze - cant de Gerbviller - cant de Lunville-Nord - cant de Lunville-Sud

Vegeu tamb.
Cantons de Meurthe i Mosella;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373188" title="Districte de Toul" nonfiltered="4523" processed="4508" dbindex="144580">

El Districte de Toul s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Meurthe i Mosella, a la regi de la Lorena. Compta amb 5 cantons i 112 municipis. El cap de districte s la sotsprefectura de Toul. 

Cantons.
cant de Colombey-les-Belles - cant de Domvre-en-Haye - cant de Thiaucourt-Regniville - cant de Toul-Nord - cant de Toul-Sud

Vegeu tamb.
Cantons de Meurthe i Mosella;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373189" title="Districte de Nancy" nonfiltered="4524" processed="4509" dbindex="144581">

El Districte de Nancy s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de Meurthe i Mosella, a la regi de la Lorena. Compta amb 20 cantons i 188 municipis. El cap de districte s la prefectura de Nancy. 

Cantons.
cant de Dieulouard - cant d'Harou - cant de Jarville-la-Malgrange - cant de Laxou - cant de Malzville - cant de Nancy-Est - cant de Nancy-Nord - cant de Nancy-Ouest - cant de Nancy-Sud - cant de Neuves-Maisons - cant de Nomeny - cant de Pompey - cant de Pont--Mousson - cant de Saint-Max - cant de Saint-Nicolas-de-Port - cant de Seichamps - cant de Tomblaine - cant de Vanduvre-ls-Nancy-Est - cant de Vanduvre-ls-Nancy-Ouest - cant de Vzelise

Vegeu tamb.
Cantons de Meurthe i Mosella;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373193" title="Briey" nonfiltered="4525" processed="4510" dbindex="144582">

Briey s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373195" title="Toul" nonfiltered="4526" processed="4511" dbindex="144583">

Toul s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373196" title="Han-devant-Pierrepont" nonfiltered="4527" processed="4512" dbindex="144584">

Han-devant-Pierrepont s un municipi francs, situat al departament de Meurthe i Mosella i a la regi de Lorena. 

Aquest municipi va pertnyer fins l'1 de gener de 1997 al departament del Mosa, concretament al cant de Spincourt, que estava enquadrat al districte de Verdun.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373203" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 200 metres homes" nonfiltered="4528" processed="4513" dbindex="144585">


Els 200 metres masculins va ser una de les proves d'atletisme disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va crrer el 31 d'agost de 1904, prenent-hi part 5 atletes de dues nacions diferents. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial, 220 iardes (= 201.17 m)

(**) Aquest rcord es va fer en un estadi amb una pista de 500 metres de circumferncia.

Archie Hahn a la primea sria iguala el rcord olmpic. A la final el superar, i far un nou rcord olmpic, amb 21,6".

Resultats.
Sries.
Els dos primers classificats de cada srie passen a la final.

Srie 1


Srie 2


Final.

OR: Rcord Olmpic 

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373205" title="CEIP Sant Pau" nonfiltered="4529" processed="4514" dbindex="144586">

El CEIP Sant Pau s un centre d'Educaci Infantil i Primria de carcter pblic. Est situat al centre de la ciutat de Figueres.

L'escola es va posar en funcionament l'any 1933, desprs de set anys d'obres per construir l'edifici. Aquest t una estructura singular, ja que est format per dos edificis simtrics units per un annex de construcci ms recent.

 Histria .
Les obres de les escoles van comenar el mes de novembre de 1926. No va ser fins el 3 de gener de 1933 l'escola es pos en funcionament. 
Els nens anaren al pavell sud i les nenes al pavell nord.
Durant la Guerra Civil l'edifici de l'escola va passar a ser hospital, on hi anaven els ferits de guerra. Durant la posguerra va ser clnica militar, aquesta no va desaparixer fins el 1946.

 Nom .
Durant el primer temps, el collegi fou conegut popularment com les  Escoles graduades . El nom oficial era el de  Escoles graduades per a nens i nenes . Desprs de la guerra se n digu  Escoles Nacionals , ms tard  Grup escolar de nens i nenes  i l any 1964, com a conseqncia de les normes del Ministeri, el collegi pass a anomenar-se  Agrupacin Escolar San Pablo . El 16 de setembre de 1966 el seu nom s el de  Collegi Nacional Sant Pau  i per una disposici del Butllet Oficial de l Estat del dia 12 de mar de 1975, queda assenyalat com a  Collegi Nacional mixt Sant Pau .

Referncies.
 50 anys collegi pblic Sant Pau de Josep Bernils;

Enllaos externs.
 Web del centre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373207" title="Catedral de Tournai" nonfiltered="4530" processed="4515" dbindex="144587">


Catedral de La nostra Senyora de Tournai (Ntre Dame de Tournai) s un de les monuments arquitectnics ms excellents de Blgica. L'estructura, situada en el litoral sud de l'Escalda, est feta de pedra gis-azulada prpia de la regi. La seva edificaci va comenar en el segle XII sobre un fonament ms antic. L'edifici combina tres corrents arquitectnics diferents que es van succeir a travs de la histria: la nau correspon al perode romnic, de lnies severes i pesades. El cor pertany a l'estil gtic; el transsepte, a la seva vegada, s d'un estil transitori entre ambds. Aquesta convergncia de corrents i estils donen a l'edifici una aparena nica i enlluernadora.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373217" title="Marcial del Adalid" nonfiltered="4531" processed="4516" dbindex="144588">
Marcial del Adalid (La Corunya, 24 d'agost de 1826   Lngora, Oleiros, 16 d'octubre de 1881) fou un compositor de msica gallec.

Comen els estudis musicals a la seva ciutat natal, i d'all pass a Londres on estudia sota la direcci del mestre Moscheles, i en retorn a Espanya compos una opera titulada Inese e Bianca, que no assol veure representada ni a Pars ni a Madrid. La seva msica participa a un temps del carcter que imprimeixen  les bromes angleses i del brillant sol d'Espanya, segons diu un dels seus, bigrafes. s autor de tres series de Cantares nuevos y viejos de Galcia, titulats A mi Maria, inspirats en la msica popular d'aquell pas, que li van fer conquerir envejable reputaci, i compos a ms, varies obres, que li donaren fama de msic intelligent. 

Referncies.
 Tom nm. 2 de l'Enciclopdia Espasa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373221" title="Josep Orive i Vlez" nonfiltered="4532" processed="4517" dbindex="144589">
Josep Orive i Vlez (Barbate, 1961) funcionari i alcalde de Canovelles des del 2004.

Amb quatre anys vingu a Catalunya de la seva Andalusia natal, i dos anys ms tard la seva famlia s'establ a Canovelles. Es llicenci en Filosofia i Cincies de l Educaci (1995) i s diplom en Pedagogia del Lleure i Animaci Sociocultural (1990) per la Universitat de Barcelona. Desprs de treballador d'educador de l'escola bressol Sant Jordi (1985), a l'any 1987 comen a treballar a l'ajuntament de Canovelles. En els anys segents hi feu de tcnic d Infncia i Joventut, de Festes i Relacions Ciutadanes, de Cultura i tamb de director del Centre Cultural.

Vinculat als moviments poltics i socials de Canovelles, a partir dels darrers setantes particip en moviments associatius venals que reivindicaven millores als barris, com l'"Associaci de Vens 15 Regions" de Canovelles, de la qual va ser secretari. Entre els anys 1975 i 1979 va militar a l'esquerra radical del PCE-i i intervingu en actuacions poltiques durant la Transici. A Canovelles particip en les reivindicacions i tancades al Centre Social reclamant l'edifici per al poble, en les accions per aconseguir la Plaa de la Joventut, i en les tallades de la via del tren demanant escoles. Aquest activisme poltic el port a la pres desprs de ser detingut l any 1979 a la Rambla de Barcelona mentre penjava una pancarta per reclamar la llibertat dels presos. Va estar empresonat durant un any i desprs va abandonar la militncia poltica durant un temps.A l'any 1999 es present a les eleccions municipals de Canovelles com a independent en la llista del PSC, partit on entr a l'any segent. Sort escollit regidor i fou designat segon tinent d'alcalde. Al 2003 renov l'acta de regidor i el 30 d'octubre de 2004 acced a l'alcaldia com a alcalde accidental fins a la seva elecci definitiva el 13 de novembre de 2004.

Ha estat membre del Grup de Teatre i de l'Associaci de Pares i Mares de l'Escola Jacint Verdaguer de Canovelles.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Resum biogrfic en la seva plana electoral;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373224" title="Piperrada" nonfiltered="4533" processed="4518" dbindex="144590">

La piperrada s una preparaci tpica del Pas Basc, en especial les provncies de Guipscoa i Lapurdi. s una salsa a base de pebrot de piquillo de color roig, tomquet, ceba, pebrot verd i altres hortalisses sofregides que sol acompanyar carns com el pollastre. Els colours d'aquest plat recorden la ikurria o bandera basca. Pot ser un entrems o un acompanyament, i s'hi sol afegir pernil, ou o all.

Gaudeix de certa fama com un reclam turstic a Lapurdi. El nom prov del basc biperra que siginifica "pebrot".

Aquesta salsa, a l'igual que el txilindron, sn salses a base d'hortalissa que provenen de la cuina ms casolana i tradicional. Ambdues salses tenen certa semblana a la samfaina o el pisto per en els dos casos els ingredients i les quantitats varien.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373227" title="Txilindron" nonfiltered="4534" processed="4519" dbindex="144591">

El txilindron o chilindrn s una preparaci tpica del Pas Basc i l'Arag. s una salsa a base de hortalisses, normalment pebrots i ceba, i la mixta s'espessa amb farina. La salsa s bastant lquida i l'hortalissa s tallada molt petita, com si fora una sopa. Sol acompanyar carns com el pollastre.

Aquesta salsa, a l'igual que la piperrada, sn salses a base d'hortalissa que provenen de la cuina ms casolana i tradicional. Ambdues salses tenen certa semblana a la samfaina o el pisto per en els dos casos els ingredients i les quantitats varien.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373228" title="Karl Ferdinand Adam" nonfiltered="4535" processed="4520" dbindex="144592">
Karl Ferdinand Adam (Constappel, Saxnia, 22 de desembre de 1806   Geisnig, Saxnia, 23 de desembre de 1868) fou un distingit compositor de msica alemany on estava contractat com a cantant.

Referncies.
 Tom nm. 2 de l'Enciclopdia Espasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373230" title="Endemol" nonfiltered="4536" processed="4521" dbindex="144593">
Endemol s una companyia de producci televisiva amb base als Pasos Baixos, pertanyent a Mediaset, Goldman Sachs i John de Mol amb subsidiaris i aliances d'empreses a 23 pasos, incloent el Regne Unit, Estats Units, Argentina, Mxic, Espanya, Itlia, Alemanya, Polnia i els Pasos Baixos, aix com en diversos pasos de Llatinoamrica, l'ndia, Sud-frica i Austrlia.

 Produccions .

 Reality shows .

 Gran Hermano (Big Brother);
 Operacin Triunfo / Star Academy / The One;
 Extreme Makeover: Home Edition;
 The Games;
 La Granja (The Farm);
 Only Fools on Horses;
 Bar Wars;
 Cuestin de Peso;

 Programes de jocs .
 1 vs. 100;
 BrainTeaser;
 Trato Hecho (Deal or No Deal) (All T);
 Eliminator;
 Fear Factor;
 In The Grid;
 Midnight Money Madness;
 Participation TV;
 Show Me the Money;
 The Last Passenger;
 Call TV;

 Late shows .
 Crnicas Marcianas;

 Shows infantiles .
 The DJ Kat Show 1985 - 1993;
 Mighty Truck of Stuff;
 Bel's Boys;
 Roar!

 Enllaos externs .

 Endemol;
 i  Endemol Argentina (pgina no oficial);
 Endemol Estats Units;
 Endemol Regne Unit;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373234" title="Casa taller museu Plantin-Moretus" nonfiltered="4537" processed="4522" dbindex="144594">


Museu Plantin-Moretus (Plantin-Moretusmuseum) s un museu dedicat a la impressi belga fundada i dirigida al segle XVI per Christophe Plantin l'activitat va ser continuada pels seus descendents, entre ells el seu gendre Jean Moretus. El museu est situat a la Vrijdagmarkt (Lloc de divendres) a Anvers. 

El 1876, Edouard Moretus vengu la impremta i tot el seu equip a la ciutat d'Anvers. Un any ms tard, el 1877, s possible visitar la impremta i la casa adjacent. El 2002, el museu es va proposar per a la seva inclusi a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que es va registrar el 2005. s el primer museu que s'ha registrat en aquesta llista.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373238" title="Louis Adam" nonfiltered="4538" processed="4523" dbindex="144595">

Jean Louis Adam (Muttersholtz, Alscia, 1758   Pars, 8 d'abril de 1848) fou un pianista i compositor francs.

Curs llurs estudis a Estrasburg, sota la direcci de Hepp, organista d'aquella clebre catedral. Als 17 anys s'establ a Pars, donant un concert i una simfonia per a viol, arpa i piano, combinaci desconeguda fins aleshores, que li valgu l'amistat i protecci de Gluck, el qual, endevinant el seu mrit, li encarreg l'arranjament de moltes peces de llurs peres.

Des de llavors, deix de composar i es dedic exclusivament a l'ensenyana del piano. Fou nomenat professor del conservatori de Pars el 1797, crrec que desenvolup amb gran entusiasme i zel fins el 1842, en qu la direcci del conservatori li confer el ttol d'inspector general de les classes de piano, i el nomen membre del comit d'estudis.

Des de 1829 era cavaller de la Legi d'Honor. Se'l considera com el fundador i cap de l'escola francesa de piano, de llur classe sorgiren nombrosos alumnes notables, entre ells: Kalkbrenner, Hrold, Ilhemaigne, Henri le Moine.  A ms de nombroses sonates, melodies i romanos, public tres obres d'estudi per l'ensenyana del piano: Les premieres leons, Methode nouvelle pour le piano, i en collaboraci amb Lachnith, Mthode  Principe gnral du doigt.

Era pare del distingit compositor Adolphe Adam.

Referncies.
 Tom, no 2 de l'Enciclopdia Espasa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373242" title="Jonathan Sesma Gonzlez" nonfiltered="4539" processed="4524" dbindex="144596">

Jonathan Sesma Gonzlez, (nascut el 14 de gener de 1978 a Las Palmas) s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373243" title="Estaci de Foc Cisell" nonfiltered="4540" processed="4525" dbindex="144597">






L'Estaci de Foc Cisell s una estaci de la Lnia 2 i de la Lnia 10 del Metro de Barcelona, lnia que actualment est en obres. 



Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373244" title="Vctor Manuel Fernndez Gutirrez" nonfiltered="4541" processed="4526" dbindex="144598">

Vctor Manuel Fernndez Gutirrez, conegut futbolsticament com Vctor (nascut el 17 d'abril de 1974 a Mrida) s un futbolista que juga de davanter al Real Valladolid.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373245" title="Estaci de Foneria" nonfiltered="4542" processed="4527" dbindex="144599">





Vegeu tamb.
Lnia 10 del Metro de Barcelona (Ramal de la L9);
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373248" title="Marcos Sebastin Aguirre" nonfiltered="4543" processed="4528" dbindex="144600">

Marcos Sebastin Aguirre (nascut el 30 de mar de 1984 a Arroyito) s un futbolista argent que juga actualment al Real Valladolid, cedit pel Club Atltico Lans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373249" title="Unzent" nonfiltered="4544" processed="4529" dbindex="144601">


Unzent  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373250" title="Haris Medunjanin" nonfiltered="4545" processed="4530" dbindex="144602">

Haris Me unjanin (nascut el 8 de mar de 1985 a Sarajevo, actual Bsnia i Hercegovina, en aquell temps part de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia) s un futbolista bosnioneerlands que juga actualment al Real Valladolid. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373251" title="Saint-Martin-d'Oydes" nonfiltered="4546" processed="4531" dbindex="144603">


Saint-Martin-d'Oydes  s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373252" title="Saverdun" nonfiltered="4547" processed="4532" dbindex="144604">


Saverdun (en occit Sabardu) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373253" title="Iaki Bea Jauregi" nonfiltered="4548" processed="4533" dbindex="144605">

Iaki Bea Jauregi, (nascut el 27 de juny de 1978 a Amurrio), s un futbolista que juga actualment al Real Valladolid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373255" title="Parc Monceau" nonfiltered="4549" processed="4534" dbindex="144606">


El parc Monceau s un jard de lleure situat al 8 districte de Pars.

Antiga propietat del duc de Chartres, que fa dissenyar per Carmontelle, un pas d'illusions amb granja sussa, molins holandesos, pagoda, s'ala com una pirmide, runes feudals, temples romans disseminats al llarg de senders accidentats, grups d'arbres i d'illes.

En el moment de la Revoluci, el jard va ser confiscat i esdevingu b nacional el 1793; desprs, torn a ser propietat de la famlia d'Orlans sota la Restauraci.

El 1860, la ciutat de Pars compra el jard: una part s revenuda al financer Preire en vista d'una urbanitzaci, mentre que l'altra ser condicionada per Jean-Charles Alphand. Les reixes sn de Gabriel Davioud.

El parc comprn una rotonda, antic pavell del Mur des Fermiers gnraux realitzat per Claude Nicolas Ledoux. A tocar dels bosquets es troben les esttues de marbre d'escriptors i de msics com Guy de Maupassant creada per Verlet, Frdric Chopin creada per Jacques Froment Thomas, Charles Gounod creada per Antonin Merci, Ambroise Thomas creada per Alexandre Falguire o douard Pailleron creada per Lopold Bernstamm. El parc s envoltat d'immobles de luxe i d'hotels particulars.

Claude Monet va fer un quadre del parc el 1876.

El parc fa 1km de circumferncia. s el lloc predilecte de nombrosos aficionats parisencs a les curses a peu. Una tomb complet al parc fa exactament 1107 metres (vorejant l'rea de joc per a nens, fa 990 metres).

 Enllaos externs .


 Fotografies antigues i modernes ;
 Els amics del Parc Monceau;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373256" title="Mazres (Arieja)" nonfiltered="4550" processed="4535" dbindex="144607">


Mazres (en occit Sabardu) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373258" title="TS Polonia Bytom" nonfiltered="4551" processed="4536" dbindex="144608">

El TS Polonia Bytom s un club de futbol polons de la ciutat de Bytom (Silsia).

 Histria .
El club es va fundar el 4 de gener de 1920 durant els mesos de la insurrecci de Silsia. A finals del 1922, com a resultat del Plebiscit de l'Alta Silsia, Bytom esdevingu part d'Alemanya i el club deix d'existir.

El maig de 1945, nombrosos jugadors i directius d'un dels clubs polonesos ms destacats, el Pogo  Lww, arribaren a Bytom i decidiren reviure el Polonia. El 17 de maig de 1945 el club jug el seu primer partit en ms de dues dcades, derrotant el Warta Pozna  per 3-2. 

El Polonia s considerat el successor del Pogon Lwow, de fet, el seu logotip s molt similar al d'aquest club de Lww, aix com els seus colors el vermell i el blau.

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: (2) 1954, 1962;
 Copa Intertoto de la UEFA: (1) 1964-65;

Jugadors destacats.
  Edward Szymkowiak;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web oficial de seguidors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373260" title="Alberto Lpez Fernndez" nonfiltered="4552" processed="4537" dbindex="144609">

Alberto Lpez Fernndez, (nascut el 20 de maig de 1969 a Irun), s un futbolista que juga de porter al Real Valladolid.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373262" title="Jos Luis Mendilibar Etxebarria" nonfiltered="4553" processed="4538" dbindex="144610">

Jos Luis Mendilibar Etxebarria (nascut el 14 de mar de 1961 a Zaldibar) s un entrenador de futbol basc que entrena actualment al Real Valladolid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373266" title="Ildegzida" nonfiltered="4554" processed="4539" dbindex="144611">
La dinastia Ildegzida o dels atabegs ildegzides de l'Azerbaidjan fou una famlia d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225. Eren els atabegs dels grans sultans seljcides i com a tals van controlar als sultans del 1160 al 1181. Els seus dominis van passar al khwarizmshah  Djalal al-Din Manguberti el 1225

El fundador de la dinastia, i que li va donar el nom fou Ildegiz (Ildeguz, Eldigiz, Ildegoz i altres variants) que port el ttol de Shams al-Din. Inicialment un esclau cum va atreure la atenci del sult Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sult Mahmud ibn Muhammad (1117-1131) i que al morir el visir va passar al seu cap Mahmud i desprs al sult Masud (1133-1152) que li va donar Arran en feu (ikta) i a la vdua del sult Toghrul ibn Muhammad com esposa; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, Arslanshah ibn Toghrul. Al llarg del seu regnat es va imposar als sultans seljcides.

Ildegiz va morir el 1175 i el va succeir el seu fill Abu Djafar Muhammad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam, el qual va proclamar sult a Toghrul ibn Arslanshah i va conserver el poder de la mateixa que el pare, fins a la seva mort el 1186; el seu germ Kizil Arslan Uthman exercia el poder a l'Arran com a subordinat i a la mort de Muhammad Pahlawan va passar a ser cap de familia (1186-1191) i va usar el ttol de Malik al-Muazzam segons consta a una moneda. Una part dels mamelucs va donar suport a dos parents materns, i va perdre la major part del Djabal. Fou assassinat el 1191.

El cap de familia fou llavors Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan (1191-1210) amb el ttol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam). Va disputar la possessi del Djabal i va haver de pagar tribut a Gergia, perdent una part dels seus territoris. Va morir el 1210.

El segent cap de famlia fou el seu germ Uzbeg Muzaffar al-Din d'Hamadan (1210-1225), reconegut a l'Azerbaidjan i Arran. La capital probablement fou Tabriz; va reconixer la sobirania de Ala al-Din Muhammad khwarizmshah (1217/1218) i va pagar tribut al georgians; durant els atacs dels mongols, el 1220/1221 i altre cop el 1221/1222 va poder evitar el saqueig de Tabriz pagant un fort tribut als mongols, encara que van saquejar algunes ciutats del seu territori. Finalment va cedir la sobirania al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti (1225).

El seu fill Kizil Arslan-i Kamush (aix anomenat perqu era sord i mut), casat amb una princesa ahmadlida, es va posar al servei del khwarizmshah.

 Llista d'atabegs .

Shams al-Din Ildegiz  1135-1175;
Nusrat al-Din Muhammed Pahlawan 1175-1186;
Muzaffar al-Din Kizil Arslan Uthman  1186-1191;
Nusrat al-Din Abu Bakr 1195-1210;
Muzaffar al-Din Uzbeg 1210-1225;
Kizil Arslan 1225;

Branca del Djabal .

Kutlugh Inanj 1186-1194;
Amir-i Amiram 1186-1193 (a Gandja vers 1196-1197 o 1198);

 Bibliografia .

 C. E. Bosworth, Cambridge History of Iran. V;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373270" title="Abd-ar-Rafiq (nom)" nonfiltered="4555" processed="4540" dbindex="144612">
Abd-ar-Rafiq s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd ar-Raf q) que literalment significa "Servidor de l'Indulgent", essent l'Indulgent un atribut de Du. Si b Abd-ar-Rafiq s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Rafiq,  Abdul Rafieq... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373274" title="Abd-al-Malik (nom)" nonfiltered="4556" processed="4541" dbindex="144613">
Abd-al-Malik s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd al-Mal k) que literalment significa "Servidor de Qui posseeix", essent Qui posseeix un atribut de Du. Si b Abd-al-Ala s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Malik,  Abdul Mlieek... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373276" title="Ildegiz" nonfiltered="4557" processed="4542" dbindex="144614">
Shams al-Din Ildegiz o Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (zeri:                 ,                    ms ddin Eld niz}}, mort 1175) fou el fundador de la dinastia ildegzida o dels atabegs de l'Azerbaidjan. Port el ttol de Shams al-Din.

Inicialment era un simple esclau cum que va atreure la atenci del sult seljcida Masud. Ibn al-Athir diu que era esclau de Kamal Somayrami visir del sult Mahmud ibn Muhammad (1117-1131) i que al morir el visir va passar al sult i desprs al sult Masud (1133-1152), el qual li va donar Arran en feu (ikta) i com esposa a la vdua del sult Toghrul ibn Muhammad; segurament fou nomenat atabeg del fill d'aquest, Arslanshah ibn Toghrul. 

La seva situaci a l'Arran no es gaire clara ja que apareixen una srie de governadors seljcides que podrien ser delegats seus mentre era a Iraq, o no. En tot cas el Nakhitxevan fou la seva base de poder; la defensa de la lnia de l'Araxes i la via fins Ani,  i la construcci de fortaleses al Kura de Bailakan a Samkur o Samkor contra els georgians, eren els seus objectius. Amb la decadncia del imperi seljcida es va assegurar la possessi de part de l'Azerbaidjan  a la mort de Kass Beg Arslan ibn Palangari, favorit del sult Masud (1153), situaci regularitzada amb el tractat de pau que juntament amb Ak Sunkur de Maragha el 1154/1155 va signar amb el sult Muhammad ibn Mahmud.

Ildegiz es va veure embolicat en les lluites per la successi de Masud (mort 1152) i va donar suport a Sulayman ibn Muhammad contra Muhammad ibn Mahmud, per el primer fou derrotat; no obstant Ildegiz va seguir lluitant contra Muhammad i va emetre monedes en nom noms del suprem sult Sandjar. Va conservar la custodia del seu fillastre Arslanshah (que potser havia perdut temporalment) que tenia vers 1155 (o a finals del 1154) i va emetre monedes amb el ttol d'atabeg. Una segona coalici favorable a Sulayman Shah amb el suport del califa es va formar llavors per fou derrotada a Nakhiavan pel sult Muhammad (1156) i la reconciliaci que es va establir all no va impedir a Ildegiz intrigar de nou amb el visir del califa, Ibn Hubayra, sempre amb la intenci de eliminar Muhammad en favor del seu germ Malik Shah, aprofitant que el sult estava assetjant Bagdad; per quan Muhammad es va retirar de Bagdad i va retornar a Hamadan, va abandonar el projecte

El sult Muhammad va morir el 1160 i desprs d'un breu regnat de Sulayman Shah que fou assassinat segurament sota ordes d'Ildegiz, els amirs van acceptar com sult al seu fillastre Arslanshah, que va anar a Hamadan i fou proclamat i segurament llavors Ildegiz fou proclamat gran atabeg. Com a governant virtual del Iraq, va aconseguir l'aliana dels governants de Fars, Kirman, Khuzestan, Kelat (Akhlat) i Shirwan. Va enfrontar dues revoltes dirigides per Husam al-Din Inandj de Rayy, el 1161, i desprs altre cop el 1165 en aliana amb el khwarizmshah Il Arslan. Va subornar al visir d'Inandj per assassinar al seu superior el que va posar fi a la segona revolta i llavors Rayy va passar a Muhammad Pahlawan, el fill d'Ildegiz que ja havia rebut Ardabil a la mort del seu amir. Muhammad Pahlawan va esdevenir amir-i hidjab a la cort del sult; un altre fill, Arslan Uthman, que havia quedat amb el control d'Arran, va rebre el crrec de amir-i isfahlasar. 

Amb els recursos a la seva disposici va poder atacar Gergia. El 1161 va ocupar Ani i va saquejar Dabil (Dwin) aliat al Shah-i Armin d'Akhlat i altres prnceps menors. Va retornar Ani als shadddides el 1164. El 1165 l'atabeg Zangi de Fars se li va sotmetre oficialment. El 1169/1170 va enviar un exrcit en suport de Malik Arslan de Kirman. Khuzestan estava governat per un prncep seljcida fill de Malik Shah per el governant real era l'atabeg Shumla. L'amir de Khurasan Muayyud Ay Aba va llegir la khutba en nom d'Arslanshah durant quatre anys (1163-1167) per el territori fou ocupat pel Khwarizmshah i Ildegiz va decidir no entrar en aquesta lluita. 

Mazanderan al sud de la mar Cspia, i Maragha a l'Azerbaidjan s'escapaven al seu control. L'atabeg de Maragha Nusrat al-Din Ak Sunkur II va fer per dues vegades moviments que Ildegiz va considerar amenaces (1160/1161 i 1167/1168) i cada vegada quan el fill d'Ildegiz, Muhammad Pahlawan fou enviat contra ell, va quedar derrotat. Per el successor a Maragha va perdre Tabriz davant Ildegiz probablement el 1174/1175. El historiador Husayni diu que Armnia (Akhlat) i Mossul van llegir la khutba en nom d'Arslanshah

Vers el 1175 els seus vassalls shadddides van perdre Ani a mans dels georgians (per un temps desprs torn a mans de la famlia). Ildegiz va morir el mateix any. El va succeir el seu fill Abu Djafar Muhammad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373278" title="Atari 2600" nonfiltered="4558" processed="4543" dbindex="144615">

Atari 2600 va ser el nom d'una videoconsola llanada al mercat estatunidenc a l'octubre de 1977 sota el nom de Atari VCS (Video Computer System), convertint-se en la primera consola a tenir xit utilitzant cartutxos intercanviables. En 1982, desprs del llanament del Atari 5200, va adoptar el nom final basat en el nombre de catleg que li identifica (CX2600). Aquesta consola va ser un gran xit i va assolir que durant els anys 1980 Atari fos sinnim de videojocs. La consola venia acompanyada amb dos joysticks, un parell de controladors tipus paddle i un cartutx de joc (inicialment Combat i subsegentment Pac-Man).

Caracterstiques tcniques.
 UCP: MOS Technology 6507 a 1,19 MHz;
 Processador d'udio i vdeo (TIA). 160 x 190 pxels, 128 colors en la pantalla, per amb un mxim de 4 colors per lnia; so monofnic de dues vies.
 Memria RAM: 128 bytes en la consola dintre del xip MOS Technology 6532, si b alguns jocs poden afegir fins a 256 bytes integrats en el cartutx.
 Memria ROM: 4 KiB per cartutx (o ms de 32 KiB si el cartutx usa paginaci de memria).
 Entrada: controlada pel xip RIOT inclou:
 Dos ports DE-9 sense cargols per a connectar joysticks, paddles, trackballs, volants, teclats numrics de 12 tecles (0-9, # i *) i qualsevol altre tipus de control amb funcions addicionals desenvolupat per tercers.
 Sis interruptors: Encs (encs/apagat), senyal de TV (monocrom/color), Nivell de dificultat per a cada jugador (A/B), Select i Reset. Exceptuant a l'interruptor d'encs, els jocs podien (i ho van fer) assignar altres significats als altres interruptors. En els models que van seguir a l'original, els interruptors de dificultat van ser reduts i traslladats a la part del darrere de la consola.
 Sortida: Senyal de vdeo i udio per a TV a travs d'un connector RCA (amb normes NTSC, PAL o SECAM, depenent de la regi; els cartutxos de jocs poden ser usats indistintament entre mquines NTSC i PAL/SECAM, per si la norma no coincideix llavors solen apareixen colors distorsionats o la imatge no roman estable).

Referncies.


Enllaos externs.
 Atari 2600;
 Felicitats Atari 2600!;
 Stella - Emulador de codi obert per l'Atari 2600 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373279" title="Robert Aldrich" nonfiltered="4559" processed="4544" dbindex="144616">


Robert Aldrich (9 d'agost de 1918 - 5 de desembre de 1983) va ser un director de cinema, escriptor i productor estatunidenc, reconegut per treballs com ara Un pet mortal, El gran ganivet, Qu se n'ha fet, de Baby Jane?, El vol del fnix, Hush  Hush, Sweet Charlotte o Els dotze del patbul, entre d'altres. Tamb va ser president de l'associaci americana de directors (DGA) del 1975 al 1979.

Biografia.

Robert Burgess Aldrich va nixer a Cranston, Rhode Island, fill de Lora Lawson i l'editor Edward B. Aldrich. Era nt del senador Nelson W. Aldrich i cos de Nelson Aldrich Rockefeller. Va estudiar a la Moses Brown School. Al 1941, va deixar la universitat per un treball menor a la RKO Radio Pictures.

Propmte va anar pujant de categoria i ja com assistent de direcci va treballar amb cineastes com  Jean Renoir, Abraham Polonsky, Joseph Losey o Charlie Chaplin. Als anys 50 es va convertir en director de televisi, realitzant la seua primera obra The big leaguer al 1953. En aquesta poca, Aldrich va ser un dels pocs creadors autors, tot deixant la seua visi liberal i humanista en nombrosos gneres. s el cas de la pellcula noir Un pet mortal (1955) o de El gran ganivet (1955), una adaptaci d'una obra de Clifford Odets sobre els negocis de Hollywood. Tamb s'endinsa en el mn militar amb Atac (1956).

Durant la dcada segent va dirigir nombrosos films, com la histria de terror gtic Qu se n'ha fet, de Baby Jane? (1962) amb Bette Davis i Joan Crawford, la controvertida The Killing of Sister George (1968) o la bllica Els dotze del patbul (1967). Precisament, l'xit de la darrera el va permetre muntar la seua prpia productora durant un temps, encara que els mals resultats l'obligaren a retornar al Hollywood comercial. Tot i aix, el seu humanisme liberal seguiria estant present en films com Ulzana's Raid (1972) o The Longest Yard.

Filmografia.

Caught (1949);
Big Leaguer (1953) (director);
World for Ransom (1954);
Apatxe (1954) (director);
Veracruz (1954) (director);
Un pet mortal (1955) (director, productor);
El gran ganivet (1955) (director, productor);
Fulles de tardor (1956) (director);
Attack (1956) (director, productor);
The Gamma People (1956) (guionista);
Bsties de la ciutat (1957) (director);
Aposta sucida (1959) (director, escriptor);
The Angry Hills (1959) (director);
L'ltim capvespre (1961) (director);
Sodoma i Gomorra (1962) (director);
Qu se n'ha fet, de Baby Jane? (1962) (director, productor);
Quatre tipus de Texas (1963) (director, escriptor, productor);
Hush  Hush, Sweet Charlotte (1964) (director, productor);
El vol del fnix (1965) (director, productor);
Els dotze del patbul (1967) (director);
La llegenda de Lylah Clare (1968) (director, productor);
The Killing of Sister George (1968) (director, productor);
The Greatest Mother of Them All (1969) (director, productor);
What Ever Happened to Aunt Alice? (1969) (productor);
Too Late the Hero (1970) (director, escriptor, productor);
The Grissom Gang (1971) (director, productor);
Ulzana's Raid (1972) (director);
L'emperador del nord (1973) (director);
The Longest Yard (1974) (director);
Hustle (1975) (director, productor);
Twilight's Last Gleaming (1977) (director);
The Choirboys (1977) (director);
El rab de San Francisco (1979) (director);
All the Marbles (1981) (director);

 Televisi .

Schlitz Playhouse of Stars (1951) (director, 1 episodi);
China Smith (1952) (director, 2 episodis);
The Doctor (1952) (director, 1 episodi);
Four Star Playhouse (1952) (director, 5 episodis);
Hotel de Paree (1959) (director, 1 episodi);
Adventures in Paradise (1959) (director, 2 episodis);

Premis.

s d'argent de Berlin al millor director;
Lle d'argent a la millor pellcula estrangera ;
Premi dels crtics italians per Attack;
Pellcula Hochi per The Big Knife;

I nominacions a la Palma d'Or del Festival de Cannes i als premis Laurel.

Enllaos externs.

Classic Movies (1939 - 1969): Robert Aldrich;
Robert Aldrich en Imdb;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373280" title="Muhammad Pahlawan" nonfiltered="4560" processed="4545" dbindex="144617">
Abu Djafar Muhammad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Malik al-Alam al-Adil Azam fou atabeg d'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljcides terics sobirans. El seu germ Kizil Arslan Uthman exercia el poder a l'Arran com a subordinat i va romandre en aquestes funcions.

A la mort d'Ildegiz el 1175 el seu fill Muhammad Pahlawan el va succeir. El sult Arslanshah ibn Toghrul va intentar eliminar el seu control per va morir abans de aconseguir-ho probablement enverinat pel mateix Muhammad Pahlawan, el qual va proclamar sult a Toghrul ibn Arslanshah i va conserver el poder de la mateixa que el pare.

Va fer front amb xit als intents de ser deposat per part de Muhammad ibn Toghrul, germ d'Arslanshah i va fer una campanya contra Gergia en els primers temps. 

Desprs es va enfrontar amb la revolta de l'atabeg salghrida de Fars Dakhla (Dakla o Tekla) vers el 1176 i el 1176/1177 estava a punt de fer una expedici contra el rei de Gergia Giorgi III de Gergia, en suport del senyor rebel Liparit, que finalment no va ser necessria. No se sap quan Ani fou restituda als shadddides desprs d'estar un temps en mans dels georgians, per fou en el seu regnat.

Es va enfrontar al aibida Salad per Akhlat (1185/1186). Estava a punt de intervenir a Kirman quan va morir el 1186. 

Al a seva mort va repartir els seus dominis, el fill Nusrat al-Din Abu Bakr  va rebre Arran i Azerbaidjan sota regncia i autoritat de Kizil Arslan Uthman; Uzbeg va rebre Hamadan, i dos fillastres de Pahlawan (fills de la seva muller Inandj Khatun coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) de noms Kutlug Inandj i Amir-i- Amiran Umar van rebre petits feus al Djabal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373283" title="Abd-an-Nassir (nom)" nonfiltered="4561" processed="4546" dbindex="144618">
Abd-an-Nassir s un nom mascul tefor rab islmic (en rab            ,  Abd an-Na  r) que literalment significa "Servidor de Qui ajuda", essent Qui ajuda un atribut de Du. Si b Abd-an-Nassir s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Abdul Nasir,  Abdul Nasier... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373284" title="Kizil Arslan Uthman" nonfiltered="4562" processed="4547" dbindex="144619">
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegzida de l'Azerbaidjan (1186-1191) , fill d'Ildegiz i successor del su germ gran Muhammad Pahlawan. Va usar el ttol de Malik al-Muazzam segons consta a una moneda. 

Els mamelucs de Muhammad Pahlawan es van dividir entre els que donaven suport a Kizil Arslan Uthman i els que el donaven a la vdua, Inandj Khatun (coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) i als seus dos fills Kutlug Inandj i Amir-i- Amiran Umar que tenien petits feus al Djabal.

El sult Toghrul ibn Arslanshah va fugir i va resistir quatre anys al nou atabeg, fins que finalment fou capturat el 1190. Llavors l'atabeg va proclamar sult al infant Sandjar ibn Sulayman Shah i al cap d'uns mesos es va proclamar ell mateix sult, per fou assassinat segurament per instigaci d'Inandj Khatun. El va succeir el seu nebot
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan (1191-1210) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373286" title="Esglsia parroquial del Salvador" nonfiltered="4563" processed="4548" dbindex="144620">

L'Esglsia parroquial del Salvador de Sucaina (Alt Millars), s un edifici construt en el segle XVI en estil renaixentista, que va ser ampliat en el segle XVIII. 

Descripci. 
Es tracta d'una esglsia d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts que no destaquen a l'exterior. Est dividida en cinc trams, amb un creuer que destaca en planta. La separaci entre la nau i les capelles s a travs d'arcs de mig punt recolzats en pilastres. La nau aquesta coberta amb volta de creueria amb terceletes, mentre que les capelles amb voltes de creueria senzilla. El creuer i la capella major cobrixen amb volta de can amb llunetes; en el centre del creuer una cpula sobre petxines que no destaca a l'exterior. 

S'illumina interiorment a travs d'unes petites finestres situades sobre les capelles laterals. A la capalera s'adossa un cos addicional que forma el trasagrari. T dos accessos, un situat als peus, i altre en el costat de l'epstola que recau a la plaa on es troben l'ajuntament i la casa abadia. Aquesta portada lateral recorda a la portada de l'esglsia de Vilafams. s un portada retaule, realitzada en el segle XVI, dividida en dos cossos; en el cos inferior es troba l'arc de mig punt emmarcat per un arquitrau de trglifs i metopes, que es recolza en dues columnes driques amb estries helicodals en el ter inferior. El cos superior t tres forncules avenerades separades per columnes jniques, tamb amb estries helicodals en la part superior. Sobre la portada es troba l'espadanya. 

En el quart tram del costat de l'epstola es troba la torre-campanar. T tres cossos de maoneria i pedres angulars separats per motlures. L'ltim cos alberga les campanes. Remata amb un chapitel de dos cossos, amb coberta de teula cermica blava i blanca. Al costat de la torre, i entre la portada lateral es troba la capella del sagrari amb una petita cpula sobre tambor octogonal; a l'exterior cobreix amb teula cermica amb bicromia. 

La fbrica del temple s de maoneria i pedres angulars. La portada lateral aquesta realitzada en pedra arenisca. L'esglsia va ser ampliada en el segle XVIII quedant configurada com es troba en l'actualitat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373288" title="Ermita de Santa Anna (Sucaina)" nonfiltered="4564" processed="4549" dbindex="144621">
L'Ermita de Santa Anna est dedicada a la patrona de la Vila de Sucaina (Alt Millars). Va ser construda a la fi del s.XVIII i est situada a uns 4 km de la poblaci, en direcci Montanejos, per la carretera CV-195. 

Es troba en un paratge de gran bellesa natural. Est construda en el marge dret de la Rambla de Santa Anna, afluent del riu Villahermosa i d'una font de la qual surt abundant aigua fresca. Al costat de la font hi ha una zona reservada per a fer menjar i al voltant de l'ermita hi ha diverses taules i bancs de formig. 

L'ermita va ser construda arran de les diverses aparicions que de Santa Anna va tenir una pastoreta procedent d'alguna de les masies que avui es troben prximes a l'ermita. Santa Anna se li va aparixer sobre un gran esbarzer que misteriosament no punxava i li va dir en l'ltima aparici que la gent de Sucaina construs una ermita en aquest lloc. 

La devoci que tenen els vilatjans a Santa Anna s molt gran, la qual, segons figura en una placa de l'ermita, va salvar del clera a la poblaci cap a finals del s.XIX. Cada 1 de maig es realitza un gran romiatge a l'ermita des del poble amb la celebraci de dues misses solemnes. En tal dia la presncia de tenderetes, en els quals es poden comprar diverses coses, s nombrosa. Altra data important, encara que no tan multitudinria com l'anterior, s la del 26 de juliol, diada de Sant Joaquim i Santa Anna, en el qual es realitza una missa solemne en l'ermita i es reparteix una coca coneguda com la "reban" entre tots els assistents. Aquest dia s conegut com el dia de "Santa Anna de la Reban". 

En els ltims anys s'han portat a terme treballs de rehabilitaci de la seva faana i interior, retornant-li a l'ermita el seu aspecte original. 

Referncies. 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373289" title="Nusrat al-Din Abu Bakr" nonfiltered="4565" processed="4550" dbindex="144622">
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan  fou atabeg ildegzida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el ttol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam). Va succeir al seu oncle Kizil Arslan Uthman.

Va prendre possessi immediata dels territoris familiars a l'Arran i Azerbaidjan que el seu oncle havia conservat, mentre deixava al seu parent Kutlug Inandj que s'enfrontava a Toghrul ibn Arslanshah pel Djabal. Toghrul va derrotar a Kutlug i al seu germ Amir-i Amiran 

Els dos derrotats que havien perdit quasi tot el Djabal, van intentar combatre contra Abu Bakr i foren derrotats el 1193. Kutlug Inandj va fugir al Djabal on va aconseguir finalment eliminar a Toghrul amb el suport del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad les tropes del qual van matar al sult durant la seva segona incursi el 1194. Kutlug va rebre el territori del Djabal com a feudatari del Khwarizmshah per algun temps desprs fou assassinat pels general corasmi Miadjuk. 

Per la seva banda Amir-i Amiran es va enfrontar altra cop a Abu Bakr ara amb el suport del Shirwanshah i de la reina Tamara de Gergia, i va obtenir la victria prop de Gandja, per Abu Bakr va poder fugir cap a Nakhitxevan. Amir-i Amiran va morir al cap de poc i Gandja es va sotmetre llavors altra cop a Abu Bakr. 

Ara era el moment de retornar al Djabal on la influencia de la seva familia havia quedat reduda a Hamadan governada pel seu germ Uzbeg; llavors els georgians es van apoderar d'Ani (1199) i l'atabeg va donar suport al primer mariot de Tamara  Giorgi Bogolyubskii (1200) en el seu intent de retornar a Gergia (el matrimoni havia estat annullat), per fou decisivament derrotat quan marxava per Shirwan, i Samkur (Chamkor) i Gandja van haver de reconixer la sobirania georgiana. 

Abu Bakr va fer un tractat amb Gergia i es va casar amb una princesa georgiana, per aix no va impedir que els georgians ocupessin Dwin el 1202/1203. Un atac de l'atabeg de Maragha en aliana amb Muzaffar al-Din Gokburi d'Irbil va poder ser rebutjar amb l'ajut del mameluc Aydogmes o Aytogmes, senyor del Djabal (1203/1204 a 1211/1212) que havia estat un dels mamelucs de Muhammad Pahlawan. Les incursions georgianes eren cada vegada ms importants, i fins i tot van ocupar i saquejar Ardabil (1210, en revenja per un atac de l'amir d'Ardabil a Ani) i van atacar Tabriz i tot el nord d'Iran fins a Gurgan. L'atabeg va compensar aquestos desastres amb la conquesta de Maragha (1207/1208) que fou deixada en mans d'un menor de la dinastia ahmadlida, com a vassall.

Va morir el 1210 i el va succeir el seu germ Uzbeg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373292" title="CV-14" nonfiltered="4566" processed="4551" dbindex="144623">
La CV-14 comunica la N-232, al seu pas per Morella amb Sorita i la provncia de Terol. 

 Nomenclatura . 
 
La carretera CV-14 pertany a la xarxa de carreteres de la Generalitat Valenciana. El seu nom est format per: CV, que indica que s una carretera autonmica del Pas Valenci; i el 14 s el nombre que rep segons l'ordre de nomenclatures de les carreteres del Pas Valenci.

Histria. 
Traat actual.
La CV-14 comena en un canvi de sentit en l'entrada de la N-232 a Morella. Traa el seu recorregut cap a l'oest, tendint a anar canviant cap al nord, direcci Sorita. Fins a aquesta poblaci, el lmit de velocitat s de 80 km/h. La carretera finalitza en el L.P. de Terol, quan passa a tenir nomenclatura d'Arag. Fins ara, el canvi de carretera en el lmit era per a pitjor, per recentment han remodelat aquesta carretera, arribant a ser fins i tot ms cmoda, ja que possex vorals ms amples. 

Futur de la CV-14. 
No hi ha projectes a la vista. 

Recorregut.
 Inici al barri d'Hostal Nou Morella;
 Desviament a Cinctorres (esquerra);
 Desviament a Forcall-Todolella (esquerra);
 Desviament a Villores (esquerra);
 Desviament a Ortells (dreta);
 Desviament a Palanques (esquerra);
 Sorita;
 Final al Lmit provincial amb Terol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373293" title="Uzbeg" nonfiltered="4567" processed="4552" dbindex="144624">
Uzbeg fou atabeg ildegzida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhammad Pahlawan i successor del seu germ Nusrat al-Din Abu Bakr. Noms se li coneix el ttol de Muzaffar al-Din

A la mort del seu pare el 1186 va rebre Hamadan que va governar pacificament en general, fent una incursi a Shiraz (dels atabegs salghrides) que va ocupar breument el 1203/1204. Quan va morir el seu germ Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan no va tenir cap problema per ser reconegut a l'Azerbaidjan i Arran. La capital probablement fou Tabriz; a Ardabil va emetre les monedes, per hi havia un governant local. Se sap que Uzbeg tenia diversos senyors locals vassalls i per les monedes es coneixen els Maliks d'Ahar (dinastia dels bishknides) i un altra sense nom al Mughan. 

Va perdre Arran en front dels georgians, excepte Nakhitxevan i va reconixer la sobirania de Ala al-Din Muhammad khwarizmshah (1217/1218) i va pagar tribut al georgians; el 1220/1221 i altre cop el 1221/1222 va poder evitar el saqueig de Tabriz pagant un fort tribut als mongols, encara que van saquejar algunes ciutats del seu territori. 

Finalment, ja fora vell, va cedir la sobirania al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti (1225) al que va donar tamb la seva dona (filla del sult Toghrul) i es va morir a la vila d'Akendjak al Nakhitxevan , suposadament del disgust quan va saber que el khwarizmshah s'hi havia casat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373295" title="Santuari de la Verge de la Balma" nonfiltered="4568" processed="4553" dbindex="144625">


El Santuari de la Verge de Balma se situa en el terme municipal de Sorita (Els Ports). Es tracta d'un edifici religis enclavat en la roca, d'estil renaixentista, construt entre els segles XVI i XVIII. 

 Descripci .
Es tracta d'un santuari amb gruta, compost d'esglsia, hospederia i estaci estiuenca. La seva faana compta amb balconades i en el seu accs t una llarga escalinata que condux a l'hospederia. A banda i banda de la mateixa se situen les escales que conduxen al pis superior on se situa la anomenada  sala de les danses  amb arcs de mig punt. Des de l'hospederia s'accedeix a la gruta allargada i el mirador que, vorejant el precipici sobre la llera del riu Bergantes, serveix d'accs a l'ermita. 

L'ermita-cova, construda en 1667 compta amb una nau de forma irregular. La faana en cadirat, es perllonga formant el campanar de dos cossos. En ella se situa una portada senzilla amb pilastres estriades. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373303" title="Josep Garreta i Sabadell" nonfiltered="4569" processed="4554" dbindex="144626">
Josep Garreta i Sabadell (Vic, 31 de gener del 1912 - L'Hospitalet de Llobregat, 14 de gener del 2005) fou un futbolista i entrenador catal. Destac per tenir un estil de joc distribudor i golejador, fet que es consider innovador en el moment i fou font d intenses crtiques. Fou molt valorat com a davanter centre en la seva capacitat de fer gol, sent el major golejador de l'Espanyol a la lliga la temporada 32/33 amb set gols en tretze partits, empatat amb Red.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373304" title="Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul 2008" nonfiltered="4570" processed="4555" dbindex="144627">


El trenta vuit Campionat del Mn "B" d'hoquei patins mascul es disput entre el 25 d'octubre i l'1 de novembre de 2008 a Vanderbijlpark (Sud-frica).

Els equips classificats en les tres primeres places van poder disputar el Campionat del Mn "A" 2009, a Vigo (Galcia).

Participants.



Fase inicial.
Els horaris corresponen a l'hora de Sud-frica (zona horria: UTC+2), als Pasos Catalans s 1 hora menys.

Llegenda



Grup A.










Grup B.









 Bangladesh perd tots els partits per 3 a 0 en no presentar-se.;

Grup C.











Segona fase.
Posicions 9 a 12.
 Les disputen el quart classificat de cada grup i el pitjor dels tercers;












Quadre pel ttol.


Quarts de final






5 al 8



Semifinals




7-8

5-6

3r-4t

FINAL





Classificaci final.



 Notes i referncies .


Enllaos externs.
 Web oficial del Mundial B 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373308" title="Muzaffar al-Din Sunkur" nonfiltered="4571" processed="4556" dbindex="144628">
Sunkur ibn Mawdud fou el primer atabeg salghrida de Fars, nebot del cap tribal amir B z Aba,  que es va fer amb el poder al Fars el 1148 per va reconixer als seljcides. La seva capital fou Shiraz. 

Per un temps es va embolicar amb conflictes amb els prnceps seljcides especialment amb Malik Shah ibn Mahmud, amb el suport de la branca de seljcides de Kirman. Tamb fou aliat del petit prncep de Lur-i Buzurg. La possessi de l'illa de Qays (Kish) li donava una forta posici als afers del golf Prsic.

Va morir a Bayza el 1161 i el va succeir el seu germ Muzaffar al-Din Zangi ibn Mawdud.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373310" title="Muzaffar al-Din Zangi" nonfiltered="4572" processed="4557" dbindex="144629">
Muzaffar al-Din Zangi ibn Mawdud fou el segon atabeg salghrida de Fars. Va succeir al seu germ  Muzaffar al-Din Sunkur.

Va derrotar a alguns membres de la famlia que s'oposaven a la successi, va adoptar el lakab de Muzaffar al-Din, i va reconixer la sobirania seljcida. Va rebutjar una intervenci de la branca seljcida de Kirman i en general va passar el seu regnat lluitant.

Va morir al castell d'Oskovan, prop d'Ishtakhr, com a molt tard el 1178/1179 (algunes fonts donen entre 1174 i 1176) i el va succeir el seu fill Tekla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373311" title="Adam de Fulda" nonfiltered="4573" processed="4558" dbindex="144630">
Adam de Fulda (Fulda, c. 1445 - Wittenberg, 1540) fou un savi monjo alemany i clebre compositor de msica.
 
Va ser monjo a Franconia, i possiblement el seu nom deriva de la ciutat principal del pas.
Fou un dels mestres que disputaren als holandesos el ttol de primers contrapuntistes, que no sense motiu se'ls hi concedia. En el tom III de l'obra de Gerbert, Scriptores ecclesiastic, hi figura un Tractat de Msica (1490) d'Adam de Fulda. Aquest tractat esta dividit en 45 captols, alguns dels quals aborden el tema de la invenci en msica, de les relacions entre els tons, els intervals, les consonncies, etc., i tamb varies de llurs canons apareixen en la collecci que, es public a Magdenburg (1673).

Llista de les seves composicions pot ser trobada en Quellen-Lexicon. Donat que Adam es feia anomenar msic ducalis, s molt possible que estigus al servei d'algun prncep, potser el Bisbe de Wrzburg. 

Referncies.
Enciclopdia Catlica;
Tom n 2 de l'Enciclopdia Espasa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373314" title="Tekla" nonfiltered="4574" processed="4559" dbindex="144631">
Tekla (Dakla) fou atabeg salghrida de Fars, successor del seu pareMuzaffar al-Din Zangi vers 1175 (entre 1174 i 1178).

Havia estat designat hereu pel seu pare. Va fer front als atacs de Muhammad Pahlawan, atabeg ildegzida de l'Azerbaidjan i Arran (1179-1180) i a una revolta del seu cos Kutb al-Din Toghrul ibn Sunkur (1182/1183). Va assolir els ttols de rei i d'hereu de l'Imperi de Salom (w re -e molk-e Solaym n). Va lluitar tamb per la possessi del Kirman amb els oghuzz, desprs de la caiguda de la branca seljcida d'aquest territori (1186).

Va morir desprs de vint anys de regnat el 1197/1198. Fou considerat un sobir just. El va succeir el seu germ petit Muzaffar al-Din Abu Shudja Sad I ibn Zangi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373316" title="Adam de la Halle" nonfiltered="4575" processed="4560" dbindex="144632">
Adam de la Halle s un trobador nascut en el segle XIII, probablement a Arrs.

Part de llur joventut la pass en l'Abadia de Vaucelles, on complet la seva educaci musical. Se'l coneix tamb amb el motiu del Geperut d'Arrs, per, ell protesta de semblant qualificatiu en llur poema Roi de Sicile, afirmant que mai va tenir tal defecte. Tingu participaci en les lluites socials que agitaren el nord de Frana en el segle XIII, tenint que refugiar-se per aquesta causa a Douai, junt amb el seu pare. En retornar a Arrs, s cas, amb una jove dita Maria, de la qual en parla freqentment en llurs obres. Segons diu un altre trobador, anomenatt Jehan Madas, va estar agregat a la casa de Robert II, comte d'Artois i nebot de Sant Llus, al qual acompanyaren el seu viatge a Npols (1262), i desprs se'l troba al costat de Robert de Bethune, comte de Flandes, de Carles d'Anjou, germ de sant Llus, afegint que viatj llarg temps per l'Egipte, Palestina, Sria i Itlia, morint a Npols entre 1285 i 1288.

Alguns crtics el consideren com el vertader fundador del teatre francs, en el que suposen represent el mateix paper que, Juan de Timoneda i Lope de Rueda al teatre espanyol; per semblant afirmaci pot sser discutida i incls negada, no pot dubtar-se que fou el creador de la que desprs, a estat l'pera cmica, amb llur Jeu de Robinet de Marion. Cultiv tots els generes de poesia coneguts en el seu temps: canons, rondalles, motets, stires, cantars de gesta, jeux o peces teatrals, etc.

Els carcters distintius de les obres d'Adam de la Halle, sn elegncia i delicadesa, agermanades amb una bona dosi d'enginyosa malcia i picaresca intenci. Entre llurs composicions figuren 16 entremesos (jeux parties), un poemet, mig satric i mig elegac, titulat Le Congie, en el qu, imitant a Baude Fastaul i Joan Boudel, refereix llurs aventures en estrofes de dotze versos octosllabs.

El 1282 escriv en honor de Carles d'Anjou, Rei de Npols, el poema Roi de Sicile, elogiat per Muisis, bisbe de Tournai. Gran part de la celebritat que gaud fou deguda a dues comdies, titulades el Jeu Adam ou de la feuille i el Jeu de Robin et de Marion; aquesta s la primera obra cmica de les que se li coneixen fins ara: fou tant celebrada que en els amors de Robin i Marion s'han inspirat la major part de les canons amoroses de l'edat mitjana. Seguint les costums de l'poca, Adam de la Halle escrivia la msica de llurs poesies i comdies. Se l'hi atribueix tamb una altra obra; Le jeu du Plarin, advertint-se qu, Congi, el Roi de Sicile i el Jeu de Adam, sn les niques produccions que manquen de msica. Les obres d'Adam de la Halle es troben en gran nombre de manuscrits que existeixen a Pars, Aix, Arrs, Montpeller, Cambrai, Oxford, Roma i Siena.


Referncies.
 Tom No. 2 de l'Enciclopdia Espasa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373317" title="Toghrul ibn Sunkur" nonfiltered="4576" processed="4561" dbindex="144633">
Toghrul ibn Sunkur fou un prncep salghrida del Fars que el 1182 es va revoltar contra l'atabeg Tekla, que era el seu cos, i va arribar a dominar alguns territoris per fou finalment derrotat i va haver de fugir.

A la mort de Tekla es va tornar a revoltar i va dominar part del Fars fins que fou derrotat i executat vers el 1203.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373321" title="Sad I ibn Zangi" nonfiltered="4577" processed="4562" dbindex="144634">
Muzaffar al-Dn Ab  Shudja Sad I ibn Zangi ibn Mawdud fou atabeg salghrida de Fars, fill i successor de Tekla.

A la mort del pare es va revoltar el seu cos Toghrul ibn Sunkur que va arribar a dominar part del Fars per fou derrotat i executat vers el 1203.  Durant la lluita una plaga va assolar el Fars.

Va ampliar els seus territoris amb la conquesta de part del Kirman incloent Sirdjan. Amb el suport del seu visir Khwadja Amid al-Din Abu Nasr Asad Absari va restaurar la prosperitat del Fars desprs de les devastacions que havia patit en anys anteriors. Fou protector del poeta Sadi (mort 1192) que va agafar el nom de l'atabeg. El 1203/1204 va ocupar breument Esfahan per mentre estava absent de Shiraz aquesta ciutat fou ocupada per Uzbeg ibn Muhammad Pahlawan, atabeg ildegzida d'Hamadan, i va haver de tornar precipitadament. 

Els anys segents els va ocupar en lluites continues per la possessi del Kirman dominat per forces locals i pels oghuz, i finalment (1206-1209) contra el khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, que finalment fou el que va aconseguir dominar Kirman (1213).

El 1217/1218, en el conflicte entre el khwarizmshah i el califa al-Nasir, Sad I va marxar al nord i va ocupar Rayy, Qazwin i Semnan, per fou derrotat amb una batalla amb els corasmis prop de Rayy i fet presoner. Fou tancat a Hamadan on va romandre fins que va cedir els districtes d'Ishtakhr i Oskovan a Ala al-Din Muhammad i va acceptar pagar un tribut de un ter dels ingressos; a ms va haver de deixar al seu fill gran com hostatge, per desprs aquest fou alliberat quan es van establir enllaos matrimonials entre les dues famlies.

El seu fill Abu Bakr ibn Sad va aprofitar una absncia del para per intentar prendre el poder a Shiraz per fou derrotat per les tropes locals i empresonat. La guerra del khwarizmshah amb els mongols (1218-1220) li va permetre fer-se independent. 

El 1223/1224  va lluitar contra el fill de Ala al-Din Muhammad, Ghiyat al-Din, que s'estava creant un principat a la zona del Djabal. El 1225 Ghiyat al-Din va haver de lluitar contra el seu germ  Djalal al-Din Manguberti, erigit en nou khwarizmshah al seu retorn de l'ndia, i aix va deixar tranquil a Sad I. Ghiyat al-Din va haver de cedir al seu germ un part del seu territori, incloent Esfahan.

Djalal al-Din es va casar amb una filla de Sad I i aquest va reconixer al khwarizmshah com a sobir que a canvi li va cedir al seu sogre Esfahan i els territoris guanyats abans a Ghiyat al-Din.

Va morir el 5 de novembre de 1226. El va succeir el seu fill Abu Bakr ibn Sad ibn Zang 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373327" title="Sad II ibn Abi Bakr" nonfiltered="4578" processed="4563" dbindex="144635">
Saad II ibn Abi Bakr fou atabeg salghrida del Fars el 1260, durant divuit dies, com a successor del seu pare Abu Bakr ibn Sad Muzaffar al-Din Kutlugh.

Desprs de la ocupaci de Bagdad per Hulagu (1258), l'atabeg Abu Bakr ibn Sad va enviar al seu fill Sad a la cort mongola del Il-khan a reafirmar el vassallatge. L'atabeg va morir el 18 de maig de 1260 i el va succeir el seu fill Sad II ibn Abi Bakr que encara estava absent, el qual va morir al cap de 18 dies abans d'arribar a Shiraz. 

El seu lloc el va ocupar el seu germ petit Muhammad I Adud al-Din.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373329" title="Muhammad I Adud al-Din" nonfiltered="4579" processed="4564" dbindex="144636">
Muhammad I Adud al-Din fou atabeg salghrida del Fars. Va succeir al seu germ Sad II ibn Abi Bakr el 1260.

Con que era menor d'edat va quedar sota regncia de la seva mare Terken (Tork n) Khatun, una prncesa dels atabegs de Yadz que va designar visir a Nizam al-Din Abu Bakr. Els abusos d'aquest es van notar immediatament.

El jove prncep va morir desprs d'un regnat de dos anys i mig (20 de novembre de 1262). Terken Kahatun llavors va fer designar atabeg a un nebot de nom Muhammad ibn Salghur ibn Sad I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373331" title="Muhammad II ibn Salghur" nonfiltered="4580" processed="4565" dbindex="144637">
Muhammad II ibn Salghur fou atabeg salghrida del Fars. Era net de Sad I ibn Zangi, d'un segon fill d'aquest de nom Salghur. Va succeir al jove Muhammad I Adud al-Din, mort el 1262 desprs de 2 anys i mig de regnat sota regncia de Terken Khatun, princesa dels atabegs de Yadz que fou la que el va portar al tron.

Va combatre al costat dels mongols en algunes campanyes on va donar mostres de valor per la major part del seu temps el va passar en plaers i disbauxa, i Terken Khatun, tot i que l'atabeg s'havia casat amb la seva filla,  va decidir eliminar-lo. En aquest temps Terken Khatun va contactar amb els mamelucs (Baybars I) cosa que no va portar a res concret.

El juliol 1263 Terken Khatun va arreglar la sortida de Muhammad II  cap a la cort mongola per romandre all. Llavors va fer proclamar a un germ de nom Saldjuk o Seldjuq ibn Salghur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373333" title="Can Dama (Collsabadell)" nonfiltered="4581" processed="4566" dbindex="144638">


Can Dama s una masia del s. XVII situada a la poblaci de Collsabadell del municipi de Llinars del Valls (Barcelona). Est dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

La masia ha estat reconstruda i reformada als voltants del 1970. Per la seva estructura, caracterstiques constructives i emplaament, t un inters histric, arquitectnic i paisatgstic.

La finca fou tradicionalment conreada amb vinya fins que s'abandon cap als anys 60 del segle passat. Actualment s'ha recuperat l'activitat agrria i s'ha reconvertit en una explotaci ecolgica.

Referncies.

Enllaos externs.
 Productes agroecolgics de Can Dama ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373335" title="Stradivarius" nonfiltered="4582" processed="4567" dbindex="144639">


Un Stradivarius (o Stradivari) s un instrument de corda construt per un membre de la famlia italiana Stradivari. Els Instruments de Stradivarius sn molt valorats pels intrprets ms importants del mn i pels colleccionistes d'antiguitats. 

Les caracterstiques sonores i individuals d'aquestes obres d'art sn considerades niques, i sovint els instruments s'identifiquen pel nom d'alg, generalment un msic fams que va ser el seu propietari o que simplement el va utilitzar en algun moment per a les seves interpretacions. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373336" title="Seljuq ibn Salghur" nonfiltered="4583" processed="4568" dbindex="144640">
Seljuq ibn Salghur fou atabeg salghrida del Fars, successor del seu germ Muhammad II ibn Salghur el 1263.

Al pujar al tron es va casar amb la poderosa princesa Terken Khatun. Aviat la seva dona va veure que no era persona adequada pel crrec; es va enemistar tamb als amirs. Seljuq al sentir-se amenaat va fer matar a Terken Khatun durant un banquet. Desprs en una decisi temerria va atacar a la delegaci mongola. El seu germ que era a la cort mongola fou executat en revenja i Hulagu va enviar forces a Shiraz; Seljuq va fugir i es va fer fort a Kazerun, per finalment es va rendir i fou executat a les portes de la ciutat el 4 de desembre de 1264.

El tron fou donar a la princesa Abash Khatun, filla de Sad II ibn Abi Bakr, que (junt amb una germana) era la nica representant de la famlia salghrida que restava en vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373342" title="La Bastide-de-Lordat" nonfiltered="4584" processed="4569" dbindex="144641">


La-Bastide-de-Lordat s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373344" title="Pres Model de Valncia" nonfiltered="4585" processed="4570" dbindex="144642">
La Pres Model de Valncia s un edifici situat en la ciutat de Valncia construt a principis del segle XX. Actualment est en procs de ser convertida en un centre administratiu de la Generalitat Valenciana.

Enllaos externs.
 Mot al gener del 1992;
 Rehabilitaci de la Generalitat a Las Provincias;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373346" title="Montaut (Arieja)" nonfiltered="4586" processed="4571" dbindex="144643">


Montaut s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373348" title="Le Vernet (Arieja)" nonfiltered="4587" processed="4572" dbindex="144644">


Le Vernet s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373350" title="Istops de bor" nonfiltered="4588" processed="4573" dbindex="144645">
La massa atmica estndard del bor s: 10.811(7) u

 Taula .


 Notes .
 La precisi de les abundncies dels istops i de la massa atmica est limitada a travs de variacions. Els rangs donats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre. ;
Els materials disponibles comercialment poden estar subjectes a fraccionament isotpic inadvertit. Poden produir-se  desviacions substancials de la massa i la composici donada.
 Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, per al menys una part sn sistemtiques. . Els espins amb assignacions febles estan entre parntesi. ;
 Les incerteses es donen entre parntesi desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviaci de l'estndard, excepte en la composici isotpica i la massa atmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.

 Referncies .
 Masses isotpiques de  Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
Les composicions i les masses atmiques estndard de   Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Dades sobre perode de semidesintegraci, espn i ismers provenen de les segents fonts.
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373352" title="Benjamin Jacob" nonfiltered="4589" processed="4574" dbindex="144646">
Benjamin Jacob (Londres, 1 d'abril de 1778   24 d'agost de 1829) fou un compositor i organista angls.

Als 10 anys ja era un notable concertista i va ser organista de varies esglsies de Londres.
Public una collecci titulada National Psalmody i diverses colleccions religioses.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373355" title="William Jackson" nonfiltered="4590" processed="4575" dbindex="144647">
William Jackson (Exeter, Devon, 29 de maig de 1730 - Exeter, 5 de juliol de 1803) fou un compositor angls.
 
Fou deixeble de Travers, a Londres, i des de 1777 mestre de capella i organista de la catedral de la seva ciutat nadiua.

Compos moltes peres, entre elles, Lycidas, The Lord of the Mannor i The Methamorphosis; nombroses sonates per a piano, melodies, madrigals i msica religiosa.

A ms public les segents obres: 30 letterson various subjects (1782); Observations on the present State of music (1791), i The fou rages together with assays on various subjects (1798).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373356" title="Hostal de l'Arengada" nonfiltered="4591" processed="4576" dbindex="144648">

L'Hostal de l'Arengada s una masia en runes, probablement del s. XVI situada a la poblaci de Collsabadell del municipi de Llinars del Valls (Valls Oriental). Est dins el Parc Natural del Montnegre i el Corredor, dins de la finca de Can Dama.

La masia est en runes des d'aproximadament principis del s. XX. Per la seva histria i emplaament, t un inters histric, arquitectnic i paisatgstic i el privilegi de reconstrucci preferent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373357" title="Divonne-les-Bains" nonfiltered="4592" processed="4577" dbindex="144649">


Divonne-les-Bains s un municipi francs, situat al departament d'Ain i a la regi de Roine-Alps. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373359" title="Muttersholtz" nonfiltered="4593" processed="4578" dbindex="144650">


Muttersholtz (alsaci Mieterschulz) s un municipi francs, situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. 

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
Henri Welschinger (1846-1919), historiador.
Jean-Paul de Dadelsen (1913-1957), poeta.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373361" title="Istops de nitrogen" nonfiltered="4594" processed="4579" dbindex="144651">
La massa atmica estndard del nitrogen s : 14.0067(2) u

Istops naturals.



 Taula .


 Notes .
La precisi de l'abundncia dels istops i la massa atmica est limitada per les variacions. Els espectres mostrats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
Els valors marcats amb # no estan derivats nicament de dades experimentals, sin que en part es basen en tendncies sistemtiques. Els espins amb arguments d'assignaci febles es troben entre parntesis.
Les incerteses es troben en forma concisa entre parntesis desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviaci estndard, tret de la composici isotpica i la massa atmica estndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

 Referncies .
 Masses isotpiques extretes de  Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 La composici i les masses atmiques estndards ha estat tretes de  Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Perode de semidesintegraci, espn i dades d'ismers triades d'aquestes fonts:
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373364" title="Paprika Steen" nonfiltered="4595" processed="4580" dbindex="144652">
Paprika Steen (3 de novembre de 1964) s una actriu i productora danesa. 

 Biografia .
En actiu des dels anys 1990, va comenar com a actriu cmica a la televisi danesa amb Hella Joof, una altra actriu i productora de cinema i la televisi danesa. 

Ha actuat en diverses pellcules daneses com Festen (la celebraci) de Thomas Vinterberg, que la don a conixer internacionalment, o tamb Els idiotes de Lars von Trier. Al 2004, va comenar a produir pel cinema amb la pellcula Lad de sm brn... ("Deixa els petits...").

 Filmografia .
 Festen (la celebraci) de Thomas Vinterberg (1998);
 Els idiotes de Lars von Trier (1998);
 Okay (2003);
 Vikaren (2007);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373384" title="Esglsia de la Verge de Grcia" nonfiltered="4596" processed="4581" dbindex="144653">
L'Esglsia parroquial de la Verge de Gracia i a l'rcngel Sant Miquel de Viver (Alt Palncia) est situada en la Plaa de l'ngel i va ser construda a principis del segle XVII, si b compta amb ampliacions i reformes posteriors. 

Del temple destaca en la seva faana la torre campanar, que es va construir en l'any 1608. T 25 metres d'altura i les seves slides parets ms de 2 metres d'espessor. s de planta quadrada amb arestes de pedres de cadirat amb vuit finestres de campanes i est coronada per un templet octogonal recentment restaurat. En les seves parets es troben diverses lpides romanes i una escrita en 1.608 per Francisco Diago en la qual assenyala la construcci de la torre i la canalitzaci de l'aigua a la font de l'Assumpci. 

Adossada en part al costat Oest de la torre, veiem la faana de l'esglsia parroquial. Exteriorment consta d'una nau central amb creuer i contraforts. En l'interior el temple s elegant, d'estil renaixentista, d'ordre corinti, claustral, amb bons altars de fusta i alguns frescos de bona escola. Destaquen les pintures de l'artista de Viver, Rafael Posades. 

Referncies. 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373392" title="Hrouville" nonfiltered="4597" processed="4582" dbindex="144654">


Hrouville s un municipi francs, situat al departament de la Val-d'Oise i a la regi d'Illa de Frana. 

La poblaci s coneguda pel seu castell, construt el 1740 per l'arquitecte Gaudot, de l'escola de Roma. Al segle XIX era una fonda del cam entre Versalles i Beauvais, comptava amb un centenar de cavalls. A la dcada de 1970 Michel Magne hi va crear un estudi d'enregistrament on hi van passar noms com Cat Stevens, Pink Floyd, Eddy Mitchell, Elton John, Iggy Pop, Nino Ferrer, Jacques Higelin, Pierre Vassiliu, T. Rex, Claude Nougaro, Michel Polnareff, Salvatore Adamo, Gilbert Montagn, Jean-Christian Michel, David Bowie entre altres. Tot es va acabar el 1985 per manca de finanament. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373397" title="Frederick Jacobi" nonfiltered="4598" processed="4583" dbindex="144655">
Frederick Jacobi (San Francisco, Califrnia, 1891 - 1952) fou un compositor nord-americ.

Llurs obres principals sn: els poemes simfnics The Pied Piper (1916) i The Eve of Saint Agnes, (1921); la suite simfnica Califrnia (1918); un quartet per a instruments d'arc (1919), i diversos lieders.

Referrncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373398" title="Triparadisos" nonfiltered="4599" processed="4584" dbindex="144656">
Tripradisos (Triparadeisos, llat Triparadisus) fou un petit establiement a Sria prop de les fonts de l'Orontes.

El 323 aC a la mort d'Alexandre el Gran es va procedir a una primera partici de les satrapies entre els generals. Ptolemeu d'Egipte actuava com un sobir independent i el regent Perdicas es va dirigir contra ell per va morir a la lluita. Ptolemeu va refusar ser el nou regent i va apadrinar a Peithon (Pit) oficial amb poques qualitats per una tasca tant gran. Molts es van sentir ofesos i es va organitzar una conferncia a Triparadisos el 321 aC on Antpater fou designat com a regent i les satrapies es van tornar a repartir:

 Egipte i Lbia a Ptolemeu (Ptolemeu I Ster);
 Sria a Laomed de Mitilene;
 Cilcia a Filox (ja la dominava);
 Mesopotmia i Arbelitis a Amfmac;
 Babilnia a Seleuc (Seleuc I Nictor);
 Susiana a Antgenes ;
 Persis a Peucestes de Mieza (ja era satrapa);
 Carmnia a Tleplem;
 Mdia (fins a les portes Cspies) a Pit;
 Prtia a Filip;
 ria i Drangiana a Estasandre;
 Bactriana a Estasnor (Estasanor de Soli);
 Aracsia a Sibirti;
 Paropamisades (Gandhara) a Oxiartes (pare de Roxana);
 ndia del nord a Pit fill d'Agenor;
 ndia del sud a Porus;
 Terra del Hidaspes a Taxiles ;
 Capadcia a Nicnor;
 Frgia, Licania, Pamflia, i Lcia, com abans a Antgon el Borni;
 Cria a Asandre (Asandre de Cria);
 Ldia a Clit ;
 Frgia Hellespntica a Arrideu ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373400" title="John Jacobsson" nonfiltered="4600" processed="4585" dbindex="144657">
Johann Jacobsson (Estocolm, 1835 - 1909) fou un msic i compositor suec.

Es disting principalment com a organista i compositor. Entre les obres ms importants que va compondre hi figuren una Missa, per a solo, cor i orgue; un Agnus Dei, per a soprano i orquestra; l'opereta Ungmors kusin (1868), l'obertura concert Sommarminenn i una cantata per les noces d'argent del rei scar II. Va compondre a ms, lieders, msica de cambra, obres corals i peces per a piano.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373403" title="Xyrichtys" nonfiltered="4601" processed="4586" dbindex="144658">

Xyrichtys s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Presenta una forta cresta ssia a la part frontal del cap.
 El cap no presenta escates llevat d'unes poques a sota dels ulls.
 El cap i la resta del cos sn fortament comprimits. ;

Costums. 

La cresta del cap els permet d'enterrar-se molt rpidament a la sorra al mnim senyal de perill.

Espcies.

Xyrichtys aneitensis ;
Xyrichtys baldwini ;
Xyrichtys bimaculatus ;
Xyrichtys blanchardi ;
Xyrichtys celebicus  ;
Xyrichtys cyanifrons ;
Xyrichtys dea ;
Xyrichtys evides ;
Xyrichtys geisha ;
Xyrichtys halsteadi ;
Xyrichtys incandescens ;
Xyrichtys jacksonensis ;
Xyrichtys javanicus ;
Xyrichtys koteamea ;
Xyrichtys martinicensis ;
Xyrichtys melanopus ;
Xyrichtys mundiceps ;
Xyrichtys niger ;
Xyrichtys novacula ;
Xyrichtys pavo ;
Xyrichtys pentadactylus ;
Xyrichtys rajagopalani ;
Xyrichtys sanctaehelenae ;
Xyrichtys splendens ;
Xyrichtys trivittatus   ;
Xyrichtys twistii ;
Xyrichtys umbrilatus ;
Xyrichtys verrens ;
Xyrichtys victori ;
Xyrichtys virens ;
Xyrichtys wellingtoni  ;
Xyrichtys woodi ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. 1814. Observations et recherches critiques sur diffrens poissons de la Mditerrane et,  leur occasion, sur des Poissons des autres mers plus ou moins lis avec eux; par M. G. Cuvier.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux-Estve R. & Fourmanoir P. 1955. Poissons capturs par la mission de la "Calypso" en Mer Rouge. Ann. Inst. Ocanogr. Monaco (N. S.) v. 30 (art. 7). 195-203.
 Victor , B. C. i Wellington, G. M., 2001., A review of the razorfishes (Perciformes: Labridae) of the eastern Pacific Ocean., Revista de Biologa Tropical, 49(Supplement 1):101-109. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373413" title="En Avant de Guingamp" nonfiltered="4602" processed="4587" dbindex="144659">

L'En Avant de Guingamp s un club de futbol francs de la ciutat de Guingamp.

 Palmars .
Campionat DH Ouest : 1976;
Copa Intertoto : 1996;

 Entrenadors .
  Claude Prard 1977-1978;
  Ren Cdolin 1978-1981;
  Raymond Kruzor 1981-1986;
  Jean-Nol Huck 1986;
  Yvan Le Qur 1987-1988;
  Jean-Paul Rabier 1988-1989;
  Erick Mombaerts 1989-1990;
  Alain De Martigny 1990-1993;
  Yvon Schmitt 1993;
  Francis Smerecki 1994-1999;
  Guy Lacombe 1999-2002;
  Bertrand Marchand 2002-2004;
  Yvon Pouliquen 2004-2005;
  Alain Ravera 2005-2006;
  Patrick Rmy 2006-2007;
  Victor Zvunka 2007-;

 Futbolistes destacats .


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373422" title="Xyrichtys aneitensis" nonfiltered="4603" processed="4588" dbindex="144660">

 Xyrichtys aneitensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Chagos fins a les Illes Hawaii, les Illes Ryukyu, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373425" title="Xyrichtys baldwini" nonfiltered="4604" processed="4589" dbindex="144662">

 Xyrichtys baldwini   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan, Hawaii i Vietnam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373426" title="Xyrichtys bimaculatus" nonfiltered="4605" processed="4590" dbindex="144663">

 Xyrichtys bimaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, Golf Prsic, ndia i l'est de Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1828-1830. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-30: 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373427" title="Xyrichtys blanchardi" nonfiltered="4606" processed="4591" dbindex="144664">

 Xyrichtys blanchardi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 21,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cadenat, J. & E. Marchal. 1963. Rsultats des campagnes ocanographiques de la Reine-Pokou aux les Sainte-Hlne et Ascension. Bull. Inst. Fr. Afr. Noire (Ser. A) Sci. Nat. v. 25 (no. 4): 1235-1315, 51 unnumbered pls. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373428" title="Xyrichtys celebicus" nonfiltered="4607" processed="4592" dbindex="144665">

 Xyrichtys celebicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Moluques, Samoa, les Illes Marshall i les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373429" title="Esprance Sportive Troyes Aube Champagne" nonfiltered="4608" processed="4593" dbindex="144666">

L'Esprance Sportive Troyes Aube Champagne s un club de futbol francs de la ciutat de Troyes.

 Histria .
1900 : Fundaci de la Union Sportive Troyenne. ;
1931 : Fusi amb AS Savinienne, esdevenint AS Troyenne et Savinienne. ;
1935 : Secci professional. ;
1963 : Abandonament del professionalisme. ;
1967 : Rebatejat Troyes Omnisports. ;
1970 : Rebatejat Troyes Aube Football. De nou professional. ;
1979 : Fusi amb Patronage Lac Troyes, esdevenint PL Foot. Abandonament del professionalisme.
1986 : Naixement de lAssociation Troyes Aube Champagne, agafant la plaa del PL Foot.
1996 : De nou professional.
2000 : Rebatejat Esprance Sportive Troyes Aube Champagne. ;

 Futbolistes destacats .
 Marcel Artelesa;
 Nick Carle;
 Patrice Loko;
 Jrme Rothen;
 Mehdi Meniri;
 Karim Ziani;
 Rafik Safi;
 Mamadou Niang;
 Fabio Celestini;
 Pascal Renier;
 Nordin Jbari;
  Joe Gaetjens;
  David Regis;
 Ilija Petkovi ;
 Sla an  uki ;

 Entrenadors .
 Bernard Deferrez January 1986-1988;
 Pierre Flamion 1988-1988;
 Jean Louis Coustillet 1988-1992;
 Patrick Aussems 1992-1992;
 Pierre Flamion 1992-1993;
 Alain Perrin 1993-2002;
 Jacky Bonnevay 2002-2002;
 Serge Romano 2002;
 Faruk Hadibegi  2003-2004;
 Jean-Marc Furlan 2004-2007;
 Denis Troch 2007-2008;
 Ludovic Batelli 2008-;

 Palmars .
Copa Intertoto (1) : 2001;

Coupe Gambardella (1) : 1956;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 Web no oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373430" title="Jardin de Reuilly" nonfiltered="4609" processed="4594" dbindex="144667">


El Jardin de Reuilly s un jard pblic del 12 districte de Pars incls a la Promenade plante al llarg de l'avinguda Daumesnil, just davant l'ajuntament del 12 districte de Pars.

El jard de Reuilly t una superfcie de 15000m. Ha estat acabat el 1995 sobre els antics espais de l'estaci de Reuilly situada al barri de Reuilly aleshores en plena reestructraci de feia una desena d'anys sobretot amb la rehabilitaci del Viaduc des Arts. Constitueix el major jard arranjat de la promenade plante, oferint grans espais de gespes, aix com una piscina municipal coberta.

 Enllaos externs .

 Vista satllit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373432" title="Xyrichtys cyanifrons" nonfiltered="4610" processed="4595" dbindex="144668">

 Xyrichtys cyanifrons   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373435" title="Xyrichtys dea" nonfiltered="4611" processed="4596" dbindex="144669">

 Xyrichtys dea   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndia i el nord-oest d'Austrlia fins al sud del Jap i el Mar de la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1845. See Temminck & Schlegel 1843. Pisces, Fauna Japonica Parts 7-9: 113-172, Pls. 1-143 + A. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373436" title="Cabeceiras de Basto" nonfiltered="4612" processed="4597" dbindex="144670">

Cabeceiras de Basto s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 17.846 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Montalegre, al nordest amb Boticas, a l'est amb Ribeira de Pena, al sudest amb Mondim de Basto, al sud amb Celorico de Basto, a l'oest amb Fafe i al nordoest amb Vieira do Minho.



Freguesies.
 Abadim;
 Alvite;
 Arco de Balhe;
 Basto;
 Bucos;
 Cabeceiras de Basto (freguesia);
 Cavez (antigament Cavs);
 Faia;
 Gondies;
 Outeiro;
 Painzela;
 Passos;
 Pedraa;
 Refojos de Basto (Cabeceiras de Basto);
 Rio Douro;
 Vila Nune;
 Vilar de Cunhas;

Enllaos externs.
Pgina Municipal;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373439" title="Sentit de circulaci" nonfiltered="4613" processed="4598" dbindex="144671">

En el trfic organitzat, els vehicles que viatgen en sentits oposats sn separats a ambds costats de la calada per evitar el bloqueig mutu de la circulaci o eventuals col  lisions. Prop del 34% del mn (considerant la poblaci dels pasos) condueix pel costat esquerre de la carretera, mentre que un 66% ho fa per la dreta. Si tenim en compte el nombre de quilmetres de carreteres, el 28% condueixen per l'esquerra; 72% pel costat oposat. 

En sistemes ms complexos com les vies de les ciutats, aquest concepte s'estn, donant lloc a les anomenades "carrers de sentit nic", en qu el trnsit ha de fluir en un sol sentit.


Histria.

      condueixen per la dreta condut per l'esquerra, ara ho fan per la dreta condueixen per l'esquerra condut per la dreta, ara ho fan per l'esquerra van tenir diferents normes de circulaci dins de les seves fronteres, ara condueixen per la dreta

En els primers vehicles a motor, el seient del conductor se situava en el centro. Ms tard, alguns fabricants de cotxes van decidir desplaar a un lloc ms proper al centro de la carretera per ajudar els conductors a tenir cura amb el trnsit en sentit contrari, mentre que d'altres van desplaar a l'altre costat perqu els conductors no daaran el vehicle en bardisses, clavegueres i altres obstacles. Al final, va prevaler la primera idea.

Els avantatges de conduir a un costat o altre s normalment una qesti de conformitat i uniformitat abans que el resultat de beneficis naturals o prctics. Hi ha excepcions histriques, com els Postillon francesos, per aquests avantatges histriques ja no s'apliquen als vehicles moderns.

Encara que existeixen algunes evidncies d'empremtes de carros en una presa en Blunsdon Ridge (prop de Swindon, Anglaterra) que suggereixen que el trnsit local era per l'esquerra, no ha sortit a la llum cap referncia concloent sobre la convenci de conduir a algun dels costats en el mn antic.

A Espanya, fins els anys 1930 no existian regulacions estatals al respecte. En alguns territoris es circulava per la dreta (Barcelona) mentre que en altres per l'esquerra (Madrid). L'1 d'octubre de 1924, Madrid va canviar el sentit de circulaci a la dreta.

Conducci per la dreta 

 El trnsit en sentit contrari es veu venir per l'esquerra.
 El seient del conductor se situa normalment a la part esquerra del vehicle.
 Els girs a l'esquerra han de travessar el trnsit en sentit contrari.
 La majoria de senyals de trnsit que es troba de front al conductor es troben al costat dret de la carretera.
 Les rotondes o glorietas es recorren en sentit antihorari.
 Els vianants que travessin una carretera de doble sentit han de fixar-se en primer lloc en el trfic de la seva part esquerra.

Avantatges 

     * En un turisme, un conductor dret pot gestionar la palanca de canvis i altres controls del tauler que requereixin moviments de precisi amb la m dreta mentre utilitza l'esquerra per girar el volant, la qual cosa requereix moviments ms grans i menys precisos. Els cotxes de curses normalment estan configurats amb la palanca de canvis a la dreta, fins i tot si es tracta de pasos que condueixen per l'esquerra, encara que no est clar quin s el motiu real d'aquesta decisi. La FIA, organitzador de les carreres de cotxes, t la seu a Frana, un pas de conducci a la dreta.
     * El trnsit a rotondes i altres sistemes de girat flueix en direcci contrria a la de les agulles del rellotge. Aix s el ms natural per a la majoria de les persones, que dibuixen cercles i es mouen pels edificis en sentit antihorari, girant a la dreta en entrar. 
     * Per als ciclistes i motoristes, la majoria de les senyalitzacions es fan amb el bra esquerre, permetent al bra dret subjectar el manillar, la qual cosa s ms fcil i segur per a la majoria de la gent que s dreta. Aix s especialment important ja que els manillars tenen una relaci de rotaci 1:1, al contrari que un cotxe, que s'apropa a 10:1 (girar 10 graus el volant t com a resultat el girat d'1 grau de les rodes).
     * Aproximadament dos teros de la poblaci mundial (ms, si tenim en compte el nombre de conductors), viu en pasos que condueixen per la dreta. Amb l'augment de viatges internacionals, s ms segur i ms prctic per a un pas conduir en el mateix sentit que els seus vens. Aquesta s la ra ms comuna per al canvi dels pasos a la conducci per la dreta.
     * s ms fcil anar marxa enrere quan es condueix per la dreta. Aix s degut al parell natural del cos per utilitzar el peu contrari esquerre i el bra dret per recolzar, els quals no pot ser utilitzats quan es condueix per l'esquerra ja que el peu dret est en el pedal de l'accelerador o el fre. (aix est mal tradut, s a l'inrevs)
     * Els cotxes per a la conducci per la dreta tendeixen a ser ms barats ja que es produeixen en grans volums que els seus equivalents per l'esquerra, mentre que molts models, per exemple, als Estats Units d'Amrica no es produeixen aquests darrers en absolut. s rar que un model es produeixi noms per a la conducci per l'esquerra, excepte al Jap i Austrlia. Tanmateix, a Europa, aquesta diferncia de preu noms passa a causa dels preus artificialment inflats per als cotxes de Regne Unit. Aquestes diferncies de preu sn sovint prohibides per regulacions governamentals, com la Comissi Europea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373445" title="Valenciennes Football Club" nonfiltered="4614" processed="4599" dbindex="144672">

El Valenciennes Football Club s un club de futbol francs de la ciutat de Valenciennes.

 Histria .
1913: Fundaci del Valenciennes Football Club (FCV).
1916: Rebatejat Union Sportive Valenciennes-Anzin (USVA).
1933: Secci professional.
1996: Abandonament del professionalisme.
1996: Rebatejat "Valenciennes Football Club" .
2005: De nou professional.

 Palmars .
Segona divisi de la Lliga francesa de futbol: 1972, 2006;
Tercera divisi de la Lliga francesa de futbol: 2005;
Quarta divisi de la Lliga francesa de futbol: 1998;

 Futbolistes destacats .


 Entrenadors .


Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial del club;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373451" title="Georges Jacobi" nonfiltered="4615" processed="4600" dbindex="144673">
Georges Jacobi (Berln, 1840   Londres, 1906) fou un compositor alemany.

Estudi a Berln, Brusselles i Pars i el 1861 entr en l'orquestra de l'pera, de la ms tard en fou viol solista, sent anomenat el 1869 director d'orquestra dels Bufos Parisencs. Posteriorment es trasllad a Londres, on va ser el 1871, director d'orquestra de l'Alhambra i el 1896 professor de l'Acadmia Reial de Londres.

Com a compositor es disting per la seva fecunditat i vena meldica i deix uns 100 ballets i varies operetes, entre elles The Black Crook, Le marie depuis midi, Le Clairon, Sybill i altres.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373452" title="Jacopo da Bologna" nonfiltered="4616" processed="4601" dbindex="144674">
Jacopo da Bologna (1340 - 1360) fou un compositor itali del segle XIV.

Fou un dels primers representants de l'ars nova dels florentins, que compos madrigals, aires de caa i balades amb acompanyament d'instruments.

Johann Wolf public tres madrigals d'aquest autor en llur Geschichte der Mensuralnotation (1905). Altres de les seves composicions es troben manuscrits a Florncia, Pars i Londres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373453" title="Jacotin" nonfiltered="4617" processed="4602" dbindex="144675">
Jacotin, el vertader nom del qual era Jacob Godebrye (1479-1529), fou un compositor belga.

Fou capell de Nostra Senyora d'Anvers, i es troben composicions seves en les colleccions Motette della corona, d'en Petrucci (1519); Concentus octo, de Salblinger, (1547), i Novum opus musicum (1535) i en altres antologies de l'poca.
Tamb existeixen Misses manuscrits d'aquest autor a Roma.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373454" title="Renan Brito Soares" nonfiltered="4618" processed="4603" dbindex="144676">






Renan Brito Soares, (nascut el 24 de gener de 1985 a Viamo), s un futbolista brasiler que juga al Valncia CF.

Trajectria.

Renan Brito, va fer el seu debut com professional amb el Sport Club Internacional contra l'EC Juventude en el Campionat Gacho el 3 d'abril de 2005 i prompte es va convertir en el porter titular de l'equip brasiler. En l'any 2006, el porter brasiler va aconseguir el Mundial de Clubs, al vncer el FC Barcelona a la final. A l'agost de 2008, va aconseguir la medalla de bronze amb la Selecci de futbol de Brasil en els Jocs Olmpics de Pequn. Abans d'acabar la competici a Xina, Renan va fitxar per el Valncia CF signant un contracte per quatre temporades. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373455" title="Celorico de Basto" nonfiltered="4619" processed="4604" dbindex="144677">

Celorico de Basto s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 20.466 habitants. Se sotsdivideix en 22 freguesies. Limita al nord amb Cabeceiras de Basto, a l'est amb Mondim de Basto, al sud amb Amarante, al sudoest amb Felgueiras i a l'oest amb Fafe.



Freguesies.

 Agilde;
 Arnia;
 Borba de Montanha;
 Britelo (Celorico de Basto);
 Caarilhe;
 Canedo de Basto;
 Carvalho;
 Codeoso;
 Corgo;
 Fervena;
 Gagos;
 Gmeos;
 Infesta;
 Molares;
 Moreira do Castelo;
 Ourilhe;
 Rego;
 Ribas;
 Santa Tecla de Basto;
 So Clemente de Basto;
 Vale de Bouro;
 Veade;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373460" title="A fondo" nonfiltered="4620" processed="4605" dbindex="144678">
A fondo fou un fams programa televisiu d'entrevistes dirigit i presentat pel periodista Joaqun Soler Serrano que s'emet per Televisi Espanyola entre els anys 1976 i 1981. El primer programa es grav el 8 de setembre de 1976 i entrevistaren a Jorge Luis Borges. En gran part de les entrevistes eren en personalitat de l'mbit artstic, literari i cientfic, com per exemple, Salvador Dal o Merc Rodoreda i Gurgu.

 Personalitats entrevistades .
Llista d'algunes de les personalitats entrevistades al programa de Joaqun Soler:
Jorge Luis Borges (dos entrevistes, 1976 i 1980);
Octavio Paz;
Josep Pla;
Josep Pla;
Carlos Barral;
Julio Cortzar;
Salvador Dal;
Merc Rodoreda i Gurgu;
Ramn J. Sender;
Juan Rulfo;
Salvador Espriu;
Alejo Carpentier;
Julio Caro Baroja;
Rafael Alberti;
Manuel Puig;
Joan Brossa;
Alvaro Cunqueiro;
Manuel Mujica Linez;
Dmaso Alonso;
Gabriel Celaya;
Ernesto Gimnez Caballero;
Jos Donoso;
Juan Carlos Onetti;
Gonzalo Torrente Ballester;
Severo Sarduy;
Camilo Jos Cela;
Angel Ziga;
Nstor Almendros;
Guillermo Cabrera Infante;

 Referncies .

 Enllaos externs .

Algunes de les entrevistes de A fondo;
Entrevista a Merc Rodoreda;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373461" title="Le Mans Union Club 72" nonfiltered="4621" processed="4606" dbindex="144679">

El Le Mans Union Club 72 s un club de futbol francs de la ciutat de Le Mans.

 Histria .
1900: Fundaci del Union Sportive du Mans;
1908: Creaci de la secci de futbol;
1985: Creaci del Le Mans UC72 per la fusi de 'Union Sportive du Mans i Stade Olympique du Maine;

 Palmars .
 Campionat DH Quest (2): 1961, 1965;
 Coupe Gambardella (1): 2004;

 Futbolistes destacats .


 Entrenadors .


Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373467" title="Fafe" nonfiltered="4622" processed="4607" dbindex="144680">

Fafe s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 52.757 habitants. Se sotsdivideix en 36 freguesies. Limita al nord amb Pvoa de Lanhoso i Vieira do Minho, a l'est amb Cabeceiras de Basto i Celorico de Basto, al sud amb Felgueiras i a l'oest ambn Guimares.  

Fins 1840 el concelho s'anomenava Montelongo o Monte Longo.



Freguesies.


Enllaos externs.

Web Municipal;
Fotos de Fafe;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373469" title="Celesria" nonfiltered="4623" processed="4608" dbindex="144681">
Celesria (Coele-Syria), que vol dir Sria Buida fou una regi al sud de Sria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sina, per estrictament noms la vall de la Bekaa al Lban.

La zona fou famosa per les guerres sries que es van disputar per la seva possessi entre el Imperi Selucida i el Regne d'Egipte dels Ptolemeus. Concedida per repartiment de Triparadisos a Laomed de Mitilene (321 aC) poc desprs Ptolemeu I Soter d'Egipte va oferir a Laodem la compra de Celesria i Fencia, per el strapa ho va rebutjar. Llavors Ptolemeu va enviar a Nicnor amb un exrcit i Laomed no va poder oferir cap resistncia seriosa i fou fet presoner i enviat a Egipte (320 aC).

Ptolemeu la  va haver d'evacuar (318 aC) i va passar a Antgon el Borni. Seleuc I Nictor va derrotar a Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon, a la batalla de Gaza (312 aC) i els egipcis van aprofitar per ocupar el territori, per Demetri la va recuperar al cap de pocs mesos. El 302 aC Ptolemeu I la va tornar a ocupar per la va evacuar quan va suposar que Antgon havia guanyat una batalla decisiva, per tornar-la a ocupar desprs de la batalla d'Ipsos (301 aC), per llavor fou assignada llavors a Seleuc; Ptolemeu va reclamar als aliats la cessi de Celesria com a pagament de la seva pertinena a la coalici i es va enfrontar amb Seleuc que la volia, si be no van arribar a esclatar hostilitats ja que Seleuc va actuar hbilment, donant llargues i fent crixer les esperances de Ptolemeu en qu els territoris reclamats li serien reconeguts, per finalment els egipcis van retenir el control d'una manera que no es coneguda. La cronolgia bsica els dos segles segents s aquesta:

272 aC tractat de pau pel qual Egipte va conservar Cilcia occidental, i les costes de Pamflia, Lcia i Cria, la Celesria i Fencia i la Jnia, Cclades i Samos.

255 aC Tractat de pau que posa fi a la III Guerra Sria, en virtut del qual, entre altres punts, Egipte va renunciar a Jnia (incloent algunes illes), a Cilcia i a Celesria (ocupada pels selucides el 258 aC).

245 aC Guerra Sria. Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quant el governador-virrei de Xipre, Ptolemeu, germ de Ptolemeu III, va desembarcar a Selucia de Piera des on van marxar contra Antioquia de l'Orontes que van ocupar. La flota egpcia va ocupar Solos, a Cilcia. Moltes ciutats de Celesria i Sria es van sotmetre als egipcis sense lluita. Ptolemeu III va arribar prcticament sense oposici a Antioquia, per no va creuar les muntanyes del Taure en persecuci de Seleuc i Laodice, sin que es va dirigir a l'est cap a Babilnia i Susa, i va rebre la submissi de Mesopotmia, Babilnia, Susiana, i totes les provncies orientals fins a Bactriana. Per Seleuc II va passar a l'ofensiva el 244 aC i es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues del sia Menor, especialment Esmirna, amb la nica excepci d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolemeu. Seleuc va fer aliana amb el rei del Pont i va ordenar la construcci d'una flota per reconquerir Sria, Efes i Solos. Seleuc II es va presentar tot seguit a Sria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis per van conservar la Celesria i Fencia, aix com la base de Selucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que n'era el port). Les provncies orientals van retornar rpidament a l'obedincia al rei selucida. La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau per deu anys, en el qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de Jnia, Cria, Lcia, Pamflia, Cilcia occidental i Celesria, aix com els territoris que dominava a Trcia (Abdera, Cipsela, Samotrcia, Sestos i els Quersons Traci i tauric.

223 aC el ministre selucida Hrmies de Cria ordena un atac a Celesria que fracassa

221 aC Antoc III el Gran va decidir que havia de recuperar Celesria als egipcis aprofitant l eufria per les darreres victries, i va atacar Selucia de Piera que va ocupar, i desprs va avanar cap al sud on el governador egipci, un etoli anomenat Teodot, li va entregar sense lluita Tir i Tolemaida (Acre) el que va permetre a Antoc dominar gran part de Fencia. El 220 aC Antoc va assetjar Dora, per davant el temor del gran nombre de soldats egipcis concentrats a Pelusium, es va signar una treva de quatre anys. Aquesta guerra fou anomenada "IV Guerra Sria".

217 aC Es reinicia la guerra. Ptolemeu IV Filoptor va donar el comandament suprem de Celesria a Nicolau d'Etlia que fou expulsat per Antoc III el Gran d'una posici clau entre el Mont Lban i la mar propera a la ciutat de Porphyreon, i va haver de fugir cap a Sid. Antoc va entrar a Egipte i va enfrontar-se als Lgides a Rfia en una batalla en la que els egipcis van fer servir 70 elefants de Lbia (i tenien setanta mil soldats) i els selucides 120 elefants de l ndia (i vuitanta mil soldats). Si be l ala esquerra dels egipcis fou desfeta, els egipcis van aconseguir la victria (22 de juny del 217 aC). Es va signar la pau per la qual Antoc va retornar la Celesria a Egipte.

201 aC els selucides envaeixen Celesria. Van va arribar fcilment fins a Gaza on van trobar resistncia. Una flota egpcia fondejada a Samos va caure en mans dels macedonis, que van haver de combatre seguidament a la flota de Prgam que s havia aliat a Egipte; la batalla es va lliurar en aiges de Quios i fou de resultat incert; la flota dels rodis (tamb aliats d'Egipte, junt amb Quios, Czic i Bizanci) fou derrotada enfront de Milet per es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se, i els macedonis van desembarcar a Milet i van avanar cap a Prgam que no van poder ocupar; els macedonis van anar a passar el hivern a Cria. El 200 aC l etoli Skopas, al servei d'Egipte, va envair la Celesria i la va recuperar per en el contraatac selucida, Skopas fou derrotat a la muntanya Panion i va quedar assetjat a Sid. Prgam i Rodes van dirigir-se al Senat rom demanant ajut; el senat va dubtar per finalment va decidir enviar un cos expedicionari dirigit per Publi Sulpici Servi Galba Mxim (que era cnsol amb el seu collega Gai Aureli Cotta II) que va operar bsicament a Grcia contra Macednia. El 199 aC Skopas va capitular a Sid i casi tota la Celesria amb Fencia va retornar a mans dels selucides. El mateix Egipte fou amenaat per els egipcis eren ara tamb aliats de Roma, i els romans van enviar una ambaixada a Antoc que va haver de prometre no atacar el pas per va veure confirmada per Roma la seva possessi de Celesria, i en els mesos segents Antoc es va assegurar el domini complert de la regi (198 aC). El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava al sia Menor (la costa de Lcia i de Pamflia, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selucides, desprs d un acord d'Antoc amb Roma.

193 aC Clepatra I o Clepatra Sira, filla del selucida Antoc III el gran i de Laodice IV, es va casar amb Ptolemeu V Epfanes i va rebre la Celesria com a dot per Antoc va rebutjar desprs aquest acord.

170 aC Egipte va reclamar la retrocessi de Celesria i preventivament Antoc IV Epfanes va fer una campanya contra Egipte (169 aC)

147 aC Ptolemeu VI Filomtor d'Egipte, amb el pretext d'ajudar a Alexandre I Balas, va envair Celesria que de fet va annexionar. A la mort del rei el 145 aC fou evacuada.

102 aC Ptolemeu X Alexandre I va dirigir la flota que va anar a Celesria en ajut dels jueus que havien estat derrotats per Ptolemeu IX Ltir.

47 aC Herodes el gran es nomenat governador rom de Celesria. Fou confirmat el 43 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373470" title="Football Club Lorient Bretagne Sud" nonfiltered="4624" processed="4609" dbindex="144682">

El Football Club Lorient Bretagne Sud s un club de futbol francs de la ciutat de Lorient.

 Histria .
El Lorient es va fundar el 2 d'abril de 1926 amb el nom de Football Club Lorientais.   Comena a tercera divisi, i progressa a laDivision d'Honneur el 1929.

Es convert en professional el 1995, tot i que ja ho havia estat durant els perodes 1967-1977 i 1988-1991. 

 Palmars .
 Copa francesa de futbol: 2002;
 Campionat de tercera divisi : 1995;
 Campionat Division 3 (Oest) : 1985, 1987, 1989, 1992;
 Campionat Division d'Honneur (Oest) : 1932, 1936, 1957, 1983;
 Campionat Coupe de l'Ouest : 1960, 1970 (equip reserva), 1982;

 Futbolistes destacats .
 Ali Bouafia;
 Moussa Sab;
 Karim Ziani;
 Jean-Claude Darcheville;
 Christian Gourcuff;
 Jocelyn Gourvennec;
 Patrice Loko;
 Pascal Feindouno;
 Tchiressoua Guel;
 Bakari Kon;
 Seydou Keita;

 Entrenadors .
 Jean Snella 1946-1948;
 Marcel Lisiero 1948-1951;
 Robert Hennequin 1951-1952;
 Georges Girot 1952-1959;
 Antoine Cuissard 1959;
 Lucien Philipot 1960;
 Daniel Carpentier 1961-1967;
 Antoine Cuissard 1967-1969;
 Yves Boutet 1969;
 mile Rummelhardt 1969-1971;
 Andr Mori 1971-1972;
 Jean Vincent 1972-1976;
 Louis Hon 1976-1978;
 Paul Le Bellec 1978-1979;
 Bernard Goueffic 1979-1981;
 Louis Legadec 1981-1982;
 Christian Gourcuff 1982-1986;
 Michel Le Calloch 1986-March 1988;
 Alain Thiboult March 1988-1990;
 Patrick Le Pollotec 1990-1991;
 Christian Gourcuff 1991-2001;
 Angel Marcos 2001-January 2002;
 Yvon Pouliquen January 2002-2003;
 Christian Gourcuff Since 2003- ;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web independent;
FC Lorient a la LFP;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373473" title="Xyrichtys geisha" nonfiltered="4625" processed="4610" dbindex="144684">

 Xyrichtys geisha   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central: des de Guam fins a Saipan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Araga, C. & T. Yoshino. 1986. A new species of deep-dwelling razorfish from Japan. Publ. Seto Mar. Biol. Lab. v. 31 (nos. 1-2): 75-79. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373474" title="Pvoa de Lanhoso" nonfiltered="4626" processed="4611" dbindex="144685">

Pvoa de Lanhoso s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 22.772 habitants. Se sotsdivideix en 29 freguesies. Limita al nord amb Amares, a l'est amb Vieira do Minho, al sud amb Fafe i amb Guimares i a l'oest amb Braga.



Freguesies.
 guas Santas;
 Ajude;
 Brunhais;
 Calvos;
 Campos;
 Covelas;
 Esperana;
 Ferreiros;
 Fonte Arcada;
 Frades;
 Friande;
 Galegos;
 Garfe;
 Geraz do Minho;
 Lanhoso;
 Louredo;
 Monsul;
 Moure;
 Oliveira;
 Pvoa de Lanhoso;
 Rendufinho;
 Santo Emilio;
 So Joo de Rei;
 Serzedelo;
 Sobradelo da Goma;
 Tade;
 Travassos;
 Verim;
 Vilela;

Enllaos externs.

Web Municipal;
Fotos de Pvoa de Lanhoso;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373475" title="Beaugency" nonfiltered="4627" processed="4612" dbindex="144686">


Beaugency s una ciutat francesa del departament de Loiret, a la regi de Centre.

 Geografia .

La ciutat est situada a la riba dreta del riu Loire a 26 km per sota d'Orleans, a 32 km per sobre de Blois i a 142 km al sud-oest de Pars. Est compresa dins la Vall del Loire que es considerat Patrimoni de la Humanitat.

 Comunes  limtrofs .
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373478" title="Xyrichtys halsteadi" nonfiltered="4628" processed="4613" dbindex="144687">

 Xyrichtys halsteadi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs entre els 21-49 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Guinea i a les Illes Mariannes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373480" title="Xyrichtys incandescens" nonfiltered="4629" processed="4614" dbindex="144688">

 Xyrichtys incandescens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del nord-est del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Edwards, A. J. & R. Lubbock. 1981. A new wrasse (Teleostei: Labridae) of the genus Xyrichtys from the Fernando de Noronha archipelago. Rev. Suisse Zool. v. 88 (no. 1): 233-237. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373481" title="Regions de Grcia" nonfiltered="4630" processed="4615" dbindex="144689">

Les peripheries (           ) sn les subdvisions o regions administratives de Grcia. Hi ha 13 peripheries (nou al continent i quatre a les illes), que a la vegada estan dividides en 51 nomos o prefectures.

 tica;
 Grcia central;
 Macednia Central;
 Creta;
 Macednia oriental i Trcia;
 Epir;
 Illes Jniques;
 Egeu septentrional;
 Pelopons;
 Egeu meridional;
 Tesslia;
 Grcia occidental;
 Macednia occidental;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373484" title="Xyrichtys jacksonensis" nonfiltered="4631" processed="4616" dbindex="144690">

 Xyrichtys jacksonensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ramsay, E. P. 1881. Description of a new labroid fish of the genus Novacula from Port Jackson. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 6 (pt 2): 198-199. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373486" title="Xyrichtys javanicus" nonfiltered="4632" processed="4617" dbindex="144691">

 Xyrichtys javanicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i a Java (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1862. Synonyma Labroideorum Indo-archipelagicorum hucusque observatorum revisa, adjectis specierum novarum descriptionibus. Versl. Akad. Amsterdam v. 13: 274-308. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373487" title="Xyrichtys koteamea" nonfiltered="4633" processed="4618" dbindex="144692">

 Xyrichtys koteamea   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & G. R. Allen. 2004. Xyrichtys koteamea, a new razorfish (Perciformes: Labridae) from Easter Island. Raffles Bull. Zool. v. 51 (no. 1): 251-255.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373488" title="Xyrichtys martinicensis" nonfiltered="4634" processed="4619" dbindex="144693">

 Xyrichtys martinicensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida (Estats Units) i Bahames fins al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373489" title="Xyrichtys melanopus" nonfiltered="4635" processed="4620" dbindex="144694">

 Xyrichtys melanopus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 2: 1-102. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373490" title="Vieira do Minho" nonfiltered="4636" processed="4621" dbindex="144695">

Vieira do Minho s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 14.724 habitants.  Es divideix en 21 freguesies. Limita al nord amb Terras de Bouro, al nord i este amb Montalegre, al sudest amb Cabeceiras de Basto, al sud amb Fafe, al sudoest amb Pvoa de Lanhoso i al nordoest amb Amares.



Freguesies.
 
 Aniss;
 Anjos;
 Campos;
 Caniada;
 Canteles;
 Cova;
 Eira Vedra;
 Guilhofrei;
 Louredo;
 Mosteiro;
 Parada do Bouro;
 Pinheiro;
 Rossas;
 Ruives;
 Salamonde;
 Soengas;
 Soutelo;
 Tabuaas;
 Ventosa;
 Vieira do Minho;
 Vilar Cho;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373491" title="Xyrichtys mundiceps" nonfiltered="4637" processed="4622" dbindex="144696">

 Xyrichtys mundiceps   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Baixa Califrnia (Mxic) i Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373493" title="Vila Nova de Famalico" nonfiltered="4638" processed="4623" dbindex="144697">

Vila Nova de Famalico s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 127.567 habitants. Es divideix en 49 freguesies. Llimita al nord amb Braga, a l'est amb Guimares, al sud amb Santo Tirso i Trofa, a l'oest amb Vila do Conde i Pvoa de Varzim i al nordoest amb Barcelos. Fou cret el 1835 pel desmembrament del municipi de Barcelos.



Freguesies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373496" title="Graduaci d'Aviador" nonfiltered="4639" processed="4624" dbindex="144698">



El Distintiu d'Aviador s la insgnia que s llut a l'esquerra del pit, sobre qualsevol gal de condecoracions, per qualsevol tripulant aeri de la RAF, de l'Exrcit Britnic, les Forces Canadenques, l'Exrcit Australi, la Reial Fora Aria d'Austrlia, la Reial Fora Aria de Nova Zelanda i la Fora Aria de Sri Lanka

 Regne Unit .
A la RAF, els pilots porten les lletres RAF a una corona de llorer, sobre la qual hi ha una corona, amb una ala a cada costat (el distintiu d'aviador sovint s anomenat les "ales"). Des d'abril del 2003, els operadors de sistemes d'armament van comenar a portar unes insgnies semblants, sols que amb una nica ala. Els altres tripulants porten una lletra o lletres (denotant l'especialitat), amb una nica ala. Les altres insgnies llueixen una "E" (Enginyer de Vol - Air Engineer), "AT" (Tcnic Paracaigudista - Airborne Technician) i "FC" (Controlador de Vol - Fighter Controller). Els Instructors Paracaigudistes de Salt (PJI) porten un paracaigudes obert en lloc de lletres. Entre els distintius obsolets hi ha "N" (Navegant - Navigator), "LM" (Comandant de Crrega - Air Loadmaster), "AE" (Operador d'Electrnica - Air Electronics Operator), "B" (Bombarder - Bomb Aimer), "AG" (Artiller - Air Gunner), "AS" (Auxiliar de Vol - Air Steward), "M" (Observador Metereoleg - Meteorological Observer), "QM" (Encarregat de Subministraments - Air Quartermaster), "S" (Senyals - Air Signaller) i "RO" (Observador de Rdio - Radio Observer). Els Observadors de l'Aire lluen una simple ala amb la lletra "O".

Tots els distintius eren en plata, amb la corona daurada.

 Austrlia .

Els distintius de la Reial Fora Aria d'Austrlia es diferencien dels de la RAF principalment en qu la corona apareix a tots (mentre que a la RAF noms apareix a la dels pilots), i habitualment tenen les ales blaves. Les ales de pilot tenen les lletres "RAAF" enmig de dues ales. Al 1998 s'introdu una insgnia amb dues ales lluint la Creu del Sud, destinada als Oficials Tripulants Aeris, reemplaant a diversos distintius d'una nica ala anteriors.

 Nova Zelanda .
Nova Zelanda llueix una insgnia similar a la del Regne Unit, excepte que les ales de Pilot llueixen les lletres "NZ", en lloc de "RAF", i l'ala simple encara llueixen les lletres de l'especialitat. Actualment sn "AW" (Oficial de Guerra i Especialista - Air Warfare Officer and Specialist), "E" (Enginyer   Engineer), " LM " (Comandant de Crrega - Air Loadmaster), "HC" (Tripulant d'Helicpter - Helicopter Crewman), "FS" (Assistent de Vol - Flight Steward), "AO" (Ordenana - Air Ordnanceman) i Instructor Paracaigudista de Salt (un paracaigudes). "AE" (Operador d'Electrnica - Air Electronics Operator) est obsolet.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373498" title="Xyrichtys niger" nonfiltered="4640" processed="4625" dbindex="144699">

 Xyrichtys niger   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Filipines, el Jap i les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373499" title="Santo Tirso" nonfiltered="4641" processed="4626" dbindex="144700">

Santo Tirso s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 14.724 habitants. Es divideix en 24 freguesies. Limita al nord amb Vila Nova de Famalico i Guimares, al nordest amb Vizela, a l'est amb Lousada, al sudest amb Paos de Ferreira, al sud amb Valongo, al sudoest amb Maia i a l'oest amb Trofa.



Freguesies.

 Agrela;
 gua Longa;
 Areias;
 Burges;
 Carreira;
 Guimarei;
 Lama;
 Lamelas;
 Monte Crdova;
 Palmeira;
 Rebordes;
 Refojos de Riba de Ave;
 Reguenga;
 Roriz;
 Santa Cristina do Couto;
 Santo Tirso;
 So Mamede de Negrelos;
 So Martinho do Campo;
 So Miguel do Couto;
 So Salvador do Campo;
 So Tom de Negrelos;
 Sequeir;
 Vila das Aves;
 Vilarinho;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373504" title="Grenoble Foot 38" nonfiltered="4642" processed="4627" dbindex="144701">

El Grenoble Foot 38 s un club de futbol francs de la ciutat de Grenoble.

 Histria .

1892-1977 Football Club de Grenoble;
1977-1984 Football Club Association Sportive de Grenoble;
1984-1990 Football Club de Grenoble Dauphine;
1990-1992 Football Club de Grenoble Isre;
1992-1993 Football Club de Grenoble Jojo Isre;
1993-1997 Olympique Grenoble Isre;
1997-present Grenoble Foot 38, fusi amb el club Norcap Olympique;

 Futbolistes destacats .

 Youri Djorkaeff;
 Gustavo Poyet;
 Masashi Oguro;
 Ibrahima Sonko;

 Entrenadors .


Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial del club ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373505" title="Vizela" nonfiltered="4643" processed="4628" dbindex="144702">

Vizela s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 22.595 habitants. Es divideix en 7 freguesies. Limita al nord i oest amb Guimares, a l'est amb Felgueiras i al sud amb Lousada. El municipi fou creat el 1998 per desmembrament de vries freguesies de Guimares, Lousada i Felgueiras.



Freguesies.

 Infias;
 Santa Eullia, anteriorment Santa Eullia de Barrosas;
 Santo Adrio de Vizela;
 So Joo de Caldas de Vizela (Vizela);
 So Miguel de Caldas de Vizela (Vizela);
 So Paio de Vizela;
 Tagilde;

 Enllaos externs .

 Web Municipal de Vizela ;
 Jornal - Notcias de Vizela ;
 Dirio de Vizela ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373506" title="Xyrichtys pavo" nonfiltered="4644" processed="4629" dbindex="144703">

 Xyrichtys pavo   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, el sud del Jap i Hawaii. Tamb des del Golf de Califrnia fins a Panam i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373508" title="Xyrichtys pentadactylus" nonfiltered="4645" processed="4630" dbindex="144704">

 Xyrichtys pentadactylus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373509" title="Xyrichtys rajagopalani" nonfiltered="4646" processed="4631" dbindex="144705">

 Xyrichtys rajagopalani   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Venkataramanujam, K., V. K. Venkataramani & N. Ramanathan. 1987. A new labrid fish Xyrichtys rajagopalani sp. nov. from Tuticorin Bay, south India. J. Mar. Biol. Assoc. India v. 24 (no. 1-2) : 47-49. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373510" title="Trofa" nonfiltered="4647" processed="4632" dbindex="144706">

Trofa s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi de l'Ave. L'any 2001 tenia 37.581 habitants. Es divideix en 8 freguesies. Limita al nord amb Vila Nova de Famalico, a l'est amb Santo Tirso, al sud amb Maia i a l'oest amb Vila do Conde.



Freguesies. 

 Alvarelhos;
 Covelas;
 Guides;
 Muro;
 So Mamede de Coronado;
 So Martinho de Bougado (Trofa);
 So Romo do Coronado;
 Santiago de Bougado (Trofa);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373511" title="Xyrichtys sanctaehelenae" nonfiltered="4648" processed="4633" dbindex="144707">

 Xyrichtys sanctaehelenae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther, A. 1868. Report on a collection of fishes made at St. Helena by J. C. Melliss, Esq. Proc. Zool. Soc. Lond. 1868 (pt 2): 225-228, Pls. 18-19. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373513" title="Xyrichtys splendens" nonfiltered="4649" processed="4634" dbindex="144708">

 Xyrichtys splendens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i el sud de Florida (Estats Units) fins al Brasil, incloent-hi el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Castelnau, F. L. 1855. Poissons. In: Animaux nouveaux or rares recueillis pendant l expdition dans les parties centrales de l Amrique du Sud, de Rio de Janeiro a Lima, et de Lima au Para; excute par ordre du gouvernement Franais pendant les annes 1843 a 1847 ... Part 7, Zoology. Exped. Amer. Sud. v. 2: i-xii + 1-112, Pls. 1-50.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373514" title="Juan Manuel Mata" nonfiltered="4650" processed="4635" dbindex="144709">

Juan Manuel Mata Garca, (nascut el 28 d'abril de 1988 a Burgos), s un futbolista que juga al Valncia CF.

Biografia.

Mata va nixer a Burgos, per als tres anys d'edat va emigrar a Oviedo i va ser criat a Astries. Va comenar a jugar al futbol des de xiquet en l'Escola de Futbol de la Fresneda dirigida per Iaki Artabe. Desprs va formar part del Juventud estadio, un equip d'Oviedo. Va Estar formant-se all on destacava per la seua gran qualitat, fins que amb 12 anys es va anar al Real Oviedo l'equip del seu pare. Per aquell temps la famlia seguia els passos del pare, Juan Mata, futbolista que va jugar en el UD Salamanca, Real Burgos CF i Real Oviedo, entre d'altres. Malgrat la seua poca edat ,ja apuntava maneres a causa de la seua tcnica, velocitat i als seus gols. Caracterstiques que li van valdre perqu, desprs de passar tres anys en l'equip asturi, fitxara per les categories inferiors del Reial Madrid amb 15 anys. Va debutar en el Cadet A i va anar pujant esglaons cada temporada, desprs el Juvenil C i finalment el Juvenil A en la temporada 2005-2006, en la qual va marcar un total de 124 gols, 718 en lliga amb el Juvenil A, amb qui va guanyar la lliga i la Copa de Campions.

Aqueix mateix any va disputar tamb el Campionat Europeu Sub-19 amb la selecci espanyola, en el qual es va proclamar campi i va anotar 14 gols. A li va valdre per a donar el salt al Reial Madrid Castilla sense ni tan sols haver de passar pel Reial Madrid C.

La temporada 2006-07 Juan Mata va jugar al Reial Madrid Castilla, on va ser un titular indiscutible. La seua posici en el camp es va traslladar a la banda esquerra, actuant com extrem, encara que sense perdre el seu olfacte de cara al gol ja que de moment s el 2 mxim golejador del filial amb 26 gols desprs del davanter lvaro Negredo. En aquesta nova ubicaci en el camp va fer gala de la seua moltes qualitats, com la seua gran tcnica i precs regat. Tot i que els seus inicis futbolsticament foren com a davanter, posseeix una notable visi de joc.

Al finalitzar la temporada no accepta l'oferta de renovaci del club madrileny ja que no li garanteix jugar en primera divisi.

Durant l'estiu el Reial Madrid intenta renovar-li per ell denega la proposta d'anar-se cedit a un club de mitja taula de la primera divisi. El seu pare t asprors amb els directius del Reial Madrid, demanant que el salari del seu fill es triplicara.

Finalment fitxa pel Valncia CF com agent lliure i amb l'entrenador Quique Snchez Flores no conta tot just amb minuts. Desprs de la destituci de Quique, el nou entrenador Ronald Koeman comena a confiar en ell com extrem esquerre i qualla grans actuacions, com per exemple davant el FC Barcelona en la Copa del Rei, on marca dos gols. En la final de la Copa del Rei que guanya el Valncia CF contra el Getafe CF 3-1, marca el primer gol de la final en els primers minuts del matx.

 Selecci internacional .

Ha estat internacional amb la Selecci espanyola Sub-19, amb la qual va guanyar el Campionat Europeu de 2006 disputat a Polnia, protagonitzant una gran actuaci i marcant 4 gols en la fase final, sent el segon mxim golejador de l'equip per darrere d'Alberto Bueno, altre jugador de la pedrera madridista (amb 5 gols). 


 Clubs .



 Palmars .

 Copes nacionals .



 Copes internacionals .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373515" title="Xyrichtys trivittatus" nonfiltered="4651" processed="4636" dbindex="144710">

 Xyrichtys trivittatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hong Kong i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  Randall, J. E. & A. S. Cornish. 2000. Xyrichtys trivittatus, a new species of razorfish (Perciformes: Labridae) from Hong Kong and Taiwan. Zool. Studies v. 39 (no. 1): 18-22. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373516" title="Xyrichtys twistii" nonfiltered="4652" processed="4637" dbindex="144711">

  Xyrichtys twistii  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Zevende bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Ternate. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 10: 357-386. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373517" title="Mariano Ruiz-Funes Garca" nonfiltered="4653" processed="4638" dbindex="144712">
Mariano Ruiz-Funes Garca (Mrcia, 24 de febrer de 1889 - Mxic, 1953) va ser un jurista i poltic espanyol, membre d'Izquierda Republicana. Va cursar els estudis de Dret a la Universitat Central de Madrid, on es va llicenciar en 1909 per a doctorar-se el 1912 amb Premi Extraordinari. Va exercir breument l'advocacia, passant a ser professor de dret a la Universitat de Mrcia, ocupant la ctedra en 1925, per a ser ms tard deg de la Facultat i Vicerector. Especialitzat en dret penal, fou un reconegut criminalista, Premi Lombroso a Tor el 1927 pel seu obra Endocrinologa y criminalidad. Va realitzar tamb les traduccions de diferents obres jurdiques i poltiques d'autors europeus. Va treballar en la definici del delicte ms enll de l'mbit nacional en figures com el genocidi, el crim de guerra i altres, mpliament divulgats. 

Durant els primers anys de la Segona Repblica es va vincular decisivament amb el republicanisme d'esquerres, primer a Acci Republicana, de la que va arribar a ser vicepresident en 1933 i, en 1934, Izquierda Republicana. A les eleccions de 1931 a Corts Constituents va ser escollit Diputat per Mrcia al Congrs on va ser membre de la Comissi Constitucional redactora de la Constituci de 1931. Mantenia una amistat personal amb Manuel Azaa, cosa que li va permetre tenir un paper rellevant en moltes de les disposicions legislatives que es van aprovar entre 1931 i 1933. Tamb li unia un gran afecte amb Luis Jimnez de Asa, socialista, doncs ambds provenien dels corrents krausistes. 

Va abandonar l'activitat poltica per a regressar a la Universitat durant el bienni radical-cedista (1934-1936), sent escollit de nou Diputat per Bilbao a les eleccions de 1936, aquesta vegada per Izquierda Republicana. Azaa el va nomenar Ministre d'Agricultura amb la tasca de dur endavant la promesa reforma del camp espanyol i que ja havia estat objecte del seu inters en les Constituents de 1931 amb la Llei de Reforma Agrria. Al declarar-se la Guerra Civil, des de setembre a novembre de 1936 va ser nomenat Ministre de Justcia en el govern de Largo Caballero, assolint restaurar l'ordre legal en una situaci convulsa i collaborant a controlar els episodis de repressi. Desprs va ser destinat com a ambaixador a Polnia i Blgica, fins que al finalitzar la guerra es va exiliar a Mxic, on va ser Catedrtic de Criminologia en la Universitat Nacional Autnoma i a la Universitat de Xalapa. 

De la seva obra jurdica destaca des de la tesi doctoral, reelaborada com Derecho consuetudinario y economa popular de la provincia de Murcia i amb la qual va obtenir el premi de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques en 1914. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Penals i de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci. S'ocuparia especialment de les figures penals, la criminalstica i el dret penitenciari, amb abundants obres entre les quals destaquen: Endocrinologa y criminalidad (1926), Psicologa y crtica del testimonio, Progresin histrica de la pena de muerte en Espaa, El derecho penal de los Soviets, Tres experiencias democrticas de legislacin penal, Actualidad de la venganza (1943), El delincuente y la justicia (1944), 'Evolucin del delito poltico' (1944) i Criminologa de guerra (Premi Afranio Peixoto a Brasil en 1947). Durant el temps de l'exili va tenir gran influncia en l'elaboraci del dret penal a Llatinoamrica (Cuba, Brasil, Repblica Dominicana, Argentina, Guatemala, El Salvador i Mxic, sobretot), sent Catedrtic honorari de la Facultat de Dret de la Universitat de San Marcos, de Lima, de Cincies Jurdiques i Socials de la Universitat de San Carlos, de Guatemala i Professor honorari de la Universitat Autnoma d'El Salvador. 

Referncies.
Ressenya a un article de La Verdad de 5 de desembre de 2003;
Biografia a Criminologa Hispana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373519" title="Barranc de la Podega" nonfiltered="4654" processed="4639" dbindex="144713">

El barranc de la Podega s un barranc del terme actual d'Isona i Conca Dell i de l'antic d'Orcau, que discorre ntegrament dins d'aquest terme (antic i actual). En alguns mapes apareix amb el nom de barranc de la Call, aplicat al tram darrer d'aquest curs d'aigua.

Es forma just al sud i a sota de la muntanya de Sant Corneli, a la Solana d'Orcau, en un cap de vall delimitat al nord per Sant Corneli, al sud per la serra de la Costa del Llarg i del Pas de Llebre, i a llevant pel coll que dna pas a la Solana de Llavaners i la carena on es troba l'ermita de la Mare de Du de la Vilavella de Basturs, just per sota dels 929 m. alt. (alada del coll que acabem d'esmentar, i que fem servir de referncia del naixement).


Desprs davalla cap a ponent, inflexionant gradualment cap al nord, passa just pel nord i a sota del poble de Montesquiu, que queda aturonat a migdia del barranc, fins abocar-se en la Noguera Pallaresa dins de les aiges del Pant de Sant Antoni, sota mateix del Pla de Puig de l'Anell, a 500 m. alt., sota de l'indret on hi ha la Cabana de l'Arag.

Durant el seu curs, el barranc de la Podega rep l'afluncia de nombrosos barrancs i torrents de curt recorregut i forts pendents, que baixen dels serrats dels vessants de la muntanya de Sant Corneli, al nord, o de les serres de la Torreta de Suterranya, Serra de Coll i Roc de Neret, al sud i sud-oest. L'nic barranc d'un cert recorregut i importncia que rep, ja en el tram final, s el barranc de Rubiol.


Actualment, l'aiguabarreig amb les aiges del pant -de la Noguera Pallaresa- es produeix molt ms amunt que antigament, quan el barranc baixava a trobar la Noguera a la mateixa llera del riu. El seu recorregut total s d'uns 4 quilmetres.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373520" title="Manuel Fernandes" nonfiltered="4655" processed="4640" dbindex="144714">

Manuel Fernandes, (nascut el 5 de febrer de 1986 a Lisboa) s un futbolista portugus que juga al Valncia CF. s cos del jugador del Manchester City Gelson Fernandes.

Qualitats.
Manuel Fernandes s un complet centrecampista mixt de grans qualitats per a consolidar-se en el futur com un dels millors jugadors en la seua posici. La seua actitud s ressenyable tant en labors ofensives com defensives. Malgrat la seua joventut, s tot un pulm i un exemple de lliurament en la contenci. A ms, s'incorpora molt b a l'atac des de la segona lnia i sorprn pel seu bon tir, sec per a voltes molt dalt si no tira ras. Manuel Fernandes s producte de la pedrera del Benfica i va trobar continutat en les categories inferiors de la selecci portuguesa. Jos Antonio Camacho fou el primer a apostar per ell i el seu rendiment arrrib prompte: als 20 anys es va convertir en imprescindible al Benfica, el que va donar donar pas a un fitxatge pel Portsmouth de gran quantia i desprs pel Everton. Actualment s jugador del Valncia CF.

Clubs.
Manuel Fernandes s un producte del juvenil del Benfica que es va estrenar en el primer equip durant l'estaci de 2003/04, sota les ordes de Jos Antonio Camacho. Va causar una grata impressi immediatament tant a Camacho com als seguidors del Benfica i es va fer el segon jugador ms jove al marcar en el seu segon partit. En 2003 ell era part de l'equip de Portugal que va arribar als quarts de final en el mundial SUB-17 abans de ser eliminat per Espanya 5-2.

 Benfica .
Es va fer amb un lloc en el centre de centre del camp al costat de Petit en l'estaci de 2004/05. Sota la direcci de l'entrenador itali Giovanni Trapattoni i va ajudar al Benfica a guanyar la Superliga. Va jugar 5 partit i el Benfica va alar el trofeu de campionat per primera vegada en 11 anys. Tamb va fer set aparicions en la UEFA abans que l'equip de Lisboa fora eliminat pel CSKA Moscou.

Havent representat a Portugal en cada categoria des de la SUB- 15 cap amunt, va fer la seua estrena internacional en un amists contra Repblica d'Irlanda al febrer de 2005.Un mes ms tard, en el seu segon partit com jugador, Manuel Fernandes va obrir el seu compte de golejador internacional anotant el primer gol del 4-1 final. Durant la pretemporada 2005/06, Manuel Fernandes es va operar en Munich a causa d'una hernia. Va ser tractat pel doctor d'especialista Ulrike Muschaweck.

En 2005-06 Manuel Fernandes anot en la Champions al Vila-real CF en la lligueta de grups abans que el Benfica fra eliminat en els Quarts de final pel FC Barcelona.

 Portsmouth .
Va tenir un efmer pas per aquest equip angls.

 Everton .
Fernandes va donar el pas definitiu en la seua carrera rendint a un nivell excellent i aix provoque el seu fitxatge pel valncia CF.

 Valncia .
Fernandes fitxa pel Valncia CF a l'agost de 2007 per 18 milions i ser x durant uns sis anys amb una clusula de 60 milions. Desprs de ser cedit el segon tram de la temporada 2007-2008 a l'Everton, retorna en estiu al conjunt de la capital del Tria. El 5 d'Octubre de 2008 marca el seu primer gol amb el Valncia contra el Valladolid

 Everton .
Al gener 2008 Fernandes arribava a l'Everton Football Club cedit, per amb una opci de compra que Everton podria haver exercit al final de la campanya. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373521" title="Xyrichtys umbrilatus" nonfiltered="4656" processed="4641" dbindex="144715">

 Xyrichtys umbrilatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenkins, O. P. 1901. Descriptions of new species of fishes from the Hawaiian Islands belonging to the families of Labridae and Scaridae. Bull. U. S. Fish Comm. v. 19 : 45-65. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373522" title="Xyrichtys verrens" nonfiltered="4657" processed="4642" dbindex="144716">

  Xyrichtys verrens  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1902. Notes on a collection of fishes from the island of Formosa. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 25 (no. 1289): 315-368. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373523" title="Xyrichtys victori" nonfiltered="4658" processed="4643" dbindex="144717">

 Xyrichtys victori   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wellington, G. M. 1992. Xyrichtys victori, a new species of razorfish from the Galpagos Islands (Teleostei: Labridae). Copeia 1992 (no. 4): 1053-1059. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373524" title="Alexis Ruano Delgado" nonfiltered="4659" processed="4644" dbindex="144718">


Alexis Ruano Delgado (nascut el 4 d'agost de 1985 a Mlaga), s un futbolista que juga actualment al Valncia CF.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373525" title="Xyrichtys virens" nonfiltered="4660" processed="4645" dbindex="144719">

 Xyrichtys virens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic sud-occidental i a l'est del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373526" title="Leandro Carro Hernez" nonfiltered="4661" processed="4646" dbindex="144720">
Leandro Carro Hernez (Zarratn, La Rioja ? - Mxic ?) fou un dirigent comunista espanyol. Emigr de jovenet a Biscaia, on hi va treballar com a obrer metallrgic i es va afiliar al PCE. Fou candidat del PCE  per Bilbao a les eleccions de 1933 amb Facundo Perezagua, per no sortiren escollits. Fou escollit diputat pel Front Popular per Bilbao a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola lluit integrat en el Batall nm 29 de l'Eusko Gudarostea, mentre que el seu germ Anastasio va morir en l'atac dels sublevats al quartel de Loiola. En acabar la guerra es va exiliar a Mxic, d'on ja no va tornar. Fou ministre d'Obres Pbliques del Govern d'Euzkadi el 1946-1948.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373527" title="Xyrichtys wellingtoni" nonfiltered="4662" processed="4647" dbindex="144721">

 Xyrichtys wellingtoni   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'illa de Clipperton.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & D. R. Robertson. 1995. Xyrichthys wellingtoni, a new species of wrasse (Labridae) from Clipperton Island, tropical eastern Pacific Ocean. Rev. Fr. Aquariol. v. 22 (nos. 3-4): 80-82. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373528" title="Xyrichtys woodi" nonfiltered="4663" processed="4648" dbindex="144722">

 Xyrichtys woodi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap i a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373529" title="Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie" nonfiltered="4664" processed="4649" dbindex="144723">

El Stade Malherbe Caen Calvados Basse-Normandie s un club de futbol francs de la ciutat de Caen.

 Histria .
El nom del club prov del poeta, crtic i traductor Franois de Malherbe (1555-1628), nat a Caen.
1892: Union Athltique du Lyce Malherbe (1897 segons algunes fonts) ;
1899: Comenta la prctica del futbol;
1908: Esdev Club Malherbe Caennais;
1913: Fusi amb el Club Sportif Caennais (fundat el 1898), esdevenint Stade Malherbe Caennais;
1984: Obt estatus professional.
1988: Rebatejat Stade Malherbe Caen Calvados Basse Normandie;

 Palmars .
Segona divisi de la lliga francesa: 1996;

 Futbolistes destacats .


 Entrenadors .


 Galeria .

Fitxer:Logo30-35.png|de 1930 a 1934
Fitxer:Maillots SM Caen.JPG|Maillots


Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;
 dmoz.org;
 SM Caen Bloc;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373534" title="Miguel Amilibia Matximbarrena" nonfiltered="4665" processed="4650" dbindex="144724">
Miguel Amilibia Matximbarrena (Sant Sebasti, 1901 - 1982) fou un advocat i poltic basc, besnt d'Eustasio Amilibia Egaa. Es llicenci en dret a la Universitat d'Oviedo. Treball com a director de la Caixa de Guipscoa, era afiliat al PSOE i va defensar als sublevats en la Revoluci d'Astries de 1934. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat del Front Popular per Guipscoa. Va formar part de la Comissi d'Estatuts juntament amb Jos Antonio Aguirre Lekube i Ramn Viguiri y Ruiz de Olano, i fou assessor jurdic del Departament de Treball del Govern d'Euzkadi. El 1937 fou nomenat secretari del Comit Central Socialista d'Euskadi, i amb Rufino Laiseca Oronoz defens la creaci d'un Partit Socialista Basc, autnom del PSOE, i que va sostenir tamb durant el seu exili.

Durant la guerra civil espanyola va defensar la Repblica dins l'Eusko Gudarostea com a cap de la Junta de Defensa de Guipscoa, lluitant al front d'Irun i a Avils com a tinent d'artilleria. El 1937 fou l'ltim parlamentari basc en abandonar Bilbao, aconsegu fugir a Gijn i d'ac a Catalunya en un pesquer. El 1939 pass a Frana, poc desprs fou tancat en un camp a Algria fins que el 1942 aconsegu marxar a Buenos Aires, on va trencar amb la disciplina del PSOE i va treballar com a traductor i periodista. El 1977 va tornar al Pas Basc i el 1978 ingress a Herri Batasuna, de la que en fou membre de la Mesa Nacional poc abans de la seva mort.

 Obres .
 Los batallones de Euskadi (1976);
 De Versalles a Hiroshima;

 Referncies .
 Iaki Egaa Diccionario histrico-poltico de Euskal Herria Tafalla, Editorial Txalaparta 1996;
 Article a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Entrevista a Miguel Amilibia poc abans de morir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373538" title="Barranc de Rubiol" nonfiltered="4666" processed="4651" dbindex="144725">

El barranc de Rubiol s un barranc del terme actual d'Isona i Conca Dell i de l'antic d'Orcau, que discorre ntegrament dins d'aquest terme (antic i actual). La seva llargria s d'1,5 quilmetres, aproximadament.

Es forma en un circ delimitat a ponent pel Roc de Neret, al sud per la Serra de Coll i al sud-est per la Torreta de Suterranya. Es considera que la branca ms llarga d'aquesta capalera de torrent s just a sota i al nord de la Torreta de Suterranya, a uns 815 m. alt. Un cop reunits els barrancs de la capalera, aquest barranc, ja unificat, s'adrea de dret cap al nord fins que s'ajunta al barranc de la Podega en el seu darrer tram, a prop del Pla de Puig de l'Anell i del mateix Pant de Sant Antoni.





 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373539" title="Jess Elizalde Sainz de Robles" nonfiltered="4667" processed="4652" dbindex="144726">
Jess Elizalde Sainz de Robles (Viana, Navarra 1907 -Vejer de la Frontera, Cadis, 1980) fou un advocat i poltic carl navarrs. Delegat de les Joventuts Tradicionalistes navarreses el 1934. Fou escollit diputat a Corts a les eleccions de febrer de 1936 pel Bloc de Dretes. A l'inici de la Guerra civil va ser membre de la Delegaci de Premsa i Propaganda adscrita a la Junta Central Carlista de Guerra de Navarra. Va ser voluntari requet amb el grau de tinent. De maig de 1937 a mar de 1939 va ser assessor poltic del comandament de la Milcia de FET y de las JONS, i el maig de 1938 membre de la seva Junta poltica. 

Desprs de la guerra s'installa a Madrid i a l'agost de 1940 fou assessor de la Diputaci Provincial. Al novembre fou nomenat secretari de la casa de Navarra. Collabora amb El Pensamiento Navarro. Cap regional i fou president de la Junta Carlina navarresa de setembre de 1942 a octubre de 1944, i en 1943 membre de la Junta Nacional carlina. Tamb fou Consejero Nacional del Movimiento de 1952 a 1958. En 1957 va reconixer a Joan d'Espanya com a rei tradicionalista. 

 Referncies .
 Historial al Congrs dels Diputats;
 Villanueva, Aurora (1998). El Carlismo Navarro Durante el Primer Franquismo. San Sebastin de los Reyes (Madrid): ACTAS SL. ISBN 84-87863-71-X.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373547" title="Ramon Besa i Camprub" nonfiltered="4668" processed="4653" dbindex="144727">
Ramon Besa i Camprub (Perafita, 9 de setembre de 1958) s un periodista catal.

Activitat periodstica.
Actualment, s redactor en cap del diari El Pas i collaborador de Catalunya Rdio i Rdio Barcelona. Amb anterioritat, va ser redactor del diari El 9 Nou i cap d'esports del diari Avui.

Activitat docent.
s professor de periodisme de la Facultat de Cincies de la Comunicaci Blanquerna i dels Masters de Periodisme de Les Heures.

Llibres publicats.
Maradona, una histria efmera, en la versi catalana de la collecci "Biblioteca bsica del F.C. Barcelona", i Maradona, historia de un desencuentro, en la castellana, "Biblioteca bsica del F.C. Barcelona" (1998, Barcanova Esports).
Del genio al mal genio (1999, Dria Editors): recull d'articles periodstics.

Premis i Guardons.
2000: Premi Ciutat de Barcelona de periodisme.
2008: Premi Quim Regs de Periodisme.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373551" title="Roc de Neret" nonfiltered="4669" processed="4654" dbindex="144728">

El Roc de Neret s un serrat acinglerat que est del tot incls en el terme d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme d'Orcau, a l'extrem nord-oest del municipi (nou i vell). Forma part de la serra de Coll, de la qual s el punt ms alt.

Pels seus vessants sud-occidental passa el termenal que separa el terme esmentat del de Tremp, dins dels seus antics termes de Vilamitjana i Suterranya.

Forma part dels contraforts sud-occidentals de la muntanya de Sant Corneli, i forma un dels lmits del nord-oest del terme d'Isona i Conca Dell, i un dels de llevant del de Tremp.

Assoleix els 906 m. alt., i en el seu cim hi ha una antena de telecomunicacions que serveix la Conca de Tremp.

Dalt del Roc de Neret hi ha les restes d'un poblat altmedieval o anterior, anomenat Despoblat de Neret, que sovint s situat dins del municipi de Tremp, a l'antic terme de Vilamitjana.

 Bibliografia .
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Neret", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.





 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373554" title="Serrat de la Font de la O" nonfiltered="4670" processed="4655" dbindex="144729">

El Serrat de la Font de la O s un serrat contrafort de la muntanya de Sant Corneli, pel seu vessant de ponent, que fa de parti de la Conca Dell, al sud, i de la Conca de Dalt, al nord. Alhora, separa el terme d'Isona i Conca Dell, en el seu antic municipi d'Orcau, del de Conca de Dalt, en el seu vell terme d'Aramunt.

Arrenca, actualment, de les aiges del Pant de Sant Antoni, al lmit dels termes esmentats, a 500 m. alt., i s'enfila cap al sud-est, per enllaar amb la carena principal de la muntanya de Sant Corneli a 1.075 m. alt.

Aquest serrat pren el nom de la font que es troba als seus peus, en terme de Conca de Dalt.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373555" title="Straight Lines" nonfiltered="4671" processed="4656" dbindex="144730">

Straight Lines s el primer senzill publicat del cinqu lbum de la banda australiana de rock alternatiu Silverchair, Young Modern. La can va debutar directament al primer lloc de la llista de senzills australiana (ARIA Singles Chart), fet que no aconseguia el grup des del seu segon lbum amb el senzill "Freak" l'any 1997. Va ser acreditat amb doble disc de plat a Austrlia combinant les vendes digitals i les fsiques, igualant la seva millor marca amb del senzill, "Tomorrow". Es va mantenir en la llista dels millors cinquanta senzills durant ms de quaranta setmanes.

A diferncia de l'anterior lbum, Daniel Johns no va compondre totes les canons en solitari, sin que va acompanyar-se d'altres msics. Aquesta can la va escriure juntament amb Julian Hamilton de The Presets, que posteriorment en farien una versi. "Straight Lines" (en catal, lnies rectes) s una can positiva i optimista que parla sobre el sentiment de sentir-se solitari en el mn, per fent l'esfor per superar-se a si mateix i sobreposar-se a aquesta situaci. Representa que s'est anat pel bon cam i que seguint aix s'aconseguir sortir del tnel. La can s autobiogrfica del cantant Daniel Johns que en diferents etapes de la seva joventut va patir greus problemes fsics i psicolgics que va aconseguir superar com ara una anorxia, una depressi i una artritis reactiva.

En la gala de premis de la indstria musical australiana del 2007, el senzill va ser guardonat  com a millor senzill de l'any i com a senzill ms venut de l'any grcies a ser la can ms escoltada en les emissores australianes.

El videoclip, dirigit per Paul Goldman i Alice Bell, es va filmar en la estaci de ferrocarril del Parc Olmpic de Sydney. En ell hi apareixen el grup juntament amb un grup de fans reals que van ser invitats a participar en el rodatge. El videoclip va ser guardonat com a millor vdeo en la gala dels ARIA Awards del 2007 i com a millor vdeo rock en la gala MTV Video Music Awards del 2008.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (ELEVENCD62)
 "Straight Lines";
 "All Across the World";
 "Sleep All Day" (demo);
 "I Don't Wanna Be the One" (directe);

Promo CD AUS (ELEVENCDPRO62)
 "Straight Lines" (audio);
 "Straight Lines" (vdeo);
Aquesta versi apareix en DVD Metal box;

Promo CD US (X)
 "Straight Lines";


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373556" title="Lnies de Mitjana Distncia a Catalunya" nonfiltered="4672" processed="4657" dbindex="144731">


Per a un inventari complet de les estacions de tren, vegeu la Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;




Les lnies de Mitjana Distncia a Catalunya sn lnies de ferrocarril, majoritriament convencional i d'ample ibric, que uneixen poblacions de Catalunya algunes de les quals arriben tamb a altres comunitats com Arag i el Pas Valenci i fins i tot a un parell de poblacions de la Catalunya Nord.

Actualment hi ha deu, nou si les lnies Ca4a i Ca4b s'agrupen en una, lnies de mitjana distncia a Catalunya que es podrien agrupar en tres grups: Les lnies Ca que transcorren tan sols per Catalunya, exceptuant expedicions a Cervera de la Marenda (en francs Crbere) a la Catalunya Nord; lnies regionals R i L que transcorren per Catalunya - Arag, Catalunya - Pas Valenci; i finalment les lnies de trens d'alta velocitat que actualment tan sols n'hi ha una: Avant Barcelona - Camp de Tarragona - Lleida Pirineus.

L'operadora de les nou lnies s Renfe Operadora, excepte de la lnia Ca7 (Lnia Lleida - la Pobla de Segur) que l'exploten mitjanant convenis, ja que aquesta s l'nica lnia que pel moment s'ha transferit a la Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya n's la propietria per el servei el duu a terme Renfe com a mnim fins al 2010.

Serveis.
A ms de les diferents lnies, hi ha 4 tipus de serveis: tres per lnies convencionals i una per lnies d'alta velocitat:
Regional: aquests trens circulen per lnies convencionals i paren a totes les estacions.
Catalunya Exprs: aquests trens circulen per lnies convencionals i efectuen menys parades que l'anterior i s lleugerament ms car. Aquest servei circula per totes les estacions menys per les Ca4b i Lleida - la Pobla (tampoc per la Ca5 que fou traspassada a Rodalies, ni R43 que administrativament pertany a MD zona de Madrid).
Delta: Circula per la lnia Ca2 que efectua ms parades que el Catalunya Exprs i menys que el Regional. Circula dissabtes i diumenges.
Avant: s un serveri d'altes prestacions (alta velocitat) per lnies de nova construcci destinades a l'AVE.



 Aquesta lnia fou traspassada a la U.N. de Rodalies Barcelona i es considera una prollongaci de la R3.
 Aquesta lnia fou traspassada a FGC per ADIF i Renfe operadora l'exploten mitjanant convenis i acords.;

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Mitjana Distncia Renfe;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373559" title="Vicente Guaita Panadero" nonfiltered="4673" processed="4658" dbindex="144732">

Vicente Guaita Panadero, (nascut el 18 de febrer de 1987 a Aldaia), s un futbolista que juga de porter al Valncia CF.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373562" title="Sergio Snchez Snchez" nonfiltered="4674" processed="4659" dbindex="144733">

Sergio Snchez Snchez (nascut el 21 d'abril de 1977 a Carbayn Alto, Siero, Astries) s un futbolista que juga de porter a l'Sporting de Gijn. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373564" title="Francisco Borja Enrique Ayesa" nonfiltered="4675" processed="4660" dbindex="144734">

Francisco Borja Enrique Ayesa, conegut futbolsticament com Neru (nascut el 20 de gener de 1974 a Santander, Cantbria), s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373567" title="Andreu Guerao Mayoral" nonfiltered="4676" processed="4661" dbindex="144735">

Andreu Guerao Mayoral, (nascut el 17 de juliol de 1983 a Barcelona), s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373568" title="Jorge Garca Torre" nonfiltered="4677" processed="4662" dbindex="144736">

Jorge Garca Torre (nascut el 13 de gener de 1984 a Gijn), s un futbolista que actualment juga a l'Sporting de Gijn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373569" title="Carmelo Gonzlez Jimnez" nonfiltered="4678" processed="4663" dbindex="144737">

Carmelo Gonzlez Jimnez, (nascut el 9 de juliol de 1983 a Las Palmas de Gran Canaria), s un futbolista que actualment juga a l'Sporting de Gijn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373572" title="Paul Revere" nonfiltered="4679" processed="4664" dbindex="144738">
 
Paul Revere (Boston, Estats Units; 1 de gener de 1735   dem; 10 de maig de 1818) va ser un orfebre nord-americ, destacat per oficiar de missatger durant les batalles de Lexington i Concord. 

Revere s recordat com un dels patriotes de la guerra d'independncia dels Estats Units, i les seves "recorregudes nocturnes" sn considerades un smbol de patriotisme. A ms de ser missatger de batalla, va collaborar en l'organitzaci de la xarxa d'intelligncia establerta a Boston per controlar els moviments de les forces britniques. s considerat per alguns historiadors com el prototip d'un nord-americ industrial, per haver reconegut el potencial dels productes derivats del metall per a la producci en massa. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373575" title="Max Beckmann" nonfiltered="4680" processed="4665" dbindex="144739">
Max Beckmann (12 de febrer de 1884 - 27 de desembre de 1950) va ser un pintor alemany. 

Biografia.
Beckmann va nixer a Leipzig en el si d'una famlia de grangers, que van abandonar la granja per a establir-se a Leipzig desprs del seu naixement. Beckmann va comenar a dibuixar a una edat primerenca i el 1900 va ingressar en la Acadmia d'Arts de Weimar. 

Beckmann va contreure matrimoni amb Minna Tube el 1903, i ambds es van traslladar a  Pars. Beckmann tamb va visitar Florncia i Gnova abans d'establir-se a Berln, el 1904. 

La seva primera exposici va ser el 1912, i els seus primers quadres mostren la influncia dels impressionistes. La seva obra va tenir xit i Beckmann va poder dedicar-se completament a l'art. Beckmann va servir com a metge durant la Primera Guerra Mundial, per va ser donat de baixa desprs de sofrir una crisi nerviosa. Es considera que les seves experincies en la guerra van tenir un enorme efecte en la seva obra posterior i els seus quadres van comenar a adoptar un estil expressionista. 

Beckmann va donar classes a Frankfurt del Main des de 1915, per va ser acomiadat del seu lloc pel partit Nazi el 1933. 

A principis dels anys 30, va visitar Pars amb freqncia per a pintar i va ser durant aquesta poca que va comenar a usar els trptics, influt en part per El Bosco. Els seus quadres van ser classificats com degenerats pels Nazis en 1937 i Beckmann es va establir a Amsterdam.

El 1947, va abandonar Amsterdam per establir-se aquesta vegada als Estats Units. Primer, Missouri i, ms tard, Nova York. Va morir el 1950 per un atac al cor mentre es dirigiria al Museu Metropolit per a assistir a una exposici de la seva obra. 

Obra.
Beckmann va pintar diversos autorretratos, incloent Autorretrat amb Esmquing (1927), que s considerat un clssic. Moltes altres de les seves obres, representen escenes de la vida quotidiana. Sovint mostren grotescs cossos mutilats i es consideren una crtica al govern alemany dels anys 1920 i 1930, a ms d'una allusi a les seves experincies durant la Primera Guerra Mundial.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373577" title="George Caleb Bingham" nonfiltered="4681" processed="4666" dbindex="144740">
 
George Caleb Bingham (Comtat d'Augusta, Virginia, 1811 - Kansas City, Missouri, 1879) va ser un pintor nord-americ. Bingham va passar la seva infncia a Franklin, Missouri, on el seu pare tenia una plantaci de tabac. 

Es va formar com ebenista. Va treballar com retratista per tot el pas. Desprs va estudiar teologia, dret i art, aix ltim en l'Acadmia d'Art de Filadlfia, entre 1837 i 1838. 

George Bingham s el pintor del mite americ, representant escenes que destaquen el paper positiu dels colons en la contribuci de la civilitzaci a les terres salvatges. Escenes de caa i vida diria sobre els rius van contribuir a forjar el seu renom nacional a partir de 1840. Va ser contractat pel Partit Demcrata i va expressar la seva passi per la poltica pintant una srie de quadres que representen l'alegria popular en els perodes d'eleccions. George va ser triat per a l'Assemblea General de l'Estat de Missouri el 1848. 

Va acudir a estudiar i formar-se a Europa el 1856. Fins a 1859 va estudiar art amb els membres de la Escola de Dsseldorf a Dsseldorf, Alemanya. Segons els crtics, aix va fer que abandons el seu estil nord-americ rstic i evolucions cap a un tra ms incisiu. Al seu retorn, va comenar a pintar menys, tornant-se cap a la poltica en els anys posteriors a la Guerra Civil i servint com a tresorer de l'estat. 

Tamb va ser president del Consell de comissionats de policia per Kansas City, Missouri el 1874, sent nomenat primer cap de policia. Cap al final de la seva vida va ser professor d'art en la Universitat de Missouri Columbia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373580" title="Edward Steichen" nonfiltered="4682" processed="4667" dbindex="144741">
 

Edward Steichen (27 de mar de 1879 a Luxemburg; 25 de mar de 1973 a West Redding, Connecticut), fou un fotgraf. 

El 1881 va emigrar amb la seva famlia als Estats Units, on el seu pare va trobar treball a una mina de coure. Va prendre la seva primera foto el 1895 i posteriorment va ser membre del Photo-Secession, (club de fotografia artstica) i un dels majors representants del Pictorialisme. Durant la Primera Guerra Mundial es va dedicar com a fotgraf. 

Ms tard va treballar per a les revistes de moda Vanity Fair i Vogue i durant la Segona Guerra Mundial va dirigir la secci de fotografia de la US-Marine i posteriorment va dirigir la secci de fotografia del Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). 

La seva obra mestra s l'exposici de fotografia The Family of Man que va realitzar per al MoMA. El 14 de febrer de 2006 es va subhastar a Sotheby's, Nova York, una de les seves ampliacions, titulada "The Pond-Moonlight" de 1904, el valor de les quals va ascendir a 2,928 milions de dlars (2,46 milions d'euros). Sent fins a llavors el valor ms alt ofert en subhasta per una fotografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373582" title="Ns" nonfiltered="4683" processed="4668" dbindex="144742">
Ns fou un grup d Orense d intellectuals, coetanis de les Irmandades da Fala, que va conferir a la cultura gallega una altura intellectual que no havia tingut fins llavors (primer quart del segle XX).

El grup o generaci Ns, conegut aix per haver participat en la creaci de la revista Ns, apareguda l any 1920 a Orense amb el subttol de "Revista mensual de la cultura gallega", estava compost, entre d altres, per Alfonso Daniel Rodrguez Castelao, Vicente Risco, Ramn Otero Pedrayo, Florentino Cuevillas i Ramn Cabanillas. Aquests escriptors van tenir una considerable importncia en les seves contribucions com a creadors literaris, fonamentalment en la narrativa, en el teatre i en l assaig.

Es tracta dels representants d una generaci d inadaptats que descobriran i s acostaran a Galcia desprs d un periple per cultures estranyes. De rigorosa formaci intellectual, aquests homes van realitzar un valus treball d estudi i enfortiment de la cultura gallega. Amb ells, la prosa gallega ultrapassa el costumisme i el ruralisme i s obre a horitzons nous, ms universals i, al mateix temps, ms arrelats en la cultura gallega.

Els components del grup Ns van tenir una formaci literria basada en el simbolisme francs i en el corrents de finals del XIX. Van evolucionar des d un esteticisme evasiu, neoromntic i cosmopolita (una mica esnob) fins a un galleguisme universal. La seva presa de conscincia quallar en l poca de les Irmandades da fala. Al grup Ns es deuen les bases teriques sobre les quals s assenta el nacionalisme gallec.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373585" title="Cantons del Mosa" nonfiltered="4684" processed="4669" dbindex="144743">
Els Cantons del Mosa (Lorena) sn 31 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Bar-le-Duc (9 cantons - prefectura: Bar-le-Duc) :cant d'Ancerville - cant de Bar-le-Duc-Nord - cant de Bar-le-Duc-Sud - cant de Ligny-en-Barrois - cant de Montiers-sur-Saulx - cant de Revigny-sur-Ornain - cant de Seuil-d'Argonne - cant de Vaubecourt - cant de Vavincourt;

 Districte de Commercy (7 cantons - sotsprefectura: Commercy) :cant de Commercy - cant de Gondrecourt-le-Chteau - cant de Pierrefitte-sur-Aire - cant de Saint-Mihiel - cant de Vaucouleurs - cant de Vigneulles-ls-Hattonchtel - cant de Void-Vacon;

 Districte de Verdun (15 cantons - sotsprefectura: Verdun) :cant de Charny-sur-Meuse - cant de Clermont-en-Argonne - cant de Damvillers - cant de Dun-sur-Meuse - cant d'tain - cant de Fresnes-en-Wovre - cant de Montfaucon-d'Argonne - cant de Montmdy - cant de Souilly - cant de Spincourt - cant de Stenay - cant de Varennes-en-Argonne - cant de Verdun-Centre - cant de Verdun-Est - cant de Verdun-Ouest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373587" title="Districte de Bar-le-Duc" nonfiltered="4685" processed="4670" dbindex="144744">

El Districte de Bar-le-Duc s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Mosa, a la regi de Lorena. Compta amb 9 cantons i 109 municipis. El cap del districte s la prefectura de Bar-le-Duc

Cantons.
cant d'Ancerville - cant de Bar-le-Duc-Nord - cant de Bar-le-Duc-Sud - cant de Ligny-en-Barrois - cant de Montiers-sur-Saulx - cant de Revigny-sur-Ornain - cant de Seuil-d'Argonne - cant de Vaubecourt - cant de Vavincourt

Vegeu tamb.
Cantons del Mosa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373588" title="Districte de Commercy" nonfiltered="4686" processed="4671" dbindex="144745">

El Districte de Commercy s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Mosa, a la regi de Lorena. Compta amb 7 cantons i 136 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Commercy

Cantons.
cant de Commercy - cant de Gondrecourt-le-Chteau - cant de Pierrefitte-sur-Aire - cant de Saint-Mihiel - cant de Vaucouleurs - cant de Vigneulles-ls-Hattonchtel - cant de Void-Vacon

Vegeu tamb.
Cantons del Mosa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373589" title="Districte de Verdun" nonfiltered="4687" processed="4672" dbindex="144746">

El Districte de Verdun s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs del Mosa, a la regi de Lorena. Compta amb 15 cantons i 253 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Verdun

Cantons.
cant de Charny-sur-Meuse - cant de Clermont-en-Argonne - cant de Damvillers - cant de Dun-sur-Meuse - cant d'tain - cant de Fresnes-en-Wovre - cant de Montfaucon-d'Argonne - cant de Montmdy - cant de Souilly - cant de Spincourt - cant de Stenay - cant de Varennes-en-Argonne - cant de Verdun-Centre - cant de Verdun-Est - cant de Verdun-Ouest


Vegeu tamb.
Cantons del Mosa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373590" title="Crema Mississippi" nonfiltered="4688" processed="4673" dbindex="144747">
Crema Mississippi (Mississippi Burning) s una pellcula estatunidenca d'Alan Parker, guanyadora d'un oscar i estrenada el 1988. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

El 1964, tres homes desapareixen a Jessup County, a l'Estat de Mississippi, sense deixar cap rastre. Sn militants per als drets cvics. Rupert Anderson i Alan Ward, agents de l FBI sn encarregats d'aclarir aquest assumpte. El primer s un home d'experincia, actuant amb diplomcia i determinaci. El segon, ms jove i impacient per obtenir resultats, es comporta de manera ms grollera. Qestiona pblicament un negre, anomenat Hollis, que s salvatgement apallissat algunes hores ms tard. La ciutat s presa de la violncia : esglsies i cases cremen.

Anderson continua l'enquesta segons mtodes ms subtils. Les seves sospites el porten fins el xerif Stuckey i el seu adjunt Pell ; aquest ltim s cobert per la seva esposa. Els incendiaris sn detinguts, per el jurat compost de blancs els condemna a penes irrisries.

L'ambient s nociu i explosiu : un home s linxat, mentre Townley, el lder del Ku Klux Klan, atia els odis i la violncia. La Sra. Pell, la dona de l'adjunt del sherif, fastiguejada per aquests esdeveniments, es resol a parlar i revela a Anderson l'indret on es troben els cossos dels tres desapareguts. Tilman, l'alcalde, comena a agafar por i dna indicacions a l'FBI que desemboquen en la detenci dels culpables : Swilley, Cowens, Bailey, Stuckey i Pell.

 Comentaris .
Crema Mississippi relata fets reals que van tenir lloc el 1964, a l'Estat de Mississipp. Tres militants per als drets cvics Michael Schwerner, Andrew Goodman i James Chaney van ser assassinats per gent del Ku Klux Klan. El racisme, la inseguretat i la manipulaci de les multituds al sud dels Estats Units sn clarament mostrades. Gene Hackman (que seria nominat per l'Oscar al millor actor) i Willem Dafoe sn a l'altura dels seus papers. El rodatge es va fer a LaFayette, a l'estat d'Alabama.

 Al marge de la pellcula, els processos judicials .
El 1967, va tenir lloc un procs on divuit persones van ser acusades, set d'elles van ser condemnades per atemptar contra els drets cvics dels tres militants assassinats. La pena mxima pronunciada va ser de sis anys de pres.

El 1998, un dels condemnats implica un tal Edgar Ray Killen, llavors un dels responsables del Ku Klux Klan, que mai no havia estat inquietat. L'expedient es va reobrir i testimonis van establir la implicaci d'aquest nou sospits en l'homicidi, autoritzant la celebraci d'un nou procs. El 23 de juny de 2005, Killen, de 80 anys d'edat, va ser reconegut culpable de l'homicidi dels tres militants dels drets cvics. Va ser condemnat a 60 anys de pres pel tribunal de Filadlfia, Estat de Mississippi, ms de 40 anys desprs dels fets. Va ser alliberat sota fiana l'agost de 2005 per 600.000 dlars.

 Repartiment .
 Gene Hackman  : Rupert Anderson;
 Willem Dafoe  :  Alan Ward;
 Frances McDormand  : Mrs Pell;
 Brad Dourif  : el xrif adjunt Pell;
 R. Lee Ermey  : el batlle Tilman;
 Gailard Sartain : el xrif Stuckey;
 Stephen Tobolowsky : Clayton Townley;
 Michael Rooker  : Frank Bailey;
 Pruitt Taylor Vince : Lester Cowens;
 Badja Djola : l'agent Monk;
 Kevin Dunn : l'agent Bird;
 Stanley Collins : Hollis;
 Marc Clement : Floyd Swilley;
 Darius McCrary : Aaron Williams;
 Lou Walker : Vertis Williams;
 Ralnardo Davis : Willie;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor fotografia per Peter Biziou (1989);
 Festival Internacional de Cinema de Berln, s d argent pel millor actor (Gene Hackman) (1989);

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per Gene Hackman ;
 Oscar a la millor actriu secundria per Frances McDormand ;
 Oscar al millor director  per  Alan Parker ;
 Oscar al millor muntatge per Gerry Hambling ;
 Oscar al millor so per Robert J. Litt, Elliot Tyson , Rick Kline  i  Danny Michael ;
 Festival Internacional de Cinema de Berln, s d or pel millor director (Alan Parker) (1989);
 Globus d'Or al millor director per Alan Parker (1989);
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Gene Hackman ;
 Globus d'Or al millor gui per Chris Gerolmo;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373591" title="Commercy" nonfiltered="4689" processed="4674" dbindex="144748">

Commercy s un municipi francs, situat al departament del Mosa i a la regi de Lorena.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373598" title="Verdun (Meuse)" nonfiltered="4690" processed="4675" dbindex="144749">

Verdun s un municipi francs, situat al departament del Mosa i a la regi de Lorena.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373600" title="Carta" nonfiltered="4691" processed="4676" dbindex="144750">


Arqueologia:
Carta arqueolgica, inventari detallat de jaciments arqueolgics.

Astrologia:
Carta astral;

Astronomia:
Carta celeste;

Comunicaci:
Carta (comunicaci), missiva o lletra.
Carta al director, subgnere periodstic.
Carta o epstola, escrit amb finalitats de comunicaci, literries o de predicaci religiosa.
Encclica o carta circular enviada a totes les esglsies d'una zona concreta.
Carta apostlica o Butlla, escrit del Papa de Roma.
Carta pastoral, escrit d'un bisbe.

Diplomcia:
Carta (tractat);
Carta de les Nacions Unides;
Carta credencial, document que el cap d'estat d'un estat sobir dirigeix a un altre cap d'estat, comunicant-li el nomenament de determinada persona;
Carta patent, document del nomenament d'un funcionari consular;

Dret:
Carta de ciutad;
Carta de precria, contracte pel qual el propietari cedia l'usdefruit d'unes terres;
Carta de crdit;
Carta de franqucia;
Carta de grcia;
Carta d elector;

Gastronomia:
Carta de restaurant;

Histria;
Magna Carta o Magna Carta Libertarium (Gran Carta de les Llibertats);

Joc:
Carta o naip de la baralla de cartes per jocs de cartes;

Msica:
Carta (msic) del Classicisme.

ptica:
Carta de colors;

Poltica:
Carta Magna o constituci;
Carta de poblament o carta pobla era un privilegi en qu el sobir o un senyor concedia a una comunitat.
Carta atorgada o carta de franquesa, privilegi concedit als habitants d'una poblaci o d'un territori.
Carta municipal;
Carta provincial;
Carta partida;
Carta de treball;
Carta olmpica;
Carta constitucional;

Televisi:
Carta d'ajust, senyal de prova de televisi.
Carta Blanca fou un programa de debat ems a Canal 9 entre els anys 1993 i 1997.

Terrorisme:
Carta bomba;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373601" title="Damvillers" nonfiltered="4692" processed="4677" dbindex="144751">

Damvillers s un municipi francs, situat al departament del Mosa i a la regi de Lorena.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373603" title="Vaucouleurs" nonfiltered="4693" processed="4678" dbindex="144752">

Vaucouleurs s un municipi francs, situat al departament del Mosa i a la regi de Lorena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373604" title="Ancerville (Meuse)" nonfiltered="4694" processed="4679" dbindex="144753">

Ancerville s un municipi francs, situat al departament del Mosa i a la regi de Lorena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373625" title="Mixriq" nonfiltered="4695" processed="4680" dbindex="144754">
Mixriq o Llevant s el nom que rep la regi rab oriental, oposada al Magrib. Comprn la zona entre Egipte i la Pennsula arbiga, tot i que el primer pas fa de pont entre les dues regions per motius histrics. La Uni Europea inclou noms amb aquesta denominaci Egipte, Jordnia, Lban, Palestina i Sria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373629" title="Justiniac" nonfiltered="4696" processed="4681" dbindex="144755">


Justiniac s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373630" title="Cant" nonfiltered="4697" processed="4682" dbindex="144756">


Cant s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373632" title="Varilhes" nonfiltered="4698" processed="4683" dbindex="144757">


Varilhes (en occit Varilhas) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373633" title="Verniolle" nonfiltered="4699" processed="4684" dbindex="144758">


Verniolle s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373634" title="Rieux-de-Pelleport" nonfiltered="4700" processed="4685" dbindex="144759">


Rieux-de-Pelleport s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373635" title="Dalou" nonfiltered="4701" processed="4686" dbindex="144760">


Dalou s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373636" title="Crampagna" nonfiltered="4702" processed="4687" dbindex="144761">


Crampagna (en occit Crampanhan) s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373637" title="Pedro Santa Cecilia Garca" nonfiltered="4703" processed="4688" dbindex="144762">

Pedro Santa Cecilia Garca (nascut el 10 de mar de 1984 a Gijn), s un futbolista que juga actualment al l'Sporting de Gijn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373639" title="Miguel Marcos Madera" nonfiltered="4704" processed="4689" dbindex="144763">

Miguel Marcos Madera, conegut futbolsticament com Mchel (nascut el 9 de novembre de 1985 a Pola de Lena, Gijn, Astries), s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373642" title="Mate Bili?" nonfiltered="4705" processed="4690" dbindex="144764">

Mate Bili  (nascut el 23 d'octubre de 1980 a Split) s un futbolista croat que juga actualment a l'Sporting de Gijn.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373644" title="Pablo de Lucas Torres" nonfiltered="4706" processed="4691" dbindex="144765">

Pablo de Lucas Torres (nascut el 20 de setembre de 1986 a Elx) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373650" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4707" processed="4692" dbindex="144766">
 
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 10 i 15 d'agost de 1936.

Comits participants.
Participaren un total de 69 saltadors (39 homes i 30 dones) de 21 comits nacionals diferents:

  Alemanya (11) (homes:5 dones:6);
  (1) (homes:1 dones:0);
  (3) (homes:1 dones:2);
  Canad (3) (homes:1 dones:2);
  (2) (homes:0 dones:2);
  Egipte (4) (homes:4 dones:0);
  (10) (homes:5 dones:5);
  (1) (homes:1 dones:0);
  Frana (2) (homes:1 dones:1);
  Hongria (2) (homes:2 dones:0);
  Itlia (3) (homes:3 dones:0);

  Iugoslvia (1) (homes:1 dones:0);
  (5) (homes:2 dones:3);
  Mxic (1) (homes:1 dones:0);
  (3) (homes:1 dones:2);
  (1) (homes:1 dones:0);
  Per (1) (homes:1 dones:0);
  (6) (homes:2 dones:4);
  (3) (homes:1 dones:2);
  (3) (homes:2 dones:1);
  (3) (homes:3 dones:0);


Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1936;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373653" title="Jurgen Romano Colin" nonfiltered="4708" processed="4693" dbindex="144768">

Jurgen Romano Colin (nascut el 20 de gener de 1981 a Utrecht) s un futbolista neerlands que juga actualment a l'Sporting de Gijn.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373654" title="Klubi Futbollit Tirana" nonfiltered="4709" processed="4694" dbindex="144769">

El Klubi Futbollit Tirana s un club de futbol albans de la ciutat de Tirana.

 Histria .
Evoluci del nom:
1920 : Agimi Sports Association;
1927 : Sportklub Tirana;
1947 : KS 17 Nntori Tirana;
1952 : Puna Tirana;
1957 : KS 17 Nntori Tirana;
1991 : Sportklub Tirana;
2005 : KF Tirana;

 Palmars .
Lliga albanesa de futbol (23):
 1930, 1931, 1932, 1934, 1936, 1937, 1965, 1966, 1968, 1970, 1982, 1985, 1988, 1989, 1995, 1996, 1997, 1999, 2000, 2003, 2004, 2005, 2007;

Copa albanesa de futbol (13):
 1963, 1976, 1977, 1983, 1984, 1986, 1994, 1996, 1999, 2001, 2002, 2006, 2008;

Supercopa albanesa de futbol (7):
 1994, 2000, 2002, 2003, 2005, 2006, 2007;

 Futbolistes destacats .























 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
Web de seguidors;
KF Tirana a UEFA.COM;
KF Tirana a EUFO.DE;
KF Tirana a Weltfussball.de;
KF Tirana a PlayerHistria.com;
KF Tirana a Transfermarkt.de;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373658" title="Ivn Cullar Sacristn" nonfiltered="4710" processed="4695" dbindex="144770">

Ivn Cullar Sacristn, conegut futbolsticament com Pichu (nascut el 27 de maig de 1984 a Mrida), s un futbolista que juga de porter a l'Sporting de Gijn.

Trajectria.
Va comenar a jugar a les categories inferiors del Mrida UD, a la seva localitat natal, ingresant al planter de l'Atltico de Madrid l'1 de juliol de 2001.

Va debutar amb el primer equip del conjunt matalasser el 20 de gener de 2005 a un partit de Copa del Rei davant el Lorca Deportiva CF. A Primera Divisi debut el 29 de maig d'aquell any, a casa i davant el Getafe CF, amb un resultat d'empat a dos gols.

Va gaudir de molt poques oportunitats a l'equip madrileny, sobretot a la temporada 2005-06 on no va jugar cap partit ni a la lliga ni a la copa.

Durant la temporada 2006-07 va jugar set partits a la lliga, i dos a la copa, degut a les absncies del porter titular, Leo Franco.

La temporada 2007-08 va jugar cedit a l'Eibar de Segona divisi.

Al finalitzar el contracte amb l'Atltico de Madrid va signar per quatre temporades amb l'Sporting de Gijn a la temporada 2008-09.

Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373664" title="Klubi Sportiv Dinamo Tirana" nonfiltered="4711" processed="4696" dbindex="144771">

El Klubi Sportiv Dinamo Tirana s un club de futbol albans de la ciutat de Tirana.

 Histria .
Evoluci del nom:
1949 : KS Dinamo Tirana;
1995 : KS Olimpik Tirana;
1997 : KS Dinamo Tirana;

 Palmars .
 Lliga albanesa de futbol: 17;
1950, 1951, 1952, 1953, 1955, 1956, 1960, 1966-67, 1972-73, 1974-75, 1975-76, 1976-77, 1979-80, 1985-86, 1989-90, 2001-02, 2007-08;

 Copa albanesa de futbol: 13;
1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1960, 1971, 1974, 1978, 1982, 1989, 1990, 2003;

 Supercopa albanesa de futbol: 2;
1989, 2008;

 Futbolistes destacats .















 Enllaos externs .
KS Dinamo Tirana web;
Dinamo Tirana a UEFA.COM;
Dinamo Tirana a EUFO.DE;
Dinamo Tirana a Weltfussball.de;
Dianmo Tirana a PlayerHistria.com;
Dinamo Tirana a Transfermarkt.de;
Dianmo Tirana a Football-Lineups.com;
Soccerpedia schedule Dinamo Tirana;
Albania-sport.com;
Albanian Soccer News;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373667" title="Ivn Hernndez Soto" nonfiltered="4712" processed="4697" dbindex="144772">

Ivn Hernndez Soto, (nascut el 22 de febrer de 1980 a Madrid), s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373668" title="Perlita" nonfiltered="4713" processed="4698" dbindex="144773">
La perlita s una mescla eutectoid de ferrita i cementita, generalment en forma de plaques o lmines microscpiques, que s un dels constituents dels aliatges frrics.

En l'acer est formada per set parts de ferrita i una de cementita, amb un 0,85% de carboni. s el constituent en estat d'equilibri dels acers de major resistncia. Aquesta est al voltant de 850 MPa, amb una duresa brinell de 250 HB .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373670" title="Roberto Canella Surez" nonfiltered="4714" processed="4699" dbindex="144774">

Roberto Canella Surez (nascut el 7 de febrer de 1988 a Pola de Laviana, Astries) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373672" title="Klubi Futbollit Partizani Tirana" nonfiltered="4715" processed="4700" dbindex="144775">

El Klubi Futbollit Partizani Tirana s un club de futbol albans de la ciutat de Tirana.

 Histria .
Va ser fundat el 1946. El club, sota el rgim comunista, era dirigit pel ministeri de defensa del pas. Aquest fet dur fins el 1990. 

 Palmars .
Lliga albanesa de futbol 15:;
1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1959, 1961, 1962-63, 1963-64, 1970-71, 1978-79, 1980-81,1986-87, 1992-93;

Segona divisi de la Lliga albanesa: 1 ;
2000-01;

 Copa albanesa de futbol: 15;
1948, 1949, 1957, 1958, 1961, 1964, 1966, 1968, 1970, 1973, 1980, 1991, 1993, 1997, 2004;

 Supercopa albanesa de futbol: 2;
1993, 2004;

 Copa Balcnica de clubs: 1 ;
1970;

 Futbolistes destacats .









 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
Partizani en angls;
Partizani a UEFA.COM;
Partizani a EUFO.DE;
Partizani a Weltfussball.de;
Partizani a PlayerHistria.com;
Partizani a Transfermarkt.de;
Partizani a Soccerpedia;
Albanian Soccer News;
Albania Sport;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373674" title="Yigdal" nonfiltered="4716" processed="4701" dbindex="144776">
El Yigdal s un himne jueu contenint en forma mtrica els 13 articles de la religi hebrea. Es canta, generalment, al acabar els serveis del mat i de la tarda.

Hi ha la creena que el compos un jueu anomenat Daniel ben Judah Dayyan, que invert vuit anys en millorar-lo i completar-lo, acabant-lo el 1404.
Comena amb els mots Yggdal Elohim, i s'adapta el text a melodies tradicionals, que varien segons el pas, i la qual antiguitat s molt gran en la majoria dels casos.

L'ygdal es canta antifonariament pel bazzan i la congregaci, en forma alterna.

Referncies.
 Tom nm. 70 pag, 731, de l'Enciclopdia Espasa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373677" title="Luchino Visconti" nonfiltered="4717" processed="4702" dbindex="144777">

Luchino Visconti , comte de Lonate Pozzolo (2 de novembre de 1906, Mil   17 de mar de 1976, Roma), descendent de la noble famlia dels Visconti, va ser un director de cinema itali. Tamb va ser director de teatre, escengraf i escriptor.

Biografia.
Famlia.
Fill de Giuseppe Visconti (10 de novembre de 1879, Mil   16 de desembre de 1941, Mil) i de Carla Erba (propietria de la coneguda societat farmacutica, morta a Cortina d'Ampezzo, Belluno, el 17 de gener de 1939). La famlia Visconti, qui va regnar a Mil fins al segle XV, pertany a la gran aristocrcia italiana. Luchino era el quart de set fills:
 Guido, el gran (mort a la batalla d'El Alamein el 1941; va tenir una relaci amorosa amb l'actriu Elsa De Giorgi),
 Anna (casada amb el prncep Caracciolo),
 Luigi (que es va casar amb Madina Arrivabene i desprs amb l'actriu Laura Adani),
 Luchino,
 Edoardo (pare del director Eriprando),
 Ida Pace (anomenada  Nane ),
 Uberta (6d'abril de 1918, Mil   30 de juliol de 2003, Roma) casada el 30 d'abril de 1940 amb el realitzador Renzo Avanzo i, en segones npcies, amb el compositor i director d'orquestra Franco Mannino, sovint collaborador de Luchino.

Joventut.
Apassionat dels cavalls, Luchino Visconti es va ocupar, durant la seva joventut, d'una quadra de la seva propietat (complir el seu servei militar com a sotsoficial de cavalleria a Pinerolo). A ms a ms freqentava activament el mn de l'pera i del teatre, que el va influenciar molt. La famlia Visconti tenia la seva llotja a La Scala (Giuseppe, el pare, era un dels ms importants mecenes del teatre), i el sal de la seva mare era freqentat, entre altres, per Arturo Toscanini ; s en aquesta poca que Luchino Visconti va conixer  Giacomo Puccini i Gabriele D'Annunzio.

Comenaments.
La seva carrera cinematogrfica va comenar el 1936, a Frana, on va treballar al costat de Jean Renoir (conegut grcies a Coco Chanel) com a ajudant, per la realitzaci i tria dels vestits de dues de les seves obres Les bas fons i Partie de campagne. La preocupaci de realisme del gran cineasta francs el va marcar profundament. A Frana, va trobar refugiats italians, militants d'esquerra, i al seu contacte van canviar radicalment les seves conviccions poltiques. Desprs d'una breu estada a Hollywood, va tornar a Itlia el 1939 a causa de la mort de la seva mare. Amb Renoir va comenar a treballar per a una adaptaci cinematogrfica de Tosca, per, degut al comenament de la guerra, el realitzador francs va ser obligat a abandonar el rodatge (va ser reemplaat per l'alemany Karl Koch).

La trobada amb certs joves intellectuals i crtics, collaboradors a la revista Cinema (fundada, ironia de la vida, per un fill de Benito Mussolini, Vittorio, va fer germinar en el seu esperit el concepte d'un cinema que explicaria de manera realista la vida i els drames quotidians del poble, concepte en ruptura amb les cursileries brillants i edulcorades de les comdies del cinema dei telefoni bianchi (literalment   cinema dels telfons blancs  ). En aquesta poca va trobar Roberto Rossellini i, probablement, Federico Fellini. Visconti va projectar de realitzar l'adaptaci del Grand Meaulnes d'Alain-Fournier i la dels  Malavoglia  de Verga, per aquests projectes es van avortar.

Obsessi.
Partint d'aquesta idea, va signar el 1942, amb Giuseppe De Santis, Gianni Puccini, Antonio Pietrangeli, Mario Serandrei i Rosario Assunto, la seva primera pellcula, una de les obres majors del neorealisme : Obsessi (Ossessione), inspirat en la clebre novella The Postman always rings twice (El carter truca sempre dues vegades) de James Cain, amb, com a actors principals, la sulfurosa Clara Calamai (va reemplaar en l'ltim moment Anna Magnani, de manera inicial destinada al paper trbol de Giovanna) i Massimo Girotti al paper del mecnic Gino.

Un segon projecte, una adaptaci de L'Amante di Gramigna  de Giovanni Verga, no va poder ser portat a terme, en intensificant-se la guerra. Capturat i empresonat, Visconti va escapar a l'escamot d'execuci grcies a la intervenci de l'actriu Maria Denis (que explica aquesta experincia en la seva autobiografia Il Gioco della verit  ( El Joc de la veritat). Al final del conflicte, Visconti va participar al costat de Mario Serandrei en la realitzaci del documental Giorni di glria ( Dies de glria ), consagrada a la Resistncia i a l'Alliberament.

Parallelament, va muntar creacions teatrals (la companyia formada amb Paolo Stoppa i Rina Morelli va ser llegendria, i Vittorio Gassman s'hi va afegir), aix com de les escenificacions lriques, el seu somni d'una vida. Va dirigir Maria Callas, el 1955, en La Sonnambula ( La Somnmbula) de Vincenzo Bellini, i La Traviata de Giuseppe Verdi

La terra tremola.
El 1948, es va posar darrere de la cmera per dirigir La terra tremola (La terra trema), una pellcula polmica on denunciava obertament les condicions socials de les classes ms desfavorides. Era una adaptaci de la novella I Malavoglia de Giovanni Verga, de factura quasi documental, d'imatges esplndides, per de comprensi difcil a conseqncia de la utilitzaci del ms pur dialecte sicili (precisament el dels pescadors de Aci Trezza, a prop de Catnia). La pellcula no va rebre els favors del pblic ni a la seva estrena, ni dos anys ms tard, el 1950, quan va sortir una segona versi doblada en itali.

En tota la histria del cinema peninsular, noms quatre pellcules van ser completament rodades en dialecte i van ser subtitulades en itali :  La terra tremola va ser la primera ; les altres L'Albero degli zoccoli (1978) d'Ermanno Olmi, en dialecte de Brgam, Giro di lluna tra va enterrar e bassa (1997) de Giuseppe Gaudino, en dialecte de la Campnia amb citacions llatines, i finalment, LaCapaGira (2001) de Alessandro Piva, en dialecte pulli.

Bellssima.
Ms captivant per al pblic va ser la seva tercera obra, Bellssima (1951), escrita per Cesare Zavattini, una anlisi sense concessions dels bastidors del mn brillant del cinema, amb una de les actrius smbols del neorealisme itali Anna Magnani, al costat de Walter Chiari ; hi van participar igualment el realitzador Alessandro Blasetti, responsable dels castings, i el presentador Corrado, en el seu propi paper.

Visconti va realitzar l'any segent l'episodi Anna Magnani de la pellcula Siamo donne, tret d'una altra idea de Zavattini, la d'ensenyar episodis de la vida privada de quatre actrius clebres (a ms a ms de la Magnani, trobem Alida Valli, Ingrid Bergman i Isa Miranda), seguits de castings d'un concurs de cerca de noves cares femenines per llanar en el cinema.

Senso.
El 1954, va realitzar la seva primera pellcula en color, Senso (lliurement tret d'un relat de Camillo Boito), que va suposar un gir en la seva carrera, i que molts crtics van interpretar com una traci al neorealisme.
Gran fresc histric rellegit de manera crtica en el context de l'anlisi d'un drama privat, amb extrema cura en els detalls de la decoraci i la posada en escena (cura per a la qual Visconti va ser reconegut unnimement com un mestre ; noms Franco Zeffirelli, el seu amant i alumne declarat, el va seguir en aquesta via), Senso va inaugurar una srie de pellcules complexes i fascinants, impregnades de violncia i de tensions, sempre discutides pel pblic i per la crtica ; la decadncia humana, moral i fsica esdev un leitmotiv que el va acompanyar fins al final de la seva carrera.

A Senso, en el temps de la Itlia del Risorgimento que enfronta ustria que ocupa el Vneto, i de la derrota de Custoza, una noble veneciana (Alida Valli), s'enamora bojament d'un oficial de l'exrcit austrac (Farley Granger), que no pensa ms que en escapar-se de l'exrcit grcies als diners que la seva noble amant li podria procurar, i ho far lliurant-li el tresor de guerra dels patriotes italians ; descobrint-se mofada, denunciar el seu amant desertor i el far condemnar a l'escamot d'execuci, abans de perdre la ra. La pellcula de Visconti va ser l'objecte d'importants polmiques a la Mostra de Vencia, i en una tumultuosa vesprada d'adjudicaci dels premis, va ser completament ignorat per la crtica, que va preferir atribuir el Lle d'Or a Renato Castellani amb Giulietta e Romeo. La pellcula s important per haver  popularitzat la Setena Simfonia de Bruckner, utilitzada per Visconti en la banda sonora, tal com ho far, ms tard, amb l'Adagietto de la Cinquena de Mahler en Mort a Vencia.

Le Notti bianche.
El 1957, Luchino Visconti va guanyar el Lle d Argent grcies a Le Notti bianche (Les Nits blanques), tendra i delicada histria d'amor inspirada en la novella de Dostoevski, interpretada per Marcello Mastroianni, Maria Schell i Jean Marais (amb la participaci especial de Clara Calamai), pellcula fotografiada en blanc i negre en una atmosfera de plom i de calitja, en un port inspirat en el Livorno, integralment reconstitut a Cinecitt

Rocco i els seus germans.
El 1960 va rebre el Premi especial del jurat de la Mostra de Vencia per a Rocco i els seus germans  (Rocco e i suoi fratelli), odissea d'una famlia meridional emigrant a Mil per buscar-hi treball, pellcula tractada com una tragdia grega, per inspirada en Els Germans Karamazov de Dostoevski. La pellcula va ser escandalosa a causa de certes escenes extremadament fortes i violentes per a l'poca, fins al punt que la censura va aconsellar als operadors de projecci posar la seva m sobre l'objectiu durant les escenes incriminades. El gui s de Vasco Pratolini, Suso Cecchi D'Amico, Pasquale Festa Campanile, Massimo Franciosa, Enrico Medioli i Luchino Visconti.

L'any segent, el 1961, va realitzar l'episodi Il lavoro (El Treball) de la pellcula Boccacio 70 en la que van participar Vittorio de Sica, Federico Fellini i Mario Monicelli. Visconti atacava directament la comissi de censura que havia maltractat la seva pellcula precedent.

Il Gattopardo .
El 1962 va posar finalment d'acord crtica i pblic amb el seu xit ms gran, Il Gattopardo (El guepard), de la novella del mateix nom de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, i va rebre la Palma d'Or al Festival de Cannes. El gui era de Suso Cecchi D'Amico, Pasquale Festa Campanile, Massimo Franciosa, Enrico Medioli i Luchino Visconti. Interpretat per un casting enlluernador (Burt Lancaster, Claudia Cardinale, Alain Delon ), situat en l'poca del desembarcament dels partidaris de Garibaldi a Siclia, la pellcula relata les vicissituds del prncep Fabrizio Corbera di Salina (Burt Lancaster), gran terratinent obligat a acceptar la uni entre l'aristocrcia decadent i la nova burgesia, uni que arriba al seu paroxisme en la clebre escena final del ball, que ocupa l'ltima mitja hora de la pellcula, escena considerada unnimement com el punt mxim de l'art visconti. Alberto Moravia  va exclamar desprs d'haver vist la pellcula: s la pellcula de Visconti ms pura, la ms equilibrada i exacta.

La pellcula va ser distribuda als EUA i a Anglaterra per la Twentieth Century Fox, per realitzant importants talls.

Perode de transici.
El 1965 va fer la pellcula Vaghe stelle dell'Orsa, histria d'un incest, amb el ttol inspirat per Giacomo Leopardi, i interpretat per Claudia Cardinale, seguit de Les bruixes, un episodi del collectiu Le Streghe (1966), i a continuaci la que va ser probablement la seva pellcula ms discutible i menys encertada L'estranger (Lo Straniero) (1967), inspirada en el llibre homnim d Albert Camus, i en la qual dirigia de nou Marcello Mastroianni.

La Tetralogia.
Al final dels anys seixanta, Visconti va elaborar el projecte d'una tetralogia alemanya inspirant-se en les temtiques mitolgiques, decadents, de Wagner i Thomas Mann. Sobre els quatre ttols previstos, no en va realitzar ms que tres.

 El primer va ser La Caduta degli Dei  (1969), histria de l'ascensi i de la caiguda dels membres d'una famlia propietria de les ms importants fbriques d'acer alemanyes durant la pujada del nazisme. Aquesta pellcula marcava la primera aparici a la pantalla de Helmut Berger, egria i ltim amant de Viscont;

 El segon va ser Mort a Vencia  (1971), tret de la novella homnima de Thomas Mann, fresc sublim que explora el tema de la ineluctabilitat de la vellesa i de la mort associat a la cerca de la bellesa ideal i inaccessible.

 La tercera i ltima part va ser Ludwig, on Helmut Berger va interpretar el paper del jove rei de Baviera, una de les pellcules ms llargues de la histria del cinema (d'una duraci de prop de cinc hores en la seva versi original, exactament de 4 h i 42 minuts; totes les altres versions sn incompletes); la pellcula conta la histria de l'ltim rei de Baviera, Llus II, la lenta decadncia del jove monarca idealista, visionari, que preferia el somieig, l'art, la bellesa, l'amistat i l'amor a les crregues del poder, que molts dels que estimava el van trair, que el seu poble va trair igualment, i que va acabar sent internat; es va ofegar, aix com el seu metge, al llac de Starnberg, en circumstncies misterioses.

 La Tetralogia s'hauria hagut d acabar amb una nova adaptaci cinematogrfica de l obra de Thomas Mann, La muntanya mgica. Desgraciadament, durant el rodatge de Ludwig, va ser ats d'un accident vascular cerebral que el va deixar mig paralitzat.

El testament.
Malgrat la seva penosa condici fsica, va aconseguir rodar les seves dues ltimes pellcules, on els temes de la decadncia i de la solitud es tornen cada vegada ms acusats. Es tracta de Confidncies , a la vegada inspirada per Mario Praz, Roberto Bazlen i obertament autobiogrfica, interpretada per Burt Lancaster i Helmut Berger, actors que retroba aqu. Aquesta pellcula s seguida del crepuscular L'innocent, lliurement inspirada en la novella de Gabriele d'Annunzio, interpretat per Giancarlo Giannini i  Laura Antonelli.

Luchino Visconti va morir a la primavera del 1976, d una trombosi, poc desprs d'haver visionat amb els seus propers collaboradors la pellcula en un primer muntatge, i del qual no estava satisfet. La pellcula va ser presentada al pblic en aquesta versi, a part d'alguns retocs aportats per la seva collaboradora a l'escenificaci, Suso Cecchi d'Amico, que es basava en les indicacions deixades pel realitzador en el transcurs d'una discussi de treball. Rina Morelli, actriu que Visconti considerava molt i amb la qual havia compartit les grans temporades teatrals de la immediata postguerra, va morir poc desprs d ell.

Li ha estat dedicat un museu a Ischia.

Filmografia.
Director i guionista .
14 llatrg-metratges.
 1943: Obsessi (Ossessione);
 1950: La terra tremola (La terra trema);
 1951: Bellssima;
 1953: Senso;
 1957: Le notti bianche ;
 1960: Rocco i els seus germans ( Rocco e i suoi fratelli );
 1963: Il Gattopardo  ;
 1965: Vaghe stelle dell'Orsa ;
 1967: L'estranger  (Lo straniero);
 1969: La Caduta degli Dei ;
 1971: Mort a Vencia  (Morte a Venezia);
 1972: Ludwig ;
 1974: Confidncies (Gruppo di famiglia in un interno );
 1976: L'innocent  (L'innocent);

2 curt-metratges.
 1961: Il Lavoro , sketch de Boccaccio 70;
 1966: La Strega bruciata  viva (La bruixs cremada viva), episodi de la pellcula  Les bruixes (Le streghe);

Documentals.
 1945: Giorni di Gloria (Dies de gloria);

 Opera .
 1954: La Vestale de Gaspare Spontini, amb Maria Callas;
 1955: La sonnambula de Vincenzo Bellini, amb Maria Callas;
 1955: La Traviata de Giuseppe Verdi, amb Maria Callas;
 1966: "Der Rosenkavalier" a Covent Garden, direcci musical Georg Solti.

 Teatre .
 1945: Parenti terribili de Jean Cocteau, amb Gino Cervi;
 1945: Quinta Columna d'Ernest Hemingway;
 1945: La mquina d escriure de Jean Cocteau, amb Vittorio Gassman;
 1945: Antigona de Jean Anouilh;
 1945: A porta tancada de Jean-Paul Sartre;
 1945: Adam de Marcel Achard, amb Vittorio Gassman;
 1945: La ruta del tabac de John Kirkland, amb Vittorio Gassman;
 1946: El casament de Figaro de Beaumarchais, amb Vittorio De Sica;
 1946: Crim i cstig de Gaston Baty de Dostoevski, amb Franco Zeffirelli;
 1946: Zoo di vetro de Tennessee Williams;
 1947: Euridice de Jean Anouilh;
 1948: Com us sembli de Shakespeare, vestuari de Salvador Dal, amb Vittorio Gassman;
 1949: Un tramvia anomenat Desig de Tennessee Williams, amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni;
 1949: Orestes de Vittorio Alfieri, amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni;
 1949: Trilus i Crssida de Shakespeare, amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni;
 1951: Mort d un commis voyageur d Arthur Miller, amb Marcello Mastroianni;
 1951: Un tramvia anomenat Desig de Tennessee Williams, amb Marcello Mastroianni;
 1951: El seductor de Diego Fabbri;
 1952: La Locandiera de Carlo Goldoni, amb Marcello Mastroianni, La Fenice Venise;
 1952: Les tres germanes d'Anton Txkhov, amb Marcello Mastroianni;
 1953: Medea d'Euripides;
 1954: Com les fulles de Giuseppe Giacosa;
 1955: Les bruixes de Salem d Arthur Miller, amb Laura Betti;
 1955: Oncle Vania d'Anton Tchekhov, amb Marcello Mastroianni;
 1957: Senyoreta d'August Strindberg;
 1957: L'empresari d'Esmirna de Carlo Goldoni;
 1958: Vista del pont d Arthur Miller;
 1958: Imatges i temps d'Eleonora Duse, amb Vittorio Gassman;
 1958: Dos en el balanc de William Gibson, amb Annie Girardot, Jean Marais, Thtre des Ambassadeurs Paris;
 1958: Els nois de la senyora Gibbons (Mrs. Gibbons' Boys) de Joseph Stein i Will Glickman;
 1959: Fills d'art de Diego Fabbri;
 1960: L'Arialda de Giovanni Testori, amb Umberto Orsini;
 1961: Llstima que sigui una puta de John Ford, amb Alain Delon, Romy Schneider, Silvia Monfort, Teatre de Paris;
 1963: El tretz arbre d'Andr Gide;
 1965: Desprs de la caiguda d Arthur Miller, amb Annie Girardot, Michel Auclair;
 1965: L'hort dels cirerers d'Anton Txkhov, amb Ottavia Piccolo;
 1967: Egmont de Goethe;
 1969: La inserci de Natalia Ginzburg, amb Mariangela Melato;
 1973: Era ahir d Harold Pinter, amb Umberto Orsini, Adriana Asti, Valentina Cortese;

 Premis i nominacions  .

 Premis .
 1971 Festival Internacional de cinema de Cannes Premi 25 aniversari per;
Mort a Vencia
 1963 Palma d'Or  per Il Gattopardo;
 1971 Premi David di Donatello pel millor director per Mort a Vencia (1971);
 1973 Premi David di Donatello pel millor director per Ludwig (1972);
 1960 Festival Internacional de Cinema de Vencia Premi Especial per  Rocco i els seus germans (1960);
 1960 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  Rocco i els seus germans (1960);
 1967 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  Vaghe stelle dell'Orsa... (1965);
 1967 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Argent per  Le notti bianche (1957);

Nominacions.
 1970  Oscar al millor gui adaptat per  La caduta degli dei (1969) per Nicola Badalucco  i Enrico Medioli;

 1963 Palma d Or  per Mort a Vencia (1971);

 1972 BAFTA pel millor director per Mort a Vencia (1971);

 1948 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  La  terra trema (1954);
 1954 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  Senso (1954);
 1967 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  Le notti bianche (1957);
 1967 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d Or per  L estranger (1967);

 Enllaos externs .
;
  Luchino Visconti a CinEmotions;
  luchinovisconti.net;
  Lloc dedicat;
  Estrena d Obsessi de Luchino Visconti;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373678" title="Gerard Autet Serrabasa" nonfiltered="4718" processed="4703" dbindex="144778">

Gerard Autet Serrabasa (nascut el 8 de setembre de 1978 a Manlleu) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373679" title="Lyuboslav Mladenov Penev" nonfiltered="4719" processed="4704" dbindex="144779">

Lyuboslav Mladenov Penev (Sofia, Bulgria, 31 d'agost de 1966) s un ex-futbolista blgar. Jugava de de Davanter i va debutar al CSKA Sofia. 

 Clubs .


Selecci nacional.

Ha sigut internacional amb la Selecci de futbol de Bulgria 66 vegades.

Participacions en Mundials.



Participacions en Eurocopes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373682" title="Klubi Sportiv Vllaznia Shkodr" nonfiltered="4720" processed="4705" dbindex="144780">

El Klubi Sportiv Vllaznia Shkodr s un club de futbol albans de la ciutat d'Shkodr.

 Histria .
Evoluci del nom:
1919 : KS Bashkimi Shkodr;
1929 : Bashkimi Shkodran;
1935 : KS Vllaznia Shkodr;
1950 : KS Shkodr;
1951 : Puna Shkodr;
1958 : KS Vllaznia Shkodr;

 Palmars .
 Lliga albanesa de futbol: 9;
1945, 1946, 1972, 1974, 1978, 1983, 1992, 1998, 2001;

 Copa albanesa de futbol: 6;
1965, 1972, 1979, 1981, 1987, 2008;

 Supercopa albanesa de futbol: 2 ;
1998, 2001;

 Futbolistes destacats .
 Loro Borii;
 Ramazan Rragami;
 Sabah Bizi;
 Medin Zhega;
 Lutz Pfannenstiel;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
KS Vllaznia a UEFA.COM;
KS Vllaznia a EUFO.DE;
KS Vllaznia a Weltfussball.de;
KS Vllaznia a PlayerHistria.com;
KS Vllaznia a Transfermarkt.de;
Albanian Soccer News;
Albania Sport;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373688" title="Operacin Triunfo (Espanya)" nonfiltered="4721" processed="4706" dbindex="144781">
Operacin Triunfo s un reality show que tracta sobre un concurs de msica que pretn formar cantants de msica comercial. Va ser ems en TVE en les seves tres primeres temporades i per Telecinco en la quarta, cinquena i sisena, en el qual una srie de concursants demostren setmana desprs de setmana les seves capacitats com cantants en una gala en directe. Cada setmana un dels concursants s eliminat pel jurat, fins i tot arribar sis d'ells a la final en la qual segons les normes tres d'ells obtindrien una carrera discogrfica. En les seves tres primeres temporades, el mxim premi era representar a Espanya en el Festival d'Eurovisi, aix TVE aprofitava el repunt de popularitat que estava tenint el festival a Espanya per acabar de rellanar-lo per complet.
 L'equip .

 DIRECTOR: ;
 Tinet Rubira.

 PRODUCTORS:
 Toni Cruz.
 Josep Maria Mainat.

 PRESENTADORS DE LES GALES: ;
 Carlos Lozano (2001-2004).
 Jess Vzquez (2005-actualitat).

 PRESENTADORS DEL XAT:
 Nina (2001-2004);
 ngel Llcer (2005, 2008).
 lex Casademunt (2006).

 PRESENTADORS DELS RESUMS:
 Jennifer Rope (2001-2002).
 Ainhoa Arbizu (2002-2004).

 MEMBRES DEL JURAT:
 Pilar Tabares (2001-2002).
 Narcs Rebollo (2001-2004).
 Inma Serrano;
 Alejandro Abad (2005-2006).
 Greta (2005-2006).
 Risto Mejide (2006-).
 Noem Galera (2005- ).
 Javier Llano (2005-);
 Coco Comn (2008);

 L'ACADMIA: DIRECTORS:
 Nina Agust (2001-2004).
 Kike Santander (2005-2007).
 Angel Llcer (2008).

 LA POSTACADMIA: DIRECTORS:
 Mikel Herzog (2001-2002).

 L'ACADMIA: PROFESSORS:
 Manu Guix (2001-).
 ngel Llcer (2001-2005, 2008).
 Helen Rowson (2001-2003).
 Javier Castillo "Poty" (2001-2003).
 Lawrence De Maeyer (2001-2002).
 Viv Manning (2001-2002).
 Mayte Marcos (2001-2003).
 Marta Fiol (2002-2003).
 Keith Morino (2002).
 Sonia Rodrguez (2002-2003).
 Gustavo Llull (2002-2003).
 Edith Salazar (2005-2007).
 Miryam Benedited (2005-).
 Jessica Expsito (2005-).
 Jos Expsito (2005-2007).
 Nstor Serra (2002-).
 Marietta Caldern (2002-2003).
 Sal Garrido (2005);
 Laura Jordan (2005);
 Rubn Olmo (2005).
 Muntsa Rius (2006-2007).
 Patricia Kraus (2006-2007).
 Carles Capdevila (2003-2007).
 Brbara de Senillosa (2006-2007).
 Nikoleta Sekulovic (2006-2007).
 Bea Sim (2006-2007).

 Eurovisi .
En la setmana del 20 al 27 de maig del 2002, Rosa i el seu "cor de luxe" (els concursants Bisbal, Busta, Chenoa, Gisela i Geno) van viatjar fins a Talln, Estnia, per preparar la seva participaci en el Festival d'Eurovisi. Totes les cadenes repassaven dia a dia com anaven els assaigs per al gran dia fent connexions i enviant reporters especials. Finalment en va arribar dissabte 25 de maig. TVE-1 va preparar un programa especial a les 18:00 de la tarda anomenat "Operaci Eurovisi", des de Granada (terra natal de Rosa) i amb la participaci dels concursants d'"OT" que no anava a actuar a Talln, i en va obtenir 3.771.000 (44,5%). A les 21.00, va comenar el Festival. Va ser un rotund xit d'audincies: 11.942.000 espectadors (77,8%) van veure fins a les 23.00 hores les actuacions dels 24 pasos (13.203.000, 88,5% -- van veure l'actuaci de Rosa, la ms esperada, entre les 21.25 i les 21.29) De les 22.58 a les 24.00, 14.380.000 persones (85,2%) van veure "Ha arribat el moment", el bloc de les votacions, i 15.465.000 (91,1%) van veure les votacions d'Alemanya a Espanya, quan Rosa estava al quart lloc, (convertint-se en el moment ms vist de la histria des que existeix l'estadstica de l'audincia). El post-eurovisi, de les 24.05 a les 24.45, va aconseguir 6.476.000 espectadors (56,68) Espanya va quedar setena. La premsa el dia segent es dividia entre els que afirmaven que hi havia una espcie de complot dels pasos nrdics per votar-se entre ells i els que criticaven a TVE-1 per coses com que en els seus comentaris, Jose Luis Uribarri no mesurava les seves paraules o que la concursant Nuria Ferg digus la polmica frase: "Que els donin per cul tots". Tamb es va criticar l'excessiva pressi que penjava sobre les espatlles de Rosa al representar Espanya, i el despectivisme amb el qual van ser tractats els rivals de Rosa en els programes transmesos per TVE, previs a la final d'Eurovisi.

En les dues segents edicions, les emeses per TVE, tamb es va escollir aix el representant d'Eurovisi: en OT2, Beth, 3a classificada, va representar a Espanya l'any 2003 quedant a 8a posici i Ramn, de OT3, segon classificat, va representar Espanya en Eurovisi 2004 quedant en 10a posici amb la can "Para llenarme de ti"

 La gira .
Del 4 d'abril a l'1 de juny, els 16 participants d'"OT" van oferir una gira a Espanya: van recrrer 22 ciutats espanyoles i es van comprar 600.000 entrades, omplint dos dies seguits el Palau Sant Jordi de Barcelona o l'estadi Santiago Bernabu de Madrid. Com a ancdota, el concert a la terra natal de David Bisbal, Almeria, va ser susps dues vegades a causa del fort vent. Aprofitant l'estrebada del programa, TVE-1 va emetre el diumenge 2 de juny del 2001 el concert de l'estadi Bernabu, convertint-se en el concert retransms ms vist a Espanya, amb 5.136.000 milions d'espectadors (39,5% de "share"). La repetici d'aquest mateix concert a l'estiu (9 de juliol) es va saldar amb 3.174.000 milions (27,9%).

 Els programes derivats .
Des del 25 de mar fins al 3 de juliol, es va estrenar el programa derivat "Triunfomana", presentat de nou per Carlos Lozano. Es tractava d'un programa simplement per promocionar els discs dels nois d'"OT", revisar els cstings per a la segona edici del programa i repassar la pre i postpoca Eurovisi. Continuant amb l'estela de triomf, el programa va tenir uns 3.762.000 milions de mitjana (29,6%), amb un mxim de 4.520.000 milions (30,0%) amb l'especial de "da siguiente" d'Eurovisi amb Rosa i el seu coro. Per si no hi hagus suficient, es van treure de la mniga un altre derivat: "Galas de Verano de Operacin Triunfo". Tres programes especials dedicats a homenatjar els tres guanyadors d'"OT", en els quals ells sn els absoluts protagonistes. Els tres programes van tenir una mitjana de 4.046.000 (28,6%). Concretament, la gala dedicada a Bustamante en va tenir uns fluixos (l'nica nota negativa) 3.064.000 milions (20,8%) -- per cal tenir en compte que s'enfrontava a una gala de nominaci i expulsi de "Gran Germ 2002 - Primavera/Estiu (5.007.000, 34,5%). La gala dedicada a David Bisbal va ser la ms seguida amb 4.613.000 (33,3%), i la gala dedicada a Rosa va tenir un resultat similar, 4.463.000 (31,9%). Sumant el concurs, "Triunfomana", les "Galas de Verano de OT" i tots els derivats d'"Operacin Triunfo", hi va haver a ms a ms un programa setmanal amb algun concursant o elements d'"OT" durant gaireb 10 mesos ininterromputs, i tot i aix, cap no s'ha estavellat: des del 22 d'octubre del 2001 fins al 2 de juliol del 2002, tots el programes relacionats amb "OT" directament (i exceptuant reposicions dels mateixos), entre els que es compten les 19 gales del concurs en si, els resums diaris de La 2, el resum especial del 31 de desembre, les gales homenatges als tres guanyadors (12 de febrer) i a la representant en Eurovisi (12 de mar), el programa "Triunfomana", l'especial "Operacin Eurovisin", la retransmissi del concert del Bernabu i les tres "Gales d'Estiu", han aconseguit uns 5.362.000 milions (40,0%) de mitjana durant 138 emissions en 8 mesos.

 Els resultats en les llistes de vendes .
Per una cosa en la qual s'ha caracteritzat "Operaci Triunfo" i l'ha diferenciat dels altres "realities" s que "OT" no s'encasella noms en la TV: publicitat, "merchadising" diversos (psters, gorres, mitjons, rellotges, etc.), espectacle (la nombrosa gira), cinema (la pellcula-documental dirigida per Jaume Balaguer), els vdeos (han venut 500.000 vdeos) i, sobretot, el mercat musical. Des del 13 de desembre del 2001 fins al 8 d'agost del 2002, algun CD relacionat amb "OT" (tant dels seus artistes com derivats), van liderar la llista oficial de vendes AFYVE (excepte la setmana del 8 al 13 d'abril, quan els "Grandes xitos" de Chayanne va estar una setmana en el ms alt). Tots els CDs d'"OT" (concurs i artistes) en total han venut 8.000.000 milions de cpies. 4 milions es corresponen a CDs del concurs: es van editar 16 CDs corresponents a les 16 gales del concurs (cada un va vendre 100.000 cpies, en total 1.6 milions), el doble-CD "l'lbum" amb temes nadalencs va ser nmero un durant incomptables setmanes i va arribar a vendre la xifra de 1.2 milions (un dels 5 CDs ms venuts a Espanya, junt amb Alejandro Sanz, Estopa, La Oreja de Van Gogh i Mnica Naranjo ), el CD de la primera gala d'Eurovisi en directe va vendre 300.000 cpies, el CD "Tributo a Disneyy" amb les canons de la gala homnima va pastar 700.000 cpies, el CD dedicat al Mundial de Futbol va conquerir 100.000 compradors i el CD d'"Eurovisin" en va vendre 100.000 ms. Els altres 4 milions corresponen als lbums dels artistes sortits del concurs.

 Operacin Triunfo I (2001-2002) .



 Operacin Triunfo II (2002-2003) .



 Operacin Triunfo III (2003-2004) .



 Operacin Triunfo IV (2005) .



 Operacin Triunfo V (2006-2007) .




 Operacin Triunfo VI (2008) .




 Operacin Triunfo VII .
En finalitzar la gala d'OT 2008, el presentador Jess Vazquez es despedi fins a la setena edici del concurs, 0T 2009.

 Polmica i controvrsia .
Operaci Triunfo, des dels seus orgens, sempre ha estat un format polmic i controvertit. Principalment pel seu estil de "reality-xou", en el que podem observar la vida dels participants les 24 hores del dia, ha estat un dels principals motius de crtica dels detractors del concurs, afirmant aquests, que un format com el d'Operaci Triunfo resta serietat. A ms, tamb existeix polmica quant a l'elecci dels participants, majoritriament joves, i els estils musicals que es prodiguen en el programa, pop i estils similars, allegant d'aquesta forma que es creguin uns continguts musicals absents de valor i purament comercials, dirigits expressament a un publico jove.

D'altra banda, els defensors d'aquest format afirmen que es dna una gran oportunitat a persones annimes, que de cap altra manera no haguessin estat capaces de donar-se a conixer, descentralitzant aix la popularitat de "els de sempre", i renovant el panorama musical.

 Audincies: Totes les edicions .



 Palmars Operacin Triunfo .



 Curiositats .

Operacin Triunfo 2001-02
 Primera edici transmesa per TVE1;
 Primera edici dirigida per Nina;
 Primera guanyadora: Rosa Lpez;
 Concursants mai nominats: Chenoa i David Bisbal;
 Primera repesca: lex Casademunt;
 Concursant expulsat ms vegades pel pblic: lex Casademunt (2 vegades);
 Concursant ms vegades favorit: Rosa Lpez, 9 vegades;
 Menor percentatge per guanyar (en una final de 6): Vernica Romero, 1.7%;
 Primera concursant estrangera: Chenoa, Argentina;
 Primera concursant en posar en Interviu: Mireia;

Operacin Triunfo 2002-03
 Primera edici en la qual un concursant sofreix un atac en directe: Enrique Anaut;
 Primer expulsat en durar ms temps en l'Acadmia: Mai Meneses, 21 dies;
 Primera edici en la qual es permet decidir si els concursants poden gravar un disc;
 Primera edici en la qual un o ms concursants no assisteixen a una o ms gales: El dia previst per a la gala 4, hi va haver un incident que va deixar a diversos concursants en l'hospital. Dos dies ms tard Nika i Tessa, quan es va celebrar la gala 4 definitiva, no van poder anar per aquest mateix motiu.
 Primera edici en la qual els concursants han de passar una preselecci a la gala 0;
 Primera edici amb concursants no seleccionats: Jano, Marcs Elis i Saray;
 Major percentatge per guanyar (en una final de 6): Ainhoa Cantalapiedra, 32.9%;

Operacin Triunfo 2003-04
 ltima edici transmesa per TVE1;
 Primera edici en la qual el pblic elegeix els nominats;
 Primera edici amb cinc nominats;
 Primera edici en la qual el jurat salva un nominat;
 Primera favorita del jurat: Davinia;
 Concursant nomenada ms vegades: Nur, 9 vegades;
 Concursant nomenada ms vegades seguides: Nur, 8 vegades;
 Primer guanyador: Vicente Segu;
 Primer abandonament fors: Bea;
 Concursant mai nominada: Bea, fins al seu abandonament;
 Edici ms curta: 12 gales;
 ltima edici dirigida per Nina;

Operacin Triunfo 2005
 Primera edici transmesa per Telecinco;
 Primera edici amb dols musicals (els 6 finalistes sn exposats al pblic durant tota la setmana, i els 2 menys votats es baten en dol, i el pblic decideix quin d'ells ha de seguir);
 Menor percentatge per a salvaci: Trizia, 16%;
 Major percentatge per a salvaci: Idaira, 84%;
 Concursant exposada ms vegades al pblic i salvant-se totes les vegades: Idaira (vs. Trizia, Guille Barea, Sandra Polop i Lidia Reyes -les tres ltimes van ser consecutives-);
 Concursant mai nominat: Vctor Estvez;
 Concursant estrangera: Janina, Alemanya;
 Primera edici dirigida per Kike Santander;
 Major temps entre una edici i una altra: 18 mesos;

Operacin Triunfo 2006-07
 Primera concursant en participar en ms d'una ocasi, i ser seleccionada" ms vegades: Claritzel (va participar a les gales 0 de OT2005 i OT2006);
 Expulsi ms ajustada: Jorge Gonzlez, 49.5%;
 Salvaci ms ajustada: Leo Segarra, 50.5%;
 Primera concursant deficient auditiva: Encarna;
 Concursant mai nominada: Saray Ramrez;
 Concursant estranger: Moritz, Alemanya;
 Edici amb ms dols: 4 (Jos Galisteo-Daniel, Moritz-Lorena, Saray-Leo, Leo-Daniel);
 Edici amb ms gales: 16 gales;
 Victria definitiva ms ajustada: Lorena (cantant), 50.3%;
 2n lloc ms ajustat: Daniel Zueras, 49.7%;
 Gran final amb menys concursants: 2;
 ltima edici dirigida per Kike Santander;

Operacin Triunfo 2008
 Primera edici dirigida per ngel Llcer;
 Concursant exposada ms vegades al pblic i salvant-se totes les vegades: Virgnia Mestre (vs. Esther Aranda, Reke, Tania S. i Ivn -els tres primers van ser consecutius-).
 Concursant mai nominat: Chipper;
 Primer abandonament voluntari: Patty;
 Primera substituci: Paula;
 Primera concursant en demanar pblicament que la llancin: Esther Aranda;
 Primer concursant nord-americ: Chipper;
 Concursant de major edat: Chipper, 35 anys;
 Primera edici en la qual a la gala 0 els professors i els companys fan entrar a un company/alumne l'Acadmia;

Vegeu tamb.
Concursants d'Operacin Triunfo;

 Enllaos externs .
 Web de fans d'OT;
 Web de Manioticos;
 Web Oficial a Telecinco;
 Web amb els blocs personals dels concurtantes d'OT 2008 ;
 PrismaOT. La millor actualitat sobre els concursants de les sis edicions d'OT ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373689" title="Diego Camacho Quesada" nonfiltered="4722" processed="4707" dbindex="144782">

Diego Camacho Quesada, (nascut el 3 d'octubre de 1976 a Madrid), s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373690" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4723" processed="4708" dbindex="144783">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren tres proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 6 i 8 d'agost a les installacions de tir prop de Wannsee.

Comits participants.
Participaren un total de 140 tiradors de 29 comits nacionals diferents:

  Alemanya (9);
  (5);
  (3);
  (3);
  (4);
  (1);
  (6);
  Egipte (1);
  (6);
  (2);

  (8);
  Frana (8);
  Grcia (7);
  Hongria (8);
  Itlia (9);
  Iugoslvia (1);
  (3);
  (3);
  Mxic (5);
  (6);

  (4);
  (4);
  Per (1);
  (6);
  (6);
  (4);
  (7);
  (7);
  (3);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1936;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373693" title="Thelma i Louise" nonfiltered="4724" processed="4709" dbindex="144784">
 Thelma i Louise   s una pellcula nord-americana de Ridley Scott, estrenada el 1991, que va ser la guanyadora d'un Oscar. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Amb Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) als papers principals, la pellcula explica la histria de de dues dones que fan una excursi durant un cap de setmana i que finalment es transforma en una fuga a travs dels Estats Units. En aquesta pellcula tamb hi participen  Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge signific l'impuls de la seva carrera.

Al gui, escrit per Callie Khouri, li va costar ser acceptat degut a la desconfiana que la temtica tractada va suscitar entre un bon nombre de productors i directors, en particular l'escena final d'antologia que contrastava amb la producci clssica de Hollywood.

Quan es va estrenar, la pellcula va suscitar una intensa polmica als Estats Units, sobretot perqu mostrava dues herones que responien per les armes davant la violncia masclista. Situada a la intersecci de diversos gneres cinematogrfics, avui est considerada com un clssic i ha influenciat diverses pellcules i obres d'art, esdevenint un mite del moviment feminista.

 La pellcula .
 Descripci general .
 Argument .


Thelma Yvonne Dickinson, ja a la trentena, s l'esposa frustrada i submisa de Darryl, un arquetip de l'home masclista inconscient del seu posat ridcul, ja que el seu complex de superioritat es veu reforat pel seu xit professional. Louise Elizabeth Sawyer, la seva amiga, deu anys ms gran, l'ha convenut per a evadir-se durant un cap de setmana i marxar a la muntanya. Deixen l'Arkansas i estan ben decidides a aprofitar aquestes hores de llibertat. S'aturen a la carretera, en un bar on Thelma abusa de l'alcohol. A l'aparcament, un home intenta violar-la, per Louise arriba in extremis, treu un revlver i impedeix la violaci. Davant la vulgaritat i la provocaci de l'home, dispara i el mata. Louise es nega categricament a anar a la policia i decideix marxar cap a Mxic. 

Louise telefona el seu amic Jimmy perqu li envi diners a un motel d'Oklahoma City. L'homicidi es descobreix i, desprs d'una rpida investigaci, la policia segueix la pista de les dues dones. Els agents localitzen una trucada telefnica i es presenten a casa de Thelma i Darryl. 

Thelma i Louise arriben a Oklahoma City. Jimmy ha portat els diners i aprofita l'ocasi per demanar a Louise que es casi amb ell; ella refusa, tenint en compte la situaci. Mentrestant, Thelma se'n va al llit amb un autoestopista jove i rebel, que els robar els diners. Thelma s conscient de la seva responsabilitat en el robatori i, adonant-se de la desesperaci en qu s'enfonsa Louise a causa de la seva negligncia, no troba cap altra soluci que cometre un atracament, inspirant-se en les confidncies que, al llit, ha arrencat tendrament al seu lladre. 

Els policies progressen en les seves investigacions ja que l'atracament de Thelma va ser filmat per una cmera de vigilncia; a ms a ms, troben Jimmy i l'autoestopista, que els orienten cap a Arizona. Un dels policies, havent-se assabentat que fa molt de temps Louise va ser violada a Texas, comprn que les dues dones potser sn tant vctimes com culpables dels esdeveniments.

Un altre cop a la carretera, Thelma i Louise sn aturades per un policia per excs de velocitat. Llavors treuen el seu revlver i, per neutralitzar-lo, el tanquen al maleter del cotxe patrulla. Continuen la seva fugida i passen de nou un camioner que, com en dues ocasions anteriors, les interpella de manera insistent i amb paraules i gests obscens. Aquesta vegada, el paren per a  exigir excuses per ell, recolzant-se en el seu sentiment de superioritat masculina, s'obstina a no presentar-les; aleshores, elles fan explotar el seu cami cisterna.

Finalment, la persecuci desemboca a la vora del Gran Cany, a Arizona. Envoltades per un eixam de cotxes de policia, Thelma i Louise prefereixen la mort que la falta de llibertat i, en una ltima acceleraci, salten amb el cotxe per un precipici.

 Repartiment .


 Susan Sarandon: Louise Sawyer;
 Geena Davis: Thelma Dickinson;
 Harvey Keitel: Hal Slocombe (l'investigador);
 Michael Madsen: Jimmy Lennox (l'amic de Louise);
 Christopher McDonald: Darryl Dickinson (el marit de Thelma);
 Stephen Tobolowsky: Max (l'agent de l'FBI);
 Brad Pitt: JD (l'autostopista);
 Timothy Carhart: Harlan Puckett (el violador);
 Lucinda Jenney: Lena ;
 Marco St. John: el camioner;
 Jason Beghe: el policia;
 Noel Walcott: el ciclista;

 Gnesi de la pellcula .
 Gui .
El gui de Thelma i Louise va ser escrit per Callie Khouri i va rebre l'Oscar al millor gui original el 1991. Khouri va voler mostrar dues dones en un gnere fins aleshores exclusivament mascul. La idea li va venir en considerar que les pellcules americanes no creaven bons papers per a dones, en particular d'aquells que permeten als personatges prendre les seves prpies decisions i controlar el seu propi dest. Volia escriure alguna cosa que abans mai no hagus estat portada al cinema. En tant que cinfila, he estat alimentada pel paper passiu de les dones. No conduen mai la histria perqu no conduen mai el cotxe..

La guionista es va integrar molt en la creaci de la pellcula, fins al punt de ser anomenada la "tercera dona" de Thelma i Louise. Va collaborar estretament amb Ridley Scott durant la pre-producci, va participar en la tria dels actors i va estar present durant el rodatge. Tamb va influir en les parts del gui retingudes, aconseguint mantenir les seqncies que ms desitjava, sobretot la de la violaci i l'escena final.

Productor i director .
Callie Khouri, en principi, pensava realitzar la pellcula comptant amb un pressupost d'un mili de dlars i, en aquest sentit, va contactar amb diferents productors havent de superar nombroses negatives. Finalment, el seu gui va arribar a les mans de Mix Polk Gitlin, a qui li va agradar molt ja que li permetia realitzar una pellcula en la qual el poder pertanyia als personatges femenins i, a ms, animava les dones a escoltar-se i a realitzar els seus somnis tot replantejant la concepci tradicional del repartiment dels papers entre homes i dones. Giltin va augmentar el pressupost fins a setze milions de dlars, va pensar en Michelle Pfeiffer i Jodie Foster pels papers protagonistes i va sotmetre el gui a Ridley Scott per intentar associar-lo com a productor.

A Ridley Scott el va seduir el gui pels motius ja esmentats: el fet de collocar dues dones als papers principals, fet que contrastava amb la producci cinematogrfica clssica. Tot i aix, com que en aquells moments intentava produir una pellcula on es presentava un personatge mascul com a heroi, es va posar a buscar un altre director. Tanmateix, molts d'aquells a qui va presentar el projecte van desconfiar i li van suggerir que dirigs la pellcula ell mateix. Com que el 1979 ja havia realitzat Alien on una actriu, Sigourney Weaver, encarnava Ripley, un paper en principi escrit per a un home, finalment va decidir dirigir Thelma i Louise ell mateix.

Tria dels actors.
Com que el procs de preparaci la pellcula havia durat fora temps, Pfeiffer i Foster ja no estaven disponibles. Llavors, l'equip va triar Geena Davis i Susan Sarandon per a encarnar, respectivament, Thelma i Louise. Encara que eren actrius conegudes, no eren superestrelles, per aquest aspecte es va considerar interessant per a no induir cap idea preconcebuda sobre els dos personatges principals.

Geena Davis es va assabentar que circulava un gui amb dues dones als papers principals. El va poder llegir, li va agradar el personatge de Thelma i va realitzar un treball d'investigaci sobre aquest personatge que va presentar a Ridley Scott. Per la seva banda, Susan Sarandon trobava el personatge de Louise molt interessant perqu no era d'all ms brillant; era una dona que havia d'intentar seguir pel bon cam malgrat les seves ferides, i aix li permetia conduir la histria tant en el sentit propi com en el figurat. 

Harvey Keitel era el tercer dels actors coneguts al moment de l'estrena de la pellcula. Fins aleshores, tots els altres noms havien interpretat papers secundaris. Va encarnar l'inspector Hal Slocombe, un personatge interessant que oscilla entre la seva missi d'investigador i policia i la simpatia que t per les dues dones; es tracta de l'nic personatge mascul que entn els actes i les motivacions de Thelma i de Louise (en una seqncia indita apareix al llit preguntant a la seva esposa en quines circumstncies seria capa de cometre un assassinat).. Grcies a aquest personatge, Harvey Keitel interpretava per primera vegada un paper amable.


La tria de Christopher McDonald per a interpretar Darryl va ser una idea de Geena Davis; li van fer una prova pel paper del violador, per va ser molt ms convincent encarnant el personatge del marit masclista. A Ridley Scott li agradava la seva gestualitat i, en particular, la manera que tenia de fer girar les claus a les mans durant les primeres seqncies de la pellcula. Tamb va valorar que McDonald arribs amb bigoti el primer dia de rodatge.

Callie Khouri coneixia Michael Madsen per haver interpretat un paper en una pellcula del seu marit (el tamb guionista, director i productor David W. Warfield). L'equip li va proposar en principi el paper del violador, per el va refusar. Va rebre llavors el paper de Jimmy, l'amic de Louise. Va contribuir molt a definir la seqncia on Louise i Jimmy es troben a l'habitaci del motel, molt diferent del que estava previst al gui, en part reescrit per Susan Sarandon. Va interpretar el seu personatge alhora compassiu, violent i vulnerable, i va introduir la idea de la denncia al matrimoni.

Ridley Scott va tenir molts problemes per trobar l'artista que faria el paper de violador. Calia un actor de doble cara: havia de ser atractiu i encisador, perqu Thelma tingus ganes de ballar amb ell, i tamb miserable i violent. Finalment va trobar que Timothy Carhart responia a aquestes caracterstiques. 

Per al paper de J. D., l'autoestopista, calia un actor amb un bon fsic. Brad Pitt, que fins aleshores noms havia interpretat algunes sries de televisi, va fer una prova i va ser escollit. Callie Khouri va demanar per veure qui encarnaria el personatge, per tal d'assegurar-se que el seu fsic estaria a l'alada del paper; va obrir la porta, trobant-se de cara a Brad Pitt, i es va quedar uns instants sense veu; desprs va declarar: Crec que funcionar.

Quan van proposar el paper d'agent de l'FBI a Stephen Tobolowsky, tot just havia acabat el rodatge de Crema Mississippi. Veia el personatge de Max amb una garn fora, una pressi continua al llarg de tota la histria.

A Jason Beghe li van assignar el paper de policia perqu en el moment de les proves va tenir la idea de fer plorar el seu personatge, tot i que no estava previst al gui. I pel que fa a Marco St. John, va acceptar interpretar el camioner obsc tot tement que desprs d'aquest paper ning ms no el voldria contractar.

Direcci.
 Una barreja de gneres .
Thelma i Louise s una comdia dramtica on s'hi barrejen altres gneres com els de la buddy movie, la road movie, el western i la pellcula policaca.

 Buddy movie .
La pellcula tracta sobre l'amistat entre dues dones de carcter diferent. Thelma t una personalitat que evoluciona al llarg de la pellcula; al principi s una jove mestressa de casa, espantadissa i ingnua, que tan sols vol divertir-se un cap de setmana. Arran de les proves a les quals s sotmesa, guanya en seguretat i s'adona del poder que t per incidir en el desenvolupament de les coses. Louise s ms gran, ms madura, ms maternal. T ms experincia, tamb en aspectes ms dolorosos, i t un potencial molt superior al de la feina de cambrera en el que treballa.

El comenament de la pellcula presenta les dues herones de manera separada, cadascuna en el seu univers quotidi, el que permet exposar aquesta diferncia de carcter. En particular, la seqncia de preparaci de les bosses de viatge mostra, per exemple, que Louise s organitzada, metdica i prctica, mentre que Thelma s infantil, impulsiva i inexperta. Apareixen juntes ms endavant, en el moment de la sortida de viatge; Louise s'encarrega del cotxe, i Thelma del revlver.



 Road movie .
L'essencial de l'acci passa a la carretera. Les dues herones travessen els paisatges sumptuosos d'Arkansas i Arizona, en un Ford Thunderbird 1966 descapotable, amb els cabells al vent, la qual cosa evoca una sensaci de gran llibertat. A ms a ms dels nombrosos plans visuals amb el cotxe en moviment, els decorats sn molt representatius de l'estil de vida nord-americ, associat a les llargues distncies, la carretera i els elements que la configuren: sortidors de benzina, motels, botigues i serveis destinats als camioners.

Ridley Scott explica que el fet de ser europeu ha estat un avantatge pel rodatge d'aquesta pellcula. Els americans viuen envoltats d'un munt de coses que ni tan sols no veuen perqu formen una part integrant de la seva cultura... Tanmateix, jo, en tant que no iniciat, puc anar amb cotxe a travs del desert del sud-oest i extasiar-me davant quilmetres i quilmetres de pals telefnics, cosa que l'americ mitj considera del tot normal.

Les carreteres dels Estats Units, a l'actualitat i a l'poca del rodatge, estan envoltades per les cadenes Motel 6, McDonald's i Burger King. La carretera de Thelma i Louise fa referncia a un perode anterior; Ridley Scott ha volgut evocar l'poca de la mtica Route 66, fent evolucionar els seus personatges per motels barats i estacions de servei sense marca.

 Western .
Ridley Scott ha reutilitzat les tcniques cinematogrfiques dels westerns dels anys 1950. Ha tornat als llocs de rodatge de nombrosos westerns a Utah, als voltants de Moab, que no havien estat utilitzats per a llargmetratges des de l'poca de John Wayne. Ha reemplaat els cowboys per cotxes i les diligncies per camions, tot conservant les mateixes tcniques fotografia: colloca els personatges dins del paisatge utilitzant plans generals o en plans parcials per donar idea de la immensitat del lloc. El paisatge esdev plenament un personatge, esplndid o amenaador. Sn les mateixes lnies, volutes o nvols de pols (evocant la velocitat i les persecucions) aixecats pels esclops dels cavalls, les rodes de les diligncies, i els pneumtics de la Thunderbird i dels cotxes de policia.

La trobada amb el camioner s l'exemple d'una seqncia tpicament inspirada en el western: les dues herones estan assegudes sempre al primer pla, d'esquena, mirant amb calma i determinaci com s'acosta el dolent, petit respecte a la massa del seu immens cami, a l'espera de la confrontaci decisiva.  Les dues porten un atribut identificant infalliblement la mitologia del western : Louise, a la dreta, samarreta blanca, porta un barret de vaquer (el barret tex que ha intercanviat amb el vell per les seves joies), abans de treure-se'l fent-l'ho passar pel mig de la pantalla, com per insistir de cara a l'espectador sobre el codi. Thelma, vestida de negre, t la m sobre el maluc dret, en posici perfecta per agafar el revlver que t al cintur dels seus texans, a l'alada dels ronyons

El camioner s'apropa, continua la seva mala actuaci, com si volgus lligar, i no veu l'arma sortint del maluc de la dona, com les que es veuen penjades a la cintura dels personatges de l'univers de John Ford o de John Wayne. Desprs, fan com un concurs de tir de revlver per destruir el cami. De resultes d'aix, el seu enemic finalment venut i ridiculitzat, salten al seu cotxe sense obrir-ne les portes, exactament com els herois de l'Oest Salvatge que s'aferren al seu cavall en la precipitaci i arrenquen de cop i fan un parell de voltes de victria, entonant el crit de l'Oest, al voltant del dolent que ensopega en la pols, mentre que la cmera s'eleva per donar amplitud a la seva sortida cap a noves aventures. Aquesta escena tamb s tpica de la clssica imatge del rodeo i s l'ocasi per a la passatgera de la Thunderbird de recuperar el trofeu de la seva victria, la gorra condecorada amb la bandera americana que ha perdut el seu adversari en el moment de  l'explosi. Aquesta escena de la gorra cont fins i tot una certa analogia amb aquelles d'indis portant la cabellera d'un blanc.

La pellcula cont altres escenes emblemtiques del western, comenant per la presncia de cavalls. Thelma i Louise s'aturen en una gasolinera davant la qual hi ha un cavall lligat. Una altra seqncia ens mostra com el cotxe travessa un ramat de vaques guiat per cowboys a cavall.

 Film policac .
Es tracta de la histria de dues dones que es veuen empeses pels esdeveniments a cometre delictes, trobant-se fora de la llei . Amb la seva srie de fugides, persecucions, actes comesos a m armada, seqncies alternant les herones en acci i la policia que les recerca, Thelma i Louise reuneix tots els ingredients clssics d'una pellcula policaca. Sovint se l'ha comparat amb Bonnie i Clyde i amb Butch Cassidy and the Sundance Kid .

El recurs narratiu clssic d'aquest gnere, que consisteix en crear el dubte sobre la real culpabilitat criminal de les herones, aqu queda substitut pel de saber si la policia les acabar atrapant o si b aconseguiran escapar-se'n.

 Comdia .
L'humor s present a Thelma i Louise. La pellcula comena com una comdia: desprs d'haver moralitzat dues joves clients sobre la nocivitat del tabac, Louise s'atorga una pausa per encendre una cigarreta. Llavors, telefona a Thelma que li pregunta si treballa, a la qual cosa Louise respon No, estic fent de model per a Playboy. Segueix l'escena on Darryl se'n va precipitadament de  casa  seva per anar al treball i, en la ms pura tradici de la comdia de situaci, queda ridiculitzat caient sobre els materials de construcci al costat del seu cotxe. 

Desprs de l'alternana de plans mostrant Thelma i Louise, cadascuna preparant la seva bossa de viatge (illustrant amb insistncia la seva diferncia de carcter), hom est disposat a somriure. Finalment, una curta seqncia ens mostra Louise als lavabos atapets del saloon, envoltada de dones empenyent-se mtuament per maquillar-se i pentinar-se davant el mirall. El to de la comdia s'acaba brutalment en el moment de la violaci.

Ms tard, l'humor reapareix. Sobretot en la seqncia de la infracci de velocitat quan Thelma apunta el policia i demana a Louise que destrueixi la rdio, i primer destrueix la rdio i desprs el dispositiu de comunicaci policac.

Ridley Scott explica que, a la vista del seu argument dramtic, la pellcula hauria pogut tenir un to ms greu. Va preferir, per, introduir-hi una dosi d'humor, considerant que els espectadors gaudeixen ms amb una pellcula que els fa riure que no pas amb un drama.

 Drama . 
La pellcula presenta igualment un context dramtic amb els temes de la violaci i de la incapacitat de la societat a fer justcia a les vctimes d'aquest acte. La dimensi dramtica tamb s'illustra amb la successi d'esdeveniments que atrapen involuntriament les dues dones en una espiral de la qual no aconseguiran sortir. Al principi, Thelma s noms vctima d'una temptativa de violaci; per a protegir-la, Louise apunta el revlver cap al el violador, per l'actitud provocant d'aquest acaba per fer que el matin. Arran d'aquest fet, les dues dones decideixen fugir cap a Mxic. Pel cam alg els roba tots els diners i aleshores Thelma, que se sent responsable, comet un robatori a m armada per poder continuar la ruta. Perseguides ara per dos delictes greus, es troben que han de neutralitzar un policia a causa d'un simple excs de velocitat, per evitar ser localitzades i detingudes. Aquesta successi d'esdeveniments les transforma en perilloses criminals als ulls de la llei i condueix inexorablement cap a la trgica escena final..  

Louise s'adona de seguida de l'engranatge fatal al qual estan enganxades, per cedeix poc a poc la direcci de l'expedici a Thelma, probablement perqu sent que, de tota manera, la seva aventura acabar trgicament.

Aquesta dimensi dramtica enfosqueix la pellcula, convertint-la per moments en depriment, opressiva i sense esperana. Malgrat la fosa al blanc final, Scott no aconsegueix amagar totalment el dest trgic dels seus personatges, cosa que una part del pblic sent com una prdua de control total de les protagonistes sobre els esdeveniments i sobre el curs de la seva existncia.

 Llocs de rodatge .

El gui preveia que les herones sortissin d'Arkansas, voregessin Texas passant per Oklahoma i pel Nou Mxic, i arribessin a Arizona (Grand Canyon). Ridley Scott va efectuar aquest trajecte per a localitzar els exteriors, per va considerar que seria massa costs i va decidir efectuar els rodatges en un radi ms petit, a partir de tres bases: 
 
 Los Angeles (Califrnia) on han estat rodades totes les escenes d'interiors. Tarzana, al costat de Los Angeles, corresponia perfectament a la petita ciutat d'Arkansas on les herones residien. El restaurant on Louise treballava com a cambrera era en realitat el restaurant  DuPar   a Thousand Oaks. I pel que fa al saloon on les dues dones s'aturen al comenament de la pellcula, es tracta d'un bar de Long Beach.;

 Bakersfield, tamb a prop de Los Angeles, que ofereix planures irrigades i paisatges similars als d'Arkansas. Era igualment l'indret ideal per filmar trams de l'autopista d'Oklahoma.;

Moab (Utah), s el punt central d'una regi muntanyosa on s'han filmat molts westerns, que mostra esplndids paisatges del Far West que poden evocar Arizona. La seqncia on les dues dones circulen de nit tot rellevant-se ha estat filmada al Parc nacional dels Arches. L'escena on Louise intercanvia les seves joies pel barret del vell ha estat rodada a Cisco. El vell, anomenat Ernest Vanderhof, era un figurant, ve d'aquell llogarret.  L'escena final no va ser rodada al Gran Canyon, sin a Dead Horse Point, un cany ms petit situat prop de Moab.

Msica.
La msica de Thelma i Louise s una composici original de Hans Zimmer. Va escriure-la desprs d'haver concebut la msica de Rain man i de Days of Thunder. La seva msica, una barreja de sonoritats electrniques acompanyades de la guitarra de Pete Haycock, t per objectiu, com totes les msiques de pellcula, sostenir l'acci i reforar les emocions produdes per la imatge.

La pellcula cont igualment canons procedents del rock i de la country, per tal d'arrelar b la pellcula en la cultura americana. Es tracta principalment de msica diegtica, s a dir de canons que els personatges escolten. La pellcula comena per Little Honey  (Kelly Willis), la msica d'ambient al restaurant on Louise treballa.  Tennesse Plates  s interpretada en viu per Charlie Sexton al saloon on les dues herones s'aturen. Al cotxe, acompanyen tot cantant el tema The Way You Do The Things You Do  (The Temptations) difs per la rdio del cotxe. 
Pel que fa al ciclista, no sent directament els crits del policia tancat al maleter del seu cotxe, perqu escolta  I Can See Clearly Now  (Johnny Nash) al seu walkman.

L'nica can extradiegtica s The Ballad Of Lucy Jordan de Marianne Faithfull utilitzada en la seqncia on Thelma i Louise circulen de nit. Es tracta d'una msica d'ambient que serveix per posar els espectadors a to i no d'una msica sentida pels personatges per la no coherncia temporal entre la imatge i el so. En efecte, el muntatge de la seqncia suggereix que circulen fins a trenc d'alba canviant de lloc darrere el volant mentre que la can noms dura uns quants minuts.

La tria musical est directament vinculada al tema de la pellcula, de tal manera que no noms la msica, sin tamb les paraules donen suport al gui : No vull jugar a casa (I Don't Wanna Play House  de Tammy Wynette),  No miris enrera (Don't Look Back de Grayson Hugh). O encara No em puc separar de tu (I Can't Untie You From Me de Grayson Hugh) com a msica d'ambient al motel a primera hora del mat, just abans que Jimmy se'n vagi. Pel que fa a  The Ballad Of Lucy Jordan  de Marianne Faithfull, sembla resumir el personatge de Thelma:
"A l'edat de trenta-set anys, fa el que mai no ha fet, per Pars en un cotxe esportiu, un vent calent als cabells (...) el seu marit s a la feina, els seus fills sn a l'escola, podria netejar durant hores o arranjar les flors, o crrer nua pels carrers ombrejats cridant al llarg del cam (...)".

La ltima can de la pellcula s Better Not Look Down  de B. B. King, que les dues dones escolten quan troben el camioner per tercera vegada. La guionista Callie Khouri havia previst que aquesta can acompanys l'escena final. En efecte, les paraules "Ms val no baixar la mirada si vols continuar robant" haurien convingut per aquesta ltima seqncia. Tanmateix, Ridley Scott va preferir utilitzar-la per acompanyar la seqncia del cami-cisterna, valorant probablement que les paraules "Ms val no baixar la mirada, prem l'accelerador, mant alta la velocitat"  es podien adrear igualment al camioner.

El Thunderbird 1966.

El Ford Thunderbird de 1966 verd descapotable de Louise ocupa un lloc important en aquesta  road-movie. s el cotxe que permet a les dues dones marxar el cap de setmana a les muntanyes i les porta cap al final fatal. Encara que aquest model sigui particularment inadequat per efectuar llargues distncies, presenta una altra funci: exposar el seu conductor a la mirada dels altres usuaris de la carretera, dels vianants o, en aquest cas, apropar les dues herones a l'espectador.

L'afecte de Louise pel seu Thunderbird s pals en diverses situacions: 

Tement ser localitzades pels policies, Louise declara: "per primera vegada, lamento que el meu cotxe sigui verd". Quan travessen un ramat de vaques, crida: "No em ratlleu el cotxe!". El dileg segent encara illustra millor aquest afecte. En la seqncia en qu arriben al motel just desprs de l'homicidi, Thelma demana les claus a la seva amiga:
  Louise: "No toquis aquest cotxe!";
  Thelma: "Les meves coses sn al maleter. Du meu, t'estimes ms el teu cotxe que la gent!";
  Louise: "La majoria de la gent m'avorreix, per aquest cotxe permet escapar-me'n".;

Durant la fugida, les dues van abandonant o perdent el que posseeixen. Louise perd els diners, sens dubte tamb la feina i el seu amic, per es queda amb el seu cotxe.

Amb tot, ser aquest Ford el qui conduir les herones a la seva perdici: com ho explica l'inspector Hal a Darryl, hi ha testimonis que han vist un T-66 verd marxar de l'aparcament desprs de l'homicidi. s grcies a aquesta descripci que, consultant una base de dades a l'ordinador, Hal descobrir la identitat de Louise Sawyer. El Thunderbird ser igualment un element crucial de l'escena final.

Per realitzar la pellcula han calgut, segons les fonts, entre cinc i set Thunderbird's idntics. Un cotxe era utilitzat com a cotxe principal, un segon com a vehicle de reserva i el tercer com a vehicle "traveling". Els altres cotxes noms van servir per les escenes de risc. El primer dia de rodatge, un dels cotxes es va cremar. No va ser fcil trobar tants exemplars d'aquest model ja antic, l'equip va necessitar ms de sis setmanes per trobar-los. Alguns cotxes van ser reconstruts a partir de peces soltes.

En el rodatge de certes seqncies, sobretot els plans on Thelma (Geena Davis) parla amb J.D. (Brad Pitt) assegut al seient del darrera, el cotxe s al mig del trnsit real. Susan Sarandon havia d'interpretar aleshores el seu personatge tot estant atenta a la circulaci de la carretera.

L'escena final.
Si la pellcula reprn nombrosos temes clssics del cinema, la seva escena final sorprn per la ruptura que representa en relaci amb el final feli habitual d'aquest gnere cinematogrfic.


Descripci.
En la persecuci final, havent perdut momentniament de vista els cotxes de policia, Louise atura per fi el cotxe a la vora del Gran Canyon, davant d'un precipici. Tanmateix, de sobte sorgeix un helicpter del congost, mentre que les forces de l'ordre obstaculitzen la seva retirada, apuntant amb els seus fusells i donant-los l'ordre de rendir-se. Louise carrega el seu revlver explicant a Thelma que no vol rendir-se. Tanmateix, aquesta li diu:

  Thelma: "Escolta Louise! No ens deixarem agafar.";
  Louise: "Qu vols dir?";
  Thelma: "Continuem avanant!";
  Louise: "s a dir?";
  Thelma, indicant la direcci del cany: "Som-hi!";
  Louise, esbossant un somriure: "N'ests segura?";
  Thelma: "S, fes-ho!";

Louise abraa Thelma i engega el cotxe, Hal es llena al seu darrera, corrent. Alternana de plans ensenyant el cotxe que accelera i Hal, al ralent, intentant atrapar-les tot batent els braos per atreure la seva atenci. Les dues dones es donen la m, la foto instantnia feta al comenament de la pellcula s'envola del seient del darrere. S'intercanvien un somriure, amb la mateixa expressi que tenien al comenament de la pellcula quan comenaven el seu viatge. Louise prem l'accelerador. El cotxe salta al cany, el seu vol planant en el buit s sostingut per la banda sonora composta sobretot de veu. El cotxe, filmat en contrapicat , recorre al ralent un arc sobre els nvols. I la imatge del cotxe s'atura al centre de la pantalla.

Concepci.
Callie Khouri va tenir la idea de la pellcula imaginant des del principi el salt final de les herones al Gran Canyon, i va escriure el gui comenant per aquest final.

Aix va fer que un bon nombre de productors rebutgessin la histria, perqu els feia por que el pblic accepts malament aquest desenlla. No obstant aix, Khouri va insistir perqu l'escena figurs a la pellcula, considerant que un final clssic hauria convertit la pellcula en una histria banal. Fins i tot durant el rodatge, Ridley Scott encara va rebre pressions de la producci per a que canvis la fi, per a falta de trobar una escena amb prou intensitat, va continuar sent fidel al gui.

Amb la manera de realitzar aquest final, Ridley Scott va voler transformar els personatges en herones i donar a la seva mort una certa dimensi de noblesa.

Una emoci ambivalent.
Aquest final suscita una emoci ambivalent. L'escena es pot percebre alhora com un alliberament total o com una impossibilitat d'escapar a la sort altrament que per la mort. Pot interpretar-se  tant com una victria de les herones que com el final trgic de dues vctimes d'un sistema abusiu.

Als qui critiquen el final pessimista de la pellcula, Susan Sarandon respon: "Durant tota la pellcula, els personatges es van situant fora de la llei. Seria ms aviat un fracs reintegrar-les finalment dins del sistema".

El fet que les herones somriguin quan el cotxe salta cap als nvols i que aquesta seqncia acabi en una fosa al blanc, pot donar a aquest final una dimensi mstica; no es mostra ni la mort de les dues dones, ni l'esclafament del vehicle., el que permet considerar la idea que continuen vivint , eventualment en un ms enll. Aquesta idea ha estat d'altra banda recolzada per la difusi d'una samarreta amb la frase "Thelma & Louise Live forever!" (Thelma i Louise viuen per sempre!) poc desprs de l'estrena de la pellcula.

L'altre final.

Ridley Scott va preveure un final lleugerament diferent, que finalment no es va gravar. Aquest final alternatiu s el segent:

La seqncia comena de la mateixa manera, per en lloc que la imatge s'aturi amb la fosa al blanc, el cotxe continua el seu moviment, i la seva caiguda cap al fons del congost s filmada al ralent. Hal corre fins a la vora del cany i mira cap avall, mentre que l'helicpter vola darrere seu. Els policies deixen a terra les seves armes i caminen fins a la vora del precipici. Un pla bastant llarg mostra Hal mirant tristament cap a l'abisme. Abans que el cotxe toqui el fons, canvi de pla: la pellcula s'acabava mostrant el cotxe que circula cap a l'horitz per una pista de terra aixecant polseguera, enmig d'un paisatge verdejant que s'estn fins a una muntanya obaga.

Aquest paisatge verdejant apareix d'altra banda en un pla fix del comenament, i encara quan s'inicia la persecuci final, la qual cosa permet anunciar el final prxim de les herones.

Encara que sigui ms explcit en el seu missatge, que vol que les dues dones continun la seva ruta, aquest final s ms pessimista. Es veu el cotxe caure al cany i es concedeix ms atenci a les reaccions culpables o tristes dels homes. Ridley Scott va preferir la versi gravada perqu es concentra en les dues dones i no eclipsa la seva decisi.

Ancdotes.

Al gui no estava previst que Darryl (Christopher McDonald) caigus al costat del seu cotxe quan surt precipitadament de casa per anar a treballar; l'actor duia sabates noves i va relliscar a la primera presa de vistes, per va decidir continuar interpretant mentre la cmera filmava. Al final de la presa, Ridley Scott va declarar que es podien refer algunes preses suplementries, per que la primera era la bona.

En l'escena on Louise vomita al costat del cotxe, Susan Sarandon escup en realitat clara  d'ou.

Alguns plans de la seqncia de la violaci van ser interpretats per una doble de Geena Davis. En canvi, encara que li van proposar reemplaar-la a l'escena sexual amb Brad Pitt, Geena Davis va preferir interpretar-la ella mateixa 

Quan Darryl persegueix J.D., Christopher McDonald volia matar literalment Brad Pitt i era retingut per sis homes. Va haver de reinterpretar vuit vegades l'escena, i l'endem va tenir cruiximents .

Quan explota el cami cisterna, hi havia cmeres que filmaven les cares de Geena Davis i de Susan Sarandon per a utilitzar les seves autntiques reaccions. Tanmateix, en el moment de l'explosi, no van canviar gens d'expressi. Va caldre doncs reinstallar el material de rodatge, simular la flamarada i la llum de l'explosi i demanar que tinguessin una reacci ms expressiva.

Temes de la pellcula.
La llibertat.

     
Una de les sensacions que es desprn de la pellcula s el sentiment de llibertat. Les dues herones decideixen escapar-se, durant un cap de setmana, de la grisor quotidiana, de la pesantor de la parella i de l'horitz limitat de la ciutat tot viatjant en cotxe i travessant grans espais desrtics i paisatges naturals sublims . Al principi es tracta d'alliberar-se temporalment de les cuines respectives (la de casa per a Thelma i la professional per a Louise),  tan sols la necessitat d'una mica d'aire i de veure pas . Aquest aspecte tamb comporta la llibertat de deixar-se anar, de beure alcohol, de divertir-se, com per atrapar el temps perdut. O encara per conixer per primera vegada la satisfacci d'una relaci sexual, ja que l'accs a la llibertat s ertic<.

Les dues dones s'enfonsen a poc a poc en un engranatge que les empeny igualment a saltar-se les lleis i a sentir el plaer de fer-ho, fins a cometre crims en una mena de desesperaci joiosa.

Tanmateix, aquesta llibertat ser de curta durada. Scott mostra que l'Amrica prometedora de llibertat dels mites i llegendes, amb cel blau i verdes planures, no ho s per a tothom. Aquesta distncia entre promesa i difcil realitat dna a la pellcula la seva mordacitat i el seu tret incisiu pel que fa a les veritats i els lmits del "somni americ".

La violaci.
El tema de la violaci s omnipresent a la pellcula. s la seqncia fonamental sobre la qual descansa tota la trama, ja que transforma una simple sortida d'esbarjo en una dramtica fugida a travs dels Estats Units. 

Cap al final de la pellcula, Thelma pregunta a Louise si pensa arribar a un acord amb Hal, el policia que les persegueix. Efectivament, per telfon, aquest fa servir la seva informaci sobre "el que va passar a Texas" (presumiblement una violaci) per tractar de persuadir Louise i fer-li entendre que comprn la seva actitud, intentant alhora tenir-la el mxim de temps al telfon per a localitzar-la. 

Aquest tema comporta igualment el de la venjana. Si l'assassinat de Harlam va ser en certa manera accidental - tot i que ja signifiqus la venjana de Louise contra l'home que la va violar en el passat, punt clau per entendre la seva reacci -, Louise i Thelma desenvolupen una venjana conscient contra els pilars bsics del patriarcat en general. 

Desprs de l'assassinat, Thelma es delecta nerviosament amb la mort de Harlam, ridiculitza els seus gestos i expressions i admet alegrar-se del que ha passat, fins al punt de lamentar no haver disparat ella mateixa. 

Per la seva part, Louise intenta esborrar de la seva memria la violaci consumada anys enrere a Texas. Aix s una caracterstica del seu personatge, i s evocat durant tota la pellcula. 

Hi ha qui ha considerat Thelma i Louise com una pellcula sobre la violaci. I des d'aquesta perspectiva, representa un feminisme crtic i resistent..

 L'emancipaci i l'autorealitzaci .
Un tercer tema de la pellcula s el de l'emancipaci femenina, la Pirmide de les necessitats de Maslow, la presa de control de les dones sobre la seva vida, lempowerment. Thelma i Louise sn confrontades a esdeveniments que les empenyen a escollir una altra vida. Aquesta presa de control sobre el seu cos i la seva vida passa per la reapropiaci del revlver, un objecte que ocupa un paper central en la mitologia americana com a instrument d'autonomia. L'emancipaci s igualment una caracterstica del personatge de Thelma que es veu transformada al llarg de la pellcula.  

Alguns destaquen que aquesta autorealitzaci passa per la presa de conscincia de les herones de la fatalitat que assumeixen justament perqu n'han combatut, amb una energia bruta  , l'engranatge, el pes i les conseqncies.

La transgressi de gnere.
Un ltim tema important de la pellcula s el de la transgressi de gneres sexuals. Al fil de la histria, les dues herones abandonen les seves vestimentes femenines per adoptar una aparena ms masculina. La transgressi de gnere es produeix igualment pel seu comportament : queden fora de la llei i adopten gests i actituds virils. La pellcula inverteix finalment les relacions de gnere a l'espai presentant dues dones que se'n van a la conquesta de l'Oest, mentre que els homes les esperen a la llar.

 Premis i nominacions .  


Rebuda de la pellcula pel pblic.
Polmica a l'estrena de la pellcula.
A la seva estrena, la pellcula va obrir una polmica als Estats Units. Alguns la van considerar com una pellcula formidable, d'altres com perillosa. Es van poder llegir reaccions molt entusiastes: s el primera pellcula que mostra realment la veritat, Jo he vist la meva vida interpretada davant dels meus ulls. En canvi, altres persones van tenir paraules hostils: s l'elogi d'una violncia transformativa... Un tema explcitament feixista ,  Justifica els atracaments a m armada, la massacre d'homes i la conducci en estat d'embriaguesa crnica com a exercicis d'elevaci sense conscincia . 

Tamb es va sentir dir: s una pellcula molt dura, molt corrosiva, tant molesta moralment i intellectualment com Hollywood pot ser-ho, Una pellcula que anima les dones a utilitzar armes i, fins i tot, s s el final de la civilitzaci occidental .

La polmica al voltant de Thelma i Louise va superar el marc estrictament cinematogrfic fins al punt de merixer la portada del Time el 24 de juny de 1991.

Una pellcula feminista.
En les filmografies feministes s'ha definit Thelma i Louise com una pellcula feminista. 

Tanmateix, l'abast exacte d'aquest carcter feminista va provocar un cert debat al si dels moviments antisexistes. Alguns li retreuen que presenti dues dones comportant-se com a homes, o noms reaccionant en funci d'actes comesos per homes. D'altres critiquen el fet que Thelma i Louise, tot cometent delictes i prenent la seva revenja contra homes, donen una mala imatge de les dones que s'alliberen de l'opressi masclista, el que perjudica la causa feminista.
D'altres encara s'interroguen sobre aquest carcter feminista a causa del final trgic de les dues herones. No obstant aix, Thelma i Louise s una de les poques pellcules on dues dones sn els personatges principals i on, a ms, se les mostra responent a les injustcies que les envolten pel sol fet de ser dones tot tractant, des d'una perspectiva feminista, diverses qestions vinculades a les desigualtats entre dones i homes, com l'emancipaci femenina i la violaci. A ms a ms, quan en l'escena final Thelma i Louise s'agafen la m per saltar amb el cotxe formen,   al bell mig de la pantalla, un puny aixecat, smbol de contestaci i de combat (social o poltic).

La pellcula va representar una catarsi per a moltes dones pel fet de veure les protagonistes reaccionar contra situacions sexistes i de violncia sexual. Nombroses dones es reconeixien des d'aleshores en aquesta emancipaci de les dones a travs de les seves escapades , i consideren l'obra com una pellcula de culte. Hi ha dones que el 2001 van anar al Gran Canyon per commemorar els deu anys de la pellcula, d'altres que visiten els llocs de rodatge. 

Aquesta pellcula tamb ha estat igualment objecte d'estudis i de publicacions universitries.

Debats sobre el carcter misantrop de la pellcula.
Segons certes critiques denunciant el carcter misantrop de Thelma i Louise, la pellcula s considerada anti-homes perqu els presenta sota el seu pitjor aspecte: un marit masclista, un violador, un camioner obsc. Tots els homes sn uns malparits (...). Homes nefastos, viciosos, mesquins, frustrats i brutals, que no paren de perseguir-les, s degradant per als homes, amb estereotips pattics de comportaments a la testosterona emprenyada, s una pellcula contra els homes, plena d'odi. 

D'altra banda, la pellcula glorifica les herones que malmenen aquests homes, les fa simptiques i rehabilita el seu comportament tot responsabilitzant els homes de les seves malifetes. La rplica de l'inspector a l'autoestopista Et considerar personalment responsable d'una part del que els passi s citada per defensar aquesta tesi. 

Els membres de l'equip de la pellcula, sorpresos per aquestes acusacions de misantropia,, avancen la varietat dels personatges masculins: a ms a ms del marit masclista, el violador i el camioner obsc, hi ha Hal, el policia comprensiu; J. D., brtol de poca envergadura, alhora lladre i seductor o Jimmy, l'home sensible, irascible per ben intencionat que acaba demanant Louise en matrimoni, sofrint profundament de la ruptura per respectant les tries de la seva companya.  

Entre els personatges de tercer ordre, hi ha el dependent honrat que suggereix a Thelma de comprar l'alcohol en un envs ms gran. O encara el vell amb qui Louise intercanvia les seves joies pel seu barret en una escena on semblen compartir les mateixes condicions de vida en un indret de la fi del mn i haver desenvolupat espontniament una complicitat permetent-los comprendre's per una simple mirada . Inversament, no totes les dones presentaen el seu millor aspecte. Si s'exceptuen Thelma, Louise i la cambrera (que, al comenament, demana a Harlan que no molesti les seves clientes abans de convncer Hal de la innocncia de les dues dones), els personatges femenins sn presentats negativament: als lavabos del saloon hi ha una escena on les dones s'empenten ridculament davant el mirall per pentinar-se i maquillar-se; la cambrera del motel a Oklahoma fa una reflexi idiota i fora de lloc a Louise  desprs que Jimmy l'hagi deixat.

Debats sobre el caracter violent de la pellcula.

Una part del pblic percep Thelma i Louise com una pellcula molt violenta . Certes crtiques evoquen el paroxisme de violncia gratuta del qual fan gala les dues herones, considerant que tenen un comportament sdic. Altres afegeixen que la pellcula s una expedici punitiva contra els homes  i arriben a comparar les protagonistes amb els assassins en srie. Geena Davis recorda que en aquesta pellcula noms moren tres personatges: el violador i les dues protagonistes. Noms hi ha una escena amb cops i ferides al moment de la temptativa de violaci, amb els cops que l'agressor dna a Thelma. 

Callie Khouri creu que aquesta percepci de gran violncia s deguda a una qesti de prerrogativa de gnere.. Per una dona s normal ser dola i simptica, mentre que la violncia seria una prerrogativa exclusivament masculina. Com a exemple, Khouri proposa imaginar l'escena de la temptativa de violaci amb un personatge mascul en lloc de Louise: un home intenta violar una dona, l'amic d'aquesta dona interv, acaba abatent el violador, desprs li diu fotem el camp d'aqu. Aquesta escena interpretada per un home seria simplement trivial en una pellcula d'acci. En canvi, si s interpretada per una dona, s percebuda com a molt ms violenta, fins i tot totalment subversiva. Susan Sarandon afegeix que la violncia de Thelma i Louise s d'un nivell menor que en la majoria de les pellcules d'acci clssiques, on l'heroi s un home blanc. I cita Total Recall on Arnold Schwarzenegger mata una dona d'un tret al cap dient Considera aix com un divorci, i no va aixecar en absolut la mateixa indignaci que Thelma i Louise.

Una dimensi lesbiana.
Tot i  que Thelma i Louise no sigui prpiament una pellcula lesbiana i que no hagi estat concebuda com a tal, de vegades se la veu presentant una dimensi homosexual pel fet que les dues herones trenquin la seva relaci amb els companys respectius, visquin les aventures que tenen, decideixin acabar el seu periple juntes, s'intercanvin un pet i finalment es tirin al buit agafant-se la m, deixant tots els homes al seu darrera.

Certs detractors de Thelma i Louise invoquen igualment la suposada homosexualitat de les herones, afegint-hi generalment consideracions lesbofbiques com a argument suplementari per justificar el seu rebuig de la pellcula.

Aquesta pellcula ha estat positivament acollida per moviments lesbians, que la incorporen a la seva filmografia.

 Rebuda de la pellcula a Frana .
Una gran majoria del pblic i dels crtics a Frana no ha volgut veure i no veu altra cosa en aquesta obra ms que una pellcula d'acci efica, amb per a nica originalitat d'ensenyar dones en papers fins aqu reservats als homes, portat per  la interpretaci de dues actrius motivades, al servei d'una histria, esgarrapant un cinema americ de bon grat misgin  , i denunciant la persistncia de la brutalitat de l'Amrica profunda, on  les dones sempre sn considerades com ssers inferiors  .

A l'Amrica profunda (...) l'emancipaci de la dona s visiblement, per a Ridley Scott, un problema que no podr ser resolt ms que en una altra vida : desprs de moltes desgrcies, Thelma i Louise fan una ltima botifarra a tots els homes precipitant-se alegrement al Gran Canyon al volant del seu cotxe, finalment contentes i felices.

 Thelma & Louise live .
Als Estats Units, encara s'hi troben avui dia insgnies i adhesius proclamant Thelma & Louise live (Thelma i Louise viuen). El seu missatge est carregat de significacions simbliques: n'hi ha que hi veuen el smbol de dues dones fugitives adreant un ltim fota't! al patriarcat, del triomf de la vida sobre la mort, de l'oprimit sobre l'opressi, de la reivindicaci d'una justcia no sexista o d'una immortalitat d'amazones. Altres comparen la insgnia amb aquella que proclamava Jesus lives  (Jess viu) i li atribueixen una significaci mstica que vol que la mort fsica es vegi succeda per una vida eterna. En tot cas, aquesta acci demostra que, al cap dels anys de l'estrena de Thelma i Louise, els personatges viuen en la memria collectiva i que la pellcula continua sent dinmica, generant significats nous a mesura que d'altres espectadors la descobreixen en un nou context.

Influncies ulteriors de Thelma i Louise.
Thelma i Louise ha obtingut un gran xit i avui se la considera com un clssic, sent objecte de nombroses referncies de la cultura popular i influenciant diverses creacions artstiques.

Influncies al cinema.
Thelma i Louise ha estat una pellcula clau en la histria de les road movies, ja que ha obert la via a pellcules femenines dins d'aquest gnere. S'hi han inspirat diversos guions: Leaving Normal (1992), Beautiful Creatures (2000), Beautiful Joe (2000), la pellcula italiana Benzina (2001) o la francesa Jeunesse dore (2001).
 
Per la seva eventual dimensi homosexual, Thelma i Louise ha iniciat una srie de road movies no noms lesbians, com l'adaptaci cinematogrfica de Even cowgirls get the blues (1993) i la pellcula Boys on the Side (1995), sin tamb gais com My own private Idaho (1991), The Living End (1992) i Extravagances (1995).

La pellcula cont una seqncia on un ciclista rasta, havent descobert el policia tancat dins del maleter del seu cotxe, envia el fum del seu porro pels forats de ventilaci fets per Thelma. Aquesta escena, en particular el fet que tot el que es vegi del policia sigui un petit dit blanc indicant l'emplaament de les claus, s'ha interpretat com el final simblic de la presncia exclusiva de l'home blanc heterosexual al Far West. Desprs de Thelma i Louise, ha augmentat la presncia de la gent de color en els llargmetratges americans dedicats a la carretera, com a Get on the Bus (1996) i Llaos d'acer (1996).

Thelma i Louise s igualment una de les primeres pellcules que posa en escena dones responent per les armes a la violncia de gnere. Ha inspirat altres pellcules sobre aquest tema: en principi l'adaptaci cinematogrfica de la novella Dirty Weekend (1993) de Helen Zahavi, que a imatge de la polmica causada per l'estrena de la pellcula de Ridley Scott, s la ltima de les obres de literatura que ha estat objecte d'una demanda de prohibici a la Cmera dels Lords del Parlament de Londres per immoral .

Referncies.
Referncies al cinema i a les sries de TV.
El final de la pellcula s parodiat per Wayne i Garth a Wayne's World 2. La seqncia final de Thelma i Louise s presentada com un final possible de la pellcula, per els herois decideixen finalment intentar-ne un altre. La pellcula The Naked gun 33 1/3: the final insult parodia igualment Thelma i Louise.

Altres pellcules contenen referncies a Thelma i Louise: a Lon, Natalie Portman dit que Thelma i Louise no treballen soles; a Set It Off, el personatge interpretat per Jada Pinkett Smith anomena Thelma i Louise els personatges interpretats per Queen Latifah i Vivica A. Fox

Diverses sries de televisi tamb hi fan referncia: Un episodi de la 8 temporada de Roseanne mostra la protagonista i la seva germana Jackie en situacions parodiant certes seqncies de la pellcula: es fan una foto tot mimant Thelma i Louise i ms tard sn confrontades a un camioner i als policies. Tamb es troben referncies a la pellcula a Family Guy (2 temporada, episodi  Road to Rhode Island), a Seinfeld (9 temporada, episodi The Dealership), i a diversos episodis dEls Simpson (3 temporada, episodi Homer a la llar del febrer de 1992 als Estats Units; 5 temporada, episodi Marge on the Lam ; 10 temporada, episodi Screaming Yellow Honkers).

Referncies en la literatura.
A la seva novella  La Muselire, Laurence Villani escriu les dues herones de la pellcula noms troben aquesta llibertat tirant-se al Gran Canyon, desprs d'haver citat una primera vigilant de pres  anomenada... Louise Thelmar .

Referncies en la msica.

Desprs d'haver vist la pellcula, la cantant Tori Amos va escriure Me and a Gun (lbum Little Earthquakes), la histria de la violaci que va patir set anys abans i de la qual mai no havia parlat: He anat a veure Thelma i Louise sola, arran d'un rampell, i la meva vida ha canviat. Quan Susan Sarandon ha matat el violador, he respirat per primera vegada el set anys. Dues hores ms tard, composava la seva can.

Algunes canons d'altres artistes que fan referncia a la pellcula : 
 en francs : Louise et Thelma  d'Ans (cantant francs) (lbum La chance), Comme Louise et Thelma  de Drunksouls (lbum On verra plus tard...).
 en angls : Today 4 U de la comdia musical Rent, I'm Single de Deirdre Flint (lbum The Shuffleboard Queens), Bang d'Eve 6 (lbum Horrorscope), Post-Modern Sleaze de Sneaker Pimps (lbum Becoming X) i el single Friends Forever dels Thunderbugs.
 en castell : Dos das en la vida de Fito Pez (lbum El amor despus del amor) i  Susan surrender de Kevin Johansen (lbum Logo) dedicada al personatge de Susan Sarandon.

Referncia als jocs de video.
Al joc de video The Legend of Zelda: Twilight Princess, un personatge important s'anomena Thelma, i el seu gat, Louise.

Referncies als mitjans de comunicaci i la societat.
El 1995, dues dones (una puericultora i una mare de dos nens) van cometre una srie d'atracaments a m armada a Texas i desprs fugiren cap al Canad. Immediatament foren anomenades Thelma i Louise pels mitjans de comunicaci.. La policia de Houston anomen igualment Thelma i Louise quatre joves de bona famlia que havien coms una srie de crims.

Bibliografia i videografia.






Thelma & Louise: banda sonora original de la pellcula, Universal City: MCA, 1991 (CD) 50 min, estreo + 1 fullet ( p.) ;

Thelma y Louise; Metro Goldwyn Mayer; dirigida per Ridley Scott : MGM Home Video, 1992 , VHS 129 min. Collecci Speak Up. Versi original en angls amb subttols en angls ;

Thelma y Louise; dirigida per Ridley Scott : MGM Home Entertainment,  2000. DVD :  so + 1 fullet. Collecci MGM DVD. Opcions de so i subttols: angls, castell, francs, itali, alemany, fins, suec, neerlands i angls i alemany per a sords ;

Thelma y Louise; una pellcula de Ridley Scott. MGM Home Entertainment, 2000 VHS 130 min : Collecci MGM greats ;

Thelma y Louise; una pelcula de Ridley Scott Edici especial Publicaci Madrid: Metro-Goldwyn-Mayer, cop. 2007. DVD. Collecci MGM DVD . Nota Versi comentada amb final extens, documental "El ltimo viaje", kit de premsa original, vinyetes multiangle, vuit escenes indites, seqncies storyboard, vdeo musical, tres espots de TV, galeria de fotos, triler Nota Opcions de so i subttols en castell i angls. Durada de la pellcula: 124 min;

Enllaos externs.
 Les msiques de Thelma & Louise a IMDb;
 Cine-club de Caen;
 Article de Marc-Benot Crancier a propsit de l' Afirmaci de la identitat femenina al cinema;
  Gui de la pellcula, en versi original;
  Margaret Carlson, Is this What Feminism Is All About ?, Time Magazine, 24 juny 1991.
  Bernie Cook, Thelma & Louise Live ! The Cultural Afterlife of an American Film, University of Texas Press, 2007, ISBN|0292714661.
 Grard Lefort, Thelma et Louise, Libration, 10 gener 2008.
  Sarah Projansky, Feminism and the Popular, Readings of Rape and Postfeminisme in Thelma & Louise in Watching Rape: Film and Television in Postfeminist Culture, NYU Press, 2001, ISBN|0814766900.
  David Russell, "I'm Not Gonna Hurt You": Legal penetrations in Thelma and Louise, Americana: The Journal of American Popular Culture (1900-present), volum 1, primavera 2002.
  Richard Schickel, Cover storie: Gender bender, Time Magazine, 24 juny 1991.
  Janice C. Simpson, Moving into The Driver's Seat,Time Magazine, 24 juny 1991.
  Marita Sturken, Thelma & Louise, British Film Institute, 2000, ISBN|0851708099.
 Yvonne Tasker,  Criminelles : Thelma et Louise et autres dlinquantes , renvoyant  Ginette Vincendeau et Brnice Reynaud,  20 ans de thories fministes sur le cinma  in CinmAction, n 67, 2 trim. 1993;
  Judith Warner, 'Thelma and Louise' in the Rear-View Mirror, New York Time, 20 setembre 2007.
  Shirley A. Wiegand, Deception and Artifice: Thelma, Louise, and the Legal Hermeneutic, Oklahoma City University Law Review, Volum 22, Nmero 1, 1997.

Notes i referncies.









 









 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373694" title="Klubi Sportiv Flamurtari Vlor" nonfiltered="4725" processed="4710" dbindex="144785">

El Klubi Sportiv Flamurtari Vlor s un club de futbol albans de la ciutat de Vlor.

Histria.
Evoluci del nom:
1923 : SK Jeronim Vlor;
1935 : KS Ismail Qemali Vlor;
1945 : KS Flamurtari Vlor;
1950 : Puna Vlor;
1956 : KS Flamurtari Vlor;

Palmars.
 Lliga albanesa de futbol: 1;
1991;

 Copa albanesa de futbol: 2;
1985, 1988;

 Supercopa albanesa de futbol: 2;
1990, 1991;

 Copa Spartak: 1;
1954;

 Entrenadors destacats .
  Bejkush Bire;
  Leonidha urri;
  Sknder Ibrahimi;
  Edmond Liaj;

 Futbolistes destacats .

  Nima Nakisa;
  Sokol Kushta;
  Vasil Ruci;
  Mexhit Haxhiu;
  Eqerem Memushi;
  Rrapo Taho;
  Kreshnik ipi;
  Latif Gjondeda;
  Nesti Arapi;
  Leonidha urri;
  Petro Ruci;
  Sknder Ibrahimi;
  Nako Sarai;
  Luan Bire;
  Roland Iljadhi;
  Alfred Ferko;
  Alfred Zijai;
  Viktor Daullja;
  Gjergj Dma;
  Edmond Liaj;
  Spiro urri;
  Agim Bubeqi;
  Ervin Skela;
  Geri ipi;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Flamurtari a UEFA.COM;
 Flamurtari a EUFO.DE;
 Flamurtari a Weltfussball.de;
 Flamurtari a PlayerHistria.com;
 Flamurtari a Transfermarkt.de;
 Federaci Albanesa de Futbol;
 Albania Sport;
 Albania Soccer;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373695" title="David Barral Torres" nonfiltered="4726" processed="4711" dbindex="144786">

David Barral Torres (nascut el 10 de maig de 1983 a Cadis) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373696" title="Insecte bast de l'illa de Lord Howe" nonfiltered="4727" processed="4712" dbindex="144787">


El Dryococelus australis, o insecte bast de l'illa de Lord Howe, s un insecte que es considerava extingit des dels anys vint del segle XX, per que va ser redescobert l'any 2001 (aquest fenomen es coneix amb el nom d'efecte Lltzer). De fet est extingit al seu hbitat ms important, l'illa de Lord Howe, i noms se'n coneix una petita colnia de menys de trenta membres al petit illot de la pirmide de Ball, motiu pel qual se l'ha anomenat "l'insecte ms rar del mn".

 Anatomia i comportament .

Els exemplars adults de l'insecte bast de l'illa de Lord Howe poden arribar a fer fins a 15 centmetres i pesar fins a 25 grams; les femelles sn ms grans que els mascles. Les seves dimensions fan que a vegades se'ls hagi anomenat llagostes de terra o salsitxes amb potes. Sn allargats i amb unes potes robustes; no s estrany que en els mascles la part de dalt de les potes sigui particularment gruixuda. A diferncia de molts fsmids, no tenen ales, per en canvi poden crrer molt rpid.

El comportament d'aquest insecte bast s molt poc habitual en una espcie d'insectes. Els mascles i les femelles formen una mena de cadena: el mascle segueix la femella i les seves activitats depenen del que estigui fent ella. Durant la nit la parella dorm junta, i tres potes del mascle abracen la femella.

Les femelles ponen els ous de manera que pengin de les branques, i es poden obrir fins a nou mesos desprs. Les nimfes al comenament sn d'un verd brillant i sn actives durant el dia, per a mesura que van madurant es tornen negres i es fan nocturnes.

 Histria i conservaci .

Temps enrere els insectes bast eren molt comuns a l'illa de Lord Howe, i es feien servir com a esquer per a la pesca. El 1918  el vaixell de provement Makambo va embarrancar davant de l'illa i de retruc hi va introduir la rata negra, i a partir d'aleshores els insectes bast es van extingir rpidament. L'ltim exemplar es va veure el 1920, i des d'aleshores es va considerar una espcie extingida. 

Als anys seixanta un equip d'alpinistes va visitar la pirmide de Ball, una formaci rocosa a 23 quilmetres al sud de l'illa de Lord Howe; s la formaci rocosa (stack) ms alta i ms isolada del mn. L'illot prcticament no t vegetaci i s molt escarpat, amb un pic que s'ala 562 metres sobre la superfcie del mar. Els alpinistes hi van trobar el cadver d'un insecte bast de l'illa de Lord Howe, i durant els anys segents se'n van trobar ms exemplars morts, per les expedicions per trobar-hi espcimens vius no van reeixir. 

L'any 2001, un equip d'entomlegs i conservacionistes van desembarcar a la pirmide de Ball per radiografiar-ne la flora i fauna, i van descobrir amb sorpresa una poblaci d'insectes bast vivint en un nic arbust de Melaleuca. La poblaci era extremament petita, de noms vint o trenta individus.

L'any 2003 un equip de recerca dels Parcs Nacionals i del Servei de Fauna de Nova Galles del Sud van tornar a la pirmide de Ball i van recollir dues parelles d'insectes bast, una de les quals aniria a un criador privat de Sydney i l'altra al Zoo de Melbourne. Desprs de moltes dificultats, finalment els insectes es van reproduir en captivitat. L'objectiu s aconseguir-ne una poblaci prou nombrosa per reintroduir els insectes bast a l'illa de Lord Howe si tira endavant el projecte per eradicar les rates forasteres. L'any 2006, la poblaci en captivitat era d'uns cinquanta individus i hi havia centenars d'ous esperant el moment d'obrir-se.

 Vegeu tamb .
 Fauna amenaada d'Austrlia;
 Gegantisme insular;

Referncies.
  La base de dades inclou una justificaci que explica per qu les espcies es consideren en perill greu d'extinci.
The Lord Howe Island Phasmid: an extinct species reborn, de David Priddel, al web de la Foundation for National Parks & Wildlife;
Preparing Lord Howe for the reintroduction of the Phasmid, de Carmen Welss, al web de la Foundation for National Parks & Wildlife;
"Sticks and stones", article del Sydney Morning Herald, 18 d'octubre del 2003 (amb una foto).
Giant stick insect rediscovered, notcies de cincia, edici del 14 de febrer del 2001, Australian Broadcasting Corporation.
New Scientist, 15 de juliol del 2006.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373702" title="Sergio Matabuena Delgado" nonfiltered="4728" processed="4713" dbindex="144788">

Sergio Matabuena Delgado (nascut el 12 de febrer de 1979 a Santander) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373708" title="Klubi Sportiv Teuta Durrs" nonfiltered="4729" processed="4714" dbindex="144789">

El Klubi Sportiv Teuta Durrs s un club de futbol albans de la ciutat de Durrs.

 Histria .
1925 : KS Urani;
1927 : SK Durrs;
1930 : KS Teuta Durrs;
1946 : KS Ylli i Kuq Durrs;
1950 : SK Durrs;
1951 : Puna Durrs;
1958 : KS Lokomotiva Durrs;
1991 : KS Teuta Durrs;

 Palmars .
 Lliga albanesa de futbol: 1;
1993-94;

 Segona divisi de la lliga albanesa: 2;
1959, 1961;

 Copa albanesa de futbol: 3 ;
1995, 2000, 2005;

 Futbolistes destacats .







 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Teuta Durrs a UEFA.COM;
Teuta Durrs a EUFO.DE;
Teuta Durrs a Weltfussball.de;
Teuta Durrs a PlayerHistria.com;
Teuta Durrs a Transfermarkt.de;
Teuta Durrs a Soccerpedia;
Albanian Soccer News;
Albania-sport.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373715" title="Masistes" nonfiltered="4730" processed="4715" dbindex="144790">
Masistes fou un prncep aquemnida, fill de Darios I el Gran i germ de Xerxes I de Prsia.

Masistes fou un dels generals del seu germ Xerxes i va participar a la campanya de Grcia (480 i 479 aC). Va tenir un enfrontament amb el seu fill Artintes al que va acusar de covardia. Mentre Masistes lluitava, Xerxes demanava a la dona d'aquest tenir relacions amoroses, per la dona s'hi va negar. Per estar proper a ella Xerxes va casar al seu fill Darios amb la filla de Masistes, Artinte, per desprs Xerxes va preferir a la filla que a la mare i la va agafar com amant. Un vestit que havia brodat la reina Amastris per Xerxes, fou regalada a Artinte, i quan el va portar en pblic l'afer es va descobrir. Amastris es va revenjar fent matar a la mare, la dona de Masistes.

Xerxes en compensaci va oferir a Masistes la ma d'una filla, per Masistes va rebutjar i quan va veure a al seva dona (que havia estat torturada i mutilada) va marxar cap a Bactriana on era strapa, per revoltar-se per fou interceptat per tropes pel cam, i fou executat, junt amb alguns seguidors i els seus tres fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373716" title="Klubi Sportiv Elbasani" nonfiltered="4731" processed="4716" dbindex="144791">

El Klubi Sportiv Elbasani s un club de futbol albans de la ciutat de Elbasan.

 Histria .
Evoluci del nom:
1923 : KF Urani Elbasan, fusi dels clubs Aferdita Elbasan i Perparimi Elbasan;
1932 : KS Skampa Elbasan;
1934 : KS Bashkimi;
1939 : KS Liria;
1945 : KS Bashkimi;
1949 : KS Elbasani;
1950 : Puna Elbasan;
1958 : KS Labinoti Elbasan;
1991 : KS Elbasani;
1997 : KF Elbasani;

 Palmars .
Lliga albanesa de futbol: 2;
1983-84, 2005-06;

Segona divisi de la lliga albanesa: 3;
1933, 1958, 2001-02;

Copa albanesa de futbol: 2 ;
1975, 1992;

Supecopa albanesa de futbol: 1 ;
1992;

 Futbolistes destacats .








 Enllaos externs .
Web oficial;
KS Elbasani a UEFA.COM;
KS Elbasani a EUFO.DE;
KS Elbasani a Weltfussball.de;
KS Elbasani a PlayerHistria.com;
KS Elbasani a Transfermarkt.de;
KS Elbasani a Football-Lineups.com;
KS Elbasani a Soccerpedia;
Albania-sport.com;
Albanian Soccer News;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373719" title="Francisco Jos Maldonado Collante" nonfiltered="4732" processed="4717" dbindex="144792">

Francisco Jos Maldonado Collante (nascut el 2 de juny de 1981 a San Fernando, Cadis) s un futbolista que juga actualment a l'Sporting de Gijn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373723" title="Klubi Sportiv Sknderbeu Kor" nonfiltered="4733" processed="4718" dbindex="144793">

El Klubi Sportiv Sknderbeu Kor s un club de futbol albans de la ciutat de Kor.

 Histria .
Evoluci del nom:
1923: Supresa Kor;
1925: Sknderbeu Kor;
1947: Dinamo Kor;
1950: Kor;
1951: Puna Kor;
1957: Sknderbeu Kor;

 Palmars .
Lliga albanesa de futbol 1: ;
1933;

Segona divisi de la lliga albanesa de futbol 1:
1976;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Albania Sport;
 FutbolliShqiptar.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373729" title="Francisco Javier Vicente Navarro" nonfiltered="4734" processed="4719" dbindex="144794">

Francisco Javier Vicente Navarro, conegut futbolsticament com Javi Navarro, (nascut el 6 de febrer de 1974 a ciutat de Valncia) s un futbolista que juga actualment al Sevilla FC.

Carrera professional.
s un producte de la cantera de joves del Valncia CF, Navarro debut amb el primer equip durant 1993-94 (4 partits) i, desprs d'una temporada de prstec amb el CD Logroes, torn amb poc impacte (0 aparicions entre 1998-2000, encara que va jugar 19 partits amb el Valncia CF que va acabar com el segon finalista a1995-96).

Desprs d'una temporada en Segona Divisi amb l'Elx CF, Navarro sign en juliol del 2001 amb el Sevilla FC, on va procedir a formar un temible centre de la defensa associociant-se amb Pablo Alfaro (entre 2001-06). En mar del 2005, Navarro brutalment impact amb el seu colze en el jugador del Reial Mallorca Juan Arango, deixant al veneol inconscient en el camp.

Desprs d'haver estat un dels jugadors ms importants de tot l'equip del Sevilla durant les conquestes en 2005-07 (dos Copa de la UEFA, una Supercopa d'Europa i una Copa del Rei de futbol), Navarro es va quedar al marge durant gaireb dos anys amb una severa lesi de genoll.

Referncies.


Enllaos externs.
Stats at Liga de Ftbol Profesional ;
National team data ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373730" title="Comparsa del Vidalet" nonfiltered="4735" processed="4720" dbindex="144795">
Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltr, i integrat dins els actes del Carnaval infantil, el dilluns a la tarda t lloc la comparsa del Vidalet: una rua infantil formada per nens, nenes, pares i mares disfressats que recorren els carrers de la vila i es reuneixen a la Plaa de la Vila, on t lloc el Ball del Vidalet.

Antigament, la rua era encapalada pel personatge del Vidalet, un jove buf vestit de vermell i verd que portava l'estendard o pen, darrere del qual desfilaven tots els infants disfressats. L'acte per no evolucion i anar perdent popularitat a finals dels anys 90, fins al punt que el personatge del Vidalet es perd.

A partir de l'any 2006 s'integren a la rua nous personatges i es dona una nova dimensi a la comparsa i al ball, donant molta importncia al factor "paper" (als paperets de colors o confetti, les tires i figures de paper, etc). Els nous personatges representen figures de papiroflxia semblants a ocells, i condueixen uns enginys fantstics que llencen confetti. El Ball del Vidalet passa a anomenar-se Ball del Paperet i el seu punt culminant s una gran pluja de paperets. Es crea tamb una can per a l'acte. Tot i els canvis, la rua o comparsa del Vidalet mant el seu nom.

 Referncies .
 Joan Martorell; illustracions de Pere Mars i Ferrer El Vidalet del Carnaval: una petita histria del Carnaval de Vilanova i la Geltr Vilanova i la Geltr: Ajuntament de Vilanova i la Geltr.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373737" title="Ivica Dragutinovi?" nonfiltered="4736" processed="4721" dbindex="144796">

Ivica Dragutinovi  (en cirlic serbi:                   ; nascut el 13 de novembre de 1975 a Prijepolje) s un futbolista serbi que juga actualment al Sevilla FC.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373739" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4737" processed="4722" dbindex="144797">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es disputaren, com en els anteriors Jocs, quatre proves de vela esportiva. Les proves es realitzaren entre els dies 4 i 12 d'agost al port de la ciutat de Kiel.

Comits participants.
Participaren un total de 174 regatistes, entre ells quatre dones, de 26 comits nacionals diferents:

  Alemanya (14);
  (11);
  (1);
  (3);
  (1);
  Canad (1);
  (7);
  (17);
  (1);

  (12);
  Frana (14);
  Hongria (1);
  Itlia (14);
  Iugoslvia (1);
  (3);
  (14);
  (8);
  (7);

  (3);
  (14);
  (14);
  (6);
  (3);
  (2);
  (1);
  (1);





Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1936;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373742" title="Sbastien Squillaci" nonfiltered="4738" processed="4723" dbindex="144798">

Sbastien Squillaci (nascut l'11 d'agost de 1980 a Tol) s un futbolista francs que juga actualment al Sevilla FC.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373752" title="Aldo Pedro Duscher" nonfiltered="4739" processed="4724" dbindex="144799">

Alvaro 'Aldo' Pedro Duscher (nascut el 22 de mar de 1979 a Esquel) s un futbolista argent que juga actualment al Sevilla FC.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373755" title="Adriano Correia Claro" nonfiltered="4740" processed="4725" dbindex="144800">

Adriano Correia Claro (nascut el 26 d'octubre de 1984 a Curitiba) s un futbolista brasiler que juga actualment al Sevilla FC.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373758" title="Costas del Cataln" nonfiltered="4741" processed="4726" dbindex="144801">

Costas del Cataln (el castell per a Costes del Catal), avui Baltasar Brum, va ser una zona geogrfica i histrica del nord-oest de l'Uruguai, ubicada al departament de Salto (avui departament d'Artigas). 

Encara que no hi ha molta informaci respecte a l'origen del nom, existeix evidncia de poblaci de procedncia catalana cap a la segona meitat del segle XIX. La zona pren el seu nom de la cuchilla (cadenes de turons, a l'Uruguai) del mateix nom. Es trobava prop a l'Arroyo Cataln.

L'expresident de l'Uruguai, Baltasar Brum Rodrguez, va nixer en aquest lloc, al igual que el seu germ Alfeo Brum Rodrguez, que va ser vicepresident del pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373760" title="Ecumenisme" nonfiltered="4742" processed="4727" dbindex="144802">
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que visen major unitat o cooperaci religiosa.

En el seu sentit ms ampli, aquesta unitat o cooperaci pot referir-se a la unitat religiosa mundial; per la defensa d'un sentit major d'espiritualitat compartida entre les tres religions abrahmiques: judaisme, cristianisme i l'islam. Ms generalment, no obstant aix, l'ecumenisme s usat en un sentit ms estricte, referint-se a una major cooperaci entre diferents denominacions religioses d'una nica d'aquestes fes.

La paraula s origina del grec           (oikoumene), que significa el mn habitat, i histricament era usada com una referncia especfica a l'Imperi Rom. Avui, la paraula s usada predominantment per i amb referncies a denominacions i esglsies cristianes separades per la doctrina, histria i practica. Dintre d'aquest context particular, el terme ecumenisme es refereix a la idea d'una unitat cristiana en el sentit literal: que hauria d'existir una nica Esglsia cristiana.

Ecumenisme cristi i pluralisme interreligis.

El ecumenisme cristi, en el sentit estricte a dalt referit, s la promoci de la unitat o cooperaci entre grups religiosos distingits o denominacions de la cristianitat. El ecumenisme cristi es distingeix del pluralisme interreligis. El ecumenisme, en aquest sentit ampli, s denominat pluralisme religis, per distingir-se del ecumenisme dintre d'un moviment de fe. El moviment interreligis lluita per major respecte mutu, tolerncia i cooperaci entre les religions del mn. El ecumenisme com dileg interreligis entre representants de diverses fes, no pretn necessriament reconciliar els seus partidaris en una unitat completa, orgnica, amb alguna altra entitat, per simplement promoure relacions de convivncia millors. Promou la tolerncia, respecte mutu i cooperaci, sigui entre denominacions cristianes, sigui entre la cristianitat i altres fes.

Per a alguns catlics, aix pugues encara assumir l'objectiu de la reconciliaci de tots els quals professen la fe cristiana en una nica organitzaci visible, s a dir, a travs de la uni amb l'Esglsia Catlica Romana.

Per a alguns protestants, la unitat espiritual, i freqentment la unitat sobre els ensenyaments de l'esglsia sobri qestions clau, s el bastant. D'acord amb el teleg luter Edmund Schlink, el ms important en el ecumenisme cristi s que les persones es concentrin fonamentalment en Crist, no en organitzacions d'esglsies separades. En el seu llibre kumenische Dogmatik (1983), ell diu que els cristians que veuen Crist ressuscitat operant en les vides de diversos cristians en diverses esglsies, perceben que la unitat de l'esglsia de Crist mai va ser perduda, per que en comptes d'aix han estat distorsionats i enfosquits per diferents experincies histriques i per miopia espiritual. Ambdues sn superades per la fe renovada en Crist. Fins i tot en aix est la resposta a la seva amoestaci (Joan 17 i tamb Filipencs 2), perqu tots siguin un amb ell i que s'estimin uns als altres com un testimoniatge per al mn. El resultat del mutu reconeixement ser una germanor mundial perceptible, organitzada en una manera histricament nova.

Estant en contra el modern moviment ecumnic est la tradicional Esglsia Ortodoxa, la qual decididament afirma noms haver-hi una sola Esglsia, la qual s la Esglsia Ortodoxa. Aix, teories tals com l'esglsia germana o dos pulmons, sn generalment rebutjades perqu, sota aquest punt de vista, l'Esglsia s teolgicament indivisible. No obstant aix, un important teleg ortodox del segle XIX, Vladimir S. Soloviov, va defensar el ecumenisme i l'any de la seva mort, 1900, va publicar un llibre denominat Tres converses sobre la guerra, el progrs i la fi de la histria mundial, amb una curta narraci sobre l'Anticrist on albira una futura uni de totes les esglsies cristianes.

Organitzacions ecumniques.
 Comunitat Mundial de Budistes;
 Congrs Mundial de Religions tniques;
 Consell Mundial d'Esglsies;
 Congrs Mundial Jueu;
 Federaci Pagana Internacional;
 Lliga Mundial Islmica;
 Parlament de les Religions del Mn;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Comuni completa;
 Divisi del cristianisme;
 Principi de Lund;

Enllaos externs.
 Associaci Unesco per al Dileg Interreligis - AUDIR;
 La gesti de la diversitat de creences en l espai pblic com a contribuci a la cohesi social i la convivncia. a UNESCO.
 Lnies directrius per a una collaboraci progressiva de les Esglsies a Europa;
 Rosa Serrahima i Peter Dettwiler. 100 anys d ecumenisme!;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373761" title="Jess Navas Gonzlez" nonfiltered="4743" processed="4728" dbindex="144803">

Jess Navas Gonzlez (nascut el 21 de novembre de 1985 a Sevilla) s un futbolista que juga actualment al Sevilla FC.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373765" title="Saint-Flix-de-Rieutord" nonfiltered="4744" processed="4729" dbindex="144804">


Saint-Flix-de-Rieutord s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373766" title="Montgut-Plantaurel" nonfiltered="4745" processed="4730" dbindex="144805">


Montgut-Plantaurel s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373767" title="Loubens (Arige)" nonfiltered="4746" processed="4731" dbindex="144806">


Loubens s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373768" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4747" processed="4732" dbindex="144807">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitz una nica competici de waterpolo en categoria masculina.

Comits participants.
Participaren un total de 142 de 16 comits nacionals diferents:

  Alemanya (11);
  (11);
  (9);
  (9);
  Frana (7);
  Hongria (11);
  (8);
  Iugoslvia (7);

  (8);
  Malta (9);
  (9);
  (11);
  (8);
  (10);
  (7);
  (7);





Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Segona ronda.
Passen a segona ronda els dos primers de cada grup:
Grup A



Grup B




Grup C



Grup D



Tercera ronda.
En la nova ordenaci de grups, els equips s'enfronten noms als que no formaven part del seu grup anterior, mantenint per el resultat del partit disputat en la primera ronda per tal de decidir la posici final de grup. Els dos primers de cada grup passen a la ronda final.

Grup 1



Grup 2






Ronda final.
En aquesta ronda s'uniren els quatre equips vencedors de les anteiors eliminatries en un nic grup, jugant contra aquells que encara no havien jugat i mantenint els resultats anteriors per establir la classificaci final. 



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1936;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373770" title="Coussa" nonfiltered="4748" processed="4733" dbindex="144808">


Coussa s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373772" title="Junts per Vila-rodona - Acord Municipal" nonfiltered="4749" processed="4734" dbindex="144809">
Junts per Vila-rodona - Acord Municipal (JXV) s un grup poltic que es va presentar a les eleccions municipals de Vila-rodona per primera vegada al maig de 2007. 

 Eleccions municipals espanyoles del 2007 .

La seva llista estava formada per 9 candidats i 5 suplents. Finalment, JXV form part de l'Ajuntament amb tres regidors.

 Enllaos externs .

 Lloc web a GooglePages;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373773" title="EMC Corporation" nonfiltered="4750" processed="4735" dbindex="144810">
EMC Corporation (NYSE: EMC) s una empresa que integra les llistes Fortune 500 i S&P 500, fabricant de programari, sistemes i emmagatzemament d'informaci per l'administraci. La seu matriu es troba a Hopkinton, Massachusetts, USA. 
EMC desenvolupa productes d'emmagatzemament pel segment empresarial, incls maquinari per RAID i programari per administrar l'emmagatzemament de dades. El seu producte principal es el Symmetrix. La lnia CLARiiON fou adquirida amb l'adquisici de Data General.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373775" title="Allende (Uruguai)" nonfiltered="4751" processed="4736" dbindex="144811">

Allende s un poble del nord de l'Uruguai, ubicat al departament d'Artigas. La seva poblaci aproximada s de 100 habitants. El seu nom t origen en la paraula castellana allende.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373777" title="Nalzen" nonfiltered="4752" processed="4737" dbindex="144812">


Nalzen s un municipi francs, situat al departament d'Arieja i a la regi de Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373778" title="Raoul Walsh" nonfiltered="4753" processed="4738" dbindex="144813">

Raoul Walsh (Nova York, 11 de mar de 1887   Simi Valley, Califrnia, 31 de desembre de 1980) va ser un director de cinema nord-americ. Al llarg de la seva trajectria, va dirigir ms d'un centenar de pellcules dels gneres ms diversos, encara que va destacar sobretot com director de pellcules d'aventures. 

 Carrera . 

Walsh va comenar la seva carrera en el mn de l'espectacle com actor dede teatre en Nova York, i rpidament es va convertir en intrpret cinematogrfic. En 1912 va debutar en la direcci, amb la pellcula Life of Villa, en la qual el revolucionari mexic Pancho Villa es va interpretar a si mateix. Poc desprs dirigiria una seqncia d'altre film molt similar, La vida del general Villa; aquesta vegada, el personatge de Pancho Villa va ser interpretat per Walsh. En 1914 va comenar a treballar com assistent de D.W. Griffith, i va interpretar el paper de l'assass de Lincoln en el clssic El naixement d'una naci (1915). El seu treball amb Griffith va cridar l'atenci de la Fox Film Company (futura 20th Century Fox), que el va contractar aqueix mateix any. Durant la seva poca en el cinema mut, Walsh solia escriure els guions de les seves pellcules, i sovint actuava tamb en elles com protagonista. Destaquen entre les seves obres d'aquesta poca una de les primeres pellcules de gngsters de la histria del cinema, Regeneration (1915), aix com la innovadora i espectacular El lladre de Bagdad, que va ser interpretada per Douglas Fairbanks i Anna May Wong i va tenir un enorme xit.
Bastant inslita en la seva filmografa, en general consagrada al cinema d'acci, s Evangeline (1919), basada en un poema de Longfellow, un dels pocs films de la seva producci amb pretensions artstiques i que no va tenir massa xit de pblic. Moltes de les seves pellcules mudes s'han perdut irremissiblement. 

En els primers dies del sonor va dirigir per a la Fox el western En el vell Arizona (In Old Arizona, 1929), desprs d'haver renunciat al paper de protagonista de Cisco Kid al perdre un ull quan una llebre es va creuar en el seu cam, mentre condua buscant localitzacions per a la pellcula per les carreteres de Nevada. Poc desprs va dirigir, en el western La gran jornada (The Big Trail, 1930) a un llavors desconegut Marion Morrison, a qui Walsh va canviar el seu nom pel de John Wayne. Va continuar treballant per a la Fox fins a 1935, i va passar desprs un curt perode en la Paramount, fins a 1939, any que va ser contractat per Warner Brothers, productora en la romandria fins a 1953 i amb la qual rodaria moltes de les seves obres ms recordades, entre elles diversos clssics del cinema de gngsters, com ara Els violents anys vint (1939) i White Heat (1949), ambdues protagonitzades per James Cagney, i una pellcula d'aventures sobre la vida del general Custer, Van morir amb les botes posades, protagonitzada per Errol Flynn. 

Ja en la dcada de 1950, Walsh va dirigir dues pellcules d'aventures marines protagonitzades per Gregory Peck, El gentilhome dels mars (Captain Horatio Hornblower R.N., 1951) i El mn en les seves mans (The World in His Arms, 1952), i el clssic del cinema de l'Oest Tambors llunyans (Distant Drums, 1951), que va interpretar en el paper protagonista Gary Cooper. Desprs d'expirar el seu contracte amb la Warner, Walsh va continuar dirigint pellcules, entre elles dues amb Clark Gable (The Tall Men (1955) i Un rei per a quatre reines (The King and Four Queens, 1956). 

Es va retirar en 1964, desprs de rodar el seu ltim film, Una trompeta llunyana (A Distant Trumpet, 1964). Walsh va ser un dels fundadors de la Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques. El seu germ va ser l'actor George Walsh. 

Filmografia.

The Pseudo Prodigal (1913), debut com a director;
The Life of General Villa (1914);
Regeneration (1915);
Carmen (1915), amb Theda Bara;
The Woman and the Law (1918), amb Jack Connors, Miriam Cooper i Peggy Hopkins Joyce;
Evangeline (1919);
The Thief of Bagdad (1924), produida per l'estrela Douglas Fairbanks, i presentant a Anna May Wong;
What Price Glory? (1926), el seu silent ms exits;
Sadie Thompson (1928), en la qual va actuar Gloria Swanson;
The Cock-Eyed World (1929);
The Big Trail (1930) amb John Wayne;
The Man Who Came Back (1931) amb Janet Gaynor i Charles Farrell;
The Yellow Ticket (1931) amb Lionel Barrymore i Laurence Olivier;
Wild Girl (1932) amb Charles Farrell, Joan Bennett, Ralph Bellamy, i Eugene Pallette;
The Bowery amb Wallace Beery, George Raft, Fay Wray, i Pert Kelton;
Klondike Annie (1936) amb Mae West i Victor McLaglen;
St. Louis Blues (1939);
The Roaring Twenties (1939) amb James Cagney i Humphrey Bogart;
Dark Command (1940) amb John Wayne, Roy Rogers, i Gabby Hayes;
They Drive by Night (1940) amb George Raft, Ann Sheridan, Ida Lupino, i Humphrey Bogart;
High Sierra (1941) amb Ida Lupino i Humphrey Bogart;
They Died with Their Boots On (1941) amb Errol Flynn i Olivia de Havilland ;
Manpower (1941) amb Edward G. Robinson, Marlene Dietrich, i George Raft ;
Desperate Journey (1942) amb Errol Flynn i Ronald Reagan;
Gentleman Jim (1942) amb Errol Flynn i William Frawley;
Northern Pursuit (1943) amb Errol Flynn;
Objective, Burma! (1945) amb Errol Flynn;
Pursued (1947) amb Robert Mitchum i Teresa Wright;
White Heat (1949) amb James Cagney i Edmond O'Brien;
Colorado Territory (1949), un remake de High Sierra amb Joel McCrea, Virginia Mayo, Dorothy Malone, i Henry Hull;
Montana (1950), amb Errol Flynn;
Captain Horatio Hornblower (1951) amb Gregory Peck i Virginia Mayo;
Distant Drums (1951), en la qual destaquen els seus efectes sonors innovadors;
Blackbeard the Pirate (1952) amb Robert Newton, Linda Darnell i William Bendix;
The World in His Arms (1952) amb Gregory Peck, Ann Blyth i Anthony Quinn;
Gun Fury (1953), amb Donna Reed i Lee Marvin;
A Lion Is in the Streets (1953), amb James Cagney, i Lon Chaney Jr.;
The Lawless Breed (1953);
Saskatchewan (1954);
Battle Cry (1955);
The Tall Men (1955) amb Clark Gable i Jane Russell;
The King and Four Queens (1956) amb Clark Gable i Eleanor Parker;
Band of Angels (1957) amb Clark Gable, Yvonne DeCarlo, i Sidney Portier;
The Sheriff of Fractured Jaw (1958);
The Naked and the Dead (1958), amb Cliff Robertson, basada en l'xit literari de Norman Mailer.
Esther and the King (1960);
Marines, Let's Go (1961);
A Distant Trumpet (1964), darrera pellcula seua;

Walsh tamb va dirigir una pellcula en la qual no va ser acreditat. En The Enforcer, de 1951, va substuir a Bretaigne Windust quan es va posar malalt i va refusar la seua presncia en els ttols de crdit.

 Curiositats .
 Hi ha escenes a les pellcules de Walsh d'esdeveniments que van passar a la seva prpia vida i a la  de la seva famlia: com a nen els seus pares treballaven amb  fams actor de Broadway Edwin Thomas Booth, germ de John Wilkes Booth, que Walsh interpretaria a El Naixement d'una Naci (1915); en They Died with Their Boots On hi ha un actor que realitza un petit paper com a sastre de la cavalleria, que b podria haver estat una referncia al pare de Walsh, que feia uniformes per alts oficials americans (com ara el general Custer), abans d'incorporar-se a Brooks Brothers.

Com el seu contemporani Howard Hawks, Walsh era conegut per mai no deixar que els fets malbarateren una bona histria. Segons Walsh, el 1942, uns quants dies desprs de qu John Barrymore havia mort, Walsh, com a acudit, treia el cos de Barrymore des del mortuori i aconseguia fer seure el cos, vestir-lo elegantment en una cadira a la casa d'Errol Flynn, tot esperant a que l'actor arribs a casa. Aquesta histria -- explicada tant per Flynn com per Walsh en les seves autobiografies -- era discutida pel Gene Fowler, un amic tant de Barrymore com de Flynn. Fowler manifesta en la seva autobiografia que va passar molt de temps durant la nit que se suposava que l'acudit havia ocorregut, al costat del cos de Barrymore al funeral.

Uns anys abans, Barrymore havia enviat una fotografia de si mateix a Walsh, amb ua nota com a As You Like It:Each man in his time plays many different parts. You have played them all.. Walsh va emprar part de la inscripci com a ttol per a la seva autobiografia,Each man in his time publicada per Farrar, Strauss i Giroux al 1974. Leonard Maltin ha descrit el llibre com "ficci que entret amb ocasionals fets que van ser de veres".   

Enllaos externs.

 ;
 Raoul Walsh by Tag Gallagher @ Senses of Cinema       ;
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373782" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 400 metres homes" nonfiltered="4754" processed="4739" dbindex="144814">


La prova dels 400 metres masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 29 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 12 atletes de tres nacions diferents.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) 440 iardes (= 402.34 m)

(**) Aquest rcord es va fer en un estadi amb una pista de 500 metres de circumferncia.

Harry Hillman va establir un nou rcord olmpic amb 49,2".

Resultats.
La cursa fou guanyada clarament per Harry Hillman, el qual va establir un nou rcord olmpic amb 49,2". Es desconeix la posici exacta dels atletes que arribaren entre la 7a i 12a posici, aix com el temps dels atletes a partir de la 4a posici.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373783" title="Macednia (regi)" nonfiltered="4755" processed="4740" dbindex="144815">



La Regi de Macednia s una regi geogrfica d'Europa Sudoriental. Des de fa segles va romandre dividida en diverses regions i nacions. 

Histria. 

Durant l'Edat Mitjana va ser una provncia o thema de l'Imperi Bizant. Durant el segle VI es va produir la immigraci massiva d'eslaus, que van superar demogrficament a les poblacions locals d'orgens iliri, traci i grec. El territori va passar a ser controlat per Bulgria motiu pel qual l'actual idioma i gran part de la cultura eslava macedonia presenta fortes afinitats amb la de Bulgria.

Des del segle XIV es va produir la invasi i ocupaci turca que va incloure al nord de la regi de Macednia en la regi anomenada Rumelia. La dominaci turca es va mantenir fins a fins de segle XIX; entre 1880 i 1912 (i desprs novament en les dues Guerres Mundials) la Macednia eslava va ser disputada per Bulgria i Srbia. Ja des de 1878, Rssia, les victries de la qual van conduir a la creaci del nou estat de Bulgria, va pressionar perqu es cres una "Gran Bulgria" que hagus incls gran part de Macednia. 

En el Congrs de Berln de 1878 les altres potncies li van donar un territori molt ms redut, dividit fins a 1885 entre els principats de Bulgria i Rumelia Oriental. La Macednia eslava va ser posada sota sobirania del regne de Srbia en 1912 i tal situaci es va ratificar al concloure la Primera Guerra Mundial i formar-se la Iugoslvia (Eslavia del Sud). 
Desprs de la Segona Guerra Mundial la Macednia eslava que havia quedat en poder de Srbia va passar a ser una de les repbliques federades d'Iugoslvia, la ms meridional d'aquestes. 

Divisions poltiques.
 
Des de 1991, la regi histrica de Macednia est dividida en : 
 Antiga Repblica Iugoslava de Macednia, pas europeu, tamb denominat Repblica de Macednia. ;
 Macednia Grega o Macednia Egea, provncia grega composta per Macednia occidental, Macednia central i la Macednia oriental i Trcia ;

Parts de la regi histrica de Macednia estan a les actuals Bulgria, Srbia i Albnia. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373787" title="Club Deportivo Castelln 2006/07" nonfiltered="4756" processed="4741" dbindex="144816">
La temporada 2006/07 va ser la 84a de la trajectria del CD Castelln. El club va acabar 14 en la Segona Divisi i va arribar als setzens de final de la Copa del Rei per primer cop des de 1992.


Plantilla. 
Jugadors. 
































Els equips de la Segona divisi espanyola estan limitats a tindre en lel planter un mxim de dos jugadors sense passaport de la Uni Europea. La llista inclou noms el pas d'origen de cada jugador; alguns dels no europeus tenen doble nacionalitat amb algun estat de la UE: 

 Dani Pendn t passaport espanyol  .
 Epiti t la doble nacionalitat espanyola i equatoguineana  .

Altes.
















Baixes.















Estadstiques.



Cos tcnic.
 Entrenador: Pep Mor.
 Segon entrenador: Emili Isiarte;
 Preparador fsic: Jorge Sim.
 Metge: Lus Trrega.
 Fisioteraputa: Ral Larios i Pablo Granell.

Partits.
Pretemporada.


Copa.


Lliga.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373791" title="(2685) Masursky" nonfiltered="4757" processed="4742" dbindex="144817">


L'asteroide 2685 Masursky esta al cintur principal d'asteroides. Va ser descobert per Edward (Ted) Bowell el 1981. Esta anomenat per Harold Masursky (1923-1990), un geleg planetari dels EUA, que va treballar en nombroses missions espacials. 

Poc se sabia sobre Masursky fins que la sonda espacial Cassini, en ruta a Jpiter i Saturn, el va sobrevolar el 23 de gener de 2000. Ats que Cassini va passar l'asteroide a una distncia de 1,6 milions de quilmetres (al voltant de quatre vegades la Terra-Lluna distncia), les imatges van mostrar res ms que un punt. Tanmateix, Cassini va ser capa de determinar la mida de Masursky (aproximadament 15-20 km de dimetre). 

Actualment es considera que Masursky pertany a la familia d'asteroides Eunmia, i que s del tipus S.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373796" title="Adam (nom)" nonfiltered="4758" processed="4743" dbindex="144818">
Adam s un nom propi mascul d'origen hebreu (en hebreu:       Adam).

Etimologia.
El nom propi Adam prov de l'hebreu adamah, que significa "terra", "sl" i el seu significat literal s "home fet de terra vermella".

Entre els jueus s encara un nom propi com, mentre que el seu s bblic l'ha convertit en un nom propi com a moltes llenges que comparteixen l'herncia judeocristiana, que l'han adaptat en major o menor mesura a la seva ortografia i fontica. De la mateixa manera, com que l'islam considera a Adam un dels seus profetes, el nom, en la seva forma rab,     (dam,  dam), s tamb un nom propi entre els musulmans, tot i que poc com.

En molts pasos Adam s tamb un cognom tot i que sovint en formes derivades com Adamo, Adamov, Adamowicz, Adams, Adamski, Addams etc.

Onomstica.

En altres llenges.

Albans: Adami;
Alemany: Adam;
Angls: Adam;
rab:     ( dam);
Aragons:
Armeni: Adam;
Asturi: Adn;
Basc: Adame;
Bret: Adam;
Bosni: Adem;
Blgar:     ;
Castell: Adn;
Dans: Adam;
Eslovac: Adam;
Eslov: Adam;
Esperanto: Adamo;
Estoni: Aadam;
Fins: Aadam;
Francs: Adam;
Gallec: Adn;
Grec:      (Adm);
Hebreu:       (    m);
Hongars: dm;
Islands: Adam;
Itali: Adamo;
Let:  dams;
Litu: Adomas;
Llat: Adam, Adamus;
Neerlands: Adam;
Noruec (bokml/nynorsk) : Adam;
Polons: Adam;
Portugus: Ado;
Romans: Adam;
Rus:     ;
Sard: Admu;
Sicili: Addamu;
Suec: Adam;
Turc: dem;
Txec: Adam;
Ucrans:     ;

Personatges.
Personatges amb Adam com a nom propi.
;

 Adam (n. 1983), nom artstic de Mohd. Aizam Mat Saman, cantant malaisi;
 Adam Adami (1603 o 1610   1663), prevere i diplomtic alemany;
 Adam Afriyie (n. 1965), poltic britnic;
 Adam Afzelius (1750   1837), botnic suec;
 Adam Agius, vocalista del grup australi "Alchemist";
 Adam Aitken (n. 1960), poeta australi;
 Adam d'Ambergau (segle XV), compositor bavars;
 Adam Ant (n. 1954), cantant pop britnic;
 Adam Arkin (n. 1956), director i actor nord-americ;
 Sir Adam Beck (1857   1925), poltic canadenc;
 Adam Browne (n. 1963), escriptor de cincia ficci australi;
 Adam Buxton (n. 1969), presentador de televisi, escriptor i actor britnic;
 Adam Carolla (n. 1964), actor nord-americ;
 Adam Clayton, (n. 1960) baixista d'"U2";
 Adam Copeland (n. 1973), lluitador canadenc;
 Adam Jerzy Czartoryski (1770   1861), lder polons;
 Adam Kazimierz Czartoryski (1734-1823), home d'estat i escriptor polons;
 Adam Duncan, 1st Viscount Duncan of Camperdown (1731 - 1804), almirall britnic;
 Adam Fortunate Eagle o Amabese (n. 1929), activista amerindi;
 Adam von Ebrach (m. 1161), abat i historiador alemany;
 Adam Ferrara, actor i cmic nord-americ;
 Adam de Fulda (c. 1445 - 1540), monjo i compositor de msica alemany;
 Adam Gardner, guitarrista de "Guster";
 Adam Gontier (n. 1978), cantant de "Three Days Grace";
 Adam Green (n. 1981), msic nord-americ;
 Adam de la Halle (segle XIII), trobador;
 Adam Hansen (n. 1981), ciclista australi;
 Adam Hart-Davis (n. 1943), cientfic i presentador de televisi angls;
 Adam Horovitz (n. 1966), lies "Ad-Rock", membres de "Beastie Boys";
 Adam Ingram (n. 1947), poltic escocs;
 Adam Ingram (n. 1951), poltic escocs;
 Adam Jones (n. 1965), guitarrista nord-americ;
 Adam Keller (n. 1955), activista pacifista israeli;
 Adam Adamandy Kocha ski (1631   1700), matemtic polons;
 Adam Kopycinski (1907 - 1982), compositor polons;
 Adam Cardinal Kozlowiecki (1911 - 2007), arquebisbe polons;
 Adam Johann von Krusenstern (1770-1846), navegant rus-estoni d'origen alemany;
 Adam Lazzara (n. 1981), cantant de "Taking Back Sunday";
 Adam Levine (n. 1979), cantant i guitarrista de "Maroon 5";
 Adam Loftus (Archbishop) (1533-1605), arquebisbe irlands;
 Adam Malik (1917 - 1984), tercer vicepresident d'Indonsia;
 Adam Ma ysz (n. 1977), saltador d'esqu polons;
 Adam Michnik (n. 1946), historiador, assagista i periodista polons;
 Adam Mickiewicz (1798   1855), poeta polons;
 Adam Morrison (n. 1984), jugador de bsquet nord-americ;
 Adam Gottlob Oehlenschlger (1779 1850), poeta dans;
 Adam Pearce (n. 1978), lluitador professional nord-americ;
 Adam Petty (1980   2000), corredor de curses de cotxes nord-americ;
 Adam Pine (n. 1976), nadador d'estil lliure i estil papallona australi;
 Adam Putnam (n. 1974), poltic nord-americ;
 Adam Raga Sans (n. 1982), pilot catal de Trial;
 Adam Raphael (n. 1938), periodista angls;
 Adam Rapacki (1909 1970), poltic i diplomtic polons;
 Adam Rickitt (n. 1978), actor angls;
 Adam Ries (1492   1559), matemtic alemany;
 Adam Daniel Rotfeld (n. 1938), ministre d'assumptes exteriors polons;
 Adam Ruckwood (n. 1974), nadador britnic;
 Adam Sandler (n. 1966), actor nord-americ;
 Adam Aleksander Sanguszko (1590 - 1653), noble lituanopolons;
 Adam Schiff (n. 1960), poltic nord-americ;
 Adam Sedgwick (1785 - 1873), geleg britnic;
 Adam Smith (1723-1790), economista i filsof escocs;
 Adam Smith (n. 1965), poltic demcrata nord-americ;
 Adam Strange, superheroi de ficci publicat per DC Comics;
 Adam Teuto (segle XIV), escriptor alemany;
 Adam von Trott zu Solz (1909   1944), jurista i diplomtic alemany;
 Adam Willis Wagnalls (1843 - 1924), editor nord-americ;
 Adam Walker (n. 1987), flautista angls;
 Adam West (n. 1928), actor televisiu nord-americ;
 Adam Yauch (n. 1964), lies "MCA", membre de "Beastie Boys";
 Adam Zamoyski (n. 1949), historiador angls;

Personatges amb Adam com a cognom.
 Adolphe Adam (1803   1856), compositor i crtic musical francs;
 Aim Adam (n. 1913), poltic canadenc;
 Albrecht Adam (1786   1862), pintor alemany;
 Benno Adam (1812 - 1892, Kehlheim), pintor alemany;
 Charles Adam (1780   1853), oficial naval britnic;
 Charles Adam, filsof francs;
 Eugen Adam (1817   1880), pintor alemany;
 Franois Gaspard Balthazar Adam (1710 - 1761), escultor francs;
 Sir Frederick Adam (1781-1853), major escocs;
 Graeme Mercer Adam (1839   1912), autor i editor canadenc;
 Heinrich Adam (1787 - 1862), pintor alemany;
 Helen Adam (1909 - 1993), poeta escocs-nord-americ;
 Jacob Adam (1748 - 1811), austrac;
 James Adam, arquitecte escocs, germ de Robert Adam;
 James Adam, classicista escocs;
 Jean Adam, poeta escocs;
 Jen dm (1896-1982), compositor i pedagog musical hongars;
 Johann Friedrich Adam (m. 1806), botnic rus, desprs conegut com Michael Friedrich Adams;
 John Adam, actor australi;
 John Adam, arquitecte escocs;
 John Adam (1779-1825), administrador britnic a l'ndia;
 Juliette Adam (1836   1936), escriptora francesa;
 Jumaat Haji Adam (n. 1956), botnic;
 Karl Adam (1876 - 1966), teleg catlic alemany;
 Sir Ken Adam (n. 1921), britnic;
 Lambert-Sigisbert Adam (1700   1759), escultor francs;
 Melchior Adam (1575 - 1622), historiador alemany;
 Robert Adam (1728   1792),  arquitecte escocs;
 Roger Adam, enginyer aeronutic francs;
 Stphane Adam (n. 1969), futbolista francs;
 Udi Adam (n. 1959), general israeli;
 Ulrich Adam (n. 1950), poltic alemany;
 William Adam (1689 1748), arquitecte escocs;
 William Adam (1846 1931), paisatgista angls;
 William Adam (1909 1988), malacleg belga;
 William Adam (n. 1917), trompetista nord-americ;
 Yekutiel Adam (1927   1982), general israeli;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373798" title="El tinent Kij" nonfiltered="4759" processed="4744" dbindex="144819">
El tinent Kij s la msica que Serguei Prokfiev va compondre per la pellcula d'Aleksandr Fajntsimmer del 1933. L'any segent va treure la suite de concert (Op. 60) i deu canons per a piano i veu.
 Histria .
L'aire de les terres estrangeres no m'inspira perqu soc rus i no hi ha res ms perjudicial per a mi que viure a l'exili... M'haig de submergir novament en l'atmosfera de la meva terra nadiua...tinc d'escoltar la parla russa i xerrar amb la meva volguda gent. Aix em donar el que em manca, doncs les seves canons sn les meves canons...torno a la llar.

Aix li digu Sergei Prokfiev a un crtic parisenc, el 1933, desprs de romandre 16 anys lluny de la seva terra natal. El compositor ansiejava retornar per raons de melangia, no de poltica.

El retorn de Prokfiev fou una benedicci per la poltica cultural sovitica. El destacat compositor de Rssia, que havia viscut a Occident i havia sigut un  modernista decadent , havia reconegut el  dolent  de llurs costums i havia tornat a la llar, com corresponia. Aparentment, abandon les dissonncies de llurs obres estrangeres en favor d'un estil populista completament apropiat per un artista sovitic.
	
La primera msica que emprengu desprs del retorn a la Uni Sovitica fou pel El tinent Kij, d'Aleksandr Fajntsimmer, basada en una historia satrica de Yuri Tinyanov. L'enginy sarcstic i l'humor sorneguer de la partitura contribueixen considerablement al delicis humor del film. s interessant tenir en conte que la msica del tinent Kij fou utilitzada un quart de segle ms tard en un altre film, la stira britnica The Horse's Mouth, amb l'actuaci de Sir Alec Guinnes.

La msica de El tinent Kij est entre les partitures per a films de ms xit que s'hagin compost mai. Posteriorment Prokfiev cre altres bandes sonores per a films. Llur xit en el mitj provenia del seva total entesa de la relaci que existeix entre la imatge, la caracteritzaci i la msica. El 1940 escriv: 
El cinema s un art jove i molt modern que ofereix al compositor possibilitats noves i fascinants. Aquestes possibilitats han de ser utilitzades per complet. Els compositors deurien fer-les objecte d'estudi, en lloc de limitar-se a escriure la msica i desprs deixar-la a mercs de la gent del cinema. dhuc el tcnic de so ms capa de cap de les maneres pot manejar la msica tant b com el mateix compositor. 	

La historia de El tinent Kij t lloc durant el regnat del tsar Pau I de Rssia, el monarca que abrigava una obsessi que ratllava en la mania per la pompa i la disciplina militar. El personatge de El tinent Kij neix quan el tsar creu haver escoltat per casualitat que alg deia Parutchik Kij (tinent Kij) quan en realitat la frase vertadera era Parutchik je (el tinent, tanmateix...). Com que ning gossa a dir-li al tsar que ha coms un error, el nom del tinent s'incorpora al registre militar. S'ha de forjar una elaborada biografia per l'imaginari Kij. Es falsifiquen llurs antecedents militars i se li inventa una carrera. Rep una missi i es casa. Els creadors de Kij cometen l'error de caracteritzar-lo com un heroi. Quan el tsar s'assabenta de les valentes gestes, insisteix en conixer en Kij. Abans que pugui presentar-se davant del tsar, el tinent s convenientment  mort  en batalla.

 L'obra .

La suite est composta dels segents moviments amb una duraci aproximada de 20 mints:

Naixement de Kij;
Romano;
Noces de Kij;
Troika;
Enterrament de Kij;

El primer moviment de la suite simfnica conta la histria del  naixement  de Kij. El dest militar del personatge est senyalat al principi per una fanfrria distant de cornetes. La marxa pardia que segueix,  que comena amb tambor, piccolo i flauta , suggereix que el seu carcter militar s menys que real, ja que llur vertader naixement es produ en la ment del tsar. Un andante presenta el tema sentimental de Kij (flauta i saxfon).

El segon moviment s un romano, que indica que Kij ha crescut el suficient com per enamorar-se. Prokfiev escriv dues versions d'aquest moviment, una per a orquestra i una per a solo de barton amb acompanyament instrumental. Aquesta ltima versi, el barton canta:

El meu colom gris est ple de dolor. Es queixa dia i nit pel seu;
estimat company que l'abandon, desapareixen de la mirada.
Es posa cada volta ms trist. No para de queixar-se i de gemegar.
Revolta d'una branca a l'altra, escoltant cada so, i cercant;
el seu amic. Digues al teu cor que es mantingui ser, que no sigui;
com una papallona. No temis de mirar a un altra lloc. Digue'm,
perqu no hi hauries de mirar?. Cerca el teu amic en altra lloc.
Que ha decidit el teu cor?. Descansar?. Creus que hi has d'anar ara?.
Calmat, bategant cor. El meu colom gris pateix i plora.

El tercer moviment,  Les noces de Kij , comena amb un cant de benvinguda en els bronzes. La melodia de les noces apareix en la corneta. El vodka sens dubte raja lliurement en aquesta cerimnia de casament, doncs la msica s'abalana de sobte d'una tonalitat inesperada a una altra. El tema de Kij s tocat pel saxfon.

La segent troika descriu un passeig en trineu tirat per tres cavalls, acompanyat per campanes. Novament hi ha una versi alternativa per la veu del barton:  El cor d'una dona s com una taverna: tots els que ho desitgen poden entrar. I aquells que vaguen dia i nit, entren i surten. Vine aqu, dic, i no temis, siguis casat o no. Crido tothom, siguin tmids o agosarats. Vinguin aqu, dic. Tots els que estiguin per ac, que segueixin entrant i sortint. 

El final,  L'enterrament de Kij , recorda els temes dels moviments anteriors doncs l'heroi rememora la seva vida passada. Aquestes melodies estan hbilment superposades. La fanfrria de la corneta retorna com a tancament de la suite.

 Referncies .
 Invitacin a la Msica pag. 558 de l'Editorial VERGARA.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373807" title="Miquel Mas i Mir" nonfiltered="4760" processed="4745" dbindex="144820">
Miquel Mas i Mir (Barcelona, 1931 - El Pont de Bar, 19 de maig del 2008) va ser empresari de l'hosteleria i alcalde del Pont de Bar entre 1995 i 2007.

Nascut a Barcelona, la seva famlia es va traslladar a la Seu d'Urgell en l'any 1936. Anys a venir, en Miquel reg l'"Hotel Mundial" d'aquella poblaci. Desprs de molts anys dedicats a l'hostaleria i a la vida associativa de l'Alt Urgell, volgu implicar-se en el govern municipal del Pont de Bar, on residia. Cap de llista de CiU, guany les eleccions dels anys 1995, 1999 i 2003.

Entre les realitzacions dels seus mandats se'n destaca la restauraci i divulgaci d'elements del patrimoni cultural dels diversos nuclis del municipi, com ara les esglsies d'Aristot, Bar, Castellnou de Carcolze i Toloriu, a ms de la capella de Sant Jaume del llogaret de Sobeig i la torre de l'antiga muralla de Toloriu; grcies als seus coneixements d'ebenisteria, restaur amb les seves mans el mobiliari d'aquests edificis. Altres actuacions del seus consistoris van ser l'habilitaci de les runes dels antics castells del terme com a miradors, aix com la recuperaci de fonts i l'embelliment general dels diversos llocs de la poblaci.

Retirat de l'alcaldia, en el moment de la seva mort regia el restaurant "La taberna  dels Noguers", al Pont de Bar.

 Bibliografia .
 ngel Rubio Fem petar la xerrada La Seu d'Urgell: Edicions Salria, 2007. Recopilaci d'entrevistes a urgellencs, amb una de dedicada a Miquel Mas.

 Enllaos .
 Necrolgica, resum biogrfic i fotografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373810" title="Viaduc des Arts" nonfiltered="4761" processed="4746" dbindex="144821">


El Viaduc des Arts s avui un conjunt de tallers d'oficis artstics reagrupats en una construcci nica a Pars (al 12 districte) que era l'antic viaducte de Pars construt el 1859 per sostenir la via de ferrocarril de la lnia de Vincennes, connectant la Bastilla amb Vincennes, al llarg de l'actual avinguda Daumesnil.

 Histria .

El 1990, la mairie de Paris decideix rehabilitar el lloc deixat i abandonat de feia diversos decennis, renovant cadascuna de les voltes del viaducte de la lnia de Vincennes per tal de transformar-los en nou conservatori parisenc de l'art. El viaducte, fet de maons roses i de pedres tallada, s restaurat per la SEMAEST amb el concurs de l'arquitecte Patrick Berger que tanc cadascuna de les voltes amb grans vidrieres corbades de fusta clara. A sobre, al lloc de l'antiga via de ferrocarril, s'hi condiciona la promenade plante, formant part de la via verda que connecta la Place de la Bastille al Bosc de Vincennes. L'arranjament del Viaduc des Arts s'acaba el 1994. Finalment s'enllesteix per a la implantaci dels diferents tallers, adossats ara al carrer Faubourg-Saint-Antoine, a l'alada de l'artesanat del moble francs.

Cada volta s el lloc d'expressi d'un talent i d'un coneixement, que visible del carrer estant per als vianants, revela una infinitat de gests fascinants amb la seva part de tradici, d'heretatge i d'invenci. L'obra, al ritme de la successi de les voltes, proposa als visitants i als turistes descobrir ms de 50 artesans d'art i creadors originals. Rpidament els parisencs van adoptar aquest antic erm ferroviari per fer-ne un lloc privilegiat dels vagareigs de cap de setmana.

 Llista parcial dels tallers d'art .

 Vertical - Escultures vegetals contempornies .
 Atelier Camille Le Tallec - Decoraci sobre porcellana pintada a m .
 Atelier Fleur d'art Guillet - Creaci de guarniments florals artificials per a l'alta costura, el mn de l'espectacle....;
 Ateliers du Temps Pass - Restauraci de quadres i d'objectes d'art policroms.
 Aurlie Cherell - Creaci de moda femenina en confecci i vestits de nvia .
 Crations Cherif - Creaci i realitzaci de disseny contemporani.
 Atelier Michel Fey - Fundes de mobiliari i daurat sobre cuir.
 Le Bonheur des Dames - Creaci i fabricaci d'obres de brodat.
 Tissus Malhia Kent - Creaci i fabricaci de teixits per a l'alta costura internacional.
 Aisthesis - Ebenisteria artstica, fabricaci i restauraci de mobiliari i objectes d'art.
 Atelier Guigue Locca - Restauraci i creaci de mobles i objectes pintats.
 Verrerie de l'Opra - Creaci d'objectes contemporanis en vidre bufat.
 Roger Lanne Luthier - Creaci i restauraci de violins i violoncels.
 Atelier du cuivre et l'argent - Orfebreria.
 Acadmie du Viaduc des Arts - Taller d'ensenyament artstic.
 Matires - Pintura decorativa i ferreteria artstica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373816" title="Amares" nonfiltered="4762" processed="4747" dbindex="144823">

Amares s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi del Cvado. L'any 2001 tenia 18.521 habitants. Es divideix en 24 freguesies. Limita al nord i nordest amb Terras de Bouro, al sudest amb Vieira do Minho i Pvoa de Lanhoso, al sud amb Braga i al nordoest amb Vila Verde.



Freguesies.
 Amares;
 Barreiros;
 Besteiros;
 Bico;
 Caires;
 Caldelas;
 Carrazedo;
 Dornelas;
 Ferreiros;
 Figueiredo;
 Fiscal;
 Goes;
 Lago;
 Paranhos;
 Paredes Secas;
 Portela;
 Prozelo;
 Rendufe;
 Santa Maria do Bouro;
 Santa Marta do Bouro;
 Sequeiros;
 Seramil;
 Torre;
 Vilela;

Enllaos externs.
Web Municipal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373823" title="Gesti de contingut empresarial" nonfiltered="4763" processed="4748" dbindex="144824">
La gesti de contingut empresarial o ECM (de l'angls Enterprise Content Management) s un conjunt de tecnologies amb la finalitat de capturar, emmagatzemar, preservar i processar continguts i documents relacionats amb els processos organitzatius. Les eines i estrategies ECM permeten la gesti de la informaci inestructurada de una organitzaci.

Vegeu tamb.
Alfresco;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373825" title="Documentum" nonfiltered="4764" processed="4749" dbindex="144825">


Documentum s una plataforma de gesti de contingut empresarial d'EMC Corporation. EMC va adquirir Documentum per 1,7 bilions de dlars el desembre de 2003 constituint una part de la lnia de negoci de continguts i arxivament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373826" title="Ginger Rogers" nonfiltered="4765" processed="4750" dbindex="144826">

Ginger Rogers (Independence, Missouri, 16 de juliol de 1911 - Santa Monica, Califrnia, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant nord-americana i guanyadora d'un Oscar. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pellcules, encara que els seus papers ms recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una srie de deu pellcules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt verstil perqu tant podia interpretar drama com comdia.

La seva mare de fort carcter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escnics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Desprs arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'xit es tant gran que directament ja comena a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia desenfadada. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO ser un punt clau en la seva vida professional, s all on comena a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogrfic mes fams de tots els temps. Es va casar cinc vegades.

Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), The Story of Vernon and Irene Castle (1939), Fifth Avenue Girl (1939), Kitty Foyle (1940), que li valgu l'Oscar d'interpretaci, The Major and the Minor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retir el 1969. 

 Filmografia .


A Day of a Man of Affairs (1929) ;
Campus Sweethearts (1930) ;
A Night in a Dormitory (1930);
Young Man of Manhattan (1930);
The Sap from Syracuse (1930);
Queen High (1930);
Follow the Leader (1930);
Honor Among Lovers (1931);
The Tip-Off (1931);
Suicide Fleet (1931);
Carnival Boat (1932);
The Tenderfoot (1932);
The Thirteenth Guest (1932);
Hat Check Girl (1932);
You Said a Mouthful (1932);
42nd Street (1933);
Broadway Bad (1933);
Gold Diggers of 1933 (1933);
Professional Sweetheart (1933);
Don't Bet on Love (1933);
A Shriek in the Night (1933);
Rafter Romance (1933);
Chance at Heaven (1933);
Sitting Pretty (1933);
Flying Down to Rio (1933) (*) RKO;
Twenty Million Sweethearts (1934);
Upperworld (1934);
Finishing School (1934);
Change of Heart (1934);
The Gay Divorcee (1934) (*) RKO;
Romance in Manhattan (1935);
Roberta (1935) (*);
Star of Midnight (1935);
Barret de copa (1935) (*) RKO;
In Person (1935);
Seguim la flota (1936) (*) RKO;
Swing Time (1936) (*) RKO;
Ritme boig (1937) (*) RKO;
Stage Door (1937);
Vivacious Lady (1938);

Having Wonderful Time (1938);
Carefree (1938) (*) RKO;
The Story of Vernon and Irene Castle (1939) (*) RKO;
Bachelor Mother (1939);
5th Ave Girl (1939);
Primrose Path (1940);
Lucky Partners (1940);
Kitty Foyle (1940);
Tom, Dick and Harry (1941);
Roxie Hart (1942);
Tales of Manhattan (1942);
The Major and the Minor (1942);
Once Upon a Honeymoon (1942);
Tender Comrade (1943);
Lady in the Dark (1944);
I'll Be Seeing You (1944);
Week-End at the Waldorf (1945);
Heartbeat (1946);
Magnificent Doll (1947);
It Had to Be You (1947);
The Barkleys of Broadway (1949) (*) MGM;
Perfect Stranger (1950);
Storm Warning (1951);
The Groom Wore Spurs (1951);
We're Not Married! (1952);
Dreamboat (1952);
Em sento rejovenir (1952);
Forever Female (1953);
Twist of Fate (1954);
Black Widow (1954);
Tight Spot (1955);
The First Traveling Saleslady (1956);
Teenage Rebel (1956);
Oh, Men! Oh, Women! (1957);
The Confession (aka Quick, Let's Get Married i Seven Different Ways)(1964);
Harlow (1965);
George Stevens: A Filmmaker's Journey (1984);

(*): amb Fred Astaire

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373828" title="Barcelos" nonfiltered="4766" processed="4751" dbindex="144827">

Barcelos s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi del Cvado. L'any 2001 tenia 122.096 habitants. T 89 freguesies. Limita al nord amb Viana do Castelo i Ponte de Lima, a l'est amb Vila Verde i Braga, a sudest amb Vila Nova de Famalico, al sudoest amb Pvoa de Varzim i a l'oest amb Esposende.



Freguesies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373829" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="4767" processed="4752" dbindex="144828">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitz, com a esport de demostraci en categoria masculina, una competici de beisbol. Aquesta fou la segona ocasi en que aquest esport form part del programa olmpic, desprs de la seva participaci en els Jocs Olmpics d'estiu de 1912. 

L'exhibici es realitz el dia 12 d'agost de 1936 a l'Estadi Olmpic de Berln davant 90.000 espectadors en un nic partit on hi participaren dos equips, un anomenat U. S. Olympics i l'altre World Champions, amb jugadors provinents dels Estats Units d'Amrica.

Resum de medalles.


Resultats.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373832" title="Lnia orbital (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="4768" processed="4753" dbindex="144829">


La Lnia orbital s un projecte ferroviari definit pel pla d'infraestructures de Catalunya (PITC), pensat cara a un perode a llarg termini (2026), i pel pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC), a ms curt termini (2012). Tant la Lnia orbital com l'Eix Transversal ferroviari sn dos projectes de carcter perimetral que trenquen l'esquema radial que s'ha aplicat fins ara.

La lnia orbital tamb s coneguda com a quart cintur ferroviari i enllaar Vilanova i la Geltr amb Matar mitjanant una parbola de 119 quilmetres que passar per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Peneds. En alguns trams aprofitar vies ja existents, que en l'actualitat opera la companyia Renfe i s'hauran de construir 68 km de vies, dels quals 46 km seran en tnel, i 18 noves estacions.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373834" title="(951) Gaspra" nonfiltered="4769" processed="4754" dbindex="144830">

(951) Gaspra s un asteroide del tipus S. L'rbita es troba a la vora interior del cintur d'asteroides. Presenta una forma triaxial, no simtrica al voltant de l'eix de rotaci.

Va ser descobert per Grigoriy N. Neujamin el 1916 i batejat amb aquest nom en honor a una localitat turstica de la pennsula de Crimea.

Gaspra va ser el primer asteroide fotografiat per una sonda, en concret el 29 d'octubre de 1991 per la Sonda Galileo. Les fotografies revelen l'aspecte "llis" de la superfcie, la qual cosa suggereix que t una capa de regolit de gran gruix. Les roques de la superfcie sn riques en ferro i altres metalls. Aix mateix, hi ha una lleugera variabilitat en l'albedo i en el color relacionada amb el relleu topogrfic.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373836" title="Esposende" nonfiltered="4770" processed="4755" dbindex="144831">

Esposende s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi del Cvado. L'any 2001 tenia 35.148 habitants. Es divideix en 15 freguesies. Limita al nord amb Viana do Castelo, a l'est amb Barcelos, al sud amb Pvoa de Varzim i a l'oest amb l'Oce Atlntic.



Freguesies.
 
 Antas (Esposende);
 Aplia (Esposende);
 Belinho (Esposende);
 Curvos (Esposende);
 Esposende (Esposende);
 Fo (Esposende);
 Fonte Boa (Esposende);
 Forjes (Esposende);
 Gandra (Esposende);
 Gemeses (Esposende);
 Mar (Esposende);
 Marinhas (Esposende);
 Palmeira de Faro (Esposende);
 Rio Tinto (Esposende);
 Vila Ch (Esposende);

Enllaos externs.

http://www.esposendeonline.com/;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373838" title="Terras de Bouro" nonfiltered="4771" processed="4756" dbindex="144832">

Terras de Bouro s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi del Cvado. L'any 2001 tenia 8.350 habitants. Es dividia en 17 freguesies. Limita al nord amb Ponte da Barca i Galcia, a l'est amb Montalegre, al sud amb Vieira do Minho, al sudoest amb Amares i a l'oest amb Vila Verde.



Freguesies.
 Balana;
 Brufe;
 Campo do Gers;
 Carvalheira;
 Chamoim;
 Chorense;
 Cibes;
 Covide;
 Gondoriz;
 Moimenta (Terras de Bouro);
 Monte;
 Ribeira;
 Rio Caldo;
 Souto;
 Valdosende;
 Vilar;
 Vilar da Veiga;

Enllaos externs.
Web Municipal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373840" title="CEIP El Terrall" nonfiltered="4772" processed="4757" dbindex="144833">
El Centre d'Educaci Infantil i Primria el Terrall s un centre educatiu de Castellser, a la comarca de l'Urgell.

 Histria .
La histria del centre comena al 1923, quan s'aprov un projecte per a un nou edifici escolar que substitus les antigues escoles. La construcci, per, no comen fins a desprs de la guerra, a l'any 1946. La construcci fou laboriosa i es dilat uns quants anys, ja que el nou edifici es bastia damunt l'antiga Bassa Bovera de la poblaci, cosa que requer uns fonaments molt profunds; cosa que dificult i encar el nou centre educatiu. L'escola s'acab al 1951, i alumnes i professors l'ocuparen el gener de l'any segent. La construcci, seguint l'esperit de l'poca, separava les dues aules de nens i les dues de nenes en dues escoles independents que compartien un mateix edifici, amb dues portes d'entrada independents i dos patis separats per una tanca. Catorze anys ms tard es remunten els lavabos per a alar-hi una aula per la nounada unitat de prvuls.

En l'any 1971, en implantar-se l'EGB i la coeducaci, s'enderroquen les barreres que separaven els nens dels dos sexes, traient les tanques del pati i l'env de la planta baixa. Tres anys desprs, el 1974, es crea l'Associaci de Pares.

En el perode segent calgu escometre diverses reformes necessries: el 1976 es pos la calefacci a gas-oil, el 1981 es renov el terra de l'edifici i s'aixec una segona aula damunt dels lavabos. Al 1987 es remodela la planta baixa per a fer-hi despatxos i s'assegura i refora l'embigat del primer pis. Es crea el menjador escolar el 1996 i al 1998 es traslladen serveis de la planta baixa a l'ala dreta del collegi.

A l'any 1992 es decideix reanomenar el centre amb el nom tradicional del lloc on estava ubicat, El Terrall, les antigues basses de Castellser, i la Departament d'Ensenyament aprov el nou nom del centre com a CEIP El Terrall. Com a forma de racionalitzaci de recursos, a l'any 1995 es constitueix la ZER ESPERNALLAC, juntament amb els CEIP Sant Bartomeu de Bellmunt i el CEIP Ramon Gombal de Penelles.

La celebraci del cinquantenari del collegi el 2002 apleg tant els antics com els nous alumnes, professors i pares amb diverses activitats adreades a tots. En el 20 de gener del 2006, dia de Sant Sebasti (patr de Castellser), es va inaugurar la remodelaci i ampliaci del centre, que pass a acollir en el seu recinte la llar d'infants municipal.

 Enllaos .
 Plana web del centre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373841" title="Vila Verde" nonfiltered="4773" processed="4758" dbindex="144834">

Vila Verde s un municipi portugus, situat al districte de Braga, a la regi del Nord i a la Subregi del Cvado. L'any 2001 tenia 46.579 habitants. Es divideix en 58 freguesies. Limita al nord amb Ponte da Barca, a l'est amb Terras de Bouro, al sudest amb Amares, al sud amb Braga, a l'oest amb Barcelos i al nordoest amb Ponte de Lima.



Freguesies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373846" title="Atabegs de Yazd" nonfiltered="4774" processed="4759" dbindex="144835">
La dinastia d'atabegs de Yazd fou una famlia de atabegs que va governar a la provncia de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljcides i ms tard dels il-Khan.

La dinastia es va originar quan el sult seljcida Arslan ibn Toghrul va nomenar com a governador militar de Yazd i atabeg de les dues filles menors del darrer kakyida de Yazd (Faramarz ibn Ala al-Dawla Ali, mort a la batalla de Katwan el 1141 sense hereu mascle) del turc Rukn al-Din Sam ibn Langar. Sam era bona persona per mal governant i el bandidatge es va desenvolupar i tot el rere pas va quedar saquejat per les bandes de bandits. Quan tenia 90 anys, el 1193/1194 fou substitut pel seu germ petit Izz al-Din Langar que havia estat governador de Esfahan i Shiraz pels seljcides i que ja devia ser bastant gran, el qual va governar fins el 1207/1208 restablint l'orde a la provncia i fent nombroses construccions a Yazd (fortins, mesquites, banys o hammans, jardins, estacions de caravanes i altres).

El va succeir el seu fill Vardanruz que va regnar del 1207/1208 al 1218/1219, dels qual no se sap gaireb res per que ben segur va ser tributari d'Ala al-Din Muhammad de Khwarizm. A la seva mort s'entra en un perode fosc. Apareixen esmentats tres membres de la dinastia: el seu cos Ala al-Dawla Ata Khan, fill de Rukn al-Din Sam ibn Langar, esmentat en aquesta poca com a "senyor de Yazd" i del que s'indica que va morir al servei del khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti en un combat contra els mongols prop d'Esfahan el 1228; Muizz al-Din Kay Kayus, fill d'Izz al Din Langar; i Muyhi al-Din, tamb fill d'Izz al Din Langar; no se sap quin dels tres fou atabeg, es possible que el tercer descrit com home d'un carcter molt religis. 

En un moment donat apareix com atabeg un altra fill d'Izz al Din Langar, de nom Isfahsalar Abu Mansur, anomenat Kutb al-Din. Alguns autors pensen que en realitat fou directament successor de Vardanruz el 1218/1219, del que s'assenyalen nombroses construccions (viles, mausoleus, un bazar, etc...). Va intentar tenir bones relacions amb els sultans kara khitai de Kirman, i el seu fill Mahmud Shah es va casar amb Yakut Torkhan, filla del fundador de la dinastia kara khitai del Kirman Burak Hadjib Kutlugh Sultan; un altra filla d'aquest darrer ja s'havia casar anteriorment amb Muyhi al-Din, possible atabeg. Mahmud Shah va succeir al seu pare el 1228/1229, per va tractar d'usurpar la dot de la seva dona i segurament per aix no fou ben tractat pels successors del seu sogre que en la seva presncia el tractaven "com un nen davant el pare". Durant el regnat de Mahmud Shah, Yazd fou la base principal des de la que el fill de Burak, Rukn al-Din Abu l-Muzaffar Kutlug Sultan (Khwadja Djuk) va obtenir el sultanat de Kirman. 

Mahmud Shah va governar mxim tretze anys (1228/1229 a 1241/1242 encara que una font diu que va morir el 1239/1240 i el va succeir Salghur Shah, segurament el seu fill. El gran khan Ogodei, al que Salghur havia enviat regals, va autoritzar la seva investidura i va enviar un diploma. Va governar poc temps i el va succeir el seu fill Taga Shah, tamb un afamat constructor que va regnar fins el 1271/1272. El va succeir el seu fill Ala al-Dawla va governar fins que va morir de malaltia el 1274/1275

Va pujar al tron el seu germ Yusuf Shah. Va ofendre als amirs del Il-khan Ghazan quan va enviar regals al khan i no als emirs: Ghazan li va enviar al amir Yasudor per recaptar tres anys endarrerits del impost inmibiliari del kharadj i no va acceptar fer el pagament; tamb li va ordenar anar a la cort per ser confirmat en el crrec i no hi va voler anar. Yasudor i els seus homes no van poder entrar a Yazd per orde de l'atabeg i estaven acampats a la rodalia quan foren atacats per sorpresa per Yusuf Shah. Yasudor va morir jut amb bona part dels seus homes, i la dona i fills de l'amir van caure presoners. Ghazan va enviar llavors un altra amir, Muhammad Idadji o Idaji amb 30000 cavallers des de Esfahan. Yusuf llavors va fugir amb la dona de Yasudor i els fills cap al Sistan, fora de l'abast de l'amir. 

Idadji va respectar a la poblaci de Yazd per va annexionar el territori directament als dominis del Il-khan, sota un daruqa nomenat per Ghazan. Segons el historiador Muini, Yusuf fou capturat al Khurasan i portat davant Ghazan a Tabriz, i finalment fou perdonat, per desprs va refusar a acompanyar al khan a la campanya de Sria (1299) i fou executat; el mateix Muini diu que va deixar dos fills, Ala al-Dawla i Salghur Shah, que van morir conm atabegs a Yazd per en moments en que havien caigut en desgracia (1318)

Futurs descendents foren simples pagesos.

 Llista d'atabegs.
Rukn al-Din Sam ibn Langar 1142-1193/1194;
Izz al-Din Langar 1193/1194-1207/1208;
Vardanruz 1207/1208-1218/1219;
Muyhi al-Din 1218/1219-?
Izz al Din Langar ?-1228/1229;
Mahmud Shah 1228/1229-1241/1242;
Salghur Shah I 1241-1242;
Taga Shah 1242-1271/1272;
Ala al-Dawla I 1271/1272-1274/1275;
Yusuf Shah 1274/1275-vers 1290;
Annexi vers 1290-1298;
Ala al Dawla II vers 1298-?
Salghur Shah I  ?-1318;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373853" title="Yacot" nonfiltered="4775" processed="4760" dbindex="144836">

Yacot s un poble del nord de l'Uruguai, ubicat al departament d'Artigas. La seva poblaci aproximada s de 80 habitants. El seu nom s d'origen guaran. Es troba sobre la frontera amb el Brasil. 

Referncies.


Enllaos externs.
Mapa de Yacot a Maplandia.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373854" title="Lmit de Hayflick" nonfiltered="4776" processed="4761" dbindex="144837">
El lmit de Hayflick s el nombre de vegades que una cllula es pot dividir abans d'aturar-se degut al fet que el telmer assoleix una llargada crtica..

Fou descobert per Leonard Hayflick el 1965, de la Universitat de Califrnia, San Francisco (UCSF), quan demostr que cllules humanes  normals en un cultiu cellular es divideixen unes 52 vegades en una atmosfera d'un 20% d'oxigen (aire prcticament normal) o 70 vegades en una atmosfera d'un 3% d'oxigen (que equival a les condicions internes dels humans). Aleshores entren en una fase d'envelliment (refutant l'afirmaci d'Alexis Carrel que les cllules normals sn immortals). Cada mitosi escura l'apndix telomric de l'ADN de la cllula, fent avanar un "compte enrere" per cada cpia posterior de la cllula. Les cllules d'alguns organismes eviten el lmit de Hayflick grcies a l'allargament telomric; en sn exemples algunes aus marines longeves, les cllules de les quals sn tcnicament immortals.

Es creu que aquest mecanisme evolucion principalment per a protegir el cos evitant la creaci de cllules potencialment canceroses. A causa de la manera fragmentada en qu es replica ADN, una cllula amb un telmer molt curt pot provocar una estabilitat genmica quan les protenes que haurien d'estar al telmer no seran capaces d'unir-s'hi i seran marcades com a trencament de la doble cadena d'ADN, possiblement causant un cncer.

Moltes cllules mare no estan afectades pel lmit de Hayflick, car no estan diferenciades. Existeixen en tots els teixits i poden continuar reproduint-se durant tota la vida de l'organisme. Per a evitar la barrera, les cllules que necessiten continuar dividint-se expressen l'enzim telomerasa o utilitzen el mecanisme d'allargament alternatiu dels telmers. Aquests tamb sn els mtodes que utilitzen les cllules canceroses per a dividir-se sense inhibici.

El lmit de Hayflick normal de les cllules d'organismes no humans varia, i n'afecta la longevitat.

La carnosina pot augmentar el lmit de Hayflick en fibroblasts humans.. Sembla que tamb redueix el ritme d'escurament dels telmers.

Referncies.


Vegeu tamb.
Apoptosi;
Immortalitat biolgica;
Cllules HeLa;

Enllaos externs.
Immortalitat cellular i cncer ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373857" title="Hilit" nonfiltered="4777" processed="4762" dbindex="144838">


Els hilits (Hyolitha) sn animals enigmtics amb petites closques cniques de l'era paleozoica.

Morfologia de la closca.
Les closques calcries tenen una cobertura (opercle) i dos suports corbats coneguts com a helens. La majoria mesuren entre un i quatre centmetres de llarg i el seu tall de secci s triangular o ellptic. Algunes espcies tenen anells o ratlles.

Taxonomia i ecologia.
Com que els hilits estan extingits i no s'assemblen de manera evident a cap grup vivent, s incert amb quin grup modern estan ms estretament relacionats. Alguns autors els tracten com a molluscs, per hi ha un acord general que aquest argument no t gaire fora. Les restes fssils d'un intest corbat i regirat presenten una certa semblana amb l'intest dels cucs sipnculs.

Malgrat el fet que les closques d'hilits sn uns fssils bastant comuns, gaireb no se sap res sobre la seva ascendncia i estructures internes. Eren bviament bntics (vivien al fons mar), i hi ha proves que eren carnvors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373859" title="Cicle biogeoqumic" nonfiltered="4778" processed="4763" dbindex="144839">
En ecologia i cincies de la Terra, un cicle biogeoqumic s un circuit o ruta per la qual un element qumic o molcula es mou a travs tant dels components bitics ("bio-") i abitics ("geo-") d'un ecosistema. En efecte, l'element s reciclat, tot i que en alguns llocs hi poden haver indrets (anomenats "reserves") on l'element s acumulat o conservat durant un perode llarg de temps. Els elements, compostos qumics i altres formes de la matria passen d'un organisme a l'altre i d'una part de la biosfera a l'altra per mitj dels cicles biogeoqumics.

Tots els elements qumics que apareixen en els organismes formen part dels cicles biogeoqumics. A ms de formar part dels ssers vius, aquests elements qumics tamb passen per components abitics dels ecosistemes com ara l'aigua (hidrosfera), la terra (litosfera) i l'aire (atmosfera); els components vivents del planeta sn denominats collectivament com a biosfera. Tots els productes qumics, nutrients o elements (com ara el carboni, el nitrogen, l'oxigen i el fsfor) que els ssers vius utilitzen en una ecosistema funcionen en un sistema tancat, cosa que es refereix al fet que aquestes substncies sn reciclades en lloc de ser perdudes i creades constantment, com s el cas en un sistema obert. L'energia d'un ecosistema funciona en un sistema obert; el Sol dna constantment al planeta energia en forma de llum, que s eventualment utilitzada i perduda en forma de calor a travs dels nivells trfics d'una xarxa trfica.

La Terra no t un subministrament constant de substncies qumiques com s el cas de la llum; noms t els que la formaren, i l'nica manera d'obtenir ms substncies qumiques o nutrients s de l'arribada ocasional de meteorits de l'espai exterior. Com que les substncies qumiques funcionen en un sistema tancat i no poden se perduts i creats, aquestes substncies han de ser reciclades en tots els processos de la Terra que utilitzen aquestes substncies qumiques o elements. Aquests cicles inclouen tant la biosfera vivent, com la litosfera, atmosfera i hidrosfera no vivents. El terme "biogeoqumic" pren els seus prefixos d'aquests cicles: bio es refereix a la biosfera, geo es refereix collectivament a la litosfera, atmosfera i hidrosfera, i qumic es refereix, evidentment, a les substncies qumiques que passen aquest cicle.

En ocasions, aquestes substncies romanen perodes llargs de temps en un indret. Aquest lloc rep el nom de reserva, i inclou coses com ara els dipsits de carb que emmagatzemen carboni durant perodes llargs de temps. Quan les substncies noms queden emmagatzemades durant un perode curt de temps, es diu que estan en pous d'intercanvi. En general, les reserves sn components abitics, mentre que els pous d'intercanvi sn components bitics. Els exemples de pous d'intercanvi inclouen les plantes i els animals, que utilitzen temporalment carboni als seus sistemes i desprs l'alliberen a l'aire o el medi que els envolta. El carboni roman un temps relativament curt a les plantes i els animals en comparaci amb els dipsits de carb. La quantitat de temps que roman una substncia en un indret rep el nom de residncia. Els cicles biogeoqumics ms ben coneguts i importants inclouen el cicle del carboni, el cicle del nitrogen, el cicle del fsfor i el cicle de l'aigua. Hi ha molts cicles biogeoqumics que actualment estan sent estudiats per primer cop, car el canvi climtic i l'impacte hum estan canviant drsticament la velocitat, intensitat i equilibri d'aquests cicles relativament desconeguts. Aquests cicles biogeoqumics que comencen a ser estudiats inclouen el cicle del mercuri i el cicle de l'atrazina, causat pels humans.

Els cicles biogeoqumics sempre impliquen estats d'equilibri: un equilibri en el cicle de l'element entre components. Tanmateix, l'equilibri general pot implicar components distributs a escala global.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373862" title="Esposalles al monestir" nonfiltered="4779" processed="4764" dbindex="144840">

Esposalles al monestir s la sisena pera de Serguei Prokfiev, de les vuit que va compondre.  El llibret rus va ser obra del compositor i de Mira Mendelson, basat en el llibret de Richard Brinsley Sheridan per a la ballad opera The Duenna, de Thomas Linley el Jove.

Prokfiev va comenar a treballar-hi l'any 1940, i l'obra s'estava assajant aquell mateix any quan l'esclat de la Segona Guerra Mundial va aturar la producci de l'pera. L'estrena no va tenir lloc fins el 3 de novembre de 1946, al Teatre Krov, sota la direcci de Boris Khaikin.

Es tracta d'una pera cmica, sense cap tipus de crtica o referncia social o poltica, llevat de l'escena dels frares borratxos, proablement degut a qu va ser composta sota el rgim sovitic.

En anys recents s'ha representat l'any 1989 al Wexford Festival, l'any 2006 al Festival de Glyndebournei el 2008 al Palau de les Arts de Valncia.

Sinopsi.

Lloc: Sevilla;
Acte 1.
Escena 1
Don Jerom vol que la seua filla Louisa es case amb Mendoza, un ric venedor de peix a canvi de compartir els negocis. Per ella estima Antonio, un jove pobre per noble d'esperit.  Don Ferdinand, el fill de Don Jerom i jove amb tendncia a la gelosia vol casar-se amb Clara d'Almansa, la qual es prcticament una ostatge de la seua madrastra. Antonio apareix sota el balc de Louisa li li canta una serenata, davant de la desesperaci de Ferdinand, a qui no cau massa b Antonio perqu abans va pretendir Clara. No obstant finalment s'acontenta, perqu mentre Antonio estiga sota el balc de la seua germana no amonar Clara.

Acte 2.
Escena 2
Louisa i la seua Ama planegen enganyar Don Jerom per a aconseguir que la primera es case amb Antonio i la segona amb Mendoza. Apareix Don Jerom acompanyat pel seu fill i s'hi produeix una baralla entre pare, fill i filla perqu aquests darrers s'oposen al matrimoni de Louise amb Mendoza. Don Jerom tanca la seua filla a una habitaci i desprs sorprn l'Ama amb una carta d'amor d'Antonio, adreada a la seua filla, el que acaba de rematar el seu enuig. L'Ama i Louisa s'intercanvien la roba, de manera que la jove aconsegueix fugir de casa.

Escena 3
Al port de Sevilla es troben Louisa disfressada d'ama i Clara, que ha aconseguit fugir de casa amb l'ajuda de Ferdinand, amb el qual est empipada perqu tot i que va proporcionar-li la clau per a escapolir-se de la seua madrastra, va comprometre-la en irrompre de nit a la seua cambra. Clara es troba confusa, i decideix refugiar-se al convent de Santa Clara. Louisa adverteix la presncia de Mendoza i se li ocorre un nou embolic: com ell encara no la coneix, Louisa es fa passar per Clara i li demana ajuda per a recuperar al seu estimat Antonio. Mendoza que coneix l'antiga atracci que Antonio sentia per Louisa, accepta d'ajudar-la amb l'ojectiu de desfer-se del seu rival.

Escena 4
Mendoza visita la casa de Don Jerom amb la intenci de conixer la seua futura esposa. La criada Lauretta comunica a Don Jerom i a Mendoza que Louisa noms accedir a veure Mendoza si son pare no hi s present. Don Jerom accedeix a absentarse, i l'ama (disfressada com Louisa) fa la seua entrada, davant d'un decepcionat Mendoza, sorprs pel fet que la seua promesa no siga tan jove i bella com ell hauria esperat. No obstant aix, l'ama aconsegueix encandilar Mendoza, i el conven que la segreste aquella mateixa nit, perqu ella s'estima ms un casament de tipus romntic i secret. En entrar Don Jerom, l'ama se'n va, i els dos homes decideixen seguir endavant amb el seu pla.

Acte 3.
Escena 5
A casa de Mendoza, Louisa (fent-se passar per Clara) i l'amic de Mendoza, Don Carlos, esperen que Mendoza arribe amb Antonio. Noms arribar, Antonio manifesta la seua sorpresa pel fet que Clara encara l'estime, i diu que no vol cap relaci amb ella er no trair el seu amic Ferdinand. Per Mendoza i Don Carlos l'espenten dins de la cambra. Els dos amants mostren el seu content per retrobar-se, mentre que Mendoza, guaitant pel pany, canta la seua suposada victria.

Escena 6
Don Jerom es mostra sorprs pel fet que la seua filla haja fugit amb Mendoza. En rebre un missatge d'aquest demanant-li que benesca l'enlla hi accedeix. Arriba un jovenet amb un missatge de Louisa, pel qual demana al pare que li permeta de casar-se amb l'home a qui estima. Don Jerom, tot i estranyar-se d'aquest missatge repetit, tramet de nou el seu consentiment.

Escena 7
Louisa aplega al convent Santa Caterina i es troba amb Clara, vestida de monja. Hi arriba Antonio, i poc desprs el jovenet amb la benedicci de Don Jerom. La parella s'afanya a preparar el casament. De sobte arriba Antonio, i conversa am Clara sense reconixer-la. Amb un atac de gelosia surt darrere de Ferdinand i Louisa, en confondre aquesta amb Clara. Aquesta, davant de la gelosia del seu estimat s'adona de l'amor que ell sent per ella i tamb surt darrere del grup.

Acte 4.
Escena 8
En un monestir un grup de monjos beuen vi fins a emborratxar-se. En sentir picar a la porta es posen a entonar un salm, tractant de dissimular. Entren Mendoza i Antonio, que demanen celebrar un doble casament. Apareix un enfurismat Ferdinand, i repta Antonio a un duel. Per l'aparici de Clara, tot just a temps, evita el fatal enfrontament. Aprofitant que Mendoza ha eixit, el mossn celebra dos casaments: el de Louisa amb Antonio, i el de Clara amb Ferdinand.

Escena 9
Mendoza, en companyia de la suposada Louisa (en realitat l'ama) arriba a casa de Don Jerom. Aquest, tot emocionat vol abraar la seua filla, per s'adona que es tracta de l'ama. De sobte irrompen les dues parelles de novenans perqu Don Jerom els benesca. Mendoza s'adona del cruel engany. Maleeix tothom i se'n va enfurismat, per la fidel ama se'n va darrere d'ell. Sol amb els seus fills Don Jerom es resigna amb la situaci, tot pensant que almenys el seu fill mascle s'ha casat amb una dama d'elevada posici. 



Instrumentaci.


Instruments de fusta
Flaut;
2 Flautes;
2 Obos;
Corn angls;
2 Clarinets;
Clarinet baix;
2 Fagots;
Contrafagot;

Instruments de metall
4 Trompes;
3 Trompetes;
3 Trombons;
Tuba;
Percussi
Timbales;
Bombo;

Percussi cont.
Caixa;
Plats;
Triangle  ;
Pandereta;
Gong;
Maraques;
Caixa xinesa;

Instruments de corda
Arpa;
1ers i 2ons Violins;
Violes;
Violoncels;
Contrabaixos;


Enregistraments selectes.


Nit d'estiu.
Prokfiev va extraure una suite simfnica de la seua pera, amb el ttol de Nit d'estiu, Op. 123).

Moviments.
La suite t una durada d'al voltant de 20 minuts, i compta amb cinc moviments:
Introducci: Moderato, ma con brio;
Serenata: Adagio;
Minuet;
Somnis (Nocturn): Andante tranquillo;
Dansa: Allegretto;

Enregistraments de Nit d'estiu.


Referncies.


Enllaos externs.
 Esposalles al monestir a prokofiev.org;
 Nit d'estiu a prokofiev.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373864" title="George Edward Fox" nonfiltered="4780" processed="4765" dbindex="144841">
El Professor George Edward Fox (nascut el 17 de desembre del 1945) s un investigador de la Universitat de Houston. Fou un codescobridor dels arqueobacteris (el tercer domini de la vida) i del concepte del progenot com a entitat primordial, juntament amb Carl Woese, a principis de la dcada del 1970. Treballant amb Woese, fou un pioner de l's de l'anlisi comparativa per apredir l'estructura secundria de l'ARN. Utilitzant l'anlisi comparativa, tamb reconegu les limitacions que podien oferir les seqncies d'ARN a l'hora d'identificar espcies estretament relacionades.  La seva investigaci se centra en comprendre l'evoluci primerenca de la vida. Afirma que un dels components ms primerencs del mecanisme gentic que aparegu en una forma semblant a la del seu equivalent modern fou el ribosoma. La seva investigaci s'implica activament en la recerca de biosignatures a Mart.

Fox reb el seu Bachelor of Arts de la Universitat de Syracuse el 1967, i complet el seu Ph.D a la mateixa universitat el 174. Ambds foren en enginyeria qumica. Entre 1973 i 1977, fou un soci investigador amb Carl Woese a la Universitat d'Illinois. Esdevingu professor ajudant de Cincies Bioqumiques i Biofsiques a la Universitat de Houston el 1977; esdevingu professor principal el 1986.

Fox s un Gold Life Master de l'ACBL i ha estat membre de l'USCF durant ms de cinquanta anys.

Guardons.
Professorat John & Rebecca Moores, 2006-2011;
 Elegit membre de l'Institut Americ d'Enginyeria Mdica i Biolgica, 2002;
Elegit membre de l'Associaci Americana per l'Aven de la Cincia, 1995;
Elegit membre de l'Acadmia Americana de Microbiologia, 1994;

Referncies.
 Woese C, Magrum L, Fox G (1978). "Archaebacteria.". J Mol Evol 11 (3): 245-51. PMID 691075. ;
 Woese C, Fox G (1977). "Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms.". Proc Natl Acad Sci U S A 74 (11): 5088-90. PMID 270744.
 Fox G, Woese C (1975). "5S rRNA Secondary Structure." Nature 256 : 505 507.
 Fox G, Wisotzkey J, Jurtshuk P (1992) "How close is close:16S rRNA sequence identity may not be sufficient to guarantee species identity." Int J Syst Bacteriol 42: 166-160.

Enllaos externs.
La pgina web de Fox al web de la Universitat de Houston ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373868" title="Virus ARN bicatenari" nonfiltered="4781" processed="4766" dbindex="144842">

Els virus ARN bicatenari (dsRNA) sn un grup divers de virus que varien molt quant a l'hoste (humans, animals, plantes, fongs i bacteris), nombre de segments genmics (d'un a dotze) i organitzaci de virions (nombre-T, capes de la cpsida o torretes). Els membres d'aquest grup inclouen els rotavirus, coneguts globalment com a una causa habitual de la gastroenteritis en infants, o el virus de la llengua blava, un patogen del bestiar bov i ov amb un impacte sobre l'economia.

Els virus amb genomes d'ARN bicatenari sn actualment classificats en sis famlies: les dels reovrids, els birnavrids, els totivrids, els partitivrids, els hipovrids i els cistovrids. D'aquestes sis famlies, la dels reovrids s la ms gran i ms diversa en termes de varietat d'hostes.

En els ltims anys s'ha aconseguit dissenyar noves estratgies o agents antivrics basats en l'assemblatge de les partcules d'aquests virus, les seves interaccions amb les cllules, i la partenognesi vrica.

Vegeu tamb.
 Virus d'ARN;
 Classificaci dels virus;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373874" title="Tinam" nonfiltered="4782" processed="4767" dbindex="144843">

Els tinams (Tinamiformes) sn un ordre d'ocells palegnats que noms cont una famlia, la dels tinmids (Tinamidae). Sn ocells d'aparena gallincia, endmiques del neotrpic. La seva distribuci  s'estn des de Mxic fins a la Patagnia, i fins i tot viuen als Andes a fins a 4.800 metres d'altitud. Formen un dels grups d'ocells ms antics del continent amrica, amb un registre fssil que s'origina al Mioc de l'Argentina.

S'alimenten principalment de llavors. A diferncia de la majoria dels ocells, la incubaci i la cria dels nounats s una tasca exclusiva dels mascles. Una altra caracterstica s el domini del sexe femen i la monogmia. Sn les femelles les que defineixen territoris, els conserven, i sn elles les que atreuen i competeixen pels mascles que les fecundaran I, un cop fet aix, covaran els seus ous i tindran cura de la seva descendncia. Existeixen 47 espcies de tinmids, dividides en nou gneres.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373877" title="Karl Grobben" nonfiltered="4783" processed="4768" dbindex="144844">

Karl Grobben (escrit en ocasions com a Carl Grobben) fou un bileg austrac, nascut el 27 d'agost del 1854 a Brno i mort el 13 d'abril del 1945 a Salzburg. Es gradu a la Universitat de Viena, on treballaria ms endavant, especialitzant-se en els molluscs i crustacis. Tamb fou l'editor d'una nova edici del Lehrbuch der Zoologie (Manual de Zoologia) de Carl Friedrich Wilhelm Claus. Encuny els termes protstom i deuterstom.

Alguns txons definits per Grobben.
Eumalacostraca Grobben, 1892;
Sagittidae Claus & Grobben, 1905;
Sagittoidea Claus & Grobben, 1905;
Protostomia Grobben, 1908;
Deuterostomia Grobben, 1908;

Alguns txons anomenats en el seu honor.
Gerbillus grobbeni Klaptocz, 1909;
Sphaerophthalmus grobbeni Spandl, 1923;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373883" title="Paleontologia dels vertebrats" nonfiltered="4784" processed="4769" dbindex="144845">
La paleontologia dels vertebrats intenta esbrinar el comportament, reproducci i aparena dels animals vertebrats extingits per mitj de l'estudi de les seves restes fossilitzades. Tamb intenta connectar en la lnia cronolgica de l'evoluci els animals del passat amb els seus parents moderns.

El registre fssil mostra clarament el progrs evolutiu des dels primers vertebrats aqutics fins els mamfers. Els vertebrats fssils ms antics coneguts eren peixos amb una gruixuda armadura descoberts en roques del perode Ordovici, d'entre fa 500 i 430 milions d'anys. El perode Devoni (395-345 milions d'anys) fou el testimoni dels canvis que permeteren a uns primitius peixos capaos de respirar aire romandre a la terra ferma tant de temps com vulguessin, esdevenint aix els primers vertebrats terrestres, els amfibis.

Els amfibis desenvoluparen formes de reproducci i locomoci i un metabolisme ms adaptat per la vida exclusivament a la terra, esdevenint ms reptilians. Els rptils autntics aparegueren al perode Carbonfer (345-280 milions d'anys).

Els canvis i adaptacions a la dieta i la geografia per part dels rptils queden marcats al registre fssil de les diferents formes de terpsids. Els mamfers autntics aparegueren al perode Trisic (225-190 milions d'anys), aproximadament al mateix temps que els dinosaures, que tamb s'originaren del llinatge reptili.

Els ocells aparegueren al perode Jurssic (190-136 milions d'anys), el resultat dels intents dels dinosaures per a adaptar-se al seu mn en canvi constant.

Una de les persones que contribu a descobrir aquest progrs fou el zoleg francs Georges Cuvier (1769-1832), que s'adon que els fssils trobats en estrats rocosos ms antics diferien significativament dels fssil ms recents o dels animals moderns. Public els seus descobriments el 1821 I, tot i que rebutj fermament l'evoluci, el seu treball demostr l'aleshores hertica teoria de l'extinci de les espcies.

Tanmateix, la paleontologia s'inici realment amb la publicaci de Recherches sur les poissons fossils (1833-1843) del naturalista sus Louis Agassiz (1807-1873). Estudi, descrigu i llist centenars d'espcies de peixos fssils, iniciant l'estudi seris de la vida dels animals extingits.

En temps moderns, s'ha dit que Alfred Romer (1894-1973) escrigu el llibre de text definitiu sobre aquest tema, anomenat Paleontologia dels vertebrats. Aquest llibre mostra el progrs de l'evoluci en els peixos, amfibis i rptils fssils per mitj de l'anatomia comparada. Romer esdevingu el primer president de la Society of Vertebrate Paleontology el 1940. Un altre punt de vista s que el llibre de text definitiu sobre el tema fou escrit per Robert L. Carroll, de la Universitat de McGill, amb el seu text del 1988 Vertebrate Paleontology and Evolution. Carroll esdevingu president de la Society of Vertebrate Paleontology el 1983. La societat mant informats els seus membres dels seus ltims descobriments per mitj de butlletins d'informatius i la revista Journal of Vertebrate Paleontology.

Classificaci paleontolgica dels vertebrats.
Aquest s un sistema de classificaci "tradicional", que tcnicament s parafiltic. Aix vol dir que el sistema de classeificaci no representa necessriament la histria evolutiva de les classees. Per exemple, generalment es considera que els ocells descendeixen dels dinosaures saurisquis, per en aquest sistema se'ls llista com a classees separades.

Regne Animalia
Flum Chordata;
Subflum Vertebrata;
          Classe Agnatha;
          Classe Placodermii;
          Classe Chondrichthyes;
          Classe Osteichthyes;
          Classe Amphibia;
          Classe Reptilia ;
                    Subclasse Anapsida;
                              Ordre Cotylosauria;
                              Ordre Chelonia;
                    Subclasse Synapsida;
                              Ordre Pelycosauria;
                              Ordre Therapsida;
                    Subclasse Euryapsida;
                              Ordre Sauropterygia;
                              Ordre Ichthyosauria;
                    Subclasse Diapsida;
                              Ordre Thecodonta;
                              Ordre Crocodilia;
                              Ordre Saurischia;
                              Ordre Ornithischia;
          Classe Aves;
          Classe Mammalia;
                    Subclasse Prototheria;
                              Ordre Monotremata;
                    Subclasse Theria;
                              Infraclasse Metatheria;
                                       Ordre Marsupialia;
                              Infraclasse Eutheria;
                                        Ordre Insectivora;
                                        Ordre Chiroptera;
                                        Ordre Creodonta;
                                        Ordre Carnivora;
                                        Ordre Perissodactyla;
                                        Ordre Artiodactyla;
                                        Ordre Proboscidea;
                                        Ordre Edentata;
                                        Ordre Cetacea;
                                        Ordre Rodentia;
                                        Ordre Lagomorpha;
                                        Ordre Primates;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373892" title="(253) Mathilde" nonfiltered="4785" processed="4770" dbindex="144846">

(253) Mathilde s un asteroide, situat en el cintur, que va ser descobert per Johann Palisa en 1885. MatHilde t una rbita relativament elptica, que requereix ms de quatre anys per donar la volta al Sol. Aquest asteroide realitza una rotaci relativament molt lenta, ja que necessita 17'4 dies per girar sobre el seu eix. s un asteroide de tipus C, el que vol dir que la seva superfcie cont una alta proporci de carboni; la qual cosa el converteix en una superfcie fosca que reflecteix noms el 4% de la llum que recau sobre ella.

Aquest asteroide va ser avistats per la nau espacial NEAR Shoemaker el juny de 1997, quan aquesta es dirigia al asteroide (433) Eros. La nau espacial va captar imatges d'un hemisferi de l'asteroide, donant a conixer que contenia molts crters grans que havien erosionat la superfcie. Mathilde s l'asteroide ms gran que ha estat avistats per una sonda espacial, i el primer asteroide de tipus C a ser explorat.

Histria.
En 1880, van oferir a Johann Palisa un lloc com a ajudant en el recent acabat Observatori de Viena. En acceptar el treball, Johann va tenir accs a un nou refractor de 27 polzades; el telescopi ms gran del mn en aquell temps. En aquells temps, Johann ja havia descobert 27 asteroides, i faria servir els telescopis de 27 i 12 polzades de Viena per trobar els 94 asteroides restants que descobriria abans de retirar-se.

Entre els descobriments de Johann Palisa es troba l'asteroide 253 Mathilde; descobert el 12 de novembre de 1885. Els elements orbitals inicials de l'asteroide van ser calculats per V. A. Lebeuf, un altre astrnom austrac que treballava a l'observatori. El nom de l'asteroide va ser suggerit per Lebeuf, ja que Mathilde era el nom de l'esposa de Maurice Leowy, el qual era el vicedirector de l'Observatori de Pars.

El 1995, mitjanant unes observacions dutes a terme des de la Terra, es va descobrir que l'asteroide (253) Mathilde s del tipus C. Tamb es comprova que compta amb un perode excepcionalment llarg de rotaci.

El 27 de juny de 1997, la sonda espacial Near Shoemaker va passar a 1.212 quilmetres de Mathilde mentre es desplacen a una velocitat de 9'93 Km/s. Aquest fet va permetre a la nau espacial capturar ms de 500 imatges de la superfcie, i proporcionar noves dades ms exactes sobre les dimensions de l'asteroide i la seva massa (basada en les pertorbacions gravitacionals de la nau espacial). Noms un hemisferi de Mathilde va ser fotografiat durant l'aproximaci. Aquest va ser el tercer asteroide a ser fotografiat a poca distncia, desprs d'(951) Gaspra i (243) Ida.

Descripci.

Mathilde s molt fosc, amb un albedo comparable al de l'asfalt fresc, i se suposa que comparteix la mateixa composici que els meteorits de condrita carboncea CI1 o CM2, amb una superfcie plena de minerals filosilicats. L'asteroide t un enorme nombre de crters, els quals han rebut cadascun un nom de jaciments de carb i conques del mn sencer. Els dos crters ms grans sn Ishikari (29'3 Km) i Karoo (33'4 Km), sent tan amplis com el radi mitj de l'asteroide. Els impactes pels quals es van formar els crters indiquen que aquests impactes van tenir lloc amb altres asteroides de gran mida, per la qual cosa es pot apreciar en les marques del fons d'aquests. Cap diferncia de resplendor o de color sn visibles en els crters i no hi ha cap aspecte de acodadura, per la qual cosa l'interior de l'asteroide ha de ser molt homogeni. Hi ha indicis de desplaament de materials al llarg de la part sud de l'asteroide.

La densitat mesura per la nau NEAR Shoemaker, 1.300 quilograms/m, s menor que la mitjana del tpic asteroide de condrita carboncia; el que pot significar que l'asteroide s un munt restes compactes. Aix mateix passa amb altres asteroides de tipus C que han estat estudiats des de la terra amb ptiques adaptatives ((45) Eugenia, (90) Antiope, (87) Sylvia i (121) Hermione). Fins el 50% del volum interior de Mathilde consisteix en un espai buit. Tanmateix, l'existncia de cadenes muntanyoses de 20 quilmetres de llarg pot indicar que l'asteroide realment s que t alguna fora estructural, per la qual cosa podria tenir grans parts del seu interior compactades. La baixa densitat de Mathilde s un bon amortidor dels impactes amb altres asteroides, el que ajuda a conservar els trets superficials.

L'rbita de Mathilde s excntrica i recorre els extrems exteriors del cintur principal d'asteroides. Tanmateix, l'rbita es troba completament entre les rbites de Mart i Jpiter, s a dir, no creua les rbites planetries. Mathilde tamb t un dels perodes de rotaci ms lents d'entre tots els asteroides coneguts, ja que el perode mitj de rotaci d'un asteroide s d'entre 2'4 i 24 hores, quan el seu s de 17'4 dies. A causa de la llarga durada de la seva rotaci, la sonda NEAR Shoemaker tan sols va ser capa de fotografiar el 60% de la superfcie de l'asteroide. El lent perode de rotaci podia ser mostra de l'existncia d'un satllit de l'asteroide, per en una recerca realitzada per la nau NEAR, les imatges no revelar cap satllit amb ms de 10 quilmetres de dimetre en una rea a la rodona de 20 vegades el radi de Mathilde.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373894" title="Seguim la flota" nonfiltered="4786" processed="4771" dbindex="144847">

Seguim la flota (en angls Follow the Fleet) s una pellcula dirigida l'any 1936 per Mark Sandrich. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb canons com el clebre Let Face the Music and Dance; per, per damunt de tot, destaca el prodigis sentit del ritme de la parella protagonista Ginger Rogers i Fred Astaire.

Fred Astaire era l'elegncia personificada en una silueta que semblava creada per a la dansa, i va trobar la seva parella perfecta en Ginger Rogers. De totes les dones que van ballar al seu costat, ella va ser l'nica capa d'esdevenir la seva ombra, el complement ideal per a una coreografia que els convertia en un sol cos, dotat de quatre cames que es movien amb una prodigiosa harmonia.

Sinopsi.

Quan una flota de l'armada nord-americana amarra al port de San Francisco, un mariner noms pensa a recuperar l'amor amb la seva antiga parella de ball. La relaci es va trencar quan ell es va enrolar. La trama, una previsible successi d'embolics, no importa gaire. Els sentiments que el film provoca no procedeixen tant de la trajectria sentimental dels personatges com de la seva facilitat per integrar els nmeros musicals en el context de la trama, tan lleugera com els passos de ball. 

Antecedents.

Fred Astaire i Ginger Rogers ja havien coincidit a Volant cap a Rio de Janeiro i, tot i que la protagonista absoluta de la pellcula era Dolores del Ro, van cridar l'atenci dels directius de la RKO. La parella era explosiva, i la seva compenetraci, absoluta: la feli coincidncia entre tots dos revolucionaria el panorama del cinema musical dels anys trenta.
L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida, i desprs vindrien ttols com Roberta, Barret de copa i Seguim la flota, que consolidarien una collaboraci que faria histria.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373901" title="Barret de copa" nonfiltered="4787" processed="4772" dbindex="144848">

Barret de copa (en angls Top Hat) s una pellcula dirigida l'any 1935 per Mark Sandrich. La partitura s d'Irving Berlin i la parella protagonista s Ginger Rogers i Fred Astaire.

 Segurament la ms popular de la fructfera i reeixida collaboraci entre Fred Astaire i Ginger Rogers durant els anys trenta. Una meravellosa comdia musical que va comptar, a ms, amb brillants dilegs. Va obtenir 4 nominacions als Oscars: millor pellcula, direcci artstica, direcci de ball i millor can. 

L'alegre divorciada ja va ser un producte fet a la seva mida i desprs vindrien ttols com Roberta, Seguim la flota i aquest Barret de copa, que consolidarien una collaboraci que faria histria. Darrere l'obra hi ha la partitura d'Irving Berlin, amb canons com el clebre Cheek to Cheek.

Sinopsi.

Jerry Travers, un astre de la comdia musical americana, arriba a Londres i s'installa a l'habitaci del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar li fa conixer a la bella model Dale Tremont, que s'allotja a l'habitaci de baix. Ella el pren, errniament, per Hardwick i, en assabentar-se que est casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Vencia, on, per despit, es casar amb ell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373906" title="Literatura hongaresa" nonfiltered="4788" processed="4773" dbindex="144849">
La literatura hongaresa s bsicament la literatura escrita en hongars, sobretot, per no noms, a Hongria. La literatura hongaresa tamb pot incloure obres escrites en altres llenges, especialment en llat, sempre que tinguin una relaci geogrfica o cultural amb Hongria. Tot i que durant segles va ser prcticament desconeguda a Occident, la literatura hongaresa ha adquirit ms notorietat des del final del segle XX grcies a l'aparici de figures com Antal Szerb, Sndor Mrai o Magda Szab, les obres dels quals s'han tradut a molts idiomes.

 Literatura hongaresa antiga i medieval .


El naixement de la llengua hongaresa com a tal (conegut com a perode protohongars) se situa al voltant de l'any 1000 aC, quan, segons les investigacions cientfiques actuals, es va separar de les seves llenges germanes, les llenges griques. Al comenament, l'hongars s'escrivia amb un alfabet rnic (vegeu escriptura hongaresa antiga), tot i que no es feia servir per a finalitats literries en el sentit modern del terme. Aquesta escriptura va ser substituda per l'alfabet llat amb la cristianitzaci d'Hongria sota el regnat d'Esteve I (1000-1038). No ens n'han arribat documents escrits anteriors al segle XI.

Es creu que l'hongars antic va nixer vora l'any 896, quan els hongaresos van ocupar la plana de Pannnia, s'hi van establir i hi van crear el seu propi Estat. Les primeres fonts escrites de l'hongars sn unes anotacions en un fur de l'abadia de Tihany (1055) que cont mltiples termes hongaresos, inclosa l'expressi feheruuaru rea meneh hodu utu rea (pujant el cam militar cap a Fehrvr), en referncia al solar on es va construir el monestir. La resta del document est escrita en llat. El primer text conservat completament en hongars s el Serm de funeral i oraci (en hongars, Halotti beszd s knyrgs), escrit entre els anys 1192 i 1195, que s una traducci o reescriptura d'un serm anterior en llat. El poema ms antic que es conserva s Lamentacions de Maria, del segle XIII, una traducci bastant lliure d'un text llat anterior, que s el text literari ms antic conservat en qualsevol llengua ugrofinesa. Tant el Serm de funeral i oraci com les Lamentacions sn difcils de llegir i entendre per a un parlant contemporani d'hongars, en especial perqu l'alfabet llat de 26 carcters no permetia representar tots els sons de l'hongars, i encara no s'havien creat els signes diacrtics i les dobles grafies.



Durant l'edat mitjana i fins ben entrat el Renaixement, a Hongria la principal llengua escrita era el llat. Entre els documents ms importants escrits en llat en aquesta poca hi ha les Admonicions de sant Esteve al seu fill, el prncep Emeric. Tamb es van escriure crniques
sobre la histria d'Hongria, com les Gesta Hungarorum (Fets dels hongaresos), d'autor desconegut, i les Gesta hunnorum et hungarorum (Fets dels huns i els hongaresos), de Simon Kzai, totes dues en llat. Aquestes crniques barregen realitat histrica i llegenda, i s'han de prendre amb cautela com a fonts histriques. Una altra crnica medieval s la Kpes krnika (Chronicon pictum o Crnica illustrada), escrita pel rei Llus I d'Hongria.

 Renaixement i barroc .
El Renaixement va veure florir la literatura hongaresa sota el regnat de Maties Corv  (1458-1490). Una de les principals figures d'aquest perode s Janus Pannonius, que va escriure en llat i que s l'nic poeta humanista significatiu. Tamb durant el regnat de Maties Corv Andrs Hess va fundar la primera impremta d'Hongria, a Buda. El primer llibre que es va imprimir va ser la Chronica hungarorum.

L'any 1526, la major part d'Hongria va ser ocupada per l'Imperi Otom; per aix aquest any es considera el comenament del Perode Mitj d'Hongria. Els poetes ms importants d'aquesta poca sn Blint Balassi (1554-1594) i Mikls Zrnyi (1620-1664). La poesia de Balassi presenta influncies medievals, i les seves peces es poden classificar en tres grans grups: poesia amorosa, poesia de guerra i poesia religiosa. Per la seva banda, l'obra ms significativa de Zrnyi s el poema pic Szigeti veszedelem (El perill de Sziget), escrit els anys 1648-1649, amb una estructura similar a la Ilada i que narra la batalla de Szigetvr, en qu va morir l'avi del poeta.

En l'mbit de la literatura religiosa, l'obra ms important d'aquesta poca s la traducci de la Bblia de Gspr Kroli, pastor protestant de Gnc, l'any 1590. Aquesta traducci es coneix com la Bblia de Vizsoly, pel nom del poble on es va publicar. Una altra obra religiosa significativa s la Llegenda de santa Margarida, copiada per Lea Rskay vora el 1510 a partir d'un text anterior avui perdut.

 Illustraci i reforma lingstica .
Al final del segle XVIII, Hongria va passar d'estar dominada pels turcs a formar part de l'Imperi Austrohongars. La Illustraci hongaresa es va retardar una cinquantena d'anys respecte als pasos ms occidentals, per finalment les noves idees van arribar a Hongria a travs de Viena: la publicaci de llibres va augmentar de manera significativa, malgrat que hi havia censura poltica i religiosa. Els primers illustrats van ser els autors coneguts com test r rk (guardaespatlles hongaresos de l'emperadriu Maria Teresa d'ustria): Gyrgy Bessenyei, Jnos Batsnyi, etc. Els poetes ms importants d'aquesta poca van ser Mihly Csokonai Vitz, Dniel Berzsenyi i L rinc Orczy. En la literatura d'aquest moment abunden les memries i els textos introspectius, tot i que una de les obres ms significatives de l'poca pertany al gnere epistolar: es tracta de les Cartes des de Turquia, del transsilv Kelemen Mikes.

Durant la Illustraci tamb es va reformar la llengua hongaresa amb la voluntat d'adaptar-la als nous temps, els avenos cientfics i els nous invents. El principal impulsor d'aquesta reforma va ser Ferenc Kazinczy, que amb la seva autoritat va dominar l'ambient literari de l'poca. A causa d'aquesta reforma, i dels canvis que hi va haver en la literatura hongaresa al llarg del segle XVIII (sobretot en l'ltim ter), se sol considerar que s en aquest moment quan neix la literatura hongaresa moderna.

El segle XIX.
 Romanticisme .

Al comenament del segle XIX, el centre cultural d'Hongria es va traslladar a Pest, on va sorgir una nova generaci d'escriptors coneguda com Cercle Aurora que eren contraris al mestratge de Kazinczy. A aquest grup hi pertanyien, entre d'altres, el fundador de la revista que donava nom al grup, Kroly Kisfaludy, germ del tamb poeta Sndor Kisfaludy; l'historiador Ferenc Toldy, o Jzsef Bajza, que va tenir un paper molt important com a crtic. L'nic gran poesta de l'poca que es va situar fora d'aquest cercle i va acceptar l'illustrat Kazinczy com a mestre va ser Ferenc Klcsey.

Tot i aix, el poeta que va portar a terme la tan esperada tasca d'escriure una pica nacional hongaresa va ser Mihly Vrsmarty, autor de Zaln futsa (La fugida de Zaln, 1825),
obra basada en el relat de la conquesta d'Hongria pels rpds contingut a la Gesta Hungarorum. En aquesta poca tamb es va desenvolupar per primera vegada el teatre en hongars amb la fundaci del Teatre Nacional d'Hongria (1837), tot i que es va haver d'esperar fins al redescobriment de l'obra Bnk Bn, de Jzsef Katona (escrita el 1815 pero no estrenada fins al 1839, nou anys desprs de la mort del seu autor) perqu aquest nou teatre arribs a uns nivells veritablement artstics. Tamb la novella va experimentar una especial efervescncia durant aquest perode, amb ms de dues-centes obres publicades noms en el primer ter del segle XIX. Entre aquests primers novellistes destaca Jzsef Etvs, autor de peces com El notari del poble (1844-1846) o Hongria el 1514, convertides posteriorment en clssics de la literatura hongaresa.

Tamb forma part del Romanticisme, tot i que amb una personalitat prpia molt marcada, Sndor Pet fi, considerat el poeta nacional d'Hongria. La seva poesia beu fonamentalment de fonts populars i folklriques, i Pet fi hi adopta diferents veus i personalitats, a vegades amb una intenci satrica. Pet fi va desaparixer misteriosament en la batalla de Segesvr (o Sighi oara), durant la revoluci hongaresa del 1848, cosa que va contribuir a augmentar encara ms la seva fama i el seu estatus com a poeta nacional.

 Desillusi i novella .
Desprs del fracs de la revoluci hongaresa del 1848 contra la dominaci dels Habsburg, el pas es va sumir en un perode de desillusi que va afectar tamb les arts, i en concret la literatura. Sense autors de primera fila, les revistes es van omplir d'autors mediocres, gaireb amateurs. En el camp de la poesia, noms destaca la figura de Jnos Arany; la seva obra mestra, Toldi (1847), va ser molt ben acollida per Pet fi. El mxim representant de la prosa poltica, per la seva banda, s Zsigmond Kemny, autor tamb de novelles histriques i psicolgiques com Pl Gyulai (1847), en les quals es fa patent el pessimisme i l'irracionalisme de l'poca. Es pot dir el mateix de les obres d'Imre Madch, autor d'un poema dramtic titulat La tragdia de l'home (1860), que se situa en la lnia d'obres com el Can de Lord Byron, el Faust de Goethe o el Peer Gynt de Henrik Ibsen, que tracten sobre el dest hum. Altres poetes d'aquesta poca sn Lszl Arany (fill de Jnos Arany), Jnos Vajda o Gyula Reviczky.

L'nic autor que, pel seu esperit escapista i el seu optimisme infantil, va poder evitar el tenebrisme de l'poca va ser el novellista Mr Jkai, autor de ms de cent volums de prosa de ficci, entre novelles i contes, en els quals es respira un romanticisme idealista, hipersensible i melodramtic. Jkai va ser escollit pels seus compatriotes com el gran poeta del segle XIX, i les seves obres plenes d'exotisme i d'herois improbables es compraven i es llegien apassionadament. Passa el mateix amb Klmn Mikszth, el novellista hongars ms popular desprs de Jkai, autor d'obres en les quals descriu l'ambient rural de la seva infantesa.

El segle XX.
Fins a la Primera Guerra Mundial.

Al final del segle XIX, Budapest s'havia convertit en una de les ciutats ms modernes d'Europa, com va mostrar l'Exposici Millenria del 1896 per commemorar el naixement de la naci; tot i aix, aquesta faana luxosa i ostentosa amagava greus problemes no noms poltics, sin sobretot socials i econmics, amb una gran part de la poblaci sumida en la pobresa i un nombre creixent d'aturats. La literatura dels primers anys del segle s ms assagstica que narrativa narrativa o potica. En aquests anys es forma l'anomenat Cercle del Diumenge, liderat per Gyrgy Lukcs i amb membres com Kroly Mannheim o el poeta i dramaturg Bla Balzs. 



Poc es pot dir per exemple del teatre d'aquesta poca, caracteritzat per l'esgotament dels models anteriors i per l'aparici d'autors joves, com Ferenc Molnr o Menyhrt Lengyel, que escriuen obres lleugeres, ben travades i fcils d'exportar a l'estranger. En el camp de la poesia, la figura ms important s Jzsef Kiss, d'origen jueu, que si b com a poeta ocupa un lloc secundari, va ser un important editor, grcies especialment a la seva revista La Setmana, en la qual publicaven sobretot  per no noms  autors jueus hongaresos, com Tams Kbor o Sndor Brdy. A aquest grup pertanyia tamb el novellista Zoltn Ambrus, autor dEl rei Mides, i altres escriptors de relats breus, com Jen  Heltai, Viktor Cholnoky i Zoltn Thury. Al mateix temps que a la capital es desenvolupaven aquestes tendncies, en una altra ciutat hongaresa, Szeged, es comenava a desenvolupar el regionalisme grcies a novellistes com Istvn Tmrkny o Ferenc Mra, que retrataven la vida dels pagesos d'Hongria sense idealitzar-los.

La primera dcada del segle XX tamb va veure l'aparici d'una altra important revista literria, Nyugat (Occident), que es va comenar a publicar l'1 de gener del 1908 i que va contribuir poderosament a la modernitzaci de la literatura hongaresa. Al seu voltant es va reunir un important grup de poetes, crtics i novellistes d'altssim nivell, entre els quals destaquen Endre Ady, Gyula Krdy o Aladr Schpflin. Altres escriptors importants relacionats amb aquesta revista, que va conservar la seva influncia fins ben entrat el segle XX (es va deixar de publicar el 1941), van ser Mihly Babits, Dezs  Kosztolnyi, Gyula Juhsz, rpd Tth, Frigyes Karinthy o Margit Kaffka. En perodes posteriors, Nyugat va ser tamb el mitj d'expressi d'una nova generaci de poetes i prosistes, entre els quals destaquen L rinc Szab, Jzsef Fodor, Istvn Vas, Jzsef Berda o Anna Hajnal.

Hi havia altres tendncies alternatives al grup de Nyugat que tamb buscaven la modernitzaci de la literatura hongaresa, com ara els autors de tendncia socialista, especialment Attila Jzsef, considerat un dels millors escriptors de la literatura hongaresa, o les experimentacions avantguardistes  tamb properes al socialisme  del grup de Lajos Kassk.

El perode d'entreguerres.

Desprs del florent perode anterior a la Primera Guerra Mundial, la postguerra va ser un moment de depressi per a la naci hongaresa, que va veure com el tractat del Trianon la privava de dues terceres parts del seu territori histric per donar-lo als pasos vens. Aquesta derrota va provocar l'aparici d'un nacionalisme hongars ms agressiu, fortament vinculat amb el cristianisme i caracteritzat pel seu anticomunisme i antisemitisme. En aquesta tendncia se situa, per exemple, l'historiador Gyula Szekf , que tot i aix s'apartaria d'aquest nacionalisme a mesura que els components racistes es van fer ms evidents.

Significativament, la revista literria ms influent d'aquest perode es deia Est (en oposici a Nyugat, Occident), coeditada per l'influent crtic Jnos Horvth i per Ccile Tormay, que tamb va destacar com a novellista. Altres autors de novella histrica d'aquesta poca sn Mikls Surnyi, Jnos Komromi i Irn Gulcsy, o el tamb nacionalista Gyula Somogyvri. A banda d'aquest grup, diversos escriptors van tendir al neocatolicisme, grcies a publicacions com la Revista Catlica o Viglia. Van formar part d'aquesta tendncia poetes com Lajos Harsnyi, Sndor Sk o Lszl Mcs, o el novellista Bla Just.

Una lnia molt diferent de les anteriors, per igualment influent, la van constituir els escriptors populistes (npi), nom creat per Mihly Babits per designar un grup d'autors que, a diferncia dels que s'agrupaven al voltant de Nyugat, van decidir recuperar les formes literries i els temes tradicionals d'Hongria. A ms de Dezs  Szab, considerat un precursor, formaven part d'aquest grup de poetes populistes escriptors com  Lszl Nmeth, Jnos Kodolnyi, Pl Szab o Dnes Barsi. Entre els autors associats amb aquest populisme destaca Gyula Illys, considerat un dels poetes fonamentals de la literatura hongaresa del segle XX.

Com ja s'ha indicat anteriorment, en aquests anys una part important dels territoris de l'Hongria histrica deixen de formar part de l'Hongria poltica; entre aquests hi ha Transsilvnia, que va passar a dependre de Romania, on van comenar a aparixer nous centres culturals. Entre els principals autors transsilvans d'entreguerres hi ha Kroly Ks, important impulsor d'aquesta nova identitat cultural transsilvana. 

Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, d'altra banda, els jueus hongaresos van ser confinats en guetos i en camps de concentraci, on molts van morir. Entre ells hi havia poetes com ara Gyrgy Srkzi i Mikls Radnti, narradors com Kroly Pap o Endre Gellri o historiadors com Antal Szerb.

Perode comunista.
Hongria, aliada de les potncies de l'Eix, i derrotada per tant a la Segona Guerra Mundial, va quedar sota el control de la URSS, personificat en Mtys Rkosi, lder del Partit Comunista d'Hongria. Desprs d'uns primers anys en qu la vida cultural es va comenar a reorganitzar amb una relativa rapidesa i llibertat, al comenament dels anys 1950 tot ja estava frriament controlat per l'aparell del Partit Comunista, dirigit fonamentalment per Jzsef Rvai. Tot i que la seva trajectria literria va nixer i es va establir slidament durant el perode d'entreguerres, Sndor Mrai s potser l'autor que millor representa la deriva de la literatura hongaresa durant el perode de domini comunista. Novellista, assagista i autor de diaris i memries d'un valor indubtable, com Confessions d'un burgs o Terra, terra!, desprs de l'ocupaci d'Hongria per part de l'Exrcit Roig Mrai es va veure obligat a exiliar-se a Itlia primer i als Estats Units desprs. Els escriptors que van optar per quedar-se a Hongria van haver de triar entre l'ostracisme i la submissi.

La situaci es va obrir una mica a partir de l'any 1953, quan una nova poltica una mica ms liberal impulsada per Imre Nagy va intentar que els escriptors es poguessin expressar amb ms llibertat; aquest aperturisme, per, va ser frenat per Rvai i els seus collaboradors, que van intentar tornar a la situaci de control anterior. Tot i aix, els escriptors ja havien aconseguit un important paper expressant els desitjos de ms llibertat de la societat hongaresa, que van esclatar arran de la revoluci del 1956, brutalment esclafada per l'exrcit sovitic. Entre els escriptors que van encapalar aquest moviment hi ha Tibor Dry, que va ser obligat a reescriure la seva trilogia La frase inacabada perqu no s'adaptava als principis del realisme socialista; ms endavant el van tancar a la pres, tot i que el 1960 el van amnistiar. El dramaturg Gyula Hy va tenir un dest similar, ja que el van empresonar desprs de la revoluci del 1956 i el van alliberar el mateix any que Dry. Altres escriptors, com Zoltn Zelk, es van mostrar obertament partidaris del rgim estalinista.

Tot i que la revoluci va acabar esclafada, intentar tornar al control ferri de l'estalinisme era impossible: l'oposici va ser reprimida durament els anys 1956 i 1957, per ja el 1960 hi va haver una primera amnistia. En un intent per mostrar-se ms obert, el rgim va renunciar al principi del realisme socialista com a nica tendncia literria vlida, i va animar a pubicar els escriptors veterans del perode d'entreguerres. Tamb es va permetre la publicaci d'obres estrangeres, encara que no fossin afins a l'ideari comunista. Sn representatius d'aquesta poca escriptors com Sndor Weres, abans catalogat com individualista i formalista, Lszl Nagy, gnes Nemes Nagy o Jnos Pilinszky. En prosa, Magda Szab, represaliada entre el 1949 i el 1956 per raons poltiques, va veure com les seves novelles es publicaven i aconseguien l'xit. Altres novellistes com Endre Fejes, Gyrgy Moldova o Gyula Fekete van comenar a escriure novelles que plantejaven preguntes que havien estat tab durant els anys 1950, com ara la situaci real de la classe treballadora, o la qesti jueva a Hongria.

La literatura hongaresa des de la caiguda del rgim comunista.
Des de la desaparici del rgim comunista, l'any 1989, Hongria s'ha incorporat a la cultura i la poltica de l'Europa Occidental, com demostra la seva adhesi a la Uni Europea l'any 2004. Aquesta obertura pot haver contribut a fer que la literatura hongaresa sigui ms coneguda fora del seu pas. Autors com Sndor Mrai o Magda Szab han estat mpliament traduts i elogiats a l'estranger, i l'escriptor hongars Imre Kertsz va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 2002. Tamb han comenat a destacar altres autors ms joves, com Pter Esterhzy, encara poc coneguts fora del pas.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Histria de la literatura hongaresa (des dels inicis fins als anys 1970), per Lrnt Czigny (en angls);
 Llista alfabtica d'autors hongaresos (en angls);
 Literatura hongaresa en lnia;
 Versi catalana de la pgina anterior;
 Sobre la histria de la literatura hongaresa, per Dra Bakucz.
 Llibreria Digital Hongaresa;
 Breu histria de la literatura hongaresa (en angls, tamb n'hi ha versions en hongars i en alemany);
 Bibliografies selectes sobre escriptors hongaresos;
 Apunts sobre la primitiva literatura hongaresa, a l Enciclopdia humana hongaresa (en angls);
 Estudi sobre la literatura hongaresa baixmedieval, a l Enciclopdia humana hongaresa (en angls);
 Estudi sobre la literatura hongaresa tardomedieval (1301-1437), a l Enciclopdia humana hongaresa (en angls);
 Literatura hongaresa del Renaixement (1437-1526), a l Enciclopdia humana hongaresa (en angls);
 Literatura hongaresa dels segles XVI i XVII (1526-1699), a l Enciclopdia humana hongaresa (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373909" title="Alta Califrnia" nonfiltered="4789" processed="4774" dbindex="144850">
L'Alta Califrnia fou un territori del virregnat de la Nova Espanya creat el 1804, quan la Provncia de les Califrnies, sota la Comandncia General de les Provncies Internes, es divid en dos, separant les missions franciscanes del nord de les dominicanes del sud. El territori del sud es convert en el territori de la Baixa Califrnia, sovint tamb conegut com la Vella Califrnia, mentre que el nord es convert en el territori de l'Alta Califrnia, o Nova Califrnia. 

El territori de l'Alta Califrnia incloa l'estat actual nord-americ de Califrnia i algunes seccions de Nevada. Ja que la frontera oriental no estava ben definida, sovint s'hi incloen regions dels estats actuals d'Arizona i Nou Mxic. Amb la independncia de Mxic, el 1821, el territori form part de l'efmer Primer Imperi Mexic. Desprs de la caiguda de l'imperi i la instauraci del republicanisme federal, l'Alta Califrnia fou declarada territori federal de la federaci mexicana. No s'hi integr com a estat, ja que no tenia la poblaci necessria. La seva capital era la ciutat de Monterey.

Desprs que els Estats Units declararen la guerra a Mxic el 1845, per les rees disputades de la Repblica de Texas, que desprs d'independitzar-se de Mxic, s'havia annexat als Estats Units, l'exrcit i l'armada dels Estats Units envaren el territori i venceren les forces militars mexicanes, que es rendiren amb la signatura del Tractat de Cahuenga el 13 de gener, 1847. Amb la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, amb el qual finalitz la guerra, els Estats Units s'annexaren l'Alta Califrnia el 1848.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373912" title="Territori de Baixa Califrnia" nonfiltered="4790" processed="4775" dbindex="144851">


La Baixa Califrnia fou un territori del virregnat de la Nova Espanya creat el 1804, quan la Provncia de les Califrnies, sota la Comandncia General de les Provncies Internes, es divid en dos, separant les missions franciscanes del nord de les dominicanes del sud. El territori del sud es convert en el territori de la Baixa Califrnia, sovint tamb conegut com la Vella Califrnia, mentre que el nord es convert en el territori de l'Alta Califrnia, o Nova Califrnia.

El territori de la Baixa Califrnia corresponia geogrficament a la pennsula de Baixa Califrnia, que actualment conforma els estats mexicans de Baixa Califrnia i Baixa Califrnia Sud. Amb la independncia de Mxic, el 1821, el territori form part de l'efmer Primer Imperi Mexic, i desprs de la seva caiguda i la instauraci del republicanisme federal, la Baixa Califrnia fou declarada territori federal de Mxic. No s'hi integr com a estat, ja que no tenia la poblaci necessria. 

Desprs de la Guerra Estats Units - Mxic, i la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, els Estats Units s'annexaren l'Alta Califrnia, per no pas la Baixa Califrnia. El territori fou dividit en dos el 1930, en el territori Nord de Baixa Califrnia, i el territori Sud de Baixa Califrnia; el primer es convert en estat el 1952 i el segon el 1974. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373913" title="Baixa Califrnia (desambiguaci)" nonfiltered="4791" processed="4776" dbindex="144852">

Geografia fsica;
 la pennsula de Baixa Califrnia;

Geografia poltica;
Histrics;
 el territori de Baixa Califrnia, creat el 1804 a Nova Espanya, i territori federal de Mxic a partir de 1824;
 el territori Nord de Baixa Califrnia, creat el 1930;
 el territori Sud de Baixa Califrnia, creat el 1930;
Actuals;
 l'estat mexic de Baixa Califrnia, abans el territori Nord de Baixa Califrnia, integrat a la Uni d'estats el 1952;
 l'estat mexic de Baixa Califrnia Sud, abans el territori Sud de  Baixa Califrnia, integrat a la Uni d'estats el 1974;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373918" title="Arturo Merzario" nonfiltered="4792" processed="4777" dbindex="144855">
 Arturo Francesco Merzario  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 11 de mar del 1943 a Civenna, Como, Itlia.


 A la F1 .

Arturo Merzario va debutar a la setena cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 15 de juliol del 1972 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Brands Hutch.

Va participar a un total de vuitanta cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en un total de vuit temporades  consecutives (1972 - 1979) aconseguint un quart lloc (en varies ocasions) com a millor classificaci en una cursa i assolint un total de 11 punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373921" title="Nicolas Bourbaki" nonfiltered="4793" processed="4778" dbindex="144856">
Nicolas Bourbaki s un pseudnim usat per un grup de matemtics majoritriament francesos del segle XX per a escriure llibres de matemtica avanada moderna i que van comenar a ser editats l'any 1935. Amb l'objectiu de fonamentar totes les matemtiques  axiomticament a partir de la teoria de conjunts, van lluitar per una major presncia del rigor i la generalitat del que era corrent en aquesta disciplina. Aix va portar a crear molta terminologia i notaci completament nova. El seu impacte sobre l'evoluci de la matemtica contempornia he estat gran i des dels anys 1950 es pot dir que la seva exigncia de rigor i formalisme ha estat universalment acceptada per la comunitat matemtica.

Encara que Nicolas Bourbaki s un personatge inventat, el grup Bourbaki s conegut oficialment com a Association des collaborateurs de Nicolas Bourbaki (Associaci de collaboradors de Nicolas Bourbaki), que disposa d'una oficina a l'cole Normale Suprieure de Pars. Avui dia, Bourbaki s un nom respectat, per inicialment fou pensat com una broma davant la comunitat cientfica. Durant uns anys es creia que Nicolas Bourbaki realment existia. El nom dels seus veritables components, que han anat canviant al llarg del temps, aix com la seva organitzaci interna es guarda com un secret. Actualment el grup reconeix que els seus fundadors foren Henri Cartan, Claude Chevalley, Jean Coulomb, Jean Delsarte, Jean Dieudonn, Charles Ehresmann, Ren de Possel, Szolem Mandelbrojt i Andr Weil, tots ells relacionats d'alguna manera amb l'cole Normale Suprieure. Sembla ser que tamb foren presents durant la seva formaci els matemtics Jean Leray i Paul Dubreil. A ms, s sospita que altres matemtics importants del segle XX han format part del grup en algun moment de la seva histria. Entre ells s'acostumen a citar Laurent Schwartz, Jean-Pierre Serre, Alexander Grothendieck, Samuel Eilenberg, Serge Lang, Roger Godement, Armand Borel, Adrien Douady, Pierre Cartier, John Tate,  Pierre Samuel...

Entre la terminologia aportada per Bourbaki es poden citar les paraules partici, injectiu, exhaustiu, bijectiu, bola, la noci d'estructura algebraica i nombrosa notaci com els smbols [[ ]], [[ ]], [[ ]].

Enllaos externs .
Association des Collaborateurs de Nicolas Bourbaki, pgina oficial. ;
Biografia. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373941" title="Franois Migault" nonfiltered="4794" processed="4779" dbindex="144857">
 Franois Migault  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 4 de desembre del 1944 a Le Mans, Frana.


 A la F1 .

Franois Migault va debutar a la novena cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 13 d'agost del 1972 el GP d'ustria al circuit de sterreichring.

Va participar a un total de setze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades no consecutives (1972 i 1974-1975) aconseguint un catorz lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373942" title="Connew" nonfiltered="4795" processed="4780" dbindex="144858">
 Connew Racing Team  s el nom d'un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va ser fundat l'any 1970 pel pilot John Surtees, campi del mn de motociclisme i de Frmula 1 (l'nic doble campi de l'histria) i l'enginyer Peter Connew.

 A la F1 .

Va debutar el 13 d'agost al Gran Premi d'ustria de la temporada 1972 de la m del pilot Franois Migault, que no finalitzar la cursa per problemes mecnics.

Van participar a una nica cursa, no assolint cap punt pel campionat del mn de constructors.


 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373943" title="Museu de la vinya i el vi de muntanya" nonfiltered="4796" processed="4781" dbindex="144859">
El Museu de la vinya i el vi de muntanya, tamb conegut com a museu de la vinya i el vi del Pont de Bar, s un museu etnologic ubicat al poble del Pont de Bar, a l'Alt Urgell. Exactament es troba a l'antic cortal de Cal Teixidoret. 

El museu explica la histria del cultiu del vi a la comarca, de com els atacs de la filloxera de finals del segle XIX van obligar als pagesos locals a eliminar vinyes i comenar a esdevenir ramaders obtenint rendiment de vaques i ovelles. 

A la planta principal s'explica el procs d'elaboraci del vi, mentres que al pis de dalt s'expliquen temes relacionats amb el cultiu de la vinya.

Actualment forma part de la Ruta dels oficis d'ahir de l'Alt Urgell.

Vegeu tamb.
Vinya dels Pirineus;

Enllaos externs.
Web amb ms informaci del Museu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373945" title="Congrs Internacional d'Arquitectura Moderna" nonfiltered="4797" processed="4782" dbindex="144860">
El Congrs International d'Architecture Moderne (Tamb conegut com CIAM o Congrs Internacional d'Arquitectura Moderna), fundat el 1928 i dissolt el 1959, va ser el magatzem d'idees del moviment modern (o Estil internacional) en arquitectura. Va constar d'una organitzaci i una srie de conferncies i reunions. 

 Formaci i membres . 

En el segle XX abunden els manifests en els quals el terme "arquitectura com un art social" es repeteix. Entre els molts assumptes que criden la nostra atenci estan els conceptes i els edificis de aquitectes associats amb el CIAM, fundat al juny de 1928 al Castell de la Sarraz a Sussa, per un grup de 28 aquitectes europeus organitzat per Le Corbusier, Hlne de Mandrot (propietria del castell), i Sigfried Giedion (el primer secretari general). 

Altres membres fundadors van ser Karl Moser (primer president), Victor Bourgeois, Pierre Chareau, Josef Frank, Gabriel Guevrekian, Max Ernst Haefeli, Hugo Hring, Arnold Hchel, Huib Hoste, Pierre Jeanneret (cos de Le Corbusier), Andr Lurat, Ernst May, Fernando Garca Mercadal, Hannes Meyer, Werner Max Moser, Carlo Enrico Rava, Gerrit Rietveld, Alberto Sartoris, Hans Schmidt, Mart Stam, Rudolf Steiger, Henri-Robert Von der Mhll, i Juan Zavala. 

El Lissitzky, Nikolai Kolli i Moisei Ginzburg van ser els delegats sovitics, ja que per a la conferncia de la Sarraz no van poder aconseguir visats. Altres membres notables que van entrar desprs van ser Alvar Aalto i Hendrik Petrus Berlage. El 1931, Harwell Hamilton Harris va ser triat secretari americ del CIAM.

 Influncies . 
L'organitzaci era enormement influent. No noms va ser destinada a formalitzar els principis arquitectnics del moviment modern, sin que tamb va veure l'arquitectura com una eina econmica i poltica que es podria utilitzar per a millorar el mn mitjanant el disseny d'edificis i l'urbanisme. 

En el quart congrs, dut a terme el 1933, el grup va redactar la Carta d'Atenes, un document que va adoptar un concepte funcional de l'arquitectura moderna i de l'urbanisme que era nic i provocatiu. La carta, basada en discussions ocorregudes deu anys abans, proclamava que els problemes als quals s'enfrontaven les ciutats es podrien resoldre mitjanant la segregaci funcional estricta, i la distribuci de la poblaci en blocs alts d'apartaments en intervals extensament espaiats. Les idees van ser adoptades mpliament pels urbanistes en la reconstrucci d'Europa desprs de la Segona Guerra Mundial, encara que en aquells dies els membres del CIAM tenien dubtes sobre alguns dels conceptes. 

Al mateix temps que els membres del CIAM viatjaven per tot el mn desprs de la guerra, moltes de les seves idees es van estendre fora d'Europa, especialment als EEUU. Desafortunadament, la posada en prctica de moltes de les idees va ser mal executada freqentment durant la postguerra, sovint a causa de la crisi econmica, i tamb per la no-comprensi dels conceptes dels arquitectes.

 CIRPAC . 
El cos executiu electe del CIAM era el CIRPAC, el Comit Internacional per a la Resoluci dels Problemes de l'Arquitectura Contempornia (Comit International pour la Rsolution des Problmes de l Architecture Contemporaine).

 Conferncies . 

Les conferncies del CIAM van ser: 

1928, CIAM I, La Sarraz, Sussa. Fundaci del CIAM ;
1929, CIAM II, Frankfurt, Alemanya. Enfocada en el treball d'habitatge de Ernst May i l'habitatge mnim (existenzminimum). ;
1930, CIAM III, Brusselles, Blgica. Sobre el desenvolupament racional de l'espai. ;
1933, CIAM IV, Atenes, Grcia. Publicaci de la Carta d'Atenes. ;
1937, CIAM V, Pars, Frana. Sobre l'habitatge i la reconstrucci. ;
1947, CIAM VAIG VEURE, Bridgwater, Anglaterra. Sobre la reconstrucci de les ciutats devastades per la II Guerra Mundial. ;
1949, CIAM VII, Brgam, Itlia. Sobre l'arquitectura com art. ;
1951, CIAM VIII, Hoddesdon, Anglaterra. Sobre el cor de la ciutat. ;
1953, CIAM IX, Aix-en-Provence, Frana. Publicaci de la Carta d'habitaci. ;
1956, CIAM X, Dubrovnik, Iugoslvia. Sobre l'hbitat. ;
1959, CIAM XI, Otterlo, Holanda. Dissoluci del CIAM i formaci del Team X ;

 Dissoluci . 
L'organitzaci del CIAM es va dissoldre el 1959 ja que els punts de vista dels membres divergirien. Le Corbusier havia deixat l'organitzaci el 1955, a causa del s cada vegada major de l'angls en les conferncies i reunions.


 Bibliografia .
 Le Corbusier (org.); Carta d'Atenes.
 Eric Mumford; The CIAM discourse on urbanism. ISBN 0-262-13364-4 ;
 Ana Cludia Castilho Barone; Team X: Arquitectura como crtica. ISBN 85-7419-273-2;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373948" title="Fernando Garca Mercadal" nonfiltered="4798" processed="4783" dbindex="144861">
Fernando Garca Mercadal, (Saragossa, 1896 - Madrid, 1985), arquitecte espanyol.

Biografia.
Va estudiar en la Escola d'Arquitectura de Madrid, sent el nmero u de la seva promoci. Va ser becari de la Acadmia Espanyola de Roma des de 1923, viatjant tamb per tota Europa, on coneix als principals arquitectes d'avantguarda de l'poca. El 1926, va rebre classes d'urbanisme de Hermann Jansen a Alemanya, i el 1929 va treballar en l'estudi de Zuazo. 

A Espanya es dna a conixer pel seu projecte El Rincon de Goya, a Saragossa, comenant des de llavors una decidida aposta pel moviment racionalista. 

El 1930 funda amb altres arquitectes (Aizpura, Sert, Torres Clav...) el GATEPAC (Grup d'Arquitectes i Tcnics Espanyols per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia). Se li considera membre de la Generaci del 25. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373949" title="Tecno F1" nonfiltered="4799" processed="4784" dbindex="144862">
 Tecno  s el nom d'un equip itali de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Va comenar com constructor de karts a Bolonya, i amb el temps va anar pujant de categories fins arribar a la F1 al 1972, tot i que ja a la temporada 1969 van disputar el GP d'Alemanya amb un monoplaa de Frmula 2.

 A la F1 .

Va debutar el 4 de juny al Gran Premi de Blgica de la temporada 1972 de la m del pilot Nanni Galli, que no va finalitzar la cursa per un accident.

Van participar a un total de dotze curses, disputades en dues temporades consecutives (1972-1973) aconseguint un sis lloc com millor classificaci en una cursa i assolint un punt pel campionat del mn de constructors.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373950" title="Mart Stam" nonfiltered="4800" processed="4785" dbindex="144863">
Martinus Adrianus Stam, conegut com Mart Stam, (5 d'agost de 1899, Purmerend - 21 de febrer de 1986, Zuric) va ser un arquitecte, urbanista i dissenyador neerlands. 

 Biografia . 
Stam estava molt b relacionat i la seva carrera coincideix amb moments importants de l'arquitectura europea del segle XX. Collabora entre d'altres amb: Van der Mey, Hans Poelzig, Bruno Taut, W. Moser i A. Itten. Edita la revista ABC a Zuric, des de 1924 a 1928, amb Hans Schmidt, Hannes Meyer, el Lissitsky i Roth. Presideix el grup Opbouw a Rotterdam entre 1926 i 1927. El 1928 participa en els CIAM com a membre fundador.

Ensenya planejament urb entre 1928 i 1929 en la Bauhaus dirigida per Meyer. Entre 1930 i 1934, com molts altres arquitectes del grup ABC, es va a la URSS on treballa en desenvolupaments urbanstics amb Ernst May. Desprs torna a Amsterdam on s'associa amb Lotte Beese, amb qui es casa el 1934. Edita la revista "Open Oog" el 1946 amb Gerrit Rietveld i altres. Entre 1948 i 1950 exerceix com director de l'Acadmia de Belles Arts de Dresden. El 1966 tanca el seu estudi a Amsterdam i part cap a Sussa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373952" title="Juan Zavala de la Puente" nonfiltered="4801" processed="4786" dbindex="144864">
Juan Zavala i de la Puente. Conde de Paredes de Nava i Marqus de Sierra Bullones. (Lima, 1804 - Madrid, 1879). Militar i poltic espanyol. 

Va ser President del Consell de Ministres d'Espanya el 1874. Fill de Pedro Jos de Zavala i Bravo del Ribero, VII Marqus de San Lorenzo del Valleumbroso i Grimanesa de la Puente y Bravo de Lagunas, II Marqus de la Puente i Sotomayor. 

Desprs de la declaraci d'independncia del Per va regressar a la pennsula Ibrica i va ingressar en la carrera militar. Va participar durant la Primera Guerra Carlina en el bndol lleial a Isabel II i va ser comissionat per Baldomero Espartero per a preparar el Conveni d'Oate que posteriorment signarien el propi Duc de la Victria i el general carlista Rafael Maroto i que va posar fi a la guerra. Durant el regnat d'Isabel II, va ser un dels generals que van participar, amb Leopoldo O'Donnell al capdavant, en la guerra d'frica, obtenint mrits de prestigi que li van valer el marquesat de Sierra Bullones. Ministre de Marina en els governs de la Unin Liberal, va regressar el 1874 durant el Sexenni Democrtic per a ser President del Consell de Ministres i Ministre de la Guerra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373959" title="Nelson Rockefeller" nonfiltered="4802" processed="4787" dbindex="144865">
Nelson Aldrich Rockefeller (8 de juliol de 1908 - 26 de gener de 1979) va ser un poltic nord-americ i Vicepresident dels Estats Units entre 1974 i 1977. 

 Membre del Clan Rockefeller .

Nascut a Bar Harbor, Maine, en el si d'una de les famlies ms riques i conegudes del pas, dedicada als negocis i la poltica. Net per lnia paterna de John Davison Rockefeller, fundador de Standard Oil i considerat l'home ms ric del mn en la seva poca, i nt per lnia materna del senador Nelson Wilmarth Aldrich. De la companyia Standard Oil descendirien ms tard companyies com ExxonMobil o Chevron Corporation. Tant ell com els seus germans van ser criats per a continuar la tradici familiar i fer carrera en el mn dels negocis o la poltica. 

El seu germ major, John, dedicaria la seva vida a la filantropia. El seu germ Winthrop es traslladaria a viure a Arkansas, on es convertiria en el primer governador republic des de la Reconstrucci. David Rockefeller, seria president del Chase Manhattan Bank i un dels referents de la vida social i econmica americana de l'ltim segle. Laurence, altre dels germans, es casaria amb l'hereva de l'antic president de Northern Pacific Railway. Nelson es decidiria per la poltica. El seu nebot Jay Rockefeller, fill de John, s actualment senador del Partit Demcrata per West Virginia. Ampliant aix la influncia del clan ms enll d'un nic partit.

Tamb un altre dels seus nebots, Winthrop Rockefeller Jr., va ser candidat republic fallit a la governaci d'Arkansas en les eleccions de 2006.

 La famlia com a plataforma . 
Nelson Rockefeller es va graduar el 1930 per la Dartmouth College i va comenar a treballar en diferents empreses i organitzacions filantrpiques de la famlia. A l'edat de 29 anys va ser president del Rockefeller Center. Va utilitzar aquest crrec com plataforma de llanament per a una futura carrera poltica. La seva famlia era propietria de ms del 90% del petroli d'estats llatinoamericans com Veneuela i va viatjar per diferents pasos del continent realitzant investigacions culturals sobre art precolomb i promovent els valors de la democrcia a travs de la seva organitzaci. 

Es va caracteritzar per ser un patr de les arts en l'Amrica Llatina. Per exemple va ser el qui pel seu pas per Colmbia va comissionar al Mestre Santiago Martnez Delgado per a fer el major llen a l'oli de Llatinoamrica, per al llavors Banc de Nova York (avui City Bank). Va ser tamb president del Museu d'Art Modern de Nova York al comenament de la dcada de 1940.

 Primers passos en poltica . 
La seva carrera poltica s'inicia quan el president Franklin Delano Roosevelt el nomena director de l'Oficina d'Assumptes Interamericans, crrec que va ocupar entre 1940 i 1944 i la principal funci del qual era promoure les poltiques de Roosevelt en els pasos Llatinoamericans per a contrarestar aix la influncia de la Alemanya nazi en la regi. 

Entre 1944 i 1945 va ser assistent del secretari d'Estat Edward Stettinius per a Assumptes d'Amrica Llatina i l'Hemisferi Occidental. Desprs de finalitzar la Segona Guerra Mundial va encapalar la International Development Advisory Board, com part del Programa de Quatre Punts del president Harry Truman per a donar assistncia econmica a pasos estrangers. 

Durant l'Administraci Eisenhower va ser cap del Comit sobre Reorganitzaci Governamental del president (1953-1958), sotssecretari de Sanitat, Educaci i Benestar (1953-1954), i assistent especial del president per a Afers exteriors (1954-1955). Rockefeller va participar en la creaci de la American International Association i en el grup de financers que va idear la construcci del World Trade Center de Nova York. 

 Governador de Nova York (1959-1973) . 
 

En 1956 va abandonar els seus llocs en l'administraci federal per a comenar a preparar la seva candidatura pel partit Republic a la governaci de Nova York, i donar aix el salt a un crrec electe per primera vegada. Al novembre de 1958 va derrotar el governador demcrata Averell Harriman i es va convertir en el 53 governador de l'estat de Nova York. Va ser reelegit tres vegades ms en 1962, 1966 i 1970. 

En els seus anys com a governador, Nelson Rockefeller es va convertir en un referent per als republicans liberals i en el gran bar del Partit Republic de la Costa Est. Va ocupar una reeixida gesti que va combinar mesures socials com l'augment d'impostos per a la construcci de cases d'inters social i la reorganitzaci del transport pblic o del sistema d'ensenyament estatal, convertint la Universitat de Nova York en el ms gran centre pblic d'ensenyament superior del pas, amb mesures de llei i ordre com les estrictes i revolucionries lleis de penalitzaci de venda i possessi de drogues. Les ms dures del pas. 

El 9 de setembre de 1971 va haver d'enfrontar l'amotinament dels presos de la pres estatal d'Attica. Els amotinats havien pres com ostatges a 38 funcionaris de la pres. Rockefeller va ordenar que les tropes de la Gurdia Nacional i la policia de Nova York assaltessin la pres per a alliberar als ostatges i acabar amb el mot. El resultat van ser 40 persones mortes, entre ells 11 dels ostatges. Els fets van minar la popularitat del governador que va ser fortament criticat pels demcrates i la premsa.

 Campanya presidencial de 1964 . 

Home tremendament carismtic i popular, a diferncia d'altres poltics republicans, Rockefeller sempre va mantenir unes excellents relacions amb la premsa. Des del comenament de la seva carrera poltica va mostrar ambici per arribar algun dia a la Casa Blanca i contava amb totes les influncies i contactes que qualsevol candidat requereix. Va fer un primer intent, una mica discret, en les presidencials de 1960, per encara tot just duia un any com governador i aviat va ser evident que no tenia cap possibilitat d'arravassar-li la candidatura republicana al llavors vicepresident Richard Nixon. L'intent de 1960 li va servir a Rockefeller para evidenciar que ell estava aqu i que tornaria a intentar-lo. Era el clar front-runner per a la nominaci republicana de 1964. 

Representava a l'establishment del partit i tenia tot l'aparell a la seva disposici. Era un republic liberal que a Nova York havia collaborat amb els sindicats o s'havia manifestat en favor de l'Acta de Drets Civils (Civil Rights Act). Aix li va guanyar la desconfiana dels sectors ms conservadors del partit que es van alinear entorn de la candidatura del senador per Arizona, Barry Goldwater. El New York Times deia el 1964 que Rockefeller tenia tantes possibilitats de perdre la nominaci com d'arrunar-se. Per el que semblava un cam obert i sense problemes es va convertir aviat en un calvari. El governador de Pennsylvania William Scranton es va unir a la terna de candidats dividint el vot liberal i moderat entre ell i Rockefeller. Rockefeller va sofrir el primer giravolt en la primria de New Hampshire, un estat en el qual havia de guanyar. Per a sorpresa de tots, el guanyador va resultar ser l'exsenador Henry Cabot Lodge que ni tan sols havia presentat formalment la seva candidatura. 

Rockefeller va guanyar en llocs com West Virginia i Oregon per aviat el senador Goldwater va comenar a acumular victries a Illinois, Texas, Indiana i Nebraska. William Scranton va quedar primer en la interna de Pennsylvania.

Tot va quedar a costa de les primries del gran estat de Califrnia, que aportava un nombre important de delegats per a la convenci. Poc abans de la important cita va sortir als mitjans la histria de l'adulteri i posterior divorci del governador Rockefeller i aix va destruir la seva imatge als ulls de molts dels pesos pesats del partit que fins a aquest moment li havien donat suport. Barry Goldwater va guanyar la primria de Califrnia i Nelson Rockefeller va decidir abandonar la carrera.

 Campanya presidencial de 1968 . 

A pesar de l'intent fallit de 1964, no va perdre l'esperana per arribar a la presidncia i va tornar a llanar-se com candidat el 1968. Amb la nominaci de Goldwater quatre anys abans, el Partit Republic s'havia escorat a la dreta i Rockefeller mancava ja de gran part de la influncia que havia tingut anteriorment en l'aparell. Ja no era el favorit. El favorit era un Richard Nixon que havia ressorgit amb fora i que contava amb una vasta organitzaci electoral en els estats crucials. Altres candidats eren el governador de Michigan, George Romney, i el tot just triat governador de Califrnia, Ronald Reagan. Nixon va guanyar fcilment en la primria de New Hampshire, quedant Rockefeller en segon lloc. Aix ho va convertir en la ms clara alternativa a Nixon, al que va derrotar en la primria de Massachusetts en el mes d'abril. Per en cap moment va poder posar en veritables apurs a la gran maquinria de Nixon, heretada de la seva anterior campanya de 1960 i de la de Goldwater el 1964. Nixon es va fer amb 692 delegats i Rockefeller amb 277. Una vegada ms, els seus intents d'arribar a la Casa Blanca havien fracassat. Mai ms tornaria a ser candidat a la presidncia.

 Vicepresident d'EEUU (1974-1977) . 


Desprs de la caiguda en desgrcia del president Nixon, els republicans de Rockefeller van veure la seva ocasi per a reivindicar-se i guanyar pes en el partit i en l'administraci. Van assolir que el nou president Gerald Ford, nomens a Nelson Rockefeller para la vicepresidncia. Els demcrates controlaven amb una mplia majoria el Congrs i havia pocs republicans que podien passar l'aprovaci d'un Congrs tan hostil al president. Ford va utilitzar a Rockefeller per apaivagar als demcrates i buscar la seva cooperaci. Per la designaci va enfurir als republicans conservadors. 

Va jurar el seu crrec com vicepresident el 19 de desembre de 1974. Durant el seu perode la residncia oficial del vicepresident es va traslladar a l'Observatori Naval dels Estats Units. Es va queixar en nombroses ocasions que el president Ford no li donava suficient poder en la presa de decisions i s'havia de conformar amb liderar iniciatives com la Whip Inflation Now.

En les eleccions presidencials de 1976, Nelson Rockefeller seria sabotejat per l'ala dreta del Partit Republic. Desprs d'una dura pugna en les primries, en les quals el president Ford no va assolir assegurar la nominaci fins a l'ltim sospir, els elements ms dretans reunits entorn de la candidatura de Ronald Reagan es van sentir forts per a imposar les seves prpies condicions en la plataforma electoral. Ford va arribar a la convenci de Kansas City amb 1.187 delegats. Reagan va arribar amb 1.070. Rockefeller, temers que ho deixessin fora del tiquet electoral, va enviar al seu amic Henry Kissinger com negociador al centre de convencions en un intent desesperat per mantenir la seva posici. 

Per els delegats de Reagan van deixar clar des del primer moment que mai acceptarien a Rockefeller com candidat vicepresidencial, ni tampoc a la segona alternativa dels liberals, l'ex fiscal general Elliot Richardson. La gent de Ford, per la seva banda, es negava a acceptar al senador Jesse Helms. Al final la qesti es va resoldre amb l'elecci del senador Bob Dole com nmero dos de la candidatura. Dole era un veter de guerra i expert en temes d'agricultura que podia resultar acceptable per a ambdues parts. A Nelson Rockefeller, vicepresident en exercici, se li negava aix l'oportunitat d'aspirar a la reelecci i, passs el que passs en les eleccions, quedaria fora de joc el 20 de gener de 1977. Poc abans de deixar el crrec li va ser atorgada la Medalla Presidencial de la Llibertat.

 Mort amb polmica . 

Retirat ja de la poltica, va morir el 26 de gener de 1979 d'un atac de cor. Oficialment es va informar que havia mort mentre treballava en la seva oficina de Manhattan. Per aviat es va esbrinar que la seva mort s'havia produt en la seva casa de Maine, mentre practicava l'acte sexual amb la seva secretria Megan Marshak, de 45 anys. La secretria va trigar a cridar als serveis mdics i desprs va ser tard per a poder reanimar-lo. Les seves cendres estan sepultades a Pontico Hills, Nova York. Es calcula que en el moment de la seva mort Nelson Rockefeller possea una fortuna personal de 1.000 milions de dlars.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373960" title="Cirrhilabrus" nonfiltered="4803" processed="4788" dbindex="144866">

Cirrhilabrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Alimentaci.

Totes les espcies d'aquest gnere mengen zooplncton.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les regions tropicals de l'ndic i del Pacfic.

Espcies.

 Cirrhilabrus condei  ;
 Cirrhilabrus cyanopleura  ;
 Cirrhilabrus earlei  ;
 Cirrhilabrus exquisitus  ;
 Cirrhilabrus filamentosus  ;
 Cirrhilabrus flavidorsalis  ;
 Cirrhilabrus joanallenae ;
 Cirrhilabrus johnsoni ;
 Cirrhilabrus jordani  ;
 Cirrhilabrus katherinae  ;
 Cirrhilabrus katoi  ;
 Cirrhilabrus laboutei  ;
 Cirrhilabrus lanceolatus  ;
 Cirrhilabrus lineatus  ;
 Cirrhilabrus lubbocki  ;
 Cirrhilabrus lunatus  ;
 Cirrhilabrus luteovittatus  ;
 Cirrhilabrus marjorie ;
 Cirrhilabrus melanomarginatus  ;
 Cirrhilabrus morrisoni ;
 Cirrhilabrus pylei ;
 Cirrhilabrus rhomboidalis  ;
 Cirrhilabrus roseafascia  ;
 Cirrhilabrus rubrimarginatus Riall, 1992) ;
 Cirrhilabrus rubripinnis  ;
 Cirrhilabrus rubrisquamis  ;
 Cirrhilabrus rubriventralis  ;
 Cirrhilabrus sanguineus  ;
 Cirrhilabrus scottorum  ;
 Cirrhilabrus solorensis  ;
 Cirrhilabrus temminckii  ;
 Cirrhilabrus tonozukai  ;
 Cirrhilabrus walindi  ;
 Cirrhilabrus walshi ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1995 A new species of wrasse (Labridae: Cirrhilabrus) from Western Australia. Rev. fr. Aquariol. 22(1-2):14-18.
 Allen, G.R., 1998 Descriptions of a new wrasse (Pisces: Labridae; Cirrhilabrus) from North-western Australia. Revue fr. Aquariol. 25:(3-4):119-122.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D.S. i Snyder, J.O. 1902. A review of the labroid fishes and related forms in the waters of Japan. Proc. U.S. Natl. Mus. 24(1266): 595-662.
 Kuiter, R. H., 1992. Tropical reef-fishes of the western Pacific Indonesia and adjacent waters. Gramedia Pustaka Utama, Jakarta. 314 p.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F. 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia, 3rd revised and expanded edition. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 pp.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i Shen, S. 1978. A review of the labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from Taiwan, with description of a new species. Bull. Inst. Zool., Acad. Sinica 17(1):13-24.
 Randall, J.E. and Lubbock, R. 1982. Three new labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from the southwestern Pacific. Occ. Pap. Ber. P. Bishop Mus. 25(2):12 p.
 Randall, J.E., Allen, G.R. i Steene, R.C. 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
 Randall, J.E. i Masuda, H. 1991. Two new labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from Japan. Rev. fr. Aquariol. 18(2):53-60.
 Randall, J.E., 1992. A review of the labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from Japan, Taiwan and the Mariana Islands, with descriptions of two new species. Micronesia 25(1):99-121. ;
 Randall, J.E. i Egmond, J. van. 1994. Marine fishes from the Seychelles: 108 new records. Zool. Verh. Leiden 297:43-83.
 Randall, J.E. i R.L. Pyle, 2001. Three new species of labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from islands of the tropical Pacific. Aqua 4(3):89-98.
 Temminck, C. J. & Schlegel, H. 1845. Vegeu Temminck & Schlegel 1843. Pisces, Fauna Japonica 113-172;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 CoralRealm.com ;
 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373962" title="Nelson Wilmarth Aldrich" nonfiltered="4804" processed="4789" dbindex="144868">
Nelson Wilmarth Aldrich (6 de novembre, 1841, Foster, Rhode Island - 16 d'abril, 1915, Nova York) va ser un banquer i senador dels Estats Units. Va prestar servei en la Cambra de Representants dels Estats Units des de 1879 fins a 1881 i en el Senat a partir de 1881 fins a 1911. El seu treball com president de la Comissi Monetria Nacional (1908 1912), el va impulsar a ocupar un lloc en el Sistema de Reserva Federal el 1913. Va fer rendibles inversions en la banca, aix com tamb en la producci d'electricitat, gasolina, cautx i sucre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373963" title="Alfonso Lombardi" nonfiltered="4805" processed="4790" dbindex="144869">

Alfonso Lombardi (Ferrara, 1497 - Bolonya, 1537) va ser un escultor itali actiu sobretot a Bolonya, on malgrat la seua existncia relativament breu, va fer moltes obres que, a ms, es conserven encara a les esglsies ms importants de la ciutat. Treball sobretot l'estuc i la terracota, per demostr de saber esculpir el marbre i treballar el bronze.

 Vida i obra.
Giorgio Vasari li va dedicar un captol sencer al seu fams llibre de biografies d'artistes del Renaixement Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, on explica les seues activitats artstiques, aix com les (no sempre edificants) peripcies personals, la cual cosa s prova de la fama que va atnyer al seu temps.

Va nixer a Ferrara l'any 1497, i fou ac on degu ensinistrar-se en l'art de l'escultura, treballant l'estuc i la terracota, materials que van continuar sent els seus predilectes.

Versemblantment, Alfonso es va traslladar a Bolonya poc desprs de complir la vintena. s seua l'esttua de terracota pintada simulant bronze que es troba al Palazzo d'Accursio, i que representa Hrcules abatent l'Hidra de Lerna, la qual li va ser encarregada l'any 1519, arran de la restauraci pontifcia del govern de la ciutat. Altra obra de carcter pblic va consistir en les quatre esttues dels Quatre Sants Protectors de Bolonya, situats sota la volta del palazzo del Podest.

L'any 1522, sempre a Bolonya, va rebre la comanda de fer per a l'oratori de Santa Maria della Vita un grup escultric de 14 esttues, representant el Trnsit de la Mare de Du, considerat per molts com la seua obra ms bella. En efecte, en aquestes escultures, Alfonso demostra estar al corrent de les novetats classicistes procedents de Florncia i Roma i cerca de prendre com a model propi l'estil de Rafael i de Miquel ngel.

De ben poc desprs (ca. 1524) s la Lamentaci sobre el Crist mort, feta per a la catedral bolonyesa de Sant Pere. En aquesta obra, Lombardi es mostra com a vlid continuador de la tradici emiliana de l'escultura en terracota, que s'hi expressava de la millor manera als grups de mortorii. Hi atenua encara ms els tons populars de Guido Mazzoni i els angoixosos de Niccol dell'Arca per assumir-hi apectes ms mesurats. Les diferncies estilstiques amb el grup del Trnsit de la Mare de Du han portat a certs crtics a posar-ne en dubte l'atribuci.

A Bolonya va treballar tamb a l'obra de la Baslica de San Petronio, fent-ne alguns relleus per al portal esquerre.

Tamb va treballar a Ferrara (sn seus els bustos dels Apstols, avui dia a la catedral de la ciutat), a Castel Bolognese ( Grup del Calvari  de l'esglsia de San Petronio), a Faenza (Grup de la Mare de Du amb l'Infant i els sants Joan Evangelista i Joan Baptista, actualment a la Pinacoteca Civica) i a altres ciutats emilianes.

A Bolonya, ats que la seua reputaci s'havia consolidat, tamb com a retratista, Alfonso es va saber aprofitar de la visita a la ciutat de l'emperador Carles V per a la cerimnia de coronaci (22 de febrer de 1530) fent-li donaci del seu retrat en bust esculpit. El mateix Vasari narra l'episodi:

Vingu en aquell temps l'emperador Carles V a Bolonya, perqu Tici da Cador, pintor excellentssim, poguera retratar a Sa Majestat; el que va donar a Alfonso l'oportunitat d'entrar per mitj de Tici, i aprofitant l'avinentesa en comen un retrat en estuc. I amb tanta grcia va expressar-ne l'efgie, que a ms de l'anomenada que l'obra li va proporcionar, si l'emperador va donar mil escuts a Tici, a ell li'n correspongueren cinc-cents.

L'any segent li va ser encarregada, per a la Baslica de Sant Domnec, la realitzaci dels baix relleus per a la predella de marbre de l'Arca de sant Domnec (Escenes de la vida del Sant Domnec, Adoraci dels Reis Mags), obra de gran prestigi a la vista dels escultors que el van precedir en ella (Nicola Pisano, Miquel ngel, Niccol dell'Arca).

El cardenal Hiplit de Mdici el va prendre sota la seua protecci i se'l va endur a Roma, on va fer el retrat del papa Climent VII i un altre a la memria del pare del seu protector, Juli de Mdici (obres traslladades al Palazzo Vecchio de Florncia).

Mort el cardenal Hiplit (1535), Alfonso torn a Bolonya, on va morir prematurament, a l'edat de 41 anys.

Referncies i notes.


Enllaos externs.
  El captol de Le Vite, de Vasari, sobre Alfonso Lombardi;
 Imatges de la Lamentaci de la catedral de Sant Pere, a Bolonya;
 Imatges dels baix-relleus de la predella de l'Arca di San Domenico;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373964" title="Cantons de Mosella" nonfiltered="4806" processed="4791" dbindex="144870">
Els Cantons de Mosella (Lorena) sn 51 i s'agrupen en 9 districtes:

Districte de Boulay-Moselle (3 cantons  - sotsprefectura: Boulay-Moselle) :
cant de Boulay-Moselle ;
cant de Bouzonville ;
cant de Faulquemont;
Districte de Chteau-Salins (5 cantons - sotsprefectura: Chteau-Salins) :
cant d'Albestroff ;
cant de Chteau-Salins ;
cant de Delme ;
cant de Dieuze ;
cant de Vic-sur-Seille ;
Districte de Forbach (7 cantons - sotsprefectura: Forbach) :
cant de Behren-ls-Forbach ;
cant de Forbach ;
cant de Freyming-Merlebach ;
cant de Grostenquin ;
1r cant de Saint-Avold ;
2n cant de Saint-Avold ;
canton de Stiring-Wendel ;
Districte de Metz-Campagne (9 cantons - prefectura: Metz) :
cant d'Ars-sur-Moselle ;
cant de Maizires-ls-Metz ;
cant de Marange-Silvange ;
cant de Montigny-ls-Metz ;
cant de Pange ;
cant de Rombas ;
cant de Verny ;
cant de Vigy ;
cant de Woippy ;
Districte de Sarrebourg (5 cantons - sotsprefectura: Sarrebourg) :
cant de Fntrange ;
cant de Lorquin ;
cant de Phalsbourg ;
cant de Rchicourt-le-Chteau ;
cant de Sarrebourg ;
Districte de Sarreguemines (6 cantons - sotsprefectura: Sarreguemines) :
cant de Bitche ;
cant de Rohrbach-ls-Bitche ;
cant de Sarralbe ;
cant de Sarreguemines ;
cant de Sarreguemines-Campagne ;
cant de Volmunster ;
Districte de Thionville-Est (6 cantons - sotsprefectura: Thionville) :
cant de Cattenom ;
cant de Metzervisse ;
cant de Sierck-les-Bains ;
cant de Thionville-Est ;
cant de Thionville-Ouest ;
cant de Yutz ;
Districte de Thionville-Ouest (6 cantons - sotsprefectura: Thionville) :
cant d'Algrange ;
cant de Fameck ;
cant de Florange  ;
cant de Fontoy ;
cant de Hayange  ;
cant de Moyeuvre-Grande  ;
Districte de Metz-Ville (4 cantons - prefectura: Metz) :
1r cant de Metz-Ville  ;
2n cant de Metz-Ville  ;
3r cant de Metz-Ville ;
4t cant de Metz-Ville  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373965" title="Chevron Corporation" nonfiltered="4807" processed="4792" dbindex="144871">
Chevron Corporation s una empresa petrolera nord-americana constituda el 1911 a Califrnia, desprs de la dissoluci del trust Standard Oil, sota el nom de Standard Oil of Califrnia. 

En un perode de ms de quaranta anys, Rockefeller va dur la Standard Oil a ser la companyia ms gran del mn per molt temps. Disposa d'importants jaciments petrolfers i de gas natural, refineries de petroli i bucs petrolers. Pel seu volum de vendes (27.342 milions de dlars) va ocupar el 1983 l'onz lloc entre les majors empreses industrials del mn d'economia de mercat. 

Aquest any va obtenir uns beneficis de 1.590 milions de dlars i va emprar a 40.000 treballadors. Al comenament de 1984 va adquirir la propietat de la Gulf Oil Corporation per un import de 13.400 milions de dlars i va canviar el seu nom pel de Chevron, nom que en 1987 va ocupar, pel seu volum de vendes (26.015 milions de dlars), el 23 lloc entre les majors empreses industrials del mn d'economia de mercat. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373966" title="Districte de Boulay-Moselle" nonfiltered="4808" processed="4793" dbindex="144872">

El Districte de Boulay-Moselle s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 3 cantons i 96 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Boulay-Moselle. 

Cantons.
cant de Boulay-Moselle ;
cant de Bouzonville ;
cant de Faulquemont;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373967" title="Standard Oil" nonfiltered="4809" processed="4794" dbindex="144873">
Standard Oil (1870 - 1911) va ser una empresa petrolera nord-americana. L'empresa va ser fundada a Ohio el 1870 per l'industrial John D. Rockefeller, el seu germ William Rockefeller, Henry Flagler, el qumic Samuel Andrews i Stephen V. Harkness. 

Usant tctiques molt eficaces i mpliament criticades, Standard Oil va absorbir o va destruir a la majoria de la seva competncia a Ohio i desprs en tot el nordest dels Estats Units. 

En resposta a lleis estatals que tractaven de limitar la grandria de les empreses, Rockefeller i els seus socis van haver de desenvolupar mtodes d'organitzaci innovadors, que van cristallitzar en la invenci del "trust" empresarial. En parallel van sorgir lleis estatals i federals "anti-trust" que s'oposaven a aquests moviments. 

Desprs d'una llarga srie de judicis, el 1911 el Tribunal Suprem dels Estats Units va decretar la fragmentaci de Standard Oil en 34 empreses independents per que seguien sent propietat de Rockefeller i de la resta dels accionistes de Standard Oil. Les descendents d'aquestes empreses conformen el nucli principal de la indstria petrolera nord-americana en l'actualitat: 

 ExxonMobil (els avantpassats de la qual sn la Standard Oil de New Jersei i la Standard Oil de Nova York) ;
 ConocoPhillips (la part Conoco prov de la Standard dels estats de les Rocoses) ;
 Chevron (Standard de Califrnia) ;
 Amoco i Sohio (Standard d'Indiana i Standard de Ohio, respectivament, ara forma part de BP) ;
 Atlantic Richfield (la part Atlantic, actualment tamb integrada en BP) ;
 Marathon Oil (descendent tamb de la Standard d'Ohio) ;
 i moltes altres empreses ms petites ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373968" title="Districte de Chteau-Salins" nonfiltered="4810" processed="4795" dbindex="144874">

El Districte de Chteau-Salins s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 5 cantons i 128 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chteau-Salins. 

Cantons.
cant d'Albestroff ;
cant de Chteau-Salins ;
cant de Delme ;
cant de Dieuze ;
cant de Vic-sur-Seille ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373969" title="Districte de Forbach" nonfiltered="4811" processed="4796" dbindex="144875">

El Districte de Forbach s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 7 cantons i 73 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Forbach. 

Cantons.
cant de Behren-ls-Forbach ;
cant de Forbach ;
cant de Freyming-Merlebach ;
cant de Grostenquin ;
1r cant de Saint-Avold ;
2n cant de Saint-Avold ;
canton de Stiring-Wendel ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373970" title="Districte de Metz-Campagne" nonfiltered="4812" processed="4797" dbindex="144876">

El Districte de Metz-Campagne s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 9 cantons i 142 municipis. El cap del districte s la prefectura de Metz. 

Cantons.
cant d'Ars-sur-Moselle ;
cant de Maizires-ls-Metz ;
cant de Marange-Silvange ;
cant de Montigny-ls-Metz ;
cant de Pange ;
cant de Rombas ;
cant de Verny ;
cant de Vigy ;
cant de Woippy ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373971" title="ConocoPhillips" nonfiltered="4813" processed="4798" dbindex="144877">
ConocoPhillips Company s una empresa internacional d'energia la seu central de la qual est situada a Houston, Texas, als Estats Units d'Amrica, per disposa d'oficines en tot el mn. 

Va ser creada a travs de la fusi de Conoco Inc i la Phillips Petroleum Company el 30 d'agost de 2002. s una de les sis "supermajor" empreses petroleres integrades verticalment. ConocoPhillips empra a unes 32.600 persones en tot el mn en gaireb 40 pasos. A partir de l'any 2006, les seves 12 refineries d'EUA tenien una capacitat de processament de cru combinat de 2.208.000 de barrils per dia de manera que s el segon major refinador als Estats Units. En tot el mn, tenen una capacitat combinada de processament de cru de 2.901.000 de bbl/d (461.200 m /d) de manera que s el cinqu major refinador en el mn.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373972" title="Districte de Sarrebourg" nonfiltered="4814" processed="4799" dbindex="144878">

El Districte de Sarrebourg s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 5 cantons i 102 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sarrebourg. 

Cantons.
cant de Fntrange ;
cant de Lorquin ;
cant de Phalsbourg ;
cant de Rchicourt-le-Chteau ;
cant de Sarrebourg ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373974" title="Districte de Sarreguemines" nonfiltered="4815" processed="4800" dbindex="144879">

El Districte de Sarreguemines s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 6 cantons i 83 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Sarreguemines. 

Cantons.
cant de Bitche ;
cant de Rohrbach-ls-Bitche ;
cant de Sarralbe ;
cant de Sarreguemines ;
cant de Sarreguemines-Campagne ;
cant de Volmunster ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373977" title="Districte de Thionville-Est" nonfiltered="4816" processed="4801" dbindex="144880">

El Districte de Thionville s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 6 cantons i 75 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Thionville. 

Cantons.
cant de Cattenom ;
cant de Metzervisse ;
cant de Sierck-les-Bains ;
cant de Thionville-Est ;
cant de Thionville-Ouest ;
cant de Yutz ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373978" title="Creu al Mrit de Guerra (Itlia)" nonfiltered="4817" processed="4802" dbindex="144881">

La Creu al Mrit de Guerra (itali: Croce al Merito di Guerra) s una condecoraci italiana creada el 7 de gener de 1922 pel Rei Vctor Manuel III.

Al Reial Decret 195 de 7 de gener de 1922, s'instaur la "Creu de Bronze al Mrit de Guerra, per ser atorgada com a recompensa al valor militar a aquells mencionats als despatxos". El nombre de les seves concessions era illimitat. 

Amb Reial Decret de 4 de novembre de 1932 s'especificava que anava immediatament desprs de la Medalla de Bronze al Valor Militar, aix com que noms s'atorgaria en temps de guerra; per des del 17 d'octubre de 1941 pass a situar-se darrera de la Creu de Guerra al Valor Militar

Tamb era atorgada a tots aquells que, ferits en combat, rebien la Medalla dels Ferits o aquells que, mencionats pel mrits de guerra, rebien una promoci. Tamb la rebien tots aquells que haguessin realitzat un acte meritori que no justifiqus la concessi de la Medalla al Valor Militar.

 Disseny .
Una creu grega de bronze, amb una longitud de 37mm. A la part frontal de la creu, sobre el bra horitzontal, apareix la inscripci "Merito di Guerra", al bra inferior hi ha una espasa romana apuntant cap a dalt, i a la part superior el monograma reial (VE III sota una corona) A partir de 1946, el monograma reial va ser reemplaat pel monograma RI. Al revers de la creu apareix una estrella de 5 puntes sobre un fons de raigs.

Penja d'una cinta de 37, en color blau cel, amb dues franges blanques al mig, cadascuna de 5mm, amb una separaci de 8mm.

Les medalles succesives s'indiquen mitjanant una corona de bronze sobre el gal.

Bibliografia.
 Ercoli, Ercole - Le Medaglie al Valore, al Merito e Commemorative - Militari e Civili nei Regni di Sardegna, d'Italia e nella Repubblica Italiana - 1793-1976 I.D.L. Milano 1976;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373979" title="Districte de Thionville-Ouest" nonfiltered="4818" processed="4803" dbindex="144882">

El Districte de Thionville-Ouest s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 6 cantons i 75 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Thionville. 

Cantons.
cant d'Algrange ;
cant de Fameck ;
cant de Florange  ;
cant de Fontoy ;
cant de Hayange  ;
cant de Moyeuvre-Grande  ;

Vegeu tamb.
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373980" title="Rockefeller Center" nonfiltered="4819" processed="4804" dbindex="144883">
 
El Rockefeller Center s un complex comercial construt per la famlia Rockefeller que consta de 19 edificis. Est situat al Midtown, entre la Cinquena i la Sisena Avinguda en la illa de Manhattan, a Nova York. 

En aquesta zona es troben les boutiques ms luxoses de Nova York. Va ser declarat National Historic Landmark el 1988. El Rockefeller Center est compost de multitud de botigues i teatres, com el Radio City Music Hall. El complex s una destinaci turstica, a causa de els nombrosos decorats de la Plaa Rockefeller, la vista oferta per l'observatori de l'Edifici GE, i a ms de les moltes activitats estacionals, com la pista de patinatge sobre gel o el gran avet, que cada any congreguen a milers de persones. 















 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373981" title="Districte de Metz-Ville" nonfiltered="4820" processed="4805" dbindex="144884">

El Districte de Metz-Ville s un dels nou districtes amb qu es divideix el departament de la Mosella, a la regi de Lorena. Compta amb 4 cantons i 1 municipi. El cap del districte s la prefectura de Metz. 

 Cantons .
1r cant de Metz-Ville ;
2n cant de Metz-Ville ;
3r cant de Metz-Ville ;
4t cant de Metz-Ville ;

 Vegeu tamb .
Cantons de Mosella;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373983" title="Cirrhilabrus condei" nonfiltered="4821" processed="4806" dbindex="144885">

 Cirrhilabrus condei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373986" title="Boulay-Moselle" nonfiltered="4822" processed="4807" dbindex="144886">


Boulay-Moselle, ciutat francesa del departament de Mosella, a la regi de Lorena. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373988" title="Cirrhilabrus cyanopleura" nonfiltered="4823" processed="4808" dbindex="144887">

 Cirrhilabrus cyanopleura   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar d'Andaman, les Illes Ryukyu, Taiwan, Filipines, Papua Nova Guinea, Palau, Indonsia i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373989" title="Chteau-Salins" nonfiltered="4824" processed="4809" dbindex="144888">


Chteau-Salins  (Salzburgen, en alemany) ciutat francesa del departament de Mosella, a la regi de Lorena. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373990" title="Infant Ferran d'Arag" nonfiltered="4825" processed="4810" dbindex="144889">
L'Infant Ferran d'Arag (1248-1251) va ser el nov i ltim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Va morir als tres anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373991" title="Sarreguemines" nonfiltered="4826" processed="4811" dbindex="144890">


Sarreguemines  (Saargemnd, en alemany) ciutat francesa del departament de Mosella, a la regi de Lorena. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373992" title="Cirrhilabrus earlei" nonfiltered="4827" processed="4812" dbindex="144891">

 Cirrhilabrus earlei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & R. L. Pyle   2001. Three new species of labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from islands of the tropical Pacific. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (no. 3): 89-98.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373993" title="Fred Astaire" nonfiltered="4828" processed="4813" dbindex="144892">
Frederick Austerlitz, ms conegut com Fred Astaire (Omaha, Nebraska, 10 de maig de 1899 - Los Angeles, Califrnia, 22 de juny de 1987) va ser un actor, cantant, coregraf i ballar de teatre i cinema nord-americ. Se l'ha reconegut com un dels ballarins ms influents en la histria dels musicals de cinema i televisi i va ser conegut amb el sobrenom: El prncep de la dansa.

La seva carrera teatral i la seva posterior carrera en el cinema va incloure un total de setanta-sis anys, durant els quals va rodar 31 pellcules musicals. Est particularment associat amb Ginger Rogers, amb qui va fer deu pellcules que van revolucionar el gnere.

Encara que la seva famlia era d'origen austrac, Fred Astaire va nixer i es va criar als Estats Units. Des de molt petit, va destacar per les seves dots per la dansa. Va aprendre a ballar seguint l'exemple de la seva germana Adele amb la que formaria un duet musical. Als onze anys, van debutar junts al teatre i van estar junts fins que en Fred va fer els setze anys. Junts van realitzar nombroses gires pel pas i van protagonitzar grans xits com Over the top. El 1917 tots dos van conquerir Broadway participant a les comdies musicals de George Gershwin i de Jerome Kern. El 1932 la seva germana es va casar i en Fred va quedar sense parella artstica, per aviat trobaria a la que seria la seva parella ideal i una bona amiga, la Ginger Rogers.

El 1933 va debutar al cinema apareixent breument a Dancing Lady de Robert Z. Leonard encara que la seva consolidaci cinematogrfica li arribaria quan li van oferir un paper secundari amb la Ginger Rogers a Volant cap a Rio de Janeiro, una producci en la que el paper principal era per Dolores del Ro. A mitjans dels anys 30, Astaire i Rogers ja eren una parella consagrada que va aconseguir les ms altes quotes en pellcules com Barret de copa (1935), Seguim la flota  (1936) o En ales de la dansa (1936). A partir de 1939 es va produir un llarg parntesi durant el qual no van treballar junts per deu anys ms tard van reaparixer a The Barkleys of Broadway. El 1968 es va acomiadar del gnere musical.

El 1949, li van concedir un Oscar honorfic pel seu  virtuosisme i contribuci a l'art de la comdia musical , guard que va ser entregat a Ginger Rogers. Gaireb tres dcades ms tard, el 1974, va ser nominat com a millor actor secundari pel seu paper a El cols en flames. Fred Astaire es va casar dues vegades, la primera amb Phyllis Baker Potter amb qui va tenir dos fills, Frederick i Ava; el segon matrimoni el va contraure el 1980 amb Robin Smith, una jockey professional, 44 anys ms jove que ell. 


Filmografia musical.

   
 Dancing Lady (1933);
 Volant cap a Rio de Janeiro] (1933) (*);
 The Gay Divorcee (1934) (*);
 Roberta (1935) (*);
 Barret de copa (1935) (*);
 Seguim la flota (1936) (*);
 En ales de la dansa (1936) (*);
 Ritme boig (1937) (*);
 A Damsel in Distress (1937) ;
 Carefree (1938) (*);
 The Story of Vernon and Irene Castle (1939) (*);
 Broadway Melody of 1940 (1940);
 Second Chorus (1940);
 You'll Never Get Rich (1941);
 Holiday Inn (1942);
 You Were Never Lovelier (1942);


 The Sky's the Limit (1943);
 Yolanda and the Thief (1945);
 Ziegfeld Follies (1946);
 Blue Skies (1946);
 Easter Parade (1948);
 The Barkleys of Broadway (1949) (*) ;
 Three Little Words (1950);
 Let's Dance (1950);
 Royal Wedding (1951);
 The Belle of New York (1952);
 The Band Wagon (1953);
 Daddy Long Legs (1955);
 Funny Face (1957);
 Silk Stockings (1957);
 Finian's Rainbow (1968);
 That's Entertainment, Part II (1976) ;



(*) amb Ginger Rogers
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373994" title="Cirrhilabrus exquisitus" nonfiltered="4829" processed="4814" dbindex="144893">

 Cirrhilabrus exquisitus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Sodwanay Bay (Sud-frica) i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373995" title="Cirrhilabrus filamentosus" nonfiltered="4830" processed="4815" dbindex="144894">

  Cirrhilabrus filamentosus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de Java (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373996" title="Manuel Antonio" nonfiltered="4831" processed="4816" dbindex="144895">
Manuel Antonio Prez Snchez (Rianxo, la Corunya, 1900-1929) fou un poeta gallec que va escriure en llengua gallega i signava les seves obres com a Manuel Antonio. 

Va estudiar a l'Escola de Nutica de Vigo i als 25 anys comen la seva vida professional com a mariner mercant. Malalt de tuberculosi, va haver de desembarcar l'any 1929 i mor a la seva vila natal quan encara no fet els 30 anys.

s el representant ms important de l avantguarda histrica de entreguerres a Galcia. Juntament amb el pintor lvaro Cebreiro va ser el signant de l nic manifest avantguardista gallec denominat Mis al! (1922).

La seva obra ms destacada s De catro a catro (1928), conjunt de 19 poemes que sembla que van ser escrits al llarg d una travessia pel Mediterrani i l'Atlntic feta entre els anys 1926 i 1927 a bord d un pailebot o petita goleta on treballava com a pilot de navili en prctiques. A ms d aquest llibre fonamental en la lrica gallega del segle XX i en la poesia europea, Manuel Antonio va escriure uns altres poemaris que no foren coneguts fins desprs de la mort del poeta: Con anacos do meu interior (escrit entre 1920
i 1922), Foulas (1922-1925), Sempre e mais despois(1923-1925) i Viladomar (1928). El 1972, va aparixer Poesas, edici que va realitzar Domingo Garca Sabell. 

El poeta, sota tota una aparena de modernitat, filosofa amb l home primitiu i ho fa fixant-se en les diferents manifestacions de la naturalesa expressada, sobretot, per un llenguatge celeste, nocturn i estellat. En De catro a catro hi ha moltes referncies a tots els ismes, per adquireix per moments una inusitada preponderncia el creacionisme, i aquest mitjanant les lectures del poeta xil Vicente Huidobro i de l espanyol Gerardo Diego, per tamb cal tenir en compte altres presncies com les dels poetes francesos Rimbaud, Supervielle i Apollinaire. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373998" title="Cirrhilabrus flavidorsalis" nonfiltered="4832" processed="4817" dbindex="144896">

 Cirrhilabrus flavidorsalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines, Indonsia i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="373999" title="Cirrhilabrus joanallenae" nonfiltered="4833" processed="4818" dbindex="144897">

 Cirrhilabrus joanallenae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sumatra (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R.   2000. Description of a new wrasse (Pisces: Labridae: Cirrhilabrus) from northern Sumatra, Indonesia. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (no. 2): 45-50. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374000" title="Cirrhilabrus johnsoni" nonfiltered="4834" processed="4819" dbindex="144898">

 Cirrhilabrus johnsoni   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374002" title="Cirrhilabrus jordani" nonfiltered="4835" processed="4820" dbindex="144899">

 Cirrhilabrus jordani   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374003" title="Lus Amado Carballo" nonfiltered="4836" processed="4821" dbindex="144900">
Lus Gustavo Amado Carballo (Pontevedra, 1901-1927) fou un escriptor gallec en llengua gallega.

Figura, juntament amb Manuel Antonio i Lus Pimentel, entre els protagonistes de la renovaci potica del primer ter del segle XX. 

Va estudiar el batxillerat a l institut de la seva ciutat natal i, desprs de cursar dos anys de filosofia i lletres a la Universitat compostellana, va tornar a Pontevedra per a seguir la carrera de magisteri. Durant la seva curta vida, Amado Carballo va exercir com a mestre d escola i periodista, professions que li van garantir poder dedicar-se sense preocupacions econmiques a la seva obra de creaci. 

A fi de treballar com a periodista, Amado Carballo va marxar a Madrid el 1920, on va collaborar en el peridic La Tribuna, en la revista Espaa i en altres publicacions espanyoles i gallegues. Per va decidir tornar a la seva ciutat d origen i, des de Pontevedra i Vigo, continuar escrivint per a diferents mitjans gallecs (Progreso, La Concordia, El Pueblo Gallego, A Nosa Terra, Ns, Vida Gallega, etc.). 

Malgrat que s recordat fonamentalment com a poeta, l escriptor de Pontevedra va iniciar la seva carrera en la literatura com a narrador, amb les novelles curtes Maliaxe (1922) i Os pobres de Deus (1925), i el conte Un milagre do santo San Francisco. 

El 1924, Amado Carballo contreu una tuberculosi pulmonar, cosa que el fora a abandonar el seu treball periodstic a Vigo i tornar a Pontevedra. La seva obra lrica comprn dos poemaris, Proel (1927) i O galo (1928). De tota manera, va ser un dels poetes que ms va influir en les generacions posteriors. Est considerat com el creador de la denominada escola imaxinista o hilozoista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374004" title="Cirrhilabrus katherinae" nonfiltered="4837" processed="4822" dbindex="144901">

 Cirrhilabrus katherinae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Guam i les Illes Mariannes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374006" title="Cirrhilabrus katoi" nonfiltered="4838" processed="4823" dbindex="144902">

 Cirrhilabrus katoi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Senou, H. & T. Hirata: A new labrid fish, Cirrhilabrus katoi, from southern Japan. Ichth. Research v. 4 (no. 1): 89-93. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374008" title="Philippe de Montebello" nonfiltered="4839" processed="4824" dbindex="144903">
Philippe de Montebello (16 de maig de 1936 a Pars) s des de 1977 el director del Metropolitan Museum of Art de Nova York. s el director ms longeu en la histria tant de la instituci com dels principals museu d'art del mn.

Nascut en el s d'una familia aristcrata francesa, Montebello va emigrar als Estats Units durant els anys 50 i es va convertir en un ciutad estatunidenc el 1955. 

Va estudiar al Liceu Francs de Nova York, es va graduar en la Universitat de Harvard, amb una llicenciatura en histria de l'art, va fer un master en la Universitat de Nova York i es va embarcar en una carrera en Belles Arts. Ell es va convertir en el director del Museu Metropolit el 1977 i s'ha convertit en la cara pblica del mateix.

Va anunciar la seva retirada el 8 de gener 2008, afirmant que tenia la intenci de dimitir a finals de 2008 desprs de ms de 31 anys en el seu lloc.

Montebello seguir la seva carrera com a professor a l'Institut de Belles Arts de la Universitat de Nova York.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374009" title="Cirrhilabrus laboutei" nonfiltered="4840" processed="4825" dbindex="144904">

 Cirrhilabrus laboutei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Nova Calednia fins a la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374011" title="Fortune 500" nonfiltered="4841" processed="4826" dbindex="144905">
La llista Fortune 500 (en catal Riquesa 500) s un seguit de les 500 majors empreses de capital obert estatunidenques per volum de vendes.

 Ellaos externs .
Fortune 500 - 2008;
Fortune 500 - 2007;
Fortune 500 - 2006;
Fortune 500 - 1955-2005;
Fitxer descarregable de les llistes Fortune 500/1000 - 1955-2008;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374013" title="Cirrhilabrus lanceolatus" nonfiltered="4842" processed="4827" dbindex="144906">

 Cirrhilabrus lanceolatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Okinawa (Honshu, Jap).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374014" title="Simfonia fantstica" nonfiltered="4843" processed="4828" dbindex="144907">

Episodi de la vida d'un artista. Simfonia fantstica en cinc parts Opus 14, habitualment coneguda com Simfonia fantstica s una simfonia composta pel compositor francs Hector Berlioz l'any 1830.

Tenia 27 anys d'edat quan el gran msic francs don per acabada aquesta simfonia, que per si sola l'hagus fet fams. Les amargors i fracassos l'havien portat als lmits de la bogeria. Hom el rebutjava repetidament als concursos per al Premi de Roma; incomprs pel pblic, arrossegant una trista vida, turmentat per una sensibilitat extremada que el port a desvariar quan sentia un drama shakesperi o una poesia de lord Byron, aquells anys foren per a Berlioz de gran turment.

La passi violenta que acompany el seu amor envers l'actriu anglesa Harriet Smithson, els dubtes la gelosia, serveixen de motiu per aquesta Simfonia fantstica que ve a ser com una pgina autobiogrfica que reflectia aquell moment.

Pren com a base una melodia composta per ell deu anys abans, per a l'ria de Florian en la cantata Estelle et Nmorin, composta en honor d'Estelle Dubouf. Ambiciosament, Berlioz es propos crear una immensa composici instrumental, subjecta a programa, amb la qual aspirava a enlluernar les audincies.

Per la primavera de 1830 va concloure la simfonia, i s'estren el 5 de desembre.

Berlioz s considerat, des de llavors, com pare de la msica de programa, gnere que desenvolup Franz Liszt, el seu decidit defensor i company.
Com moltes altres obres, el mateix Berlioz cre tamb la part literria que serveix de fons.

Moviments.
 Primer moviment.
Somnis i passions: aquest passatge ens situa en mig de les inquietuds personals de l'artista, agitat per nsies i esperances, angunies i alegries, fracassos i triomfs. Creua el seu cam la imatge  d'una dona i en la seva ment febrosa bullen aix mateix sensacions contraposades: amor profund, gelosia, dolcesa i amargor. Tot aquest moviment s de grandiosa sonoritat, assolida amb una orquestra en la que enfront a un gran conjunt de corda resten reduts els instruments de vent a dos clarinets i altres tants fagots, obos, flautes, cornetins, trompetes i quatre trompes ms dos timbales.

 Segon moviment.
Un ball: l'artista troba a la seva estimada brillant entre les magnificncies d'una festa galant. Suaus frases d'amor es deixen sentir entre els sons del ball.
Encara es redueix ms la participaci dels instruments de vent en aquesta part, restant suprimides les trompetes i fagots, entre tant Berlioz introdueix dues arpes que aporten especial color oposant-se a l'orquestra en un feli joc instrumental.

 Tercer moviment .
Escena camperola: s el capvespre en ple estiu. Als ots de l'artista arriben les dolces notes de dos flabiols camperols. La pau que regna en el camp i el senzill cantar d'aquells instruments retornen a l'inquiet esperit l'assossec i l'esperana perduda. En belles frases descriptives l'orquestra ens pinta la posta de sol i els ltims raigs que acoloren els arbres, bressolats per la brisa. No tarden en renixer els foscos pensament  i el fantasma de la gelosia entela el record de la dona estimada. El duet camperol del corn angls i l'obo se subratlla amb tremols de corda: desprs, la can del corn es fa dolorosa i la impressi depriment s'accentua amb el so de les timbales. En la llunyania s'escolta el tro, per s la tempesta que s'allunya perqu la quietud del moment no sigui molestada. El sol acaba d'amagar-se i la naturalesa dorm envoltada en ombres.

 Quart moviment.
Marxa al suplici: En un arrebolada produda per la desesperaci, el jove artista decideix enverinar-se amb opi i cau sumit en un somni profund. Creu viure hores d'amargor quan la gelosia l'impulsa a matar a la seva estimada. Comdemnat a morir al patbul, camina vers el suplici acompanyat pels sons de les timbales, que com a martelleig  misteris es combina meravellosament amb els pizzicati dels contrabaixos i els velats sons de les trompetes amb sordina. Aquesta trista marxa assoleix en alguns moments gran intensitat. Finalment, creuar per la seva ment un ltim pensament d'amor, que la mort segar inflexible.

Cinqu moviment .
Somni d'una nit de Sbat: Mort l'artista es veu assaltat per una legi de fantasmes, bruixes i monstres qu en la nit del dissabte venen a rodejar el seu cadver entre crits i macabres rialles. Aquesta escena goyesca es desenvolupa in crescendo fins que el tema de l'amor s'obre pas entre el guirigall i desfigurat serveix de motiu per a una dansa grotesca. La dona idolatrada participa en el Sbat ballant al reds de l'artista ajagut. Desfigurat, se sent el Dies irae. El Sbat assoleix el seu punt mxim i acaba barrejant el cant fnebre amb la dansa desenfrenada.

 Bibliografia .
Las Mejores Simfonias, Editorial Daimon. pag, 1-32;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374016" title="Cirrhilabrus lineatus" nonfiltered="4844" processed="4829" dbindex="144908">

 Cirrhilabrus lineatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Nova Calednia fins a la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374017" title="Estreptococ de Fehleisen" nonfiltered="4845" processed="4830" dbindex="144909">


L'estreptococ de Fehleisen (Streptococcus pyogenes) s un eubacteri grampositiu que creix en llargues cadenes.. S. pyogenes mostra l'Antgen grup A en les seves parets cel.lulars i fa hemlisi del tipus beta-hemlisis quan es cultiva en agar sang. L' S. Pyogenes normalment produeix grans zones (halus) de beta-hemlisis, amb trecament complet d'eritocrits i la recuperaci de l'hemoglobina. s per aquesta ra que se'ls anomena Grup A (beta-hemoltic), Streptococcus (abreviat GAS). Pot ser encapsulat, per tant s resistent a la fagocitosi . Poseeix nombroses exotoxines.

s un agent de la Sndrome de la faringoamigdalitis bacteriana. s important en infeccions cutnees i de teixits tous. No presenta resistncia a la penicil.lina i aquesta segueix sent el tractament d'elecci habitual. S en canvi s resistent a la sulfamida, tetraciclina, cloranfenicol, macrlid i licosamida.

Factors de virulncia.
S. pyogenes t diferents qualitats que el fan ms virulent.. Una cpsula de carbohidrat embolcalla la bacteria, protegint-la d'atacs de macrfag (part del sistema inmmune). Tamb hi ha protenes, cids lipoteicoics, que xopen la cpsula (M protena) que fan incrementar la virulncia per aix facilitar l'atac a les cl.lules hostes.. La protena M inhibeix una part del sistema immunitari: el sistema de complement, que participa en la identificaci i destrucci de les cl.lules invasores. No obstant aix, la protena M s tamb un punt dbil en el mecanisme de defensa perqu s un patr en la producci d'anticossos del sistema immunitari de l'hoste, utilitzat per reconixer les bactries. Les protenes M sn niques en cada cepa i la seva identificaci es pot utilitzar clnicament per confirmar el germen causant de la infecci.

Hi ha diferents factors de virulncia que S. pyogenes recupera dins el seu hoste:

Estreptolisina O i S.

Toxines que sn la base de las propietats beta-hemoltiques de l'organisme. L'estreptolisina O causa una resposta inmune i la detecci d'anticossos en el suero sanguini. La antiestreptolisina O (ASLO) pot utilitzar-se clnicament per confirmar una infecci recent.
L'estreptolisina S s un tipus d'hemolisina adherida a la cl.lula i estable davant l'oxigen. No s inmunognica i s capa de fer lisis, s a a dir, destruir els eritocrits, aix com tamb als leuccits i les plaquetes desprs d'un contacte directe.

Toxina piognica.
Trobada en algunes classes de S. pyogenes. Responsable de la febre escarlatina.

Estreptoquinasa.
L'estreptoquinasa activa enzimticament al plasmingen, un enzim proteoltic dins del plsmid que torna direrible a la fibrina i altres protenes.

Hilauronidasa.
La hilauronidasa trenca l'cid hialurnic, un important componet del teixit connectiu, facilitant l'expansi de l'infecci.

Estreptodornasa.
Una ADNasa, les estreptodornases depolimeritzen l'ADN.

Altres toxines.
Incloeixen les peptidases anti-C5a i altres.

Patognesis.
LStreptococcus pyogenes s'asocia a moltes enfermetats importants com: faringitis estreptoccica, infeccione de pell per estreptococus (cel.lulitis, erisipel.la, fascitis necrotitzant), escarlatina i sndrome de shock txic per estreptococ. Tamb pot causar malalties a travs de la reacci del sistema immunitari, com s el cas de la febre reumtica i la glomerulonefritis.


 Referncies .




Bibliografia.

 McDaniel, Larry. "Gram Positive Pyogenic Cocci", lectura del 2on any de medicina (20 de setembre de 2005. Centre Mdic de la Universitat de Mississippi. ;
 Gladwin, Mark i Bill Trattler. Microbiologia mdica ridculament simple, 3 ed., 2004.
 Brooks, Geo F., Janet S. Butel, i Stephen A. Morse. Jawetz, Melnick, y Adelberg's Microbiologia Mdica, 22 edici, 2001.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374018" title="Cirrhilabrus lubbocki" nonfiltered="4846" processed="4831" dbindex="144910">

 Cirrhilabrus lubbocki   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines i a les Clebes (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database   ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374019" title="Cirrhilabrus lunatus" nonfiltered="4847" processed="4832" dbindex="144911">

  Cirrhilabrus lunatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Okinawa, Taiwan i Bali (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374022" title="Cirrhilabrus luteovittatus" nonfiltered="4848" processed="4833" dbindex="144912">

 Cirrhilabrus luteovittatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Carolines i a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374023" title="Cirrhilabrus marjorie" nonfiltered="4849" processed="4834" dbindex="144913">

 Cirrhilabrus marjorie   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Fidji.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Romn-Valencia, C. 2003. Descripcin de tres nuevas especies de Bryconamericus (Pisces: Ostariophysi: Characidae) de Colombia. Memoria, Fund. La Salle Cien. Nat. No. 155 (for 2001): 31-49. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database   ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374025" title="Cirrhilabrus melanomarginatus" nonfiltered="4850" processed="4835" dbindex="144914">

 Cirrhilabrus melanomarginatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Taiwan, Luzn (Filipines) i el Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374026" title="Cirrhilabrus morrisoni" nonfiltered="4851" processed="4836" dbindex="144915">

 Cirrhilabrus morrisoni   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374028" title="Cirrhilabrus pylei" nonfiltered="4852" processed="4837" dbindex="144916">

 Cirrhilabrus pylei   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374029" title="Cirrhilabrus rhomboidalis" nonfiltered="4853" processed="4838" dbindex="144917">

 Cirrhilabrus rhomboidalis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374030" title="Cirrhilabrus roseafascia" nonfiltered="4854" processed="4839" dbindex="144918">

 Cirrhilabrus roseafascia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374031" title="Symmetrix" nonfiltered="4855" processed="4840" dbindex="144919">
Simmetrix es un sistema d'emmagatzemament empresarial desenvolupat per EMC Corporation. Hi ha set generacions de maquinari Symmetrix desde els seus inicias al 1994 fins el darrer model l'any 2006.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374036" title="Fundaci Merc Rodoreda" nonfiltered="4856" processed="4841" dbindex="144920">
La Fundaci Merc Rodoreda s un organisme privat que fou constitut per l'Institut d'Estudis Catalans constituda el 25 de mar de 1992 el qual s l'hereu dels drets intellectuals de Merc Rodoreda i Gurgu. La Fundaci t en el seu haver l'arxiu personal de l'autora i una biblioteca completria que es trob a la seu de la Fundaci Rodoreda, que s la mateixa que la de l'IEC. La Fundaci est formada per un patronat format per un president, un vicepresident, un secretari, un tresorer, uns patrons nats i uns patrons selectius.


Els objectius de la fundaci en sn quatre. El primer, s organitzar els Premis Merc Rodoreda que concedeix premis a treballs d'investigaci sobre la narrativa del segle XX. El segon, s la d'oferir ajuts per a la recerca i investigaci sobre la literatura del segle XX, per especialment en els treballs sobre l'obra i divulgaci de l'autora. El tercer, s la creaci d'una biblioteca i un arxiu que reculli totes les publicacions de Merc Rodoreda, totes les traduccions de la seva obra i tamb qualsevol tipus material relatiu a l'autora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374039" title="Mark Sandrich" nonfiltered="4857" processed="4842" dbindex="144921">

Mark Sandrich (Nova York, 26 d'agost de 1900 - Hollywood, 4 de mar de 1954) va ser un director de cinema, productor i guionista nord-americ. 

Era estudiant d'enginyeria a la Universitat de Columbia quan es va posar al mn del cinema de casualitat en el departament d'atrezzo, per acabar especialitzant-se en la direcci de curts cmics el 1927. L'any segent va fer la seva primera pellcula, per tornaria als curts amb l'arribada del cinema sonor; per un d'ells, So this is Harris, guanyaria un Oscar el 1932. Va ser a partir de llavors quan va tornar a fer pellcules, algunes d'elles comdies molt notables, en les quals l'equip protagonista eren Bert Wheler i Robert Woolsey a Hips, Hips, Hooray!. Per la seva etapa triomfal i la ms coneguda per al pblic arribaria quan se li va assignar la direcci de la que es convertiria en una de les parelles mtiques de Hollywood: Fred Astaire i Ginger Rogers, a la seva primera pellcula junts Gay divorce, que rpidament es va convertir en un fulgurant xit.

Aix va portar que a l'any segent dirigs la que s considerada per una gran majoria la millor pellcula realitzada per la parella talentosa i llegendria, seria Barret de copa, la qual destaca en tots els aspectes, incloent msica i coreografia, temes tots aquests en els quals Sandrich es va interessar summament. L'xit devastador d'aquestes pellcules i d'aquesta parella va portar que apareguessin ms pellcules com Seguim la flota, Ritme boig, i Carefree. 

Per tot aix es va interrompre pels problemes entre els protagonistes (cap no volia ser "la parella de") i perqu Sandrich abandonaria la RKO el 1940 per la Paramount. La mtica parella no tornaria a reunir-se fins a The barkleys of broadway el 1949 i ja no seria sota la direcci de l'home que havia ajudat a convertir-los en estrelles. No obstant aix, el tracte de Sandrich amb la Paramount li va ser summament beneficis, doncs li donaven l'oportunitat de no solament ser director sin tamb productor; i va fer moltes pellcules en aquest nou crrec, entre les quals en podem citar dues amb Jack Benny: Buck Benny Rides Again i Love Thy Neighbor ambdues realitzades el 1940 i la comdia romntica Skylark, protagonitzada per Claudette Colbert and Ray Milland.

Tot i ser aquestes pellcules xits espectaculars, la que va demostrar definitivament que Sandrich era un dels millors va ser Holiday Inn el 1942 en la que tornava a treballar amb Fred Astaire i una altra gran estrella del musical dels anys 40, Bing Crosby; a ms de l'aclamada msica d'Irving Berlin; potser aix era degut a qu EUA acabava d'entrar en la Segona Guerra Mundial i el musical comptava una histria (en to de comdia) que mostrava suficients insinuacions serioses per capturar l'estat d'nim de l'poca. Un altre detall destacable s que la can White Christmas interpretada per Crosby segueix sent una de les ms populars de la histria. 

So Proudly We Hail! va ser una altra de les pellcules produdes i dirigides per Sandrich, la qual va ser una adaptaci d'una reeixida obra teatral; va ser protagonitzada per Adrian Booth i George Reeves, als quals Sandrich pretenia llanar a la fama desprs de la guerra, no obstant aix, aix mai sucedera. 

El 1945, mentre es duia a terme la preproducci d'una seqncia de Holiday inn anomenada "Blue skies"; de sobte, va morir d'un atac de cor. Per aquella poca ja se'l considerava un dels directors amb ms talent, ms valorats i influents de Hollywood i era molt respectat tant pels seus collegues com pels estudis; amb el qual resulta molt curis que actualment sigui un dels directors menys coneguts i sobre qui es poden trobar molt escassos documents escrits. Els seus fills, Mark Sandrich Jr. i Jay Sandrich, tamb han tingut reeixides carreres com directors.

Filmografia com a director.

Here Come the Waves (1944);
So Proudly We Hail! (1943);
Holiday Inn (1942);
Carefree (1938);
Ritme boig (1937);
Seguim la flota (1936);
Barret de copa (1935);
The Gay Divorcee (1934);
Hips, Hips, Hooray! (1934) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374041" title="Franois Louis Paul Gervais" nonfiltered="4858" processed="4843" dbindex="144922">


Franois Louis Paul Gervais (26 de setembre del 1816 - 10 de febrer del 1879) fou un paleontleg i entomleg francs.

Gervais nasqu a Pars, on obtingu els diplomes de doctor de cincia i de medicina, i el 1835 comen la seva investigaci paleontolgica com a ajudant al laboratori d'anatomia comparada al Musum national d'histoire naturelle. El 1841 obtingu la ctedra de zoologia i d'anatomia comparada a la Facultat de Cincies de Montpeller, de la qual fou elegit deg el 1856. Entre el 1848 i el 1852 public la seva important obra Zoologie et palontologie franaises, que suplementaven les publicacions paleontolgiques de Georges Cuvier i Henri Marie Ducrotay de Blainville; se'n public una segona edici, molt millorada, el 1859. El 1856 accept la ctedra de zoologia a la Sorbona, vacant desprs de la mort de Louis Pierre Gratiolet; deix aquest lloc el 1868 per acceptar la direcci de la secci d'anatomia comparada al Musum national d'histoire naturelle, les colleccions anatmiques de la qual foren molt enriquides pels seus esforos.

Obres.
 Histoire naturelle des insectes (4 vols., 1836-1847) amb Charles Athanase Walckenaer  ;
 Zoologie et palontologie franaises (1848-1852);
 Histoire naturelle des Mammifres (1853);
 Zoologie mdicale (1859), amb Pierre-Joseph van Beneden;
 Recherches sur l'anciennet de l'homme et la priode quaternaire (1867);
 Zoologie et Palontologie gnrales (1867);
 Ostographie des ctacs vivants et fossiles (1869), amb Pierre-Joseph van Beneden;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374043" title="Receptor dels limfcits T" nonfiltered="4859" processed="4844" dbindex="144923">
Els receptors de limfcits T (TCR), igual que les immunoglobulines (Ig) o els anticossos, sn receptors especfics als antgens essencials per la resposta immunitria. Estan presents a la superfcie externa dels limfcits T (cllules T), per difereixen de les immunoglobulines en diversos punts:

Les immunoglobulines sn tetrmers formats per quatre cadenes polipeptdiques (dues cadenes lleugeres i dues cadenes pesants) i posseeixen dos llocs de reconeixement d'antgens. Els receptors de limfcits T sn dmers i noms posseeixen un sol lloc de reconeixement d'antgens.
Les immunoglobulines poden estar ancorades a la superfcie dels limfcits B (cllules B) o secretades en els fluids corporals, principalment al plasma sanguini. Els receptors de limfcits T noms existeixen en forma de protenes ancorades a la superfcie externa del limfcits T.
Les immunoglobulines reconeixen antgens que hagin estat processats prviament en pptids, els quals han d'estar units a molcules de complex d'histocompatibilitat principal (MHC), a la superfcie de les cllula presentadora d'antigen  (APC) (macrfags, moncits, limfcits B i cllules dendrtiques).

Aquest fenomen s anomenat de restricci-MHC. L'educaci dels limfcits T, fent-les aptes pel reconeixement de molcules MHC del propi cos (MHC propi) t lloc al tim.

El receptor TCR convencional, o TCR alfa/beta, s expressat per la majoria dels limfcits T i consisteix en dues cadenes polipeptdiques glicosilades (alfa i beta) mantenides unides per enllaos dissulfat. El TCR alfa/beta s al seu torn associat fsicament (per no per un enlla covalent) a una protena anomenada CD3, formant el complex funcional TCR-CD3 a la superfcie dels limfcits T.

El TCR alfa/beta ha de discriminar els diferents pptids no propis presentats per les molcules d'MHC a la superfcie de les APCs. El TCR alfa/beta participa en la interacci peptidi-MHC i el CD3 en la transducci de senyals a l'interior dels limfcits T.

Els limfcits T alfa/beta representen el 90-99% dels limfcits T perifrics madur en els humans, i inclouen dues poblacions de limfcits: els T CD4+ (T collaboradors o helpers) i els T CD8+ (supressors/citotxics).

Aquests limfcits T alfa/beta estan implicats en el reconeixement d'antgens exgens com ara peptidis de microorganismes units a MHC de classe II, i sn, en gran part, T CD4+ collaboradors. Els limfcits T alfa/beta CD8+ (aproximadament un 30% dels limfcits T alfa/beta) reconeixen peptidis generats per processos endgens i units a molcules d'MHC de classe I. Sn els anomenats limfcits T citotxics, i s'encarreguen de destruir les cllules infectades i cllules canceroses.

La CD4 i la CD8 sn molcules que interactuen amb la regi no polimrfica d'MHC de classe II  i de classe I, respectivament. Els limfcits T gamma/delta representen 1-10% dels limfcits T perifrics madurs humans, i expressen la protena CD3, per no la CD4 ni la CD8.

Un segon tipus de TCR, anomenat TCR gamma/delta, es compon de les respectives cadenes polipeptdiques gamma i delta, tamb associades a la CD3, totes a la superfcie externa de limfcits T. Els limfcits T gamma/delta CD4 i CD8 reconeixen antgens de manera independent d'MHC de classe i o de classe II. Aquestes cllules estan implicades en el reconeixement de protenes indudes per estrs per xoc trmic (tpics de bacteris o de cllules autlogues) aix com antgens de micobacteris.

La funci dels limfcits T gamma/delta s eliminar les cllules del cos que es troben sota estrs, com ara les cllules infectades o les que estan en procs de transformaci tumoral.

Referncies.
LEFRANC MP & LEFRANC G (2001) The T Cell Receptor Facts Book (Academic Press) ;
Immunogenetics Data Base IMGT  que investiguen els receptors TCR al Brasil: Grupo de Imunogentica Molecular na Universidade de So Paulo, Campus de Ribeiro Preto (http://rge.fmrp.usp.br/imunogenetica) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374048" title="Argnia" nonfiltered="4860" processed="4845" dbindex="144924">


Argania spinosa (sinnim: A. sideroxylon Roem. & Schult.) s una espcie de planta de flors que pertany a la famlia Sapotaceae, s endmica dels semi deserts calcaris del sud-oest del Marroc i de la regi de Tindouf a Arglia. s l'nica espcie del gnere Argania.


L'argnia creix fins als 8-10 metres d'altura i viu uns 150-200 anys. Sn espinsos amb el tronc rugs. T petites fulles de 2-4 cm de longitud, ovals amb l'pice arrodonit. Les flors sn petites, amb cinc ptals groc-verdosos; floreix a l'abril. El fruit s de 2-4 cm de longitud i 1,5-3 cm d'ample, amb pell espessa i gruixuda que envolta la closca amarga amb dol olor desagradable, aquesta envolta els fruits que contenen 2-3 llavors que sn riques en oli. El fruit triga un any a madurar fins al juny-juliol de l'any segent.

Els boscos d'argnia cobreixen 8.280 km i han estat declarats com a UNESCO Reserva de la Biosfera. La superfcie ha minvat un 50 % durant els darrers 100 anys a causa del seu s com a combustible, el pastoreig i el cultiu intensiu. La seva millor protecci per a la seva conservaci es podria trobar en el recent desenvolupament de la producci d'oli d'argnia per a la seva exportaci com un producte d'alt valor comercial.

 Usos .

En alguns llocs del Marroc, l'argnia pren el lloc de l'olivera com a font de recursos, ja que s'utilitza com a farratge, petroli i fusta. s el combustible de la societat berber, especialment a prop d'Essaouira, a l'arbre argnia s'hi pugen freqentment les cabres per menjar-ne les fulles.

 Oli d'argnia .

L'oli d'argnia es produeix en diverses cooperatives de dones a la regi. La majoria de les tasques sn intensives per a l'extracci de l'oli, com ara remoure la polpa (que es fa servir com a menjar per als animals) i triturar-les entre dues pedres com nous. Es treuen les llavors i es torren, i aix li dna un sabor distintiu a l'oli.

 Referncies .

;
;
;
;
;

 Enllaos externs .
Arganoils, beauty serum made from cosmetic argan oil;
;
;
;
;
;
argan;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374054" title="Cirrhilabrus rubrimarginatus" nonfiltered="4861" processed="4846" dbindex="144925">

 Cirrhilabrus rubrimarginatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a les Filipines i Palau, i des d'Indonsia fins a Vanuatu, Fidji i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374055" title="Veredicte final" nonfiltered="4862" processed="4847" dbindex="144926">
Veredicte final (The Verdict) s una pellcula de Sidney Lumet, estrenada el 1982. Va aconseguir cinc nominacions a l'Oscar. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Frank Galvin (Paul Newman) s un advocat de certa edat vingut a menys, que passa el temps bevent i fent petites feines. Un antic soci li recorda el cas d'un error mdic coms en un hospital, que encara no est tancat, i en el qual Galvin havia intervingut. Realitza un gran esfor per treballar de nou de forma professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se a favor dels familiars de la vctima. A mesura que prepara el cas rep ofertes econmiques per arreglar l'assumpte sense anar a judici. Per Galvin est disposat a jugar-s'ho tot, per aconseguir una important indemnitzaci per als familiars i per refer-se com a advocat. 

 Repartiment .
 Paul Newman : Frank Galvin;
 Charlotte Rampling : Laura Fisher;
 Jack Warden : Michael Morrisset;
 James Mason : Ed Concannon;
 Milo O'Shea : El jutge Hoyle;
 Lindsay Crouse : Kathleen Costello;
 Ed Binns : El bisbe Brody;
 Julie Bovasso : Maureen Rowney;
 Roxanne Hart : Sally Doughney;
 James Handy : Kevin Doughney;
 Wesley Addy : El doctor Towler;
 Joe Seneca : El doctor Thompson;
 Lewis J. Stadlen : El doctor Grubber;
 Kent Broadhurst : Joseph Alito;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Nominacions . 
1982
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per  Paul Newman;
 Oscar al millor actor secundari  per James Mason;
 Oscar al millor director  per Sidney Lumet;
 Oscar al millor gui adaptat David Mamet;

 Al voltant de la pellcula .
 Robert Redford havia d'interpretar en principi el paper de Frank Galvin. Quan el guionista David Mamet va presentat el seu argument, Redford no va trobar-se molt cmode per interpretar el paper d'un alcohlic, i es va  buscar un altre guionista per escriure un altre projecte. Tanmateix, Redford ha decidit finalment desistir. El realitzador Sidney Lumet va guardat el projecte inicial i Paul Newman va acceptar interpretar el paper de Galvin.
 Dustin Hoffman, Roy Scheider, Frank Sinatra i Cary Grant sn els noms que els productors van examinar per interpretar la pellcula.
 Julie Christie va estar temptada per interpretar el paper de Laura Fisher, que va ser finalment interpretat per Charlotte Rampling.
 Dos actors del repartiment Jack Warden i Ed Binns, van interpretar papers a la pellcula Dotze homes sense pietat on interpretaven els jurats 6 i 7. Aquella pellcula de 1957 tamb va ser dirigida per Sidney Lumet.
 La pellcula va estat rodada en gran part a Boston.
 Es pot veure Bruce Willis als seus inicis, en el paper d'un observador durant el procs.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374061" title="Rafael Dieste Gonalvez" nonfiltered="4863" processed="4848" dbindex="144927">
Rafael Francisco Antonio Olegario Dieste Gonalves (Rianxo, 1899-Santiago de Compostella, 1981) va ser un escriptor gallec. 

En els anys vint treballa com a periodista en diverses publicacions de Vigo. En el temps de la Repblica participa en les Missions Pedaggiques (1933) i s encarrega d un teatre de putxinellis per al qual va escriure diverses peces. Desprs del cop militar de l any 1936 participa activament en el grup Aliana d Intellectuals Antifeixista i promou la publicaci de revistes republicanes (El Mono Azul, La Hora de Espaa, entre d altres). Desprs de la guerra s exilia i s professor a la Universitat de Cambridge i a l Institut Tecnolgic de Monterrey a Mxic. Desprs anir a l Argentina, a Buenos Aires, on treballar en el mn editorial i participar activament en la vida cultural de la ciutat, conreant l amistat d altres exiliats com Lorenzo Varela, Lus Seoane i Rafael Alberti. L any 1960 torna a Galcia, on desplega una intensa activitat com a conferenciant. El 1970 ingressa en la Real Academia Galega.

Matemtic de professi abans que escriptor, s autor d una petita collecci de contes en gallec, recollits amb el ttol Dos arquivos do trasno (1926, ampliat desprs), i d una pea teatral, A fiestra valdeira (1927), per aquestes contes, aix com els que va publicar en castell, ja en l exili, amb el ttol Historias e invenciones de Flix Muriel (1943) basten per a acreditar-lo com un dels ms originals prosistes hispnics del segle XX. Va pertnyer a l anomenada Xeracin do 22.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374064" title="Streptococcus agalactiae" nonfiltered="4864" processed="4849" dbindex="144928">


Streptococcus agalactiae s un estreptococ del grup B (EGB), gram-positiu, catalasa negatiu, oxidasa negatiu, anaerobi facultatiu, caracteritzat per presentar el Sistema Lancefield, grup B d'antgens lancefield. Es pot trobar en l'aparell digestiu, urinari i genital dels adults. Encara que una infecci per EGB normalment no ocasiona problemes a les dones sanes abans d'uns embars, pot provocar una malaltia greu a la mare i al beb durant la gestaci i desprs del part.

Una de cada cinc dones embarassades t estreptococs del grup B en el recte o en la vagina. En aquestes dones, una infecci per EGB pot causar corioamnionitis (infecci greu de les membranes de la placenta. Les infeccions de l'aparell urinari causades per les EGB poden provocar contraccions prematures en una mare gestant fins al punt de causar un part prematur.

Els bebs acabats de nixer poden contraure la infecci per Streptococcus agalactiae durant l'embars o al passar pel tracte genital si el part es via vaginal. Els EGB sn la causa ms freqent d'infeccions que posen en perill la vida dels nadons. En aquestes infeccions s'inclouen la pneumnia i la meningitis. Aproximadament un de cada 100 o 200 bebs que tenen mares infectades per estreptococs del grup B, desenvolupen smptomes de patologies causades per EGB. Gaireb el 75 % dels casos d'infeccions per aquest estreptococ es presenta durant la primera setmana de vida i se la denomina malaltia de comenament preco. Els nadons prematurs sn ms susceptibles a la infeccions per EGB que els bebs que nixen en el terme normal d'embars.

La importncia d'aquestes infeccions estan determinades per tres factors:

 La prevalncia de la collonitzaci materna per EGB en el moment del part: es molt variable arreu del mn i tamb en diferents regions d'un mateix pas. S'estima que als Estats Units i Regne Unit aquesta xifra est al voltant d'un 20%, a Dinamarca s d'un 10%, Argentina del 15 al 18% i a Espanya d'un 15%. A pasos en vies de desenvolupament es publiquen xifres com un 5% a l'ndia, Colmbia un 2%, Per 8%.

 Incidncia de la infecci neonatal primerenca per EGB en nadons: s molt variable arreu del mn. Als Estats Units a principis de la dcada dels noranta la incidncia era de 1,7/1.000 nascuts vius. Desprs d'intenses campanyes de prevenci, deu anys ms tard la incidncia es redu a 0,6/1.000 nadons nascuts vius.

 Mortalitat causada per infecci neonatal primerenca per EGB en nadons: aquesta xifra varia a Espanya entre el 5% i el 20%.

Com s'evita la infecci neonatal.
La infecci per EGB pot deixar greus seqeles als nadons, com ceguesa, sordesa, parl.lisi cerebral i retard d'aprenentatge. Afortunadament existeixen mtodes eficaos per prevenir aquesta gravsima infecci. Mitjanant la detecci de mares portadores d' Streptococcus agalactiae amb anlisis de fluids vaginals i rectals, i una adeqada profilaxi antibitica intrapart pot evitar-se la infecci per estreptococs beta hemoltic grup B en nadons. 

L'examen a les mares es pot realitzar entre les 35 i 37 setmanes de gestaci mitjanant cultius de possibles collnies d' Streptococcus agalactiae localitzades al recte i a la vagina. Si la mare s positiva a EGB, s'administrar antibitics intrapart.

Els especialistes recomanen a les dones que ja han parit un beb amb infecci d'estreptococcus agalactiae que siguin tractades amb antibitics via intravenosa durant el segent part. Tamb es recomana el tractament antibitic per a totes aquelles dones que, durant l'embars, hagin patit una infecci de les vies urinries provocades per aquest bacteri.

Un estudi publicat en el New England Journal of Medicine, va comparar els ndex de brots de la malaltia en nadons de mares que s'havien fet cultius durant l'embars amb els nadons de mares no avaluades. El resultat va ser que el risc d'un brot primerenc en els nadons de mares evaluades es redua a la meitat que en els nadons del grup de mares no avaluades.

Tractaments per infecci d' Streptococcus agalactiae.
El tipus de tractament per la infecci d'estreptococs del grup B es defineix d'acord en el moment que es deteca la presncia del microorganisme. Es realitze dos tipus de tractament:

 si la infecci s detectada durant l'embars, es realitza un tractament amb antibitics per via oral durant les primeres etapes de gestaci. La infecci es pot presentar com una infecci urinria o vaginitis simptomtica.

 si la infecci s detectada les ltimes setmanes d'embars s'indica un tractament preventiu d'antibitics durant el part.

A Espanya, Estats Units i Canad sn alguns dels pasos que ja realitzen per norma cultius a totes les embarassades per detectar la presncia d'aquest estreptococ. Tamb es realitzen estratgies de prevenci i higiene per prevenir la infecci a totes les dones.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374066" title="Concili de Basilea, Ferrara i Florncia" nonfiltered="4865" processed="4850" dbindex="144929">

El Concili de Basilea, Ferrara i Florncia va ser convocat pel Papa Mart V el 1431 (l'ltim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constana , que preveia la realitzaci peridica d'un concili de la Esglsia Catlica (la seva localitzaci inicial a Basilea (Sussa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potncies per evitar influncies externes al propi concili  i que, en aquella poca, Sussa era catlica).

El Concili de Basilea, Ferrara i Florncia es va iniciar a Basilea el 1431 i es va traslladar a Ferrara el 1438 i a l'any segent a Florncia on finalitzaria el 1445. Mentrestant el Concili es va mantenir reunit a la ciutat de Basilea amb el papa rebel, arribant a deposar a Eugeni IV i elegir l'antipapa Flix V.
Est considerat per la Esglsia Catlica com el XVII Concili Ecumnic, i el nov dels celebrats a Occident.

Basilea.
Mart V va designar per presidir el concili el cardenal Julin Cesarini, iniciant-se les sessions el 23 de juliol de 1431 ja sota el pontificat de Eugeni IV en haver mort Mart el 20 de febrer d'aquell mateix any.

El concili es va dividir en quatre comissions, cada unes de les quals va abordar un dels objectius previstos en la convocatria. Aix una comissi es va ocupar dels problemes de la fe, amb els objectius principals de l'heretgia husita i la uni amb l'Esglsia Ortodoxa; una altra va treballar en la consecuci de la pau entre els regnes cristians, sobretot en els conflictes entre Frana i Anglaterra d'una banda i entre els regnes ibrics per un altre; una tercera comissi es va dedicar a la reforma de l'Esglsia; i la quarta als assumptes generals. 

Immediatament van comenar a prendre's decisions com l'obligaci de celebrar dos concilis provincials per any i, sobretot, i malgrat l'opini papal, l'acord amb els husites als que se'ls  va permetre, mitjanant la publicaci del decret Compactata, rebre la comuni en ambdues espcies (pa i vi) a les zones on aquest costum s'hagus implantat. El concili s'impregna aix de conciliarisme, doctrina iniciada en l'anterior Concili de Constana que donava preeminncia als decrets aprovats en les assemblees conciliars davant les decisions del Papa com a monarca absolut de l'Esglsia.

El 18 de desembre, Eugeni IV, davant del caire que estaven prenent les sessions decideix dissoldre el concili. Tanmateix, els participants a Basilea, reforats en la seva doctrina conciliarista, es neguen a reconixer la bula de dissoluci i mantenen el concili viu fins a que, el 15 de desembre de 1433, el Papa, pressionat per l'emperador del Sacre Imperi, nombrosos  monarques i amb el collegi cardenalici en contra, es veu obligat a anular la bula de disoluci.

Ferrara.

Quan el concili intenta solucionar el Cisma d'Orient i Occident, Eugeni IV veu una oportunitat de finalitzar un concili que pretn acabar amb l'absolutisme pontifici, en sorgir una discussi sobre si el lloc adequat per tractar el tema de la uni de la Esglsia Catlica i la Esglsia Ortodoxa era Basilea o un altre lloc ms accessible a la legaci grega que havia de participar en les deliberacions. 

De fet, a Itlia va arribar una nodrida delegaci bizantina, per tractar la reunificaci de l'Esglsia Llatina i les esglsies ortodoxes com a condici prvia per l'ajut occidental  a Constantinoble i de tot l'imperi bizant, assetjat pels turcs otomans. Van formar part de la delegaci de l'emperador Joan VIII Paleleg i el seu germ Demetrio Paleologus, el patriarca de Constantinoble Josep II i un nombre indeterminat de bisbes i telegs, entre els que destaquen Giovanni Bessarione i Isidor de Kev

Van sorgir ciutats candidates com Aviny, Udine i Florncia, ciutat aquesta ltima on residia el Papa desprs de veure's obligat a abandonar Roma pels conflictes en els quals es trobava immersa. Per l'elegida ser Ferrara.

Eugeni IV, sentint-se reforat en la seva posici desprs d'aquest xit, va promulgar el 1436 el Libellus apologeticus , una ferotge crtica al que es va aconseguir a Basilea i posteriorment, el 18 de setembre de 1437, va ordenar el trasllat del concili a Ferrara on s'iniciaran les sessions el 8 de gener de 1438.

Tot i que una petita part dels reunits a Basilea va acatar l'ordre papal i es van traslladar a la nova seu conciliar, la gran majoria es va negar a obeir i decideixen continuar reunits i declarar, el 25 de juliol de 1439, deposat al Papa acusant-lo de cismtic i hertic. 

Florncia.
El 6 de juliol de 1439, Eugeni IV va aconseguir que el concili es traslladi a Florncia, on tenia fixada la seva residncia. All rep la notcia que Basilea, on segueixen reunits en concili, ha procedit a elegir, el 5 de novembre, un nou papa que adoptar el nom de Flix V.

Reunit amb els llegats l'Esglsia Ortodoxa i amb l'emperador bizant Joan VIII Paleleg s'assoleix, mitjanant la firma de la bula Laetentur Coeli, la unificaci d'ambdues Esglsies.La reunificaci, per, va suposar acords en dogma i disciplina, per van ser insalvables les diferncies en el pla litrgic.

Les sessions a Florncia van continuar fins el 1445, aconseguint el Papa Eugeni frenar els avenos conciliaristes aconseguits.

Mentre, a Basilea les sessions s'estendran fins el 25 d'abril de 1449, data en qu es disoldr espontniament el concili desprs de l'abdicaci del antipapa Felix. 

Resultats i conseqncies.
En realitat, aquest acord segueix sent en gran part noms sobre el paper. s ms el resultat de la desesperada temptativa de l'emperador de Bizanci d'obtenir ajuda d'Occident a la vista de l'assedi cada vegada ms a prop de la capital turca (l' Imperi Rom d'Orient va caure poc desprs de 1453). Els resultats del concili no van ser ratificats, de fet, en tornar a Constantinoble la delegaci bizantina, dos teros dels bisbes i dignataris signants (21 / 31) es  retractaren del suport i van negar l'acord, entre altres coses, representacions de la comunitat grega i no de renunciar als seus litrgica i teolgica tradicions sotmetre a la "diadema" papal preferit "el turbants, en certa manera ms tolerant dels otomans

Hongria i Polnia, per, es va comprometre a promoure els dictats del Concili, la gesti per posar sota Roma la important comunitat ortodoxa que reuneix avui ms de 6 milions de persones, principalment a Ucrana i la ex-Hongria (Eslovquia, Transilvnia).

L'arribada de distingides personalitats reafirmaren la importncia de Florncia a Europa i la extica desfilada de dignataris estrangers tingu un impacte significatiu sobre els artistes de la ciutat, segons es mostra a la Capella dels Reis Mags, de Benozzo Gozzoli. Sens dubte, tamb va influir en Piero della Francesca,  Filarete i  a Ferrara en  Pisanello. Alguns historiadors de l'art veuen una relaci directa del pas de la cultura del Neoplatonisme bizant, amb un motor del Renaixement a Occident.

Bibliografia.
 Aeneas Sylvius Piccolomini, De rebus Basileae gestis (Fetmo, anno 1803);
 Monumenta Conciliorum generalium seculi xv., Scriptorum, vol. i., ii. and iii. (Vindobonae, 1857-1895);
 J. Haller, Concilium Basiliense, vol. i.-v. (Basiliae,1896-1904);
 Joachim W. Stieber, Pope Eugenius IV, the Council of Basle and the secular and ecclesiastical Authorities in the Empire. The Conflict over supreme Authority and Power in the Church (Studies in the History of Christian Thought 13) Leiden 1978;
 Johannes Helmrath, Das Basler Konzil; 1431 - 1449; Forschungsstand und Probleme, Kln 1978.
 Giuseppe Alberigo, La chiesa conciliare. Identit e significato del conciliarismo (Testi e ricerche per le Scienze religiose di Bologna 19), Brescia 1981;
 Heribert Mller, Die Franzosen, Frankreich und das Basler Konzil (1431-1449), Paderborn 1990;
 Stefan Sudmann, Das Basler Konzil: Synodale Praxis zwischen Routine und Revolution (= Tradition - Reform - Innovation, t. 8), Peter-Lang-Verlag, Frankfurt 2005;
Charles Diehl, Figure bizantine, introduzione di Silvia Ronchey, 2007 (1927 originale), Einaudi, ISBN 978-88-06-19077-4;

Enllaos externs.
Decreto de unin entre la Iglesia Griega y la Iglesia Latina emanado en el Concilio de Florencia;
 Catholic Encyclopedia: Concili de Basilea;
 Catholic Encyclopedia: Ferrara;
 Catholic Encyclopedia: Concili de Florncia;
  Concili de Ferrara i Florncia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374077" title="Cameo" nonfiltered="4867" processed="4851" dbindex="144931">


Un paper de cameo o aparici cameo (sovint escurat a noms cameo) s una aparici breu d'una persona coneguda en una obra artstica, com pellcules, jocs de vdeo i televisi. Aquest paper no necessita ser omplert per un actor: sn normals les aparicions curtes de directors de cinema, poltics, atletes, msics o altres celebritats. Aquests papers sn generalment petits, i la majoria ni parlen. El director Alfred Hitchcock va gaudir introduint-se, sovint com a personatge passiu, en escenes de les seves pellcules.
El mot cameo s un neologisme manllevat de l'angls. Com que s'ha incorporat de poc en el lxic catal, sn molts els parlants que tenen conscincia de l'origen for del mot i per aix en el registre escrit sovint el veiem imprs b en cursiva, b entre cometes, senyal inequvoca que el mot encara no s percebut del tot com a formant part del lxic catal. 
Altres conceptes de cameo inclouen personatges de videojoc d'un altre univers fictici apareixent en un altre videojoc.

 Historia .
Originalment la frase paper de cameo es referia a una persona famosa que no estava interpretant cap personatge. Malgrat la brevetat, l'actor o celebritat era instantniament reconeixible.

Els cameos no surten als crdits, sovint a causa de la seva brevetat. Moltes vegades sn cops de publicitat. Altres sn reconeixements a la contribuci d'un actor a una feina anterior, com els casos d adaptacions de sries de TV, o de remakes de pellcules anteriors. Altres honren artistes o celebritats per la obra en un camp particular.
Un cameo pot marcar un personatge important sense tenir molt temps de pantalla. Els exemples d aquests cameos sn Sean Connery a Robin Hood: prncep dels lladres  o Ted Danson a Saving Private Ryan.


Els cameos sn tamb comuns a les novelles i en altres obres literries. Els cameos literaris normalment impliquen un personatge establert en una altra obra que fa una aparici breu per establir un univers compartit, marcar un punt, o oferir un homenatge. Balzac va ser iniciador d'aquesta prctica en la seva Comdia Humana . De vegades un cameo presenta una persona histrica que  visita personatges ficticis en un novella histrica, com quan Benjamin Franklin comparteix una cervesa amb Phillipe Charboneau a El Bastard de John Jakes. 

Un cameo tamb pot ser fet per l'autor d'un treball per posar una mena de signatura personal en una histria.
Un exemple en el gnere del thriller s Clive Cussler, que feia cameos a les seves prpies novelles com un vell que aconsellava l'heroi de l'acci Dirk Pitt. Exemples en el cmic sn John Byrne a Marvel Comics, Spider-Man i Mary Jane Watson, McCloud (srie TV), Fu Manchu, i Wolverine. 
En el smmum de la tcnica est Lolita  de Vladimir Nabokov. Aquesta novella s, entre moltes altres coses, un tour de force de cameos literaris.
Hi ha primeres aparicions sovint considerades equivocadament com cameos. Sylvester Stallone apareix sense crdits a la pellcula de Woody Allen Bananas, cinc anys abans del seu paper trencador el 1976 (Rocky).

 Exemples de cameos .
La pellcula de Mike Todd La volta al mn en vuitanta dies (Around the World in Eighty Days (1956) era ple de cameos: John Gielgud com a majordom angls, Frank Sinatra tocant el piano en un sal, i altres; les estrelles en papers de cameo apareixien a senyals ovalats en els cartells de la pellcula. Curiosament, La volta al mn en vuitanta dies (Adaptaci de televisi) i La volta al mn en vuitanta dies (2004) tamb van presentar un gran nombre de cameos.

El mn s boig, boig, boig (1963), una  comdia pica, tamb presenta cameos de gaireb cada comediant americ popular viu a l'poca, incloent-hi Three Stooges.

Marshall McLuhan fa un cameo a a comdia romntica  Annie Hall  (1977) de 
Els directors sovint apareixen en papers de cameo afegint una  signatura personal en una pellcula. Les aparicions de cameo d'Alfred Hitchcock en 37 de les seves pellcules ajudaven a popularitzar el terme en les audincies. Sovint capritxosos, els cameos arribaven a ser esperats. Hitchcock posava els cameos d'hora a cada pellcula aix els espectadors podien llavors prestar la mxima atenci a la histria. El director Sam Raimi ha seguit l'exemple de Hitchcock en molts de les seves pellcules, amb papers de cameo pel seu germ Ted Raimi i amic Bruce Campbell. El creador de CSI Anthony Zuiker ha aparegut en uns quants cameos en la seva popular srie de televisi CSI (Crime Scene Investigation).


Uns altres directors sn tamb coneguts per llanar-se a fer papers de cameo a les seves pellcules. M. Night Shyamalan apareix en algunes de les seves pellcules, com The Village, en la qual surt en el reflex del got del xrif, i tamb com un admirador. Bruce Willis busca en un estadi a  Unbreakable . A El Sis Sentit  s el metge d'un hospital i t una breu aparici en una escena curta amb la mare del nen. 

De la mateixa manera Peter Jackson ha fet breus cameos a totes les seves pellcules, excepte la primera Bad Taste i a Mett the Feebles. Per exemple, interpreta un camperol que menja una pastanaga a  El senyor dels anells: La germandat de l'anell ; un guerrer Rohan a  El senyor dels Anells: Les Dues Torres i un capit pirata a El senyor dels anells: El retorn del rei . Cap dels tres parla. Tamb apareix durant el seu remake el 2005 de King Kong com artiller en un bipl al final.

El director Martin Scorsese apareix al fons, en les seves pellcules com a espectador o com a un personatge desapercebut. En Who's That Knocking at My Door, apareix com un dels gngsters, un vianant a Taxi Driver, etc. Obre la seva pellcula de 1986 El Color de Diners amb un monleg sobre la piscina. A ms a ms, apareix amb la seva muller i filla com novaiorquesos rics a Gangs of New York, i s projectista de pellcules a L'aviador.

Els actors Adam Sandler i Robi Schneider han aparegut en cameos en la majoria de les pellcules de l'altre (The Water Boy, Mr. Deeds, The Animal etc.). Normalment collaboren amb una lnia de dileg o noms fent una expressi divertida. La famosa lnia de cameo de Schneider va ser la de l'home pobre que diu  Pots fer-ho! en tres de les pellcules de Sandler.

Els remakes i les seqeles ocasionalment presenten actors de les pellcules originals. La versi de 2004 de Dawn of the Dead (2004) presenta cameos de Ken Foree, Scott Reiniger i Tom Savini, estrelles de l'original Dawn of the Dead. Les estrelles originals d'Starsky i Hutch apareixen al final de la pellcula de 2004, i l'original Sigmund apareix a la pellcula de 2008 de Get Smart. 

Les pellcules basades en esdeveniments reals ocasionalment inclouen papers de cameo de la gent retratada. A la pellcula de 2006 The Pursuit of Happyness, Chris Gardner fa un cameo al final. 24 Hour Party People, una pellcula sobre Tony Wilson t un cameo pel Tony Wilson real. A la pellcula Apollo 13, Jim Lovell (el comandant real d'aquell vol) apareix al final, mans que tremolen amb Tom Hanks (l'actor que estava descrivint Lovell). Domino Harvey fa una aparici curta en els crdits de Domino. El genu Erin Brockovich t una aparici de cameo com una cambrera anomenada Julia a la pellcula que t el nom de si mateixa (on el seu paper s interpretat per l actriu Julia Roberts). La pellcula de 2000  Almost Famous  presenta el co-fundador Jann Wenner dels Rolling Stone, com a passatger en un taxi de Nova York.


De forma similar, els cameos a vegades presenten persones conegudes fora de la indstria cinematogrfica, normalment relacionades amb el tema o escena de la pellcula. A  October Sky (1999), en una escena dels anys 50, surt un fotgraf (O. Winston Link) en una aparici breu que descriu una locomotora de vapor. La referncia va ser famosa durant els anys 1950 per ser la crnica dels darrers dies del servei de locomotores de vapor a la regi. O Brother, Where Art Thou? (2000), que tracta el Sud rural dels Estats Units en l poca de la Depressi, presentat cameos per notables de la msica d'  arrels   del pas com Alison Krauss, Ralph Stanley, Gillian Welch, The Whites i els Fairfield Four. A la pellcula The Last Mimzy, el conegut teric Brian Greene t un cameo com a cientfic d'Intel.

A Dr. Dolittle 2, Steve Irwin feia un cameo. Stan Lee, el creador de molts Marvel Comics, personatges que han aparegut en les versions de cinema de cmics, com ara X-Men, Spider-Man, Iron Man, i The Fantastic Four.

Els cameos s'han utilitzat com a manera de retornar al focus de l actualitat d'una manera subtil, com la mostrada per Britney Spears quan feia un cameo a Will and Grace el 2006 i How I Met Your Mother el 2008.

A Run, Fat Boy, Run, el director David Schwimmer pot ser vist fent un cameo com un admirador cursa al final de la pellcula. Portant un barret negre i abric, David dna al personatge de Simon Pegg mitja pinta de cervesa.

 Notes i referncies .


 Vegeu tamb .
 Remake;
 Muntatge;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374092" title="Atabegs de Luristan" nonfiltered="4869" processed="4852" dbindex="144933">
Els atabegs de Luristan foren unes dinasties que van governar el Luristan als segles XII a XV/XVI. 

Luristan estava poblat per lurs, kurds, perses, turcs i rabs. Hi havia dues branques d'atabegs al Luristan, els del Gran Luristan (Lur-i Buzurg) i els del Petit Luristan (Lur-i Ku ik) dirigits els primers per la dinastia Fadlawyhida, i els segons per les dinastia Kurshdida i desprs la dinastia dels Banu Husayn.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374094" title="Promenade plante" nonfiltered="4870" processed="4853" dbindex="144934">


La Promenade plante, tamb anomenada Coule verte (via verda) s un espai verd situat al 12 districte de Pars, que s'estn des de la place de la Bastille al boulevard priphrique passant per la Mairie del 12 districte.

 Traat .

La Promenade plante va des de la plaa de la Bastilla fins al bulevard perifric al nivell de la porta de Montempoivre, passant per la Mairie del 12 districte. Segueix una distncia de 4,7 quilmetres sobre el traat de l'antiga via de ferrocarril de la Lnia de Vincennes, que enllaava l'estaci de la Bastilla (on s'eleva avui l'Opra Bastille) a La Varenne-Saint-Maur. Quatre jardins ho guarneixen, representant una superfcie total de 3,3 hectrees paisatgistes.

Manlleva la meitat de la seva longitud el Viaduc des Arts, dominant l'avinguda Daumesnil fins al jard de Reuilly. Prossegueix llavors a nivell de terra fins a l'estaci de Reuilly, parallelament a l'avinguda, abans d'apartar-se'n per seguir l'antiga rasa SNCF, ms avall aquesta vegada dels carrers vens. Arriba finalment a la plaa Charles-Pguy i la Porta de Montempoivre.

Concebuda per Jacques Vergely (paisatgista) i Philippe Mathieux (arquitecte), ofereix als vianants un entorn de jardins, del que els ciclistes poden igualment gaudir-ne a la part situada el nivell de terra. La part alta del Passeig comprn seccions emmarcades de prop per edificis moderns, i altres de ms lliures.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374097" title="Johann Palisa" nonfiltered="4871" processed="4854" dbindex="144935">
Johann Palisa (6 de desembre de 1848 - 2 de maig de 1925) va ser un astrnom austrac, nascut a Troppau, a la Silsia austraca, avui a la Repblica Txeca.

Va ser un prolfic descobridor d'asteroides (un total de 122), des de l'(136) ustria el 1874 fins el (1073) Gellivara el 1923.

L'asteroide (914) Palisana i el crter Palisa a la Lluna porten el nom en el seu honor.

De 1866 a 1870, Palisa va estudiar matemtiques i astronomia en la Universitat de Viena; per no es va graduar fins 1884. Tot i aix, el 1870 era assistent a l'observatori astronmic de la universitat, i un any ms tard va obtenir una plaa en l'Observatori de Gnova. Cinc anys desprs, amb noms 24 anys, es va convertir en el director de l'observatori astronmic de la Marina austraca en Pula, ciutat avui croata. Va ser all on va descobrir el seu primer asteroide, el 18 de mar de 1874. Durant la seva estada a Pula va usar un petit telescopi refractor per ajudar en la seva recerca. Va descobrir un total de vint-i-set planetes menors i un cometa.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374098" title="Campionat del mn de corfbol sots'23 2008" nonfiltered="4872" processed="4855" dbindex="144936">


El 5 Campionat del Mn de corfbol sots'23 es disput a Kaohsiung entre l'1 i el 8 de novembre de 2008, amb la participaci de 12 seleccions nacionals.


Equips.



Primera fase.
Llegenda














































Fase final.




9 al 12 llocs


5 al 8 llocs


Semifinals





11-12 llocs

9-10 llocs

7-8 llocs

5-6 llocs

3r-4t llocs

FINAL





Classificaci final.



Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Corfbol;
Federaci Internacional de Corfbol;

Enllaos externs.
Estadstiques del campionat ;
Crniques dels partits de la selecci catalana a la FCK: 1a jornada  2a jornada  3a jornada  4a jornada  5a jornada  5-9 llocs  5-6 llocs    ;
Federaci Internacional de Korfball ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374102" title="Lur-i Buzurg" nonfiltered="4873" processed="4856" dbindex="144937">
Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb ttol d'atabegs que va governar a part del territori de Lurstan entre 1155 i 1424 amb capital a Idadj (ms tard Malamir i moderna Ida).  El nom de la dinastia fou tamb Fadluwyhides i Hazarspides i deia ser d'origen siri i haver-se establert al Luristan el 1106. 

El primer prncep fou Abu Tahir ibn Muhammad que va donar suport al prncep salghrida de Fars, Sunkur (1148-1161) en la campanya contra els Shabankara i ve rebre el govern del districte de Kuhgiluya des d'eon es va estendre pel Luristan. En realitat mai fou atabeg de cap prncep i noms va assolir aquest ttol; es v fer independent de Sunkur el 1155.

El seu fill Malek Hazarasp el va succeir el 1203/1204 i la llargada del seu regnat s desconeguda ja que les dades donades van entre 1229/1230 i 1252/1253. Va reforar la seva posici expulsant a la tribu shul (que va emigrar a Fars) i va fer la guerra amb xit contra els salghrides. Va rebre del califa al-Nasir (1180-1225) el ttol d'atabeg (potser simplement una confirmaci). Fou vassall del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad (vers 1117-1120) i desprs del seu fill Djalal al-Din Manguberti (1225-1230) que es va casar amb una filla seva.

La seva successi es incerta. Apareixen esmentats dos fills, Imad al-Din (vers 1248/1249) i Nusrat al-Din (vers 1251/1252) per no s'indica que fossin atabegs. Un tercer fill, Tekla (Takla), nascut de Malek Hazarasp i una princesa salghrida apareix tot seguit, amb el ttol d'atabeg, segurament a partir de 1257 o 1258. Va acompanyar a Hulagu a Bagdad per quan el darrer califa fou assassinat, el va abandonar i es va dirigir al Luristan. Hulagu va enviar un exrcit que el va fer presoner i el va executar. El va succeir el seu germ Shams al-Din Alp Arghun que va haver de reconstruir el pas assolat pels mongols i que segurament va reconixer la sobirania mongola, per no fou confirmat.

Va governar fins el 1274/1275 i el va seguir el seu fill Yusufshah I, que va anar a la cort del Il-khan Abaqa que li va permetre retornar al seu pas com a tributari i li va reconixer el seu ttol, i a ms va afegir al seu govern el Khuzestan, Kuhgiluya, Golpayagan i Firuzan (prop d'Esfahan). Es va amonar pel benestar del seu poble; fou lleial al il-khan al que va ajudar durant la incursi de Barak Khan des de Transoxiana, i el 1282 va donar suport al nou khan Ahmed, per aquest fou derrotat; va poder guanyar la benevolncia del seu germ Arghun Khan que finalment li va reconixer les seves possessions

Vers el 1288 el va succeir el seu fill Afrasiyab I que va enviar al seu germ Nusrat al-Din com hostatge a la cort del Il-khan. A la mort d'Arghun Khan el 1291 seguida de l'assassinat del governador d'Esfahan, va ocupar temporalment aquesta darrera ciutat amb un contingent manat per un cos seu, Kizil, i va tractar d'estendre la seva autoritat cap al golf Prsic, inicialment amb autoritzaci de la cort mongola, per aviat sense aquesta autoritzaci i fins i tot amb la seva oposici. Els ilkhnides van enviar forces als llocs amenaats com Shiraz, i van derrotar a l exrcit d'Afrasiyab I a Kuhrud prop de Kashan. Afrasiyab va fugir al castell de Mandjasht on finalment es va haver de rendir. No obstant fou perdonat per l'Il-khan Gayakhtu que li va retornar els seus dominis originals. A la mort de Gayakhtu el seu successor Ghazan (1295), seguint el consell dels seus generals, en va ordenar la seva deposici i execuci que va tenir lloc el 26 d'octubre 1296.

El seu fill i successor Nusrat al-Din Ahamad va governar pacficament i e manera molt propera als ilkhnides, a la cort dels quals passava la major part del temps; els seus ingressos estaven dividits en tres parts: una per a ell i la seva famlia, una per l'exrcit, i una per finalitat religioses; fou doncs molt apreciat dels telegs. Va morir entre 1329 i 1333 i el va succeir el seu fill Rukn al-Din Yusufshah II, que tamb fou un governant pacfic i bondads. Va morir a Shushtar el 1139/1340 i el va seguir el seu fill (en algues fonts assenyalat com a germ) Muzaffar al-Din Afrasiyab II, que va esdevenir independent de fet degut a la desaparici del khanat dels Il-khan quasi inexistent desprs del 1335.

No se sap quan de temps va governar per no fou un regnat massa llarg; fou succet pel seu fill Nawr al-Ward (flor de roser) que tampoc se sap quan de temps va regnar per fou deposat i cegat pel muzaffrida Mubariz al-Din Muhammad (1355) i el va succeir el seu cos (o el seu nebot) Shams al-Din Pashang, possible fill de Yusufshah II. Durant tot el seu regnat va haver de lluitar contra els muzaffrides en front dels quals va perdre la seva capital Idadj; per les lluites internes entre muzaffrides li van permetre de capgirar la situaci i recuperar la ciutat.

Va morir el 1378/1379 i va esclatar una guerra civil entre dos pretendents, el seu fill Malek Hushang i Malek Pir Ahmad, indicat com a fill de Nawr al-Ward en algunes referncies i en altres com a fill de mateix Shams al-Din Pashang. La mort poc desprs del primer va deixar el cam lliure al segon que va governar per poc temps doncs fou expulsat pel muzaffrida Shah Mansur que va posar al tron a un notable de nom Malek Uways. Per el 1393 Pir Ahmad va aconseguir retornar amb ajuda de Tamerl que va permetre el retorn dels expulsats pels muzaffrides. El 1395/1396 Tamerl va deposar a Pir Ahmad i el va portar amb dos germans seus a Samarcanda i durant un temps Luristan va estar sense cap, fins que Tamerl va repartir el territori entre Pir Ahmad i el seu germ Afrasiyab III. 

A la mort de Tamerl (1405) Pir Ahmad fou deposat altre cop pel successor Mirza Pir Muhammad i empresonat, per fou alliberat i va retornar al poder el 1408/1409; Al cap de molt poc temps fou deposat per una revolta popular i el va succeir el seu fill Abu Said que va regnar fins el 1417. El va succeir el seu fill Shah Husayn, assassinat el 1424 per un parent de nom Ghiyat al-Din, net de Malek Hushang, que es va fer amb el poder; uns mesos desprs el timrida Shah Ruk va ocupar el pas i va expulsar a Ghiyat al-Din acabant amb ell la dinastia. El territori fou annexionat als dominis timrides.

 lista d'atabegs .

 Dinastia Fadluwyhida o Hazarspida .

Abu Tahir ibn Muhammad Ibn Fadluwayh (o Ibn Fadluya) 1155-1202;
Nusrat ad-Din Malek Hazarasp vers 1202-1230;
Tekele ibn Nasr ad-Din vers 1230-1258;
Shams ad-Din Alp Arghun  vers 1258-1274;
Yusufshah I vers 1274-1288;
Afrasiyab I 1288-1296;
Nusrat ad-Din II Ahmad 1296-1330 o 1333;
Rukn al-Din Yusufshah II 1330 o 1333-1339/1340;
Muzaffar al-Din Afrasiyab II 1339/1340- vers 1350;
Nawr al-Ward  vers 1350-1355;
Shams ad-Din Pashang 1355-1378/1379;
Malik Hushang vers 1378/1379-1380;
Malik Pir Ahmad vers 1380-1388;
Malik Uways  vers 1388-1393;
Malik Pir Ahmad (segona vegada) vers 1393-1396;
Vacant 1396-1397;
Malik Pir Ahmad i Afrasiyab III (junts) 1397-1405;
Malik Pir Ahmad (sol) 1405-1406;
Tron vacant sota autoritat del timrida Pir Muhammad ibn Umar Shaykh ibn Timur 1406-1408;
Malik Pir Ahmad (quarta vegada) 1408/1409-1412;
Abu Sayid vers 1412-1417;
Shah Hussein vers 1417-1424;
Ghiyath al-Din 1424-1425;
Als timrides 1425-1449.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374115" title="Cirrhilabrus rubripinnis" nonfiltered="4874" processed="4857" dbindex="144938">

Cirrhilabrus rubripinnis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374116" title="Cirrhilabrus rubrisquamis" nonfiltered="4875" processed="4858" dbindex="144939">

Cirrhilabrus rubrisquamis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374117" title="Cirrhilabrus rubriventralis" nonfiltered="4876" processed="4859" dbindex="144940">

 Cirrhilabrus rubriventralis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord del Mar Roig, Oman i Sri Lanka.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374118" title="Cirrhilabrus sanguineus" nonfiltered="4877" processed="4860" dbindex="144941">

 Cirrhilabrus sanguineus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374121" title="Cirrhilabrus scottorum" nonfiltered="4878" processed="4861" dbindex="144942">

 Cirrhilabrus scottorum s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Gran Barrera de Corall fins a Pitcairn.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374122" title="Cirrhilabrus solorensis" nonfiltered="4879" processed="4862" dbindex="144943">

 Cirrhilabrus solorensis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374123" title="Cirrhilabrus temminckii" nonfiltered="4880" processed="4863" dbindex="144944">

Cirrhilabrus temminckii  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Filipines i el nord d'Austrlia (incloent-hi Austrlia Occidental).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374124" title="Cirrhilabrus tonozukai" nonfiltered="4881" processed="4864" dbindex="144945">

Cirrhilabrus tonozukai  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374126" title="Cirrhilabrus walindi" nonfiltered="4882" processed="4865" dbindex="144946">

Cirrhilabrus walindi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374129" title="Cirrhilabrus walshi" nonfiltered="4883" processed="4866" dbindex="144947">

 Cirrhilabrus walshi s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Samoa Americana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & R. L. Pyle   2001. Three new species of labrid fishes of the genus Cirrhilabrus from islands of the tropical Pacific. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (no. 3): 89-98.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374134" title="Pseudojuloides" nonfiltered="4884" processed="4867" dbindex="144948">

Pseudojuloides s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Pseudojuloides argyreogaster ;
 Pseudojuloides atavai ;
 Pseudojuloides cerasinus ;
 Pseudojuloides elongatus ;
 Pseudojuloides erythrops ;
 Pseudojuloides inornatus ;
 Pseudojuloides kaleidos ;
 Pseudojuloides mesostigma ;
 Pseudojuloides pyrius ;
 Pseudojuloides severnsi ;
 Pseudojuloides xanthomos ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler H. W. 1949. The fishes of Oceania--Supplement 3. Mem. Bernice P. Bishop Mus. Mem. 12 (no. 2). 37-186.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E., Randall, H. A., 1981., A revision of the labrid fish genus Pseudojuloides, with descriptions of five new species., Pac. Sci., 35:51-74. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374135" title="Armistici del 22 de juny de 1940" nonfiltered="4885" processed="4868" dbindex="144949">


L'armistici del 22 de juny de 1940 es va signar a prop de Compigne (departament francs de l'Oise) entre l'Alemanya nazi i Frana. Desprs de la victria decisiva d'Alemanya a la Batalla de Frana (10 de maig-21 de juny de 1940) es va establir una rea d'ocupaci alemanya al nord de Frana que englobava el canal de la Mnega i els ports de l'oce atlntic i va deixar la resta per al govern francs. Adolf Hitler va escollir el bosc de Compigne expressament com a lloc per a signar l'armistici justament perqu va ser el lloc on es va signar l'armistici de 1918 que indicava el final de la I Guerra Mundial amb la derrota d'Alemanya.

Batalla de Frana.

Van enviar al nord els excrcits que eren ms moderns i millors i van perdre al setge que hi hagu, Frana havia perdut el seu armament i les millors formacions armades. Entre el maig i el juny, les forces franceses estaven refugiades i Alemanya els va amenaar amb ocupar Pars. El govern francs es va veure obligat a refugiar-se a Bordeaux el 10 de juny per tal de no ser capturat i va declarar Pars una ciutat oberta. Cap al 22 de juny, la Wehrmacht havia perdut 27000 soldats (morts), ms de 111000 van ser ferits i 92000 es van perdre, contra els 92000 morts i els 200000 ferits de Frana. El Cos Expedicionari Britnic va perdre ms de 68000 homes.

Elecci de Compigne.
Quan Adolf Hitler va ser avisat pel Govern francs que volien negociar un armistici, Hitler va escollir el bosc de Compigne per a fer les negociacions. Com que Compigne va ser on se sign l'Armistici de 1918, que proclam el final de la Primera Guerra Mundial i va significar una derrota humiliant per a Alemanya, Hitler va adonar-se que aquell era el millor lloc per a una venjana sobre Frana. Hitler va ordenar que el vag de tren on es va signar l'Armistici de 1918 fos dut cap a Compigne per tal d'humiliar encara ms els francesos.

Posant el vag la mateixa via de tren on es va signar l'Armistici de l918 (la van treure d'un museu i la van emplaar justament on era llavors), Hitler va seure a la mateixa cadira on va seure el Mariscal Ferdinad Foch quan es va veure amb els representants dels alemanys, derrotats. Desprs d'escoltar la lectura del prembul, Hitler, en un calculat gest de menyspreu cap als delegats francesos, va abandonar el vag, deixant les negociacions al cap de l'OKW, el General Wilhelm Keitel.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374138" title="Electric Arguments" nonfiltered="4886" processed="4869" dbindex="144950">


Electric Arguments s el tercer lbum de l'ex Beatle Paul McCartney i el productor Youth sota el pseudnim de The Fireman, publicat el 2008

L'lbum fou enregistrat en tretze dies durant el perode de quasi un any. Electric Arguments s el tercer lbum de The Fireman i s molt noveds ja que s el primer que compta amb veus, ja que els anteriors lbums havien estat nicament de msica ambiental.

El 5 de juliol, Paul McCartney va donar el tema "Lifelong Passion (Sail Away)" per la gala benfica d'Adopt-A-Minefield, una organitzaci en contra de les mines antipersona.

El 29 de setembre la can "Nothing Too Much Just Out Of Sight" fou emesa al programa de BBC Radio One de Zane Lowe, ssent aix ems per primer cop. A ms des del 8 d'octubre de 2008, aquesta mateixa can pot sser descarregada del web musical NME

 Llista de canons .

Totes les canons escrites i interpretades per Paul McCartney

 "Nothing Too Much Just Out Of Sight" - 4:58 ;
 "Two Magpies" - 2:16;
 "Sing The Changes" - 3:47;
 "Travelling Light" - 5:09;
 "Highway" - 4:20;
 "Light From Your Lighthouse" - 2:35;
 "Sun Is Shining" - 5:15;
 "Dance 'Til We're High" - 3:41;
 "Lifelong Passion (Sail Away)" - 4:52;
 "Is This Love?" - 5:55;
 "Lovers In A Dream" - 5:25;
 "Universal Here, Everlasting Now" - 5:09;
 "Don t Stop Running" - 10:32;
 Inclou una bonus track que comena en 7:57;

Referncies.


 Enllaos .

Web oficial de Paul McCartney;
Web oficial de The Fireman;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374139" title="Pseudojuloides argyreogaster" nonfiltered="4887" processed="4870" dbindex="144951">

Pseudojuloides argyreogaster  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tanznia i a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374141" title="Ritchot" nonfiltered="4888" processed="4871" dbindex="144952">

Ritchot s un municipi rural canadenc situat a la provncia de Manitoba, uns 27 km al sud de la capital de la provncia, Winnipeg. T una poblaci de 4.958 habitants segons el cens canadenc del 2001.

Referncies.
Informaci del municipi rural de Ritchot  ;
Informaci del Municipi Rural Ritchot, Manitoba; Estadstiques Canad ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374142" title="Pseudojuloides atavai" nonfiltered="4889" processed="4872" dbindex="144953">

 Pseudojuloides atavai s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Guam fins a les Illes de la Societat i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374143" title="Pseudojuloides cerasinus" nonfiltered="4890" processed="4873" dbindex="144954">

Pseudojuloides cerasinus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii i les Illes de la Societat.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374144" title="Triclad" nonfiltered="4891" processed="4874" dbindex="144955">

Els triclads (Tricladida)  constitueixen un ordre de turbellaris, un grup de cucs plans de vida lliure.

Tricladida (Lang, 1884) es caracteritza per un intesti de tres branques i un ovaris situats anteriorment, propers al cervell. Avui en dia es divideix en tres subordres, d'acord amb els seu habitats: Maricola, marins; Paludicola, d'aigua dola; i Terricola, que habiten el medi terrestre. . Aquesta s una classificaci d'acord amb criteris ecolgics i no pas filogentics. S'ha proposat que el grup Paludicola s parafiltic ja que alguns dels seus representants serien, en realitat, descendents dels Terricola que, a la seva vegada, sn descendents de triclads d'aigua dola. S'ha proposat englobar els tricalds terrestres i d'aigua dola sota un grup monofiltic anomenat Continenticola.

Tricadida inclou el grup Planariidae (planries).

Referncies.


Enllaos externs.
land planarians on the UF / IFAS Featured Creatures Web site;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374146" title="Pseudojuloides elongatus" nonfiltered="4892" processed="4875" dbindex="144956">

 Pseudojuloides elongatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Nova Zelanda i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374147" title="Lur-i Ku?ik" nonfiltered="4893" processed="4876" dbindex="144957">
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Ku ik) foren una dinastia de sobiras amb ttol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khorramabad. El clan dirigent era de la tribu djangrui o djangardi, i foren coneguts com kurshdides pel seu primer sobir Kurshid.

 Histria .

Shudja al-Din Kurshid ibn Ali era un governador local a les ordes d'Husam al-Din, governador seljcida del Khuzestan i Luristan (1155-1184) a la mort del qual (1184 per algunes fonts ho avancen al 1174/1175 amb un govern de Surkhab ibn Ayayr del 1174/1175 al 1184) es va fer independent agafant el ttol d'atabeg. En diverses expedicions militars contra les tribus es va apoderar d'un territori i a ms va obtenir del califa el districte de Tarazak al Khuzestan a canvi de la cessi d'algunes fortaleses. Va morir amb prop de cent anys el 1224 i el va succeir el seu nebot Sayf al-Din Rustam que es va apoderar del govern per la fora, per va morir al cap d uns mesos, per en aquest temps fou un bon governant. El va succeir el seu germ Sharaf al-Din Abu Bakr (1225-1227), i aquest Izz al-Din Garshasp (1227-1242) que es va casar amb la vdua de l'anterior.

A la seva mort el va succeir el seu parent Husan a-Din Khalil ibn Badr, mort en les lluites causades per un conflicte familiar (1243) i el califa no va voler reconixer al seu germ Badr al-Din Masud, proclamat atabeg (1243-1259) que es va declarar tributari dels mongols, amb el suport dels quals es va poder mantenir; va participar en la conquesta mongola de Bagdad el 1258 i va rebre una part del bot. Va morir el 1260 i es va produir una nova lluita pel poder entre dos dels seus fills Djalal al-Din Badr i Hasi al-Din Umar I; Hulagu va enviar al seu fill Abaka (futur khan) per arranjar el conflicte, i va donar el tron a Tadj al-Din Shah ibn Khalil (1262-1278). Del seu regnat no es coneix cap dada excepte que es va acabar amb la seva execuci per orde del Il-khan el 1278/1279 i el seu territori fou dividit entre dos altres fills de Badr al-Din Masud: Falak al-Din Hasan que va rebre el districte de Delar, i Izz al-Din Husayn que va rebre els anomenats terrenys reials (indju).

Els dos van fer campanyes per engrandir els seus territoris que van arribar a estendre's d'Hamadan a Shushtar i d'Esfahan a la zona de poblaci rab. Foren deposats el 1293 pel khan Gayakhtu que va nomenar al seu lloc a un nic prncep, Djamal al-Din Khidr, fill de Tadj al-Din. Va ser assassinat per les seves tropes el 1294 prop de Khorramabad i es va proclamar atabeg Husam al-Din Umar que no fou acceptat pels mongols i va haver de cedir el poder al cap de pocs mesos a Shams al-Din Mahmud, que el 1296 fou executat per orde del khan Ghazan acusat de complicitat en el assassinat de Djamal al-Din Khidr. El khan va nomenar atabeg a Izz al-Din Ahmad Husayn que era menor, sota tutela del seu cos Badr al-Din Masud II (fill de Falak al-Din) que va governar tamb plenament una part del territori; Izz al-Din Ahmad Husayn es va desfer al cap d'un temps del regent i va governar sol fins el 1316/1317 (segons altres fonts fins el 1320). Amb ell es va acabar la dinastia kurshdida.

A la seva mort el poder va passar a la vdua Dawlat Khatun que al cap d un temps va abdicar en favor del seu germ Izz al-Din Mahmud iniciador de la dinastia del Banu Husayn del Lur-i Ku ik, el qual fou confirmat en el crrec per l'Il-Khan Abu Said Bahadur Khan i va regnar fins el 1329/1330. Va morir en aquesta data i el va succeir el seu fill Shudja al-Din Muhammad, assassinat el 1349/1350 segons unes fonts, o el 1368/1369 segons altres. El seu fill Malik Izz al-Din (es titulava nicament malik i no atabeg) va consolidar el seu tron amb el matrimoni d'una filla amb un prncep muzaffrida i un altra filla amb el djalayrida Ahmad in Uways. 

La seva fiscalitat excessiva hauria provocat la intervenci de Tamerl el 1386; el conqueridor va devastar Burudjerd i va destruir Khorramabad; la sort d'Izz al-Din es desconeguda per se suposa que va fugir al Turquestan per retornar ms tard. A la sortida de les forces timrides va poder tornar (1391) i va aconseguir fugir altre cop quan Tamerl va retornar per segona vegada el 1392-1393; el territori fou posat per segona vegada sota jurisdicci del governador timrida de Fars. Segurament en un intent de recuperar el poder Malik Izz al-Din va ser capturat i executat el 1403/1404. Tamerl va morir el 1405 i el seu successor va retornar el Petit Luristan a Sayyid Ahmad, fill de Malik Izz al-Din.

Va regnar seguns unes fonts fins el 1412/1413 i segons altres font fins el 1422). El va succeir el seu germ Shah Husayn que es va fer passar com a descendent d'Al ibn Abi Tlib i va obtenir molt suports podent estendre's en diverses campanyes cap a Esfahan i Hamadan fins que va morir en batalla el 1466/1467 o 1468/1469.

El va succeir el seu fill Shah Rustam que va regnar fins el 1526. Va donar suport als safvides i va provocar una srie de conflictes familiars dels que els safvides foren els rbitres. El va seguir el seu fill Oghur o Oghuz que va seguir el mateix cam del pare. A causa dels conflictes familiars hi van haver diversos sobirans: Djahangir (1534/1535-1543/1544), Rustam Shah i Radj Amir Astaraki (que van disputar el tron uns tres anys fins que els imposar el primer fins vers el 1558), i Muhammadi.

El 1577 va morir el xa safvida Ismail II, i Muhammadi va acceptar llavors la sobirania otomana (Murat II) per desprs va retornar a la obedincia safvida. Va morir el 1590/1591 i el va succeir el seu fill Shahverdi que fou lleial als safvides i una filla del qual es va casar amb el xa Abbas I el Gran. Per desprs es va aliar als otomans i quan Abbas I va anar a la zona va fugir cap a Bagdad i va pujar al tron Sultan Husayn (1393-1394); Shaverdi fou restaurat al cap d'un any pel seu gendre, per la seva insubordinaci (1596) va portar a la seva captura i execuci (1597/1598). Es va installar una nova dinastia que va portar el ttol de khans de Posht-i Kuh que allegava descendncia de la mateixa dinastia i que va subsistir fins el 1928.

 Llista d'atabegs .

Husam ad-Din Shuhla 1152-1174 (governador seljcida);
Surkhab ibn Ayayr 1174-1184 (possible governador seljcida);

 Kurshdides.

Shudja al-Din Khurshid  1184-1224;
Saif al-Din Rustam 1224-1225;
Sharaf al-Din Abu Bakr 1225-1227;
Izz al-Din Garshasp 1227-1242;
Husam al-Din Khalil ibn Badr 1242-1243;
Badr al-Din Masud ibn Badr 1243-1260;
Djalal al-Din Badr 1260-1261;
Hasi al-Din  Umar I 1261-1262;
Tadj al-Din Shah ibn Khalil 1262-1278/1279;
Falak al-Din Hasan 1278/1279-1293  (a Delar) ;
Izz al-Din Husayn I (terres indju) 1278/1279-1293;
Djamal al-Din Khidr  1293-1294;
Husam al-Din Umar 1294-1295;
Shamsam al-Din Mahmud 1295-1296;
Badr al-Din Masud (regent) 1296-?
Izz al-Din Ahmad 1296-1316 o 1320 ;

 Banu Husayn (dinastia d'atabegs) .

Dawlat Khatun (reina) 1316 o 1320-?
Izz ad-Din Husayn II  ?-1329/1330;
Shudja al-Din Mahmud 1329/1330-1349/1350 o 1368/1369;
Malik Izz ad-Din Husayn  1349/1350 o 1368/1369-1386;
Domini directe de Tamerl (part del govern del Fars) 1386-1391;
Malik Izz ad-Din Husayn (segona vegada) 1391-1392/1393;
Domini directe de Tamerl (part del govern del Fars) 1392/1393-1401;
Malik Izz ad-Din Husayn (tercera vegada) 1401-1403/1404;
Domini directe de Tamerl (part del govern del Fars) 1403/1404-14005/1406;
Sayyid Ahmad 1405/1406-1412/1413 o 1422;
Shah Husayn 1412/1413 o 1422- entre 1466 i 1469;
Shah Rustam entre 1466 i 1469-1526;
Oghur o Oghuz Khan  1526-1534;
Djahangir 1534-1543;
Tadj Amir Astaraki 1543-1546;
Rustam Shah 1543/1546-1558 ;
Muhammadi 1558-1590/1591;
Shahverdi (Shah Wardi) 1590/1591-1593;
Sultan Husayn 1593-1594;
Shahverdi (Shah Wardi, segona vegada) 1594-1597/1598;

 Banu Husayn (dinastia de khans) .

Hussein Beg I 1597/1598- vers 1605;
Shah Wardi II Khan vers 1605-1625;
Manushihr vers 1625;
Husayn Khan Wali  vers 1625-1650;
Khans no coneguts, vers 1650- > 1700;
Ali Mardan Khan vers > 1700-1724;
Ismail I vers 1750;
Muhammad vers > 1750-1779;
Muhammad Hassan ibn Asad Allah 1779-1839;
Haydar 1839-1860;
Husayn Kuli Khan 1860-1896;
Gulyam Reza 1896-1928;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374149" title="Franois d'Agincourt" nonfiltered="4894" processed="4877" dbindex="144958">

Franois d'Agincourt (Rouen, 1684 - 30 d'abril de 1758) fou un organista, clavecinista i compositor francs.

Biografia.
Autor d'un Livre de pices de clavecin (1733) i d'algunes obres d'orgue. Fou organista de la capella reial de Pars. Va ser alumne de Jacques Boyvin i Nicolas Lebgue. Organista de l'esglsia de la Madeleine a Pars, i a partir de 1706 titular dels orgues de la catedral de Rouen, succeint a Boyvin. Tamb portava l'orgue de l'abadia de Saint Ouen, en aquesta mateixa ciutat, i des de 1714 fou un dels quatre organistes de la Chapelle royale (llavors va ser preferit a Louis-Claude Daquin, ms jove que ell, qu degu d'esperar a ser anomenat ms tard). 

Un de llurs alumnes fou en Jacques Duphly.

Obres.
La seva obra escrita comprn:
Un llibre de recueil de peces de clavec aparegut el 1733, que testimonia la seva admiraci per Franois Couperin (mort el mateix any): com ell, nomena ordres a llurs quatre cuites i preval els retrats i peces de carcter en relaci amb danses tradicionals; no obstant, el seu estil s menys melangis, ms exterior.
Un llibre de 46 peces per a orgue (agrupades per tons), en estat de manuscrit.
Un llibre d'ries amb baix continu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374152" title="Pseudojuloides erythrops" nonfiltered="4895" processed="4878" dbindex="144959">

Pseudojuloides erythrops  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici i a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374153" title="Astronomische Nachrichten" nonfiltered="4896" processed="4879" dbindex="144960">


Astronomische Nachrichten (Notes d'astronomia), s una de les primeres revistes internacionals en el camp de l'astronomia, va ser fundada el 1821 per l'astrnom alemany Christian Heinrich Schumacher. Es diu que s la revista astronmica ms antiga del mn que encara s'est publicant.  La publicaci avui s'especialitza en articles sobre fsica solar, astronomia extragalctica, cosmologia, geofsica, i la instrumentaci per aquests camps.

El principi.


La revista va ser fundada l'any 1821 per Christian Heinrich Schumacher , sota el patrocini de Christian VIII de Dinamarca, i rpidament es va convertir en el lder mundial en la publicaci professional per al camp de l'astronomia, va tenir xit on altres havien fracassat o no s'aconseguien el mateix renom.  Schumacher edit la revista a l'observatori d'Altona, aleshores part de Dinamarca, ms tard part de Prssia, i avui part de la ciutat alemanya d'Hamburg.

Schumacher edit els primers 31 nmeros de la revista, des de la seva fundaci el 1821 fins la seva mort el 1850.  Aquestes primeres edicions van omplir centenars de pgines, i van consistir principalment en les cartes enviades pels astrnoms a Schumacher,  presentant els informes de les seves observacions.  La revista demostr ser un gran xit, i durant aquells anys Schumacher va rebre milers de cartes de centenars de contribuents.  Les cartes van ser publicades en l'idioma en qu havien estat presentades, sovint l'alemany, per tamb en angls, itali i altres idiomes .

El renom de la revista va ser reconegut per l'astrnom britnic John Herschel (aleshores secretari de la Royal Astronomical Society) en una carta adreada al Rei de Dinamarca el 1840, tal com va ser publicat a Astronomische Nachrichten:
... Una de les ms notables i influents obres astronmiques, que han aparegut i que, al mateix temps han funcionat ms positivament en el progrs de la cincia ms que qualsevol treball similar dels temps moderns  fet de la ciutat de Altona de la seva Majestat... el centre astronmic del mn civilitzat.

En aquesta poca tamb es van fundar altres revistes astronmiques, com ara la British Monthly Notices de la Royal Astronomical Society, que va ser fundada el 1827. s la importncia de Astronomische Nachrichten, per, que va portar a l'astrnom americ Benjamin A. Gould el 1850 a fundar l'Astronomical Journal als Estats Units.

La revista desprs de la mort de Schumacher.



Desprs de la mort de Schumacher, el director provisional de l'observatori i editor de la revista fou Adolphus Cornelius Petersen, qui havia treballat en l'observatori amb Schumacher durant 24 anys a partir de voltant de 1825. Petersen, qui va morir el 1854, va ser ms tard l'editor ajudat  per l'astrnom dans Thomas Claus, qui tamb havia treballat anteriorment a l'observatori.

L'editor des de 1854 va ser l'astrnom alemany Christian August Friedrich Peters, que havia pres el relleu com a director de l'observatori a Altona. L'any 1872, l'observatori es trasllada de Altona a Kiel, des d'on Peters va seguir publicant la revista fins a la seva mort el 1880, amb l'ajuda en els seus darrers anys del seu fill Carl Friedrich Wilhelm Peters. La revista va seguir sent publicada a Kiel fins 1938.

Desprs de la mort de Peters, Adalbert Krueger va servir com a nou director de l'observatori i editor de la revista des de 1881 fins que va morir el 1896.   En aquest moment la revista s l'rgan de l'Astronomische Gesellschaft.  L'editor des de 1896 fins la seva mort el 1907 va ser l'astrnom alemany Heinrich Kreutz, que anteriorment havien assistit Krueger. Kreutz edit del volum 140 fins al 175.  Altres membres del personal durant el perode 1880 a 1907 inclouen els astrnoms Richard Schorr i Elis Strmgren.

L'editor de 1907 a 1938 va ser l'astrnom alemany Hermann Kobold.

Desprs de la jubilaci de Kobold l'any 1938, la revista de l'editorial de l'oficina de Kiel es va traslladar a Berln, i durant la Segona Guerra Mundial la revista va ser publicada per la Astronomisches Reche-Institut (Institut de Clcul  Astronmic) a Berln-Dahlem. El 1945, l'institut es va traslladar a Heidelberg, per la revista va romandre a la regi de Berln .

Desprs de la guerra, Astronomische Nachrichten va ser editat per Hans Kienle, director de l'Observatori Astrofsic de Potsdam. L'observatori es trobava a Potsdam, als afores de Berln, i des de 1948 la revista va ser publicada per l'editorial Akademie-Verlag, sota els auspicis de l'Acadmia Alemanya de Cincies de Berln. Un dels estudiants de Kienle, Johann Wempe (1906-1980) el va succeir com a editor l'any 1951 i va ocupar el crrec durant 22 anys .

Des de 1949, i oficialment des de la dcada de 1950 fins a la reunificaci d'Alemanya el 1990, la revista es va publicar a la Repblica Democrtica Alemanya, darrere del tel d'acer. De 1974 en endavant, la revista public una llista de  redactors en cap i del consell editorial, i (la revista) era bilinge, amb el mateix material publicat en alemany i angls. Akademie-Verlag va ser absorbida per VCH el 1990 .

Des de 1996 fins l'actualitat (des del volum 317), la revista va ser publicada per Wiley-VCH. Aquesta empresa va ser formada el 1996, quan l'editorial alemanya Verlag Chemie (fundada el 1921) es va sumar a John Wiley and Sons. La revista de l'editorial de les oficines va romandre a Potsdam, a l'Institut d'Astrofsica de Potsdam, i l'actual editor (2007) s KG Strassmeier .

El catleg de la revista inclou 43.899 articles de 99.565 pgines en 328 volums, publicats durant un perode de ms de 180 anys .

Format de la publicaci i calendari.

Encara que la revista va ser fundada el 1821, el primer volum du data de 1823. El primer volum  (1823) consta de 33 lliuraments i un total de 516 pgines. L'any segent, el segon volum (1824), va donar a llum 34 lliuraments i 497 pgines. A banda dels anys 1830-1832, quan dos volums van ser publicats en el 1831 i cap el 1830 ni el 1832, un nic volum de voltant uns 20-30 nmeros es va publicar cada any fins 1846. Desprs fins 1884 es publicaren dos volums gaireb cada any. L'any 1884 hi va haver un nombre rcord de cinc volums publicats. Entre 1884 i 1914 la majoria dels anys  hi van haver tres o ms volums. Els anys 1915-1919 (coincidint amb la I Guerra Mundial) es va produir una sota en la publicaci, amb un sol volum els anys 1916 i 1919. De 1920 a 1940, la majoria dels anys es van publicar tres volums. De 1941 a 1943 noms es va publicar un volum per any, i la revista no es va publicar de cap manera de 1944 a 1946 (Berln va patir greus danys en els ltims anys de la Segona Guerra Mundial). Des de 1947 fins a l'actualitat, la revista ha publicat un volum per any en la majoria dels anys, per no es public en absolut en alguns anys de la dcada de 1950, 1960 i 1970.  De 1974 a 1996, la revista va ser publicada amb 6 nmeros cada any, i cada volum tenia unes 300 o 400 pgines. 

Sota els nous editors, Wiley, aquesta tendncia va continuar fins al 2003, moment en qu el nombre de lliuraments per any va augmentar a 9, a causa de la publicaci de lliuraments complementaris. Des de 2004 s'han produt 10 nmeros l'any. El 2006, volum 327, hi havia 10 temes i 1100 pgines. 


Referncies i notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374154" title="Alij" nonfiltered="4897" processed="4880" dbindex="144961">

Alij s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 13.722 habitants. Es divideix en 19 freguesies. Limita al nord amb Vila Pouca de Aguiar i Mura, a l'est amb Carrazeda de Ansies, al sud amb So Joo da Pesqueira i a l'oest amb Sabrosa.

Poblaci.


Freguesies.

 Alij;
 Amieiro;
 Carlo;
 Casal de Loivos;
 Castedo;
 Cotas;
 Favaios;
 Pegarinhos;
 Pinho;
 Ppulo;
 Ribalonga;
 So Mamede de Ribatua;
 Sanfins do Douro;
 Santa Eugnia;
 Vale de Mendiz;
 Vila Ch;
 Vila Verde;
 Vilar de Maada;
 Vilarinho de Cotas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374156" title="The Fireman" nonfiltered="4898" processed="4881" dbindex="144962">


The Fireman s el pseudnim sota el que s'amaga la collaboraci musical entre Paul McCartney i el productor Youth.

En un principi va crear-se com un nou experiment de McCartney en el camp de la msica electrnica. Aix, el 1993 publiquen el seu primer treball, Strawberries Oceans Ships Forest i l'any 1998 el seu segon lbum, Rushes. Ambds treballs tenen una estructura similar: canons de llarga durada, sense lletra i amb un estil electrnic i de msica d'ambient.

El 2008, Electric Arguments, el seu tercer treball, suposa un gir de 180 a la carrera de The Fireman, ja que el tipus de msica d'aquest s completament diferent. En aquest treball, els temes tenen lletra i compten amb un so ms rock.

 lbums .
 Strawberries Oceans Ships Forest - 1993;
 Rushes - 1998;
 Electric Arguments - 2008;

 Enllaos externs.
 Pgina oficial de The Fireman;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374157" title="Pseudojuloides inornatus" nonfiltered="4899" processed="4882" dbindex="144963">

Pseudojuloides inornatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374158" title="Arrels profundes" nonfiltered="4900" processed="4883" dbindex="144964">
	
Arrels profundes (ttol original en angls Shane) s una pellcula dirigida per George Stevens l'any 1953. Va rebre un Oscar a la millor fotografia. Es considera un  dels western clssics de la histria del cinema.

 La pellcula s un arquetip del western amb un heroi solitari i ha esdevingut una pellcula de culte. Ning no sap d'on ve aquest heroi (Shane), ning no sap on va; vestit de blanc, Alan Ladd encarna el mite del vaquer redreador de danys, contrari a la figura del mal absolut: Jack Palance, filiforme, vestit de negre. Fa el b sense cap condici. 

Sinopsi.

 Un fastiguejat pistoler, Shane, arriba a una granja a Wyoming en la qual hi viuen els Starretts amb el seu fill. Arriba amb ganes de comenar una vida tranquilla, per una srie d'incidents obliguen aquest foraster a tornar a agafar les armes. El matrimoni de grangers es troba en dificultats, ja que l'ambicis terratinent Rufus Ryker anhela aconseguir les seves terres. Quan Shane es desf d'un dolent al seu servei, Ryker intenta contractar-lo, per davant de la seva negativa ordena enviar a buscar a Cheyenne un perills assass a sou, Jack Wilson. 	
	
Repartiment.

 Alan Ladd : Shane;
 Van Heflin : Joe Starret;
 Jean Arthur : Marian Starret;
 Brandon de Wilde : Joey Starret;
 Jack Palance : Jack Wilson;
 Ben Johnson : Chris Calloway;
 Emile Meyer : Rufus Ryker;
 Edgar Buchanan : Fred Lewis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374162" title="Pseudojuloides kaleidos" nonfiltered="4901" processed="4884" dbindex="144965">

 Pseudojuloides kaleidos s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374164" title="Pseudojuloides mesostigma" nonfiltered="4902" processed="4885" dbindex="144966">

 Pseudojuloides mesostigma s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374166" title="Pseudojuloides pyrius" nonfiltered="4903" processed="4886" dbindex="144967">

Pseudojuloides pyrius  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374171" title="Pseudojuloides severnsi" nonfiltered="4904" processed="4887" dbindex="144968">

Pseudojuloides severnsi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sri Lanka, les Illes Ryukyu i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bellwood, D. R. & J. E. Randall   2000. Pseudojuloides severnsi, a new species of wrasse from Indonesia and Sri Lanka (Perciformes: Labridae). J. South Asian Nat. Hist. v. 5 (no. 1): 1-5. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374177" title="Pseudojuloides xanthomos" nonfiltered="4905" processed="4888" dbindex="144969">

Pseudojuloides xanthomos  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374183" title="Sam Posey" nonfiltered="4906" processed="4889" dbindex="144970">
 Sam Posey  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 de maig del 1944 a New York, USA.


 A la F1 .

Sam Posey va debutar a la onzena i ltima cursa de la temporada 1972 (la 23 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'octubre del 1972 el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.

Va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1972 i 1973) aconseguint un dotz lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374191" title="Gregor Aichinger" nonfiltered="4907" processed="4890" dbindex="144971">
Gregor Aichinger (Ratisbona, 1565 - 21 de gener de 1628) fou un notable organista alemany que assol celebritat a finals del segle XVI i principis del XVII.

Fou un dels primers alemanys en rebre educaci musical italiana junt amb Hans Leo Hassler, va ser alumne d'Andrea Gabrieli i tamb va rebre educaci d'Orlando di Lasso. Se li conced el ttol de canonge de Santa Gertrudis d'Augsburg. Public varies obres polifniques de msica sagrada; destacant entre elles les titulades Liturgica sive Sacra Officia ad opmnes festas; Sacrae cantiones (1590), Divinae laudes (1598); Tricina Mariana (1598); Lacrymae B. V. Et Job in Christum  acruce depositum (1604), Cantiones ecclesiasticae. Misses i Lieder espirituals.

Referncies.
 Tom nm. 3 de l'Enciclopdia Espasa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374194" title="Bastogne" nonfiltered="4908" processed="4891" dbindex="144972">


Bastogne s un municipi belga de la provncia de Luxemburg a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 14.577 habitants.

Per aquesta ciutat situada a tant sols 12km de Luxemburg passa la coneguda cursa ciclista Lieja-Bastogne-Lieja. "Bastogne" s tamb el nom comercial d'unes galetes fetes amb canyella i sucre vermell molt assemblades als speculoos (galetes molt tpiques a Valnia).

Histria.

Bastogne es trob al centre de la Batalla de les Ardenes durant l'hivern 1944-1945. Batalla que avui es recordada amb el memorial de Mardasson i el museu Bastogne Historical Center, on podem trobar una de les majors coleccions documentals sobre la Segona Guerra Mundial.
















Enllaos externs.
Vista de satlit del Memorial de Mardasson a WikiMapia;
Lloc web oficial de bastogne ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374195" title="Armamar" nonfiltered="4909" processed="4892" dbindex="144973">

Armamar s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2006 tenia 7.217 habitants. Es divideix en 19 freguesies. Limita al nord amb Peso da Rgua, al nordest amb Sabrosa, a l'est amb Tabuao, al sudest amb Moimenta da Beira, al sudoest amb Tarouca i a l'oest amb Lamego.




 Freguesies .

 Aldeias;
 Aricera;
 Armamar;
 Cimbres;
 Coura;
 Folgosa;
 Fontelo;
 Goujoim;
 Queimada;
 Queimadela;
 Santa Cruz, anteriorment Santa Cruz de Lumiares;
 Santiago;
 Santo Adrio;
 So Cosmado;
 So Martinho das Chs;
 So Romo;
 Tes;
 Vacalar;
 Vila Seca;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374228" title="Carrazeda de Ansies" nonfiltered="4910" processed="4893" dbindex="144974">

Carrazeda de Ansies s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 7.642 habitants. Es divideix en 19 freguesies. Limita al nord amb Mura i Mirandela, al nordest amb Vila Flor, a l'est amb Torre de Moncorvo, al sud amb Vila Nova de Foz Ca, al sudoest amb So Joo da Pesqueira i a l'oest amb Alij.

El concelho va obtenir un fur el 1075, i el seu estatut de vila fou confirmat per un perms de Joan V del 6 d'abril de 1734.



Freguesies.

 Amedo;
 Beira Grande;
 Belver;
 Carrazeda de Ansies;
 Castanheiro;
 Fonte Longa;
 Lavandeira;
 Linhares;
 Marzago;
 Mogo de Malta;
 Parambos;
 Pereiros;
 Pinhal do Norte;
 Pombal;
 Ribalonga;
 Seixo de Ansies;
 Selores;
 Vilarinho da Castanheira;
 Zedes;

Enllaos externs.
Web Municipal;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374234" title="Pseudolabrus" nonfiltered="4911" processed="4894" dbindex="144975">

Pseudolabrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Pseudolabrus biserialis ;
 Pseudolabrus eoethinus ;
 Pseudolabrus fuentesi ;
 Pseudolabrus gayi ;
 Pseudolabrus guentheri ;
 Pseudolabrus japonicus ;
 Pseudolabrus luculentus ;
 Pseudolabrus miles ;
 Pseudolabrus rubicundus ;
 Pseudolabrus semifasciatus ;
 Pseudolabrus sieboldi ;
 Pseudolabrus torotai ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 FishBase ;
 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374244" title="Jehan Alain" nonfiltered="4912" processed="4895" dbindex="144976">
Jehan Alain (Saint-Germain-en-Laye, 3 de febrer de 1911 - camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur, 20 de juny de 1940) fou un compositor francs.

Estudi en el Conservatori Nacional Superior de Pars, on fou deixeble de Caussade, Dukas, Roger-Ducasse i Dupr. Fou organista de Maisons-Lafytte. Era un improvisador formidable i de poderosa fantasia. En aquest sentit pot ser considerat  junt a Messiaen, Litaize, Langl i Grunenwlad, com formant part dels ltims successors de l'escola d'orgue francesa de Tournemire i Dupr. Com a compositor la seva obra destaca, encara dintre del grup heterogeni d'Independents, per una llibertat absoluta i una tcnica sorprenent que el fan puix menys que inclassificable. En realitat, podria ser considerat com a romntic i expressionista. Malgrat llur exuberncia, la seva sensibilitat, la seva fantasia, llur vacillaci juvenil i llur curiositat encara no canalitzada, el seu saber tcnic i llur recerca d'una forma  encara qu adequada a cada obra-, no permeten d'encasellar-lo entre els romntics. A ms, s fill espiritual de Faur, Debussy i Ravel, en els quals sempre s'imposa la proporci i la mesura. Tamb se'l hi podrien reconixer influencies  encara qu relatives- de Franck, Tournemire, Dupr i del mateix Messiaen.

Tcnicament, escriu amb una mobilitat rtmica, que s solament fruit de llur exacerbada sensibilitat, i sense tonalitat ni modalitat, ni tant sols atonalitat reconegudes. Tot aix el fa representar com un cas apart en la histria de la msica francesa. A ms, mstic d'inspiraci eminentment cristiana i somniador, s'aparta decididament del sentit burocrtic o artes que caracteritza a molts dels Independents francesos. Per la seva curta vida, la seva obra, el seu instrument predilecte i el seu sentit mstic, ofereix un curis parallel amb un altre compatriota seu: Nicols de Grigny (1671-1703), autor d'un nic llibre d'obres per a orgue, de vlua incomparable. s autor d'uns Corals, Variacions sobre un tema de Janequin, Lletanies, Tres danses, El jard susps, Climat i Aria, per a orgue, a ms de la transcripci de les obres de Franois Campion, una Suite Mondica, per a piano, i varies peces corals: Misses, diversos Motets, un Ofici de Completes, Te lucis ante terminum i una Prire pour nous autres charnels.  

Referncies.
 Tom nm. 3 de l'Enciclopdia Espasa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374245" title="Pseudolabrus biserialis" nonfiltered="4913" processed="4896" dbindex="144977">

 Pseudolabrus biserialis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374255" title="Rdio RSK" nonfiltered="4914" processed="4897" dbindex="144978">


Rdio RSK s una rdio lliure de Barcelona, del districte de Nou Barris, que emet al 99.7 de la FM.

El projecte inicial de Rdio RSK t una llarga trajectria que comena a principis del 1985, quan un grup de joves del Casal de Joves de Torre Llobeta van tenir la idea d aprofitar l anomenat  Projecte Jove  per iniciar un taller de rdio adreat al barris propers (Torre Llobeta, Congrs, Vilapicina, Sant Andreu, Porta...)

Un cop finalitzat el taller i fent-ne s de la estructura creada, un col.lectiu de joves van comenar a tirar endavant el projecte d una rdio lliure, que agafaria forma i s inauguraria formalment el 27 d abril de 1985 a la Plaa Santa Fe amb un concert de sis hores. Havia nascut Rdio Ressaka, una rdio de caire popular i autnoma respecte a institucions i propietaris privats, amb un rgim de gesti directa, assembleria i participativa, amb una absncia total d'nim lucratiu i totalment autogestionada.

Comencen les emissions sortejant amb moltes dificultats problemes tcnics, organitzatius, de local... fins que un dia el  Ministerio de Telecomunicaciones  (que tenia llavors competncia en aquest tema) ordena el tancament de la rdio, prctica ja exercida amb altres rdios lliures.

El tancament del mitj no comporta el silenci dels vens i s acorda amb joves del barri de Porta emetre des del local de  Canal 8  i surt una fusi de tots dos mitjans aplegats sota el nom de  Radio Canal-8 FM .

Aquesta nova etapa de la rdio ve marcada per un augment de potncia, millora de qualitat i ms audincia; per les diferencies sobre el concepte de rdio entre els dos col.lectius provoquen el trencament.

Del retrobament amb els orgens surt la reconstituda Ressaka que torna a Torre Llobeta i passa a dir-se RSK i desprs d uns mesos de preparatius tcnics es reprenen les emissions a finals de 1987.

Parallelament es crea el Taller Jove d Informaci Urbana, una denominaci legal per emmarcar RSK dins del dial. Aquesta legal.litzaci soterrada comporta unes restriccions de potncia i alada d antena que constitueixen de per si un element a incomplir com a base ideolgica de la mateixa rdio lliure.

Sn sis els mesos de proves abans de presentar-se en societat el 16 de juliol de 1988. I comena aqu una nova etapa, on el Taller Jove d Informaci Urbana es converteix en una entitat que s implica en les reivindicacions barrials i projecta la rdio cap a una lluita molt ms enll de la estrictament radiofnica.

Els 90 arriben acompanyats d un projecte ms slid de rdio amb tallers sobre aquest mitj i que far omplir la graella d emissi.
El trasllat a l actual ubicaci, al Centre Cvic Can Bast (un dels pocs projectes de gesti cvica) es produ al mar de 1997, un nou escenari des d on es desenvolupa una de les poques ms actives de RSK que participa i promou la cultura popular a travs de festes venals, concerts al carrer o a Les Basses, promoci de grups musicals, accions pro-okupaci, solidaritat amb pobles oprimits...

El nou milleni, per, arriba al dial amb una doble violncia del capitalisme. Per una banda els poders institucionals continuen ofegant les rdios lliures i per altra banda agafen fora les rdios pirates, que aprofiten l espai que les rdios lliures anaven conquerint en els drets a existir per ficar-se amb intencions mercantilistes amb un producte comercial i nicament justificat per aconseguir benefici econmic.

Una d'aquestes rdios, amb una potncia molt superior a RSK, anulla el senyal d'aquesta al 107.0 de la FM on histricament RSK havia ems. La impossibilitat econmica de canviar l antena i l emissor per emetre amb certa qualitat en un altre dial enfonsa el col.lectiu que perd efectius i que no es torna a recuperar fins el 2007 quan, amb l empenta de l Assemblea de Resistncia Activa de 9 barris (ara9b), que l agafa com un dels seus objectius de lluita popular, els micrfons de Rdio RSK tornen a encendre s, aquest cop al 99.7 de la FM.

"El seu sorgiment no era un objectiu en si mateix sin un mitj de denncia i lluita que afavors la democratitzaci de la comunicaci i ajuds a acabar amb la mercantilitzaci de la cultura. Des de llavors les necessitats sn les mateixes i la biceflia estat-capital continua generant exclosos, aprofundint en la diferncia de classes , retallant les llibertats socials i individuals i obviant la realitat dels nostres barris. Les nostres ganes, per, ara que tornem a emetre, sn les mateixes. I la nostra fora, les veus de veins i venes, omplen la graella i tornen a activar aquest espai a la FM."

Enllaos externs.
 Rdio RSK;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374256" title="Pseudolabrus eoethinus" nonfiltered="4915" processed="4898" dbindex="144979">

Pseudolabrus eoethinus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap, Taiwan i el Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374257" title="Kitaro" nonfiltered="4916" processed="4899" dbindex="144980">

Kitaro s el sobrenom del msic i compositor japons Masanori Takashi, que ha publicat diversos discos adscrits als postulats de la msica Ambient o New Age, que ha mesclat amb diverses influncies musicals orientals, com la msica hind o la msica japonesa tradicional. Ha compost diverses bandes sonores, com la del documental Silk Road (dedicat a la Ruta de la Seda) o la de la pellcula "Heaven & Earth", d'Oliver Stone, per la qual va aconseguir un Golden Globe Award l'any 1993.

Biografia.

Inicis.

Nascut el 1953 al si d'una famlia de camperols, Kitaro form la seva primera banda  anomenada Albatross  als 17 anys, quan encara era estudiant. El seu principal instrument era la guitarra elctrica (que aprengu a tocar de manera autodidacta), per aviat incorpor els teclats al seu repertori. Posteriorment entr a un altre grup, The Far East Family Band, de rock simfnic. Per tal de suplir les freqents baixes que s'hi produen, Kitaro aprengu a tocar d'altres instruments, com ara el baix, la bateria o fins i tot l'harmnica.

El 1972, durant una estada europea de la Far East Family Band, Kitaro va conixer el msic alemany Klaus Schulze a uns estudis musicals; amb ell, Kitaro descobr els secrets del mn dels sintetitzadors i aprengu a treure'n el mxim profit. Schulze collaboraria posteriorment amb el grup com a productor del seu disc "Nipponjin", editat el 1975.

Durant un temps, doncs, Kitaro utilitz la banda com a vehicle de les seves idees musicals, per el 1977 decid d'iniciar la seva carrera en solitari; en aquest perode realitz pelegrinatges a la ndia i al Nepal, atret pel budisme zen i el sintoisme. De retorn al Jap, s'install a un poble de pescadors, on fix la seva residncia.

lbums en solitari.

Els seus dos primers discos, Ten Kai (viatge astral) i Daichi (histria de la lluna plena), publicats entre 1978 i 1979, aconseguiren una reputaci de discos de culte entre els aficionats a la msica New Age. Oasis, tamb de 1979, va marcar l'inici del seu ascens a la fama internacional.

L'xit, finalment, arrib amb la publicaci el 1980 dels dos volums de Silk Road, la banda sonora d'un documental sobre la Ruta de la Seda ems per la cadena japonesa NHK. Enregistrats amb sintetitzadors com a element predominant (tot i que tamb s'hi poden sentir parts de guitarra acstica i bateria), la msica que compongu Kitaro sonava, alhora, moderna i evocadora; la seva fama va motivar l'edici d'una versi orquestral. El documental, per la seva part, fou reconvertit en una srie que dur cinc anys a la televisi japonesa.

A mesura que avanava la dcada, la seva reputaci augmentava parallelament, fins al punt que fou nominat dues vegades per als premis Grammy. El 1982 compongu una altra banda sonora, aquest cop per a una pellcula de dibuixos animats de cincia ficci, anomenada "Queen Millenia" (de Toei Animation). El 1984 enregistr a Shangai un disc en directe, Asia, on Kitaro toc una part solista de bateria; durant aquesta gira, Kitaro esdevingu el primer artista que actu a Taiwan i a la Xina. El 1987 el percussionista dels Grateful Dead, Mickey Hart, va collaborar amb Kitaro en el seu nou disc, The Light of the Spirit.

De mica en mica, en els seus discos posteriors, Kitaro incorpor a la seva msica un cert contingut de rock, heretat de la seva estada a la Far East Family Band. Dintre del seu treball al camp de les bandes sonores, hom hi pot comptar la msica de les pellcules "Shanghai 1920" i "Heaven & Earth" (1993), d'Oliver Stone, per la qual aconsegu un Golden Globe Award.

L'any 2001, Kitaro guany un Grammy en la categoria New Age pel seu disc Thinking of you.

Discografia.

 1978 - Ten Kai;
 1979 - Daichi;
 1979 - Oasis;
 1980 - Silk Road;
 1980 - Silk Road II;
 1980 - In Person Digital;
 1980 - Silk Road Suite;
 1981 - Silk Road III: Tunhuang (Tonko en l'edici original japonesa);
 1981 - Best of Kitaro (Vol. 1);
 1981 - World of Kitaro;
 1981 - Ki;
 1982 - Millennia (banda sonora de Queen Millennia);
 1983 - Silk Road IV: Tenjiku (ndia);
 1983 - India;
 1984 - Silver Cloud;
 1984 - Asia;
 1986 - Toward the West;
 1986 - Tenku;
 1987 - Light of the Spirit;
 1988 - The Best of Ten Years (1976-1986);
 1990 - Kojiki;
 1991 - Live in America;
 1992 - Dream/Lady of Dreams;
 1993 - Heaven and Earth;
 1994 - Mandala;
 1995 - An Enchanted Evening - Live;
 1996 - Peace On Earth;
 1997 - Cirque Ingenieux;
 1998 - Gaia-Onbashira;
 1999 - Best of Kitaro (Vol. 2);
 1999 - Thinking of You;
 2000 - The Soong Sisters;
 2001 - Ancient;
 2002 - An Ancient Journey;
 2002 - Daylight, Moonlight in Yakushiji - Live;
 2003 - Best of Silk Road;
 2003 - Sacred Journey of Ku-Kai;
 2004 - Shikoku 88 Places;
 2005 - Sacred Journey of Ku-Kai (Vol. 2);
 2006 - Spiritual Garden;
 2007 - Sacred Journey of Ku-Kai (Vol. 3);

Participacions a recopilacions diverses

 Asian Cafe/Ashu Chakan (Best Of);
 All Roads Lead To Rome;
 Across The Karakum Desert;
 Across The Pamir;
 Dansu;
 Deep Forest;
 Endless Journey;
 Healing Forest (Best Of);
 Ninja Scroll;
 In Silent;
 In Search Of Wisdom;
 Journey To The Heart I;
 Journey To The Heart II;
 Journey To The Heart III;
 Journey To The Heart IV;
 Kaiso (Kitaro's World Of Music);
 Karuna (Kitaro's World Of Music);
 Mu Land;
 Mizu Ni Inorte;
 Morning Light;
 Music For The Spirit Vol. 1;
 Music For The Spirit Vol. 2;
 Music For The Spirit Vol. 3;
 Music For The Spirit Vol. 4;
 Nile;
 Six Musical Portraits;
 Tamayura (DVD);
 Tento Chi;
 Tokusen 1;
 Tokusen 2;
 Vertigo;
 Yakushi-Ji;

Collaboracions amb d'altres artistes

 Far East Family Band - Far Out (1973);
 Far East Family Band - The Cave Down To Earth (1974);
 Far East Family Band - Nipponjin (1975);
 Far East Family Band - Parallel World (1976);
 Far East Family Band - Tenkujin (1977);
 Gyoto Monks - Gyoto Monks;
 Gyoto Monks - Freedom Chants From The Roof Of The World;

Fonts i enllaos externs.

 Jorge Munnshe: New Age, Ediciones Ctedra, 1995.
 Notes interiors de la recopilaci "The Best of Ten Years (1976-1986)" (reeditada el 1997 per Domo Records).
 Pgina oficial;
 Domo Music Group (la seva discogrfica);
 MySpace;
 Kitaro House;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374258" title="Freixo de Espada  Cinta" nonfiltered="4917" processed="4900" dbindex="144981">

Freixo de Espada  Cinta s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 4.184 habitants. Es divideix en 6 freguesies. Limita al nord amb Mogadouro, a l'est i sud amb Vilvestre i Saucelle al sudoest amb Figueira de Castelo Rodrigo i Vila Nova de Foz Ca, i a l'oest i nordoest amb Torre de Moncorvo.



Freguesies.
 Fornos;
 Freixo de Espada  Cinta;
 Lagoaa;
 Ligares;
 Mazouco;
 Poiares;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374261" title="Pseudolabrus fuentesi" nonfiltered="4918" processed="4901" dbindex="144982">

 Pseudolabrus fuentesi s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua i a Pitcairn.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374262" title="Armand Cardona Torrandell" nonfiltered="4919" processed="4902" dbindex="144983">
Armand Cardona Torrandell (Barcelona, 1928- Sant Pere de Ribes, 1995) va sser un pintor i artista.

Nasqu al barri del Carmel de Barcelona el 30 de novembre de 1928, visqu amb la seva famlia a Sant Pau d'Ordal, on els seus pares eren mestres, fins 1933 que es traslladaren a Vilanova i la Geltr (Garraf) on d'una manera gradual an encarrilant la seva vida d'artista.

Als anys 40, comen dibuixant historietes, amb bolgraf o amb llapis, en unes quartilles doblegades per la meitat, una espcie de cmics rudimentaris d'histries de mariners durant la Segona Guerra Mundial. La guerra marc el carcter i la conscincia histrica de l'artista, i es veu reflectida en la seva obra des de les histrietes d'adolescent fins als quadres de l'artista madur.

Estudi Dret Mercantil, i treball en diversos oficis mentre s'an formant de forma autodidacta com a artista a travs de dibuixos d'escenes i personatges del seu barri: pescadors, barques, gats, tertlies, timbes... i a principis dels anys 50 comen a pintar quadres, encara amb un estil poc definit.

El 1952, en un curs a l'Institut del Teatre conegu els germans Joan i Ricard Salvat i Ferr, que l'introduren als cercles intellectuals de l'poca, i tamb conegu la Barcelona deprimida dels gitanos del carrer Numncia. Aix afeg als seus motius mariners d'altres ms foscos i menys buclics com delinqents, assassins, pidolaires, prostitutes... i s'entreg a la vida de pintor.

La primavera de 1957 tingu lloc la seva primera exposici a les Galeries Laietanes de Barcelona, on present el seu primer cicle: Retaules de les Gents. A partir d'aqu l'evoluci artstica de Cardona fou frentica, deixant els motius inicials de gats, barques i mquines, i centrant-se en el rostre hum (Cicle de les Testes) i en l'experimentaci i el joc amb la matria, els volums i les textures (etapa informalista, 1959-1962), i an fent-se un lloc dins l'art d'avantguarda espanyol. A principis dels anys 60 ja exposava per tot l'Estat i comenava a guanyar-se la vida pintant sense dependre del mecenatge de la seva mare. 

L'any 1961 es trasllad al Raval de Barcelona, on visqu durant ms de 20 anys, duent una vida anrquica i bohmia totalment entregada al "carpe diem", produint diverses sries de quadres ms. El seu llenguatge artstic propi es basa en el color enlluernador i un estil de dibuix nic.

El 1965 comen a exposar regularment a Madrid i un any desprs es cas amb la madrilenya Marisol Henche, matrimoni que no dur ms de 7 setmanes.

Els anys 60, Cardona encet el seu treball com a escengraf creant els decorats de Ronda de mort a Sinera (text de Salvador Espriu, 1965) i La Bona Persona de Sezuan (de Bertolt Brecht, 1966), dirigides per Ricard Salvat. Comen a exposar a Itlia en la Prima Mostra Intrarrealismo de Florncia i altres exposicions, i a finals de la dcada, passa per l'etapa de ms plenitud creativa amb el Cicle de les Mirades (1969) i el Cicle de les tretze exposicions dedicat al carrer Numncia.

Al 1972 torn a Vilanova i la Geltr, on manten una relaci durant 7 anys amb Maite Kirch, i on pint molts ms quadres i collabor en diversos projectes a la ciutat. Al finalitzar aquesta ltima relaci sentimental, Armand s'entreg a un pou de depressi i alcoholisme que accentu la melancolia patolgica del pintor. Els ltims 15 anys de la seva vida foren un sucidi a cmera lenta, i mor dement a l'Hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes desprs de set anys ingressat, el 14 de gener de 1995.

El llegat de Cardona a Vilanova i la Geltr.

A part de la seva nombrosa obra pictrica, una de les collaboracions ms emblemtiques que Armand Cardona Torrandell lleg a la seva ciutat natal sn els vestits que pint per al Ball de Diables de Vilanova i la Geltr, que s'estrenaren al 1980 i que lluren fins al 1995.

Vilanova i la Geltr, li pos tamb l'any 2003 el nom del pintor a una biblioteca pblica, ja que es considerava un gran amant de la literatura, fet que es reflecteix en l'extens fons bibliogrfic que la famlia don a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.

Referncies.
Armand Cardona Torrandell, 1928-1995, Ajuntament de Vilanova i la Geltr, Barcelona, 2004. ISBN 84-85960-91-2.

Enllaos externs.
 Pgina web d'Armand Cardona Torrandell ;
 Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltr;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374264" title="Pseudolabrus gayi" nonfiltered="4920" processed="4903" dbindex="144984">

 Pseudolabrus gayi s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374265" title="Pseudolabrus guentheri" nonfiltered="4921" processed="4904" dbindex="144985">

 Pseudolabrus guentheri s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes subtropicals de l'est d'Austrlia (des de Queensland fins a Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374266" title="Associaci Catalana d'Hoquei Patins Femen" nonfiltered="4922" processed="4905" dbindex="144986">
L'Associaci Catalana d'Hoquei Patins Femen s una entitat que t com a objectiu vetllar per promoure l'hoquei patins femen.

L'associaci es va constituir el 21 d'octubre de 2008 amb el suport de la Federaci Catalana de Patinatge i est formada per 12 clubs d'hoquei patins catalans.

L'entitat t la seu a Igualada i est presidida pel vigat Carlo Giudici, representant el Club Pat Voltreg. Joan Bonveh, del Club Pat Arenys n's el vicepresident.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374267" title="Meso Frio" nonfiltered="4923" processed="4906" dbindex="144987">

Meso Frio s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 4.926 habitants. Es divideix en 7 freguesies. Limita al nord i est amb Peso da Rgua, al sudest amb Lamego i Resende i a l'oest amb Baio.

Poblaci.


Freguesies.

 Barqueiros;
 Cidadelhe;
 Oliveira;
 So Nicolau (Meso Frio);
 Santa Cristina (Meso Frio);
 Vila Jus (Meso Frio);
 Vila Marim;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374268" title="Pseudolabrus japonicus" nonfiltered="4924" processed="4907" dbindex="144988">

 Pseudolabrus japonicus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap (Honshu), Corea del Sud, sud de la Xina, Taiwan i Hong Kong.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374271" title="Pseudolabrus luculentus" nonfiltered="4925" processed="4908" dbindex="144989">

Pseudolabrus luculentus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia i a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374272" title="Moimenta da Beira" nonfiltered="4926" processed="4909" dbindex="144990">

Moimenta da Beira s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 11.084 habitants. Es divideix en 20 freguesies. Limita al nordest amb Tabuao, al sudest amb Sernancelhe, al sud amb Sto, a l'oest amb Vila Nova de Paiva i Tarouca i al nordoest amb Armamar.

Poblaci.


Freguesies.

 Aldeia de Nacomba;
 Alvite;
 Arcozelos;
 Ariz;
 Baldos;
 Cabaos;
 Caria;
 Castelo;
 Leomil;
 Moimenta da Beira;
 Nagosa;
 Paradinha;
 Pass;
 Pra Velha;
 Peva;
 Rua;
 Sarzedo;
 Seges;
 Sever;
 Vilar;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374273" title="Pseudolabrus miles" nonfiltered="4927" processed="4910" dbindex="144991">

Pseudolabrus miles  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 27,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374274" title="Moixiganga d'Olesa" nonfiltered="4928" processed="4911" dbindex="144992">
La Moixiganga d'Olesa s una dansa que recrea escenes de la Passi de Crist i que est sonoritzada amb fragments de la msica de la Passi d'Olesa.
 




La Moixiganga d'Olesa s la representaci amb quadres plstic de la passi i mort de Crist, basat  en l'espectacle que cada any es fa al teatre La Passi d'Olesa de Montserrat.
La msica dels quadres correspon a la mateixa de la passi i el seu autor s J. M Roma.La intrumentaci per cobla s d'en Jordi Nez.La coreografia actual s obra d'un grup de persones de l'esbart Oles i s una recuperaci de una primera versi a l'origen de la qual no s hi ha pogut accedir.-- (discussi) 19:20, 9 nov 2008 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374277" title="Parc de Choisy" nonfiltered="4929" processed="4912" dbindex="144993">


El parc de Choisy, tamb anomenat square de Choisy, s un jard pblic situat al 13 districte de Pars, prop del barri barri xins. s vorejat pel carrer del Docteur-Magnan - una de les seves entrades s davant la Ciutat escolar Claude Monet -, aix com pels carrers Charles-Moureu, George-Eastman i per l'avinguda de Choisy de la que en treu el seu nom.

S'hi podia veure abans una escultura metllica monumental de Richard Serra, titulada Clara-Clara, que estava installada al parc entre 1985 i 1990.

 Particularitats .

 Prop de l'entrada de l'avinguda de Choisy, s'hi troba una taula de prfir vermell recordant l'exposici universal de 1937, donaci de Finlndia.

 Igualment prop de l'avinguda de Choisy, s'aixeca un arbre de la llibertat, plantat el 1939, en record de 1789.

 Carrer George Eastman, igualment sobre una part de l'antiga fbrica de gas, es troba la Fundaci George Eastman, edifici de maons vermells construt el 1937 per l'arquitecte douard Crevel (1880-1969) per tal de vigilar la higiene dental dels nens del barri, a partir d'una donaci de l'industrial americ inventor de Kodak. Aquest edifici protegeix encara fins avui entre altres, un centre buco dental municipal. Carlo Sarrabezolles (1888-1971) n'ha concebut les decoracions interiors (cinc medallons de bronze representant el nen en les seves activitats vitals: el son, l'pat, el joc, l'estudi i la msica) i exteriors (dos grans medallons allegrics, dels quals un representa Amrica que ofereix l'Institut dental de Frana).

 Enllaos externs .
 Fitxa del parc de Choisy, al web de la Mairie de Pars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374278" title="Pseudolabrus rubicundus" nonfiltered="4930" processed="4913" dbindex="144994">

Pseudolabrus rubicundus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des del sud d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud, incloent-hi Tasmnia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374279" title="Pseudolabrus semifasciatus" nonfiltered="4931" processed="4914" dbindex="144995">

 Pseudolabrus semifasciatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374280" title="Pseudolabrus sieboldi" nonfiltered="4932" processed="4915" dbindex="144996">

 Pseudolabrus sieboldi s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374281" title="Pseudolabrus torotai" nonfiltered="4933" processed="4916" dbindex="144997">

Pseudolabrus torotai  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Polinsia Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374284" title="Apollo 13 (pellcula)" nonfiltered="4934" processed="4917" dbindex="144998">
	
Apollo 13 (ttol original en angls Apollo 13) s una pellcula dirigida per Ron Howard l'any 1995. Va ser nominada a 9 Oscars, dels quals en va guanyar 2: al millor so i millor muntatge.

Sinopsi.
L'Apollo 13 inicia el seu viatge a la lluna l'abril de 1970. Quan la tripulaci est a punt d'arribar a la seva destinaci, una explosi en l'espai els fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau... Tot es converteix en una situaci desesperada per als tres homes tripulants, especialment quan l'oxigen amenaa amb esgotar-se. Mentre, el mn sencer, que amb prou feines un any abans no va conixer la glria de l'aventura espacial quan l'home va trepitjar la lluna, cont la respiraci en espera de veure com acaba l'espera tan anguniosa.	
	
Repartiment.
Tom Hanks: Jim Lovell;
Kevin Bacon: Jack Swigert;
Bill Paxton: Fred Haise;
Gary Sinise: Ken Mattingly;
Ed Harris: Gene Kranz;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374285" title="Joaquim Sagnier i Villavecchia" nonfiltered="4935" processed="4918" dbindex="144999">
Joaquim Sagnier i Villavecchia (Barcelona, 1864 - dem, 1939), fou un jurista, militar i poltic catal, germ de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Doctorat en Dret el 1893, ingress al cos jurdic militar, arribant al grau d'auditor general el 1923, crrec que exerc a Valladolid, Burgos i Barcelona. Diputat a Corts pel Partit Conservador pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1910, 1914 i 1916. Fou alcalde de Barcelona el 1913-1914, directiu d'Aiges de Barcelona i director general de Presons. Durant la guerra civil espanyola va estar un temps empresonat, i va morir com a resultat de les penries que va patir.





 Enllaos externs .
 Arbre genealgic famlia Sagnier;
 Els germans Sagnier;








ENDOFARTICLE.
</doc>
